09/06/2020 - Dia Internacional dels Arxius: Maragall i els arxius
Cada 9 de juny es celebra el Dia Internacional dels Arxius, promogut per la ICA (International Council of Archives), podeu seguir a les xarxes socials les etiquetes #IAW2020 #arxiusaccessibles #DIA2020.
Per celebrar-ho, des de l'Arxiu Digital Pasqual Maragall, compartim l'escrit que Pasqual Maragall va fer per publicar al Butlletí de l'Arxiu Nacional de Catalunya el febrer de 2009, quan hi va ingressar el seu fons, on reflexiona sobre la importància dels arxius i la memòria col·lectiva.
Per Pasqual Maragall #UnArxiuEs:
LA CESSIÓ DEL MEU FONS DOCUMENTAL A L'ANC
Durant tota la meva activitat professional i política, he tingut una especial preocupació per tenir el que jo en dic els meus papers endreçats i sobretot controlats. No sempre ha estat fàcil, en les meves anades i vingudes he intentat portar amb mi tota la documentació que he anat produint, amb l'ajuda de la Diana i dels meus col·laboradors. Si per a mi ja era important llavors, imagineu ara, quan la memòria és un bé tan preuat i amenaçat.
I la memòria és important per a mi, però encara més per al país. Saber i recordar el que ha passat per fer millor el que ha de venir. Aquesta és la guerra sorda que fan institucions tan cabdals pel col·lectiu com l'Arxiu Nacional de Catalunya, així com cada arxiu i centre documental gran i petit que, arreu i dia a dia, vetllen per la memòria de tot allò que ha esdevingut.
Darrerament he dit que sóc afortunat per, entre altres coses, haver tingut el privilegi d'ocupar dos dels càrrecs de més rellevància institucional del meu país. Aquest privilegi m'ha comportat molts drets i beneficis, però alhora molts deures i obligacions. Penso que una d'elles és llegar a les generacions futures el meu testimoni, ja que des de la meva posició sovint tan privilegiada podria aportar informació que ens ajudi a comprendre'ns millor. El valor d'aquesta informació està per veure, i els experts ho diran temps a venir. A mi només em pertoca deixar-ho llest.
Com sabeu he estat un ferm defensor i seguidor del, ara ja, president Obama. Sabeu quina ha estat la primera ordre executiva que ha signat? Doncs una de relacionada amb la Presidential Records Act, que regula els arxius presidencials, en la línia d'assegurar la transparència del Govern. No entraré a analitzar les mesures concretes que s'hi tracten, però el fet deixa clara la rellevància, seriositat i rigor amb què el país i el president es prenen a si mateixos. No en va, els Estats Units són la democràcia vigent més antiga, i el seu corpus legal és sòlid i evolucionat.
La llei dels registres presidencials emana d'una altra llei més genèrica, la Freedom of Information Act, la llei de la llibertat d'informació, tota una declaració d'intencions, de quin país són i quins són els principis fonamentals que el regeixen. Una llei que encoratja la responsabilitat del Govern via la transparència. A Espanya i a Catalunya vivim en una democràcia jove, en construcció, amb estructures legals per millorar, tot i les dificultats que això comporta. Però pas a pas i consolidant els drets i deures col·lectius arribarem lluny, i un dels passos importants és assegurar el dret i el deure de la informació.
A les acaballes del meu mandat com a president de la Generalitat, aprofitant el procés de transferència de l'arxiu de gestió de la Presidència de l'Arxiu Central de Presidència a l'Arxiu Nacional de Catalunya, vaig considerar oportú (amb l'assessorament de la Subdirecció General d'Arxius) acordar amb l'ANC la donació del meu llegat documental total, no només el de la presidència, també la documentació anterior i la que encara continuo produint.
En tota aquesta documentació hi ha informació relacionada amb mi i amb molta altra gent, per això no és lliurament consultable fins d'aquí a trenta anys, per preservar la intimitat dels personatges que hi apareixen.
Com deveu saber, recentment he publicat les meves memòries. En el seu procés
de redacció hi han intervingut diverses persones que m'han ajudat a escriure-les o m'han fet entrevistes o amb qui he mantingut xerrades a partir de les quals ha sortit bona part del material. Però sense el meu fons documental no haguéssim pogut contrastar, comprovar, usar o recordar fets, dates, cites, fotografies, etc. Reconforta molt llegir una carta que ni tan sols recordava haver escrit o veure unes imatges que et transporten a diferents moments ja viscuts.
Aquestes memòries són un producte que ha explotat l'ús d'aquest fons, així com alguna altra obra que ja s'ha publicat, espero que en el futur puguin sortir-ne moltes d'altres d'interès col·lectiu.
Aprofito aquesta nota per agrair a tots els col·laboradors que el llarg del temps han treballat i vetllat per aquesta documentació i al personal de l'ANC que se n'ocupa actualment. Gràcies per l'esforç.
Pasqual Maragall i Mira
Febrer de 2009