Euroregió]]> Europa]]> Catalunya]]> Illes Balears]]> Aragó]]> Llenguadoc - Rosselló]]> Migdia - Pirineus]]> Maragall, Pasqual, 1941-]]> Malvy, Martin]]> Matas, Jaume]]> Iglesias, Marcelino]]> Bourquin, Christian]]> 2004-10-29]]> Palau de Pedralbes]]> Autogovern]]> Parlament de Catalunya]]> Acció política]]> Partits polítics Polítics]]> Comissió d'estudi per a l'aprofundiment de l'autogovern]]> 2001-11-27]]> Parlament de Catalunya]]> Investidura]]> Maragall Mira, Pasqual, 1941-]]> President de la Catalunya. Generalitat]]> Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya)]]> Bedmar, Jordi]]> 2003-12-20]]> Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) de Catalunya]]> ]]> Economia]]> Ciutats]]> Globalització]]> Maragall, Pasqual, 1941-]]> 2000-07-18]]> Malmö (Suècia)]]> Immigració]]> Globalització]]> Identitat col·lectiva]]> Política]]> Maragall, Pasqual, 1941-]]> La Factoría]]> 2001/04/15]]> Federalisme]]> Subsidiarietat]]> Divisions administratives i polítiques]]> Espanya]]> Europa]]> Maragall, Pasqual, 1941-]]> La Factoría]]> 15/10/1997]]> Federalisme]]> Eleccions]]> Espanya]]> Autonomia]]> Partits polítics Polítics]]>
El llibre és el número 4 de la Col·lecció Recerca - Llegat Pasqual Maragall.

150 p.]]>
En concret, l'estudi pretén analitzar com alguns dels factors institucionals poden explicar parcialment per què el moviment ha crescut tan ràpidament. És a dir, com ha estat un factor més determinant la poca credibilitat d'una reforma institucional de l'Estat autonòmic promoguda des de Catalunya que els alts costos i la dificultat de declarar la independència. La tesi fonamental al llarg d'aquest assaig és que el deficient disseny institucional de l'Estat autonòmic dificulta greument les possibilitats de reforma, a més d'atorgar privilegis a un grup d'actors -els partits que ocupen el Govern central-, per raons gairebé contextuals. Això dificulta que el sistema institucional pugui acceptar demandes de canvi, tant en relació amb unes polítiques concretes com a escala institucional, i, per tant, que pugui reformar-se a si mateix. El sistema no preveu una forma institucionalitzada de respondre a aquestes demandes i de canalitzar el conflicte polític. Per contra, les demandes polítiques han tendit a canalitzar mitjançant mecanismes informals, com a vies interpartidistes o negociacions parlamentàries. Això no es circumscriu a reformar l'Estat autonòmic en un sentit més federal, sinó a altres polítiques públiques que poden reformar-se en un sentit federal sense canviar el text constitucional, com el sistema de finançament autonòmic o la distribució de les inversions en infraestructures de forma territorialitzada .]]> Martínez Cantó, Javier]]> Fundació Catalunya Europa]]> 2020]]> Barcelona]]> https://www.catalunyaeuropa.net/admin/assets/uploads/files/4a52d-partidismo-y-des-lealtad-federal.pdf]]> Espanya]]> Divisions administratives i polítiques]]> Nacionalisme]]> Federalisme]]> Catalunya]]> Fernández García, Tomás]]> Laborda, Juan José]]> Alianza]]> 2002]]> Maragall, Pasqual, 1941-]]> Madrid]]> Ciutats]]> Globalització]]> Maragall, Pasqual, 1941-]]> Nadal, Joaquim de]]> 2002-03]]> Maragall Mira, Pasqual, 1941-]]> Biografia]]> Acció política]]> Barcelona]]> Catalunya]]> La Lluna tenia vuit anys l’any 1993, quan l’alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, es va instal·lar a casa seva per entrar en contacte amb el barri de Roquetes, al districte de Nou Barris.

Vint-i-cinc anys després inicia una recerca que comença amb el record d’aquells dies i que la porta a descobrir un polític singular, fonamental per entendre la transformació d’una ciutat i el present d’un país.

Parlant amb familiars, coneguts i polítics, la Lluna aconsegueix fer-se un retrat íntim i universal, humà, contradictori, vitalista i colpidor de Pasqual Maragall.]]> 2020]]> Barcelona]]>