1
10
871
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1075/19870129d_00190.pdf
fc6b4c4cd68f8827930725dbc0ed7403
PDF Text
Text
Josep Vicenç Foix *
Amb Josep Vicenç Foix hem perdut un gran barceloní que era,
alhora, un sarrianenc de sempre. Era sarrianenc i era barceloní a
fons. A casa seva, a Sarrià en un aniversari m'ensenyava articles
seus sobre Barcelona. N'hi havia un de molt bonic, de molt
crític, de molt punyent sobre el que ell en deia la
"Barcelonota". Havia estat publicat amb seudònim en una revista
de Sarrià.
Tant em va agradar que vam parlar amb ell i amb el seu
col.laborador literari de fer una edició d'articles de Foix sobre
Barcelona en diverses époques, en diversos moments. Això ha
quedat sense fer, però penso que hauriem de posar-ho en marxa com
a homenatge a Josep Vicenç Foix, el pastisser-poeta o el poetapastisser, com també s'ha dit. Barceloní també perquè tenia no
un, sinò dos oficis, d'aquesta ciutat, que aquesta ciutat ha
desenvolupat a fons a la seva història.
Amb ell he fet tantes coses! Plantar un arbre l'any passat,
ara fa un any tot just, al Carmel. Amb tot de nens d'escoles que
vam fer pujar als Tres Turons de Barcelona: El Carmel, el Turó de
la Peira i el Coll, perquè aquests tres turons bastant pelats
deixessin de ser-ho. Ell va entendre de seguida que això era
important i vam anar a fer aquestes plantacions que no donaran
fruit fins d'aquí a un temps. Però aquí tindrem també en Foíx
present.
Vam anar amb ell als barris. Es va fer aquest muntatge
teatral que va tenir tant d'éxit i a ell li agradava de veure.
Ell hi anava de tant en tant, a veure l'escenificació de la seva
obra. Però potser el dia que recordo més a en Foix va ser el dia
de la inauguració del monument a Picasso al passeig Picasso.
Aquest monument d'en Tàpies, innovador i surrealista, quasi.
Aquest dia jo acabava d'esser anomenat Alcalde i no sabia ben bé
que dir, fins que vaig veure el barret marron d'en Foix que
s'atansava per l'avinguda. Vaig pensar: estem salvats perquè
aquest em dóna la idea del que això és. Ell havia estat un
surrealista, ell havia estat un vanguardista, més concretament.
Un innovador, un home que no s'atenia pas a les regles del seu
moment, sino que les superava. Em va fer pensar que estava molt
bé aquest homenatge que es feia a en Picasso, que era tan poc
Picassià i que era tan poc del Tapies, i que no era de ningü,
sino que era una cosa nova.
En Foix va ser sempre això. Va ser sempre això i espero que
se'l recordarà per aquesta espurna d'innovació, per aquesta
capacitat de somniar els seus somnis, que és inesgotable, que es
tant nostre i que és de vegades tan contradictori amb l'ofici
manual i amb l'ofici de pastisser i amb l'ofici literari de
poeta. I tanmateix ell en tenia. Tenia ofici, , però també tenia
imaginació. En aquest sentit és un gran barceloní.
* Declaració a les emissores catalanes. 29 de Gener de 1987
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
3981
Title
A name given to the resource
“Josep Vicenç Foix” declaració emissores amb motiu de la seva mort
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Biografies
Missatges institucionals
Literatura
Model social
Foix, J. V., 1893-1987
Necrologies
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1987-01-29
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/24/2770/20000126_100diesOposicio_Col_legiPeriodistes_PM.pdf
6cdd9e18836460d64b186c1410297b93
PDF Text
Text
SUMARI
1 . - Introducció: Cent dies que han començat a canviar la
política catalana
2.- Les noves regles del joc (Parlament i mitjans
públics de comunicació): Mai més res no tornarà a ser
igual
3.- La fiscalització i el control del Govern: De la
denúncia a la proposta
3 . 1 . - El pressupost de l'any 2 0 0 0 : Del retard
injustificable a l'alternativa constructiva
3.2.- L'educació: De les mesures d'urgència a la
Conferència Nacional
3.3.- La sanitat: De l'assistència primària a la
reforma del sistema
3.4.- El transport públic: De la congestió a
l'eficiència
4.-
La construcció de l'alternativa
de govern: La
regionalització com a exemple
5.- Les noves dinàmiques polítiques: Del balanç a les
perspectives
�1.- Introducció: Cent dies que han començat a
caniar la política catalana
Gràcies degà, gràcies a tots per ser aquí.
Han passat 100 dies des de les eleccions
autonòmiques. Ens ha semblat que és un bon
moment per fer un primer balanç de la feina
endegada des del Parlament pel grup SocialistesCiutadans pel Canvi, de com aquesta feina ha influit
en la dinàmica política catalana i també les
perspectives que se'ns obren en els propers mesos de
legislatura.
Cent dies... una mica més de tres mesos, però mirat
amb perspectiva, a mi em fa la impressió que fa més
temps. Suposo que tinc aquesta impressió perquè ha
estat un període molt intens i, deixeu-m'ho dir,
fructífer. Fructífer en iniciatives que han marcat
l'agenda política, i sobretot, en l'activitat del
i
�Parlament, que ha començat a comptar més, a tenir
una influència més àmplia i a ser el termòmetre de
l'actualitat.
La setmana passada vaig demanar als diputats del
nostre grup - el Grup dels 50, com a mi m'agrada
anomenar- que valoressin l'activitat d'aquests cent
dies. Hi va haver una coincidència unànim: "Podem
dir que, en certa mesura, hem començat a governar
des de l'oposició, des de la nostra alternativa".
Com s'explica això que hem començat a governar
des de l'alternativa?
Tot i que aquest era un dels nostres principals
objectius després d'obtenir els resultats que vam
obtenir, en ser la força política més votada, per a mi
- ho confesso - ha estat una descoberta que es pugui
influir tant o més des del Parlament com des del
Govern.
2
�Les rutines pròpies de la governació poden impedir
tirar endavant temes, però si el govern mostra una
manca real d'iniciativa - que en alguns aspectes pot
arribar fins i tot a la paràlisi, com en l'assumpte del
Pressupost del 2000 amb tot el que comporta de falta
de presa de decisió en diferents àmbits - aleshores
aquest govern no governa. I qui agafa la bandera de
les propostes, les iniciatives, i també les
responsabilitats, és l'oposició. Buscant acords i
promovent el consens, tal com vam dir que faríem.
2.- Les noves regles del joc (Parlament i mitjans
públics de comunicació): Mai més res no tornarà
a ser igual
La composició parlamentària sorgida arran de les
eleccions autonòmiques ha propiciat una situació
3
�diferent i ha obert una etapa en la qual ja mai més
tornarà a ser res igual.
S'ha acabat el funcionar per inèrcies. Perquè contra
les inèrcies del govern hi ha un grup potent de 50
diputats que empeny i porta la iniciativa cap a una
nova forma de governar i de fer política a Catalunya.
r
Es per això que el dia del debat d'investidura vaig
dir a l'hemicicle que allò que havia passat en el
Parlament els darrers anys no es tornaria a repetir.
En aquesta línia, hem començat a treballar per dotar
al Parlament de més condicions logístiques per
acomplir la seva funció, que vol dir dotar-lo de més
condicions polítiques per a fer-lo més àgil i més
actiu.
I deixeu-me dir que Déu ni do el que s'ha avançat.
El Parlament ha estat durant aquest temps el punt de
referència davant l'enrocament del govern per
4
�mantenir una situació de refredament polític que ara
ja s'ha mostrat totalment inadecuada perquè el país,
els ciutadans, caminen cap a una altra direcció. Haig
de constatar que al president de la Generalitat l'hem
vist molt poc pel Parlament, justet només quan havia
de votar i quan havia de contestar les preguntes de
control ( en una sessió de mal record pel menyspreu
i desqualificacions personals expressat en les seves
intervencions).
Tanmateix, val a dir que un dels aventatges de la
situació present és tenir ocasió d'escriure allò que
altrament hauria pogut ser el capítol perdut en la
novel·la del canvi. Si s'hagués produit una transició
sobtada en les eleccions d'octubre, potser ens hauria
faltat l'ocasió per escriure aquest capítol necessari
en la vida política. El capítol en el que els nous
protagonistes s'enfronten als antics, els diuen tot el
que els han de dir i maleeixen l'hora en què aquests
van començar a manar. Si se'ls fa fora sense aquest
5
�capítol, el lector (en aquest cas el ciutadà) té la
sensació d'assistir a una injustícia, a un final
prematur.
Deia que el Parlament ha estat punt de referència
com impulsor d'un canvi en les regles del joc polític
a Catalunya. I en aquest camp estem preparant
iniciatives en relació al sistema d'incompatibilitats
dels alts càrrecs de l'administració catalana i a la
representació plural en els consells d'administració
de les empreses públiques de la Generalitat.
Però la millor mostra fins ara d'aquesta voluntat de
canvi ha estat el debat sobre el model de mitjans
públics audiovisuals a l'inici de la legislatura. Arran
d'aquest debat es va crear una situació interessant en
el sentit que la discussió va traspassar les parets del
Parlament. No només en parlaven els polítics: el
debat estava també al carrer promogut pels propis
professionals. Aquesta és una dinàmica de
6
�funcionament que ha de reixir, el Parlament ha de
discutir en temps real per fer-lo més proper a la
societat i tornar-li la dignitat d'autèntica cambra de
representació, de legislació i d'impulsió i control de
l'acció de govern.
El tema dels mitjans públics encara està obert; hi
estem treballant i va per bon camí, però ara ja no hi
ha marxa enrere. Vam fer un esforç des dels grups
de l'oposició - i des del govern, val a dir-ho- per
consensuar mesures que semblaven impossibles i es
va marcar un punt d'inflexió que va permetre
començar a configurar unes noves regles del joc
entre govern, societat i mitjans públics.
Però si el dia 15 de febrer no tenim nou director
general de la CCRTV i entrem en temps electoral
amb el vaixell de les emissores públiques sense
direcció - amb previsiblement cinc mesos (de
novembre a abril) sense que l'empresa pública més
7
�important, o més influent, de Catalunya tingui
autèntics responsables nomenats pel president de la
Generalitat d'acord amb el Consell d'Administració
que reflectirà les opinions del Parlament - si això
passa, el pes de la vergonya caurà sobre un govern
que haurà demostrat ineptitut, frivolitat i prepotència
tot alhora. El conseller de la Presidència no podrà
haver inventat pitjor manera d'acomiadar-se del
govern i de Catalunya.
3.- La fiscalització i el control del govern: De la
denúncia a la proposta
Deia que la nova situació política ens ha permès
plantejar amb profunditat en aquests cent dies el
canvi de les regles del joc. Però al mateix temps ens
ha fet possible exercir la labor d'oposició, en el
sentit clàssic de control i fiscalització de l'acció del
govern, amb molta més efectivitat que mai.
8
�El nostre grup ha presentat en aquests tres mesos
697 iniciatives parlamentàries entre proposicions
de llei, proposicions no de llei, interpel·lacions,
preguntes i d'altres.
Explicar amb detall aquestes iniciatives seria molt
interessant però segurament massa llarg per a fer-ho
avui. Deixeu-me doncs que em centri en quatre
camps que tenen particular incidència en la vida
quotidiana dels ciutadans: el pressupost, l'educació,
la sanitat i el transport públic.
~— ^Vk^p^d^Z
; hesso^i L· u^L· ^M^k ¿¿Ce**
3.1.- El pressupost de l'any 2000:Del retard
injustificable a l'alternativa constructiva
Com afecta que encara no s'hagi presentat el
pressupost a discussió al Parlament i la nostra
alternativa pressupostària?
9
�Catalunya no té encara pressupost per aquest any i
no el tindrem aprovat, anant bé, fins el mes de maig.
El desembre vam fer una oferta d'acord per
consensuar alguns aspectes bàsics, però el govern
ha preferit supeditar la discussió al Parlament i la
seva aprovació als resultats de les eleccions
generals.
Això és greu perquè, a més de menysprear la
sobirania del Parlament de Catalunya, té uns efectes
molt negatius sobre l'hisenda de la Generalitat.
Les característiques de proposta d'acord que vam
adreçar al govern i a tots els grups de la Cambra eren
les següents:
- No
incrementar
la
pressió
fiscal.
El
creixement dels ingressos era el mateix del
PIB nominal ( 5, 5 % ).
10
�- Controlar el creixement de les despeses
corrents, que no superes el previst per la
inflació ( 2 % )
- Incrementar les inversions ( 40 % )
- Resoldre els greus problemes financers de la
Sanitat i la CCRTV
Les últimes dades de la execució del pressupost de la
Generalitat, corresponents al tercer trimestre de 1999
- que hem conegut fa pocs dies - ens confirmen
l'existència de greus desequilibris als que cal trobar
solució ràpidament. L'ajornament de les mesures tan
sols farà que les dificultats siguin cada cop mes
elevades:
li
�^(¿fo^Â&vÇoioUiJ ^ JX£/u¿&W wu¿*e*k)
- Les despeses corrents, excloses les financeres,
s'han incrementat mes del 8 % en relació al
mateix període de l'any passat.
- El " forat" del Servei Català de la Salut es
cada cop mes gran. A l'any 1999 s'han
comptabilitzat 155.000 milions de despeses
procedents de l'any anterior. La desviació és
un 27 % mes elevada que la de l'any passat.
- A finals de setembre el Servei Català de la
Salut ja havia gastat el 99,7 % de tot el capítol
2 de bens i serveis. Cap de les despeses del
darrer trimestre es podrà comptabilitzar.
En els darrers mesos s'ha constatat un agreujament
de l'evolució relativa del creixement dels preus a
Catalunya.
12
�JU^OAT^O^
^ ; -' <^/^W
EVOLUCIÓ DE LA INFLACIÓ INTERANUAL
Espanya
1996
1997
1999
3.21%
2.01%
1.41%
2.92%
1996-99
9.89%
1998
Catalunya
3.66%
2.11%
1.76%
3.46%
Diferencial
0.45%
0.09%
0.36%
0.54%
11.43%
1.55%
Com veiem, el diferencial de la inflació entre
Catalunya i Espanya de l'any 1999 es el més elevat
dels últims quatre anys. En total en aquest període
hem acumulat un diferencial de mes del 1,5 %.
Aquest diferencial és equivalent a la inflació anual
de la zona Euro. Així, es podria dir que la nostra
competitivitat s'ha retardat un any en relació a la
resta d'Espanya. I això és especialment greu perquè
Espanya, en el seu conjunt,
s'ha retardat uns dos
anys en relació al països de la Unió Europea que són
els nostres principals competidors.
13
�Els experts estan d'acord en què el diferencial
d'inflació és degut bàsicament a dos factors:
i) a Catalunya pesen més els sectors de serveis,
que
són
els
que tenen
més
inflació;
especifícament els de serveis mèdics i lleure i
cultura.
ii) la inflació en aquests sectors és més elevada a
Catalunya que a la resta d'Espanya,
Al mes d'agost, la major inflació d'aliments, begudes
i tabac a Catalunya explica per si sola dos terços del
diferencial amb el conjunt d'Espanya.
-^ T/^AjrpMfeAíti ñ S !
Davant cTaquesta situació, el govern
Generalitat hauria hagut
de
la
d'actuar en una doble
direcció:
a) Directament, en els camps en que té una
responsabilitat immediata:
- Preus de les escoles concertades
- Preus
dels
llibres
en
l'ensenyament
obligatori
14
�- Preus de la sanitat concertada
- Política compres en farmàcia
- Reducció o eliminació de peatges
b) Indirectament, tot exercint pressió prop del
govern central, en altres temes:
- Liberalització tarifes telefòniques
- Liberalització mercat farmacèutic
- Carburants
______^^
Això no s'ha fet prou, ni prou bé i els efectes
d'aquesta mancança es poden comprovar en la
pèrdua de competitivitat de l'economia catalana.
Així ens ho mostren les dades de l'evolució del
comerç exterior de Catalunya en els darrers mesos. I
així ho exemplifiquen les notícies que cada dia
podem llegir en la premsa econòmica. La qual, sigui
dit de passada, ens ha informat aquests dies d'allò
que n'hi podríem dir "la mala setmana catalana": la
desaparició
de la marca Banca Catalana,
la
15
�preeminència de Repsol sobre l'antiga Catalana de
Gas i la recança que suscita el prodigiós l'augment
de la cotització borsària de Terra, que la Generalitat
es va deixar perdre per un plat de llenties i per raons
que no responien de cap manera a criteris
econòmics.
3.2.- L'educació: De les mesures d'urgència a la
Conferència Nacional
Un altre camp en el que la nostra acció
parlamentària ha estat contundent és el de
l'educació: un tema que m'apassiona i em preocupa
extraordinàriament.
Durant la campanya vàrem explicar que aquesta
havia de ser no un prioritat, sino la primera prioritat
de Catalunya. I no ho afirmàvem per casualitat, sino
perquè el país ens ho diu, ens ho reclama.
16
�Mireu, en el camp de l'educació a Catalunya partim
d'una herència magnífica -la del període de la
República i del moviment de renovació pedagògica
dels anys de la transició- i hem fet avenços molt
importants. Mai, com ara, havíem tingut unes
generacions joves tan ben formades.
Però l'escola té problemes. La unificació de
l'educació secundària - ben intencionada i positiva,
però aplicada amb poca traça administrativa i pocs
recursos- ha abocat a l'ensenyament un conjunt de
problemes socials que l'escola té moltes dificultats
per resoldre.
A més, l'escola pública, que hauria hagut de ser el
motor i l'exemple de l'avenç educatiu, ha patit
d'una desatenció reiterada per part del govern de la
Generalitat. Un govern que, com en d'altres camps,
ha prioritzat els acords i els concerts amb el sector
privat. I així en l'escola pública tendeixen a
17
�concentrar-se aquells sectors de l'alumnat amb més
necessitats i problemes. Problemes que -malgrat els
esforços dels mestres, els pares i molts ajuntamentssón molt difícils de resoldre en les condicions
actuals.
Tot això és molt preocupant. En primer lloc, perquè
del funcionament del sistema educatiu en depèn la
nostra capacitat de donar resposta als requeriments
del mercat de treball. Requeriments de formació
tecnològica, de capacitat d'adaptació, de capacitat
d'innovació. Ahir mateix, em reunia a Reus i a
Tarragona amb ensenyants i empresaris, i en el que
em deien constatava com és d'important escoltar a
uns i altres per tal d'assegurar als nostres joves una
bona transició de l'ensenyament al treball.
Però la situació actual de l'escola no només planteja
problemes de manca d'adaptació als requeriments
del treballa, sinó que també posa en qüestió el paper
18
�de l'escola com a instrument d'integració i cohesió
social.
Es per tot això que no podem esperar quatre anys. Ni
un. Nosaltres hem començat a actuar i a prendre
iniciatives per tal que les coses comencin a canviar
des d'ara mateix. Així, per exemple, hem presentat
dues proposicions al Parlament de Catalunya per tal
que la matrícula per al curs 2000-20001 de tots els
centres educatius sostinguts amb fons públics - els
pròpiament públics i els concertats - es faci sobre
noves bases. Unes bases que assegurin l'equitat i la
transparència i evitin la concentració en determinats
centres de l'alumnat amb risc de marginació.
Però al costat d'aquestes mesures que podríem
anomenar d'urgència, hem plantejat també la
necessitat d'una reflexió en profunditat. Així estem
impulsant per als propers mesos la realització d'una
Conferència Nacional d'Educació, en la que esperem
19
�que hi participi els mestres, els pares, els empresaris,
els sindicats, els ajuntaments i, naturalment, el
govern de la Generalitat.
3.3.-La sanitat: De l'assistència primària a la
reforma del sistema
Al costat de l'ensenyament, la sanitat és un altre
qüestió que condiciona molt estretament la vida
quotidiana dels ciutadans. També aquí hem
començat a actuar. I hem volgut fer-ho en relació a
l'atenció primària, és a dir, l'atenció que hauria de
ser la porta d'entrada al sistema sanitari.
Es aquest un àmbit que ha estat particularment
desatès per part del govern de la Generalitat. I els
resultats estan a la vista: els ciutadans acudeixen
directament als hospitals per l'entrada d'urgències i,
en ocasions, com en aquests darrers dies, colapsen el
20
�servei, especialment a la ciutat de Barcelona i al seu
entorn.
La reacció del govern de la Generalitat ha estat
blasmar els ciutadans. ¿Com volen que els ciutadans
acudeixin l'assistència primària si a Barcelona, per
exemple, encara més de la meitat de la població està
atesa pel sistema antic d'ambulatoris massificats i
ineficients? ¿Com volen que el ciutadà tingui
confiança amb la primària si a Catalunya el temps
mitjà de visita és només de dos minuts, la més baixa
d'Espanya?
És per això que com a primer pas cap a la millora
del sistema sanitari a Catalunya, hem exigit al
conseller Rius un pla raonable per acabar la reforma
de l'assistència primària. I hem reclamat la dotació
urgent de més mitjans per a la reforma dels centres
d'assistència primària. Al costat d'això, he creat una
comissió integrada pels millors experts sanitaris
21
�perquè ens ajudi a analitzar la problemàtica de les
urgències i a plantejar alternatives viables.
3.4.- El transport públic: De la congestió a
l'eficiència
Un altre tema. A Catalunya en un de cada dos
municipis almenys la meitat dels ciutadans que
treballen s'han de desplaçar fora del seu municipi de
residència. Aquesta realitat és fruit d'un creixement
urbanístic que no ha tingut prou cura a mantenir
integrada la residència amb el treball i el comerç.
Com a resultat d'això s'ha produit un veritable esclat
de les necessitats de mobilitat dels ciutadans. Esclat
que, en no veure's acompanyat per les necessàries
inversions en transport públic, ha comportat l'ús
cada vegada més majoritari del vehicle privat. Les
conseqüències les podem escoltar cada matí quan
ens llevem i encenem la ràdio, a les set o a quarts de
22
�vuit, i sentim com en Bassas o en Cuní ja ens
expliquen que els cotxes estan "aturats en els dos
sentits de la marxa"
Per fer front a aquesta situació, hem proposat al
Parlament un pla de mesures urgents per la
reactivació del transport col·lectiu a Catalunya. Un
pla que entre altres resultats persegueix la
potenciació i la integració dels serveis de metro,
autobús i ferrocarril urbà i suburbà (amb els serveis
ferroviaris de rodalies de l'àrea metropolitana de
Barcelona, del Camp de Tarragona, Lleida i Girona),
així com la millora de les infrastructures (tant les
existents -tren Lleida-La Pobla de Segur,VicPuigcerdà i Mollet-Papiol - com les de nova
creació: el tren d'alta velocitat).
I al costat d'aquestes accions en matèria d'educació,
de sanitat i de transport públic, en podriem esmentar
moltes d'altres, en l'àmbit del benestar social, de la
23
�indústria i les noves tecnologies, de la cooperació,
etc. Però no voldria abusar de la seva paciència.
4.- La construcció de l'alternativa de govern: La
regionalització com a exemple.
El que si voldria fer és posar un exemple del perquè
l'experiència d'aquests cent dies ens permet
d'afirmar que, en certa manera, estem ja començant
a governar des de l'oposició. I per fer-ho
m'agradaria explicar com estan avançant les nostres
propostes per a la reforma de l'organització
territorial de l'Administració a Catalunya.
Es tracta, com saben, d'un àmbit en el qual l'acció
dels successius governs de Convergència i Unió ha
estat particularment desafortunada i ha creat un
garbuix administratiu ineficient, centralista i poc
transparent. Un garbuix que comporta
disfuncionalitats en la prestació i la qualitat de
24
�serveis tan bàsics com l'ensenyament o la sanitat,
que substreu capacitat d'actuació als municipis i que
facilita el desordre en matèria de planejament
urbanístic.
Es per això que en el nostre programa vàrem
incloure la resolució d'aquesta qüestió com una de
les prioritats principals. El que cal, diem, és
aconseguir un gran acord entre totes les forces
polítiques i tots els territoris de Catalunya per tal
d'avançar simultàniament en tres direccions: enfortir
el govern local, descentralitzar l'administració de la
Generalitat i adaptar les províncies a l'ordenació
territorial que resultarà de la reforma.
Per portar endavant aquest programa hem proposat
la creació de set regions. Set àmbits que es deriven
de les característiques geogràfiques del territori
català, del seu funcionament quotidià i de la voluntat
manifestada reiteradament pels seus ciutadans:
25
�l'àmbit metropolità de Barcelona, el Camp de
Tarragona, les Terres de l'Ebre, la Catalunya
Central, les comarques gironines, l'Alt Pirineu i les
Terres de Ponent.
Aquesta alternativa fou plantejada a tots els grups de
la Cambra immediatament després de la constitució
del Parlament, en ocasió del debat d'investidura. I de
llavors ençà ha estat una de les línies prioritàries de
la nostra acció parlamentària.
Paral·lelament, en correspondència amb la voluntat
d'obrir el debat polític i d'apropar el Parlament a la
societat, el nostre grup ha iniciat una sèrie de visites
a cada una de les regions de Catalunya, amb
l'objectiu de donar a conèixer la nostra proposta i
d'escoltar l'opinió dels electes, els empresaris i les
associacions i entitats locals.
26
�La primera d'aquestes visites es realitzà els dies 14 i
15 de desembre a l'Alt Pirineu català i fou una fita
fins a cert punt històrica. Mai, d'ençà de la
restauració de la democràcia, un grup tan nombrós
de parlamentaris catalans s'havia desplaçat a
aquelles terres per dialogar i per escoltar. La visita que inclogué sessions plenàries a la Seu d'Urgell i
reunions específiques a Puigcerdà, Sort i Vielha permeté no només constatar l'excel·lent rebuda del
projecte de regionalització, sino també avançar un
programa de 10 propostes per millorar la qualitat de
vida dels pirinencs. Cada una d'aquestes propostes
s'ha convertit ja en una inicitaiva parlamentària que
-esperem- donarà aviat els seus fruits. Per al proper
mes de febrer preparem una visita amb un format
similar a les terres de l'Ebre.
Arran de la nostra actuació el tema de la
regionalització ha entrat en el debat polític quotidià i
s'ha transformat en un veritable clamor en molts
27
�llocs del territori (i en aquest sentit podria mostrarvos articles molt reveladors apareguts en la premsa
de l'Ebre o de la Catalunya Central, per exemple).
Per tot això, no creiem pas anar desencaminats quan
afirmem que ha estat arran d'aquest conjunt
d'actuacions que el conseller de Governació i
Relacions Institucionals, Josep Antoni Duran i
Lleida, ha acabat acceptant la necessitat de revisar
l'organització territorial de Catalunya.
Es tracta d'un avenç important: per primera vegada
el govern de la Generalitat accepta que el model
establert i aplicat sense consens per Convergència i
Unió fa 13 anys no es pot mantenir. I és positiu
també que el govern accepti que per resoldre aquesta
qüestió cal arribar a un acord entre totes les forces
polítiques.
28
�Si, com esperem, aquests propòsits es concreten
aviat en fets haurem fet un pas important endavant. I
amb el tema de la regionalització -que, repeteixo, no
és altre que el de la millora en la prestació dels
serveis i l'enfortiment dels ajuntaments- haurem
donat un excel·lent exemple de la forma com, des de
l'oposició, anem construint l'alternativa política a
Catalunya.
5.- Les noves dinàmiques polítiques: del balanç a
les perspectives
Acabo perquè m'estic allargant massa.
He volgut explicar-los el que per a nosaltres està
sent una experiència apassionant. Ens han volgut
matar d'avorriment, han volgut que a Catalunya
s'escoltés una sola veu. I més que exercir el govern,
l'ocupen. Però nosaltres no ens resignem. No ens
deixarem adormir.
29
�Deien: uEn Maragall no aguantarà gaire" i ara diuen:
" Que pari, que va massa ràpid".
No pararem. Nosaltres no tenim cap pressa, però la
resolució dels problemes dels ciutadans i ciutadanes
de Catalunya no admet demora.
En aquest cent dies hem iniciat una nova etapa
política que, com els he explicat, té repercussions
parlamentàries clares i concretes. Però que va molt
més enllà, em sembla, dels murs de la Cambra.
La col·laboració entre el PSC i el moviment cívic
Ciutadans pel Canvi, que tan bon inici va tenir en la
campanya electoral, ha continuat de manera
modèlica en el grup parlamentari. Amb això hem
desmentit els qui ens pronosticaven tota mena de
desastres i baralles. I, el que encara és més
important, hem posat en peu un laboratori de noves
30
�formes de fer política. Un laboratori on la vella saba
del partit socialista s'enriqueix amb les aportacions
d'altres sectors socials i professionals.
r
Es una experiència que, ho estem veient aquests
dies, atreu l'atenció de forces polítiques de tot
Espanya. I que ha estat la llavor de molts dels
esdeveniments que avui estem vivint.
D'altra banda, som conscients que els cent primers
dies de la nostra acció parlamentària no es
corresponen amb els cent primers dies del nou
govern. Especialment no són encara suficients per
començar a jutjar l'acció dels nous consellers.
Creiem que aquests mereixen un període de respecte
que no s'ha exhaurit encara.
Tanmateix, hi ha exemples d'iniciatives ja preses per
alguns d'ells, tant dels nous com dels vells, que
semblen anar en una direcció correcte. Això és
31
�particularment visible en els temes de la
regionalització i de 1'audiovisual, camps en els que
hem trobat una actitud raonablement receptiva.
Però, com hem vist, hi ha altres temes en que les
coses no han anat bé i no poden esperar: el
pressupost, el colapse de les urgències, les
prematriculacions escolars, la millora de les
condicions de treball del parlament i l'estatut de
l'oposició.
Per això hem decidit no deixar passar el mes de
gener sense donar fe de vida davant els mitjans de
comunicació amb aquest primer balanç. Un balanç
que vol iniciar un costum ja habitual en altres
institucions.
Deixeu-me, abans d'acabar, fer una referència a la
manera com les eleccions generals incideixen en la
marxa de les coses aquí a Catalunya. La vida
32
�política, com l'economia, és cada cop més un mercat
d'expectatives tant o més que de realitats.
El govern català sembla atenallat no solament per
l'inici de la legislatura, sempre feixuc, sino també
per la proximitat de les eleccions generals.
Però això, que seria normal, ve agreujat per
l'estratègia política del nostre govern, que ha basat
tota esperança de millora en la coincidència d'una
determinada configuració de les majories en el
Congrés i en el Senat espanyols.
No és aquí el lloc, per fer judicis - d'altra banda,
prou coneguts pel que a nosaltres respecta- sobre la
política espanyola i els seus efectes a Catalunya.
El que volem, justament, és un canvi de la política
catalana en el seu conjunt. No podem dependre
exclusivament del que passi a Madrid. Això si que
33
�ha acabat sent una estratègica i tràgica cessió de
sobirania.
Estratègica perquè és consubstancial al plantejament
nacionalista de descompromis real en la política
estatal. I tràgica per dues raons: perquè ho fa
dependre tot d'un Estat en el que no es creu i perquè
no produeix resultats, excepte el de la
desresponsabilització de la política catalana.
Només si som capaços d'enaltir el nostre Parlament,
vitalitzar la connexió entre política catalana i
societat catalana, augmentar el prestigi interior de
l'acció de govern a Catalunya i de les nostres
institucions - que han de deixar de ser vistes com
irresponsables per manca de poder i diners -. Només
així, dic, esdevindrem un país políticament autònom
en el sentit fort de la paraula. Un model contrastable
i alguna cosa més que una curiosistat intrigant, un
34
�país simpàtic o antipàtic, segons els gustos, i un
escenari de frustracions interiors.
"II modelo catalano", com diuen a Itàlia, pot
esdevenir un autèntic model de referència a Europa
si ens ho proposem. Un model amb legislatiu,
executiu i justícia propis i singulars. Amb una
relació positiva amb els seus territoris i ciutats. I
amb una connexió saludable, no com ara, entre
política i mitjans de comunicació i entre política i
diners.( En el benentès que els mèdia i el diners són
els dos nou poders socials i polítics que han emergit
amb força en la segona meitat del segle XX).
Aleshores si que podrem optar a obtenir un paper
capdavanter en un país, Espanya, que ha ampliat
considerablement els seus mercats, per dir-ho així,
polítics i econòmics. Altrament, no.
35
�Les claus per a aquest nou rol de la política catalana
les tenim a la mà. No s'han d'inventar ni s'han
d'anar a buscar a fora. Es diuen Parlament fort i
govern responsable, territoris respectats, ciutats
robustes, institucions de qualitat, mitjans públics
neutrals i mitjans privats independents, empreses
innovadores, sindicats imaginatius. Els tenim? En
tenim, però hem de millorar-los. Serem capaços de
fer-ho, i per tant els tindrem. És per això que
treballem els diputats i diputades Socialistes de
Catalunya i Ciutadans pel Canvi.
Moltes gràcies.
36
�}/>
VAXVAA^
UA^&
SÍ^NJ^'
¡M ^ ^Ki^jY :
>[*+)
WUM
Oí^
t^^r
^
t
,*
-?
u ^
^
-OJ±
Vi]
v
* & * : * $ :
i
4.
'fés^>^
K
A u.
y^rr
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.03. Parlament de Catalunya
Description
An account of the resource
Agrupa la documentació generada al voltant de l'activitat de Pasqual Maragall com a diputat al Parlament de Catalunya, principalment a les legislatures 1999 a 2003 i després com a President de la Generalitat de 2003 a 2006. Però també del període que en va ser de 1988 a 1995.
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
100 dies d'oposició al Parlament. Conferència al Col·legi de Periodistes.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2000-01-26
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Parlament de Catalunya
Ciutadans pel Canvi
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Oposició
Govern alternatiu
Catalunya
Model social
Acció política
Description
An account of the resource
Conferència de Pasqual Maragall repassant l'activitat parlamentaria del Grup Socialista-Ciutadans pel Canvi.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Col·legi de Periodistes de Catalunya
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Arrangement
Information on how the described materials have been subdivided into smaller units.
UI 23
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1351/19930929d_00584.pdf
3ae827af6da4d2366795231755aac1de
PDF Text
Text
INTERVENCIÓ DE L'ALCALDE EN L'ACTE DEL 150 ANIVERSARI DE LA
GUàRDIA URBANA I EL LLIURAMENT DE MEDALLES AL MéRIT.
(Saló de Cent, 29 de setembre de 1993, 18:30 h)
CONSELLERA, REGIDORS, SENYORES I SENYORS,
ÉS
JUST QUE EM REFEREIXI D'ENTRADA, EN AQUEST ACTE DE
CONCESSIó DE MEDALLES AL MéRIT A AGENTS DE LA GUàRDIA URBANA
QUE S'INSCRIU DINS DELS ACTE
DEL 150 ANIVERSARI DEL COS, AL
PAPER SINGULAR QUE LA NOSTRA1POLICIA LOCAL TÉ EN LA SEGURETAT DIàRIA DELS NOTRtt-eeNCIWADANS.
DES QUE ELS AJUNTAMENTS DEMOCRáTICS VAM ASSUMIR LES NOSTRES
RESPONSABILITATS, VAN ENTENDRE QUE LA SEGURETAT CIUTADANA
ÉS
UN ELEMENT ESSENCIAL EN EL BENESTAR SOCIAL DELS HABITANTS DE
LES GRANS CIUTATS, I PER TAN'I', DELS BARCELONINS I LES BARCELONINES.
ELS QUI VIVIM EN LES CONCENTRACIONS URBANES SABEM QUE LA
PETITA DELINQÜèNCIA I ELS FETS DISSOCIALS HI TROBEN UN ESPAI
DE VEGADES MASSA APTE PER ALA SEVA PROLIFERACIÓ. ARA BÉ,
1
�SEMPRE HE SOSTINGUT QUE MOLTS DELS PROBLEMES DE LES GRANS
CIUTATS NO SóN CREATS PER ELLES MATEIXES, SINÓ QUE LES
CIUTATS SóN EL CONTENIDOR ON LA HUMANIT
HUMANITA DIPOSITA ELS SEUS
PROBLEMES DE MARGINACIÓ, DE POBRESA, DE CRIMINALITAT. POTSER
PER AIXò MATEIX, LES GRANS CIUTATS SóN TAMBÉ EL LLOC D'ON
HAN DE SORGIR LES PROPOSTES
E
LES SOLUCIONS.
D'AQUESTA MANERA, I EN LíNIA AMB LES PAUTES MÉS PROGRESSIVES
EUROPEES., VAM ARRIBAR A LA CONCLUSIÓ QUE PER SUPERAR POSITIVAMENT ELS PROBLEMES DERIVATS DE LA DROGA, LA POBRESA I LA
MARGINACIÓ ENS CALIA SUPERAR UNA VISIó PURAMENT COACTIVA
L, I AVANÇAR EN CANVI EN POLÍTIQUES izt+ tv~ T T 4
T
PARTICIPATIVES QUE ANESSIN A L'ARREL
MATEIXA DELS FENÒMENS CREADORS D'INSEGURETAT.
ÉS
A DIR POLïTIQUES QUE, SENSE DESCUIDAR MAI L'EFECTIVITAT
COERCITIVA DE LES NOSTRES POLICIES, DONESSIN A LA PREVENCIÓ
EL ROL ESSENCIAL DE LA NOSTRA ACTUACIÓ.
AIXò ENS HA PORTAT A SUBRATLLAR QUE LA "SEGURETAT ÉS COSA DE
TOTS", ÉS A DIR, DE LA JUSTICIA I LA POLICIA, PERÒ TAMBÉ
DELS VEïNS, DELS SINDICATS, DELS AGENTS SOCIALS, DELS EDUCADORS,
ETC. I AIXò ENS NA PORTAT TAMBÉ A CREAR UNS
INSTRUMENTS DE COORDINACIÓ,
PRIMER EL CONSELL DE SEGURETAT
URBANA DE BARCELONA, I AVUI DIA LA JUNTA LOCAL DE SEGURETAT
2
�DE BARCELONA, QUE FAN QUE LA NOSTRA POLICIA LOCAL PUGUI
TENIR UN PAPER IMPORTANT EN AQUESTA FUNCIÓ.
,...»
'
v
N.
(
I AVUI, QUE PODEM CONSIDERAR BARCELONA COM UNA DE LES
--4-.--,-ku
u
0 1)
1 .0\1
li
/*
-
CIUTATS MÉS SEGURES D'EUROPA, CAL VALORAR AMB JUSTESA LA
CONTRIBUCIÓ QUE LA NOSTRA GUàRDIA URBANA HA TINGUT I TÉ EN
AQUESTA SITUACIó. ÉS PER AIXò QUE VULL SUBRATLLAR-NE, ENTRE
D'ALTRES, AQUESTS ASPECTES:
- LA SEVA VOLUNTAT DE CONéIXER LA REALITAT EN QUé HA
D'ACTUAR. ÉS EL CONEIXEMENT DEL TERRITORI, LA PROXIMITAT AL
CIUTADà, EL QUE ENS PERMET D'ACTUAR EFICAÇMENT. LES ENQUESTES, EL CONEIXEMENT DE LA NOSTRA REALITAT SOCIAL, DE L'EFECTIVITAT DE LA SEVA PROPIh ACTUACIÓ, ÉS UN PUNT CLAU DE
L'ACTIVITAT CIENTIZICA_ DE LA NOSTRA POLICIA LOCAL.
LA CAPACITAT D'APORTAR UNA: VESSANT PREVENTIVA PRIORITàRIA
A LA SEVA ACTIVITAT EN MATéRIA DE SEGURETAT CIUTADANA,
TRADUÏDA EN UNA EFECTIVA COL.LABORACIÓ AMB TOTS ELS AGENTS
SOCIALS QUE ES MOUEN EN TEMEO TAN CLAUS COM EL PLA MUNICIPAL
DE LA DROGA, L'ABSENTISME ESCOLAR, EL VANDALISME, LA NO
DISCRIMINACIÓ CAP ALS IMMIGRANTS, ETC.
QÜESTIONS QUE TAMBÉ, ENTRE A1LTRES, EXPLIQUEN QUE A BARCELONA
NO ES VISQUIN) FETS TAN DOLOROSOSCOM ELS QUE S'ESTAN
.¿)
�PRODUINT A ALTRES INDRETS D'EUROPA.
- LA SEVA CAPACITAT PER COORDINAR-SE AMB LES ALTRES POLICIES
QUE OPEREN A LA NOSTRA CIUTAT I QUE HAN DONAT LLOC AL FET
QUE A CADA UN DELS DISTRICTES DE LA NOSTRA CIUTAT Hl HAGI
TAULES DE COORDINACIÓ POLICIAL, QUE SOTA LA DIRECCIó -AIXò
ÉS
FORÇA SIGNIFICATIU- DELS REGIDORS, PLANIFIQUEN LES SEVES
ACTUACIONS DIàRIES.
- LA SEVA CAPACITAT DE DESCENTRALITZACIo, AMB LA CREACIÓ
DELS ANOMENATS EATOS, SECCIÓ PREVENTIVA CADA VEGADA MÉS
ARRELADA A TERRITORIS MES CONCRETS DE LA NOSTRA CIUTAT,
AVANÇANT EN UNA RELACIÓ ESTRETA I CONTINUADA AMB ELS VEiNS,
AMB ELS COMERCIANTS, AMB EL CONJUNT DELS CIUTADANS.
EN DEFINITIVA, CAL RETENIk, DE TOT PLEGAT QUE SI EN AQUESTS
1
ANYS HEM REDUÏT DE MANERA ESPECTACULAR LA VICTIMITZACIÓ A LA
NOSTRA CIUTAT, TAL COM LES ENQUESTES I LES OPINIONS DIàRIES
ENS DEMOSTREN, LA NOSTRA GUáRDIA URBANA Hl HA JUGAT UN PAPER
FONAMENTAL.
LA QUAL COSA ENS CONFIRMA QUE EN UN FUTUR MODEL POLICIAL A
CATALUNYA S'HAURà DE CONTINUAR ENCORATJANT AQUESTA RELACIÓ
DE PRIVILEGI AMB UNES POLICIES LOCALS QUE -COM LA GUàRDIA
URBANA DE BARCELONA- HAN FET DEL CONEIXEMENT, DE LA COORDI-
4
�NACIó I DE L'EMPENTA SOCIAL I PREVENTIVA DE LA SEVA ACTUACIÓ
L'EIX ESSENCIAL DEL SEU CARaCTER.
APROFITO AVUI LA PRESéNCIA DE L'HONORABLE CONSELLERA DE
GOVERNACIÓ PER FER-LI AVINENT LA NOSTRA DISPOSICIó I LA
NOSTRA VOLUNTAT DE CONTRIBUIR A LA DEFINICIÓ DEL MODEL
POLICIAL A CATALUNYA, UN MODEL QUE H
iThflL í
LA REALITAT LuQuesTtankaLE- DE LA GUàRDIA URBANA DE BARCELONA, UNA REALITAT QUE FA, TOT JUST ARA, CENT-CINQUANTA ANYS.
PER MOLTS ANYS 1 MOLTES GRàCIES.
2-Clu
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4257
Title
A name given to the resource
150 Aniversari de la Guàrdia Urbana i lliurament de medalles / Discurs
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Commemoracions
Seguretat ciutadana
Barcelona
Model social
Policia local
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-09-29
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/980/198503d_0081.pdf
8d36ff86258026c6f731469c97ce14e5
PDF Text
Text
^ ^^' ^^^^
^
^^^^=^a
'
^^
'
^
^^^^^^^N^
-_ ' ____-Barceloná
is the second largest city in Bpain.
Its
.
population of 1.750.000 is soread over an areá of 91 soua^e
kilometres. The 'gre^ter m^troolitan area has a population of
'
'
a'
about 3.100.00^ over
area of 476 souare 4iIometres.
^
Barcelona is the capital of t^e autonomous re i on o f
ep
CataIonia^ 15.8^ of the S^anish poouIation l^ve in this region
'
the size of whi^h reoresents ao^roximately 6.3^^ of the land a^ea
of Soain.
`
^^
.
Catalonia
'
'
is ` a high^ ly urbanized area. Half of its 6 milion
inhaÓita^ts live in the ^ar^eïonaMetropolitan areá, and 80^ of
the Catalans belong ^o communities witn 000ulation of oreater
|
\
than 10.000 oeooie.
T^e qreater metropolitar area c^ Barce^ona is t^ha main
financïa^, ^ultpral ánd ^raze ^en^e^^not only rf Catalor^a, out
of tne w^ho^e of'Spain, and ís one of tne le^^ing ur^an areas zn
tne Mediterrane^n Basin.
Barcelbna
`
was the first olace in Soain ^o exoerience the
Industrial Reyolution,
latec'^ecame a p re^omin^ntly
financial
an^ ter^iary metropolis and is row aiming to ta^e oart in t^e
^reat cha^Ienge'of high ^echnology_in^ustries. ^e ^ave s4illed
peo^ le ,
we have a high density of research centers and aaove a^l,
we nave tne ^eterminaticn ano ó^sïre às evidenced throu^hout our
two thousand years of ^istory, ^o be zn the front Iiné of
^ioht ^or renovation and ^rooress.
^
'
�Barcelona is, and has p een always, on aicrossroads ` It
the heartof Eür o "e_ to the rest o1 ^atalonia ano
. to
.
'
6oain by direct freeways_ railways, Planes ano p ar ferries. ^e
now linke
are an overnight train rie away from Paris an eight- Hour
drive fromSeneva, a =ix hour sail from Ma^or^a, .nd a twenty
five minute flioht from Ibiza,
Barcelona lies in the south of theÑorth and in the north of
the South. To a Germen. or Bwedish eve '
e
for • instance ' Barce l ona is
sou^thern `ed M terraheancity.
i
For most Spaniards, on the dther
rand,
B arcelona is a northern sity: nard-wórking, • industrial,
•
trustwortny.•
We wart to
sdvantage of this orivileoed p osition to •act
as a link 6etween t w o rultures ` two ways of life. This•meas
• reassuming the role that Barcelona has alwavs pIaved in Eur000s r
an^
Soanis^
^ne
•
'don
^+^storv
^
^
= ^ata`o^ia
Sar^elona an^
have al*a ys
-
dcor w:icn was o p en to new
. orth and
losen
to ne ídeas comind =rc^.
31:4atn'
are a ",v:eflting oot" • of sorts '^ust as
is the
States. Barcelona aro ratalonia ,eoresented a zromiseo land for
thousanos and thousanos of 000roeoole T0',*irC.
S oa i n, as tne States was for Eurooean deople.
ove south p f c rehce ,
doors t" great
Sc:tnern
famices
in the XVIth Ce^t:r y- ^a ta lori a o^e ns ^
^e
r
French oeooIe wno becae Catalans,Just
as the Pn ,-l alusians wers'to do renturies later.
Barcelona Hetro p olitan Prea includes 27'municipalities_
the wcst •o.f
which is the Cite p f Barcelona.
'-
he
reaI
°
�scope ofBarcelona`s urban reality, however, goes beyond the
strict boundaries of theMetropolitan Prea.
The sbecific authprity for the promotion, management and
of -urdan planning and service producticn
execution
is the
"Corporació Metropolitana de Barcelona"(CMB).Besides doina urdan
planning ano oroviding services, another imoortant function of
the CMB is assitance to the Munici p aIities in three basic fieIds:
^e
d r a w ing up ` of prolects , public works and service ooeration,
ano financiaI aid.
The 1985 consolidated budget of the 27 municipalities
of the area is ap p roximately 1 oillion dollars . The City of
Barcelona
l
:d
¡p f t^a^ budget.
arce ona ac^ounts for $8 00 mi lion
tnins the Conference has made a good cho i ce in selecting •
Barcelona as the host ofthis year`s meeting,
Spain,
Càtalonia
^o1itical
recent years,
and Barcelona have w i tnesseC
ityoortant
and social changes. We have unerdore orp c ess
of returing aUtonomous powers to Soanish recions, and Catalonia,
together with the6asque Country,are tne twc oreasof Soa i n which
most strong l y feel their regional ïoentit i es'
lt is time to give
:N4ow it is time to contin:e that orocess.
the
degree of self gove rn^e nt that
moóern
cities nee q . l± is also time to recognise M e^ro^ olitan Proasas
entities as real as municioa 1 ities . Ore of the aims of my po`iry
in the Barcelona City Council is to enhance tne role of the CMB.
^
During their stay in Barcelona for this Con^erence, t'ne
�Fellows will see what we have done and what we ave not; what we
wili do and what-we hope to do. In short, they will see if such
a thing as a Metr000litan policy exists in Barcelona.
The program of the Conference deals with a broad spectrum of
issues. The administrativeasoects pf the Barcelona Metropolitan
Prea Will be disg ussed, as will industrial policies, urban
renewal oroJects, coastline developments and port poiicy.
The orogram also includes some tours that,I hooe, will give
the Fellows a first hand'loo at Barcelona and what we are doing
hère.
is a rileasure ano an honor for me, as Mayor of•Barce1ona
ano
a Fellow,
to qive my warmest wel6ome •
to the
15th
Internaticnal Fellows Conference.I want to extend tr-Is welccme tc
arl
the read e rs of this soecial iss:e of ^etroIine.
^he
H,:eon ^ e of Barcelona are very
pehind aII
forge anead- and. further development i n all,t1.-:e f^e^^s eszèzia^Iy•
uroan design and reindustrialization, with a focus on nih
technoIogy,
city.
an the. improvement of the quality
in thíS
�TFie 1992 Glymcic Lames
p lace i n . Barceloria:
sei, ve
which i have no doubt wi ï:. ta:<e •
us a oint of reference in our ai,r,
reach those. c7oals.
ï do erzco!_t i, ade t haer, businessmen "rom t •le US and from al 1
^
corners of the world to come to Barcelona. CoMe see us,
cEt
to
know 'us arid put your trust in us.
" _cual Maraca:i l i Mira.
Mayor or Barcelona ano,'
5
President of the CLt
�°
.
.
PASQUAL MARAGALL I MIRA^ BIOGRAPHICAL SUMMARY
Pasqual Maragall was born in Barcelona inJanuary the 13th.
' 19^1. He is
màrried and has three chidren, two girls (17 and ï3)
'
^
and a ^boy(^).
de
He is a graduatein Law and in ^conomics of the Universidad
`
Barcelona (1965),^
were he was a ^rominent le^der of
underground student moveme^t against Franco`s óictat^orship. .^e
^ook a M.S^. degree at the^^ew Yorx School for SociaI Resear^h.
From 1965 to 1976 he belonged ^o_the Barcelona City oounciI
Staff a^^an exoert on Urban PublicEconomy. Assistant orofessor
of the Universitati gutònoma oe Barcelona and sessional ^^cturer
at the John^ Hoo^ins University (1978>, ne ^as published several ^
works on L/rban Eccnomics. ^e too^ the cioct^r de^ree at the
Universi^at Autónoma de Barcelona with a ^isserta^ion on ^and
values.
^During the Franco davs ^hewor^ed actzvely in rebuilding
Catalan and ^panish ^o^iálism, ano after 1975 wa^one of the
founders of the Catalan Socielist Partv (PSC).
In í979 was electeó Coun^ellor of ^^e ^árceIona City
Council. As De^uty ^ayor, he managed a dees administrative
`
reform.
When Mayor ^arcis Serra wasappointéd Minister of Defense,
^
in November 1982,
Paso^al Maragall succee^eó ^im and was
^
`
reelected Mayor in 1983 .
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
3886
Title
A name given to the resource
15th Internatioinal Fellows Confrence (Metroline). Barcelona
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Anglès
Subject
The topic of the resource
Congressos i conferències
International Fellows Conference (15a : 1985 : Barcelona)
Relacions Internacionals
Barcelona
Acció política
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1985-03-15
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1303/19930218d_00529.pdf
84907608462981f1c31c7e6cb0245edb
PDF Text
Text
1
Coofecéooia de l'Exom, Sr. Alcalde a la Societat Catalana
d'Economia Dijous 18.02.93. Institut d'Estudis Catalans.
19:80 hores.
"1993: LES PERSPECTIVES DE FUTUR PER A BARCELONA"
Les perspectives de futur per a Barcelona són positives. Jo no en
tinc cap dubte, tino les dades i les raons per coovéooer que és
així. Si hi ha goi té dubtes, espero que en acabar la nieva
000feréocia en tingui menys.
Barcelona está en miIIora condicions que altres ciutats per
afrontar la recessió económica internacional, gráoiea a les
inversions, al dinamisme i a la projecció internacional que els
esdeveniments de 1992 li han donat. Es a dir, gráoieo a aquells
feto que, segons com s'analitzi la situació, podien haver estat
causa de problemes i que en el ooatre cas són causa de solució, més
que de problemes.
Les perspectives de futur del propiA'uotameut, que tant preocupen
sempre els barcelonins, també són bones. L'Ajuntament de Barcelona
gaudeix d'una bona salut económica ' i financera, amb una situació
patrimonial que li permet assumix sense greus dificultats la
solució progressiva del deute acumulat en els darrers anys. Deute
que és fruit, sobretot, d'un extraordinari eetorg inversor -aixó és
el que tothom sap i el que tothom diu- compartit en gran part amb
l'Estat i el sector privat i, en menor mesura, amb la Generalitat;
però deute que també és producte de l'assumpció histórica, que
encara no ens ha estat compensada, de oompetéociea estataIe i
automómiguea en matéria de sanitat, ensenyament, cultura i
transports, entre altres.
Vostés saben que Barcelona és l'única ciutat d / EoDaoya que té
escoles, que té hospitals, una de les poques que té orquestra, que
té conservatori, que té palaus, que té escoles d'oficis, ..., penso
que tenim 40 escoles, 4 hospitals, 24 museus... 8i ha una altra
ciutat d'Espanya que té museus, que és Madrid, I» er6 Madrid té 23
museus de l'Estat i un municipal i Barcelona té un museu de l'Estat
i 24 muoioipals, i aquesta és la diferénoia,
�2
Si es produís, com desitgem, la solució deis problemes financers
característics de l'administració local eapauyola/ en general, i la
compensació de les ja citades "despeses de capitalitat" que
singularitzen la relació de l'Ajuntament de Barcelona amb les
administracions superiors i aquestes -Estat i Generalitatdecidissin l'establiment de polítiques de major suport a les grans
ciutats i l'administració local, l'evolució económica i financera
de l'Ajuntament de Barcelona, que ha aplicat mesures importants de
racionalització i estalvi, no solament no hauria de tenir gaire
ombres de preocupació, sinó que fins i tot podria ser molt i molt
brillant.
Les perspectives e000ómigueo de la ciutat, en aquest 1993, són
oIarameot eaperaugadores, ja que Barcelona ha reeixit amb els Jocs
a superar els tradicionals factors limitatius del seu
desenvolupament: tráoait, aparcament, botelo, aeroport, port,
telefonia, Fira, congressos, mercat immobiIiari.,. Tots aquests
sectors han fet un salt endavant.
El oiveIl de la inversió privada continua sent molt alt, amb grans
operacions urbanístiques en curs de realització, així com el oivell
d'inversió pública, raatroctura cultural i de
comunicacions.
Si la ciutat manté la 000fiaoga en les seves possibilitats i sabem
treure rendiment al capital a rit amb els Jocs Olímpics,
Barcelona podrá realitzar les oeve aspiracions com a gran ciutat
europea.
VoIdria dedicar la primera part d'aquesta
coutazéooia a parlar de
la situació económica de l'Ajuntament, perqué sé que és un tema que
interessa aempre. I sé que interessa, sobretot, en l'actual moment
post-olímpic.
- Evolució preoaopomtária de l'Ajuntament: Vbldria destacar els
punts següents:
-. L'evolució deis ingressos i despeses de l'Ajuntament entre I987
i 1993 (previsió) demostra que a partirde 1990 l'increment deis
ingressos és molt superior al de les despeses i que a partir de
1991 s'inicia una inflexió, en la que es manté l'increment deis
ingressos i decreixen les despeses.
-. El resultat de l'evolució anterior és el fort increment deis
recursos generats abans d'interessos.
=
|
�3
-, L'iuoremeut deis recursos generats ha superat els interessos a
partir de l'any 1991.
-. L'evolució deis recursos aplicats al procés inversor té un
increment máxlm a I'auy 1990. No va ser pas l'any 92 l'aoy de la
máxima inversió, ni tan sola el 91, L'any 90 és l'any que, donada
la programació de les ioveraiooa, estaven ja en marxa i acabant-se
tots els projectes i tot just havien oomeogat aguells altres de
darrera hora que tenien una vida d'un
parell o tres d'anys. Després
disminuim i ens anem a trabar un oivelI d'inversió al 92 similar a
l'any 88.
I,'&'uotameut va ter inversions directes d'una banda, però va
dotar a organismes que feieo inversions d'una altra banda, en bona
part Holsa, que va aplegar les tres empreses que l'Ajuntameot va
crear tot sol al principi, en tirar endavant el carro de les
inversions olímpiques, i que un cop creades va oferir-ne un terÇ a
la Generalitat i un tezg a l'Estat. La Generalitat no va poder fer
front t d i I'B t t i j la seva
participació demanada del 33 per cent fins un 50 per cent, perü amb
aïx(5 ens vam quedar una mica curts, en el sentit que nosaltres
havíem calculat que baviem de pagar un terg i vam haver de pagar la
mitat. Aquesta és la situació real de les tcaoafezéociea de capital
que es produeixen degut a l'eaforg inversor olímpic.
-, Relació entre els ingressos viu de I'Ajuotameot.
L'iocremeot d'ingressos és molt superior a l'increment de
l'endeutament. Aquesta és la diapositiva més interessant. L'any 88,
el pressuspost autogenerat de l'Ajuntament va arribar a ser d'un
1,99. L'any 88, els deutes vius de l'Ajuntament doblaben el nostre
pressupost d`ïogressoo. En canvi, aio/\ va anar descendint en els
anys 89, 90, 91, 92 per arribar a és la data actual. Es
a dir, el deute viu de l'Ajuntament,en aquest moment és 1,6 vegades
el seu pressuspost d'ïugreaeoa liquidats, és a dir, no el
pressupost de Iacomptabilitatpreosuspoatárïa, sinó el pressuspost
de la comptabilitat patrimonial.
\/oatéo saben que els Auntameota tenen l'obligació de ter comptabilitat per partida doble, patrimonial i empresarial, cosa que
no succeeix amb cap més de les administracions públiques d'aquest
país, segurament en tot el sud d , Euroga. No hi ha cap administració
pública espanyola i poques del sud d'Europa que hagi fet la
comptabilitat patrimonial, és a dir, que porten a final d'any un
baIaug en actiu i passiu i un compte d'explotació amb pérduea o
guanys.
�4
Es a dir, que estem parlant d'uns números en el quals hi ha comptat
tots els interessos generats per la inversió, tots els ïotereasoa
generats pel déficit provocats per les despeses de supléooia i de
capitalitat i a sobre encara, la necessitat de provisionar el
paper dolent, el paper de dificil cobrament pelo Ajuntaments.
En aquesta situació, nosaltres estem millor que una familia que es
compra una casa i s'ha d'endeutar amb una quantitat que és similar
a quatre vegades els seus ingressos anyals. L'&juotameot está
endeutat per una vegada i mitja els seus ingressos anyals i a més
amb una tendéncia clara a la disminució. Es a dir, está demostrant
una capacitat d'estalvi que no se li coneix, i per això jo volia
insistir avui justament en aquest
que és potser el més
desconegut de l'economia pública
.
Creo que l'efecte de La nova comptabilitat és positiu. Es tan
dificil que l'Estat espanyol ha hagut de donar una prórroga ala
ajuntaments per poder presentar els seus baIaogos de I'aoy passat,
que estava previst pel 31 de desembre del 92 i ara anem a fioaIo
d'abril.
En tot cas, jo creo que l'efecte d'això será positiu a Barcelona i
a tots els demés municipis pergoé ens situará en una posició real,
molt més real de la que sempre havíem estat i, per altra banda,
generará unes demandes que ara explicaré, que penso que hauran de
ser escoltades pezgué tenen una raó de ser bastant lógica.
Nosaltres, d'altra banda, hem creat una nova estructura gerencial,
ens hem organitzat en ámbito, que són conjunts organitzatius molt
més amplis que les antigues áreeo de l'&jootameut amb molta més
capacitat I)r' ia de decidir les se ves opecaoiooa.
Hem realitzat operacions de millora de l'estructura financera
durant l'any 92, hem fet una edició de bons "samurais", és a dir,
en el mercat públic japonés, el qué ens ha permés allargar els
nostres deutes, és a dir, posar el deute curt amb maduracions més
llargoes. Hem prorrogat el IJreaanopost, peró això no representa per
a nosaltres una gran dificultat, no atora la maquinaria municipal;
el pressuspost del 93 no és pas molt diferent al pressuspost del 92
i, per altra banda, ens permet una reflexió méa profunda sobre els
nous escenaris que efeotivameot representa l'any 93, i estem a punt
de tancar l'acord sobre el fioaogameot suplementan de les
inversions olimpïquea de Holsa.
�5
En definitiva, i molt resumidament, l'esforç positiu del 92 es
pagarà en 15 anys. Pagar-ho en 15 anys signifiva pagar-ho en molt
menys temps del que portem pagant les autopistes, que portem 25
anys pagant-les i encara seguim pagant, tot i que les coses que
nosaltres hem fet no tenen vida inferior a la de les autopistes,
sinó segurament en molts casos molt similar, com seria el cas de
les Rondes.
- Propostes de cara al finançament dels governs locals.
Passem ara al terreny de les propostes, que és aquest que acabo
d'anunciar. Propostes, de cara al finançament local, penso que
estem en condicions de plantejar, i que ja han estat plantejades.
Vostès saben que va haver-hi una reunió del G- 7, grans ciutats
espanyoles, que són les ciutats`` perifèriques més importants,
Bilbao, Barcelona, València i Sevilla, més la gran ciutat central,
que és Madrid, més les dues ciutats que, sense estar tan amunt en
població, tanmateix sobrepassesn els 500.000 habitants, que són
Saragossa i Màlaga. Aquestes set ciutats s'han reunit i han
demanat, primer, que els ajuntaments poguin revisar els cadastres
per trams, és a dir, anar a un Sistema anglosaxó o americà de
valoració més continuada de les propietats i no haver d'afrontar
cada 4 a 5 anys una petita revolució fiscal per la sobtada
revalorització de tots els actius.
L'autolïquidació de l'impost sobre les activitats econòmiques, que
vol dir que s'actui amb aquest impost igual com actuem en la renda,
és a dir, que la gent pugui declarar-se d'alta o de baixa, i
proposar la quantitat que ha de pagar conforme a les normes que li
venen donades en uns impresos que siguin explicatius i evidentment
amb el risc de no cobrar si la inspecció de l'Ajuntament o la
capacitat de requeriment dels serveis d'hisenda de l'Ajuntament no
arriben fins aquella persona que no ha declarat, és a dir,
carregant-se la càrrega de la prova anant en contra de l'Ajuntament
i no en contra de les persones. Hi ha, evidentment, una certa
dificultat, sobre tot per aquells ajuntaments que potser no tenen
mitjans de fer-ho. Nosaltres pensem que tenim mitjans de fer-ho i
de fet ja vam dedicar tres mesos a millorar la qualitat del padró
inicial; es van resoldre més de 30.000 consultes i per tant, si vam
poder fer aixà, per què no podríem fer un sistema d'inspecció i
autoliquidació?
�6
Reforma del trámit de nobrameot de multes: aquesta és una de les
graos vergonyes d'aquest país, a enganys i una de les
graos falsetats. Les multes no es cobren, no ens enganyem, i a
Barcelona, que es cobren molt, es Cobra un 30 %, i pecgoé ens bem
posat molt seriosos amb aquesta matério ' I aix(5 és degut a un
sistema de ootificaoiooa i garanties.
Participació en els impootos forts, i concretament en l'impost
sobre la renda de les persones físiques, no diré amb quina
quantitat. No volem competir amb les autonomies.
Les
grans ciutats espanyoles
proclamen autonomistes i
regionalistes, no ooutrárieaa les toomoiea, sinó que prefereixen
que primer s'obtingui el famós 15 % de retenció directe de l'IRPF
a dins de cada autonomia per seguidament, plantejar la própia
participació de les ciutats en ague i t impost, que en definitiva és
l'únic que pot donar al finangament municipal un carácter més
automátic, més flexible, més eot uedor i menys traomátic que
aquesta mena de grans males uotíoiéa que apareixen cada quatre o
cinc anys en els mitjans de comuoiCaoió.
Per tant, participació en els impostos forts i, finalment,
subvenció de cinc punts en els interessos del deute generat amb
motiu dels desequilibris de ciro a a dir, del deute generat
o aflorat, més ben dit, pel nou sistema de comptabilitat.
Les corporacions localo s'han trobat davant d'un sistema bancari
que els hi coneix molt millor les debilitats i fragilitats gráoiea
al nou sistema de comptabilitat, i aquest eaforg de sinceritat
hauria de ser primat. Igual com es prima a través del pla de la
vivenda amb 5 punts el tipus d'ioteréo a partir del pressuspostos
geoeraIo de l'Estat, de la mateixa forma s'hauria de fer amb els
ajuntaments pel fet de declarar millor quina és la qualitat del
seu paper, dels seus interessos potencials.
Hi ha unes estimacions molt r ides. Potser el deute total dels
municipis espanyols sigui d'un bilió de pessetes. Aix/\ faria que si
ens haguéssin de aubveooiooaz amb 5 punts en
els crédito
corresponents,
fi
el
pressupost de l'Estat espanyol hauria d'afegir 40.000 milions en
les seves partides anuals. Però les 9.000 corporacions lmcala
espanyoles de carácter municipal ja no compto les diputacions,
mancomunitats i altres - estarien ' ant un paper molt més animador
de la vida económica del que eotan | 'ugaot en aquest moment que se
senten totes aclaparades pel pes de la seva situació financera.
�7
Caldria afegir la demanda a la Generalitat, que comparteixen la
majoria
deIs ajuntaments
'
^catalans, de dotar el fons autooómic de
cooperació local. No és aquest el tema d'avui. Hi ha hagut una
manifestació del president de la Diputació basat en uns estudis de
la Federació de Municipis de Catalunya demanant que I'l,25 % del
pressupost de la Generalitat, net de traosferéocieo alo propio
ajuntaments i corporacions locala, fos destinat a la fundació del
famosíssim i non nat fons aotouómic de cooperació local, que
tindria un abast de 14 ó 15 mil milions de pessetes, amb el que
aixó pugui representar per a oadasoúo del municipis. Vuotés ja
s'imaginen el que aixó representa per Barcelona, que ella mateixa,
si agafem l'Area Metropolitana, és la meitat de la població
catalana i si agafem la ciutat estricta, és una mica méa d'una
quarta part.
Una bona part de les solucions als nostres problemea vindria de la
realització d'aquesta promesa, que té el seu origen a l'any 1985,
a l'AoaembIea de la Federació de Municipis de Catalunya a Reus,
quan el C000eIIer d'Economia de la Generalitat va anunciar la
creació d'aquest fons que després no ha existit mai.
Una reflexió que sí m'atraveixo a fer: si aizó no es fa, no ja aquí
sine) en altres autonomies, el que paoaará és que o'obIigará
moralment als ajuntaments a ser anti-autonomistes, d'alguna forma.
Es a dir, a ser aut000mioteo malgrat ells, perqué si fos pel seu
interés, haurien de mirar que l'Estat transferís el mínim possible
a les autonomies, de forma que la base sobre la qual s'aplica el
percentatge que l'Estat destina als 'uotameuta, al no ser minvada,
permetés un finançament més gran de les corporacions locals. Ara,
cada vegada que l'Estat fa una traosferéooia nova, cada vegada que
es parla de revisió del sistema finanancer aotouómio, a nosaltres
se'ns divideix el cor en dos. Jo, com a oatalá, dio "ja era hora",
i com a responsable municipal dio "ai, ai, ai". Pergué és evident
que la base neta sobre la qual el rebrá el
dia que l'anem a buscar per oodrir : el nostre fons de cooperació
local será més petita. Per tant, fem aquest fons, pergué si no el
fem estem obligant a generar una dialéctica que és, internament,
desagradable i fins i tot perillosa.
Problemes específics de l'A'untament, ja ho bem dit: despeses de
capitalitat i de supIéuoïa, tema |oo resolt, el principal deis
prubIemeo '¡
�8
Hi ha després, el desbloqueig de laCarta Municipal, que a vegades
ja em fa basarda de parlar-ne perqoé fa deu anys que la várem
oomeugar a revisar i encara hi som, i és evident que la Carta
Municipal s'ha de poder fer, pezgué a niveIl téooic i a oineII
polític no hi ha cap problema que impedeixi la seva aprovació. El
que passa és que no pot sortir una Carta Municipal nova després de
la que hi havia, de l'aoy 1961, que no tingui com a míoim la
mateixa ambició que va teuir aquella;i aquellatenir l'ambició
i
primer
creant la famosa comissió d'urbanismei serveis comuns i més
endavant, l'aoy 74, creant la Corporació
raoió Metropolitana. Es Iógio
que la Generalitat en un moment de la seva evolució, consideri que
ha de fer taula rasa de les coses pre-existents i per tant partir
de zero i comeogar amb un nou sistema comarcal igual al de l'any
33.
Però també és evident que aixó no fa justicia a la realitat, i que
la realitat és que els municipis de l'entorn de Barcelona tenen
unes interrelacions amb el nostre municipi de tal magnitud que fan
absolutament necessari que els problemes d'uns i d'altres es puguin
enfocar, al menys parcialment, d'una forma conjunta.
L'Alcalde de Bilbao em deia abans d'ahir que cada dio entren a
Bilbao més de 300 mil cotxes. Jo li/vaig preguntar quans cotxes hi
ha a Bilbao municipi, i em va dir que 300.000. La reacció inmediata
me y a va ser dir-li que el problema no está en els cotxes, el
problema está en Bilbao, pergoé tenen mal definida la seva ciutat,
pergué resulta que la meitat de la gent viu en un municipi on no
treballa. Es el municipi el que está mal definit, és la ciutat real
la que está mal definida i la que haurien de solucionar.
En fi, només dir que no seria bo que la Carta Municipal de la
Óemoczácia tos menys comprensiva i menys ambiciosa, en aquest
sentit, que la Carta Municipal que es va ^^r l'any l96I ^
!
Pel que fa al transport metropolità, cal la negociació d'un nou
contracte programa i la participació de la Generalitat en el
fioaogameot del déficit del transport, tal com succeeix en altres
comuoitato autóoomea, i concretament aquella altra que té Metro,
que és la Comunitat Autónoma de Madrid.
�9
- Perspectives e000Omigoes de la ciutat
Barcelona ha guanyat una aposta: demostrar
que més oferta reporta
més demanda. Jo m'he trobat, en a que han precedit al 92,
amb un ail.logiame que afirmava sempre que el qué havia de fer
l'Ajuntament era rebaixar impostos per evitar pérduee de les
companyies taxades.
|
Suposem el cas deis aparcaments: lés empreses cooaesiooáries deis
aparcaments del passeig de Gracia,em deien que ela treguéssim
l'impost de radicació, pergué la '{ rotació de les seves places
d'aparcament és molt baixa i per tant no fan benefici. No se-l's
acudia dir: "posin més guazdiea urbans, facin que els cotxes no
aparquin sobre les voreres del passeigde Gracia i així farem
negoci nosaltres i podrem pagar més impostos". No se-l's acudia; la
psicologia dominant era la %»oicolog ~ amaItbuoiaoa de pensar que tot
aniria sempre estret i malameot i que, per tant, el millor que es
podia f
l'Ajuntament
demanar una exempció fiscal.
AmÓ els hotels els podría di
mateix. Sentir plorar al
gremi hoteler, normalment, perqué d'ocupació era tant i
tant baixa, que no hi havi prou ptomoció de la ciutat, i que en
definitiva el que s'havia de fer era
donar algun tipus de subvenció
o perdonar algun impost. I bé, la ciutat ha multiplicat per dos la
seva capacitat hotelera i les tases d'ocupació, llevat de dos
mesos, que han estat gener i setembre, molt dolents (com sempre),
no han baixat.
En tot cas jo crec que hem guanyat aquesta aposta. No sempre la
`
creació de més oferta comporta ^ demanda, per en el cas de
Barcelona hi havia clarament una situació d'infradimensionament de
l'oferta en molts sectors.
Bi havia un problema que calia afrontar, que era decidir per on
faIIávem, si és que no teníem ofert4 no teníem demanda. Ara sabem
que en bona mesura, i no dic en tots els sectors, peró en bona
mesura era un problema d'oferta, perqué quan més oferim, més ens
demaoeo .
Aixó passa amb tot. Passa amb el tráoait, passa amb els hotels...
Deia Santiago Roldan, d'una manera
maneramolt expressiva, el día que es
va treure I'úItim con de les obres del nus de la Trinitat (que
I)ráotïcameot nárem treure el con i els cotxes ens van atropellar
inmediatament): "A Barcelona dóna gust, pergué totes les obres, en
quan s'inauguren, s'omplen".
=
�10
Aquesta és la sensació que dóna aquelsta ciutat, de ser una caldera
que está sempre plena de vida i gia, no aquesta situació
d'autopistes en mig del desert, de trena que passen per llocs on no
hi ha estacions.
Jo recordo de petit, quan anava amb el meu pare de viatge ala 15
anys, doncs eII havia d'anar a vendre medicines per tot Espanya
per guanyar-se la vida i als fills se'ns enduia un cada any, que
quan arribávem a Navarra i a Vitória, que tenien "fuero", ens
trc/bávem amb una cosa que jo no havia vist mai, que era carrers
encintats amb lIoms sense cases. Joestava acostumat a anar a Can
Guineueta a fer catecisme i a la Guineueta hi havia cases sense
carrer i sense lImms, i en canvi, hi havia llocs estranyíssims per
mí on els carrero hi eren, les lIums hi eren i les cases encara no
havien aparegut. Es a dir, que estaven pre-urbanitzats, per dir-ho
així.
Jo crec que, de debó, Barcelona és una ciutat que ha anat sempre al
darrera de les necessitats i que si no ha tingut més demanda ha
estat perqu6 no ha sabut trobar l'oferta adequada. Crec que aix/i és
el que l'any 92 demostra. Es la me y ahipótesis, que sotmeto al seu
milIor criteri i, per descomptat, a a discussió que hi pugui haver
en aquesta xerrada.
Els indicadors ho diuen. L'oferta hotelera ha passa t de 18.000 a
llits (Madrid en té 40.000). I l'ocupació hotelera, amb una
capacitat que és 1'7 vegades més gran que fa quatre anys, es manté
en un 60 per cent el mes de novembre.
El moviment de l'aeroport ha arribat als 10 miliooa, els somiats
deu milions de passatgers, aquest any. Havíem pensat que en serien
8, quan es va planificar, i que l'aeroport podia durar per més
anys, doncs está planificat fins un mázim de 12 mïli000 de
passatgers.
L'activitat de congressos prevista per a l'any 93 és la máxima
d'aquests últims anys. Els congressos celebrats a la Barcelona del
92 han estat de l'ordre de 315 i un número de delegats de 81.920,
xifra que curiosament és més baixa que la del 91, per diversos
motius -entre altres perqué no es comptabilitza aquí tot el període
olímpic-. La previsió de congressos
per al 93, que encara és
provisional, puja a 76,505; i sumant-hi la probabilitat de
congressos que estan emparaulats es pot preveure que la xifra es
situará entre les 120.000 i les 140.000 persones.
�11
'a a dir, no estem en una situació, repeteixo, en qué les dades ens
diguin que cal ser pessimistes. No cal ser pessimiata, Es pot ser
pessimista, si es vol, però cap raó indica que se n'hagi de ser, i
estic parlant des del punt de vista estrictament municipal.
Hi ha més linies telefóoiguea, de connexió internacional; hi ha una
potenciació inoneoaa de la capacitat d'intercomunicació d'aquesta
ciutat. Ha milIorat la qualitat de la telefonia, ja no hi ha
aquella queixa d'empresaris -Bendibérica, per exemple- que em deien
que no es podia parlar entre Grauollers i Barcelona, per no dir el
temps que trigaven cada vespre els seus executius en tornar a casa.
Les trucades telafóoigues de desembre 1992 són un 15% més que el
febrer del mateix any.
En els sis mesos després deis JJ s'han iootal ' Iat més circuits
directes que en tot l'aoy l988 i . En aquests sis mesos, la
digilitalització ha passat del 33 % al 35 %.
Al desembre del 92 hi ha hagut un increment del 28 % més de línies
per a la xarxa de caixers automátics que el mes de juny.
Hi ha una nova dimensió de la ciutat: Els JJ0O han perméa superar
els factors limitatius tradicionals per al desenvolupament de
Barcelona. Afegiré algunes dades més a les que ja he ofer t sobre
t
hotels i aeroports.
- TráoSït:
-. Da de la Ronda de Dalt: Les hores puntes d'aquesta Ronda se
situen entre les 9 i les 10 del matí. La capacitat máxima és en
toro dels I.500.
-. Do de la Ronda Litoral: Les intensitatshoráriesmáximes canvien
segons la direcció, és a dir, a la tarda, entre les 18 i les 20
hores, és la direcció Beaóo la que / va carregada, ï al matí, entre
8 i 10, és la direcció Llobregat la que va carregada. Els camions
dormen al Poble 0ou, J.A. Acebillo, el director técoio de l'IMPU,
explicava l'altre dia en un article molt clac a La Vanguardia qué
és el qué estava passant amb les Rondes. A les Rondes está passant
que hem primat més viatges de oami000 a Barcelona deis que hi havia
abaoo. Tots recordem els camions del carrer Mallorca o el carrer
Valéomia que no ens deixaven dormir, i els del Paral.lel, i la
circulació de la Meridiana...
�12
Doncs bé, tot aixó s'ha suprimit amb les Rondes, i ha passat alguna
cosa méa, que deis camions que passaven per la B-30, un 30 % s'han
ficat dintre de Barcelona, pergoé travessen Barcelona sense pagar
i sense aemáfozs. Si van per la B-30 Pelo carrils centrals, paguen.
Si van per la oaIgada lateral, tenen aemáfors i una congestió
de000muuaI. Si van per la B-l0, que és el MoIl de la Fusta, ni
paguen ni tenen semáfors.
Ara bé, la B-lO, que és la Ronda Litoral, no está teta pecgué els
camions que van de VaIéooia a FzaoÇa hi passin, però hi estan
passant. Per tant hem aplicat una mesura de limitació deis camions
demés
de
6
tones
de
í
que
sv ^^ les hores justament on les punites sobrepassen les máximes de
capacitat.
- Aparcaments. Notable ioc
t
municipals 82-92 i de les places
Aparcaments
privats de concessió pública passen de 16 el 1982 a 52 el 1992.
-. Obres noves de clavagueram. Aquí hi ha les obres que s'han
realitzat gráoies a I'eoforÇ olímpic. Diguem-ne olímpic, però en
realitat tenen molt poc d'olímpic, però hem acabat dient olímpic.
Aquí o'bao invertit 27.000 milions de pessetes, es a dir, en coses
que la gent no veu. Si pensem una mica, fa poca anys hi va haver
inundacions molt importants, molt destacadament al Poble Nou, però
també a la Zona Franca, a la plaga IdeIf000 Cerdá, etcétera.
-. La capacitat deis mol.lectoza. Es impresionant la capacitat del
col.lector del BooatelI, que fa passar, en plena oárrega, más de
100 metres cúbics per segon, que és tota l'aigua de l'Ebre sortint
al mar un dia d'estiu.
I això és només un ool.leotor, pergé hi ha el del carrer Ginebra,
el del Pobla Nou, el de Prim... Tots sabem el que eren aquestes
zones abano d'aquestes iotraatructureo.
Aquest eaforg ha fet disminuir molt notablement les zones
previsiblement inundables respecte l'aoy 1988. Hi ha zones que es
mantenen com a perilloses. Els t oios, per altra banda i molt
aáviameot des del seu punt de viot / i fan el que han de fer, em
volen oouv^ocec que no tot está fet 1 i que s'ha de seguir invertint
en clavegueram. Z jo m'ho crec. El que passa és que, de moment, el
que nosaltres hem fet és allunyar en 20 o 25 anys les inundacions
que en diuen de retorn. Nosaltres ara tenim una alta probabilitat
d'iuuodar-nos amb pluges de retorn de 50 anys, és a dir, si es
produeix una pluja de les que es produeixen cada 50 anys.
�13
Algunes d'aquestes zones inundables es poden solucionar amb
facilitat, com les de la Riera Blanca. Unes altres necessitarien
una inverssió forta amb interceptors de rieres que envien l'aigua
cap el Llobregat o cap el Besòs. En definitiva, la millora és molt
i molt considerable.
En una sèrie de sectors, estem invertint d'una forma important.
Tenim en marxa en aquest moment l'ampliació de la Fira, Montjuïc 2,
amb una societat patrimonial tot just creada, a mitges per la Fira
i la Cambra de Comerç, i l'expectativa immediata de convertir les
Arenes en un palau firal.
I tenim per altra banda la perspectiva d'un gran palau de
congressos per més endavant, a la Vila Olímpica, que no hi hem
renunciat, però que avui no estem encetant perquè no es pot encetar
tot a l'hora. Hi ha al mateix temps un projecte de palau de
convencions més xic que el gran palau de congressos, a la zona alta
de la Diagonal, tocant a l'hotel Juan Carlos I.
Tenim fins i tot situacions interessants en el mercat financer però
no vull allunyar-me tant del que és estrictament municipal. Per a
mí aquest és un tema sentimental, perquè recordo el paper
importantíssim que va tenir en Ramon Trias Fragas, quan tornant
d'un viatge als Estats Units conjunt que vam fer per promocionar
Barcelona l'any 86, després del nomenament de Barcelona com a
ciutat olímpica. A Chicago vam quedar meravellats de la potència
del mercat d'opcions i de futurs d'aquella ciutat, que havia estat
la gran capital de la Borsa i que va perdre aquest lloc en favor de
New York, però que després va reaccionar amb mercats d'especialitat. Aquí és on va néixer la idea del Mercat de Futurs i Opcions
de Barcelona.
També vull parlar un moment de merçat inmobiliari, de l'evolució
dels preus i també de l'evolució d0 la taxa d'atur.
L'evolució preu de venda de l'habitatge 1975-91, comparat amb
Madrid. L'important no és la ja sabuda escalada monumental del preu
real en els anys de la hiper-inflació, quasi diria, de l'habitatge,
sinó el fet que s'hagi frenat aquesta pujada en els dos últims
anys. I el fet també menys conegut que el preu real va anar
baixant. El preu real va baixar, de fet, des de l'any 1974 fins el
1984, i 10 anys de baixada de preu real, és a dir, de petits
increments de preu inferiors al creixement de l'índex general de
preus són molts i provoquen una davallada molt considerable del
preu real de la vivenda.
�14
Això es va recuperar en pocs anys, penso que l'any 88 vam arribar
al nivell de preus reals de l'any 74 i la continuació posterior de
la inflació dels preus de la vivenda va portar les coses molt més
amunt que els preus reals de l'any 74. Això s'ha acabat i els preus
comencen a baixar de nou.
-. Evolució 1'IPC l'any 1992. Baróelona està sempre per sobre.
Barcelona és una ciutat cara, però Barcelona no és més cara que les
ciutats igual de grans que ella.: A mí no se m'ha demostrat.
Segurament jo els hauria d'haver portat més dades en aquest sentit.
No disposo d'elles, però en principi no tinc demostració de què
Barcelona sigui més cara del que toca.
El que sí que sé és que la carestia relativa de Barcelona no sembla
incrementar-se, sinó que en l'últim; any sembla disminuir i ens va
acostant a l'evolució dels índexs de preus del conjunt de Catalunya
i d'Espanya.
-. L'atur. A l'any 91 hem arribat a tenir una taxa d'atur igual que
la mitjana europea. El fet que Barcelona estigui igual que Europa
en la taxa d'atur no té per què ser dolent. Aquest fet és relatiu,
depèn de les ciutats de les qualsIparlem. Jo estic segur que a
Colònia o a Manchester o a Birmingham, etcètera, hi ha taxes d'atur
més altes que a Barcelona.
No m'atreveixo a pronunciar-me sobre quina serà l'evolució de
l'atur, perquè estem parlant d'unal ciutat, i una ciutat és una
economia oberta per definició. En ün país potser el 10 o 20 per
cent dels seus intercanvis són exteriors i la resta interiors, i en
una ciutat el 50 ó 60 ó 70 per cènt dels seus intercanvis són
exteriors i per tant és molt difícil fer prediccions.
En tot cas, ja hem vist quina ha sigut l'evolució fins ara.
- Barcelona ven a l'estranger:
Els voldria dir que el que estem fent a Barcelona és tractar de
millorar les nostres expectatives per tal que la base d'exportació
de la ciutat sigui ben aprofitada, al màxim. Una ciutat que té
actius i els sap explotar pot mantenir millor que una altra el seu
nivell d'activitat.
�15
Nosaltres considerem que el 92 ha portat a Barcelona dos actius
importantíssims, prestigi i "know how". Tothom sap què és
Barcelona, on està. Em deien els expositors del Saló Gaudí, quan
vam anar a la inauguració amb el president Pujol, que abans, quan
arribaves i deies que venies de Barcelona, et preguntaven una altra
vegada d'on eres, et feien esperar mitja hora i al final et feien
passar però una mica a disgust. Ara et fan passar de seguida i a
més a més, amb un somriure. Això val molts diners,la inversió que
hem fet en capacitat de venda dels productes privats de Barcelona
és molt important, però també dels productes públics, de la
tecnologia de producció dels serveis públics i també de la de
serveis d'organització i de construcció.
Per tant, nosaltres, ara, ens estem concentrant, d'una forma
important, en vendre, en buscar mercats per això que Barcelona té.
- TUBSA: Empresa d'assessorament en plans estratègics i assistència
en tecnologia. Aquí tenim el llistat dels Plans estratègics que
s'han fet des de Barcelona a través de l'empresa TUBSA. D'Espanya
hi ha una dotzena, de l'estranger també... La nostra gent està
assessorant els plans estratègics de moltes ciutats.
TUBSA és una empresa que posa en el mercat tecnologies urbanes, és
a dir, de producció de serveis públics urbans, des de Costa d'Ivori
o la República Dominicana fins l'ajuntament de Praga...
- Barcelona Tecnologia:
Exemple d'alta tecnologia exportable, de projectes tecnològics
liderats.
L'empresa Barcelona Tecnologia és una empresa fundada dins del grup
d'empreses d'Iniciatives S.A. L'Ajuntament va crear una empresa de
capital risc en el sentit genèric, que és Iniciatives, i
Iniciatives va crear 34 empreses, gmés ben dit, va crear-ne 18, i
una de les 18 va ser una empresa de capital risc pura, que es deia
Barcelona Impuls, i aquesta va crear-ne més. I quan se'ns va
plantejar la possibilitat de privatitzar o semi- privatitzar
Inciatives, el que vam fer va ser ajuntar la mare amb la filla, per
dir-ho així, casar Iniciatives amb Barcelona Impuls.
�16
B.T.S.A. és una empresa que es va crear sobre la base del model de
la Doivezoïtat de Góteborg, que preten posar en el mercat la
tecnologia provinent de la investigació fetapels prot
ra
universitaris i
o,
principalment
i é
(5 té una enorme dificultat a
Espanya per problemes de dic i buzoccátio, peró en tot
cas, amb un éxit relatiu, encara moIt modets, B.T. deu haver creat
una bona dotzena de productes nousi sofisticats, i está ara en un
moment molt interessant.
-. Projectes en els qualsBarcelona hi participa,
fioaoÇats
báaioameot per la Comunitat Europea.
El més cooegut^ és el Gaudí,
que está dins del macro-projectePolis. Aquest és un projecte
d'investigació que el que pretén és 1 arribar a un sistema universal
de control del ±z^fic de les ciutats, amb una tarjeta intel.ligent
que permetés al mateix temps pagar les autopistes, pagar els ponts
o túoeIs de la ciutat, fins i tot arribar a pagar els aparcaments
del oeotre.
Shigueo que en aquest moment estem posant en marxa, i espero que
es realitxará dintre de poc, una empresa nova amb l'objectiu de
posar en venda en el món no ja la tecnologia urbana de serveis
urbans, sinó la que la gent reconeix que Barcelona té, després
d'bavec vist 3.500 milions de persones els Jocs Olímpics durant 15
dies. Que són tres coses: una, capacitat d'organització de grans
esdeveniments molt complexes; dos, capacitat de construcció
d'escenaris i infrastructures difícils; tercer, capacitat
escenográfica, de fez oerimóoieo im^ortauta
i atractives des del
punt de vista eacenogr^fic.
Si
de
fer per construi
i
Moscou vingui cap aqui
hi ha
o
aquí. I si aconseguimcon sud d'Amérioa es
porta
faci el famós pont de Coló diuen ells, que és el que ha
d'esoucgac en 500 km la distánciAque hi ha entre Montevideo i
Buenos Aires i fer de Montevideo e port real de Buenos Aires, que
ja hauria de ser-bo, doncs fer-ho nosaltres des d'aquí.
Nosaltres
hem tingut un paper destacat en l'organització de les
ciutats
l'assemblea
constituent del qual va ser Barcelona i ens han elegit com a
ciutat que presideix el CooeeII deMunicipis i Regions d'Europa i
aix6 no pensem que sigui una caooaIitat ni li donem una importánoia
purament I»rotocol^ria. Creiem que forma part d'aquesta eotratégia
de Barcelona de vemdre , o, en el miIlor sentit de la paraula.
�17
M'agradaria dir que no em sembla necessari posar massa éofasi en
afirmar que les perspectives de Barcelona en aquest 93 no són
negatives. Creiem que Barcelona ja és una de les grans ciutats
d'Europa, que sha confirmat com a tal, que s'ha de consolidar, que
s'ha de projectar. Creiem que, a més, Barcelona ha comeogat a
guanyar en un aspecte inonaterial, intangible peró enormement
important, potser definitiu, que és el de la conducta ciutadana, la
urbanitat, la disciplina vïária, la vida social, la lluita contra
el aozulI,,. Hem posat en marxa amb éxit fins i tot euperiéooiea de
justicia rápida en aquest país, cosa que és realment xocant i nova.
Efectivament, en aquesta ciutat s'ofereix qualitat de vida.
En aquest sentit, jo faig una crida contra el derrotiame, contra
l'esperit patidor. Ja sabem que a tots els socio del BarÇa els
agrada patir, quan entren al camp de futbol i veuen córrer a
l'extrem esquerre de I'egoip contrari, saben que patiran. Però jo
faria una crida contra l'excessiva afició a patir, pez/Jué no ens
ajuda.
Jo els convido a vostés a la confiança en qué podrem mantenir i
desenvolupar la posició obtinguda.
Moltes gráciea,
�NOTES DE L'ALCALDE DE CARA A LA (CONFERENCIA
A L'IEC
Es absolutament necessari un discurs seriós sobre l'aposta
guanyada per Barcelona (més ofe ta reporta més demanda, en
comptes de dir que poca demanda acaba fent aconsellable poca
oferta), explicitant costos i beneficis de cada solució, i
una perspectiva (o escenaris) raonable de futur.
Previ Consell Econòmic Assessor
Josep Pernau a El Periódico (1 o 7 de febrer de 1993)
ironitza sobre el riu de Folter a La Sagrera, i la
possibilitat o perill que l'Alcalde es torni a il . lusionar i
ens torni a embarcar en coses a pagar més enllà del 2007.
Imprescindible explicar que les Autopistes les estem pagant
encara ara (25 anys!) i el 92 el pagarem en 15 !.
[Articles Vilarasau, Pere Duran, Antoni Serra Ramoneda,
Andreu Mas?].
Referències: J. Semprún ("visionlrio")
- 10 àrees de nova centralitat (Joan Busquets)
- escrits Acebillo, Subirós
- ordenança sobre 1'Eixample
Necessitat Memo Microplans
O$ . 4 2
e^ W 1nrjt .114 vil
ord. xr "iec.not" (10/2/93) (JBad)
ca
<10.e/ ,
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4209
Title
A name given to the resource
1993 : les perspectives de futur per a Barcelona / Conferència
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Propostes per al finançament dels governs locals. Problemes específics: despeses de capitalitat i de suplència. Autoliquidació IAE, reforma del tràmit de cobrament de multes, participació en l'IRPF. Rondes, aparcament, co|lectors, habitatge, atur, imatge Bcn, Barcelona Tecnologia, projectes UE, CE. Perspectives econòmiques de Bcn.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Societat Catalana d'Economia, Institut d'Estudis Catalans
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Economia
Finançament
Lideratge
Acció política
Model social
Planificació
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-02-18
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2701/19920706_Impuls_CercleEconomia.pdf
370e18188f5b0eb435114636265ba642
PDF Text
Text
1
Cercle d'Economia / Barcelona, 6 juliol 1992
"1993, L'Impuls renovat de Barcelona"
Conferència pronunciada per 1'Excm.Sr.Pasqual Maragall,
Alcalde de Barcelona
M'agradaria que tinguéssim determinats moments, com
pot ser aquesta nit, per parlar amb tota la tranquil.litat
del món, sense la pressió d la possible influència que
poden tenir els nostres judicis en la realització dels
Jocs. Un cop passats els Jocs, hauríem de ser capaços de
trobar el to per fer l'anàlisi ponderada de l'esforç que
cadascú ha fet, el sector pri vat -i cadascun dels susbsectors privats-, el sector púbic -i cadascun dels subsectors
públics- i, en definitiva, també l'organització empresarial
que ha consistit en posar d'acord a tots aquests agents.
Les xifres dels Jocs
Una de les preguntes
e ja ens podem començar a
formular és "Qui ha pagat qua nt ?".
En els informes que vosa]jtres teniu (s'ha repartit una
avaluació de l'impacte econòmic global dels Jocs) es fa un
càlcul de quina ha estat la participació del sector privat
i del sector públic.
�2
Hi ha dues vies d'anàlisi diferents que ja s'aniran
lligant: una és la de l'impacte, que és una anàlisi "macro", per dir-ho d'alguna manera. L'altra és la del microanàlisi, projecte per projecte. S'ha fet l'esforç de càlcul
per les dues vies, però tots són encara discutibles.
Jo me'n fio molt del meu Gabinet de Programació i del
meu Regidor de Programació
Pressupostos, senyor Josep
Maria Vegara, economista, enginyer, ha estat director de
l'Institut
d'Estudis
Fiscals
i
té una
que
s'ha
visió
enormement
equànim i equilibrada.
I,
per
tant,
l'estudi
fet
sota
la
seva
direcció, per a mi és el que compta. De vegades veig altres
anàlisis; ara fa poc he vi4t una estimació de 900.000
milions. Es poden anar afegiSt coses que potser no tenen
res a veure, directíssimament a veure, amb els Jocs i que,
no obstant, es poden considerrr inversions del 92.
L'autopista Terrassa-Manresa és una inversió vinculada
als Jocs?. Si?. No?. Depèn. A Manresa pròpiament no hi ha
Jocs, però l'autopista suposa una millora per a l'activitat
global de Catalunya, fins i itot de 1'Area Metropolitana,
d'alguna forma.
L'illa d'or, per exemple, és un típic projecte del 92,
que ha nascut amb l'impuls clímpic, no per acabar-se en
aquest any, però sota l'esperit del 92.
Si suméssim projectes sirilars als anteriors, segurament que superaríem els 750.000 milions i arribaríem als
900.000 milions.
�3
En tot cas, crec que serà important valorar qui ha fet
què. Es una qüestió de justícia que s'ha de plantejar.
I és perquè veig el què diuen les xifres que tenim i
el què després sents a dir. L'opinió de la gent respecte de
qui ha fet què és normalment injusta amb algun dels actors,
normalment aquell que està m*s lluny. Per exemple, si es
pregunta a la gent, què ha fet la Comunitat Europea pels
Jocs, probablement es digui que no ha fet res. I no és
veritat. Europa hi ha col.laborat. Ha destinat un pressupost de deu milions d'Ecus perqué s'inverteixin en els Jocs
del 92, dos terços per Barcelona i un terç per Albertville.
Però la injustícia més gran es fa amb l'Estat. Tant en
l'operació com en les obres.
El COOB té un pressupost -l'operació, no les obres-,
de 150.000 milions, si comptem diners en efectiu exclusivament, i 175.000 o 180.000 si c omptem també les aportacions
en espècie de patrocinadors que contribueixen amb equips,
serveis, personal, etc.
L'Estat va destinar, des del primer moment, una
partida de 9.000 milions, que ara deuen haver pujat a 12 o
14, a fons perdut. I aquesta s una de les discussions que
hem tingut des del primer dia
perqué des del principi hem
insistit que fossin a fons per ut. I alguns dels intèrprets
de la voluntat estatal van dir: "No, no, això és a compte
per si hi ha algun dia un dèf cit ". En fi, jo interpreto
que era a fons perdut i això honora molt l'Estat.
�4
Perà, a més, ha fet una altra cosa que és important,
respecte de les estimacions d'ingressos que depenien de
l'Estat -no que ell aportava, però que depenien d'ell, com
emissions de segells, monedeg, apostes i loteries,- una
quantitat relativament important. Es va dir, concretament
el Secretari d'Estat Antoni Zabalza, "això, que és una
k
1
previsió firmada conjuntamentsper les quatre institucions
que composen el COOB, nosaltres ho considerem un compromís
t
si el mercat no aporta la quantitat prevista". I així ha
estat. Com sabeu, algunes d'aquestes figures d'ingressos
públics han patit una certa ?risi en els mesos i en els
anys que acabem de passar. I, per tant, l'Estat ha compromès que això tindria un bon fi, aquella previsió l'ha
convertit en una obligació.
L'Operació COOB serà una operació equilibrada, ja us
ho avanço, que podrà tenir un desviació de l'ú o del dos
per cent, com a màxim. La previsió econòmica inicial, feta
l'any 1987, es feia en base s una cotització del dòlar a
165 pessetes. Ara el dòlar
està
a
95 i, per tant, ha calgut
fer una reducció de despesa real de 10.000 milions. A mi ni
I
m'agradaria que el COOB tingués un superhàbit. Em semblaria
en certa manera injust, perquè hi ha tantes coses a pagar
que em sembla injust que es pogués lluir.
Com veiem, doncs, les previsions es compliran. I aquí
l'únic que pràcticament ha ana4 a risc ha estat l'Estat. En
el conveni de creació del COOB -que alguns ja no recordaran- deia que l'Estat es comprometia pels 9.000 milions
inicials i que, per tant, a patir d'aquí eren l'Ajuntament
1
�5
i la Generalitat els qui havien de pagar, un 40 % cadascun
i l'Estat només un 20 %. De manera que sobre el paper sí
que hi havia el compromís de ]t a Generalitat i de l'Ajuntament. Però a la pràctica, l'únic que realment ha corregut
el compromís, és l'Estat.
Amb les obres no podem di_ exactament el mateix perquè
les coses són formalment diferents. Les obres dels 500 i
escaig mil milions, l'Estat n'ha pagat pràcticament la
meitat. I es pot dir, és que ].i tocava. Sí i no. Li tocava
des d'un punt de vista històric, que tots els qui som en
aquesta sala considerem inapel.lable. Ja era hora que
l'Estat fes unes inversions importants a Catalunya, concretament a aquesta ciutat. Des d'aquest punt de vista, li
tocava.
Ara bé, per què ningú ha denunciat això, ni l'Estat,
ni l'Ajuntament? Perquè, prime , tots érem conscients de la
primera raó que he dit. Hi havia un endarreriment històric,
hi havia un deute moral. I, en segon lloc, hi havia un
càlcul polític de la Generalitat -que jo accepto-, en
virtut del qual es considera amb el dret a consolidar la
seva situació econòmica abans de fer front a totes les
obligacions que competencialmet i legalment per la Constitució i l'Estatut- li pertoquen.
I això és així i s'ha piloduït d'aquesta forma, però
s'ha de dir. Perquè aquest tipus de generositat en la
interpretació no sempre es troba en aquest món i, per tant,
jo vull ara agrair a l'Estat,1a la Generalitat, al sector
privat les seves aportacions, que a mi em semblen mesurades
�6
i proporcionades a l'esforç que hem fet i a la responsabilitat de cadascú.
El finançament de la ciutat
De vegades es pregunta quina és la situació de les
finances públiques i concret4ment de les locals, després
d'aquest esforç.
Puc parlar de les finances locals, que són de les que
en tinc un més gran coneixement de causa i, a més, estic
obligat a fer-ho. De les altre finances públiques també en
tinc la meva opinió, peró crep que no és ara el moment de
parlar-ne.
Els 100.000 milions d'í nversió olímpica que ha fet
l'Ajuntament de Barcelona surten d'uns pressupostos anuals
d'uns 150.000 milions o 250.000 milions, si comptem el
pressupost consolidat amb les empreses municipals. És que
nosaltres podem pagar tranquil.lament aquestes inversions
i la càrrega financera que h va associada? Rotundament,
sí. Està programat pel mateix Regidor Vegara perquè així
sigui. Es possible, és factible, ho estem fent i, a més, té
una base ben comprensible.
La inversió olímpica no ha estat una inversió desproporcionada. No ha estat, en cap cas, Montréal. A Montréal
van acabar l'estadi l'any passat i els Jocs els varen
celebrar l'any 76. I aquí se'is ha criticat pel contrari,
per haver fet un estadi, deen alguns, massa petit en
principi. Nosaltres no hem fet
res que no sigui proporcio-
�7
nat i que no doni, per dir-ho d'alguna manera, el seu
resultat. L'Estadi i el Palau Sant Jordi estan donant
dividends a l'Ajuntament. Aquest any no, perquè l'Ajuntament cedirà aquestes instal.11cions al COOB. Però n'hi va
haver l'any passat i n'hi haurà l'any vinent.
Les inversions que s'hanIfet han augmentat la riquesa
d'aquesta ciutat. Aquesta ciutat val més. Val més pel
sector públic i val més pel sector privat.
I ara plantegem-nos si n, és just que diguem, a una
audiència com aquesta que s'hc4 pot plantejar amb serietat,
si l'augment de preus del qual es parla molt sovint no té
dues cares: una que és la c'restia pel comprador i una
altra que és el benefici del venedor. Qui som els venedors
de Barcelona? Som els resident i propietaris de la ciutat.
I a qui fem pagar? Fem paga , evidentment, a nosaltres
mateixos -amb la qual cosa cancel.lem, des del punt de
vista de la comptabilitat, part d'aquest benefici- i als
que ens visiten, als que ens compren o als que volen venir.
Aquests paguen un peatge més lt perquè venen a una ciutat
que val més, que té més demanda i que té més oferta, però
que té més valor unitari.
I vostès em preguntaran: Però tot això té un efecte
fiscal? Té un efecte sobre le
bases fiscals de l'Ajunta-
ment que li permeti ingressat més a través de l'Impost
sobre Activitats Econòmiques i de la contribució urbana,
actualment de l'IBI? Doncs sí que els té. I d'aquí es
queixen els nostres joves que, probablement, són la part de
�8
la societat que, en aquesta cancel.lació d'ingressos i
despeses, els toca pagar.
Aquesta ciutat val més # produeix més riquesa, i,
lògicament, el sector públic té una participació més gran
gràcies a aquest increment de riquesa. I no només la
€
ciutat, també l'Estat i, per t Int, també la Generalitat que
es nodreix dels mateixos ingressos. Perquè els impostos més
elàstics al tipus de nova riquesa que s'ha creat són,
segurament, els de l'Estat i, per tant, els de la Generalitat, i no els locals. Els tritluts locals estan molt determinats. Són ingressos poc flexibles respecte el creixement
i la inflació, i que necessiten en tot cas d'esforços
polítics i administratius, con! re-avaluar, re-taxar cadastres, per poder a última hora capitalitzar o rebre la part
corresponent d'aquesta nova r iquesa que s'ha creat. És a
dir, l'Ajuntament ho ha de demanar. Per entendre'ns, ha de
dir al ciutadà: Vostè ha de reconèixer que la seva casa, el
sòl sobre la qual està assentada, val més que abans ï, per
tant, em deixarà que li palsi al cobrament un impost
proporcionalment més elevat.
Això succeeix amb l'Impost
sobre la Renda, però d'una
forma molt més automàtica.
Perquè s'incrementin els rèdis, només s'ha de canviar un
percentatge o no s'ha de canviar res, perquè ja puja la
renda ella sola.
Però, en definitiva, i deixant de banda aquesta
queixa, que és una queixa, típica de subsector d'ingressos
rígids -en una altra ocasió m'agradarà parlar de quines
solucions té aquest problema-, la veritat és que el sector
�9
públic està obtenint, i obtindrà un rèdit important de la
inversió que s'ha fet i, per tant, està en condicions de
pagar l'esforç realitzat.
Això no vol dir que l'Ajuntament no tingui problemes
econòmics. Els tenim de molt -bans dels Jocs, i els seguirem tenint mentre no es trobi una solució.
Aquests problemes tenen uns noms: transports i capitalitat.
I, sobre el 93, cal que primer estableixi clarament
les bases sobre les quals hem de plantejar els objectius.
Transports metropolitans
Els transports de Barcelona no són propietat de
l'Ajuntament de Barcelona, sifó que van ser traspassats a
l'Area Metropolitana. Les L1 is d'ordenació territorial,
que ens poden agradar o no però estan aprovades i són
vigents, van crear una Entitat Metropolitana del Transport
a la que es donaven els instrur$tents fiscals -si s'atrevia-,
per finançar o una part o li totalitat del dèficit del
transport públic que és, com vostès saben, molt considerable; a Barcelona i a totes le ciutats grans d'Europa.
L'Ajuntament va ser coher e nt i, per tant, va cedir les
companyies de transport a 1 Entitat Metropolitana, que
estava dotada d'unes possib.4.litats fiscals en aquesta
matèria que l'Ajuntament de Bsírcelona no tenia.
Es van posar les companyies de transport sota la
titularitat de qui, lògicameint, l'havia de tenir; que
�10
s'extenia a l'àmbit territorial sobre el qual es manifesta
la realitat transport, que és ]'Area Metropolitana. Aquesta
Entitat Metropolitana es, com ja he dit, titular legalment
reconeguda pel Parlament d
Catalunya per aplicar el
recàrrec sobre l'IBI. Aquest recàrrec, d'àmbit metropolità,
fa pagar a tots els ciutadans Ona part dels costos derivats
del fet que el bitllet que satisfan els usuaris té un preu
inferior al cost que genera el{ seu viatge.
Seguidament hi havia un isegon pas que no era fàcil.
S'havia de convèncer vint alca " des metropolitans que fessin
el mateix vot de traspàs en ell mateix moment. Això, que en
una altra ocasió no hauria est * t gens senzill, va ser fàcil
perquè sobre aquest tema se n'jhavia parlat molt i hi havia
un consens. Fins i tot amb ajuntaments que no tenen metro.
I ja es poden imaginar el què significa convèncer ajuntaments que no tenen el servei de metro perquè paguin una
part del seu dèficit. Però laixó es va aconseguir amb
relativa facilitat; es va trigar un any.
I després es va fer un altre pas, que era més complicat: posar-nos tots els ajuntaments d'acord en recaptar
4.000 milions com a recàrrec obre l'IBI per finançar les
necessitats metropolitanes de transport. I es va aconseguir.
Llavors, quan en aquest punt, malgrat no ser el
president de l'Entitat Metropolitana del Transport, però sí
podent parlar en nom de l'Are4i Metropolitana, en qualitat
de president de la Mancomunitat de Municipis de l'Area
Metropolitana de Barcelona, p
dir, molt seriosament, que
�11
si algú ha fet l'esforç de "retratar-se" davant del públic
barceloní i demanar-li el gensi simpàtic esforç o sacrifici
de pagar més sobre el seu rebuít de l'IBI, ha estat aquesta
entitat i, per tant, és a lquesta entitat a qui s'ha
d'ajudar.
L'Entitat del Transport està recaptant ara 4.000
milions de pessetes/any, per contribuir a un dèficit que
potser és més del doble d' aquesta xifra. I, dit sigui de
passada, per tranquil.litat Zels creditors i dels seus
obligacionistes, l'E.M.T. età ben gestionada. En un
termini molt immediat s'obti(ndrà un crèdit d'onze mil
milions del Banc de Crèdit Local que té com a garantia
precisament aquests ingressos i, per tant, un grau de
seguretat molt gran.
Però, a més, i ara per tranquil.litat de tots els
ciutadans barcelonins, amb això anirem forts a la Generalitat i a l'Estat, i insistirem en el què ja estem dient ara:
A la Comunitat de Madrid, on hi ha un consorci per a la
gestió del transport públic, la Comunitat Autònoma paga el
50 % d'aquest dèficit. En canvi, en el nostre cas, el de
l'Area Metropolitana de Barcelpna, la Comunitat Autònoma no
paga res.
El que sí és cert, en canvi, és que l'autonomia
catalana paga dos terços de la inversió, en casos com el
conegut "Pla Felipe", que és un pla de ferrocarrils de
rodalies, metros i altres infrastructures d'accés a les
grans ciutats. En aquest cas 14 Comunitat Autònoma paga dos
terços de la inversió i l'Estlat un terç. En canvi, a la
�12
Comunitat de Madrid és a l'inrevés, és l'Estat qui paga els
dos terços i la Comunitat només un terç. Per què passa
això? Perquè la història hajl anat conformant d'aquesta
forma, però cal dir-ho molt clarament, no hi ha equivaléncia.
I de l'Estat què s'ha d'e4tigir? A l'Estat cal demanarli que sigui raonable amb l'anàlisi del contracte-programa
que es va signar en el seu moment i que ha quedat una mica
desfassat.
L'Estat ara està pagant kines 23 pessetes per viatge,
la qual cosa és positiva. S'hagi passat d'un sistema d'auditoria complicadíssim, en el qul l'Estat analitzava tots els
comptes de les companyies de transports per veure quina
part del dèficit pagava, a un altre sistema en el què es
defineix el què aporta l'Estat com una fracció del cost
del bitllet. Ara es paga 50 pessetes per bitllet -40 i
escaig, si es compra la targeta de deu viatges-. A més
d'aquestes 40 pessetes, 1'Es:at n'hi afegeix 20, i ens
mancarien encara unes 20 més, aproximadament, perquè no hi
hagués dèficit.
Jo he estat partidari d'incrementar les tarifes en el
moment en què ha calgut. Cada vegada que hi ha unes eleccions en aquest país -que és 4uasi cada any-, hi ha hagut
algú, que ha demanat que no s'atpugin les tarifes. I com que
aquestes veus han tingut influència en la Comissió de
1
Preus, que és la que ha de v tllar per la inflació i la
bona marxa de l'economia del país, aquesta comissió els ha
donat la raó i ens han reba ixat la tarifa que s'havia
�13
demanat. De manera que, d'aquestes vint i escaig pessetes
que manquen, sempre n'hi ha quatre o cinc que cal posar-les
en el compte d'aquestes bones( ànimes, que han volgut que
els ciutadans de Barcelona paguin menys pel transport
públic.
Ara s'està revisant la narxa del contracte-programa
perquè l'any vinent finalitzl, la seva vigència. La meva
opinió és que els canvis d'impostos i de tarifes, encara
que siguin marginals, tenen
(l os
costos: un, pagar més i
l'altre, canviar, que és un ccst psicològic, a vegades més
gran que pagar més.
Per tant, jo no sóc partidari que ara, de cop i volta,
s'apugin les tarifes del transport enormement, però sí que
sóc partidari de fixar una lí ia claríssima que digui que
en quatre anys arribarem a pa ar, no el 45 o el 50 % del
cost, sinó segurament un 60 o un 65 %. Ha de ser així o, si
no, no hi ha solució.
I jo estic segur -perquè conec la gent que hi ha al
Ministeri d'Economia i Hisenda- que, per molt que els hi
costi plantejar determinades
discussions o determinades
vies, i més en aquest moment, aquesta l'acceptaran.
Despeses de Capitalitat
Barcelona té unes despeses, que s'estimen en 17.000
milions anuals per compte de
Fa deu anys que demanem poder
'Estat i de la Generalitat.
discutir
d'aquesta qüestió
i
�14
no ho aconseguim. Crec, però, que ara el moment és a punt
d'arribar .
Aquestes són les despesep de museus, d'hospitals, de
conservatoris, de l'escola Massana, de palaus, d'orquestres, que té l'Ajuntament i que normalment els ajuntaments
no tenen. Són més aviat desPeses d'autonomies o d'Estat.
L'Ajuntament les té en funció de l'estat de les transferències que hi van haver i que no es van discutir amb la
ciutat de Barcelona.
Nosaltres hem estat gairebé deu anys en una situació
que jo en diria de piloteig, ¡però no hi estarem més. Hem
volgut fer les inversions que1han posat aquesta ciutat en
f
el nivell on havia d'estar ., al mateix temps, no hem
deixat de prestar cap d'aquests serveis. Que ningú no
pogués dir que Barcelona perdia l'Escola Massana o la seva
orquestra per culpa dels Jocs Olímpics. Però ara que tenim
els Jocs fets, ara exigirem a aquells que han de pagar, que
paguin la part que els hi pertoca. Per la ciutat, l'obligas
ció principal ha estat no lDerdre el nivell d'aquests
serveis, que són històrics i modèlics. La major part d'ells
tenen al darrera unes històries de caràcter ciutadà, de
caràcter polític i de caràcte_ pedagògic, importants. Sóc
partidari de mantenir aquests serveis, però no, ara ja no,
sense la part d'aportació au:onòmica-estatal que els hi
pertoca.
Els posaré un exemple que servirà bastant per entendre
què passarà al 93. L'educació. L'Ajuntament hi ha de
destinar 10.000 milions cada any, dels quals una part li
�15
pertoca pròpiament perquè tots els ajuntaments han de
mantenir els edificis de les escoles públiques. Però és
que, a més, l'Ajuntament té 40 escoles, cosa que els altres
ajuntaments no tenen.
En aquest país les escoles són totes nacionals, abans
eren de l'Estat i ara són de les Comunitats Autònomes. Però
l'Ajuntament té 40 escoles: 1'.1scola del Bosc, l'Escola del
Mar, l'Escola Massana, entre 4ltes. Quan s'ha discutit amb
els ministres d'educació, en han dit que aquesta competència ha estat transferida a l'Autonomia. I l'Autonomia
ens ha dit que a ells no els h: ho havien valorat. Quan els
van transferir les escoles públiques no els van transferir
les municipals i, per tant, n4 ens ho poden pagar.
I no és que hi hagi puranent malícia, és que el tema
és enormement complicat perquè s'acaba amb una discussió de
qualitat, que m'interessa moll posar de relleu avui aquí.
Per exemple, em deia el Ministre Maravall, quan era
Ministre d'Educació: "Jo ja eltaria disposat a pagar, però
no puc, perquè resulta que en els territoris MEC -aquells
en què l'Autonomia no ha rebut encara la transferència en
Educació- el Ministeri aplica
Llei d'Educació, sobre quants
ns estàndards que estan a la
alumnes hi ha d'haver per
aula, per exemple. Si es dóna el cas que una escola pública
en té menys, se li retalla el
oncert, és a dir, la subven-
ció va a la baixa. Hem analitzat Catalunya i hem vist que
això a Cataluya no passa. Per tant, quan l'Autonomia li diu
a vostè que no té diners per pagar-li les seves escoles, és
veritat i no és veritat. Perqul una part dels diners sí que
�16
els té, doncs si l'Autonomia apliqués els mateixos estàndards que el Ministeri d'Educ4ció està aplicant als territoris MEC, tindria un sobrant que l'hauria de dedicar per
pagar les escoles de l'Ajuntament". Qui tenia raó? Tots dos
segurament. En tot cas s'haurtn de posar d'acord.
1993, l'impuls renovat dt Barcelona
L'Ajuntament de Barcelon4 avui és una institució que
està muntada sobre un caval d'uns 250.000 milions de
ptes./any de despeses i ingrelsos, i està disposada a fer
el què calgui perquè aquest ca all, que és molt potent i en
creixement, porti beneficis a
a ciutat i no problemes. Que
no transfereixi situacions de dificultats financeres, sino
que les absorbeixi, i les pot absorbir. Això implica el què
jo en dic la tercera fase del4 Jocs Olímpics.
Els Jocs Olímpics han tingut una fase de concepció,
molt engrescadora -en Joan Mas Cantí en sap molt d'això-,
i una fase posterior d'inversif i de realització que s'acabarà, no el dia 9 d'agost sine el dia 12 de setembre, quan
s'acabin els Paralímpics.
I té una tercera fase, tan important com les altres
dues, que és el que els militars en diuen "la explotación
del éxito". Aquesta fase cons i steix en finançar bé el què
s'ha fet i en treure'n el màxim profit. I, en aquesta etapa
estem disposats a treure prof4 de totes les inversions que
s'han fet en tots els sentits: econòmic, financer, però
també ciutadà.
�17
L'Ajuntament té un patrimoni molt crescut de 680.000
milions de pessetes. Aproximadament la meitat d'aquest
patrimoni està posat al servei públic i, per tant, no és
disponible. El patrimoni actual és molt superior al que
havia estat històricament i fa front a un bon nombre
d'obligacions. Nosaltres l'administrarem amb un esperit
empresarial.
S'està creant dins de l'Ajuntament un equip financer
que té aquesta missió, i que té un crèdit molt important
per la qualitat de les persones que el formen. Un equip
dels més respectables, deixeu-m'ho dir, de la ciutat o del
país en aquest moment.
Nosaltres proposem que aquesta infrastructura que s'ha
creat sigui utilitzada i aprofitada amb una gran expansió
en el terreny cultural. Per què en el terreny cultural?
Perquè creiem que les inversions estan en marxa, que el 92
ha servit per endegar una colla d'inversions culturals
importants i perquè pensem que, en definitiva, el què una
ciutat d'Europa ha de fer, és ser capaç d'oferir una
qualitat de vida i un component cultural en el sentit més
ampli. Suficient com per atraure inversions i atraure
clients, i atraure la gent mél qualificada que és la que
volem atraure.
Pel que fa a l'urbanisme, la inversió privada ha de
prendre el relleu en els nous projectes que estem vehiculant, principalment els del front costaner, des del port
fins el Besòs. El mateix pensem respecte un altre segon
gran projecte que és l'acabament de la Diagonal. Volem que
�18
aquest projecte finalitzi en els quatre anys propers, amb
la qual cosa s'haurà triangulat la part que quedava de la
Barcelona municipal. I els estic parlant de la municipal,
perquè dintre de la Barcelona Municipal, amb aquest avantprojecte del Pla de la Sagrera s'hauran colmatat les
possibilitats. Això vol dir qúe nosaltres hem de treballar
colze a colze amb l'àrea metropolitana per continuar essent
motor d'una evolució en què hi ha moltes coses a fer, com
es deia en la "Gestión del caos" de l'any 1973. Moltes
coses a fer en aquest terreny i, particularment, en la zona
d'activitats logístiques que hi ha entre l'aeroport i el
port, amb o sense desviació de¡1 riu. Es en aquesta zona on
ha d'arribar l'ample de via europeu, sobretot l'ample de
via, també el tren d'alta vel citat, per descomptat. Però
molt més important per l'animació de l'aeroport i del port,
és l'ample de via europeu.
L'aeroport ha de tenir elldesdoblament que necessita.
El tren ha d'arribar a l'aeroport d'una forma diferent a
com arriba ara. Ha d'arribar -com molt bé ja va preveure en
el seu moment el Ministre Barrionuevo, quan era Ministre de
Transports- passant per davant, i no acabant a l'aeroport,
sinó seguint en direcció a S
ges i Tarragona.
Així l'aeroport serà com 1ausana respecte de Ginebra,
una parada del tren que va des de Sitges i Tarragona a
Barcelona i a
França. Aquest
da.a
veurem que la gent anirà
a l'aeroport. Està demostrat psicològicament que els trens
que acaben en un cul de sac no són rendibles, sí que ho són
aquelles parades que estan posades en una línia.
�19
Per nosaltres, doncs, cultura en el sentit més ampli,
inversió privada amb urbanisme municipal i àrea metropolitana són les grans línies d'avenç.
I àrea metropolitana no vol dir només unes activitats
d'inversió en un punt concreto vol dir també, per exemple,
la redefinició del servei de r odalies. L'àmbit que hauria
d'abarcar és el de la la regió metropolitana: la dels
quatre milions i escaig d'habitants, no la dels tres
milions. La regió I, ja definida per Pau Vila ha de funcionar millor com a àmbit de la xarxa de rodalies en la que,
segurament, arribarà un dia eln què s'haurà d'implicar-hi
també una part de capital privat. N'he parlat amb la Mercè
Sala d'aquesta qüestió.
Cal que els serveis de ¶odalies t el vuit català en
definitiva, puguin ser gestionats d'una forma que tinguin
més relació amb la demanda, tant des del punt de vista
tarifari com, sobretot, des dej punt de vista de la qualitat. Que les rodalies puguin esdevenir una mica les autovies, les rondes si voleu o els túnels. Si hem après a
dotar-nos amb les infrastructures per la mobilitat amb
l'automòbil particular, per qiè no ho hem de fer amb el
transport públic, i concretament amb el pla de rodalies?.
Hi ha previstos 120.000 milions d'inversió d'aquí a
l'any 2000 per projectes de sanljament i d'abastament d'aigües a l'àrea metropolitana. AijIcò comportarà uns ingressos.
També des d'un punt de vista financer són inversions que
tenen una seguretat. Hi ha els ¶ànons 1 que actualment estan
una mica en crisi perquè la gent es pregunta si realment
�20
estan justificats pel tipus de serveis que s'obtenen. La
gent veu l'estat en què es ttoben el Besòs i el Llobregat
i es pregunta sobre la justificació d'aplicar el cànon de
sanejament. La gent, també, pensa que l'aigua no té el bon
gust que hauria de tenir -que ja és millor des que s'està
{
ampliant la planta d'ozoonització-.
De manera que ja veieu que hí ha projectes per davant.
I, abans d'obrir-me a les vostres preguntes, valdria que
sabessiu que a l'Ajuntament de Barcelona tenim una convicció. Creiem que els Jocs han creat un concepte nou: el
concepte de ciutat
competitiv4. En el temps que hem estat
preparant els Jocs, hem anaticreant, sense saber-ho, un
concepte nou, que és que les àiutats es poden governar com
una empresa i, tanmateix, servir l'interès general.
I la idea que nosaltres vendrem a Europa, dintre del
que és el sistema de ciutats europeu, és, justament, la
importància que les ciutats actuïn d'aquesta forma, en
funció de l'interès general però amb una clara formalització empresarial de les seves a Ctivitats.
Cada vegada són més les ziutats que s'adonen que no
poden prestar els serveis amb la qualitat i quantitat que
demanen els seus habitants,
si
empreses, canviant d'escala.
{
f
no és, com passa en les
Però una ciutat no pot canviar d'escala a voluntat, si
és que l'escala de les ciutats té algun sentit. Perquè,
quants habitants té Barcelona?,1.650.000 habitants? Puja o
baixa el nombre d'habitants de Barcelona?. Els divendres a
�21
la nit, si marxem per les autopistes veiem que entra tanta
gent com surt.
S'està creant la Catalunya-ciutat de la que parlaven
els nou-centistes. S'està convertint en una realitat, que
es manifesta, per exemple, en què hi ha ha molta més gent
de Rupià -que treballen a Girona- però que baixen a Barcelona sovint. Abans els feia malta por i ara els interessa.
Per tant, si és que la talla d'una ciutat té algun
sentit fora de la seva àrea tgetropolitana i, fins i tot,
del seu país en el cas de països petits o regions en el
sentit geogràfic de la paraulal és perquè que la seva força
prové d'un hinterland important, d'unes connexions sòlides
com les que nosaltres estem intentant crear amb les cinc
ciutats del nostre entorn. Es ]la xarxa C-6: Tolosa, Montpeller, Saragossa, València i Pa lma de Mallorca. Però també
ho són les aliances amb altres ciutats.
Hi ha projectes de compartir una orquestra entre dues
o tres ciutats. Fins ara hem estat acostumats a què una
orquestra era d'una ciutat: la de Viena, la de Berlín. Ara
hi ha ciutats que es plantegen de fer l'orquestra VienaPraga o Viena-Budapest. Potser) nosaltres ho haurem de fer
algun dia. Potser amb València que és d'on venen els
millors instrumentistes de vent.
Aquest és, somerament, .'esperit que jo us volia
transmetre. Barcelona té la convicció de poder vendre una
mercaderia que es diu, no només Barcelona, sinó ciutat, com
a concepte.
Res més. Gràcies.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
1993, l'impuls renovat de Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1992-07-06
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Economia
Planificació
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Futur
Model social
Description
An account of the resource
21 p. Conferència pronunciada per l'alcalde Pasqual Maragall, sobre els reptes i oportunitats després dels Jocs Olímpics.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Cercle d'Economia
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1035/19860707d_00142.pdf
6c01a6091db2fb5cc4577d1a3329499c
PDF Text
Text
Palabras inaugurales del Excm Sr. Alcalde en el ler. Coloquio
Barcelona-Mediterránea
7 de Julio 1986
�SEÑORAS, SEÑORES, BIENVENIDOS A BARCELONA. AL
CONVOCAR ESTE COLOQUIO, BARCELONA QUIERE REAFIRMAR SU
VOLUNTAD DE SER UN CENTRO DE DEBATES Y SU VOCACIóN
MEDITERRáNEA.
LAS CIUDADES MEDITERRáNEAS TIENEN TODAS UNA VOCACIÓN
SECULAR DE INTERCAMBIO, DE APERTURA A TODA CLASE DE
IDEAS. EL MAR HA SIDO SIEMPRE UN ELEMENTO DE UNIÓN, MáS
QUE DE SEPARACIóN. Y MáS QUE NINGÚN OTRO LO HA SIDO, LO
ES, ESTE MEDITERRáNEO NUESTRO, CUNA Y CRISOL DE
CIVILIZACIONES.
LAS CIUDADES TIENEN UN PAPEL CRUCIAL A DESARROLLAR
EN LOS INTERCAMBIOS INTERNACIONALES. LAS CIUDADES ESTáN
�DESPROVISTAS DE MUCHOS DE LOS PREJUICIOS NACIONALISTAS DE
LOS QUE LOS ESTADOS NO SE PUEDEN DESPRENDER. LAS CIUDADES
NO TIENEN FRONTERASS, NO TIENEN EJÉRCITOS. POR ESO EL
DIáLOGO ENTRE CIUDADES PUEDE SER MáS FRANCO, MáS ABIERTO
QUE ENTRE ESTADOS.
Y CUáNTO MáS ENTRE CIUDADES TAN FAMILIARES COMO LAS
DE LA CUENCA MEDITERRáNEA. TENEMOS UNA MANERA COMÚN DE
ENTENDER LA VIDA, UN LENGUAJE QUE NOS ES FAMILIAR, UNOS
HáBITOS VITALES QUE NOS UNEN.
BARCELONA SE SIENTE MUY ORGULLOSA DE PODER OFRECER
SUS EXPERIENCIAS, SUS REALIZACIONES, SUS PROYECTOS A LAS
CIUDADES AQUÍ REPRESENTADAS Y A TODAS LAS DEL MUNDO.
�ALGUNAS DE NUESTRAS INICIATIVAS TIENEN SUS PARALELOS
EN OTROS LUGARES. OTRAS, LO PUEDO DECIR SIN FALSE
MODESTIA, SON ABSOLUTAMENTE PIONERAS.
EN ESTE COLOQUIO, LOS DIFERENTES GRUPOS DE TRABAJO
HARAN UN REPASO DEL AMPLIO CAMPO DE ACTUACIÓN DE LA
ADMINISTRACIÓN MUNICIPAL. ASí VEREMOS NUESTRA ACTUACIÓN
PARA IMPULSAR EL DESARROLLO ECONÓMICO; SE DEBATIRá LA
GESTIÓN DE LOS DATOS DE LA POBLACIÓN Y LOS PROBLEMAS QUE
PLANTEA EL EQUILIBRIO ENTRE LA NECESIDAD DE INFORMACIÓN Y
EL RESPETO A LA INTIMIDAD. SE REPASARá LA LUCHA CONTRA EL
DETERIORO AMBIENTAL. EXAMINAREMOS UNA DE LAS FUNCIONES
MáS CARACTERÍSTICAS DE LA ACTIVIDAD MUNICIPAL, LA
PLANIFICACIÓN URBANÍSTICA. FINALMENTE, SE ESTUDIARá LA
�ACCIÓN DE LOS AYUNTAMIENTOS EN EL CAMPO DE LOS SERVICIOS
SOCIALES Y DE LA ANIMACIÓN SOCIOCULTURAL.
ESTOY SEGURO DE QUER LA GRAN COMPETENCIA TÉCNICA DE
LOS PONENTES DE ESTOS GRUPOS DE TRABAJO HARáN ALCANZAR UN
ALTO NIVEL EN LAS DISCUSIONES Y SE EXTRAERá DE ELLAS
CONCLUSIONES MUY VALIOSAS.
EL PROGRAMA COMPLEMENTARIO DE VISITAS, AUNQUE
CONDICIONADO POR EL ESCASO TIEMPO DISPONIBLE, LES DARá,
CREO YO, UNA IMAGEN CABAL DE LA BARCELONA QUE ESTAMOS
RECONSTRUYENDO.
NO MEQUEDA MáS QUE REITERALES MI BIENVENIDA Y
DESEARLES UNA FELIZ ESTANCIA ENTRE NOSOTROS.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
3941
Title
A name given to the resource
1er Col·loqui Barcelona - Mediterrània / Inauguració
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Barcelona
Relacions Internacionals
Mediterrània
Territoris
Acció política
Ciutats
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1986-07-07
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1056/19861105d_00168.pdf
fd4cf0fe998d175878ac14b4ca98b7db
PDF Text
Text
Bienvenida del.. Excmo:
Barcelona , Pasqual Maragall
Internacional sobre
la
al
Alcalde
3er
:,Congreso'
preparación y los Socorros en.
casos de catástrofe_
e noviembre 1986
Exp. 705/84 - IMPREMTA MUNICIPAL
•
�?
Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
MOLT HONORABLE PRES_IDENT, SE ÑORES SECRETARIOS GENERALES,'
DIGNíSIMAS AUTOnIDADES,.. SE ÑORAS, SEÑORES:"
COMO ALCALDE D; BARCELONA ME CORRESPONDE DAR LA
BIENVENIDA A NUESTRA CItIDAD A TODOS "VDS., PARTICIPAiNTES
EN ESTE 3ER CONGRESO DE EMERGENCIA
86.
ESTA CIUDAD FUE DE-LAS PRIMERAS DE ESPAÑA EN CONTAR
CON UN CUERPO DF BOMBEROS PROPIO, Y LA PRIi~1ERA EN
ORGANIZAR UN SERVICIO DE VOLUNTARIOS DE PROTECCIóN
NUESTRA
SENSIBILIDAD
ANTE-:L-OS
PELIGROS
DE
CATáSTROFE.ESTá PUES-ACREDITADA
ESTE CONGRESO SE CELEBRA, ADEMáS, CUANDO ES AUN MUY "
RECIENTE EL- NOMBRAMIENTO DE - BARCELONA - COï l o S EDE DE LOS..
JJ.00.
DE 1:992.. COMO VDS. MUY BIEN 5-.13EN, .UNA DE LAS
PREOCUP ACIONES DE LA F1"iILIA OLíi-IPICA ES LA CAPACIDAD DE
-LA-- CIUDAD
ORGANIZADORA-. DE
LOS
JUEGO
S
PA_RA
AFRONTAR'
SITUACIOï,ES DE _i'I?SGO EM UN ACOiNTECIï;I 'O" DE MASAS TAN
•
�Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació.
IMPORTANTE. SI LA'CANDIDATURA DE BARCELONA PROSPERE FUE
EN
PARTE. GRACIAS A QUE HA PODIDO DEMOSTRAR_. ESTA
CAPACIDAD.-
NO OBSTANTE.
NO
NOS DAMOS POR
SATISFECHOS. QUEREMOS
PERFECCIONAR NUESTRAS TÉCNICAS, MANTENER LA EXCELENTE
PREPARACIóN DE NUESTRO PERSONAL Y AVANZAR CADA DIA MAS.
POR ESO _-ACOGEMOS COM- MUCHO AGRADO ESTRE CONGRESO,:
CON LA SEGURIDAD- DE QUE EL INTERCAMBIO DE IDEAS EN
QUE
ÉL SE PRODUZCA SERASUP-IAï1ENTE PROVECHOSO.
-ESTA
CIUDAD, COMO - - PUERTO DE
.- ESPECIALi1ENTE INTERESADA . —POR 'EL
MAR QUE ES,
TEMA G 1'?ERAL
SUS PELIGROS- DE ESTE 3ER:CONGRESO.
-EL AGUA Y
F `' ADEHáS
LáS IMPORTANTE DE TODA UNA RE GIóN,
ESTA•
LA CIUDAD
EL t EDITERRANEO
ESPAÑOL, CAP_ACTERI7ADO POR EL RÉGIP-TE_J IRREGULAP.- . DE SUS
RiOS , OUE SE TRADUCE ^N FR E CUENTES IïJUi' i^\CIONES.
LA PROPIA
CIUDAD, POR SU
COí"":JFIGU T.'.-`>CIóN
°F íSICA, -NO
ESTá EXENTA DE ESE PELIGRO.
r, D ^'.
^ OS LO S
SEGUIREMOS
_. ^ SEGUIR
CO -_P ±?: ïD^,..a^ ^ D S . C0_. CUANTO IPJT,^:
i-
n'
*^-n ^ e 1
^
,\T
�—4—
Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
TRABAJOS DEL CONGRESO.
EN FL , EJFRÇ IC IO DE - SALVAMENTO QUE TENDRá LUGAR A LA.
CLAUSURA . PODRáN COMPROBAR VDS. EL GRADO DE PREPARACIóN
DE NUESTROS.SERVICIOS.
UNOS SERVICIOS QUE, COMO TANTOS RELACIONADOS
CON LA SEGURIDAD Y LA DEFENSA, TIENEN COMO PRINCIPAL
DESEO QUE - NUNCA TENGAN QUE LLEGAR A INTERVENIR._
POR ELLO SU TRABAJO ., EL TRABAJO DE TODOS
TANTO MáS MERITORIO., Y MERECE TODO NUESTRO APOYO,
SOLIDARIDAD, RESPETO Y ADIj'IRACI6It.
SEÑORAS', SFï.?9RES., EN NOMBRE ' DE . LA CIUDAD DE
BARCELONA Y EN '^L MIO PROPIO, 'LES-
OFRECEMOS
NUESTRA
HOSPITALIDAD Y LES DESEAMOS . UNA F ELIZ F.STANCIA' ENTRE
'NOSOTROS.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
3962
Title
A name given to the resource
3er Congrés Internacional sobre "La preparación y los socorros en casos de catástrofe"
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de Congressos
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Seguretat ciutadana
Congressos i conferències
Gestió pública
Infraestructures
Barcelona
Model social
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1986-11-05
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/195/20050305.pdf
3fe606ebf3b763770bbee5ee51723df3
PDF Text
Text
40è Aniversari de Comissions Obreres de Catalunya
Barcelona | 05/03/2005
Estimats Senyors Coscubiela, Bulla, Fidalgo; companys, autoritats, amics.
De les paraules que he sentit, jo n'hauria de destacar algunes de Joan Coscubiela, la menció
que ha fet als autònoms com, per definició, aquells que no poden 'externalitzar'. Això m'ha
impressionat molt perquè penso, com ell, que segurament la gent que prospera en el món
d'avui són aquells que poden externalitzar el risc. En aquest sentit, el Sr. Coscubiela ha fet,
com és habitual en ell, una contribució teòrica important que jo crec que reflecteix una
pràctica real.
De Fidalgo em quedo amb el "viva la libertad" amb que ha acabat. Penso que és molt bo
que als sindicalistes, que al sindicalisme de debò no solament se'l vegi com a defensor dels
principis que afecten a l'interès legítim i col·lectiu dels treballadors; sinó també de la causa
general de tots els ciutadans com és, efectivament, la llibertat.
I de López Bulla puc dir; que no sé on viu ara, però recordo que una vegada el vaig trucar
quan era alcalde i em va dir "bueno, pues vente a casa". I en preguntar-li "tú donde vives" i
ell respondre'm "Puente del Trabajo, 15, 15" li vaig replicar "serà 13-15 o 15-17"; "No, no,
piso 15º", va dir... A aquell líder obrer i sindicalista, admirat per tothom, el vaig descobrir a
casa seva, una caseta realment petita que jo crec que donava fe de la seva honestedat i de
la seva entrega a la causa del sindicalisme.
Us agraeixo la vostra invitació per assistir a aquest acte central del 40è Aniversari. És clar,
això ens retrotrau a moments antics en la memòria. Han estat 40 anys de lluita i de
compromís amb uns valors i un projecte de societat basats en el benestar i en els drets
socials de tots els ciutadans. Una lluita que vosaltres heu viscut amb passió, amb convicció i
amb honestedat. Perquè podia ser una lluita apassionada però no absolutament
convençuda... però ha estat portada amb convicció. I podia ser les dues primeres coses i no
ser absolutament basada en la honradesa; i ho ha estat.
Hem viscut en aquests 40 anys una època en la que han canviat el món, la manera de
pensar-lo i els instruments per transformar-lo. Al començament d'aquests 40, és a dir
durant els 60 i 70, l'objectiu de la lluita era doble: fer caure la dictadura i, al mateix temps,
construir un sistema de benestar que reconegués els drets de tots els treballadors i
treballadores. No va ser gens fàcil, vosaltres ho sabeu millor que ningú. Jo recordo les
primeres comissions de fàbrica, em sembla que era una mica més enllà de fa 40 anys. A la
Maquinista, amb en Cando i Pasarín, que eren companys nostres, i amb en Mossèn Dalmau,
que donava classes a l'escola d'aprenents; llavors els aprenents que anaven sortint ja
s'afiliaven als sindicats clandestins i als partits d'esquerra. Recordo la Comisión de Fábricas,
la Maquinista, la de Harry Walker, no sé si hi havia el Manolo Murcia i el José Antonio Díaz que ja van morir- la de Motor Ibérica, la del Metall -que després era la suma de totes
aquestes- i finalment la Comissió Obrera de Barcelona, que és la que va marcar molt els
inicis d'aquella lluita. D'aquí després en va sortir la CONC i jo sempre li deia al José Luis
"mira, esto fue..." perquè en aquell moment hi havia competència, que al cap i a la fi, és la
sal de la vida. I també hi havia el PSUC que era el partit més important, no ens enganyem, i
que va aportar tantes coses; jo crec que el partit que més va fer per la democràcia i per
l'autonomia de Catalunya. Jo era d'un altre partit i em sap greu dir-ho aquí perquè es
pensaran que ho dic perquè m'aplaudeixin. No, ho he dit sempre; i la gent que em coneix
m'ho ha sentit dir més d'una vegada en altres escenaris.
1
�Hi havia altres partits: l'MSC o Moviment Socialista de Catalunya del Raventós i l'Obiols i el
FOC, el Front Obrer de Catalunya, on estàvem una colla de militants d'esquerres i que era el
meu partit. La veritat és que hi va haver un moment en que aquest FOC nascut a principis
del 60 va tenir majoria al Metall i, en conseqüència, també la tenia, pràcticament, a la
Comissió Obrera de Barcelona. Llavors el PSUC, molt intel·ligent, va crear la Comissió
Obrera Nacional de Catalunya amb la que ens va donar la volta, perquè ells tenien gent a
Tortosa, a Girona, gent per tot arreu. I així van mantenir les seves majories. Molt hàbil,
políticament.
Aquesta dualitat dins del moviment obrer -que es dóna també a les empreses i arreu, i que
pensem que és la sal de la vida- la podíem trobar en aquell moment, per exemple, a
Terrassa. Hi havia dos líders; un senyor que es deia Muñoz, jove però calb, a qui li deien "el
calvito" i que estava a l'AEG. Aquest era del FOC. Tenia un seguidors jovenets, alguns
d'entre els quals, més tard, es van fer troskistes; n'hi havia un nucli important, a Terrassa.
En canvi, a Comissions Obreres hi havia el Cipriano García. Si avui els poséssim de costat a
tots dos, es barallarien indefectiblement. Perquè tots dos defensaven el mateix interès però
de manera ben diferent; i la gràcia estava justament en que tenien opinions diverses.
Vull fer, en aquesta mena de rememoratiu típic dels avis -jo sóc un avi que tinc net- un
altre recordatori; el d'un altre moment històric molt específic del sindicalisme com va ser la
creació de l'STAC - Sindicat de Treballadors de l'Administració de Catalunya. He vist aquí
avui a l'Eugènia, a la Cinta i a d'altres companyes i companys d'aquella època; doncs amb
l'STAC es va crear per primer cop un sindicat de funcionaris a l'Ajuntament de Barcelona,
que és on jo treballava amb aquestes persones. L'any 1976, varem fer una vaga general de
l'Ajuntament que no sols no tenia cap mena de precedent aquí, sinó que penso que tenia
pocs precedents a tot Europa. Una vaga general dels treballadors d'un municipi que van
crear un sindicat que es deia STAC. Què va passar amb aquest sindicat? Tots érem molt
amics però no podia durar, perquè Comissions i l'UGT no van voler això. Com era lògic, van
tirar cada un per la seva banda i es va restablir aquest dualisme del qual parlava abans.
Però no oblidem que aquell sindicat va arribar a fer una vaga general de l'Ajuntament de
Barcelona i, justament, el dia que venia el Rei d'Espanya. Estic parlant aproximadament del
16 de febrer de l'any 76. El Rei venia per primera vegada a Barcelona a fer un parlament,
no sé si des del Saló de Cent concretament, però el cas és que el Saló de Cent estava
ocupat pels funcionaris i l'acte del Rei es va haver de fer al Tinell, si no recordo malament,
amb l'alcalde Viola; li queien els papers de la mà, pobre, dels nervis que tenia. Nosaltres,
tancats a l'Ajuntament, varem haver d'aguantar l'assalt de la Policia Nacional amb gasos
lacrimògens. Imagineu-vos; si allà no hi va haver desgràcies com les de Montejurra, Vitoria
i altres, va ser per autèntic miracle. En qualsevol cas, jo crec que aquella va ser una vaga
molt ben conduïda i que aquell sindicalisme va representar una mica la base del
sindicalisme actual, a banda de la vella història de la CNT i de la UGT -no citar avui aquí la
CNT seria absolutament injust, parlant de sindicalisme català i hispànic. Penso que aquell
sindicalisme dels anys 60 i després dels 70 és, d'alguna manera, la base del prestigi, la
pràctica i l'experiència del vostre sindicalisme d'ara.
Mai no és fàcil la lluita que persegueix transformar la realitat. Acabo de tornar de l'Uruguai i
he comprovat que el canvi social és possible; políticament possible. Tabaré Vázquez, Lula,
Lagos, Kichner, tots ells són ara presidents de govern o primers ministres de governs que
estan realitzant un canvi, practicant el canvi al Con Sur de l'Amèrica llatina. M'hagués
agradat que sentíssiu -encara que va durar dues hores- el discurs de Tabaré Vazquez la nit
de la presa de possessió; perquè demostra que hi ha moments en que sí que és possible
que esquerres i progrés governin amb la plena confiança del poble i realitzin les
transformacions que sempre havien imaginat els poetes, escriptors, els pares dels primers
dels qui he parlat abans.
2
�El canvi fàcil no ho serà, evidentment. Allà no ho ha estat. Aquí ni ho és ni ho serà.
Però si abans, per a la dreta espanyola, que les esquerres manessin significava quasi una
guerra civil, ara, que manen les esquerres a Catalunya, ara que som més moderats, el que
fa la dreta és posar querelles i mocions de censura: tots ens hem civilitzat.
Teníem un objectiu comú; implantar la democràcia a Espanya, construir un estat de
benestar i aconseguir el reconeixement nacional de Catalunya. I en aquesta lluita la CONC,
la Comissió Obrera Nacional de Catalunya, Comissions Obreres, sempre ha sabut estar al
peu del canó. La gran victòria de la CONC ha estat saber adaptar la seva força reivindicativa
a les circumstàncies de cada moment històric. Primer, en resistir i vèncer la dictadura;
durant la transició, en instaurar un estat social democràtic i de dret; i en democràcia
negociant amb els governs -del color que siguin- i erigint-se com a motor i garantia de
millora en les condicions laborals d'homes i dones. Les Comissions han estat un puntal clau
en el procés d'enfortiment del teixit econòmic i social.
Queda molt per fer a Catalunya. Crec que es pot dir que els avenços han estat importants,
fonamentals. Tot i així vull refermar, en aquest acte important vostre, nostre i del país, el
compromís del Govern de Catalunya amb les aspiracions i la millora de les condicions dels
treballadors. Especialment pel que fa a la lluita contra les noves formes de desigualtat, que
sempre tenen solucions més difícils; a favor de les dones, els joves i els nens. A favor de les
generacions futures, com diu, per primer cop, la Constitució Europea, que en això és tant
revolucionaria com foren les constitucions francesa i l'americana en el moment en que es
van fer. La Constitució Europea parla dels "drets dels nens a opinar i de la responsabilitat de
les generacions actuals envers les futures"; això no s'havia dit mai en cap Constitució. En
aquest sentit -i afegeixo paraules que he sentit- aquesta és la Constitució més moderna que
hi ha al món, més posada al dia.
Hem substituït a Catalunya el tarannà conservador i passiu d'anteriors governs per una
actitud de més ambició i convençuda, en la qual vosaltres -i la resta d'agents econòmics i
socials- hi heu de jugar un paper decisiu. En aquesta línia, hem treballat per establir un
Acord Estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de
l'economia catalana. Aquest acord enormement important ha estat signat entre la Cambra
de Comerç i d'altres agents econòmics, entre els Sindicats i el propi Govern.
Fa 40 anys, no ens podíem plantejar fer coses que la Catalunya en que vivim ara està en
condicions de fer. Encara hem de canviar més en molts aspectes. Volem arribar a la
Catalunya plenament social i hi podem arribar. Des del Govern de la Generalitat anirem en
aquesta línia, no fallarem, no afluixarem; us ho garanteixo. Forma part de la nostra i de la
vostra identitat política.
Moltes gràcies.
3
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1677
Title
A name given to the resource
40è Aniversari de Comissions Obreres de Catalunya
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Subject
The topic of the resource
Benestar Social
Història
Ocupació
Sindicats
Model social
Socialisme
Comissions Obreres
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-03-05
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/229/20051125.pdf
588289dc30c95f4a4f8ccf15ecfd102c
PDF Text
Text
5a. Conferència de Presidents de Parlament Euromed
Barcelona+10
Parlament de Catalunya | 25/11/2005
Altesa reial, príncep d'Astúries; Ernest Benach, president del
Parlament, d'aquest Parlament; Manuel Marín, president del Congrés
dels Diputats; Francisco Javier Rojo, president del Senado; Miguel
Ángel Moratinos, ministre d'Afers Exteriors, és un gran honor, deu
anys després, com recordarà sa altesa, i com recorda el president del
Congrés, que, aleshores, tenia un altre rol -deu anys després, dic-, és
un gran honor per a la Generalitat de Catalunya i el seu Govern rebre
en el nostre país una representació tant significativa dels parlaments
euromediterranis. I és reconfortant sentir per boca del president del
Parlament català la reiteració del lloc de Catalunya en la història i en
el Mediterrani.
Enguany, aquest any, celebrem el desè aniversari de la Declaració de
Barcelona, amb una nova cimera euromediterrània que tornarà a
situar la nostra mar, les seves cultures i la seva ciutadania en el
centre d'atenció de l'agenda europea global.
El propòsit que es va definir en la Declaració de Barcelona de l'any
1995, d'impulsar el diàleg entre els parlamentaris euromediterranis,
continua essent igualment vigent, que vol dir que hem avançat poc
amb relació a les expectatives generades fa deu anys, si continua
sent exactament vigent com aleshores és que hem avançat poc.
Estem segurs que la trobada d'avui inaugurarà l'ocasió per aprofundir
en l'àmbit de la cooperació parlamentària i per anar més endavant.
La Mediterrània, s'ha de reconèixer a si mateixa i incorporar el
potencial de la ciutadania i la diversitat de les seves cultures.
Ja hem pagat, durant cinc segles, el tribut de la divisió, que ens ha
convertit en un espai de pas, i no pas en el centre de cultures
compartides i de modernitat que vam ser segles enrere i que podem i
volem tornar a ser.
Amb aquest esperit els donem la benvinguda a Catalunya, tot agraint
al Congrés dels Diputats i al seu president l'organització d'aquesta V
Conferència de Presidents de Parlaments aquí, a Barcelona.
La vocació euromediterrània de Catalunya ens ha convertit en un país
compromès amb els objectius i els valors del Procés de Barcelona, i
avui la dimensió mediterrània de les polítiques del Govern de la
Generalitat té com a objectiu desenvolupar polítiques actives en
1
�matèria de cooperació, de diàleg i de potenciació de la societat civil i
de la democràcia.
Estem convençuts que Espanya ha d'exercir, més que mai, un paper
avançat en l'àmbit euromediterrani, i la Generalitat de Catalunya hi
contribuirà amb eficàcia i amb vocació de futur. El projecte
mediterrani ha de donar una nova raó de ser i una nova força al
procés de construcció europea, avui posat en qüestió.
La identitat mediterrània és la nostra identitat, i parlem des d'aquesta
identitat. Catalunya ha vist néixer a Barcelona el "partenariat", o
projecte o associació, euromediterrani, i l'aposta del Govern de la
Generalitat és continuar treballant activament per al seu
desenvolupament i la seva consolidació. Però hem de reconèixer que,
mirant enrere, deu anys enrere, l'abraçada entre Arafat i Barak, al
Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, no va ser premonitòria de
res; al contrari: la història sembla que ha de passar dues vegades per
haver passat realment. Hi tornem a ser.
La Declaració del 2005, com a Any del Mediterrani, obre, doncs, una
nova finestra d'oportunitats als reptes que han convertit la
Mediterrània com a punt de confluència d'Àsia, Àfrica i Europa en el
banc de proves de l'aliança de civilitzacions que el Govern de la
Generalitat recolza.
El multilateralisme tenaç i sincer és la base d'una veritable associació.
Hem de mantenir la metodologia general i aprofundir en el
"partenariat", en el projecte, en aquest projecte, amb més
generositat per part europea i més compromís de reforma per la part
del sud. Necessitem mètodes polítics que incloguin la inherent
diversitat de la regió, i la cooperació governamental és imprescindible
però no és suficient.
La descentralització, l'emergència d'actors locals i regionals i
l'aportació de la societat civil jugaran un paper clau en el camí cap a
la democràcia i cap a la democratització i cap a la modernització de la
regió, com també ho comença a fer l'associació entre el sector públic
i el sector privat en els programes de cooperació. Després d'una
dècada, amb alguns avenços, però també amb carències
significatives, la regió està preparada per assumir una associació més
profunda, més constructiva, més eficaç.
Estic convençut que la V Conferència Euromediterrània de Presidents
de Parlaments aportarà una elevada capacitat de reflexió sobre els
deu anys de projecte, contribuint activament a obrir una nova etapa
de les relacions euromediterrànies. I aquest ha de ser, crec, el millor
homenatge que fem a la Mediterrània, com a espai que es troba en
l'origen dels principis universals, com la democràcia o els drets
2
�humans, i com a espai que defineix el destí comú de la nostra
ciutadania.
Moltes gràcies.
3
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1711
Title
A name given to the resource
5a. Conferència de Presidents de Parlament Euromed Barcelona+10
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Parlament de Catalunya
Subject
The topic of the resource
Congressos
Cooperativisme
Relacions Internacionals
Europa
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-11-25
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències