1
10
1513
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/758/20030612_LV.pdf
7891839b978e8bd8bece7e8be379da97
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
12/06/2003
La Vanguardia, p.020, Política
Zapatero: dignidad y esperanza. TRIBUNA
PASQUAL MARAGALL
José Luis Rodríguez Zapatero ha hecho lo que debía: expulsar del Partido Socialista a unas
personas que no han honrado su compromiso con los electores. Ahora sufrirán el peso de su
irresponsabilidad y el de sus eventuales concomitancias con los beneficiados por su acción.
Zapatero es la única esperanza de reconducción de la política española. España está hoy
embarcada en una ruta sin destino. El Gobierno popular no ha resuelto los temas pendientes del
avance de España hacia una definitiva reconciliación interior y hacia una posición significativa
en el escenario europeo. Zapatero es también la esperanza del avance serio hacia la España
plural y la garantía de la evolución firme y sensata en un sentido federal del Estado de las
autonomías.
Desde Catalunya observamos con preocupación creciente la fosa que se abre entre las
posibilidades y las necesidades de España. La desatención hacia la calidad de los servicios
públicos, la serie ininterrumpida de desastres que se han ido sucediendo desde mayo de 2002,
el enquistamiento y radicalización de la situación vasca, la toma de posición internacional a
favor de una guerra injusta y de consecuencias aún por ver, la desaceleración económica... todo
indica que estamos inmersos en un periodo negativo de la gobernación de este país.
Los hombres y mujeres del Partit dels Socialistes de Catalunya vislumbran esperanzados la
proximidad de un cambio político en Catalunya. Después de más de veinte años de dominio de
CiU asistimos al final de un mandato legislativo marcado por una inédita alianza con el
nacionalismo español más descarnado. Corremos el peligro de abordar la reforma del Estatut
lastrados por la falta de credibilidad que comporta la renuncia del gobierno convergente a
afrontar esta cuestión para asegurarse la supervivencia en el Parlament de Catalunya, como ha
sucedido en los últimos cuatro años. El cambio de gobierno es imprescindible. Ninguno de los
temas esenciales de la vida de los ciudadanos ha sido abordado seriamente: ni la educación, ni
la vivienda, ni la inmigración, ni la financiación de la sanidad, ni el déficit fiscal, ni las
infraestructuras, ni las dificultades de los estudiantes jóvenes, trabajadores y emprendedores.
Ninguno.
Las soluciones están a nuestro alcance. Y será mucho más posible lograrlas con un gobierno
español digno del siglo XXI, un gobierno eficaz, dialogante y progresista. Y lo tendremos
también al alcance en el 2004.
Estamos cerca de dos consultas a los ciudadanos que pueden cambiar este estado de cosas.
Mantendremos el rumbo. Y vamos a confiar en el socialismo federal, la única fuerza política
estatal capaz de acompañarnos para abrir un periodo nuevo e ilusionado de la política en
Catalunya y en España.
PASQUAL MARAGALL, presidente del PSC
164 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1227
Title
A name given to the resource
Zapatero: dignidad y esperanza
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Extent
The size or duration of the resource.
20030612_LV.pdf
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960-
Acció política
Partido Socialista Obrero Español
Catalunya
Espanya
Federalisme
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-06-12
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
Activitat política
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1565/0000000798.pdf
3251a84c7c3eb4476681401baf24a28f
PDF Text
Text
���
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Zapatero y yo somos federalistas partidarios de la pluralidad
Source
A related resource from which the described resource is derived
Tiempo
Language
A language of the resource
Castellà
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Peñate, Faci
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Federalisme
Espanya plural
Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960-
Canvi
Catalunya
Acció política
Territoris
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-04-07
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1619/0000000714.pdf
bf323d6d4cd4c1f709bdaec3ace63308
PDF Text
Text
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Zapatero ha cumplido su compromiso
Source
A related resource from which the described resource is derived
El País
Language
A language of the resource
Castellà
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Company, Enric
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Estatut
Competències
Finançament
Catalunya
Espanya
Territoris
Acció política
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-01-23
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/19/1360/19931020d_00594.pdf
18725a3e0083a532c9d415e66f90110c
PDF Text
Text
XIX ESTADOS GENERALES DE LOS MUNICIPIOS Y REGIONES DE EUROPA
Estrasburgo, 20-23 octubre de 1993.
Discurso inaugural del Presidente del CMRE, Excmo. Sr. Pasqual
Maragal1
SEÑOR PRESIDENTE DE LA REPÚBLICA, SEÑORA ALCALDESA DE
ESTRASBURGO, SRA. VICE-PRESIDENTA DEL PARLAMENTO EUROPEO, SEÑOR
MINISTRO, SEÑORES EMBAJADORES, SEÑOR PREFECTO, SEÑOR SENADOR,
SEÑORES DIPUTADOS, SEÑORES CONSEJEROS GENERALES Y REGIONALES,
SEÑORA SECRETARIA GENERAL, SEÑORAS Y SEÑORES, ESTIMADOS COLEGAS,
ESTIMADOS AMIGOS,
ESTOS SON LOS PRIMEROS ESTADOS GENERALES QUE TENGO EL HONOR DE
PRESIDIR. SÉ QUE CONSTITUYEN EL MOMENTO CUMBRE DE REFLEXIÓN Y
ENRIQUECIMIENTO DEL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y REGIONES DE EUROPA, Y
SÉ, TAMBIÉN, EL ENORME ESFUERZO DE ORGANIZACIÓN QUE CONLLEVAN.
CREO QUE LA LABOR DESARROLLADA POR NUESTRA SECCIÓN FRANCESA,
ENCABEZADA POR SU PRESIDENTE, ! SR. CHABAN DELMAS, HA SIDO
1
EXTRAORDINARIA, ASÍ COMO LO HAN SIDO LOS ESFUERZOS DE TODAS
NUESTRAS SECCIONES Y CIUDADES QUE HAN HECHO POSIBLE QUE NUESTRO
ENCUENTRO HAYA LLEGADO A SU DECIMONOVENA EDICIÓN.
GRACIAS, PUES, A TODOS USTEDES, MIEMBROS DE LOS ÓRGANOS
DIRECTIVOS Y DEL SECRETARIADO1DEL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y
REGIONES DE EUROPA, DELEGADOS, PARTICIPANTES Y COLABORADORES.
LA REUNIFICACIÓN DE EUROPA
NUESTRA ANTERIOR REUNIÓN SE CELEBRÓ EN OCTUBRE DE 1990 EN LISBOA,
�CUYO ALCALDE, JORGE SAMPAIO, PRESIDENTE DE EUROCIUDADES Y DE LA
FEDERACIÓN MUNDIAL DE CIUDADES UNiDAS, NOS ACOMPAÑA HOY.
COMO MUCHOS DE USTEDES RECORDARáN, AQUELLAS FECHAS COINCIDIERON
CON EL PRIMER ANIVERSARIO DE LA CAÍDA DEL MURO DE BERLÍN, QUE
LOS 3000 DELEGADOS PRESENTES OVAC ONARON EN UN IMPULSO CARGADO DE
EMOCIÓN.
DENTRO DE TRES SEMANAS EL MUNDO PODRá CELEBRAR EL CUARTO
ANIVERSARIO DE LA CAÍDA DEL MURO DE BERLIN. UN HECHO OCURRIDO EN
EL CORAZÓN DE EUROPA HA DEJADO SENTIR SUS EFECTOS HASTA EL ÚLTIMO
RINCÓN DEL PLANETA, Y EL BALANCE, NO LO DUDEMOS, ES ENORMEMENTE
POSITIVO. CON LA REUNIFICACIÓN DE ALEMANIA HA TERMINADO LA MáS
LARGA POSGUERRA DE LOS TIEMPOS MODERNOS.
LOS CONFLICTOS DOLOROSOS Y LOS PROBLEMAS INQUIETANTES QUE
SALPICAN LA GEOGRAFÍA DEL ESTE Y LA DEL SUR NO DEBEN OCULTAR NI
DESMERECER EL HECHO EXTRAORDINARIO DE QUE, POR PRIMERA VEZ DESDE
HACE CUATRO DÉCADAS, LA HUMANIDAD ENTERA, Y EUROPA CON ELLA, HA
CAMBIADO MIEDO POR ESPERANZA.
HOY, LAS GENERACIONES DE JÓVENES DEL ESTE Y DEL OESTE DE EUROPA
VIVEN, POR FIN, LA MISMA EXPERIENCIA LIBERADORA QUE VIVIERON LOS
JÓVENES FRANCESES Y ALEMANES AL DESCUBRIR QUE CON SU
RECONCILIACIÓN NO HABRÍA YA MáS GUERRAS ENTRE ELLOS.
AHORA, LA TAREA PRINCIPAL ES APAGAR LOS FUEGOS PROVOCADOS POR LA
VIOLENCIA DE ALGUNOS NACIONALISMO Y LA LOCURA DE LOS SEPARADORES
�EN EL SUELO DE LA ANTIGUA YUGOSLAVIA.
SARAJEVO NI ÉS LA ÚNICA NI LA MáS DESTRUIDA DE LAS CIUDADES DE
ESAS TORTURADAS TIERRAS, Y, SIN EMBARGO, SARAJEVO SE HA
CONVERTIDO EN UN SÍMBOLO DEL SUFRIMIENTO DE LAS CIUDADES BAJO LA
GUERRA, COMO ANTAÑO LO FUERON GUERNICA, VARSOVIA, COVENTRY O
DRESDEN. HAGAMOS DE LA RECONSTRUCCIÓN COLECTIVA DE SARAJEVO EL
SÍMBOLO DE LA SOLIDARIDAD DE LAS CIUDADES PARA CON LAS CIUDADES.
SOBRE EUROPA
1993 NO SERá HASTA EL PRÓXIMO PRIMERO DE NOVIEMBRE EL AÑO DE LA
ENTRADA EN VIGOR DEL TRATADO DE LA UNIÓN EUROPEA, Y EN ESTE
SENTIDO DEBEMOS CONSIDERAR QUE VAMOS CON RETRASO SOBRE NUESTRAS
AMBICIONES.
PERO 1993 HA SIDO EL AÑO DE LA ENTRADA EN FUNCIONAMIENTO DEL
MERCADO ÚNICO DE LA COMUNIDAD EUROPEA, EL MAYOR ESPACIO
INTERNACIONAL SIN FRONTERAS INTERIORES.
JAMáS EN LA HISTORIA CONTEMPORáNEA TANTOS PUEBLOS PUDIERON
INTERCAMBIAR LIBREMENTE SUS MERCANCÍAS, SUS CAPITALES Y SUS
SERVICIOS, NI TANTOS CIUDADANOS PUDIERON ESTABLECERSE LIBREMENTE
EN CUALQUIER LUGAR DEL ESPACIO COMÚN, COMO EN LA EUROPA DEL
MERCADO INTERIOR.
Y,
NO OBSTANTE, LA COMUNIDA0 EUROPEA ES ALGO MáS QUE UN
MECANISMO DE MULTIPLICACIÓN DE LA RIQUEZA. ES ANTE TODO UN
�SISTEMA INSTITUCIONAL DE SALVAGUARDA DE LA PAZ Y UN NUEVO MODELO
DE CONVIVENCIA DE LOS PUEBLOS.
SI EUROPA HA CONSEGUIDO EN EL PLAZO PREVISTO LO QUE HACE 15 0 10
AÑOS PARECÍA IMPOSIBLE, ¿POR 01JÉ NO HA DE ALCANZAR SUS OTROS
OBJETIVOS, MáS POLÍTICOS, NO MáS DIFÍCILES Y NO MENOS
IMPORTANTES?
HOY EUROPA, NUESTRAS CIUDADES, NUESTRAS PROVINCIAS, NUESTROS
CONDADOS Y NUESTRAS REGIONES SUFREN UNA CRISIS ECONÓMICA, Y
MILLONES DE PARADOS COMPRUEBAN 1CON SU DESESPERADA BÚSQUEDA DE
TRABAJO QUE LA CRISIS EXISTE REA4MENTE.
LA RECESIÓN MUNDIAL AFECTA CON DUREZA A NUESTRAS SOCIEDADES
INDUSTRIALIZADAS ENCARADAS A UN ElOBLE DESAFIO:
LA COMPETENCIA DE LAS AVANZADAS SOCIEDADES DE ESTADOS UNIDOS Y EL
JAPÓN. NUESTRA RESPUESTA A EST DESAFIO NO PUEDE SER OTRA QUE
REFORZAR LA UNIÓN EUROPEA Y MEJORAR LA EFICIENCIA DE NUESTROS
PROGRAMAS Y POLÍTICAS COMUNES.
Y LA COMPETENCIA DE LOS LLAMADOS NUEVOS PAÍSES INDUSTRIALES QUE,
HOY POR HOY, PRESCINDEN DE LOS COSTES DE LA PROTECCIÓN SOCIAL Y
DEL RESPETO AL MEDIO AMBIENTE, DOS CONQUISTAS A LAS QUE EUROPA NO
PUEDE RENUNCIAR, Y OTROS PUEBLOS ¡MERECEN Y DEBEN ALCANZAR.
�EL RELANZAMIENTO DE LA UNIóN EUROPEA
LA DE AHORA NO HA SIDO LA úNICA VACILACIóN EN LA CONSTRUCCIÓN
EUROPEA, NI HA SIDO LA MáS GRAVE, NI SERá LA ÚLTIMA. Y CADA VEZ
QUE LAS DIFICULTADES HAN RALENTIZADO NUESTRA UNIÓN TEMPORALMENTE,
HA HABIDO DESPUÉS UN FUERTE IMPULSO QUE HA COMPENSADO CON CRECES
EL TIEMPO NO APROVECHADO.
HAGAMOS LLEGAR A LOS JEFES DE ESTADO Y DE GOBIERNO, CONSTITUIDOS
EN CONSEJO EUROPEO, NUESTRA CONVICCIÓN DE QUE EL RELANZAMIENTO
DE LA UNIÓN EUROPEA ES LA úNICA SALIDA RESPONSABLE Y CREATIVA QUE
MERECEN NUESTROS PUEBLOS.
DENTRO DE POCOS DÍAS, EL TRATADO DE LA UNIóN EUROPEA ENTRARá EN
VIGOR. DENTRO DE POCOS DÍAS, LOS JEFES DE ESTADO Y DE GOBIERNO DE
LOS DOCE SE REUNIRáN EN BRUSELAS.i
QUE SEPAN QUE EN NUESTRAS CIUDADES, EN NUESTRAS REGIONES,
QUISIÉRAMOS PODER DECIR, IGUAL COMO EL GRAN EUROPEISTA PAUL ENRI
SPAAK DIJO EN OCASIÓN DE LA FIRMA DE LOS TRATADOS DE ROMA, QUE:
"CETTE FOIS, LES HOMMES D'OCCIDENT N'ONT PAS MANQUÉ D'AUDACE ET
N'ONT PAS AGI TROP TARD".
UNA NUEVA SACUDIDA POLÍTICA SE IMPONE: LOS CIUDADANOS EUROPEOS,
CON FRECUENCIA DESANIMADOS POR LA1CRISIS, LA ESPERAN.
5
�QUE SEPAN QUE NUESTRAS CIUDADES, ESA GRAN CREACIÓN DE EUROPA, QUE
DA A NUESTRO CONTINENTE DINAMISMO;Y SINGULARIDAD, Y LAS REGIONES,
ESA EXPRESIÓN DE COHESIÓN EN LA DIVERSIDAD, SE HALLAN PRESTAS A
PARTICIPAR EN LA CONSTRUCCIÓN COMUNITARIA.
LAS CIUDADES Y LAS REGIONES SE OFRECEN PARA AYUDAR A REDUCIR EL
DÉFICIT DE EXPLICACIÓN DE EUROPA. UNA EUROPA MAL COMPRENDIDA SERá
UNA EUROPA NO DESEADA.
Y LAS INSTITUCIONES EUROPEAS DEBEN SABER QUE EL CONSEJO DE
MUNICIPIOS Y REGIONES DE EUROPA, CON SU VASTA RED DE MáS DE
100.000 COLECTIVIDADES TERRITORIALES EN 24 PAíSES EUROPEOS,
REPRESENTA UN MULTIPLICADOR DE OPINIÓN ÚNICO, Y QUE NO
ENCONTRARáN MEJOR ALIADO PARA HACERSE COMPRENDER POR LOS
CIUDADANOS.
NO PUEDE HABER CONTRADICCIÓN ENTRE EFICACIA Y AMPLIACIÓN
UNA VEZ MáS HEMOS DE ADMIRAR LA BONDAD DE LA ESTRUCTURA Y LOS
MECANISMOS QUE TUVIERON SU ORIGEN EN LA COMUNIDAD DEL CARBÓN Y EL
ACERO. DE SERVIR PARA ORDENAR Y REGULAR DOS ÚNICOS PRODUCTOS, CON
POCOS CAMBIOS HAN SERVIDO PARA LLEVARNOS AL PRIMER MERCADO
MUNDIAL. DE SER UTILIZADOS POR SEIS ESTADOS, HAN PASADO A SERLO
POR NUEVE, DIEZ Y DOCE ESTADOS. LA EFICACIA DE LA COMUNIDAD NO ES
LA MENOR DE SUS VIRTUDES, Y, PROBABLEMENTE, ES LA QUE MáS ATRAE A
LOS CANDIDATOS A LA ADHESIÓN.
�NADIE QUISIERA ENTRAR, NI QUEDAR M E, EN UNA COMUNIDAD INEFICAZ.
POR ESO LA EFICACIA HA DE SER PRESERVADA COM EL MEJOR PATRIMONIO
^ E DENTRO COMO A LOS QUE ASPIRAN
COMÚN, QUE INTERESA TANTO A LOS D
AL INGRESO. ES EN ESTE SENTIDO QUE EL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y
REGIONES DE EUROPA APRUEBA, CONVENCIDO, LA POSICIóN DEL
PARLAMENTO EUROPEO SOBRE LA AMPLIACIÓN, NOTABLEMENTE BIEN
EXPUESTA EN EL INFORME HAENSCH.
LA SUBSIDIARIEDAD MEJORA LA EFICACIA
LA APARICIÓN DEL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD EN NUESTRO HORIZONTE
POLÍTICO HA REACTIVADO EL DEBATE DE IDEAS SOBRE LA ATRIBUCIÓN DE
RESPONSABILIDADES Y COMPETENCIAS, DESBORDANDO EL ESTRICTO MARCO
COMUNITARIO E INTERESANDO NO SÓLO A LAS ADMINISTRACIONES
ESTATALES Y A LAS COLECTIVIDADES TERRITORIALES, SINO A LOS MáS
DIVERSOS ESCALONES DE LA SOCIEDAD.
EL PRINCIPIO, DE NOMBRE POCO ATRACTIVO, QUE PERSONALMENTE ME
GUSTARÍA VER SUSTITUIDO POR EL DE PROXIMIDAD, MáS DESCRIPTIVO Y
FáCIL DE RETENER, NO HAY QUE ENTENDERLO COMO UNA DESCONFIANZA DE
LA PERIFERIA RESPECTO DEL CENTRO, SINO COMO UNA VOLUNTAD
DE
PARTICIPAR EN EL EJERCICIO, DE LAS RESPONSABILIDADES
Y
COMPETENCIAS DESDE LA EFICACIA Y LA LEALTAD.
QUISIERA RECORDAR, EN ESTE PUNTO, QUE PARA EL CONSEJO DE
MUNICIPIOS Y REGIONES DE EUROPA:
�- LA PROXIMIDAD AL CIUDADANO ES EL FUNDAMENTO DEL PRINCIPIO DE
SUBSIDIARIEDAD.
- EL PRINCIPIO IMPLICA IGUAL DIGNIDAD DE LOS DIFERENTES PODERES,
LOCALES, REGIONALES, ESTATAL Y EUROPEO.
- EN SU APLICACIÓN TERRITORIAL EL PRINCIPIO DE
SUBSIDIARIEDAD/PROXIMIDAD CONCIERNE A CADA UNO DE LOS NIVELES Y
EXIGE QUE SE CONFIE A LOS NIVELES MáS ALEJADOS DEL CIUDADANO SÓLO
LO QUE NO PUEDE SER EFICAZMENTE REALIZADO AL NIVEL LOCAL O
REGIONAL.
INCLUSO SI EL REPARTO DE COMPETENCIAS ENTRE LOS ESTADOS Y LAS
COLECTIVIDADES TERRITORIALES RESULTA DETERMINADO, A NIVEL
ESTATAL, POR LAS TRADICIONES Y I LAS CONSTITUCIONES DE LOS PAÍSES
MIEMBROS, EL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD COMPORTA UNA AUTÉNTICA
COLABORACIÓN ENTRE LAS COLECTIV DADES LOCALES Y REGIONALES, LOS
ESTADOS Y LA UNIóN EUROPEA.
LA SUBSIDIARIEDAD HA VENIDO TRADICIONALMENTE LIGADA AL ESPÍRITU
FEDERAL, QUE DEBE ORIENTAR LA INTERPRETACIÓN DE SU ALCANCE. NO
PONGAMOS FRONTERAS AL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD.
1
DEJEMOS QUE LA PROXIMIDAD Y LA EFICACIA QUE LO DEFINEN SE VIERTAN
EN CASCADA HASTA LA ÚLTIMA COMPETENCIA, HASTA EL ULTIMO áMBITO
DE ACTIVIDAD.
�EL PREáMBULO DEL TRATADO DE LA UNIÓN EUROPEA AFIRMA QUE LOS JEFES
DE ESTADO SE DECLARAN "RESUELTOS A CONTINUAR EL PROCESO DE
CREACIÓN DE UNA UNIÓN CADA VEZ MáS ESTRECHA ENTRE LOS PUEBLOS DE
EUROPA, EN LA QUE LAS DECISIONES SE TOMEN DE LA FORMA MáS
PRÓXIMA POSIBLE A LOS CIUDADANOS, DE ACUERDO CON EL PRINCIPIO DE
SUBSIDIARIEDAD".
1
NOSOTROS, REPRESENTANTES DE LAS COLECTIVIDADES LOCALES Y
REGIONALES DE LA UNIÓN EUROPEA, , TENEMOS PROPUESTAS CONCRETAS Y
PRECISAS PARA ENCARNAR ESA DECLARACIÓN SOLEMNE SUSCRITA POR LOS
JEFES DE ESTADO Y RATIFICAD POR NUESTROS PUEBLOS O SUS
REPRESENTANTES PARLAMENTARIOS.
TRATAREMOS DE TODO ELLO EN LA MAÑANA DEL VIERNES, EN EL MARCO DE
LA COMISIÓN POLÍTICA QUE PRESIDIRá UMBERTO SERAFINI Y EN NUESTRA
RESOLUCIÓN FINAL.
EL COMITÉ DE LAS REGIONES
EL TRATADO DE ROMA SóLO ADMITÍA 4 LOS ESTADOS COMO AGENTES DE LA
CONSTRUCCIÓN EUROPEA. LA DIVERSIDAD TERRITORIAL DE EUROPA HA
SIDO, FINALMENTE, RECONOCIDA EN EL TRATADO DE MAASTRICHT. TENDRá
SU EXPRESIÓN ORGáNICA EN EL COMITÉ DE LAS REGIONES EN EL QUE
COLABORARáN LOS REPRESENTANTES DE LOS ENTES REGIONALES Y LOCALES
PARA HACER LLEGAR A LAS INSTITUCIONES COMUNITARIAS LA VISIóN
TERRITORIAL DE LA MARCHA DE LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA.
�PARALELAMENTE, EL ARTÍCULO 146 DEL TRATADO DE LA UNIóN EUROPEA
ABRE LA PUERTA A LA COPRESENCIA 4N EL CONSEJO DE MINISTROS DE LAS
REGIONES CON COMPETENCIAS DE ESTADO.
QUEREMOS UN COMITÉ DE LAS REGIONES, CIUDADES Y ENTES LOCALES EN
EL QUE PARTICIPEN LAS AUTORIDADES MáS EMINENTES DE LOS GOBIERNOS
TERRITORIALES. ESTE COMITÉ DEBERá DEBATIR Y TOMAR POSTURA SOBRE
LAS GRANDES CUESTIONES QUE NOS AFECTEN DE MANERA DIRECTA.
LA COMPOSICIóN DEL COMITÉ SERá NECESARIAMENTE EQUILIBRADA, SIN
PERJUICIO QUE DESPUÉS DE 1996 SE ,ARBITRE UNA SOLUCIÓN QUE PERMITA
DISTINGUIR LA ACTUACIÓN DE LAS REGIONES Y DE LAS CIUDADES.
SEPAMOS APROVECHAR, CIUDADES Y REGIONES, UNIDAS POR EL MISMO
EMPEÑO, NUESTRA PRIMERA PRESENCIA EN LA COMUNIDAD PARA GANARNOS
EN ELLA Y EN LA CONSTRUCCION EUROPEA EL LUGAR QUE NOS
CORRESPONDE.
Y DEBEMOS CONGRATULARNOS POR LAS CONCLUSIONES DE LA RECIENTE
CUMBRE DE JEFES DE ESTADO Y DE GOBIERNO DE LOS PAÍSES DEL
CONSEJO DE EUROPA, CELEBRADA EN VIENA, QUE HAN RECONOCIDO LA
IMPORTANCIA DE LAS COLECTIVIDADES TERRITORIALES EN EUROPA, AL
REVALORIZAR LA POSICIóN ESTATUTARIA DE LOS PODERES LOCALES Y
REGIONALES EN EL SENO DE LA ORGANIZACIÓN.
�UN ORDEN GLOBAL A ESCALA EUROPEA
LA UNIóN EUROPEA NO LO PUEDE ABARCAR TODO, NI SU AMBICIóN DEBE
DESBORDAR SU CAPACIDAD DE INTEGRACIÓN.
EUROPA SERá POR MUCHO TIEMPO MáS QUE LA UNIÓN EUROPEA. SUPLAMOS
DESDE ABAJO LO QUE LA COMUNIDAD NO PUEDA INTEGRAR INMEDIATAMENTE,
CONSTRUYAMOS LOS PUENTES Y LAS REDES QUE UNAN A LOS CIUDADANOS
EUROPEOS EN UN ESPACIO FORJADO P R LA COOPERACIÓN ENTRE CIUDADES,
REGIONES, AGRUPACIONES EMPRESARIALES, SINDICATOS, UNIVERSIDADES Y
ASOCIACIONES PROFESIONALES, DEPORTIVAS Y CIUDADANAS, ASÍ COMO POR
EL GRAN MOVIMIENTO DE LOS HERMANAMIENTOS Y COLABORACIONES QUE ES,
RECORDÉMOSLO, UNA TRADICIÓN EUROPEA SIN EQUIVALENTE EN EL RESTO
DEL MUNDO.
Y NO OLVIDEMOS QUE EL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y REGIONES DE EUROPA
SE HALLA EN EL ORIGEN DE ESE VASTO MOVIMIENTO. MáS DE 7.000
MUNICIPIOS HERMANADOS EN EUROPA A LOS QUE SE AÑADEN LAS REDES,
CADA VEZ MáS NUMEROSAS, DE COLABORACIONES Y DE INTERCAMBIOS DE
EXPERIENCIAS, QUE LA COMISIóN DE LAS COMUNIDADES NOS AYUDA A
FINANCIAR.
QUISIERA APROVECHAR LA OCASIÓN PARA RECORDAR TAMBIÉN QUE LA AYUDA
COMUNITARIA A LOS HERMANAMIENTO, UNA PARTIDA DE 3 MECU ANUALES
HASTA 1992, APROVADA POR PRIMERA VEZ EN 1988 POR EL PARLAMENTO
EUROPEO, HA SIDO UN ÉXITO QUE DEBEMOS A LA SEÑORA NICOLE
FONTAINE, VICEPRESIDENTA DEL PARLAMENTO, QUE HOY SE ENCUENTRA
�ENTRE NOSOTROS Y A LA QUE SALUDO CORDIALMENTE.
EL FIN DE LA BIPOLARIZACIóN DEL MUNDO, AL PONER DE RELIEVE LA
DIMENSIÓN UNIVERSAL DE LAS CRECIENTES DESIGUALDADES, HA
FAVORECIDO LA EMERGENCIA DE UNA CONCIENCIA UNIVERSAL. MáS QUE
NUNCA SE VE REAFIRMADA LA NECESIDAD DE UNA REGULACIÓN DE LOS
PROBLEMAS A ESCALA MUNDIAL, Y ELLO HA PERMITIDO EL RESURGIMIENTO
DE LAS NACIONES UNIDAS. SU RECONOCIMIENTO COLECTIVO ES AHORA TAN
AMPLIO COMO LO SON LOS ÉXITOS DE SU MISIÓN, EL áMBITO DE SUS
OBLIGACIONES,
E,
INEVITABLEMENTE,
LA EXTENSIÓN
DE SUS
DIFICULTADES.
LOS PROGRESOS DE LOS úLTIMOS MEES EN LA APROXIMACIÓN DE IULA A
LA FEDERACIÓN MUNDIAL DE CIUDADES UNIDAS SUPONEN, ES NUESTRA
PROFUNDA CONVICCIÓN, QUE LAS CIUDADES DEBEN PARTICIPAR COM UNA
VOZ UNITARIA EN LOS INTERCAMBIOS INTERNACIONALES: NACIONES
UNIDAS/CIUDADES UNIDAS, ESTE ES NUESTRO "MOT D'ORDRE".
HAGAMOS DE LA COOPERACIÓN MáS DIVERSA LA BASE MáS SÓLIDA DE UN
ORDEN GLOBAL A ESCALA EUROPEA, QUE CONSTITUYA, EN ESTE CONTINENTE
TAN CREATIVO, LA INNOVACIÓN DE CONFEDERAR LAS SOCIEDADES COMO
PASO PREVIO PARA CONFEDERAR LOS ESTADOS.
LA CIUDADANíA EUROPEA
CON EL APOYO DE TODOS USTEDES, SEREMOS CAPACES DE ASUMIR TODAS
ESAS RESPONSABILIDADES. PERO NUESTRA RESPONSABILIDAD PRINCIPAL ES
LA QUE TENEMOS ANTE NUESTROSICIUDADANOS
1
TRABAJAR POR EL
�PROGRESO DE LA CIUDADANÍA EUROPEA.
CONTRARIAMENTE A NUESTRA TRADIC óN EN LOS ESTADOS GENERALES, EN
ESTA OCASIÓN, SOMETEREMOS A Si 7 APROBACIÓN UN TEXTO ÚNICO DE
CARáCTER GLOBAL Y POLÍTICO QUE SERá EL "MANIFIESTO DEL CMRE".
ESTE MANIFIESTO CONSTITUIRá LA BASE DE UNA CAMPAÑA DE RECOGIDA DE
FIRMAS QUE DIFUNDIREMOS ENTRE EL MáXIMO NÚMERO DE ELEGIDOS
LOCALES Y REGIONALES DE TODA EUROPA, ANTES DE LA CELEBRACIÓN DE
LAS PRÓXIMAS ELECCIONES AL PARLAMENTO EUROPEO.
SU TRABAJO DURANTE ESTOS DIAS „ EN LAS DIFERENTES COMISIONES,
CONTRIBUIRá A ENRIQUECER NUESTRA REFLEXIÓN.
NUESTRO PRÓXIMO ENCUENTRO, EN FEBRERO DE 1994, DEBEMOS
AGRADECÉRSELO A LA INICIATIVADEL PARLAMENTO EUROPEO QUE HA
CONVOCADO LA PRIMERA CONFERENCIA PARLAMENTO EUROPEO/PODERES
LOCALES DE LA COMUNIDAD. ESTAMOS SEGUROS DE QUE ESTA IMPORTANTE
REUNIÓN SUPONDRá UN AVANCE SIGNIFICATIVO EN LA COLABORACIÓN DE
LAS INSTITUCIONES DE LA UNIÓN
EUROPEA Y LAS COLECTIVIDADES
LOCALES.
DESDE NUESTRA CULTURA FEDERALISTA, CONSIDERAMOS QUE EL FUTURO DE
EUROPA Y DEL MUNDO NO PUEDE DEPENDER EXCLUSIVAMENTE DE LAS
DECISIONES DE LOS GOBIERNOS NACIONALES Y DE LOS ESTADOS. CIUDADES
Y REGIONES RECLAMAMOS UNA CUOTA DE RESPONSABILIDAD EN EL
GOBIERNO DE EUROPA Y EN LA CONSTRUCCIÓN DE UN NUEVO SISTEMA DE
RELACIONES INTERNACIONALES.
13
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
11. Consell de Municipis i Regions d'Europa (CMRE)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1991-1997
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie recull els documents generats a partir de l'activitat de Pasqual Maragall al Consell de Municipis i Regions d'Europa, del que en va ser president entre 1991 i 1995, i nomenat president honorífic el 1997.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4266
Title
A name given to the resource
XIX Estats Generals dels Municipis i Regions d'Europa / Discurs
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Art. 146 del Tractat de Maastricht. Les ciutats han de participar com una veu unívoca en els intercanvis internacionals. Nacions Unides - Ciutats Unides.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Estrasburg
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Municipis
Euroregió
Unió Europea
Competitivitat
Regions
Territoris
Acció política
Europa
CMRE
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-10-20
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1478/19960229d_00717.pdf
8b2fcaad4e2fbb649e6cf9d1a0b27af8
PDF Text
Text
z*shW toiltiVcuti
.t9 l.1 i9a
119
Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
3. Proposta d'intevenció de l'Alcalde:
O.
PRESENTACIÓ:
ABANS QUE RES M'AGRADARIA QUE SABÉSSIU PER QUÈ
HE VINGUT A PARLAR UNA ESTONA AMB TOTS
VOSALTRES. NO US HA DE SORPRENDRE QUE
L'ALCALDE DE LA VOSTRA CIUTAT VULGUI CONÈIXER
ELS ESTUDIANTS DE BATXILLERAT I, AL MATEIX TEMPS,
FER-VOS CONÈIXER QUINES SÓN LES PREOCUPACIONS
DE L'AJUNTAMENT, EN QUINS PROJECTES TREBALLEM I
PER A QUÈ HO FEM.
VOSALTRES, LA JOVENTUT, SOU PART DE BARCELONA,
UNA PART MOLT IMPORTANT. DE FET SOU LA
BARCELONA DEL 2000, LA DEL SEGLE XXI.
PER TANT, EL JOVES SOU ELS PROTAGONISTES
D'ALGUNES DE LES PRINCIPALS ÀREES DE LA VIDA DE LA
CIUTAT. ENTRE TOTS HEM DE TREBALLAR PER
DISSENYAR POLÏTIQUES QUE RESOLGUIN ELS VOSTRES
PROBLEMES I RECULLIN LES VOSTRES APORTACIONS
QUE, COM A NOVA GENERACIÓ, PODEU FER A LA CIUTAT,
LA CIUTAT D'ARA MATEIX I LA CIUTAT DEL FUTUR.
VOSALTRES SOU LES PERSONES QUE FAREU QUE LA
CIUTAT VAGI CAP ENDAVANT I AIXÒ ÉS UNA GRAN
RESPONSABILITAT.
3
�,
•
Ajuntament de Barcelona
GABINEF DL L'ALCALDIA
PER AIXÒ ESTIC AQUÍ, PER A QUÉ EM FEU CONÈIXER LES
VOSTRES NECESSITATS I INQUIETUDS. NI VOSALTRES NI
NOSALTRES PODEM PASSAR -ÑE NI PRESCINDIR-NE.
MALGRAT QUE MOLTS DE VOSALTRES ENCARA NO
TENIU EL DRET A VOTAR, HEU D'OPINAR. US HEU DE FER
SENTIR PERQUÈ NO NOMÉS A TRAVÉS DE LES URNES
S'ENCOMANA A UNS QUANTS EL GOVERN DE LA CIUTAT.
1. LA SITUACIÓ DE BARCELONA:
PRIMER DE TOT US VULL PARLAR DE BARCELONA, QUE
ÉS LA MEVA FEINA, I DEL MOMENT QUE VIU LA CIUTAT I
QUE VIVIM ELS SEUS HABITANTS. DESPRÉS US
CONTINUARÉ PARLANT SOBRE EL QUE FEM A
BARCELONA EN RELACIÓ A QÜESTIONS TAN DIVERSES
COM EL CIVISME, LA CULTURA I L'OCI, L'OFERTA DE
FORMACIÓ, EL TREBALL I L'HABITATGE, EL MEDI
AMBIENT I LES NOVES TECNOLOGIES.
1.1. CONTEXT INTERNACIONAL:
PER PARLAR DE BARCELONA CAL, EN PRIMER LLOC, FER
REFERÈNCIA AL CONTEXT INTERNACIONAL EN QUÉ ENS
TROBEM.
4
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
BARCELONA TÉ UNA CLARÍSSIMA VOLUNTAT DE
PROJECCIÓ EUROPEA, DES DE FA MOLT TEMPS, I CADA
COP AMB MÉS FORÇA.
- BARCELONA PARTICIPA EN DIVERSES XARXES DE
CIUTATS, DEDICADES A QÜESTIONS CONCRETES COM
ARA EL MEDI AMBIENT, L'HABITATGE, LA SALUT, EL
BENESTAR SOCIAL O L'EDUCACIÓ.
- BARCELONA PARTICIPA I IMPULSA ASSOCIACIONS DE
CIUTATS EUROPEES NO NOMÉS SECTORIALS, COM LES
QUE HE ESMENTAT FINS ARA. PER EXEMPLE, LA XARXA
C-6 AGRUPA SIS CIUTATS DE L'ÀREA MEDITERRÀNIA
QUE JUNTES FORMEN UNA GRAN REGIÓ, UN MERCAT
ECONÒMIC, SOCIAL I CULTURAL DE 15 MILIONS DE
PERSONES.
-
BARCELONA PARTICIPA ACTIVAMENT EN LA
CONSTRUCCIÓ EUROPEA AMB LA SEVA PRESÈNCIA AL
COMITÈ
DE REGIONS D'EUROPA, ORGANISME
COMUNITARI DEL QUAL SERÉ ELEGIT PRESIDENT EL
MES DE MARÇ. I TAMBÉ SOM AL COMITÈ DE MUNICIPIS I
REGIONS D'EUROPA, ORGANISME QUE PRESIDEIXO.
-
BARCELONA TAMBÉ IMPULSA AGRUPACIONS DE
CIUTATS
MEDITERRÀNIES, DE LES DUES RIBES, ÉS A
DIR, MÉS ENLLÀ D'EUROPA. LA RECENT CONFERÈNCIA
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DL L'ALCALDIA
EUROMEDITERRÀNIA CELEBRADA EL MES DE
NOVEMBRE A BARCELONA ENS FA TENIR
PERSPECTIVES MOLT ESPERANÇADORES DE SER UN
PUNT DE TROBADA I DE DIÀLEG ENTRE DIFERENTS
SISTEMES 1 CULTURES. AIXO ENS REFERMA COM LA
PORTA SUD D'EUROPA.
AIXÍ DONCS, PODEU VEURE QUE LA SITUACIÓ
INTERNACIONAL ÉS CADA VEGADA MÉS IMPORTANT, I
QUE ENS CONDICIONA A TOTS COM A CIUTADANS DEL
MÓN I, SOBRETOT, COM A CIUTADANS EUROPEUS.
A MÉS, EN EL CAS DE BARCELONA AQUEST FET ÉS
ESPECIALMENT SIGNIFICATIU, PERQUÈ LA NOSTRA
CIUTAT S'HA GUANYAT A POLS, GRÀCIES A LES
MILLORES DELS ÚLTIMS ANYS, UNA POSICIÓ RELLEVANT:
BARCELONA TÉ UN LLOC DESTACAT AL MAPA, QUAN
QUINZE ANYS ENRERA EREN MOLT POCS ELS QUE ENS
CONEIXIEN.
LA TRANSFORMACIÓ DE BARCELONA S'HA PRODUÏT
COINCIDINT AMB UN MÓN QUE HA CANVIAT
PROFUNDAMENT.
EL NOSTRE FUTUR ÉS EUROPA, PERÒ HA DE SER UNA
EUROPA ON S'EXPRESSIN TOTS ELS SEUS POBLES AMB
VEU PRÒPIA 1 ON ES CONFIGURI UN MARC DE RELACIÓ I
6
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DL L'ALCALDIA
DE SOLIDARITAT ENTRE ELS CIUTADANS; UNA EUROPA
MULTIRACIAL I MULTICULTURAL, ON LES MINORIES
SIGUIN RESPECTADES I PROTEGIDES; UNA EUROPA
CONSCIENT DE LES SEVES NECESSITATS PERÒ TAMBÉ
DELS PROBLEMES D'ALTRES INDRETS DEL MÓN.
1.2. LA TRANSFORMACIÓ DE BARCELONA:
SI ENS MIREM A NOSALTRES MATEIXOS, SI MIREM EN
DIRECCIÓ A BARCELONA, VEUREM QUE LA CIUTAT
TORNA A AFRONTAR AMB ENTUSIASME NOUS REPTES,
QUE ESTÀ ENGRESCADA EN CONSOLIDAR LES MILLORES
QUE HEM ACONSEGUIT I QUE SEGUEIX GENERANT
NOVES INICIATIVES.
BARCELONA HA DEMOSTRAT LA SEVA CAPACITAT DE
TREBALLAR AMB IMAGINACIÓ I FERMESA, I ARA ESTÀ
DECIDIDA A FER-SE VALER I A DESENVOLUPAR NOUS
PROJECTES QUE PERMETIN MILLORAR LA QUALITAT DE
VIDA I EL BENESTAR DE TOTS ELS SEUS CIUTADANS.
ELS ANYS 90 VAN COMENÇAR AMB UNA CRISI
ECONÒMICA MOLT FORTA. AQUESTA CRISI ENS VA
AFECTAR UN ANY DESPRÉS DELS JOCS OLÍMPICS, EN UN
MOMENT EN QUÈ LA CIUTAT HAVIA FET L'ESFORÇ MÉS
IMPORTANT. L'ORGANITZACIÓ DELS JOCS OLÍMPICS VA
7
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DL L'ALCALDIA
SER LA GRAN EXCUSA PER DUR A TERME UNA
TRANSFORMACIÓ PROFUNDA DE BARCELONA EN POCS
ANYS, QUE RESOLGUÉS MOLTS DELS PROBLEMES I
MANCANCES QUE ARROSSEGAVA LA CIUTAT. ALGUNS
DELS PRINCIPALS DÉFICITS HAN ESTAT SUPERATS, I
AVUI PODEM DIR QUE BARCELONA ÉS UNA DE LES
CIUTATS AMB MÉS PERSPECTIVES DE FUTUR.
LA CIUTAT, PER TANT, HA FET FRONT A LA RECESSIÓ
PERQUÈ HA ESTAT SITUADA EN UNA MILLOR POSICIÓ DE
PARTIDA I HA REFERMAT LA SEVA PRESENCIA EN EL
MÓN.
HEM ACONSEGUIT OBRIR BARCELONA AL MAR (GAIREBÉ
5 KM DE PLATGES I NOUS PASSEIGS MARÍTIMS),
CONNECTAR TOTS ELS RACONS DE LA CIUTAT I
MILLORAR EL TRÀNSIT AMB LES RONDES, TENIR MÉS
INSTAL.LACIONS ESPORTIVES QUE CAP ALTRA CIUTAT,
TENIR MÉS PLACES, PARCS, JARDINS I ESPAIS PÚBLICS
QUE NINGÚ, I TENIR ÀREES MODERNES DE LA CIUTAT ON
ABANS Hl HAVIA DEIXADESA I MARGINACIÓ.
AQUESTA TRANSFORMACIÓ HA POSAT LES BASES
PERQUÈ BARCELONA SUPERES LA CRISI. UNA CRISI QUE
ARA ESTÁ ARRIBANT AL FINAL: TOTS ELS SÍMPTOMES
INDIQUEN QUE LA RECUPERACIÓ ÉS UN FET.
�t^.
Ajuntament de B arcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
ARA ESTEM IMPULSANT LA SEGONA GRAN
TRANSFORMACIÓ. LA REORDENACIÓ DEL CONGOST DEL
BESÒS, QUE SUPOSARÀ LA PROMOCIÓ D'UNA POLÍTICA
URBANA, RESIDENCIAL I SOCIAL I LA RECUPERACIÓ DE
LA TOTALITAT DEL FRONT MARÍTIM DE LA CIUTAT; EL PLA
DEL DELTA DEL LLOBREGAT; ELS NOUS TRAMS DE
XARXA FERROVIÀRIA; L'ESTACIÓ DE SAGRERA, FINS ON
ARRIBARÀ EL TREN D'ALTA VELOCITAT; L'AMPLIACIÓ DE
L'AEROPORT; LES MILLORES DEL PORT; ELS NOUS
TRAMS DE XARXA VIÀRIA, QUE CONTEMPLA L'AUTOVIA
DEL MARGE ESQUERRA DEL BESÒS, I MOLTS D'ALTRES
PROJECTES FORMEN PART D'AQUESTA SEGONA ETAPA.
2. CIVISME I VALORS:
LA URBANITAT, LA BONA EDUCACIÓ, EL CIVISME.
AQUEST ÉS UN REPTE QUE TENIM COM A COMUNITAT.
VAL A DIR QUE LES FAMÍLIES, LES ESCOLES I ELS
INSTITUTS COM EL VOSTRE FAN UNA FEINA CABDAL. TOT
EL QUE TENIM A LA CIUTAT I QUE HA COSTAT TANT
D'ESFORÇ (LES PLATGES, ELS PARCS, LES
INSTAL.LACIONS ESPORTIVES, ELS EQUIPAMENTS
MUNICIPALS, EL MOBILIARI URBÀ) HO HEM DE MANTENIR
ENTRE TOTS. NO S'HI VAL QUE UNS QUANTS, POCS, AMB
ACTITUDS POC RESPECTUOSES AMB LA RESTA HO
FACIN MALBÉ.
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
LA CIUTAT, A MÉS, TÉ D'ALTRES VALORS. BARCELONA
HA ESDEVINGUT UNA DE LES PRINCIPALS CIUTATS QUE
ES MOBILITZA I FA PINYA PER AJUDAR A QUI MÉS HO
NECESSITA.
ÉS UN FET QUE EL VOLUNTARIAT I L'ASSOCIACIONISME
SERVEIXEN MOLT PER A REVIFAR PROJECTES I
IL.LUSIONS COMPARTIDES. ELS MATEIXOS JOCS
OLÍMPICS EN SÓN UN EXEMPLE.
PER AIXÒ, SÉ QUE MOLTS DE VOSALTRES COL.LABOREU
EN ONG'S 1 ENTITATS DIVERSES I US ANIMO A
CONTINUAR FENT-HO. HEU DE FORMAR PART DE
L'ASSOCIACIONISME I UTILITZAR ELS MITJANTS FÍSICS I
ECONÒMICS QUE, DINS LES SEVES POSSIBILITATS,
L'AJUNTAMENT POT OFERIR.
ELS JOVES TAMBÉ HEU DE COL.LABORAR PER FER
REALITAT ELS PROGRAMES D'INTEGRACIÓ SOCIAL. HEU
DE SER ELS PRIMERS EN COMPENSAR DESIGUALTATS
CAP ALTRES JOVES NOUVINGUTS, D'ALTRES MINORIES
ÈTNIQUES O DE SECTORS MARGINATS. 1 FER-HO DE
FORMA ESPONTÁNIA , COMPLETAMENT ASSUMIDA. SI
VOLEU QUE LA SOCIETAT DEL FUTUR SIGUI OBERTA I
TOLERANT ÉS DES D'ARA QUE HEU DE TREBALLAR PER
ACONSEGUIR-HO.
10
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
PENSEU QUE AQUESTA VOLUNTAT D'AJUDAR TAMBÉ ES
POT FER I ES FA FORA DE LES NOSTRES FRONTERES.
VOSALTRES, QUE DE BEN SEGUR ESTEU PENDENTS DE
LES NOTÍCIES I QUE LLEGIU ELS DIARIS -S'HAN DE
LLEGIR DIARIS!-, SABEU QUE EL MÓN ESTÀ MOLT
CANVIAT I MOLT TRASBALSAT ALHORA. ELS JOVES
PODEU CONTRIBUIR PER TAL QUE ELS PROBLEMES
DELS ALTRES PAÏSOS SIGUIN MENYS GREUS: ELS
PROBLEMES DELS ALTRES SÓN TAMBÉ ELS NOSTRES.
LES RECLAMACIONS QUE FA POC MÉS D'UN ANY MOLTES
PERSONES I ENTITATS -I MOLTS JOVES ENTRE D'ELLESVAN FER PERQUÈ LES ADMINISTRACIONS DESTINESSIN
EL 47% DELS SEUS PRESSUPOSTOS A LA COOPERACIÓ
INTERNACIONAL, VA ACABAR QUALLANT EN MAJOR O
MENOR GRAU. AQUESTA ÉS DUNA REIVINDICACIÓ QUE
CALIA ATENDRE, PERQUÈ ERA I ÉS UNA FÓRMULA
ENCERTADA PER DONAR RESPOSTA A LES DEMANDES
D'ALTRES POBLES.
DES DE L'AJUNTAMENT Hl COL.LABOREM, I PER AIXÒ
TENIM UN PROGRAMA QUE ES DIU 'BARCELONA
SOLIDÀRIA", QUE APLEGA ELS ESFORÇOS MUNICIPALS
PER AJUDAR LES ORGANITZACIONS NO
GOVERNAMENTALS I PER COL.LABORAR DIRECTAMENT
AMB ALTRES PAÏSOS.
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
L'AJUNTAMENT TAMBÉ HA FET UN ESFORÇ PER AJUDAR
A SARAJEVO. ACTUALMENT ÉS EL DISTRICTE NÚMERO
ONZE DE LA CIUTAT. BARCELONA HA DEMOSTRAT UNA
VOLUNTAT CONSTANT PER TREBALLAR PER LA PAU. EN
EL CAS DE L'ANTIGA IUGOSLÀVIA, DES DE BARCELONA
ESTEM COL.LABORANT AMB ELS CIUTADANS DE BÒSNIA,
I ESPECIALMENT AMB SARAJEVO, ENVIANT COMBOIS
D'AJUT HUMANITARI, SUBMINISTRANT MATERIAL
SANITARI I DE TRANSPORT, I ENVIANT TÈCNICS PER A LA
RECONSTRUCCIÓ DE LA CIUTAT.
VOSALTRES TAMBÉ PODEU COL.LABORAR, PERQUÈ
MOLTES D'AQUESTES ORGANITZACIONS NECESSITEN
VOLUNTARIS QUE ELS AJUDIN. EL VOLUNTARIAT ÉS
IMPRESCINDIBLE.
LA SOLIDARITAT NO POT SER UN CONCEPTE BUIT. I
VOSALTRES PODEU AJUDAR A OMPLIR-LO DE
CONTINGUT.
INSISTEIXO EN DIR QUE EL CIVISME I LA SOLIDARITAT
SÓN BASES DE LA CONVIVÈNCIA I ELS FACTORS
PRINCIPALS PERQUÈ LA CIUTAT SIGUI UN CONJUNT
PLURAL, EN QUÉ LA TOLERÁNCIA I EL RESPECTE SIGUIN
ELS ELEMENTS COMPARTITS PER TOTHOM.
12
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
3. CULTURA 1 OCI:
I TAMBÉ US VULL PARLAR DE LA CULTURA, QUE ÉS UNA
ALTRA BASE DE LA CONVIVÈNCIA.
MOLTS DIUEN QUE A LA GRAN CIUTAT TOT SÓN
PROBLEMES, PERÓ EL CERT ÉS QUE LA MAJORIA DE LES
PERSONES VIUEN EN CIUTATS. I SI Hl VIUEN ÉS PERQUÈ
A LA CIUTAT ÉS ON ES TROBEN MÉS OPORTUNITATS,
MÉS OFERTA CULTURAL I D'OCI.
HEU DE SER VOSALTRES QUI AMB LA PARTICIPACIÓ
DIRECTA, MANTINGUEU L'EXPLOSIÓ CULTURAL DE LA
CIUTAT I SOSTENIR-LA SOBRE LA BASE DE JOVES
CREADORS I DE PÚBLIC JUVENIL. NOSALTRES, LES
ADMINISTRACIONS, US HEM DE GARANTIR L'ACCÉS A LA
CULTURA, A CREAR-LA EN TOTES LES DISCIPLINES:
MÚSICA, LITERATURA, ARTS ESCÈNIQUES, ARTS
PLÀSTIQUES.
LES ADMINISTRACIONS I LA SOCIETAT TREBALLEM
CONJUNTAMENT. LA CAPITALITAT CULTURAL PER AL
2001 ENS HA D'AJUDAR I VOSALTRES TAMBÉ. PERQUÈ
ELS JOVES SOU L'ACTIU MÉS IMPORTANT QUE TENIM
LES CIUTATS I ELS POBLES I PERQUÈ LA CULTURA ENS
FA MÉS LLIURES.
13
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
BARCELONA FA UN ESFORC PERQUÈ LA CULTURA I
L'ESPORT ARRIBIN A TOTHOM. A LES SEVES ESCOLES,
ALS EQUIPAMENTS CULTURALS I ALS PAVELLONS
POLIESPORTIUS.
LA CULTURA ÉS UNA DE LES SOSTRES PRIORITATS. SI
ENS REFERIM ALS CONTENIDORS DE LA CULTURA
PODEM DIR QUE EN POC TEMPS HEM OBERT EL CENTRE
DE CULTURA CONTEMPORÀÑIA DE BARCELONA A LA
CASA DE LA CARITAT, S'HA INAUGURAT EL MACBA I EL
MNAC, EL MONESTIR DE PEDRALBES ACOLLIRÀ NOVES
COL.LECCIONS, EL LICEU TORNARÁ A SER UN DELS
PRINCIPALS CENTRES D'OPEF4A D'EUROPA, I L'AUDITORI
SERÁ UN ACTIU CENTRE MUSICAL.
D'ALTRA BANDA, DES DE LA REGIDORIA DE JOVENTUT
DE L'AJUNTAMENT ES TREBALLA PER FER PASSOS
ENDAVANT EN AQUESTA ÁREA. D'UNA BANDA S'ESTÀ
PROJECTANT EL PACTE PER ILA NIT. TOTES LES GRANS
CAPITALS EUROPEES PERMETEN UNA INTENSA VIDA
SOCIAL I CULTURAL DURANT LA NIT. I ÉS BEN CERT QUE
ELS JOVES PODEU SER ELS "PRINCIPALS IMPULSORS I
BENEFICIARIS D'UNA BARCELONA QUE FUNCIONI LES 24
HORES DEL DIA.
14
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
PROGRESSIVAMENT I AMB UN GRAN CONSENS HEM
D'ACONSEGUIR ORDENAR I AMPLIAR LES ACTIVITATS DE
LLEURE, CULTURA 1 CONSUM QUE BARCELONA ACTIVA
PER LA NIT. AQUEST ÉS UN PROCÉS AMBICIÓS PER TOTA
LA CIUTAT QUE ELS JOVES HEU DE LIDERAR. LA NOVA I
MÉS COMPLEXA ORGANITZACIÓ SOCIAL, QUE AFECTA
DIRECTAMENT ELS JOVES (FLEXIBILITAT LABORAL,
INTENSITAT D'ESTUDI, FORMACIÓ CONTÍNUA,
INCORPORACIÓ SOCIAL DE LES DONES) DEMANA LA
UTILITZACIÓ DE LA NIT PER REALITZAR ACTIVITATS QUE
NO ES PODEN DUR A TERME DURANT EL DIA ATESES LES
SEVES CARACTERÍSTIQUES O DEMANDA (ESTUDI,
ESPORT,
LLEURE,
CULTURA,
VOLUNTARIAT,
ASSOCIACIONISME).
PER ACONSEGUIR-HO CALDRÀ AMPLIAR L'HORARI
NOCTURN DE SERVEIS I EQUIPAMENTS TANT PRIVATS
COM DE LES ADMINISTRACIONS, COM ARA
BIBLIOTEQUES, CASALS, CENTRES CULTURALS O
POLIESPORTIUS, ENTRE DIALTRES; MILLORAR EL
TRANSPORT NOCTURN, I ARRIBAR A NOUS PACTES
SOBRE LES ZONES D'ESBARJO DE BARCELONA.
15
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
4. OFERTA DE FORMACIÓ:
COM JA SABEU, ARA ENS TROBEM EN EL PROCÉS
D'APLICACIÓ DE LA LOGSE. L'APLICACIÓ DE LA REFORMA
COMPORTA PER A BARCELONA EL NOU MAPA ESCOLAR,
QUE SIGNIFICARÁ LA REMODELACIÓ O CONSTRUCCIÓ
D'UN GRAN NOMBRE EDIFICIS ESCOLARS EN 10 ANYS,
ENTRE ESCOLA BRESSOL, PRIMÁRIA I SECUNDÀRIA AMB
BATXILLERAT, FORMACIÓ PRCIFESSIONAL I ESCOLES DE
MÚSICA.
BARCELONA VOL UNA ESCOLA PÚBLICA BEN
CONSTRUIDA 1 EQUIPADA FOCAMENT, PORTADA PER
EQUIPS DE MESTRES BEN ORGANITZATS, AMB ELS
ESPECIALISTES NECESSARIS I QUE COMPTI AMB LA
PARTICIPACIÓ DE PARES, ALUMNES I PERSONAL
D'ADMINISTRACIÓ I SERVEIS. LA UNITAT DE GESTIÓ
PEDAGÓGICA I ADMINISTRATIVA HA DE SER EL
DISTRICTE ESCOLAR QUE A BARCELONA COINCIDEIX
AMB EL DISTRICTE MUNICIPAL
A MÉS, A LA CIUTAT L'EDUCACIÓ TAMBÉ ES DONA FORA
DE LES ESCOLES. DES DE LÁJUNTAMENT ES VOL QUE
ELS JOVES DESCOBREIXIN LA CIUTAT 1 LES SEVES
ACTIVITATS 1 VALORS.
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DL L'ALCALDIA
MOLTS DE VOSALTRES AVIAT US PLANTEJAREU SI VAL
LA PENA SEGUIR ESTUDIANTi NO ÉS ESTRANY TROBAR
CASOS D'UNIVERSITARIS QUE DESPRÉS DE FINALITZAR
UNA CARRERA, O FINS I TOT DUES, SEGUEIXEN TENINT
MOLT DIFÍCIL ENTRAR EN EL ,MÓN DEL TREBALL. PERÒ
NO ENS HEM DE DONAR PERVENÇUTS ABANS D'HORA.
CAL FORMAR-SE I CAL QUE ELS GOVERNS FACILITIN
L'OPORTUNITAT ALS JOVES DE POSAR A DISPOSICIÓ DE
LA RESTA DE CIUTADANS AQUESTA FORMACIÓ, DE
RENDIBILITZAR ELS CONEIXEMENTS QUE S'HA ANAT
APRENENT DURANT LA JOVENTUT.
EL REPTE DEL FUTUR ÉS LA FORMACIÓ, O MILLOR DIT,
PER ENFRONTAR EL FUTUR AMB EL MAJOR NOMBRE DE
GARANTIES CAL FORMAR-SE CONTÍNUAMENT, I
L'AJUNTAMENT ESTÁ FENT UN GRAN ESFORÇ PERQUÈ
AIXÒ SIGUI POSSIBLE.
DE FET, BARCELONA APOSTA PER CONVERTIR-SE, JA HO
ÉS, EN UNA CIUTAT UNIVERSITARIA. VOLEM CONVERTIR
LA CIUTAT EN UN GRAN CAMPUS QUE RESPONGUI A LA
DEMANDA DELS ESTUDIANTS AMB UNA OFERTA
D'ESTUDIS I PRESTACIONS D'ALTÍSSIMA QUALITAT, TANT
PER ALS ALUMNES D'AQUÍ COM PER ALS ESTRANGERS.
EN CONCRET I AMB AQUEST OBJECTIU, EL PROPER MES
DE MARÇ ES CONSTITUIRÁ FORMALMENT L'ASSOCIACIÓ
BARCELONA CENTRE UNIVERSITARI.
17
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDE\
5. TREBALL I HABITATGE:
ESTIC SEGUR QUE ARA ESTEU PENSANT QUE VOLEU
CONTINUAR ESTUDIANT, PERÒ QUE TAMBÉ VOLEU
TREBALLAR I INDEPENDITZAR-VOS. I QUE AIXÒ ESTÁ
DIFÍCIL, I QUE BARCELONA, A MÉS, ÉS UNA CIUTAT CARA.
I, EN PART, TENIU RAÓ. A L'IAJUNTAMENT SABEM ELS
PROBLEMES QUE HEU D'AFRONTAR. PER AIXÒ HEM
POSAT EN MARXA ACTUACIONS PER TAL QUE ELS
JOVES, QUE ESTEU MÉS PREDISPOSATS A MOURE-US
GEOGRÀFICAMENT, MENYS PRESSIONATS PER LES
OBLIGACIONS I, ALHORA, DISPOSEU DE MENYS
RECURSOS ECONÓMICS, TINGUEU ACCÉS A UNA
OFERTA MÉS ÀMPLIA EN L'HABITATGE DE LLOGUER.
L'AJUNTAMENT DESTINARÁ UNA PART DELS HABITATGES
PÚBLICS DE LLOGUER ALS JOVES, INCENTIVARÀ EL
LLOGUER ALS JOVES DE PISOS DE PROPIETAT
PARTICULAR MITJANÇANT LA ;CREACIÓ D'OFICINES QUE
INTERMEDIARAN ENTRE LLOGATERS I PROPIETARIS.
VAL A DIR QUE ELS P1REUS DELS LLOGUERS
ACTUALMENT ESTAN BAIXANT: A FINALS DE 1994 EL
18
�Ajuntament de Barcelona
GABINEI: DE L'ALCUDIA
PREU PER METRE QUADRAT D'UN PIS DE LLOGUER ERA
UN 17% MÉS BAIX QUE EL 1992.
ÉS AIXÍ EN BONA PAFT GRÀCIES A QUÉ S'HA
INCENTIVAT L'INCREMENT DE , L'OFERTA I A QUÉ S'HAN
FET ALGUNES OPERACIONS DEL QUE EN DIEM
HABITATGE ASSEQUIBLE. EL QUE PASSA ÉS QUE LA
LEGISLACIÓ NO ESTÁ EN LES NOSTRES MANS. ELS
GRANS PLANS D'HABITATGE ESTAN EN MANS DE LA
GENERALITAT. EL MÉS CERT ÉS QUE ELS PLANS QUE
HAN FET FINS ARA NO HAN AFAVORIT GAIRE LA CIUTAT
DE BARCELONA.
AIXÒ
LA LLEI D'ARRENDAMENTS URBANS, PERÒ, AFAVOREIX
L'HABITATGE DE LLOGUER, QUE ÉS LA FÓRMULA QUE
HAURÍEU D'UTILITZAR EL
JOVES MENTRE NO
ESTABILITZEU LA VOSTRA SITOACIÓ.
PEL QUE FA A L'OCUPACIÓ, ESTÁ CLAR QUE TROBAR
UNA BONA FEINA NO ÉS FÁCIL. PERO EL PROBLEMA DE
L'ATUR JUVENIL A BARCELONA NO ÉS TAN GREU COM
HO ERA ABANS.
TENINT EN COMPTE QUE LA VOSTRA ÉS UNA GENERACIÓ
NOMBROSA, TOT I QUE CADA VEGADA EN SOU MENYS,
HEU DE COMPETIR PER UN NOMBRE LIMITAT DE LLOCS
DE TREBALL QUALIFICATS. PERO JO CONFIO QUE LA
19
�::111
Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
MILLORA DE LA SITUACIÓ ECONÓMICA DE LA CIUTAT I
ELS CANVIS QUE S'ESTAN PRODUINT EN EL SISTEMA
EDUCATIU CONTRIBUIRAN FACILITAR LA VOSTRA
INSERCIÓ GRADUAL EN EL MERCAT LABORAL.
AQUESTA INSERCIÓ JA S'ESTÀ VEIENT AFAVORIDA PER
LES NOVES MODALITATS DE CONTRACTACIÓ, QUE
PRECISAMENT SERVEIXEN PER INICIAR DETERMINATS
COL.LECTIUS DE JOVES EN EL MÓN LABORAL.
AQUESTES MESURES COINCIDEIXEN AMB LA MILLORA
DE LA SITUACIÓ ECONÓMICA.
UN BON SISTEMA D'INFORMACIÓ DE LES OPORTUNITATS
QUE Hl HA PER ALS JOVES, 1 COM EL QUE POSEM AL
VOSTRE SERVEI DES DE L'ÁJUNTAMENT, TAMBÉ ÉS
IMPORTANT EN AQUEST SENTIT. CAL UTILITZAR
AQUESTS SERVEIS. ÉS EVIDEt\IT QUE LA CONDICIÓ MÉS
IMPORTANT ÉS UNA BONA1 FORMACIÓ, I ARA LES
POSSIBILITATS QUE OBRE LA REFORMA EDUCATIVA I LA
TRANSFORMACIÓ DELS ESTUDIS UNIVERSITARIS I DE LA
FORMACIÓ PROFESSIONAL HO AFAVOREIXEN. TAMBÉ
CAL, PERÒ, TENIR EN COMPTE ALTERNATIVES.
PER EXEMPLE, Hl HA UNA POSSIBILITAT QUE S'UTILITZA
POC I QUE SOL DONAR BONS RESULTATS: EM
REFEREIXO A L'AUTOOCUPACIÓ, A ESTABLIR-SE PEL
20
�It
\uy;
.Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
VOSTRE COMPTE. LA CIUTAT AJUDA ELS QUI VOLEN
MUNTAR PETITES EMPRESES.
D'ALTRA BANDA, L'ATUR BAR ELONÍ BAIXA POC A POC,
PERÒ BAIXA, JA QUE A FINALS DE L'ESTIU PASSAT EL
DESCENS RESPECTE DE L'ANY ANTERIOR ERA DEL 10%.
Hl HA MOLTS INDICADORS D L'ACTIVITAT ECONÓMICA
DE LA CIUTAT -QUE US ESTALVIARÉ- QUE ENS DIUEN
QUE L'ECONOMIA MILLORA. ÉL FET QUE L'ECONOMIA
CREIXI VOL DIR QUE TAMBÉ BAIXA L'ATUR. AQUEST ÉS
EL PROBLEMA MÉS GREU DE LA CRISI, I CAL SUPERARLO. BARCELONA, PER LA SEVA MILLOR POSICIÓ, HA
TINGUT UNS ÍNDEXS D'ATUR! MÉS BAIXOS QUE A LA
RESTA D'ESPANYA I MÉS PROPERS A LA MITJANA
EUROPEA, PERÒ CAL APLICAR MÉS ESFORÇOS EN
AQUEST SENTIT.
AQUESTS CONCEPTES ECONÒMICS PODEN SEMBLARVOS UNA MICA COMPLICATS I POTSER UNA MICA
LLUNYANS, PER() D'ELLS DEPENEN MOLTES COSES,
TAMBÉ EL VOSTRE FUTUR COM A CIUTADANS I COM A
PERSONES QUE HAN DE VIURE I TREBALLAR A LA
CIUTAT.
PEL QUE FA AL FET QUE BARCELONA ÉS UNA CIUTAT
MASSA CARA, US VULL DIR DIVERSES COSES. TOTA
21
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
GRAN CIUTAT ÉS CARA PERQUÈ OFEREIX MOLTS
SERVEIS -QUE TENEN UN COST ELEVAT- A MOLTA GENT.
PERÒ A MÉS, EN EL CAS DE BARCELONA, HEM FET UN
ESFORÇ AFEGIT DE TRANSFORMACIÓ TAN ENORME QUE
LA CIUTAT VAL ARA MOLT MÉS,. ÉS A DIR, VIURE-HI TÉ UN
COST MÉS ALT.
AIXÒ NO OBSTANT, US HAIG D DIR QUE NO SOM DE LES
CIUTATS MÉS CARES D'EUROPA. I QUE OFERIM UN
VENTALL DE POSSIBILITATS MOLT MÉS EXTENS. D'ALTRA
BANDA, EL COST DE VIURE EN UN PAÍS O CIUTAT NO
ESTÁ DIRECTAMENT RELACIONAT AMB LES POLÍTIQUES
MUNICIPALS.
Hl
ADMINISTRACIONS
INTERVENEN
LES
(L'EUROPEA,
DIFERENTS
L'ESTATAL,
L'AUTONÒMICA) I TOTES TENEÑ MOLT A DIR.
6. MEDI AMBIENT:
UNA ALTRA QÜESTIÓ DE LA QUE US VOLIA PARLAR ÉS LA
QUALITAT DE VIDA.
UN DELS FACTORS CLAU PE ACONSEGUIR AQUESTA
QUALITAT CONSISTEIX EN ESTABLIR UN PUNT
D'EQUILIBRI ENTRE LES NECESSITATS DE CREIXEMENT 1
TRANSFORMACIÓ DE LA CIUTAT AMB EL MANTENIMENT
DEL SEU ENTORN. BARCELONA GAUDEIX, A MÉS D'UN
22
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
LITORAL MARÍTIM MAGNÍF C, D'UNA COSTA DE
MUNTANYA: EL PARC DE COLLSEROLA. BARCELONA TÉ
CURA DELS SEUS PARCS I JARDINS. VIGILA LA
CONTAMINACIÓ, INTENTA REDUIR ELS SOROLLS AL
CARRER, CREA MÉS ESPAIS VERDS I PLATGES, MÉS
TRANSPORT PÚBLIC, MÉS CARRIL BICI, MÉS I MILLOR
UTILITZACIÓ DELS SERVEIS.
ALHORA, TÉ CURA DE MANTENIR LA CIUTAT
TRANSFORMADA I HA CREAT MECANISMES DE NETEJA
CONSTANT DELS CARRERS. TOT AIXÒ ENS PERMET DIR
QUE ESTEM MILLOR QUE NÓ ESTÀVEM I MILLOR QUE
ALTRES CIUTATS, PERÒ CAL UNA IMPLICACIÓ MÉS GRAN
DELS CIUTADANS.
PRECISAMENT, LA COL.LABORACIÓ DELS CIUTADANS HA
FET QUE LA CAMPANYA MUNICIPAL DE RECOLLIDA
SELECTIVA D'ESCOMBRARIESSIGUI UN ÈXIT I QUE ARA
ES PUGUI DETERMINAR EN QUINS PUNTS DE LA CIUTAT
S'HA DE POTENCIAR LA RECOLLIDA DE BROSSA NETA.
DES DE L'AJUNTAMENT, PER EXEMPLE, S'ESTAN
DISSENYANT PROGRAMES QUE AJUDIN A REDUIR LES
EMISSIONS DE CO2 A L'ATMOSFERA.
AQUESTA ACTITUD PER ACONSEGUIR UN CREIXEMENT
SOSTENIBLE QUE INCLOU EL ,RESPECTE VERS EL MEDI
23
=
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
AMBIENT HA FET QUE LA XARXA FÒRUM MED, UNA
XARXA DE ONG'S MEDIAMBIENTALS D'ACCIÓ A 1:ÁREA
MEDITERRNIÀ, PROPOSI BARCELONA COM A SEU DE LA
SEVA ENTITAT.
7. NOVES TECNOLOGIES:
TAN POSITIU ÉS TENIR RESPECTE PEL QUE JA TENIM,
PER CONSERVAR-HO, COM ESTAR OBERT A LES NOVES
TECNOLOGIES. ELS JOVES TAMBÉ HEU D'ESTAR
PREPARATS PER A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ I
CONÈIXER ELS NOUS LLENGUATGES I CANALS PELS
QUALS AQUESTA INFORMACIÓ VIATJARÀ 1 ESTARÁ
CODIFICADA. BÉ, DE FET, TOTS ESTEU AL CORRENT DE
TOT EL QUE S'ESTÀ AVANÇANT EN AQUEST CAMP.
SOU ELS RESPONSABLES D'INTEGRAR BARCELONA EN
LA NOVA SOCIETAT DE LA INirORMACIÓ QUE JA S'ESTÀ
FORMANT. DE VOSALTRES DÉPÈN QUE LA UTILITZACIÓ
DELS NOUS RECURSOS TECNOLÒGICS ESDEVINGUI
MASSIVA, ÚTIL I RENTABLE SOCIALMENT PER A LA
CIUTAT.
L'AJUNTAMENT ESTÁ TREBALLANT PER A LA
INFORMATITZACIÓ 1 MODERNITZACIÓ DE LA XARXA
D'INFORMACIÓ JUVENIL DE LA,CIUTAT I PER COORDINAR
24
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
EL EQUIPAMENTS MUNICIPALS ALS DISTRICTES I ALS
DIFERENTS CENTRES D'INFORMACIÓ PER A JOVES AMB
ELS DE LA GENERALITAT I D'ALTRES ENTITATS.
DES DE LA REGIDORIA DE JOVENTUT TAMBÉ ES VOL
CREAR UNA XARXA TELEMÀTICA QUE CONNECTI
INSTITUTS, CASALS, BIBLIOTEQUES, ENTITATS I ESPAIS
LÚDICS, QUE PERMETI ALS JOVES DESENVOLUPAR
ACTIVITATS DE FORMACIÓ, D'OCI, DE RELACIÓ,
EDUCATIVES O CREATIVES BASADES EN LES NOVES
TECNOLOGIES.
I EN TOTA LA CIUTAT Hl HA DIVERSOS PROJECTES EN
MARXA COM ARA LA CONSTRUCCIÓ D'UNA SEGONA
XARXA DE COMUNICACIONS DE CARÁCTER UNIVERSAL
(QUE HAURÀ D'ARRIBAR A TOTS AQUELLS CIUTADANS
QUE DESITGIN CONNECTAR AMB LA TELEVISIÓ PER
CABLE I D'ALTRES SERVEIS); EL DISSENY D'UN CONTROL
INFORMATITZAT DEL TRÀNSIT A LA CIUTAT, O
L'AUGMENT DE LA QUALITAT DELS SERVEIS MUNICIPALS
QUE S'OFEREIXEN AL CIUTADÀ PERMETENT QUE A
TRAVÉS DE L'ORDINADOR S'ACCEDEIXI A CERTES
INFORMACIONS O ES FACIN GESTIONS QUE
ACTUALMENT ES FAN PER TELË FON.
-7
5
�Ajuntament de Barcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
9. FINAL:
PER DUR A LA PRÁCTICA TQTS ELS PROJECTES DE
FUTUR DELS QUALS US HE PÁRLAT ÉS INDISPENSABLE
EL TREBALL EN EQUIP. SI ESTEM SEGURS DEL QUE
VOLEM, HEM DE LLUITAR FINS ACONSEGUIR-HO
VOSALTRES COM A CIUTADANS I CIUTADANES DE
BARCELONA HAUREU D'ASSIOMIR MOLTS REPTES AL
LLARG DE LA VOSTRA VIDA. ll'INSTITUT JA HO ÉS I CAL
QUE SAPIGUEU TREURE EL MÀXIM PROFIT DE TOT ALLÒ
QUE POGUEU APRENDRE, DE ITOT ALLÒ QUE US APORTA
A LA VOSTRA FORMACIÓ.
DEIXEU-ME QUE US TORNI A DIR QUE SOU UN ACTIU
IMPORTANTÍSSIM PER A BARCELONA. I NO PARLO D'UN
ACTIU POTENCIAL, EN RESERVA, QUE ESTÁ MADURANT I
DEL QUAL NO SE'N PODRÁ GAUDIR FINS D'AQUÍ UNS
QUANTS ANYS. SOU UN ACTIU OPERATIU DES D'ARA
MATEIX.
SI ABANS DEIA QUE BARCELONA EDUCA, FA ESPORT, ÉS
SOLIDARIA, PARTICIPA I FA CULTURA, HO ESTAVA DIENT
TAMBÉ DE VOSALTRES, SOBRETOT DE LA JOVENTUT,
QUI HEU DE MANTENIR I MILLÓRAR AQUESTA REALITAT,
PERQUÈ SEREU VOSATRES QUI VIUREU I SEREU ADULTS
EN LA BARCELONA QUE CONSRUIM DIA A DIA.
26
�Ajuntament de .13arcelona
GABINET DE L'ALCALDIA
MOLTES GRÀCIES.
27
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4384
Title
A name given to the resource
Xerrada Institut Besós
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Institut Besós, Barcelona
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Competitivitat
Joventut
Cultura
Educació
Ocupació
Acció política
Model social
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1996-02-29
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/783/20080204_LV.pdf
641a61a6cbcfe0e3c1f06cf6b0f5413c
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
04/02/2008
La Vanguardia, p.027, Opinión
Votar en blanco
PASQUAL MARAGALL
Seguramente votaré en blanco, porque nadie ha dicho claramente lo que piensa hacer con los
temas importantes. La Constitución sigue sin recoger la existencia de nacionalidades históricas.
¡Ni siquiera el nombre de las autonomías figura en ella!
No hay manera de saber si el Constitucional modificará o no el Estatut de Catalunya, porque el
sainete de la sustitución de los miembros que cesan no se acaba nunca. Parece como si
quisieran decirnos: primero votad, que luego en Madrid ya decidiremos.
Con las infraestructuras, lo mismo: todo se andará.
El área metropolitana de Barcelona no vuelve. Ninguno de los partidos que se presentan a las
elecciones reclama su restablecimiento.
Las propuestas de reforma educativa del conseller Maragall topan con la oposición de los
maestros y no sé si de los padres. Sólo los directores parecen estar de acuerdo.
Los centros de asistencia primaria funcionan bien, pero el plazo para obtener visita con un
especialista es demasiado largo. El otorrino puede tardar un mes, excepto en caso de urgencia.
Seguridad: en Catalunya tenemos cuatro policías distintas. Mejor no entrar en detalles.
Afortunadamente, los hermanos Nadal siguen adelante contra viento y marea. Las
infraestructuras van: se desdobla el Eix Transversal y el de la costa. Faltan algunas conexiones
de la Catalunya interior y pirenaica.
Recientemente estuve en el municipio de El Papiol yme pareció que la espantosa especulación
de años anteriores en el área metropolitana se está frenando.
Esto en cuanto a los temas primordiales en Catalunya y España. ¿Y Europa?
Mi modesto Partit Català d´Europa, aún por estrenar, nació europeo, seguramente porque
cuando era alcalde de Barcelona ya me tocó ir a Bruselas a defender los intereses de las
ciudades en el Comité de las Regiones y acabé siendo su presidente (gracias al excelente
trabajo de Ana Terrón y Margarita Obiols).
No veo que los partidos catalanes y españoles se tomen Europa muy en serio. Javier Solana es
nuestro hombre allí, afortunadamente. Y ahora parece que Felipe González será el responsable
de echar a andar la Constitución europea, gracias a Merkel y Sarkozy y, supongo, Solana.
Solana nombró como delegado de la Unión en Mostar a Ricard Pérez Casado. Mostar era el
punto más difícil de la geografía política europea. Y Ricard lo arregló.
Total: tenemos un cierto pedigrí europeo: la España que se había vuelto de espaldas a Europa y
al Mediterráneo a partir de 1492 estaba hace unos años regresando a ella con prestigio, a pesar
201 de 204
�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
de la insuficiencia más que evidente de la política euromediterránea, denominada también
Proceso de Barcelona.
Otro lazo que nos une a Europa es la eurorregión. Siendo alcalde de Barcelona, la construimos
alcaldesas y alcaldes de Montpellier, Toulouse, Barcelona, Valencia, Mallorca y Zaragoza. Y
ahora parece que vuelve a tomar impulso.
En resumen: todo son argumentos a favor de crear desde Catalunya una fuerza política de
vocación europea.
Con la alcaldesa de Roses asistimos, por invitación de Francesco Rutelli, al congreso del
Partido Democrático Italiano que eligió a Veltroni como candidato a la presidencia del
gobierno italiano, en principio, dentro de cuatro años. Tenemos que entendernos con esta gente
y con los demócratas americanos, como he dicho en otro lugar.
Bien, ahora lo que hace falta es un proyecto a la vez catalanista y europeísta que se anuncie en
las elecciones de marzo y se consagre definitivamente en las europeas del próximo año.
De lo que se trata, más que de tener un diputado en Madrid - cosa que estaría muy bien pero
que cuesta tiempo y dinero-, es, por ahora, de lo siguiente: proponer desde el PCDE un voto
singular, el voto en blanco.
Estamos diciendo que hay que votar pero que no tenemos aún los medios suficientes para hacer
una propuesta articulada. Sólo tenemos un puñado numeroso de amigos con ideas claras.
No hay peor desprecio de la democracia que la abstención. El crecimiento del voto en blanco es
la mejor preparación para el futuro que queremos. Por tanto, hay que votar en blanco.
En estas elecciones podríamos utilizar las bellas palabras del poeta a la entrada de la primavera:
"Déu te guard, bandera blanca / dies ha que t´he delit/ no ets encara al millor temps / però en
tens tota l’alegria".
P. MARAGALL, ex presidente de la Generalitat de Catalunya
202 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1551
Title
A name given to the resource
Votar en blanco
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Description
An account of the resource
p. 14, Política
Extent
The size or duration of the resource.
20080204_LV.pdf
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Eleccions
Espanya
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2008-02-04
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
Activitat política
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1743/0000001382.pdf
7096b2dcdbf677621f7c75e744f23945
PDF Text
Text
VOLUNTAT
DE CANVI
Intervenció de
Pasqual Maragall
en la presentació
del document
Per Catalunya
PSCl!
Palau de la Música
9 de setembre 1998
�VOLUNTAT DE CANVI
Intervenció de Pasqual Maragall
en la presentació del document
Per Catalunya
Palau de la Música. 9 de setembre 1998
PSCl!
�Introducció
Avui hem de parlar una mica del lloc on som,
des del punt de vista del desenvolupament constitucional i estatutari, i faré unes propostes. Us
ho avanço, perquè sembla que hi ha un joc consistent en veure qui ensenya primer les cartes. Si
ens hi fixem bé, aquests que demanen que ensenyem les cartes no les ensenyen. 0, si les ensenyen, són tan diferents que no lliguen, són cartes que no lliguen.
A Convergència i Unió, per exemple, el mateix
dia, em penso, van fer públics dos documents.
Un era confederal, o confederalista, que és el document de treball adjunt a l'anomenada
Declaració de Barcelona. L'altre era una declaració de la Fundació Barcelona, en què es parlava,
més aviat, de transitar des del nacionalisme cap
11
�al catalanisme . Per tant, com veieu, hi ha un ventall amplíssim, un camp en el què tot hi és possible, ben lluny del que són les cartes definitives
i el projecte que esperem encara de
Convergència i Unió.
Haurem de parlar de
quin és el tap que
no acaba de saltar
en aquest procés de
definició franca i
oberta de
Catalunya.
D'Unió, per altra banda, podem dir que ells sí
que havien estat sem p re confederals: en els
seus estatu ts h o són. Així com el PSOE és federalista des de l'any divuit, Unió, des que va
néixer és confederal i parla de confederació.
Tanmateix, el dia que es va presentar el document de la confederació, el president d 'Unió
no hi era. No és que no hi fo s, no hi va voler
ser. Ara s'ha recuperat, ha anat a fer una visita
de sup ort a aquest document, però la seva primera reacció, el seu primer instint de prudència política, era no ser-hi, aquell dia i a aquella
hora, i sota aquell n om.
En el cas d'Esquerra Republicana, d 'altra banda, Heribert Barrera va definir, en unes declaracions molt interessants, en un diari de la ciutat, ara fa un mes aproximadament, que
Esquerra Republicana era autodeterminacionista, que Esquerra Republicana no era per definició independentista, no ho ha via estat al seu
ini ci i no ho era ara. I deia qu e, en I'autodeterminisme hi cabien l'independentisme, el federalisme, la sobirania compartida i l'autonomia
política forta.
De manera que tenim de tot menys precisions. N osaltres en donarem algunes. Haurem
de parlar de quin és el tap que no acaba de
saltar en aquest procés de definició franca i
oberta de Catalunya re specte de sí mateixa i
de l'entorn que l'envolta. Parlarem del desig
de canvi a Catalunya i de les co ses que s'han
deixat de fer com a agenda primera del que
aquest desig de canvi ha d'aconseguir portar
a la pràctica.
Probablement ens obligaran a dos anys de
posar-nos al dia; probablement el programa
immediat d'un nou govern haurà de ser el de
posar a zero els rellotges de les coses que s'han endarrerit, de totes les coses que estan
pendents, que havien estat previstes anys
enrere. Però aban s vull fer una invitació
molt especial.
Relectura de la Constitució
Cada generació fa la seva relectura de la constitució sota la qual viu el país. Han passat vint
anys . La Constitució, com ha dit en Narcís
Serra, no especificava ni tan sols quines eren ni
com es deien les nacionalitats i les regions que es
preveien. Potser és el moment en què tranquil-lament, serenament, definim qui és nacionalitat i
qui és regió. Alguns diuen: "Bé, alçar la tapa d'aquesta caixa de Pandora ens pot portar a una situació realment difícil" . Crec sincerament que
vint anys d'experiència en la convivència amb
aquesta formulació i amb el descabdellament del
qu e ha estat l'Estat de les autonomies, ens permet anar a la definició que ens cal, sense precipitacions. I ens cal, no perquè sí, no per nominalisme, sinó perquè tenim la impressió tots
plegats que la Constitució va ser una ambigüitat
calculada.
�Els grans politics sempre han dit que les constitucions ho havien de ser, d'ambigües; ho va dir
Napoleó: com més curtes i més confuses millor.
Perquè probablement el que fan és cobrir amb
un vel de silenci el que són els problemes que en
aquell moment no es poden resoldre. Però vint
anys després -ha passat una generació-- hem
d'estar en condicions d'especificar coses que la
Constitució deixava ambigües i una d'aquestes
coses molt especialment: l'assumpte de les nacionalitats i les regions.
Si nosaltres demanem aixo, se'ns demanarà,
amb legitimitat, que Catalunya respecti les condicions d'estabilitat del sistema, és a dir, que
Catalunya no faci el que altres nacionalitats i regions del món federal fan. A cada contesa electoral, segons els resultats, si hi ha un resultat mitjanament favorable, o que es pugui llegir com a
favorable, per les forces que són partidàries de la
secessió o la independència, plantegen l'autodeterminació i la consulta autodeterminista.
En el món de l'empresa, i en el món de la política és exactament igual, tothom ha de ser conscient de quines són les condicions d'estabilitat
del sistema en què està immers i ningú no pot ignorar que un sistema que es sotmet constantment a la pregunta "què som?" i "com està format essencialment el sistema?" és un sistema que
no funciona. Per dir-ho molt clarament: les inversions nord-americanes dels Estats Units van
de Montreal a Toronto en el moment que el capital americà, poruc com tots els capitals - i
amb això no els estic dient res que no sàpiguen- s'adona que les condicions en les quals
ha fet les inversions a mig termini poden perillar.
I no m'estic referint només a aquest tipus d'estabilitat, també a l'estabilitat dels plans que fan les
persones, les famílies, els individus i les petites
empreses. No és només una qüestió d'estabilitat
del capital financer, que ja sabem que és molt
més volàtil i molt més sensible. M'estic referint
al fet que un país no pot anar endavant si no sap
amb una mínima certesa que les coses aniran
evolucionant amb un ritme que permeti fer càlculs de futur.
Si un país no pot fer càlculs de futur, un país no
pot avançar. I això és el que Catalunya ha de ser
capaç de comprometre en el moment en què
Espanya li doni una cosa que ha estat demanant, primer calladament, després més obertament i ara quasi clamorosament: ser reconeguda, en el nivell constitucional o en les lleis
fonamentals, en la lectura o en la modificació
de la Constitució i de les lleis bàsiques, com a
nació, com a nacionalitat.
Procés de devolució
a Itàlia i Gran Bretanya
Nosaltres hem definit el que entenem per federalisme i, concretament, per federalisme fiscal i
també els components bàsics del federalisme polític. Partim de la base que les quatre coses que
ara jo proposaré han d'anar precedides d'un
punt zero en el qual es reconegui que el camí recorregut és el que s'havia de recórrer. I que ara
som en un canvi d'etapa, que no som en un moment de condemnar el que havia succeït.
El programa
immediat d'un nou
govern haurà de ser
posar a zero els
rellotges de les
coses que s'han
endarrerit, de totes
les coses que estan
pendents.
�Som en el moment de veure que el que ha via
succeït en s permet d'anar endavant. Probablement no és tot el que desitjàvem, però sí que era
el que havíem dit que faríem, si ens ho mirem
amb calma. l Europa, que ens mira amb calma,
perquè està a la distància necessària per veure les
coses fredament, així ho veu. Quan els britànics
comencen el seu procés de devolució, quan els
italians inicien el seu procés federal de revisió de
la Constitució (que ara està parat pel problema
de Berlusconi amb els jutges, però que tirarà endavant, que seguirà endavant), ho fan perquè hi
ha un altre gran Estat europeu que ha anat endavant en la devolució i aquest Estat -no ens
enganyem- és Espanya.
El preàmbul del
Tractat diu
clarament que la
Unió Europea és una
Unió dels Estats i
dels pobles en la
qual tot es farà com
més a prop dels
ciutadans millor.
És evid ent que el cas d'Espanya és el cas en el
qual els països que avui estan portant a terme
processos de devolució de caràcter federal -no
dic estrictament federalistes o nominalment federalistes- s'han inspirat. Us ho puc dir perquè
he viscut un any a un d'aquests països , que és
Itàlia. l a Itàlia, això que en diuen ells el modelo
catalana és justament el que estic dient. El modelo catalano és la Catalunya amb autonomia
política forta, molt més forta que les regions italiane s, tot i que aqueste s tenen, el Lazio, per
exemple, segurament, un pressupost més gran
que la Generalitat de Catalunya. Però no es pot
com p arar des del punt de vista de la seva personalitat política i així ho veuen els italians. Els italians, confrontats a una cri si important de fatiga
fiscal a les regions del Nord i de les regions riques, han vist en el modelo catalano, en aquesta
transició espanyola cap a la dev olució de poders
importants a regions importants relativament riques dintre del conjunt, un model a seguir.
Els britànics, de la mateixa forma, han anat a un
procés que de vegades aquí desqualifiquem com
a insuficient i de vegades per exce ssiu. Es diu
que a Escòcia no li han donat en definitiva gran
cosa, però l'altre dia vam sentir, a la televi sió i a
la ràdio, que jutges escoce sos jutjaran a La Haia,
amb lleis escoceses, uns terroristes libis. N o vull
ni pensar el que passaria a Espanya si es pogués
dir el mateix substituint escocesos per catalans.
Us ho imagineu? Quin camí no hauríem d'haver
fet o no haurem d'haver fet perquè això algun
dia passi, suposem? l no estic dient que
Catalunya sigui Escòcia. Principalment, la singularitat catalana no és la de tenir jutges propi s
o lleis pròpies que tinguin relació amb la repressió del terrorisme, per exemple. Però en tot cas
és evident que el procés que s'ha endegat al
Regne Unit és un procés d'una importància política enorme i considerabilíssima i que ha estat
obligat per la necessitat de resoldre el problema
fonamental.
Si Tony Blair i M o Mowlan no formessin part
d'un govern que primer havia fet la devolució a
Escòcia i a Gal-les , tot el procés d'Irlanda del
Nord hauria estat mancat de base i de credibilitat. l us ho torno a dir: tinc la convicció, i ho sé,
que el govern britàni c ha anat per aquest camí
perquè ha vist que un altre Estat antic d'Europa
l'havia iniciat i havia arribat fins on havia arribat.
Una altra cosa és, i aquest és el punt en què estem, que aquests països ens han passat al davant,
és a dir, que en el procés d'alguna forma de reaccionar a la supranacionalització de la política
per la via de la devolució, de retornar als ciutadans la proximitat de tots aquells serveis, aquelles competències que es poden retornar per
�compensar l'allunyament d'aquelles que s'han
d'allunyar (com la defensa, com la moneda) ens
hem quedat una mica aturats.
El principi de la proximitat
Moltes vegades es diu que com es farà la devolució de competències, com s'organitzarà, qui
decidirà, en definitiva. I el problema no és qui
decidirà sinó en virtut de què decidirà, en virtut de quins principis es decidirà què es fa a
cada nivell. I aquest principi està establert ja en
el Tractat de la Unió Europea, tot i que de forma no massa efectiva. El preàmbul del Tractat
diu clarament que la Unió Europea és una unió
dels Estats i dels pobles en la qual tot es farà
com més a prop millor dels ciutadans. es a dir,
està establert que això sigui així i hem de saber
que aquest principi de la proximitat té excepcions, però que la regla és la proximitat, contra
el que va succeir a partir de la Revolució
Francesa i l'establiment de la democràcia nacional, de l'assemblea legislativa nacional com
a substitut del poder reial, que venia de dalt.
Aquest venia del poble, efectivament, però tornava al poble amb la mateixa contundència
unitària -quasi diria- que el poder reial; no
s'havia canviat la qualitat del poder en el seu
contacte de retorn als ciutadans, sí en el seu
origen, però no en el retorn. Bé, el que està
succeint a Europa ara és que, una mica forçats
per la necessitat de convèncer els ciutadans
que és possible anar a una Unió Europea, els
països, els Estats que l'impulsen, porten endavant processos de devolució.
Està canviant l'estructura i l'essència pròpia de
la democràcia. Em sembla que és evident que el
que estem veient que passa en els països europeus i passa entre nosaltres és que canvia el tipus
de democràcia, que canvia el concepte que en tenim, que som capaços d'imaginar situacions en
les quals els somnis democràtics més o menys
radicals, més o menys utòpics de finals del segle
passat, que s'han anat abandonant en aquest altre segle on la violència ha dominat i el poder de
les nacions i dels Estats s'ha fet molt més palès
que no pas els desitjos dels ciutadans, podran finalment tenir, amb una via que probablement no
havíem imaginat, un grau de realització més important del que podíem pensar fa vint anys.
Nosaltres, com a catalans, doncs, oferim lleialtat
federal. Nosaltres sabem que aquí a Catalunya
tot això anirà endavant, i que Espanya anírà endavant, si som capaços de fer joc net i de jugar
amb cartes vistes, de canviar el sistema.
Per què en díem lleialtat federal? Perquè d'alguna forma hem de marcar el pas endavant, perquè
els sistemes com els nostres es diuen federals
arreu, perquè el federalisme es va evitar en la
primera redacció constitucional sàviament per
evitar la impressió d'un retorn enrere cap a la
Primera República i cap a Pi i Margall, quan el
que estàvem fent -no ens enganyem- era establir una monarquia constitucional. Hauria estat
un retorn si més no terminològic i la preocupació per l'estabilitat era factor dominant. I perquè
molts pertanyem a partits que s'anomenen federals, amb congrés federal i comitès executius federals, que s'anomenen així, a més, després d'afirmar la sobirania del partit català com és el
Nosaltres, com a
catalans, oferim
lleialtat federal.
Sabem que aquí a
Catalunya tot això
anirà endavant i
que Espanya anirà
endavant si som
capaços de fer joc
net i de canviar el
sistema.
III
�nostre cas, no ho oblidem. I també i finalment, i
això no és el menys important, perquè la dreta
espanyola, el gran enemic del federalisme i de la
plurinacionalitat d'Espanya, ha hagut de pactar
amb el nacionalisme i ens regala l'ocasió única
de fer un pas endavant cap a la realització de les
nostres conviccions, cosa poc usual. Felicitem a
la dreta: en això sí que podem anar bé. Anem-hi!
No tenim al davant la reacció antiautonomista i
antiprogressista que va ser sempre qui va impedir que les paraules i els fets coincidissin, que els
programes dels partits i les definicions constitucionals fossin semblants, que utilitzessin la mateixa terminologia. En això tenim al davant alguns problemes que haurem de fer saltar.
se judici en el sentit propi de la paraula. Per tant
el dret a l'acritud, almenys la meva generació el
té. I tanmateix jo dic que aquesta acritud no pot
ser el nord inspirador i el tarannà i el sistema de
contacte que els catalans utilitzem amb el conjunt dels pobles d'Espanya, perquè d'aquí se'n
deriva no una solució sinó una complicació del
problema. Hem d'utilitzar la pedagogia, hem
d'utilitzar l'amistat, tot i tenir dret a l'acritud. Hi
tenim dret, però tenim també el dret i l'obligació
de superar-la per plantejar els temes importants
de la configuració d'una nova Espanya, d 'una
Espanya que no ha estat mai quallada, perquè
han passat quaranta anys de dictadura i vint anys
de democràcia des del final de la guerra. Ja és
hora de passar comptes en el bon sentit; i el balanç no és dolent. En això, ja ho he dit, som un
model europeu.
El valor de la confiança
Nosaltres ens enfrontem a la desconfiança com
a principi i al regateig com a mètode; ho ha dit
en Quim Nadal abans. Proposem justament la
confiança com a principi i, per començar, la
confiança en nosaltres mateixos, i l'amistat i la
pedagogia com a mètode, allò tan antic de la fraternitat. Una mica més de fraternitat, sense abusar, però una mica més de fraternitat i una mica
menys de paternalisme.
Tenim el dret de l'acritud. Perquè m'entengueu,
a Irlanda, l'afusellament d'ü'Sullivan, de l'últim
heroi nacional encara mort en l'enfrontament
amb Anglaterra, va ser fa més de setanta anys.
En canvi, jo vaig néixer tres mesos després de
l'afusellament d'un president elegit democràticament i afusellat sense pràcticament judici, sen-
El centre europeu
No puc deixar de preguntar-me, cada dia, quan
obro els diaris, de quin cantó acabaran estant els
d'Unió, si del cantó de Prodi o del cantó de
Cossiga. No sé si heu seguit aquesta vicenda,
aquesta història, que diuen els italians, i és molt
interessant. Fins ara, Unió Democràtica havia defensat Prodi contra Aznar en l'afer de l'entrada
de Berlusconi en el Partit Popular Europeu, ja ho
sabeu. I Aznar veu venir que, segons com vagin
les eleccions alemanyes, es pot quedar com el darrer cap de govern de dreta en un país gran de la
Unió Europea. I ha maldat per aconseguir que el
gran partit de la dreta italiana que és aquest partit que té un nom futbolístic -Forza Italia, es
Ens enfrontem a la
desconfiança com a
principi i al
regateig com a
mètode. Proposem
justament la
confiança com a
principi i, per
començar, Ja
confiança en
nosaltres mateixos.
�diu- entri en el Partit Popular Europeu. Això ho
ha aconseguit malgrat l'oposició de la base del
partit de Maertens, de la base del partit democristià flamenc, l'oposició d'Unió Democràtica
de Catalunya i del PNB i, evidentment, de Prodi.
Quan a UDC deien que volien contactes amb l'olivera no era perquè sí. Serà interessant veure
com els nostres democristians es situen davant de
la crisi italiana per saber també quin és realment
el seu desig de futur. Seguirem de prop aquest
afer. Aquí es decantarà el futur del centre europeu, probablement. I més encara, aquí es decidirà
també si a Europa neix un esquema nou amb
partit demòcrata i partit conservador, diguem-ho
així: amb catòlics i agnòstics a banda i banda, val
a dir sense igualació entre creences personals i
creences polítiques, o bé si roman l'esquema tradicional amb els laics contra els creients o
creients en el progrés contra creients en la tradició; o sigui, partits més ideologitzats, quasi diria,
més confessionals. Des de Catalunya seguirem
tot això amb atenció començant per la propera
reunió de Prodi amb Blair i Clinton. Us avanço
que jo sóc partidari, en política, de l'arte povera i
del minimalisme, més aviat. Ens ha sobrat un bon
tros de transcendentalisme.
Que la pau venci al terror
ACatalunya hi ha
un enorme, immens
desig de canvi.
Si hi ha una cosa transcendent, encara, en la política d'Europa és la sang innocent que es vessa
entre nosaltres, el terrorisme i la ceguesa que l'acompanya, així com la incapacitat dels polítics
per fer l'única cosa que la gent agrairia de debò:
aturar el terror sense generar-ne de nou. Però jo
estic convençut, i des de fa molt de temps, que
ens estem acostant al final de l'odi a Irlanda del
Nord. Al Regne Unit, gràcies a l'acció continuada de Major primer i de Blair ara, que ha estat
decisiu, amb la tenacitat fantàstica d'aquesta dona admirable que és Mo Mowlan i amb la intel·ligència de Hume, Trimble i Adams, gràcies a
tot això i a la inevitable caiguda de la tensió després d'anys i anys de terror, després que la sang
vessada sembli excessiva fins i tot a aquells que
l'han buscat, estem arribant finalment a la convicció que s'acosta el final de l'odi a Irlanda del
Nord. Jordi Solé Tura em deia abans d'ahir que
la solució de sobirania compartida que s'ha trobat per Irlanda del Nord és tan hàbil, que fins i
tot en el cas que el referèndum, que un eventual
referèndum de l'autodeterminació, acabés amb
una victòria dels que volen la unificació amb
Irlanda, no canviaria l'estatut real d 'Irlanda del
Nord perquè tot està previst.
Però el mé s important per nosaltres és que la
sortida dels presoners de l'IRA impulsarà defmitivament als presoners d'ETA -esperem-ho així- a pressionar sense treva la seva direcció política per sortir de la presó. S'haurà acabat un
capítol de la violència política que té arrels antiquíssimes, però sens dubte una causa pròxima
en el cinisme estúpid amb el qual el general
Franco va posar negre sobre blanc en el Butlletí
Oficial de l'Estat quan abolia els drets històrics
de les 'províncies traïdores' -ho deia el butlletí
oficial, no era un discurs ni unes declaracionsde Guipúscoa i Biscaia. Van obligar moralment
els funcionaris de la dictadura a practicar el terror oficial i la tortura, de la qual va néixer el terrorisme com a resposta.
S'ha de fer la
regionalització de
Catalunya, que és
un mandat del
Parlament no
acomplert. El
Parlament va votar
que s'havia de fer.
�Estigueu tranquils, que el dia que tot això succeeixi s'acabaran tots els ajustaments de comptes
que aquests dies estem contemplant. Alguns han
assenyalat que la justicia, impel-lida per la seva
pròpia manca de crèdit, ha esdevingut darrerament més justiciera del que mai havia estat, com
ha dit jàuregui en una interessantissima entrevista a l'ABC. Es referia no només al judici present,
sinó també als judicis Filesa, HB -amb una
sentència duríssima també- i GAL. j àuregui
respecta les sentències i garanteix que el PSOE
"no se echarà al monte". Que quedi clar.
De passada hauria de dir que les declaracions
conciliadores que s'han fet des de Catalunya serien d'agrair encara més si haguessin estat precedides l'any 1995 de la mateixa equanimitat en
el moment de decidir la retirada del suport al govern Gonzàlez, en comptes de la puntilla que va
significar el famós discurs de Molins després
d'aquell corral de la Pacheca, d'aquell desastre
d'escenari del Congrés de Madrid amb crits i
gestos malsonants, organitzat pels diputats del
Partit Popular contra Narcís Serra, un vice-president català del govern espanyol, que a més havia desactivat amb mà mestre la més perillosa de
les mines polítiques existents en el moment de la
transició i que era més grollerament atacat també, potser no en la causa de l'atac però sí en la
forma, perquè era català. No mereixia aquell
comportament per part de Convergència. I que
consti que no farem mai de la catalanitat de cap
de nosaltres una excusa per no haver de reconèixer cap dels errors que podem haver comès, que
n'hem comès.
Desig de canvi
j
j
Però ara, sincerament, mirem el futur amb esperança. A Catalunya hi ha un enorme, un immens
desig de canvi. La primera sorpresa la vaig tenir
a Roma, abans de tornar, en veure que un absent
suscitava tantes esperances. Això havia de ser
forçosament el senyal que alguna cosa anava
molt malament. Solament el clima dominant de
cansament ho podia explicar. Altrament la política, com sabem, no té entranyes i el que no hi és
no hi és comptat.
La segona i més agradable sorpresa l'he tinguda
aquí, escoltant la gent, anant allà on per la meva
feina d'alcalde de Barcelona no m'havia pogut
acostar o no massa o no prou. Ara ja sé dues coses, Catalunya endins: una, que els entenc, i
dues: que m'entenen.
He parlat amb pagesos del Bages i del Solsonès;
regants de l'Urgell i del Baix Empordà; propietaris, gent del camp de Tarragona; companys del
partit del Baix Penedès; olivaires més o menys
efimers de Vilanova, a qui hauria volgut dir i diré que més que una olivera el que convé aquí és
una bona tramuntana, que s'endugui les teranyines que hi ha penjades a l'ambient; poetes de
Banyoles i de Girona; empresaris de Barcelona; i
cada dia al carrer amb els nostres: taxistes, porters, farmacèutics, l'altre dia a La Roca amb
amics d'en Romà Planas i la gent de Caldetes;
joves i vells; passavolants; tipus entotsolats que
he trobat a la barra de la cafeteria d'algun hospital; gent que, com deia un company de Palamós,
són catalanistes perquè s'estimen Catalunya,
tant si ho fan en català com si ho fan en castellà,
Qui parla de ciència
a Catalunya? Tenim
la millor escola
d'oceanografia i
cap vaixell, el
millor físic i és a
París, el millor
cardiòleg i no volen
que torni de Nova
York.
�i que estan tips que els posin entre l'espasa i la
paret de la seva identitat, tips que els demanin el
carnet de catalanitat cada dia.
El proper govern i
les coses pendents
El nom de Catalunya s'ha fet servir per moltes
rucades; rucades de ruc, no de roc. Però també
s'han fet coses bones. No prou. Perquè hi ha
massa coses que s'han deixat de fer; us les dic
molt ràpidament, però us les dic perquè em temo que serà l'ordre del dia del proper govern
durant els dos primers anys. Coses que s'han
deixat de fer:
- Les rieres, els eixos, els recs i els canals i preses
d'aigua. I totes aquestes coses tenen noms, no
són un genèric: és Maresme, és Pirineu, és
Urgell, és Garrigues i és Rialb.
Les empreses de la
Generalitat perden
diners, totes menys
una: Catalana
d'Iniciatives,
gestionada per en
Francesc Raventós.
Els hem d'ensenyar
fins i tot a ser bons
empresaris!
11
- L'aeroport, el port, el desviament del riu
Llobregat, la neteja del Besòs. La pota sud ha trigat més a fer-se que tot el sistema de potes i de
rondes: en tres anys o quatre vam fer trenta
quilòmetres i hem trigat sis anys per fer la pota,
la famosa pota que ningú no volia fer. I us haig
de dir que el desviament del riu està aprovat i
dotat financerament amb quatre mil milions de
l'època des de l'any 1986, si no recordo malament. (En Tejedor i jo ho vam explicar aquell
any a la Plaça de Catalunya d'El Prat i no ens
van treure a cops de peu).
- Metro, metro i metro. Els Ferrocarrils Catalans
els han pintat de blanc i en diuen metro, però no
cola. Tramvies, metro lleuger, monorails: ni s'han provat, quan a totes les ciutats europees on
anem en velem.
- Un projecte per al Maresme sense el dogal del
tren de la costa.
- L'ampliació de la Fira de Barcelona, el Palau de
Congressos... en Joan Clos hi està lluitant.
- El pla d'hotels es va fer, sí, però tots sabem
malgré qui.
- La reconstrucció del Liceu també, però ja sabem amb quins diners, que tampoc eren del grat
de segons qui.
- El segon Congrés de Municipis i la unificació
de les dues federacions o associacions de municipis: aquest és un tema cabdal, o dos temes
cabdals; són dos temes diferents que de vegades es confonen, són dos temes diferents que
tanmateix es fan servir l'un per l'altre quan es
vol evitar el congrés, amb l'excusa que amb el
congrés es buscarà una unificació, que tot el
poble català agrairia, però que el partit dominant, el partit oficial, considera un perill. Ho
considera un perill perquè la seva tàctica ha estat la divisió a Catalunya, no deixar que hi hagués res que fos molt important davant del govern: no als municipis, no a l'àrea
Metropolitana, no a les comarques fortes que
no siguin purament el contrapès de les capitals
-que eren normalment més progressistes-,
tot ben apanyat, tot ben equilibrat perquè res
Si no s'arrisca no es
guanya. Catalunya
podria estar
arriscant poc.
�El govern que tenim
segurament és una
de le pitjors
empreses de
Catalunya i la moral
de treball hi és molt
baixa.
n o es bellugui. Aquesta és una mica la impressió que dóna l'organització territorial del país.
(G ir on a- Salt- Sa rr ià
Banyoles-Girona) .
- S'ha de fer la regionalització de Catalunya,
que és un mandat del Parlament no ac omplert.
El Parlament va votar qu e s'havia de fer . És cert
que es va votar juntament amb la prop osta de
la creació d 'una provín cia única i es va votar
per aix ò probablement perquè se sabia que la
província única era impracticable i aleshores
també ho era la regionalització. N o és purament una ass ignatura p endent des del punt de
vista formal, ho és de s del punt de vista de la
bona marxa de Catalunya. es que si no hi han
sub jectes i protagonistes a Catalunya que tinguin cos, que tinguin força ... no farem res. I les
regions el tindran. Imagineu-vos set regions on
hi ha , a més de les quatre actu als, les dues de la
província de Barcelona amb la regió metropolitana i la Catalunya C entral, que han de vertebrar Vic i Manresa , M anresa i Vic amb
Igualada, i que estan d 'acord a ver tebrar.
Imagineu-vos també que el Pirineu esdevé una
regió de planificació i l'Ebre també. No pot ser
que Catalunya segueixi vivint sense que el
Pirineu existeixi: des d'un punt de vista administratiu no hi és. I l'Ebre tamp oc . Són noms
forts de la història de C atalunya i de la problemàtica de Catalunya qu e es necessit en per
gov ern ar. N o és purament un compliment del
desig d 'un Parl ament cat alà un dia d eterminat
en què això es va votar. És una necessitat que
no s'ha entès, perquè l'únic que s' ha vist és la
necessitat de concentrar.
- El desenclavament d'Olot, que encara no
està resolt.
- El desenvolupament de les àrees metropolitane s del camp de Tarragona i de l'àrea de Girona
eventualment
l'eix
- La Carta Municipal de Barcelona. Quan jo
. vaig marxar ja la vam aprovar i per unanimitat.
Quin problema hi ha via per que la Generalitat li
donés el vist-i-plau? La C arta Municipal, que
ara vin drà, perquè en Clo s ho està aconseguint,
però quinze any s després d 'haver-se començat.
- La conversió de les comarques en entitats àgils.
- La solució del problema del futur de les diputacions.
- L'autèntic debat educatiu i cultural qu e s'està
produint a tot Europa i als Estats Units, quan
aquí encara ens neguem a veure el mé s elemental i és que les escoles subvencionades no poden
defugir obrir-se a les m inories ètniques, com
pretén el conseller d'Ensenyament en aquest
moment.
- El cam p català i el seu futur. M 'he trobat amb
la sorpresa que el camp no tenia interlocució,
que no hi han idees sobre això al govern; no hi
són ; les tenen ells, els del camp, però no el govern. No se sap que se'ls hagi fet una oferta o
que hi hagi hagut un gran debat en el Parlament
o allà on sigui sobre què s'ha de fer en el camp
en vistes de la PAC i de l'Agenda 2000 de la
Unió Europea.
- L'urbanisme encara en mans d'una sola perso-
�na , perfectament respectable però anacromcament encarregada de tot a imatge i semblança de
tot el sistema, que és sempre el mateix. La degradació urbanística de la costa, que aquest senyor no ha pogut impedir i que Raimon Obiols
sem pre rec orda.
El que he dit és que
el català no ens ha
d'importar només a
nosaltres. És un
patrimoni comú,
una riquesa de tots.
Ho ha de ser.
- La ciència. Qui parla de la ciència a Catalunya?
Tenim la millor escola d'oceanografia i cap vaixell ---com deia l'altre dia Ramon Margalef-; el
millor fisic, i és a Parí s; el millor cardiòleg, i no
volen que torni: és a N ova York, i ha fet una proposta per tornar i aquí a Catalunya li han dit: no,
no tornis. No pot ser.
- Les autopistes i la seva reversió, les infrastructures cabdals de Catalunya, l'aeroport en mans
d'AENA encara. Són els enginyers aeronàutics,
molt respectables, però que no en saben de vendre , no són bons comerciants. AENA és una societat estatal que ha derivat d'una direcció general, i a més corporativa, dominada per un cos
general molt respectable, però que el que no sap
és vendre ni atendre el client, per dir-ho d'alguna manera.
El govern català
no sap fer d'empresari
- Les empreses de la Generalitat perden diners
totes, segons la premsa de la setmana passada.
Totes excepte una: Catalana d'Iniciatives, gestionada per en Francesc Raventós, a qui he vist en
aquest acte , i presidida a mitges per en Clos, en
forma rotativa amb el conseller d'Indústria. Els
hem d 'ensenyar fins i tot a ser bons empresaris!
L'única empresa en la que van bé, que ha guanyat quatre-cents milions aquest any passat, gràcies al cable, per cert, que també va ser una idea
de l'Ajuntament de Barcelona -permeteu-me la
immodèstia-, l'única empresa que va realment
bé és la que porta en Raventós. Bé, hi va haver
una empresa de capital risc de la Generalitat
que nosaltres -deixeu-m'ho dir, ara sí que ja es
pot dir, no?- vam haver d'englobar, vam haver
d 'assumir perquè tenia pèrdues, i la no stra, que
es deia Iniciatives S.A. tenia guanys. l entr e les
pèrdues d'una i els guanys de l'altra vam fer la
pau i vam tirar endavant una empresa que avui
està guanyant diners perquè la porten els mateixos que portaven Iniciatives.
El deute de la Generalitat
- L'acumulació de deute que ens deixen, que
potser és el més important: dos bilions, amb una
disminució de les inversions possibles, quan a
l'Ajuntament de Barcelona i a l'alcalde Clos l'acusen de fer ma ssa obres. l si no en fes cap? Què
dirien? Què diria l'oposició? Què no diria? Del
que havien costat els Jocs Olímpics, que allò era
una filfa, que va ser una foguerada, que no hi havia res al darrere, que no hi havia capacitat, que
Barcelona havia fet una gran festa però que ara
no la podia pagar. Sí, sí, Barcelona no només la
pot pagar, sinó que, a més a més, es pot permetre el luxe de fer-ne una altre, de preparar-ne
una altra i mentrestant de fer tot el que està fent.
Hem passat molta gana d'inversions en aquests
�sis anys, perquè l'èxit del 92 -ara estic parlant
no dels Jocs, sinó de les inversions i de les transformacions de la ciutat-, ens l'han fet pagar. Ha
costat.
Recordo que el dia després dels Jocs ja vam demanar óhi havia presents en Pep Borrell, ministre d'Obres Públiques, i els representants de la
Generalitató que es constituís un organisme
semblant al holding olímpic, que vam fer servir
per fer les rondes i les instal·lacions, per atacar el
tema del delta del Llobregat: no es va fer. No hi
ha hagut comissari, ni comissionat, ni conseller
delegat, ni manager, més enllà d'un Secretari
d'Estat, un director general, un conseller, que
treien el seu temps a partir de mil coses diferents. I així hem anat: desviament del riu, pota
sud, aeroport, port, son encara, a les beceroles.
Continuem amb els assumptes pendents:
- La reforma de l'Administració Pública, la finestreta única. Amb els programes de qualitat.
- La justícia ràpida.
- La reforma de l'Administració Pública és potser el més cridaner. Que la Generalitat no l'hagi
feta ni se n'hagi preocupat en cap moment és
sorprenent.
- La cultura viva i lliure, no la normalització només o la nacionalització, només... En la indústria
del llibre en castellà som els primers productors
en el món i no ho sembla.
Dit això, com ha dit abans en Quim Nadal, a
Catalunya es viu bé, llevat de la gent que s'ho
passa malament, que encara és molta, massa, i
que té un tractament patèticament paternalista i
clientelista. Hi ha un grup de gent que ha millorat i que té expectatives. El que passa és que es
pot viure bé, fins i tot millorar amb la millora eu. ropea dels últims anys i tanmateix anar perdent
peu, relativament.
Si no s'arrisca no es guanya. I Catalunya podria
estar arriscant poc, fusionant poc les seves empreses o bé no construint teixit veritablement resistent de les petites, com està passant a regions
com el Veneto, la regió de Lille o de Lió, o de
Cambridge.
Escola i cultura
El govern que tenim, segurament, és una de les
pitjors empreses de Catalunya. La moral de treball hi és baixa. En el camp de l'educació, per
exemple, és baixíssima, malgrat els esforços de
persones de qualitat, que n'hi ha, massa amades,
i presoneres del paradigma una mica carrincló
que va eixir del cisma de Pujol i els seus respecte del mainstream, el corrent principal, de l'escola activa catalana. Estic parlant de fa molts anys.
Hem de canviar tot això .
No pot ser que les esperances generades per
l'Assemblea de Catalunya, pel Congrés de
Cultura Catalana, la tradició pedagògica dels patronats municipals i de Rosa Sensat, el rnunicipalisme republicà i l'antifranquisme, i tota la riquesa de les aportacions dels municipis catalans
en aquests anys, la tradició de la Universitat
El nacionalisme
genèric, oficial, ha
estat necessari
però ha deixat de
ser útil per
Catalunya. El
catalanisme passa
a primer pla.
�Autònoma, els intercanvis positiu s amb les reformes pr ogressistes arreu d'Esp anya en els darrers vint anys, la revifalla literària dels anys 60 i
l'influx d'escriptors llatin oamericans , l'immens
interès que susciten avui la p oesia, la dansa i el
teatre, l'èxit dels cantants catalans arreu, i l'empenta de les televisions i ràdios locals no pot ser ,
dic, que totes aquestes aportacions no tinguin on
des embocar, on anar a parar, que tot això acabi
en discussions fratricides sobre la llengua i en
anatemes creuats entre uns i altre s.
És hora d'agrair els
serveis prestats.
Hem de donar les
gràcies a qui ha fet
serveis al país però
que segurament ja
no en pot donar
més. Donem les
gràcies però també
és el moment de no
amagar les
insuficiències, que
són notòries i que
són conegudes per
bé que poc
ventilades.
S'ha d'acabar amb el vegetar de l'escola pública
catalana i la pràctica desaparició de l'escola municipal dels patronats d'estil anglosaxó. Resoldre
la lenta burocratització de la TV catalana que
sap, una mica com la ciutat de Roma, que mai
serà el que havia estat al principi. Hem d 'acabar
les picabaralles teatrals mancades d 'autèntic dra matisme i les adjudicacions interessades de freqüències per mantenir les coses com estan, sem pre utilitzant el nom de Catalunya per mantenir
el domini d'una determinada concepció de l'art,
de la creació, de la cultura i de l'e scola que ni tan
sols té representants de gran mèrit i va sobrada
d'apologiste s i d'inquisidors.
A veure, quan oferirem als p oble s d'Espanya
col -laboraci ó en l'elaboració d'una història comuna? Què hauria fet en Vicens-Vives si hagués
sobreviscut? Quan tindrem un llibre de text igual
a Almeria i aquí perquè ells sàpiguen què és
l'Onze de Setembre? Per què ens estranya que
quan nosaltres parlem de l'Onze de Setembre i
del Rafel de Casanova s'exclamin, de desconèixer-ho i fins i tot d'ignorar-ho? No ens ha d'estranyar: no ho hem explicat mai ; hem reivindi-
cat, en tot cas, que nosaltres tinguéssim la possibilitat d'estudiar a cas a nostra la història de
Catalunya. Per ò, exp licar-h o fora? Quan ho hem
ofert, això? També podríem esperar que fos
l'Estat qui ens ho digués, és veritat, però llavor s
estaríem negant tota la nostra teoria, que és la
d'autogovern. Som no saltres qui hem de començar. .. I és l'Estat qui ha de dir sí o no . L'hem
de convèncer. Els hem de convèn cer. No sem pre
estan en contra d'això. Desconeixen.
El català, patrimoni de tot l'Estat
L'altre dia, quan vaig dir que el català havia de
ser patrimoni cooficial de l'Estat, que és una riquesa de l'Estat espanyol, i no una càrrega, quan
deia que el català és una riquesa de l'Estat espanyol, que l'hauria de protegir, uns quants van
interpretar que havia dit que a Almeria s'havia
d'ensenyar el català forç osament i amb van venir
a protestar.
I els vaig dir: no, estigueu tranquils. El que he dit
és que el català no ens ha d'importar només a
no saltres. És un patrimoni comú, una riquesa de
tots. Ho ha de ser.
Personalment valoro totes les expressions culturals que ens han vingut de fora però que ja són
nostres, perquè algunes són nostres: no és només
que aquí el flamenco sigui important i sigui importat, no. Es que aquí hi ha flamenco autòcton,
molt important, des del Peret fins a la Mayte
Marrin, fins a la Ginesa Ortega. Penseu en Mayte
cantant amb Tete M ontoliu o en la rumba catala-
Ho hem de fer per
Catalunva, no per
un partit. Aquest és
en sentit de l'acte
d'avui i del
document que s'ha
presentat.
�na del Gato Pérez. Tot això, que nosaltres sabem
fer i que no hem reconegut prou, hem d'aconseguir que Espanya ho sàpiga i ho reconegui, que
reconegui que Catalunya és una protagonista
molt creativa, molt important d'Espanya.
Catalunya protagonista
M ireu, la vida és canvi. El que sí que no saltres
hem de garantir és quines ser an les lleis d'evolució del procés a través del qu al nosaltres volem
més autoritat i aqu estes lleis són la lleialtat federal, la prudència i la cautela pel qu e fa als terminis i al clima que es vagi creant i, al mateix
temps, la capacitat de Catalunya de jugar un paper protagonista, n o passiu, en la configuració
de l'Estat espanyol, de la nova Espanya, de
l'Espanya plural, de l'Espanya de les nacionalitats i les regions. No hauria de ser Catalunya, per
m oltes raons, qui prengués la iniciativa d'una
pedagogia mútua entr e les Esp anye s? N o ens
adonem que fent això -que ho farem, en cinc o
deu anys, perquè això no es p ot fer en dos
an ys- estarem p osant les bases d 'una cultura
política estable o d'un imaginari col-lectiu compartit, que ara mateix ens manca cruelment
quan volem ser entesos i entendre? No ens ad onem que alh ora est em establint la certesa d'una
autèntica integració del s ciutadans de
Catalunya, vells o nous, vells i nous, en una cultura catalana m oderna i curiosa dels seus diversos components tant com gelosa de la seva autonomia? Què ens diuen els propis i mé s afalagats
prota goni stes de la mé s influ ent de les cultures,
que és la cultura tele visiva? Què ens diuen Àn-
gels Barceló, des de Madrid, o Andreu
Buenafuente, aquest a qui no van deixar anar a
Roma perquè li van prohibir que hi anés? Què
diuen? Que la Catalunya oficial no els interessa i
que vivim massa tancats. Ho diuen ells.
Apliquem-nos aquesta reflexió.
El nacionalisme genèric, oficial, ha estat necessari però ha deixat de ser útil per Catalunya. El catalanisme, que és el nacionalisme específic del s
catalans, i per tant més genuí, passa a primer pla.
I en això estic d'acord amb alguns dels textos
que abans hem comentat. El catalanisme és un
determinat tipus de nacionalisme. N o és qualsevol nacionalisme. Tots els nacionalismes per definició de nacionalisme són diferents, són d'una
nació. Hem de dir que en el nacionalisme el lloc
de la nació i el país i el sentiments i la raó és diferent en cada cas .
I en el cas de Catalunya, en el cas del catalanisme, podem dir: el catalanisme és un determinat
tipus de nacionalisme molt diferent d'altres que
troba la seva raó de ser alhora en la identitat i en
l'obertura, en l'afirmació i la generositat, que ens
són necessàries per ser qui som i per ser tan feliços com podem arribar a ser, en la unió i la llibertat, que és la millor definició de federalisme.
Catalunya no es realitzarà si no és protagonitzant, amb d'altres però protagonitzant, la transformació d'Espanya en un autèntic Estat de diverses nacionalitats i regions, com a fragment
respectat i útil d'una Europa dels pobles. Els sectors més desperts del nacionalisme oficial se n'han adonat, però ja és un xic tard. Es un xic tard
no per a ells, però sí per canviar el tarannà del
conjunt del catalanisme oficial.
Faig una invitació a
tots els que tenen
alguna cosa a dir, a
tots els qui vulguin
canviar la direcció
de Catalunya per
fer-la més lliure,
més rica i més
justa.
�Gràcies pels serveis prestats
Els hem d'ajudar, però: els cridem a establir un
diàleg franc, que serà profitós per tots. S'ha abusat excessivament del recurs al nominalisme i al
carisma dellider no per solucionar sinó de vegades per amagar els problemes sota la catifa de la
conformitat. Es hora d'agrair els serveis prestats.
Hem de donar les gràcies a qui ha fet serveis al
país, però que segurament ja no en pot donar
més. Donem les gràcies, però també és el moment de no amagar les falles i les insuficiències,
que són notòries i que són conegudes per bé que
poc ventilades.
Ho hem de fer per Catalunya, no per un partit.
Aquest és el sentit de l'acte d'avui i del document que s'ha presentat, que cal prendre no com
un punt d'arribada sinó justament com un punt
de partida, com una invitació. Una invitació a
tots els que tenen alguna cosa a dir, a tots els qui
vulguin canviar la direcció de Catalunya per ferla més lliure, més rica i més justa.
Vinga, eixoriviu-vos, que tot això va molt de
debò.
Visca Catalunya!
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Voluntat de canvi
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de la Música Catalana (Barcelona)
Abstract
A summary of the resource.
Intervenció de Pasqual Maragall en la presentació del document "Per Catalunya: ara, un nou federalisme" la proposta del PSC.
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Subject
The topic of the resource
Campanyes
Canvi
Federalisme
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Catalunya
Eleccions
Parlament de Catalunya
Model social
Acció política
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1998-09-09
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/689/19910510_LV.pdf
a1df7b2ef76f62a2582c4034588e5c39
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
10/05/1991
La Vanguardia, p.022, Opinión
Vivienda asequible
PASQUAL MARAGALL
Durante mi estancia en Los Ángeles, en 1984, con motivo de los Juegos Olímpicos, conecté
con un grupo de profesores de la Universidad del Sur de California, dirigido por George
Lefcoe, que trabajaban en el nuevo concepto de vivienda asequible, "affordable housing".
La vivienda asequible no es vivienda pública, sino vivienda privada o cooperativa, que cuenta
con sistemas varios de financiación -más o menos ayudada por el sector público- que permiten
situar sus precios en la banda baja de los del mercado.
Desde 1984 hasta hoy nuestros contactos han seguido y el concepto se ha popularizado.
Hace casi dos años, en Londres, se reunió una conferencia angloamericana sobre esta cuestión,
que dio lugar, a diversos trabajos los cuales se han convertido ya en punto de referencia entre
los especialistas. La conferencia era, repito, exclusivamente angloamericana, con una única
excepción: el Ayuntamiento de Barcelona.
Joan Busquets, Xavier Roig, Xavier Valls, Joan Clos y yo mismo preparamos para aquella
ocasión unos materiales sobre lo que estábamos haciendo en Barcelona. Se incluían
operaciones e iniciativas tales como los Porxos d'en Fontseré, Barcelona Rehabilitado,
Procivesa, Regesa, Herrerías Torras, Nova Icaria, Vall d'Hebron. Precisamente estos días
acabamos de recibir la visita de un grupo, con el profesor Lefcoe al frente, atraído por la
peculiaridad y las posibilidades de la experiencia de Barcelona.
La curiosidad que existe en los círculos especializados por el desarrollo de las iniciativas de
Barcelona es grande. El alcalde de Munich, ciudad que también tiene la experiencia de poseer
una villa olímpica, así como otros responsables socialdemócratas europeos, van a reunirse con
responsables políticos y técnicos de Barcelona, para abordar una revisión de la política
socialdemócrata de la vivienda.
En este sentido, durante los últimos años hemos tenido contactos con el líder británico Neil
Kinnock y el hábil John Smith, ministro de Hacienda del gabinete laborista en la sombra; con
los responsables de eurociudades -en especial con los de Rotterdam, que desde el mítico Van
den Broek y sus 16 barrios rehabilitados en los años 60 es todavía una referencia ineludible-; y
con los dirigentes de Viena, la ciudad cuna de la política socialdemócrata de vivienda, donde el
barrio de Karl Marx Hof es una referencia urbanística evidente de nuestra Vila Olímpica.
Hace poco ha visitado Barcelona el hasta ahora alcalde de Estocolmo, Mats Hulth, quien me
expuso su política de alquileres medios pero totalmente controlados, con un ligero diapasón
entre 70.000 y 100.000 pesetas de alquiler por 100 m2. Por cierto, que la promoción más cara,
en la banda alta de ese intervalo, vendible a los 2 años en 50 millones el apartamento, es la de
Ricardo Bofill.
Hay un consenso bastante generalizado sobre la conveniencia de disminuir las cotas de
vivienda pública. No por un fetichismo económico cualquiera, sino porque no dan buen
resultado un mercado con presencia importante de vivienda pública, excepto Estocolmo. En
efecto, desde la Viena de los años 20 y el Londres del 45, la sociedad ha cambiado. La
27 de 204
�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
capacidad adquisitiva de los ciudadanos ha aumentado y se quiere vivienda propia o alquileres
asequibles, no necesariamente públicos.
La vivienda asequible trata de llenar el hueco del segmento de la clase media (de obreros
cualificados a estudiantes y profesionales jóvenes) que, si no obtienen acomodo a precios en la
banda baja del mercado, presiona sobre la vivienda pública, excluyendo a aquellos que estarían
legitimados para reclamarla (expropiados, desplazados, etcétera).
La vivienda asequible, por consiguiente, se convierte en aliada de la vivienda pública o social
bien entendida y proporcionada en cantidades precisas y limitadas a colectivos muy concretos.
Pero no es lo mismo. Para entendernos, cumpliría en parte la función que las Cajas cubrieron con sistemas de reparto hoy trasnochados- en los años 50 y 60.
El objetivo sería el conjunto de ciudadanos o familias con ingresos medios -de hasta 5 o 6
veces el salario mínimo-, al que ofrecer viviendas de un precio equivalente a una vez y media el
máximo previsto en las leyes estatales y autonómicas de protección oficial.
Este coste máximo de protección oficial (110.000 pesetas/m2 construido) impide que en el
término municipal de Barcelona se hagan viviendas protegidas. Es sencillamente imposible
encontrar constructores y vendedores de suelo a esos precios. Eso sólo sería posible a un precio
del suelo tan inferior al de mercado (y al de expropiación), que el Ayuntamiento no podría
ofrecer más que disponiendo de recursos que le obligarían a elevar la presión fiscal más allá de
lo que los ciudadanos aceptarían.
Por consiguiente, éste no es el camino. Quizás sea posible en Zaragoza, municipio con 1.000
km2 de término y 500 de ellos de propiedad municipal, o incluso en Madrid, con 600 km2 de
término y la meseta alrededor, pero no es Barcelona, con 97 km2 de término y sólo 64 efectivos
(hay que descontar Collserola y Montjuïc), totalmente abarrotados.
Sólo hay dos soluciones, pues, para ofrecer vivienda asequible y lo ideal sería combinar las dos.
La primera únicamente puede vislumbrarla el Estado: crédito hipotecario más barato y más
largo, como en Gran Bretaña. La segunda es factible desde el municipio: participar en el
mercado o condicionarlo, para convertir en una reducción de precios la eventual participación
en los beneficios del sector; o influir de alguna forma en el mercado.
Esto es lo que estamos haciendo en Barcelona desde 1985: utilizar diversos medios para inducir
a promotores privados a discriminar precios en sus ofertas grandes, reservando de un cuarto a
un tercio de las viviendas para su disposición a precio de coste (una vez y media los módulos
oficiales) y cargando todo el beneficio posible en el resto de la operación.
PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona
28 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1151
Title
A name given to the resource
Vivienda asequible
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Habitatge
Barcelona
Acció política
Model social
Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1991-05-10
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
Alcalde de Barcelona
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1361/19931026d_00593.pdf
f587c9bb6b25088ddceb0387e1bf9d26
PDF Text
Text
4Proposta de parlament de l'Alcalde. VISITA DEL PRINCEP FELIP DE BELGICA, ACOMPANYAT
DE REPRESENTANTS DEL MON EMPRESARIAL I ECONOMIC BELGA. 26.10.93.
Mons neur,
Señor Ministro,
Señor Presidente de la Federation des Enterprises de Belgique,
Sr. Cónsul General,
Señoras y Señores,
Salutación
Sean bienvenidos a Barcelona.
Es para mi una satisfacción acogerles en el Saló de Cent del
Ayuntamiento, que en su histórica función de sala de reunión del
Gobierno de la ciudad estuvo estrechamente ligado a las
actividads productivas y comerciales.
Quiero saludar especialmente a Su Alteza el Príncipe Felipe, a
quien tuve el honor de conocer en ocasión de los Juegos
Olímpicos, cuando encabezó la representación de Bélgica.
Presentación de Barcelona
- Una ciudad transformada, que une a su rico pasado histórico su
ambición de futuro apoyada en su dinamismo del presente.
- El bilión (español) de pesetas de inversiones directas con
motivo de la preparación de la ciudad para los Juegos Olímpicos
�2-
nos ha dejado una ciudad con infraestructuras competitivas.
A ello hay que añadir la movilización de las energías de amplios
sectores de la ciudad así como la experiencia adquirida en el
campo de la organización.
La ciudad ha crecido en cantidad i ha mejorado en calidad.
Els nous projectes de Barcelona
Però Barcelona no s'ha aturat amb els Jocs.
Barcelona està transformant avui 1000 hectàrees de sol en una
vintena de zones de la ciutat, en una estreta col.laboració entre
l'Ajuntament i els promotors privats.
Vostés tenen una publicació a les mans, anomenada "Barcelona New
Projects", que els informa del que són aquests projectes i de les
oportunitats de negoci que s'obren, en cada cas, per a la
iniciativa privada.
Amb molt de gust els ampliarem la informació en tot allò que
sigui del seu interés.
�3-
La candidatura de Barcelona persa ser Seu de l'Agència Europea
d'Avaluació dels Medicaments
Però els projectes de Barcelona no es limiten, com és natural, al
desenvolupament urbanístic. Tradicionalment, Barcelona ha estat
un centre internacional de negocis de tota mena. Centenars
d'empreses belgues operen des de fa molts anys entre nosaltres,
algunes tan importants com Solvay, AGFA Gevaert, Glaverbel,
Generale Bank o la Banque Bruxelles Lambert.
Una prova de la vocació internacional i europea de Barcelona és
la nostra candidatura per acollir la seu de l' Agència Europea
d'Avaluació dels Medicaments.
Des de fa més de dos anys i mig, el Govern Espanyol, la
Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona, tota la
industria farmacèutica installada a Espanya, aplegada a
Farmaindústria, i la Cambra de Comerç estem fent una activa
campanya per aconseguir-ho.
Vostés tenen en la documentació que els hem facilitat el llibre
de presentació de la notra candidatura, de la que voldria
destacar alguns punts:
* Un magnífic edifici, ubicat al cor de la Vil.la Olímpica,
a prop del mar, a quinze minuts de l'aeroport pel cinturó, que la
ciutat de Barcelona ofereix perfectament equipat a la Comunitat
�4
Europea.
*
La concentració del 60o de la industria farmacèutica
instal.lada a Espanya està localitzada a Barcelona.
*
Barcelona té cinc Universitats de gran prestigi (130.000
estudiants),
amb facultats de medecina, de biologia i de
farmàcia molt reconegudes.
* Barcelona compta amb un bon sistema sanitari públic, que
ha estat recentment citat com a exemple per la OMS.
*
Algunes de les clíniques privades i centres de diagnòstic
més prestigiosos d'Europa estaninstal.lats a Barcelona i acullen
pacients de tot el món: Barraquer, Puigvert, Planas, Dexeus,
Quirón, Corachán, etc.
*
El suport entusiasta de totes les institucions i empreses
españoles, catalanes i barcelonines. També hi ha moltes empreses
no espanyoles, de diferents països d'Europa que ens donen suport,
així com diversos governs veuen amb simpatía la nostra
candidatura, com és el cas d'Alemanya, Itàlia i França.
El proper dia 29 es decidirà el repartiment de les seus europees.
Bèlgica exerceix en aquest moment la presidència del Consell de
Ministres de la Comunitat. Que vostès veiessin també amb simpatia
�s,la nostra candidatura ens podria ajudar molt.
Els desitjo una bona i profitosa estada a Barcelona.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4267
Title
A name given to the resource
Visita del Príncep Felip de Bèlgica, acompanyat dels representants del món empresarial i econòmic belga
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Language
A language of the resource
Català
Castellà
Subject
The topic of the resource
Competitivitat
Relacions Internacionals
Barcelona
Acció política
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1993-10-26
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1217/19900421d_00377.pdf
74f4242a6dd6f32a1b83630b7d05c0a6
PDF Text
Text
VISITA DEL PRINCEP D'ASTURIES I DE GIRONA A L'AJUNTAMENT
DE BARCELONA. PARAULES DEL SENYO
ALCALDE. 21/4/90
ALTEZA:
EN NOM DE LA CORPORACIO QUE PRESIDEIXO, FORMADA COM A TAL EN EL
SEGLE XIII EN AQUESTA MATEIXA SALA, VULL QUE SAPIGUEU QUE ÉS UN
HONOR PER A NOSALTRES REBRE-US AVUI AQUI, COM EL 30 DE MAIG DE
1.981 AL VOSTRE PARE EN OCASIO TAN SIGNIFICATIVA PEL CAPGIRAMENT
É
DEL CLIMA POLITIC DEL PAIS I COM EL 19 DE GENER DE 1.987 AL
VOSTRE AVI PER A CONCEDIR-LI LA MADALLA D'OR DE LA CIUTAT,
DE LA QUAL TANT DIGNAMENT HA PORTAT EL NOM EN ANYS DIFICILS.
NOSOTROS SOMOS LOS SUCESORES DE AQUELLOS QUE EN EL AÑO 1714
SALIERON DE AQUI A LUCHAR CONTRA UN REY QUE NOS SUPRIMIO
COMO CONSELL DE CENT POR UN DECRETO INJUSTO. PUES BIEN:
ES UN HONOR PARA NOSOTROS RENDIROSIHOMENAJE COMO HEREDERO
DEL REY QUE COMO PUEBLO HEMOS VOTADO CON LA CONSTITUCION
Y ACEPTAMOS.
PUIX QUE LA CONSTITUCIO RECONEIX EL
NOSTRES DRETS COM A CATALANS
I COM A BARCELONINS; DRETS AQUESTS ULTIMS QUE ES CONSAGRARAN EN
UNA CARTA MUNICIPAL DEMOCRATICA QUE MILLORARA LA VIGENT DE 1.960
I QUE SEGUIRA LA TRADICIO DE LES PRIMERES ORDINACIONS DEL 1.200
I EL CONSELL DE CENT DE 1.700.
AQUESTA ÉS LA VOSTRA CASA. I AQUELLP4 SERA UN DIA LA VOSTRA CADIRA
QUAN ENS VISITEU COM A REI. US HO DIEM AMB EL RESPECTE QUE US ME
REIXEU I L'AFECTE QUE US HEU GUANYAT PRESIDINT EL NOSTRE PROJECTE
DEL 1.992.
�EXCMO. SEÑOR ALCALDE.
LE AGRADEZCO MUY SINCERAMENTE SUS PALABRAS .
ESTA VISITA A LA MILENARIA BARCELONA!NI ES LA PRIMERA NI TAMPOCO LA ULTIMA;
PERO SI ES LA PRIMER4QUE HAGO CON CARACTER INSTITUCIONAL Y EN ESPECIAL
A ESTE EXCELENTISIMO AYUNTAMIENTO.
LA MEVA FAMILIA, DES DE FA MOLTES GENERACIONS, HA ESTAT I CONTIMIA ESTANT
ESTRETAMENT VINCULADA A AQUESTA CIUTAT, POSANT EN EL FUTUR LES NOSTRES
IL.LUSIONS I ESPERANCES DE CONTINUITAT.
M'AGRADA MOLT TENIR AQUESTA OPORTUNITAT PER SALUDAR A TOTA
L'EXCEL.LENTISIMA CORPORACIO D'AQUESTA CIUTAT COMTAL ABANS D'INICIAR
EL MEU RECORREGUT PER L'INTERIOR DE CATALUNYA.
BIEN SE QUE VUESTRO DESEO HUBIERA SIDO QUE ESTA VISITA TUVIERA MAYOR
INTENSIDAD, PERO EL TIEMPO APREMIA YICOMO SABE, SEÑOR ALCALDE, Y YO
SE LO ASEGURO, NO SERAN POCAS LAS OCISIONES EN LAS QUE PODRE DISFRUTAR
3
DE VUESTRA TAN DEMOSTRADA HOSPITALIDAD, NO SOLO POR MI EXPRESO DESEO
SINO TAMBIEN POR LOS ACONTECIMIENTOS1QUE EL FUTURO NOS DEPARA.
PRECISAMENTE DESEO Y AUGURO QUE ESE FUTURO SEA PLENAMENTE EXITOSO EN PAZ
Y CONCORDIA PARA LA MUY NOBLE CIUDAWDE BARCELONA I PER MITJA DEL SEU
ALCALDE I CORPORACIO DESITJO TRANSMETRE ALS BARCELONINS LA MEVA MES
CORDIAL SALUTACIO I L'AFECTE MES SINCER.
�c
m
es
çz
7
rri
çJ
O
��co
m
O,
co
m
17,›
N
7
r
C
JI
(-
r-
e
CZ,
1—T
re-
z
o
r-
om
32
co
ryi
o
Iii
o
r-
o
��
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4123
Title
A name given to the resource
Visita del Príncep d’Astúries i de Girona a l'Ajuntament de Barcelona. Paraules del Senyor Alcalde
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Saló de Cent
Language
A language of the resource
Català
Castellà
Subject
The topic of the resource
Drets constitucionals
Història
Acció política
Territoris
Espanya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1990-04-21
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències