2
10
1513
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2739/20130619_matarelcobi_LV.pdf
fc586bf24211500bacfc0590ea2de5d3
PDF Text
Text
TEMA
Dimecres, 19 juny 2013
Cultura|s La Vanguardia
2
Matar
el Cobi
Fa vint anys la posició dominant en el debat
intel·lectual català girava entorn de les
propostes del catalanisme progressista que
basculava en òrbita socialista. La pugna
pujolisme/antipujolisme dominava l’escena.
El temps transcorregut des d’aleshores ha vist
com el nacionalisme modernitzava el seu
relat, derivant cap a un sobiranisme que
sembla assolir el seu moment d’auge. I des
d’aquesta posició de força, dóna mostres de
voler modificar el relat històric per recloure
el catalanisme d’esquerres, encarnat en el
‘maragallisme’ olímpic, en l’anècdota
historiogràfica. Realment avui el Cobi no
simbolitza més que “la Barcelona del passat”?
JORDI AMAT
Ara fa vint anys que algú en algun
despatx, retallant una citació
d’aquí i una d’allà, va elaborar el
document Henry Ucelay Da Cal i
Borja de Riquer, historiadors al servei del nacionalisme espanyol. Era
un libel anònim. Es va fotocopiar
el juliol de 1993 i va començar a
circular pels claustres universitaris quan arrencava el curs següent.
No es tractava només d’una batalla
de la guerra caïnita entre acadèmics ni de la visualització de llistes
negres. Tingués més o menys influència, la denúncia revelava un funcionament anòmal del sistema.
Com és prou sabut, el pes que els
historiadors han tingut en la configuració del pensament del catalanisme –des d’Antoni Rovira i Virgili fins a Jaume Vicens Vives passant per Ferran Soldevila– ha estat
profundíssim. En aquest sentit, el
libel, a banda d’un atac maccarthista contra investigadors i plataformes de primer nivell (la revista
L’Avenç, per exemple), es va construir a partir d’un principi deontològic servil: els historiadors no podien qüestionar el relat homogeni
damunt del qual el nacionalisme
havia bastit la medul·la de la seva
cultura política. Era, doncs, una
amenaça d’exclusió. Si dissenties
del relat oficial, esdevindries un
empestat.
No sóc historiador professional,
sinó més aviat un intrús dins
d’aquest gremi, però em fa l’efecte
que a la historiografia del país, des
del punt de vista de la dignitat,
aleshores li va tocar digerir una glopada ben amarga. Agra i reveladora. Perquè la gestació del libel,
per potinera que fos, delatava
també una temença: la por que el
catalanisme –el moviment patriòtic que ha donat forma a la Catalunya contemporània– en versió nacionalista pogués caducar en la mesura que les transformacions de la
societat s’expliquessin sense situar
com a eix central l’autodenominat
moviment de construcció nacional. No era, però, l’únic paradigma
en crisi. Quan encara era omnipresent als claustres, també el marxisme feia aigües i, en conseqüència, l’hegemonia de l’esquerra catalanista entrava en via morta. Per
això, passats els anys, llegit des de
l’òptica de la història intel·lectual,
l’aparició del libel pot entendre’s
com un dels primers símptomes
d’un període crític de debat ideològic –el tram central de la dècada
dels noranta– que, a la llarga, pel
que fa al catalanisme, tal vegada ha
esdevingut decisiu. No cal ser
Gramsci per constatar-ho. Les plaques tectòniques de la vella hegemonia s’havien començat a desplaçar.
Velles raons
Per situar el debat cal remuntar-se
en el temps i simplificar. A mitjan
anys seixanta, per motius que encara s’han d’analitzar, el progressisme va assolir l’hegemonia de la cultura d’oposició a Catalunya. El fenomen no era només català. Després de la Segona Guerra Mundial
el marxisme es va convertir en el
paradigma interpretatiu de referència als cercles il·lustrats de tot
Europa. Espanya, malgrat la dictadura, no en va ser una excepció. El
1969, Enrique Tierno Galván, definint-se en una entrevista com un
“socialista marxista”, ho expressa-
�progressista. La paradoxa és que
aquesta estigmatització s’aniria
projectant, de manera cada cop
més maniquea, al damunt d’un personatge –Jordi Pujol, el banquer i
el polític– que posava el seu capital
moral i financer a favor seu però
també de l’oposició al règim i la
vertebració d’una cultura política
democràtica.
Pinça perfecta
va amb rotunditat: “Si nos referimos, especialmente, a la clase intelectual y a la clase media, nadie habría podido prever que se divulgara Marx en la medida en que se
ha divulgado en los últimos diez
años”. Una cosa distinta és la qualitat de la divulgació. Fa anys que
Borja de Riquer, fent un balanç de
res totèmiques –Manuel Sacristán
i Josep Fontana (amb l’afegit del
gegant Pierre Vilar)–, el marxisme
a Catalunya, mancat d’una tradició
sòlida, no sembla que hagi produït
obres de gran valor.
Sí que va tenir prou incidència,
en canvi, per elaborar una xarxa
d’idees i persones: una nova esquer-
Fa l’efecte que calgui passar comptes amb
el moment de més projecció de Catalunya
al món a través de la seva capital
la historiografia catalana, ho va formular amb claredat. L’assimilació
del marxisme, deia Riquer, fou
“bastante pragmática, superficial y
quizá mucho más el resultado de
una conversión político-ideológica
que no científica”. Deixant de banda la influència d’un parell de figu-
ra disposada a relligar-se amb el catalanisme per impulsar un frontpopulisme antidictatorial (© Ucelay
Da Cal). Aquesta xarxa de poder,
tramada des del partit nacional que
es va arriscar a ser el PSUC, es va
saber dotar de plataformes –l’emblemàtica, Edicions 62–, va pene-
trar la universitat i la van beneir
sectors compromesos de l’Església
i el patriciat cultural –Espriu, Tàpies, Brossa o Joan Oliver–. Com
afirma el professor Jordi Casassas,
era una hegemonia prou forta per
imposar una interpretació de la
cultura nacional. Tenia un discurs
travat. Usos ideològics de la història. Els seus dos breviaris, polèmics i d’èxit, van ser la interpretació de la modernitat literària de
Joaquim Molas i Josep Maria
Castellet a l’antologia Poesia catalana del segle XX (1963) i la
caracterització per part de Jordi
Solé Tura de la doctrina de Prat de
la Riba com a exemple d’ideologia
burgesa a Catalanisme i revolució
burgesa (1967), un assaig que va
tenir una recepció conflictiva tant
en el camp nacionalista –Benet o
Pujol– com en el comunista –Fon-
El Cobi, la mascota
olímpica del 1992,
s’allunya volant en
un vaixell durant
la cerimònia
de cloenda dels
Jocs a l’Estadi de
Montjuïc
FOTO: ARXIU
El discurs antipujolista va germinar durant la segona meitat dels
anys seixanta. Van començar intel·lectuals d’esquerra, després s’hi
van afegir les reticències de Josep
Tarradellas i només va faltar que
Josep Pla hi posés un substantiu
de la seva part. Pinça perfecta.
L’antipujolisme creava complicitats i feia riure. Però aquell discurs, formulat cada vegada més
des de posicions d’elitisme tronat
(ho va diagnosticar FrancescMarc Álvaro a Els assassins de
Franco), es retroalimentaria al marge de si capil·laritzava o no en les
classes mitjanes. Aquests són els
fets: alhora de contrastar-se a les
urnes, el discurs resultava estèril.
Durant els vuitanta, en un període
de crisi econòmica severa, la dialèctica pujolisme/antipujolisme va
incorporar noves significacions.
Del banquer burgès es va passar al
botiguer populista i la corrua
d’oposicions que se’n derivaven:
ruralisme/cosmopolitisme, monolingüisme/bilingüisme, nacionalisme/progressisme, Catalunya/Barcelona i, en últim terme, catalanisme pur/catalanisme líquid.
Era una forma simple d’explicació del país que afavoria la lògica
d’exclusió/inclusió definidora >
TEMA
Dimecres, 19 juny 2013
Cultura|s La Vanguardia
L’estigmatització
de la burgesia
es va projectar sobre
Pujol fins a esdevenir
antipujolisme
3
tana inclòs, més Josep Termes–.
La xarxa no tramava una pèrfida conspiració per sabotejar la
catalanitat, com ara sembla que es
vulgui fer creure en un exercici de
contrareforma. Cal no perdre de
vista que, pel que fa a les ciències
socials, els caps més assenyats del
moment, coadjuvant en la consolidació d’aquell relat de matriu
marxista, alhora que sintonitzaven
la interpretació del passat amb corrents de pensament normalitzats a
la resta d’Europa (per bé que la sintonització fos superficial), pretenien minar també una de les famílies
que per activa o per passiva mantenien la dictadura: una burgesia
que, gràcies a l’èxit del desarrollismo, havia començat a enriquir-se
en una societat ja plenament capitalista.
L’estigmatització de la burgesia
en bloc, comprensible però injusta, va ser, probablement, l’argument aglutinant del nacionalisme
�TEMA
Dimecres, 19 juny 2013
Cultura|s La Vanguardia
4
> del nacionalisme. S’era dels uns
o dels altres. Sense estridències, la
modernització del nacionalisme
–ja fos a través de l’activisme de la
Crida, de TV3 o del hòlding intel·lectual de Max Cahner pagat
des de la Generalitat (la Revista de
Catalunya, les Jornades sobre
Nacionalisme, la Fundació Acta
dels joves Culla, Cardús, Rahola,
Villatoro)– ja s’havia posat en
marxa.
Cobi al geriàtric
A la llarga, d’aquella batalla qui en
va sortir més malparada va ser l’esquerra il·lustrada –aquella que se
suposava que emparava l’aura del
maragallisme–, encaparrada a
sembrar un camp que ella mateixa
acabaria per convertir en terra eixorca. Tornava a pensar en aquesta evolució mentre llegia alguns
dels contraatacs que van generar
les declaracions sobre la manifestació de l’Onze de Setembre de Javier Mariscal, qui ja en el seu dia
va participar del carnaval antipujolista. Deixant de banda el judici
que les paraules del dissenyador
mereixin (la comparació amb el
nazisme fa molta angúnia), vaig
trobar revelador que la carregada
anés acompanyada d’una estigmatització a l’engròs d’alguns ingredients que s’han associat a l’època
daurada del maragallisme. “Eren
els temps de la ximpleria modelna
del socialisme ídem” (Pilar Rahola) o “la Barcelona apàtrida, incolora, insípida i inofensiva en què
molts encara creien” (Jordi Cabré). En tots dos casos, per referir-se a aquell moment, els articulistes usaven el temps verbal del
passat i, de fet, la darrera línia de
l’editorial que el diari El Singular
Digital va dedicar a la qüestió ho
formulava amb rotunditat: la Barcelona que Cobi simbolitzava és
“la Barcelona del passat”.
Aquest afany d’internar el quisso enjogassat al geriàtric de l’oblit
no és una operació innòcua. Altra
vegada usos ideològics del relat
històric. Les plaques tectòniques
que es van començar a moure fa
vint anys han encaixat. Sembla
com si ara que l’hegemonia del sobiranisme dins del catalanisme mediàtic ha esdevingut prou unànime, sense pràcticament contestació des de dins del catalanisme tradicional, calgui passar comptes
amb un episodi recent i transcendental: el moment en el qual més
fastuosa va ser la projecció de Catalunya al món a través de la seva
capital. O gairebé no es recorda o
comença a connotar-se negativament. Diria que aquesta dinàmica
revela alguna cosa més que una
venjança retrospectiva dels fills i
els néts de Pujol que el 1989 es van
posar de llarg amb la campanya
“Freedom for Catalonia”. Alguna
cosa més que evidenciar, com cal,
les vergonyes de la Internacional
Progressista Papanates. És la convicció implícita que el record
d’aquella Barcelona –la capital
que va enterrar la “ciutat de les
bombes” transformant-se de grisa
urbs industrial a referent de festiva modernitat (amb nous carrers
que honoraven la tradició dels
Espriu, Vicens Vives o Trias Fargas, com acaba d’estudiar Jaume
Subirana)– podria distorsionar el
relat teleològic que fa de la independència condició sine qua non
del fracàs de la concòrdia predicada des de La pell de brau, la bíblia
en vers de la reconciliació catalana. Una cara d’aquesta reescriptura és allò que el periodista Francesc Canosa ha sabut concentrar
en la potent imatge de la “Catalunya iceberg”: una història dels habitants del “país dels vençuts, dels
exiliats esborrats, dels morts sem-
Maragall va intentar pensar el postpujolisme,
però l’elaboració d’una alternativa catalanista
es va complicar des de la mateixa esquerra
per garantir la pervivència de Catalunya.
El “procés de sobiranització”
(Agustí Colomines dixit) en el qual
estem immersos passa, entre multitud d’aspectes, per imposar un relat uniforme del passat sobre el
qual es pugui bastir un projecte de
futur nodrit en la idea de ruptura
inevitable amb Espanya. La tesi
pre morts i dels vius enterrats en
vida”. Una història pura, en teoria
negada pel nacionalisme progressista, que ha d’emergir per orientar el camí cap al futur. La creu de
la reescriptura és allò que queda
fora d’aquest relat. Nous silencis,
vells equívocs. En el relat sobiranista, el Maragall alcalde, a diferència del que representaran, po-
sem per cas, la commemoració de
les runes del 1714 (més propaganda que divulgació històrica), hi entra amb calçador.
La gran implosió
Deia en començar aquest text fet
d’hipòtesis apressades que la difusió del libel és un símptoma de
l’inici d’un període crític dins del
catalanisme. Els factors que expliquen l’adveniment d’aquesta mutació són múltiples, interns i externs. Hi influeixen des del fracàs
espanyol de l’Operació Reformista
(una via d’actuació del catalanisme polític s’obturava) fins a la reconfiguració que exigia la caiguda
del Mur i el replantejament conseqüent de la Unió Europea. Però
aquella crisi la va propulsionar
també l’estela de l’èxit dels Jocs
Olímpics i del model de catalanitat que la Barcelona dels Jocs va
projectar. No és estrany que al
llarg de 1992 Maragall comencés a
�fantasiejar amb la possibilitat de
presentar-se a les eleccions a la
presidència de la Generalitat que
s’havien de celebrar, en principi,
el 1996. Destacats catalanistes d’esquerres integrats en aquella vella
xarxa dels seixanta, tot i que no militaven al PSC però simpatitzaven
amb el personatge, van creure que
podrien conquerir el govern de la
Generalitat reagrupant-se entorn
de l’alcalde. Si els haguessin forçat
a definir-se és probable que, poc o
molt, s’haguessin presentat com a
federalistes. L’enemic no era Espanya. El rival era Pujol.
Durant aquells anys es va viure
amb la sensació que s’acabava una
etapa. “Des del món periodístic i
una part del món cultural, s’ha decretat la fi del pujolisme”, escrivia
amb desconcert l’aleshores director general de Promoció Cultural
Vicenç Villatoro al seu valuós dietari. La fi del pujolisme, en tot cas,
exigia la forja d’una alternativa. Pe-
rò no existia. Potser cap llibre
mostra amb tanta contundència
aquella angoixada desorientació
com l’impagable Contra Cataluña
(1997), d’Arcadi Espada. No puc
deixar de llegir-lo ara en paral·lel
als articles sobre nacionalisme de
Félix de Azúa polemitzant amb
J.B. Culla (inclosos a Salidas de tono) o amb els primers articles de
Gregorio Morán recopilats a La decadencia de Cataluña. Va ser també un moment efervescent de les
pàgines d’opinió catalanes d’El
País orientades per Lluís Bassets.
No deixa de ser alarmant que el
socialisme il·lustrat, a l’òrbita del
qual havien pivotat figures d’enorme prestigi –des de Maria Aurèlia
Capmany fins a Alexandre Cirici
passant per Marta Mata o Josep
Maria Castellet–, no s’hagués dotat d’un full de ruta convincent.
Potser era el preu que pagava per
l’encaparrament antipujolista.
També és veritat que la prolife-
A la imatge, un
moment de l’obra
teatral d’Els Joglars
‘Ubú, president
o els últims dies
de Pompeia’,
estrenada el 2001,
amb Xavier Boada
com a Pasqual
Maremàgnum
(Maragall) i
Ramon Fontseré
com a Excels
(Pujol)
FOTO ANA JIMÉNEZ /
ARXIU
el món. L’èxit del Pompidou barceloní va ser indiscutible, però el
contingut que s’aportava des del
CCCB no es va saber o no es va pretendre identificar amb la cultura
del catalanisme (per fer servir el
títol d’un assaig de Joan-Lluís
Marfany publicat en aquell moment i que va aixecar una notable
polseguera).
Maragall va detectar el problema. L’octubre de 1993 la premsa informava que impulsava una plataforma de pensament i captació
d’aliats de prestigi anomenada Catalunya Segle XXI, que presidirien
Josep M. Castellet, Salvador Giner
i Encarna Roca. El seu propòsit,
ras i curt, era pensar el postpujolisme “quan ja era molt clar que
gairebé dues dècades d’hegemonia del nacionalisme conservador
havien donat de si tot el que podien donar” (en paraules d’un dels
seus cervells rectors, Josep Maria
Vallès). Maragall tenia intuïcions
lluminoses i relligava el desafiament ideològic a la construcció
europea. A les seves memòries reprodueix fragments de cartes que
el 1995 va adreçar a figures del socialisme continental, com Jacques
Delors o François Mitterrand,
amb el propòsit de reactivar l’europeisme. “Un grup que s’anomena
Catalunya Segle XXI diu al seu manifest que la pàtria es concep com
a punt de partida, no com a punt
d’arribada”, deia a Jorge Semprún, i afegia que “un poeta de Girona de nom Puigverd, que va
col·laborar al manifest de Catalunya Segle XXI, ho deia bellament:
‘Catalunya com a àgora i no com a
temple’”.
L’àgora, a la fi, no es va saber
omplir de contingut. L’alternativa
del catalanisme d’esquerres, més
enllà de patrimonialitzar la noció
de canvi, no va ser gaire més que
un embrió. Es va pecar de diletantisme.
L’elaboració de l’alternativa es
complicaria des de dins de la mateixa esquerra. “Amb aquest partit
no farem res de bo”, va dir Pasqual
Maragall a Raimon Obiols després
del Congrés de Sitges de febrer de
1994. La conquesta de la direcció
del PSC per part dels capitans,
més que encetar un nou corrent,
cia titulada És possible avui a Catalunya el diàleg sobre llengua, cultura i democràcia? celebrada al
CCCB. El diàleg entre divergents
no es va produir. Tot i que la seva
proposta era prou àmplia, els mitjans oficials la van simplificar a la
qüestió idiomàtica, de manera que
un discurs potencial –una esquerda dins de l’esquerra catalana– va
quedar expulsat del catalanisme.
Els neocentralistes del diari El
Mundo, que van tenir l’exclusiva
del manifest gràcies al membre
del seu consell d’administració
Eugenio Trias, es fregaven les
mans.
En aquestes tensions em sembla descobrir l’origen de la implosió del maragallisme. Implosions
que van accelerar la lentitud amb
la qual es mouen les plaques tectòniques de l’hegemonia. Potser si
Maragall s’hagués presentat a les
eleccions autonòmiques de 1995,
tot hauria estat diferent. Potser si
no hagués marxat a Roma, com el
Cobi que es va enlairar tot sol a la
cerimònia de clausura dels Jocs
Olímpics, podria haver liderat uns
processos que va contemplar des
de la distància. Potser...
El 1996 el Pacte del Majestic donava superpoders a un Pujol que
feia més de tres lustres que governava. El 1999 la victòria en vots però no en escons del PSC va significar el principi del final del període de reformulació. Potser caldria
entendre la proposta d’un nou Estatut com una sortida en fals per
fugir d’aquell atzucac. Les converses entre Maragall i Carod, que es
van començar a freqüentar aleshores, ja treballarien un altre paradigma. Un dels costos de l’operació,
malgrat que els implicats no poguessin profetitzar-ho, seria que
Cobi i el maragallisme començaven a formar part d’un passat sense hereus. Damunt d’una memòria
que es desdibuixa creix el nou sobiranisme.
El 25 de juliol de 1992, en català,
quan començava el seu discurs, recordant la fallida Olimpíada Popular de 1936, Pasqual Maragall es va
girar només un segon, va assenyalar amb el dit l’antiga porta de la
marató de l’Estadi i el món va escoltar de la seva veu el nom de
Lluís Companys. |
TEMA
Dimecres, 19 juny 2013
Sembla que des del sobiranisme es temi que
el record de la Barcelona olímpica distorsioni
el relat que condueix a la independència
Cultura|s La Vanguardia
va accentuar una dinàmica fossilitzadora. Els capitans –un Miquel
Iceta, un Josep Maria Sala, un
Joan Ferran–, a l’hora d’articular
una resposta a la problemàtica
qüestió nacional, van dir els ideòlegs del Foro Babel que feien seus
els seus manifestos. Francesc de
Carreras encara ho recorda.
Aquell grup d’intel·lectuals, que interpel·lava els socialistes catalans
des d’una lògica no nacionalista,
es va constituir el 13 de desembre
de 1996 en el marc d’una conferèn-
5
ració dels think tanks no havia arrencat, de manera que els partits
no disposaven d’estructures per
anar-los fornint sistemàticament
de pensament. El PSC, a més, tot i
controlar l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona, no va prioritzar
l’elaboració doctrinal. Fundat el
1994 i dirigit per Josep Ramoneda, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), en
paraules de Ferran Mascarell, havia de funcionar com un instrument de connexió de la ciutat amb
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Matar el Cobi
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Amat, Jordi
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2013/06/19
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Catalanisme
Pujol, Jordi, 1930-
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Independència
Catalunya
Barcelona
Cultura
Description
An account of the resource
4 p. Publicat al suplement Cultura|s de La Vanguardia.
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/570/llibre_gobiernosGencat.jpeg
6deee8604fc804dfcbad7fe507cd975e
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Los Gobiernos de la Generalitat
Subject
The topic of the resource
Generalitat de Catalunya
Autonomia
Política
Catalunya
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Anguera, Pere, 1953-2010
Duch i Plana, Montserrat, 1959-
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Editorial Síntesis
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2008
Language
A language of the resource
Castellà
Type
The nature or genre of the resource
Monografia
Abstract
A summary of the resource.
Estudi rigorós, amb diverses aportacions inèdites, que ofereix al lector una visió sintètica i a la vegada analítica de l'ús del poder i les seves realitzacions en la gestió pública dels governs autònoms catalans.
Els autors exposen els precedents de la reclamació d'autogovern i les consecucions i fracassos d'aquest, els partits polítics protagonistes i les biografies dels seus sis presidents: Macià, Companys, Irla, Tarradellas, Pujol i Maragall. El llibre conclou amb els debats sobre el nou Estatut i l'elecció del president José Montilla, de l'actual govern tripartit.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Sobre Pasqual Maragall
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1571/0000000735.pdf
d8331284bfc3455c476a040b2a6e6e69
PDF Text
Text
����
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Tardaremos en crear una cultura común de gobierno
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Antich, José
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Govern
Tripartit
President de la Generalitat de Catalunya
Acció política
Model social
Planificació
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-01-18
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1581/0000000744.pdf
7dcf3a6840125dd978b6bb632f8e71f2
PDF Text
Text
����
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
El Estatut será la primera ley fundamental que cambiará
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Antich, José
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Govern
President de la Generalitat de Catalunya
Espanya
Catalunya
Estatut
Euroregió
Federalisme
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-04-23
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1598/0000000761.pdf
f2bcde738d477873a924686958615128
PDF Text
Text
�����
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
No sacrificaré la ambición del Estatut en aras del consenso
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Antich, José
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Estatut
Llei de barris
Govern
Catalunya
Espanya
Constitució
Descentralització administrativa
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-12-19
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1557/0000000729.pdf
1895e66e916ea0bf378fd455f01a39a5
PDF Text
Text
Entrevista a El Periódico
"Sóc circumspecte a l'anglesa i exuberant a l'alacantina"
Entrevista Pasqual Maragall President del PSC
Pau Arenós
"Sóc circumspecte a l´anglesa i exuberant a l´alacantina"
Maragall és un clàssic de l´estiu, com les cues a la A-7 o les tempestes sobtades. La intenció és treure el
polític del despatx, un espai per a la corbata, i que li toqui l´aire. A Pasqual l´han retratat en una rasa
(1990), a la Ciutadella (el 1983 i 1988), en una barca (1989), un ultralleuger (1987) i amb la família
(1984). Tant hi fa la situació. Sempre surt una entrevista de màniga llarga.
Una part de la vida de Pasqual Maragall (Barcelona, 1941) és a les hemeroteques. Al voltant d´una
figura pública sempre hi ha uns quants estereotips. Una altra cosa és el tipus. Maragall diu que ha
acabat sent el que els altres diuen que és. Quin travallengua. El que ara ve a continuació és un
patchwork, una entrevista cosida amb retalls d´altres entrevistes d´estiu, i alguna fulla caiguda de
tardor. Maragall per Maragall. A veure si sota l´estereotip apareix finalment l´individu.
--A l´arxiu d´EL PERIÓDICO hi ha més de 20 carpetes amb retalls seus. ¿Què vol dir això? ¿Que parla
molt?
--Hi ha una gran repetició i, sobretot, hi ha moltes coses que responen a l´interès instantani. Ho
llegeixes després i penses: "¿Per què vaig dir això? ¿Per què vaig dir allò altre?". Ni te´n recordes. És
probable que el 90% sigui palla.
--Primer retall: "Entenc l´erotisme com una capacitat per disfrutar de la vida" (1985).
--L´erotisme són moltes coses. També la relació entre els cossos. Sí, cert, és la capacitat de disfrutar.
--¿Amb què gaudeix?
--Jo sóc valencià d´origen, alacantí. Als d´allà ens agrada molt tocar. Hi ha una branca, la branca
Maragall, que és catalana i anglesa, i una mica andalusa, bàsicament de poc parlar i de poc tocar. En
canvi, la meva família originària d´Alacant eren els petoners. Terrible. Entraven a casa i feien un
repartiment de petons bestial. Els mediterranis, en general, donem molta importància al contacte físic. I
ben administrat és un dels plaers de la vida.
--¿Quina part domina més en vostè, l´alacantina o l´anglesa?
--Depèn per a què. Un pot ser tímid, però dels que toquen. Jo sóc circumspecte a l´anglesa i, al mateix
temps, exuberant a l´alacantina.
--Parlem de tocar i cito una altra declaració. "Amb els nens s´estableix una connexió ràpida. Si fa no fa
és com tocar el sant" (1985).
--Són les mares i els pares els que acosten el nen a besar el sant. Els nens, pobres, no saben on van.
--A la mateixa entrevista deia que se li acostaven dones de certa edat.
--Ha, ha. Potser ha canviat ara que sóc més gran. Devia ser una cosa maternal. Sempre em veig jove.
Les persones em veuen a la tele, pensen que sóc gran, i després em troben i diuen: "Està més jove". Jo
estic igual. ¡És la tele la que s´equivoca!
--"Rebut tota mena de cartes. Fins i tot amenaces de mort. No m´espanten. La mort no avisa mai"
(1985).
--És veritat. Més que amenaces de mort, amenaces. O manifestacions d´odi de gent maltractada per la
vida, o desequilibrada, o a qui els ha passat alguna cosa que ells relacionen amb tu, encara que no ho
sàpigues.
--Aquestes intimidacions, ¿han augmentat amb els anys?
--No. Fa quatre anys que estic una mica en segona fila. Encara que siguis un polític conegut, ser
opositor, exalcalde o president d´un partit... No ets un referent tan potent. Tinc una qualitat de vida
superior. Tinc un nét a qui li puc dedicar més temps que el que li vaig dedicar al meu fill.
--¿I malgrat aquest plaer vol ser president?
�--Tot això que tinc guanyat. He, he. Disfruto més de la vida de família ara que abans. Si no sóc
president tampoc no passa res. A mi no em passaria res. El problema és que no estic sol en això.
--Quan era alcalde de Barcelona, a part d´amenaces, ¿rebia cartes de passió?
--Més que cartes... En aquells casos hi ha una fusió molt gran entre el ciutadà i el polític. A mi m´han
destrossat la mà. Tinc una tendinitis. La mà d´alcalde. Qui se m´acosta mira d´expressar en un segon
el que trigaria dos dies a formular. ¿Com ho fa? Amb tots els seus sentits, extrema el sentiment. Llavors
et destrossa la mà.
--D´aquest mal n´ha dit mà d´alcalde. ¿És una patologia inventada?
--La vam inventar amb el metge. Felipe González també la tenia. Una vegada em vaig posar una fèrula.
I firmava amb l´esquerra. També pots donar copets a l´esquena, com Solana.
--A part de retalls, a l´arxiu guarden fotos seves. A les primeres se´l veu despentinat, indòmit. ¿Quan
va començar a domesticar la imatge?
--Quan vaig ser alcalde em van fer una foto i em van arreglar. Em van comprar un vestit o en van treure
un que no em posava mai, només per a anar de casament. Sóc molt adaptable.
M´hi vaig adaptar sense grans sacrificis. A Roma em vaig deixar anar una mica. Portava el pentinat a la
romana, és a dir, tirat cap endavant.
--És a dir, que es despentina en els períodes en què no mana.
--Més aviat sí.
--Els seus ulls es van empetitint.
--Petits no, axinats, com els de la meva mare. Ametllats. A l´escola em deien el Coreà. O el Mara. Se´m
tanquen quan ric. Tinc una mica de fotofòbia.
--Floquet de Neu té fotofòbia. I els cabells blancs...
--Ah, sí. Ha, ha, ha.
--Aquesta frase no és seva, sinó del seu pare, Jordi Maragall. "Pasqual sempre va ser un noi conscienciós
que als 6 anys ja mirava els diaris amb atenció" (1983).
--Sí. Llegia molt. Tebeos. Als 6 anys més tebeos que diaris. El guerrero del antifaz, Hazañas bélicas...
--Conscienciós.
--Era el primer de la classe. Més que ser empollón, m´espavilava.
--Aquest altre judici és de la tia Clara: "Una mica retret, però molt respectuós, com tots els de la
família".
--Sí. És de la part Maragall. Tinc un cosí que va estar un dia de Nadal sense obrir la boca en una festa
amb 40 cosins. No és que no es comuniqués. Ho feia amb gestos, amb el cap. Amb les mans comptava
els anys, 25. "¿Quan acabes la carrera?". "L´any que ve...". No li agradava parlar.
--¿Ara parla més?
--Des que es va casar, parla més.
--¿Els altres 39 cosins són més xerraires?
--Tots tenim una tendència a l´estalvi de paraules.
--¿Com era aquell jardí de Sant Gervasi?
--Torno a viure a la casa on vaig néixer. El jardí és més petit. Hi havia dues torres. La del meu avi i, per
tant, de les meves tietes solteres, i la que habitàvem nosaltres, més petita. Quan vam tornar de Roma
van morir els meus pares. Vam estar un any dubtant si veníem la casa. El meu pare la va deixar als vuit
germans, encara que som set, perquè un va morir. Nosaltres vam comprar la part dels altres sis i ara és
nostra.
--¿Li ha agradat tornar?
�--Tenia un sentiment ambivalent. És com tornar a la infància, com si diguéssim, al claustre matern. És
molt agradable. L´altre dia vaig estar mirant els llibres anglesos de la meva mare, els llibres que
traduïa. Va ser emocionant. Els llibres t´acompanyen.
--¿A quin llibre ha estat fidel?
--A un que he tornat a llegir, L´idiota, de Dostoievski. Jo sóc un gran ignorant. He llegit molt i he deixat
de llegir molt. Hi ha coses que encara que sembli mentida no he llegit.
--¿Quines lectures li falten?
--La divina comèdia, per exemple.
--"El meu pare solia llegir poemes a casa i m´encantaven" (1988).
--Recitava. Uns mesos abans de morir, l´últim Nadal que va passar amb nosaltres, va recitar durant 12
minuts.
--¿Recita, vostè?
--No passo dels quatre versos. Shakespeare: "Quan 40 hiverns hagin solcat el teu front i deixat forats
profunds en el camp de la teva bellesa...". Al final del sonet diu, més o menys: "Quan siguis gran
trobaràs en el teu fill el reclam de la teva bellesa". Va resultar que es referia a un home, no a una dona.
--"Indirectament vaig estar sota les ordres de Pujol quan era boy scout" (1988).
--Jo llavors era minyó de muntanya i cap de patrulla. Ell era una espècie de conseller. Venia, participava.
Ens va muntar alguns campaments amb els alemanys. Ell era del Col.legi Alemany. Pujol era Pujol. Algú
que tenia una obsessió mental. Després s´ha vist. En funció d´aquesta obsessió actuava allà on podia. A
tot arreu.
--¿Però es coneixien?
--Sí. El meu pare el va ajudar i protegir. Dels germans, a qui més coneixia era el Jordi. He estat envoltat
de Jordis. El meu pare, Jordi. El meu germà gran, Jordi. I el meu president, Jordi.
--"Tinc un ping-pong al meu despatx" (1988).
--En tenia un d´amagat en un altell. Futbol, tennis, ping-pong... El meu pare ja tenia copes de pingpong. Als meus fills encara els guanyo. Una vegada vaig guanyar Roca. ¡Li vaig donar una pallissa! Ha,
ha.
--El 1987 el van fotografiar en un ultralleuger. "Quan est a dalt és la cosa més genial del món.
Comences a pujar metres i llavors t´adones que la llei d´ordenació territorial es podria haver fet d´una
altra manera". En un ambient lúdic, pam, cola el comentari polític.
--Per ordenar bé, per governar bé, s´han de veure les coses de lluny i també de prop. Amb el territori
passa el mateix. L´ultralleuger és ideal: el veus des de lluny, però t´hi pots acostar fins a tocar el terra.
Ara està prohibit fer passades. ¿Com s´ha d´ordenar el territori? Amb una visió global. Per fastiguejar
els de Madrid els dic que Madrid no es pot governar, perquè no es pot veure.
--"Hem ensenyat a la gent a somiar" (1987).
--Va coincidir una generació que va poder realitzar el somni de moltes anteriors, generacions que van
anar acumulant pacientment tot el que s´ha de saber, aprendre el que no s´ha de fer, van patir, es van
barallar...
--¿Es reconeix en aquest puzle de retallades?
--Les coses ja no són tal com eren, sinó com han estat explicades. El que queda sempre és pobre. Però
serveix per relacionar-se amb la gent perquè la gent et reconeix a partir d´això.
--Enriqueixi el retrat. ¿Què no és?
--El que no sóc, i ho semblo... Doncs no sóc tan bo ni polifacètic ni responsable del que ha passat. La
gent mitifica, concentra, sintetitza molts moments i la feina de moltes persones en una sola persona.
--¿I què és?
--És el que no sé. L´avantatge de ser una persona pública és que són els altres els que t´ajuden a
conèixer-te.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Sóc circumspecte a l'anglesa i exhuberant a l'alacantina
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico
Language
A language of the resource
Català
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Arenós, Pau
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Biografies
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Família
Identitat (Concepte filosòfic)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2002-08-28
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1554/0000000794.pdf
3f625fa4e2bc3933febd8b97d574d392
PDF Text
Text
Entrevista a El Pais
"Celebramos el futuro, no el pasado"
PASQUAL MARAGALL / EX ALCALDE DE BARCELONA
'Celebramos el futuro, no el pasado'
FRANCESC ARROYO | Barcelona 26/07/2002
Pasqual Maragall era alcalde de Barcelona hace 10 años, cuando fueron inaugurados los Juegos
Olímpicos de Barcelona. Y era alcalde el 17 de octubre de 1986, cuando se concedió a la ciudad la
organización de los Juegos. Son dos momentos que guarda en su memoria. Pero ayer quería ser
cualquier cosa menos un nostálgico e insistía en que la celebración no era pura memoria, sino un
proyecto de futuro. De un futuro próximo, de la cita de 2004, y de un futuro más lejano del que los
Juegos de 1992 sólo fueron el comienzo.
Pregunta. ¿Cómo ve la conmemoración de los Juegos?
Respuesta. La idea es que la celebración sirva como trampolín de futuro. Creo que se celebra más el
futuro que el pasado.
P. ¿Cuál es su peor recuerdo de aquel proceso?
R. El peor periodo estuvo situado cerca de los Juegos de Seúl. No hay ningún gran acontecimiento de
carácter temporal y, por lo tanto, carente de burocracia estable que no tenga una crisis grave antes de
su celebración. A veces, la semana antes. Se produce por la falta de inercia que evita el peso muerto,
pero también el impulso. Esto produce momentos de angustia en los que se piensa que todo va a salir
mal.
P. ¿Y el mejor?
R. El 17 de octubre y el 25 de julio. Y ya más íntimamente: la inauguración del Sant Jordi y algunos
momentos de las visitas a las obras de la avenida de Icària. Ibas un día y pensabas que no se iba a
terminar nunca y, de pronto, algo estaba terminado y mostraba el imponente empuje. Y luego, ya en
1995, cuando fuimos con una barca a poner una banderita de Barcelona en medio del mar, junto a Sant
Adrià. Era decir: aquí habrá un dique. Ya está allí.
P. ¿Qué lección hay que sacar de los Juegos?
R. El aprendizaje del éxito. La convicción compartida por los ciudadanos de que nos podíamos proponer
algo muy complejo y hacerlo.
P. ¿Y en lo personal?
R. Yo he tenido grandes satisfacciones, pero siempre he pensado que era el nombre de la cosa, más que
la cosa misma. Vuelvo a lo general. Hay un vídeo que vale la pena revisar: incluye la ceremonia
inaugural y puede verse que cristalizaba el proceso previo, con éxito, con entusiasmo, con ilusión. Ahora
se trata de aplicar la lección aprendida. De saber que si Barcelona, si quiere, si arrastra a Cataluña, si
tiende puentes con España, no tiene límites. Puede tener una ambición inmensa. Ésta es la idea. Para
tener éxito hay que vencer y arrastrar.
P. ¿Cómo?
R. Con diálogo intelectual. Con complicidad. Compartimos un proyecto. Sentarse a habalr educadamente
es la democracia. Lo que propongo tiene que ver con la creación de identidades plurales, ricas. Y para
esto no basta el diálogo. Hace falta un proyecto compartido.
P. ¿Cuál?
R. El diálogo entre pueblos y culturas.
P. Parece el programa del Fòrum 2004.
R. Sí, bueno. No es cierto que quisiéramos una Expo. Preguntamos si había calendario, porque era una
marca que existía. Nos dijeron que estaba todo ocupado y no le dedicamos ni tres días. Hubo una
reunión de barceloneses universales que hicimos el día de Sant Esteve, que es cuando todo el mundo
está en casa: Federico Mayor Zaragoza, presidente de la Unesco; Juan Antonio Samaranch, que presidía
el COI; Jordi Pujol; yo, que era alcalde, y el primer teniente de alcalde, Joan Clos; Narcís Serra,
vicepresidente del Gobierno; Pere Duran Farell, que era una figura empresarial. Luego se añadieron
�otros, como, Josep Piqué.
P. Y encontraron la idea.
R. Pensamos que lo que mueve más gente en el mundo, al lado del deporte cada cuatro años en unos
Juegos Olímpicos, es la religión. Las religiones: la Meca, el Papa viajando a donde sea, y las ONG
trabajando por motivos humanitarios o promoviendo el diálogo universal. Y ésa fue la idea: diálogo de
las culturas universales. La diferencia era que los Juegos tienen el guión escrito desde 1896 en Atenas y
el del Fòrum tenemos que hacerlo. Y bien. Los primeros Juegos pasaron desapercibidos. Y los de 1900,
en París, también.
P. Proponer que el Fòrum acabe cuajando con la misma fuerza que los Juegos modernos es muy
ambicioso.
R. No será como Atenas o París. Aquello fue producto de uno de los primeros impulsos de la
globalización. Había un fuerte internacionalismo financiero-aristocrático, que puede estar representado
por el barón de Coubertin o por las grandes empresas que emergían en aquellos momentos, o desde un
punto de vista proletario a través de las Internacionales. Es el inicio de la globalización contemporánea.
Había una gran fluidez de ideas. Hoy hay, además, instantaneidad. Así que esto será mucho más rápido.
P. Un mensaje de Barcelona al mundo.
R. Cataluña y Barcelona, trabajando sin reservas, juntas, pueden ir hasta donde quieran. Pero también
hay que decir que los Juegos se hicieron gracias a la existencia en España de un Rey y un Gobierno que
los querían. Apostaron por Barcelona. La falta de modulación de un Estado de las autonomías que era
nuevo, casi federal, se suplió con la intuición compartida, por los guiños que la presidencia del Gobierno
supo hacer a Cataluña y a Barcelona en concreto. El Gobierno central se volcó y, por vez primera en la
historia, Barcelona y Madrid recibieron la misma inversión. Sabíamos que detrás había alguien que nos
respaldaba en materia de seguridad, en materia económica. Y que eran flexibles en los guiones de los
actos. Esto hoy existe, pero menos. Ahora bien, en Cataluña creo que podemos garantizar que lo que
dependa de los políticos funcionará muy bien. No habrá peleas. Hay un pasado compartido y un proyecto
compartido.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Celebramos el futuro, no el pasado
Source
A related resource from which the described resource is derived
El País
Language
A language of the resource
Castellà
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Arroyo, Francesc
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Commemoracions
Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)
Barcelona
Catalunya
Acció política
Description
An account of the resource
10è aniversari de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2002-07-26
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/32/2716/Governs_municipals_amb_Pasqual_Maragall_com_a_alcalde.pdf
1c902ec599b1b009a884ff1037536eab
PDF Text
Text
Governs municipals amb Pasqual Maragall com a alcalde (1982-1997)
Font: Institut Municipal d’Estadística (http://www.bcn.es/estadistica/catala/dades/telec/loc/locgob/index.htm)
Any 1982
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. JOSEP MIQUEL ABAD I SILVESTRE
Il.lma. Sra. MERCÈ SALA I SCHNORKOWSKI
Il.lm. Sr. JORDI VALLVERDÚ I GIMENO
Il.lm. Sr. FELIP SOLÉ I SABARÍS
Il.lm. Sr. RAIMON MARTINEZ I FRAILE
Il.lma. Sra. NÚRIA GISPERT I FELIU
Il.lm. Sr. RAFAEL PRADAS I CAMPS
Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT
Il.lm. Sr. JOSEP MARIA SERRA I MARTÍ
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JACINT HUMET I PALET
Il.lm. Sr. RAIMON MARTINEZ I FRAILE
Il.lm. Sr. GUILLEM SANCHEZ I JULIACHS
Càrrec
Alcalde
Tinent Alc.
Tinent Alc.
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Àmbit / Àrea
Càrrec
Alcalde
1r. Tin. Alc.
2n. Tin. Alc.
3r. Tin. Alc.
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Àmbit / Àrea
Càrrec
Alcalde
1r. Tin. Alc.
2n. Tin. Alc.
3r. Tin. Alc.
Regidor
Regidora
Regidora
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Àmbit / Àrea
Àmbit: Planificació i Ordenació Ciutat
Àmbit: Empreses i Serveis Personals
Àrea: Descentralització i Participació
Àrea: Sanitat
Àrea: Ensenyament
Àrea: Adjunta Ensenyament
Àrea: Cultura
Àrea: Serveis Socials
Àrea: Serveis Municipals
Àrea: Joventut i Esports
Àrea: Circulació
Àrea: Relacions Ciutadanes
Àrea: Finances
Any 1983 - Eleccions 8 de maig
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lma. Sra. MERCÈ SALA I SCHNORKOWSKI
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lm. Sr. RAIMON MARTINEZ I FRAILE
Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA
Interior Il.lma. Sra. M. AURÈLIA CAMPMANY I FARNÉS
Il.lm. Sr. JOSEP M. SERRA I MARTÍ
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL
Àmbit: Planificació i Ordenació Ciutat
Àmbit: Finances i Serveis Generals
Àmbit: Serv. Personals i Rel. Ciut.
Àrea: Protecció Ciutadana i Reg. Int.
Àrea: Cultura i Ensenyament
Àrea: Serveis i Empreses Municipals
Àrea: Sanitat
Àrea: Serveis Socials
Àrea: Joventut i Esports
Àrea: Transports i Circulació
Any 1984
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. JORDI PARPAL I MARFÀ
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lm. Sr. RAIMON MARTINEZ I FRAILE
Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA
Il.lma. Sra. M. AURÈLIA CAMPMANY I FARNÉS
Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lm. Sr. JOSEP M. SERRA I MARTÍ
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL
Àmbit: Planificació i Ordenació Ciutat
Àmbit: Finances i Serveis Generals
Àmbit: Serv. Personals i Rel. Ciut.
Àrea: Protecció Ciutadana i Reg. Int.
Àrea: Cultura i Ensenyament
Àrea: Adjunta Ensenyament
Àrea: Serveis i Empreses Municipals
Àrea: Sanitat
Àrea: Serveis Socials
Àrea: Joventut i Esports
Àrea: Transports i Circulació
Any 1985
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. JORDI PARPAL I MARFÀ
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lm. Sr. RAIMON MARTINEZ I FRAILE
Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA
Il.lma. Sra. M. AURÈLIA CAMPMANY I FARNÉS
Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lm. Sr. JOSEP M. SERRA I MARTÍ
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL
Càrrec
Alcalde
1r. Tin. Alc.
2n. Tin. Alc.
3r. Tin. Alc.
Regidor
Regidora
Regidora
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Àmbit / Àrea
Càrrec
Alcalde
1r. Tin. Alc.
2n. Tin. Alc.
Àmbit / Àrea
Àmbit: Planificació i Ordenació Ciutat
Àmbit: Finances i Serveis Generals
Àmbit: Serv. Personals i Rel. Ciut.
Àrea: Protecció Ciutadana i Reg. Int.
Àrea: Cultura
Àrea: Ensenyament
Àrea: Serveis i Empreses Municipals
Àrea: Sanitat
Àrea: Serveis Socials
Àrea: Joventut i Esports
Àrea: Transports i Circulació
Any 1986
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. JORDI PARPAL I MARFÀ
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Àmbit: Planificació i Ordenació Ciutat
Àmbit: Finances i Serveis Generals
1
�Il.lm. Sr. RAIMON MARTINEZ I FRAILE
Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA
Il.lma. Sra. M. AURÈLIA CAMPMANY I FARNÉS
Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lm. Sr. JOSEP M. SERRA I MARTÍ
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL
3r. Tin. Alc.
Regidor
Regidora
Regidora
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Àmbit: Serv. Personals i Rel. Ciut.
Àrea: Protecció Ciutadana i Reg. Int.
Àrea: Cultura
Àrea: Ensenyament
Àrea: Serveis i Empreses Municipals
Àrea: Sanitat
Àrea: Serveis Socials
Àrea: Joventut i Esports
Àrea: Transports i Circulació
Càrrec
Alcalde
1r. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Regidora
2n. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
3r. Tin. Alc.
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Àmbit / Àrea
Àmbit: Alcaldia-Presidència
Àrea: Relacions Institucionals
Àrea: Adjunt Relacions Institucionals
Àrea: Presidència
Àrea: Promoció Urbanística i JJOO'92
Àrea: Relacions Territorials
Àrea: Transports Públics
Àrea: Promoció Ciutadana
Àrea: Publicacions
Àmbit: Organització i Economia
Àrea: Finances
Àrea: Desenvolup. Econòmic i Social
Àmbit: Benestar Social
Àrea: Serveis Socials
Àrea: Joventut i Esports
Àmbit: Urbanisme, Obres i Serveis
Àmbit: Trànsit, Vialitat i Protec. Ciut.
Àmbit: Salut Pública
Àmbit: Educació
Càrrec
Alcalde
1r. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Regidora
2n. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
3r. Tin. Alc.
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Àmbit / Àrea
Àmbit: Alcaldia-Presidència
Àrea: Relacions Institucionals
Àrea: Adjunt Relacions Institucionals
Àrea: Presidència
Àrea: Promoció Urbanística i JJOO'92
Àrea: Relacions Territorials
Àrea: Transports Públics
Àrea: Promoció Ciutadana
Àrea: Publicacions
Àmbit: Organització i Economia
Àrea: Finances
Àrea: Desenvolup. Econòmic i Social
Àmbit: Benestar Social
Àrea: Serveis Socials
Àrea: Joventut i Esports
Àmbit: Urbanisme, Obres i Serveis
Àmbit: Trànsit, Vialitat i Protec. Ciut.
Àmbit: Salut Pública
Àmbit: Educació
Càrrec
Alcalde
1r. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Regidora
2n. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
3r. Tin. Alc.
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Àmbit / Àrea
Àmbit: Alcaldia-Presidència
Àrea: Relacions Institucionals
Àrea: Adjunt Relacions Institucionals
Àrea: Presidència
Àrea: Promoció Urbanística i JJOO'92
Àrea: Relacions Territorials
Àrea: Transports Públics
Àrea: Publicacions
Àmbit: Organització i Economia
Àrea: Finances
Àrea: Desenvolup. Econòmic i Social
Àmbit: Benestar Social
Àrea: Afers Socials i Joventut
Àrea: Esports
Àmbit: Urbanisme, Obres i Serveis
Àrea: Adjunt Política Sòl i Habitatge
Any 1987 - Eleccions 10 de juny
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. LLUIS ARMET I COMA
Il.lm. Sr. ANTONIO SANTIBURCIO I MORENO
Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA
Il.lm. Sr. JORDI PARPAL I MARFÀ
Il.lm. Sr. JORDI BORJA I SEBASTIÀ
Il.lma. Sra. MERCÈ SALA I SCHNORKOWSKI
Il.lm. Sr. RAIMON MARTINEZ I FRAILE
Il.lma. Sra. M. AURÈLIA CAMPMANY I FARNÉS
Il.lm. Sr. FRANCESC RAVENTÓS I TORRAS
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lm. Sr. ANTONI LUCHETTI I FARRÉ
Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JOSEP M. SERRA I MARTÍ
Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lma. Sra. MARTA MATA I GARRIGA
Any 1988
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. LLUIS ARMET I COMA
Il.lm. Sr. ANTONIO SANTIBURCIO I MORENO
Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA
Il.lm. Sr. JORDI PARPAL I MARFÀ
Il.lm. Sr. JORDI BORJA I SEBASTIÀ
Il.lma. Sra. MERCÈ SALA I SCHNORKOWSKI
Il.lm. Sr. RAIMON MARTINEZ I FRAILE
Il.lma. Sra. M. AURÈLIA CAMPMANY I FARNÉS
Il.lm. Sr. FRANCESC RAVENTÓS I TORRAS
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lm. Sr. ANTONI LUCHETTI I FARRÉ
Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JOSEP M. SERRA I MARTÍ
Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lma. Sra. MARTA MATA I GARRIGA
Any 1989
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. LLUIS ARMET I COMA
Il.lm. Sr. ANTONIO SANTIBURCIO I MORENO
Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA
Il.lm. Sr. JORDI PARPAL I MARFÀ
Il.lm. Sr. JORDI BORJA I SEBASTIÀ
Il.lma. Sra. MERCÈ SALA I SCHNORKOWSKI
Il.lma. Sra. M. AURÈLIA CAMPMANY I FARNÉS
Il.lm. Sr. FRANCESC RAVENTÓS I TORRAS
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lm. Sr. ANTONI LUCHETTI I FARRÉ
Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JOSEP M. SERRA I MARTÍ
Il.lm. Sr. XAVIER VALLS I SERRA
2
�Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lma. Sra. MARTA MATA I GARRIGA
Regidor
Regidor
Regidora
Àmbit: Trànsit, Vialitat i Protec. Ciut.
Àmbit: Salut Pública
Àmbit: Educació
Càrrec
Alcalde
1r. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Regidora
Regidora
Regidor
2n. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
3r. Tin. Alc.
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Àmbit / Àrea
Àmbit: Alcaldia-Presidència
Àrea: Relacions Institucionals
Àrea: Adjunt Relacions Institucionals
Àrea: Presidència
Àrea: Relacions Territorials
Àrea: Transports Públics
Àrea: Publicacions
Àrea: Promoció i Relacions Cíviques
Àrea: Adjunt Cultura
Àmbit: Organització i Economia
Àrea: Finances
Àrea: Desenvolup. Econòmic i Social
Àmbit: Benestar Social
Àrea: Afers Socials i Joventut
Àrea: Esports
Àmbit: Urbanisme, Obres i Serveis
Àrea: Adjunt Política Sòl i Habitatge
Àmbit: Trànsit, Vialitat i Protec. Ciut.
Àmbit: Salut Pública
Àmbit: Educació
Càrrec
Alcalde
Regidor
1r. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
2n. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
Regidor
3r. Tin. Alc.
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Àmbit / Àrea
Àmbit: Alcaldia-Presidència
Àrea: Presidència, adjunt Alcaldia
Àmbit: Urbanisme i Medi Ambient
Àrea: Planejam., Gestió Urb. i Edif.
Àrea: Política Sòl i Habitatge
Àmbit: Organització i Economia
Àrea: Finances
Àrea: Desenvolup. Econòmic i Social
Àrea: Programació i Pressupostos
Àmbit: Benestar Social
Àrea: Salut Pública
Àrea: Promoció Social
Àrea: Afers Socials
Àrea: Esports i Jocs Olímpics
Àmbit: Via Pública
Àrea: Estat del carrer
Àmbit: Educació i Cultura
Àrea: Cultura
Àrea: Institut Municipal d'Història
Àrea: Difusió i Relacions Culturals
Àmbit: Descentral. i Rel. Ciutadanes
Àrea: Promoció i Relacions Cíviques
Càrrec
Alcalde
Regidor
1r. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
2n. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
Regidor
3r. Tin. Alc.
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Àmbit / Àrea
Àmbit: Alcaldia-Presidència
Àrea: Presidència, adjunt Alcaldia
Àmbit: Urbanisme i Medi Ambient
Àrea: Planejam., Gestió Urb. i Edif.
Àrea: Política Sòl i Habitatge
Àmbit: Organització i Economia
Àrea: Finances
Àrea: Desenvolup. Econòmic i Social
Àrea: Programació i Pressupostos
Àmbit: Benestar Social
Àrea: Salut Pública
Àrea: Promoció Social
Àrea: Afers Socials
Àrea: Esports i Jocs Olímpics
Àmbit: Via Pública
Àrea: Estat del carrer
Àmbit: Educació i Cultura
Àrea: Cultura
Any 1990
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. LLUIS ARMET I COMA
Il.lm. Sr. ANTONIO SANTIBURCIO I MORENO
Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA
Il.lm. Sr. JORDI BORJA I SEBASTIÀ
Il.lma. Sra. MERCÈ SALA I SCHNORKOWSKI
Il.lma. Sra. M. AURÈLIA CAMPMANY I FARNÉS
Il.lma. Sra. NÚRIA GISPERT I FELIU
Il.lm. Sr. JOAN FUSTER I SOBREPERE
Il.lm. Sr. FRANCESC RAVENTÓS I TORRAS
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lm. Sr. ANTONI LUCHETTI I FARRÉ
Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JOSEP M. SERRA I MARTÍ
Il.lm. Sr. XAVIER VALLS I SERRA
Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lma. Sra. MARTA MATA I GARRIGA
Any 1991 - Eleccions 26 de maig
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA
Il.lm. Sr. LLUIS ARMET I COMA
Il.lm. Sr. ANTONI LUCHETTI I FARRÉ
Il.lm. Sr. XAVIER VALLS I SERRA
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lm. Sr. ANTONIO SANTIBURCIO I MORENO
Il.lm. Sr. JOSEP M. VEGARA I CARRIÓ
Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lm. Sr. XAVIER CASAS I MASJOAN
Il.lma. Sra. CAROLINA HOMAR I CRUZ
Il.lm. Sr. FRANCESC TRILLAS I GENÉ
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL
Il.lm. Sr. FRANCISCO NARVÁEZ I PAZOS
Il.lma. Sra. MARTA MATA I GARRIGA
Il.lm. Sr. ORIOL BOHIGAS I GUARDIOLA
Il.lm. Sr. JOAN FUSTER I SOBREPERE
Il.lm. Sr. FRANCESC VICENS I GIRALT
Il.lm. Sr. ALBERT BATLLE I BASTARDAS
Il.lma. Sra. NÚRIA GISPERT I FELIU
Any 1992
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA
Il.lm. Sr. LLUIS ARMET I COMA
Il.lm. Sr. ANTONI LUCHETTI I FARRÉ
Il.lm. Sr. XAVIER VALLS I SERRA
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lm. Sr. ANTONIO SANTIBURCIO I MORENO
Il.lm. Sr. JOSEP M. VEGARA I CARRIÓ
Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lm. Sr. XAVIER CASAS I MASJOAN
Il.lma. Sra. CAROLINA HOMAR I CRUZ
Il.lm. Sr. FRANCESC TRILLAS I GENÉ
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL
Il.lm. Sr. FRANCISCO NARVÁEZ I PAZOS
Il.lma. Sra. MARTA MATA I GARRIGA
Il.lm. Sr. ORIOL BOHIGAS I GUARDIOLA
3
�Il.lm. Sr. JOAN FUSTER I SOBREPERE
Il.lm. Sr. FRANCESC VICENS I GIRALT
Il.lm. Sr. ALBERT BATLLE I BASTARDAS
Il.lma. Sra. NÚRIA GISPERT I FELIU
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Àrea: Institut Municipal d'Història
Àrea: Difusió i Relacions Culturals
Àmbit: Descentral. i Rel. Ciutadanes
Àrea: Promoció i Relacions Cíviques
Càrrec
Alcalde
Regidor
1r. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
2n. Tin. Alc.
Regidor
Regidor
3r. Tin. Alc.
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Àmbit / Àrea
Àmbit: Alcaldia-Presidència
Àrea: Presidència, adjunt Alcaldia
Àmbit: Urbanisme i Medi Ambient
Àrea: Urbanisme
Àrea: Política Sòl i Habitatge
Àmbit: Organització i Economia
Àrea: Finances
Àrea: Desenvolup. Econòmic i Social
Àmbit: Benestar Social
Àrea: Salut Pública
Àrea: Promoció Social
Àrea: Afers Socials
Àrea: Esports i Turisme
Àmbit: Via Pública
Àrea: Estat del carrer
Àmbit: Educació i Cultura
Àrea: Cultura
Àrea: Institut Municipal d'Història
Àrea: Difusió i Relacions Culturals
Àmbit: Descentral. i Rel. Ciutadanes
Àrea: Promoció i Relacions Cíviques
Àmbit: Manteniment Urbà i Serveis
Càrrec
Alcalde
Regidor
1r.Tin. Alc.
Regidor
Regidor
2n.Tin. Alc.
Regidor
Regidor
3a.Tin. Alc.
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Àmbit / Àrea
Àmbit: Alcaldia-Presidència
Àrea: Presidència, adjunt a Alcaldia
Àmbit: Urbanisme i Medi Ambient
Àrea: Urbanisme
Àrea: Política de Sòl i Habitatge
Àmbit: Organització i Economia
Àrea: Desenvolupament Eco. i Soc.
Àrea: Cooperació Empresarial
Àmbit: Benestar Social
Àrea: Salut Pública
Àrea: Promoció Social
Àrea: Afers Socials
Àrea: Esports i Turisme
Àmbit: Via Pública
Àrea: Estat del carrer
Àmbit: Educació i Cultura
Àrea: Cultura
Àrea: I.M.Història, Ed. i Publicacions
Àrea: Difusió i Relacions Culturals
Àmbit: Descentral.i Rel. Ciutadanes
Àrea: Promoció i Relacions Cíviques
Àmbit: Manteniment Urbà i Serveis
Càrrec
Alcalde
1r.Tin. Alc.
2a.Tin. Alc.
3a.Tin. Alc.
4a.Tin. Alc.
Regidor
Regidor
Regidora
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
President Comissió / Regidor Ponent
Any 1993
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA
Il.lm. Sr. LLUIS ARMET I COMA
Il.lm. Sr. ANTONI LUCHETTI I FARRÉ
Il.lm. Sr. XAVIER VALLS I SERRA
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lm. Sr. ANTONIO SANTIBURCIO I MORENO
Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lm. Sr. XAVIER CASAS I MASJOAN
Il.lma. Sra. CAROLINA HOMAR I CRUZ
Il.lm. Sr. FRANCESC TRILLAS I GENÉ
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL
Il.lm. Sr. FRANCISCO NARVÁEZ I PAZOS
Il.lma. Sra. MARTA MATA I GARRIGA
Il.lm. Sr. ORIOL BOHIGAS I GUARDIOLA
Il.lm. Sr. JOAN FUSTER I SOBREPERE
Il.lm. Sr. FRANCESC VICENS I GIRALT
Il.lm. Sr. ALBERT BATLLE I BASTARDAS
Il.lma. Sra. NÚRIA GISPERT I FELIU
Il.lm. Sr. JOSEP M. VEGARA I CARRIÓ
Any 1994
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA
Il.lm. Sr. LLUÍS ARMET I COMA
Il.lm. Sr. ANTONI LUCCHETTI I FARRÉ
Il.lm. Sr. XAVIER VALLS I SERRA
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lm. Sr. ANTONI SANTIBURCIO I MORENO
Il.lm. Sr. XAVIER MUÑOZ I PUJOL
Il.lma. Sra. EULÀLIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lm. Sr. XAVIER CASAS I MASJOAN
Il.lma. Sra. CAROLINA HOMAR I CRUZ
Il.lm. Sr. FRANCESC TRILLAS I GENÉ
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL
Il.lm. Sr. FRANCISCO NARVÁEZ I PAZOS
Il.lma. Sra. MARTA MATA I GARRIGA
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lm. Sr. JOAN FUSTER I SOBREPERE
Il.lm. Sr. FRANCESC VICENS I GIRALT
Il.lm. Sr. ALBERT BATLLE I BASTARDAS
Il.lma. Sra. NÚRIA GISPERT I FELIU
Il.lm. Sr. JOSEP MARIA VEGARA I CARRIÓ
Any 1995 - Eleccions 28 de maig
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lma. Sra. EULÀLIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lma. Sra. MARAVILLAS ROJO I TORRECILLA
Il.lma. Sra. PILAR RAHOLA I MARTÍNEZ
Il.lm. Sr. XAVIER CASAS I MASJOAN
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lma. Sra. M. CARMEN SAN MIGUEL I RUIBAL
Il.lma. Sra. TERESA SANDOVAL I ROIG
Il.lm. Sr. ANTONI SANTIBURCIO I MORENO
Il.lm. Sr. JOSEP M. VEGARA I CARRIÓ
Il.lm. Sr. PERE ALCOBER I SOLANAS
Il.lm. Sr. ALBERT BATLLE I BASTARDAS
Il.lm. Sr. XAVIER CASAS I MASJOAN
Il.lm. Sr. EUGENI FORRADELLAS I BOMBARDÓ
Comissió: Hisenda i Infraestructures
Comissió: Benestar Social i Educació
Comissió: Ocupació i Promoció Eco.
Comissió: Comerç i Consum
Comissió: Equilibri Territ. i Planej. Urbà
Comissió: Presidència i Política Cultural
Comissió: Mobilitat i Seguretat
Comissió: Ciutat Amiga i Joventut
Comissió: Política de Sòl i Habitatge
Comissió: Medi Ambient i Serv. Urbans
Ponència: Participació Cívica
Ponència: Relacions Ciut. i Esports
Ponència: Salut Pública
Ponència: Habitatge
4
�Il.lm. Sr. JOAN FUSTER I SOBREPERE
Il.lm. Sr. ERNEST MARAGALL I MIRA
Il.lma. Sra. IMMACULADA MORALEDA I PÉREZ
Il.lm. Sr. FRANCESC NARVÁEZ I PAZOS
Il.lm. Sr. JOSEP PUIG I BOIX
Il.lm. Sr. AGUSTÍ SOLER I REGÀS
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Ponència: Cultura
Ponència: Funció Pública i Qualitat
Ponència: Joventut i Dona
Ponència: Mobilitat
Ponència: Ciutat Sostenible
Ponència: Drets Civils
Ponència: Educació i Turisme
Càrrec
Alcalde
1r.Tin. Alc.
2a.Tin. Alc.
3a.Tin. Alc.
4a.Tin. Alc.
Regidor
Regidor
Regidora
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
Regidora
Regidor
Regidor
Regidor
Regidor
President Comissió / Regidor Ponent
Any 1996 i 1997
Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA
Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU
Il.lma. Sra. EULÀLIA VINTRÓ I CASTELLS
Il.lma. Sra. MARAVILLAS ROJO I TORRECILLA
Il.lma. Sra. PILAR RAHOLA I MARTÍNEZ
Il.lm. Sr. XAVIER CASAS I MASJOAN
Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA
Il.lma. Sra. M. CARMEN SAN MIGUEL I RUIBAL
Il.lma. Sra. TERESA SANDOVAL I ROIG
Il.lm. Sr. ANTONI SANTIBURCIO I MORENO
Il.lm. Sr. JOSEP M. VEGARA I CARRIÓ
Il.lm. Sr. PERE ALCOBER I SOLANAS
Il.lm. Sr. ALBERT BATLLE I BASTARDAS
Il.lm. Sr. XAVIER CASAS I MASJOAN
Il.lm. Sr. EUGENI FORRADELLAS I BOMBARDÓ
Il.lm. Sr. JOAN FUSTER I SOBREPERE
Il.lm. Sr. ERNEST MARAGALL I MIRA
Il.lma. Sra. IMMACULADA MORALEDA I PÉREZ
Il.lm. Sr. FRANCESC NARVÁEZ I PAZOS
Il.lm. Sr. JOSEP PUIG I BOIX
Il.lm. Sr. AGUSTÍ SOLER I REGÀS
Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES
Comissió: Hisenda i Infraestructures
Comissió: Benestar Social i Educació
Comissió: Ocupació i Promoció Econ.
Comissió: Comerç i Consum
Comissió: Equilibri Territ. i Planej. Urbà
Comissió: Presidència i Política Cultural
Comissió: Mobilitat i Seguretat
Comissió: Ciutat Amiga i Joventut
Comissió: Política de Sòl i Habitatge
Comissió: Medi Ambient i Serv. Urbans
Ponència: Participació Cívica
Ponència: Relacions Ciut. i Esports
Ponència: Salut Pública
Ponència: Habitatge
Ponència: Cultura
Ponència: Funció Pública i Qualitat
Ponència: Joventut i Dona
Ponència: Mobilitat
Ponència: Ciutat Sostenible
Ponència: Drets Civils
Ponència: Educació i Turisme
5
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.03. Acció i òrgans de govern (de l'Ajuntament de Barcelona)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Documents produïts en l'exercici de l'acció del govern de la ciutat de Barcelona.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Llistat dels membres dels governs municipals de Barcelona amb Pasqual Maragall d'alcalde
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Arxiu Digital Pasqual Maragall
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2019
Type
The nature or genre of the resource
Informe
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Ajuntament de Barcelona
Govern
Ciutat
Barcelona
Description
An account of the resource
Llistat de tots els regidors de cada govern municipal encapçalat per Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona.
Source
A related resource from which the described resource is derived
Departament d'Estadística i Difusió de Dades. Ajuntament de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Informes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2717/Governs_Generalitat_de_Pasqual_Maragall.pdf
aa7f919657cafe386b6c18d74fa3392d
PDF Text
Text
Governs de la Generalitat de Catalunya amb Pasqual Maragall com a president
2003
Antoni Siurana i Zaragoza
Carles Solà i Ferrando
Josep Maria Vallès i Casadevall
Joan Saura i Laporta
Montserrat Tura i Camafreita
Joaquim Nadal i Farreras
Caterina Mieras i Barceló
Salvador Milà i Solsona
Josep-Lluís Carod-Rovira
Joan Carretero i Grau
Antoni Castells i Oliveres
Pere Esteve i Abad
Marina Geli i Fàbrega
Anna Simó i Castelló
Josep Bargalló i Valls
Josep Maria Rañé i Blasco
Conseller
Conseller
Conseller
Conseller
Consellera
Conseller
Consellera
Conseller
Conseller
Conseller
Conseller
Conseller
Consellera
Consellera
Conseller
Conseller
Agricultura, Ramaderia i Pesca
Universitats, Recerca i Societat de la Informació
Justícia
Relacions Institucionals i Participació
Interior
Política Territorial i Obres Públiques
Cultura
Medi Ambient i Habitatge
Presidència
Governació i Administracions Públiques
Economia i Finances
Comerç, Turisme i Consum
Salut
Benestar i Família
Educació
Treball i Indústria
Conseller
Conseller
Conseller
Conseller
Consellera
Conseller
Consellera
Conseller
Conseller
Conseller
Conseller
Consellera
Consellera
Conseller
Conseller
Consellera
Agricultura, Ramaderia i Pesca
Universitats, Recerca i Societat de la Informació
Justícia
Relacions Institucionals i Participació
Interior
Política Territorial i Obres Públiques
Cultura
Medi Ambient i Habitatge
Governació i Administracions Públiques
Economia i Finances
Comerç, Turisme i Consum
Salut
Benestar i Família
Conseller Primer
Treball i Indústria
Educació
Conseller
Conseller
Conseller
Conseller
Consellera
Conseller
Consellera
Conseller
Conseller
Conseller
Conseller
Consellera
Consellera
Conseller
Conseller
Consellera
Agricultura, Ramaderia i Pesca
Universitats, Recerca i Societat de la Informació
Justícia
Relacions Institucionals i Participació
Interior
Política Territorial i Obres Públiques
Cultura
Medi Ambient i Habitatge
Governació i Administracions Públiques
Economia i Finances
Comerç, Turisme i Consum
Salut
Benestar i Família
Conseller en Cap
Treball i Indústria
Educació
Conseller
Conseller
Conseller
Conseller
Consellera
Conseller
Agricultura, Ramaderia i Pesca
Universitats, Recerca i Societat de la Informació
Justícia
Relacions Institucionals i Participació
Interior
Política Territorial i Obres Públiques
2004 (Març)
Antoni Siurana i Zaragoza
Carles Solà i Ferrando
Josep Maria Vallès i Casadevall
Joan Saura i Laporta
Montserrat Tura i Camafreita
Joaquim Nadal i Farreras
Caterina Mieras i Barceló
Salvador Milà i Solsona
Joan Carretero i Grau
Antoni Castells i Oliveres
Pere Esteve i Abad
Marina Geli i Fàbrega
Anna Simó i Castelló
Josep Bargalló i Valls
Josep Maria Rañé i Blasco
Marta Cid i Pañella
2004 (Novembre)
Antoni Siurana i Zaragoza
Carles Solà i Ferrando
Josep Maria Vallès i Casadevall
Joan Saura i Laporta
Montserrat Tura i Camafreita
Joaquim Nadal i Farreras
Caterina Mieras i Barceló
Salvador Milà i Solsona
Joan Carretero i Grau
Antoni Castells i Oliveres
Josep Huguet i Biosca
Marina Geli i Fàbrega
Anna Simó i Castelló
Josep Bargalló i Valls
Josep Maria Rañé i Blasco
Marta Cid i Pañella
2006 (25 abril)
Jordi William Carnes i Ayats
Manuel Balcells i Díaz
Josep Maria Vallès i Casadevall
Joan Saura i Laporta
Montserrat Tura i Camafreita
Joaquim Nadal i Farreras
1
�Ferran Mascarell i Canalda
Francesc Baltasar i Albesa
Xavier Vendrell i Segura
Antoni Castells i Oliveres
Josep Huguet i Biosca
Marina Geli i Fàbrega
Anna Simó i Castelló
Josep Bargalló i Valls
Jordi Valls i Riera
Marta Cid i Pañella
Conseller
Conseller
Conseller
Conseller
Conseller
Consellera
Consellera
Conseller
Conseller
Consellera
Cultura
Medi Ambient i Habitatge
Governació i Administracions Públiques
Economia i Finances
Comerç, Turisme i Consum
Salut
Benestar i Família
Conseller en Cap
Treball i Indústria
Educació
Conseller
Conseller
Conseller
Consellera
Conseller
Conseller
Conseller
Conseller
Conseller
Consellera
Consellera
Conseller
Conseller
Agricultura, Ramaderia i Pesca
Justícia
Relacions Institucionals i Participació
Interior
Política Territorial i Obres Públiques
Cultura
Medi Ambient i Habitatge
Governació i Administracions Públiques
Economia i Finances
Salut
Benestar i Família
Treball i Indústria
Educació i Universitats
2006 (16 maig)
Jordi William Carnes i Ayats
Josep Maria Vallès i Casadevall
Joan Saura i Laporta
Montserrat Tura i Camafreita
Joaquim Nadal i Farreras
Ferran Mascarell i Canalda
Francesc Baltasar i Albesa
Xavier Sabaté i Ibarz
Antoni Castells i Oliveres
Marina Geli i Fàbrega
Carme Figueras i Siñol
Jordi Valls i Riera
Joan Manuel del Pozo i Àlvarez
2
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Llistat dels membres dels governs de la Generalitat amb Pasqual Maragall de president
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Arxiu Digital Pasqual Maragall
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2019
Type
The nature or genre of the resource
Informe
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Generalitat de Catalunya
Govern
Consellers
President de la Generalitat de Catalunya
Description
An account of the resource
Llistat amb els noms i composició dels membres dels governs de la Generalitat de Catalunya amb Pasqual Maragall de president.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Informes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/2708/19660625_ASTEF_PM.pdf
4c6499107ad051f0cac81ab6ba593ec8
PDF Text
Text
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
01.01.02. Activitat acadèmica
Description
An account of the resource
Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall:
- Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957).
- Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964).
- Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965).
- Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat.
- Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno).
- Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors.
- Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana.
- Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude".
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1945-1979
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Diploma certificant l'assoliment amb èxit de l'estada amb l'ASTEF, en un programa de planificació sectorial
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Association pour l'organisation des stages en France
França. Ministère des affaires étrangères
França. Ministère des Finances
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1966-06-25
Type
The nature or genre of the resource
Certificat
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Francès
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Biografia
Planificació
Economia
París
Delors, Jacques
Description
An account of the resource
El diploma certifica l'assoliment de les pràctiques dins el programa de planificació sectorial al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors a París del 10/01/1966 fins al 25/06/1966.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
París
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Certificats