<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<itemContainer xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/items/browse?output=omeka-xml&amp;page=97&amp;sort_field=Dublin+Core%2CTitle" accessDate="2026-04-21T23:38:50+02:00">
  <miscellaneousContainer>
    <pagination>
      <pageNumber>97</pageNumber>
      <perPage>10</perPage>
      <totalResults>5656</totalResults>
    </pagination>
  </miscellaneousContainer>
  <item itemId="1079" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="613">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1079/19870318d_00196.pdf</src>
        <authentication>0ecf440df7487734d1e3c67df654826a</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42286">
                    <text>^
Ajuntament de Barcelona

EL

BIT '92:

DE LA NOi^INACIè ALS JOCS OLíMPICS.

CONFERèNCIA DE L'EXCM,
CONVENCI6

SR. PASQUAL MARAGALL A LA

INFORMàTICA LLATINA 1987

Palau de Congresos, 18 de març 1987

Exp. 705/84 - IMPREMTA MUNICIPAL

�+IIIII
Ajuntament 1111V de Barcelona

Gabinet de Comunicació

Ref.:

INDEX (Per epigrafs)

EPIGRAF NO.

1. INTRODUCCIó.
2. BARCELONA, CIUTAT INTERESSADA.
3. NOUS IMPULSOS I ACTIVITATS A BARCELONA.
4. FET DIFERENCIAL A BARCELONA: JOCS OLíMPICS 1992.
5. IMPORTàNCIA DE LA TECNOLOGIA ALS JOCS. BIT'92.
6. PATROCINADORS.
7. OBJECTIUS DEL BIT'92.
8. DIFICULTAT DEL PROJECTE BIT°92.
9. ESTRUCTURACI6 DEL PROJECTE.
10. RESULTATS DEL BIT°92.
11. RESUM DELS PROJECTES NO INFORMàTICS MÉS INTERESSANTS.
12. RESUM DELS PROJECTES INFORMàTICS MES INTERESSANTS.
13. COST.
14. ACCIONS DE PRESTIGI,
15. LA INDúSTRIA ELECTRòNICA.
16. ESTRATèGIES

PER A LA POTENCIACI6 DEL SECTOR

�OBM
Ajuntainent 1111+ de Barcelona

Gabinet de Comunicació

ELECTRòNIC.
17. L'INVESTIGACI6 APLICADA.
18. ESTíMUL DE L'INVESTIGACIó.
19. PARTICIPACIó.
20. RECURSOS HUMANS.
21. IMPULS MUNICIPAL.

�r

—4
211111

Ajuntament 1 III +`

de Barcelona

Gabinet de Comunicació

1.

Ref.:

AVUI INAUGUREN A BARCELONA LA CONVENCIó

INFORMàTICA LLATINA 1987. COM ALCALDE D'AQUESTA CIUTAT
NO HE VOLGUT DESAPROFITAR L'AVINENTESA PER A ADREÇAR—ME
ALS QUE SOU PARTICIPANTS I PROTAGONISTES: EXPERTS,
TèCNICS I PROFESSIONALS DE LA INFORMàTICA, TOTS ELS QUE
AQUí US TROBEU.

EM VULL ADREÇAR A VOSALTRES AMB UNES PARAULES QUE
PENSO TRASCENDEIXEN, SINCERAMENT, EL COM. PROTOCOL DE LA
MAJORIA D'INAUGURACIONS. PERQUè HI HA DOS MOTIUS DE GRAN
PES PER AIXí FER—HO.

2.

EL PRIMER ÉS EL DE PROFUND SENTIT DE LES

PARAULES INFORMàTICA LLATINA: UNA EINA DE FUTUR QUE FEM
NOSTRA. EM SEMBLA UNA SIMBIOSI PROU IMIPORTANT PER
DEDICAR—HI TOT ELS ESFORÇOS. PER INTENTAR AVANÇAR AMB
UNA TèCNICA PRòPIA QUE ENS POSSIBILITI ESDEVENIR
PROTAGONISTES DEL FUTUR. .

3.

EL SEGON MOTIU ÉS QUE BARCELONA PRESENTA UNA

FERMA PROPOSTA DF FUTUR. ÉS UNA CIUTAT QUE AL DECURS DEL

3

e

�—5—

Ajuntament

:11111
'V III+' de Barcelona

Gabinet de Comunicació

Ref.:

TEMPS HA MOSTRAT GRAN INTERES, ÉSSENT DE VEGADES
CAPDAVANTERA EN ELS AVENÇOS TECNICS I HA FET GALA DE
LES SEVES ARRELS MEDITERRàNIES —GREGUES I LLATINES— AMB
AQUESTA CULTURA,

4, MOLTES CIUTATS PODRAN GAUDIR D'AQUESTS AVANÇOS;
EL FET DIFERENCIAL DE BARCELONA PERò, SóN ELS JOCS
OLíMPICS DE 1992. FET DE TRASCENDENCIA I D'IMPACTES
INTERNACIONALS, TANT EN L' àMBIT ESPORTIU COM EN EL
TèCNIC.

5. DES DEL COMENÇAMENT DE LA PREPARACI6 DE LA
CANDIDATURA OLíMPICA, ES VA PRENDRE CONSCIENCIA DE LA
IMPORTàNCIA DE LA TECNOLOGIA,

AIXí VA QUEDAR PLENAMENT REFLECTIDA EN
L'AVANTPROJECTE DE L'ANY 83 I CONFIRMADA LA DOTACI6 PER
L'àREA DE TECNOLOGIA DINS DEL PRESSUPOST DE
L'ORGANITZACI6m PROP DE 30.000 MILIONS DE PESSETES DEL
85, CONSIDERANT ELS AJUTS EXTERIORS QUE PODRà REBRE EL
COOB '92. ES LA PARTIDA MÉS ELEVADA.

�—6
:fIIIIIL

Ajuntament 1 IIÍ+' de Barcelona
Gabinet de Comunicació

Ref.:

AQUESTA IMPORTàNCIA OBLIGA A REALITZAR EL PROJECTE
BIT '92—BARCELONA

T_NFOR 1.1TICA

I

TELNCOMU\ICACIOTS 1992—

6, E S CONEGUDA L' UNITAT ASSOLIDA DII`ti7 S L'OFICINA.
OL1ï'-ïPICAe

TA1j:BE

EL BIT '92 ES MOSTRA

D'AQUESTA

AF IRMAC IÓ : EL PATROCINI DE LA DIRECCIóï''d GENERAL DE
E'LECTRóNICF.. E INFORMáTICA, DIRECCIÓN GENERAL DE .CORREOS
Y TELECOMUNICACIOi?ES, TELEF 5NICA I L'AJUNTAMENT DE
BARCELONA VAN PERMETRE REALITZAR AQUEST COMPLICAT
PROJECTE PER Ui? GRUP MUL',rIDISCIPLINARI D'EXPERTS AME UN
ESFORÇ: QUE VA SOBREPASSAR LES 9.000 HORES.

7. L'OBJECTIU DEL BIT '92 .

ÉS

PLANIFICAR LES

NECESSITATS Ii^.^FORMàTIQUE S I DE TELECOï^'"ïUNICACIÓ PER ALS
JOCS OLÍMPICS DE 1992. UNA PL A.NIFICACIó EN .'rBENIEFICI
D'UNES

NECESSITATS

DESENVOLUPAMENT

SOCIALS

CIUTADANES

I

DEL

D'UNA TECNOLOGIA PROFITOSA PER A

n
^a.^^, I ^^^.^
NOSALTRES,
EN
AQUESTSENTIT
"LLATINA".

8. HA ESTAT UN PROJECTE COMPLICAT I LA;;OR.IóS,

�–8
:flllll

Ajuntament 'VIII'+' de Barcelona
Gabinet de Comunicació

Ref.:

oJ.
VOLDRIA EXPLICAR—VOS
9

QUINA ÉS L'ESTRUCTURACIO

DEL BIT '92. EL PROJECTE TÉ TRES FASES: NECESSITATS,
ESTRATGIES I PLANIFICACIo.

S'HAN TRACTAT LES

REES TèCNIQUES D' INF OR•iàTICA,

TELECOMUNICACIOïTS, RADIOTELEVISIó I INSTRUMENTACIó, AIXí
COM SEGURETAT I ORGTAI`dITZACIó. HA ESTAT UN PROJECTE
INTEGRAT AMB VISIó GLOBALITZADORA DE LA TECONOLOGIA.

10. VEIEN QUINS SON FINS ARA ELS RESULTATS DEL BIT
'92. COM. A RESULTAT DE LA PLANIFICACIO, S'HA TROBAT QUE
EL NOMBRE DE PROJECTES ACONSELLABLES D' E'IPRENDRE PER A
DONAR SUPORT - T è CNIC

ALS JOCS ÉS DE 99.

DE CADASCUN D'ELLS TENIM LA SEVA DESCRIPCIó I EL
SEU COST, QUE SERVIRAN COM A PUNT DE PARTIDA PER INICIAR
ELS TREBALLS DEL COOB '92.

CADA PROJECTE ES DIVIDIRà EN FASES, PER LA
FACILITAT DE
FASE,

CONTROL

QUE AIXò REPRESENTA;

LA

PRIMERA

LA DE DEF INICIO, COMENÇAR EN BREU EN MOLTS

�-9:fII1IIE

Ajuntament 1 111W de Barcelona
Gabinet de Comunicació

Ref.:

D'AQUESTS PROJECTES.

TANMATEIX NO TOTS ELS PROJECTES SON
IMPRESCINDIBLES. ELS ESTRICTAMENT NECESSARIS SóN 44,
PERò EL NOSTRE INTERS ÉS NO ESCATIMAR RECURSOS EN
AQUESTA 1REA I, PER TANT, SER CAPAÇOS DE REALITZAR-LOS
EN LA SEVA TOTALITAT.

11. EL BIT '92, PERè, NO ÉS TAN SOLS UN CONJUNT DE
PROJECTES INFORMáTICS . 18 PROJECTES S6N DE
COMUNICACIONS, ENTRE ELS QUALS PODEN ESMENTAR:

- L'ESTUDI DE VIABILITAT DE COMUNICACIONS PER
SATèL.LIT I ESTACIONS TERRENES, QUE, EVIDENTMENT
TRASCENDEIX A L'

àMBIT

LOCAL I TEMPORAL DELS JOCS.

- LA IN STAL . LACIó D'UNA POTENT INFRAESTRUCTURA DE
FIBRA

oPTICA, QUE.

PE RMETRà. LA TRANSMISSI6 DE TOT

TIPUS DE SENYALS D'ALTA VELOCITAT, COM LES DE
TELEVISI6.
- LA SELE°CCIó DE LES CENTRALETES DIGITALS I ELS

�r

-10!flllll

Ajuntament 11II+ de Barcelona
Gabinet de Comunicació

Ref.:

SEUS EQUIPS TER::vINALS.
- EL DESENVOLUPEYE NT D' UNA XARXA EXPERIMENTAL DE
BANDF. A1'ÇPLA INCORPORANT SERVEIS DE P.ADIOTELEFONIA,
VIDEOGRAFIA, TELFSEGURETAT.
- LES XARXES LOCALS A LES

INSTAL.LACIONS

OLíMPIOUE S .
- L'ADEOUACI5

DE

POTENTS

XARXES

DE

RADIOCOMUNCICACI6, PUBLIQUES I PRIVADES.
- L'EQUIPAMENT DE RADIOTELEVISIo.

TRES PROJECTES SÓN DE SEGURETAT, DELS QUALS CAL
REMARCAR EL DESENVOLUPAMENT DE LA IMPORTANT XARXA DE
CONTROL I SEGURETAT DE LES INSTAL.LACIONS OLíMPIQUES.

HI HA SET PROJECTES D'ORGAtiITZACIO, COM SON EL
DE DEFINICI6 DE L'ESTRUCTURA ORGANITZATIVA DE LA RADIO I
TELEVISIó, EL PLà DE FORMACIó, LA DEFINICIó DE
NORMATIVES, ETC.

�Ajuntament U11F de Barcelona
Gabinet de Comunicació

Ref.:

I SIS PROJECTES RELACIONATS AMB INSTRUMENTACI6 I
NOVES T-(kNIQUES.

12. PEL QUE FA ALS PROJECTES D'INFORMáTICA COMPTEN
AME 55 SISTEMES D'INFORMACI6 I 10 DE HARDWARE I
SOFTWARE.

ELS 55 PROJECTES DE SISTEMES D'INFORMACIó ESTAN
CONTINGUTS EN 6 GRANS GRUPS:

* SISTEMES DE GESTI6 EMPRESARIAL.
* SISTEMES D'ORGANITZACI5 DELS ESDEVENIMENTS.
SISTEMES DE COMUNICACI5 I INFORMACI6.
* SISTEMES DE SERVEI.
* SISTEMES DE SUPORT.
* SISTEMES DE SEGURETAT.

AQUESTS

SISTEMES NECESSITARAN 4

ARQUITECTURES

D'HARDWARE.

•

2

LA PRIMERA, BASADA EN UN GRAN ORDINADOR I

�—12—

Ajuntament "'111 de Barcelona
Gabinet de Comunicació

Ref.:

UNES 250 TERMINALS REALITZARà LA FUNCIÓ DE
GESTI6
•

INTERNA

DEL

COOB

'92,

N MINA,

COMPTABILITAT..°
LA SEGONA, BASADA EN CINC MINIORDINADORS I
AL VOLTANT DE 700 TERMINALS REALITZARAN LES
FUNCIONS DE GESTI6 OLíMPICA, INSCRIPCIONS,
ALLOTJAMENTS.
* LA. TERCERA, BASADA AMB UNA BATERIA DE 15
MINIORDINADORS,

ES DEDICARà A LA GESTIÓ

D' ESDEVENII~:MENTS I COMUNICACIÓ, ESTARà
CONNECTADA AMB M.L,S DE 40.000 TERMINALS, OUE
FARAN D'AGENDA ELECTRòNICA OLíMPICA.
*

LA QUARTA,

FORMADA PER UNA XARXA DE

ORDINADORS PERSONALS.

ENCARA HI HA ALTRES PROJECTES DE HARDWARE I
SOFTWARE QUE CALDRà DESENVOLUPAR, COM LA SELECCIÓ DEL
SOFTWARE DE BASE I DE LES EINES D'AJUT AL
DESENVOLUPAMENT DE SISTEMES, ENTRE ALTRES

o

�-13—
+11111

Ajuntament 1111W de Barcelona
Gabinet de Comunicació

Ref.:

PENSO QUE AriB AQUESTA ESQUEï 5TICA EXPOSICI6 HA
QUEDAT CLARA LA IMPORTàNCIA I PENETRA.CI6 DE LA
INFORMàTICA ALS JJ.00.

13.

EL COST TOTAL DE REALITZACI6 DELS 99 PROJECTES

ACONSELLATS S'ESTIMA EN 58.825 MILIONS DE PESSETES DEL
85. SI SOLAMENT ES REALITZEN ELS PROJECTES ESTRICTAMENT
NECESSARIS EL COST ÉS DE 43.591 MILIONS.

L'EVOLUCI6 DEL COST, AL LLARG DELS ANYS, ÉS DEL
TIFUS EXPONENCIAL. I ÉS VEURà PAL.LIADA, PER(?), PER LES
CONTRIBUCIONS I COL.LABORACIONS EXTERNES QUE EN UN CAS
ï1àXIP PODRIEN REPRESENTAR DE L'ORDRE DE 35.034 MILIONS
DE PESSETES.

14.

TAMBÉ EN EL PROJECTE BIT '92 S'HAN CONSIDERAT

DIFERENTS ACCIONS QUE PUGUIN REPRESENTAR UN POSSIBLE
IMPACTE EN EL MóN EXTERIOR, PRESTIGIES PER A LA CIUTAT,
LA INDúSTRIA DEL PAíS I DEL COL.LECTIU DE TèCNICS.

�.

_

t

—I4—

Ajuntament 'lljl¡' de Barcelona

Ref.:

Gabinet de Comunicació

DEPENDRAN DE L' ADEQUACIè DELS CONEIXEMENTS EN NOVES
Tk_NIQUE S I TECNOLOGIES, TAN ANOMENADES ALGUNES, CODI ELS
SISTE`.;ES EXPERTS, LA INTELoLIGèNCIA ARTIFICIAL... I
D'ALTRES NO TAN CONEGUDES QUE AL LLARG D'AQUEST TEMPS,
S'ANIRAN DESTAPANT.

AQUESTES ACCIONS S'HAN IDENTIFICAT TANT PER
L'ESTUDI

DE L'AVALUACIè DE LES TENDè%áCIES DE

LA

TECNOLOGIA COM PEL RECULL D'IDEES DE L'EQUIP DE TREBALL
I PERSONAL COL.LABORADOR.

EVIDENTMENT S6M A MIG TERMINI, N TECESSITEN DE PLANS
ESTRUCTURATS PER A DUR—LES A TERME I DEPENEN DE LA
CAPACITAT DELS CENTRES DE RECERCA I PER TANT DE LA SEVA
OFERTA.

DINTRE D'AQUEST APARTAT, PODEN INCLOURE POSSIBLES
PROJECTES

DE:

— ROB&amp; TICA APLICADA.
— TECNOLOGIA APLICADA A L'ESPORT.

�-15+11111
Ajuntament ''111 P de Barcelona

Gabinet de Comunicació

Ref.:

- ACCèS Ar-1ICABLE A LA INF ORMAC T_ ó .
- TECNOLOGIES DE TELE-VI SIo :
* TELEJISIO D'ALTA DEFINICIO.
* PANTALLES PLANES.

- IDENTIFICACIo DE PERSONES PER P.ECOivEIXEIaENT
VEU I D'IMATGE.
- TARGETA D'ACREDITACIó OLÍMPICA.
- XARXA EXPERIMENTAL DE BANDA AmPLA.
- ESTACIó Dly, TREBALL MULTIFUNCIONAL.

CAL REMARCAR QUE SOM CONSCIENTS DE LES VARIACIONS
D' INTER èS QUE ES PODEN PRODUIR EN AQUESTES ACCIONS DES
DEL PUNT DE VISTA DE L'IMPACTE DINS D'AQUEST TERMINI DE
TEMPS. PER AIXò EL SISTEMA rS PROU FLEXIBLE PER INCLOURE
DE NOVES: CAL PROPOSAR.-LES.

15. SI DIRIGIM LA TJOSTR.A ATENCI6 ARA CAP A LA
INDúSTRIA ELECTRòMICA, TENIM QUE ESPANYA REPRESENTA EL
0,6 q %DEL MERCAT MUNDIAL DE L ' ELECTRòNICA: I EL 3,6% DE
L'EUROPEU. EL CREIXET1ENT MITJà ESPERAT PER AL MERCAT

�–16–
ofil
Ajuntàment 1111W de Barcelona

Gabinet de Comunicació

MUNDIAL

Ref.:

1S

DEL 16,5%, SUPERIOR A L'ESPANYOL ESTIMAT EN

10,5

ES UN MERCAT

QUE DÉU CONSIDERAR–SE A ESCALA

MUNDIAL, 1 ON LES POSSIBILITATS D'INNOVACI6 VAN LLIGADES
AL DOMINI DE LES TECNOLOGIES DE LA MICROELECTRCSNICA.

SEGONS ELS EXPERTS, DELS ESTUDIS DE LA SITUACI6
ACTUAL I DE LES TEND j5NCIES DEL SECTOR ELECTRCSNIC ES
DESPRÉN QUE NO ÉS CAP

DESPROPCSSIT

ESTABLIR L'OBJECTIU

DE

COBRIR - EL 80% DE LES NECESSITATS DELS JOCS AMB OFERTA
NACIONAL.

TANMATEIX AIXí NOM7J:S SER. POSSIBLE SI S'ACOMPLEIXEN
CERTES

CONDICIONS.

AIX1, CAL ASOLIR EL VOLUM CRíTIC A PARTIR DEL QUAL

fs

RENTABLE LA FAF,RICACI6, AME PREU COMPETITIU,

MITJANÇANT INSTAL.LACIONS ALTAMENT AUTOMATITZADES; EL
PRODUCTE DEU AJUSTAR–SE A LES NECESSITATS DELS USUARIS;
•

EL MERCAT POTENCIAL DEU SER INDEPENDENT DELS JJ.00. 1 HA

�01111
Ajuntament 1111de Barcelona
Gabinet de Comunicació

•

DE TENIR UNA BONA SORTIDA INTERNACIONAL GR1CIES A UNA
EFICAÇ PROMOCI6 INICIAL.

PER AIX(.5, PRECISAMENT, LA CAPACITAT POTENCIADORA
DELS JOCS OLíMPICS PER A LA INDiSSTRIA LOCAL RADICA EN LA
NECESSITAT DE DEFINIR CLARAMENT EL PRODUCTE DES DEL PUNT
DE L'USUARI; EN QUE PERMET OFERIR EN POCS DIES UNA
PROMOCI6 EXCEPCIONAL PER ALS PRODUCTES I PROPORCIONEN,
AME POSTERIORITAT ALS MATEIXOS, UNA REFERèNCIA D'ALT
VALOR COMERCIAL.

16. EL COOB '92, PER LA SEVA BANDA ADOPTAR 7-1 LES
ESTRATk-IES NECESS3RIES PER A LA POTENCIACI6 DE LA
INDI1STRIA LOCAL, ENTENENT PER LOCAL L'ESPANYOLA I TOTA
LA LLATINA.

ESTRATèGIES• QUE PASSEN PER,

EN PRIMER LLOC,

ANTICIPAR LA DEFINICI5 DE NECESSITATS QUE PERMETI A LES
EMPRESES PODER PLANIFICAR ELS SEUS PROGRAMES
D'INVESTIGACI8 I DESESENVOLUPAMENT I LA SEVA PPODUCCIE)
D'ACORD AMB ELS SEUS PLANS ESTRATèGICS.

Ref.:

�-18—
+uui1

Ajuntament 111 +' de Barcelona
Gabinet de Comunicació

Ref.:

EN SEGON LLOC, INTENTAR LA REALITZACI6
D'EXPERIeNCIES PILOTS, QUE PERMETIN AVANCAR RESULTATS
SOBRE TèCN IQUES FUTURES. ÉS EL QUE REN FET AME EL
PROJECTE BARCELONA EUROPOL I S .

EN TERCER LLOC, INTENTAR AGILITZAR LA PRESA DE
DECISIONS POLÍTIQUES I LEGALS QUE PERMETIN CLARIFICAR
L'ESCENARI DE LES TELECOMUNICACIONS I LES CONPETeNCIES I
RESPONSABILITATS DELS AGENTS PARTICIPANTS.

QUART,

POTENCIAR

L'UTILITZACIÒ

D'EQUIPS

NORMALITZATS I HOMOLOGATS.

CINQUè, FACILITAR EL SUPORT DE L'At)MIiISTRACI6,
TANT CENTRAL CON AUTONÒMICA, AMB LA POSTA EN MARXA DE
PROGRAMES I L1.4IES PREFERENTS DE FIrANCIACIo.

SISÉ, FACILITA. L'ACCS A TECNOLOGIES PUTA,
AFAVORINT LES UNIONS I ESTABLIMENTS LOCALS D' EMPRESES
LÍDERS EN AQUEST AFER.

�-19Mal
Ajuntament '111+ de Barcelona

Gabinet de Comunicació

Ref.:

I, FINALMENT, ASSOCIAR BARCELONA 92 AMB EL DOMINI
DE LES NOVES TECNOLOGIES, CUIDANT DELS SíMBOLS I ELS
RESULTATS. AQUEST EFECTE MULTIPLICADOR DE "LA IMATGE"
DELS JOCS, QUE AMB GRAN AVIDESA INTENTARAN CAPTAR GRANS
COMPANYIES EN ACCIONS DE PATROCINADORS, SUBMINISTRADORS,
OFICIALS, ETC, TAMBÉ CAL SER APROFITAT EN EL TERRENY DEL
PRESTIGI TICNIC I INDUSTRIAL DEL PAÍS. AQUEST,

_És

UN

DELS PUNTS MÉS IMPORTANTS.

17. ELS JOCS PODEN SER TAMBÉ UN ESTíMUL PER A LA
INVESTIGACIò APLICADA.

TOTS CONEIXEM LA HISTòRICA SITUACIò DE DEBILITAT
PER UNA MANCA DE POLÍTICA CIENTÍFICA I INDUSTRIAL,
D'ESTÍMULS, DE RECURSOS ECONòMICS I HUMANS I PER
DESCOORDINACI6 DELS ORGANISMES IMPLICATS EN AQUESTS
AFERS.

D'ACORD AME

ELS

INTERESSOS

INDISPENSABLES DUES ACCIONS:

EUROPEUS,

S6N

�—20—
+11111

Ajuntament '11 II+! de Barcelona
Gabinet de Comunicaciti

--

Ref.:

COORDI AR OBJECTIUS.
N

— ESTABLIR PLANS I PROGRAMES SUPRA—NACIONALS.

SUGGERIR

PODRIEM

DOS

TIFUS DE

•

PROJECTES

D' INVESTIGACIÓ :

- ELS RELACIONATS AMB LES ACCIONS DE PRESTIGI, COM:

* AGENDA ELECTRòNICA,
* ROBÒTICA APLICADA O
* IDENTIFICACI6 DE PERSONES, VEU I IMATGE.

— L'ALTRE TIPUS SERIA ELS RELACIONATS AMB EL
DESENVOLUPAMENT D E SISTEMES D ° IrFOR.MACI o, ES A DIR:

* RELACIONATS AMB HARDWARE I SOFTT^IAREe
- COMUNICACIONS PER SATèL,LITe
*

'iICROELJCTRòïTIC.T o

* T RT-'.CTAb`'IENT DIGITAL DT^ LA Ii? 'ORTiACIo

* XARXES DE FIBRA òPTICA, ETC

e

�9

-21o311111

Ajuntament 11I[f de Barcelona

Gabinet de Comunicació

18.

Ref.:

EVIDENTMENT, UN DELS OBJECTIUS MUNICIPALS ES

ACONSEGUIR QUE BARCELONA SIGUI UN IMPORTANT CENTRE
D'INVESTIGACI6 I PRODUCCI6 D'ALTES TECNOLOGIES,

EN AQUEST SENTIT CONSIDEREN MOLT IMPORTANT QUE
AQUEST PROGRAMA D'INVESTIGACIó ES CONVERTEIXI EN LA
INSTAL.LACIó PERIíANENT DELS CENTRES CREATS I D'ALTRES DE
COMPLEMENTARIS GENERANT UN PROCÉS MULTIPLICADOR I
CONTINUAT.

UN DELS EFECTES ESPERATS IÉS LA CONNEXI6 EMPRESESUNIVERSITAT. D'AQUESTA CONNEXI6 SORTIRAN EQUIPS HUMANS
QUE PODRAN ÉSSER PUNTA EN

TOTA UNA SèRIE

DE CAMPS I

DETERMINAR LES LíNIES ESTRATéGIQUES D'INVESTIGACIó.

(Ref . . J. Itla j o - Universitat Po_litócnica)

AIXí ES PERMETRà ASSEGURAR UNA ESPECIALITZACIó EN
DETERMINADES

REES QUE PUGUIN ÉSSER

ALTAMENT

COMPETITIVES -EN EL MERCAT MUNDIAL I DEFINEIXIN BARCELONA

�-22-

Ajuntament 'VIII+' de Barcelona
Gabinet de Comunicació

Ref.:

COM EIX DE REFERèNCIA.

19.

LA COL.LABORACI6 EMPRESARIAL EN L' àREA DE

TECNOLOGIA DELS JOCS NO QUEDAR., REDUÏDA úNICAMENT A LA
PARTICIPACI6 DE LES EMPRESES DEL SECTOR,

LA REUTILITZACIó I EXPLOTACI5 POSTERIOR D'EQUIPS I
SISTEMES ESTENDRAN EL NOMBRE DE BENEFICIARIS. PODRAN
TROBAR APLICACI6 I CAMINS COMERCIALS TOT TIPUS
D'EMPRESES, COM L' ADMINIS'T'RACió O ALTRES ORGANISMES.

AIXí,

I

TAMBÉ PER MOTIUS

FINANCERS,

SERà

ACONSELLABLE LA PARTICIPACIó DES DE L' INICI DEL
DESENVOLUPAMENT DE QUALSEVOLS SISTEMES D'AQUELLES
ENTITATS Pa'LIQUES O EMPRESARIALS QUE DESPRÉS DELS JOCS
VULGUIN APROFITAR O BEiEFICIAR-SE DE LA UTILITZACI6
DIRECTA O COMERCIALITZACI6 DELS SISTEMES INFORMàTICS,
TERMINALS, EQUIPAMENT DE TELEVISI6 O COMUNICACIONS.

20.

ES

EVIDENT QUE OBJECTIUS TAN AMBICIOSOS

NECESSITARAN DE MOLTS ESFORCOS: NECESSITAREM DE TOTHOM.

�1
—23

-

I:f.IIIIR
Ajuntament ''^^l' de Barcelona

Gabinet de Comunicació

Ref.:

ES UNA LABOR DIFíCIL I INGENT LA QUè ENS ESPERA.
BENVINGUDES SERAN LES IDEES, PROPOSTES, OFERTES, QUE PUC
ASSEGURAR NO SERAN DESESTIMADES, SINE) ESTUDIADES AMB
INTERèS.

QUAN ALS RECURSOS HUMANS CREIEM EN AQUEST MOMENT
QUE CALDRAN, EN UNA DEDICACIE) DIRECTA ALS 99 PROJECTES
CONVENIENTS PER ALS JOCS, 770 PERSONES PER ANY,
DISTRIBUïDES DE LA SEGÜENT MANERA

300 EN APLICACIONS
40 E N SEGURETAT
30 EN ORGANITZACIó
200 EN HARDUARE I SOFTWARE
200 EN COMUNICACIONSo

NO ES POT OBVIAR EL PROBLEMA DE LA MANCA DE
RECURSOS HUMANS. LA. SOLUCI6 NO PASSA PER LA IMPORTACIE)
TEMPORAL DEL PRINCIPAL GRUIX DE TCNICS, SINE) PER
GARANTIR — NE LA PRESèNCIA CONTINUADA ARA I ACABATS ELS
JOCS.

�-24-

lag
Ajuntament ''(III+" de Barcelona

Gabinet de Comunicació

Ref.:

UN DELS GRANS PERILLS PER L'ESTRANGULAMENT DEL BIT
T. LA INDaSTRIA INFORMàTICA ACTUAL ÉS LA MANCA DE TCNICS
PREPARATS EN QUANTITAT SUFICIENT.

S'HA DE FER UN IMPORTANT ESFORÇ EN FORMACI6 I S'HA
D'INICIAR ARA MATEIX

CAL INSTRUMENTAR DE MANERA POSITIVA EL TERCER GRAU
DE FORM=ACIÓ PROFESSIONAL, CREAR FACULTATS DE TcCNICS
MITJOS D'INFORMàTICA I TELECOMUNICACIONS, AMPLIAR LES
POSSIBILITATS DE LES ACTUALS FACULTATS D'INFORMàTICA I
TELECOMUNICACIONS A FI DE QUE EL NOMBRE DE
PROFESSIONALS QUE EN SURTIN SIGUI MOLT 1JS AMPLI.

CAL TAMBÉ, I DE FORMA •I MMEDIATA, CREAR CENTRES
D'ESTUDI PERQUé PROFESSIONALS D'ALTRES DISCIPLINES
PUGUIN INCORPORAR-S E MITJANÇANT D'UN PROGRAMA ANUAL O
BIANUAL AL CONJUNT

DE TèCNICS

CAPAÇOS DE DESENVOLUPAR

ELS PROJECTES PLANTEJATS I,

ALHORA ALS CENTRES

D'INVESTIGACI6 PERMANENT QUE S'ANIRAN INSTAL.LANT A

�•

-25Ajuntament

+1111,
'VIII V de Barcelona

Gabinet de Comunicació

Ref.:

BARCELONA.

21. CAL AFEGIR L'IMPULS
PU_LS MUNICIPAL QUE A TOT AIX6
S'HI DONAR3, SENSE DEFALLIR,

JA FA TEMPS QUE L'AJUNTAMENT VA APOSTAR PER LA'
MODERNITZACI6 I INFORMATITZACI6 DELS

SEUS

SERVEIS.

AL NOSTRE "STAND" D' INFORMAT PODRAN VEURE ALGUNES
DE LES NOSTRES REALITZACIONS: SISTEMA DE CARTOGRAFIA
AUTOMTICA, REGULACI6 AUTOMTICA DE TRaNSIT, SISTEMES DE
GESTI5 TERRITORIAL,

PERZ, A MAS DE LES ACTUACIONS DIRECTES SOBRE ELS
NOSTRES SERVEIS, BEN ACTUAT TAMBÉ PER VIES INDIRECTES,

VULL CITAR-NE, ESPECIALMENT, LA PARTICIPACIG DE LA
EMPRESA MUNICIPAL INICIATIVES S,A, , EN ELS PROJECTES DE
LA TORRE DE COMUNICACIONS, DE BARCELONA CABLE, I EL
PROJECTE EUROPOLIS,

�u.

e

-26-

+IllIIi

Ajuntament '911

,

de Barcelona

+'
Gabinet de Comunicació

TOT AIKè, S'HA FET PENSANT, SOBRETOT, EN B;?NEFICI
D'UNA CIUTAT 1 UNS CIUTADANS QUE HAN SABUT MANTENIR LES
ESPERANCES I L' ESFORÇ PER ACONSEGUIR ELS JOCS DEL 92, I
QUE PER TANT, EN SON ELS AUTèNTICS PROTAGONISTES.

MOLTES GRàCIES.

Ref.:

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16000">
                <text>3985</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16001">
                <text>El Bit'92: de la nominació als Jocs Olímpics / Conferència a la Convenció d'Informàtica Llatina</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16003">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16004">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16005">
                <text>Palau de Congressos</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16007">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16008">
                <text>Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24071">
                <text>Telecomunicacions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24072">
                <text>Comunicació</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24073">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="24074">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28278">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40692">
                <text>1987-03-18</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="90">
            <name>Provenance</name>
            <description>A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="43316">
                <text>Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="16009">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="703" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="452">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/703/19930613_LV.pdf</src>
        <authentication>903d804f58270b28b9f167a40203a274</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42126">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

13/06/1993
La Vanguardia, p.030, Opinión

El cambio del cambio en Cataluña
PASQUAL MARAGALL I MIRA
Una "oportuna" gripe me ha tenido en casa toda una mañana. He leído a fondo la prensa del
día, y especialmente este periódico, lleno de sugerencias en los artículos de Lluch, Pi de
Cabanyes, Baltasar Porcel y Josep Maria Soria, en las crónicas de Brunet desde Madrid y, por
supuesto, en el delantal de Tapia, que inspira la portada y la posición de "La Vanguardia".
No deja de ser interesante que el mismo día se publique la noticia del liderazgo de Barcelona
entre las ciudades europeas con mayor potencial de crecimiento, y se reproduzca un inteligente
editorial de "El Periódico" ironizando sobre la desazón del votante derechista de la capital del
Estado, que ve cómo "las provincias" ya no le siguen e imponen un mapa político distinto.
También va por ahí el artículo de Soria, con unas perlas insuperables en cuanto a la pasión
ciega de algunos madrileños castigadores del Gobierno, que comparan a Felipe González con
Franco.
Es discordante, en cambio, que desde Barcelona pueda decirse algo parecido, como en la última
frase del artículo de Porcel sobre el "voto temeroso y conservador (se refiere al voto socialista)
(...) que explotaba igualmente el fenecido general también victorioso".
Aparte esa excepción, se respira realismo y pactismo en todas las páginas. Con una ligera
corrección sobre la línea de "La Vanguardia" durante toda la campaña, corrección muy bien
expresada por Lluch, creo, cuando dice que el nacionalismo ha pasado de "decisivo" a
"influyente".
Recuerdo ahora que una segunda encuesta (tan errónea como casi todas las publicadas durante
la campaña) llevaba a este periódico a titular, en portada: "se confirma" (sic) que CiU será la
primera fuerza política catalana, o algo semejante.
No lo ha sido, y de ahí la oportunidad del comentario de Lluch. Digamos que Roca, aún
perdiendo, ha tenido parte de razón en su apuesta -no es decisivo pero sí influyente- y que, en
cambio, CiU no ha conseguido llegar delante, algo que era el máximo deseo de su máximo
dirigente.
Quién ha ganado en Cataluña -y en el País Vasco- ha sido el socialismo autóctono, lo cual
impone una reflexión y un seria matización a los fríos cálculos de las mayorías necesarias para
un Gobierno estable.
El partido más importante de Cataluña en estas elecciones, y quienes le han votado, no
entenderían un pacto que asegurase el pluralismo de la nueva mayoría en España sin un clima
semejante en Cataluña -cosa que ciertamente es más sencilla en el País Vasco, donde la falta de
mayoría absoluta del PNV y una vieja tradición republicana han conducido a la coalición
socialistas-nacionalistas.
Muchos son los que creen que el socialismo ha obtenido finalmente una mayoría clara gracias a
una campaña socialdemócrata tradicional y una apelación evidente a la izquierda, la solidaridad
y la defensa de la protección social.

59 de 204

�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

No sabemos qué importancia pueda haber tenido en Cataluña y en el País Vasco el voto
autonomista trasladado al socialismo por temor a un predominio de la derecha española,
tradicionalmente menos sensible al autonomismo. Ese es un factor al que Narcís Serra apeló
abiertamente en su campaña. Yo mismo, en estas circunstancias, argumenté que Barcelona
sufriría ante un hipotético escenario derecha-derecha en España y en Cataluña. Barcelona y el
resto de los grandes (y pequeños) municipios.
Todo esto habrá que tenerlo en cuenta en las deliberaciones inmediatas, junto al peso evidente
del argumento europeísta que liga más bien a socialistas y nacionalistas que a éstos y populares
o que a socialistas e Izquierda Unida.
Las declaraciones de Obiols, abriendo el campo a una alianza catalana liberal-progresista,
desde los roquistas hasta los ecologistas e IC, iban en este sentido.
Estoy convencido de que CiU enfocó estas elecciones con la secreta esperanza -no confesadade un cambio de mayoría en España, de izquierda a derecha. El resultado del contenido PujolRoca del pasado otoño tenía que llevar a CiU en esa dirección, dirección que los votantes no
avalaron (si es que la sospecharon, cosa más que probable). Nosotros teníamos la obligación de
explicar claramente que no íbamos a pactar con esa CiU, entre otras cosas porque CiU no iba a
querer pactar con nosotros, pero también porque había que eliminar cualquier veleidad de voto
"indirecto" a los socialistas a través de Roca: ni Roca parecía determinante en la CiU posterior
al otoño del 92 (aunque es notable su capacidad de renacer tras las derrotas), ni podía perderse
un solo voto en el enfrentam iento PS-PP. Votar a CiU era ayudar al PP a ganarnos.
Votar a CiU era también dar una alegría innecesaria a los que, más que pensar en los intereses
de Cataluña, era evidente que pensaban en sus intereses en Cataluña. El interés de monopolizar,
aún más, la representación política de Cataluña, privándola de todo pluralismo.
Oriol Pi de Cabanyes, que con tanta elocuencia defiende el pluralismo de España en su
"Programa Hispania" cuando acertadamente reclama del centro una nueva sensibilidad respecto
de la periferia y de la diferencia catalana, tendría que estar de acuerdo conmigo (y con Alain
Touraine) en que la nueva España no puede ser un conjunto de pequeñas Españas estatalizadas
con el mismo gesto uniformizador que se critica de la España vieja.
En Cataluña los socialistas algo sabemos de esto. Y no sólo los socialistas: que le pregunten
sino al sacrificado Rigol del pacto cultural o a los sucesivos consellers de Governació que
quisieron pactar el gobierno del territorio con nosotros.
Raimon Obiols podría explicar en muy pocas palabras qué ha ocurrido con sus propuestas de
pacto para la presencia en Europa o para la formulación de Plan Estratégico de Cataluña. Y
Joaquim Nadal, con sus intentos reiterados de reagrupar el municipalismo catalán y de obtener
un Fondo Catalán de Cooperación Local. Y yo mismo podría explicar lo que ha ocurrido con la
financiación del transporte y de los gastos especiales de Barcelona, por no hablar de la Carta
Municipal o de la ordenación metropolitana.
A todos nos costaría admitir que por fin se llegase a un acuerdo con los nacionalistas en
Madrid... en perjuicio de ese mismo acuerdo en Barcelona y en el resto de los municipios
catalanes.

60 de 204

�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

Todos estamos a favor de la corresponsabilidad a nivel de Estado. Creo que lo hemos
demostrado. El año 92 fue una ocasión única para prestigiar Cataluña en España, y España en el
mundo desde Cataluña. Y la aprovechamos.
Hoy queremos un amplio campo de acuerdos sociales y económicos con el catalanismo liberal,
con la izquierda republicana tradicionalmente federal y humanista, con los empresarios más
ecuánimes (y casi diría con los empresarios más "empresariales" y menos politizados a la
derecha), con los sectores avanzados y ecuménicos de la Iglesia catalana, con la sensibilidad
ambientalista más razonable y con el sindicalismo más moderno (que es el catalán), para que
presionen en ese sentido.
El "cambio del cambio" también tiene que afectar a Cataluña, entre otras cosas porque la
fórmula, ya es hora de revelarlo, nació aquí.

PASQUAL MARAGALL I MIRA, alcalde de Barcelona

61 de 204

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10656">
                <text>1165</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10658">
                <text>El cambio del cambio en Cataluña</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10660">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10662">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10663">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10666">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10667">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10668">
                <text>Eleccions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10669">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10670">
                <text>Convergència i Unió </text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14391">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40373">
                <text>1993-06-13</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10657">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="93">
            <name>Descriptive Identification : Note</name>
            <description>Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10659">
                <text>Alcalde de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1639" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1235">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1639/0000001613.pdf</src>
        <authentication>533aa113b7f4bf65dc5d833abcfa0aa6</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42834">
                    <text>12-19 FCB26 CAT.qxp

4/4/07

16:22

Página 15

EN PRIMERA PERSONA

De tots els partits que ha viscut, Gaspart
recorda “haver patit més que mai en les finals
que hem jugat al Camp Nou, com la final de
la Recopa contra l’Standard de Lieja, i en les
nits de remuntada històrica, com el dia del 5
a 4 contra l’Atlètic de Madrid a la Copa; en
definitiva, els partits on el públic juga amb el
número 12”. Durant els seus tres anys com a
president del FC Barcelona, Gaspart va acumular diverses anècdotes en relació al camp.
“En tinc moltes, però n’hi ha una que és
molt entranyable. En més d’una ocasió
alguns culés em van demanar estendre les
cendres dels seus familiars difunts sobre la
gespa, com a “última voluntat del finat”,
cosa que vaig permetre. L’autenticitat del
sentiment barcelonista es fa evident i per
això sàviament diem que el Barça és més que
un club”.

dreta. Pocs dies abans, Casas havia manifestat públicament la seva intenció de lesionar
Florencio i el Barça havia denunciat el fet a
la Federació Catalana de Futbol).
Maragall no recorda quan va trepitjar per
primer cop el Camp Nou, però assegura que
“l’impacte que em va causar va ser enorme”.
De fet, el defineix com “la catedral del futbol
català. La del futbol espanyol és San Mamés.
Quan érem petits tots érem del Barça…
i del Bilbao. Ara molts són del seu equip…
i del Barça”. Ja fora del govern, també té
anècdotes relacionades amb l'estadi: “La més
recent és que en el darrer partit de Lliga entre
el Barça i el R. Madrid (3-3, gran partit) ens
va tocar seure junts a l’Artur Mas i a mi.
Mai havíem coincidit tant en tot”.

Manel Martí
President de l’Associació de Cecs i Disminuïts
Visuals de Catalunya
“ÉS MERAVELLÓS PERÒ LI FALTA
ADAPTAR-SE ALS DISCAPACITATS”

Pasqual Maragall
President de la Generalitat 2003-2006

"ÉS LA CATEDRAL
DEL FUTBOL CATALÀ"
L’expresident de la Generalitat de Catalunya
Pasqual Maragall és una de les nombroses
personalitats que ha tingut la possibilitat de
presidir partits des de la llotja del Camp
Nou. Maragall, però, té el seu primer record
barcelonista d’un partit del 1948 disputat al
vell camp de Les Corts. L’expresident de la
Generalitat el rememora amb tota mena de
detalls: “El primer partit el vaig veure quan
tenia 6 anys, assegut entre el meu pare i el
meu oncle Gabriel. Era un partit contra
l’Espanyol i a la primera part, només començar, el jugador Casas de l’Espanyol se’n va
anar directe cap a Florencio i el va lesionar.
El resultat va ser de 5 a 1 a favor del Barça.
El Barça va jugar amb Velasco, Elías, Curta,
Gonzalvo II, Calvet, Gonzalvo III, Basora,
Seguer, César, Florencio i Valle”. (La lesió de
Florencio va ser greu. Es va produir al minut
22 de la primera part quan Casas va fer una
entrada violenta a Florencio, que es va trencar el lligament lateral interior de la cama

Manel Martí és president de l’Associació de
Cecs i Deficients Visuals de Catalunya i membre de la Penya Blaugrana d’aquesta associació.
“Som una entitat de més de 400 socis i fem
tota mena d’activitats socioculturals”. Fa poc
que s’ha creat i encara no han anat a cap partit
al Camp Nou. “Precisament vull parlar amb el
president Joan Laporta perquè ens assigni un
lloc fix a l’estadi. Vam anar-hi un cop, amb un
grup de trenta persones i vam visitar les instal·lacions”. El Manel recorda amb especial
interès “el 5-0 al Reial Madrid; la final de la
Recopa amb l’Standard de Lieja i el 4-3 contra
l’Atlètic de Madrid en la Copa del Rei”. Martí
avisa que el Camp Nou és “meravellós però
li falta accessibilitat per a discapacitats”.
Joan Pau Mitjans
Fill de Francesc Mitjans,
arquitecte del Camp Nou

recorda que el seu pare "ni era aficionat ni
havia planejat mai cap obra relacionada
amb l’esport". "El que va fer és molt meritori –afegeix-, ja que partia d’una total
ignorància en el tema dels recintes futbolístics però va conjugar l’estudi a fons de la
qüestió amb les seves enormes capacitats
fins a arribar a fer una obra modèlica. Una
de les coses que va arribar a tenir molt present és que el Camp Nou necessitava molts
terrenys (el projecte inicial era molt petit)
per poder 'respirar'. De fet, totes les
instal·lacions i projectes del voltant del
Camp Nou els tenim gràcies a aquesta insistència del meu pare, que sempre li estava
dient al president Miró-Sans que l’estadi
necessitava més terrenys."
Aquest coneixement tan directe de les instal·lacions del club va facilitar que Joan Pau
Mitjans participés, conjuntament amb
altres companys de professió, en altres operacions urbanístiques al Camp Nou.
L'ampliació de l'any 1982 n'és la més destacada, però també va col·laborar en les
obres del nou edifici de la Botiga, la remodelació del 1994 (quan es va abaixar el
nivell del terreny de joc per tal de convertir
la primera graderia dels gols en localitats de
seient), la renovació de la coberta de tribuna, les noves cabines de premsa, l’ampliació
del Museu i el nou vestíbul de tribuna...
"Val a dir que el president Núñez confiava
molt en l’equip que havia fet l’ampliació del
1982", recorda Joan Pau Mitjans.

Agustí Montal
President del FC Barcelona 1969-1977
EL PARE, ELS HIMNES
I LES AMBULÀNCIES
Agustí Montal va presidir el club quan el
Camp Nou ja era una realitat, però també en
va viure el naixement. El primer record que té

UN CAMP QUE NECESSITAVA
“RESPIRAR”
Amb només 5 anys ja va assistir a la col·locació de la primera pedra. De fet, el projecte li
era familiar. No endebades, el seu pare n'era
l'arquitecte principal. “Ell es va involucrar
molt en aquella feina i el seu estudi professional era per a mi com casa meva. Jo em passava moltes estones jugant i corrent per sota
la maqueta del futur estadi." Joan Pau
Mitjans, fill de l'arquitecte del Camp Nou,

ABRIL DEL 2007

BARÇA

15

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25576">
                <text>El Camp Nou és la catedral del futbol català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25577">
                <text>Barça, revista oficial FC Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25579">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25580">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25581">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25582">
                <text>Entrevista</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25890">
                <text>Futbol Club Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25891">
                <text>Camp Nou</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25892">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25893">
                <text>Esports</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41248">
                <text>2007-04-15</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25583">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="10">
        <name>Entrevistes</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1758" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1362">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1758/20030902_El_canvi_per_Catalunya_CCCB.pdf</src>
        <authentication>7ef04b452a1cf92687fcefad56630c9a</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42959">
                    <text>El canvi per Catalunya
Intervenció de Pasqual Maragall

Acte al CCCB
Dimarts, 2 de setembre de 2003
19:30 h

�I PREÀMBUL
Hi ha dos 17 d’octubre clavats a la meva memòria:
L’un, el de 1986, em va posar al davant de l’empresa més
gran, responsable i apassionant que un alcalde pugui somniar:
la transformació de la ciutat en un període curt però intens de
temps.
Els Jocs van demostrar que a Catalunya som capaços de fer
allò que ens proposem.
L’altre 17 d’octubre, el de 1999, em va assenyalar el camí
que m’ha dut fins aquí. El camí de Catalunya pam a pam, el passeig
apassionant per la realitat polièdrica que és el nostre país.
Aquests quatre anys m’han confirmat que vivim resignats sota una
crosta de normalitat i de convivència pacífica.
Però que dessota de tot això, hi ha una Catalunya que vol anar
més enllà, que vol cavalcar de nou, que vol dir la seva a Espanya, que
vol ser important a Europa, que vol prendre la iniciativa,...

Hi ha una Catalunya que vol ser acceptada d’una vegada tal
com és. Que vol deixar definitivament de ser la pàtria dels catalans
d’arrel i el lloc d’arribada dels altres catalans, per a ser la pàtria de tots
els catalans, dels uns i els altres sense distinció. Tan senzill com
això: ser de debó un sol poble.
Servir Catalunya i els meus ideals amb la mateixa força i la
mateixa passió. Això és el que em mou avui en el moment d’acarar el
tram final dels quatre anys que s’acaben el proper 17 d’octubre.
El quatrienni s’allargarà un altre mes o quasi per designi de l’actual
govern, a fi de poder encavalcar les eleccions catalanes amb les
madrilenyes i reduir la campanya estricta a la mínima expressió.
Tant de bo s’emportin una sorpresa i tant de bo els corruptors de
Madrid s’emportin el càstig proporcionat al que rebran els qui van
permetre el corromputs dins les seves files. Des d’aquí veiem clar que
hauria de ser així – igual com creiem que la patètica confiança d’en Mas
en la influència a Catalunya de les eleccions madrilenyes pot “backfire”,
pot ofendre els catalans i castigar-lo a ell.
Mireu: Ara tot depèn de nosaltres. Jo en sóc plenament conscient.
Avui he vingut aquí perquè vull que vosaltres també en sigueu
conscients, que estigueu plenament segurs que tenim el canvi a l’abast.
A tocar de dits.
I sé que si els que som aquí no només ho volem sinó que actuem en
conseqüència, el canvi no se’ns pot escapar.
El canvi segur el podem garantir nosaltres. Ningú més.
Catalunya ens ho agrairà. I altrament no ens ho perdonarà.
La política es així. Ningú no veu clar el que vindrà fins que no ve. I
quan arriba el que ha d’arribar tothom ho troba evident i lògic.

2

�I, desaparegudes les maniobres i les deformacions que avui ens
inquieten, el país començarà a caminar amb passa segura pel
camí que la majoria volia emprendre.
El carisma del poder ho canvia tot. Les paraules que ahir semblaven
poderoses i temibles, semblen avui remotes i sense sentit.
Les que ahir dèiem amb recança i formulàvem com un desig de
vegades impossible, es tornen veritats reals i incontestables.

Espolseu-vos la son! Vosaltres sou avui els posseïdors d’una veritat
que demà -tot just demà- serà compartida per milions de ciutadans.
El Maragall que ara anuncia impossibles, serà llegit com
simplement realitzador d’evidències.
Només cal una cosa: guanyar aquí i ara el cor del poble, d’un poble
que ho està esperant (“amb candeletes”).
Perquè el poble no té els elements de judici que nosaltres tenim per
verificar que la seva esperança no és un somni sinó una realitat
propera i tangible tot i que fins avui deformada per les petites veritats
dels altres i la potència dels seus mitjans.

3

�En campanya tindré adversaris i adversaris respectables. El que
queda de tot plegat, al final, a l’hora de votar, és tant el que haurem dit
nosaltres com el que hauran dit de nosaltres, i la comparació entre una
cosa i una altra.
Artur Mas serà el meu adversari principal. Ha arribat fins la línia de
sortida jugant amb moltes cartes. Amb un avantatge abusiu, quasi
pornogràfic, sobre els altres candidats.
Però, tanmateix, espero d’ell a partir d’ara la mateixa
noblesa amb la que jo penso combatre’l, no pas en el terreny
personal, sinó en el del projecte que representem cadascú: el de la
continuïtat més o menys repintada i el del canvi segur.
Espero, pel respecte que em mereixen els les ciutadanes i els
ciutadans de Catalunya, que s’acabin els atacs personals que, com hem
pogut comprovar, costa molt poc d’encendre i molt d’aturar.
Mas concorre a aquestes eleccions amb l’esperança de
l’herència d’un projecte que arriba esgotat al segle XXI.

rebre

Jo no pretenc encapçalar la nòmina de marmessors del
pujolisme. A Catalunya ha passat una cosa molt greu, i és que el
catalanisme s’ha tornat un isme personalitzat, s’ha tornat
pujolisme. Jo pretenc una cosa ben evident: substituir el
pujolisme de nou pel catalanisme.
El nostre projecte és una alternativa real, clara, neta. Una
alternativa al model de govern, als accents de govern, a l’estil i les
formes de govern que hem tingut fins ara.

Alguns dels meus adversaris m’han volgut retreure un
excés de barcelonisme. Crec que ha estat endebades.

suposat

Crec que el meu barcelonisme hauria de ser considerat, vistes
les coses amb noblesa, com una manifestació –modestament reeixida
si m’ho permeteu— del millor catalanisme.
Ni per un sol moment he oblidat que Barcelona és, a més de la meva
ciutat, la capital de Catalunya. No ho vaig oblidar mai quan era alcalde,
com no oblidaré mai, si sóc President, que la capital de Catalunya és un
atot essencial del país. La seva force de frappe com va dir Pujol abans
d’oblidar-ho amb conseqüències no pas menors.

4

�Hi ha dues coses de les que se m’acusa de manera un xic infantil: l’edat
i la dependència de Madrid. La segona és per a mi, quan vaig per
aquests móns de Deu i em sento a dir el que em diuen, quasi un consol
– em confirma que dec ser allà on toca i que aquest país es ben
complicat. I de l’edat solament puc dir que em sento enriquit per
l’experiència i em faig creus, de vegades, de la audàcia ingènua i la
manca de coneixement amb que vaig haver d’acarar reptes brutals. Ara
en sé molt més que abans i tant ofèn a la meva dignitat l’acusació
ridícula que m’adrecen com em sorprèn la ignorància dels que ho fan. El
coneixement que he acumulat en anys de servei a les meves idees, a la
meva ciutat i al meu país, no el canviaria per unes cames més àgils o
una victòria al ping pong, que de tota manera tinc pràcticament
assegurada.
Referent a la dependència espanyola. Aprofito per a fer una petita
protesta personal davant els creadors d’opinió.

Discrepo de l’afirmació de que Aznar ens ha fet favor atacant-nos. El mal
que ha fet a la imatge del socialisme català l’atac sostingut i sectari
d’aquest senyor afortunadament traspassat en la política espanyola, és
enorme i costarà de refer.
Ha comès un error, sí; perquè inquiet per la magnitud de les seves pròpies
responsabilitats en el moment de retirar-se, ha triat Catalunya i els
socialistes catalans com els seus adversaris principals.
Però no ens enganyem, el favor, si favor hi hagués, ens l’hem fet nosaltres
mateixos, mantenint a peu i a cavall la legitimitat de la pretensió de
l’Espanya plural i del paper cabdal de Catalunya en engegar el camí cap a la
seva plena realització.
Això arriba 25 anys després de la Constitució i quasi cent anys després
que el catalanisme polític formulés el seu primer projecte concret de govern
a l’ajuntament de Barcelona, amb el pressupost de cultura, que era en
realitat un projecte d’educació.
Ja era hora, no?
No cal demanar excuses a ningú.
No acabo d’entendre perquè som tan donats a demanar excuses fins i tot
per a dir obvietats!
A la reunió de Santillana, un company s’excusava d‘haver utilitzat la paraula
federalisme abans de fer la defensa, en realitat, de l’Espanya federal.
Parlant de Maragall i Aznar, sembla com si haguèssim de fer igual. Gràcies
per atacar-nos! Es Vosté molt bondadós esmerçant una part de la seva
infinita potencia mediàtica en la nostra humil realitat de pobres socialistes
catalans.
Home no!
Amb tanta modèstia no anirem enlloc.
I el socialisme català, modestament, això sí, ha de jugar i jugarà el rol
important que els seus fundadors van voler per a ell i potser una mica més i
tot.
Perquè nosaltres sumarem les obligacions de socialistes amb les històriques
del catalanisme, que el pujolisme, amb tot i els seus mèrits, no ha arribat a
acomplir.

5

�Nosaltres, siguem realistes per mal i per bé, estem en condicions de fer-ho.
I ho farem. Us ho ben prometo. Es un compromís que prenc amb plena
consciència del que representa.
Obriu els ulls! Anem a totes!
Ens hi juguem Catalunya, la pàtria que estimem, i ens hi juguem
l’Espanya plural en la que creiem.

6

�II EL CANVI NECESSARI PER A UN FUTUR SEGUR
Vull explicar, en començar aquest període que serà decisiu per a
Catalunya, el canvi que proposo.
Vull anar desgranant una proposta que sorgeix del que he percebut
que eren les preocupacions, les esperances i les aspiracions, de les
catalanes i els catalans, i que comparteixo i vull fer meves.
Qui vulgui ser el futur President de la Generalitat –i jo vull ser-ho-- les
ha d’entendre i les ha de prendre com a prioritàries. I així ho he considerat.
En les properes setmanes, explicaré què vull canviar.
-

Recuperar el pols vital, econòmic, social i cultural que
Catalunya ha anat perdent progressivament en els darrers anys.

-

Reequilibrar el territori, avançar en la definició dels mapes de
la Catalunya del 2020 i fer un esforç ingent en infrastructures a
tot el país.

-

Recuperar el paper motor econòmic –i també polític- que
Catalunya exercirà en el conjunt de l’Estat espanyol.

-

Apostar estratègicament perquè Catalunya lideri la euro-regió
de la Mediterrània nord-occidental. Una proposta que amb
tanta por com mala fe ha estat desqualificada i manipulada per
Aznar.

-

Cohesionar la societat catalana per fer front a les inseguretats
o incerteses de cara al nostre futur i al futur dels nostres.

Recuperar l’esperança en la millora de l’habitatge i el sistema de
salut.
-

Casar immigració i ciutadania i dur a terme un pla de xoc en un
conjunt de barris determinats d’unes ciutats concretes on, en
bona mesura ens juguem el futur.

-

Posar al capdavant de les nostres prioritats, també i molt
especialment l’Educació, la Recerca, la Creació i el civisme.

*

No podem seguir amb la falta d’iniciativa política, social i econòmica
en tots aquests camps.

La ciutadania de Catalunya entén que ara ve el canvi.
La clau està a fer entendre que el canvi no ha de ser de cares
dins d’una mateixa família i d’un mateix estil, i d’una mateixa concepció de
Catalunya i del seu govern. No.

7

�El risc més gran per a Catalunya vindria, ara, precisament de
no canviar o de fer un fals canvi; de seguir mantenint més temps uns
hàbits, una forma de govern, una cultura política que ja només responen a
un projecte esgotat.
Ara necessitem sumar, venint des de baix, totes les energies en
una mateixa direcció i amb un mateix objectiu: construir una Catalunya mai
vista.
En el fons i en la forma. Millorant les eines bàsiques que permeten
l’autogovern. Sí.
Però també dibuixant i canviant els mapes del país: el de les
infrastructures i les xarxes, el de l’organització del territoris per tornar la
veu als set territoris de Catalunya (..) i el de les intervencions en el
paisatge, que Raimon Obiols sempre reclama com un dels capitals
malmesos del país.

Volem millorar l’autogovern, sí.
Però per què? Per pur caprici? perquè toca? Perquè ho demanen els altres
partits? No. Rotundament no.
Parlem de la millora l’autogovern...
Perquè volem una Catalunya lliure, pròspera i ben cohesionada.
I perquè volem comprometre’ns amb l’Espanya plural en un moment
de gran transcendència per al conjunt de l’Estat. El moment d’avançar
guiats de nou pels preceptes de la unió i la llibertat dels pobles d’Espanya.

Volem reformar l’Estatut: perquè?
El volem reformar per impulsar i garantir millor el progrés, el benestar i
la igualtat entre els ciutadans de Catalunya.
A la majoria dels ciutadans de Catalunya, no els interessaria la reforma de
l’Estatut si no suposés més progrés, més benestar i més igualtat.
Per això dic que la reforma de l’Estatut és només una part de la millora de
l’autogovern que proposem. Un millor Estatut és una peça necessària,
però no suficient.
No vull confondre els catalans convertint la reforma de l’Estatut en
un símbol o en l’únic camp de batalla electoral.
Per a mi, l’important és entendre i aconseguir que l’Estatut reformat
esdevingui una eina suficient per donar resposta a les aspiracions
dels catalans.

8

�Altres vegades he dit que Catalunya s’ha convertit en un temple, durant
aquests vint-i-tants anys de govern de CiU, d’ençà de 1980.
També he dit que potser havíem de passar-hi, per aquí, durant uns
anys. Catalunya emergia tan desenquadernada del silenci forçós i tràgic del
franquisme, que potser necessitava, inicialment, un punt de severitat
emocional, de transcendentalisme.
Calia recuperar la memòria històrica i cultural d’abans de la guerra
civil i de totes les anteriors guerres civils hispàniques; que n’hi ha hagut un
munt.
Però en pocs anys, el catalanisme històric s’ha anat convertint per
l’hegemonia de Ciu en un nacionalisme uniforme, entotsolat, que
idolatrava una puresa suposadament perduda.
Un nacionalisme que rebutjava -quan no les considerava anatematotes aquelles veus que no professaven la fe i el credo establerts.
Com si estiguéssim en un temple, la vitalitat de la societat catalana, ha
quedat encotillada per l’uniforme d’aquesta Catalunya essencial que
tendeix a immobilitzar les energies, a desanimar les noves
incorporacions. Un temple amb les portes tancades.
La Catalunya oficial ha tendit a fer callar el discrepant, s’expressa
amb veritats massa simples i doctrinàries, i una i altra vegada tendeix a
recordar, a accentuar el mals que vénen de fora.
La Catalunya tancada en el temple, és incapaç de fiar-se de la rica i variada
vitalitat social i cultural que conté, no sap apel·lar a l’alegria mediterrània
dels seus barris i pobles, no té confiança en la imaginació i l’empenta que
caracteritza el teixit social, econòmic i cultural, no gosa donar joc i
protagonisme als que enriqueixen el país procedents d’altres territoris.
Els catalans hem de sortir del temple i hem de convertir el país en
àgora.
El moment de transició que viu el món obre possibilitats inèdites per a
Catalunya si és capaç de situar-se a l’altura que li correspon, a l’altura del
seu extraordinari potencial, a l’altura del que ha sigut en els seus millors
moments
-

un país innovador, creatiu, emprenedor, especialment avançat en
el seu dinamisme social, econòmic, pedagògic, intel.lectual i artístic.

-

Un país de radicalitat democràtica, que vetlli molt especialment
per la qualitat i la transparència de les seves institucions.

-

Un país plural, gràcies al seus sistema de mitjans de comunicació
públics i privats; en el que siguem capaços de fer les dues grans
devolucions pendents: la de la propietat de TV3 i els mitjans de la
CCRTV de l’Estat a Catalunya i la del control d’aquests mitjans del
govern de la Generalitat al Parlament.

-

un país integrador, capaç d’incorporar la diversitat i de preservar
alhora la seva identitat, en una renovada voluntat d’unitat civil i de
futur compartit

-

un país amb unes ciutats que han esdevingut model de
referència internacional.

9

�-

Un país europeu. Amb vocació de liderar l’arc mediterrani.

La Catalunya que veig a l’horitzó m’exalta i m’inquieta.
M’exalta perquè la sé possible, perquè sé com arribar-hi, perquè
comporta la realització d’un somni compartit, i que ens durà més enllà del
que ningú mai no va poder imaginar en el passat.
M’inquieta perquè hi ha inèrcies que poden engavanyar-nos, que
poden entretenir-nos en les anècdotes fins a fer-nos perdre el tren.
Catalunya ha de passar pàgina. I ha de mirar el futur amb ambició. Hem
de desterrar d’una vegada els tòpics defensius.
Ens cal, com l’aire que respirem, que Catalunya afirmi que té ambició com a
país. I la té.
Però també em preocupa la degradació de les expectatives de la gent que
s’ha produït aquí a Catalunya, i amb menys força a tot arreu en els darrers
anys.

III UNA SOCIETAT COHESIONADA PER A UN FUTUR SEGUR
Ara us haig de parlar de la vida de cada dia.
Estem menys segurs.
En la feina, al carrer, en el barri, en la carretera, en la urbanització enmig
del bosc, però també en la joventut i en la vellesa, en tenir un fill, en la
malaltia,
En acabar els estudis, en el propi domicili quan les relacions, influïdes
potser per la inseguretat general es tornen violentes, en les dones afectades
per tot això, quan justament la societat s’està obrint a la seva plena
autonomia personal.
I estem menys segurs, sobretot, deixeu-m’ho dir, en el món obert, en el
que tot es possible, l’autodestrucció rampant produïda pel menyspreu del
medi i l’autodestrucció derivada del terrorisme i de la reacció visceral contra
el terror.
Hi han solucions contra aquestes inseguretats.
No són fàcils. Però aquí i ara en sabem un niu de com enfrontar-les,
especialment en aquells temes que depenen més directament de nosaltres.

I el govern de la Generalitat haurà de convertir les pors en
seguretats per guanyar la confiança necessària en el futur. Això és
el canvi.
Voldria que l’acció del futur govern de Catalunya ens fes avançar en el
camí de canviar els rostres de la por pels de la seguretat i les certeses.

10

�1.- La certesa de disposar d’una sanitat pública, eficient, ràpida,
atenta, professional, universal. Allargar la durada de la visita mèdica
voldrà dir un futur més segur.
2.- L’esperança de trobar un habitatge digne i viable
econòmicament per als joves que busquen el camí de la seva pròpia
vida. Construir 40.000 habitatges de protecció oficial en 4 anys
voldrà dir un futur més segur.
3.- La seguretat en el treball. Tant la física com la de l’estabilitat
laboral. Dues garanties per a un futur més segur.
4.- La seguretat a les carreteres. Més i millors vies de comunicació
voldrà dir un futur més segur.
5.- La tranquil·litat als carrers i barris i pobles d’arreu de
Catalunya. Barris i pobles segurs ens faran confiar en el present i en
el futur.
6.- L’esperança de poder envellir a casa amb els nostres o en
companyia, sense la por de no saber esquivar el llindar de la
pobresa. Millorar l’assistència domiciliària voldrà dir un futur més
segur.
7.- El compromís a lluitar amb contundència contra qualsevol
manifestació de la violència de gènere ha de retornar, així
mateix, la seguretat a milers i milers de famílies avui atelnallades
per una amenaça absolutament injustificable.
8.- La confiança d’arribar a la igualtat en les oportunitats
d’accedir al món laboral i de conciliar-lo amb el familiar. La formació
de 250.000 persones en quatre anys, voldrà dir, un futur més just i
més segur.

També cal que els temors i les incerteses esdevinguin seguretats en
el futur en el camp de l’educació i la cultura.
-

Hem de tenir la certesa que l’Educació serà una prioritat del
Govern. Una prioritat estratègica, perquè, repeteixo, en l’educació
estem fent l’aposta més compromesa en el futur que volem per als
nostres. Com a ciutadans i com a col·lectivitat.

-

Hem de tenir, a més, la certesa que l’Educació de qualitat,
integradora i compromesa serà un dels principals antídots contra
les incerteses que la immigració genera i contra els riscos que es
poden derivar d’aquesta incertesa.

-

Hem de tenir la seguretat que també la identitat cultural i
lingüística reposarà sobre els fonaments de la inclusió, la
pluralitat i la defensa de la diversitat. Per això reclamo de
l’Estat un compromís veritable amb la seva riquesa lingüística, tant
com demano que s’acceptin la riquesa de llengües de Catalunya.

-

La nostra cultura, rica com és, sobreviurà evolucionant,
transformant-se, si sabem alliberar-nos de la por, si gosem
construir el mirall del futur en una societat madura, crítica, rigorosa,
i alhora oberta, permeable, franca i generosa. Això la farà forta. La
farà segura, li obrirà els camins del futur.

-

Però cultura vol dir també CIVISME. I en això hi posarem els cinc
sentits.

11

�*
Sé que les eleccions es guanyen o es perden en les coses de cada dia.
La democràcia és una eina que fa que la gent voti un diumenge, un dia que
plou i hi ha gent que no surt de casa, o a l’inrevés.
Un dia que ve desprès d’un altre dia, o en una setmana que ve després
d’una setmana en la qual s’ha votat una altra cosa o s’ha declarat una
guerra o els terroristes -ho sabem per experiència- solen matar.
Però, sobretot, les eleccions arriben en un any en el que la gent ha
millorat o no la seva percepció de la seguretat i la inseguretat, ha cobrat un
augment de sou o ha obtingut una desgravació fiscal, ha perdut el pis per
un desnonament, ha tingut un accident a la família, ha vist empitjorar el
barri o l’escola dels nanos per l’arribada de nova gent etc.
Una miríada d’impressions individuals i l’efecte dels mitjans i els missatges
dels partits conformen la psicologia col·lectiva del dia de les eleccions.
Però sota aquesta pluja de factors que influeixen, hi ha l’ànima del poble
que madura una opinió pròpia, determinant, intuïtiva, secreta. Ni tan sols
les enquestes més refinades l’endevinen.
És en la connexió que s’estableix entre el polític i aquesta ànima popular
discreta que es verifica la química del consens o del rebuig.
I quan dic el polític no vull dir exclusivament el líder, el candidat. Em
refereixo a un subjecte col·lectiu del que vosaltres formeu part destacada.

12

�IV EL MEU COMPROMÍS PERSONAL AMB LES CATALANES I ELS
CATALANS
Sóc fill d’una dona nascuda a Bilbao, que era filla de sabeterets alacantins,
republicana, alumna de l’Instituto Escuela, catalana d’adopció i fidel a les
seves arrels de joventut, a les seves amistats, sovint exiliades a América.
Una dona que va formar, amb el meu pare, una casa oberta als joves
antifranquistes i al diàleg franc.
El meu pare va ser un devot del seu, del poeta que va cridar, des de l’afecte
i la decepció, “Adéu Espanya” però que va fer L’Himne ibèric i va
acabar llençant el “Visca Espanya” a la cara dels espanyolistes que
empobrien la pàtria comuna.
Que la reduïen a poca cosa, a una construcció política i cultural petita,
escarransida, sense grandesa, negativa, més enemiga dels seus pobles que
conscient de la seva pluralitat, que és justament la seva riquesa, allò que la
fa interessant – com em deia fa poc a Barcelona Jorge Sampaio, el
president de Portugal.
(...)
El naixement de l’Europa Unida ens obre la porta a la reconstrucció d’aquest
passat sobre bases noves i a la projecció d’una societat políticament,
econòmica i culturalment avançada, en la qual Catalunya ha d’estar ben
posicionada, al davant de tot, igual com està més ben ubicada geogràfica i
històricament en la frontissa entre la península i el cor d’Europa.
*
Voldria acabar formulant davant vostre un compromís de caràcter personal:
Avui m’heu escoltat. Si els ciutadans de Catalunya em fan confiança i sóc el
futur president de la Generalitat, vull que una trobada com aquesta es
produeixi periòdicament.
Però no pas perquè m’escolteu només a mi, sinó per poder dialogar amb
tots vosaltres. Amb tots i cadascun de vosaltres.
Vull creure que farem possible l’àgora de què abans us he parlat. Jo hi
compto.
Compto amb tots vosaltres.
Moltes gràcies.

13

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28115">
                <text>El canvi per Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28116">
                <text>Campanyes</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="28117">
                <text>Canvi</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="28118">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="28119">
                <text>Eleccions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="28120">
                <text>Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="28121">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="28122">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="28123">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="28124">
                <text>Ciutadania</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="28132">
                <text>Catalanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="28133">
                <text>Estatut</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28125">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28127">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28128">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28129">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28130">
                <text>CCCB</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41366">
                <text>2003-09-02</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="28131">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="936" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="359">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/936/el-canvi-que-catalunya-necessita_9788429753578.jpg</src>
        <authentication>046ced6802489e1edb7c5e941f9de57f</authentication>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="23">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="26518">
                  <text>04.02. Activitat política</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35654">
                  <text>Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). </text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35655">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14023">
                <text>El canvi que Catalunya necessita</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14025">
                <text>Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14026">
                <text>Eleccions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14027">
                <text>Parlament de Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14028">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14082">
                <text>Campanyes electorals</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14029">
                <text>80 p.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="45">
            <name>Publisher</name>
            <description>An entity responsible for making the resource available</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14031">
                <text>Edicions 62</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14032">
                <text>2003</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14033">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14034">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14035">
                <text>Monografia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14036">
                <text>Amb pròleg de Juan José López Burniol.&#13;
&#13;
Llibre publicat en motiu de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003, on Pasqual Maragall sintetitza la seva proposta política.&#13;
&#13;
Proposa canviar Catalunya en el mateix sentit que va canviar Barcelona: en el sentit de la justícia i de la qualitat de vida. Per això escriu: "El canvi no és un somni". I aclareix: "¿Quina és la Catalunya que proposo? Jo vull un país que mobilitzi totes les seves energies, que no desaprofiti cap talent, que estimuli els innovadors i els emprenedors, que miri sempre endavant, que confiï en la seva gent". El punt de partida bàsic d'aquest discurs és el següent: Catalunya és una nació, una comunitat de persones amb consciència de posseir una personalitat històrica diferenciada i amb voluntat de projectar-se cap al futur per mitjà del seu autogovern. I l'autogovern implica la gestió de les matèries que determinen de manera directa la qualitat de vida dels ciutadans: sanitat, ensenyament, pensions, infraestructures, ordenació del territori, cultura, seguretat..., així com el control dels recursos propis.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="80">
            <name>Bibliographic Citation</name>
            <description>A bibliographic reference for the resource. Recommended practice is to include sufficient bibliographic detail to identify the resource as unambiguously as possible.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14037">
                <text>ISBN: 9788429753578</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14038">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="70">
            <name>Is Part Of</name>
            <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14040">
                <text>Col·lecció: Llibres a l'Abast</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14581">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14055">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="7">
        <name>Llibres de Pasqual Maragall</name>
      </tag>
      <tag tagId="17">
        <name>Programes electorals</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="675" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="381">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/675/19830621_LV.pdf</src>
        <authentication>bee9c189cecd4bd5527e9aa4f6a3b3e6</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42055">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA

4 6 • LA VANGUARDIA

.Centenario de John Maynard Keynes.

El pasado 5 de junio se cumplió
el centenario del
nacimiento del autor de citas tan
repetidas como «a largo
plazo, todos muertos» o «el
patrón oro es una reliquia
de los bárbaros». De hecho, por
utilizar el tópico, se puede
verdaderamente afirmar que
hay un capitalismo antes
de Keynes y otro distinto
después de él o, más
exactamente, desde su «Teoría
general sobre el empleo,
el interés y el dinero», publicada
en 1936. Curiosamente,
parece haber pasado mucho más
tiempo desde que, a
principios de la década de los 70,
el entonces presidente de
los Estados Unidos, Richard
Nixon, pronunciara la
frase histórica «hoy en día todos
somos keynesianos», que
en el período transcurrido desde
la segunda guerra
mundial hasta la crisis del

petróleo, cuando las
economías occidentales se
encontraron con el fin de
una bonanza sin precedentes. El
«fine tuning» de la
economía, esto es, el adecuar la
coyuntura a los deseos de
los gobernantes, estaba a la
orden del día mediante la
adecuada mezcla de políticas
monetarias y fiscales.
Prácticamente nadie discutía la
teoría de la demanda
agregada, uno de los pilares del
pensamiento keynesiano.
En los años ochenta el
pensamiento económico
parece haberse inclinado del
lado de la oferta y los
gobiernos se ven impotentes
para aplicar fórmulas
mágicas a la crisis. La economía
internacional precisa de
un revulsivo semejante, en el
plano de las ideas, al que
representó John Maynard
Keynes en su época.

Cien años de Keynes
E

L pasado día 5 se cumplió un siglo del nacimiento de ese gran
personaje que fue Keynes, uno
de los más ilustres dentro de la historia
de las doctrinas económicas. Y justamente -porque es equitativo y saludable
que así suceda- durante esta temporada
van apareciendo por doquier notas conmemorativas de tan fausto acontecimiento. El profano -con inclinación
para la lectura- entra así en el conocimiento de chismorreos referentes a su
vida y también sobre ciertas perversidades de su obra.
A mí todo eso me parece mezquino.
Keynes fue un economista par excellence y un ciudadano británico, eso sí,
pero un personaje ciudadano extraordinario. Se autodescalifican aquellos que
ahora quieren remover su hipotética bisexualidad, su envidiable capacidad
para enriquecerse, su unidireccional
gusto pictórico, sus aficiones de agricultor, su despiadado desprecio por la ineptitud y, para más inri, su incapacidad
para ofrecer unas aportaciones teóricas
que resolvieran todos los males económicos, en cualquier tiempo y lugar.
Lo que hay que constatar -mirando
atrás con realismo- es que, como se ha
dicho, después de Keynes el mundo fue
diferente. Diferente y más feliz. A mí se
me antoja que ojalá pudiéramos celebrar tanto más que los cien años de Keynes, cien Keynes por año.
John Maynard Keynes recibió una
esmerada educación, propia de los
miembros de la aristocracia y de los hijos de la upper class. Su paso por Eton y
King's College, de todas formas, se debió primordialmente al prestigio y situación académica que en Camridge
disfrutaban sus progenitores. Con una
vocación por las matemáticas, se inclinó
tardíamente por la economía y lo hizo
nada menos que de la mano de Alfred

D

Marshall. Profesionalmente, como funcionario ingresó inicialmente en la Oficina de la India y a partir de ahí empezó
a volar. Y de qué manera.
Nada de su tiempo le era ajeno. Su
oficio quedaba simultaneado en un proceloso mar de vivencias intelectuales,
artísticas y emprendedoras. Ya en una
carta a Lytton Strachey, en el verano de
1905, afirmaba que «lo único que valía la
pena era el amor y la amistad». Referido
a Jevons, hizo de ello el lema de su vida.
Con planteamientos contestatarios se
autocalificó de «inmoralista» y fomentó
en los Principia Ethica de G. E. Moore
su escala de valores, rechazando el heroísmo y afirmándose en la belleza, el
amor y la verdad.
Por supuesto, que Keynes se consideraba superior a la media de su tiempo.
Su adscripciórn al grupo de Bloomsbury
posibilitó, como ahora se dice, el que se
realizara. Fue su etapa más radical,
aprovechada por algunos -acaso tendenciosamente- para situarse en un izquierdismo totalmente alejado del mensaje liberal de su testamento. Bloomsbury significó la expontaneidad que
desterraba las inhibiciones; la sinceridad que justificaba comportamientos
más permisivos; el racionalismo, garante de una actitud crítica frente a la agonizante sociedad victoriana. Keynes se
sintió a gusto en él hasta que en 1925 se
casó con Lydia Lopokoba, bellísima bailarina rusa.
Había sido profesor de Economía en
Cambridge, editor del «Economíc Journal», funcionario del Tesoro, secretario
de la Royal Economic Society y tesorero
de King's College. Luego fue miembro
de la Academia Británica y del Economic Advisory Council, promotor del
Teatro de Arte de Cambridge, director
del Banco de Inglaterra, presidente del

comité para el Fomento de la Música y
el Arte, administrador de la National
Gallery y muchas cosa más... Lord Keynes muere el domingo 21 de abril de
1946 en su propiedad agraria Tylton, a
los 62 años. Su biógrafo oficial, R. Harrod, reseña que «lo único que lamenta
seriamente en su vida era no haber bebido más champán».
Keynes escribió desmesuradamente.
Ensayos, artículos, panfletos, libros...
Entre éstos se inició con el best seller
«Las consecuencias económicas de la
paz». Tres años más tarde, publica «Un
tratado sobre probabilidad». En 1923,
«Opúsculo sobre la reforma monetaria».
En 1930, su importante obra aún hoy injustamente olvidada «Tratados sobre el
dinero». En 1931, «Ensayos en persuasión». Y en todo momento conferencias,
biografías, informes y las grandes propuestas y planes sobre el nuevo orden
monetario internacional.
Sin embargo, su obra más conocida y
en la cual plantea posteriormente la llamada «revolución keynesiana» es la
aparecida en 1936 con el título «Teoría
general del empleo, el interés y el dinero».
El contenido de su mensaje -en apretada síntesis- es el siguiente: el nivel de
renta nacional, y por tanto el grado de
bienestar económico en términos cuantitativos, depende del empleo. Y éste a
su vez, de la demanda de consumo y de
la demanda de inversión, la cual está influenciada por la eficacia marginal del
capital y del tipo de interés. Este, por su
parte, depende de la preferencia por la
liquidez y de la cantidad de dinero del
sistema.
Su punto de refrencia práctico era
una sociedad industrial con elevados
volúmenes de paro en un contexto de
depresión económica como fue la derivada de la crisis de 1929. Su plantea-

miento original establecía que la inversión determina el ahorro y no al revés,
como defendían los clásicos. Su respuesta instrumental estriba en el tratamiento de la demanda de inversión como impulsar de la economía, al extremo de
que al flaquear la inversión privada en
épocas de depresión era aconsejable
complementarla enérgica y contundentemente de la inversión pública.
Se diseñaba así una nueva actuación
económica del Estado al tiempo que se
configuraba un modelo de economía
mixta. En esta perspectiva era la política fiscal y la política monetaria (ésta ya
considerada en el tratado de 1930) el pilar sobre el cual debía establecerse la
correspondiente actuación económica
para impulsar la «demanda efectiva».
De esta forma, si la situación real reflejaba un exceso de oferta en relación a
la demanda en el mercado de trabajo,
no tenía ninguna eficacia reducir el nivel de salarios para restablecer el equilibrio, como se desprendía de las consideraciones neoclásicas. Primero y principalmente, porque los salarios
resultaban inflexibles a la baja. Y segundo, porque una rebaja de salarios en
una fase descendente del ciclo aun impulsaba a los empresarios a contratar
menores cantidades de trabajo. Por tanto, esgrimió Keynes que en estas circunstancias «es de necios preferir una
política flexible de salarios frente a otra
flexible de dinero, para aumentar la
ocupación y, por ende, la renta nacional».
Todo es un mensaje. No para cualquier tiempo y lujar. Tampoco para todas clase de problema económico. Se
trataba de una respuesta audaz para el
reto de su tiempo, que por supuesto no
era ni mucho menos el del mundo económico de hoy, en donde -contrariamente a lo de aquel entonces- el paro
viene simultaneado con la inflación.

El ciudadano y su visión

ÉJENME barrer para
casa y afirmar que
Keynes es un genuino
representante de una cultura
urbana ciudadana. La del barrio de Bloomsbury en Lon- ciento, dan, al cabo de 250 años, para rehacer las expectativas tales -que había que combatir
impidiendo de algún modo su
el valor exacto de los activos de crecimiento.
dres, años 20 y 30.
Lo que se puede hacer, se excesiva movilidad.
Fue una cultura autocrítica e exteriores de Inglaterra en puede
pagar, venía a decir,
Keynes demostraba -¡qué leintemacionalista al mismo 1930.
Se es conquistador cuando contra las pesadillas contables jos queda todo esto!- que cuantiempo que muy inglesa. Las
de los ortodoxos, que defen- do cualquier ayuntamiento lamejores ciudades, en los mejo- no se puede ser pirata, le dice dían
los altos tipos de interés y tinoamericano podía ofrecer
res momentos, producen ese el inglés al español en el siglo el ajuste
automático de la eco- en el mercado mundial rentaXVII. Desde luego el renditipo de lucidez.
nomía
vía
disminución de los bilidades más altas al capital
miento
de
la
piratería,
como
Keynes fue el primero en
inglés que el propio sistema
desmontar la mitología victo- vio Keynes, era mucho más salarios.
Vaticinó que el ajuste se pro- productivo británico, este funriana en el terreno económico. alto, por peseta y libra invertiducirá vía paro. Los enemigos cionaría crónicamente por deEn un capítulo titulado El bo- da, que el de la conquista.
No está mal como desmitifi- del ajuste automático eran los bajo de su plena capacidad.
tín español del Treatise on MoSin embargo el esquema,
ney explica claramente el ori- cación del propio patrioteris- factores que impedían la caída
de los tipos de interés cuando cambiando Ayuntamiento latigen del imperio británico. Si- mo.
¿A qué apuntaba Keynes con la demanda de inversiones noamericano por colocación de
gue con el tema en El fin de
caía. Y esos factores eran, uno dinero en Estados Unidos no
laissezfaire y vislumbra un fu- todo esto?
turo distinto, sin dominación,
Keynes defendía una cierta interno, la preferencia por la está tan lejos de la crisis actual,
en El futuro económico de reducción del librecambismo liquidez -sólo combatible con la diferencia de que la
nuestros nietos, Madrid, 1931.
radical para soportar los efec- creando más liquidez desde el gran agricultura exportadora
Las 40.000 libras esterlinas tos de la depresión. Propugna- Tesoro- y el otro externo, la hoy -y por tanto la moneda
que Drake les sacó a los espa- ba un grado prudente de aisla- competencia de los altos tipos fuerte- no es la uruguaya o la
ñoles -decía- puestas el 6 por miento y de sentido común de interés extranjeros en el li- argentina sino la norteamebre mercado mundial de capi- ricana.
LA GAMA MAS COMPLETA PARA:

ORDENADORES y &lt;MINIS&gt;
Agradece la deferencia que han tenido
al visitarnos en nuestro Stand de la
Feria Internacional de Muestras
de Barcelona - lnformat/83

VEN A CONOCER BALEARES

EN CRUCERO
Escuela Española de Vela

m
F.E.V.

Distribuidor
Paseo de la Alameda, 64 - Teléf. 386 82 50
STA. COLOMA DE GfiAMANET (Barcelona)

MARTES, 21 JUNIO 1983

•
rSPFCIAI. TUniSTICO
1 SRMANA Oí: NAVFGAClON
CONSULTFNOK. TENEMOS I I
CURSO A SU MFOIDA

CALANOVA
Joan Mito, s,A.i.
Palma de Mallorca • 15
Teléfono 971 • M-?.rj-V¿

30.000 PTAS.

Joan HORTALÁ I ARAU
Catedrático de Teoría Económica
(Universidad de Barcelona)

Como Ricardo 100 años antes, Keynes identificó la clase
rentista e ideó una estrategia
para reducir los efectos negativos de su existencia sobre el
crecimiento económico.
Para Ricardo los rentistas
fueron los poseedores de tierras fértiles. Para Keynes los
poseedores de fondos prestables. La solución ricardiana
fue la importación de trigo de
Pensylvania o de carne argentina, disminuyendo los precios
y los salarios monetarios en el
mercado interior y rehabilitando el nivel de los beneficios
industriales a expensas de las
rentas. La solución keynesiana
fue, repito, un cierto proteccionismo y la inversión pública
vía déficit presupuestario.
¿Qué diría Keynes hoy? Posiblemente lo que ya apuntó
poco antes de morir: la creación de dinero internacional
por un auténtico Banco Mundial. Pero eso tiene, como requisito previo, una entente política internacional (incluyendo el desarme) que parece aún
lejana.
Volvamos a Bloomsbury.
Veamos si el entendimiento
entre ciudades y ciudadanos,
prepara, a largo plazo, el fin de
los malentendidos entre naciones. El espíritu de Keynes, que
murió pronto, a medio plazo
(según sus previsiones), estaría
dispuesto a ayudarnos. Seguro.
Pasqual MARAGALL
Profesor de Teoría Económica de la
Universidad Autónoma
Alcalde de Barcelona

JOHN
MAYNARÉK

Bibliografía
Edición de los escritos
completos de John Maynard Keynes, arrancando
de la edición índice a cargo
de la Royal Economic Society. Traducción y notificación de la existencia de
versiones rigurosas en castellano.
I. - Indian Currency and
Finance (1913). Moneda y
finanzas en la India.
II. - The Economic Consequences of the Peace
(1919). Consecuencias económicas de la paz (versión
castellana).
III. - A Revisión of the
Treaty (1922). Una revisión del tratado.
IV. - A Tract on Monetary Reform (1923). Folleto
sobre la reforma monetaria.
V. - A Treatise on Money, I The Puré Theory of
Money (1930). Tratado sobre el dinero, I Teoría pura
del dinero.
VI. - Treatise on Money,
2 The Applied Theory of
Money (1930). Tratado sobre el dinero, 2 Aplicación
de la teoría del dinero.
VII. - The General
Theory (1936). Teoría general (existe una primera
versión castellana editada
por el Fondo de Cultura
Económico de Méjico, titulada «Teoría general de la
ocupación, el interés y el
dinero», conservando la
paginación de la versión
original).
VIII. - Treatise on Probability (1921). Tratado sobre la probabilidad.
IX. - Essays in Persuassion (full texts with additional essays) (1931). Ensayos para persuadir (textos
completos con ensayos adicionales).
X. - Essays in Biography
(full texts with additional
biographial writings)
(1931). Ensayos de biografías (biografías imperecederas de politice* y economistas).
XI. - Economic Articles
and Corresponderse (various). Artículos económicos y correspondencia (varios).

11 de 204

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10213">
                <text>1137</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10215">
                <text>El ciudadano y su visión</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10217">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10219">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10220">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10223">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10224">
                <text>Ciutadania</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10225">
                <text>Municipis</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10226">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10227">
                <text>Administració local</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="10228">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14363">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40345">
                <text>1983-06-21</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10214">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="93">
            <name>Descriptive Identification : Note</name>
            <description>Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10216">
                <text>Alcalde de Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="1642" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="1238">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1642/0000000705.pdf</src>
        <authentication>bf3e11a6b1f43d2ef9a7e03fde43c18a</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42837">
                    <text>pag. 65

&lt;&lt;Eldesamo amb Zap ero no va
i néixer de mi; no soc
I

b.

Exalcalde de Barcelona i expresident de Catalunya D Maragall, al seu despatx davant d'un l l e n ~
que interpreta el passeig de Gracia, dimecres passat.
LUlS MAURI
BARCELONA

1

nivells de decisió i moltes eleccions. I
s'estén la sensació que moltes deciPasqual Maragall mai ha estat un sions es prenen molt lluny: el preu
politic disciplinat. Avui, alliberat dels cotxes, la seguretat... Temes que
de la cotilla que comporten els car- tenen a veure amb espais més grans
recs i les aspiracions polítiques, i que el teu i en que el teu vot pot incertament decebut amb el seu par- fluir relativament poc.
tit, l'expresident manifesta la seva
heterodbxia amb més aplom si -Aixo no explica el salt entre I'absaixo és possible.
tenció catalana i I'espanyola.
-Catalunya ha viscut uns anys molt
-Catalunya ha aconseguit una dramgtics, no en el sentit de terriabstenció record en les munici- bles, sinó d'intensos, de tensos. Ara
pals. ¿Quina opinió li mereix?
hi ha distensió, tranquil-litat,menys
-Que cada vegada ens assemblem passió.
més als Estats Units. Alli la participació no passa del 50%.A Europa, -Els estremiments del seu mandat,
l'escenari politic augmenta de mi- la negociació estatutaria, la inestada, s'acosta a les magnituds ameri- bilitat, les turbulencies
canes. Com més gran és, més lluny -Que no s'han acabat del tot.
queda el poder i menys participació hi ha.
-¿Tot aixo no pot haver,provocat

-És possible. Pero penso que la
gent sent que el poder esta cada v e
gada més repartit: Europa, estats,
comunitats, municipis. Hi ha molts

((Teassumptes no
resolts, els mateixos
que nosaltres no vam
resoldre. Sempre es
pot fer mes))

-De manera que no creu que en
I'abstenció hi influís el fet que el
principal impulsor de la reforma de
I'Estatut digui ara que no va valer la
pena.

ta rellevancia. Pero l'abstenció té poc
a veure amb aixo.

-Ara no es votava l'Estatut, sinó els
ajuntaments. La gent sap que hi ha
qüestions importants sobre la taula,
com I'estatutaria, e n que ens juguem molt. I és bo anar-les refrescant, perque no tot esta resolt.

indult els ciutadans a pensar que el -També va molestar voste el seu
que s'havia de fer ja esta fet, que si el partit iel president Montilla.
gran tema era l'Estatut, ara ja el te- -Doncs jo crec que el que vaig dir
nen.
I'ajuda. Aquelles declaracions han
alertat l'opini6 i els poders espa-El conseller Saura el responsabilit- nyols que una retallada substantiva
za de I'abstenció per dir que I'esfor~ de l'Estatut seria dramitica.

-Quina rentrée que ha tingut. Abandona la presidhncia del PSC, qiiestiona I'esfor~de I'Estatut, diu que
Zapatero el va trair, que el model
del seu partit esta caduc, que aposta per un Partit Democrata Europeu
a imatge del nord-arnericL..

...

-Pero ara es votava sobre el poder
municipal, el mes proxim al ciutada. I I'abstenció catalana ha estat 10 punts mes alta que I'espanyola. ¿Hi ha una despolitització
especial a Catalunya?

((Lapolítica continental
va cap a la formació
de dos grans partits,
el progressista i el
conservador&gt;&gt;

-Em costa imaginar-ho. Seria com
dir que el poble no té l'última paraula. Jo crec que aixb no passara. El que
em preocupa no és el que hi ha a
l'Estatut, sinó el que n'ha quedat fora: qüestions de gran importancia estratPgica com les comunicacions,
l'aeroport, l'alta velocitat... Són coses
que conformen el país, encara que
no figurin a la Constitució ni en els
estatuts.

afartament en I'eiectorat?
-6s possible. O a l'inrevés, pot haver

de I'Estatut no va valer la pena.

-saura m'honora concedint-me tan-

-¿Que passaria?

una idea que flotava en l'aire i avui
és un projecte real. Anem cap a un
escenari politic en quP no hi hauri
socialistes, comunistes, verds, liberals i conservadors, sinó dos grans
partits, el progressista i el conservador.
-&amp;És el principi del final de les ideologies?

-No. L'augment de mida del territori
on s'expressen les ideologies reque.
reix una simplificació per governar
aquest tot amb idees senzilles i clares: una opció globalment progressis.
ta i una opció globalment conserva
dora. Anem cap a un escenari polític
continental en que les querelles
domestiques i nacionals perdran
una mica la seva virulencia, encara
que segurament avui no és el dia
més adequat per dir-ho, just quan
ETA torna a l'activitat terrorista. En
tot cas, s'imposa la globalitzacit
política.
-¿Els partits hauran de fer com les
empreses, créixer, fusionar-se, in.
ternacionalitzar-se?

-En efecte. Aixb no vol dir que no h
pugui haver petits partits especialit
-Fa molts anys que parlo i escric so- zats en una veta de mercat, territo
bre el PDE, des dels 90. Llavors era rial o ideologica. Pero la tendPncia vz

�pag. 66

cap a la formació de dos grans partits europeus, el progressista i el conservador.
Superat el segle XX, tornem al XIX:
liberals i conservadors.

-No sé b e n bé si és t o r n a r - h i o
avanqar, per6 el canvi est2 en marxa.

te federalista i el federalisme espanyol va trontollar, no va poder seguir el ritme. Hi va haver fkenada, hi
va haver tensió, hi va haver xoc.

jo també. El balang: del meu mandat és enormement satisfactori.Va
canviar qui governava Catalunya,
es va assajar un Govern de coalició.

-Voste tampoc I'hi va posar comode al Govern del PSOE. A Zapatero
li plovien dificultats sobrevingudes
des de Catalunya

-Que va donar moltissims problemes...

-No pas més que els que dóna la
política.

...

-¿Comode? ¿Es tractava de posar-l'hi
comode a algú? A mi també m'arribaven dificultats des de Madrid.
Quan el president del Govern espanyol ve a Catalunya i se cita amb els
empresaris sense avisar el president
de la Generalitat, ¿qui posa en pro-Entenc les dificultats de Zapatero blemes a qui? ¿Hi va haver malicia?
per empitnyer el federalisme que No ho sé. El desamor amb Zapatero
compartuem. Potser teníem més il.1~- no va néixer de mi; no sóc jo qui ha
sions de les que era possible aconse- canviat. Figura que ell era federalisguir. Pero aixo no significa que les ta, ¿no? El poder espanyol, tant si 6
h2gim d'oblidar. Jo crec en el pro- de dretes com d'esquerres, té la idea
grés. Hi ha gent que creu que el món que a Catalunya amb qui s'ha de pacempitjora.Jo no, jo crec que millora. tar és amb els empresaris i amb CiU.

-Voste s'ha declarat trait per Zapatero, a qui acusa d'haver abandonat
el federalisme. Si aixo passa amb el
president més sensible a una idea
plural d'Espanya des de la República, ¿quina esperanga els queda als
federalistes?

-¿La seva aposta pel marc europeu
no és una fugida cap endavant? Si
la dialectica Espanya-Catalunya
esta encallada, s'engrandeix I'escenari i aixi s'empetiteix el problema.

-¿Com veu avui la situació política
catalana?

-No, si fos aixi estaria malament: Sí
que és cert que en el marc europeu
es redueix una mica l'acritud de les
pugnes domitstiques.Europa és 1'2mbit on s'ha de jugar. La dialPctica ja
no ser2 Catalunya-Espanya,sinó Catalunya-Espanya,Catalunya-Europa,
Espanya-Europa,tot a la vegada.

-No, no, en absolut. Aquesta tranquil.litat no és letargia, sinó el producte d'un Govern que té una majoria solida. No s'esperen sorpreses.

-Al ritme que va la construcció
política europea, aixo és una predicció a tan llarg termini...

-La llista es lilarguissima: ell Dragon Khan polític, la cita amb ETA a
Perpinya, I'acusació del 3%' la corona d'espines, la reorganització
frustrada del seu Executiu

...

-La confluencia dels dos nacionalismes, el catali i l'espanyol, va ser
dramltica, ho és sempre. Per no
parlar del factor independentista
quan s'ha d'aprovar u n Estatut,
perque no et pots posar d'acord,
que és el que va passar. ¿Es podia
haver governat Catalunya sense fer
l'Estatut? Probablement si. Per6
s'havia de fer; feia més de quatre
anys que estivem reclamant la reforma. Catalunya va canviar el seu
Estatut, per6 no va poder fer una
cosa que m'hauria agradat: canviar
la constitució. Aixb segueix pendent. També per a Zapatero. Una
cosa és no poder canviar-la ara, i
una altra és renunciar-hi. Espanya
estaria molt millor si la Constitució
certifiqués que hi ha tres nacionalitats histbriques.

-Home, més tranquil.la, és clar.
-¿En una letargia, ha dit algun cop?

-El seu Govern se sustentava sobre
la mateixa coalició i tenia una majoria mes amplia que I'actual. En canvi, va anar de sincope en síncope
fins que es va trencar.

-¿Amb qui es queda, amb el Maragall alcalde o amb el Maragall president?

-El primer tripartit va ser més inestable perque va ser el primer, per6
-És veritat que Europa va molt lenta. tenia més vots, ¿no? Els governs de P W De base r&gt; Maragall no conserva cap carrec al PSC.
El PDE trigar2 a materialitzar-se, coalició són aixi. Miri a Itilia. Aquí
pero la tendencia és clara.
tenim una idea simplista de la democricia. Vam tenir tants anys de dicta-¿Que opina del Govern actual?
dura que alguns pensen que la de-¿Quin paper tindra voste al PDE?
-Esti fent les coses de forma ordenada, correcta, positiva, cosa que parla
-Molt menor. No seré un activista; mocracia és el mateix pero votat cabé del seu president. Hi ha assumpaixb és per a gent més jove. Franca- da quatre anys. Doncs no. És un siste ''No tinc sensacid de
ment, jo avui no tinc gran cosa a dir. ma diferent en quil cada dia pot pas- f racas. Pero
'ho han tes no resolts, els mateixos que nosaltres no vam poder resoldre: aeroPuc anunciar tenditncies, pero no hi sar qualsevol cosa.
preguntat tants "ps
tindré un paper actiu.
port, alta velocitat Barcelona-Valen-L'any passat, el Cercle d7Economia que ia comenco a
cia i arce el ona-~ilbao, ambició
econbmica, ubicació a Catalunya de
-També voste ha acusat Zapatero va criticar que voste, com a presid'haver-lo descavalcat en favor de dent, no tenia el lideratge esperat. preguntar-m'ho jo))
centres de decisió...Sempre es pot fer
k *-* U\-*
&amp;&gt;si* ~ \ e a $
més.
Montilla. ¿El líder del PSOE treu i Ara, en canvi, elogia la capacitat de
hw SARI^'-*

posa líders al PSC?

-No. Si jo m'hi hagués negat, Zapate
ro ho hauria tingut difícil. Una altra
cosa és que jo hagi decidit deixar-ho
al veure acabada una fase personal i
política.
-¿Quan, on va néixer el desamor
entre voste i Zapatero?

comandament de I'Executiu de
Montilla. ¿Que li sembla?

-Que a Lara [president del Cercle
d'Economia] li deu agradar més
aquest Govern que l'anterior. Jo si
d'algú estic lluny políticament és de
Lara, de la dreta.
-¿i Montilla no ho esta tant?

-No sé si és desamor. El Govern ca- -No ho sé. L'hi hauria de preguntar a
tala va tirar milles amb el seu projec- ell.

L ha

~ . aLSE,SSTt@a"irU$

((Crecque no hi haura
, , ,
retallades substantives,
El que em preocupa
es el que n'ha quedat
fora: airoport, AVE.. .
))

-¿Creu que al Govern li falta avui
,
ambici4

-¿En que quedem? Abans es criticava
que hi havia excés de tot aixo, i ara,
que n'hihapoc.

-Amb tots dos, home, no foti. ¿Que
vol, que renegui d'una part de la
meva historia, d'una part de la m e
va vida? De l'alcaldia també en tinc
records duríssims. Hi va haver moments enormement dificils, durs i
desagradables, com la campanya
en que els meus adversaris es van
inventar que jo tenia problemes alcoholics. Va ser un cop molt dur. Et
planteges si val la pena sacrificar la
tranquil.litat de la teva família, si
val l a pena seguir endavant a
aquest preu.
-¿Se sent decebut amb el PSC?
¿Ha trobat a faltar el suport del
seu partit?

-Si, algunes vegades. Jo, amb el
meu partit, me les vaig tenir quan
era alcalde i també quan-vaig ser
president.

~-

-¿Té alguna sensació de fracas, de
frustració, de decepció?

-No. Pero m'ho han preguntat tants
cops que comenqo a preguntar-m'ho

-¿Que far5 ara al PSC?

-Sóc una persona de la base. ¿Militant? No m'agrada aquesta paraula; té ressonincies militars. =

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25600">
                <text>El desamor amb Zapatero no va néixer de mi,  no soc qui ha canviat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25601">
                <text>El Periódico de Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25603">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25604">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25871">
                <text>Mauri, Lluís</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25605">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25606">
                <text>Entrevista</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25865">
                <text>Estatut</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25866">
                <text>Expresident</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25867">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25868">
                <text>Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25869">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25870">
                <text>Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="25882">
                <text>Partit Demòcrata Europeu</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="41251">
                <text>2007-06-11</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="25607">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="10">
        <name>Entrevistes</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="648" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="179">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/648/Promos_19640515_n26_Desarrollismo_PM.pdf</src>
        <authentication>e7180599204187977b513675fadf48c5</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41905">
                    <text>lEn este número:

EL PL N DE DES

RR

LL

Barcelona

mayo 1964

Número

16

Lo primero que puede criticarse del Plan, es lo modesto
de sus metas. El crecimiento al 6 % acumulativo anual no

es una aspiración demasiado importante, especialmente
si se tiene en cuenta que en 1962 y 1963 la economía
española se ha desarrollado a un ritmo muy superior sin
necesidad de la planificación indicativa. (Ramón Tamames)

Vea sumario en la página tres

~

�EDITORIAL
EL PLAN DE DESARROLLO
PROMOS ha qnerido dedicar
un número completo al Plan de
Desarrollo: este intento de racio~
nalizaciá7t del crecimiento econó·
mico tiene importancia fundamen
tal, pues significa, la culminación
de una etapa concreta en la histo
rh¿ económica esparíola; significa
aceptar un reto a nivel europeo;
S'ignífica. conectar la economía del
pág. 3
país a una dinámica que actúa
automáticmnente.
Frente a este fenómeno cabe un
»
S exam.en desde dos ópticas diferen~
tes; o bien contemplar las ir1~pli~
caciones profunda}; del desarrollo,
sus condiciones estructurales, SIl
influencia S'Obre la propia estruc~
'tura económl~co~social, en fin, sus
» 17
posibles consecuencias en orden a
modelar un tipo concreto de socie~
dud; o bien estudiur sus objetivos
» 18
concreto)S en el orden económico
y los medios don que cuenta para
realizarlos, éxaminando si entre
medios disponibles y fines perse~
» 22
guidos existe la armonía indispen~
sable panl asegurar el cumpUmien~
to de los últimos. En otralS palabras, podríamos ji jar nuestra aten~
ci-ón en una crftica de los fines del
» 24
Plan canto, a su vez, medios de
formular un proyecto social; o
bien desinteresarnos de otra pro~
» 29
blemática que no sea aquella que
ataiie directmnente a la~ metas
explícitas del PZnn y realizar, Mí,
u,nn crítica de los instrzanent-os
)) 32
que han de asegurar su cumpli~
miento.
Optar por una 11- otra alternati~
)) 39
va es en cierto niodo necf'.-sario,
pues la limitación de espacio que
impone un nlÍlnero de la revi-sta no
permite un tratamiento completo
» 40
del problema. Pero es i.1nportante
darse cuenta ele que optar por un
análisis del Plan aceptando o igM
)) 42 n:orando !Su. contexto S'Ocio~econó~
mico es escamotear el fondo de la
» 47
cuestión. La actividad económica
es fundamentalmente Un(l activiM
28-32-44
dad social, es incluso la actividad
social "estadísticarnente" más im
portante; las rel-aci.ones de traba';o,
manifestaci.ón más pura de las
rdadones económicas, son la.s
que, sociológicamente, ocupan de
forma más intenS{(, al hombre.
Planificar las relaciones económiu
n

SUMARIO

w

EDITORIAL

El Plan en la Prensa
española.
Colaboraciones~

NEOCAPITALlSMO y DESARROLLO ECO N O MICO,
por José Aumente.
EL

DESARROLLlSMO,
Pascual Maragall

por

LA AGRICULTURA EN EL
PLAN DE DESARROLLO
(Camillieri) .
LA REFORMA AGRARIA
(Costa) (Fernández de
Castro) .
PAPEL DE LOS POLOS, por
Antoni Jutglar .
LEY DE ASOCIACIONES Y
UNIONES DE EMPRESA,
por A. Serra Ramoneda.
REFORMA BANCARIA (Naharro) .
EL PLAN, SIN PLAN DE FINANCIACION, por Jacinto

Ro,
CONSIDERACIONES
EL PLAN.

Bibliografía
Nuestras columnas

SOBRE

M

cas tornando C0111.O objetivo primario el de:sarl'ollo económico es,
en ciert.o sentido, plani-fi,car al
hombre en su aspecto social, es
dar una· dinámica concreta a las
estruct.uras en las que se realiza,
es\ por tanto, cerrarle unas perspectivas y abrirle otras. La Plani~
!icacióTi es, aisí, lLn camino de humanización social.
Poco imp'orta discutir aquí si el
desarrollo económico, entendido
bien como crecimient.o de las mago
nitudes económicas fundamentales
(desarrollo cuantitativo: creciu
mi.e~lto) ;0 como adecuación de las
estrúcturas socioeconómicas para
la más racional explotación de lolS
recursos en el seno de un proyecto
s o e i a l determinado (desarrollo
cualitativ'o), es una "cosa buena
per se"; en dücutir este punto se
ha gastado gran cantidad de tinta
quizá 8'in tener bien presente un
hecho importante: el de que, salvo
alguna¡s excepciones, la mayor par~
te de la hnmanz'dad, considerada
incluso individualmente, d(-'.-sea rne~
jorar su nivel de vida, desea mejorar las relaciones derivadas de su
actividad económica, desea adqui,..
rir nn tie11qJO libre, etc. Ju.st.ifi~
cantes ideológicos de e8'tos deseOi$
los hay para, todos los gustos: des
de el Génesis hasta Chardin, des M
de V iriato a Castro, de~de ]eno
fonte a Marx. Pero no son esl-o)S
justificantes los que dircctmnente
interesan, sino In palpable y real
observación sociológica.
Una vez se acepta el desarrollo
como ll1W exigencia básica de la
sociedad de hoy, una vez se acepM
ta que la planificación y el de¡sa
rrollo es "una planificación s'O~
cü¡.[", es importantí,sinw descubrir
cómo han funci.onado los mecanis
mas de ela.boración del Plan, (l.
qué intereses responden, qué fuer··
zas han chocado y cuál ha sido la
resull-a-nte de ese choque; en una
palabra: (t qué tipo de sociedad
¡se tiende.
CreemoS' que la lectura de este
número de PROM.OS puede pro.
porcionar una 'Orientación concr(;u
ta a este respecto: el Plan es una
consecuencia evidente de la entl'a
da en una fase de racionalización
en las !1.-wrz'as domhwntes del país.
u

M

u

M

u

�18 ~--~ DESAHIWLLlSII10

del capitalismo, con sus lacras y
sns cons-ccllcncias. El actual neo·
capítaUsmo, más consciente, más
lúcido y nwjor adaptado a nues v
tra época~ es una nueva fórmula
del mismo proceso, cuyas consecucne-las más 'o menos deplorahles,
mIS mistiflcaciones y contradiceio w
nes no tardaremos en ver perfilar~
se en el horizonte.
Ante estas aseveraciones se ill1~
pone un segundo interrogante de
gran ünportaneia. ¿ acaso {~S po;ibb sin una rcvo'hl¿:ión profunda
elc las estructuras· e{'onómico~socia.
lcs~ de las relaciones de produc.
ción vigentcs, llo"ar a hu·en ténnino un plan &lt;l·e clesarrollo económi.
co? Para un país poco desarrolla~
do, ¿-es posihle sa11r de su atraso
bajo un sistema liheral capitalis·
ta? El tema se lci ha plantea(lo
G, Ardant ("110111hres sin trabajo'?, Ediciones Nova Terra) y sOSv
tiene qne una de las más absur w
das ilusiones que pl1ed.cn conce~
birse cs suponer que estos países
pucden desarrollarse. con los mis v
mas procedimientos capitalistas
-elc liheralismo cconómieo·,,·- que
utilizaron con éxito desde el si·
glo XVIII los países oecidental{~s.
Las razones qnc "e oponen a que
esta posihilidad de desarrollo ten·
ga lugar por semejante vía~ son las
sigui.entes:
a) En primer lugar, razones de
índole histórica, Las circunGtancias
no son evidentemenle las mismas
que experimentaron los países ca
pitalistas qúe hoy pueden conside·
rarse avanzados, Acluahnente en·
contramos en toda nación atrasa~
da l unas relaciones de producción
que corresponden a un capitalis~
nw que se ha desarrollado alIado,
aunque adaptánd-ose, a las viejas
estructuras de la sociedad feudal
precapitalista. Al no haber tenido
lugar en ellos la revolución delllO·
crático~burguesa que rompiera las
trabas para su desarrollo indus·
trial, viejas formas caducas hall
seguido parasitando y obstaeuliw
zando el p1cno desan-ollo cconó~
mico, Pero si una revolución hur"
gnesa qnc rompiese amarras feu v
dales no fue posihlc en su tiempo,
con mayor motivo será difícil aho~
1'a, La burguesía, por temor, prefierc pactar con las· oligarquías dov
minan tes, antes que lanzarse a una
transformación que no sabe donde
se podrá detener.
b) Por otra parte, razones de
ritmo histórico: los países occi~
dentales han necesitado mucho
M

más de un siglo para alcanzar su
uesarrollo industrial. H-oy es inad~
ll1isible semcjante plazo --los pnc~
bIas no aguantan tan larga espe~
1'a - - cuando las mismas o mejores
m·ctas se le ofrecen por otros más
eficientes procedimientos,
e) En tercer lugar~ hay que r-e«
conocer que aquellos países capi~
tulistas más desarrollados cOllsi
guieron el ahono necesario a su
~lcspcgue industrial. mediante la
explotación masiva l en grados ini~
euos, dc la sufrida pohlación t1'a·
hajadora, 'rodas coll-oc-emos las
condiciones a qu·e sc vicron ,iol11eticIos los trabajadores durante la
prim.cra fase dc este (bspcgue en
Inglaterra y Francia. Los informcs
oficiales de Ashlcy- en Inglaterra
y Villarmé en Francia _..- puhlica·
dos amhos en 1842 - s-on lo sufi~
cicntemente elocuentes en este
sentido, O sea, la solución en l'é·
gimen de producción capitalista
consiste -en matener la desigllalda(~
de rentas; el mínimo nivel de salarios; para esperar a qne los favorecidos cl1lpresarios~ del ·exceso de
ganancias qne consigan, reserven
lo suficiente a la inversión. HaYl
pu·cs l graves lll-otiVOS dc fraternidad bU1l1al1a~ que haocll inacepta·
ble este procedimiento, Aparte de
que hoy tamhién, difícilmente) si
no imposihle, sería ello tolerado
por un proletariado que tiene ya
una conciencia lo sufici-entemente
desanollada de su fuerza,
d) En otro aspect'O, tampoco
puedcn hoy contar los actuales paí
scs suhdcsarollados con esa otra
aún inicua explotación de zonas
coloniales, Como es sahido, 1'Os
países capitalistas hoy snperdesarrollados contaron con la posihi.
lidad de expoliar dc materias primas y mano de obra haratísima,
casi esclava, a muy extensas regiones.
e) Pero adcmás - y por si
fuera poco - existen en la pro~
pia estructura del sistema capita~
v

M

lista unas contradicciones de bas·c
quc le restan eficacia. Y es qne,
como dice Baran~ "cuando se ele·
va el fallo del mercado al papel
de único criterio de eficacia)' ra·
cionalidad, la economía niega toda
"respetahilidad'; a la distinción
entre conSUlno ·esencial y no csen
eial\ cntrc trabajo productivo e im·
produetivo, -cntre cxccdente real y
potenciaP'T~La Economía Política
del crecimiento'\ pág. 42). Enton·
Ges~ no ocupa ni por aSOl1.lO el pri~
mer Jugar el critcrio de lo que ra"
cionalmente má-S' conviene a la sociedad para su dcsarroII;, Enton·
ces -~ seguimos aBaran - "se justifica el conSU1110 no esencial argu·
yendo qlH~ proporciona inecntivos
indispensahles, se glorifica -el tra·
bajo improductivo alegando que
contribuye indirectamente a la
producción, se defienden las deprcsioi.les y el desempleo eonsidc~
rál1clolos como el eosto del progreso y ~e disculpa el despilfarro eOllsiderándolo como un l'equisito pre"jo de la lihertad",
Muy malos fundamentos son
éstos, pues l para un dC6CIlVOlvi
miento soeioceonómico que aspira
a la eficacia, y que quiere guiarse
por la razón objetiva de un creci·
miento rápido de la comunidad,
Queda por ver si el neo capitalisTIlo vigente en el mundo - capitalismo monopolista ligado a los
intereses del gran capital internacional- es hoy capaz de .realizar
lo que en otros tiempos y en otras
circunstancias hizo el capitalismo
competitivo liheral. Un plan de
desarrollo económico dc carácter
íruli.cativo, que institucionalmente
deje todo intacto, que no dañe los
intereses de los grupos tradicional~
mente dOlllinantes l antes al con·
trario, que esté propugnado por es·
tos grupos, y financiado por el
capitalismo intcrnacional l tienc un
origcn harto dudoso, para pensar
que pueda servir a los intereses
generales del pueblo.
v

M

El DESARROlUSMO
por Pascual Maragall

"Quienes creen o fingen creer
que el desarrollo económico es Ulla
operación clasista oricntada aman·
tencr las p·osiciones de los prepo~
ten tes, incunen en craso error. El

desarrollo por el contrario -es una
acción comunitaria? cuya última
finalidad consiste en la elevación
del pueblo español en su totalidad,
y quc~ por postulados de justicia

�Pnoll1os --19
social y también de 'Ordenación
cconómica\ tiene que mcjorar, en
primer término, a los núcleos na·
cionales de mayor dehilidad en
sus ingresos y perce-pcÍoncs. Es de~
cir, al mundo del trahajo."
He aquí un huen ejemplo de
literatura desarrollista.] La prensa
nacional ha dado amplia puh1ici~
dad a &lt;cse tiFo de literatura durante los últimos cuatro meses e inclu.
so antes, antes de qne Lópcz Hadó
&lt;t11U11(',iara desde Londres en di~
cicmhre de- 1963 "que el plan ha~
hía salido". Además, -varias dece·
nas de "dcsarrolladol'ct3'\ como les
llama J osé Luis Sal11pedro, han
dado charlas y pronunciado dis·
cursos diciendo cosas parecidas.
El c1esarroI1ismo, no ya el desarrollo; el desalTollismo: es dccir, la
ideología, la literat.ura, las actiHules favorahles al desarrollo es·
pañ'Ol tal como está previsto y" pla~
n-cado, al menos relativamentc" en
el Plan, constituye un fenómeno
importante, invade nuestra atención lo queramos o no. Hay quien
piensa, incluso, que la existencia
de un clima favorable al desarrollo, de un desarrollismo amhiente
y generalizac1-o es todo o casi todo
lo que persigue la Comisaría del

Plan.

Los grupos clesarrollistas
Pero, ¿ quiénc&lt;E son los dcsarrollistas? Evidentemente el Estado~
aunque esta afirmación no puedc
hacerse así, sin matices. La uni~
dad del Estado en lo fundamental
'110 excluye divergencias en las mc
didas políticas c-oncretas. El "Life
International" del 6 de ahril de
1964, puhlica un artículo sohre "El
milagro económico qne se cierne
sohre España'~ en el que se dice:
"Ciertos sectores oficiales parecen
todavía considerar las nuevas ten~
d·encÍas de la política económica
como un. expediente temporal".
Luego veremos la polémica sohre
la denominación del Plan, so13re
si elehe llamarse "de Desari'ollo
Económico y Socia!" o sencillamente de "DesalTollo Económico".
Sin emhargo, 0n líneas generales
puede decirse que la Administ:ra~
ción es desanollista. (Son los in~
dustriales y los banqneros los que
con mayor frecuencia utilizan el
término' Administración para referirse al Estado, hasándose, quizás~
en la tradi6011al división entre
propiedad - que ellos detentan-w

Elemento importante: Crear una opinió·n

y administración - qnc delegan en
el Estado -_.. del sistema, o lo que
c,-, lo lllismo~ de los recursos.)
Lo::; gralules hancos, los cinco~
wn tamhién desarrollistas. Bastan
como mne~tra. los discursos del
consejero director general y del
presidente del consejo de administración ante la junta general elel
Banco de Bilbao: "Creemos e11 el
Plan dc Desarrollo, porque creemos en el esfuerzo y en la capaci~
dad de sacrificio de los ospafíoles.
Estamos seguros de que 1964 será
el ailo de "ahorro para el desarro·
llo". Ysi todos pensamos así, nuestro augurio es cIara: prosperidad".
En e5t'Os discursos se dijeron también cosas muy interesantes en
otro sentido, que ponen de relioye
el p~lra]elo qne existe entre el elcsarrollismo y la ideología neoeapi·
talista: "la iniciativa privada es
primordial y hay que evitar toda
invasión no necesaria del sector
públic'O; pero tamhién, en aras de
la oficacia~ tendrá que remitir la
oh sesión anti.estado~ tan frecuen~
te entre nosotros". En el informe
de·] eonsejero delegado del Baneo
Hispano-Amcricano a su Junta,
hay afirmaciones que nos permi~
ten hacernos una idea d;e 10 que
es la mentalidad c1esarroIlista en
su versión hancal'Ía~ por ejemplo:
"en todo el mundo imi)el'a un sentido de concentración hancaria,
como mcdio de disminuir costes,
ampliar posibilidades de créditos
y repartir l'Ícsg'os. Se Gree univer~
sa11nente que la banca grande es
la medida óptima", Indiscutible-

mente los hancos son desarroIlis·
tas, pero habría que analizar más
a fondo el contenido de csta actitud y 10 qne significa para el país.
No podemos extendernos sobre
este punt'O.
Siguiendo la escala de los grupos de poder, sociales y económi~
cos., hay qne plantearse si los empresarios, en gelleral~ como grupo,
son desarrollistas. No incluim"Os
entre los cmpresarios a los propietarios y dirigentes de la gran industria espaííola~ cuyo comporta.
miento es muy semejante al del
capital bancario (al que están eStrechamente ligad-os) \ por .lo menos lllir&lt;lJ1clo las cosas en general
y sin entrar en detanes. Según
"El Economista", "'se extiende por
el amhiente la impresÍón de que el
empresario no se acerca espiritualm"cnte al Plan de DesarroIIo...
Consideraríamos tamhién una exa·
geración fuera de la rcalidad la
idea de que el empresario español
arde de ilusión ante cl Plan de
J)esarrono~~. "El Europeo" hahla
de "la existencia de empresarios
con nuevas concepciones, concretamente en la construcción naval"
transporte aére()~ turismo y comercio. En el resto de los sectores,
prácticamente la totalidad de la
economía, la situación cs máG que
lamentahlc~~. Todos los comentaristas coinciden en afirmar que los
empresarios deben camhiar de
mentalidad (pasar de una 1uentali·
(1) BIl "Lo social, en la acción del
desarrollo". Ii'il'mado POlO B. A. n., "El
europeo", !l.O 10.

�20 -

DESARHOLLISMO

dad autárquica a una mentalidad
integracionista, del aislamiento a
la competencia, de la protección
a la iniciativa... ), es decir, deben
convertirse al desarrol1islll'o empresarial, lo cual quier.e decir que
todavía no participan de él, que
no son desarrollistas.
Alrededor de los grupos :empresariales, sin emhargo, existen centros de influencia decididamente
desarrollista. Representan a los
empresari-os con "nuevas concepciones ' " desclasados por el momcnto. o son una emanación de los
gr~lpos típicamente· desarrollistas
(los bancos, la gran industria, la
administración) y constituyen una
especic de centro de acción psicológica; ejemplos, -la Cámara de
Industria y su campaíia de apoyo
a la industria nacional, y todos
los institutos de estudios empresa-o
dales. Estos centros de influencia
ejercen un dominio total sohre los
medi"Os dü información, cosa lógi.
ca por proceder de donde proceden. Su acción es voluntarista,
propagandística y m.uy a m.enudo
de contenido luitológico (véase por
ejemplo el tema dc unas scsiones
-"Alta Dirección para Directivos
de Empl'esa~' _.- que tuvieron lugar
hace poco en Barcelona, hajo el
título La Empr.esa- y el Plan dc
Desarrollo: en la introducción se
decía t.extualmente que "la motivación característica de los empre~
sal'Íos y dirigentes económicos de
un país es la quc se denomina
n-A eh, descuhierta por el profesor
lVIacClelland~ y que constituye un
elemento básico en los planes de
desarrollo, en su elaboración y en
su ejecuóón". Los tcmas eran,
'"Posibles caUtsas del desarrollo eco~
nómico", "'El n-Ach y el desarrollo
cconómico'" "La mística del nAch'" "l\-1étodo para determinar
el 'll·Ach por sí mismo", etc... ).
Saliendo ya de los sectores mi·
nol'Ítarios~ la actitud de los grupos
s-ociales ante el desarrollo y ante
el Plan piercle intensidacl. Entre
las clases Inedias (por adoptar la
definicÍón que recientemente hemos leído en una revista de temas
~conómicos podemos entender in~
cluidos al "pequeño industrial o
comerciante catalán, el funcionario madrileño, el campesino valeu
ciana, el ingeniero vizcaíno, el
ahogado andaluz, el párroco vani~
soletan 0") , entre esos grupos las
reacciones son diversas. Pero son
siempre reacciones, es decir, 1'OS9
puestas a UIla mentalidad que se
M

Elemento importante: Capital extranjero

les propone desde fuera. El desarrollismo no es cosa suya~ aunque
en casos aislados pueden adhcrirse a él con tanto entusiasmo C0ll10
el que más y constituir la verdadera hase social del ambiente desarrollista. HeIuos leído en una re·
vista que se puhlica en Madrid y
que tuvo su origen en cl Hogar del
Empleado, que "el Plan de Desarrollo ha superado la popularidad del fútbol y los toros". En
"'Destino" ~ se ha publicado reciell~
temente un artículo de Lorenzo
Gomis hajo -el título '"Proyectos y
planes" donde su autor hace una
apología del plan, así en ahstracto, frente a los peligros del proyecto, descrito como pura '"proyec~
ciól1" suhjetiva. De todos modos,
como ha puesto de relieve no hace
mucho IVIiguel Siguán en una conferencia sohre los aspectos sociológicos del dc6alTono~ los sectoreS
intermediarios se ven amenazados
de desapadción a medida que se
produce el desarrollo industrial.
La conciencia, al menos confusa,
de este peligro se refleja en reacciones antidesarrollistas que van
acompañadas de un marcado carácter moralista y tradicionalista,
d·e defensa de los valores a los que
tan ligadas están las clases medias
y que se ven actualmente en trance de desaparición. ';'La institución
familiar~' dice la revista madrileña "Aún" "sufre una aguda eri~
siso En estas condiciones, el plan
teamiento sin ~lllás del Plan de Des
arrollo puede resultar fatal. ¿ Có·
n

n

mo serán en la España que se avecina la casa, la familia, las COStUlllbres~ la educaciól1~ la empresa~ las
relaciones humanas, la religión~ la
Iglesia, las ciudades?" A cste scntimiento ele inquietud parece que~
rer contestar el presidente del
Instituto de Desarrollo Económico, al afirmar, según el diario
ABe, que "la preocupación por el
desarrollo y el hienestar no hará
olvidar en ningún momento los
valores tradicionales de nuestra
patria".
" ¿ Q'
. - puest"Ü que es
ne opman
incoIlceh.ihlc que no tengan opi
nión - el hracero andaluz, el ofi~
cinista madrileño~ el minero asturiano, el obrero vizcaíno, el dependiente de comercio catalán, el va«
quera gallego o el pequeño funcionario juhilado '?" F. C. se p1an~
teaha esta pregunta en "El Europeo" y respondía: "ignoramos lo
que esa inmensa mayoría opina so~
hre cualquier terna". Por ellos han
querido contestar las personalidades pertenecienteG a los grupos
desarrollistas al lanzar una polémi~
ca interna sohre la cuestión "Es o
no es social el Plan de Desarrollo
Económico". El Sr. Gerval5io Collar, presidente elel consejo de ad~
ministración ·del Banco de Bilhao
cree, en todo caso, que el Plan "dehe titularse de Desarrollo Social y
Económico, por ohligada prelación". A ello y más concretamente.
al hecho de que realmente sea un
plan social, responden varias autoridacles sindicales como el señor
M

�Nicolás de la Peñas, ex..vicesecrctario de Ordenación Social de los
Sindicatos, que se trata de un plan
de de6arrollo estrictamente cconómico. La may'Oría de los técnicos
y ohscrvadores opinan lo mismo.
Pero basta releer la cita que encabeza este artículo para darse cuenta de la terquedad con que los
auténticos desarrol1istas hacen profesión de sus creencias.

Los c(/,mbl~os

¿, Qué intereses en común tienen
los desarrollistas de dentro y de
fuera de la Administración? Unos
y otros parecen interesados en la
estahilidad. del sistema económicopolítico-social. Su divisa podría
ser, ó(,a la perpetuación dc las estructuras fundamcntales mediante
el sacrificio de algunas estructuras
secund~rias~~. Estructura" funda..
mentales son la existencia dc unas
clases sociales, la distribución actual de la propiedad ele los l'egursos, la dis~rihución pers'Onal de los
ingresos tal como está ahora, 'la
existencia de una relación esa-e·
cha entre la administración y 10B
desarrolIistas de fuera de la Administración, la configluación misma de la Adl1linistración~y la esta}úlidad "per se'\ como clima. Eso
es lo que se pretende que no camlúe. Las estructuras secundarias
que hahrá que sacrificar serán a
grandes trazos: la mentalidad, y
la COlllOdidad, del pequcñ'Oempresario~ las dimensiones de la indus·
tria, la distrihución sectorial (agri.
cultura.industria) de la pohlación
activa, la actual estructura de costcs de la industria, las actuales relaciones comerciales con el exte~
ríor, la actual productividad o esfúerzo de los trahajadores, la relación entre capital naci'Onal y capital extranjero, {~tc. Si comparamos
detenidmnente unas estructuras y
otras, llegaremos a la conclusión
de que las consideradas 'Secunda~
rías lo son desde dos puntos de
vista, uno ohjetivo y otro suhjeti~
yo. Son ohjetivamente secundarias
porque el hecho de qne camhien
no modifica sustallciahl1elltc el
sistema económico·social. Son suhjetivamente secundarias desde el
punto de vista de Ios grupos des&lt;lrroIlistas porquc no les afectan
a ellos directamente, porque afectan ante todo a los grupos que hemos visto están al margen del des·
arrollis1l10. En efecto, volviendo

sohre las estructuras que van a ser
transformadas: la transformación
de la mentalidad del pequeño empresario, cuyo aislacionismo debe
desaparecer según los desarrollis~
tas, afecta oh viamente al pequeño
empresario; exigirá de él un eS
fuerzo para adaptarse a las nuevas condiciones dcl mercado o
hien la renuncia al esfuerzo y la
desaparición. El aumento de la
dimensión media de la empresa
industrial no afecta evidentemente
a los actuales poseedores de empresas de' grandes dimensiones, 'Ú
sea 10G grandes industriales, cuyas
relaciones con el eapital hancario
y la mhninistracíón, así como sus
propios intereses, les han llevado
a adoptar una actitud desarl'ollista. La distrihución sectorial de la
pohlación activa, otra estructura
(,'secundaria", ha de ir evoluCÍ'onando~ según el Plan, hacía un
predominio absoluto de la población activa industrial sohre la agrí~
cola_ La evolución consiste pues
al nivel de la actividad cotidiana,
en un desplazamiento consi¿lerahle (1,5 'Yc anual) de trahajadores
del campo hacia las ciudades. Esto
iJara los trabajadores del campo
significa mucho: incertidumbre,
camhio radical de tipo de vida, ir
a vender su fuerza de trahajo a
un mercado nuevo, cuyas caracte~
rísticas desconocen, en muchas
ocasiones separación de la familia: etc..
.
Pero sigue siendo un cambi'O en
una estructura secundaria desde el
punt.o de vista de los de8·arrollistas,
una cifra (1,5 ro), porque no afec·
ta al nivel cotidiano de su actividad~ de sus esfuerzos y de sus heneficios. En cuanto a la actual es~
truotura de costes hasta recordar
que la masa salarial es 1m coste y
que la transformación fundamental que 1'08 desarroIlistas preconizan es una disminución de costes,
vía mecanización, y racionalización. Es un proceso que ya está
en marcha y cuyas consecuencias
pl'./Cden apreciarse fácilmente a
través del ejemplo de las reformas interiores de la Bahcock-\Vileox, S. A., expuestas por el gerente
señor Millán ante la Junta General: &lt;\(,illdicó que si bien la planti.
lla total de la empresa hahía aumentado a lo largo del ejercici'O
en un 5 %' debido exclusivamente
a la necesidad de desarrollar los
cuadros técnicos y profesionales,
la plantilla de obreros dí!smJnuyó
en 3
Si a este dato añadimos el
M

re.

incremento de producción de casi
un 30
'Se p'Odrá apreciar el esfuerzo para aumentar la producti_
vidad de la empresa, mediante la
renovación del utillaje y mediante
la racionalización del trabajo". Si
lo que va a ocurrir en el terreno
de los eostes industriales sigue la
pauta de este ejemplo - y nada
permite suponer lo contrario - el
significado de la 'óren'úvación~' y
la (,(,racionalización~~y del ó(,esfuer·
zo~" correspondiente no ofrece lugar a dudas, consist.e en lo que el
Plan llama movi.lídad del factor
trahajo y en el aumento de su pro~
ductivi(lad: todo ello sigue siendo secundario, y es lógico, desde
el pnnto de vista de los desarrollistas. Las reducciones de plantilla y Jos (,(,traslados'~ de mano de
obra no son casuales y pueden intensificarse en el futuro: se sabe
que algunas empresas l~etalúrgi­
eas importantes efectuarán opera·
ciones de este tipo con el doble fin
de reducir costes y racionalizar su
capacidad productiva mcdiante el
estahlecimiGnto conjunto de plantas de aprovechamiento de sub·
productos. La movilidad del factor trabaj'ú - que incluye operaciones de este tipo y las dos emigraciones: la agrícola (a la ciudad)
y la nacional (al extranjero) - es
un principio clave del deearrolIisn
mo. Pero ¿no es acaso contradictoria con la legislación lahoral vigente, con la prohihición dellihre
despido y con la reglamentación
estatal dd trabajo? ¿ O es que esa
legislación y esa reglamentación
constituyen una de las estructuras
secundarias que el desarrollismü
lleva camino de modificar? Este
pnnto no está todavía muy claro,
a 10 menos para el público ell general. Quizás sirvan de orientación
las declaraciones del señor López
Rodó a un diario francés: "En
cuanto a nuestra legislación sohre
el despido", dij'O, '"corresponde sobre todo a una medida tomada
para evitar ahusos... En la prácti,ca
somos 7nuy flexi-bles". Parece prohahle, pues, que la mo'viUdad, oh·
jetivo desarrollista, deshancará, si
el desarrollislllO se impone, a la
legislación lahoral, sea flexihili·
zánclola, sea simplemente supri.
miéndola y sustituyéndola por una
legislación lahoral y sindical de
corte europeo. La solución de este
conflicto depende de la relación
de fuerzas entre los grupos desarrol1istas de la Administración.
Todo está, una vez más, en decidir

ro

�22 -

ACHICl.'LTUllA

qué es 10 fundamental y qué 10
secundario, Para unos 10 funda·
mental es la movilidad del fae-tor
trabajo, ·entre otras razones porque de ella depende en buena pal'~
te la desaparición total del famoso "'recelo del capital cxtranjero'\
cuya aportación creen indispensahle, Esta es la tendencia recogida
en el Plan. Para otros, esta apor~
tación hubiera tmúdo que considerars,c secundaria, porqne creen
fundam·c:ntal la superviviencia de
una legblacióll lahoral intcrven~
c.iol1ista y de la vertiealidad sindical.
.
Para unos y otros, sin -emhargo,
hay algo qnc no ofrece lugar a dudas, y es que el desarrollo económico es indispensable para la conwlidación del sistema. Se ha formulado un ncncrdo sohre la mayorÍn de las efitructuras func1arnentalcs, qu·e antes hemos enumerado
y se ha llegado a la conclusión de
que ·el -sa·crificio de las estrnctnras
secundarias no va a provocar reaccioncs que .entorpezcan el buen
funcionamiento del sistema,2 Al
contrario., pien&amp;an los desarrollis·
tas., el mayor esfuerzo que se va a
exigir., qac ya se está exigiendo, de
los grupos cuyos inter·eses se han
considerado secundarios, per11liti~
rá., bajo la dirección de los grupos
de'3urrolIistas, un mejoramiento y
un crecimiento de la organización
económica nacional. Al aumentar
el volumen ele la producción na M
cional y., por decirlo así, su caIidnd, aumcntará tamhién, aunque
sólo sea indirectamente, el nivel
ele vida de los grupos secundarios,
que no por serlo dejan de estar
dcntro d.e la nación ni de heneficiarse de su mejora glohal. En
este razonamiento se basan las prOM
mesas desanollistas. "El Plan será
bien acogido por la lllasa ohrera a
la que ofrece perspectivas JllUY
fundadas", dijo el señor López

ge y b) que todos los asalariados
aumenten su productividad y acepten en muchos casos un cambio
~n sus condiciones de trabajo, Es
necesaria, PO}' parte de amho" gru·
pos~ una adhesión tácita o exp1í
cita al eJcsarrollismo que ellos no
han elaborado. Si esa adhesión se
produce, se perfccc.ionará .la organizaeión del mercado nacionalcn
manos de ]05 desarrollistas y éstos,
ademús de aumentar su poder y
sus beneficios, estarán en conc1iciow

nes de ofreeer al resto de los agentes económicos una mejora econó'
mica r·clativa. Se trata de un proceso acumulativo desencade-nado
con el fin de consolidar el sistema
económico.social, interior e internacionalmente (aspecto éste que
mel'ec-c un capítulo aparte), El
desarrolIismose conereta de este
modo en un plan de desarrollo
eeonómico que es al mismo tiempo
un plan de estabilización políticosocial.

lA AGRICUlTURA
EN El PLAN DE DESARROllO
A fines de f.ehrero pronunció el
seDar Camillieri una conferencia
en el Círculo de Economía cxplican(lo los IJl"Íllcipal,es prohlemas
agrícolas dentro del Plan y algu M
nos de los pro13lemas ele su ela~
horación .-- que él hahía vivid~-.
Fue una confer·ene-ia para industriales catalanes y su contenido
re-sponde un poco por tanto a ·10
que podríam'os llamar .la agricultura vista por los industriales.
Empezó refiriéndose a las priuM
eipales APORTACIONES del,cc-

tor agrícola al desarrollo que hus~
ca el Plan: influencia en la balan·
za de pagos, influencia sobre in
düstdas de transformación y con~
servas, trasVHfie de mano de ohra,
Todos sab~ll1"os quc la agdcultura
aporta el 27 % de la renta nacional, que la pohlación agraria significa el 4,0 % de la activa, que
en plnno de la dCluanda intermedia (inputs) ~ la agricultura pide a
la industria muchos millones, y
que la mitad de toda la producción
agrícola pasa COlil0 input al sector
Rodó.
industrial.
El problema está en que cstas
Si el Plan va a significal' un aUft
perspectivas rcsultarán en el futu·
mcnto del nivel de vida, eso va a
ro fundadas si .esta masa ohrera y
el conjunto de los grupos secun M significar nucva dClnanda agrícoM
dados, no-desarrollistas, las acep~ la, posihlemente permanezca eSa
tan ya ahora. Para que el desarro M taciollaria la del trigo, baje la de
otros productos, pero aumente C"Oll110 se produzca es necesado a-) que
Gic1erahlemente
la (le producto~
el cmpresario crea convenientc
realizar el esfuerzo qne se le exi· ganaderos? frutas y hortalizas. Esa
ilUeva ,demanda debe encontrar
nueva oferta, si no se tend'ría que
recurrir a importaciones agrícolas,
(2) La conclusión cs discutible, sohre
para las que no hay previst,a.s diff
todo por 10 (jOB conde.l'lle a los efectoS de
la crcaci6n de nuevas concentraciones invisas. ¿Existirá esa oferta? Si ve"
dustriales )' el crecimiento de las yn exismas los cuadros de demanda dc
tentes.
w

productos agrícolas previstos por
el Plan, 10 más seguro es que no.
Se supone qne el consumo de azúcar"" duplicará hasta 1967., que el
consumo de carne pasarú de 20 kg.
a 27,7, el de huevos aumelltará en
un 26 J{)~ e1ele leche en un 30 j{-"
el de fru ta&lt;3 4,0 j{-, 1&lt;'1'011 te a esas
necesidades, la cstructurn actual
agraria no pucde responder ndecnaclamentc: es difícil que campesinos sin eapital ni conocimientos C'onsigan en unos años dejar
de cultivar unas cosas (trigo) en
toda una serie de hectáreas, y
dediquen sus terrenos a otro,5 pro~
duetos; aunque se les convenciera
les faltaría preparación y capitnft
les, Es muy probahle quc s-c produzca nn déficit de azúear, de productos ganaderos, de piensos, ..
y todo eso habrá de significar i1l1M
portaeión.
Si pasamos a las exportnciones,
el texto del Plan alÍn es m-cnos
adecuado. Se da demasiada impar.
tancia a las exportaciünes agrícolas, se indican tasas imposibles: un
aumento de exportación de frutas
del 9,92 % anual acumulativo, lo
que significa en agrios pasar de
un millón de Tm. .en 1961 a dos
millones en 1967, y esto no es posihle: ni 10 permite la demanda
europea, ni España cs capaz de
ofrecerlo, Se ha pensad-o sólo en
las últimas campa,ñas y ha faltado

visión larga. En 1946 se perdió el
dominio elcl mercado europeo, pasamos de dominantes a dominados,
y ya no se puede rccuperar cl te~
Heno pcrdido. Las demás tasas de
aumento de producción también

�PIlOMOS ...". 23

son exagcradas\ sobre todo teniendo en cuenta que se calculan 80«
bre la base ya alta de las últirnas
producciones. ¿Responden todos
estos fallos a un desinterés específico de la Comisaría pUl' la agricultura? No, responden al procedi
miento general (le elaboración del
PIan~ las tasas de aumento glohales no corresponden a medias de
tasas de aumento sectoriales, no ·es
un plan c-onstruiclo estadÍstica1l1eu~
te desde ahajo: se recogieron los
datos de los últimos años, -se hizo
un esquema gencral~ y después se
pasó a los sectores, sin hacer la segllnda repasada desde los sectores
hasta el esquema general; esta sC w
gunda repasada en algunos casoS
se está hacicnci'O ahora y podrá
tenerse ·en euenta si 8e publican
correcciones. El fallo concreto de
las cifras de exportaciones se dehe
además posihlemente 11 que sean
cifras rcsiduales, necesarias para
ohtcncr otros resultados y no demasiado pensadas.
En r·esmnen pues, déficit de la
halanza de pagos en el renglón
agricultura, y una püsible cm'en~
eia de divisas no prevista.
Los efeCl.09 sobre ln industria
pueden resumirse en tres aparta w
dos: necesidad de indul3trias de
transformación y conscrvas, necesidad de prod¡tetos industi-iales
para la producción agrícola~ con w
sumo del campo. El primer rell~
glón debe tenerse muy en cuenta;
en las '111.10VaS zonas de regadÍ'Ü
del plan Badajoz los agricultores
no sahen qué pl'oducir ni dónde
vendcrlo\ no se trabaja a produceión plena, la solución es precisamente la instalación de fáhrieas de
elaboración en las zonas agrícolas.
En el equipamiento de la agriculw
tura también incumhe a la industria una gran l'espüllsahilidad: la
producción de piensos industría w
les ha de duplicarse en estos años l
según el plan deben construirse
115.000 tractores y sextuplicar la
mccanización; pero. lo importante
de todo eso ~ si se hace ~ es que
el agricultor reciha ('.$05 product'Os
con características técnicas y eeo
nómicas (precio) simila.l'es a las
europeas. La agricultura española
se caracteriza porque gran parte
de sus tierras son marginales res~
peeto a las europeas, si además los
medios dc producción a su dispüsición son más C&lt;tr06 y en malas
condiciones, sn posición se dehiliM
tará aún más.
Otra aportaeión importante de
n

ü

]a agricultura es la enú.gración de
mano de obra. Se prevé que en
estos años 140.000 personas aetivas
pasarán del campo a la industria.
Pero si no se sustituye, si no van
capitales al campo\ lo más posible
es que se produzea una contl'acw
ción de la producción... No podemos pensar en la importación de
mano ele ohra.

no tiene ninguna pre w
paraclOll profesional~ sólo sahe si
tal precio le da beneficio o no\ Y
no entiende el Plan. Los expertos
sahen qne la principal arma en es~
tus casos es crear un "clima" favo~
rahIe entre los agrienItores l y hay
tres inedios fundamentales para
crearlo: política de precios y l1ler~
cados~ política de servieios al cam~
po (créditos, información ... ) ~ política que afecte a la tenencia de la
tierra. Est.o último no se va a nti~
lizar, el empresario agrícola espera
qne se utilicen el primero y el
segundo, pero el Plan sólo da unos
principios generales~ nna instrumentación muy escasa y una dotación financiera mínima. Las protestas pühIicas de los agricultores
contra los Polos de desarrollo se
deben sohre todo a este ahandono.
Antes de analizar en concreto
esa "poca política" qne aparece en
cl Plan~ fijémonos un poco en alguw
pl'esal'io,~

nos PHOBLEMAS FUNDAMEN.
TALES del campo español:
El Medio Natural es deficiente.
¿ Qué se hace en este terreno? Al
menos se ha .realizado una cierta
ordenación: se ha realizadü un
.catálogo de ohras de regadÍo\ se
han dado unos' criterios para deci w
dh priol'idades~ se. va a alcanzar
Un predominio perdido
un aumento absoluto~ si bien en
proporcÍón a lo que hace falta mÍw
nimo. Hay qne tener en cuenta que
muchos de los proyectos no se van
Si al ha13lar de todas esas apol'~ a realizar porque la cantidad asigtaciones hemos hahlad'Ü ya de al w nada permanece y los precios están aumentando; pero quizá se
glmas DIFICULTADES, podemos
hablar de muchas otras, no para riegue más que en los años últi~
hacer un catálogo de todas; pero mos, HllIHlue lo que se haya hecho
sí para señalar algunos puntos\ esos años nadie lo sepa. La repow
principalmente de la política adop~ hlación forestal (véase el cuadro)
resulta muy favorecida, pero es
tada.
- Los estudios para el plan se evidente que es de las inversiones
han hecho a nivel de potenciali- poco importantes a corto plazo.
dad y no a nivel de empresa. Los Riegos~ repoblación forestal y cocamhios al variar algunas eondi~ lonización se quedan con casi toda
la inversión púhlica. Veremos qlle
ciones pueden ir más aprisa de lo
esperado y pueden surgir verdade w el segundo prohlema fundamenros desequilihrios. Si algún sector tal- tamaño de la explotaciónse expansiona demasiado a prisa o queda en mantillas. Ha hahido
si alguna denunda 10 hace dema- una reconsicleraciól1\ una ac1ara~
siado, pueden producirse vacíos eión de lo que se venía haeiendo,
causantes de verdaderas quiehras. pero no un camhio de rumho.
El segundo prohlema fundal11en~
- La programación agrícola es
muy difícil en España: a la gran tal es el t:mnaño de la explot;aGÍón
influencia de factores hiológicos agrícola. La política de concentra w
·no previsihles, vien-e a sumarse la eión - que es sólo un mínimo paso - ha de dejar paso a una polífalta de información (ahora algo
más con el Censo, que no se pudo tica de asociación, ganamos muy
utilizar en el Plan) ~ y el eUürllle pOCü pasando de explotación pC w
qncña y dispersa a explotación pe w
número de empresas agrarias (3
queña y unida. Respecto a lo que
millones) .
viene llamándose reforma agraria
EEC cnonne número de em-

�la administración hace cundir el
desánimo antc la falta de iuformación - no saher precios por ej.em~
pIo - , y en est.e sentido no se
ha hecho nada, no se avanza lo
más mínimo en la crcación de un
organismo único que neve a caho
una política agraria seria. Por lo
qne respecta a la distrihución del
nivel total de inversión púhlica en
d_ campo ya hemos visto en qué
se gastaba la mayor parte. Si re«
nnnCiar a mil millones en los 1'0gaclíos '110 significaba nada gl'avc~
esos mil millones en extensión o
eoncentración huhieran tenido una
importancia extraordinaria. Se ha
producido un' aumento grande
donde ya había 111ucho, y un au~
mento pequeño en donde se hahía
gastado· poco. Además en el intento de aprovechar los gastos al má~
ximo. se ha elegido un Griterio
muy' sirnple par~' deeidir lo quesea inversión (interés hacia ella)
y lo que sea ga,sto (menos impol'M
tante) : inv.ersión será todo 10 que
sean ohras l gasto el resto; con la
política en esa dirección es C01110
si construyésemos escuelas y no
pusiéranios maestros, hahrá locales
para las oficinas de extensión agra~
ria, pero no hahrá dinero, para
pagar sueldos a gente que los ocupe, importaremos ganado selecto y
no tendremos comida que darle.
El Plan agrícola es complicado,
difícil y tiene lagunas graves.
Al acahar la conferencia se pIan~
tcaroa algunas preguntas. Estu\"Ü
de acüerdo en que un verdadero
Plan agrícola dch-ería partir de
un análisis regional que en éste '110
se ha realizado; pero es que tam~
bién existen problemas glohales,
y éste es sólo el primer Plan, una
hase común para empezar a discutir; quizá en el próximo - segl1~
ramente antes de 1967 - se inicie
ya ese tipo de estudio. Preguntado
sohre la 1 Asamblea general de la
I-IermmlClad Sindical Agraria (consúltese La Vanguardia, 26 de fe-

- -c-l problema de latifundismo - ,
la verdad es que cs un tema des·
conocido, y no sólo en el Plan;
éste ni lo cita, )' al menos podría
haherse insinuado, 11lás cuallc1ü en
España existe una cierta legisla~
ción que no se cumple: nadi-e se
crüe que sólo hayan 200 fincas
mejorahles. La comisión presentó
un proyecto de trabajo; pero fue
)'l1g111ado pc~rqne -existe un fuerte
grupo de presión. Podemos decir
qne aparee,e explícita una inquie.
tud por el lema minifundio.
Otro problema fundamental es
la jonnadón agrícola: s,e han erea~
do agencias gratuitas y csc-u.elas de
capataces, pero absolutamcnte insignificantes. La cuestión de la cO
meT"cúr!iza'ción - cuarto prohlema - -se ha dejaclo igual. No pncR
de sor que algunos productos se
vendan al público multiplicados
por 2, 3 ó 4; tampoco se picle que
el agricultor se quede con el 95 %-O.
Hay otros problemas que van a
agr:.warse estos años y no s-e ticuc-ll
demasiado en cuenta: el difícil
cambio de est.ructura (dedieal' ciertas tierras a distintos cultivos), el
que el factor limitativo va- a ;empc~
zar a ser la mano de 'Obra y no la
tierra, el que si nos acercamos a
Europa va a tener que limitarse el
ni-vd de precios y es además muy
probahle que aumente aún más
a prit3a la emigración de mano de
obra.
Pasando ya a analizar la POLI·
TICA agraria concreta del Plan:
Por lo que respecta a los principios generales de política agraria,
no podemos decir que se defina
una política global y coherente,
todo ha que,dado muy vago y el
clima creado en la agricultura es
hastante malo; la administración
sigue dividida en facciones y las
decisiones .::.iguen siendo el resultado de presiones y coutrapr.esiones, luchas y cOlltraluchas, pale.
tadas por aquí y paletadas por
allá; la falta de coordinación de
R

hrcro y signientes) dijo qne la ba M
se principal era una qneja por prcR
cios motivada por una mala previsión de las coseclUt6 que ven,
drían, motivada por la falta de
agilidad de la administración para
superar este pl'Ohlelna, motivada
también por la necesidad para
muchos de hablar y realizar así
campaña para ser procuradores
(deceiolles próximas). Sohre la po·
nencia a,e esta asamblea de englobar las cuestiones de alimentación
en el JVlinisterio de Agricu~-tura y
no en -el de Comercio, dijo qne -esa
era' la situación en casi todos los
demás países; pero qtte no eonfía·
ha en su pronta implantación en
Espaíla (obstáculos políticos); 10
importante es la existcneia ele un
organismo único que estudiase los
lH'~hlema5 {comercio y produc.
ción) c,:on plazo suficiente y uni·
dad de criterio. Se insistió en i11 M
e1uir tamhién la pesca l pues ahora
depende del J\'linisterio de lVIarina
y las estadísticas suman (lesde ba·
llenas hasta pequeñas sardinas sin
ninguna difcreneiaeión. Sohre la
infl~~encia el-e la emigración del
campo ..- que ya hemos visto po~
día significar un estrangulamien.
to - hizo notar una influencia po,
sitiva: las ideas sobre la refol'ma
agraria van a cambiar por sí solas
porque a un ohrero de la ciudad
no se le hace ie al campo aunque
se le prometan tierras, con 10 que
se impondrá el criterio de la gran
explotación; el m.ito del fracaso
soeialista en la agricultura es eso,
un mito, para los que creen en las
ventdjas de la gran explotación; el
gran problema de la agricultura
europea es ese de la existencia de
pequeñas explotaciones? y muy posihle que en competencia abierta
gane la socialista.

REfORMA
AGRARIA
por Joaquin Costa (s, XIX)

INVERSIONES PUBLICAS EN AGRICULTURA
en millones de pesetas
Regadíos .. '
"
Repohlaeión forestal
Concentración parcelada
Formación y extensión
Lucha contr'a plagas
Servicio N. Trigo
Ganadería ..
.
Conservación suelos

.
.
.
.
.
.
" .
.

.

13.477,6
9.226,3
1.749,3
630,5
74,3
1.260,7
620,1
81,4

%

76,1
16,1
3
1
0,1
2,2
1
0,1

---TO'f,\L

.....•.

57.093,2

100

"Con una agricultura del siglo xv no son posibles Estados del
siglo xx (... ) El poder público, como
tutor de las clases desvalidas, ca·
mo regulador de la vida soeial y
como obligado e interesado cn el
amnento de la población, en la
regeneración de la raza, en los pro"
gresos de la riqueza púhliea\

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="8">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="34">
                  <text>02. Activitat professional</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35668">
                  <text>Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall.&#13;
&#13;
- Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) :  com a economista.&#13;
- Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968).&#13;
- Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9798">
                <text>1614</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9800">
                <text>El desarrollismo</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9801">
                <text>n. 26, p. 18-24</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9802">
                <text>Promos</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9805">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9807">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="9808">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9809">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9810">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="10073">
                <text>Publicat al número 26 de la revista Promos.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14336">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40329">
                <text>1964-05-15</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="9799">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="779" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="209">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/779/20050509_LV.pdf</src>
        <authentication>22840306e477c6918fc08d681b770470</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41933">
                    <text>18 LA VANGUARDIA

P O L Í T I C A

EL DÍA DE EUROPA  

LUNES, 9 MAYO 2005

La opinión política

La conmemoración del día de Europa coincide cada año con el 9 de mayo, en recuerdo de
la misma fecha del 1950, en la que Robert
Schuman presentó su propuesta para la crea-

ción de una Europa organizada, que, conocida
como declaración Schuman, se considera el
germen de la creación de lo que actualmente
es la Unión Europea. Pasqual Maragall, presi-

dente de la Generalitat, y Artur Mas, jefe de la
oposición, exponen en estos artículos para La
Vanguardia sus respectivas opiniones precisamente con motivo del día de Europa.

PASQUAL MARAGALL

ARTUR MAS

El día de Europa, la hora
del Mediterráneo

Cosas de las que no se
habló en el referéndum

tefan Zweig, europeísta y pacifis- evitado la segunda guerra. Aunque lord Keyta, en pleno fragor de la Primera nes estuvo escribiendo desde 1918 que el traGuerra Mundial, escribió un tex- tado de paz de París era tan cruel con los vento corto, La Torre de Babel, en el cidos en la primera guerra que difícilmente se
cual dio un vuelco al mito bíbli- podría evitar la segunda. Así que, como Marx
co. La torre, para el escritor aus- había explicado, la historia tiene que pasar
triaco, era un símbolo de lo que los hombres, dos veces para realmente haber pasado.
unidos y coordinados, podían llegar a hacer:
Hoy Europa entera conmemora el 60 anialcanzar sueños imposibles, llegar al cielo. versario del fin de la Segunda Guerra MunDios se asustó de lo que los hombres juntos dial, y lo hace por primera vez unida de verllegaron a hacer y los castigó con la diversidad dad, superadas ya, gracias a la última ampliade lenguas, para crear confusión entre ellos.
ción, las peores cicatrices de los años de sepaZweig contaba como, con el tiempo, algu- ración causada por la guerra fría y por el suenos hombres audaces pusieron los cimientos ño de la razón que fue finalmente la pesadilla
de una nueva torre, empezaron a buscar en comunista.
los otros pueblos conocimientos comunes, y
Precisamente este año el Partenariado
hasta dieron gracias a Dios por su castigo por- Euromediterráneo llega a su décimo aniversaque “con la pluralidad que les había imparti- rio. Y lo hace, a pesar de todas las dificultado, les había dado la posibilidad de gozar del des, con un balance positivo, a pesar del colapmundo de muchas maneras y
so del proceso de paz entre árade amar con conciencia más
bes e israelíes iniciado en Osfirme la propia unidad en melo, que había sido precisamendio de las diferencias”.
te una de las condiciones para
Muchos años después, en el
el nacimiento del proceso de
2001, tras el 11 de septiembre
Barcelona; a pesar de los mory la destrucción de las Torres
tales atentados de Nueva
Gemelas, Xavier Rubert de
York y Washington, CasablanVentós desenterró otro mito bíca y Madrid; o el impacto de la
blico, el de la destrucción del
guerra de Iraq, que dividió a
templo por Sansón, para buslos europeos.
car referencias a aquel hecho
A pesar de esas dificultades,
brutal perpetrado por los suicies innegable que las reformas
das de Al Qaeda, y nos recorpreconizadas por la declaradó que Sansón también murió
ción de Barcelona están en
en el empeño. Y que el “temmarcha en muchos de los llaplo” destruido, las torres, ve- NOS JUGAMOS
mados estados terceros medinían a ser ahora el equivalente
terráneos: avanzan las reformoderno del templo que pre- el reequilibrio
mas económicas y algunos paítendía llegar a Dios, provocanses han emprendido interesande la construcción
do su reacción vengativa.
tes procesos de reforma polítiSiguiendo con el símil, ¿qué
ca. Cierto, la primera confesería ahora Europa? Podría europea, el ser arte
rencia euromediterránea fue
pensarse que Europa aspiraría
seguida por el fracaso del proa ser la segunda torre de y parte o sólo confín ceso de paz entre Israel y PalesZweig: el intento de hacer de
tina. La historia tiene que pala diversidad cultural una unisar dos veces.
dad política.
El próximo mes de noviembre transcurrirá
Hoy, 9 de mayo, celebramos el día de Euro- en Barcelona la cumbre euromediterránea
pa. Será una ocasión única para recordar la que relanzará el proceso. Los avances sustanextraordinaria naturaleza de esa unión de pue- ciales en Chipre, la nueva oportunidad para
blos y de estados que se ha convertido en un la paz que parece vislumbrarse en Oriente Mecaso único de tolerancia mutua.
dio, y la incorporación de más estados (los
Ello nos ha permitido gozar de una paz que nuevos estados miembros y Libia) conforman
está en las antípodas de lo que ocurrió en el una buena base para dar un golpe de timón.
continente durante la primera mitad del siglo
Hoy conmemoramos, pues, el día de EuroXX. No hace falta recordar los millones de pa con la vista puesta en el futuro. Ante ella se
muertos y la crueldad inaudita que se abren tres proyectos de alcance. El primero, la
enseñorearon de los campos de batalla en la ratificación y puesta en marcha de la ConstituPrimera y la Segunda Guerra Mundial, en la ción europea, en la cual catalanes y españoles
que por primera vez se bombardeó desde el en general ya hemos desempeñado un papel
aire ciudades enteras. Con un solo preceden- muy importante. El segundo gran proyecto es
te, un ensayo macabro: el de la guerra civil es- el nuevo impulso al proceso de Barcelona, en
pañola, la primera en la que grandes ciudades el cual estamos decididos desde hace tiempo a
fueron bombardeadas por la aviación (Ma- mantener un alto grado de implicación desde
drid y Barcelona) y una pequeña pero enorme- Catalunya. El tercer proyecto es el nuevo promente simbólica ciudad, Gernika, fue arrasa- ceso de ampliación hacia el sur y el este.
da por la aviación, con consecuencias que toHace algo más de un año, en Davos, con
davía hoy no se han apagado del todo.
Ana Palacio y Javier Solana defendimos ese
Arthur Miller ha contado en un pequeño proceso, que será lento, sin duda –durará 15
opúsculo que el viejo Roosevelt confesó que años–, pero nos conviene.
su gran error había sido la neutralidad en la
Nos jugamos el reequilibrio de la construcguerra civil española. De haber intervenido, ción europea. El ser arte y parte o sólo confín
parecía deducirse de sus palabras, se hubiera europeo.c

abitualmente, el día de Eu- blico el pasado 13 de abril, llega a una concluropa es una oportunidad sión que tener muy en cuenta: con su actual
para reflexionar sobre has- crecimiento, Europa no puede permitirse su
ta qué punto va haciéndo- actual Estado del bienestar. Una previsión
se realidad la Europa políti- que, por cierto, parecía afirmarse el mismo
ca. Con el referéndum so- día cuando se hacía público también que, dubre el tratado constitucional todavía próxi- rante el año 2006, veinte millones de jubilamo, uno puede pensar que este año la re- dos alemanes volverían a ver –por segundo
flexión ya se hizo. En aquella ocasión habla- año consecutivo– congeladas sus pensiones.
mos mucho sobre Europa, pero siempre en
Estas circunstancias podrían agobiar, parafunción de la política local y pendientes, to- lizar, si se consideran en toda su magnitud
dos, de los respectivos resultados.
continental. La estrategia de Lisboa contemNo estoy seguro, así, de que el referéndum pla, sin embargo, que las soluciones tienen
acabara de servir para comunicar a la opi- que buscarse a escala nacional. Cada cual denión pública lo verdaderamente esencial de be procurar, en su país, modificar las tendenaquello que está sucediendo en Europa. El de- cias que nos llevan a convertirnos en un conbate levantó poco vuelo y los favorables al tinente sin fuelle. Cada cual debe ver cómo
tratado tuvimos que lidiar con aquellos que mejorar su competitividad, abordando su enacusaban el texto de neoliberal, de militaris- señanza, su servicio público, sus infraestructa y de destruir el Estado
turas… ¿En Catalunya estadel bienestar, extremos tomos trabajando en este sentidos ellos falsos por poco
do, para que el país continúe
que se hiciera una lectura
siendo motor de Europa
mínimamente atenta.
sean cuáles sean las circuns¿Qué quiero decir cuantancias globales?
do hablo de esencial en el
A las elecciones catalanas
debate europeo? Desde mi
del 2003, CiU se presentó
punto de vista, hoy, día de
con una voluntad del todo
Europa equidistante entre
coherente con la estrategia
el referéndum español y el
lisboeta. Hablábamos de mofrancés, es importante señavilizar todas las fuerzas de la
lar que la construcción eurosociedad catalana “per fer
pea es un éxito que permite
un gran esforç d'excel·lènque 25 países y 450 millocia”, apostando sobre lo que
nes de personas vivan en un
yo llamé las cuatro íes: iniciaespacio donde la libertad, la UN AÑO Y
tiva, infraestructuras, innodemocracia y el respeto a
vación e internacionalizalos derechos humanos son medio de gobierno
ción. ¿El Gobierno tripartito
sagrados. Este éxito y todo
ha hecho una apuesta similo que conlleva: la posibili- tripartito ha supuesto
lar? Más bien no y, en temas
dad de progreso social, el
como las infraestructuras, es
mantenimiento del Estado que Catalunya pierda
del todo patente un gran gradel bienestar, incluso la codo de parálisis.
operación al desarrollo en dosis de confianza
Lo peor del caso no es que
todo el Tercer Mundo… deno se tengan en cuenta todas
penden, sin embargo, de
las íes. Lo peor de la situaque la economía europea mantenga un alto ción es que Catalunya no dé confianza econónivel de competitividad, cosa por el momen- mica. En su libro Trust, Francis Fukuyama
to más bien incierta.
sostiene la tesis de que, hoy, los países progreEn marzo del 2000 el Consejo Europeo san no por los factores clásicos de producacordó la que se llamó estrategia de Lisboa, ción (tierra, trabajo, capital…), sino por la
un documento que tenía como objetivo con- confianza que se genera en el ámbito político
vertir la Unión Europea en la economía más y social. Clasifica, así, los países por el nivel
dinámica del mundo, entre aquel año y el de confianza y pone en lo más alto los países
2010. Para ello se señalaron las lagunas de la anglosajones o escandinavos, y los latinos
economía europea que se debían superar: abajo.
una formación frecuentemente insuficiente,
Durante años, Catalunya era un espacio
especialmente entre los trabajadores, poca que generaba grandes dosis de confianza. Haflexibilidad en la organización del trabajo, blando con empresarios, catalanes y extranjeun envejecimiento progresivo, poca innova- ros, todo el mundo está de acuerdo que un
ción y poca investigación, un sector público año y medio de Gobierno tripartito ha sualgunas veces poco ágil…
puesto que el país descienda considerable¿Cómo ha evolucionado todo ello desde mente en la clasificación de Fukuyama.
marzo del 2000? Pues más bien poco. En
De todo esto no se habló durante el referénmarzo del 2004, el informe Kok evaluó el gra- dum europeo. Creo, sin embargo, que aprodo de cumplimiento de la estrategia de Lis- vechando el día de Europa es oportuno traboa y el resultado es desalentador. Concluía tar de ello. Debemos hacerlo para que la soque prácticamente es imposible cumplir con ciedad catalana sea consciente de cuáles son
los objetivos propuestos.
las circunstancias y cuáles los retos. Y ello
El referido informe no es el único docu- porque, como siempre en nuestra historia, ¡a
mento que señala las dificultades de la econo- nosotros, el maná no nos va a caer del cielo!
mía europea. El informe de primavera del A los datos y a las polémicas de estos días me
Fondo Monetario Internacional, hecho pú- remito.c

S

H

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11891">
                <text>1381</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11893">
                <text>El día de Europa, la hora del Mediterráneo</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11895">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11897">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11898">
                <text>La Vanguardia</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="78">
            <name>Extent</name>
            <description>The size or duration of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11899">
                <text>20050509_LV.pdf</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11901">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11902">
                <text>Euromediterrània</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11903">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11904">
                <text>Mediterrània</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11905">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="11906">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14467">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40449">
                <text>2005-05-09</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11892">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="93">
            <name>Descriptive Identification : Note</name>
            <description>Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="11894">
                <text>President de la Generalitat de Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="2861" public="1" featured="1">
    <fileContainer>
      <file fileId="5813">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2861/20260309_Regio7_20PM_PCasaldaliga.pdf</src>
        <authentication>7613b4aa79a75dc3ced4b3715254e355</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="104588">
                    <text>Descobreix les millors ofertes Subscriu-t'hi!

Bages
Sant Joan

Sant Vicenç

Sant Fruitós

Sallent

Santpedor

Cardona

Súria

El dia que Pasqual Maragall va fer 8.000 quilòmetres per reconèixer un
bagenc
Es compleixen vint anys del viatge del llavors president de la Generalitat a São Félix do Araguaia (Brasil)
per lliurar el Premi Internacional Catalunya al bisbe balsarenyenc Pere Casaldàliga

Pere Casaldàliga rebent Pasqual Maragall a peu de pista, el 9 de març del 2006 / ARXIU REGIÓ7

PUBLICITAT

Llegir

A prop

Jugar

�David Bricollé
Balsareny
Actualitzada 09 MAR 2026 17:02

Avui fa exactament vint anys, qui ha esdevingut una de les figures del Bages i de Catalunya més
rellevants internacionalment, era reconegut amb la més alta distinció del país. El fill de Cal Lleter, Pere
Casaldàliga (Balsareny, 1928) rebia de mans del llavors president de la Generalitat, Pasqual
Maragall, el Premi Internacional Catalunya, homenatge a la seva trajectòria, pensament i empremta.
No va ser, a més a més, un lliurament convencional.
L’habitual és que el lliurament es faci en seu governamental, en un acte solemne al qual el
guardonat és convidat a recollir la distinció. En aquell cas, però, va ser el president català qui es va
desplaçar milers de quilòmetres, fins a l’altre costat de l’atlàntic i al cor de l’Amazònia, per fer a
mans del bisbe de São Félix do Araguaia la figura de ‘La lletra i la clau’, obra d’Antoni Tàpies, símbol
amb el qual es materialitzava aquest reconeixement.

Com que Casaldàliga havia decidit no tornar mai més a Catalunya, Pasqual Maragall va viatjar fins a
l’Amazònia brasilera per lliurar-li personalment el guardó.

Pere Casaldàliga amb Pasqual Maragall durant la visita de fa vint anys / ARXIU/REGIÓ7

A prop

Jugar

�El bisbe balsarenyenc va rebre el president de la Generalitat a peu de pista on va aterrar la petita
avioneta en la qual viatjava Maragall. Un Maragall que va admetre que en aquell moment estava
descobrint la veritable dimensió del religiós bagenc, a qui va qualificar de «l’home que està fent
l’estatut dels pobles que viuen a l’altra cara del planeta». I en destacava el paper que podia jugar en
el diàleg entre religions, afirmant que «obre una benvinguda amplíssima al diàleg de les diferents
creences».

Dedicat a les seves causes
El lliurament del guardó va consistir en un petit acte protocol·lari, amb una demostració folklòrica i
l’intercanvi de records (un collaret fet pels indígenes per a l’esposa de Maragall, Diana Garrigosa, i per
al president un rem de fusta brasilera com el que va servir a les tribus locals per navegar pel riu
Araguaia).
Per la seva banda, el bisbe Casaldàliga va deixar clar en el seu discurs («Humanitzar la Humanitat,
practicant la proximitat») que no acceptava el premi com un honor personal, sinó en nom de les
causes que havia defensat tota la vida: la terra, els pobles indígenes i els drets humans. I també
en memòria dels màrtirs com João Bosco Burnier i Dorothy Stang.
Deia que viure al costat dels pobles indígenes l’havia fet «més català», perquè li havia permès
redescobrir les arrels de la seva pròpia tribu maltractada i rebutjar qualsevol imperialisme cultural. Per
a ell, la tasca essencial era clara: humanitzar-nos a través de la proximitat amb qui pateix.

Sis anys i mig de la seva mort
Casaldàliga va morir el 8 d’agost del 2020 a l’edat de 92 anys, després d'uns dies ingressat a la UCI
d'un hospital de São Paulo per problemes pulmonars.
La mort de Pere Casaldàliga va suposar l'adeu a una de les veus més compromeses de l'Església des del
cor de l'Amazònia. La seva lluita per ajudar als pobres la va desenvolupar a São Félix do Araguaia,
l'indret que va esdevenir la seva segona casa i on va afrontar la recta final de la vida al costat del riu
Araguaia, d'on ja feia anys que havia manifestat que no se'n mouria, com així va complir. Allà hi va estar
estretament lligat i arrelat durant 52 anys. Prèviament, la seva paraula també va ressonar a Catalunya,
on es va interessar pel món del cristianisme obrer i va treballar a favor de les causes socials.
Reconegut com un dels pares de la teologia de l'alliberament, la seva tasca havia rebut nombroses
distincions, a banda del Premi Internacional Catalunya, com la Creu de Sant Jordi i el Premi per la Pau
de l'Associació per a les Nacions Unides a Espanya. Per cert, en aquest darrer guardó va rebre un gravat
que li va ser encarregat i signava una altra bagenca, l'artista de Sant Vicenç de Castellet Antolina
Vilaseca.

Llegir

A prop

Jugar

�Gravat de l'artista Antolina Vilaseca que va rebre Casaldàliga pel Premi per la Pau / ARXIU PARTICULAR

La seva trajectòria
De molt jove, va ingressar al seminari menor de la diòcesi de Vic i, més endavant, passa a formar part
de la congregació claretiana dels Missioners de l'Immaculat Cor de Maria. L'any 1952 va ser ordenat
com a sacerdot a Barcelona, durant el Congrés Eucarístic. Durant el seu sacerdoci, es va encaminar
aviat cap als corrents més socials, interessat en el món del cristianisme obrer.
Casaldàliga va tenir una gran activitat mentre va ser a Catalunya. Va deixar una especial empremta a
Sabadell, després de treballar per resoldre conflictes socials, i en tot el que feia l'acompanyaven dues
aficions: escriure i comunicar. Però en aquests primers anys també va veure ben a prop el que suposa la
guerra, la violència de la lluita entre els uns i els altres, el dolor de la sang vessada (a casa seva va morir
un tiet sacerdot i va conèixer de molt a prop el cas de les víctimes del seminari de Barbastre). I també al
llarg d'aquesta etapa es va despertar el seu esperit missioner. Així, el Nadal del 1967 s'acomiadava de
la seva família per marxar cap al Brasil, on el 1968 i funda una missió claretiana, a São Félix do
Araguaia, a la regió del Matto Grosso.
Tot just tres anys més tard (el 1971), va ser consagrat bisbe i li va ser encarregada de la prelatura
de São Félix do Araguaia, on va acabar d'arrelar i convertir-se en referència d'un poble amb un
sistema latifundista, amb un nivell molt elevat d'analfabetisme i desproveït d'assistència sanitària. En
aquest punt, va començar la seva lluita per defensar els més febles. D'aquesta forma, els seus
arguments, amarats d'un clam per la justícia social, van començar a fer la volta al món i van ser l'origen
dels atemptats i les amenaces que va rebre al llarg de la seva trajectòria, que fins i tot van comportar la
mort d'alguns dels seus més estrets col·laboradors. A mitjans dels anys vuitanta, ja era considerat un
dels líders de la teologia de l'alliberament i connectava amb altres missioners, pensadors i teòlegs com
Llegir

A prop

Jugar

�Leonardo Boff. Encara el 2012, ja jubilat amb 84 anys i malalt, va haver de ser traslladat i amagat durant
un temps, sota la protecció de la Policia Federal, perquè va tornar a rebre amenaces de mort.
Notícies relacionades i més

La Fundació Casaldàliga convida a visitar-ne virtualment la tomba en l'aniversari de la seva mort
Balsareny reivindica l’educació política a la Trobada Pere Casaldàliga
La línia de Renfe del Bages enceta la novena setmana d’alteracions sense millores en l’horitzó

Durant tota la seva tasca al Brasil, va lluitar pel que va definir com les causes, que són els elements
centrals del seu discurs. Els problemes dels sense terra van ser una de les seves lluites. Ell va donar
suport a l'ocupació i a la resistència camperoles davant dels latifundistes. Alhora també treballava per
estrènyer els llaços de solidaritat entre els diferents països d'Amèrica Llatina per tal de combatre la
pobresa. El respecte envers els indígenes era una altra de les seves reivindicacions amb l'objectiu de
preservar les seves tradicions i costums. Totes aquestes causes s'inspiraven en la teologia de
l'alliberament, un corrent que situa a l'Església al costat dels més pobres.
TEMES

PASQUAL MARAGALL

BAGES

MORT

BRASIL

TERRA

PERE CASALDÀLIGA

CONTENIDO PATROCINADO

Outlander vuelve para despedirse por todo lo alto en M+
Mirar Ahora

Movistar Plus

El truco legal que muchos usan para pagar menos por la luz
Más información

Punto Diario

Sillón de oficina SANTIAGO acolchada, uso 8h, negro
Comprar

ofisillas

Chef José Andrés (56 años): 'Si el agua del bote de garbanzos te sabe a garbanzo es buena
señal. Este agua es de primera
Woman

Últimas Horas de la Wonder Week.
Reservar Ahora

Meliá Hotels

Joaquín Sabina (77 años): 'Mi médico dijo que bebiera 2 litros al día. Parece que es igual si los
dos litros son de tequila o de whisky
Woman

Llegir

A prop

Jugar

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="12">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="42">
                  <text>05. Recursos d'informació</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="35666">
                  <text>Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="7">
          <name>Format original</name>
          <description>The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="46989">
              <text>En línia</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46976">
                <text>El dia que Pasqual Maragall va fer 8.000 quilòmetres per reconèixer un bagenc</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46977">
                <text>Bricollé, David</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46978">
                <text>2026-03-09</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46979">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46980">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46981">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46982">
                <text>Casaldàliga, Pere, 1928-2020</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46983">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="46984">
                <text>Premi Internacional Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46986">
                <text>Article publicat al diari Regió 7: &lt;a href="https://www.regio7.cat/bages/2026/03/09/dia-pasqual-maragall-fer-8-127637117.html" target="_blank" rel="noopener"&gt;https://www.regio7.cat/bages/2026/03/09/dia-pasqual-maragall-fer-8-127637117.html&lt;/a&gt;</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46987">
                <text>Regió 7</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46988">
                <text>Es compleixen vint anys del viatge del llavors president de la Generalitat a São Félix do Araguaia (Brasil) per lliurar el Premi Internacional Catalunya al bisbe balsarenyenc Pere Casaldàliga.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46992">
                <text>São Félix do Araguaia (Brasil)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="46990">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
      <tag tagId="6">
        <name>Sobre Pasqual Maragall</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
</itemContainer>
