95 10 5656 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/19/1405/19940915d_00640.pdf 28390bfb56593cb8451ea31ae85ea06c PDF Text Text K.fu:UmUA , ^QU O cot¿Q~, Psc- ~ BARCELONA, UN NOU SALT ENDAVANT Intervenció del company Pasqual Maragall 'Barcelona, 15 de setembre de 1994 �Estimats companys i estimats amics, Tinc entès que aquí hi ha molta gent que ha col.laborat en la conducció d'aquesta ciutat a nivell de gestió i també a nivell polític, hi ha molts que són polítics, hi ha alguns que no ho són -tinc la impressió- i, per tant, als companys ï als amics, a tots els que han contribuït a gestionar aquesta ciutat que tothom en aquest moment admira, moltes gràcies per ser aquí, en aquest principi de curs que és un altre principi de curs, però n o és qualsevol principi de curs. Aquí a l'entrada ens han preguntat què era aquest acte, si era el principi de la campanya electoral; hem dit que no; que era el principi de curs que cada any ho fèiem. Però és evident que aquest és un curs especial i ho he dit també aquí fora. És un curs i és un principi de curs, en el qual hem de definir, és l'últim any del mandat, i per tant hem de dir clarament com voldríem que aquest mandat es recordés, en primer lloc; i en segon lloc, com voldríem que aquest mandat fas seguit per un altre mandat, és a dir, recordar tot allò que pensem que s'ha fet, que la gent coneix però, que a vegades oblida. Regurgitar-ho, tornar-ho a la memòria, d'una forma no monogràfica, no monolítica, no única, és a dir, no només parlar d'allò que s'ha fet, però si fer present el que s'ha fet, és a dir, en la consciència de cada un dels ciutadans, el que els ciutadans ja saben que és allò que ha succeït en aquesta ciutat, però no com final del nostre discurs, sinó com a principi del nostre discurs i com a punt de partida d'un diàleg, la segona part del qual és un diàleg respecte del que pensem ;fer. Als ciutadans els convencerem, sobre la base de posar-los en disposició primer, preparar-los psicològicament, recordant- 1 �els-hi que és el que ha succeït, com aquesta ciutat ha canviat més en quatre anys que en quaranta; com les últimes eleccions es van celebrar un any abans que passés el moment, potser de més glòria d'aquesta ciutat en aquest segle i, per tant, amb "l'Ai! al cor de tothom" sense saber encara, si tot sortiria bé o seria un desastre, amb la ciutat potes per munt; cosa que tots hem oblidat, i s'ha de recordar i, com en aquests quatre anys doncs, la ciutat ha quedat bé davant el món i, a més a més, s'ha transformat ella mateixa, gràcies també, (més que en els quaranta anys anteriors) que en els quaranta anys anteriors aquesta ciutat va anar rumiant cada un dels seus projectes i rumiar els projectes és més difícil que fer-los, com la nostra història ha demostrat. Per tant, un any que comença amb un tipus de reflexió que nosaltres fem avui, que està projectada cap endavant i que comença tot just al darrera, comença en el present -el que acaba de passar- en la confiança de saber que aquest petit col.lectiu que està aquí reunit de 300 - 350 persones, és el cor d'un col.lectiu més gran de ciutadans de Barcelona que han protagonitzar una gesta històrica, que molts ciutadans (que a mi venen a veurem i a vosaltres us visiten molt sovint també) ens comenten que és denominada "la gesta de transformació més important que cap altra ciutat a Europa hagi fet en el segle XX". En aquesta sala avui, hi ha el cor del col.lectiu, no dic tot el col.lectiu, perquè van haver-hi tants i tants voluntaris, tants i tants treballadors i tants altres que ens van ajudar, inclús fora d'aquí, però diguem-m'ho tot, no hagués sigut per l'existència d'aquest grup humà, i aquest grup d'idees i aquesta voluntat d'acció i aquesta manera d'actuar, Barcelona no hagués fet el que ha fet o no hagués fet d'aquesta manera i, aquesta manera és satisfactòria per un 70, 80, 90 % de ciutadans. Sapigueu-m'ho bé en el moment d0 començar, i sapiguem també, que amb això no hi ha prou, i que això és només la primera part de l'argument perquè en la segona, hem de convèncer a 2 �aquells mateixos ciutadans que ells mateixos han protagonitzat, dirigits per nosaltres, la gran gesta; volen tornar-se a engrescar per fer-ne un altra, no del mateix estil, no la mateixa gesta, sinó un altra de diferent que ha de consistir en que Barcelona es vol posar i es vol mantenir, més bé dit, allà on està, com Ora explicaré. Es tracta amb en el nou salt endavant, de fer uns altres jocs olímpics, un salt qualitatiu, diferent, no es tracta de tornar a recuperar el retràs de quaranta anys enrera, no es tracta d'una nova gran exposició universal, es tracta justament del salt qualitatiu que representa mantenir-se dalt de la cresta de l'ola, durant quatre anys més, deu anys més, quinze anys mes, vint anys més, perquè d'aquí vint anys el nostres hereus no tinguin de díir: "recuperem la ciutat que se'ns ha degradat des de l'any 92." Aquest és el nostre salt qualitatiu i vull agrair a totsels que sou avui aquí, el que feu i el que fareu. Jo per descomptat, no sóc fflassa partidari de baralles internes, sí sóc partidari de la diversitat i dels intercanvis d'opinió, i de les opinions diferents, sóc antimonopolista com tots vosaltres, m'avorreix la monografia i la unanimitat, i per tant, crec, que és bo que hi hagi una opinió i aquestes s'expressin en la forma que sigui, vigilant el to i avisant, és a dir, no, amagant abans de tirar la pedra sinó dient "la me ya opini0 és aquesta, jo que sóc tal, opino aix¿D tal" torno a dir, vigilant el to, això és important. I els que són de fora i els qe vindran, perquè molts han de venir sinó les coses no aniran com haurien d'anar, molts més han de venir aquest any, els hi toca la feina de tonificar-nos, és a dir, de portar -sens la saba nova amb la qual continuar aquest projecte e tants anys que portem, que tenim molts anys en darrera i que nosaltres hem portat en aquests anys. Si, 200 grups per 200 persones, en aquest terreny del porta 3 �a porta i en altres terrenys, dp fer forat com diem a vegades en algunes altres operacions que hem de fer, que s'han de situar justament en els camps :més allunyats, no tant en el camp territorial , com aquí s'ha definit, un altre dia parlarem, sinó en el camp ( si multipliqueu 200 x 200 són 40.000) de guanyar 40.000 vots en terreny contrari o en terreny neutral, no el té ningú'!, aquesta és difícil perquè es batuda per les bales que s'escapen de banda i banda, però aquesta serà un altra operació que acompanyarà a la que en Joan Ferran ens acaba de definir. Bé, jo torno ara de València, m'he escapat quasi per arribar, desgraciadament quan he entrat a Catalunya, (i no vull que això sembli com una broma, com una ironia o com una frivolitat) a l'entrar a Catalunya, he sentit pudor de cremat , només entrar, molt abans de L'Hospitalet del Infante, sota el Monte Caro ja hi havia aquesta olor que m'ha recordat que aquest país ha tingut moments molt "fumuts". No ha hagut la capacitat de reacció que es mereix el país, entre tots. (no és qüestió de fer aquí un debat que ja es farà en el Parlament), no ha tingut capacitat de reacció i l'ha de tenir; nosaltres hi contr.ibuirem. No oblidem mai la circumstància i el lloc en el qual parlem. No oblidem mai la subjectivitat de ciutadans que tenim uns sentiments i no només unes idees, uns sentiments, unes carències i una sensibilitat que no es tenen perquè amagar, i la nostra és d'estimació pel nostre país i de sofriment, quan el veiem sofrir, quan el veiem funcionar d'una manera que no és òptima i que no és la que hauria de ser. Per altra banda, vinc de Madrid, de plantejar una vegada més, ï vosaltres ho sabeu, a vegades els mitjans de comunicació sembla que sempre sigui la primera i no és la primera vegada que nosaltres plantegem el pacte local; és quasi l'enèsima vegada que nosaltres plantegem que l'impuls autonòmic en aquest país ha d'anar acompanyat d'un impuls local, que altrament l'impuls de 1'autogoern podria ser suspecte en la mesura en que pogués ser un impuls per crea r un nivell de 4 �govern en sí mateix, més que no pas per aconseguir per al país i per les ciutats que el formen el nivell de benestar i de qualitat de vida que tots 1i desitgem i que depèn de l'existència d'un nivell de govern fort, però també, de la capacitat d'aquell nivell de govern, de retornar cap als ciutadans els recursos, l'autoritat i les competències que se li han donat per tal de fer-li la vida més plaent i no només per . tal de poder-s'hi comparar bé en les especificacions nacionals ï internacionals de poder relatiu, que és la situació en la qual ens trobem. Nosaltres hem defensat i defens4rem el pacte local i l'impuls local, la Llei de Grans Ciutats i la Carta de Barcelona, perquè sabem que més enllà de la defensa de Catalunya, defensa que moltes vegades S'ha de formular en termes diferents de com s'està formulant oficialment, --en termes de victivisme--, defensa que moltes vegades s'ha de formular en forma d'atac en el sentit positiu, en forma d'innovació, d'iniciativa, creativitat, imaginació, de millor govern, de rigor, d'honestedat, de capacitat de transformació --com aquesta ciutat i moltes altres de la pròpia Catalunya han demostrat--, defensa, jo dic,1 que s'ha de reformular en aquests termes, nosaltres aquesta defensa la farem, però repeteixo, nosaltres la basarem en l'existència de poders locals forts, no ens resignem a`acceptar que pugui haver-hi un govern de Catalunya que ho sigui, efectivament, sobre la base de poders locals febles, en els quals s'haurà sostret per via de tutela, per via d'intervenció, per via d'invasió, per via d'ofec, la seva capacitat creativa, el dia que això passi Catalunya estarà ella mateixa ofegada encara que tingui govern mixtos, i per tant s'hauran d'aixecar les veus de la nostra creativitat, nosaltres estem per una Catalunya que estigui basada en l'existència d'un govern fort amb competències que nosaltres estem defensant que retornin, però també, amb una capacitat de dorar en el poder local tot el seu rol, tot el seu protagonism o . Mireu, jo vull tornar a vire una etapa de creació, d'entusiasme per Barcelona i vull fer-ho amb la vostra 5 �col.laboració. Hi ha feina per tots. Ha d'haver un esquema organitzatiu clar --que ja s'està creant-- que serà "desequida." Hi ha projectes de transformació i de millora de la ciutat que són més ambiciosos que mai i que ara us explicaré, (succintament, perquè avui és només un primer dia i després haurem de seguir). També us volia dir, abans d'explicar, el que jo considero que són els principis; el que jo considero que són els principals projectes de la ciutat, en aquest moment. També us volia dir, que una de a es coses que més m'han dolgut en els darrers mesos ha estat el menyspreu, --que de vegades determinats mitjans o opinions han manifestat-- pel legítim desig dels qui hem conduït aquesta ciutat, que som els que hi som aquí, a seguir protagonitzant aquesta transformació; trobo de mal gust, de mala jeia, de poca golada i que no ha de merèixer ni un minut del nostre menyspreu, ni això, sobre aquestes expressions que s'han fet, respecte de la voluntat d'aquest col.lectiu que nosaltres formem aquí. de voler continuar. Evidentment que volem continuar! perquè tenim el desig i sentim la necessitat de seguir estant gratificats, per la millor de les coses que li poden passar a un Barceloní, que és portar la ciutat de Barcelona. Evidentment que sí! Tots aquells que diuen que més d'això, és algo que no es pot exigir perquè seria simplement un desig de continuar en les poltrones municipals. I nosaltres volem, honesta i legítimament, continuar protagonitzant la gran aventura d'una ciutat que s'ha convertit en aquest moment, torno a dir, en una referència important a Europa i vol seguir -ho sent. Els punts, jo diria els principis quasi, de la nostra actuació aquests anys, i no espereu de mi un manual de campanya electoral detallada perquè no es tracta d'això, sinó, un resum succint però diversificat del que són els elements que formen el nostre pensament, crec, en aquest moment: Europa; Catalunya; Cultura; Civisme; Qualitat; Honestedat, 6 �Autoritat, Economia, Llibertat, Servei al Públic i Proximitat (això que diuen els tècnics ji*fdics Subsidiaritat) - Europa és la nova patria gran, el nou mercat, el nostre nou rostre internacional (aixO es tluasi un setze jutges,...) és la nova cara que tenim en el món, la forma i la firma que ha de tenir la nostra solidaritat, (difícilment farem, però ha • fem, l'hem fet a Rwanda, l'hem l fet a Sarajevo, ... i allá on calgui, com a ciutat de Barcelona vull dir), peró és evident que nosaltres hem d'empenyar 'a Europa com un sistema de ciutats, que tingui una marca en el món respectada, no com ara que és vist encara com el lloc de reunió deis antics Estats colonialistes que tracten de construir alguna cosa de futur que encara no existeix ique no és més que, de moment, una debilitat, davant de problemes tan importants com Iugoslàvia o altres que es poden produir molt a prop de casa nostra. Nosaltres volem construir la nova patria gran i la volem construir com un nou rostre inernacional, com el nostre nou rostre internacional, obert en el món i progressiu, fer-ho des de la patria petita de sempre, Catalunya, la patria petita de sempre, oberta i confiada; la patria que ha de parlar el llenguatge de les seves ciutats precisament, el del camero, el de la cultura, el de l'esport, el de la joia de viure (diuen els francesas volt bé) el de la innovació i el de l'amistat, no el del victimisme, ni l'agressió soferta, no n'hi ha per tant; a més a més, parlant tant deis que ens agredeixen els beneficiem, els farem famosos, ahir em vam preguntar: "Que pensa voté de les paraules del Sr. Anguita i la resposta del Sr. Pujol?". No penso res, no m'interessa res, no interesa a cap ciutadà i feu-me el favor d'anar amb el Sr. Anguita, si tan rebombori fa les seves avaluacions, el millor que es mereix és el silenci. Crec que amb això --deixeu-m'ho dir-- fips ara, en rigor ha estat molt bé perqué no ha dit res, i aqMell que l'insten a dir algo, millor farien callant; la millior resposta que es mereix una pregunta com aquesta és cap resposta perquè el que aconseguim és que els mitjans de comunicaoió o incautes, o interessats, 7 �o frívols donin a aquest tipus de polèmica tot l'espai que no interessa a ningú, exclusivament interessa als que formulen aquestes opinions. Mireu, hi ha una mútua alimentació de nacionalismes espanyol i català que de vegades l'únic que beneficia és als extrems d'aquesta discussió i perjudica als que estem conduint la nau de la governació d'aquesta ciutat i d'aquest país, i per tant, a nosaltres això no ens ha d'interessar i no només no ens ha d'interessar sinó que hem d'aconseguir que on sàpiga que a la gent profundament no l'interessa; epidèrmicament potser sí, però profundament nit. - La Cultura, és d'alguna forma la ciutat, no és una cosa molt diferent de la ciutat, la cultura abans s'entenia com una qüestió d"èlits", de minories, 1a cultura és ara la forma de manifestar-se d'un poble, d ■ un col.lectiu, d'una ciutat; que és el que és una ciutat, i sobre el que és la nostra ciutat. Des d'un punt de vista cultural podem dir, -dada important que a vegades es deprecia- que el nostre públic ha augmentat, el públic dels espectacles culturals -i aquesta és una gran victòria- ha augmentat molt; com a societat doncs, podem oferir als nostres creadors un públic més ample, més jove, més curiós, un públic suficient inclús per finançar la seva creació, molt més que no pas abans, i ells, els creadors barcelonins, els nostres creadors, ens poden oferir una millor imatge, crítica, engrescadora, fidel o suggerent de nosaltres mateixos, quan nosaltres anem al teatre que no teníem fa deu anys o vuit anys ï veiem les coses que veiem i portem als nostres amics, als forasters o als nostres fills, sabem que ells estan rebent de la nostra ciutat i de la nostra cultura una imatge 1, representació que abans nosaltres, quan érem petits, np teníem; els forasters quan venien no gaudien perquè no existia; hem creat una xarxa cultural, no només des del punt de vista de la infrastructura, sinó també, des del punt de vista molt més important del públic, d'un púbic exigent; serem millors a través d'aquesta ampliació cultural, els forasters es trobaran millor aquí, no només en quan a infrastructura sinó 8 �en quan a cultura viva, jo diria si no 'fos que pot semblar una mica folklòric i no ho és, trobaran la plaça i trobaran la 'sardana, les dues coses, l'escenari i l'activitat, i'• trobaran, com poden trobar fora de la ciutat estricta però dins de la ciutat real trobaran, el Vallès.^i'el .campus universitari i el paisatge i ],á gent que hi viu. • --Civisme, és l'únic "isme" d'aquesta. ciutat, és l'únic "isme" real de Barcelona, aquesta ciutat no té'mes- que 'un "isme" profund, profundament sentit pels barceloninsgque,és el çivisme;- l'únic radicalmen t barceloní i acceptable per tothom, el • que . respecta .tots- i respecta' tots els ."isme"; de cada ciutadà, com a dit Havel d'una forma molt gràfica ,/molt bonica, "civisme és respectar de cadascú totes les seves herències,. totes les seves pertinències, .totes les seves aficions, totes les . seves religions, totes les seves passions" i., fer-ho d'una manera que les faci compatibles totes amb unes regles de joc que és el que nosaltres anomenen ciutadania. Bé, aquest civisme és l'única "religió" d'aquesta ciutat, l'únic "isme" permés, el més autèntic, hem de ser cívics, però eficaços, no dèbils, inclús en la repressió dels comportaments incívics, aquesta.és la gran batalla moral que tenim al davant. - Qualitat, ja sabeu que les grans empreses han descobert que la qualitat és l'única garantia t de supervi.vència i d'èxit de les pròpies empreses: els cercles de qualitat, el control de qualitat, els responsables de qualitat. I aquesta qualitat té dos secrets: Una, posar-se, el! fabricant o productor o' el comerciant, en el lloc del client, aquest és el secret més principal, saber posar-se en ell lloc de l'altre, que és el que lí costa més a la persona humana, situar-se fora d'ella mateixa en el lloc de l'altra, el funcionari, en el lloc del ciutadà. I el segon secret, és saber-se posar, en el lloc del treballador, l'empresari que ro es posa en el lloc del treballador no és capaç d'aconséguir la qualitat, i això, ja ho estan confessant avui, gents que fa uns anys haguessin considerat que això era subversió i que això era un missatge sindical, sinó probablement no revolucionari, ja 9 �autogestionat, i veiem de formes diverses, algunes exagerades i altres més serioses, com els grans empresaris estan plantejant noves estratègies per tal d'abaratir els seus costos en la relació amb els proveïdors, això és molt conegut i és lògic que sigui així, l'Ajuntament i la ciutat ha de fer el mateix, i al mateix temps posar-se en el lloc del proveïdor i en el lloc del treballador, més bé dit, posant al treballador en el llpc de les decisions perquè ell en sap més, això ho he sentit Oir, la setmana passada en una reunió del Pla Estratègic en Francesc Raventós, en Santacana i els seus responsables i 200 persones més, una colla de responsables de gran qualitat, de grans empreses d'aquest país o multinacionals, era un missatge que jo estava acostumat a sentir en les reunions socialistes, en les reunions d'esquerra amb unes altres paraules, i que ara d'una altra forma acaba sent, tan Un lloc comú, que els propis sindicats la troben conservadora, i molt bé, aquesta filosofia no és conservadora, aquest missatge és revolucionari que nosaltres hem après actuant al servei de la nostra ciutat, que cada un dels nostres regidors, la Núria Gispert, la Marta Mata, el Lluís Armet, el Josep M_ Vegara, el Juanjo Ferreiro i tots al d4rrera, hem après en la nostra relació i els funcionaris de la casa igual, en la nostra relació amb la ciutat, i l'hem;de practicar, la filosofia de la qualitat, perquè una ciutat és una gran "empresa ", diferent, diversa, però que té un control de qualitat, que pot ser perfectament no ja l'Ajuntament sol, ni tan sols l'Area Metropolitana ella mateixa en la ciutat real, sinó, el propi Pla Estratègic, en eli qual l'Ajuntament i l'Area Metropolitana conviuen amb les Universitats , amb el Cercle d'Economia, amb la patronal, amb els sindicats, amb la Cambra de Comerç, amb el Port, amb la Zona Franca, etc, - Honestedat, aquest és l'alt±e gran repte moral d'aquesta ciutat i en aquest any, la nostra és una societat en diversos graus de corrupció; el trasfugüisme és un grau de corrupció, a Sant Adrià o a Granollers, és un grau de corrupció política, el favoritisme, l'acceptació de privilegis, la condescendència amb els propers, la manca d'esperit crític i 10 �independent per part dels opinants, dels mitjans, d'aquells que han de criticar i ser independents a l'opinió ( que s'ho pensen tres vegades abans d'opinar perquè volen saber l'efecte que tindrà sobre aquells que manen o tenen poder) el çàlcul de resultats, com a prenli o com a prïncipi moral, tot això és, en diversa graduació,, dèshonest. Per tant, el gran repte moral, d'aquesta ciutat si volem sobreviure, si volem tirar endavant, si volem canviar-la, si volem que sigui una ciutat di a, és, no acceptar.que això .s'imposi (no ja en la política, .també; en, la ciutat, en el jutjats, en,' les finances, en ...la policia, en les empreses, arreu); és una responsabilitat nostra, --no és una competència nostra--, però, s nosaltres volem pesar en aquesta ciutat i que la ciutat ens segueixi, hem d'aconseguir marcar fites que acabin amb aquestes lacres, amb aquesta situació que és real, que es viu a totes les ciutats d'Europa o a moltes ciutats d'Europa, segurament, però que nosaltres discretament hem d'aconseguir millorar. Barcelona ha de ser el lloc de la neteja, ha de ser el lloc 'de les "mans netes ", la ciutat on amb discreció però amb claredat, cada ofensa tingui la seva repressió perquè sinó no viurem tranquils, on cada ofensor sigui objecte del menyspreu públic que li correspongui, això .és una ciutat digna. Ho deia Cervantes, de Barcelona deja coses meravelloses que jo sempre cito per aproximació "Hospital; de los enfermos, venganza de los ofendidos, consuelo de los humillados, correspondencia firme de fieles amistades y en lugar y belleza única", això ho deia aquest senyor que ens 'fia visitar fa molts segles i bé, . aquesta ciutat no pot perc}re aquestes virtuts, hem de seguir sent "el hospital de los enfermos", hem de seguir sent, "la venganza de los ofendidos", i hem de seguir sent "el càstig de los ofensores", a quells que es passen, aquells prepotents que tenen un poder a polític o financer o judicial que utilitzen d'una forma que no és conforme precisament,a les nostres lleis de moral i d'honestedat. - Autoritat, quan diem autoritat i en el pacte local, quan 11 �nosaltres anem a demanar, no anem a demanar diners perquè sabem que no hi ha. Ja li vaig dir ahir al President del govern "no vinc a demanar diners, ja sé que no teniu, el que vinc és, en tot cas, a demanar una redistribució dels diners que costi més barato al país, això sí". Nosaltres sabem que els serveis municipals costen menys que els serveis que es porten des dé més lluny, senzillament per una raó, perquè el mercat, el públic, com dèiem abans, està més aprop i ens controlen més, i per tant, és més difícil de timar al públic, des de l'Ajunjtament, l'Autonomia o des de l'Estat, en aquest sentit, nó és que vinguem a demanar diners, venim a demanar que ens donin els diners que ens toca perquè al conjunt del país els serveis públics surtin a més bon preu, però bàsicament, nosaltres venim a demanar autoritat, és a dir, la capacitat de la governació local, de representants locals electes, dé ser eficaços en tot allò que la gent exigeix, en aquells camps en que la gent exigeix ser eficaços i demanar. Que és el que desmoralitza a la gent de les grans ciutats? , i de vegades, li fa dir "la gran ciutat no té solució", que la gran ciutat se'ls hi aparei4 com un gran caos impossible d'ordenar i que, a més a més, cada dia hí ha l'emissió de fragants infraccions de l'ordre que havia d'existir que no tenen resposta. Això, és el q4e indigna més, no perquè hi hagi una brutícia o un accident o una maldat o una ofensa, sinó que la brutícia no tingui servei de recollida; que la maldat no tingui al menys un recurs o algú que aixequi la mà per dir "això no pot ser". Això és lo que desarma a la gent, tenim una societat tan complex en la ciutat urbana que no sabem com arreglar les coses (ple succeeixen, que és normal que succeeixin, perquè és normal que el jovent sigui més violent que la gent més adulta, i té més força de viure que no pas la tercera edat, i per tánt, això ho manifesta en els carrers i allà on siguin, i és; normal que faci més soroll, però no és normal que determinat sorolls no tinguin algú per dir, "calli !", i quan la gent es veu en la necessitat d'haver-ho de dir ella mateixa, i no tenir ningú que els 12 �recolzí, aleshores la gent desconfia de l'establiment polític.` Per tant, autoritat, per això, per donar confiança a la gent. - Economia, ja ho he'dit, no hem de gastar més del que cal,.' ni ingressar.més del que necessitem per'pagar puntualment; que és el que estem fent, hem d;aconseguir un modest estalvi i repartir-lo, aquest és el nostre objectiu, més no seria ni raonable, ni possiblè, ni desijable. T repartir-lo, entre retorn al present i retorn al futur, és a dir, entre una lleugera baixa d'impostos ,In: retorn del capital del emprèstits o emissions; laquesta és la tria que. hem dè fer, i l'hem de fe, a més a Més, en una situació en que veiem l'escàndol del naixement d'una nova impunitat econòmica pública o una nova irresponsabilitat. % Explicava abans en Joan Ferran que ara hi'ha una exposició que costa mil milions i que es farà a partir de la Mercè i durant el mes d'octubre, això només ens diu una cosa, hi ha en el sistema que hem creat i que hem volgut !, "Al tanto" perquè el volem, com ha dit abans l'Ernest; "a la Generalitat, no se li jutja pel que fa sinó perquè existeix, i com més existeixi millor", és a dir, com més autogovern tinguem'amb un nivell de govern que no existia i que no ens han reconegut millor, perquè d'alguna forma, més satisfacció hi ha d'una ofensa antiga; precisament, però això pot dona i està donant , situacions d'autèntica irresponsabilitat econòmica. Només hi ha un nivell de govern a Europa, en aquest moment, en que l'antiga imatge de l'Esta .1 irresponsable, davant de la història, segueix existint, que és aquest nivell que no és ben bé aquests Estats que .hi i.ha bastant apretats pertot arreu, per sobre, per Europa i!per sota, per les Regions i els Ajuntaments, ni tampoc passajen els Ajuntaments que estan apretats per la gent i per la ne essitat de donar un servei; en canvi aquell nivell intermig que volem tenir, que volem potenciar, que volem a més a}més, dignificar, perquè a vegades dona mostra d'una capacitat de despesa que és escàndol en el sentit bíblic de la paraula, en el sentit que les criatures ingènues que són tots els demés, ens 1 ^ �escandalitzem que sigui possible que aquests graus de llibertat, existeixin. Per tant, economia, que no és el principi, no caure en aquest espectacle que escandalitza a la gent. - Llibertat, la ciutat és llibertat, ho deia un cop en Joan Clos, em recordo, a la Ciutat Vella. "La ciutat és llibertat, hem de poder conviure amb la diversitat", el que vol dir que hem de poder viure com vulguem, hem d'oferir als ciutadans de Barcelona la possibilitat de viure com vulguin, no necessàriament segons unes pautes iguals per tothom, la ciutat és precisament la diversitat i la llibertat de viure com un vulgui; hem de poder triar la nostra vida; hem de limitar la repressió solament allò que fa mal a la llibertat dels demés, dels ciutadans, o a la seva integritat o al seu dret de ser respectats en la seva pròpia diversitat. Nosaltres, a vegades, quan per exemple hem discutit el tema de la drogaaddicció i que s'havia de fer; i quan el PP deia "nosaltres considerem que el consum de drogues és un delicte", nosaltres vam contestar "nosaltres no, nosaltres considerem que la drogaaddicció és una malaltia" i altres deien "i per tant lliures de fer el que vulguin", nosaltres deien "no!, tampoc, no és lliure d'ostentar la malaltia com a bandera" perquè aquesta ostentació és ofensiva a la sensibilitat dels ciutadans i per tant, l'ostentació d'allò que no es bo, sinó que és en toti cas patològic és el límit de la llibertat, nosaltres no hem#de perseguir els diferents, pel fet que són diferents, malalts o altres, sinó que els hem de demanar-els-hi senzillament que tractin de portar la seva situació d'una manera digna i no ostentosa ni ofensiva per als altres, aquests són els límits de la llibertat però no altres, - Servei al públic, cap dels nostres servidors públics, pot no posar-se en el lloc dels ciutadans als quals està servint, "ells sempre tenen la raó", diu la Mercè Sala a RENFE, on està fent la revolució de la qualitat, no es nota encara, més be dit, si que es nota però no és diu encara i s'acabarà 14 �dient, perquè les coses que tenen una inèrcia i això ho saben els publicitaris i els tècnics de mitjans de comunicació triguen molt a canviar-se, han de passar moltes coses i molt temps perquè una cosa que ha estat sempre percebuda com a lenta sigui percebuda d'una forma diferent; lo important és posar-se com diu la Mercè Sala en el lloc del client i dir, vostè sempre té raó, i veure les coses tal com les veu el client perquè el client no té l'obligació de saber tota l'estructure ni les causes que fan que els trens arribin tard, té l'obligació de pagar el bitllet i prou. Els clients no són sempre els ciutadans que tenim al davant, sinó tots els altres que poden no estar-hi d'acord perquè tenen arguments per explicar el perquè no està permès el que no ho està i perquè aquella cua és obligada, és a dir, una cua és correcta quan es pot explicar i la gent que la fa la pot entendre sinó no ho és. Proximitat o subsidiaritat, i aquí acabo aquesta llarga lletania no de deu sinó d'onze manaments quasi, que no són manaments, són principis de reflexió perquè aquest any els tinguem com a referència. Aquest principi l'hem de concebre com una medicina d'efectes retardats és una fórmula potent que no tindrà encara efectes immediats però que hem d'anar receptant, la subsidiaritat, la1proximitat, és més barat, és més democràtic, és més federal,' és més participatiu, és més liberal en el bo sentit, és més social i és més europeu, aquest és el meu criteri. Bé amb aquests principis nosaltres haurem de fer algunes coses i avui abans d'acabar dir-iios alguns dels projectes que jo considero que són principals en aquesta ciutat i els enumeraré només: les infrastructures culturals, el MNAC, el Museus d'Art Contemporani, 1'Auditorium, la reconstrucció del Liceu, el Pedralbes, etc.; la primacia del transport públic que l'hem d'aconseguir, malgrat tots els retrasos, malgrat totes les paranoies en que ens estant entretenint per fer una cosa que està pactada, pastada i menjada, casi ja, i que encara ens l'han de posar al plat, que és un consorci, d'autoritat única que gestioni el transport d'una forma 15 �equitativa amb una contribució raonable de cada una de les autoritats. El medi ambient global, considerat com globalitat, no pas com una batalla sectorial dels verds contra els blaus, sinó com una preocupació permanent. La rehabilitació de la Ciutat Vella, en la qual ens hi juguem la vida, ens hi juguem d'alguna forma la credencial històrica, la vivificació de l'Eixample i de les seves illes, completant la façana marítima que ja és ara la gran revolució de la ciutat, tothom ho reconeix el que hem de completar perquè encara falten coses, ara inaugurarem la passarel la del Moll d'Espanya, el dia de la Mercè podreu passar a peu des de les Rambles fins al Nàutic per sobre del aigua, però a més a més, hem d'arribar des de la Vila Olímpica fins al Besòs i aquí hi ha moltes coses a solucionar; protegir Collserola que és el gran Parc central metropolità i aquest hivern haurem de fer com deia la Rosa Martí, els incendis s'apaguen a l'hivern, i els incendis de l'estiu que bé els apagarem aquest hivern amb una }gran operació de mobilització de voluntaris per la qual us demano des d'ara ja la col.laboració de gent i centenars de voluntaris que hauran de fer de Collserola un bosc ben net; ordenar els rius, que no són rius que són clavegueres que ho han sigut sempre històricament i abans eren dins de la Ciutat el principal, la Rambla, el caganer i els merdans com deien i que ara encara a Mollet en diuen, i que avui sóln el Besòs i el Llobregat com diu la Trinca que diu exactament el mateix, el caganer i el merdans, no són dos rius, s'hail d'ordenar s'han de sanejar, però també urbanitzar s'han d'aprofitar com llocs, justament, de lleure i de satisfacció de lcs grans masas de població de l'Area metropolitana, crear espais d'aigua a terra i probablement guanyar espais de iterra en el mar, en tot cas, per nosaltres per aquesta ciutat el que és aigua de maig, tenim mar, tenim muntanya, tenim el Pirineu a prop i l'Ampurdà al costat i el camp de Tarragona) però el que no tenim és aigua, no tenim rius, no tenim grans rius; el Llobregat i el Besòs els ordenarem, seran grans espais de 16 �lleure però no seran, segurament, rius en el sentit de grans espais d'aigua que ens puguin satisfer d'aquesta necessitat i, per tant, aquí també haurem ;de donar una primacia en això i Hem de fer de Barcelona la primera, la més avançada en Telecomunicacions, i anem camí d'aconseguir-ho i hem de fer del Delta del Llobregat la porta sud d'Europa i amb el Borrell ho estem aconseguim, Un dia d'aquests comença les obres de la marge dreta, però no és només 1' autovia de la marge dreta, és també la Zona Franca, la zona d'activitats logístiques, l'Aeroport, el Pot. Nosaltres hem dissenyat i pensat els sistemes generale de telecomunicacions de transports de mobilitat d'haver natural , de ferroviari, d'aeroportuari i port i de cultura per tal que Barcelona sigui o pugui ser una de les millors ciutats d'Europa, tingui en el Delta del Llobregat laIseva porta sud, que Europa tingui la seva entrada I hem de?fer del Besòs, de Sant Adrià a Montcada, quan dic Sant Adrià, ho dic amb una certa recança per les coses que han passat a Sant Adrià, més ben dit per les coses que no han passat, és a dir pel fracàs dels plans de rehabilitació que companys nostres van endegar í que els hi va costar el càrrec amb l'ajut de la intervenció no només de xenofòbia, no només per la reacció d'alguns dels que van reaccionar contra la construcició d'un torre per poder descongestionar la Mina i hi havia de tot, bona fe però també hi havia xenofòbia i això va ser$ recolzat amb la intervenció d'autoritats que no tenen altres coses a fer i que van consagrar una situació en la qual serà dificilíssim de recuperar la Mina, i per tant Sant Adrià, la seva integritat. doncs, hem de fer -torno a dir- en el Besòs, començant per Sant Adrià fins a Montcada (a Montcada estan arribant ja els gitanos portuguesos que estaven a Ripollet amb les seves rulots i han arribat fins a Vallbona) i molt especialment en el Congost aquest que formen unitròs de Montcada, Vallbona, Ciutat Meridiana i Torre Baró, él aquí on hem de fer l'esforç més gran urbanísticament, i és tan gran que com deia el Cullell l'altre dia que, --de egades, té expressions que encara se li poden agrair--, hem de fer una operació d'Estat, Estat i Generalitat per descomptat ("Estat" entenem nosaltres 17 �ara, Estat i la Generalitat) i a Europa, Fons Europeus, per això tenim aquí a en Santi que es belluga tan bé en els passadissos europeus, hem de fer una gran operació d'Estat, en el Congost, perquè aquests quatre barris, un d'ells d'un altre municipi, no han tingut el gran canvi, és més, han pagat un preu, només han tingut un gran benefici, crec jo, que és el nus de la Trinitat després d'un esforç titànic, vosaltres sabeu que jo vaig ser, una setmana a Trinitat Vella per discutir i l'Acebillo venia cada dia i també el Regidor, i discutíem amb les associacions de veïns i al final es va aconseguir el gran pacte social i urbanístic de la Trinitat Vella, al mateix temps el més gran distribuïdor de tràfic d'Espanya i un parc meravellósi però amb això no hi ha prou, hi ha el tema de la presó i el de la nova autopista, que no hi ha manera de fer, per entra r+ en el nus, amb el famós pont que es va tirar en una nit si recordeu que no han passat tres anys i sembla que facin vuit, bé això és algo que nosaltres devem. Hem de crear la Sagrera, entre la Plaça Les Glòries i Sant Andreu, la nova gran centralitat, la porta ferroviària europea. Hem de fer de la capitalitat cultural europea de l'any 2001 un niu de reflexió i de creació sobre la nova Europa, no ens resignem aquesta vegada a dir serem capital europea i aprofitarem per canviar la ciuttat, farem de la capital una excusa, com ja hem de dit de ve4ades, o un argument , no, no, no. Nosaltres volem que la capitalitat sigui al revés: que Europa s'aprofiti de nosaltres per néixer culturalment, així com la ciutat fins ara s'ha aprofitat per fer les noves infrastructures, nosaltres també, ja ho donen per descomptat, ja l'empenta va començar molt abans i per tant tot el que està en marxa l'auditorium, el teatre nacional, els museus etc, això estarà acabat, però ivoldríem ademés que tot això acabat, poguéssim dir a Europa, a Barcelona 2001 neix l'Europa cultural, es a dir, es crea una cultura Europea, subratllat Europea, Majúscula' una cultura de tots, que ademés els mitjans de telecomunicació que hi haurà en aquell �moment, pugui ser simultània, que hi hagin espectacles que al mateix temps s'estigui veiem a moltes ciutat europees, aquesta és la gran proposta d'En Nadal i En Mascarell, fer de la capitalitat el lloc de naixement de l'Europa nova culturalment. Hem de fer de la Carta Municipal, la Llei d'una ciutat forta i ben organitzada, amb justícia local i amb ensenyament avançat, i ensenyament avançat vol dir curiosament, un ensenyament tan avançat com elique teníem a la República, és a dir el Patronat Municipal Escolar, en gestió local de l'énsenyament no universitari, això és el que diu la Carta Municipal, per delegació o per Consorci. L'Institut Municipal d'Educació ha de gestionar totes les escoles, un ensenyament primari i secundari, per tant, tot l'ensenyament no universitari, i hem de demanar al nostre partit que fem l'esforç immens parlamentàriament d'acudir en favor de la política d'immersió lingüística en un moment que estava sent criticada (digueu-m'ho aquí eil la intimitat -amb raó, en bona mesura-) perquè les instruccions que es van donar, no la Llei -que la van fer el Pepe González i la Marta Mata- que van ser ponents en el Parlament català en el primer mandat; no la llei que estava bé, sinóles instruccions que es van donar l'estiu passat, van ser errònies. Vam practicar globalment bé però amb errors, Omb falles, que feia com deia aquell document que es va publica en "El Periódico" i que havien fet alguns companys, doncs hi havien hagut errors com per exemple "hi havien nanos que no tenien contacte amb el castellà fins al 6 o 8 anys, etc." hi havia tot el programa dels transeünts que tenen dret segons la llei a tenir l'educació en la llengua que dethani i no van obtenir aquesta resposta. Be, nosaltres per esperit de' país, vam dir, silenciem aquestes crítiques, convertim aquestes crítiques en un arma per obtenir del Govern de la Generalitat garanties d'un diàleg a dos durant aquest durs, una derogació de les instruccions de l'estiu passat, una formulació d'unes de noves millors i un control continuat del procés que seguirà 19 �i bé en aquell moment, jo crec que havíem d'haver dit i ho farem immediatament, com a pai#'tit volem també que aquesta col.laboració nostra en la política educacional i en la inversió es tradueixi en una actitud favorable per part del govern de Convergència amb la creació del Patronat Municipal Escolar perquè per nosaltres, això i lo altre, és tot el mateix, és una educació de qualiitat. En fi, de fer de Barcelona, una ciutat capdavantera d'Europa, aquest és l'objectiu, això és el que fa dringar el cor dels barcelonins; per això lluitem, per això som de Barcelona i jo crec que podem acabar dientl que hem de ser-ne dignes ciutadans i guanyar per la npstra ciutat l'admiració de propis i. estranys. Moltes gràcies 20 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 11. Consell de Municipis i Regions d'Europa (CMRE) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-1997 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aquesta sèrie recull els documents generats a partir de l'activitat de Pasqual Maragall al Consell de Municipis i Regions d'Europa, del que en va ser president entre 1991 i 1995, i nomenat president honorífic el 1997. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4311 Title A name given to the resource Discurso de Pasqual Maragall, presidente del CMRE y alcalde de Barcelona. Sesión inaugural de la II conferencia euro-árabe de ciudades. Valencia, 15 de septiembre de 1994 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. València Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Administració local Territoris Acció política CMRE Barcelona Description An account of the resource Inclou el programa de l'acte. Type The nature or genre of the resource Discurs Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-09-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1191/19890417d_00335.pdf 43f621bba4ada8eed1c9f82150985acf PDF Text Text DISCURSO DEL ALCALDE DE BARCELONA, DE INTRODUCCION EN LA PRESENTACION DEL AREA ECONOMICA DE BARCELONA EN MILAN (17 DE ABRIL DE 1989) Señoras y Señores: En nombre de la Ciudad de Barcelona y en nombre de todas las entidades económicas aqul representadas (Consorci Zona Franca de Barcelona, Iniciatives, Patronat Municipal de Turisme, COOB, Cámara de Comercio de Barcelona, Feria de Barcelona) les agradezco muy sinceramente su presencia en este acto, que espero sea de su interés. Con franqueza debo confesarles que estoy ampliamente convencido de que existen poderosas razones para que sus empresas consideren el área de Barcelona como una seria opción a la hora de localizar sus industrias fuera de su país y en un contexto doblemente significativo para ustedes y para nosotros como el hecho de compartir un mismo espacio geográfico, cultural y empresarial en la Europa del Sur. Yo quisiera tan sólo, a modo de introducción, destacar diez razones que me parece que tienen suficiente peso para justificar la consideración de la "Opción Barcelona". Veamos, estas diez razones. Primera. El crecimiento actual de la economía española. El crecimiento del Producto Nacional Bruto Español ha sido en 1988 del 5%, bien por encima de la media de los países de la CEE. Por otra parte, el diferencial de inflación de España respecto al resto de países de la CEE se ha reducido de forma muy notable. Como decía recientemente John Philipsborn, Vicepresidente del Chase Manhattan Bank, en el "Wall Street Journal" del 11 de noviembre de 1987: "España es uno de los pocos países en Europa que merece ser considerado en términos de crecimiento a largo plazo." Segunda. Barcelona es la puerta de entrada a un mercado de 35 millones de consumidores. Barcelona, por su ubicación geográfica, cercana a la frontera con Francia, con excelentes accesos por tierra, mar y aire, es la puerta ideal a un mercado de 35 millones de consumidores españoles, en franca expansión. �Es, asimismo, una puerta al mercado norteafricano, del Medio Oriente y de América Latina. Cataluña es, por otra parte, una de las zonas de España de mayor nivel de renta y de mayor consumo tanto doméstico como industrial. Tercera. Barcelona cuenta con una potente infraestructura industrial, y buenas comunicaciones con Europa y el resto del mundo. El área económica de Barcelona se halla a hora y media en automóvil, por autopista, de la frontera francesa. Posee un aeropuerto internacional conectado a las principales metrópolis del mundo, que está siendo en estos momentos ampliado y modernizado. El puerto de Barcelona compite por el primer puesto del área mediterránea, está en plena expansión, y cuenta con una interesante Zona Aduanera Exenta. En 12 horas un camión lleva sus productos de Barcelona a Frankfurt por un precio aproximado de 1.667 dólares americanos. Por otro lado, existe suelo industrial disponible, bien urbanizado, para la ubicación de sus industrias. Los ayuntamientos del área de Barcelona están desarrollando un gran esfuerzo por ampliar constantemente esta oferta. Destaca, en este sentido, la reciente puesta en marcha, del Parque Tecnológico del Vallés ( a 30 Kms del centro de Barcelona) en el que, además de una excelente ubicación, se ofrecen a las empresas de tecnología avanzada toda una serie de servicios entre los que destacan un Instituto de Transferencia de Tecnología y un Centro de Empresas para la instalación de nuevas o pequeñas empresas, con asesoramiento y actividades de formación o incluidas. Prueba de ello es la rápida tasa de ocupación del Parque, que tiene previsto ampliar sus instalaciones. Y lo que és más importante: la enorme red de empresas industriales ya existentes, que puedan convertirse en suministradores, subcontratistas o en eficaces auxiliares de su empresa. Barcelona es el corazón de la industrialización de España. Hace 200 años que existe una industria diversificada y eficaz, en nuestra área: prácticamente todos los sectores industriales se hallan representados. Cuarta, la gente. Las personas que pueden necesitar su empresa, desde el trabajador manual hasta el director de fábrica, están disponibles a ser contratadas, a un salario razonable y con altos niveles de cualificación y formación profesional: a) Están disponibles, puesto que el problema del desempleo motivado por la crisis, ha creado una situación en la que no existe, como en otros países, escasez de mano de obra cualificada. �b) El coste del trabajo es en EsJpaña, todavía hoy, inferior al de la práctica totalidad de países europeos (excepto Portugal y Grecia), e inferior a los de Japón y Estados Unidos. c) El grado de cualificación es elevado. Barcelona concentra tres Universidades con un elevado número de estudiantes y con un importante nivel. El esfuerzo realizado en investigación es, asimismo, notable, con la reciente creación de centros de investigación aplicada en nuestra área (Microelectrónica, Nuevos Materiales, Centro de CAD/CAM, Instituto de Diseño Textil, etc.). c) Finalmente, existe en Barcelona una cultura y una ética del trabajo muy arraigada en una historia orientada hacia el trabajo industrial y la mentalidad empresarial. Como resultado, la productividad es la más elevada de España. Quinta. Una Fiscalidad razonable. Los impuestos que pagan las empresas nacionales y extranjeras en España y, concentrando, en nuestra área, resisten bien la competéncia con otros países de Europa (Nuestro 35% de Impuesto de Sociedades es, todavía hoy, inferior al tipo aplicado en la mayoría de países de la CEE). Por otra parte, el Impuesto sobre la Renta de las personas Físicas, que grava la renta individual, es asimismo, menos importante que en la mayoría de países del centro y del norte de Europa. Sexta. Los servicios a las empresas. La ciudad de Barcelona es una gran metrópoli de casi 2 millones de habitantes y de hasta 4 millones si consideramos la gran área metropolitana. Ha estado siempre abierta a los negocios internacionales. De ahí que cuenta con todos los servicios que pueda necesitar su empresa: bancos nacionales y extranjeros, una activa bolsa de valores, empresas consultoras, auditoras y de ingenieria, aseguradoras, una centenaria Camara de Comercio y una Feria de Muestras que concreta, a través de sus 40 salones a más de 2,5 millones de visitantes al año. Séptima. Incentivos a la inversión. Barcelona y su área de influencia gozan de una serie de incentivos a la inversión industrial que se hallan por encima de la medida europea: a) Hasta hoy se ha podido obtener subvenciones de hasta un 30% de su inversión en activos fijos si su empresa se ubicaba en una de las numerosas zonas de urgente �reindustrialización del Area de Barcelona. Un nuevo fondo de FEDER (de la CEE) continúa este mecanismo de incentivos (hasta el 20% de la inversión en activos fijos). b) Puede obtener deducciones fiscales de importancia por creación de lugares de trabajo (0,5 millones de Pts por empleado) o por inversiones en activo fijo (hasta el 10%) c) Puede obtener créditos subvencionados, a bajo interés, a través del Banco de Crédito INDUSTRIAL. D) puede beneficiarse de numerosas ayudas a la investigación y desarrollo, así como a la implantación de nuevas tecnologías. Octava. La calidad de vida. Cataluña es la California de Europa, en términos de calidad de vida. Muchos de ustedes conocen ya nuestra área como turistas. Dentro de ella, Barcelona es una ciudad cosmopolita, llena de atractivos culturales y recreativos para vivir. Es la combinación entre la apertura vital del sur de Europa, y la tradición cultural del centro y del Norte de Europa. Barcelona es hoy, desde el punto de vista cultural, un punto de referencia mundial. Y vivir en nuestra ciudad le puede garantizar todas las comodidades de una gran metrópolis moderna. Novena. Los Juegos Olímpicos de 1992. Como ocurrió ya en el pasado en dos Exposiciones Universales (la de 1889 y la de 1929), Barcelona vibra en estos momentos con el impulso de la organización de los Juegos Olímpicos de Verano de 1992. Los juegos constituyen no sólo una concreta oportunidad de negocio para muchas empresas, sino un estímulo para el desarrollo de innumerables proyectos empresariales públicos y privados. Es un momento de fiebre emprendedora en todos los aspectos, que nosotros pretendemos extender más allá de 1992. Un momento que puede aprovechar su empresa. Décima. Barcelona y Milán tienen, y ustedes lo saben bien, muchas cosas en común, tantas que casi me atrevería a decir que es un poco como su segunda casa; en cuanto a mentalidad, estilo de vida y voluntad emprendedora; Compartimos algo más que un espacio económico y de ello son testigos privilegiados muchos de los que hoy estamos aquí; �Esta inversión en intangibles, que existen, entre nuestras ciudades, ha de ser un factor ciertamente favorable para las decisiones de política de empresa como colofón de las otras razones de tipo más objetivo que acabamos de comentar. La Europa que se perfila es una Europa con dos grandes ejes económicos, uno, tradicional y potente, en el norte, otro, emergente y con fuerza, en el sur; que se complementan y dan sentido a dos maneras de hacer la Europa del 93. De nuestra capacidad de coordinar esfuerzos, especialmente en el campo económico y social, va a depender en gran medida, el éxito del auténtico mercado interior. Les proponemos hacer juntos esta andadura en la convicción de que en este intercambio entre las metrópolis del sur de Europa va a residir la fuerza de nuestra contribución a la unidad europea. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4097 Title A name given to the resource Discurso del Alcalde de Barcelona, de introducción en la presentación del Área Económica de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Milán, Italia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Comerç Finançament Economia Indústria Competitivitat Relacions Internacionals Acció política Barcelona Àrea metropolitana Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-04-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/932/0000001031.pdf d32cdbc761aec5f5aac70227d31a0eec PDF Text Text Discurso inaugural de Pasqual Maragall en el Seminario de Lanzamiento del Programa URB-AL III. San José, Costa Rica, 04 de mayo de 2009. Distinguidas autoridades, señoras y señores, Es para mi un placer estar en Costa Rica con todos ustedes y un honor ofrecer estas breves palabras de apertura del Seminario de Lanzamiento del Programa URB-AL III. La colaboración entre América Latina y Europa es fundamental e imprescindible para cada una de las partes, pero sobretodo para el mundo en su conjunto. El programa URB-AL en su tercera edición tiene como eje temático la cohesión social y territorial, que ayuda a articular la colaboración entre la Unión Europea y América Latina. En los últimos años, la noción de cohesión social ha ido entrando de lleno en las agendas políticas y en las políticas públicas de la Unión Europea, y más recientemente, en las de los países de América Latina. Una buena muestra de ello es la centralidad de este concepto en el Programa URB-AL III. La cohesión social y territorial se ha hecho relevante en los últimos años debido a varios factores fundamentales: • Primero, la pérdida de prestigio y de peso del Estado en la vida de los ciudadanos; que unido a un mayor individualismo social, centrado en el prototipo de 1 �ciudadano-consumidor, rompe los lazos sociales y de confianza necesaria entre los ciudadanos y las instituciones públicas. Estos procesos de distanciamiento y desconfianza se agravaron aun más en aquellos territorios en los que el grado de poder real de los gobiernos ya era limitado. Y la búsqueda de ‘soluciones privadas’ por parte de segmentos afectados de la población, a algunos de sus problemas más acuciantes, acabó agravando y diversificando los problemas colectivos. Esto sucedió de forma particular en países latinoamericanos; • Segundo, los procesos de globalización y regionalización pusieron en cuestión, cuando no en crisis, la correspondencia ‘natural y necesaria’ entre una nación soberana, un territorio y un gobierno como la base necesaria y suficiente para articular fórmulas de progreso y dar respuestas a problemas más complejos. Por lo tanto, se pone en entredicho la eficiencia de la estructura Estado-nación y se plantean como alternativa las grandes alianzas regionales; • Tercero, la toma de conciencia del impacto y los límites de la agenda política que incluye la noción de la cohesión social y la necesidad de hablar (más o menos directamente) de los miedos de la gente, así como a sus aspiraciones de acompañamiento, certeza, bienestar y felicidad; 2 �• Cuarto, un nuevo enfoque en las orientaciones públicas basado en la doble necesidad de ‘hablar desde otro lado’ y de gobernar de forma diferente. En efecto, se trata de adoptar orientaciones de la acción pública más inteligentes centradas en la generación de complicidades sociales voluntarias. Se trata sobretodo de ‘hacer mejor’ y de reestablecer políticamente el prestigio de las instituciones a través de su ‘mejor hacer’. Es desde este nuevo hacer que nace el concepto de cohesión, aplicado a lo social, territorial y económico, para lo que se requieren recursos, pero principalmente voluntad y liderazgo político. Un claro ejemplo lo tenemos en Europa, que a pesar de los obstáculos y las reticencias, tiene como foco central un concepto de cohesión global. Europa está construyendo su modelo social y económico, de forma distinta al liberalismo norteamericano, donde ha primado el mercado y la libertad individual sobre el Estado y la sociedad en su conjunto; o del de algunos países asiáticos, donde es predominante el estado sobre el mercado y la sociedad. En Europa se intenta conseguir un equilibrio entre la sociedad, el mercado y el estado, es decir, el estado interviene en el mercado para equilibrar las relaciones en beneficio de la sociedad. Este modelo se caracteriza por ser un modelo singular, desarrollado en Europa Occidental a partir de la Segunda 3 �Guerra Mundial. Se apoya sobre dos principios o valores: la igualdad y la solidaridad. Pero incluso cuando la voluntad de implementar este modelo a nivel regional está presente en el nuevo Tratado Constitucional Europeo, modelo en el que se repiten valores como la igualdad de género, la no discriminación, la protección del medio ambiente, la protección de los consumidores, la lucha contra la exclusión social, etc., es necesario hablar y reintroducir el concepto de cohesión social incluso en Europa, puesto que la brecha entre el de jure y el de facto parece resistirse a ser cerrada. Aunque no siempre sabiendo de lo que se habla, la cohesión se refiere a la inclusión global (social, territorial y económica) de individuos, territorios y agentes. De forma consciente a veces, e intuitiva otras, trabajé en esta dirección durante los años en los que fui Presidente de Catalunya y Alcalde de Barcelona, con la intención de lograr una mayor cohesión social, consecuencia en muchos casos de promover la cohesión territorial en el país. Por ejemplo, a través de la ley de Barrios, la apertura de la ciudad de Barcelona al mar, la consolidación del área metropolitana de Barcelona y otros. La ley de barrios respondía a la necesidad de evitar la degradación de las condiciones de vida en determinadas zonas actuando sobre los factores que se encuentran en el fenómeno de la segregación urbana. Se perseguía un objetivo de equidad, y de justicia social de manera que todos los 4 �ciudadanos con independencia de su lugar de residencia, pudieran tener acceso a los servicios básicos y a un entorno urbano de calidad. Ello tenía como objetivo final evitar la guetización y exclusión de determinados barrios y segregaciones urbanas. Asimismo, la creación de la Región Metropolitana de Barcelona permitió poner en relación de igualdad las ciudades periféricas de la conurbación de Barcelona y conseguir armonizar todo el entramado metropolitano a fin de promover el desarrollo en infraestructuras y equipamientos. En Barcelona y en otras ciudades, a través de la acción municipal, de asociaciones de vecinos y de la iniciativa privada, se consiguió que donde había degradación se fabricaran espacios públicos de calidad y que estos cambios propiciaran inversiones y mejoras definitorias de un nuevo modelo social y económico. A nivel simbólico, los Juegos Olímpicos de Barcelona también sirvieron para crear un sentimiento de pertenencia a la ciudad y la región. Los Juegos consiguieron cohesionar a todo el país con un objetivo común, con la increíble participación de 80.000 voluntarios y la participación de empresas y administraciones. Se consiguió un orgullo cívico, vinculado a un proyecto colectivo local con resonancias a nivel global. El énfasis en la noción de inclusión tiene la virtud de incluir tanto el buen hacer de los agentes sociales, políticos y económicos como la percepción de este hacer que se tiene desde la ciudadanía. 5 �Es obvio que se deben tomar en cuenta las singularidades de cada región y territorio, así como tener en cuenta que los retos a los que se enfrenta la UE no son los mismos que tiene que afrontar América Latina. Aquí, la desconfianza en la política es mayor, las desigualdades respecto a las minorías étnicas y las formas de precarización laboral están más exacerbadas, pero los objetivos son los mismos y la posibilidad de aprender conjuntamente en el proceso también. Posibles ejes de trabajo: • Estrategias públicas socialmente inclusivas; • Metodologías participativas que sean capaces de generar visiones compartidas de los problemas y de sus posibles soluciones; visiones y acciones capaces de crear sentido de pertenencia; • Gobernar ‘de cara al territorio’ buscando la generación de complicidades para poder avanzar en la construcción y consecución de agendas relevantes; • Adopción de fórmulas novedosas e inteligentes de liderazgo público de cara a la solución de problemas con repercusiones sociales; • Necesidad de adopción de una ‘cara amable’ respecto de la ciudadanía, sobre todo respecto de colectivos vulnerables. Europa es una realidad, con supra estructuras comunes ya definidas y algunas por definir (como un presidente, que 6 �esperemos se concrete pronto). Pero yo veo el futuro de Europa como un sistema de ciudades, con todos los niveles de estructuración necesarios, según la escala de los problemas, pero siempre teniendo a la ciudad como base, puesto que es la unidad de organización colectiva más próxima al ciudadano, y por tanto más capaz de resolver sus problemas. En América Latina se pueden adoptar soluciones que funcionan en Europa, pero se tendrán, necesariamente, que encontrar las soluciones propias adaptadas a las realidades de cada sitio. Y estas soluciones se tendrán, a la vez, que observar desde Europa. Aprender y colaborar siempre para conseguir las tan necesarias cohesiones social y territorial. Como todos los periodos interesantes, estos son tiempos difíciles. Lo son porque no tenemos conocimiento claro del mundo que viene. Sólo sabemos que el modelo de sociedad actual ha iniciado un cambio que se acentuará. Es por eso que considero importantes encuentros como este donde, responsables políticos y otros, que lo hemos sido, reflexionemos sobre el futuro. Estoy seguro que con iniciativas como la que inauguramos hoy aquí, lo conseguiremos. Les animo a perseverar. Pasqual Maragall i Mira 7 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Discurso inaugural de Pasqual Maragall en el Seminario de Lanzamiento del Programa URB-AL III Abstract A summary of the resource. L’expresident Pasqual Maragall, va realitzar la conferència inaugural del seminari de llançament del programa URB-AL III, que fins al 8 de maig es desenvolupa a la capital de Costa Rica, San José. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. San José, Costa Rica Language A language of the resource Castellà Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Discurs Subject The topic of the resource Urbanisme Amèrica Llatina Unió Europea Territoris Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2009-05-04 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/971/19841127d_00051.pdf adae16d29d0bfc46814a10f48d687156 PDF Text Text 27 de novembre de 1984 DISCURSO PRONUNCIADO ANTE EL REY EN LA VISITA DEL ALCALDE ACOMPAÑADO DEL CONSEJO RECTOR DE LOS JJ.00.-92 �\ t ^ I',",:I\I UT: f?',kt T: T O1 A Frel:idèrncia ti SEÑOR, LA CIUDAD DE BARCELONA, COMO UNA CAPITAL DE(ÉSPAÑAí A LA QUE ME HONRO EN REPRESENTAR COMO ALCALDE, HA TENIDO EN LA EPOCA CONTEMPORÁNEA TRES GRANDES INICIATIVAS: LA EXPOSICIÓN DEL 1888, LA EXPOSICIÓN DE LA 1929 Y CANDIDATURA COMO SEDE DE LOS JUEGOS 1 OLÍMPICOS DE 1992 QUE HOY OS VIENE A PRESENTAR ESTE CONSEJO RECTOR CONSTITUIDO CON LA FINALIDAD DE PROMOVER Y CONSEGUIR DICHO FIN. SI LAS DOS PRIMERAS REPRESENTARON UN HITO IMPORTANTE PARA BARCELONA Y PARA ESPAÑA ELLO FUE DEBIDO 1«r# f1. AL ESFUERZO DE TODOS SUS CIUDADANOS DE QUIENES NOS ANTECEDIERON EN LA ADMINISTRACION DE LA CIUDAD, PERO TAMBIEN AL ALTO PATROCINIO DE LA CORONA. EN AMBAS OCASIONES S.M. LA REINA REGENTE D á M á CRISTINA Y S.M. EL REY ALFONSO, NO SOLO ACUDIERON PERSONALMENTE A LA INAUGURACION SINO QUE DIERON TODO SU APOYO A AMBOS PROYECTOS Y LOS SIGUIE RON E IMPULSARON. HOY SEÑOR, ES A VOS A QUIEN CORRESPONDE SEGUIR ESA TRADICION DE ESFUERZOS CONJUNTOS ENTRE LA MONARQUTA Y BARCELONA. DESDE EL PRIMER DIA HEMOS CONTADO CON VUESTRO APOYO Y QUISIERA AGRADECEROS MUY EN PARTICU LAR LA PRESENTACION QUE OS DIGNASTEIS ESCRIBIR PARA EL LIBRO "BARCELONA'92". VUESTRA AYUDA NO SOLO ES IMPRESCINDIBLE PARA HACER AVANZAR ESTE PROYECTO SINO TAMBIEN EL NEXO QUE AGLUTINA TODOS LOS ESFUERZOS DE ESTE PROYECTO QUE POR EARCELONES ES CATALÁN, Y POR CATALÁN DE LAS ESPAÑAS, QUIENES EN VOS SEÑOR TIENEN SU MAS ALTA REPRESENTACION. �1.Tt T I.NT LA :cE I C,\ a ?tes;dèrri2 AUNAR ESFUERZOS Y NO DIVIDIR HAN SIDO LEMA Y DIVISA DE BARCELONA AL PLASMARSE ESTA IDEA DE CONSTITUIR EL CONSEJO RECTOR DE LA CANDIDATURA DE BARCELONA PARA LA ORGANIZACIÓN DE LOS JUEGOS OLIMPICOS DE 1992 QUISI MOS QUE ESTUVIESEN REPRESENTADAS TODAS LAS INSTITUCIONES DE BARCELONA. FORMAN PARTE DE EL LA GENERALITAT DE CATALUNYA, LA DELEGACION DEL GOBIERNO EN CATALUÑA, LA DIPUTACION DE BARCELONA, 1 LA CORPORACION METROPOLITANA DE BARCELONA, EL COMITE OLIMPICO ESPAÑOL Y EL PROPIO AYUNTAMIENTO PROMOTOR PRIMERO DE 'LA IDEA DE ORGANIZAR ESTOS JUEGOS. QUISIERA AQUI RECORDAR LAS PERSONAS DE MI ANTECESOR EN LA ALCALDIA, ACTUAL MINISTRO DEL GOBIERNO DE LA NACION, Y EL SECRETARIO DE ESTADO PARA EL DEPORTE. AMBOS CON SU TRABAJO Y DEDICACION HICIERON POSIBLE QUE AQUELLA IDEA PRIMERA SEA HOY UNA REALIDAD ORGANIZATIVA, UN INSTRUMENTO ÚTIL A TRAVÉS DE LA OFICINA PARA LA CANDIDATURA DE BARCELONA'92. SIN EL CONSEJO SABIO Y SINCERO DEL PRESIDENTE DEL ^w: C.O.I. SR. JUAN^ rSAMARANCH ESTAMOS SEGUROS QUE EN MAS DE UNA OCASION HUBIESEMSO EQUIVOCADO EL RUMBO EN LA SINGLADURA DE OBTENER LA NOMINACION DE NUESTRA CIUDAD. VOS SEÑOR LO SABEIS BIEN. PERMITIDNOS DEJAR CONSTANCIA DE ELLO. LA LABOR HASTA AHORA REALIZADA HA SIDO IMPORTANTE, PERO INICIAMOS LA RECTA FINAL Y POR ELLO HEMOS QUERIDO VISITAROS. LA CORONA, EL GOBIERNO, TODAS LAS INSTITUCIONES Y TODOS LOS CIUDADANOS HEMOS DE AUNAR NUESTROS ESFUERZOS Y VOS SOIS SEÑOR QUIEN CONSTITUCIONALMENTE A TODOS NOS REPRESENTAIS. SABED DE NUESTRO TRABAJO Y ESTAMOS SEGUROS DE PODER SEGUIR CONTANDO CON VUESTRA AYUDA. 111 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3877 Title A name given to the resource Discurso pronunciado ante el Rey en la visita del Alcalde acompañado del Consejo Rector de los JJOO'92 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Acció política Joan Carles I, rei d'Espanya, 1938- Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-11-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2747/19870119_MedallaOr_ComteBarcelona_BD.pdf 7fdf5170e2537243794ac44d3a65bd36 PDF Text Text DISCURSO PRONUNCIADO POR EL ALCALDE DE BARCELONA EN EL ACTO CELEBRADO EN EL SALON DE CIENTO CON MOTIVO DE LA IMPOSICION DE LA MEDALLA DE ORO DE LA CIUDAD AL CONDE DE BARC.ELONA. PRESIDIDO POR S.S.M.M. LOS REYES. MAJESTADES Es para esta ciudad un honor y un orgullo teneros hoy este Salón de Ciento para la concesión de la medalla de oro de ciudad, a quien tan honorablemente ha ostentado el tí tu lo Conde de Barcelona. Ello ha permitido esta felíz reunión y nombre de Barcelona quiero expresaros nuestra alegría. en la de en SEÑOR En este mismo Salón, durante mas de 600 años, hasta 1714 se reunió el ºConsell de Cent 11 , formado por "ciudadanos honradosº, corno se les llamaba, caballeros, mercaderes, artistas y menestrales , entre los cuales se elegía al "Conseller en Cap". La historia de nuestra Corporación, Señor, es en parte la historia del pacto entre la Realeza y los ciudadanos con el objeto del bién común. También hubo momentos de desacuerdo y no es malo recordar la historia para aprender justamente de ella. Desde este Salón partió la negativa orgullosa de los Consellers, a permitir la entonces habitual intervención real en el proceso que se llevaba a cabo para el nombramiento anual del primer Conseller, y ello fu~ la ~ausa de que, acep tadas las Cüos tituciones Catalanas por vuestro predecesor Felipe V, se declarase , no obstante, la guerra, gue finalizó al ser derrotado e l 11 Conseller en Cc:::.p" Rafael de Casanova y como .... 0nst:: .... ..u=:• ... ~.::l ;::;_¡_guióse la disolución del 11 Cons ell de Cent" que cubría el actual territorio metropolitano. La llegada del rey Carlos III, que tuvo a bien escoger nues tra ciudad como lugar de entrada en su nuevo reino, transformó la Ciudad en lugar de encuentro y reconciliación. Así lo atesti guan los grabados de la "Máscara Real" que adornan las paredes del Salón de este Ayuntamiento llamado de Carlos III y recuerda n los acontecimientos que en ella se desarrollaron a lo largo de tres semanas. �Una antigua aspirac ión de la ciudad, compartida por todo el Principado, como era la autorización del comercio con América, fué concedida por vuestro antepasado y permitió el inicio de una era de recuperación económica importante . También el Rey Alfonso XII quiso arr i bar a España a través de Barcelona, y la Reina Regente doña María Cristina, cuyo nombre ostenta el actual Salón de Plenos del Consistorio, inauguró la exposic1on de 1888 cuyo Centenario celebraremos el próximo año. Vuestro augusto padre Su Majestad Don Alfonso XIII inauguró la Expos i ción de 19 29, otro hito importante en la historia y el crecimiento de la Ciudad . Pero es con Su Majestad el rey Juan Carlos cuando la familia Real arriba a una Barcelona de nuevo ca pi tal orgullosa de una Cataluña autónoma. Valórese, pues,· como buen augurio de futuro, labrado con mérito por SU MAJESTAD EL REY y por vos mismo, Señor, que hoy el Consejo ciudadano, en el mismo Salón del "Consell de Cent", Os conf i era el máximo honor que la 'ciudad de Barcelona otorga, el q ue reserva a sus hij os más queri dos, a Salvador Espri u , a Josep Lluis Sert, a Joan .Miró, que ahora mi ::;mo si e s tuviera;; viv·o s, compartirían con nosotros, estoy seguro, la emoción de decirle a la Familia Real, en la persona de su más antiguo progenitor vivo, 11 Estais en vuestra casa", sinceramente, de veras, y añadiríamos, también con emoción y respeto: .,Habeis sabido ganar nuestro reconocimiento". Os agradecemos, Señor, el esfuerzo de comprensión y generosidad que el Concejal Cambó requirió aquí mismo de vuestro antepasado Alfonso XIII, de generosidad y de justicia para con una ciudad que ha da do mucho y puede dar mucho más t odavía en la línea de trocar afecto por afec to y respeto por res peto , en vez de desconfianza por recelo y victim1smo por ligereza en el t rato. Os pedimos, porque habeis demostrado saber hacerlo, el esfuerzo de comprensión de nuestra lengua, tan fácil y tan próxima, como símbolo y como arma pacífica de una diferenciación que es enriquecimiento y no barrera . El esfuerzo desde la noble lengua que , como dice el filósofo, surcó los mares pero no pudo vadea r el Cinca. �La nostra generació, Senyor, a la qual represento en dirigir- vos ara aquestes paraules, acull el sentiment d ' inquietud, i a la vegada d'atracció, que s ' ha anat desenvolupant en els nostres ciutadans al llarg de les décades en relació amb el projecte d 'Espanya, d 'una Es pan ya nova, democratica, plural , di versa i segura de l'atractiu de la seva diver sitat, no necessitada d'un especial emfasi en la seva unitat que ha de donar-se per suposada si es vol arrelar en profunditat, sense generar recels que serien legitims després de tants anys, tants, de for9ada unitat i diversitat negligida . Barcelona, Senyor, vol ser la capdavantera d 'aquesta nova Espanya en que Catalunya, de la que som capital, es trobaria a gust, respectada i respectuosa, més enlla de rivalitats esportives o creatives que no s'han de reprimir, que són la sal de la vida i que cal saber valorar en el seu just nivell. Avui en honorar la persona del Comte de Barcelona em permeto de recordar i agrair-li la dignitat amb la qual va portar el nom de la nostra ciutat. La prudencia en la seva actuació, el seu sacrifici personal, la moderació en els seus gests per tal de mantenir viu entre el poble i la Institució el nexe que ajudés alqu~ dia a la recuperació democrática d'Espanya. La defensa de la llibertat i la fidelitat a la propia historia, van ser conceptes que van presidir 1 •actuació del Comte de Barcelona . Són també conceptes que Barcelona i Catalunya coneixen bé, són part de la seva essencia com a poble i com a ciutat. Aquest mateix Sa ló de Cent i el Saló del Consolat del Mar ens recorden abastament la vocació marinera i 1 'esplendor d 'una historia valuosa per tot el món mediterrani. Aquesta vvcació d~obertura enfora, marítima, forma part també del vostre taranna , Senl)or, i ens complau recordar-ha en aquest Saló que es troba guarnit pels colors dels primers Comtes de Barcelona, que van ser els colors de tota la Corona d'Aragó i finalment, a través de l 'Armada, durant el regnat de Garles I I I van esdevenir, van arribar a ser els col.ors de tota Espanya. �MAJESTAD Barcelona, se alegra hoy de ejercer el agradecimiento desde el orgullo legítimo, la apertura desde la identidad, la esperanza en el futuro común desde el recuerdo de la desunión, la llamada a la confianza desde tantas desconfianzas pasadas. Todos estos sentimientos están resumidos en la petición que os hago, MAJESTAD: Que querais Vos imponer a vuestro padre, la Medalla de Oro de la Ciudad, cuyo nombre tan d ignamente ha llevado en tiempos de dificultad y en tiempos de esperanza. Muchas gracias. 19 de enero de 1987 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Discurso pronunciado por el Alcalde de Barcelona en el acto celebrado en el Salón de Ciento con motivo de la imposición de la medalla de oro de la ciudad al Conde de Barcelona. Presidido por SSMM los Reyes. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-01-19 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Medalla d'Or Barcelona Borbó i de Battenberg, Joan de, comte de Barcelona, 1913-1993 Monarquia Espanya Description An account of the resource Discurs de l'alcalde en l'acte d'imposició de la medalla d'or de la ciutat a Joan de Borbó. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent (Ajuntament de Barcelona) Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 799 Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/701/19930404_LV.pdf 93dcbf88c83e4a4b801641d295493565 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 04/04/1993 La Vanguardia, p.024, Opinión Don Juan y Barcelona PASQUAL MARAGALL Don Juan, conde de Barcelona durante cincuenta años, ha presidido un periodo único en la historia de las relaciones entre nuestra ciudad y la monarquía. Esa historia no siempre fue fácil, pero terminó contribuyendo a un hondo sentimiento de respeto. Con su acción y su silencio, don Juan ha permitido que, doscientos cincuenta años después de una de las derrotas más dolorosas de la ciudad, ésta haya reconstruido sus relaciones con la institución monárquica. Hoy, el Rey de España, tras cincuenta años de excepción, vuelve a ser conde de Barcelona. Y la ciudad deshecha de 1940 ha recobrado su vitalidad y la ha llevado a unos niveles prácticamente sin precedentes. Don Juan, del mismo modo que llevó el nombre de Barcelona con honor y dignidad, vivió expresa y directamente la recuperación del país y de Cataluña, y muy especialmente la de Barcelona. Las cartas que don Juan escribió desde Estoril a sus amigos de Barcelona vinieron a ser la prueba de un contacto que se ha mantenido hasta el mismo momento de su desaparición. El gran interés que mostró por la preparación de los Juegos Olímpicos fue uno de los puntos culminantes de su amor por Barcelona. Los barceloneses siempre han sabido reconocer, y ahora más que nunca, la fidelidad de don Juan a la ciudad y el testimonio de su pésame, reflejado estos días en libro de firmas dispuesto en el Saló de Cent, así lo pone de manifiesto. La ciudad entera se une a este recuerdo. Es por ello que el Ayuntamiento aprobará que el paseo Nacional de la Barcelonesa reciba el nombre de paseo Dom Joan, Comte de Barcelona. La presencia de don Juan en Barcelona, constante en estos años, le ha convertido en figura entrañable y honrada por todos. La relación entre la monarquía y Barcelona quedó simbolizada en don Juan, y su fundamental papel en la reinstauración de la democracia en España no hizo sino enlazar los deseos largamente expresados por la ciudad. Fue don Juan quien dio el relevo de la legitimidad monárquica a su hijo, el rey Juan Carlos, que personificó desde un principio la transición del país hacia la democracia y la autonomía. El compromiso del conde de Barcelona con el restablecimiento de las libertades fue permanente, y era este el espíritu que movió su comportamiento. En este momento, debemos coincidir en afirmar que la vida de don Juan ha acabado constituyendo un arco perfecto sobre el que nuestro futuro se apoyará con firmeza. Un futuro que tuvo uno de sus principales avales en el sacrificio personal del conde de Barcelona, contribución decisiva que nuestra ciudad no ha dudado ni dudará jamás en reconocer y agradecer. PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona 56 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1163 Title A name given to the resource Don Juan y Barcelona Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Borbó i de Battenberg, Joan de, comte de Barcelona, 1913-1993 Necrologies Monarquia Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-04-04 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4131/FMHP_01277.jpg e050f98d94a450163e9bdb08631bd92a Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-05/2006-11-09 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senegal Title A name given to the resource Dona senegalesa portant equipatge sobre el cap Subject The topic of the resource Relacions internacionals Senegalesos Cooperació intergovernamental Dones Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3954/FMHP_01096.jpg 70c61df2f60b7de034bf42e610187c0e Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-05/2006-11-09 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senegal Title A name given to the resource Dona senegalesa, primer pla Subject The topic of the resource Relacions internacionals Senegalesos Dones Cooperació intergovernamental Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3971/FMHP_01113.jpg 979679abc04053c165f67d11d583b589 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-05/2006-11-09 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senegal Title A name given to the resource Dones senegaleses Subject The topic of the resource Relacions internacionals Senegalesos Dones Cooperació intergovernamental Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3994/FMHP_01136.jpg 5228f8ec62a8c4cde6a785ac3965a261 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-05/2006-11-09 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senegal Title A name given to the resource Dones senegaleses Subject The topic of the resource Relacions internacionals Senegalesos Dones Cooperació intergovernamental Folklore Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies