94 10 5656 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1095/19870530d_00216.pdf 1be19930bf76be0f4dac073ecb143b0e PDF Text Text PLAQA EIVISSA molta gent que el oap i altres que no i només eIs coneixen al barrí. A veure qui em sap dir on és la Plaga de Can BobaooIa ? Aquest senyor d'aquí. Al Clot, si senyora. Peró al Clot sobre la Meridiana. I ara ja anem seguit. Oui sap d'aquí ou están eIs 139 �jardins de Sta.Rosalia ? Aquest está molt a prop, aquí a la Teixonera i el carrer , que ja estan oberts i la Plaga Nova és del Poble Sec. Que hay 36 barrios en Barcelona eh? Deu districtes i 36 barría i cada barí va tenint el seu parc, a vegades va tenint el seu petit jardí. 1 la Plaga Trilla, qui sap on és ? Al carrer Gran de Gracia. I l'Avinguda de l'Hospital Militar que s'ha enjardinat ? I la Meridiana ? la plaga Mossen Clapés que abans. era un desnivell, que és allá on s'agafa el pont del Dragó abano estava plena de cotxes aparcats sobre les voreres, i aquella mena de guals aquells rails que hi havia. Alld ho vam fer Lora vam posar-hi verd. En Germá Vidal que és el president de41 districte de Sant Andreu ha anat posant verd una mica per tot arreu a Sant Andreu i també al costat de la Meridiana. Mireu, ham anat esponjant la ciutat, i a més l'hem anat conectant, perque aquesta ciutat tan gran, que és una ciutat petita en el fons, molt densa estava mal conectada, i hí havia liaos que tot estant molt a prop es trigava molt per anrrivarhi. I així hem anat obrint el túnel de la Rovira que abans us ha dit en Batlle i ara estem obrínt el pont de Felip II í Bach de Roda, que está relativament a prop d'aquí, que casibé uneix Virrei Amat amb el mar. El día que s'obri aqueat pont, que será d'aquí a una mesas, posem sis mesos, des del vell mig del pont de Felip II -Bach de Roda, que tata hi pasarem un día o altra veuren a una banda Virreí Amat que es veu les vivendes .del Congrés d'aquí baix, de Virrei .Amat, l'altra banda, el mar. De manera que el barri de St.Andreu í el de St.Marti que abans 140 no �sabía ben bé on començava í en acabava, es tallen en aquell punt. I allá s'uneix la muntanya i el mar. I al mateix punt es veura millor el carrer Valencia, que travessará lligará amb la Ronda de Sant Martí, allá on abans hi havia les barraques de la Perona, que desde aquellas barraques es tirava tata la porquería que hí havia a la vía del tren. Doncs ara allá ( encara falta un tros) és una Hi ha un bon tros, que és la Ronda de St.Martí, que continua pel carrer Valenfcia. I el carrer Aragó, que si hi penseu, ara quan s'acaba mort en una mica d'aparcament a l'estació del clot, s'acaba allá, continuará. I aquell 4 que s'ha • de fer des del carrer Valencia per agafar el carrer Guipuscoa quan es va cap a Badalona, ja no s'haurá de fer, perque directament des del carrer Aragó agafarem el carrer Guipuscoa, atravessarem el Besós i entrarem a St.Adriá i a Badalona. Aquesta es la Barcelona concreta del futur, pero no la del futur del 92. No. Del futur de molt abans, del 91, que és el que ens interessa-ara, un any abans de tot aixó. No parlem de JJ.00, parlem d' un futur més inmediat. Per connexió, tant, e lliure, capacítat de bellugar-se i de i de conectar amb una altres barría i també qualítat quaitat, qué vol dir ? Qualitat vol dir que a la periferia de la ciutat ha d'haver un urbanisme tan bó com al Centre i ja sabem que això pot quedar en una frase demagógica, pero mireu, els esforços ni són, si mireu ara mateix la Vía Júlia, que ja la coneixen, ( és una avínguda que té dos problemes un , fa un pendent de dalt a baix des del Mercat fina a la Plaga Lluchmajor però també fa una pendent de cantó a cantó, el cantó de dalt í el de baix. De manera que el disseny d'aquesta rambla -( que jo com alcalde anava dient. sempre ala 141 �arquitectes ?V Quan s'acabará la Vía Júlia 7" í cm deieu " Poc a poc alcalde", i jo deja : "no, no ràpid, ràpid, que l'ha vull ben aviat ". I tenien raó els arquitectes, perque s'havía de ter un disseny en el qual les escales que baixen d'un cantó a l'altre havien de combinar dues pendents, la que hi ha al costat de la plaga i la que hi ha de cantó a cantó). I aixó s'ha aconsseguit ningú se'n adona. I ara tothom es passeja tranquilament per la Vía Júlia que es la rambla dele treballador, i té Una qualitat urbamistica, si senyor, í té uns monuments. Si senyor, té aquest monument del Sergi Vilar, aqui a la punta i aquell que hí ha allá a la punta, al final, que encar no está il.luminat perque la F.E.C.S.A. no ens dona llum, per cert; í la Rambla de la. Vía Júlia té una qualitat com la té la Plaga Pestanya, a sota i la tindrá la de Francesc Lairet, que hi ha al damunt. Perque no feu una divisíó - entre arquitectes bons i dolents, els mateixos que van fer les obres més importante també fan les obres del barrí. Aixà vol dir qualitat a 'cota els punts de la ciutat. I podriem seguir perque Barcelona durant aquests anys 'ha contribuít no només a minorar-se ella mateixaq sinó també .a millorar l'urbanisme de l'entorn. Perque a Barcelona hi vinen 1.700.000 habitans pera hí treballen 3 milions. Són tres mílions que van fine a Sant Cugat i Badalona- í St.Adriá fina a Mongat í Tiana, casi. I per l'altra banda al Prat de Lllobregat Castelldefels. I aqueste pobles i aquestes ciutats que durant els anys del franquisme van créixer, però malament, amb un urbanisme que és el pítjor d'Europa no es podían redreçar, no es poden 142 �redreçar i no es podrán redegar sí no és, per molt que és vulgui des del Govern si ele ajuntaments desde abaix que eón aquells que ho veuen cada día no poden colaborar i minorar la seva qualítat urbanística avui en día si aneu per aquests ajuntaments ho veureu : el pare de Can Solei de Badalona, el pare de la Torrerja de Viladecans, el pare,- de Torreroja que eón tres ajuntaments:St.Joan Despí, St. Just i St.Felíu, i el pare de can Planes de l'Hospitalet. 1 anirem seguint : el pont de Ferreríes de Montcada anirem seguint. I tot aíxó, com s'ha fet Tot allá s'ha fet perque els ajuntaments, per primera vegada en la seva hist'toria, s'han entes, perque abans hí havia un alcald4e a Barcelona que es deja, euposem, Parciales i un que es deia Antoja a Badalona, í un altre, Espanya i Montades a l'Hospitalet i un que deja Blas Nnúloz a Sta.Coloma i estaven tots barallats i a Madrid reien, dejen :" fantástic, que es barallin que així no faran res". "Doncs molt bé ara s'ha acabat aixe). I durant aquests anys hí ha hagut col.taboració amb Badalona í l'Hospitalet Sta.Coloma í Barcelona í Cornellá í tete els demés i es veu que hi ha algú que aixó no li ha agradat del tot. Peró jo ús dic que aquests ale que no ele hi agrada aixó perque diuen que es massa poder, jo els hi dic aíxó no es massa poder, aíxó es el poder de vencer la miseria, i aixà es el poder de poder-se ajuntar per fer urbanisme de qualítat í aíxó Barcelona ha ha fet í els barcelonins, malta d'ells no he saben. Resulta que cada familia de Barcelona ha contribuit5 amb els seus impostos municipals perque siguin possible. ás evident que també hi ha quartos que han vingut de dalt i que tots els ajuntaments ni han posat. Peró Barcelona de el que mes ha posat 143 avuí en día podem dir una cosa �de la qual jo em sento orgullós que és : "ha míllorat Barcelona, la Barcelona municipal, la Barcelona petita, la Barcelona ciutat,peró tambè ha començat a millorar l'área en que viuen ele treballadors que formen la mateixa comunitat urbana, la ciutat, gran i això ha sigut tambe grades ale barcelonins. Que consti, que quedi ciar. Aquestes millores que s'han produit jo voldria que quedesin de cara al futur amb una garantia que és, mireu, hi ha gent que diu . :"Barcelona está de moda, Barcelona está llangada, Barcelona tothom en parla Barcelona és magnífica), però escolteu, la seva história, a veure els més grans a l'any 29 ja va existir una exposició universal i a l'any 8 8 de31 segle pasat també va haver una i hem guanyat moites lligues en aquest país í en aquesta ciutat. Peró al día següent de la lliga, qué pasa ? Després de l'exposició, qué pasa ? Jo, el que voldría per tots plegats és que aquest moment d'euforia de la ciutat, que aquest moment d'entusiasme, de falera, -de llangament no és quedes aquí, que Barcelona obrís una estapa histórica i que pases a ser una ciutat europea, simplement una oiutat europea, potser cense tanta eufória cense tant entusiasme pero sí amb la qualitat de cada dilluns al matí, que no tots els dies eón diumenges. Perà que també els dilluns al mati les coses funcionen i si plou les coses funcionen, si hi ha crisi les coses funcionen i si el barri es obrer les coses funcionen i que hi hagi solucione i que la ciutat tingui una mica de resposta per tothom. Ja sé que cm direu que hi ha una crisis económica molt important, però la c crisis económica que ja hi és, nosaltres, des del Ajuntament, que hem 144 �fet í que hem de fer ? Nosaltres a l'any'85 a la meitat del • mandat ens van din :"resulta que l'at.ur no bixa, que continua, que la crisis dura molt més del que en havien dit, que'l'Àjuntament no té recursos contra l'atur, pero no ens podem quedar creuats de braços devant d'aquesta situació i per tant hem de fer alguna cosa i hem d'inagurar aquella n/-lía que es diu ' de promoció económica, de foment, que molta gent es posava amb nosaltres í deja, que fan aquests ara ? Per qué l'Ajuntament es posa a • fer foment i promoció económica i van crear una empresa que es diu INICIATIVES,S.A. aquesta empOresa municipal ha creat 12 empreses, una que fa la T.V.per cable, que l'any 92 ja estará funcionant. Una que fa la Torre de Comunicacions, una que fa uh hotal a Miramar, una altra que fa coses diferentes, una altra que fa mobiliari urbá, una. altra que s'ha posat al diari de Barcelona. En definitiva, qué fa INICIATIVES ?,a agafa ciutadans que tenen ideas i els hi diu " aneu endavant, que nosaltres us donem suport ". I l'Ajuntament, que quedi calar no s'hi vol quedar amb aquestes empreses. Només és el principí. Desprès es retiran les empreses tiri endavant. Ivam comprar, allá a la Gran Vía els hi van oferir uns terrenys al Parc tecnología del Valles que s'obrirá abans í a la vella fabrica hem obert una cosa que s'en diu "Barcelonsa Activa" que es un espai dintre de aquella fabrica per 70 petites empreses de manys de 10 treballadors perque es quedin 2 ó 3 anys. Un hotel d'empreses, es diu. Paguen un lleguen, tenen uns serveis, coménçan allá i al cap de dos o tres anys, qué tot va bé ? Endavant. Que no va bé ? Que, quedei ciar. Si no va bé pleguem. L'Ajuntament no se les quedará. Pero, si va bé.i a lo millor una part important d'elles anirá bè, 145 �suposem la meitat: 35 noves empresas de 8, 10 treballadors anírán, al mercat a crear empleo : Això ho ha fet i'Ajuntament i la veritat és que les estadistiques delo mes de gener, aquestes que diuen que Espanya pasa del 3 míliono de parats tambè ens diuen que a Barcelona hi ha 125.000 aturats, que fa quatre mesos que aquesta xifra no creix a la nostra cíutat i que això representa un 18. % d'atur i que aquest porcentarje, está per sota de la mitja dé Catalunya que és més del 20 %, í está per sota de la mítja d'Espanaya que és el 21 % i l'altres día l'alcalde de Colonia (Alemania), que va venir aquí u vaig preguntar quina era la tasa d'atur - de Colonia i que va dir que la tasa d'atur a Colonia, a Alemania, la famosa Alemania es del 15% no tota Alemania pero sí a Colonia que es una ciutat que també ha patit la reconversió industrial, 15%. 1 tinguem en compte que el nostre 18 % tambè que tambè conta una part de gent que tambè forma part de l'atur i que alguna cosa es -pot fer encara en el treball submergit. Diguem-ho ciar. De manera que si comparem amb Colonia, si comparem amb • Bélgica i amb moltes cutats animem-nos porque tampoc la nostra situació está més endenerida que la d'elles i l'Ajuntament amb això que ja hem fet, hi hem col.laborat una miqueta també paró hi hem col.laborat. L'Ajuntament de Barcelona, la ciutat de Barcelona es nega a admetre que desde la ciutat no es pugui fer res. Que això és només un tema nacional, de l'Estat espanyol í de 1'Autonomia.No, tambè es un tema de loa cíutat, modestament, pero és un tema de la ciutat. Han promocionat la cíutat, l'hem passejat per arreu del món. No perque si, no només per guanyar 146 �els Jocs, sino també perque sabiem que'sí els nostres empresaris no poden invertir prou per crear els llocsa de treball de necesitat, dones que en vinguin de Lora per crear els lioCs de d'empleo que volem pel nostre jovent. Queda oler això 7 Després ene dirán alerta amb les multinacionals, alerta amb la ínversió extranjera. 1 jo us díc res d'alerta. Nosaltres volem empresaris que inverteixin 1 si aquí n'hí ha que ínverteíxin per la plena ocupació de tothom, d'accord, si no n'hi ha els anirem a buscar Lora. Això els hi dic jo als empresaris de la Villa Olímpica, per exemple, que em diuen Volem que els constructors de Barcelona facon La Vila Olimpíca, volem ser nosaltres" í jo els dic:"magnífic sereu vosaltres però us haureu de barellar amb els de Lora perque si.els de Lora crean més empleo, ho fan més barat i més depressa, serán de Lora, que quedi ciar.". Aquí volem ocupació, llocs de treball í no proteccionisme per ningú. Amb els empresaris jo ja estío d'accord í ene entenem. Amb els empresaris, un per un, que venen a treballar a la olutat. Ara bé no hi ha proteocionisme. Han de demostrar que son capaços de crear empleo i no9slatres des del Ajuntament els hem d'obligar tot el que poguem, que es limitat, pero tot el que poguem. De manera que, escolteu, la ciutat s'ha rellançat, c'ha despemjat, ha creat més calítat, més confiança en si mateixa en els ciutadans, però, ara us haig de demanar una cosa; els duros que s'han gastat a fer paros, í a fer vies i a fer equipanents í a fer qualitat, eren bastante, eren suficiente. El que no hi haurà diners és per mantenir-lo i seguí creant tants paros com hem creat fine ara . Aixó de llei de vida. En tenim cent, ham dedicat 80 a lo millar per crear coses noves i 20 ea mantenir, 147 �peró aquestes 80 de novea s'han de mantenir també l'any que vé,oí ? De manera que no necessítarem 20, sine 30 o 40. I si en volem 80 cada any de noves, 'resultará que no en tenim prou. De manera que, quina solució té aixà ? Aixó té una solució que és que els ciutadans col.laborin directament en el mante4niment. És la única solució. En la neteja, en la qualitat urbanística, e4n els parves, en tots el temes, que els ciutadans es senten orgullosos de la ciutat ? Magnific, pero que actuín ern consécuencia. I dsi hi ha nou equipament que el anidin í si hí ha un gamberret que no el cuida que l'escridassin í el reyen i que no em diguin :" home, si es que s'encaren en contra " com han. dit algunes vegades algunes dones. Peró si hi ha tres o quatre ciutadans no s'encareran segons quina cara posin. Perque jo la gent que veig aquí amb 3 o 4 n'hi ha prou per escridassar a uns quants gamberrets. Si o no ,.. ? I aquests que van amb els gossets exactame4nt igual. Tres ciutadans que 11(5 volguín i aquell senyor o aquella senyora del gosset surten corre3ntperque a molts pafsos europeos, del Nord d'Europp. que tant ens agrada comparar agafar-los com a model, en aquests països la gent cuida del seu carrer. I quan hí ha algú que tira un paper lí diuen :flescolti ha caigut aquest paper i allá hí ha una papereta". I quan hí ha una senyora que ha d'atravessar el carreer, 1 hí ha un urbano en lloc de tenirli por l'agafeu pel bracet í 11 dieu "acompayim" perque sabeu que l'urbano és un serbvídor públic, és un servidor del poble. Ho enteneu, aix6 ? Dones això és el que hem entendre en aqui. Aquesta ciutat no només es . salvará, no només s'il.lusionará sinó que será una gran ciutat europea, 148 �modestament, si els ciutadans ho voleu. 1 jo us dic que ens queden quatre anys per seguir en aquesta linia. Estem molt il.lusinats però hi ha una cosa amb la. que tinc un dubte que m'agradaría treure de sobre durant aquesta campanya. Avull saber, que els ciutadans de Barcelona agafaran aquesta ciutat la farán seva, la cuidarán com si Los cosa seva. Si o no ? Doncs moltes grácies. Barcelona,30 de maig de 1987 149 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4001 Title A name given to the resource Discurs electoral a la Plaça Eivissa, Horta Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Plaça Eivissa, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Eleccions Campanyes Autonomia Gestió pública Acció política Barcelona Horta i Guinardó Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-05-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1096/19870530d_00217.pdf 66826557814709d25fefa36e49110265 PDF Text Text ZONA FRANCA Bona nít. Bueno, vamos a ir terminando porque se ha hecho tarde. Aquí habeís tenido un muestrario de lo que es un barrio, un. barrio socialista. Aquí ha venido el Presidente de la Asociación y ha hablado. Luego ha venido el Presidente 1 50 del �Districto, que está •más aqllá, el distrito "SANTS-MONTJUIC" que tiene lsa ZONA FRANCA y todos los demás barrios. Luego ha venido • el teniente alcalde, que es el que lleva las obras y ha explicado Lo que hace y luego al final, va y viene el alcalde. O sea que aquí ha venido todo el equipo y ya veis lo que es ' un barrio socialista. Yo lo único que quiero, lo único que me falta aquí es ver un poquito más de militante socialista entre tanta gente que se nota. es socialista y no milita. ¿ Qué pasa aquí ? ¿ Cómo es eso ? Vamos a ver : ¿ Cuántos militantes hay . ? que levante el' brazo ( los niZos: yo, yo...) No, no, militantes militantes. Alamillo ¿ cuántos son ? 150,¿no?, más o menos. ( más, más...). Más, más, más. A ver, enseriad el carnet. A ver cuantos carnets hay aquí. Mira uno, nada, nada pergatinas. Un carnet por allá de la U.G.T., otro por allí que no tiene el carnet, dos, tres. cuatro por allí. No, no muy poquitos. Si dos por allá pero no los veo. No el DNI no vale. A mi me gustaría que este barrio Socialista además de tener un alcalde socialista, un presidente de distrito socialista y un presidente de4 asociación de vecinos socialista, tuviera má smilitantes socialistas, y . "militantes ", de los dos..Y eso que os digo tiene que ver un poco con lo que se ha dicho hasta ahora y con lo que tiene que ser nuestro futuro. Porque yo creo que a partir de ahora el crecimiento, la mejora y el progreso de este barrio se ha de medir por la ocnciencia de sus ciudadanos, por la capacidad q ue tengan de impulsar desde abajo, no ya aquellas viejas conquistas que muchas se consiguieron aquellas viviendas, 151 aquellos colectores, �aquellas soluciones mínimas que hacían falta ), sino ya apuntar un poquitín más arriba. Ir a por la biblioteca, ir a qpor ].as cosas que faltan, ir completar los centros cívicos que hay aquí..t y digo los centros cívicos porque siempre me dicen que hay uno y hay más de uno , ir a completar que tengan equipamentos que tengan que tener y .que las escuelas del barrio estuve en que el otro día que estaban los de la SEAT y los de la FORD y todos corriendo ahí), que ésas escuelas tengan la calidad que. tienen que tener y calidad quiere decir que t4erígan ese programa de deportes bascular. Es muy importante. Para los chicos es muy importante. Yo cuando era chico, no teníamos la posibilidad de hacer deporte como ahora se empieza a tener. Y eso es enormemente importante porque ellos saben, saben lo que es compartir, saben lo que es perder y tener que conformarse. Y eso es muy importante. Saben lo que es ganar y no tener que dejar que le suban a uno los humos a la cabeza. Y eso es muy importante, porque eso educa verdad ? =. Eso es una cosa, pero luego falta que las escuelas tengan música y a mi me gustaría que en Barqueno volviera a haber conciertos de ópera y hubiera más música aqhí, porque yo estoy seguro, que si, que si, estoy seguro de que los chicos que realmente triunfan luego,"ha salido este chico que es un gran pianista". o "ha ha salido éste que es un gran violinista".¿ Y por qué salen ? No salen porque se les haya pasado por la cabeza, salen por en ese mismo barrio y en esa misma tarde, aquí, en Estrellas Altas, o en Can Sabaté, seguro que de todos los cahvalkes que hay, hay uno o dos o tres que pueden ser grandes músicos. Y lo único que pasa es que si nadie les trae la música a casa, cerca de casa no lo van a ser y 152 �tenemos que conseguir estas mejoras también. La música es la escuela. Y vamos a avanzar poquito a poco porque ya sabéis que hay muchas madres o padres que se creen que si el niño no va al conservatorio, aquéllo no va en serio y esto no es verdad. Porque el conservatorio está ya lleno, no se cabe. Se llama Consevatorio Superior de Música. Y están, los críos también, los de primer grado, hay una mezcla de pequeños y mayores que no puede ser y la- música hay que llevarla a las escuelas en el barrio y hay que empezar ahí. Y todas las escuelas tienen que tener iniciación musical. Y ver ahí, realmente, cu8áles son los años que despuntan y no esperar, no esperar, a que los padres digan : " este niño creo que quiere ser pianista ", que esto es muchas veces, a mi me vienen las mades con el crío y me dicen 1" el niño te quiere salufdar, alcalde" y el pobre niño esta sustadísimo y no sabe ni lo que quiere. Y es la madre que quiere que el niño salude, ¿verdad? y que lo dice con toda sinceridad y dice :" el niño te quiere decir, hola ".- Y el niño está "cenao", a lo mejor no sabe ni quién es el alcalde, porque tiene dos años y no lo sabe. Y lo mismo con la música la madre dice :"este niño quiere ser pianista y lo lleva al Conservatorio, y se esfuerza, y se mata y coge el metro, y se pasa horas detrás para que el niño pueda ser pianista y cuando ha hecho cuatro años, resulta que, a lo mejor, no da la talla. ¿ Por qué ?, mirad: hay que poner la música cerca de los niños para que ellos mismos se expresen y se vea quién vale y quién no vale y que el padre no tenga que decir tanto por el crío.. Claro, que lo bueno tiene que ser que en la escuela haya 153 �deporte y se vea si un chico será buen deportista. No si su padre lo dice, que es muy importante pero no suficiente. Tiene que verse que el niño corre bien. Y el otro día si yo (en rallas que se hicieron, las escuelas de ahi) unas niñas que hacían 60 o 50 m.vallas y' que saltaban y se las veía a aquellas niñas, había algunas, que a lo mejor era el quinto o sexto dia que corrían, y ya se veía que iban a ser algo en 110 vallas cuando sean .mayores o en 100 vallas porque se les veía el gesto ¿verdad? No es que el• padre tenga que decir : "esta. niña, será una gran vallista".No, no tiene que hacérselas correr a todas y aquella que no vale para las vallas hay que dejarla que se exprese en otros deportes, en otras variantes porque finalmente todo el mundo-tiene, y esa es una ley de vida, todo el mundo tiene dentro,todo el mundo, cada persona tiene dentro una posibilidad de ser muy importante en algo pero hay que encontrarla y hay que ayudarla a encontrarla. O sea que en la escuela vamos a tener música también y deporte también y ordenadores también, que hay que tenerlos. Ordenadores también, también. Pero no ordenadores sólo para jugar. Porque para jugar con ordenadores, se puede jugar con un lápiz y un papel y es lo mismo. Se puede jugar a barcos con el ordenador o a barcos con lápiz y papel y es lo mismo y más barato con lápiz y papel. Ordenadores para que la escuela sea más divertida y para que los maestros puedan enseñar con apoyo del ordenador. Y puedan enseñar otras asignaturas con el ordenador. Y todas esas cosas os las digo porque a partir de ahora vamos a tener que proponer los objetivos que van por ahí. Objetivos de calidad, objetivos de mejora, que van a ser posibles, sólo, si desde abajo se exigen y se consiguen y no va a ser tan fácil como 154 �antes, no va a ser tan. sencillo, no va a ser tan sencillo, porque antes era muy difícil pero era simple. Había que decidir qué se quería, que hacia falta y luchar denodadamente por aquello con una pancarta que lo dijera y aguantar y aquello al final se tenia que conseguir. Y ahora hay que romperse un poco la cabeza y buscar la calidad y mirar que escuelas tangan vcalidad y no dejar que el barrio, ahora que ya tiene un poquitín de todo, no dejar que en el barrio haya palmo que no esté bien. I persiguiendo la miseria, la suciedad, la incuria. Ir la. arrinconando, persiguiéndola entre todos. Aquí teneis un ejemplo de esto tan bonito que vosoytros manteneis y que ha sido el primer interior de manzana de Barcelona Antes que los del Ensanche, antes que la Torre de les Aguas. Antes de la Torre de las Aaguas fué lo que se llama Estrellas Altas y ahora lo llamaís Can Sabaté. En aquet paí tot té dos noms. Cinco Rosas de Sant Bol se llama . Campe Blanc, ahora Camps alanos. Y ahora Estrellas Altas se llama Can Sabaté. I a mí em sembla molt bé, però tambe cm sembla que es digui la Zona Franca. Bueno, això ja ho veurem perque están barellats el president del districte que diu que no i el president de • l'Assosiació que diu que si. Ja veurem com acabará: Nen! No toquis! (rises). Els hi he dit que no toquessin i aquest, que va del Barga, es pensa que perque va del Barga ja pot fer quansevol cosa. Chaval, que los del Barga tendrían que pencar más y ganar más paridos (aplausos). Sí nos dejarán el Barga a los socilistas, ai>ò aniria diferent. L'altre dia vaig veure sports de T.W.que surt un pintor que es diu Mariscal que es pintor i dissenyador, és el que ha 155 �dissenyat aquellas bolsas de compra en tiendas de3 estas de moda y tal y este tiene mucha grapa y mucha gracia para hacer dibujo. Y este saca, el sport dice, diu : Escolta Maragail quadros a casa, tino una que estan esperant per aixó del museus municipals, vale ? I després, diu :" si surt el Cullell ens farem tots periquitos", vale ?. Bueno aixà del fútbol ho deixarem correr perque no té res a veure amb la politica i a mi quan els politics parlen tant dee fútbol penso :" Ai, .Ai, Ai, Ai, Ai". De manera que deixem-ho córrer. Tu, nano, a veure s18 ficas molts gols,eh? erl Barça va míllorant. Jo els volia din, que aquest barrí, per millorar, s'ha de plantejar objetius nous. sempre també, minería, casa baratas, el col.lector ( que encara no está acabat, eh?, encara no está acabat ), 1 tot el que estem fent aquí: les vivendes, Can Clos, tot. I el paro del Migdia. Però hi ha també objetius qualitatius. Objextius de l'éscola. Deis serveís socials, de la sanitat, de que realment aixO es converteixi, ademes d'una ciutat maca i un barrí maco, en un barri que funcioni bé. Que no s'haguin de fer tantes cues. Que no hi hagi racons de brutísia, torno a dir : que no hi hagin parets brutes."Apreteu" a la gent . pesque millori, ells també, les seves cases. Que millorin, ells tambè, les seves tendes, , les voreres, les acerees, que les netejin, que planin flors ella també. Hem d'anar per aquí. Hem de 156 �anar millorant. No esperar a que ens ho donguin tot. Hem de començar a fer desde baix. I és. per aixà que jo us deja que en aquest barrí jo voldría que hi haghessin mes zocialistes, no 300 i 400 i 500 que hí són Perque aquí ja sou.300 persones o 400 o 5oo i estic segur que serien contats (más, más, Maragall ) pero serien contats els que no estarien d'accord amb la política deis socialistes. Però si la voleu "apoia!' us hem de fer del Partit Socialista. I li hem de preguntar al Emilio Herrera com es fa,• això. Que jo os firmaré el carnet. Yo os firmaré la instancia. Pero teneis que apuntaros ren un partido. Perque, mireu. Hay. épocas en la historia de una ciudad y en la historia de los barrios en que todo parece que va a mejorar y que todo va bien, pero luego vendrán épocas difíciles. Vendrán momentos malos, yo os lo digo. Y pueden no tardar mucho. Las cosas, a veces, cambian, desgraciadament. Y políticamente, pues, pueden venir otros momentos, ¿ verdad ? y habrá que resistir , y resistir se hace ya sobre la base, no de tener a un presidente y a otro presidente y a otro alcalde sino de tener una convicción profunda, socialista, en el fondo del corazón y en la actitud de cada dia y para ese dia, que llegará- algún día, hay que militar en el Partido Socialista. Y es entonces cuando se pueden compartir las aglegrías, como la que tendremos el 10 de Junio, a fonso L-comprendeis ?. Es entonces cuando se pueden compartir. Cuando se ha estado dispuesto a compartir los momentos malos, que aquí hay muchos compaleros que han "pasao n muchos momentos malos en la historia de este barrio y de esta ciudad y de este país. Y son éstos los que más se van a alegrar el día 10, porque sabrán 157 �lo mucho que ha costado llear hasta ese momento. Y a mí me gustaría que ésa alegría tan profunda, tan honesta, la pudieran compartir todos y para que la pudierais compartir todos tendríais que compartir también la convicción, que os hará reisitir cuando las cosas no vayan tan bien y que os hará más felices cuando vayan bien, como van a ir bien el día 10. Yo quiero que sepáis que el estilo que nosotros empleamos en esta campana es un estilo de tolerancia, de diálogo, de escuchar, de ser respectuosos con las demás opciones políticas. Ya no porque si, sino porque este es el estilo de esta ciudad y de este país. Porque Barcelona es dialogante siempre lo ha sido. Y tolerante siempre lo ha sido. Y por eso ha sido posible que miles y miles de ciudadanos de toda Cataluna, de toda Espana, vinieran aqui y consideraran esta ciudad suya, como Basilio. Y muchos más. Porque es una ciudad abierta. Porque, a pesar de lo que dicen algunos, es una ciudad que no se cierra, que se abre, que abre los brazos a los que vienen porque saben que su vida y su. crecimiento dependen de esos brazos que vienen. Y nosotros cuando oímos algunas cosas que se dicen, que dicen personas que se van a quedar sin dientes, de tantas mentiras como dicen, nosotros no nos alteramos y dejamos que vayan diciendo y dejamos para otro dia la contestación. Porque hay un truco del mentiroso que es decir quince mentiras seguidas y como las quince no se pueden responder, sino sólo dos, ahí quedan trece sin contestar. El truco del almendruco. Pues muy bien. Vamos aq ir contestando las mentiras del mentiroso, una por una. No hoy que es tarde y estamos todos muy cansados. Será para malana. Hoy sólo os diré una : dicen que no cerramos bares, dicen que • no cerramos bares. Y 158 �e4stos que lo dicen tienen una fichita que les dí yo ayer, (que no sé si se vió bien en la tele ) porque cortó y la voz en aquel momento no se oía. Aquellas cosas que pasan, a veces en la tele ). Pero la fichita se la dí y en la fichita decía :"Bares cerrados por la Guardia Urbana, por el Ayuntamiento, quince cada mes. Bares cerrados por el Gobierno Civil, por temas no ya de Guardia Urbana, de Ordenanza municipal, que nosotros sólo cerramos por ordenanza municipal, sanidad o limpieza urbanística,. eso es lo único que podemos cerrar, no por. otra cosa, no por crímenes, no por contenido, no por drogas, no por nada. Nosotros no podemos, pofdemos denunciar, pero no podemos cerrar. Quien cierra ahí es el Gobierno Civil, (dos a la semana).El promedio de las últimas. De muchas semanas. Dos a la semana.Y el Ayuntamiento cierra quince cada mes. Pero a mí, cuando me lo dice según quién y según como no contesto. Porque sé que detrás de esta mentira me van a decir otra y la voy a tener que contestar y detrás de la otra, una tercera y una cuarta y una quinta y no quiero contestar y yo necesito tirempo para dirigirme al pueblo a través del medio más potente que es la T.V. y decirle :"dejaros de cuentos. Ilusionaros con el futuro. Vosotros sabeis que Barcelona tiene problemas, pero tiene proyectos y tiene ilusiones y tiene ya realidades. Y como lo sabeis, sabeis que hay cosas que no están resueltas porque la gente que está resolviendo otras va a. resolver esas también. Y que esa gente que está entregada a hacerlo no se va a parar nunca para conseguir que todos esos problemas se resuelvan todos. De modo que vamos a aprovechar nosotros campa rl a al tiempo para explicar la Barcelona que 159 �queremos, la Barcelona d4e la calidad. Las escuelas de Barcelona tal y como las queremos por dentro. Con la ilusión que nos hace • que los niños vwayan más allá y tengan algo más que simplemente una, escuela. Que ahora se puede plantear, que hay unos ninos, que la ciudad no crece, que en las escuelas ya no hay tanta col que ya no hay tanta cola. Que se producen algunas vacantes. Que los maestros van a tener un poco de respiro, a lo mejor. Pues ahí vamos a meter calidad. Y no dejaremos de explicar esas cosas por muchas mentiras que nos digan que quieran que contestemos. Ya lads iremos contestando, que para eso siempre hay tiempo. Lo importante es ilusionar a la gente,porque la gente en esta ciudad está ilusionada. Y yo lo que quiero es que esta ilusión no se acabe en un ano, o enh dos, o en tres. O en los cinco que hay de aquí al 92. Que no vuelva a pasar en esta ciudad un poco como pasó en el 29 ( y en Sevilla también ), que la euforia duró un ano, o dos, o tres y luego se terminó. Y luego vino la tristeza. Y luego vino el no tener más ideas. Hay que aprovechar para lanzar esta ciudad más allá del 92. Y más allá de un ano y de dos anos y de tres anos. Hay que conseguir una calidad para el pueblo, no para aquellos que ya la tienen ( que también), que muy bien que la tengan, pero para el pueblo también y para eso se requiere una gestión socialista. Para eso se requiere... Barcelona, 30 de maig de 1987 160 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4002 Title A name given to the resource Discurs electoral a la Zona Franca Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Zona Franca Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Socialisme Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Eleccions Joventut Educació Acció política Benestar Social Model social Zona Franca Campanyes Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-05-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1097/19870531d_00220.pdf 66c624362c9b7f0de2714346d0464e6e PDF Text Text DISCURS DE PASQUAL MARAGALL PARC DE LA PEGASO Diumenge, 31 de maig 1987, 38 �Jo cm pensava que en aquest paro s'hi cabía i ara veig que no s'hi cap. Ja se sent per allá dalt? (Sí!) La megafonia ha millorat. A les Ultimes eleccions no se sentía més enllà de la desena ratlla. Aquells d'allá no sentien res. Bones tardes a tothom. Escolteu Sant Andreu, i no és per fer una poesia. Escolteu Sant Andreu, que esteu en una fábrica i ara és un paro. Escolteu que aixà és el destí d'aquesta ciutat, de Barcelona, ara els hi deia ala iaios de la Palmera de la Meridiana 315, dei Navarro i els seus amics, Barcelona ens la vam trobar atapeSda, densa, compacte, congestionada, contaminada, és la ciutat més densa d'Europa amb dos milions d'habitants, quasí, un milió setcents mil per 90 Km quadrats, (i si li traíem . el Tibidabo, ja només ens en queden 60). Som 18.000 habitants per kilometre quadrat. Hi ha barris de Barcelona com ara el Carmel, com ara Sant Andreu, com ara el Casc Antic i Gracia i com ara sí seguissíu per l'Area Metropolitana, l'Hospitalet, Singuerlin, el fondo de Santa Coloma í a Badalona, Pomar i Llefià, que són, els barris més lletjos d'Europa, els barría d'aquesta ciutat que tots estimem, perà que tenen a sobre i al damunt molts anys d'història i molts habitants sobre el seu territori estimat. Mireu, aquí s'havia de fer una cosa, primera de totes, una cosa abans que res ,que era tornar a respirar, comunicar els barría els uns amb els altres, 39 �fer-hi vies que permetessin que un no estigués tancat al seu barrí sino que pogués arribar a . l'altra punta de la ciutat estimada i, també, fins al mar, i obrint-se al mar i obrint-se ala paros i a cada barri mirar a quina- llocs hí havia encara antigues fabriques, antiguos estaciona de la Renfe com al Clot, el que ara és el Parc del Clot, antigues fabriques com la CATEX del Poblenou, que ara será un gran equipament esportiu i antiguos fabriques com el Vapor Nou, l'Espanya Industrial d'Hostafrancs que avuí és un dele Parca més bonics de Catalunya, antics escorxadors com el Parc de Joan Miró, antigues fabriques com la Pegaso, com l'ENASA, com la vella fábrica de l'Hispano Suïssa, aquesta fábrica com la SEDETA, que está aqui al costat que tants i tants de treballadors d'obrers van fer casa seva, perqué aqui hi van fabricar aquesta cultura que da la de Barcelona, la dels obrera, la dels treballadors com vosaltres que s'ha fet a les fabriques, a les textils i a les metalurgiques, la gent parlant ha anat creant un estil, un accent, una colla de llegendes, una manera de fer, una colla d'opimnions, una manera d'opinar,• aix6 que ha sigut el caliu de Barcelona s'ha de mantenir, he hem de conservar, í he hem de traalladar tot í que, tot, i que les vellos fabriques ja no hí sÓn, tot i que les y enes fabriques han marxat perqué han anat a d'altres indrets on la competéncia obliga a fer unes altres fabriques i unes altres produccions i unes altres maneres de viure. I jo us dic., sincerament, rotundament, Barcelona és, sobretot, la seva classe treballadora, Barcelona és, basicament els seus obrera i els seus treballadors, les aoves antiguos fabriques i els nets d'aquella treballadors que avuí 40 �estan aquí utilitzant la vella fábrica, no per treballar sinó per passejar. Això és Barcelona i és també una altre cosa: Barcelona és la seva classe treballadora•i són les seves classes mitjes , emprenedores, no ho oblideu mai això. Ningú podrá governar Barcelona, ningú que no entenguí això. Veiem els elements de Barcelona : Un, els treballadors, les classes mitjes creatives emprenedores. Ho veieu això? i aquesta és la base social d'aquesta ciutat, aquesta da la pedra picada, sobre la qual hem de construir aquesta altra base del nostre futur i aquella que venen de l'altra banda, que venen de dalt, que venen de l'altre cantó, que venen de l'alta burgesia, que venen de l'altre cantó, • de dalt, del ban deis diners, que són molt respectables i jo els respecto i poden anar junta, una són nacionalistes d'aquí i els altres són nacionalistes d'allá, una són espanyolistes els altres nacionalistes d'aquí, peró diuen el mateix i tenen la mateixa pinta ademes. Aquests, doncs, tenen dret a dir el que sigui, í la democràcia és aíxó. La democracia és que el poble deixi, no només ala partits deis treballadors, dels grupa d'esquerra, deíxi parlar, sino també a les dretes, les classes mes ben estants, que parlin tamé, que diguin les seves solucionsLa democràcia és això. Hi ha una cosa que aquesta gent no l'entendrà mal i és que la base, la sa y a, alió fonamental de Barcelona és la seva classe treballadora i són les classes mitjes emprenedores. I mireu, a la história d'aquesta ciutat hi ha hagut moments que aquestes dues classes, mitja 1 treballadora, no s'han entes; estic pensant els anys vint, per exemple, amb la dictadura del Primo i el terrorisme blanc que hi havia, i també l'anarco-sindicalisme. Hi havia aquesta divisió: els treballadors 41 �que feien la seva facció, lluitant contra el capital, contra la patronal, i també hi havien sectors de la classe mitja que estaven a la banda, justament de la dreta. Va venir la guerra va passar el mateix, perque la guerra, (ja es pot dir ben clar, s'ha de dir ben clarament) va ser, sobretot, una divisió entre germans. Hi va haver molts sectors de la classe treballadorsa sobretot de les classes mitjes, que es van dividir i hi havia un a un cantó i l'altre a l'altra. Tots tenim algun parent, tots • tenim algun familiar, tots tenim algun amic que ene ho pot certificar. I en canvi hi ha hagut moments en la história d'aquesta ciutat, quan els treballadors juntament amb les classes mitjes s'han aliat, s'han donat de la má, i han dit "anem a construir Barcelona, anem a construir una Catalunya autónoma que vagi endavant amb llibertat, amb democracia í amb progrés". No us deixeu enfrontar les classes mitjes amb els treballadors! Que teníu, en el fons, els mateixos objectius. Qué volem des de l'esquerra avuí en día? Volem unes classes mitjes que crein empreses. Si senyor! I que es guanyin honestament la vida, perqué d'aquesta manera hi haurà "empleos" i els llocs de treball que necessitem pels fills de la classe treballadora d'avui. Aquesta és la solució i no cap altre. No feu cas deis polítics de la dreta que diuen :" Jo aixó ho solucionaría així o aixá", ni l'atur ni cap altre cosa. Mireu, avui dia (afortunadament) estem a l'albada d'una etapa gloriosa de la história d'aquesta ciutat í el que volem quan diem futur, qué és?. Volem que aquesta albada no duri 24 42 �hores, ni 24 dies, ni 24 mesos, com va pasear l'any 29 d'aquest segle o al 88 del segle passat. El 88 va ser més potent, però el 29 és van construir edificis que van durar ben poc, van durar 5 anys només i avui els estem refent (han durat fine ara però cauen). Els hem de tornar a fer. Estem a l'albada, al principi d'un perióde que pot ser el més gran de la história d'aquesta ciutat, en la que treballadors i les classes mitjes junte . decidim, no només tenir un moment de glòria, no només de guanyar un any, no només de fer una gran festa (que es aix6 el que ens agrada tant o de guanyar una lliga un any). No. De passar a una altre divisió, a la primera divisió europea per sempre, per quedan-s'hi ja per sempre més us ho asseguro, això és possible, és ben possíble. Això será possible perque els treballadors d'aquesta ciutat podrem actuar i perquè, afortunadament, encara que molta gent no s'ho pensí, hí ha un sector molt ampla de les classes mitjes que també ho veuen molt ciar i que s'estan adonant de que el socialisme és el que convé a aquesta ciutat í aix6 és el fet més nou, és el que cm fa pensar que estem més a prop d'aquell perióde d'história deis 60-70 del segle passat, quan es van tirar les muralles. Imagineu-vos el fi d'aquesta ciutat, que els meus avis, els avis de molta gent que estan per aquí van neixer tots dina de muralles. Penseu el que representa això. Unes muralles que no eren ni 10 kilometres quadrats, eren 5 ó 6 km. quadrat.s. Les muralles que feien unes rondes en definitiva, des de la Ciutadella a munt fins a la Ronda Universitat i avall per la Ronda de Sant Antoni i Sant Pau. Qué podía representar això? 10 quílòmetres quadrats o gairebé. Doncs, allí, hi van neixer els 43 �avis de la Barcelona que després ha sigut potent. Tots van neixer allá. Tots estaven atapeïts, més que nosaltres encara. L'any 60 del segle passat, després de 150 anys o de 100 anys de demanarho, qué varem aconseguir? Van aconseguir tirar les muralles a terra (les que els militara no vollen tirar perque sabien que • Barcelona dues vegades al segle es rebelava contra el poder central i l'havíen de bombardejar fós des de MontjuIc o la Ciutadella volien mantenir les muralles per tenir la , ciutat díntre doblegada, sotmesa). Dones bé, aquesta ciutat deis anys 60 del segle passat va tenir una generació que va tenir l'orgull i la forga de trencar aquelles muralles i dír "em menjo la plana de Barcelona" i va fer l'Eíxample: aquesta obra extraordinaria que avui els urbanistes de tot el món quan veuen obren els ulls a això, perquè diuen " sembla mentida que una ciutat hagi pogut crear aquest urbanisme racional, perfecte, pensat des de fa 150 anys í que encara funciona d' tina manera fantástica des del punt de vista de les condiciona urbanes". 1 això va ser la generació dels nostres avis, la que va creixer als anys 50, 60, 70, 90 del segle passat, que va fer la gran expansió de Barcelona, i amb una generació va saltar des de dintre muralla fina a Trafalgar a Consell de Cent, i cap a Sant Cervasi i Collserola, i des d'allí van , mirar enrrera i van dir: "Salta la carena cíutat". I aquest salt de carena s'ha fet ara, els anys 60 amb el gran creixement de l'emigració, perque jo he dit la meitat deis que som aquí, els nostres avis, van creíxer a dintre de les muralles de la • Barcelona Vella, que després en parlarem un moment, que us haig de demanar una cosa. Però, l'altra meitat on va neixer? Van 44 �neixer a Andalusia, a Extremadura, a Galícia,,a Aragó, a València i a les places de Castella i Lleó i Astúries, i van venir aquí a fer aquesta ciutat. Aquesta ciutat gran, la Barcelona gran, la Barcelona atapeïda que nosaltres tenim ara, també és la fila d'aquells avis que van creixer al camp, per tota Espanya í que va. venir amb les seves mana a construir la. Barcelona que ara tenim, aquesta que ara es desvetlla i es desperta i aquests avis també van neixer ala anya 60, 70, 80 del segle passat, ben lluny d'aquí, ben lluny, amb altres horitzons i sota una altres cels, í amb una altres camps. 1 van venir aquí a construir la eiutat que tenim, i si només haguessim estat nosaltres, els d'aquí, els que haguessim de fer Sant Andreu í tot Nou Barría, inclòs l'Eixample i tot Sant Gervasi tota la Bonanova i més enllá cap a l'Hospitalet, amb Cornellà, tota la zona del Llobregat, no l'haguessim pogut fer. Necessítavem més força, més saya, més ajut, més treballadors, més mans, que sén les que han fet aquesta ciutat gran, aquesta Barcelona gran. Dones mireu: aquella generació que us dic dels 60,70, 80 del segle passat, aquesta es la que hauriem de mirar al mirall i imitar- la, perque en la seva generació.la classe obrera va saber fer-se aliat amb .les classes mitjanes í tirar endavant la, construcció d'una ciutat com aquesta. Ara us dic una cosa: després de cent anys, després de cent vint anys ja quasi, mírem endarrera, mirem endarrera tots plegats, mirem només al camp d'on venen la majoria, potser, deis que som aquí, siná també a les muralles que ja no hi són. Peró, mirem a la Barcelona vella. Qué hi ha a la Barcelona vella?, qué h:i ha passat? Els avis 45 van �marxar d' allá, tots es van escampar, van crear tot aíxó, el que té de bo í el que té de dolent. El que té de dolent ho estem comengant a arreglar tot just ara. Peró qué hi ha allá? allá hi , ha la Barcelona vella, la ciutat vella més maca d'Europa, la més rica en grec, en romà, en romànic, en gòtic i en modern i en modernista. Hl ha en Picasso, hi ha museus í, tanmateix, hi ha també una de les zones més problemàtiques d'Espanya i d'Europa des del punt de vista de la seva congestió, des del punt de vista de la quantitat de problemes que s'amunteguen allá. Qué hem de fer els que venim d'allá? hem de ser agraïts, hem de ser reconeguts, o no? Hem de tornar-hi tots algun día i no només a passejar per la Rambla, i això ho hem de fer sense por. No us penseu que és tan perillós com aixt), alerta!. Que hi ha moltes coses a fer encara per a minorar la seguretat també, m'agradaria explicar-ho, encara que és molt més llarg que no pas el que pensen aquests de la dreta, que es pensen que mirant pel "forro" ja n'hi ha prou i que diuen "un sereno 87" i tot s'arregla, qué coi!. "Sereno 87", i l'any 88 que faria el sereno • del 87? No saben de qué parlen! Sí que saben que el seu truc consisteix en dir 15 6 20 problemes de cop en un programa que potser té 15 6 20 minut.s per contestar aquells 15 6 20 problemes, a minut el problema no el resoldran! Amb un minut per problema els més ingenus es pensen que la fórmula del "sereno 87" és la solució, i els més intel.ligents, que sou tots vosaltres i molts més, ja ho saben que no és la solució, dígueu-lis ni "sereno del 87" ni guàrdia vei, com diu aquell altre. L'altre diu "guárdia vell" i jo vaig dir: í el guàrdia jove, qué? Be, el guàrdia vell, 46 �el guàrdia veí í el sereno 87, evidentment que no eón la solució. Són la solució per La seva campanya electoral, que alguna cosa han de dir, pobrete! Que no coneguín bé la ciutat, jo ho entena perque nosaltres hem estat molt relacionats elle no. Jo tino respecte sempre per l'oposíció i, per aixà, ele hí dono de mà 5 debats. No s'havia vist mai aíxó, en cap campanya electoral. 5 debata:, quan els manuals de campanya díuen el candidat que ha arribat de l'oposioió se l'hi está fent un favor perque l'oposició no es coneix maí tan t com a l'alcalde o al President que hi ha. Per tant, el presídent que ele hi dóna un debat els hi fa un favor, jo penso que lí estío fent un favor al públic, perque el públic vol veure les caree de tothom, oí? Perà qué pasea? qué pasea aleshores?. Que s'els hí veu del tot, i es veu que no saben de res. S'els hí veu que encara no han estudíat prou i el candidat a l'oposició toca fusta, si Los candidat de l'oposició, qué faría? M'emprenyerien molt els problemas, els agafaria i els estudiaría a fons í recorrería la ciutat abans de començar una caMpanya per sapiguer quin és, realment , (de boquilla no), el problema de la seguretat • i el probleme de la droga i el problema del tràfic ele problemas dele serveis cocíais .í de la joventut i de les escoles i de les instal.lacions esportives i els parcs. Primer treballaria, estudiaría després, formaría, perà no abans. Danos, no, tots aquests senyors han anat a agafar uns publicitaris de Madrid (que hí ha un que es díu Fraile i que va llençar a Julio Iglesias i, ara, ha llengat aixó que tenim al davant), dit a aquests els hi ha mira el que heu de fer (pel que a mi cm sembla, perqué aquests hí van per nassoS), el que heu de fer és-tocar el tema de 47 �la seguretat i el tema de la droga, que la gent veu de seguida que hí ha "marro", i aleshores donar a entendre que l'alcalde socilaíste d'això no es preocupa; i jo us haig de dir que l'alcalde socialiste sí que s'en preocupa, i s'en preocupa gràcies a que té un equip de 10 alcaldes, com el Germà Vidal, de 10 tinents d'alcalde un a cada districte, que és la solució, la solució no és sois guardia veí, ni el sereno 87. La saludó són els districtes i la descentralització, i un president que mani al barrí, que el conegui í que tinguí un oficial de la guàrdia urbana en un quartelet com el que ara s'está fent aqui, a la Pegaso. Passeu per allá quan sortiu -bota, per la porta de la dreta í veureu el que és un quartelet de la Guardia Urbana, com déu mana. 1 a partir de que hi hagin 10 quartelets a Barcelona, com aquests que estem fent, no quartelets, quartels, que els estem fent porque aquí a Sant Andreu hi'han 200 guàrdies urbans, torna de 74 i aixà comença a ser serio. Quan es facin 10 quartelets com aquest a cada districte, que els estem fent a Sarria, a Can Ponsic, a Horta,. al Guinardó i al Polígon de la Rovira, al Poni: de la Rovira, que s'ha obert i a la boca sota i, sobre, hí haurà un edifici buit., allá hi va el quartel de la guardia urbana í una comisaría de la policía que el s hi hem fet de franc des de l'ajuntament, que consti, porque estiguin junta allá , i anem seguint, i al Poblenou farem un de nou, també, i a Barcelona vella una Rambla al costat de que amb les obres va caure la paret, per cert. Doncs, allí hí fem un altre quartelet i s'està avançant i - s'esta acabant i anirem seguint, que cada districte hi és o hi será. Hí ha 48 el presídent �de districte que mana i un oficial de la guàrdia urbana que es Coneix el terreny sap ori estan els nanas que fan coses que no haurien de fer, i sap on ha d'anar quan a una lotera d'aquí del Passeig de Valldaura la van robar una vegada. Una vegada li van robar 6.000 pessetes de lotería, i jo que anava en el cotxe ho vaig sentir per la radio vaig dir " escolteu, digueu-me com acaba aixà" i van mirar --ho i van dir a l'oficial de districte que era de Nou Barría, en aquell cas i aquell com que ua ho coneixia va anar al lloc on havia d'anar, al carrer tal, al número tal, i ja sabia qui hi havia, els nanas que hi havia. 1 els van trobar amb la lotería i al cap d'un día els hí vaig preguntar "com ha acabat això?" i cm van dir: "bueno, ala nanas els van trobar la lotería ja l'hem tornat a la lotera, bueno tota, no" "i, qué vol dir que tota no?", "bueno de les 6.000, - 4.000 les altres 2.000 les tornaran, sinó els denunciem". Mireu, mireu la picardía aquesta situació que s'està creant en que hi ha inclús una certa complicitat entre víctima i delinqüent, que no és gens desitjable. Només té una solució: que hi hagi un, i dos, i tres, i quatre fina a deu presidents de districte i oficials de districte com aquell que sap on ha d'anar í en 24 horca et resol el problema. Perque tot aixà d'anar al jutge i han de passar dies i días fins que no es resol i quan es resol níngú ja no s'en ecorda ni la víctima ni el delinqüent. Per comengar el jutge no els vol enviar a la presó; parqué no? Parqué sap coffi está la presó, sap com está la Model, que és una presó per 800 persones i n'hi ha 2000, i sap que la Model és una escola de delinqüencia. és una llaga en aquesta ciutat, una vergonya d'aquesta ciutat. Més de 2000, cm penso que són, o 1500 presoners i presos en 49 �aquest moment, per una presó que hauria de tenir menys de 1000. 1, és ciar, hi ha jutges que pensen "no enviem als nanos joves a una escala de delinqüencia com és aix6". I jo us clic que aquí comenga el problema de debó, no mirant-ho pel forro, no en 24 hores, en serio aquí comença el problema de debó í que la resta d'Espanya que de vegades aquí, a Catalunya, tantes vegades pensem que nosaltres estem al davant i ells estan al darreta al tanto. Alerta, alerta, alerta, perquè hi ha moltes coses que van endavantl, i entre elles el número de presons. LES PRESONS El número de presons a tota Espanya s'ha multiplicat per dos i no hi ha els problemes que hi han aquí, que tenim les presons que tenim: la Model i Wad-Ras (que no és una presó í que es fa servir de presó), i la Trinitat Vella. La Trinitat Vella és una presó que no s'hi cap, que, aviu, s'està menjant el barrí, se l'està menjant perquè els nanos d'allá dalt estan fent classe al carrer , insultant a la gent í estan fent espectacles i el barrí s'está degradant per culpa de la presó. No hauriem de tenir aquestes presons, hauriem de considerar que les presons són també un servei públic í que la gent que está dins han de ser reformats i no pas castigats i no pas induits al crim. 1, qui ha de fer això? els poders de dalt. Han/hem de ferho-amb la vostra ajuda. Avui he escrít al conseller de Justicia per dir-li: "no pot ser, la Trinitat Vella no pot ser, aquella presó s'en ha d'anar d'allá. No pot continuar aquest barrí suportant el cost d'haver de pagar els seus calerons, l'allau de 50 �familiars í amics, o de la gent que está dins que hi vagin cada • día i que creen un ambient que no és agradable pels hartos i pels nois les noies del barrí". Doncs, aixó, en aquesta ciutat, en aquest país, que s'emparen en els noms sagrats de la Llibertat, dé la Nació í de Catalunya, es considera que aixó no és un problema de Catalunya, per lo vist, i no es té capacitat de govern per anar als Ajuntaments dir-ho aixi: "-aquí hi va una presó", i quan es té es fa malament, perqué s'ha comengat a fer presons Sant Esteve de Sesrovires i a Granollers, després de dos anys i tres anys de discutir amb els Ajuntaments, que evidentment no els volen. Evidentment que no, però s'ha de tenir l'habilitat (quan un és governant) i la determinació de convencer als Ajuntaments de que aquell cost el país l'ha de pagar i de fer-ho de cares i no d'esquenes, i no d'amagat. A Sant Esteve de Sesrovíres tot va comengar perque el dia que hi van anar per buscar lloc per la presó, í perque no els veiessím, (fixeu-vos quina concepció de govern!) hí van anar amb helicópter! Amb helicópter hi van anar!, el President de la Generalitat va dir:_ n és que si hi vaig amb cotxe em descubriran". Jo lí vaig dir: "perà no t'adones que si vas en helicópter et veuen més encara?, i la gent pregunta". 1 es va aixecar tot el poble de Sant Esteve contra la presó. 1 que consti que jo en aixó estío a favor del President de la . Generalitat, estic a favor. Crec que la - presó de Sant Esteve s'ha . de fer i la presó de La Roca s'ha de fer i els hi he dit als seus alcaldes i són alcaldes socialistes i no estic d'acord amb ells. Peró en el que estic d'acord amb ells és que les coses s'han de fer ben fetes i s'han de plantejar 51 �de cara i no en helicòpter, i no d'esquena. De cara!, parlant- de persona a persona, d'autoritat a autoritat. Però, avui en día, qué tenim?. Tenim a Catalunya un govern que considera que tots els Ajuntaments són potencialment enemics, potencialment contrapoders. Tenen una coneepció tan pobre de Catalunya, tan unitaria, tan abstracta, tan senzilla i tan. simplista que es pensen que només pot haver-hi un poder a-Catalunya, que el -poder local, que és el .poder del poblei el representant primer, si existeix, ja és una amenaga per ella això, atanyeix tota la vida política del nostre pais. Us ho die en confianga: aíxò está portant per mal cami les coceas. Jo espero que després del 10 de Juny, després de les eleccions, que la gent, després que els hi han dit que això és capital per Catalunya, que tant els hi han dit que l'important és no barallar-se amb la Generalitat, veurem que vota la gent. I el dia que voti qué haurem de pensar?. Que la gent está en contra de la Generalitat?, que la gent está en contra de Catalunya si voten socialistes?. No, la gent vota socialista perque está a favor de Catalunya I a. favor de la Generalitat. Hem de canviar de conducta, hem d'abandonar l'autorització del Parlament per suprimir el que no els hi agrada. Que ja han suprimít aquesta germandat que hí ha, aquesta mancomunitat d'ajuntaments metropolitants, qúe s'han carregat. Mireu, vaig llegir un artiole de La Vanguardia que cm va agradar molt, deia L'autonomía Catalana vol tenir un Estat, í tot nacionalisme vol tenir nació, tota nació vol tenir un Estat". I, dones, diuen que no ho tenen però déu n'hí do l'Estat, que tenen que és capaç de descavalcar a l'oponent principal d'una administració pública local, com ara l'Area Metropolitana, per 52 . �llei en el Parlament, déu n'hi do l'Estat que tenim ja aquí! Es poden fer moltes atzagaiades en aquest petit estat, ja. Déu n'hi do! De manera que, mireu, el dia 11 de Juny ens trobarem que tots aquests problemes es veuran sota una nova llum, .el tema de la' política territorial i de 1/área metropolitrana, ja en parlarem d'això. S'ha fet una enquesta i la gent opina que tot això d'aquí no ha anat be. No s'ha fet bé tot aixó, la gent opina que els 27 ajuntaments contínuín junta. Perquè mireu: .que abans hi havía aquell de Santa Coloma, el-Blas Murioz, hi havia el Felipe Antoja, alcalde de Badalona, i l'Espala Muntadas, de l'Hospitalet i amb el Porcioles d'aquí es passaven el dia barallant-se l'un amb l'altre; i a Madrid dejen "Fantástic, que es •barallin, parqué aixi Barcelona no creixerà mal". '1 avui dia, que al final hem aconseguit, desPrés de molts anys, que Badalona, Santa Coloma, L'Hospitalet, Barcelona i els demés anessim junts, avui en día ens ho treuen, i no ens ho treuen de Madrid, sinó de la Plaga Sant Jaume. Qué és aixó? On anem a parar? Això es veurà sota una nova llum el dia 11 de Juny, es veurà d'una manera diferent! Això i la inseguretat i la droga! Les instal.lacions esportives i els problemes deis Jocs Olímpica, que tan en parlen!. Que ene deixin treballar d'una vegada!. Que les obres van endavant, us ho assegurol, Aneu a passejar per Montjuïc, us ho recomano, pugeu a l'Anella Olímpica i veureu l'Estadi com creix veureu el Palau com creix qui paga l'Estadi? l'Estat. 1, qui paga el Palau? la Diputació, en Jordi Vallverdú, que va ser qui va aconseguir-ho. Aquests eón els que catan col.laborant de debó. 1, qui paga 53 �l'INEF? la Generalitat. I, ori está? Está per començar. Tot el demés va endavant i jo espero que el día 11 de Juny l'INEF també començarà i que el govern de Catalunya, ara no 'estío ficant amb la seva ideologia, sinó per realisme, per respecte a Barcelona, per respecte a Catalunya, caldrá anar endavant, col.laborant amb la Generalitat i l'Ajuntament independentment . del color polític. I, aixe.), fínalment s'haurà d'imposar. Fem els Cinturons de Ronda, fem-los d'una vegada!, que sinó no podrem fer la Rambla de Sant Andreu; que noms cal tenir dos dits de front per saber de qué depén! No depén de que el conseller diguí que sí, no depèn de que l'alcalde digui que sí, no depèn d'un referéndum, ja está decidit aix6. De qué depèn? depèn de que els cotxes puguin marxar pel Cinturó de Ronda i no per l'Avinguda Meridiana, primera. I, segon que el II Cinturó, el de la Vía Favéncia s'acabi d'una punyetera vegada!,amb lo qual ele cotxes marxaran pel II Cinturó. I no ene els deixen ni comengar. AixO el día 11 es veurà sota una nova llum i la Rambla vindrà després deis Cínturóns, poerqué sí ho fem abans això será un dalt a baix de tràfic que, no vull ni somniar-ho. La farem amb els Cinturons i amb Río de Janeiro. Jo interpretaré el vot el dia 10 com que el • poble de Barcxelona cm diu "Pasqual, endavant amb l'Hospitalet, Badalona i Santa Coloma, i tots els demés". Seguirem treballant junts perque . la gent ha vol, perque s'adona que la Barcelona gran que és necessària que ene toca a la generació actual és aquesta, de la fraternitat -de l'Area Metropolitana. És el del Pont del Molinet í la part de l'Esperit Sant que és per un altre costat i la plaga de Trafalgar de Badalona. I, qui ho ha fet tot aixó? 54 �L'Àrea Metropolitana, amb l'ajut de l'Ajuntament de Barcelona. Per qué? Perquè hem sapígut que haviem de cosir el teixit o el metro que arriba a Santa Coloma havia d'anar més enllà, havia d'anar a Ciutat Meridiana i més amunt, hauria de donar la volta per Cerdanyola. El metro de l'Area Metropolitana , que es diu així per alguna cosa (que el metro es diu metropolitá per alguna. cosa), és un sistema de transport d'una gran aglomeració pel qual s'ha de poder amar de qualsevol punt a qualsevol punt, desde' Cerdanyola al Prat del Llobregat, de Sant Andreu al Papiol o a Sant Just. Aixó éá un metro i aixó és una ciutat metropolitana, i això és el que volem, que quedí clar. Jo ja llegiré el resultat del día 10 en aquest sentit. Volem un metro metropolità que no es pari en les fronteres deis municipis, que son fronteres falses, que son línies grogues que no separen. a la gent, les han pintades. Peró nosaltres ens hem de superar i interpretar els resultats del dia. 10 com una advertencia pel futur, que vagin alerta eis que utilitzen el nom de Catalunya en và! Que els noms; sagrats s'han d'administrar amb mes comte, s'han d'anomenar menys s'han de respectar més. Alerta amb aquells que utilitzen el nom de Catalunya pel seu benefici particular, de partit! Alerta!, perqué la gent comença a abrir els •ulls jo us ho dic., per acabar (no sense abans din-vos un parell de coses sobre Sant Andreu i sobre la Ciutat Vella, perque us heu de recordar que hem d'ajudar la Ciutat Vella): no marxeu d'aquí sense tenir aixó ben present í, segon, hem d'ajudar a Germà Vidal i les seves 70 obres, perquè ell les farà, però, qui les mantindrà? Vosaltres, els ciutadans, el Germà Vidal fará les obres, el Germà Vida? és 55 �el Queipo de LLano de Sant Andreu, sabeu per qué? En Queipo de LLano va conquistar no sé si Sevilla o Málaga amb una tropa de cent persones els anava. Fent donar voltee en una banda per la ciutat i la gent es pensava que eren deu mil. 1 eren cent els que anaven donant la 1el Germà Vidal que fa?. Té trenta obres en marxa amb una brigada d'ocupació comunitaria de 16 obrers • i tenia 30 obres en marxa perque? perque els anava fent rodar. 1 ho feia certament. Sabeu perqué ho Leía el Germà? Perque sabia que en aquesta franja de la nostra hístóría el que calia era convencer a la gent que les coses es podien fer. Vam estar a un moment de la nostra història local democrática en que tot es podía decantar a fi de bé o a - fi de mal, í si determinades places, Mn. Clapes, suposem, o aquell raconet que tantee vegades hem parlat, ell jo, entre Mn Clapes í la Meridiana que era un niu de porqueria, de cotxes aparcats i de porquería, jo deia: "Germá, fem un jardinet allá", i ja l'ha fet! I hi havia qui podia dir "però si això no és important"En definitiva si que era important, igual que ho era aquest talús, aquest talús qui hi ha al final de 'la Meridiana a mà dreta quan • s'arriba a Trinitat Vella, també ho era d'important allá í el que hi ha aquí a l'estació i la Plaga Orfíla i a la plaga del cantó i aquell rellotge amb els aros °limpios que hí havia a l'altra banda de l'estació, tots i cada un deis raconbs del Baró de Viver,. del Bon Pastor, de cada racó que ell trepítja. Tots eren importante.. Perque? Perquè si hagués comengat la democracia local i haguessin passat une anys la gent no hagués vist que hi havia una petjada de qualitat, que hi havia una bona obra possible a cada racó de -bruticia i de miseria, la gent no hagués cregut que la democracia 56 1 �anava endevant. Només calia aquest signe, aquest símptoma de que seriem en tot arreu. Només calla aixó i el Germà va fer de Queipo de LLano de Sant Andreu, per aixà va anar à cada racó, a cada indret í encara n'hi queden però hi será perqué us aseguro que . no hi habrá un pam de terra de Sant Andreu, del diStriete, deis barría de Sant Andreu que el Germà no trepitjí amb la seva petjada de constructor- I potser començarà poc a poc, però l'important será que hi ha estat. avuí día, que ja comença a estar per tot arreu la marca de la calitat urbanística, es pot plantejar, segurament, anar amb un ritme d'obres més important perqué aix,5 no s'acabarà aquí. Quan nosaltres diem el Futur, volem dir el Present. Dones, que s'ho treguín del cap aíxól Per qué parleffi de futur? Ningú hauria de ser tan agosarat de parlar del futur si no sapígués una cosa; que la gent hi creu, perqué la gent ha vist que el futur ja está eomengat, sinó no ho diriem, si no sapiguessim que la nostra i orgull de les obres que ja hi són no parlariem del futur i ja sabem que el futur. ha començat. Es per aixó que tením la gosadía de dir "som el futur!", serem nosaltres també el futur. acabo díent: "Míreu, qui no s'estima Barcelona, no s'estima Catalunya!" Que quedi ben ciar aíxó. I no estío parlant d'eleccions, que després els diaria diuen: "El Maragall ha parlat de les eleccions autonòmiques." No!, que estiguin tranquila, que no parlo de les eleccions autonòmiques, que ja vindrà aixó.... Ahir a TV3 em preguntaven :" I quan arribi el 92 on sereu? A la gradería del públíc o en el seient del regidor de l'oposició, a 57 �la cadira de l'Alcalde o al silló del Generalitat?". I jo els hi vaig dir President de la " Escolteu, que no sabeu qui será President de la Generalitat el 92, el dia que s'inaugurin els 2ocs?. Será el Raimon Obiols". De manera, com que d'això encara queda una. mica de temps, temps al temps!, m'hi jugo els sopara que volgueu. Però avui no parlarem d'eleccions autonòmiques, jo només us dic una cosa, jo parlo de sentiments, de país, profunde i de conductes politíques, les més series, les més dialogants, les més tolerants, les més trebaIladores; i, per altra banda les més agressives, les mé s prepotents, aquelles que s'hpo volea menjar tot í que utilitzen els noms en và, inclús els noms sagrats. I us dio: qui no s'estima Barcelona, no es pot. estimar Catalunya!, perquè Catalunya qué és a última hora? És un nom? No, és un concepte? No, és només una història? història, pera és molt meS És una que aixà. Catalunya comença al Parc de la Pegaso. 1 • hir yaig dír: "Catalunya comença a l'Espanya Industrial", allá on la classe treballadora va fabricarla ciutat, el bo que tenim. La Pegaso, allá on es va comengar a fabricar lo bo que som. Aqui comença Catalunya, això és Catalunya i si anessim seguint, Catalunya és el Congost de Montcada i es .més amunt, el Montseny i és més amunt els Piríneus l'altra banda que també és Catalunya. i el Canigó, fina 1 tot a. Que quedi clar!, perquè la nostra història és aquesta. Perqué, mireu: qui no s'estima el Canígó, qui no s'estima el Montnegre i el Montseny i el Congost de Montcada, inclús que está com está, i ja ho sabeu com está, que l'hem d'arreglar entre tots (l'Area Metropolitana). Qui no s'estima i el Pou de les Olíveres de Santa Coloma i Pomar i Llefià de Badalona í Cinco Rosas de sant Boi que ara da Campa 58 �Blancs qui no s'estima Cornellà Esplugues i Sant Joan i Sant Just i Torre Blanca i Torre Roja de Viladecans, qui no coneix aixó i no s'ho estima, quí no coneix el Parc de la Pegaso i no se l'estima no s'estima Barcelona. I qui no s'estima Barcelona no 'estima Catalunya!. Que quedi ciar això!. Primer, que patejin el país que se'l coneguin, i després que en parlini. Visca Sant Andreu! Visca Barcelona!, i Visca Catalunya! 59 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4003 Title A name given to the resource Discurs electoral al Parc de la Pegaso Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parc de la Pegaso Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Socialisme Eleccions Campanyes Associacionisme Història Benestar Social Acció política Model social Sant Andreu Barcelona Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-05-31 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1100/19870608d_0022.pdf 69b1ccc8bded19c708a842dbd473d92b PDF Text Text ACTE FINAL :PARC DE LA CIUTADELLA Barcelona, 8 de juny de 1987 65 �0 PRESENTACIÓ DE L'ACTE ANNA CASTELLS Amics, amígdes grácies per haber víngut. Avui és un dia molt important per a tots nosaltres. Junta, ara 1 aquí, estem donant testimoni d'una idea, d'una ji. lusió, d'una esperança. Estem donant testimoni de4 la força í l'empenta del socialísme a Catalunya. Avuí, que pot ser un gran día, ,que millor per començar que fer-ho amb el company amic, amb JOAN MANUEL SERRAT.. El dimecres no nomes elegírem els nostres , alcaldes 1 regidora. També votarem per el.legír els homes í dones que des d'Europa lluítarap pel futur, els postres representants al Parlament Europeo. El company Fernando Moran encapçala les candidatures socialistes, candidatures que4 a Catalunya tenen un nom propi JOSEP VERDE I ALDEA. L' entrada a la comunitat europea ha estat feta amb un govern 'socialista. L'home que va ser un deis autentics protagonistes d'aquella fita histórica és el que els socialistes-presentem com cap de llista de les eleccions al Parlament EuropOeo, FERNANDO MORÁN. 66 �Durant aquestes setmanes hem demostrat que el socialisme a Catalunya és cada cop més lésperanga de molt.s catalans, que el partit deis socialistes de Catalunya és una força viva que aplega l'entusiasme de molts i molts catalans. Amb vosaltres, el primer sdecretarí del partit deis socialistes de Catalunya, RAIMÓN OBIOLS., Durant aquests dies hem vist com candidats hi han. molts, però alcalde de Barcelona només hí ha un : PASQUAL MARAGALL. 67 �Barceloníns, ciutadan• í ciutadanes de Barcelona (aplausos, saludos) ha arrívat el moment, han pasat 4 anys desde aquell.diá a la Plaga Catalunya en que s'acabava una campanya electoral com aquesta en que els socialistes ens enfrontavem amb una diada com 69 �la que vé demà passat amb una cita amb el futur . Us torno la ciutat, condicions, • s retorno la ciutat en bones - en minor a condicions, modestament, millor que mai, modestament. Aquell cop, fa quatre anys, ja us en recordareu alguns, vaig començar amb un vera de l'Espriu ï després en castellà us vaig dir unes paraules de respecte als immigrants, unes Paraules d'alerta!, de respecte i de cordial exigencia, us vaig dir (i ara us , ho diré en català i m'entendreu la mar de be), us vaig vostres fills i els vostres néts i els meus fills i els meus néts parlarán. el mateix llenguatge ".(aplausos) I avui en català us ho dic i m'enteneu perfectament.Ja han passat 4 anys ja ha començat a pasar el temps i els vostres fills -són una mica más grans us ho dic amb el cabell una mica más gris i amb l'esquena una mica mes carregada i amb unes guantes cicatrius al cor també, peró amb el cor jove i amb el cor plé i amb la maduressa i la tranquilitat que abans no tenia i que avui ja tinc de saber de cert el que a leshores solament intuia" .Us dic, com us deja, hem estat 4 anys al servei del poble de Barcelona (aplausos).Us rétornem, i dic us retornem, perque ha estat tot un equip de companys companyes a traballar, un equip ingent, un equip molt gran, un equip divers, un. equip que s'estima, us retornem Barcelona mes jove, mes guapa ,, si senyor comdiuen els nens i cóm diuen a Mallorca, mes guapa, però també més gran, més madura, mes serena, más confiada en ella mateixa, que això és lo mes important, más Confiada en ella mateixa, mes segura de les seves forces, más segura de la seva força, mes convençuda de que tot allá que resta per fer, 70 n'hi ha molt per �fer, es farà, más convençuda d'aixó má s segura que res no és fácil, pero res no es impossible,•que el mar ja és més a prop,que. la serra já es una mica más riostra, que el gris ja es una mica mes verd, un xic más verd, que la Barcelona Vella está tocant amb els dits un futur diferent, está perseguint, apasionadament un futur tan esplendoros com el seu passat, com gloriós va ser el passat, passat del qual tots en sou fills. Barcelona va. neixer en aquesta Barcelona Vella, es va escampar per la plana i avui es torna cap aquell lloc on sortia per mirar la Barcelona Vella com el lloc on hem de reconqUerir el nostre pasat i dibuixar el nostre futur. \ Sábem, de cert, am más confiança i amb mes seguretat que els barris són ciutat, que mereixen ï comencen a tenir . i que tindrán del tot, (perque ja es veu, perque ja es toca, perque está a la cantonada, perque ja hi son, perque ja comencem a tenir), la qualitat de vida urbana que la dreta solament s'ensuma? perque llegeig en els llibres perque m'ha aentit de parlar però que no coneix de prop. Danos que vagin a veure la Vía Júlia, que vagin a verure el Paro del Clot si es que' mai han anat, que vagin a la Plaga d'Angel Pestanya que vagin a la Plaga d'en Lairet que s'inagurará ben aviat, que no está inagurat, que s'esperin que encara vénen més, molts mes; que vagin a Can Robacols, al Clot; que vagin a la Plaga de Navas, al Poble Seo; que vagin a les Estrelles Altes que ni s'ensumen on 'es; ala jardins de Can Sabaté de la Zona Franca; que vagin a la Plaga de Mossén Clapes de San Andreu i parlo de les coses mes petites más desconegudes, ja no parlo deis grans noms, ja no parlo de l'Espanya Industrial, del paro de la Pegaso ó l'Escorxador, 71 �d'aixO ja no en parlo; que vagin, que vagin al Pont del Molinet, que vagin al Paro de l'Esperit Sant, que vagin a Torreblanca, que n'hi han dos de Torreblanques i no ho saben, n'hi ha una que está a San Just, St.Feliu St.Joan... Després .n'hi ha una altra a St.Cugat tots dos els ha fet. Qui els ha fet? (la Corporació). La Corporació Metropolitana! 1 que vagin, que vagin a veure el Parc de les Planes i ja veureu el día que s'inaguri el Parc de les Planes aquest també, l'hem deixat per inagurar, un día d'aquests, que vagin a veure el Parc de les Planes i que vaguin el día que s'inagura perque •veurán la "festassa" que hi ha. Será una festa del poble. Será una festa masiva de l'Hospitalet, de Barcelona que ja ha de tot el Baix Llobregat, del Baix, Baix com diuen, el que está dintre de l'Area Metropolitana i de tota i us clic que hi haurán els 27 alcaldes en allá. I el día que s'inaguri el Parc de les Planes a finals d'aquest mes de Juny, a primer, potser, del mes de Juliol, será una festassa direm el que haurem de dir. Avui no ens embalem, avui no ens embalem (aplausos). 1 ja veurán si van el que s'ha fet al Bligon de Ferreries, a Montcada. I si van que no esta pas tan iluny, (jo hi he pasat aquest mati) aquí a Cristofor de Moura, davant de la Mina, que això la dreta si que sap lo que és, perque la dreta la sensibilitat social de la Mina, sap lo que és, oi? Perque la Mina és un puesto per ana a fer una mica de missió, una mica de catacisme, com qui diu, amb tots els perdona. Doncs que vagin, davant de la Mina, hi ha un carrer que es diu Cristófor de Moura que amb en Parpal fa dos anys vam anar un dia amb una pala (hi ha la foto en algún diari) i vam tirar la paret d'una fábrica que hi 72 �havia que guardava el pas de Cristòfor de Moura cap al rio Besòs i era la Bultaco i en aquella máquina que vam possar-lli amb el Jordi Parpal ens va tremolar una mica la ma abans de tirar aquella paret (que, per cert, quan ja es bellugava la máquina i queia la paret va sortir un fulano que estava dintre replegant tot el ferro que hi havia (risas), que ara m'en recordo). Be, dones aquella fábrica la vam tirar a terra i allá van dir: "però ' escolteu, qui hi vé aquí". Hi vé Cristofor de Moura que segueix que pasa per sota de la vía del tren i el pont ja está fet. Iavui en dia, qué hi falten per anar- fina a dintre de St.Adrià (porque tot aixib ja es St.Adrià)? Qué hi falta? Falta el Pont sobre el Besòs. I aquest pont está concursant amb arquitectes de valia internacional. I está adjudicat i s'està commençant a fer i dintre de poca mesas podreu anar de Cristofor de Moura al Poble Nou fina al bell mig de St.Adrià, fina al bell mig de St.Adrià de Besòs. I jo us dic que això es més important per la Mina i per la calitat de vida de la Mina que totes les ?, que totes les bones obres que pugui fer la dreta d'aquest país. Molt més important perque vol dir que la Mina ja no será un "ghetto". Vol dir que- s'hi podrá pasar. Vol dir que és ciutat, que s'hi pot anar, que s'hi pot pasar i no es vol pasar es segueix enclavant es travessa el tren i es travessa el riu. Aixó es fer ciutat, això es fer ciutat, i no el que aquesta gent es pensa d'enviar serenos i d'enviar bisbans? i d'enviar guardies veïns que no saben ni per a que serveixen. Que está insait en els programes nostre de fa, no 4 anys, de fa 8 anys quan amb el Narcis Serra començavem. Aquell programa l'han copiat i. encara no saben en que consisteix.Doncs que vagin 73 �a la Mína,que mirin Crístofor de Moura que pasin per sota la vía del tren, que treguin el nas a Marina -Besòs si es que sabren ho que és, que mil-in el río Besòs i que comencin a veure el lloc on un pont atravessarà per anar des des fons fina al cor de St.Adríà perque St.Adriá, que ha sigut un deis municipis més castigats pel creixement de Barcelona, porque s'ho ramenjar tot está pie de vies í pié de carreteres i plé de postes d'alta tensió i plé de fábriques d'electricitat i de ximeneies d'incineradores, d'escombreries, St.Adriá es mere:1x ser també alguna cosa més que tot aíx6, ser una part de la ciutat metropolitana i ho será us hu ben aseguro que ho será, porque els hi ayudarem a ser-ho, perque estem oblígate a fer-ho, perque ningú ho pot impedir. , Perque si el creixement de Barcelona va crear la Mina Lora del seu terme, la Barcelona d'avui que generosa és - i que ja té el manfdo del seu propi destí ha de torna en allá a dír: "us tornem la calítat que us vam treure". Això es el que hem de fer (aplaudíments). Pero no ens embalem, no ens embalem que ja hi haurà temps deparlar-ne de tot aixó porque encara tindriem de fer-los anar cap a la Salut i cap a la Cros de Badalona, que ene voliem prohibir de comprar-la, imagineu, la Cros de Badalona, al costat del mar, allá que tantos vegades hem vist passant amb el cotxe els que hem anat a la platja, de menuts, fa perque ara tothom agafa anys .d'aixó... per l'autopista. Pero fa anys passaven pel mig de Badalona arríbaven a Montgat havia una pila de fàbriques que impedien que un veiés el mar, que es veía com a esdetxes entre fábrica i fábrica i allá hi havia la Cros, i allá hi ha la Cros. I en Joan 74 �Blanch que es l'alcalde de Badalona a aconseguit que la Cros s'en vagi, que la Cros s'en vagi i alto será platja! us ho ben asseguro, desde Badalona fins al Turó de Montgat! tot allá sera platja i platja accesible.(aplaudiMents) I les cases de Tiana, no segueixo, no segueixo, escolteu, no em vull perdre pels viaranys deis temes que possem una mica nerviosos als nostres adversaris, als benvolguts adversaris (rises). He dit que aquesta ciutat, aquesta ciutat, tornem-hi, la ciutat petite, la Barcelona municipal está convenguda per primer cop en molts anys que pot. Que pot. Que dir que si, que dir rotundament que si no es perillòs, ni és traidor, que jugar el partit de la història amb serenitat y amb geni, amb ràbia continguda amb mètode és molt millor. Que per guanyar de debó aquesta ciutat ha viscut molts anys, inclús jo diría moltes décades inclús, potser, fina i tot, molts segles amb allá del "Ay, qué patirem?" i aixecar --se cada día amb la idea que patirem aquell día, que cada día és dílluns i plou com sí diguessim, cada dia. I jo us dic que aquesta ciutat en aquest moment comenga a pensar que lo millar és un divendres, potser plourà, pero potser no, i potser demà sortirà el sol, tant s'han val si surt el sol com si plou perque aquesta ciutat confía en ella mateixa que de lo més important. Aquesta ciutat ha recuperat un temps í pot anar més enllá i pot superar l'eufòria per anar a una etapa duradera de la seva história. Aquesta ciutat cap que de molt millor que per guanyar de debò els jocs de la història s'ha d'haver sabut superar una derrota i una altra, cense desfer-se. Que soportar la seducció de l'èxit i de la victòria només de a les mans dele elegits. Que demá, demà, ens podrem despertar sabent que el nou dia ene porta un día de 75 �reflexió tranquil.la iq Ue l'endemá el dia cris durà cap al tard el gust dolç de la victòria. Us ho dio! A l'.endemà (oració) que será la de tothom, que será la de tothomt Com ha dit en. Raimon Obiols, perque aquesta és la ciutat de tothom. 1 que l'altre tindrem descans, tindrem descans. 1 el seguent el treball i el treball i el treball per fer de Barcelona una ciutat més gran, més justa, mes ella mateixa, més la Barcelona de tothom que tots volem. Perque la ciutat, deiem nosaltres fa uns anys, fa. 4 anys, la ciutat és la gent, però la ciutat diem ara, i no ens ho amaguem, la ciutat eón també les pedres. Deixeu-me explica±' -us això una mica. Sán les pedres que la gent va possar l'una sobre l'altra i la patina del temps, sobre les pedres í el desgast de • la pedra com aquell peu de St.Pere del Vaticà que está desgastat, que no té dits, casi, que té una altra forma. La clutat també es això i l'esgrafiat que el temps va esborrant. 1 encara més important, l'esgrafiat que estem tornant a fer, que estem recuperant. La ciutat és també això i el mil colore del modernisme refert, que haviem perdut i que feien que quan un. tornava en aquesta ciutat pensava això es la grisor, això és la negror avui trobem el modernisme lluit, casi violent, de vegades, de les cases del Passeig de Gràcia, deis vitralls restaurats, aquells vitralls que quan erem menuts eren els vitralls tristos i bruts de les cases de les tietes i que avui tothom mira com una obra d'art, perque he són, perque ene permeteu veure 1 reflectiu la Barcelona deis nostres amors i és la cíutat deis monuments repossats. El monument al Doctor Robert, aquí al costat. Pero abans, deixeu-me dir --vos una cosa. Abans, 76 �deixeu-me dir-vos que, de primer, no ene atreviem am les pedres, a parlar de les pedres, ni a tocar-les. No . gossavem. Creu la história. Creu els simbols. Creu el passat. Creu la liturgia del poder, d'un poder que mai no haviem tingut. Que el poble nomès havia observat però no havia mai tocat. I ens refugiarem amb la gent. Que si que era nostra. En la mirada del poble, que si que era nostra. Que si que ene era amiga. Ens era amiga, fine 1 tot quan era crítica. Això la dreta no ho entén. Maí. La mirada del poble, la crítica li recorda l'origen de la seva riquessa. Li recorda que l'altra cara de la ríquessa es la míséría í té vergonya i té po de vegades. Té po del que veu en quella mirada. En el fons hi veu, 1 s'egluíSvoca, en el fons hi veu un odi justificat, pensa ella, contra la seva riquessa. I té vergonya. I no sap que no és odi. No ho sap la dreta. El poble reserva l'odi per ocassions mes importante. No per la nostra dreta, pobreta, que mai no ha fet res de bá ni massa res de dolent, tampoc, en els darrers anys. No per ella, no. Per ocasione més importante. Nosaltres, avui, no tením po de les padres, mo de la hístóría, ni del poder, que sabem que estem possant lentament, lentament, confiadament, metodicament, al serveí del poble. Sí. Lentament, poc a poc i amb bona lletra. I per qué lentament? Perque no hem de permetre que aquest pas, que aquesta transició del poder es malmetí, que es malogri, sí, nosaltres demanem de vegades paciència Però donem sempre les pistes de per on anem i a ori anem, que constí. El que ene vulguí seguir des de l'esquerra des del bell somni de la ciutat llunyana ens pot seguir. Perque nosaltres deixem pistes. I deixarem mes pistes sí convé. Totes les que calguin. Perque ene puguin seguir. Desde l'esquerra. Que 77 �ens vagin seguint. Deixarem més pistes per saber a on anem. Cap la Barcelona somniada, cap a la nova Icária. Cap a ciutat justa, la ciutat confiada. La ciutat deis prodígís. Pero no deis prodigis d'un dia. No deis prodigis d'un any, sino a la ciutat prodigiosa, que vol dir simplement LA CIUTAT, amb mayúscules! Cap allá és a on anem. Al lloc deis ciutadans. Aquesta es la definició . de ciutat. El lloc deis ciutadans. Allá en no hi han ni senyors ni servents. Ni amos ni esclaus. Ni profetes ni infidels. Allá on hí ha sencillament ciutadans i ciutadanes. joves. I nens i nenes. Penseu bé ámb aíxó. I nens i nenes. Allá és a en anem nosaltres. A la ciutat. A la ciutat on totohom és diferent totohom és igual. A la Barcelona que els segies han somniat i que mai haurieu trobat. A la Barcelona del futur, que ja és present. Que ja comença. Que no és un invent. Que ja és aquí. Que té un nom. Que té un sol nom BARCELONA. (oració) I alguns dirán, í alguns dirán aix6 es poesía. I això es lírica. I tant que si. I vosaltres direu: "I no hauriem de parlar del Doctor Robert. Aquí al costat hi ha el monument al Doctor Robert. Que hi ha qui díu que és el monument més maco de Barcelona, ni ha qui diu de Catalunya, hi ha qui diu d'Espanya.és un gran monument. s un gran monument. I al davant d'aquest monument l'altre día, venint per la Gran Via, jo vaig veure un cartell de color blau,d'un altre senyor benvolgut empresari. "Que hi possin cartells perque aquí el que hí parla al cartell, és el monument,aquí, el monument parla. El Doctor Robert está parlant en veu alta i está dient: "Soc aqui". I aquesta es la Barcelona que s'ha refet í l'han refeta aquests senyors que l'han refeta 78 �l'ha refeta l'equip socialista que la governat.Caplaudiments) Aquest monument parla. Les padres parlen, tambo (oracíó) les pedrea parlen, els carrera parlen (aplaudiments). Aquest també da el llenguatge de Catalunya i el llenguatge de Barcelona. Amics, parlem de fets i d'obres, no de paraules í de lleis. Parlem de fets i d'obres quan parlem de Catalunya com ha fet en Raimon Obiols que ha dit :"reservo al nom". 1 parlo de les coses i parlo de societat. Parlem de respecte a Catalunya. El monument al Doctor Robert. Qui l'ha fet? El monument al Pte.Companys. Tomba del President Companys. Fossar de la Pedrera. Qui l'ha fet? Homenatge a Catalunya, l'exposició que ara mateix está al Japó L que va a estar a Londres durant molt temps amb el nom d'Homenatge a Barcelona. Tan se val! Homenatge a Catalunya, homenatge a Barcelona. Qui l'ha Let. Amb l'ajuda de la Generalitat, pero amb la iniciativa de l'Ajuntament . Cátedra de català a Nova York. Barcelonallova York. Oui l'ha fet?. Fundació Caries Pi i Sunyer. Qui l'ha fet? I quí l'ha prohibit? Porque no está inscrita. No he> sabeu? No está inscrita, hi falta un et i ut. Li falta un segell, una políga. Encara no está inscrita. Diari de Barcelona en catalá. El Bussi-. Qui l'ha fet? Qui l'ha fet? Mireu, no seguím. Nosaltres no volem parlar en abstracta de Catalunya. D'un concepte. Volem parlar de fets lentament. Amb bona lletra. 1 casi us diría, la rotulacfió en català, deis carrera, lentament, eh?. Amb bona lletra, sense provocar a ningú. Porque hi ha gent que ha volgut trabar una falta en tot això i han hagut d'anar a buscar, han hagut d'anar a buscar ola rétols de quan en l'època de 79 �l'alcalde anterior, Socias, va començar a rotular alguna carrera en català 1 ho feien migmig. I ho feien migmig. I deixareu mig en catalá i mig en castellá. I per tant encara quedaven alguna al bell mig de Barcelona. Aquest han. trobat. Nomes aquests. Lentament amb bona lletra. Amb la confiança de la gent que se sap forta. No amb l'atabalamentB de qui no creu del tot en la. seva força. Barcelona i Catalunya. Se n'ha parlat mássa. S'en ha parlat molt. Tots hem parlat potser una mica massa. Nosaltres, abans de que plogui, nosaltres volem fer un oferiment. Volemoferir un enteniment (no parlem més de pactes, que de pactes ja han hagut tants que no s'han acompleit. Del pacte cultural: Rigol va marxar; el pacte territorial:en Macià Alavedra va marxar), No parlem de pacte, parlem d'enteniment. Nosaltres oferirem un enteniment a la Generalitat de Catalunya, í evídenment també a l'Estat, pero a la Generalitat per comengar. Qui fa qué? Que hem de fer? I com ho hem de fer? I quan dic:"qui fa qué?" cm refereixo a les competencies i quan dio :"com es fa?", cm refereixo a les funciona qui dirigeix, qui planifica, qui tecnifica, qui inspecciona. Per una banda. I per una altra, qui gestiona? Perque la gestió es a baix. Més empresarial a baix. En els nivells de govern que són ala Ajuntaments quan son prou grana com el nostre. Que saben que toquen cada dia (per d.ir -ho en un llenguatge que a la dreta li agrada) el mercat, precíssament. El públic. La gent, lo que la gent vol i lo que la gent no vol. Com ho fa? I guinea coses hem d'intercanviar? Pel bé de Barcelona i pel bé de Catalunya. 80 �Aixóloferirem el dia 11. No el 12 ni el 13 ni el 14. El día 11 ha oferirem. Perque Barcelona vol la concordia, Barcelona vol la concordia. 1 jo us asseguro que la tindrà. 1 la tindrà per la Força deis, Fets. 1 per la força deis vote. Per la força de l'avidéncia. 1 nosaltres demanem ademes d'oferir. Demanem; al poble, que perseveri en la seva confiança, que la deserrotili, que la faci créixer, que la converteixi en una civilitzada arrogància. Que Europa es l'arrogància civil i legitima deis pobles confiats en la seva història també en el seu futur. 1, demanem oferim a les classes mitjes, als joves emprenedors que confiin, que arrisquin, que demaneu ajut per engegar. Només per engegar. 1 tíndrán l'ajuda. T penso en els joves cense feina, cense socis. Només amb amics, que no substitueixin el risc per l'amistat deis que están amb elle. Al revés. Que facín l'alianga entre el risc í les-seves amistats. Que junts arrisquin. O que sois arrisquin. Es igual. Pero que cerquin obstinadament la sortída. Que no es repenjin els une en els altres sinó que s'ajudin mutuament a sortir. A tota máquina. Endavant. Ele ajudarem a sortir. Us ho asseguro. Els ajudarem (aplaudiments). Hi ha que no entén, hi ha que no entén que un Ajuntament socialista tingui iniciatives empresarials. 1 reuneixi empresaris i els hi digui als joves que han de ser emprenedors. Escolteu. Es tracta de fer front a l'anemia d'una economía que tot just comença a desvellar-se.. Escolteu. 1 enteneu-me bé. Jo die poc a poc. .Es tracta de que ene neguem a ser solament, subrayo? solament, ele productors de serveis assistencials per guarir les ferides, •• les ferides que el sistema crea. He dít solament, perque, sobretot, fem ser4veis socials. Sobretot, fem 81 �serveis personals :Ala joves, ala veliz, ala malats, ala infanta. Peró sabem que cal també actuar sobre les causes de l'atur i la marginació. No solament sobre les consequeneies. I això a la dreta lí cou, no ha entén o no ha vol entendre, porque en el repartiment de " y ola" histories figura que a. ella lí toca crear i produir_ a nosaltres distribuir el que han creat. Doncsa, no. Nosaltres volem crear i distribuir, animar i assistir. Fer menys pobres i ajudar als pobres que hi ha. Estiumar produint i estimar repartint. Les dues coses! Que quedi calr! (ovacio). Qui ha dit ? que aixó no es pot fer? Qui ha dit que això no pugui ser? En quin llibre está escrit que això está prohibit?. Nosaltres parlem de futur. Parlem de la ciutat i parlem de futur porque sabem que és la manera de bellugar el present. això está dit per tot arreu. Ho han dit tots ola poetes. Ho ha dit l'Evangeli. Ho ha dit sempre totohom. El futur ha, d'estar present en el present. Inclós en el passat. Es belluga el present quan la gent té un futur. Quan la gent hi creu. El futur es el millor ingredient d'un present deficitari. De il.lusions í em camvi pie de possibilítats. La clutat viu un cicle, com el cor, de contracció i de distenssió. D'integració i d'expansió. Hem estat acumulant í ara ens comencem a expandir, justament amb els municipis de l'entorn metropolitá. Volem una Barcelona culta. Volem una Barcelona endins. Revitalitzar la ciutat. Retornar al jovent al centre i a la Barcelona Vella. Volem la Barcelonagran, si senyor. La Barcelona gran. L'hora de Barcelona. Volem la Barcelona de sempre. I m'explico. La Barcelona deis treballadors que en són la seva 82 �base, que han sigut la seva sa y a, la. seva, histbría.• Els treballadors que han resistit, que han lluitat, que han fet aquesta ciutat contra tots els règims, contra tots els overns, contra totes les amenaces (a.plaudiments). Aquests treballadors i també a les classes mitjes emprenedores (aplaudiments), les classes mítjes que saben estar al costat del poble i que no tenen po del poble. 1 que també confían i que també participen d'aquesta confiança. ara ja acabo. Petque acabo que hem de tornar a començar de seguida. , Si dimecres voleu, ciutadans, la ciutat llunyana, será més a prop. Si dimecres parleu, ciutadans, la Barcelona de sempre reempendrà el pas, positivament, amb confiança. La ciutat, la riostra ciutat. tasca la ciutat! Visca Barcelona! Visca Catalunya! ( ovació). 83 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4006 Title A name given to the resource Discurs electoral final de la Campanya Eleccions Municipals 1987 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parc de la Ciutadella Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Eleccions Socialisme Benestar Social Acció política Barcelona Model social Campanyes Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-06-08 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/24/1747/0000001607.pdf 2a7e764bac1164cdde2ef44003df915d PDF Text Text PAPERS DE LA FUNDACIÓ/118 Discurs al Parlament de Catalunya Pasqual Maragall 1 �PAPERS DE LA FUNDACIÓ/118 Presentació En aquest nou número dels Papers de la Fundació, us presentem el discurs que en Pasqual Maragall, President del Grup Parlamentari PSC-CiPC, va realitzar en el debat d’investidura del candidat proposat a la Presidència de la Generalitat de Catalunya, el passat 16 de novembre de 1999 al Parlament de Catalunya. Fundació Rafael Campalans 2 �PAPERS DE LA FUNDACIÓ/118 Té la paraula l’il·lustre senyor diputat Pasqual Maragall i Mira, president del Grup Parlamentari Socialistes –Ciutadans pel Canvi. El Sr. Maragall i Mira Gràcies, senyor president. Molt honorable president del Parlament, senyores i senyors diputats, em plau prendre la paraula per explicar la posició del meu Grup Parlamentari en aquest debat d’investidura. Deixin-me que els expliqui, que els digui, en primer lloc, que, de seguir per la línia del discurs del candidat, que ahir vàrem escoltar, correríem el risc de fer un debat en fals. Estem davant un discurs que no constitueix un veritable programa de govern. Un discurs pronunciat per un candidat que no ha rebut la confiança inequívoca dels catalans i de les catalanes i que es proposa formar una eventual majoria precària, fruit d’uns acords poc transparents i segurament molt contradictoris entre allò que es diu voler i el que realment s’aconsegueix. No voldria, doncs, centrar la meva intervenció en la rèplica del discurs del president en funcions. És un discurs conegut, la vella cançó, previsible, en el qual no he sabut trobar res de nou. I això no és anecdòtic, el programa del candidat havia de dir alguna cosa nova. Altrament es tractaria, com efectivament es tractava, d’un discurs previ i independent del resultat electoral, com si no hagués passat res. Aquesta no és només una impressió personal meva, sinó un sentiment compartit per molts dels membres d’aquesta cambra i també per l’opinió pública; en definitiva, és un discurs decebedor, que no respon a la demanda que el poble de Catalunya ens ha fet en aquestes eleccions. Tot va canviant, però vostès no se n’adonen. Perquè, què és el que ens han reclamat els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya? Què ens han dit els catalans? El canvi ha tret més vots que la continuïtat. I molts més encara si hi afegim les propostes d’aire fresc i la demanda d’una política netament progressista. Interpretem que el que ha volgut dir el poble de Catalunya és que comencem a canviar, que encetem el canvi que des de fa temps s’hauria d’haver iniciat. Ara bé, el poble ha dit també: «Aquell que diu que tot això ha de canviar té raó, però que vagi a poc a poc i respecti els que han d’anar plegant.» D’acord –d’acord. Així, doncs, a nosaltres ens correspon presentar el projecte alternatiu que els catalans i les catalanes ens demanen. Un projecte que impulsarem des del Parlament, tot cercant els acords necessaris, i que esperem desenvolupar des del Govern quan els ciutadans ho creguin oportú. L’etapa que s’obre ara. Unes noves regles de joc: Parlament i mitjans de comunicació. En primer lloc, cal establir unes noves regles de joc que permetin avançar cap a una nova forma de governar i de fer política a Catalunya. Això vol dir, primerament, que el Parlament ha d’esdevenir el centre neuràlgic de la política catalana. Que el que ha passat en aquest hemicicle en els darrers anys no es pot tornar a repetir: any rere any, s’ha anat escamotejant l’autèntic debat sobre el nostre autogovern, com ahir –crec–, i sobre molts dels problemes que preocupen més directament els ciutadans. El Parlament, conseqüentment, s’ha de dotar a partir d’ara d’unes noves regles de funcionament i de nous mitjans, tal com ja ens anunciava el president de la cambra en el seu discurs de presa de possessió. I me n’alegro. I ha de maldar, així mateix, per obtenir una major obertura envers la societat i un més gran prestigi. Vetllarem escrupolosament i col·laborarem entusiàsticament per tal d’assolir aquests objectius. 3 �PAPERS DE LA FUNDACIÓ/118 Aquest repensament de les regles del joc ha de comportar també, a parer nostre, l’elaboració d’una llei electoral pròpia per Catalunya, que permeti una millor relació dels diputats amb els seus electors; l’establiment d’un límit màxim de dos mandats consecutius per al president de la Generalitat, i el requeriment que en la dissolució del Parlament sigui almenys preceptiva la informació prèvia a la cambra. Sembla, com a mínim, normal. Cal establir, així mateix, un nou estatut de l’audiovisual que asseguri la neutralitat dels mitjans públics, concretament de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió que ha de ser independent del Govern, que no ha de tenir res a veure amb el Govern–, i unes noves relacions més transparents de l’Administració amb els mitjans de comunicació privats, per a garantir-ne millor la independència, particularment en relació amb la concessió de freqüències, tema estratègic per a tots els grups multimèdia. No volem que a Catalunya, també a Catalunya, es passi de monopolis públics, sempre perillosos, a oligopolis privats, encara menys controlables. En aquest sentit, la celebració d’un ple monogràfic sobre els mitjans audiovisuals, impulsada per quatre d’aquesta cambra, pot significar un primer pas en la bona direcció. Un nou estil de fer política: diàleg, acords i competència. La política que els ciutadans reclamen requereix una major predisposició a escoltar, una més gran capacitat d’arribar a acords i una més alta competència tècnica. Es tracta d’una combinació que no és fàcil d’aconseguir. Bons professors universitaris poden inventar fórmules bones que en mans de polítics no tan bons no serveixin per a res. Hi pensava ahir mentre escoltava el candidat explicar i citar una colla de professors, tots eminents, bons amics, per altra banda, però que, pel que sembla, no han produït per la virtut dels seus consells l’èxit que els polítics els haurien d’haver garantit. Diguem-ho clar, a Catalunya s’ha sentit durant massa temps una sola veu, un únic discurs. Ha acabat l’època de la veritat única, perquè Catalunya és un país plural en què cada grup, cada territori ha de poder fer sentir la seva aportació i les seves demandes al conjunt. No n’hi ha prou amb escoltar aquestes veus diverses, es requereix també una més alta capacitat d’arribar a acords, a acords Catalunya endins i a acords Catalunya enfora. Catalunya endins, perquè només des de l’acord s’interpreta adequadament el país, i només des de l’acord es guanya la força per buscar els acords Catalunya enfora, que seran els que faran avançar el nostre autogovern. I permetin-me l’incís: Madrid no pot ser l’excusa d’una manca imperdonable d’autoexigència i, per tant, d’una progressiva pèrdua de qualitat i de nivell en l’autogovern. La referència a Madrid. Les enquestes reflecteixen, a més del desig de canvi, clarament, la satisfacció dels catalans després de vint anys de gaudir d’un nivell d’autogovern com mai no havíem tingut. Ara bé, la general satisfacció sobre el nostre autogovern no és incompatible ni amb l’exigència de millorar-lo ni amb l’autoexigència d’utilitzar-lo amb més rigor i amb més competència. Per aquesta raó, quan es demana als ciutadans la seva opinió sobre el Govern la valoració és bona, però encara es valora millor la proposta d’un canvi de Govern. Tarradellas deia que els catalans ens havíem d’autogovernar, és més, que havíem de decidir nosaltres el nostre destí i que l’havíem de decidir per nosaltres mateixos. Però afegia: «Gran part dels nostres mals són deguts als nostres propis errors.» Jo crec que actuant així, segurament, no ens hauríem d’haver dit, tan sovint, a nosaltres mateixos: «Què lluny estem d’allò que havíem imaginat que seria el Govern de la Catalunya autònoma!» Noves prioritats: educació, territori, economia. La proposta catalana. Els eixos de la nostra política són la millora de l’autogovern i la millora de la qualitat de vida dels ciutadans. I és per això que ens plantegem unes noves prioritats: millora de 4 �PAPERS DE LA FUNDACIÓ/118 l’educació, nova gestió del territori, impuls del progrés econòmic i una proposta catalana per a Espanya –per a Espanya i per a Catalunya, com veureu. Millora de l’educació. Hem dit que, avui, l’educació ha de ser la primera prioritat del Govern de Catalunya, i, això, per tres raons: per tal de permetre a cadascú el ple desenvolupament de les seves potencialitats personals aquesta obsessió que Tony Blair ha posat tan bé de relleu en els darrers anys–, per tal d’assegurar la igualtat d’oportunitats de tots els ciutadans amb independència del seu origen social –la vella creença socialdemocràtica–, amb independència del seu origen social o del seu lloc de residència, i per tal d’impulsar la competitivitat de la nostra economia –si volen, una herència liberal. Es tracta d’una prioritat que entronca directament amb la tradició del catalanisme, perquè el catalanisme, que no ha disposat d’Estat –almenys, no ha disposat d’Estat amb suficient quantitat i durant temps suficient per a enfortir-se–, ho ha fet, històricament, entorn de la cultura, l’educació i, també, a través dels ajuntaments. El dret local és la nostra especialitat; és en això que hem excel·lit històricament: des del Consolat de Mar, des de la Taula de Canvi i des dels Usatges. I no és cosa que s’hagi d’oblidar ara perquè ara tenim govern del país –no és cosa que ara s’hagi d’oblidar–: és l’essència del catalanisme, és el que nosaltres podem aportar als altres ismes. El catalanisme és, ha estat i ha de seguir sent una pedagogia, una tensió cultural i un procés de devolució de responsabilitats a la societat i als territoris. Això vol dir, en primer lloc, aconseguir que l’escola actuï com un factor d’integració i no de selecció social, per la qual cosa és essencial dotar equitativament de mitjans i de capacitat d’actuació tot el sistema escolar finançat per fons públics: la xarxa pública i l’escola concertada, amb les mateixes responsabilitats, amb coresponsabilitat sobre els problemes de la integració social, que són els que jo he trobat corrent per Catalunya, que en aquest moment angoixen més els nostres conciutadans. La integració social i, concretament, la integració cultural, ètnica, social, econòmica, psicològica, quasi diria, de la joventut. La xarxa pública hi ha de ser i és central, però l’escola concertada hi ha d’ésser, també; ha d’entomar la seva part de responsabilitat en aquest tema. En segon lloc, els vull anunciar que, de seguida que governem i d’acord amb una vella aspiració, desenvoluparem, efectivament, el sistema d’escoles bressol per a l’escolarització dels infants de zero a tres anys. Si, com se’ns deia ahir, estem força punts per sota de la mitjana europea de les taxes d’ocupació, això es deu reflexió que sembla que el Govern que ens va deixar no va fer–, això es deu, en bona part, a les dificultats que les dones han trobat per incorporar-se al món laboral i empresarial –no diguem sempre «el món laboral», quan parlem de les dones–, laboral i empresarial. Les desenes de milers de llocs de treball per a les dones que ahir se’ns prometien molt difícilment podran ocupar-se efectivament sense proveir les famílies dels serveis mínims necessaris en aquest camp –reflexió que cal estendre a la urgència d’impulsar mecanismes d’assistència domiciliària de la gent gran i persones que ho necessitin. Geriàtrics, sí, però, en primer lloc, assistència domiciliària a la tercera edat. Finalment, s’ha de vetllar per tal d’assegurar que la transició de l’escola al treball per part dels joves es produeixi en les millors condicions. En acabar l’educació secundària obligatòria, cap noi o noia hauria de quedar-se sense treball o sense escolaritzar. És possible, en aquest moment, o treballant o formant-se. Això és el que els joves i les seves famílies exigeixen i que ara és possible segurament de garantir. Si en campanya electoral tots n’hem parlat, ara és l’hora de prendre els corresponents compromisos concrets. Tot això requereix nous recursos, però també una manera diferent de gestionar l’ensenyament des del territori. És des de cada poble i de cada ciutat que es coneixen 5 �PAPERS DE LA FUNDACIÓ/118 millor les necessitats i les mancances dels seus centres escolars. Jo sóc partidari de l’escola local, de l’escola municipal, no de l’escola nacional, ni de l’escola nacional de l’Estat espanyol ni de la Generalitat de Catalunya; sóc partidari de l’escola local. És des de prop que se sap exactament com les coses en aquest terreny poden millorar. És necessari, doncs, dotar els ajuntaments d’un major protagonisme en la gestió i l’organització del sistema escolar per tal, com he dit, de millorar-ne el rendiment. No em voldria estendre sobre qüestions de política cultural. Sols vull oferir a tots els grups de la cambra, molt honorable senyor president del Parlament, la possibilitat d’obrir un gran debat en el qual nosaltres aportarem els continguts del Llibre blanc de la cultura, que, elaborat amb la participació de més d’un centenar de creadors i emprenedors culturals, planteja les línies de reflexió que el país reclama en aquest camp i que, anys enrere, es va tractar de començar a formular sense èxit. Una nova forma de gestionar el territori. La major implicació dels ens locals en la gestió dels serveis ens remet a la segona de les grans prioritats de la política catalana d’avui. El que estem tractant de trobar –i el que proposem– és una nova forma de gestionar el territori. Durant els darrers anys hem assistit massa sovint a un regateig sistemàtic de competències i recursos dels municipis per part de la Generalitat. Això s’ha d’acabar. Els municipis són una peça essencial de l’Administració catalana i han estat un instrument importantíssim en la millora de les condicions de vida en els pobles i ciutats, i amb èxit, tant d’èxit que no seria impossible que un alcalde català passés a ser ben aviat president de la Federació Espanyola de Municipis, sobretot si tots els grups representats en aquesta cambra –o, si no tots, quasi tots– ho recolzem. En consonància amb l’aplicació... Perdoneu, és una referència a una experiència efectiva i real. En els darrers anys, els municipis catalans han destacat en el conjunt d’Espanya com a referència de bona manera de governar la ciutat i els municipis. En consonància amb l’aplicació del principi de subsidiarietat, consagrat en els tractats europeus, cal retornar-los ara el poder, les competències i els recursos que els permetin d’intervenir de manera decisiva en la gestió dels serveis essencials: l’ensenyament, com dèiem fa un moment, i també la sanitat i la política o les polítiques de benestar i de serveis socials. En aquest sentit, l’anunciada celebració del Segon Congrés de Municipis de Catalunya, seixanta-sis anys després del primer sembla mentida!–, pot constituir un avenç extraordinari en la construcció del necessari impuls municipalista al nostre país. El segon aspecte de la reforma en la gestió del territori consistirà en la descentralització de l’Administració de la Generalitat. Ens trobem, avui, davant la paradoxa que unes forces polítiques que s’han vantat reiteradament de mantenir posicions antiprovincialistes i favorables a l’equilibri territorial hagin construït una administració extraordinàriament centralitzada a Barcelona. En procedir d’aquesta manera, el Govern de la Generalitat no només ha incomplert les seves declaracions públiques d’intencions, sinó també les lleis emanades d’aquesta cambra que preveien l’avenç cap a una major descentralització i la construcció ordenada de l’Administració perifèrica de la Generalitat. Aquest impuls descentralitzador ha d’avançar, en paral·lel amb el reconeixement de l’empenta dels territoris naturals, cap a la seva autoorganització. Assistim avui a tot Catalunya a una florida de propostes de reflexió estratègica i de coordinació d’iniciatives locals. Aquestes iniciatives van dibuixant els territoris de la nova Catalunya, els vells territoris, diria, de la nova Catalunya, la Catalunya que s’estructura sobre els eixos de 6 �PAPERS DE LA FUNDACIÓ/118 desenvolupament econòmic i sobre la xarxa de ciutats no ho oblidem, és la seva força–, la Catalunya que té set territoris naturals, econòmics, quasi diria culturals, és a dir, d’identitats fortes: la regió metropolitana de Barcelona, el camp de Tarragona, les comarques gironines, la Catalunya central, les terres de l’Ebre, les comarques de Ponent i l’Alt Pirineu. El reconeixement i el suport a aquestes realitats a través del planejament territorial i les polítiques sectorials ha de ser, així mateix, un dels eixos d’actuació del Govern de la Generalitat. Les sinergies, la il·lusió i l’embranzida que d’aquesta manera donarem als territoris de Catalunya seran extraordinàries. He tingut ocasió de comprovar-ho aquest any –per mi irrepetible, esplèndid, ple de lliçons– que he viscut recorrent Catalunya de banda a banda. Impulsar el progrés econòmic. Hi ha d’haver una política econòmica financera i industrial catalana; Catalunya necessita el seu pla estratègic; hem de combatre la inflació que puja, la competitivitat que, correlativament, va baixant, la qualitat que es perd i la marxa o la manca –la marxa, de vegades, a Madrid–, molt sovint, d’empreses mitjanes i grans. Per fer-ho, s’ha d’impulsar, no amb paraules, sinó amb fets, l’economia productiva, i això vol dir..., què vol dir economia productiva? Anem a pams; això vol dir: augment de la taxa d’ocupació mercès a l’entrada de dones i joves al món laboral i empresarial; perquè, amb la concepció de la família que vàrem sentir ahir, crec que és lògic que no anem molt enllà o molt més enllà de les bones paraules en aquesta matèria. Segon: més cultura informàtica, que ens permeti fer front als reptes de la societat de la informació. Tercer: més innovació de producte –no solament de procés–, més innovació de producte –inventem poc en aquest país, en aquest moment–; més capital/risc – arrisquem poc–, i més suport als nous emprenedors –els ho posem massa difícil, massa complicat. Quart: suport als processos de concertació entre ajuntaments, emprenedors i sindicats, que ja ha donat lloc a pactes territorials de gran interès; també les universitats i les escoles hi han de ser, en aquests pactes. Cinquè: una ampliació del mercat interior gràcies a la millora de les infrastructures, perquè un país també pot créixer cap endins, i aquí permetin-me que evoqui algunes de les grans infrastructures que ara estan inexplicablement pendents: TGV, ampliació de l’aeroport de Barcelona, el pla Delta, les ampliacions del port de Barcelona i del de Tarragona i el cablejat de fibra òptica, però també el sistema de comunicacions ruteres i ferroviàries interiors. Sisè: increment de la inversió internacional de les nostres empreses. Setè: en aquest pla estratègic, trobar un lloc rellevant, així mateix, a una política per a l’agricultura i la ramaderia catalanes que contempli el seu impuls, en primer lloc, per la seva viabilitat empresarial i la seva capacitat d’exportació, però també per la seva significació territorial, social i mediambiental: l’agenda del camp català 2000-2006 que reclama la Unió de Pagesos. Per tot això, ens cal un govern que no sigui un simple espectador de decisions empresarials no sempre favorables al nostre país, com ha estat el cas en determinades fusions i decisions sobre localització empresarial. En aquesta matèria semblem com paralitzats, no sabem què volem. 7 �PAPERS DE LA FUNDACIÓ/118 I aprofito per dir-ho aquí: no em sembla sensat –no em sembla que se serveixi així els interessos de Catalunya–, no em sembla sensat ajornar l’inici del debat sobre els pressupostos de la Generalitat per a l’any 2000 al proper mes d’abril. Les properes eleccions generals no han de ser el refugi on Convergència i Unió busqui la tranquil·litat que no ha trobat en les eleccions catalanes. No podem sotmetre’ns a una sucursalització de la pitjor espècie. Catalunya necessita ja un nou pressupost, no podem perdre sis mesos sense saber per què. No hi ha cap motiu perquè el Parlament no pugui treballar el gener i el Govern pugui presentar el seu projecte de pressupost. La manca de decisió en aquest camp hipoteca l’aplicació de polítiques en molts àmbits: per exemple, faria del tot impossible obtenir els resultats en matèria educativa que ahir se’ns prometien per al mes de juny. La proposta catalana per a Espanya. L’Espanya d’avui no és la de fa vint anys, ni els partits polítics són avui els mateixos que fa vint anys, ni les comunitats autònomes d’avui són les mateixes de fa vint anys. Nosaltres fem una valoració positiva de l’evolució que hem experimentat, com positiva és la nostra valoració del desenvolupament de l’Estat de les autonomies en el seu conjunt. Ara, sí; ara es pot fer un salt endavant. En efecte, no és que hàgim de canviar perquè tot ha anat malament; podem canviar justament perquè portem vint anys d’experiència i els resultats són raonablement bons; el canvi que hem de fer no és altre, en la nostra opinió, que el d’arribar a una Espanya federal, unida a un projecte de modernització i progrés, respectuosa de la diversitat dels pobles que la integren, compromesa en l’aprofundiment de l’autogovern de les nacionalitats i les regions i capaç de vincular-se a la nova realitat europea des de la seva pròpia diversitat. En aquest camí trobarem moltes complicitats. O és que no les trobarem en el govern de progrés balear encapçalat per Xisco Antich? O en el govern socialista regionalista de l’Aragó encapçalat per Marcel·lí Iglesias? O és que no trobarem ressò en temes de finançament en el president de la Generalitat valenciana? O en el mateix president de la Junta d’Andalusia, el qual ja ha mostrat el seu interès per la nostra proposta federal? Per cert, la proposta del president Chávez, la proposta d’un període de temps definit per tal de recuperar retards estructurals històrics, està perfectament en línia amb la recent sentència del tribunal alemany sobre els fons de solidaritat interterritorial entre els länder d’aquell país. Per això, els proposo de fer una proposta catalana per a Espanya, proposta que ha de partir d’un consens bàsic de les forces polítiques catalanes. Tots junts aquí a Catalunya per formular un consens que ha de traslladar-se a les forces polítiques espanyoles i al mateix Congrés dels Diputats i, finalment i idealment, al Senat de caràcter federal. Un consens que s’obrirà camí... (Remor de veus.) Sí, sí, un senat de caràcter federal. Avui hi ha un article d’un altre professor eminent que ahir no es va citar, però que es podia haver citat, l’Eliseo Aja, que explica clarament per on hem d’anar i per on podem efectivament anar. Un consens, doncs, que s’obrirà camí si és alhora innovador i ofereix un projecte global, no sols cercant resoldre els problemes d’encaix de Catalunya a Espanya, sinó descobrint camins perquè Espanya, ella mateixa, es retrobi en la seva diversitat. Una senzilla raó per ser optimistes, o millor, per tenir confiança. Sabem que, si anem junts tots els catalans, Espanya haurà de dir sí; junts tots. Espanya no es pot resistir a una demanda catalana formulada conjuntament per totes les forces representades en aquest Parlament. Se’m pot dir que l’Estatut va tenir retalls. Se’m pot dir el que es vulgui dir. Jo els ho torno a dir: Espanya, avui, i tractant els temes que estem tractant, no es podrà resistir llargament, no es podrà resistir permanentment a una demanda catalana formulada conjuntament per totes les forces representades en aquest Parlament. Fins i tot l’actual Govern de l’Estat ha acabat acceptant la proposta dels alcaldes de les més grans ciutats per dotar-les d’una llei de grans ciutats. És una bona proposta que ha presentat l’amic Camps, que em penso que és subsecretari, un alt 8 �PAPERS DE LA FUNDACIÓ/118 càrrec del Ministeri d’Administració Pública, exregidor valencià i molt coneixedor del nostre projecte de Carta municipal de Barcelona, que és l’origen d’aquest Projecte de llei de grans ciutats –magnífic projecte, per cert. Doncs, molt bé, l’Estat ha acabat acceptant aquesta proposta, basada en un exemple més proper: vàrem trigar, nosaltres, disset anys a formular una pretensió barcelonina unànime, la Carta municipal –disset anys–, però quan la vàrem tenir, la unanimitat, teníem ja el sí de Catalunya i tindrem el d’Espanya, n’estem certs. Aquest és el camí a seguir. Sobre finançament. Les propostes són més a tocar del que sembla: coresponsabilitat fiscal, sí; cistella d’impostos, sí. Fa anys que ho diem. Apropament en el temps dels rendiments diferencials del règim comú i del règim foral... Ho repeteixo: apropament en el temps impossible immediat, n’estem massa lluny– dels rendiments diferencials del règim comú i del règim foral. Dic «dels rendiments», no del sistema. No tenim per què copiar sistemes que no són els nostres, però rendiments diferencials tampoc. Ens hem d’igualar, sí. 60%, 40%: 60% els territoris, 40% l’Estat; sí, és possible. Hi ha països que ho tenen; nosaltres hi arribarem, hi podem arribar. Però del 60%, la meitat per als municipis. Pagar per renda i rebre per població. Fins i tot amb alguna correcció si resulta i es demostra que, en alguns dels criteris que nosaltres proposem, hem quedat massa endarrerits en els darrers anys, per exemple, en el d’igualar la inversió en les àrees metropolitanes de més d’un milió d’habitants. Si tenim endarreriments, haurà d’haverhi recuperacions. Aquesta és la divisa, la base de la negociació alhora necessària i possible. Però això no ho aconseguirem, senyor president, sobre la base de reivindicacions parcials o acords bilaterals. Això no ho aconseguirà un govern minoritari negociant amb un altre govern minoritari. Això no ho aconseguirà en solitari una minoria nacionalista al Congrés. Això, ho repeteixo –i vegin que no he dit «minoria catalana», per descomptat, he dit «una minoria nacionalista» al Congrés–, sols ho aconseguirem junts, tots. I això ho aconseguirem si formulem una proposta acordada, capaç de pensar una solució global vàlida per a tot Espanya. Altrament, com ja s’ha demostrat – i ahir se’ns confirmava–, obtindrem només algunes bones paraules i un bon grapat de ressentiments, que, finalment, aboquen a un mal resultat en les negociacions sobre finançament autonòmic. Prediquem confiança i pedagogia, i no malfiança i regateig. Proposem objectius, per començar, i no egoismes; i no simplement mesures instrumentals. Els números, les mesures instrumentals vindran després, però els objectius són el que cal compartir i es pot compartir. Vaig acabant, senyor president. La proposta catalana també ha de contemplar la necessària reforma del Senat i la participació de les comunitats autònomes en la Unió Europea, en la línia que la República Federal Alemanya ha resolt aquestes qüestions, i el mateix Tractat de la Unió Europea. En una paraula: un senat que esdevé el lloc d’encontre dels governs autònoms, i un estat que atorga la seva representació en la Unió Europea a les comunitats autònomes, per aquelles matèries en què aquestes tenen competència exclusiva –article 146 del Tractat de Maastricht, actualment 210 del Tractat d’Amsterdam. No m’hi allargo, les posicions sobre aquestes matèries són prou conegudes; però m’hi faig fort: sols junts ens en sortirem. Ahir vaig trobar a faltar una crida clara a aquest 9 �PAPERS DE LA FUNDACIÓ/118 respecte, més enllà de la cortesia parlamentària que sempre hi és. Crida que faig avui en nom del meu Grup i que s’adreça a tots i cadascun dels grups de la cambra. La millora del nostre autogovern no s’esgota en la proposta a Espanya. És necessari, així mateix, que reflexionem sobre la conveniència de revisar l’actual marc estatutari. No forçosament per a canviar la nostra norma bàsica tal com és, en el seu contingut actual, però sí per tal de precisar-ne l’abast a la llum dels nous textos que hem subscrit com a membres de la Unió Europea. És en aquest sentit que hem proposat que aquest Parlament elabori una carta autonòmica com a addició i ampliació de l’Estatut per tal de presentar-la a l’aprovació de les Corts Generals. Acabo. Després de l’experiència de la darrera legislatura, després del discurs decebedor d’ahir, no votarem la investidura que se’ns proposa, i instem les altres forces polítiques de progrés a fer el mateix. Enfront del discurs desconnectat de la demanda ciutadana expressada en les darreres eleccions que vàrem escoltar ahir, he presentat el programa alternatiu que creiem que serveix millor els interessos de Catalunya. El defensarem al Parlament i cercarem els acords necessaris per a desenvolupar-lo. Ens manifestem, així mateix, oberts a discutir-lo amb totes les forces polítiques de la cambra com a punt de partida per a l’eventual formació, si s’escau, d’un nou govern en cas que, ni avui ni dijous, el candidat proposat pel president del Parlament no obtingués el suport necessari de la cambra. En qualsevol cas, ofereixo sincerament un acord a l’actual president en funcions i candidat de CiU: hem d’entendre’ns des de l’exigència mútua i des de la diferència, fins i tot des de la mútua oposició. Constato, això sí, que no s’ha reiterat l’oferta que se’ns va fer l’any 1980, però segurament no es tracta de governar junts, perquè deixaríem fora només una minsa part de l’espectre polític quan allò que vol el país és justament una bona, una civilitzada controvèrsia, la fi de les unanimitats, quasi diria l’explosió democràtica de les diferències que ens farà ser, finalment, un país normal. Som un país normal, deixem-lo fer. Senyor Pujol, si finalment vostè és investit trobarà en nosaltres una oposició alhora innovadora, constructiva i esperançada, basada en el convenciment de la necessitat i la imminència del canvi a Catalunya. El programa del canvi és imparable: o vostès entomen els seus continguts i el nou estil que planteja o el país començarà a aplicarlo, malgrat el Govern. (Aplaudiments forts i perllongats.) 10 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.03. Parlament de Catalunya Description An account of the resource Agrupa la documentació generada al voltant de l'activitat de Pasqual Maragall com a diputat al Parlament de Catalunya, principalment a les legislatures 1999 a 2003 i després com a President de la Generalitat de 2003 a 2006. Però també del període que en va ser de 1988 a 1995. Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Discurs en el debat d’investidura del candidat proposat a la Presidència de la Generalitat de Catalunya, el 16 de novembre de 1999 al Parlament de Catalunya Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament de Catalunya Abstract A summary of the resource. Intervenció que va realitzar Pasqual Maragall, President del Grup Parlamentari PSC-CpC, i cap de l'oposició. Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Subject The topic of the resource Debats Investidura Parlament de Catalunya Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Ciutadans pel Canvi Model social Acció política President de la Catalunya. Generalitat Type The nature or genre of the resource Discurs Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1999-11-16 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 23 Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/983/19850712d_00081.pdf 70216d6cbf39d9e4fc102657f17a5bff PDF Text Text TEXT DEL DISCURS PRONUNCIAT PER L'EXCM. ALCALDE DE BARCELONA SR. PASQUAL MARAGALL EN EL SOPAR DEL CLUB LIBERAL. La Platja d'Aro, 12 de Juliol de 1.985. �APROFITO AQUESTA SEGONA OPORTUNITAT QUE EN FACILITEN ELS BONS AMICS DEL CLUB LIBERAL PER A FER UNA SèRIE DE REFLEXIONS I DE PROPOSTES SOBRE EL QUE ES CONEIX COM LA TRADICI6 LIBERAL I LA MANERA COM ES RELACIONA. AMB L'ACTUALITAT POLÍTICA DEL NOSTRE PAÍS.' FAR4 AQUESTES REFLEXIONS I PROPOSTES COM ALCALDE DE BARCELONA, PERÒ NO ESTRICTAMENT EN QUALITAT D'ALCALDE DE �LA CAPITAL DE CATALUNYA SINÓ EN LA Mé5 AMPLIA DE CIUTADá COMPROMéS EN LA VIDA PÚBLICA D'AQUEST PASS I PREOCUPAT PER LA MANERA COM S'HI VA ORGANITZANT LA CONVIVéNCIA POLÍTICA. I éS DES D'AQUESTA PERSPECTIVA QUE VULL TRANSMETRE UN MISSATGE CLARIFICADOR EN UN CONTEXT DE CONFRONTACIó POLÍTICA ON NO Hl FALTA LA CONFUSIÓ AMB FREQüINCIA UNA CONFUSIÓ MOLT INTERESSADA. NO HA DE SORPRENDRE QUE UN ALCALDE SOCIALISTA ELS PARLI DE LA TRADICIÓ LIBERAL. HO VAIG FER L'ANY PASSAT I CREC QUE é5 BO DISPOSAR D'AQUEST SEGON TORN, PERQUè ES UN MISSATGE QUE POT RESULTAR SORPRENENT PER A ALGUNS. EL QUE ELS VULL DIR AQUESTA NIT éS, EN ESSéNCIA, QUE LA TRADICIÓ LIBERAL éS UN CORRENT DE PENSAMENT I DE PRACTICA 2 �POLITICA QUE CONSTITUEIX UNA APORTACIÓ FONAMENTAL DEL M6N OCCIDENTAL, D'EUROPA I D'AMERICA DEL NORD, A LES FORMES DE LA CONVIVèNCIA POLÍTICA. D'ALTRE BANDA, LA TRADICIÓ LIBERAL HA ESTAT ASSUMIDA PELS PARTITS SOCIALISTES 1 SOCIALDEMÒCRATES EUROPEUS EN TOT EL SEU CONTINGUT I, QUESTIó FONAMENTAL, EN ELS PAYSOS ON NO Hl HA HAGUT MAI UNA AUTéNTICA REVOLUCIó BURGESA I LIBERAL, COM SERIA EL NOSTRE CAS, LA TRADICIÓ LIBERAL HA ESTAT INCORPORADA D'UNA MANERA MOLT MéS COHERENT I AUTèNTICA PELS PARTITS SOCIALISTES QUE PELS PARTITS CONSERVADORS. EN EL NOSTRE CONTEXT POLÍTIC, EN AQUEST CAS TANT EL CONTEXT ESPANYOL COM EL CATALà , LA TEORIA POLÍTICA LIBERAL CONSTITUEIX UNA NOVETAT RELATIVAMENT RECENT. LES CAUSES D'AQUEST FENÒMEN ES SITUEN FONAMENTALMENT EN L'AYLLAMENT DE LA VIDA POLÍTICA ESPANYOLA EN RELACI6 AMB 3 �LES DEMOCRaCIES OCCIDENTALS DURANT LA DICTADURA- PERb (115- CERT TAMBé QUE L'AILLAMENT Mé5 CONSISTENT VA SER EL QUE VAN MANTENIR LES FORCES POLÍTIQUES CONSERVADORES, PEL COMPROMis QUE, EN GENERAL, VAN ASSUMIR AMB LES INSTITUCIONS DEL RGIM ANTERIOR. EN ELS PARTITS SOCIALISTES, EN CANVI, ES VA PODER VIURE AMB UNA CERTA INTENSITAT EL PROCéS DE CONFLU1NCIA I D'INCORPORACIó DE LA TEORIA I DELS HbBITS LIBERALS. VULL REMARCAR TAMBé , EN EL MEU INTENT DE CLARIFICAR UNA MICA LA CONFRONTACIÓ POLÍTICA QUE ESTEM VIVINT A CASA NOSTRA, QUE EL NACIONALISME DOMINANT A CATALUNYA NO é5 UN HEREU MASSA DIRECTE DE LA TRADICI6 LIBERAL I QUE ES NORMAL, PER TANT, LA CONFUSIÓ UNA MICA PINTORESCA QUE 4 �ALGUNS REPRESENTANTS DEL NACIONALISME CONSVERVADOR DE CATALUNYA GENEREN QUAN POSEN EN EL MATEIX CABa5 CONCEPTE5 COM ELS DE LA SOCIETAT CIVIL, ELS CONTRAPODERS, EL NACIONALISME GLOBALITZADOR, LA CONFRONTACIÓ INDISCRIMINADA COM ESTRATéGIA I LA SACRALITZACI6 DELS SIMBOLS NACIONALS, ES IMPORTANT DE DESTACAR DE BELL ANTUVI QUE EL LIBERALISME QUE ARA ES PREDICA A ESPANYA DES DE LES TRONES CONSERVADORES éS SOLAMENT UNA PART DEL PENSAMENT LIBERAL, EL LIBERALISME ECONóMIC, VERNISSAT A CORRE-CUITA AMB ALGUNES NOCIONS DE LIBERALISME POLÍTIC NO MASSA BEN INTERIORITZADES. LA TRADICI6 LIBERAL, COM VOSTéS SABEN, Té UN COMPONENT FILOSÒFIC CONDUCTOR, I UNES TEORIES POLÍTICA I ECONÓMICA BEN DEFINIDES. 56N CORRENTS QUE S'INTERPRETEN CONJUNTAMENT 5 �I QUE FINS I TOT S'EXPLIQUEN AMB MODELS MOLT SEMBLANTS. PENSEN, PER EXEMPLE, QUE ELS PRIMERS FORMULADORS DEL MISSATGE POLÍTIC LIBERAL, GENT COM JOHN MILTON, ES REFERIREN A LA FORMACI6 DE LA VERITAT COM A CONFLUèNCIA DE DIFERENTS PROPOSTES EN UN MERCAT DE LES IDEES I D'UNA MANERA MOLT SIMILAR A COM S'EXPLICARIA POSTERIORMENT LA FORMACI6 DEL PREU EN EL MERCAT ECONÒMIC. PERÒ EL LIBERALISME POLÍTIC HA IMPREGNAT FINS A TAL PUNT LES FORMES DE CONVIVèNCIA OCCIDENTALS, TANT EN EL NIVELL CONSTITUCIONAL I JURÍDIC COM COMPORTAMENTS SOCIALS I PERSONALS, EL DELS QUE éS AVUI UNA APORTACI6 INDISCUTIBLE DE LA NOSTRA CULTURA. 6 EN �SITUACIó A CATALUNYA VIVIM ARA UN TEMPS D'EXALTACI5 LIBERAL. ES GENERAL LA PREOCUPACIÓ PER OFERIR REFERèNCIES LIBERALS EN QUALSEVOL OPORTUNITAT I LA DE BLASMAR TOTA INTERVENCIÓ PÚBLICA COM UN ATAC AL SISTEMA DE LLIBERTATS. I VULL AFEGIR QUE SERIA COHERENT TENIR LA MATEIXA SENSIBILITAT DAVANT LES INTERVENCIONS QUE TRENQUEN LA LLIBERTAT ABSOLUTA DEL MERCAT DE LES IDEES QUE, LA QUE ES Té NORMALMENT QUAN S'INTERFEREIX EL MERCAT ECONÒMIC. TENINT EN COMPTE AQUESTA SITUACIÓ ELS DIRé ALGUNES COSES, EN LA LÍNIA DEL QUE HE ANUNCIAT AL COMENÇAMENT D'AQUESTA CONFERéNCIA. 7 �EN AQUESTS MOMENTS, TANT EN L'&MBIT ESPANYA COM L'áMBIT CATALUNYA, LA TRADICIÓ LIBERAL HA ESTAT ASSUMIDA I ÉS INTERPRETADA D'UNA MANERA MéS COHERENT PEL PSOE I PEL PSC, RESPECTIVAMENT QUE NO PAS PELS PARTITS CONSERVADORS CORRESPONENTS. A CATALUNYA I A ESPANYA NO HA ESTAT MOLT CONSISTENT LA FORMULACI6 TEChRICA DEL LIBERALISME POLITIC. LES TEORIES DELS CLáSSIC5 ARRIBAREN A UN SECTOR MOLT LIMITAT DE LA NOSTRA SOCIETAT I ELS PLANTEJAMENTS POLÍTICS LIBERALS MéS CONCRETS S'IMPROVISAREN SOBRE EL QUE ES TENIA. PERÒ DINTRE D'AQUESTA MODéSTIA GENERAL , ES BASTANT EVIDENT QUE EL SOCIALISME ESPANYOL é5 L'HEREU MéS QUALIFICAT DEL LLEGAT DEL KRAUSISME, UN TARANNá POLI-1'1C PROFUNDAMENT LIBERAL, COM EL SOCIALISME CATALà 8 HA �RECOLLIT, EN UN FENÒMEN MÉS COMPLEX, EL TARANNá LLIBERTARI DE L'ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA I EL PROGRAMA DE MODERNITZACIÓ D'ESPANYA QUE VA FORMULAR LA LLIGA. ES PERFECTAMENT LEGÍTIM QUE ES PROPOSIN ALTERNATIVES LIBERALS CONSERVADORES PERÒ NO éS SERIÓS QUE ELS REPRESENTANTS DEL CONSERVADURISME ESPANYOL ES PRESENTIN COM A GARANTS DE LA PURESA DEL MISSATGE LIBERAL, EL CONSERVADURISME ESPANYOL POTSER ESTà CANVIANT PERÒ HO HA DE DEMOSTRAR. PERQUE FINS FA POC NO PROPOSAVA NI LA DEFENSA DE LES LLIBERTATS POLÍTIQUES NI LA FI DE L'INTERVENCIONISME. AQUESTA AFIRMACIÓ QUE ACABO DE FER, QUE ELS PARTITS SOCIALISTES REPRESENTEN LA TRADICIÓ LIBERAL MILLOR QUE LA 9 �DRETA CONSERVADORA, ES POT SITUAR TANT EN EL TERRENY DELS PLANTEJAMENTS IDEOLÒGICS DE FONS, COM EN EL TARANNá,COM EN LA SEVA ACTUACIÓ CONCRETA QUE N'éS LA PROVA Mé5 DEFINITIVA. QUANT AL NACIONALISME CATALá CONSERVADOR, éS MOLT FORAT, EXTRAORDINáRIAMENT FORAT, CONVERTIR-LO EN UNA BRANCA DEL TRONC LIBERAL, COM S'ESTá INTENTANT. EL NACIONALISME, EN ABSTRACTE , éS UNA FORMULACIó POLÍTICA QUE, CONTINGENTMENT, POT HAVER CONFLUYT AMB PLANTEJAMENTS LIBERALS EN ALGUNES CIRCUMSTáNCIES HISTóRIQUES. PERÒ éS OBVI QUE H1 HA UN NACIONALISME ANTILIBERAL 1 QUE, EN QUALSEVOL CAS, LA SEVA ORIENTACIÓ DEPENDRá DE LA POLÍTICA QUE JUGUI LA NACIÓ CONCRETA EN EL MOMENT CONCRET QUE ES TRACTI. PERÒ NO ES POT FER UNA 10 �EQUACI6 QUE SIMPLEMENT DIGUI NACIONALISME = LIBERALISME. EN EL CAS DEL NACIONALISME CATALA, NOMéS CAL SABER UNA MICA D'HISTÒRIA RECENT PER A COMPROVAR QUE NO éS UNA FORÇA D'ARREL LIBERAL. ELS SEUS ORIGENS S6N UNS ALTRES. PERÒ VOLDRIA REFERIR-ME ARA A REALITATS MéS CONCRETES, COM LES POLÍTIQUES QUE REALMENT S'APLIQUEN A CATALUNYA I EL TARANNA QUE IMPLIQUEN. EL SISTEMA POLÍTIC LIBERAL ES CONFIGURA PER UNES CARACTERÍSTIQUES DE L'ACTUACI6 DELS SUBJECTES POLÍTICS I DE LA REGULACI6 DE L'ACTIVITAT POLÍTICA: PLURALISME, ALTERNANCIA, EQUILIBRI ENTRE PODERS, CONFRONTACI6 I DEBAT, ABSèNCIA DE VEERITATS POLÍTIQUES TRASCENDENTS, IGUALTAT DELS CIUTADANS, I REBUIG DEL MESSIANISME POLITIC. 11 �TINC EL CONVENCIMENT QUE LES NOTES A LES QUE ACABO DE FER REEFèNCIA 56N CONTRADICTÒRIES AMB LA FESOMIA QUE ESTá ADQUIRINT LA VIDA POLÍTICA CATALANA. ENS TROBEN AVUI A CATALUNYA AMB UN INSÒLIT PANORAMA QUE Té MOLT POC EN COMú AMB EL QUE SERIA UN RèGIM POLÍTIC LIBERAL. i DIC RéGIM EN EL SENTIT DE MARC POLÍTIC EN EL QUE, óBVIAMENT JO PROPOSARIA UNA ALTERNATIVA SOCIALISTA. EL PARLAMENT DE CATALUNYA VIU UNA VIDA ESLLANGUIDA I AVORRIDA QUE ES DEU EN BONA PART A LA VOLUNTAT DE LA COALICI6 GOVERNANT DE MANTENIR UNA IMATGE DE PAÍS SENSE CONFRONTACIONS. SEMBLA TALMENT, -I PERMETIN-NE AQUESTA LLICèNCIA- COM SI LA CONFRONTACIÓ FOS DE MALA EDUCACIÓ. VEGIN, PER EXEMPLE, LA GRAN ACOLLIDA QUE HA TINGUT A LES 12 �PáGINES DELS NOSTRES DIARIS LA NOTÍCIA DE L'ACORD ENTRE RAIMON OBIOLS I MACI& ALAVEDRA SOBRE LA LLEI DE LA FUNCIÓ PÚBLICA. AIXÒ POT SEMBLAR COM UNA MENA DE BROMA PERÒ LA REALITAT ES QUE UN LIDER DE L'OPOSICI6 COM RAIMON OBIOLS GAIREBé NO POT SORTIR ALS DIARIS SI NO é5 ABRAANT-SE AMB UN MEMBRE DEL GOVERN. L'ENDEM, PER EXEMPLE,LA SEVA INTERVENCI6 CRITICA AL PARLAMENT VA PASSAR GAIREBé DESAPERCEBUDA. PER A DIR-HO EN UNES ALTRES PARAULES, NO S'ACABA DE RECONéIXER LA LEGITIMITAT DE L'OPOSICI6. AIXÒ éS MOLT POC LIBERAL. I TAMBé éS MOLT POC LIBERAL EL PROJECTE DE PACTE CULTURAL QUE ES VA FILTRAR A LA PRENSA COM A PROPOSTA DEL DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT. 13 �ES UN PROJECTE QUE DESPRéS S'HA CORREGIT, PERÓ LA REALITAT éS QUE VA SER PROPOSAT SERIOSAMENT AMB UNA VISIÓ UNITARISTA DE CATALUNYA. PORTADA LA SEVA LÒGICA FINS A LES úLTIME5 CONSEWANCIES BEN AVIAT ELS AJUNTAMENTS D'AQUEST PAÍS ES CONVERTIRIEN EN L'ADMINISTRACIÓ PERIFéRICA DE LA GENERALITAT. LAMENTABLEMENT TENIM ALTRES EXEMPLES 'AQUESTA ACTITUD TAN POC LIBERAL, D'AQUESTA MANERA DE FER QUE Té UNES ARRELS AUTORIT&RIES. VULL REFERIR-ME, PER EXEMPLE, AL CULTE A LA PERSONALITAT QUE S'HA INTRODUYT A L'EXPOSICIÓ SOBRE LA JOVENTUT A CATALUNYA QUE HA MUNTAT LA DIRECCIÓ GENERAL DE LA JOVENTUT DE LA GENERALITAT , L'EXALTACIÓ DE LA PERSONALITAT DELS LÍDERS POLÍTICS éS MOLT PERILLOSA EN UN SISTEMA DEMOCRáTIC. 14 �H1 HA ENCARA MéS EXEMPLES DE L'ACTITUD POC LIBERAL QUE ESTIC DENUNCIANT , PENSO, PER EXEMPLE, EN LES ACTIVITATS DE LA SUBDIRECCIÓ GENERAL D'ACCIÓ CÍVICA, EL TITULAR DE LA QUAL, REFERINT-SE A LA INAUGURACIÓ DE LA NOVA PLAZA DE TETUAN, DEMANAVA EN UN ARTICLE PUBLICAT AL DIARI AVUI UNA CAMPANYA CIUTADANA PER A DONAR A CONéIXER LA FIGURA DEL DOCTOR ROBERT. EM FA LA IMPRESSIÓ QUE ELS CIUTADANS D'AQUEST PAÍS NO PODEN VIURE SOTA LA PRESSIÓ D'UNA CAMPANYA DE PUBLICITAT PERMANENT. LA MANCA D'ESPERIT LIBERAL éS CAUSA DE LAPSUS VERBALS PENOSOS. M'ESTIC REFERINT ARA A LES DECLARACIONS QUE VA 15 �IMPROVISAR EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT EN CONIIXER LA COMPOSICIÓ DEL NOU GOVERN ESPANYOL I, MéS CONCRETAMENT, LA INCORPORACIÓ D'UN NOU MINISTRE CATALà I D'UN ALTRE DE MALLORQUI, EL PRE5IDENT VA DIR AMB 10 A LA CONTUNDINCIA DE LES AFIRMACIONS BEN INTERIORITZADES QUE NO N'HI HA PROU AMB SER CATALá SINE QUE é5 NECESSARI EXERCIR COM A TAL. VEIEM. QUI VOL DIR EXERCIR COM A CATALá? ON ES FACILITEN ELS CERTIFICATS QUE ESTABLEIXEN LA PURESA D'AQUEST EXERCICI? QUINA 115 LA DIFERèNCIA ENTRE EL5 CATALANS QUE SE SUPOSA QUE ENVIARIA A MADRID UN GOVERN REFORMISTA O UNA COALICIÓ CiU-FRAGA I LES DOTZENES DE CATALANS QUE ESTAN TREBALLANT ARA A L'ADMINISTRACI6 DE L'ESTAT? O éS QUE UNS 56N MéS CATALANS QUE ELS ALTRES? O 16 �UNS 56N CATALANS 1 ELS ALTRES? QUI HO DECIDEIX? éS MAT1RIA DE SECRETARIS GENERALS CONTINGENTS O DE SACERDOTS DE LA POLÍTICA? NOMéS VULL CRIDAR LA SEVA ATENCIÓ SOBRE EL FET QUE QUALIFICACIONS D'AQUESTA MENA SÓN RADICALMENT CONTRáRIES A L'ESPERIT LIBERAL. ELS PRINCIPIS DEL LIBERALISME POLÍTIC MANTENEN QUE ELS CIUTADANS 56N IGUALS I QUE LES PROPOSTES POLÍTIQUES ES FORMEN A PARTIR DE LA CONFLUéNCIA DE LES OPINIONS DIVERSES. NOMé5 CAL CONéIXER UNA MICA D'HISTÒRIA PER A SABER COM EL LIBERALISME ES VA FORMAR PRECISAMENT EN EL REBUIG DE LA IDEA D'UNA DESIGUALTAT ENTRE ELS HOMES BASADA EN FACTORS ALIENS A LA SEVA PRÓPIA CAPACITAT. 17 �CONSTITUEIX UNA NOCió TOTALMENT ALIENA AL PLANTEJAMENT LIBERAL QUE UNA AUTORITAT PUGUI QUALIFICAR O DESQUALIFICAR ELS ACTORS POLÍTICS AMB CONSIDERACIONS TRANSCENDENT5. EN AQUESTS MOMENTS EN QUE TAN ES PARLA DE LA NECESSITAT D'EVITAR LES INTERVENCIONS ESTATALS éS MOLT IL.LUSTRATIU DE REMARCAR QUE EL GOVERN DE CATALUNYA, EXPRESSIÓ POLÍTICA DE POSICIONS CONSERVADORES, HA ASSUMIT UNA ACTITUD INTERVENCIONISTA EN GRAN PART DE LES POLÍTIQUES QUE EXPLÍCITAMENT O IMLICITAMENT HA ANAT POSANT EN MARXA. ES PODEN DONAR ALGUNS EXEMPLES RECENTS BEN REMARCABLES. UN DELS MéS CLARS éS EL DEL RECENT DECRET DE FIRES QUE PREVEU UNA FISCALITZACIÓ EXASPERANT DE L'ACTIVITAT DE LES INSTITUCIONS QUE REGULA. ES UN DECRET QUE ACTUALMENT ESTà ESSENT ESTUDIAT JURIDICAMENT PER LA FIRA DE BARCELONA PER 18 �SI é.S PERTINENT LA PRESENTACIÓ DE RECIIIRS. POTSER SERIA BO QUE ELS DIGUÓS QUE EL MATEIX PRESIDENT DE LA GENERALITAT HA MANIFESTAT LA SEVA DISPOSICIÓ A RECONSIDERAR EL DECRET , PERCY H1 HA Mé5 EXEMPLES. LA LLEI DE SANEJAMENT DE CATALUNYA QUE, DESPRéS QUE ELS AJUNTAMENTS FESSIN EL GEST DE DONAR UN AMPLI MARGE DE MANIOBRA A LA GENERALITAT S'HA CONVERTIT EN UN MECANISME INOPERANT PER LA COMPLEXITAT BUROCRATITZADORA QUE HA ACABAT IMPOSANT. UNA DESCONFIANÇA INTERVENCIONISTA SEMBLANT ES POT TROBAR EN LA LLEI DE CAIXES APROVADA FA NOMé5 QUINZE DIES PEL PARLAMENT DE CATALUNYA. I EL MATEIX ES PODRIA DIR DE LA SOLUCIÓ IMPOSADA PER LA GENERALITAT EN LES SEVES 19 �NEGOCIACIONS AMB EL GOVERN CENTRAL PEL QUE FA A LA DISPOSICI6 SOBRE CREACI6 DE COMARQUES A CATALUNYA. L'ADMINISTRACI6 LOCAL EN EL CURS DELS DARRERS MESOS HE REITERAT AMB UNA CERTA ïNSISTÒNCIA EL MEU CONVENCIMENT EN EL SENTIT QUE CAL DESENVOLUPAR UNA MAJOR PRESèNCIA DEL SECTOR LOCAL EN L'AMBIT DE LA GESTI6. CREC QUE LA PROPOSTA QUE HE FET DE POTENCIAR L'ADNINISTRACI6 LOCAL ES PLENAMENT CONCORDANT AMB UNA VISI6 LIBERAL DE L'ADMINISTRACI6 PÚBLICA. L'ADMINISTRACI6 LOCAL éS L'ADMINISTRACI6 QUE EST& MéS A 20 �PROP DELS CIUTADANS I, PER TANT, 65 EL SECTOR DE L'ACTIVITAT PÚBLICA MéS FáCIL DE SER CONTROLAT PELS CIUTADANS. AQUESTA éS UNA EXIGèNCIA CLáSSICA DEL LIBERALISME POLÍTIC, QUE ES BASA EN EL CONVENCIMENT QUE EL PODER CONDUEIX FATALMENT A L'ABÚS SI NO ES GARANTEIXEN UNES FORMES ESTABLES DE VIGILáNCIA, EQUILIBRI I CONTROL. HE DESENVOLUPAT ENCARA M65 AQUESTA IDEA QUAN HE AFIRNAT QUE ELS AJUNTAMENTS TENIEN UNA ACTUACIó MOLT SEMBLANT A LA DE LES EMPRESES. ERA UNA INTERVENCI6 EN UN ALTRE CONTEXT QUE éS PLENAMENT VàLIDA PER A IL.LUSTRAR LA CONCORD8NCIA DEL MODEL LOCAL AMB L'ESQUEMA LIBERAL DEL PODER. ELS AJUNTAMENTS NO TENEN L'ELEMENT DE LA COMPETéNCIA MUTUA PERO TAMBé éS CERT QUE H1 HA UN CERT FENÓNOMEN DE CONTIGÜITAT QUE PERNET ESTABLIR COMPARACIONS ENTRE EL RENDIMENT RESPECTIU. A MéS LA PROXIMITAT AL5 CIUTADANS 21 �DÓNA A LES ELECCIONS UNA FORA FISCALITZADORA MOLT SUPERIOR A LA QUE éS NORMAL EN D'ALTRES NIVELLS DE L'ADMINISTRACIÓ. LA REALITAT éS QUE ' ENTRE ELS ALCALDES Hl HA UN PERCENTATGE SUBSTANCIAL DE MORTALITAT POLÍTICA. ES UN FET QUé HA ESTAT OBJECTE DE L'ATENCIÓ DE LA PRENSA QUE, EN NOMBROSOS AJUNTAMENTS, H1 HA HAGUT MOLTS PROBLEMES 1 QUE AQUESTS PROBLEMES HAN PORTA? COM A CONSEQUáNCIA NO POQUES SUBSTITUCIONS DE PERSONES. ES CERT QUE ELS INCIDENTS HAN ESTAT INTERPRETATS A VOLTES, AME UNA CERTA FRIVOLITAT, COM UNA MANIFESTACIÓ NEGATIVA DE LA POLÍTICA LOCAL. PERÒ ESTIC CONVENgUT QUE SERIA UNA INTERPRETACIÒ MÉs REALISTA LA D'ENTENDRE AQUESTS INCIDENTS COM MANIFESTACIONS DE VITALITAT DEMOCRàTICA I 22 �DEL BON FUNCIONAMENT D'UN SISTEMA. LA REALITAT éS QUE ENTRE ELS ALCALDES - PODRIEN PENSAR ARA EN ZONES CONFLICTIVES COM EL BAIX LLOBREGAT Hl HA HAGUT UNA NOTABLE "MORTALITAT POLÍTICA . AIXC, VOL DIR QUE EN EL TERRENY DE L'ADMINISTRACI6 LOCAL HA ESTAT POSSIBLE DE POSAR EN PRIICTICA EL PRINCIPI DE TEORIA DEMOCRàTICA QUE EXIGEIX LA SUBSTITUCI6 DEL REPRESENTANT QUE PERD LA CONFIANÇA POLÍTICA DELS SEUS REPRESENTAT5. COM TOTS VOSTé5 SABEN, NO ES TAN FaCIL FER SUBSTITUCIONS POLITIQUES EN D'ALTRES NIVELLS DE GOVERN. I EL QUE éS PITJOR éS QUE LA MANCA DE SUBSTITUCIó, LA CENSURA SI HO PREFEREIXEN, NO ES DEIXA DE FER NORMALMENT PER MANCA DE MECANISMES, QUE EXISTEIXEN, SINO PER LA MANCA DE CONEIXEMENT I , PER TANT, DE CONTROL DIRECTE DELS 23 �CIUTADANS SOBRE ELS SEUS REPRESENTANTS.. EN CONSEQUéNCIA, LES POSSIBILITATS D'APROXIMACIO D'UN MODEL D'ADMINISTRACI6 MOLT TERRITORIALITZADA A L'IDEAL DEMOCR,3TIC 56N MOLT MéS ALTES QUE EN UN SISTEMA CENTRALITZAT. LES OBSERVACIONS QUE HE ANAT FENT PODEN SUSCITAR UNA IMPRESSI6 DE PESSIMISME. NO ES EL MEU OBJECTIU , BEN AL CONTRARI , M'HE LIMITAT A DESCRIURE ALGUNS TRETS DEL NOSTRE SISTEMA DE CONVIVNCIA POLÍTICA QUE EN SEMBLEN NEGATIUS, I HO HE FET DES DE LA PERSPECTIVA D'UNA REFERéNCIA LIBERAL QUE NO HE TRACTAT COM UNA OPCIÓ POLÍTICA CONCRETA SINÓ COM UN MARC DINTRE DEL QUE 56N POSSIBLES ALTERNATIVES 24 �DIVERSES. ENS TROBEM FICATS EN UNA ATM155FERA QUE DEMANA UNANIMITAT5 I ADHESIONS 1 QUE HA FET DE LA QUE1XA I LA LAMENTACIÓ L'ESTRATEGIA PER A TOT UN POBLE. AIX6 NO éS REALISTA, I APROFITARé UNA FRASE BRILLANT DEL PROFESOR BRICALL. "NO POT 5ER QUE LA HISTORIA D'AQUEST PAIS ACABI AMB UNA GEMEC-. PERÒ CREC QUE éS FONAMENTAL QUE ELS DIGUI PER ACABAR QUE 51 FEM L.E5FOR DE SUPERAR LA VI5ió PRZIXIMA DE LES ANéCDOTES PODEN COMEN(1;AR A ALBIRAR ALGUNS S1MPTOME5 MOLT POSITIU5, . ESTIC CADA COP MéS CONVENUT DE QUE CATALUNYA EST á EN EL CAMÍ DE RETROBAR-SE AMB 51 MATEIXA. AMB EL QUE (55 25 �REALMENT EL PAÍS, ES A DIR, ELS 5E1.15 HOMES I DONES. I EL RETROBAMENT QUE AUGURO DURá UN REVIFAMENT DE TOT ALL6 QUE HA CONFIGURAT LA NOSTRA HISTbRIA RECENT SEMPRE QUE ELS CIUTADANS DE CATALUNYA HAN TINGUT LA LLIBERTAT D'EXPRESSAR LA SEVA VOLUNTAT: TOLERàNCIA, DIáLEG CONFRONTACIÓ, DIVERSITAT I PLURALISME. 26 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3889 Title A name given to the resource Discurs en el Sopar del Club Liberal Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Platja d'Aro, Girona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Liberalisme Política Socialisme Acció política Club Liberal de Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-07-12 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1042/19860910d_00149.pdf ee466d24b57b2cf5ceeb122485d6780f PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Discurs de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual.Maragall a la plaça Salvador Allende de Barcelona en homenatge , president xilé assasinat Barcelona, 10 de septiembre 1986 EXp. 705/84 - IMPREMTA MUNICIPAL al �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació QUERIDOS AMIGOS: EL ONCE DE SEPTIEMBRE DE 1973 LO CONDENAREMOS SIEMPRE: UN BRUTAL GOLPE MILITAR ACABE CON LA VIDA DE LA DEMOCRACIA CHILENA Y CON LA DEL PRESIDENTE ALLENDE. MIENTRAS EN CHILE HAYA DICTADURA CADA ONCE DE SEPTIEMBRE DEBE SER EL MOMENTO DE RENOVAR EL COMPROMISO EN FAVOR DEL PUEBLO CHILENO Y DE SU JUSTA LUCHA POR LA LIBERTAD. HOY, CUANDO DE NUEVO EL ESTADO DE SITIO Y LA REPRESIóN GENERALIZADA SE ABATEN SOBRE LOS CHILENOS, Y SIN QUE ELLO SIGNIFIQUE IDENTIFICARNOS O APOYAR INCONDICIONALMENTE TODOS LOS ACTOS QUE SE REALIZAN EN CHILE, SI DEBEMOS MANIFESTAR QUE LA CAUSA PRINCIPAL DE LA VIOLENCIA EN CHILE ES LA DICTADURA Y LA CERRADA E IRRACIONAL NEGATIVA DE LOS PRINCIPALES GOBERNANTES CHILENOS AL DIáLOGO Y A LA PUESTA EN MARCHA DE UN PROCESO QUE CONDUZCA RáPIDAMENTE AL RESTABLECIMIENTO PACÍFICO DE LA DEMOCRACIA. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL Ref.: �-3- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: PERO EL ONCE DE SEPTIEMBRE, ES TAMBIÉN UNA FECHA QUE PODEMOS COt4MEMORAR CON ORGULLO. EL ONCE DE SEPTIEMBRE DE 1973 EL PRESIDENTE SALVADOR ALLENDE DIó AL MUNDO ENTERO LA PRUEBA DEFINITIVA QUE PUEDE DARSE EN DEFENSA DE LA LIBERTAD DE LOS PUEBLOS Y DEL RESPETO DEL ORDEN DEMOCRáTICO: LA PRUEBA DE SU VIDA. LA HISTORIA LO RECORDARá SIEMPRE, EN SU VIDA Y EN SU MUERTE, COMO UN EJEMPLO SUPREMO DE PATRIOTISMO Y DE COMPROMISO CON SU PUEBLO. CADA ONCE DE SEPTIEMBRE NOS RECUERDA TAMBIÉN LA DIGNIDAD Y EL VALOR DEL PUEBLO CHILENO QUE NO HA DEJADO EN NINGúN MOMENTO DE RECLAMAR SUS DERECHOS Y DE LUCHAR POR LA VIDA. POR DEBAJO DE LA CARA NEGRA DE LA REPRESIóN HAY QUE DESCUBRIR Y APOYAR LOS MILES DE ESFUERZOS CREADORES, DE INICIATIVAS SOLIDARIAS, DE ACTOS GENEROSOS EN DEFENSA DE LOS DERECHOS HUMANOS, DE CONSTRUCCION DE ORGANIZACIONES Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació -4- POPULARES EN TODOS LOS BARRIOS O POBLACIONES COMO LLAMAN EN CHILE. A PRINCIPIO DE 1987, CELEBRAREMOS EN MADRID Y EN BARCELONA UNA GRAN EXPOSICIóN SOBRE CHILE: CHILE VIVE. ENTONCES LOS CIUDADANOS DE BARCELONA PODRáN DESCUBRIR LA INMENSA VITALIDAD DE UN PUEBLO QUE NO ADMITE VIVIR BAJO LA DICTADURA DEL MIEDO Y DEL TERROR. DESDE BARCELONA, DESDE CATALUNYA, NO HAY QUE ESFORZARSE ESPECIALMENTE PARA SENTIRSE CERCA DE CHILE Y DE LOS CHILENOS. CHILE ACOGI6 GENEROSAMENTE A MUCHOS CATALANES EXILIADOS AL TERMINAR LA GUERRA CIVIL. ALLÍ ESTARáN ENTRE OTROS, AMIGOS COMO LA GRAN PINTORA ROSER BRU. CUYA OBRA SE EXPONE AHORA EN EL SAL6N DE LA VIRREINA Y CRISTIà AUADF,HIJO DEL QUE FUE ALCALDE REPUBLICANO DE BARCELONA. LUEGO YA EN LOS AÑOS SESENTA, LA VITALIDAD CULTURAL SOCIAL Y POLíTICA CHILENA ESTIMULA LOS CONTACTOS CON JóVENES QUE Exp. 82 - 86 - IMPREMTA MUNICIPAL Ref.: �Ajuntament de Barcelona -5- Gabinet de Comunicació Ref.: HABíAMOS FORMADO NUESTRA SENSIBILIDAD LEYENDO A NERUDA Y ESCUCHANDO A VIOLETA PARRA. ALGUNOS COMO JOSEP RIBERA, ACTUAL DIRECTOR DEL CIDOB, Y OTROS RELIGIOSOS SE INSTALARON EN CHILE Y ALGUNOS DIERON SU VIDA, COMO AI L SINA. OTROS COMPAÑEROS COMO EL HOY CONCEJAL DE CIU, ANTONI COMAS, COMO MANUEL ASTELLS, LUIS RAMALLO, JORDI BORJA, VISITARON Y TRABAJARON, EN EL CHILE DEMOCRáTICO, ANTES Y DURANTE EL PERIODO DE GOBIERNO DE LA UNIDAD POPULAR. A LO LARGO DE ESTOS INTERMINABLES AÑOS DE DICTADURA, BARCELONA HA ESTADO SIEMPRE AL LADO DEL PUEBLO Y DE LA RESISTENCIA CHILENA. HEMOS APOYADO LA ACTIVIDAD DE LA VICARíA DE SOLIDARIDAD DE LA IGLESIA Y DE LA COMISIóN DE DERECHOS HUMANOS. NOS HAN VISITADO LOS PRINCIPALES LíDERES DE LA OPOSICIóN, COMO EL PRESIDENTE DE LA DEMOCRACIA CRISTIANA, GABRIEL VALDÉS, CUYO HIJO, MAX VALDÉS, DIRIGIó A Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona -6- Gabinet de Comunicació LA ORQUESTA DEL LICEO EN LA INAUGURACIóN DE LA PASADA TEMPORADA. COMO ALMEYDA, ALVARADO Y TANTOS OTROS. QUIERO RECORDAR ESPECIALMENTE AL COMPAÑERO C RICARDO LAGO5,^ ACTUALMENTE DETENIDO EN SANTIAGO DE CHILE Y A TENCHA E ISABEL ALLENDE, QUE CON OTRAS PERSONALIDADES CHILENAS LUCHAN POR ALGO TAN ELEMENTAL COMO ES EL DERECHO DE VIVIR EN EL PROPIO PAíS. POR aLTIMO, HOY, EN ESTA PLAZA DEDICADA A LA MEMORIA DEL PRESIDENTE ALLENDE, DESEO RENOVAR LA EXPRESIóN DE NUESTRO APOYO Y AMISTAD CON EL PUEBLO CHILENO A TRAVÉS DE SUS REPRESENTANTES, A TRAVÉS DE TODOS USTEDES AQUí PRESENTES. LOS MILES DE CHILENOS QUE DURANTE ESTOS AÑOS HAN VIVIDO EN BARCELONA SABEMOS QUE, ESTÉN DONDE ESTÉN EN EL FUTURO ( Y DESEAMOS QUE PUEDAN REGRESAR MUY PRONTO A SU PAíS, SI ASí LO DESEAN) SERáN SIEMPRE AMIGOS ENTRAÑABLES DE BARCELONA. Y BARCELONA, ESTOY SEGURO, LES CORRESPONDERá SIEMPRE. EXP. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL Ref.: �-7- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: EL TERROR NO PUEDE DURAR MUCHO TIEMPO, DICTADURAS NO DURAN SIEMPRE. CHILE, LAS ESTOY CONVENCIDO, AMANECER. MUY PRONTO EN PAZ Y EN LIBERTAD. Y DE LA MISMA MANERA QUE HOY EN UNA CATALUÑA DEMCRáTICA CELEBRAMOS CON ORGULLO UN 11 DE SEPTIEMBRE QUE SIGNIFIC6 EL FIN DE NUESTRAS LIBERTADES, ESPERO QUE MUY PRONTO UN CHILE LIBRE PUEDA CONMEMORAR SU 11 DE SEPTIEMBRE. Exp. 82-86 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ref.: M 12 6 /b i s Data: 10.9.86 Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació MEMORÀNDUM Per a: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet de Comunicació Inauguració Plaça de Salvador Allende S'adjunta el text del telegrama enviat pel Col.legi de Periodistes de Catalunya en protesta per l'assassinat del periodista xilè José Carrasco. Demanen a l'Alcalde , si li sembla pertinent, que en faci menció durant la seva intervenció, perque temen que la difussió de la notícia sigui molt limitada. Ha dit el Sr. Jordi Borja que li semblava que, tractan-se d'un barri de forta inmigració, era millor fer el discurs en castellà. No obstant, seria bo potser fer algun tros en català. Exp. 1.206-85 - IMPREMTA MUNICIPAL �Col•legi de Periodistes de Catalunya Rambla de Catalunya, 10 08007 Barcelona Telèfon 317 19 20 Tèlex 93124 APB E Barcelona, 10 de setembre 1986 Nota de premsa a l'atenció del Director, amb prec de publicació, cursada en el dia d'avui, als mitjans informatius El Col.legi de Periodistes de Catalunya manifesta la seva indignació per l'assassinat del periodista José Carrasco per part d'agents al servei del régim del General Pinochet i considera que es tracta d'un gravíssim atac a la professió periodística í al dret fonamental de la llibertat d'expressió. En aquest sentit, el Col.legi de Periodistes de Catalunya ha enviat un telegrama de condol i solidaritat al Col.legi de Periodistes de Xile, a la Junta del qual pertanyia el periodista José Carrasco, i ha tramés també. sengles telegrames a l'Ambaixada xilena a Madrid i al Consolat xilé de Barcelona tot condemnant enérgicament aquest assassinat i fent vots pel restabliment de la democràcia a Xile. -. Col.legi de Periodistes de Catalunya �Col•legi de Periodistes de Catalunya Rambla de Catalunya, 10 08007 Barcelona Telèfon 317 19 20 Tèlex 93124 APB E 10 de setembre 1986 Text del telegrama enviat, avui, a: -AMBAIXADA DE XILE a Madrid i -CONSOLTAT GENERAL DE XILE a Barcelona Indignados por asesinato periodista José Carrasco, manifestamos nuestra más enérgica repulsa por este hecho que representa un gravísimo ataque a la profesión periodística y al derecho fundamental de la persona-a ex presarse en libertad. Manifestamos también nuestro deseo de un pronto restablecimiento de las libertades democráticas en Chile. Colegio de Periodistas de Cataluña Text del telegrama cursat avui a: IGNACIO GONZALEZ CAMUS Presidente Colegio Nacional de Periodistas SANTIAGO DE CHILE Indignados por asesinato vuestro compañero José Carrasco manifestamos nuestra condolencia y solidaridad con vuestro Colegio chilenos en su lucha por la libertad de expresión y y con periodistas por el retorno de la democracia a Chile. Colegio de Periodistas de Cataluña -Barcelona-España � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3948 Title A name given to the resource Discurs en homenatge al Sr. Allende, president xilè assassinat Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Plaça Salvador Allende, Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Biografies Commemoracions Necrologies Democràcia Acció política Model social Xile Allende Gossens, Salvador, 1908-1973 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-09-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/976/19850311d_00061.pdf 210d1c443e9da47a63d83d29919ba79f PDF Text Text Governar una ciutat no és tan sols gestionar uns serveis amb eficàcia, sinó establir aquelles polítiques que estan d'acord amb les demandes ciutadanes. Governar suposa relacionar de manera estreta, política i administració, e ficàcia en la prestació dels serveis diaris i aprofundiment de les exigències ciutadanes. Significa adequació dels recursos a les necessitats en funció d'uns programes i d'unes polítiques que enfrontin decididament, els diferents problemes que sorgeixen de la concentració urbana. Difícilment el Govern de la Ciutat podra romandre alié a allò que representa un dels fenòmens internacionals més característics dels darrers temps: la tendència a un increment de la delinqüencia, l'aparició de noves modalitats delictives, algunes d'elles de signe violent, o el creixement d'un sentiment d'inseguretat susceptible de trobar les més diverses manifestacions. �F La preocupació per aquesta problemàtica de la seguretat ciutadana, evidenciada en les diverses àrees del govern municipal i a la previsió de la seva transcendència i abast, varen requerir un conjunt d'iniciatives, desenvolupades des de mitjan 1983 per a establir, en el marc de les competències que tenim atribuïdes, unes actuacions que permetessin d'abordar en profunditat i amb el rigor que exigeix el problema, i que varen culminar el desembre d'aquell mateix any amb la constitució de la Comissió Tècnica de Seguretat Urbana. En aquesta matèria, a més d'una voluntat previsora, existia una plena consciència de la complexitat i novetat en alguns casos dels problemes plantejats, que no admetien respostes simplistes, ni molt menys fonamentades en criteris purament especulatius. Això exigia un seriós esforç de reflexió i d'un marc capaz de desplegar-lo amb serenor, amb el necessari distanciament respecte de la incidència de la gestió administrativa quotidiana. �4. La (asa de la C-iutat, Barcelona, inicia un cop més un paper pilot que es concreta en un nou tarannà sobre el tractament dels problemes de la seguretat. L'experiència oberta per la constitució del Consell de Seguretat Urbana el juny de 1984, i que posteriorment ha començat a articularse a nivell dels districtes, suposa pels seus continguts la voluntat d'establir uns sistemes participatius del tot necessaris. Cal destacar decididament l'anacrònic concepte d'ordre públic pel de seguretat ciutadana. El primer es basa tan sols en la trilogia policia-jutge-presó, mentre que el segon estableix un marc preventiu i rehabilitador que, sense oblidar el sancionador, estableix un sistema de prioritats que socialment i políticament han de preocupar-lo per donar resposta no tansols al que són demandes, sinó tambés exigències ciutadanes. Es tracta d'un nou enfocament de l'acció dirigida a reduir la delinqüència i el sentiment d'inseguretat que produeix. En primer lloc significa un replantejament de continguts d'aquella acció que com abans he esmentat, supera els límits de la noció tradicional de l'ordre públic. �5. Com ha exposat àmpliament el Comissionat, avui es fa necessària una alternativa global de seguretat, integradora de les dimensions preventives i rehabilitadores junt amb la estrictament punitiva. Així ho han apreciat les reunions del Consell de Seguretat Urbana celebrades en els darrers mesos,en abordar problemàtiques tan important en el que pertoca a la prevenció social - i en algun cas a la rehabilitació con són les de joventut, ensenyament, drogaaddicció i estrangers,... Però la novetat de la experiència hi és tambélen les seves formes, en el mètode de l'actuació. Aquest métode pretén, ésclar, un desenvolupament de la coordinació policial i instuticional aprofundit en el avenços efectuats en aquest sentit al llarg dels darrers temps. Però també persegueix la participació ciutadana en un marc ampliament representatiu. El Consell de seguretat Urbana és un marc d'integració voluntària, és veritat. Però també es veritat que les absències o la dimissió de responsabilitats en una �3. Les recomanacions que avui es presenten, fonamentades en els seus corresponents informes, materialitzaran la voluntat del govern a la que feia esment. Recullen un ampli ventall que requerià les seves prioritzacions i la seva adequació en el temps i als recursos de les diverses administracions. Cal assenyalar que les propostes d'actuació i les alternatives que es formulen, refusen les solucions esquemàtiques. Aquesta Alcaldía creu que s'ha fet un esforç d'investigació social sense presendents a Espanya, amb el suport de successives enquestes sobre seguretat ciutadana-que auran de tenir continuïtati d'un ampli flux informatiu de les més diverses entitats i organismes: des d'entitats econòmiques fins a sindicals, des d'aportacions veïnals fins institucionals. Crec que aquest treball, reflexió i proposta és un punt important de sortida que estableix els aspectes bàsics d'una actuació en l'àmbit de la seguretat urbana. Es essencial que sigui apreciat com una fita sense dubte important, dins d'une experiència ja en curs. �6. qüestió tan crucial com la seguretat ciutadana resulten difícilmente excusables, tant més quan pretenen amparar-se en certs projectes no gens definits o en propostes no realitzables en el marc de l'actual legislació. A aquells que tenim responsabilitas de govern ens han de preocupar més les qüestions de fons que no pas les de forma, m$es les que afecten als ciutadans que les que puguin afectar a les nostres particularitats polítiques. Perquè el Govern de la Ciutat i la política en general han d'anar orientades a donar resposta a les demandes ciutadanes per damunt dels actes de personalisme polític, donat que aquesta acció s'encamina més cap al clientelisme que no pas a l'acció pública dirigida a beneficiar a la majoria. Vull per acabar felicitar a tots als qui han intervin- gut la elaboració de les propostes dels informes, als qui han treballat en la formulació d'un nou marc sobre la seguretat ciutadana i que ens obliga a les administracions a continuar aprofundint per aconseguir progressi vament uns resultats satisfactoris. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3882 Title A name given to the resource Discurs en l'acte de lliurament del document de la Comissió Socias sobre Seguretat Ciutadana Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Benestar Social Seguretat ciutadana Model social Acció política Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-03-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/202/20050506.pdf 081a4a10c5aaaa70b4e650e574b80d07 PDF Text Text Discurs institucional sobre la nova etapa del Govern de la Generalitat de Catalunya Palau de la Generalitat | 06/05/2005 DE QUINA CATALUNYA ELS VULL PARLAR? A Catalunya hi ha més de 200.000 infants de 0 a 3 anys. I només n’hi ha 67.000 que tenen una plaça en una llar d’infants. Menys de la meitat, en places d’oferta pública. A Catalunya hi viuen un milió de persones de més de 65 anys. Tres de cada deu viuen al llindar de la pobresa. Les famílies de Catalunya que tenen una hipoteca pel pis o casa en el que viuen, dediquen una mitjana del 57 % dels ingressos familiars a fer-hi front. A Catalunya hi ha una taxa d’immigració del 11,4 %. Només durant l’any 2004 la població immigrada ha crescut en 153.000 persones. En els darrers mesos s’han presentat 113.036 expedients de regularització, dades d’avui mateix. Anar de Manresa a Lleida, en tren, segueix suposant dues hores i mitja de trasllat. El mateix temps que fa 50 anys. Entre 1985 i avui, el 32 % dels joves nascuts en entorns rurals ha emigrat a les àrees urbanes. Catalunya ha crescut per sota de la mitjana espanyola els darrers 9 anys. Podria continuar, però em penso que ja és suficient per donar-los una idea de quina Catalunya els estic parlant. M’entendran si els dic que el millor Estatut i el millor finançament foren inútils si no ens haguessin de servir per atacar els problemes que hi ha al darrere dels exemples que els acabo de posar. I darrere de molts altres que els podria posar. És d’aquesta Catalunya de la que s’ocupa el Govern d’Esquerres i Catalanista que ahir complia els seus 500 primers dies de treball. Parlaré del govern, del seu estat de salut i del seu ordre de prioritats. Per començar, m’agradaria descriure com veig el govern de Catalunya avui. Per continuar després, parlant-los de la seva ambició reformadora, social i econòmica. COM ÉS EL GOVERN D’ESQUERRES I CATALANISTA? L’actual govern de Catalunya es va constituir el dia 22 de desembre de 2003. En 500 dies aquest govern ha acumulat i consolidat uns actius considerables. Hem pres el pols de l’estat del país i de les seves institucions. També de les seves aspiracions i de les seves disponibilitats. Hem escoltat i avaluat. Hem precisat els nostres objectius, hem fixat les orientacions de la nostra acció, hem seleccionat els instruments per realitzar-la. 1 �Hem formulat projectes i els hem programat, els hi hem buscat finançament, els hem encabit en un calendari. Hem dibuixat el camp de joc. Hem creat un equip. Hem actuat, hem invertit, hem estalviat, hem tapat vies d’aigua. El Govern d’Esquerres i Catalanista comença a desplegar tota la seva capacitat d’acció. És un bon moment, doncs, per posar de relleu els principis que caracteritzen el nostre estil de governar i donen consistència a l’acció realitzada. També és un bon moment per insistir en els valors que orienten el projecte de reforma social que estem impulsant. Aquest és un Govern amb rigor institucional. Ho hem demostrat especialment amb la institucionalització per llei de la figura del Conseller Primer, que no tenia llei. D’aquesta manera hem endreçat una situació desordenada que afectava el cor de les institucions de la Generalitat, al mateix Govern de Catalunya. Hem cedit la iniciativa legislativa al Parlament en matèries rellevants, com la modificació de la Llei del Consell de l’Audiovisual; perquè quedi clar de quina és la competència de cadascú; i per descomptat, la independència, no solament la independència dels mitjans, sinó la independència del control dels mitjans. Feia falta. I hem mostrat la nostra disposició a la constitució d’una Comissió d’Investigació quan ha estat necessària, com ho ha estat en el cas de l’accident de la Línia 5 del Metro, al seu pas pel barri del Carmel, i sobre l’obra pública a Catalunya durant els darrers anys. Però aquest és un Govern no solament institucionalment rigorós, també és un govern competent, que és capaç de definir una estratègia per a Catalunya i de definir el seu lloc en l’Europa que neix i en el món global. Que ha posat en marxa les principals polítiques recollides a l’Acord del Tinell. Que ha actuat amb diligència a Sallent, a l’Anoia o a Gallecs i ha tingut capacitat de reacció davant de situacions complexes com la que s’ha produït al barri del Carmel de Barcelona. Aquest és un Govern solvent en la gestió dels recursos públics. Ho hem demostrat auditant la situació econòmico-financera de la Generalitat, imposant-nos un primer Pressupost d’austeritat i liquidant-lo amb una reducció del 33% del dèficit. En un any. Gràcies al rigor i la solvència inicial, el 2005 hem pogut presentar un Pressupost de gran ambició social, que dobla gairebé l’esforç inversor per habitant de l’any 2003. Aquest és un Govern transparent. Des del primer moment hem fet públics tots els càrrecs de confiança. Hem realitzat informes sobre l’estat de la Generalitat, no només sobre la situació econòmico-financera, sinó també sobre l’organització i la gestió. Hem fet transparents les ajudes als mitjans de comunicació privats. I hem canviat les normes de contractació en l’obra pública. 2 �En síntesi, Aquest és un Govern amb rigor institucional que actua amb ple respecte per les institucions polítiques de Catalunya. És un Govern competent que compleix els compromisos que ha adquirit amb els ciutadans. És un Govern solvent que gestiona els recursos públics amb eficiència. I és un Govern transparent perquè creu que la societat catalana i les seves institucions faran un salt endavant si incorporen la transparència en els comportaments públics. El nostre projecte de reforma social té l’objectiu de convertir Catalunya en un país més pròsper i cohesionat. Hem demostrat una nova sensibilitat social enfortint l’Estat del Benestar català i millorant les condicions de la vida individual i col•lectiva dels ciutadans. Tenim una nova sensibilitat territorial perquè volem garantir els mateixos nivells de vida arreu del territori de Catalunya i apostem per la sostenibilitat, decididament. No és un somni. Tenim una estratègia econòmica col·lectiva dissenyada a partir d’una visió compartida amb els empresaris i els treballadors. Tenim un designi europeu. Un designi amb l’Europa de la innovació i la investigació que s’ha començat a concretar amb el desenvolupament de l’Euroregió Pirineus-Mediterrània. Un designi amb l’educació, la cultura i la innovació, que són el fonament i el futur del nostre continent. Tenim una ambició de país que volem compartir amb tots els ciutadans i ciutadanes. Per aconseguir la plena igualtat en la participació de les dones a la vida econòmica, social i política de Catalunya. Per oferir més i millors serveis a les famílies. Per vetllar per la protecció dels infants. Per assegurar els drets de les parelles homosexuals. Per facilitar que els joves puguin accedir a un habitatge sense haver d’hipotecar els seus projectes de vida. Per fer possible que les persones grans, especialment les que no es poden valer per elles mateixes, puguin viure en unes condicions dignes. Per oferir més recursos i oportunitats als emprenedors, als creatius i als investigadors, però també als pagesos o als qui han optat per viure en un entorn rural. 3 �Aquests són els objectius del nostre projecte de reforma social. Els objectius fixats en l’Acord del Tinell. I volem marcar la diferència treballant per Catalunya poble a poble, barri a barri, al costat de la gent. Aquests són els nostres valors que els confesso d’entrada. Els valors que posem al servei d’un nou patriotisme, el patriotisme dels drets i la justícia social, el de la dignitat reconeguda i el de les oportunitats de gaudir d’una vida millor. Aquesta és la nostra ambició per la Catalunya dels 7 milions d’habitants. Un Govern impulsor dels grans objectius de país: Estatut i Finançament, no solament això, però també. Reitero un cop més el compromís del Govern amb els dos grans objectius polítics de país per aquesta legislatura: la reforma de l’Estatut i del finançament català. I amb aquests dos objectius majors, altres dos objectius institucionals complementaris: la nova organització territorial i la llei electoral. S’havien d’haver fet fa anys. Era un mandat de l’Estatut de 1979. Ho he afirmat des de l’inici d’aquest procés reformador: l’Estatut i el finançament, s’ha d’entendre bé, són uns mitjans. No són finalitats en si mateixos. Són instruments al servei d’una millor acció política, amb més marge polític i econòmic. Així ho vaig expressar el passat mes de gener en un discurs a La Pedrera, dient que creia que era essencial que ens fixem en les intencions finals de la reforma: l’Estatut per a què? L’Estatut ha d’assegurar-nos la pau i la convivència cívica, ha de ser un instrument jurídic i institucional per autogovernar-nos millor. L’Estatut ha se servir per dur a terme millors polítiques econòmiques, socials, educatives, sanitàries, territorials i culturals. I si no, no faria servei. No hauria acomplert el seu objectiu. Ras i curt, el nostre model de reforma de l’Estatut vol singularitzar-se tant pel consens, en la forma, com pel seu contingut social.” [fi de la cita] Així ho han entès els ponents de la reforma de l’Estatut quan han identificat en el text els principis rectors que guiaran l’acció dels poders públics a Catalunya: - La convivència social - El reforçament de la identitat - El progrés econòmic i social - La cohesió i el benestar - L’equilibri territorial 4 �- La sostenibilitat mediambiental - La pau i la cooperació internacional Aquests principis fonamenten el model civil i social que establirà el nou Estatut. I a aquests principis els corresponen unes competències més ben definides i garantides i també –en alguns casos- unes noves competències. Poc a poc, el full de ruta dissenyat per les forces polítiques catalanes va avançant en el seu camí. Ens apropem als moments decisius per aquesta reforma. I és ara més que mai quan hem de ser curosos amb el nostre capteniment, que exigeix: - unitat en l’ambició compartida, rigor en el treball polític, tenacitat i generositat en el procés negociador i responsabilitat amb el compromís adquirit. Tinguin la seguretat que el President i el Govern de la Generalitat estan fent tots els esforços per aconseguir aquesta unitat, sense la qual no faríem com a país ben res. Tenim el dret a ser optimistes, però malfiem-nos del maximalisme fàcil, que en el fons amaga una certa mandra per fer les coses com s’han de fer i una profunda desconfiança en les possibilitats reals de Catalunya. EL GOVERN DE LES REFORMES SOCIALS Però l’objecte d’aquesta compareixença ni és fer balanç exhaustiu ni parlar només de l’Estatut. Vostès saben que l’acció del govern s’articula entorn de quatre eixos: la transparència, la innovació i la competitivitat, la reforma social i l’equilibri territorial, la proximitat als territoris. El Govern ha dissenyat, conjuntament amb les agrupacions empresarials i sindicals, una estratègia per transformar el nostre model de competitivitat ... En vaig parlar extensament fa unes setmanes al Cercle Financer ... Avui em centraré en la reforma social i l’equilibri territorial, que són dues cares de la mateixa moneda. Reforma social per generar més cohesió social i per evitar fractures. Equilibri territorial per aconseguir un desenvolupament més harmònic del conjunt del país. Catalunya no pot anar a dues velocitats: ni en el seu creixement econòmic, ni en la força dels seus territoris, ni en la incidència de les seves polítiques. He triat 7 polítiques per il·lustrar el que els vull transmetre : 5 �1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. Educació i cultura Salut Família Atenció a la dependència Habitatge Seguretat i Infraestructures i Territoris Primera: Educació i Cultura L’educació i la cultura estan en el cor del programa reformador del Govern. Perquè són factors motrius del progrés econòmic i tecnològic i, a la vegada, són instruments essencials d’integració cívica i de cohesió social. El reconeixement del paper central de l’educació en el nostre projecte es correspon amb un tractament prioritari en els Pressupostos, que ens ha permès entre altres coses: - haver convocat 3.680 places d’oposicions tant a primària com a secundària, que comprenen totes les especialitats; - posar en marxa el Pla per a la llengua i la cohesió social, amb 649 aules d'acollida, per on ja han passat 12.500 alumnes amb necessitats educatives específiques; - activar el Pla de Construccions Escolars 2004-2007, en el qual tenim previst destinar 1.500 milions d’Euros, que prèviament haurem estalviat. Al costat de l’acció del propi govern, apostem per la col·laboració amb els ajuntaments, ja iniciada en l’àmbit dels processos d’escolarització o en el de planificació de l’educació infantil. I estem pensant el Pacte Nacional per a l’Educació, que és una iniciativa de diàleg i participació de la comunitat educativa i del conjunt de la ciutadania sobre el futur que volem per al nostre sistema educatiu. La qualitat educativa, l’autonomia dels centres, la corresponsabilitat dels ajuntaments amb l’educació, la xarxa integradora de centres públics i concertats, el perfil del professorat i la participació de les famílies ... són les qüestions clau que haurà de recollir el Pacte Nacional per a l’Educació i, posteriorment, la Llei Catalana d’Educació. Pel que fa a la cultura, la nostra aposta és sòlida, amb un increment del 23,1 % del pressupost d’aquest any, en la línia d’acomplir el compromís de doblar els recursos en una legislatura. Aquest increment ha anat acompanyat de decisions substantives i innovadores: l’inici i desenvolupament del procés del Consell de la Cultura i les Arts dissenyat sota la direcció de J M Bricall i la presentació del Pla de Cultura 2005-2007. Era difícil arribar a un consens en aquest terreny, però justament la cultura té per norma ser exigent i s’ha d’aconseguir, ho considero molt important. Sense oblidar la projecció internacional de la nostra cultura, amb l’èxit de la Fira del Llibre de Guadalajara (Mèxic) i la futura participació a la Fira de Frankfurt. Segona: Salut Estem construint un model sanitari que integra la salut pública i la millora de la qualitat de l’atenció sanitària. 6 �Aviat farem públiques les principals propostes del Govern per racionalitzar la despesa i millorar el finançament de la sanitat. L’objectiu a mitjà-llarg termini és el d’arribar a una despesa sanitària pública similar a la de la mitjana de l’Europa occidental (UE-15). Que era, perquè després ha baixat, del 6,3% del PIB l’any 2002, mentre que a Catalunya estàvem al 4,7%. Aconseguir-ho depèn dels recursos, però també d’una bona gestió, els garanteixo que hi estem avançant. En parlarem, com saben, en la propera Conferència de Presidents Autonòmics del mes de juny, tal com estava previst. Com també estava previst que jo hi exposés el procés d’elaboració del nou Estatut. I ho faré. Catalunya ha estat la comunitat autònoma amb menor increment de la despesa farmacèutica de tot l’Estat aquest 2004. L’any passat no hi va haver desviació pressupostària per primer cop des del 1981. I més de 800 professionals passaran a treballar 6 hores diàries quan fins ara en feien dues i mitja. Estem treballant per aconseguir que el temps de visita arribi a 10 minuts de mitjana i per disposar d’1 metge de família per cada 1.500 usuaris assignats. Com també per millorar la detecció precoç dels càncers més comuns per tal de que en menys de 30 dies el ciutadà tingui un diagnòstic. Tindrem una atenció sanitària propera, amb uns professionals reconeguts i competents: és un dels objectius essencials del departament de Salut. Com també ho és donar el màxim suport a la tradició innovadora i investigadora de la medicina catalana. És també estratègic el desenvolupament de la bioregió, un clúster format per farmacèutiques, hospitals, laboratoris i centres de recerca. Ha de convertir Catalunya en un pol de referència europeu en l’àmbit de la biomedicina i la biotecnologia. Tres dels pilars fonamentals d’aquesta bioregió són: 1) el Centre de Medicina Regenerativa liderat per professor Juan Carlos Izpisúa, 2) l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica, en el marc de l’impuls del Parc de Recerca Biomèdica, 3) i el projecte liderat pel Dr. Joan Massagué, que situarà Catalunya en el mapa mundial de la Recerca sobre el càncer. Tercera: Família La família és un dels elements clau en el manteniment de la cohesió social bàsica de la nostra societat. Els diversos tipus de família continuen essent, avui dia, la unitat bàsica de convivència i el nucli fonamental de les relacions afectives interpersonals. Però les estructures familiars estan experimentant un procés de diversificació. La incorporació de la dona al món del treball, altíssima, igualant ràpidament cotes europees, l’augment de l’esperança de vida o l’augment de la monoparentalitat són fenòmens positius que demostren que som una societat oberta i dinàmica. 7 �Al mateix temps, però, exigeixen una política de suport a les famílies que sigui inclusiva i que permeti que les persones amb responsabilitats familiars les puguin desenvolupar en les millors condicions possibles. En aquest àmbit ja hem començat a adaptar els serveis i els recursos a les famílies monoparentals, a les famílies nombroses, a les famílies amb persones grans en situació de dependència i a les persones grans soles. El Departament de Benestar i Família concentra aquest any més del 5% del pressupost global de la Generalitat per primer cop, complint una resolució del Parlament de l’abril de 1999; estem complint compromisos que s’havien adquirit en èpoques anteriors. La partida destinada a les famílies ha crescut un 21,8%. Entre d’altres mesures inclou la consolidació dels ajuts universals per infant a càrrec i nous ajuts universals per parts o adopcions múltiples de bessons i trigèmins. Facilitar la conciliació de la vida familiar i laboral també és un dels nostres objectius fonamentals. L’avançament del curs escolar, la construcció de 30.000 noves places públiques de llars d’infants o l’impuls de les mesures recollides a l’Acord Estratègic en l’àmbit econòmic i laboral, són una mostra de l’acció que estem realitzant en aquest terreny. Aquestes mesures, juntament amb la nova política d’habitatge, el Pla d’Acció i Desenvolupament de les Polítiques de Dones, que ens ha de permetre avançar envers unes famílies més democràtiques o la nostra voluntat de desenvolupar els serveis d’atenció a les persones dependents ens permetran fer un salt qualitatiu important en el suport que la Generalitat dona a les famílies. Quarta: Atenció a la dependència En aquest darrer àmbit, l’objectiu és ben senzill d’enunciar: avançar els serveis socials cap a la universalització. La nova Llei de Serveis Socials de Catalunya és un dels projectes més ambiciosos d’aquesta legislatura. Ho dic rotundament. És un dels projectes i dels reptes més importants. Aquest any 2005 aprovarem l’avantprojecte. Em vull aturar un moment a parlar de l’atenció a les persones dependents. A Catalunya hi ha unes 332.000 persones amb dependència: probablement és el problema social més important que tenim. Aquest any hi destinem gairebé 600 milions d’Euros. Atendre’l com cal suposa construir la quarta pota del nostre sistema de benestar, després de la salut, l’educació i la seguretat social: l’atenció a les persones dependents. Per arribar-hi, la coordinació socio-sanitària és fonamental. Els Departaments de Benestar i Família i Salut ja han presentat el Programa d’atenció a les persones amb Dependència. Amb 3 objectius: -ordenar i impulsar l’atenció a la dependència, -millorar el suport a la vida autònoma 8 �-i avançar en la redacció de la Llei de l’Agència Catalana de la Dependència, prevista pel 2006. Es tracta d’establir un sistema que garanteixi la continuïtat assistencial necessària per atendre les persones amb diversos graus de dependència, apostant de manera clara per l’atenció domiciliària. Cinquena: Habitatge Quan parlo amb joves, arreu del país, aquest és el problema. Al costat de la precarietat laboral, però casi per sobre. La manca d’habitatge dificulta greument la participació i la integració política, econòmica i social dels joves. Cal donar-hi una resposta col·lectiva. Els governs, sols, no podran resoldre aquest problema. Però no es pot defugir, de cap manera, aquesta responsabilitat. És fonamental que hi hagi una provisió suficient d’habitatge protegit que faciliti l’accés dels joves a l’habitatge de compra. I a més, estimular, i amb això poso molt d’èmfasi personalment, l’habitatge de lloguer com una opció factible al llarg del cicle vital. Tema aquest absolutament perdut en la geografia política i social espanyola, no ja en la catalana, dels darrers 25 anys. És fonamental que hi hagi habitatge protegit però és encara més important que hi hagi un mercat de lloguer que permeti l’adaptació, sobretot del jovent, justament en les circumstàncies canviants que la vida els està obligant a fer i que en la meva generació no eren presents. Això requereix una societat diferent, una mobilitat i una capacitat d’adaptació que en aquest moment no els estem oferint. No estem parlant d’un problema només per als joves. El fet que les famílies amb una hipoteca hagin de dedicar-hi, de mitjana, més de la meitat dels seus ingressos és realment preocupant; perquè les famílies amb hipoteca en aquest país són un percentatge elevadíssim del conjunt de les famílies. Aquesta és la raó de ser del Pla Català pel Dret a l’Habitatge. Aquest Pla ha vingut acompanyat de la Llei de reforma de la Llei d’Urbanisme (Llei 10/2004) i acabarà de completar-se amb la Llei de l’Habitatge de Catalunya que presentarem aquest semestre. El 2005 s’han incrementat el 46% les polítiques socials d’habitatge, les borses d’habitatge jove, la xarxa de mediació pel lloguer social i els crèdits i ajuts als joves No és tot el que fa falta, però és el que cal per començar a redreçar la situació amb realisme. Comencem a veure els primers resultats: en el primer any d’aplicació del Pla, la construcció d’habitatges de protecció oficial ha augmentat un 26% respecte de l’any 2003. El problema de l’habitatge afecta tot el país. Actuarem a tot el país. I ho farem des de la proximitat, aprofitant l’experiència dels ajuntaments, que s’han de llançar una mica més, acostumats com estaven a que no els hi donaven el que els hi havien d’haver donat i per tant no ho feien perquè no ho podien fer. Ara ho hauran de fer amb la Generalitat perquè nosaltres sí els donarem aquesta confiança però també aquesta exigència. També aquesta ha de ser una política que combini creixement sostenible i equilibri territorial. En els darrers 25 anys hem multiplicat per dos el sol urbà i urbanitzable. Això no és un ritme sostenible, és insostenible. Ens porta al desastre ecològic. 9 �Sisena: Seguretats La complexitat d’una societat avançada com la nostra ens fa més fràgils i vulnerables i, en conseqüència, ha fet créixer extraordinàriament la demanda de seguretats. Seguretat als carrers, a les carreteres, en el treball, en el consum ... El Govern de Catalunya assumeix la responsabilitat de proporcionar respostes satisfactòries a aquestes demandes ciutadanes. Ho fem convençuts del caràcter profundament social de les polítiques de seguretat. Estem governant les seguretats des de la planificació, la coordinació i la prevenció en l’àmbit de la seguretat ciutadana i de la justícia. El cos de Mossos d’Esquadra està responent, i molt positivament, a l’exigència d’eficàcia policial pròpia d’una societat moderna com la nostra. L’any 2005 és l’any del desplegament efectiu de la Policia de la Generalitat a la ciutat de Barcelona, per arribar al servei que necessita: 2.527 Mossos d’Esquadra i una comissaria per cada districte per garantir una policia de proximitat al servei dels ciutadans. Amb la construcció de 75.000 m2 d’obra nova i 80 M€ d’inversió. I amb la nova xarxa “Rescat”, un nou sistema de telecomunicacions que assegurarà la coordinació amb totes les policies locals del Barcelonès, el servei de bombers i les emergències mèdiques. Continuarem el desplegament al Vallès, al Baix Llobregat, al Penedès, al Garraf, al Camp de Tarragona i a l’Ebre, on volem haver culminat el desplegament el 2008. I continuarem fent un important esforç contra la velocitat excessiva a la carretera amb el Pla integral contra la velocitat excessiva, que hem posat en marxa. En l’àmbit de la Justícia, el Govern treballa tenaçment per a modernitzar l’Administració de Justícia, un objectiu no gens fàcil. Des de l’inici de la legislatura, amb 38 jutges nous per atendre 33 nous òrgans judicials, amb inversions per seguir informatitzant els jutjats i amb mesures per reduir l’interinitat del personal de suport. Ahir en vam parlar amb el Fiscal General de l’Estat, el fiscal Mena i la Presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya: Hi haurà Fiscals en Cap autonòmics , ja els hi avanço, fins ara exclusivament provisionals i provincials. És una bona notícia. Igualment, ja hem aprovat el Pla director d’equipaments penitenciaris, amb la creació dels nous centres necessaris per resoldre l’actual congestió. És un dels temes dels quals estic més satisfet, com s’està regirant la situació judicial i sobretot penitenciària en aquest país, on la capacitat era de 5.000 i el nombre de reclusos de 8.000, i per tant on no podíem i no estem oferint encara les mínimes garanties ni als interns ni a la societat. S’està fent un esforç immens, esforç que requereix, d’altra banda, capacitat de compromís per part de la societat, dels ajuntaments, de les zones afectades, i que només s’obté quan el Govern és atrevit i a la vegada convincent, quan el Govern és amic, quan el Govern és proper, però té una idea clara del que el país necessita. S’està aconseguint. Considero la tasca que s’està fent en aquest camp com una de les més meritòries del meu govern. 10 �Setena: Infraestructures i Territoris Les infraestructures de transport ens han de connectar amb la resta de l’Espanya i d’Europa, a l’hora que ens han de reequilibrar el territori. Teníem unes infraestructures absolutament insuficients per l’ambició d’aquest país, desproporcionadament dolentes o pobres. Les darreres setmanes hem avançat, tant aquí com amb el govern de l’Estat per definir i aconseguir un gran acord sobre les infraestructures a Catalunya en l’horitzó dels propers 10 anys. Un acord per aconseguir que la inversió pública es mantingui al voltant del 19% del PIB. Que és el que ens correspon. De vegades se’ns diu que a tota Espanya és igual perquè els rics paguen a Catalunya i els rics paguen a Andalusia, i els pobres d’Andalusia cobren i els pobres de Catalunya també; per tant no és un problema de que Catalunya pagui i Andalusia cobri, és un tema de que paguin els rics i cobrin els pobres. I jo em pregunto: i la inversió?, perquè una cosa són els serveis i una altra la localització de les inversions i és aquí on patim. No podem acceptar de cap manera que s’hagi assolit, només puntualment, per les inversions de l’AVE. La variable “inversió” és decisiva. I concretament la inversió estatal. Amb l’Estat, compartim línies generals i objectius del Pla Estratègic d’Infraestructures de Transport (PEIT) presentat pel Ministeri. És un bon punt de partida. Com ho són els Pressupostos de l’Estat d’enguany en matèria d’Infraestructures, recollint importants inversions en el TGV, en els Ports de Barcelona i Tarragona o en infraestructures viàries (per exemple, la transformació de la N-340 en autovia del mediterrani o l’impuls de l’Eix Pirinenc). Ara bé: insisteixo. No podem considerar-ho una excepcionalitat. Per això estem negociant la concertació amb l’Estat d’un veritable Pla Catalunya, perquè s’elabori i signi aquest 2005. El Pla Estratègic d’Infraestructures de Transport ha de ser un dels instruments principals per l’articulació d’una Espanya en xarxa, basada en l’adequació de les estructures econòmiques a criteris d’eficiència, de demanda potencial i de masses crítiques que necessiten resposta. El Pla Catalunya té 5 grans objectius: 1. Aconseguir la participació de la Generalitat en la gestió dels ports i aeroports catalans. No podem passar més tenint la principal quasi de les nostres instal·lacions, tan important com les grans fàbriques i com els grans centres de decisió governamental, un port, un aeroport, transoceànic, de la importància del de Barcelona dirigit per un funcionari que depèn d’un director general que viu a Madrid. No pot ser, és un problema de credibilitat, és un problema d’eficàcia. Aconseguir doncs la participació de la Generalitat en la gestió dels ports i dels aeroports, anant si cal a la posada en marxa d’un lloc de trobada d’aquestes grans infraestructures com són el port i l’aeroport des del qual es pugui planificar el conjunt de l’estratègia de les comunicacions internacionals d’aquest país. 2. Reforçar les comunicacions transpirinenques. 3. Equiparar territorialment la xarxa d’autopistes de peatge i d’autovies. 4. Prioritzar una nova connexió d’ample europeu ferroviari fins la frontera francesa. 5. I potenciar el tràfic mixt de passatgers i mercaderies al corredor mediterrani. 11 �Per la seva banda, el Govern de la Generalitat ja està desplegant, aquest 2005, una important actuació planificadora i inversora: 1. Tenim en execució o pressupostades carreteres per valor de 2.127,6 M€ i hem iniciat els tràmits per construir 4 nous eixos viaris en el marc del Pla d’Autovies: Vic-Ripoll, MaçanetPlatja d’Aro, Vilanova i la Geltrú-Manresa i Reus-Alcover. (AMTU) 2. Hem incrementat notablement l’aportació de la Generalitat a l’Autoritat del Transport Metropolità i invertim en el desenvolupament dels Consorcis de Transport de Tarragona, Lleida i Girona. 3. Impulsem els Centres Integrals de Mercaderies (CIM) de l’Empordà, la Selva i el Camp: Catalunya ha d’esdevenir la plataforma logística del sud d’Europa. 4. I estem definint projectes clau per l’equilibri territorial de Catalunya. És el cas de l’Eix Ferroviari Transversal, que unirà amb via d’ample europeu mixta per a mercaderies i passatgers Lleida i Girona, establint la connexió de totes les ciutats més importants de la Catalunya central com Tàrrega, Cervera, Igualada, Manresa i Vic. Abans de l’estiu es presentarà el primer avantprojecte de traçat. D’altra banda la millora de la capacitat i la qualitat de la xarxa elèctrica assegurant un subministrament suficient per atendre les necessitats de progrés de Catalunya, es farà d’acord amb el nou Pla Estratègic de l’Energia que presentarem aquest mes de maig. Ja saben quina és la meva posició en aquest punt: respecte pel territori sí. Però creixement i desenvolupament també. Catalunya ha de ser respectada, però no és una postal, és una realitat viva. Ha de ser respectada, però ha de funcionar bé. Permetin-me un breu excurs sobre l’estratègia econòmica. Tot el que els acabo d’explicar s’assenta en una estratègia econòmica col•lectiva recollida, com he dit, en l’Acord Estratègic per la Internacionalització, la Qualitat de l’Ocupació i la Competitivitat de l’Economia Catalana... ... i en la nostra voluntat de promoure un gran pol de creixement i d’innovació al sud d’Europa: l’Euroregió Pirineus-Mediterrània. Avui no m’hi entretindré. Els remeto a altres intervencions meves, del conseller primer i dels consellers que han parlat a bastament del nostre compromís amb la innovació i la competitivitat. Però vull que entenguin que les polítiques socials de les que els he parlat fins ara, només seran sostenibles per la societat catalana si som capaços de millorar substancialment el nostre model econòmic sobre la base de millorar-ne la competitivitat. Estratègies territorials Hi ha d’haver estratègies globals. Però hi ha d’haver també una acció de govern continuada i ambiciosa que estengui el progrés i la igualtat d’oportunitats a tots els territoris, pobles i ciutats. 12 �A Lleida, vertebrant una àrea metropolitana potent, fent una clara aposta per la indústria agroalimentària, una de les tres més importants d’aquest país de cara al futur, i pel desenvolupament turístic, especialment de Balaguer en amunt. La línia de La Pobla és una gran oportunitat per aconseguir-ho. El Canal Segarra-Garrigues ha de ser factor decisiu de desenvolupament. Amb l’Alt Pirineu i Aran ben connectats amb la resta de Catalunya plenament integrat a Catalunya. Ja he assenyalat la importància de l’ Eix Pirinenc. Al Pirineu cal ordenar el creixement, però potenciant, també, l’activitat econòmica, especialment l’agricultura i el turisme de qualitat. El Pirineu català és la frontissa de l’Euroregió, i a través de la Comunitat de Treball dels Pirineus s’allarga fins a l’Atlàntic. Les Terres de l’Ebre han tornat a veure el futur. La derogació del transvassament de l’Ebre obre un nou horitzó per aquesta terra que aposta per la sostenibilitat i per la recerca. La Casa de l’Aigua de Tortosa n’és un bon exemple. La millora de les infraestructures convertirà el sud de Catalunya en el punt d’unió entre l’Euroregió Pirineus-Mediterrània i l’Arc Mediterrani. Pirineus-Mediterrània ens obliga a estar en tres posicions: amb els Pirineus mirant l’Atlàntic; amb el Mediterrani mirant el sud, per descomptat, i entremig, la regió Pirineus-Mediterrània que és el nucli central per nosaltres de l’estratègia territorial de Catalunya. La Catalunya central emergeix, amb ambició, com a contrapès de la regió metropolitana i com a punta de diamant de la nova organització territorial. La cruïlla dels eixos transversals, amb els que creuen el país de nord a sud, confereix a la Catalunya Central una posició geoestratègica privilegiada per al seu desenvolupament. La línia ferroviària transversal reforçarà aquestes potencialitats. En el Camp de Tarragona, hi conflueixen dos dels eixos més dinàmics de tota Espanya –el corredor del Mediterrani i [el que jo anomenaria ] l’eix de l’agricultura entre Tàrrega i Reus. Això li dóna una elevada mobilitat per treball i unes perspectives de creixement demogràfic molt importants. Ara cal planificar aquest creixement i dibuixar nous escenaris de futur pel Camp vinculats als dos sectors fonamentals de la zona com són la química i el turisme. A les comarques gironines estem posant fi al retard d’infraestructures. Això i la recerca de noves vocacions vinculades al desenvolupament del triangle virtuós universitat-empresaterritori marca els eixos claus pel futur d’aquest territori. L’obertura exterior de les seves empreses metal·lúrgiques, agroalimentàries, químiques i tèxtils demostra el camí a seguir. I Barcelona i la seva regió metropolitana han d’esdevenir el pol més competitiu de l’Euroregió i el punt de referència de comunicacions entre el nostre país i la resta del món. Estem dibuixant una Catalunya digital, en xarxa i ciutadana. L’estem projectant un conjunt de Plans i Programes per estructurar el país. Els en cito 8 : 1. El del Transport 2. El d’Infraestructures de Telecomunicacions. Bàsic per estendre l’ús de les TIC a tots i cadascun dels racons del nostre país. 3. L’ Agroalimentari. 13 �4. Per la Internacionalització de l’Empresa Catalana. 5. Per la Recerca i la Innovació. 6. El de l’Energia. Que ha de resoldre el tema de les interconnexions. 7. El Programa de Sòl. 8. I el PUOSC. És així com es construeix un país competent i competitiu. És així com s’avança cap a la igualtat d’oportunitats, es visqui on es visqui, en l’accés als mercats, als equipaments i als serveis del conjunt dels ciutadans. Catalunya progressa socialment, a bona velocitat com demostren aquests dies ... - les 345 noves places públiques de llars d’infants a Tarragona ciutat - la construcció d’un nou CEIP amb capacitat per 450 alumnes a Vic - al barri de la Torrassa de l’Hospitalet, els ajuts de la primera convocatòria de la Llei de Barris - a Salt i a Girona, el nou Hospital de Santa Caterina - els habitatges de promoció pública al Barri de Sant Roc de Badalona. - la banda ampla que està a punt d'arribar a tota la població de Lleida. És així com demostrem que un Govern al servei dels seus territoris, a prop dels ajuntaments, és un govern al servei dels seus ciutadans. No entenc, i no accepto, que encara algú digui que no sap per a què reclamem un nou finançament. És la reforma social. (Parafrasejant la campanya de Bill Clinton “És la reforma social, estúpidos”). La Catalunya que hem projectat i en la que estem avançant no és un titular. No és una icona. Avui per avui es una realitat complexa, diversa, més avançada socialment i més ambiciosa col·lectivament del que ho ha estat els darrers vint anys, i en això hem posat les nostres esperances i les nostres passions. Acabo. El que he volgut significar amb aquesta compareixença és la profunda relació que hi ha entre la Catalunya de progrés i benestar a la que aspiren els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya i la reforma de l’Estatut i del finançament que estem proposant. El que dóna sentit a la voluntat de millorar el nostre autogovern és el servei al progrés i al benestar de tots els catalans. 14 �Per dir-ho més clar: el projecte del Govern d’Esquerres i Catalanista és un projecte de reforma social. És sobretot un projecte de reforma social que basa el seu patriotisme justament en aquesta estratègia, en el fet que tots els catalans i totes les catalanes reconeguin aquest país com el seu, no perquè els hi vingui de dalt, no perquè els hi vingui del darrere, sinó perquè ells l’estan fent millor i el senten com seu i com una cosa que han de defensar amb les ungles. Aquest és el patriotisme que nosaltres volem. És un projecte atent a les necessitats quotidianes i immediates de la gent i al mateix temps és un projecte generador d’oportunitats de futur. És un projecte arrelat en les tradicions polítiques i socials de les esquerres catalanes, de l’entesa catalana de progrés que governa Catalunya, però no és una mania ideològica sinó un projecte orientat a servir l’interès general. Tinguin la convicció que el Govern de Catalunya el serveix i servirà amb passió i determinació. Moltes gràcies. 15 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1684 Title A name given to the resource Discurs institucional sobre la nova etapa del Govern de la Generalitat de Catalunya Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Benestar Social Catalanisme Educació Model social Territoris Acció política Estatuts Finançament Gestió pública Govern Infraestructures Missatges institucionals Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-05-06 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/925/0000000927.pdf b925da58a8c1e8575099cbcdfc3c6c21 PDF Text Text Discurs preparat per Pasqual Maragall en cas de ser designat Català de l’Any 2007. Nota: El president no el va llegir i va fer-ne una versió breu per la llarga durada de la Gala. Palau de Congressos de Barcelona 28 de març de 2008 Estimats amics i amigues, D’entrada rebeu el meu agraïment pel premi que m’acabeu de concedir. Gràcies a tots, de tot cor. És un premi que he hagut de donar més d’un cop, per gentilesa del Periódico i TV3, a Ferran Adrià, Juan Manuel Serrat i el Dr. Massagué. Val a dir a representants de 3 de les excel·lències de Catalunya: la gastronomia, la cançó i la biomedicina. Un país que té coberts aquests tres fronts pot anar allà vulgui. Bé, si ara arreglem l’Alzheimer serà la bomba! Entenc que el premi deu tenir a veure amb la política però també amb el fet d’haver anunciat, per cert en companyia de Manuel Fuentes de la CCRTV, amb qui seguiré col·laborant, espero, un bon dia de la tardor passada a l’Hospital de Sant Pau, on treballa un dels equips més ben connectats amb la punta investigadora mundial en la matèria que ens ocupa. Us confessaré una cosa: no tenia més remei: l’Alzheimer és una malaltia devastadora que fins ara té pal·liatius però no solucions. Vull que aquesta mala passada que m’ha fet la vida, desprès d’haver-me regalat tants favors, tingui una resposta contundent, que serveixi per alguna cosa. Aquesta me la pagaràs, Alzheimer! A partir d’ara prepara’t! He tingut sempre molta sort. Amb la família, amb els equips que m’han acompanyat, homes i dones a qui dec tot, començant per la meva dona i fills i seguint pels amics i amigues, molts dels quals són aquí. Al mes d’Octubre vaig dir que buscaria diners per dedicar-los a recerca científica i combatre eficaçment la malaltia. I és el que he estat fent durant aquest mesos. Hem anat preparant discretament amb la Diana, la Marta Grabulosa, en Santiago de Torres i en Jordi Camí un projecte que en dos mesos concretarem del tot i exposaré públicament. Estem posant en peu un fons de caràcter internacional dirigit a donar suport a la recerca sobre l’Alzheimer. Aquest suport a la recerca vull que sigui dirigit a fomentar la investigació, per tal que la nostra acció sigui decisiva en la prevenció i en la cura d’aquesta malaltia. Ho farem des de Catalunya però al servei dels ciutadans d’arreu el món. Barcelona serà la capital europea de l’Alzheimer.. Vull dir la ciutat vencedora de la malaltia d’aquí a uns anys. Tindrem aliats: Boston, New York, Londres, ciutats a les que aniré ben aviat. Però Barcelona ha de ser un bastió en la guerra contra el Alzheimer, com ho va ser quan va suportar els primers bombardejos aeris de la història sobre una ciutat. Us estic parlant d’una de les més importants campanyes que hauré fet mai, sinó la més important. Una campanya que guanyarem per majoria absoluta amb l’ajuda de tots. �Potser serà l’ultima campanya personal però continuaré fent campanya amb els meus amics del Partit Demòcrata Italià i amb els partidaris d’Obama i del Canvi, que es el que sempre m’ha atret des dels 90’s i Catalunya Segle XXI. Per damunt de qualsevol sensibilitat política aquesta vegada tirarem endavant una causa de tanta o més volada de les que defensat durant la meva vida personal i política: la lluita contra una de les malalties més sinistres, la que desmunta el cervell sense matar ningú. Tots esteu convidats. Compto amb vosaltres per acabar amb aquesta nova epidèmia la darrera plaga coneguda. Tindreu aviat notícies meves i del projecte. Gràcies altra vegada per aquest premi i per l’estima que durant tanta anys m’heu dispensat. L’he percebut sempre amb nitidesa, com quan aquesta tarda, anant pels carrers de la ciutat vella, la gent em deia: “Endavant Maragall!” Ara la consigna és : “Amunt i crits”. 100 anys després de la seva identificació, la proteïna malèfica serà vençuda. Bona nit! � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Discurs per la Gala Català de l'Any 2007 Abstract A summary of the resource. Discurs preparat per Pasqual Maragall en cas de ser designat Català de l’Any 2007. El president no el va llegir i va fer-ne una versió breu per la llarga durada de la Gala. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos de Barcelona  Language A language of the resource Català Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Maragall Mira, Pasqual, 1941- El Periódico Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-03-28 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències