93 50 5190 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/18/1519/19970516d_00762.pdf 5683fea7ba2dfbc05ee9f2ad5037d289 PDF Text Text DISCURSO DE CLAUSURA DE LA CUMBRE EUROPEA DE EGIONES Y CIUDADES Pasqual Mariagal1 Presidente del Comité de las Regiones Alcalde de Barcelona Fuente: original. �Sr. Presidente del Consejo de Ministros de la Unión Europea. Sr. Presidente del Parlamento Europeo, Sr. Presidente de la Delegación holandesa del Comité de las Regiones, Presidentes, alcaldes, amigos y amigas, queridos colegas Quiero agradecerles muy sinceramente su presencia en Amsterdam. Su esfuerzo por estar aquí a pesar de las esclavitudes que nos imponen nuestras agendas. Más de doscientos representantes de las , principales regiones, ciudades y federaciones de poderes locales de Europa han firmado la Declaración final de esta Cumbre. Debemos felicitarnos por ello. Quiero dar las gracias también a la Sra. .Christine Ockrent, que ha animado nuestros debates con la profesionalidad, que la caracteriza. No quiero olvidar agradecer a los Srs. Edmund Stoiber y Fernando Gomes, ponentes del informe que el Comité de las Regiones ha aportado a esta Cumbre. su intensa labor a lo largo de estos meses. Para acabar, el Primer vicepresidente del Comité de las Regiones. Sr. Jacques Blanc, me ha pedido que excuse su presencia en esta sesión de clausura. Gracias también a él por haber puesto en marcha nuestro Comité y por todos sus esfuerzos durante estos años. Llegarnos al final de esta Primera Cumbre de Regiones, a la que se ha denominado en alguna ocasión la Cumbre de los Pequeños. Estos pequeños, gobernantes locales y regionales, son pequeños llamados a crecer, no en tamaño ni en número pero si en peso específico. Iniciamos un camino que conviene recorrer unidos, sobre todo por nuestras diferencias, que en este caso nos cohesionan . La Europa diversa ha logrado iniciar la definición de sus denominadores comunes y tiene la fuerza que le transmite la ciudadanía. Recordemos que la generación que nos precede y muchos de nosotros mismos en nuestra infancia y juventud hemos vivido oprimidos por el peso de las guerras que han marcado este siglo tan cruento. La idea de una Europa unida ha sido desde el principio una idea que nos protegía del horror de la guerra y generaba una nueva utopía: nuestra relación con el resto del mundo podía no ser a través de la fuerza. sino en pie de igualdad y a través de la cooperación y el diálogo. d En los últimos decenios la utopía se ha ido transformado de forma imperceptible en una ilusión de bienestar económico. �Pero los acontecimientos han labrado un nuevo escenario y la realidad hoy es una opinión pública de quince países obsesionada por el "euro", por las insuficiencias de la economía y en gran parte atenazada por el paro. Dramáticamente, la idea de la defensa de la paz parece haber pasado a un segundo plano que sólo preocupa a algunos sectores más conscientes. Ni las tragedias de los Balcanes, ni las de nuestros vecinos de Oriente Medio o del Magreb parecen convertirse en un argumento fundamental para seguir siendo incondicionales de la idea de Europa. En 1993 el Presidente Mitterrand en la sesión inaugural de los Estados Generales del Consejo de Municipios y Regiones de Europa hizo esta reflexión: ...Une sorte de fantasme a voulu que désormais on s'en prenne à cette Europe, présentée par certains qui furent et qui sont toujours ses adversaires de base, comete la mdnace supréme Et pourtant cette Europe n'existe pas encore ! QuU'il s'agisse du drame qui suivit la destruction de la Yougoslavie, sa séparation en Républiques diverses, et avec les drames qui s'y déroulent, l'écrasement de popu/ations innocentes, le goút du sang et de aa mort . Alors le coupable, c'est ¡'Europe? Mais l'Europe en mesure de mettre un terme à cette sanglante tragédie, elle n'existe pas encore! Elle reste à faire. ...Faudra-t-il une cutre guerre pour que nos jeunes connaissent la valeur de la paix? .0n le volt bien, c'est le manque d'Europe dont souffrent nos peoples" ¿Por qué el pueblo mejor i nformado de toda la historia de la humanidad ha ignorado esto durante tanto tiempo y parece replegado en sus inmediateces cotidianas, atrincherado en sus particularismos y empieza a mostrar rechazo a la convivencia en nombre de sus diferencias y de su identidad? Nadie mejor que nosotros, gobernantes de primera línea, puede hacerse esta pregunta e intentar responderla con conocimiento de causa. Estamos aquí reunidos un grupo singular de ciudadanos europeos cuyo punto en común es representar democráticamente a todos los colectivos humanos que configuran la Europa de las identidades. Cuando los historiadores hablan de las raíces históricas de Europa destacan siempre la extraordinaria pluralidad de realidades distintas, separadas por fronteras perecederas, y generadora de magníficas realizaciones que incluyen, entre otras, las civilizaciones romana y cristiana y durante siglos el liderazgo mundial de la ciencia, la industria y los descubrimientos. Denis de Rougemont nos recuerda que Europa es mucho más antigua que sus naciones y que también lo es su ambición universal y universalista. 76 �Aquí aparecen nuestras raíces más remotas, un recuerdo que no tenemos y que sólo puede describirse hurgando bajó los cimientos . Nuestras raíces más recientes, las del siglo de las luces y del nos enfrentan a la dualidad que nos queda por resolver. La razón de los imperativos económicos y de seguridad en el lado de la balanza de Europa y el sentimiento de identidad cultural y una cierta calidad de vida en el ado opuesto. Esta dicotomía entre economía e identidad es una falsa dicotomía . La empresa europea, como todas las grandes empresas tiene una trastienda de enormes proporciones que para poder existir requiere un inmenso macrocosmos articulado. En esta articulación intervenimos, nosotrOs, los aquí presentes, todos los días, en nuestro que hacer, Nuestras agenda S son programas de acción que dan forma cotidiana al enorme entramado de lá Unión Europea. Cierto es que la distancia es necesaria erf) muchas ocasiones para resolver los problemas colectivos, pero siempre debe poder explicarse. No puede ser opaca sino transparente. No puede decirse: "Europa no quiere saber lo que pasa en las ciudades porque eso es competencia de los estados". La regla, general debe ser la proximidad o incluso la devolución a la sociedad. La distancia debe ser la excepción. Europa se puede recorrer e identificar a través de sus ciudades, sus catedrales, sus ayuntamientos y sus costumbres. Por cierto. Barcelona, mi ciudad, tiene 2000 años, Cataluña, mi pequeña patria, mi' Heimat" ha cumplido 1000, España, mi "Vaterland" tiene 500 y la Unión Europea acaba de celebrar sus 40 años. Los primeros han creado a los últimos, ahora debemos recuperar una cierta dimensión perdida en el camino. No queremos avanzar por el sendero de Europa perdiendo las tropas por el camino. A ello se refieren los círculos concéntricos de los que habla Havel, (que venía del frío ; y por eso habla en nombre de una vieja sabiduría europea) cada uno con su valor añadido de antigüedad o de juventud. Quiero hacer en este punto una incursión localista, citar en este pasaje, las reflexiones de un gran escritor catalán, Josep Pie, (del cual celebramos su centenario este año) y que en su deambular por Europa decía "si algún día tengo tiempo escribiré un libro que se titulará Lo que el mundo debe al particularismo". Este libro estará destinado a demostrar que las cuatro quintas partes de la ciudades de Europa que tienen carácter son un producto del más puro, exclusivo, limitado y venerable espíritu local. Puedo compartir en parte esta apología del particularismo aunque no olvidemos que los estados han sido artífices de los derechos humanos, de la igualdad, del progreso colectivo y tantos Otros avances de nuestra sociedad. A ellos debernos la parte substancial de la i energía que ha animado el proceso I 77 I �de la Unión. Son hoy todavía su esqueleto básico y sin ellos es impensable el futuro. Sin embargo, Ralph Dahrendorf, con el que estoy de acuerdo en tantas cosas, en sus "Reflexiones de un europeísta escéptico", "¿por qué Europa?" va demasiado lejos cuando afirma que "el estado nacional heterogéneo es el único bastión frente a la llamada Europa de las regiones, en la cual -dice- las unidades subnacionales homogéneas -y por tanto intolerantes- se unen con una formación supranacional retórica y débil". Hay escépticos por falta de pasión y calor, pero también por exceso. En todo caso no puedo aceptar que Estado sea igual a razón y Región sea igual a pasión. Esta es una simplificación excesiva de la realidad. Evidentemente a las regiones, esta especie de senado europeo intermitente, nos queda un inmenso trecho por recorrer en la vía de la clarificación y el diálogo. Nos tenemos que explicar más y mejor. Es obvio que estamos caminando sobre un terreno muy delicado que en muchas ocasiones ha sido y sigue siendo feudo de demagogias. Pero la Europa de las regiones que estamos cPnsolidando, no es la de la heterogeneidad irresponsable, es exactamente lo contrario. Es la Europa más sensata y más posible ; y si no, ¿cómo ha llegado a ser una realidad esta cumbre que algunos hubieran deseado imposible o caótica? Sin ella nuestros ciudadanos no aceptarán más Europa. Quieren más Europa porque ello les da más seguridad e identidad, no menos. Pero no aceptarán que, con la excusa de esa seguridad global, Europa (o los estados) se apropie o no devuelva muchas de las cosas que podernos hacer nosotros mismos. Las instituciones europeas saben que desde el principio las regiones y las ciudades se han sentido implicadas en el conjunto del proyecto europeo y que nos inquieta su momento político. Rechazamos limitarnos a la defensa de nuestra identidad institucional, para la que, por otra parte, ambicionamos un máximo nivel. Pero queremos recordar a los gobiernos de los estados, al Parlamento Europeo, y a la Comisión, que los gobernantes territoriales somos un ejército potencial de pedagogía europea de valor considerable. Podemos transmitir a nuestros ciudadanos todo aquello que la Unión quiera hacerles llegar y ante todo lo que sí podemos hacer es explicar a ¡quien quiera oír, que es lo que preocupa a estos ciudadanos. Los gobiernos locales y regionales están en condiciones de abordar temas tan candentes corno la violencia y agresión a ia infancia, la rehabilitación de los barrios centrales, la mejora de la educación, la cultura y la salud o la pequeña delincuencia a través de la justicia local o próx-rna. 78 �También los gobiernos que representamos pueden tener resultados positivos, incluso espectaculares, cuando consiguen éxitos en los pactos para el empleo. Así está ocurriendo. La ciudadanía europea es un gran logro de los derechos básicos . Pero Europa debe saber detenerse en la frontera de lo que le incumbe y dejar a cada nivel de gobierno que cumpla con sis obligaciones y se desarrolle con plenitud. Dos ejemplos ilustrativos, Primero: Un parlamento regional ha de poder legislar sobre urbanismo, residencias de la tercera edad o pequeña delincuencia y vandalismo, a su manera, según su cultura y a riesgo de equivocarse, siempre que respete las reglas europeas básicas y democráticas . Y un segundo, que puede parecer anecdótico pero es significativo: Las matrículas de los coches deben poder seguir siendo identificativas del lugar de procedencia, si así lo desean las autoridades locales y se arbitran soluciones razonables. Es poco prudente que la E de Europa aparezca sustituyendo a la TO de Torino o la M deMunich. Sería la imagen misma de lo que la gente no quiere que ocurra. La construcción europea está siendo una aventura impresionante, con todos los sinsabores que suelen acompañar estas gestas . La singularidad del proceso de unión ha dado lugar a un producto difuso, que los constitucionalistas siguen analizando con enorme curiosidad. Europa: "objeto político no identificado" dicen los americanos. Nosotros aceptamos que la definición es difícil pero no imposible, y en todo caso, que no será igual que la definición de nación de los¡ americanos, sino distinta. Efectivamente, el modelo de Maastricht-Amsterdam supera el concepto clásico de la "soberanía única", para dejar paso a la soberanía compartida. Estamos ante nuevos paradigmas que se van formulando por piezas separadas En España, el Tribunal Constitucional, al 1 remitir las leyes del suelo a las autonomías, confirma un proceso de federalismo que la Constitución alumbró pero no se atrevió a bautizar Gran Bretaña por fin avanza hacia una devolución de poder reclamada secularmente, y en Francia, el país con Más robusta tradición jacobina, ya asoman en los programas electorales de los partidos más poderosos apuntes hacia nuevos conceptos. 79 �En Italia, la ley del 15 de Marzo reconoce en su art° 2 a las ciudades y regiones competencia para llevar a cabo todo lo que convenga al interés de sus ciudadanos, incluido todo aquello que¡; las administraciones del estado realizaban hasta ahora en sus dependencias regionales y locales, excepto aquello que está expresamente atribuido al estado en el art° 3 . La carga de la prueba se ha invertido No hay que pedir permiso arriba para todo. "Lo que no está prohibido está permitido" se dijo una vez. Ahora decimos algo más modesto pero parecido: "Lo que no está reservado está permitido". La sociedad es antes que el estado. Y los niveles cercanos de gobierno son más "sociedad" que los lejanos. La Unión Europea se va a hacer eco, sin duda, de estos procesos . Sus padres fundadores ya intuyeron que el futuro avanzaba por vías distintas al centralismo. Una acertada observación del profesor Duverger dice que "Jean Monet doit avoir des problèmes avec Montesquieu, au paradis". Con razón... No podemos sin embargo bajar la guardia ante la complejidad de las estructuras que afrontamos . Son sugerentes algunas de las propuestas del profesor Weiler del Instituto Europeo de Fiesole, como: La creación de un Consejo Constitucional con jurisdicción sobre conflictos de competencias, incluida la subsidiariedad. El voto legislativo europeo basado en circunscripciones regionales y acompañado de consultas o referendos sobre cuestiones concretas, al estilo suizo o estadounidense. El proyecto llamado Agora Europea (Lexdalíbur) que propone que toda la información generada en la toma dd decisiones comunitarias sea introducida en Internet, con excepción de los documentos expresamente reservados. La densidad de nuestros intereses europeos ha podido percibirse durante las sesiones de trabajo y no creo equivocarme sis auguro a los encuentros de esta índole un futuro de largo alcance Los estados están oyendo ya el rumor de nuestra presencia, y las realidades nacionales y europeas están mutando sin cesar para adaptarse a ella Nuestra mediación es una oferta a la democracia que no puede rechazarse. Se trata por un lado -como he dicho- de avanzar en la Unión sin perder las tropas por el camino y también de mantener la cohesión sobre la base de la responsabilidad y de la flexibilidad. Ningún mandato europeo es fijo y eterno. 80 �Los fondos estructurales deben producir efectos positivos y por tanto disminuir a tenor de estos efectos o bien modificarse para lograrlos. Pero siempre sabiendo todos, incluidas las regiones ricas, que el mayor bien es el mercado único y la ciudadanía compartida, objetivos por los cuales vale la pena pagar un precio. Este argumento no es fácil de hacer entender , pero es muy potente Nuestros ciudadanos intuyen que Europa les val a reportar satisfacciones y mayor presencia en el mundo. Presencia monetaria y presencia humanitaria; presencia competitiva y cooperativa. Algunos incluso, y nos contamos entre ellos, lo percibimos con cierto entusiasmo, puesto que tenemos el privilegio de encontrarnos, como hoy, hablando el 'mismo lenguaje con cien acentos distintos. Quizás es excesivo oponer la razón de los estados a la pasión de las regiones. Contentémonos con oponer la frialdad de la distancia al calor de los acentos que aquí se han oído No es solamente una cuestión de voces, son los temas y también la intimidad y el conocimiento de çausa con que los tratamos. Hoy ofrecemos a la Europa escéptica, fatigada a veces de ella misma, el lenguaje de la identidad múltiple pero responsable, que es, si no el único posible, sí el mejor de todos El lenguaje de la subsidiariedad, del autogobierno leal, el viejo lenguaje del movimiento europeo puesto al día a las puertas del siglo XXI . ¡Viva Europa! ¡Ciudadanos de Europa, unámonos! Amsterdam, 16 de mayo de 1997 81 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 10. Comitè de les Regions (CdR) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-1998 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Conté la documentació generada per Pasqual Maragall o els seus col·laboradors, en relació al Comitè de les Regions, que va presidir del 1996 al 1998. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4425 Title A name given to the resource Transcripció del discurs de cloenda de la Cimera Europea de Regions i Ciutats Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Amsterdam Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Municipis Relacions Internacionals Administració local Acció política Territoris Comitè de les Regions Europa Barcelona Cimera d'Amsterdam Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-05-16 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1480/19960313d_00719.pdf fc3de7ab47b1dc9a723ae3992d5cfc78 PDF Text Text :I I Ajuntament de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia Transcripció del discurs de l'Alcalde d'inauguració de l'Ambaixada per a la Democràcia Local. (13/03/96). Dear friends from Sarajevo, Here we have come trons different European cities to teli you that we want to help you in rebuilding local democracy and local cervices if you think we can do it. But we have also come to tell you another thing which is even more important: we need you to build a different Europe, a better Europe. One which will be able to live the present without being neither prisoner of the past nor fearful of the future. Here we are, elected representatives from BOLONIA BUDAPEST LISBON LJUBLIANA (Mayor) SABADELL (Mayor) VIENA Canton of GENEVA As well as officials from the Catalan cities of Mataró and Hospitalet, and of the Provincial Canton of Barcelona and the Barcelona Metropolitan Mancornunity. We are in good company with the Mayor of Tuzla (with wich Hospitalet wants to enter into a sistership agreement), the representatives of the Council of Europe, and local authorities. Resolution 251/1993 of the Council of Europe's Congress of Local and Regional Powers provided for the creation of Embassies for Local Democracy to promote for this institution to grow in the process of peace of the Republics emerging from former Yugoslavia. ALCALDIA ntrada Reg is t re I [ sed\text\sarajevo.pinm +- N4 1 9 ,^•^ MAR 1996 9 52 �A number of them already exist, and are formed and nourished by groups of European cities: namely in MARIBOR (SLO): Brussels (13) - Le Blanc Mesvil (F) OSIJEK (CRO): Haarlem (NL) - Lausanne (CH) SUBOT1CA (RFY):Elche (E) - Namur (B) - Tilburg (NL) New Embassies are foreseen in: SISAK (CRO) BRTONIGLA (CRD - Istria) OHRID (Macedonia) and MOSTAR (BH). More than that: The ELD are helping to establish agreements between cities that were federated in the past and now belong to different nation - states. This is the case between Maribor and Osijek, and currently between Tuzla and Maribor relating to the rehabilitation of the electrical network. Maribor, Osijek. Tuzla and Subotica met together on February 17 in Pecsch: to establish a regional_space of economic exchanges. A month after the Dayton agreements this was an encouraging sign. More than this: The coordination group (Comité de Pilotage) in the Council of Europe in Strasbourg knows of all sorts of new initiatives coming up: The Region of Galicia is considering the possibility of leading the group of local bodies promoting the Mostar LDE, in connection with the presence of the so called Galicia corps of the Spanish Army in the early stages of UNPROFOR deployment in Bosnia. [mention Fraga] Other projects in the framework of EU cooperation budget are being set up, as it is the case with the links project for rebuilding certain neighbourhoods in Sarajevo AMSTERDAM - HRSNO BARCELONA - MOJMILO (mention M. Kupusovic) sed\text\sarajevo.pmm �and perhaps Region of Brussels - DOBRINIJA (mention M. Chabert) The International Olympic Committee (IOC) is setting up a $ I OM. project to rebuild the Olympic arena, a project that could be conducted in connection with the links program (mention M. Samaranch). Many utilities companies from different European cities, as well as universities and hospitals around Europe, are entering into institution -to- institution agreements with their correspondants in Sarajevo. These effects could be better taken care of if well coordinated by a strong and democratic Sarajevo City Hall and the contribution of our ELD. optional (Councilwoman Teresa Sandoval will entertain you on the practica! workings of the ELD). But, as I told youu at the beginning, we need you more than you need us. We need you in your example to build a multicultural and open Europe and We need you ín conducting our spontaneous efforts to help in reconstruction. We do not want to impose on you a sort óf beneficial but externally concerned Marshall Plan. We want to help in the reconstruction of Sarajevo that you are initiating because we sense that Europe will not be up to its obligations if we don't do it. I know well Mr. Demzsky (Budapest), Suares (Lisbon), Vitali (Bologna) and Farrés (Sabadell) -who is Itere today- and of their commitment to a Europe built from below, from the inside, bottom -up and not up to bottom, in-out and not outin, I know too of the different efforts conducted by the Mayor of Stockholm (Matts Hulth) in the field of education, by M. Chabert and the Region of Brussels in helping to set up the Winter Festival two weeks ago, by the city of FridriechShauffen and many other in their sistering processes with Sarajevo, and many more to come. sed\text\sai ajevo.pnim �Dear friends from Sarajevo, All of this will be of no effect if you yourselves do not take the lead in constructing a muiticultural and democratic Sarajevo. Of course cities do not have arrnies (even if we can help you in police services). Cities do not have armies but they have the key to convince their populations to accept the sending of peace enforcement units to this city and this country. Also we are prepared to press our national governments to be ambitious and generous in their next meeting on April 12-13 at the Donnor's Conference. A suggestion by Mr. Muratovic to hold Chis meeting or a subsequent one in Barcelona has been welcome. More than that we cannot do. And even this we would do only if we see a real effort to build real democracy at the local level. Cities cannot substitute for nations. Nations we need in order to organize international lifè. Nations we need specially when we are deprived of human dignity because of our nationality. This happened in Bosnia. But we want you to know that European cities see Bosnia as a nation defined not by ethnicity but by tolerance and culture. And Sarajevo as the capital of this nation of tolerance and culture. This is why we need your survival and progress. Europe will fail ifyou fail. Europe contributed to your confrontation and now wants to help in your getting together. sed\text\sarajevo.pmin ��L'ALCALDE DE BARCELONA HE 1J-L)öv itk j yDu CAT t , - \ u-vt) j DJ-t..)5 k L r¿c --11 ( (.4-L. it-T\J,j c. y- c C K 1-- P --.1-\:1 O et t'Ac A t: h-t () (,-)1 TA-1-t 1)1 Fril:11¿-.9\i) QN L -11) (A) fi tÇ O 1T: iC Le( Le -911 e iz)t--- L jT f\JO& 5 c: A 1LTI: f1-11} 1. CL'L, �L'ALCALDE DE BARCELONA tì 9t-cLA. L'71)-)s) Ht 1t4 E cm E CTË T), PFL. Vuu tr, i;\ tin c»L ,AvL Y) sc() H-e-u-s yo u lu,-J v\I itk ifj- e1V\ C C r() C y- \ ccy A (id P (rn 7-7[-NT () Di'FFt:- A tL P iL Li K1 tç 6'\-jt AS'Y SO ú'j-11. t-: - r\) Q p -11-A �L'ALCALDE DE BARCELONA L 1") 1 j K-1 _ , , _., I' \') 7-(k G4' OI A çA k__ s ...- 'i t'-' (41: fi T-- ' ( i'Ll b ,i,.. .:----------- 7 ' Ct 1 ,L1 ()C 7,./\ 1./LÁ/ti, J 1, (7t2 Ó--CZ \I- v.. 4 ( ) 1 (14 -1 A ï 1c .J f i7A ¿ L -7- (4- p ti I 7 .ro u,)p c- ,- �L'ALCALDE DE BARCELONA 1-1 it-\`) 3Lt1 1 L_ 07' 4 0—f\ f2_Û Pc: 1,7) C t)r,if7 uÑ trj, P11 c. 1-1 L-(1: - G-P' L-k T/? Di\.) -r 141 F-C-r: L7,ur_ . f T Jr, c:i KJ1,1\-Á A . 1:17-Un b1,1(; )) • c o,--17ij1 r uy P T i-z>( ,„( 1(1. fR ( (»I S It L-0 /t /kilt (J1,t (E". t L(z.lo) k e ( c) - NaIvuir(i) 'RFY) M9,C7 fc Lif,) ( - t'E N t ) N1(j)-LP (P) - iAtoc:). .1\ADn-ft. ( �L'ALCALDE DE BARCELONA . tirT E —171'tlfl— U-1 u -m (53\1747 \I ü rus F-L: y:2A R---vul) 7 ) ïs_\J+í).(1- c> 9 eiL_ L1)11 V bt1'1,\ 172-.11) c 77 fi, 7 A fi -o-1 ( LAt._ -?1 cin D SUCV- i ■-\)zul t—t--11 /e/ L, /M. c‘J /1 L e N -1147-i:1 frtc (AJ A S' T/1-q,- Afki c:n filr •J t-C-5 ITTEVI. Trit- 71) Y rp, A» I\J` (C)0 71. A t)-11-7)-- p-6__P\a3,1Liv / cy-7,) , �L'ALCALDE DE BARCELONA 65-1AA-t (-( eL) ru-.) c7P tí c. 7,—J 1K. Ñ - Pcki C-ryi ig e7 (op,;; Ç Ñ1-1 uA1 j,/\Ti C)-(D (C)C;r? )" 1T) C,1\1Ç ( - L' }9 f\J CTP 1CK (TY G o f.,Çt_ J1:7 - L. (_ Pt f)./ r I) ti .:75 (9, (00 ti C t s'7-yto_ POt- 5- c Th e Cif F' p olr T( 7-?-/ 04, E7j.7" P Cir L Stv n .J 1c c15 71Z D-Nc»Y í) AS Lit-s :P> 1- 1' 1-'11C. lt /\-'1 Ñ )L () 971-re 1 (AD-) e I') 1 ).1AiA )'ù r v y,/ f>111-1-S Ovr22R titi P. Lt+nr; G(--z-71 �L'ALCALDE DE BARCELONA (5 01J )6 Gt- tIn Y/1,11)(c: Li 1 1 f.) rk.e t IV A P ,,Ce_-,77-9NL),- ( 1. o (I cxílt r P C r,or., v 1-11) f kte tZji T C1-1■ I 74(_:- d /-4. • fk9L-14-,; C\ 1:.1 C -5 ( 1.„) CT. 1-1 T'.) 7) 1 )-{ ', ( -1 NI --i-) Tu -- ok) ( e.)1': Gr/ 1 ‘(- ; Q- j /1 - C,1 -1 ,._.) 1 1:1--,, «75 rrill 4, je )),,y ¿- 9 r c.) L ifiL L 11\ 0 L')-\i i L n , 'f.i f./ ..,' i\) ( S i' ' C, (N 1) 7 1---1 4*\11,--9 ,r--r e L-1' IV7-' ,'i\J í• \.1 01 5 7") ^(_:-; (-.:2_,' /1,k7i) \:-.7' it 1 ,,_ eL:_) i•-■ '..,' i F"\I S ---(1 -11) As i r,-s 'ct L 1 5 ,--■,--tYL_ c7 ft c ç 1T) ; 1,-; / A 7 /-)ri-•-•(±) LIS di/tu cA5:4 C.4 77- y 1, .r) r-71- A (‘: hl CAL (,) kh,) C2,yrkAH ti-Lr> L) (-7-1( E-tly Lrt■J -7-tú jr4-k) 1f) y AL r n A .z_:+–■ (.7n -1") �L'ALCALDE DE BARCELONA o t. . '"7 o u r, 5 (1 e.16:75 1A) (,131 ', ' 1) ¿:trv,PL J1J LJ 0Ç „ ( ¿!pi 1) --i 9 V U Vi Uçí] C U ik L U' e NOT N J\_-1 (. - õt\ :-.L - v-li,-;17 L CP i-) l\\-.)- ç,t1t-i\ L L PC A.--r\-) 1 11 i ! I i-tltL, 1 .16,-) - ntl;-- ñez-is 5 D.-zucpb-).) E CV •I: 6- ) 11 I ("Ç kuL 1-J1 �(..¿A 11-7-11)q l r L'ALCALDE DE BARCELONA 0),,,k_Qt)1,1) () I—) r <r1 e, ¿:711, 11,1 11-3'kik (), LL t; ‘t /\,■ u ‘,..) r\1 ;:(-11 t - 1-5 ),-11) Lîf i ) (( J 7))--) 11 rrr »r ‘ -1-1-i ,..,: - ,-,,',,.-e- k.-,- l• - ..\ “ Tsb ¡-1- l.:1-2') / V-5- ,.-_, r 1 h-U.A4'Z,s, - /4-1,-,--1-' A/1^,-..C.APáM (1/\-)a-rik_ --) r-• J it _1 a.„“1 elw--() " ak.c e ■--) t PI Dr No .:7c)_‘)v'i. 1-71-4 -T-Pri 7) DI-[-Pi ))/Z_ l i:t: u - C-CTUA--e 770ü t._ T.-1-1LT -1." > - ¿)/ 'W 1 -.1- e (“: [\t-L- jf Lii-\\J 0\1 OtIT .,: 77 c.z,c.,./1 t í..21—<— 1) o IN) ¿I --71tI 17, ' i k ( -I-) -11-/L1 f uP L 7 tr>1 -niz ‘/ - (A L, ,(* TD , 7 p 77 ) 77, /) o-7Tb 1-P » C: 1 ti fe ,u1mAk ) ( A-ri,J(.9 L P N) o 5,7,4 71,LS y ry-\) LIA,3? C-7; ) 0A-1 +,) L.7 Ut.) ),) TWkil-t. �L'ALCALDE DE BARCELONA Do kJL Ls ? tÁÁ_ uc.)-€ LÇA,L 7-ft-e-Y ci 1-',)c Q frV^t-5 y pe" r\J A 71-tt: (1.ti-: Ñ 'T-7> 71) CL //yet-7.,¿)„,„( /),y,, As 771. /, A--(,...() 1A1 v s Lvi ÏL Cc`51<-71- t.,J €-:).\;(5 /"■. t\) /v ti I-N1 x:( ¡I— e c)n rEJ p klS -7 0 PLIt--Tb\J C L L C—c) (7- ��fie)c-t me vi Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA GUIÓ Excm. Sr. Alcalde Gabinet (NB) Inauguració de l'Ambaixada per a l a Democràcia Local a Sarajevo. Per a: De: Assumpte: - Ordre de l'acte I. Parlaments a l'Ajuntament de Sarajevo a càrrec de: - - Hasan Muratovic, Primer Ministre de Bòsnia Tarik Kupusovic, alcalde de Sarajevo Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona Claude Haegi, President de la Cambra de Poders Regionals de la CPLRE. Michael Flückiger, Vocal Assessor del Secretan General del Consell d'Europa. [N.B.Es preveu que les intervencions de cadascun dels ponents siguin d'uns 10 minuts de durada.] 2. Signatura d'un aco - rd per part dels representants de les ciutats partenaires en el projecte de l'ADL. 3. Trasllat a la seu de l'Ambaixada, tallada de la cinta i visita al local. - De cara a la inte rv enció de l'Alcalde se suggereix de tenir en compte els punts següents: ^^' ,^ j` , /^¡.'^/•^`! /J^//[/^^_ ^Y^ D ^ 1^^,^i^/^/V _ ^^ _ ' I t ^^ J 1. FIRST OF ALL, I WOULD LIKE TO THANK YOU WARMLY FOR BEING IN SARAJEVO TObAY . IT IS NOT EASY TO REACH THIS CITY YET . WE ÁLL HAVE DONE A GREAT EFFORT TO BE HERE TODAY AND MAKE THIS CEREMONY POSSIBLE. 1 SINCERELY APPRECIATE THE PRESENCE OF SOME REPRESENTATIVES OF THE PARTENAIRES CITIES IN THE LOCAL DEMOCRACY , EMBASSY PROJECT . ^ / II ^ dÍ rl/CZ I C.O^ tAN ^,,,^, ^ C^ (C p R I )T``r^i+y5 clAL7_, SARAJEV2.NBB �t3^ y uz L^ Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDUI La T ^ Q OLO ^ .\\C 14^^^ 144t S^ ^ ^L^ `1^^ r(1 / Qr(a ^p^P J MEAN BUDAPEST, LJUBLIJANA AND LISBON A -S THE PRESENCE OF THE BOSNIAN AUTH RITIES, REPRESENTATIVES OF THE COUNCIL OF EUR PE AND OTHER ATTENDANTS. ,^i. ^^, . ^ w . ,•. . OTHER CITIES LIKE SABADELL AND IMA HAVE ALSO WANTED TO BE HERE TO EXPRESS 119FR SOLIDARITY WITH SARAJEVO AND WITH THE PROJECT OF THE LOCAL DEMOCRACY EMBASSY. 2. THE STABILIZING ROLE OF THE CITY HAS BEEN OF HISTORIC IMPORTANCE AND IS BECOMING IMPORTANT ONCE MORE IN THE LIGHT OF PRESENT CIRCUMSTANCES IN BOSNIA ÁND HERZEGOVINA. THE PROJECT OF THE LOCAL DEMOCRACY EMBASSIES PROMOTED BY THE COUNCIL OF EUROPE IS A PROOF OF THE ESSENTIAL ROLE OF CITIES IN A CONFLICT SUCH AS THIS ONE OF BOSINIA AND HERZEGOVINA . OTHER LOCAL DEMOCRACY EMBAS _ HAVE ALREADY BEEN OPENED IN TUZLA AND AND ONE IN MOSTAR IS LIKELY TO FOLLOVyI. THE LOCAL DEMOCRACY EMBA S „G uttgLi. IS THE MATERIALIZATION OF A POLITICAL WILL SHARED BY THE MUNICIPALITIES INVOLVED . THIS COMMON WILL IS AIMED AT RECOVERING THE VALUES OF DEMOCRACY, 2 SARAJEV2.NBB . • �Ajuntament de Barcelona GAI3INET DE L'ALCALDIA TOLERANCE AND PEACEFUL COEXISTENCE THAT HAVE CHARACTERIZED SARAJEVO THROUGHOUT ITS HISTORY. WHY ARE WE DEFENDING THIS ESSENTIAL ROLE OF CITIES? WHICH IS OUR LEGITIMACY? FIRST OF ALL, PROXIMITY THE KEY VALUE THE IDENTIFICATION AND SOLUTION OF BOTH CITY AND AS IN CITIZENSHIP CONCERNS . PROXIMITY INCREASES OUR EFFICIENCY WHEN SOLVING PROBLEMS AND CITIZENS' WORRIES . THIS IS OUR LEGITIMACY . THE CITY IS THE MOST SUITABLE PLACE FOR DEMOCRACY. ^ c1¿11111)1 \ ``4/1/É. ,/ SECONDLY, CITIES HAVE MUCH TO CONTRIBUTE TO tHE CO-OPERATION AND PACIFICATION PROCESSES WHICH MUST NECESSARILY RESULT FROM DIALOGUE . CITIES ARE SUBJECT TO FEWER DIPLOMATIC CONSTRAINTS AND CAN BETTER AVOID THE I NEVITABLE RIGIDNESS OF NEGOTIATIONS BETWEEN STATES . THE CITIES, UNDER -OR, ALONGSIDE- THE STATES, CAN CONSTITUTE THE 'SAFETY NET °' UNDERLYING THE RELATIONS BETWEEN STATES. SECURITY AND CO-OPERATION BETWEEN CITIES CONCERN ALL THE CITIES IN THE WORLD . B#fteEL~ 0-(Y uç^ COMMITTED TO THE TASK OF PROMOTING SECURITY ^ SARAIEV2.NBB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA AND CO—OPERATION AND THIS IS THE OBJECTIVE WE WANT TO ASSURE BY OPENING LOCAL DEMOCRACY EMBASSIES ALL OVER BOSNIA AND HERZEGOVINA. SINCE THE START OF SNIA AND HERZEGOVINA CONFLICT BARCELONA Al2BEEN STRONG'1OMMITTED WITH THE CO—OPERATION AND THE SOLIDARITY WITH THE CITY OF SARAJEVO . ONCE THE ACE IS REACHED THROUGH THE ESTABLISHMENT OF DAYTON AGREEMENTS, BARCELONA ^WANTS TO CONTINUE WITH THIS BUT NOW, COMMITMENT AND IS WILLING TO HELP TO THE HAS BEEN THE LOCAL RECONSTRUCTION OF SARAjEVO . THIS ONE OF THE REASONS TO LEAD DEMOCRACY EMBASSY INITIATIVE IN THIS CITY . i 3. FROM NOW ON, THE LOCALi.DEMOCRACY EMBASSY IN SARAJEVO WILL BE WORKING TOWARDS THE RECONSTRUCTION OF THE CITY, NOT ONLY ITS ; SERVICES AND INFRASTRUGTURES BUT ALSO WITH REGARD TO THE RECONSTRUCTION OF THE PEACEFUL COEXISTENCE AND TOLERANCE AMONGST ETHNIC GROUPS, CREEDS AND LIFEST?YLES. I CAN ANNOUNCE THAT THE RESPONSIBLE FOR THE EMBASSY WILL BE MR. CARLES BOSCH. w1^o V,fi MS1C,u^cc^ G` " ,c d^, ^ `'`^ `^^ ^ LAV-k" ^ 4 ^, ^ iu \l/ Y ^ tJ`^ ^1(7,0 SAR AJE V2.NBB <<1 n_ _ �::1 1 1 11;" Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA HE PRESENCE OF BARCELONA, LJUBLIJANA, LISBON, LM, ST~RG AND BUDAPEST, REPRESENTED BY THE LOCAL DEMOCRACY EMBASSY IN SARAJEVO WILL HELP TO STRENGTHEN THE TIES OF FRIENDSHIP BETWEEN US AND ASSURE THE EXCHANGE OF IDEAS AND EXPERIENCES BETWEEN LOCAL AUTHORITIES AND OTHER AGENTS SUCH AS NON GOVERNMENTAL ORGANIZATIONS, UNIVERSITIES AND DIFFERENT KIND OF COMPANIES COLLABORATING IN THE RECOVERY OF THE DEMOCRATIC INTEGRATING PROCESS. OU ALL TO AUTOORITyll DEAR RIENDS, I NVIT ART S OF THE THE HEA FOR AL IN' IS CIT H LL EMB S Y, NE 5 SARAJEV2.NBB �L'ALCALDE DE BARCELONA --PfYb (A-7i/'i ti) 5 C. C-K) A-2_5 r) LL eiT) (ìt A f.) e ?u . o c. 1\ e L e.• t 1— FriN E k y y I; 5- D 7 ) C c.71 ( h 1ft y c9- -)0 • is;7z, );•, /19_5-7, rç n cr):' < 0\-1 fi 175 c: c„ e L,70'1:21-z,J 1 TY (,)-1 No) ( u u-ni ATI-7 /1 1-?()S I\PIA (S ilti1 A Ju - I 1, P" tb Y iT)L--17-7á\J -\_-'1) Cr) 47--' t A-P e:1 tru; y' ó Te Le-v■ /nr , (.e: it - \iú cuLTRA‘j 1 1, 1- 71 1 1 ,‘.) 1-1 y f.). CA.> A ct; 5 , ELi /k i() () L e l) ti.* OPC: NO1,1 c-f Pr),,r1 1 Jiu- f•ILL: O 127TÒ -tz ,./(-,,ve., e. pvi-,, JLL 7(.71-){: JUR c suí2 )('\ ( í- I rtz_ 7(..x....s. /t-?, r) t,-#-FIL 7-11 7 c.)13 4-2-\)o � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4386 Title A name given to the resource Transcripció del discurs de l'alcalde d'inauguració de l'Ambaixada per a la Democracia Local Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sarajevo Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Democràcia Relacions Internacionals Acció política Sarajevo Guerra Europa Barcelona Description An account of the resource Conté també la versió manuscrita de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-03-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/18/1481/19960321d_00720.pdf d2d2165e8e203f35dc696e55f186df12 PDF Text Text TRANSCRIPCIO DEL DISCURS PRONUNCIAT PER L'ALCALDE EN LA INVESTIDURA COM A PRESIDENT DEL COMITÉ DE LES REGIONS. BRUSSEL.LES, 21 DE MARÇ DE 1996. �2 QUERIDOS COLEGAS. HOY CELEBRAMOS LOS DOS PRIMEROS AÑOS DEL COMITÉ DE LAS REGIONES. Es UN HONOR ACEPTAR LA PRESIDENCIA DEL COMITÉ PARA LOS DOS AÑOS SIGUIENTES. LLEGO A ESTA PRESIDENCIA CON EL CONVENCIMIENTO Y LA ILUSIÓN DE QUE ESTAMOS CONSTRUYENDO EUROPA DÍA A DÍA CON SOLUCIONES, A VECES MUY PRAGMÁTICAS , A MENUDO DEMASIADO TECNOCRÁTICAS, PERO POR ENCIMA DE TODO, DE QUE ESTAMOS AVANZANDO HACIA AQUELLA EUROPA QUE UN DÍA PENSARON SUS FUNDADORES LOS SCHUMAN, MONNET, SPINELLI Y TAMBIÉN LA DE DELORS E INCLUSO LA DE HAVEL. ESTA ES LA EUROPA QUE LLEVO EN EL CORAZÓN. EN ESTA EUROPA EN LA QUE CREYERON GASTON DEFERRE, UMBERTO SERAFINI Y OTROS MUCHOS CUANDO EN 1951 CREARON EL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y REGIONES DE EUROPA, QUE ME HE HONRADO EN PRESIDIR. EN SUS DOS AÑOS DE EXISTENCIA, EL COMITÉ DE LAS REGIONES HA TRABAJADO CON FIRMEZA Y HA DEJADO BIEN CLARO CUALES SON SUS ASPIRACIONES EN LA UNIÓN EUROPEA. AHORA ME PROPONGO IMPULSAR LA LÍNEA MARCADA Y CONSEGUIR LO SIGUIENTE: �3 • UNA ORGANIZACIÓN INTERNA, TRANSPARENTE Y RESPETUOSA CON LA LEGALIDAD; • UN FUNCIONAMIENTO EFICAZ QUE GARANTICE LA EXPRESIÓN DE LA VOLUNTAD COLECTIVA; • EL RECONOCIMIENTO DEL COMITÉ DE LAS REGIONES COMO INSTITUCIÓN EUROPEA; • EL IMPULSO DE LA PRESENCIA DEL COMITÉ DE LAS REGIONES EN LOS DEBATES EN TORNO A LA REFORMA DEL TRATADO DE MAASTRICHT. • LA CONSOLIDACIÓN DEL PAPEL DE NUESTRO COMITÉ, EN GENERAL, EN EL PROCESO DE LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA. NUESTRO COMITÉ ES UNA ESTRUCTURA COMPLEJA QUE NO DEBE OLVIDAR LA IMPORTANCIA DE LOS ORÍGENES NACIONALES, LAS PERTENENCIAS POLÍTICAS Y LAS ADHESIONES A LAS DIVERSAS ORGANIZACIONES DE PODERES TERRITORIALES. TAMPOCO EL HECHO DE QUE PROVENIMOS DE PAÍSES MÁS GRANDES Y PAÍSES NO TAN GRANDES, MÁS PEQUEÑOS, LO CUAL, A VECES, SE CONVIERTE EN DIFERENCIA CUALITATIVA. HOY POR HOY, LA PERTENENCIA A UNA DELEGACIÓN NACIONAL ES ELEMENTO DE RECONOCIMIENTO EN EL COMITÉ, PERO YO CONFÍO EN QUE LLEGARÁ UN DÍA EN QUE NOS SALUDAREMOS -COHERENTEMENTE- COMO ALCALDES, CONCEJALES O PRESIDENTES DE NUESTRA REGIÓN, CIUDAD O PROVINCIA. Y EN TODO CASO, �4 COMO PORTAVOCES DE LAS CIUDADES Y REGIONES DEL PAÍS CORRESPONDIENTE. PARA REPRESENTAR A LOS PAÍSES CON SUS IDENTIDADES YA EXISTE EL CONSEJO EUROPEO. NOSOTROS SOMOS ALGO MÁS QUE ESPAÑOLES, FRANCESES O DANESES... NUESTRO VALOR AÑADIDO, ESTO ES: NUESTRA PROXIMIDAD A LOS CIUDADANOS EUROPEOS, ES LO QUE CONFORMA LA SINGULARIDAD DEL COMITÉ DE LAS REGIONES. EN LO REFERENTE A LOS GRUPOS POLÍTICOS Y A LAS ORGANIZACIONES LOCALES Y REGIONALES, ÉSTAS HAN DE CONSOLIDAR SU ESPACIO EN NUESTRO COMITÉ, Y ELLO DEBE CONJUGARSE SABIAMENTE CON TODAS LAS DEMÁS PERTENENCIAS. LA ASAMBLEA DEL COMITÉ DE LAS REGIONES ES EL LUGAR DE EXPRESIÓN DE LA VOLUNTAD COLECTIVA, DEL MOSAICO DE LA REALIDAD EUROPEA Y DEBEMOS ESTAR A LA ALTURA DE ESTE RETO, EL RETO DE LA DIVERSIDAD, UNO DE LOS MÁS CRÍTICOS EN LA CONSTRUCCIÓN DE EUROPA. PERO, ¿QUÉ ES LA EUROPA DE LAS REGIONES? LA EUROPA DE LAS REGIONES ES LA QUE LOS MIEMBROS DE LA MESA ENCONTRAMOS HACE TRES SEMANAS EN CATANIA, EN LA CATANIA DE BLANCO BAJO UN TIEMPO INFERNAL PERO CON UN ORGULLO CÍVICO INSCRITO EN SUS PAREDES MARAVILLOSAS DEL TEATRO BELLINI, O DE LA UNIVERSIDAD QUE YO LLAMO UNIVERSIDAD BENEDICTINA, PORQUE HABÍA SIDO UN MONASTERIO BENEDICTINO EN EL S. XVI, XVII Y SEGURAMENTE HASTA EL S.XVIII. UNA CIUDAD QUE HA SOPORTADO DOS �J TERREMOTOS, UN VOLCÁN Y UN BOMBARDEO DEVASTADOR EN LOS ÚLTIMOS TRES SIGLOS. LA EUROPA QUE ENCONTRAREMOS EL DÍA VENTIOCHO EN TORINO LA CIUDAD DE CASTELLANI Y DE LA FIAT, LA CIUDAD DE LAS PLAZAS PORTICADAS DEL SIGLO DIECIOCHO, DEL PALACIO MADAMA, Y DEL ARQUITECTO SICILIANO FILIPPO JUVARRA, NACIDO EN MESINA CERCA DE CATANIA, PERO QUE TERMINÓ TRIUNFANDO EN TURÍN Y EN MADRID, DONDE CONSTRUYÓ EL PALACIO REAL. EUROPA NO ES PUES UNA ABSTRACTA ITALIA, SINO UN CONJUNTO DE CIUDADES Y REGIONES CON ACENTO PROPIO, CON ROSTRO PROPIO, ENORMEMENTE DISTINTAS Y A VECES INCLUSO ENFRENTADAS, QUE SIGUEN AHORA CON ANSIEDAD Y ESPERANZA, CON ILUSIÓN Y TEMOR AL MISMO TIEMPO, EL PROCESO DE NACIMIENTO DE UNA NUEVA CONSTRUCCIÓN TODAVÍA MÁS GRANDE Y MÁS ABSTRACTA QUE ITALIA (120 AÑOS DESPUÉS), DE AQUEL 1871 EN QUE ITALIA NACIÓ JUSTAMENTE COMO ESTADOY QUE SE LLAMA, PRECISAMENTE, EUROPA. EUROPA HA CREADO EN FIESOLE, FLORENCIA - UN ARQUETIPO DE CIUDAD- EN LA TOSCANA DE CHITI- UN ARQUETIPO DE REGIÓN-, UN INSTITUTO EUROPEO QUE PRESIDE (UN IRLANDÉS) MARTENSON, CON EL CUAL TUVE OCASIÓN DE ENCONTRARME EN OCTUBRE, Y DEL QUE ESPERO UNA AYUDA SUSTANCIAL PARA LA ELABORACIÓN DE LOS ESTUDIOS Y LOS INDICADORES QUE PERMITAN COMPARAR Y ANALIZAR CONJUNTAMENTE NUESTRAS CIUDADES Y REGIONES PARA FACILITAR UN MEJOR GOBIERNO. �6 DEL MISMO MODO, EUROPA SON LAS ISLAS DEL BÁLTICO Y EL ESTOCOLMO DE MATS HULTH, QUE LANZÓ EN DICIEMBRE EL LLAMADO "RETO BANGEMANN" A TODAS LAS DEMÁS CIUDADES DE EUROPA PARA COMPARAR SI EN EL PLAZO DE UN AÑO Y MEDIO ALGUNA DE ESTAS CIUDADES DESTACA EN ALGUNO DE LOS DIEZ PROYECTOS SURGIDOS DE LA COMISIÓN BANGEMANN SOBRE TELECOMUNICACIONES INCLUIDAS EN EL "LIBRO BLANCO SOBRE CRECIMIENTO, COMPETITIVIDAD Y EMPLEO". POR CIERTO, QUE PODREMOS TENER EN BARCELONA LOS DIAS 7, 8 Y 9 DE OCTUBRE, UN AVANCE DE LA RESPUESTA A ESTA PREGUNTA, CON MOTIVO DE LA SEGUNDA REUNIÓN DEL "RETO BANGEMANN". SI UNO TOMA EL TREN DESDE ESTOCOLMO HACIA EL SUR, Y EN VEZ DE IR A LA FANTÁSTICA GÓTEBORG DE BENGT MOLLSTEDT, DE LA UNIVERSIDAD CHALMERS Y DE SU CASA DE LA CIENCIA, SI EN VEZ DE ESO, SE VA AL SUR DE SUECIA, A HELSINBORG Y CRUZA EN FERRY HASTA LA COSTA DE EN FRENTE NOS ENCONTRAMOS EN ELSINOR, EN EL CASTILLO DE HAMLET, EN DINAMARCA, DONDE IMAGINARIAMENTE EUROPA SE HIZO PREGUNTAS FUNDAMENTALES SOBRE EL CARÁCTER DE LA VIDA Y DE LA MUERTE, DE LA MANO DE UNO DE NUESTROS MÁS PROXIMOS Y QUERIDOS INTÉRPRETES, WILLIAM SHAKESPEARE. YA RECUERDAN AQUELLO DE SI SI O NO ACEPTAR LOS BANDAZOS, LOS ATAQUES DE UNA FORTUNA DESCONSIDERADA. SE LO PREGUNTABA HAMLET Y NOS LO PREGUNTAMOS NOSOTROS. �7 ESTO ES EUROPA Y ESTOS SUS PERSONAJES. POR CIERTO, QUE EN ESTE MISMO PUNTO HAMLET DECÍA, DENUNCIABA MEJOR, ALGO QUE NOSOTROS HOY TODAVÍA TENEMOS QUE DENUNCIAR. ES LA ARROGANCIA DEL FUNCIONARIO Y LA LENTITUD DE LA JUSTICIA. NOSOTROS SOMOS LA EUROPA QUE TIENE QUE VIGILAR QUE ESTA ARROGANCIA Y ESTA LENTITUD NO SE PRODUZCA. NOSOTROS SOMOS LOS REPRESENTANTES DE LOS CIUDADANOS CONCRETOS Y REALES DE LA EUROPA QUE QUIERE VER, NO SÓLO GRANDES PALABRAS, NO SÓLO GRANDES SOLUCIONES, SINO UNA VIDA COTIDIANA MEJOR COMO YA SE PEDÍA EN EL S. XVI. SIN EMBARGO, CUANDO UNO VA AL NORTE DE ESCOCIA, A INVERNESS Y LUEGO EN DIRECCIÓN NORESTE SE ACERCA AL CAWDOR CASTLE, EL TEÓRICO CASTILLO DE MACBETH, PROPIEDAD DE LOS CAMPBELL, SABRÁ QUE SHAKESPEARE, UN INGLÉS, SABÍA MUY POCO EN REALIDAD DE ESCOCIA, AUNQUE ELLO NO LE IMPIDIÓ DECIR VERDADES IMPERECEDERAS SOBRE NUESTRA CONDICIÓN HUMANA. LA EUROPA DE LAS REGIONES QUE ESTAMOS EMPEZANDO A CONSTRUIR , ES UNA EN LA CUAL SITUAMOS COMO PROPIAS Y COMPARTIDAS ESTAS VERDADES EUROPEAS, UNIVERSALES, PERO NO AL PRECIO DE IGNORAR LA SINGULARIDAD, LA DIVERSIDAD, EL ACENTO Y EL ROSTRO DE CADA UNA DE NUESTRAS COMARCAS Y REGIONES. AYER TUVE EL ORGULLO Y LA SATISFACCIÓN DE ASISTIR A LA INAUGURACIÓN DEL CENTRO CULTURAL BALEAR EN BRUSELAS, Y OÍ HABLAR EN MALLORQUÍN, QUE ES UNA VARIEDAD DEL CATALÁN, MI IDIOMA �8 MATERNO. A MÍ ME PARECIÓ QUE OYENDO ESTE ACENTO TAN PURO, PUESTO QUE ES MÁS PURO QUE EL CATALÁN YA QUE SE HA CONSERVADO MEJOR, A MÍ ME PARECIÓ VER EN AQUEL ACENTO Y EN EL HECHO DE QUE SE PRONUNCIASE EN BRUSELAS, LA GARANTÍA DE QUE LA EUROPA DE VERDAD ESTÁ NACIENDO. LA EUROPA DE LAS 1.000 CARAS, LA EUROPA QUE NOSOTROS REPRESENTAMOS. ¿ES ESO IMPOSIBLE. ES UN SUEÑO IMPOSIBLE? NO LO CREEMOS. SERÁ LARGO, ESO SÍ, UN LARGO VIAJE. PERO UN VIAJE APASIONANTE. EL NACIMIENTO DEL COMITÉ Y SU PRIMERA ANDADURA HA RESULTADO MÁS POSITIVA DE LO QUE MUCHOS ESPERABAN. PUSIMOS EN MARCHA NUESTRO ÓRGANO INSTITUCIONAL CON UN RELATIVO ÉXITO . No OBSTANTE QUEDA MUCHO TRECHO POR RECORRER EN LA MEJORA DE NUESTRA ORGANIZACIÓN. LA EXPERIENCIA ACUMULADA NOS PERMITE, YA DESDE AHORA, PONER EN MARCHA LAS NUEVAS ORIENTACIONES NECESARIAS. LA ADMINISTRACIÓN DEL COMITÉ DE LAS REGIONES AFRONTA UNA NUEVA ETAPA EN LA QUE DEBE PRIMAR UN FUNCIONAMIENTO MÁS EFICAZ, SIN INTERFERENCIAS EXTERNAS NI BLOQUEOS INTERNOS. EL RESPETO A LA LEGALIDAD, EL APROVECHAMIENTO DE LOS RECURSOS HUMANOS Y TECNOLÓGICOS, LA AUSTERIDAD PRESUPUESTARIA Y LA CONCERTACIÓN SINDICAL QUE SERAN ALGUNOS DE LOS EJES DE NUESTRA ACCIÓN A PARTIR DE AHORA. ESPERAMOS DE LOS FUNCIONARIOS UN ESPÍRITU DE TOTAL LEALTAD INSTITUCIONAL. �9 ES VOLUNTAD DE 'TODOS NOSOTROS EL OBTENER LA AUTONOMÍA ORGANIZATIVA Y PRESUPUESTARIA DE NUESTRO COMITÉ. ESTA PRESIDENCIA SE COMPROMETE A AVANZAR EN ESTE OBJETIVO DE FORMA PRIORITARIA. EL REGLAMENTO INTERIOR DEBE SER COMPLETADO Y PERFECCIONADO CON EL OBJETIVO DE ACELERAR LOS PROCEDIMIENTOS Y MEJORAR LOS SISTEMAS DE DECISIÓN DE NUESTROS ÓRGANOS. TAMBIÉN PARECE OPORTUNO REVISAR LA ESTRUCTURA DEL PRESUPUESTO Y SUS MODALIDADES DE EJECUCIÓN PARA GARANTIZAR SU AGILIDAD Y ADECUACIÓN A LAS NECESIDADES REALES. LA MESA DEL COMITÉ DEBE ASUMIR EL ROL DE MOTOR DEL DEBATE ORGANIZATIVO, POLÍTICO Y DE TOMA DE DECISIÓN, POTENCIANDO, SI ES PRECISO, ALGÚN GRUPO AD HOC COMO LOS QUE HAN VENIDO FUNCIONANDO, PARA RESOLVER CUESTIONES TÉCNICAS Y ADMINISTRATIVAS. EN CUANTO A NUESTRAS SESIONES, COMO LA DE HOY, DEBEMOS EMPLEARNOS A FONDO PARA CONVERTIR NUESTROS ENCUENTROS EN AUTÉNTICAS SESIONES DE DEBATE, INTERCAMBIO Y DECISIÓN. ESTO SIGNIFICA, SOBRETODO, UN INTENSO TRABAJO PREVIO, CON INFORMACIÓN DISTRIBUIDA CON TIEMPO SUFICIENTE Y UNA REVISIÓN ADECUADA DE LOS MECANISMOS Y TRÁMITES ESTABLECIDOS. EN EL GRUPO DE TRABAJO QUE SE CONSTITUYÓ AYER AL MEDIODÍA PARA ANALIZAR �10 LA PROPUESTA DEL AMIGO STINGL, ALCALDE DE GRAZ, SE LLEGÓ A LA CONCLUSIÓN, QUE VAMOS A APLICAR, DE QUE NO SE VAN A ACEPTAR REUNIONES DE LAS COMISIONES POSTERIORES A UN MES ANTES DE LA CELEBRACIÓN DE ESTE PLENARIO. ES LA ÚNICA MANERA DE GARANTIZAR QUE LOS DOCUMENTOS SON TRADUCIDOS Y ENVIADOS A TIEMPO, Y VAMOS A EMPLEARNOS A FONDO EN ELLO. Es DECIR, PUEDEN HABER SESIONES DE CONCLUSIONES POSTERIORES A ÉSTA FECHA, PERO LOS PRESIDENTES Y LOS PONENTES DEBERÁN SABER QUE EL RESULTADO DE ESA COMISIÓN NO SE VERÁ EN EL SIGUIENTE PLENARIO SINO EN EL ULTERIOR. TODO ESTO PASA POR LA POSIBILIDAD DE RESPONSABILIZAR A LAS COMISIONES DE LOS INFORMES MÁS TÉCNICOS, LIBERANDO UNA PARTE SUSTANCIAL DEL TIEMPO DE LAS PLENARIAS QUE PODRÁN EMPLEARSE EN ACTIVIDADES DE MAYOR INTERÉS GENERAL. LA VISIBILIDAD DE LA ACCIÓN DEL COMITÉ DE LAS REGIONES, DEBERÁ FORTALECERSE Y LA VALORACIÓN Y EL SEGUIMIENTO DE NUESTROS INFORMES DEBERÁ SER ANALIZADA CON POSTERIORIDAD. TENEMOS QUE TENER INFORMES DE SEGUIMIENTO DEL EFECTO DE NUESTRAS OPINIONES, PORQUE DE OTRO MODO VENIMOS AQUÍ A DISCUTIR ACALORADAMENTE UN PAPEL QUE APROBAMOS CON MÁS O MENOS VOTOS A FAVOR O EN CONTRA, PERO QUE LUEGO NO SABEMOS QUE EFECTO TIENE. Hoy SE VA A REPARTIR UN MAGNIFICO TRABAJO QUE RESUME EL EFECTO QUE HAN TENIDO LAS 74, CREO QUE SON, OPINIONES QUE HEMOS EMITIDO, PERO NOS GUSTARÍA, QUIZÁ A PARTIR DE ESE MAGNÍFICO �11 DOCUMENTO, UNA PUBLICACIÓN MÁS AUSTERA, MÁS SENCILLA PERO MÁS REGULAR SOBRE LAS PEQUEÑAS CONSECUENCIAS, LAS PEQUEÑAS ANÉCDOTAS 1 DE LA VIDA DE NUESTRAS OPINIONES EN EL SENO DE LAS INSTITUCIONES QUE NOS CONSULTAN: EL CONSEJO, LA COMISIÓN Y MAÑANA EL PARLAMENTO. HEMOS DE ASEGURAR TAMBIÉN LA INCIDENCIA DE NUESTRAS OPINIONES EN LOS DEBATES PRINCIPALES. Es NECESARIO REFORZAR EL RIGOR CON QUE NUESTRA FUNCIÓN PRINCIPAL -LA DE EMITIR INFORMES- SE LLEVE A CABO EN TODAS SUS FASES. VAMOS A ESTUDIAR LA OPTIMIZACIÓÑ DE LOS SISTEMAS DE COMUNICACIÓN ENTRE LOS MIEMBROS DEL COMITÉ DE LAS REGIONES Y MUY EN ESPECIAL ENTRE LOS DE LAS COMISIONES. SOY UN CONVENCIDO DE QUE SE PUEDE MEJORAR MUCHO EN ESTO. DEBERÍAMOS CONSEGUIR UNA RED EUROPEA QUE CONECTE EFECTIVAMENTE TODOS LOS CENTROS LOCALES Y REGIONALES, DE ACUERDO CON LA DG XIII, QUE TIENE PROGRAMAS PARA ELLO, DE FORMA QUE CONSTITUYERAMOS UNA ESPECIE DE EURONET O EUROWEB, EN LA CUAL, LOS MIEMBROS DE NUESTRAS COMISIONES PUEDAN ENVIAR SUS ENMIENDAS Y RECIBIR SUS COMENTARIOS DE FORMA MUCHO MAS RÍGIDA Y CON COSTES MUCHO MENORES DE LOS QUE AHORA SOPORTAMOS PARA TRASLADARNOS. ESTE SISTEMA FACILITARÍA LA COMPATIBILIDAD ENTRE NUESTRO TRABAJO EUROPEO Y LA PROXIMIDAD QUE NUESTROS ELECTORES NOS EXIGEN COMO ALCALDES O PRESIDENTES. No SOMOS PARLAMENTARIOS, NO SOMOS PROFESIONALES DE LA REPRESENTACIÓN EN UN PARLAMENTO. SOMOS �12 GOBERNANTES. POR DEFINICIÓN SOMOS LOS REPRESENTANTES EUROPEOS MÁS NECESITADOS DE PERMANECER EN NUESTROS PUESTOS, CON MENOS OPCIONES DE MOVILIDAD. ESTA ES NUESTRA SERVIDUMBRE, PERO ESTA ES TAMBIÉN NUESTRA GRANDEZA. EN CUALQUIER CASO EL CONTACTO PERSONAL AQUÍ ES INSUSTITUIBLE. SI HEMOS DE CREAR (INA CULTURA REGIONAL EUROPEA. HAY OUE HACERLO TAMBIÉN COINCIDIENDO AQUÍ EN BRUSELAS, Y EN LOS PAÍSES QUE SUCESIVAMENTE VAN PRESIDIENDO EL CONSEJO EUROPEO. DEBEMOS CONOCERNOS LAS CARAS Y MIRARNOS A LOS OJOS CUANDO DISCUTIMOS LOS TEMAS QUE REALMENTE IMPORTAN EN EUROPA. EL COMITÉ DE LAS REGIONES SE HA PRONUNCIADO A FAVOR DE SU RECONOCIMIENTO COMO INSTITUCIÓN EUROPEA. SABEMOS DE LAS DIFICULTADES QUE UNA PROPUESTA 'DE ESTE SIGNIFICADO POLÍTICO PUEDE ENCONTRAR PARA ALCANZAR UNA ACEPTACIÓN GENERAL, PERO VAMOS A PONER TODO NUESTRO EMPEÑO EN CONSEGUIRLO. NUESTRA AMBICIÓN ES LEGÍTIMA Y NADIE MEJOR QUE TODOS NOSOTROS, REPRESENTANTES DE INSTITUCIONES BÁSICAS, PUEDE DEFENDERLA. ÉSTA ES TAMBIÉN UNA APUESTA DEL COMITÉ DE LAS REGIONES POR LA CONSOLIDACIÓN DE LA EUROPA PLURAL QUE REPRESENTAMOS, DE UNA EUROPA RESPETUOSA CON LOS HECHOS DIFERENCIALES Y COMPROMETIDA CON LA SUBSIDIARIEDAD. SOMOS JÓVENES, Y A PESAR DE ELLO PODEMOS YA PRESENTAR UN BALANCE DE UN BUEN INICIO. �13 REPRESENTAMOS A LOS GOBIERNOS MÁS INMEDIATOS Y ES LÓGICO QUE LOS DEMÁS REPRESENTANTES EUROPEOS TENGAN CON NOSOTROS UNA RELACIÓN QUE, FINALMENTE, SERÁ DE AMISTAD 1Y COOPERACIÓN, AUNQUE INICIALMENTE PUEDA HABER SIDO INCLUSO DE DESCONFIANZA. EL COMITÉ DE LAS REGIONES RECONOCE LA PRIMACÍA INSTITUCIONAL DEL PARLAMENTO EUROPEO. QUE QUEDE CLARO. Y EN ESTE RECONOCIMIENTO VA IMPLÍCITA NUESTRA VOLUNTAD DE UN TRABAJO CONJUNTO Y DE UN DIÁLOGO PRODUCTIVO. LAS LEGITIMIDADES DEL PARLAMENTO Y LA DEL COMITÉ DE REGIONES SÓLO PUEDEN CONCEBIRSE COMO UNA SUMA ENRIQUECEDORA. QUEREMOS MULTIPLICAR NUESTROS CONTACTOS CON EL PARLAMENTO Y CON LA COMISIÓN Y ASIMISMO COMPATIBILIZAR NUESTRAS REUNIONES CON LA PRESENCIA DE LOS PARLAMENTARIOS Y MIEMBROS LA COMISIÓN EN BRUSELAS. MIRAREMOS DE HACER QUE NUESTRAS , SESIONES COINCIDAN CON EL ÚLTIMO DE LOS DÍAS EN QUE EL PARLAMENTO SE REUNE AQUÍ ANTES DE IR A ESTRASBURGO O DESPUÉS DE IR A ESTRASBURGO TAMBIÉN ES NUESTRO PROPÓSITO EL ABUNDAR EN LA POLÍTICA DE PRESENCIAS SIGNIFICATIVAS EN NUESTRAS ASAMBLEAS. COMO YA COMENZAMOS A HACER EN LA PRIMERA PARTE DEL MANDATO. NUESTRA REPRESENTACIÓN ES MÁS HETEROGÉNEA Y ALEATORIA QUE LA DEL PARLAMENTO Y POR ELLO DIFERENTE: NUNCA PODRÁ HABER TANTAS CIRCUNSCRIPCIONES EUROPEAS COMO REGIONES Y CIUDADES HAY. LOS �14 CIUDADANOS DE LOS TERRITORIOS 1 QUE REPRESENTAMOS CUENTAN CON NUESTRA VOZ EN EL CONCIERTO EUROPEO, PARA TRANSMITIR SUS EXIGENCIAS CON UN ACENTO ESPECÍFICO QUE INCREMENTA EL VALOR DE SU PRESENCIA. AL FINAL VOY A HACER UNA PROPUESTA, EN ESTE SENTIDO, CONCRETA QUE DEBEREMOS IR MADURANDO Y DISCUTIENDO. HOY DEBEMOS MANTENER LA UNIDAD QUE NOS HACE FUERTES, EL RESPETO QUE NOS HACE ACEPTABLES Y LA SINGULARIDAD QUE NOS HACE INSUSTITUIBLES: LA PARTICIPACIÓN DEL COMITÉ DE 1 LAS REGIONES EN LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA NO SE AGOTA CON SU INTERVENCIÓN EN EL PROCESO DECISORIO COMO ÓRGANO CONSULTIVO. EL COMITÉ DE LAS REGIONES ESTÁ CONVENCIDO DE SU POTENCIAL EN EL PROCESO DE TRANSFORMACIÓN DE LA UNIÓN PARA FACILITAR EL CONOCIMIENTO Y LA COOPERACIÓN ENTRE LOS DISTINTOS TERRITORIOS, AYUDANDO A HACER UNA EUROPA DESDE ABAJO. No DE ARRIBA A ABAJO SINO DE ABAJO HACIA ARRIBA. LOS MIEMBROS DEL COMITÉ DE LAS REGIONES ESTÁN EN LAS MEJORES CONDICIONES PARA EXPLICAR LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA, PARA ESTABLECER LOS ESLABONES NECESARIOS PARA PALIAR EL TEMIDO DÉFICIT • DEMOCRÁTICO. �15 DEBEMOS GARANTIZAR NUESTRA INCIDENCIA EN TEMAS DE ENORME IMPORTANCIA ESTRATÉGICA PARA NUESTRAS COLECTIVIDADES LOCALES Y REGIONALES, Y ESTOS SON: LA COHESIÓN ECONÓMICA Y SOCIAL, EL EMPLEO, LAS GRANDES INFRAESTRUCTURAS Y EL MEDIO AMBIENTE, LOS PROBLEMAS URBANOS (QUE QUEDARON AUSENTES, DESGRACIADAMENTE, DE LA DECLARACIÓN QUE HICIMOS EN CATANIA PARA ENTREGAR EN TORINO, DE ACUERDO CON LAS RESOLUCIONES DE NUESTRA COMISIÓN RELATIVA AL TEMA URBANO, PERO QUE VAMOS A INCLUIR EN NUESTRO DISCURSO FRENTE A LA CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL) Y LAS RELACIONES INSTITUCIONALES ENTRE TODOS LOS NIVELES DE GOBIERNO. HEMOS DICHO EN ESTE FORO, DE FORMA REPETIDA, QUE NUESTRA CARTA DE IDENTIDAD ERA Y ES EL PRINCIPIO DE SUBSIDIARIEDAD. TODOS RECORDARAN QUE KLAUS HÁNSCH, PRESIDENTE DEI. PARLAMENTO, NOS DIJO EN ESTA MISMA SALA, QUE NOSOTROS NO ERAMOS LOS DEPOSITARIOS ÚNICOS, NO ERAMOS LOS PROPIETARIOS MONOPOLISTAS DE ESTE PRINCIPIO. TENÍA RAZÓN. DEBEMOS COMPARTIR ESE PRINCIPIO. PERO ESTE ES PARA NOSOTROS UN EJE VERTEBRADOR INELUDIBLE DEL CONJUNTO DE NUESTRA ACTIVIDAD. LA SUBSIDIARIEDAD ES UN CRITERIO POLÍTICO, NO UN PRINCIPIO JURÍDICO CERRADO Y FORMAL. ¡ ESTÁ BASADO EN EL PRINCIPIO DE LA PROXIMIDAD A LOS CIUDADANOS Y COMPLEMENTADO POR LOS PRINCIPIOS DE EFICACIA, JUSTICIA O EQUIDAD Y EL PRINCIPIO FUNDAMENTAL DE LEALTAD¡CONSTITUCIONAL O RESPONSABILIDAD. �16 LA BUNDESTRAUER DE LA CUAL HABLA LA DOCTRINA FEDERAL ALEMANA. Es DECIR, LA NECESIDAD Y LA POSIBILIDAD DE QUE CADA UNA DE LAS PARTES REPRESENTE AL TODO Y DE QUE ACTÚE SIEMPRE CON AUTONOMÍA EN FUNCIÓN DE LA PROXIMIDAD PERO REPRESENTANDO A LOS INTERESES GENERALES, RESPETANDO LOS INTERESES GENERALES. DEBEMOS MANTENER CON TOZUDEZ EL REFORZAMIENTO DE LA PROXIMIDAD EN EL ESPÍRITU DE LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA. EL PRESIDENTE SANTER EN SU INTERVENCIÓN ANTE ESTE MISMO COMITÉ DE LAS REGIONES EL 21 DE SEPTIEMBRE DE 1995, ESTABLECÍA CRITERIOS DE GRAN INTERÉS QUE QUIERO RECORDARLES: • LA RELACIÓN SUBSIDIARIEljAD-PROXIMIDAD, • EL CARÁCTER DE NORMA DE CONDUCTA DE ESTE PRINCIPIO, MÁS POLÍTICO QUE JURÍDICO • NO SE TRATA DE ESTABLECER UN CATÁLOGO CERRADO DE COMPETENCIAS POR NIVELES, QUE SERÍA IMPOSIBLE DE APLICAR EN TODOS LOS PAÍSES EUROPEOS CON UNIFORMIDAD, SINO DE ESTABLECER UN CRITERIO PARA REPARTIR ESAS COMPETENCIAS. • LA NECESIDAD DE SOLUCIONAR LA CONTRADICCIÓN ENTRE EL PREÁMBULO DEL TRATADO DV MAASTRICHT Y EL ARTÍCULO 3B, MÁS RESTRICTIVO, • 1 LA ESTRECHA RELACIÓN ENTRE SUBSIDIARIEDAD-PROXIMIDAD POR UN LADO Y DEMOCRACIA POR OTRO. �17 EL COMITÉ DE LAS REGIONES QUIER CONSOLIDAR Y REFORZAR SU PAPEL DE PORTAVOZ DE LA CIUDADANÍA EUROPEA. PARA GARANTIZAR UNA EUROPA DE LOS CIUDADANOS, NOSOTROS DEFENDEMOS QUE EL PRINCIPIO DE PROXIMIDAD SEA INSEPARABLE DEL PROCESO DE CONSTRUCCIÓN EUROPEA. ESTE PRINCIPIO SUPONE UNA CONTRIBUCIÓN AL REFUERZO DE LA LEGITIMIDAD DEMOCRÁTICA DE LA UNIÓN. TAMBIÉN ESTA SUBSIDIARIEDAD PUDE ALZARSE COMO GARANTÍA CONTRA ALGUNOS EXCESOS DE LA ACCIÓN COMUNITARIA Y CONTRA LAS INQUIETUDES QUE GENERA LA BUROCRACIA. TODO ELLO SIGNIFICA POR TANTO QUE LOS PODERES PÚBLICOS MAS PRÓXIMOS DEBEN PARTICIPAR ACTIVA Y PLENAMLNTE EN EL PROCESO DE LA CONFERENCIA INTERGUBERNAMENTAL QUE NOS LLEVARÁ A LA NUEVA DEFINICIÓN DE EUROPA. NO VA A SER NADA FÁCIL. ESTE ES UN EMPEÑO QUE HOY POR HOY ENCUENTRA SUS DIFICULTADES, PERO, ES TAN RAZONABLE QUE NUESTRAS ASPIRACIONES SE ABRIRÁN PASO SIN DUDA EN LA ETAPA pUE SE INICIA. PARTICIPAR SIN COMPLICAR: ESTE ES NUESTRO RETO (ES DECIR, SIN COMPLICAR MÁS DE LO QUE LA PROPIA REALIDAD NOS EXIGE, AÑADIENDO SOLUCIONES Y NO PROBLEMAS). �18 EN ESTE SENTIDO QUEREMOS MANIFESTAR NUESTRO MÁS FIRME APOYO A LA LEGÍTIMA DEMANDA DEL PARLAMEN» EUROPEO DE OBTENER UNA MAYOR REPRESENTACIÓN EN EL SENO DE LA C I.G. . SOMOS LOS ALIADOS NATURALES DEL PARLAMENTO EN ESTE PROCESO QUE SE INICIA. SIN LA PRESENCIA DE REGIONES Y CIUDADES, DIFÍCILMENTE EDIFICAREMOS LA EUROPA QUE TODOS DESEAMOS PARA LA CIUDADANÍA. EN ESTA LÍNEA DEFENDEMOS QUE LA CARTA DE LA AUTONOMÍA LOCAL SEA INCORPORADA EN EL CUERPO DEL NUEVO TRATADO, Y DEFENDEMOS TAMBIÉN, EN ESTE PROCESO, QUE LA EUROPA DE LAS REGIONES SE ABRA PASO CON TODA LA DIGNIDAD QUE LE CORRESPONDE. LA EUROPA QUE ESTAMOS EDIFICANDO NO PUEDE IGNORARSE, Y DEBE RESPETAR TODAS Y CADA UNA DE LAS PARTICULARIDADES CULTURALES Y LINGUÍSTICAS QUE LE SON ESENCIALES, COMO YA HICIMOS EN LA DECLARACIÓN QUE APROBAMOS EN CATANIA. LA SOCIEDAD CIVIL, Y ESTO ES ENORMEMENTE IMPORTANTE, ES UN CONCEPTO PROGRESIVO, DEL QUE CIUDADES Y REGIONES SON MÁS FÁCILMENTE REFLEJO QUE LAS NACIONES Y LA UNIÓN. LA SOCIEDAD CIVIL NO ES EL BLANCO DEL NEGRO DEL ESTADO, SINO UN ESTADIO 'FRENTE A UNA ADMINISTRACIÓN PÚBLICA CON DIVERSOS NIVELES QUE PROGRESIVAMENTE SE ALEJAN Y GANAN EN GENERALIDAD PERDIENDO EN PROXIMIDAD. �19 LA CIVILIZACIÓN EUROPEA ES PORTADORA DE VALORES HUMANISTAS DE LOS QUE ESTA SOCIEDAD ES SU MÁS FORMIDABLE PROTAGONISTA. ESTA CIUDADANÍA ES LA QUE PUEDE DOTAR DE UN ALMA 1 A EUROPA QUE TODAVÍA NO ÉS MÁS QUE UNA ADMIRABLE MÁQUINA MODERNA. DICHO DE OTRO MODO: LA AUTONOMÍA DEL CIUDADANO, SU LIBERTAD, SU INTIMIDAD Y SU SEGURIDAD EXIGEN, ANTE TODO, PODERES LOCALES Y REGIONALES AUTÓNOMOS, EXIGENI IDENTIDAD CULTURAL Y ENTORNO CONTROLABLE. "EUROPA Y MI BÁRRIO", PARECE SER EL LEMA QUE DEBERíAMOS ESCRIBIR EN NUESTRAS BANDERAS. NUESTROS CIUDADANOS QUIEREN MÁS EUROPA Y MÁS PROXIMIDAD AL MISMO TIEMPO, EN PALABRAS DE FELIPE GONZÁLEZ, ¶'EL ESCEPTICISMO DE LOS CIUDADANOS EUROPEOS NO PROVIENE DE UN EXCESO DE EUROPA, SINO DE UNA CARENCIA DE EUROPA PARA AFRONTAR LO QUE QUEREMOS COMO EUROPEOS". Y YO AÑADIRÍA: PARA SER ALGUIEN EN BOSNIA, DEBEMOS TENER MÁS EUROPA; PARA SER ALGUIEN EN LA COMPETENCIA ECONÓMICA INTERNACIONAL, DEBEMOS TENER MÁS EUROPA; PARA SER ALGUIEN EN LA LUCHA CONTRA EL TERRORISMO Y CONTRA EL NARCOTRÁFICO, DEBEMOS TENER MÁS EUROPA. SIN EMBARGO, AÚN CON TODO ESTO, UN REFERÉNDUM SOBRE ESTA EUROPA SE PERDERÍA SI NO FUERAMOS CAPACES DE CONSTRUIR ESA EUROPA GENERAL DESDE ABAJO, DESDE NUESTRO ACENTO Y CON NUESTRO ACENTO, DESDE NUESTRO IDIOMA Y 1 CON NUESTRO IDIOMA. �20 NUESTRO COMITÉ DEBE ENCONTRAR SV LUGAR EN LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA. Y ESE LUGAR DEBE SER RESPETADO !SI LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA QUIERE ARRAIGAR REALMENTE ENTRE NUESTROS CONCIUDADANOS. LA SEMANA PRÓXIMA EN TURÍN EMPIEZA LA PARA REVISAR EL TRATADO DE LA UNIÓN. NUESTRO DICTÁMEN HA SIDO TRANSMITIDO Y TENEMOS NOTÍCIAS DE QUE LA PRESIDENCIA ITALIANA, A TRAVÉS DE LA SRA. AGNELLI (CON UNA LARGA EXPERIEN4IA COMO ALCALDESA), HA DESTACADO ANTE EL PARLAMENTO EUROPEO E "PAPEL ESENCIAL DE LOS PODERES TERRITORIALES EN EL PROCESO DE DESARROLLO DE LA CIUDADANÍA EUROPEA". AYER MISMO, CON LA PRESENCIA DEL MINISTRO ITALIANO DE RELACIONES CON EUROPA, ES DECIR, CON EL MINISTRO DE LA PRESIDENCIA EUROPEA PUDIMOS COMPROBAR EL INTERÉS DE LA ACTUAL PRESIDENCIA POR ESCUCHARNOS Y TUVIMOS LA POSIBILIDAD DE UNA CONEXIÓN QUE YO CREO QUE SERÁ POSITIVA EL DÍA 28 EN TURÍN CON LA PRESIDENCIA EUROPEA DIRECTAMENTE. SEGUIREMOS ATENTOS AL DESARROLLÓ DE LA CONFERENCIA, ESFORZÁNDONOS EN LLEVAR A ADELANTE NUESTRAS PROPUESTAS SOBRE LA BASE DE DOS PRINCIPIOS: (A) NUESTRA DIVERSIDAD ES NUESTRA FUERZA Y ES TAMBIÉN EL FACTOR QUE NOS HACE MÁS VULNERABLES. SOMOS UN CONJUNTO DE 222 o 444, COMO USTEDES QUIERAN, HOMBRES Y MUJERES EUROPEOS, ELEGIDOS EN REGIONES O CIUDADES, DE DERECHA O DE IZQUIERDA, DE CULTURA ANGLOSAJONA, ESCANDINAVA O MEDITERRÁNEA, O A VECES DE UNA MEZCLA DE ELLAS. �21 (B) No SOMOS NI PROFESIONALMENTE REPRESENTANTES EN EUROPA, COMO LOS PARLAMENTARIOS EUROPEOS; NI PROFESIONALMENTE TRABAJADORES DE EUROPA, COMO LOS MIEMBROS Y LOS EMPLEADOS DE LA COMISIÓN Y DE LAS DEMÁS INSTITUCIONES EUROPEAS: SOMOS PERSONAS QUE EJERCEMOS EL GOBIERNO, A NIVEL LOCAL, EN ALGUNO DE LOS 15 ESTADOS DE LA UNIÓN. SOMOS GOBERNANTES O CONCEJALES ELECTOS. TODO ELLO HACEN NUESTRA TAREA DIFÍCIL PERO REALMENTE ATRACTIVA, MÁS FIABLE: SOSPECHO QUE NUESTROS CIUDADANOS VAN A ENTENDERLO ASÍ DE UNA MANERA PROGRESIVA. NUESTRA MISIÓN PRINCIPAL ES OPINAR SOBRE LOS TEMAS QUE NOS AFECTAN, TAL COMO NOS SON SOMETIDOS POR LAS INSTITUCIONES EUROPEAS. Y HACERLO EN TIEMPO Y FORMA, Y HACE/LO BIEN. INFORMALMENTE, PERO NO CON MENOR TRASCENDENCIA, AL CONTRARIO, NUESTRAS REUNIONES SE HAN CONVERTIDO EN UN INTERESANTÍSIMO FORO EUROPEO. ESCUCHAMOS OPINIONES DE LOS DIRIGENTES Y REPRESENTANTES DE LA UNIÓN Y ELLOS ESCUCHAN LAS NUESTRAS. TENEMOS MUCHO QUE OBTENER DE ESE CONTACTO INFORMAL. NUESTRA MISIÓN COMPLEMENTARIA PUEDE SER TAMBIÉN, LA DE CREAR POCO A POCO UN LENGUAJE EUROPEO AL NIVEL MÁS PRÓXIMO DE LOS CIUDADANOS, ES DECIR, INTERCAMBIAR INFORMACIÓN ENTRE NOSOTROS, COMPARAR NUESTROS �22 SISTEMAS Y NUESTROS ESTÁNDARES, IR CREANDO UNA CULTURA DE LA ADMINISTRACIÓN TERRITORIAL EUROPEA, RESPETANDO SU DIVERSIDAD PERO CREANDO VÍAS DE COMPETENCIA Y DE COLABORACIÓN, EN BENEFICIO DE NUESTROS CIUDADANOS. ENTRE NUESTROS OBJETIVOS DEBE ESTAR EL DE AVANZAR EN LA DEFINICIÓN DE LA " EUROPA DE LAS REGIONES", A TRAVÉS DE UN DIÁLOGO PERMANENTE CON LAS INSTITUCIONES EUROPEAS Y CON LA PARTICIPACIÓN DE TODOS LOS PODERES TERRITORIALES. VAMOS A TRABAJAR EN UNA CONFERENCIA DE REGIONES, PREFERENTEMENTE A MITAD DEL 97, QUE PUEDA SERVIR DE INTERLOCUCIÓN BÁSICA PERO SOBRETODO DE ESCENARIO QUE PRESIONE, MORAL Y PSICOLÓGICAMENTE, SOBRE EL DEBATE DE LA REVISIÓN DEL1 TRATADO Y A LA CONFIGURACIÓN DE LA FUTURA EUROPA. EN EUROPA, AHORA MISMO, HAY 'UN NÚMERO CONTABLE, UN NÚMERO CUANTITATIVAMENTE ASUMIBLE DE REGIONES, POR ENCIMA DE 100, PERO NO MUY POR ENCIMA DE 100, DEBERÍAMOS COGER LOS CRITERIOS DE EUROSTAT. Y HAY UN NÚMERO CONSIDERABLEMENTE REDUCIDO TAMBIÉN DE CIUDADES DE MÁS DE MEDIO MILLÓN DE HABITANTES, Y HAY UN NÚMERO MUY GRANDE DE PEQUEÑAS ADMINISTRACIONES LOCALES O TERRITORIALES PERO QUE ESTÁN BIEN REPRESENTADAS EN SUS FEDERÁCIONES REGIONALES O NACIONALES Y, POR TANTO, ES POSIBLE PENSAR EN UNA REUNIÓN DE LAS REGIONES DE EUROPA ��V«r*Zk lé¿ ^^x^^ DECLARACION DE PASQUAL MARAGALL PRESIDENTE DEL COMITÉ DE LAS REGIONES BRUSELAS, 21 DE MARZO DE 1 1996 �1. (IN TRODUCCIÓN) SRES. HOY CELEBRAMOS LOS DOS PRIMEROS ANOS DEL COMITÉ DE LAS REGIONES. ES UN HONOR ACEPTAR LA PRESIDENCIA DEL COMITÉ PARA LOS DOS AÑOS SIGUIENTES. UN HONOR Y UNA GRAN SATISFACCIÓN PARA QUIEN INICIÓ SU ACTIVIDAD POLÍTICA LUCHANDO CONTRA UNA DICTADURA QUE TRATÓ DE ELIMINAR LA PERSONALIDAD DE LAS REGIONES Y NACIONALIDADES QUE SOJUZGABA; UN SISTEMA POLÍTICO QUE CONSIDERABA LAS CIUDADES LUGARES SOSPECHOSOS DONDE LOS SÚBDITOS APRENDÍAN A SER CIUDADANOS, A SER HOMBRES Y MUJERES LIBRES. LOS CATALANES, LOS ESPAÑOLES, VEÍAMOS EUROPA COMO UNA PROMESA DE LIBERTAD DE LA QUE NUESTRO PAÍS HABÍA SIDO APARTADO POR UN RÉGIMEN INDIGNO. COMPRENDERÁN USTEDES MI EMOCIÓN AL PRESIDIR UNA ALTA INSTITUCIÓN DE UNA UNIÓN EUROPEA DONDE LA ESPAÑA DEMOCRATICA Y AUTONOMISTA ES UN MIEMBRO LEAL Y RESPETADO. LLEGO A ESTA PRESIDENCIA CON qL CONVENCIMIENTO Y LA ILUSIÓN DE QUE ESTAMOS CONSTRUYENDO EUROPA ¡DÍA A DÍA CON SOLUCIONES, A VECES MUY PRAGMÁTICAS , A MENUDO DEMASIADO TECNOCRÁTICAS, PERO POR ENCIMA DE TODO DE QUE ESTAMOS AVANZANDO HACIA AQUELLA EUROPA QUE UN DIA SONARON �3 SUS FUNDADORES LOS SCHUMAN, MONNET, SPINELLI Y TAMBIEN LA DE DELORS E INCLUSO LA DE HAVEL. ESTA ES LA EUROPA QUE LLEVO EN EL CORAZÓN. EN ESTA EUROPA QUE CREYERON GASTON DEFERRE, UMBERTO SIRAFINI Y OTROS MUCHOS CUANDO EN 1951 CREARON EL CONSEJO DE MUNICIPIOS Y REGIONES DE EUROPA HOY LA MAYOR ORGÁNIZACION DE PODERES TERRITORIALES DE NUESTRO CONINENTE QUE ME HOMO EN PRESIDIR Y QUE TANTO HA APORTADO EN SU HISTORIA A ESTA GRAN TAREA QUE ES LA CONSTRUCCION EUROPEA. EN SUS DOS AÑOS DE EXISTENCIA, EL COMITÉ DE LAS REGIONES I-IA TRABAJADO CON FIRMEZA Y HA DEJADO BIEN CLARO CUALES SON SUS ASPIRACIONES EN LA UNIÓN EUROPEA. ME PROPONGO IMPULSAR LA LÍNEA MARCADA Y CONSEGUIR: • UNA ORGANIZACIÓN INTERNA Y TRANSPARENTE Y RESPETUOSA CON LA LEGALIDAD • UN FUNCIONAMIENTO EFICAZ QUE GARANTICE LA EXPRESIÓN DE LA VOLUNTAD COLECTIVA; • EL RECONOCIMIENTO IiEL COMITÉ DE LAS REGIONES COMO INSTITUCIÓN EUROPEA; • IMPULSAR LA PRESENCIA DEL COMITÉ DE LAS REGIONES EN LOS DEBATES DE LA REFORMA !DEL TRATADO DE M AASTRICII. CONSOLIDAR EL PAPEL DE NUESTRO COMITÉ EN LL PROCESO DE LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA. �4 2. (EL COMITÉ DE LAS REGIONES Y LA EXPRESIÓN DE LA VOLUNTAD COLECTIVA) EL COMITÉ DE LAS REGIONES ES UNA ESTRUCTURA COMPLEJA QUE NO DEBE OLVIDAR LA IMPORTANCIA DE LOS `ORIGENES NACIONALES, LAS PERTENENCIAS POLÍTICAS Y LAS ADHESIONES A LAS DIVERSAS ORGANIZACIONES DE PODERES TERRITORIALES. HOY POR HOY, LA PERTENENCIA A UNA DELEGACIÓN NACIONAL ES ELEMENTO DE { RECONOCIMIENTO EN EL COMITÉ DE LAS REGIONES, PERO YO CONFÍO EN QUE LLEGARÁ UN DIA EN QUE NOS .SALUDAREMOS -COHERENTEMENTE- COMO ALCALDES, CONCEJALES O PRESIDENTES DE NUESTRA REGIÓN, CIUDAD O PROVINCIA. Y EN TODO CASO, COMO PORTAVOCES DE LAS CIUDADES Y REGIONES DEL PAÍS CORRESPONDIENTE. PARA REPRESENTAR A LOS PAÍSES CON SUS IDENTIDADES YA EXISTE EL CONSEJO EUROPEO. NOSOTROS SOMOS ALGO MÁS Que ESPAÑOLES O DANESES....NUESTRO VALOR ANADIDO, ESTO ES: NUESTRA PROXIMIDAD A LOS CIUDADANOS EUROPEOS, ES LO QUE CONFORMA LA SINGULARIDAD DEL COMITÉ DE REGIONES. EN LO REFERENTE A LOS GRUPOS P(LTTICOS Y A LAS ORGANIZACIONES LOCALES Y REGIONALES, HAN DE CONSOLIDAR SU ESPACIO EN NUESTRO COMITÉ, Y ELLO DEBE CONJUGARSE SABIAMENTE CON TODAS LAS DEMÁS PERTENENCIAS. LA ASAMBLEA DEL COMITÉ DE LAS REGIONES ES EL LUGAR DE EXPRESIÓN DE LA VOLUNTAD COLECTIVA DEL MOSAICO DE LA REALIDAD EUROPEA Y DEBEMOS �5 ESTAR A LA ALTURA DE ESTE RETO, EL RETO DE LA DIVERSIDAD UNO DE LOS MÁS CRÍTICOS EN LA CONSTRUCCIÓN DE ÉUROPA. ¿QUE ES LA EUROPA DE LAS REGIONES? LA EUROPA DE LAS REGIONES ES LA QUE LOS MIEMBROS DE LA MESA ENCONTRAMOS HACE TRES SEMANAS EN CATANIA, BAJO UN TIEMPO INFERNAL PERO CON UN ORGULLO CIVICO INSCRITO EN SUS PAREDES (TEATRO BELLINI, UNIVERSIDAD BENEDICTINA, TRAS DOS TERREMOTOS, UN VOLCAN Y UN BOMBARDEO DEVASTADOR EN LOS ULTIMOS TRES SIGLOS. LA QUE ENCONTRAREMOS EL DIA VENTIOCHO EN TORINO LA CIUDAD DE CASTELLANI Y DE LA FIAT, LA CIUDAD DE LAS PLAZAS PORTICADAS DEL DIECIOCHO, DEL PALACIO MADAMA, Y DEL ARQUITECTO SICILIANO FILIPPO JUVARRA, NACIDO EN MESINA CERCA DE CATANIA, PERO TRIUNFANTE EN LA CAPITAL DE LOS SABOYA Y AUTOR DEL PALACIO REAL DE MADRID . EUROPA NO ES PUES UNA ABSTRACTA ITALIA, SINO UN CONJUNTO DE CIUDADES Y REGIONES CON ACENTO PROPIO, CON ROSTRO PROPIO ENORMEMENTE DISTINTAS t Y A VECES ENFRENTADAS QUE SIGUEN AHORA CON ANSIEDAD Y ESPERANZA CON ILUSION Y TEMOR AL MISMO TIEMPO EL PROCESO DE NACIMIENTO DE UNA NUEVA CONSTRUCCIÓN TODAVIA MAS GRANDE Y MAS ABSTRACTA QUE ITALIA (120 AÑOS DESPUES), Y SE LLAMA, PRECISAMENTE, EUROPA. EUROPA HA CREADO EN FIESOLE, FLORENCIA - UN ARQUETIPO DE CIUDAD- EN LA TOSCANA DE CHITI- UN ARQUETIPO DE REGION-, UN INSTITUTO EUROPEO QUE �6 PRESIDE (UN IRLANDES) MARTENSON, CON EL CUAL TUVE OCASION DE ENCONTRARME EN OCTUBRE, Y DEL QUE ESPERO UNA AYUDA SUBSTANCIAL PARA 1 LA ELABORACION DE LOS ESTUDIOS Y LOS INDICADORES QUE PERMITAN COMPARAR Y ANALIZAR CONJUNTAMENTE NUESTRAS CIUDADES Y REGIONES PARA FACILITAR MEJOR GOBIERNO. DEL MISMO MODO EUROPA SON LAS ISLAS DEL BALTICO Y EL ESTOCOLMO QUE LANZO EN DICIEMBRE EL LLAMADO 'RETO BANGEMANN" A TODAS LAS DEMÁS CIUDADES DE EUROPA PARA COMPARAR SI EN EL PLAZO DE UNA AÑO Y MEDIO ALGUNA DE ELLAS DESTACA EN ALGUNO DE LOS DIEZ PROYECTOS SURGIDOS DE LA COMISIÓN BANGEMANN SOBRE TELECOMUNICACIONES INCLUIDAS EN EL "LIBRO BLANCO SOBRE CRECIMIENT , COMPETITIVIDAD Y EMPLEO". POR CIERTO, QUE PODREMOS 'TENER EN BARCE A NA, LOS DIAS 7,8 Y 9 DE OCTUBRE, UN AVANCE DE LA RESPUESTA, CON MOTIVO DE LA SEGUNDA REUNIÓN DEL "RETO BANGEMANN ". SI UNO TOMA EL TREN DEL SUR DESDE ESTOCOLMO Y EN VEZ DE IR A LA FANTASTICA GÓTEBORG DE BENGT QLLSTEDT, DE LA UNIVERSIDAD CHALMERS Y DE SU CASA DE LA CIENCIA, SI EN VÈZ DE ESO SE VA A HELSINBORG Y CRUZA EN FERRY HASTA LA COSTA DE EN FRENTE NOS ENCONTRAMOS EN ELSINOR, EN EL CASTILLO DE HAMLET, EN DINAMARCA, DONDE IMAGINARIAMENTE EUROPA SE HIZO PREGUNTAS FUNDAMENTALES SOBRE EL CARACTER DE LA VIDA, DE LA �7 MANO DE UNO DE NUESTROS MÁS PROXIMOS Y QUERIDOS INTÉRPRETES, WILLIAM SHAKESPEARE. ESTO ES EUROPA Y ESTOS SUS PERSONAJES. SIN EMBARGO, CUANDO UNO VA A INVERNESS Y LUEGO EN DIRECCIÓN NORESTE SE ACERCA AL CAWDOR CASTLE, EL TEORICO CASTILLO DE MACBETH, PROPIEDAD DE LOS CAMPBELL SABRA QUE SHAKESPEARE, UN INGLES, SABIA MUY POCO EN REALIDAD DE ESCOCIA, AUNQUE ELLO NO LE IMPIDIO DECIR VERDADES IMPERECEDERAS SOBRE NUESTRA CONDICION HUMANA. LA EUROPA DE LAS REGIONES QUE ESTAMOS EMPEZANDO A CONSTRUIR , ES UNA EN LA CUAL SITUAMOS COMO PROPIAS Y COMPARTIDAS ESTAS VERDADES PERO NO AL PRECIO DE IGNORAR LA SINGULARIDAD, LA DIVERSIDAD, EL ACENTO Y EL ROSTRO DE CADA UNA DE NUESTRAS COMARCAS. ¿ES IMPOSIBLE?. NO LO CREEMOS. SERA LARGO, ESO SI, UN LARGO VIAJE. UN VIAJE APASIONANTE. 3. (ORGANIzACIÓN INTERNA) 3.1. (ADMINISTRACIÓN) EL NACIMIENTO DEL COMI'I'E Y SU PRIMERA ANDADURA HA RESULTADO MÁS POSITIVA DE LO QUE MUCHOS ESPERABAN. PUSIMOS EN MARCHA NUESTRO ÓRGANO INSTITUCIONAL CON UN RELATIVO ÉXITO . No OBSTANTE QUEDA MUCHO TRECHO POR RECORRER EN LA MEJORA DE NUESTRA ORGANIZACIÓN. LA �23 QUE TENGA EL TESTIMONIO DE LAS GRANDES CIUDADES EUROPEAS Y DE LOS REPRESENTANTES DE LAS PEQUEÑAS CIUDADES Y DE LAS FEDERACIONES QUE LAS REÚNEN. ES POSIBLE PENSAR EN ESE ESCENARIO, Y, ESE ESCENARIO, SI REALMENTE ACABAMOS DECIDIENDO CONSTRUIRLO VA A PESAR MORAL Y PSICOLÓGICAMENTE SOBRE LA PROPIA REVISIÓN DEL TRATADO MÁS DE LO QUE NOSOTROS PODAMOS AHORA PREVEER O DE LO QUE NOSOTROS PODAMOS AHORA PLANIFICAR. UN ESCRITOR ESPAÑOL DEL S. XVII DIJO UNA VEZ QUE, LO BUENO SI BREVE, DOS VECES BUENO. Y COMENTÁBAMOS CON LOS COMPAÑEROS QUE TENÍA A LADO Y LADO, QUE, MUCHAS VECES LA CULTURA EUROPEA QUE ESTAMOS CONSTRUYENDO SE HACE SOBRE LA BASE, NO SÓLO DE IDIOMAS DIFERENTES SINO DE ESTRUCTURAS MENTALES DIFERENTES Y DE DISCURSOS DIFERENTES: LOS MEDITERRÁNEOS MÁS LARGOS; LOS INGLESES MUCHO MÁS CONTUNDENTES, MUCHO MÁS ARTICULADOS EN EL ARTE DE LA DIÁLECTICA; LOS ALEMANES MUY PRECISOS, A VECES TAMBIÉN UN POCO LARGOS; EN FIN, LOS GRIEGOS NO SÓLO CON UN TONO DISTINTO SINO TAMBIÉN CON UNA ESTRUCTURA LÓGICA DIFERENTE. BIEN, LO QUE ESTAMOS CONSTRUYENDO AQUÍ, ENTRE TODOS, ES UN NUEVO LENGUAJE EUROPEO, Y HOY ME HE PERMITIDO ABUSAR DE SU TIEMPO PORQUE ME PARECÍA PRECISO HACERLO, AUNQUE SEA UNA VEZ CADA DOS AÑOS. LES PROMETO DE TODOS MODOS QUE, LA FRASE DE QUEVEDO, NUESTRO ESCRITOR BARROCO, LA VOY A TENER EN CUENTA LO BUENO SI BREVE, DOS VECES BUENO. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 10. Comitè de les Regions (CdR) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-1998 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Conté la documentació generada per Pasqual Maragall o els seus col·laboradors, en relació al Comitè de les Regions, que va presidir del 1996 al 1998. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4387 Title A name given to the resource Transcripció del discurs pronunciat per l'alcalde en la investidura com a president del Comitè de les Regions Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Brussel·les Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Municipis Acció política Relacions Internacionals Comitè de les Regions Europa Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-03-21 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1524/19970618d-00769_LD.pdf 036f7f390acc257ae10faed2b5a27248 PDF Text Text Transcripcio parlament Alcalde. 90e Aniversari de l'Institut d'Estudis Catalans 18.6.97 (versió corregida) Molt Hble Sr. President, Sr President de I'Im~titut, Sr Secretari General de 1' Academia Sueca, Madam la subdirectora general de Ciencies Socials i Humanes de la UNESCO, Jo els haig de parlar com alc alde i per tant com a "caser'', com l'home de les claus, que van ser retornades a aquesta ínstitució en el moment oportú, al qua! es refería ara mateix el President de l'lnstitut, tot just després de 1'any 76 . Es van retornar unes claus de la Casa de la Convalescencia que ja havien estat atorgades uns mesos abans de la República, en el moment en que 1' Ajuntament i la Diputació van fer lliurament a l'lnstitut, a perpetultat, d'aquest edifici. Temps hi hauni de pensar, no només en el passat, sinó també en el futur, en aquesta materia. L'any 1907 l'Jnstitut havia nascut al propi Palau de la Generalitat per donació, en aquell moment, de la Diputació primer, i després de la Mancomunitat L' any 1931 a 1& Casa de la Convalescencia, i després els anys 40 i 50 a cases particulars. L'Omnium Cultural el va mantenir viu, pero no pas al seu lloc, sinó a cases de ciutadans que van tenir en aquell moment el coratge i la fidelitat que l'Institut es mereixia. L ·any 1962 aquesta mateixa institució. l'Omnium, habilita el Pala u Dalmases com a seu de 1' Institut, i és a 1' any 1977 quan es produeix el restabliment Si haguessim de parlar no deis edificis i deis, llocs, sino de les persones, no acabaríem mai. Pero en aquest moment, és absolutame~t necessari rememorar per un segon 1' any 1907 que devia ser un instant de gran entusiasme, de gran creativitat, en qué va passar quasi tot Un anv després. el pressupost de Cultura de 1' Ajuntament va trencar el foc en 1 aquesta materia i va donar !loe a les Escoles del Mar i I'Escola del Bosc i !'EscoJa del Treball de la Diputació. Un moment que 90 anys després mirem amb una certa enveja El president de 1' Institut ha parlat del futur, el¡; ilustríssims intervinents posteriors també, han dit el que s'havia de fer en el món i el que s' havia de fer en els instituts i les academies en aquest moment IECPMM �Ens preguntem ben sovint si estem en un moment barroc o de decadencia, si hem passat un renaixement o si hi som encara a la meitat o si encara no l'hem encetat del tot. És una pregunta legítima. Amb el Presidem de la Generalitat sovint comentem en el terrenv de les realitzacions (no en el terreny de les idees, que en aquestes sempre s'ha de seguir avan(,:ant), si és possible de seguir les realitzacions materials, aquestes que costen recursos i diners, i empenta per descomptat si ens podem considerar avanvant a una velocitat de creuer, i per tant hauríem de poder demanar per nosaltres mateixos l'estatut d'una ciutat swssa o d'un país com Suissa, que simplement van administran! una bona situació O bé si necessitem grans projectes de futur. Totes les idees son benvingudes per resoldre aquesta qüestió i dictaminar sobre el nostre present. I sobre el moment de 1' Institut, el present i el futur, deixeu-me dir dues o tres coses , refendes a les línies d'actuac1ó que el President de I'Institut ha marcat en el seu discurs: la recerca, la catalanística i la !lengua. Referent a la catalanística molts ens seguim preguntant, i cree que aquest és un tema que !' Institut hauria justament d' estudiar, si el catalanisme, com diuen alguns historiadors, va néixer al segle XIX marcat per la necessitat d 'una cena actitud defensiva de les classes dirigents de la societat catalana en front de les classes populars, i si es cert que de seguida que pogueren abandonaren la revolució liberal i anaren cap a una contrarevolució social, espantats i esverats. Hi han hagut historiadors que han dit que el catalanisme va néixer amb una actitud excessivament conservadora i poruga Aquesta és una qüestió que encara avui no s'ha esclarit del tot. 1 cree que 1' Institut hauria de promoure un esfon; per a dir -ne ben aviat coses certes I 1'altra gran questió de recerca si la diversitat, vista com a fenomen globaL des de lluny, i la diversitat vista com a !'enomen des de )a base del sistema, des d'abaix, des deis individus, des deis pobles individuals, són compatibles, si són el mateix exactament, si identítats i diversitat son el mateix. IEC.PMM 2 �1 wanted in this pomt to send an interrogation to the Secretary General of the Swedish Academy because he was talking about good taste and he was asking whether the world is going towards one single civilization or rather towards a situation in which there will be ten billion civilizations, one for each human being. The question we arise here in Catalunya sornetirnes is whether this is not an unfair question for those cultures which were about to becorne national or state cultures, and therefore counted as such in the United Nations of Cultures, and that today ar~ being told "Well, you are one of the ten billion possibilites we have" That is the question that the President of the Generalitat was telling us when putting forward the project ofthe first Universal Forum of Cultures for the year 2004 He said: "Well, the project is fine, but we cannot be defined sirnply as diverse" . If one is asked: "what are you'7", one is not going to answer "I arn diverse". We will say that we are Catalan, we are French, we are Gerrnan. The problern is whether diversity is seen from above , from the top of the system as a general phenomen, or as identity felt from the base or the bottom of the system, which is the very reason of diversity but not the same teeling. That is the open question which I want to consider toda y The other question is wether or not it is true that art becomes very diflicult for the common man: difficult to understand, difficult to follow Because art is not something that people do in solitude. Art is in every moment responding to previous art, and as such it becomes very awkward sometimes. Good taste is the motto, but still good taste is a difficult thing to flnd ifwe want it to be understood by manv. ! ~ ~ Per acabar, dir que estic absolutament d' acord amb la menció que ha fet el Secretari General de 1' Academia Sueca sobre el bon gust Es evident que aquest acte ho ha estat Ha estat un acte de bon gust pel qual felicito l' Institut. Una barreja de coneixements, de ciencia, d'história i de música. Moltes grácies, Sr. President Que aquest edit!ci vagi millorant i que el seu contingut també IEC.PMM 3 ��Transcripció parau lcs .Jordi Pujo!. Sr. Alcalde, Sr. President de l' Institut, M. ( ournier, Mr. Allén, senyores 1 senyors, autoritats, Un acte com aquest té el perill que han parlat quatre persones abans, i han parlat bé, i i amb molt de contingut, amb molta densitat. Dones a un se li acudeixen moltes idees, i per tant procuraré no deixar-me endu per les cireres. En primer lloc el meu agrai"Inent, personal i cotn a President de Catalunya. a l' Institut. El meu reconeixement per la feina que ha fet durant 90 anys, en tots els terrenys, i en particular en el camp de la llengua i en el sen~t més estricte del mot de la catalanística, pero sobre tot en la !lengua, que no deixa de ser el nervi de Catalunya, i també en molts altres terrenys, la geología, la botfmica, !'economía, la demografia i tantes i tantes coses. Gracies, dones, perque ho han fet amb aquell!a idea de la feina ben feta, del bon gust, "the good taste", com deia el professor Allén, que per l'altra banda Higa molt amb la mentalitat, la manera de fer i de pensar de la gent i de !'epoca en la qua! va néixer ¡ l'Institut, en aquell noucentisme que es caractt ritzava precisament perl a voluntat de fer les coses bé, per un cert ordre, per un cert gust¡ d' una certa disciplina, per una elegancia, per una distinció. Tot aixo és bo, i jo volia agráir-ho a 1'Instituí. També volia agrair una altra cosa, personalment, pero també més encara com a President de Catalunya, que és l' exemplaritat que ha presidit la seva vi da, i a la qual abans ja s' ha fet referencia, en els parlaments precedents. L'exemplaritat per l'esfor9 de qualitat, de no caure, no ja en la vulgari~at, evidentment, de no pactar amb la ' mediocritat, amb les coses fetes a mitges, aq uest esfon; de qualitat, gairebé escrupolós en alguns casos, i després l' exemplaritat en una cosa ben diferent pero molt important, i que ha estat la capacitat de resistencia, la fidelitat, l'exemplaritat cívica que l'Institut i la IEC.PMM 4 �gent de 1'Institut han manifestat per desgracia durant massa anys durant aquests 90 anys. Expressat el meu reconeixement, voldria fer notar que s'ha fet molta feina, pero se n'ha de fer molta més, i justament els parlaments que s'han fet, el de M. Fournier, el de M. Allén, el de 1' Alcalde de la ciutat, el del president de l'Institut, ens han plantejat tota una serie de interrogants per crear els camins per on s'hauria de transitar de cara al futur. Per exemple, el professor Castellet ha dit que les administracions soles no ho podem fer tot, i cada vegada ho podrem fer menys, perque s'han de fer més coses a l'administració i no hi arribem, i perque afortunadament, tot que és problematic, com una mena d'explosió a la nostra societat europea, i probablement occidental, una explosió d'iniciatives, de gent que té ganes de fer COS'fS, de creativitat, a tots els nivells i a tot arreu. Si abans els que eren a dalt deien : que es faci aixo, i anava baixant verticalment, de dalt a baix, s'acabava estenent i es feia allo. Primer, aixo ara no funciona tan bé, ara el de dalt diu que es faci aixo i no es passa res, aixo passa també, més sovint que abans. Pero fl que per altra banda a la base hi ha tanta iniciativa que els que estan a dalt no poderi controlar i no poden acabar d'orientar perqué la seva riquesa, el caracter tan espunerós que tenen. Aixo és bo, si ho sabem fer dintre d'un cert marc, no die polític, dintre d'uns certs mares globals, que facin que !'energía de l'explosió no es perdí. En tot cas, molta iniciativa des de fora de l'administració, i per tant, en aquest cas concret, des de l' Institut. 1 hi ha molta feina a fer, professor Castellet, així que tothom és benvingut. Per exemple el professor Allén ha fet referencia a N aisvit? i els seus megatrens. Hi han 1O megatrens i després va fer 1O més. Els importants van ser els que va fer als <U1ys 80, i un d'aquest deia el següent: que estavem en un moment en el qual hi havia un gran megatren que consistía en la necessitat de combinar, el que ell di u "global stile live", l' estil global de vida, globalització, mundialització, pero al mateix temps el "cultural nacionalist", el nacionalisme cultural. La humanitat per una banda és arrossegada cap a la globalització, i en tots els terrenys, pero cada cop més la gent sent la necessitat de tenir un lloc on tenir unes arrels, una identitat, una memoria, un sentit comunitari. A nosaltres els c;atalans aixo ens toca de prop, ho hem d'ajudar aixo, j ho podem ajudar, perque justament, per raons historiques sobre tot, ens hem vist més o menys sempre impelits per una banda a IEC.PMM 5 �firmar activament i doloridament i dif1cilment i sacrificadament la nostra identitat i al mateix temps fer-ho dins de mares més arnplis. Nosaltres en aixó tenim una certa experiencia. Fins que podem arribar a donar un cert missatge, modest, al món. Per aixó, quan em diuen si vull anar a Mila a explicar el que es Catalunya i com es pot combinar el "ser", el ser nacionalista en el meu cas, i al mateix temps estar obert al marc espanyol i europeu. Dones a vegades hem de reconeixer¡que tenim una certa especialitat en aquest terreny, sapiguem-la aprofitar. Justament com'recordava el professor Allén referint-se a Naisvit, aquesta és una de les coses que caldra fer durant els anys que vénen. l j ustament, i 1' Alcalde ja hi ha fet referencia, ~ li agreixo de la forma a com ho ha fet, tenim lligat tot el problema que M. Fournier ha tocat molt a fans i molt bé, el tema de la tolenincia. Madam Fournier, com ha dit el professor Allén, I xxx xxx exactly if you xxxx , xxxxxxx .. Han dit quatre coses que hctvíem de tenir en compte: la identitat, la creativitat, la diversitat i la participació. Recullo a més una cosa que ha dit el Sr. Alcalde, referint-se a mi, i jo die tot sovint, que és veritat que aquesta preocupació per la diversitat i la tolerancia són molt bones, pero es ciar, sempre i quan no hi hagi diversitat, sense identitat, sinó quina diversitat hi hauria. 1 aixó que deia l' Alcalde, atribuint-m'ho a mi, si a algú li pregunten: qui es voste? o que és voste? o, com és voste? que és una de les coses més importants que et poden preguntar referent a la teva substanciai Ningú dira jo sóc diferent, dira : jo soc aixó, jo soc alló, que és diferent del que diu Jallo altre, alió altre, i el que passa, i ara entrem en fase de la diversitat i la tolerancia, !el que passa és que jo, que sóc aixó i no alió altra, vull conviure, puc conviure, sé conviure , vull conviure amb aquell que és "alió altre i alió altre". Bé, aixó és la identitat, j al mateix temps la diversitat, i al mateix temps la tolerancia, que per fer-ho, per acabar de recollir aquests quatre conceptes de identitat, creativitat, diversitat, participació, cree que valla pena subratllar que es bo que hi creativitat. Perque si hi ha creativitat vol dir que ets forts, vol dir que tens personalitat, vol dir que la teva identitat, si noi ets forts, només la pots defensar tancantte en tu mateix, amb pany i forrellat. Com que no ets forts, la teva identitat només la defenses defugint el contacte amb els altres, ¡si ets forts, (ser fort vol dir ser creatiu), aleshores no hi ha problema amb la tolerantia i la diversitat, no ets necessariament intolerant. Si ets fort, no fisicament, sinó en la consciencia, en la vivencia de la propia identitat. Pero, professor Castellet, de cara IEC.PMM 6 a~xó Catalunya hí ha de fer un esfor9 en �aquest sentit, no de definició, peró si d' enfortiment i de defensa de la seva identitat. Forma part també de la nostra vocació históricP-¡ haver de fer aixó. I aixó es fa de moltes maneres, peró una de les maneres com és fa FOm van pensar la gent de 1907, aquells anys que 1' Alcalde qualificava d'especialme9t brillants en les quals es van fer tantes coses, totes elles des del "good taste", el bon gust, etc ... orientades cap a la formulació i l'enfortiment d'una autentica identitat catalanat Aixo ho hem de fer. També hi ha hagut una altra cosa, em semh, _ que el professor Allen ha parlat de la memória," .. you have talk something about thd historical inside ... ", la memoria. Aixo és molt important. La memoria forma part d'allo que Catalunya ha de conservar, ha de conrear, ha de difondre entre la seva gent, i ha de purificar també. Perqué de vegades a través de la memoria, que ens arriba amb mol-a tosca enganxada, s'ha de saber depurar, el Sr. Alcalde hi feia referencia a aquesta qüestió. I aquí l 'Institut té una feina molt important afer, de la mateixa manera que aixo no ho podern fer, algú ho ha dit abans, M. Fournier, s'han de tenir presents totes les Uengües, pero que una de les que no es pot oblidar a partir d'ara són els ordinadors, el lh¡:nguatge informatíc. I posant un exemple d'una cosa molt simbólica del qué hem de *r a Catalunya, la Universítat Oberta de Catalunya, intentem que sigui la Universitat des d'aquest punt de vista, des de la modernitat, del pes definitiu absolut del món i~forrnatic. Volem que sigui aixo. Tot aixo ; són coses que hern de fer i de cara a aquesta feina, Catalunya cornpta amb l'Institut, que a més afegeix el pedigrí, la qualitat, del qué ha estat la feina ben feta durant tants anys, la seva exemplaritat cívica i patriótica. 1 Permeti'rn que els digui una altra cosa, M. Fournier, vous avoir parler que l'anné 1 prochaine haun1 1a comrnemoration du la proc]arnacion de droit de l 'borne .... Valdría la pena que des de Catalunya hi pensés, sobre tojt per qué els Drets Humans potser Ji falta alguna cosa, que s'han considerat en termes individuals, i nosaltres voldríem que es consideressin en termes col.lectius, sobre tot perqué pai'sos i nacions com la nostra, que no tenen sobirania, tenim necessitat de que hi ~agi un codi polític, moral, universal, que digui que les llengües, les cultures, les identitats, tot aixo també ha de ser respectat, encara que no tingui sustentació política. I nosaltres podem fer alguna aportació que ajudaria a treballar en aquest sentit, de la identitat pero al mateix ternps de la diversitat i del respecte a les diverses identitats, que aixo t ol dir la diversitat i la tolenl.ncia. IEC.PMM 7 ��L'IEC, TRAJECTÓRIA 1 PE~SPECTIVES DE FUTUR í MANUEL CAStELLET President del 'Institut d ÍEstudis Cata!ans ¡ Avui fa exactament noranta anys, el dimarts 1~ de juny de 1907, 1' endema d' una lluna nova, Enrie Prat de la Riba, aleshores prefi dent de la Diputació de Barcelona, mitjanc;ant un dictamen acord, creava J'lnstitl.lft d'Estudis Catalans amb uns objectius tan clars com «el restabliment i organització j de tot el que es refereix a la cultura genui"nament catalanlli>, basats en 1'exigencia científica, la catalanitat i 1'obertura exterior. Si ara recordem aquell acte fundacional no és per recrear-nos en el passat, sinó perque com diu Michel de Foucault a Les mots et ltJ:s choses «és semprc sobre un fons de coses ja encetades que l'homc pot pensar allo ~ue pera ell vol com a punt de partidlli>. Sobre la tasca encetada per 1' 1nstitut d' Estudis Catalans ara fa noranta anys, sobre les seves importants aportacions científiques i cul~urals deis primers trenta anys, sobre la forc;a moral i la tenacitat deis seus membr~s en tants moments difkils, sobre la dificultat d'adaptació a les estructures actuals 1de recerca, pero també sobre el decidit procés de reestructuració, de redefinició i d'adtuació deis darrers anys, sobre tot aixo estem bastint l'lnstitut d'avui amb la mirada posada cap al futur. El 90e aniversari és una bona excusa per acabar d ·establir les basef de l'Institut del centcnari. de l'lnstitut d'aquest nou mil·lenni que tenim tan a prop. Una última referencia al passat. L'exposició q1¡1e inaugurarem en acabar aquest acte és eminentment, encara que no únicament, retrospectiva, perque, en un país en el qua!, com deia Josep Pla, tot tendeix a l'oblit, cal coneixer el treball d'aquells que han deixat la seva petja en la nostra historia per poder encarar un dema prometedor. Un dema que queda plcnament reflectit en la part final de l'exposició i al qual em vull referir en la resta d'aquest parlament. Un dema que volem esplendorós pera la nostra cultura i per a la nostra recerca, perque tan sois així podra ésser esplendorós per al nostre país, pera la societat del domini lingüístic catala. Tres són els pilars bastits reccntment sobre el ~ quals se sustenta l'activitat present i la del futur més immediat de 1' Institut d' Estudis Catalans: la reforma estatutaria de l 'any 1988, la redefinició d'objectius del 1993 i la , forta intercomunicació d'idees amb la societat de !lengua i cultura catalanes, intensificada a partir del darrer any . L' lnstitut acull avui una bona representació de 1' e lit científica de l 'ambit lingüístic catala, la qual cosa genera confianc;a en els pc>ders públics i configura el paper d'una institució amb un fort nivcll d'ini1uencia en la societat. Cent trenta membres numeraris i emerits, cinquanta-nou membres ~orresponents d'arreu i més de vuit mil estudiosos i investigadors agrupats en vint-ikinc societats científiques, configuren actualment una institució academica amb una estructura moderna que li permet albirar amb optimisme el seu futur i, tal com assen1alen els seus Estatuts, tenir cura de la �llengua, fixar-nc la normativa i vetllar pcrqu'e el seu procés de normalització sigui coherent arreu del seu ambit lingüístic; que 1 ~ permet contribuir a la planificació, la coordinació i la rcalització de la recerca eq les difercnts arces de la ciencia, la tecnología i les humanitats i, principalment, j la de tots els elemcnts de la cultura catalana; i que li pcrmet impulsar el progré ~ i el desenvolupamcnt generals de la societat i realitzar, quan s'escau, tasques d'assessoramcnt deis poders públics i institucions. L'Institut d'Estudis Catalans no ha volgut refJgiar-se en el concepte d ' una corporació més aviat honorífica de consagració del prestigi deis seus membres. No era aquest l'esperit del 1907; ni ho era el 1931. quan e~ president Josep Puig i Cadafalch, en l' acte de recepció, coma seu de l'Institut, d'aquest edifici on avui som, «amb els seus porties coberts de volta, amb les sevcs claus ~ltes sostingudes pels bra¡;os deis ares», afirmava amb profund simbolisme el naixemeJjlt d' «Un hort pie de tlors com cls que es representen en els Llibres d'Hores»; ni era l'esperit del 1976, quan, mitjan¡;ant un reial decret s'atorgava «reconeixement oficial a l'institut d'Estudis Catalans, corporació academica, científica i cultural l. ..J l'ambit d'attuació de la qual s'estendra a les terres de !lengua i cultura catalanes»; ni és l'esperit ~e J'Institut avui. L 'Institut, per contra, s'ha obert a la realitat científica i cultural : del nostre país i compagina la idea d'academia de Friedrich Schleiermacher com kunió dcls professors entre ells», amb la més moderna de Wilhelm von Humboldt d'«impulsors del coneixement i servidors del país», creant en el seu si societats científiques especialitzades que estimulen la comunicació entre els seus membres i partic ~ pen en la vertebració de la comunitat científica. ¡ L'ambit territorial de competencia de l'lnstitut ha estat sempre una unitat basada en la diversitat i, en contrast amb altres cultures, és una cultura dinamica. Una unitat establerta a partir d'una llengua comuna, amb les seves diverses modalitats, que configura un iunbit lingüísticament, cultural111ent i historicament ben detinit, pero al mateix temps amb una diversitat cultural¡ que ha propiciat sempre una rica intercomunicació; una unitat i una diversitat, per la conservació i 1'ús sostenible de les quals cal vetllar. La humanitat esta experimentan! un nou canviiprofund que afecta tots els sectors de la vida i, per tant, també, la cultura i la recerca. iEl pensament i el coneixement arrelats en reali tats nacionals han d' integrar-se al corrJnt d' idees de la nova societat uni versal. L'Institut, en tots els seus ambits, ha d'actJar de tal manera que les ciencies, les humanitats, la tecnología, no s'entenguin coni un objectiu en elles mateixes, sinó que serveixin l'individu i la col-lectivitat. Amo aquesta finalitat, cal que sapiguem dissenyar l' escenari de les futures evolucions i assumir la tasca de saber prefigurar els problemes i llurs solucions. L 'Institut d'Estudis Catalans ha estat concebut com una institució unitaria estructurada en seccions segons les grans atees del coneixement, que treballen de manera autónoma, i, en conscqücncia, ha d'é$ser un forum d'estudis interdisciplinaris deis temes culturals i de recerca que té plantejiats la nostra societat, establint un dialeg entre els diferents coneixements i experiei)cies que provenen de les disciplines científiques i humanístiques: un forum que éfporti solucions a cmi, a mitja i a llarg i 2 �tcrmini, peró, també, que sigui capa¡; d'anticinar el futur. Ha de contribuir, tal com li manen els Estatuts, al progrés científic de la ~ocietat, un progrés que ha de tenir en consideració per damunt de tot 1' humanum, i ~er aixó cal que revisi periódicament la rellevimcia d'aquesta investigació i les repe~c ussions que tindn't a mitja i a llarg termini. Dit d'una altra manera, ha d'ésser una l' institució d'investigadors que sapiguen actuar al mateix tcmps com a prcpensadors i com a veu de la consciencia, a fi de poder intervenir en el diagnóstic, la terapi* i el pronóstic deis temes que són importants per al futur de la nostra societat. r::s amb aquesta mentalitat, més propera a la df les academies en llur origen que a les deis segle passat, que 1'Institut, seguint les qonclusions del document El paper de 1'Jnstitul d'Estudis Catalans en la recerca ciJntíjica, centra la seva activitat en tres línies d'actuació: com a academia de la !Hengua catalana, com a institut de catalanística i com a assessor deis poders públ,cs i promotor i coordinador d 'estudís i investigacions. i La funció d'acadcmia de la !lengua Ji és reconfg uda a l'Institut tradicionalment perla comunitat lingüística, científicament per la jcomunitat acadcmica internacional, i jurídicament per les atribucions que li confer~ixen el Reial decret 311811976, del 26 de novembre, de reconeixement oficial de l 'I~stitut, i la Llei 811991, del 3 de maig, del Parlament de Catalunya, sobre l'autori~at lingüística de l'lnstitut d'Estudis Catalans. Com a academia de la llcngua, liinstitut té la comesa, corn ja he dit, d'estudiar la !lengua, fixar-ne la normativ~ i vetllar perque els processos de normalització siguin coherents arreu del dollj~ini lingüístic. Des deis primers anys, l'lnstitut acollí l' obra de codificació lingüística -ortogratica, gramatical i lcxicogratica- duta a terme per Pompeu Fabr4 i els seus col·laboradors. Recentment, la publicació del Diccionarí de la !lengua !catalana i de la Proposta per a un estandard oral, i també !'actual preparació ¡:l'una nova gramatica donen fe de la continultat de l'activitat normativitzador~. També en dóna fe !'obra de normativització toponímica actualment en cur~, en col·laboració amb els departaments governamentals implicats. La intervenció de I' lnstitut en els treballs del TERMCAT a través del seu Consell Supervisor és una altra fJorm a de participació en el disseny de la planificació lingüística en el món actual, en el !qua! 1'adopció, 1' adaptació, la creació i la generalització de terminología i deis subll~nguatges d'especialitat ha esdevingut una necessitat quotidiana en sectors tan difere*s com el de la recerca i 1'ensenyament, el de 1'activitat socioeconómica i el dellleure. ¡ 1 ! Hom podría, tal vegada, preguntar-se pel sentit1 d'aquestes activitats normativitzadores en els inicis del segle XXI, que tot just ja és a lja cantonada, en un context caracteritzat per una distribució social de les formes legi~imades del poder, incloent-hi el poder lingüístic. En efecte, avui ja no és solamcn~ l'escola la institució encarregada de transmetre el model normati u unitari elabor~t per l 'Academia, sinó que també els mitjans de comunicació i altres institucions el~boren i transmeten models de llengua, més o menys adrec;ats a l'ambit d'actuació 4ue els és propi. Vivim en un context sociolingüístic caracteritzat no solament per 1~ coexistencia de dues llengües distintes sinó també per una diversitat estructurada de maneres de parlar que aspiren a la legitimitat del seu ús en contextos comunicatius determinats, i en una situació caracteritzada també per una multiplicitat de discursos que hom construeix amb 3 �recursos lingüístics de tota mena (sense oblida~, ultra les llengücs oficials, la presencia d'altres llengües per raons diverses, des de la ~mmigració procedent de pai"sos tercers fins als efectes lingüístics de 1'ano menada «g,obalització» del sistema económic i la construcció d'entitats polítiques supraestatals) 1 Enmig d'aqucsta polifonía de veus, té l sentit encara una institució dedicada a la codif~cació i, dones, fixació d'una realitat tan dinámica com ho és aquest mitja de comunicaqió que anomenem «liengua»? 1 Entenem que en té i per raons divcrses. Em l~mitaré a cxposar-ne dues, d'ordrc ben diferent. Els qui tenen una concepció més o m<tnys tradicional del problema saben que J'objectiu de !'Academia era de fixar una forma unitaria d'expressió lingüística, sovint propia d'una determinada classe social, i que qefinia allo que hom anomenava «el bell parlan> i el «bell escriure». Aixó era el que aprenia i usava la societat Iletrada, originariament d 'un gruix social ben redui"t. Pero ben aviat aquest model lingüístic deriva¡ cap a un altre objectiu. i ben cert que l'acomplí en l'inconscient col-lectiu: oferir uqa forma d'expressió lingüística, més o menys supradialectal i en part artificiosa, en i la qua! pogués sentir-se identificat el col·lectiu nacional, amb independencia que hom l'emprés efectivament o no. Era la !lengua de referencia o, simplement, la llengua. Aquesta funció cohesionadora de la comunitat nacionaL que l 'Institut java iniciar durant els seus primers anys de lama de Pompeu Fabra, és avui del tot vigent encara en una comunitat lingüística tan fragmentada -per raons historiques, polítiques ~ administratives- com ho és la nostra. l ¡ La segona raó és aparentment menys social ¡-si es pot dir així: res no hi ha en la !lengua que no ho sigui-, més tecnológica i mds abocada cap a un tl.1tur que es promet immediat. I és la necessitat d ' estandardització. que imposaran o estan imposant ja els l usos lingüístics dependents de les noves tecnll>logies de la informació. Tot fa pensar 1 que la comunicació entre l 'home i la maquin4 demanara, si més no de moment, uns usos lingüístics estandarditzats i, dones, relativament convencionals . Els nostres gramatics i lexicografs tenen, dones, la feina garantida. Pero és més, la presencia del catalá en els mitjans desenvolupats per les noves tecnologies és una condició sine qua non perque la nostra !lengua entri amb bon peu al segle XXI. El desenvolupament deis recursos lingüístics necessaris per a fer realitat aquest objectiu és una de les noves dimensions de que es pot fer carrec l'lnstitut d'Estudis Catalans, entes com a centre de rcc~rca lingüística, i així ho va entendre ja fa temps. El programa del Diccionari del C~talá Contemporani, amb els diversos productes que se'n deriven i la partícipaciq de l'lnstitut en projectes de recerca d'ambit europeu en aquest camp n'és una bon~ prova. La participació de l'lnstitut en el Centre de Referencia en Engínyeria Lingüística, recentment creat per la Generalitat de Catalunya, n'és una altra. Pero l'Institut d'Estudis Catalans és, abans qu~ res, un centre de catalanística tal com especifiquen els seus Estatuts en establir que <4és una corporació academica que té per objecte 1'alta investigació científica i, principalment, la de tots els elements de la cultura catalanéb>. En efecte, el Diccionari del~ !lengua catalana dóna, com a primera accepció de catalanistica, «l'estudi de la ll~ngua i la cultura catalanes»; s'entén, obviament, de la cultura catalana en tots els s~us aspectes, ésa dir, la literatura, l'art, 4 �"- . .. la música, les ciencies (naturals i humanes), més, naturalment, de la !lengua. d pensament, el dret, els costums, etc., a 1 1 A diferencia del que passa si considerem 1 ~ institució com un institut general de recerca, ambit en el qua! pot fer un paper impprtant d'assessorament, de coordinació, de promoció i de difusió, pero s'ha d'acontenjtar amb un paper molt més modest pel que fa a la realització (obres basiques de refdrencia, grans edicions crítiques, corpus documentals), si el considerem com un centre ~e catalanística -i com l'únic cxistent al país-, l'Institut ha d'abastar tot l'ambit de 1~ catalanística i, per tant, ha de fer la planificació i en una bona mesura la realitzaci~ de la recerca. Qui ho fara, si no? ' És obvi que les diverses seccions participe~ de manera diferent en J'estudi de la cultura catalana: la Secció Filologica ho 1 fa plenament; la Secció HistoricoArqueologica gairebé també. Pero les altres, ~ ¡ ens atenim al concepte tradicional de catalanística abans esmentat. s'haurien de lin itar a l'estudi del patrimoni -natural i cultural- i al de les aportacions catalanes en els ambits coberts per cada secció (estudi de les aportacions catalanes en el camp de la Jtilosofia i de les ciencies socials i de les ciencies naturals i biologiques). Perque hi lpuguin participar més plcnament cal ampliar el concepte de catalanística amb l'aplifació de les divcrses ciencies, naturals o socials, a l ' ambit geografic catala (des de ¡ta demografia i 1'economía fins a la geología, la botanica i la zoología, passant per ll'antropologia i la sociología). De fet hi ha programes importants de recerca, sobretotl en la Secció de Ciencies Biologiques, que corresponcn a aquest concepte ampli4t, com pot ésser 1'elaboració d 'una Estrategia pera la conservació i J'ús sostcnib~ de la diversitat biológica, per citar-ne només un. Pero, fins i tot atenint-nos al concepte tradicional, podem posar exemples de projectes d'envergadura, com el Corpus Vitrearum M~dii Aevi, exemple de participació de l'lnstitut d'Estudis Catalans en els grans i programes internacionals de recerca patrocinats perla Unió Academica Internacio~al; l'Art Romanic Catala, gran base de dades informatitzada dels edificis románics d~ Catalunya; la Flora i cartografía deis Pai"sos Catalans, o l'embrionari Corpus Sc~pto rum Cathalauniae, projecte que, a semblanya d'empreses analogues d'altres iqstitucions europees (per exemple, els Monumenta Germaniae Historica) es propd,sa d'anar editant sistematicament els textos catalans antics (anteriors al segle XIX) ~mb sentit de globalitat i amb capacitat d'integrar en les seves diverses seccions (Scdptores, Scripta i altres) tates les obres i documents d'autor catalá o relacionat per la rtó que sigui amb qualsevol de les terres de parla catalana, tot respectant les altres ini~iatives públiques o prívadcs que editen també textos catalans antics, pero sense volun~at de globalitat. Finalment, l' Institut d'Estudis Catalans actua íi ha d'actuar, també, com a promotor i realitzador de recerca, promovent infraesttuctures, com el Centre de Recerca Matematica, coordinadament amb els departamcnts de les universitats catalanes, o com el Laboratori d'Estudís Geotlsics Eduarq Fontsere, que col·labora en l'estudi de l'actívitat sísmica de Catalunya. Amb aque~t esperit, les Jornades Científiques de l'IEC, iniciades aquest any passat, pretenen é,sser un forum de debat científic al més alt nivell sobre temes d'intcres científic o lmpacte social, amb la participació de prestigiosos científics d'arreu. El seguit de ponferencies, col·loquís i presentacions 5 �organitzats per les societats filials acaben configurant aquest paper imprescindible de 1'Institut en la nostra societat com a punt de trpbada i de debat deis nostres científics i intel·lectuals. 1 Pero, l'Insti tut d'Estudis Catalans, col·legiadm;nent coma institució i individualment a través deis seus membres -<<SÓn vostes, a fi ~e comptes, qui són 1'Academia», deia Bernard Hauck, president de 1'Academia Sui~sa de Ciencies Naturals, dirigint-se als seus membres-, ha d' actuar d' assessor de~s poders públics, ha d' ésser creador d'opinió, ha de col·laborar en el disseny 4e la política científica del país i ha d'estimular la recerca en la llengua propia. L'~laboració deis Reports de la recerca a Catalunya, recentment iniciats, ha d'ésser un t~strument molt valuós per als mateixos investigadors i per als responsables de la gesti ~ de la recerca. Hi insisteixo, el disseny de la política científica d'un país, l'elaboració ¡de documents objectius sobre l'estat de la recerca, l' organització de simposis d'opiniól qualificada, etc., no pot ésser una tasca exclusiva de 1'Administració, i aixo és esp~cialment importan! en una comunitat científica recluida com la nostra. L 'Administr~ió ha d' elaborar, posseir i subministrar les dades, i els governants han de prendre les !decisions polítiques, pero enmig queda un buit; omplír-lo ha d' ésser una de les con~petencies deis senats científics, de les academies qua! ificades, d' aquelles que pe! !procés rigorós de selecció deis seus membres han guanyat la confianya de la socie$t. L'lnstitut d'Estudis Catalans, així ho creiem, ~sta guanyant de nou la confian9a de la comunitat de llengua catalana. Amb aquesta vpluntat de treball rigorós i de servei que he esmentat, encarem el futur més immediat il ens felicitem de poder celebrar aquests apassionants noranta anys en vigílies d'tma no~a !luna plena. 1 6 �LA CULTURE DE LA PAIX Á!¡.' AUBE DU XXleme SIECLE FRANCINE FpURNIER Sous Directeur-généra/ pour les S'ciencet sociales el humaines del 'UNESCO l C'est avec grand plaisir queJe suis parrrli vous ici pour représenter le Directeur général de I'UNESCO. Monsie~r Federico Mayor regrette profondément que des engagements antérieurs l'empechent de se rendre aujourd'hui a sa ville natale, comme ill'aljlrait beaucoup souhaíté, pour se joindre a vous dans la cornmémoration d~ quatre-vingt-dixiéme anniversaire de l'lnstitut d'études catalanes. 11 m'a cha!rgée de vous transmettre, Monsieur el Président, ses chaleureuses salutations et ses meilleurs voeux a cette importante occasion. Je voudrais, moi aussi, vous transmettre toutes mes félicitations et vous dire comb1en je suis impressionnée par l'~istoire, et surtout par l'étendue des activités de l'lnstitut dans ses quatre~vingt-díx ans d'existence. Science, Philosophie, Histoire, Sciences pociales ... l'ínstitut englobe, avec le réseau d'institutions qui y sont affiliées, la richesse et la diversité de la tradition culturelle de la C~talogne. C'est pourquoi, comme 1 representante de I'Organisation qui travaflle a l'échelle mondiale dans tous ces domames, je m'adresse aujourd'hui a vous. L'UNESCO, organe intellectuel de la famille des Nations Unies, a pour but de contribuer au maintien de la paix et de la sécurité en resserrant par l'éducation. la science. la culture et la corhmun1cation. la collaboration entre les nations. Les fondateurs de I'UN!tSCO ont donné ce mandat a I'Organ1sation conva1ncus. comme il est dit dans le préambule de notre Acte const1tutíf, que "les guerres prenant naiss!ance dans !'esprit des hommes, c'est dans !'esprit des hornmes que doivent etre élevées les défenses de la paix" 1 Plus de cinquante ans aprés, cette vision est peut-etre aujourd'hUl plus actuelle que jamais. En effet, la dissolution des deux blocs qui ont dominé le monde depuis la fin de la Seconde Gu ~rre Mondiale, l'absence d'affrontements entre Etats a~nsi que la résurgence des conflits internes, ont modifié le role que les Nations Unies fou aient a travers leur mandat de maintien de la paix et de la sécurité internat1onales. Au dela du maintien de la paix, il s'avére plus important que jarnais de jeter ses bases, de fonder une paix durable. La paix, jusque-1~ définie comme la simple absence de conflit armé, devient actuellement un concept beaucoup plus vaste, qui englobe des acteurs non seulement étatiques mais aussi sociau x, et surtout chaque individu. �Pour mettre fin a la culture de la guerre et de la violence qui a prévalu jusqu'a présent, et que nous cherchons a désarmer, il est essentiel de promouvoir le concept positif de "culture de la paix", qui met l'accent sur la mise en place et le renforcement des liens de connaissance et de respect mutuel entre les hommes Carla connaissance mutuelle esta la base de la compréhenston et ce n'est qu'a travers celle-ci que l'on peut arnver au réglement non violent des conflits, quelqljle soit leur cause. 11 s'agtt d'un processus a long terme, qui a besoin d'um renouvellement des mentalités, des attitudes et des valeurs. i Dans un monde ou régne la diversité des cultures, son respect est une des conditions essentielles de la paix. L'UNE$CO s'est particuliérement attachée a favoriser cette diversité culturelle, comrne l'une des composantes les plus importantes de la culture de la paix. Ainsr¡, une Commission indépendante composée de grandes personnalités intellectuelles et sous la présidence de Monsieur Javier Pérez de Cuéllar a été instituée en 1993 dans le but d'analyser les rapports existant entre la q.Jiture et le développement. Les résultats des travaux de la Commission dnt été publiés dans le rapport "Notre diversité créatrice". qui inspire a l'heure actuelle le travatl de I'Organisation et qui a été trés favorablenJent rec;u par les Etats membres. Toujours dans le cadre du dialogue de c~ltures, et conscients de la contribution primordiale que les religions pu monde entier peuvent y apporter, I'UNESCO et le Centre UNESCO de Catalunya ont organisé, en décembre 1994 ici a Barcelone. une réunlon sur« La contribution des religtons a la culture de la patx ». Des rep:résentants des plus importantes traditions reltgieuses du monde se sont rencontres pour entamer une réflexton approfondie sur les valeurs comtnunes autour desquelles se retrouvent leurs croyances. tout en presef'Jant la diversité culturelle qui fait leur richesse Í ¡ Les participants a la réunton de Barcelo~e ont adopté la Déclaratton sur le role de la religion dans la promotion d'un~ culture de la paix. Cette Déclaration souligne le role tndispensabl~ que les idéau x religteux. interpretes dans un esprit humaniste. jouent en faveur de la construction d'un monde en paix Elle se veut un instn.¡ment pour favoriser la tolérance, et atnsi elle proclame: "Sans reconnaissance du pluralisme et sans respect de la diversité, il ne saurait y avoir la paix'[... "Ni la paix ni la religion ne peuvent done se réduire a un concept 1unique et rigide, de mérne que !'ensemble de l'expérience humaine ne péut étre exprime par un seul 1 langage" . ¡ Le concept de patx s'est transformé, certes, mais il s'est surtout élargi. Si la paiX a l'ancienne" impliquait surtou~ les autorités publiques , la culture de la paix mobilise. par contre, l'er)semble des acteurs de la société et se rapproche done de l'individu j C'est pourquoi une véritable culture de la paix peut seulement se fond~r sur la dimension humaine du 11 ¡ 2 �développement, sur le respect des droits¡de l'homme et des libertés fondamentales, et sur les príncipes démdcratiques. A l'aube du XXIéme siécle, la démocratie avance inlassablement partout dans le monde. Elle n'est pas encare une réalité politique dans tous les pays mais, pour la premiére fois, les príncipes pémocratiques sont universellement reconnus. car rares sonticeux qui s'y opposent de maniere explicite. La démocratie est fondee sur la jvolonté, librement exprirnée, des mdividus qui vont déterminer le systérne politique, économique, social et culture! qui sera le leur et qui devra assurer leur pleine participation tous les aspects de la vie en societé. a ¡ Bien que la forme institutionnelle de la démocratie ne reléve pas d'un modele unique qui puisse étre imposé telquel dans n'importe quel contexte, les príncipes democratiques sont, cependant, des valeurs intemporelles et UlliVerselles, que chaque SOCiété adapte son histoire, ses tradítions et a sa propre identité culturelle. Chaque pays se doit done de trouver la fac;on d'adapter ces valeurs démocratiques a sa propre réalité, carla démocratie pourra seulement se définir par la diversité culturelle de la soc1été qu'elle représente, incluant les diversités ethniques, linguistiques et religieuses quien sont les expressions 'principales. a a Les citoyens sont la source par laquelle émane le pouvoir démocratique Aussi des citoyens conscients et respons~bles, autonomes dans leurs choix et soiidaires dans leur action, sont-ils les meilleurs atouts pour le bon fonctionnement d'une soc1été démocratiqi¡Je. C'est pourquoi I'UNESCO se consacre. dans ce domaine, a l'éducationipour la dérnocratie et au renforcement des capacités humaines. a~sistant les Etats membres dans la promotion des valeurs démocratiques, dans la dissémmation au sein de ces pays d'informations portant sur le fonction¡nement de la démocratie. sur les moyens de renforcer la société civile et dans l'implication active des acteurs de la gouvernance a tous les niveaux de la société, en prétant une attention particullere a la partlcipation des¡fe m mes et des jeunes dans ce processus. Afín d'impliq uer tous ces acteurs dans la mise en oeuvre de son travall, I'UNESCO compte sur !'ensemble de ses partena1res. notamment les Comm1ssions nationales pour I'UNESCO des Etats Membres. les Organisations non gouvernementales, les associations ~ rofessionnelles, les institutions scientifiques et culturelles. les Ecoles ass0ciées et, tout part1culiérement, les Chaires UNESCO sur la démocratie. la tolérance. la paix et les droits de l'homme, véritable réseau académique pour la recherche universitaire dans les domaines de compétence de I'Organisation et pour la promotion de ses idéaux. Ce travail en matiére de démocratie est étroitement lié au mandat de I'Organisat1on dans le domaine des droits de l'homme, puisque la démocrat1e �a a est le seul contexte approprié leur promotion et leur respect. Comme cela a été souligné par les Etats participants a la Conférence Mondiale pour les droits de l'homme a Vienne, qui ont af!firmé que "la démocratie, le développement et le respect des droits de l'homme et des libertés fondamentales sont interdépendants et s~ renforcent mutuellement ». ¡ Un doma1ne de préoccupation maJeure ppur I'UNESCO est la rnontée généralisée · de l'intolérance. Avec la chute du mur de Berlín, il semblait qu'une nouvelle époque . fondée sur le dialogue, le respect et la compréhension s'ouvrait devant les peuples de notre planéte. Malheureusement, ce ne fut pas le cas A la place de la confrontation globale entre les blocs, sont venus les conflits locaux, régionaux et inter communautaires. Les différentes sociétés n'ont pas su se conjuguer les aspirations l'identité culturelle avec la globalisation de la vie sóciale. a Le résultat, nous le connaissons tous, noJ.Js est communiqué tous les jours par les dépéches des agences d'informatibn et la radio. Les journaux télévisés nous en donnent les atroces im~ges. Comment marier différences et intérét co~munautaire ? Particularité et compréhension mutuelle ? · Les formu les peuvent étre tres différentes en ayant cependant un pivot central- la négation de la violence. Le diaíogue, la recherche du compromis acceptable pour tous est une condition sif1e qua non pour le développernent de toute société moderne. 1 l Consciente de la montée d'un rad1calisme violent dans le monde actuel, notre Organisation a été l'instigatnce de I'Année des Nations Unies pour la Tolérance en 1995. Ce fOt une année particuliére. Pour la prem1ére fois. la communauté internationale a souhaité mettre en relief et attirer l'attention du large public sur une vertu, la tolérance ,1devenue telle a cause de la propagat1on généralisée de son ant1pode 4 l'intolérance. 1 Un énorme travail fut réalisé. L'UNESCO ~ parrainé plus de 2.000 d1fférents projets dans une cinquantaine de pays. U~e déclaration de príncipes sur la tolérance fut solennellement adoptée le 1 novembre 1995- jour du cinquantiéme anniversaire de I'UNESCO qui, a l'occasion, a été décrété Journée internationale pour la tolérance. Gette journée annuelle doit dorénavant étre l'occasion pour assurer dés lec;ons spéciales dans les écoles, de faire réagir les médias et de sensibiliser le public. q La Déclaration définit la tolérance comme1 « ... respect, acceptation et appréciation de la richesse et de la diversité des cultures de notre monde, de nos modes d'expression et de nos ma11iéres d'exprimer notre qualité d'étres hurnains. Elle est encouragée par 1~ connaissance, l'ouverture 1 4 �d'esprit. la cornmunication et la liberté de¡pensée, de conscience et de croyance. La tolérance est l'harmoníe dans la différence. Elle n'est pas seulement une obligatíon d'ordre éthíque .; elle est également une nécessité politíque et juridique. La tolérance est une vertu qui rend la paix possible et contribue a substituer une culture de la paíx a la culture de la guerre ». Voici done le sens que les 186 Etats membres de I'UNESCO ont donné a la tolérance- obligation d'ordre éthíque, nécessité politique et JuridJque, vertu, - cette sígnification va bien au-delá des connotatíons négatives que connalt le mot « tolérance » dans beaucoup de langues. L'adoption de la Déclaration fut le poínt culminant du lancement par I'UNESCO de son programme en faveur de la promotíon et de !'éducation a la tolérance, formulé dans le Plan du suiví adopté. L'adoption de ce plan s'explique par le fait qu'il étaít claír que l'~nnée était seulement le début d'un engagement visant a démontr!3r les dangers de l'intolérance et de réaffirmer l'aspiration de la socíété humaine a la paix, l'équíté, la justíce et la solidarité. 1 Le programme prend de l'ampleur. PlusiEFurs acteurs, que ce soíent des établissements éducatífs, des commíssíons natíonales pour I'UNESCO. des organisations non gouvernementales, de$ fondations ou des índividus y apportent leurs contributíons . CependantJ ce qui a été faít et ce quí se fait en Catalogne pour promouvoír les ídéaux de la tolérance, mérite tout spécíalement d'étre mentíonné car il se p~ut que les actívítés réalísées, de par leur ampleur et leur portée, se situend parmí ce qu'il y a de mieux de ce qu'íl a été fait de par le monde. « Gent amb c1visme étaít le mot d'ord fe de cette campagne réalísée en a la grande salle de la Generalitat de Catalogne, en présence du Conseiller des Affaíres sociales, M. A. Comas et avec l'aide du Centre Catjalan pour I'UNESCO et de son Directeur, M. Félix Marti. Cette cérémonie officíelle a été su ivie par une féte populaire au stade olympique de Barcelone qui a réuni des dizaines de milliers de Jeunes Un spot télévisé, un magnifique kit éducatíf pour la tolérance, une série de conférences et en.fin la création d'un réseau pour la tolérance et la non-violence dans la régíor de la Méditerranée et de la Mer Naire- tout cela a été réalisé a Barcelone!. Nous apprécions énormément a I'UNESCO la coopération établíe et comptons la maintenir et la développer. C'est seulement par les efforts conjugués ¡de tous qu'un monde plus tolérant, plus juste et finalement plus humaín pourr¡a étre batí. >> - 1995 et au-delá dont l'ínauguration a eu iieu ¡ Beaucoup d'entre nous savent que les prlob lémes de demain vont de plus en plus se mondialiser, mais peu réalisent que la solutíon des problémes mondiaux est locale, voire individuelle. Confrontés a l'escalade de l'intolérance autour de nous, nous ne devons pas attendre des gouvernements ou des institutions qu'ils agissent seuls N6us sommes tous partie ! �integrante de la solution. Nous ne devrions pas nous sentir impu1ssants car nous possédons en fait une capacité énorme de pouvoir. Les outils de l'action non violente- former un groupe pour s'attaquer a un probléme, organ1ser un réseau locaL manifester sa t olidarité avec des victimes de l'intolérance. discréditer une propagande ¡haineuse- sont a la disposition de tous ceux qui veulent mettre un terme¡a l'intolérance, a la violence et a la haine. L'année procha 1ne. nous commémorerons le cinquantiéme ann1versaire d'un événement crucial dans l'histoire de l'humanité: l'adoption de la Oéclaration universelle des droits de l'homme. En 1948, pour la premiére fois dans l'histoire , la communauté internationale s'est mise d'accord pour établir un texte de caractére universel qui. proclame et con sacre les droits inhérents a la condition humaine. Cinquar¡1te ans aprés, et malgré son caractére non contraignant, la Déclaration est une référence obligée , et elle revét méme un caractére légal en tan~ que droit coutumier. Malgré le manque de respect pour les droits de l'hqmme dans certaines parties de notre monde, malgré l'absence de ratification par certains pays des pactes internationaux, malgré les nouvelles violations qui apparaissent chaque jour, il est juste de di re que la cause des droits de l'homme a beaucoup avancé en cinquante ans. a Nous nous préparons done célébrer ce ¡cinquantenaire en lui rendant toute la valeur symbolique qu'il mérite. Mais, en' méme temps, nous devons aussi saisir cette occasion unique pour donner LJne nouvelle impulsion a la promotion et au respect des droits de l'homme et des libertés fondamentales. Dans le cadre des activités prévues par !'ensemble du systéme des Nat1ons Unies, I'UNESCO prépare un plan d'actioril pour l'année 1998 qui mettra l'accent su r la la rge dissémination du contenu de la Oéclaration universelle et sur la promoti on des droits qui relévent 1des domaines de compétence de I'Organisat1on Un effort supplémentaire sera fa1t en vue de l'inclusion du renforcement de l'enseignement des droit~ de l'homme a tous les niveaux de l'éducation. auss1 bien formelle que non fqrmelle. Nous renforcerons aussi notre travail visant a promouvoir la liberté d'expreSSIOn et de la libre circulation de l'information partout dans le :monde, et nous préterons une attention spéciale a la promotion et a la mise en oeuvre des droits culturels . En vue du cinquantiéme ann1versa1re de la Oéclaration universelle des droits de l'homme de I'UNESCO, nous essayons de trouver de nouveaux développements, de nouveaux champs d'application des valeurs universelles qui y sont bien étayées a Ayant ceci !'esprit le Oirecteur général <¡le I'UNESCO a propasé d'initier une réflexion globale approfondie sur le d ~oit de l'étre humain a la paix . Oans une déclaration pub liée tout récem~ent, il dit : « 11 nous faut 6 �débusque r les causes profondes des problémes mondiaux et nous efforcer, en agissant avec imagination et persévérance, d'étouffer les conflits a la racine ou, mieux encare, de les prévenír. ¡La prévention : voíla la vérí table victoire a la mesure des facultés propres ~ l'etre humain . Savoir pour prévo1r Prévoir pour prévenir. Agir a temps , avec résolution et co urage , en sachant que la prévention n'est visible que lorsqu'elle échoue et que la paix , la santé, la normalité ne font pas les gros titres des médias . 11 nous faut travailler a rendre plus visibles ces éléments intangibles , ces expioits qui passent inaperc;us ». 11 continue : « 11 ne suffit pas de dénoncer les maux. L'heure esta l'action. 11 ne suffit pas de nous scandaliser en apprenant le nombre d'enfants victimes de l'exploitation sexuelle ou du travail forcé , le nomb re de réfugiés ou d'affamés . 11 s'agit de réagír, chacun dans la mesure de ses moyens . Nous ne pouvons nous content~r de regarder ce que fait le gouvernement. 11 nous faut renoncer a un6 partie de« ce qui esta nous ». 11 faut donner, il faut se donner. Cesser d'imposer des modeles de développement ou de vie. Le droit a la paix , le droit de vivre en paix, suppose que l'on cesse de croire qu'il y a , d'un cóté, les vertueux et les sages et, de l'autre, ceux qui sont dans l'erreur, d'un cóté, ceux qu i ne cessent de donner, de l'autre, ceux qui nE1 cessent de manquer ». '' En cette fin du XXéme siécle, I'UNESCO !« lance un appel toutes les familles , aux éducateurs, aux responsab les religieux , aux parlementaires , au personnel politique , aux artistes, aux intellectuels, aux scientifiques, aux artisans , aux journalistes ; a toutes les associations humanitaires , sportives, culturelles, aux médias, pour qu'ils diffusent partout un message de tolérance , de non-violence, de paix, et íde justice, pour qu'ils encouragent des attitud es de compréhension, de désintéressement et de solidarité afín que , avec une mémoire de lfavenir plus active que ce lle du passé . nous sach ions regarder tou s enser¡nble devant nous po ur co nstruire , dans des cond itions difficiles et sur un ter~ain ingrat, un avenir de paix droits fondamental et condition indispensable . C'est ainsi que « Nous les peuples », pourrons ten ir la promesse faite en 1945, alors que nous avions encare devant les yeux les images abominables du terrible conflit qui venait de se term iner : « préserver les génératiorhs futures du fléau de la guerre », « en élevant les défenses de la paix dans !'esprit de tous les habitants de la Terre ». a 7 ��THE RE-ESTABLISH!'flENT OF GOOD TASTE. ON THE ROLE OFACADEMIES IN THE 21ST CENTURY 1 STU~E ALLÉN s·wedish Academy~ Permanent Secretary ··The ti re ofthe Catalan goddesses burns i~ my hcart.'' This passage is sung by Corinna. the Roman poetess. in Rossimi's remarkqble opera '·The Journey to Reims''. I cnjoyed it ata performance last May. and it keeps reverberating in my mind on a day like this. in surroundings like thes~. A few years ago the Swedish Academy phid a visit to Prague. On that occasion Vaclav Havel joincd us in a toast to the re-establishment of good taste . It secms to me that our spontaneous gesture is worth considering in a less frivolous vein. In fact, the motto given to the Swedish Academy in 1786 ~y her founder. King Gustavus 1lI. is "Genius and Taste". Obviously. there is a close 4onnection between thc concepts of taste and 1 acadernv. What. then, is taste? In the words of a \Vell-known concise dictionary it is not only the ·•facult:v· of discerning and cnjoying bea~ty or other excellence espec ially in art and literature" as in a 11/W l o/ tuste, but also ! the .. disposition or execution of work of art. choice of language. conduct. etc.. dictare~ by or seen in thc li ght of this faculty .. as in thc remw·k \t ·as in had tastc. In other \'vp rds. there is a typical kernel sense \\hich is applicable in many domains. Good laste ~tands ou t. in severa! respccts. asan nttitude. When Arne \aess of Norway. philosopl\er and ecologist. received the Nordic Prize of the Sm~dish Academy last year. he maJ,e a speech in \vhich hL: po inted out what he looked upon as mankind's three greaJ tasks in the next century. They were the prcvention of wars. the obliteration o ~ miserv and want. nnd the solution of thc ecological crisis. 1 am not going to focus !on thes.e missions. but I am convinced that my main theme has bearing on thern . Today , independent evidence from hist4rical linguistics, geneti cs and archaeology is accumulating to form a new outline of ~he hi story of the human species. One of the most striking observations is thc congrktence between languages and ethnic groups. This means that linguistic diversity, a gr~at asset in itself, is also a fundamental source in the irwestigation ofthe long-term histqry of !-lomo Supiens Sapiens. Presently, a number of space probes are on their way out of our solar system. They bring various messages from Earth - ji!st in case. On the Voyager pro bes thcre are videos with over a hundred rhotos, welJ over an hour's music fro m different places. �. ,;... 1 greetings in sixty languages. and the cal~ of a whale. This consignment deserves our good wishes, like those messages in bottl~s thrown into the sea. th~ It is by no means surprising that one of sixty languages on board is English. But this language has no word - -as we have in m~ part of the world- for the right of common access to prívate land or, of course. fo~ the absence of precipitation. It was clearly justified to send another tifty-nine languages along. In this connection. the Drake equation cojnes to mind. The idea is to try to estímate the number of intelligent civilizations in the r}1ilky \Va y, our Galaxy. The equation contains a handful of parameters. the values of ~hich are roughly known in sorne cases, pure guesswork in others. such as the probabiQity that life will arise and evolve into a hightechnology civilization. Depending on !what values are chosen, the result can be anything between just one civilization a~d ten billion civilizations. In other words. we can be uniquc. Let us make this possibilit~ an opportunity. 1 But does not Murphy's law apply to space probes, anyway. as well as to most other things? If something can go wrong, it w ~ ll. Or is there sorne other factor than just bad luck behind the fact that a si ice of toast Jiipping out of your hand tends to land upside down? It has been argued that it is due ~o the design of the universe . When the slice falls over the edge of the tahle. gravity 4oes not lead to a spin rate sufficicntly fast to bring about a com plete revolution. lf ta~les had been taller. the revolution could have been completed . But tables cannot be taller because of man ·s height. And man when you fall over. We shall have to gct on. pnyhow. and kecp a tight hold on our bread. Attcr all. the universe m1ght have been d~s igned for us. As a matter of fact we have at least ti ve t/wusand languages on earth. An awful number of them are now passing the border bet\~een extant and extinct. This is a big cultural question in view of the fact that every language represents a particular way of perceiving and rclat ing to reality. By virt~e oftheir immense complexity. languages are a great help in thc investigation of tl}e brain and its organisation as \vell as of consciousness. In addition to underminin~ the historical study 1just mentioned. the loss of languages reduces our chances of gaining these cerebral insights . In the eighties John Naisbitt wrote his ~ok Megatrends, where he discussed ten new dircctions that could be expected to lransform our lives. One of them was the globalization of our economies. whicd would be accompanied. he argued. by a renaissance in language and cultural as~ertiveness. The Swedes would become more Swedish. the Chinese more Chinese, an4 the French. God help us, more French. As a sideline. English would continue to g ~ow as a business language. In addition he maintained that. in order to be really suc~essful, you should be fluent in computer. 1 1 Good taste includes mastering one's ow~ language, and since for all of us there is just one language that we really master, e ',ery language is a gift of grace. Again. the 2 �inevitable conclusion is to take action tq support each one. Those who speak X-ish. a non-majority language. shal l never more 'be obligcd to see or hear things like ··spitting and speaking X-ish banncd ... Should the European Union be an organi~ation where we can misunderstand each other in nine -or twel ve or cighteen-- langua~es'? My answer is yes. without any hesitation. The altemative is horrifying: the imperialistic supremacy of one or two languages and. as a corollary. one or two cultural varicti~s. But is divcrsity not awfully expensive? My answer is no . Oiversity is richness. The pluralistic linc adopted by the Union is worth every peseta. 1 In particular. let me stress that there i~ no such thing as a minor language. This expression is offensive to those who sp~ak such a language and. thus. have it as an integral part of their personality. lt is a ~istorical coincidence that sorne languages are spoken by more people than others. Sijnce the number of speakers is the criterion explicitly or impl icitly used. I prefer to speak of non-majority languages. In addition. it seems to me that the idea of reduction through choosing, e.g .. just one of the Scandinavian languages is as absurdas cij.oosing. say, one of Portuguese and Spanish or i one of Dutch and German. l l Academies and universities should face !this challenge in their deliberations on good taste. There is a need of instruction for ~ ranslators and interpreters, of projects in the realm of machine-aided translatinn. of courses in writing styles. of multi-cultural rrogrammes. etc . .-\ footnotc: there is no nced for speakifrs of non-majority languages to stand there knocking at the door. hat in hand. askirg to he admitted. En?ry cultural sphere has interesting things to contribute. Opennes ~ is in the intcrest ofthc whole. lnstead of supplication it is time for a~tion. Academic institutions must engage in linguistic investigation and systcmatic laqguage cultivation. The Catalan project headed by Pro fessor Rafe! is a case in point. Th~ establishment and consolidation of language banks. the development of tools for nptural-language processing, and thc detailed daboration of lexical Jatabases are corner-stones in such programmes, as is the initiative ofthe European Union to form ~ network like Parole between centres working along these lincs. The language community must also be eqcouraged to use its own language. This means that l remind us not to forget the fourth apd last of thc key principies put forward in the general discussion: idcntity. creativity, 1diversity, and participation. Authors play a crucial role here as professional languag}e users setting an example. Furthermore, it is extrcmely important to hring pressurc t<j> bear on those responsible for the choice of natural-language interfaces in computatignal systems likc work-processing programs. ! 3 �Freedom of expression is fundamental Ífl our overall perspective and indeed m the lite of acader_nies. T~lis notion should be undfrp i_nned not _by making política! statements or tlm frcedom as a self-e\·ident integral undertakmg pol!tJcal actwns but bv" reg¡.mlmg .._ 1 ........ ....... pan of the working platform. By way <~ f example. this is the reason \\ hy the Nobel Prize for Literature can be a\varded as a !lterary prize \Vithout any sidelong glances. 1 Accordi ng to Mark Twain, all libraries :which ha ve not got Jane Austen · s books are good libraries, even if they have not got !any other books. A dynamic interpretation of this is that all rooms are potential libraties. Another interpretation. less dynamic but currently observed. is that no books are ~eeded in the era of computers. But print-on1 demand systems -let alone all the other prguments- demonstrate that they are. 1 This brings me back to computer syst~s in native languages. Sorne of these, like Catalan. Gcrman. and Czech, have a $urnber of special letters in their alphabets. sometimes called national characters. In f~ct. it seems that most written languages have. Nevertheless, the present state of the a1 in data communications pretends that these signs do not exist. In my native languag~. and in severa! others, the letters d and d are quite co mmon . Reading e-mail \Ve havt to put up with stand-ins like the signs for ··equal to or greater than"" 2:': and "'per mi!IF"" • . respectively. Such a negligent and shortsighted attitude must be counteracted uqtil rectified. It is no longer a matter of sheer cconomv or technical limitations . I am 1sorry to say it looks like the excuse of the tmwilling. By comparison. what is in vogue amo$g those chatting on the Internet is a minor problem. Gimmicks likc cuf?)r for see yo iJ !caer, LUL for !aughing oul loud. and IMHU lor in mr humh!e opinion \\ill come and ~o as such things do. What is really distressing is the carcless syntax anJ spe llin g \·ery o*cn noticcJ. Tasteless. Still. there are sorne bright points in the ~orld of computers. tvlainly. I am thinking of visiting-card in your shoes. Ordinary ca~ds are not needed any more. As soon as you shake hands. thc relevant information is transferred through your body to a computer in your heel. Our physical capacity is ab,)Ut 100.000 bits per second. \\hich is quite enough tor the information contained irl a card. The heel computer is driven by the energy released \vhen ynu walk. On arri ying home or at your oflice you can print out your heel data and see with \Vhom you haye shaken hands. i Therc is anothcr tendency of great cons4quence that Naishitt points to: the generation graduating from high school today is th ~ first generation in American history to do so with less knowledge than their parcnts. 1~ particular. they have problems with English and mathematics, but that is not all. Recently, Ronald E. Bucknam of Seattl ~ had a telling experience. In response to the demand from the engineering community, he developed to the demand from the engmeenng community. he developed ja course in engineering practice including, 4 �among other things, special in-dcpth liscussions of engineering ethics applied to common day-to-day incidents. lt was as¡;umed that students understood the difference between right and wrong as part of their ~ducation and upbringing. Instructors teaching the course at variqus institutions noted that, unfortunately, this premise was unfounded . Some of the fa~ tors pointed out were the deterioration of the family , decreasing focus on religious \jalues. lack of responsibihty, over-liberalized education. and increased emphasis on s~lf-gratification. This, it was observed, has led to a situation where distortion in the !news media. dubious advertising, unethical practices in business, and the decimationjof long-held moral standards have been tacitly accepted by society. As a consequence, la new instructional module on applied ethics had to be developed by the originators ofhhe course. ! l think it is time we remind ourselves o~ an irnportant point made by Joseph Brodsky, the Nobel Laureate: aesthetics is the motl}er of ethics. The lesson for societv is, 1 should like to say, to pro vide sense showers at !school through increased session~ of reading. writing, drawing, playing, handicraft, sp~rts. My slogan is: sensitivity makes sense. This programme requires a considerabl,; change in current politic. Culture must be reinstated as a central ítem. This means r!am al! for the ideas put forward by the United Nations report '"Our Creative Diversity" ~nd the Council of Europe report "'In From the Margins". The latter has a twofold ai~: to bring the millions of dispossessed and disadvantaged Europeans in from the m~rgins of society as well as cultural policy in from the margins of !lovernance. Rersonallv. I consider languages basicalh . instrumental in ;¡1is undert;king, as carrieb of int{mnation and as media ot· art. Ever since C.P. Snow puhl!shed his essa) in the late fi t'ties. in which he warned against what looked like widening gaps between¡the humanities and the natural scicnces. there has been an argument about what numbet of cultures we have got. In my view. there is ¡ust one cultu re. rich ami varied. Consider the creation of a piece of an. which in fact is the establishment of a possible world. A!fundamental question is whether such a thing can be an instrument fo r increasing our !knowlcdge and our understanding of the real world - -and. conversel v, whether scienbfic theories and models can be regarded as í artistic creations in some sense. I thin»:.' the answer is ves both cases, reservations always to be made where knowledge ps concerned. Anyway, this is yet another indication that there is just one culture. ,.r - . 1 Whereas opinions and attitudes tend to !oscillate. often between extremes. academies can work on a solid basis of common s~nse. Precious things like gold and silver are products of catastrophes, emanating fr01jn the explosion of stars. For precious things like those discussed here no explosion ou~ht to be needed. 1 . Summing up. the main task of academic institutions in the next century is. in my v1ew. to re-establish good taste: in upbringin~ and education. in research. in language, in 5 �1 literature ami the arts, in criticism, in l!ms iness, in politics, in the media. As far as languages are concerned, this means cul ~ivating them and securing their survival. And all of it presupposes historical insights, i. e. memory .. 1 Academies are pools of experience and, !at best, pools of wisdom . These autonomous bodies are needed, I think. more than e~er in thc present societal environment. Let us join forces in order to disarm a predict~on like the one contained in the symphonic remark made by Beethoven · s apocryphal' servant, when he left his desperate master for a new post: ha ha ha hah! 6 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4430 Title A name given to the resource Transcripció del Parlament de l'alcalde en motiu del 90è aniversari de l'Institut d'Estudis Catalans Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. IEC, Barcelona Language A language of the resource Català Anglès Subject The topic of the resource Catalanisme Català Història Globalització Acció política Model social Institut d'Estudis Catalans Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-06-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1470/19960127d_00709.pdf 39cbeed7bd2c1fda7436519d4eac4df0 PDF Text Text ( 41" Transcripció paraules Sr. Alcalde. Benvinguda President de Mèxic, Ernesto Zedilla (27 de gener de 1996) Bienvenidos Sr. Presidente y Sra. Sres. Secretarios Sres. Embajadores Barcelona les recibe con mucho afecto. Agradecemos el gesto. Calculado, sensible, civilizado, de visitar Barcelona. Muchos lo hicieron: De la Madrid, (Echeverría), Lopez Portillo. El Presidente de la Generalitat le hablará seguro de cómo los catalanes valoramos su acogida a muchos durante el exilio. Barcelona, la catalana, la europea, la republicana, la liberal, la progresista, la comerciante, la olímpica, la industrial y tecnológica, la culta, la literaria. Hermanados con Monterrey, cuyo alcalde nos regaló un magnífico monumento a América, xxxxx cultural. Presentes en el maravilloso Mundial del 86 Tepito, y vuelta en el 91 a remarcar P. Garibaldi - P. Real - Tonanguitla - Octavio Paz (Xavier Rubert de Ventós) Echame una manita. >.evt.t Las primeras revoluciones ya dieron de sí, las: xxix, que vienen ahora, no sabemos como serán. O si sabemos algo. La proximidad y la pluralidad van a jugar un papel más importante. Donde hay 2 habrá 3. Donde uno, dos. Donde monolitismo, alternancia. Donde sólo mayorías, minorías. Donde sólo Estado, sociedad civil. Donde sólo mercado, ciudadanía. Tenemos derecho las ciudades a hablar de todo esto? Tenemos un derecho limitado. Pero no nulo. Tenemos un derecho limitado que debemos administrar con tiento, y con la venia. Y así lo hacemos. Que su estancia entre nosotros sea recordada en los años como un punto de partida, o mejor como un relanzamiento. Que el himno catalan de México que compuso Nunó de St. Joan sea algo más que una casualidad afortunada. MEXIC.PMM tottle 119 �Que Barcelona y Monterrey y DF puedan en xxxxx vean la nueva era con ilusión MEXIC.PMM ��rie`trit / f(7-- z -VD/ L'ALCALDE DE BARCELONA „^ , •^^ ^ ^.inbt,^ k ^ ir( (Ay(7-z.- )/{? 9 ^ ^'^u ^ ai..) ^` ' ------ ^' 3 , r ?-¿4^ , rr i 'r...0-11-3 cÑ (f-r,,,„ b.e} FickeL.zi a-ttifei-4-t) ,E Je' "<nli 1‹. i ,\J~ Ho_ek l ^^^^ . ((t-0"--) ^ ‹-yIN ' ui1 oillM/r^- L- �L'ALCALDE DE BARCELONA ir‘‹AQ') L:Luitç ìJ CUi �2 L'ALCALDE DE BARCELONA 2 7 / Oi c2Th /U-NR1-4-- CA‘A\--1 i'eÁitit-t (ÁitA (LQ.Aam II' /./Le.lt,kti) ¿t.t/ucis . tkx. 6(A, t-e , b v\cf¿ t,vvt („›-j 1 L A CL:eit"("- tit ttliV4 c;u,&v I i/L-0 a,le \n(A,JOLak- VU-4ja, k91-t 7 I '-i/Ce 2 LAI)q-4. j: . ktilciA4M-q~, . 1)(Aik /t7?- ((r~ . kv", ps5G ck 0,2 Gt4 „cut Abi2,kca,L, �L'ALCALDE DE BARCELONA csiuttmf') ettgb¿A kçA c, L /1/írti)cirl(;) (-Co, -CAAD it( 1")./Uk (-\.1 U,\I\ . .AA/ ‘nevagr. Otiki r (t2, ( ( n 4/(4 4:1/ 1/1 - (2;1AQ Ct/14/14/virz y lvirvb uC atic,47, (:)7240 (,./vu / � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4376 Title A name given to the resource Transcripció notes Sr. Alcalde de benvinguda del President de Mèxic, Ernesto Zedillo Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Acció política Mèxic Zedillo, Ernesto Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-01-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/6549/FMHP_03707.JPG d30dca90ccd5e207293749803e237c47 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Alt Empordà Title A name given to the resource Trasllat a peu cap al baluard de Santa Bàrbara Subject The topic of the resource Política pública Administració local Castells Alcaldes Polítics Obres públiques Maragall Mira, Pasqual, 1941- García-Bragado, Ramon Armangué i Ribas, Joan, 1953- Cordón, Ferrán Nadal, Manel Figueres Castell de Sant Ferran Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 27-10-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/6550/FMHP_03708.JPG b3bd33a91592aecb77e4b935c3ee8249 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Alt Empordà Title A name given to the resource Trasllat a peu cap al baluard de Santa Bàrbara Subject The topic of the resource Política pública Administració local Castells Alcaldes Polítics Obres públiques Maragall Mira, Pasqual, 1941- García-Bragado, Ramon Armangué i Ribas, Joan, 1953- Cordón, Ferrán Nadal, Manel Figueres Castell de Sant Ferran Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 27-10-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/6551/FMHP_03709.JPG 5c97d5ef82154fcbe67f73534bf6cbb1 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Alt Empordà Title A name given to the resource Trasllat a peu cap al baluard de Santa Bàrbara Subject The topic of the resource Política pública Administració local Castells Alcaldes Polítics Obres públiques Maragall Mira, Pasqual, 1941- García-Bragado, Ramon Armangué i Ribas, Joan, 1953- Cordón, Ferrán Nadal, Manel Figueres Castell de Sant Ferran Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 27-10-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/6552/FMHP_03710.JPG 717fa598891106d4574abb8d9d519c16 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Alt Empordà Title A name given to the resource Trasllat a peu cap al baluard de Santa Bàrbara Subject The topic of the resource Política pública Administració local Castells Alcaldes Polítics Obres públiques Maragall Mira, Pasqual, 1941- García-Bragado, Ramon Armangué i Ribas, Joan, 1953- Cordón, Ferrán Nadal, Manel Figueres Castell de Sant Ferran Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 27-10-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/6141/FMHP_03298.JPG 8547698449ba189db6078bf6c3792fdc Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Els Torms (Lleida) Title A name given to the resource Trasllat a peu fins El Casal d'Els Torms Subject The topic of the resource Administració local Desenvolupament rural Consellers Alcaldes Maragall Mira, Pasqual, 1941- Carnes i Ayats, Jordi William Masip, Joan Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 25-10-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/7038/20260803_001.jpg 6ad8897fccfc1ae0379411446b737000 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data B/N, paper revelat Location The location of the interview Plaça Catalunya, Barcelona Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1983-05-06 Creator An entity primarily responsible for making the resource Colita, 1940-2023 Title A name given to the resource Tribuna d’oradors de la festa-míting del PSC celebrada el dia 6 de maig, Mercè Sala, Pasqual Maragall, Joan Reventós, Raimon Obiols i Jesús Armendáriz Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Sala, Mercè, 1943-2008 Reventós, Joan, 1927-2004 Obiols, Raimon, 1940- Armendáriz, Jesús Míting Eleccions municipals Candidatura Alcalde PSC Relation A related resource Notícia a Betevé: <a href="https://beteve.cat/politica/eleccions-municipals-1983-barcelona-resultats/" target="_blank" rel="noopener">Eleccions municipals del 1983 a Barcelona: Pasqual Maragall apropa el PSC a la majoria absoluta</a> Arxiu de la Fundació Rafael Campalans: <a href="https://fcampalans.cat/arxiu/8-de-maig-de-1983-eleccions-municipals/" target="_blank" rel="noopener">8 de maig de 1983. Eleccions Municipals</a> Notícia a El País: <a href="https://elpais.com/diario/1983/05/09/espana/421279209_850215.html" target="_blank" rel="noopener">Los Socialistas arrollan en los ayuntamientos y en los parlamentos autónomos</a> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Plaça Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Arxiu familiar Maragall-Garrigosa EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4144/FMHP_01290.jpg 4dc8f0e33e74b66d165bff218f8e146a Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senegal Title A name given to the resource Trobada a la residència de l'Ambaixador Subject The topic of the resource Relacions internacionals Senegalesos Cooperació intergovernamental Reunions Líders Polítics Maragall Mira, Pasqual, 1941- Masllorens, Àlex, 1956- Obiols Llandrich, Margarita Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-05-2006-11-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4145/FMHP_01291.jpg f25e4f9341e0574460b01b29366e8673 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senegal Title A name given to the resource Trobada a la residència de l'Ambaixador Subject The topic of the resource Relacions internacionals Senegalesos Cooperació intergovernamental Reunions Líders Polítics Maragall Mira, Pasqual, 1941- Obiols Llandrich, Margarita Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-05-2006-11-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4146/FMHP_01292.jpg 738e05cbd7ed9aba76d16674d8a78557 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senegal Title A name given to the resource Trobada a la residència de l'Ambaixador Subject The topic of the resource Relacions internacionals Senegalesos Cooperació intergovernamental Reunions Líders Polítics Maragall Mira, Pasqual, 1941- Obiols Llandrich, Margarita Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-05-2006-11-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4147/FMHP_01293.jpg f853af5b4eeb203f8c4cfd7e2a6046a6 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senegal Title A name given to the resource Trobada a la residència de l'Ambaixador Subject The topic of the resource Relacions internacionals Senegalesos Cooperació intergovernamental Reunions Líders Polítics Maragall Mira, Pasqual, 1941- Obiols Llandrich, Margarita Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-05-2006-11-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4149/FMHP_01295.jpg c96e3a97fd8e620702a6d92f6cfe8531 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senegal Title A name given to the resource Trobada a la residència de l'Ambaixador Subject The topic of the resource Relacions internacionals Senegalesos Cooperació intergovernamental Ambaixadors Polítics Maragall Mira, Pasqual, 1941- Obiols Llandrich, Margarita Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-05-2006-11-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4148/FMHP_01294.jpg fd8d1e070a0c1e977966de278c5eea95 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senegal Title A name given to the resource Trobada a la residència de l'Ambaixador. Entrega d'un llibre d'Història de Catalunya Subject The topic of the resource Relacions internacionals Senegalesos Cooperació intergovernamental Ambaixadors Llibres Catalunya--Història Maragall Mira, Pasqual, 1941- Morán Calvo-Sotelo, Fernando Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-05-2006-11-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4492/FMHP_01639.JPG daef3b3fa793813031a53232022409d2 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Girona Title A name given to the resource Trobada al carrer a Girona Subject The topic of the resource Congressos i conferències Relacions internacionals França--Relacions exteriors Espanya--Relacions exteriors Alcaldesses Maragall Mira, Pasqual, 1941- Pagans, Anna Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 16-11-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4493/FMHP_01640.JPG befffd16941193e253c4538c07c1d45d Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Girona Title A name given to the resource Trobada al carrer a Girona Subject The topic of the resource Congressos i conferències Relacions internacionals França--Relacions exteriors Espanya--Relacions exteriors Alcaldesses Polítics Maragall Mira, Pasqual, 1941- Pagans, Anna Obiols Llandrich, Margarita Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 16-11-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4494/FMHP_01641.JPG c1f7cc427a9ee649053635fdc90f8ddf Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Girona Title A name given to the resource Trobada al carrer a Girona Subject The topic of the resource Congressos i conferències Relacions internacionals França--Relacions exteriors Espanya--Relacions exteriors Alcaldesses Polítics Maragall Mira, Pasqual, 1941- Pagans, Anna Obiols Llandrich, Margarita Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 16-11-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1113/19871009d_00242.pdf 8a93670f51f94bd6d2b5a5d2c2090901 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Alcaldía Gabinete de Comunicación Pza. S. Jaime s/n. 08002 Barcelona Tel. 301 07 07 Télex 54519 Laye THE CITY OF BARCELONA IS THE CENTRE OF AN URBAN METROPOLITAN AREA WITH A TOTAL POPULATION OF 3,1 MILION, WHICH REPRESENTS 52 PER CENT OF THE TOTAL CATALAN POPULATION. THE CITY CENTRE HAS A POPULATION OF ABOUT 1,7 MILION INHABITANTS, WHICH HAS BEEN STABLE FOR THE LAST 15 YEARS. THE INFLUENCE OF BARCELONA AS A LABOUR MARKET, HOWEVER, EXCEEDS THE STRICT METROPOLITAN AREA TERRITORY AND COVERS UP TO 50 MUNICIPALITIES WITH A POPULATION OF 4,2 MILION PEOPLE. I WOULD NOW LIKE TO SAY SOMETHING ABOUT THE ROLE PLAYED BY BARCELONA'S MUNICIPAL GOVERNMENT IN PROMOTING INVESTMENT. THE ECONOMIC CRISIS OF THE LAST DECADE HAS BADLY AFFECTED BARCELONA'S METROPOLITAN AREA. THE UNEMPLOYMENT RATE TODAY IS AROUND 20% IN THE CITY CENTRE AND 28% IN THE REST OF THE METROPOLITAN AREA. INDUSTRIAL ADJUSTMENT HAS BEEN CARRIED OUT ON A MASSIVE SCALE AS PART OF THE ACCELERATED DOWN—SIDE OF AN "ECONOMIC LIFE—CYCLE PROCESS". �HOWEVER, LOCAL GOVERNMENTS, EVEN IN LARGE CITIES, SUCH AS BARCELONA, DO NOT HAVE THE MEANS CENTRAL GOVERNMENTS DO TO ATTEMPT TO OFF-SET EXTREME ECONOMIC CONDITIONS. NEVERTHELESS, IN MY OPINION, THE UNITED ACTION OF SPANISH LOCAL GOVERNMENTS IS CAPABLE OF GENERATING, THROUGH SAVING AND INVESTMENT POLICIES, A SIGNIFICANT POSITIVE SHIFT IN THE COUNTRY'S ECONOMIC EXPECTATIONS. LOCAL GOVERNMENTS CAN PROMOTE INVESTMENT AND INNOVATION, BESIDES ACCOMPLISHING THEIR TRADITIONAL FUNCTIONS. THEY CAN ACT AS UNIFORMITY BREAKERS, THAT IS TO SAY, THEY CAN CHANGE THE UNIFORM POLARIZATION OF PESSIMISTIC EXPECTATIONS THAT ARE BEHIND THE ECONOMIC CRISIS. THE CITY OF BARCELONA AND THE METROPOLITAN AREA, AS WELL AS THE REST OF THE MUNICIPAL COUNCILS OF THE AREA, ARE USING ALL THE AVAILABLE MEANS TO DEVELOP A CLIMATE THAT IS APPROPIATE TO THE ESTABLISHMENT OF NEW ENTERPRISES. IN FACT, BARCELONA'S LOCAL GOVERNMENT IS ACTING AS AN INNOVATIVE PUBLIC ENTREPRENEUR -A SPECIMEN SCHUMPETER DID NOT FORESEE. �IN OCTOBER THE SEVENTEENTH 1986 BARCELONA WON THE RACE FOR THE 1992 OLYMPIC GAMES. APPART FROM MY IMMENSE PERSONAL SATISFACTION AND THE FORMIDABLE EXPLOTION OF JOY THAT BARCELONA SAW, THAT DAY MARKED THE END OF A STAGE WHERE THE ROLE OF BARCELONA LOCAL GOVERNMENT AS UNIFORMITY BREAKER HAS BEEN SHOWN CLEARLY. I WOULD LIKE TO QUOTE SOME LINES FROM A REPORT BY THE CATALAN CHAMBER OF PUBLIC WORKS BUILDERS TO ILLUSTRATE MY WORDS. THIS REPORT POINTED A DECREASE IN PUBLIC INVESTMENT IN SPAIN EXCEPT FOR LOCAL GOVERNMENTS. AND CONCLUDED: THE MERE FACT OF THE CANDIDATURE HAS GIVEN THREE POSITIVE EFFECTS: 1. IT HAS MEANT A THRUST TO CATALAN ETREP ENEU RS H I P 2. IT HAS STARTED A SET OF PUBLIC WORKS AND EQUIPEMENT PROJECTS THAT CANNOT BE STOPPED 3. IT HAS MADE PUBLIC OPINION SENSITIVE TO EXISTING LACK OF PUBLIC WORKS AND EQUIPMENT. �IT IS HARDLY POSSIBLE THAT THIS THRUST IS LOST. THE CLIMATE FOR THE RECOVERY OF BUILDING SECTOR IS ALREADY ESTABLISHED ". I THINK THESE LINES ARE EXPRESSIVE ENOUGH. I CAN ONLY UNDERLINE THAT THEY WERE WRITTEN BEFORE BARCELONA GOT THE OLYMPIC GAMES ORGANIZATION. AFTER BARCELONA'S NOMINATION, AS YOU CAN EXPECT, THE CLIMATE IS STILL BETTER. FROM STOCK EXCHANGE TO BUILDING ACTIVITY INDEXES ALL THE ECONOMIC INDICATORS CONFIRM OUR BEST HOPES. THE OLYMPIC BIDDING HAS BEEN OUR BIGGEST CONCERN FOR THE LAST COUPLE OF YEARS. BUT THE BARCELONA MUNICIPALITY HAS NOT PUT ALL ITS ECONOMIC RECOVERY BET ON IT. IT HAS ALSO ACTED AS AN AGENT CREATING INNOVATIVE INSTITUTIONS. THE CITY FOUNDED IN 1985 INICIATIVES S.A., A MUNICIPALLY OWNED CORPORATION. AS MR FRANCESC RAVENTOS, �MANAGING DIRECTOR, CAN EXPLAIN, ITS OBJECTIVE IS TO PROMOTE INNOVATIVE ACTIVITIES OF PUBLIC INTEREST, IN COOPERATION WITH PRIVATE CAPITAL AND FOLLOWING THE PATTERN OF A VENTURE CAPITAL COMPANY. FOR EACH PROJECT A SPECIFIC COMPANY IS CREATED, WHERE THE MUNICIPAL COMPANY IS A MINORITY PARTNER. THE FIRST PROJECTS EVALUED INCLUDED A TELECOMUNICATIONS TOWER AND A CABLE TV NETWORK FOR THE WHOLE CITY. AMONG THE PROJECTS ALREADY PUT INTO PRACTICE THERE IS THE RELAUNCHING OF THE OLDEST NEWSPAPER OF TE EUROPEAN CONTINENT, THE "DIARI DE BARCELONA". WE ARE SPECIALLY CONCERNED WITH ATTRACTING FOREIGN INVESTMENT, AND OUR JOB IS MADE EASIER BY THE FACT THAT WE ARE SURE THAT OUR LOCATION OFFERS A SERIES OF SUBSTANTIAL ADVANTATGES. THIS LAST POINT IS AMPLY PROVEN BY THE INCREASING VOLUME OF FOREIGN INVESTMENT ATTRACTED TO SPAIN, AND BY THE QUALITY NAMES THAT HAVE SET UP FACILITIES IN BARCELONA. NOW, MORE THAN EVER, INVESTING IN BARCELONA MAKES �SENSE. LOCATING IN BARCELONA DOES NOT ONLY PROVIDE ACCESS TO A LARGE AND RELATIVELY UNTAPPED DOMESTIC ECONOMY, BUT ALSO BENEFITS FROM A LOW -COST PRODUCTION LOCATION FROM WICH TO SUPPLY THE REST OF EUROPE. THE BARCELONA METROPOLITAN AREA HAS DEVELOPED A VERY ACTIVE INDUSTRIAL POLICY PROVIDING SUITABLE LAND WITH THE NECESSARY URBAN FACILITIES AND SERVICES. THREE INDUSTRIAL LAND MANAGING BODIES HAVE ALREADY BEEN PUT IN PLACE AROUND BARCELONA AND TWO MORE WILL BE OPERATIVE VERY SOON, INCLUDING A TECHNOLOGICAL PARK. THE PARK IS DESIGNED FOR HIGH-TECH ENTERPRISES, ESPECIALLY THOSE THAT MAY CONSTITUTE COMPLEMENTARY GROUPS AND ENTERPRISES THAT NEED READY ACCESS TO SUITABLE RESEARCH CENTRES. THE PARK WILL OFFER TECHNICAL CONSULTING SERVICES, TECHNOLOGY TRANSFER AND BUSINESS FACILITIES WHICH ARE ESSENTIAL TO MEDIUM AND SMALL SIZE BUSINESSES. ONE OF THE MAIN ATTRACTIONS OF THIS TYPE OF DEVELOPMENT IS THE PROXIMITY OF LOCATION OF MANY DIFFERENT COMPANIES AND RESEARCH ENTITIES THUS ALLOWING FOR EASIER CROSS-FERTILIZATION AND MUTUAL INTEREST �SYNERG IES . OLIVETTI HAS ALREADY ANNOUNCED ITS SETTING UP A PERSONAL COMPUTER PRODUCTION PLANT ON THIS SITE. HEWLETT PACKARD WILL BE INVESTING IN A FACILITY OF ITS OWN ON A NEARBY LOCATION. AND SO WILL SIEMENS. A SECOND INITIATIVE IS THE COORDINATING ROLE THAT THE CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA DE BARCELONA IS TAKING WITH RESPECT TO THE DEVELOPMENT OF INVESTMENT AND THE CONTINUED UPDATING OF A RECENTLY COMPLETED INVENTORY OF AVAILABLE INDUSTRIAL LAND. WHERE SPECIFIC TYPES OF URBANIZED INDUSTRIAL LAND ARE FOUND TO BE LACKING, WE HAVE MADE SURE THAT THESE ARE DEVELOPED AND MADE AVAILABLE. THE MOST AMBITIOUS PROGRAM UNDER WAY IS THE POBLENOU DISTRICT URBAN RENEWAL PROJECT. ITS GOAL IS THE URBAN DEVELOPMENT OF A HALF-EMPTY OLD INDUSTRIAL AREA AND THE CONNECTION OF CENTRAL BARCELONA WITH ITS WATERFRONT. IN THIS AREA WE INTEND TO BUILD THE OLYMPIC VILLAGE. THE AREA INITIALLY AFFECTED EXTENDS TO 100 �HECTARES, AND INCLUDES MANY INDUSTRIAL AND VACANT LOTS. THE INDUSTRIES STILL IN OPERATION WHOSE LAND IS AFFECTED, ARE OFFERED ALTERNATIVE LOCATIONS IN INDUSTRIAL AREAS OWNED BY THE METROPOLITAN CORPORATION. BEYOND THE URBAN ASPECTS OF THE PROJECT THERE WILL ALSO BE IMPORTAAT ECONOMIC SIDE-EFFECTS. THE SCHEME IS EXPECTED TO GIVE A STRONG IMPULSE TO INVESTMENT, WHICH WILL AFFECT NOT ONLY THE CITY CENTER BUT ALSO THE WHOLE AREA AND BEYOND. SO, WHAT ABOUT BARCELONA'S FUTURE? AS A GENERAL COMMENT WE EXPECT TO SEE BARCELONA'S ECONOMY INCREASINGLY LINKED TO THOSE OF THE OTHER ECC COUNTRIES AS MUCH AS CONTINUING TO PROVIDE A MAJOR PORTION OF SPAIN'S DOMESTIC INDUSTRIAL REQUERIMENTS. SIMILARLY, AS IN THE PAST, WE EXPECT TO SEE BARCELONA IN THE FOREFRONT OF INNOVATION AND INDUSTRIAL DEVELOPMENT WITHIN SPAIN. OUR IMMEDIATE INTEREST IN THIS SENSE IS TO HELP CHANNEL THESE EFFORTS TOWARDS CONTINUED DEVELOPMENT OF A DIVERSE AND BALANCED INDUSTRIAL BASE THAT IS AT THE SAME TIME TECHNICALLY INNOVATIVE, PROVIDES SUITABLE �EMPLOYMENT LEVELS, AND IS DIVERSIFIED TO AN EXTEND THAT WILL HELP AMELIORATE THE EFFECTS OF THE MORE EXTREME CYCLICAL ECONOMIC MOVEMENTS. TO CONCLUDE, WE ARE EXTREMELY OPTIMISTIC OF BARCELONA'S FUTURE BOTH WITHIN SPAIN AND EUROPE. WE WOULD LIKE YOU AND OTHER FOREINGN INVESTORS TO HELP DEVELOP AND BENEFIT FROM THIS PROCESS OF CHANGE. I HOPE THAT YOU WILL SERIOUSLY CONSIDER BARCELONA AS A PRODUCTION LOCATION, AND BENEFIT FROM ITS INHERENT ADVANTAGES. THANK YOU FOR YOUR ATTENTION. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4019 Title A name given to the resource Trobada amb el Cercle de Directius de parla Alemanya a Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Indústria Economia Competitivitat Comerç Model social Barcelona Alemanya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-10-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4150/FMHP_01296.jpg 39af74106bd99da681905e95412333a3 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senegal Title A name given to the resource Trobada amb el President de Senegal Subject The topic of the resource Relacions internacionals Senegalesos Cooperació intergovernamental Presidents Maragall Mira, Pasqual, 1941- Abdoulaye Wade Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-05-2006-11-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4151/FMHP_01297.jpg 404acee0e422015f87b05db68870455b Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senegal Title A name given to the resource Trobada amb el President de Senegal Subject The topic of the resource Relacions internacionals Senegalesos Cooperació intergovernamental Presidents Maragall Mira, Pasqual, 1941- Abdoulaye Wade Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-05-2006-11-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4152/FMHP_01298.jpg 15386a24dd795e6693948abcad27b627 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senegal Title A name given to the resource Trobada amb el President de Senegal Subject The topic of the resource Relacions internacionals Senegalesos Cooperació intergovernamental Presidents Maragall Mira, Pasqual, 1941- Abdoulaye Wade Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-05-2006-11-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4153/FMHP_01299.jpg da61d438159a2febbdee41440b2a6213 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senegal Title A name given to the resource Trobada amb el President de Senegal Subject The topic of the resource Relacions internacionals Senegalesos Cooperació intergovernamental Presidents Polítics Maragall Mira, Pasqual, 1941- Abdoulaye Wade Obiols Llandrich, Margarita Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-05-2006-11-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4154/FMHP_01300.jpg 1e1e18f0a47d9cdb0895e2f5ec2307d2 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senegal Title A name given to the resource Trobada amb el President de Senegal Subject The topic of the resource Relacions internacionals Senegalesos Cooperació intergovernamental Presidents Ambaixadors Maragall Mira, Pasqual, 1941- Abdoulaye Wade Morán Calvo-Sotelo, Fernando Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-05-2006-11-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4155/FMHP_01301.jpg d10ce6cbbdc2e2fa6911b143e7e07fb2 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senegal Title A name given to the resource Trobada amb el President de Senegal Subject The topic of the resource Relacions internacionals Senegalesos Cooperació intergovernamental Presidents Polítics Maragall Mira, Pasqual, 1941- Abdoulaye Wade Masllorens, Àlex, 1956- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-05-2006-11-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4156/FMHP_01303.jpg 1af7b6342509d86ca6f3dec063cdb87f Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senegal Title A name given to the resource Trobada amb el President de Senegal Subject The topic of the resource Relacions internacionals Senegalesos Cooperació intergovernamental Reunions Presidents Maragall Mira, Pasqual, 1941- Abdoulaye Wade Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-05-2006-11-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4157/FMHP_01304.jpg d533cccadd952519d513a7483e279d74 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senegal Title A name given to the resource Trobada amb el President de Senegal Subject The topic of the resource Relacions internacionals Senegalesos Cooperació intergovernamental Maragall Mira, Pasqual, 1941- Abdoulaye Wade Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-05-2006-11-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4158/FMHP_01305.jpg 8ed1d6c76ca51f3a486286f5a8bdb615 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senegal Title A name given to the resource Trobada amb el President de Senegal Subject The topic of the resource Relacions internacionals Senegalesos Cooperació intergovernamental Reunions Presidents Ambaixadors Polítics Premsa Maragall Mira, Pasqual, 1941- Abdoulaye Wade Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-05-2006-11-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5330/FMHP_02485.JPG 50094818551af6801eafc0fedd32a06b Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Escola Superior de Música de Catalunya L'Auditori de Barcelona Title A name given to the resource Trobada amb la Ministra de Cultura Subject The topic of the resource Cultura Escoles de música Equipaments culturals Ministres Premsa Maragall Mira, Pasqual, 1941- Calvo, Carmen Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 09-10-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5331/FMHP_02486.JPG 996172a8ae9d469c788ef914f38a605e Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Escola Superior de Música de Catalunya L'Auditori de Barcelona Title A name given to the resource Trobada amb la Ministra de Cultura Subject The topic of the resource Cultura Escoles de música Equipaments culturals Ministres Premsa Maragall Mira, Pasqual, 1941- Calvo, Carmen Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 09-10-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5332/FMHP_02487.JPG a9a2e014e47013d045fccd52420ebb86 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Escola Superior de Música de Catalunya L'Auditori de Barcelona Title A name given to the resource Trobada amb la Ministra de Cultura Subject The topic of the resource Cultura Escoles de música Equipaments culturals Ministres Maragall Mira, Pasqual, 1941- Calvo, Carmen Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 09-10-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5333/FMHP_02488.JPG c6f0ebd42b31b3941c6813226794b0df Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Escola Superior de Música de Catalunya L'Auditori de Barcelona Title A name given to the resource Trobada amb la Ministra de Cultura Subject The topic of the resource Cultura Escoles de música Equipaments culturals Ministres Maragall Mira, Pasqual, 1941- Calvo, Carmen Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 09-10-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5334/FMHP_02489.JPG 8ddc86841d5debcf0ed74208041a4470 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Escola Superior de Música de Catalunya L'Auditori de Barcelona Title A name given to the resource Trobada amb la Ministra de Cultura Subject The topic of the resource Cultura Escoles de música Equipaments culturals Ministres Maragall Mira, Pasqual, 1941- Calvo, Carmen Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 09-10-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5335/FMHP_02490.JPG 438ca7ca671565d0540da51c06aa83c2 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Escola Superior de Música de Catalunya L'Auditori de Barcelona Title A name given to the resource Trobada amb la Ministra de Cultura Subject The topic of the resource Cultura Escoles de música Equipaments culturals Ministres Maragall Mira, Pasqual, 1941- Calvo, Carmen Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 09-10-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5336/FMHP_02491.JPG 8e553d0e7a433555d3c2917bcf5c94ec Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Escola Superior de Música de Catalunya L'Auditori de Barcelona Title A name given to the resource Trobada amb la Ministra de Cultura Subject The topic of the resource Cultura Escoles de música Equipaments culturals Ministres Maragall Mira, Pasqual, 1941- Calvo, Carmen Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 09-10-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5337/FMHP_02492.JPG 7c6eb12d94f33c5f276a3039af9f36c0 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Escola Superior de Música de Catalunya L'Auditori de Barcelona Title A name given to the resource Trobada amb la Ministra de Cultura Subject The topic of the resource Cultura Escoles de música Equipaments culturals Ministres Maragall Mira, Pasqual, 1941- Calvo, Carmen Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 09-10-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5338/FMHP_02493.JPG 6ea0784a6678ded7c25edac3e175b34e Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Escola Superior de Música de Catalunya L'Auditori de Barcelona Title A name given to the resource Trobada amb la Ministra de Cultura Subject The topic of the resource Cultura Escoles de música Equipaments culturals Ministres Maragall Mira, Pasqual, 1941- Calvo, Carmen Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 09-10-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5339/FMHP_02494.JPG eea30e3ed97d701850c31687d70c6a2a Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Escola Superior de Música de Catalunya L'Auditori de Barcelona Title A name given to the resource Trobada amb la Ministra de Cultura Subject The topic of the resource Cultura Escoles de música Equipaments culturals Ministres Maragall Mira, Pasqual, 1941- Calvo, Carmen Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 09-10-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/6145/FMHP_03302.JPG 75c875440cbcb0bd4c1945169ca412fb Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Els Torms (Lleida) Title A name given to the resource Trobada amb representants veïnals i comarcals de Els Torms Subject The topic of the resource Administració local Desenvolupament rural Alcaldes Maragall Mira, Pasqual, 1941- Masip, Joan Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 25-10-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4626/FMHP_01773.JPG af55550b4bcc6e6b6103c16ccb2e524a Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Ritz Title A name given to the resource Trobada arribant al Sopar de la Nit Ulls del Món Subject The topic of the resource Fundacions Trastorns de la visió Polítics Consellers Maragall Mira, Pasqual, 1941- Geli, Marina, 1958- Ribó, Rafael, 1945- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 16-11-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/213/20050824.pdf f5847193741864850b7f7a1046d622dd PDF Text Text Trobada d'Estiu a Vilopriu Vilopriu | 24/08/2005 Moltes vegades, com aquesta tarda-nit, he tingut la impressió de que es posaven una darrera de l'altra les paraules que expliquen el perquè som aquí i el perquè les coses que estan passant, estant passant i passaran. Em dona la impressió que en Raimon i jo -també la Marta Mata, també tots vosaltres- que en Raimon i jo ens ha tocat una mica estar en aquell punt de la història i de l'espai -penseu com una creu del temps i el lloc- en el qual aquells que passàvem per allà, que érem ell i jo, i uns quants més, ens havia tocat fer coses que segurament serien decisives pel país. Però no serien decisives perquè nosaltres ens ho haguéssim inventat, sinó perquè nosaltres passàvem per allà en aquell moment i perquè nosaltres vam recollir la tradició política de la qual en Raimon ha parlat, que era la bona, perquè aquesta tradició política era probablement l'única que podia conjuminar dues coses que difícilment es conjuminen: que són la pàtria i la societat, és a dir el país, el sentiment de país i el sentiment de justícia . Aquest capvespre m'ha semblat entendre que una vegada més aquestes idees matrius del nostre pensament i de la nostre missió -per dir-lo així- política -i aquesta paraula no m'agrada molt-, han estat ben explicades i cada any quan venim en aquí, d'alguna forma, fugim del que és el batec diari de la política, d'allò que estem fent cada dia per entendre que allò que estem fent cada dia respon a alguna cosa més que purament a l'esma o l'anar seguint. Sí, aquestes són les dues idees matrius del nostre pensament i de la nostra acció, de les nostres generacions, del que estem fent en aquest país i en aquest moment. I és una certa idea de pàtria, i és també una certa idea de la gent, de la solidaritat, de l'estimació i de la justícia. Jo crec que, si haguéssim de fer un frontispici a l'Estatut, si haguéssim de dir en deu, en onze mots què és el que aquest Estatut vol, perquè, efectivament, ha arribat el moment en que Catalunya ha de poder dir la seva, no només fer la seva, és a dir, posar lletra, gairebé diria música, posar forma a allò que Catalunya ha volgut sempre des de fa molts anys, la Catalunya moderna en tot cas, i allò que està en condicions de fer.....I si hagués de resumir què és el que Catalunya diu avui amb l'Estatut diria en 11 proverbis: - Primer, Catalunya és una nació, i això que va ser un clam en un camp de futbol, avui serà en l'article primer del nou Estatut de Catalunya. Catalunya és una nació dintre de l'Estat espanyol, en l'Estat espanyol, no ens enganyéssim sobre això, perquè a nosaltres també ens toca, no solament expressar els nostres sentiments, sinó descriure les nostres realitats - Segon. Catalunya ha viscut durant aquests últims vint-i-cinc anys la primera etapa històrica llarga i sense entrebancs d'autonomia, democràcia i de progrés. És la primera vegada en la història moderna que això succeeix amb aquesta durada i amb aquesta intensitat. - Tres. Tanmateix, la Generalitat restablerta l'any 31 mai no va deixar d'existir, en terra pròpia o en l'exili, gràcies a la tenacitat del nostre poble i també a la fidelitat dels seus presidents: Macià, Companys, Irla i després Tarradellas, i després Jordi Pujol. I gràcies a les personalitats com Carles Pi i Sunyer, Joan Reventós i tants altres... Voldria també citar a l'Antoni Gutiérrez Díaz i al PSUC, perquè crec, amb tota franquesa, que dintre de la nostra tradició, els nostres germans de lluita, han quedat una mica preterits i oblidada la lluita d'aquella època més difícil. Podria també parlar del José Ignacio Urenda i tants d'altres. 1 �- Quart. Catalunya considera Espanya una nació de nacions, no és només que Catalunya és una nació dintre de l'Estat espanyol, és que Catalunya té un cert pensament del què Espanya és. Espanya no és el que creiem els catalans, molts catalans, el que alguns espanyols, molts espanyols creuen. Espanya és una nació de nacions i l'Estat espanyol un estat de caràcter federal. Pot proclamar-ho l'Estatut de Catalunya, pot dir l'Estatut de Catalunya a Espanya el què és? Probablement, no, probablement no li toqui, però s'ha de saber que quan nosaltres fem l'Estatut i diem el que diem, el que estem també és prefigurant una Espanya que és la que és, la que pot arribar a ser: una nació de nacions, amb un Estatut, amb una Constitució de caràcter federal -que arribarà amics meus!, arribarà, amb aquest nom o sense-. - Cinquè. En cas de conflicte entre el dret general espanyol i el particular català s'aplicarà el principi que de vegades molt còmodament diem de subsidiarietat, perquè així no l'entén ningú, però que vol dir de proximitat; és a dir, que entre la llei general i la llei particular, en aquest cas, prima la més propera, priva la particular. - Sisè. Catalunya ha estat i és una nació solidària amb els pobles d'Espanya, als quals transfereix una part dels impostos pagats pels catalans en funció d'un sistema fiscal general regit pel principi d'obtenir un nivell de serveis similars per un esforç fiscal similar. Ens hem trencat el cap en buscar la fórmula que fos al mateix temps la fórmula de la nostra autonomia, de la nostra suficiència financera i també del nostre punt de solidaritat, profundament solidari, ni més ençà ni més enllà. - Setè. Catalunya ha desenvolupat i regirà per sistemes propis de prestació i regulació de serveis en els camps de la llengua, la cultura, el dret civil i de la organització territorial. Aquests són sistemes propis de Catalunya, ho han estat sempre d'alguna forma, no és una cosa que ens haguem inventat ara, ni és que ara s'inventin raons per veure si podem tenir una mica més autonomia en alguns aspectes. No, és que, què va ser l'any set, què va ser la solidaritat, què va ser la renovació, què van ser les escoles de l'ajuntament de Barcelona què van ser les primeres escoles no estatals d'aquest país, d'aquest estat?; Què eren escoles municipals, què eren les escoles de la Mancomunitat? Què era tot això ... era l'intent de Catalunya de fugir, de superar un marc massa estret per anar aconseguint la qualitat de serveis que els seus ciutadans volien i que podien, efectivament, aconseguir. - Vuitè. En la tradició política democràtica a Catalunya s'ha subratllat sempre la importància del saber, de l'educació i de la igualtat de drets, i avui en especial, de la igualtat entre l'home i la dona - Novè. Tant com el manteniment de les lleis pròpies serà decisiu pels catalans, l'accés als sistemes universals de comunicació, d'innovació i tecnologia, seran definitius, seran absolutament aquells que decidiran si el país es col·loca o no entre els països capdavanters en la millora social i la millora política. - Desè. A través de l'Estat pertanyem a la Unió Europea, amb la qual compartim moneda i fronteres exteriors i progressivament la fiscalitat i la defensa. I és molt oportú que en aquest moment diem quin és el paper que Catalunya pot tenir. I que Catalunya sigui la capdavantera amb una colla de polítiques europees que la crisi europea momentània ha deixat una mica en segon pla. - Onzè. I finalment, que en el marc de la Unió Europea, Catalunya ofereix la seva amistat i la seva col·laboració a les Comunitats i les Regions veïnes per tal de formar amb elles una Euroregió útil per progrés dels interessos comuns en el marc de les seves competències. Mireu, en la mesura en que no hi ha fronteres i passem a ser la part d'un tot més gran, ens hem d'ajuntar amb uns quants més per ser el que érem abans, per mantenir la proporció significativa. Jo crec que amb les regions de l'Euroregió, a les dues bandes del Pirineu, podrem aconseguir, no solament governar millor aquest espai que hi ha entre dues grans 2 �capitals, com poden ser Madrid i Paris, o tres, Madrid, París i Frankurt, o Milà...aquest espai que hi ha al mig el podem nuclear nosaltres, sinó, a més, aconseguir aquella talla mínima, aquella talla que s'ha de tenir per poder ser un actor amb personalitat pròpia en el conjunt d'Europa, que és la nova pàtria gran en la qual vivim. I amb tot això no us he parlat ni d'immigració, ni de joventut, ni de precarietat, ni d'inseguretat, ni us he parlat de les edats difícils. Quan jo penso en tot això què hem avançat i en tot això què ara he dit, on som? Som en el punt zero, en el punt de partida per resoldre i atacar els temes que profundament ens preocupen, ens interessen, les edats difícils. Quines són les edats difícils? Els zero a tres anys. Ahir vaig estar visitant escoles en obres i guarderies. Tot comença aquí, l'esforç que s'ha de fer en aquest terreny és infinit, molt gran, però l'estem encetant. Els catorze a setze anys? Què passa? Doncs que molts nois i noies de l'escola no saben ben bé per què hi són, perquè estan gairebé segurs que el lloc en què estan en aquest moment no els servirà per res, perquè saben que la seva vocació no és la de seguir els estudis fins a la Universitat i més enllà, sinó de guanyar-se la vida i, probablement, el que estan aprenent en aquell moment no els sembla que els interessi per res. I això destarota el sistema escolar en el seu conjunt en aquestes edats. I una altra edat crítica és dels divuit als vint-i-cinc o els trenta, que és el període en que nosaltres, per bé o malament, sabíem que començàvem una carrera amb la qual milloraríem una mica, no és que la situació d'entrada fos molt bona, però sabíem que normalment aniríem progressant, econòmicament, culturalment, intel·lectualment, com a persones .... això no passa ara. Els nanos que surten del sistema d'estudis passen ben bé deu anys que no saben ben bé què faran i moltes vegades el seu sou no puja sinó que baixa, després torna a pujar o no n'hi ha, o estan en situació d'atur, són autònoms que van buscant d'alguna forma un lloc en la societat. I finalment, evidentment aquesta edat, la més llarga de totes, que va dels cinquanta als noranta, que és una edat per la qual la societat no tenia previst ben bé res més que un sistema de pensions, quan la gent està perfectament en condicions en aquestes edats de fer alguna cosa més que cobrar el subsidi. A mi quan la gent em diu, ja tinc la pensió, penso: però escolta, què faràs amb aquesta pensió, viuràs només? és que no treballaràs, no pencaràs, no influiràs? no votaràs? no faràs partits? no tindràs activitat social i política, i personal profunda? Evidentment que sí, i en canvi ens hem conformat en saber que ens tocarà una pensió i que el sistema, més o menys, amb unes grans dificultats, des del punt de vista de seu finançament, però que el sistema està previst que ens ho pugui pagar. M'ha agradat molt sentir parlar de la cultura política del tripartit. I després del pensament compartit, i després d'esperit comú. N'ha parlat també l'Antoni Castells. Quin descans haver-lo sentit dir, perquè durant tot l'any l'únic que he sentit és a uns parlar malament dels altres i els altres parlar malament dels uns i pràcticament a ningú parlar bé de tots, de tots junts. Era lògic que això passés així perquè les coses han anat com han anat i han arribat com han arribat; però em reconforta saber que aquí al Nou Cicle hi ha gent que pensa en termes de la creació de la cultura del tripartit; perquè finalment això és el que existirà. Us ben asseguro que això existirà. Ara ens ho creiem molt poquet encara, però bé, aquí sou colla i ja és important, i molt important, que hagi un grup com aquest que s'ho pensi. Jo us dic amb tota sinceritat amb en Bargalló i amb en Saura treballem bé, i em diran però bé és el mateix que dir que amb IC, ERC i PSC es treballa bé?, possiblement no és encara el 3 �mateix, però acabarà sent el mateix, perquè hi ha un sentiment compartit, amb moltes dificultats, és cert, amb una prima altíssima per aquells que se'n surtin d'aquest esperit comú, d'aquest esperit compartit, perquè ven més allò altre, hi ha més a guanyar o individualment si aposta per la discrepància o per la singularitat que no pas per l'esperit compartit, però aquest serà finalment qui anirà endavant i triomfarà. Amics, se'ns ha girat feina. Se'ns ha girat molta feina i trobo que això que ens veiem només una vegada a l'any és possiblement insuficient, però em conformo si és veritat que això continua i sí, com aquí s'ha dit, les coses comencen no solament a anar bé, sinó que s'entengui que hi van. Tinc la impressió que mai havíem tingut tants anys de bonança política i tinc també la impressió que insensiblement perdem pistonada en el sentit que fins ara a Catalunya havíem deixat, i el socialisme, havíem deixat de fer la història i la vivíem, però no la duiem, ens duia, i avui en canvi tinc el consol que això no és exactament així, és que també la portem. Moltes gràcies 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1695 Title A name given to the resource Trobada d'Estiu a Vilopriu Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Vilopriu Subject The topic of the resource Autonomia Estatuts Federalisme Territoris Govern Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-08-24 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1365/19931201d_00600.pdf d2a46d7cad47636ab722f36d5fe6bc79 PDF Text Text á_tAzti Nota Intervenció Alcalde CA—ti 2 4)71 c.0 l,1 2,-v- ^a ^.^-,/ ^ j, ' i. h ! ^ ^ ^iL 11 1. 1,{ á 1.12.93 ej 1) TROBADA CIUTATS AMERICANES I EUROPEAS d 19,1it..-..c (No hi ha traducció simultània. Convé utilitzar preferentment castellà, amb algunes frases en anglès), SENYOR CONSELLER D'INDUSTRIA DE LA GENERALITAT; SENYORS MEMBRES DEL COMITE EXECUTIU DEL PLA ESTRATEGIC I DE L'ASSOCIACIO BARCELONA 2000, d■ l ¡¡ . SENYORES I SENYORS PARTICIPANTS A LA TROBADA DE CIUTATS AMERICANES I EUROPEES SOBRE PLANIFICACIO ESTRATEGICA. /I/ , i^ f dxÍvtA- MOLTES GRACIES A TOTS PER LA SEVA ASSISTENCIA I PER LA SEVA PARTICIPACIO A LA TROBADA Y MUCHAS GRACIAS SOBRETODO A TODOS LOS REPRESENTANTES DE CIUDADES IBEROAMERICANAS, DE MUNICIPALIDADES Y OTRAS ENTIDADES, QUE ESTAN AQUI, EN ESTE ENCUENTRO QUE INICIAMOS AHORA Y QUE HAN MANIFESTADO SU ACUERDO EN PARTICIPAR JUNTO A NOSOTROS EN LA CONSTITUCIÓN DEL CIDEU. SALUDO ESPECIALMENTE A LOS ALCALDES DE RIO DE JANEIRO Y CURITIBA, DE LA PLATA, DE SANTIAGO DE CHILE, DE SAN PEDRO DE SULA Y DE SANTIAGO DE LOS CABALLEROS, A LA SECRETARIA DE ESTADO-PRESIDENTE DEL INAP DE ARGENTINA, A LOS REPRESENTANTES DE SANTA FE Dir BOGOTA Y DE CARTAGENA DE INDIAS, DE SALVADOR DE BAHIA, DE ASUNCION DE PARAGUAY, DE CARACAS, DE LA HABANA, CUBA Y DE LA PAZ, BOLIVIA Y CORDOBA, ARGENTINA. , ^^^ ¿A(Aj¿ �SALUDO ASIMISMO A LOS DIRECTIVOS DE ANCO MUNDIAL Y DEL BID, A LOS REPRESENTANTES DE LA CO4ÍION DE LAS COMUNIDADES EUROPEAS Y DE AMSTERDAM, LI bA, BIRMINGHAM, LILLE, NUEVA YORK Y TORONTO, A LOS P, RTICIPANTES DE MUCHAS OTRAS CIUDADES EUROPEAS COMO YON, AMBERES, HAMBURGO, BOLONIA, MILÁN, TOULOUSE, BURD, c3S Y VENEZIA. A LOS REPRESENTANTES DE BILBAO Y DE VALENCIA, CIUDADES ESPAÑOLAS QUE ESTAN HACIENDO SU PLAN ESTRATEGICO Y CON LAS QUE MANTENEMOS ESTRECHOS LAZOS DE COLABORACION (TUBSA coLlabora a diversos Projectes Estratègics del Pais Vasc i fa el Pla de València), Y DE ZARAGOZA, SEVILLA, LA LAGUNA, LAS PALMAS, OVIEDO, ORENSE Y GIRONA. 2 �PARA NOSOTROS LA RELACION CON LAS CIUDADES DE AMERICA LATINA NO EMPIEZA AHORA. EN LOS ULTIMOS DIEZ AÑOS HEMOS ESTABLECIDO (citar personas?) VINCULOS DE INTERCAMBIO Y DE COOPERACION CON TODOS USTEDES, CON LA MAYORIA DE CIUDADES IMPORTANTES DE AMERICA LATINA, SE HAN ESTABLECIDO TAMBIEN cLt' VINCULOS PERSONALES DE CONFIANZA Y AMISTAD. HEMOS TOMADO INICIATIVAS COMUNES, COMO LA DECLARACION RIO-BARCELONA 92, SUSCRITA POR MUCHOS DE USTEDES. RECIENTEMENTE NOS HEMOS 14 HERMANADO CON LA HABANA. ANTERIORMENTE LO HICIMOS O Cawl'''¿' FIRMAMOS CONVENIOS DE 000PERACION CON MEXICO-Y MONTERREY, CON SAN PEDRO DE SULA DE HONDURAS Y CON LEON DE NICARAGUA, CON QUITO Y LIMA, CON BUENOS AIRES Y LA PLATA, CON MONTEVIDEO Y ASUNCION, CON SAO PAULO Y RIO DE JANEIRO. C9- 1Fv,u\t, Vul\15N �HEMOS TRABAJADO, DESDE HACE AÑOS, CON CIUDADES Y ONG'S CHILENAS, CON SANTIAGO ESPECIALMENTE. Y EN EL SALVADOR Y EN NICARAGUA, APOYANDO A ONG'S. Y MAS RECIENTEMENTE EN BOGOTA, EN SAN JOSE DE COSTA RICA, EN MEDELLIN Y EN CARACAS. DIRECTAMENTE, POR MEDIO DE NUESTRO GABINETE, O A TRAVES DE TUBSA, HEMOS COLABORADO CON TODAS LAS CIUDADES CITADAS. ESTA COLABOAGION HA CONO EN MUCHAS OCASIONES CON EL APOYO D IA COOPERACIOI9SPAÑOLA, DE LA COMUNIDAD EUROPEA, DEL(IDDY DEL CANCO MUN ÁL. Y HA SIDO POSIBLE PORQUE HEMOS ENCONTRADO INTÉRL-OG1TTORES VALIDOS EN SUS PAISES. HEMOS APRENDIDO UNOS DE OTROS. CREO QUE HEMOS HECHO TODO LO POSIBLE PARA QUE NUESTRA EXPERIENCIA DE GESTION, LA TECNOLOGIA URBANA QUE HEMOS TENIDO LA OCASION DE DESARROLLAR EN LOS ULTIMOS AÑOS Y SI ME LO PERMITEN NUESTRA AFORTUNADA IMAGEN INTERNACIONAL, LES RESULTARA DE ALGUNA UTILIDAD. Y LES ASEGURO TAMBIEN QUE NOSOTROS HEMOS APRENDIDO DE USTEDES, DE SL! VOLUNTAD DE RESPONDER A DESAFIOS QUE A VECES DAN VÉRTIGO, DE SU CAPACIDAD DE IMPULSAR PROCESOS DEMOCRATICOS, DEL DINAMISMO ECONOMICO QUE AHORA MANIFIESTAN, DE LA VITALIDAD DE SUS PUEBLOS Y DE LA COMPETENCIA DE SUS PROFESIONALES. 4 �POR TODO ELLO AHORA DAMOS UN PASO MAS ADELANTE. LA BARCELONA DEL 92 FUE UNA EXPERIENCIA EXITOSA PORQUE FUE UN GRAN MOVIMIENTO DE CIUDADANIA, DE CONCERTACION ENTRE ADMINISTRACIONES, DE COOPERACION PUBLICO-PRIVADA, DE COORDINACION METROPOLITANA, DE OBJETIVOS COMPARTIDOS Y DE PROYECTO COLECTIVO. TODO LO QUE HEMOS HECHO EN LA ULTIMA DECADA FORMA PARTE DE UN PLAN MAS AMBICIOSO, SE HACE EN UN MARCO EN EL QUE PARTICIPAN LOS PRINCIPALES AGENTES ECONOMICOS Y SOCIALES Y PRETENDE CONSTRUIR LA CIUDAD DEL 2000. AHORA BIEN, LA FUERZA DE UN PLAN ESTRATEGICO NO RADICA TANTO EN SUS INTENCIONES COMO EN SUS OBRAS. CREO QUE HEMOS CONSOLIDADO EL. PROYECTO BARCELONA 2000 PORQUE SE HA HECHO INFRAESTRUCTURA URBANA, ESPACIOS PUBLICOS DE CALIDAD, OFERTA CULTURAL, PESCENTRALIZACION POLITICOADMINISTRATIVA, MEJORES SERVICIOS SOCIALES Y PARTICIPACION CIVICA, LO HEMOS PODIDO HACER NO PORQUE FUERAMOS RICOS (LES ASEGURO QUE LA BARCELONA DE 1980 VIVIA UNA CRISIS MUCHO PEOR QUE LA ACTUAL), SINO PORQUE HEMOS APOSTADO POR LA CIUDAD COMO "MOTOR DE DESARROLLO" (PUNTO DE PARTIDA DE LAS EUROCIUDADES) Y HEMOS APLICADO EL METODO DE LA CONCERTACION INSTITUCIONAL Y DE LA COOPERACION PUBLICOPRIVADA, UtItue �USTEDES, REPRESENTANTES DE CIUDADES AMERICANAS Y TAMBIEN DE CIUDADES EUROPEAS, SE HAN PLANTEADO OBJETIVOS SIMILARES, SE HAN PROPUESTO MÉTODOS PARECIDOS. EN CIERTOS CASOS SU EXPERIENCIA ES SUPERIOR A LA NUESTRA, HACE AÑOS YA QUE ELABORARON UN PLAN ESTRATEGICO, CON ESTE NOMBRE U OTRO PARECIDO. EN OTROS CASOS SU EXPERIENCIA' ES MAS RECIENTE, QUIZAS ALGUNO DE USTEDES JUSTO AHORA SE LO PLANTEAN. PERO EN TODOS LOS CASOS LES ASEGURO QUE NOS INTERESA INTERCAMBIAR NUESTRAS EXPERIENCIAS Y REFLEXIONES. ESTE ES EL OBJETIVO DE ESTE ENCUENTRO Y DEL CIDEU QUE CONSTITUIREMOS AL FINAL DEL MISMO APOYANDONOS EN UN ACUERDO DE LA CUMBRE DE JEFES DE ESTADO Y DE GOBIERNO IBEROAMERICANOS. ESTE MARCO DE INTERCAMBIO NO SUBSTITUIRA, AL CONTRARIO, ESTIMULARA LAS RELACIONES BILATERALES ENTRE NOSOTROS, LAS QUE PUEDEN DAR LUGAAR A UN TRABAJO EN COMUN, CONCRETO, CON RESULTADOS MATERIALES. PERO GRACIAS A ESTE MARCO DISPONDREMOS DE UN MEDIO DE INTERCAMBIO QUE NOS AYUDARÁ A TEJER CONJUNTAMENTE UNA CULTURA CIUDADANA OPERATIVA Y DEMOCRATICA Y NOS PERMITIRA, ESTOY SEGURO, PESAR CON MAS FUERZA EN EL CONTEXTO INTERNACIONAL Y TAMBIEN ANTE NUESTROS PROPIOS GOBIERNOS. BIENVENIDOS TODOS A BARCELONA. MUCHAS GRACIAS. 6 �• Presentación Desde los años 80, la Planificación Estratégica Urbana se ha venido afirmando como uno de los instrumentos más idóneos para definir la posición de las ciudades en un entorno de cambio constante. La previsión controlada de los cambios supone una positiva evolución hacia una cultura de la anticipación que pretende el dominio de los problemas y situaciones, en contraposición a la cultura de la improvisación en la que los problemas son los que dominan las situaciones. En la medida en que la Planificación Estratégica Urbana se apoya metodológicamente en la participación y consenso de los ciudadanos se contribuye a avanzar por la vía de una democracia directa, de mayor eficacia para el gobierno y la gestión de la ciudad ante el cambio. Son numerosas las ciudades americanas y europeas que en la actualidad han adoptado la técnica de la Planificación Estratégica Urbana para establecer sus líneas de futuro. Parece oportuno, pues, una reflexión sobre dicho instrumento, sus problemas y resultados. Analizar y valorar metodologías, propuestas estratégicas, problemas y soluciones de la Planificación Estratégica Urbana constituye, por tanto, un objetivo fundamental de este Encuentro que propone el Comité Ejecutivo del Plan Estratégico Barcelona 2000. En el transcurso del Encuentro, del 1 al 3 de diciembre, se debatirán las experiencias concretas de ciudades europeas y de ciudades americanas, así como las políticas de apoyo al desarrollo urbano de la Comunidad Europea, el Banco Interamericano de Desarrollo, el Instituto de Cooperación Iberoamericana y el Banco Mundial. La constitución del Centro Iberoamericano de Desarrollo Estratégico Urbano (CIDEU), como asociación de veinte ciudades de este ámbito geográfico, seguirá al Encuentro y, en cierta manera, constituirá la manifestación expresa de la voluntad de dichas ciudades para progresar conjuntamente en la definición de sus mejores estrategias ante el futuro. LL,4(//W Pasqual Maragall I^ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4271 Title A name given to the resource Trobada de Ciutats Europees i Americanes per a Intercanvi d'Experiències de Planificació Estratègica / Sessió d'obertura Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Programa de la Trobada. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Ciutats Acció política Territoris Planificació Barcelona Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-12-01 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4977/FMHP_02132.JPG 955484011c41ff84605eb5155be7dd63 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Girona Title A name given to the resource Trobada i salutacions a la Commemoració 25è aniversari de la FMC Subject The topic of the resource Aniversaris Govern local Administració local Mancomunitats Alcaldes Polítics Maragall Mira, Pasqual, 1941- Bustos, Manuel Pagans, Anna Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 04-10-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5488/FMHP_02643.JPG 0aac99952654ccf70f87bc3de2b1e6c2 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Jeu de Paume Title A name given to the resource Trobada i salutacions al Museu del Jeu de Paume Subject The topic of the resource Relacions internacionals Institucions polítiques Visites oficials Museus Cultura Maragall Mira, Pasqual, 1941- Gili, Marta Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 11-10-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5489/FMHP_02644.JPG 2b122e675a868f4152b6f023297bdfc9 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Jeu de Paume Title A name given to the resource Trobada i salutacions al Museu del Jeu de Paume Subject The topic of the resource Relacions internacionals Institucions polítiques Visites oficials Museus Cultura Maragall Mira, Pasqual, 1941- Gili, Marta Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 11-10-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5490/FMHP_02645.JPG 768ee9645dc4fd07c28ca136c4813788 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Jeu de Paume Title A name given to the resource Trobada i salutacions al Museu del Jeu de Paume Subject The topic of the resource Relacions internacionals Institucions polítiques Visites oficials Museus Cultura Maragall Mira, Pasqual, 1941- Gili, Marta Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 11-10-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/7035/19970422_MarioPrimicerio_Florencia.jpg 267239308e65d0c4c51589f161653f48 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Trobada institucional entre Pasqual Maragall i l'alcalde de Florència, Mario Primicerio Creator An entity primarily responsible for making the resource Desconegut Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-04-22 Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Primicerio, Mario, 1940-2025 Alcalde Florència Italia Relacions Internacionals Conferència Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palazz Vecchio, Florència, Italia Relation A related resource Notícia al Nove da Firenze:<barcelona-florencia 2-0a="" href="https://www.nove.firenze.it/9704142222-barcellona-firenze-2-0.htm?utm_source=chatgpt.com" target="_blank" rel="noopener"><a href="https://www.nove.firenze.it/9704142222-barcellona-firenze-2-0.htm?utm_source=chatgpt.com" target="_blank" rel="noopener">Barcelona-Florencia 2-0</a></barcelona-florencia> Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/2524/1972_TwoRomanticArticlesByKeynes_PM.pdf 23edee6a901ad32f509b912c0c201445 PDF Text Text Two romantic articles by Keynes: "Economic possibilities of our grandchildren" (1930) and "Gn National Selfsufficiency" (1933) =============== Pascual :MARAGALL Economios 251 , Spring Term, 1972 c . ( I./ �I 1930 was a e;loomy year. Keynes was serving in the MacMillan Committee on Finance and Industry- the Committee whose workinee so much inluenced the content of the General Theory. "In the summer Keynes went off to give a lecture in Madrid, and in order to lift his audience out of the prevailing depression, he took up the thread of his discourse to the Winchester schoolboys (r.Iarch 1928) and delivered the adress which he afterwards published in Essays in Persuasion, entitlE}d "Economic Possibilities of our Grandchildren" (R Harrod, The Life of~ John r.1aynard Keynes, 1951, p 461, American PB edition, J1 1971) Harrod makes no comment on the "Economio Posibilities". Hie reaction to "On National Self-sufficiency" is more or less the same. These are but the typical Keynes' boutades. Indeed Harrod's aim throu~1out the biography is to prove that Keynes is not guilty of some common charges made against him, namely incosistency and protewtionism. Perhaps Harrod£s work, published in 1951, is inten!ed to reassure everybody, and especially the Americans, about the real meaning and the historral place of Keynes' thought. Harrod makes the case of British dificculties after the two World Wars. Some protectionism was unavoidable. Americans should understand. "Economic possibilities of our grandchildren" (Essays in Persuasion, p. 358) begains with a reference to that period which r!Iar:x: called the "primmi ti ve accumulation" period, and o.S Keynes had referred to "the outstanding "profit inflation" period in the Historical Illustrations of the Treatise on I.~one1 6/- ,. ( vol II ) . The modern age opened with the accumulation t-::''~ L..J[-,',e-1...._ 1-;>~/b......_ • <'~ f-"'-.t. s.·i"I((H"Ij-1...._ c_I.L-...._+,_,.-i_:_The _~'/'".,li?V" , I �of compound interest" made the .C 40.000 share of the Queen in Drake's booty the basis of England!s £ 4 billion value of foreign investment in 1930. At a 6i rate of interest, half of which is left to accumulate abroad, the capital increases 100.000 times in 350 years (between 1580 and 1930). Keynes overlooked the fact that Drake enriched Encland as much as he impoverished Spain. If one re-made the exercise for the value of British foreign assets between 1930 and 1970, one wouls find that the liquidation of British foreign assets to pay for the World War II debts (mainly to the u.s.) was responsible for the stagnation that the figures would probably show. Anyhow, if one projects the magic pov1er of compound inter2et into the future, one can foresee the day when the economic problem, i.e. subsistence, will be solved - Keynes goes on. Two classes of needs can be identified, absolute and relative needs. The latter are not satiable, but the former are and will be satiated in the next 100 years. Only two assumptione qualify the bid: no important wars, no important increase in population. Now, neither of the two assumptions held since 1930, and this is not without significance. Because g,merally it is not reality who violates the assumptions, as the neoclassical economists pretend when the res~a do not fit with the anticipations, but the assumptions do vio~ate reality. �-11A tl .J/1 \VU.: \1"' l c-t·Or[';e"t 1.n (!\I\'). I " .C. CUJ:lV lll.J. U w\M&'v~~ V~~~:lf;""'-' ·P'~~ifit> t "~~ - wtL? • • . ~ -. _ ~ root ~ o\ , _ Cf.... _ _ __ ~_)W' . ~,.- \~V\AJ..~)r!J\'r( Wo rld War. The liberal bou-r geoisie, whose English section ~ 1' ey - re present e d so well, saw that free-trade or economic 1e s imperialism (what they called "internationalism") led to the World 1,'lar I. But the reversion to protectionism and domestic full employment policies, in Germany as wall ae elsewhere, did not "avoid" the war either., To-day, nobody would assume a small increase in world population. The economists "preach" instead a zero population growth as the only means to prevent the explosion of a world where two thirds of the people are actually striving for strict subsistence. If the economic problem is not more drammatic, this is not due to the power of compound interest, that but to the fact rthe Chinese revolution broke the subjection of 600 million people to the power of foreign rates of interest. Keynes slq>uld be credited, however, for having admitted that such ruptures would come about. "There is no prospect for the next generation of a uniformity of economic system throughout the world", such as in the XIX century ("On National Self-oufficj_ency", The Yale Review, 1933, p. 763). And of course compound interest also counts in China, where the rate of accumalation has been; 30% for ·many yeS:l;'s~ Tlie~ tinportant·-t'a-ct st·s PrEtcisely that half this surplus was .!!£! transferred to Britain or elsewhere. f ( ., ....... -~·: -,. .-!'-_,:."' ._..._ . ~-~ I . M0 . J( fl ' , . ·' .or.• I .. l ..~ ... '· ;i., '· .., ...• .• I l �,• . f s. \{~ ~... ·.~· kl·~ To achieve the rosy prospect of Keynes' exercise in '· t " 7 "Economic Possibilities" we should add to-day a further assumption. That the cost of oil and primmary products remain more or less stable. For if Western nations were able to develop that much in the 1580-1930 period, this was partly based on their appropiation of the world raw 1 materials at low cost. The conditions in the observed period must hold in the future for the projection to be sound. On reflexion, however, the contrary assumption is prec~sely what we need. Because it is not the Vfestern nations but all the rest who must struggle to solve their subsistence problem, It is the sophisticated products of the advanced countries that should be available at low cost to the eo-called developing nations, if these are actually to develop. That is, oil and primmary products should increase •' their relative cost. Now, who believes that this can come about without, if not "major", a.t least "harsh and long" wars ? Has the arab-israeli war nothing to do with this ? So Keynes' assumptions, and the missing ones, cause us a. lot of trouble. Indeed the whole problem is there. Capital is not sometping that accumulates at compound interest, but a. social relationship - and in many respects, still a. national one. �_, ;· ·.: Vfucn this is forgott~, only then, the realm of necessity evaporates in the distinguishable future, and one can concentrate in non-economic problems. "We shall endeavour - Keynee predicts to make what work is still to be done as wi dely shared as possible 11 ("Economic Possibilities" in Es says p 369 ). Three hour shifts or fifteen hour weeks will be possible. \'le will come back to the situation prevailing before the original sin was perpetrated in Yoso:r:l otrur·,ia, when exploitation was "discovered" and a few people put to work intensively in the agriculture to provide for the cities (i.e. clerks, soldiers, priests and all kinds of unproductive people). Only our grandchildren's lifes will not depend on the caprice of Nature, as then was the rule. "When the accumulation of wealth is no longer of high social importance •• there will be great changes in the code of morals". The minimization of surplus work- Stephen Hymer' I! present concern - was already there. "Forget tomorrowness", "live for to-day" will be gospel. "But beware ! - Keynes prudently adds - The time for all this is not yet. Avarice · and usury and precaution QUSt be o~r gods for a little longer still. For only they can lead us out of the tunnel of economic necessity into daylight" :!eynes, like Marx, made his pwn exercises in futurism. L:J1D ,.f'h~t L \i "e These are just warnings. "Please do not thiril(ll'what I am talking about" Keynes seems to mean "when1 talk about cconomics 11 , Yeynos knows that all this is but misery and that some day it will be over. "If economists could manage to get themselves thought of as hwnble, competent people, on a level with dentists, 1.. �,.. '.~ ~ ·-·' i:t , ~ ~. ' that would be splendid! " (ibidem, p. 373) The dentist recepee, for tho perl.od ahead, is the following: 1 Control Population 2 Avoid wars 3 Trust science 4 Let Accurav.lation simplJ be the difference between production and consumption. No more poor people knocking at our doors. Do not exploit poor nations to the point that they feel justified to fight us: things should remain just as they are. Since we have not the ressources to expand our empi~·e nor to mai tain it by force, let's try to pacificate the world. Science is pur weapon to-day. As for the dooestic scene, let's begin to take it easy. The surplus available for accumulation should be a slack, not a goal. And only a minor part of it should go to rentiers -most of it to Enterprise, even to State Enterprise if individuals "do not dare". �}ileaawhile, British (and others 1 ) gold was piling up in the Federal Reserve. The means to wage wars and expand capitalisr.:. were in fact still available - yet to ano;jher nation. Some e ~rs later Kejnes failed to persuade the u.s. of sharing her reserves through a world bank and adopt Keynes' own program of international pacification. Different systems were actually coexisting, as he l:ad predJ..cted, but the.i r coexistence induced wars in the frontier between them. Only in oppo~;~ition to the prevailing world division could new countries advance. Thm8e was no room for a peaceful capitalistic development of Russia. It took place anyway, but violently opposed by the old capitalist states for fifty years. (This is the meaning of Stalin 1 s "socialism in one country") �.' ' 11 0n National Self-sufficiency 11 (1933) is another minor piece of Keynes: according to Harrod. It was rather directed against the futility of the London Conference in the worse of the slump. 11 Since we can't do anything in the world, let's turn to our own garden, Britain 11 -Keynes would have thought. His protectionism, it seems, is but a bargaining v1eapon in the struggle of Britain to survive the two great wars. So heterodox economists are fooling themselves if they bring radical conclusions out of all this. But I think that something is missing in Harrod's interpretation. Keynes had learned Lenin's lesson, so to speak. He correctly deduced the morale of World War I. the Finance capital is to blame for it, and laissez-faire ideology for having blessed the whole thing. But sinea finance capital is not so essential to capitalism tout court as Lenin believed, let's remove it from power. Down with . interest• rates and .foreign investment I What did the XIX: century free-traders believe? Keynes asks himself. And answwrs, 1 That the policies which sought to interfere with the ideal international division of labour were always the offspring of ignorance out of self-interest 2 That poverty could be solved through good allocation 3 That they were serving the cause of freedom aGainst privilege, monopoly and obsolescence 4 That they were friends of peace, international justice and the diffussion of progres. �---- In fact, he argued (Yale Reriewt.cl933, p 757), "the protection of a country's foreign interests, the capture of new markets, the progress of economic imperialism these are a scarcely avoidable part of a scheme of things which aims at the the maximum of international specialization and at the maximum geographical diffussion of capital wherever its seat of ownership ..• (these are) anything but safeguards and assurances of international :peace". Moreover, and this is important, the ramoteness between ownership and operation will bring t o naught the financial calculations basing foreign investment in high rates of ret~rn. "Ideas, knowledge, science" should be internat:thalized, "But let goods be homespun whenever it is reasonably and convenient ly possible, and above all, let finance be ;primarily national" (my emphasie). This may prove a great anticipation of years to come. Not only the present developments are headed towards a contraction of the international economy - this might just be a short run phenomenon. But more important, the export of tecl~ology and technicians, of lmow-how and factories, with transfer of ownership over capital goods and at low rates of interest if necessary, will substitute for the inten1ational movements of finance capital in the near future - are beginning to, Only thus can different economic systems cooperate, thats's why. �.s I j· But then, how could pre-World V/ar I imperialism be justified ? Economic advancement e wi~1ed more than political evil, Keynes answered, Besides, one thing was the investment of British savings in American rails to carry British immigrants; a different matter is the part ownership of a German corporation by a Chicago speculator, or 0f the municipal improvements of Rio Janeiro by an "Yet ~nglish spinster, it was the type of organization necessary to facilitate the fanner which has eventually ended up in the latter". To-day, every single nation can produce by hers0lf the goods that are vital to her sufficiency. International specialization, Keynes goes on, is not justified any more. Modern processes of mass production are possible everywhere. "National self-sufficiency, though it costs something, may be becrhming a luxury that we can afford 11 (ibidem, p 760), Then, addressing to his friends in order to convinB them, Keynes uttered the famous passage; - "The decadent international but individualistic capitalism, in the hands ·of which we found ourselves after the war, is not a success. It is not intelligent, it is not beautiful, it is not just, it is not virbDus - and it doesn't deliver the goods, In sh ort, we dislike it, and we are beginning to despise it. But when we consider what to put in its place, we are extremely perDlexed 11 ( ibidem, p 7 61) • .. This exciting paragraph is followed, however, by an amazingly cynical one, which provides the key for the comprehension of the 11 ri[~ht forme~ We wish to be our own masters, and to be as free as �;.. we can make ourselves from the interference~ of the outside world 11 (ibidem, p 762). Vlho is interferring whom ? The paragraph souncl3 like some formulations of the p~esent pretended disinvolvement of the US in VJorld affairs - by what means, we all know. The difference is perhaps that England lacked the means to pay herself a strong negotiating position ( i. e. a Vietnam war ). But noisily the essence is the s a.t1e . Backward peoples interfere in the quiet lifes of the leading nations, not the cont1~ry. Keynes' entanglement in the defense of British jhreatened interests is often overlooked. It is common to find Keynes' message linked to a particular phase of the cycle, and to explain its success in Britain, relative to the u.s., in the greater centralization o!' academic life there, (see in this sense Harry Johnson, "Monetary Theory and Policy", a recent lecture in the Bank of England ) • A further quote from "On National Self-suf fioiency" may illustrate that this wiew is lirnited: 11 •• economic internationalism embracing free move!Ylent of capital and o..f loanable funds as well as of traded coods may condemn my own count~ for a generation to corae to a much lower degree of rna erial prosperity than coulli be attain ed under a different system 11 (ibidem, p 7 G2, my emphasis) to argue Lor would it be legitimate that this refers onl~- to tica ir, Lernational side of the keynesian point and has nothing to do with ume:s.ti.m: the more important domestic implications of it. .. ~Fhe paraGraph imnediatly preceding the one above is t!:is: �,. ~ .. "I have becpme convinced that the retention of the structure of private entre1)rise is incompatible v1i th that degree of material well-being to which our technical advancement entitles us, w1less the rate of interest falls to a much lowell:" figure than is likely to come about by natural forces operating in the old lines •• 11 The attack on finance capital is here stronger than ever. The end of the article links this line of thought with that in "Economic Possibili ties••. Yet the teminology is less that cautious. In 1930 he saiu •still one hundred years of avarice were necese:ary. Now he was conc1emnine avarice rightaway. Have v1e to remain poor because it doesn 1 t .J2.§1l to be rich'? This is the paradigm of the absurd questions that the pre8 -World War I condUBt of ltfe leadhl' to consider. Life on these lines is a "parody of an accountant's nightmare". London slums "paid", while a human city "would, in tl:e imbecile idiom of the financial fashion, have wortgaged the future' - though how the construction today of great and glorious works can impoverish the future, no man can see until his mind is beset by fa~saw•imgiK3 analogies from an irrelevant ac;ountancy" (ibidem, p 763) "What I can create, I can afford" (p 764) is Keynes' final, and finest, dictum. Yet Keynes would have frozen the world (avoid wars, control population, do not accuruulate) ull in order to ~riD Britain out of the accountant's nit:htn:are into which she threw everybody during the XIX century. It ia not fair. I � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 01.01.02. Activitat acadèmica Description An account of the resource Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall: - Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957). - Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964). - Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965). - Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat. - Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno). - Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors. - Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana. - Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude". Type The nature or genre of the resource Sèrie Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1945-1979 No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Two romantic articles by Keynes: Economic possibilities of our grandchildren (1930) and On National Self-sufficiency (1933) Subject The topic of the resource Economia Keynes, John Maynard, 1883-1946 Història Universitats Nova York Description An account of the resource Treball a la New School for Social Research de Nova York, Economics, 251. Spring Term. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1972 Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Anglès Type The nature or genre of the resource Article EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. Original en paper a la caixa 756. Articles