92 50 5190 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 32:28 Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Francesc Raventós i Torras Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Raventós, Francesc Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2019-05-20 Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Economia Maragall Mira, Pasqual, 1941- Barcelona Pla estratègic Empreses Iniciatives S.A. Planificació Description An account of the resource Entrevista a Francesc Raventós i Torras, economista i polític. Degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya (1977-1982) i President del Consejo general de Colegios de Economistas de España (1980-1982). Director General de l'Insalud (1982-1985). Conseller Delegat de Catalana d'Iniciatives (1986-2006) Tinent d'Alcalde d'Organització i Economia de l'Ajuntament de Barcelona (1987-1991). Promotor del Pla Estratègic de Barcelona 2000. Membre del Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics de 1992. Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/485870644" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen; picture-in-picture" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/485870644">Testimoni Pasqual Maragall: Francesc Raventós</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Sofia (Barcelona) Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Francesc Raventós del </span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/objectius/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/deed.ca">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a> EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 23:19 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Iñaki Gabilondo Pujol Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Gabilondo, Iñaki Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2018-11-20 Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Espanya Catalunya Estatut Territoris Periodisme Description An account of the resource Entrevista a Iñaki Gabilondo (San Sebastián, 1942), periodista. <br /><br />El 1963 es llicencià en periodisme per la Universidad de Navarra. Ha tingut una llarga i prestigiosa carrera professional en l'àmbit periodístic, principalment a la ràdio i la televisió, esdevenint un dels periodistes espanyols més guardonats i reconeguts. Ha treballat a:<br /><br />#0 (2016- ) <br />Canal+ (2011-2016) <br />El País (2011- ) <br />CNN+ (2010-2010) <br />Cuatro (2005-2010) <br />Diario 16 (1981-1983) <br />Televisión Española (1981-1981) <br />Cadena SER (1969-1980, 1983-2005), on a partir de 1986 dirigeix <em>Hoy por hoy</em>, amb el que assoliria la màxima fama i prestigi. <br />COPE (1963-1969) Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/364264743" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/364264743">Testimoni Pasqual Maragall: Iñaki Gabilondo</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cadena Ser (Madrid) Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Iñaki Gabilondo del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/objectius/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/deed.ca">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a> EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 29:44 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Isidre Molas Batllori Creator An entity primarily responsible for making the resource Molas, Isidre Muñoz, Josep M. Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Front Obrer de Catalunya (FOC) Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Catalanisme Universitat de Barcelona Acció política Description An account of the resource Entrevista a Isidre Molas (Barcelona, 1940), Catedràtic de Ciència Política a la UAB, cofundador del FOC i del PSC, exdiputat i exsenador, amic des de la universitat de Pasqual Maragall. Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/114758726" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/114758726">Testimoni Llegat Pasqual Maragall - Isidre Molas (entrevista sencera)</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ateneu Barcelonès Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Isidre Molas Batllori del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2014-01-08 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 17:21 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Jacint Ros Hombravella Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Hombravella Ros, Jacint Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Economia Gabinet tècnic de programació Ajuntament de Barcelona Porcioles i Colomer, Josep Maria de, 1904-1993 Front Obrer de Catalunya (FOC) Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ateneu Barcelonès Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Jacint Ros Hombravella de&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2013-12-03 Description An account of the resource Entrevista a Jacint Ros Hombravella (Barcelona, 1934), catedràtic de política econòmica de la Universitat de Barcelona. Ex Síndic de Comptes de Catalunya. L’any 1965, treballant al Gabinet de Programació de l’Ajuntament de Barcelona com a economista, proposa incorporar-hi al jove Pasqual Maragall, recentment llicenciat en econòmiques, qui accepta i és contractat. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 42:08 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Javier Mariscal Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Mariscal, Javier Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Barcelona Comunicació Cultura Description An account of the resource Entrevista a Javier Errando Mariscal (València, 1950). Dissenyador i artista multidisciplinar, reconegut internacionalment. El 1979 va crear el logotip Bar-Cel-Ona. El 1989 va crear la mascota dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, el Cobi i dels Jocs Paralímpics del mateix any, la Petra. Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/253434272" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/253434272">Testimoni Pasqual Maragall: Javier Mariscal</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Museu Olímpic i de l’Esport, Joan Antoni Samaranch Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Javier Mariscal del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a><span>&nbsp;&nbsp;</span> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2017-07-10 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 49:06 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Joan Clos i Matheu Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Clos i Matheu, Joan Subject The topic of the resource Barcelona Maragall Mira, Pasqual, 1941- Alcaldes Planificació Model social Description An account of the resource Entrevista a Joan Clos i Matheu (Parets del Vallès, 1949) metge i polític. Després de diversos anys exercint la professió mèdica, tant en la vessant clínica com en la de gestió, és nomenat Director dels Serveis Sanitaris de l’Ajuntament de Barcelona (1979-1983). El 1983 esdevé regidor de l'Ajuntament de Barcelona en sortir escollit a les llistes electorals del PSC. Primer com a responsable de l'Àrea de Salut Pública (1983-1987), després com a regidor del districte de Ciutat Vella (1987-1991) i quatre anys després, com a segon tinent d'alcalde, amb responsabilitat directa sobre l'àmbit d'Organització, Economia i Hisenda (1991-1997). Va ser Alcalde de Barcelona (1997-2006) agafant el relleu de Pasqual Maragall. Ministre d'Indústria, Turisme i Comerç del govern Zapatero (2006-2008). Ambaixador d'Espanya a Turquia (2008-2010). Director Executiu d'ONU-Habitat, el Programa de Nacions Unides pels Assentaments Humans (2010-2018). Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Galeria Carles Taché Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/334866452" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/334866452">Testimoni Pasqual Maragall: Joan Clos i Matheu</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Joan Clos i Matheu&nbsp;del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/objectius/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/deed.ca">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2018-07-18 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2633/JoanSaura.jpg d461571a957855609fd57576eea6493c Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 28:53 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Joan Saura Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Saura, Joan Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Tripartit Iniciativa per Catalunya Esquerra (Ciències polítiques) Estatut Catalunya President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Entrevista a Joan Saura i Laporta (Barcelona, 1950). Enginyer tècnic en química industrial i polític. Conseller de Relacions Institucionals i Participació (2003-2006) del govern Maragall i d’Interior, Relacions Institucionals i Participació (2006-2010) del govern Montilla. President d’Iniciativa per Catalunya Verds (2000-2013), diputat al Congrés dels Diputats (1996-2003), diputat al Parlament de Catalunya per Iniciativa per Catalunya (1988-1995 i 2003-2010) i Senador al Grup Parlamentari Entesa pel Progrés de Catalunya (2008-2015). Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="361" src="https://player.vimeo.com/video/218936405" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/218936405">Testimoni llegat Pasqual Maragall: Joan Saura</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Arxiu Joan Maragall Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Joan Saura i Laporta del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a><span>&nbsp;&nbsp;</span> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2016-07-12 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2638/JoaquimNadal.jpg d95cfb2180157e9d3232398d9d3c0592 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 52:07 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Joaquim Nadal i Farreres Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Nadal Farreras, Joaquim Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Catalunya Alcaldes Barcelona Girona Govern Estatut President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Entrevista a Joaquim Nadal (Girona, 1948). Doctor en història i polític. Va ser el primer alcalde de Girona (1979-2002) escollit democràticament. Membre del PSC (1981-2015), del que en va esdevenir un destacat dirigent. Fou diputat al Parlament de Catalunya per aquesta formació (1984-2012) i candidat a la presidència el 1995. El 2003 és nomenat Conseller de Política Territorial i Obres Públiques i portaveu del govern presidit per Pasqual Maragall. En el mandat presidencial de José Montilla va seguir exercint la mateixa cartera, fins a la finalització d’aquella legislatura el 2012. Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/195449594" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/195449594">Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Joaquim Nadal i Farreres (entrevista sencera)</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Arxiu Joan Maragall Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Joaquim Nadal i Farreras del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2015-07-06 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 45:50 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Jordi Borja Sebastià Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Borja Sebastià, Jordi Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Ajuntament de Barcelona Alcaldes Descentralització administrativa Relacions Internacionals Administració local Partit Socialista Unificat de Catalunya Description An account of the resource Entrevista a Jordi Borja (Barcelona 1941). Geògraf i polític. Membre del PSUC des de 1960, fou diputat al Parlament de Catalunya de 1980 a 1984. Com a tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona pel PSUC de 1983 a 1995 amb Pasqual Maragall d’alcalde, va ser un dels artífexs de la descentralització i organització de la ciutat en districtes. Va ser vicepresident executiu de l’Àrea Metropolitana de Barcelona de 1987 a 1991. Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="361" src="https://player.vimeo.com/video/164534327" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/164534327">Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Jordi Borja Sebastià (entrevista sencera)</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Arxiu Joan Maragall Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Jordi Borja Sebastià del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2015-06-11 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 46:27 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Jordi Camí i Morell Creator An entity primarily responsible for making the resource Camí, Jordi, 1952- Muñoz, Josep M. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2019-07-12 Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Alzheimer Ciència Salut Barcelona Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Description An account of the resource Entrevista a Jordi Camí (Terrassa, 1952), doctor en farmacologia clínica. Catedràtic de Farmacologia de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Director general del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) (2005 - ). Director de la Fundació Pasqual Maragall (2008 - ). Director de l'Institut Municipal d'Investigació Mèdica de Barcelona (IMIM) (1985-2005). Ha tingut una intensa activitat acadèmica entre la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universidad Pompeu Fabra, on a més de l'activitat docent i investigadora, hi ha ocupat diversos càrrecs (Delegat del Rector, Degà i Director de Departament). Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/387667488" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/387667488">Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Jordi Camí i Morell</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Seu de la Fundació Pasqual Maragall Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Jordi Camí del </span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/objectius/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/deed.ca">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a> EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 21:36 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: José Antonio García-Duran Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. García Duran, José Antonio Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Economia Universitat de Barcelona Front Obrer de Catalunya (FOC) Description An account of the resource Entrevista a José Antonio García Durán (Barcelona, 1941). Catedràtic de teoria econòmica de la Universitat de Barcelona, amic de Pasqual Maragall des dels anys 60 a la universitat, amb qui van compartir activitat política clandestina al Front Obrer de Catalunya (FOC). Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/117364601" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/117364601">Testimoni Llegat Pasqual Maragall - José Antonio García-Duran (entrevista sencera)</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ateneu Barcelonès Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a José Antonio García Durán del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2013-11-27 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 31:37 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: José Antonio González Casanova Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. González Casanova, José Antonio Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Front Obrer de Catalunya (FOC) Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Alcaldes Barcelona Estatut Acció política Description An account of the resource Entrevista a José Antonio González Casanova (Barcelona 1935). Advocat, polític i escriptor. Va ser catedràtic de Teroria de l’Estat i de Dret Constitucional a la UB. Fou un dels membres fundadors del Front Obrer de Catalunya (FOC), i després formà part del PSC. Fou membre del Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya de 1981 fins el 2001. Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/160733139" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/160733139">Testimoni Llegat Pasqual Maragall: José Antonio González Casanova (entrevista sencera)</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Arxiu Joan Maragall Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a José Antonio González Casanova del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a>.<span>&nbsp;</span> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2015-03-06 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2632/JoseMontilla.jpg c6b1ce9683e03505b2a1486cd1bf67d9 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 58:17 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: José Montilla Aguilera Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Montilla Aguilera, José Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Estatut Catalunya Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Barcelona Àrea Metropolitana de Barcelona President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Entrevista a José Montilla (Iznájar, 1955). 128è president de la Generalitat de Catalunya (2006-2010). Secretari general del PSC (2000-2011) i alcalde de Cornellà (1985-2004). Va ser president de la Diputació de Barcelona (2003-2004) i ministre d’Indústria, Turisme i Comerç del Govern d’Espanya (2004-2006). Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/224033479" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/224033479">Testimoni Llegat Pasqual Maragall: José Montilla Aguilera</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Oficina de José Montilla Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a José Montilla Aguilera del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a><span>&nbsp;&nbsp;</span> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2016-04-11 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 42:25 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Josep Antoni Acebillo Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Acebillo Marín, Josep Antoni Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografies Urbanisme Barcelona Ajuntament de Barcelona Arquitectura Description An account of the resource Entrevista a Josep Antoni Acebillo i Marín (Osca, 1946). Arquitecte i Llicenciat en història de l’art. Fou director del Servei de Projectes Urbans de l’Ajuntament de Barcelona (1981-1987), i director tècnic de l’Institut Municipal de Promoció Urbanística (IMPU, 1988-1994). Integrant del Holding Olímpic (1985-1993), col·laborant estretament amb l’acalde Maragall. Arquitecte en Cap de l’Ajuntament de Barcelona (1999-2003). Impulsor, conseller delegat i director de Barcelona Regional, S.A. (Agència Metropolitana de Desenvolupament Urbanístic i d’Infrastructures, 1994-2011). Ha estat professor de l’ETSAB i de l’Accademia di Architettura, Università della Svizzera Italiana (Mendrisio, Suïssa). Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/201260507" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/201260507">Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Josep Antoni Acebillo</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Arxiu Joan Maragall Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Josep Antoni Acebillo i Marín del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2015-06-12 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2658/JLLCarodRovira.jpg 135f6f0b039ff71d1aa6976777bbdfcd Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 1:12:15 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Josep Lluís Carod Rovira Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Carod-Rovira, Josep Lluís Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Esquerra Republicana de Catalunya Tripartit Estatut Catalanisme Independència Acció política Consellers President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Entrevista a Josep Lluís Carod Rovira (Cambrils, 1952). Filòleg i polític. Va ser Conseller en cap (2003-2004) en el govern Maragall i Vicepresident (2006-2010) del govern Montilla de la Generalitat de Catalunya. Ha estat diputat al Parlament de Catalunya (1988-2010) per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), partit en el que va ocupar els càrrecs de Secretari General (1996-2004) i President (2004-2008). Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/237046217" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/237046217">Testimoni Pasqual Maragall: Josep Lluís Carod Rovira</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Arxiu Joan Maragall Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Josep Lluís Carod Rovira del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2016-07-12 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 28:26 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Josep Maria Bricall i Masip Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Bricall, Josep M. (Josep Maria), 1936- Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Universitats Catalanisme Estatut Cultura Barcelona Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Entrevista a Josep Maria Bricall (Barcelona, 1936). Doctor en dret i en econòmiques. Catedràtic de la UIB i de la UB. Entre 1977 i 1980 fou secretari general de la presidència, primer, i conseller de governació, després, del govern presidit per Josep Tarradellas. Posteriorment de 1984 a 1986 va ser diputat al Parlament de Catalunya com a independent en la candidatura del PSC. Renuncià a l’escó el 1986 i poc després fou escollit rector de la UB, càrrec que ocupà fins 1994. Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/146094002" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/146094002">Testimoni Llegat Pasqual Maragall - Josep Maria Bricall (entrevista sencera)</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sala de Manuscrits de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Josep Maria Bricall i Masip del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2014-09-13 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2641/JMValles.jpg ea55a67e5ccabc83b7e8fe42127c7e5a Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 53:47 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Josep Maria Vallès Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Vallès i Casadevall, Josep Maria Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Ciutadans pel Canvi Catalunya Segle XXI Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Justícia Tripartit Consellers President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Entrevista a Josep Maria Vallès (Barcelona, 1940). Advocat i polític. És catedràtic emèrit en ciència política i fou rector de la Universitat Autònoma de Barcelona entre 1990 i 1994. Va ser diputat al Parlament de Catalunya per Ciutadans pel Canvi de 1999 a 2006 i Conseller de Justícia del govern Maragall (2003-2006). Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="361" src="https://player.vimeo.com/video/172705617" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/172705617">Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Josep Maria Vallès</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. CCCB (Sala Mirador) Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Josep Maria Vallès i Casadevall del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a><span>&nbsp;</span> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2015-05-06 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 21:28 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Josep Maria Vegara i Carrió Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Vegara, Josep Maria Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Ajuntament de Barcelona Barcelona Economia Planificació Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Description An account of the resource Entrevista a Josep Maria Vegara (Barcelona, 1940). Doctor enginyer industrial. Catedràtic Emèrit de la Universitat Autònoma de Barcelona. Primer President de la Societat Catalana d’Estadística. Exdirector del Departament de Teoria Econòmica y exdegà de la Facultat de Ciencies Econòmiques de la UAB. Va ser regidor de Programació i Pressupostos, de Medi Ambient i Serveis Urbans de l’Ajuntament de Barcelona amb Pasqual Maragall d’alcalde, amb qui havia compartit projecte polític primer al FOC i després al PSC. Entre altres, ha dirigit la Revista Española de Economía, l’Instituto de Estudios Fiscales del Ministerio de Economía y Hacienda-IEF, l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona-IERMB i l’Institut d’Estadística de Catalunya-IDESCAT. Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/131408280" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/131408280">Testimoni Llegat Pasqual Maragall - Josep Maria Vegara (entrevista sencera)</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Josep Maria Vegara Carrió del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2014-06-05 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2827/JosepPique.png edb2cc8cbbb3041179dfb8944fb0f259 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 45:11 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Josep Piqué i Camps Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Piqué, Josep Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2019-05-20 Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Partido Popular Estatut Espanya Catalunya Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Description An account of the resource Entrevista a Josep Piqué (Vilanova i la Geltrú, 1955), economista. La seva trajectòria ha transcorregut pel món privat i el polític, ocupant diversos càrrecs i ocupacions. Ha estat, entre altres: President de ITP Aero (2017- ) Conseller delegat de Vueling (2007-2013) Ministre de Ciència i Tecnologia (2002-2003) Ministre d'Afers Exteriors (2000-2002) Ministre Portaveu del Govern d'Espanya (1998-2000) Ministre d'Indústria i Energia (1996-2000) President del Partit Popular de Catalunya (2002-2007) President del Grup Parlamentari Popular al Parlament de Catalunya (2003-2007) Senador (2004-2007) Diputat del Congrés (2000-2003) President del Cercle d'Economia (1995-1996 i 2011-2013) Presidente del grupo Ercros (1989-1992) Director General d'Indústria de la Generalitat de Catalunya (1986-1988) Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/373394067" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/373394067">Testimoni Pasqual Maragall: Josep Piqué i Camps</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Sofia (Barcelona) Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Josep Piqué&nbsp;del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/objectius/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/deed.ca">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a> EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 51:31 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Josep Ramoneda Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Ramoneda, Josep Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Cultura Barcelona Ciutats Política Catalunya Centre de Cultura Contemporània de Barcelona Description An account of the resource Entrevista a Josep Ramoneda i Molins (Cervera, 1949) Periodista, filòsof i escriptor. És autor de diverses obres i col·laborador habitual d'El País, El Diari Ara i de la Cadena Ser. Va rebre l'encàrrec de crear i dirigir el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) el 1989, càrrec que ocupà fins el 2011. Des de 2009 és president de l'Institut de la Recherche et de l'Innovation (IRI) de París. Ocupa el càrrec de President del Grup 62 des del 2014. El 2013 funda la revista de pensament La Maleta de Portbou, que encara dirigeix, i l’Escola Europea d’Humanitats. Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/288522983" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/288522983">Llegat Pasqual Maragall: Josep Ramoneda</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Biblioteca Sant Gervasi - Joan Maragall Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2017-11-27 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 33:26 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Lluís Armet i Coma Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Armet, Lluís Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2019-05-03 Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Maragall Mira, Pasqual, 1941- Alcaldes Catalanisme Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Administració local Description An account of the resource Entrevista a Lluís Armet (Barcelona, 1945), economista. Membre del PSC des de la seva constitució, provinent de Convergència Socialista de Catalunya. Ha ocupat diverses responsabilitats en càrrecs públics: Conseller del Tribunal de Comptes d'Espanya (2001-2018). Senador al Senat espanyol (1996–2001) . Primer tinent d'alcalde Barcelona (1987–1995). Diputat al Parlament de Catalunya (1980–2001) . Conseller de Política Territorial i Obres Públiques (1979-1980). Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/375861081" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/375861081">Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Lluís Armet</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Seu del Partit dels Socialistes de Catalunya Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Lluís Armet&nbsp;del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/objectius/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/deed.ca">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a> EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 34:01 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Lluís Bassat i Coen Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Bassat, Lluís Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Comunicació Barcelona Mitjans de comunicació Description An account of the resource Entrevista a Lluís Bassat i Coen (Barcelona, 1941), publicitari. Fundador de l’agència Bassat & Associados el 1975 (avui en dia, Ogilvy & Mather). Va coincidir en la etapa escolar a les escoles Virtèlia amb Pasqual Maragall, entre altres. Entre 1987 i 1995, va ser assessor de publicitat, comunicació i imatge de la Presidència de la Generalitat de Catalunya (quan es va realitzar la campanya institucional “Som 6 milions”). Es va presentar a les eleccions a la presidència del Futbol Club Barcelona els anys 2000 i 2003, sense guanyar-les. Com a president de Ovídeo-Bassat-Sport, va ser un dels organitzadors de les cerimònies d’inauguració i clausura dels jocs olímpics d’estiu de 1992 a Barcelona. Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/262011853" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/262011853">Testimoni Pasqual Maragall: Lluís Bassat i Coen</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Biblioteca Sant Gervasi-Joan Maragall Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Lluís Bassat i Coen del&nbsp;</span><a href="http://catalunyaeuropa.net/ca/testimoni_pm/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a><span>&nbsp;&nbsp;</span> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2017-07-17 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 20:05 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Manel Royes i Vila Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Royes Vila, Manel Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Barcelona Terrassa Front Obrer de Catalunya (FOC) Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Description An account of the resource Entrevista a Manel Royes i Vila (Terrassa, 1940), polític i economista. Alcalde de Terrassa pel PSC (1979-2002). President de la Diputació de Barcelona (1987-2003). Delegat de l’Estat al Consorci de la Zona Franca (2004-2012). Fou un dels fundadors del Front Obrer de Catalunya, després va ser un dels creadors de Convergència Socialista de Catalunya, des d’on va ingressar al PSC-Congrés i d'allà al Partit dels Socialistes de Catalunya quan es va fundar, ocupant-hi diverses responsabilitats. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Biblioteca Sant Gervasi-Joan Maragall Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Manel Royes i Vila del&nbsp;</span><a href="http://catalunyaeuropa.net/ca/testimoni_pm/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a><span>&nbsp;&nbsp;</span> Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/280150465" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/280150465">Testimoni Pasqual Maragall: Manel Royes</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2017-11-29 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 41:52 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Manel Vila Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Vila, Manel Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Barcelona Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Sarajevo Solidaritat Description An account of the resource Entrevista a Manel Vila i Motlló (Barcelona, 1956). Funcionari a l’Ajuntament de Barcelona des de 1981, a on ha tingut diverses responsabilitats (Regidoria d’Esports, Servei de Joventut, Serveis educatius) i Gerent del Districte de Nou Barris. Enviat de Pasqual Maragall a Sarajevo per coordinar la cooperació amb aquella ciutat en guerra (1992-1995) i responsable del Districte 11 de Barcelona, integrant Sarajevo a l’estructura municipal de Barcelona (1996-2000). Director de l’Àrea de Solidaritat Internacional de l’Ajuntament de Barcelona (2007-2011). Director General de Cooperació al Desenvolupament a la Generalitat de Catalunya (des de 2016). Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/247125250" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/247125250">Testimoni Pasqual Maragall: Manel Vila</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Biblioteca Sant Gervasi - Joan Maragall Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Manel Vila i Motlló del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a><span>&nbsp;&nbsp;</span> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2017-06-07 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 37:45 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Manuel Huerga Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Huerga, Manuel Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Barcelona Comunicació Mitjans de comunicació Cultura Acció política Description An account of the resource Entrevista a Manuel Huerga (Barcelona, 1957). Guionista i director de cinema i de televisió. Ha realitzat múltiples films per cinema i televisió, així com diverses cerimònies i espectacles. Col·laborà en els inicis de TV3 dirigint programes com “Estoc de pop” (1983-85) i “Arsenal” (1985-1987). Va dirigir les cerimònies d’inauguració i clausura dels Jocs Olímpics i també dels Paralímpics de Barcelona’92 (1990-1992). Entre 1992 i 1994 va ser el responsable d’organitzar i gestionar el Departament d’Audiovisuals del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Va ser el primer director de Barcelona Televisió (BTV, 1997-2003) i el 2003 és nomenat responsable d’audiovisuals del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004. Va realitzar espots per diverses campanyes electorals de Pasqual Maragall amb el PSC. Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/226732920" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/226732920">Testimoni Pasqual Maragall: Manuel Huerga</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Museu Olímpic i de l’Esport Joan Antoni Samaranch Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Manuel Huerga del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a><span>&nbsp;&nbsp;</span> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2017-07-10 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2645/ManueladeMadre.jpg c8fe8a76474675c25d10f709f0fd6159 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 38:18 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Manuela de Madre Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. de Madre Ortega, Manuela Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Alcaldes Estatut Parlament de Catalunya President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Entrevista a Manuela de Madre Ortega (Huelva, 1953). Política socialista. Regidora de Serveis Socials (1979-1991) i alcaldessa de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Diputada al Congrés espanyol (1984-1988) i del Parlament de Catalunya (1988-2012), on va ser presidenta del Grup del Partit dels Socialistes de Catalunya - Ciutadans pel Canvi (2003-2010). Va ser vicepresidenta del PSC de 2004 a 2011. Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="361" src="https://player.vimeo.com/video/156578651" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/156578651">Testimoni Llegat Pasqual Maragall - Manuela de Madre (entrevista sencera)</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Arxiu Joan Maragall Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Manuela de Madre Ortega del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2015-03-06 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2642/MargaritaObiols.jpg e77e3b4a88186ed7b8e8f4a8824829b8 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 34:01 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Margarita Obiols i Llandrich Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Obiols Llandrich, Margarita Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Alcaldes Relacions Internacionals Ajuntament de Barcelona Sindicats Subsidiarietat Cultura President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Entrevista a Margarita Obiols i Llandrich (Barcelona, 1949). Llicenciada en dret. Funcionària de l’Ajuntament de Barcelona, on va ser directora de Descentralització (1983-1987) i Relacions Internacionals (1993-2003). Directora executiva de l’Olimpíada Cultural (1987-1992). Secretària de Relacions Internacionals del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya (2004-2006). Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="361" src="https://player.vimeo.com/video/167861545" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/167861545">Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Margarita Obiols Llandrich (entrevista sencera)</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. CCCB (Sala Mirador) Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Margarita Obiols Llandrich del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2015-05-06 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 41:08 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: María Teresa Fernández de la Vega Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Fernández de la Vega, María Teresa Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Territoris Espanya plural Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960- Estatut Partido Socialista Obrero Español Catalunya Description An account of the resource Entrevista a María Teresa Fernández de la Vega (València 1949) advocada, jutgessa i política. En 1974 ingressà al Cuerpo de Secretarios Jurídicos Laborales i des de 1990 és magistrada pel quart torn. Vocal del Consell General del Poder Judicial per elecció del Senat (1994-1996). Secretària d'Estat de Justícia, amb el ministre Belloch (1994-1996). Diputada al Congrés dels Diputats (1996-2010). Vicepresidenta primera, Ministra de la Presidència i Portaveu del Govern d'Espanya (2004-2010). Presidenta de la Fundación Mujeres por África (2012- ). Presidenta del Consell d'Estat (2018- ). Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/348373069" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/348373069">Testimoni Pasqual Maragall: María Teresa Fernández de la Vega</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Consejo de Estado (Madrid) Rights Information about rights held in and over the resource Entrevista a María Teresa Fernández de la Vega&nbsp;del&nbsp;<a data-cke-saved-href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/objectius/" href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/objectius/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;<a data-cke-saved-href="https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/deed.ca" href="https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/deed.ca">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2018-11-21 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2651/MartaGrabulosa.jpg e356c051fcb463d20a48a8ea962479aa Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 41:49 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Marta Grabulosa Areny Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Grabulosa Areny, Marta Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Alcaldes Aula Barcelona Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Parlament de Catalunya Ciutadans pel Canvi President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Entrevista a Marta Grabulosa Areny (Barcelona, 1962). Llicenciada en Geografia i Història. Va ser tècnica superior a l’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona quan Pasqual Maragall era alcalde. A finals de 1997 acompanya a Maragall com a co-directora d’Aula Barcelona. A partir de 1999 esdevé Cap de Gabinet de Pasqual Maragall, primer al Parlament de Catalunya i després, el 2003, a la Presidència de la Generalitat de Catalunya. Co-directora de l’Any Cerdà organitzat pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Cap de gabinet durant dos anys i mig de Jordi Marti Grau, com a Cap de l’oposició a l’Ajuntament de Barcelona. Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/128575896" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/128575896">Testimoni Llegat Pasqual Maragall - Marta Grabulosa (entrevista sencera)</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Arxiu Joan Maragall Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Marta Grabulosa Areny del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2014-12-18 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 36:42 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Mary Ann Newman Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Newman, Mary Ann Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Campanyes Ciutadans pel Canvi Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Nova York Catalunya President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Entrevista a Mary Ann Newman (Nova York, 1951), lingüista i traductora. Ha ensenyat llengua i literatura espanyola i catalana en diverses universitats estatunidenques i ha escrit articles sobre literatura i traducció i ha publicat traduccions del castellà i el català a l’anglès d’autors com Quim Monzó, Joan Maragall i Narcís Comadira. Va ser la coordinadora de la Càtedra Nova York-Barcelona a la New York University (1983 a 1986). Va col·laborar en diverses ocasions amb Pasqual Maragall a finals dels 90 amb les seves activitats acadèmiques entre Nova York i Roma. Després amb les candidatures d’aquest a la presidència de la Generalitat (1999 i 2003). Va dirigir el Catalan Center de Nova York-Institut Ramon Llull, adscrit a la NYU (2006 a 2011). Dirigeix el Farragut Fund for Catalan Culture in the US. Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/273648667" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/273648667">Testimoni Pasqual Maragall: Mary Ann Newman</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Biblioteca Jaume Fuster Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Maty Ann Newman del&nbsp;</span><a href="http://catalunyaeuropa.net/ca/testimoni_pm/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a><span>&nbsp;&nbsp;</span> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2017-12-18 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2822/MiquelIceta.png d7fc63fea0396c13602cbcb061d3a696 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 48:21 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Miquel Iceta i Llorens Creator An entity primarily responsible for making the resource Iceta, Miquel Muñoz, Josep M. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2019-05-03 Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Estatut Biografia Acció política Catalunya Description An account of the resource Entrevista a Miquel Iceta (Barcelona, 1960), polític. Primer Secretari del PSC (2014- ). Diputat al Parlament de Catalunya pel PSC (1999- ). Diputat al Congrés dels Diputats pel PSC-PSOE (1996-1999). Regidor a l'Ajuntament de Cornellà (1987-1991). Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/441307079" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/441307079">Testimoni Llegat Pasqual Maragall - Miquel Iceta i Llorens</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a&nbsp;<a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Seu del Partit dels Socialistes de Catalunya Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Miquel Iceta&nbsp;del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/objectius/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/deed.ca">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a> EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2640/MontserratTura.jpg 25e677ad29e066c4ec0f6478c9d45330 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 51:06 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Montserrat Tura i Camafreita Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Tura Camafreita, Montserrat Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Seguretat ciutadana Consellers Tripartit Estatut Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Entrevista a Montserrat Tura (Mollet del Vallès, 1954). Metgessa i política. Va ser alcaldessa pel PSC a Mollet del Vallès (1987-2003), Consellera d’Interior del govern Maragall (2003-2006) i Consellera de Justícia del govern Montilla (2006-2010). Fou diputada al Parlament de Catalunya en les V, VI, VII, VIII i IX legislatures (1995-2004). Membre del PSC de 1979 fins el 2015. Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/183968298" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/183968298">Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Montserrat Tura Camafreita (entrevista sencera)</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Arxiu Joan Maragall Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Montserrat Tura i Camafreita del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2015-06-12 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 37:20 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Narcís Serra i Serra Creator An entity primarily responsible for making the resource Serra, Narcís Muñoz, Josep M. Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Alcaldes Ajuntament de Barcelona Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Catalunya Espanya Barcelona Economia Front Obrer de Catalunya (FOC) Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Description An account of the resource Entrevista a Narcís Serra i Serra (Barcelona, 1943). Polític i economista català. Fou alcalde de Barcelona (1979-1982 amb Pasqual Maragall com a tinent d’alcalde), Ministre de Defensa (1982-1991) i Vicepresident del Govern espanyol (1991-1995). Ha estat president de Caixa Catalunya (2005-2010). Amic de Pasqual Maragall des de la universitat, on van militar al FOC i posteriorment van compartir projecte polític al PSC, participant-hi des de la seva fundació. Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/125657374" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/125657374">Testimoni Llegat Pasqual Maragall - Narcís Serra (entrevista sencera)</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Narcís Serra i Serra del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2014-06-30 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 27:04 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Oriol Bohigas Creator An entity primarily responsible for making the resource Bohigas, Oriol Muñoz, Josep M. Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Urbanisme Barcelona Arquitectura Planificació Ajuntament de Barcelona Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Cultura Description An account of the resource Entrevista a Oriol Bohigas i Guardiola (Barcelona, 1925). Arquitecte, catedràtic emèrit per la UPC. Va ser professor de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) des del 1964 i el 1977 en fou nomenat director, càrrec que abandonà el 1980 per esdevenir delegat de l’àrea d’urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona (amb Narcís Serra d’alcalde) fins al 1984 (ja amb l’alcalde Maragall, desde desembre de 1982). Des d’aquell moment va passar a ser conseller urbanístic de l’Ajuntament, càrrec des del qual va projectar la política urbanística de grans obres que va permetre a Barcelona ser la seu dels Jocs Olímpics d’estiu de 1992. Finalment l’any 1991 fou nomenat Regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona càrrec que exercí fins al 1994. Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/122526410" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/122526410">Testimoni Llegat Pasqual Maragall - Oriol Bohigas (entrevista sencera)</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Oriol Bohigas del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2014-06-05 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2636/RaimonObiols.jpg da069b89b85cea01222daafc54eb23a3 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 53:58 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Raimon Obiols Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Obiols, Raimon, 1940- Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Catalunya Estatut Acció política President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Entrevista a Raimon Obiols i Germà (Barcelona, 1940). Polític i Llicenciat en Geologia. Primer secretari (1983-1996) i president (1996-2000) del PSC. Diputat al Congrés dels Diputats (pel PSC per Barcelona, 1977-1980 i 1982-1984). Diputat al Parlament de Catalunya (pel PSC, 1984-1999). Diputat al Parlament Europeu (pel PSE, 1999-2014). Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/206023014" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/206023014">Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Raimon Obiols</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Arxiu Joan Maragall Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Raimon Obiols i Germà del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2015-07-06 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 58:20 Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Salvador Sarquella Comerma Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Sarquella Comerma, Salvador Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2019-06-25 Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Ajuntament de Barcelona Maragall Mira, Pasqual, 1941- Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Description An account of the resource Entrevista a Salvador Sarquella, filòleg, ex responsable de l'Oficina President Pasqual Maragall i estret col·laborador de Maragall tant durant la seva etapa d'alcalde com de president de la Generalitat. Cap de la Secretaria Tècnica d'ensenyament a l'Ajuntament de Barcelona (1979-1986) Secretari particular de l'alcalde de Barcelona Pasqual Maragall (1987-1991). Comissionat de l'alcalde per la vía pública a l'Ajuntament de Barcelona (1991-1996) Director de Serveis Generals de l'Ajuntament de Barcelona (1997-2006). Assessor del Conseller de Territori i Obres Públiques en matèria d'infrestructures de la Generalitat de Catalunya (2006-2011). Responsable de l'oficina d'expresident de Pasqual Maragall (2011-2016) Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" title="vimeo-player" src="https://player.vimeo.com/video/1073176228?h=44b82d0994" frameborder="0" referrerpolicy="strict-origin-when-cross-origin" allow="autoplay; fullscreen; picture-in-picture; clipboard-write; encrypted-media; web-share" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <div id="dublin-core-source" class="element"> <div class="element-text"> <p><a href="https://vimeo.com/1073176228" target="_blank" rel="noopener">Testimoni Pasqual Maragall: Salvador Sarquella</a><span>&nbsp;</span>de<span>&nbsp;</span><a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;</span>a<span>&nbsp;</span><a href="https://vimeo.com/">Vimeo</a>.</p> </div> </div> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parc Tecnològic de Barcelona Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Salvador Sarquella del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/objectius/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/deed.ca">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a> EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 38:37 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Xavier Muñoz i Pujol Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Muñoz Pujol, Xavier Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Economia Empreses Barcelona Ajuntament de Barcelona Antifranquisme Description An account of the resource Entrevista a Xavier Muñoz i Pujol (Barcelona, 1927). Empresari tèxtil. Regidor de cooperació empresarial a l’Ajuntament de Barcelona (1994-1995 i 1998-1999). Durant el franquisme fou cap del moviment CC i responsable de la revista Promos. Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/153229899" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/153229899">Testimoni Llegat Pasqual Maragall - Xavier Muñoz (entrevista sencera)</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Arxiu Joan Maragall Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Xavier Muñoz i Pujol del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2014-12-18 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 52:09 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Xavier Roig Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Roig Giménez, Xavier Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Alcaldes Ajuntament de Barcelona Campanyes Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Ciutadans pel Canvi Eleccions Comunicació Administració local Description An account of the resource Entrevista a Xavier Roig. Periodista i Llicenciat en Dret. Va ser director de gabinet de l’alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall (1983-1996). Va dirigir la campanya electoral de Maragall a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999 i posteriorment va formar part de l’equip de candidatura a les eleccions generals de 2000 de Joaquín Almunia. Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/188120977" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/188120977">Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Xavier Roig (entrevista sencera)</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Arxiu Joan Maragall Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Xavier Roig i Giménez del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2015-06-11 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 25:43 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Xavier Rubert de Ventós Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Rubert de Ventós, Xavier Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Família Amistat Universitats Filosofia Front Obrer de Catalunya (FOC) Alcaldes Cultura Catalanisme Federalisme Rubert de Ventós, Xavier, 1939-2023 Description An account of the resource Entrevista a Xavier Rubert de Ventós (Barcelona, 1939), filòsof, escriptor i polític català. És catedràtic d’Estètica de la Universitat Politècnica de Catalunya, i professor a universitats catalanes i diverses universitats nord-americanes com la Universitat de Harvard, Brown, Berkeley, Cincinnati o New York. A la Universitat de New York va fundar la Càtedra Barcelona-New York i el New York Institute for the Humanities. I amb Eugenio Trías Sagnier van crear el Col·legi de Filosofia (1976), grup que va renovar la filosofia catalana durant la transició democràtica espanyola. Ha estat també parlamentari del Congrés Espanyol i del Parlament Europeu pel PSC-PSOE. Va participar de la lluita antifranquista des del Front Obrer de Catalunya. Amic des de la infància de Pasqual Maragall. Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/133961647" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/133961647">Testimoni Llegat Pasqual Maragall - Xavier Rubert de Ventós (entrevista sencera)</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sala de Juntes de la Facultat de Matemàtiques de la UB Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Xavier Rubert de Ventós del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2014-11-27 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/966/19840911d_00045.pdf 8f74d5b39628d64e5b489f65bce8ef53 PDF Text Text 94- 94-09-1 15:33 CA %441.5 15.40 54415 EFEEA E90 54415 EFEEA-E 5 LY,A9 LWIE ()b15 Z4-09-A'k' ..'15134 SNSI%EI DE tkIIJN%5 DI COVIUWIZACIO NJUWINV11%T DE SNRCELD%N 7,EY.7 DELS DISZURS PROMMIN-C PER PNSQUNL %NRNSNLL, PRESIDEM DE LN -ZQRPORNZID %E.IRUITA%N, ONVW LN '70kNSN DI RAYND% FER%N%ZiEt -DANDO' 01-1:7EILOEfa.1,■ _NX.01.\_DES DE1. 1 NREN t5E7ROPOLI7N%A DI ALCALDE DE.-W'r-JB-C , . SNRZELOW1, NtNIZS: YNARZNON PEA_ . 1%7 I IMOYTLER7 9ULL NPROFI7NR : AQUISTA ZWId\IUNR.'ZNP N LN %0RY‘NLITZNZIO 1%51"17UZID%AL 1 ZNP N LN DIS71%SID FES719N,TER DIR-\IDS SUAZERNVIIM QUEEšNLZNLDIS E%S, SE%7I% YkEREUS DELS U%SELLERS DEL CD%511.1.. DE ZEU7 QUE L A7 1.4 E%£,NPZNLMN U% ‘110%E %ASZU7 N ZQIN, ZNSN7 ç'SNWT :' SDI I QUE '0,DRI N SN%7 SDI,.RNFAEL DE ZASAWYJNS I ZW7iNS CA? wun cowaEu QUE ES7E%IN IL SEU 7ERRIIDRI NL 'MNR, DEL XAC)%7ZNI 'I%5 EL L.LNRS DE ID7N LN PLANAE%7RE ULLCEROLN 1 ZNS7ELL DI FELS. ELS NLZNLDES %E7ROPOLI7N%S STA ELS %ES ZIREZIES SUZZESDRS D' AWJELLS Z7.)%SELLERS QUE %I.) NOVIE7ERIM LN SUWNISSID I QUE LLUI7NRE% ZD%7•A L' IMASOR •UN% EL DIPU7N7 WILI7NR 1 EL DIPUINA EZLESINSIIZ DE LA DIPUINCIZ DEL DIWERNL I OGE%ERNLI7N7, QUE ZWA, SNZEU ERN UN 1%2,7I.UZU DE 7RIS SRNZDS QUE REZNP7N9N ItS7OS PER N LES GUERRES ZEL REI, ‘A.A9IE% ,F. U£11 OESNRZEU%N. FUSI ZNP N 9IZ I QUN% 91; RE7DR%NR En EIRE%SUER, 019\:AN7 PER k)AIY,ELL DES DE ALELLN, 9N SER-E%PRISD%A7 ?EL' ZDWSELL DE ZE.%7. 79,A ,Y17-11? 9ILA;'1NLA EL DIPU7N7 EZLESINS71Z, I ZNRRER PREZIOE%7 DE •LN „S_UERNLI7A7 NEN%S Z1 LA RES7NURAZID-PEPUELIZN%N, %I SE SNP On E. Mi VIN CE SER, D IZ'AZS, PER ZAhDA DI 717D\ HIS7DRIZS QUE WIWSU E%5 DISZE1Y,1ALS RT-JERS LOZALS U%A PAP7IZI?AZU DES7AZNON N LN FESIN O' W, LA V\IS7 íZIRIA DIFI‘Ilt_ I N5nIRNELE DEL MSE PQELE, P0'2, ES SE\3S 71:1'nE I 1LSEEESIRS, ELS P cJDERS LçJZALS" MI% E.SWY DEDISSIUS „suw-n-r, I% EL MW,,%7 . DEDISSIU. 9E7r.J.9.%ElA NL PRISE%7 I 7ASE r¿.'1. EL It c/.. Fn w . ?,7n FERNDEZ ,3 5.JRAZQ DAA%7 LA SE9N wl O, -7-7,2 17,‘A 7 ç,J7 ^ „„ II ..112174.1.-::,11S I -5 r EL %ç.:;57R1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3872 Title A name given to the resource Text del discurs pronunciat per Pasqual Maragall, President de la Corporació Metropolitana, davant la tomba de Ramón Fernández Jurado Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Castelldefells Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Història Govern Acció política Fernández Jurado, Ramon Corporació Metropolitana de Barcelona Necrologies Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-09-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1520/19970529d_00763.pdf b4127cabcaa695e3b1f5f59e20734947 PDF Text Text Ajuntament 411 de Barcelona \\,./ Gabinet de l'Alcaldia Text del pregó pronunciat per Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona president de la Mancomunitat de Municipis de l'Area Metropolitana de Barcelona, a la Festa Major de Cornellà (29 de maig de 1997). IL.LUSTRÍSSIM SENYOR ALCALDE; SENYORES I SENYORS REGIDORS; CIUTADANES I CIUTADANS DE CORNELLÁ: VULL AGRAIR A L'AJUNTAMENT DE CORNELLÀ, I MOLT ESPECIALMENT A EN JOSEP MONTILLA, QUE M'HAGIN DEMANAT QUE ENGUANY PRONUNCIÏ EL PREGÓ DE LA FESTA MAJOR, D'AQUEST CORPUS'97 QUE AVUI COMENÇA. ELS ESTIC AGRAÏT PERQUÈ UN PREG(5, A BANDA DE SER SENS DUBTE EL MILLOR DISCURS POSSIBLE, ÉS L'INDICI MÉS CLAR QUE UNA CIUTAT O UN POBLE ET SENTEN PROPER, ET VOLEN ESCOLTAR I COMPTEN AMB TU PER UN DELS MOMENTS MÉS IMPORTANTS EN LA VIDA D'UN MUNICIPI, LA SEVA FESTA MAJOR. I ELS ESTIC AGRAÏT PERQUÈ EM PERMETEN ADREÇAR A UNA CIUTAT QUE M'ESTIMO I EN LA QUAL, TOT I QUE NO HE POGUT VENIR TANTES VEGADES COM HAURIA VOLGUT, HE VISCUT MOMENTS ENTRANYABLES. PODRIA DIR-VOS ALLÒ DE "JO TAMBÉ SÓC DE CORNELLÁ", TAN UTILITZAT DES QUE SE LI ACUDÍ A JOHN F. KENNEDY QUAN VISITAVA BERLÍN, PERÓ QUE EN DETERMINATS CASOS ÉS BEN SIGNIFICATIU. PUC DIR-VOS QUE EN EL MEU CAS ÉS BEN CERT. I NO HO DIC FAS PERQUÈ ELS MEUS OFÍGENS ESTIGUIN EXACTAMENT EN AQUESTES CONTRADES O PERQUÈ AVANTPASSATS DELS MARAGALL HAGUESSIN FET ARRELS A CORNELLÀ . (TOT I QUE EN PART TAMBÉ ÉS CERT), SINÓ PERQUÈ VIURE, TREBALLÁR O DIVERTIR-SE A CORNELLÁ ÉS FER-HO TAMBÉ A LA MEVA CIUTAT, BARCELONA. I A LA INVERSA, FER-HO A BARCELONA ÉS FER-HO TAMBÉ A CORNELLÁ. SOVINT SENTIM PARLAR DE CORNELLÁ, O D'ESPLUGUES, O DE L'HOSPITALET, O DE BADALONA, COM CIUTATS "BARCELONINES". RES MÉS LLUNY DE LA VERITAT. ÉS BARCELONA LA QUE EN REALITAT "ÉS" CORNELLANENCA, PERQUÈ LA BARCELONA REAL ÉS EL QUE ÉS PER ELLA MATEIXA, SÍ, PERÒ EN GRANDÍSSIMA PART PELS LLIGAMS QUE MANTÉ AMB ELS MUNICIPIS VEÏNS. TAMBÉ HEM SENTIT DE VEGADES QUE BARCELONA VOL ABSORBIR ELS MUNICIPIS VEÏNS. SI SE'M PERMET FER ÚS DE LA REPRESENTATIVITAT QUE EM CONFEREIX LA CONDICIÓ D'ALCALDE DE BARCELONA, PUC DIR-VOS ROTUNDAMENT QUE NO. 1 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia BARCELONA NO VOL EMPASSAR-SE NINGÚ, NI COBRAR IMPOSTOS A LES PORTES DE LA CIUTAT, NI EXERCIR CAP PODER SOBRE AQUELLS AMB QUI MANTÉ VEÏNATGE. TOT EL CONTRARI. BARCELONA SAP QUE UN TROS BEN GRAN DE LA SEVA IDENTITAT, DEL QUE HA ACONSEGUIT I DEL QUE POT ACONSEGUIR, NOMÉS ÉS POSSIBLE I 'NOMÉS TÉ SENTIT EN TANT QUE OBJECTIU COMÚ DELS MUNICIPIS METROPOLITANS, CADASCUN D'ELLS AMB LA SEVA PROPIA PERSONALITAT. CORNELLÁ, I EN MONTILLA FA BÉ DE RECORDAR-NOS-HO CADA DOS PER TRES, TÉ PERSONALITAT PROPIA I DEFINIDA, I QUI DIGUI EL CONTRARI NO DIU VERITAT. ARA FA POC MES D'UN ANY, PER SANT JORDI, VAIG TENIR L'HONOR D'ACOMPANYAR-VOS EN LA INAUGURACIÓ DEL CENTRE CULTURAL JOAN NEPOMUCENO GARCÍA-NIETO, QUE DES DE CORNELLÀ, DES DE L'ANTIGA CAN MORITZ DEL BARRI DE LA GAVARRA, S'HA CONVERTIT EN UN DELS EQUIPAMENTS CULTURALS DE MÉS VOLADA DE L'ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA. AQUELL DIA VAM RETRE HOMENATGE A UN HOME QUE, TOCANT DE PEUS A TERRA, MAI NO VA PERDRE DE VISTA L'OBJECTIU FINAL DE TENIR UN FUTUR MILLOR. I QUE, COM DIU LA FUNDACIÓ QUE ELL VA CREAR, EN TOT MOMENT VA CREURE QUE LES UTOPIES ¡SON POSSIBLES. CREO NO EQUIVOCAR-ME MASSA SI 1 DIC QUE LA PERSONALITAT DE CORNELLÁ, EL SEU TARANNÀ, ÉS EL D'UNA CIUTAT QUE CREU EN LES UTOPIES, I NO PAS COM UN DESIG ABSTRACTE I PLATÒNIC, SINO COM UNA FITA NECESSÁRIA I POSSIBLE. CORNELLÀ ÉS EN AIXÒ UN EXEMPLE PER A TOTES LES CIUTATS. UN EXEMPLE DE FEINA BEN CONCEBUDA I BEN EXECUTADA, DE COMPLICITAT ENTRE ELS CIUTADANS I ENTRE ELS CIUTADANS I EL SEU AJUNTAMENT, I ENTRE EL SEU AJUNTAMENT I ELS MUNICIPIS PROPERS. VA SER ENS ELS ANYS PREVIS A LA TRANSICIÓ DEMOCRÁTICA, ELS DE LES LLUITES OBRERES I CIUTADANES, QUAN CORNELLÀ VA COMENÇAR A DEIXAR-SE SENTIR AMB VEU PROPIA, REVOLTANT-SE CONTRA UNA CIUTAT QUE FINS ALESHORES SOVINT HAVIA ESTAT FETA CONTRA ELS CIUTADANS. ERA AQUELLA UNA VEU ;QUE PARLAVA DE SENTIMENTS I REVINDICACIONS QUE MOLTS COMPARTÍEM PERÒ QUE A LES FÀBRIQUES I ALS CARRERS DE CORNELLÀ, I D'ALTRES INDRETS DEL BAIX LLOBREGAT, VÈIEM CLARAMENT REFLECTITS. MOLT HA PLOGUT DES D'ALESHORES. AQUELLS SENTIMENTS ARA ENS PERMETEN GAUDIR AMB MÉS INTENSITAT D'UNA DEMOCRÁCIA RECUPERADA, UN PAIS PLURAL I UNES CIUTATS TRANSFORMADES. CONSCIÈNCIA COL.LECTIVA, TOLERANCIA I FERMESA SON VALORS QUE 2 �Ajuntament • de Barcelona HAN PORTAT CORNELLÁ A UN ENGRESCADOR. Gabinet de l'Alcaldia PRESENT PALPABLE I UN FUTUR NO CAL QUE US RECORDI ELS NOUS ESPAIS QUE LA CIUTAT HA GUANYAT, ELS CANVIS QUE EN TOTS ELS TERRENYS S'HAN PRODUÏT, PERQUÈ SOU VOSALTRES ELS QUE ELS HEU ACONSEGUIT I ELS QUE ELS HEU FET VOSTRES. DEIXEU-ME RECORDAR -II TORNO A PARLAR EN PRIMERA PERSONA, DISCULPEU-ME- L'ESTIU DE 1995, CONCRETAMENT EL MES DE JULIOL, QUAN VAM OBRIR EL MIRADOR DE LA TORRE DE LA MIRANDA. AQUELL DIA, ENLAIRATS PER DAMUNT DE CAN MERCADER I DE LA RONDA DE DALT, VAIG PENSAR QUE SI ALGUNA CIUTAT TENIA UNA VISIÓ PRIVILEGIADA DEL PLA DEL BAIX LLOBREGAT I DE LES GRANS POSSIBILITATS I ESPERANCES QUE TOTS Hl TENIM DIPOSITADES, QUE SI ALGUNA CIUTAT PODRIA EXEMPLIFICAR EL FUTUR METROPOLITÀ, AQUESTA ERA CORNELLÀ. AQUELL DIA, PASSATS QUINZE ANYS DE LA RECUPERACIÓ DELS AJUNTAMENTS DEMOCRÁTICS, HAVENT SUPERAT I POSAT EL FIL A L'AGULLA A LES CONSEQÜÈNCIES DELSPITJORS ANYS DE L'ESPECULACIÓ, CONSTATANT LA RIQUESA INDUSTRIAL, SOCIAL 1 NATURAL QUE TENIM, VAM PODER COMPROVAR QUE CORNELLÀ TÉ TOTES LES DE GUANYAR. I SI CORNELLÁ ÉS UNA APOSTA GUANYADORA, BARCELONA, EL BAIX LLOBREGAT 1 TOTA L'ÀREA METROPOLITANA TAMBÉ PODEN SENTIR-SE GUANYADORS. AIXÒ NO VOL DIR QUE ESTIGUEM MAáSA COFOIS I SATISFETS DEL QUE TENIM 1 ENS HAGUEM DE CONFORMAR. TOT EL CONTRARI, HEM DE SEGUIR TIRANT ENDAVANT, 1 FER-HO AFRONtrANT UNS REPTES QUE NOMÉS PODREM SUPERAR SI FEM EL QUE 'HEM FET FINS ARA: TREBALLAR PLEGATS, FER EFECTIVA LA SOLIDARITAT ENTRE CIUTADANS D'UN I ALTRE MUNICIPI, 1 FENT VALER UNA PLURALITAT I UNA DIVERSITAT QUE ÉS LA NOSTRA VIRTUT PRINCIPAL. QUAN DIEM AQUESTES COSES ALGUNS PENSARAN QUE PARLEM EN ABSTRACTE, QUE AIXÒ DE LA REAUTAT METROPOLITANA QUE ELS ALCALDES REIVINDIQUEM ÉS UN INVENT. I JO EM PREGUNTO: ¿SON LES RONDES UN ENS METAFISIC? ¿ÉS EL METRO UNA ENTELÈQUIA? ¿ALGÚ POT, NEGAR L'EVIDÈNCIA DELS MILERS DE PERSONES QUE ES DESPLACEN DE BARCELONA A CORNELLÀ, DE CORNELLÀ A BARCELONA, PER TREBALIAR, ANAR AL CINEMA, COMPRAR O PASSEJAR? NO NOMÉS SON REALITATS INNEGABLES SINO QUE EN VOLEM TENIR MOLTES MÉS, I LES TINDREM, I EN ELS DOS SENTITS. SI LES RONDES SON EL CARRER MAJOR DE L'ÀREA METROPOLITANA 1 EL METRO EL PASSADÍS 3 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia QUE ENS COMUNICA, AVIAT Hl AFEG REM UN ALTRE CONDUCTE I UN LLIGAM NATURAL. EL CONDUCTE SERÁ EL TRAMVIA DEL BAIX LLOBREGAT, QUE DEMÀ PASSAT MATEIX COMENÇARÀ A PRENDRE COS AMB UNA PROVA QUE FAREM DURANT UNS MESOS A LA DIAGONAL. SÍ, HO FAREM A LA DIAGONAL DE BARCELONA PERO AIXÒ ÉS NOMÉS EL COMENÇAMENT, PERQUÈ EL TRAMVIA INTERCONNECTARÁ SANT JUST DESVERN, SANT JOAN DESPÍ, ESPLUGUES I CORNELLÁ. DEMOSTRAREM QUE ÉS UN PROJECTE NECESSARI I VIABLE I QUE ELS CIUTADANS I CIUTADANES EL VOLEN TENIR, I NO PERDONARAN QUE SE'LS NEGUI AQUEST DRET BÀSIC QUE ÉS EL TRANSPORTI LA COMUNICACIÓ. 1 EL LLIGAM NATURAL SERÁ EL LLOBREGAT. NO FA MOLTS ANYS, EL RIU LLOBREGAT ERA GAIREBÉ UN OBSTACLE, EL CONSIDERÀVEM UN PROBLEMA I Hl DONÀVEM L'ESQUENA PERQUÈ EL VÈIEM COM UN CAU DE CONTAMINACIÓ. POC A POC L'HEM ANAT MILLORANT I ARA HA ARRIBAT L'HORA DE RECUPERAR-LO DEL TOT. EL 1971, MOLTS HO RECORDAREU, VAM PATIR LES INUNDACIONS ARREL DE LES QUALS CORNELLÁ VA EXIGIR LA CANALITZACIÓ DEL RIU. VINT-I-SIS ANYS DESPRÉS, EL LLOBREGAT ESTÁ EN PROCÉS DE REGENERACIÓ. D'AQUÍ A POCS ANYS, NO Hl SABREM RECONÈIXER EL RIU QUE ABANS ENS FEIA POR I ARA, SENSE PERDRE EL SEU PAPER DE DINAMITZADOR ECONÒMIC, ESDEVINDRÀ UN VALOR NATURAL BÀSIC I UN PUNT DE REFERENCIA DE LA NOSTRA IDENTITAT. ELS LONDINENCS SE SENTEN ORGULLOSOS DEL TÁMESIS 1 ELS PARISENCS DEL SENA, NOSALTRES DIREM BEN FORT I BEN ALT QUE A CORNELLÁ, A BARCELONA, TENIM EL RIU LLOBREGAT. UNA VEGADA MÉS, EL QUE SEMBLAVA UNA UTOPIA, SERÁ UNA REALITAT QUE TOTS TOCAREM. PERO POTSER QUE ENS DEIXEM DE GRANS PARAULES I ANEM A LES PARAULES GRANS DE DEBO, QUE NO SON ALTRES QUE LES PARAULES AMB QUÉ EL COSTUM ACONSELLA CRIDAR A LA FESTA. M'HE QUEDAT IMPRESSIONAT QUAN HE VIST QUE SÓN GAIREBÉ UN CENTENAR LES ACTIVITATS QUE OMPLEN LA FESTA, REPARTIDES PER UNA VI NTENA D'INDRETS. HEU PREPARAT UNA FESTA ATRACTIVA I PARTICIPATIVA COM POQUES, I HO HEU FET COMPTANT AMB TOTES LES ENTITATS DE LA CIUTAT. D'AQUÍ A UNS MINUTS LLANÇAREM FOGONADA 1 DONAREM PAS AL CORNDEFOC, I D'AQUÍ QUATRE DIES, ELL DIUMENGE, PODREU ADMIRAR EL CASTELL DE FOCS QUE DES DE LES TERRASSES DE SALVADOR ALLENDE 4 �Ajuntament (1) de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia DIRAN ADÉU A LA FESTA. ENTRE FOC I FOC, ESTIC SEGUR QUE NINGÚ NO PODRÁ DIR QUE S'HAGI AVORRIT. GRANS I PETITS, NENES I NENS, DOMES I HOMES, GRASSOS O PRIMS, CORNELLÁ US DEMANA QUE DEIXEU ALICALAIX ELS NEGUITS I LES CUITES I, INVESTITS DE FESTA MAJOR, SORTIU AL CARRER I ESGOTEU LES EXISTÈNCIES FESTIVES D'AQUEST MAGATZEM DE DIVERSIÓ, OCI I CULTURA QUE LA CIUTAT US PROPOSA. FESTES D'ESCUMA A LA PLAÇA DE TÁRREGA. CONCERT AMB LA BANDA SIMFÒNICA A CAN VALLHONRAT I ANTOLOGIA DE SARSUELA A L'AUDITORI. CERCAVILA I BALLS A PLACES I CARRERS. LA CATIFA DE FLORS A LA PLAÇA DEL TFilNQUIS. EL CONCURS D'OCELLS DE BOSC I LA VOLADA DE COLOMS. LA MARATÓ DEL TRENET A CAN MERCADER, QUE ÉS UN DELS GRANS PAROS METROPOLITANS. LA TROBADA DE GEGANTS. L'EXHIBICIó DE CASTELLERS I LA TROBADA DE TRABUCAIRES QUE FARÀ DESPERTAR ELS ESPERITS MÉS ADORMITS. CAMPIONATS I COMPETICIONS PER A TOTS ELS GUSTOS ESPORTIUS, DES DELS MES REPOSATS AMB LA PETANCA FINS ELS MÉS AGITATS AMB EL RUGBI O LA MILLA INTERNACIONAL DE CORNELLÀ. EXHIBICIONS DE GOSSOS, TROBADA DE COL.LECIONISTES D'ADHESIUS I JORNADA DE JOCS DE ROL. SEVILLANES, MUNYEIRES GALLEGUES, RECITALS DE FLAMENC I CONCERTS DE CANT CORAL. ELS BOLEROS D'EN MONCHO, LES BALADES DEL SERGIO DALMA I LA BALLARUCA DE LA TRIBU DE I SANTI ARISA. I LA MISSA SOLEMNE DE CORPUS AMB ÓUÈ CELEBRAREU ELS CINQUANTA ANYS DE LA BENEDICCIÓ DEL TEMPLE DE SANTA MARIA, PATRONA DE LA CIUTAT, AMB EL BISBE PERE TENA. DAVANT D'AQUEST SUCULENT MENÚ, ¿QUI GOSA DIR QUE NO TROBARÀ EL MOMENT D'ANAR DE FESTA? QUI POT NEGAR QUE ÉS UNA BARREJA ENCERTADISSIMA DE TRADICIÓ I MODERNITAT? ¿ALGÚ TINDRÀ LA PATXOCA DE QUEDAR-SE TANCAT A CASA A PARTIR D'AVUI? PERMETEUME QUE US HO DIGUI: QUEDAR-SE A CASA PEL CORPUS DE CORNELLÀ, ÉS UN PECAT. CORNELLÁ VOL, GAIREBÉ US EXIGEIX, QUE SIGUEU DOGMÀTICS AMB LA FESTA MAJOR I DURANT QUATRE DIES LA TINGUEU COM LA VOSTRA RELIGIÓ PRINCIPAL. CORNELLÀ US HO DEMANA PRECISAMENT PERQUÈ AQUESTA ÉS UNA FESTA SENSE DOGMES, OBERTA I PLURAL, DIVERSA I TOLERANT, ÉS A DIR, AMB LES MILLORS CONDICIONS PER A TOTHOM. CORNELLÀ, PERÒ, NOMÉS US PREGA QUE SEGUIU UNA NORMA: FESTEJEU AMB CIVISME I URBANITAT. DEIXEU ANAR ELS SENTIMENTS, EL RIURE, EL 5 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia BALL I LA DISBAUXA, PER() SENSE PERDRE DE VISTA EL RESPECTE PEL QUE TENIU AL COSTAT, PEL CARRER I LA PLACA QUE TREPITGEU, PER TOT ALLÒ QUE ÉS VOSTRE I DE TOTS. FESTA I CIVISME NO SON ENEMICS, HAN DE SER COMPANYS D'UN VIATGE QUE US PORTARÁ AL DESTÍ DE LA MILLOR DIVERSIÓ. A BARCELONA EL CORPUS TÉ UNA IMATGE ARRELADA I ENTRANYABLE, L'OU COM BALLA. A CORNELLÁ SEREU DURANT QUATRE DIES EL ROVELL DE L'OU DE LA FESTA. ÉS LA VOSTRA FESTA MAJOR, LA D'ALMEDA, MERCADER, SOLANES, FEMADES, LA REMUNTA, MILLARS, CAN FATJÓ, CAMPRECIÓS, RIBERA I LA RIERA; I LA DE LA GAVARRA, SANT ILDEFONS, LES ARENES I EL PEDRO. ÉS LA FESTA DEL CORNELLÀ DE BAIX I DEL CORNELLÀ DE DALT. I ÉS LA FESTA MAJOR QUE CONVIDA, UN CAP DE SETMANA QUE S'ANUNCIA CALORÓS, TOTA LA METRÓPOLI BARCELONINA. CORNELLANENQUES I CORNELLANENCS 1 VISCA LA FESTA MAJOR!!! 6 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4426 Title A name given to the resource Text del pregó pronunciat per l'alcalde a la Festa Major de Cornellà Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cornellà de Llobregat Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Municipis Història Model social Cornellà Festes majors Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-05-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/1742/19980211_PoliticsSpainToday_StrangeBedfellows_KJCNYU_PM.pdf 4bbe6a1b62646754d8ce4354a9923e30 PDF Text Text c THE POLITICS OF SPAIN TODAY. STRANGE BEDFELLOWS AND ASYMMETRICAL FEDERALISM. CONCEPTS: TWO FEDERALISMS TWO LIBERALISMS (CLINTONOMICS MEANS NO DEFICIT, WHILE RETAINING A LIBERAL PURPOSE AND DECENTRALIZATION AND SUBSIDIARITY.) NOT VERY ACCURATE ON PURPOSE. GO TO THE HEART QUICK.1 MY EXPERIENCE AS MAYOR. 1 PER AL VOCABULARI DEL NOU ARGOT: CUT TO THE CHASE. (Es refereix al cine on, quan la cosa amenaça amb posar-se avorrida-diguem massa xerrameca o massa petons-al guió indiquen que tallin el rcjtllo I passin a la corredissa, per tant "Cut to the chase". u-1 �WHATEVER HAPPENED. 2 STORIES. REMEMBER 1974? [THE SCARE THAT THERE WOULD BE] NO MORE OIL IN 20 YEARS ! ! ! FALSE, BUT USEFUL. RIO: DO IT LOCAL BUT THINK GLOBAL (FALSE, BUT USEFUL??) THE PRINCE OF WALES DINNER: GLOBAL AS PARALYZING/PARALYSIS, A WORLD TAX ON OIL TO SAVE AMAZONIA WILL NEVER HAPPEN. [HOWEVER] A EUROPEAN SUBSIDY FOR SUBWAYS OR NONPOLLUTING CARS COULD HAPPEN. GLOBAL IS TOO FAR AWAY. -THE YEAR OF THE LEVELINGOFF OF THE WORLD POPULATION-IS TOO FAR AWAY THE REGIONAL APPROACH IS MORE USEFUL. THE WORLD AS A SERIES OF REGIONS IS MORE PRACTICAL THAN JUST THE WORLD. r ET EVEN A REGIONAL INTERNATIONAL APPROACH IS TOO IUCH FOR THE BODY OF CITIZENS IN ANY GIVEN NATION. HEY WANT IDENTITY, CLOSENESS, PROXIMITY, BELONGING. TLAT IS WHY NATIONAL REGIONS, STATES, LANDER, SMALL NATIONALITIES COME TO THE FORE. CITIES, TOO, AS I WILL EXPLAIN IN APRIL, A WORLD OF CITIES RATHER THAN A CITY WORLD OR A GLOBAL VILLAGE, THIS CJATCHPHRASE OF LAZY WRITERS AND BORED READERS. NOW YOU CAN BEGIN TO UNDERSTAND WHAT HAPPENS IN SPAIN, WHERE BOTH LOCAL IDENTITIES AND AN AWARENESS AND ANXIETY ABOUT EUROPEAN AND WORLD EVENTS EXIST. �(REALIZE/NOTICE/BEAR IN MIND THAT "INTERNATIONAL" IS USED LESS AND LESS. PRECISELY.) BACK TO SPAIN. IN THAT FAMOUS 1974, GREECE, PORTUGAL, AND SPAIN WERE STILL OUTSIDE THE FREE WORLD (NOT TO MENTION CHILE, ARGENTINA, URUGUAY, ETC.) AMAZING HOW FAST THEY INTEGRATED. BUT RECALL: NO IMPORTANT FACT/EVENT IN HISTORY TAKES PLACE WITHOUT SOME MORAL OR PHYSICAL VIOLENCE AND THEREFORE WITHOUT [ESTABLISHING THE GROUNDS FOR SOME FUTURE] VINDICATION. IN SPAIN, WITHOUT THAT [UNLESS YOU TAKE THIS INTO ACCOUNT], YOU'LL NEVER [BE ABLE TO] UNDERSTAND THE BASQUE QUESTION [FRANCO'S 1938 DECREE IN THE OFFICIAL STATE JOURNAL CALLED FOR HATRED IN BLACK AND WHITE/IN SO MANY WORDS], AND THERE IT IS, EVEN IF THE HATING SIDES HAVE MODIFIED THEIR LIMITS. BUT THE BASQUE QUESTION IS NOT DECISIVE IN SPAIN. AND ULSTER CAN HELP. LET'S HOPE. ANOTHER VINDICATION EMERGED/TOOK PLACE? RECENTLY IN SPAIN. PERHAPS THE VIOLENCE THAT KILLED CARRERO BLANCO AND THE JOY THAT ACCOMPANIED THE DEATH OF FRANCO HAD TO BE COMPENSATED IN THE BALANCE OF HISTORY. �THIS DOESN'T NECESSARILY MEAN THAT "AZNAR" = "GOING BACK TO THE GOOD OLD DAYS", BUT IT DOES PUT A PRESSURE ON HIM THAT HE HAS NOT YET ENTIRELY GOT AWAY WITH/ MOVED AWAY FROM? AND IT PRESSES GONZALEZ TO ACT AS A PROPHET OF THIS DANGEROUS COME BACK PHENOMENON. {??} SPAIN IS DOING WELL IN ECONOMICS/ECONOMICALLY, THE SOLBES WAY PLUS THE STOCK MARKET LIBERTIES [?? FREEING-UP OF THE STOCK MARKET?], PLUS THE SELLING-OUT OF JUST ABOUT EVERYTHING IN THE PUBLIC SECTOR (OK, DEPENDING ON A SOPHISTICATED CALCULATION OF THE COUNTERVAILING FORCE NEEDED IN THE FUTURE BETWEEN PUBLIC AND PRIVATE, i.e., IN THE DEALING OF EXTERNALITIES ??. WHAT IS SOLD IS SOLD. 1GOOD 2 SELLING OUT 3 WAIT AND SEE IN TAXES, THEY SAY ... 4 THE Lam FACTOR � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 01.01.02. Activitat acadèmica Description An account of the resource Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall: - Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957). - Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964). - Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965). - Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat. - Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno). - Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors. - Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana. - Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude". Type The nature or genre of the resource Sèrie Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1945-1979 No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource The politics of Spain today. Strange bedfellows and asymmetrical federalism. Subject The topic of the resource Espanya Federalisme Europa Economia Model social Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Anglès Type The nature or genre of the resource Conferència Abstract A summary of the resource. Notes per la conferència pronunciada al King Juan Carlos Center Auditorium, com a Distinguished Visiting Fellow per la King Juan Carlos I of Spain Center of New York University, el primer semestre de 1998. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. King Juan Carlos I Auditorium, NYU Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1998-02-11 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/5/2727/19680314_TitolNomenament_TecnicoGabineteProgramacion_AjBCN_PM.pdf e4b7ea673417fdc088cd0a1996850a4a PDF Text Text � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02.02. Gabinet tècnic de programació Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1965-1978 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació sorgida de l'activitat realitzada al Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Títol de Tècnic del Gabinet de Programació a l'Ajuntament de Barcelona nomenant Pasqual Maragall Creator An entity primarily responsible for making the resource Ajuntament de Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1968-03-14 Type The nature or genre of the resource Certificat Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Ajuntament de Barcelona Gabinet tècnic de programació Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Economia Description An account of the resource Títol expedit per l'Ajuntament de Barcelona, nomenant Pasqual Maragall "Técnico del Gabinete de Programación". Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Certificats https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1206/19891114d_00358.pdf 39e7f974ffa8fa874ec8a52d5bd8f280 PDF Text Text Barcelona '92 O0(9 "TODOS CON BARCELONA'92" �COOB'92, S.A. Barcelona'92 Comité Organitzador Olímpic Barcelona'92, S.A. Plaça Font Mágica, s/n. 08004 Barcelona Spain Tel. (93) 432 19 92 Telex 98992 BCNO Fax (93) 423 83 27 000 "TODOS CON BARCELONA'92" Madrid, 14 de noviembre de 1.989 A) Agradecimiento doble por iniciativa de este ciclo de Conferencias "Todos con Barcelona'92". 1) Porque lo organiza la Asociación Española de Prensa Deportiva. Destacar el papel fundamental de la prensa. Felicitar a nueva Junta Directiva (Miguel Vidal, presidente) por la iniciativa de este ciclo y por la buena salud que goza este organismo colegial. 2) Porque el título refleja el sentimiento de los , ,11.00. de Barcelona'92. Los Juegos son un proyecto de ''s~ que reclaman la participación y cooperación de tódos. Los Juegos son objetivo de todos y todos estamos con Barcelona'92. B) La Carta Olímpica establece que la organización de los JJ.00. recae en una ciudad, Barcelona. Pero la magnitud de los Juegos (tecnología, infraestructuras, inversiones) requiere el compromiso de todo el país. Los JJ.00. del 92 son el reto de España ante el mundo. Los Juegos son un proyecto de e. ^ ï anQ ti c.n t -^ a R . ^, PROMOCIÓN DE LOS JJ.00. EN ESPAÑA • Objetivo año 90: Difundir los JJ.00. en España. • Trasladar a toda España la magia de los JJ.00. y de la ciudad anfitriona • Instrumento clave de esta operación es la Expo Itinerante �COOB'92, S.A. Barcelona'92 Comité Organitzador Olimpic Barcelona 92, S.A. Plaça Font Màgica, s/n. 08004 Barcelona Spain Tel. (93) 432 19 92 Telex 98992 BCNO Fax (93) 423 83 27 ^OCQ EXPOSICIÓN ITINERANTE • El COOB trabaja en un proyecto de Exposición itinerante que recorrerá las 17 CC.AA., durante 10 meses. • Marco: Un globo inflable, que reproduce el Estadio Olímpico de Montjuic (25 x 17 mts.) que visitará las 17 capitales, con estancia de 10 días y actos con instituciones (autonómicas y municipales), con voluntarios, clubes deportivos, homenaje a deportistas olímpicos, escuelas, etc. m 1 • Contenidos: 1) Ideales Olímpicos y Deportes Historia del Olimpismo El Deporte como formación integral de la persona 2) España y los JJ.00. del 92 3) El proyecto olímpico de Barcelona'92 4) Jaca°98 • Barcelona conoce bien la dureza de la trayectoria de ciudad candidata, Barcelona es solidaria con una ciudad española aspirante a la organización de los JJ.00. , • ïBarcglOna 9 s' radecid :- uiere mostrar el ( neconockninto d su titu a , del .poy cibido de tbda ^ España duratrt& e1 perío -de`-candidatura. Ne N óO) o LL LL Ñ N N E E-0 ro 0) -0 APERTURA OFICINA PERMANENTE EN MADRID • Una oficina de 200 m2. en el corazón de Madrid (Capitán Haya) • Vínculo permanente con medios de comunicación de la capital y canal abierto y fluido con los ciudadanos PELÍCULA CINE • Producida por Bigas Luna especial para el COOB'92 ^ • Se difundirá durante meses diciembre-enero en cines españoles ^ • Una visión de la ciudad y del proyecto olímpico �Barcelona '92 O 000 LOS GRANDES OBJETIVOS LA GESTIÓN DEL COOB'92 'EN LOS TRES AÑOS DE EXISTENCIA �Barcelona'92 O 99 I GARANTIZAR LOS RECURSOS FINANCIEROS 1.- Se puede asegurar que los Juegos Olímpicos se saldarán sin déficit, no supondrán carga tributaria para el contribuyente LA ORGANIZACIÓN SE AUTOFINANCIA 2.- Principales recursos, fuentes de ingreso: Derechos de TV y Marketing a) Derechos de televisión (Un 33% del presupuesto) Las negociaciones con 6 grandes cadenas (USA, Europa, Japón, Canadá, Australia, Nueva Zelanda) han supuesto récords de ingresos. En algunos casos el incremento ha llegado a un 358% sobre Seúl'88. En Seul, finalmente se ingresaron 407 millones de dólares. Barcelona ya ha superado este techo. b) Marketing (Un 27.36% del presupuesto) Programa Marketing Internacional: 5 contratos ya firmados 3 inminentes (miércoles se firman) * Programa Marketing Nacional: 7 Socios Colaboradores (+ 2.500 Millones pesetas) 111 ^ (S1-?"' 7 patrocinadores (+ 500 M Ptas) 12 proveedores (+ 150 M Ptas) Licencias: 120 productos Cobi en mercado 3.- El mercado (cadenas TV y grandes compañías) apuesta por Barcelona. Lecturas desde el COOB'92: a) el movimiento olímpico goza de excelente salud b) confianza en la organización de los Juegos del 92 c) prestigio de Barcelona y España d) ejemplo de la buena gestión COOB'92 �Barcelona'92 0^V II ESTRUCTURAR ORGANIZACIÓN DEPORTIVA 1.- Más deportes que nunca en Barcelona'92: 25 oficiales 3 demostración 2 exhibición (pendientes aprobación 010) 2.- La División de Deportes está plenamente estructurada. Incorporados los 28 técnicos de deportes, a propuesta de la Federación Nacional correspondiente. Estos técnicos son los futuros responsables de la organización de cada deporte. 3.- En abril ya cerramos los acuerdos con las Federaciones Internacionales: Cada deporte ya tiene su sede. Todas las instalaciones pactadas con las Federaciones Internacionales correspondientes. 4.- Definido el Plan de Instalaciones de Entrenamiento 5.- Pruebas piloto: rodaje de instalaciones y equipos humanos En verano de 1991: - 4 preolímpicos (vela, remo, piragüismo aguas bravas y aguas tranquilas) - 9 competiciones alto nivel (atletismo, beisbol, gimnasia, balonmano, judo, lucha, waterpolo, natación y tenis) 6.- Trabajamos con Federaciones Internacionales en la elaboración del calendario definitivo de las pruebas olímpicas. �Barcelona'92 O 00 III OBRAS OLÍMPICAS 1.- El COOB'92 vive la fase de la obra, superada la etapa del proyecto arquitectónico. La excavadora funciona. 2.- Todas las instalaciones deportivas estarán disponibles para su "test" en verano de 1991. 3.- Villa Olímpica: - 1 2 piedra 17 octubre 1989 - Finalización obras: diciembre 1991 4.- Obras en curso: Estadio Olímpico de Montjuïc Pabellón Sant Jordi (inauguración 1990) - INEFC (inauguración 1990) Hockey Hierba Pau Negre (inaugurado octubre 1989) Pabellón Municipal Balonmano Granollers Pabellón Municipal Baloncesto Badalona Canal Slalom piragüismo aguas bravas (Seu d'Urgell) Obras Villa Olímpica de Banyoles Complejo Tenis La Teixonera Complejo Hockey Hierba Terrassa Complejo Tiro con Arco Vall d'Hebrón Puerto Olímpico (base Náutica Nova Icáría) - Palacio Municipal Vall d'Hebrón �Barcelona '92 0 Q9 IV OBRAS PARA-OLÍMPICAS * Creación del "holding olímpico" 1.- Cinturón del Litoral "-J 2.- Segundo Cinturón 3.- Aeropuerto i' j b g 4.- Torre de Telecomunicaciones ` V5,11 P" �B arcel^ona'92 ^ l, f ^'J n V PROYECTOS OPERATIVOS GESTIÓN ORGANIZATIVA 1.- FASE PLANIFICACIÓN El COOB'92 ha realizado una planificación rigurosa. Un Plan Director con 32 programas desarrollados en 319 proyectos y 2.591 puntos de controlhitos. Revisión semestral mayo-diciembre 1988: cumplimiento 97% hitos programados Revisión semestral diciembre-junio 1989: cumplimiento 94% hitos programados Próxima revisión en diciembre 1989 DIAGNÓSTICO GENERAL: Aquello que depende del Comité Organizador Olímpico Barcelona'92 se desarrolla según la programación, incluso con adelantos con respecto al calendario. ELEMENTOS PREOCUPACIÓN: Proyectos asociados a los Juegos Olímpicos que no dependen de la gestión del COOB'92 2.- FASE EJECUTIVA 1) ORTB'92: (Organismo de Radio y Televisión Barcelona'92) Órgano encargado de producir la señal televisiva de los Juegos Olímpicos de Barcelona'92. Garantía ante el mundo-Director: Manuel Romero. Hoy se han aprobado el Manual de Funciones del ORTB'92 y el Plan de Actuaciones de este organismo. 2) ALOJAMIENTO: - Acuerdo Gremio Hostelería reserva del 80% plazas de 3, 4 y 5 estrellas - Plan Hoteles: ampliación 8 nuevos hoteles con 2.600 camas más �• Barcelona'92 ^OCP - Compromiso COOB'92: Alojar a la Familia Olímpica (40.000 miembros) * ATLETAS: * MEDIA: * JUECES: 15.378 Villas Olímpicas 7.566 Villa Prensa 1.334 Hoteles 1.657 Villa Parc de Mar * SPONSORS/VIPS: 6.076 Hoteles 6.174 Barcos 2.482 Hoteles * MIEMBOS COI/ CONS/FF.II - Todas las plazas hoteleras de Barcelona al servicio de la Familia Olímpica (Atletas, directivos, prensa, etc) - Visitantes. Criterio: alojarse en hoteles turísticos de la costa ( máximo 60 minutos de Barcelona) 3) SEGURIDAD - Funcionamiento Comisión Superior de Seguridad Olímpica - Aprobado y en fase de ejecución Plan Director de Seguridad Olímpica 4) ASISTENCIA SANITARIA - Elaborado Plan Asistencia Sanitaria Olímpica'92 (PASO'92) - Laboratorio anti-doping y control sexo - Acuerdo con Cruz Roja (ambulancias y 2.000 asistentes sanitarios) - Hospital Olímpico (Hospital del Mar) �Barcelona'92 O 00 5) TRANSPORTES - Comisión de Transportes (todas las instituciones) - Inversiones mejora flota autobuses urbanos y red de metro - Firmado Convenio colaboración SEAT/VOLKSWAGGEN/AUDI (VEHÍCULO OFICIAL) 6) VOLUNTARIOS - Voluntarios inscritos: 101.300 - BARCELONA: 42.300 - CATALUNYA: 42.500 - ESPAÑA: 16.500 - Inicio Cursos Formación Básica: Asturias, Valladolid, Canarias, Baleares, Extremadura Resto de Comunidades Autónomas: antes final 1989 - Participación activa de los voluntarios de Barcelona'92 en grandes acontecimientos 7) IMAGEN * Desarrollo imagen corporativa: logotipo y mascota * Pictogramas de los 28 deportes (fase registro marca) * Primera fase de ceremonias: encargo de propuestas. Una muestra de Barcelona y España. Deberán expresar elementos de modernidad, universalidad, deporte, juventud, paz, integración, concordia, etc. �Barcelona'92 n OCP 8) TECNOLOGÍA * Prácticamente todas las decisiones tecnológicas decisivas para la organización de los JJ.00 están tomadas * Importancia de una planificación bien desarrollada: proyecto BIT'92 (Barcelona Informática y Telecomunicaciones'92) * Importancia de las inversiones: apoyo tecnológico de empresas líderes en los distintos sectores de electónica, informática y telecomunicaciones (IBM, Telefónica, Philips, Rank Xerox, Alcatel, Apple, Fujïtsu, Entel, EDS, Sema Metra, Sony) � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4112 Title A name given to the resource Todos con Barcelona '92 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Associació Espanyola de Premsa Esportiva, Madrid Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Barcelona Espanya COOB'92 Congressos i conferències Gestió pública Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-11-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2807/19961020_ElPeriodico_TomemosDecisionesFuturo_PM.pdf 8449699d075ad17bea389548a55818f7 PDF Text Text qr «{Periódico • 9 1 0 OCT. Ootmn)0.20cíiocUX8d»1996 aArmcuDDELOiA •3& Tomemos decisiones de futuro El entusiasmo colectivo del 92 perdura en la memona ciudadana. Diez años después podemos aear una nueva ilusión que nos dé ei impulso necesano pa^a que ias inversiones comprometioas no íalten larie solo un cumproiirao mas caro oa moneno en ía caoitaaaad cultural europea, v aao cara a o t oroyactoe un rano mas aooroe con os neceeoaaes A petar oe esta maatafacrion. ía cwaao. v su alcalde- no ouwren emresar amooonat con autos No es nuestro estila Guaramos exoreear nuestras ambeonee con oroouasias movaaaoeras Ei pasaoo ueves. a a Que se cumonan os die: anos oa H nomneoon campea, me carece una ocasión excawme cara lanzar * tosa oue Barcelona e « poce a estuoev on poaaoaaaoes oe órgano» \r evento ntorraoonei con motivo de! 75 ; aniversario de la Expaadon Unversai Oel 29. cue se cumpa ai ano 2004. Este noraoma ouede s r » excusa at eerx> para acaoar oa consoHar ía ouoao naca uavame y dotar al rio Canina da la agrioso maanrtea que nace «ampo r^ajojnamos. ova nace*emco sonemos. Oasde k> arto del congo*» hasta el mar. Puede ser la ocasión da dar ai marco os 8arcaona los oraros que le M a n y oue ei poeta va heon eamaoo oenuaw atiesa Si 1992 tue e> oraantto para materializar a gran tranaiorrnaaon de Baroanne en la decaoa œ loa 80 y 90. enera » «etoao nos demuestra Que oabamoa tener otros pretextos pare conagur « cctaooraoon oa todas tas canas mpaca- 11* Baratara hay un proyecto de Muro que no w n a naca da recome. Sa trate o» o»<>, yac» qua tenemos Otada haca años • malvarla da ouoadaroa dar «Ma oarcaieneea en lalación a nuseaut nos -al Besos v at Uooragat- v a su vanstannacion on zonas pam ai ooo. « ata*a > latogejtca. LOS oroyactoa mpuMadas oaaoa ios avuntam*tos o v a la lacuDamcÉon y aproveonarnanio oudaOAno oa loa margenes y la CMemboeaoura de loe nos -al Pan del Baaba y al al Plan del Data del Uonraoalampoco aon recomes, aunqua aaan ooetenores a o ceaorerion da toa Juegos, una penaamos y eopcramc* oaaouea dal 82 pradeamerae cara commuer nevando ía dudad haca adelante. Rara ova ai osaarroio de Barcatana y au entomo no ae parara y tintara atoa coreMoo da aanakmnadòn. Loa planea Nevareta al Baaba han oa parmi* ia lacuparación da acta a r a dal laorai como eaoaoo de áseute para tot cüJadanot -de • mama torma qua o a» el tama rrartrno-meiaariiJo t > vez la eange•Mpatf anua ambas ftiaraa dal no y parando oen nectareas al mar. B Plan da) OaMa dal uooregat bane como objetivos la erraaajoon del puerto y del aeropuerto y ^ a e m e r a e con la oora«onlerTov»ia dealH valoadíb- convertir a Barcelona an la gran pana•orna togjrtcs y da comurtoaoonee dat aur oa Euo3a qua todos deeatmoa. Faha. ain embargo, una snpeseoon mas contunaanttdalrwoaaaadiiaaüjaUüriaa-eaujooyGane"aJttat-. qua terrajlen han asqueólo comutornsos con oa proyecto» caaoJoa. Baaoapna no eatá aatetacna xjn al nano que levan aaioa grendaa proyaotoa oe neeastructuras. Lee evaaetonee prevotas avanzan son u m larajiua aMaparama y tendría qua oraaraa un aa^rimdawüitfnac*6iiyaByjné»nto.iaioornohicinoa duran» el panado preoarpioo. que tan buenos aaulbtopt nos d o afeados. Tampoco ae aajManorta la eaan^neeoon del toé laBinaior«quaaadaapMndBoaaspnc>idaaaMiv areorat en m e l l a d a puartos, aeropuerto», t r o c a - E amanta, en al puano aatamoe bien omwttedo» {Tra•Camar, nueva boo» o. dquoaur numero 1. muele e teawdfcam y. etparamoa. • majora defeastona» el tildando, qua dependan del Depenem» ao oa otase Tanaone). En ovflbo. la escara pata dat aropuarto no proapara y la termn* de carga no per« a aún grano*» aaotniaraoe. Por to qua ea near» a loa faraarrtea. el rnrérto aaneaa el tren Oaro»anaivatookaaJpemro» aspada a » * o n - Y oue nade se teva a engaf». No se trate de avanzar so» a trompearles, a peni oa granees aconteamaMos. como tverroe en el catado. Barcelona ha adqjnuo vetoadad o» crucero oeapuni del 92. paro preosamaraa para oue asta vencraad oa crucero no damruya. sino todo lo oonrano. nay qua perv aar en un nuevo impulso. Ahora haca o « anos, aquel t 7 oa octubre de ige&aurgio una oudad an la que tocos toa amores tera y «J corredor MerJtarraneo se pospone. En cuanto a caneen», el cuarto comí entra Sant Fatu da Llobregat y Mear» da Rat xe lamo: tas calzadas leraratas da la B-30 aa paran: Aceta no encara el lama da loe a rondas no aman oroarttajmo En twatuoones cuftjeles vamos ano mejor. Fá- aaa- se uusauíseron. ae rscaran comcacas para M r adataría un proyecto ye no seno osporsvo. e r o d e troratorrnaclon urbana que impico un cárabo de mentalidad y da ovranarjn da asta cudad. B antuaaamo orjacavo oaapertaoo con moavo dal 92 perdura en la memoria da os audederos. ¿Como, » no. es poeoie reunir a oaoenaa de mass de pareonaa en la avertdt Mar» Creane. al pajado miércoles, para conrnerrorar juraos al arivtrsano de ltnon*ajafln oknptca? Onz anos rtsenuaa podemos y debemos crear una nuava ejebn qua nos permnt el rnouao nanaano para que lea «tveraonaa oompnjmaaoas no aa Alarmen. Y eaparo que al débete oudaoano qua aa genere atedador da aete propuatta efema. fuaaimante, la ambición da aj ouoad. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Tomemos decisiones de futuro Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-10-20 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Planificació Infraestructures Model social Economia Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 527 Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5991/FMHP_03146.JPG 6788bd4ce8d073d41a9d645036b5e322 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ajuntament de Barcelona Title A name given to the resource Tornada a Palau després de III Diálogo Oriente-Occidente de Casa Asia: una llamada a la acción Subject The topic of the resource Relacions internacionals Drets humans Comunicació intercultural Organismes internacionals Maragall Mira, Pasqual, 1941- Obiols Llandrich, Margarita Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 23-10-2006 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1505/19961031d_00745.pdf cabf35a7c825c88f0008cf8c1e0f097a PDF Text Text Ajuntament \ de Barcelona Gabinet de l'Alcaidia Transcripció de la Conferència de l'Alcalde: "La Europa de las Regiones y de las Ciudades en el Proceso de la Cons ucción Europea". Córdoba, 31 d'octubre de 1996. Muchas gracias, Herminio Trigo. Gracias, cn primer lugar, a la Fundación para el Progreso de Andalucía. Gracias, también 1 a la Diputación Provincial por su hospitalidad de hoy y por permitirme volver a la ciudad con la que hace dos años trabé conocimiento que se llenó enseguida de afecto. No son muchos los que saben que tengo sangre andaluza en mis venas y, por tanto, empezaré por decirles que mi abuela era andaluza, aunque hija de un inglés. Sepan ustedes que aquí me encuentro yo como en casa. Y más todavía si la iniciativa de este encuentro es de la mano de una intención política que yo comparto, la de abrirse desde la izquierda hacia el centro o viceversa, para conseguir la revisión de la política que yo creo que se impone en este país después de unos buenos años de democracia. Y hacerlo bajo un título y un tema que enormemente sugestivo, podríamos incluso perdernos en el camino, corno es el tema de Europa, de las regiones y de las ciudades. Yo ya les resumo muy rápidamente cuál es mi lema, cuál es mi objetivo, y creo que ustedes lo pueden compartir: más Europa y más región, más Europa y más ciudad. ¿Qué quiere decir eso? Quiere decir que Tivimos en un mundo en el cual sin Europa no seríamos nadie, y voy a tratar do explicarlo brevemente, pero también en un mundo en el cual la creación de una nueva patria, más lejana, más amplia, no tiene que dejarnos sin identidad, ni sin referencias, ni sin dominio sobre nuestro entorno. Por tanto, repito, un murído en el cual más Europa tiene que significar también más identidad, más región, más ciudad, más capacidad de que se nos devuelvan al lugar de donde salieron muchos de los poderes que la historia llevó lejos. Hoy, desde Medina Azahara, me contaban toda la historia del papel que jugó el Concejo en el s.XIV, s.XV. Ya era un papel muy importante. Luego la historia llevó las cosas por otro camino y, en el siglo XVIII, primero, con la Ilustración, y en el XIX, con la Revolución Industrial, s creó otra cosa que antes no existía: una nación, una nación-estado, potente, (grande, racionalizadora, que con el tiempo, además, se convirtió en democática. Y que, por tanto, desde esa democracia dictaba como debían ser cada uno de los elementos componentes: las ReL i2b. dTR°radi 2 1 Nnv 19gF . 1`517,4-- CORDOVA.PMM �Ajuntament I ► de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia ciudades, las regiones, las provincias, el papel de cada uno. Y luego también, dictaba como debían ser las relaciones internacionales, que eran vistas corno un capítulo más y, casi diría, lo último, un anexo de la teoría política y de la realidad política. Pero el mundo ha cambiado. En el sentido de que si ustedes miran las cartas de población, los gráficos, la población pegó un salto enorme en el siglo XVIII, siguió pegándolo en el siglo XIX y lo ha acelerado en el siglo XX. Y lo que hace todavía 250 años eran unos pocos mili?nes de habitantes ahora son 6.000 millones y serán 10.000 dentro de poco. Ice modo que si lo que antes era una curva que subía con lentitud ahora es una curva que se está subiendo por la pared. Así que, el mundo, que antes era una realidad desconocida, se con vierte en una pequeña aldea. Esto hace que estemos tocando los límites de nuestra capacidad de crecimiento, tema que, como ustedes saben !muy bien, se puso de moda a partir de 1974, con la crisis del petróleo. Nos pareció, por primera vez, que el mundo se nos quedaba chico, que no iban a haber Imás materias primas, que realmente nuestro crecimiento no iba a poder seguir físicamente por falta de materiales. La realidad luego demostró que las cosas no son ni tan buenas siempre cuando se piensa en buenas, ni tan malas como entonces se pensó, y el crecimiento puede proseguir. Pero, sin embargo, hemos tenido un aviso, y es un aviso muy serio. "Están ustedes", nos dice una voz, "tocando los límites del globo terráqueo, los límites de su propio crecimiento. La economía no va a crecer muchísimo más, por tanto, si ustedes están acostumbrados a resolver sus problemas sociales sobre la base de redistribuir una cuota siempre creciente de riqueza, olvídense. La cuota creciente de riqueza va a crecer, pero poquito, ya no a las tasas del 5%, del 6%, del 7%, 8%, 10% o del 12%, como están creciendo actualmente en China. Pues no. Va a crecer a unas tasas del 1%, de1l 2%, o del 3%, cuando la población mundial está todavía creciendo a una velocidad muy considerable. Ante esta situación debemos agruparnos, integrarnos en unidades más amplias. Debemos de ser capaces, por razones políticas, incluso militares o de seguridad, por razones de competencia económica con otras zonas del mundo que están creciendo, como en el Pacífico, a tasas ,rucho más altas. Conviene que nos agrupemos y que hagamos una unidad y comunidad política mayor. Eso es Europa. Necesitamos más Europa para competir cOn las industrias del sureste asiático, necesitamos más Europa para sentarnos en la mesa de negociación de los tratados internacionales de comercio y les podamos decir algún día, como pedía el Secretario General de la UGT de Cataluña -Pepe Álvarez- este verano, nos podamos sentar en la mesa para discutirá de aranceles y comercio mundial y decirles a los países que nos están exportando mercancías tan baratas, que no lo hagan explotando a los niños, o que no lo hagan con jornadas de trabajo de 16 o CORDOVA.PMM �Ajuntament • de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia 18 horas, como sucedía en nuestro siglo X. ¿Se lo vamos a poder imponer? Pues probablemente no. Probablemente nos digan: también pasarán ustedes por eso, que para nosotros el crecimiento es seguirles a ustedes a la distancia de un siglo. Pero en todo caso, si no somos Europa, pi sólo somos España, o sólo somos Francia, o Alemania, o no digamos Bélgica, Holanda o Luxemburgo, probablemente no se nos va a escuchar. Ni en el aceite europeo, ni en la fabricación de camisas, contra el sureste asiático. Tenernos que ser europeos. Necesitamos más Europa en Bosnia, para no tener que pasar la vergüenza de ver como al lado mismo de donde estarnos viviendo, aquí en el Mediterráneo, a tres o cuatro horas de avión, si existiera el vuelos directo a Sarajevo, están sucediendo atrocidades corno no habíamos leído desde la Biblia. Auténticas atrocidades fraticidas, entre hermanos, como este país' desgraciadamente vivió, pero quizás incluso en algún punto nos parecen ahora sÚperiores. Y Europa está viendo esto en su patio trasero y no puede intervenir porque no es una, porque no tiene un ejército, una defensa, una política exterior. Tiene que recurrir a otra unión que es la unión de los `estados de Norteamérica, que éstos sí están unidos, tienen un ejército correspondiente a sus 250 millones de habitantes y su tecnología, que nosotros podríamos tener para intervenir pacíficamente en esta situación, en la cual ahora somos espectadores indefensos o incapaces de intervenir. Hace poco visitó Barcelona Enrique Iglesias, un asturiano-uruguayo, hijo de Asturias, razón por la cual no puede ser I presidente de Uruguay, porque sino seguro que lo sería. Y Enrique Iglesias, que es presidente del Banco Interamericano de Desarrollo, me decía "Mira amigo. Desde Estados Unidos -él vive ahora en Washington-, Europa se ve como una selva, Europa es el caos. En Estados Unidos hay una bandera, un idioma, un ejército, una nación. Ustedes tienen quince, para empezar. Quince banderas, otros tantos idiomas, otros tantos ejércitos y, además, nos cuentan que en cada uno de esos países tienen varios idiomas, regiones, banderas y banderíos. Por tanto, en Estados Unidos no se comprende Europa. Europa no podrá existit . Europa no es viable. Europa es muy simpática, es la historia, es el pasado, es la diversidad, muy interesante para los turistas americanos. Pero desde el punto d, vista económico, científico, militar, cultural, en el sentido potente de la palabra,; ustedes no tienen nada que decir." Y no lo decía él, porque él no cree eso. Él es un ferviente pro-europeo. Me decía "éste es el ambiente que se vive en los Estados Unidos de Norteamérica". ¿Qué tienes tú que decir? Y claro, yo eché mano de los grandes argumentos, que son los argumentos que salen ya directamente lel corazón, y le dije "Mire usted. Mi hija mayor, que es estudiante de arquitectura, ha estudiado un año en Oporto, con una beca de la Unión Europea, una beca Erasmus. Se ha vuelto de Oporto con un novio portugués que vive ahora en Barcelona y trabajan juntos en Barcelona. Mi CORDOVA.PMM �Ajuntament I ► de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia hija menor, está viviendo en Sarajevo durante nueve meses. Ahora ya ha vuelto, hace un mes. Y está trabajando para una organización no gubernamental francesa, que se llama Dia, para crear un Club de Juventud en Sarajevo, que tiene ya 1.200 afiliados. Al final de la cena, este hombre me dijo "Quizás sí que Europa sea posible". Esta Europa no nos la inventarnos. Es la Europa de nuestros hijos. Ellos han nacido ya, están naciendo europeos. Sus amigos lo son. El fútbol que ven es la Copa de Europa, ya no sólo la Liga española. Los viajes que hacen, los libros que leen, la moda, la música que consumen, todo esto, nos supera mucho. Seguimos siendo un país, pero es un país que a parte de la diversidad interior, tiene esa dependencia exterior progresiva. Por tanto, vamos a tener que hacer "el cop 4e cap", como decimos en Cataluña, la decisión firme de ser efectivamente alguien? en Europa. Una de las varias virtudes que ha tenido el período político de quince años que acabamos de vivir y que terminamos en el mes de marzo ha sido pre isarnente la de ser alguien en Europa. Dentro de poco se va a celebrar el centenario del 98, que fue el año del siglo pasado en que perdimos las últimas colonias, que fue cuando en España empezamos a pensar en términos autocrítieos, porque hasta entonces el imperio nos impedía pensar. Lo mismo ha pasado en Roma, en Atenas, en Gran Bretaña, ... no se daban cuenta de que iban a dejar ele ser lo que eran. Cuesta muchísimo darse cuenta y aceptarlo. Y España más. E laña es de los imperios que más duró y que antes había empezado. De modo que tuvimos, desde el XVIII para acá, una crisis de lucidez. Pues bien, cuando en el 98 nos despertamds a la dura realidad, ¿qué nos dijeron nuestros pensadores? ¿Qué nos dijo Bar*, qué nos dijeron Azorín, Maeztu, Machado? Nos dijeron "Europa. Hay que mirar al norte. Hay que mirar donde las cosas se hacen bien. Y hay que tratar ser como ellos, sin dejar de ser, porque todos ellos fueron muy españolistas en el buen sentido de la palabra". Y no ha sido hasta estos últimos quince años cuando Europa, por fin, ha reconocido que este país era alguien en Europa. Pero claro, yo no voy a hacer aquí una defensa del nacionalismo español. En nombre del nacionalismo español se han cometido enormes barbaridades, y no sólo en Cataluña. También en Andalucía. ,De qué murió, sino, Federico García Lorca? ¿En nombre de qué y contra quién? ¿Qué se le reprochaba? ¿Qué es, en último término, cuando analizamos lo que ástá sucediendo en Euskadi y el drama tremendo de ETA, de la juventud y de la constante violencia en la calle, qué sucedió que no podamos explicar? El decreto del general Franco del año 1938 de abolición del Estatuto Vasco, no así el catalán ni el gallego -que no llegó casi ni a existir-, ese decreto dice textualmente en e41 boletín oficial, no en un discurso ni en un momento inflamado del general, sipo escrito y firmado con tinta negra CORDOVA.PMM �Ajuntament •I\ de Barcelona Gabinet de l'Alcaidia sobre papel blanco "provincias traidoras de Guipúzcoa y Vizcaya". No habla de Vitoria y Navarra, en las cuales se mantienen los fueros. "Quedan derogados y abolidos los fueros de las provincias traidoras de Guipúzcoa y Vizcaya". Con lo cual, los funcionarios públicos de ese estaldo, tenían la obligación de odiar, de pensar mal de ese territorio y de esa población. ¿Cómo, sino, se explica la perseverancia en el odio, las raíces de esa violencia enorme que ahora nos toca aguantar, soportar y analizar, antes de resolver? En nombre del nacionalismo español, ,pues, se han cometido enormes barbaridades. Por tanto, no voy a hacer una defensa de ningún nacionalismo, ni siquiera de éste. Pero decirles que sí és cierto que Europa no existirá si no existen estados fuertes, no gruesos en el sentido gtÍe lo hagan todo, que lo decidan todo, que presten todos los servicios, que esté4 presentes en cada momento en el sentido paternalista, protector. Estados fuertes en el sentido de la fortaleza política. Que sean garantía de que se construye una patria superior a ellos, bien construída. Que nosotros sepamos que, a! través de ese estado, estamos bien representados. Y es más. Que de ese estado no vamos a recibir, a cambio, la obligación o la exigencia de renunciar una serie de libertades locales y regionales que parecen lógicas. Éste es el Estado español que queremos. Éste es el país, la nación, la España que querernos. La España de la diversidad, respetuosa de su diversidad anterior y al mismo tiempo capaz de construir una Europa común, una Europa que sea alguien en el mundo. Me voy acercando, pues, al último término de la ecuación que he dicho al principio. Más Europa y más región. Más !Europa y más ciudad. Más distancia para algunas cosas, pero más proximidad pea otras. Al mismo tiempo que nacía Europa y ! se desarrollaba esta necesidad de globalización, los estados iban absorviend ► competencias de los concejos, de las provincias, iban aboliendo derechos forales, etc. Y todo esto hay que revisarlo. Porque en muchos casos no es preciso, ya. $.a racionalidad que en el siglo XVIII, en el XIX y en buena parte del XX, requirió de un estado que velara por ella, en muchos casos hoy no hace falta que el estado lo haga puesto que a nivel regional, local, provincial, podemos hacerlo. F La Europa de las regiones y de las ciudades es eso. Es decirles a los ciudadanos europeos "Miren ustedes. Europa tiene que existir. Sin Europa ustedes están perdidos -por las razones que he dicho antes- y, sin embargo. Europa va a inscribir en su constitución, en el nuevo Tratado de Maastricht, un principio en virtud del cual todas las cosas se harán con la mayor proximidad posible, a no ser que razones de eficacia o de equidad req ieran lo contrario. Es decir, invertir totalmente el orden de los factores en la ecuación política para decir "todo se tiene que hacer lo más cerca posible del ciudadano, a nivel de la ciudad, del CORDOVA.PMM �Ajuntament I) de Barcelona Gabinet de l'Alcaldía barrio, si es posible". Yo a veces diría "más Europa y más barrio" o "Europa y mi barrio". Ésta sería mi bandera. Porque esto no es incompatible y esto no es imposible. Hay mucha gente simple, o que hace ver que lo es, que dice "eso no puede ser, porque, una de dos: o enviamos el poder a Europa o nos lo quedamos aquí, pero las dos cosas al mismo tiempo no". Y yo os digo que estamos viviendo en un mundo en el que esto no es sólo posible bino que es necesario, preciso y casi imprescindible. Que seamos capaces al mismo tiempo de aceptar que Europa es necesaria y es útil y que sin embargo tiene que ser Europa, y los estados, por tanto, porque Europa no es nada más que una unión de estados, la que nos garantice que todo aquello que pueda devolverse a los ciudadanos, a la proximidad, a la sociedad civil, se devuglva. Que no es ya el estado el que garantiza, sino la propia sociedad la que es capaz de construir la eficacia y la solidaridad. Hemos vívido quince años con una gran transformación de las ciudades, no sólo de Barcelona, también de Córdoba, de Sevilla. Vayan ustedes a Almería o a Logroño. Verán ustedes un Logroño con unayuntamiento nuevo de la época de la transición, diseñado por Rafael Moneo, urja maravilla, con un parque nuevo. Y han recuperado el río, el Ebro. Lo que erap más o menos huertas abandonadas, "cutres" como dicen ahora, lo que era un 4spacio urbanísticamente pobre, se ha convertido en un parque espléndido. Y es una ciudad con dos Facultades universitarias importantes, Ciencias de la Agricultura y Matemáticas Avanzadas. Y en Almería pasa lo mismo. Almería tenia una avenida, una rambla, una riera. La cubrieron. Antes no tenía Facultades. ;Ahora las tiene. No tenía auditorio. Ahora lo tiene y doble. Por un lado se puedan hacer conciertos de ópera y música clásica, y por detrás albergar conciertos de Ock para miles y miles de jóvenes que se puedan juntar allí. No hay casi ninguna ciudad española que no haya sufrido una transformación para bien muy considerable. Y sin embargo, es mi impresión que a partir de 1987-90 nos empezamos a equivocar como país. En el sentido de que lo fiarnos todo a esa transformación, a que cada ciudad tuviera su gran o pequeño broyecto, o conjunto de proyectos, que tuviera su mejoría física. Pero no les dijimos a las ciudades, tengan ustedes además de la transformación, el poder de hacerlo. Tengan ustedes, además del cambio, la libertad de seguirlo formulando, tengan ustedes la devolución de poder, su carta, su pacto local, sus re rsos, no sólo económicos sino la autoridad. Tengan ustedes la autoridad qu se requiere para poner orden en las calles, en el tráfico, en la suciedad, en la pequeña delincuencia, en el vandalismo, en el respeto al mobiliario urbano. Tengan 1istedes justicia local. Justicia, no sólo inmediata en el tiempo -en Barcelona está funcionando muy bien-, sino también COKDOVA.PMM �Ajuntament I ► de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia inmediata en el espacio, que cada distrito tenga su juez, y que ese juez pueda decirle al chaval que pinta el graffitti "bórralo", y al que rompe un farol "págalo", y al que ensucia el autobús "límpialo". Es sencillo. La justica nacional no lo puede ni debe hacer. Tiene cosas más importantes que hacer. La justicia nacional tiene sus grandes temas sobre los cuales querríamos que hubiera más rapidez, que también tuviera manos libres para actuar con rapidez. Quizás eso es una quimera. Shakespeare ya decía, entre otras cosas, en el famoso discurso de Hamlet sobre la vida y la muerte,"the slowness of justice and the insolente of Office", la lentitud de la justicia y la insolencia de la función pública. Ya en ese momento, y de eso hace ya muchos siglos, nos quejábamos la humanidad, a través de Shakespeare en es caso, de lo lenta que era la justicia. Por lo tanto, no pretendamos hallar solució para un problema que es eterno. Pero sin embargo, digamos la verdad. Desde el 87, desde el 90, no se dio el giro local que muchos esperábamos. No se tuvq la sensibilidad de ver que la fórmula que era buena para la primera parte de los quince años progresistas, no lo sería para la segunda. Y que en esa segunda, debE ría haber una mayor humildad. Decir, los grandes problemas están resueltos: la r forma militar, las relaciones estadoiglesia, la entrada en Europa, el prestigio internacional, la estabilización de la economía... Todo eso estaba ya en marcha en el 87. Debíamos haber dicho, volquémonos en lo pequeño, no sobre lo grande. Miremos lo próximo, no lo lejano. Sigamos construyendo una política latinoamericana, que es básico y fundamental. Sigamos siendo alguien en Europa, pero, sin embargo, miremos lo que está ocurriendo en nuestras calles, miremos lo que le está sucediendo a nuestra juventud, no sólo la gran delincuencia, también a la pequeña. Entonces se puso muy de moda, porque hubo esa ingeniería financiera delictiva, que acabó haciendo hace dos años un enorme pulso al estado, que eso era en gran tema a resolver. Se puso de moca que eso había que denunciarlo, y se denunció. Y ese gobierno que denuncia a gran ingeniería financiera delictiva, cayó finalmente. De modo, que yo no les estoy diciendo a ustedes que todo eso no era importante. Era importantísimo. Cayó por poco. Pero cayó porque se atrevió con ello y porque hizo otros errores en los cuales yo no voy a entrar hoy. Pero hizo uno en el que sí que yo creo que} nosotros tenemos derecho a entrar, y la Fundación por el Progreso de Andalucía ¡tiene derecho a entrar, así como otras similares que se puedan crear en el resto de España, que es la falta de atención por lo pequeño, próximo, immediato y cotidiano. Que también es importante. Que es a la larga mucho más importante. Que es lo que crea opinión. ¿Por qué el socialismo perdió en las grandes ciudades? ¿Dónde eran fuertes las izquierdas en este país? ¿Quién trajo la República? La I[onarquía no perdió las elecciones en España en el 14 abril del 31. La Monarquía perdió las elecciones en algunas grandes ciudades del país, y eso fue suficiente para que el Rey se fuera. ¿Qué estaba ocurriendo entonces? Lo que siempre ha ocurrido en la historia, que normalmente las grandes ciudades, las iudades con tradición urbana, con CORDOVA.PMM �Ajuntament 1 de Barcelona Gabinet de I'Alcaldía vocación cultural potente, con diversidad de funciones, marcaban el paso del país políticamente hablando, en el sentido de la vanguardia, del progreso. Y, sin embargo, en las últimas elecciones, salvando tres o cuatro ciudades, eso no ha sido así. Y no ha sido así porque tuvimos algún error antes. Y ese error yo lo sitúo en el momento en que yo les he dicho y en las características que les he dado. Me puedo equivocar. Pero, en fin, estoy dispuesto a defenderlo a capa y espada. Es un poco la intuición, la experiencia que yo tengo y que, desde el Comité de las Regiones de la Unión Europea, tengo la obligación de plantear muy seriamente que Europa reconozca también esta realidad. Si Europa, repito, es capaz de inscribir, a través de la Conferencia Intergubernamental, revisando el Tratado de Maá.stricht, y hacer ese ejercicio de humildad para decir "somos subsidiarios", que quiere decir que no somos los más importantes, Europa será entendida por los europeos. Y sino será una planta extraña, que ni en Córdoba, ni en Barcelona, ni en Hamburgo, ni en Baviera, ni en ningún lado será bien aceptada. Será en todo caso admitida, pero no bien aceptada. Bien, las regiones ricas en este momento están pasando por un período de fatiga moral e intelectual. Hay una región española que está por encima de la media europea, Baleares. Luego viene Madrid, después Cataluña, y el País Vasco. Las regiones ricas, que transfieren recursos públicos netos, que consumen menos impuestos de los que pagan, están en proceso de una cierta fatiga. Esto hay que reconocerlo. Porque si se quiere ocultar ano { le encontraremos solución a ese problema que tanto nos agobia hoy en día Yr que aparece en los periódicos, en los medios de comunicación, y que tantos debaltes acalorados da. Nos empeñamos en encontrarle solución a un problema que nà la tiene. El problema que querernos solucionar es la diferencia entre comunidades y este problema en sí mismo no tiene solución, porque las comunidades son diferentes. Y si se las quiere hacer iguales se cometerá una injusticia. Y si sóld se les quiere reconocer la diversidad, también. Yo creo que debemos ser capaces de darle la vuelta a ese problema, reconocer que el problema empezó antes. Si no lo hacemos volvemos a olvidarnos de las comunidades y los municipios, que es lo que a la gente le interesa. Y para mí, el escándalo de la situación y del debate actual es que es un debate que no toca lo fundamental. Toca los sentimientos fundamentales, que son los de pertenencia de cada uno, y toca la cartera de cada uno. Esto puede movilizar pasiones e incluso crear enfrentamientos. Pero no toca los problemas fundamentales que son si en este( país estamos haciendo las cosas en el nivel que toca y al coste que toca y bien hechas. Y para eso hay que analizar desapasionadamente uno de los servicios públicos de este país, ver quien los CORDOVA.PMM �Ajuntament \/ I ► de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia puede hacer mejor. En general, devolverlos más cerca: vivienda, justicia, tráfico, educación, e incluso, sanidad, en buena Medida. Todas estas cosas se pueden hacer seguramente mejor más cerca de la gente que lejos. Lo que sí tiene que haber es una caja de transferencias donde se produzcan las que hagan falta para que los derechos fundamentales se equilibren y los servicios mínimos se garanticen. Pero la gestión, las decisiones, la calidad, la corrección de los desequilibrios, la corrección de las inefiçacias, todo eso deberá hacerse cerca. La derecha de este país nos aventaja en esto. Que cuando predican la libertad de mercado, están predicando un dogma más. Pero están dándole a un punto sensible de nuestra ciudadanía que es la sensación que tiene la ciudadanía de que muchas veces las cosas hechas desde el Estado, desde lejos, desde una burocracia, no salen del todo bien, o no tan bien como podrían ser. Y ante eso, nosotros debernos decir, ¿es que existe sólo el estado y la sociedad? ¿Es que todo lo que hay, cuando se hablo de sector público y privado es o la empresa privada o el ministerio? No es asís Entre uno y otro, entre ese blanco y negro, hay los mil grises de la autonomía, de la provincia, de la ciudad, del barrio, de la ONGs, de las cooperativas, de las mil maneras que tiene la sociedad de cooperar o asociarse políticamente. Ayuntamiento es una palabra muy expresiva. Es un "ajuntamiento" de perso4as para gobernarse en democracia ahora en la democracia-. Y bien. Seamos capaces de hacer lo que rho hicimos en el 87, 88 o 90. Seamos capaces de devolver a esos niveles toda su capacidad de acción. Seamos capaces de decirles a las regiones que pagan, "hagan ustedes el favor de seguir pagando lo que pagan, porque la cohesión social es la singularidad europea". Lo que yo le dije al señor Enrique Iglesias, seguramente no se lo hubiera podido decir en una Europa en que no existiera cohesión social. Eso sobre la base de la cohesión social, sobre la base de unos mínimos de bienestar social irrenunciables que Europa se reconoce como tal y que el ciudadano europeo se puede seguir sintiendo ciudadano aquí como en otro país que no es el suyo de nacimiento. Seamos capaces de decirles a las regiones ricas de Europa "sigan ustedes pagando su cuota de cohesión social, pero sepan, primero, que estas cuotas que ustedes pagan se les van a justificar. Es decir, que sp va a exigir de los que son receptores netos de esas ayudas una buena explicación de lo que hacen con ello. Y en segundo lugar, y sobretodo, que se les devuelva a ustedes todo aquello que podrían hacer ustedes mismos y no tiene porqué hacer Europa". Se me quejan los bávaros en el Comité de las Regiones de que ellos que pagan y que reciben, porque Alemania recibe mochos fondos estructurales -más que Italia, por ejemplo-, es cierto que ellos son contribuyentes netos mayores. O sea, CORDOVA.PMM �Ajuntament (► de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia la diferencia entre lo que pagan y lo que reciben es mucho mayor que la diferencia que hay en Italia entre lo que seipaga y lo que se recibe. Pero reciben más que Italia. Y, sin embargo, ellos se quejan de que muchas de estas ayudas que se reciben en la propia Alemania noir se pueden aplicar. Tiene que ser la Comisión Europea la que les diga como hacerlo en cada caso y en cada lugar. Y esto, seguramente, es absurdo. Seguramente, sería bueno que les dijéramos a estas regiones y a todas las demás "sean Ustedes mismas las que se monten su distribución de subvenciones agrícolas, las clue les toquen". Lo mismo que yo digo al Ministerio de Vivienda, o al Ministerio de Obras Públicas. En Barcelona no se puede aplicar el Plan de Vivienda porque los baremos mínimos para las ayudas no se dar. Antes eran 130.000 pts/m2, ahora se dan 150.000 para las ciudades grandes y,t sin embargo, en Barcelona, esto es prácticamente imposible. Dado el precio del mercado y lo que se está pagando por expropiación, y lo que hay que pagar por indemnizar a los que estaban ocupando esos locales o esas viviendas, esi imposible, a no ser por un coste por habitante enorme en términos impositivos, ' fiscales, es imposible que Barcelona ponga el suelo a disposición de una política1de precio tasado. Y yo les digo, "hagan ustedes el favor de calcular cuántas subvenciones me tendrían que pagar por las viviendas que se han de construir en Barcelona, y una vez calculado, no apliquen la ley, que n sirve para nada, sino denlo a una sociedad mixta con gestión local -no digo que no haya de tener un control estatal o autonómico-, y que esta sociedad sea capaz de hacer con este dinero lo que le parezca más oportuno para crear vivienda yjbajar los precios. Muchas veces expropiar no es para construir sino para hacer una plaza en un barrio congestionado, donde lo que no hay és sol y aire, donde lo que no hay son jardines para jugar. O que se lo pueda gastar en alcantarillas, en crear un centro cívico, y con eso estaremos creando barrio y creando barrio creamos vivienda. Y, sino, no hay política de vivienda. Yo estoy convencido de que la política dé vivienda es una quimera. Existe la política de ciudad o de barrio. Sino, no existe ninguna. Crear viviendas no es posible sino fabricamos, además, las calles ¡donde tienen que estar. ¿De qué sirve una vivienda si cuando sale a la calle le atracan cada día? ¿De qué sirve sino tiene los mínimos en escuelas, o en sanidad, oi en cultura? Esa casa, ese barrio, se convertirá en un ghetto. Esa es una viviendo para una futura rehabilitación, que se tendrá que comprar para hacer otra nueva. ¿Por qué me entretengo en esto? Porque estay convencido de que es verdad que a las regiones ricas se les puede pedir y se les puede dar. Se les puede pedir que sigan pagando y decirles que manden más respecto de la aplicación de las políticas europeas o de las políticas nacionales. Y a las ciudades, lo mismo. CORDOVA.PMM �Ajuntament 41 de Barcelona Gabinet de l' Alcaldia Si no es así yo veo muy dificil que Europa salga adelante. Y si Europa no va adelante, nosotros tampoco iremos. Si nos empeñarnos en discutir vascos y catalanes, catalanes y gallegos, gallegos y castellanos, andaluces y catalanes, volvernos a los orígenes, que es al lugar donde nunca deberíamos volver. Tenemos que ir hacia adelante, hacia una Europa de las Regiones, con unos baremos claros de retribución, con unos mínimos de cohesión social siempre justificados. Mis últimas palabras son para decir que la política en este país esta esperando una reforma. Que esta reforma tiene muchísimos que ver con el ámbito territorial. Que tiene que haber un principio claro, aceptado por todos. Y ese principio debe ser el de proximidad, acompañada de lealtad federal -le llamamos los federalistas-, que quiere decir ser capaces de entender no sólo el interés propio sino el interés general. Sino, la proximidad sola, el localismo solo, tampoco nos lleva a donde debemos ir. Por otra parte, hay otras cosas, como son las que se relacionan con la justicia, el papel del dinero en la política, los medios de comunicación y la política, que habrá que revisar. Que este es un tema en el cual la Fundación para el Progreso de Andalucía y todas las demás asociaciones de este tipo que se vayan creando, deberán considerar: hace falta un nuevo Montesquieu, que nos diga exactamente cuales son los poderes reales, no sólo el ejebutivo, el legislativo y el judicial, sino el judicial, en tanto que corporación, el mediático y el económico, puesto que estos están interviniendo en la política, no sólo en la producción de noticias, o en la producción de mercancías. Y las relaciones de esos poderes con los tradicionales de Montesquieu son los que nys darán el nuevo Montesquieu. Y por último, la reforma económica y social. Si la reforma política nos tiene que evitar los desastres que estamos viviendo In la política nacional, los problemas que hemos vivido y los que nos tocará vivir, si no lo solucionamos, la reforma económica y social debe evitarnos el desastre del no trabajo. No trabajo que en el siglo XIX era visto conco un cielo, como un, paraíso, era lo que se perseguía y que hoy es una amenaza. Debemos ser capace de solucionar esto, la sociedad de la información y los problemas ecológicos. Por tanto, reforma política y de los elenlentos que inciden en ella. Reforma, también, de la política económica y social. y reforma, sobretodo, que a eso me he dedicado hoy, de los niveles territoriales en los cuales la política se hace. Buscar la proximidad, la identidad co respeto de lo común. Buscar la subsidiariedad con lealtad federal. CORDOVA.PMM �Ajuntament 4 j► de Barcelona Gabinet de l'Alcaldía Estos son los caminos, los criterios, las líneas de reflexión que yo creo que pueden ayudar, desde la izquierda, desde el centro abierto. Y debernos decir a la gente de centro-derecha que se den cuenta de que la pura autoafirmación, "el laissez faire", la pura conservación, no incluyen lo que es más genuinamente político, que es el deseo de mejorar. Por tanto, a la gente que desde el centro reconocen que ese deseo de mejorar es algo inherente a la política, que no basta con observar, con describir y conservar, a éstos debemos llamarles a esta reflexión. Porque, es evidente que nosotros hemos cometido errores de concepto, importantes, y que una parte de las correcciones que debemos hacer, a lo mejor provienen de este sector. Que esta reflexión que iniciamos ahora pueda concluir cuanto antes mejor. Que pueda llevamos a un siglo XXI en el que realmente, lo que pasó en el XVIII y en el XIX, que fueron los siglos de la esperanza y del progreso, y lo que el XX ha desmentido -el siglo de las guerras, sea realidad. Pero para hacerlo vamos a tener que, humildemente, regresar a los conceptos elementales que es lo que yo, esta noche, he tratado de hacer. Muchas gracias. CORDOVA.PMM � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4411 Title A name given to the resource Transcripció conferència "La Europa de las regiones y de las ciudades en el proceso de la construcción europea" Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Córdoba Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Municipis Unió Europea Acció política Territoris Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-10-31 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1492/19960702d_00732_LD.pdf b58125a2e53023dec1d202fc0a617910 PDF Text Text -~ Ajuntament de J3arcelona Gabinet d'Aicalll Conferencia "LA CULTURA, EIX CENTRAL DE LA BARCELONA DEL SEGLE XXI" MACBA, 02/07/96 (JC) �! ALCALDE US CEDEIXO LA PÁRAULA. GRÁCIES. GRÁCIES JOAQUIM. FA UNA IMPRESSIÓ TOTA ESPECIAL, VENIR A PARLAR , 1 AQUI AMB AQUEST ESPA~ OBERT QUE ALGUNA VEGADA HEM DIT QUE ERA COM UNA MENA DE ! TEMPLE CONTEMPORANI. NO M'AGRADARIA QUE SEMBLES QUE VULL SER lfN SACERDOT D'AQUEST TEMPLE PERQUE EN TOT CA.S SERIA UN TEMPLE NO DE RELIGIONS SINÓ SEGURA~ENT DE DIÁLEG. i SERIA MES UN ÁGORA QUE ~ TEMPLE COM HEM DIT ¡ A VEGADES HEM DIT QUE 1 ENS AGRADARIA UNA CAT ALUNY A SERIA UN ÁGOI}A QUE UN TEMPLE DONS JO US DIRIA QUE AQUESTj ESPAI PROBABLEMENT HAURIA DE SER MES UN AGqRA QUE NO PAS UN LLOC ON SE SACRILEGIS RES EN ULTIMA HORA ES EL MUSEU D'ART NO EL NACIONAL D'ART QUE TAMBÉ EL TENIM I EL DEFENSEM AFE}{RISSADAMENT SINÓ ES EL MUSEU CONTEMPORANI !Es EL MUSEU DE CADA 1 DIA NO DE LES COSES QUE 14 SABEM QUE SERAN ART PER SEMPRE PROBABLEMEN~ SINÓ D'AQUELLES QUE ENCARA NO SABEN SI HO SE~N. PER TANT TAMBÉ EM SEt¡viBLA QUE LES MEVES PARAULES AVlJI TEMPTATIVES . dades/sed/textos/macba. pmm SIGUJ!N UNES PARAULES 1 Pagina 1 �US VULL PARLAR, DEL LLENGUATGE EUROPEU DE LA CULTURA, US VULL PARLAR DEL PERÍODE DE RECUPERACIÓ DEMOCRÁTI<tA EN LA CULTURA, DE t BARCELONA, DE LES INFRASTRUCTURES QUE ENS CALlEN, DE CADA COSA, US DIRÉ MOLT POC, PERO, LES DIRÉ DE MOLTES COSE$, DE BASTANTES COSES. 1 DE L'ESTIU DE BARCELONA,¡ CONVINANT INICIATIVA PRIVADA l PUBLICA, DE LA ULIBERTAT I COOPERACIÓ ~< EN CULTURA, DE LA NECESSITAT D'ESTA EN ELS 1 CIRCUITS INTERNACIONALSr DE LA NECESSITAT DE CONSTRUIR ESPAIS EN LL~BERTAT, DEL CONSUM CULTURAL I DE PROGRÉS, DE CULTURA NACIONAL I 1 DE CAPITALITAT, DE C"QLTURA ¡ CIUTADANA 1 FINALMENT DE NOU SI NECESSITEM UN LLENGUATGE EUROPEU DE LA CULTURA. ¡ 1 ARA FA PROP DE SIS MESOS, EN VAIG PARLAR AMB MOTIU DE LA CONFERENC~A DE BALAN~ DE L'ANY 1 i 1995, DEIA QUE BARCELONA ¡NO VOL LA CAPITALITAT DE LA CULTURA EUROPEA DE L'ANY 2001 PER PODER TENIR ELS EQUIPAMENTS CULTURALS QUE NO TENÍEM. JA ELS TENIM, 1 SINÓ ELS TENIM, EN TOT CAS, L'ESQUE O AL MOTIU Ci> AL MOTOR DE FER-LOS JA ESTA POSAT EN MARXAI 1 PER TANT JA SOM EN 1 CAMÍ DE TENIR-LOS. BARCELONA ES POT EN CANVI DEJA QUE OFERIR S'HA DE OFERIR A EUROPA COM L'ESCENARI DE LA FILMACIÓ DE UNA CULTURA EUROPEA I D'UN L~ENGUATGE EUROPEU. ~ dades/sed/textos/macba.pmm Pagina 2 �NOSALTRES CREIEM AMB LA POSSIBILITAT D'UNA ¡ CULTURA EUROPEA PEL SEGLE XXI BARCELONA PODRIA SER JO NO Diq ¡ QUE HAGI DE SER NECESSÁRIAMENT PERO POIDRIA SER 1 ENS OFERIM A SER L'ESCENARI ON AQUEJ¡L LLENGUATGE ALGUN l TROBI L'ESPAI IDEAL LL[URE 1 SENSIBLE PER i ' EXPRESSAR-SE EN IOTA LA SEVA PLENITUD. 1 i JO ESPERO CONVENCER DE <QUE AIXO ES FACTIBLE. 1 QUE TOT AIXÓ NO RESPOjN A UNA ACTITUD DE SATISFACCIÓ, SINÓ A UN NOU PROJECTE FACTIBLE 1 D'AQUESTA CIUTAT, JO C~EC QUE LA CIUTAT ES 1 TROBA EN SITUACIÓ D'ACCtPTAT AQUEST TIPUS DE l REPTES , I M'AGRADARIA FEI}-LIS VEURE QUINES SON LES TRA~ES PRINCIPALS D~ LA SITUACIÓ CULTURAL DE LA CIUTAT. EL PERÍODE DE RECUPERACIÓ DEMOCRÁTICA. QUE VEN FER PRIMER.? 1 PRIMER VEN RECUPERAR EL TERRENY DE LA CULTURA POPULAR, DE LA. QUAL BARCELONA TÉ ! RAONS PER PODER-NE PARLAR AMB ORGULL . EN ALGUNS CAMPS L'HERBA S'HAVIA SEGAT TAN 1 ARRAN QUE QUA SI NO QUEDAV A RES. PERO ES VA DE LA FER. TANTA PARTIR DE LA DEMOCRATITZACIÓ ; dades/sed/textos/macba. pmm Pagina 3 �FESTA BEN PARTIR DE LA Df MOCRATITZACIÓ DE LA FESTA TOTS ENS EN RECO~AREU ELS INICIS DELS ANYS DEMOCRÁTIC DE L'AJljJNTAMENT DEMOCRÁTIC f VA SER UN INICIA EN EL QUAL JO VAIG PARTICIPAR ! MES COM A ESPECTADOR! QUE NO PAS COM A IMPULSOR HO TINC DE DIR fER QUE EN PART NO HI CREIA MASSA EN LA FESTA MAJOR DE LA CIUTAT AIXO ERA DE POBLE NO ERJA TANT DE BARCELONA COMEN TOT CAS D'UN BARRJI LA FESTA MAJOR DE LA ¡ MERCE DEL BARRI DE LA MERCE SUPOSEM O DE LA BARCELONA VELLA NO ~MAGINA VA l NI JO NI PROBABLEMENT MOLTS D'ALTRES SI ELS QUE HO VAN TIRAR ENDA VANT 1 EN FORc;A 1 AMB EXIT EN BENAC AMB PRADES 1 COMFANYIA NO IMAGINA VEN ' l QUE ALLO ES CONVERTI~IA EN UNA MENA DE SISTEMA D'ESTIRAR LA ClRERES QUE ACABARlA BUIDANT REALMENT AQUJtL GOT HI HAVIA UNA 1 NECESSITAT HI HAVIA UNA POSSIBILITAT DE PARTIR 1 DE LA CULTURA POPU~AR 1 DE LA SEVA RECUPERACIÓ PER DESPRÉS ANAR PROBABLEMENT PER PROJECTAR-SE A OBJEtTIUS MES AMBICIOSOS COM VAREN FER . LA MERCE VA OBTENIR UN l PRESTIGI PRECISAMENT PER QUE ESDEVENIA UN INSTRUMENT DE RECUPERjACIÓ TANT D'AQUELLS ' ELEMENTS TRADICIONALS QUE LA CIUTAT S'HAVIA TROBAT FORc;ADA A RACpNAR COM DE L'ESPRIT DEMOCRÁTIC DE LA FESh'A ¡ DEL FET QUE ES PARTICIPA VA AL CARRER DESPRÉS DE MOLT TEMPS DE NO FER-HO AQUESTA ~S LA HISTORIA RECENT dades/sed/textos/macba. pmm Pagina 4 �' 1 PERO ES VA ACABAR AQUEjSTA ETAPA DE SEGUIDA ES EL SENTIT NO QUE AtXO ES DEIXES DE FER PERQUE VEURE-HO QUE TPTES LES ETAPES HAN ANAT MANTENIR LES ANTE~IORS I AMB AIXÓ JA UNA PART D'INTERÉS EN LA CULTURA DE LA CIUTAT SINÓ ! PERQUE ALTRES PROBLErlAES VAN PASSAR AL DA V ANT LA CREACIÓ DE !LES INFRASTRUCTURES NECESSÁRIES NECESSITAVEN EL MUSEU NACIONAL. 1 SEMPRE HA VIEN DIT QU_p , TENIEM EL MILLOR COL.LECCIO DEL ROMÁNIC !DEL MON D'EUROPA DEL ¡ MON PER TANT PROBABLEMENT TOTS SABIEN TOTS QUE ACONSEGUIR AQUESTA QUE COL.LECCIÓ f:L LLOC ON ESTA VA E~DEVINGUÉS REALMENT AMB MUSEU NOMÉS PODIA SER EL RESULTAT D'UN ESFOR~ MOLT IMPORTANT [)E LES INSTITUCIONS DE LA CIUTAT, ECONOMIC DE QEFICINICIÓ ETC. ARA EL TENIM I PER TANT JO AQUÍ NO TINC QUE ESTENDREM 1 V O SAL TRES L'HEU VIST ES UNA MERA VELLA DE LA QUAL I)E TANT EN TANT TOTS ELS BARCELONINS , 1 TINDRIEM QUE SER CONSCI_E}NTS HAURIEN DE PARAR UNA ESTONA, NO SE SI CADA DIA, CADA MES . POTSER ' ANAR-HO A VEURE CADA M~S. 1 HEM .ACABAT I FUNCIO~A EL MUSEU D'ART CONTEMPORANI EL MACBA JA S'HA ACABAT L'ETAPA DE FIXAR-NOS EN LA JOIA¡ ARQUITECTÓNICA QUE REPRESENTA ARA TOCA DE PASSAR EL SEGON 1 MOMENT I EM PENSO QUE ~ODEN DIR QUE HI SOM I QUE SEMBLA QUE ESTA SORÍINT BE. ¡ dades/sed/textos/macba.pmm Pagina 5 �NEU LLEGINT ELS DIARIS D* LES ÚLTIMS MESOS, DE LES ULTIMES SETMANES, AL DIARI D'AHIR I A VlJI EM i PENSO 1 HO COMPRO VAREU EL LLOC H1 ERA LA ¡ OPORTlJNITAT HI EREN LES PERSONES HI EREN L'INSTINT ARTÍSTIC HI ES I P~R TANT NO US DIRÉ QUE SEMPRE HE ESTAT SEGUR QUE AIXÓ SERIA UN EXIT i PERQlJE PODIA SEMBLA ill'fA "PEDANTERIA" PERO HO PENSO. AL LLHJRE 1 AL LICEU VAlii ENDAV ANT CADA UN AMB ELS SEUS PROBLEMES, UN AMB ELS SEUS PROBLEMES EL LICEU FO;NAMENTACIÓ DESPRÉS, D'UN INCENDI TERRIBLE I DESPRÉS D'UNA SITUACIÓ ¡ DIFÍCIL DES DEL PUNT DE TROBAR LES VOLUNTATS 1 ELS RECURSOS PER REFER-:rl-0 1 EL LLIURE DESPRÉS D'UNA TRAGEDIA QUE VA SER LA DESAPARICIÓ DEL ¡ ' SEU CREADOR AMB ALGUlNA MESURA EN FABIA PUIGCERVER DE LA JURAMENTACIÓ DELS QUE QUEDA VEN PER DIR ARA ¡ AQUEST S'HA MORT I NOSALTRES EL FAREM, DE; PERSONES QUE ESTAN AQUÍ 1 NO HEM REFERIRÉ ! DONCS VAN 'T'ENIR EL CORA TGE I LA VIS1Ó D'ENTE!NDRE QUE AIXÓ ERA UN REPTE IMPORTANT EL VA~ TIRAR ENDAVANT I VA ENDAVANT. 1 VA ENDA VANT L'AUDITOR~, I VA ENDA V ANT EL TEATRE NACIONAL TAMBÉ. EL "TANTO" AIXÓ NO VOL DIR QUE LES COSES V AGil'. ENDA VANT I QUE LES dades/sed/textos/macba.pmm Pagina 6 �TINGUEM NO NO VOL DIR QqE ESTIGUI AL SARRÓ PER SEMPRE MES QUE ESTIGUIN ACABADES ESTIGUIN GARANTIDES NO HO ESTAN QUE TANT EL MUSEU NACIONAL COM L'J\UDITORIUM EN AQUEST 1 MOMENT NECESSITEN DECISIONS IMPORTANTS DEL NOU GOVERN ESPANYOL ESPANYOL. 1 DONS ES EL HEREU NOU D'UNA GOVERN SERIE DE COMPROMISOS QUE HAURÁ DE COMPLIR. 1 1 i HI JA QUI DilJ QUE EL COMPROMISOS QUE HI HA VIEN PER PART DEL GOVERN EtJ EL MUSEU D'ART DE CATALlJNYA EREN NOMÉS REFERITS EN EL ROMÁNIC. US PUC DIR QUE NO ES CE~T EN EL SENTIT DE QUE VAIG ESTAR PRESENT I MOI_JT MILITANT EN LA FASE DE CONVICCIÓ DE CONVENCIMENT DE PERSUASIÓ DEL MINISTRE RECORDARE U ~EMPRUN, JORGE QUE N"EGADA UNA DEL VA QUAL VENIR A BARCELONA QUE LI VEN EWSENYAR TANTES COSES QUE EL POBRE HOME VA ~ORTIR ESGLAIAT DIENT QUE AQUEST ALCALDE ES! UN LEGIONARI ES UN ¡- IMAGINADOR I LA VERITAT S'HA DE DIR EN HONOR 1 SEU QUE AQUEST COMENTAJll QUE VA FER NO LI VA IMPEDIR DONS D'AJUDAR 1 EN AQUELL ALCALDE "IMAGINADOR" TIRES ENDA VANT 1 LES SE VES IMAGINACIONS I UNA D'ELLES EL MUSEU NACIONAL. 1 ELL V A SER DELS QUE VA QIR DE SEGUIDA PER QUE FEU "SUPOSEM" EL MUSEU D ART CONTEMPORANI EL CENTRE DE dades/sed/textos/macba. pmm CULTURA CONTEMPORÁNIA O Pagina 7 �1 ' L'AUDITORI I NO FEU EL ROl\f'IANIC I "EL VEN AGAFAR PEL MOT" PERO NO V A DIR NOMÉS EL ROMÁNIC SI NO QUE VA ENTENDRE DE SEGUIDA QUE ES TRACTAVA DE FER DEL ROMÁNIC EL PUNT DE PARTIDA D'UN MUSEU NACIONAL QUE TE!NIA LES SEVES ETAPES SEGÜENTS GLORIOSES I QljJE VAN SER LES SEVES ETAPES DE GRISOR GLORIOSES EN EL GOTIC GRIS EN ¡ EL BARROC PROBABLEMENT NO TANT PERQUE HEM VIST PART DE LES COL.LEGCIONS QUE TENIM SOM l REALMENT ESPLENDIDES, PERO EN TOT CAS GRISOR DES DE EL NOSTRE PUNT .QE VISTA DE LA NOSTRA CREATIVITAT NACIONAL ~N AQUELLA EPOCA I 1 BRILLANTOR DE NOU EN EL XIX I EN LES VANGUARDIES DEL XX. VANGUARDIES DEL XX QUE 1 CON SABE U VAN SER OBJECTE D'UN PERÍODE DE DEBAT DEFERRISANT SOBR~ ON S'HA VIA D'ACABAR EL NACIONAL I ON TENjrA COMEN~AR EL QUE CONTEMPORANI NINGÚ PARlAR ARA PERQlfE EN EL 1 FONS QUANT ARRIBEN I FUNCIONANT LES SOLUqiONS SON DE SEN[ IT I ERA DE! i1 DE COMÚ LES QUALS ACABANT , SENTIT COMU QUE COMENCÉSSIM A PENSAR QUE EL PERÍODE EL QUAL 1 ESTEM VIVIM ARA COMEN~4 VA AMB EL DAU AL SET. 1 AIXÍ VA SER I AIXÓ NO ENS Uv1PEDIT NI ENS IMPEDIRÁ SUPOSO EN EL DIRECTOR A~AR AMUNT O A VALL EN EL MACBA I PROBABLEMENT EN EL DIRECTOR DEL ¡ MUSEU NACIONAL dades/sed/textos/macba" pmm DONS DE VEGADES DE Pagina 8 �ULTRAPASSAR LES BARRERES I ANAR MES ENLLÁ DEL QUE SERIA NORMAL. ¡ EN TOT CAS EL MUSEU NA<tiONAL ES EVIDENT QUE TE LA MISSIÓ D'EXPLICAR-NOS QUE SOM VE SEGUR COM S'HA CREAT CONTEMPORANI AQUEST jPAIS I AL MUSEU D'ART D'ENDEVINJ~_R QUE SEREM. 1 ! PER TANT COMPROMISOS R!EPETEIXO QUE HAUREM i D'ANAR DEMANANT AQUESTA CONFERENCIA NO ESTA FETA AIX~CAR PER PANCARTES I REINDINVICACIONS, PERO S- PER PUNTUALITZAR ON SOM. I AQUEST ES UN PUNT ~EL QUAL VULL SE CLAR. EN L'AlJDITORIA EN EL MU~EU NACIONAL HEM DE VEURE I EL NOU CLIMA , QUE S'HA CREAT, DE CONFIAN(:A EN EL PARTIT POPULAR I CONVERGENCIA ' I UNIÓ EN SERVEIX TAMBÉ, PER AQUESTES COSES QUE SON IMPORTANTS REL PAIS I QUE SOM IMPORTANTS PER BARCELOl'tA. NO NOMÉS TENIM TOT AI~O QUAN DE VEGADES DIENT TOT AIXO SEMBLA QUE VULGUEM REFERIRNOS A UNA CULTURA MOLT CONVENCIONAL MOLT SOLEMNITZADA. EL PALAU ¡DE LA MUSICA, QUE ES VA REFER DE FORMA ~RILLANTISSIMA, TENIM PEDRALBES, AMIC REFER, MONESTIR DESCONEGUT AL GRAN SECRET DE BARC~LONA, ON TANTA GENT 1 NO CONEIX ENCARA EN 1 PART REFET I AMB COL.LECCIONS IMPORTANTS TENIM EL CONVENT dades/sed/textos/macba. pmm Pagina 9 �DELS ÁNGELS TOT JUSI PER ACABAR EL QUAL í ESPERO QUE NO TARDAREM UN ANY I MIG A ACABAR-LO, TENIM EL k:ENTRE DE CULTURA CONTEMPORÁNIA QUE AQUEST CENTRE DE LES CCC 1 CENTRE DE CULTURA CON~EMPORÁNIA QUE EN TE DOS MES DE LA CASA DE LA CARITAT QUE SON CINC I l ENCARA PODRIA TENIR DOSI MES LA CHJTAT DE LES 1 CIUTATS COMUNA VEGADA!ES VA DIR I ARA L'ESTA ' SENT TENIM, SANTA MÓNIC~, EL MOSSA, 1 EL MARC EL TRES PALAUS INSTAL .LACIONS DE SI VOLE1J LA ! GENERALITAT i O LES TRES A LES A LA 1 RAMBLES QUE TANT HAN HABITUALITAT TENIM, EL JN-ou \ AJUDAT MUSEU D'HISTORIA DE CATALUNYA, TENIM, EL VELL MUSEU D'HISTORIA ¡ DE LA CIUTAT, AMB EL TINELL I EL MARES, PERO, ES QUE A MES D'AIXÓ, TENIM E~ PATI LLIMONA, TENINT ELS CENTRE CÍVICS, DE LESj COTXERES, LA SADETA, BON PASTOR, EL RELLOTGE, ICAN VALERO, EL CURRO VELL MOLT D'ELLS DOJNCS f CADA UN DELS CIUTADANS QUE SOU AQ~Í, NO ELS CONEIXEU PERQUE NO SON DEL VOST~E BARRI PERO, ELS QUE SON D'AQUELLS BARRI SI Ql¡E ELS CONEIXEN, TENIM LA VIL.LA SICÍLIA, EL QUINTA AMELIA, CAN PONSIC, TENIM EL LABERINT, CAN SENTMENAT, L'ESCOLA EINA EN AQUEST MOMENT, RAU LA UNIVERSITAT ENIM EL TAMARICA ON ' RA~ION LLULL EL CENTRE D'ESTUDIS DE FORMACIÓ A \{AN<;ADA, TENIM MUNDET ON LA UNIVERSITAT DE BARCELONA HA DIMNIFICAT ENORMEMENT TENIM EL PAVELLÓ DE LA REPÚBLICA l dades/sed/textos/macba. pmm Pagina 10 �QUE ESTA ESTA DIMNIFICAJNT LA UNIVERSITAT DE BARCELONA ESTA ARRIB~NT, TENIM EL FORUM NORD DEFENSO QUE EL FORUM NORD S'HA DE FER PENSO QUE NO TE QUE SE IJA RIBERA O L'EIXAMPLE 1 SE CEL D'INVESTIGACIÓ 1 I DE RECERCA DE S~BEM QUE ES ARRISCAT CURIOSITAT DE VISITA FER UN FORUM DE TECNOLPGIA EN UN BARRI QUE PER ALTRE BANDA S'ESCAU TOTALMENT PERQUE QUI SON ELS QUE POSANT EN MARXA LA TECNOLOGIA ELS TREBALLADORS ON VIVEN EL TREBALLADORS AL NORD. AL NORD DE BARCELONA A NOU BARRIS . sr¡JUSTAMENT,A JA PODEN ' ANEM-HI, ANEMIA VEURE CONVINAR, AQlJEST ES EL SK)MNI DEL FORUM NORD QUE CREIEM MOL T D'ACA{3AR DE DIBUIXA BE A ¡ VEURE SI ARRIBEM A TRANSPORTAR AL BARRI ON VIUEN ELS TREBALLADORS !QUE HAN D'APLICAR LA TECNOLOGIA UN MOSTRADPR DE LA TECNOLOGIA NO UN MUSEU EN EL SENTifr D'UN ARXIU SI NO UN LLOC ON ES FABRIQUI ~A INTERACCIÓ DE LA TECNOLOGIA I ELS SEUS UTILITZADORS I ELS SEUS PROTAGONISTES A ULTIMA HORA. AIXO NECESSITEM MOL TES qOSES, ESPEREM QUE LES EMPRESES ES POSIN NEdESSITEM TROBAR LES FORMULES I LES ANIREM 1 TROBANT LES ANIREM ' TROBANT AL TRES COSES Hr:M FET PROBABLEMENT MES DIFÍCILS. dades/sed/textos/macba.pmm Pagina 11 �TENIM L'ENTOR D'TLLA NO ~M REFEREIXO A L'ILLA DEL EDIFICI DE LA DIAGONAL SI NO L'ENTOR, CAN ROSSES, QUE ES UNA BIBLifJTECA MAGNIFICA O EL POLIESPORTIU O EL CEN':fRE DE CONVENCIONS. TENIM, L'EDJFICI DE LES AIG!üES DE LA UNIVERSIT A T ' POMPElJ FABRA SERÁ LA Sf VA BIBLIOTECA, TENIM LA PEDRERA QUE NO SE SI HO HA VEU VIST ENCARA A DALT DE TOT, LES GOLFES ~NTIGUES, ENCARA QUE HAGIN TRET ELS T ABICS ES! VEDEN ELS SET ANTA O ' 1 VUIT ANTA ARCS QUE HI VA"N" FER LES VOL TES QUE HI VA FER GAUDI I ES EL M~TEIX TEMPS EL GRAN MUSEU DE GAUDI QUE ENS :FALTAVA NO VULL DIR 1 QUE NO SIGUI EL GRAN MiUSEU DEL PARC GÜELL PERO VULL DIR QUE ENS F~LTAVA UN LLOC EN EL COR DEL MODERNISME QUEi ENS INDIQUES QUE ENS EXPLIQUES PERQUE LA GENÍ! EL QUE VOL ES VEURE I SENTIR EL MATEIX TEMPS iI TOCA PERO QUE ELS i EXPLIQUIN AIXO POTSE~ ES UNA DE LES 1 EXPERIENCIES QUE EL HI PU~ GARANTIR MES QUE HE , 1 TINGUT FISICAMENT COM ~LCALDE. QUE LA GENT ¡ VOL QUE ES FACI LES COSE~ I A MES AQUELLS QUE LES HAN FET QUE LES EXP~IQUIN I ES JUSTIFIQUIN, AIXO ELS ARTISTES QUE i TREBALLEU AMB l ELS , ACTORS I TREBALLEU DA fANT DE PUBLIC I HO SABEU PERFECTAMENT. ELSI POLÍTICS ELS HI COSTA MES D'ENTENDRE DE VA dAD ES. DONS BE A LA PEDRERA HI EM PENSO ENDAVANT A LA QUE EN EL TEMPS MES PEDRER~ ! 1 DE CAN BATLLÓ CAN ATMELLÓ I A CAN LLABO$ERA I ENCARA A CAN 1 dades/sed/textos/macba.pmm Pagina 12 �MONTANER I SIMÓN AQUEST RECORREGUT DEL QUE PODÍEM DIR DE LES CAPELLES DEL MODERNISME ANIREJ\11 TROBANT EXPLIQUEN i CADA . COP MES QUE ENS QUE ES EL MQDERNISME EN EL LLOC ¡ DEL MODERNISME. TENIM LA CASA ELIZALDB I TANTES ALTRES EN ! AQUEST MATEIX ENTORN iVULL DIR QUE NO ES TRACIA GRANS NOMÉS MUSEUS AUDITOR!, LICEU~ CONTEMPORANI, QUE O ESTIGUEM QUATRE FENT QUATRE GRANS PALAU, MUSEU NACIONAL, MUSEU ART CENTJÍE DE CULTURA CONTEivfPORÁNIA PER PARLAR DE LA CIUTAT I PROU. ; NO NO NO ..... ES QlJE TOT AIXÓ NO SOM MÉS QUE ELS V AIXELLS INSÍGNIA DE TOlf UNA ARMADA DE TOT i UN EXERCIT DE PETITES INST AL.LACIONS QUE SON LES QUE DONEN VITALITA!T EN AQUEST EXERCIT SEN SE AQUESTES PE TITES LES GRAN S NO V ALIEN PER 1 RES PERQUE EN ULTIMA HORA ES ANAR EN ELS BARRIS l AIXÓ ES EL QUE DEFENSARÉ FINS AL FINAL EN AQUESTA PETITA XERRADA, ES ANAR ELS BARRIS, ' A LES ESCOLES, ES EVIDEN~MENT EN ELS LLOCS DE TREBALL , ES A LES UNIVERSIT A TS , ES A LES EMPRESES TAMBÉ ON ES VAN CREANT LA CULTURA O NO ES CREA EN LLOC DESPARES VENENT ELS GRANS RECEPTORS ELS GR!AN ARTEF ACTES DE LA CULTURA PERO AQUELLS SON EL TEMPLES DE LA SEVA CREACIÓ PER SEGUI AMB LA ESTAMPA DELS TEMPLES. POSARÉ DOS EXEMPLES D'ALTRES COSES D'ALTRES LLOCS QUE SON VfTALS PER AQUESTES ..... . dades/sedltextos/macba.pmm Pagina 13 �ENCARA QUE EVIDENTMENT UNA PART D'AQUESTA CULTURA LA VOLDRÍEM AQUÍ. BE DONS AQUEST MUSEUS EL PICASSO EL MARÍTIM ELS ANEM AMPLIANT . COM JA SABEU TENIM TRES PALAUS EL BERENGUER EL MECA I EL CASTELLET QUE ES SON L'ACTUAL MUSEU PICASSO I ENCARA TINDREM DOS MES QUE TENIM UN PROGRAMA D'AMPLIACIÓ QUE VA ENDA VANT SI ARA ANÉSSIM AL PICAS SO OS RECOMANO QUE LI DONEU LA VOLTA I VEURE EL CREMAT XTC I EL CREMAT GRAN UNA PLA<;A QUEJA SI HA OBERT QUE ERA UN CARRER MINSU QUE A MI HEM FEIA PATIR DES DE EL PUNT DE VISTA DE LA SEGURETAT PERQUE EL PICASSO A DARRERA TENIA TOT UNA MEN-A DE TERRATS TOTA UNA MENA DE PASSARES POSSIBLES EL FEIEN PERILLÓS DES DE EL PUNT DE VISTA DE LA SEGURETAT DE LA COL.LECCIÓ QUE HI TENÍEM. l BE DONS AJLLÓ ES UNA PLA<;A DONA MES RESPIRACIÓ EN EL MlJSEU EN EL BARRI PER DESCOMPTAT PERO TAMBÉ j MOLT MES GRAN SEGURETAT. EN EL MARÍTIM FEIA MOLTS ANYS QUE NO ES FEIA CAP MENA D'INVERSSIÓ I GRÁCIES EN AQUESTA ACTIVITAT MOLT INCLINADA CAP A LA CULTURA DE LA NOSTRA 1DIPUTACIÓ HA SIGUT POSSIBLE AMB ELLS I AMB EL PORT DE BARCELONA CREAR UN CONSORCI QUE L'ANIMAT I LA CONVERTIT AMB UN MUSEU VIU. AQUESJ'S MUSEU PETITS JA QUI CREU EN ELLS QUE LES COSES PODRÍEM MILLORAR ' ! , PERO SIGUEM CLARS A L'HORA DE LA BRITAT NOMES L'AJUNTAMENT , LA DIPUTACIÓ EN AQUEST CAS dades/sed/textos/macba.pm m Pagina 15 �ACCEPTA LA RESPONSABILITAT. TOT AIXÓ QUE HEM POGUT VEURE PER AIXÓ EN .ELS DARRERS ANYS TOTA AQUESTA ACTIVITAT, AQUEST ACTIVISME, JO DIRIA NO POT PAS SER ETERN, NO PERQUE NO TINGUEM QUE CONTINUAR PERQUE CADA ETAPA S'HA D'INCORPORA EN LA SEGÜENT 1 MANTENIR-LA SINÓ PERQUE PROBABLEMENT LA RECUPERACIÓ DELS ELEMENTS CULTURALS I TRADICIONALS DE LA PRIMERA ETAPA I-II AQUESTA ALTRE DE LES GRANS INFRASTRUCTURES DE LA SEGONA SENSE HA VER ACABAT NO SOM SUFICIENTS. EM D'ENSETAR UN ALTRE MOMENT. L'ESTIU DE BARCELONA EN AQUEST MOMENT EL QUE ENS DEMANARIA EL MODEL DE BARCELONA DE CULTURA ES POSAR L'EMI:;'ASSI EN LA INTERNACIONALITZACIÓ DE LA CULTURA AQUEST ES EL MOMENT QUE ESTEM VIVIM AQUESTA ES LA NECESSITAT DEL MOMENT HE DE DIR QUE TINC UNA CONFIAN<;A MOLT GRAN I QUE AIXÓ SERA IMPOSSIBLE DE ACONSEGUIR CONSISTIRIA EN CONVINAR AMB ELEGANCIA 1 GRACIA LES APORTACIONS DE LA INICIATIVA PRIVADA I ELS ESFOR<;OS DE L'ADMINISTRACIÓ PUBLICA DEL GOVERN MUNICIPAL I D'ALTRES EN LA PROJECCIÓ INTERNACIONAL DE LA NOSTRA CIUTAT DES DE UN PUNT DE VISTA CULTURA. BARCELONA A SUSTITUIT COM SABEM PART DE LA SEVA ACTIVITAT INDUSTRIALS PER ALTRES ELEMENTS 1 EN BONA MESURA PER SERVEIS CULTURALS. DE VEGADES PENSO QUE AIXÓ ES UN AL.LUSSIO, dadesísedltextos/macba.pmm ES UNA AL.LUSSIO PER QUE LA Pagina 16 �BARCELONA REAL JA NO J;:S LA BARCELONA QUE ; ESTA MOLT PLENA D'ARTEFACTES CULTURALS DE ! GRANS INSTAL.LACIONS ClTLTURALS, SINÓ QUE LA ClUTAT REAL ES UNA EN LA ' QUAL SIMPLEMENT S'HA FET MES GRAN LES INDÚSTRIES I RAUEN TAMBÉ PERO NO LES VEIEM ELS <QUE VIVIM AQUÍ EN EL CENTRE. ES CERT QUE HI HAN INSTAL.LACIONS CULTURALS EN L'ENTORN DE BARCELONA NI HAN JA LA FARGA LA TECLA SALA, HI HA LES COSES QUE S'HAN FET A CORNELLÁ QUE SON MAGNIFIQUES, LES QlJE S'ESTAN FENT A SANT;A COLOMA ALGUNES A BADALONA I MES ENLLÁ, HI HA TERRASSA 1 LAS GRANS CIUTATS DE LA PERIFERIA DE LA CORONA METROPOLITANA. PERO TAMBÉ . ES CERT QUE HI HA HAGUT UNA CERTA ESPECIALITZACIÓ EN L'ESPAI UNA DE LES COSES QUE EM ¡A FELI<; AQUEST DIESES QUE EL CON GRES D'ARQUITECTURA HAGI PRES DE LA MA DE L'IGNASI SOLA I DE ¡TOTS EL QUE L'ESTANT ANIMAN HAGI PRES LA CLARA VOCACIÓ LA D'EXPLICAR A LA CIUTAT COM EXPLICAR LA ClUTAT COMA CIUTAT REAL, COM ¡A MERCAT DE TREBALL 1 COM, EL PUESTO ON VIVIM !NO EL MUNICIPI EN EL QUAL ESTEM EN EL CENTRE ¡EN AQUEST MOMENT. JA SABED QUE QUANT A MI ErJi PREGUNTANT QUANTA 1 GENT HI VIU A BARCELONA PREGUNTO JO PER CORRESPONDRE A QUIN HORjA? NO L'ALCALDESSA DE ' LAUSSANE EM DEIA QUE EL¡LA PREGUNTAVA MIDI O MINUI. A QUIN HORA NO? PERQUE REALMENT LES PERSONES SON ENCARA dadcs/sed/textos/macba.pmm MES ~ DIFERENTS PERQUE UNS Pagina 17 �HAN MARXAT I ELS AL TRES 1HAN VINGUT I EL SALDO NO EXPLICA TOTA LA DlFERENCIA ENTRE UNA CIUTAT I UN ALTRE. DONCS BÉ AQUESTA CIUTA] REAL QUE ES EL MOTIU DE ANÁLISI D'AQlJEST CONCfRES DELS ARQUITECTES DE TOT AL MON. AQUESTA CIUTAT QUE ELS ARQUITECTES I ALS POLÍTICS LOCALS DEL MON I ALS NACIONALS NO HEM SAPIGUT FER. AQUESTA PERIFERIA QUE VOLDRÍEM SEMPRE NO CENTRE EN EL SENTIT QUE ESTIGUES EN EL CENTRE PERO EN EL SENTIT QUE TINGUES LA DIC~NITAT, LA SOLEMNITAT, LA MOMENTALITAT QUE UNA VEGADA DEIA ORIOL BOHIGAS EN EL CENTRE AQUESTA CIUTAT PERIFERICA QUE ES EL MOTIU, JO CREC DE LES GRANS FRUSTRACIONS D~ LA HUMANITAT EN AQUESTES MOMENTS ESPANTA EN LA MESURA QUE NO ES POT ASSUMIR QUE NO ES VEU COM NO ES POT HUMANITZAR EN QlJE ES PERSEVEIX COM A SEMPRE CREIXEN COM A UNA MEGALOPOLIS QUE SENS MENJARÁ I D'AQUI QUE T<j)TS ELS ARTICLES QUE PARLEN DE LA CIUTAT COMENCIN SEMPRE DIENT QUANTISSIMA GENT NO VIURE DINTRE DE 25 ANYS EN CIUTATS D'HABITANTS DE DEL MES QUAL DE 10-15-20 NO MES MIL.LIONS FEM QUE ESPANTAR-NOS DEL TOT SENSE DONAR-NOS QUE L'IMPORTANT NO ES QUANTA GENT I VISQUI EN AQUESTA CIUTAT SINÓ COM 1 VIUEN SI SOM CAPA~OS QUE EN CADA PUNT D'AQUESTA CIUTAT SI 1 VISQUI dades/sed/textos/macba. pmm Pagina 18 �EN DIGNITAT' COSA QUE EST~ COMEN<::ANT A SUCCEIR EN MOLTES D'ELLES 1 US HO DIC NO PER OPTIMISME NAT SI NO PER CONEIXEMENT. PODED A.NAR A CURITIBA PODED ANAR A SEATLE O A SANGAI AMB BONA MESURA I PODED PER DESCOMPTAT VENIR A BARCELONA ELS QUE VENE+'f DES DE FORA 1 VEURE QUE ELS FENÓMENS FENÓMENS DE . PACIFICACIÓ INDUBTABtEMENT NO SON NEGATIUS SIMPLEMENT LA HUMANITAT TENDEIX A VIURE EN CIUTATS. LA HUMANITAT TENDEIX A SOLUCIONAR ELS SElJS PROBLEMES EN CpMPANYIA I NO PAS EN ' SOL.LITUT I PER T ANT CREA AGLOMERACIO-NS I LES AGLOMERACIONS SON DIFÍCILS DE FRENAR NO SABEM COM L'ALTRE DIA A L'HORA D'ESMOR<::AR EL PRESIDENT DE LA REPÚBLICA POPULAR XINESA EM DEIA QUE TE 1.300 MILION,S D'HABITANTS EL SEU PAIS DELS QUALS 900 MILIONS VIUEN AL CAMP 1 NOMÉS LA RESTA VIUEN A LES GRANS CIUTATS 1 PER TANT EL QUE ES PENSAR QUE ES PODRIA PASSAR ES ' UN MOVIMENT MASSIU EN ELS 25-30-40-50 ANYS QUE ¡ VINDRAN EN EL SENTIT D'A!NAR CAP A LA COSTA I ' CAP A LES GRANS CIUTATS. 1 JO LI DEIA VOS TE EL QUE H~ DE FER, I VOS TE QUE HA SIGUT ALCALDE DE SANGAI .... I PARLO COM ALCALDE I PER TANT PARLO AMB MOLTA MES LLIBERTAT SEGURAMENT Q"VE UN PRESIDENT D'UNA NACIÓ AMB EL PRESIDENT DE LA REPÚBLICA POPULAR XlNESA. JO Ll DEik\ VOSTE QUE HA SIGUI dades/sed/textos/macba.pmm Pagina 19 �ALCALDE DE SANGAI QUE S~P EL QUE ES EL PORTAR UNA GRAN CIUTAT I QUE LES GRANS CIUTATS TENEN SOLUCIÓ HAURIA DE LIDERAR UN PROCÉS A TRA VES DEL QUAL UNA SERIE DE CAPS D'ESTAT I PRESIDENTS DE GRUP SIGUIN CAPA<;OS DE DEFINIR UN MISSATGE DE CONFIAN<;A RESPECTA A LES CIUT ATS. AQUESTA ES LA CULTURA DE LA CIUTAT QUE JO PENSO S'HA DE DIBUIXAR . A ISTAMBUL ARA FA DUES SETMANES ALISAIR ! BUTTO QUE ES LA PRESIDENifA DE PAKISTAN VA DIR. DIU QUE ESTA DEMOSTRAT QUE LES ESPECIES D'ANIMALES QUAN SE SITUA!NT DINTRE D'UNA GÁBIA EN UNA CERTA DENSITAT S'ACABAN MATANT UNS INDIVIDUS AMB UNS AL TRE~. I AIXO HO DEIA COM UNA IMATGE COM EL QUE SERIEN LES CIUTATS. AQUESTA SENYORA COM A PRESIDENTA D'UN PAIS POSSIBLEMENT TINGUI AQUESTA VTSIÓ ALLUNY AIDA DE LES COSES POC OPTIMISTA POC CONFIADA' I SEGURAMENT MOLT INJUSTA RESPECTA DEL Ql¡JE EFECTIVAMENT ESTA i PASSANT INCLUS A LES SE VES PRO PIES CIUT A TS. JO RECLAMO SEMPRE A EUROPA I RECLAMO TAMBÉ ! A ISTAMBUL QUAN EM T()CA D'ANARI QUAN EL PRESIDENT DE LA REPÚBLICA XINESA QUAN VE AQUÍ UN ALTRE ACTITUD DAVANT DE LA CIUTAT UNA CULTURA DE LA CIUTAT ~UE SIGUI SIMPLEMENT dades/sed/textos/macba. pmm Pagina 20 �REALISTA QUE TAMPOC D~MANO MIRACLES PERO QUE SIGUI CONFfADA PERQUE ALTRAMENT ESTA DEMOSTRA T QUE LES CORRELACIONS ESTADÍSTIQUES ENTRE AGLOMERACIÓ URBANA I i FORMACIÓ EDUCACIÓ AGtOMERACIÓ URBANA I DESCENS DE LA NATALITAT ES EL QUE JO TAMBÉ LI DEIA AL PRESIDENT DE LA REPÚBLICA POPULAR XINESA, AGLOMERACIÓ URBANA I ESPERAN<";A DE VIDA I NIVELLS DE SALUBRITAT ETC .. ES POSITIVA TOTES AQUESTES CORRELACIONS SON POSITIVES PER TANT MOLTS PROBLEMES A, LA CIUTAT PERO TOTES ¡ LES SOLUCIONS ES A DIR LES ÚNIQUES SOLUCIONS DE LA HUMANIT AT. I TORNO ;A FER DEL MEU DISCURS NOSALTRES HEM DE ENTENDRE QUE VIVIM EN UN MON CREIXEMENT DE CIUTATS I PER TANT EN UN MON CREIXEMENT INTERNACIONALITAT, EN UNES REFERENCIES COMUNES i: EN EL QUAL SERÁ ENORMEMENT IMPORTANT SER CAPA<";OS DE DEFINIR LA NOSTRA PROPIA CONTRIBUCIÓ. JO CREC QUE L'ESTIU DE BARCELONA EL MODEL DE BARCELONA POT SER PROFJT PER ALGUNES AL TRES CIUTATS EIO EST1\ SENT EN AQUEST MOMENT LA GENT QUE VENEN ARA AQVÍ EN AQUEST CONGRES D'ARQUITECTES ES VENEN A VEURE PER QUE CONSIDEREN T AJ\IIBÉ NO s<J>LAMENT PER QUE EL I TOQUI VENIR EN AQUEST CONGRES SI NO TAMBÉ EN ' UNA CERTA IL.LUSSIÓ DIGUE-MO TOT A VEURE COM dades/sed/textos/macba. pm m Pagina 21 �BARCELONA RESOLI áLGUNS DELS SEUS PROBLEMES URBANS. DE VECiADES AMB BONA INTENCIÓ ES CLAR LES PERSONES EXIGENTS PODÍEM FER MOL T MES. CLAR QUE ES POT FER MOLT MES I JO SEMPRE QUE M'HO DIUEN ELS I DIC COMENCI VOSTE NO. PRIMER EL QUE CRITICA QUE SIGlJI EL PRIMjER QUE DIGUI COM S'HA DE MILLORAR I JO DE SEGUIDA QUE PUC EM POSO RADERA D'AQUESTA PERSONA PER AJUDAR-LO A MILLORAR AQUESTES CONTRIBUCIONS. JO NO CREC QUE ES PUGUI DIR QUE EN AQUESTA CIUTAT HA HAGUT UNA 1DESCURA DE DISSENY RADERAMENT NO IIO CRE<:t QUE COM SEMPRE HA SIGUI HI HAN ERRORS I CREC QUE HI HAN ERRORS QUE ES PODEN JUTJAR DES QE L'ACADEMIA O DES DE LA PROFESSIÓ HI HA E~RORS QUE ES PODEN i FORMULAR DES DE L'OPINHl> PUBLICA I CilJTADANA DOS OPINIÓ QUE COM SABEU SUBINT NO COINCIDEIXEN I QUE A MI NO M'ESBERA GENS QUE NO COINCIDEIXIN PERQUE EN AQUESTA LLUITA ESTA EN BONA PART LA. ESPURNA DE LA INAUGURACIÓ I DE LA CREATIVITAT EN AQUESTES DIFERENCIES JUSTAMENT. JO CREC QUE LA CIUTAT TE UN MARCAT CULTURAL QUE TE I TE EL PÚBIC QUE ;fE 1 TE ELS GUSTOS QUE TE NOSALTRES NO SOM PARIS, NO SOM LONDRES, NO l SOM NEW YORK, ENCARA QUE ES CERT QUE HEM FET UNA COSA QUE SENSE dades/sed/textos/macba. pmm AR~IBAR A PORTAR-NOS EN Pagina 22 �AQUESTES DIMENSIONS SI QUE TE QUE VEURE AMB LA TRACCIÓ QUE AQUESTES CIUTATS ENS PROVOCA NO QUE ES L'AMPLIACIÓ DEL MERCAT. EL MERCAT 1 CULTURAL EL MERCAT D' ApUESTES CIUTATS S'HAN ANAT AMPLIANT . L'ALAND SMITH DEIA SEMPRE QUE EL CREIXEMENT ECONÓMIC PROVÉ DE L'AMPLIACIÓ ¡, , DEL MERCAT SI NO HI HA AMPLIACIO DEL MERCAT NO HI HA CREIXEMENT NO HI HA MILLORA I AQUESTA AMPLIACIÓ DEL~ MERCAT POTSER PER EXTENSIÓ PERQUE EN AQliJELLA EPOCA EL SEGLE XIX SEGURAMENT ERAN C~LÓNIES NO. QUE ERAN L'OBSSESIO DELS ANGLESOS QUE ERAN UNA ILLA I PROU I QUE NO PODÍEM MES QUE JUSTAMENT EXPANSIONAR-SE EN ALTRES CONTINENTS EN ALTRES MES ENLLÁ. DONS ~BE AIXÓ PASSA EN LES CIUTATS LES CIUTATS LES CIUTATS TRACTANT DE CAPTURAR UN MERCA T MES AMPLE. SI NOS AL TRES METROPOLITÁ COMA NO TINGUÉSSIM EL MERCAÍ MERCAT CIUT ADÁ EL NUI\{IERO DE ESPECT ADORS ' DELS NOSTRE ESPECTACLES D'AQUEST DIES EN EL GREC O CULTURALS DURANT L'ANY SERIA INFERIOR. I AQUEST ANYS S'HA F~T UNA COSA MOL T IMPORTANT QUE ES DIR-HO {\IXÓ. NO NOMÉS FER-HO QUE JA O FEIEM SI NO DIRJHO VOLEM FER GREC A 1 L'HOSPITALET, GREC A SANTA COLOMA, HEM ARRIBAT EN UNS ACORDS EN ELLS I SERÁ POSSIBLE QUE ALLÓ QUE US DEJA AB.f\NS QUE A MES DE SERHO ENS HO DIGUEM QUE SIGUEM UN MERCAT METROPOLITÁ REALMENT ~MPORTANT PERQUE LA dades/sed/textos/macba.pmm Pagina 23 �BASE MÍNIMA PER FINANc;~R -DIGUEM-MO TOT- PER FER RENDIBLE DETERM[NADES PRODUCCIONS CULTURAL MOLT CARES MOLTES VEGADES 1 MOLT JUSTIFICADES A DE SER CADA COP MOLT MES GRAN. l ' BE NOSAL TRES ESTEM NUCLEANT UN ESPAI lJRBA NO UN ESPAI DE DIA 1 NIT NO illf ESPAI D'lJNA SETMANA PERO SI UN ESPAI D'ATRACCIÓ SUPOSEM MENSUAL QUE VA MOLT MES ENLLÁ 'QUE ES EL C-6. LES SIS CIUTATS QUE ENS ENVOLTA EL QUE NOSALTRES FORMEM LES CINC QUE¡ ENS ENVOLTA NO. MONTPELLIER, TOULOSSE, S~RAGOSSA, VALENCIA, I PALMA DE MALLORCA. CONSIDEREM UNA MICA LA NOSTRA REGlÓ EUROPEA. IAQUEST ESPAI AQUEST MERCAT QUE ES DE 15 MILIONS D'HABITANTS A UNS 400 KM MÁXIM NO HI ARRIBAR NOSALTRES L'HEM D'ANAR NUCLEANT COM PU(JUEM AIXÓ NO VOL DIR QUE NOSALTRES NO ANEM lA SARAGOSSA A VEURE AL GARGALLO MERA VELLÓS EXPOSICIÓ I O A VALENCIA DAMA MAGNIFICA A(QUESTA ! $'EN A VEURE EL MERA VELLOSA RICARD GIRAL T i MIRACLE QUE O RECOMANQ. O QUE NO ANEM DONS AL BERLIOTZ DE MONTPELLIER A VEURE UNA BONA 1 OPERA O A TOULOSSE A VEUJRE ELS AGUSTENS 1 LES ! TALLES QUE Hl TENEN. AIX~ O EM DE FER JO CREC ' QUE ENS HEM PROPOSAT DEIFER-HO 1 O ESTEM FENT ES MES BARCELONA DINS 1D'AQUESTA XARXA C-6 S'HA ATORGAR 1 HO FA 1 HA DEMANAT I HO FA EL 1 PROJECTE DE TURISME INTE~IOR D'AQUESTA XARXA. AIXÓ ES IMPORTANT MOL'FES DE LES COSES QUE dades/sed!textos/macba.pmm Pagina 24 �PENSENl QUE NO PODEM TENIR PER TAMANY LES PODEM TENIR SI GUANYEM AMB DENSITAT EN INTENSITAT DE L'lJS CULTURAL. LES PODEM TENIR ES A DIR EN UN CONSUM CULTURAL PER EVITAR MES GRAN ELS MA TEIXOS 3 MILIONS D'HABIT ANTS QUE SOM DONS VALEN MES DEMANANT MES I EN TINDRIEN MES EN IOTA SEGURETAT. DONS BE BARCELONA NO VOL SER UNA MEGALOPOLIS PERO SI VOL CRÉIXER 1 EL CONSUM CREIXENT. JO VUI AGRAIR AQUÍ CULTURAL ESTA L'ESFOR~ IMMENS QUE ESTA FENT GRUPS I EMPRESES QUE TENEN INICIATIVES EN EL TERRENY CULTURAL DES DE EL NOUS CREADORS FINS ELS EMPRESARIS EMPRENEDORS .... QUE PROGRAMEN JASA LA CIUTAT O AL TRES MUSIQUES O LES INICIATIVES EN EL CAMP AUDIOVISUAL ETC. ES CERT QUE NOSALTRES EN ESTEM ALGUNS FLUIXOS D'AQUEST CAMPS ENCARA MOLT PARTICULARMENT EN L'AUDIOVISUAL. DE VEGADES M'HAN PREGUNTAT EN AQUESTA CIUTAT DE L'ART DE LA CULTURA DE LA MUSICA EN MOLT BONA MESURA NO HI: HA DEL DISSENY NO HI HA UN AUDIOVISUAL FORT DONS POSSIBLEMENT TINGUI QUE VEURE QUE NO SOM CAPITAL DE L'ESTAT 1 PER TANT TAMPOC NO TENIM LES GRANS TELEVISIONS QlJE UN ESTAT EUROPEU POT TENIR. dades/sed/tcxtos/macba.pmm Pagina 25 �PERO DE VEGADES AIXO EM SEMBLA INSUFICIENT RECENTMENT VEN TENIR UN SOPAR AMB UN GRUP D'EMPRESARIS 15-20 EMPRESARIS IMPORTANTS D'AQUESTA CIUTAT I EN DEIEN NOSALTRES TENIM 1 UNA QUALITAT DE VIDA FANTÁSTICA TOT EN VA BE LLEVAT QUE HEM D'ANAR AFER RODES DE PREMSA A MADRID SI VOLEM QUE LA GENT D'AQUI O SAPIGUEM. ES DE DIR ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ SON ALLÁ I PER TANT QUE SI UN VOL PARLAR NO QUE O SAPIGUEM TOTA ESPANYA O TOTA EUROPA A TRAVÉS DE ROITER O PRESS SI NO INCLUS O SÁPIGA EL CONSUMIDOR DE LES NOTICIES DE NOUS BARRIS A TRA VES DE TELE 5 ANTENA 3 O TVI HEM D'ANAR A MADRID A FER LA RODA DE PREMSA. AIXO SERIA UNA MENA D'INSUFICIENCIA CULTURAL UNA QUALITAT DE VIDA INFERIOR A LES RORES JO ELS HI VAIG DIR BE SI AIXO ES AIXÍ I VOSTES 15 ESTAN D'ACORD AMB AIXO DONS A LO MILLOR EN 3-4 TAULES COM AQUESTES QUE FOSSIN 60 I ES PLANTEGESSIN I S'ANALITCESSIM QUINS PRODUCTES INMEDIATIQUIS NO EXISTEIXEN COMES VA FER EN EL TEMA FlNANCER PER EXEMPLE LA BORSA ANA VA AVALL EN AQUESTA CIUTAT NO TENIA RES AFER NO TENIA FUTUR NI EN TINDRÁ MAl PER QUE TENDIRÁ A SER UNA O DUES LES BORSES D'EUROPA NO. PERO ES VA TROBAR EL MERCAT DE FUTUR I AIXO HA ANA T BE DONS JO ELS I DEJA FEM EL MA TEIX EN EL TEMA INMEDIATIC BUSQUIN QUINES PODRIEN SER AQUESTES PRODUCCIONS CULTURALS. JO ELS 1 DEIA dades/sed/textos/macba.pmm Pagina 26 �PER EXEMPLE. NO HI HA CAP REVISTA SETMANAL EN AQUEST PAIS. NO HI HA CAP. NO HI HA NEWS WEEK, EXPRESSO, EUROPEU, OBSERVATER, ECONOMIST, TIMES, SPEGEL, EL QUE HI HA A TOTS EL PAISOS AQUÍ NO EN TENIM . PERQUE NO EN TENIM? ES QUE HEM FET TARDES QUE ARREU DErLS DOMINICALS DE TOTS ELS DIARIS DONS JA ES COBREIX TOT AIXÓ . PROBABLEMENT. ESTUDIÉSSIU BE. PERO SI ES CERT QUE NO HI ES l EL PAIS I AQL!ESTA CIUTAT PASSA PER SER LA CIUTAT DEL SOSIEGQ COM DIUEN A VEGADES ' DES DE EL PUNT DE VISTA MEDIATIC I POLÍTIC A LO MILLOR PODIA SORTIR UNAj COSA ENTENIMENTADA EN AQUESTA CIUTAT .. LLA VORS UN DELS EMPRESARIS VA SORTIR l VA DIR HOME NO CREC QUE SIGlJI NECESSARI 60 AMB UN PARELL EN TINDRÍEM PROU UN GRAN EMPRESARI EDITORIAL QUE lii ERA .E$ MES ES VA APROV AR AIXÓ. AL FINAL DELS ANYS , 70 I PRIMERS DEL 80 ES VA APROV AR DE FER UNA REVISTA I LA MAJORIA DE VOSTES QUE ESTAN SEIENT ~AQUÍ EN VAN DEMANAR QUE SEGUIS ENDAVANT PERQUE PREFERIEN NO SORTIR MASSA EN ELS DIAR~S. PER TANT VA QUEDAR 1 CLAR I PATENT QUE EN AQUESTA CIUTAT EL QUE ES PLAN TEJA DE VAGADES ES UNA POSSIBLE ACCIÓ ENTRE QUALITAT DE VIDA O PODER DIGUEM. i ENTENEM PER PODER AQUEST "CALDO" DE CULTIU EL QUAL ELS MEDIS TENEN IMOLTA MES CAPACITAT D'INTERVENIR SON MC?LT MES BRUTALS I SIMPLEMENT PODIA SER Q.U f EN AQUESTES CIUTATS dades/sed/tcxtos/macba.pmm Pagina 27 �LES CLASSES DIRIGENTS HAGUESSIN OPTAT PER UN MON MOLT MES TRANQUIL ¡AMB MES QUALITAT DE VIDA EN MOLT SENTITS PERO "MAS SOSIEGO" COM QUAN ANEM A MADRID QUE AQUÍ A BARCELONA JA "MAS SOSIEGO" UNA VIRTU] I O ES PROBABLEMENT PERO T AMBÉ ES CERT QUE EN MENYS MITJANS . MENYS MITJANS DE COMUNICACIÓ I MENYS POTENCIA DE COMlJNICACIÓ. TANCO EL PARENTESI AIXO FORMA PART DE LA ¡NOSTRA CULTURA I SI VOLEM MODIFICAR ENS HAUREM DE PLANTEJAR UNA COSA AIXÍ. JA ALGUNES COSES QUE ES FAN I SON IMPORTANTS NO EN EL CAMP AUDIOVISUAL DE PUNTA ESTAVA PARLANT DEL MES MASSIU EN AQUEST CANVI HI HA ALGUNA COSA MES IMPORTANT COM ELS ESTUDIS DE CREACIÓ I PRODUCCIÓ QUE S'HAN FET A SANT JUST PODEM VEURE QUINA VIABILITAT TENEN. ALGUNES ALTRES EXPERIENCIES HEM TINGUT EN ELS ANYS ANTERIORS QUE NO HAN ACABAT DE TIRAR 1 ENDAVANT. EN TOT CAS I DEIXEN DE BANDA AQUEST DILEMA DE CALIFAT DE VIDA O PODER , JO CREC QUE EN AQUESTA CIUTAT EN AQUEST MOMENT JA ACTIVITAT, JA SOROLL, EN EL BON SENTIT NO ES UN TERRATREMOL PERO JA UN !SOROLL AGRADABLE HI HAN EXPERIENCIES. AQUÍ VA VERÍ UNA EXPERIENCIA dadcs/sed/textos/macba.pmm Pagina 28 �OCSONAR FANTÁSTICA HI HAN HAGUT UNES AL TRES ¡ COM ELS TALLERS OBERTS SEGUIREM PARLANT. LA VIBRACIÓ HI ES. I LA CAPACITAT DE EXEMPLE MERCATS I DE APORTAR UNA CONTRIBUCIÓ PROPIA EN EL MERCAT INTERNACIONAL DE CULTURA HI ES. SI ELS PARLO TANT DE LA IMPORTANCIA DE LES INICIATIVES DE BASE PRIV ADES ETC. ES QUE PENSO QUE DE VEGADES EL PRINCIPI QUE HAURÍEM DE SEGUIR LES AUTORITATS PUBLIQUES ES DE LA MÍNIMA INTROMISSIÓ I LA MÍNIMA INGERENCIA AIXÓ QUE NO ES CONFONGUIN NINGÚ NO ES UNA ACTITUD LIBERAL PER QUE SI ES UNA ACTITUD QUE RESPON JO CREC A UNES CONVICCIONS. NOSALTRES PARLEM D'UN PRINCIPI DE COOPERACIÓ EN AQUEST SENTIT EL ICUP TE LES COSES MOLT CLARES I LES CREC QUE O ESTA FENT BE. SI HA DE AJlfDAR A LA GENT SI A DE COOPERAR PERO TAMBÉ SENSE ENTREBANCS I SENSE VOLER ASSlJMIR DES DE L'ADMINISTRACIO ALLÓ ' QUE CORRESPON A LA SOCIETAT. SENSE LLIBERTAT NO HI HA CREACIÓ I SENSE COOPERACIÓ I SENSE "AJUJTS" NO HI HA ACCÉS LLIURA I UNIVERSAL ELS PRODUCTES CUL TURALS. QUE SENTEN PER AJUTS QUE ES UNA PARAULA QUE EN EL MOMENT D'ESCRIURA-LA REELLEGIR-LA LA HE POSAT I DESPRÉS ENTRE DE COMETES PERQUE NO M'AGRADA MASSA . VUI DIR COSES FINANCADES EN COMÚ A PROP TANGIBLES TRANSPARENTS. dades/sed/tcxtos/macba. p mm Pagina 29 I �AJUTS VOL DIR COSES QUE t:L . COMÚ DE NOSALTRES COM A CIUTAT DECIDlM PAGAR ENTRE TOTS QUE VOL DIR AQUELLA COSA TÁNT ANTIPÁTICA QUE ES COM PAGAR ELS IMPOSTOS. I DE DEDICAR-LOS EN AIXÓ, PERQUE PENSEM QUE EL MERCA T I LA INICIATIVA ESPONTÁNIA DE LA SOCIETAT NO O DONA NO O GARANTEIX I D'ALGUNA FORMA S'HAN ' DE FER. DONS BE SI EN ' AIXO AQUEST "AJUTS" AQUESTES COSES FINANc;A.DES EN COMÚ PROP TANGIBLES 1 PERO A TRA-NSPARENTS FETES PER AQUELL SECTOR P(JBIC QU¡E SIGUEM CAPAc;OS DE CONTROLAR DE TOCAR, QUE NO S'EN VAGIN GAIRE LLUNY PERQUE AL TRAMENT NO ACABEM DE SABER BEN BE COM LES COSES S'ESTAN FENT. VOSALTRES EM DIREU PERO NO ESTEU DEMANEN DINERS A EUROPA PER FINANc;AR PR{j>GRAMES CULTlJRALS NO ESTEU DEMANEN CALIDOSCOPI O COM ES DIGUI AQUEST PROGRAMA A RAFAEL PER FINANc;AR LES COSES QUE ESTEM FENT A LA FUNDA CIÓ MIES VAN DER ROHE EL PREMI D'ARQUITECTURA DE DONEN CADA XXXX SI ES CERT. ES CERT PERQUE ElJROPA A DE TENIR UNES OPCIONS HI ARA O DIRÉ TENIR UN SEGMENT CULTURAL PERO AIXO NO VOL DIR QUE EN PRINCIPI NO TINGUI QUE S¡ER COM A PRINCIPI AL ; CONTRARI LES COSES S'HAN DE FER COM A MES PROP MILLOR. HI ES AQUÍ ON REALMENt LA GENT PAGA MES TRANQlJIL.LAMENT SON LES COSES QUE ES PODEN CONTROLAR O EN TOT CAS PODEN CRITICAR CASI dades/sed/textos/macba.pmm Pagina 30 �DIRIA PERSONALMENT, PERSONALMENT A L'ALCALDE PERO EN TOT CAS AL REGIDOR AL REGIDORS DE CULTlJRA O EN ELS GERENTS TAMBÉ. AIXÓ ES MOLT IMPORTANT JO CREC QUE AQUEST ENFOC QUE COMBINA LA IijiCIATIVA PRIVADA I LA LLIBERTAT DE CREACIÓ EN LA CONCIENCIA DE L'ESPAI P(JBLIC AIXÓ QUE ELS ARQUITECTES ANGLESOS HAN DE FER I TAMBÉ QUAN PARLANT DE BARCELONA PRECISAMENT ES AQUÍ ON AL TROBEN POTSER MES CLARAMENT O AL RICHARD ROGERS PER EXEMPLE QUE AQUEST: DIES ES PER AQUÍ QUE PARLA D'ESPAI PÚBIC EN :AQUESTA VEHEMENCIA COMA UNA CONQUESTA DE LA CIUTADANIA DE LA GENT DE L'EXISTENCIA QUALITAT QUE NO ES DE illiJ L'ESPAI PÚBIC DE RESIDU DELS ESPAIS PRIVATS SI NO UN LLOC QUE TE UN CERT PERFIL UNA CERTA PERSONALITAT. TOT AIXÓ O DIC ARA EN UNA CERTA MODESTIA ES EL N<DSTRE 1 VUI DIR DE LA ESQUERRA DE LES ESQUERRES LA NOSTRA APORTACIÓ DE LA CULTURA D'AQUESTA CIUTAT EN GENERAL A LA CULTURA POLÍTICA AQUESTA PREOCUPACIÓ PER .. D'UNA BANDA EVITAR MONOPOLIS TOT SI A DE DlR INNECESSARIS O POT JUSTIFICAT PÚBLICS PERO D'ALTRA BANDA TAMBÉ TENIR LA GROSSERIA DE DIR ES QlJE S'HA DE DISSENYAR S'HA DE PROJEC[AR. AQUEST MATI EM PREGUNTAVEN dades/sed/textos/macba.pmm UN GRUP DE REGIDORS DEL Pagina 31 �DISTRICTE DE LONDRES PERQUE JA SABEU . - . ' QUE J REGIDORS A LONDRES NO AJNIAN PERQUE NO HI HA AJUNTAMENT PERQUE MRS. THATJER VA SUPRIMIR L'AJUNTAMENT DE LONDRES DONS UN GRUP DE REGIDOR QUE HI HAN ARA QUAN CANVI TOT A ' i ANGLATERRA QUE SERA BEN AVIAT EN VAN VENIR A PREGUNTAR A MI QUE S'HAN DE FER COM ES FARÁ PERQUE ELLS TENEN JA ELS $EUS JOCS OLÍMPICS QUE ES EL MIL.LENIUM DE L'ANY 2000 I VOLEN SABER COM SI ARRIBA I COM ES FA. BE AMB ELLS ESTAVA PARUANT JUSTAMENT FINS A ¡ QUIN PUNT ES NECESSARI QUE HAGI UNA IMPLICACIÓ, UNA COMPLICifrAT UNA SEDUCCIÓ PER PART D'AQUELLS QUE PRODUEIXEN EL PROJECTE PÚBIC EL DISSENY PÚBIC TENEN QUE TENIR UNA CERTA GROSSERIA VOLEN AIXÓ VOLEM AQUESTA PLA<;A LA VOLEM DIBUIXAR D'AQUESTA FORMA ENS AGRADARIA QUE FOS AIXt. QUE NO FOS PAS EL RESIDU O RESULTAT CASI INVOLUNTARI DE L'EXISTENCIA DE UNES FOR[<;ÉS DE MERCAT QUE LA ! VAN DIBUIXAR I AL MATEIX 'TEMPS EN CANVI SOBRE DIMENSIONAL LA IMPORTANCIA DE LA INTERVENCIO PUBLICA, SEMPRE TENIR LA MODESTIA DE SABER QUE LES COSES QUE HEM FET UN DIA NO SON PER SEMPRE JO MOLTES VEGADES DE DEFENSAT ALS ARQUITECTES D'AQUESTES ' CIUTAT l ELS A LO MILLOR NO HO SABEN DIENT A LA GENT QUE ESTIGUIN TRANQUILS QUE LA VIDA JA ELS CANVIARÁ COM DEIA AQUE~L. QUI ERA EL TRIAS DE ' dades/sed/textos/m acba. pmm Pagina 32 �BES O NO SE QUIN CATEDRÁTIC ERA QUE VA DIR EL SUSPENEN EN AQUEST. NO JA EL SUSPENDRÁ LA VIDA, POBRA. AIXÓ ENS PASSA A VEGADES EN ELS POLÍTICS I ELS EDIFICIS ETC. I PLA~ES, ARQUITECTES FEM MOLTA GENT ES POSA FEM MOLT NERVIOSA PERQUE AQUEST DISSENY NO ES EL QUE TINDRIA QUE SER AQUESTA PLA~A ES MASSA DURA I FALTEN ARBRES 1 SOBRE NO SE QUE NO TINDRIA QUE SER AIXÍ . I JO ELS I DIC TRANQUILS LA VIDA JA ELS CANVIARÁ . LA VIDA JA CANVIARÁ LES PLACES LES COSES NO SON PER MENYS NI TANT SOLS LA CIUTAT FÍSICA O ES . BE DONS NOSALTRES JO CREC QUE COMA CIUTAT EN CONTRIBUÍ EN PART EN LA CREACIÓ D'AQUESTA DOCTRINA RESPECTA DEL QUE ES PÚBIC 1 EL QUE ES PRIV AT EL QUE ES NACIONAL I EL QUE ES INTERNACIONAL COM DEIEM ABANS EL QUE EL NACIONAL 1 CLÁSSIC PER DIR-HO AIXÍ I EL QUE ES CONTEMPORANI EL QUE ES TRADICIONAL I EL QUE ES INNOVADOR. BE PERQUE HAURÍEM NOSALTRES A RENUNCIAR A TENIR UN LLOC IMPORTANT TERRENY CULTURAL AL INTERNACIONAL AL TENIM EN EL CAMP D'URBANISME EL TENIM EN EL CAMP DE LA TRACCIÓ EMPRESARIAL EL TENIM EN EL CAMP ESPORTIU CREIXEMENT EN EL CAMP !TURÍSTIC . BARCELONA COMEN~A A SER UNA CIUTAT TURÍSTICA. NO HAVIA dades/sed/textos/macba.pmm Pagina 33 �ESTAT MAI BARCELONA I QUE LA GENT VINGUÉS HI HA VIA PÚBLICS J\ltOL T FIDELS PERO MOLT REDUITS NO. ARA RESULTA QUE LA SETMANA SANTA D'AQUEST ANY ES LA SEGONA CIUTAT D'ESPANYA EN VISITANTS DESPRÉS DE SEVILLA. O SIGUI QUE ENS EN SEMBLEM A UNA CIUTAT QUE SOBRE TOT S'OMPLE AQUELLS DIES. SI HEM SIGUT BONS PER TOT AIXÓ PERQUE NO PODER SER-HO EN EL TERRENY DE LA TRACCIÓ CULTURA. ENS INTERESSA ENS CONVÉ ELS PROGRAMES QUE ESTEM FENT A BARCELONA PLATÓ EL BARCELONA CIUTAT DE FESTIVALS DEJA EL JOAN ¡ DE SEGARRA FA MOLT POC RESPECTE EL GREC PERQUE NO ENS PROPOSEM~ QUE EL GREC SIGUI UN FESTIVAL INTERNACIONAL UN XXXXXXXXX I JO LI CONTESTA V A TU QUE SAPS MES QUE JO DIGUEM QUE HEM DE FER . I ELL HA FET ·uN ARTICLE EN EL PAIS QUE ESTA MOLT BE DIENT EL QUE POTSER ES 1 TINDRIA QUE COMEN<;AR A FER . PARLAR DE PROPORCIÓ DE COPRODUCCTÓ EN ALTRES FESTIVALS . I HEM D'ANAR PENSANT NO;TENIM PERQUE NO FERRO . JO ESTIC SEGUR QUE L'ICUP ANIRÁ PER QUI HEM DE FER AQUEST CAMÍ DE TORNADA 1 ANADA D'ESPORTAR E IMPORTAR COL.LABORA EN ELS DE FORA I DE SER CAPA<;OS TAMBÉ DE PORTA DE FORA CAP A QUI. JO DEIA TAMBÉ FA UNS ANYS PERQUE ERA AIXÍ PERQUE NOSALTRES NO TENÍEM UN MERCAT EN EL TEATRE PER-HO SI TENÍEM UNA PRODUCCIÓ ES A DIR ' dades/sed/textos/macba.pmm Pagina 34 �NOSALTRES DEIEM MADEIRA ES UNA CIUTAT MOLT MES TEATRAL D'ESPECTACLE TEATRAL QUE NO PAS BARCELONA. PERO MIRA VES LES CARTELLERES DE MADRID l JA I COMENc;A VEN HA VER-HI GENT D'AQUI QUE HI ANAVEN O GENT D'AQUI QUE ANA VEN CONTEU COM LA NÚRIA · ESPERT , SI ANA VA A 1 LONDRES O LLUIS PASCUAU A PARIS. JO CREC QUE AFORTUNADAMENT AQUESl¡' MOVIMENT DE ANAR I TORNAR JA ESTA PRODUINT RESULTANTS AQUÍ I EL QUE ABANS ERA UNA MODESTA EXPORTACIÓ EN AQUEST MOMENT ES UNA IMPORTACIÓ CONSIDERABLE I S'HA CREAT EL MES IMPORTANT DE ! TOT QUE ES UN MERCAT INTERIOR ARA JA EN EL MERCAT INTERIOR JA COMPETENCIA EN EL MERCAT TEATRAL ES POT COMPARAR PRODUCCIONS COM LORENZZACIO PER MI V A HA VIEN DOS SE~ EL MOMENT EN QUE HI LORENZZACIO ES A DIR UN AL POLIORAMA I UN 1\L LLIURE¡I HAVIEN ELS FANÁTICS 1 DE CADA UN DELS DOS GRANS ACTORS QUE O INTERPRETAVEN LES COMPANYIES JO CREC QUE EL NOUS CREADORS . RECORDO QUE UNA VEGADA FER UNS QUANTS ANYS UN ALTRE AUTORITAT D'AQlJEST PAIS RENYAVA ELS INTEL.LECTUALS PER QUE DEIA QUE ES PREOCUPA VEN POC DEL PAIS VEN SOMRIURE PERQUE VEN DIR QUE ERA UN EXCÉS! D'INTERVENCIONISME I NO MES . ----&8&------------- ------ - ------------- -~~-~-~~-~-R-----~- dades/sed/textos/macba.pmm Pagina 35 �MIRIN JO CREC QlJE LA REF~EXIÓ, L'ESPRIT FÍSIC, LA CREACIÓ LLIURA NO PODEN SUBJECTAR-SE GAIRE ELS DESITJOS DELS GOVERNS JA SIGUIN LOCALS, ¡ AUTONÓMICS O ELS ESTA[ALS AQUESTES COSES DEMANEN LA MÁXIMA INDE!PENDENCIA, LA MÁXIMA LLIBERTAT,. LA MÍNIMA PRESSTÓ DIRIA. 1 JO CREC QUE DE VEGADESI S'HA VOLGUT CONS .... . . UNA MICA MASSA EL DEBA T I UNA MICA MASSA EL CAMP DE LA CREATIVITAT CREACIÓ ¡O SERIA EL CAMP P A~TIDARI DE DE LA MENYS INTERVENCIÓ DE MES SUPORT DE MES COOPERACIÓ DE MES ADAPTACIÓ A LES :E1XIGENCIES CIUTADANES 1 MES QUALIT AT EN LES A TENCIONS I QUE HI HAGI NO NOMÉS UNA REALITAT SINÓ UNA TAMBÉ SENSACIÓ DE SER UN ESPAI P,LENAMENT LLIURA. I EN AIXÓ TAMBÉ LLENGUA TGE QUE TE 1 MOLT UTILITZ~M. DE VEURE EL DE VEGADES S'HA CONFÓS L'HISTORIA EN LA MITOLOGIA . LA CREACIÓ EN LA REPETICIÓ D'UN CANON S APROV ATS 1 TINGUTS , l ' COM A POLITICAMENT CORRECTES, I AIXO A FET MAL. NO HO DIC COM UN RETRET BARCELONA S'HA DISTINGIT DES DE L'INICI DEL PERÍODE DEMOCRÁTIC PER V OLER-SE ALLUNYAR D'lt\QUESTES ACTITUD I EM ¡ PENSO QUE LA GENT O TE CL!AR. PERO ARA TORNO ON EREM. i 1 ES TROBEN ELS ESPAIS NECESSARIS. HI HA L'ESPAI CULTURAL ADEQUAT PER LA CREACIÓ?. ES MES TENIM ELS NIVELLS DE FORMACIÓ DE VOLDRÍEM?. ¡ dades/sed/textos/macba. pmm Pagina 36 �TINDREM D'AQUI A DEU AlNYS MES PÚBLICS MES CIUTADANS SENSIBLES A LA CREACIÓ ARTÍSTICA. TINDREM D'AQUI A DEU ANYS MES ARTISTES AMB POSSIBILITATS PER DESENVOLUPAR LA SEVA ACTIVITAT CREADORA?. TINDREM BONS MÚSICS FO}\MATS AQUÍ? I TINDREM QUI ELS VULGUI ESCOLTAR?~ BUENO LES NOSTRES ASPIRACIONS HAURIEN DE SER ENCAMINAD ES A RESPONIDRE POSITIV AMENT EN AQUESTS INTERROGANTS QUE ES CORRESPONENT AIXÓ TAMBÉ EN lJNA ACTil!UD DE PROGRÉS QUE JO CREC QUE DEFINEIX LES NO~TRES ACTITUDS A VUI. NO ENTENEM LA CULTURA SENSE INCLOURE TOTS ELS ESFOR(:OS QUE DUGUIN A UNA CERTA UNIVERSALITZACIÓ A UNA GENERALITZACIÓ DEL CONSUM CULTURAL. ESTEM'FENT I ESTEM ACABANT LES BIBLIOTEQUES COSA QUE ES BONA NOTICIA ESTEM DONS PORTEN A LA CIUTADANIA D'UNA MES GRAN IGUALTAT D'OPORTUNITATS . ES CERT QUE QUAN ES PLANTEGEN AQVESTS PROGRAMES DE VEGADES D'UNA FORMA MOL T SIMPLE UN ES POT PREGUNTAR ? UNA BIBLH0TECA ES SINÓNIM DE LECTURA I ES SINÓNIM DE LECTURA AVOL? ENS O DEJEN A ESTOCOLM EL MES DE DESEMBRE QUAN VEN ANAR PER QUE REPTE QUE ENS VA FER LA CIUTAT D'ESTOCOLM A . TOTES ! LES CIUTATS D'EUROPA PER QUE VAN DIR !EL REPTE BANGEMANN. dades/sed/textos/macba.pmm Pagina 37 �BANGEMAN ES EL COMISSARI EUROPEU QUE V A DIRIGIR EL PROGRAMA DE LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ DE LES AUTOPISTES DE LA INFORMACIÓ. IGUAL QUE L'ALBERT GOUR ELS EEUU DONS AQUÍ HI HAGUT UN COMISSARI EUROPEU QUE SE'N HA CUIDAT D'AIXO. VA FER UNA COMISSIÓ DEL QUAL JO EN VAIG PARTICIPAR JUSTAMENT QUE VA DEFINIR DEU PRODUCTES TELEMATICS QUE IIAURIEN D'ESTAR A FI L'EDUCACIO A DISTANCIA ELS SISTEMES DE AJUT A LA MEDICINA HOSPITALARIA A TRA VES DELS ORDINADORS MANIPlJLATS A DISTANCIA , L'ENSENYAMENT ELS NOUS SISTEMES D'INTERACCIO ELS SERVEIS PÚBLICS OBTINGUTS A TRAVES D'AQUEST SISTEMA ETC. I EN AQUESTA REUNIÓ ES DEJA l-IAURÍEM DE PLANTEJAR-NOS COM A DE SER LA BIBLIOTECA A LO MILLOR UNA BIBLIOTECA JA NO ES EL MATEIX. QUINA TECA NOMÉS BIBLIO A DE SER LA TECA DIGUÉSSIM O A D'HAVER-HI UNES ALTRES COSES. CLAR UN VISITANT LES BIBLIOTEQUES D'ESTOCOLM JA S'HA DONA VA QUE ALLÁ N'HA VIEN LLIBRES I A MES A MES HI HA VIA INTERNET HI HA VIA CONEXIONS A TRA VES D'ORDINADOR A TRA VES DE TELECOMUNICACIONS EN BASES DE DADES I EN SISTEMES PER DESCOI\1PTAT D'ARXIUS BIBLIOGRÁFICS MOLT MES AMPLES QUE PODIEN ESTAR EN AQUELLA BIBLIOTECA EN CONCRET . AIXO JA ESTA PASSANT LENTAMENT A LES NOSTRES BIBLIOTEQUES. VUI DIR QUE HEM DE SEG1JI PER AQUÍ dades/sed/textos/macba.pmm Pagina 38 �I QUE HEM D'ANAR DEFINIR EL QUE VOLEM QUE SIGUI UNA BIBLIOTECA EN AQUESTA CIUTAT. i NOSALTRES A ESTOCOLM AQUEST DESEMBRE I VAM ANAR COM ESPECTADORS PERO COM MODESTAMENT TENÍEM NOMÉS PROGRAMES DE ESTOCOLM PERQUE ELLS VAN FER EL REPTE PERO DEU NIDO. PERQUE ! RECORDO QUE LA PRIMERA DISCUSSIÓ LA VAM 1 TENIR A BRUSEL.LES AMB UNA SENYORA QUE ES DIU BIRGIM T A----- QUE ES LA DIRECTORA DEL FORUM SOBRE LA CIUTAT DE LA INFORMACIÓ I QUE QUAN JO LI VAIG DIR QUE BARCE~ONA HI HA VIEN DOS OPERADORS TELEMATICS QlJE HI HA VIA TELEFÓNICA PER UNA BANDA 1 PER ALTRE BANDA PER CABLE EN REFEREIXO I PER ALTRE BANDA ESTAVEN PROVANT ¡ DE TENIR UN ALTRE EMPRESA EN EL QUAL LA . GENERALITAT 1 EL PARTICIPACIÓ ETC. AJuNTAMENT TENIM AQUESTA SENYORA UNA VA DIR BUENO DONS VOSTES TENEN DOS OPERADORS PERO A ESTOCOLM TENIM 25 . A LES RORES VEN ANAR A ESTOCOLM I VAM VEURE 1 QUE A ESTOCOLM NO TENIEN DUES XARXES TENIEN UNA SOLA XARXA I 25 OPERADORS QUE ES DIFERENT. 25 EMPRESES QUE ESTAN DONANT ALGUN TIPUS DE SERVEIS A TRA VES DE LA SOLA XARXA EXISTENT. NOSALTRES D'OPERADORS POTSER EN TENIM MENYS QUE VOSTES PERO XARXES ES POSSIBLES QUE TINGUEM DUES. I ABANS QUE VOSTF~S . TOTAL BARCELONA VA :DIR QUE NOSALTRES VOLDRÍEM FER LA SEGONA SESSIÓ DEL REPTA dadcs/scd/textos/macba.pmm Pagina 39 �BANGEMANN . VOSTES SON L'ESTRELLA DEL NORD. LA DE DONS TELEMATICA I LES TELECOMUNICACIONS NOSALTRES VOLDRÍEM SER L'ESTRELLA DEL SUR. I ~VENEN AQUÍ EL MES D'OCTUBRE ELS DIES 6,7,1 8 LA SEGONA SESSIÓ DEL BANGEMANN CHALLENGE QUE SON TOTES LES CIUTATS EUROPEES POSADES A DISCUTIR A VEURE QUI O QUI O FA MILLOR AQUESTES SAP MES MATERIES ES REUNIRAN AQUÍ A BARCELONA. DIU EL LEMA D'AQUESTES SESSIONS LES CIUTATS INFO-VIES A EUROPA UN TÍlTOL D'AQUEST UNA MICA COMPLICAT PERO TOTHOM iO ENTÉN. LES CIUTATS COM A SISTEMES D'ACCES 0 : COM A PORTES D'ACCES AMB UN SISTEMA COMPLEXA INFORMACIONS QUE ENS POT ARRIBAR A TRA VES DE CABLES I A TRA VES DEL QUE ABANS SERVIA NOMÉS PER PARLAR. TELEFONON. BE NOSALTRES HAURÍEM D'ANAR DEFINÍ QUIN TIPUS DE LLOCS DE CULTURA REFlEXIVA I D'APRENANTGE VOLEM AL QUE HEM DIT BIBLIOTEQUES FINS ARA I AFAVORIR LA PROBABLEMENT ELS CREATIVITAT CENTRE CÍVICS ENTORN. ELS HEM D'ANAR CANVIANT 1 HEM D'ANAR CONVERGINT DES DEL CENTRE CÍVIC CAP AQUESTA BIBLIOTECA TELEMATITZADA I AMB ALGUNS ELEMENTS LÚDICS PROBABLEMENT. ESTEM EXPERIMENTANT AMB TOT AIXO . HE CITAT ALGUNS, HE CITAT LA CASA DEL RELLOTGE LA SEDETA LES COTXERES, EL CORRO VELL ETC. HEM dadcs/sed/tcxtos/macba.pmm Pagina 40 �D'ANAR VElEN QUE FEM EN AQUESTS CENTRES CÍVICS SI HEM DE CONVERTIR EXCLUSIVAMENT EN LLOCS EN CONTRA DES DE EL PUNT DE VISTA DE LA DISTRACCIÓ O TAMBÉ EN LLOCS DE FORMACIÓ 1 CONSUM. NO ELS VUI CANSA MOL T MES JO EN PENSO QUE DES DE LES POSICIONS POLÍTIQUES QUE JO DEFENSO I EM PENSO QUE JA ARRIBA T EL MOMENT EN LA VIDA D'AQUESTA CIUTAT l D'AQUEST PAIS EN QUE ES BO COMEN~AR A PARLAR D'UNA FORMA MES CLARA EN FUNCIÓ DE LA POSICIONS POLÍTIQUES DE CADASCUN SENSE QUE NINGÚ NO S'ESBERI INCLUS L'ALCALDE DE LA CIUTAT A DE FER-HO . TREBALLANT PERLA IGUALTAT D'OPORTUNITATS SI DES DE EL PROGRÉS AFIRMEN QUE TREBALLEN PER LA MÁXIMA LLIBERTAT. PER LES MÍNIMES INTROMISSIONS QUE NO VOL DIR ELS MÍNIMS SOPORTS COM HE DIT O COM ELS MÍNIMS AJUTS TOT EL CONTRARI PARLEM D'UNS AJUTS LLIURES NO CONDICIONATS. I DES DE AQUEST PUNT DE VISTA EM SEMBLA EL MES LOGIC QUE L'ALCALDE D'UN GOVERN DE PROGRÉS PARLI DE CULTURA I O FACI EN CORRESPONDENCIA EN AQUESTS TERMES . TERMES QUE ESTAN BASATS EN LES CONVICCIONS DE POLÍTIQUES FERMES PERO QUE NO S'EQUIVOQUI NINGÚ BARCELONA DE CARA AL SEGLE XXI I DE CARA A L'ANY 2001 NO POT I NO VOL RENUNCIAR A RES VOL ASSUMIR EL SEU PAPER DE CAPITAL DE CATALUNYA TAMBÉ DE CAPITAL CULTURAL PERQUE dades/sedltextos/macha.pmm Pagina 41 �TAMBÉ ENTENEM QUE SE CAPITAL EUROPEA EN AQUELL MOMENT REINDINVICAR SIGNIFICA TAMBÉ CONTRAPOSAT. O CONTRAINDICACIÓ AllXO. S'HA JUSTAMENT MOLTES VEGADES SUPERAT APARENT EN AQUESTA UNA FRASE SENZILLA. NOSALTRES SOM CATALANS I AL MATEIX TEMPS INTERNACIONALS. PERO TOT AIXO O HEM DE CONCRETAR UNA MICA MES . BARCELONA VOLDRIA SER EL LLOC EN QUE ES REINDINVINQUES LA t DIVERSITAT EUROPEA COM! A UN VALOR EUROPEU ESTRICTAMENT EUROPEU 1 AL MATEIX TEMPS LA DIVERSITAT COMPARTIDA DIGUÉSSIM RESPECTADA CAPAc; DE CONSTRUIR LLENGUATGES COMUNS BARCELONA ES EL LLOC ON ES DONEN TOTES LES CIRCUMST ÁNCIES LABORATORI PERQUE ; S'EN PUGUIN D'AQUESTA CULTURA DIR EL EUROPEA. PERTANYEM EN lfN PAIS D'UNA HISTORIA IMPERIAL FANTÁSTICA PERQUE V A CONQUISTAR MIG MON PER L'AL TRA BANDA I ON EL SOL S'HI OPOSA V A EN EL IMPERIS QUE TENIEN NO SOM PAS FORA D'AQUEST PAIS SOM A DINS I A SOBRA DINS D'AQUESTS PAIS ENCARA TENIM UN PATIT PAIS QUE VA CONQUISTAR EL MEDITERRANI DESPRÉS VA DESCOBRIR QUE EL MEDITERRANI ERA UNA TRAMPA DIGUÉSSIM QUAN ' L'ATLANTIC ES VA DEMOSTRAR COM EL CAMÍ DEL MON DEL NOU MON. I EL GRAN MEDITERRANI QUE ERA EL MIG DE LA TERRA I :Q>'AQUI V A VENIR EL NOM 1 ERA EL LLAC RELATTVAMENT MENUT I QUE A SOBRA HA TINGUT MOL TS PROBLEMES DE TOT TIPUS DES DE dades/sed/textos/macba. pmm Pagina 42 . �PIRATERIA FINS EL CANAL DE SUEZ TRENCANT MOLT DESPRÉS. DONS PERTANYEM A UN GRAN PAIS HISTÓRIC TENIM UNA CULTURA QUE HA SIGUT UNA CULTURA DESARROLLADA A UNA AL TRA EPOCA HISTÓRICA ANTERIOR 1 QUE DESPRÉS A RESSORGIT EN FOR<;A EN EL NACIONALISME DEL SEGLE XIX QUAN ESCOCIA UNA MICA VA REINVENTAR EL SEU PASSAT A TRAVES DE WALTER SCOTT I LA FIGURA DE JOHN WOLLAS 1 NOSALTRES VERDAGUER PER EXEMPLE VEN FER EL MATEIX EN JOFRE EL PILÓS I ALTRES. 1 AIXÓ O HEM DE REINDINV[CAR COM A QUALITAT 1 PODEM REINDINVINCAR COM A QUALITAT, I EL MATEIX TEMPS TENIM UNA CIUTAT QUE ENS PERMET QUE AQUESTA NACIONALITAT O AQUEST ELEMENTS NACIONALS ES COMUNIQUEN AMB LA RESTA DEL MON . PER CLAR LA CIUTATS SON LES PORTES D'ENTRADA I SORTIDA DE LES NACIONS ES EL LLOC ON SON FÍSICAMENT PERQUE ELS AEROPORTS I ELS PORTS 1 LES GRANS ESTACIONS DE TREN I ON ARRIBEN LES CARRETERISS PERO SON TAMBÉ INTEL.LECTUALMENT ES EL LLOC ON LA QUÍMICA DEL CONTACTE ES PRODlpEIX. LA QUÍMICA DEL CONTACTE ES NO PRODUEIX EN UN AVIO ES PRODUEIX A LES CIUTATS QUE ES ON ARRIBA LA GENT PERA VIO O PER COTXE PER ALLÁ ON SIGUI. ES AQUÍ ON LES NACIONS ES POSEN EN CONTACTE I AQUESTA CIUTAT TE LA SORT DE SER CAPITAL DE CATALUNYA 1 PER TANT D'UNA NACIÓ CULTURALMENT DECENT SOLIDA HISTÓRICAMENT dades/sed/textos/macba.pmm Pagina 43 �DESCRIPTIBLE DIGUÉSSIM TENIM UN RELAT PER EXPLICAR PERTANY A UN ALTRE NACIONALITAT MES GRAN QUE ENS IIA FET PRtESENTS A MIG MON EN UNA LLENGUA QUE ES LA SEGONA MES PARLADA DEL MON PROBABLEMENT AL MATEIX TEMPS NO HA DEIXAT DE TENIR UNA CIUTAT QUE LA FA INTERNACIONAL EN AQUESTA CULTURA. DONS BE NOSALTRES ENS OFERIM A EUROPA COM lTN LLOC D'EXPERIMENTACIO A L'ENTRADA DEL SEGLE XXI PER HAVER-HI SI NO ES BRITAT QUE LA DIVERSITAT QUE AQUESTA DIVERSITAT QUE AQUESTES PECULIARITATS SON COMPATIBLES. AQUESTA ES EL GRAN REPTE NO I CREC QUE BARCELONA EL POT AFRONTAR.DIR-VOS QUE PER MI CULTURA CIUTADANA ES BÁSICAMENT AIXÓ . CULTURA CIUTADANA ES EL MATEIX TEMPS SER CAPA~OS DE DEFENSAR LA PROXIMITAT AL CONTROL DE L'ENTOR L'ESTIMACIO DEL BARRI PER A CADA UNA DE LES NOSTRES PECULIARITATS. 1 TANMATEIX LA CAPACITAT DE DESARROLLAR UN LLENGUATGE QUE ENS ENTENGUIN MES ENLLÁ DEL BARRI NO. MES ENLLÁ DE LA NOSTRA CIUTAT MES ENLLÁ DEL NOSTRE PAIS. AQUESTA VISIÓ J)E QUE NO NECESSÁRIAMENT EL QUE ESTA MES A PROP ES CONTRADICTOR! EN LA FORMACIÓ DE L'ESPAI MES GRAN. L'EXPERIENCIA QUE JO TINC EN EL COMITE DE LES REGIONS DE L'UNIO EUROPEA ES JUSTAMENT AQUESTA. EN EL dades/scd/textos/macba.pnlm Pagina 44 �COMITE DE LES REGIONS LA CIUTATS I LES REGIONS D'EUROPA ESTAN PARLANT FOR~A EN EL LLENGUATGE QUE TANMATEIX ES UN LLENGUATGE DE LA DIVERSITAT I AL MATEIX TEMPS ES UN LLENGUATGE EUROPEU UN LLENGUATGE COMPATIBLE. ALGUNS DIRAN BE AIXÓ ESTA MOLT BE PERO A ULTIMA HORA LA SOBIRANIA NACIONAL ES EL QlJE IMPORTA 1 AQUÍ ESTE UN ESTAT O NO ESTE RES. I EUROPA NO ES 1 RES MES QUE UNA CONSTRUCCIÓ DELS ESTATS I ES CERT EUROPA ES UNA CONSTRUCCIÓ DELS E¡STATS QUE VA SORTIR DEL 17-18-19 PERÓ ES VEN iCERT QUE EUROPA EN AQUEST MOMENT ¡ RETORNANT ESTA CAP EL RESPECTE DE LA SEVA PLURALITAT MES ENLLÁ DELS ESTATS. ITÁLIA O ESTA FENT LA GRAN BRETANYA O FARÁ DE SEGUIDA ALEMANIA JA O HAVIA FET NO DE GRAT POSSIBLEMENT PERO UNA MICA DE FOR~A PERO O HA VIA FET AL ACABAR LA SEGONA GUERRA MUNDIAL AUSTRIA PER DESCOMPTAT TAMBÉ BELGICA EN NAUSSEN JA QUI DIU QUE BELGICA HA DESAPAREGUT TE LA 1 ! SEVA DIVERSITAT RECONEGUDA CONSTITUCIONALMENT QUE A FRAN~A ' COM LA GRAN EXCEPECCIO ELS FRANCESOS ENCARA QlJAN JO ELS PARLO EN VAIG PASSAR UN HORA I MITJA PARLANT EN LIONEL JOSPIN I L'ANTIC AMBAIXADOR PIERRE -----FRANCÉS A ESPANYA I NO ELS BAIX TREURE DE LA SEV A CONVICCIÓ DE QUE LA IDENTITAT REGIONAL A PARTICULARITAT dades/sed/textos/rnacba. pmm QUE FRAN~A SIGUI ES FRAN~A. DEL MES NO I CAP MÍNIM Pagina 45 �INTERES PER ELLS. CLAR ELLS PAGAN EL PREU D'HA VER SIGUT EL PAIS QUE VA CREAR LA NACIÓ D'ALGUNA FORMA QUE VA CREAR LA NACIONALITAT MODERNA LA NACIÓ I LA TEORIA DE LA NACIÓ I LA SOBIRANIA I LA VOLUNTAT DEMOCRACIA SOBRE AIXÓ. t POPULAR I LA PER TANT EN PART EN PAGA UNA MICA SI VOLEU ELS COSTOS. EN TOT CAS DIR-VOS QUE EUROPA :ESTA RETORNANT A RECONEIXER LA SEVA DIVERSITAT EN MENYS POR JA QUI DlU QUE AQUELL LLENGUATGE EUROPEU NO SERÁ POSSIBLE PER QUE SI ANEM MASSA DEPRESSA EN VOLGUER-LO FABRICAR ENS TROBAREM QUE EST AREM CREANT UNA NOVA MITO LOGIA NACIONALISTA EUROPEA QUE SERÁ IGUALMENT ATACABLE COM TOTES LES DE MES I QUE SERÁ PREMATURA I SERÁ ACCESiaLEMENT ABUSARADA JA QUI DIU RALDAREM PER EXEMPLE EL SR. ROBERT DE VENTÓS UNA MICA EL PRÓLEG DEL LLIBRE DE NORBERT RIU ...... AL TANTO QUE LA SOBIRANIA NACIONAL ES EL QUE CONTE I TOT EL DEMÉS ESTA MOL T BE PERO ES UNA MICA UNA IL.LUSIO DIU TARENDOLF NO APRETEM MASSA EN EL CAMÍ DE LA UNIFICACIÓ CULTURAL EUROPEA PERQUE PODIEN ESTAR CARREGANT-NOS EUROPA QUE ES LA MARE DELS OUS. LA SEVA LLIBERTAT LA SEVA DIVERSITAT DEIXEM QUE FRAN<;A FACI LA SEVA XXXXX DEIXEM QUE ALEMANIA FACI LA SEVA REUNIFICACIÓ SI VOL REUNIFICAR AL PREU QUE SIGUI NO ENS I FIQUEM DEIXEM QUE ANGLATERRA dades/sedltextos/macba.pmm Pagina 46 �FACI LES GUERRES DE LES MALVINES SI CAL DIU ELL. PERQUE A ULTIMA HORA SI: VOLEM OBLIGAR-LOS A UNA MONEDA ÚNICA A UNA¡ ACTITUD ÚNICA A UNA DEFENSA ÚNICA ETC. SI APRETEM MASSA EL PAS ESTAREM TRENCANT EL RITME DE LES COSES. BE DONS BARCELONA VOLDRIA RESPECTANT AIXÓ VOLDRIA QUE QUEDES CLAR EL QUE S'OFEREIX A EUROPA COM EL LLOC PER EXPERIMENTAR LA POSSIBILITAT D'UN MON QUE VA UNA MICA MES ENLLA QUE TINGUI UN LLENGUATGE PROPI. EL LLENGUATGE DE LA DIVERSITAT I AL MATEIX TEMPS EL DE LA ClUT ADANIA . QUAN ES VAN ACABAR ELS JJOO EN VAN PREGUNTAR MOLTA GENT l-II ARA QUE FARAN? JO ELS I DEJA QUE FAREM? DONS FAREM EL QUE LA GENT VULGUI. I ENS VAIG DEDICAR A PREGUNTAR EL QUE LA GENT VOLIA I LA GENT EN DEJA SISTEMATICAMENT EUROPA .ES A DIR JO FORMULA VA EXPRESSIONS 1 MIRA V A DE DRINOS QUE JO FEIA LA GRACIA DE JO FEIA LA GRACIA QUE JO PROVOCA VA O LA IL.LUSIO QUE JO PROVOCA VA ALS ULLS DE LA GENT. I VAIG ARRIBAR ESTADÍSTICAMENT LA CONCLUSIÓ QUE LA COSA QUE FEIA MES IL.LUSIO ERA LA COSA QUE PROVOCA MES ATENCIÓ O MES INTERESA IOTA EUROPA. dades/scd/textos/macba. pm rn Pagina 47 �L'ALTRA COSA ERA LA CULTURA L'ALTRA PARAULA QUE LA GENT ACOLLIA COM A MOTIU FOR~A DE LA BARCELONA POST-OLIMPICA ERA EL CIVISME I LA CULTURA. REFLEXIONANT V AlG ARRIBA A LA CONCLUSIÓ FINALMENT DE QUE TOTES DUES COSES EREN UNA CULTURA I MICA EL MA TEIX SI PELS BARCELONINS , EUROPA ERA CONSTRUIR UNA UNA MICA EL CULTURA MATEIX, I QUE CIUTADANA A BARCELONA VOL DIR D'ALGUNA MANERA A OFERIRSE A EUROPA A TENIR A BARCELONA UN LLOC DE TROBADA I LA POSSIBILITAT D'EXPERIMENTAR UN LLENGlJATGE AIXÓ ES EL QUE VOLIA ACABAR DIENT. SI SI UN LLENGUA TGE EUROPEU. AIXÓ ES EL QUE BARCELONA VOLDRIA TENIR I QUE FOS UNA MICA LA MARCA DE LA SEVA CULTURA. JA HE EXPLICAT MES D'UN COP QUE QUAN THOMAS MAN VA TORNAR DE AMERICA A ALEMANIA DESPRÉS DE LA GUERRA LI VAN PREGUNTAR. ALEMANIA? I ELL VOSTE VA HAVIA ABANDONAT DIR NO NO JO NO ABANDONA T MAl LA MEVA PATRIA. LA PATRIA PARIA ES L'ALEMANY . LA MEYA HE MEV A ES L'ALEMANY I SEMPRUN QUE O COMENTA V A ES PREGUNTAVA AIXÍ MATEIX QUIN ERA LA SEVA PÁTRIA? POBRE SEMPRUN CLAR TANT VOLTAR. A FI DESPRÉS D'HA VER-NOS PRO MES EL MNAC I ALGUNES AJUDES AL CENTRE DE CULTURA CONTEMPORÁNIA I QUE AQUESTES NO HAN ARRIBAT DONS SEMPRUN DEIA LA MEYA PATRIA ES LA LLENGUA ESPANYOLA? dades/sedltextos/n¡acba.pmm Pagina 48 �DEIA HOME SI PERO NO TOT f\.LMENT JO HE ESCRIT EN FRANCES MOLT I HE VISCUlt MOLTS ANYS A FRAN<::A PER TANT. ES EL FRAN<::ES? ES EL FRAN<::ES NO TAMPOC. ES L'ALEMAN? HOME L'ALEMAN TAMPOC ENCARA QUE DIU QUE V A LLEGIT EL QUIXOT EN ALEMANY QUAN ERA PETIT. COSA QUE REALMENT ADMIRAT. A MI 1 DONAN-THI EN DEIXA VOLTES I PARLANT DE THOMAS MAN DEIA FINALMENT HOME HE ARRIBAT A LA CONCLUSIÓ QUE LA MEYA PÁTRIA ES EL LLENGUATGE. NO CAP LLENGUATGE. SEGURAMENT JO ESTARIA D 1ACORD EN ALGUNS UNA MICA MES ESCEPTIC QUE NO HAN TINGUT LA SORT DE SER TANT VIATGES O DE SER TANT UNIVERSALS PER LA DESGRACIA PERQUE EN EL FONS V A SER LA GUERRA EL QUE EL VA LLENc;AR I EL POBRE V A ESTAR BUNKINGHAM VA SER NO. QUAN HI A TORNAT ARA 50 ANYS DESPRÉS 1 HA FET JUSTAMENT AQUEST DISCURS EN UN LLIBRE MERA VELLÓS, UN DE PETIT PRIMER QUE EL VA CONVERTIR EN EL DISCURS DE ' VA FER A FRANKFOURT PEL:. PREMI DE LA LLIBERTAT QUE ES DIU. UNA TOMBA EN ELS NÚVOLS. REFERINTSE AL CREMATORI. REFERINT -SE ES UNA POESIA D'UN POETA POLAC MERA VELLOSA QUE ES DIU AIXÍ. I ES EL TÍTOL DEL LLIBRE DEL SEMPRUN I ELL DIU LA MEV A PÁTRIA ES EL LLENGlJATGE. JO CREC QUE HEM DE SER TANT AGOSARATS COM ELLS PERO UNA MICA MENYS . ES LLENGUATGE A DIR LA EUROPEU NOSTRA SI PÁTRIA SOM ES EL CAPA<::OS DE CONSTRUIR-LO I BARCELONA I PENSA CONTRIBUIR. dades/scd/textos/macba. pmm Pagina 49 �MOL TES GRÁCIES PERLA SEVA A TENCIÓ. dades/sed/textos/macba.pmm Pagina so � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4398 Title A name given to the resource Transcripció conferencia “La cultura, eix central de la Barcelona del segle XXI” Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. MACBA Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Competitivitat Infraestructures Acció política Model social Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-07-02 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1528/19970714d_00774.pdf bf885166aa6d69f3da85840952110770 PDF Text Text 411( ^- TRIBUNA BARCELONA DECLARACIONS DE PASQUAL MARAGALL: Van matar Miguel Angel Blanco tali com !van anunciar que farien i la veritat és que en aquell moment he recordat que vaig estar a dos enterraments a Sant Sebastià, el primer el del Senador Casas i l'altre en el del regidor Gregorio Ordóñez i també vaig participar en una manifestació silenciosa pel segrest d'Iglesias. No vaig poder assistir a l'entetrament de Fernando Múgica. Miguel Angel Blanco, que era d'Ermua al costat ge Bilbao, l'han matat a Lasarte que és la frontera entre Biscaia i Guipúscoa no em puc sostreure de l'impressió terrible de que era una mort anunciada i executada. A tots ens dol haver d'admetre que aquesta mo rt anunciada, quasi televisada diria, ha commogut al poble d'una forma més general, més profunda que les anteriors: de Casas, d'Ordóñez, de Tomás y Valiente.... o el propi Fernando Múgica. Tots recordem aquella frase terrible de l'assassí de Múgica a aquella senyora que se l'estava mirant després d'haver matat d'un tret fred al carrer: "No me mires que te mato", 1 el mateix, o algú d'aquest grup o un altre de la corda va amenaçar a un familiar del mort, dient-li: " A tu padre, si hace falta también lo mataremos". O les morts del Capità Barrios o de l'enginyer Ryan que també van ser raptats i amenaçats de mort ï després exectutats 4 O sigui que això fa molt temps que dura i potser no ens hauria de recar tant ó de saber tant greu el fet que que ara hi hagi la reacció que hi ha perquè possiblement el que voldríem ara amb aquesta mort és venjar-les totes, també les anteriors. tira al cap d'una altre persona, aixòho veiem cada dia a la televisió. Jo quan arribo a casa i veig el meu fill, que moltes vegades està mirant la televisió puc estar 5 minuts, 10 minuts, 20 minutsperò rarament al cap d'aquest temps no ha passat alguna cosa així. I no em puc treure del cap que aquesta mort tant tràgica, aquest assassinat està banalitzat per aquests fets, està frivolitzat pel fet de que cada dia ho veiem. No dic Icom se sol dir moltes vegades en un excés de lleugeresa, que són els mitjans que és la televisió que és la cultura dominant la que crea la cultura de la violència si que dic que aquesta mort està banalitzada per les altres que veiem cada dia i que possiblement si alguna cosa canvia en el futur també canviarà en aquest aspecte. ï Penso que tots estem d'acord en què el Pais Basc avui els hi enviem la nostra fraternitat, la nostra amistat... els coneixem, jo conec a la gent que està patint tota aquesta situació, la Teresa Castells !i el José Ramon Rekalde que els hi van cremar la llibreria a la plaça Vella dq Sant Sebastià i els hi van cremar la mateixa llibreria que els feixistes els hi Van cremar l'any 66 perquè aquests eren d'esquerres, perquè eren anti-franquistes. I ara els hi han cremat la mateixa els altres feixistes. I tots coneixem gent al Pais Basc i per tant avui els enviem tots aquesta fraternitat aquesta amistat dolguda i al mateix temps els hi diem que esperem que els vostres partit polítics finalment faran front a la por al carrer i imposaran la gallardia al carrer, ino dic la guerra, com avui algú ha dit. �Jo no crec que s'hagi de proclamar la guerra a ningú sinó més aviat al contrari. Més aviat el crit que ahir deia: "Nosostros no matamos". Es a dir 'asfixiat' com a dit molt bé el President de la Generalitat avui, per no matar; treure l'oxígen, s'ha dit. I això és el que els hem de dir, que esperem que a la seva Comissió de Drets Humans del Parlament que ha enviat a Estrasburg el tema del trasllat de presoners es miri les coses amb una certa circumspecció a partir d'ara. I els diria als companys que tenen una coalició en els Ajuntaments a la gent que ha callat respecte d'aquesta ... borca potser s'ho hagin de repensar, encara que nosaltres no som ningú per dir el què'en un altre país. Dit això deixeu-me, si és que podem, entrar en un altre to i en un altre tema. En els nostres temes d'aquí. Penso que potser el que avui jo puc fer aquí es breument, fer un repàs del que ha estat la història política d'aquest país, fer un repàs també del que ha estat l'Ajuntament de Barcelona en els darrers 2 anys i en tercer lloc, unes idees sobre el que són les conseqüències que se'n deriven d'aquesta anàlisi. En primer lloc, jo diria que aquest país no ha tingut encara, amb tota seguretat, una transició democràtica, una alternança democràtica complerta sense destrucció de l'adversari ni remor de sabres, sense soroll de sabres. No ho ha tingut en tot el segle. L'altre dia em vaig trobar a Leopoldo Calvo Sotelo a l'aeroport de Brussel.les i em deia que l'última vegada que l'alternança va ser pacífica va ser amb Cánovas, però no era alternança sinó que era un torn pactat. Precisament la limitació de la democràcia li venia per ser pactat prèviament. Es a dir que aquest país només ha sabut alternar-se quan no ha sigut del tot democràtic. Mireu el que va passar l'any 31: el Rei va marxar i va venir la República. Es a dir va entrar la República per desaparició de la monarquia. Pere l'any 33 les esquerres no van acceptar el resultat electoral, el de tot Espanya. Aquí a Catalunya va ser una mica diferent com sabeu i això té alguna cosa a veure amb aquesta no acceptació.... però al 33-34, hi va haver no acceptació de l'alternança per part de les esquerres que va esdevenir en la revolució de l'octubre del 34. El resultat d'aquesta revolució i de la repressió que se'n va derivar va ser que el 36 les esquerres van guanyar de carrer, amb una avalanxa de vots que volien treure de la presó els tancats des de l'any 34. I la dreta no ho va acceptar; no tant sols no ho va acceptar que no va fer un cop sinó que va fer una guerra, una guerra civil que va durar tres anys i va matar a 500.000 persones. Després va venir la dictadura i la dictadura va marxar, va desaparéixer des de dintre. El franquisme va desaperèixer perquè el 15 de juny de 1977 podéssim fer les eleccions i entrés UCD. Però UCD; va marxar desapareixent l'any 82. Al 81-82 hi ha cop d'estat, si voleu ridícul vist des d'ara. I l'any següent hi ha una victòria per 'golejada' : desaparició de l'adversari, en aquest cas d'UCD. �I ens tenim que anar fins el 96: la primera elecció ajustada, democràtica, amb alternança possible és la del març del 96. 20 milions de vots, 300.000 de diferència, per cert, 600.000 a Madrid a favor del Partit Popular, 600.000 a Barcelona província a favor dels socialistes. Ja veieu la importància que tenen les grans aglomeracions en aquests qüestions, si van d'una banda o d'una altre, Però en tot cas avui no acabem de saber del tot, tots tenim la confiança de que sí per moltes raons, que alguna de les coses que han passat aquest cap de setmana i altres, no ens donen la total confiança de que efectivament l'alternança del 96 és la primera alternança democràtica complerta del segle sense destrucció de ('adversari, amb tranquilitat sense cops. No ho sabem, confiem que sí sobre tot des de Catalunya estant. La veritat és que els protagonistes d'aquesta transició, que al cap de 20 anys potser sí serà la primera democràtica del segle han sigut personalitats molt singulars, i ho dic perquè crec que cada generació te un paper. Jo crec més aviat en el destí que el que en podríem dir la Providència. Estic del cantó deis partidaris de que les coses estan bastant marcades, no sabem per qui ni com però estan marcades. En el sentit de que cada generació te una feina a fer i cada persona dintre de cada generació, menys però també. en fi potser hi ha una mica més de possibilitat d'elecció 'i tinc l'impressió de que la nostra generació, la meva, la deis 50 - una vegada en Solana em deia que la gran avantatge de Pujol és que te l'edat justa-,' ha tingut un paper molt limitat en el temps, llevat de Pujol. Limitat si entenem que 10 - 15 anys màxim 20, de política democràtica, són relativament pocs pel que són les carreres polítiques d'altres països. Jo crec que la nostra generació, com a dit Felipe González "producte d'una traició biològica" ha fet la feina relativament dora. Però una traïció biològica que era perfectament previsible perqué i no erem els fills de la generació cremada, no havíem quedat que els nostres pares no havien pogut fer el que tenien que fer? El meu pare va ser triat per ser el director de l'escola Blanquerna cap al final de la República, va venir el franquisme i aleshores quan va tocar ser director va a Vitòria per presentar-se en el que llavors era el Ministre d'Educació, que si no recordo malament era parent, devia ser l'oncle, de l'actual Delegada del Govern a Catalunya. En tot cas no va ser nomenat: La generació del meu pare no va tenir el que havia de tenir, no va fer el que tenia que fer, probablement. Pep Casamiglia que era un amic seu, filòsof i gran professor va acabar venent fruita de Canàries. El meu pare va acabar venent 'aspirines' per un laboratori que les fabricava. �No van poder fer el que havien de fer. Per tant era lògic segurament si haguessin pensat una mica que la nostra generació es trobés molt aviat, si les coses anaven com finalment van anar, bé, encara que una mica tard per molts, que ens trobéssim molt aviat en les responsabilitats que normalment pertoquen a una generació més avançada en l'edat. Per tant era previsible el que ha succeït. Ahir sentint a la Delegada del Govern, que va estar molt bé, en el camp del Barça, llegint el comunicat que va llegir i amb l'entonació en què ho va fer en vaig tenir una mica la impressió inversa de la que havia tingut - ï avui estic, ja ho veieu, molt sincer-, del dia 4 ó 5 de desembre quan vaig assistir a la pressa de possessió de Narcís Serra com a Ministre de Defensa. Aquell dia els exèrcits van desfilar en el pati de Buenavista, de l'antiga JUJEM (Junta Jefes Estado Mayor), i jo vaig tenir la impressió de que la història havia capgirat totalment. Vaig tenir un 'xoc' psicològic: em va semblar que estava veient el NO-DO amb els protagonistes canviats. La història dona moltes voltes i segurament està feta d'aquest tipus de sorpresa i segurament fins que no se n'han fet dos o tres, possiblement no s'estabilitzen. Com deia Marx "la història ha de passar dues vegades perque passi de veritat". Sempre hi ha un primer intent. La nostra generació ha arribat on ha arribat per una sèrie de circumstàncies que tenen que veure amb l'evolució del país. Però hi ha arribat per haver estat molt marcada per ser la generació de la clandestinitat. Jo tinc un amic que diu que això ens ha marcat fins a tal punt '` que la política actual està en part afectada negativament per això. Perquè la política clandestina és una en la qual la retòrica és molt impo rt ant, la fabulació també i la moral que s'ha emprar és relativament dubtosa perque és una món on les coses no són del tot veritat. Els arguments que es fan servir són molt inflats respecte al que realment està passant. Es una ètica la de la clande s tinitat una mica retòrica, una mica fabuladora, creadora d'un món d'esperances en el canvi sobre bases lògiques bastant insuficient i per tant generadora de morals una mica dubtoses. De fet els personatges que han accedit a la transició de la qual estic parlant, són personatges quasi diria cada un d'ells a cavall de dues situacions diferents que s'ha hagut de casar i amb una ètica singular. Suárez va convèncer a tota una classe política de fer-se l'harakiri. Tarradellas, el republicà, ens va convèncer que la victòria del 15 de juny s'havia d'administrar conjuntament amb el Rei i amb Suárez i no per part de l'Assamblea de Parlamentaris catalans. Carrillo, una altre republicà representatiu, va acabar enterrant la bandera republicana i acceptant la monarquia i quasi diria tornant al camp socialista d'on havia sortit de jove. No vull que quedi que faig una critica a Tarradellas que va dir clarament a l'arribar a Madrid "jo só el successor d'aquell que Franco va ordenar executar", i aquest dia ens va començar a agradar un altre eop. Es a dir que no va enganyar a ningú. �En tot cas nosaltres ens vam enredar quan vam pensar que l'Assamblea de Parlamentaris eixida de ('eleccions del 15 Ide juny seria suficientment important com per fer venir Tarradellas a Barcelona abans de Madrid per encapçalar el moviment que en aquell moment hagués tingut un sentit probablement més revolucionari del que després va succeir. I crec que tots estaríem d'acord avui en que Tarradellas tenia raó i nosaltres probablement no. Pujol, el detingut de l'any 60 que va dir no' als que l'esperaven a la sortida de la presó amb banderes democràtiques radicals i va voler muntar un Banc, una enciclopèdia, una Universitat i un curs en lloc d'un partit clandestí. Tots ells doncs, persones que van haver de forçar el seu propi seguiment, anar per unes vies que no eren les que els seus seguidors havien imaginat. l Felipe González, que va haver de marxar un dia per dir no al marxisme i va haver de tornar al cap de poc, llavors lamb una gran acceptació i que va provocar, al menys a mi personalment, un efecte considerable quan va parlar un llenguatge que anava, pensava això, igualment dirigit als fills dels demòcrates, al demòcrates filis de demòcrates que als fills de la Guàrdia Civil. I per això va guanyar. Però també ens va sobtar, perquè parlava un llenguatge que tothom entenia. Gairebé diria que els cronistes triomfants de tata aquesta transició han estat aquells amb totes les claus per interpretar aquests girs polítics personals 'sense perpadejar', els que han sabut explicar això des de dins. Estic pensant amb Manolo Vázquez Montalbán, que ha explicat una mica els secrets d'aquests història injusta, tantes vegades. En canvi Raventós o Raimon Obiols que són ets que han mantingut amb més constància el mateix missatge des dels anys 50, que és Catalunya i el socialisme democràtic, no han tingut el destí tant de cara, tampoc Carrillo. Diem també que quan van dir Catalunya; i socialisme democràtic van dir amb autonomia, amb sobirania diu el protocol id'unitat del PSC amb el PSOE, però amb connexió amb el socialisme espanyol. Altres persones podrien també esmentar que no han tingut el benefici de la història, potser Heribert Barrera, Gregorio López Raimundo, Ruiz Jiménez en podríem parlar de més. En tot cas, una interpretació en clau història del que ha sigut la transició. Rara parlaré una mica de mi perquè sé que hi ha una expectativa sobre això i no ho vull defraudar, encara que alguns hó sentiran igualment. Aquest passeig per la historia em serveixa mi per explicar amb més convicció que no crec més que molt remotament en la carrera política, entesa com una llarga cursa d'obstacles per anar escalar posicions, tot i que jo ho he experimentat per exemple en l'escenari europeu i quasi, modestament amb èxit. �Allà si vaig tenir la sensació d'anar saltant una sèrie d'obstacles fins arribar, no gràcies a mi sinó gràcies a Barcelona i a que Catalunya ha representat a les dues coses, ha arribat a la cimera de la representació de les regions i les ciutats d'Europa. Però, dit això, jo sento una instintiva incomoditat en adonarme'n que el lloc que encara ocupo, al front de l'alcaldia de Barcelona, encara és vist d'una forma molt natural com un punt de pa rt ida de salt endavant més que com una fi en sí mateix. I crec que això dona el cinisme que flota en l'ambient, un cinisme respecte a la política. Ha dit en Ramoneda al començar: "els polítics no tenen molt bon cartell" i no el tenen perquè la gent es pensa que només estan per saltar d'un lloc a un altre i que tant se'ls hi en fum i que l'important és el que faran després. Crec que expresso un sentiment de molts dels polítics que estem en aquesta sala, ens molesta i ens incòmode{. 1 Per tant ja avanço que llevat d'una reencarnació força difícil per una persona que no te massa ciar això de la vida eterna, no hi haurà un segon Pasqual Maragall seguit linealment del primer. Jo be d'acabar el que faig i inclús he de pair el que he fet però no per un egoism0 personal sinó per un dictaria moral em sembla que es necessari que les coses siguin així, sinó no em semblarien correctes. A continuació tractaré d'explicar-me, a mi ;mateix, i d'explicar el que ha passat i el que he viscut. Reconstruir si es possible una certa vida privada. Posar ordre en els papers i les idees, tractar de 'modelitzar' Barcelona, i perdoneu el barbarisme....formalitzar el model Barcelona. Perquè no només és interessar explicar el que ha passat i perquè ha passat sinó fer-ho servir perquè és un model que ha anat bé, molt bé. Resumeix altres models com a Girona o el model Lleida o Tarragona, Manresa... A mi m'agradaria posar-me al servei d'aquesta generació per explicar el que hem viscut, formalitzar-ho en el sentit de vendre-ho (en el bon sentit de la paraula), i guanyar alguns contractes per les empreses d'aquí que pugui, per exemple, fabricar ponts o fer plans estratègics a Amèrica Llatina o a l'est d'Europa per exemple. Això és el que m'agradaria fer o el que m'agradarà fer. I també treballar en un esquema del paper de les ciutats en uns àmbits més comprensius, des de Catalunya fins el me n, la vila global com es diu ara. I un altre esquema sobre el paper de Catalunya i els territoris nacionals sense estat o cultures en un futur europeu, una Europa més pròxima i encara contribuir al debat sobre les regles del joc en política,[ que és el debat que està plantejant Felipe González i que altres, havíem començat a planteja, potser amb una mica de petulància, en aquí. Anem a entrar en el balanç del que han estat aquests dos últims anys d'Ajuntament. Hem canviat el sistema de govern, hem donat molta més beligeráncia als gerents i als polítics. �Però hem creat un món pels polítics, en el qual aquests bàsicament el que fan és explicar-se i explicar. Tots els polítics de l'Ajuntament, tots els regidors, ara estan en un Consell de Districte. Tots tenen la doble vessant de po rt ar alguna responsabilitat, política dins de la casa, i una altra de territorial. Per tant quan nosaltres parlem de proximitat i que parlem de subsidiarietat, no estem fent especulacions. Nosaltres hem mirat d'acpnseguïr modestament aquest esforç de lligar el barri i Europa. Barcelona ha estat Europa i Barcelona ha estat al mateix temps a Nou Barris i ha estat en el Congost i a Hostafrancs ... en el sentit de que els seus regidors, els que po rt en el nom de Barcelona i la venera, arriben fins aquí, han agafat tot aquest compàs i no ens ha anat malament, home, han envellit una mica més ràpidament, però no ens ha anat malament. Estic parlant de tot el conjunt de regidors del govern i de l'oposició, perquè sense una determinada oposició que també hem tingut , de molta qualitat, tot això no hagués estat possible, I ara aquí vull dir-ho ben clar: aquest esforç una mica titànic d'estar a Brussel.les ï estar a Hostafrancs ha estat possible perquè en els dos últims anys l'alcaldia s'ha desdoblat, en una alcaldia exterior, venedora, explicativa, pedagògica, projectiva i una alcaldia real,, interior que ha estat la de Joan Clos que ja portava els temes d'economia i l'organització juntament amb Ernest Maragail que ha tingut ('ajut de les noves incorporacions de la Maravillas Rojo, la Carme San Miguel i tots aquells nous que han vingut a enriquir l'equip municipal i la saviesa dels antics, des de l'Albert Batlle, l'Enric i altres que no diré per no oblidar. Aquest Ajuntament ha pogut fer això titànic durant aquest temps perquè tenia l'experiència que tenia i per tenir aquesta certa especialització. Som conscients que aquesta és una situació molt excepcional, probablement no és duradora en el mateix sentit. Suposo que alguns diran que a pa rt ir d'aquí les coses aniran malament però jo tinc l'absoluta confiança que serà al contrari, la gent començarà a descobrir la cara real dels /que hem fet la feina sense donar la cara, per entendre'ns. Per tant la nostra cimera, la cimera petita s'ha quedat a mig camí però ha deixat plantada la bandera i en la propera, que serà aviat - perquè aquesta encara no ha fet la reforma institucional que s'havia de fer per l'ampliació que vindrà -, aquest serà un dels primers temes sens dubte. D'aquí a allà hi ha tot una feina a fer en aquest sentit. Nosaltres hem fet també en aquest període una Ca rt a, una Ca rt a Municipal, que s'aquí a un parell de dies aprovarem i ho farem per unanimitat. Jo crec que per aquesta unanimitat la Ca rt a quedarà blindada pels futurs camins que ha de córrer: el parlament català i el parlament espanyol. No vull dir amb això de forma arrogant que els Parlaments no hi poden dir res: no. �Vull dir simplement que les forces polítiques que sent les que són, en un i altre lloc, difícilment, sí no és amb una gran càrrega de raó, poden dir-li a la ciutat de Barcelona representada per unanimitat de totes les forces polítiques, aixà no. Atenció que, en les circumstàncies en lés que vivim, a vegades em venen ganes de dir això no a coses que s'ha decidit de forma unànime a un determinat territori del país. No m'estic referint al cupo basc, sobre el qual vaig parlar i potser en mala hora, perquè ara els hi regalem tot el cupo basc si són capaços de fer el que tots volem que facin que estic segur que començaran a fer-ho. Però ja enteneu el que vull dir, que hi ha moments en que això és possible, i no estic negant cap dret, sinó que estic dient que em costa de creure que aquesta Ca rta no vagi endavant amb l'embrenzida i la força que té. Hi ha hagut alguna reticència d'algún Conseller, però en fi, una, que espero que se solventarà. Per via de reforma no hi som a temps, doncs per via d'el.liminar aquest tema simplement ja que quan les coses tenen reticències per tant poca cosa, com podria ser aquest cas, doncs potser el millor és treurho. I com deia en Pi i Sunyer "si cal, ja el suspendrà la vida". Vull fer un llançament d'un projecte de futur per Barcelona a l'any 2004. El coneixeu, n'hem parlat molt darrerament ! potser d'això és el que menys n'he de parlar. Potser en el moment del col.loqui es pugui preguntar. Finalment vull dir que he estat implicat, amb coneixement del meu partit en cada cas, en el llançament d'una plataforma de diàleg anomenada primer 'Catalunya Segle XXI ' perquè ara ja és' una criatura autònoma anomenada 'Convenció Cívica Catalana', que el que tracta és de discutir les regles del joc precisament, no tant del joc i de les polítiques i del que han de fer els partits i de com ho han d'ordenar Catalunya - si 7 regions o 5 o 9 -, sinó de quines són les regles que li han de regular el joc en el qual es definirà tot això. No pretén ni influir ni entrar en el camp dels partits, ni és per descomptat, una plataforma electoral - tindria de quedar clar per les paraules que us he dit abans-, sinó que el que pretén és analitzar tres àmbits: el primer referit a la identitat i la globalitat i la influència que això pugui tenir en el descabdellament de les polítiques de la política; en segons lloc els tres temes econòmics i socials: la ciutat de la informació, la dels benestar social i la del consum, totes tres amenaçades de crisis i de vegades terminals; i, en tercer lloc tornar a llegir Montesquieu i veure si es que es que s'ha de replantejar tot allò o alguna de les seves conclusions per insuficients no per incompetents o per falses. Per si és veritat que a més dels tres poders ni han alguns més, entre els quals el mitjans de comunicació í el propi diner, formalitzat com a força política que en aquest país en sabem alguna cosa. �Dit això, penso col.laborar en aquest projecte des d'una certa distancia i per descomptat sense cap protagonisme i n'agradaria que quedés clar que tot l'esforç que s'ha fet en aquest sentit fins aa per part dels que ho han promogut no ha estat exceptat per part d'alguns, que això també és legítim. Es tracte de crear un àmbit en el qual es pugui parlar no d'elecccions sino de tot el contrari, del que és previ de les eleccions i de les pplítiques públiques. M'agradaria acabar dient que encara que pot semblar una mica emfàtic, que si penso que tots amb l'experiència que hem tingut a l'Ajuntament i en el meu partit podem dir que al capdavall d'aquesta transició que hem viscut i del moment de crisis en el sentit positiu - esperem que positiu- que estem vivim, s'hauria de produir la prova del 9, de que Catalunya és un país que no es limita a una sola cara - sense referir-me a la cara concreta d'una persona -, que no és un país característic, com es diu en el teatre. La nostra situació avui és la demostrar que no som un país que ha d'apo rt ar una determinada nota a la simfonia en el conjunt de situacions espanyoles o europees, sinó que som un país-país, que te totes les notes, que te tojts els actors i totes les cares i que la seva riquesa rau en cada punt del seu territori i no en una síntesi unitària i forçada del mateix. Això la història no erts ha permès, per moltes raons, de demostrar-ho. Ara Catalunya podrà mira( al món si es capaç d'arriscar ella mateixa. Nosaltres ja mirarem d'arriscat per la part que ens toqui, però si Catalunya mira de ser conservadora ella, doncs i te 'capital risk', per inve rt ir i projectes de canvi, llavors sí podrà arriba( a ser el que fa molts anys que tots esperem. Moltes gràcies. ��14-JUL-1997 10:51 C.C.C.D. 34 3 4120520 P.02iO4 Eh pocs casos és més justificat que en aquest el recurs !: retòric de dir: no cal que presentí el personatge que avui ens parlarà perquè tothom el coneix. Es veritat que aquestes persones que tothom creu conèixer a vegades eón les menys conegudes, perquè han hagut d"anar construint la seva intimitat en els pocs racons de la personalitat que podíen passar desapercebuts. Els polítics són molt exhibicionistes però aquest exhibicionisme sovint és selectiu. Si que voldria destacar una característica que sempre': m'ha cridat l'atenció de la personalitat política de Pas qual Maragall. En un ofici en que domina el comportament mascle en Pasqual Maragall fent política és bastant femella. Diu el tòpic que el polític ha de ser impermeable, Maragall més aviat es porós; diu el tòpic que el polític ha de tenir sang freda, Maragall més aviat és apassionat; diu el tòpic que el polític és pare i Maragall més aviat és mare; diu el tòpic que el polític ha de ser rotund, Maragall més aviat és subtil; diu el tópic que el polític ha de plantejar allò que tothom entén i Maragall ha estat tenaç en l'aposta pel que no és evident. Seguint la distinció de Guerau de Liost ha estat un polític motor més que un polític remolc, però un motor de llarg viatge, no un motor d'acceleració i derrapada com els politice que tenen permanent necessitat de demostrar qui mana aquí. Hi ha carreres polítiques que vénen d'il.luminacions rebudes dalt dels cims, Maragall és més aviat un polític que s'ha deixat fertilitzar pel brollar de les valls. Però sobre!; tot, si Maragall sembla un polític diferent és perquè'no pot dissimular mai la seva incomoditat en el llenguatge polític pautat,en els silencie d"ofici, en les mitges veritats que són grans mentides. En aquest sentit em recorda algunes dones del partit socialista francès durant la darrera campanya electoral: sortien elles i, de sobte, la paraula �14-JUL-1997 10:52 C.C.C.B. 34 3 4120520 P.03iO4 recuperava dignitat, el discurs de consignes, tòpics i frases fetes dels polítics mascles quedava fora de joc. ¿Per què? Perquè ells feien frases mil vegades repetides i elles parlaven amb naturalitat de les persones i les coses. De la carta municipal al 2004 és el tema que ha anunciat Pasqual Maragall. Però al Pasqual Maragall d'avui,amb un peu sortint de l'alcaldia i 1 - altre, una mica més endavant, temptejant el terreny en una cruïlla que té a la dreta els camins perduts de la reflexió i a l'esquerra els camins minats de la política, m'agradaria que en aquesta reflexió cap el futur de Barcelona tingués present els nous problemes d'ariculació de la política, de relació entre els governants i la ciutadania, en èpoques en que a vegades sembla que la política hagi estat definitivament segrestada per la tecnocracia i la insolència. ¿És 1'ámbit local, la ciutat, terra per excelència de la llibertat individual i del camuflatge l'àmbit des del que renovar la cultura política abans que la democràcia se'ns escapi definitiVament de les mans? Els esdeveniments d'aquest cap de setmana fan més pregona, si cap, la necessitat ide refer els lligams entre ciutadania i classe dirgent, sobre la base de la defensa de la llibertats i la pedagogia democràtica. ¿Podem donar per bona una democràcia freda en la que els polítics fan i desfan entra la indeferèncía d'una ciutadania que és limita a canviar-los de tan en quan? Deixo caure interrogacions que segur que des de 1"experiència del poder tenen entonacions diferents de les que hi donem els qui ens ho mirem des de primera fila. I acabo amb un tema que per obligat crec que no s'ha d'obviar. En Pasqual Maragall sap perfectament que la paraula dels polítics no és de les que més credibilitat social tenen. Jo, a risc de ser titllat d'ingenu perque ert política només s'admet la raó estratègica, he de dir que el crec quan diu que no sap si serà candidat a la presidència de la Generalítat. I que crec que el que pot semblar una coqueteria estratègica és una contradicció personal entre la temptació de canviar de vida i la consciència que de la seva decisió en poden dependre moltes coses. També crec que com més trigui la seia decisió menys possibilitats tindrà de dir que no. I'que probablement el resultat final farà que els qui pensen que tot és una estratègia �14-JUL-1997 10 : 52 34 3 4120520 P.04/04 C.C.C.D. política podran atribuir-se a la raó. Jo, que penso que el factor humà és més important que la raó estratègica en política, veig en el dubtar una altra de les peculiars característiques de Pasqual Maragall. En un món, el polític, en que tot s'ha de convertir en certeses, fins i tot allò que no és creu o que s'havia no té cap inconvenient a negat uns mesos abans, dubtar ï a dir que dubte.', Maragall ha demostrat que des del dubte, primera llei de qualsevol exercici intel.lectual o moral, també es pot tirar endavant una ciutat. Des del dubte i desde la sensibilitat, d'un polític que he vist emocionar més per coses aparentment petites, que concerneixen¡a persones concretes, que per grans conquestes col.lectives. En definitiva, la política ¿no és l'art d'actuar sobre les persones?. Maragall pot demostrar que un polític insòlit_ pot ser un bon polític atòpic. Ara només espero que Pasqual Maragall em' faci quedar bé, sortint de tòpics i convencionalismes, i, fins i tot potser, sortint d'alguns dubtes per esvair la boira que domina alguns punts del nostre paisatge. ell � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4434 Title A name given to the resource Transcripció de la conferència de l'alcalde a Tribuna Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Tribuna Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Democràcia Història Política Acció política Espanya Terrorisme Blanco, Miguel Ángel ETA Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-07-14 Description An account of the resource Inclou al final la presentació de Josep Ramoneda com a director del CCCB. Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1510/19961130d_00751.pdf 1b5c7f8b1ae01d3071ac46ff7892c438 PDF Text Text Ajuntament ► de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia Transcripció de les paraules de l'Alcalde a Pacte de lliurament del Kulturpreis Europa 1996. 30 de novembre de 1996. Querido Alcalde de Colonia, querido Embajador, ministro Manfred Dammeyer, Sr. Dieter Topp del Kulturforum Europa, Sr. Tatsis: Muchas gracias a todos ustedes y muchas gracias a todos los asistentes, en primer lugar. Esta distinción es un honor para mi como Alcalde de Barcelona y Presidente del Comité de las Regiones, así corno en mi papel corno Presidente del Consejo de Municipios y Regiones de Europa. Mi aportación a la construcción europea es modesta, pero nuestros amigos alemanes habrán visto quizás en ella el entusiasmo, la insistencia, la ilusión, la confianza, algunas ideas nuevas... En definitiva, lo que ha caracterizado la plena incorporación de mi país, España, a Europa. Deseo subrayar, igualmente, la especial emoción que me produce este marco tan entrañable y emblemático presidido por xxxxxx xxxxx, por este segundo Guernica, corno es el Ayuntamiento de Colonia, donde hace ya doce años tuve el honor de firmar con mi amigo el Alcalde Burger, el hermanamiento entre nuestras dos ciudades. Hablamos de xxxxx xxxx y de otros elementos comunes de nuestra historia, que se relacionaban con nuestro papel, Colonia y Barcelona, en el paso de la Edad Media al Renacimiento. El futuro de Europa es un futuro de soluciones y de proyectos. Las decepciones, los fracasos, y los altos en el camino, provocan momentos de duda, pero siempre la ilusión resurge. Más allá del aparato político y administrativo que hemos construido, estamos descubriendo que Europa tiene, efectivamente, un alma, un espíritu. Estamos avanzando hacia aquella Europa que un día pensaron Adenhauer, Schumann, Monet, Brandt, y también Delors o Mitterrand, o la que concibe Václav Havel. Es un largo viaje, pero les digo con enorme convicción que es un viaje apasionante. La imagen de Europa que nosotros teníamos, cuando no estábamos integrados en ella, es la imagen mítica que proyectaba sobre las regiones KIJLTUR.PMM �Ajuntament 1) de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia más inestables del este y del sur. Pero ahora que estamos integrados, ya no somos regiones inestables. Europa representa para el mundo no sólo un determinado nivel de bienestar. Representa un ámbito de democracia estable, de libertad, de pluralidad cultural y de tolerancia. Esta es la Europa que estimula la imaginación del mundo menos favorecido que la rodea. También en países más lejanos que han hecho enormes progresos económicos, pero carecen todavía de la seguridad jurídica, la protección social y de la estabilidad, que son la riqueza más decisiva de los ciudadanos de Europa. Esta que es la fuerza más evidente de Europa puede ser, no obstante, el origen de una debilidad futura si no hacemos frente con decisión al reto de asumir nuestra responsabilidad en un mundo que ha cambiado radicalmente. El desarrollo cultural y económico, el bienestar social de los ciudadanos de Europa, se beneficiaron enormemente de la estabilidad de un mundo bipolar. Pero esta estabilidad generó en Europa una confortable instalación en una cierta irresponsabilidad internacional. (canvi cara cassette) inevitable para conservar los beneficios que hacen de Europa una sociedad tan atractiva. Como Alcalde de Barcelona y Presidente del Comité de las Regiones estoy y estamos trabajando con Norbert, con Manfred, con tantos amigos, por la construcción europea desde una escala más modesta. Lo estamos haciendo desde la seguridad de que hay que completar esa visión de una Europa activa en la escena internacional con una forma de institucionalización que cuente con las ciudades y con las regiones, que permita construir una Europa próxima, atenta a las preocupaciones de sus ciudades. Si nosostros tuviéramos que levantar una bandera, esa bandera diría "más Europa y más región". Diría "más Europa y más ciudad". "Más Europa y más proximidad". Eso es lo que vamos a decir las regiones y las ciudades de Europa el 15 y 16 de mayo en la Cumbre de Amsterdam. KUL EUR.YMM �Ajuntament 41) de Barcelona Gabinet de l'Alcaldia Desde un marco como este Ayuntamiento de Colonia, me es muy fácil decir con fuerza que Europa es un conjunto de ciudades y regiones con rostro propio, con personalidad propia. Ciudades y regiones distintas, pero próximas, cercanas. Esta es la Europa en que yo creo, la de los poderes próximos, la de la subsidiariedad. Yo le llamo proximidad, así todo el mundo lo entiende. Aunque subsidiariedad seguramente es mucho más que proximidad. Esta es la Europa en la que creernos Manfred, Norbert y yo. La de los poderes próximos, la de la proximidad, la de la participación ciudadana, la que se apresta a asumir sus responsabilidades en el mundo. Una unión política y monetaria pero que respeta, al mismo tiempo, su tejido rico y complejo. La Europa de la libertad, la diversidad y, al mismo tiempo, la amistad y la solidaridad. La Europa que llevo en el corazón. Manfred Dammeyer ha dicho que cuando Thomas Mann volvió de América después de la guerra dijo que quería una Alemania europea. Yo tengo que decir que hoy Alemania es europea, que hoy los españoles creemos en Alemania como un país hermano, que todos los demás países de Europa también lo creen y que el sueño de Thomas Mann es verdad. Y les voy a decir por qué creo que Alemania no es sólo un país europeo sino el corazón de Europa. Porque Alemania es capaz en este momento, no sólo de influir, sino también de honrar. Y esto sólo lo puede hacer un país muy maduro. Yo hoy me siento honrado por Colonia, por North Rhein Westfalia y por Alemania. Muchas gracias. KULTUR.PMM � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4416 Title A name given to the resource Transcripció de les paraules de l'alcalde a l'acte de lliurament del Kulturpreis Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ajuntament de Colonia, Alemanya Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Benestar Social Cooperativisme Municipis Relacions Internacionals Acció política Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-11-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències