91 10 5656 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/959/19840330d_00033.pdf 8715b53d05a6785b02e5ede929f0b5cf PDF Text Text ♦ 22 27 JUNIO 1984 TEXTO DEL DISCURSO PRONUNCIADO POR EL ALCALDE DE BARCELONA, PASQUAL MARAGALL, EN EL ACTO DE HERMANAMIENTO CON COLONIA.- En el curso de los últimos días he tenido que contestar con cierta frecuencia a preguntas sobre el significado que Barcelona atribuía a su hermanamiento con Colonia. El Alcalde de Colonia, que ya firmó en Barcelona el protocolo de hermanamiento hace unos meses, tuvo la oportunidad de conocer de primera mano la voluntad de nuestro ayuntamiento y de nuestra ciudad de participar plenamente_en este compromiso de colaboración y de amistad. Intentaré ahora, brevemente, exponerles a todos ustedes mis ideas, que estoy convencido que son compartidas por la mayoría de mis conciudadanos, sobre el hermanamiento entre Barcelona y Colonia. Es una preocupación mía sincera evitar que los hermanamientos entre Barcelona y otras ciudades del mundo que tengan marcados puntos de semejanza con ella se reduzcan a unos intercambios meramente superficiales de carácter folklórico o a expresiones de buena voluntad mutua. Esta voluntad de Barcelona de ir más allá de las manifestaciones retóricas es conocida. El Alcalde de Colonia la conoce y me atrevería a decir que está de acuerdo conmigo en la necesidad de dar un contenido sustanciala las relaciones entre ciudades y, en este caso, entre Colonia y Barcelona. Pero soy consciente de las dificultades, de las frustraciones incluso, que esta voluntad de desarrollar unas relaciones sólidas, llenas de contenido, plantea. La experiencia nos demuestra que es muy importante atender a un tiempo a la preocupación por las cosas concretas y a la promoción de unos lazos de amistad más amplios a través del conocimiento mutuo. Las cosas concretas, los programés específicos de cooperación que podamos poner en marcha ccn el tiempo son muy importantes pero �nada va a ser posible si no se desarrolla una corriente de simpatía, de solidaridad y de interés mutuo. Quiero, por lo tanto, proclamar formalmente mi voluntad, y la de la ciudad que represento, de promover, en el marco del hermanamiento entre Barcelona y Colonia, unas relaciones que nos permitan alcanzar acuerdos y resultados concretos. Nuestras dos ciudades tienen mucho que ofrecerse mutuamente y las posibilidades de cooperación son, sin duda alguna, reales. Pero quiero subrayar también mi convencimiento de que es necesario que se desarrolle paralelamente el conocimiento de la historia de ambas ciudades, de su cultura, del papel que han desempeñado en Europa a lo largo de muchos siglos y del papel que desempeñan ahora y pueden desempeñar en el futuro. El Alcalde de Colonia, en el brillante discurso que pronunció en Barcelona, hizo una referencia casi exhaustiva a los múltiples elementos de conexión, de referencia mutua, que pueden hallarse en la historia de ambas ciudades. Estoy convencido de que ustedes tienen un conocimiento general sobre esas coincidencias y, por lo tanto, no voy a detenerme en muchos detalles. Tanto Colonia como Barcelona inician su vida urbana como ciudades romanas, que se fundan con relativamente pocos años de diferencia. Encontramos a partir de ahí otros paralelismos históricos sugestivos como la acusada coincidencia en las fechas de la construcción de la-.muralla en Barcelona y la edificación del Castillo de Colonia por Constantino. Se registra un. nuevo paralelismo en la consolidación de ambas ciudades como centros comerciales y culturales muy importantes en la Edad Media e incluso puede detectarse un ritmo muy parecido en la construcción de ambas catedrales. Sin ninguna duda, esos datos históricos han de constituir unos puntos de referencia comunes que inspiren la cooperación entre Colonia y__ Barcelona y sean un estímulo para su desarrollo. �Me gustaría subrayar ahora que, a partir de unas coincidencias de tipo básico y general, la realidad de los contrastes abre unas posibilidades de cooperación más atractivas. Barcelona y Colonia son dos grandes ciudades, situadas en el centro de importantes areas industriales y plenamente integradas en el tejido urbano e industrial europeo. Para Barcelona es singularmente atractiva la perspectiva de establecer unos lazos de colaboración con una ciudad que, como es el caso de Colonia, pertenece a un universo cultural diferente, al menos en términos relativos. Colonia es para nosotros el mismo corazón de Europa. La ciudad, sus colecciones artísticas, su historia, el testimonio impresionante de su catedral representan para Barcelona una imagen de contraste que suscita muchas posibilidades de cooperación. Barcelona es, en cambio, en cierto modo la cultura mediterránea. Pero Barcelona ha tenido siempre una muy definida vocación de puente entre España, la Península en definitiva, y Europa. Barcelona es también la expresión de la voluntad de un país, Catalunya, de tener una presencia en el mundo y eso explica su desarrollo urbano moderno y sus signos de capitalidad. Estoy convencido de que la realidad sugerente de unas identidades sólidas y unos contrastes tan complementarios como los que se registran entre Barcelona y Colonia habrá de permitir un avance sustancial y relativamente rápido en diversos terrenos de colaboración. Tengo la voluntad de discutir con el Alcalde de Colonia algunas posibilidades muy concretas pero quiero adelantarles ya que la experiencia internacionalmente reconocida de la Feria de Colonia es uno de los aspectos que Barcelona estima como particularmente atractivos en esta relación privilegiada que queremos poner en marcha. Por último, para terminar, me gustaría referirme también a la cuestión de la paz. Estoy plenamente convencido que, en unos �momentos de tensión internacional como los que estamos viviendo nuevamente, el desarrollo de las relaciones entre las ciudades es una aportación positiva a la causa de la paz. La experiencia trágica de Colonia nos ha de estimular a desarrollar unas relaciones, basadas en el conocimiento mutuo, en la voluntad de cooperación, que hagan cada vez más difícil la repetición de la guerra. �;^ �P:22 A LA COMISSIÓ MUNICIPAL PERMANENT El Tinent d'Alcalde que sotasigna, d'acord amb allò que disposa l'article 40,3 del Reglament d'Organització i Administració Municipal de Barcelona de data del 3 de desembre de 1974, presenta la següent: M O C I O ACORDAR l'Agermanament entre les ciutats de Colònia (República Federal Alemanya) i Barcelona (Espanya), amb la finalitat de fomentar els intercanvis culturals, educatius, socials, turístics, tècnics, científics i econòmics entre ambdues ciutats i estendre a l'efecte el document adjunt. Barcelona, 7 de març de 1984 EL TINENT D'ALCALDE, � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3865 Title A name given to the resource Discurs d'agermanament amb la ciutat de Colònia (Alemanya) Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Colònia (Alemanya) Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Relacions Internacionals Colònia Territoris Acció política Alemanya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-06-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/927/0000000947.pdf a3b2784ed361bafae5a505e48b92cf09 PDF Text Text PARAULES DEL MH PASQUAL MARAGALL A L’ACTE DE LLIURAMENT DE LA MEDALLA D’OR DE LA CIUTAT DE BARCELONA Saló de Cent, 01 de Juliol de 2008 Molt Honorable President de la Generalitat, Senyor Ministre d’Exteriors Senyor Alcalde, Senyores i senyors Tinents d'Alcalde, Consellers, Amic Narcís Serra, Senyores i senyors Regidors, Autoritats, Estimades amigues i estimats amics. Gràcies a tots per ser avui aquí. La veritat és que fa una colla d’anys, devia ser l’any 1982 -o sigui que feu números-, aquí hi havia un escenari relativament similar, amb alguna diferència. Jo era allà davant i prenia possessió, i allà, en comptes dels meus fills hi havia els meus pares. En comptes de la Cristina, el Guim i la Maria, hi havia el Jordi i la Basi, que eren els meus pares. Podeu comptar les coses que han passat, les coses que ens han passat, com a país, però també com a ciutat i com a família. Em fa una il·lusió molt especial i és un gran honor per a mi, per a la meva família i per a tots aquells que m’han acompanyat durant una colla d’anys, rebre la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona, la nostra ciutat. La meva ciutat. La nostra ciutat, de tots. De tots els que hi hem nascut, de tots els que hi hem viscut, de tots els que som aquí. Perquè Barcelona és una ciutat que obre els braços a tothom. 1 �En aquesta casa, i en aquest mateix Saló de Cent, hi hem viscut moments de tota mena, fins i tot alguns de força complicats. Perquè després d’aquell moment tan maco que us he esmentat, el dia que vaig prendre possessió, n’hi va haver un altre que va ser una vaga de funcionaris que van inundar tot això i vaig haver de donar la cara davant d’un gavadal de persones que estaven en contra que els haguessin posat allò que en deien la pasqualina, la targeta per fitxar al matí. Perquè històricament aquí s’entrava a les nou, en teoria, o a les nou i quart de fet -perquè hi havia el cuarto de hora de tolerancia, que en deien- i se sortia a tres quarts de dues -gràcies a l’altre cuarto de hora de tolerancia-. I aleshores, és clar, ja em direu la setmana laboral com era... De manera que aquí vàrem fer un nou reglament pel qual es treballaven les hores que s’havien de treballar, de vuit a tres, i en jornada reduïda de vuit a dues, o de dos quarts de nou a dos quarts de tres, més o menys. I això no va agradar. I vàrem haver de fer front a una cosa que molts no podien entendre, que és que allò ho fes el Maragall, que havia estat el funcionari de la revolució, el que havia sortit al carrer, el que havia inundat aquesta mateixa sala de funcionaris protestant contra el règim que aleshores teníem -ens van fer fora amb gasos lacrimògens llençats per una claraboia, per cert, i vàrem haver de sortir corrents. He vist de tot, aquí. Hem vist de tot. Molts de vosaltres ho sabeu molt bé. Recordo aquells primers actes que us he esmentat i recordo que des d’aquí, des d’aquest Ajuntament, comptant amb la complicitat i l’esforç dels barris de la ciutat, dels districtes, vàrem fer una petita revolució urbana. Uns districtes que pràcticament no existien abans i als quals nosaltres vàrem donar president. Un president que era el de la força política que havia guanyat, ho recordareu, perquè a mi em semblava absurd que no hi hagués, si més no, aquesta representació, una mica més honorífica que real. Però allà on havia guanyat Convergència i Unió el president havia de ser de CiU, com és el cas de Les Corts, que no recordo qui va ser, i a Sarrià, segur, i al meu barri també, per descomptat. Però hi vàrem posar un president executiu, que a última hora és qui manava des del punt de vista pràctic, que formava part de la majoria de govern. He dit més d’un cop –i avui ho repeteixo- que he estat un home privilegiat. Per diverses raons. Una de fonamental: haver pogut ser alcalde d’aquesta ciutat, que és única. 2 �Si avui se’m concedeix aquesta Medalla és, m’imagino, per haver estat al capdavant de la ciutat, acompanyat per l’esforç de molta gent, durant molts anys. I vull citar aquells que van ser companys meus quan jo no era alcalde, ni tan sols regidor, sinó funcionari del Gabinet Tècnic de Programació del Sr. Josep M. de Porcioles, al qual encara tinc un gran respecte. Perquè aquest senyor, dintre de tot, el que va fer va ser preconitzar les tres C: carta, compilación y castillo. L’altre dia, el nostre alcalde, l’alcalde Hereu -el meu hereu- va aconseguir una d’elles, que és el castell. Ara està defensant l’altra, la Carta, que a última hora és l’Àrea Metropolitana, que finalment caurà, i que ens permetrà tenir una regió urbana de 4.000.000 o 4.500.000 habitants, una de les més grans d’Europa, que és el que és, i no una de les més xiques, com ho és ara des del punt de vista estrictament demogràfic. I després la compilació del dret civil, que és la tercera C, i que em fa l’efecte que des del punt de vista pràctic l’Estatut de Catalunya ja ha incorporat. Però mireu si han hagut de passar anys. En aquell Gabinet Tècnic de Programació de l’alcalde Porcioles, jo tenia per jefes el Cinto Ros i Luís Carreño –que va morir-, i per companys José A. Pepi García Durán, Armand Sáez, Gabriel Lucena i Santi Udina –que també ens va deixar. Repeteixo: si avui se’m concedeix aquesta Medalla, és, m’imagino, per haver estat al capdavant de la ciutat, acompanyat per l’esforç de molta gent, durant molts anys: primer com a regidor, després com a alcalde, entre 1979 i 1997 (15 anys d’alcalde, Déu n’hi do!, és el que durant més temps he fet). Els millors anys de la nostra vida, com deia aquell. Per a mi i per a molts companys i companyes de generació, jo crec que ho van ser. Jo en vaig ser la cara visible, ho admeto. Però aquesta Medalla pertany a tots els que vau treballar amb mi (els vius i els absents) i a tots els barcelonins i barcelonines, que s’hi van esmerçar. 3 �I a alguns barcelonins en concret: la meva família, la Diana, que Déu n’hi do el que van haver d’aguantar. I a tants col·laboradors que ara no podré citar un per un, però sí alguns. El Serra Martí –el recordareu, un home d’una qualitat personal indestructible. La Maria Aurèlia Campany. La Maria Mercè Grau –la meva secretària a l’Ajuntament. El Xavier Roig –el meu cap de Gabinet. La Marta Grabulosa –que m’ha acompanyat durant vint anys. En Pep Subirós. En Joan Clos –per descomptat, el meu hereu també en aquell moment. I l’Ernest, sempre l’Ernest, perquè sense l’Ernest no haguéssim fet res. Sempre he dit que l’autèntic Pasqual Maragall es diu Ernest. Tots heu estat condició indispensable de la meva passió i dedicació. De manera que accepto la Medalla amb la condició que sigui en nom vostre, en nom de la ciutat que m’ho ha donat tot. Nosaltres, molts de vosaltres i jo mateix, vam somiar-la, la Barcelona d’avui. Avui recordàvem amb la Diana que és la Barcelona del Gato Pérez. El Gato Pérez cantava una cançó sobre baixant per les Rambles que deia un matí de primavera aviat farà no sé quants anys, arribava a Barcelona pel moll d’ultramar un jove, etc. etc. Aquest senyor, el Gato Pérez, que era argentí, va morir i no se n’ha sabut gairebé res més. Però és un dels cantants de Barcelona, dels que han explicat Barcelona al món d’una forma més planera. Jo vaig anar amb ell, temps més tard, a Buenos Aires, i vàrem anar pels teatres més famosos i gairebé no hi havia ningú per escoltar-lo. Ell era un argentíbarceloní, que és una cosa molt de Barcelona, perquè és una ciutat que és capaç de fer dels ciutadans que vénen de fòra ciutadans de Barcelona, que després la defensen a matar, més que no pas els que hi hem nascut. En aquella cançó ell continuava argentins i portuguesos, catalans i aragonesos, una humanitat diversa, impossible d’oblidar, o alguna cosa així. Crec que és una de les millors cançons de Barcelona. Ara mateix, Barcelona és una de les ciutats més ben valorades del món. En aquells anys intensos fèiem al revés que Penèlope: De nit somiàvem i de dia construíem. 4 �Així vam retrobar-nos, un bon dia, amb una ciutat que havia recuperat la seva dignitat a tot els barris i districtes. Vam creure en nosaltres mateixos. Vet aquí. I en la gent dels barris, on, per cert, vaig anar a viure sovint –cosa que a la Diana no li va agradar molt però s’havia de fer. En el meu adéu com a alcalde, aquell setembre del 1997, vaig repassar moltes coses. En Narcís n’ha glossat força avui. Ara no repetiré un altre cop el que ja vaig dir, però sí que voldria recuperar algunes reflexions sobre temes pendents, si m’ho permet l’alcalde abans d’acabar. Barcelona és una de les ciutats més ben valorades del món. És veritat. En tots els rànquings de ciutats hem anat pujant posicions, any rere any. Arribar on som ha estat dur, en dono fe. Però gràcies a l’esforç, la voluntat de consens i de pacte, i la voluntat de progrés de tots plegats, ho hem anat aconseguint. Les ciutats són cossos vius. I el seu batec és també una exigència. Per això, ara s'ha de seguir endavant i continuar fent de Barcelona el que ja és ara, però encara més: la ciutat més sanament envejada, més sincerament estimada, més noblement desitjada. No serà fàcil. Perquè quan les coses van bé és més difícil millorar. I, sobretot, és difícil que es percebi la millora per damunt del soroll provocat per la legítima controvèrsia política i la rivalitat partidària que, d’altra banda, és absolutament sana i necessària. Ara és quan l’Alcalde Hereu tremolarà (perquè diuen que aquest Maragall és tremendo!) . No vull que s’interpreti el que diré com un llistat de greuges per posar en evidència ningú. De molts dels temes que enumero com a pendents me’n sento en bona part responsable o, almenys, corresponsable. I en l’exercici d’aquesta responsabilitat vull posar sobre la taula algunes reflexions sobre els reptes actuals. Crec que amb aquestes aportacions podem seguir fent Barcelona, fent país i fent Europa. .- De les tres “Cs” de Porcioles, de les quals ja he parlat, la que fa referència a la Carta municipal: en falta completar el desplegament i l’aplicació i reconèixer l’AMB. Crec que l’Albert Serratosa, que és aquí 5 �present, estarà content de sentir-ho. Sense l’Àrea no som de dret la ciutat de 4 milions que som de fet. Perdem pistonada. Som una de les 5 o 6 ciutats més importants d’Europa amb Londres, París, Madrid, Frankfurt i Milà. Però no sols. Ho som amb l’Àrea Metropolitana. .- Connexió Port-Aeroport: en això som afortunats, perquè ni París ni Madrid no ho poden tenir. És una oportunitat estratègica fonamental. Això és perquè és físicament així. No hem fet res especial, sinó que hem tingut sort. I ho hem de poder i saber aprofitar. Facin el favor d’entendre’s, Port i Aeroport. I si AENA no vol, anem a Madrid a exigir que s’acabin els corporativismes. Perquè el Port sabem qui és, però AENA qui és? És el pitjor que et pot passar, que no hi hagi una cara. Doncs que es posin al telèfon aquests senyors, amb l’alcalde, i que siguin capaços de lligar Port i Aeroport, perquè si ho fem tindrem una cosa que molts no poden tenir. Madrid, per descomptat que no, però d’altres tampoc. .- L’Espanya policèntrica que imaginem des de Barcelona: l’alta velocitat en xarxa, no radial. Va estar molt bé el que em va dir una vegada el Sr. Aznar quan era president: “de Madrid a cada capital de provincia en Alta Velocidad”. D’acord. I no només de Madrid a Barcelona o de Barcelona a Sevilla. Compteu que els ajuts que ens van donar pels Jocs Olímpics era a canvi –bé, a canvi o acompanyats de- per l’acceptació per part nostra que la primera línia d’Alta Velocitat era Madrid-Sevilla. I el president del Govern espanyol era sevillano i això és normal. A la vida aquestes coses passen. Però bé, han passat molts anys i ara hauríem d’obtenir que Barcelona tingués Alta Velocitat amb Bilbao i Alta Velocitat amb València. Perquè si no la té, no serà mai el que hagués pogut ser. I aquesta idea radiocèntrica d’una capital que té uns braços és per a nens petits, però no és per a la gent gran que ja som tots plegats, uns més que d’altres. Els 300.000 milions de pessetes que es van gastar durant tots aquells anys per als Jocs i per canviar la ciutat, per fer les Rondes, etc. –no pels Jocs en si mateix, que varen costar una petita part d’això, que ho va finançar el Banesto; recordo l’operació Jocs, en Josep Miquel Abad que és aquí se’n recordarà-, aquelles inversions que es van fer, les hem acabat de pagar fa un o dos anys. 6 �I jo sempre li dic a l’alcalde Hereu: tornem a començar. Encara que ara és més difícil perquè els tipus d’interès són més alts. Però justament ara és quan jo crec que la gent més agrairà que fem l’esforç. Cal la connexió Barcelona-València, cal seguir fins a Cadis –això m’ho han posat i trobo que si es pot, fantàstic- i cal Barcelona-Bilbao i la connexió amb la cornisa cantàbrica. Per cert, fa pocs dies vaig visitar la Sagrada Família. Sóc partidari d’acabar-la, jo estic amb el Bonet: s’ha de fer, amb l’arc sobre el carrer Mallorca i les cases que estan a l’altre costat, que estan afectades, ja és hora que marxin –és un sacrifici que s’ha de fer però està legislat que sigui així-. Però alhora sóc partidari convençut de fer el túnel per sota. I ja li he dit a en Bonet: està molt bé la Sagrada Família, i tot per la Sagrada Família, però que amb el “cuento” –perdó, amb l’excusade la Sagrada Família no es pugui fer que l’Alta Velocitat passi per Barcelona i vagi fins la Sagrera -que és on el Frank Ghery ara ha de fer l’estació, la gran estació ferroviària de Barcelona- doncs crec que és un perjudici que no s’hauria d’admetre. No ens convé gens endarrerir-ho més. Si Gaudí hagués tingut tantes pors mai no hauria començat la seva obra. I si avui visqués, se’n riuria dels qui tenen por del túnel. Siguem seriosos, val a dir, siguem audaços. Mirem cap al futur. Fem-ho bé, però fem-ho! L’objectiu és travessar la ciutat per arribar a Girona, Figueres i França. I a Europa. Però primer cal travessar Barcelona i transformar la gran àrea de la Sagrera, de la qual acabo de parlar. .- Euroregió: també se n’ha parlat. La realitat geogràfica que Jaume I ja va protagonitzar, segueix evolucionant i el paper de les ciutats motores d’aquesta regió és fonamental. Barcelona i Catalunya n’han estat part cabdal. Hem de seguir empenyent l'Euroregió en tots els camps. Sempre amb el respecte màxim per les aspiracions de cadascuna de les comunitats urbanes, regionals o nacionals que en formen part. Tots hi hem de ser per voluntat. Però hem d’admetre que, junts, tindrem potència, força i futur. La dimensió que cal per ser algú a Europa. 7 �Si la nostra pàtria ja és Europa, perquè d’alguna forma la bandera ho és, la moneda ho és, l’himne ja el tenim –el va traduir Maragall al català, és la 9a Simfonia de Beethoven- , ... si en tot això ja som europeus –i l’exèrcit aviat ho serà- , què ens falta? Doncs el pas de dir: somos europeos. Que ho som. Perquè a última hora, el que ens definia com a nació, com a ciutat, doncs ja tot és pràcticament europeu. No dic olímpic o mundial, però sí europeu. De manera que en aquest marc és on ens hem de bellugar i actuar com una force de frappe d’Europa, en aquest cas. No només de Catalunya i Espanya sinó també d’Europa. .- Barcelona és una capital científica: tant en recerca com en qualitat assistencial. En el camp de la recerca tenim exemples de mèrit: Joan Rodés al Clínic, l’Hospital del Mar (amb el programa Emilia), el Sant Pau (amb Teresa Gómez Isla treballant en l’Alzheimer, molt avançat), i el PRBB de Jordi Camí i altres en la línia d’excel·lència internacional. És en aquesta línia que hem volgut engegar la Fundació Pasqual Maragall per l’Alzheimer, bé, contra l’Alzheimer. Mirant d'aconseguir, amb la complicitat de tots, que Barcelona esdevingui el referent mundial en la investigació de les malalties neurodegeneratives. Perquè ja està calculat que amb l’increment de la longevitat i les correlacions que hi ha entre longevitat i aquest tipus de malalties, anem cap a un món molt complicat. Ho aconseguirem. No sé en quant temps, no sé si jo ho veuré, però ho aconseguirem. Però també i especialment, ens hem d’esforçar en el camp assistencial i en el rol dels barris i districtes, com a agents propers als ciutadans. D’això ja n’he parlat amb la regidora Blasco i amb alguna persona més. El 97, quan m'acomiadava d'aquesta casa, vaig dir: sapigueu que quan arregleu un barri, esteu començant o contribuint a arreglar el món. I és veritat. La solitud extrema, la indigència, la demència senil i, en general, les malalties mentals, només s'erradicaran si les ciutats són progressives, i si les nacions es deixen de grans luxes defensius i ornamentals i inverteixen en les estructures d'acollida idònies, que són els barris de la ciutat. 8 �Sempre he cregut en la proximitat com la clau per resoldre els problemes de tothom, i els barris en són la màxima expressió. I és per això que acabo parlant de ciutat però, sobretot, dels barris. Les tasques i esforços que s'han dut i s'estan duent a terme són importantíssims. Exemples: Raval/Ciutat Vella – amb Itziar González, Horta Guinardó – amb Elsa Blasco, ja ho he dit, i d’altres. Caldrà seguir i aprofundir en tots aquests temes: ara no és el lloc ni el moment, això són només apunts, però val la pena no adormir-se. La Medalla que la meva ciutat em concedeix expressa una estimació recíproca, mútua. I quan t'estimes una cosa no pots deixar de voler-li el millor. I d’ataquinar-la, esperonar-la, perquè ho aconsegueixi. Per a tot això compteu amb mi. Gràcies Barcelona! T’estimo Barcelona! Pasqual Maragall 9 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Discurs d'agraïment per la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona Abstract A summary of the resource. Em fa una il·lusió molt especial i és un gran honor per a mi, per a la meva família i per a tots aquells qui m’han acompanyat durant anys, rebre la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona, la nostra ciutat. La meva ciutat. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent (Ajuntament de Barcelona)  Language A language of the resource Català Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Maragall Mira, Pasqual, 1941- Ajuntament de Barcelona Barcelona Medalla d'Or Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-07-01 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2581/19920903d_00450.pdf a25cc701280ae4c2f60ed3ba286c1c92 PDF Text Text Benvolguts amics, L'any '92 serà recordat com un any màgic per a Barcelona. La cita Ólímpica ens ha permès refer el teixit urbà, projectar la nostra manera de ser greu del món i posar-nos al dia en aspectes vitals de la nostra ciutat. Aquest estiu, la gent és la gran protagonista. Hem rebut els visitants amb aires de festa, t t obrint els nostres carrers i els nostres cors al món sencer. La celebració no hagués estat completa paralímpica, que sensd la inic i em avui cita tot reunint a Barcelona artistles i pensadors que ens enorgullim de nosaltres. tenir entre �- 2 - Un atleta paralímpic, Antonio Rebollo, va oferir-nos el moment més brillant i emotiu de la Cerimònia Inaugural dels Jocs Olímpics. Avui el tornem a acollir, amb els braços oberts. Atletes dels necessitem! El Barcelona, volen contribuiu, com us Paralímpics: Jocs món, i el nostre us demanen país, que sempre ho heu fet, al progrés general. Per a una ciutat olímpica, l'organització d'uns Jocs Paralímpics és més que un compromís moral: és una satisfacció i una necessitat. Sense els Paralímpics, no podem par l ar de suprimir barreres aquests ni d'obrir Jocs, no la ciutat. Sense podem pensar que festa ha estat rodona. la �Sense els rècords que es khatran a partir d'avui, no ens és posible anunciar l'èxit esportiu de Barcelona '92. La Vila Para-olímpica de Barcelona vol plantar en els cors dels 4.000 atletes que hi hauran viscut la certesa que la ciutat universal, la ciuta t adaptada, no es pot fer per avui o per demà mateix, però és possible. ( I the *) call on the people of world Paralympic watching Barcelona to follow and enjoy Games. I alm sure these athletes a s they the and IX that create new sports legends here in Barcelona we will break records of eInthusiasm, of civic sense, of harmdny, joy and awareness. �- 4 Thanks to these Games, we will take a great step towards makin our city and our contry a better place to live in. ( *) Gracias amigos del ICC y de la Fundación ONCE por hacer posible los Juegos los voluntarios de los Paralímpicos. A Juegos Paralímpicos quiero decirles confío nuestra en ellos ciudad para y de futuro el todos que de los ciudadan os. Gracias a organizadores. los participantes Gracias por venir y a Barcelona. Hacía tiempo clue deseábamos teneros aquí. I ara, permeteu -me que passi la paraula a José Maria Arroyo, President de la Fundación ONCE i President del Consell General de l'ONCE. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Discurs d'inauguració dels IX Jocs Paralímpics de Barcelona Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Discapacitats Barcelona Esports Description An account of the resource El discurs està escrit en diferents idiomes. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Discurs Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Estadi Olímpic de Montjuïc (Barcelona) Language A language of the resource Català Anglès Castellà Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-09-03 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1279/19920725d_00492.pdf dec6c51cecfe678fc62e13d00e396afb PDF Text Text r • \^ \ t -15),.`_R c .RCi.4 (.111,Z, 1,141,1.j¡U C.S CIUTADANS DEL MÓN, FA 56 ANYS S'HAVIA DE FER UNA OI.IMPiADA POPULAR EN AQUEST ESTADI DE MONTJUiIC. EL NOM DEL PRESIDENT DE L'OLIMPí 1ADA POPULAR ES GRAVAT ALLà DALT, A L'ANTIGA PORTA DE LA MARATHON. ES DEIA LLUíS COMPANYS I ERA EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. AVUI L'ESTADI ESTà REFET I LA CIUTAT TAMBÉ, AMB L'AJUT DE TOTHOM, QUE JO AGRAEIXO. I TINC L'HONOR DE SALUDAR —VOS A TOTS I DONAR— VOS LA BENVINGUDA A BARCELONA, Al AQUELLS QUE SOU AQUÍ I A AQUELLS MILERS DE MILIONS QUE ENS VEIEU O QUE ENS SENTIU D'ARREU DEL MÓN. I HO FAIG EN NOM DE L'ACTUAL PRESIDENT DE LA GENERALITAT I EN NOM DEL PRESIDENT DEL GOVERN ESPANYOL, ALS QUALS M'HONRO A REPRESENTAR. SENSE LA SEVA INTERVENCIÓ I LA DEL VICE— PRESIDENT NARCÍS SERRA AQUEST MOMENT NO HAURIA ARRIBAT MAI. — 1 — MX000001 tif �AQUESTA CIUTAT NOSTRA, AQUESTA CIUTAT OBERTA QUE ES BARCELONA ES AVUI LA VOSTR. CIUTAT, LA CIUTAT DE TOT EL MON. VULL FER ESMENT DE LA CARTA QUE HE REBUT DEL SECRETARI GENERAL DE LES NACIONS UNIDES, EN LA QUAL SE'M DEMANA DE FER UNA CRIDA PUBLICA PER AL COMPLIMENT DE L'ACORD !DEL 17 DE JULIOL, RELATIU A UNA TREVA '.A L'ANTIGA IUGOSLAV IA. PODRIA SER LA TREVA OLIMPICA DE LA TRADICIO CLASSICA, I POSTER L'INICI DEL ' AL SENTIT COMU I AL COMPORTAMENT CIVIC. AVUI LA NOSTRA CIUTAT REPRESENTA CATALUNYA, f LES 16 CIUTATS SUBSEUS, TOT ESPANYA, L'AMPLI MON IBEROIAMERICA QUE ES RETROBA AQUI, I MOLT ESPECIALMENTr EUROPA, LA NOSTRA NOVA GRAN PATRIA. I HO FA GRACIES A L'ESFORÇ DE 60,000 TREBALLADORS, LA MEITAT DELS QUALS SON VOLUNTARIS, A QUI AGRAEIXO EL SEU ESFORÇ I DE1ICACIO. 2 MX000005.tif �BARCELONA, QUE AMB ALBERTVILLE FA DEL '92 L'ANY EUROPEU DELS JOCS, VOL SE PER DAMUNT DE TOT, UNA CIUTAT EUROPEA, ORGULLOSA DE COUBERTIN 1 ELS SEUS, DEL ISEU ESPERIT INTERNACIONALISTA, QUE HA PgRMES EN EL NOSTRE SEGLE -EL SEGLE DEL PROGRES I DE LES GUERRES, DE L'ARROGANCIA DELS MOTS I DE LA IMPOTENCIA DELS CORS- DE RETROBAR-SE CADA QUATRE ANYS PER FER ESPORT, PER iJ. LUITAR SENSE VIOLENCIA I PER PARLAR UN LLENGUATGE COMU. QUE AQUESTA FESTA SIGUI TAMBE LA DELS HOMES I LES DONES, LA DE LES NACIONS I L S CIUTATS DE TOT EL MON 1 QUE SIGNIFIQUI L'IN CI DE LA PAU DURADORA QUE LA JOVENTUT MEREIX ASSOLIRA. VISCA EL JOCS OLiMPICS! • TINC L'HONOR DE PRESENTAR EL PRESIDENT DEL COMITE INTERNACIONAL OLIMPIC, JOAN ANTONI SAMARANCH. 3 MX000009 tif � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4185 Title A name given to the resource Discurs d'inauguració Jocs Olímpics Barcelona 92 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Estadi Olímpic Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Europa Commemoracions Companys, Lluís, 1882-1940 Is Version Of A related resource of which the described resource is a version, edition, or adaptation. Changes in version imply substantive changes in content rather than differences in format. Traducció al català del discurs original pronunciat en diferents idiomes durant el discurs (català, castellà, francès i anglès). Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-07-25 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/934/0000001243.pdf d7ea56018cabe86bc3baf6c5eae324e9 PDF Text Text Discurs d’acceptació de la Medalla “Salvador Allende” Menció Internacional Tarragona, 09 de juliol de 2010 Benvolgut Sr. Alcalde, autoritats, senyors de l’Associació Allende a Tarragona, amigues i amics, Per a la meva generació Salvador Allende va ser un referent. Quan a principis dels anys 70 va iniciar un camí alternatiu cap a una societat socialista, molts arreu del món i també a Catalunya seguíem esperançats el procés que s’havia iniciat a Xile. L’11 de setembre (Què tindrà aquest dia que atrau tantes desgràcies?) de 1973, el general Pinochet ens va prendre una de les nostres icones i durant 17 anys va imposar al país una dictadura que ens recordava massa la que havíem patit i encara patíem. Durant els 3 anys del govern Allende, vèiem com un socialista moderat anava deixant la seva petjada a Xile i alhora anava estenent la seva influència a altres països. Però simultàniament ens arribaven informacions filtrades i, en molts casos, supervisades, de com l’administració Nixon li anava segant l’herba amb mesures conegudes, i explícites, com el boicot, i moltes d’altres amagades i secretes. No tot van ser flors i violes durant el mandat del president Allende. La crisi econòmica, amb la inflació i el desabastiment inclús d’aliments, atiats tant per l’exterior com pels partits opositors xilens, portaren a situacions molt difícils. Així i tot Salvador Allende es va mantenir fidel al seu ideari socialista i contrari a la violència. A pesar de les pressions que va rebre també de l’interior i de l’exterior, en aquest cas per part de Fidel Castro, es va negar a reprimir violentament cap manifestació. Finalment, el tràgic dia d’aquell 1973, el traïdor Pinochet va acabar amb la democràcia i amb la via socialista de en busca del hombre nuevo, que era un dels ideals xilens. 1 �El president Allende es va atrinxerar al Palacio de la Moneda i es va negar a entregar el poder als traïdors, enviant un missatge emocionat i emocionant, que posa la pell de gallina encara ara: ... Tienen la fuerza, podrán avasallarnos, pero no se detienen los procesos sociales ni con el crimen... ni con la fuerza. La historia es nuestra y la hacen los pueblos. ... Trabajadores de mi patria: tengo fe en Chile y su destino. Superarán otros hombres este momento gris y amargo, donde la traición pretende imponerse. Sigan ustedes sabiendo que, mucho más temprano que tarde, de nuevo abrirán las grandes alamedas por donde pase el hombre libre para construir una sociedad mejor ... Només que fos per les seves darreres paraules, només que fos per la seva fortalesa en defensar la democràcia i els seus ideals, Salvador Allende ha de ser recordat i homenatjat. Jo he pogut retre homenatge a la persona i a la seva memòria de manera molt directe en dues ocasions: ƒ L’11 de setembre de 2003, a pesar de les nostres imminents eleccions, vaig acompanyar a la seva filla a portar flors a la seva tomba de Santiago. ƒ El març de 2006, vaig poder ser present a la presa de possessió de la presidenta Michelle Bachelet, qui va recordar amb especial èmfasi la figura d’Allende. En aquests viatges, vaig voler veure els trets que a La Moneda ens recorden els terribles fets que hi van esdevenir. I quan el jutge Garzón va engarjolar a Pinochet, sóc dels que van aplaudir amb entusiasme i il·lusió. Per tot això, quan avui em donen aquest guardó que porta el seu nom, l’accepto emocionat i els en dono les gràcies. Visca Catalunya! Viva Chile! Pasqual Maragall i Mira 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Discurs d’acceptació de la Medalla “Salvador Allende”, menció internacional Abstract A summary of the resource. L’Associació Salvador Allende de Tarragona, va atorgar a Pasqual Maragall la medalla “Salvador Allende” 2010 en la categoria internacional, per la seva implicació amb el poble xilè. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Plens de l'Ajuntament de Tarragona Language A language of the resource Català Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Discurs Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Xile Allende Gossens, Salvador, 1908-1973 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2010-07-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/926/0000001396.pdf 0ce9325a065fa88a97ff632918cb430f PDF Text Text Discurs d’agraïment per la concessió de la distinció de Ciutadà d’Honor de la Ciutat de Sarajevo Sarajevo, 06 d’abril de 2008 Dear citizens and friends, I feel extremely honoured and also particularly touched to be with you, in this occasion, after so many years of solid friendship, build upon difficult experiences, through years of war and peace. Recently our city, Barcelona, has remembered an historic tragedy, happened 70 years ago, when we were the first city in history to be bombed by air, during our terrible civil war. The helpless population was killed, without compassion during several long weeks, while international public opinion remained silent and paralysed. That was the ominous beginning of a practice that, unfortunately, has become a repeated use for the following wars. Too many and too tragic. When in 1992, we knew that Sarajevo was going to be bombed, we felt immediately that we should be near you, and try to help you, even with the poor means of a city in front of the armies. That was the beginning of our friendship. From then, we have learnt a lot from you. Sarajevo will remain forever in our mind, as an example of courage, heroism, and wisdom. We learned from you how the difference can become a treasure, instead of being an insurmountable gap. And how the courage of a community is a strength that can face the worst evil. 1 �We want an Europe, even a World, able to learn the lessons of Sarajevo. A World where, first of all, we stop to kill each other, and a World capable to face living together, not only accepting diversity, but understanding its unique value, with such positive and rich benefits. Recently, in the US, the democrat candidate, Barack Obama has delivered a remarkable speech about racism, which is still a division in the American society, and all around the World. I share his vision on that issue, and I am sure that Sarajevians will be forever an extraordinary model for the entire humanity. Our hope is a future World with cities, like Sarajevo, where all the cultures feed each other and are capable to build a new living together, much better than the mere sum of them. Our conviction is that only these cities are possible, so nowadays, nobody can survive enclosed in its identity, without accepting and integrating the other ones. Let me repeat my gratitude to you for the honour that you conferred to me. I feel the most proud citizen of that world. Thank you, Pasqual Maragall i Mira 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Discurs d’agraïment per la concessió de la distinció de Ciutadà d’Honor de la Ciutat de Sarajevo Abstract A summary of the resource. La distinció de Ciutadà d’Honor de la Ciutat de Sarajevo va ser atorgada a Pasqual Maragall en reconeixement a les nombroses accions solidaries promogudes en la seva etapa d’alcalde de Barcelona, iniciades en ple conflicte bèl·lic i que s’han mantingut fi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sarajevo Language A language of the resource Anglès Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Sarajevo Maragall Mira, Pasqual, 1941- Guerra Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-04-06 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1063/19861210d_00177.pdf 85806475004e07ea15870432a2163512 PDF Text Text AYUNTAMIENTO DE BARCELONA PR ES I.DNCIA SEÑOR: No quiero dejar de aprovechar esta ocasión única para expresar, de forma clara y rotunda mis convicciones sobre vues tra contribución al objetivo olímpico. Creo que es de justicia y que es necesario destacarla en este preciso momento, cuando la euforia inicial de la designación ya ha sido superada y cuando se ha iniciado un laborioso y a la vez fascinante proceso de construcción. �2. AYUNTAMIENTO DE BARCELONA PRESIDENCIA Barcelona'92 es un sueño que se está plasmando con el esfuerzo de todos, en una atractiva y compleja realidad . Una etapa de ilusiones está cediendo ahora, al momento de las verdades. Y la verdad, la realidad, es el apoyo masivo de toda la sociedad española. Un apoyo que surgió de forma temprana y espontánea, un apoyo que hoy ya es absoluto, un apoyo que promete ser espectacular durante los Juegos de Verano de 1992. �3 AYUNTAMIENTO DE BARCELONA PRESIDENCIA gran verdad seguirá siendo la de las metas comunes, la de los objetivos globales, la de las aspiraciones compartidas. Toda la ciudadanía se volcó a favor de la Candidatura barcelonesa; el mundo del deporte, la iniciativa privada, los medios de comuni cación, técnicos y especialistas de todos los campos, las instituciones,... todos se aunaron en una voz unánime que fué precedida y culminada, desde el primer momento por VOS. �4. AYUNTAMIENTO DE BARCELONA PRESIDENCIA Quiero recordar, la reacción de VUESTRA MAJESTAD al conocer la designación de Barcelona. La energía y profundidad humana de vuestras palabras me emocionaron y me hicieron vibrar en los más hondo de mi persona. Era evidente que habíais hecho mucho más que cumplir con vuestro deber; habíais cumplido con vuestros sentimientos. Y ahora yo, en representación de toda una comunidad que reconoce vuestro sentir, tengo que deciros que también, en aquel momento, con vuestra alegría representasteis la de todos los españoles. �5. AYUNTAMIENTO DE BARCELONA PRESIDENCIA SEÑOR, Permitidme que repita aquí la frase que pronuncié ante el entusiasmo de los barceloneses al llegar acompañado por el Presidente de la Generalitat y la delegación que representó a Barcelona en Lausanne: "Lo que es bueno para Barcelona, es bueno para Cataluña y lo que es bueno para Cataluña, es bueno para España". Y a VOS, SEÑOR, os corresponde hoy continuar dirigiéndonos por este camino. Y por ello, �6. AYUNTAMIENTO DE BARCELONA PRESIDENCIA quiero pediros públicamente, -tal como se ha solicitado a Vuestra Casa- que, como Rey, como deportista olímpico y como ciudadano, sigais al frente de Barcelona'92, aceptando la Presidencia de Honor del Consejo de Soporte a la organización de los Juegos Olímpicos de Verano de 1992. Madrid, 10.XII.86. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3969 Title A name given to the resource Discurs davant S.M. el Rei Joan Carles Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. El Rei com a President d'Honor del Consell de Suport per a la Organització dels Jocs Olímpics. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Madrid Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Joan Carles I, rei d'Espanya, 1938- Barcelona Esports Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-12-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2572/19850504d_00067_0001.pdf 28c5def7e1f0f62e6d79737946b0c4ff PDF Text Text /1/k kjEsT-4.1- N t\J ur4 U '4 ue- (-i-v o VU1-. --Ç 701 , PC C.A1 17 )0 j' 5 e v bit - n. A cuDitlb &ce) Oi ovil:: r E LB fick4 4v *i4 241 -.C->\)l uf¿._ ti) (r- P01/ pul) i'DtM A-0 0/4 /1-1 P.\ 4191' c,:94.1 C _30 0(.2.72_ 1) 1-7 g tt . s n PO L45 IV c>,' u M gel,L tgA M S') tiC cA u IVA D tiN UN t-75 t'E-c/c/1_ U N fl TkL uki éte. Litt 1C qvc Dti 41) £Z,-tb. Ce) IsJ cit o 1)0- v. 4 (L'o Ñ 11- év Cc».) 55 (Luz-vri`ç) L fugg75 CA 1./ VI-1114J j (Ñ4y CM) LES 4 y ité 4 T! 4,e 1,1C-S (f; 1 /5 LI1 ES I4S CA Tb--krb-D E y u t-V7-11.4 rzzyv lutç 67L:01 1:1071-1 y bt: t/iiiç L 4St3 S f c14,1 f fl E ni r(inMS A Q () ED".] C,,M J'Es' Çl11,(14.0 CA S /4 J0 q í c; 4-71/(,, f171-ot: �f4 1L )Ji EA/ (5 (.1-7U 7 /)t- I)(r A-ifA (4 1)s .tç)--7) (40 SU - 71) L Y` mç C (11 6-1,15,-Co (/Ç (1 u c; r 7--"7-1) e-k) ¿itS 11? ‘fc' .-\\I Piitš bel,/ c (2,4 't)' - T\-,) U) Out t:t 'T 3 ti L 07-113 17) (41 i?c-f L.);; C.19 brVih,JUL b ti lD LiÇl'E 'JI ¿4'¿,, In3 omrt..- V t-1- ii4114141-t,z, ein-4.1 C (ro Ú-eW (1.151,14(1- Vc f ft/0-1,e'L /f) Ittt. v-1) /í73[ AL9 L4&I t-1) rz,o (o t: kIJkÑ(-4? u-c, Cd1.4v111) ett ki • A/1 t9/ 1A) S ilv01,1; ki-11.4, < 5 eT YJC i‘i 5 2. P4--)01- c7 /1-p )0 k k/L---- -‘)5 S /1-74,-1,./ L; S Ç, k,‘,/ 7E- t) fu' -11.) t.;17d C-.044 y s /2,1 A'-irni Cerril° e--L »c strsU)/14"1Y1,n'ici Z-v ç 1:7– t421.) . trn,t) tal--)14, i7 C1 t prv 4v,..05 itc,s o ij )1). I 4-V 4 C.,' ccrt.) /Jt 2 0C- 94 1)c-- -171_ (.,(nil 1rc-'Lis (? t.-- t.:3 7.9 .151-u). 4 t‘.iht UN n O i '14 Al s 111-J LA 1,) pe: a ejKi L-"Z_ _1 Ti ruí 4 �rv Jytivi; LL tr ■iC- cit-ris 1i Oarn-i7 t'Y'd 715- L el IL.LfJ Ni/es-01p g 11 LIL ttr,i L.,,rtwvf ¿4/1 ;77)-tr, r)/1-0 Voz4r-o 1k (./:),(// Pc-n- t4 /1 tgit-ci\ PA"\-tb Eçc.\ c (S 711114 Pre...)•vv: CbJ (vi 1)1/W • e"z-- 4 r7rn L'Ç u sol ektrí t_rhiTt.-7 ì' DUr.4 . ti_ e A 0,5411. .19gr atzieL ì ‘,14:71e.-5-tcpa-/ 7Pv4 Q U c frt--)Atc tw A E--JrciLAJc •1 Ot; L'ilt '10)1 g1L-tio AJA P-1-ilTer-vtrat (c- //t. 0 \I É77 "evu t f ht Okir2) (Y-AA1*-1 f, (-911-4 Cit 47- (JPI FA Py4f1-44 Al 0rt?,/ ' 44 g c4-€1:7t acyp-i c A-wwo (s- f-N P j 7 rel) i (.; C 411. o hit:7 A Los s'un-o/kt_ r C'D S Q tJ t: PO 5-07 LA. DI 1).1 t-'1- k)111 A e 5 -pm 0,4,1.1- W---7rYv ¿,±7-"/ 1:0$ PO k t. °u-WM/1.0 ; 11;t15 , ,11trt Cz'7 -o-vx.174 (// v 0/ f»)-vtl otcnv e C.: nill CV? ,(4 O S' re 61-v 12 /31-u-r-v to,t, (..(nl--11 ihj 1-1) L4--briA ft ti L — hl Y) v ¿.>4),An S jcp Y4 L's 174 L'ç, TE con: ri S ý( (171, L0 kfc.- ru 7-o t;71 T1--00 --/Q (u) ft L1"1/1. \1 DC ejs»¡ o( f4n ft' Q 112 L i.) 11-0 41'5 ilóAP -170--, 11-5 t,14./ ("N (5{1_ Joi Li A* 0-11(■L'ett,-7-- Q ■.)(":"- hip Jk.94 'N 14b711/) �N ~- 'U\J (1)(x^ f^.^ c--1 ' 0‘) f l^ ti /tiu G1t D I it--v O C y►!)L e 130-rt M C=t) `t Q €11- C iU TM, ^.% A-1.2 \./ C©tli^ ^ l h► i1,--,<,5 L A- i p ïiw LA) i N^^h C 11-1L^r2, ^'o G'ví> led, c AT-rtuun>A t„o S ( t,til/ i t L yL Í^i ID' É G-exí c-- rt. 4-1A CS p 11 S t C_ o l) iv t! (^}YI ^^ Muy r il.to L uC 11--)* L S Gi ^ ct V'A. t r C. L Z,.0 A-> r-£,)v 7ítS `7 tS ^^,ti^ 4 hEL C /i1n v ti^ S o rv 1 7 ()Pe.' S'111 P Altn' cu Sr'9c1v"T-E L)ti, 6-05 c.t/r í?h, u ,U^ ^ 1-414 tt-ri nfe LA 4-5 <1 E s IQ/ V^ r S T►1.v 1 ,u-;^ h.C-^, 1 e: $:4- vf2 d7c` ^A pot t4rioi,i sil v tv<^^1`( 31' n ilw o á trit...1 ct-v g M , 1 r) ^^ C.43 G, ^ . ror2 nwir^ ,)oN i=idj7v() />,/ O niv - c-f r• � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Discurs de benvinguda al Rei i la Reina d'Espanya al Saló de l'Automòbil de Barcelona. Subject The topic of the resource Fira de Barcelona Joan Carles I, rei d'Espanya, 1938- Indústria Comerç Barcelona Relacions Internacionals Globalització Transports Description An account of the resource Text manuscrit de PM del discurs. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Discurs Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-05-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1288/19920914d_00501.pdf 3f008c11936415bf2f568097b508213e PDF Text Text MAJESTADES, CIUTADANS, S'ACABA L'OLIMPÍADA MES COMPLETA: LA DELS JOCS, LA DE LA CIUTAT I LA GENT; LA DELS JOCS OLÍMPICS I ELS JOCS PARALÍMIIICS . COMENÇA L'OLIMPÍADA DE DEBO, LA DE LA VIDA DE CADA DIA. COMENÇA LA TFFRCERA ETAPA DEL PROJECTE BARCELONA'92, LA QUE ENS HA DE PERMETRE EXPLICAR, RENDIBILIITZAR, HISTORIAR I DIGERIR EL PROJECTE - ECONÒMICAMENT, SOCIALMENT, DES DEL PUNT DE VISTA NACIONAL DE CATALUNYA, D'ESPANYA I D'EUROPA. I DES DEL PUNT DE VISTA ESPORTIU. SOBRETOT DE L'ESPORT DE BASE I DE L'ESPORT DIFERENT. �DE L'ESPORT QUE HEM VIST AQUESTS DIES I QUE HA CONQUERIT TOTALMENT LA NOSTRA ATENCIÓ, NO SOLAMENT PEL CANTÓ DE L'EMOCIÓ, COM CRèIEM AL PRINCIPI: TAMBÉ PEL CANTó DE L'ESPECTACLE I DE LA DE L'ESFORÇ I DE BELLESA —O LA DURESA— LA VOLUNTAT DE SUPERACIÓ. HEM VIST PARTITS DE BàSQUET I DE TENNIS, PROVES ATLèTIQUES I DE NATA ch Ó... QUE ENS HAN FET VIBRAR TANT O MÉS CiUE EN ELS JOCS CONVENCIONALS. ELS PATROCINADORS HO HAN D'ENTENDRE: EXISTEIX UN PÚBLIC, UN GRAN PÚBLIC, PER A L'ESPORT PARALíMPIC. GRACIES 1 PUBLIC! VOSALTRES TAMBÉ HEU TRIOMFAT!. c 2 �HABéIS SENSIBILIDAD UNAS DEMOSTRADO DESCONOCIDA, UNA NUEVA DIMENSIÓN DEL ESPECTADOR, QUE COMPORTA UNA PARTICIPACIÓN AFECTIVA DE MAYOR CALIDAD QUE EN EL ESPECTáCULO CONVENCIONAL. Sí: TODOS SOMOS IGUALES SÓLO PORQUE CADA UNO S ES DIFERENTE, PORQUE CADA SER HUMANO, MáS QUE CUALQUIER OTRA ESPECIE VIVA, úNICO, COMO DIJO STEPHEN INAUGURACIÓN, Y TAMBIÉN TIENE ALGO HAWKING EN LA PORQUE SE HA DEMOSTRADO QUE TODOS SOMOS VáLIDOS Y NUNCA TOTALMENTE VáLIDOS O N O TANTO COMO QUISIÉRAMOS. ESTA ES LA MARAVILLOSA CCIóN DE ESTOS JUEGOS. SE HA ENSANCHADO DE ESPIRITU EL CONCEPTO DEL SER HUMANO PARA MILES DE PERSONAS. SOMOS MAS RICOS QUE ANTES. 3 �I THEREFORE MAKE A PLEDGE IT THE NAME OF THE CITY OF BARCELONA, WHICH TODAY IS THE RICHEST CITY OF THE WORLD IN JOY AND HUMAN HERITAGE, TO STRIVE FOR THE CAUSE OF CULTURE AND URBANITY, OF A MORE SENSIT VE EUROPE, BOTH INSIDE AND OUTSIDE, FOR THE CAUSE OF OUR ABILITY TO COPE WITH DIVERStTY, AND THEREFORE FOR THE CAUSE OF PEACE AMONG DIVERSE PEOPLE LIVING IN MIXED TERRITORIES AND UNDERSTANDING AND RESPECT AMONG PER$ONS WITH DIVERSE CAPACITIES. THIS SHOULD BE OUR CIVIC COMPROMISE WITH OURSELVES. WITHOUT ARROGA CE, WITHOUT THE HELP OF ANY GLOBAL REASON WORKING ON OUR BEHALF. 4 �IN THE NAME OF THE ORGANIZNG COMMITTEE ITS WORKERS AND VOLUNTEERS, AND IN THE NAME OF THE CITIZENS OF BARCELONA, WE WANT TO TELL YOU: FAREWELL, AND IF EVEN YOU Gd AROUND THE WORLD AND WISH TO COME BACK, YC1U WILL FIND HERE FRIENDS FOR EVER AND FEEL ATI HOME AGAIN. ( EN NOM DEL COMITè ORGANITZADOR, DELS QUI HI HAN TREBALLAT, DELS VOLUNTAjRIS I DE TOTS ELS CIUTADANS DE BARCELONA, UÈS DIEM ADÉU-SIAU (HA S TA SIEMPRE) T, SI ALGUN DIA, DESPRÉS DE DONAR LA VOLTA AL MÓN, VOL EU TORNAR, AQUí SERà SEMPRE CASA VOSTRA. I ARA, PERMETEU -ME QUE P SI LA PARAULA A JOSÉ MARIA ARROYO, PRESIDENT DE LA FUNDACIó ONCE. - 5 - � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4194 Title A name given to the resource Discurs de clausura dels IX Jocs Paralímpics de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Estadi Olímpic de Montjuïc (Barcelona) Language A language of the resource Català Castellà Anglès Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Esport Barcelona Discapacitats Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-09-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/180/20040926.pdf 1bd35b6d56e70dda8e25dde05c170d78 PDF Text Text Discurs de cloenda del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona | 26/9/2004 S'acaba el Fòrum. S'acaba el primer Fòrum Universal de les Cultures. No sé què farem a partir d'ara. Tant els que n'heu gaudit com els que hi heu treballat, sobretot els que hi heu treballat, suposo que ara descanseu i ben merescudament. També aquells a qui no els ha agradat, perquè ara no sabran de què parlar. Som a punt de tancar el primer capítol d'una nova experiència adequada al món obert en què vivim, una cita que no va néixer per competir, com els Jocs Olímpics, o exhibir, com les Exposicions Universals, sinó per expressar, difondre i debatre, per discutir, per parlar, per dialogar, també a nivell mundial. Avui podem dir que s'acaba el primer Fòrum Universal de les Cultures de l'era global. És cert que hi ha altres institucions a nivell global que juguen papers de diàleg en terrenys específics: Porto Alegre a nivell social, Davos a nivell econòmic, Kyoto en el camp ambiental, Nairobi en el camp de l'hàbitat. Barcelona ha inaugurat una cinquena manera de parlar al món dels temes que interessen els ciutadans i les ciutadanes de cada un dels països i de cada una de les ciutats, i ho ha fet de forma que no serà a la seu permanent; no podrem parlar a Porto Alegre només de temes socials i a Barcelona del tema de les cultures, si no que hi haurà un grup de ciutats que ho aniran fent. I un dia de totes maneres tornarà el Fòrum a la ciutat de Barcelona. Crec que s'hauria de prorrogar, però això no es pot fer. Més ben dit no cal prorrogar el Fòrum a Barcelona, perquè la dinàmica que s'ha posat en marxa a Barcelona no s'aturarà, i l'alcalde ho sap millor que ningú. I res no impedeix que els espais del Fòrum, l'Auditori i el Centre de Convencions, segueixin essent centres per al diàleg mundial de les cultures, en tots els camps. Vàrem inaugurar el Fòrum a dos mesos de l'11 de març amb el cor encara encongit per tanta tragèdia, i aquests mesos el món s'ha entossudit a donar-nos tristament la raó: Iraq, Ossètia, Israel, Palestina, Darfoor, Haití i tants altres indrets que s'anaven despertant cada dia amb l'horror i la misèria, amb el dolor incessant d'un món que necessita trobar nous camins per frenar la seva destrucció. Vàrem obrir el Fòrum sabent que la seva seguretat era un repte, i tenim la satisfacció de cloure'l amb un nivell de tolerància i respecte i amb un nivell de seguretat del recinte absolutament exemplar. No és que cap altre cop un gran esdeveniment s'hagi pogut celebrar a 1 �Barcelona amb pau i tranquil·litat, és que el nivell de respecte entre els participants ha estat altíssim. Jo no he tingut mai cap dubte sobre el èxit del Fòrum, però hi ha una cosa encara més important que l'èxit, l'encert, i el Fòrum ha estat un encert. L'èxit comporta ressò, i l'encert comporta reconeixement, i la iniciativa de Barcelona obtindrà el reconeixement internacional, n'estic convençut, començant per Monterrey i a partir d'aquí en una seqüència que esdevindrà imparable. A partir d'aquí el Fòrum sempre tindrà Barcelona com a bressol, punt de referència i de naixement, i segurament tornarà, no sé quan, però ha de tornar. També vull que sàpiguen que el govern català està a favor del retorn del Fòrum a Catalunya, quan sigui, quan convingui. N'estic convençut que a partir d'avui Monterrey sabrà fer créixer amb força i amb moltes més certeses que dubtes el seu Fòrum, que serà el seu Fòrum i que hi haurà menys dificultats per fer entendre el que Barcelona ha començat. Vull expressar aquí el meu reconeixement més sincer als representants del govern de Mèxic, de l'estat de Nuevo León, de la ciutat de Monterrey, germana de Barcelona, per l'entusiasme amb què han treballat perquè el segon Fòrum Universal de les Cultures hagi estat possible. Crec que el Fòrum ha tingut quatre assoliments importants: primer, s'ha demostrat una vegada més la nostra capacitat col·lectiva d'aplicar enginy, rigor i eficàcia en l'organització de grans esdeveniments a escala internacional. Una vegada més Barcelona haurà dotat d'una fornada d’excel·lents professionals i organitzadors. Segon, s'han pogut fer sentir multitud de veus, i s'han produït els diàlegs de més relleu sobre les grans qüestions de l'agenda mundial. Tercer, una vegada més Barcelona ha ofert en nom de Catalunya i d'Espanya el seu esforç, el seu treball i el seu compromís al món, i ha sabut estar a l'alçada i ens n'hem de congratular. Al Fòrum, com mai abans l'Estat i la Generalitat han estat al costat de Barcelona. I finalment, s'ha fet irreversible la millora del llevant de la ciutat, i això potser és la millor de les herències, la transformació del llevant, la seva conversió en ciutat en majúscules. Qui recorda ara el que hi havia aquí, qui recorda ara que aquí sota hi ha una depuradora? Qui recorda el que era aquest món que semblava condemnat a ser ignorat, com tantes vegades passa a tants llocs de les ciutats del món? Barcelona i el seu alcalde han fet possible que ni un pam d'aquesta ciutat no sigui reconeixible. En aquest món de xarxes Catalunya ha donat, gràcies al Fòrum, un gran pas endavant. Catalunya és avui més que mai un nou punt de trobada, un node; es més punt de referència, és més espai de 2 �confluència i de projecció, és més un "hub" que fa un any. Tenim més xarxa, més gruix, més serveis professionals, socials, institucionals perquè l'esforç de construir xarxa, de fer diàlegs, de contacte i obertura que s'ha fet ha estat importantíssim. Durant 141 dies la nostra ciutat ha tingut una oferta cultural i artística excepcional, s'han pogut sentir veus que altrament no hi hagués hagut manera de fer audibles i d'amplificar-se. S'han acordat i fet públiques aquí mateix declaracions d'ordre molt divers sobre els principals eixos del debat del propi Fòrum: per exemple, en el camp de les llengües, ha sorgit la idea tan meravellosa de crear un arxiu on totes les llengües siguin registrades per escrit i fonèticament, que no hi hagi cap de la qual no en quedi traça, perquè sabem que any rere any centenars de llengües del món van desapareixent, i aquesta és una situació que ens fa a tots més pobres. I que Barcelona sigui el lloc on gràcies al Fòrum tots aquests registres es puguin arxivar i guardar és molt emocionant. El Fòrum Barcelona 2004 figurarà, doncs, a la partida d'un nombre molt important de plataformes, processos i observatoris amb el diàleg i el compromís en la recerca de la pau, l'equitat i la sostenibilitat com a norma. Moltes de les organitzacions mundials que s'han trobat en aquests prop de quatre mesos inscriuran el nom de Barcelona com una referència nítida en les seves memòries, i "espero y deseo, estoy convencido de ello, de que lo mismo ocurrirá en 2007 en Monterrey, en Nuevo León". La ciutat de Barcelona, demà, en desvetllar-se, podrà retrobar el seu propi llegat, aquí on s'ha iniciat el camí irreversible que permetrà de retornar la dignitat tantes vegades reclamada de la ciutat, com deia Verdaguer, "de riu a riu estesa" (i arribava malament a tots els rius, i ara arriba bé). Demà aquesta ciutat que vol avançar en la seva pròpia història amb onades d’il·lusió i d'entusiasme, però també amb un gran sentit del rigor, de la responsabilitat, del treball ben fet; aquesta ciutat que demana més que mai ser la capital de Catalunya, podrà agafar forces de nou per abocar-se de ple en la seva gent. Demà els barcelonins i barcelonines, els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, podran prendre possessió plena d'aquesta ciutat aquí recuperada. Vull dir a l'alcalde de Barcelona, en nom de Catalunya, gràcies. Catalunya se sent orgullosa de la seva capital i la capital ha honorat el país i a tota Espanya. Pasqual Maragall 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1662 Title A name given to the resource Discurs de cloenda del Fòrum Universal de les Cultures Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Subject The topic of the resource Model social Congressos Cultura Fòrum de les Cultures Immigració Relacions Internacionals Religions Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-09-26 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències