90 10 5656 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/2763/19580512_DiplomaBatxSuperior_PM.pdf 4188137a0617ae4b032e03cf60cb90a4 PDF Text Text � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 01.01.02. Activitat acadèmica Description An account of the resource Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall: - Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957). - Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964). - Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965). - Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat. - Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno). - Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors. - Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana. - Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude". Type The nature or genre of the resource Sèrie Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1945-1979 No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Diploma que certifica el títol de batxiller superior de Pasqual Maragall Creator An entity primarily responsible for making the resource Torroja Miret, Antonio, 1888-1974 Universitat de Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1958-05-12 Type The nature or genre of the resource Certificat Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Educació Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Description An account of the resource Diploma de la Universitat de Barcelona, que certifica l'obtenció del títol de Batxiller Superior (segons el pla 1953 de lletres) a Pasqual Maragall i Mira, procedent de l'institut Àusias March i havent superat l'exàmen de grau superior amb un notable (el 27/06/1956). Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Certificats https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4022/FMHP_01164.jpg ddf812d0553c851a57768e4b83c37a90 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-05/2006-11-09 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senegal Title A name given to the resource Dirigents de la comunitat local Subject The topic of the resource Relacions internacionals Senegalesos Líders Cooperació intergovernamental Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4023/FMHP_01165.jpg 058b6a64c3b515610f3a742532c5cda7 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-05/2006-11-09 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senegal Title A name given to the resource Dirigents de la comunitat local Subject The topic of the resource Relacions internacionals Senegalesos Líders Cooperació intergovernamental Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4024/FMHP_01166.jpg cdd5c0e04c031e6507d69358c54e4c2a Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-11-05/2006-11-09 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Senegal Title A name given to the resource Dirigents de la comunitat local Subject The topic of the resource Relacions internacionals Senegalesos Líders Cooperació intergovernamental Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/18/1485/19960502d_00725.pdf d9e750a4096d6db19bca37426abe98f5 PDF Text Text DISCOURS DE PASQUAL MARAGALL MAIRE DE BARCELONE PRÉSIDENT DU COMITÉ DES RÉGIONS DE L'UNION EUROPÉENNE PRÉSIDENT DU CONSEIL DES COMMUNNES ET RÉGIONS D'EURPPE - LAUSANNE, LE 2 MAI 1996 - �MADAME LA SYNDIQUE, CHÈRE PRÉSIDENTE, MESDAMES ET MESSIEURS, CHERS AMIS, C'EST AVEC UN PLAISIR PARTICULIER QUE JE RÉPONDS À VOTRE INVITATION ET QUE JE ME RETROUVE ICI, À LAUSANNE, VILLE QUI M'EST PARTICULIÈREMENT CHÈRE. LAUSANNE EST EN EFFET LE SIÈGE DU COMITÉ INTERNATIONAL OLYMPIQUE - ET VOUS CONNAISSEZ MON ATTACHEMENT` AU MOUVEMENT OLYMPIQUE MAIS ÉGALEMENT LE SIÈGE DE LA SECTION SUISSE DU CONSEIL DES COMMUNES ET RÉGIONS D'EUROPE, QUE J'AI L'HONNEUR DE PRÉSIDER. JE N'OUBLIE PAS QUE LE APRÈS LA GUERRE, EN CCRE A ÉTÉ FONDÉ 1951: EN SUISSE, ET QUE VOS COMPATRIOTES ONT TOUJOURS JOUÉ UN ROLE ACTIF ET ENGAGÉ AU SEIN DE NOTRE OIRGANISATION. JE SUIS AINSI PARTICULIÈREMENT HEUREUX DE SALUER ICI TOUS NOS AMIS SUISSES DU CCRE, ET EN PREMIER LIEU MME LA SYNDIQUE DE LAUSANNE, YVETTE JAGGI, QPI PRÉSIDE NOTRE SECTION SUISSE ET QUI EST À L'ORIGINE DE CETTE EXCELLENTE INITIATIVE. LAUSANNE EST UNE VILLE PROFONDÉMENT EUROPÉENNE. LES RÉSULTATS DU RÉCENT RÉFÉRENDUM SUR L'ADHÉSION À L'UNION EUROPÉENNE N'ONT ' FAIT QUE CONFIRMER UN MOUVEMENT ANCRÉ DANS L'HISTOIRE PARTICULIÈREMENT RICHE DE CETTE CITÉ... 2 �IL EST DONO PRESQUE NATUREL DE PARLER ICI À LAUSANNE, DE L'EUROPE DES VILLES. L'EUROPE DES VILLES S'INSCRIT DANS UNE LONGUE HISTOIRE. ELLE PEUT SE RÉSUMER DE FAON -CERTES TROP SIMPLISTE- À L'EUROPE DE LA SUBSIDIARITÉ. L'EUROPE DES VILLES, C'EST ÉGALEMENT L'EUROPE DE LA LIBERTÉ ET DE LA SOLIDARITÉ. L'EUROPE DES VILLES, C'EST ENFIN L'EUROPE DE LA COOPÉRATION. 1. L'EUROPE DES VILLES, C'EST L'EUROPE DE LA SUBSIDIARITÉ. L'EUROPE S'EST AVANT TOUT GONSTRUITE À PARTIR DE SES VILLES ET DE CES CITÉS QUI ONT SOUVENT PRÉCÉDÉ LES ETATS. IL N'EST PAS BESOIN D REMONTER À ATHÈNES OU ROME AVEC SES VILLES-RÉPUBLIQUES OU AUX LIGUES DE VILLES QUI, NOTAMMENT DANS LE NORD DE L'EUROPE ET DANS LA BALTIQUE, CONSTITUAIENT AL. 16ÉME SIÈCLE DES RÉSEAUX PARTICULIÉREMENT ÉLABORÉS EIT ORGANISÉS, ET TELLEMENT PUISSANTS! IL SUFFIT DE RAPPE;LER, ICI EN SUISSE, LE ROLE ESSENTIEL DES CITÉS, QUI ONT ATTEINT DES NIVEAUX DE DÉVELOPPEMENT ET D'AUTONOMIE INÉGALÉS, ET QUI ONT MARQUÉ ET IMPRÉGNENT TOUJOURS LA VIE DE CE PAYS. L Y ON TROUVE TOUJOURS, À L'ORIGINE DE L'AFFIRMATION DES VILLES, LES MÉMES AMBITIONS, LES MÉMES VOLONTÉS, LES MÉMES PRÉOCCUPATIONS : LA DIMENSION LOCALE, PAR SA 3 �PROXIMITÉ, PERMET DE GÉRER EFFICACEMENT LES QUESTIONS URBAINES, DE RÉPONDRE AUX BESOINS DES POPULATIONS ET STIMULER EFFICACEMENT LES POLITIQUES DE DÉVELOPPEMENT, ÉCONOMIQbES, COMMERCIALES OU DE CULTURELLES. IL S'AGIT ICI DE L'EXPRESSION Dl) PRINCIPE DE SUBSIDIARITÉ OU DE LA PROXIMITÉ! CE PRINCIPE QUI PUISE SA SOURCE CHEZ ARISTOTE, EST UN PRINCIPE POLITIQUE EUROPÉEN DONT S'INSPIRERONT DE NOMBREUX PENSEURS, ET Nid)TAMMENT HOBBES, LOCKE, TOQUEVILLE ET PROUDHON. C'EST CEPENDANT ALTUSIUS QUI POSERA CE PRINCIPE DANS TOUTE SA DIMENSION AU DÉBUT DU 17ÈME SIÈCLE, EN METTANT EN; AVANT LA COMPLÉMENTARITÉ DES DIFFÉRENTS NIVEAUX DE COMPÉTENCES ET EN JUSTIFIANT LEUR NÉCESSAIRE RÉGULATION PAR RAPPORT AUX CITOYENS. ALTUSIUS ÉTAIT UN JURISTE, 14JIVERSITAIRE, THÉOLOGIEN; IL FUT AUSSI SYNDIC DE LA VILLE D'EMDEN, ET IL FIT MERVEILLE DANS LA LUTTE POUR L'AUTONQMIE DE LA VILLE CONTRE LE PRINCE SUZERAIN. POUR LUI, LA FAMILLE CONSTITUE LA PLUS RESTREINTE DES COMMUNAUTÉS; VIENNENT ENSUITE LA CORPORATION, LA CITÉ ET LA PlIOVINCE. TOUS CES CERCLES SE SUPERPOSENT SANS SE CONFONDRE. 4 �D'ESSENCE FÉDÉRALE, LE PRINCIPE FONDE DONC LA DIGNITÉ DES DIFFÉRENTS NIVEAUX D'ADMINISTRATION ET LA QUALITÉ DE L'ACTION POLITIQUE. AUJOURD'HUI, DANS LE FÉDÉRALISME MODERNE, LE PRINCIPE DE SUBSIDIARITÉ OU DE PROXIMITÉ VEUT QUE DU CITOYEN À L'UNION EUROPÉENNE, CHAQUE NIVEAU NE DELEGUE AU NIVEAU LE PLUS ÉLOIGNÉ ; DU CITOYEN - COMMUNE, RÉGION /CANTON, ETAT, EUROPE - QUE CE QU'IL NE PEUT PAS BIEN FAIRE LUI-MÉME, ET PEUT DONO ÉTRE MIEUX RÉALISÉ PAR L'AUTRE NIVEAU. L'EUROPE DES VILLES A DONO UN ROLE ESSENTIEL À JOUER DANS LA MISE EN OEUVRE CONCRETE DE LA SUBSIDIARITÉ ET DANS LA CONSTRUCTION DE L'EUROPE, NOTIONS QUI SONT INSEPARABLES. SI L'AFFIRMATION DU ROLE DE LA PLACE DES VILLES S'EST SOUVENT FAITE, À TRAVERS L'HISTOIRE, DE F A-C ON CONFLICTUELLE CONTRE LES ETATS QUI VOULAIENT REPRENDRE DES COMPÉTENCES 1ET DES MOYENS D'ACTION, SI CE COMBAT POUR L'AUTONOMIE LOCALE (ALORS QUE NOUS FÈTONS LE 10ÈME ANNIVERSAIRE DE LA CHARTE POUR L'AUTONOMIE LOCALE, À L'ORIGINE DUQUEL SE TROUVE NOTAMMENT LE CCRE, DEPUIS VERSAILLES EN 1953) RESTE TOUJOURS D'UNE GRANDE ACTUALITÉ, L'IDÉE DU PARTENARIAT AVEC LES VILLES S'IMPOSE CHAOUE JOUR DE PLUS EN PLUS, CHACUN RECONNAISSANT LE ROLE ESSENTIEL QUE LES VILLES JOUENT AUJOURD'HUI DANS LA MISE EN OEUVRE DE TOUTES POLITIQUES. 5 �2. L'EUROPE DES VILLES, C'EST L'EUROPE DE LA LIBERTÉ ET DE LA SOLIDARITÉ. UNE GRANDE MAJORITÉ DE NOS CONCITOYENS VIT AUJOURD'HUI EN VILLE. C'EST UNE DONNÉE INCONTOURNABLE POUR TOUS LES DÉCIDEURS ET TOUS CEUX QUI RÉFLÉCHISSENT AUX PERSPECTIVES DE NOS SOCIÉTÉS. CERTES, L'ON VIENT MOINS AUJOURD'HUI EN VILLE POUR Y TROUVER REFUGE ET LIBERTÉ COMME C'ÉTAIT LE CAS DANS LES SIÈCLES PASSÉS. JE ME SOUVIENS AINSI, ET J'AIME RAPPELER, CETTE CÉLÈBRE PROVERBE ALLEMANDE : "L'AIR DES VILLES REND LIBRE" (DIE LUFT DER STÀDTE MACHT FREI). —CETTE DIMENSION EST CERTES TOUJOURS PRÉSENTE DANS LES MOTIVATIONS DE CERTAINS DE NOS CONCITOYENS QUI ASPIRENT, EN HABITANT EN VILLE, À Y TROUVER DES ESPACES DE LIBERTÉ, D'AUTONOMIE, D'ÉPANOUISSEMENT PERSONNEL ET s DE TOLÉRANCE. 1LS SOUHAITENIr CEPENDANT AUJOURD'HUI Y TROUVER DES EMPLOIS, LE BIEN—ÉTRE SOCIAL, L'ACCÉS À TOUTES LES CULTURES, ET LE RESPECT DE L'ENVIRONNEMENT. LES VILLES SONT AINSI AUJOURD'HUI DEVENUES LES MOTEURS DU DÉVELOPPEMENT ÉCONOMIQUE, SOCIAL ET CULTUREL DE L'EUROPE, MAIS DANS LE MÈME TEMPS ELLES CONCENTRENT F LES DIFFÉRENTES DIFFICULTÉS LI'ÉES À LA CONCENTRATION DE POPULATIONS FRAGILISÉES PAR L tA CRISE ÉCONOMIQUE. NOUS 6 �SOMMES AUJOURD'HUI, AINSI QUE NOUS L'AFFIRMIONS DANS LE MANIFESTE DES ETATS GÉNÉRAUX DU CCRE À STRASBOURG, EN 1993, CONFRONTÉS CHAQUE JOUR À LA TRAGÉDIE DU CHOMAGE, AUX CONSÉQUENCES SOCIALES DE LA RÉCESSION ÉCONOMIQUE ET AUX DANGERS QUI PÈSENT SUR NOTRE ENVIRONNEMENT. LES VILLES CONCENTRENT LA GRANDE MAJORITÉ DES MILLIONS DE CHÓMEURS QUE CONNAÍT L'EUROPE AUJOURD'HUI. LES RÉGIONS DOIVENT AFFRONTER À LA FOIS DES DÉSÉQUILIBRES DE PLUS EN PLUS LOURDS DANS LES ZONES URBAINES COMME DANS LE MONDE RURAL. L'EUROPE DES VILLES DOIT ReLEVER CE DÉFI. ELLE DOIT MAINTENIR ET ACCÉLÉRER LE DÉVELOPPEMENT ÉCONOMIQUE CRÉATEUR -D'EMPLOIS, DANS LE RESPECT DE L'ENVIRONNEMENT. ELLE DOIT EN MÉME TEMPS CRÉER LES INSTRUMENTS QUI PERMETTENT DE MAINTENIR LA COHÉSION SOCIALE ET URBAINE ET DE FAIRE VIVRE AU QUOTIDIEN LA SOLIDARITÉ ENTRE LES CONCITOYENS ET PROMOUVOIR LA PARTICIPATION ET LA DÉMOCRATIE LOCALE. COMMENT POURRAIT -ON CONCEVOIR EN EFFET QUE L'ON PUISSE CONSTRUIRE UNE UNION EUROPÉENNE FORTE, SI CELLE-CI NE POUVAIT ET SI NOUS NE POUVIONS DANS CELLE-CI ASSURER DES CONDITIONS DÉCENTES À NOS CONCITOYENS? 7 �TOUTES LES VILLES DE L'EURQPE SONT CONFRONTÉES AUX MÉMES ENJEUX ET DOIVENT RELEVER LES MÉMES DÉFIS. C'EST DANS LA COOPÉRATION ET LE PARTENARIAT QU'ELLES POURRONT LE MIEUX Y FAIRE FACE. 3. L'EUROPE DES VILLES, C'EST L'EUROPE DE LA COOPÉRATION ET DU PARTENARIAT. LES CITOYENS DE NOS VILLES SE MOBILISENT LARGEMENT AUJOURD'HUI POUR ASSURER LA SOLIDARITÉ AU QUOTIDIEN ET POUR EXPRIMER EN COMMUN, SUR TOUT LE CONTINENT MAIS AUSSI À L'EXTÉRIEUR, LA SOLIDARITÉ DE L'EUROPE. LES VILLES ELLES AUSSI PARTICIPENT LARGEMENT À CE MOUVEMENT ET SAVENT -COOPÉRER POUR ASSURER LE SOUTIEN À DES POPULATIONS EN DANGER OU QUI ONT SUBI LES RAVAGES DE LA GUERRE, ET POUR AIDER A LA RECONSTRUCTION. J'ÉTAIS IL Y A QUELQUES SEMAIÑES, AU NOM DE LA VILLE DE BARCELONE, À SARAJEVO LORS DE L'OUVERTURE D'UNE AMBASSADE DE LA DÉMOCRATIE LOCALE, INITIATIVE DU CONSEIL DE L'EUROPE. J'Y ÉTAjIS AVEC DE NOMBREUX ÉLUS EUROPÉENS, DES REPRÉSENTANTS DE LA VILLE DE STRASBOURG NOTAMMENT, ET MON AMI CLAUDE HAEGI, LE PRÉSIDENT DE LA CHAMBRE DES RÉGIONS ET CONSEILLER D'ETAT DU CANTON DE GENÈVE. 8 �NOUS AVONS BEAUCOUP AVANC DANS TOUS LES DOMAINES 01) LES VILLES EUROPÉENNES ONT ET VONT CONCRÈTEMENT AIDER À RECONSTRUIRE SARAJEVO. JE PENSE AUSSI À MOSTAR OC.1 MON AMI RICARD PEREZ Ck■SADO, L'ANCIEN MAIRE DE VALENCE, VIENT DE SUCCÉDER À HANS KOSCHNICK, L'ANCIEN MAIRE DE BRÉME POUR ESSAYER DE RÉCONCILIER ET DE RECONSTRUIRE LA VILLE. MAIS L'EUROPE DES VILLES N'EST PAS SEULEMENT PRÉSENTE APRÉS LES CRISES OU LES GUEERES. ELLE EXISTE LARGEMENT AU QUOTIDIEN, DANS LA COOPÉRATION ET LE PARTENARIAT. DES VILLES EUROPÉENNES AUJOURD'HUI ÉCHAGENT LEUR EXPÉRIENCES, DÉVELOPPENT DES PROGRAMMES DE COOPÉRATION, REFLÉCHISSENT ENSEMBLE DANS DES DOMAINES AUSSI DIVERS QUE LES POLITIQUES DE TRANSPORT, DE L'E-NVIRONNEMENT, LA POLITíQUE SOCIALET LES POLITIQUES CULTURELLES, ETC. LES RÉEAUX SE CRÉENT ET SE MULTIPLIENT, LES ACTEURS LOCAUX VOYAGENT ET PARTICIPENT AUX ÉCHANGES. C'EST NOTRE DEVOIR ET C'EST 'UNE DES RAISONS D'ÉTRE DU CONSEIL DES COMMNUES Et RÉGIONS D'EUROPE QUE D'ENCOURAGER CES INITIATIVESI QUI FONT VIVRE L'EUROPE AU QUOTIDIEN. L'EXTRAORDINAIRE MOUVEMENT DES JUMELAGES, QUE NOUS AVONS FAIT NAtTRE ET QUI A FACILITÉ LA RECONCILIATION FRANCO-ALLEMANDE, SE COMPLÈTE AUJOURD'HUI D'UN MOUVEMENT PLUS LARGE DE COOPÉRATION ET DE PARTENARIAT DES VILLES EUROPÉENNES. 9 �LE PARTENARIAT EST EN EFFET UN CONCEPT CLÉ AUJOURD'HUI. LES VILLES DOIVENT PRENDRE TOUTE LEUR PLACE SUR LA SCÈNE EUROPÉENNE. ELLES NE PEUVENT LE FAIRE QU'ENSEMBLE, ET ELLES NE PEUVENT LE FAIRE QU'AVEC LES AUTRES NIVEAUX DE COLLECTIVITÉS TERRITORIALES, ET NOTAMMENT LES RÉGIONS, LES CANTONS, AVEC LES ETATS ET AVEC L'EUROPE POUR LES PAYS MEMBRES DE L'UNION. C'EST CE MESSAGE ESSENTIEL QUE JE DÉFENDS AU COMITÉ DES RÉGIONS DE L'UNION EUROPÉENNE, DONT J'AI L'HONNEUR D'ASSURER LA PRÉSIDENCE DEPLIIS LE MOIS DE MARS. L'EUROPE DES VILLES, C'EST EN EFFET AUSSI L'EUROPE DE LA PARTICIPATION ET L'EUROPE DE CÉGALE DIGNITÉ DE TOUS LES NIVEAUX DE COLLECTIVITÉS TERR TORIALES. *** J'ÉVOQUAIS RÉCEMMENT À E BRI^XELLES, ET RAPPELER ICI, QUE L'EUROPE JE ME PLAIS À VILLES C'EST L'EUROPE DE CATANIA ET DE TURIN, OlJ NOUS IAVONS LANCÉ DES MESSAGES ESSENTIELS POUR LE RENFORCEMENT DE L'UNION POLITIQUE EUROPÉENNE DANS LE CAORE DE LA CONFÉRENCE INTERGOUVERNEMENTALE, C'EST IL'EUROPE DE STOCKHOLM OlJ NOUS AVONS LANCÉ LE RÉSEAU BANGEMANN SUR LES TÉLÉCOMMUNICATIONS, C'EST L'EUROPE DE GOTEBORG AVEC LA CÉLEBRE UNIVERSITÉ, C'EST L'EUROPE DES VILLES lo �BRITANNIQUES ET ALLEMANDES, QUI FONT VIVRE AU QUOTODIEN LA SOLIDARITÉ, C'EST L'EURCIPE DE BARCELONE, C'EST L'EUROPE DE LAUSANNE! CES DEUX VILLES VIVENT PLEINEMENT EN EUROPE, ET ELLES SONT PROFONDÉMENT ATTACHÉES AU PRINCIPE DU MOUVEMENT OLYMPIQUE QUI RASEMBLE LES INDIVIDUS DANS UN ESPRIT CERTES DE COMPÉTITION, MAIS SURTOUT DE FRATERNITÉ ET DE PAIX UNIVERSELLE. C'EST CE MESSAGE ESSENTIEL QUE L'EUROPE DES VILLES VEUT TRANSMETTRE, DONT NOUS DÉ 3ATTRONS À THESSALONIQUE POUR LES 20ÈME ETATS GÉNÉRAUX DU TRANSMETTRONS À LA FIN DU CCRE, ET QUE NOUS 1MOIS À ISTANBUL, POUR LA PREMIÈRE ASSEMBLÉE MONDIALE DES VILLES. -POUR FINIR, JE VOUDRAIS UNE FOIS ANCORE, ENCOURAGER LES TRAVAUX DE L'ASSOCIATION SUISSE DU CONSEIL DES COMMUNES ET RÉGIONS D'EURQPE. JE SUIS BIEN CONSCIENT DE L'ÉNORME TÀCHE DE SENSI3ILISATION QUE VOUS MENEZ POUR L'INTÉGRATION DE LA SUISSE DANS L'UNION EUROPÉENNE. JE SUIS CONVAINCU QUE VOUS, LES EUROPÉISTES RÉUSSIREZ, PARCE QUE SANS VOUS, CETTE EUROPE FÉDÉRALE ET SOLIDAIRE QUE NOUS SOUHAITONS NE SERA JAMAIS COMPLETE. MERCI DE VOTRE ATTENTION. 11 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 10. Comitè de les Regions (CdR) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-1998 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Conté la documentació generada per Pasqual Maragall o els seus col·laboradors, en relació al Comitè de les Regions, que va presidir del 1996 al 1998. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4391 Title A name given to the resource Discours de Pasqual Maragall. Comite des Regions de l'Union Europeenne Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Lausanne Language A language of the resource Francès Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Municipis Model social Acció política Europa Comitè de les Regions Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-05-02 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/24/2774/20000308_HomenatgeJoanCodina_PM.pdf 4ebbd9c8f9ebc0a5fbb8f463ba5df99f PDF Text Text Conèixer Joan Codina va ser un gran privilegi. Tots els que el van conèixer de prop compartiran amb mi que Joan Codina va ser un referent de sinceritat. De sinceritat i de compromís. No enganyava. Anava de dret als temes. Era "percutant", era directe. I no tenia malícia ni rancor. Va arribar a la política-política després d'una llarga trajectòria com a lluitador sindical i social, sempre lleial i infatigable. Va combatre la dictadura i va posar en temps difícils i de risc tots els seus esforços per aconseguir el retorn de les llibertats democràtiques. I la política-política, ja en democràcia, la va entendre i la va practicar com la política de fets concrets, arrelada a les preocupacions dels ciutadans i ciutadanes. En Joan va començar des de baix, des del ram del metall, des del magatzem on treballava com encarregat. Allà es va iniciar, defensant els drets dels treballadors com a líder sindical, afiliantse a la UGT. Va assumir diferents responsabilitats, sindicals i politiques: la secretaria general de la federació del Metall d'UGT, i més endavant la presidència d'aquest sindicat. Al final de la seva trajectòria va estar a punt de ser president de la Federació de Jubilats però no ho va aconseguir. Sota la presidència de Josep Tarradellas va ser conseller de Treball i es va abocar amb il·lusió en aquell primer govern, en aquell govern d'unitat. Hi va aportar el seu esforç per modernitzar i democratitzar les relacions laborals. Recordo el Comitè Executiu del PSC-C en que es va decidir qui serien els nostres dos consellers. Ningú no va dubtar: En Joan Codina i la Marta Mata (Treball i Educació, les dues grans prioritats de la tradició socialista) (Marta Mata no ho va arribar a ser i va entrar NS). �En aquest Parlament va ser diputat socialista en la primera legislatura de la democràcia. Alguns dels que esteu aquí - si més no el President de la Generalitat - el vau poder conèixer com a company parlamentari. I va ser senador representant a Catalunya, Al Senat va presidir la Comissió d'Autonomies i hi va fer una bona feina. Per a ell els càrrecs suposaven una responsabilitat específica, un mandat del qual rendia comptes a les organitzacions i els ciutadans que representava i servia. Era molt conscient que representava uns interessos molt determinats, els interessos dels sectors més desfavorits. I en la seva feina com a conseller, com a parlamentari, com a dirigent sindical es va esforçar per informar, per explicar, per recollir opinions del seu entorn, per arribar a la gent. Arribava a la gent amb senzillesa. Amb dignitat. I amb valentia. Joan Codina era un home valent. Sempre donava la cara davant qualsevol circumstància. I deia el que pensava, sense embuts. Ho puc assegurar perquè em vaig discutir amb ell, o ell amb mi, sovint, en els òrgans del partit. Però era un enfrontament enriquidor, net, sense recances. La seva filla em va dir que li agradava de discutir amb mi perquè després seguíem tan amics i companys com sempre. Les seves posicions les afirmava amb força, amb vehemència, però mai des de l'imposició o la maniobra, perquè era fermament partidari de la diversitat i la pluralitat de papers i sensibilitats, d'incloure i sumar voluntats en un mateix projecte. I contrari a les actituds dogmàtiques i excloents. �Era partidari d'una Catalunya "de i per a tots". D'una Catalunya capaç de mirar el món sense complexos. Ell també va ser un home capaç de mirar el món sense complexos. Així el recordem i així estarà sempre entre nosaltres. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.03. Parlament de Catalunya Description An account of the resource Agrupa la documentació generada al voltant de l'activitat de Pasqual Maragall com a diputat al Parlament de Catalunya, principalment a les legislatures 1999 a 2003 i després com a President de la Generalitat de 2003 a 2006. Però també del període que en va ser de 1988 a 1995. Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Discurs a l'acte d'homenatge a Joan Codina Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2000-03-15 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Codina i Torres, Joan Homenatges i distincions Sindicalisme Catalunya Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Política Description An account of the resource Paraules de Maragall en l'acte de record de Joan Codina, traspassat el 13-12-1999. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament de Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 23 Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1176/19881130d_00318.pdf c52679321e1e7b241eddb8875c275485 PDF Text Text V. 749 ( g) CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA DE BARCELONA BARCELONA DEVELOPMENT AGENCY Industrial Promotion Department DISCURS DE L' ALCALDE DE BARCELONA EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL A LONDRES (30.11.88) HOME OFFICE: Polígono Industrial de la Zona Franca, Calle 60 n° 421, Sector A, 08004 Barcelona, SPAIN Tel. (3) 335 91 51, Fax. (3) 335 49 29, Télex 51781 CZFB E �Ím ,4 WQ) CONSORCIO DE LA ZONA FRANCA DE BARCELONA BARCELONA DEVELOPMENT AGENCY Industrial Promotion Department Ladies and gentlemen, On behalf of the Barcelona City Council and the Barcelona Development Agency which organizes this presentation, I wish you all a warm welcome. As you may know, Spain is currently a very popular country with foreign investors. Yet Britain accounts for only a small part of this investment. In 1987 British investment amounted to only 45,4 billion pesetas (220.000 million £) or 6,2 % of ah l foreign investment in Spain. 9,7 billion pesetas (50.000 míllion £) were invested in the region of Catalonia and accounted for just 4,08 % of all foreign investment there. This means that Catalonia, which received over 32,7 % of the foreign investment nade in Spain last year, received only 21,3 % of total British investment in Spain. We are very interested in seeing more British firms set up in the Barcelona area. This is especially important as Great Britain in the fourth—ranking exporter to Spain (after Germany, France and Italy) and our imports last year amounted to 421,9 billion pesetas (2,04 billion £). Because British firms already sell so much to us it seems only logical that more of your companies should consider opening plants in Spain. Already such companies as J. LYONS, CHEMICAL INDUSTRIES, BLAGDEN INDUSTRIES, COURTAULDS, J.P. COATS, J. BROOK, RTZ BORAX, LUCAS CAV., LIN PAC CONTAINERS, LAPPORTE INDUSTRIES, UNILEVER, BEECHAM, LANCING IBERICA and NIELSEN CHEMICALS. The Managing Directors of the last two ones will be speaking to you shortly, have started operations in Barcelona. HOME OFFICE: Polígono Industrial de la Zona Franca, Calle 60 n° 421, Sector A, 08004 Barcelona, SPAIN Tel. (3) 335 91 51, Fax. (3) 335 49 29, Télex 51781 CZFB E �(41) Núm We think that there is room for more of you and that's why this morning we will be gi.ving you detailed information about the advantatges of industrial investment in the Barcelona area. First of all, Manuel Ludevid and Josep Bertrán of the Barcelona Development Agency, will describe some of the features which make investing in Barcelona an attractives prospect. Then, Leo Reuter, Manager of the Barcelona office of Lloyd's Bank will tell you about the financial scene and Spanish banking practices. Jerome Scanell of Coopers and Lybrand will talk about fiscal and legal conditions for British companies investing in the Barcelona area. And to conclude, Antonio Cirera, Managing Director of LANCING IBERICA, and Mr. Bill Daniels, General Manager of NIELSEN CHEMICALS will describe what it is like for a British company to invest in Spain. I'd like to invite you all to join us for lunch following the presentation. After lunch we'll show you a short film about Barcelona, which will be followed by a question and answer session. Because we have a full morning ahead I won't take up much more of your time right now. I would just like to say that the Greater Barcelona Area, with its 4 million inhabitants, is currently in a period that is sure to go into history as a time for initiative and creative force. The prospect of hosting the 1992 Summer Olympic Games has given our entire business community a tremendous push and Barcelona is now, more than ever before, a city involved in projects, a city involved in doing business, a city involved in irinovation. 2 �Núm. 3 This is not the first time Barcelona has experíenced a boom like this. Back in 1882 and again in 1929 when Barcelona organized two World Fairs, the city proved how international it was, how economically vibrant and vital. It is not just a coincidence that Barcelona was the home of Spain's industrial revolution and has been a centre of business and industry for over 200 years. What makes things different this time is that 1992 is not only the year of the next Olympic Games, it is also the big year for Europe: the year Spain and the other EEC countries will become a Single European Market. For Spain, it will be the moment of truth, the moment of become the full citizens of Europe we have long aspired to be. Faced with twin challenges for 1992, Barcelona is already opening outward, internationalizing local business and welcoming foreign industries wishing to set up in Spain. Barcelona and the entire region of Catalonia are currently attracting more industrial investment than any other part of Europe and Catalan businesses are among the leading investors abroad. Before closing, I'd like to say a few words about how good it is to live in Barcelona. We like to think of it as the Northernmost part of southern Europe, a place with unbeatable scenery and climate and all the cultural and cosmopolitan attractions of a major European capital. I would be pleased indeed if you would seriously consider going into business in the Barcelona area. It is a place famed for its hospitality and you can be certain that you will be warmly welcome there. As your Consul General in Barcelona told me once, a few years ago: "You are putting Barcelona on the map". We are already on it. Just try to know personally why it is so. Thank you. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4082 Title A name given to the resource Discurs a la Confederation British Industry Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Londres, Anglaterra Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Indústria Comerç Barcelona Territoris Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-11-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1021/19860513d_00127.pdf e7f173e29f221a2b45cff44fb4a397c7 PDF Text Text c4r Ajuntament de Barcelona Intervenci6 de l'Excm. Sr. Alcalde a "The 1986 Top Management Forum" Barcelona, 13 maig de 1986 �Ladies and Gentlemen: One of the purposes of this conference is to exchange experiences and analyse the strategies that will permit Europe to meet the changos and challenges of tomorrow. I intend to expose, from the point of view of a local Government executive, what Spanish local Governments have made to adapt themselves to u future that we can see at hand. In the iast ten years Spain has been subjected to radical changos, as 7ou well know. We have evolved from a personal dictato-rshin tu a political decentralized Parlamentary Monarchy with a socialist Government, and we have joined the EEC. Among the processes of those changes, we had local Government elections for the first since time the Civil War in 1979 and again in 1983. In Spain we have discussed largely on the effects of Spain's entry into the Comm•m Market on Spanish Economy. We know that our industry was built partly under strong protectionism and therefore it is not competitive in European terms. But tnere has not been a similar discussion on the competitiveness of our public administration. I have always thought that Spanish nublic administration is the less �competiti qe area of the whole Spanish economy. Nevertheless from 1979 the new elected local Governments had led the movement to reform public administration. And often this movement has done beyond the boundaries of public sector. Local Governments have reacted in front of the crisis in a more dynamic way than mane prívate agents. Public Administration in Spain is organized in three main levels: Central Government, Autonomous Regions and Local Governments or Municipalities. Accordingly, public expenditure has undergone a process of redistribution. 1980 1981 1982 1983 1984 Central Government 58,67 55,47 45,34 45,88 42,77 Social Security (Excludinq pensions) 28,72 28,92 35,37 29,32 28,79 Autonomous and Local Governments 12,60 15,61 19,30 24,81 28,44 100 100 100 100 100 TOTAL It would like to explain to you the case of my city. Barcelona, 1 think, is a good example of what local qovernment can do, provided an apropiate political will. The City of Barcelona is the centre of an urban metropolitan �area formed by 27 councils with a common urban authority: The Metropolitan Corporation of Barcelona. The central city has a population of around 1,7 milion people, which has been stabilized for the last 15 years. The metropolitan area has a total population of 3,1 minan, that is the 52 per cent of the total Catalan population. The Barcelona Local Government, the Ajuntament de Barcelona, has an administration manned by 13.050 civil servants. But this administration denendin g directly from the city council is only a narcel of the whole nunicipality. There are also 22 autonomous agencies with diferent legal structures from private corporation to local government agency. The total municipal conglomerate has a consolidate budget of 140.000 milion pts. -that is to say a thousand millón dollarsand employs 24.000 people. The estimate weight of the Ajuntament de Barcelona on the local economy is about the 6,7 per cent of the Gross local product. In 1979 the Ajuntament de Barcelona started an administrative and financial reform that became a model for the rest of Snanish p ublic administration. The first democratic elected council realísed as soon as it �took office that it was almost impossible to isolate the problems and attack them according to a priority ordenation. We found in Barcelona up tu 230 especific services, most of them wíthout any hierarchy of objectifs. The financial situation was not any better. The deficit was enormous. It carne from an obsolete local structure and from the fínantial habits of the sixties, when an accelerate growth allowed tu pay for the deficit of one year with the incoming increases of the followinç years. The managment reforms began by expenditure control. And that control liad to begin with staff expenditure. In just nine rnonthsze made a census of civil servants, we enlarged and unfied the hours of work and we implemented a computerised Control. We reduced the staff categories from 260 to 71. We acknowledged the representativity of unions and we achieved an agreement on labour conditions. As a result, our administration increased its qualification and without íncreasing the real cost. In 1985 there are a thousand employes less than in 1979. The anount of peonle with technical, skilled jobs has increased a 17%, whereas clerical, and subaltern jobs have decreased a 16%. �After 6 years of management we can show an increase in the quantity and a hetter quality of the municipal services without an increase of the real expenditure. That means of course an increase of the productivity of inputs. There are two reasons for this increase of productivity. The first one comes from taking advantage of the productive stimuli that went along the democratization of local governments: a transparent system of salary, and labour conditions, a hiqher par icipation of citizens. The second reason is that Barcelona municipality has been the first administration to question the old hureaucratic model of managment and organization. have just seen some examples of the managment mesures we have ap plied to our administrations. 1 would like to talk now about how the local governments can help the economic recovery effort. The crisis has touched Barcelona Metropolitan area very hard. The development rate is around 20% in the central city and 20% in the rest of the metropolitan area. Industrial reconversion has been done in a "savage" way, as an outcome of a "economic mortality process". Local Governments, even in big cities, have not the means �the State has to act on economic policy. But in my opinion, the whole of the Local Governments of Spain are apt to generate through saving and investment policies a change of the economic expectations more important that an increase of the quantity of money would do. On the other hand we have seen througout the crisis the limitations of global effective demand regulation polioles. We can exnect then an increase of attention on complementary approaches as industrial, scientific and technoloqical research and innovation nolicies. Here a g ain local governments can play an important part. They can prenote investment and innovation appart from accomplishing their tradítional functions. They can act as uniformity dreakers, they can change the polarization of pessimist exnectations that are behind crises. The cíty of Barcelona and the Metropolitan Area have developed economic animation activities, reasonable and feasible mensures against the causes and effects of economic crisis and for economic recovery. Doth Local Governments, the City and the Aren, as well as the rest of the councils of the Area, are usinq all the available means to develop a climate that favorises stablíshing new enterprises. In fact, Barcelona local government acts as an �innovator public entrepreneur -an specimen Schumpeter had not foreseen. It acts in two ways: 1) as an innovator institut ion and 2) as an agent that creates innovating institutions. 1) - Barcelona's bidding for the 1992 Olympic Ganes - The Industrial Hotel for small business. It offers them space and facilities for a limited time. - Economic promotion at the Porough level. - A pilot o p tical fibre net linking three municipal buildings. 2) In 1985 was created Iniciatives S.A., a private corporation municipally owned ,dhose objectíve is to promote innovating activities of public interest, in cooperation with private capitals and followind the pattern of a capital company. It starts with a capital of 1000 milion pts. For each project a specific company will be created, where Iniciatives is to be a minority partner. The first projects in evaluation include a telecomunication tower and a cable TV net for the whole citv. The Cit y Council nlays also an important part as an active speaker with other institutions, such as: - The Zona Franca (Free Zone) �-9- - The Harbour - The Fair - The Airoort All of them are developing transformation and promotion strategies. The Zona Franca is a public consortium. It is an area of 600 Ha, 6 milíon square metres, beside the Port, and from the sixties on has become a privileged site for motor industries to settle. The pioneer fin m was Seat, a former FIAT partner, now linked to Volkswagen. The Zona Franca is launchinq now actions to promote industrial land. The Autonomous Port of Barcelona is an autonomous public authority from the MPU, the Central Government Public Works Denartment. It is responsible for management and Development of Barcelona Harbour, the third Medíterranean Port after Marseilles and Genova. The port authority has recently developed rationalisation and expansion plans to adapt the port to the new hinterland created by Spain's joining the CEE. Barcelona Pair is a public institution in charge of economic promotion through fairs, either general or s p ecific exhibitions. Their activíties are based mostly on Montjuïc Park and held a varied range of exhibitions, from automobile through electronic, �including public works machinery, photographic and video industry, building technology and others. Barcelona Airport La managed by a public authority from the Central Government Transport Department. Its terminal facilities are rather obsolete and there is a lack of international direct connexions, which amounts to a negative factor for the localization in Barcelona Area of economic activity working within an international setup. Land nolicv Barcelona has a high population density. That is why urban renewal and economic development must (o alonq with an active land policy. The city has created new public spaces of a high urban quality, oven or especially in marginal districts. The previous condition of this nolicv was of course land availability which very often has come from disaffected industrial facilities. The Metropolitan Area is developing a very active industrial nolicy providing urban facilities and services to available land. They are alreadv working three management organisations for the three following areas. a) L'HospitaletCornell á ' , b) Casteildefels-GavI-Sant Boi and e) Molins de ReiSant Feliu de Llobregat. Two more areas will be working soon: a) �Barcelona-Nord and b) Valls, where the Business and Technology centre is develoning. The most ambicious program under way is the Poblenou district urban renewal project. Its goal, is the urban development of a half-empty old industrial area and opening the city to the sea. It calls for supressing a railway branch and redesign partly the Barcelona railway system. In this area we intend to build the Olympic Village, if Barcelona is charged with the 1992 cames organization. It we do not get the Games the redevelopment program will qo on, but with different timíng. ,e lee ar eeo initially affected extends to 100 Ha, a milion square metres, and includes many industrial and vacant lots. The industries still on operaton whose land is affected are offered alternativo locations in industrial areas owned by the Metropolítan Area. Beyond the urban aspects of the project there will be also important economic by effects. The scheme will give a stronq thrust, te investment, which will affect not onlv the central city but also the whole area and further. All this policv is being supported by a set of tools different to the traditional measures of municipal policy, though �these are also beina put into practice. Thus, Iniciatives S.A. corporation is meant to use a bigger power to absorb and reduce the uncertainess associated with innovation processes, especially in a context of crisis- postcrisis. The corporation will operate in a capital risk way. It will partici p ate in investments and will leave then when the project succeed. 4 There is a Municipal Division to manage non municipal resources intended to fight unemployment. The city assignes then to temperary jobs for unemployed workers. This program is completed by Munici p al resources for public works. The Metronolitan Area and other institutions are promoting a Science Park , The Park is designed for high-tech enterprises, especiallv those that may constitue complementary grouns and enterprises that need a good accessibility to research centres. The Park will offer technical services of consulting, technology transfer and others which are essential to medium and little small business. The 1992 Olympic Games candidature is intended to generate sound expectations involving the private sector. How does it work hefore the IOC decission on the Games, in October 1986? The Candidature acts as a project catalyzer. Thus, we have �reached an agreement with the National Railway Company, RENFE, on the rail branch surrounding the Poble Nou area that could not have been achieved without the idea of the Games. It also enforces the power of negotiation of the City with other institutions, and it accelerates the negotiation processes, too. As for traditional mesures of municipal government inplemented by the City of Barcelona, they have been acting as a stabilizers of building and civil engineering demand. The real investment of the City Council has been as follows: real investmcnts (milion r)ts) 1980-83 1984 1985 1986 24.623 10.854 17.326 14.838 The City of Barcelona has made use of different organization patterns to promote new enterprises, considerate oid ones and impose their structures: 1) Direct activities by local bodies: Public works, infraestructure promotion, etc, executed by brivate enterorises. �2) Agreements with other governments: Central Government, Regional government, National Railways. 3) Agreements with public enterprises: National Telephone Company. 4) Agreements with private enterprises: Hewlett Packard, Olivetti. The budget of the whole municipal activity, 140.000 milion pts., i F dístributed acordinq to the form of management as follows: direct management 37% Municipal companies specific agencies 44% Purchases and service contracts 13% Mixed organisations 6% (Including Mercabarna and Tersa, CZF excluded) Finally, I have to undeline two secundary though important conditions: 1) The opportunities created by three Universíties in the Metropolitan Area, 2) The location of the Metropolitan Area in relation to the rest �of Europe makes Barcelona the capital of a EEC economic regim that surprises political borders, that creates important opportunities of control and economic polarization and facilitates hígh level service generation. have to recall also some weakness conditions: 1) Insufficient develonment of engineering enterprises with anility for technology integration, from feasability studies te detailed design. 2) Insufficíent develonment of an urban system te cope, with liqht or heavy traffic. 3) Financial insufficiency coming from a local tax system very límitated and rigid. I have tried to explain how there are possible wavs for local authorities te promote and imp ulse economic recovery. I have intended to show how Spanish local Governments in general and Barcelona in narticular are concious of their possibilities. Ue know what the challenge is, and we are in the front line to find issues for it. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3927 Title A name given to the resource Discurs al "The 1986 Top Management Forum" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Princesa Sofia, Barcelona Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Competitivitat Comerç Administració local Acció política Model social Europa Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-05-13 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/24/2821/20021002_DebatOrientacioPoliticaGeneral_PM.pdf 64517a5791129e0c9afaedb3942ac09e PDF Text Text u<> DEBAT D'ORIENTACIÓ POLÍTICA GENERAL 2 d'octubre del 2002 Senyor President, senyores Diputades i senyors Diputats. Jordi Pujol és un President molt respectable i molt honorable. Ha respectat el seu càrrec i l'ha honorat. Diria que Macià, Companys, Tarradellas i Pujol no solament l'han honorat: l'han engrandit. Tarradellas quan torna a Catalunya i diu: "Sóc el 115è President de la Generalitat" enllaça coratjosament, hàbilment, amb un passat remot que el passat immediat havia tractat d'esborrar de la memòria. i �Com el President va explicar en el Saló de Sant Jordi abans d'ahir, Tarradellas, per via personal, va lligar magistralment les dues legitimitats separades per una interrupció injusta i cruel. Però el cert és que els 113 Presidents de la Generalitat, fins el 1714, van ser majorment eclesiàstics sense gran significació política. La prova és que el nostre heroi avui és Rafael de Casanovas, Cap del Consell de Cent, és a dir, Alcalde de Barcelona. La història del catalanisme modern comença amb la Solidaritat Catalana. La història moderna de la Generalitat comença amb Macià. Macià, Companys, Tarradellas i Pujol, sense oblidar Iria, han engrandit la institució. Li han donat una ressonància que només la monarquia dels Comtes de Barcelona havia tingut. 2 �Dit això, haig de dir també que el seu sentit institucional, que li reconec, President, ha tingut sovint una falla important: vostè ha actuat amb una certa manca de consideració respecte del Parlament. Encara li hauria de dir i li diré coses bones del seu llarg mandat. Però em permetran que intercali una reflexió crítica, carregada de conseqüències. Hi ha hagut moments, President, en que m'ha semblat que vostè desapoderava el Parlament. De fet. Fa un any vostè no va respondre, aquí en el Parlament, a una moció de censura, fet inèdit no sols en la història moderna de Catalunya sinó de tota Europa. Va voler convertir el Parlament en una plataforma de llançament electoral, pel que veiem sense grans resultats. I ahir va dir que d'algunes coses importants, les més importants, no en 3 �parlaria. Queja en parlaria algú altre en un altre lloc. Tanmateix vostè és fill del Parlament. Li ho dic amb tot el respecte: és aquí on s'ha de parlar. Fa un any i ara. Vostè ha estat elegit per aquest Parlament. Va ser aquí, gràcies al suport que el Sr. Aznar telefònicament li va donar des de Cuba, que vostè va ser elegit President. És aquí on ara ha de justificar perquè pensa que és millor per a Catalunya mantenir un President que ha abandonat les seves obligacions, en comptes de dir, senzillament, adéu siau. Aquest no és el President que volen l'Estatut i la llei. Un President que s'acomiada un any abans de plegar, que dimiteix de les seves funcions molt abans de deixar el càrrec. Si vostè s'acomiada del Parlament, perquè es 4 �el seu darrer debat de política general, vostè s'està acomiadant del govern i del país. Amb tot el respecte i un punt de decepció, però encara amb alguna esperança, haig de dir-li també una altra cosa que fa referència a un punt molt calent de l'actualitat política. Un punt que no es pot obviar per bé que no és ni ha de ser el centre del nostre debat. Jo no he demanat que el President de la Generalitat fes de mitjancer amb el govern basc. Si així es va entendre, puntualitzo amb respecte i emfàticament: jo espero del President de la Generalitat, quasi diria, tinc dret a exigir, que s'impliqui en la solució d'un problema que està enverinant no sols la política i la vida a Euskadi, sinó les possibilitats de dur 5 �Catalunya fins al sostre de les seves aspiracions. Catalunya ha de ser la locomotora política d'Espanya, si volem obtenir el que estic segur que vostè i jo volem obtenir pels ciutadans de Catalunya. Vostè ho va dir ahir: un país per prosperar necessita autoestima. I autoestima vol dir un lideratge i un rol polític que amb realisme podem aspirar a obtenir. No hi ha autoestima sense ambició. Si el govern no té l'ambició que el poble espera no pot esperar del poble la resposta que vostè requereix de la societat civil quan diu: hem de posar la societat davant de les seves responsabilitats. Quan jo dic això, quan jo dic que Catalunya ha de fer una proposta a Espanya, i dic quina, vostè respon: emmirallaments. No, Sr. President, no emmirallaments, una ambició realista, una ambició raonable, la Pàtria radiant i lliure de la que vostè parlava ahir, que no pot 6 �ser només una frase. Una ambició raonable. No empetitim la magnitud dels nostres objectius nosaltres mateixos, per després dir que els altres no reconeixen les ambicions de Catalunya. No pot dir que d'aquí a dos anys ja en tornarem a parlar si segueixen ignorant les nostres aspiracions i malagraint el nostre sacrifici, com vostè va dir ahir. Hem de parlar més clar. Amb total sinceritat li dic: parlar clar vol dir proposar coses factibles, encara que no siguin senzilles i fer-ho amb lleialtat. Parlar clar vol dir parlar en nom del país i no en nom del nostre partit, quan el país ho reclama. I ara el país ho reclama. Ara convé. Convé que vostè i jo, i els diferents líders de la política catalana, parlem clar explicant quins són els nostres objectius i especifiquem amb precisió el que volem dir. 7 �Ibarretxe ho ha fet. Carod-Rovira, a casa nostra, s'hi ha mostrat d'acord. Jo no hi estic d'acord. Primer és la llibertat i la vida. Crec també que el govern espanyol va mostrar una absoluta manca de sentit de l'oportunitat, immediatament que l'Ertzaintza executés fil per randa les resolucions d'un Jutge Instructor (instructor!). En el moment que era obligat, doncs, prendre una iniciativa política de diàleg que només el govern, repeteixo, només el govern, podia prendre. D'això no se'n pot dir solament manca de sentit de l'oportunitat, sinó manca de sentit d'Estat. Ibarretxe ha omplert aquest buit amb més audàcia que seny. Tenim un President del govern espanyol que no parla amb ningú: no parla amb Ibarretxe, no parla amb Vostè, al menys que es sàpiga, no parla ni amb el líder de la oposició més 8 �dialogant que ha tingut Espanya en els 25 anys de democràcia El que vull dir-li, President, és que Catalunya no pot ser la gran absent d'un debat que ni tan sols s'ha encetat. I que no s'encetarà fins que Catalunya no parli, que és el debat sobre l'Espanya plural. L'autèntic debat. Perquè el tema no és Euskadi, el tema és Espanya i Euskadi n'és la cortina. I el paper que Catalunya hi ha de tenir. ***************************** Parlem de Catalunya. En efecte, els darrers vint anys Catalunya ha fet un gran salt endavant, ha experimentat un progrés del que podem sentirnos orgullosos. Vostè com a President té una part important del mèrit. Però, com vostè mateix deia, és un mèrit compartit, per 9 �Ajuntaments, sindicats, emprenedors, societat civil, professionals... L'autoestima com a país implica també un alt nivell d'exigència envers les seves institucions. Una cosa és autoestima i l'altra absència absoluta de reconeixement de mancances. I ahir, President, en el seu llarg discurs no va haver-hi ni una sola frase per reconèixer cap error. No podem oblidar la pèrdua d'impuls que s'ha anat produint especialment en aquests darrers anys. Vostè es lamentava, amb motiu de la celebració de la Diada d'enguany, de la pèrdua d'impuls, de tremp. El cert és que l'excel·lència de la nostra transició, l'entusiasme dels primers anys, ha anat cedint pas a la resignació i a l'empobriment de projectes i esperances. 10 �Un segon error és la seva patrimonialització del país, l'apropiació interessada de la idea de Catalunya fins el punt que mai no han reconegut a ningú el patriotisme que jo li he reconegut sempre. Vostès han cregut que podien garantir per si sols el progrés i el benestar del país. I això els ha portat a la marxa lenta que avui tothom reconeix. Un tercer error d'irregularitats i ha estat l'acumulació connivencies que han perjudicat la imatge de les nostres institucions. Massa casos poc o gens aclarits, massa negocis a l'ombra de l'administració, massa clientélisme i favoritisme. Per últim, vull destacar la persistent voluntat de controlar la societat civil. Siguin associacions, entitats, Òmnium Cultural o clubs de futbol. O les Caixes. Introduir incertesa, H �sense explicació, en algunes de les més sòlides institucions financeres no ja de Catalunya sinó d'Espanya, no té cap mena de sentit. És un acte temerari. *************************** President, vull expressar-li el nostre profund desacord en com està finalitzant aquest darrer període del seu llarg mandat. Els 22 anys transcorreguts no tapen els tres darrers anys. Parlar del 2010 no ens estalviarà l'agonia del 2003. Aquesta legislatura ha estat temps perdut. Tres anys perduts. ¿I encara en volen perdre un altre? 12 �I d'aquest fracàs en l'acció de Govern, qui en surt perjudicada és Catalunya i els seus ciutadans. Existeix un problema de manca de liderat, de manca d'orientació que s'afegeix a una gran incompetència en la gestió que està causant danys, de vegades irreparables i que es tradueixen en episodis ben visibles: Pla Hidrològic Nacional, contaminació d'aqüífers, Problemes d'habitatge, sinistralitat laboral i en la carretera, Però també es tradueixen en els altres danys menys visibles que tindran efectes a més llarg termini: sistema educatiu, recerca, protecció social, dèficit d'infrastructures 13 �Catalunya no va tan bé com podria, Està perdent pes en el conjunt d'Espanya i des del Govern no s'està fent el necessari per a mantenir-nos en primera línia del progrés econòmic, social i cultural. ¿Recorda, President, quin era el seu programa de legislatura? Més poder i més diners. Han passat ja tres anys i ni més poder ni més diners. Ni més respecte, ni més influència. ¿Què hem aconseguit? De debò. ¿En què és ara més forta la nostra autonomia que fa tres anys? ¿Quines majors quotes de poder hem assolit? CAP. 14 �¿És que Catalunya és ara més forta, més potent, més influent en el conjunt de l'Estat? NO. ¿És que hem aconseguit traspassos rellevants? NO. ¿Quines grans obres s'han fet des del 92, llevat de l'eix transversal i les del 2004? CAP. Els grans projectes: Aeroport, Metro, SegarraGarrigues són futuribles que nosaltres haurem de realitzar... i pagar. El més calent és a l'aigüera. ¿És que hem millorat substancialment el finançament de la nostra Autonomia? NO. ¿On són els recursos addicionals? ¿On és la suficiència financera? 15 �I si tenim més recursos, ¿per què vostès estan traslladant al futur els pagaments de grans obres? ¿Per què continuen practicant tècniques de desviament del dèficit a través d'empreses públiques o de crèdits de l'Institut Català de Finances? ¿Per què estan duent a situacions de pràctica fallida a importants corporacions públiques com l'Agència Catalana de l'Aigua o la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió? Vostès estan hipotecant les finances de la Generalitat. S'estan endeutant a futur i estan comprometent el progrés del país. Repeteixo: ni més poder, ni més diners ni més influència, ni més liderat com a nació. El que sí que han aconseguit vostès i el govern del Partit Popular és reduir el pes econòmic de 16 �Catalunya. Avui, Catalunya pesa menys en el context espanyol. Des de que vostès treballen colze a colze amb el PP, Catalunya perd participació en el PIB espanyol i la població ocupada catalana perd pes en el conjunt de l'espanyola. I això vol dir pèrdua de potencial econòmic, però també menys capacitat de generar ocupació, com s'està veient. ¿Defensem bé els interessos de Catalunya si el Govern de la Generalitat baixa la guàrdia? ¿La moral del país és prou forta? ¿És que la psicologia del país no està prou influïda pel tancament final de la planta de Lear a Cervera (esperem, President, que, almenys, amb bona predisposició per part seva en les converses amb els treballadors - encara que ja 17 �no sé si demanar-li rés, ...que no els passi com a la gent de Bagà, que han hagut de pagar car l'enuig de vostè per la reivindicació de millores en la carretera de Coll de Pal). ¿És que la psicologia col·lectiva no està influïda per l'amenaça de Volkswagen d'endur-se feina de Seat a Bratislava? ¿És que ja hem oblidat que Global 3 ha marxat en bona part a Saragossa per desacords amb el govern de la Generalitat, desacords que no se'ns han volgut explicar? ¿De què ens estan servint les seves aliances? De res. No confondran el poble de Catalunya simulant ara un allunyament del PP, que a tots dos els convé a efectes d'imatge. És una escena 18 �massa repetida... ja ningú no s'ho pot creure. És purament oportunista. El que compta és el balanç negatiu per Catalunya de la seva ferma aliança dels darrers set anys... I molts no poden suportar-ho, n'hem vist un exemple molt destacat fa ben poc. ¿Repetirà, President, la vella cançó que diu que PP i PSOE, "puix que són espanyols", són iguals? A Catalunya ningú no creu que Aznar i Zapatero siguin el mateix. No es pot governar Catalunya des d'una falsedat i un error tan evidents. President, vostès no poden donar lliçons de catalanisme a ningú. I ara menys que mai després de sis anys de pacte amb la dreta nacionalista espanyola. Un 19 �pacte que arribava inclus a proposar al PP que s'esforcés a atraure un pretès vot anti-català en la regió metropolitana de Barcelona! Això no és catalanisme, això és una visió perversa de la realitat de Catalunya! Vostès han condicionat negativament la vida política i la capacitat d'avançar del nostre país, per motius partidistes. Any rera any ens han desgranat una llista interminable de realitzacions. No faltaria més. El Pressupost de la Generalitat és de 15.000 milions d'euros (2,5 bilions de pessetes). Prou que ens ho recorda la insistent propaganda oficial. Tot i que aquesta mateixa propaganda ens recorda que "queda molt per fer". Vostès han deixat molt per fer. I ja no estan en condicions de fer-ho. 20 �Una bona gestió no ha estat la característica d'aquest Govern. Catalunya és de les Comunitats Autònomes que presenta les xifres de despesa corrent per habitant més altes i la inversió pública més baixa. L'acció del seu Govern no ha estat a l'alçada del que Catalunya demanda i espera. És la vitalitat de la societat catalana la que ha mantingut la nostra vitalitat nacional. ¡Amb la de coses que es podrien haver fet i no s'han fet! ¡Amb la de coses que es podrien haver fet millor! ¡Ja les farem! *********************************** 21 �¿Quin país volem els catalans? Els catalans i les catalanes volem una societat cohesionada i solidària. Volem que les famílies trobin l'ajut que necessiten per tirar endavant. I la tindran! Fa molts anys que vostè parlava de la necessitat que els catalans i catalanes tinguessin més fills. Fins i tot a la primera emissió de deute públic parlaven de fer guarderies, ho recorda? Fa vint anys... Però els ajuts i les places d'escoles 22 �bressol tot just comencen a arribar ara i encara resulten molt insuficients. Per això més de 85.000 ciutadans han signat la Iniciativa Legislativa Popular que acaba d'entrar a la Cambra. I per això són també tan importants també altres polítiques de suport a la família, com les ajudes a la gent gran i a les persones dependents. I no em diguin que no es pot fer tot de cop... Han tingut 22 anys per fer-ho! El problema és que s'han fet moltes coses, però sense model, sense nord. A cap país europeu hi ha tants tipus d'ajuts amb tan poca dotació. 23 �Pregunteu sinó a les famílies que s'han de fer càrrec d'avis i persones dependents, als que tenen problemes de malalties mentals a casa seva, a les famílies amb persones discapacitades. Els catalans volem una millor política d'ocupació activa. I la tindrem. Una política que vetlli per la formació, amb uns serveis d'intermediació eficaços, una política que redueixi la temporalitat i la precarietat, i que es prengui seriosament la sinistralitat laboral: quantes morts fan falta perquè s'acabi fent el que els sindicats reclamaven fa temps? 24 �Una política d'ocupació adaptada a cada territori, en col·laboració amb els Ajuntaments, com s'hauria d'educació, de serveis fer també socials en i matèria habitatge. Generalitat més Ajuntaments, aquesta és la política que funciona i no la de la desconfiança sistemàtica envers els governs locals. Els catalans volem un canvi radical en la política d'habitatge. I el farem. L'anterior Pla d'habitatge ha estat un fracàs. El nou Pla, objectius rebaixats. Ni habitatge protegit, ni de lloguer, ni de promoció pública. Vostès no han tingut com a prioritat l'habitatge a l'abast de les persones treballadores, dels joves. Com volem que s'emancipin! El Parlament de Catalunya va aprovar una desgravació en els lloguers que vostès diuen 25 �que no aplicaran. En canvi apugen els impostos que graven l'habitatge. (ITP) Els catalans volem una societat segura. Hem vist com ha augmentat la inseguretat. I no estic parlant només de delinqüència. Parlo de sinistralitat a les nostres carreteres (103 trams de carretera superen el coeficient europeu de sinistralitat), Parlo de contaminació de l'aigua (132 municipis sense aigua de boca) Parlo de la qualitat dels aliments, 26 �Parlo de la qualitat del subministrament elèctric (amb talls i micro-talls), Problemes que el seu Govern ha estat incapaç d'entomar. ¿No hi ha responsabilitat del Govern de CiU en tot això? ¿No hi ha abandonament de funcions, ineficàcia? ¿Sols és culpa dels altres? ¿Dels treballadors, dels empresaris, dels conductors, dels consumidors, dels ramaders, dels Ajuntaments? És també obligació de tot govern garantir la convivència, la tranquil·litat, la seguretat a les places i als carrers de Catalunya. També en això fan com el PP: si hi ha un problema, tapem-lo amb una llei. Els americans 27 �ridiculitzen la ineficàcia dels governs que tiren diners sobre els problemes, vostès hi tiren lleis. Ara ens proposen una llei de seguretat pública sense el desplegament ràpid dels Mossos d'Esquadra, sense parlar de comandament únic de totes les forces de seguretat que actuen a Catalunya, sense posar més recursos, sense plantejar la revisió de la Ley de Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado... Els catalans volem i tindrem una escola de qualitat i una formació de primera. Catalunya és la Comunitat Autònoma que menys gasta en educació per habitant (495 euros, front als 700 de Canàries, als 579 de Madrid, o als 554 d'Andalusia). No hem dedicat recursos suficients a l'escola pública. 28 �El seu Govern no ha estat just en la seva política de concerts. No ha estat sensible als problemes dels mestres. ¿President, és prou conscient de les altes taxes de fracàs escolar que tenim? Sabent com sabem el dèficit de formació de la població activa, ¿podem sentir-nos satisfets de les polítiques de formació professional? No em parli ara de plans que arriben amb deu anys de retard, parli'm dels resultats obtinguts fins ara. Els catalans volem una atenció sanitària de qualitat. I la tindrem. Sense llargues llistes d'espera pel diagnòstic i tractament de malalties greus. Amb major 29 �temps d'atenció als pacients. Amb un sistema eficient de transport sanitari. Catalunya ha d'ocupar un lloc rellevant a Europa en la societat del coneixement, amb una Universitat que faci de motor. Ni tenim prou beques, ni programació solvent dels ensenyaments universitaris. I ara, desprès de tants anys, vostès comencen a parlar d'un model objectiu de finançament. Nosaltres farem un esforç en recerca similar al dels països més avançats d'Europa. Vostès, amb nova Conselleria i tot, no han estat capaços de complir els seus compromisos programàtics d'elevar el nivell de despeses en R+D. Quan avui Europa es planteja l'objectiu del 3% respecte al PIB, vostès es mantenen al 30 �voltant de l'1% des de fa una dècada, i ja altres CCAA ens superen. Catalunya necessita una xarxa de telecomunicacions ben estesa al territori. Hem vist el fracàs de les polítiques del seu govern en matèria de telecomunicacions, que sols han servit per reforçar l'operador dominant i impedir l'extensió de les xarxes a totes les comarques. Vostès han dut a terme una errònia política de privatitzacions de les empreses tecnològiques de la Generalitat que ens ha impedit disposar d'un sector de telecomunicacions radicat a Catalunya, com tenen els bascos amb Euskaltel. 31 �Per no parlar del fracàs del Pla Estratègic "Catalunya en xarxa" o de la inoperància del Consorci per a l'Administració Oberta de Catalunya (incomplint el mandat parlamentari de fa dos anys). Els catalans i les catalanes volen preservar el medi natural per a les futures generacions. Amb l'Ebre i al Pirineu el seu govern ha comès errades greus. El caciquisme històric de les regions extremes de Catalunya ha estat suplantat per un neocaciquisme, de vegades fins i tot amb els mateixos personatges, altres amb nous testaferros que tenen poc a envejar als antics. ¿Com estranyar-se aleshores que aquests territoris reaccionin amb una actitud indignada, en la que es barreja la ira antiga dels 32 �abandonats amb la nova decepció dels qui tot ho esperaven del nou règim? Jo confio que la sacsejada, amb tots els elements passionals que es vulguin, que son lògics, servirà, ja està servint, per al sorgiment de noves classes dirigents i noves filosofies d'acció, tant pel que es refereix a la cultura de l'aigua com pel que es refereix a la de l'alta muntanya. En aquests temes l'acció de l'actual govern no podia ser més centralista. Ahir vàrem sentir-lo, per primer cop, parlar de territoris. Paraula que tenia prohibida. Bravo! Arriba tard però arriba. Com vol que la gent de l'Ebre parli si porta tants anys negant-li la veu. Ja sabem que caldrà esperar a la seva marxa perquè s'aprovin d'un cop les recomanacions de la Comissió Duran-Roca de nova 33 �organització territorial. No s'amoïni. Serà el primer que farem. Les darreres decisions referents a la Vall de Ruda, sota Baqueira, i a la portada d'aigua a Barcelona són significatives. La interconnexió de l'Ebre amb el sistema Ter-Llobregat, amb unes dimensions (7 m3 / segon) molt superiors a les previstes en el minitransvassament (4 m3 / segon), i seguint fil per randa les prescripcions del Pla del PP, és una nova agressió a les Terres de l'Ebre. I més quan les inversions de revestiment dels canals de l'Ebre no s'han portat totalment a terme. La insinuació que la magnitud de les conduccions està calculada per a l'eventual portada d'aigua del Roine cap a Tarragona és ridícula. 34 �No es pot tapar el desastre de l'Ebre creant un altre problema al Nord. Conec el dossier del Roine i conec la rendibilitat indirecta que representaria la nova conducció per als inversors francesos que van dimensionar en excés l'arribada de les canonades al Llenguadoc. No és una dada menyspreable. El que és menyspreable és l'intent de tapar un forat amb un altre forat. La portada d'aigua dels Alps a la península o és una decisió europea transcendental en funció del canvi climàtic o no es produirà, simplement. Catalunya necessita unes infrastructures punteres. I avui no les té. Ho han reclamat la Cambra de Comerç, el RACC, Foment del Treball, el Cercle 35 �d'Economia, el Col·legi d'Economistes i el d'Enginyers. El dèficit infrastructural és un coll d'ampolla per a la nostra competitivitat. Catalunya és la Comunitat de l'article 151 que menys recursos per habitant destina a inversió en els seus pressupostos: el 81 % del que inverteix Andalusia, o el 65 % del que inverteix el País Valencià. Per això s'endarrereixen, o simplement s'obliden, projectes indispensables per al progrés econòmic de Catalunya. Projectes de futur que cal plantejar ja des d'ara. Com és el d'expandir cap a la Catalunya interior l'activitat econòmica concentrada en el litoral, en el corredor mediterrani, a través d'una adequada planificació dels eixos viaris i ferroviaris. 36 �Tampoc no va bé la inversió de l'Estat. Any rera any l'Estat inverteix molt menys a Catalunya del que li correspondria. Ja sé que em dirà que aquest any es fa un gran esforç. Que gràcies a l'aliança amb el PP, l'Estat invertirà més que mai. En el pressupost del 2003 la inversió directa de l'Estat a Catalunya assoleix un mínim històric del 5%. Les que creixen són les inversions productores d'ingressos, que són les que acabarem pagant entre tots al llarg dels anys. La seva aliança tampoc haurà servit per a canviar la concepció radial i centralista amb que planteja les infrastructures de transport el govern del PP, ni per a garantir les connexions transpirenenques, o la millora de l'Eix Mediterrani o de l'Ebre cap al Nord d'Espanya, 37 �millora que necessitem per a engrandir els nostres mercats i trobar complementarietats amb el País Valencià i l'Aragó. Els ciutadans de Catalunya saben que la nostra estratègia de govern contempla una bona, una estreta relació amb els territoris de l'antiga Corona d'Aragó. La regió econòmica europea en la que ens hem d'inserir equival bàsicament a la formada per aquests territoris, comptant també el Llenguadoc i el Rosselló i la regió de Tolosa (Midi Pyrenees). Els quinze milions d'habitants d'aquesta gran regió son el mercat imprescindible per a les nostres empreses i institucions culturals. I per descomptat no exclouen estratègies similars, 38 �centrades en els seus propis territoris, per part de cadascuna d'aquestes Comunitats. ****************************************************** * Sr. President, vostè va saber complir una funció clara en els seus primers mandats, ja li he reconegut. Però fa temps que presideix un govern que no està a l'alçada del que Catalunya mereix. Aquesta situació s'ha accentuat a partir de decisions preses en clau estrictament partidista els dos darrers anys. El govern de Convergència i Unió ha retardat i ha fet impossible un acord majoritari per aprofundir en l'autogovern. Ara probablement ja és massa tard per a reaccionar. Tot i que 39 �constatem amb satisfacció que el Partit Popular accepta el que abans negava: la reforma de l'Estatut. Convergència i Unió haurà estat el darrer partit de Catalunya a reconèixer aquesta possibilitat. Per a nosaltres és una obvietat, 23 anys desprès de la seva aprovació, i 15 anys desprès de l'entrada a Europa. Val a dir que 23 anys després de l'aprovació de l'Estatut encara no l'hem desenvolupat: falta la Llei Electoral i la nova organització territorial i falta modificar l'Estatut com vostè va prometre i que la Televisió de Catalunya sigui de titularitat catalana i no estatal. Vostè, President Pujol, que s'ha guanyat un lloc en la història, no mereix acabar de forma tan grisa i trista el seu mandat. No crec que ni vostè ni el país es mereixin la prolongació artificial d'un mandat agònic. 40 �President, vostè ha honorat la Presidencia, i l'ha engrandit potser més que cap altre President. No vulgui durar més del compte. Fora un final poc honorable, que ni vostè ni sobretot la Institució, i encara menys Catalunya, no es mereixen. Moltes gràcies, Sr. President, senyores i senyors Diputats. 41 �RÈPLICA Vostè ha fet el que ha fet i la història ho recollirà, ja li he dit. Però el seu temps s'ha acabat. Vostè mateix el va donar per acabat quan va forçar les coses i va delegar en algú altre la rèplica a la moció de censura. Ara no ens vingui en llistats d'intencions i projectes. Perquè jo podria respondre amb els llistats dels incompliments, el llistat de les renúncies o el llistat de les contradiccions entre vostè i els consellers i entre els mateixos consellers. L'Eix Transversal s'ha de desdoblar o no? Hi haurà canvis en el govern o no? Que queda molt per fer a Catalunya, ja ho diu la seva propaganda. Però no ens vingui ara amb històries, que 20 anys són tota una vida política i que el no s'hagi fet és perquè no s'ha sabut fer o no s'ha volgut fer. 42 �En tot cas, ja no és el seu temps. Ara, cada nou anunci d'una obra, d'un nou projecte, és com l'anunci d'una nova hipoteca pel futur govern de Catalunya i només fa que alimentar les sospites sobre el desori inversor d'aquesta darrera etapa. Fa mesos que venim denunciant els perills d'aquest final de mandat i saben vostès que hem posat en marxa un programa de seguiment i control de la despesa de cada conselleria i de tots els compromisos financers que puguin prendre. L'administració del dia a dia no es pot aturar, però cal que fem tots els esforços per preservar la llibertat d'acció de futurs governs. Vostè va donar per acabat el seu temps i després d'escoltar-lo ara es fa evident que no té cap interès en allò que interessa Catalunya. No està disposat a impulsar una major 43 �implicació de Catalunya en ajudar a resoldre els problemes d'Espanya, ni està disposat a propiciar la col·laboració de Catalunya en la recerca d'una sortida de diàleg pel País Basc. Les seves renúncies són molt i molt negatives per Catalunya. Queda perfectament clara la seva única intenció al prolongar el seu mandat: un interès partidista per guanyar temps en la promoció del candidat de CiU. Però el país demana un govern capaç de donar un nou salt endavant. Catalunya no es pot permetre el luxe de perdre més temps. Apel·lo al seu patriotisme. Deixi que els catalans decideixin com més aviat millor el futur del seu país. 44 �Perquè Catalunya necessita més ambició, més empenta, més capacitat. I vostè ja no pot, ni vol, donar-les. Nosaltres proposem un nou projecte sustentat en una nova majoria. Com ho vol, n'estem convençuts, una majoria de ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Per tant, en nom del grup parlamentari que presideixo, li demano formalment la dissolució del Parlament. 45 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.03. Parlament de Catalunya Description An account of the resource Agrupa la documentació generada al voltant de l'activitat de Pasqual Maragall com a diputat al Parlament de Catalunya, principalment a les legislatures 1999 a 2003 i després com a President de la Generalitat de 2003 a 2006. Però també del període que en va ser de 1988 a 1995. Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Discurs al debat d'orientació de política general Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002-10-02 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Parlament de Catalunya Debats Catalunya Govern Oposició Acció política Model social Catalunya. Generalitat Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament de Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 265 Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1236/19901120d_00415.pdf 415abf6abc85d6aa2bf93ebc923fa7b1 PDF Text Text 2 5 11 , Barcelona 28 de novembre de 1990 A/a Salvador Sarquella. salvador, Et fem arribar la transcripció de l'intervenció de l'Alcalde a la darrera Assemblea del F(Srum Cívic de Barcelona del 20 de novembre. Marta Gris Fe)rum Cívic de Barcelona 5861 Consell de o �~ ASSEM8LEA FORUM DISCURS DE PASQUAL MARAGALL Bé, ja quasi podríem, ja qu si podriem tancar, jo crec, perquè avui ha sigut, aquesta sessiò per a mi molt enlluernadora, molt interessant, i espero que per a vosaltres també, encara que..- uevidentmeht, hi ha moltes coses a parlar encara. Jo haig de venir aquí una mica a mantenir-vos de tant en tant, no sé si cada mes, o cada dos, o cada tres, en contacte amb el que és la governació de la ciutat i quins són els sentiments que es tenen en el art de governar. Més que altra cosa, no ben bé per explicar qué hem fet, perqué això, doncs, en bona mesura és cone t * ni tampoc per aviam quins sòn els meus pensaments a l' hora d'anar a dormir, per una cosa entremig de l'una i l'aItra. Sí que, de totes maneres, ; en fi, tot i que a mi m'agradária situar, en 10 minuts o 15 minuts màxim, doncs, quin és, quin és el moment en què Barcelona está, i com que sé q ue ens tornarem a veure, doncs ja ho anirem enriquint. Jo . no puc escapar-me de la tentació de comentar breumentl en el món deis pensaments, el món de les idees, aquest en 01 qual se surt duna manera reiterada en aquesta reunió, eh aquestes reunions. Hi ha una cosa que us haig de dir, i és ^ue, per bé que tenim idees en alguns casos diferents, en Raïmon Obiols i jo mateix, hi ha una cosa que ja heu vist deseguida, que ens ha passem bé tots dos; cada un en lo se ' i ens hem entés des de fa bastants anys en aquesta dual tat d e funcions que ha tingut ^ �colors molt diferents, però que ha tingut els seus resultats positius. El Raimon Obiols ja fa molt temps que en parla de la superaciò de determinat ti pus de partits, i concretament deis partits del bressol a la tomba, ja fa molt temps, no és una cosa d'ara, no, no perquè ára hi hagi hagut al 89 aquest [MABNIFIM] doncs és cert que ara aquest tema ha passat a ser un tema seu, un tema de totsl però sempre passa a la vida quan una persona arriba a t ar el seu públic i el seu mercat, com diuen ara, que é que el món li ve cap a ell d'alguna forma, i allò que e deia o pensava, una mica en solitari, doncs arriba un mome*t en que resulta ser una cosa i demandada massivament. Jo us llegiu un llibre que e s diu Raimon, que ja els el... dic perquè si, per exemple, "Els sectors imperfectes", del tambè aquest fòrum ha de servir per a trabar aquests llibres ï aciestes coses, doncs moltes de les coses que ha dit avui en allá estan desarrotllades, al meu entendre duna manera que no és habitual en la gent política que escriuen, amb uma qualitat literaria inclús, però tambè ideológica, doncs important. Com que de tetes maneres aquí no ès qfYestió del.. de que ens tirem floretes els uns als altres, si que Us diré, en fi, per rematxar aquest tema, aquesta idea de moviment, a en Raimon també li deu venir, la idea del movimetilt socialista a Catalunya, que per començar és per entrar a fer política, que va ser un invent d'en Robira, i d'en Pal ac i d'alguns altres, i també la va practicar, a partir de l,any 62, amb una cosa que es va dir "Moviment del febrer del 62" que vam fundar ell i jo, cada un en un partit diferent, però ens vam ajuntar per fer �això. En aquell moment hi havia un tercer partit, jo dic, per a la història, que algun dia s'haurà d'escriure, que va estar a punt també d'entrar-hi, que les forces socialistes federals, és a dir, el catalanisme que sortia en el CC, de CRIS CATALUNYA i del partit d'en Pujol, en definitiva, que després havia sigut Comunitat Catalana, en temps de l'Antoni Pérez, i que en el moment en què surt en Pujol de la presó, amb una idea diferent del que ha de ser l'acció política, va evolucionant cap a un sentit més progressista, va estar a punt d'entrar en aquest moviment i vam estar a punt, a l'any 1.965, de crear el que hagués sigut un partit socialista com el que després va ser, al fi i al cap, de pràcticament 10 o 12 anys. Però aquesta idea ja ha estat sempre (penso) amb nosaltres, la pròpia... la pròpia selecció del nom Convergència Socialista que, crec entendre que deuria ser anterior a l'altra, encara que no estic segur, segurament si, en el moment de l'any 74, de tornar a convergir, en fi, de tornar a crear una cosa que s'assemblés a allò que havíem estat fent durant els anys 60 i que havia acabat malament, amb l'estat d'excepció i tota la situació tan conflictiva que ja coneixem. En aquí jo veig ara cares d'aquella època, he vist a l'Antònia Ponte que entrava, en fi, jo quan veig a la gent d'aquella època, doncs, penso que anem bé. L'any que ve, l'altre, haurem de celebrar els trenta anys d'això del 62. En tot cas.., en tot cas... jo crec que seria bo que tinguéssiu referències bibliogràfiques, sobretot per la gent que ha demostrat un interès per reflexionar més enllà de les �paraules de la reunió. Hi ha un llibret, que aquest si que és mal escrit, perquè inclús no és ni escrit, és gravat, i després transcrit, per una tercera persona que ho va fer-ho santament; per altra banda que es diu "Refem Barcelona", que jo vaig fer a l'any 86, en el qual hi ha algun capítol que jo crec que és interessant per a aquest tipus de reflexions, un que es diu... un que és polèmic, jo l'avanço, que es diu "Socialisme i lliberalisme per sortir de la crisi", [es parla concretament de la] [FRAGMENT NO GAIRE CLAR] sortida de la crisi, i n'hi ha un altre que es diu "Vella Catalunya i Nova Espanya ", o en fi, alguna cosa així, com "Nacionalisme i Catalanisme, Vella Catalunya i Nova Espanya ", que jo em penso que per a algunes de les preguntes que aquí s'han fet, doncs, podria ser un punt de rete... no és una resposta, és encara un conjunt de preguntes, però m'atreveixo a proposar-vos-el com una referència. Aquí ha sortit un company a dir que, en Jordi Colomer, que ja está com a socialista está, en un moviment de muntanyisme, en aquest cas. Jo us vull remarcar que si mireu la quantitat de gent d'esquerra que hí ha en la base dels moviments catalanistes, sociològicament catalanistes, sigui aquest del muntanyisme, o Els Grans Senders, o la... o Els Castells, Castellers, o les Sardanes, en fi, tot el que us pugueu imaginar... en trobareu moltïssims, però moltissims, però molts molts, és a dir, que jo crec que hi ha una boníssima part de la gent que ha tirat endavant aquest tipus de moviments que són gent d'esquerra. Que el que passa és que el ser d'esquerra i fer això no ha tingut que veure, teòricament, per entendre'ns... hi ha dos �coses diferents, jo crec que si que tindria que veure perquè l'esquerra aquí a Catalunya, l'esquerra que van començar doncs, evidentment, en el segle XIX, a partir de les bullangues i tot això, però després, molt més tard, jo crec que a partir de la regressió davant de la postura tancada del catalanisme oficial, entorn a la Setmana Tràgica, i potser més endavant, aquesta esquerra, evidentment, és l'única que podia garantir que el catalanisme fos alguna cosa més que aquest Institut, que està molt bé, és molt important, i la Església catalana, que és una cosa, per entendre'ns i que fos una cosa d'arrel popular, popular; no necessàriament tenyida d'algun tipus d'ideologia o de religió que no fos un patriotisme popular. Aquest... si... aquest catalanisme hi és, i jo crec que hem viscut una fase en la qual hi ha hagut per part del nacionalisme conservador de Catalunya un intent de mixtificar la història, però ja hi haurà temps per passar comptes d'aquest tema, no hi ha cap mena de pressa, però sí que hi ha hagut una mica d'intent de dir: "Hem passat un malson, tant la Dictadura com la República", i, evidentment, la guerra han sigut un malson, no havien d'haver sigut en el fons, la història és des de 1.714 fins a Torres i Bages, i després d'aquí, com el joc de l'oca, tiro perquè em toca, i ja és 1.980 i Jordi Pujol, i tot el que hi ha hagut entremig és una mena de situació inexplicable i massa explicada i la qual cal oblidar. Els actes del Mil.lenari van tenir que veure una mica amb aquest intent de repensar Catalunya com una cosa que va néixer el segle XII amb una negativa a pagar 5 �impostos, ben acollida pel Vaticà (aixà se'ns va dir en el acte inaugural del Mil.lenari) i, en definitiva, després pertorbada per uns aconteixements històrics que es van desenrotllar majorment durant el segle XX, durant el primer terç del segle XX, però que, tot ha de ser, doncs, han tornat al seu lloc, i ja tenim la situació que sempre havíem d'haver tingut. Aquesta mixtificació histórica lo pitjor no és que s'hagi produtt, que ja dic que no... en fi, hi ha moltes al llarg de la història que apareixen i desapareixen, sinó que, pròpiament, molta gent catalanista que no hi combregava se les ha arribat a creure, se l'ha arribat a creure, aquesta història, i aleshores, doncs, hem de ràpidament reaccionar quan arriba el cingelentenari del Companys, porqué es conta que el Companys no només va morir, sinó que ademés va viure, i va crear partits catalanistes, com el que va crear amb en Lairet i amb la senyora Domingo, per exemple, amb el Peirò, etc., i que han tingut molt que veure amb el fet de què el poble de Catalunya hagi aconseguit finalment la seva autonomia. Però aquí no estem, evidentment, per parlar d'història, ni només d'idees, sí que aquestes coses les hem de portar dintre, no crec que hagin de constituir el nucli central del nostre esforç, per definició, o sigui, aquí del que es parla és d'una altra cosa una mica més ample, més civil, menys política, menys obsessionada per la història, per les arrels, inclús per la veritat, potser, i més que, i segurament té més que veure amb un, com ha dit molt bé en Raimon, doncs amb un desig d'expressar-se com a persones que viuen en una ciutat, ciutat en aquest sentit més ample. Per �això es va crear el Fòrum Cívic. I jo us havia de dir, en les mencions ara... cauen relativament aprop perquè jo vaig tenir la sort immensa d'anar a petar una mica per casualitat i amb una universitat americana... els dos anys, doncs, d'una mica de desconsol polític, després d'aquest estat d'excepció famós de l'any 69, quan tot va petar, diguéssim a l'esquerra (a l'esquerra i a la dreta, i a tot arreu), que hi van fer un estat d'excepció brutal que realment era difícil ja de sostenir, doncs jo vaig anar a parar a una universitat americana de Nova Iork, que es diu "New School for Social Research", on tots aquests gents de procedència europea, majorment alemanys i austriacs havien fugit a partir de 1.930 quan el Hitler va arribar al poder, i s'havien refugiat a Amèrica, van crear aquesta universitat a la qual hi va anar a parar bona part de l'exili republicà, per exemple, Fernández de los Ríos hi va ser, [Ana Arend] jo penso que també, en tot cas [Morgan Zabeyera] hi havia estat, hi havia estat Marcuse i, en fi, aniriem seguint. I aquesta filosofia que aquí a Europa coneixem pel que és l'Escola de Frankfurt passada a Amèrica i després revalorada, però ens fèiem creus de veure la potència i el vigor intel.lectual que té un cert progressisme americà, que l'únic que és, és molt, justament molt modest ï molt humil i que no s'arriba, en davant d'Europa, a formular mai com á progressisme, i que té, com sabeu, els problemes que té de definició en un país com, en fi, que és el cap del gran imperi com és els Estats Units. En definitiva, doncs, referències totes aquestes que jo crec que �anirem recuperant, peró la meva missió en aqui és dir també com la ciutat está, molt breument; hem viscut una "rentrée" frenètica, jo diria, després de l'estiu, l'última vegada que ens vam veure, si no fallen les meves dades, era el 18 d'abril potser, o sigui 4 dies abans o 4 del Sant Jordi. Per Sant Jordi va venir el Príncep, una mica li vam ensenyar Catalunya al Príncep, li vam parlar de moltes coses, i entre altres, ens vam congraciar: del drama de la inauguració de l'estadi, ara estic parlant en un plural maiestàtic, com a país, recordeu això, doncs, és un moment important a la história d'aquesta ciutat, d'aquesta petita história de la ciutat. Jo recordo que d'aquest dia recordo que com que havia parlat en aquí, en fi, a la CIDOM, doncs, 3 o 4 dies abans li vaig regalar el llibre del Havel. Bueno, vam anar al Passeig de Gràcia, a Can Jaimes, no que es diu?, la llibreria, i allà se li va donar a escollir uns llibres i jo li vaig regalar aquest, com aquest estava editat per una editorial, en fi, una mica de fortuna, però molt interessant no me'n recordo ara com es diu, i en un paper bastant d'estrassa, per dir-ho així, en la portada venien tota una colla... és vermella... i venien tot de falçs i martells, de manera que hi va haver-hi un dubte en el moment d'anar a agafar-lo per part del Príncep1i del protocol que hi havia a l'entorn, però bueno, al final se'l va endur, i ahir li vaig poder explicar a l'ambaixadora de Txecoslovàquia, que és molt trempada, és una noia que ha viscut 15 anys aquí, que parla català perfectament, i que coneix, aquest pais també perfectament i aquesta ciutat, i li vaig dir: miri, aquí hi �ha un grup de ciutadans que estan molt interessats en el seu president. Ella em va dir que , evidentment, aquest president doncs té molta pressa, que no s'hi podrá estar molta estona, en fi, tot el que ja sabeu i us podeu imaginar, però en tot cas sí que em va dir una cosa que ara us ho avanço i ès que el president Havel no vol veure les obres olímpiques ni cap mena d'obra, en fi, no l'interessa, lo que vol és veure Gaudí, vol veure quadros, anar al Barri Gòtic, em va dir, i passejar sense e scolta ni protocol, i si pot ser, parar-nos un moment a fer una cervesa a l a Pl ag a Reial, això és el que em va dir textualment l'ambaixadora ' En fi, tot això és un secret, i us ho avanço perqué veureu com finalment no es compIeix ' .. les coses que passaran i les coses que es diran. En tot cas, en aquesta... Perdò "' Sí, sí, lo que passa és que en aquest moment també us haig de dir que el Fòrum Cívic de l'Havel té els seus problemes, com sabeu molt bé,i no est á ell tan segur de dominar-lo com va estar potser fa uns mesos, ni està massa clar que vulgui dominar-lo, aquest és una mic a també e l problema amb aquest senyor, l'aspecte antagònic de la seva gestió, de la seva política està una mica per demostrar... és un home enormement seductor amb tot el que está dient i veurem quant aguanta, en fi, que seria desitjar que fos molt. Bé, en aquesta situa... en aquesta..' va venir l'estiu, va haver-hi tota aquesta situaciò de l'Est, hi ha hagut una "rentrèe" molt moguda, vam inaugurar el Palau de Sant Jordi, per a satisfacció de tothom, es va tenir l'alegria que un any abans s'havia d'haver tingut, o es �contava tenir amb l'inauguració de l'Estadi, que des del punt de vista sentimental i de la història de Barcelona era molt més important, com podeu imaginar, però en fi, com passa en aquesta ciutat, es va afegir: la mancança de l'any anterior amb la joia d'aquest i aleshores va quedar una joia multiplicada per dos, i ara tothom parla d'allò, doncs inclús molt més del que ens podiem imaginar... 1 [FI PRIMERA CINTA: ASSEMBLEA FORUM (II)] lo �[SEGONA CINTA: ASSEMBLEA FÓRUM (III)] PASQUAL MARAGALL ...en fi, el Festival de Tardor, que jo em penso que ja ens comencem a acostumar i que ja veurem com la mantenim després de qué el COOB ja no hi sigui, no pagui, perquè al fi i al cap es gasta 3.500 milions en cultura, en l'Olimpíada Cultural, teòric... en els 4 anys, inclòs l'any olímpic, però teòricament això s'havia de recuperar amb patrocinis, i els patrocinis no estan sortint, en el terreny cultural, no estan sortint tan bé com ens havíem imaginat. En fi, jo crec que s'ha generat en aquestes tardors, la passada i aquesta, molt clarament, una dinàmica que ja d'alguna manera és imparable i que algú finançarà... en fi... que sí, que patrocinadors, que al final la sortiran gent veurà que és necessari que hi siguin, ja recordeu que la primera anualitat d'aquest festival va ser molt criticada per excés, per excés de obres, per excés de presència, i en fi, hi ha hagut una certa contenció, però evidentment ara tenim una Tardor en la qual és possible realment triar, qu és el que fa d'una ciutat una 4 ciutat, quan pots triar, qual hi ha moltes coses que pots anar a veure en el mateix dia, i quan hi ha un dia que obres el diari i dius "Catxos", lo que m'he perdut, això és una ciutat, tot lo demés és una provincia, per entendre'ns, o una ciutat de provincies. Hi ha la síndrome de les obres, a les quals no m'hi referiré perquè, en fi, hi ha les obres, relacionaré amb les obres, i ademés hi ha la síndrome i les molèsties de les obres, que és un tema important i que �políticament ens costarà, pues, un preu, això és molt evident, és molt evident. Hi ha hagut inclús un debat sobre les obres, en concret sobre el tema del Moll de la Fusta, que algun dia amb més calma us explicaré, si us interessa, i sobre el Calatrava, la torre del Calatrava, en l'anella olímpica, que és un debat sobre la diversitat, en el fons, i és un debat que té moltes lectures, però una d'elles és sobre la diversitat i sobre els drets de l'autor en arquitectura amb un organisme, si un, quan ha dissenyat un espai, té dret a que es respecti així o ha d'admetre que en vinguin uns altres a posar la seva firma. Ja us avanço que la Vil.la Olímpica té un toc molt clàssic, un toc molt neoclàssic, en aquest sentit molt poc cridaner i que el Calatrava ho és de cridaner, és un home que firma amb la seva torre, és un gargot, és a dir, una cosa que destaca molt, i que per tant, d'una manera una mica injusta, atraurà cap a si mateix l'atenció que els autors del conjunt de la Vil.la havien pensat que era pel conjunt. En aquest moment ningú ho acaba de veure perquè ningú veu del tot encara el que ja es veurà més endavant, que és que l'interessant del Palau de Sant Jordi és l'Estadi, o sigui, és el Palau í l'Estadi, és el conjunt i aquest diàleg de lo tancat amb lo obert, i de lo clàssic amb lo modern, en fi, això és, per a mi, tan evident, que suposo que s'anirà imposant per si mateix, però en tot cas és cert que això es posa una mica en gclestiò amb el Calatrava i tanmateix hi ha una veritat importantissima, que és que la pluralitat s'ha de respectar i que la riquesa de �Barcelona és la juxtaposició d'estils, i que tot i corrent un risc, això ho tirarem endavant. Va venir el president de la Unió Soviètica, d'ell vam treure una cosa que, evidentment, no s'ha comentat perqué ningú m'ho ha preguntat, però que és molt important. La Unió Soviètica col.laborarà en l'Exposició Picasso 1.905 - 1.906, que farem l'any 92 al Museu Picasso, ens donaran els quadres de 1'Ermitage i del Pushkin de Moscú d'aquesta època, és la épocade Picasso a Gòsol, i per tant intentem retrassar una cosa que en la nostra geografia no hi és, hi és molt als llibres del Palau Fabra, aquesta evolució, el Palau Fabra, explicant la influencia de Catalunya en Picasso, i és molt això, però aquí no s'ha vist mai, no els hem vist mai aquests quadres, aquests de color terracota de Gòsol, que és el moment del canvi total d'estil de Picasso cap a tot just abans de les Demoiselles d'Avignon". Doncs tindrem aquí la gran exposició que ningú haurà vist abans i no sé si algú la veurà després, però en tot cas, aquí la tindrem, si alguna vegada he estat segur de què un compromis és seriós, va ser aquesta perqué hi havia el senyor Gorbatxov, hi havia el seu Mihistre de Cultura, i el paper que em va donar la [Maite Ocaña] que jo li vaig donar a ell, ella li va donar al ministre i davant meu li va dir "hágase", de manera que segurament que això ho tindrem, aquests quadres estaran aquí, més els que ja tenim, més els que anirem arreplegant perqué el Museu Picasso té un prestigi immens ara, en el món dels museus, fiaran una exposició en el 92 molt important. Va venir el Congrésde Girona, en Raimon Obiols va formular la triple gaestïó del progrés econòmic i la justicia 3 �social i l'equilibri ecològic, que sembla molt senzillet, però penso que és molt important, amb la seva simplicitat. Va venir el Congrés del PSOE, va succeir el que va succeir, em sembla que és molt importánt què per a tots els que desapassionadament, vull dir, els qui coneixem la política catalana i espanyola és una molt bona noticia que el Raimon Obiols estigui on està i que sigui la personalitat segurament més important dintre del món del socialisme espanyol després del seu Secretari General, jo penso que és molt important. Però en fi, això la història ho dirà, i ha vingut després tota aquesta situació en la qual sembla que totes les cases se'ns cauen al damunt, o bé no es poden fer naves cases, que és el mateix, perquè les cases que s'estan fent al Besós són cases que es fan per a la gerul que viu en unes que si no es buiden acabaran caient, que sórM les de La Mina. 1 aquestes de La Mina no són pas tan i tan antigues, són del any 72. El President del Govern, de pas, que també va estar aquí abans que el President de la Unió Soviètica, anant de Barcelona a Girona al Congrés em va comentar després d'haver vist el que havia vist, i què havia vist?, havia vist l'Anella Olímpica i el Poble Nou i els entorns, perquè clar, per arribar-hi s'ha de passar per l'entorn, i va veure que els entorns no eren tan famosos ni tan bonics, potser doncs com la pròpia Anella o lo que serà la pròpia Vil.la Olímpica, i em va comentar que, realment, sempre que veia una situació com aquesta, pensava que el franquisme normalment hagués hagut de morir l'any 65, i que si això hagués succelt, doncs tot seria molt �diferent. Aquest país no tindria aquesta barreja de ser i no ser, de ser Europa i no ser -ho, etc., que té. Per qué? Perquè hauríem tingut 10 anys per fer totes les coses que hem fet, però abans, i ens haurien mancat afortunadament els 10 anys que van fer gran part de les destrosses que ara estem arreglant, concretament La Mina. La Mina és del franquisme d'última hora, és de l'any 7Q, aproximadament, o 70 i pico. Es una filla de Barcelona, La Mina, no és a Barcelona per la cosa aquesta una mica esotérica de qué aquest troç d'aquí, del Besós, de Sant Adrià, que és un expedient d'annexió que es va parar durant la República, en fi, després de la República, quan va venir el Franco perquè "no crezca la zona", van dír, i així s'ha quedat. Us en parlaria molta estona, i només us vull avançar una cosa, La Mina s'està bellugant per primera vegada, no en el sentit de les manifestacions del Besós, que és el barri del costat, sinó que dintre de La Mina hi ha una dinàmica positiva, per primera vegada que jo sàpiga, des de que jo estic a l'Ajuntament, des de la primera vegada que he vist que hi ha cases que s'arreglen i que hi ha gent que accepta que a canvi d'arreglar-les paguen els lloguers atrassats ï regularitzen la seva situació, i també ho haig de dir, i ho lamento moltíssim, hi ha una reacció nostàlgica o contrària per part de gent progressista... un munt d'ella hi ha a l'Esglèsia... que no acaben d'acceptar que hi hagi gent que entri en aquest tracte de rehabilitació diguem-ne gradualista, i no monumental i brutal, sinó gradualista, i no accepta que la gent per tant comencin a pagar abans que els demés també 5 �vegin satisfetes les seves aspiracions, etc. Hí ha un moment molt curiós dintre de La Mina, molt dramàtic, en el qual, per exemple, es trenquen els vidres i es cremen els cotxes d'algunes persones que han acceptat (de La Mina Vella, que se'n diu) que és la Mina que està no tan malament, persones d'aquest sector que han acceptat d'entrar en el joc de rehabilitat, d'acord amb una geréncia que ha muntat Massegué, l'alcalde de Sant Adrià, que ho ha estat portant molt bé, però clar, en aquesta política hi ha d'haver-hi una finestra oberta, aquesta finestra oberta és la possibilitat de no La Mina Vella, que ja s'està rehabilitant, i no està tan i tan malament, s'està rehabilitant amb uns diners que ha pagat el Ministeri d'Afers Socials, em penso, ministeri a Madrid, que finalment se li han arrencat aquests diners, s'han posat i aixó s'està utilitzant. Doncs l'altra part, que és la Mina Nova, que està molt malament, concretament un parell de blocs que es diuen Saturno i Venus, áquesta.., això s'ha de buidar, per arreglar -ho, estan molt malament, són una de les coses que no tenen massa arreglo. L'estratègia d'en Messeguer, apoiat per en Xavier Valls, que és del Patronat Municipal de l'Habitatge, que a última hora era el que li havia constrult l'antic Patronat. Havia constrult La Mina, i per tant ha ajudat, era la de crear una respiració de noves vivendes fora del barri, allá on fos, no a jora, allá on fos, per poguer treure unes quantes families d'aquests blocs tan malmesos, d'aquests blocs de La Mina, de La Mina Nova, i poguer, per tant, completar aquest procés iteratiu de millora del �conjunt. Això és el que ha despertat, evidentment, la desconfiança del barri del cántó, que no ha tingut temps de ser pedagògicament convençut que la gent que hi vindrà no és gent de la que defineixen La Mina, tal com es defineix ara, sinó que és la gent que vpl marxar d'aquests blocs de la Mina Nova perqué ja no hi estan a gust, és a dir, són gent, per dir-ho d'alguna forma, que més fàcilment s'entendran amb la gent del Besòs. A la gent del Besòs no hi ha hagut temps ni manera de explicar-los-hi perquè la dinàmica del conflicte crea, com vosaltres sabeu molt bé, molts de vosaltres, un tipus de diàleg totalment diferent. Aqui ens hem trobat amb una actitud d'un govern que vol fer treure les coses tiranthi diners, i això ha acabat d'enredar la troca. Quan hi ha un govern per sobre del d'un q4 vol arreglar-lo, però des de la distància, ho acaba fent tirant diners per sobre del teu i els agafen, cap en a la gent a veure evidentment, agafa els dir#ers equipaments, sí, però ademes i continua i la gent, reclamant s vivendes fora. De manera que ara ens trobem desautoritzats com a classe política, com a Administració Pública, davant d 'una gent que hem vist que la seva pretensió té un efecte, up impacte molt gran i que són forts, en aquest moment conjunIturalment parlant, i que té, honoràriament, molts drets. Enifi, aniriem parlant d'això i 4 t aniriem parlant del Turó de la'Peira i de qué és el que hi estem fent i com en Serra Martí, que és el tinent d'alcalde de l'Ajuntament, ha aconseguit çI na cosa que jo, almenys, des que sóc, no des d'ara, des drabans, que aqui no havia vist mai, que és un constructor que tho fugi a Sulssa el dia que li �reclamen no sé quants milers de milions. Aquest senyor no fuig, sinó que ni tampoc es tanca exclusivament en dir que diguin les [ININTEL.LIGIBLE]... que ja ho ha dit, però també ha dit "però més enllà, jo accepto que sóc responsable moral i per tant, jo ja avanço que no defugiré unes responsabilitats económiques,'!jo em defensaré davant d'uns tribunals, peró si m'ho demana aquest senyor, jo vaig a veure als vens primer", va estar a la taula amb els vel'ns, aixó és important, i segon, va dirlque no defugiria les seves responsabilitats. Evidentment que aixó no és tot, ni molt menys, peró sense aixó hi ha molt poques coses a fer, molt poques, que no sigui rascar -se la butxaca del contribuent, que evidentment s'haurà de fera però en fi, amb l'amargor, , ! ademés, rascar-se la butxaca 4mb l'amargor de saber que qui hauria de pagar no pagarà.'Això no es produirà perqué [ININTEL.LIGIBLE] decidida a pesar que, com sempre, els mitjans de comunicació, que ja en tenen poc, o que no els hi expliquem prou, doncs han artribat a dir a un diari molt important de Barcelona, el m important, amb una editorial que per exemple, l'Ajuntament és responsable perqué concedeix les cèdules d'habitabilitat, d ncs no. Amb una editorial, no és una "gacetilla", ni és el "reportero", no, no, és l'editorial d'aquest diari, que diu que l'Ajuntament, apart que és molt amic del constructor, perqué li ha donat la "Manzana de Oro" no sé què, que tampoc, que és del tot aixis, perqué aquest senyor, el que va fer és posar uns terrenys perqué Winthertur, que si que és un promotor, faci la gran �promoció aquesta del grata-els ["Enormin°'], no?, que en diuen, pla, en l'antic Sant Joan de Déu, peró, en fi, en principi no és... no ha sigut ben bé el mateix que ha fet la promoció aquesta. Sí que hi ha una certa frivolitat en les informacions, peró ademés hi ha desconeixement com aquest que acabo de dir. En fi, nosaltres; aniríem explicant el que fem, i com ho fem, no caurà en totes les bibliografies, això ja és ben clar, però també és ben cert que va haver-hi un moment de la història de la Barcelona franquista de la qual es van posar viguetes de ciment alumínic, amb un composant... per què es van posar viguetes de ciment alumínic? Perquè en aquell moment va faltar un altre component; va faltar un altre component i les fàbriques de ciment van fabricar aquest ciment, aquest ciment nol té garanties, no té prou garanties. Dit això, la casa que va caure no va caure només per això... no només perquè clar, per moltes altres raons de pes, en fi, de coses que li va posar al damunt, i d'errors, diguéssim, de la pròpia juntalde propietaris que ja havien vist que havia una bossa d'aigua, per una sèrie de coses que ara no us explicaré. I que no és com per sortir corrent tots els que viuen en presumptes cases, i clar, re-introduir la confiança en una ciutat que ha vist aquestes coses tan dramàtiques, doncs és relativalent difícil, però jo crec que s'aconseguirà. També dir que, hom s'aconseguirà, evidentment, que a la Vil.la Olímpica hi hagi una part, que jo no dic totes, ni molt menys, i ni tant sols la major part, però una part de vivendes a preu assequible, d'això en podeu estar segurs, ho aconse g uirem perquè per algo l'Administració �Pública ha pagat tot lo que ha pagat. Jo em vaig oposar a una Vil.la Olímpica amb VPO, Vivendes de Promoció Oficial, perquè per a mi aixà és una garantia de la degradació del Poble Nou 1 per sempre. Això és el que em van proposar els promotors, quan vam posar la oferta de dir, a veure, qui vol promoure la Vil.la Olímpica? Els promotors de Barcelona, tots junts, tots, no en faltava ni un, to ts els que coneixeu i us podeu imaginar, van venir tots i em dan dir: "li donem 20.000 Ptes. per metre quadrat ", 20.000 e repercusió... per metre quadrat, i exigim que sigui VPO perquè si és una vivenda de renda lliure i de qualitat méslalta, no es vendrà. Llavors va ser l'Alcalde de Barcelona qui els hi va dir: "No, no, volem una qualitat més alta, i que no sigui VPO". Perquè, per nosaltres, la garantia fàbriques queda substitució de les velles del Poble Nou per vivendes degradacions a no signifiqués residencials, sió qualitat, era començar amb qualitat. Aquesta és la veriat, en fi, nosaltres ho vam imposar aixi. De la mateixa manera que darrera, nosaltres ja hem immediatament, fet una altra cosa, que és promocionar una operació de [O agonal Marc] en la qual hi ha no 2.000 vivendes, sinó 5.000, i d'aquestes 5.000 hi haurà una participació molt més gran no tradulda a vivenda pública, que no hi creiem tant i tant en això, sinó una vivenda de preu assequible, una mica el que abans feien les Caixes, que feien malament, però feien, i tenien el seu efecte, que era als fills de la classe mitja, donar-los-hi la possibilitat d'un pis digne a un preu baix. Que no era un preu per perdre- �hi moltissims diners, però era un preu de cost, sense benefici, doncs això és la política que nosaltres volem fer [ININTEL.LIGIBLE], lo qual no vol dir que no haguem de fer les vivendes del governador, que ho fem, i vivenda de promoció oficial allà on cal, i vivenda pública de gran qualitat en aquells que expropiem per poguer fer aquestes coses i els altres que fem, ci turons o parcs, en aquests els hi hem de donar una vivenda que finalment no serà pública perquè se'ls hi adjudicarà. N b és una vivenda que nosaltres pensem que hagi de mantenir ('Ajuntament, que és un "mal casero". En fi, us estaria parlant molt rato de la vivenda, només us dic que avui, doncs mirant una mica en rera, mentres preparava les quatre rotes d'ara i ara acabo, doncs constato que tots els projectes urbanistics i de grans instal.lacions van endavant, Inclús el metro de la línia II, fins a MontjuIc des de Badalona, es firmarà la setmana que ve, s'hauria d'haver firmat avui a Madrid, ahir, avui és 20N, no?, doncs ahir, s'hauria d'haver firmat ahir i no es va firmar perquè hi ha hagut una pega menor, peró la setmana que ve es firmará: la Mercó Sala 1 senyor Molins, el senyor Barrionuevo, i encara ademés tí i seran el senyor Solchaga, i el senyor Vilalta, perqué 'Oambé firmaran el contracteprograma de [fora de dins] de la Generalitat, però els tres primers el que firmaran serà la construcció d'una nova línia de Metro transversal de Barcelona, cosa que no s'havia fet des de 1.910, o 20, entre el 10 i el 20, la que hi ha ara. Pues en farem una altra, que é la línia, doncs que ademés está mig feta, ja ho saBeu que des de la Sagrada Familia fins 11 �a està el forat fet, i no a la Ronda de Sant Antoni funciona. Per tant, bona noticia. No es fiarà la pujada a Montjuic pel '92, perquè?, no m'ho pregunteu a mi, perquè jo no ho entenc, en fi, no ho entenc, perquè s'[ha de firmar] i resulta que es farà en dos anys, però en comptes de ser des del 90 al 92, dei 92 al 94, pues molt bé, en fi, será pel 94. I avui hem signat un accfrd important, també sense la presència de la Generalita4 de Catalunya, per problemes 1 competencials, però esperem que s'hi afegeixi finalment, que 's és el de construir unes 650 vjvendes a Beilaterra, que seran per als estudiants, però amb l'ajuda del Ministeri de l'Interior, financera, dels ners que es pensaven gastar en dietes per a l'allotjament d. la policia que hagi de venir aquí durant els jocs, això es capitalitza en una operació que permetrà que Beliaterra deix de ser un fals campus per ser un campus, i que ademés de facultats hi hagin residències, hi haurà 1.800 persones estudiaiflt, vivint-hi, gràcies una mica a aquesta operació, avui s'ha signat, tots els ministeris presents, en fi, el Xavier Valls, que és el que ha dut aquesta operació, la Caixa gran, la Caixa de Catalunya, el Banc Hipotecari, la Caixa Postal, en fi, tothom qui havia de ser, menys la Generalitat, ho torno a dir, que no hi volia ser perquè, en fi, és igual, perquè volen que se'ls hi encarregui la gestió exclusivament a l'Institut Català del Sòl, i no com han dit, amb ups altres de la universitat, de [REGESA], que resulta ser una societat de construcció de la comarca del Barcelonès, i que per tant, diuen ells, 12 no té �perquè actuar en el Vallès, bueno, doncs aquesta és la situació avui, el cas és que s'ha firmat i que les vivendes es taran. En [Margarit] i en Boixader han explicat el projecte, és un projecte magnSfic, i en fi, per , doncs, Bellaterra començarà a ser algyna cosa una mica mes bona del que havia sigut. Jo ho dexaria aquí. I agrair -vos la vostra presència, i prometre-us que seguirem informant. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4142 Title A name given to the resource Discurs Assemblea Fòrum Cívic Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Museu Picasso, exposició de 1992. La Mina. Vivendes de Promoció Oficial. Infraestructures olímpiques. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Institut d'Estudis Catalans Subject The topic of the resource Política Història Socialisme Catalanisme Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-11-20 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències