9 50 4972 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/924/0000000921.pdf 40fc779af03aea9080121172787c1632 PDF Text Text LLIURAMENT DE PREMIS REGIOSTARS Brussel·les 25/02/2008 Paraules de Pasqual Maragall, president del jurat COMMISSIOINER DANUTA HUBNER, LADIES AND GENTELMEN: LET ME INTRODUCE THE HONORABLE MEMBERS OF THE JURY OF THE REGIONSTARS AWARDS: MR. MARTTI HUOLILA, SENIOR TECHNICAL ADVISOR IN TEKES MRS. MARJORIE JOUEN, MEMBER OF THE CABINET OF PRESIDENT DELEBARRE MRS.ELIZABETA KSIAZEK, PROJECT MANAGER OF THE INNOVATIVE REGIONS IN EUROPE SECRETARIAT MRS. NATALIA KAZLAUSKINE, DIRECTOR, EUROPEAN COMMISSION PROF. ÖRJAN SÖLVELL, STOCHOLM SCHOOL OF ECONOMICS ........................................ LADIES AND GENTELMEN THE REGIOSTARS AWARDS APPEAR AS AN EXCELLENT AND TIMELY PROPOSAL IT HAS BEEN AN HONOUR FOR ME TO PRESIDE THIS JURY, SPECIALLY BECAUSE I AM CONVINCED SINCE LONG TIME AGO THAT EVALUATING BEST PRACTICES IS A HUMBLE BUT USEFUL WAY OF MAKING THE REALM OF POLITICS ACCOUNTABLE. MARKET EFFICIENCY IS THE MESURE OF ACCOUNTABILITY IN ECONOMICS. BEST PRACTICES SHOULD HELP TO MAKE THE REALM OF PUBLIC POLICY ACCOUNTABLE. THEY MAY BE THEREFORE A HUMBLE BUT PERFORMING WAY OF ADVANCING TOWARDS A BETTER EUROPE, OVER AND ABOVE THE CURRENT DEBATE ABOUT THE ESSENCE OF THE EUROPEAN UNION AND ABOUT WHETHER OR NOT WE NEED TO HAVE AND WILL HAVE A NEW TREATY OR CONSTITUTION. IF REWARDING GOOD PROJECTS IS OK, I THINK THAT DISSEMINATING THEM IS ALMOST AS IMPORTANT. COMMUNICATION, WE KNOW, IS KEY IN REAL DEVELOPMENT. WE MUST BE MORE THAN SATISFIED THAT THE FIRST EDITION OF THE REGIOSTARS AWARDS HAS HAD SUCH A CONSIDERABE LEVEL OF CONCURRENCE OF PROJECTS OF SUBSTANTIAL QUALITY. 1 �LET ME END BY A MORE GENERAL CONSIDERATION. MARKETS ARE USUALLY SEEN AS I SAID AS MORE PERFORMING THAN POLITICS. INTRODUCING COMPETITION AND EVALUATION IN GOVERNANCE. OVER AND ABOVE THE ELECTORAL RACE SHOULD THEREFORE BE WELCOMED. EUROPEAN REGIONS AND NATIONS ARE VERY DIVERSE. BUT OUR COMPLEXITY, BEING A COST, IS ALSO AN ASSET. I WILL TELL YOU WHY. NORTHAMERICA IS POWERFUL BECAUSE OF ITS SIZE, ITS WEALTH AND ITS COMPETITIVITY. AND OF COURSE BECAUSE OF ITS MILITARY STRENGTH. YET EUROPE IS AS BIG AND AS RICH NOWADAYS AS NORTHAMERICA, AND EUROPE HAS SOMETHING THAT DISTINGUISHES US FROM AMERICANS: 1ST. BEING EQUAL IN INCOME WE HAVE A MORE EQUAL DISTRIBUTION OF WEALTH. 2nd. WE HAVE MANY MORE LANGUAGES AND CULTURAL TRADITIONS, THIS BEING A COST BUT ALSO AN ASSET, SINCE THIS MAKES US MORE ABLE TO UNDERSTAND THE REST OF THE WORLD AND TO VALUE DIVERSITY. WE ARE MORE SIMILAR TO THE WORLD. AS A WHOLE. AND THEREFORE MORE ABLE TO UNDERSTAND IT. LET’S COMBINE OUR DIVERSITY WITH THE ABILITY TO PERFORM EFFICIENTLY, WHICH IS WHAT WE ARE HERE TOT TALK ABOUT, AND EUROPE WILL BE AT ITS BEST. ALMOST WITHOUT COMPARISON. THANK YOU. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Intervenció en l'entrega dels premis RegioStars 2008 Abstract A summary of the resource. The RegioStars awards appear as an excellent and timely proposal. It has been an honour for me to preside this jury, specially because I am convinced since long time ago that evaluating best practices is a humble but useful way of ... Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Brussel·les Language A language of the resource Anglès Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Subject The topic of the resource Europa Premis i reconeixements Regions Gestió pública Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-02-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/925/0000000927.pdf b925da58a8c1e8575099cbcdfc3c6c21 PDF Text Text Discurs preparat per Pasqual Maragall en cas de ser designat Català de l’Any 2007. Nota: El president no el va llegir i va fer-ne una versió breu per la llarga durada de la Gala. Palau de Congressos de Barcelona 28 de març de 2008 Estimats amics i amigues, D’entrada rebeu el meu agraïment pel premi que m’acabeu de concedir. Gràcies a tots, de tot cor. És un premi que he hagut de donar més d’un cop, per gentilesa del Periódico i TV3, a Ferran Adrià, Juan Manuel Serrat i el Dr. Massagué. Val a dir a representants de 3 de les excel·lències de Catalunya: la gastronomia, la cançó i la biomedicina. Un país que té coberts aquests tres fronts pot anar allà vulgui. Bé, si ara arreglem l’Alzheimer serà la bomba! Entenc que el premi deu tenir a veure amb la política però també amb el fet d’haver anunciat, per cert en companyia de Manuel Fuentes de la CCRTV, amb qui seguiré col·laborant, espero, un bon dia de la tardor passada a l’Hospital de Sant Pau, on treballa un dels equips més ben connectats amb la punta investigadora mundial en la matèria que ens ocupa. Us confessaré una cosa: no tenia més remei: l’Alzheimer és una malaltia devastadora que fins ara té pal·liatius però no solucions. Vull que aquesta mala passada que m’ha fet la vida, desprès d’haver-me regalat tants favors, tingui una resposta contundent, que serveixi per alguna cosa. Aquesta me la pagaràs, Alzheimer! A partir d’ara prepara’t! He tingut sempre molta sort. Amb la família, amb els equips que m’han acompanyat, homes i dones a qui dec tot, començant per la meva dona i fills i seguint pels amics i amigues, molts dels quals són aquí. Al mes d’Octubre vaig dir que buscaria diners per dedicar-los a recerca científica i combatre eficaçment la malaltia. I és el que he estat fent durant aquest mesos. Hem anat preparant discretament amb la Diana, la Marta Grabulosa, en Santiago de Torres i en Jordi Camí un projecte que en dos mesos concretarem del tot i exposaré públicament. Estem posant en peu un fons de caràcter internacional dirigit a donar suport a la recerca sobre l’Alzheimer. Aquest suport a la recerca vull que sigui dirigit a fomentar la investigació, per tal que la nostra acció sigui decisiva en la prevenció i en la cura d’aquesta malaltia. Ho farem des de Catalunya però al servei dels ciutadans d’arreu el món. Barcelona serà la capital europea de l’Alzheimer.. Vull dir la ciutat vencedora de la malaltia d’aquí a uns anys. Tindrem aliats: Boston, New York, Londres, ciutats a les que aniré ben aviat. Però Barcelona ha de ser un bastió en la guerra contra el Alzheimer, com ho va ser quan va suportar els primers bombardejos aeris de la història sobre una ciutat. Us estic parlant d’una de les més importants campanyes que hauré fet mai, sinó la més important. Una campanya que guanyarem per majoria absoluta amb l’ajuda de tots. �Potser serà l’ultima campanya personal però continuaré fent campanya amb els meus amics del Partit Demòcrata Italià i amb els partidaris d’Obama i del Canvi, que es el que sempre m’ha atret des dels 90’s i Catalunya Segle XXI. Per damunt de qualsevol sensibilitat política aquesta vegada tirarem endavant una causa de tanta o més volada de les que defensat durant la meva vida personal i política: la lluita contra una de les malalties més sinistres, la que desmunta el cervell sense matar ningú. Tots esteu convidats. Compto amb vosaltres per acabar amb aquesta nova epidèmia la darrera plaga coneguda. Tindreu aviat notícies meves i del projecte. Gràcies altra vegada per aquest premi i per l’estima que durant tanta anys m’heu dispensat. L’he percebut sempre amb nitidesa, com quan aquesta tarda, anant pels carrers de la ciutat vella, la gent em deia: “Endavant Maragall!” Ara la consigna és : “Amunt i crits”. 100 anys després de la seva identificació, la proteïna malèfica serà vençuda. Bona nit! � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Discurs per la Gala Català de l'Any 2007 Abstract A summary of the resource. Discurs preparat per Pasqual Maragall en cas de ser designat Català de l’Any 2007. El president no el va llegir i va fer-ne una versió breu per la llarga durada de la Gala. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos de Barcelona  Language A language of the resource Català Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Maragall Mira, Pasqual, 1941- El Periódico Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-03-28 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/926/0000001396.pdf 0ce9325a065fa88a97ff632918cb430f PDF Text Text Discurs d’agraïment per la concessió de la distinció de Ciutadà d’Honor de la Ciutat de Sarajevo Sarajevo, 06 d’abril de 2008 Dear citizens and friends, I feel extremely honoured and also particularly touched to be with you, in this occasion, after so many years of solid friendship, build upon difficult experiences, through years of war and peace. Recently our city, Barcelona, has remembered an historic tragedy, happened 70 years ago, when we were the first city in history to be bombed by air, during our terrible civil war. The helpless population was killed, without compassion during several long weeks, while international public opinion remained silent and paralysed. That was the ominous beginning of a practice that, unfortunately, has become a repeated use for the following wars. Too many and too tragic. When in 1992, we knew that Sarajevo was going to be bombed, we felt immediately that we should be near you, and try to help you, even with the poor means of a city in front of the armies. That was the beginning of our friendship. From then, we have learnt a lot from you. Sarajevo will remain forever in our mind, as an example of courage, heroism, and wisdom. We learned from you how the difference can become a treasure, instead of being an insurmountable gap. And how the courage of a community is a strength that can face the worst evil. 1 �We want an Europe, even a World, able to learn the lessons of Sarajevo. A World where, first of all, we stop to kill each other, and a World capable to face living together, not only accepting diversity, but understanding its unique value, with such positive and rich benefits. Recently, in the US, the democrat candidate, Barack Obama has delivered a remarkable speech about racism, which is still a division in the American society, and all around the World. I share his vision on that issue, and I am sure that Sarajevians will be forever an extraordinary model for the entire humanity. Our hope is a future World with cities, like Sarajevo, where all the cultures feed each other and are capable to build a new living together, much better than the mere sum of them. Our conviction is that only these cities are possible, so nowadays, nobody can survive enclosed in its identity, without accepting and integrating the other ones. Let me repeat my gratitude to you for the honour that you conferred to me. I feel the most proud citizen of that world. Thank you, Pasqual Maragall i Mira 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Discurs d’agraïment per la concessió de la distinció de Ciutadà d’Honor de la Ciutat de Sarajevo Abstract A summary of the resource. La distinció de Ciutadà d’Honor de la Ciutat de Sarajevo va ser atorgada a Pasqual Maragall en reconeixement a les nombroses accions solidaries promogudes en la seva etapa d’alcalde de Barcelona, iniciades en ple conflicte bèl·lic i que s’han mantingut fi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sarajevo Language A language of the resource Anglès Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Sarajevo Maragall Mira, Pasqual, 1941- Guerra Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-04-06 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/927/0000000947.pdf a3b2784ed361bafae5a505e48b92cf09 PDF Text Text PARAULES DEL MH PASQUAL MARAGALL A L’ACTE DE LLIURAMENT DE LA MEDALLA D’OR DE LA CIUTAT DE BARCELONA Saló de Cent, 01 de Juliol de 2008 Molt Honorable President de la Generalitat, Senyor Ministre d’Exteriors Senyor Alcalde, Senyores i senyors Tinents d'Alcalde, Consellers, Amic Narcís Serra, Senyores i senyors Regidors, Autoritats, Estimades amigues i estimats amics. Gràcies a tots per ser avui aquí. La veritat és que fa una colla d’anys, devia ser l’any 1982 -o sigui que feu números-, aquí hi havia un escenari relativament similar, amb alguna diferència. Jo era allà davant i prenia possessió, i allà, en comptes dels meus fills hi havia els meus pares. En comptes de la Cristina, el Guim i la Maria, hi havia el Jordi i la Basi, que eren els meus pares. Podeu comptar les coses que han passat, les coses que ens han passat, com a país, però també com a ciutat i com a família. Em fa una il·lusió molt especial i és un gran honor per a mi, per a la meva família i per a tots aquells que m’han acompanyat durant una colla d’anys, rebre la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona, la nostra ciutat. La meva ciutat. La nostra ciutat, de tots. De tots els que hi hem nascut, de tots els que hi hem viscut, de tots els que som aquí. Perquè Barcelona és una ciutat que obre els braços a tothom. 1 �En aquesta casa, i en aquest mateix Saló de Cent, hi hem viscut moments de tota mena, fins i tot alguns de força complicats. Perquè després d’aquell moment tan maco que us he esmentat, el dia que vaig prendre possessió, n’hi va haver un altre que va ser una vaga de funcionaris que van inundar tot això i vaig haver de donar la cara davant d’un gavadal de persones que estaven en contra que els haguessin posat allò que en deien la pasqualina, la targeta per fitxar al matí. Perquè històricament aquí s’entrava a les nou, en teoria, o a les nou i quart de fet -perquè hi havia el cuarto de hora de tolerancia, que en deien- i se sortia a tres quarts de dues -gràcies a l’altre cuarto de hora de tolerancia-. I aleshores, és clar, ja em direu la setmana laboral com era... De manera que aquí vàrem fer un nou reglament pel qual es treballaven les hores que s’havien de treballar, de vuit a tres, i en jornada reduïda de vuit a dues, o de dos quarts de nou a dos quarts de tres, més o menys. I això no va agradar. I vàrem haver de fer front a una cosa que molts no podien entendre, que és que allò ho fes el Maragall, que havia estat el funcionari de la revolució, el que havia sortit al carrer, el que havia inundat aquesta mateixa sala de funcionaris protestant contra el règim que aleshores teníem -ens van fer fora amb gasos lacrimògens llençats per una claraboia, per cert, i vàrem haver de sortir corrents. He vist de tot, aquí. Hem vist de tot. Molts de vosaltres ho sabeu molt bé. Recordo aquells primers actes que us he esmentat i recordo que des d’aquí, des d’aquest Ajuntament, comptant amb la complicitat i l’esforç dels barris de la ciutat, dels districtes, vàrem fer una petita revolució urbana. Uns districtes que pràcticament no existien abans i als quals nosaltres vàrem donar president. Un president que era el de la força política que havia guanyat, ho recordareu, perquè a mi em semblava absurd que no hi hagués, si més no, aquesta representació, una mica més honorífica que real. Però allà on havia guanyat Convergència i Unió el president havia de ser de CiU, com és el cas de Les Corts, que no recordo qui va ser, i a Sarrià, segur, i al meu barri també, per descomptat. Però hi vàrem posar un president executiu, que a última hora és qui manava des del punt de vista pràctic, que formava part de la majoria de govern. He dit més d’un cop –i avui ho repeteixo- que he estat un home privilegiat. Per diverses raons. Una de fonamental: haver pogut ser alcalde d’aquesta ciutat, que és única. 2 �Si avui se’m concedeix aquesta Medalla és, m’imagino, per haver estat al capdavant de la ciutat, acompanyat per l’esforç de molta gent, durant molts anys. I vull citar aquells que van ser companys meus quan jo no era alcalde, ni tan sols regidor, sinó funcionari del Gabinet Tècnic de Programació del Sr. Josep M. de Porcioles, al qual encara tinc un gran respecte. Perquè aquest senyor, dintre de tot, el que va fer va ser preconitzar les tres C: carta, compilación y castillo. L’altre dia, el nostre alcalde, l’alcalde Hereu -el meu hereu- va aconseguir una d’elles, que és el castell. Ara està defensant l’altra, la Carta, que a última hora és l’Àrea Metropolitana, que finalment caurà, i que ens permetrà tenir una regió urbana de 4.000.000 o 4.500.000 habitants, una de les més grans d’Europa, que és el que és, i no una de les més xiques, com ho és ara des del punt de vista estrictament demogràfic. I després la compilació del dret civil, que és la tercera C, i que em fa l’efecte que des del punt de vista pràctic l’Estatut de Catalunya ja ha incorporat. Però mireu si han hagut de passar anys. En aquell Gabinet Tècnic de Programació de l’alcalde Porcioles, jo tenia per jefes el Cinto Ros i Luís Carreño –que va morir-, i per companys José A. Pepi García Durán, Armand Sáez, Gabriel Lucena i Santi Udina –que també ens va deixar. Repeteixo: si avui se’m concedeix aquesta Medalla, és, m’imagino, per haver estat al capdavant de la ciutat, acompanyat per l’esforç de molta gent, durant molts anys: primer com a regidor, després com a alcalde, entre 1979 i 1997 (15 anys d’alcalde, Déu n’hi do!, és el que durant més temps he fet). Els millors anys de la nostra vida, com deia aquell. Per a mi i per a molts companys i companyes de generació, jo crec que ho van ser. Jo en vaig ser la cara visible, ho admeto. Però aquesta Medalla pertany a tots els que vau treballar amb mi (els vius i els absents) i a tots els barcelonins i barcelonines, que s’hi van esmerçar. 3 �I a alguns barcelonins en concret: la meva família, la Diana, que Déu n’hi do el que van haver d’aguantar. I a tants col·laboradors que ara no podré citar un per un, però sí alguns. El Serra Martí –el recordareu, un home d’una qualitat personal indestructible. La Maria Aurèlia Campany. La Maria Mercè Grau –la meva secretària a l’Ajuntament. El Xavier Roig –el meu cap de Gabinet. La Marta Grabulosa –que m’ha acompanyat durant vint anys. En Pep Subirós. En Joan Clos –per descomptat, el meu hereu també en aquell moment. I l’Ernest, sempre l’Ernest, perquè sense l’Ernest no haguéssim fet res. Sempre he dit que l’autèntic Pasqual Maragall es diu Ernest. Tots heu estat condició indispensable de la meva passió i dedicació. De manera que accepto la Medalla amb la condició que sigui en nom vostre, en nom de la ciutat que m’ho ha donat tot. Nosaltres, molts de vosaltres i jo mateix, vam somiar-la, la Barcelona d’avui. Avui recordàvem amb la Diana que és la Barcelona del Gato Pérez. El Gato Pérez cantava una cançó sobre baixant per les Rambles que deia un matí de primavera aviat farà no sé quants anys, arribava a Barcelona pel moll d’ultramar un jove, etc. etc. Aquest senyor, el Gato Pérez, que era argentí, va morir i no se n’ha sabut gairebé res més. Però és un dels cantants de Barcelona, dels que han explicat Barcelona al món d’una forma més planera. Jo vaig anar amb ell, temps més tard, a Buenos Aires, i vàrem anar pels teatres més famosos i gairebé no hi havia ningú per escoltar-lo. Ell era un argentíbarceloní, que és una cosa molt de Barcelona, perquè és una ciutat que és capaç de fer dels ciutadans que vénen de fòra ciutadans de Barcelona, que després la defensen a matar, més que no pas els que hi hem nascut. En aquella cançó ell continuava argentins i portuguesos, catalans i aragonesos, una humanitat diversa, impossible d’oblidar, o alguna cosa així. Crec que és una de les millors cançons de Barcelona. Ara mateix, Barcelona és una de les ciutats més ben valorades del món. En aquells anys intensos fèiem al revés que Penèlope: De nit somiàvem i de dia construíem. 4 �Així vam retrobar-nos, un bon dia, amb una ciutat que havia recuperat la seva dignitat a tot els barris i districtes. Vam creure en nosaltres mateixos. Vet aquí. I en la gent dels barris, on, per cert, vaig anar a viure sovint –cosa que a la Diana no li va agradar molt però s’havia de fer. En el meu adéu com a alcalde, aquell setembre del 1997, vaig repassar moltes coses. En Narcís n’ha glossat força avui. Ara no repetiré un altre cop el que ja vaig dir, però sí que voldria recuperar algunes reflexions sobre temes pendents, si m’ho permet l’alcalde abans d’acabar. Barcelona és una de les ciutats més ben valorades del món. És veritat. En tots els rànquings de ciutats hem anat pujant posicions, any rere any. Arribar on som ha estat dur, en dono fe. Però gràcies a l’esforç, la voluntat de consens i de pacte, i la voluntat de progrés de tots plegats, ho hem anat aconseguint. Les ciutats són cossos vius. I el seu batec és també una exigència. Per això, ara s'ha de seguir endavant i continuar fent de Barcelona el que ja és ara, però encara més: la ciutat més sanament envejada, més sincerament estimada, més noblement desitjada. No serà fàcil. Perquè quan les coses van bé és més difícil millorar. I, sobretot, és difícil que es percebi la millora per damunt del soroll provocat per la legítima controvèrsia política i la rivalitat partidària que, d’altra banda, és absolutament sana i necessària. Ara és quan l’Alcalde Hereu tremolarà (perquè diuen que aquest Maragall és tremendo!) . No vull que s’interpreti el que diré com un llistat de greuges per posar en evidència ningú. De molts dels temes que enumero com a pendents me’n sento en bona part responsable o, almenys, corresponsable. I en l’exercici d’aquesta responsabilitat vull posar sobre la taula algunes reflexions sobre els reptes actuals. Crec que amb aquestes aportacions podem seguir fent Barcelona, fent país i fent Europa. .- De les tres “Cs” de Porcioles, de les quals ja he parlat, la que fa referència a la Carta municipal: en falta completar el desplegament i l’aplicació i reconèixer l’AMB. Crec que l’Albert Serratosa, que és aquí 5 �present, estarà content de sentir-ho. Sense l’Àrea no som de dret la ciutat de 4 milions que som de fet. Perdem pistonada. Som una de les 5 o 6 ciutats més importants d’Europa amb Londres, París, Madrid, Frankfurt i Milà. Però no sols. Ho som amb l’Àrea Metropolitana. .- Connexió Port-Aeroport: en això som afortunats, perquè ni París ni Madrid no ho poden tenir. És una oportunitat estratègica fonamental. Això és perquè és físicament així. No hem fet res especial, sinó que hem tingut sort. I ho hem de poder i saber aprofitar. Facin el favor d’entendre’s, Port i Aeroport. I si AENA no vol, anem a Madrid a exigir que s’acabin els corporativismes. Perquè el Port sabem qui és, però AENA qui és? És el pitjor que et pot passar, que no hi hagi una cara. Doncs que es posin al telèfon aquests senyors, amb l’alcalde, i que siguin capaços de lligar Port i Aeroport, perquè si ho fem tindrem una cosa que molts no poden tenir. Madrid, per descomptat que no, però d’altres tampoc. .- L’Espanya policèntrica que imaginem des de Barcelona: l’alta velocitat en xarxa, no radial. Va estar molt bé el que em va dir una vegada el Sr. Aznar quan era president: “de Madrid a cada capital de provincia en Alta Velocidad”. D’acord. I no només de Madrid a Barcelona o de Barcelona a Sevilla. Compteu que els ajuts que ens van donar pels Jocs Olímpics era a canvi –bé, a canvi o acompanyats de- per l’acceptació per part nostra que la primera línia d’Alta Velocitat era Madrid-Sevilla. I el president del Govern espanyol era sevillano i això és normal. A la vida aquestes coses passen. Però bé, han passat molts anys i ara hauríem d’obtenir que Barcelona tingués Alta Velocitat amb Bilbao i Alta Velocitat amb València. Perquè si no la té, no serà mai el que hagués pogut ser. I aquesta idea radiocèntrica d’una capital que té uns braços és per a nens petits, però no és per a la gent gran que ja som tots plegats, uns més que d’altres. Els 300.000 milions de pessetes que es van gastar durant tots aquells anys per als Jocs i per canviar la ciutat, per fer les Rondes, etc. –no pels Jocs en si mateix, que varen costar una petita part d’això, que ho va finançar el Banesto; recordo l’operació Jocs, en Josep Miquel Abad que és aquí se’n recordarà-, aquelles inversions que es van fer, les hem acabat de pagar fa un o dos anys. 6 �I jo sempre li dic a l’alcalde Hereu: tornem a començar. Encara que ara és més difícil perquè els tipus d’interès són més alts. Però justament ara és quan jo crec que la gent més agrairà que fem l’esforç. Cal la connexió Barcelona-València, cal seguir fins a Cadis –això m’ho han posat i trobo que si es pot, fantàstic- i cal Barcelona-Bilbao i la connexió amb la cornisa cantàbrica. Per cert, fa pocs dies vaig visitar la Sagrada Família. Sóc partidari d’acabar-la, jo estic amb el Bonet: s’ha de fer, amb l’arc sobre el carrer Mallorca i les cases que estan a l’altre costat, que estan afectades, ja és hora que marxin –és un sacrifici que s’ha de fer però està legislat que sigui així-. Però alhora sóc partidari convençut de fer el túnel per sota. I ja li he dit a en Bonet: està molt bé la Sagrada Família, i tot per la Sagrada Família, però que amb el “cuento” –perdó, amb l’excusade la Sagrada Família no es pugui fer que l’Alta Velocitat passi per Barcelona i vagi fins la Sagrera -que és on el Frank Ghery ara ha de fer l’estació, la gran estació ferroviària de Barcelona- doncs crec que és un perjudici que no s’hauria d’admetre. No ens convé gens endarrerir-ho més. Si Gaudí hagués tingut tantes pors mai no hauria començat la seva obra. I si avui visqués, se’n riuria dels qui tenen por del túnel. Siguem seriosos, val a dir, siguem audaços. Mirem cap al futur. Fem-ho bé, però fem-ho! L’objectiu és travessar la ciutat per arribar a Girona, Figueres i França. I a Europa. Però primer cal travessar Barcelona i transformar la gran àrea de la Sagrera, de la qual acabo de parlar. .- Euroregió: també se n’ha parlat. La realitat geogràfica que Jaume I ja va protagonitzar, segueix evolucionant i el paper de les ciutats motores d’aquesta regió és fonamental. Barcelona i Catalunya n’han estat part cabdal. Hem de seguir empenyent l'Euroregió en tots els camps. Sempre amb el respecte màxim per les aspiracions de cadascuna de les comunitats urbanes, regionals o nacionals que en formen part. Tots hi hem de ser per voluntat. Però hem d’admetre que, junts, tindrem potència, força i futur. La dimensió que cal per ser algú a Europa. 7 �Si la nostra pàtria ja és Europa, perquè d’alguna forma la bandera ho és, la moneda ho és, l’himne ja el tenim –el va traduir Maragall al català, és la 9a Simfonia de Beethoven- , ... si en tot això ja som europeus –i l’exèrcit aviat ho serà- , què ens falta? Doncs el pas de dir: somos europeos. Que ho som. Perquè a última hora, el que ens definia com a nació, com a ciutat, doncs ja tot és pràcticament europeu. No dic olímpic o mundial, però sí europeu. De manera que en aquest marc és on ens hem de bellugar i actuar com una force de frappe d’Europa, en aquest cas. No només de Catalunya i Espanya sinó també d’Europa. .- Barcelona és una capital científica: tant en recerca com en qualitat assistencial. En el camp de la recerca tenim exemples de mèrit: Joan Rodés al Clínic, l’Hospital del Mar (amb el programa Emilia), el Sant Pau (amb Teresa Gómez Isla treballant en l’Alzheimer, molt avançat), i el PRBB de Jordi Camí i altres en la línia d’excel·lència internacional. És en aquesta línia que hem volgut engegar la Fundació Pasqual Maragall per l’Alzheimer, bé, contra l’Alzheimer. Mirant d'aconseguir, amb la complicitat de tots, que Barcelona esdevingui el referent mundial en la investigació de les malalties neurodegeneratives. Perquè ja està calculat que amb l’increment de la longevitat i les correlacions que hi ha entre longevitat i aquest tipus de malalties, anem cap a un món molt complicat. Ho aconseguirem. No sé en quant temps, no sé si jo ho veuré, però ho aconseguirem. Però també i especialment, ens hem d’esforçar en el camp assistencial i en el rol dels barris i districtes, com a agents propers als ciutadans. D’això ja n’he parlat amb la regidora Blasco i amb alguna persona més. El 97, quan m'acomiadava d'aquesta casa, vaig dir: sapigueu que quan arregleu un barri, esteu començant o contribuint a arreglar el món. I és veritat. La solitud extrema, la indigència, la demència senil i, en general, les malalties mentals, només s'erradicaran si les ciutats són progressives, i si les nacions es deixen de grans luxes defensius i ornamentals i inverteixen en les estructures d'acollida idònies, que són els barris de la ciutat. 8 �Sempre he cregut en la proximitat com la clau per resoldre els problemes de tothom, i els barris en són la màxima expressió. I és per això que acabo parlant de ciutat però, sobretot, dels barris. Les tasques i esforços que s'han dut i s'estan duent a terme són importantíssims. Exemples: Raval/Ciutat Vella – amb Itziar González, Horta Guinardó – amb Elsa Blasco, ja ho he dit, i d’altres. Caldrà seguir i aprofundir en tots aquests temes: ara no és el lloc ni el moment, això són només apunts, però val la pena no adormir-se. La Medalla que la meva ciutat em concedeix expressa una estimació recíproca, mútua. I quan t'estimes una cosa no pots deixar de voler-li el millor. I d’ataquinar-la, esperonar-la, perquè ho aconsegueixi. Per a tot això compteu amb mi. Gràcies Barcelona! T’estimo Barcelona! Pasqual Maragall 9 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Discurs d'agraïment per la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona Abstract A summary of the resource. Em fa una il·lusió molt especial i és un gran honor per a mi, per a la meva família i per a tots aquells qui m’han acompanyat durant anys, rebre la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona, la nostra ciutat. La meva ciutat. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent (Ajuntament de Barcelona)  Language A language of the resource Català Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Maragall Mira, Pasqual, 1941- Ajuntament de Barcelona Barcelona Medalla d'Or Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-07-01 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/928/0000000964.pdf 11c4e339dcc8f779127ecc84aacd6964 PDF Text Text El principi de les euroregions i el seu sentit 10 d’octubre de 2008 - Hospital Durán i Reynals de l’Hospitalet de Llobregat Sessió Plenària: L'Euroregió i integració del Grup Oncològic Català Occità (GOCO). Jo sóc un convençut i fervent creient de l’Euroregió Pirineus Mediterrània. Ja ho sabeu, no cal que ho digui. El passat any 2007, vaig donar una conferència a Galícia sobre l’acció exterior dels ens locals i regionals en l’esfera europea; també a Girona vaig tornar a apuntar la visió de futur de recerca científica i millora de les prestacions que suposa la creació de les àrees de salut, benestar i recerca biomèdica a la Regió Euromediterrània. I a Prada de Conflent vaig participar en una taula rodona sobre el futur de l’Euroregió en el marc de la 39ena edició de la Universitat Catalana d’Estiu. Alguns podeu haver llegit, un article que vaig escriure no fa gaire sobre de la necessitat de rellançar l’Euroregió1, i com s’ha de fer aquest pas. Hi parlava, entre d’altres coses, de la necessitat d’accelerar les comunicacions, d’aprofitar les línees de l’AVE a la nit per transportar mercaderies del Port de Barcelona i Tarragona, mobilitzar recursos pel centre Pau Casals, o d’apostar per la gran empresa de l’euroregió: EADS (Airbus). Al diari francès, “l’Independent”, l’abril de 2004 vaig insistir en la necessitat d’una regió europea, que ha passat de 10 a 14 milions d’habitants. Crec que hem de fer una regió comuna, amb un projecte econòmic, social i polític conjunt Té sentit funcional i té càrrega emotiva. Tenim la història, els antecedents, i els valors 1 El Periódico, 29/08/2007 1 �afectius que ens guien cap a on hem d’anar. Ara és el torn per les polítiques concretes. Són moltes les preguntes que ens plantegem: Què comporta l’Euroregió? Què han fet els que ens han precedit? La més òbvia, però que sempre cal tenir present i defensar, és el seu sentit, el perquè. El sentit de l’Euroregió. Les regions són estructures més flexibles que les rodejades per fronteres estatals, que donen resposta a les necessitats que sorgeixen en territoris contigus, però que rarament són objecte d’una perspectiva integrada de desenvolupament. Fronteres contigües dintre d’Europa demanen col·laboració transfronterera i l’abordatge d’alguns problemes genèrics que acaben afectant les regions més que no pas els estats. Sobretot tenint en compte que les comunicacions i connexions territorials cada dia faciliten més aquesta col·laboració. A més els processos de globalització econòmica, científica i social demanen d’actors dinàmics, forts, que tinguin capacitat d’incidència. Les petites nacions i les regions necessiten superar la seva escala, reforçar la seva capacitat d’acció i erigir-se com actors econòmics i polítics en condicions d’igualtat amb altres territoris. En aquest sentit també és importantíssima la col·laboració i treball conjunt en l’àmbit sanitari, de la salut. Gràcies a iniciatives com les del Grup Oncològic Català Occità (GOCO), és possible el gaudi de beques específiques per al treball amb els millors professionals i 2 �centres de salut, la recerca conjunta usant les potencialitats dels centres implicats. Tenim clar el sentit de l’Euroregió, però recordem el camí que ens ha portat fins aquí. El moviment euroregional. El moviment euroregional no és nou. Les regions i les ciutats d’Europa han estat pioneres en l’esforç per crear llaços a través de les fronteres. La manca d’instruments jurídics ha dificultat el desenvolupament d’aquest tipus d’associacions de cooperació transfronterera. És per això que s’han buscat solucions imaginatives per la creació d’associacions que conviuen a Europa sota designacions diferents, que van des de les “comunitats de treball” fins a les “euroregions” o “euregios”, o altres iniciatives paral·leles. Les comunitats de treball van néixer en una primera fase (entre 1975 i 1985), mentre que la lògica euroregional ha tingut un desenvolupament més recent, a partir de mitjans de la dècada dels noranta. De manera especialment significativa a les noves fronteres amb els països de l’est com és el cas, per exemple, de l’Euroregió dels Càrpats. L’estructura organitzativa, l’àmbit geogràfic, la intensitat de la cooperació varia en funció de si es tracta d’una comunitat de treball o d’una euroregió (Aquesta tesi la defensa Markus Perkmann a 'The rise of Euroregion. A bird's eye 3 �perspectives on European cross-border co-operation', publicada pel departament de Sociologia de la Universitat de Lancaster, 2002). Però si bé, aquestes experiències, tenen estructures i característiques diferents, existeixen uns trets comuns que ens permeten dir que ambdues han treballat en la mateixa direcció. Segons una definició proposada recentment per l’Associació de Regions Frontereres d’Europa (ARFE), els elements definidors són els següents: a) es tracta d’estructures composades per col·lectivitats regionals i locals a un i altre costat d’una frontera estatal. b) acostumen a tenir una secretaria permanent i un equip tècnic i financer amb mitjans financers propis, es a dir, una estructura mínima. c) la cooperació no està basada en mesures o objectius individuals sinó que té com a objectiu el desenvolupament i l’elaboració d’una estratègia més àmplia. d) en general són una plataforma per a tota relació transfronterera entre ciutadans, polítics, institucions, forces econòmiques, agents socials i culturals, etc. e) la cooperació entre els socis es fa tant en el pla vertical (europeu, nacional, regional i local) a ambdós costats de la frontera, com en el pla horitzontal més enllà de la frontera. f) les decisions preses s’apliquen en el pla nacional, seguint els procediments en vigor a cada costat de la frontera, evitant en la mesura del possible els conflictes relatius a competències i estructures. 4 �g) els continguts de la cooperació es defineixen a partir dels interessos comuns. h) finalment, aquestes plataformes s’aprofiten generalment per preparar i en la mesura del possible, aplicar els programes i projectes, especialment en el marc de la iniciativa comunitària Interreg. LA REALITAT ACTUAL DE LES EUROREGIONS. El paper de les regions d’ençà la darrera declaració ha esdevingut clau en el desenvolupament de les polítiques de la Unió. Les polítiques endegades per les regions de la Unió són cada cop més rellevants i la Unió està ajudant a potenciar aquest fet, fomentant les ajudes al desenvolupament regional, implementant subsidis per la formació professional i l’ocupació, donant suport a les activitats rurals i a les PIME i finançant la recerca científica i la innovació en tota una sèrie de tipus de camps. En l’actualitat, políticament, el Comitè de les Regions és l’assemblea pública (estrictament consultiva) dels ens locals i regionals de la Unió Europea, però de fet la competitivitat a nivell global de la Unió Europea depèn molt directament del desenvolupament de les infraestructures i de la modernització de l’economia. És cada cop més necessari que les regions apliquin polítiques de proximitat per fomentar la competitivitat de les petites i mitjanes empreses que són curiosament les que arrosseguen en bona mesura la productivitat de la Unió. 5 �Els Estats membres continuen amb la seva representació a les institucions europees del països membres i així ha de ser, però la multiplicitat d’entitats públiques molts cops dificulten l’agilitat i l’eficàcia de l’Administració. Les regions, dins l’espai europeu són una eina de la qual es pot fer valer la Unió per desenvolupar sense traves les polítiques que molts cops no son homogènies a nivell estatal. I més encara si tenim en compte que aquestes noves entitats territorials conegudes com a euroregions estan suposant un impuls per les regions, impuls que la Unió ha de liderar. Aquestes noves unitats geogràficament naturals de creixement econòmic, que agrupen ciutats, comarques i regions, avui ja estan econòmica i comercialment integrades. Comencen a existir iniciatives de tota mena en altres camps, espontànies o més estructurades. Tot i això, és evident que existeixen factors macroeconòmics i factors “estatals” que afecten la capacitat competitiva de les regions i les possibilitats de cooperació i col·laboració en altres camps. La transparència i nivell de burocràcia de les Administracions, el marc regulatori vigent, la defensa de la competència i la protecció dels drets individuals, així com variables macroeconòmiques com la taxa d’inflació, l’ocupació o el marc fiscal, determinen la capacitat de competir de les empreses i els instituts de recerca. No obstant això, en els països d’economies desenvolupades com els nostres aquests factors econòmics poden considerar-se més o menys similars o constants ja que l’entorn macroeconòmic dels països de la UE no difereix en gran mesura. Això implica que la capacitat competitiva de les empreses no ve tant donada pels factors 6 �macroeconòmics com per les característiques de l’entorn o regió en la que operen. Entenem doncs que és també l’entorn local, no solament i principalment l’estatal, el que determina de manera important la capacitat competitiva de les empreses i la facilitat o dificultat de col·laboració en una colla de camps. Hem de tenir present que la competitivitat i l’excel·lència passen molts cops per la cooperació prèvia. Entenem doncs l’espai regional europeu com un marc on la col·laboració i la cooperació serà la base per créixer per assolir un paper clau en els processos legislatius de la Unió i per superar aquell nivell crític que permet transformar una regió en un actor rellevant amb autèntica capacitat d’incidència. Els anys 90 varen ser a Europa, segons el politòleg Markus Perkmann, els de “l’ascens de l’Euroregió” sobretot als països de l’Europa Central i Oriental. Actualment hi ha més de 80 estructures transfrontereres que actuen com a Euroregions a nivell molt diferent: algunes són molt actives des de fa dècades, altres tenen un nivell de desenvolupament institucional molt modest. Fins i tot les autoritats locals i regionals de països que no són membres de la UE com ara Noruega, Islàndia o Suïssa o, més recentment, Bulgària o Rússia, participen d’algunes d’aquestes estructures. També el Grup Oncològic Català Occità (GOCO) va fundar-se a principis dels anys noranta, recollint la cooperació històrica entre les 7 �regions a través de grups multidisciplinars previs. Actualment es centra en el foment de la recerca i la cooperació en el triangle Barcelona-Toulose-Montpelier. Tant el Consell d’Europa com la Unió Europea han estimulat l’aparició d’aquestes estructures. El primer, animant els estats a crear les estructures legals per fer-les possibles, i la segona, finançant-les mitjançant iniciatives com ara l’INTERREG. Inicialment, la dimensió legal de la cooperació tenia més pes; a mesura que han anat creixent les oportunitats de finançament comunitari la part de projectes conjunts i recerca comuna de finançament ha anat prenent més relleu. També l’ampliació de la Unió ha estat el motor d’algunes d’aquestes euroregions a les zones situades entre la vella i la nova UE. Les euroregions són molt nombroses i diverses. Posem com a exemple algunes de les euroregions que estan basades en els governs regionals (també n’hi ha de basades en els governs centrals) indicant el seu any de creació. 8 �Europa occidental i atlàntica → EUREGIO (Alemanya/Països Baixos) 1958 → Euregio Maas-Rhein (Alemanya/Bèlgica/Països Baixoa) 1978 → Kent-Norte Pas de Calais (França/Regne Unit) 1993 → Euregio TriRhena (Alemanya/França/Suiza) 1995 Nord d’Europa i regió Bàltica → Comunitat de Treball de l’arxipèlag (Suècia/Finlàndia) 1978 → Öresundskomittén (Suècia/Dinamarca) 1993 → Euregio Karelia (Finlàndia/Rússia) 2000 → Euregio Helsinki - Tallinn (Finlàndia/Estònia) 2003 Europa alpina i central → Conferència Internacional del Llac Boden (Àustria/Suïssa/Alemanya) 1975 → Euroregion Pro Europa Viadrina (Alemanya/Polònia) 1992 9 �→ Euroregió dels Càrpats (Polònia/Hongria/Eslovàquia/Romanía/Ucraïna) 1993 → Europaregion Tirol (Àustria/Itàlia) 1998 Europa del Sud → Comunidade de Trabalho Região Norte de Portugal - Galicia (Espanya/Portugal) 1991 → Comunidad de Trabajo Extremadura - Alentejo (Espanya/Portugal) 1992 → Euroregion Nestos - Mesta (Grècia/Bulgària) 1997 EIXOS DE TREBALL A L’EUROREGIÓ PIRINEUS MEDITERRANIA Tot i que els seus inicis es remunten a fa 25 anys, el gran impuls de la Euroregió va ser al Setembre de 2004. Llavors es van fixar els següents eixos de treball: 1.- Projectar la euroregió en els àmbits euroregional, estatal, europeu, i internacional com a principal índex d’innovació i creixement sostenible en el Sud d’Europa. 2.- Accelerar la disposició d’infraestructures estratègiques necessàries per un desenvolupament sostenible de la euroregió. 3.- Impulsar sectors econòmics d’interès compartit i d’alt valor afegit que combinen investigació, industria i recolzament de les administracions (talment el sector biomèdic, el biotecnològic, 10 �l’aeronàutic, les energies renovables, les indústries del medi ambient, les nanotecnologies...), així com en sectors tradicionals sotmesos a noves exigències de qualitat (turisme, agroindústria, moda, disseny, industries culturals…) 4.- Desenvolupar l’Euroregió universitària i científica. 5.- Donar una dimensió ciutadana a l’Euroregió, és a dir, crear progressivament un espai social, cultural, educatiu i mediàtic compartit. 6.- Atendre la problemàtica transfronterera. 7.- Ser un referent clau en el Mediterrani Occidental. Convertir-se en un actor polític i econòmic destacat en el partenariat euromeditarrani, mitjançant accions conjuntes dirigides als països del Meditarrani Sur (principalment del Magreb), així com en el reforçament i articulació de l’arc mediterrani europeu (Espanya, França o Itàlia). En tots i cadascun d’aquests eixos de treball s’han impulsat a terme polítiques concretes i accions sectorials per desenvolupar les diferents directives europees que parteixen del principi d’integració territorial. Exemples: la política medi ambiental que té molt més sentit en l’àmbit comunitari, la política entorn la vertebració de les infraestructures transeuropees i la col·laboració universitària o les polítiques de recerca i innovació. 11 �En aquest camp ens podem plantejar si les fronteres administratives estatals europees no solament s’estan desdibuixant, si no és cert que es comença a veure també la necessitat de superar altres límits, com el que separa l’àmbit públic del sector privat, el que enfronta innovació i recerca o els que oposen competitivitat i cohesió. Si superem aquestes limitacions podrem aportar innovació i ampliar coneixements, tot practicant alhora una política de proximitat. La innovació i la recerca, com la que desenvolupa el vostre grup, és un dels millors camins per afrontar els reptes complexos i canviants davant dels que ens trobem. Situa, per exemple, les malalties oncològiques en el centre de la preocupació sanitària del segle XXI. Tal i com vaig dir fa un temps a Navata (Girona), ens la juguem amb el coneixement. És imprescindible la millora del nostre capital humà, científic i tecnològic i la creació d’un marc institucional per incentivar de forma sostenible la generació de sinèrgies entre els actors públics i privats, a través de nous processos de transferència de coneixement i tecnologia. Segons l’últim informe de la OCDE sobre les inversions en R + D, Europa es troba en una situació d’estancament, contràriament al que succeeix a la Xina i la India. En canvi, aquí tenim serveis públics cada cop més estesos i de millor qualitat. Hem portat a terme el principi d’universalització dels drets. 12 �Tot i així no em cansaré de dir que l’educació i el coneixement han de ser la nostra prioritat i que la recerca i la innovació mai s’haurien de deixar de banda. Abordar el repte científic i tecnològic amb inversió en recerca i innovació és la clau per l’economia. Avui Catalunya no només destina una part cada més important dels seus recursos a la ciència i la tecnologia, sinó que a més ho fa vertebrant una Euroregió universitària i científica. En aquest sentit ha donat impuls a la bioregió = l’eurobiocluster del sud d’Europa que uneix BCN, Lió i Heidelberg. En ell la Biocat i el Biopole de Toulouse tindran un paper determinant, en línia amb la Medicon Valley de Suècia i Dinamarca a la ScanBalt Bioregion-regió on participen 11 països bàltics i escandinaus, més de 60 universitats i unes 870 empreses. L’euroregió es un primer pas esperançador per alinear idees, projectes i institucions. A més enfortirà la cohesió social i territorial, com demostra el primer hospital transfronterer d’Europa que s’està construint a Puigcerdà. En darrer lloc, no puc estar-me de demanar de nou la incorporació del País Valencià a l’Euroregió, no només per la lògica comercial i d’infraestructures que connecten València i Catalunya, sinó per la seva història conjunta i les característiques territorials compartides, que farien molt més complet el projecte i el més evident principi de col·laboració regional. Moltes gràcies. Barcelona, 10 d’octubre de 2008 Pasqual Maragall 13 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El principi de les euroregions i el seu sentit Abstract A summary of the resource. Participació a la Sessió Plenària "L'Euroregió i integració" del Grup Oncològic Català Occità (GOCO). Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hospital Durán i Reynals (L'Hospitalet de Llobregat) Language A language of the resource Català Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Discurs Subject The topic of the resource Euroregió Europa Regions Catalunya Territoris Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-10-10 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/929/0000000965.pdf f2f55d609b9662a164e78b3072e1c5ee PDF Text Text Paraules del MH Pasqual Maragall a l’acte de lliurament de la Medalla d’Or de Turisme de Barcelona Fundació Miró, 13 d’octubre de 2008 Il·lm. Sr. Alcalde. Sr. Pres. Executiu de Turisme de Barcelona. Excm. Sr. President de la Cambra de Comerç. Sr. Director Gral. Deixat resolt el tema protocol·lari deixeu-me dir: Amic Jordi Hereu, amic Joan Gaspart, amic Miquel Valls, amic Pere Duran . Amigues i amics. No sóc l’indicat per a mesurar els meus mèrits però em permeto dir que si alguna distinció mereixo, si alguna distinció ens mereixem tots els que avui ens apleguem a la Fundació Miró, és per la transformació de la imatge i del fet turístic de Barcelona. Qui es podia imaginar a la dècada dels 80 la transformació de la que seriem testimonis i protagonistes. 1 �Un apunt, a l’any 1984 quan vaig recollir l’acreditació dels JJOO de Los Ángeles, la voluntària que me la donava, amb la millor intenció i amb ganes de fer-se simpàtica, quan va saber que era Alcalde de Barcelona, em va preguntar si havia arribat en cotxe: no tenia ni idea de on venia. És una anècdota, però aclaridora de la situació de partida. I ens varem posar tots plegats a treballar, vaja si ens hi varem posar! Els JJOO van marcar una frontera, però ja abans de 1992 havíem fet esforços decidits per a posicionar la Ciutat. A l’any 1991, i en aquest mateix marc, posàvem en marxa el Pla Estratègic de desenvolupament Turístic i aquest s’emmarcava en un estol d’actuacions, que si bé eren necessàries per la ciutat, també eren del tot convenients pel seu desenvolupament turístic: infraestructures de transports (aeroport inclòs), el pla d’hotels, el nou Palau de Congressos i la Fira de Barcelona, equipaments culturals, la creació i rehabilitació de 2 �l’oferta monumental. Tot això s’estava fent i, amb la perspectiva que ens donen els 17 anys transcorreguts, donem fe que van ser les bases del que ha anat passant. Celebro saber que avui s’ha posat en marxa una nova reflexió estratègica sobre el paper del Turisme a la Ciutat. Avui tenim nous reptes, però ja en parlaré. En aquells moments, any 1991, l’Ajuntament treballava les qüestions turístiques a través del seu Patronat amb una bona col·laboració amb la Cambra, tan bona que dos anys i mig després varem constituir el Consorci de Turisme on l’Ajuntament va oferir el seu òrgan municipal (el Patronat i el Convention) i la Cambra es comprometia a aportar-hi recursos i, el que és més important, la contribució decidida del món privat i dels negocis. Aquest va ser el punt de partida d’un model que, en aquells moments era innovador. Encara avui, 15 anys més tard, és referent per a moltes ciutats del món. 3 �I han estat anys ben profitosos. Tant que voldria deixar constància d’algunes iniciatives que em semblen rellevants: • El Consorci s’autofinança en un % elevat. • L’autobús turístic, del que fa poques setmanes en vaig ser usuari, és una realitat potent i en creixement. • L’eclosió de Barcelona en el negoci dels creuers. • I la pròpia evolució de la imatge de la Ciutat. Barcelona és, avui, un gran destí turístic. Barcelona constitueix la peça central i emblemàtica del turisme a Catalunya. Barcelona ven i ven Catalunya. A mi m’agrada passejar per la Ciutat, registrar els seus pols, escoltar als ciutadans i també parlar amb els visitants i em quedo astorat i satisfet quan comprovo la seva procedència: de la Unió Europea, ben cert, però també japonesos, dels Estats Units, dels països del Est i tants altres i, en general, tots expressen la seva admiració per Barcelona. 4 �Doncs bé aquests èxits són de tots els que hi hem treballat. I per acabar, breument, quins són, al meu criteri, alguns dels reptes actuals: - Cal inaugurar i GESTIONAR la nova terminal de l’aeroport. - Cal que hi arribin les vies del AVE. - Cal treballar immediatament per la construcció del Satèl·lit - Cal que la connexió amb França sigui una realitat el més aviat possible. - Cal una bona connexió Aeroport-Port. - Cal posar encara més maca la ciutat. - I cal una bona relació ciutadans / turistes. Ja se que ja ho sabeu, i que ja hi esteu treballant però em sembla que us ho podia dir. Acabo. Gràcies per la distinció que hem feu. L’entomo en nom de tots. Visca Barcelona! 5 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Paraules de Pasqual Maragall a l’acte de lliurament de la Medalla d’Or de Turisme de Barcelona Abstract A summary of the resource. L'alcalde Jordi Hereu va fer entrega a Maragall de la medalla d'Or de Turisme de Barcelona, en un acte que va tenir lloc a la Fundació Miró. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Fundació Miró (Barcelona) Language A language of the resource Català Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Discurs Subject The topic of the resource Homenatges i distincions Turisme Barcelona Maragall Mira, Pasqual, 1941- Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-10-13 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/930/0000000971.pdf be4a3ca28f17d0f43f015b3fcfe627ba PDF Text Text For the first time in years, many years, America and Europe are on a par. On a par in per capita inc'ome, and in almost everything. I n point of fact, Europe has greater equality. What I mean by this is, that the disparity in income is lesser in Europe than in America. I n order t o amass great wealth, Americans have harbored great poverty, in a manner of speaking. A little over a century ago, there were still slaves; with the end of slavery, there were still immigrants, arriving in droves, impelled by the misery behind them and the American Dream ahead of them. Let m e open a parenthesis: for a century, establishing order in the world has been the task of Americans. Perhaps these things are related. Europeans used t o have more borders, more fiefdoms, more states, and they were all aiming at one another. Now, an ever-more united Europeand in this way more similar t o the United States-has fewer borders, and hence fewer weapons, while the United States has more weapons, and more soldiers. �Lately, they have served not order, but disorder. The 'E pluribus unum" that cements the United States has been matched-perhaps the " replicated- by ' of Europe. We have more languages, and more cultures, and we no longer fight over them. I n order to create median wealth, Europeans do not have to debase salaries as much as Americans. And so, we can invest in our diversity-though perhaps Europe needs also to value not only the diversity of its states, but also of its regions, be they lander, cantons, or autonomous communities-, and we can invest in universal health care, and the safety net that produces the social cohesion of greater equality. So, there is more equality here, and indeed there is more diversity. There are many languages, even if we all end up speaking English, the Latin of modernity, which the whole world knows, more or less, with the exception of a few Spanish politicians. I a m European to the core. I attribute this, to a large extent, to the diversity of my progenitors: �English, Catalan, Valencian, Andalusian ... But it is also by reason of m y own vocation, inclinations, and experience, A t 17, I was already at large in Paris. At 24, the day after m y marriage, I went with m y wife Diana, graduate of the Lycee Fransais, to spend six months in Paris. Then we went back home, had two daughters, and soon after came here, to spend two years in New York. I say this t o put into context my American experience. Everyone has his or her own, if indeed he or she has one... And we all have one, even if it is only through the movies that populate our imagination. My particular experience goes like this: in New York, we studied at t h e New School, founded by t h e Germans who fled Nazism, many of them Jewish: Heilbronner, Horkheimer, Adorno, Marcuse... even Schonberg, who, by the way, had lived in Barcelona until Franco took over. They came here, b u t New York was too cold for them and they moved on t o California ... [maybe nostalgic for Catatonia?] �Joking aside, we, too, froze here in the winter and suffered the heat in the summer, b u t nevertheless, after a difficult start, we ended up falling in love with the city, whether this b e t o the advantage or disadvantage of the equanimity of m y commentaries regarding America. I must add that North America is not just New York, and that perhaps New York is the antithesis of t h e United States, and of America in general. This is the only city, or almost the only one, with a European density. My doctoral dissertation, on land values, was based on the contrast between America and Europe in this sense: Europe is dense in inhabitants and narrow in territory, and America, proportionally, is the exact opposite. Europeans went t o America, both North and South, in search of precious metals, but what they found, above all, was open space. "Go West" was t h e motto of the Europeans who crossed the pond in the hope of finding those precious metals and t h a t open space. Chaplin �portrayed this, pressed up against hundreds of British and Irish immigrants in the ship that carried him to New York. Take pictures like "The Kid," where he vividly painted the adventures and misadventures of those people. America was El Dorado for them, as Latin America was for the Spanish; there precious metals indeed were available in abundance, more than in the North. Maybe this is why the North is now richer. Because one had to work hard, be clever, be inventive, and, with luck, get it right, in order to get ahead. The Spanish were looking for gold. And they found resistence, and civilizations that were more complex in great measure than those in the north. The Spanish were, in part, seduced by the indigenous peoples, whom they mistreated, beyond any doubt, and on occasion exterminated. But they learned thousands of things from them. And apprehended a thousand more. With La Malinche, Cortes was able to understand the native language, and Cortes carried off to Europe the gold that enriched Spain, first, and then England, as it ended up in the hands of the British pirates whom Queen Elizabeth immediately �converted into nobleman: Francis Drake became Sir Francis thanks to the gold he pirated from the Spanish in the Bay of Biscay. John Maynard Keynes, whose ideas are now coming back into fashion, explained it to perfection in an article titled "The Spanish Booty": "One is a conqueror when one cannot be a pirate," was the operative phrase. With all these antecedents, i t is understandable that we should feel a certain compassion as the Spanish government tried to corner a seat on the G20, the group of the most powerful countries in the world; not the G7, who have traditionally held sway, but the G20! Good thing that Sarkozy gave us a hand. Although in these summits, during the breaks, when leaders engage in informal -and hence serious!-conversations, tu a tu,if one doesn't have a modicum of English, i t can't be much fun. Still, Spain, perhaps more than any other European country, has its reasons for not loving the United States of America-It has the War of 1898, manipulated, as you all know, by William �Randolph Hearst to sell newspapers; i t has the betrayal of Roosevelt, Truman, and Eisenhower, none of whom saw fit to intervene on behalf of the legitimately-elected government of the Spanish Republic. Eisenhower is responsible for the admission of the dictatorial government of Spain to the UN. Did you know that Nehru visited Barcelona in 1937 and said he had never seen a city so bent on defending its freedom under bombardment? And American leaders have their conscience, too. Arthur Miller wrote, in "On Politics and the Art of Acting" -a brutal critique of politics as stagecraft, inspired by George Bush-that he once asked Franklin Roosevelt what political act or omission he most regretted. Roosevelt replied that it was not intervening in the Spanish Civil War, for he felt that might have averted the Second World War. And yet, and yet ... I n Spain, we have always loved the beauty of America, in spite of i t all. When Kennedy proclaimed Ich bin ein Berliner!, we felt the pull of America on Europe. The heroes of m y childhood were the internationalists, the liberals, �the Keynes who understood that reparations are only the seed of new wars, the Europeans who turned the page on the sterile Empires of old: De Gaulle, De Gasperi, Adenauer ... And then came Jacques Rueff, Jacques Delors. The Treaty of Rome finally creates the European Union. All of these things also leave Spain behind, until finally we, too, took our place in the community of European nations, with Franco safely in his grave. Our local heroes, the unsuspected Adolfo Suarez, the long-awaited Tarradellas, the constitutionalists, Miquel Roca and Sole-Tura, Felipe Gonzalez who dragged us kicking and screaming into NATO, the prelude to our entry into the European Union... And now, I would add Sarkozy, Merkel, Prodi and Rutelli, who pushed ahead the Barcelona Process, born in 1995, to heal the rift of inequality between the rich Northern and the poor Southern Mediterranean, into the Union for the Mediterranean, whose headquarters will now be located in Barcelona. �To the point: Europe and America are doomed to get along, t o understand each other, if indeed at meetings with 6 or 7 more, along with Russia, China, Mercosur, etc. Spain would do well to try to do its homework, with some humility, to begin from below, without arrogance, forgetting an imperial past that holds no appeal, forging serious alliances, without patronizing the Iberoamericans, finding common ground with their most respected figures, with Allende's successors, with the leaders of Uruguay, Brazil, and Argentina, with the cultural world of Latin America that has so enriched us, from Garcia Mcirquez and Vargas Llosa, to Roberto Bolafios, Chilean novelist and honorary Catalan; by recovering and respecting the figure of the Venezuelan Liberator, Simon Bolivar, whose effigy appears walking by the sea in Barcelona. I f for no other reason than the hospitality and affection with which these countries received our exiles when Francoism expelled them from Spain: when Jimenez de Asua, the Trias family, Anselrno Carretero and the Leonese federalists, found their way t o Argentina and Mexico; when Bergamin and �Soria, Bosch Gimpera [President of the University in Barcelona and then in Mexico] and so many more, arrived on the American coasts, now neither conquering nor defeating, but themselves defeated. This is why the Galician Carlos Vela made a beautiful film on the death of Lazaro Cardenas-because no world leader stretched out a firmer hand t o the refugees of the Spanish Republic than the Mexican President, Cardenas, It seems as if Europe and the two Americas, in the era of Obama, have an opportunity to celebrate a new encounter. The 200,000 Europeans who acclaimed Obama in Berlin were something more than a# prophecy. They were the beginning of a reencounter a t which we must all be present. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Europe / America Abstract A summary of the resource. Discurs a la King Juan Carlos Center de la NYU. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. King Juan Carlos Center (New York) Language A language of the resource Anglès Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Discurs Subject The topic of the resource Estats Units Europa Espanya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-11-05 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/931/0000000970.pdf 0b28a473f7b2f4766b0640663c9aedfd PDF Text Text Paraules del MH Pasqual Maragall al “The North Africa Business Development Forum” (NABDF) La Casa La Llotja de Mar, 13 de novembre de 2008 Permítanme iniciar mi intervención congratulándome de la decisión de los Ministros de Asuntos Exteriores de los 43 Países que integran la Unión para el Mediterráneo de elegir Barcelona como sede del Secretariado Permanente. En, el ya lejano 1995, al dar la bienvenida a los asistentes a la Conferencia Intergubernamental Euromediterránea les decía que la promoción de mecanismos de diálogo en el Mediterráneo era urgente. Que habíamos ganado, sin embargo, una batalla quizás la más importante: Convencernos todos, en las dos riberas, de la importancia de emprender este diálogo... que desde Barcelona siempre se había reivindicado el concepto mediterráneo en su totalidad geográfica; que siempre se han visto con incomodidad (desde aquí)los intentos de dividirlo en un norte y un sur, en un oriente y un occidente. El Mediterráneo es precisamente un punto medio en la tierra, Un mar rodeado por tierras, hablas y religiones diversas: un punto de encuentro tanto como de confrontación. Pues bien la evolución del Proceso no ha sido rápida pero los acuerdos a los que se ha llegado en Marsella van por el buen camino. Estoy convencido que el Secretariado de Barcelona sabrá imprimir un nuevo ritmo al proceso. *********************************** 1 �Quiero felicitar a los organizadores del Foro de Desarrollo de Negocios del Norte de África por la elección del título: “EL NORTE DE ÁFRICA VA HACIA DELANTE”. Este título representa, en cierta medida, el triunfo de la esperanza sobre la incertidumbre. El Instituto Europeo del Mediterráneo y la Cámara de Comercio de Barcelona han optado por un optimismo realista en un momento complicado pero interesante. Creen, como muchos creemos, que la región del Mediterráneo Occidental tiene potencial económico, y que de frente los obstáculos que impiden un crecimiento más rápido y una mayor inversión es un requisito previo esencial para potenciar la inversión privada, clave para lograr una mayor estabilidad en la región. Hace seis siglos, el destacado estadista y filósofo Ibn Jaldún escribió en la Muqaddimah que «gracias al comercio con los extranjeros, las necesidades de la gente y los beneficios de los comerciantes, crece la riqueza de los países». Su contemporáneo, el canciller de Florencia Colucci di Piero Salutati, decía que la peregrinación era un acto sagrado y que la justicia aún lo era más; pero que el acto más sagrado de todos era el comercio». Palabras que nos parecen hoy tan ciertas como entonces: el Mediterráneo y el Magreb harían bien en retornar a su sabiduría primitiva. 2 �La proximidad tiene sus desventajas: los vecinos, curiosamente, suelen ignorar muchas cosas unos de otros, y aquí, como en otras partes, las noticias llegan mal. A veces sabemos más de lo que pasa en América (norte o sur) que de lo que ocurre aquí al lado en Argelia o en Istanbul. Las futuras relaciones entre las dos orillas del mare nostrum se basan, en un grado nada despreciable, en la capacidad de las empresas privadas para incrementar los flujos de inversión, de bienes producidos y comercializados. Los futuros niveles de empleo, muy especialmente en el sur, dependerán de la voluntad de invertir de los inversores privados, sean nacionales o internacionales. Para hacerlo posible, permítanme exponer doce líneas de actuación que, a mi entender, ayudarían significativamente al proceso: 1ª Mejorar los niveles de comunicación, en especial en la economía. ¿Somos conscientes de que Argelia está experimentando un boom en la construcción y un incremento regular de la producción agraria? ¿Sabemos que dispone de ocho millones de teléfonos móviles? ¿Sirve para algo que Barcelona y Argel sean ciudades hermanas?. Lo son gracias a Pere Durán Farell, que promovió la compra de gas argelino vía Gibraltar. 3 �¿Quién percibe lo seguro que resulta, y lo placentero que es, en cuanto a la calidad de los numerosos servicios ofrecidos, viajar a Marrakech y adentrarse en las maravillosas montañas del Atlas? ¿Quién aprecia el papel cada vez mayor de las mujeres como fundadoras y directoras de algunas de las empresas más notables de Túnez? No toda esta ignorancia -o quizás indiferencia- es el resultado de la pereza de los europeos. La observación del Banco Mundial de que «el ritmo e intensidad de la reforma ha sido débil» en la región de los Países de Oriente Próximo y el Magreb, es excesivamente general y parece sugerir que crear alianzas sigue siendo algo lleno de dificultades, y que el futuro no resulta suficientemente predecible. No estoy de acuerdo con esa línea de pensamiento. Espero que la victoria de Obama ayude a romper tabúes. Una imagen vale más que mil palabras. 2ª Los sectores emergentes del Magreb (Telecomunicaciones, energía, construcción agroalimentario, turismo) deben tener una mayor capacidad para presentarse ante los inversores europeos y internacionales. Los magrebíes, han demostrado una considerable capacidad de cambio, algo que habría resultado impensable unos años atrás: 4 �- Las aduanas marroquíes se han depurado, algo por lo que pocos habrían apostado; - El sector energético argelino se abre a la participación internacional; - Las exportaciones tunecinas han crecido y se han diversificado; - Todos esos países han estabilizado su entorno macroeconómico y han cancelado deuda; - Son visibles los comienzos de un debate público sobre política y reforma económica. 3ª Se debe impulsar el espíritu emprendedor de los jóvenes empresarios; los poderes públicos deben poner a su disposición instrumentos eficaces, teniendo en cuenta que las pymes son y serán el motor del crecimiento económico. Resulta esperanzador un elemento intangible, aunque bien comprendido por los expertos en la región: el talento y la energía de los más jóvenes, muchos de ellos sueñan en crear empresas. Good news. **************************** Pasemos ahora repasar algunos de los temas sobre los que han tratado los ponentes y los miembros de los grupos de trabajo. En primer lugar, el sector de la energía y con este entraremos en la 4ª línea de actuación. 5 �4ª Durante las próximas décadas Libia y Argelia conservarán, probablemente su papel estratégico como proveedores clave de petróleo y gas a la Europa meridional. Sin embargo, no debería olvidarse que el nuevo gobierno norteamericano va a invertir fuerte en energías alternativas: eólicas y fuel cells (hidrógeno). Se han formado ya muchas empresas conjuntas entre compañías públicas de Libia y Argelia y socios extranjeros, europeos o norteamericanos. En las vecinas Marruecos y Túnez, los empresarios privados han adquirido posiciones fuertes en los mercados internos, y pronto estarán buscando alianzas en la región. Por último desde los recambios de automóvil hasta los detergentes, y desde los fertilizantes hasta los materiales de construcción, el potencial de desarrollo de la producción en toda África del Norte es enorme. 5ª La integración magrebí es una condición imprescindible para el crecimiento de estos países y para la relación entre la Unión Europea y el Magreb. Difícilmente se puede exagerar la importancia de la integración Sur-Sur en todo el espectro de actividades productivas. Pongamos como ejemplo que, aunque los gasoductos argelinos que llevan el gas de Argelia y Libia a Europa han funcionado sin problemas durante dos décadas, los países de la región están perdiendo una 6 �oportunidad única de crear puestos de trabajo por la falta de colaboración. Atraer un mayor volumen de inversión privada a este sector requiere voluntad política. La falta de integración Sur-Sur está frustrando la generación de unas tasas de inversión más elevadas, y fomenta en toda África del Norte una estructura de mercado que sólo permite pautas de crecimiento lento. Este es un escenario clásico de especialización Norte-Sur, según el cual los países del Sur se especializan en actividades de baja tecnología con mano de obra muy poco cualificada. 6ª Se debería conseguir que las remesas de los emigrantes se transformen en inversiones productivas. El grupo de expertos financieros señalaba que los norteafricanos que viven en Europa transfieren a sus países de origen entre 7.000 y 8.000 millones de euros cada año, una suma que excede con mucho los 5.350 millones de euros en fondos MEDA de ayuda ofrecidos por la Unión Europea a lo largo de un período de seis años (2000-2006). No es seguro que estas remesas se inviertan en crecimiento: probablemente, sirven para mantener niveles de consumo de subsistencia. Ya es mucho. 7 �7ª Apostar por la creación de un banco europeo del Mediterráneo con especial atención al Magreb. Si el proceso de Barcelona ha de seguir proporcionando una referencia creíble y produciendo expectativas favorables indispensables para las economías emergentes, se le debe dar una mayor relevancia a los instrumentos financieros, hay que institucionalizarlos y dotarlos de medios propios 8ª Se deberían llevar a cabo reformas de las instituciones financieras y bancarias. En el Magreb, miles de millones de dirhams y de dinares yacen en las cámaras acorazadas de los bancos. Los instrumentos financieros están más desarrollados en algunos países que en otros, pero los bancos públicos siguen desempeñando un papel fundamental, a veces incluso dominante. Los bancos prefieren comprar bonos públicos y a lo más que llegan es a prestarse dinero entre ellos, a veces con un cero por ciento de interés. Pero lo que más necesitan los países de África del Norte es llevar a cabo una profunda reforma de manera que sus bancos se aseguren que sirven a las necesidades de los clientes y empresarios privados, antes que a unos pocos privilegiados. Ello ayudaría a acelerar la tasa de crecimiento, que hasta ahora no consigue siquiera disminuir la elevada tasa de paro actual. 8 �9ª En el sector agroalimentario es necesario proseguir por el camino de la liberalización y crear empresas mixtas euromagrebíes. Un dato positivo: se ha impulsado vigorosamente la inversión y el partenariado por parte de algunas empresas del norte, como Danone y Cobega, y otras más pequeñas y especializadas como por ejemplo Frulact. Un mercado de 75 millones de personas ofrece amplias oportunidades para producir bienes sencillos, pero de buena calidad. Es de esperar que otras firmas europeas más pequeñas mostrarán interés, aunque sospecho que el clima comercial tendrá que ser mucho más acogedor de lo que es actualmente para que estos flujos de inversión se incrementen con rapidez. Las pequeñas empresas -y muchas firmas españolas, francesas e italianas siguen siendo familiares- sencillamente no pueden afrontar los actuales costos (tan elevados) de las transacciones. En ambas orillas, el destino de la pequeña y mediana empresa podría quedar determinado por la futura calidad de los vínculos económicos. 9 �Actualmente muchas empresas del norte muestran todavía cierta aprensión a involucrarse en el sur. La pelota está ahora en el tejado del Magreb. 10ª El turismo puede ser uno de los motores del desarrollo del Magreb. Para ello hay que crear infraestructuras, mejorar la información y crear una industria de ocio paralela. En lo que se refiere al turismo, todos sabemos la contribución vital que éste ha realizado a países como Túnez y Marruecos: sin embargo, dichos países se enfrentan al reto de mejorar la calidad de los servicios que ofrecen, servicios que a menudo no se corresponden con el número de estrellas que ostentan los establecimientos. Quizás deberían estar presentes más cadenas de hoteles internacionales. Actualmente existe un serio debate sobre estas cuestiones, y es mucho lo que Europa, y España en particular, podrían hacer en el turismo. 11ª Europa y el Magreb deben colaborar para superar la brecha digital. El Magreb tiene que considerar este sector como un sector nuevo y decisivo para su crecimiento. A medida que la globalización se va intensificando, Europa debe reflexionar sobre un importante cambio que a menudo escapa a nuestra atención: las transferencias de tecnología están cobrando 10 �impulso allí donde los intercambios internacionales en el comercio y las finanzas solían ser la única norma. Los países capaces de asimilar tales cambios pueden quemar varias etapas en la división internacional del trabajo en algunos sectores, aunque se queden atrás en otros. La heterogeneidad del sector en los distintos países hace que su desarrollo esté altamente desequilibrado, pero fomenta posibles oportunidades para las empresas avanzadas, tanto nacionales como extranjeras. En lo que se refiere a la informática, creo que Europa debe hacer más para alentar el diálogo. El Magreb tiene un número cada vez mayor de estudiantes que cursan estudios relacionados con la informática. De ahí la necesidad de abrir las fronteras a un intercambio mutuo que nunca ha sido significativo en este campo. Si India puede hacerlo, ¿por qué no el Magreb? 12ª la creciente participación de la mujer es un factor decisivo para el desarrollo económico y social y debe ser facilitado por los poderes públicos y privados. Tengo la profunda convicción de que deberían desempeñar un papel mucho más importante del que han desarrollado hasta ahora. 11 �Sin el espíritu y la capacidad para innovar de sus mujeres, ¿dónde estarían las sociedades norteafricanas? ¿Cuántos puntos de crecimiento se pierden cada año debido a la exclusión de las mujeres de tantos y tantos puestos de trabajo? No hay que olvidar que representan, como mínimo, la mitad del potencial laboral y emprendedor de un país. Dice el dicho francés, “la femme est l'avenir de l'homme”. Yo añadiría, “tanto como su origen”. **************************** Al acercarnos a la conclusión de este Foro de Desarrollo de África del Norte, quisiera sugerir que esta reunión anual se institucionalice, y por un medio muy simple. Que la Cámara de Comercio y el IEMed impulsen la creación de un consejo de empresarios, formado por representantes de los países del Mediterráneo occidental. Este Consejo proporcionaría una base permanente al Foro. Si así lo consideraran oportuno, podríamos ofrecer para ello la cobertura de Fundación Catalunya –Europa. Todos ustedes deberían sentir que son copropietarios -quizás debería decir accionistas- de este consejo, de esta empresa conjunta. 12 �Más que nunca, deben ponerse nuevas ideas, propuestas audaces, sobre la mesas de quienes nos gobiernan, estén en Barcelona, Madrid, Bruselas o en las capitales norteafricanas clave; hay que dar más fuerza al amplio proceso euromediterráneo. Aquellos de ustedes que han creado empresas afrontando considerables dificultades deben ser consultados más a menudo de lo que lo han sido hasta ahora. Y ser Ustedes más osados en la formulación de propuestas al sector público y corporativo. Más que nunca, los temas económicos y de inversión deben introducirse en un amplio debate que con demasiada frecuencia está dominado por cuestiones de seguridad y de inmigración. Ya hay mucho camino recorrido, sólo falta afianzarlo y aprovechar la ventana de oportunidades que ya existe. Espero que en el plazo de un año volvamos a reunirnos aquí. Muchas gracias. 13 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Paraules del MH Pasqual Maragall al “The North Africa Business Development Forum” (NABDF) Abstract A summary of the resource. Intervenció a la reunió del “The North Africa Business Development Forum” (NABDF). Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. La Casa La Llotja de Mar Language A language of the resource Castellà Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Discurs Subject The topic of the resource Empreses Àfrica Cooperació Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-11-13 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/932/0000001031.pdf d32cdbc761aec5f5aac70227d31a0eec PDF Text Text Discurso inaugural de Pasqual Maragall en el Seminario de Lanzamiento del Programa URB-AL III. San José, Costa Rica, 04 de mayo de 2009. Distinguidas autoridades, señoras y señores, Es para mi un placer estar en Costa Rica con todos ustedes y un honor ofrecer estas breves palabras de apertura del Seminario de Lanzamiento del Programa URB-AL III. La colaboración entre América Latina y Europa es fundamental e imprescindible para cada una de las partes, pero sobretodo para el mundo en su conjunto. El programa URB-AL en su tercera edición tiene como eje temático la cohesión social y territorial, que ayuda a articular la colaboración entre la Unión Europea y América Latina. En los últimos años, la noción de cohesión social ha ido entrando de lleno en las agendas políticas y en las políticas públicas de la Unión Europea, y más recientemente, en las de los países de América Latina. Una buena muestra de ello es la centralidad de este concepto en el Programa URB-AL III. La cohesión social y territorial se ha hecho relevante en los últimos años debido a varios factores fundamentales: • Primero, la pérdida de prestigio y de peso del Estado en la vida de los ciudadanos; que unido a un mayor individualismo social, centrado en el prototipo de 1 �ciudadano-consumidor, rompe los lazos sociales y de confianza necesaria entre los ciudadanos y las instituciones públicas. Estos procesos de distanciamiento y desconfianza se agravaron aun más en aquellos territorios en los que el grado de poder real de los gobiernos ya era limitado. Y la búsqueda de ‘soluciones privadas’ por parte de segmentos afectados de la población, a algunos de sus problemas más acuciantes, acabó agravando y diversificando los problemas colectivos. Esto sucedió de forma particular en países latinoamericanos; • Segundo, los procesos de globalización y regionalización pusieron en cuestión, cuando no en crisis, la correspondencia ‘natural y necesaria’ entre una nación soberana, un territorio y un gobierno como la base necesaria y suficiente para articular fórmulas de progreso y dar respuestas a problemas más complejos. Por lo tanto, se pone en entredicho la eficiencia de la estructura Estado-nación y se plantean como alternativa las grandes alianzas regionales; • Tercero, la toma de conciencia del impacto y los límites de la agenda política que incluye la noción de la cohesión social y la necesidad de hablar (más o menos directamente) de los miedos de la gente, así como a sus aspiraciones de acompañamiento, certeza, bienestar y felicidad; 2 �• Cuarto, un nuevo enfoque en las orientaciones públicas basado en la doble necesidad de ‘hablar desde otro lado’ y de gobernar de forma diferente. En efecto, se trata de adoptar orientaciones de la acción pública más inteligentes centradas en la generación de complicidades sociales voluntarias. Se trata sobretodo de ‘hacer mejor’ y de reestablecer políticamente el prestigio de las instituciones a través de su ‘mejor hacer’. Es desde este nuevo hacer que nace el concepto de cohesión, aplicado a lo social, territorial y económico, para lo que se requieren recursos, pero principalmente voluntad y liderazgo político. Un claro ejemplo lo tenemos en Europa, que a pesar de los obstáculos y las reticencias, tiene como foco central un concepto de cohesión global. Europa está construyendo su modelo social y económico, de forma distinta al liberalismo norteamericano, donde ha primado el mercado y la libertad individual sobre el Estado y la sociedad en su conjunto; o del de algunos países asiáticos, donde es predominante el estado sobre el mercado y la sociedad. En Europa se intenta conseguir un equilibrio entre la sociedad, el mercado y el estado, es decir, el estado interviene en el mercado para equilibrar las relaciones en beneficio de la sociedad. Este modelo se caracteriza por ser un modelo singular, desarrollado en Europa Occidental a partir de la Segunda 3 �Guerra Mundial. Se apoya sobre dos principios o valores: la igualdad y la solidaridad. Pero incluso cuando la voluntad de implementar este modelo a nivel regional está presente en el nuevo Tratado Constitucional Europeo, modelo en el que se repiten valores como la igualdad de género, la no discriminación, la protección del medio ambiente, la protección de los consumidores, la lucha contra la exclusión social, etc., es necesario hablar y reintroducir el concepto de cohesión social incluso en Europa, puesto que la brecha entre el de jure y el de facto parece resistirse a ser cerrada. Aunque no siempre sabiendo de lo que se habla, la cohesión se refiere a la inclusión global (social, territorial y económica) de individuos, territorios y agentes. De forma consciente a veces, e intuitiva otras, trabajé en esta dirección durante los años en los que fui Presidente de Catalunya y Alcalde de Barcelona, con la intención de lograr una mayor cohesión social, consecuencia en muchos casos de promover la cohesión territorial en el país. Por ejemplo, a través de la ley de Barrios, la apertura de la ciudad de Barcelona al mar, la consolidación del área metropolitana de Barcelona y otros. La ley de barrios respondía a la necesidad de evitar la degradación de las condiciones de vida en determinadas zonas actuando sobre los factores que se encuentran en el fenómeno de la segregación urbana. Se perseguía un objetivo de equidad, y de justicia social de manera que todos los 4 �ciudadanos con independencia de su lugar de residencia, pudieran tener acceso a los servicios básicos y a un entorno urbano de calidad. Ello tenía como objetivo final evitar la guetización y exclusión de determinados barrios y segregaciones urbanas. Asimismo, la creación de la Región Metropolitana de Barcelona permitió poner en relación de igualdad las ciudades periféricas de la conurbación de Barcelona y conseguir armonizar todo el entramado metropolitano a fin de promover el desarrollo en infraestructuras y equipamientos. En Barcelona y en otras ciudades, a través de la acción municipal, de asociaciones de vecinos y de la iniciativa privada, se consiguió que donde había degradación se fabricaran espacios públicos de calidad y que estos cambios propiciaran inversiones y mejoras definitorias de un nuevo modelo social y económico. A nivel simbólico, los Juegos Olímpicos de Barcelona también sirvieron para crear un sentimiento de pertenencia a la ciudad y la región. Los Juegos consiguieron cohesionar a todo el país con un objetivo común, con la increíble participación de 80.000 voluntarios y la participación de empresas y administraciones. Se consiguió un orgullo cívico, vinculado a un proyecto colectivo local con resonancias a nivel global. El énfasis en la noción de inclusión tiene la virtud de incluir tanto el buen hacer de los agentes sociales, políticos y económicos como la percepción de este hacer que se tiene desde la ciudadanía. 5 �Es obvio que se deben tomar en cuenta las singularidades de cada región y territorio, así como tener en cuenta que los retos a los que se enfrenta la UE no son los mismos que tiene que afrontar América Latina. Aquí, la desconfianza en la política es mayor, las desigualdades respecto a las minorías étnicas y las formas de precarización laboral están más exacerbadas, pero los objetivos son los mismos y la posibilidad de aprender conjuntamente en el proceso también. Posibles ejes de trabajo: • Estrategias públicas socialmente inclusivas; • Metodologías participativas que sean capaces de generar visiones compartidas de los problemas y de sus posibles soluciones; visiones y acciones capaces de crear sentido de pertenencia; • Gobernar ‘de cara al territorio’ buscando la generación de complicidades para poder avanzar en la construcción y consecución de agendas relevantes; • Adopción de fórmulas novedosas e inteligentes de liderazgo público de cara a la solución de problemas con repercusiones sociales; • Necesidad de adopción de una ‘cara amable’ respecto de la ciudadanía, sobre todo respecto de colectivos vulnerables. Europa es una realidad, con supra estructuras comunes ya definidas y algunas por definir (como un presidente, que 6 �esperemos se concrete pronto). Pero yo veo el futuro de Europa como un sistema de ciudades, con todos los niveles de estructuración necesarios, según la escala de los problemas, pero siempre teniendo a la ciudad como base, puesto que es la unidad de organización colectiva más próxima al ciudadano, y por tanto más capaz de resolver sus problemas. En América Latina se pueden adoptar soluciones que funcionan en Europa, pero se tendrán, necesariamente, que encontrar las soluciones propias adaptadas a las realidades de cada sitio. Y estas soluciones se tendrán, a la vez, que observar desde Europa. Aprender y colaborar siempre para conseguir las tan necesarias cohesiones social y territorial. Como todos los periodos interesantes, estos son tiempos difíciles. Lo son porque no tenemos conocimiento claro del mundo que viene. Sólo sabemos que el modelo de sociedad actual ha iniciado un cambio que se acentuará. Es por eso que considero importantes encuentros como este donde, responsables políticos y otros, que lo hemos sido, reflexionemos sobre el futuro. Estoy seguro que con iniciativas como la que inauguramos hoy aquí, lo conseguiremos. Les animo a perseverar. Pasqual Maragall i Mira 7 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Discurso inaugural de Pasqual Maragall en el Seminario de Lanzamiento del Programa URB-AL III Abstract A summary of the resource. L’expresident Pasqual Maragall, va realitzar la conferència inaugural del seminari de llançament del programa URB-AL III, que fins al 8 de maig es desenvolupa a la capital de Costa Rica, San José. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. San José, Costa Rica Language A language of the resource Castellà Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Discurs Subject The topic of the resource Urbanisme Amèrica Llatina Unió Europea Territoris Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2009-05-04 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/933/0000001058.pdf afc8c489a27ba1de22b6074b858126ea PDF Text Text Paraules del MH Sr. Pasqual Maragall a l’acte amb motiu del 150è aniversari del naixement del president Francesc Macià i Llussà Parlament de Catalunya - 10 de setembre de 2009 Moltes gràcies. M. Hble. President, M Hble. President Pujol, M Hble. President del Parlament, Sr. Alcalde, Srs. Consellers, estimats amics. És amb una certa emoció que avui retem homenatge a una persona que va ser, ben segur, una de les que d’una forma més clara i categòrica, diria jo, van iniciar el camí de l’autonomia de Catalunya. Una persona a la qual no li va ser fàcil arribar al que després es va poder tenir. Una persona que va enviar al seu col·laborador íntim, Jaume Carner, justament a Madrid, i aquesta va ser una de les primeres ocasions a les que hem hagut d’anar a Madrid, a veure si Catalunya era reconeguda com a nació, com a nacionalitat. Es va haver de trobar amb una negativa, amb una negativa que, en aquell moment, era bastant categòrica. Ens hi hem tornat a trobar sovint, Presidents consegüents ens hem tornat a trobar en aquestes situacions. Tot i que sempre ajudats per gent que han intervingut positivament. Però en Macià va ser el primer, l’avi. Va ser qui d’alguna manera ens ha servit després de referent i és just que nosaltres ara puguem dir que som, d’alguna manera, els seus hereus. Catalunya després ha fet totes les passes que ha fet, però ja sabeu que no s’acaben mai d’aconseguir del tot els objectius que volem. Tornem a estar, un altre cop, com en aquella ocasió en la que el Carner va haver de preguntar al President Macià, què havia de fer davant dels entrebancs que se li posaven a Madrid. Tornem a estar en una situació en la que no sabem si aquell Estatut que varem aprovar, ara farà una colla d’anys, i que varem refrendar, s’haurà de tornar a refrendar. Perquè si el toquen, evidentment, en el referèndum en el que jo vaig votar que si, i tothom és lliure de votar en aquell moment el que pensi que s’ha de fer, en cas de ser modificat, s’haurà de preguntar novament a aquells que el varem refrendar si el volem o no. Perquè ja no serà el mateix. 1 �No vull involucrar la memòria del President Macià amb una qüestió posterior, menys heroica, diguem-ho clarament, perquè el que ells van haver d’enfrontar no és ni molt menys comparable amb les dificultats que nosaltres hem tingut. Algunes de molt importants, el President Pujol, com sabeu, va passar per la presó, cosa que al seu successor ja no li va passar, va tenir algunes dificultats, però no aquelles. De manera que el President Macià, avui t’honorem amb orgull. Ens agradaria ser fidels al teu llegat, sabem que serà difícil. Però sabem també que les persones que avui estan davant de la Generalitat maldaran per aconseguir-ho. Moltes gràcies. 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Paraules del MH Sr. Pasqual Maragall a l’acte amb motiu del 150è Aniversari del naixement del president Francesc Macià i Llussà Abstract A summary of the resource. Paraules pronunciades pel M Hble Pasqual Maragall al Parlament de Catalunya amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament de Catalunya Language A language of the resource Català Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Discurs Subject The topic of the resource Macià, Francesc, 1859-1933 Catalunya President de la Catalunya. Generalitat Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2009-09-10 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/934/0000001243.pdf d7ea56018cabe86bc3baf6c5eae324e9 PDF Text Text Discurs d’acceptació de la Medalla “Salvador Allende” Menció Internacional Tarragona, 09 de juliol de 2010 Benvolgut Sr. Alcalde, autoritats, senyors de l’Associació Allende a Tarragona, amigues i amics, Per a la meva generació Salvador Allende va ser un referent. Quan a principis dels anys 70 va iniciar un camí alternatiu cap a una societat socialista, molts arreu del món i també a Catalunya seguíem esperançats el procés que s’havia iniciat a Xile. L’11 de setembre (Què tindrà aquest dia que atrau tantes desgràcies?) de 1973, el general Pinochet ens va prendre una de les nostres icones i durant 17 anys va imposar al país una dictadura que ens recordava massa la que havíem patit i encara patíem. Durant els 3 anys del govern Allende, vèiem com un socialista moderat anava deixant la seva petjada a Xile i alhora anava estenent la seva influència a altres països. Però simultàniament ens arribaven informacions filtrades i, en molts casos, supervisades, de com l’administració Nixon li anava segant l’herba amb mesures conegudes, i explícites, com el boicot, i moltes d’altres amagades i secretes. No tot van ser flors i violes durant el mandat del president Allende. La crisi econòmica, amb la inflació i el desabastiment inclús d’aliments, atiats tant per l’exterior com pels partits opositors xilens, portaren a situacions molt difícils. Així i tot Salvador Allende es va mantenir fidel al seu ideari socialista i contrari a la violència. A pesar de les pressions que va rebre també de l’interior i de l’exterior, en aquest cas per part de Fidel Castro, es va negar a reprimir violentament cap manifestació. Finalment, el tràgic dia d’aquell 1973, el traïdor Pinochet va acabar amb la democràcia i amb la via socialista de en busca del hombre nuevo, que era un dels ideals xilens. 1 �El president Allende es va atrinxerar al Palacio de la Moneda i es va negar a entregar el poder als traïdors, enviant un missatge emocionat i emocionant, que posa la pell de gallina encara ara: ... Tienen la fuerza, podrán avasallarnos, pero no se detienen los procesos sociales ni con el crimen... ni con la fuerza. La historia es nuestra y la hacen los pueblos. ... Trabajadores de mi patria: tengo fe en Chile y su destino. Superarán otros hombres este momento gris y amargo, donde la traición pretende imponerse. Sigan ustedes sabiendo que, mucho más temprano que tarde, de nuevo abrirán las grandes alamedas por donde pase el hombre libre para construir una sociedad mejor ... Només que fos per les seves darreres paraules, només que fos per la seva fortalesa en defensar la democràcia i els seus ideals, Salvador Allende ha de ser recordat i homenatjat. Jo he pogut retre homenatge a la persona i a la seva memòria de manera molt directe en dues ocasions: ƒ L’11 de setembre de 2003, a pesar de les nostres imminents eleccions, vaig acompanyar a la seva filla a portar flors a la seva tomba de Santiago. ƒ El març de 2006, vaig poder ser present a la presa de possessió de la presidenta Michelle Bachelet, qui va recordar amb especial èmfasi la figura d’Allende. En aquests viatges, vaig voler veure els trets que a La Moneda ens recorden els terribles fets que hi van esdevenir. I quan el jutge Garzón va engarjolar a Pinochet, sóc dels que van aplaudir amb entusiasme i il·lusió. Per tot això, quan avui em donen aquest guardó que porta el seu nom, l’accepto emocionat i els en dono les gràcies. Visca Catalunya! Viva Chile! Pasqual Maragall i Mira 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Discurs d’acceptació de la Medalla “Salvador Allende”, menció internacional Abstract A summary of the resource. L’Associació Salvador Allende de Tarragona, va atorgar a Pasqual Maragall la medalla “Salvador Allende” 2010 en la categoria internacional, per la seva implicació amb el poble xilè. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Plens de l'Ajuntament de Tarragona Language A language of the resource Català Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Discurs Subject The topic of the resource Premis i reconeixements Xile Allende Gossens, Salvador, 1908-1973 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2010-07-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/5/935/0000001606.pdf 1a1f566eb4d9559716010d3eaca2bd92 PDF Text Text BOLETIN DEL GABINETE TECNICO DE PROGRAMACION Nº 3 2 - Octubre ,1974 �SUMARIO Pág s. Introducción . . . . . . .. . . . 1 t l-~ Aspectos económicos de una consolidaci6n administrativa en la Comarca de Barcelona Por Mario Gimenez, Pascual Maragall y Gabriel Lucena . . . . . . . . . . . . . . Sistema Informativo Integrado para la Gestión y la Planificación en el Ayuntamiento de Barcelona. - Un caso concreto. el tratamiento dela población. Por J. M. Canals, M. Forn \j 2 23 La . compensaci6n entre precios del suelo y presión fiscal en el área urbana de Barcelona. Un esquema simple. Por Pascual Maragall 48 Las Propuestas Laboristas respecto al suelo urbano. Por J. García-Durán . . • . . . . 61 El proceso de programación en el Ayuntamien to de Nueva York. Por Pascual Maragall . 66 Vida Local de Londres. Por J. García Durán 73 ERRATAS OBSERVADAS En la pág. 15 Tabla 2, donde dice "Mieria" debe decir "Minería" Por error se salt6 la numeraci6n de la pág. 21 a la pág. 23. No falta ninguna página. �EL PROCESO DE PROGRAMACION EN EL AYUNTAMIENTO DE NUEVA YORK Presentamos aqu{ un documento relativo al proceso de programaci6n municipal en Nueva York.x La principal de las diferencias con nuestra práctica es la participaci6n decisiva del equivalente al Departamento de Programaci6n ( City Planning Dept. o City Planning Commission) en la preparaci6n del presupuesto anual de capital. Este último sigue un proceso de elaboraci6n y aprobaci6n distinto del presupuesto ordinario. Por otra paE_ te liga al nivel de los proyectos la visi6n prospectiva típica de los departamentos de planificaci6n con la materializaci6n anual de las inversiones -lo que permite, en principio, un control de costes y plazos mucho más sencillo y efectivo que el nuestro. No debe suponerse que el proceso de programaci6n en Nueva York uti,lice técnicas econ6micas muy refinadas. El énfasis está puesto en la circulaci6n de informaci6n entre los distintos servicios y el centro planificador, y en el acceso de los ciudadanos a las distintas fases del proceso ( n6tese, po~ ejemplo el carácter público de las sesiones conjuntas entre el Departamento de Planificaci6n y los servicios, para considerary discutir las demandas de estas últimas relativas a inclusi6n de proyectos en el presupuesto anual de inversiones). En el caso de Nueva York el flujo de informaci6n es preceptivo, pues en caso contrario los proyectos no ser{an in clu{dos en el presupuesto de capital propuesto por el Departa mento de Planificaci6n ni en el programa quinquenal indicativo que prepara el mismo centro. En el presente ejercicio se intenta que la informa ci6n esté normalizada con el fin de procesarla mediante ordenador. No se da aqur indicaci6n alguna acerca del criterio de selecci6n de proyectos interno al Departamento de Planificaci6n, que se enfrenta con peticiones tres veces superiores a los recursos disponibles, aproximadamente. No se explicita una funci6n o funciones de utilidad social. En cambio está muy claro c6mo, sobre la base de la informaCi6n· requerida, puede montarse un control de eficien x Una gura al proceso del presupuesto de capital. City Planning Department. New York. 1973 66 �cia de los serv1c1os -dejando de lado la cuesti6n de que progr~ mas ~on preferibles para determinadas funciones u objetivos. Posiblemente este nivel de control es el que deberra intentarseconseguir aqur como meta intermedia en el proceso de integra ci6n plan-programa-presupuesto. Técnicamente no presenta difi_ cultades mayores, ni un volumen cl,e in.formaci6n muy superior al que existe en los servicios y circula entre éstos y el Gabinete técnico, en el caso de Barcelona. Claro está que en nuestro caso falta el poderoso incentivo a la circulaci6n de datos que sig_ nifica la preparaci6n del presupuesto anual de inversi6n ( desde el centro planificador ). Nosotros estamos en buena situaci6n, relativamente,en lo que se refiere a la formulaci6n de objetivos ( muy simples, es verdad ) para cada sector de actuaci6n y a su integraci6n en una funci6n agregada de bienestar urbano -reparto de la inversi6n en proporci6n a las necesidades acumuladas en cada sector. Pero la '. virtualidad de este ejercicio es te6rica, menos que in dicativa, y aposterior{stica. Y el escal6n ''objetivos-programas'' u "objetivos-grupo de proyectos" falta ig,ualmente, con lo que de algún modo estamos reuniendo lo peor de los dos mundos, el · agregado y el departamental o sectorial. UNA GUIA AL PROCESO DEL PRESUPUESTO DE CAPITAL ¿ Qué es el presupuesto de capital? El Presupuesto de Capital del Ayuntamiento es una lista anual de las mejoras y proyectos que se necesitan y que alcanzan desde hospitales y vagones de metro hasta jaulas del zoo. Con1o muchos proyectos dignos de tener en cuenta compiten por fondos limitados, el presupuesto debe reflejar las prioridades locales y del Municipio en conjunto. La mayor parte de los proyectos _incluidos en el presupuesto tiene una partidaque identifica el prop6sito general de la mejora y la asignaci6nque se hace. Sin embargo, las pequeñas mejoras se acumulan a menudo en una sola partida, tal como alumbrado de calles o reparaci6n de calzadas. Vehículos y equipo, adquisici6n de terrenos, planeamiento preliminar y estudios generales son también financiados a menudo con cargo a un fondo general del presu puesto. Esto :proporciona a los 6rganos operativos la necesaria flexibilidad y pueden financiar de este fondo general las mejoras especrficas a medida que se requieran. 67 �El Presupuesto de Capital, que básicamente sufraga las mejoras de las instalaciones del Municipio, es diferente del Presupuesto Ordinario Municipal, que costea día a día los gastos de funcionamiento del gobierno municipal. Aunque diferentes, existe una relaci6n directa entre los dos. Por ejemplo, construir un nuevo hospital con fondos de capital implica gastar dinero encontratar el personal necesario para dirigir el hospital. En muchos casos, el Municipio debe decidir el coste relativo de roan tener una instalaci6n vieja o construir una nueva. Existe otra importante relaci6n entre los dos presu puestos. El Ayuntamiento costea la mayoría de proyectos del pr~ supuesto de capital vendiendo obligaciones. Los costes del ser vicio de la deuda, cubriendo intereses y amortizaci6n, se carganal presupuesto ordinario. Los costes del servicio de la deuda han sido en añosrecientes aproximadamente de un 1 O por 100 del Presupuesto Ordinario. Tanto el Presupuesto de Capital .c omo el PresupuestoOrdinario cubren un solo año fiscal que empieza el l de julio y termina el 30 de ·junio. ¿De d6nde procede el dinero? Existen básicamente tres fuentes de recursos en el Presupuesto de Capital. Hay fondos dentro del límide de la deuda, otros exentos del límite de la deuda y fondos procedentes de . otras fuentes, principalmente de aportaciones Federales y del Es tado y de aportaciones particulares. Para asegurar que el Municipio no gaste más de lo que puede sin riesgo, existe un límite legal en la cantidad que el Ayuntamiento puede destinar para proyectos de capital en un s6lo año. Este límite legal se llama límite de la deuda. La cantidad de fondos del límite de deuda disponible para un solo años se determina mediante una f6rmula establecida por la Constituci6n del Estado: lO por l 00 del valor total imponible de la propiedad inmobiliaria de la Ciudad, calculado como promedio de los últimos cinco años. 68 �El Interventor (Comptroller) x computa anualmente el import.e total de la fórmula y recomienda al Alcalde qué parte deesa cantidad debe ser usada para el Presupuesto de Capital y qué parte debe reservarse como fondo de imprevistos. Basado en las recomendaciones del Interventor, el Alcalde certifica la cantidad de fondos disponibles dentro del l{mite de la deuda para el Presupuesto de Capital de aquel año, y la cantidad que - debe retenerse como reserva. La cantidad de fondos del Hmite de la deuda certificada por el Alcalde es el l{mite legal de deuda en que puede incurrirse para financiar la mayor parte de los proyectos de capital. Estosproyectos -tales como escuelas, coches de bomberos, cuartelillos y hospitales- rivalizan todos por una tajada del mismo pastel. Demasiado a menudo incluir un proyecto significa excluir otro. Debe efectuarse una difrcil selección. Ciertos proyectos, sin embargo, están exentos de la li mitación y no son competiti V'OS con proyectos que deben ser financiados dentro del l{mite de deuda. Existen básicamente dos clases de proyectos exentos: aquellos que producen ingresos y los exentos por legislación especial. Proyectos tales como mer c ados, mueUes y garajes están exentos porque producen ingresos; las instalaciones de control de polución del agua y los proyectos de abastecimiento de agua están exentos por legislación especial. Además, la legislación ha ere~ do agencias que pueden emitir sus propias obligaciones para construir ciertas instalaciones tales como "The State Dormitory Authority11. También pueden financiarse ciertos servicios total o par cialmente mediante emisión de obligaciones especiales, tales como el programa de extensión del transporte colectivo. Confeccionando el presupuesto El proceso del Presupuesto de Capital empieza en ve rano cuando el Departamento de Planuficación Municipal pide a las agencias que envíen sus peticiones para el Presupuesto de capitaldel año fiscal venidero. La Junt1a. de Educación celebra audiencias x El Interventor es elegido por voto popular al tiempo que el Al calde. 69 �públicas con juntas escolares locales antes de efectuar su envío.Los Servicios Municipales envian sus solicitudes en septiembre¡ cara c.terísticamente, las peticiones para proyectos que deben serfinanciados con fondos del límite de deuda totalizan más del tri ple de la cantidad dis p onible. En octubre, la Comisi6n de Planificaci6n Municipal (x) fija una serie de meetings con varios departamentos para revisar las necesidades del presupuesto. Se invita al público a asistir al meeting, pero no a testificar. A primeros de noviembre, cuando el Alcalde certificael importe total de fondos del límite de la deuda de que se dispo_!!' drá, anuncia también las prioridades globales de la Ciudad para el presupuesto de capital. A finales de noviembre o a primeros de diciembre, la Comisi6n de Planificaci6n publica la primera versi6n ( o borrador) del Presupuesto de Capital. Se somete a audiencia pública durante tres días a mediados de diciembre. Después de revisar el testimonio público y los documen tos que hacen al caso la Comisi6n modifica su presupuesto y lo en vía al Alcalde a primeros de año. Basándose en las recomendaciones de la Propuesta de Presupuesto de la Comisi6n de Planificaci6n, el Alcalde publica su Presupuesto de Capital Ejecutivo el 1 de febrero, el cual es envía do al Comite de Evaluaci6n (xx) y al Consejo Pleno Municipal. El -: Presupuesto Ejecutivo del Alcalde es revisado por el Interventor y .la Comisi6n de Planificaci6n que pueden enviar informes relativosa dicho presupuesto, al Comité de Evaluaci6n y al Consejo Pleno Municipal el 1 O de febrero. (x) Equivale al Departamento de Planificaci6n. (xx) En este Comité de Evaluaci6n además del Alcalde -Y del Presidente del Consejo Pleno están presentes los representantes electos de los cinco super-distritos municipales. 70 �A continuaci6n, el Comité y el Consejo Pleno Municipal celebra:n audiencias públicas y envran las modificaciones del presupue-sto al Alcalde. El Alcalde puede poner el veto a esas modifi caciones; en ese caso, el Comité y el Consejo pueden anular el ve to del Alcalde por una mayorra de dos tercios. La versi6n final del Presupuesto de Capital se imprime en el Boletrn Municipal a mediados de abril y entra en vigor en julio. Una Bartida del Presupu esto Un proyecto aparecerá generalmente en varios Presu puestos de Capital sucesivos en el curso de su transformaci6n departida presupuestaria en realidad tangible. Cuando aparece por primera vez, el proyecto general mente requiere solamente una pequeña cantidad de fondos de estu dio y planeamiento. Si requiere suelo, será objeto de un estudiode emplazamiento y recibirá dinero para adquirirlo. Después puede recibir nuevos fondos para diseño y planificaci6n, o su créditoinicial de construcci6n. El saldo restante de dinero para edifica ci6n, mobiliario y equipo lo recibirá en presupuestos subsiguien tes. Un proyecto no puede seguir adelante hasta que tenga un lugar para poderlo implantar. Este es el trabajo del Comité de Selecci6n de Emplazamientos. Una vez que el proyecto tiene unapartida en el Presupuesto, el Comité revisa las recomendaciones de la agencia o servicio, estudia las alternativas y celebra audiel_!_ cías públicas. Una vez se aprueba un emplazamiento por el Co~· te, el Alcalde debe aprobarlo también y ordenar a la Asesorra Jur{dica que inicie los trámites de adquisici6n. La duraci6n del pr~ ceso de tramitaci6n es de 6 meses a un año, pero puede paraliza!. se por controversia de la comunidad o a causa de la extrema dificultad en encontrar emplazamientos adecuados -particularmente para grandes mejoras en partes de la Ciudad super edificadas-. El tiempo de duraci6n desde la partida del presupuesto hasta su completa confecci6n varra, pero el patr6n seguido es si milar. El calendario trpico para una escula de enseñanza general básica sirve de ejemplo de los factores implicados. El tiempo que se tarda en encontrar un 'emplazamiento es aproximadamente de un año, de un año y medio para la planificaci6n preliminar y diseño, y de otro año para su construcci6n. Tiempo total, si no hay demoras imprevistas, tres años y medio. 71 �El proceso puede ser retrasado durante muchos años.El presupuesto sin embargo, no es generalmente la causa del retraso. El presupuesto, más que determinar, refleja el estado de progreso de cualquier proyecto concreto. Dado que el presupuesto es un documento de asigna ci6n de recursos, el dinero que se le asigna a cualquier proyecto espec!fico puede gastarse únicamente en ese proyecto y no en otro. Por tanto no s6lo es inútil incluir dineropara un proyecto que no estará preparado para gastarlo, sino que resultará inecon6nnico. Por ejemplo, asignar fondos de construcci6n para un proyecto que no tiene ni planos ni emplazamiento congelarra efectivamente esos fondos durante un año. Otro proyecto que pod{a haber utilizado el dinero podr{a tener que diferirse por esa mala asignaci6n de losfondos. La nnayorra de proyectos nuevos requieren una asignaci6n inicial relativamente modesta. A menudo parece seductora mente simple satisfacer demandas añadiendo una partida al presupuesto. Sin embargo, estos nuevos proyectos requerirán últiii_la mente más mano de obra, fondos y energ!a para ser llevados a cabo. La adici6n imprudente de nuevas partidas al presupuesto puede tergiversar prioridades, obturar los canales de asignaci6n y retrasar mejoras necesarias. Unicannente un número limitado de proyectos merecen su inclusi6n cada año. Planificaci6n del Presupuesto a largo plazo Además de preparar la Propuesta de Presupuesto de Capital, la Connisi6n de Planificaci6n prepara también el Plan Quinquenal de Inversi6n, El Plan Quinquenal no es vinculante, sino más bien es un cuadro general de los planes municipales e intenciones respecto al gasto de capital futuro. El Plan bosqueja los gastos necesarios para completar los proyectos del presupuesto actual. Corno tal es un cálculo valioso de las necesidades de financiaci6n futuras y una medida de la direcci6n y del ritmo del programa de inversi6n de capital del Municipio. 72 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02.02. Gabinet tècnic de programació Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1965-1978 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació sorgida de l'activitat realitzada al Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El proceso de programación en el ayuntamiento de Nueva York Subject The topic of the resource Nova York Urbanisme Economia Administració local Pressupost Description An account of the resource n. 32, octubre 1974, p. 66 Source A related resource from which the described resource is derived Boletín del Gabinete Técnico de Programación Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Article Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Publisher An entity responsible for making the resource available Gabinete Técnico de Programación del Ayuntamiento de Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1974-10-17 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 796 Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/936/el-canvi-que-catalunya-necessita_9788429753578.jpg 046ced6802489e1edb7c5e941f9de57f Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El canvi que Catalunya necessita Subject The topic of the resource Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Eleccions Parlament de Catalunya Catalunya Campanyes electorals Description An account of the resource 80 p. Publisher An entity responsible for making the resource available Edicions 62 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003 Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Monografia Abstract A summary of the resource. Amb pròleg de Juan José López Burniol. Llibre publicat en motiu de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003, on Pasqual Maragall sintetitza la seva proposta política. Proposa canviar Catalunya en el mateix sentit que va canviar Barcelona: en el sentit de la justícia i de la qualitat de vida. Per això escriu: "El canvi no és un somni". I aclareix: "¿Quina és la Catalunya que proposo? Jo vull un país que mobilitzi totes les seves energies, que no desaprofiti cap talent, que estimuli els innovadors i els emprenedors, que miri sempre endavant, que confiï en la seva gent". El punt de partida bàsic d'aquest discurs és el següent: Catalunya és una nació, una comunitat de persones amb consciència de posseir una personalitat històrica diferenciada i amb voluntat de projectar-se cap al futur per mitjà del seu autogovern. I l'autogovern implica la gestió de les matèries que determinen de manera directa la qualitat de vida dels ciutadans: sanitat, ensenyament, pensions, infraestructures, ordenació del territori, cultura, seguretat..., així com el control dels recursos propis. Bibliographic Citation A bibliographic reference for the resource. Recommended practice is to include sufficient bibliographic detail to identify the resource as unambiguously as possible. ISBN: 9788429753578 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Is Part Of A related resource in which the described resource is physically or logically included. Col·lecció: Llibres a l'Abast Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Llibres de Pasqual Maragall Programes electorals https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/937/Maragall_afirma_978840309402.GIF 8d83499492bab3669840e83de13333fb Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Maragall afirma: articles 2000-2003 Subject The topic of the resource Catalunya Acció política Espanya Description An account of the resource 190 p. Publisher An entity responsible for making the resource available Aguilar Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003 Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Monografia Abstract A summary of the resource. Recull d'articles publicats per Maragall a El País de 2000 a 2003. Publicat en català i en castellà. Sinopsi a la contracoberta: Maragall pertany a una generació que, per formació i per vocació, mira el present buscant-hi, en tot moment, una idea, un concepte, una veritat per poder-les afirmar. Enfront de la realitat que li ha tocat de viure, davant el món globalitzat, davant els reptes que Catalunya i Espanya tenen plantejats, davant les veus volgudes o amigues d'altres que lluitaren per la llibertat i per la pau en el nostre país, Maragall reflexiona, argumenta o proposa. Maragall afirma. La seva mirada plural, que va des d'un record íntim fins a la reflexió sobre la darrera, incomprensible i absurda guerra que el nostre món acaba de viure, es mostra sempre disposada a acceptar altres mirades, al capdavall, a afirmar la seva esperança en el present. Maragall es mostra, en aquestes pàgines, convençut que Catalunya té, davant seu, un futur carregat de promeses i ha de tornar a creure en sí mateixa. Bibliographic Citation A bibliographic reference for the resource. Recommended practice is to include sufficient bibliographic detail to identify the resource as unambiguously as possible. ISBN: 9788403094024 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Madrid Has Version A related resource that is a version, edition, or adaptation of the described resource. També en castellà, ISBN: 9788403093997 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Llibres de Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/938/elsorigensdelfutur.jpg 913d0585f11c37ccf83d1990dde423aa Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Els orígens del futur Subject The topic of the resource Catalunya Acció política Parlament de Catalunya Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Futur Description An account of the resource 192 p. Publisher An entity responsible for making the resource available Planeta Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002 Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960- (pròleg) Febrés, Xavier, 1949- Maragall Garrigosa, Airy Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Monografia Abstract A summary of the resource. Pròleg de José Luis Rodríguez Zapatero; amb la col·laboració de Xavier Febrés i Airy Maragall. Sinopsi a la contracoberta: Una de les experiències polítiques més dinàmiques i innovadores de les últimes dècades; destil·la al llarg del llibre noves propostes de futur per a Catalunya i Espanya. A través d'abundants episodis viscuts com a protagonista o testimoni directe, Pasqual Maragall assenta una visió personal del projecte col·lectiu, dóna la seva pròpia versió sobre el trajecte recorregut i rellança un ambiciós programa de superació d'objectius. El bagatge acumulat de coneixements, la confusió personal i les expectatives obertes configuren un repàs temàtic a la història recent, a l'actualitat i al demà imminent. Bibliographic Citation A bibliographic reference for the resource. Recommended practice is to include sufficient bibliographic detail to identify the resource as unambiguously as possible. ISBN: 9788497080903 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Llibres de Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/939/europa_proxima.jpg 4520154222d02ea4f9f2248f02195d6c Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 01.01.02. Activitat acadèmica Description An account of the resource Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall: - Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957). - Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964). - Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965). - Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat. - Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno). - Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors. - Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana. - Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude". Type The nature or genre of the resource Sèrie Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1945-1979 No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Europa pròxima: Europa, regions i ciutats Subject The topic of the resource Europa Europa Prossima Euroregió Territoris Regions Barcelona Publisher An entity responsible for making the resource available Edicions UPC Edicions UB Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1999 Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Monografia Abstract A summary of the resource. Pasqual Maragall com a editor, i amb contribucions de: Romano Prodi, Piero Badaloni, Biancamaria Bosco Tedeschini Lalli, Giandonato Caggiano, M. Àngles Tarrats, Antoni Castells, Guido Fabiani, Riccardo Cappellin, Oscar Gaspari, Tarik Kuposovic, Xerardo Estévez, Gabor Demsky, Massimo Cacciari, Joao Soares, Francesco Rutelli, Richard Rogers, Walter Vitali, Bram Peper, Oriol bohigas, Josep A. Acebillo, Josep M. Bricall, Francesc Santacana, Pep Subirós i Jaume Galofré. Sinopsi a la contraportada: Europa pròxima: Europa, regions i ciutats és el títol del projecte didàctic i de recerca que es va dur a terme a les facultats d'Economia i d'Arquitectura de la Università degli Studi Roma Tre, durant el curs acadèmic 1997-1998, sota la direcció del professor Pasqual Maragall, exalcalde de Barcelona. El projecte es va estructurar en tres seminaris paral·lels: L'Europa de les regions, de les ciutats i de la ciutadania; Europa: sistema de ciutats i El "model Barcelona", i va consistir en una activitat de recerca, conduïda pels mateixos participants dels seminaris, sobre indicadors urbans. La idea central d'Europa pròxima és que la construcció de l'Europa unida s'ha de fer fonamentalment des de baix, començant pels ciutadans. Això implica la construcció, en primer lloc, d'una ciutadania europea, d'una identitat comuna que permeti als ciutadans dels països membres sentir-se també ciutadans europeus. Europa pròxima va constituir un espai de debat i reflexió tant per a personalitats del món acadèmic i experts en temàtiques comunitàries i de gestió urbana, com per als líders dels governs locals europeus. Aquesta obra recull la contribució de tots ells al procés de construcció europea, actualment en curs. Has Version A related resource that is a version, edition, or adaptation of the described resource. En castellà, ISBN: 9788483013403. Europa próxima: Europa, regiones y ciudades. Bibliographic Citation A bibliographic reference for the resource. Recommended practice is to include sufficient bibliographic detail to identify the resource as unambiguously as possible. ISBN: 9788483013410 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Llibres de Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/940/eltemaesbarcelona.jpg 2b8c60be06fd512a44703207d95a58be Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El tema és Barcelona Subject The topic of the resource Barcelona Urbanisme Economia Barcelona Description An account of the resource 180 p. Creator An entity primarily responsible for making the resource Guillamet, Jaume Maragall, Pasqual, 1941- Publisher An entity responsible for making the resource available La Campana Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995 Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Bohigas, Oriol, 1925- Espinàs, Josep M., 1927- Estapé, Fabià, 1923-2012 Folch, Ramon, 1946- Camps, Victòria Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Monografia Abstract A summary of the resource. Converses de Pasqual Maragall amb Josep M. Espinàs, Oriol Bohigas, Ramon Folch, Fabià Estapé i Victòria Camps. Transcrit per Jaume Guillamet. «Un llibre fresc i viu, un exercici espontani de diàleg i reflexió», diu Jaume Guillamet, testimoni i transcriptor de les converses reunides en aquest volum. Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona, ha conversat per sepa­rat amb cinc ciutadans ben coneguts, de diversa condició i professió, però que tenen en comú un interès profund per aquesta ciutat. S’ha parlat obertament de molts temes, entre els quals: Les rondes, l’urbanisme i l’àrea metropolitana. Circulació i vida ciutadana. Qui s’ha de cuidar de què. Grans i joves, dia i nit. Projectes i il·lusions, urbanitat i comportaments. Immigració, in­tegració i diferència. Una plataforma de comunicacions. El batec del carrer. Consciència de ser. La Carta, la radicació i la contribució. El que es veu i el que no es veu. Capital econòmica. La memòria de pedra. La dimensió local i el pensament global. Què es pot fer?… El llibre inclou el col·loqui final, ple de vivacitat, que va reunir amb l’alcalde les cinc personalitats que hi havien conversat privadament: Oriol Bohigas, Victòria Camps, Josep M. Espinàs, Fabià Estapé i Ramon Folch. El tema és Barcelona és una excepcional aportació d’opinions i propostes sobre el present i el futur de la ciutat. Bibliographic Citation A bibliographic reference for the resource. Recommended practice is to include sufficient bibliographic detail to identify the resource as unambiguously as possible. ISBN: 8488791186 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Llibres de Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/941/federalismoyestadoautonomias.jpg 07a8c8caf7f6ffaf535c62123e83ec76 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Federalismo y gobierno local Subject The topic of the resource Federalisme Autonomia Espanya Acció política Territoris Description An account of the resource 202 p. Publisher An entity responsible for making the resource available Planeta Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988 Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Monografia Abstract A summary of the resource. Capítol de Pasqual Maragall: Federalismo y gobierno local. Autors: Armet, Lluís; Molas, Isidre; González Casanova, José; Antonio Sobrequés, Jaume; Prats i Català, Joan; Carretero, Anselmo; Maragall, Jordi; Termes, Josep; Arbós, Xavier; Lorés, Jaume; Marcet, Joan; Solé Tura, Jordi; Aja, Eliseo; Castells, Antoni; Maragall i Mira, Pasqual; Obiols, Raimon. Is Part Of A related resource in which the described resource is physically or logically included. Federalismo y estado de las autonomías. Bibliographic Citation A bibliographic reference for the resource. Recommended practice is to include sufficient bibliographic detail to identify the resource as unambiguously as possible. ISBN: 8432044164 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Llibres de Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/942/perbarcelona.jpg 06522ff067960a04cb24b341695f33bd Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Per Barcelona Subject The topic of the resource Barcelona Alcaldes Acció política Model social Àrea Metropolitana de Barcelona Barcelona Description An account of the resource 251 p. Publisher An entity responsible for making the resource available Edicions 62 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987 Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Monografia Abstract A summary of the resource. Aquest llibre és un recull d'articles i discursos que Maragall ha elaborat els últims anys al voltant de tres grans temes: el fet metropolità (amb referències a l'olimpisme i al 1992), els temes pròpiament municipals i unes reflexions sobre Catalunya. Clou el llibre una sèrie de treballs sobre personalitats i paisatges. Is Part Of A related resource in which the described resource is physically or logically included. Col·lecció: Cara i creu, 52 Bibliographic Citation A bibliographic reference for the resource. Recommended practice is to include sufficient bibliographic detail to identify the resource as unambiguously as possible. ISBN: 8429726098 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Llibres de Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/943/refentBarcelona.jpg c28cc8d77596202fac045e3542cde525 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09. Alcalde de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 1982-1997 Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Refent Barcelona Subject The topic of the resource Barcelona Acció política Model social Alcaldes Urbanisme Barcelona Description An account of the resource 200 p. Publisher An entity responsible for making the resource available Planeta Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986 Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Obiols, Raimon, 1940-, (pròleg) Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Monografia Abstract A summary of the resource. Sinopsi a la contracoberta: "Refent Barcelona" constitueix una àmplia panoràmica personal de Pasqual Maragall sobre els grans reptes llançats durant els últims anys per tal de modernitzar la ciutat i dinamitzar el seu paper català, espanyol i internacional. La redacció del llibre ha estat feta pel periodista i escriptor Xavier Febrés com a transcripció de nombroses converses dictades per l'autor. La candidatura dels Jocs Olímpics, la mobilització d'energies que comporta i el conjunt de mesures urbanístiques que se'n deriven constitueixen punts singulars d'aquesta reflexió en veu alta de l'alcalde de Barcelona. La recuperació de la façana marítima, el rejoveniment del centre històric, l'endegament del parc metropolità de Collserola, la descentralització i la professionalització de l'administració municipal, són alguns dels objectius examinats detalladament per l'autor al llarg dels capítols. Pasqual Maragall passa revista als esdeveniments polítics dels últims anys, al debat sobre el nacionalisme, a la relació amb Espanya i amb el govern central, a la confrontació entre socialisme i liberalisme. Utilitza un to col·loquial i alhora meticulós aplicat a la història més recent i al futur immediat viscuts dia a dia des de la condició d'alcalde de la capital catalana, de president de la Corporació Metropolitana i de secretari de Política Municipal del PSC. Per l'amplitud de temes tractats i per la personalitat de l'autor "Refent Barcelona" esdevé un document de primera importància per a comprendre l'actualitat del país, els seus precedents i les perspectives que van prenent forma. Is Part Of A related resource in which the described resource is physically or logically included. Col·lecció: Ramon Llull. Assaig; 3 Bibliographic Citation A bibliographic reference for the resource. Recommended practice is to include sufficient bibliographic detail to identify the resource as unambiguously as possible. ISBN: 843203522X Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Llibres de Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/5/944/BoletinGabineteTecnico_1974_n32_Compensacion_PM.pdf e618aa32acb030f54f6f5d32d7a6fc97 PDF Text Text BOLETIN DEL GABINETE TECNICO DE PROGRAMACION Nº 3 2 - Octubre , 1974 �SUMARIO Págs . Introducción . • . . . . 1 1 t~ Aspectos e~onómicos de una consolidación administrativa en la Comarca de Barcelona Por Mario Gimenez, Pascual Maragall y Gabriel Lucena . • . . . • . . . . . . • . 2 Sistema Informativo Integrado para la Gestión y la Planificación en el Ayuntamiento de Barcelona. - Un caso concreto. el tratamiento dela población. Por J. M. Canals, M. Forn 23 La . compensación entre precios del suelo y presión fiscal en el área urbana de Barcelona. Un esquema simple. Por Pascual Maragall 48 Las Propuestas Laboristas respecto al suelo urbano. Por J. García-Durán . . • . • . . 61 El proceso de programación en el Ayuntamie!! to de Nueva York. Por Pascual Maragall . 66 Vida Local de Londres. Por J. García Durán 73 \ .• ERRATAS OBSERVADAS En la pág. 15 Tabla 2, donde dice "Mieria" debe decir "Minería" 21 a Por error se salt6 la numeraci6n de la pá la pág. 23. No falta ninguna página. g. �LA COMPENSACION ENTRE PRECIOS DEL SUELO Y PRES!ON FISCAL ; EN EL AREA URBANA DE BARCELONA. UN ESQUEMA SIMPLE. Consideramos una· serie de preguntas posibles sobre el funcionamiento de nuestra área: ¿porque crece al ritmo presente? ¿va a continuar ese crecimiento? Estas se rían cuestiones relativas a la aglomeraciÓn en conjunto, com; subespacio de un espacio más amplio, nacional o internado nal. Por otra parte: ¿ quién se beneficia de este crecimiento ?¿porqué empresas y viviendas se localizan en determinados emplazamientos? ¿porqué unos municipios ofrecen más serví cios e infraestructuras que otros?¿ puede mejorar se el funcion~ miento del área de forma inequivoca (sin incurrir en compensaciones dificiles de calibrar ) ? Estas son cuestiones distributi vas ( de las ventajas aglomerativas entre grupos sociales o espacialmente ), pero que pueden incidir en las primeras cuestiones o cuestiones relativas al crecimiento del área. Un modelo o esquema relativamente simple p~ ra afrontar estos temas deberia incluir las siguientes varia ble s, como minimo: - Economias y Diseconomias de aglomeraciÓn E, D - Precios del Suelo P - Decisiones de localizaciÓn L - Estrategia fiscal de las AdministraciÓnes lo cales F ' Más adelante, para hacer más inclusivo el e~ quema en cuanto a cuestiones de localizaciÓn intra-metropolitana y en cuanto a la relaciÓn con el espacio exterior, habrá que incluir otras variables, tales como la distancia al centro metropolitano · (d) y la presiÓn fiscal estatal relativa al gasto p~blico estatal en el área (í). La ecuaciÓn fundamental de toda aglomeraciÓn · a na"¡·1s1s, · debe poder expresar se en te,/''r ur bana, e n un pr1me:r. minos parecidos a los siguientes: L cuando E 48 ) O D >P (~) �Es decir, decisiones de localizaciÓn posÚiv.as (inmigraciÓn neta de residentes y actividades ) requieren vent~ jas netas ( economias menos diseconomias ofrecidas por la aglomeraciÓn ) superiores al precio que hay que pagar por ubicarse en la misma. Hasta aquí' el sector pÚblico no aparece para nada. Tanto economias y diseconomias como pr~ cios del suelo ( E, D, P) deben expresarse en relaciÓn con los puntos de partida de la ''inmigraciÓn" ( de residentes y empresas o actividades ) o puntos alternativos de destino de la misma, es decir, como salarios diferenciales, tipos de beneficio diferenciales o precios relativos del suelo. En el limite, cuando los precios del suelo en el área captan todas las ventajas de localizarse en la misma, la aglomeraciÓn dejaria de crecer ( E-D=P L=o ). Esta e'ddencia no es inÚtil recordarla en el caso de Barcelona, cuya Zona Franca ofrece suelo industrial a precios de los más al tos en Europa y dÓnde las empresas se plantean su deseen-: tralizaciÓn intra-metropolitana con pocas alternativas ( dada la red de comunicaciones existentes y la rentabilidad del su~ lo en usos no productivos ) frente a la posibilidad de una descentralizaciÓn extra-metropolitana ( Zaragoza, Valencia , Tarragona ) menos costosa en términos de suelo. Se trata ahora de ver de qué dependen las tres o cuatro variables básicas manejadas hasta aquí', lo cual nos llevaria a introducir la variable adicional menciona da al principio (F). En efecto, si las economias de la aglomerapueden considerar se funciÓn del tamaño demográfico de la misma (N), en una versiÓn muy simple del tema, en cambio las diseconomias dependen, no solo de este mismo tamaño (y quizás de la densidad: N ) , sino también de la habilidad del Gobierno local para B internalizar los costes de la co~ gestiÓn, densificaciisn, incremento de desplazamientos etc. ,r~ sultantes del aumento de tamaño, es decir, su capacidad de financiaciÓn de las infraestructuras y servicios precisos para paliar aquellos inconvenientes. Que esta financiaciÓn se base en una imposiciÓn sobre las nuevas unidades instaladas aquí' ( "tarifa de entrada", enfoque marginalista ) o bien en captar los beneficios que tales incrementos proporcionan a sectores residentes ( impos:tciÓn sobre "rentas urbanas", enfoque clásico ) no es una cuestiÓn irrelevante, como vere mo S máS adela.nte. 49 �As{ pues E = E (N) D = D ~N, F) donde ~D dE .o '1N dN >o .D lF <. o Si se intentara estimar un modelo que contuv~ se esas relaciones, sin embargo, es posible que hubiera que añadir una ecuaciÓn de comportamiento que relacionase en forma posi~;iva la presiÓn fiscal con las diseconomias: aquella aumen "" a 1 aparecer estas, " " tarta o a 1 superar estas una cota d etermt. .nada. De este modo las observaciones de distintas aglomeraciones ctiiP presentarian tamaños crecientes positivamente co rrelacionados con presiones fiscales mientras que las diseco~ mí'as se mantendrian a un nivel estable a pesar del aumento de tamaño. Aunque precisamente tal modelo predeceria para nuestra área, podemos suponer, una presiÓn fiscal mayor y un nivel de diseconomias menor que el observado . La ecuaciÓn de comportamiento de las administraciones locales no seria lida entonces para nuestra área . Hemos comprobado en otra parte ( 11 Aspectos econÓmicos de una consolidaciÓn administrativa en la Comarca de Barcelona 11 MG-PM-GL , Nov. 73 ) que la correlaciÓn de rangos de los municipios comarcales clasificados por poblaciÓn (N) y gasto ordinario por habitante es muy baja. · vi A, Sáez ha llegado a suponer una correlaciÓn negativa entre renta por habitante y presiÓn fiscal, intra-co marcalmente ( en 11 La Economia PÚblica local en la Comarca de Barcelona'' ). Los 11 grandes 11 municipios del entorno de Bar celona-centro ( Hospitalet, Badalona, Santa Coloma, Cornellá), a pesar de frustrar la hipÓtesis de correlaciÓn de rangos pos_! tiva entre tam,afio y gasto municipal por habitante ( dada lamo destia relativa de sus gastos ) presentarí'an una renta por habi tante tan baja que la presiÓn fiscal local resultaria elevada r~ lati vamente. As{ pues, la ecuaciÓn de comportamiento de la administraciÓn local F=F (J?), donde .~~o, puede no ser vá-· lida para el área en conjunto ( en relaciÓn con otras ) y serlo en cambio . en .comparaciones municipales intra-área, si por F interpretamos presiÓn fiscal local y no gastos por habitante. 50 �~D Pero aqur F < o no valdrra, pues el aumento de F no se tra ""' d d" . . , d e- economtas ""' . . d uc1r1a en una ?-Smtnucton ext ernas, stno que seria una mera resultante de la proletarizaciÓn ( rentas ba jas ) de las ciudades de mayor tamaño ( exc. la capital ). Ha brá que decidirse pues, en las comparaciones intra-área, po-;: llamar F a los gastos municipales por habitante e introducir la variable renta por habitante (R.) designando por \ la presiÓn fiscal local. En todo caso es obvio que entonces la formalizaciÓn inicial se queda corta: ya no es L )o si E-D >P, sino más bien (z.) L>o si E - D >P + F Es decir, las ventajas netas de aglomeraciÓn deben compararse con el precio pagado tanto al adquirir suelo ( o pagar alquileres ) como al enfrentarse con una presi~n:':; fiscal relativamente alta. De aqu{ partir{a la compensaciÓn 11 precios del suelo-impuestos locales•• que constituye el nÚcleo del esque ma. Si se trata de mantener P F a niveles bajos, hay dos caminos a seguir: mantener la presiÓn fiscal baja o actuar so bre los precios del suelo. Pero los efectos de las dos v{a-; de actuaciÓn sobre la desigualdad (2) no son equivalentes. El aumento de la presiÓn fiscal puede basar un incremento del gasto por habitante (F) que disminuya D ( pues dD< o ). Parrece coherente por tanto propugnar: 7 -+ (1) mayor energ{a en contener P para mantener la inecuaciÓn (2) (2) aumentar la presiÓn fiscal reduciendo D de modo que como m{nimo se mantenga (2), es decir dD .1 dF (3) hacerlo sin que los efectos inducidos so bre P se coman la diferencia obtenida, es decir, sin que . , la propiedad .del suelo traslade todos los aumentos de presten fiscal: 51 �dP<- dD dF dF La tercera recomendaciÓn pone de no podemos avanzar sin una especificaciÓn de los tes del precio, hasta aquí' exÓgenos en el modelo. es preciso explicitar cuanto antes la forma de las E = E(N) y D = D (N, F). relieve que determinanTambién relaciones Una primera aproximaciÓn a la formaciÓn precio del suelo seria de S = añ.adir P = P (N, E-d) o bien superficie del área. ~. P = P(N, E-D) don- S En el análisis intra-metropolítano habrá la distancia al centro, de modo que P = P del que (N, E - D, d) S En cambio en el análisis ínter-aglomeraciones la primera de las tres expresiones bastarí'a. ¿ Son más altos los precios en el CBD de áreas densas que en el de áreas del mismo tamaño demográfico pero mayor extensiÓn?. Es P2 sible; pero también lo es que entonces la oferta intra-marginal de suelo urbano pese más en el segundo caso, encarecieE do los precios medios (P). Todo esto depende de una explicitaciÓn más detallada del sub-modelo de precios. Un esquema ricardiano seria ÚtH aquí' quizás, para explicar la formaciÓn .d e los precios del suelo dentro del área. El limite de la misma se fijar{a donde E-D igualase los precios del suelo , agr1cola. El auténtico problema es el de las relaciones entre el precio del suelo y las ventajas de la aglomeraciÓn, por un lado, y la pr~si6n fiscal por otro. Si estas relacio nes explican totalmente los precios del suelo, el modelo se cierra y su estimaciÓn es impensable ( no hay variables propiamente exÓgenas ). En otras palabras, si los precios del suelo pueden predecirse como capitalizaciÓn de las economí'as de la aglomeraciÓn y descuento de la presiÓn fiscal relativa el modelo carece de valor· explicativo de cualquier serie de observaci~nes cifradas. 52 �El sistema de relaciones resultante ser1a: "' L = L (E-D, P) o bien L = L (E-D,P,F) E = E (N) D = (N, F) F = F (D) p = (N, E-D) o bien P = p (N, E-D, d) con la adiciÓn de las restricciones expresadas por el signo de las derivadas respectivas y el conocimiento de que L>o si E-D )P+F. No hay variables exÓgenas en el modelo, excepto N (el tamaño demográfico), y aún habrÍa que considerar que N es una funciÓn positiva de L. En esta situaciÓn, la simplificaciÓn más co rriente consiste en introduci r ,f ( la relaciÓn entre ingresos y gastos estatales en el área ) como variable exógena e lave. Siendo f 1, el debilitamiento de las ventajas ofrecidas por la aglomeraciÓn barcelonesa se interpretaría, en términos de la inecuaciÓn fundamental, diciendo que E-D tiende a ser <P+F' donde F' incluirÍa el efecto f. En otras palabras, la presiÓn fiscal real (F'/R) es ya suficientemente alta ( en términos siempre relati'vós ) pero no se transforma en gasto en el área, con lo cual las diseconomÍas no son paliadas en modo alguno : d D1 l&o en vez d~< o) C) F CIF . > Esto apunta a un mecanismo totalmente real , pero incompleto a mi modo de ver. ::I:l .t>arti-pri s, en nues t.ro caso, es el de que incluso F' es insuficiente, y que lo es por la competencia de P en la captaciÓn de ventajas netas de la aglomeraciÓn. En otros términos, la presiÓn fiscal local no puede aumentar, tanto por razones institucionales ligadas al tamaño de los municipios, como por factores estrictamente mercantiles. Veamos esto. Una interesante complicaciÓn del esquema Es muy plausible pensar -en mi opiniÓnque el crecimiento ( extensivo e intensivo, es decir, en superficie y en renta ) de la aglomeraciÓn barcelonesa se ha producido a un ritmo y con unas caracterÍsticas tales que la propiedad del suelo ~a P.o dido elevar sus precios relativos por encima de lo que el binomio economÍas netas-presiÓn fiscal pueda ex- 53 �Una de estas caracteristicas ser( a la tasa de infla plicar. ciÓn (i), otra, la amplitud del área con expectativas de urba. ., n1zac10n ( S Ó también dMAX). As(, P= (N,E-D) se convierte en P=(N,E-D,i,d). La inflaciÓn que estamos viviendo agudamente ahora, pero que ha sido una caracteristica del pr:oceso de crecimiento desde los primeros cincuenta, suscitaria una demanda de suelo sup~ rior a la que podria explicarse en términos reales ( necesida-des productivas y residenciales, ventaja comparativa respecto de otras áreas ), al combinarse con un crecimiento (~r muy rápido, es decir, con una expansiÓn continua de los cascos urbanos y una distancia máxima admitida ( al centro metropo_!i tano ) relativamente alta dada la existencia de centros urba nos secundarios importantes (x) ) Un razonamiento del tipo 11 preferencia por la liquidez . podria aplicar se aquí' a la demanda de suelo. Junto a las necesidades productivas y residenciales del suelo (lo que podriamos llamar 11 motivo implantaciÓn o localizaciÓn 11 ) existe un 11 motivo especulaciÓn 11 para retener suelo, que se deriva del hecho de que sus precios han estado creciendo -y se espe ra que continuen haciéndolo- a un ritmo vivo, de modo que las ganancias de capital obtenibles mediante la simple posesiÓn supera el rendimiento que pueda ofrecer cualquier colocaciÓn alternativa de los fondos equivalentes a su valor de mercado en el momento, 11 Esto ha significado una prima sobre la propiedad de suelo en los inicios del proceso de urbanizaciÓn acelerada, y una ventaja similar para los compradores de suelo ( ~ mobiliarias, particulares ) en fases sucesivas de este proceso, Naturalmente las expectativas sobre los precios del suelo en el área se basan (1) en la existencia de una reserva de mano de obra agricola subempleada en las zonas atrasadas del pais, (2) en la confianza de que E-D, las ventajas netas de ubicar se aquí', siguen siendo suficientemente elevadas en relaciÓn a (x) Contra lo que estamos acostumbrados a repetir, la densidad de la aglomeraciÓn barcelonesa no es muy alta (aparte de los resultados que produzca la delimitaciÓn administrativa para Barcelona-municipio o aÚn más para Hospitalet ) ; la aglomera ciÓn madrileña, sin ir más lejos, debe ser más concentradaen el espacio. . . 54 �(~J 7"" ,~ < '1 ·14 r V? 1, · 1 7 1..,1') ,. / • . '1Y Y'l/ r ( .?., ......_, ""' ...,.....,.,. ...... .,...."" ) A~--· .,.,_.,,1! ~)' -A ,~ .t¡r. J., L - -'"""""...2~, r,. ,.........,..,., 1~"" ~~.Ll j'-""Y\ • - _-1--v¡ '<) t (' ><. n--r 1:>'-'>! . ,. . , ~:_77 'f"'f'l·1 'J ""'-{· "Y'.")::;¡- (, 1 )(1.,+ 7 '-•.z.• '.2 ....._ VV.1.vvvY1 wy> lo") v''1"V'é;fY)'/ 't (.' 'fl._-l'L.I' •1'1J1l·, mf)'J,;l) ¡ ,r·Mf¡>' ' 1"1 -¡-<>/( ., . .,r,""'-~"1 .i{l U.}J t A ~}. •·""f"\'\<' ~\.,,,.,.,1~~-__-.....;-; · ~:rr~· ~1;>-v'·.,_~~'Y\v . t1"'Y) ~""ll v-1 ~-:: , ~-a··'l').\~:{('1~ '?f""t"'"'''J ~• ..1 r -vry .. W\'V>'VIf'A 11. -· G'7 ...,• • _~¡- J •y·'L c,--......_.IYVJ'1""""l .... "'\ ?">-~ """'·?/}-.....(r~/ ,., ;; •-Y-',......rv-Tp '11 0-')J'"l("\ 1 h¿; ) ''l,.'·f51',....- )1J ('J r.~.. .c:"""I'V'Yl rJrn lf :J : ,~ "'Y\ )v¡l , 1'\ · 11.- )?i'~ ¿ ·~ ~.: "'· 'T"'' q)1 • t' "'1~h, "''1/ -~ "-q-'1' '/1""1'17."'rN>l'l17 ') .,....,¡ ¡.... 1 """)'~ '· ~1-""1" ' f l 'l. r-"YlU __ J- '>]"\.,<? 1 , .1'1 ' -r~ 1., <¡¡~" ..... ,7Wl r.-p ~ yv-vv-'"'7 ~tf"·t' -"""" ""'~v ""'" T<Tv/ -.')') .;pv -...:->7 m """'"'?"• ) "f") ) l)"o'!'\ (J"Y\. 1 '""11'1'\ ~L. . J> "? '1 '-! , :l'? V)' 1 ).. a ::: ¿ '?""'?VYI1fl ? Q7 (_r¡r.v/_r/ ~~ 'YJ'11? ~ll J AV,( f o . t ''"'~11· '1·,111 --,Jy.(J)' ·r <.f.)/' ..., . '7"7" w ' •YJfl'7ly7 /'1'. • . ~ "'-v¡ J\"'~ ' 1~ 1,~ ~ <:q""'H n..,L,v\ j Vl-~o{ ~'1 ~p t-Yf«¿{ ;n ~ ((<f. ¡.,_->1...... < ~-"'-NÍ 11 !.,,...,_."" ?v'! ~ "7V'(), , • '-( ~ 'P-'"1"''.'{"': :--"'11)1"'-rvvvv>'lJ .,.,?. . . .t. h~-'1..r ,,.....-1.. )7 "'"\!•1'-'r =) .,.,--,'V'.J -..,._:rvv¡.• '1" ,~., '-'1: u. .. ., ."4 ·tvl '1-:'-~., ( -~'l-"1/ ;r~ ~ ..r-1..,.,......., ~ ~ryVJytl "JJ ~ ) ,.,J --:F'-..-,r--•rv.n-J '?' .,.._--]_'-'~ ......'fVI,.-y 'l"Y''1."' -ry 1<[· '"¡'17 """'"'""~ )' .,..,_"1 "'1'? ~1"' ""r-,-· "-'~ ~~~ JY' ,.,, 1 "'"'~ """ r7. , ........ ]'1 '\. .. ~e ~ "' ( ~•7•"1·~· 11-jc " ''"" 7)"" 'Y] 1 n..- , _,_?""""...~" ~ -·r' r.-r--/ q " ') ~ J ":"""1 y~.~ :'l" "·~) "':) 1 ~ '"P'.....,-y; "P ~~ '1/ .'v -. .,..., .,.,'"1-, ..... ?}? ,!-'V "rt? --:-,) ?'J1 L-J-'11 ~w .~ fl & A--7V''Wif""M 1--,1 h"'7'r'l"' 1 'Yl-'/~ ~flp '1J ':> ,__,"" . . ''?="'•'•'"'?¡) '7J "-""''')') ) 1 ... . !) i~".:t ú<I / /;. " 1 .., ., , -, j''f ( { . .,., •. .~ '·"l ' 'ss '>.JVV>'Y) _.._:~ ) .,._, )'tj '!l('• a. _ "j ([ !7 l. f~ 'd no ~~'7''1 \J }1,1 •..,-yvj \ J 1":-l"lll-• '"1 ':f) 1'~ " ')'"lJ ("Y •h T -~..,-v/ '} ~~- - ,~ ·f~¡1~~ .-,- '· 'J ~ --<t y"'N'.r~~ LJ 1') \ ... ,...1 " . .. \ ·•\ ..¡ �los costes inherentes a , tal decisiÓn, tanto para los capitalis tas o empresas como para los trabajadores. En: estas condiciones la configuraciÓn de la de manda de suelo conlleva una elevada rigidez con respecto al precio y, en consecuencia, cualquier aumento de presiÓn fis cal sobre el suelo es fácilmente -repercutible sobre el compra dor o usuario bin que la cantidad demandada varie sustancial= mente.] En otras palabras, la administraciÓn local se ve in capacitada de elevar la presiÓn fiscal real sobre el suelo. La cuota de suelo metropolitano que las administraciones locales pueden entonces obtener, dado el tipo de fiscalidad existente y esa configuraciÓn de la demanda, es siempre una cuota lirni!_a da. En contraste, la disponibilidad de suelo poseido por ha bitante o empresa es relativamente elevada (x). Si esto es as( conviene extraer una conclusiÓn lÓgica y plantearse nuevas preguntas. La conclusiÓn· es que la falta de infraestructuras y servicios pÚblicos en el área no es solo achacable a f )J. ( es decir, la elevada proporciÓn de ingresos fiscales estatales sobre los gastos correspondientes en la misma área ) -en lo cual residentes, empresas y pro pietarios estarán de acuerdo- sino que esa insuficiencia tiene también como contrapartida unas ganancias de capital por par te de los poseedores de suelo en el área y en definitiva un ~ vel de consumo más elevado a la realizaciÓn de tales ganan cías. La pregunta que puede formularse, entonces, es qué finalidad sirven las coaliciones de propietarios, cuan do el mecanismo de mercado parece asegurarles una corriente de rentas tan significativa. Posiblemente la explicaciÓn de este hecho ( y de sus consecuencias, tales como la contenciÓn forzosa de la presiÓn fiscal sobre el suelo por la via del co~ trol directo -por los propietarios- de las administraciones locales del área ) radique más que nada en la competencia in - (x) Lo que no quiere decir que todos los habitantes ( ni siquiera las clases medias) posean relativamente mucho suelo, sino que este parámetro es muy alto una vez se alcanzan los niveles de renta en que ·el cálculo de rentabilidad relativa esque matizado más arriba deviene factible. En cuanto a la Admi .: nistraciÓn local, su cuota de suelo seria menos limitada si ac túa como un particular, comprando y vendiendo suelo ( y aúnen este caso tropezará con un obstáculo que los particulares no encuentran, los limites municipales) .. 55 �ter-municipal por la atracciÓn de actividades y residencias, es decir, competencia por la obtenciÓn de un bocado irnpor tante en el pool de rentas generadas por la aglomeraciÓn en conjunto (x)-.--Otra pregunta puede referirse al papel de la configuraciÓn fí'sica del área en todo esto ( papel simbolizado aqui por dMAX o distancia máxima admitida al centro}. Caracterí'stico def proceso de formaciÓn del área metropolitana barcelonesa es el extenderse en general sobre una regiÓn agrí'cola fértil de altos rendimientos, y organizada en una jerarquí'a de centros urbanos secundarios. El punto de partida de las expectativas del poseedor de suelo marginal ( P=E-D ) es pues alto y la extensiÓn de la zona con tales expectativas es mayor que la que se darí'a en una provincia poco poblada fuera de la capital. Todo ello juega en favor de la importan cia de las !.'rentas urbanas 11 dentro del producto del área, Dejando las cosas corno están, las inferencias solo pueden ser pesimistas. El mecanismo que fatalmente impide el aumento de la cuota de suelo utilizado por la Admi nistraciÓn local y, en general, de sus recursos, solo pued~ ver se contenido, en esta perspectiva, cuando el aumento de la presiÓn fiscal local por otros cauces ( por un lado ) y la escalada de las diseconornias del gran tamaño ( por otro )pon gan un freno a las decisiones de localizaciÓn e incidan sobr~ las expectativas de los poseedores de suelo. Dados los parámetros actuales, que no conoc_!l rnos más que indirectamente, el coste de financiar una conten ciÓn de las diseconorní'as mediante provisiÓn de infrae structu-:ras y servicios pÚblicos, es muy alto: a cada aumento de pre siÓn fiscal la acompaña un aumento de precios del suelo ( e-;;_ condiciones de eludir la carga dada la forma de la demanda ), con lo que el efecto total en el lado derecho de la inecuaciÓn (x) El propietario de Sardanyola, p.ej., no solo se opondrí'a al au·· mento de la imposiciÓn l:iobre el suelo sino a que el municipio cargue a las industrias locales un arbitrio de radicaciÓn para financiar la absorciÓn de las diseconorní'as colectivas creadas por aquéllas, pues el coste de instalarse en Sardanyola (P+F) podrí'a entonces decidir a Ruevas empresas a cruzar la carretera y ubicarse en Ripollet. De ahí' que una extensiÓn de la fis calidad especial solo pueda hacerse en bloque, para toda la aglomeraciÓn. 56 �básica (P -+ F) puede fácilmente verse como superior o equivalente al efecto en el lado izquierdo ( aumento de E-D). Es to desde el punto de vista de la aglomeraciÓn. El horizonte de los propietarios ya hemos visto que puede ser más estrecho y frustrar su propio interés en mejorar las economias netas del conjunto por la competencia entre municipios. La utilidad de esta "complicaciÓn" de cara a estimar los parámetros del esquema es solo relativa. Pues i. la tasa de inilaci6n ( supongamos en los Últimos 10 años ) es la misma, a todos los efectos estadisticos, para todas las ciudades españolas. Quedan dMAX y P a ( el precio agricola) con1o variables explicativas de precios del suelo diferencia les, junto a las endÓgenas N y E-D. Las mismas variables jugarán en el análisis intra-I!letropolitano.para el nivel ínter- · áreas, en cambio, es posible que resulte deficiente. Quizás seria mejor dejar la ecuaciÓn del precio en su versiÓn original e introducir una funciÓn de demanda de suelo, en que la proporciÓn de suelo por habitante dependería· de los tres ele mentas citados ( i, Pa• dMAX) o quizás sóio de dos de ello; ( i, dMAX) además del precio (P). = ConclusiÓn En términos del esquema simple propuesto es posible reinterpretar las visiones alternativas corrientes de la aglomeraciÓn metropolitana. La falta de una Administra ciÓn metropolitana .de he considerar se tan grave por sus efectos sobre F /R ( imposibilidad de aumentar la presiÓn fiscal real ) , como por sus efectos sobre F ', que es la interpretaciÓn tradicional ( f) 1 implicando diseconomias debidas al superávit estatal en el área ) . '- ·~ ' ·., \ Por otra parte la administraciÓn metropolitana no es la soluciÓn del problema sino solo una plataforma me jor ~evitar algunos de sus mecanismos de refuerzo ( col'!!. petencia entre coa liciones municipales de propietarios en un área fragmentada ). El problema de fondo está ligado al ca rácter inflacionario del crecimiento nacional y al desequili brío inicial entre las ventajas netas de la aglomeraciÓn barc~ lonesa y las de los puntos de origen de los capitales y fuer za de trabajo inmigrados. 57 �En estas condiciones, un área fuertemente expansiva en el tiempo, dotada de centros secundarios ( es decir, potencialmente amplia en términos comparativos ) y si tuada junte" a una agricultura rentable, confiere rentas intra marginales muy importantes a los propietarios de suelo, rentas ( o ganancias de capital ) que pueden ver se como contrapartida de un nivel de diseconom{as alto, en la medida en que la presiÓn fiscal es incapaz de competir con el precio del suelo para la captaciÓn de una parte de las ventajas de la aglomeraciÓn. La pasividad del Estado en permitir la apari."' de estructuras metropolitanas coincide pues con el intec1on rés de los poseedores de suelo en hacer durar la situaciÓn actual-interés por otro lado muy difundido ( las industrias, los particulares propietarios, etc. tienen su parte en los beneficios ). El resultado de todo este proceso es una demanda de suelo superior a la explicable en términos de ventajas de ubicaciÓn productiva o residencial en el área. Incluso un organismo metropolitano, sin embargo, se verí"a frente al mismo problema: la retenciÓn de suelo o su posesiÓn en pro-. porciones mayores a las que el nivel de renta explicarí"a, resultan estrechamente ligadas a parámetros que están fuera del alcance del Gobierno local -incluso agregado al nivel de la aglomeraciÓn. Los efectos nocivos de la fragmentaciÓn administrativa local son muchos: escalas ineficientes de operaciÓn, presiÓn fiscal nominal compitiendo a la baja, disparo alcista de los estándares "ornamentales" en el centro ( limpieza, iluminaciÓn, pavimentaciÓn ), falta de poder de negociaciÓn de . . los municipios pequeños, por ejemplo, en la obtenciÓn de eré dito local y en el acceso al mercado privado de capitales. Pe ro esa fragmentaciÓn presenta ventajas, en parte para toda 1~ poblaciÓn ( control de las decisiones administrativas en un supuesto marco democrático ), pero sobre todo para las posici~ nes del Estado · y los propietarios: para el primero porque le permite contraponer intereses locales y mantener competen cias, para los segundos, porque han sido ellos los que efect:.!. vamente han disfrutado de las ventajas de control social que ofrece la pequeña dimensiÓn de los municipios. ( Aunque tam bién es posible que la consolidaciÓn administrativa signifiqu~ la sustituciÓn de unos intereses inmobiliarios locales por otros de mayor volumen ) . 58 �Dos ejercicios de estimaciÓn son pensables a partir del esquema apuntado. Uno a nivel in ter y otro a nivel intra-metropolitano, con las distintas especificaciones in- - Los mayores obstaculos "' "" son: dicadas. en esta v1a . (1) La falta de variables independientes del · modelo{exÓgenas) · (2) La cuantificaciÓn de un indicador de e cono m{as y diseconom{as externas. Las principales innovaciones del modelo son: ( 1) incluir variables indicativas del comportamiento del sector pÚblico en el esquema tradicional de la teor{a urbana. (2) Juntar en un mismo modelo el par econom{as-diseconomias de aglomeraciÓn con conceptos de renta de suelo. Al menos a nivel teÓrico es posible construir esquemas significativos para la explicaciÓn de los problemas de la aglomeraciÓn. Está por ver cual es el poder predictivo de esos esquemas. / P. S. Dos indicacione bibliográficas interesantes en relaciÓn con el esquema ~ po esto: l. W. Ba al Economic Analysis and Operations research. E~ plica ~ p1 o !:! O re o ckr) como al propietario ( productor ) le es mas fácil tra; ladar la carga fiscal si ( a) la demanda de suelo es r{gid; y (b) la oferta es elástica. 2. H. W. Richardson The E~onomics of Urban Size. Ver en el cap{tulo 2 pgs . 11-14 un esquema gráfico similar al desarrollado Em el apéndice a este art{culo. 59 �APENDICE Los gráficos (1) (2) y (3) presentan una versiÓn geométrica posible del modelo, dotado aqui de funciones espec{ficas E (N) y D (N), y en grados de sucesiva complica- . ; ClOJ::l, Se supone que las econom{as de aglomeraciÓn crecen con el tamaño de la misma pero a ritmo decrecien te. La curva de diseconom{as tienen un punto de inf~iÓn, creciendo más las diseconomias que las econom(as a partir de un tamaño determinado ( el famoso p lafÓn estad(stico que unas veces se sitúa en los 200. 000 habitantes y otras en los 400 Ó 500, 000 ) para igualar se luego los dos ritmos de au mento. El gráfico (1) muestra la evoluciÓn resultante de las econom{as netas (E-D). En Nll' cesaria la inducciÓn al crecimiento de la ciudad al equiparar se economias netas y precios del suelo. Este es el caso más simple. En el gráfico (2) se introduce la presiÓn fiscal, desplazando la curva de diseconomias h a cia abajo (DF) y e~ vando las econom(as netas. Si esta elevaciÓn es igual al aumento de la carga fis'cal, los desplazamientos de E-D y P ( a E-Df y P·.f.F ) se compensan y el tamaño Óptimo o de equilibrio es el mismo. En el gráfic o (3 ) se supone que el precio del suelo es c apaz de absorber las econom(as netas generadas (o d e repercutir los aumentos de presiÓn fiscal ) con lo que el t amaño de equilibrio desciende a Nxx . bO �GRAFICOS E,O ( 1) 0~--~--------+----------- (E- O) p N N* tamaño óptimo sin sector publico ( Mox ---E .... --o E, O / J[E-o]-P) ¡ --Dr N • tamaño (2) 0 ~--~----~------(E-0) P,F ( Mox jr óptimo con sector público E-o,]-[ P+F] ) E, O N** tamaño óptimo (3) o ~--+------+-------(E-0) P,F * N* < N* si d P pu•s dF >O PF+F >E-Dr en N Gl .. �LAS PROPUESTAS LABORISTAS RESPECTO AL SUELO URBANO l. En el contexto de la reafirmación de las ideas libera les, los conservadores han señalado a la opinión pública británica c6mo el sistema de licencias de edificación sometido al planeamiento urbano existente en el Reino Unido favorece al e~ peculador. No en el sentido hispánico de la adulteración sistemática de los planes ( también de eso empieza a haber ) o de planes urbanos indefendibles, sino en el sentido de que e 1 cul'l!... plimiento estricto del sistema plan-permisos restringe la oferta de suelo y por tanto lo encarece. La Figura 1 explica gr! ficamente la relación entre posibilidades de especulación y sistema de licencias. Relación precio de venta precio máximo Fig. 1 Años de oferto de suelo o Licencias acordadas dividido por su laso de utilización. (en nuestro caso corresp.onde en porte o planes parciales y modificaciones acordadas) Si los permisos concedidos son poco importantes respe~ to a las demandas de los promotores, el propietario del suelo puede extraer de ellos la cantidad máxima que estos estén dis puestos a pagar, es decir que el precio efectivo menos sus costes ( valor de utilización agrfcola y costes de puesta a disposición ) sería igual al precio máximo obtenible neto de esosmismos costes. Pero si los permisos y la planificación son generosos, esa relación disminuye. El informe para 1968 de la Comisión del Suelo establecida por los laboristas en 1967 reconocfa los hechos y señalaba que dichas restriccione~ se deben a i) motivos de eficien .:. cia del planeamiento urbano, ii) prevención a tener que incu rrir en obras . de urbanización excesivas, iiil )conservadurismolocal en · pequeñas ciudades residenciales de conmutadores de rentas elevadas. El reciente Informe Skeffington (People and - 61 �Planning ci6n. ha añadido las dificultades y lentitudes de la Administra- 2. De esa crrtica se ha pasado a defender la eliminaci6n de controles en el sentido de que producir{a menor especulaci6n y mayor baratura del suelo. El análisis del sistema de libertad, sin embargo, no proporciona esos resultados. Las Figuras 2 y 3 permiten resumir las principales consideraciones. La figura 2 presenta en esquema las diversas valoraciones que afectan a una finca urbana en el caso más sencillo. Fig 2 Ptas. ~~~--..;------'----------- Valor suelo según rendimiento agrícola Rendimiento urbano= renta esperada neto d€' cost€'s d€' urbanización y construcción . ~-t---..;----~:.1".-::;;--------- Rendimit'nto agrícola. ~---- nvmpo El momento socialmente 6ptimo para su utilizaci6n urbana habrra de ser 1, en que la igualdad del valor urbano y agr{cola refleja la utilizaci6n de recursos reales implicada. Puede afirmarse, sin embargo , que desde determinado punto de vista el rendimiento urbano negativo, que refleja que no pueden cubrirse totalmente los costes de urbanizaci6n y .construcci6n puede aconsejar un 6ptimo momento de urbanizaci6n como 2 6 incluso 3. 62 �,.. r) , . . . 7i , ........ , . - (¡ ... .· 7 ,/ lru r / fó Ao4-- - / ... 1 ;i . -- )~ jet:-· <¿,~:. r~r.')fi.J . / fo-r. l ' - \ ·' c:U {¡-.,~, . 1 ~~a,¡. . l~, r~r..~k íJ ~~t-u.b. rb...,,¡ _~~ ).e 1\ ' V ''IV · '1\"- 1" - (At-1. / .\ ~. 1).\~·.. v·~ L~ -·- (A .••• ,, _ _ . ~ ij_ -¡,., 1 ¡, ofv¡ V • �La maximizador obtend6n del especuladora, ticipaci6n en figura 3 rnuestra, por el contrario el comportamiento del propietario privado del terreno. Su criterio de máximo rendimiento, aparte de cualquier intenci6n lleva por lo general a un momento posterior de parel mercado del suelo. ' Curvos de descuento, codo uno indico un tipo de interés fijo. Ptas . ---- --- ----- --l 1 __ .... ,.J..- - - - - ll Valor urbano neto de costes de urbanización. 1 1 1 1 1 1 fig. 3 1 1 1 Tiempo 3. Ante esta situaci6n el Manifiesto laborista 1974 optaba por una polrtica respecto al suelo que logra-ra desplazar hacia abajo la curva de la figura l. En el lenguaje escueto de los ma 11 nifiestos : fomentaremos la municipalizaci6n de propiedades al quiladas privadamente 11 ; 11pasará a propiedad pública el suelo necesario para el desarrollo urbano de modo que haya suelo barato di~ ponible para nuevas viviendas, escuelas, hospitales y otros fines 11 • La propuesta estratégica inicial cuyo resultado han sidoesas frases se expone en los puntos siguientes : 4. Aparato. Se tratar{a en primer lugar de crear Geren cias de Urbanizaci6n o Comisiones de Urbanismo metropolitano o regionales formadas por representantes de los Ayuntamientos y equipo técnico y encargadas de la gesti6n de todo el suelo urbani zado y edificado o de d e sarrollo urbano qu e ellas designen. S. Suelo edificado. En cuanto al suelo urbanizado y edificado ocupa do por su p r opi etario la Gerencia no interviene más que en caso de que se apruebe un plan de remodelaci6n. No . oc~ rre lo mismo con el suelo urbanizado y edificado no ocupado por sus propietarios: por Ley habr{a que convertir todas esas propied~ des privada's eh propiedad de los Ayuntamientos, d a ndo al actual propietario un arrendamiento por la vida esperada de cada edificio hasta un máximo de 80 años. Al final de ese per{odo el propieta- 63 �rio recibiría una compensaci6n calculada según el valor de merc9-do inicial del terreno y un complemento por el incremento gen~ ral de precios durante el período. El contrato de arrendamien to sería gratuito al principio, pero al cabo de un cierto tiempo el expropietario -arrendatario- subarrendador empezaría a pagar a los Ayuntamientos un alquiler equivalente al 50% de los incrementos del valor de uso del terreno. Estos alquileres se calcularían mediante variaciones del valor de uso cada siete años, si bien un cambio de uso significaría revisi6n inmediata de las ren tas. ¡\__ Para suavizar los posibles per JUlClOS causados poresta ley y por la disminuci6n del precio del suelo que seguiría se ha disefiado el siguiente sistema de excepciones: a) El período sin arrendamiento a pagar será mayory la cuantía de esos arrendamientos menor, sobre una base de no transferibilidad del arrendamiento a largo plazo, en los casos de aquellas personas o sociedades no ocupantes que hubieran comprado en los cinco años anteriores a la promulgaci6n de laley y para quienes los negocios inmobiliarios no constituyeran actividad principal. El motivo de esta excepci6n es no per judi car a aquellas personas que compran a un precio muy alto siro plemente como colocaci6n antiinflacionista de sus ahorros pen sando en los rendimientos de su utilizaci6n, y en cuyos cálculosno habría entrado el pago de un alquiler al estado. b) El arrendamiento a pagar también sería menor en el caso de ocupaciones que se consideren socialmente deseables( artesanía en un determinado barrio, por ejemplo), pero que noresulten rentables para los can.J.bios de valor de uso estimados para el cálculo de las rentas. Esta excepci6n s6lo apunta al hecho de que la estimaci6n de los cambios de valor de uso no puede estar determinada por completo por la rentabilidad contablede los ocupantes, pues eso eliminaría sanas presiones al caro bio de localizaci6n. 6. Suelo para la expansi6n. Todo p r omotor que desee suelo a urbanizar o edificar tendrá que dirigirse a las Gerencias Regionales, quienes lo comprarán para él, bien por venta voluntarTa o,- en casos bien definidos, haciendo uso de sus poderes deexpropiaci6n. El precio de comprc\_venta ) vendría fijado por las Gerencias, inicialmente bastante alto, a' un 60% de su valor de uso por ejemplo, pero con una escala anunciada de disminuciones 64 �sobre ese margen año a año hasta llegar a un 20% por ejemplo. El suelo adquirido por las Gerencias se arrendaría a largo plazo al promotor, si bien en los casos de promoci6n de viviendas la familia ocupante tiene derecho a su compra en completa propiedad. El sistema de contratos de arrendamiento con el promotor permi te multitud de descuentos y variantes de acuerdo con destino, ca racterísticas de la explotaci6n del suelo que se propone etc • . Por otro lado el promotor verá limitado el tiempo para la utiliza ci6n del terreno adquirido. En el caso de que los promotores fueran los Ayunta mientas mismos ( nuestros Patronatos Municipales ), habrían de recurrir igualmente a la Gerencia, con el posible incentivo de sub venciones estatales en casos definidos que permitieran a las Adm_i nistraciones locales adquirir suelo por debajo del precio de com pra. Las mismas Gerencias regionales pueden ser a su vez promotoras sometiéndose al aparato de concesi6n de licencias de los Ayuntamientos y en consorcio con ellos siguiendo la experien cia de las sociedades de economía mixta entre Ayuntamientos y empresas privadas. La racionalidad existente tras este mecanismo que en primer lugar parece una simple transferencia de beneficios del propietario del suelo al promotor radica en que los beneficios a obtener actuan ahora como incentivos para la construcci6n en vez de actuar como incentivos para la retenci6n de suelo, con lo cual, sin eliminar los mecanismos de mercado se consigue reducir el precio de adquisici6n de la vivienda. (En términos de nuestros gráficos nos acercamos a los puntos l y 2 de la Figura 2 y se desplaza hacia abajo la curva de la figura l ). 7. El proyecto que se acaba de presentar está en gran ¡nedida inspirado por la práctica sueca y holandesa. Sus posibilidades de implementaci6n no son pequeñas. Bibliografía: Peter Hall dres 1965 (ed) Land Values Sweet & Maxwell, Lon- Land Commission. Annual Reports David Lipsey Labour and Land dres Abril 19 7 3. 65 Fabian Tract 422 Lon � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02.02. Gabinet tècnic de programació Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1965-1978 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació sorgida de l'activitat realitzada al Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La compensación entre precios del suelo y presión fiscal en el área urbana de Barcelona: un esquema simple Subject The topic of the resource Urbanisme Barcelona Economia Description An account of the resource n. 32, octubre 1974, p. 48-60 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Source A related resource from which the described resource is derived Boletín del Gabinete Técnico de Programación Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1974 Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Article Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Publisher An entity responsible for making the resource available Gabinete Técnico de Programación del Ayuntamiento de Barcelona EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 796 Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/5/945/BoletinGabineteTecnico_1974_n32_AspectosEconomicos_PM.pdf 0d57320578117c8b5649fa9118ba10fd PDF Text Text BOLETIN DEL GABINETE TECNICO DE PROGRAMACION Nº 3 2 - Octubre , 1974 �SUMARIO Págs . Introducción . • . . . . 1 1 t~ Aspectos e~onómicos de una consolidación administrativa en la Comarca de Barcelona Por Mario Gimenez, Pascual Maragall y Gabriel Lucena . • . . . • . . . . . . • . 2 Sistema Informativo Integrado para la Gestión y la Planificación en el Ayuntamiento de Barcelona. - Un caso concreto. el tratamiento dela población. Por J. M. Canals, M. Forn 23 La . compensación entre precios del suelo y presión fiscal en el área urbana de Barcelona. Un esquema simple. Por Pascual Maragall 48 Las Propuestas Laboristas respecto al suelo urbano. Por J. García-Durán . . • . • . . 61 El proceso de programación en el Ayuntamie!! to de Nueva York. Por Pascual Maragall . 66 Vida Local de Londres. Por J. García Durán 73 \ .• ERRATAS OBSERVADAS En la pág. 15 Tabla 2, donde dice "Mieria" debe decir "Minería" 21 a Por error se salt6 la numeraci6n de la pá la pág. 23. No falta ninguna página. g. �ASPECTOS ECONOMICOS DE UNA CONSOLIDACION ADMINIS TRATIVA EN LA COMARCA DE BARCELONA. ( Ponencia presentada a la I Reunión General de Servicios de Estudios. Madrid. Noviembre 1973) Es tópica la poca eficacia de los arreglos institucio nales existentes en la aglomeraci6n barcelonesa. Los costes de la fragmentación administrativa han sido analizados en ocasiones ( cf. 11 Estudio sobre recursos económicos para la actu~ ción urbanística y la prestación de servicios en la comarca de Barcelona••. 1972 Comisión de Urbanisrn.o- Universidad Autóno.. ma) y con más frecuencia han sido simplemente citados entrelos elementos explicativos de los problemas del área. La fragmentación de un área metropolitana en pe quefios municipios conlleva varios tipos de costes ( frente a una serie de ventajas ). Las escalas de operación pueden ser insuficientes para (1) aprovechar economías derivadas de la mayor dimensión, o (2) simplemente plantearse la producci6nde serví~ios públicos que se definen para un ámbito territorial más amplio. Ejemplos del primer tipo de costes serían no sólo los casos típicos de la tecnología de los servicios públicos { abastecimientos de aguas, colectores o estudios ), sino tam bién la fuerte incidencia de los gastos de Administración general {Alcaldía, Secretaría, etc. ) en los presupuestos de muni_ cipios de reducida dimensión. Ejemplos del segundo tipo sonlos relacionados con la movilidad metropolitana, en los que las subdivisiones administrativas de éste nada pueden decidirindividualmente { mientras que sí pueden por lo mismo, obstacu lizar decisiones ajenas). Hay razones para pensar que no es útil insistir dem~ siado en estos temas. Las econom{as de escala pueden no ser significativas en una buena parte de los servicios públicos lo cales. Por otro lado, la difusión de efectos externos en la producción de servicios públicos y los problemas de medición y asignación que esa difusión plantea pueden no ser el obstáculo fundamental en la eclosión del área metropolitana, cuando lo determinante es la resistencia estatal a admitir que exista un ni vel administrativo metrop~litano. 2 �Pero como en nuestro caso tal resistencia estatal se argumenta a menudo en términos de la dificultad que plan tea aquella medici6n de efectos externos y la correlativa asignaci6n de responsabilidades y recursos (x) creemos que sí vale la pena empezar a estudiar estas cuestiones. ¿ Existe un "contínuo· urbano" barcelonés significativo? Lcuales han sido los efectos de la formaci6n de ese hip~ tético espacio integrado sobre las administraciones locales del mismo? ¿ Permite la aglomeraci6n barcelonesa la formaci6n de administraciones locales de potencia fiscal aceptable o no divergente en exceso, mediante una mera manipulaci6n de lími tes administrativos? ¿cuáles serán los efectos de la consolid~ ci6n de municipios sobre rendinliento de determinados ingresos fiscales 1 Estos son los temas que pretendemos ir aborda_E do. Las notas que siguen exponen algunas exploraciones preliminares sobre los mismos: l. l. Se analiza la correlaci6n de rangos de lasclasificaciones de municipios comarcales según (a) dimensi6n,medida en número de habitante s: y (b) gasto ordinario por habitante. Se obtiene de paso una tipología simple de esos municipios de acuerdo con sus desviaciones positivas o negativas. l. 2. Se utilizan los datos del Departamento de Geografía de la Universidad de Barcelona ( Revista de Geografía ) y la tesis inédita de Horacio Capel ( La Red Urbana Es pañola t~ 50 ) para derivar indicaciones sobre la especializa ci6n de las ciudades comarcales. 2. l. Se aplica una sugerencia de W. Thompson ( Prefacio a la Ec. Urbana p. 34 7 ) al análisis de las divergen - cías de base fiscal entre subdivisiones comarcales con el fin de calibrar las posibilidades de consolidaci6n administrativa con diferentes grados de agregaci6n. x El desacuerdo entre las administraciones locales existentessería así el obstáculo argüido por el Estado para explicar la demora en la aceptaci6n .de los esquemas institucionales metropolitanos propuestos ya en 1965. 3 �2. 2. Un cálculo de los efectos de diversas hipÓtesis de consolidaciÓn sobre el rendimiento en nuestra área del Fondo Nacional de Haciendas locales. En fin, esta nota no toca muchos de los as pecto s estadí'st icos y econÓmicos del binomio fragmentaciÓnconsolidaciÓn que habrá que considerar. Señalemos algunos de ellos: - El término "consolidaciÓn" es muy amplio. Cubre aquí desde la formaciÓn de supermunicipios a partir de los actuales o la consolidaciÓn en uno solo, hasta la for maciÓn de dos niveles, uno municipal ( o super-municipal ) para determinados servicios y otro a escala de la aglomera ciÓn en conjunto. Falta pues en nuestras nota el punto d~ vista sectorial, el Único que puede basar la administraciÓn a dos niveles por el lado de gasto ( véase el citado "Estu dio sobre recursos econÓmicos ... "). - Los instrumentos estadÍsticos que habrá que utilizar ~ la hora de proponer una tipologÍa más completa de los municipios de la zona no son desde luego tan simples como la comparaciÓn de rangos (l. l.) y los Índices de especializaciÓn (1, 2). Tenemos ya programas estándar de análisis factorial para ello en el Centfo ordenador munici pal. Esta misma v{a se iniciÓ J y quedó truncada ) para la revisiÓn del Plan Comarcal ( ver M. Sola Morales "Factó rializaciÓn de caracterÍsticas de un área metropolitana" Revista de GeografÍa 197 O, nÚm. 2 ) y está siendo aplicada en el Departamento de Geografía de la Universidad de Bar .. celona para el estudio de l a red urba na española. - El análisis aquÍ se extiende solo a la co marca, cuando deberÍa cubrir toda el Area Metropolitana. Véase en la página ~una conjetura sobre los peligros de e·sa limitaciÓn territorial. - Hablamos aqu{ de los costes de la fragmen taciÓn pero no de sus ventajas. El control de los munici-:= pios por los propietarios de suelo ( y de los distritos por las 'ruerzas vivas" ) impide ver las posibilidades de esta s subdivisiones en un área metropolitana integrada. 4 �l. DELIMITACION ESTADISTICA l. l. La tipologia de mume1p1os de la Comarca obtenida mediante la comparaciÓn de los rangos de poblaciÓn y gasto por habitante es muy clara ( Tabla 1, Figuras 1, 2) : los municipios de mayor tamaño, excluido el central, se sitÚan junto a éste y presentan clasificaciones relativamente b~ jas en gastos municipales por habitante, menos acusadamente en el caso de Hospitalet y de forma más clara en el de Badalona, Santa Coloma y Cornell á. Esta misma situaciÓn se prolonga siguiendo el eje de accesibilidad Sud Oeste Sant Boi, Viladecans y Sant Vicens, municipios proletarios de tamaño medio. Este continuo urbano diferenciado ( centro de mayor dimensiÓn y con un sector pÚblico rico, municipios de tamaño demográfico importante -y creciente- en direcciÓn NE y SO con un sector pÚblico empobrecido ) presenta va rias caracteristicas relevantes a la hora de considerar la consolidaciÓn de jurisdicciones: (a) es un producto, en parte, de la iragmentaciÓn administrativa del continuo urbano, (b) no respeta la débil resistencia geográfica de los rios Llobregat y Besós, (e) ha trastocado en el curso de los Últimosvein ticinco años la jerarquia urbana histÓrica del área ( centrode gran dimensiÓn, municipios de tamaño importante fuera del radio de 18 Km. definido por la Comarca del 1953 ) y (d) muestra una correlativa diferenciaciÓn ordinal hacia arriba de los municipios más alejados de segunda residencia o con funciones agricolas aún significativas ( Castelldefels, Papiol, Santa Coloma de Cervello, Sant Climent, Pallejá y Sant Just ); el mismo mecanismo explica el carácter equilibrado de los rangos de municipios semi-industriales ( como Gavá , Prat, Monteada y Esplugas ). Si parece obvio que la aglomeraciÓn como tal tiene que hacerse cargo de la rehabilitaciÓn del tejido urbano diferenciado hacia abajo ( y de cuya deterioraciÓn es responsable unitariamente, como tal aglomeraciÓn ) también resulta atractivo por su simplicidad el criterio de compensar tal asunciÓn de responsabilidades con la consolidaciÓn simultá nea de los municipios de algÚn modo benefiQiados por la dis tribuciÓn de funciones en el espacio urbano. Pues bien, tcD consolidaciÓn compensada solo puede realizarse extendiendo la consolidaciÓn administrativa hasta los confines de la co 5 �marca ( hasta Montgat y Tiana por el N. E. y Castelldefels y ~apiol por el S. y SO ). La principal objeciÓn a esta imagen de la ciudad extendiéndose en luna creciente en torno a la sierra de Collcerola ( la cual si ha significado una resistencia fisica a la expansiÓn deÍ casco urbano ) debe provenir en el terreno de la delimitaciÓn estadistica, del hecho de que el indicador "gastos por habitante•• no carece de ambigüedad. Asi, las altas clasificaciones relativas por este renglÓn de munici píos pequeños como Sant Climent, Santa Coloma de CervellÓ, Pallejá e incluso Papiol pueden corresponder más a una elevaciÓn relativa de los costes indirectos ( AdministraciÓn general ) debida a la insuficiencia de dimensiÓn, que a un efec tivo nivel de prestaciÓn de servicios relativamente satisfac~ rio. La segunda objeciÓn, de carácter prospectivo, está conectada con la presumible eliminaciÓn de la barrera constituida por la cadena montañosa en términos de distan cia-tiemp,o en un futuro prÓximo. Este punto guarda rela ciÓn con la expansiÓn NO. ( Sant Cugat, Sandanyola ) sugerí da por ia necesidad de espacio para infraestructuras pÚblic~. As{ se dibujan tres alternativas de consolida ciÓn: 1) continuo urbano en luna creciente; 2) ( recogiendo las dos objeciones anteriores ) ejes SO y E -sin los peque , ños municipios semi-rurales en el curso del Llobregat -mas Sant Cugat y Sardanyola; 3) toda la comarca. La segunda alternativa difiere de la primera en el sentido de sustituir los municipios del confin Oeste ( Santa Coloma de CervellÓ, Sant Climent, Pallejá, Papiol ) por el área de descentralizaciÓn terciaria prevista en el esquema director de 1965 ( Sant Cugat, Bellaterra, Sardanyo la ). La ter:cera alternativa es quizás la menos objetable. La comparaciÓn efectuada no da criterios estadisticos rotundos para una consolidaciÓn solo parcial de la co marca. Al contrario, coincide en confirmar la intuiciÓn de que la comarca funciona como sub- sistema urbano unitario , precisamente por su diferenciaciÓn funcional interna ( lo que no implica pronunciar se por una forma de consolidaciÓn u otra ) . 6 �La idea inicial de este ejercicio era la de ve rificar la h:iJpÓtesis de que existe una correlaciÓn de rangos pos:i,tiva entre dimensiÓn y gasto municipal por habitante formulada habitualmente para sistemas nacionales de ciudades. Más concretamente: la hipÓtesis a verificar es que la medi da de tal correlaciÓn aumenta al englobar en un:a sola unidad la ciudad central y los municipios de su entorno inmediato -que sufren tal proximidad en forma de proletarizaciÓn priv~ da y pÚblica, y que por tanto están mal clasificadas en gastos municipales por habitante e n relaciÓn a su nÚmero de ha bitantes. AsÍ es, en efecto. El coeficiente de correlaciÓn de rangos ( Spearman ) que es muy bajo en la comarca tal como está definido actualmente ( = O, 122, véase tabla 1) aumenta hasta O, 261 en la hipÓtesis 1 ( Barcelona, Hospita let, Badalona, Santa Coloma y Cornellá formando una sola unidad ) . Este aumento medirÍa la deterioraciÓn del en torno del municipio central si supusiéramos que la demandade servicios locales crece más que proporcionalmente con la dimensiÓn demográfica. l. 2. Los ejercicios sobre la estructura fun cional del sistema urbano barcelonés confirman la misma hipÓtesis desde otro punto de vi s ta. El crecimiento 50 - 70 ha subvertido la jerarquía urbana tradicional del área m e t ropo~ tana a impulsos del centro. L o s ocho municipio s especi a lizados (x) - . en construcciÓn e n 196 0 ( Hospitalet , Bad a lona , Santa Coloma, Cornellá, Sant Boí, Gavá, Esplugas, Sant Cugat ) definen claramente el ánn ito comarcal del subsistema en todas las direcciones en torno al centro (Tabla 2). El aumento de los Índices de especializaciÓn industrial del 50 al 60 en Hospitalet, Santa Coloma, Corne llá y Sant Boi y la apariciÓn de nuevos municipios urbanos (x) Cuando se habla de "especializaciÓn''en este punto utili zamos los Índices funcionales de la Tab la 2, definidos p o r H. C a p e l como "el producto de la desviaciÓn de la tasa de o c upa c i Ón e n una rama respecto a la población activa urbana de l a ciuda d (e~ presada.s a1nbas en tantos por diez mil respecto a los t ota les na cionales urbanos) por el porcentaje de ocupaciÓn en dicha rama respecto a la poblaciÓn activa de la ciudad considerada". 7 �con especializaciÓn industrial positiva ( Gavá, Ekplugas Sant Feliu, Molins, Sitges ) contrasta con el descenso de los {n dic·es tanto en el centro tradicional dominante ( Barcelona, con la adiciÓn en este caso de Badalona ) como en los centros tradicionales de segundo orden fuera de la comarca: Sa badell, Tarrasa, etc. ( Tabla 2 ). Por Último las tasas de poblaciÓn activa de las ciudades comarcales son sistemáticamente inferiores a las de las ciudades extra-comarcales, situándose por debajo del 48 por lOO en 1950 y del 43 por 100 en 1960, mientras que Matará, M a nresa, Igualada, Tarrasa, Sabadell y Granollers se sitÚan por encima de esas cotas ( Tabla 3 ) . Esta homogeneidad dual pone de relieve que nos hallamos ante un sistema urbano m.etropolitano, dentro del cual el sub- sistema comarcal se comporta en este aspe~ to como un elemento singular ( cuya estructura interna, como vimos anteriormente en el análisis dimensiÓn-nivel de gasto municipal, es diferenciada ) . Todo esto parece indicar que una consolida ciÓn comarcal fuerte ( quizás la Única v{a defendible ya ah~ ra ) podr{a conducir a su vez a una repeticiÓn del proceso de integraciÓn- diferenciaciÓn del espacio urbano exterior al nuevo centro con las mismas caracter{sticas de intensidad con que se ha producido hasta ahora en el sub- sistema co marcal en torno al centro tradicional. El Area ser{a tan im pq_!,tS.nte ante el proceso de suburbializaciÓn generado en to-;,: no al nuevo centro ( la Comarca ) como hoy lo es la Co marca frente a las consecuencias del desbordamiento de los l{mites administrativos de la capital. Pero esto es solo una conjetura. Todas l a s observaciones aquí' reunidas son '1~ ""¡ provisionales. La base estadí'stica utiliz a da, así' como~'métodos de análisis, son muy rudimentarios. Falta informa ciÓn para 1970 . No es que no exista informaciÓn Mtp~.!':iOI-' más actualizada y métodos más sofisticados para tratarla. Al contrario, todo ello est á disponible, pero se requiere un plazo algo más largo para convertirlo en un informe provi sional sobre el tema. 8 �2. EFECTOS FISCALES Los efectos fiscales de la consolidaciÓn están aún poco estudiados. Lo Único que brindamos aquí' es una serie de reflexiones sobre el tema, algunas índicacio nes de estudios posibles y el resultado de un primer ejercicio sobre el efecto de la consolidaciÓn en las aportaciones a nuestra área del Fondo Nacional de Haciendas Locales. 2. l. La utilidad del planteamiento de una consolidaciÓn metropolitana, o sub-metropolitana como en este caso, puede verse tanto por el lado de los gastos pÚblicos como por el lado de los ingresos. El argumento de las eco nomí'as de escala y dimensiones mÍnimas de servicio tiene que ver con el primer aspecto. Pero incluso con subdivi siones administrativas idÓneas desde el punto de vista tecno lÓgico, la efectiva prestaciÓn de servicios pÚblicos puede ~o ser factible al nivel deseado por falta de una distribuciÓn correcta de la capacidad fiscal ( subdivisiones ricas y po bres del área n1etropolitana, divorcio necesidades-recursos). En Estados Unidos se tiende a considerar que este es el problema que justifica mayormente la formaciÓn de Órganos n1etropolitanos, lo que se explica: 1) por las reticencias que provoca allí' siempre el aumento de di mensiÓn y la pérdida de proximidad en las relaciones administraciÓn-ciudadano, 2) por la intensa segregaciÓn espa cial por niveles de renta ( centro pobre, suburbio rico ). Una forrna de enfocar el problema es dividir el área sucesivamente en subáreas cada vez más pequeñas y observ a r cual es el máximo nÚmero de subáreas en que la zona puede dividir se ( o el tamaño mí'nimo de las mismas ) , sin que l a dispersiÓn de los indicadores de capacidad fiscal vaya rnás allá de una cota predeterminada que se considera critica (x) . Se trata de formar subáreas lo suficientemente grandes y diversificadas interiormente como para que las disparidades de r e nta queden englobadas en su interior y no haya entone es disp a rida d de rentas medias entre subáreas. Si la dispersiÓn es 1nuy alta y no hay continuidad en t re distritos ricos y pobres, la Única instancia capaz de realizar en su interior las compensaciones precisas' será, en el caso extremo, el Órgano metropolitano. (x) Ver W. Thompson. op· cit. 9 �Este ejerc1c10 puede realizarse en nuestra área con tres niveles de subdivisiÓn: municipios, comarcas, área·; o bien con cuatro: municipios, agregaciÓn sub- comar cal de municipios, comarcas, área, Se puede introducir la subdivisiÓn de Barcelona en distritos al mismo nivel de la di visiÓn municipal del área, con lo que la distribuciÓn ganarí;: en homogeneidad de tamaños. El ejercicio nos dará una p!J. mera indicaciÓn de fragmentaciÓn administrativa Óptima en el área desde este punto de vista. Lo mismo puede hacerse, quizás más fácilmente en una primera fase, con los municipíos de la Comarca tan sÓlo agrupándolos convenientemente en super-municipios. •, .1 . . · ~ - lt ./ jo este punto de vista se ha realizado un ensayo de COnSOli ~ iÓn a niveles, procurando obtener para cada unidad una po aci Ón de.~. 100-200. 000 hab. , 200-300. 000 '\tt-lt\\0 .. hab. y 300-450. 000. El é._..rto nivel de consolida cion ( malla 5 ) corresponde a la divisiÓn Barcelona-Resto de la Co marca. rr ' Malla 1 2 3 4 5 ( Véase Tablas 4 NÚm. de subdivisiones Recorrido de la renta per capita (renta máx.- ren ta minl Miles __Ets 38 19 11 7 2 a~ para DesviaciÓn tÍpica de las rentas per ca__Eita 90 83 49 35 32 21' 7 23,6 16,6 12,5 22,6 definiciÓn de las mallas ) La mayor dificultad apareciÓ al intentar consolidar la parte oriental. La gran poblaciÓn y baja renta de los distritos IX y X y los municipios de Santa Coloma y Badalona, hacÍa difÍcil encontrar áreas ricas contiguas a las pobres que permitiesen la "compensaciÓn". A la vista de la tabla de dispe!_ siones se observa que, dejando aparte el caso de dos subdivisio nes (Barcelona-resto de comarca), la menor dispersiÓn co rresponde ~la mayor malla ( 7 subdivisiones de 300-450. 000 ha bitantes ). 10 �Si el objetivo perseguido fuera la creaCiÓn de unidades capaces de soportar un gasto por habitante y año de · 4. 000. pesetas por ejemplo, con una presiÓn fiscal máxima hipotética del 8 por 1 00, la consolidaciÓn deberia crear subdivi siones con una renta media de 50. 000 pesetas per cap ita (x)-: Y en ese caso la consolidaciÓn con municipios colindantes al central deberia extender se obviamente a los más pobres de renta ( o bien deberian formarse municipios de tamaño medio agrupando distritos de Barcelona con aquellos municipios empobrecidos ). La hipÓtesis de consolidaciÓn seria entonces semejante a la delimitaciÓn estadistica que engloba a los grandes y medianos municipios de carácter proletario. SegÚn los datos de 1968, los municipios a com pensar desde este punto de vista son Badalona, Cornellá, Pa-: · llejá, Ripollet, Sant Boi, Sant Climent, Sant Vicens, Santa Co loma de CervellÓ y Santd Coloma de Gramanet. Con este fin se han probado distintas mallas modificando algunas de las an teriores para tratar de obtener la máxima capacidad fiscal. La malla critica resulta de una variaciÓn de la nÚmero 4 ( 7 subdivisiones) en la que la renta per cápita m(nirna es de. 49. 803 pesetas. .Con la malla 3 ( 11 subdivisiones ), cualquier madi ficaciÓn empeora la distribuciÓn de las rentas; en el mejor de los casos salen dos subdivisiones por debajo de las 50. 000 pe setas/habitante. Algo parecido ocurre con la malla 2 ( 19 subdivisiones ) en la que, si bien es posible, alterando las subdivisiones, mejorar los mí'nimos, éstos siguen por debajo de las 50.000 pesetas ( 46.276 y 47. 827 ). Para la malla 5 ( Barcelona-resto Comarca ) se obtiene una capacidad fiscal parecida a la de la malla 4. La renta mí'nima ( comarca ) es de 49.600 pesetas y la máxi ma ( Barcelona ) de 82.130. Como se ve, debido a la gran dispersiÓn de rentas y la segregaciÓn espacial de las mismas que se da en el área barcelonesa, sÓlo disminuyen las diferencias de rentas interáreas, o sus capacidades fiscales, cuando se toman subdivisiones de gran tamaño (300-450. 000). Esto parece indicar que no se está lejos del caso extremo antes citado, en el que la Única distribuciÓn capaz de compensar todas las desigualda des es la que abarque a toda la zona como una unidad. (x) Datos 1967-68. 11 �2. 2. Veamos ahora el rendimiento de la apo__: taciÓn del Fondo Nacional de Haciendas municipales en tres hipÓtesis de consolidaciÓn. En base a datos referentes al año 197 O, la distribuciÓn efectiva del 87 por 100 de la dotaciÓn del Fondo ( 4.937.026.435 pesetas) para reparto general por nÚmerode habitantes y grupo fue la siguiente: Grupos de muni<;j. pi os (habitantes) Pesetas por grupo NÚm. habitan Cuota pe setas tes por grupo por habitante Más de l. 000. 000 4.241.472 232,89 lOO. 001 - l. 000.000 5.093.245 193,86 5.632.638 175,30 5. 001 - 20.000 7.538.094 130, 98 Menos de 5. 000 7.810.697 126,41 20. 001 - 100.000 987.405.287 Fuente: Bolet{n Oficial del Estado, 10-7-1971. Considerando tal supuesto, real por otra pal'te, la liquidaciÓn correspondiente a Barcelona y su comarca se desglosa as{: Barc e lona - c iudad . 406.251.606 ptas. Comarc a 1953 174.362.555 11 580.614.161 11 Total El total actual comarcal de 580 millones ( 1970 ) baja a 538 millones en la hipÓtesis I de consolida ciÓn ( Barcelona más los cuatro municipios de mayor tama ño ), 532 millones en la hipÓtesis II ( los mismos más Sant Adriá, Esplugas, Sant Just, San Joan, Sant Feliu y Mongat ) y 514 en la hipÓtesis III ( consolidaciÓn de toda la comarca en un solo municipio ). Sie.ndo el capÚulo del Fondo destina do a ciudades de más de un millÓn una partida limitada, el descenso de la aportaciÓn por habita nte ( especialmente para los de Barcelona-municipio ) al aumentar la poblaciÓn que - 12 �que entra en el reparto (x) compensa con creces el ascenso de grupo de los habitantes correspondientes a los municipios consolidados. La pérdida, sin embargo, no es de una mag~ tud imposible de compensar por otras v(as (1 0-15 por 1 00); y sobre todo, el efecto similar -y aún más acusado- que sepr~ ducir(a sobre las aportaciones a Madrid hace pensar que el mecanismo ser(a modificado. 2.3. Tanto este ejerc1c1o como el anterior,de todos modos, no entran en el aspecto más interesante de los efectos fiscales de la consolidaciÓn, es decir, el feed-back de la misma sobre la estructura y el nivel de la fiscalidad ~ cal consolidada ( si bien el primer ejercicio permite una aproximaciÓn muy agregada a este efecto, suponiendo una pre siÓn fiscal en alza, por ejemplo ) . Este feed-back debe considerarse en dos eta- pas: 1) El efecto inmediato, en términos de ingresos fiscales, de la extensiÓn de ingresos de régimen especial a la parte consolidada de la Comarca. 2) La repercusiÓn de tal extensiÓn sobre las variables de base de la aglomeraciÓn ( localizaciÓn residencial e industrial, valores del suelo, etc., ), as( como la repercu siÓn de la extensiÓn de los estándares de servicio correspo~ dientes. Este doble mecanismo puede analizarse por medio de un modelo iterativo cuyo desarrollo nos proponemos desde ahora. (x) La cuota por habitante para el mumc1p10 central pasa de 232, 89 pesetas a 204, 41 en la hipÓtesis !, 200, 02 pesetas en la hipÓtesis II y 189, 51 pesetas en la hipÓtesis III. 13 �Tilhl:~ H.:t ngo :tiln·~o pohlnción r.:to. /hílb. vn:-1 (13) 1 2 .1 ona (JJ.\) 3 17 14 19 1 lb 5 21 16 lO 3 7 (G) 8 10 2 Ho:;;'i tilll·t (H) 2 b 6 !-lolins d Hcy (:-n~) 17 16 1 }::)ntc:~ci:r (>í) 11 7 4 · }íont~:lt C·~) 22 20 2 l'vll cj<1 (:'LL) 2J 15 ~ I';:J'iOl 25 4 21 7 6 1 14 lo 4 9 13 4 6 23 17 27 26 l 13 5 !) 15 2i 7 20 ]4 6· 21 lT 6 18 27 9 Sta. Colo;na de C~rvelló (s.C.C. )26 19 ' 7 St!l • ..:o~ o::H di! Gra:¡nn.:-t (SCG) 4 24 20 Sarda~ola (S) 16 9 7 Tiana (r) 24 11 13 Vi l<Ld~c:~ ·1~ (V) 12 25 13 l._tun ic Í)•ios B:~ l'Cd Hrt d:~J ~astellctcfcls CornclJ~ (G) E·splugas Gav~ (es) t'<! U obrl!g:'lt (E) (PAP) (P) Pl'<tt de Llohrc .~ilt s. A(lri:ín de lk~és (~) .~ll) S. B:>uclilio (S.B.) .S. CJir.icnt (SCl L) ~. Ct1¡:,a t d,el Val] és (~; ..;v) ~~ feliu de Llobrcgnt (S.F) s. Ju:\n Jksri (sJ'n ~).:-::,y,~rn S. Ju::;tl.' (S.JT) S. Viccntd cleJs Horts (SV) 1\ = . 1 (d'} : 27 2.901 r-~...---------- ------ -----------------------------' ~.::: o, J 22 . t = o, 61-t ------------------- ------- ----------------------------- --------l<'u,~n.t~: i~~;,1 • nt·il.;iÓ , l } :tl.~pi:t n pa¡·tir ele "!.a -~C0:1l.'IJÚa IJ;IJ"CC1UP.1" r,,,!IÍ!-.; j •:.11 .:h."' Frb,l!lÜ;;;·,o )' .). Co 14 Pública loe;¡] en la C0:ot:t1'~:t rl.! �MUNICIPIOS DE LA COMARCA : RANGos DE POBLACION V GTO. 1 HABITANTE. Figura 1 Rango Población • 27. • • • • ~ • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • PAP • SCLL ..·!i/i!!,i!fif!!!//;!1/!~> • s ce • • • ... • 20 • . •es J • ~1 • • • • • • • • • • JO • e • • V • • • • • • • • e sa • • Ba • • • SCG • • • oo . ·"·""';'·. ·;··· • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • ••• • 10 20 27 Rango Gto. 1 Habitante �::!1 tO e.., Q ... _..,. ,...~.+, fifi:Ufft ::::::::: !!' . ::::::::1 DELIMITACION ESTADISTICA: CORRELACION RANGOS POBLACION 1 GTO. POR HAB. A. Municipios d•sviación positiva B. Municipios •quilibrados C. Municipios d~viación n•gativa ¡····· ·· ··· ··¡ ···· ······ ~ ••• 6 • •• • •• li/f/~ft\l ,.... ....... .............. ..¡¡¡¡1 .... . ········ ·· ··· ··········· ~ �INDICE FUNCIONAL POR SECTORES 1950 - 1960 Mieria Industria 1950 1 1960 1950 1 1960 -2 , 30 -1, 31 -0,10 -o, 06 -1,75 - 1,06 -0,08 -0,08 Sabadell Tarrasa Manresa Matará -o, 06 -o, 09 -o, 04 -0, 12 -o, 08 -o, 11 -o, 06 70,56 66,68 27,88 27,82 62,92 51,76 26,52 21,95 Vilanova i G . Igualada Granollers Santa Coloma -0,06 -0,10 -O, 09 -o, 05 -0, 03 07 14 , 54 14,20 9,04 7. 19 Cornellá Vi1afr.anca Sant -Boi Prat E'Sp1ugas San Feliu Llob. Sitges Molins de Rey Fuente: H. - -o, -0,02 - -0,02 -0,01 - - -o, 02 - Capel. - -o, 01 -o, 02 -0,01 Electricidad Agua, Gas y S. San. 1950 1950 1 1960 11960 3, 14 114,73 -113,41 83,20 164,09 - 14' 7 6 29,45 38,29 3 ,21 48, 14 -1,67 51,37 Madrid Barcelona Hospitalet Badalona - ConstrucciÓn Comercio 1950 1960 1 Transportes 1950 1 1960 Servicios 1950 1 1960 6,1 50 -O, 64 0,01 0,09 -2,47 -O, 56 0,64 0,42 9 , 77 36, 93 -1,90 -2,73 6,66 9,64 18,39-11,72 -2,97 -1,34 -2,54 -1,35 -1,80 0,49 - 1, 91 0,95 -1,29 -1,06 -O, 94 -O, 51 -o, -O, -o, -o, 18 18 06 08 -0, 17 <'o, 15 -0,03 -2, 51 -2,52 -1,64 -1,26 -3,09 -2,67 -1,06 -1,02 -1, 31 -1,28 -0,71 -0,77 -1,64 -1, 30 -0,58 -0,64 -5, 19 -4,80 -3,67 -2,87 -5 , -4, -2 , -2, 10,39 12, 18 9,25 11,44 -O, 44 -O, 51 -0,44 -o, 08 -0, 18 -0 , 44 -0, 16 -2,03 -0,44 -0, 04 -0, 04 o, 13 -o,03 -0,03 -0,03 0,10 -0,66 -0,49 -O, 02 -0,47 -0,67 -0,60 -0,37 -0,84 -0,46 -0,42 -0,35 -0,09 -0,36 -0, 32 -0,29 -1, 15 -1, 15 -1' 04 - -1, 1 o -1,41 -1,23 -0,84 7,28 0,65 2,75 6 , 39 12,40 0,47 5, 31 5,62 -o. 14 0,63 -O, 23 -0, 14 -o, 71 2.71 -o, 19 -0,09 0,21 -o, 01 o, 02 0,18 -o, o 1 -0,36 -0,92 -o, 30 -o, 28 -0,64 -0,74 -0,45 -O, 31 -0,20 -0,01 -0, 18 -0,08 -0,33 -0,08 -0,26 -0,03 -0,57 -0,56 -0,31 -0,55 - 4, 10 8,00 l, 82 5, 72 -0,28 -0,29 -0,20 -0,25 - - - - - 12 , 69 2 7. 02 2, 92 4,57 TABLA 2 1,25 o, 10 O, 11 - 0,03 - - - - Tesis Vol. II Departamento de GeografÍa U. - -0,01 .. o,ol -0,01 -0,01 -o , 01 -o, 29 B. - - - 8,46 -147,41-187 , 99 - 6,75 -62,80 -32,2 8 -0,98 -5, 13 -5, 8 1 - 1,32 -4, 35 4,0~ -0, -0, -0, -0, 15 13 13 15 - - 64 90 98 17 -O, 77 -o, 36 -o. 85 -o, 52 -o, -O, -O, -o, 56 44 38 44 �Tabla 3 POBLACION TOTAL Y PORCENTAJE DE POBLACION ACTIVA CIUDADES DE LA AGLOMERACION BARCELONESA 1950 Número orden 1960 o/o poblaci6n activa poblaci6n total Número orden o/o poblaci6n activa poblaci6n total 399 396 395 394 393 392 385 Matar6 Manresa Igualada Tarrasa Sabadell Granollers Vilanova 57, 52 55,07 54, 55 54, 38 54,26 52,43 48, 69 31. 642 4 0.452 16.954 58.880 59.494 15.480 19.483 404 402 394 392 391 385 Igualada Manresa Matar6 Sabadell Molins Granollers Tarrasa 50, 4 0 49, 76 47 ,99 47, 76 47, 61 47' 11 44, 60 19.886 52.216 41.128 105. 152 1 o. 191 20. 194 92.234 377 370 364 357 352 342 308 Badalona dospitalet Barcelona Prat Cornellá S. Baudilio S. Adrián 47, 17 46,06 77,54 44,80 44, 10 43, 02 41,02 61. 654 71. 580 l. 280. 179 10.401 11.478 10. 811 10 . 227 353 351 350 345 337 335 320 Hospitalet Badalona Barcelona Vilanova S. Baudilio Prat Cornellá 42, 55 42,41 42, 38 42, 01 41, 51 41, 41 40, 17 122.81 8 92.25 7 l. 557. 863 25. 669 19.968 14. 131 2 4 . 7 14 39,86 l. 618. 435 317 Madrid 40, 08 2.259.931 39, 36 39, 30 38,24 36, 82 36, 79 12. 793 32. 590 15. 725 10.941 96. 217 287 Madrid 297 296 270 221 220 Esp1ugas Sta. Coloma Gavá Si tges Badalona Fuente: M. Cape! Tesis Vol II. Dpto. de Geografra U. B. Nota: El número de orden se refiere a la clasificaci6n española de mumc1p10s de más de 1 O. 000 habitantes según o/o de poblaci6n activa. El total de estos municipios eran de 402 en 1950 y de 421 en 1960. 16 �Tabla 4 Disparidad de capacidad fiscal en las subdivisiones de la Comarca (Medida por la renta per e á pita 19 68) Malla actual ( 30 subdivisiones) Are a Renta /habitante Población 67.232 75. 604 118. 688 103.507 53.423 104. 831 7 5. 178 87. 616 63. 733 71. 252 127. 675 77. 448 9 6. 600 137.550 142. 051 113.421 93.234 99. 175 126.913 172.201 337.222 165. 310 101.231 230.231 47. 315 79. 707 46.996 54.408 47. 644 52.224 51. 063 54.946 56. 458 45. 775 43. 100 48.409 42. 576 57. 567 41. 959 37.849 52.266 55.011 61.721 67.456 40. 541 49.455 39. 860 61. 748 59.246 56.592 150. 143 11. 2 72 66. 323 22.893 2 3. 190 216.433 14. 568 19. 627 5. 01 o 3. 345 2.400 27. 828 15.948 24.466 39. 248 l. 746 17.219 15. 620 10. 663 8. 602 12. 358 l. 848 9. 162 14. 337 Dto. I II III IV V VI VII VIII IX X XI XII Badalona Castelldefels Cornellá Esplugas Gavá Hospitalet Molins de Rey Monteada Montgat Pallejá Papiol Prat de Llobregat Ripollet S. Adrián del Bes6s San Boi San Climent San Cugat San Feliu de Llobregat San Juan De spi San Just San Vicens dels Hors Sta. Coloma de Cervell6 Sta. Coloma de Gramanet Sardanyola Tia na Viladecans 17 2. 399 18. 9 34 �Tabla 5 Malla 2 ( 19 subdivisiones ) Are a . Dto. Dto . Renta per cápita Poblaci6n 67.232 75. 604 118.688 103.507 79.920 75. 178 96. 600 137. 550 142.051 113.421 192.499 126.913 87. 616 172.201 63. 733 63. 733 69. 615 127. 675 77.448 77.448 168.611 168.611 187.776 101.231 115.115 115.115 Badalona, Tiana, Montgat 47. 527 157.452 Sta. Co1oma, Monteada, Ripollet, Sardanyola 44.478 141. 110 Hospitalet I (x) Hospitalet II (x) 52.224 52.224 106.216 106.216 Cornell~. Esplugues, Sant Just, S. Juan Despr, Ripoll, Pallej~. S. Vicens, Molins de Rei, S. Feliu, Sta. Coloma de Cervell6, S. Cugat 50. 911 175.599 Prat, S. Boi, S. Climent, Viladecans, Gav~. Castell defels so. 122.218 Dto. Dto. Dto. Dto. I II III IV V-VI VII Dto. VIII Dto. Dto. Dto. Dto. Dto. Dto. IX a (x) IX b (x) X~ S. Adri~ XI XII a (x) XII b (x) 196 (x) Se considera el área dividida en dos de igual poblaci6n y renta per cápita. 18 �Tabla 6 Malla 3 11 subdivisiones .... - Are a Renta per e á pita Población 86.822 79.920 72. 830 52.224 210.021 192.409 292.291 216.443 Dtos. XI, Esplugues, Cornella S. Boi, S. Climent, Viladecans, Gava, Castelldefels 77.838 284. 837 Dtos. III, S. Just, S. Juan Despr Papiol, Palleja, S. Vicens, M o lins de Reí, S. Feliu, Sta. Colo ma de Cervell6 97. 168 211.515 77.445 2 30. 231 Dto. IX 63.733 337.222 Dtos. X, S. AdrHt, Sta. Coloma de Gramanet 46.876 278.938 Badalona, Tiana, Montgat, Monteada 48. 08 3 193. 163 Dtos. I y IV 11 V y VI 11 II, VII, Prat 11 Hospitalet Dto. XII 19 �Tabla 7 Disparidad de capacidad fiscal en las subdivisiones de la Comarca (Medida por la renta per e á pita 19 68) Malla propuesta ( 7 subdivisiones ) Are a Renta per e á pita Poblaci6n 77. 303 4 56. 872 Dtos. XI, Hospitalet, Prat, San Boi, San Climent, Vi la decans, Gava, Castelldefels 69.243 4 39. 882 Dtos. III, Cornella, Esplugues, San Just, S. Juan Despr, Papiol, Palleja, S. Vicens, M o lis de Rei, S. Feliu, Sta. Coloma de Cervell6, S. Cugat. 81. 192 317.950 X 79.965 375. 331 XII 81. 800 402.432 63.7 3 3 3 3 7.222 47.037 321. 028 Dtos. II, V, Dtos. I. IV, Dtos. Dts. VIII, VI, VII IX S. Adriá, Sta. Coloma, Sar danyola, Ripollet, Monteada, Badalona, Tiana, Montgat. 20 �TABLA 8 Malla 5 ( 2 subdivisiones Renta per capita PoblaciÓn Barcelona 82.130 1.815.891 Resto comarca 49.600 835.644 Are a A) Fuentes para las tablas 4 a 8: Gabinete técnico de Pro gramaciÓn, Factores EconÓmicos, apéndice al Plan G~ neral de AcciÓn Municipal. Muns, JoaquÍn. ''La Renta de Barcelona-ciudad y su zo na de influencia: un intento de determinaciÓn'', en Banca Catalana, diciembre 1971. En ambas publicaciones las cifras de pobla ciÓn son estimaciones para 1968 que pecan por exceso, para Barcelona-ciudad, y por defecto, para el resto de la comarca. Sin embargo, aún disponiendo de los datos del censo de 1970, se ha preferido manejar las cifras de los anteriores estudios sin modificarlos, por interesar más el plante ami ento teÓrico del ejercicio que sus resultados prácticos. B) Las modific a ciones introducidas para obtener subdivi siones de renta per capita semejantes o superiores ~ las 50. 000 pesetas son: Malla 2: Se separa San Adrián del distrito X y se une al grupo de Santa Coloma, Monteada, etc. con lo que la renta de este grupo pasa de 44.478 a 46.276 ptas./habitante. Malla 4: Santa Coloma de Gramanet se une al distrito IX con lo que se obtiene dos nuevos grupos: Dto. IX + Santa Colom.a S. Adrián, Sardanyola, Ripollet, Monteada, Badalona, Ti~ na y Montgat 21 h Renta per ca pita PoblaciÓn 58.652 428.684 49.883 229.860 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02.02. Gabinet tècnic de programació Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1965-1978 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació sorgida de l'activitat realitzada al Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Aspectos económicos de una consolidación administrativa en la Comarca de Barcelona Subject The topic of the resource Comarques Barcelona Economia Administració local Description An account of the resource n. 32, octubre 1974, p. 2-21 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Giménez Yuste, Mario Lucena, Gabriel Source A related resource from which the described resource is derived Boletín del Gabinete Técnico de Programación Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1974 Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Article Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Publisher An entity responsible for making the resource available Gabinete Técnico de Programación del Ayuntamiento de Barcelona Abstract A summary of the resource. Ponència presentada a la I Reunión General de Servicios de Estudios. Madrid. Noviembre 1973 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 796 Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/946/OpinioSocialista_1986_n1_LaCapacitatGestioAjuntaments_PM.pdf cff545a57b30974e308809f86efacc4a PDF Text Text La capacitat de gestió dels ajuntaments PASQUAL MARAGALL L'experiència de sis anys i mig d'ajuntaments democràtics ens permet afirmar que, dintre del sector públic, els ajuntaments són el subsector que respon amb més flexibilitat als reptes d'una administració moderna. Els ajuntaments de Catalunya i d'Espanya són capaços de generar, mitjançant l'estalvi i la inversió, un canvi d'expectatives econòmiques més importants que el que podria provocar un augment de la circulació monetària des del Banc d'Espanya. El sistema democràtic local és el més adequat per produir uns serveis ajustats a la demanda. La confirmació d'aquesta afirmació la trobem dins de l'alta mortalitat política dels alcaldes de les poblacions on es produeixen fenòmens d'ineficàcia, Per això no es pot admetre el simplisme que contempla el dèficit com a única referència i veu els ajuntaments com uns malversadors irresponsables. Els alcaldes han estat més a prop de l'arquetipus shumpeterià d'empresari que molts dels que professen com a empresaris. Han corregut més risc, fins i tot pel que fa al seu nivell d'ingressos i a la seva vida personal. ELS AJUNTAMENTS, SECTORS GESTORS PER EXCEL'LÈNCIA L'Administració local és l'administració que està més a prop dels ciutadans i, per tant, és el sector de l'activitat pública més fàcil de ser controlat pels mateixos ciutadans. Els ajuntaments no tenen pròpiament l'element de la competència mútua entre ells, però en canvi és fàcil de caure en la comparació entre ajuntaments . El públic, o en aquest cas els ciutadans, compara, i pot produir-se el fenomen de "votar amb els peus", És adir, pot traslladar la seva residència si els serveis oferts per l'ajuntament del costat són millors que els d'allà on s'està visquent. A més a més la proximitat als ciutadans del sector local dóna a les eleccions locals una força fiscalitzadora molt superior a la que és normal en �L'O P JNJO SOCIA LISTA altres nivells de l'administració, en què la competència electoral es basa fonamentalment en idees molt generals. La comprovació que es compleixin o no escapa quasi totalment de l'experiència en la vida social quotidiana del ciutadà com a individu. En això l'estat és clarament diferent del sector privat. La critica de l'empresariat a l'estat es basa en la comparació amb el sector privat on el ciutadà pot comprar o no comprar, cosa que no pot fer amb l'estat. AI sector local, però, aquest tipus de crítica liberal no és tan vàlida en la mesura en què aquesta comprovació de qualitat i de preu hi és. 1 els ciutadans la formulen cada dia. Qualsevol alcalde d'Espanya pot testimoniar fins a quin punt té present la pressió d'un "mercat" de ciutadans que li recorda cada dia el que està fent bé o el que està fent malament. Caldria definir, però, una grandària mínima a partir de la qual les corporacions locals poguessin assumir aquesta condició de gestors per excel·lència. Les dimensions més apropiades serien ajuntaments grans i mitjans, comarques i àrees metropolitanes. Els districtes i els ajuntaments petits serien les unitats polítiques de participació o descentralització territorial. Dels 935 municipis de Catalunya, 50 tenen entre 5.000 i 10.000 habitants, 38 entre \0.000 i 20.000, 24 entre 20.000 i 50.000, 8 entre 50.000 i 100.000, 7 entre 100.000 i 500.000, i només un, Barcelona, té més de mig milió d'habitants. Des d'aquesta perspectiva és evident que les corporacions locals comparteixen algunes de les caracteristiques de les empreses. És significatiu que quan en un sistema d'economia centralitzada es vol fer un apropament al sistema de mercat es recorre als ajuntaments. Això va succeir a Hongria on, per primer cop, els ciutadans van poder comprar un paper que donava interessos. 1 aquest paper era emès pels ajuntaments. En el camp de la incorporació de procediments informàtics, la capacitat de reacció dels ajuntaments ha estat molt a prop de la que es diu que tenen les empreses. L'Ajuntament de Barcelona en va ser el capdavanter, però l'esperit innovador s'ha estès a municipis més petits. És molt significatiu el cas de Monòvar, on van dissenyar un programa que va permetre informatitzar pràcticament tota la gestió municipal, incloses les actes de la Comissió de Govern. La qualitat del programa era tan notable que la companyia subministradora de l'ordinador va comprar-ne el software per comercialitzar-lo entre els ajuntaments. El professor Garcia Duran, seguint Kenneth Arrow, explica que bona part de les crisis es poden analitzar en funció de la distribució de les expectatives optimistes i pessimistes. Segons aquest model, la crisi es pot explicar per la polarització d'expectatives pessimistes. És adir, que el grau de pessimisme existent és superior a allò que justifiquen les possibilitats reals d'inversió, d'activitat o d'ocupació. Probablement, aquest país està visquent un moment semblant a aquest. El que es tractaria de fer, des del punt de vista de política econòmica, seria frenar aquesta polarització excessiva cap al cantó pessimista. 1 aquest paper de trencadors de la uniformitat, que diu García Duran, es pot exe~­ cir molt millor des dels ajuntaments que des de cap altre centre de decisió. EL CAS DE BARCELONA L'Ajuntament de Barcelona és un conglomerat d'àre~s. i d'empreses el moviment anual del qual està al voltant dels 120.000 milions de pessetes. El ventall dels servei s que produeix comprèn des de serveis de software fins a clavegueram i teatre infantil. La seva producció repres;nta m~s del 5 per cent del producte interior brut de la ciutat. Sens dubte es la pnmera "empresa" de Catalunya i la que genera més efecte colaterals en totes les direccions. Té una plantilla de més de 11.000 funcionaris i 2.000 ~?'!tractats laborals. i afegim el personal del organs autònom de gesuo I el de les empreses municipals, arribem a xifre que ronden el 24.000 llocs de treball. Barcelona, per tes seves característ iques especials, és una bon~ mo~tra del que pot arribar a fer el sector local en general, sempre que hi hagi la voluntat política adient. . . La gestió portada des de 1979 ha permès realitzar un sa~eJ~ment financer i una reforma administrativa que són un punt de referència per la resta de les administracions públiques. Durant els mesos immediats a la presa de possesió del primer consistori democràtic es va constatar la dificultat d'aïllar els problemes i tractar-los seguint un ordre de prioritats. A Barcelona es van inventari~r fins a 230 serveis específics molt diferents els uns dels altres, la major part dels quals no tenien cap escala jerarquitzada d'objectius. , .. D'altra banda, la situació financera es caractentzava per un dèficit enorme, producte d'una estructura local inflexible i antiquada i .dels hàbits adquirits als anys 60 en què el creixement accelerat permetia pagar els dèficits d'un any amb l'augment dels ingressos dels següents. Finalment i aquesta és una caracterí tica especifica de Barcelona, l' Ajuntamen~ carregava, i carrega, amb el ~ost dels se~v.eis ~ipícs d'una capital com Barcelona. La manca de reconeixement politic d aquesta c~­ pitalitat ha fet que l'admini tració local sigui responsable d'uns ,serveIS que normalment paga l'estat, o més recentment , els governs_ auton.oms: L'Ajuntament de Barce lona. per exemple. manté 24 museus, ) hospitals I 11 centres d'EGB. El procés de millora de la gestiò encetat per l'Ajuntament va començar per la millora del control de la despesa. I aquest control havia de començar per la de pesa de personal. En meny d'un any es va fer un cens de per sonal, es van ampliar i unificar el horaris ~ es va impla~tar ~.n control d'assistència informatitzat. Es va fer un proces de regularització, es va simplificar la plantilla, i es van reduir les categories de 260 a 71. Es van reconèixer les organitzacions sindicals com a interlocutores dels tre- �L'O P IN IO SOCI A LIST A balladors i es va firmar un acord de condicions laborals. Tot un seguit de mesures que l'Administració central no va dur a terme fins tres anys després. El resultat d'aquest procés va ser augmentar la tecnificació de l'Administració sense que el cost, en termes reals, pugés . El 1985 hi ha 1.000 funcionaris menys que el 1979, i les empreses municipals, incloent-hi autobusos i metro , han pas sat de 11.200 a 8.900 treballadors . Aquesta reducció absoluta amaga una intensa renovació de personal. Es van incentivar les jubilacions anticipades, es van amortitzar places de categories tècniques, que es van cobrir amb personal més jove i més ben qualificat. Aixi, el nombre de persones amb fun cions tècniques ha augmentat un 17 010 des de l'abril del 79 al desembre del 84, mentre que el nombre de persones amb funcions administratives i subalternes ha baixat un 16 per cent en el mateix període. Després de 6 an ys es pot presentar un augment en la quantitat i una millora en la qualitat dels Serveis municipals sense que els recursos consumits hagin augmentat. En efecte, el 1980 les despeses ordinàríes totals van pujar a 79.067 milions de pessetes , pràcticament la mateixa quantitat que el pressupost ordinari el 1985: 72.501 milions de pessetes. Això vol dir, evidentment, que hi ha hagut un augment de la productivitat dels recursos. Les causes de l'augment de la productivitat , tot i que són molt variades, es poden resumir en dos grups. El primer consi steix en l'aprofitament dels estímuls productius que la democratització de la vida municipal comporta: la transparència de les condicions de treball, dels horaris, de les retribucions; l'aplicació d'inc.o~pa~~bili~ats, la introducció de la negociació cellectiva, la crítica i participacio CIUtadana, molt facilitades pel procés de descentralització territorial. Aquest conjunt de factors constitueixen estimuls molt poderosos per augmentar l'eficàcia i la ineficàcia de la màquina municipal que , en definiti va, funciona dins d'un aparador. De fet, aquesta és la justificació de fons de l'eficiència productiva de la despesa pública local en relació amb altres sectors de l'Administració. En segon lloc, l'Ajuntament de Barcelona és probablement l'Administració Pública que més ha contribuït, amb els plantejaments i amb els fels, a posar en crisi el model d 'organització i gestió burocràtic, no sense resistències per part dels sectors més interessats en defensar aquest model. PARTICIPACIÓ DEL SECTOR LOCAL EN LA DESPESA PÚBLICA El subsector local de l'Administració Pública espanyola, amb més d'I bilió de pessetes d'operacions sobre un total de 8 bilions, és una part no gens menyspreable del Sector públic. Juntament amb el Sector autonòmic, que supera també el bilió, representa el 29 per cent de la despesa pública consolidada segons dades de la Dirección General de Coordinación de Haciendas Territoriales, mentre que a Itàlia i al Regne Unit aquest nivell és del 17 i del 26 per cent, respectivament. Això, d'una banda, vol dir que tenim uns nivells de descentralització territorial de la despesa més plausible d'allò que normalment es vol admetre. Però, d'altra banda, encara estem molt lluny dels percentatges que a l'any 1980 els experts reconeixien com a desitjables , que eren 50, 25 i 25 per les adminístracions central, autonòmica i local, respectivament. El que és més greu, però, és que estem molt lluny d 'allò que la pròpia realitat exigeix. Especialment en el subsector local, perquè no supera el 15 per cent del Sector públic, sense Seguretat Social. Per assolir l'objectiu del 25 per cent de participació sense reduir els recursos de les comunitats autònomes no hi ha cap altra solució que recórrer a mesures fiscals no contemplades per les lleis vigents o no desenvolupades . Aquestes mesures haurien de permetre, en el context d'un augment del pressupost brut de les comunitats autònomes, un augment de la capacitat neta de despesa del subsector local, mitjançant la redi stribució i la creació de fons de cooperació municipal als governs autònoms. Des de l'alcaldia de Barcelona defensarem sempre la implantació d'una fiscalitat autonòmica sempre que es donin tres condicions: (1) que els recursos obtinguts es dediquin a nodrir la capacitat de despesa dels ajuntaments, és adir, el sector gestor per excellència, (2) que la redistribució es faci objectivament, i (3) que la població en percebi clarament el benefici . Però els tributs que es puguin establir d'acord amb aquesta concepció fiscal, tot i que es refereixin a problemes específics i a zones concretes del país, haurien de respectar el principi que, a mig termini, els impostos no han de tenir un caràcter estrictament finalista. A mig termini, la solució és federalitzant; renda, societats i IVA, repartits entre els tres nivells de govern, com a Alemanya . Cal que es produeixi una autèntica redistribució en cascada cap al Sector públic autònom i cap al Sector públic local. Nosaltres defensarem sempre que en aquesta redistribució progressiva s'introdueixin criteris d 'organització, exigències de control de qualitat, de màxims i mínims per part de l'Administració central i, òbviament, de les administracions autònomes. Els governs autònoms haurien de reconèixer que la pròpia essència del seu poder polític en relació a les administracions local s consisteix precisament en això : la determinació dels criteris polítics que poden orientar la despesa dels recursos que ells controlen. �L'OPINIO SOCIALISTA PROBLEMES PENDENTS Hi ha un seguit de problemes que no han estat encara resolts després de sis anys d'administració local democràtica, o que han sorgit de bell nou durant aquest temps. Es tracta de la drogaaddicció i les seves derivacions cap al camp de la seguretat i l'administració de justícia i, indirectament, la sanitat, així com d'altres problemes relatius al comportament civil en una fase de transició. En relació a les drogues, els últims cinc anys han vist créixer uns fenòmens molt semblants als que ja coneixen altres països, especialment els Estats Units, des de fa quinze o vint anys. Ens referim a l'extensió del consum, a les seves repercussions socials i als debats que genera. No hi ha una forma única i definitiva de tractament dels drogaaddictes, especialment els heroïnòmans, a llarg termini. La discussió entre professionals gira sobretot entorn de les mesures de reinserció i de prevenció. El ~ue.sí està clar, però, és que cal afrontar, com a mínim, els aspectes samtans de la drogaaddicció. Probablement la gestió dels serveis sanitaris és la prova més important per aclarir com serà el repartiment de funcions entre les administracions públiques. Per la seva participació al PIB i a la despesa pública són sens dubte la columna vertebral dels serveis personals transferits a les comunitats autònomes. La gestió per part de l'Administració local aquí també és garantia d'eficàcia i innovació. Contra el que s'ha dit a vegades, quan l'administració local ha irromput a la Sanitat, ho ha fet atenent necessitats que altres administracions més burocràtiques o poc participatives havien ignorat, com Planificació familiar o Salut mental. I no només en aquests casos. També en la gestió d'institucions complexes com hospitals, l'Administració local ha demostrat que té la força política i el coneixement professional precís per portar-la d'una manera diferent. A Barcelona, per exemple, el cost per unitat d'assistència bàsica UBA va ser, al 1984, de 15.691 ptes. per UBA i dia a l'Hospital del M;r i, d~ 10.060 ptes. a l'Hospital de l'Esperança. Als hospitals de la Seguretat Social el cost és desconegut. La subvenció rebuda per UBA i dia ha estat de 10.472 ptes., mentre que a Sant Pau i al Clínic ha estat de 20.000 ptes. i de 15.000 a alguns centres privats. Quant a l'actuació dels ajuntaments davant l'atur, tot just hem començat. A Barcelona hi ha 270.000 joves entre 14 i 24 anys. Entre els 16 i 24 anys, el 42 per cent és a l'atur. La taxa de fracàs escolar, en termes de repetició de curs, és del 50 per cent a EGB, 55 per cent a BUP i 75 per cent a FP. Aquestes xifres donen una idea de la magnitud del problema, de tal com és ara i de com pot agreujar-se en un futur. L'Ajuntament de Barcelona ha emprès la creació d'un dispositiu d'actuació en el camp de les iniciatives locals d'ocupació i de les iniciatives empresarials. D'aquesta manera s'ha fet un capgirament de fons. Fins ara els ajuntaments no admetien cap altra responsabilitat respecte a l'atur que l'ajut per mitigar-ne els efectes. La veritat és que la contribució dels ajuntaments en la lluita contra l'atur és relativament marginal. Però no és possible declarar-se irresponsables davant aquest problema. La duració de la crisi, que és superior del que ningú no havia previst, produeix efectes qualitatius importants. Les possibilitats de reinserció laboral d'una persona decreixen en progressió geomètrica a mesura que s'allarga la durada de la situació de desocupat. El finançament dels transports públics exigeix també la perspectiva de les solucions específiques. En el cas de Barcelona, la singularitat rau en el caràcter metropolità dels serveis prestats i en els dèficits derivats de la gran complexitat dels moderns sistemes de transport urbà. LA CAP ACITAT DE BARCELONA Tots els problemes esmentats anteriorment necessiten solucions específiques. En el cas concret de Barcelona, però, les solucions han de passar també per la constatació de la capitalitat que Barcelona exerceix de fet i que té voluntat de consolidar. Barcelona és capital de Catalunya, però és també capital d'Espanya. El reconeixement d'aquesta capitalitat no ha de limitar-se a uns drets econòmics. Barcelona proposa un reconeixement polític de la seva capitalitat. Hi ha una certa contraposició entre el debat propi de les ciutats i l'inevitable grau d'uniformitat que provoquen les capitals. Els valors propis de les ciutats a vegades es veuen amenaçats per la presència d'una capitalitat política. És important que hi hagi un equilibri entre el rol de capitalitat i el més genèric, i fins a cert punt oposat, de ciutat. I potser aquí tenim la diferència que encara s'aprecia entre el cas espanyol i la posició que ocupen Washington o Bonn als seus països. Ni Washington ni Bonn pretenen ser al mateix temps la capital i la primera ciutat. Evidentment a Espanya la situació no és la mateixa. La realitat de Madrid també és un factor que s'imposa. Però cal reconèixer que la llei no esgota la realitat. Cal acceptar la idea d'un cert dualisme fàctic. CRITERIS PER A UN MODEL DE GESTIÓ Un model de gestió possible per a Espanya, que hauria de començar a aplicar-se ara perquè estigués rodat el 1990, hauria de tenir en compte els següents criteris i propòsits: �I. Legalment o pràcticament les competències de l'estat i de les comunitats autònomes haurien de ser taxatives, amb numerus clausus i les locals, residuals. ' 2. No hi ha gairebé cap problema que pugui solucionar-se només des d'un sol nivell de govern. L'atribució de competències que fan la Constitució i les lleis bàsiques és només una convenció simplificadora. 3. En realitat no hi ha competències exclusives, ni tan sols plenes. Totes són compartides, o quasi totes. El que és important és identificar el responsable o responsables del projecte, de cada projecte. 4. El sector local ha d'arribar en cinc, sis o set anys al 25 per cent del sector públic, excloent-ne la Seguretat Social. 5. Aquests objectius poden perseguir-se encara que no hi hagi lleis que els consagrin. 6. Els polítics haurien de contenir-se la tendència a tractar directament amb el ciutadà, passant per sobre dels poders elegits de nivell inferior. 7. Cal també autocontenció en la susceptibilitat. Hauria de ser normal per exemple, que un ministre anés al Liceu sense haver de passar per la taquilla del president de la Generalitat , del delegat de Govern i de l'alcalde. Els municipis no tenen fronteres . Aquesta és la seva força. Cal no enyorar els burots. 8. Barcelona hauria de ser la seu d'institucions d'àmbit estatal. Ni la Constitució ni els costos ho impedeixen. 9. Barcelona ofereix a Catalunya i a Espanya un gran projecte, bo per a tothom: l'organització dels Jocs Olímpics de 1992, que faran de trencadors d'uniformitat. Aquests criteris i propostes no són el fruit de la bona voluntat o d'una certa imaginació . Són el fruit de sis anys de pràctica política local: el fruit d'una apassionada lectura, des de Barcelona, del projecte de construcció d'una Catalunya autònoma i d'una Espanya moderna. El Wojtylanisme i la tercera restauració Del Vaticà II a la Contrareforma polonesa-germànica? JOSEP M. a PIÑOL La publicació d'un informe confidencial sobre la teologia de l'alliberament presentat pel cardenal Ratzinger en una reunió de cardenals i la de "La instrucció sobre alguns aspectes de la teologia de l'alliberament" subscrita per la Congregació per a la Doctrina de la Fe (3 de setembre de 1984), sacsejaren potser per primera vegada amb contundència l'opinió pública. L'escalada, però, tot just havia començat. Seguirien les declaracions explosives de Ratzinger a la revista "Jesus", com a primícia del seu "Informe sobre la fe", la notificació de l'ex-Sant Ofici: reserves sobre Boff (11 de març de 1985) i, finalment, la sanció d'un any de silenci imposada paternalment al franciscà brasiler Leonardo Boff -què més voldria, declarava ingènuament Ratzinger, que un any sabàtic? (I) El cèlebre Informe Rockfeller ja havia donat el primer toc d 'alerta a Nixon (1969), tot denunciant "la transformació de l'Església en força de can vi a Llatinoamèrica". El " Comitè de Santa Fe", braintrust de la ideologia reaganiana ja afirmava sense embuts : "cal enfrontar-se (i no senzillament reaccionar a posteriori) amb la teologia de l'alliberament com és utilitzada a l'Amèrica Llatina" (1980) (2). A Ratzinger, maitre- àpenser teològic de la Restau ració woj tyliana , només li intere s a l'ortodò xia , perqu è tal co m declarava a Viuorio Messori " defensar l'ortodòxia é defensar el pobres". Una corti na de fum per tal d'encobrir la convergència objectiva amb le co nsigne de Reagan i, allò que és més greu, la benedicció als dictadors llatinoamerican s. Encara no feia vint -i-quatre hores de la promulgació de la "Instrucció", que els sicaris de Pinochet assas sinaren el capellà francès André Jarlan a la barriada de la Victoria de Santiago ... Finalment, la paraula fatídica "restauració" és pronunciada obertament en la seva conversa. Ratzinger tocà d'entrada el tema suaument i amb una extraordinària habilitat dialèctica: "Si per restauració s'entén un tornar endarrera, aleshores no és possible cap restauració. L'Església va endavant cap a l'acompliment de la història, mira endavant cap al Senyor". És l'aperitiu, la tasseta de cafè que va oferir gentilment a Leonar- � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La capacitat de gestió dels ajuntaments Subject The topic of the resource Barcelona Administració local Descentralització administrativa Subsidiarietat Espanya Ciutats Description An account of the resource n. 1 , febrer 1986 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Source A related resource from which the described resource is derived L'Opinió socialista Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986 Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Article Abstract A summary of the resource. Article de Pasqual Maragall, revisant els reptes i capacitats de gestió de les corporacions locals de l'Estat Espanyol i en particular el cas de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/947/Revista_de_Girona_n119_1986_PM.pdf 4080388ded0bddff9ce4f8afdc168a22 PDF Text Text ELS ALTRES GIRONINS "A mi Rupia m'estirava molt", diu Pasquai Maragall assegut a la taula del seu mas mentre contempla ies tortades "olímpiques" de Banyoles. es deis revolts que baixen cap a Parlavá, deixant la carretera general de Girona ala Bisbal i Palamós, es veu el mar, per primer cop, venint de Barcelona. Es veuen les Medes i el Montgrí allargassat i de seguida, a l'esquerra, per sobre de Foixá, es veuen Roses i el Pañí. És a dir, l'Empordanet i l'Empordá. Estem a Rupia. Vet ací el seu encant. Quan era menut i anávem a Empuñes a veure els Rubert, si no passávem per Medinyá i Sant Jordi, si agafávem per dintre de Girona i Sarria cap a Flagá, amunt i a l'esquerra, teníem el shock del mar a Rupia. I com que les primeres impressions son les que compten, vet aquí que molts anys després, quan tornant de New York anávem a Can Abadal amb en Lluís Argemí i la Carmen i l'amic Da Cal i la Dorsey, Rupia a mi em tirava molt. D Uencant de Rupia 512 I �"Des de la Tálala de Rupia es veu l'Empordé que van trabar els grecs que van arribar ta más de dos mil anys". Un b o n día de la Setmana Santa de 1976, el veterinari de la Bisbal, en Coll, q u e ara és regidor de la Bisbal, ens va d u r peí camí de la térra negra fins a la Talaia. Allá hi havia dos masos abandonats: Can J e p o t i Can Planes. A Can Planes hi havien estat la Maria de les Ulleres i el Carrión Capitán, un matrimoni andalús q u e hi va plantar u n a olivera al davant i q u e va baixar al poblé quan es van fer grans i els filis havien marxat j a per fer de paletes. Ara, la casa era buida. Pero els neis paletes n'havien arreglat el sostre —^que és el mes important— i hi havien instal.lat Faigua. I a banda i banda, el Canigó i les Medes. Tot el q u e h o m pot somniar. Els vells de Rupia ens van fer l'arribada agradable. El "sueco", el Pepet de la Font i el Pitu Bosch, que era el majordom de Ca l'Abadal. Ara tots tres j a no hi son. I jo em pregunto q u e com ens ho haguéssim fet sense eils. El Pepet de la Font, que m'ensenyavales plantes i em feia els empelts deis cirerers, és aquell que em va din "Aixó és margall; no val res". I quan jo li vaig contestar q u e j o m e ' n deia, va rematar: "Ais conills els agrada". En Pitu va plantar els rosers, q u e encara ahir, a final de novembre, florien. I el "sueco", q u e feia Revista d e Giiona quilómetres c a d a d i a a m b e l s e u inseparable " C h u s qui", un goset al qual li va fer matar u n Iluert, u n petit drac de quasi dos pams, que li plantava cara, que el mirava desafiadorament. El " s u e c o " era esclopeter de País. Se'l coneixia per aquest n o m de guerra com una reminiscencia de les seves aventures en el m ó n no tan llunyá del contraban. Vam aprendre molt deis vells. Les meves filies i j o vam obrir u n a llibreta-diccionari per anotar-hi els mots que desconeixíem: Iluert, escalipanxos, franca (parladora), llampigu i tants d'altres. L'Onze de setembre d'aqueU any vam posar les quatre barres i va venir la Guardia Civil. Ara j a és diferent. Ara j a tothom és nacionalista. Des de la Talaia es veu í ' E m p o r d á q u e van trobar els grecs quan van arribar fa mes de dos mil anys: únic, verd, suau i mes gran o obert cap al Nord. PASQUAL MARAGALL I MIRA Pasqual Maragall és alcalde de Barcelona. I 513 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'encant de Rupià Subject The topic of the resource Catalunya Alt Empordà Rupià Description An account of the resource n. 119, novembre 1986 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Source A related resource from which the described resource is derived Revista de Girona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-11 Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Article Abstract A summary of the resource. "A mi Rupia m'estirava molt", diu Pasqual Maragall assegut a la taula del seu mas mentre contempla les tortades "olímpiques" de Banyoles. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/948/DiarideGirona_19930905_La_teoria_emporda_PM.pdf 7afad550d054b890b8e584e8d594a120 PDF Text Text OPINIÓ - Diari de Girona / Diumenge, 5 de setembre de 1993 Pasqual Maragall ha aprofitat les vacances d'agost a Rupià per escriure aquest article per aL Diari de Girona, en el qual, i partint de les teories -del seu avi, el poeta Joan Matagall, reflexiona sobre el concepte «pàtria». Apartirdel que ell anomena «teoria 25 de l'Empordà» va desclovellant els sentiments de les persones.des de la proximitat (Empordà) fins a la llunyanyia (Europa), Laidea de Barcelona, Catalunya, Espanya i Europa enJoanMaragall La teoria de II Empordà per Pasqual Maragall (*) ;l'- E s impossible en una sola peça La fidelitat a l'entorn primer és (xerrada o article), per llarga sempre condició de la subsegüent que sigui, resumir ni tan sols a l'entorn més ample. I aquest les idees cabdals de Joan entorn més ampli no és vist com a Maragall sobre tot allò que ens contrari al primer, sinó com a és pàtria: la ciutat, el país, l'Estat i la envoltant del primer. , comunitat continental en què vivim i de les Per rematar la construcció, quals ens considerem individus. Maragall avança poèticament-i Ravel, en un article anomenat «A casa», per mi profèticament- el que no és sinó la conseqüència lògica del seu que vaig traduir per a un diari de Barcelona, va tractar de resumir d'un sol cop argument : arribarà un dia, empordan esoS, aquesta heterogeneïtat de sentiments -els diu- que més convindrà pel bé de similars o conflictius, segons el cas, sobre Catalunya que us digueu empordanesos tot allò que és «casa nostra». . que no pas 'catalans. L'esperit de tots dos, Maragall i Ravel, . El mateix diu de Barcelona i dels barceté obvis punts de contacte, a 100 anys de lonins , però no és hora encara, afegeix, distància. Però, en Matagall, el sentiment D'això fa 100 anys -podem pensar. de pàtria està extensament tractat, en cirLa imatge poètica però profundament cumstàncies diverses, i sabem a més de les real amb què Maragall il.lustra la seva seves actituds concretes en funció d'aquest conviccióés la següent: si un dia -dïu- a sentiment: coneixem la seva moral patriòCatalunya hi faltés l'Empordà, Catalunya tica. no fóra ella mateixa. Però si un dia, en En un intent d'anar al cor de la qüestió canvi, de Catalunya solament restés l'Emen poques paraules, vencent a més de les pordà, Catalunya podria tomar a ser. Perdificultats objectives de l'assumpte la subquè la veritat, conclou, rau no en l'espiga jectiva d'haver de parlar del meu avi, cosa sinó.en el gra. que sempre m'ha semblat un xic impúdica, Es a dir, a mesura que la història va he anat a parar sovint a l'article «L'Emfent possible dues coses: pordà», que em va assenyalar un dia (1) L'obvietat de la nostra pertinença Xavier Rubert de Ventós i que per a mi als continents més amples. conté in nuce tota una teoria general del (2) La capacitat dels contenidors xics de sentiment de pàtria -teoria que crec de ser coneguts i representar els més grans. gran utilitat als 100 anys de la seva formusón aquests mér xics els que passen a lació. ser «la sal de la vida» -aquesta és la meva Amb motiu d'una visita a Salt ara fa conclusió. prop d'un any, i d'una trobada al bosc de Els col.lectius nacionals són abstracCan Ginebreda, sobre Porqueres, en vàrem cions o simplificacions necessàries que parlar, potser genèticament substiutilitzant alestueixen unes altres hores el rètol de de més grans i alieté «l'esperit de nes , o fins i tot opresSalt», tant se sores, i que, en val el nom. Es aquest moment tracta, com ara determinat, expresexplicaré, de fer sen la nostra lliberraure en allò tat i donen sentit a la 1WU més petit, més nostra vida col.lectiproper, en allò va, cada cop més que no és l'enapropiada per nosalvoltant superior que ens cobreix, sinó la tres.mateixos, més sentida com a pròpia. més petita part interior que ens conté, la Però aquestes simplificacions, aquests substància del nostre arrelament a l'espèconjunts significatius no són immutablecia i a l'entorn, i de fer-ho amb un ànim de ment sempre els mateixos, sinó que hi ha transcendir allò més Petit per anar a troun progrés cap a aquells més propers i per bar, a partir d'aquest punt, sentiments de tant més propis, que passen a ser la «nospertinença successivament més amples. tra pàtria»,la «nostra casa» d'una manera Aquesta és la teoria de l'Empordà, com progressivament més autèntica i més senjo l'anomeno, de Joan Maragall. Maragall tida, o si es vol, amb un sentiment de més assegura que no cal dir-se europeus per qualitat. ser-ho. Que, igual com el francesos i els Queda per explicar com el més proper alemanys, si ens pregunten què som, hem és també més universal. de respondre que som catalans i no pas En Maragall i en l'article citat es tracta europeus. Tothom sap que «francès» vol dir d'una qüestió de qualitat, d'autenticitat: el «europeu» . Europa, el cosmopolitisme, etc. «gest» amb el qual ens sentim patriotes estan molt bé, però «a mi», diu Maragall, d'allò més proper és més natural, més de <<1D'hi falta la sal» en tot això. I la sal és debò... i per tant més universal. Els altres Catalunya. s'hi rendirien amb més facilitat per l'ingreAquí hi ha un primer element substandient de seducció que sempre comporta la cial del sentiment de pàtria. Hi ha un dels intensitat del sentiment observat. nostres envoltants que ens aporta la sal de Però caldria anar a altres punts de l'exla vida, la definició més característica, i tensa bibliografia maragalliana sobre el ens omple el cor d'una manera com no ho sentiment de pàtria per entendre exactafan els altres conjunts a què pertanyem. ment aquest segon pas del seu pensament: d'allò més concret a allò més universal. ' Tot això és datat, és clar: 1900. El moment del desvetllament de Catalunya i En Maragall hi ha un autèntic sentide la gran crisi final de l'imperi espanyol. . ment (a voltes esquinçat i dramàtic) de la La gràcia del posicionament de Marapàtria gran, de la Ibèria de tots els pobles gall és l'autoconsciència d'aquesta situació (castellans, bascos, gallecs, andalusos... i catalans). . . en el temps i també la manera com fa front als requeriments lògics del propi arguÉs això circumstancial ~s que Espanya ment. és així- o és teoritzable com a vàlid en En efecte, Maragall es pregunta, per no general? No ho sabem. Segurament és deixar cap fil lliure, que per què no hem de vàlid en general però d'una manera difedir que «som espanyols» quan ens demarent en cada cas. nen què som. I argüeix que no cal dir-ho El que sembla evident de la lectura de perquè la millor manera de ser bons Maragall és un sentiment da pàtria que espanyols és ser bons catalans. busca la intensitat i autenticitat -i per <<Catalunya també un poble, uns pobles, unes ciutàts, unes comarques: lagent, i aquí /s on de hem de recercar la humanitat» «L'Espanya que ha de reconèixer o néixer realment perprimer cop, la fàrem des de la perifèria, des de la riquesa i lapluralitat» (*) Alcalde de Barcelona � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La teoria de l'Empordà Subject The topic of the resource Catalunya Territoris Identitat col·lectiva Europa Subsidiarietat Empordà Teoria de l'Empordà Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Source A related resource from which the described resource is derived Diari de Girona Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Article Abstract A summary of the resource. Partint de les teories del seu avi, el poeta Joan Maragall, Pasqual Maragall reflexiona sobre el concepte «pàtria». A partir del que ell anomena «teoria de l'Empordà» va desclovellant els sentiments de les persones des de la proximitat (Empordà) fins a la llunyanyia (Europa). Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-09-05 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/31/949/Carta_MiterrandF_1995.pdf b3677df325ca0fb69d2bbe2eaf16b9f9 PDF Text Text }r1 aM? GSSJU^^ f.f-• J \:ALCALDE DE BARCELONA Barcelone, le 20 avril 1995 M. François Mitterrand Président de la République Française Paris France Cher Président, J'ai un très vif souvenir des rencontres que vous avez eu la gentillesse de me concéder. A l'Elysée, à Barcelone lors de votre visite présidentielle accompagné de Lionel Jospin, à Barcelone à nouveau pour l'ouverture des Jeux Olympiques, à Cèret quand vous avez ouvert la deuxième phase du merveilleux musée (qui abrite une peinture de mon oncle Joseph) et à Strasbourg lors de votre éblouissant discours adressé aux Etats Généraux des Communes et Régions d'Europe que je préside modestement ("est-il nécessaire qu'une guerre cruelle arrive à nouveau pour que nous, européens, sachons exactement la valeur de ce que nous avons aujourd'hui: la paix, la stabilité, la croissance, l'amitié?" "Faut-il une guerre pour que la jeunesse qui n'en a pas connue sache la valeur de la paix?"). Il faut institutionnaliser l'Europe, vous aviez dit. Et tous, droite et gauche, est et ouest, communes et régions, vous ont acclamé. Tous étaient conscients du fait qu'à travers vous, ce doux jour d'automne à Strasbourg, c'était la France qui s'exprimait. La France qui adressait des mots de sagesse à l'Allemagne voisine et à l'Europe toute entière. Et nous étions rassurés, réconfortés en notre foi européenne. Mais vous nous aviez dit aussi que l'Europe devait être proche, que c'était à nous, maires et présidents' régionaux, conseillers municipaux et régionaux, ministres de Lànder, de garantir la proximité de l'Europe. Tout à coup le souvenir m'est venu à l'esprit d'un jour gris du mois d'octobre 1959. J'ai 18 ans et je passe ce mois à Paris, 2 bis Av. de Ségur. Un meeting à Maubert-Mutualité m'attire. C'est le PSA de Depreux qui s'exprime et vous en êtes l'invité attendu. Je découvre le discours politique, l'art oratoire politique, 20 ans après la déclaration du silence en Espagne et tout juste au moment où une nouvelle génération envahit les universités et s'oriente vers la gauche. C'est la gauche qui amènera la démocratie en Espagne, au Portugal et en Grèce, qu'on le veuille ou non. Mais cette gauche méditerranéenne avait grandi en regardant la France et la gauche française. A L C A L D TA" R e g i s t r e de S o r t i d a Plaça Sant Jaume. I 08002 Barcelona (Espanya) Tel. 34-3-301 07 07 2 5 ABR. 1995 N« ¿fcfr.l-. �L'ALCALDE DE BARCELONA Voilà pourquoi, quand en 1981 votre tour est arrivé, tous les postes de télévision de la gauche méditerranéenne se sont branchés sur Paris. J'ai acheté une antenne orientée vers la France dans ma maison de campagne à l'Empordà, tout près des Albères et du Perthus. Et le jour venu, à huit heures précises, nous vous avons vu accéder à la plus haute responsabilité de la République. Un an après, Felipe Gonzalez est "arrivé au pouvoir", comme on dit encore en Espagne. La même année, le 2 décembre, je suis devenu maire de Barcelone. Nous sommes en 1995, votre présidence s'achève avec des épreuves de lucidité et courage qui vont au delà de ce que l'on ait jamais vu et qui nous redonnent un sens de l'histoire parmi une guerre civile, politique, qui éclate partout contre la politique elle-même, contre le système. Je suis sûr que la proximité peut nous aider à nous retrouver le chemin du futur, pourvu qu'il y ait des lumières dans l'horizon, comme celles de votre sagesse, qui nous disent d'où venons-nous. Mais je me demande si la France entamera vraiment le discours de la proximité, de la subsidiante. Elle qui nous a montré la valeur de la distance, de l'uniformité, des droits de l'homme égal et non pas ceux de la diversité; la valeur des principes par rapport à celle des sentiments - qui finalement ont dominé à plaisir le siècle torturé qui s'achève. Voici pourquoi je vous demande encore: est-il possible d'imaginer un futur où, partant du concret, du réel, du proche, des sentiments - et non de la raison - on puisse finalement arriver à l'universel et au raisonnable? Est-ce que tout ce que la globalisation de nos vies nous annonce comme possible - la fraternité, la connaissance des autres, l'amitié, la coexistence internationale - est vraiment probable? Pour quand? Quel sera le rôle de l'Europe dans ce cadre? La gauche se doit de poser de telles interrogations. Elle a toujours été, surtout, le parti des interrogations et non celui des assurances. Votre longue expérience politique a donné des réponses à beaucoup de ces interrogations, mais j'aimerais, vivement, avoir l'occasion de connaître votre avis sur les questions que j'ai osé vous poser. Très sincèrement à vous, Pasqual Maragall Maire de Barcelone Plaça Sani Jaume, 1 08002 Barcelona (Espanya) Tel. 34-3-301 07 07 Fax 34-3-317 01 39 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.02. Relacions externes (correspondència com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Sèrie que recull els documents sorgits de la pràctica de les relacions externes de l'Alcalde de Barcelona (correspondència fonamentalment). Correspondència Document dirigit o rebut per mitjans de distribució a distància. Destinatari Persona o entitat receptora del document enviat per l'autor. Mitterrand, François, 1916-1996 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Carta a François Mitterrand, president de la República Francesa Subject The topic of the resource Europa Subsidiarietat Description An account of the resource 2 p. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Francès Type The nature or genre of the resource Carta Abstract A summary of the resource. Carta de l'alcalde de Barcelona Pasqual Maragall a Carta a François Mitterrand, president de la República Francesa, sobre els reptes europeus del moment. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-04-20 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Correspondència https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/31/950/Carta_GonzalezF_1995.pdf 72a84e754dd3e5fbc78de8126a78ed0e PDF Text Text ������ Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.02. Relacions externes (correspondència com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Sèrie que recull els documents sorgits de la pràctica de les relacions externes de l'Alcalde de Barcelona (correspondència fonamentalment). Correspondència Document dirigit o rebut per mitjans de distribució a distància. Destinatari Persona o entitat receptora del document enviat per l'autor. González Márquez, Felipe, 1942- Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Carta a Felipe González Márquez, president del Govern d'Espanya Subject The topic of the resource Europa Espanya Catalunya Territoris Description An account of the resource 6 p. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Carta Abstract A summary of the resource. Carta de l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, al president del Govern d'Espanya, Felipe González, sobre els reptes del moment a Espanya i Europa. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-03-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Correspondència https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/31/951/Carta_HavelV_1995.pdf 1bce2c6245d2c98dedac0e7a8ff59085 PDF Text Text 12 de maig de 1995 Sr. Vaclav HAVEL President PRAGA Benvolgut President, Em va agradar la manera com vau contar la història del vostre país i de la vostra consciència ahir al Palau de la Generalitat. I especialment l'escenificació que vau fer d'una simple pregunta i una simple resposta, durant quaranta minuts: "Ha de seguir un polític el seu primer instint, s'entén la primera reacció de la seva consciència?". "Sí". Perquè la història està caracteritzada pel que els científics anomenen singularitat i per tant no és assajable ni repetible, no té temps condicional, no se sap mai què hagués succeït si no s'hagués pres tal o tal altre decisió -el que nosaltres ara sabem que va succeir després de la decisió que pretenem jutjar quan ens preguntem: "hagués fet jo el mateix que va fer X quan va decidir Y per estalviar al seu país un bany de sang, a canvi d'una cessió parcial de la seva llibertat?". Per tant, val més seguir els dictats de la pròpia consciència. "Probablement -vau dirjo no hagués cedit, però no n'estic ben cert, perquè si ho dic ara és perquè sé el que va succeir després, i X no ho sabia". Dues observacions us voldria fer. (1) El que dóna valor a la vostra posició és que la decisió que "probablement" hauríeu pres en el lloc d'X és una decisió valenta i arriscada per part d'una persona sensible, és a dir, per part d'una persona que ens demostra amb el seu raonament que pateix pels efectes de la seva decisió. (2) No és segur que tots els que probablement haurien pres la mateixa decisió mereixin una admiració semblant, perquè en el seu cas la mateixa decisió podria venir dictada per sentiments menys nobles i considerats. El coratge insensible pot produir les mateixes decisions que el coratge ètic -i no mereix la mateixa admiració, en tot cas un modest reconeixement dels seus efectes positius, suposant que aquests es poguessin comparar amb els que s'haguessin derivat d'una decisió diferent. �Vaig sentir una fiblada al cor quan vau dir que X era Benes al 1938 i al 1948, però no solament Benes sinó també, em va semblar entendre, Dubcek al 1968. A Dubcek el vaig conèixer a Barcelona el 1991, quan li van donar el premi Comín: vam dinar al Club Marítim amb ell, la Ma. Lluïsa Oliveres -vídua d'Alfons Comín, un cristià socialista primer i comunista després- i Gregorio López Raimundo, l'antic segcretari general del seu partit. Crec que al dia següent ens vam banyar plegats a la Mar Bella. El vaig veure també dos cops a Praga, la darrera al 1992, essent el President amargat i irònic de l'Assemblea constituent Txecoslovaca, just uns dies abans del trencament de la República en dos. "És curiós -ens va dir a la Diana i a mi dinant a Praga- perquè jo vull salvar la República i ells -els diputats- no; però sempre n'hi ha un que riu al final de la sessió: o ells o jo, mai tots dos". Em va recordar el vostre soldat Svejk i els seus adagis desproveïts sempre d'esperança, profundament desencantats i autocrítics. Era un home passat de moda, tant en el seu vestit de bany com en el format del seu raonament feixuc i, malgrat tot, comunista. Però no estic segur que la qualitat del seu coratge fos diferent del que vós considereu ètic i jo admirable: la sensibilitat hi era, tot i que expressada d'una manera poc poètica. Honestament us dic que als meus amics que es van fer comunistes, a Barcelona, els anys 60, no els retrec res, a part de la raó que pretenien tenir sempre, i no tenien. El comunisme d'aquí era molt més semblant a la dissidència txeca que al govern txec d'aleshores. És la situació que fa les actituds, i no les ideologies. Em va saber greu quan els vostres col·laboradors em van dir aquell dia que no us enteníeu. Si no recordo malament, perquè Dubcek jugava, en certa forma, la carta d'un cert nacionalisme eslovac, tot i manifestar-se unitarista. Al cap i a la fi era de Bratislava! Parlant de vestits de bany, aquí es va fer famós el de Hrabal. Quan va venir a Barcelona, convidat per l'Andreu Teixidor, d'Edicions Destino, va deixar el gat a l'escala del jardinet de casa seva. Quan va tornar a Praga, després de passar un fred d'hivern de tramuntana a Cadaqués i aquí mateix a Barcelona, el gat havia guillat. En el fons havia vingut perquè alguns amics l'havien convençut que a Barcelona feia un temps fantàstic, primaveral. "Sort que m'havia endut el vestit de bany!" concloïa amb ironia en tornar a casa. En canvi Kundera, quin home il·lusionat! No sé quin dels dos, Hrabal o ell, transmet millor la seducció de la Praga, la ciutat d'Europa que més m'agrada. M'agrada tant �que li tinc por: vam respirar quan vam saber que Praga aspirava a la capitalitat cultural europea del 2000. Nosaltres vam triar el 2001. Espero que guanyarem tots dos, Praga el 2000 i Barcelona el 2001. El que és clar és que Kundera no està mancat d'esperances, malgrat els títols de les seves novel·les, perquè en una entrevista de fa un any o un any i mig, a "El País", deia (1) que el nacionalisme era condemnable i perillós i (2) que ell li devia tot a França. Per mantenir dues conviccions tan asimètriques cal probablement ser un gran optimista. Deixeu-me dir-vos perquè em sembla que m'agrada Praga. Hi he pensat molt. Ja sé que explicar perquè un s'estima la dona que s'estima és com impúdic, i amb les ciutats passa una mica igual. Però.... Praga té dues visions. Dintre la Praga gòtica, barroca i modernista n'hi ha una. Dalt al castell n'hi ha una altra, que domina la primera. I a les ciutats els agrada veure's, com en un mirall. A Edimburg passa un xic el mateix: la visió de la ciutat del XIX (Queen's Street, Prince's Street) des del castell i la Scottish Mile és el que un necessita per reblar el clau de la fascinació que produeixen tant el centre "modern" com el turó medieval. Potser la transició d'un segle a un altre és més fastuosa que mai al Pont Carles de Praga. * * * No tenim sort amb les vostres visites a Barcelona. El primer cop -m'havíeu fet dir que volíeu prendre una canya de cervesa a la plaça Reial, sense protocol- us van dur fortament escortat des de la Sagrada Família a la Pedrera, i allà us van fer pujar al terrat -a vós que teniu vertigen. Sortint, em vaig ficar en el vostre cotxe i el vaig obligar a parar a la Via Laietana, arran de la plaça de la Catedral. Era el dia de Santa Llúcia. No hi havia pensat. Passant per davant de la Santa el cacau era formidable. En arribar al Saló de Cent, vau dir una frase memorable: Europa és un seguit de ciutats i catedrals. Aquest cop l'escapada no va ser molt més reeixida. Vam prendre una cervesa, sí, a la Plaça de Sant Josep Oriol i vam veure la placeta del Pi, però sempre rodejats de 10/15 fotògrafs: ells ens veien però nosaltres no veiem res. Vam parlar de Catalunya Segle XXI, inspirada en bona part en els vostres escrits "Words on words" i "At �Home" ("Catalunya com a àgora i no com a temple", que va dir l'Antoni Puigverd) i em vau dir la vostra simpatia per la idea. Espero que ens vindreu a parlar a fi d'any. La idea de reguanyar els conceptes universals a partir de la vida i del lloc on som i on pertanyem, com una pertinença més, però més ampla, és molt la vostra. Vam parlar del Castell de Praga: un dia a Praga me n'havíeu fet patró. Us vaig enviar l'Oriol Bohigas i l'hoteler Escarré per a la rehabilitació però no se'n van sortir. I "Iniciatives Praga" l'empresa que vam crear amb Francesc Raventós i l'exAlcalde Kondr, tampoc no ha tirat endavant, encara. Tot arribarà. Torno al vostre pensament del principi. Jo el diria d'una altra manera: com que no sabem el que passarà quan decidim, decidim tancant els ulls i orientats per la nostra intuïció moral. Després el temps ens condemnarà o dirà que teníem raó. Les vostres paraules i les de von Weizsacker, explicant el desastre del Tractat de Versalles, van reconstruir els debats morals més profunds de l'Europa d'aquest segle. Convenia que els nostres nacionalistes us sentissin. La relació entre moral i política s'enterboleix quan les ideologies són massa fortes. Cordialment, Pasqual Maragall � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.02. Relacions externes (correspondència com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Sèrie que recull els documents sorgits de la pràctica de les relacions externes de l'Alcalde de Barcelona (correspondència fonamentalment). Correspondència Document dirigit o rebut per mitjans de distribució a distància. Destinatari Persona o entitat receptora del document enviat per l'autor. Havel, Václav Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Carta a Václav Havel, president de la República Txeca Subject The topic of the resource Europa Identitat col·lectiva Description An account of the resource 4 p. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Carta Abstract A summary of the resource. Carta de l'alcalde de Barcelona Pasqual Maragall, enviada al president de la República Txeca, Václav Havel, sobre Europa. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-05-12 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Correspondència https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/952/Carta_a_Pujol_Gonzalez_BMM_37_1997.pdf ebf9f02176cdadbb2149c7209fdb2436 PDF Text Text QUADERN CENTRAL Carta de Pasqual Ma raga 11 a Pujol i a González Ara que me'n vaig, després de prop de quinze anys a l'Alcaldia de Barcelona, he recordat aquell octubre de 1985 a Leningrad. Hi vaig anar per segona vegada, per signar l'agermanament entre aquella ciutat i Barcelona. Un dels tres o quatre dies vaig passar-lo al llit, malalt, veient passar a gran velocitat els núvols que el vent sobre el Neva transportava cap a ponent. No vaig perdre el temps del tot, aquell inesperat dia d'inactivitat: vaig iniciar una llarga carta al president del govern espanyol i al president de la Generalitat... que va quedar inacabada. Dos anys després, vaig treure aquells papers d'un calaix. Tampoc no me'n vaig sortir. Però l'esforç no va ser inútil. El temps, les vicissituds i moltes pluges han caigut des d'aleshores. Barcelona va aconseguir el seu somni mai confessat: ser capital del món durant uns dies. Una fita històrica que va ser possible gràcies al fet que vam treballar com mai fins aleshores havíem fet. Han hagut de passar diverses eleccions i el seu consegüent rastre d'emoció, paraules creuades i canvis d'equips de govern. Els col·laboradors van passar, alguns per sempre més, i 1991 va obrir el pas a un any que era decisiu per a la ciutat. I aquell no era un mal moment per tornar-ho a provar, de tornar a adreçar-me al president del govern català i al president del govern espanyol. 1991 era un bon moment perquè encetàvem un any decisiu i un quadrienni sencer de govern municipal ( 1991-1995). I allà volia exposar els nostres projectes, la nostra situació de partida, allò que ens manca i el que crec que nosaltres podem oferir a Catalunya i Espanya. L'any 1992 vam passar un parell de dies amb la família González al Coto de Doñana. En aquella ocasió, vaig deixar al president espan- yol una primera versió de la carta. Però ha estat ara, quan sóc a. punt de deixar aquest càrrec que tantes satisfaccions m'ha donat, que he trobat el moment d'enllestir-la. Al tercer cop no ha fallat. Vull parlar-los de moltes coses, de l'esdeveniment olímpic del 1992 i del que aquest va significar per a la ciutat. Però també vull comentar-los la significació de Barcelona, del que tots plegats volem ser. I no vull oblidar-me de la Carta Municipal o Llei Especial de la Ciutat i del Pla Estratègic Barcelona 2000. I els diners, és clar, un dels temes que en les nostres trobades, inevitablement, sempre acabem tocant. I la qualitat de vida a la gran ciutat, l'assignatura eternament pendent de la classe política -quasi diria de l'estoblishmentdavant dels ciutadans. Al final els en faré un recordatori, per tal que la lectura -necessàriament extensa- d'aquestes lletres, tant si la fan en l'assossec de la llar com en la tensió de la feina, la facin sabent que no els cal retenir-ne els detalls. I que vagi per endavant una petita confessió: l'admiració sincera que professo al president de la Generalitat de Catalunya, i el respecte i la solidaritat barrejats que guien les meves actituds amb ell, més enllà de les coincidències i discrepàncies que de tant en tant sorgeixen entre ell i jo. Pel que fa a l'anterior president del govern espanyol, a qui adreçava aquesta carta, vaig aprendre a trobar una persona que interpretava millor que ningú tota l'ambició i cautela de la meva generació. M'hi he sentit cordialment i intel·lectualment interpretat, i amb mi, crec, milers i milers de ciutadans de Barcelona de la meva generació i de les altres. �QUADERN CENTRAL No ha estat ni és fàcil, per a la Barcelona orgullosa i exigent d'avui, per a la vella Barcelona mil vegades ferida i ofesa i tantes altres victoriosa, obtenir un respecte, un reconeixement, des del Sud de l'Ebre. Al marge de diferències polítiques, al president de la Generalitat, a qui també adreço aquesta carta, el veiem tots els catalans com la veu del país. El seu gest és la representació personalitzada de Catalunya, de la nostra intransigència i flexibilitat. Ell és l'intèrpret apassionat del nostre moment històric i el president de l'eclosió de la Generalitat com a institució amb tots els seus ets i uts, respectada per tothom i envejada per molts. Sense oblidar que tot això ho va fer possible, durant anys de dignitat i mercès a un honorable retorn, el primer president, el president Tarradellas. Àdhuc els qui, com jo, hem hagut de sofrir l'efecte amarg d'actituds que li ha dictat ben certament al president Pujol el seu innat sentit de la gravetat de la pròpia comesa històrica, hem après a admetre que la seva actitud té sempre una causa. Les paraules que segueixen estan dictades, doncs, juntament amb la il·lusió del qui ha estat alcalde durant prop de quinze anys, pel respecte profund que li mereixen els destinataris d'aquesta carta, solament superat pel que li inspira la missió que tots plegats, del càrrec més alt fins al més humil, servim amb bona fe: la de representar honestament la humanitat i la natura que ens envolten. "No ha estat ni és fàcil, per a la Barcelona orgullosa i exigent d'avui, per a la vella Barcelona mil vegades ferida i ofesa i tantes altres victoriosa, obtenir un respect un reconeixement, des del Sud de l'Ebn ,g^î% "Barcelona va aconseguir el seu somni mai confessat: ser capital del món durant uns dies". Número 37 Setomhre-dctuhre 1W B.MM �QUADERN CENTRAL ELS JOCS OLÍMPICS Com vostès saben molt bé, l'organització dels Jocs Olímpics es componia de dos elements igualment importants: la infraestructura urbana i l'operació dels Jocs. Puc assegurar-los que els dos camps estaven ben treballats, i la prova és l'èxit magnífic que vam assolir. El període més difícil va ser el 1987-1989, des de la nominació a Lausana, a la fi de 1986, a la qual vostès van contribuir personalment amb la seva presència, i la difícil transformació del comitè de candidatura en comitè d'organització, fins a l'aparició al carrer, en els espais públics, dels primers resultats de la nostra tasca constructiva. Inici ben dramàtic, per cert, com vostès recordaran. A la inauguració de l'Estadi Olímpic van coincidir tots els elements desfavorables que s'havien infiltrat en aquesta difícil fase del nostre projecte: les presses, la descoordinació, la malícia política, la falta de confiança, la data fixa que obligava necessàriament, la climatologia, la faltà de maduresa, l'aposta pel vell Estadi en lloc de per una nova instal·lació. No s'inventa ni es decreta una ciutat olímpica: es construeix lentament sobre la base d'una vocació imprescindible. I, amb el temps, la ciutat aprèn a ser olímpica. Des de la distància d'avui, tots aquells sofriments semblen ben emprats. I sobretot es demostra encertada la fermesa de mantenir el rumb sense grans derives i de guardar la confiança en l'equip inicial -encara que, com inevitablement passa, alguns van haver de pagar tots, aquest preu tan injust de la política-, sense posar atenció efUes opinions dictades per l'ansietat més que pel fred raonament. 1 terreny de les infraestructures va ser molt positiu el grup de treÄll creat per fer un seguiment de les obres. Els seus informes 'quAzenals, des d'una segona auditoria o auditoria d'alta direcció, nafraven les peripècies que experimentava cadascun dels 300 proJrctes: l'aeroport, els trams de les rondes, les instal·lacions esportives, els canals de rem, els hotels, el Palau Nacional... Com és ben sabut i acceptat per l'opinió pública, el resultat global és molt positiu. Els camins crítics, en el llenguatge de l'enginyeria constructiva, van ser successivament el trasllat de la línia fèrria del Poblenou, l'aeroport, la plaça de les Glòries, les instal·lacions esportives per a les proves tesi de l'estiu de 1991, els hotels Joan Carles I i Arts, que requerien un prudent període de rodatge abans d'allotjar caps d'Estat i membres de la família olímpica; el Palau Nacional de Montjuïc, seu de l'acte social d'inauguració, on vam rebre els convidats de tot el món i on Catalunva torna a mostrar el seu art romà- B.MM Número 37 SeKnihrr-Oihibre !'W7 "No s'inventa ni es decreta una ciutat olímpica: es construeix lentament sobre la base d'una vocació imprescindible. I, amb ei temps, la ciutat aprèn a ser olímpica". nie i el seu art gòtic; i el Nus de la Trinitat, nus gordià on s'uneixen les dues rondes i l'autopista de França. I si volen també podem parlar de la pota sud de la Ronda Litoral, que ben aviat haurà d'enllaçar aquesta via amb la Diagonal i baixar fins al riu Llobregat i travessarlo, davant de l'aeroport. Al llarg d'aquell llunyà 1991 vam tenir ocasió de repassar l'estat d'una de les obres que a mi em resultaven més emocionants: el Palau Nacional. Es tractava de reconvertir aquell vell buc del 1929 en el segon gran museu d'Espanya, superat només pel Museu del Prado. I és emocionant perquè es tracta de l'edifici més gran de Barcelona i un dels museus més grans del món. El Museu Nacional és sens dubte el més complet que existeix en art medieval, i en especial en art romànic. La tradició republicana i la llei autonòmica van voler que fos el gran museu d'art de Catalunya, des de l'edat mitjana fins al modernisme i les avantguardes, deixant fora l'arqueologia i Fart contemporani. Finalment, el miracle va ser possible. Amb l'esforç de tots. L'estiu del 1992, el simbòlic edifici de Montjuïc va lluir, juntament amb l'Estadi, com la gran peça civil de l'esdeveniment olímpic, la carta d'identitat de Catalunya i la més ben programada del nostre futur turístic de bon nivell. Aquest estiu hem inaugurat les sales d'art gòtic. Sols resta desitjar que, transcorreguts deu anys des que es van iniciar les obres, el projecte avanci sense deturar-se fins a ser culminat. La realització de tota aquesta feina va ser possible perquè l'operació era en bones mans. Pere Duran i Gae Aulenti, amb Enric Steegman, la constructora italiana Edil Fornaciai i l'infatigable Josep Anton Acebillo han de ser citats aquí. Així va ser possible garantir el no �QUADERN CENTRAL menys important equilibri econòmic d'aquesta magna operació. Un apartat gens menyspreable de l'èxit assolit va ser degut al reforçament de les relacions internacionals i de la seguretat, així com la relació amb els mitjans de comunicació, que, d'entrada, jo vaticinava que no ens donarien un tracte especialment caritatiu. Però no. Les informacions sobre Barcelona a la premsa d'arreu del món es van multiplicar, i no ens van deixar malament. Una de les claus que van contribuir al nostre èxit i a la imatge positiva que la ciutat va donar al món. A tots aquests aspectes vaig dedicar-me personalment durant els mesos previs al 25 de juliol de 1992. Tot i el convenciment que les obres avançaven segons el que s'havia establert, i malgrat el meu convenciment que l'operació funcionaria perfectament quant als ca dels moviments i gestions que calia realitzar, per posar-me immediatament en línia amb els plantejaments que calia desenvolupar. Catalunya no podia desaprofitar l'ocasió històrica que se li brindava, també a ella, de fer el que el passat no va permetre: explicar-se amb fets. Si Espanya pretenia legítimament demostrar que havia canviat tant com el món sospitava, Catalunya volia mostrar-se al món com a nacionalitat amb tot allò que cal per ser-ho. I Espanya no podia ignorar-ho: al contrari, havia d'ajudar. En aquest sentit, doncs, el president de la Generalitat feia un paper crucial. Ell, més que ningú, havia de garantir i ser responsable que dominés la sintonia en l'emissió dels missatges plurals que, com calia preveure, va produir-se. Una emissió que va ser irreprotxable tret d'e- "...una de tes obres que a rri em resultaven més emocionants: el Palau Nacional". vessants informàtic, de les telecomunicacions, les competicions esportives i la logística. L'equip, repeteixo, era de primera línia i estava molt ben cohesionat, amb un executiu excellent i efectiu com és Josep Miquel Abad, al qual no em vaig penedir d'haver defensat en els moments de crisi. Ho va tornar amb escreix. Vaig voler assegurar al president del govern espanyol l'assumpció per part de FAlcaldia-Presidència del COOB'92 de l'esperit que es desprenia de les seves paraules: seguretat com a prioritat i treballar políticament i en els detalls per obtenir una imatge del país que es correspongués amb l'esforç realitzat i l'enorme oportunitat històrica que teníem al davant. La Presidència de la Generalitat tenia un paper important els mesos previs als Jocs Olímpics, i jo li vaig sol·licitar una definició específi- Núniero 37 Setembre-Octubre 1997 B.MM �QUADERN CENTRAL pisodis puntuals que no van deslluir la trajectòria general. El president sap que els mesos previs a aquella data em vaig posar a les seves mans per atendre els requeriments que considerés convenients, i amb la freqüència que cregués oportuna. Ningú més que nosaltres érem responsables del desenvolupament adequat de tot plegat. Per la meva part, tenia plena consciència que havíem d'estar disposats als sacrificis que caiguessin i a esforços importants en aquesta línia. No hagués estat bo, per exemple, que s'escampés la impressió que alteràvem procediments per fets succeïts a l'ex Unió Soviètica. Algunes de les propostes que vaig formular en cercles reduïts i discrets sobre elements de pluralitat a les cerimònies d'inauguració podien haver estat interpretades com una excessiva sensibilitat a fets exteriors. Una circumstància que en el seu moment vaig tenir ocasió de comentar amb el mateix president Pujol i amb el president del Comitè Olímpic Internacional, Joan Antoni Samaranch. Per altra banda, la situació internacional els anys previs va evolucionar de tal manera que els Jocs de Barcelona, ja de bon principi pretendents a una aurèola de festivitat i de retrobament internacional a múltiple escala, es podien convertir, en efecte, en l'oportunitat que l'opinió pública internacional esperava amb ansietat: comprovar si en el món pesaven més les formidables transformacions positives recents o les també impressionants dificultats, diferències i obstacles econòmics, polítics i ideològics que s'hi oposaven. Excuseu-me la petulància. Pé^ò el cert és que tot plegat no ens feia les coses més fàcils, sinó més • dif%ils. Tant en l'aspecte de la seguretat, com en el del protocol i en el cjt la modulació dels missatges a emetre, com en el cas dels sím' bojjj, dels llenguatges i dels gestos. Vjjfn treballar amb passió perquè tot sortís bé. I va sortir bé. JPerò Barcelona no es conforma amb haver de donar un prodigiós '.W *' salt endavant, com en el 88 del segle passat o en el 1929. Vol estabilitat en la classificació general de ciutats. Mantenir-se amunt. No decaure. El projecte olímpic va ser un magnífic esperó per a les energies de la ciutat. Va canalitzar recursos extralocals en una magnitud sempre desitjada però mai obtinguda en els darrers seixanta anys. Un flux que voldríem que fos constant i no esporàdic. El Holding Olímpic i les altres inversions empreses directament per l'Estat i/o la Generalitat van permetre mobilitzar, juntament amb la inversió local i privada, recursos de l'ordre dels 750.000 milions de pessetes -alguns diuen 900.000 milions- en un període relativament breu de quatre o cinc anys. I van permetre dotar la ciutat i l'àrea metropolitana de bones vies de comunicació, telecomunicacions, hostaleria, centres terciaris alternatius, collectors, estadis i altres instal·lacions esportives, port de lleure, aeroport, serveis viaris primaris i també la reforma o la realització o l'inici de grans estructures culturals com el Palau Nacional, el Museu d'Art Modern, el convent dels Àngels, la Casa de la Caritat, el monestir de Pedralbes, el Teatre Nacional, l'Auditori, l'Arxiu de la Corona d'Aragó, el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba), el nou Teatre Lliure, el Liceu, la reforma del Palau de la Música, el Museu d'Història de la Ciutat, el Jardí Botànic... ) Ì7 Setembrf-Ottubre l W UN SISTEMA METROPOLITÀ EUROPEU Falten encara moltes coses: particularment acabar l'embranzida en matèria d'estructures culturals, assegurar l'oferta d'aigua neta i millorar l'àrea del Besòs i vertebrar la zona d'activitats logístiques del Llobregat, a la qual em referiré més endavant. Estructurada ja en la realitat física i social com una àrea metropolitana de tres-quatre milions d'habitants, Barcelona ha de mantenir vives les fonts del seu creixement qualitatiu i de la seva competitivitat com a ciutat. El centre municipal de l'àrea, el municipi de Barcelona, perd població -s'entén, població a l'hora de dormir. I l'àrea en el seu conjunt no creix, com tampoc no ho fa Catalunya. Hi ha, per tant, un lògic desplaçament de la població resident cap a la perifèria de l'àrea urbana i un nou equilibri demogràfic àrea metropolitana-Catalunya, després de 25 anys de concentració (1950-1975). La nova situació planteja problemes de qualitat de vida i d'equitat en sectors de la població, però no grans inquietuds d'estratègia territorial. Al contrari. No es tracta de fer créixer més ni el municipi ni l'àrea. Es tracta de potenciar els seus factors d'atracció d'interessos, d'inversions, de tecnologia, d'activitats acadèmiques i científiques, de gent qualificada, d'activitats culturals d'alt nivell. I de fer-ho equilibrant l'oferta de factors d'atracció per tal de no minvar la del conjunt de centres urbans de Catalunya, sinó més aviat potenciant-los, així com potenciant la connexió del sistema urbà-metropolità espanyol dins del sistema de ciutats més gran que és Europa. Les grans decisions preses en els darrers anys sobre Barcelona beneficien tot Catalunya i doten Espanya d'un incipient sistema metro- �QUADERN CENTRAL "És errat pensar que ara, recuperat el camí de la Catalunya rica i plena, autònoma i confiada, Barcelona hagi de renunciar a la seva potència, que segueix essent la millor garantia de la llibertat de Catalunya". polita competitiu amb les xarxes urbanes europees, el qual afavoreix tota la península en una mesura considerable. Però ens falten encara coses, com he dit. Ens falta aigua i espai. Fins al 2000, en menys de deu anys haurem invertit 100.000 milions de pessetes en depuració i noves captacions complementàries, i haurem de prendre decisions en matèria d'aportacions de cabals externs, tot i que la tan criticada absorció dels costos ecològics en el rebut de l'aigua ha permès un adequat finançament i una contenció evident del consum. Barcelona s'ha plantejat la possibilitat de disposar d'una doble xarxa de distribució d'aigua -per beure i reciclada- i desitja contribuir a la conversió dels rius Besòs i Llobregat en escenaris naturals/convencionals de gran valor i netedat. Tots dos objectius es complementaran. Sense depuració no hi ha dignitat paisatgística ni aigua suficient. És coneguda la meva posició sobre l'àrea metropolitana. La seva dispersió en diverses entitats sectorials i territorials va ser un error polític i estratègic, segurament sense grans repercussions electorals a curt termini, i dictat per un càlcul de reequilibri territorial a Catalunya que ja no té raó de ser, ateses les tendències espontànies. Les millors èpoques de la història de Catalunya han anat unides a les d'una Barcelona forta políticament i econòmicament. No és cert que l'economia de Catalunya demani, exigeixi o simplement es pugui permetre una Barcelona feble. No és cert que Barcelona tregui la seva fortalesa d'haver substituït un poder català inconstant, insuficient i mal vist per la resta de la península. Barcelona ha fet aquesta funció de substitució. I, per dir-ho d'alguna manera, tot "El projecte olímpic va ser un magnífic esperó per a les energies de la ciutat. Un flux que voldríem que tos constant i no esporàdic". Numero 37 Setembre-Ot-tuim1 H47 E �QUADERN CENTRAL Catalunya sobreviu en alguna mesura gràcies a aquest fet. Tanmateix, Barcelona no hauria pogut fer-ho si no hagués existit un sentiment de nacionalitat subjacent que s'expressava a través dels noms, banderes i símbols de la ciutat. Però és errat pensar que ara, recuperat el camí de la Catalunya rica i plena, autònoma i confiada, Barcelona hagi de renunciar a la seva potència, que segueix essent la millor garantia de la llibertat de Catalunya. Així ha estat, repeteixo, en els millors moments de la nostra història com a poble, no solament en els difícils. El que sí és cert és que hi ha un joc subtil de significacions (Espanya, Catalunya, Barcelona). I encara ho és també que la potència de Barcelona -el que un dia vostè mateix, senyor president de la Generalitat, va anomenar la force de frappe de Catalunya- no tindria la consistència i la profunditat que té si no fos per l'existència d'una xarxa urbana molt rica i atapeïda, de la qual Barcelona és tan sols l'encapçalament, i que Barcelona ha de col·laborar a fer que es respecti i s'enforteixi com a tal malla de país, perquè d'ella obté la demanda, les arrels, l'estabilitat i la raó històrica de la seva pròpia existència com a capital. Tanmateix, Barcelona no fóra el que és -i Catalunya tampoc-, malgrat tots els entrebancs, ignoràncies i agressions vinguts de fora, si no hagués estat pel paper que han fet en el si d'un mercat, d'un país i d'un Estat més grans, no sempre fàcils ni benèvols, però sempre virtualment presents com a àmbit econòmic, com a repte cultural i lític, com a font de braços i talents per a la nostra pròpia conscio nacional i urbana. I Efcanya no fóra Espanya sense Barcelona, com no ho fóra sense Cawlunya. Això vol dir que en la regularització de les nostres reia's interterritorials dins de la península hem de deixar lloc a una esjftatègia per a Barcelona -i per a Catalunya- pensada des íspanya, des del conjunt dels pobles d'Espanya, des d'un Estat en el qual nosaltres som part important, a voltes decisiva, porta d'Europa i locomotora econòmica, cultural i tècnica. Tot altre plantejament, sempre respectable, equivaldria a conformar-nos amb menys del que podem arribar a ser, amb menys del que ja som. A la fi de 1909, Joan Maragall, en un article dedicat a l'Empordà, encetava un plantejament en què els significats Barcelona, Catalunya, Espanya i Europa anaven prenent la forma que aproximadament avui els donaríem. Som europeus perquè som catalans, com els altres nacionals del continent. Catalunya és la sal de la nostra condició d'europeus. La millor manera de ser espanyols és ser bons catalans. I arribarà un dia que no caldrà ni dir-se catalans. N'hi haurà prou amb dir-se empordanesos o barcelonins. Aquest és el missatge maragallià. La veritat és en la part i no en el tot, en la llavor més que en el fruit. La nostra ciutat va rebre el món en aquest marc de certeses, conscient de ser capital d'una cultura nacional única, irrepetible, i sabent que aquesta cultura no tindrà tot el valor que pot tenir si no és en el si de la construcció federal i respectuosa de l'Espanya moderna i plural. Conscient de ser també capital temporal de les esperances de fraternitat i competició esportiva i pacífica de milers de milions d'homes i dones d'arreu del món. Allò que és bo per a Barcelona és bo per a Catalunya, i allò que és bo per a Catalunya ho és per a Espanya. Veritats que solament de- B.MM Numero í: manen una condició per ser-ho del tot, en profunditat: que puguin ser expressades en un marc de confiança creixent en què els sacrificis que mútuament comporten siguin admesos sense recança, com el preu habitual i no excessiu del comerç de sentiments i donacions recíproques en què consisteix la coexistència dins d'un projecte comú, de tots els pobles d'Espanya, orientat cap a la unitat europea, la pacificació de la Mediterrània, i la fraternitat iberoamericana. Barcelona va oferir a Catalunya i a Espanya la possibilitat de jugar -intensament durant uns dies, més constantment i modestament després- el paper de dinamitzadora de projectes positivadors de la convivència. Centre mundial de la competició pacífica, avantguarda de l'autonomisme ibèric, referència del Nord del Sud europeu, motor del dinamisme de les ciutats europees, ciutat més gran de la ribera mediterrània d'Europa, capital cultural europea: això és el que volem ser, això és el que d'alguna manera ja som, amb el vostre ajut. xr �QUADERN CENTRAL LA CARTA MUNICIPAL O LLEI ESPECIAL DE LA CIUTAT L'any 1904, Cambó demanava a Alfons XIII una llei per a la ciutat. Jaume I la hi havia donada l'any 1284 amb el Recognoverum Proceres, el contingut del qual fou desenvolupat més tard en les Ordinations d'En Sanctacília. Felip V les va revocar en el Decret de Nova Planta, que va enxiquir el territori del Consell de Cent -del Monte Catus o Montgat al Castro Fèlix o Castelldefels- i va retornar Barcelona a les estrictes muralles, més un erm definit per l'arc de l'abast dels canons situats en elles, l'actual Eixample. La ciutat va revifar i va aconseguir el territori abans que la llei: no havien passat dos segles que ja tots els ajuntaments creats per la Nova Planta a la plana estricta del Barcelonès, amb els noms de les parròquies sufragànies d'altres esglésies intramurs, eren annexionats de nou pel municipi central. Sant Martí de Provençals, Sant Joan d'Horta, Sants, Sant Vicenç de Sarrià i Sant Gervasi, la Mare de Déu de Gràcia, Sant Andreu de Palomar, les Corts de Sarrià passaven a formar part de Barcelona. Restaven fora les parròquies-ajuntaments de més enllà dels rius. A partir del 1860, físicament, la nova ciutat gran era un fet en enderrocar-se les muralles i urbanitzar-se FEixample. La demanda de Cambó era, doncs, un coronament, la petició d'admissió d'un fet ja incontrovertible. Feia alguns anys ja que els poetes havien cantat la ciutat salta-carenes, de riu a riu estesa, i defensada pels torreons del Garraf, Sant Pere Màrtir i Montgat, i per dues "troneres avançades, los pits de Catalunya: Montseny i Montserrat". Igualment ara Barcelona demana amb tot respecte, després de més de deu anys de treballs preparatoris, quan entretant s'han anat om- plint els pocs buits de sòl urbanitzable dins el municipi central, quan ja és un fet la nova xarxa de mobilitat possible -amb els cinturons i els túnels-, el reconeixement de les seves especialitats jurídiques en tres camps. En primer lloc, el camp de l'especial relació del municipi central i els que l'envolten, tots units ja en una sola aglomeració regional de més de quatre milions d'habitants, que necessita administració comuna de les grans infraestructures i planejament territorial singular, així com l'específica col·laboració dels municipis que formen el continuum urbà central de l'aglomeració i que haurien d'administrar en comú el seu urbanisme menor, i qui sap si una pila de veis de diversos ordres, avui coartats per l'existència de tantes fri teres locals. Z^K "Les grans decisions preses en els darrers anys sobre Barcelona beneficien tot Catalunya i doten Espanya d'un incipient sistema metropolità competitiu amb les xarxes urbanes europees. Però ens falten encara coses..." "Convertir el Besòs i el Llobregat en escenaris naturals de gran valor". , .C Sttraihic-l Mut™ I1"»" B.MH �QUADERN CENTRAL En segon lloc, el camp de col·laboració entre institucions diverses en la gestió d'infraestructures i serveis de gran significació, situats avui en un o un altre domini competencial, bàsicament en el de l'Estat: port, aeroport, mercats centrals, Fira, Palau de Congressos, Zona Franca, Zona d'Activitats Logístiques, Parc Tecnològic. Per posar un exemple, perquè l'aeroport marxi bé hi han d'estar representats la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona, el Foment i l'Ajuntament del Prat de Llobregat; i això requereix la transformació prèvia de l'Ente Nacional de Aeropuertos (avui AENA) en un holding d'ens singulars o societats anònimes de gestió. Almenys en el cas dels aeroports de Madrid, Barcelona i Palma. Podríem afegir-hi, però ja han estat esmentades i tenen caràcter diferent, les estructures culturals, com el Liceu, l'Auditori, el Museu Nacional d'Art de Catalunya i el Macba, on les administracions públiques presents a la ciutat van lligar, lentament, els sistemes de col·laboració més adients. En aquest sentit hem de veure amb optimisme les perspectives actuals, que faran de Barcelona el que sempre ha estat en potència, un centre cultural europeu de primera magnitud. Són mostra de la formidable explosió cultural el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, el Teatre Nacional, la Ciutat del Teatre, el Palau de la Música, la futura Biblioteca Provincial del Born, la Biblioteca de Catalunya, l'Institut d'Estudis Catalans, FArxiu de la Corona d'Aragó, el convent dels Àngels, el Jardí Botànic, els vells i nous museus i centres de cultura -com el BarbierMüeller, el Museu d'Història de Catalunya, el Museu de la Ciència i Casararnona-, l'Aquàrium i la florida de teatres privats i sales d'art. Encara en el terreny de l'articulació de les grans entitats barcelonines o metropolitanes, el municipi es considera menystingut -sense fer grans escarafalls- en la representació de la societat en les universitats o les caixes d'estalvi. Potser la Llei Especial de Barcelona hi podrà fer alguna cosa. El notari Puig Salellas ha proposat una fórmula intel·ligent per al primer tema. Quant al segon, ni el Defensor del Poble Ruiz Giménez va gosar interposar un recurs, que reconeixia ben fonamentat, contra la llei catalana de caixes d'estalvi que va suprimir quasi la representació dels municipis en aquestes, vigent a la resta d'Espanya. L'Ajuntament de Barcelona, amb el de Sabadell, va cedir terrenys i fins i tot va tenir el leadership en la creació de la Universitat Autònoma, la comissió gestora de la qual era presidida pel primer tinent d'alcalde; l'Ajuntament i la Diputació van cedir locals, al cos- > ÏT Sftaiibri: I.KKibre H tat de la Casa Gran, i diners per a la fundació de la Caixa de Barcelona, avui reconvertida en la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona, "la Caixa". I tanmateix hi té els mateixos representants que els respectables Círculo Agrícola Catalán de San Isidro i la Societat d'Amics del País. Finalment, en el camp de les especialitats administratives i fiscals, Barcelona hi ha estat sempre ferment d'innovacions i especialitats, des de la creació dels delegats de Serveis o l'arbitri de radicació, fins a temes tan a la frontera del Dret Civil com el testament sacramental, de tal manera que en alguns casos han acabat convertint-se en llei general. ¿Per què no reconèixer de nou que Barcelona, per tradició, per pràctica, per raons diverses, se situa a l'avantguarda d'una colla de procediments que necessiten el suport de la llei per consagrar-se, i que poden contribuir, modestament, a la solució dels famosos problemes de la gran ciutat, del malheur de banlieue del que parlen els francesos, i de l'obsessionant manca de qualitat de vida en les aglomeracions metropolitanes? Hi tornaré al final d'aquestes lletres. A Barcelona, el marc legal fonamental el componen la Constitució Espanyola, l'Estatut de Catalunya i la nostra Llei Especial. L'Estatut, en reconèixer la necessitat de regular el fet metropolità, no pensa en altra cosa. La Llei de Bases de Règim Local i la Llei de Finances Locals, quan reconeixen la vigència parcial de l'antiga Llei Especial i la necessitat d'una regulació financera especial per a Barcelona, van en el mateix sentit. Entenem que les administracions superiors tendeixin a reaccionar davant aquesta històrica pretensió barcelonina adduint l'inconvenient del greuge comparatiu. Però també entenem que si les lleis fonamentals -no solament ara sinó fins i tot en períodes no democràtics- han admès l'existència del concepte jurídic d'especialitat, és perquè de Jaume I a Francesc Cambó, des dels anònims compiladors de la baixa edat mitjana fins a Manuel Ballbé, l'insigne redactor de la Carta de Barcelona de 1961, la realitat i els projectes sortits de la profunditat del cos social s'acaben imposant als arguments de conveniència. Barcelona no pot seguir contribuint de forma tan assenyalada com fins ara a la formació contemporània de l'Espanya democràtica i la Catalunya autònoma sense disposar de l'instrument legislatiu de navegació històrica que pretén, mereix i necessita. Resumint: regular les relacions en el complex territori metropolità i en el centre històric de l'aglomeració; equilibrar de forma estable �QUADERN CENTRAL "L'especial relació del municipi central i els que l'envolten, tots units ja en una sola aglomeració regional de més de quatre milions d'habitants, necessita una administració comuna de les grans infraestructures i planejament territorial singular". "Perquè l'aeroport marxi bé hi han d'estar representats ia Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona, ei Foment i l'Ajuntament del Prat de Llobregat". / € /^**%» m I ll \ les relacions entre la capital i el país; fer participar la ciutat i la Generalitat de Catalunya, junt amb l'Estat i la societat civil, en la gestió de les grans institucions i estructures tècniques, econòmiques, culturals i d'altres; crear la indispensable justícia local i la justícia immediata; dotar la ciutat dels instruments necessaris per fer front als problemes del medi ambient, el transport i l'habitatge, el finançament dels serveis socials i educatius i la seva materialització. Heus aquí l'objectiu del que anomenem Carta Municipal de Barcelona o conjunt de regulacions que la ciutat demana per anar endavant. 7 Selcml-rc Octubre 1W B.MH �QUADERN ŒNTRAI. EL PLA ESTRATÈGIC BARCELONA 2000 Dues-centcs entitats han treballat durant anys per produir un escenari de futur creïble i estimulant. I ho han aconseguit. Coneixen bé, estimats presidents, les conclusions del treball. En el primer Pla, catorze grups, comandats per un promotor, van treballar en la definició més acurada dels objectius que no disposen clarament d'una administració o institució de tutela competencialment responsable. En total, 54 objectius van ser formulats i la meitat -i és molt- assolits. Els tres grans eixos de consens eren la vertebrado d'una macroregió europea del Nord del Sud com a condició de progrés, la prioritat dels serveis a les persones i la qualitat de vida com a marca distintiva de la filosofia compartida per tots els barcelonins, i l'èmfasi en els serveis a les empreses. Si hom pensa que en els anys vint Barcelona era, als ulls d'Europa, la cintili de les bombes, que una novel·la podia fer fortuna aleshores sota el títol de Quan mataven pels carrers; que els odis més reconsagrats i la intolerància més arrauxada presidien les nostres hores en els anys trenta i quaranta; que l'actual president de la Generalitat era m a l t r a c t a t a la Via Laietana en iniciar-se els seixanta per haver gosat criticar l'anticatalanisme militant del director d'un diari; i que en els primers setanta vivíem estats d'excepció, reunions limitades a v i n t persones, execucions polítiques... ¿qui pot negar que el fet de veure avui tormar-se el consens de 200 entitats sobre el nostre futur i comprovar que entre elles hi ha els sindicats i la patronal, el comerç i la Universitat constitueix tot un petit miracle? ¿No és aquest el millor resum de les transformacions polítiques que Espanya, Catalunya i Barcelona han viscut en els darrers quinze anys? E ni consta que S.M. el Rei, a qui vam presentar en primer lloc les conclusions del p r i m e r I 3 la, el 23 de maig de 1990, n'és un defensor entusiasta i que les iniciatives semblants que es van desenvolupar a Madrid i Sevilla tenien a veure amb l'opinió favorable que s'havia generat en cercles i m p o r t a n t s . L'Organit/.ació per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics ( O C D E ) ha rebut una exposició detallada del Pla 1 strategie i en recomana el model a les ciutats dels països membres. El Centre Iberoamericà de Desenvolupament 1 ''strategic Urbà ( C I D I - ' . L ' i ha assessorat una vintena de ciutats del Nou Mon seguint el model de Barcelona. Resultat de l'esperit que animava les primeres reunions estratègiques, i ilei suport decidit del conseller d Economia, Macià Alavedra, va ser la creació de la primera iniciativa conjunta de la comunitat financera barcelonina, entorn de l'associació Barcelona, Centre Financer Europeu, que primer va presidir ( ' l a u d i Boada i després, alternantse, els directors generals o presidents de les dues caixes grans, la Banca Catalana i el Banc de Sabadell. No volem estar al marge de la x a r x a de decisions financeres a Europa. El nostre potencial econòmic ho demana i ho permet. Estem disposats a l'especialit/acio i a la modestia, pero no a la desaparició, tmancerament parlant. Som conscients que hi ha un lloc per a nosaltres en aquest espai, i l l u i t a rem aferrissadament per ocupar-lo. El Mercat de Futurs, que piloten Hasane/ i Oller, ens ta creure que ho podem aconseguir. 1 també la revifada de la Borsa, d i r i g i d a per Joan M o r t a l a . De la m a t e i x a m a n e r a que t r a c t e m de cobrir les nostres flaqueses, tractarem t a m b é de t r e u r e p a r t i t de la nostra p a r t i c u l a r configuració. I.a d e n s i t a t de Barcelona, que ens ta una c i u t a t h u m a n a , càlida, "Centre mundial de la competició pacífica, avantguarda de l'autonomisme ibèric, referència del Nord del Sud europeu, motor del dinamisme de les ciutats europees, ciutat més gran de la ribera mediterrània d'Europa, capital cultural europea: això és el que volem ser, això és el que d'alguna manera ja som". �QUADERN CENTRAL estimada pels d'aquí i pels de fora, i ens lleva les perspectives pròpies de les capitals de les grans seus estatals, ens obliga a organitzar l'ús de l'espai, i ens dóna, potser, un molt extremat sentit del detall, de la forma: Barcelona és un munt de ferros treballats, formigó retorçat per extreure'n un gest impossible, fustes llaurades, parets esgrafiades, vidres recargolats, façanes polides, baranes historiades, pedres picades i pedreres reaprofitades, joies, estucs, retaules, racons inaudits; cada pam quadrat, tanmateix, tendeix a ser una obra d'artesania en aquesta ciutat sotmesa, diuen, a la tirania del pam quadrat, a l'avara povertà d'espai i a l'imperi de l'estètica que denunciava Unamuno i lloava Cervantes. L'any 2000 i el segle XXI estan servint, en aquest marc, com a referència d'un nou pacte amb l'entorn. Un grau més d'ambició en el dimensionament de les estructures que no ens ha de llevar l'humanisme i la prudència de les formes. Per això les autovies torturadament discutides i dissenyades per evitar la dictadura de la funció sobre la forma. Algunes torres altes, però no gaires, les justes per a una generació que, malgrat les aparences, vol sobretot conservar l'esperit d'una ciutat proporcionada, justa, continguda, com la volia el viatjant italià del segle XV que citava Ramon Trias Fargas en el seu discurs de comiat consistorial. Conservar el mateix esperit, però viu. En aquest context, hi ha dos aspectes que sempre esmento: el cablatge de la ciutat i l'ordenació del subsòl. Ciutat densa, ciutat congestionada, ciutat cara: tres coses que van juntes i que ningú no sap del tot com ordenar en la seqüència de causes a efectes. Els economistes tendeixen a dir-nos que el sòl és car perquè és escàs. I congestionai perquè és dens. Però Barcelona ha funcionat històricament prou bé com a matriu de fluxos i moviments. L'Eixample racionalista del XIX és un model internacional d'optimització del nombre d'intercanvis per unitat de superfície i de temps. Resistirà prou bé l'envestida actual de la motorització? I les que encara vindran? En parlarem més endavant, i en seguirem parlant sempre. En tot cas, per mantenir i augmentar el seu atractiu, Barcelona compta amb aprofitar la densitat per oferir comunicacions a costos per càpita baixos. La nostra ciutat apila molts habitants i empreses a sobre de cada hectàrea de sòl. Si el sòl està equipat, cablejat, connectat a xarxes de comunicació, aquesta hi és barata per a cada usuari. D'aquí ve la importància i la factibilitat de la xarxa de cablatge òptic. Quan faig els darrers tocs a aquesta antiga carta, som a punt d'obtenir per a Cable i Televisió de Catalunya -participada per la nostra Catalana d'Iniciatives, que va ser la iniciadora del projecte ja l'any 1986 i la seva mantenidora al llarg del decenni- l'adjudicació de les tres demarcacions catalanes del cable; i per a l'empresa de la qual formen part i que està liderada per ENDESA, esperem, l'adjudicació de Retevisión, que s'ubicaria a Barcelona. Aquestes dues noticies, resultat d'un treball de molts anys, ens situarien finalment on volíem ser en aquest camp decisiu. Ernest Maragall hi ha tingut molt a veure: tot. De la mateixa manera, i per la necessitat d'ordenar un subsòl enormement carregat, som pioners de la cartografia subterrània, la creació de galeries de serveis i la col·laboració entre autoritat local i empreses de servei públic. "Les perspectives actuals faran de Barcelona el que sempre ha estat en potencia, un cenfe cultural europeu de primera magnitud" (F Museu d'Art Contemporani de Barcelona) �Ql'ADhRN CF.NTRAl L'n altre fill del Pla Estratègic és la Xarxa C-6 de ciutats del Nord del Sud d Europa (Montpeller, Tolosa, Saragossa, València, Palma de Mallorca i Barcelona). Aquest c o n j u n t de capitals, i les seves regions d'influència, sumen mes de quin/e milions d'habitants -el cinc per cent de la Comunitat Europea- i el vuit per cent del territori comunitari. Compten amb una taxa d'atur superior a la mitjana europea, però també amb un ritme de creixement econòmic superior. No sembla que els canvis polítics municipals hagin de malmetre la cohesió d ' u n conjunt que reuneix totes les circumstàncies per convertir-se en un dels complexos territorials equilibradors d'una Huropa que pesa molt cap al Nord i, des del 1989, també cap a l'Est. Igual que el Pla Estratègic ha escollit la via raonable de privilegiar l'ample de via europeu sobre l'aspecte gran velocitat per a passatgers i no ha descuidat mai la connexió sud de la xarxa (BarcelonaMadrid-Valencia), de la mateixa manera tenim dret a esperar una comprensió intelligent dels beneficis que per a tota la península ha de tenir -com també per al Midi francès- el fet de disposar d'un regió frontissa potent, a cavall dels Pirineus, que deixaran de ser barrera per esdevenir cruïlla, com els Alps ho han estat durant segles a l'Europa Centra!. El ("omite I n t e r p i r i n e n c de Poders Locals (Seu d'L'rgell, Ariege, Comú d'Andorra, Barcelona i Toulouse) s'han adh e r i t al C-íi. F! somni dels nostres profetes es la realitat: els Pirineus comptaran. Els túnels del Cadí i de Puymorens ens hi acosten. La Carta dels Ciutadans i els Pirineus així ho expressa. L'na permanent font d'insatisfaccions ha estat la connexió aeroportuária, sortosament enfocada cap a un t u t u r ben diferent amb el nou edifici t e r m i n a l i -esperem-ho- amb la tercera pista i la transformació de la seva connexió ferroviària. El canvi de model de gestió, i n s i n u a t en l'apartat anterior i, per descomptat, el canvi d'actitud de la nostra companyia capdavantera i de les moltes més petites companvies que operen a Barcelona en el t r a c t a m e n t de la creixent d e m a n d a de vols i n t e r n a c i o n a l s a Barcelona lian de conduir a la tormacio d ' u n espai aeroportuan p e n i n s u l a r de caràcter dual i a un m i l l o r a p r o f i t a m e n t dels avantatges de localit/acio de Barcelona. A la t o r m a c i o d'aquest linl< a e r o p o r t u a n , necessitat d'hangars i serveis ile m a n t e n i m e n t - a v u i un avio gran no pot ser revisat, no pot i/.>ní;/>a B a r c e l o n a - , hem de sacrificar segurament altres projectes i n t e r e s s a n t s però no tan estratègics en l ' e n t o r n aeroportuari, com la uran i n s t a l · l a c i ó firal que es va proposar temps enrere o d'altres amb el m a t e i x consum d espai. "¿Per què no reconèixer que Barcelona, per tradició, per pràctica, se situa a l'avantguarda d'una colla de procediments que necessiten el suport de la llei per consagrar-se, i que poden contribuir a la solució dels famosos problemes de la gran ciutat?" Sense un mercat de quinze milions d'habitants no és possible, al Sud d'Europa, disposar d'un aeroport transoceanic. Però fins i tot aquest mercat virtual pot ser inoperant si els costos comparatius i la qualitat del servei no són els adequats. El c o n j u n t Port-Aeroport-Mercabarna-Zona Franca-Fira-Zona d'Activitats Logístiques pot convertir-se, finalment, en el canvi de segle, en un complex modestament competidor dels grans centres de distribució de la costa atlàntica centroeuropea (Amsterdam, Rotterdam, Anvers), que és per on entren la gran majoria de les mercaderies, missatges i passatgers procedents d'Amèrica i del Pacífic. A la potenciació d'aquestes activitats i de la seva coherència territorial dedicarem bona part dels esforços estratègics. Però no hi ha dubte que la capacitat d'atracció, l'interès i la qualitat d'una ciutat depenen bàsicament, en darrer terme, de la qualitat de vida de les persones que hi viuen i hi treballen. A aquest p u n t , que el Pla Estratègic considera central, dedicaré l'apartat sisè. Però abans hem de parlar de diners. �QUADERN CENTRAL EL FINANÇAMENT DE BARCELONA Transcric aquí, benvolguts presidents, les lletres que sobre aquest tema els vaig escriure temps enrere. Tenen l'aroma d'aquell període (1985-87), però conserven tota la fragància d'una realitat que en molts aspectes, malauradament, no ha canviat prou. En altres aspectes, al contrari, ha estat desbordada per les considerables transformacions que entre tots hem sabut o pogut empènyer a Barcelona. En un sentit, doncs, aquestes lletres passades serveixen per fer més punyents els plantejaments que la ciutat fa a l'Estat i la Generalitat. Ha passat el temps i algunes inequitats evidents continuen. No pot ser. D'altra banda, serveixen també per posar en evidència solucions que es van donar a temes aleshores pendents: la inauguració, l'agost del 1991, del Cinturó del Litoral que travessa Barcelona i el Túnel de Vallvidrera (TABASA), i del Circuit de Montmeló a principi de setembre d'aquell mateix any. El text de 1987 deia així: "El moment és particularment greu i esperançador al mateix temps. Barcelona, gràcies a un lent avanç a través d'estudis i negociacions amb anteriors governs, va veure assumits per l'Estat deutes propers als 100.000 milions de pessetes arran de l'accés del Partit Socialista al govern el 1982. "Aquests deutes, corresponents en gran part als interessos compostos dels seus dèficits corrents des del 1974 al 1982, és a dir, al cost acumulat de finançament de la insuficiència del sistema fiscal local aplicat al cas particular de Barcelona, tenen tanmateix causes reals i tangibles que en bona part han continuat actuant a partir del 30 de desembre de 1982.1 dic en bona part, perquè en part van ser pal.uades per la millora del sistema fiscal local per a Madrid i Barcelona a partir del primer de gener del 1983. "De seguida veurem aquestes causes reals i la dimensió dels seus efectes. "Haig de recordar també que aquest sanejament dels deutes fins al 30 de desembre de 1982, en retardar-se pel que fa a la seva materialització, va provocar càrregues financeres anuals de l'ordre de 2.000 milions de pessetes; davant, però, de la magnitud de l'esforç estatal, el sacrifici local no sembla extraordinari. Vull insistir abans, tanmateix, en el fet que la conjuntura, que podria decantar-nos de nou cap al desequilibri crònic si no adoptéssim cap mesura, és particularment oportuna per precisament adoptar-les. "L'Ajuntament de Barcelona s'ha acreditat com a bon gestor dels recursos a la seva disposició: ha multiplicat els serveis amb una plantilla en descens des de l'abril del 1979 fins avui, ha disciplinat els seus recursos humans, ha millorat la imatge de l'administració pública, te un crèdit financer superior al que tenia abans que el general Franco decapités el valor nominal de les obligacions emeses per finançar l'Exposició Universal, acut al mercat de capitals japonès sense aval del Regne i en les mateixes condicions que aquest i ha estat peça clau per trobar vies de solució a deu o dot/.e punts negres que han constituït l'entramat real i el transport de la nostra crisi econòmica. "Els Túnels del Tibidabo, a realit/ar per l'empresa TABASA per compte del Consorci de Túnels del Tibidabo i l ' A j u n t a m e n t de Barcelona (pel que fa al Túnel de la R o v i r a ) , estaven a t u r a t s . TA BASA tenia un passiu de 3.856 milions de pessetes i no pagava niés que �QL'AIM'RN ŒNTRAL als obligacionistes petits: era, de fet, una suspensió de pagament. Les a d m i n i s t r a c i o n s locals ( A j u n t a m e n t , Diputació i Corporació M e t r o p o l i t a n a ) varen sanejar l'empresa aportant per part de l ' A j u n t a m e n t el cost del Túnel de la Rovira í per part del conjunt de les administracions, el cost del Túnel de Vallvidrera. Varen adquirir les accions al 81,67 per cent del valor nominal i van cedir dues terceres parts de les mateixes gratuïtament a la Generalitat, amb la promesa que aquesta invertiria, contra els seus pressupostos, dues vegades el valor de l'obra ja realitzada a Vallvidrera. A partir d'aquell moment, es c o n t i n u a r i e n les obres aportant una tercera part les administracions locals i dues terceres parts la Generalitat. Al cap de cinc anys d'aquella transmissió gratuïta d'accions, el compliment de la promesa no s'havia efectuat, cosa que va donar lloc a un requeriment formal de devolució de les accions no atès, però que va desencadenar l'inici de les obres, finançades evidentment amb un crèdit contra TABASA i no contra els pressupostos de la Generalitat. "FI Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), sanejat per l'acció c o n j u n t a de l ' A j u n t a m e n t propietari, el ministeri d'Hisenda, deutors i bano i caixes, esta avui rendint un excedent net important i a c t u a com a Agencia de Desenvolupament Industrial de l'Àrea de Barcelona. I.a G e n e r a l i t a t no ha volgut escoltar en diverses ocasions les i n v i t a c i o n s , (orinals i documentades, a incorporar-se al Consorci. Avui el C ' X I B gestiona el Parc Tecnològic del Vallès -construït i finançat per l'antiga Corporació Metropolitana de Barcelona iCM15i-, c o m p a r t i n t l'accionariat de la societat explotadora amb la conselleria d'Industria, a la qual vaig cedir sense contrapartida la ¡'residència. "El dèficit dels transports de Barcelona és un capítol a part. Redactat i acordat a nivell tècnic el contracte-programa per a la seva assumpció i el desplegament de les inversions de futur precís, el ministeri de Transports, que va acceptar dotar la Generalitat dels fons necessaris perquè pogués fer front al trenta per cent del dèficit que li correspondria afrontar segons l'esmentat acord tècnic, retarda la signatura del contracte-programa en base a una argumentació centrada en el greuge comparatiu. És aquest un dels punts més greus i dolorosos de la relació Ciutat-Autonomía-Estat. Caldrà insistir-hi al final d'aquestes pàgines. "Pel que ta al trasllat i la reconversió d'Hispano Olivetti, pactat amb el ministeri d'Indústria per evitar-ne el tancament, a l'acte de signatura de l'escriptura pública de compravenda del terreny de nova �QUADERN CENTRAL "Barcelona no pot seguir contribuint de forma tan assenyalada com fins ara a la formació contemporània de l'Espanya democràtica i la Catalunya autònoma sense disposar de l'instrument legislatiu de navegació històrica que pretén, mereix i necessita: la Carta Municipal". ubicació al Parc Tecnològic del Vallès, propietat metropolitana, el contracte es va poder frustrar. I és que, en un moment determinat, el notari va anunciar que alguns registradors havien rebut una notificació de la Generalitat de Catalunya que els obligava a comunicar prèviament les inscripcions de contractes en els quals intervingués la Corporació Metropolitana de Barcelona, que en aquell moment havia estat legalment suprimida, tot i que seguia, i segueix, en funcions. "Els preus del sòl de SEAT, propietat en últim terme de l'Ajuntament de Barcelona, encobrien una subvenció anual implícita important. "Quant a Motor Ibérica i ENASA, vam ajudar amb la compravenda d'actius a sanejar i reconvertir les empreses. "L'empresa Maquinista Terrestre i Marítima sobreviu gràcies al contracte de Metro de Barcelona per 12.000 milions per al grup Mitsubishi-CAF-MTM. "El polígon Montmeló-Parets-Granollers, destinat a circuit motorista permanent, propietat del Consorci de la Zona Franca, està pendent encara de les gestions urbanístiques que porta a terme la Direcció General corresponent de la Generalitat de Catalunya amb els ajuntaments respectius, i també de les subvencions del Consejo Superior de Deportes i la Direcció General d'Esports de la Generalitat, al meu parer insuficients per dotar Catalunya i Espanya del circuit que es mereixen, en el centre d'una de les regions d'afició motorista i automobilística més importants d'Europa. I en un moment en què els èxits de DERBI -a escassos quilòmetres del circuit- i dels Cardús, Aspar, Garriga, Sito Pons i Pérez-Sala, així com els tràgics accidents que se succeeixen en els nostres antiquats circuits -l'últim d'ells el de Mingo Parés a les 24 hores de Montjuïc- farien especialment oportunes les decisions en aquest sentit. El Reial Automòbil Club de Catalunya i algunes empreses patrocinadores segueixen disposades a adquirir i finançar terrenys i instal·lacions, en cas d'obtenir unes ajudes raonables. "Així mateix, Mercabarna ha passat de dèficit anual a superàvit continuat; els hospitals municipals paguen al dia els seus proveïdors i tenen uns costos per a la UBA (Unitat Bàsica Assistència!) de 13.000 pessetes, inferiors a qualsevol dels del sistema públic, etc. "És a dir, l'Ajuntament de Barcelona ha passat de ser agent de crisi a ser factor de solucions, contribuint a l'encarrilament de situacions difícils lligades a crisis bancàries (Túnels i Polígon Montigala), a \:. ineficàcia històrica d'empreses publiques estatals (SKAT, MTM, ENASA) o mixtes i locals (Mercabarna, IMAS, Pompes Fúnebres, etc). "Aquesta realitat és reconeguda generalment per empreses proveïdores, contractistes i intermediaris financers. Vostès, senyors presidents, tenen mitjans per comprovar-ho. "Encara més: Barcelona ciutat ha contribuït mentrestant, no només a finançar serveis d'àmbit estatal/autonòmic, com és conegut i reiteraré aquí, sinó a finançar serveis locals dels municipis metropolitans contigus. "En efecte, cada família barcelonina ha contribuït amb 2.000 pessetes l'any a finançar un pressupost, el de la CMB, del qual no ha rebut pràcticament cap servei, i que no percebia al seu torn més que una part de la contribució estatal lògica i ni una sola pesseta de contribució autonòmica. "El tema metropolità no és adjectiu. "Aquí rau el nus de la qüestió més greu de totes les que el passat ens ha plantejat i el futur ha de contemplar. "Els 26 municipis que rodegen Barcelona, amb 1.300.000 habitants, constitueixen en bona part allò negatiu de la imatge brillant que de vegades pot donar la ciutat central. "La nostra realitat urbana està constituïda sobre la falsedat històrica d'una especialització de l'espai central i suburbà, atribuint-se només al central el nom del conjunt. "En fi, no pot ocultar-se que la prudent millora de les perspectives econòmiques ha de contribuir a animar-nos a córrer els riscs calculats que sempre van lligats a l'abordatge dels plets històrics llargament esperats. "Comentem ara les despeses de capitalitat. �50 QUADERN CENTRAL LES DESPESES DE CAPITALITAT "Barcelona, per suplència o per potència, ha substituït l'Estat en molts camps. "En alguns d'ells allò suplert ha passat a ser la Generalitat per transferència dels serveis corresponents. Jo diria que aquest és el cas més general. "Sanitat, ensenyament bàsic i professional, museus, institucions culturals i econòmiques que ja hem vist (Palau, Liceu, etc.), Conservatori, Orquestra Municipal, són els serveis singulars més rellevants en aquest sentit. "Qui ha de pagar aquests serveis? O, més ben dit, ¿a través de quins nivells de l'Administració Pública el ciutadà -que en definitiva sempre és qui paga- ha de finançar aquests serveis? "Si els serveis han estat transferits sembla clar que ha de ser la Generalitat qui canalitzi el finançament. Però, ¿com, si el cost efectiu d'aquests serveis no figurava en el valor de les transferències en el seu moment? "Centrem-nos en el com i deixem el per què no figurava, que seria matèria per a una altra ocasió. "Només d'una manera i en un instant precís pot convalidar-se aquest error. Aquest moment és ara. I la manera és incloure aquestes despeses en el cost efectiu abans de globalitzar aquest cost i convertir-lo en un percentatge dels ingressos de l'Estat. "Només així s'haurà acabat, si a partir d'aquest instant la icneralitat disposa dels mitjans per finançar i efectivament finança enerveis, la iniqua situació actual. "A^ com ara, el ciutadà de Barcelona -i aquí es troba el matís al em vull referir- finança doblement alguns dels serveis públics 'consumeix. hospitals municipals, per exemple, malgrat ser els més barats costos del sistema públic, no són totalment finançats pel concert amb l'Institut Català de la Salut (ICS). Un llit de Bellvitge, de la Vall d'Hebron, costa a tots dos hospitals de TICS més de 25.000 ptes/dia que l'ICS paga directament a través de les seves nòmines i despeses de material i amortització. "Un llit de l'Hospital del Mar, per a un assegurat del sistema de seguretat social, és finançat per aquest només en dos terços... i l'altre terç el paga el mateix assegurat barceloní ¡a través dels seus impostos municipals! Però no per això deixa de posar religiosament les seves cotitzacions per cobrir el cent per cent dels costos: després aquestes cotitzacions són desviades o bé cap a hospitals públics "La densitat de Barcelona, que ens fa una ciutat humana, càlida, estimada pels d'aquí i pels de fora, ens obliga a organitzar l'ús de l'espai, i ens dóna, potser, un molt extremat sentit del detall". menys eficients o més cars de la pròpia ciutat, o bé a hospitals d'altres punts geogràfics del sistema, o les dues coses, que és el més plausible. "Aquesta situació no pot continuar així. I el mateix ocorre amb les escoles, els museus, etc... La situació de les escoles és una paradoxa històrica. Les escoles municipals no costen al nivell estatal/autonòmic ni un cèntim. Si fossin publiques-publiques, aquest nivell de govern ho pagaria tot. Si fossin privades, tot o part. Com que són municipals no paga res. ¿S'ha de concloure que les escoles municipals han de simplement tancar, o que el legislador va voler que es tanquessin quan va dictar la Constitució i l'Estatut? "¿No és més lògic pensar que han de ser refinançades, igual que les altres, pel contribuent general i no pel local, pel local que ja paga la seva quota com a contribuent de l'Estat per finançar les escoles privades i les autonòmiques? "Una altra cosa seria si les escoles municipals existissin a més d'un nivell d'oferta pública estàndard, com un luxe especial de la ciutat. Però resulta que aquesta ciutat té, en proporció, la meitat d'escola pública que les altres. "Resulta un cop més que les mancances de l'Estat a Barcelona, o la vivacitat de la societat civil local, que és l'altra cara de la mateixa moneda, van generar una situació singular que ara cal conservar en allò que té de bo, és a dir, iniciativa, creativitat, gestió pròxima, etc., i corregir en el que té d'inic. "Aquí, l'autonomia, confiada en aquesta creativitat local i preocupada lògicament per fer arribar serveis a comarques allunyades, va reblar el clau de la situació injusta en congelar pràcticament l'oferta d'escola pública a Barcelona ciutat, cosa fins a cert punt explicable, i oblidar totalment la qüestió del finançament de l'oferta municipal existent -actitud inexplicable a més d'injusta. "Els museus de Barcelona han estat fins ara com una família aristòcrata carregada de propietats i mancada d'ingressos. Han arrossegat dignament la seva misèria, combinant com han pogut les obres mestres amb les goteres, els riscs d'inseguretat amb la iniciativa dels seus directors i conservadors. "Vostès em diran que això passa, o ha succeït, en la majoria dels museus. I en part és cert. Però només en part. Aquí hi ha el magnífic Museu de Solsona (Generalitat) o el d'Escultura de Valladolid (Estat), o l'Arqueològic de Mérida. "Però això no és significatiu. El més significatiu és que el Museu de Solsona, el de Valladolid, l'Arxiu d'índies de Sevilla, el Museu de �QUADERN CENTRAL Ceràmica de València i el Museu del Prado, el Militar, de l'Exèrcit, el Contemporani i la Biblioteca Nacional de Madrid... són tots de l'Estat o l'Autonomia. "I en canvi, el Museu d'Art de Catalunya, el d'Art Modem, el Picasso, el Rocamora d'Indumentària, el de Música, el de Ceràmica de Barcelona, el d'Arts Decoratives... i fins a 24 Museus, cap d'ells no és de l'Estat ni de l'Autonomia. "L'Autonomia no podia assumir-los per falta de recursos o per l'existència d'altres prioritats. L'Estat no ho volia. "I a fe que la ciutat de Barcelona no hi renunciaria fàcilment: per sentit històric, per obligacions jurídiques de preservació de donacions i llegats fets a la ciutat i per convicció sobre la bondat de la gestió local. "L'únic que la ciutat sotmet a la seva consideració és la possibilitat i la conveniència que el nivell estatal/autonòmic financin en tot o en part allò que el govern de la ciutat i el contribuent els estan estalviant. No tot, però sí això. "La situació dels museus es va fer més paradoxal encara en establirse la gratuïtat dels museus de l'Estat. Nosaltres no ens ho podíem permetre. Ara, el visitant foraster pot pensar que la ciutat de Barcelona és menys generosa que les altres, quan el ciutadà de Barcelona, com a ciutadà, és l'únic que està finançant els seus propis museus. "El conseller de Cultura, Max Cahner, va voler arreglar la situació mitjançant una confiscació encoberta dels museus de Barcelona, segons la qual, a més a més, la ciutat seguiria pagant el manteniment d'allò confiscat. "Durant la gestió del conseller Rigol les coses van canviar. Ara sembla que es vol ressuscitar aquell projecte intervencionista. "La Llei de Sanitat de l'Estat sembla orientar-se per la mateixa via. Els hospitals municipals passarien a integrar-se en una àrea sanitària regida per la Generalitat i finançada -pel que fa a aquests hospitals- per l'Ajuntament, igual que ara, amb l'únic consol que allà on ara podem gestionar, i gestionar bé, millor que els altres nivells de govern, ara podrem protestar, ja que se'ns dóna la minoria del Consell de l'àrea. Trist consol. I mal negoci per al país que veurà inéluctablement com la gestió empitjora i el finançament no millora. "No voldria que creguessin que estic pintant un quadre deliberadament negre. Cadascun d'aquests temes té plantejades vies singulars de solució que els regidors barcelonins han anat impulsant davant dels ministres i consellers corresponents. "Però desprès de vuit anys d'impulsió ha arribat el moment de la veritat. "Des del 1980 el Consell Plenari de la ciutat de Barcelona, sempre per unanimitat, s'ha dirigit a vostès, sobre aquesta qüestió, en multitud d'ocasions. Jo mateix ho he fet, verbalment també diverses vegades, i en alguna ocasió he obtingut una resposta verbal o, fins i tot, una excusa per escrit. A causa de l'especial política d'austeritat que el govern de Madrid ha imposat, l'Ajuntament de Barcelona haurà de disminuir el seu pressupost. Haig d'assegurar-los que l'única solució a aquest contrasentit és el finançament per l'Estat, via Generalitat, dels costos de capitalitat o per serveis voluntaris; és a dir, els costos que l'Estat i la Generalitat s'estalvien per l'existència de serveis municipals homòlegs". "Algunes torres altes, però no gaires". �QUADERN CENTRAI. La primera conclusió que crec que cal extreure d'aquesta carta de 1987 és fins a quin punt el problema de sempre -ho era el 1979, va ser-ho el període 1985-87, ho ha estat en el contracte-programa del transport signat el 1990 i d'aplicació retroactiva des del 1985, i igualment en el contracte-programa de 1996- és el retard en la implementado de les solucions. HI mateix pot passar amb el manteniment de les Rondes. F.ls interessos compostos del temps transcorregut a la negociació són sempre els que acaben havent de ser traslladats al futur i els que acaben impedint que la solució sigui completament satisfactòria. Barcelona, a més a més, ha comptat i compta amb un altre factor avivador de dèficits per dir-ho molt cruament: la convicció que paguem per altres; i la realitat que ningú -ni Estat, ni la Generalitatno ens ha negat mai el fonament del nostre argument sinó només la seva oportunitat. ¿Com es podia entendre que Barcelona deixés passar l'ocasió històrica que van suposar els Jocs Olímpics per endeutar-se fins al límit legal i escometre així les tasques pendents en matèria d'infraestructura? Quina raó tenia per no fer-ho si a més a més sabia que /;' devien -i li deuen- 15.000 milions de pessetes/any per serveis prestats per compte de l'Estat i la Generalitat? ¿Com atendre les crítiques previsibles de l'oposició sobre la despesa i el deute si al govern de la c i u t a t li consta que aquesta mateixa oposició, des de les seves posicions de govern, quan les han t i n g u t , no ha mogut un dit per resoldre una i n q u i e t u d tan palesa? Més encara: ¿Com es podien considerar excessives les obres realit/ades quan també van néixer de l'excedent generat per una gestió financera modèlica, m a n t e n i n t un rating altíssim als mercats de capitals a llarg i curt t e r m i n i , amb una plantilla en descens des del 1979, amb unes empreses i i n s t i t u c i o n s municipals ahir deficitàries i avui productores de dividends -com la Societat Municipal d ' A p a r c a m e n t s , la gestora de les i n s t a i . l a c i o n s olímpiques ( H P O S A ) , I n i c i a t i v e s SA, Mercábanla, el Consorci de la Zona Franca i en un s e n t i i la Fira, ja que els actius del Consorci i de la Eira pertanyen en u l t i m a i n s t à n c i a a l ' A j u n t a m e n t - i dotades d'uns actius que superen amb molt els nostres deutes? L'n any abans de la celebració dels Jocs Olimpics, Barcelona tenia 100.000 m i l i o n s cl e deutes a llarg t e r m i n i , contrapartida logica del nostre estore c o m p a r t i t en i n t r a e s t r u c t u r e s , i uns altres 100.000 milions de deute a c u r t t e r m i n i , suma algebraica dels dèficits anuals producte dels serveis que paguem per tercers, i dels retards de la i m p l e m e n t a d o de les solucions llavors vigents: liquidació de deutes fins al 31 de desembre del 1982, o el contracte-programa 19851991. En algun d'aquests dos s u m a n d s caldria incloure la nostra contribució al s a n e i a m e n t d ' i n s t i t u c i o n s i empreses que s'ha explicat amb a n t e r i o r i t a t , com ara TABASA, /ona Eranca i Transports, principalment. Barcelona mai no ha d e m a n a t que se li r e t o r n i aquesta contribució. Tampoc que algú pagui el déme sa per compte de la c i u t a t . Podem pagar aquests deutes, els estem pagant. Barcelona d e m a n a que d ' u n a vegada se la compensi de les despeses en que incorre per compte de l ' E s t a t i de la ( l e n e r a l i t a t . E'a sis anvs, la c i u t a t ja ho demanava per poder a f r o n t a r amb garanties l'èxit que va c o n s t i t u i r el decisiu 1992 i un post 1992 rao- nablement actiu, per al qual vam proposar una inversió anual de 20.000 milions de pessetes -el mateix nivell dels anys precedents a aquella data sense inversions olímpiques- i superiors despeses de manteniment de la infraestructura crescuda. I ho demanava perquè no era lògic, tot i reconèixer tot el que es va fer per ella, que la nostra pressió fiscal hagués de ser més alta de la que havia estat en els cinc anys precedents al 1992 -ja en si superior a la de la majoria de les grans ciutats espanyoles i molt superior a la de Madrid, per prendre una referència habitual. Per a la bona gestió del deute necessitàvem i necessitem la col.laboració del ministeri d'Hisenda i la conselleria d'Economia, la implementado correcta d'un refïnançament que posi a quinze o vint anys -començant a comptar des del 1989- el termini dins del qual fer front a la totalitat de les obligacions generades per l'esforç del 1992. El ministeri d'Economia tenia documentades les dades i els criteris precisos per als dos tipus de mesures: el pagament de les despeses de capitalitat i les bonificacions necessàries per al refinançament olímpic. I.a conselleria d'Economia els tenia pel que fa al primer aspecte i els tindrà, si així ho desitja el president de la Generalitat, pel que fa al segon tema. Ens consta que, tot just abans dels Iocs Olímpics, la conselleria i el ministeri afrontaven la revisió de les seves pròpies relacions financeres. La solució que es doni en aquest tema bilateral (ministeriGeneralitat) no serà verídica si no inclou les despeses de capitalitat; és a dir, per enèsima i última vegada: el pagament d'allò ja transferit de fet a Catalunya i actuat no per l'autonomia sinó per la ciutat. �QUADERN CENTRAL "La Xarxa C-6 de ciutats del Nord del Sud d'Europa (Montpeller, Tolosa, Saragossa, València, Palma de Mallorca i Barcelona) reuneix totes les circumstàncies per convertir-se en un dels complexos territorials equilibradors del continent". Acceptem, com generalment s'accepta, que l'objectiu per a l'any 2000 de repartiment de la despesa pública neta entre les tres administracions del 50/25/25, equivalent a una divisió per meitats de la despesa entre Estat i territori i de la despesa territorial entre autonomia i poders locals, no pot aconseguir-se sense un posterior o simultani procés de traspàs de competències i obligacions al sector local. Només vull fer patent que en el mateix moment en què s'acordi aquest procés -que pot tenir com a horitzó temporal raonable l'any 2000, tal com va preveure el darrer congrés del partit socialista-, Barcelona apareixerà com a mereixedora de compensacions degudes als serveis que ja està prestant. A Barcelona, el procés ulterior o simultani és ja passat. Som conscients que la transformació de les infraestructures de Barcelona va poder encendre, en els menys raonables, sentiments de greuge. L'alcalde de Barcelona sempre ha estat disposat a anar fins on calgui per tal de demostrar la magnitud de l'esforç propi. Ho dic sense petulància ni acritud: l'esforç que els governs que vostès presideixen han fet a Barcelona està entre els més rendibles de tots els que s'hagin fet, econòmicament i socialment, pensant en Catalunya i Espanya. �i QUADERN CENTRAL LA QUALITAT DE VIDA A LA GRAN CIUTAT Si alguna cosa em mou, més encara que la qüestió econòmica, a escriure'ls és el que podríem anomenar l'objecte social de les nostres administracions: la qualitat de vida. Domina la impressió que les administracions no estem donant resposta als nous reptes, cada cop més qualitatius i difícils d'amarrar. Especialment a les grans ciutats. Espanya, i Catalunya i Barcelona en particular, obtindrien una qualificació excellent en els temes clàssics de l'administració pública davant un tribunal format per les altres nacions i ciutats del món, llevat potser del tema terrorista, si és que és susceptible de judici exterior i no demana, com jo crec, una prudent reserva per part dels observadors internacionals. Però així com som model polític, no ho som en la qualitat de vida pública. Les nostres ciutats, ens diuen, i Barcelona en concret, són sorolloses, fàcilment tendeixen a la brutícia, són insegures, cares en l'habitatge, lentes i excessives en la circulació privada -i per tant en la circulació pública de superfície-, insolidàries, incapaces d'eliminar totalment la misèria, d'evitar la degradació de barris sencers, impotents davant les immigracions fatalment dictades pel nostre propi progrés, brou de cultiu d'agressivitats, demogràficament decadents... Una cantarella sense fi amb què els nostres propis mitjans de comunicació, els nostres partits polítics -quan es reuneixen en congrés-, les associacions, els veïns, els nostres propis fills, regalen nostres orelles d'administradors enterament lliurats a la tasca pedir aquestes sensacions. ibla com si, excel·lint en la pura gestió política i infraestructural,«stiguéssim doncs construint un magnífic país nou, o renovant m Jníficament un vell país, transformant prodigiosament la nosciutat... per fer-ne l'escenari de l'eterna incapacitat de millorar debò. El millor escenari del pitjor drama, el de sempre. I potser en realitat no es pot fer gaire més. A tot estirar, la necessitat que en el cor sentim d'haver contribuït a objectius que realment tinguin a veure amb allò que compta per a la humanitat -la millora i la dignitat del nostre entorn humà i natural-, la podem satisfer a compte del que haurem aconseguit en termes d'orgull col·lectiu: Espanya és més respectada, Catalunya més lliure, Barcelona més ciutat que mai. Els altres ens ho diuen. La nostra gent gran se sent més protegida -econòmicament, sanitàriament. Els joves no ho diuen, però nosaltres sabem que viuen en millors condicions. I tanmateix.... Estem realment anant més enllà? El mòbil més profund d'aquesta carta, estimats presidents, és la convicció, que crec que hem de compartir per força, que es pot anar més enllà. Que ja quasi hi estem anant. Que també en la finalitat de la nostra vida col·lectiva, en el sentit més exigent, el més proper a la moral social, tenim o podem tenir avenços. I si algun sentit té que l'alcalde d'una ciutat gosi adreçar-se en aquest to a vostès és perquè creu que pot contribuir, amb un punt de visió particular, a la matisació de les regles de la nostra col·laboració amb aquest fi. És perquè des de l'Alcaldia es veuen aspectes que crec interessant fer conèixer als nivells més alts de governació. No pretenc amb aquestes lletres incidir en l'enfadós tema de les relacions interinstitucionals, en especial dins de Catalunya, que ens incomoda com a tal, tant al president de la Generalitat com a mi. Tots dos sabem el que ens hem hagut d'empassar i el que hem "L'Ajuntament de Barcelona ha passat de ser agent de crisi a ser factor de solucions, contribuint a l'encarrilament de situacions difícils lligades a crisis bancàries (Túnels i Polígon Montigalà), a la ineficàcia històrica d'empreses públiques estatals (SEAT, MTM, ENASA) o mixtes i locals (Mercabarna)". hagut de forçar per respondre dignament a les exigències evidents i respectives de l'orgull nacional i local. Tots dos sabem que els resultats de la nostra relació -sigui quina sigui la qualificació que aquesta mereixi públicament- són, en aquest aspecte, enormement positius. I sabem tanmateix que partim de principis diferents i probablement no conciliables en el curs de la nostra activitat política, per continuada i llarga que aquesta pugui semblar, breu com és en realitat si es compta el temps que necessita la història per precipitar canvis significatius. Es tracta aquí de col·laborar d'una manera que els nostres equips de govern coneixen. Armet i Guitart, en Cultura, Trias i Clos, en Sanitat, De Nadal i Borrell, en Hisenda, Torres i les autoritats del Trànsit, Raventós i Alavedra en la Promoció Econòmica, Marta Mata, Rubacalba i Carme Laura Gil en Ensenyament, Eulàlia Vintró i els responsables de Benestar Social -una cartera que per cert va ser creada a l'Ajuntament de Barcelona (1987) i successivament a la Generalitat (1988) i a l'Estat (1989)-, Jordi Borja i els responsables de Cooperació, tots ells han demostrat capacitat d'entendre's. Avui hauríem d'ampliar i actualitzar aquesta llista, però la deixo tal com va ser descrita fa uns anys perquè dóna el flaire de l'època i perquè, en passar el temps, és cada cop més just i necessari de recordar situacions antigues i noms i càrrecs passats, oblidats. Els ha calgut el nostre consentiment per fer-ho? Sens dubte, directament o indirecta. Quan dalt de tot es creen tensions, als nivells operacionals pateix la cooperació, encara que ben sovint la força de les coses, l'interès i l'amor propi dels responsables són més forts que el clima a la cúpula. �QUADERN CENTRAL Però hi ha una colla de sectors en què no ens en sortim tant com voldríem. El trànsit i l'aparcament, l'habitatge i la degradació de barris, la inseguretat i la droga són els exemples més clars. Aquí no és que ens ho diguin -és que nosaltres ho sabem, que hem de fer més. També en tot això hem millorat força des que això va ser escrit però ho mantinc tel quel. Normalment ens passem la pilota com podem: vostè no em dóna sòl, jo no li faig habitatge; l'Estat no em va passar els polígons en bones condicions, jo no els omplo; l'autonomia de Catalunya no ha fet l'esforç equivalent al que l'Estat ha fet en altres comunitats que no tenen tal transferència i on el centre actua directament: l'Estat no li passarà els diners que demana; vostè em demana que la policia local tingui el caràcter de policia judicial, jo li dic que els jutjats no ho volen, pitjor, que tinc altres problemes més importants que traspassar diners a la policia autonòmica, etc... I encara és més revoltant que altres l'evasiva triangular ("ara no m'amoïni que estic per aquest altre senyor"), situació que es dóna sovint, com és lògic, en un sistema de tres nivells de govern. En aquestes situacions, repeteixo, el cinisme d'una certa part de l'opinió es justificaria si no féssim alguna cosa diferent i seguíssim consumint el temps que tenim en llarguíssimes disquisicions bilaterals que no resolen els problemes de la gent, sinó tan sols, en el millor dels casos, els dels governants dels dos nivells involucrats. "El preu de la mobilitat privada -pel que fa al trànsithaurà d'augmentar més que el de la pública". �QUADERN CENTRAL L'ORDENACIÓ DEL TRÀNSIT Concretament: en el tema del trànsit hem de reconèixer que la mobilitat en el centre de les ciutats, tant la pública com la privada, no paga els costos que genera, i que, per tant, haurà d'augmentar els seus preus. Que el preu de la mobilitat privada haurà d'augmentar més que el de la pública, perquè la primera genera més costos de congestió (cues, contaminació, etc). I, finalment, que les ordenances no es compleixen perquè les multes no es paguen -especialment entre municipis diferents-, que per tant les autoritats locals, mancades a més de poders efectius directes com la retirada de carnets o la immobilització de vehicles in situ, no podran, en aquestes condicions, ordenar mai el trànsit. Utilitzo superlatius per ser més clar, vostès em perdonaran la contundencia. Preus baixos de la mobilitat en el centre, que és un bé escàs; encara més baixos en la mobilitat privada que en la pública, respecte al que hauria de ser, i per tant pocs autobusos, mal finançats i perduts en un mar de vehicles privats, més contaminants i subòptims, com diuen els economistes; preus relatius de la mobilitat regits molt més per preocupacions macroéconomiques -IPC- que pel desig de millorar el trànsit; bombardeig insistent dels car-makers per vendre cotxes més i més grans i potents que cada cop estaran més estona parats en cues més llargues; timidesa de les administracions davant del fet de la magnitud del PNB, l'exportació i l'ocupació implicades en el sector dels car-makers; impossibilitat de construir aparcaments privats el marc d'un planejament urbanístic desfasat, que no els reconeix el%ïràcter d'equipament i no ha previst, en general, sòl qualificat per esta finalitat. Que pocs aparcaments en alçada trobarà vostè en astres ciutats atapeïdes de cotxes, al carrer i sobre les voreres! sta és la situació, llargament dramatitzada. No hi podem fer En cas que poguéssim, ho faríem? hem fet algunes coses. Vam gastar o comprometre molts diners per facilitar a la ciutat una circumval.lació interna com la que tenen París, Nova York o Madrid. I a fer una altra línia transversal de metro, la línia 2. Vam construir cinquanta pàrquings públics o concessionals fins al 1993, i 35 més abans de la fi del 1997. Barcelona està esdevenint potser la ciutat europea amb més pàrquings públics, sobretot residencials. Per què no pàrquings privats? Perquè no són rendibles en comparació amb la construcció d'oficines i/o habitatges, als preus relatius actuals. Les motos sorolloses estan essent retirades des de fa temps; les sancions de les prefectures de trànsit han augmentat; els experiments de permissivitat també -per exemple, en l'aparcament nocturn al carrer, en el centre de la ciutat. Les sirenes de les ambulàncies públiques han disminuït llur estridència i tenen so discontinu i en dues tonalitats, llevat de les que vénen de fora. Permetin-me desitjar ferventment que en aquestes qüestions no s'adopti solament el punt de vista macroeconòmic, sinó també el micropolític de les ciutats congestionades, que necessiten indicacions clares que els poders extraurbans són sensibles als seus problemes, tant en matèria de preus relatius com de recursos disponibles per al finançament de les estructures i l'explotació del transport públic i en la línia d'atorgar poders efectius als elegits locals. Diria que en aquest desig està representat el principal dels greuges i la principal de les esperances que una autoritat local pot adreçar �QUADERN CENTRAL "El ciutadà de Barcelona finança doblement alguns dels serveis públics que consumeix". (F: Hospital del Mar) "L'única solució a aquest contrasentit és el finançament per l'Estat, via Generalitat, dels costos de capitalitat o per serveis voluntaris; és a dir, els costos que l'Estat i la Generalitat s'estalvien per l'existència de serveis municipals homòlegs". a les superiors. A voltes, quan les autoritats superiors decideixen posar-s'hi i atacar els problemes de la qualitat de vida en les nostres ciutats -Pla Felipe de Transports, Pla Pujol d'habitatge, per exemple- el nostre sentiment es divideix de seguida en dues direccions. En primer lloc, pensem: per fi un augment de recursos llargament demanat. I, després, quants errors no es cometran des de la llunyania dels enfocaments macro o nacionals de problemes que localment coneixem fins a la nàusea? La qualitat dels carrers, del trànsit, de les emissions sòniques, de la congestió... encara que sembli impossible, és dominable. No radicalment, però sí significativament. La gent no demana gaire més. Feu-nos confiança i avançarem clarament en aquesta qüestió. No és molt diferent el meu missatge pel que fa a l'habitatge i la degradació dels barris. Vam passar ben bé sis anys rosegant-nos els punys en aquesta matèria. Tot i que la responsabilitat la tenien persones que van ser capaces, per exemple, de transferir l'estoc municipal d'habitatge als ocupants i d'eliminar en deu anys i sense traumes les barraques de la Perona: quant no devem a Xavier Valls en aquests temes!. Vam qualificar sòl d'equipament en els centres antics; vam seguir les lentes i enrevessades prescripcions de les Àrees de Rehabilitació Integral (ARIs); vam cercar sòl per oferir per a habitatge protegit o públic, etc. Els resultats foren molt pobres. Desesperançat, em vaig adreçar per escrit al president de la Generalitat, sobre la qüestió específica de Ciutat Vella. No va servir de gran cosa -i ho entenc perfectament; a mi potser em passaria el mateix que a ell, si hagués d'entendre la qüestió de Ciutat Vella a una certa distància. Ens vam decidir per la creació d'un instrument mercantil, una societat anònima, a mitges amb sectors privats interessats en la millora del barri, per tal de fer a través del mercat -i utilitzant els avantatges del procediment de l'ARI, tot sigui dit- allò que amb els mètodes administratius tradicionals i les misèries econòmiques habituals no es podia fer. Els resultats van ser considerables. Vam adquirir discretament, potser, 300.000 m2 de sostre, l'equivalent a la Vila Olímpica. Vam enderrocar algunes illes de cases, fent que el millor factor de la rehabilitació -la llum del sol- penetrés en el cor de Ciutat Vella. Vam sanejar carrers i serveis públics, construint alguns equipaments de barri -no tants com preveien els plans urbanístics-, i vam atreure equipaments de ciutat i nacionals: universitats, el Museu d'Art Contemporani, el Centre de Cultura Contemporània, la Biblioteca Provincial en el seu dia, etc. Des de llavors, el barri ha canviat. Els joves hi van. Artistes i professionals hi cerquen ubicacions. La moral dels tres nuclis actius del barri: associacions de veïns, comerciants i entitats benèfiques, ha millorat. La de la policia també. Després em referiré a la inseguretat: de vegades m'he referit a la tècnica de l'esquiador de fons -un esforç urbanístic, un esforç de seguretat, i així successivament- per descriure el que cal fer com a marc de l'actuació pública en barris degradats. Però el secret de la rehabilitació està en la descentralització, la proj^ ximitat, el domini del territori. Barcelona ha tingut la sort de t bar alhora la fórmula, els diners i les persones capaces de dirigiries del lloc, des del districte, l'acció rehabilitadora. Vol dir tot això que Ciutat Vella està salvada? No necessàriament. Periòdicament retorna el pessimisme -potser perdent força. Si a menta l'influx d'immigrants amb pocs recursos, en moments de" terminais, la digestió urbana es fa difícil. Déu nos en guard, d'un defalliment, ni que fos temporal, de l'acció rehabilitadora. En deu mesos podríem perdre tres anys. La clau està en els equips humans, de nou. Són gent que han de combinar un profund coneixement del mercat immobiliari, amb una capacitat de solidaritat mancada de dogmatisme per col·laborar amb entitats eclesiàstiques igual com amb la policia nacional o els comerciants, i una noció molt clara del que es pot i s'ha d'exigir a l'administració judicial, i també a l'administració sanitària i educativa. Si la societat que regim fos capaç de retribuir amb alguna divisa potser altra que el diner- l'excel.lència en aquesta matèria d'una forma tan diligent i categòrica com la que utilitza per retribuir el talent empresarial, aquí tindríem un grup selecte de milionaris d'aquesta divisa. �QUADERN CENTRAL PER UN PLA D'HABITATGE l TRANSPORT Les ciutats han après a vigilar què fan les altres. Recordin els periòdics incidents verbals provinents de regidors poc avisats, de diferents municipis, referents a l'exportació de mendicants i altres fantasmes, que, com totes les illusions òptiques, tenen sempre una base real. El col.lectiu de mendicants, per exemple, té un sector d'una gran mobilitat i capacitat d'informació interciutats. Excusin-me vostès la digressió. Vostès es deuen estar preguntant: què diables vol l'alcalde de Barcelona que jo faci en matèria d'habitatge? Primer, no oblidar que les lleis generals no sempre serveixen: els costos unitaris de construcció i els barems d'ingressos que s'utilitzen en la llei no serveixen per a Barcelona. Segon, no oblidar que el municipi de Barcelona és ja acabat, ple, curull; que no hi ha sòl urbanitzable. Tercer, concloure per tant que l'únic sòl obtenible és a sota de cases que cal comprar i buidar abans d'enderrocar, per dir-ho molt brutalment, i que per tant s'haurien de gastar més diners que en altres circumstàncies. Quart, admetre que, a la Barcelona real, més gran que la municipal, té tanta influència en el preu de l'habitatge la inversió en metro i bus -i túnels i cinturons- com la inversió en el mateix habitatge. Cinquè, i en resum: sobre la base dels quatre punts anteriors, anar a concertar un pla d'habitatge -i transport- de Barcelona, amb tots els instruments a la mà. tot cas, cal saber que els preus reals a Barcelona estan probablenlfcnt baixant i que seguiran baixant. Obrin vostès el diari qualseia i vegin la creixent publicitat immobiliària: hi ha competèn1'està malament dir-ho, però pels volts del 1992, darrera la r part d'aquesta publicitat hi havia la mà municipal: a la Vila npica, Montigalà, Vall d'Hebron, Eixample Marítim, Llars'93, &rna Rehabilitació, porxos d'en Fontserè, i fins i tot als apartaments universitaris de Bellaterra, una altra iniciativa que va engegar Xavier Valls. Sense comptar Procivesa, l'empresa mixta de la Ciutat Vella, on espero que la Generalitat acabi col·laborant. Aquesta ha estat la nostra política: fer habitatges perquè no pugin de preu. Avui hauríem d'afegir: Diagonal-Mar, Front Marítim, Diagonal-Poblenou, etc. Nosaltres anomenem habitatge assequible aquell que es ven amb poc marge o marge nul; és a dir, a preu de cost. Aquest és l'habitatge que promocionem. No creiem que la pobresa extrema es pugui resoldre amb habitatges per sota d'aquest preu. Ha de ser amb subvencions o exempcions a la persona. L'habitatge barat no fa rica la gent pobra. 1 tendeix a empobrir l'entorn, disminuint els valors de les propietats adjacents. És per això que vam iniciar la rehabilitació dels 4 km de façana costanera amb habitatges per a classe mitjana i mitjana alta. No volíem haver d'enfrontar el manteniment amb càrrec als pressupostos públics de 4 km d'habitatge social: impossible. Volíem que es destinés una part de l'estoc d'habitatges de la Nova Icaria a gent jove de la classe mitjana, a preu de cost, en la banda baixa dels preus de mercat; és a dir, un habitatge assequible. Altrament hauríem faltat a la norma que ens havíem imposat i que el mercat accepta: sempre que el municipi entri d'alguna forma en una operació immobiliària de grans dimensions exigirà que una part dels habitatges es destinin a aquest segment de la població. Així va ser en l'Eixample Marítim i en la Vall d'Hebron, on vam comercialitzar dos paquets de 150 habitatges cada un sobre un total de 500; igualment a Montigalà i d'alguna forma a Bellaterra (Cerdanyola). No és impossible que els promotors augmentin la seva oferta i ofereixin dos preus en una mateixa operació, carregant el benefici majoritàriament en una part de l'operació i triant adequadament les dimensions i les ubicacions més i menys favorables. El sector immobiliari de les ciutats centrals, on tenen tanta importància el preu de repercussió del sòl, els valors locacionals i els ambientals -i per tant la inversió urbanitzadora- tendirà a ser un sector amb una forta presència pública, sia operacionalment, sia per la via del concert. La millor resposta a la seva hipotètica pregunta -"què puc fer jo?"és la següent: Capitalitzar les operacions immobiliàries empreses pel municipi, participant-hi com a accionista; finançar tot aquell habitatge públic o social que el municipi em demani per endegar el circuit de rehabilitació i per fer front a la destrucció d'habitatges per accident, envelliment lògic -façanes antigues- o envelliment prematur -aluminosi. L'habitatge públic l'hem d'oferir a tots aquells als quals, voluntàriament o involuntària, la ciutat obliga a marxar de casa. I a ningú més, en principi. En bona mesura, aquí com en matèria financera, es tracta de posar en marxa processos sanejats i solvents i fer front dignament a l'amortització dels costos del passat. Tot això es traduirà en la creació d'una nova classe d'administradors urbans i empreses especialitzades, combinant l'agilitat operativa amb l'admissió d'objectius prefixats pel sector públic. �QUADERN CENTRAL "Per a la bona gestió del deute necessitem la col·laboració del ministeri d'Hisenda i la conselleria d'Economia, la implementació correcta d'un refinançament que posi a quinze o vint anys -comptant des del 1989el termini dins del qual fer front a les obligacions generades per l'esforç del 1992". El nou Pla d'Habitatge ha d'afavorir aquest procés. El pla sense el mercat no val per a res. El mercat tot sol destrueix valors amb la mateixa eficàcia amb què els crea. Si els hagués escrit a vostès algun temps abans aquest últim apartat de la meva carta, el de la inseguretat, hagués estat molt més negatiu del que ara ho serà. Vet aquí el panorama dels últims anys: un terç de les oficines de "la Caixa" de Barcelona atracades en un any; rebot a l'alça en l'índex de victimització que analitzem des del 1985; frustració creixent d'una policia local que només a través de moltes hores extres i l'exercici d'un cert heroisme competencial manté a ratlla una pressió delinqüencial sempre alta; successives recaigudes en el desànim dels jutges i fiscals més actius en la seva sensibilitat per la preocupació ciutadana en aquest tema: moció Bandrés sobre incompatibilitat d'instrucció i sentència, fracàs de l'operació "justícia ràpida" a la Costa Brava per falta de col·laboració d'alguns fiscals, etc.; un cos de Policia Nacional poc motivat, amb vacants en excés i fronteres mal definides; el projecte de dignificació de la Jefatura i sobretot de les cinc grans comissaries que avança amb una lentitud exasperant; la millora de la situació penitenciària -trasllat de la presó de la Trinitat i de la Model- que es produeix també amb una morositat excessiva; un cos consular que de manera rutinària exposa les seves queixes estivals sobre la victimització turística, etc. De tota manera, el projecte de la Carta Municipal i els Jocs Olímpics van fer possible el tan esperat miracle: el Consell del Poder Judicial, amb coneixement i aquiescència del ministeri i de les autoritats judicials catalanes, va proposar la creació de quatre nous jutjats de guàrdia i es va comprometre així a agilitzar processos i jutjar en deu dies els presumptes delinqüents de delictes menors durant els Jocs Olímpics, i, evidentment, després. Vaig proposar als representants del Consell l'augment de quatre a cinc dels Jutjats de Guàrdia i em vaig comprometre a trobar ubicacions apropiades. El Consell va considerar les dues alternatives: concentració o descentralització. Amb cinc jutjats descentralitzats es podia aconseguir fer correspondre un jutjat i una supercomissaria per a cada dos districtes. Els districtes compten, cadascun, amb la seva estructura policial local, sota el comandament d'un oficia Tenen el seu Consell de Prevenció i una taula de coordinació pi cíaca, on es reuneixen l'oficial i els dos o tres comissaris quejo- "Unes empreses i institucions municipals ahir deficitàries i avui productores de dividends" (F: Mercabarna) �QUADERN CENTRAL "La qualitat dels carrers és domJnable". "Barcelona no desertarà d'aquest doble front d'atenció i de legítima ambició. Exigirà aquells instruments i recursos que calen a la gran capital d'un petit país per acomplir amb dignitat, autonomia i responsabilitat el seu paper en el marc de Catalunya i d'Espanya". rresponen -encara aleshores, sobre les setze velles comissaries existents- a cada districte municipal. No els estranyi que m'estengui en aquests detalls. Al final totes les grans qüestions es redueixen a un conjunt de detalls. Si Barcelona disposa d'aquesta estructuració policíaca-judicial, serà molt difícil que se'ns escapi una millora real dels índexs de seguretat i, correlativament, de l'eficiència judicial percebuda pels ciutadans. Si això no és així, és molt difícil, en canvi, que puguem millorar. No els dic que és possible que s'agreugi la situació, perquè sent conscient de la fragilitat, encara avui, d'aquestes expectatives canvi, estic obligat a expressar-me com si aquestes poguessin no tir i a col·laborar, en aquest cas, amb una modulació més optimiÉa del que realment crec, a mantenir la tensió i la moral que serai necessàries aleshores. Vostès comprenen perfectament el que vujjfdir. Però, de fet, la millora ja s'ha produït: mentre un govern de i ordre com el de Mrs. Thatcher veia empitjorar la taxa de crimaalitat en un 50% en deu anys (1980-90), Barcelona (1985-95) millorava en un 50% la taxa de victimització. Podria resumir dient que el famós guàrdia de barri que existeix des del 1994 -més de dos terços dels efectius policíacs locals estan assignats als districtes- no apareixerà com a tal fins que no hi hagi una justícia, no dic de barri, però sí de districte, o de superdistricte. Paradoxalment, la proposta del Consell del Poder Judicial responia de manera aparentment negativa a la nostra proposta de justícia municipal, tal i com estava recollida en el projecte de Carta d'aquell moment. Ens deia el Poder Judicial: "no ens fa falta que vostès demanin pujar a l'esglaó de la justícia municipal; ja baixem nosaltres al de la justícia de districte". O bé: "No fa falta que vostès assumeixin un paper en el camp judicial; nosaltres desconcentrarem la nostra pròpia organització i assumim la seva preocupació". Nosaltres ens vam sentir satisfets per aquell compromís, que ens sembla històric. I en realitat ens consta que el Poder Judicial no és contrari a la justícia municipal, amb un camp limitat a temes subcriminals, faltes, accidents de trànsit, baralles de veïns, problemes de comunitats de propietaris, arbitratges, i potser fins i tot petits delictes a la frontera del crim. Entre d'altres raons, perquè aquesta justícia de pau de gran ciutat solucionaria una possible inequitat constitucional de les nostres lleis bàsiques en tractar-se de diferent manera la protecció jurídica de la seguretat del ciutadà -justícia professional- i del camperol o habitant de petits nuclis urbans -no professional. Aquest és un tema que queda obert. En tot cas, amb justícia descentralitzada o desconcentrada, municipal o no, és obvi que es crearà un camp en el qual la policia local • de la gran ciutat podria actuar -primer en la pràctica, després formalment- com a policia judicial. Aquests canvis poden dur-se a terme amb escasses adaptacions legislatives, per bé que sempre caldrà cuidar-ne els detalls i afinar el sentit de la proporcionalitat. Hi ha adaptacions, com la inclusió dels graffiti en el Codi Penal, que més valdria no haver fet. No es maten mosques a canonades. Si s'actua, però, amb cura i sensibilitat, i si vostès tenen la més mínima confiança en les meves paraules, creguin-me: en aquests petits canvis ens juguem en molt bona mesura la qualitat de vida. En ells, i no només en els grans projectes legislatius, polítics o urbanístics que, tanmateix, esdevenen indispensables. Poden estar segurs, doncs, benvolguts presidents, que Barcelona no desertarà d'aquest doble front d'atenció i de legítima ambició. Des del primer, exigirà aquells instruments i recursos que calen a la gran capital d'un petit país per acomplir amb dignitat, autonomia i responsabilitat el seu paper en el marc de Catalunya i d'Espanya. Des del segon, Barcelona vetllarà per tal que les relacions entre l'administració i els ciutadans estiguin presidides per l'eficàcia i el respecte, per la tolerància i la civilitat. I és que, al capdavall, mai no podem oblidar que, per damunt de tot, la ciutat és la seva gent. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Carta de Pasqual Maragall a Pujol i a González Subject The topic of the resource Territoris Espanya Catalunya Barcelona González Márquez, Felipe Pujol, Jordi, 1930- Ciutats Description An account of the resource 27 p. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Source A related resource from which the described resource is derived Barcelona Metròpolis Mediterrània Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Article Abstract A summary of the resource. Article publicat al número 37 Setembre-Octubre de 1997 de BMM. En el moment de deixar l'alcaldia de Barcelona, Pasqual Maragall va enviar aquesta carta als presidents català i espanyol. Is Version Of A related resource of which the described resource is a version, edition, or adaptation. Changes in version imply substantive changes in content rather than differences in format. Té una versió prèvia a #1454 "Carta de l'Excm. Sr. Alcalde Pasqual Maragall al President del Govern Espanyol i al President de la Generalitat". Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-10-01 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/953/LondonGreenPaper_1997.pdf d65efedda84cf32b3691ce78b5cce6b4 PDF Text Text Last year's Architecture Foundation debate. From left - Maragall, Hampson, Hall, Jenkins, Blair, Rogers ... and just behind, Cassidy and Booth. London's Green Paper: the view from Barcelona Pasqual Maragall, Mayor of Barcelona since 1984, and leader of the city often cited as the ideal model , sets out his reaction to the Government's proposals for London. h en in June 1996 Richard Rogers and Norman Foster invited me to a memorable session on the future of London's government at Westminster Hall (organised by the Architecture Foundation) I couldn't foresee what was going to happen, but the atmosphere and the enthusiasm were superb . Indeed, the character of the developments to come is unmatched in my recollection of similar political phenomena. Add to this the following facts: on July 16th, 1997 the Plenary Session of the municipal council of Barcelona approved unanimously the bill for a new Charter for our city; and around the same time the bicameral constitutional committee in Rome was legislating that the (Federal) Republic of Italy is made up of cities, provinces, regions and the state (no capital's'); all components on a similar footing. Don't we live then in the midst of a devolution revolution? Aren't we seeing the turning point of an era which began back in 1978 with Proposition 13 in the Californian elections of that year? Will the influence of that antifiscal revolution on the current proposals ever be recognised? Scotland's W Planning In London October 1997 Summary of the Govemment's Green Paper on London Government Newleadership for London, the Government's proposals for a GreaterLondonAuthority, a Consultation Paper can be obtained fromthe Stationary Officeand costs£7.10. It has a foreword by the deputyprime ministerwho saysthathe hopesit 'willgeneratea great debatein London'. Londoners are invited to respond to 61 specific quesiionsposedby the GreenPaper. Comments should be sentto the Govemment Officefor London by October24. Outline (Chapters I and 2) The GreenPaperproposes a Mayorand Assembly, both direc~y elected. Togetherthey will makeup the Greater London Authority (GLA). The Mayorwill be the executive, the Assembly willscrutinise the Mayor. The precise relationship between the two and how differences between themwill be resolved haveyet to be worked out. The functions of the Mayorwill include 1 proposing the budget 2 devising strategies and action plans 3 promoting actionto implement London-wide strategies 4 beinga voicefor London and 5 makingappointments to various bodies. »> referendum and the July 29th Green Paper on London are going to be cornerstones and vital tests of the depth and scope of the devolution process, not only in the United Kingdom but in Europe at large. I refer the reader to the texts, speeches and conclusions of the European Summit of Regions and Cities held in Amsterdam on May 1516, 1997 to appreciate the volume and the quality of the expectations existing in this area of governance (internet access: http//:www.europa.eu.int/ index/htrn), I will comment on the Green Paper chapter by chapter and add, in bold characters, some comments relating the London proposal to the Barcelona model. First a note on style. New leadership for London - The Government's proposal for a Greater London Authority - A consultation paper is an outstanding piece of new governance style. Clear, candid , practical, open... and on the Internet. The authors deserve and will get a robust feed-back. Chapter 1 - The strong sense of identity of the five million citizens of London, the lack of a clear voice for it, the fact that too many decisions regarding the life of such a substantial and complex community were taken by central government and shadowy committees seem to be obvious reasons for the proposals and very much in tune with the spirit of the times: to make things closer, simpler and accountable. Still the fact that all 'this is important not just for London but for the nation as a whole' would probably deserve more than a simple list of the facts that make London important for all of Britain, i.e., the size of the metropolitan economy, the gateway character of the city for the nation, etc... Possibly, it is more than enough for Londoners to approve the proposal, though it might be not enough for the rest of the British citizens to accept it. I am convinced that devolving powers to Londoners is better not only for them but for Britain in general. The case for that is well made out all through the document: What about formalising it from the very beginning? National governments are not made to run cities, not even capitalcities. The 10 key criteria for the new London government are consistent with the so-called 'Barcelona model' which has been so well presented by Richard Rogers and Norman Foster and referred to by Tony Blair. 'Strategic', 'streamlined', 'consensual', 'audible', etc... In some respects it goes beyond and improves the Barcelona model: the coherence of the proposal with an overall philosophy of the government about best value targets is lacking in the Barcelona/ Catalonia/Spain case (recall that the Page 5 �MARAGALL Barcelona Metropolitan Area authority was partially suppressed in 1987, following the Thatcherite example in London of the GLC); the modesty of the objective of being 'influential' on the decision-making of a range of both public and private actors is striking for a Latin observer, be it Italian, French or Spanish: we keep on believing that it is Law and only Law that changes things! The very same debate and the way it is opened is much superior to the Barcelona Strategic Plan consensus building efforts, except for our 'bottom-up' procedure. Chapter 2 - The five key roles of the Mayor seem only a consequence of the 10 criteria for the new government, but they are really innovative. There is not such a strong figure in other megalopolis but at the same time other megalopolis have mayors with many less restrictions on their administrative action. TakeNew York: I know Giuliani well and knew Koch very well and their way of doing things. They have a police force of about 40,000 strong under their direct command, something that the new LondonMayor is most likely not to have. Yet the London mayor of the year 2000 seems to be devised to have a stronger influence on the overall landscape of Londoners' living conditions, employment opportunities and transport side effects (pollution and the like) than New York or Mexico City mayors actually have. The mayor/assembly relationship in the GLA seems to me well handled. The smallness of the assembly will strike many. It sounds comfortable for the new mayor and for the taxpayer, but the absence of local representatives in the assembly is difficult to understand at first glance, even with a lack of direct local executive power of the GLA, if I have understood it well. In Barcelona the metropolitan municipality is a body freely decided and constituted by the mayors and councillorsof the metropolitan municipalities, including those from the central city, whose mayor was elected president. The two functional bodies created by the 1987 law (Transportand Environment, including Water and Waste) coexist and work together with the municipality. Its powers were severely limited by those of the Page 6 »> In all thesefunctions the Mayor will be scrulinisedby the Assembly and the Assemblywill also scrutinise the activities of otherpublicly-funded bodies and may also initiate its own enquiries and reviews. The Green Paperproposesthat the Assemblyshouldhave 24-32 members. The new authority willcover the areaof the 32 Londonboroughs and the Cityof London. Electing the Mayor and Assembly (Chapter 3) Threeoptionsare suggested for the methodof electing the mayor: the first-past-the-post system, which meansthat the candidate who gets the mostvotes becomesmayor,eventhough he or she may have received lessthan half the votescast: the secondballotsystemunder which, if nonegets morethan 50% of the votes cast on the first ballot,a limitednumberof candidates go forwardto a second vote:and the allematvevote system wherevotersselectany number of candidates in orderof preferenceand, if no candidate securesan overall majority of firstpreferences, then the lowest placedcandidate dropsout and and his or her secondpreferencesare lransfered to the othercandidates and thisprocess continues untilone candidate receives an overall majority. In discussing the methodof electingthe assemblythe Green Paperrooksat two questions:the sizeof constituencies and the electoral system. The constituencies could be the 32 boroughsor they could be 24 groupsof aboutthree parliamentaryconstituencies. or they could be largermulti-member constituencies, or evenone single London-wide constituency The optionsin choosingthe electoral systemdependon the size of the constituencies. If the constituencies are singleseat, the elections would be eitherby the firstpast the post systemor by the alternative vote system. If the constituencies are multimember,the Green Papermentionsthreeoptionsapartfrom the first-past-the-post system: the listsystem,which requires electorsto vote, not for an individualcandidatebut for a party, so that independent candidates standno chance, the additionalmembersystem, whichallows a proportion of the the seatsto be allocated on the first-past-the-post system,with the remainder allocated to parties on an all-London list,and the alternative vote system, wherevotersare required to put candidates in orderof preference. It is suggestedthat elections of mayorand assemblyshould take placetogethereyerythree or four years. The Government »> Autonomous Community of Catalonia. The Barcelona Metropolitan Area covers an area containing three million people. The Metropolitan Region of Barcelona, only a planning device up to now, contains 4.2 million people. Chapter 3 - Not opening the issue of boundaries is a wise decision. In the June 96 meeting at Westminster Hall, Peter Hall suggested the South East region as the new London area but with a central London council of the Barcelona central city size (1.5 to 2.0 million inhabitants) and its elected mayor presiding automatically over the Metropolitan Assembly. I liked this formula then, but I lack the data needed to go further in this debate. I understand that the Green Paper refers to a London government of around five million citizens and 32 boroughs plus the City Corporation. The ineligibility to vote for London workers not living in the area is a universal rule. But mayors tend to distinguish more and more between midnight population and mid-day population, the latter being substantially larger than the former. The real problem is the day-time popoulation getting a 'free ride' from the resident population. How many costs induced by the midday inhabitants are the midnight inhabitants ready to pay for? The drama of many American large cities lies there: rich suburbs use the central city during the day and forget about it when it comes to paying taxes. The central city or parts of it tend then to specialise in very low income families, as well as in congestion and decay, on top of high costs and high rates. London would do a lot of good to many large cities if its new Government were to be clear and fair about free-riding and tax-base sharing with the rich suburbs. The mayor's position should obviously be a full time responsibility. My opinion about combining rnayorship with other elected positions is biased: the Catalan Parliament in which I served for two terms is but a place of consensus building (or dissent) about asking more of the traditionally greedy centre of the Nation-State. No other real debate occurs there that can help a mayor. On the length of terms: mayoral jobs need a maturation time for strategic projects to develop. Two or three terms of respectively five or four years are nevertheless better than an unlimited number of terms. 'Candidates with access to substantial resources should not be able to draw on these to gain unfair advantage'. Please let us know about the ways and means of guaranteeing that. Wewill copythem. Chapter 4 - 'Integrate strategic land-use planning with economic development, regeneration, transport, environmental and other strategies': There is a crucial combination of different abilities and disciplines in obtaining this main objective of strategic governance. The superiority of local versus national or central action is precisely the fact that urban scenarios permit the kind of 'complicities' needed. The Green Paper states that the London plan took ten years to be produced and that it was then out-of-date. The Barcelona experience vis a vis other cities in reference to the general plan is that an existing plan is better than a perfect plan. The lesson of our experience is that 40 years of nondoing (the Francoist period) allowed Barcelonato think out just every detail of what had to be done: access to sea and waterfront, beltway, museums (which ones precisely), which kind of peripheral monumentality and downtown decongestion - everything. What is happening today in London, from the general government set-up to considering remodelling Trafalgar Square, is strikingly similar. It is incredible the amount of things that can be achieved in these conditions in a short space of time. The so-called Barcelona miracle is that of doing in ten years what was thought of in forty. Projecting and consensus building is the most time consuming of all phases in the improvement of a city. The roles of the Secretary of State, the GLA and the boroughs seem well devised. I would not be surprised though, that both central and local governments wanted more for themselves and less for the Greater London Authority. Art. 4.18 of the Green Paper seems to me a statement on transport which would be difficult to improve. Same Planning in London October 1997 �Cassidy foresees a hands-on mayor with power ony Blair has done London a great service by giving his personal stamp to the concept of an elected mayor to put London on a par with other great world cities. He has devised a 'strong mayor' solution to London's problems.A format which willbe repeated in other UK cities beforetoo long,writesMichael Cassidy. Elected mayors are a constitutional novelty in Britain and could revolutionise the role of local government and reverse nearly two decades of emasculation of councils - to the point where now 84 per cent of all local government spending is, in effect, allocated by Whitehall. It will also help to break political monopolies in the more industrial parts of the country and bring fresh hope to independentcandidateswho are outside the main party machines. In London. the mayor will be the initiator. The assembly is much more likely to be a check on mayoral excesses rather than an upper tier of local government. This is no GLC. It will have very few service-delivery functions and even at the mayoral level the main responsibilities willbe strategic and promotional. Because of the limited role of the assembly and the slim-line staffing requirement for the mayor,the housing of the new entity becomeslargely irrelevant. Campingout in Docklands may appeal to some but my money goes on a location close to Parliament because the mayor will havea lot of business with ministers (fighting London's claim for greater resources) and very likely will need instant access to the nest of TV companiesat Millbank. In planning terms it is obvious that the London Planning Advisory Committee will disappear but much of its activities will be inherited by the T thing with art. 4.19 and the points that will or should be the object of the white paper announced for next spring. Making transport authorities responsible for carbon dioxide emissions and for combining from rail to pedestrian means of moving around is a well formulated policy which can change the quasi-military approach to transport typical of our great cities, which by reaction evolves into extreme privatisation and later on into decay. We all in Europe expect a lot of London's resolution to tackle these issues with your new-found vigour. I always thought that without an Euroforum of those producing cars and those producing urban roads no way out existed. Yet someone has to force the other one into sitting down together. It seems to me that now the new British attitude towards London is going to provide such a push. Awelcome push. Small and clean cars should be given advantage in using the centre. An almost empty, larger than 4 meter long car looking for a parking place whose cost is not much above the cost of a subway fare, is a stupid thing to permit. Yet cars represent freedom in many senses and for many people, spePlanning in London October 1997 »> believes thatcampaignfunds shouldbe strictlylimited. The functions of the GLA (Chapter 4) . The Green Paperproposesa verywide remilfor the new authority: itsfunctions 'allcome underthe generalheadingof sustainable development - giving all Londoners an improved and lastingqualityof life.combiningenvironmental, economic and socialgoals'.It shouldbe 'equipped to thinkstrategically' and 'ableto organise action', "working throughexisting organisationsbut to a commonpurpose'. The functions of the GLA are considered underthe following heads: Land-use planning role The boroughswill retain their planningfunctions - preparing theirboroughUnitary, Development Plansand exercisingtheir development control powers, butthey willdo so within a framework set by the new authority. It willdo this eitherby givingstrategic planning guidance,or by producing a structure plan,takingover the existing functions of the Government Officefor Londonand the LondonPlanning Advisory Committee and operating largely independently of the Secretaryof State.It mightbe givenlts own development control powersover certain types of development such as waste, minerals, majorroadsand development by the boroughs themselves. Transport The Governmentintendsto publisha national transport poli»> mayor's office, as will those of the Government Office for London. It seems highly unlikely that individual planning applications will hit the mayor's desk, but it is entirely possible that capital-wide policies will be developed which the boroughs will Michael Cassidy is former need to accept, such as relating to high buildings,transport co-ordination, use of the chairman of the City policy & resources committee. River Thames and promoting economic development. I would like to see the mayor spearheading a drive to raise new money for London's transport, perhaps picking up where voluntary bodies like London First have recommended new initiatives, giving them the necessary support and urging legislation on ministers. I regard road pricing as inevitable and perhaps part of the proceeds, along with parking income in London, might be set aside for mayoral initiatives, which are very unlikely to be funded by any additional preceptson the boroughs. In all this is going to be a hands-on mayor with wide ranging powers and a huge constituency. My beliefis that political skills by themselveswill be inadequate - the job calls for executive experience, stamina and an ability to communicate. My own theory is that we have not yet seen the name emerge of the person likeliest to succeed but it is fascinating to speculate and to look forward to the daywhen London has its first electedvoice. cially those in need of them or newly using them. London should convene the great meeting of car-makers and mayors that will pave the way to the future: I would certainly be there, (even if no longer a mayor), as someone interested in cities' improvement. Chapter 5 - The extent to which the GLA should have access to local taxation will depend on the willingness of local authorities to admit the benefit of a strategic and combined approach to London's environment and future. The willingness of central government bodies to accept it seems guaranteed by the very same production and tone of the Green Paper. Revenues will increasingly depend on convincing people that intentions and actions are well founded. Cities act because externalities exist that the market cannot internalise and nothing other than a city's government can put together the relevant information. Such actions should lead to strategic added value. Thus, city incomes will have to be closely linked to the ability of each city to put forward and 'sell' its goals. Every large city in Europe will end up having its own law. London is having its own. We all welcome you back into the family of local governance. »> Cl'. Withinthis,the GLA will producea transport strategyfor London. This willbe delivered by a newlycreatedLondonTransport Authority (LTA), separate but underthe GLA in that its members wouldbe appointed by the GLA and it wouldbe accountable to the GLA. Economic development and regeneration The Government intends to publish proposals for Regional Development Agencies for each region in England. Londonwill haveitsown London Deyeloprnent Agency, (LDA). The GLA willsetthe framework and direction for long-term sustainable economic regeneration. The LDA willco-ordinate action, Environmental Protection The GLA willcoordinate LocaiAgenda21, develop London-wide strategies on air quality, noise reduction and otherlocalissuesto be implemented by the boroughs and otheragencies. Culture, media and leisure It is intended that the GLA shouldplaya leading rolein developing the cultural mediaand leisure sectors: the extentto whichit shouldtake over some of the functions of existing bodiesshouldbe decided on a case-by-case basis. Police A new policeauthority for the Metropolitan Police areais proposed, withthe GLA appointing all but one of the elected members, the otherbeing appointed by the districts outsideGreaterLondon. Fire services The LondonFireand CivilDefence Authority will be reconstituted as a boardresponsible to the GLA. Other Pan-London Bodies The extentto whichtheseshouldbe brought underthe GLA willbe considered 'keeping firmlyin mindthe needto be strategic, stream-lined and clearin purpose'. Financial Arrangements The GLA willbe subjectto the financial regimefor localauthorities. Existing arrangements for funding London-wide services (police, fire,transportetc.) willbe retained. As to otherexpenses, the Green Paperaskswhethertheseshouldbe paidfor by localtaxpayers or central government. Viewsare soughton how some budgetary fiexibility couldbe achieved. No directtaxingpoweris suggested. Page 7 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource London's Green Paper: the view from Barcelona Subject The topic of the resource Alcaldes Barcelona Àrees metropolitanes Londres Ciutats Description An account of the resource 3 p., n. 23, october 1997 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Source A related resource from which the described resource is derived Planning in London Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-10 Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Anglès Type The nature or genre of the resource Article Abstract A summary of the resource. Article de Pasqual Maragall al número 23 d'octubre de la revista Planning in London sobre la governació de Londres i la Greater London Authority. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/954/etapa_nova_catalanisme_1998.pdf 6be9de9cfc9bc20b9a1503d13d9865cf PDF Text Text PAPERS DE LA FUNDACIÓ/103 L’etapa nova del catalanisme Pasqual Maragall 1 �PAPERS DE LA FUNDACIÓ/103 L’ordre adequat de l’anàlisi és Futur del catalanisme Passat Present Què fer? Avui és més clar el futur que el passat, el segle XXI que el segle XIX. Si comencem pel futur acabarem entenent perquè el passat va ser insuficient. Es contra la llum del projecte que volem jutjar els seus antecedents. Es més engrescador i més útil. Al final farem una reformulació dels termes de l’anàlisi * * * * * El futur té dos noms: L’Europa de les regions La lleialtat federal Avui ja veiem, al final del final del s. XX, de nou, la llum d’una Europa reconciliada, primer, amb el seu rol en el món, i per fi, amb els dimonis del seu passat. Europa va fer imperis que portaven nom de ciutat: Atenes, Roma, i després de nació: França, Espanya, Àustria, Britània. Per a fer-los va regimentar tot l’entorn nacional, eliminant-ne la riquesa i pluralitat, i va uniformitzar grans conjunts de països. Van desaparèixer Escòcia i Bavària, Catalunya i Alsàcia, Piamont i Savoia, el Ducat de Brabant i el Califat de Còrdova. Ara anem cap a una Unió Europea respectuosa dels Estats que l’han creada però inexorablement abocada per això mateix a privilegiar en la seva organització l’autèntic ordre democràtic: de baix a dalt. Europa no serà acceptada si no garanteix la proximitat de totes les funcions que poden ser mantingudes, o millor encara, retornades, al nivell més baix. L’emoció de la nova Europa unida -un nou sentiment de pertanyença- va lligada inevitablement, com a raonable condició de la seva existència, a la saludable desconfiança envers la distància immensa que estan prenent alguns processos de decisió (els de defensa i de seguretat, els monetaris -que hauran de ser substanciats a Brusel.les o Frankfurt i per majoria, sense vetos nacionals). Des de Catalunya, una de les nacionalitats, de les cultures, que van perdre pes en el procés brutal de formació de l’Europa del XVIII i XIX, veiem amb esperança, amb gratificació, com la nova Europa s’anuncia més modesta i més atenta a la subsidiarietat, al seu rol subsidiari respecte dels Estats, perquè això comporta de 2 �PAPERS DE LA FUNDACIÓ/103 forma inevitable i segura la conversió paulatina dels Estats en esglaons intermedis d’un altre procés de modèstia i devolució, ara cap a les regions i les ciutats i municipis. Es digui el que es digui, aquesta Europa federal neix d’una forma que la fa redentora de les realitats nacionals i culturals oblidades per la història. Alemanya, Àustria i de forma més dramàtica Espanya i Bèlgica, ja havien encetat aquest camí pel seu compte. Ara són Gran Bretanya i Itàlia que s’hi aboquen amb força i imaginació. A continuació seran tots els països de la Unió que hauran de seguir el mateix camí. Inclòs aquells que pel seu tamany i homogeneïtat no encaixen en el model de grans regions (Països Baixos, Dinamarca, Suècia, Finlàndia, Portugal i Grècia) hauran d’acceptar la regionalització si més no per a entrar en peu d’igualtat en les polítiques estructurals i en les estadístiques d’Eurostat. El principi europeu de desconfiança democràtica, referit a la distància en la presa de decisions, beneficia els poders locals. Són aleshores algunes regions fortes i singulars les que tenen la temptació de defensar la re-nacionalització de les polítiques europees a condició que al costat dels Estats s’hi asseguin les regions amb competències legislatives o amb competències de caràcter estatal, curiosa paradoxa. Paradoxa que no resistirà la força del moviment que està situant la majoria de les decisions en la base del sistema: la societat i els poders propers. Aquesta força és irresistible justament perquè capgira l’ordre de les decisions i completa així, 200 anys més tard, el que la revolució francesa va encetar però no va culminar: la devolució del poder a la societat. Aleshores ens vam quedar en la nació democràtica, que substituïa, a través de la seva representació (l’ Assemblea Nacional) l’antiga Monarquia i l’antic règim autocràtic. Però el preu pagat va ser molt alt: les minories restaven subjugades, les petites nacionalitats oprimides, les cultures singulars anorreades. Ara quan llegim en les decisions de la Comissió Constitucional italiana (la Bicameral) que la República (federal) italiana és formada per comunes, províncies, regions i estat, i que tots ells no faran més que el que la societat no pugui fer ella mateixa; o quan llegim que en el projecte laborista britànic per a Escòcia que “la transferència de competències és tan ampla que el document només detalla les que seguiran sota el control de Westminster: economia, defensa, treball, qüestions constitucionals i embriologia i abort”, quan llegim aquestes coses sentim que una pàgina de la història està essent passada, i que la llarga recerca per Catalunya de la seva autonomia i per l’esquerra d’esdevenir el centre de les polítiques de llibertat, està convergint cap a un punt proper i esplèndid en què Europa superarà el seu complex americà -entenc per “complex americà” d’Europa la seva aspiració a ser una sola gran nació amb una sola bandera i un sol sentiment, sense identitats locals o quasi-, i es reconciliarà amb la seva pròpia diversitat interna negada per la història. I on la gent provinent de la llarga i dramàtica marxa per l’esquerra cap a un humanisme sempre evanescent i de vegades monstruosament autoritari, retrobarà el sentit original de la pulsió llibertària que l’animava des de l’origen. Catalunya, autonomista i llibertària de sempre, pot respirar tranquil.la. Però ha de quedar clar que en aquest joc, en el joc de la proximitat, en el de la construcció del federalisme europeu de baix cap amunt, no top-to-bottom sinó a l’inrevés, només hi té entrada el qui té el carnet adequat: el carnet de la lleialtat federal, la Bundestreue alemanya, la confiança de tots en el servei a l’interès general per part de cadascú. D’aquí que tinguin raó els qui matisen que la subsidiarïetat europea no vol dir només proximitat, sinó proximitat amb responsabilitat. Es exacte. Responsabilitat en dos 3 �PAPERS DE LA FUNDACIÓ/103 direccions: una, que cadascuna de les parts ha de fer-se mereixedora de la confiança de les altres en quant a la representació i així, en els Consells de Ministres europeus de Cultura, el land alemany que toqui representa, per torns, a tots els altres (sabran fer el mateix Andalusia i Euskadi que la Baixa Saxònia i Baden Wurtemberg?); i dues, que algú ha de definir quan, per raons d’eficiència i/o d’equitat, convé més la distància i l’arbitratge que la proximitat. Però, justament aquestes raons s’han de demostrar. I no les contràries. La càrrega de la prova passa a dependre dels nivells allunyats. No com fins ara, que tot el que fan regions i ciutats ha de ser aprovat pels Estats: tot el que no està permès està prohibit. Ara estem passant a dir: tot el que no és reservat (a l’Estat) està permès -com diu la llei italiana del 15 de març de 1997, en el seu art. 2, tot el que és de l’interès general dels ciutadans d’un municipi o regió és competència dels seus governants, inclòs allò que fins ara han estat fent les delegacions estatals en el lloc. Només queda exceptuat allò que l’art. 3r. reserva taxativament a l’Estat. I l’Estat i Europa es veuran generalment observats, quasi diria escrutats cada cop que es reservin una funció. És impossible ser europeista d’aquesta Europa modesta i subsidiària? Al contrari: molts només serem europeistes d’aquesta Europa. Ja n’hem tingut prou de patriotismes excessius. * * * * * A partir d’aquí, podem estudiar millor, i més assossegadament, el nostre passat. En quin punt del segle XVIII els catalans comencen a actuar en interès propi i com ho formalitzen? En quin punt de la revolució liberal espanyola, a Catalunya, hi ha una escissió entre els que s’esveren de les conseqüències de la revolució i esdevenen catalanistes porucs i aquells que converteixen el liberalisme en catalanisme i, eventualment, en federalisme? Quins esdeveniments del segle XX (Setmana Tràgica, 6 d’octubre, 19 de juliol, 15 d’octubre de 1940) marquen l’actitud del catalanisme fins avui? Es donen les circumstàncies d’un retorn al sentiment prevalent en els curts períodes que van de 1898 a 1909 i de 1931 a 1933? Estaria justificat de nou aquell optimisme català: el del sentiment de pàtria, el del discurs de Cambó al Rei (1904), el del pressupost de Cultura (1907/8), el de l’Avi indiscutible, el del “Visca Espanya” de Companys? Com reformular avui un sentiment de pàtria anàleg, de la mateixa intensitat i la mateixa generositat? Com pot Catalunya posar-se davant els qui dirigeixen la conversió d’Espanya en un estat europeu amb tots els ets i uts? Sabem algunes respostes a aquestes preguntes. Però abans no podem obviar -o potser millor: podem obviar però no podem oblidar l’eterna discussió: si el catalanisme és popular (Pere Anguera) o és conservador (J.C. Marfany); si és cert que Catalunya només pot ser cristiana o no ser; si qui tenia raó era Macià o Cambó, si era Prat o Maragall, si Pere Corominas (engarjolat al 97 del segle passat) o Josep Maria de Sagarra, si d’Ors o els modernistes, etc. Més ben dit: ara podem per primer cop no obviar aquestes qüestions i saber que, siguin quines siguin les respostes, vist els nostre futur, el camí seguirà. Que les respostes no ens dividiran eternament 4 �PAPERS DE LA FUNDACIÓ/103 * * * * * Algunes coses del present, sembren ja clares: Entre “Catalunya és Espanya” “Espanya és Catalunya” “Espanya no és Catalunya” “Catalunya no és Espanya” Només queden en peu la segona i la quarta proposta. Les altres dues, les dels anticatalans: “Catalunya és - simplement- Espanya” o bé, “Espanya no és Catalunya”, és a dir, Espanya és una realitat independent de les parts que geogràficament la componen, han perdut vigència. L’ambiciós “Espanya és Catalunya” que ja es va dir entre 1898 i 1909, i que es va dir amb emoció i respecte i bones intencions, supera al separatista i utòpic i antipàtic, “Catalunya no és Espanya”. L’acritud del “ells i nosaltres” i el “nosaltres sols” deixa pas al moderat “Espanya és un fet entranyable” i al més positiu “Escolta Espanya”. Vivim un moment esperançat. La dreta espanyola, de grat o per força, ha de ser o aparèixer autonomista. Es cert que alguns (com Felipe González) ens alerten: “El retorn de finals de mandat d’Aznar al castellanisme furibund i a l’espanyolisme més arnat està garantit”. També és cert que uns altres diuen: “L’únic interès del PP en aquest mandat és l’abrazo de Bergara amb els bascos... i els catalans que s’ho pintin a l’oli”. Però el fet és que ara com ara la dreta espanyola ha de pactar amb els nacionalistes catalans i bascos (i aquests amb la dreta espanyola, sobretot a Catalunya). El fet és que el PSOE va traslladar el 25% de la despesa pública neta del centre a la perifèria (bàsicament a les autonomies i per això va perdre eleccions a les grans ciutats). I el fet és també que la confusió entre Generalitat i partit és tan irreversible que els votants que només votaven a les eleccions legislatives estan avui decidits a votar en les autonòmiques, perquè creuen (i en el fons no els falta raó) que és la Generalitat qui negocia a Madrid les decisions de l’autèntic govern -pensen ells-, que és l’espanyol. “No hay mal que por bien no venga”. En efecte, vivim un canvi de perspectives. * * * * * Què hem de fer? Federalisme i diferència o federalisme i igualtat. - som diferents:en llengua,en història, en cultura, en dret, en política, - volem el mateix, tenim el mateix dret que els altres (nosaltres i ells) - que cadascú triï si prefereix realitzar els serveis a casa (Mossos) o que els facin des de Madrid (G. Civil) Quan diem el mateix dret, volem dir que tenim dret a rebre el mateix servei bàsic per habitant. El fet de ser més rics ens obliga a pagar més i ho acceptem, però no ens 5 �PAPERS DE LA FUNDACIÓ/103 obliga a rebre menys. Quan diem “el mateix dret” volem dir també el dret a rebre els serveis des de la mateixa distància, el dret al mateix autogovern. Com conjuminar diferència i igualtat en drets? Igualtat de drets a rebre des de la mateixa distància la mateixa aportació en serveis per persona, i diferències existents en quant a llengua, història i cultura, són dues coses que es poden casar per la via de la opcionalitat. Quan la desconfiança respecte dels serveis centrals és més gran, en les comunitats més diferencials, optarem per la substitució dels serveis estatals, i en les altres optaran per la continuïtat, és lògic. La percepció de la distància és més aguda en comunitats diferencials. Però els catalans no hem de construir sobre el greuge el model d’Espanya que proposem. No podem dir: “no volem que els altres no tinguin”. No podem dir: “si a vostès també els donen això, nosaltres voldrem una altra cosa per a seguir essent diferents”. Si “Espanya és una realitat entranyable”, quines entranyes són les dels catalans que no volen pels altres el que volen per si mateixos? Més enllà del sentit comú, que nega a determinades Comunitats Autònomes el dret a anomenar-se raonablement nacions, perquè no ho són, els negarem també el dret a autogovernarse? Quin model d’Espanya fora aquest, basat exclusivament en la desconfiança per molt justificada que hagi estat històricament? De tant en tant haurem de recordar que el darrer President de la Generalitat executat sumàriament per la justícia militar espanyola no és del temps de Cromwell o de Maria Antonieta: és de fa encara no seixanta anys i havia estat elegit democràticament. El President Tarradellas -el seu successor quasi immediat, amb l’interval d’Irla- ho va recordar arribant a Madrid, l’octubre de 1977. No tenim doncs dret a l’acritud? El tenim, si hem de jutjar comparativament a altres països europeus. La mort d’O’Sullivan a Dublin és del primer terç de segle (1908); les dels líders democràtics de nacions de l’Est europeu són posteriors (1945-48), però la nostra acritud no té comparació amb la ràbia irracional que ha dut a algunes d’aquestes minories nacionals als desastres interiors que coneixem. Tampoc a Catalunya s’ha donat, afortunadament, el procés d’involució que ha dut del record adolorit a gestos irreversibles d’odi venjatiu, com al País Basc, per bé que la frivolitat cruel i plena de conseqüències amb que el general Franco va escriure negre sobre blanc en el Butlletí Oficial de l’Estat que era obligatori odiar els guipuscoans i els biscaïns, no té perdó (“las províncias traidoras” deia textualment). Però de nou, la mort de Companys (conduït a Espanya pel Conde de Mayalde un cop la Gestapo el va detenir a Paris, on romania per seguir prop del seu fill malalt) ens exonera de tota demostració de credencials: tenim dret a l’acritud. Però tenim també l’obligació -en interès propi i per respecte a tants de gestos amistosos i positius des de la resta d’Espanya, encara que minoritaris sovint, en el batibull i abraonament de la desconfiança i el sarcasme en relació amb Catalunyatenim l’obligació i el deure de liderar la recomposició històrica de tots aquests sentiments en una Espanya democràtica, federal i europea. * * * * * Catalunya endins avançarem per les vies concretes d’un catalanisme constructiu, ple d’empenta i de sentit comú. Hem portat seny en el tema de la llengua, evitant que no es convertís en l’inici d’un periòdic passar comptes malaltís, productor de sancions, prohibicions i obligacions que finalment o no es compleixen o generen frustracions i reaccions negatives, molt pitjors per a la salut del català que els problemes que s’havien volgut atacar. La Llei 6 �PAPERS DE LA FUNDACIÓ/103 del 83 s’ha de salvar com a tal, amb les modificacions que el temps obliga de fer obliga i permet- per tal que la llei segueixi sent una llei viva. El LLIBRE BLANC de la Cultura ens ha de dir on som en política cultural -la columna vertebral de la política catalana- vint anys després del Congrés de la Cultura Catalana. Ha d’analitzar, per exemple, el paper de la dualitat cultura nacional-cultura civil en el teatre, la música, l’edició, etc... Sense l’activitat dels ajuntaments i de l’esquerra no hagués hagut ni Museus Nacionals -potser només el d’Història de Catalunya, i encara... on l’haguessin posat?- però sobretot no hi hagués hagut altre cosa que Museus Nacionals: ni Art Contemporani, ni Teatre Lliure, ni Picasso, ni Miró, ni Tàpies, ni retrobament del Modernisme, ni CCCB, etc... En el debat sobre la CULTURA POLÍTICA, que és altra cosa, referida a les regles del joc de la política i als nous paradigmes de relació entre els individus, els pobles i el món, així com els nous paradigmes econòmics i socials, haurem de participar en plataformes obertes (promogudes per la pròpia Fundació Campalans, les fundacions amigues Nous Horitzons, Encaix i Catalunya Segle XXI, i encara totes aquelles que es preguntin honestament pel futur: Fundació Bofill, Fundació Joan Maragall, Fundació Carles Pi i Sunyer, Fundació Utopia (J. García-Nieto), Museu de la Ciència, Fundació Joan Miró, etc.), tant a casa nostra com a Espanya i Europa. No és poc el que s’hi juga. Vint anys després del Congrés de Cultura que -a falta de partits democràtics- va definir els conceptes i les polítiques públiques possibles i necessàries a Catalunya, ara caldria una convenció catalana, o vàries alhora, que definissin no les noves polítiques -ara ja tenim partits i Parlament, Consell Executiu i Ajuntaments-, si no els nous interrogants, els nous temes, i el paper de la política en la seva formulació i solució. Per descomptat, des de Catalunya: l’aportació catalana a la re-situació de la política en la vida social. Catalunya, segons mandat de les lleis, en mala hora aprovades al 1987, però lleis vigents al cap i a la fi, ha d’aprovar la seva REGIONALITZACIÓ. Una de les habilitats del catalanisme dominant ha estat la de congelar tot allò que era important i evident: l’eix transversal, les rieres del Maresme, la divisió comarcal adaptada no al 37 sinó successivament al 77 o al 87 o al 97, el II Congrés de Municipis de Catalunya (el primer va ser el 1933 i va fer la Llei municipal republicana, no com ara, que s’ha fet la llei deu anys abans del Congrés, suposant que hi hagi Congrés aquest any!), l’abastament de l’aigua assegurat, el revifament de l’Ebre i el Pirineu, el desplegament del Metro metropolità (valgui la redundància), la consolidació de l’aeroport de Barcelona i del sistema aeroportuari català, el desviament del Llobregat (aprovat i dotat pressupostàriament l’any 1986), la conversió de la Zona Franca i del Delta en la gran Zona d’Activitats Logístiques del Sud d’Europa, la redempció del Besòs i dels barris de la Mina i la Catalana, el Pla d’hotels de Barcelona, que es va tractar d’impedir, la reforma del Liceu que finalment va cremar-se, el necessari nou Palau de Congressos (aquí Madrid ens ha passat al davant i... com!), l’ampliació de la Fira, etc. En comptes de tot això, punt per punt, el catalanisme conservador, poruc i maldestre que ens ha dominat, ha enredat tots aquests temes: ha paralitzat la regionalització, simptomàticament, re-enviant a Madrid el dil.lema en propugnar la província única i la dissolució de les Diputacions -essent així que àdhuc la terminologia habitual ha consagrat les 7 regions, administratives o estrictament planificatòries: Regió 1a. o metropolitana, comarques interiors, Terres de l’Ebre, comarques de l’Alt Pirineu, etc.; ha imposat una comarcalització abusivament conservadora, la del 37, al servei d’una política partidària, d’oposició als alcaldes dels caps de comarca- sempre aquesta dèria d’utilitzar les contradiccions reals per a inhibir tota acció, -com en la capitalitat de la Regió 7- o bé crear contradiccions partidàries allà on no n’hi ha de reals; ha entrat en una polèmica inacabable sobre el tram Cervera-Manresa de l’Eix Transversal i s’ho ha 7 �PAPERS DE LA FUNDACIÓ/103 pensat quinze anys abans d’encetar el tram Vic-Manresa; ha vist amb tota fredor i passivitat com any rera any les rieres del Maresme es desbordaven, ha dividit el moviment municipalista creant i mantenint una associació apart basada en la desconfiança legítima dels municipis petits i negant-se a convocar el II Congrés per por a una onada de sentiment d’unitat. Aquest és potser un dels actes polítics més incomprensibles i inacceptables del pujolisme, tot i que un dels més característics; ha fet unes lleis territorials contra el territori, malfiades, suprimint o tractant de suprimir l’àrea metropolitana -prevista en l’Estatut-, incautant la planta d’Abrera sense compensació, així com la de Cardedeu, nacionalitzant la taxa de depuració, creant uns ens que han nedat en liquiditat no d’aigua sinó de diners i han generat la desconfiança dels usuaris modestos, amb els quals no s’ha sabut negociar ni explicar i modular el rebut de l’aigua (l’única ecotaxa existent i autèntica!); ha abandonat les Terres de l’Ebre i les del Pirineu a la inexistència legal, fent-hi algunes obres, si, però sense cap perspectiva de conjunt, sense cap política entenedora i ambiciosa, que han hagut de personificar els alcaldes ardits allà on n’hi ha hagut, com a la Seu i la Vall d’Aran, on s’ha nucleat un poderós moviment de poders locals, juntament amb els Comuns d’Andorra i els municipis de l’Ariège; ha promès l’oro i el moro als barris més apartats i necessitats de transport públic massiu per a sortir de l’atzucac en que el govern s’havia ficat en signar el conveni pel Metro de Montjuïc, i ara no han fet ni l’un ni l’altre!; ha especulat amb una Fira al costat de l’aeroport oblidant l’aeroport i la necessària tercera pista, i ara és l’hora que tenim tres períodes al dia (8 a 10 a.m., 5 a 7 p.m., i 8 a 11 p.m.) amb saturació de vols -prop de cinquanta moviments d’entrada o sortida a l’hora- i per tant, desviament de tràfic potencial cap a altres aeroports, just en el moment en què la congestió aèria a l’Europa central du les companyies a cercar nous hubs o nussos de redistribució en el Nord del Sud d’Europa, i just quan Barajas inverteix sumes ingents per estar prest amb una tercera pista l’any 98; i encara el nostre catalanisme arnat de la dreta no ha entès que Reus i Girona tindran vida i trànsit com aeroports si el Prat n’atrau més, i no contra el Prat; ha deixat tots els temes del Delta del Llobregat en mans d’una comissió multi-nivell sense lideratge i poc operativa, i això ho pagarem car; ha oblidat el Besòs, sumant-se tard i poc als esforços que els ajuntaments van fer amb Borrell, Ministre d’Obres Públiques, i escatimant els diners en un tema indiscutible, en una de les llagues urbanístiques i socials, de política territorial, més punyents de Catalunya; és més, van contribuir a fer el problema més insoluble quan, des del govern, es va oposar als intents de l’Ajuntament de Sant Adrià i de l’Àrea Metropolitana per a dignificar La Mina i La Catalana, arribant a l’extrem de patrocinar un assalt deshonest i inútil a l’alcaldia de Sant Adrià des de la Conselleria de Benestar Social i permetent que prosperés el procés indigne d’un especulador immobiliari recolzat en advocats i jutges que van fer la llei a Catalunya, mal que ens pesi, durant una colla d’anys- contra els regidors democràtics, que han hagut d’aguantar ¡6 anys! d’imputacions sense base fins a la seva absolució amb tots els pronunciaments favorables. Brillant full de serveis el del govern territorial de Catalunya, en aquests anys! Res a veure amb la forta tradició del pensament i l’acció territorial del catalanisme polític i de l’urbanisme barceloní des de 1860 ençà. Res a veure amb la Mancomunitat, amb les Jornades Municipalistes que prepararen la via pel I Congrés de Municipis, amb la lleis i decrets de la República, tan la Llei municipal com el Decret de divisió comarcal. Ni una aportació genuïna. Si més no l’actitud digne de J.A. Solans davant certs intents especulatius, però al preu d’una concentració inhumana i poc eficient del control de qualitat urbanística. Passes enrera en relació amb el tímid però valuós urbanisme de la transició (1967, Esquema Director de l’Àrea Metropolitana; 1974, Corporació Metropolitana de Barcelona; 1976, Pla General Metropolità, encara vigent). Desastrós urbanisme comercial. 8 �PAPERS DE LA FUNDACIÓ/103 Tot està per fer. Però tot està madur. Tornem a trobar-nos -qui ho podia imaginar- en l’exaltant situació de fa vint anys, on tot estava escrit i tot per començar. Posem-noshi. El nou catalanisme no són cabòries. Haurà de començar perfilant el PLA ESTRATÈGIC DE CATALUNYA, a través d’un sistema participatiu en la definició dels dos, tres, quatre grans objectius que Catalunya acara avui, i el desgranat d’objectius instrumentals que hi convinguin, així com el sistema de responsables del seguiment en la seva consecució. Les Universitats que són tot i els seus problemes de finançament i manca d’agilitat un dels sectors amb més potencial projectiu de la vida catalana, les institucions empresarials, els sindicats i les Cambres de Comerç -que intel.ligentment s’agermanen cercant la talla mínima, com és el cas de les dels Vallesos i el Bages i l’Osona-, les ONG’s més significatives, les entitats culturals i esportives, la gent d’església i de confessions religioses, de fundacions assistencials, etc., hauran de posar-se a treballar per a fer bo, a nivell de Catalunya, el triangle ciutat-universitatempresa que en el nivell municipal, comarcal i metropolità ha donat ja el seus fruits i ha adquirit una bona experiència operativa. Sens dubte els temes de la qualitat (qualitat en els serveis i productes, en l’administració pública i en les empreses) i del poder polític, econòmic i mediàtic i comunicacional, estan en el centre de les nostres preocupacions. Els temes de l’equitat, genuïnament progressistes, no poden ser sacrificats i s’han de reformular a la llum de les noves circumstàncies. Però ha de ser l’esforç concentrat, ben programat i flexiblement desplegat de les forces vives de Catalunya, en el marc determinat pel Parlament i amb sanció final d’aquest mateix, que perfili i concreti cada un dels temes i objectius específics de l’acció catalana. Si la majoria parlamentària no s’avé avui a aquest acord, nosaltres, des de l’esquerra i el centre, hem de començar a treballar igualment. Com va fer l’Assemblea de Catalunya fa quasi trenta anys i el Congrés de Cultura en fa vint. Qualitat, potència i equitat són fites de vegades contradictòries. Caldrà triar. Pot semblar que Catalunya viu millor (qualitat), però pot ser que no estiguem preparant les bases futures d’aquesta qualitat diferencial: avui s’inverteix més públicament i privadament al centre que a Catalunya. I no diguem a Brandenburg o el triangle Londres-Lille-Brussel.les o inclús Lió-Ginebra-Torí. Ens podríem despertar d’aquí cinc-deu anys amb un ulterior retardament referent a les infraestructures i fins i tot a les mentalitats i les organitzacions. Haurem viscut relativament bé, però començarem aleshores a viure relativament pitjor. Potser haurem de sacrificar alguns aspectes aparents de la qualitat (una certa privacitat tranquil.la, determinats aspectes de l’anomenat “assossec” mediàtic) si aquest és el preu d’una vivacitat mediàtica i política més gran. L’omertà ha estat sempre confortable però a la llarga tràgica. El silenci pietós, el respecte sacralitzat pels valors unitaris, el “no gosar”, el diferir o no anar de dret al cor dels problemes... tot això ens pot perjudicar. L’aliança del centre liberal i l’esquerra catalanista és aquí de tot punt necessària. Per exemple, és difícil d’imaginar com Catalunya pot competir amb altres àmbits si no disposa de mitjans de comunicació que ultrapassin l’audiència dels sis milions d’habitants, o a tot estirar els deu milions de catalanoparlants, davant uns altres, aquí 9 �PAPERS DE LA FUNDACIÓ/103 al costat, que n’abasten cinquanta milions o tres-cents milions. Si ni tant sols hem arribat a convèncer del tot els valencians que parlem la mateixa llengua, en diguin valencià o català! Potser justament per l’encaterinament que hem demostrat en que ens acceptessin el nom més que la cosa. En aquest camp hi ha avui grans esperances i hem de reconèixer que el pujolisme s’ha mogut aquí amb prudència i astúcia alhora. Veurem. * * * * * Els catalans del segle XXI sabem l’Europa que volem, i l’Europa que ve: l’Europa forta, que és la de la proximitat, la de les regions i les ciutats, és a dir, l’Europa legítima; i l’Europa forta, que és la de la Unió, perque és la de la nostra moneda, la nostra defensa, la nostra justícia i la nostra cohesió social. L’Europa dels Estats entesos com a garants de la Unió i garants de la devolució de poders cap abaix. De vegades se’ns parla només de l’Europa d’on venim i no de l’Europa a la qual anem. Anem a una Europa forta i subsidiària alhora, social i liberal, “forta però no fortalesa”, activa però no invasora de la proximitat -al contrari defensora de les identitats diverses i de les ciutats com a base de civilització-. L’Espanya catalana que preconitzem hi podrà contribuir, ja hi està contribuint, però ha de consolidar la seva cultura política, les seves regles del joc democràtic. I el seu federalisme vergonyant, l’ha de fer explícit i diferencial. Hem de fer el partit d’Europa, d’aquesta Europa. 10 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'etapa nova del catalanisme Subject The topic of the resource Catalanisme Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Catalunya Acció política Federalisme Europa Campanyes Eleccions Description An account of the resource núm. 103, 1998 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Source A related resource from which the described resource is derived Papers de la Fundació Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1998 Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Article Abstract A summary of the resource. Publicat a la col·lecció de papers de la Fundació Rafael Campalans. Recull les reflexions de Maragall sobre el futur de Catalunya i de la proposta de moviment de centre-esquerra ampli que estava disposat a liderar des del PSC el 1998, tornant de Roma. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/955/19830204d_00010.pdf 8c529ed37af5b2cd2d705f104f76b473 PDF Text Text Z' tr^rLracz,,,^ Mr. President (2 ï` •<vc,. %^i M ^ l C r.r r7C fi ^ /17n^ ^^í^^^-n^,^ 9r 3- ^^ l'fYL < 11/1 á 11, /a The catalan week in New York is open. But I hope that what we start to-day will not . end next Saturday. What we start to-day is an attempt to link two Universities, two cities and two cultures for more lasting period of time. I will try to make my self olear about the "what" and the "why" / `y` of these othén</ise "just nice" words. New York is the City, and i mean quote "the" unquote City, the capital of cities. I know it because I lived here for two years and I loved it ^ ^ier since. /1' Perhaps it would be molé correct to say that I liked New York be fore knowing.it and, dadly- enough, it appeared to me exac:tly as' I had dreamegl it . But when I speak of attempting to establish._°close links between our universities and our cities, it's not just a love affair what I have in mind. When I speak of links I mqkn, bussiness .^^ New York is our ma ^y cet . r New York is both our supply and our demand market. New York es one of the greatest aniskspeaking cities i n the wolld . New York has been the refuge of our exile in the forties as it ha been for the rman intelectuals since.the thirties. Three hundred meters from here, at the ew School a host o ropean scholars found a place to make international science: Marcuse, Habermas, Mongentaav, our own Fernando de los Rios were there. �2. Here at N.Y.U., Nicolás Sánchez de Albornoz, Var6, Regalado and so many other, keep alive the ipanish contribution to world culture and science. Same thing Carmen Zulueta at City University, Margarita Ucelay.at Barnanos College and George Collins in Columbia. George Collins is I am sure the greatest scholar in Gaudi, our most original and probably most well known modernist architect. It's with fresh sorrow that I have to'teil you that the architect Josep Lluis Sert died last Monday, his body incinerated in Barcelona and his ashes-taken to the small,island of Ibiza. J Sert, the Dean of the Har~d School of design for many years, was the builder or your Roosvelt Island, these scalated wasses.of glass that I have just seen again coming home this morning thru the Frankin Roosvelt hilway. New York is our malket and is also a bit of our city, of our abi^ity to build cities and culture, of our mediterranean sense of proportion and space. Honestly you should VIcognice us this bit officontributian in the formation of this city. ctalan^_musi^c, ^-dtalan and^paThis week Y .ou are invited to know t-. anish prints made in Barcelona which is the publishUcapital of the panish speaking world,ca talan art cocuing from thef city that for1:3 med Picasso, Dali, Miró and Tàpies, even catalan cooking-.wednesday evening in the dinner that I wil have the pleasure to offer to you Mr. President (Mr. Mason) - Next Thúrsday we wi2l ptesent al,Ithe Súseua[:µof Modern Art the pro ject of rebulding the German pavihlion# designed ,by Mies V.t^n der, ^., . Rohe in 1929 for the World Fair,'of Barcelona �3. But even more important: next September, the annual lectures of the "Barcelona-New-York Chatedra" will begin here at N.Y.U. and I hope that the University of Barcelona will host annual - lectures on the New York urban culture from september 84 on. So, what are beginning to day is something permanent, it '<.s not, just a show week. f Let me end, Mr. President daring to say tl^ it is not only in our interest as citizens of the world to be present in the world city but that it is also in your 3.nterest to be present in the capital of the mediterranean w ich, after all is the origin of our common history and civilization. Specially when Spain is again in the way of helping the SpanislA. speaking world to build a democratic model of social life. It is in this context that Barcelona require . Thank you, Mr. President. .is glad to both offer and �evtr- ro hAM 21 kuv-iLt so ~Del 1re ki_.„ Av /Ve1/11 ctí 5(274K. oPe-z/ 3 rr- 7 ifo ¿ni (+141rt_ LL- "nPr e-3v D r Lsj 7- o - "rn" 'r AI i5 tt a °U t94 7 c tn.-TV &S Tz () ws, y sr7+-71 i 5 A--ri #1-57rx4 Pr NI{ "lae-c_4me:tii-eLs(„c_dity<,․) 71 CV (Al E sine-3 , i,frts 9-v-ArG_ 4 _111 ön r-717-"-. rev t..4 1, 0 oF 72 . pi L-17 ;4 e T), --pc, M n-K.E; rre- *ha Trl-E- 1 F T pftçe- 01-1-trAi. / 5 l` Wv14) '-/A91,t. (c. 'L4 11 15 77-1-&" t1-1-`' U Otput 2 E C.- T-21 n- A ó c-try _ /1.- j I rctrx... T21/ • L v vo9 /t91.- JiAi , omE w-kt íterf" o ul-T) •-peryt ic E-NOu 6 - , rr lit 9146-30 v-&71,:--- 111- oF c.-1'77'es , i Tez_ 't 4"-A-1k-S Awe r kt (-91-"I 127G-Ferytt,– IC&'M1 s /1- v -Tm r- f T A--023 vq)D2-5, 11-1-72 y /15 2 11 1(-n tot HOTEL MERIDIEN PARIS. 81 BOULEVARD GOUVION SAINT-CYR 75017 PARIS - TEL. : 758.12.30 - TELEX 290952 CABLE HOMER PARIS ) �MERIDIEÎI (1117- r (, f 1 {-1S'N J ^ t4 F A -T-,-^•x,r p T i^.t ^.. T d ^^ 97t ^, ^^ ^^L o 17 ' s N cs7 J v i T C i.os --• tr i N +c S r .^/ ou►'t- . l7 c S IiLJO J vI^ u 40-11.1", fj t^j^/c.L1LJ VN ^ ,...(We's 11 i t)14-b1N rJ M r hl I 1 Pcln c 2 1-111 r A- FGfii7i. w c, o u c-- a F L iw ! cs 'E k► L-9W s 11)1)s7' lv 1;5' "z-ovt 1C J S A^^ó ^-^trc 1.4/4-n iL t'i, D-vut 1S s vPP I-v m^o n ovta. d¿'")ti len/ D M In, K ^-i` , Ñ=^;/ 4.v t r c O pte:- rS 7-112-' (t n tn/Vri í s tfl- -t/'t741c019-- trnt Trs j vV 'f14-1- w 8'6t L!J (.4`lnrsS t'Sc`&w ^fitfi^ 21-= t$v 4-'14 ç r1/E-w -z.ayL ¡c IN 't'N-7-- Pt'u n't-5 te- ! h/TL''L t.`l- tv v}1 1 c4-14 1-C 1+0V la Ut /YS r'7 T^ 1 f N--JD o'^ G-c= ° urL cz'' >e l'1-117- /3 E l— h1 rtric 711w Gt71 Li /ty3 7 1-F1 • h T7 G^ 0,4 el" . 7'1;4 ®x-1 ~71 r6R-► -r^` r 3 L--tiv SL ^`ívoL o P.0. 4 1112 11- d-P c v`t-o 15 E1110 Jc Ifz, C. et-n S ttv tt n a ih"n' uti.^7vc. ^ u^ w 0è'1t Qwni c - v,v ís A F c rt-z: Ta ,tc Gf-Yc c v s- e-- , H-14 ct-k Jtt ii•-S ^ o-rJ Pen tiJ~ Ve– 47S n-ros r.v -1-1 M 4rc ^ tr ertirn A^ -r?-/-hr>72s. l ^ c." W^-i t'U . `f tJ , rv f C--0t.itç @^-ó4-z. 4--t4o Sp 1hJ1 S44_ s rl tv c o 11-74» y o t+t^z DL ï -kfcrL, /‘,.1"-&19 dicS~11I- cAw iYtit Kvb7 a rJ ni- P,g-c)nhlOZ ^v Itz ^ v ^• ^ +^_ ¡1^ C v tíi'U vt Zr ,trr" 1' cu ish/ 7ii^i --TEI.: : 759.12.30 r -TSLEX 290962 CABLE PARIS �NOI{/ 3 MERlDIEI`i 714- N ft°1 wf . UoLt,tA5 - *14 it SUR-6-G wry z^s-- s c t t-v L14z2. ï Yv Gbh" YiZT - 4-''na 7-T F:44- k 1 tY-n u 1-411-07 b11t, t fit,' As `Pf-x4 r -t-r 5' !3 o D iI / Vet-T 7 t btift-r Hif3 "7-4X- en1 7-r ^ J^i ^z t z N 14- ) 131 2-4 Ci¢PaZ - V-p 3Jrs-F?rN! Nn e¢s s2,^S d^ Gt ^S ^C fiz-41-i T ll.C.^ v► ^ 711.171" fi9'n v T14-1.7" tArt trwiGD3 ¡d-+( v4-17 :z,o-vi ,c /S r BttK. c.^r^j M A-plu fsv 4:4 vf ouit 70 4,3) . 1.1 1r7 4 1- ^ !g h 57 44/7'1.49 ^.é v^"c-S ^ij St9J SLr cy -r p>W,#Dri-p v. u-PL tM. L70 71-1114, ^i.0 Gv L-1v lLt,r , 0 `. "'% 0/-0-15s-rb7 ?IA,S S trtbv0 o ge' 1 •114 v tir Jo ssr Co ^.t t ^ ^- G,^,– 1741P ^ h ws ^,^+ 15401-C.V2-trrInf- R viL S (34,_5 ^ i ' f^ ` ^1 ~-l'421n4v tun,1 -r v¢^@ ^1^ ► w L-4 Ah- 2 1/11"--0 ti c^ y}rtg , b,r 5 inti y 7trz---f- s en -,¿-92 OJL-r-P 1.-LA T7t^ ^ tï}7i D-P 7107 /47177 V Yilt Y^S Mo»-brymv,,i' ^ -7 w-c /491- ufi Ta j GPP-v 61 , o U fol,o~ vy M Oç? tvc.stL, _ r ^ 14-41- 14-! 3Srrnhribt/iN ,k, i S ` l"^ IÚdsi' orM-7-1nl fi- 1914 U c(y2/}y £4:2 t..t_-,7v S (re--V-rt (rd /1-W _O G•15 L L ai-t; ^ ^r fivi t,-071,4 arj ry uAí evt S rfij 14-r vr Z u 1. u E-?-7-^- ‘14~-4 ^^°^` L.trt G- 1.7-zyyx- 5 ,T Rr rv i^` '/..9,, s4w^^ r^ /re!~ *e cr,c. ,,nz e- v s GJh/71/ ' 4 (Al ok) i S DufZ J. w # T7»' yho _. r -- Obit /94-r7757t) o F vMTr HOTEL MERIDIEN PARIS. 8i BOULEVARD6OUVION SAINT -CYR 75017 PARIS - TEL.: 758.12.30 - TELEX 290952 CABLE HOMER PARIS ' � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3861 Title A name given to the resource Paraules de l'Excm. Sr. Alcalde a la inauguració de la Setmana Catalana a Nova York Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Nova York Language A language of the resource Anglès Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Cultura Catalanisme Acció política Territoris Nova York Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1983-03-21 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/956/19830602d_15.pdf bd93146e43460685b1cd77e1dfa01301 PDF Text Text AYUNTAMIENTO DE BARCELONA PRESIDENCIA ANTE TODO RECIBAN MI BIENVENIDA A ESTA MANIFESTACIÓN QUE PUNTUAL EN EL TIEMPO REPRODUCE LA CARACTERÍSTICA MAS SIGNIFICATIVA DE NUESTRA CIUDAD: SU CAPACIDAD DE CIUDAD ABIERTA CAPAZ DE ACOGER LAS INICIATIVAS DE TODO ORIGEN PARA PRESTARLES EL MARCO ADECUADO. CONTEMPLANDO EL RECINTO FERIAL SE ME OCURRE QUE EN PO CO DIFIERE DE LAS MÚLTIPLES PLAZAS QUE SE DISEMINAN A LO LARGO DE NUESTRA CIUDAD. BARCELONA ES UNA CIUDAD DE CALLES Y PLAZAS; Y SUS CIUDADANOS LAS UTILIZAN PARA RELACIONARSE, PARA ENCONTRAR EN ELLAS LOS SERVICIOS, LOS CLIENTES, LOS AMIGOS ... QUE SON LA ESENCIA DE LA VIDA CIUDADANA. EN ESTA GRAN PLAZA DE LA FERIA SE REPITE ESTE FENÓMENO. LAS PIEDRAS DE LOS EDIFICIOS, LAS NAVES DE LOS PABELLONES SE PONEN AL SERVICIO DE LOS CIUDADANOS DE LA FERIA. LA PRESENCIA HOY AQUÍ DE ALTOS REPRESENTANTES DEL GOEIER NO DE LA NACIÓN Y LA REPRESENTACIÓN DEL GOBIERNO DE LA GENERALITAT, DE LOS RECTORES DE LA FERIA, DE LOS EXPOSITORES Y DE LOS VI SITANTES, CONVIERTE A TODOS ESTOS EN USUARIOS DE ESTA GRAN PLAZA Y POR LO TANTO, EN CIUDADANOS DE BARCELONA. A TODOS LES DOY LA BIENVENIDA Y MIS MAS EXPRESIVAS GRACIAS POR HABER ACEPTADO ESTA CIUDADANÍA. MARIA AURELIA CAPMANY ME EXPLICABA HACE POCOS DÍAS CON SU AGUDEZA CARACTERÍSTICA, QUE LAS CIUDADES PUEDEN AGRUPARSE EN DIFERENTES CATEGORÍAS: LAS CIUDADES EN TORNO AL PALACIO, LAS CIUDA DES EN TORNO A LA CATEDRAL, LAS CIUDADES EN TORNO AL CASTILLO Y, FINALMENTE, LAS CIUDADES EN TORNO AL MERCADO. BARCELONA ES UNA �AYUNTAMIENTO DE BARCELONA PRESIDENCIA 2. TERIORES, HA SALIDO DE SU ENTORNO PARA ACUDIR AL MUNDO. ESTE ES NUESTRO GRAN RETO. MIRAR AL PASADO NO SIGNIFICA OTRA COSA PARA NOSOTROS QUE CONTINUAR FIELES A LA NECESIDAD DE APERTURA Y ACEP TACION; A LA NECESIDAD DE MIRAR HACIA AFUERA Y PROGRESAR. ESTOY SEGURO DE QUE TODOS ESTAREIS CONMIGO ATRIBUYENDO EL VALOR SIMBOLICO QUE LA FERIA TIENE PARA BARCELONA, PERO LOS VALORES SIMBOLICOS QUE CONSERVAREMOS Y POTENCIAREMOS HAN DE SERVIR PARA QUE ACEPTEMOS EL RETO DE CREAR NUEVAS FRONTERAS Y NUEVAS FINALIDADES. BARCELONA QUIERE SER EL MARCO DE REUNIÓN DE LOS CIUDADANOS DEL MUNDO. BARCELONA QUIERE, DE AQUI A DIEZ AÑOS, SER EL MARCO DE LA GRAN FIESTA DE LA JUVENTUD DEPORTIVA DEL MUNDO. POR ESTO IMPULSAMOS NUESTRA CANDIDATURA A LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE 1992. SERA LA RESPUESTA AL RETO DEL PRESENTE IMBRICADA EN LA RES PUESTA QUE DIERON LAS GENERACIONES DE NUESTROS PADRES Y NUESTROS ABUELOS A LOS OBJETIVOS DE SU EPOCA. ME GUSTARIA DIRIGIR DESDE AQUI UNA MIRADA A LA PROXIMA, CASI CONTIGUA CIMA DE MONTJUIC. ALLI UN ESTADIO OLIMPICO, HOY EN MUY MAL ESTADO, ES EL TESTIMONIO DE UN ESFUERZO QUE NO PUDO CULMINAR. VOSOTROS VAIS A SER TESTIGOS,A TRAVES DE ESTA CITA ANUAL, QUE ES LA FERIA, DEL CAMBIO QUE PROGRESIVAMENTE SE IRA PRODUCIENDO Y QUE SE ORDENA A PROSEGUIR CON LA VOCACIÓN ABIERTA DE BARCELONA AL SERVICIO DE LA CIUDADANÍA DEL MUNDO. QUIERO QUE RETENGAIS ESTOS DOS ASPECTOS DE NUESTRA ACTUAL VOCACION OLIM PICA. EL PRIMERO ES QUE NO QUEREMOS PERDER A LOS CIUDADANOS QUE HOY SE REUNEN EN ESTA INAUGURACIÓN: QUEREMOS POTENCIAR LA FERIA �AYUNTAMIENTO DE BARCELONA 3. PRESIDENCIA RA, DEL DEPORTE Y DE TODAS LAS MANIFESTACIONES QUE CONSTITUYEN LA RAZÓN DE SER DE LA CIUDAD Y LA RAZÓN DE SER DEL PROGRESO Y EL CAMBIO EN NUESTRA CIVILIZACIÓN. HEMOS MIRADO HACIA MONTJUIC COMO SIMBOLO DE UN FUTURO DE BARCELONA. DIRIJAMOS AHORA NUESTRA MIRADA HACIA LA ARTERIA QUE NOS HA PERMITIDO LLEGAR A ESTA GRAN PLAZA DE LA CIUDAD. LA GRAN VIA DE LAS CORTES CATALANAS QUE, SIN SOLUCIÓN DE CONTINUIDAD, ENLAZA NOCLEOS ANTES DIFERENCIADOS Y QUE HOY FORMAN PARTE INSEPARABLE DE LA AGLOMERACIÓN METROPOLITANA DE BARCELONA. ALGUNOS DE VOSOTROS, PARA LLEGAR AQUI, HABEIS ATRAVESADO MAS DE TRES MUNICIPIOS SIN QUE EL PAISAJE, SIN QUE LAS PIEDRAS, OS PER MITIESEN DETECTAR ESTOS CAMBIOS ADMINISTRATIVOS. LOS QUE CONOCEIS MAS DE CERCA A NUESTROS CIUDADANOS SABEIS PERFECTAMENTE QUE LA CALIDAD DE BARCELONES ES MAS UNA REALIDAD DEL ESPIRITU QUE UN ORIGEN ADMINISTRATIVO. BARCELONA ES UNA CAPITAL DE ESPAÑA, ES UNA CAPITAL QUE SE VA HACIENDO A MEDIDA QUE CATALUÑA, ESPAÑA, EL MEDITERRANEO Y LA COMUNIDAD MUNDIAL ASI LO HAN REQUERIDO. YO ME ATREVERLA A DECIR, ASI LO HAN DECIDIDO. OS RECUERDO ESTO Y LO SIMBOLIZO EN LA AVENIDA DE LAS CORTES CATALANAS PORQUE ESTA SE CONSTRUYO, SE URBANIZO SE MODERNIZO DE LA MANO DE DOS GRANDES EXPOSICIONES DE LAS CUALES ES HEREDERA. RIA DE MUESTRAS DE BARCELONA. Y OS DIGO LA ACTUAL FE- ESTO TAMBIÉN PORQUE SO LO EN EL MARCO DE UNA METRÓPOLI DE TRES MILLONES Y CUARTO DE HA BITANTES, SEREMOS CAPACES DE CONTINUAR OFRECIENDO LA CAPITALIDAD, EL CAMBIO TECNOLÓGICO, LA CULTURA, EL OCIO, EN UNA PALABRA EL ATRACTIVO QUE HAN DE HACER PERDURABLE A ESTA FERIA Y POSIBLES �AYUNTAMIENTO DE BARCELONA PRESIDENCIA 4. OS DIGO ESTO TAMBIÉN PORQUE LA FERIA NO SE ENTIENDE SIN ESTE GRAN MERCADO DE OFERTA Y DE DEMANDA CONSTITUIDO POR LA INDUSTRIA, EL COMERCIO Y LOS SERVICIOS QUE SE GENERAN EN TORNO A LA METRÓPOLI. OS DIGO ESTO TAMBIÉN, PORQUE ESTOY SEGURO DE QUE NUESTRA GENERACIÓN SERA CAPAZ DE CONSTRUIR ESTA NUEVA CAPITAL DE ESPAÑA Y DE CATALUÑA CON RESPETO Y SIN BRUTALIDAD, ACEPTANDO COMO SUYOS LOS OBJETIVOS DE DEMOCRACIA Y PRESERVACIÓn DE LA IDEN TIDAD DE CADA UNO. NO QUIERO OCULTAR MI SATISFACCIÓN POR EL HECHO DE QUE ESTA INAUGURACIÓN SEA UNO DE LOS PRIMEROS GRANDES ACTOS POBLICOS, DESPUÉS DE QUE LA CIUDAD ME CONFIASE LA PRESIDENCIA DE LA CORPO RACIÓN MUNICIPAL. QUIERO APROVECHAR ESTA OCASIÓN PARA REITERAR A LOS CIUDADANOS DE BARCELONA -Y REPITO QUE A TODOS OS CONSIDERO ENTRE ELLOS- EL PROPÓSITO QUE HE ASUMIDO YO MISMO Y TODA LA CORPORACIÓN DE ATENDER CON GRAN PRIORIDAD A HECHOS Y CIRCUNSTANCIAS COMO LA PRESENTE. AQUI OS REUNIS NO SOLO PARA REALIZAR UNAS TRANSACCIONES COMERCIALES, SINO PARA CONSTATAR EL ESFUERZO DE LA CIUDAD EN OFRECER UN MARCO IDÓNEO DE SOLUCIÓN DE PROBLEMAS Y ENFOQUE DE PERSPECTIVAS. CONTINUAREMOS ESFORZÁNDONOS EN ESTE CAMINO. AQUI SE REUNEN MIEMBROS DEL GOBIERNO DE ESPAÑA Y CATALU ÑA Y CONSIDERAN ESTA PLATAFORMA COMO EL LUGAR PERFECTO Y ADECUA DO PARA REFLEXIONAR SOBRE EL ESTADO DE LA ECONOMIA ESPAÑOLA E INTERNACIONAL. CONTINUAREMOS ROGANDO A NUESTRAS AUTORIDADES ES TATALES QUE MANTENGAN FIRME ESTE COMPROMISO EN EL FUTURO. AQUI CATALUÑA OFRECE UNA MUESTRA DE SU VITALIDAD IMPULSADA HOY POR LA RECUPERACIÓN DE SUS INSTITUCIONES. CONTINUAREMOS VELANDO �AYUNTAMIENTO DE BARCELONA 5. PRESIDENCIA CAPITAL ECONÓMICA E INDUSTRIAL DE CATALUÑA POR UNOS DÍAS. ESTE ES NUESTRO COMPROMISO Y NUESTRA OFERTA QUE SE ARTICULARA SO BRE TODO ESTANDO ATENTOS A LAS REALIDADES Y ANHELOS DE LA FERIA. ESTA MISMA FERIA ES UN EJEMPLO PATENTE DE LA CONFLUENCIA DE INTERESES Y ESFUERZOS DE LA ADMINISTRACIÓN DEL ESTADO, DE LA ADMINISTRACIÓN DE LA GENERALITAT DE CATALUÑA, DEL AYUNTA MIENTO DE BARCELONA Y DE TODOS LOS CIUDADANOS, AGRUPADO EN TOR NO A LOS ÓRGANOS RECTORES DEL CERTAMEN, EMPRESARIOS, TECNICOS Y TRABAJADORES DE LAS EMPRESAS QUE EXPONEN O DE LAS INTERESADAS POR LOS PRODUCTOS EXHIBIDOS, CIUDADANOS ANÓNIMOS QUE VISITAN LA FERIA Y LE OTORGAN ESTE CARACTER DE FIESTA CIUDADANA. NO QUIERO PUES, DEJAR DE APROVECHAR ESTA OPORTUNIDAD PA RA, UNA VEZ REITERADA MI BIENVENIDA A TODOS Y EXPRESADO UNA VEZ MAS MI AGRADECIMIENTO A LOS QUE HAN HECHO POSIBLE VOLVER A CUM PLIR ESTA CITA EN EL TIEMPO, SUBRAYAR DE NUEVO QUE LA FIDELIDAD DE BARCELONA A SU FUTURO DE SERVICIO, A LA CULTURA, A LA ECONOMIA, AL COMERCIO, A LA MEJORA DE NUESTRA SOCIEDAD, ES SOLIDARIA, SE SIENTE SOLIDARIA DE LA AMBICIÓN DE TODOS VOSOTROS EN ESTA GRAN TAREA DE TRANSFORMACIÓN Y PROGRESO. EL ESFUERZO DE BARCELONA JAMAS LO ENCONTRAREIS DEFICITA RIO AL CUMPLIR ESTE SERVICIO. MUCHAS GRACIAS. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3862 Title A name given to the resource Inauguració de la Fira de Barcelona 1983 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Fira de Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Competitivitat Fira de Barcelona Barcelona Acció política Fires Desenvolupament econòmic Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1983-06-02 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/957/19830629d_00022.pdf e7e42b58edf667f1ee7995194265c293 PDF Text Text SALUTACIO Tota iniciativa és sempre un repte, és una evidència que la il.lusió és el caliu que fa que cada dia hi hagi noves realitats que mostren la trajectòria del progrés de la nostra ciutat. Com a barceloní, com a alcalde, com a alcalde vostre vull fer-vos partícips de la meva satisfacció per l'aparició dels Quaderns d'Informació de la Guàrdia Urbana. Certament, els canals d'informació són un element fonamental en el desenvolupament de qualsevol organització. Aquest any s'acompleix el cent quarantè aniversari de la crea ció de la Guardia municipal. Aixf, des de l'any 1843 Barcelona compta amb un permanent representant qualificat en els seus carrers. Cent quaranta anys de tradició i servei al ciutadà obliguen, cada vegada més, a sostenir aquest esperit d'exigència tan característic i peculiar del nostre poble, que sent com a pròpies les qüestions lligades a les seves institucions. La Guardia Urbana de Barcelona, com d'altres realitats de casa nostra, és un punt de referència important per als Ajuntaments catalans així com per a d'altres d'arreu de l'Estat. Aquesta és una responsabilitat que, sense que ens faci pensar que ja esta tot fet, ens exigeix a esforçar-nos encara més en el treball de cada dia, cercant noves idees i potenciant les tasques de formació com un element primordial. A l'Escola de la Guàrdia Urbana correspon una gran part d'aquesta responsabilitat, intervenint com a motor i suport de noves iniciatives, de les quals aquests Quaderns, entre altres, en són una mostra. $óc coneixedor que la professió policial urbana exigeix sacrifïcis i abnegació i que, a vegades, el risc voreja i està present en les seves actuacions. Les ingratituds són moltes, però també les satisfaccions configuren i acompanyen la possible sensació de solitud en el carrer, �La dotació de recursos i mitjans materials és fonamental en tota l'activitat professional. En el meu esperit i en els dels meus col.laboradors de la Corporació hi ha la intenció d'anar a una tecnificació de la protecció ciutadana, amb la convicció que l'elevat sentit de la professionalitat, condició irrenunciable de la nostra institució, permetrà sostenir el nivell de servei propi de la dignitat que la nostra Ciutat mereix. Barcelona, com totes les grans capitals, continua creixent en les seves exigències com també ho fa la complexitat de la seva gestió, però això no ha de ser mai un impediment a l'apro pament entre els ciutadans i l'administració. Es en aquest context, en aquesta dinàmica, que la descentralització i la informació adquireixen una funció protagonista relle vant, tant a la Casa Gran com en els Consells municipals dels Districtes, Els Quaderns d'Informació de la Guardia Urbana poden ésser un canal eficaç de circulació d'informació on es pugui reflectir i fer viure les particularitats de cada districte, de cadascuna de les unitats i de cada servei al conjunt de totes les àrees municipals i al col.lectiu de persones i de patrimoni que treba llen al servei de la Ciutat. Vull fer una especial menció a les dates, tan nostres, que Barcelona viu cada mes de setembre amb motiu de les festes de la Mercè i la corresponent a la de la festa patronal de la Guàrdia Urbana. Les primeres representen per a qualsevol barceloní dies de joia, però també signifiquen per als membres de la Guardia Urbana una proliferació dels seus serveis. La segona, és una jornada de particular emotivitat i d'identitat professional, però també una mostra de la voluntat de projecció ciutadana d'aquest Cos, que enguany s'ha concretat en l'organització de la Setmana de la Guàrdia Urbana, que amb molt de goig hem incorporat al Programa de les Festes de la Mercè. �Des d'aquí, la meva salutació i felicitació per a tots els membres de la Guardia Urbana. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3863 Title A name given to the resource Dia de la Guàrdia Urbana / Salutació Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Municipis Benestar Social Seguretat ciutadana Administració local Model social Policia local Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1983-09-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/958/19831202d_0112.pdf 80f222496c788ee1e542f39372636f58 PDF Text Text re P ^.^fi, lz FI .,^^ ^^^ <4^r. Í^. !^ ^ F- ^ ^^, ^ ^.^ ^s ^ ^^ .^ ^ 1?t ri ^ > rr-^ ^G ly' r) tr e p ar Pasqual MARACA t. I.., Maire de Barcelona, Présidant de l'A írú Métropolitaine de Barcelona ^_^ -_, et par ^^ ord^: [;^^ ^^{µ PA Lb' 4lice-Prési,r7'i:nt de l'Aire. Métropolitaine dé B arcelo na, Cor1^ effiFer Municipal de Barcelona La dis,'erib^.ftio;E de le {;onulaetiQn et surtesut de !'as;t:'s,aité économique sur le continent E?i.r'23péHrE nous lpermet d'C1CSrueiF:er le 6;e?e n,te Cï; C'+é"séSE ÍFiiii.+r:? C7éifl^.YL1p'p?énf3>Ït .scQ}•rl j-:-tic;E:;^. Nous por.ada„n.0 d;st,irsgct4r une Europe du itf¢rel du Centro crrmpr?rtd du Rhin, le Centra Gi; l^3 N,?r>i de la F1é;su.l.;6ir•iu;s Eédérala Ql!ernar.da, l a ré¿ior3 littorete •beig:.= et hellanciaiso, a'srsi que l e s ré;,ainns de Paris ot de Londres), fo rtefrardrst ïridustriali£le et dé<<oioppér,. L.'c:nsc-,rlale de ces zones rcapri`ssrerrte 17,8 % de la papulation, 37,7% da i!'aativixé ir-ECl:istrieilf; européenne totale et 31,1 `36 de l'activité tei'tfaire. ci5té C€3t'i:L' zona, nous pouvoris distingue: una a ire de t.iétlE:;e:p; errtent rnoiri i;`:iMi.efite.f`L et R 'inrla.istrialissatiori in'íérieure qui ene;loba:rait l a plus grande laei-tie d e !Italia et de l'G:st:iu;ne ziE:si qu'une partís de la Franco. 1-? $'fstf:rfe des Nilles e n Europe s ftiscrit+rans cetts pralaaI;.:,ü>>ion G3ém„p gra.;.attBGii,Et1 et éconornique. On pout y ctistinguer un a.;e c'urbar•i.°aation qui reli;.rait Londres - Rhin 1-;,:<l,r C:o;Penhagt,ica, a;icgE.E ei s'integ re Paris et dans l e ,quel une fig:ze de pénétra •tion suit le eours du Rhin jusrlE,E'a3 i;.'ts:€->ich. A !'íntérieur de la Catalogne, 70 % de la population se cáncentrent dans l'aire métropolitaine de Barcelona. Cene donnée met en évidence le fait que la polarisation au niveau européen co-nnait un prolongement identique au niveau espagnol et au niveau • catalan. au niveau métropolitain, on peut parler de la f_,olarisation qui se produit dans la vine centrate de Barcelone, oú sur une surface de 100 km' se concentre plus de la moitié (1.700.000 habitants) de la population métropolitaine. En resume, la situation de Barcelone à I'égard du systéme urbain espagnol lui permet d'exercer une importante fonction de contact avec le réseatr urbain du Nord et surtout de Sud de I'Europe. D 'un cutre cené, l'arc Nord -Ouest de la Méditerranée dans lequel s'iïatégrent la Catalogne et Barcelone sert égalernent de trait d'union aves les pays de Sud méditen-anéen. Par conséquent, nous pouvons considérer que Barcelona occupe une place périphérique p ar rapport au noyau économique européen, mais qu'elle a dés fonctions importantes cornme point de contact entre cette zone et la zona économique rnéditerranéenne. La s(r?:EC'ti,Ci?' ESrbaiCre d es rtlYgio;iá du Sud euro7éen presente !E:? G'-:.]r: rtrii'G plus dispersé Et les centres uC:Ssiii$ l es d'un are Er1iagiL'-.a::¢*, qui plus importantssF4 si:^SÜ+Yç lelona. s'é t:erítli"aFt entre Naibf?es -• Milán -- Lyon - Valence et la mor. B A á i C EL O.eri1`E ET LES ft UdRES AÍRES MÉMC'áPOLs9TAIiti'ES. 1..1 CATA .,OG11á :' ET L'AIRE !°^.`"t-:.OPOLIx'Adt,;'?'" lyA Rk.rb•ti t..1°drE EN ;'^çgROPF. On peut considérer la récente évolution de l'aire métropolitaine de Barcelone cornme le résulta'c du modéle éccnornique et territorial de croissance q u e l'Espagne a adopté à parar des années soixante. L'cmplaceïner,t de Barcelone à I "ext r eme du sous;,y: ri:érnc de vilies dans le Sud européen lui confére une pc,sftion de ;onction entre celui-el et le sous-systérne a.irbain espagnol que nous pou •,rons definir cornrne dispersé et radiocentrioue, à partir d'u n e capitale. f: l "intérleur du systérne espagnol de vies, Barcelone et - iti sous-systéme catatan s e situent sur laxe de littoral m=,c.aiterranéen et représente le contre--poids économique et dérnograpnique à la position de capitale que détient Madrid. ÇO Parmi les traits les plus caractéristiques de l'aire métropolitaine de (3arcelone, cornme conséquences de ce processus, nous pouvons rnentJonner les suivar-rts : Prerniérement, un processus rapide et intense de croissance démographique et urbaine derive de courants d'immigrations beaucoup plus éievés que dans les autres aires rnétropolitaines d'Europe. f3appeions que le taux annuel de croissance démographique d e l'aire métropoiitaine cie Barcelone, dans la période 1950-1981, a été d° 3,3 %. En termes absolus, l'aire métropolitaine est �passée de presque deux millions en 1 950 à plus de quatre miilions en 1 98 1, avec la circonstance aggravante que plus de la moitié de cet accroissement s'est produit dans la décennie 1960 -1970. C7euxièmenient, un haut degré de spécialisation.irtdustrielle dans la production de biens de consommation de masses, durables ou.non (textiles, autornobiles, papier et arto graphiques, etc...) et de biens d'équipements spécif`ic;ues (macFaines-outils, machines pour i'industrie' spéciaiisée, otee.). L'occupation índustrielle se situe aux environs de 48 % de I'occupation totale, chif-fre uniquement comparable avec ceux de Lyon (48,6 %) et Turin (58,6 %) et supérieur à ceux des principales villes européennes. F'arallèlement au phénomène décrit dans le point précédent, en cosiste à un manque manifeste de spécialisation da:..s les secteurs tertiaires, si l'on compare avec les autres aires métropolitaines européennes. Finalement, et au niveau tenritorial, nous pouvons sigr!aler le haut degré de concentration dérnographique et éconornique dans le centre de Barcelone et les difficultés pour réduire la conáentration métropolitaine aussi bien au niveau résidentiel qu'industriel. iÉTÉF OG NÉI É DE LA CRISE La crise économique,' amorcée eh 1973, n'a pas affecté de maniere homogène les différentes régions et zones urbaines, comme on peut l'observer, par exemple, sur les données ciu chámage. L'explication la plus simple - de cette infiuence inégale, bien que généralisée, de la crise repose sur le fait que le modèle de croissance qui est entré en crise est également un modèle desequilibré daus son aspect territorial. Les aires industrielles et les aires urbaines qui étaient celles qui fondèrent le modèle de croissance des années soixante sont égalernent celles qui ont reçu le plus fortement l'impact de la crisei éconornique. Clans le cas concret de l'aire métropolitaine de 13arcelene, les traits que nous venons de décrire, sont évidents. En tant qu'ensemble fondamentalement urbain et industrial, cette aíre a- polarisé, quel que solt I'indicateur que ron veuille considérer, une part très importante de la croissance économique espagnole et la plus grande partie de la croissance catalane. Cette aire subit aussi, en ce rnoinent, de manière comparativement plus accentuée, les effets négatifs de la crise économique. Cetto situation impose done à I'A.Nii.B. la nécessité d'une .intervention économique locale, afín d'absorber les coeits iné g aux de la crise-, et d'établir un nouveau modèle de croissance économique. C'est en cela que doivent consister les deux grands ases de le politique économique locale, bien que ses résultats dépendent évidemment' d'un ensemble de décisions et de politiques nationales et internationales c.lui échappent à sa sphère d'infiuence. l..es coits inégaux de la crise se manifestent surtout dans certains groupes sociaux et ils doivent étre tractés avec une actuslisation sélective que seules peuvent réaliser les autorités locales plus en contact avec les citoyens et leurs besoins les plus immédiats. Je pense qu'il est bon que les autorités locales rappelient constarnment aux autorités supérieures, regionales et nationales, les effets territoriaux, sectoriels que les divers traitements écono- miques produisent comme résultats. A PoalR TA^GES ET DESLAVAN AGES DES AIRES I L MÉ ROPOt.I AélïíE DA TI! G lSSYd'i!é DE LA GR SE. Cependant, avant de commencer à analyser les diverses politiqueo, il convient de souligner un conditionnement préalable qu'il est difficile de changer, malgré les désirs utopiques qui, parfois, les font croire modïfiables : la concentration urbaine, économique et dérnographique d.e l'aire métropolitaine de Barcelone. L'impact de la crise ne peut se résoudre en diminuant à court terme la concentration de Barcelone, de méme que l'on ne peut établir le nouveau modèle économique sans le fonder sur les avantages de la concentration autour de Barcelone. L'aire métropolitaine de Barcelone, plus ou moins vaste, à noyau plus ou moins rnultiple, plus ou moins dense dans le centre, plus ou moins déconcentrée, continuera à conditionner la croissance et le modele économique catalan et sera, pendant longtemps, le facteur le plus décisif, qualitativement et quantitativernent, du futur de la Catalogne. ('armi les facteurs qui limitent les possibilités des processos de déconcentration, nous pourrions mentionner : 1) La localisation du stock actuel de structures physiques (bátiments, infrastructures, etc...). 2) Une partie très importante de tous les nouveaux investissements, aussi bien publico que privés, consiste en renouvellements qui s'opèrent normalement dans un méme lieu, ce qui laisse peu de marge pour la déconcentration des investissements. On accorde de plus en plus de valeur à la réhabilitation et au maintien du stock de capital existant, en particulier en périodes de crise économique et d'investissements. 3) Les unités économiques famiiiales présentent égalernent une certaine inertie quant à Icor .localisation. 4) Les grandes agglomérations urbaines semblent limiter les incertitudes et les risques du futur dans les décisions de localisation industrielle. 5) La tertiarisation croissante de l'économie est un phénomène qui, pour l'instant, s'avère étroitement lié à l'urbanisaticn. 6) L'internationalisation des phénomènes éconorniques et le role fondamental du .progrés technologique dans le développement. LES TRAT1S SPÉCf9`éGrU%3' DE LA CRPSE DANS L'AIRE MÉ T•R OPOtiT TA rrNE DE 13A RCi P ONE La structure productive catalane et de l'aire métropoiitaine de Barcelone a suivi, avec certains traits spécifique s, les effets de la crise économique généralisée. La croissance économique des années 1960 et 1970, 89 �fondee sur un modele d'industrialisation dans lequel' la Catalogne et l'aire de Barcelona ont joué un role primordial, se volt forternent freinée par une crise mondiale qui met en évidence les défauts internes. Les impac.ts de la crise économique sur l'aire métropolitaine de Barcelona ont été, done, largas et variés. mais nous voudricns souligner ici deux problèmes qui caractérisent en tonto priorité les effets de la crise au niveau rnétropolitain : le chómage et le déficit en équipements et services. Bien que généralisé et répandu sur taus les territoires, le ch8mage presente deux composantes qui le rendent spécialement conflictuel au niveau métropolitain. En premier líen, la crise a surtout produit un chómage industrial et un chòrnage des jeunes qui cherchent du travail pour la première fois. Ces deux secteurs sant representes en excès dans la structure économique et démographique de l'aire métropolitaine de Barcelona. Voyons quelques données qui confirment les points antérieurs. L'aire métropolitaine de Barcelone a un taux de chómage supérieur à 23 %, ce qui représente quelque 295.000 chómeurs enregistrés (décembre 1982). 79 % des chómeurs de toute la Catalogne se concentrent dans l'aire métropolitaine. Plus d'un tiers des chómeurs cherchent du travail pour la première fois, ce qui met en évic(ence la gravité du ch8mage parrni la population la plus jeune..Deux secteurs industriels, le bátiment et la metallurgie, fournissent déjà 50 % du total des chómeurs. Le second problème, conséquence du modele économique et territorial adopté dans les dernières décennies mais aggravé par la situation de crise, est le déficit dans la tertiarisation de l'économie catalane. II est intéressant de liar cette réflexion sur les institutions métropolitaines avec le récent « white paper» du gouvernernent britannique, qui propase I'abolition de toutes les institutions métropolitaines du Royaume-Uni. Je pense qu'il est important de faire référence à cette question parca que l'histoire, le prestige et les réaiisations du Greater London Council et des antres conseils métropolitains britanniques et peut-étre la décision britannique en ce moment, ouvrent un grand clébat qui aura des répercussions non seuiement au floyaume-Uni, mais dans toutes les aires métropolitaines et européennes. Dans le cas espagnol, il pourrait sembler que la consoli -dationesvux'mitraonégleums vide de leur contenu les institutions rnétropolitaines, surtout dans un cas cornme la Catalogne, oir nous avons vu que plus de 70 % de la population se concentrent dans l'aire métropolitaine de Barcelone. En outre, la corporation métropolitaine de Barcelona est formée de vingtsept communes ou administrations locales autonomes qui assument la gestion des compétences municipales. Entre cette administration régionale nouvellement créée et ces vingt-sept communes, reste-t-il un espace adéquat et suffisant pour i'action de .i'institution métropolitaine ? C'est précisément cette situation intermédiaire entre le niveau local et le niveau regional qui est l'un des points les plus positifs pour la consolidation de la corporation métropolitaine ,de Barcelone. Du cóté des municipalités, on . reconnait le fait objectif d'une réalité urbaine métropolitaine qui dépasse les sphères des municipalités. La corporation métropolitaine de Barcelone s'est transformée ainsi en une institution qui rationnalise et globalise les nécessités communes des vingt-sept municipalités dont I'action repose sur quatre taches fondamentales : 1) Prestations de services (eau, voirie, assainissement, routes, urbanisme, habitat, parcs, etc.). ;,:='TAF C>'=NTRAL, CQMMUl1fAUTÉ5 6UTONOME5 • ET FNS TI Tf.1 TrdONS MÉ T I>'OPO,Lb`TA 1rNES, On a souvent affirrrlé que le processus de développement comprend des changements aussi bien strictement économiques que de type institutionnel. La crise économique que nous avons déjà signalée, a provoqué des changernents importants dans la structure économique, qui ont affecté de maniere spécifique les aires métropolitaines. Dans notre pays, cependant, il se produit sirnultanément un processus impo rt ant de changement institutionnel, qui non seuiement représente un changement dans le systèrne politique, mais nous conduit reme à ce que Ion emp elle l'Etat des autonomies. Caci signifie l'institutionnalisation d'une organisation de l'Etat non centralisé, presque d e type fédéraiiste, qui confère un pouvoir nou ou communautés autonornes. -veanuxtiolés Ce changement dans les rapports Etat Central - comrnunautés autonornes se repercute, sans aucun doute, sur l'organisation de I'administration locale et implique égalernent la nécessité de considérer le role des institutions métropolitaines dans I'état des autonomies. 2) Rééquilibrage du territoire métropolitain à travers I'investissernent public. 3) Orientation et planification de la croissance urbaine. 4) Institution pour le dialogue permanent entre les coilectivités locales et les collectivités régionales et nationales. Par rapport à l'administration autonome, I'agglomération de Barcelona sert à lier la réalité métropolitaine aux activités régionales, mais i1 faut reconneitre qu'on n'a pas encare consolidé des mecanismes de coordination et de coopération suffisants entre les deux niveaux. Ce role doit étre axé sur trois príncipes : – Un principe de primauté de l'aire métropolitaine de Barcelone clans la région autonome catalana par rapport au reste de I'Espagne, de la Méditerranée et de la projeotion européenne et mondiale. – Le second principe est le rééquilibrage, c'est-à-dire les services que peut fournir l'aire métropolitaine pour l'aménagement du territoire de toute la Catalogne et pour la relance des zones territoriales plus déprimées de cette méme région. ^ �- Troisièmement,•I'intégration institutionneile entre les deux autorités de façon que l'autorité locale et l'autorité régionale trouvent un mécanisrne de relations institutionnenes, au -dessus des éventuelles différences politiques qui se présentent souvent entre les deux niveaux de gouvernement, ditíércnces qui ne doivent pas apparaïtre dans les relations entre les deux institutions. Je pense qu'on peut faire à travers les institutions regionales et les institutions métropolitaines des applications concrètes peer résoudre las problèmes de le crise. lu L ?S TER VEN/70N PUBLIQUE LWCALE EN FACE DE LA CRISE : POLITÍQUE i ERRITORIALE POLITIQULW ÉCONOMIQU . Jusqu'à présent, les administrations locales ont agi de manière très indirecte sur l'activité économique (création se d'infrastructures, services publics, polygones industriels, at etc.). La situation de crise économique et le chémage ont ? conduit à considérer I'intervention locale sur des thèmes le qui étaient traditionnellement reserves au gouvernement it s central. C'est là un cóté qui vient juste de s'amorcer clans en le cas de Barcelone et qui repose sur une triple stratégie. -o- 1) Promouvoir la capacité de la grande aire métropoliLa taine de Barcelone comme localisation de grandes entreis- prises multinationales. ali 2) Reconversion et rénovation des entreprises industri, n elles catalanes tournées aussi bien vers le marché national qu'international. nt, 3) Soutien de la petite et rnoyenne entreprise, y compris la base artlsanale, secteurs traditionnels de l'économie catalane. Cette stratégie vis-à-vis des entreprises se cons ,' crétisera en une série de mesures, parmi lesquelles nous ;le. i€€ pourrions citer les suivantes : LC FUROl`aE DES LlIA!'F'Orn•t1S, L 'ELIN OPE DES ES FL GIO^ rS ET L 'EUROPE DES VIL LES La Catalogne a toujours été reconnue cornme le trait d'union, tant culturel qu'éconornique, entre I'Europe et 1 'Espagne et elle a adopté, depuis toujours, une attitude ferrne en faveur de l'entrée de l'Espagne dans la C.E.E., quolque l'intégration économique puisse poser des problèmes à certains secteurs industriels catalans. La position de la Catalogne et des secteurs patronaux concernés a toujours été de soutenir I'intégration européennQ. Cette intégration est vue c,omme un défi à la capacité de la structure économique catalane à se moderniser et à devenir plus compétitive au niveau international, processus qui, indépenciarnment de l'entrée dans la C.E.E., est déjà en train de se réaliser. II faut reconnaïtre, néanmoins, que la voie pour l'intégration de l'Espagne dans la C.E.E. n'est pas aussi évidente que la volonté d'intégration . manifestée à plusieurs reprises par les autorités espagnoles. Les difficultés avancées par la C.E.E. pour l'entrée de l'Espagne mettent en évidence des faits encare plus ínquiétants : I'instabilité de la structuration comrnunautaire actuelle et les problèmes de création d'une Europe unie, tant que cette union économique et monétaire à !aquello aspire la C.E.E. n'est pas atteinte, les peuples qui forment l'Eurape réelle peuvent, cependant, continuer à travailler et à creer les fondements, les bases de ce que nous espérons que ocurra étre I'Europe du futur, une Europe basée sur les regions. La Catalogne, en tant que région européenne et Barcelone, en tant que métropole européenne, bien qu'elles ne solent pas dans la C.E.E., poursuivent leur vocation et leur tradition historique de défense de l'idée européenne. ' ;ól f - promouvoir la foire - exposition de Barcelone, ti oeprojection internationale de Barceione comme centre industrie! tertiaire, promotion publique du sol industriel et adéquation des !ion normes industrieiles dans les zones urbaines, ctiarnorce de schérnas de collaboration secteur privé pas I secteur public pour de grandes mises en ceuvre, • dej ` - dév eloppernent de bureaux de conseils et de services ,c:ornmuns pour les petites entreprises et les activités arti.'sanai;?s traditionnelles, d e`- développement des taches de recherche scientifique )o r íet technique sur des thèmes d'intérét métropolitain, à e.'c- travers une institution université - aire rnétropolitaine, ti ren'rorcement des centres de formation professionnelle ie^pour l 'adéquation du capital humain aux nouvelles néces-. cieveioppernent du role de l'aire métropolitaine de Baretïa c-r.lorr cornrne • centre de diffrision d'innovations et de TP. cilrlUlogí es. Barcelone veut appor-ter à cette idee européenne tout le poids d'une culture et d'urre forme de vio au caractére méditerranéen qui a toujours été ouverte aux idees et cultures d'autres pàys ou communautés. La tradition « citadine » de la culture, de la science, de la technique, de 1'industrie, des services, etc..., mène à demander la collaboration des villes pour la construction de l'Europe réelle. Barcelone, en tant que ville méditerranéenne et européenne, a déjà annoncé sa volonté d'accueiliir les Jeux Olympiques de 1 992 et elle se prepare à recevoir l'orga-nisation de ces Jeux. Ce sant probablement de s événements comme celui --ci, qui unissent les peuples à travers leurs traditions et leur culture, qui peuvent permettre le dépassernent des intéréts et des problèmes empéchant une collaboration internationale plus étroite. Barcelone est une métropole ouverte et disposée à travailler non seulement pour l'idée européenne mais aussi pour une coexistence meilleure au niveau international, et c'est pourquoi elle est disposée à accueillir toutes les manifestations, événements et ir,itiatii es qui s'inscrivent dans ce sens. 91 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3864 Title A name given to the resource La région métropolitaine de Barcelona dans le cadre de la politique régionale espagnole et de la crise économique Type The nature or genre of the resource Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Parpal, Jordi Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Francès Subject The topic of the resource Economia Competitivitat Barcelona Relacions Internacionals Territoris Acció política Àrea Metropolitana de Barcelona Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. Estrasbourg: Consell d'Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1983-12-02 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/959/19840330d_00033.pdf 8715b53d05a6785b02e5ede929f0b5cf PDF Text Text ♦ 22 27 JUNIO 1984 TEXTO DEL DISCURSO PRONUNCIADO POR EL ALCALDE DE BARCELONA, PASQUAL MARAGALL, EN EL ACTO DE HERMANAMIENTO CON COLONIA.- En el curso de los últimos días he tenido que contestar con cierta frecuencia a preguntas sobre el significado que Barcelona atribuía a su hermanamiento con Colonia. El Alcalde de Colonia, que ya firmó en Barcelona el protocolo de hermanamiento hace unos meses, tuvo la oportunidad de conocer de primera mano la voluntad de nuestro ayuntamiento y de nuestra ciudad de participar plenamente_en este compromiso de colaboración y de amistad. Intentaré ahora, brevemente, exponerles a todos ustedes mis ideas, que estoy convencido que son compartidas por la mayoría de mis conciudadanos, sobre el hermanamiento entre Barcelona y Colonia. Es una preocupación mía sincera evitar que los hermanamientos entre Barcelona y otras ciudades del mundo que tengan marcados puntos de semejanza con ella se reduzcan a unos intercambios meramente superficiales de carácter folklórico o a expresiones de buena voluntad mutua. Esta voluntad de Barcelona de ir más allá de las manifestaciones retóricas es conocida. El Alcalde de Colonia la conoce y me atrevería a decir que está de acuerdo conmigo en la necesidad de dar un contenido sustanciala las relaciones entre ciudades y, en este caso, entre Colonia y Barcelona. Pero soy consciente de las dificultades, de las frustraciones incluso, que esta voluntad de desarrollar unas relaciones sólidas, llenas de contenido, plantea. La experiencia nos demuestra que es muy importante atender a un tiempo a la preocupación por las cosas concretas y a la promoción de unos lazos de amistad más amplios a través del conocimiento mutuo. Las cosas concretas, los programés específicos de cooperación que podamos poner en marcha ccn el tiempo son muy importantes pero �nada va a ser posible si no se desarrolla una corriente de simpatía, de solidaridad y de interés mutuo. Quiero, por lo tanto, proclamar formalmente mi voluntad, y la de la ciudad que represento, de promover, en el marco del hermanamiento entre Barcelona y Colonia, unas relaciones que nos permitan alcanzar acuerdos y resultados concretos. Nuestras dos ciudades tienen mucho que ofrecerse mutuamente y las posibilidades de cooperación son, sin duda alguna, reales. Pero quiero subrayar también mi convencimiento de que es necesario que se desarrolle paralelamente el conocimiento de la historia de ambas ciudades, de su cultura, del papel que han desempeñado en Europa a lo largo de muchos siglos y del papel que desempeñan ahora y pueden desempeñar en el futuro. El Alcalde de Colonia, en el brillante discurso que pronunció en Barcelona, hizo una referencia casi exhaustiva a los múltiples elementos de conexión, de referencia mutua, que pueden hallarse en la historia de ambas ciudades. Estoy convencido de que ustedes tienen un conocimiento general sobre esas coincidencias y, por lo tanto, no voy a detenerme en muchos detalles. Tanto Colonia como Barcelona inician su vida urbana como ciudades romanas, que se fundan con relativamente pocos años de diferencia. Encontramos a partir de ahí otros paralelismos históricos sugestivos como la acusada coincidencia en las fechas de la construcción de la-.muralla en Barcelona y la edificación del Castillo de Colonia por Constantino. Se registra un. nuevo paralelismo en la consolidación de ambas ciudades como centros comerciales y culturales muy importantes en la Edad Media e incluso puede detectarse un ritmo muy parecido en la construcción de ambas catedrales. Sin ninguna duda, esos datos históricos han de constituir unos puntos de referencia comunes que inspiren la cooperación entre Colonia y__ Barcelona y sean un estímulo para su desarrollo. �Me gustaría subrayar ahora que, a partir de unas coincidencias de tipo básico y general, la realidad de los contrastes abre unas posibilidades de cooperación más atractivas. Barcelona y Colonia son dos grandes ciudades, situadas en el centro de importantes areas industriales y plenamente integradas en el tejido urbano e industrial europeo. Para Barcelona es singularmente atractiva la perspectiva de establecer unos lazos de colaboración con una ciudad que, como es el caso de Colonia, pertenece a un universo cultural diferente, al menos en términos relativos. Colonia es para nosotros el mismo corazón de Europa. La ciudad, sus colecciones artísticas, su historia, el testimonio impresionante de su catedral representan para Barcelona una imagen de contraste que suscita muchas posibilidades de cooperación. Barcelona es, en cambio, en cierto modo la cultura mediterránea. Pero Barcelona ha tenido siempre una muy definida vocación de puente entre España, la Península en definitiva, y Europa. Barcelona es también la expresión de la voluntad de un país, Catalunya, de tener una presencia en el mundo y eso explica su desarrollo urbano moderno y sus signos de capitalidad. Estoy convencido de que la realidad sugerente de unas identidades sólidas y unos contrastes tan complementarios como los que se registran entre Barcelona y Colonia habrá de permitir un avance sustancial y relativamente rápido en diversos terrenos de colaboración. Tengo la voluntad de discutir con el Alcalde de Colonia algunas posibilidades muy concretas pero quiero adelantarles ya que la experiencia internacionalmente reconocida de la Feria de Colonia es uno de los aspectos que Barcelona estima como particularmente atractivos en esta relación privilegiada que queremos poner en marcha. Por último, para terminar, me gustaría referirme también a la cuestión de la paz. Estoy plenamente convencido que, en unos �momentos de tensión internacional como los que estamos viviendo nuevamente, el desarrollo de las relaciones entre las ciudades es una aportación positiva a la causa de la paz. La experiencia trágica de Colonia nos ha de estimular a desarrollar unas relaciones, basadas en el conocimiento mutuo, en la voluntad de cooperación, que hagan cada vez más difícil la repetición de la guerra. �;^ �P:22 A LA COMISSIÓ MUNICIPAL PERMANENT El Tinent d'Alcalde que sotasigna, d'acord amb allò que disposa l'article 40,3 del Reglament d'Organització i Administració Municipal de Barcelona de data del 3 de desembre de 1974, presenta la següent: M O C I O ACORDAR l'Agermanament entre les ciutats de Colònia (República Federal Alemanya) i Barcelona (Espanya), amb la finalitat de fomentar els intercanvis culturals, educatius, socials, turístics, tècnics, científics i econòmics entre ambdues ciutats i estendre a l'efecte el document adjunt. Barcelona, 7 de març de 1984 EL TINENT D'ALCALDE, � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3865 Title A name given to the resource Discurs d'agermanament amb la ciutat de Colònia (Alemanya) Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Colònia (Alemanya) Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Relacions Internacionals Colònia Territoris Acció política Alemanya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-06-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/960/19840510d_00034.pdf 813cd619db9e31a928a24e602d9a545e PDF Text Text AJUNTAMENT DE BARCELONA PRESIDÈNCIA BADALONINS, BADALONINES ! EL DEURE DE LA CORTESIA M'OBLIGA, EN PRIMER LLOC A DONAR LES GRÀCIES AL SENYOR ALCALDE DE LA CIUTAT, EL SENYOR JOAN BLANCH I A LA CORPORACIÓ MUNICIPAL QUE TANT DIGNAMENT PRESIDEIX PER HAVER- ME ESCOLLIT PER A LA SEMPRE GRATIFICADORA TASCA DE PRONUNCIAR, AVUI, EL PREGO DE LES FESTES D'ENGUANY. PERO, SOBRE TOT, I EL SENYOR ALCALDE SABRA DISCULPAR-ME, VULL DONAR LES GRÀCIES AL POBLE DE BADALONA, ALS BADALONINS I BADALONINES, PERQUE ESTIC SEGUR QUE NO HI HA FESTA MAJOR POSSIBLE SENSE L'ESCALF POPULAR, SENSE LA PARTICIPACIÓ ACTIVA DELS CIUTADANS, SENSE L'ENTUSIAS ME DELS ME -NUTS,LAXIRODESJVLARMEBNCOSTÁLGIADE MES GRANS. UNA FESTA QUAN ESDEVÉ COM TAL, QUAN S'ARRELA, NOMÉS POT TENIR UN PROTAGONISTA: EL POBLE, TOTS NOSALTRES. AMICS i AMIGUES, MIREU SI ES SENZILLA I A LA VEGADA IMPORTANT AQUESTA SIMPLE FRASE: BADALONA ÉS EN FESTES, BADALONA CELEBRA LES FESTES DE MAIG, LES FESTES QUE SON JA LA FESTA MAJOR DE LA CIUTAT DE BADALONA. CONSIDERO QUE LA CIUTAT DE BADALONA ENS DONA UN EXEMPLE DE REALISME, DE SABER-SE SITUAR AL NIVELL DELS TEMPS. EN REPRENDRE LA TRADICIÓ DE LA FESTA DE L'ARBRE DE MAIG; DOTANT DE NOU CONTINGUT AQUESTA ANTIGA CELEBRACIO, BADALONA VE A DIR-NOS TAMBÉ QUE LES FESTES, LES TRADICIONS, EL MANTENIMENT DELS RITUS PROPIS D'UNA COMUNITAT TENEN SENTIT EN LA ME SURA EN QUE SERVEIXEN A AQUESTA PROPIA COMUNITAT. BADALONA CELEBRA LA SEVA FESTA MAJOR I HO FA EN TEMPS DIFÍCILS QUE A LA VEGADA, PERÒ, SÓN TEMPS D'ESPERANÇA. ES CERT QUE HEM D'ENFRONTAR-NOS A SERIOSOS PROBLEMES QUE ENS AFECTEN I SENS DUBTE EL MÉS IMPORTANT -DIGUEM-HO CLAR AMB EL CONVENCIMENT QUE LA VERITAT ENS AJUDA A AVANÇAR- ÉS EL DE L'ATUR, QUE PATEIXEN MOLTISSIMES FAMÍLIES I QUE FA PLANEJAR NEGRES OMBRES SOBRE EL FUTUR DE MOLTS JO VES. HI HA QUI POT PENSAR QUE EN LES SITUACIONS DIFÍCILS, EN ELS MOMENTS DE PREOCUPACIÓ NO TA SENTIT AQUESTA SORTIDA AL CARRER A CELE- �2. AJUNTAMENT DE BARCELONA PRESIDÈNCIA BRAR LA FESTA I QUE AQUESTA FESTA TINGUI LA PROMOCIÓ, L'IMPULS I EL RECOLZAMENT DEL PROPI AJUNTAMENT DE LA CIUTAT. HEM DE PROCLAMAR AMB VEU BEN ALTA QUE LA FESTA ÉS UNA DE LES EXPRESSIONS MÉS VIVES DELS SENTIMENTS D'UN POBLE I D'UNA COMUNITAT. SENTIRNOS JUNTS EN LA FESTA; EN LA RECUPERACIÓ DEL CARRER, LA MÀGIA DE L'ESPECTACLE O L'EMOCIÓ DE LA MÚSICA, ES TAMBÉ UNA MANERA DE SENTIR-NOS JUNTS PER AFRONTAR AMB FE, AMB VOLUNTAT I AMB CORATGE ELS MOMENTS DIFÍCILS I PER ENCARAR EL FUTUR. UN FUTUR QUE, ESTEUNE SEGURS, QUE SERÀ NOSTRE I DELS NOSTRES FILLS. TANT DE BÒ QUE SIMBOLICAMENT CREMI ENGUANY EL DIMONI DE LES NOSTRES TEMENCES, DE LA POR, DE LA INSOLIDARITAT I DE LA DESCONFIANÇA I QUE DE LES FLAMES, AL SORRAL, EN SURTIN PENYORES DE PAU, DE PROGRÉS, DE JUSTÍCIA, DE SALUT I FEINA PER A TOTHOM, PER DIR-HO DE MANERA BEN CLARA, BEN PLANERA. VULL DIR-VOS, BADALONINS I BADALONINES, QUE HE LLEGIT AMB MOLTA ATENCIO EL PROGRAMA D'AQUESTES FESTES DE 1984. TOT ELL ES PLE DE SUGGERIMENTS I ES UN SIMPTOMA DE LA VITALITAT D'AQUESTA CIUTAT DE BADALONA. NO TINC CAP DUBTE QUE LA RECUPERACIÓ DE LES FESTES DE MAIG -UN GRAN ENCERT DE L'AJUNTAMENT DEMOCRATIC DE LA CIUTAT- CONSTITUEIX TAMBE UN ESFORC CONSIDERABLE EN LA VOLUNTAT PREGONA DE RECUPERACIÓ DELS SENYALS D'IDENTITAT DE BADALONA I DE VOLUNTAT D' INTEGRACIO DE TOTS AQUELLS QUE HI HEU NASCUT O QUE HI VIVIU. CONEC B$, EM PERMETO DIR-HO.¡ ELS NEGUITS DE L'ALCALDE DE BADALONA I DE L'AJUNTAMENT QUE PRESIDEIX, COM TAMBE ELS DE MOLTS ALTRES BADALONINS I BADALONINES -CIUTADANS DE PRESTIGI RECONEGUT O ANÒNIMS VEÏNS- ELS QUALS LLUITEN PERQUÉ LA SEVA, LA VOSTRA CIUTAT SIGUI, PERQUÉ TINGUI UNA ESCALA HUMANA, PERQUÉ VALGUI LA PENA VIURE-HI, PERQUÉ CONSERVI I ENRIQUEIXI LA SEVA PERSONALITAT I PERQUÉ ELS VALORS CÍVICS I CULTURALS SIGUIN LA MILLOR DE LES TARGES DE PRESENTACIÓ. AQUESTA BADALONA. D'AVUI, AMB ELS SEUS PROBLEMES I ELS SEUS PROJECTES, ELS SEUS DELIRIS I LES SEVES MANCANCES, �3. AJUNTAMENT DE BARCELONA PRES ID ÈNCIA Es FILLA DE MOLTS ANYS D'HISTORIA, DE MOLTS ENCERTS I ERRORS HUMANS, PERO ES SENS DUBTE UNA PEÇA MOLT IMPORTANT DINS DE CATALUNYA I DINS D'ESPANYA I ENCARA HA DE SER-HO MES EN EL FUTUR. PERMETEU-ME QUE A LA MEVA CONDICIO D'ALCALDE DE BARCE LONA AFAGEIXI ARA TAMBÉ LA MEVA CONDICIO DE PRESIDENT DE LA CORPORACIO METROPOLITANA DE BARCELONA. JO SE BEN BE, COM HO SABEN TOTS ELS CIUTADANS, QUE BADALONA NO VOL ESSER UN SUBUR BI, QUE BADALONA NO VOL ESSER UN ABOCADOR DELS PROBLEMES DELS ALTRES, QUE BADALONA NO VOL RENUNCIAR IMPASSIBLEMENT A LA SEVA TRADICIO I A LA SEVA PERSONALITAT. GOSARE DIR-VOS, A RISC DE NO FER CAP DESCOBRIMENT QUE BADALONA TE TOT EL DRET A LA SEVA PERSONALITAT, AL SEU TARANNA COM A CIUTAT, A LA SEVA FORTALESA MORAL, CIVICA I ECONOMICA, A QUE TOT ALLO QUE VOLEM EXPRESSAR QUAN DIEM EL MOT CIUTAT SIGUI PLENAMENT VALID A LA BADALONA DE 1984. PERO TAMBE VULL DIR-VOS UN XIC MES: AVUI BADALONA JA ES, JA FORMA PART DE LA CAPITAL DE CATALUNYA, PERQUE LA CAPITAL DE CATALUNYA JA NO ES LA CIUTAT ESTRICTE DE BARCELONA SINO AQUESTS VINT-I-SET MUNICIPIS QUE S'EXTENEN PRACTICAMENT DES DEL MARESME FINS EL GARRAF, PEL VALLES I EL BAIX LLOBREGAT AMB EL GRAN BATEC CENTRAL DE LA SERRA DE COLLSEROLA. AVUI LA CAPITAL REAL DE CATALUNYA, TE QUASI TRES MILIONS I MIG DE CIUTADANS, HOMES I DONES QUE, COM VOSALTRES, TENEN NEGUITS I PREOCUPACIONS, ESPERANCES I CORATGE D'ENCARAR EL FUTUR, D'ENFRONTAR-SE ALS PROBLEMES AMB LA VOLUNTAT DE PODER DEIXAR ALS SEUS, ALS NOSTRES FILLS UNA RICA I BELLA HERÉN CIA: MAJOR BENESTAR, MAJORS NIVELLS DE JUSTICIA, MES IGUALTAT, UN CEL CLAR, UN MAR BLAU, UNA PATRIA PER A TOTHOM... BADALONA HA ESTAT BRESSOL D'HOMES EMPRENEDORS COM SON TOTS AQUELLS QUE ES LLENCEN AL MAR CERCANT L'AVENTURA O LLUITANT AMB CORATGE CONTRA LES ONES PEL DIFICIL PA DE CADA DIA. AQUESTA CAPACITAT EMPRENEDORA, AQUESTA VALENTIA DE LA GENT DE MAR HAN DE SER PO SADES AL SERVEI DE LA RECUPERACIO MORAL I MATERIAL DE LA CIUTAT. BADALONA, CIUTAT INDUSTRIAL I MARINERA, HA DE CREAR RIQUESA, HA D'AFERMAR EL SEU TARANNA MEDITERRANI, HA DE SER UNA PORTA MES DE LA PROJECCIO DE CATALUNYA I D'ESPANYA EN EL MON. �4. AJUNTAMENT DE BARCELONA PRES ID ÈNCIA PERO TAMBE AQUEST MAR - BLAU EN LA LLUNYANIA, AMB ALTRES TONS MENYS POETICS EN LA PROXIMITAT - HA DE SER EL MAR DELS NOSTRES. FILLS, EL MAR DEL JOC, DEL CONTACTE AMB LA NATURA, DEL DRET A QUE EL NOSTRE PATRIMONI NATURAL SIGUI COMPATIBLE AMB EL PROGRES I EL BENESTAR. LA CIUTAT DE BADALONA, FILLA DELS ROMANS I DELS IBERS, DE MARINERS I PESCADORS, D'IMMIGRANTS DEL MARESME I D'ANDALUSIA, NO TE CIUTADANS ABSTRACTES, SINO QUE S'ENFORTEIX EN LA DIVERSI TAT I VARIETAT DELS SEUS BARRIS, TOTS AVUI EN PEU DE FESTA. BA DALONINS DEL CENTRE I DEL COLL, DE DALT DE LA VILA, DEL GORG, DEL BARRI DE PROGRES I DEL RAVAL, DE CAN CLARIS, DE CANYET I DE POMAR DE DALT, DE MAS-RAM, DE BUFALA I DE BONAVISTA, DEL MANRESA, DE CASAGEMES, DE CANYADO I LES GUIXERES, DE POMAR I DE MORERA, DE SANT CRIST, DE LLOREDA I DE NOVA LLOREDA, DE SISTRELLS, DE LA SALUT, DEL FONDO, DE PUIGFRED, DE MONTIGALA, DE LLEFIA,D_'AR TIGUES, DE SANT ROC, DEL CONGRES, DEL REMEI, DE LA MORA ... TOT AIXO ES BADALONA. AMB LA SEVA INDISCUTIBLE COMPLEXITAT, SUMA DE PROBLEMES I D'ASPIRACIONS PERSONALS I COL.LECTIVES, PERO TAMBE AMB QUINA RIQUESA I QUIN POTENCIAL HUMA ! AMB QUINA VOLUNTAT D'ESDEVENIR UN PROJECTE COL.LECTIU !. US DEIA ABANS QUE UNA FES TA MAJOR - QUAN ES VISCUDA I SENTIDA PEL POBLE - TE UNA ALTRA VIRTUT: LA VIRTUT DE LA INTEGRACIO, DE FONDRE EN UN SOL GRESOL DIVERSES SINGULARITATS I APORTACIONS CULTURALS: CREC QUE AQUES TA ES UNA DE LES CARACTERISTIQUES DE LA CIUTAT DE BADALONA I DELS CIUTADANS DE BADALONA. MOLTS DE VOSALTRES PROCEDIU D'ALTRES TERRES D'ESPANYA, D'ANTIGUES SITUACIONS DIFICILS, QUE ARA, ALS VOSTRES POBLES D'ORIGEN D'ANDALUSIA, D'EXTREMADURA, DE CAS TELLA O DE MURCIA, PROCLAMEU AMB ORGULL LA VOSTRA CONDICIO DE BADALONINS I DE CIUTADANS DE CATALUNYA, QUE ESTIMEU LA "FIESTA DE LAS MIGAS" I LES BALLADES DE SARDANES, QUE CREIEU EN LA SOLIDA RITAT ENTRE ELS HOMES I ELS POBLES I QUE US HEU CONVERTIT EN ARDITS DEFENSORS DE LA RECUPERACIO CULTURAL I LINGUISTICA DE CATALUNYA, RECUPERACIO EN MOLT BONA PART POSSIBLE GRACIES A L'ESFORÇ I LA DEDICACIO D'UN BADALONI D'ADOPCIO - POMPEU FABRA - ARTIFEX DE LA LLENGUA CATALANA MODERNA. �5. AJUNTAMENT DE BARCELONA PRESIDÈNCIA PERO CAL DIR QUE LA INTEGRACIO A CATALUNYA DELS QUI HAN FET EL DUR PELEGRINATGE DEL PA I LA CASA, NO ES FRUIT DE LES PARAULES O DEL VOLUNTARISME, SINO DE LA CAPACITAT DE L'ACOLLI MENT, DEL COMBAT COMII, DELS IDEALS COMPARTITS. MOLTES PERSONES S'HAN INTEGRAT A LA VIDA DE BADALONA -COM DE TANTES ALTRES CIUTATS DEL NOSTRE ENTORN- PERQUE VAN TROBAR ALTRES CIUTADANS QUE EREN SOLIDARIS, QUE LLUITAVEN AMB ELLES COLZE A COLZE, QUE TENIEN IGUALMENT EL NEGUIT DE CONQUERIR UN FUTURO MES LLIURE, MES JUST, MES IGUALITARI, BASAT EN LA VALUA DE CADASCO I NO EN LA PRIMACIA DEL DINER, EN EL RECONEIXEMENT A LA FEINA BEN FETA I NO DE L'APROFITAMENT ABUSIU DEL TREBALL HUMA, QUE PENSAVEN -ENCARA QUE POTSER HO DEIEN AMB ALTRES PARAULES- QUE CAL TREBA LLAR PER VIURE, QUE L'IMPORTANT ES LA VIDA I QUE NO S'HA DE VIU RE PER TREBALLAR, QUE NO S'HA DE DEIXAR LA VIDA PER UN TROS DE SOSTRE, PER UN AIXOPLUC O PER UNA PLAÇA ESCOLAR. INTEGRACIO A CATALUNYA VOL DIR TENIR MILLORS SERVEIS, MILLORS TRANSPORTS, MILLORS CONDICIONS GENERALS DE VIDA, ACCÉS ALS BENS DE LA CULTURA, TENIR DAVANT PERSPECTIVES DE TRANQUILITAT, DE BENESTAR, DE SEGURETAT ... SEGURAMENT ALGO DEU PENSAR QUE LES MEVES PARAU LES NO SON LES PROPIES D'UN PREGO. I AQUESTES PERSONES POTSER TENEN RAO. NO Són LES PARAULES PROPIES D'AQUELLS PREGONS D'ABANS, QUE S'UTILITZAVEN PER A NO DIR RES, PERO CREC QUE TAMBÉ EL PORTIC D'UNA FESTA MAJOR ES UNA BONA OCASIO"PERQUE PLEGATS PASSEM REVISTA A TE ME S QUE, BEN SEGUR, ENS PREOCUPEN I ENS FAN RUMIAR. DEIXEU-ME DIR, DONCS, QUE VOSALTRES SABEU TOT L'ESFORÇ QUE HAN FET ELS AJUNTAMENTS -I EN CONCRET L'AJUNTAMENT DE BADALONA- PERQUE LA PARAULA INTEGRACIO SIGUI UN MOT PLE DE SEN TIT CREADOR, PLE D'ESPERANÇA, D'ALLIBERAMENT PERSONAL I COL.LEC tiu. DESITJO BEN SINCERAMENT QUE TOTS AQUELLS QUE AVUI TENEN RESPONSABILITATS DE GOVERN A CATALUNYA SAPIGUEN DESCENDRE A COP SAR ELS AUTENTICS NEGUITS DE LA CATALUNYA REAL I NO ES PERDIN EN OBSCURS LABERINTES DE NOSTALGIA O EN INEXISTENTS VISIONS DE BUCOLICA APARENÇA. BADALONINS I BADALONINES, US FELICITO. PERQUE ESTEU EN FESTES i PERQUE LA VOSTRA CIUTAT ES EN UN PROCÉS DE DINAMISME, �6. AJUNTAMENT DE BARCELONA PRESIDÈNCIA DE RETROBAMENT I D'AFIRMACIO QUE ES EXEMPLAR. UNA CIUTAT QUE ENS HA DONAT PERSONATGES TAN SINGULARS COM ENRIC BORRAS O MARGARIDA XIRGU, QUE ES CAPAÇ D'EMOCIONAR-NOS AMB EL SEU BASQUET O DE SEDUIR-NOS PER LA CONTRADICTORIA POESIA DEL ROCK, ES UNA GRAN CIUTAT. AIXO ELS BADALONINS I BADALONINES JA HO SABIEU. PERMETEU QUE POBLICAMENT HO DIGUI L'ALCALDE DE BARCELONA I PRESIDENT DE LA CORPORACIO METROPOLITANA DE BARCELONA, QUE FA APOS TES PEL FUTUR. ENS QUEDEN LLARGS CAMINS PER RECORRER, GRANS COMBATS PER VENCER, PERO NO HEM DE DEFALLIR MAI SI ESTEM SEGURS QUE, AL CAPDAVALL, HA DE VENCER LA BONDAT, L'AMOR, LA PAU, LA LLIBERTAT LA JUSTICIA I EL PROGRES. AMB L'AJUT DE SANT ANASTASI, PERO SOBRE TOT AMB EL VOSTRE ESFORÇ PODREU CELEBRAR UNA I MIL FESTES MAJORS QUE HAURAN DE SER EXEMPLE DE CIUTADANIA. AMB L'ESFORÇ DE TOTS, ELS VERSOS DEL VOSTRE CONCIUTADA JOAN DE DEU SOLER I AMIGO HAURAN DE PRENDRE TOT EL SEU SENTIT: BADALONA: POSA'T DE CARA A MAR QUE EL CRIT ET SIGUI PROA ... BADALONINS I BADALONINES, VISQUEN LES FESTES DE MAIG, VISCA LA FESTA MAJOR, VISCA BADALONA !.- � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3866 Title A name given to the resource Festa Major de Badalona / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Badalona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Badalona Festes majors Benestar Social Barcelona Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-05-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/961/19840603d-00038.pdf 5c1b7f9c85743c1946ead1289399150c PDF Text Text Ciutadans de Cambrils de_.ar: Es amb una z.1-an satisfacció que, com a Alcalde ,D T - celona, us adreço -unes paraules amb motiu de la vostra Yesta Zajor. Per be que aquest fet troba la seva nona justifica-ci6 en la voluntat . d'establir llaços d'afect e, i de solidaritat t,re tótes•lcs -ooblacions de • atalunya,.no im-c)orta Quin sii cl s. u tamany demor'sa2ic o la .leva • situaci6 Eep=7rfica., en el ce de C.Embrils i de. Barcelona pot . e;:istir enc q ra un motiu eseellic cue no es dona en les relacione entre la ciu tat de la qual jo sóc alcalde i la Eairebe totalitat de les= 11-stants potiaoions catalanes. En efeete, ele historiadors .ens han er)lioat que fa mes de cinc-cents .anys, el 1449, Cambrils va convertir-se en carrer de Barcelona. D'aquesta manera la vostra població --passa a Gaudir de tots els privileis i llibertats que tenia 7a , 'ce l ona. "D cue una T-,oblació ' , -apsava a Uzer•cai-rer de - �Barcelona", ha escrit Duran i Canyameres, "el batlle de Barce lona, o el seu lloctinent, hi exercia la jurisdiccié, pero la justIcia, bant civil com criminal, l'acostumava a exercir Palie de la mateía :oblació, de nomenament reial. Ele seus. habitante 7.cuien del dret d'ésser defensate per la ciutat reelona en 1 ur nom, oels consellers, en liurs vides, hi sendes, usus, prerrogatives , . ,,Tracaes, en canvi, havien de -- contribuir a los obres d'inters general de Bercelona i agregar-se a les tropos barcelonines compre que sortissin a fer gue Ta; acostumaven a posar en llar escut ele cuarters del de Barcelona". 2"iques a re l --cié de Cambrils amb Barcelona s'ha de si--tuar (Une la voluntat del- cambrilencs d'aconse. q.uir la ruptura dele llages feudals a qu..‘e era sotmesa de temps. Deixar d'ésser una vila depenent d'un sen-L.or laIc o oclesistic (la= mitra de Tarragona) era una vella aspiració que ele vostres avant passats varen defensa" aferrissadament. 1 Barcelona Pi �don tot • el sunort de cuè esdevenint fou capaç. carrer de Barcelona, dones, Cambrils con cretava aquesta desvinculació senyorial i es convertia en una vila reial felicitat no rou, perb, duradera, per-- , que -ocs anys despres, Cambrils fou donada nel rei Joan 11 a= mans particulars: primer a Dions de Portugal í des p rós al -duc de Cardona. Aixb darrer no foil acce p tat rele cambrilencs= deis darrers tees undievais i de la primeria de l'edat moder ría. Per tal d'allíberar-se del jou feudal novament recorreEue ren a Barcelona. Fl maip.. del 1520 dos-cents cambrilencs, vada si tenim en compte que la població de xifra molt ele- la vostra vila era aleshores noms d'uns 250 habitans, anaren a Barcelona per -- tal de manifestar-s'hi contra les vexacions de que eren objec te per part del seL senyor feudal, el comte de Cardona, i aconsejuir, ami) el sunort deis consellers barcelorins, que -Cambrils tornés a esser una vila reial lliure. �4 El fet tingu un ress6 tan gran a la capital catalana – oue el dietarista oficial de la ciutat el deiA registrat en= el ilibre.que conté, el relat dele más importants fets esdevin Euts a Barcelona. Arofitant, p er, la preencia agitada deis cambrilencs, es produiren esdeveniments Que resultaren tr--ics. Alguna provocadors intentaren forgar les portes de la – prosó. Foren emoresonats i el dia 31 de mai-1 d'aquell any --1) - 20 condemnats a :ort i executats, El e camhrilcnce, T:erb, -- uest nou episodi de lluita ner la lliber-aconse g uiren –en aq tat– all q ue desitjaven: esdevenir novament una ciutat 3liu- re, Hi ha cambrilencs, uns altres fets bistàrics que han – caracteritzat d'una 'manera 1J'hi vull ine q uívoca la vostra manera referir ni de ser que sigui d'una manera breu. Po vull fer eom un homenatr. e als vostres nassats i, per ---tant, a tots vosaltres. Westio referint a la ineutJornable fi delitat a Catalunya que Cambrils ha rosat de manifest en els= �5. moments difícils, Porque no desconeixeu que Cambrils, por la seva situació i el 'seu pes dins de les comaroues tarraoni-- nes, ha Passat mOments difcils al liarg de la histeria, ha= estat una .130 -p laci6 -f i a la terna. I p er causa tambá del let de ser una - del i tat sovint maltractada per causa de la seva - blació cue al segle XIV i XV •havia aconseguit de bastir -un :recinto emmurallat due la convertía en una plaga Zorta no • foil de prend_e• tall d'exemple cal re-rerir se al menys a tres episodis cabdals en els ouals els cambrilencs posaren de manifest aquest sentiment orolund de catalanitat i de fidelitat a Catalunya. El Primer, en ocasi6 de la guerra civil del segle XV. Canbrils es pos, en escletar el conflicte, al costat de les institucions catalanes nue lluitaven contra un monarca que tenia una concepciá centralista i autoritaria de l'acció de govern. La resistncia dels cambrilencs poru6 ésser vengu �6. da, en aquesta ocasió, noms amb la força de les armes. Eovament, el 1640, en produir-se la greu cris! de -la guerra dita dele Segadora, oue enfrontll Catalunya amb Castel7a, Cambrils fou l'oecenari d'un deis e-eisodis mós herhcs i de mós trascendincia en acuella IlarEa guerra. A finals d'aquell any, uns 2.000 resistents catalans que --iluitaven contra ele castellana es refugiaren a Cambrils2= en foren aseetjate per un nederés e l. órcit de 2.000 fants, 3.100 eavalls i 24 p eces d'artilleria. Ele fets us= son cone gu ts: una "traició (un dels assetjats tir la eólvo ra a un pou) ohiis la població a rendir-se. Els horrors - que visqu:e Cmbrils dcsprés d'aquest fet fan oscruixir encara avui. "Ele cape de les tropos castellanos", ha pouut= escriure en his t oriador contem p eran!, "cense fer honor a la seva paraula, pasearen p er les armes entre 600 i 1.100= defensors, Hixi com a les autoritats de la vila, men t re -que els sobrevivents eren empresonats o duts a galeres, ate �7 rrada la muralla, volada la torre major saquejada la vila. La crUeltat castellana fou criticada fins i tot per alguns - olicials del seu propi eAreit i pel mateix red'. Ele coseos= dels dirigents estinuueren penjats fins el 1641, en qA, recu p rada la vila, Josep de Biure ele fu despenjar i ente--rrar•amb honore". Finalment, en produir-se la guerra de Successió a la corona espanycla l que acab, com es prou conegut, atuell tra gic 11 de setembre de 1714, Cambrils, amb la Comarca del --Camn, de la qual formava p art, acom p li bambe un paper im p or- tant en la def,nsa de Catalunya donant su»ort a l'arxiduc -Carlee d'Austria, rei dele catalans, i oposant-se a l'exr-cit r rancc-castell de Folio V. La 'Ardua de la guerra p er part de Catalunya no permetá que els cambrilencs, com els al tres catalans, continuessin gaudint d'unes instilucions Txb-gice de govE,rn. �8. Fora inacabable relatar amb cura les triques conse ■ n “. ouencice que visque ,ambrils al llar r, del sezle XIX p er • cau.. ea de l f t d l sser cscenari durant melts anys de les lluites entre carlins i lliberals, entre monarquics i republicans. - • No ho - N :rey cienos pero si oue cal assenyalar el fet que, -- r.n1L:rat tot, al se73e XIX Cambrils anava endavant, l'esforg, dels seus homes donava fruit en la tasca (. 11etidial.a de fer una ciutat mes moderna. Els noms 6-1 habitante Que tnia el 1718 eren ja 1639 el 1787 i 2199 el 1860. En acabar el segle XIX (durant aouesta centilria 1 , auEment de població, desprels= del c-reixement del sedle anterior, havia Quedat relativament aturat) Cambrile tenia 2653 habitante. n'aspecte Que oferia la vila a mitjan serle XIX ha estat ben reflectil5e per un homo . realment notable, Pascual 1,:adoz, en el seu prestiricSs Diccionario geoficc-estadístico histórico de Es-nafía 7 sus p osesiones de Ultramar. Diu aouest �autor mbrils "tiene sobre 400 casas, la consistorial, - adu ana, 2 estancoti • naeioneles, un cuartel capaz 7ara 25 caballos, un ;,,-nit Al para enfermos pobres con áu canilla pú. ca. {... ), una e.scuel..,. de instrucción primaria. otra pa y'a. niilo: ; hay t! .ular, .y a ambas concurren 12C di:^^d7ulo^ ; dos -cara n1.?"ï"s, a las-que asisten 60 alumnas; dos f` E-.? ' s ue de buenas -u a ^e aguas . -surtido uso común del vecindario, una dentro= de la vi lla JT otra evtramuros' una 1^le^i.a parrot uial (la Pu=sima Concá'pcien) servida por nn capitulo compuC.^^.. 0 (, de un cu ra, un coadjutor, 4 pr es b? t.er'os y 2 beneficiados úe patronato particular; un ce"enteï"'io; sirve de estrE>Cha c -^. T'Cel una an`t,i- i qulsiria torre. Aun se conservan gran parte de los muros, y -^ torres defensa do baluartes que iDerpetuan la memoria de la heroica. C. ue hizo ta villa -1 Dor sus fueros y privilegios cuan fue asediada a fines del año 1640 en el reinado de D.Ter-- nardo TV" (cs un error per Felip V, naturalment). �1 • • radoz C. assenyala aixl mateix que el vi, destinat a la= fabricaci6 d'aiguardent, pesca es la mes important font de rioue- posseeix la poblacie; que acull 4 brioues d'aiguardent, 4 molins de farina, 6 d'oli i un forn de rljols i teules. Durant ele anys 1843 i entreren — el tort de CaMbrils 351 vaixells, amb un tonetge total de — 2838 tones i 15C6 tripulants, i un valor total de les merca deries entrades de 359.20C rals de velló. Per contra el valor de les mercaderies sonidos en aeuests dos anys fou molt mes elevat: 1.180.138 rals de velle, la qual cosa posa de -maniest Un saldo mercantil clarament favorable. En aouest mateix moment Cambrils tenia 32 vaixells destinats a la Dos ca l Tue ocupaven a 128 hornee. A l'aricultura i a la pesca, sum amb una força Tnada a canviar l'aspecte de la vostra villa, el turis-- �me. Airl, per, ja avangat el sele actual. Les -,r,percussions d'acuest fenomen es deixaren sentir sobretot en l'aspecte deCal fer sobre aquest fet, per acabar, unes breus re flexions, 1 e4 1 940 Cambrils, emb habta.nts, , , l a segon a -Dob l acío Gel Baix Camp, desros de ja ás= la seva di ferIneia en relaci6 amb Riudoms (3..638 habitants) la Selva — del Cam (2,861 habitante) o i7ont-roig del Camp (2.289 Labi-- tants) no . 6,á encara profunda i el mdteix gairebá Tiadrlem pel 1950 ( :„076 habitante Cambrils, 3.472 Riudoms, 2.599 la= Selva del Camp). Entre 1960 i 197C la població de Cambrils, en el conjunt comarcal, esclata i s'allunya de las sa y as se-n j a -ecia, el 1975, s l ha leu ,mAdores tradicionals. La difern abismal (9.173 habitante Cambrils; 4.576 Riudoms; Yont- roig del Camp; 3.152 habitants nomás la Selva del Camn, que ha perdut poblaci6). Reus, el punt de reférincia per dalt ás, el 1975, una ciutat de 71.485 habitante. �El creixemenu de ',amorils no s o na uearat en ele anys – de la. .crisi econbmica l ans tot el centrari: el 1 981 aquells – • 9.17" habitants del 1975, 1-Javier au p mentat ja a mes d'11.00O3 coneretament a 11.211. 1 el mateix 77_ , odem dir pele anys darrers. Cailencs, se que venia de molt liany (es ben segur – que ele romans deixaren llar petjada a la vostra vila); que no semere la hist ,eria as ha estat favorable; cae heu bastit amb un dran esforç allb cae sou aval., un poble cae, mg lgrat les dificultats, mira el rutur; que el m a l. ha obert amplis Po ritzons.als • vostres ideals; que heu fet del arofrs en tots – els ordres, el punt . de refeAncia del vostre treball; que heu continuat avangant mallz'rat le- dificultats ms recents; que – heu portat la vostra catalanitat i la vostra volant,,it de defensa de Catalunya fine a la mort en diversos moments del vos tre passat; que hem estat cambrilencs barcelonins en InV-- mee relacions durant determinats períodos histe.,rics; �Per tot em sento profundament satisfet, com alcal de do :Barcelona, de trobar-me entre vosaltres, i araeixo ten sincerament, més eni -A d'all ove nuguin semblar, uns :iots -- protecolariS, quo els vostres representants polítics ha:Yain volgut konorar-me amt 3'encrl . ec d'adrogar-vos aquosts mots amb motiu de la vostra 7_sta :ajor. La Teeta és per a diver-tir-se, per a fer un salt en les preocupacions ouotidianes, p er a oblidar durant unes jornades alió que enoiza en oca-sions la nostra us zireu, dones, d'esquenes a= la Festa. Viviu-la tan intensament com us Ai y l, dones, cambrilencs, tote ca p a la l'esta! :,:oltes ojos!. --- �Ciutadans de Cambrils de_.ar: Es amb una z.1-an satisfacció que, com a Alcalde ,D T - celona, us adreço -unes paraules amb motiu de la vostra Yesta Zajor. Per be que aquest fet troba la seva nona justifica-ci6 en la voluntat . d'establir llaços d'afect e, i de solidaritat t,re tótes•lcs -ooblacions de • atalunya,.no im-c)orta Quin sii cl s. u tamany demor'sa2ic o la .leva • situaci6 Eep=7rfica., en el ce de C.Embrils i de. Barcelona pot . e;:istir enc q ra un motiu eseellic cue no es dona en les relacione entre la ciu tat de la qual jo sóc alcalde i la Eairebe totalitat de les= 11-stants potiaoions catalanes. En efeete, ele historiadors .ens han er)lioat que fa mes de cinc-cents .anys, el 1449, Cambrils va convertir-se en carrer de Barcelona. D'aquesta manera la vostra població --passa a Gaudir de tots els privileis i llibertats que tenia 7a , 'ce l ona. "D cue una T-,oblació ' , -apsava a Uzer•cai-rer de - �Barcelona", ha escrit Duran i Canyameres, "el batlle de Barce lona, o el seu lloctinent, hi exercia la jurisdiccié, pero la justIcia, bant civil com criminal, l'acostumava a exercir Palie de la mateía :oblació, de nomenament reial. Ele seus. habitante 7.cuien del dret d'ésser defensate per la ciutat reelona en 1 ur nom, oels consellers, en liurs vides, hi sendes, usus, prerrogatives , . ,,Tracaes, en canvi, havien de -- contribuir a los obres d'inters general de Bercelona i agregar-se a les tropos barcelonines compre que sortissin a fer gue Ta; acostumaven a posar en llar escut ele cuarters del de Barcelona". 2"iques a re l --cié de Cambrils amb Barcelona s'ha de si--tuar (Une la voluntat del- cambrilencs d'aconse. q.uir la ruptura dele llages feudals a qu..‘e era sotmesa de temps. Deixar d'ésser una vila depenent d'un sen-L.or laIc o oclesistic (la= mitra de Tarragona) era una vella aspiració que ele vostres avant passats varen defensa" aferrissadament. 1 Barcelona Pi �don tot • el sunort de cuè esdevenint fou capaç. carrer de Barcelona, dones, Cambrils con cretava aquesta desvinculació senyorial i es convertia en una vila reial felicitat no rou, perb, duradera, per-- , que -ocs anys despres, Cambrils fou donada nel rei Joan 11 a= mans particulars: primer a Dions de Portugal í des p rós al -duc de Cardona. Aixb darrer no foil acce p tat rele cambrilencs= deis darrers tees undievais i de la primeria de l'edat moder ría. Per tal d'allíberar-se del jou feudal novament recorreEue ren a Barcelona. Fl maip.. del 1520 dos-cents cambrilencs, vada si tenim en compte que la població de xifra molt ele- la vostra vila era aleshores noms d'uns 250 habitans, anaren a Barcelona per -- tal de manifestar-s'hi contra les vexacions de que eren objec te per part del seL senyor feudal, el comte de Cardona, i aconsejuir, ami) el sunort deis consellers barcelorins, que -Cambrils tornés a esser una vila reial lliure. �4 El fet tingu un ress6 tan gran a la capital catalana – oue el dietarista oficial de la ciutat el deiA registrat en= el ilibre.que conté, el relat dele más importants fets esdevin Euts a Barcelona. Arofitant, p er, la preencia agitada deis cambrilencs, es produiren esdeveniments Que resultaren tr--ics. Alguna provocadors intentaren forgar les portes de la – prosó. Foren emoresonats i el dia 31 de mai-1 d'aquell any --1) - 20 condemnats a :ort i executats, El e camhrilcnce, T:erb, -- uest nou episodi de lluita ner la lliber-aconse g uiren –en aq tat– all q ue desitjaven: esdevenir novament una ciutat 3liu- re, Hi ha cambrilencs, uns altres fets bistàrics que han – caracteritzat d'una 'manera 1J'hi vull ine q uívoca la vostra manera referir ni de ser que sigui d'una manera breu. Po vull fer eom un homenatr. e als vostres nassats i, per ---tant, a tots vosaltres. Westio referint a la ineutJornable fi delitat a Catalunya que Cambrils ha rosat de manifest en els= �5. moments difícils, Porque no desconeixeu que Cambrils, por la seva situació i el 'seu pes dins de les comaroues tarraoni-- nes, ha Passat mOments difcils al liarg de la histeria, ha= estat una .130 -p laci6 -f i a la terna. I p er causa tambá del let de ser una - del i tat sovint maltractada per causa de la seva - blació cue al segle XIV i XV •havia aconseguit de bastir -un :recinto emmurallat due la convertía en una plaga Zorta no • foil de prend_e• tall d'exemple cal re-rerir se al menys a tres episodis cabdals en els ouals els cambrilencs posaren de manifest aquest sentiment orolund de catalanitat i de fidelitat a Catalunya. El Primer, en ocasi6 de la guerra civil del segle XV. Canbrils es pos, en escletar el conflicte, al costat de les institucions catalanes nue lluitaven contra un monarca que tenia una concepciá centralista i autoritaria de l'acció de govern. La resistncia dels cambrilencs poru6 ésser vengu �6. da, en aquesta ocasió, noms amb la força de les armes. Eovament, el 1640, en produir-se la greu cris! de -la guerra dita dele Segadora, oue enfrontll Catalunya amb Castel7a, Cambrils fou l'oecenari d'un deis e-eisodis mós herhcs i de mós trascendincia en acuella IlarEa guerra. A finals d'aquell any, uns 2.000 resistents catalans que --iluitaven contra ele castellana es refugiaren a Cambrils2= en foren aseetjate per un nederés e l. órcit de 2.000 fants, 3.100 eavalls i 24 p eces d'artilleria. Ele fets us= son cone gu ts: una "traició (un dels assetjats tir la eólvo ra a un pou) ohiis la població a rendir-se. Els horrors - que visqu:e Cmbrils dcsprés d'aquest fet fan oscruixir encara avui. "Ele cape de les tropos castellanos", ha pouut= escriure en his t oriador contem p eran!, "cense fer honor a la seva paraula, pasearen p er les armes entre 600 i 1.100= defensors, Hixi com a les autoritats de la vila, men t re -que els sobrevivents eren empresonats o duts a galeres, ate �7 rrada la muralla, volada la torre major saquejada la vila. La crUeltat castellana fou criticada fins i tot per alguns - olicials del seu propi eAreit i pel mateix red'. Ele coseos= dels dirigents estinuueren penjats fins el 1641, en qA, recu p rada la vila, Josep de Biure ele fu despenjar i ente--rrar•amb honore". Finalment, en produir-se la guerra de Successió a la corona espanycla l que acab, com es prou conegut, atuell tra gic 11 de setembre de 1714, Cambrils, amb la Comarca del --Camn, de la qual formava p art, acom p li bambe un paper im p or- tant en la def,nsa de Catalunya donant su»ort a l'arxiduc -Carlee d'Austria, rei dele catalans, i oposant-se a l'exr-cit r rancc-castell de Folio V. La 'Ardua de la guerra p er part de Catalunya no permetá que els cambrilencs, com els al tres catalans, continuessin gaudint d'unes instilucions Txb-gice de govE,rn. �8. Fora inacabable relatar amb cura les triques conse ■ n “. ouencice que visque ,ambrils al llar r, del sezle XIX p er • cau.. ea de l f t d l sser cscenari durant melts anys de les lluites entre carlins i lliberals, entre monarquics i republicans. - • No ho - N :rey cienos pero si oue cal assenyalar el fet que, -- r.n1L:rat tot, al se73e XIX Cambrils anava endavant, l'esforg, dels seus homes donava fruit en la tasca (. 11etidial.a de fer una ciutat mes moderna. Els noms 6-1 habitante Que tnia el 1718 eren ja 1639 el 1787 i 2199 el 1860. En acabar el segle XIX (durant aouesta centilria 1 , auEment de població, desprels= del c-reixement del sedle anterior, havia Quedat relativament aturat) Cambrile tenia 2653 habitante. n'aspecte Que oferia la vila a mitjan serle XIX ha estat ben reflectil5e per un homo . realment notable, Pascual 1,:adoz, en el seu prestiricSs Diccionario geoficc-estadístico histórico de Es-nafía 7 sus p osesiones de Ultramar. Diu aouest �autor mbrils "tiene sobre 400 casas, la consistorial, - adu ana, 2 estancoti • naeioneles, un cuartel capaz 7ara 25 caballos, un ;,,-nit Al para enfermos pobres con áu canilla pú. ca. {... ), una e.scuel..,. de instrucción primaria. otra pa y'a. niilo: ; hay t! .ular, .y a ambas concurren 12C di:^^d7ulo^ ; dos -cara n1.?"ï"s, a las-que asisten 60 alumnas; dos f` E-.? ' s ue de buenas -u a ^e aguas . -surtido uso común del vecindario, una dentro= de la vi lla JT otra evtramuros' una 1^le^i.a parrot uial (la Pu=sima Concá'pcien) servida por nn capitulo compuC.^^.. 0 (, de un cu ra, un coadjutor, 4 pr es b? t.er'os y 2 beneficiados úe patronato particular; un ce"enteï"'io; sirve de estrE>Cha c -^. T'Cel una an`t,i- i qulsiria torre. Aun se conservan gran parte de los muros, y -^ torres defensa do baluartes que iDerpetuan la memoria de la heroica. C. ue hizo ta villa -1 Dor sus fueros y privilegios cuan fue asediada a fines del año 1640 en el reinado de D.Ter-- nardo TV" (cs un error per Felip V, naturalment). �1 • • radoz C. assenyala aixl mateix que el vi, destinat a la= fabricaci6 d'aiguardent, pesca es la mes important font de rioue- posseeix la poblacie; que acull 4 brioues d'aiguardent, 4 molins de farina, 6 d'oli i un forn de rljols i teules. Durant ele anys 1843 i entreren — el tort de CaMbrils 351 vaixells, amb un tonetge total de — 2838 tones i 15C6 tripulants, i un valor total de les merca deries entrades de 359.20C rals de velló. Per contra el valor de les mercaderies sonidos en aeuests dos anys fou molt mes elevat: 1.180.138 rals de velle, la qual cosa posa de -maniest Un saldo mercantil clarament favorable. En aouest mateix moment Cambrils tenia 32 vaixells destinats a la Dos ca l Tue ocupaven a 128 hornee. A l'aricultura i a la pesca, sum amb una força Tnada a canviar l'aspecte de la vostra villa, el turis-- �me. Airl, per, ja avangat el sele actual. Les -,r,percussions d'acuest fenomen es deixaren sentir sobretot en l'aspecte deCal fer sobre aquest fet, per acabar, unes breus re flexions, 1 e4 1 940 Cambrils, emb habta.nts, , , l a segon a -Dob l acío Gel Baix Camp, desros de ja ás= la seva di ferIneia en relaci6 amb Riudoms (3..638 habitants) la Selva — del Cam (2,861 habitante) o i7ont-roig del Camp (2.289 Labi-- tants) no . 6,á encara profunda i el mdteix gairebá Tiadrlem pel 1950 ( :„076 habitante Cambrils, 3.472 Riudoms, 2.599 la= Selva del Camp). Entre 1960 i 197C la població de Cambrils, en el conjunt comarcal, esclata i s'allunya de las sa y as se-n j a -ecia, el 1975, s l ha leu ,mAdores tradicionals. La difern abismal (9.173 habitante Cambrils; 4.576 Riudoms; Yont- roig del Camp; 3.152 habitants nomás la Selva del Camn, que ha perdut poblaci6). Reus, el punt de reférincia per dalt ás, el 1975, una ciutat de 71.485 habitante. �El creixemenu de ',amorils no s o na uearat en ele anys – de la. .crisi econbmica l ans tot el centrari: el 1 981 aquells – • 9.17" habitants del 1975, 1-Javier au p mentat ja a mes d'11.00O3 coneretament a 11.211. 1 el mateix 77_ , odem dir pele anys darrers. Cailencs, se que venia de molt liany (es ben segur – que ele romans deixaren llar petjada a la vostra vila); que no semere la hist ,eria as ha estat favorable; cae heu bastit amb un dran esforç allb cae sou aval., un poble cae, mg lgrat les dificultats, mira el rutur; que el m a l. ha obert amplis Po ritzons.als • vostres ideals; que heu fet del arofrs en tots – els ordres, el punt . de refeAncia del vostre treball; que heu continuat avangant mallz'rat le- dificultats ms recents; que – heu portat la vostra catalanitat i la vostra volant,,it de defensa de Catalunya fine a la mort en diversos moments del vos tre passat; que hem estat cambrilencs barcelonins en InV-- mee relacions durant determinats períodos histe.,rics; �Per tot em sento profundament satisfet, com alcal de do :Barcelona, de trobar-me entre vosaltres, i araeixo ten sincerament, més eni -A d'all ove nuguin semblar, uns :iots -- protecolariS, quo els vostres representants polítics ha:Yain volgut konorar-me amt 3'encrl . ec d'adrogar-vos aquosts mots amb motiu de la vostra 7_sta :ajor. La Teeta és per a diver-tir-se, per a fer un salt en les preocupacions ouotidianes, p er a oblidar durant unes jornades alió que enoiza en oca-sions la nostra us zireu, dones, d'esquenes a= la Festa. Viviu-la tan intensament com us Ai y l, dones, cambrilencs, tote ca p a la l'esta! :,:oltes ojos!. --- �Z -dN0-1308V9 91s1H 'S,31 9t£ ( £ 6) 86 tt 91£ - 0499 ( 'V170-1-1 V1Nt1S 0 -red IDI N f1W 1f11115N^•1 30 tl01031i10 s ^ no3aeos 3wndr ootnndo t dwe3 mes !a ua anb ualq un opuelnds!p ue!uan es enb sezian4 sop anua oloed - iap o1e!pawui sew. oo!laeld opel!nsar la sa 'ouoloels!les owoo sap ed segase lod opeJapisuoo luesluoW - saAueoapn!a -. euennlg . oFaldwoa - !ap enóe - !ap op eda, b•n : - ,sïlá .. - a . >.-w ^ • llsap lap amedlne alune, -ex! 'ruiquosa ep eulnby el; e» 000nlnba la qAngple' eles 42o; -rayg ep» opipeye oldor0 •-w! ¡a' Jod 'uglonoole ns saouol =ue uweidwn.ualw so uloan so^= iueVd ep ? slugwéo ep , souep -epñro selp- sonsríg» ropua,rnp gzuewoa 'alsidsop`1e1uawnuow's _ap ewilolÁ •uqloelq : od más áp Rem» el ep üg8aid. 'le Rimas' _^ep' le_ - s l pgw e3 . ep. ouloañ áp odn^H osolewnu un` úoo aluapl à uí ònanbàd un JéXe; .: 'qoonoid "'eúoláwe8 ep óiuelw :.=elun^ly iep "eme* ep élúaluai .S•IIaBVN^I^ el e S .@o^eVtf — •. ^ - uod óluaAuoa u Saci013P►DoIau áp sasaw slas mil VÁNt111/1tl9 LluS ?aaW ^p u0aid Ia iod B-jsajoid slliquue3 175l61 ap o!unf ap_ S `saile{ti. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3867 Title A name given to the resource Festa Major de Cambrils / Pregó Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cambrils Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cambrils Festes majors Barcelona Història Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-06-03 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/962/19840619d_00040.pdf 00ebc4c19e0a5debc7406102a8370367 PDF Text Text "LA BARCELONA DEL FUTUR" DISCURS DE L'EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL i MIRA, ALCALDE DE BARCELONA PRONUNCIAT EL DIA 19 DE JUNY DE 1984 AL COL.LEGI DE DOCTORS I LLICENÇIATS DE BARCELONA.- �2 La Barcelona que volem per a 1992 és una Barcelona sobre la que, n'estem convençuts, existeix entre els seus ciutadans un gran nivell de consens. Es una Barcelona que no s'haurà de fer traumáticament, amb grans operacions quirúrgiques . Es una Barcelona que es fona estat, del que és Barcelona. -mentalpociódequha La Barcelona del futur que estem començant a bastir ha estat descrita per primer cop d'una manera sistemàtica al Pla General i Progra ma d'Actuació Municipal. Haurà de ser una ciutat d'un alt nivell de qualitat urbana. Serà el "cap i casal", la capital, d'una Catalunya moderna i desenvolupada. Serà també una gran capital d'Espanya i una metrópoli mediterránia d'amplia projecció internacional que podrà constituir una seu digna dels Jocs Olímpics. Ni la Barcelona moderna que hem .heretat, ni la que tenim ara ni, menys encara, la que volem fer es poden entendre en un buit. �3. La Barcelona moderna ha estat el motor i també l'aparador de la Catalunya moderna. Ho és encara i ben segur que ho seguirà essent. De fet,Barcelona, la metropolis capital de Catalunya, és avui el pol urbà més dens i desenvolupat d'una Catalunya que és una realitat cada cop més urbana. L'aglomeració metropolitana de Barcelona és el centre de gravetat d'un país que ha anat adquirint la fesomia i l'organització d'un sistema de ciutats; d'un sistema que és un subsistema del sistema europeu de ciutats. la) La sort de Barcelona del futur està lligada a la consolidació de la seva integració en le xarxa urbana d'Europa que ha quedat constituïda entre Londres,el Nord de França, les àrees més industrialitzades d'Alemanya i el Nord italià i un braç de la qual es desvia, des de Fos,fins a Barcelona. �4. En el programa d'actuació municipal de quatre anys es preveuen tres direccions bàsiques d'intervencï6. L'una està dirigida a incidir en l'ordenació física de la ciutat i les altres dues a la potenciació dels serveis urbans i dels serveis personals, respectivament. El desenvolupament dels serveis urbans que ens proposem tindrà una influència decisiva en el funcionament de la Barcelona del futur. Un nombre limitat de grans objectius han estat seleccionats: la garantia de la qualitat i la salubritat del medi ambient i l'alimentació, l'assoliment d'uns nivells raonables de seguretat urbana, una millora de la circulació de persones i mercaderies, la consolidació dels grans serveis bàsics metropolitans i la potenciació d'altres serveis municipals tradicionals com els de neteja, mercats i protecció contra emergències. Ens concentrarem, però , en els grans eixos d'actuació que hauran de definir la imatge física de la Barcelona de 1992. Les actuacions que ja des d' ara, estan configurant la fesomia de Barcelona s'articulen en quatre grans línies de fora.. Es tracta, en primer lloc, d'obrir definitivament Barcelona al mar i de definirne la seva façana rra ritima que haurà de ser una façana no solament per a la Barcelona estricta sinó un conjunt metropolità coherent, d'acord amb les realitats de la mobilitat, dels usos actuals i dels hàbits del lleure. En segon lloc, s'actuarà per a reconstruir el massís de Collcerola de manera que es vagi configurant com el gran parc central de la ciutat me tropolitana. Un tercer i¢loc d'actuacions es dirigirà a millorar la funcionalitat urbana i la dignitat física del Centre de la Ciutat i el darrer es fixarà com a objectiu la consolidació d'una xarxa viá.ria suficient i eficaç. �5. "Barcelona cara al mar" és el projecte que hem endegat per a la restauració dels sis kilòmetres de línia costanera barcelonina. No es tracta d'arreglar tan sols el port, o el passeig Marítim, sino de fer accesible tota la costa del terme municipal al ciutadà. Aquest projecte parteix de tres grans línies d'actuació: la recuperació de la façana marítima i l'estructuració d'unes línies viàries que facilitin l'accesibilitat a les platges. La façana marítima te quatre parts bàsiques, que abarquen des de Montjuïc fins el Poble Nou. La primera és la remode_ lació del Moll de la Fusta, que ha permés convertir una superfície de dipòsit de càrrega comercial en una explanada recreativa oberta al públic. S'ha unificat l'espai des de Colon fins a Correus i s'ha habilitat com a gran passeig per a visitar les embarcacions. El pas següent és la reforma del Passeig de Colón, que es convertirà en una rambla ciutadana que revitalitzarà l'arquitectura de les façanes i dels edificis històrics com Capitania, Correus o la Llotja. La segona part inclou la recuperació del moll de la Barceloneta i la reestructuració d'aquest barri. Els rafals(tinglados) del moll, que en aquests moments conformen un espai tancat que impd deix l'accés al mar, es restauraran i milloraran per a equipaments, centres culturals o sales d'exposicions. kixhaxxixixxiaxkaxmaimulia4xigxianxiiaxgaxixadixilxmaximox El PERI del barri de la Barceloneta que hem endegat en col.laboració amb els veïns, permetrà permeabilitzar i dignificar un barri molt pobre arquitectònicament, engrandirà :habi- tatges i crearà zones verdes i espais lliures en el seu interior. Finalment el projecte de "Barcelona cara al mar" compren l'ampliació del Passeig Marítim a tota la platja del Poble Nou. �6. La platja de Barcelona es redueix, avui ., als 600 metres quEa medeix el Passeig Marítim. Tota la platja del Poble Nou està separada de la ciutat per la línia de tren que corra paralel.la al mar, i compta tan sols amb un pas a nivell. Dintre de poc temps es durà a terme l'alliberament definitiu de les 45 hectàrees que ocupa Renfe a la zona de llevant, mercès als convenis signats amb l'Ajuntament de Barcelona l'abril de 1983. Això ens permetrà, revitalitzar tota aquesta àrea, que co- mença al Parc de la Ciutadella i arriba fins al Besós. La reordenació urbanística de la zona de Llevant inclou dues gran vies, com son la Rambla del Poble Nou i el Passeig de Carles I i Marina, que voleá ^d'gnificar. En aquesta zona Barcelona té un conjunt de monuments que cal donar rellevancia, com ara la Sa- grada Familia, la plaça de braus Monumental o l'estació del Nord, futur centre cultural, cívic i esportiu. En aquest Passeig de Carles I pensem que fins i tot es podria emplaçar el futur Tribunal Superior de Justícia, en el lloc que actualment ocupen les casernes d'intendència. Acabar l'Avinguda del Litoral, que es configurarà com la Diagonal, permetrà una perfecta comunicació entre l'autovia de Castelldefels, mitjançant la Zona Franca, amb el Poble Nou. Aquesta avinguda possibilitarà l'accés amb automòbil a qualsevol platja de la nostra ciutat, i completarà_ Sud i Est-Oest de Barcelona. els grans eixos Nord- �7. El mas sis de Collcerola reuneix una gran varietat de situacions geogràfiques i sofreix uns graus diversos de degradació. Les moltes agressions sofertes i les pressions centrífugues a que ha estat sotmés per moltes accions descoordinades ho-han anul.lat, perya seva unitat geogràfica. Collcerola és encara una valuosa reserva d'espai verd -unes 11. 000 Ha. - que pot convertir-se en el gran parc central de la ciutat metropolitana. De fet, ja ho és encara que d'una manera relativament precària. Cal remarcar, en qualsevol cas, que Nicolau M. Rubió, el més gran arquitecte català de parcs i jardins d'aquest segle, ja va afirmar el 1929 que Collcerola seria el "Bois de Boulogne" de la connurbació barc elonina. Els geògrafs ens ensenyen que el massís de Collcerola no respon a una unitat que es defineixi indiscutiblement pels seus valors naturals o geogràfics, per les dades que ens configurarien un parc natural. Però els urbanistes ens diuen que la unitat del massís és el resultat de factors ben diversos: d'aplegar àrees que són d'inter è s natural intrinsec i d'altres que cal reconstruir, per a esborrar o mitigar els senyals de l'agressió humana i convertir-les en zones de connexió. Són aquests elements els que donen a Collcerola el seu caràcter de parc urbà, de parc que té un entorn immediat que és la ciutat, amb la que caldrà establir unes relacions mínimament estables. La posició de Collcerola al mig d'un anell de ciutats i constituint R un obstacle per l'arribada a Barcelona des de l'interior de Catalunya l'ha convertit en un repte i 1' a fet objecte de tota mena d'agressions. Cal que mirem el mals s d'una altra manera , com un actiu que s'ha de respectar i, per tant, vorejar. �8. En conseqüència, s'haurà de tendir a rec ond_uir el desenvolupament dels traçats d'alta tensió i a reconsiderar i tractar els impactes que produeixen en el paisatge les línies i ctriques ja existents. Pel que fa al tractat de les carreteres caldrà mantenir el seu caràcter actual, ja assumit, i no trcatar de convertir-les en alternativa a les sortides de Bar celona cap a Madrid i França sinó només als enllaços de Barcelona amb Sant Cugat, Cerdanyola o Rubí, des d'alguns punts de la capital. Tots sóm conscients que 1'O ació Collcerola és un objectiu a llarg termini. Fins i tot si es possible de dedicar-li inversions importants, caldrà comptar amb periodes d'actuació llargs. El paisatge és en aquest cas 1'elenenticentral i reconstruir-lo costarà molt de temps. Es, a més, una operaci ó que no té cap sentit si no s'enfronta amb una perspectiva metropolitana. També com en tantes altres àrees decisives per a la consolidació de la capiitaliitat de Barcelona, no serà possible fer una actuació contundent si no hi ha una sintonia entre totes les administracions públiques que permeti inversions suficients, programades i coordinades. Segons alguns estudis que ja s'han dut a terme, la qüestió de la propietat del sol pot arribar a ser un element important en el futur però, de moment, amb el que ja es controla dos de les administracions es podria tirar endavant un programa que omplis els propers cinc anys. El sacs iin i ediat , sens dubte, serà la urbanització definitiva de la Carretera de les Aigues de manera que resolgui el problema de la imbricació de la muntanya amb el teixit urbà. �9. En el programa d'actuació municipal s'identifiquen tres àrees principals d'actuació en la ciutat central que són l'Area Nord, l'Area l'Eixample. WE.ïxam.p e ha tornat a adquirir una gran actualitat. L'excc_..len, exposició instal.lada a la Casa Elizalde i després a la seu del Ministeri d'Obres Públiques, a Madrid, ha tingut la virtualitat de revifar les expectatives de millora d'un conjunt que 'és l'autèntic centre de la ciutat i que ho seguirà essent. L'assessoride l'Alcalde: per a afers urbanístics, l'arquitecte Oriol Bohigas, ha suggerit que l'Eixample ha de ser atacat "com un barri històric consolidat" i que caldrà tornar a les tècniques urbanístiques del barroc o del neoclàssic, basades en les intervencions puntuals, en projectes molt concrets referits a edificis específics o a conjunts que tinguin una certa unitat. Aquesta és, en realitat, la política urbanística que s'ha decidit per al conjunt de la ciutat i que té la màxima virtualitat en la ciutat central, en els sectors més consolidats. La recuperació i la revitalització són els objectius prioritaris en l'actuació prevista sobre l'Eixample. En una mesura més matisada són objectius que defineixen bastant satisfactòriament i'oríentació de la política urbanística per al conjunt de la ciutat central. Seria el que ja ha estat qualificat de prioritatÁel projecte sobre el pla i que alguns han arribat a traduir, potser una mica abusivament, com el triomf dels arquitectes sobre el enginyers, i també sobre els advocats i els eco nomistes. La fesomia de les àrees Nord i Sud de la ciutat central es configurarà a partir d'una intervenció que seguirà la mateixa orientació. Els nuclis de l'una i l'altra estan prou definits i ja hi ha una colla de projectes concrets concebuts per a la �10. revitalització d'espais públics. L'anomenada Àrea Sud té com a embrió central de renovació el conjunt format per l'Estació de Sants i la Plaça dels Països Catalans, el Parc de l'Espanya Industrial,el Parc de l'Escorxador, el Passeig de Maria Cristina, Motjuïc -on és molt probable que aviat es pugui endegar la re novació del Palau Nacional com a nucli d'una gran àrea museística- i la façana marítima. L'Àrea Nord es constitueix-lentorn de la Plaça de les Glóries, l'Estació del Nord -que serà un im portant centre Cívic–i es veurà afectada per la redignificació del Passeig de Carles I. L'enumeració dels nuclis de regeneració urbana que acabem de fer il.lustra el [sentit de la construcció de la Barcelona del futur. Es tracta d'aprofitar els molts edificis de gran qualitat que té Barcelona però que estan buits o bé destinats a usos obsolets per a consolidar el caràcter central de les zones que ja són centrals de la ciutat. Però aquesta acció s'haurà d'anar apropant a la perifèria de la_ ciutat que haurá de ser abordada com si es tractés de zones antigues. En primer lloc, s'haurà de procedir a buidar-la en la mesura que sigui possible i completar aquesta acció amb la construcció d'espais públics que, com les places que s'han anat inaugurant en els darrers anys, vagin equipant els barris i els aportirelements de caràcter centralitzador, reduint-ne la seva dependència. �11. Barcelona és una ciutat ja construïda i aquest fet és un factor condicionant clau en la configuració de la ciutat del futur. Per tant, quan al programa d'actuació municipal es parla de la potenciació del rendiment de la xarxa viària bàsica es parteix d'una concepció de la ciutat que descarta la creació de grans vies de pas, segregades o no. Es aquesta, òbviament, una opció política que respon a la idea de la ciutat que té l'equip de govern municipal. Però és satisfactori que aquesta opció hagi obtingut el suport de l'amplíssima representació de tècnics de l'Ajuntament, de la Corporació i de la Generalitat que van prendre part en un recent seminari sobre les vies bàsiques de Barcelona. No es tracta d'acollir aquest suport com la prova definitiva de la bondat d'una solució sinó de remarcar només que l'opció escollida és racional i té una coherència tècnica. En les seves conclusions, els tècnics urbanistes ens diuen, per exemple, que "les vies bàsiques en una ciutat ja construïda com Barcelona són l'instrument d'ordenació d'alguns dels més importants espais públics de la ciutat, entenent l'ordenació com a l'actuació global capaç de satisfer d'una manera integrada molt diverses demandes i qualitat ambiental, exigències de context, trànsit, etc..." Els urbanistes remarquen també en les seves conclusions que les vies bàsiques s'han d'entendre també "com a elements definidors de la imatge i l'estructura de la ciutat i territori metropolità com ho demostren els bons exemples que tenim a Barcelona (Gran Via, Diagonal...) Imatge unitària i global que ha d'ésser construïble per fragments com la nostra història fa palés". Aquesta és l'opció. Construir la ciutat per fragments, tenint en compte el que ja és i sense inventar-se cap model des- lligat de la seva realitat històrica i actual. �12. En el marc d'aquesta concepció gradualista i possibilista, tenim la ferma voluntat de reforçar el caràcter integrador d'algunes vies tan bàsiques com el 2on. Cinturó i l'anomenat Cinturó Litoral que serà, en el seu recorregut per la zona de Llevant de la ciutat una autèntica Avinguda del Litoral els projectistes de la qual ens anuncien que recordarà la Diagonal. Vies com les que acaba d'esmentar hauran de tenir un caràcter essencialment col.lector-distribuïdor mes que no pas el de vies de pas. Es tracta d'aconseguir que construccions de tanta importància no compleixin només el paper d'evitar que el trànsit de pas entri al cor de Barcelona sinó, fonamentalment, el de millorar el funcionament global de la xarxa. La necessitat de trobar unes fórmules que permetin la seva integració satisfactòria en el teixit urbà és el que, en darrer terme, explica que el Túnel de la Rovira no hagi entrat en servei tot i l'acabament de les obres. En el context d'aquesta opció, s'ha de destacar la racionalitat extrema de la recomanació que ens feren els tècnics reunits al Centre Civic de Sarrià per a estudiar la xarxa viària bàsica: que tractem d'optimitzar l'ús de l'excepcional xarxa de carrers de Barcelona. En síntesi, els tècnics ens han dit que un nombre limitat d'actuacions puntuals, que significaria una inversió relativament reduïda, podria tenir uns efectes molt positius en el funcionament de la xarxa, del conjunt de la xarxa metropolitana. Es tractaria de treballar en eixos com els carrers Prim, Fabra i Puig, Bac de Roda-Felip II, AragóGuipúscoa, Plaça de les Glòries, Ronda de°Sant Martí, Ronda del Guinardó-Río de Janeiro i alguns altres per a l'eliminació de colls d'ampolla i la millora del que han qualificat de "connectivitat metropolitana". Es una precisió significativa i convé tenir-la en compte. Des d'una perspectiva tècnica, eixos com Aragó-Guipúscoa són eixos metropolitans. �Els Jocs Olímpics de . 1992 són l'estímul que ens projecta amb força cap a una colla de realitzacions que poden ajudar a estructurar definitivament la nostra ciutat metropolitana amb una qualitat urb an a que avui no posseeix. Aquestes realitzacions corresponen a instal.lacions esportives i a obres d'infraestructura urb an a que, especialment aquestes, però també les primeres, són imprescindibles per arribar al model de ciutat que volem tenir. En aquest sentit, els JJ.00 son més una fita temporal, un repte per millorar la nostra ciutat,que no un objectiu pel qual cal sacrificar una sèrie de recursos. Les instal.lacions esportives més lligades als JJ.00., les més cares i compromeses, són el Palau Olímpic, l'estadi Olímpic, la Piscina Olímpica i el Velèdrom. La seva construcció, però, no es justifica només pels Jocs. Una ciutat com Barcelo na ha de tenir instal.lacions es p ortives d'alt nivell. Pel 1992 aquests equipaments han de funcionar ja com equipaments de la ciutat. Les instal.lacions esportives s'agrupen en determinats punts de la ciutat, a l'interior de les àrees olímpiques i que seran^. nou: Montjuic, Diagonal, Feble Nou, Vall d'Hebron, Parc del Llobregat, Vallés-Cerdanyola, Badalona-Montgat, Banyoles i el port esportiu j enicara sense localitzar. Els criteris adoptats per triar aquestes localitzacions son els següents: 1.- Donar la màxima accesibilitat a les àrees durant els Jocs Olímpics: les quatre àrees centrals (Montjujc, Diagonal, a,ar Feble Nou, Vall d'uebronconcentraran el més gran nombre d'instal.lacions, disten ! unes d'altres un maxim de cinc kilometres, es a dir vins minuts de transport p rivat O públic. 2.— Re_ r \ acabament de ciutat situant les ;ns taJ. .._ac _ or:_ al millor lloc possible dins l'estructura urbana. Les cuatre àrees situades a la costa (Paro del Llobregat, Montjui_ Feble Neu i Montgat) ve l en incidir sobre l'acabament de la façana de mar. La proposta d'equipaments va lligada a actuacions com �14. la defensa i estabilització de les platges, acabament del xarxa viària i renovació urbana de nuclis degradats. Les altres 2 àrees (Diagonal i Vall d'Hebron) realitzaran una tasca semblant en relació a la "façana de muntanya" de Barcelona. Seran els dos nusos principals d'un cinturó equipat que servirà d'accés al Parc de Collcerola. ur. esportius e q uipaments 3.- Lli ar la localització dels :_ .~ =° z programa de reeaui p ament urbà. Les quatre àrees seran centres d'equipament per als districtes de l'entorn més prbxi Formaran una xarxa d'instal.lacions "pes an tes" que en- voltarà Barcelona i que completarà l'equipament d'abast més petit (barri), lligat a la residència o escola. 4.- Conce p ció metro p olitana del reeouioament. Els mateixos criteris s'aplicaran a la. resta de la Corporació M.B. Sobre l'àrea del Llobregat gravitarà la població d' ' El Prat, St. Boi, Castelldefels, l'Hospitalet i Cornellà; l'àrea Badalona-Montgat donarà servei a St.Adrià, Sta. Coloma, Badalona, ,Montgat i Tiana. Descri p ció crees 1.- MontjuIc Ser p el punt més destacat de la línia de costa, tant pel seu contingut esportiu com pel seu carácter simbÒlic. Representa la Barcelona urbana com a fita del paisatge, con a més gran parc urbà de la ciutat i per la importància i significació dels aconteixements culturals _ es p ortius que .-- ha hagut des de l'Exposició del 29. De totes les actuacions q ue faran a .Mcntj u c des saquen Anell Olimpi / Veure estat p .ro jedtes Correa-Gr egot tiBor il l -Isozaki/ 2.- Diagonal Estarà situada al polgon definit per la Diagonal, ler. Cinturó, Travessera de les Corts, Carretera de Sants _ 2or Cinturó. Es públic uft àrea de gran accesibilita , per tránsport bu sos sos) ? priva:. ?Mal ^_ gr at la importancia de les instal.lacions que hi -ha actualment, no hi ha un (metro i �15. planejament racional de la zona. Caldrà doncs fer un Pla Especial que ordeni les instal.lacions actuals i doni solucions a l'accés a les àrees del parc i l'equipament pensat al P.G.M. 3.- Àrea del Poble Nou L'àrea del Poble Nou reforçarà la operació d'obrir Barcelona al mar, que ja és iniciada amb la remodelació del Moll de la Fusta i la recuperació de les platges del Llevant. Sobre les platges recuperades i sobre els terrenys guanyats amb el soterrament de les línies de tren, s'establirà el passeig marítim litoral, una gran via cívica, en contes del cinturó litoral construït com a via segregada. El futur Parc del Mar enllaçarà el nucli residencial del Poble Nou amb la platja. La Vila Olimpica allargarà el nucli residencialper davantl'actual'Ylínia d'indústries, actuant com a embrió d'una requalificació urbana de més gran abast. Els equipaments esportius, comercials, culturals, administratius i de lleure regeneraran l'actual trama. Les actuacions a l'àrea del Poble Nou són les més complexes de tot el projecte olímpic, i impliquen la modificació del Pla General Metropolità i elaboració de PERI's. 4.- La Vila Olímpica Val la pena aturar-se una mica en aquesta instal.lació de l'àrea del Poble Nou. La Vila Olímpica ha d'allotjar de 12 a 15.000 atletes i acompanyants, en apartaments individuals, estudis o cases de 3 a 5 habitacions. La proporció entre els tipus d'allotjament triat dependcrà`„ de l'ús post-olímpic que s'en vulgui fer . La Vila, per exigència de seguretat dels JJ.00., ha de ser un conjunt autònom, amb edificis complementaris d'administració, restaurant, centre comercial, espais de lleure, correus, aparcaments i instal.lacions esportives per a entrenament.... �16. La Vila Olímpica s'ubicarà en els terrenys alliberats per la RENFE més alguns d'industrials requalificats. Els equipaments de la vila i els 350.000 m2 de ncus habitatges que representa s'integraran desprès dels JJ.00 a la trama urbana actual. Alguns habitatges es podrien utilitzar com allotjament provisional de famílies afectades per operacions de remodelació del casc urbà del Poble Nou. La remodelació del Poble Nou reprendria la idea del Pla Cerdà de apropar el Centre de la ciutat cap a Llevant, equilibrant la tendència actual que el desplaça a Ponent (Francesc Macià, Diagonal). També, com homenatge a Cerdà, es pot pensar en una Vila Olímpica feta sobre la trama Cerdà deixant lliures els interiors de les illes. �17. 5. Vall d'Hebron En un espai de mes de 40 Ha., en bona situació respecte vies urbanes primàries de la Rubira 2on. Cinturó, tunel i respecte el metro prolongació linfa 3. Es planteja com un gran espai lluire tat per equipaments esportius de nivell urbà: Velòdrom, Palau Vall Hebrò, Sub centre de Premsa, polies Llars Mundet, Hispano -portiu,LasMndePica Francés, U.E. Horta. 6 . Parc del Llobregat Compren unes 1000 Ha. en un front de 9 Km. de platges. Es proposa una millora de comunicacions mitjançant una via lineal enllaçant l'atovia de Castelldefels, Zo na Franca i Prat de Llobregat i la conservació dels aiguamolls, especialment " La Ricarcá" ; el mantániment i millora del Golf del Prat, i la formalització d'un important conjunt d'instal.lacions esportives que configuren el parc com a espai de lleure durant tot l'any, especialment els caps de setmana. . Vallès-Cerdanyola Es configura com ampliació de les àrees transversals i esportives de la U.A.B., a través d'instal.lacions d' entrenament i residències, ,dels jutges deis JJ . 00 . 8. Badalona-Montgat Son 7 Km. que lliguen el limit de l'àrea del Poble Nou amb la comarca del Maresme. El col.lector inceptor d'aigües brutes que s'està construint facilitarà la recuperació de platges. D'altra banda un passeig marítim enllaçarà amb el de Barcelona, i al seu costat hi haurà equipaments esportius. A Bada lona hi haurà un port esportiu d'ús local i a Montgat un altre d'abast metropolità. Com a actuacions de renovació urbana hom preveu la rehabil.litació del barri de les Mallorquines de Montgat i la zona industrial costanera de Badalona. �18. Després d'explicar els grans projectes que Barcelona ha iniciat amb l'objectiu de 1992 m'agradaria entrar en elguns detalls més immediats. Remodelar Barcelona no consisteix només en solucionar grans reptes urbanístics. Ja ens hem referit a quina és la política urbanística. Els barris tenen els seus problemes quotidians i els seus habitants s'interessen potser més, en les placetes malmeses o els carrers per pavimentar. Es per aixó que, paral.lelament als plans general, grans projectes, a mig i llarg termini, vull exposar les petites realitzacions que inaugurarem la propera tardor o a començaments de l'any que vé. Tenim l'entorn del Casal de Sarrià, on es duen a terme obres de remodelació del jardí del Casal, la pavimentació del carrer Santa Amèlia i l'accés al Jardí de la Quinta Amèlia des d'aquest carrer. A la Zona Franca, a més d'inaugurar el gran centre cívic de Can Farrero, aquest proper dissabte, estem finalitzant el Jardí de les Estrelles Altes, que representarà un parc de prop de tres hestàrees. A la zona de Llevant, al carrer Maresme i Concili de Trento, estem acabant la Plaça de la Palmera, on s'instal.larà l'escultura del nord-americà Richard Serra. Per a la Mercè podrem inaugurar el monument al Dr. Robert, a la Plaça Tetuan, i la Plaça de la Sedeta, al Passatge Llavayol, que està a la confluència dels carrers Sicília amb Industria. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3868 Title A name given to the resource La Barcelona del futur / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Façana marítima des de Montjuic fins a Poble Nou. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col.legi de Doctors i Llicenciats de Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Urbanisme Barcelona Acció política Model social Planificació Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-06-19 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Description An account of the resource Conferència de cloenda del curs 1983-84 del Centre Català de Prospectiva (CCP). EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/963/19840716d_00042.pdf 3ec213067a5a04f2e6ac20ff5dad18ac PDF Text Text CENTRE D'ESTUDIS DE PLANIFICACIÓ ^ ^'' t- ^ ^ - C: ^, ^ 7 Barcelona, 16 de juliol de 1984 Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL S-3 Alcalde de Barcelona Pl. Sant Jaume CIUTAT Excm. Sr. i benvolgut amic, Disposem ja de la transcripció de les cintes de les Jornades sobre Finances Locals que varem organitzar amb el suport de la Diputació de Barcelona. Estem preparant l'edició d'un llibre recollint totes les intervencions fetes a les Jornades i ens agradaria incloure també la teva. Adjunt a la present hi trobaras còpia de la teva intervenció i et pregaria que la poguessis revisar i tornar-nos-la en pocs dies per tal de poder-la publicar. Agraint la teva atenció et saluda ben distingidament, Carles Kinder ... Tnn nc r!n lne 71 a1rA �DISCURSO DEL EXCMO. SR. ALCALDE DE BARCELONA, PASQUAL MARAGALL. Buenas tardes. Lamento en todo caso el retraso de mi llegada, sobre todo a la mesa, porque a la sala he llegado un poquitín antes, pero no quería interrumpir la docta disertación del ponente Sr. Solé, cuya competencia conozco. Y, como Alcalde de esta Ciudad, quiero agradecerles su presencia aquí, aunque estoy seguro de que ya se ha hecho esta mañana en nombre de los organizadores de esta sesión que encuentro modélica por lo que tiene de cuantivamente bien atendida '.por lo que tiene de cualitativamente interesante y, yo diría, que incluso crucial para el futuro del sector público de este país, y por tanto, también en definitiva,para este país. Sólo decirles, muy brevemente, que me tendré que ir de nuevo, quizás sin asistir al debate, con la envidia de no poder seguir aquí, acuciado por los problemas de la vertiente gasto del Ayuntamiento,o si ustedes quieren la presencia, trabajo diario, y sin poder dedicar este rato precioso a la vertiente ingreso, que es tanto o más importante que la primera porque, en definitiva, la condiciona. Pero estoy seguro de que de una reunión civilizada, compleja cómo ésta, van a salir también unas conclusiones del mismo estilo. Y que, por tanto, si bien es cierto que, como ha dicho el ponente en su última in tervención, cualquiera de las soluciones que en definitiva prevalez ca en el Presupuesto del Estado del año próximo y en la futura Ley de Finanzas Locales va a beneficiar a unos y perjudicar a otros, no estoy tan seguro de que no se pueda llegar a una solución que pudié ramos llamar los economistas Pareto -óptima o más óptima- en el sen tido de mejorar cuando menos las expectativas a largo plazo de todos, (incluso perdiendo algunos, a corto plazo, algo). Y, yo estoy convencido,-por resumir mucho- de que el porcentaje y, - que se me entienda bien - el porcentaje de recursos públi cos que se canalizan a través de la Administración local es un barb metro de democracia. Así de rotundamente. Sé que un país que es capaz de poner a disposición del primer nivel de gobierno, el municipal y el local en definitiva, una mayor proporción de esos recursos públicos, es un país més saludable desde el punto de vista de �2. la economía pública y de la cosa pública en general. Más democrá tico si entendemos por democracia a la inversa de la distancia que existe entre el ciudadano y el gobierno que dispone de esos recursos. Este me parece a mi el dogma del que nunca se debería salir. Dicho esto, como segundo punto diré que estoy totalmente en contra de los fetiches. Creo que un porcentaje no Gé tiene que fe tichizar nunca y, que hay que observar en cada caso cual es la me` '-jor manera de cumplir ese, para mi dogma de la buena administración pública. En los años pasados se ha tendido mucho a fijarse en el tema del porcentaje, quizás olvidando que hay problemas del conjun to del sector público importantes que en determinados momentos pesan tanto o más que la mera distribución en porcentajes de los recursos entre los diversos agentes públicos. Sin embargo y, para concretar, yo creo en la perspectiva de 1985 y, -voy a ser ciertamente provocativo-,(en todo caso, que mis afirmaciones se tomen no como superficiales, pero sí como inductoras al debate), creo que mal andaríamos si el conjunto de recursos públicos que se ponen a disposición de la Administración local por la vía del Fondo de Cooperación y Saneamiento, no se acercan demasiado a la cifra de trescientos mil millones, lo que equivaldría, lógicamente, ; a un incremento de ese conjunto que, repito, es la su ma de dos sumandos, fondo de cooperación y saneamiento de deudas antiguas, a un incremento del orden de tres puntos por encima del coste de la vida. Creo que abandonando el fetiche del porcentaje (me parece que todos estamos dispuestos a abandonar fetiches en un momento de terminado), es el momento de hablar de cifras e incrementos concre tos y, mucho arriesgo, pero mucho esté también en el envite, si di go que cifras inferiores a éstas que estoy manejando me parecerían poco lógicas desde el punto de vista de las ecuaciones públicas to das ellas consideradas, incluso las de balance exterior de la economía española y las de déficit público. Pienso que luego la distribución de ese conjunto de recursos nos aunará a todos y, posteriormente, la discusión de los criterios �3. a los que aquí se ha hecho mención y, por supuesto, que puede haber soluciones estrictamente matemáticas o soluciones específicas -como también el ponente ha insinuado- para casos particulares que, deben ser en todo caso, soluciones bien ponderadas y bien conocidas por todo el mundo. Con la desinformación nadie sale ganando. También creo que hay todavía problemas específicos que es dificil que sean tratados con un rasero común -problemas de transporte público, de municipios metropolitanos, etc.,- que han sido .,tradicionalmente mal enfocados por nuestra economía pública y que, de algún modo, tienen que tener cabida en el sistema, bien bajo fórmulas generales o suficientemente sofisticadas como para peí}mitir que en el conjunto de la solución genérica quepa su solución, bien por la vía -también insinuada por el ponente anterior- de las soluciones especificas. En todo caso, creo que de encuentros como éste, debe esperarse lo mejor y sólo, casi diría, de encuentros como éste. Creo que ya era hora de que se produjera una reflexión no sólo privada, sino pública, en la que se mezclaran, de un lado los elementos pú blicos o políticos de los gobiernos local, central y autonómico y de otro lado la Universidad. Pienso que sólo aunando estas dos voces será posible llegar a soluciones que vayan más allá de la inmediatez del año próximo y del Presupuesto del mismo ejercicio. De modo que les deseo a todos ustedes una reflexión fecunda y, a todos nosotros, en definitiva, unos resultados satisfacto ríos. Muchas gracias. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3869 Title A name given to the resource Jornades sobre "Finances fiscals" Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Encara s'han de tractar problemes com el del transport públic i el dels municipis metropolitans. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Centre d'Estudis de Planificació Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Economia Gestió pública Finançament Acció política Congressos i conferències Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-07-16 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/964/198408d_00043.pdf fb7e89f25ca7e0bc8f43fb6d61daa90f PDF Text Text R. :290 BUENAS TARDES. MUCHAS GRACIAS POR AC'MPAIARWI S HOY AQUI. HEM'S VENID A ESTA CIUDAD UNICA DE LPS ANGELES, DE NUESTRA SEI-RA LA REINA DE LOS ANGELES, PARA DISFRUTAR DEL DEPORTE. HEWS VENID PARA ASISTIR AL TRIUNFO DE LA VIDA Sl'IBRE UN PANrRAMA DE DIFICULTADES, DE TENSION Y DE PROBLEMAS EC'SCMICOS. ESTOY CONVENCIDO DE QUE ILYS "ANGELIN(S" LO C . NSEGUIRAN. PERMITANME QUE LES DIGA AHORA EN WMBRE DE MI CIUDAD Y DE MI PA 15, QUE QUEREMOS C'TTINUAR LA TRADICIoN DE LAS CIUDADES Y PAISES QUE HACEN POSIBLE ESTE MILAGRO. �PERMITANME QUE LES DIGA QUE BARCELONA NO SOLO ESTA LISTA, BARCELONA ESTA MADURA PARA ORGANIZAR LOS JUEGOS DE LA XXV OLIMPIADA DE LA. ERA MODERNA EN 1992. HEMOS ESPERADO DURANTE SESENTA ANOS DESDE QUE SOLICITAMOS OFICIALMENTE POR PRIMERA VEZ LA SEDE DE LOS JUEGOS DE 1924, LOS SOLICITAMOS NUEVAMENTE PARA EL 1936 Y, POR TERCERA VEZ, PARA 1972. PERO LES PUEDO DECIR ALGO MAS. EN EL SIGLO SEGUNDO DE NUESTRA ERA, HACE CASI DOS MIL -j'OS, UN JOVEN DE BARCELONA LLAMADO IUCIUS MINICIUS NATALIS (NADAL EN CATALAN, NAVIDAD EN ESPANOL:CONSIGUIO EL LAUREL EN EL STADIUM, EN OLIMPLA. AFORTUNADAMENTE , MI TENIENTE DE ALCALDE DE FINANZAS SE LLAMA NADAL, IGUAL QUE NUESTRO VICT O RIOSO ATLETA, LO QUE ES UN BUEN AUGURIO, PARA EL EXITO FINECIERO DE UNOS JUEGOS EN �3 BARCEICNA. AHORA NOS CORRESPONDE A NnSOTROS. ES TAMBIEN IkTORTANTE DESTACAR QUE, DESPUES DE CIEN AS DE JUEGOS UIMPICOS MODERNOS, ESPAÑA ES EL UNICO PAIS DE SU IMP'RTANCIA EN EUROPA OCCIDENTAL QUE NO LOS HA ALBERGAD NUNCA. ESTAMOS PREPARAD-S PARA DAR A LOS JUEGOS UN ESCENARIO AUTENTICALENTE EUR(iPEO. ME ATREVERIA A DECIR PORQUE ASI LO C(N TODA LA MODESTIA Y EL RESPET 4-', PERO TAMBIEN C n N FIRME C f NVICCIoN QUE NOS MERECEMOS LOS JUEGOS. BARCELONA Y ESPANA HBRAN r9GANIZADO SEIS CAMPWNARYS MUNDIALES ENTRE 1982 1_1986: FUTD -I, EN 1982, CICLISMO EL MES QUE VIENE, GIMNASIA �RITMICA EN 1985, Y NATACION Y BSKET EN 1986. ESPERO QUE EN 1986 LOS HECHOS PUEDAN DECIRLES A USTEDES I' QUE YO HE INTENTADO EXPERSAR CON PALMEAS. COMO ALCALDE ME GUSTA'IA TERMINAR DICIENDPLES QUE LA FAMILIA CM:PICA PUEDE CnNFIAR EN LAS CIUDADES Y EN lin S CIUDADANOS. ESTAMOS A MEDIO CAMINO ENTRE LA POLITICA Y LA VIDA COTIDIANA, ENTRE LAS NACIONES Y LIS INDIVIDUOS. NO TENEMOS EJERCITOS NI MONTERAS QUE DEFENDER. TODAS LE CIUDADES DEL MUNDO , Y TANT n EL ALCALDE DE LOS ANGELES COMO YO MISMO PODRIAMOS CERTIFICARIP $ DESEARIAN QUE QUE LOS JUEGOS/JUEGOS Y LOS JUEGOS / COMPETICION VUELVAN A SER UNA MISMA COSA, COMO LO FUERON EN SU QUE IGS JUEGOS DE LA. XXIII, LA. XXIV Y LA XXV OLIMPIADAS SEAN CADA VEZ MAS UNn S JUEGOS ENTRE CIUDADANOS Y ENTRE EQUIPOS � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3870 Title A name given to the resource Discurs de promoció de la candidatura Barcelona '92 a l'edició dels Jocs Olímpics 1984 de Los Ángeles Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Los Angeles, EEUU Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Barcelona Educació Estats Units Description An account of the resource Manca alguna pàgina. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-08-01 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/965/19840906d_00044.pdf ea00b93f2ef9d87573053d6dc78cf7ce PDF Text Text P: 2^ Ajuntament de Barcelona MIREM ENDAVANT PER PASQUAL MARAGALL Conferència pronunciada al Col •legi d'Arquitectes el 6 de setembre de 1984. Exp. 872/84 -IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Bona tarda a tothom: Les meves paraules seran paraules de salut, com ha dit el company que ens presideix avui, el company Santiburcio. I seran paraules, d'altre banda, poc polítiques, si voleu, i en tot cas dites amb tota la reflexió que em mereix el públic que estic veient aquí, que és el públic que més conec. ,cel que més respecto. Un conlitInt de cares desconegudes és sempre una invitació a parlar amb llibertat... I un conjunt de cares conegudes és una invitació a parlar amb molta reflexió. Vull parlar del futur de la meva ciutat, de la nostra ciutat, i fer-ho des d'el punt de vista de les seves possibilitats polítiques, econòmiques, de presència, de lligam internacional i també de configuració interna, d'estructuració. Si miréssim Europa des d'un satèl •lit, des del qual es veiés l'aglomeració ciutadana, el què està més construït, allò que ho està menys, veuriem una taca que s'allargassa des de Londres fins pràcticament a Barcelona, potser una mica més avall de Bad -p &, fins a la Costa del Sol. Aquesta taca concentra un percentatge molt alt de la població i de l'activitat d'Europa. Passa per les zones de París, per la zona des d'Amsterdam fins a la conca del Rhín i del Rhur, i baixa per la vall del Rhone fins a la vall del Po a Itàlia. Aquesta zona és segurament la zona industrial més important d'Europa i és allà on es decideixen el 60 o 70% de les coses importants que succeixen en el nostre Continent, diria que inclús en el nostre país. Això és un fet important, jo crec que decisiu, i podria servir de lema, de motor, a la meva exposició i a la nostra reflexió com a socialistes barcelonins. És important que Barcelona se sàpiga lligar a l'evolució d'aquesta zona del món d'una forma cada vegada més intensa. Fugint de fer simplificacions, crec que nosaltres hem de presentar la nostra ciutat, la nostra àrea, en definitiva, dins allò que podriern dir-ne el Nord i el Sud d'Europa. És a dir, aquella part del Sud d'Europa que té més possibilitats de connexió i que té rnés facilitat, justament, de connectar-se, possiblement a nivell internacional, amb el que és el centre d'Europa. Ahir, tot sopant amb un escultor americà i el seu marxant, comentàvem que Barcelona és la més antiga de les velles ciutats europees. Vaig pensar que això coincideix bastant amb la meva idea de Barcelona -que és al Nord i al Sud- com un enllaç entre una vella cultura mediterrània i una nova cultura europea Exp 972/84 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona que coneixem prou bé, la del centre i Nord d'Europa. No és una cosa que se'ns donarà regalada, sinó que serà el producte de la nostra pròpia activitat, de la nostra pròpia política. A un altre nivell, potser més frívol, però també important i decisiu, voldria fer-vos esment de la meva conversa d'ahir mateix amb un coreà el qual, després de passejar per Barcelona, parlava d'una cosa tan dura i planera com són els diners. Jo li preguntava: ¿quant creu vostè que la ciutat de Seúl aconseguirà d'organitzar els Jocs Olímpics per part de les televisions que retransmetran al món? ¿quant li pagaran? I ell em deia que possiblement una xifra de 300 milions de dòlars. Xifra fabulosa, però tanmateix inferior a algunes amb les quals s'ha estat especulant. Jo vaig pensar que era una xifra inferior a la que s'havia dit, però ell em va tranquillitzar tot dient que després de veure Barcelona estava segur que podriem demanar molt més que no pas la seva ciutat i que Barcelona gaudiria d'una millor imatge a tot el món. Com a objectiu primordial, crec que Barcelona ha de ser en el futur el Nord i el Sud, i si voleu, una mica també l'estel occidental d'aquest món mediterrani en el qual coincidim històricament. Ara bé, perquè això sigui possible Barcelona ha de funcionar. Perquè els nostres somnis siguin factibles, Barcelona ha de funcionar com a ciutat. Ara faré una petita referència al passat, al primer mandat democràtic, al que podriem dir el programa 79-83 de l'Ajuntament de Barcelona. La seva diversitat, en definitiva, es va caracteritzar per una colla de qüestions: - Modificar l'entorn, afavorint -lo. - Es va fer una reforma de l'Ajuntament, una reforma administrativa. - Es van sanejar les finances de l'Ajuntament, de la "casa de la ciutat ". Ara bé, en el segon mandat 83-87 ens vam proposar de canviar l'orientació perquè Barcelona funcionés. És a dir, en primer lloc, aconseguir endregar la casa i segona, que la ciutat respongui. Que com a instrumental, com a tècnica, inclús com a sistema de relacions, funcioni i funcioni bé. Que el nostre programa d'inversions, de l'ordre de 50.000 milions de pessetes en quatre anys, havia de variar en la seva utilitat respecte a la que havia tingut en el primer mandat; molt lleugerament, però indicant un canvi. L'objectiu d'aquest programa de quatre anys tan en el terreny de la inversió com en el terreny de l'orientació general de la ciutat, la podriem xifrar en quatre línies: 1. Consolidar les expectatives, no crear-ne més. Allò que estem generant com a expectatives és tot allò que previsible ment podem fer, i el que hem de fer ara és realitzar-ho. EXP. 872/84 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona 2. Integrar aquestes expectatives en una ciutat que marxi, que funcioni. 3. Projectar-la internacionalment amb garantia de futur. Les ciutats van néixer justament per a crear contactes, perquè ser obert és ser productiu. 4. Començar a reunir les condicions per a fer un pacte territorial a Catalunya, i integrar-hi Barcelona d'una forma sòlida. Abans he dit que Europa és un sistema de ciutats, i que el 80 o 90% de l'activitat està concentrat en un subsistema de ciutats, La ciutat de Catalunya, Catalunya ella mateixa, no és només un subsistema d'aquest sistema. Catalunya funcionarà també si el seu territori com a estructura funciona, si està ben connectat, si els impulsos arriben allà on han d'arribar, si les respostes es produeixen en el moment que s'han de produir. Les concepcions que a tots ens agraden més, altruistes, poètiques i mítiques de la nacionalitat catalana són molt interessants, mouen molt els nostres sentiments, però en definitiva no serveixen si no sabem organitzar el nostre país d'una forma que realment marxi, que considerat com a estructura, com a anatomia, funcioni bé. Un dels nostres objectius en aquest mandat és aconseguir per a Barcelona un lloc integrat, un lloc coherent en el conjunt del sistema català de ciutats, del qual Barcelona és el centre. Aquesta afirmació no la discuteix ningú i hi hauria molt a discutir respecte de quin és el paper de cadascun, quin és el paper del centre, de més important a menys, si hi ha molts o pocs subcentres, etc. Ningú discuteix que Barcelona és aquest sistema de ciutats, que Catalunya territorialment és això. En el primer punt he dit que ens calia aconseguir una bona consolidació. Jo volia posar alguns exemples de cadascun d'aquests objectius molt ràpidament. Hem parlat primer de consolidar expectatives. Jo tenia la impressió que en el primer mandat l'Ajuntament havia sortit al carrer a fer places, a intervenir al carrer, cosa que en els darrers deu o dotze anys no s'havia fet i que, tanmateix, les expectatives creades eren, si continuaven creixent, molt superiors a allò que podriem realitzar. En el programa del 84-87 es diu molt resumidament què es vol fer en aquests quatre anys i quin és l'horitzó del 92. I aquí diem que fins ara haviem estat en un procés de producció d'esperanga. Per exemple, els Centres Cívics. Ningú no s'havia parat mai a dir fins on podriem arribar en matèria cívica. Això és una mica difícil, si voleu, però necessari. D'altra banda, en matèria de serveis personals, de serveis socials, de casals de joves, de sanitat, d'educació, de les llars del jubilat, han estat des del principi una xarxa integrada. Això no vol dir que no hi hagi casals de joves, però hem tendit al Centre Cívic perquè és més fàcil reunir equipaments en un sol Casal, el qual serà el EXP. 872/84 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona centre d'irradiació en el qual l'Ajuntament ha posat tot el seu èmfasi. També sabeu que hem parlat de 50 parcs, més de 50, i això no ho invento. Ja veieu que complim uns objectius que ens hem marcat i es comença a gaudir d'una certa traducció a nivell internacional. El més de juny d'aquest any un arquitecte del Brasil va publicar un article molt extens en una revista anglesa sobre les noves places de Barcelona com un exemple d'urbanisme significatiu. En aquest mateix mes, a Amèrica, un altre cronista parlava dels jardins del carrer València, d'alguns projectes de l'Escorxador que s'havia fet a Barcelona. Hi ha un reconeixement internacional, hi ha una realitat i aquesta realitat és reconeguda internacionalment. Ara bé, ¿quines són les grans expectatives del futur? En el terreny econòmic, el nostre realisme en aquest segon programa va ser molt prudent, en el sentit que les modificacions que vam fer van ser modificacions molt petites, però que ens permeten donar aquest canvi d'orientació. Nosaltres hem dividit les àrees de l'Ajuntament en el programa en quatre sectors: - àrees àrees àrees àrees de la d'infrastructura urbana de funcionament de la ciutat, serveis de neteja, etc. de serveis personals d'administració de govern, incloses les àrees internes "Casa Gran" En el primer pressupost d'inversions, fixeu-vos que les àrees d'infrastructura havien tingut el 60% de la inversió. En el segon mandat, que és aquest, calia consolidar les perspectives creades en les àrees d'actuació, de funcionament, si voleu, de la ciutat com a fàbrica. En el primer mandat (82) la distribució, el percentatge de les inversions era d'un 8,62% i en aquest segon hauriem d'invertir un 13%. És a dir, sense ser una xifra molt significativa, estem en una realitat mòdica, i a més a més hi ha un accent important posat en les àrees de funcionament, en les àrees de serveis personals. En canvi, on es tractava de consolidar expectatives, vam passar d'aquella primera fase que anomenaria no expansiva sinó exclusiva, a una fase de consolidació d'allò que s'havia avançat de negociar per tant de passar de 23,3 a 17% en la distribució del pla d'inversions. Encara és una xifra significativa, encara és més que el conjunt de les àrees de funcionament de la ciutat, com a neteja, com a protecció ciutadana. És una xifra molt significativa. EXP. 872/84 • IMPREMTA MUNICIPAL �a Ajuntament de Barcelona I en les àrees d'administració de govern es passa de 7 a 10. La inversió és més petita, però hi ha un increment d'èmfasi en aquest sentit. Jo volia dir que aquest objectiu del primer mandat, que s'ha anat corregint, crec que en el futur haurà de tenir noves traduccions visuals. Aquests 50 parcs, aquesta capacitat d'intervenció en el carrer que en aquests moments és el que està en marxa a Barcelona, s'està acabant en una cinquena part. Can Farrero, que a la fi ho vaig poder inaugurar; les Estrelles Altes, a la zona alta de la Zona Franca, és el primer interior d'illa que s'arregla a Barcelona, des del punt de vista públic. La plaga de la Palmera, cap al Besòs, amb una obra molt important que està en la línia que nosaltres vam propiciar als barris pobres, on cal que les obres arquitectòniques noves s'instal•lin. El monument al Dr. Robert, que és el monument a la ineficàcia municipal, és una obra de reconstrucció, que s'ha fet pega a pega. Es una feina artesanal, molt llarga, però això s'està acabant. La plaga de la Sedeta, en el barri de la Sagrada Família. Tot això s'està fent. Posarem un èmfasi cada vegada més accentuat en assolir que els Presidents dels Districtes, que són en definitiva els representants dels alcaldes al carrer, facin inspecció al carrer, vegin el que realment està passant. Potser és una masura una mica rudimentària però tanmateix, crec que pot ser una mesura eficient, si com a condició tenim els mitjans de fer ús de les seves inspeccions. I això es farà, ho dic públicament. Bé, tot això serà possible de continuar tirant-ho endavant si hi ha la voluntat d'intervenir i la maquinària de la ciutat, de l'Ajuntament, respon. El meu somni seria fer un programa per tal que moltes parets de Barcelona fossin derrocades. Barcelona és una ciutat mediterrània tan densa que es fa molt difícil d'obrir-hi una nova perspectiva important. Jo faria un programa de tirar parets a terra, que permetessin el moviment lliure de les persones. Fer Barcelona tal com és, però més transparent, no canviar-la pas massa, però allò que hi ha, que es pugui veure. En definitiva, les quatre grans expectatives del futur que han de definir la imatge física de Barcelona es podrien concretar en: - obrir Barcelona al mar - convertir Collserola en el parc central de la ciutat metropolitana. - millorar el centre antic i el centre modern, el centre modernista de 1'Eixample. - modernitzar la xarxa viària, i que la xarxa de comunicació sigui suficient. EXP. 872/84 - IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona Però això no és una realitat, i és que Barcelona està d'esquena al mar. L'objectiu, doncs, és obrir Barcelona al mar, tenir no solament un port sinó dos. Un interior, que és el que hi ha des de la Rambla fins a la Via Laietana i un port esportiu, un port de pescadors i fora, a la dreta de la porta de la Pau, més enllà de l'estació marítima, un port comercial, per obrir una sortida al mar, perquè les barquetes d'esplai puguin sortir al mar sense haver de passar pel port comercial, pel port de tràfic pesant. El passeig Nacional convertir-lo, a la llarga, en el passeig per a les nits d'estiu. Substituir les parts metàl •liques per unes parets de vidre que permetin veure el mar, i posar-hi cadires i taules i que els barcelonins hi puguin passejar. La Barceloneta, !té tantes coses per fer! La Maquinista, els seus carrers,... El Poble nou, ja està decidit, farem el tren subterrani. Que la ciutat arribi al mar directament. És un projecte que ja té els números fets, i és factible. Un dels objectius és la Vila Olímpica, d'un, dos, tres o quatre mil habitatges, que pot instal•lar-se perfectament en les 40 hectàrees de Renfe, o les de la Catalana de Gas; hectàrees que seran expropiades i que permetran fer-ho de manera sufucient. Hauré de parlar de les ciutats veïnes, de totes aquestes que configuren la ciutat metropolitana. Hauria de parlar de Badalona, encara que el seu Alcalde en parlaria millor que no pas jo. L'he sentit parlar i ho faria amb més entusiasme que jo mateix. Us parlaria de les obres conjuntes que fem amb l'Area Metropolitana, que permeten que un col •lector agafi totes les aigües brutes que baixen des de la pròpia Barcelona, de Badalona, de Sant Adrià i que es connectaran amb una depuradora i sortiran netes al mar. Així farem que aquest estiu sigui possible banyar-se en les seves platges. Els objectius per aquesta zona són: - Convertir-la en primer port del Mediterrani, que ja no ho és, però mantenir-ho. - Tenir una bona comunicació internacional, resolent en aquesta zona del Prat totes les seves capacitats de connexió, aeroport, ampliació del port, etc. - recuperació de la platja. El segon objectiu és la Serra de Collserola. Verdaguer també ens en parla quan diu: Exp. 872/84 • IMPREMTA MUNICIPAL �Ajuntament de Barcelona "L'alt Tibidabo, roure que sons plansos domina és la superba acròpolis que vetlla la ciutat; l'Agut Montcada, un ferro de llança gegantina que una nissaga d'héroes clavada allí ha deixat" I el poeta Maragall diu: " ¿On te'n vas Barcelona, esperit català que han vençut la carena i has saltat ja la tanca i te'n vas dret enfora amb tes cases disperses lo mateix que embriagada de tan gran llibertat ?" Els poetes veien que Barcelona s'integrava en la cadena i que allò que s'estava fent es feia malament. Nicolau Rubió, que és un dels grans arquitectes paisatgistes de la nostra ciutat, ja l'any 29 deia que Collserola seria el gran parc central de Barcelona. I això que ni Verdaguer ni Maragall ho veieren. En un massís de més de 5.000 hectàrees, que toca vuit municipis cadascun dels quals considera el Collserola com la seva muntanya, aquest és considerat com el parc central de la nostra aglomeració ciutadana, és el nostre gran símbol. Es va fer recentment era Collserola i les una cala de la Costa però ningú sabia què una enquesta al carrer, preguntant què respostes van ser: primer, que era com Brava o bé, un poble prop de Sant Cugat, era exactament. Els objectius que ens proposem es basen en l'aspecte ecològic i permetran respectar les possibilitats del Collserola. Entre altres fites que perseguim una d'elles és la de la circulació dels cotxes. No s'aturarà Lla seva entrada, sinó que farem llocs d'aparcament. També instal •larem barbacoes per tot arreu a fí que no es produexin incendis. Aviat s'iniciarà també un gran debat sobre el Collserola i es tractaran tots aquests temes. A la Barcelona vella farem dues Rambletes, que consistiran en un conjunt de places que aniran unides entre sí. Aquestes places significaran un seguit d'espais lliures on es donarà la possibilitat de contacte entre la gent. L'Eixample és un model d'urbanització perpendicular cada cop més considerat. Ofereix unes possibilitats immenses, del punt de vista del tràfic, de la circulació, justament perquè hi ha molts carrers importants. L'Eixample és un gran descobriment urbanístic de l'Europa d'avui. S'ha de respectar tal com és i per altra banda s'ha de recuperar en la mesura que sixò sigui possible. I això afecta als interiors d'illa que Cerdà va dissenyar oberts, mai tancats Exp, 872/84 - IMPREMTA MUNICIPAL. �Ajuntament de Barcelona com ara ho estan. Totes no es podran obrir, però algunes si que podrem recuperar-les com a espais oberts de l'Eixample. Per últim farem els cinturons. El primer cinturò no l'acabarem més enllà d'on arriba, fins a General Rovira i Alfons X, fins al carrer Cartagena. Però no en forma de cinturò concebut com autopista, sinó de carrers que empalmaran amb General Rovira. I obrirem General Rovira en el moment que sigui connectable amb una xarxa viària que funcioni. No pas abans. El segon cinturà també l'acabarem. Està dibuixat pràcticament des de la Rep. Argentina fins a la Meridiana. Els túnels es faran, i jo crec que ens permetrà fer una ciutat que funcioni. No vull acabar sense fer una referència a la ciutat olímpica. La gran missió dels Jocs Olímpics a Los Angeles ha estat la senzillesa, és a dir, aprofitar els màxims recursos que ofereix una ciutat, no inventar-se allò que no té. Tenim previstes nou àrees: quatre ja estan a la ciutat, tres a l'entorn metropolità i dues fora de Barcelona, fora de l'àrea metropolitana. Els Jocs Olímpics són una gran fita, però una fita que Barcelona mirarà amb paciència per veure totes les possibilitats que ha de tenir. Barcelona no es llençarà sola a aquesta tasca. Haurà de veure les adhesions que tenim, que són moltes a nivell verbal, però que volem que es converteixin en legals. Barcelona vol el recolzament de tot el país, de tot Catalunya, de tot Espanya. Barcelona actuarà en la norma de la senzillesa, no s'inventarà rés que no tingui, ara bé, treurem el millor dels nostres recursos. Barcelona arribarà a complir, com deia Maragall: "Corre enllà, corre enllà, corre enllà Barcelona que ja et cal esser una altra per ésser la que deus; perquè ets alta i airosa, i fas molta planta, però bé et falta encara molt més del que tens..." O com deia Verdaguer: "La teva presència esplèndid és dels nous temps aurora, tot somniar.... del passat, treballa, pensa, lluita, mes creu, espera i ora" Aquesta oració de Verdaguer és la mesura que jo crec que s'assembla a aquesta perspectiva que nosaltres volem fer realitat. EXP. 872/84 - IMPREMTA MUNICIPAL � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3871 Title A name given to the resource Mirem endavant / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col.legi d'Arquitectes, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Lideratge Infraestructures Competitivitat Acció política Model social Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-09-06 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/966/19840911d_00045.pdf 8f74d5b39628d64e5b489f65bce8ef53 PDF Text Text 94- 94-09-1 15:33 CA %441.5 15.40 54415 EFEEA E90 54415 EFEEA-E 5 LY,A9 LWIE ()b15 Z4-09-A'k' ..'15134 SNSI%EI DE tkIIJN%5 DI COVIUWIZACIO NJUWINV11%T DE SNRCELD%N 7,EY.7 DELS DISZURS PROMMIN-C PER PNSQUNL %NRNSNLL, PRESIDEM DE LN -ZQRPORNZID %E.IRUITA%N, ONVW LN '70kNSN DI RAYND% FER%N%ZiEt -DANDO' 01-1:7EILOEfa.1,■ _NX.01.\_DES DE1. 1 NREN t5E7ROPOLI7N%A DI ALCALDE DE.-W'r-JB-C , . SNRZELOW1, NtNIZS: YNARZNON PEA_ . 1%7 I IMOYTLER7 9ULL NPROFI7NR : AQUISTA ZWId\IUNR.'ZNP N LN %0RY‘NLITZNZIO 1%51"17UZID%AL 1 ZNP N LN DIS71%SID FES719N,TER DIR-\IDS SUAZERNVIIM QUEEšNLZNLDIS E%S, SE%7I% YkEREUS DELS U%SELLERS DEL CD%511.1.. DE ZEU7 QUE L A7 1.4 E%£,NPZNLMN U% ‘110%E %ASZU7 N ZQIN, ZNSN7 ç'SNWT :' SDI I QUE '0,DRI N SN%7 SDI,.RNFAEL DE ZASAWYJNS I ZW7iNS CA? wun cowaEu QUE ES7E%IN IL SEU 7ERRIIDRI NL 'MNR, DEL XAC)%7ZNI 'I%5 EL L.LNRS DE ID7N LN PLANAE%7RE ULLCEROLN 1 ZNS7ELL DI FELS. ELS NLZNLDES %E7ROPOLI7N%S STA ELS %ES ZIREZIES SUZZESDRS D' AWJELLS Z7.)%SELLERS QUE %I.) NOVIE7ERIM LN SUWNISSID I QUE LLUI7NRE% ZD%7•A L' IMASOR •UN% EL DIPU7N7 WILI7NR 1 EL DIPUINA EZLESINSIIZ DE LA DIPUINCIZ DEL DIWERNL I OGE%ERNLI7N7, QUE ZWA, SNZEU ERN UN 1%2,7I.UZU DE 7RIS SRNZDS QUE REZNP7N9N ItS7OS PER N LES GUERRES ZEL REI, ‘A.A9IE% ,F. U£11 OESNRZEU%N. FUSI ZNP N 9IZ I QUN% 91; RE7DR%NR En EIRE%SUER, 019\:AN7 PER k)AIY,ELL DES DE ALELLN, 9N SER-E%PRISD%A7 ?EL' ZDWSELL DE ZE.%7. 79,A ,Y17-11? 9ILA;'1NLA EL DIPU7N7 EZLESINS71Z, I ZNRRER PREZIOE%7 DE •LN „S_UERNLI7A7 NEN%S Z1 LA RES7NURAZID-PEPUELIZN%N, %I SE SNP On E. Mi VIN CE SER, D IZ'AZS, PER ZAhDA DI 717D\ HIS7DRIZS QUE WIWSU E%5 DISZE1Y,1ALS RT-JERS LOZALS U%A PAP7IZI?AZU DES7AZNON N LN FESIN O' W, LA V\IS7 íZIRIA DIFI‘Ilt_ I N5nIRNELE DEL MSE PQELE, P0'2, ES SE\3S 71:1'nE I 1LSEEESIRS, ELS P cJDERS LçJZALS" MI% E.SWY DEDISSIUS „suw-n-r, I% EL MW,,%7 . DEDISSIU. 9E7r.J.9.%ElA NL PRISE%7 I 7ASE r¿.'1. EL It c/.. Fn w . ?,7n FERNDEZ ,3 5.JRAZQ DAA%7 LA SE9N wl O, -7-7,2 17,‘A 7 ç,J7 ^ „„ II ..112174.1.-::,11S I -5 r EL %ç.:;57R1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3872 Title A name given to the resource Text del discurs pronunciat per Pasqual Maragall, President de la Corporació Metropolitana, davant la tomba de Ramón Fernández Jurado Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Castelldefells Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Història Govern Acció política Fernández Jurado, Ramon Corporació Metropolitana de Barcelona Necrologies Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-09-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/967/19840917d_00046.pdf 2627df6751602a8cc91496a178bc6601 PDF Text Text PARAULES DEL SR. ALCALDE A LA REUNIO DEL F,L.P. A LA PALOMA (17 Setembre 1984) Bona nit! (Buenas noches) Desde que circuló la doble idea de hacer venir a Gerona (España) ), doble idea que y reunir a los antiguos amigos del FLP ( sabemos todos incompatible pero que en un futuro harémos compatible, dos prevenciones han circulado por mi cabeza: Primera: que el acto podía ser poco respetuoso para lo que de serio tuvo lo que hicimos entonces. Segunda: que el acto fuese demasiado operante para lo que de trivial y complementario tuvo nuestra actuación. Es por ello que lamento tener que comunicarles que la gente más sensible probablemente no haya venido y, por otra parte, que los corredores políticos del futuro tampoco estén aquí. Pero quizás lo mejor será castigar a los mal pensados, dándoles la razón. Maquinémos algo. Anuncio solemnemente que en esta reunión se está tramando algo. Es más, anuncio que los Felipe cabalgan de nuevo. Los Felipe, esta cosa entre libertaria y liberal (ojo con el mar xismo a mitad de recorrido) (Abad, ¿en què punto está el marxismo?) .... Mi sincera convicción es que el marxismo está en el bolsillo, para algunos y en el bolsillo del corazón, para otros. En el de la cartera, como medida de cambio; para otros en la falquitrera, como' aquel que llegó un dia a la reunión y palpándose los bolsillos dijo: "Me he dejado el marxismo en casa". Los Felipes cabalgan de nuevo. Lo que yo no sé es hacia dónde y dudo que nadie lo sepa. En todo caso, en un par de años, quizaás en San Sebastian, suponiendo que se hayan reunido las condiciones para el ejercicio inocente de la nostalgia, podremos saber algo más. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3873 Title A name given to the resource Paraules del Sr. Alcalde a la reunió del FLP a la Paloma Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sala La Paloma, Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Socialisme Política Acció política Frente de Liberación Popular Front Obrer de Catalunya (FOC) Franquisme Partits polítics Polítics Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-09-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/968/19840927d_00047.pdf b72f2331c48d499bca56910ad7847bae PDF Text Text 3 CONSTRUCCION DEL ESTADO �l. CO:;:_ _ -..- _. ...... DE M OCRACIA AVANZADA de la Constitución Española nos impone a todos la consolidación de un Estado social y democrático de Threcho que sea la ex p resión y soporte de una sociedad democrática avanzada. Este gran objetivo constitucional lo asumimos los socialis tas como la gran tarea de la fase histórica que vive hoy nuestro Partido. 41 oredmbulo Para ello es necesario completar la adaptación de las instituciones procedentes del pasado al nuevo orden democrático y a las nuevas circunstancias históricas. En este sentido es preciso señalar que siendo mucho lo realiza do, la tarea de desarrollo institucional que queda pendiente resulta, no obstante, importante. Estamos ante la gran reforma del sistema adminisLrativo del Es tado español que no viene sólo impuesta por el paso•del autori tarismo a la democracia y del centralismo a las autonomías, si no por las nuevas condiciones económicas, tecnológicas, sociales e internacionales de los años 80, que obligan a incorporar supuestos nuevos a las políticas tradicionales de reforma admi nistrativa. 2. EL GRAN RETO: LA CONSTRUCCION DEL ESTADO DE LAS AUTONOMIAS 2.1. La política de los socialistas, en lo que se refiere a la construcción del - Estado dei las Autonomías, ha estado guia da por los siguientes principios: construcción de las Autonomías es una exigencia del desarrollo y consolidación de la democracia. La continuidad del proceso autonómico es la mejor garantía para la defensa y promoción de la identidad propia de los distintos pueblos de España, para la modernización y re 2.1.1. La _`orna de las administraciones públicas, así como para - el desarrollo de un sistema de poderes públicos contro- �lados más directamente por la ciudadanía. En este punto no caben ambiguedades, ni replanteamientos co nst_tucio_ nales. Los socialistas proclamamos nuestro compromiso por el desarrollo y aplicación del Título VIII de la Constitución, en la certeza de q ue asï contribuimos a la mejor defensa de los intereses de la entera sociedad es p añola y a la creación de instrumentos idóneos para - solucionar la p roblemática especifica de todas las nacionalidades y regiones. 2.1.2. Las autonomías de las Comunidades, como expresión del derecho al autogobierno de las nacionalidades y regiones españolas, son siempre de naturaleza política. Las C.C.A.A. existen no sólo para la gestión descentralizada de los servicios públicos, sino fundamentalmente para debatir, elaborar y desarrollar las políticas corres pondientes a los intereses específicos de cada nacionalidad o región, dentro siempre de sus competencias esta tutarias. 2.1.3. El Estado Español sé organiza territorialmente en CC.AA., provincias y municipios. La articulación entre el Estado, las C.C.A.A. y las Corporaciones Locales, con respecto a la atribución de competencias fijada por la Cons titución y las Leyes para cada ente territorial, habrá de hacerse con base en el principio de atribución de ca da función o servicio al nivel que resulte óptimo tenien do en cuenta para ello tanto el coste de su ejercicio como la proximidad y mayores posibilidades de participa ción ciudadana. -2.1.4. La ordenación del proceso autonómico debe basarse en el principio de igualdad, sin uniformidad, respetando las peculiaridades propias de cada pueblo de los que integran España. Los socialistas combatiremos cualquier tipo de privilegio que pretendiera derivarse de la posi_ ción autonómica e impulsaremos un desarrollo del proceso autonómico del que se derive, como resultado final, un nivel de competencias sensiblemente coincidentes para todas las Comunidades. En ese proceso, las diferentes vías de acceso a la autonomía y los diversos plazos previstos para alcanzar los máximos techos competencia- �3 - les en el marco de la Constitución constitu yen en sí mismos unas diferenciaciones y tratamientos espectfices. El desarrollo del proceso autonómico no puede será pues, uniforme, ya que la clave política y constitucio nal del mismo se encuentra en el "pluralismo en la igualdad". 2.1.5. La clave . para el éxito del proceso se encuentra en el desarrollo de una práctica política basada en la solidaridad y en la lealtad constitucional. Solidaridad en tre todas las nacionalidades y regiones en tanto que partes del proyecto coman de todos los españoles y leal tad entre todos los niveles institucionales que deben ejercer sus respectivos poderes desde la aceptación plena del orden constitucional. 2.2. El XXX Congreso reafirma la plena vigencia de estos Grite ríos. Pero quiere reiterar e insistir especialmente en lo que siempre ha sido la ..oncepci6n socialista de la poi/ti ca autonómica en contraposición a los particularismos nacionalistas o a los riesgos de desviavión particularista en nuestra propia organización. Para los socialistas la construcción del proyecto socialista para cada Comunidad Autónoma ha de hacerse siempre en total coherencia con el proyecto socialista para la Nación española. Estos criterios han presidido la política autonómica desa rrollada por los socialistas tanto desde la oposición como desde nuestra responsabilidad actual del Gobierno de la Nación. 2.2.1. El Gobierno socialista no sólo ha culminado la generali zación del proceso autonómico constituyéndose a través de las respectivas elecciones los órganos de autogobier no de todas las Comunidades Autónomas, sino que además ha impulsado decisivamente el proceso de transferencias de servicios, mejorando notablemente los mecanismos financieros y de valoración y desbloqueando el tema de la función pablica. Como consecuencia de estas situaciones, creemos que la política autonómica debe centrarse en la culminación del �proceso de transferencias de servicios, en la construcción del nuevo oràen administrativo v financiero del Es _ tado de las Autonomías y en el desarrollo de la solidaridad y de la lealtad. A estos objetivos debe seguirse orientando la política autonómica socialista. En tal sentido, tiene un relieve especial nuestra oferta electoral y de Gobierno de "acuerdo institucional" sobre todas aquellas leyes básicas que han de defihir el marco administrativo y financiero del Estado. 2.2.2. En igual sentido desarrollaremos tanto desde el Gobierno de la Nación como desde el autogobierno de las Comunidades Autónomas los acuerdos y las fórmulas necesarias para conseguir el más amplio consenso posible en torno á las tareas pendientes de la construcción autonó mica. 2.2.3. Del mismo modo, y por lo que respecta a la política so- cialista en cada Comunidad, deberá darse prioridad total a la ordenación y gestión de los servicios transferidos. Sólo legitimaremos ante los ciudadanos de modo pleno el proyecto autonómico mediante una política que haga evidente la superioridad en términos de eficacia y democracia del modelo autonómico sobre el anterior. Nues tro empeño principal debe ser pues consolidar las estruc turas y establecer los criterios para el buen funcionamiento de las competencias estatutarias. 3. CONSOLIDAR LAS" INSTITUCIONES DE' AUTOGOBIERNO 3.1. La construcción de las instituciones del autogobierno de cada Comunidad Autónoma es, pues, nuestra gran tarea para los r próximos años. Para ello es necesario, en primer lugar, impulsar la elaboración de las grandes leyes básicas definidoras del sistema administrativo del Estado de las Autonomías y hacerlo en la lógica del acuerdo institucional. 3.2. Pero hay, en segundo lunar, una tarea que compete exclusiva- �mente a cada Comunidad: el desarrollo de su propia or ganización institucional. 3.2.1. Es necesario avanzar en la consolidación de los Parlamentos autonómicos como los centros del debate entre los dife rentes proyectos políticos para cada nacionalidad o región. Hacer de cada Parlamento un lugar de debate sobre los verdaderos problemas de cada Comunidad, evitando toda interfe rencia en los asuntos.que son exclusivos de las Cortes Generales o competencia del Gobierno de la Nación, y hacer llegar dicho debate a la opinión publica, es uno de los instrumentos más importantes para conseguir el enraizamien to tanto de la autonomía como de los políticos que ella ha generado. Es preciso ser extraordinariamente selectivos en la dirección de la acción parlamentaria, no desbordando la capacidad funcional de la institución y aprovechando los recursos humanos representados por los miembros de losggru pos parlamentarios para 'a mejor conexión entre los debates políticos autonómicos y la sociedad. Por otra parte, la actividad legislativa, en desarrollo de las competencias estatutarias respectivas, ha de tener en cuenta la necesaria integración y coherencia de todo el sistema jurídico español. 3.2.2. Por lo que a la organización del Gobierno y de la Administración Central de cada Comunidad se refiere, debe evitarse el mimetismo respecto del Gobierno y la Administración Central del Estado. El criterio organizativo fundamental es que las Comunidades Autónomas existen para la generación y desarrollo de políticas dirigidas a la solución de sus problemas específicos. A estos efectos, debe procurarse que dentro de cada Consejería exista la capacidad técnica y po lítica suficiente, y garantizar al Presidente de cada Comu nidad el soporte técnico y político necesario para asegurar la función de coordinación y dirección del Gobierno autónomo. 3.2.3. La Administración autonómica, como todas, debe ser estricta mente profesional, entendiéndose esta afirmación en el sentido de capacïtacïán técnica y de neutralidad para el mejor servicio del proyecto político del Gobierno representativo �de Dada territorio. Para ello es necesario delimitar clara- mente Los zarzos co::_±cos de los cargos administrativos, - asl como res p etar estrictamente en la selección y formación del personal los - Ln -ios de la publicidad, el mérito y la ca p acidad, combatiendo toda desviación en sentido clientelista. La ordenación autonómica de la función pública evita rá asimismo la re p roducción mimética de la estructura corro rativa de la Administración Central. Se orientará hacia fór mulas más flexibles y menos burocráticas, abriendo un espacio mayor para las relaciones laborales y avanzando hacia un nuevo perfil de funcionario más en consonancia con el "servidor civil" que no se conforma con la simple aplica- ción de la legalidad sino que se interesa fundamentalmente por el conocimiento de los problemas sociales y la relación con sus grupos exponentes. 3.2.4. Asimismo, se perfeccionarán todos los mecanismos de contabi lidad y de control de la actividad financiera de las Comuni dades. Lstas deben aparecer ante los ciudadanos como administraciones transparen t es, de cuentas claras. El desarrollo de campañas de información, tanto generales como por sectores, de los ingresos y gastos de las Comunidades puede resultar muy conveniente a estos efectos. 3.2.5. La organización territorial de las Comunidades Autónomas no puede responder a un modelo uniforme. Pero en todo caso debe evitarse la construcción de un modelo rígido que impida aprovechar adecuadamente todos los recursos administrativos ya existentes en su territorio. En especial, cuando se den las condiciones políticas y administrativas adecuadas, debe rá contarse con la capacidad de gestión y la agilidad de los Ayuntamientos, Diputaciones Provinciales, Cabildos y I Consejos Insulares. En las Comunidades pluriprovinciales só lo se establecerán delegaciones provinciales singularizadas en aquellas áreas en que existe un notable volumen de trans ferencias y siempre con base en los efectivos y recursos transferidos por la Administración Central. 3.2.6. Pero no bastará la corrección técnica de nuestros planteamientos para conseguir el enraizamiento de las instituciones autonómicas en la sociedad. La gran ventaja del modelo autonómico sobre el modelo centralista consiste en su pro- �xiridad y responsabilidad política directa ante los ciudadanos. Fomentar la participación de éstos en la de=inio___ -desarrollo y defensa de las políticas autonómicas es la cuestión clave. En este sentido la conexión con las fuerzas sindicales, las organizaciones empresariales y en gene ral con las fuerzas más dinámicas y progresistas de cada Comunidad, concertando el esfuerzo de todas ellas para el logro del proyecto autonómico, constituye un objetivo fundamental. 4. TRANSFORMAR COHERENTEMENTE LA ADMINISTRACION DEL ESTADO 4.1. A la construcción de las administraciones autonómicas debe co • rresponder una política de transformación coherente de la Administración Central y periférica del Estado. Debe procederse a una rigurosa reordenaci(_: de los departamentos afectados por el proceso de transferencias en un sentido coherente con sus nuevas funciones. Asimismo, deberán ponerse en práctica los mecanismos ase guradores de la transferencia de funcionarios de los servicios centrales a las Comunidades Autónomas. Se desarrollarán las técnicas de contabilidad, presupuestación y control necesarias para el conocimiento de la eficacia real de los servicios; se mejorarán los sistemas de información y comunicación con los ciudadanos; se establecerán programas de desburocratización, desregulación o simplificación de trámites y procedimientos; se potenciará la figura del gestor o director de las grandes áreas administrativas. 4.2. Por lo que a la Administración periférica del Estado se refie re, debe abandonarse toda pretensión de uniformismo en su regulación. La organización de la Administración periférica debe adaptarse a las características propias de cada Comunidad Autónoma. Dicha Administración debe asegurar en todo caso la capacidad del Gobierno de la Nación para disponer de la infor mación, la presencia y el desarrollo de su política en todo el territorio nacional así como la coordinación de la misma con las Comunidades Autónomas y las Administraciones Locales. �a 4.2. Debe procederse, asimismo, a la culminación de la nueva orden-ci de la función p ública. En p articular, es necesario ile r a un Estatuto de la Función Pública en el que se defina lo que debe ser la función pública del Estado democrático. A estos efectos, no basta con garantizar la vigencia y desarrollo de los principios constitucionales de objetividad, imparcialidad, mérito, capacidad, carrera, incompatibilidades, derechos sindicales, etc..Es necesario abrir lá posibilidad de que se laboralicen amplios sectores de las Administraciones publicas. Asimismo, es necesario que el personal de la Admi nistración disponga de oportunidades para su formación ante las transformaciones en curso. Deberán también eliminarse las barreras que actualmente impiden o dificultan la movilidad tanto horizontal como vertical del funcionario, aseguran dose en todo caso la capacidad necesaria para el puesto de trabajo que se desempeña. Se flexibilizará el derecho de la función pública que en relación al derecho laboral no tendrá otras especialidades que las estrictamente requeridas por el desempeño de funciones de autoridad. Se establecerán los mecanismos de selección y formación necesarios para asegurar el espíritu democrático del servicio, que, como tal, se basa rá no sólo en la legalidad sino en la legitimidad democrática de la misma y exigirá un ejercicio de la función pública consecuente con la voluntad de informar, persuadir y dejar participar a los administrados. 5. LA FINANCIACION DE LAS C.C.A.A. La piedra angular sobre la que descansa el modelo vigente de financiación de las Comunidades kAutónomas es la LOFCA. A partir de ella se han ido desarrollando un conjunto de normas (la Ley marco de cesión de tributos a las C.C.A.A., las Leyes particulares de cesión, la Ley del FCI y la Ley de porcentaje de participación en los ingresos del Estado Para 1984) que han permitido cerrar el marco de- relaciones financieras. En el desarrollo de la misma se han dado avances destinados a evitar la proliferación de situaciones singulares, para lo aue se ha utiliza_ do un método común de valoración de los servicios transferidos, �- y - q ue ha permitido establece: una disci p lina económica , ro_ti- ca en el calculo del coste de los traspasos. En este sentido un avance importante viene representado por la adecuación del modelo foral tanto a las competencias asumidas mor estas Comu nidades como al conjunto de las Comunidades de régimen común y a la p ro p ia Administración del Estado. El modelo de financiación así construido supone un activo poli tico y económico que debe valorarse de forma muy positiva. Sin el marco global que dicho modelo representa las tensiones y conflictos que habrían necesariamente surgido hubieran dificul tado extraordinariamente el propio proceso autonómico. Además ha permitido que el proceso financiero funcione sin graves ten siones, no obstante el considerable volumen de transferencias realizadas, expresado en el dato que las Comunidades Autónomas gestionan hoy recursos de casi un billón de pesetas. 5.1. Existen otras tensiones generadas por las propias caracterís ticas del modelo. En primer lugar las que tienen su origen en el componente redistributivo incorporado al mismo. En efec to, en un país con los desequilibrios territoriales de España, es absolutamente indefendible la autonomía sin la solidaridad. Y la concreción de la solidaridad, para q ue sea efecti va, implica transferencias de recursos desde unos territorios a otros. En un periodo de crisis económica los recursos son escasos y, por lo tanto, el reparto es preciso que no genere desequilibrios globales. Este hecho nunca se asume sin tensio nes y, a veces, no se asume en absoluto. La virtualidad del FCI reside, precisamente, en que ha sido capaz de distribuir un cuantioso volumen de recursos, sin generar déficit público, respetando simultáneamente, la autonomía en la programación y gestión de las competencias asumidas por las C.C.A.A. 5.2. Un segundo núcleo de problemas surge por las especificidades impuestas por los diferentes ritmos de asunción de competencias en cada Comunidad Autónoma. En efecto, el juego combina do de las C.C.A.A. de la vía 151 y las del 143, y el diferen te ritmo de asunción de competencias dentro de cada una, exi Tía un sistema flexible capaz de ada p tarse a circunstancias diferentes pero que, en todo caso, garantizase la suficien- �- 10 - cia financiera a cada Comunidad y no generase desequilibrios adicionales p ara el Estado. El elemento clave es la definición del coste efectivo, diseñándose diversos elementos finan cieros con capacidad para garantizar su cobertura. n^^ Esta situación diferenciada es en todo caso transitoria, dependiendo del volumen de competencias transferido y asumido ^^en los respectivos Estatutos de Autonomía. Sin embargo es cierto que la aplicación del modelo en el p eríodo transitorio genera algunas disfuncionalidades. En efecto, la definición de un porcentaje sobre los ingresos del Estado, genera un efecto financiero a favor de las C.C.A.A. y en contra del Estado que, además, se distribuye de forma desigual entre las ^^ ti ‘ t C.C.A.A. S'` vql 1 , 1/41 A En el caso de que persista y de que adquiera una cuantía sic. nificativa se hará preciso corregir ese efecto financiero, para evitar su influencia perjudicial sobre el déficit pdbli co. Ahora bien, la corrección de ese efecto no implica en ab soluto el rechazo del modelo en su conjunto. En primer lugar, porque dentro de la propia LOFCA existen posibilidades de ac tuar sin perjudicar el equilibrio del sistema. En segundo lu gar, porque nos encontramos todavía en el periodo transitorio, y, por consiguiente, con algunas situaciones todavía no suficientemente contrastadas que no pueden ser consolidables de cara al futuro sin dosis muy elevadas de prudencia. 5.3. Por otro lado, el mecanismo de distribución territorial de la inversión nueva, concretado actualmente sólo a través del FCI puede producir consecuencias negativas en cuanto al volu men total de fondos de inversión aplicados en las distintas C.C.A.A. Para evitarlo, y en desarrollo de la LOFCA, es reco mendable la elaboración de programas de inversión específicos elaborados y financiados conjuntamente por el Estado y las C.C.A.A. 5.4. Por lo tanto, la puesta en funcionamiento del modelo de finan ciación de las C.C.A.A. contenido en la LOFCA, constituye un marco global coherente y sólido, que ha sido capaz de hacer frente a un fuerte proceso de transferencias, sin afectar de forma sustancial a los equilibrios económicos fundamentales. �6. LA POLITICA ECONOMICA EN EL ESTADO DE LAS AUTONCMIAS Diseñadas y puestas en funcionamiento las piezas esenciales del sistema de financiación autonómica es preciso dar un paso más para comenzar a plantearnos algunos de los problemas con los que vamos a enfrentarnos en un próximo futuro. De entre ellos, uno de los que adquiere mayor importancia es el que hace referencia al diseño y ejecución de lá política económica. Existen algunas premisas que es necesario considerar y que aunque puedan parecer obvias es preciso destacar. En un período rá pido e intenso el Estado español se ha transformado profundamen te, dejando de ser un Estado centralista para transformarse en otro dotado de numerosos centros de decisión política y econ6mi ca. Cada uno de estos ámbitos tendrá diferenciadas tanto sus competencias como sus recursos económicos. Ello significa que la realización de la política en general, y la política econ6mi ca en particular, adquirirá una complejidad superior a la que viene poseyendo actualmente, ya que no se va a poder instrumentar de la forma en la que se venia haciendo hasta ahora. Hemos de ser conscientes de que en el momento presente la responsabilidad de diseñar un mecanismo institucional capaz de hacer funcionar eficazmente la actividad económica en el modelo de Estado que estamos construyendo recae fundamentalmente sobre los socialistas. 6.1. Definición de una política económica uniforme De acuerdo con la Constitución, corresponde al Estado la definición de los objetivos básicos de la política ecón6mica en temas como el crecimiento económico, la distribución personal y regional de la renta, la'garant a del equilibrio económico externo y la estabilidad de los precios y salarios. i Una vez definidos los objetivos básicos de la política económica, de acuerdo con los mecanismos y con los instrumentos previs tos en la Constitución, es preciso conseguir la integración y coordinación de las políticas económicas regionales para evitar que entren en colisión con esos objetivos. Debemos conseguir compatibilizar la existencia de políticas económicas autónomas �con una política económica de ámbito estatal. Esta necesidad resultara más p erentoria cuando las Comunidades hayan recibido todas las competencias que se incluyen en sus Estatutos y las Asambleas-Legislativas de las mismas inicien la legislación en estas materias. En una sociedad industrial avanzada el Estado requiere instru mentos capaces de garantizar la unidad del mercado, la direc- ción de la política económica y un protagonismo esencial en la distribución personal y territorial de la renta y.la rique za. En España nuestra Constitución atribuye al Estado estos poderes hecho que además se ha visto ratificado por el Tribunal Constitucional en diversas sentencias. Por el contrario, la existencia de un ámbito propio de politi ca económica en las distintas C.C.A.A. sí tiene aspectos más controvertibles. Los Estatutos dé Autonomía definen competencias de contenido económico como exclusivas. Sin embargo, y a menudo a renglón seguido, añaden algún tipo de fórmula ("sin perjuicio" "en el g.-nbito definido por", etc.) que limita claramente la presunta exclusividad de esas competéncias. En este ámbito, y dando por supuesto que cada nivel de Gobier no respeta las competencias del otro ¿cómo debe operar la relación Estado-Comunidades Autónomas?. Es evidente que en los campos concurrenciales las actuaciones de un nivel de Gobierno no son neutrales para los objetivos que persigue el otro. La ordenación de la economía y, por consiguiente, el diseño general de la política económica es competencia del Estado. Ahora bien, simultáneamente, las C.C.A.A. tienen competencia, en su ámbito territorial, para promover el desarrollo económico en general y, sobre determinados sectores y actividades en particular. El ejercicio de ambos políticas económicas puede plantear serios problemas de eficiencia e, incluso, de equidad. Es preciso realizar un esfuerzo de clarificación para evitar que estas actuaciones conduzcan a despilfarros de recursos, duplicación de intervenciones, ineficacia e, incluso, neutralización mutua. Este esfuerzo de clarificación sólo va a ser posible si, las relaciones entre la Administración Central y las C.C.A.A. se caracterizan por una dialéctica de cooperación y coordinación, superando la dialéctica reivindicativa del pasa- do. �Este esfuerzo de clarificación nos debe empujar a: 1.- Regular los instrumentos normativos que concreten en cada caso los ámbitos de actuación de cada nivel de gobierno. 2.- Fijar un procedimiento de transmisión de la información que impida que cada ámbito de gobierno retenga para sí la información que estima conveniente. 3.- Dada la absoluta interdependencia de los fenómenos económi cos..,._._de hecho las competencias del Estado y las C.C.A.A. encuentran múltiples elementos concurrenciales. Por consiguiente, la coordinación es un requisito imprescindible, de forma prioritaria en los campos presupuestario y financiero, pero tendrán que extenderse a todos los ámbitos de la política económica. 4.- La experiencia de los Estados de tipo federal pone de mani fiesto que la cooperación en proyectos conjuntos de los di ferentes niveles de gobierno es, cada vez más, el común de nominado; de las relacic..as entre ellos. 6.2. La cooperación como ajuste funcional del sistema autonómico En todos los modernos Estados federales o regionales, y lo mis mo sucede en el nuestro, resulta imposible establecer una distinción nitica y perfecta entre las competencias de los distin tos niveles institucionales. Así las cosas, la posición de supremacía que en principio corresponde al Estado y al interés general que representa podría conducir a una expansión irrefre nable de las instancias centrales del poder en perjuicio de las competencias autonómicas y locales. Se trata de un fenómeno universalmente constatabie, cuya neutralización exige acudir a fórmulas de cooperación que permiten el mantenimiento de las competencias autonómicas a là vez que establecen los mecanismos para la realización práctica de los criterios constitucionales de solidaridad, lealtad y unidad. Tras la plena asunción de las competencias estatutarias y la construcción de las instituciones de autogobierno, el ejercicio de las competencias tanto estatales como autonómicas que tengan naturaleza compartida o concurrente (y que son la mayo ría) requerirá para su mejor eficacia y menor conflictividad �el uso creciente de fórmulas cooperativas; Los socialistas impulsaremos el desarrollo de estas fórmulas con la finalidad tanto de defender las competencias autonómicas como de conseguir la necesaria coherencia en la actuación de los poderes pd bl ico s . �7.- LA POLITICA MUNICIPAL Y LOCAL Los socialistas consideramos al municipio como el marco - básico de convivencia de la sociedad civil, reconocido -- por nuestra pasada y reciente historia. Consiguientemente consideramos el campo minicipal como un fundamental escenario institucional de intervención para el desarrollo de nuestra actividad política de cambio y modernización de la Sóciedad. La gestión socialista en los primeros años de gobierno de mocrático de las Corporaciones Locales se ha caracterizado por un asentamiento de la institución, una reorganización de los servicios, la progresiva dotación de la in- fraestructura de la que carecían nuestras ciudades y pueblos y por la progresiva asunción de competencias en aque llos ámbitos donde se hacia necesaria la intervención de la institución municipal para la solución de los diferentes problemas que afectan a la vida social. 7.1.- Superados los años de implantación y puesta a punto de la maquinaria municipal, corresponde ahora, a -aquellas corporaciones locales gobernadas por socia listas, la profundización del proyecto político, -orientando la gestión hacia áreas que supongan una mayor participación del ciudadano en la vida pública, tanto individual como colectivamente, atendiendo con especial interés a los sectores marginados dentro de la sociedad, distribuyendo el gasto de -forma que se reequilibren las dotaciones de servicios e infraestructura entre los diferentes barrios de las ciudades o pueblos, garantizando el acceso a los servicios y prestaciones municipales de todos los ciudadanos, en especial los más desfavorecidos, interviniendo en general en todos aquellos sectores que provoquen una redistribución de riqueza, vía -servicios, más solidaria entre todos los ciudadanos, �alcanzando mayores parcelas de justicia y libertad y haciendo, de forma significativa, progresos en el nivel de participación ciudadana en todos los ámbitos de la vida política, logrando, en resumen, un cambio cualitativo en la vida cotidiana de nuestros pueblos y ciudades. Para los socialistas no basta ya con gestionar bien, es necesario utilizar las co tas de poder para provocar transformaciones políticas que supongan avances cualitativos en el sistema-democrático. 7.2.- La aprobación de la Ley de Bases del Régimen Local debe completarse con la aprobación de una Ley de -Financiación de las Haciendas Locales que garantice la suficiencia financiera de las Corporaciones Loca les para el ejercicio de sus competencias,mediante la adecuada combinación de tributos propios y de -transferencias del..stado y de las Comunidades Aut6 nomas. 7.3.- La estructura territorial local se adecuará a las necesidades reales de la población y del territorio de cada Comunidad Autónoma. 7.4.- La actividad legislativa de los socialistas, en - cualquiera de los ámbitos parlamentarios y en cualquier materia sectorial que se regule, tendrá siempre en cuenta la atribución preferente a las entida des locales de las competencias correspondientes en cuantos asuntos afecten directamente al circulo de sus intereses, y en atención a las características de la actividad pública de que se trate y a la capa cidad de gestión de la Corporación local en cues- - tián. 7.5.- El sistema financiero de las Corporaciones Locales se caracteriza en los próximos años por garantizar � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3874 Title A name given to the resource La construcción del Estado / Conferència a la Universidad Internacional Menéndez Pelayo Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. UIMP, Sevilla Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Democràcia Política Socialisme Espanya plural Autogovern Administració pública Finançament Acció política Estat Catalunya Description An account of the resource Conte notes manuscrites de PM. Incomplet, manquen pàgines. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-09-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/969/19840930d_00048.pdf c5c606c060fab5d7e2be2c1747416a45 PDF Text Text Actos com el d'avui, com el de la nit de diVandros passat, con altres que m^han celebrat aquBsts dies, nomás poden tenir un significat: expressar la voluntat de les administracions públiques de prestar a la Comunitat un snrvai efloaÇ, modarn ï 000rdïnat en l`ámbit de la seguretat ciutadana. Ens ho domana la ciutat, ho requereix la Conotïtuoiò i a Catalunya, concretament, la Llei de Coordinacï0 de les Polioles Looalo^ El model policial d'un país está condïoionat per les seves inatitunlona báaiquas. Estem oompromeams ara a reformar aquest model per a adaptar–lo a la realitat de l^Eatot de les Autonomies, tenint molt en oompta la própia autonomía municipal, ï d'acord amb les obligacions oonstituoionals del coVocn Central. Es una tasca complexa i difícil, ben segur, per aoonoeguï~rem l ob'oCtiu que ens hem proposat. Lacte d'avui, els actes d'aquests dieo, sán fites simb)liquns. El fonamental és el trebalT de cada die, fet dintre de la perspectiva dele nostres ob'octïus° KulI referir–me a les tasques de coordinnoïó que ja hem iniciat. Ele trebalIs de la Junta de Seguretat, de la Comiesió de SagUretat Urbana, de la Comissi de Coordïneoi6 Policial, de la Comïssl6 de CnnÍdïnaoió da Policies [ocals de la Cenerolitot – a la que sls A'untemonts tenim una particïpmol6 molt activa – pero quo ec5n esforços aparentment dispersos ~ confIueïxen cap a l nb^ectiu do millorar el servei que es presta nla ciutadans en el tarrony de la seguretat pública. �2 En el m a ro d'aquest esforç de 000rdïnacï0 ï cooperació, que éo la base de 10U11 totes les possibilitats d'áxitx p romourem l'encontre a tots els nivells entre les administracions implicados: des de les direccions dels serveis fins a la demarcació i al barrí, passant pels distrïctes. L a millora del servei que prestem als ciutadans passa també, és ben evident, per && l'actualització de les condicions professionals i de treball dels funcionaris, l'adequació de la seva formació i l a modernització d`instal– laciona ï mitjans, 61&4&&eled dels que aquí hem pog ut veure u n a petita mostra. Sóm consciente d e les dificultats amb qu e ena haurem d'enfrontar. Les coneixem. El model d'actuació que ens estem plantejant suposa un canvi radical en ele hábïtm, les formes d'actuació ï ° Pina i tot, en la formooió. Pera és eoident .m ele resWlteto 000nseguits durant &&144&de any ed` positius en el mau conjunt i ene confirmen que sonr onp el bon cerní. Com a Alcalde de Barcelona um puc transmetre la oatio-^ facoïó dela ciutadans per tot el que s'ha av a nÇat, el seu desig r4 e1 ~i-fn ^ ` que s avanoi encara més també la garontio nostre suport en aquest procés. BARCELONA, 30 de Setembre de 1984 �Actos como el de hoy, como el de la noche del pasado viernes, como otros que se han celebrado estos diae, sólo pueden tener un significado: expresar la voluntad de las administraciones públicas de prestar a la Comunidad un servicio eficaz, moderno y coordinado en el ámbito de la seguridad ciudadana. Nos lo pide la ciudad, lo requiere la Constitución y en Catalunya, concretamente, la Ley de Coordinación de las p olicías Locales. El modelo policial de un país está condicionado por sus instituciones básicas. Hoy estamos empoMmdos en reformar ese modelo para adaptarlo a la realidad del Estado de las Autonomías, atendiendo a la salvaguarda de la propia autonomía de los municipios y de acuerdo con las obligaciones constitu cionales del Gobierno central. Es una tarea compleja y difícil, sin duda alguna, pero alcanzaremos el objetivo que nos hemos propuesto. El acto de hoy, los actos de estos días, son unos hitos simbólicos. Lo fundamental es el trabajo cotidiano, dentro de la perspectiva de nuestros objetivos. Quiero referirme a las tareas de coordinación que ya hemos iniciado. Los trabajos de la Junta de Seguridad, de la Comisión de Seguridad Urbana, de la Comisión de Coordinación Policial, de la Comisión de Coordinación de Policías Locales de la Generalitat – en la que participamos muy activamente los hit) ezfrOs. -~ son esfuerzos aparentemente dispersos pero que convergen hacia aquel objetivo de mejorar el servicio que se presta a los ciudadanos en el terreno de la seguridad pública. �En el marco de este esfuerzo de coordinación y cooperación, que constituye la base de todas las posibilidades de éxito, promoveremos el encuentro a todos los niveles entre las administraciones implicadas: desde las jefaturas a la demarcación ^ el barrio, pasando por el Li& distrito. o La mejora del servicio que prestamos a los ciudadanos pasa también, desde luego, por la actualización de las condiciones profesionales y de trabajo de los funcionarios, la adecuación de su formación, y la modernización de instalaciones y Mi& medios, de los que aquí hemos visto una pequeña muestra. somos conscientes de las dificultades con las que nos vamos a enfrentar. Las conocemos. El modelo de actuación que nos estamos planteando supone un cambio radical en hábitos, formas do actuación e , incluso, en la formaoïón~ p oro es evidente que los resultados conseguidos p lo largo del último nMo son, en su conjunto, positivos. Como Alcalde de Barcelona, os puodo transmitir la satisfacción de los ciudadanos por todo lo que Se ha avanzado, su deseo +a^áníme de que se avance todavía más y la garantía de nuestro apoyo en este proceso. BARC[LrNA, 30 He Septiembre de 1984 �4 �— ill fr, ‘..‘„,.-Li,c. eiAl. il MI,~e4 / L 1/9-itil/vV(7-/..4:¿ Á --&-i (;.: (;"->'1/1 2,4tr) ,,,,bti i,t,t 4 ,c,t,ut ..,pii:i'tc,4ec /t-ti.. -L to.:4; i n/i,C'Zil,¿ C14 -.?.,.¿a.,-) --u ---12ciA.t ¿,v) i/t4.2 -in ek 14,1-4 , ttl,t....e ,.(f. c-e_.¿ 'eC¿ ,i,.(1 , 4,t/tÁ 1,1.14,1e.'ilf-r¿ t.-: t ¿t. I • 41,L i 4.2'1 1,1' (.:1.-43 ru-CL-Ir-z.--¿ q ...-'?2, ,--i,v4.4;7U 1 -1 La ),\/,1_,.‘ iv¿1 t ¿i, , ,,,e 4 c,k Cc, 7.--!,,t i,i.)44.. ,--„,t1‘,-„,,,t, (c"..- 1-7--L e- t. k. ■.. Ck ¿ Le CC-I'' ,-, i, 1 t í--) rt Kil. Vl e:. t., i. CA-1 > .,/,,,,,,m,t4 (..,,¿"'vr í r r I 1...C-1-'/' 1, i tz.,..) _j_rb-z„‘t¿Z , 4.-C- j , tte„,t iz 414_1,C,,G t„L /, 1, 4. tkilk c-G.Z 1,1.12.4 e vt A .e-Lc 1,1 (//vz-U..,i) .vt¿ (1 -1- LAA.. 4-1 j:‹ e4.4 7:71,111 i-111 -ea / - ci:Vt.Ct..d;k ,/\:\A 0./VIA 1/1., - (>(.%7M ---(1%.,? A.A.Le( (4 Ift,e,VU -/LIPe0 (4,) C{M. 'Z'AA■e,~ a¿i-, Áci etcte ' Z11 U') /Y1MA 15 4 ‘i 444.1 9£0 CAA C1(112.14 kve.4.4 14_ et kct H,GD tAnt cAt ci vrtA CiA,1-4/1 C,W2.4,11,tC■11 �01, cu 7e,¿;, cte_iry2e1L-Le( te~t/1 P - uj PN - ¿e Ç 4tL L ð C c¿( fctfc,7 ‘7/-t/1 .ár< c2 ..evf - (VA CA, I aCt.v) t v.ua.„‘" „-uu, 1 24') LA.21 402»-CtmANA Áé c (\i " fe-L4.-e-t4..¿G) C4,1�L U/14 t--:- ..e.„1,4 (.4)-11,/,0,Le.„... 1.1.e u"..t ti) , [ LL,d 1,t,a Ut-C1 el. c., 2t c.4..Á...z.v(ts..0 -e-Gt - ) c<,N \.eA,c1 c4...tk_t_Qi , .52,t,t2»;ez..) }.¿Ir-c¿ii,1 ugt..4 („t_ di,t.de ,,,eitv ,r2rr7/~ t 2,uvicA.," et 1,t _ 7-1AAA---A&t IAA. Z-4 E-1 .-e-u_eit) 11,i/y r cvx,et i‘v Ur-M,Cit4 ..r6:,) kra-ry I\ - 1"0 i--;,Y(1,1 d. a (-14el fik/uyir_.e.A.A-471,91).", c-¿,& frda-e-X 1.¿Cf vue -"2-^-1 7 ,„,<AL") (tAi (A,/ 1.4 ot¿ -14) rw CC_ S* (AA' ./(1■e-4,(1 a erwt".7m (!vvt � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3875 Title A name given to the resource Festes de la Guardia Urbana Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parc de la Foixarda Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Cooperativisme Seguretat ciutadana Acció política Model social Policia local Barcelona Festes Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-09-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/970/19841021d_00050.pdf 637e653d18eff30ff3b210611b46849b PDF Text Text 9t» - Algunes idees per al discurs de l'Excm. Sr. Alcalde a l'acte d'inauguració del monument als Immolats_per Catalunya. - Honorem uns morts que són uns morts de tots. S6n une hornos que van morir per la LLIBERTAT, PER LA DEMOCRACIA, PER LA JUSTICIA, PER CATALUNYA. - Respectem tots els morts però és de justicia que vulguem honorar molt especialment aquests homes que fino avui no hauran tingut un lloc digne de descans. Són uns homes als qui fins ara no s'ha fet justicia. L'Ajuntament de Barcelona, interpretant el més ampli, consens , ha fet un esforg de dignificació d'un lloc que han de conòixer tots els ciutadans. =MIME eik~~~~ Oro. ormr • v"..*.‘ ..41tal dISW Uf '1~ 4. zio ,10,5~111 L co)k¿ ~1/4 C14-)k e. L1 r,,) rata a1/461AS (t, vk Jì'. b"A•kbe Afum4:14A cig,t)GA �Prçt'',7-5 6.,(¿ Ç)cri- A,".‹;2› ~.1" .0-7( )),>141"/ v. (s›. (No ' ,02" Ca rgi". , 6)4 i-r-) et,"14) , dv■ (9) 15)(4-/ -G-AA I • C ' evt". rs) " re-rt1 oi( 'tRA"-% (9-) dm-e-A-.¿e--7 A ¿,.4(20...G2-2 1/■11-tlaiyit. ../zra &AA--; (o ,X5C-ebv‘c..,'A c.Aï--7tÁLÁ 511%d»-;*-- c,17 �Ajuntament de Barcelona ELEMENTS PER AL DÍSCURS DE L'EXCM.SR.ALCALDE A L'ACTE DEL FOSSAR DE LA PEDRERA - Expressar, més com a ciutadà de Catalunya que com a Alcalde de Barcelona, la satisfacció d'inaugurar la primera fase del monument. - Sentir-se acompanyat per catalans de tot el pais (hi assistirà gent de tota Catalunya) i també per els que viuen fora de Catalunya i fins i tot d'arreu del mon. - Com a Alcalde de Barcelona, satisfacció per haver contribuït a dignificar la mort d'un home que representa tan per Catalunya, i la de tots aquells que, sense ser personalitats conegudes de la vida pública, van morir per una causa que és el do més preciat de l'home: la llibertat. - I més per ésser Barcelona la ciutat que el va veure morir. Barcelona tenia el deure històric i moral de contribuïr en la lluita endegada per l'Associació pro-memòria als immolats per la llibertat a Catalunya. I ha volgut fer-ho, amb la collaboració de la Generalitat, d'una manera perdurable, perquè sempre sigui manifesta la voluntat del poble català. - Voluntat que tindrà la seva cloenda amb l'anul •lació dél procés al President Companys, iniciativa presa pel Centre Lleidetà de Barcelona, i que han recolzat amb illusió i entusiasme totes les institucions catalanes i els partits politics del pais. (We'W.1" _13L- tt^? ^"^w ^ ^ (" ( 1)..è-,^, S^^Ï - Exp 872/84 - IMPBEMTA MUNICIPAL fi' Lk Lte-f 1 '12:1s � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3876 Title A name given to the resource Algunes idees per al discurs de l’Excm. Sr. Alcalde a l'acte d'inauguració del monument als Immolats per Catalunya Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Commemoracions Franquisme Acció política Fossar de la Pedrera Catalunya Història Barcelona Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-10-21 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/971/19841127d_00051.pdf adae16d29d0bfc46814a10f48d687156 PDF Text Text 27 de novembre de 1984 DISCURSO PRONUNCIADO ANTE EL REY EN LA VISITA DEL ALCALDE ACOMPAÑADO DEL CONSEJO RECTOR DE LOS JJ.00.-92 �\ t ^ I',",:I\I UT: f?',kt T: T O1 A Frel:idèrncia ti SEÑOR, LA CIUDAD DE BARCELONA, COMO UNA CAPITAL DE(ÉSPAÑAí A LA QUE ME HONRO EN REPRESENTAR COMO ALCALDE, HA TENIDO EN LA EPOCA CONTEMPORÁNEA TRES GRANDES INICIATIVAS: LA EXPOSICIÓN DEL 1888, LA EXPOSICIÓN DE LA 1929 Y CANDIDATURA COMO SEDE DE LOS JUEGOS 1 OLÍMPICOS DE 1992 QUE HOY OS VIENE A PRESENTAR ESTE CONSEJO RECTOR CONSTITUIDO CON LA FINALIDAD DE PROMOVER Y CONSEGUIR DICHO FIN. SI LAS DOS PRIMERAS REPRESENTARON UN HITO IMPORTANTE PARA BARCELONA Y PARA ESPAÑA ELLO FUE DEBIDO 1«r# f1. AL ESFUERZO DE TODOS SUS CIUDADANOS DE QUIENES NOS ANTECEDIERON EN LA ADMINISTRACION DE LA CIUDAD, PERO TAMBIEN AL ALTO PATROCINIO DE LA CORONA. EN AMBAS OCASIONES S.M. LA REINA REGENTE D á M á CRISTINA Y S.M. EL REY ALFONSO, NO SOLO ACUDIERON PERSONALMENTE A LA INAUGURACION SINO QUE DIERON TODO SU APOYO A AMBOS PROYECTOS Y LOS SIGUIE RON E IMPULSARON. HOY SEÑOR, ES A VOS A QUIEN CORRESPONDE SEGUIR ESA TRADICION DE ESFUERZOS CONJUNTOS ENTRE LA MONARQUTA Y BARCELONA. DESDE EL PRIMER DIA HEMOS CONTADO CON VUESTRO APOYO Y QUISIERA AGRADECEROS MUY EN PARTICU LAR LA PRESENTACION QUE OS DIGNASTEIS ESCRIBIR PARA EL LIBRO "BARCELONA'92". VUESTRA AYUDA NO SOLO ES IMPRESCINDIBLE PARA HACER AVANZAR ESTE PROYECTO SINO TAMBIEN EL NEXO QUE AGLUTINA TODOS LOS ESFUERZOS DE ESTE PROYECTO QUE POR EARCELONES ES CATALÁN, Y POR CATALÁN DE LAS ESPAÑAS, QUIENES EN VOS SEÑOR TIENEN SU MAS ALTA REPRESENTACION. �1.Tt T I.NT LA :cE I C,\ a ?tes;dèrri2 AUNAR ESFUERZOS Y NO DIVIDIR HAN SIDO LEMA Y DIVISA DE BARCELONA AL PLASMARSE ESTA IDEA DE CONSTITUIR EL CONSEJO RECTOR DE LA CANDIDATURA DE BARCELONA PARA LA ORGANIZACIÓN DE LOS JUEGOS OLIMPICOS DE 1992 QUISI MOS QUE ESTUVIESEN REPRESENTADAS TODAS LAS INSTITUCIONES DE BARCELONA. FORMAN PARTE DE EL LA GENERALITAT DE CATALUNYA, LA DELEGACION DEL GOBIERNO EN CATALUÑA, LA DIPUTACION DE BARCELONA, 1 LA CORPORACION METROPOLITANA DE BARCELONA, EL COMITE OLIMPICO ESPAÑOL Y EL PROPIO AYUNTAMIENTO PROMOTOR PRIMERO DE 'LA IDEA DE ORGANIZAR ESTOS JUEGOS. QUISIERA AQUI RECORDAR LAS PERSONAS DE MI ANTECESOR EN LA ALCALDIA, ACTUAL MINISTRO DEL GOBIERNO DE LA NACION, Y EL SECRETARIO DE ESTADO PARA EL DEPORTE. AMBOS CON SU TRABAJO Y DEDICACION HICIERON POSIBLE QUE AQUELLA IDEA PRIMERA SEA HOY UNA REALIDAD ORGANIZATIVA, UN INSTRUMENTO ÚTIL A TRAVÉS DE LA OFICINA PARA LA CANDIDATURA DE BARCELONA'92. SIN EL CONSEJO SABIO Y SINCERO DEL PRESIDENTE DEL ^w: C.O.I. SR. JUAN^ rSAMARANCH ESTAMOS SEGUROS QUE EN MAS DE UNA OCASION HUBIESEMSO EQUIVOCADO EL RUMBO EN LA SINGLADURA DE OBTENER LA NOMINACION DE NUESTRA CIUDAD. VOS SEÑOR LO SABEIS BIEN. PERMITIDNOS DEJAR CONSTANCIA DE ELLO. LA LABOR HASTA AHORA REALIZADA HA SIDO IMPORTANTE, PERO INICIAMOS LA RECTA FINAL Y POR ELLO HEMOS QUERIDO VISITAROS. LA CORONA, EL GOBIERNO, TODAS LAS INSTITUCIONES Y TODOS LOS CIUDADANOS HEMOS DE AUNAR NUESTROS ESFUERZOS Y VOS SOIS SEÑOR QUIEN CONSTITUCIONALMENTE A TODOS NOS REPRESENTAIS. SABED DE NUESTRO TRABAJO Y ESTAMOS SEGUROS DE PODER SEGUIR CONTANDO CON VUESTRA AYUDA. 111 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3877 Title A name given to the resource Discurso pronunciado ante el Rey en la visita del Alcalde acompañado del Consejo Rector de los JJOO'92 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Acció política Joan Carles I, rei d'Espanya, 1938- Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1984-11-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/972/19850202d_00056.pdf 95128c0629ba16d8b722a36bc1f0337d PDF Text Text ^ ^(^ ^, if\ijitv1r 0,(e - Acte que es celebra: primera pedra simbólica de la cobertura del Canal de la Infanta i pràctic acabament de les obres de l'anomenat "by-pass". (cal insistir en el caràcter simbólic de la primera pedra i en el fet que aprofitem les Festes de la Candelera com manifestació popular més important de Molins de Rei per realitzar aquest acte, més enllà de les forma litats estrictament administratives. Confiança en qué les obres de veritat comencin abans de l'estiu. Les obres formen part del Plà Metropolità de Sanejament i afecten als municipis de Molins de Rei, Pallejà, Sant Vicenç dels Horts, El Papiol, Sant Cugat (Valldoreix), Sant Just i Sant Feliu. - A destacar: la urgent necessitat de resoldre el problema sanitari que els canals, en el seu estat actual, suposen per a la població de Molins de Rei. - El "by - pass", encara que sigui una obra per la conducció exclussiva d'aigües pel rec, es complementari del sistema, ja que la construcció del sistema de col.lectors de Molins de Rei (que suposa també la cobertura dels canals) era inviable sense l'existencia prèvia d'un conducte que mantingués la circulació de les aigües que actualment discorren pels canals Capdevila, Ferrer i Mora i de la Infanta. - Els col.lectors bàsics de Molins de Rei, de l'obra dels quals es col.loca la primera pedra, es l'eix de sanejament d'aquesta Vila. Tenen capacitat també per evacuar les aigües pluvials que es desvien pel canal col.lector de l'autopista per desguassar al Llobregat mentrestant no entri en funcionament la depuradora d'aigües residuals de Sant Feliu que també for ma part del Plà Metropolità de Sanejament, - Costos: El cost total del "by-pass" es de 160.000.000 mi- lions de ptes. i el dels col.lectors bàsics es de 440.000.000 milions. �- Crec que caldria fer alguna referència a la voluntat de col.laboració de la Corporació Metropolitana de Barcelona amb la Generalitat pel que fa al sanejament. Destacar la im portància de la millora de les condicions de vida dels ciutadans (tal com recorda el pergamí simbòlic que es diposita dins de la primera pedra) i la seriositat i rigurositat amb que es ta treballant la Direcció de Serveis Metropolitans. Penso, també, que s'hauria de fer alguna referència a la Fira, que compta amb un stand de la CMB i en el que hi figuren un grapat de projectes que afecten als habitants de Molins de Rei per millorar les condicions de vida, garantir l'equilibri del territori i un creixement econòmic ordenat i renovat. (Pot ser cal fer referència al polígon o zona industrial que afecta a Molins i el fet que Molins de Rei es pionera de l'organitza ció de joves aturats a través de l'Associació de Joves contra l'Atur. També cal assenyalar que la CMB ha patrocinat un fulletó sobre l'activitat econòmica de la Vila. �Placa F. de Lesseps, 12 Tel. 218 42 12 Barcelona - 23 C O R POR AC I Ó METROPOLITANA DE BARCELONA COMUNICACIÓ I RELACIONS • <u G, 41- 1/- v4l. 1)/1.44-1-¢. 1s 3w í.^-^ l>,: L.t' ^-^. ac Q--/ c^. u a..r ^^ 11- 4174' ... a 4-L G«- o4 rC...J ^ y —^4. 5r °^. Ge e-- ^¡^ .e ^-r C c4- j y^ ^ / - Q -d. va. 44.4_ a e_e /^^-+1^4 s ¢- ^ ¡iry tcj 4r-u 71a J6yt'4.. t Qo .2^J t-°v v e.a. bre--J 1 4t, /- e-&-re-4"- .a.L-^ ¡3 F`°^C.^-^ • .•'- rs i^ / .♦ ^,.^ ^ ^`Q.(ilii r^/ U^J '^_ ! c-Cf^ 0^ 4.04.0- Z".c c,-"■ J fL.+n. L ^,.-` ^^ ^ Q , • u ^ a ^ . 6- I°^ t/erà ) yi" v)2/ *11 L- CrY-11‘ c.- 4 d^- ^Le^ ,Q q¡ 1 7 ^ s,r.. d.< c GC,ps^e ,n e ç ^ ,C¢ vvQ.v / .( ( .^ G`^..e,,,^- ^ ^ 7 „s.. C t. v/ sz u c., L /^Ye.c. 1e v-4, ^es Q ' o Gvz.._ c._c_e a e. e► /o i..t.-,a - , g. 2 1Ci ike c.. ^c. (ra^ r.^ ^ ^ ^, at-.' ..-. ^..Q ^-.' 7, l^rl! 72-u.4 J' e^.. /- t i v. vz'G-iu c s7^-.-^ t..c -a., a...,. ut/S (e._ t.-- f s2-1 0o o b e ¿A-cok /^ c.^trC / / H ,y em., ..c)-( 444-SP- /7a -z. w, ^ ›erLA , ,^ .--=, ^ Q, ^ / ts ^ 7 5 Gw 57.4. 4 4 ¢^'u <3..t ae / v..t e., ¢..W"12.G4.Y R/ttiQJ^ .^ /ycrtstAi G eJL 1e-c2.'/ C. -ü..c...a.,^ / C-06-Q3 ^`u y, ve ^-C r ^ G ..c^„ _11 g¢., /C7 Q.r ^2°"` pt.ie ^-it -e ,^ ^ /7cs^^ wr /"^.e-1 G^¢ .c,/^.-70/.,4 'f /'^ lr µto+..Q,. ^A f J 4.i/5t /ct Gt.4 2 d.-t. ve, a,.. %` a`. C,o KGQ^..c t.cO ^ X G ^ ffil Jft1).---i 613 GL 6 5' p o 6-'1"a r-^ a /^- ^ 4y., F- ^. U^-^-1 °^ ^^ ) ‘212-, „ b 4.-4.-G117e-,.- t-, :.„.c ^.c . 4L N 56. -Q-,.t_ .u" c. N-.',,.<%y1 '/ 924, l— c-couc 2 .^ ^K o Q /s ,% oL^ F dt ^ pa ^ rd-/`i e 'd // s w.. ct c_O H.A c t.n.p,c ^a /¢I ^c. m /4:> oyp L4.- ^c^3 41-4t, c.Le.uu.{ f f'°ve..A 3t.J ). CO K G^ t'Sà ct-^ C^ 2.. 2 [•i^tt^^` ° ^. v, G _ /, r.L^. jyp ^ fG, c .1 G^ G^ t R Q / T^-^• Q.^, Lc. p :^ <2.4-‘,< o-c-.'^^^ �AYUNTAMIENTO DE BARCELONA - CERIMONIAL - VISITA MOLINS DE REI Alcaldessa - Sra. ANTONIA CASTELLANA Tel. 6-68-14-90 11,30 Hores.- Arribada a 1-Ajuntament. Reben al Sr.MARAGALL 1 -Alcaldessa i el Consistori. Recorregut a peu per diversos carrers amb visita a la Fira de la Candelaria, Fires de vins de plantas i els stands de Corporaciò Metropolitana i Ajuntament de Molins. Visita al canal. 13,00 hores.- Colocaciò de la l á Pedra. Parlaments del Sr.MARAGALL i 1 -Alcaldessa de Molins. Signatura del Pergamï. 13,30 llores.- LliuraMENT DE PREMIS DE LES PARADES DE PLANTES (Organitza 1 -Ajuntament de Molins i la Cámara Agraria local). Aquest ültim acte es optatiu. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3878 Title A name given to the resource Paraules del Sr. Alcalde a Molins de Rei Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Molins de Rei Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Infraestructures Sanitat Urbanisme Barcelona Acció política Model social Molins de Rei Corporació Metropolitana de Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-02-02 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/973/19850218_CSXXI_BD.pdf 8d57667fe4247ca6c99b40fb6ec1eb83 PDF Text Text l Voy a tratar de comunicarles un extracto de la experiencia de seis años de gobierno en el Ayuntamiento de Barcelona y también de reflexiones que tienen su orígen en una larga historia política. La esencia del mensaje de esta noche es la prqpqest~ q~¡ . .,. sector local, de las Corporaciones locales y en especial ge +.op ayuntamientos, como el sector gestor por excelencia del sector público, para entendernos del Estado en sentido amplio. También pretendo hacerles llegar la pasión con la que .~e está viviendo desde Barcelona la historia política de ~ste país. Quiero defender el autogobierne en un sen~ido :1nuy preciso y hacerles llegar lo que · creo que es un deseo m:uy sincero de par ticipar en el proyecto político espafiol en un m9me-,ito §~ce-pcio...,..,.. na!. Como miembro de una de las comunidades dondi:a la coneie ~cia de país está más desarrollada, como Alcalde de ;;u capital, com9 catalán y catalanista convencido que soy, debo +eeorQ.ar .c;:rue las torpezas de la administraci6n central han 'be'Cho ~uch.o por fomentar una percepción del Estado como algo a j eno e intruso. Los que ahora . estamos al frente de al~ll_n centro de p94er te nemos la responsabilidad de ganarnos la c.o nfian'Za del ·pl,leblo C?nlas instituciones que dirigimos. Puedo asegurar que d~sde los """ ayuntamientos hemos hecho mucho en ese sentido. EL SECTOR LOCAL, LOS AYUNTAMIENTOS, PROTAGONISTAS PE PUBLICA. -~.'~~ STION Déjenme que les ponga un .ejemp'l·o ., quizás ex't-;r~~p , .de _1,-0 que quiero decir cuando defiendo al sector local como ,EJ.e _pj;.o.r cg,~ sto;r dentro del Estado. Suele decirse en este momento ql,le ;rr@s que la creación de puestos de trabajo deberi.a preocuparn9s .J·a ~creaciól'.l de empleadores, de empresarios. O se dice - qu~ .lo •s-egµ-~d o (70.000 empresarios) es precondici6n de l:o primero ·caoo.ooo e~pleos). España, se insiste, necesita de un aho.r ·:c:o que -.s e ,convj__er:ta en inversión. Teng.o la convicción de que ·e ste m~can ;i.11mo -:t;.an ortodoxo puede funcionar de una manera -mucho 'más ,efic:i ent,e :.s:i se produce un impulso descentralizado. Quiero, en 'definí tiva, llamar:les ..la :.at--enc·i6n ?<:>-.Pr-e ~~).. hecho de que tenemos ya 9. 000 ahorradore-s--invers-o res, los -~yµntamientos españoles, que son capaces de generar un -cambio _de expectativas económicas más importantes que e:l impulso -ap~logo ,que se pqdría provocar centralizadamente con un aumento de 1a circulaci6n ·monetaria desde el Banco de España. · No es necesariamente verdad que los 9. 000 ayuntami.entqs .españoles respondan con fidelidad a ·1a cara.c te:r izaci6n de .gr:g:anismo ahorrador-inversor que acabo de describir. Es cierto. No - �2. todos esos entes locales han tenido o tienen una actividad arriesgada y eficiente, empresarial en suma. Pero quiero subrayar que, en las circunstancias políticas actuales, la inhibición no es la norma. Antes al contra rio. No hace falta más que comprobar la alta rnortalída~ política que se registra entre los Alcaldes de las poblaciones donde se producen fenómenos de ineficacia. Es una mortalidad que me atrevería a calificar de tan alta corno la que se regi~ tra en el sector privado de este país. Esta es una realidad que ha sido presentada como escanda losa pero lo cierto es que ha confirmado la productividad del sistema democrático local cómo sistema adecuado para la producción de unos servicios adaptados a la demanda. En consecuencia, no es admisible un cierto simplismo coyuntural que sitúa el déf ici t corno única referencia y que se apoya en la superada visión de los Ayuntamientos como gastadores irresponsables. Esta visión es, corno mínimo, insuficien te. Mi propuesta del sector local, corno sector gestor por excelencia, tiene que matizarse para incluir consideraciones sobre el tamaño óptimo de las unidades locales: Ayuntamientos ~ grandes y medianos, comarcas y áreas metropolitanas son las di rnensiones relevantes. Distritos y ayuntamientos pequeños se-~ rían las unidades políticas de· participación· y descentraliza-· ción territorial. Dicho esto, los alcaldes han estado más cerca del arqueti po Schumpeteriano de empresario que muchos de los que profesañ . corno empresarios. Han corrido más riesgos, incluso en su nivel de ingresos y en su propi~· vida personal. Las corporaciones 1ócales comparten algunas de las caractérísticas de las empresas. Es significativo, por ejemplo, que _, cuando en un universo de economía centralizada ·se quiere esta_.· blecer un acercarnien·t:o al sistema de mercado se recurre a los .::· Ayuntamientos. Es lo que se ha producido en Hungría donde, po'r primera vez, los ciudadanos pueden comprar un papel que da inte: reses. ¿Quién emite · el papel? · Precisamente los Ayuntamientos:. Si en un· gran salto nós acercarnos al mercado japonés encon trarernos otro ilustrativo ejemplo del carácter empresarial de -= las Corpor.aciones locales. En la lista de emisiones patrocina-· das por una de las más importantes "security houses" del Japón hay más de s, de 4 y de 5 ciudades que acuden al mercado de bo~ · nos en yens. Más que Estados. o:e alguna forma ros carnpesi'nos faponeses que ahorran sobre · e:Epre:cio protegido del arroz y que han tenido hasta hace poco muy escasas posibilidades domésticas de inversión ven claro que invertir en ciudades, sobre todo en Europa, es un riesgo tan só · lidcr, . corno rnínirno1 como invertir en papel del Estado. Evidente mente con el . aval . del Est'ado, pero también sin ese aval. Puedo anunciarles que Barcelona acudirá al mercado privado: japonés de bonos, no · todavía al mercado "samurai" o mercado- privilegiado de bonos públicos, en el próximo mes de abr·rl, · en una cantidad módica, es cierto, a un interés muy convincente, (7,5%}, �3. y a un riesgo de cambio asumible y sin aval. Esta pequeña emisión, que se destina a la diversificación de la deuda exterior, ha de servir también de presentación, pa ra una posible participación más importante del Japón en la f i nanciación de los JJ.00. de 1992. También en el terreno de la informatización la capacidad de reacción de los ayuntamientos, del sector local es, en lineas generales muy próxima a la que se predica de las empresas. El Ayuntamiento de Barcelona· fué un pionero en este campo pero el afán innovador se ha extendido a los municipios pequeños, en muchos de los cuales se ha evidenciado una actitud sorprendentemente abierta. Les contaré tan solo el caso de un ayunta miento pequeño, el de Monóvar, con el .que he tenido algún con= tacto por razones de procedencia familiar. En Monóvar se adquirió un pequeño ordenador sobre el que muy pronto cay6 toda la imaginación y el entusiasmo del hijo del farmacéutico local. El programa preparado por este muchacho ha permitido informatizar prácticamente toda la gestión mu nicipal, con inclusión de las actas de la Comisión municipal = permanente. De hecho, la calidad del programa es tan notable que la compañía proveedora del ordenador ha comprado el sofware de Monóvar para comercializarlo entre los ayuntamientos. Monóvar ya cobra royalties por el invento. Se han hecho algunas críticas inteligentes de la situación actual que, en síntesis, atribuyen a la falta de ilusión,al abu rrimiento generalizado de la coyuntura, la ausencia de las in-versiones que podrían invertir el signo de las perspectivas eco nómicas. Es un diagnóstico razonable pero quiero advertir con= tra la cura de caballo que desde algunos sectores se propugna como método para recuperar la ilusión perdida. No creo que una terapia de choque a base de nuevas presiones sobre la legislación laboral sea lo que este país necesita o puede permitirse. Tengo el convencimiento de que las condiciones ya son las adecuadas para la invers·ión. Lo que hace falta es la aparición de los "rompedores de uniformidad" de que hablaba el profesor García Durán en un reciente artículo. En mi opinión, los ayuntamientos pueden contribuir con normalidad y eficiencia a ese rol de ruptura y estímulo. Dice J. García Durán que los sistemas se desestabilizan a la baja cuando en vez de una distribución aleatoria de previsio nes optimistas y pesimistas entre los inversores se da una pola rización de previsiones pesimistas más all§. de lo gue es realista a largo plazo . Probablemente en España estamos en este momento. Un momento en el que se necesitan sujetos sustentadores de expectativas más realistas, es decir, más optimistas. Esta es la mejor alter nativa a un cierto doctrinarismo liberal que a veces se nos pre= dica. Y que conste que les está hablando una persona que se senti ría halagada de verse incluida en la tradición liberal, en el me jor sentido de la palabra, incluso por razones familiares. �4. Voy a adelantarles un problema no resuelto en el que creo que los Ayuntamientos -entiendan siempre el sector local en su dimensión óptima- pueden y van a jugar, sin duda, un papel pr~ tagonista. España debe afrontar una revolución cultural pendiente, si me permiten la licencia en el campo de la práctica masiva del deporte. Esto está conectado con lo anterior y va al fondo de uno de los puntos ciegos de nuestra mirada colectiva durante décadas. Incluso la España más ilustrada ha sido con~is tentemente refractaria a incluir con decisión la práctica deldeporte entre sus objetivos prioritarios. Desde la izquierda y la derecha más cultas se ha practicado un desdén militante. Reconozcámoslo. He hablado de ello en diversas ocasiones con el Ministro de Cultura y con las autoridades autonómicas y no he encontrado reservas de principio a una campaña correctora. Sólo una reserva, peligrosa por · otra parte. La que se de riva del carácter enormemente rentable que políticamente hablan do tiene o puede tener el deporte considerado como un campo demanipulación. Ahí si que es necesario un espíritu constituyente, una tregua en profundidad. Una política de promoción del deporte de base, apoyada por la federación de municipios, las grandes ciudades y los departa mentes ministeriales y autonómicos concentkios es perfectamenteposible y daría resultados en el · horizonte de ocho años. Incidiria además, lateralmente, pero en forma significativa en algu nos de los problemas no resueltos como por ejemplo,- el de la se guridad. El deporte es el menos peligroso de ltis juegos y el más convencional. Cualquier Alcalde de España se apuntaría a esta bandera. Y se apuntarán todos. El debate está abierto y precisamente en un momento especialmente apropiado, en el que preside el de porte mundial un barcelonés. Eso sí: es preciso que el Ministerio de Hacienda ponga un paréntesis en su correcta aversión por los ingresos finalistas o dé el rodeo que crea conveniente y destine al deporte el rendimiento del loto, u otro sistema semejante, que ya en Italia, en Francia (sistema mixto) y en otros países está proporcionan do financiación a la práctica masiva del deporte y a la prepa~ ración de deportistas de alta competición. Y fíjense bien que hablo de práctica deportiva. Nadie mejor que los ayuntamientos y en su caso las diputaciones para liderar este proceso que el Estado, debe en parte financiar y las Autonomías sólo orientar. QUE ES EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA. Pero vayamos ya a la descripción de lo que es un Ayuntamien to como el de Barcelona y lo que es el sector local de España. Barcelona ciudad, el término municipal de Barcelona, no com prende toda la ciudad real. La ciudad real es una aglomeración- �s. metropolitana de la que Barcelona-ciudad es sólo el centro, que equivaldría al centro de Madrid. Las cifras siguientes, referi das al último censo, dan una idea de lo que digo: Madrid Barcelona C.M.B. Habitantes Km2. 3.158.818 1.752.627 3.096.831 607 97 477 En el caso de Madrid la aglomeración ha sido consolidada en un solo municipio. En Barcelona, en cambio, hay 27 municipios para una población parecida a la de Madrid sobre una superficie de algo más de las dos terceras partes. La realidad metropolitana no fué reconocida legalmente hasta 1974, con la creación de la Corporación Metropolitana, en parte herédena : de la antigua Comisión de Urbanismo y Servicios Comunes de los 27 municipios, pero que obtuvo carácter de entidad local municipal. Los miembros de la Corporación son concejales de los ayuntamientos que la componen. El presidente, elegido por votación entre los miembros, es ahora el Alcalde de Barcelona. Uno de mis principales objetivos es fortalecer el papel de la CMB como institución de servicios que representa a la ciudad de Barcelona real y que este papel sea reconocido en toda España. Un paso notable, en este sentido, ha sido la inclusión de la CMB en el Fondo de Cooperación Municipal como un municipio más. La CMB es una pieza fundamental para abordar algunos proble mas que, aunque afectan sobre todo a Barcelona, a Cataluña, sonen realidad problemas de Estado: el transporte urbano, el saneamiento de las costas, las aguas residuales, la eliminación de ba suras, la contaminación atmósférica y la promoción industrial yterciaria. En la CMB vive la mitad de la población de Cataluña y el 8,2% de la de España. El buen funcionamiento de España, su desarrollo económico, dependen en buena medida del perfecto funcionamiento de la aglomeración barcelonesa, de su prosperidad y de su eficiencia. El Ayuntamiento de Barcelona es un conglomerado de áreas y de empresas cuyo giro anual se aproxima a los 120.000 millones de pesetas. Produce desde servicios de software hasta alcantarillas y teatro infantil y representa más del 5 por ciento del producto interior bruto de la ciudad. Es, sin duda alguna, la primera "empresa" de Cataluña y la que genera más efectos colate rales en todas direcciones. Tiene más de 11.000 funcionarios y de 2.000 contratados laborales. Si añadimos la plantilla de los órganos autónomos de gestión y la de las empresas municipales, llegamos a cifras que oscilan alrededor de los 24.000 puestos de trabajo. �6. El Ayuntamiento de Barcelona ofrece una gama de servicios muy amplia, que además de incluir los típicos de infraestructura y ordenación de la ciudad, de circulación y de protecci6n ciudadana, etc., abarca una gran diversidad de servicios sanita rios, sociales y culturales. Pero a mí me interesa señalar hoy que, por sus especiales características, Barcelona es un buen avance y una buena muestra de lo que el sector local en general puede llegar a hacer, si cuenta con la voluntad política adecuada. Los últimos seis años de gestión han permitido realizar un saneamiento financiero y una reforma administrativa que, representan un · punto de referencia para el resto de las administracio nes públicas. En los meses siguientes a las elecciones del 79 se comprob6 que era difícil aislar los problemas y tratarlos siguiendo un or den de prioridades. En el caso de Barcelona se inventariaron -hasta 230 servicios específicos y muy diferentes entre sí -desde guardia urbana y bomberos a hospitales y guarderías- la mayoría de los cuales carecían de una escala jerarquizada d8 objetivos. Por otra parte, la situaci6n financiera se caracterizaba por un enorme déficit, producto de una estructura local inflexible y anticuada y de los hábitos adquiridos en los años 60 en los que el crecimiento acelerado permitía pagar los déficits de un afio con el aumento de los ingresos de los siguientes. Además, la carencia de autogobierne y la falta de reconocimiento de la realidad catalana desde el gobierno central obligaba al Ayuntamiento de Barcelona a asumir los servicios típicos de una capital. El Ayuntamiento de Barcelona mantiene 24 museos, 5 hospitales, 11 centros de EGB, por poner los ejemplos más llamativos de servicios que en las otras comunidades presta el Est& do o, más recientemente la institución autonómica. Pero es que además de ser capital de Cataluña, Barcelona es también una capital de España. Este es uno de los puntos que ~ quiero subrayar ante ustedes. Esto es a la vez el reconocimiento de una realidad y la manifestación de una voluntad a la que lo$ ~ barceloneses más perspicaces no piensan renunciar. ¿Quién se atreve a negar el carácter internacional del Museo Picasso? ¿Quién no reconoce la importancia que para toda España tiene la sección románica del Museo de Arte de Cataluña? ¿Cuál es el teatro de la ópera de España, sino el Liceo? ¿Cuál es el mayor centro de producción editorial en lengua castellana del mun do? ¿Cuál es la concentración ferial más prestigiosa y consolida da de este país? ¿Se ha pensado desde el Gobierno en los efectos que puede tener el apoyo a un recinto ferial competitivo de las mismas dimensiones? ( ... ). Les expondré, si puedo brevemente, el proceso de mejora de gestión que iniciamos en el Ayuntamiento de la mano del Alcalde Serra y contando con un equipo de trabajo, a mi juicio, de pri.m~ ra calidad. to. En primer lugar nos centramos en mejorar el control del gas Uno de los principales problemas internos era el de una pla~ �tilla incontrolable. Pues bien, en menos de un año hicimos un censo de personal al servicio del Ayuntamiento; ampliamos y uni f icamos los horarios implantando un control de asistencia infor matizado, es decir, hicimos que los funcionarios '~icharan", in= cluso los médicos; recalificamos al personal, fijando a cada uno la categoría que correspondía al trabajo real que desempeña ba; simplificamos la plantilla, reduciendo el número de catego= rías de 260 a 71. Reconocimos a las organizaciones sindicales y firmamos con ellos un convenio. En fin, toda una serie de me didas que se empezaron a aplicar en la Administración Central = tres años más tarde. En suma, los resultados de este proceso han sido una mayor tecnificación de la administración sin aumentar el coste en tér minos reales. Los frutos de estas medidas, desde la perspectiva actual, quedan reflejados en algunos datos significativos. Koy tenernos 1000 funcionarios menos que en 1979. En las empresas municipales, incluyendo autobuses y metro, hemos pasado de 11.200 a 8900 empleados. A la vista de estos datos algunos se preguntarán como es posible hablar de los Ayuntamientos como creadores de empleo y a la vez hacer alarde de congelación de plantillas. No hay tal contradicción. Se ha congelado el número absoluto de funcionarios y trabajadores del Ayuntamiento y sus empresas, pero esta congelación esconde una intensa renovación. Se han incentivado las jubilaciones anticipadas y a la vez se han cubierto las plazas creadas con la entrada de personal más joven y mejor cualificado. Y esto, señores, es crear empleo. Y quiero aprovechar este comentario para man~f e~tar mis re ~ servas ante la propues:ta de creación de empleo publico que se desprende del AES. Si con los: 50.000 puestos de trabajo que ha prometido crear la Administración pudiéramos contratar las dos asistentes sociales que necesitamos para el Barrio del Bes6s, por ejemplo, o aquel monitor que desde hace 3 años me reclama el ~rea de Deportes y no puedo darle, entonces el plan del AES si que mejoraría radical y revolucionariarnente la productividad del sector público y estimularía la creación de empleo en el país . Pero mucho me temo que la realidad no sea ésta. Hoy los sondeos de opinión realizados en Barcelona sobre la evolución de los servicios municipales (el último lo encargué en noviembre) han evidenciado la existencia de una valoración ciu dadana positiva. Otros puntos han sido objeto de valoraciones menos positivas. Me referiré a ellos más. adelante, en calidad de problemas no resueltos. Lo que probablemente no saben los barceloneses es que el aumento en la cantidad y la mejora en la calidad que han experime~ tado la mayor parte de los servicios municipales se ha producido sin que hayan aumentado los recursos consumidos por el Ayuntarnie~ to. Dicho de otro modo, los gastos ordinarios totales fueron en 1980 de 79.067 millones de pesetas actuales, prácticamente la - �8. ,misma cifra que el total del presupuesto ordinario de 1985 (72.501). En el mismo período los presupuesto de la Administración general del Estado han pasado de 4.173.697 millones en pesetas constantes a 7.060.407, es decir, se han multiplicado por 1,7. Para no citar el caso de las comunidades autónomas, ni el de muchos ayuntamientos. ¿Qué ha pasado pues? En este terreno, como en otros muchos, los milagros escasean y la respuesta es, por fuerza, de manual. Sencillamente se ha aumentado la productividad de los recursos. Además, la disminución que, en términos reales,ha experimentado la carga financiera en este período, ha permitido la regularización de algunas transferencias que no eran objeto de" contabilización presupuestaria como en el caso, parcial aún, de los transportes públicos. Ello...húbiera áidó imposible sin la asunción por el Estado :de la liquidación de las deudas hasta 31 de diciembre de 1982. Que quede claro. Permítanme que les cite algunos ejemplos. En la planta incineradora de basuras y productora de energía eléctrica, el cos te por Tm. eliminadas ha pasado de 2647 ptas./Tm. en 1980 a 1339 ptas./Tm. en 1984. Aquí, además de mejora de la productividad ha habido un reajuste de precios en la energía producida, puesto que los anteriores eran de hecho una subvención a las -compañís'elétric. En los hospitales municipales de Barcelona, los costes por cada UBA, únidad básica de asistencia, en 1984. fueron de 15.691. ptas. por UBA y día en el Hospital del Mar y 16.060 ptas. en el Hospital de la Esperanza. En los hospitales de la S.S. este coste es desconocido. La subvenciín que hemos recibido ha sido de 10.472 ptas. por UBA y día. En otros centros la subvención ha sido de 20.000, en S. Pablo y el Clínico y de 15.000 en centros privados. Hasta aquí los hechos. A continuación, las interpretaciones y, si es posible, las recomendaciones, que al menes a esta pretensión responde el título de la conferencia. Vamos primero pues, con las interpretaciones de ese fuerte aumento de la productividad administrativa. En mi opinión, las causas del fenómeno, como las de casi todo en la vida, son múltiples. Pero creo qué, a los efectos que aquí interesa resaltar, pueden resumirse en dos grupos significativos. El primero, que creo común a la mayoría de los ayuntamientos, 'consiste en haber sabido aprovechar adecuadamente los estímulos -productivos que la democratización de la vida municipal comporta: la transparencia en relación a las condiciones de trabajo, a los horarios, a las retribuciones, a las incompatibilidades. La negociación colectiva. La critica y la participación ciudadana, que en nuestro caso se han visto muy facilitadas por el proceso de descentralización territorial. Este conjunto de factores constituyen estímulos muy poderosos para aumentar la eficacia y la eficiencia de la máquina munucipal que, nunca debe olvidarse, funciona en un escaparate. . �9. Creo que esta característica es sobradamente conocida y por ello no voy a extenderme sobre ella. No hay que olvidar, no obstante, que constituye la justificación de fondo de la eficiencia productiva del gasto público local en relaci6n al de otros sectores de la administración. En segundo lugar y aquí quisiera ser voluntariamente inmodesto, el Ayuntamiento de Barcelona-oes probablemente la adml: nistración pública que más ha contribuído, . tanto en el terreno de los planteamientos como en el de los hechos, a poner en crisis el modelo de organización y gestión burocrático que ate naza a nuestras administraciones públicas. Hace pocos días, el profesor García de Enterria a quien le encargamos la defensa del caso, nos comunicó que la Audiencia Territorial de Barcelona había fallado a favor del Ayuntamiento en el recurso interpuesto por éste contra la decisión de un anterior Gobernador Civil de suspender un acuerdo del Ayuntamiento de Barcelona. El acuerdo suspendido, de 1981, cu ya eficacia queda reconocida ahora, en 1985, por la Audienciacontra las figuras de controlador del gasto y coordinador de Régimen Interior. EL SECTOR LOCAL Pero déjenme entrar en lo que es quizás el meollo de mi ex posicion, o en todo caso el sentimiento que creo más importante comunicarles hoy. El subsector local de la Administración Pública española, con más de . un billón de pesetas de operaciones sobre un total de ocho billones de pesetas, representa una parte no despreciable del conjunto del sector público. Junto con el sector autonómico que sobrepasa también el billón alcanza, según datos de la Dirección General de Coordinación de Hacien- ~ das Territoriales, el 29 por ciento del gasto público consoli~ dado sin seguridad social, mientras que en Italia y el Reino Unido este nivel es del 17 y del 26 por ciento, respectivame.n te. Esto quiere decir que estamos en niveles de descentraliza- · ción territorial del gasto más plausibles de lo que comúnmente queremos admitir. Admitámoslo. Sin embargo, estamos lejos no sólo de los objetivos que el informe de expertos del año 1980 fijaba como deseables para el proceso descentralizador español (recuerden ustedes: 50-25-25) sino lejos realmente, después de analizada la experiencia de estos años, de lo que la realidad permite ya hoy. Sobre todo el subsector local. Este sí que es la cenicienta de los subsectores locales europeos en cuanto a participación en el gasto consolidado, al no superar el 15 por ciento del sector público sin seguridad social. Hay que enfocar correctamente es.ta situación. Y hay que hacerlo, yo creo, ahora mismo, es decir en el momento en que se plantea la revisión del sistema de financiación autonómica, una vez acabado el período de transición definido por la LOFCA y al gunos estatutos como el de Cataluña. Y aquí quiero decir que estoy de acuerdo con las cuatro objeciones que el presidente Pujol plantea al sistema de financia- �10. ción vigente. El criterio del coste efectivo no tiene en cuen ta que en Cataluña, servicios como la Sanidad o la Enseñanza tienen una cobertura pública menor que en el resto de España. La relación pública privada en Cataluña es 40-60%, mientras que en el resto de España, 60-40%. Los impuestos cedidos, por otra parte, no son un buen sistema, puesto que desincentivan la productividad fiscal. El Fondo de compensación interterritorial es poco justo, puesto que no tiene en cuenta el volumen real de las competencias que presta cada comunidad. Y, por último, la inversión de reposición no habría de contabilizarse aparte de la nueva. Me gustaría hacer una breve referencia · a la propuesta Obiols-Armet de revisión financiera. Esta propuesta distingue tres fuentes de ingresos. La primera debería basarse en la atribución a las comunidades autónomas del rendimiento de una parte de los impuestos generales que se recaudan dentro de su territorio. La segunda fuente de ingresos debería ser la participación de las Comunidades en un fondo de igualación de carácter general, y la tercera un fondo de desarrollo que preven dría del FCI perfeccionado y desarrollado. Hay que ser conscientes de que toda esta transición, esta revisión y estos objetivos plausibles se plantean en un marco de dificultad que no voy a ocultar: déficit del sector público en torno al 5 por ciento del producto bruto. Creo que estos problemas no carecen de soluciones. Soluciones difíciles pero, en definitiva, posibles. No veo en el horizonte de los próximos cuatro o cinco años otra posibilidad de avanzar hacia el objetivo del 25 por cientp de participación del subsector local en el sector público y se hacerlo sin mermar los recursos de las autonomías que recurrir a medidas fiscales hoy no contempladas por la legislación vigente o, quizás, poco desarrolladas. Mi reflexión se encaminaría, por lo tanto, hacia el diseño de las posibles medidas fiscales que, en el marco dr un aumento del presupuesto bruto de las comunidades autónomas permi tiera, vía redistribución y a través de la creación de fondosde cooperación municipal en las autonomías, un aumento de la capacidad neta de gasto del subsector local. Es muy posible que la mejor solución se encuentre en la consolidación de un fenómeno que está surgiendo, no sin errores de implantación, de un principio de fiscalidad en el nivel de las administraciones autonómicas. El Alcalde de Barcelona está dispuesto a defender esta incipiente f iscalidad autonómica siempre que se den tres condicio nes: (1) que los recursos obtenidos se dediquen a nutrir la ca~ pacidad de gasto ·de los Ayuntamientos, es decir, del sector gestor por excelencia; (21 que la redistribución se haga objetivamente y (3) que la población perciba claramente el beneficio. Se ha inciado ya esta línea con el recargo sobre la renta impuesto por la Comunidad Autónoma de Madrid y, más limitadamen te,con el impuesto sobre el bingo establecido por la Generalitat de Catalunya y podría seguir con un impuesto específico metropolitano o autónomo para la financiación de una parte pequeña del déficit de los transportes públicos. �11. Pero las exacciones que se puedan establecer de acuerdo con esta concepción fiscal, anque se refieran en todo caso a problemas de tipo específico y a zonas concretas del país, ~ deberían dejar a salvo el principio de que, a medio plazo, los impuestos no han de tener un carácter estrictamente fina lista. A medio plazo, la solución es federalizante. Renta, Sociedades e IVA, repartidos entre los tres niveles de gobierno. Como en Alemania. Se ha de producir una auténtica redistribución en cascada en dirección del sector público autónomo y del sector público local. Y el Alcalde de Barcelona defenderá siempre que en esa redistribución progresiva se introduzcan criterios de optimización, exigencias de control de calidad y máximos y mí nimos por parte de la administración central y, lógicamente,de las administraciones autónomas. Es más. Me gustaría subrayar con toda claridad que los gobiernos autónomos deberían reconocer que la esencia misma de su poder político, de su rol político en relación con las administraciones locales, consiste precisamente en eso: en la determinación de los criterios políticos que pueden orien tar el gasto de los recursos por ellos controlados. Los gobiernos autónomos no han de ser unos ayuntamientos grandes. Han de ser la generalidad, no la particularidad. No se trata tanto de que tengan maestros y guardias en nómina como de que formulen unas políticas orientadoras de la gestión de unos recures transferidos y administrados desde los Ayuntamientos. En este marco que propongo, la esencia de la actua ción política de los gobiernos autónomos·· consiste, por lo tan to, en impulsar, incentivar, estimular la innovación y proponer objetivos cualitativos. No quiero dejar de lado el marco legal en que se sitúan estas reflexiones. Todavía es~e.mos, como es archisabido, en un período constituyente. Vaya por · delante que mi deseo y mi convicción es la de que este período desde terminar ~· No cabe esperar ya mucho más de un esfuerzo legislativo constit.urente y quizás sea mejor a las alturas de 1985 concebir el trabajo de nuestras cámaras ·como algo más pegado a la reali dad de gobierno cotidiana y por tanto más dado a las adaptacio nes legales del marco existente que a la creación de nuevos -marcos. Les voy a dar un ejemplo de lo que hay que evitar. La ley de Presupuestos Generales del Estado para 1985 contiene un error, que hay que subsanar urgentemente, que puede costar a los municipios de la Corporación Metropolitana de Barcelona una merma en sus ingresos de alrededor de 600 millones de pesetas. En efecto, la ley establece que, a efectos de cálculo de la Contri bución Territorial Urbana, se tomará como base las valoraciones vigentes el 31-12-84. Esto quiere decir que los ayuntamientos que habían actualizado sus catastros y establecido unas valoraciones cuya vigencia empezó el 1-1-85 se encontrarán con que las previsiones de ingresos de sus presupuestos no podrán cumplirse. Y no porque los ayuntamientos hayan obrado irresponsa- �12. blemente. No. Se habían revisado los catastros. Se habían obtenido unas valoraciones que aumentaban substancialmente las vigentes, se había acordado la vigencia del nuevo catastro en 1985, y se había calculado la recaudación en concepto de CTU de acuerdo con el mismo. A estos casos me refiero, cuando hablo de legislar con vistas a la realidad cotidiana. Es obvio, sin embargo, que están pendientes todavía leyes básicas y entre ellas de forma destacada la Ley de Bases de Régimen local. La Ley de Bases es la menos mala de las Leyes posibles en este terreno. Les daré algunos ejemplos del porqué de es te criterio nada halagüeño y bien moderado en torno a esta = cuesti6n. (art. 59 bis, RF, Carta, participación ••. ) Quizás nos falte audacia en el reconocimiento del plura lismo y la libertad local y nos sobre, a veces, en el recono cimiento de los beneficios económicos de la competencia entre individuos. Porque esos beneficios derivados de la competencia existen aunquee;to sea nuevo para muchos socialistas. Pero son beneficios que, en principio, no garantizan nada completame~ te y, sobre todo, son beneficios no muy distintos de los que cabe esperar de la multiplicidad de poderes locales no concurrentes pero si contiguos. La comparación de los artículos 5 i 20.2 de la Ley de Ba ses de Régimen Local ilustra esta falta de audacia• Efectiva mente, el art. 5, regulador de las fuentes normativas del ré= gimen local no prevé la posibilidad de que los Municipios, cuando menos los que por su número de habitantes lo requiriesen, se autoregulen mediante la correspondiente Carta municipal, aprobada con rango de Ley. Esta carencia es, quizás, la fundamental ya que con su aceptación podrían obviarse muchas de las demás limitaciones que contiene la Ley de Bases. El mismo art. 5, al referirse al regimen organizativo señala que se regirán por la Ley de Bases, luego por las de las Comunidades Autónomas y en tercer lugar por el Reglamento orgánico propio de cada entidad. En cambio, el art. 20.2. establece que las Leyes de las Comunidades Autónomas podrán establecer una organización municipal complementaria, que regirá en cada Municipio en todo aquello, en que su Reglamento orgánico no disponga lo contrario. Es evidente la contradicción entre ambos preceptos. Sería de desear que en el art. 5 por su carácter más general se estableciera la jerarquía en la forma que lo hace el art. 20.2. En todo caso, con la previsión de órganos que hace la Ley de Bases en el art. 20.1. sería suficiente, sin ~stablecer la posibilidad de que las Comunidades Autónomas pudiesen legislar sobre la materia, _ya que cualquier intervención ampliando lo �13. establecido en la Ley de Bases significará siempre el limitar la capacidad autorganizativa municipal. Más aún, el art. 5, en su apartado E) establece que en cuan to a las Haciendas locales se regirán por la legislación estatal~ en segundo lugar por las Leyes de las Comunidades Autónomas y en tercer lugar por las Orde~anzas fiscales de la propia entidad local. Por su parte, el art. 105 repite~que las entidades locales tendrán autonomía para establecer y exigir tributos de acuerdo con la legislación estatal y la legislación autonómica. No se vé la razón por la que las Comunidades Autónomas puedan legislar sobre Haciendas locales cuando el art. 132.2 de la Constitución sitúa al mismo nivel a dichas Comunidades y a las Corporaciones locales al establecer que "Las Comunidades Autónomas y las Corporaciones locales podrán establecer y exigir tribu tos, de acuerdo con la Constitución y las Leyes; y estas "Leyes" son las estatales ya que el propio art. 133, en su apartado 1, establece que "la potestad originaria para establecer tributos corresponde exclusivamente al Estado, mediante Ley". Esta "Ley" es el único techo constitucional que tienen los Municipios para establecer y exigir tributos y no cabe, por tanto, interponer otro filtro legal autonómico. PROBLEMAS NO RESUELTOS No puedo dej~r de referirme a una serie de problemas pendientes que en los seis años de administración local democrática no se han podido resolver todavía o que han aparecido como nuevos durante el mismo período. Se trata del problema de la drogadicción y de sus concomitancias en el campo de la seguridad y la administración de justicia e, indirectamente, la sanidad, así como otros relativos al comportamiento civil en una fase de transición. En relación a las drogas, los últimos 5 años han visto crecer unos fenómenos muy parecidos a los que ya conocen otros países, especialmente los EE.UU. desde hace quince o veinte años. Me refiero tanto a la extensión de su consumo, como a sus repercusiones sociales, sobre todo en el terreno de la seguridad ciudadana y la criminalidad, como a los debates que genera. Es previsible que debamos convivir durante muchos años con las drogas y más concretamente con la heroína. Y que lo ha· gamos en medio de un debate intenso e importante,entre quienes ven en la ilegalidad de la droga la causa de los males y quiénes piensan que sólo la actuación represora puede poner fin a la drogadicción. No existe una forma única y definitiva de tratamiento de los heroinómanos a largo plazo. La discusión entre profesionales gira sobre todo en torno a las medidas de reinserción y de prevención. Pero lo que está claro es que hemos de afrontar, como mínimo, los aspectos sanitarios de la drogadicción. Estamos obligados a atender al toxicómano que busca ayuda. Todas - �14. las medidas que se adopten deben ser evaluadas por los equipos que las lleven a cabo y por la Administración. Hoy puede haber entre 5.000 y 12.000 heroinómanos en mi ciudad. Cincuenta mil en España. Tengan en cuenta que un gra mo cuesta 20.000 pesetas y surgirá la cifra de mil millones -diarios de volumen de negocio. Pero en este túnel empieza a verse la luz. La experiencia de los EE.UU. nos enseña que · la -toxicomanía es una enfermedad que se cura con la edad. No hay heroinómanos de 50 años. :Está claro que algunos se quedan en el camino, que mueren antes de llegar a esa edad. Pero lo que parece claro es que la incidencia de la adicción es menor cuanto mayor es el grado de madurez y adaptación social del individuo. ¿Dónde puede hallarse una solución al problema? En mi opinión, la salida pasa por · los siguientes elementos: actuación coordinada de los distintos niveles de gobierno y, desde luego, de los diversos departamentos; acotar la entrada; reinserción; prestación de un servicio de urgencias; y presencia de un protagonista, un nivel de gobierno gestor o un comisario. Probablemente, la gestión de los ~rvicios sanitarios es el "test'' más importante para esclarecer como será el reparto de funciones entre las Administraciones públicas. Los servicios sanitarios representan una parte importan te del PIB y del gasto anual de las Administraciones Públicas. Son, sin duda, la columna vertebral de los servicios personales transferidos a las Comunidades Autónomas. En esta clase de situaciones es donde tenemos la oportunidad de establecer una distribución clara de funciones entre las Comunidades Autónomas y los Ayuntamientos. La gestión por parte de la Administración local, también aquí es garantía de eficacia e innovación. Se ha dicho de los servicios sanitarios gestionados por la Administración local que nos conducirían a hipotecas políticas expansionistas y despilfarradoras. Nada más lejos de la realidad ya observada. Cuando la Administración local ha intervenido en este terreno lo ha hecho atendiendo necesidades que las ·Administraciones excesivamente burocráticas y poco participativas habían ignorado, como Planificación Familiar, Salud Mental, etc. No solamente en estos casos sino también cuando se gestionan instituciones complejas como hospitales, también la Ad ministración local ha mostrado tener la fuerza política y elconocimiento profesional para hacerlo de la forma más ef icien te. Ya he dicho antes que el coste de cama/dia en los hospi~ tales municipales es menor que el de los de INSALUD. La propuesta de un Consorcio de Hospitales Públicos en Barcelona, con la presencia de la Administración Autonómica en su órgano de Gobierno, es la plasmación de la voluntad del Ayuntamiento de Barcelona de asumir la gestión de la sanidad en el ámbito del municipio. �15. La inclusión en la Ley General de Sanidad de la delegacion de gestión a los Ayuntamientos de las Grandes Capitales sería la asunción del reto por parte de la Administración Cen tral y Autonómica. En cuanto a la actuación de los Ayuntamientos ante el problema del paro, hay que ser sinceros. Sólo acabamos de empezar. En Barcelona hay 270.000 jóvenes entre 14 y 24 años. Entre los 16 y 24 años el 42% está en paro. Tenemos una tasa de no escolarizados del 11%. El fracaso escolar, entendido como alumnos que repiten cursos, no como abandono de estudios, es del 50% en EGB, 55% en BUP y 75% en FP. Estas cifras nos dan una idea de la magnitud del problema, tal como está ahora y como puede agravarse. Sin embargo, creo que hay en nuestras ciudades, en nuestros pueblos, elementos que nos permiten afrontarlo con optimismo. Este verano, durante la Fiesta Mayor de la Taixonera, barrio relativarner.te marginado de Barcelona, me dí cuenta de que teníamos los elementos de un problema y los elementos de su, s6lución. Los jóvenes del barrio están en su mayoría parados y el barrio tiene muchas cosas que arreglar. Pero tiene más, tiene un sastre que es presidente de la Asociación de Vecinos y que e~~capaz de organizar los actos y las fiestas en las que esos JOVenes participan, es decir, que es capaz de llegar a ellos. Y aún hay más, en la parroquia, más o menos destartalada por las sucesivas agresiones a sus cristales, un profesor de música da clases, primero a unos niños y luego a sus padres. He aquí la materia prima de un problema gue debería ser soluble: o somos capaces de convertir este puzzle en algo relativamente ordenado en que los recursos existentes tenganque ver con la solución del probl9ma, sin infri::;i= las leyes gene rales de la economía y la sociedad, o bien se=á muy difícil -convencer a estos individuos y, en segundo l~;a.:::-, a ~is concejales y a mi mismo de que esas leyes sirven ~=-=a algo. El Ayuntamiento de Barcelona se ha pl~~=ado la creación de un dispositivo mínimo de actuación en el ==.::.po de lo que se llama, en terminología de la OCDE, las inici~~ivas locales de creación de empleo (ILCE) . Con esto hemos variado una oosición ce =8r.do. Hasta aho ra no admitíamos con resoecto al paro otra responsabilidad que la de ayudar a paliar sus efectos. Nunca participamos en el combate de sus causas. Y la verdad es que seguiremos siendo contribuyentes muy marginales en ese combate. Pero admitamos desde ahora que se nos hace difícil decla rarnos totalmente irresponsables en esta cuest~ón. Por una ra= zón. La duración de la crisis es mayor de lo que hadie había previsto. Y esta mayor duración tiene efectos cualitativos. La posibilidades de reinsercion laboral de una oersona a medida que se alarga la duración de su desempleo, aecrecen en proc~esi5n aec~§t~i~3. �l 6• Los problemas de disciplina en la circulación, para citar .otro problema mal resuelto, son reflejo de una cierta cruie bra del principio de autoridad. Estarnos viviendo una crisis de las profesiones que implican autoridad. A consecuencia de esto existe una impunidad infractora que hay que resolver para mejorar, por ejemplo, el tráfico de las ciudades. = La población de Madrid ha perdido sesenta mil habitantes entre los dos últimos censos. La de Barcelona ha permanecido estancada. Sin embargo, en el mismo período el número de coches ha aumentado en un treinta por ciente. Obviamente, la anchura de las calles no se ha modificado. Si pusiéramos en fila india los coches que se matriculan cada mes en Barcelona llegarían desde la Avenida del Tibidabo al Paseo de Colón, o si lo prefieren, desde Ato=ha a la Plaza de Castilla. En este campo tenernos que actuar sin esperar ninguna nueva Constitución. Bastaría una elevación del código de cir culación al nivel normativo adecuado y una sabia utilizacióndel mismo en tanto los ministerios de Interior y Justicia se ponen de acuerdo sobre si es posible judicializar el cobro de las multas, discusión de aran calado cívico. También aquí estoy en . la línea del Presidente del Gobierno, cuando reclama menos leyes y más actos. Desde luego, entre los actos necesarios figura la construcción de apa=camientos y una mayor imaginación en · las medidas del tráfico central. ¿Nos atreveremos? Quizás u~ aumento de las multas por aparcamiento incentivará el uso ce aparcamientos de pago y hará rentable su cons trucción. En el ca~po de la seguridad ciudada~a, seguimos fracasando todavía. Pero estarnos · cerca de saber corno hemos de salir de la actual si~uación. Hace más ce un año, antes del cierre de tiendas, creé una Comisión, con el ex-Alcalde Socías al frente, y le dí, un plazo de doce meses para saber las causas, las características y las salidas posibles del problema. Lo primero que hicimos fué una encuesta. Los resultados fueron aterradores: 19,6% de victimación. Luego siguieron los análisis y las primeras medidas provisionales que han sido muy i~portantes por su carácter innovador en el terreno de la cooperación entre cuerpos de seguridad. Hoy el clima es mejor, incluso mucho mejor, pero puede empeorar mañana. (Fatalismo: el relojero y el farmacéutico). Tengo la seguridad de que antes de dos meses oodremos adoo tar algunas grandes decisiones, claras y operativas. El problema de la financiación de los transportes públicos requiere también la perspectiva de las soluciones específicas. En el caso de Barcelona, como en el de ~ladrid, la singularidad radica en el carácter metropolitano de los servicios prestados �17. y·en los déficits que se derivan de la gran complejidad de los modernos sistemas de transporte urbano. La fórmula de financiación de los transportes públicos debe recoger el hecho de que las áreas metropolitanas constituyen unas concentr..acdones de servicios de al ta rentabilidad para el conjunto de todo el estado y que, en consecuencia, los costes generales deben ser asumidos por el conjunto de las administraciones públicas. Todos los problemas a los que me acabo de referir requieren unas soluciones específicas. Pero en el caso concreto de Barcelona, las soluciones pasan igualmente por la constatación de la capitalidad que Barcelona ejerce de hecho, en diversos terrenos y que tiene voluntad de consolidar. Quiero añadir que el reconocimiento que el Alcalde de Barcelona propone no se circunscribe a la esfera de unos derechos económicos. Barcelona propone un reconocimiento político de su capitalidad. MADRID Y BARCELONA En este mismo marco me siento obligado a subrayar la actua lidad de los valores ciudadanos que con frecuencia se han vistoperjudicados por la presencia de una capitalidad política. Como Alcalde de Barcelona he glosado con frecuencia esta contraposición entre el debate propio de las ciudades y el inevitable grado de uniformidad que provocan las capitales y lo he hecho, precisamente, para advertir sobre el proceso de capitalización de Barcelona generado · por la autonomía. Pues bien, el Alcalde de Barcelona cree que es muy positivo para el país en general y para Madrid en particular, la gradual consolidación de un Madrid local, de un Madrid autonómico, de una ciudad viva en suma, frente al Madrid oficial y capitalino. He vivido personalmente la aparición de poderés ; locales en París y Washington. Se trata de un fenómeno que fué visto con algunas reticencias pero que se ha impuesto con gran naturalidad. La realidad se ha impuesto. Es importante que exista un equilibrio entre el rol de capi talidad y el más genérico y hasta cierto punto opuesto de ciudad. Y ahí está, quizás, la diferencia que todavía se aprecia entre el caso español y la posición que en sus respectivos países ocupan Washington o Bonn, por citar sólo dos ejemplos relativamente distantes. Ni Washington ni Bonn pretenden ser al mismo tiempo la capital y la primera ciudad. Está claro que la situación no es aquí la misma. La realidad de Madrid es también un dato que se impone. Pero tengamos al menos el sentido común de reconocer que la Ley no agota la realidad. Sería más mbio y más prudente aceptar la idea de un cierto dualismo fáctico. Quiero subrayar, por otra parte, el carácter de B~rcelona �18. como banco de pruebas. La derecha catalana y la española no han vencido nunca en Barcelona en una contienda electoral que no fuera limitada estrictamente al Gobierno de Cataluña. Su política española no ha obtenido aún una aprobación mayoritaria ni en Ba~ celona ni en Cataluña. Las elecciones Generales del 82 fueron un intento. Las Municipales del 83 otro. Ahora, la derecha catalana ha visto que tiene que jugar sus cartas españolas boca arriba, confesar sus afinidades españolas para ganar en Cataluña. Y la derecha española reconoce que tiene que prescindir de su hist6rica aversi6n a entenderse políticamente con los hombres de negocios catalanes. Políticamente, porque económicamente, siempre se entendieron. Todo esto, seguramente, no es malo. Puede que complique las cosas. Pero no más de lo complicadas que realmente son en si mismas. En este contexto quiero proponerles una reflexión. Una medida de prudencia política sería, quizás, no abusar excesivamente del término nación ni al referirse al gobierno de España ni al referirse a Cataluña. Es mejor emplear el específico España, sin complejos, y el específico Cataluña, que el genérico nación. La ambigüedad calculada de la Constitución exige ciertos sacrificios de todos en este sentido. Sin duda, un gobierno que no haga uso frecuente del adjetivo nacional renuncia a un resorte ·importante o, más que impoE tante, conforiable. Y debo decir que en este sentido el Presidente del Gobierno de Cataluña, suele, últimamente, cuidar su vocabulario. Más quizás que algunos miembros del Gobierno Espa ñol y que los medios de comunicación que, aquí, gustan de lla-marse "nacionales" y que en Barcelona llamamos "españoles". Pero nadie puede hacerse ilusiones, afortunadamente, sobre el poder de convocatoria de las palabras. Un cierto escepticismo verbal no ha de tener grandes costes. Y si no, reparen Vds. en el enorme prestigio adquirido por el Alcalde de Madrid, entre otros merecimientos, mediante una sa bia polisemia, y un saber estar al tanto de los cambios de lengua je, rechazando toda machaconería y simplismo. Por último, les voy a decir como Alcalde de Barcelona que recojo la esperanza de la generación de nuestros mayores cuando dirigién:lcsea España la llamaban a despertar de un letargo secular. Y llamaban desde una periferia que se creía inc0mprendida. Estoy conve.n cido de que hoy se han puesto las bases objeti vas para que esa comprension que a veces es un asunto mucho me-nos épico de lo que suele creerse, sea posible. Sin embargo, hace falta todavía un esfuerzo grande en el camino de la confianza para conseguir que sean realidad los sue ños de nuestros abuelos e infundados sus temores. En resumen, el modelo de gestión posible en España, que debería comenzar a aplicarse hoy para estar rodado en 1990, debería tener en cuenta los siguientes criterios y propuestas. (1) Legal o prácticamente las competencias del Estado y las �19. autonomías (sector nacional) deberían ser taxativas, es decir, con númerus clausus. Lªs locales residuales. La Constitución lo permite. En ello hay un riesgo para los dos sectores "nacionales". Que lo asuman. Si no lo hacen perderán legitimidad sus protestas de no intervencionismo y autogobierne. (2) Casi ningún problema puede solucionarse desde un solo nivel de gobierno. La atribución de competencias que hacen la Constitución y las Leyes básicas es sólo una convención simplificadora, útil y basta. Y a fé que bastante laxa, afortunadamente. Debe defenderse la complejidad, como hacía Ralph Deahrendorf hace cuatro días en un periódico de esta ciudad, pero no, como él cree, atribuyendo pendularmente las competencias arriba y abajo, antes arriba, luego a la escala local y ahora de nuevo arriba, a escala europea. No. En nuestra lucha contra la droga vamos a apoyarnos en el organismo especializado de la ONU, con sede en Viena y vamos a pedir a Barrionuevo más apoyo y a Ledesma más medios pa ra el fiscal Villarejo y al conseller de Sanidad, Laporte, ayuda en la reinserción. Pero nosotros sufrimos el problema y estamos por tanto cualificados para un cierto sector de la solución. Para un cierto protagonismo emprendedor o gestor. La demanda manda, o debe mandar. (3) No hay, realmente, competencias exclusivas, ni siquie~ ra plenas. Todas son compartidas. O casi todas. Lo importante es identificar al responsable o los responsables del proyecto, de cada proyecto. El sector público, para el ciudadano, es un conjunto de personas y medios al servicio de unos determinados programas. Para el político y el funcionario es a menudo un amasijo de dificultades y competencias, de recursos o carencias. Grave error. Identifiquemos el problema, señalemos los responsables de su solución y pongamos desde todos los niveles de gobierno los medios a disposición de los responsables. Esta es la fórmula. (4) El sector local tiene que llegar en cinco, seis o siete años hasta el 25% del sector público sin seguridad social. Ca si exactamente lo mismo ocurre con el nivel autonómico, que de to dos modos crecerá todavía un poco por transferencia de nuevos ser vicios. Esto significa que en ese plazo, u otro más largo, el Sector Público deberá absorber dos veces el actual déficit, es decir, cerca de un 10% de la Renta Nacional. Por absorber entiendo reducir pérdidas tanto como poner re- �20. cursos a disposición de niveles que no los tenían. ¿Quieren que les diga la verdad? Esto va a ser muy difícil si no se dan dos condiciones: (1) un crecimiento significativo de la Renta Nacional, por el que yo apuesto sin muchas dudas ( 2) una disposición, en ;·todos los niveles, a deselectorali zar en cierta medida los temas fiscales. Todo lo demás son palabras al viento. (5) Si todos estos puntos no obtienen traducción legal no debemos inquietarnos. Los objetivos aquí descritos pueden perseguirse también sin leyes que los consagren. Es más: estoy convencido de que se irán imponiendo. La diferencia está en el grado de coherencia y confort en el desarrollo del proceso político. Y también el timing. (6) Autocontención en el trato con el ciudadano. A to dos los políticos, a todos los niveles, nos gusta lo que los franceses llaman el bain de foules, el baño de multitudes. Y a veces es bueno para la salud del colectivo. la del político. Y para Pero no deberíamos tratar de acceder directamente al ciudadano por encima, puenteando, a los poderes elegidos de nivel más bajo. Me refiero al contacto político-administrativo. El AES no debería poder subvencionar directamente a los Boy-Scouts de Cataluña y si lo hace, el Presidente del Gobierno de Cataluña tiene todo el derecho a molestarse. Sólo el protagonismo del Estado central en la política anti-ciclica (contra el paro) justificaría tal procedimiento, con el fin de acumular en el menor tiempo posible el máximo po sible de proyectos viables y eficaces en la creación de empleo. Y aún. Del mismo modo el Gobierno de Cataluña no debería en modo alguno crear Oficinas de Bienestar Social en los barrios de las ciudades industriales con el fin de explicar lo que es la Generalitat. Si lo hace los Alcaldes de Catalüí.\a,tienen todo el derecho a molestarse. Sólo la probada incapacidad de los Ayuntamientos para explicarles a sus ciudadanos lo,;rgue es el aut09'obierno jú.stif icaría tal procedimiento. Y aún. Déjenme que les diga ahora algo que ya se temían. el AES no ha subvencionado a los Boy-Scouts de Cataluña y el Gobierno de Cataluña sí ha creado Oficinas de Bienestar Social en los barrios. �21. Pero la advertencia vale para todos, incluidos los grandes Alcaldes. Es un código de comportamiento que se nos debería exigir. (7) Autocontención también, sin embargo, en el derecho a la susceptibilidad. Debería ser normal que un ministro asistiera a la ópera en el Liceo sin tener que pasar por la taquilla del Presidente de la Generalitat, el Delegado del Gobierno y el Alcalde. Esto ya comienza a ocurrir. prevenciones y cautelas . Pero todavía hay demasiadas Yo me he tenido que quejar · a veces de algunas actuaciones simétricas. La esposa de alguna alta autoridad, supongamos, se ha dirigido al Orfeón de un pueblo sin avisar al Alcalde. Y yo me he quejado porque el Alcalde me lo ha pedido -y quizás porque en aquel caso hubo infracción de un principio distinto al de la cortesía. Pero me he quejado sin convicción. Los Municipios no tienen fronteras. Ahí reside su fuerza. No deberían pues añorar las aduanas (els burots) (8) Hay que ir más allá: propongo formalmente que Barcelona sea sede de instituciones de ámbito estatal. También he hecho la oferta, bien recibida por - el comisario Cheysson, de la CEE, de albergar alguna gran institución europea. Pero esto es distinto. Se trata de que algunas, varias, bastantes si es posible, instituciones estatales o no, de ámbito español en todo caso,fijen su sede en Barcelona. La Constitución no lo impide. Y los costes, seamos sinceros, tampoco. El Presidente del Gobierno, al que le he comen tado en alguna ocasión mi deseo de formular esta oferta la ve favorablemente. Lógicamente las instituciones que podrían tener sede en Barcelona son aquellas más relacionadas o con mayor polarización en torno a personas y actividades que son importantes en nuestra ciudad: en deporte, 15 de los 50 presidentes de Federaciones españolas son catalanes; en ópera; la Constitución no obliga a nada: quizás el Liceo podría ser oficialmente lo que es de hecho la Opera de España, como la Scala de Milán es la gran Opera de Italia; en comercio exterior y relación con Europa; en industria editorial y Ferias Internacionales ... porqué no establecer el centro donde ya está la actividad o gran parte de ella? El puente aéreo perdería algunos clientes y ganaría otros. Por cierto que si el puente aéreo fuese empresa aparte y quisiera administrarse desde donde reside la demanda tendría que establecerse en Barcelona: 50% de sus usuarios salen d e y vuelven a Barcelona, 25% de Madrid y 25% de otras provincias. (9) Barcelona ofrece a Cataluña y España un gran proyecto, bueno para todos: el de organizar los Juegos Olímpicos de 1992. �22. También aquí es importante ver que el proyecto necesita de la colaboración de todos los niveles de gobierno y un sabio reparto de protagonismos, que sin embargo no puede traducirse en una multiplicación de Comités compensatorios. No se trata de eso. Si Cataluña y España entera confían plenamente en Barcelona para este objetivo, yo les garantizo que Barcelona devolverá con creces esta confianza. No han de pasar muchos días antes de que estas palabras tengan una traducción práctica. Escuchen: Todos estos criterios · y propuestas no son el fruto de, simplemente, la buena voluntad/ o de una cierta imaginación; ni siquiera de las necesidades de un Alcalde que defiende los intereses de su ciudad. NO. Son el fruto de seis años de práctica política local; el fruto de una apasionada lectura, desde Barcelona, del proyecto de construcción de una Cataluña autónoma y una España por fin moderna; son expresión del deseo, que creo interpretar, de una generación de barceloneses que quieren ser fieles a la ambición de sus mayores, la -que se formuló con enorme fuerza en el cambio de siglo, y fieles también a la tenacidad de sus padres, que en los años menos exhuberantes de la crisis mundial, la gue rra y la dictadura, supieron guardar y transmitir el mensaje -oculto de aquella amb±ción con nueva sabiduría, con una modestia que fué necesaria y con una eficacia que hoy me permite re petir con esperanza, con confianza, pero también con exigencia, cargado de décadas de razón, aquellas palabras de 1898: España, España -despierta, arranca las lágrimas de madre, sálvate de tanto mal que el lloro te vuelva fecunda, alegre y viva. Espanya, Espanya -retorna en tu arrenca el plor de mare! Salva't, oh salva't -de tant de mal que el plo et torni feconda, alegre i viva. 18 de febrero de 1985. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3879 Title A name given to the resource Un modelo de gestión para el Estado / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Promoció de l'esport. Hospitals municipals. Serveis Sanitaris. Droga, drogodependència i violència. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Club Siglo XXI (Madrid) Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Autogovern Gestió pública Administració local Autonomia Barcelona Sanitat Ocupació Seguretat ciutadana Acció política Espanya Catalunya Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-02-18 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències