9
50
4972
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/709/19940827_LV.pdf
2a93aa3a1083297471505848a2dd218b
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
27/08/1994
La Vanguardia, p.010, Opinión
Cambiar el paso
Subtítulo: SOLO EN BARCELONA el número de funcionarios ha disminuido en 2.000 en los
últimos cuatro años.
Autor: PASQUAL MARAGALL
En el último comité federal socialista tuve la sensación de que Felipe González estaba en la
posición del corredor de fondo, en la soledad del corredor de fondo. A las 12 de la noche, tras
27 intervenciones mayormente mirando a la izquierda, a la base, a las clases medias urbanas, y
a las raíces históricas, González contestó -ahora ya se sabe- que los trabajadores y la clase
media urbana no eran colectivos tan distintos. Que en todo eso no debían contraponerse. Que
había que abrirse hacia ellos, más que a la izquierda o a la derecha: abrirse al gran espacio
central del panorama político, donde se cuecen no las certidumbres extremas, sino los
interrogantes comunes.
Una ventana se abría en la dirección que un alcalde socialista de una ciudad metropolitana
querría ver siempre bien enfocada.
Vaya por delante que admito que la ciudad que represento es una ciudad afortunada, que ha
sido bien entendida por el Gobierno en sus aspiraciones. Añado enseguida que se lo ha ganado
y que ha devuelto ciento por uno a los que han creído en ella y más aún a los que tenemos el
privilegio de estar al frente de su gobierno.
El milagro de las ciudades españolas ha sido la base del asentamiento de la democracia y de la
estabilidad de un sistema político baqueteado por crisis sectoriales, estructurales y por
innovaciones políticas formidables, en los últimos quince años.
Almería, su "riera" cubierta, su teatro de ópera y rock y su universidad; Logroño, su
Ayuntamiento de Moneo -de finales del régimen anterior o de la transición-, su ribera del Ebro
recuperada y su nueva universidad con Ciencias de la Alimentación, Matemáticas Aplicadas,
etcétera; el Madrid de Tierno y el de Semprún, Solana y Solé Tura; el Bilbao de Ortuondo, con
su nuevo puerto y las instalaciones industriales recuperándose en el centro de la ciudad para el
arte y el terciario avanzado, y en su ambicioso metro de Norman Foster; la Girona de Nadal,
ayer negruzca, húmeda, triste y carca, y hoy brillante, colorida, europea y progresiva, con una
magnífica universidad en marcha y a 30 minutos del centro de Barcelona con el AVE del
2002... ¿No han contribuido esas realidades y perspectivas tanto como la generalización de las
pensiones, de la cobertura sanitaria y de la educación -sobre todo de las mujeres jóvenes- a la
consolidación de España como estado moderno? Si así fuese ¿por qué no se habla de ello en las
elecciones, ni europeas ni otras? ¿Por qué no se juega todo -como se jugó en 1993- entorno a la
continuidad y la mejora de esos factores urbanos de progreso? Tenemos una vida política
verticalmente sectorializada en tantos temas como ministerios o en tantas secretarías de Estado
como temas al nivel de abstracción en que se sitúa la gobernación de un Estado como el
nuestro, con 40 millones de habitantes, 17 comunidades autónomas y medio millón de
kilómetros cuadrados. Horizontalmente, tres niveles de gobierno cortan las temáticas verticales:
el nivel central, el autonómico y el local. Pero en los últimos 15 años sólo se ha dejado florecer
con fuerza la dialéctica -potentísima, cargada de significado- entre el primer y el segundo nivel.
73 de 204
�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
Obsesionados por nuestros demonios seculares (la modernidad, la diversidad cultural, la
pobreza, el atraso industrial, y la entrada en Europa y el mundo) no hemos sabido ver que el
auténtico problema que se nos echaba encima era el de la calidad de la vida cotidiana, en la
calle de al lado.
Desde el punto de vista del alcalde de una ciudad media o grande, la calidad de vida depende
hoy básicamente de tres factores: Los barrios degradados, la marginación y la solución de sus
problemas conciernen al segundo y tercer factor. En estos tres temas no hemos mejorado
claramente en los últimos siete años. Quizás Barcelona es de las ciudades en las que, gracias a
una inversión masiva en movilidad y en rehabilitación de la ciudad vieja, las cosas han
mejorado algo más que por término medio. Y por supuesto el aumento de las zonas verdes, la
apertura al litoral y a los ríos, la multiplicación de centros cívicos e instalaciones deportivas han
seguido mejorando durante los últimos siete años. En Barcelona hemos doblado el número de
piscinas municipales. Pero no han tenido ya el efecto sorpresa de los primeros años de la
democracia.
Por otra parte, los ayuntamientos "se han viciado" a mejorar a un ritmo rápido. Pero han
aprendido a ser más eficaces con su dinero, sin aumentarlo sobre el total del dinero público
debido a la gran expansión autonómica. Mucho más eficaces que las administraciones más
elevadas (y alejadas).
Sólo en Barcelona el número de funcionarios ha disminuido en 2.000 en los últimos cuatro
años.
Estoy convencido de que los órganos de reflexión al más alto nivel, tanto en la familia
socialista como en las otras, y en toda Europa, deberían sacar provecho de esas "lecciones de
cosas" municipales.
Y no lo sacan. Siguen aferrados a los grandes temas verticales, a la gran dualidad horizontal
entre Estado y naciones (Europa-España, o España-Cataluña). Y olvidan el portillón por donde
se les van todas las adhesiones: el nivel local, la vida en la ciudad y en el pueblo. La gente está
satisfecha en tanto que súbditos de un Estado y descontenta en tanto que ciudadanos.
Me explico: los grandes temas de Estado, o están solucionados, o no lo están, y entonces
forman parte de la galaxia de las ansiedades de final de siglo, es decir, no forman parte de los
problemas por los cuales culpamos a un gobernante concreto.
En cambio, en tanto que individuos reunidos en una ciudad, o abandonados en un pueblo,
experimentamos diariamente las posibilidades de mejorar, las mejoras concretas, y la total
incapacidad de rematarlas del todo, de trasladar a ese nivel de lo concreto y tocable toda la
autoridad y capacidad resolutiva que se predica de los poderes alejados, o experimentamos
simplemente la pérdida de calidad, la degradación. Se nos obliga a escoger: o grandes
soluciones o pequeños problemas. Unas y otras no se encuentran casi nunca.
Ministros brillantes y tenaces; teorías irrebatibles y llenas de sentido común, de "seny" como
decimos en Cataluña; políticas ineluctables de convergencia/competencia son ámbitos cada vez
mayores: todo ello convive con una falta considerable de habilidad para disminuir la
delincuencia en Malasaña, el Raval o el Carmen; juzgar con inmediatez temporal y espacial, es
decir, rápido y allí donde suceden los delitos o faltas; cobrar las multas, y por tanto disminuir
su número, porque sólo cuando se paguen éstas se infringirá menos; reservar a los peatones y a
los ciudadanos en general las cuotas de paseo, tranquilidad, silencio y concurrencia amable sin
las cuales no hay ciudad; agilizar la rehabilitación dando dinero a empresas mixtas capaces de
hacer cloacas y abrir plazas lo mismo que restaurar fachadas y escaleras o poner ascensores
74 de 204
�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
donde no los hay: sólo así se hace ciudad en un casco urbano ya lleno y sólo haciendo ciudad se
hace vivienda y bajan los precios, no al revés, etcétera.
Si no conciliamos la buena fe y la eficacia de unos y otros administradores, corremos el riesgo
de gastar mucho en un juego de suma cero. Más modestia es lo que hace falta y más capacidad
de apoyar, alentar, modular desde arriba lo que desde abajo se hace, se propone, se argumenta y
se realiza. Si a ello añadimos la complicación de que "arriba", aquí, quiere decir dos cosas a la
vez (Estado y autonomías), una vieja y la otra nueva, se comprende que los de "abajo" lo
tengamos crudo.
Mientras los de arriba se pelean, los de abajo desesperan. Entretanto, el Estado traslada el 20 o
el 25% de su gasto neto a las autonomías, los ayuntamientos permanecen fijos o en ligero
descenso. También en competencias, autoridad y capacidad resolutiva. Todos los equilibrios,
no sólo los económicos, de nuestro sistema fallan entonces. La política se ha acercado y alejado
a un tiempo. Se ha hecho más accesible y, al mismo tiempo, más blindada. Más legítima y, por
tanto, menos objetable.
Los de la calle hemos salido perdiendo. Y la fuerza política que dirige el Estado lo paga caro.
Hay que cambiar el paso. Hay que cambiar de obsesiones si queremos entrar en el corazón del
pueblo, allí donde se cuecen las preguntas y las respuestas pertinentes.
PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona
75 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1171
Title
A name given to the resource
Cambiar el paso
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Municipis
Barcelona
Subsidiarietat
Espanya
Barcelona
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1994-08-27
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
Alcalde de Barcelona
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/2999/FMHP_00138.jpg
af7beb677b0cc85e8663142b2f65bb40
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Digital
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
05/06/2006
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Bedmar, Jordi
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Ginestar
Title
A name given to the resource
Caminant amb unes nenes anat cap el reg de Ginestar
Subject
The topic of the resource
Regatge
Aigua
Conreus
Infants
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3008/FMHP_00147.jpeg
e459b94f7522385ce6d3bd2f26258d2b
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Digital
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
12/01/2006
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Bedmar, Jordi
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Lleida
Title
A name given to the resource
Caminant pel carrer al barri de la Mariola de LLeida
Subject
The topic of the resource
Barris
Política pública
Infants
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Ros, Àngel, 1952-
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5794/FMHP_02949.JPG
3abbd64162d5d149559d3657095ef84e
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Digital
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
17/10/2006
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Bedmar, Jordi
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Sant Boi de Llobregat
Title
A name given to the resource
Caminant pels carrers del barri de Casablanca de Sant Boi de Llobregat
Subject
The topic of the resource
Administració pública
Desenvolupament urbà
Política pública
Integració social
Barris
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Gibert, Montse
Nel·lo, Oriol
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5798/FMHP_02953.JPG
2e9ffbe96bff005bfc4b84c6e26757f8
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Digital
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
17/10/2006
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Bedmar, Jordi
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Sant Boi de Llobregat
Title
A name given to the resource
Caminant pels carrers del barri de Casablanca de Sant Boi de Llobregat
Subject
The topic of the resource
Administració pública
Desenvolupament urbà
Política pública
Integració social
Barris
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Gibert, Montse
Nel·lo, Oriol
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5802/FMHP_02957.JPG
c5bcec42c5c83ff7fe3e2457d209c4f2
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Digital
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
17/10/2006
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Bedmar, Jordi
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Sant Boi de Llobregat
Title
A name given to the resource
Caminant pels carrers del barri de Casablanca de Sant Boi de Llobregat
Subject
The topic of the resource
Administració pública
Desenvolupament urbà
Política pública
Integració social
Barris
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Gibert, Montse
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4552/FMHP_01699.JPG
e20acbf4b8134d65b27c205b440ebac9
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Digital
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
16/11/2006
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Moreno, Rubén
Bedmar,Jordi
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Girona
Title
A name given to the resource
Caminant pels Jardins de la Francesa de Girona
Subject
The topic of the resource
Relacions internacionals
França--Relacions exteriors
Espanya--Relacions exteriors
Ministres
Consellers
Llocs històrics
Jardins històrics
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Nadal i Farreras, Joaquim, 1948-
Alvarez, Magdalena
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4553/FMHP_01700.JPG
f542a03616dbc91aeb8c27bc13e17ecc
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Digital
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
16/11/2006
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Moreno, Rubén
Bedmar,Jordi
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Girona
Title
A name given to the resource
Caminant pels Jardins de la Francesa de Girona
Subject
The topic of the resource
Relacions internacionals
França--Relacions exteriors
Espanya--Relacions exteriors
Ministres
Consellers
Llocs històrics
Jardins històrics
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Nadal i Farreras, Joaquim, 1948-
Alvarez, Magdalena
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4554/FMHP_01701.JPG
9e09a2f0408d528329f4f998a0ff32f7
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Digital
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
16/11/2006
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Moreno, Rubén
Bedmar,Jordi
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Girona
Title
A name given to the resource
Caminant pels Jardins de la Francesa de Girona
Subject
The topic of the resource
Relacions internacionals
França--Relacions exteriors
Espanya--Relacions exteriors
Ministres
Consellers
Llocs històrics
Jardins històrics
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Nadal i Farreras, Joaquim, 1948-
Alvarez, Magdalena
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4555/FMHP_01702.JPG
58e922e3e5906b59c4ad3fe8afdff7eb
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Digital
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
16/11/2006
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Moreno, Rubén
Bedmar,Jordi
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Girona
Title
A name given to the resource
Caminant pels Jardins de la Francesa de Girona
Subject
The topic of the resource
Relacions internacionals
França--Relacions exteriors
Espanya--Relacions exteriors
Ministres
Consellers
Llocs històrics
Jardins històrics
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Nadal i Farreras, Joaquim, 1948-
Alvarez, Magdalena
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4556/FMHP_01703.JPG
4b484563de8dd213744069548f701a7d
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Digital
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
16/11/2006
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Moreno, Rubén
Bedmar,Jordi
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Girona
Title
A name given to the resource
Caminant pels Jardins de la Francesa de Girona
Subject
The topic of the resource
Relacions internacionals
França--Relacions exteriors
Espanya--Relacions exteriors
Ministres
Consellers
Llocs històrics
Jardins històrics
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Nadal i Farreras, Joaquim, 1948-
Alvarez, Magdalena
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4557/FMHP_01704.JPG
3fc27c1037e980d730f607c4895fd91e
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Digital
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
16/11/2006
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Moreno, Rubén
Bedmar,Jordi
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Girona
Title
A name given to the resource
Caminant pels Jardins de la Francesa de Girona
Subject
The topic of the resource
Relacions internacionals
França--Relacions exteriors
Espanya--Relacions exteriors
Ministres
Consellers
Llocs històrics
Jardins històrics
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Nadal i Farreras, Joaquim, 1948-
Alvarez, Magdalena
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1278/19920723d_00491.pdf
f832e2e1e47e5a8df2297a9b808acb8d
PDF Text
Text
PARAULES DE L'EXCM. SR. ALCALDE EN LA INAUGURACIÓ DEL
CAMP INTERNACIONAL DE LA JOVENTUT
Dijous, 23 de juliol de 1992
Lloc: Jesuïtes de Sarrià
19:00 hores
�Nota prèvia: L'Alcalde serà l'única autoritat que farà
parlament a l'acte i, a suggeriment del regidor Trillas, s'han
inclòs paràgrafs en castellà, francès i anglès. El text s'ha
elaborat a partir d'una proposta prèvia preparada per Francesc
Trillas.
�AMIGUES I AMICS DEL CAMP INTERNACIONAL DE LA JOVENTUT,
BENVINGUTS A BARCELONA.
BIENVENIDOS, BIENVENUS, WELCÓME.
ES UN HONOR I UNA SATISFACCIO,
COM A PRESIDENT DEL
COMITE ORGANITZADOR DELS JOCS I COM A ALCALDE DE
BARCELONA, INTERVENIR EN LA INAUGURACIO D'AQUEST CAMP
INTERNACIONAL DE LA JOVENTUT.
ES MOLT IMPORTANT PODER CELEBRAR AQUEST GRAN
ENCONTRE SIMBOLIC DE FRATERNITAT ENTRE 500 JOVES
VINGUTS DE TOT EL MON, COM A ACTIVITAT PARAL.LELA ALS
JOCS OLIMPICS.
ES MOLT IMPORTANT, EN UN MON TAN INTERCONNECTAT COM
EL NOSTRE, ON L'ACTUAL GENERAIO DE JOVES ES LA MES
VIATGERA DE LA HISTORIA.
ELS JOCS OLIMPICS SON UN ACTE DE FRATERNITAT ENTRE LA
JOVENTUT.
�EL MOVIMENT OLIMPIC HA VOLGUT REFORÇAR EL COMPONENT
DE MISSATGE DE PAU ADREÇAT A LA JOVENTUT A TRAVES
DELS CAMPS INTERNACIONALS PER AúJOVES.
ELS JOVES BARCELONINS QUE HEU PREPARAT AQUEST CAMP
HEU ENTES LA GRAN POSSIBILITAT` QUE TENIEM A L'ABAST.
US VULL AGRAIR L'ESFORÇ QUE HEU:'FET, QUE ESTEU FENT.
EM CONSTA QUE EL BON TREBALL pE L'ORGANITZACIO ES
FRUIT DE LA MAGNIFICA TASCA DE MOLTA GENT,
ENCAPÇALATS PER EN JOAQUIM FRADERA I EL SEU EQUIP,
DE LA COL.LABORACIO DE TOTES LES INSTITUCIONS
I, SOBRETOT, DELS JOVES QUE HI HAN COL.LABORAT COM A
VOLUNTARIS, ACOLLINT MEMBRES DEL CAMP A CASA SEVA O
PARTICIPANT EN LES ACTIVITATS OBERTES.
ESTIC CONVENÇUT QUE EL VOSTRE TREBALL I LES VOSTRES
APORTACIONS HAURAN VALGUT LA 1ENA, DE LA MATEIXA
MANERA QUE ELS MILERS I MILERS DE VOLUNTARIS
OLIMPICS, LA MAJORIA D'ELLS MOLT JOVES, ES POT DIR
AVUI QUE SON L'ANIMA I EL /SOMRIURE DELS JOCS
OLIMPICS. MOLTES GRACIES A TOTS.
VULL TAMBÉ TENIR UN RECORD PER A TOTS ELS JOVES I INFANTS QUE NO PODEN SER AMB NOSALTRES, A CAUSA DE
GUERRES COM LA DE IUGOSLAVIA O DE SITUACIONS DE
2
�POBRESA, EN ALTRES PAïSOS. BARCELONA NO ELS OBLIDA.
L'ANY QUE VE CELEBRAREM A BARCELONA L'ANY DE
L'INFANT. PER PREPARAR-LO, L"AJUNTAMENT MOSTRA EN
AQUEST MATEIX RECINTE UNA EXPOSICIO SOBRE LA REALITAT
INTERNACIONAL I EL PAPER DE` LA JOVENTUT. DUREM
AQUESTA EXPOSICIO PER TOTA LA CIUTAT, I ALS CENTRES
D'ENSENYAMENT.
[CASTELLA]
COMO ALCALDE DE BARCELONA, QUIERO DAR LA
BIENVENIDA A TODOS LOS QUE VENIS DE LEJOS.
AQUI ENCONTRAREIS UNA CIUDAD ABIERTA Y
HOSPITALARIA.
ME CONSTA EL INTERES DE LOS ORGANIZADORES POR
DAR UN CONTENIDO ECOLOGICO AL CAMPO DE ESTE
AÑO.
LA PROTECCION DEL MEDIO#AMBIENTE NOS PREOCUPA
Y NOS OCUPA. LA CIUDAD OE BARCELONA PARTICIPO
ACTIVAMENTE EN LA RECIENTE CUMBRE DE RIO DE
JANEIRO PARA PROMOVER1EL COMPROMISO DE LAS
CIUDADES DE TODO
MANTENIMIENTO
NATURALEZA.
MUNDO POR
DEL EQUILIBRIO
DE
EL
LA
�HAY QUE HACER TODOS LOS ESFUERZOS POSIBLES
PARA GARANTIZAR LA PRESERVACION DE LOS
RECURSOS NATURALES QUE HEMOS RECIBIDO Y QUE
DEBEMOS TRANSMITIR A LAS NUEVAS GENERACIONES.
LA CIUDAD DE BARCELONA TIENE UNA LARGA
TRADICION INTERNACIONALISTA. HACE MAS DE
MEDIO SIGLO, CON MOTIVO DE LA OLIMPIADA
POPULAR, MILLARES DE JOVENES DE TODO EL MUNDO
ESTUVIERON AQUI CON SU ENTUSIASMO Y SU
IDEALISMO EN FAVOR DE LA LIBERTAD.
MAS RECIENTEMENTE, EN 1985, BARCELONA
ORGANIZO, CON MOTIVO DE., AÑO INTERNACIONAL DE
LA JUVENTUD, EL CONGRES) MUNDIAL.
o-
HOY, MILES DE JOVENES DE TODO EL MUNDO,
PUEDEN VER EN BARCELONA UN SIMBOLO DEL
DEPORTE, PERO TAMBIEN )E LA FRATERNIDAD, DE
LA PAZ Y DE LA TOLERANCIA.
NUESTRA INTENCION ES QUE ESTO NO ACABE AQUI,
SINO QUE LOS JUEGOS Y L CAMPO INTERNACIONAL
DE LA JUVENTUD DEJEN UNA HUELLA PROFUNDA Y
PERMITAN A LA BARCELONA DEL FUTURO SER UNA DE
LAS CAPITALES DE LA JUVENTUD SOLIDARIA DEL
MUNDO.
�AQUEST I NO ALTRE ES EL SENTIT QUE TE, PER A
Í
NOSALTRES EL MURAL GEGANT QUE PINTARA EN JOSEP NIEBLA
I QUE S'UBICARA DEFINITIVAME'1T, A PARTIR DE LES
FESTES DE LA MERCE, A L'ESTACIO DEL NORD, COM A
SIMBOL PERMANENT D'UNA CIUTAT JOVE QUE ASPIRA A UN
MON MILLOR.
[CASTELLA]
EN ESTE AÑO'92 LA CELEBPACION DEL CAMPO TIENE
MAS SENTIDO QUE NUNCA.
[FRANCES]
i
DEVANT DES PROBLEMES DU MONDE D'AUJOURD'HUI,
LA JEUNESSE VOYAGERE, SOLIDAIRE ET OUVERTE
^
QUI EST REPRESENTE '',DANS CET CHAMP DE
BARCELONE C'EST LE MEILLEUR ANTIDOTE CONTRE
LA TEMPTATION DE L'INTOLERANCE ET DE LA
VIOLENCE.
[ANCLES]
THE MEN AND THE WOMEN OF YOUR GENERATION WILL
BE THE RESPONSIBLES OF THE PEACE IN THE
FUTURE, IN THE WORLD. yOU ARE THE GREAT HOPE
FOR THE PEACE AND THE FRIENSHIP BETWEN THE
HUMANITIE.
�ESTAREM TOTS MOLT ATENTS ALS RESULTATS I AL CONTINGUT
DEL FORUM DE DEBAT JUVENIL, QUE INAUGURARA ELS DIES
VINENTS EL PRESIDENT DE LA COMTSSIO EUROPEA, JACQUES
DELORS.
QUEDA INAUGURAT EL CAMP INTERNACIONAL DE LA JOVENTUT.
MOLTES GRACIES.
�Tandon
#7
Joventut.txt
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4184
Title
A name given to the resource
Camp Internacional de Joventut / Inauguració
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Jesuïtes de Sarrià, Barcelona
Language
A language of the resource
Català
Castellà
Anglès
Subject
The topic of the resource
Joventut
Relacions Internacionals
Model social
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1992-07-23
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/576/llibre_campanyaMaragall.jpg
3c51a612333d5d8dff6f3e746ea6785e
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
05. Recursos d'informació
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell).
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Campanya Maragall
Subject
The topic of the resource
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Fotografies
Campanyes
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Eleccions
Autonomia
Catalunya
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Molas, Oriol, 1968-
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Editorial Mediterrània
Fundació Rafael Campalans
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2000
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Monografia
Abstract
A summary of the resource.
Prefaci del llibre:
"Campanya Maragall". Dues paraules que porten molts records a tots aquells que van tenir algun tipus de vinculació o de relació amb la campanya. Aquest és el títol que s'ha escollit perquè recrea l'atmosfera de la campanya del candidat Maragall a la Presidència de la Generalitat.
Totes les campanyes electorals tenen les seves anècdotes, les seves imatges, els seus discursos, però no han tingut el seu fotògraf. La campanya autonòmica de Pasqual Maragall ha tingut la mirada fotogràfica d'Oriol Molas que va realitzar sis mil fotografies durant aquest període. El lector té, entre les seves mans, una selecció segons el criteri de l'autor. No hi ha text, les imatges són el fil conductor de la narració del llibre.
Protagonistes anònims, gent, sentiments, sensacions, victòria i derrota en una nit final, la fredor dels resultats, el final d'una campanya que és l'inici de tot, són els impactes visuals d'aquest llibre.
La Fundació Rafael Campalans ha volgut, amb aquest llibre, deixar un record gràfic d'aquella campanya que va tancar una etapa política d'aquest país i va encetar una de nova. Després del 17 d'octubre de 1999, res no serà igual a Catalunya. Ha començat el canvi.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Sobre Pasqual Maragall
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1392/19940610d_00629.pdf
83d349a36b97e63c8c3cffe278e7fd7d
PDF Text
Text
Míting final de campanya a Badia
Avinguda Burgos
Divendres 10 de juny de 1994.,20:30h.
- Intervinents:
Loli Martínez
Pasqual Maragall
(Presentará l'acte: T. Lor t )
- AQUESTES SON UNES ELECCIONS+ EUROPEES. ESCOLLIM ELS NOSTRES
REPRESENTANTS AL PARLAMENT EUROPEU.
- PERO AIXO NO VOL DIR QUE SIGUIN UNES ELECCIONS POC
IMPORTANTS. SON MOLT IMPORTANTS PERQUE EUROPA ES IMPORTANT PER
A NOSALTRES. PER A NOSALTRES COM A CIUTADANS DE BADIA O COM A
CIUTADANS DE LA BARCELONA METROPOLITANA.
- PERO TAMBE SON IMPORTANTS PERQUE HEM DE PARAR LA MANIOBRA DE
LA DRETA QUE ESTA INTENTANT CONVERTIR AQUESTES ELECCIONS EN
UNA PROVA DE FORÇA PER A LA DESESTABILITZACIO DEL GOVERN
D'ESQUERRES QUE TENIM A ESPANYA. i AIXO NO HO HEM DE PERMETRE.
i MENYS EN EL NOM D'EUROPA!
- HE DIT PRIMER QUE EUROPA ESQ IMPORTANT.
i
- HO ES PERQUE DES D'EUROPA ;ESTEM CONSOLIDANT POC A POC UN
GRAN ESPAI DEMOCRATIC, QUE HA DE SER UN GRAN ESPAI ESTABLE,
UNA GARANTIA PER A LA PAU, UNA REFERENCIA MORAL I UN ESTIMUL
PER AL RESPECTE ALS DRETS HU$ANS.
- AQUESTA EUROPA QUE ESTEM CREANT POC A POC ES L'EUROPA QUE
FARA IMPOSSIBLE QUE ES TORNIl A PRODUIR GRANS TRAGEDIES COM
LES QUE ARA ENS HAN TORNAT A LA MEMORIA AMB L'EVOCACIO DELS
CINQUANTA ANYS DEL DESEMBARCAMENT A NORMANDIA.
- ES CERT QUE, MOLT A PROP D'AQUI, NOMES A DUES HORES D'AVIO
DE BARCELONA, TENIM ENCARA LA TERRIBLE GUERRA DE
L'EX-IUGOSLAVIA. PERO TAMBE HEM D'ADMETRE QUE EUROPA HA
COMENÇAT A MARCAR UN CAMI DE PRESENCIA, AMB DIFICULTATS, AMB
PROBLEMES, AMB MOLTS PROBLEMES PERO LA REALITAT ES QUE EUROPA
NO S'HA DESENTES DEL DRAMA.
- PER RESOLDRE PROBLEMES COM
MES EUROPA.
4L
DE L'EX-IUGOSLAVIA NECESSITEM
PER GARANTIR LA PAU, NECESSITEM MES EUROPA.
�- I NECESSITEM MES EUROPA - CONTRA EL QUE DIU LA DRETA - PER
MILLORAR LA NOSTRA SITUACIO EN?PRACTICAMENT TOTS ELS TERRENYS.
PERQUE JA NO SOM UNA ILLA I NOMES CONJUNTAMENT PODREM AFRONTAR
ELS NOSTRES PROBLEMES: LES COMUNICACIONS, EL MEDI AMBIENT,
L'ENSENYAMENT DELS NOSTRES FILLS, LA SALUT PUBLICA, EL QUE
VULGUEU...
- EN AQUESTES ELECCIONS NO ENS HEM D'EQUIVOCAR.
t
- NO ENS EQUIVOQUEM: LA DRETA I L'ESQUERRA NO VOLEM LA MATEIXA
EUROPA. NOSALTRES VOLEM UNA 'EUROPA DIFERENT: PROGRESSISTA,
TOLERANT, SOLIDARIA. L'EUROPA'DELS VALORS COMUNS, DE LA CARTA
SOCIAL I DELS DRETS DELS HOMES.
- ELS NACIONALISTES VOLEN EUROPA PER AFIRMAR IDENTITATS
NACIONALS I AIXO ES CONTRADICTORI AMB L'IDEAL D'EUROPA. ES
CONTRADICTORI DIR QUE ES VOL FER EUROPA I NO PARAR DE PARLAR
I EXALTAR EL PROPI PAIS, COM PA LA DRETA AQUI A CATALUNYA, A
FRANÇA, A ESPANYA O A ANGLATERRA. I D'AQUESTS TIPUS DE
NACIONALISMES JA EN CONEIXEM ELS RESULTATS.
- QUE NO ES PREOCUPIN QUE NO ENS ENGANYARAN. I SI NO QUE ENS
EXPLIQUIN PERQUE EL MATEIX QISCARD D'ESTAIGN QUE ARA VE A
DONAR SUPORT A LA CANDIDATURADEL PP, FA DOS ANYS VA COMPTAR
AMB EL SUPORT I LA PRESENCIA PERSONAL DE JORDI PUJOL, DURANT
LA CAMPANYA DE LES ELECCIONS REGIONALS FRANCESES.
ES
- L'EUROPA DELS SOCIALISTES
UNA EUROPA QUE ES CONSTRUEIX,
S'APROFUNDEIX,
OLIDA.
UNA EUROPA QUE ASPIRA ,A
QUE
ES
CON
QUE
TENIR UNES INSTITUCIONS MES PORTES I, AL MATEIX TEMPS, MES
DEMOCRATIQUES. UNA EUROPA QUE SIGUI PUNT DE REFERENCIA. LA
DRETA VOL UNA EUROPA QUE SIGUI, FONAMENTALMENT, UN MERCAT -QUE
JA ESTA BE, PERO NO N'HI HA PROU. NO N'HI HA PROU AMB L'EUROPA
DELS MERCADERS. VOLEM, PER OBRE DE TOT, UNA EUROPA DELS
CIUTADANS.
- I AIXO ES MOLT PROPI DE LA RETA. APARTAR-SE I MOURE'S CAP
A ON TOQUI. PERO ENS IL.LUSTRA MOLT SOBRE LA REALITAT DE LA
VIDA. CONVERGENCIA FA ARA LA COMEDIA D'ATACAR EL PP. PERO
SEMPRE HI TROBAREU LA CONNEXIO. VIA GISCARD O VIA PARLAMENT
EUROPEU. TOTS FORMEN LA MATEIXA GRAN FAMILIA.
- FIXEU-VOS TAMBE EN AIXO QUE ps DIRE ARA: SABEU AMB QUIN GRUP
SEURA CONCEPCIO FERRER, D'UN O DEMOCRATICA, ES A DIR DE LA
COALICIO CONVERGENCIA I UNIO? SEURA A EUROPA AL MATEIX GRUP DE
MERCEDES DE LA MERCED. POTSER AL SEU COSTAT I TOT!
- I CARLES GASOLIBA, L'AVORRIt D'EN GASOLIBA, SEURA A EUROPA
AL MATEIX GRUP, AL COSTAT DE ERLUSCONI.
�- ELS SOCIALISTES SABEM QUE TEA DEMOCRACIA S'HA DE CONQUERIR
CADA DIA. I PER FER-HO CAL VOTAR SOCIALISTA, PERQUE VOTAR
SOCIALISTA ES VOTAR LA MAJORIÀ QUE CONSTRUEIX EUROPA. (PSE 198
ESCONS, CONTRA 162 EL PPE i 46, ELS LIBERALS).
- PER CONSTRUIR EUROPA AMA LA MAJORIA, S'HA DE VOTAR
SOCIALISTA!!!
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4298
Title
A name given to the resource
Campanya PSC eleccions europees 1994. Intervencions de Pasqual Maragall en mítings finals de campanya
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Granollers
Badia
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Eleccions
Política
Unió Europea
Acció política
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1994-06-10
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1384/19940515d_00621.pdf
aaae792aefc1777951f72204eaac2fd7
PDF Text
Text
Intervenció de l'Alcalde en l'acte de presentació de la candidatura europea del PSC (15 de maig de 1994)
La intervenció de l'Alcalde s'ha de centrar en la seva activitat
com a President del CMRE i Vice-president del Comitè de Regions.
En aquest sentit, se suggereix que tingui en compte els punts
següents:
- LES ELECCIONS EUROPEES SóN UNES ELECCIONS MOLT IMPORTANTS,
PERQUè ALIJO QUE ES DECIDEIX A BRUSSEL LES ENS AFECTA, CADA
VEGADA MES, COM A CIUTADANS, 1 NO PODEM RESTAR-NE AL MARGE.
- EUROPA ES UN PROJECTE VIU. L'ACCIDENTADA APROVACIó DEL
TRACTAT DE MAASTRICHT VA SEMBLAR QUE, EN CERTA MANERA, PODIA
POSAR-LO EN QÜESTIó. PERò HEM SUPERAT AQUELL MOMENT DE
PESSIMISME I ARA Hl HA QUATRE NOUS PAÍSOS -TRADICIONALMENT
MOLT NEUTRALISTES- QUE L'U DE GENER, D'AQUÍ A MIG D'ANY,
S'INCORPORARAN A LA UNIó EUROPEA, A UNA EUROPA QUE JA SERá
L'EUROPA DELS SETZE. LA SEVA APOSTA EUROPEA ÉS EL SIGNE MÉS
CLAR, MÉS INEQUÍVOC, DE LA FORÇA I DE LA POTENCIALITAT DE LA
UNIó EUROPEA.
- PER A LES CIUTATS, LA UNIó EUROPEA ÉS UNA APOSTA
ESPECIALMENT IMPORTANT. D'ENTRADA, PERQUè EUROPA ÉS UN
SISTEMA DE CIUTATS, ES UN CONTINENT URBa. I EN CANVI, FINS
�ARA, GRAN PART DELS RECURSOS DE L'ANTIGA COMUNITAT EUROPEA
ES DEDICAVEN A SUBVENCIONAR UNA AGRICULTURA NO COMPETITIVA.
ELS PROBLEMES DELS CIUTADANS EUROPEUS SóN, MAJORITàRIAMENT,
ELS PROBLEMES DE LES CIUTATS. I, EN CONSEQÜèNCIA, LES
SOLUCIONS A AQUESTS PROBLEMES PASSEN TAMBÉ PER LES CIUTATS.
- LA UNIÓ EUROPEA ÉS TAMBÉ UN PROJECTE MOLT IMPORTANT PER A
LES REGIONS I NACIONALITATS. EL TRACTAT DE MAASTRICHT HA
COMPORTAT DOS
PASSOS ENDAVANT MOLT SIGNIFICATIUS PER A LES
CIUTATS I PER A LES REGIONS O NACIONALITATS EUROPEES.
- EL PRIMER HA ESTAT LA INTRODUCCIÓ DEL PRINCIPI DE
SUBSIDIARIETAT. AQUESTA ÉS UNA PARAULA, TRETA DEL VOCABULARI
DE LA DOCTRINA SOCIAL DE L'ESGLÉSIA, QUE A MI NO EM COMPLAU
PARTICULARMENT. JO PREFEREIXO DIR-NE PROXIMITAT, PROXIMITAT
ALS CIUTADANS. L'ESSèNCIA D 1 AQUEST PRINCIPI ES QUE TOT ALLò
QUE POT FER UN NIVELL D'ADMINISTRACIó INFERIOR, MÉS PRóXIM
PER TANT AL CIUTADá, NO HO HA DE FER UN DE SUPERIOR.
- LA UNIó EUROPEA S'ESTá COITSTITUINT EN BASE A LA CESSIÓ DE
PODER DELS ESTATS, EN UNA TáANSFERéNCIA DE SOBIRANIA CAP A
AMUNT , PERó PERQUé EL SISTEMA FUNCIONI, EN ESDEVENIR MÉS
GRAN I MÉS CENTRALITZAT EN 17ETERMINADES COMPETèNCIES, CAL
QUE ES REFORCI
PER LA BASE. AQUÍ EL PAPER DE LES CIUTATS I
DE LES REGIONS I NACIONAL±TATS, DEMANANT UNA APLICACIÓ
àMPLIA DEL PRINCIPI DE LA SUBSIDIARIETAT O PROXIMITAT, ÉS
2
�ESSENCIAL PER PODER CONST*UIR UNA AUTèNTICA CIUTADANIA
EUROPEA.
- L'ALTRE PAS ENDAVANT DONAT PER MAASTRICHT ÉS LA
CONSTITUCIÓ DEL COMITé DE LES REGIONS, DEL QUAL L'ALCALDE DE
BARCELONA N'HA ESTAT ELEGIT VICE-PRESIDENT. EL COMITé DE LES
REGIONS ES UN ORGAN CONSULTIU DE LA COMISSIo EUROPEA, QUE HA
DE SER ESCOLTAT A L'HORA DE PRENDRE DECISIONS IMPORTANTS EN
AQUELLES INICIATIVES COMUNITáRIES EN EL CAMP DE LA POLÍTICA
REGIONAL I LOCAL.
- EL TRACTAT DE MAASTRICHT HA VOLGUT QUE EN AQUEST COMITé,
DIT DE REGIONS, 1-II FOSSIN TAMBÉ ELS MUNICIPIS, LES CIUTATS.
ES EVIDENT QUE AIXò OBEEIX EN PART AL FET QUE NO TOTS ELS
ESTATS EUROPEUS S'HAN DOTAT D'UNA ESTRUCTURA REGIONAL. PERo
TAMBÉ ES CERT QUE NO Hl HA
Lik
INCOMPATIBILITAT QUE A VEGADES
ES VOL FER VEURE ENTRE CIUTATS I REGIONS.
1 EL DIA QUE ES VA CONSTITUIR, A BRUSSEL . LES, EL COMITé DE LES
REGIONS, VAIG TENIR LA CLOA IMPRESSIÓ QUE ASSISTÍEM AL
NAIXEMENT DEL MUNICIPALISME REGIONALISTA, O DEL REGIONALISME
MUNICIPALISTA SI VOLEU, A EUROPA. I AIXò QUE S'HA ENTèS A
BRUSSEL . LES CAL QUE S'ENTENGPI TAMBÉ A CATALUNYA: EL GOVERN
/ DE LA GENERALITAT NO HA DE TENIR POR QUE ELS MUNICIPIS DE
CATALUNYA SIGUIN FORTS, AMB 1 COMPETéNCIES I AMB RECURSOS PER
A GESTIONAR-LES.
�- BARCELONA HA ESTAT SEMPRE UNA aUTAT EUROPEA. N'ÉS UNA DE
LES MÉS IMPORTANTS. DESPRÉS DE RECUPERAR LA CIUTAT PER ALS
SEUS CIUTADANS -UN PROCÉS QUE, A GRANS TRETS, CULMINá
L'ESTIU DEL 1992-, ARA LA CIUTAT S'HA DE PROJECTAR CAP A
EUROPA. AQUESTA
ÉS
LA NOSTP
APOSTA DE FUTUR. DESPRÉS DELS
JOCS, EUROPA.
- ES PER AIXò QUE L'AW.Ar15 -ÉDE BARCELONA, UN COP ACABATS ELS
JOCS, ES VA -VOLER POSAR AL DAVANT DE L'ASSOCIACIÓ QUE AGRUPA
ELS MUNICIPIS I MOLTS DEIJS ENS LOCALS I PROVINCIALS
D'EUROPA: EL CONSELL DE MUWICIPIS I REGIONS D'EUROPA. I ÉS
PER AIXò QUE, MÉS RECENTMENT, HE VOLGUT ACCEDIR A LA VICEPRESIDèNCIA DEL COMITé DE LES REGIONS.
- HEM DE SER A BRUSSEL LE , COM ABANS HAVIEM DE SER A
MADRID. Hl HA MASSA COSES IMPORTANTS PER A LA VIDA DELS
BARCELONINS I BARCELONINES QUE ES DECIDEIXEN A BRUSSEL LES I
ESTRASBURG COM PERQUe ENS PERMETEM EL LUXE DE NO SER-Hl.
- I SER A EUROPA VOL DIR, hBANS QUE RES, QUE EUROPA SIGUI
ACCESSIBLE. D'AQUí. EL NOSTRE INTERéS A POTENCIAR LES
INFRASTRUCTURES DE COMUNICACIÓ, D'ACCÉS. ARRAN DELS JOCS, JA
VAM FER MOLT. VAM AMPLIAR Ll'AEROPORT, I VAM CONSTRUIR UNA
TORRE DE COMUNICACIONS A COLLSEROLA QUE JA HA PASSAT A
FORMAR PART, EN MOLT POC TEMPS, DE LA IMATGE DE LA CIUTAT.
�.\>21---"D
ARA TENIM UN GRAN PROJECTE
EL DE L'ESTACIÓ DEL TGV A LA
SAGRERA, QUE A MÉS SERVIRá PER POTENCIAR URBANÍSTICAMENT TOT
EL SEU ENTORN.
- PERO L'ACCES A EUROPA -l'AL MóN- NO DEPeN NOMÉS DE LES
INFRASTRUCTURES DE COMUNICACIÓ. Hl HA UNES ALTRES
AUTOPISTES, LES DE LA TELEOMUNICACIÓ, ON ES JUGARà BONA
PART DEL NOSTRE FUTUR COM A dIUTAT COMPETITIVA.
- I SER A EUROPA VOL DIR, FINALMENT, FER CULTURA EUROPEA.
CONTRIBUIR, DES DE LA NOSTRA IDENTITAT PROPIA, A CONSTRUIR
UNA IDENTITAT EUROPEA BASADA EN LA TOLERANCIA, EN LA
CURIOSITATPERUALle-FINSITOT PER ALLÒ QUE, COM EN EL
NOSTRE CAS,
ÉS
MÉS PETIT-, E1 EL RESPECTE A L'ALTRE.
BARCELONA, QUE ESTà POSANT AL DIA, D'UNA MANERA PROGRESSIVA
PERÒ FINALMENT AMBICIOSA, LES SEVES INFRASTRUCTURES
CULTURALS, ASPIRA A SER L'ANY 2001, QUAN COMENCI EL SEGLE
XXI, LA CAPITAL CULTURAL D'EUROPA.
- TOT AIXò, QUE ÉS EL FUTUR DE BARCELONA, ES JUGA -NO HO
OBLIDEM- A EUROPA.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4290
Title
A name given to the resource
Campanya PSC eleccions europees 1994. Proposta d' intervenció de Pasqual Maragall en l'acte de presentació de la candidatura europea
Type
The nature or genre of the resource
Discurs
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Eleccions
Política
Unió Europea
Acció política
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Comitè de les Regions
CMRE
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1994-05-15
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5962/FMHP_03117.JPG
120b5534972ba47136a803065a1008b3
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Digital
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
21/10/2006
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Moreno, Rubén
Bedmar,Jordi
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
L'Ametlla del Vallès
Title
A name given to the resource
Can Muntanyola de l'Ametlla del Vallès
Subject
The topic of the resource
Aniversaris
Història local
Política pública
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Familia
Moller, Maria
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/760/20050727_LV.pdf
e5905a41e29daf9828d8b902cf6d1b86
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
27/07/2005
La Vanguardia, p.05, Barcelona
Último adiós a Santiago Costa
'Candidness'
PASQUAL MARAGALL
Sento que vivim en un món en el que no hi són alguns que ens haurien d’haver sobreviscut.
Santiago Costa, el Tiago, va ser alumne meu d’unes classes particulars, a casa seva, que van
acabar en un viatge per Castella, pels volts del 1960.
Els nostres pares també havien viscut aquest decalatge: el meu pare va ser professor de la seva
mare, la Maria Teresa Orfila, a l’Institut Escola del Parc de la Ciutadella. La Maria Teresa
també va morir abans d’hora, abans que els meus pares. Era una dona extraordinària,
guapíssima, que va marcar els fills i els néts. La seva era una família d’empresaris tèxtils
d’Igualada, procedents de Menorca. Anglòfils i catalanistes, d’aquí el militant Tiago, en front
del Santi més castellà.
El nostre viatge per Castella (Segovia, Ávila, Madrid, Toledo) ens va permetre connectar amb
les amistats republicanes dels pares. Els Tortella, Soria, Bergamín, Cordon i companyia. El
Tiago tenía una capacitat enorme de sorpresa i d’admiració, era càndid - en un sentit britànic-.
Es a dir, no crèdul sinó educat, empàtic, mai una paraula dura si no era seguida d’una invitació
a la rialla compartida, que ell iniciava amb un riure sorollós, potent. Aquell viatge em va
impactar. Em quedo amb aquest record. El record inicial, ara que hem arribat al final de la
nostra relació. I una cosa més: els fills del Tiago han heredat la candidesa. La vida segueix.
Pasqual Maragall
President de la Generalitat
168 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1231
Title
A name given to the resource
Candidness: últim adéu a Santiago Costa
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Costa, Santiago
Necrologies
Catalunya
Acció política
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-07-27
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
President de la Generalitat de Catalunya
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4614/FMHP_01761.JPG
f368209fb49638c59e1fc196cd87153a
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Digital
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
16/11/2006
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Bedmar, Jordi
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de la Música Catalana
Title
A name given to the resource
Cantant durant l'entrega dels Premis Catalunya d’Educació 2006
Subject
The topic of the resource
Premis
Educació
Dones cantants folklòriques
Instrumentistes
Palau de la Música Catalana
Pérez Cruz, Sílvia
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4615/FMHP_01762.JPG
5ff594599907a528a4e8b89e8ae6c77e
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Digital
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
16/11/2006
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Bedmar, Jordi
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Palau de la Música Catalana
Title
A name given to the resource
Cantant durant l'entrega dels Premis Catalunya d’Educació 2006
Subject
The topic of the resource
Premis
Educació
Dones cantants folklòriques
Instrumentistes
Palau de la Música Catalana
Pérez Cruz, Sílvia
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2661/1999_Canviar_es_guanyar_programaPSC_autonomiques_LD.pdf
274af6dcfd54a7d2eb89ae135a812cd3
PDF Text
Text
PROGRAMA DE GOVERN
PSC
�NOVES OPORTUNITATS
PER A CATALUNYA
�1. E[ CANVI QUE ARA CONVÉ A CATATUNYA
2.UN
PROJECTE PER
A CATALUNYA
I
............... 5
ESPANYA
FEDERA1............
2.2.PER UN FEDERAUSME FISCAL: AUT0NOMIA I SOLIDARITAT
2.1.
PER UN CATALANISME
2.3.
PER UN FEDERALISME CULTURAL: EL CATALA
I
, UN PATRIMONI
I JUSTÍCIA
EL CASTELLA
2.4.PER UN FEDERALISME JUDICIAL: JUSTÍCIA CATALANA
........
2.5.LA CARTA AUT0N0MICA..............
PROPERA
............ 72
.... t4
COMÚ .... 15
....
....
A LA CIUTADANIA
77
18
GOVERN
........2r
3.1. UN GOVERN QUE GESTIONI BÉ ELs DINERS PÚBLICS
............. 21
3.2. IEDUCACIÓ, LA PRIMERA PRIORITAT
.................. 23
3.3. CATALUNYA, CAPDAVANTERA A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ ........,..., 27
3.4. LA RECERCA CIENTÍFICA I IJEDUCACIÓ SUPCRIOR
.................. 32
3. LA CATATUNYA DEt FUTUR: PRIORITATS DEL NOU
3.5. UN PAÍS MÉS POTENI AMB MÉ5 EMPRESES I MÉS EMPRENEDORS ............ 35
3.6. UNA AP0STA DECIDIDA pER T0CUPACIÓ
.................. 40
3.7. UNA ECoNoMIA oBERTA. UN COMERC ACTIU, UNS CoNSUMIDoRS CONSCIENTS ........... 44
...........
3.8. AMBICIÓ
OT TUTUN PER
A LA CULTURA
CATALANA..
......,.......
47
55
JOVES
4.1. OPORTUNITATs PER A TOTS ELS
4.2. UNA SOCIETAT AMB IGUALTAT EFECTIVA
ENTRE HOMES
I DONES
I DE QUALITAT
SOLIDARIA
4.5. UNA P0ÚTICA DE SUPORT A LEs FAMÍLrES ...........
4.6. THABITATGE É5 UN DRET SOCIAL
4.7. EL DRET A LA SEGURETAT
4.8. FER DE CATALUNYA UN PAÍs DE TESPORT
4.3. UN SISTEMA SANITARI EFICIENT
4.4. UNA SOCIETAT FORTA I
4.9. UNA SOCIETAT VIVA: ASSOCIACIONISME, VOLUNTARIAT
I
PART]CIPACIÓ
............... 56
.............. 57
................... 60
.... 64
............... 66
....... 68
.................. 69
............. 77
CIUTADANA .... 74
�5. EL NOSTRE PAÍS: CAMPS, P0BLES
5.1.
I
CIUTATS
.................................................-......--..77
FUTUR
DE VIDA I SOSTENIBILITAT ........
ELS TERRITORIS PROTAGONISTES DEL SEU
5.2. MEDI AMBIENT, QUAUTAT
.................
..................
78
85
5.3. SUPERAR EL DEFICIT TERRITORIAL D'INFRAESTRUCTURES
I XARXES DE COMUNICACIONS
5.4.EL CAMP, UN
5.5.
EL TURISME: RIQUESA
6. UN GOVERN
6.1.
LLOC PER VIURE
I
I PR05PERAR..............
I DESAFIAMENT...........
A
LES CIUTADANES
I
ELS CIUTADANS
..............
PRoPERA
CATALA
6.2. ELS AJUNTAMENTS: PART DEL NOSTRE AUTOG0VERN
6.3. UN ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA MÉS EFICIENT I
6.4. PER UNA REFORMA A FONS DEL SISTEMA AUDIOVISUAL
7.1.
I
""
97
UNEs INSnTUCIONS MÉS PRoPERES ALS CIUTADANS............................ 99
FER UNA GENERAUTAT MÉS PROPERA
7. CATALUNYA
....... 89
......... 92
EL MóN
CATALUNYA
aaaaaaaaaa...aaaaaaaaaaaaa...aaa
I EUROPA
7.2. UNA cATALUNYA SOLIDARIA,
QUE COOPERA AMB EL DESENVOLUPAMENT
...............
"""""""
99
103
..................104
.............108
113
....113
MUNDIAL ...720
�EL CANVI
QUE ARA CONVE
A CATALUNYA
La candidatura de Pasqual Maragatl, imputsada per [a coatició formada peL Partit dets Sociatistes
de Catalunya i per Ciutadans pel Canü, és e[ resuttat de la decidida votuntat d'obrir una nova
etapa en e[ govern de Catalunya, que reculli un ampli desig de canvi estés arreu de les terres,
pobtes i ciutats.
És una entesa a La qual e[ PSC, a més de [a seva vocació de servei a[ país i llexperiéncia de govern
en tants i tants municipis, hi aporta una forta voluntat de renovació i d'ampliació.
Ciutadans pel Canvi hi contribueix amb e[ compromís cÍüc voluntari de moltes dones i homes de
tots els indrets de Catalunya, i[.lusionats per [a proposta de redregament que Pasqual Maragatl. fa
a [a societat catalana.
Volem assolir una nova majoria social i electoral que faci possible [a gran oportunitat del canvi a
Catalunya. Volem configurar una majoria parlamentária plural que elegirá Pasqual Maragall com a
president de [a Generatitat. Volem un bon Govern a[ servei de tots els ciutadans i ciutadanes del
nostre país.
Més enL[á de [es prdximes eleccions, tenim un propósit de més abast i de més dificuttat. Volem
superar [a frontera que ha anat separant progressivament [a potítica de [a ciutadania.
Per fer possible
tot plegat,
[a coalició electoral PSC-Ciutadans pel Canü concreta e[ seu acord en
aquest programa que sotmetem a [a consideració de [electorat i que conté cinc grans compromisos sobre: a) com governar, b) [a rel.ació entre Catalunya i Espanya, c) les noves oportunitats, d)
e[ nou pacte social
i e)
ta devolució de poder a[ territori.
�altra manefa de governar Catalunya, basada en el
ráspecte, [a confianga, e[ consens, la transparéncia i ta proximitat. Imaginem una attra manera de fer potíüca més cíüca i participaüva, més oberta i creaüva i menys dirigista i intervencionista.
a)
Ens comprometem, en primer [[oc, a una
Creiem en e[ consens i el. diál.eg com a base de [acció pol.ítica. Crejem que l'autoritat del Govern
de [a Generatitat s'ha de fonamentar en un profund respecte als ciutadans i ciutadanes de Catatunya,
a [a seva societat ciü[, a[ Parlament, als territoris i als poders [oca[s.
de diáLeg, peftoca a[ Govern de [a Generalitat impulsar una
estratégia per afrontar ets grans reptes de [a nostra nació, de manera que Catalunya passi de [a
cultura de [a desconfianga a [a cuttura del. projecte i ta it.[usió, per tal de fer possibles noves
Des d'aquesta actitud de respecte
i
oportunitats per a tothom.
per aconseguir aquest canvi de cultura potítica, pensem formar un bon Govern que exerceixi un
tideratge púbtic potent, ben [[uny, peró, de ['intervencionisme i de [a intromissió.
Tenim e[ determini de propiciar un Parlament més viu, més próxim, més fort i més igi[, capaq
d'impuLsar els grans consensos nacionals, de produir una legistació de qualitat d'exercir un
control eficaq de l'acció de govern.
i
proposem una Llei electoral de Catal.unya que aproximi
eLs
diputats
i les diputades a [a ciutadania.
Estem resolts a assolir una administnció de [a Generatitat més senzilla, més eficag i eficient,
amb més inversió i menys despesa corrent, i preparada per realitzar polítigues integrades d'acord
amb els objectius estratégics definits pel Govern i e[ Partament.
I, finalmen1 ambicionem uns mitjans púbtics de comunicació at servei de tota [a ciutadania,
i
respectuosos amb La pl.ural.itat política, social, cultural religiosa del país, controtats per un
Conse[[ de ttudioüsual dependent deI Parlament, i dirigits per professionats independents.
fer una oferta potiüca de Catalunya
i des de [a fortalesa de [a nostra
identitat
nostra
de
[a
a Espanya, des de l'afirmació confiada
cohesió nacionat, fonamentada en e[ reconeixement de [a diversitat i de [a pluralitat de Catalunya.
plet
És hora de fer-se entendre i d'entendre's amb Espanya. És hora de decidir-nos a superar e[
resoldre.
perpetuar,
de
s'han
plets
de
no s'han
históric amb Espanya, perqué els
b)
Ens comprometem, en segon [[oc, a afrontar e[ repte de
Ho volem
fer amb [a nostra proposta de catalanisme federal, basat en els principis d'unió
llibertat, i amb eL taranná d'un catatanisme amabte, pactista, enraonat
presenta [es seves aspiracions, ofereix confianga i cor-responsabilitat.
i
i
de
cordial que, athora que
condició europea i també és, pertant, e[
nostre projecte europeu. lJEuropa que volem és una Europa forta i [[iure, una Europa de [a proximitat,
de [a cohesió social, de [a diversitat i de les identitats. Catalunya i Espanya, avanqant en e[
procés federal, podem ajudar decisivament a configurar-la.
E[ nostre projecte federa['ista és inseparabl.e de [a nostra
judiciat.
La nostra proposta federal contempla ets aspectes polític, fiscal, cuttural i
�Proposem un federatisme potític que parteixi del reconeixement de les nacionatitats históriques,
que faci del Senat [a cambra de representació de [a realitat pturinacionaI d'Espanya i que articu[i
[a preséncia directa de Catatunya a les institucions de [a Unió Europea, en apticació del principi
de subsidiarietat que inspira [a construcció europea.
Proposem un federalisme fiscal que abordi e[ problema del finanEament autonómic,
i
tot conjugant
[a capacitat de decisió de [a Generalitat i [a solidaritat entre tots els ciutadans
espanyols, de manera que ets catalans acabem contribuint en proporció a [a nostra renda i rebem
a canü serveis i inversions proporciona[s a [a població.
fautonomia
Proposem un federalisme cultural basat en e[ pte autogovern cultural, en festabliment de
polítiques concertades entre les autonomies d'una mateixa área lingüística i en una potítica
cultural d'estat que reconegui totes les [[engües i cultures d'Espanya com a prdpies, les preseM
i
les promogui.
Proposem, en fi, un federalisme judiciat que configuri una estructura descentraliüada de [a
Justícia, que atribueixi a[ Tribunat Superior de Justícia de Catatunya funcions de Tribunal de
Cassació, que permeti crear una Comissió de Justícia de Catalunya que exerceixi les actuats
competéncies del Conse[l General del Poder Judiciat i que facititi l'adopció de les mesures necessáries
per tenir una Justícia més propera ats ciutadans de Catalunya.
c)
Ens comprometem, en tercer [[oc, a treballar amb
les intel.ligéncies de ta realitat üva
i espléndida
tenacitat per desvetllar totes les energies i
de Catalunya, amb e[ determini de projectar-les
cap a fobjectiu estratégic de crear noves oportunitats per a Catalunya.
Noves oportunitats perats joves,
pera les empreses, pera les escolesi les universitats, pera [es
dones, per als municipis, per a [a gent gran, per a[ camp cata[á. Noves oportunitats que ens
ajudin a recuperar els anys perduB per manca d'una direcció estratégica del país. Noves oportunitats
que ens portin, més en[[á d'aspirar a ser com els mitlors d'Europa, a voter ser punt de referéncia
en determinats camps de [activitat económica, educativa i investigadora.
Aixó no és cap quimera. Ho hem fet a Barcelona, a Girona, a [Hospitalet, a Terrassa, a Lleida, a
Reus i a moltes altres ciutats del país, perqué tenim un sistema de ciutats potent, unes empreses
agráries competitives, uns sindicats moderns, unes classes mitjanes cuttes preparades, una
dimensió potent com a país i una relació plena de possibilitats amb [a resta d'Espanya, amb
Europa, amb e[ Meditenani i amb América Llatina.
i
Podem fer de Catalunya e[ país on tot sigui possible, on els somnis es puguin fer realitat. Per
aconseguir que Catalunya faci e[ satt per estar entre ets paisos més avanqats, per situar-nos en
els espais centrals de [a societat globat, no podem conformar-nos amb [a contemptació de les
realitats positives d'avui. Hem de preparar noves oportunitats.
canüar d'escala i d'actitud col'lectiva, comenqant pel Govern de [a Generalitat. Necessitem
un govern que assumeixi e[ lideratge, que faci [a seva feina amb rigor i eficácia, que conüdi [a
societat catalana a participar en ta_detnició de les prioritats de [a Catalunya del futur, i que
comprometi els esforEos de tots ptegü en [a seva realització.
Ca[
�Noves oportunitats en l'educació, conVertida en [a prioritat máxima del Govern de [a Generalitat
i de tota [a societat catalana. Hem de saber acabar bé e[ camí iniciat per [a reforma educativa, en
una doble direcció. En primer [[oc, abordar i resotdre els problemes de l'etapa final de llensenyament
obtigatori, amb llobjectiu que cap noia ni cap noi estiguin sense ocupaciÓ laboral o formativa en
acabar e[ cicl.e educatiu obl.igatori. En segon [[oc, assegurar [a quatitat del nostre sistema educatiu,
de manera quetots aquells alumnes que estiguin en condicions puguin assolir [excel'léncia en e[
coneixement. Volem fer de
La
quaLitat educativa un dels nostres senyals d'identitat.
Noves oportunitats en recerca i desenvolupament, que han de ser e[ catalitzador de les noves
opcions industriaLs i tecnotógiques. Ens proposem culminar e[ nostre sistema educaüu amb una
educació superior i un sistema de recerca que articulin e[ triangle ciéncia-tecnotogia-empresa.
D'aquesta manera, Catalunya tindrá capacitat per integrar-se de pte en [a societat de [a informació
esdevenir capdavantera en determinats camps com, per exemple, [a recerca biomédica o [a
i
lingüística
com putacionat.
Noves oportunitats en una economia més oberta, amb més empreses i més emprenedors.
Per tal que Catalunya esdevingui un territori de creixents oportunitats empresarials, hem de
reatitzar una promoció decidida de les pol.ítiques de competitiütat, simplificar i facilitar les
relacions entre les empreses i [administració, estimutar les actituds emprenedores i [a creació de
noves empreses, ajudar a La imptantació internacionaI de productes i empreses cata[anes, i faciLitar l.a consolidació de grups industrials amb component tecnolégic semblant.
oportunitats en educació, en recerca i en economia són. en definitiva, noves oportunitats
per a l'ocupació. Des de [a convicció que e[ dinamisme del mercat i [extensió de [a mentalitat
emprenedora són les condicions indispensables per a [a generació de nova ocupació, sabem que
cal crear altres condicions complementáries, sorgides dels poders púbtics. Una actuació decidida
a favor de les pol.ítiques actives d'ocupació i, per sobre de tot, de les destinades a [a inserció
professionaI deLsjoves. La inversió en educació només será efectiva si també hi ha inversió en [a
co[.locació.
Les noves
d) Ens,comprometem, en quart [[oc, a trebaltar per proporcionar a les persones oportunitats per
viure en pl,enitud durant cada una de les etapes de [a üda, i a afinar a[ máxim [a nostra
sensibilitat per combatre les noves desiguattats, sorgides de [a rápida evotució vers una economia
gtobal..
Per reforqar La cohesió de [a nostra societat, hem de fer sostenibte el sistema de benestar
sociat. Aquest és un objectiu estratégic que depén de [a dimensió social que puguem donar a [a
construcció europea, de La nostra capacitat per avanear en [a taxa d'ocupació femenina, per
i
impulsar polÍtiques de natalitat
i
d'ajuda a les famíties,
i
per resoldre [a inserció laboral
i
social
dets joves.
social, que ha de ser un nou contracte entre generacions, entre géneres i entre
els catalans d'origen i els catatans d'adopció. Hem de combatre les noves formes de desiguattat.
que són més dificil.s de detectar i afecten de manera més anónima i indiüdual a les persones i
molt especialment als joves, a les dones, als immigrants i a [a gent gran.
Ca[ un nou pacte
�Tots els poders púbtics de Catalunya, des dels ajuntaments fins a [a Generatitat, amb aquesta a[
capdavant, han de responsabititzar-se de [a promoció del consens social necessari, de l'imputs de
potítiques sociats integrades, de [a lluita contra [a pobresa l'exclusió social. Uefectiütat
d'aguestes potítiques será directament proporcional a [a proximitat i a La participació comunitária,
i
i
[[uny de l'assistencialisme burocrátic que acaba diLuint les responsabil.itats
sotidaritat.
i
desvirtuant
[a
e) I, en cinqué [toc, ens comprometem a donar protagonisme a[ territori, als territoris diversos
de Catalunya. Aquest compromís travessa tots ets anteriors i eLs dóna un sentit específic. És e[
nostre senyaI distintiu.
Governar corresponsabtement amb e[ territori. Farem del nostre federalisme interior
i de [a devoLució
ats poders locals [a penyora de les nostres aspiracions a Espanya i a Europa.
Les noves oportunitats seran [es que sorgiran de [a coordinació estratégica dets poders [oca[s,
dels empresaris i del sistema educatiu, que han de constituir e[ triang[e fonamental sobre e[ qual
es construirá e[ progrés de Catatunya. E[ benestar per a tothom i e[ combat contra les vettes i les
noves desigualtats requereixen proximitat i, per tant, acords pactes locals per a [a cohesió
social del nostre país.
i
a[territori vol dir endegar [a regionatització de CataLunya, amb ets objectius
de descentratitzar e[ Govern i [Administració de [a Generatitat i d'estructurar i enfortir LAdministració
Donar protagonisme
[oca[ catalana.
Per aixd, proposem una nova organització
territorial articutada en set regions: La regió metropolitana de Barcetona, [a regió de Girona, [a regió de [a Catalunya Central, La regió de Ponent, [a
regió de [Alt Pirineu, ta regió de Tarragona i [a regió de les Terres de ['Ebre.
Donar protagonisme a[ territori vol dir ampliar les competéncies, les funcions i els recursos de
l'Administració locat. Pretenem que passi als governs locals [a gestió de l'ensenyament primari,
de [es potÍtiques actives d'ocupació i de les polítiques de promoció de L'habitatge.
territori és impulsar una política territorial, orientada a dotar e[ país de
connectiütat que necessita per superar el.s déficits que poden escanyar
dels eixos i xarxes que han de vertebrar les regions i faciLitar [a seva
Donar protagonisme a[
les grans infraestructures de
e[ seu creixement,
i
permeabi[itat.
territori és endregar el país i e[ seu paisatge, per gestionar-lo amb una
sensibilitat especial per a l'equitibri entre els diferents sistemes de pobl.es i ciutats, d'espais
natura[s, d'infraestructures; per superar, en definitiva, l'antic dualisme camp-ciutat.
Donar protagonisme a[
Aquesta Catalunya pturat, amb noms propis forts, amb actors sotvents del futur dels seus territoris,
és [a Catalunya gue imaginem i que estem disposats a tirar endavant.
E[ programa del
canü és [a penyora del compromís de [a candidatura de Pasqual Maragatt amb tots
els ciutadans i totes les ciutadanes de Catatunya i, a [a vegada, és una invitació perqué siguin
protagonistes del seu futur, que volem més [[iure, més prósper i més fraternat.
�2.
UN PROJECTE
PER
A CATALUNYA
IES PANYA
Avui, ets catalans enstrobem en una nova etapa histórica. Després de dues décades de democrácia,
que han estat molt positives per a[ desenvolupament del nostre país, Catalunya ha de donar un
pas endavant per tal de respondre a [a nova situació que üvim i que compartim amb els altres
paTsos d'Europa. La gtobalització ens afecta i ens afectará cada dia més. És una dada clau de [a
nostra nova realitat. D'altra banda, [a construcció de [a Unió Europea esdevé e[ signe més emblemátic
d'un procés mott profund de transformacions que es duen a terme en e[ nostre entorn més
immediat.
I en aquesta
i
nova etapa, una gran esperanCa recorre Europa. Aquesta esperanqa es diu: devolució
federalisme.
Devolució vol dir apropar e[ poder a [a societat. Devolució vol dir retornar [a capacitat democrática
de decisió a [a gent, a les ciutats i pob[es, a les regions, a les nacionalitats. Europa üu un procés
voluntari d'unificació política, econdmica i social sense precedents. Peró aguesta construcció
europea, si vol reeixir, ha de comportar, athora, [a conquesta d'espais més grans de Ltibertat,
d'ampliació de [a seva base democrática. I aixó només es pot fer mi$angant l'acostament del
poder de decisió a [a gent, que és en qui rau [a sobirania.
Aquesta voluntat de proximitat del poder, en e[ preámbul de [a constitució europea
Tractat
pren e[ nom de subsidiarietat. Aquest concepte, de nom complicat, -e[
amaga una
reatitat ben simpte: ['afirmació que tot altd que pugui fer [administració més próxima aL ciutadá
no ho faci una administració de rang superior. Com més allunyat está e[ poder, més esquiva e[
control democrátic dels ciutadans de les ciutadanes. lJEuropa del futur ha d'apostar per [a
proximitat del poder, perqué, tot i ser respectuosa amb els estats que fhan creada. es troba
de [a
Unió-,
i
�inexorablement abocada a fer prevaler, en [a seva organització, [auténtic ordre democrátic: e[
que va de baix a da[t.
govern
En aquests moments, a tot Europa üüm processos de devolució. A [a Gran Bretanya, e[
país
A
Gat'tes.
de
i
a[
Bl,air ha propiciat e[ retorn de parcel.les importants de sobirania a EscÓcia
pailos amb molt poca tradició autonomista, com Itátia o Portugal, governs progressistes estan
impuLsant processos de descentral.ització administrativa política. També a FranEa, e[ govern
i
Joipin malda per una més gran atenció a[ desenvolupament regional i pel respecte a [a pluralitat
Lingüística. I tots aquests paisos, de prop o de ltuny, es fixen en [a realitat espanyota, perqué ha
estát un exemple singular en qué hem passat d'una dictadura que negava per esséncia [a pluralitat
nacionat, cultural i l,ingüística d'Espanya, a una configuració federatitzant que té com a eixos
dues idees básiques: [a unió i La ltibertat.
UN CATALANISME FEDERAL
A Catalunya, üüm [a devolució, aquest retorn de sobirania cap a les nacionalitats, amb
amb el.[a La nova Espanya federal- neix
-i
e[ sentit de les realitats nacionals i cutturals negades en e[ camí de [a
d'una
particular esperanqa. Perqué fEuropa federal
iorr. qu. restitueix
una
construcció de [estat absolutista, primer, 'i de l'estat [ibera[, després. Situar ara les decisions
potítiques a [a base del sistema capgira [ordre tradicional, i culmina a[[Ó que ara fa dos-cents
anys ta Revolució Francesa només va encetar: [a devotució del. poder a [a societat. La devolució
significa, ara, organitzar e[ pluralisme, aprofundir La Ltibertat. I així, Europa, mentre es construeix
com una entitat supranaciona[, es reconcil,ia amb [a seva história de diversitat interna.
per a
E[ nostre federalisme vol inütar els catalans i les catalanes a [a construcció d'un projecte
procés
de
transformació
e[
ha
d'encapqalar
Catalunya, per a Espanya per a Europa. Catatunya
d'Espanya. Catalunya és més forta quan les seves raons són compreses i compartides pels altres
i
pobl.es d'Espanya, i
junts avancem en [a mateixa direcció.
pacte
Creiem que cal continuar en e[ desplegament federal de [a Constitució i fer un pas més en e[
constitucional per avangar en [a consoLidació d'una Espanya pturinacional i federal. Si votem anar
endavant, és necessária [a nostra total. impl.icació en [a consolidació
estat autondmic per tal de convertir-lo en un estat federal.
i
aprofundiment de [actuaI
parteix del reconeixement de Les diferéncies. Catalunya expressa e[ seu
carácter nacional a partir de La histdria, [a ltengua, [a cuttura, e[ dret i [a política. Aquest indisE[ federalisme més sincer
pensabte reconeixement de les diferéncies ha de suposar també que els ciutadans
i les ciutadanes
de Catalunya puguin exercir plenament els drets que se'n deriven.
i
en [a confianEa.
Entenem [a confianEa com a responsabititat compartida, és a dir, responsabilitat que ha de
funcionar en les dues direccions. Responsabititat que s'ha de basar en [a confianga, [a [[eialtat i
perqué se'ns accepta
La sotidaritat. I, si comporta [acceptació de La unitat lliurement assumida, és
[a diversitat, perqué se'ns respecta i se'ns protegeix [a diferéncia.
E[ nostre federalisme es fonamenta en [a proximitat, en [a corresponsabititat
�Aquesta confianqa és e[ que ens permet afrontar d'una altra manera e[ nostre passat, que ha donat peu
a un sentiment d'acritud, com a poble, com a resultat de [a nostra história.
Seixanta anys enrera, [Estatut va ser abolit per [a forga de les armes, e[ president de [a Genentitat va
ser ignominiosament afusetlaL i una dict¿dura ens va negar les llibertats democrátiques i nacionats
durant quaranta anys. Amb [a tnnsició a [a democrácia, Catatunya va ser generosa i va cedir més que
no va exigir. perqué tots sabíem que era prioritária [a consolidació de [a democrácia a Espanya.
E[ resuttat fou t'ambigüitat calcutada de [a Constitució de 7978, que no gosa definir quines són les
llengües que es parlen a Espanya i que [Estat ha d'assumir com a própies. Vint anys després, és just
esperar un reconeixement explícit com a nació, que es tradueixi en lhcceptació categórica de
Les
i en t'apticació de les [[eis básiques, en les formes de
funcionament de l'estat democrátic, en les grans opcions estratégiques i en l'assumpció decidida de La
diversitat [ingüística i cuttural.
nacionalitats histdriques, en [a redacció
Els catatans votem l'Europa de [a proximitat, fEuropa de [a cohesió social, l'Europa que sigui forta peró
no una fotatesa, [Europa defensora de [a diversitat i de les identitats, [Europa de [a cultura, fEuropa
de [a l[ibertat. [Espanya que preconitzem hi podrá contribuir, peró ha de consotidar [a seva cultura
potítica, les seves regtes del joc democrátic.
I
e[ seu fedentisme, que ha de fer explícit
i diferencial..
Volem una Espanya més oberta i ptural, orgultosa de [a seva diversitat. Més que mai, a Catalunya, les
forces de progrés estem en condicions de reprendre una de les ve[es aspiracions del catalanisme:
proposar una üsió diferent i, amb etta, una articutació diversa d'Espanya. Catatunya anirá endavant,
i Espanya també, si som capagos d'actuar amb transparéncia i joc net. Sempre ens hem oposat a [a
desconfianga com a principi, i a[ regateig com a métode. i oferim [a nostra confianEa constitucional.
És indispensable una reforma a fons del Senat, com a veritable Cambra de representació tenitorial. de
[a reatitat plurinacional d'Espanya. E[ Senat federal haurá de ser [a cambra de primera lectura
parlamentária de tots els assumptes relacionats amb les autonomies i t'espai priütegiat de pacte entre
els seus governs. E[ Senat ha de ser e[ marc idoni de reconeixement i de protecció del.s fets diferencials
de [a reatitat plurinacional d'Espanya, expressió i instrument de [a confianqa federat.
OBJECTIUS
O Reconeixement exptícit de les nacionalitats
histórigues.
O Convertir e[ Senat en una cambra de representació
autonómica. Senat federal, composat per
representants acordats per governs
autonómics.
i
parlaments
O Preséncia directa de les nacionalitats histórigues a
les institucions er¡ropees, assumint o compartint la
representació del conjunt de l'Estat en les matéries
en gué tenen reconeguda competéncia.
�UN FEDERALISME FISCAL: AUTONOMIA
I SOLIDARITAT
Federalisme és compartir un projecte comú des de La própia Ltibertat. És unió en ltibertat, acceptar
que [a diversitat reforga, i no afebleix. Els dos elements cruciats del nostre projecte federalista, [a
Ltibertat i La so[idaritat, són també els que inspiren [a proposta de federalisme fiscal.
El.
federalisme fiscal que propugnem
té dos components essencials:
autonomia
i
capacitat de
decisió per a la Generalitat (i per als governs autonómics en general) i solidaitatentre eb ciutadans;
és a dir, iguattat básica perqué els governs prestin, el.s ciutadans rebin, nivelts similars de
i
serveis.
Un aspecte fonamental de [a transformació de l'Estat de les autonomies és e[ financer
i pressupostari.
La distribució de La despesa públ,ica entre ets diferents nivel.ls de govern (excloent pensions i
classes passives) se situa actualment en [a proporció de 53% (govern centrat),310/o (autonomies)
i !60lo (poders locats), davant e[ model 40-30-30, propi deLs estats federats més descentratitzats,
de manera que queda un camí [[arg per recórrer fins aquest objectiu.
proposem uns percentatges de descentralització del. sector púbtic equiparables ats estats federats
méi descentralitzats, amb e[ traspás de les competéncies d'educació i sanitat a totes les comunitats
autónomes i, sobretot, amb e[ reforgament dets governs locats. fins ara relegats. Proposem atribuir ats governs municipals responsabilitats de gestió en ensenyament, habitatge i polítiques
actives d;ocupació. Les inversions de l'Estat han d'assegurar un tracte equitatiu als habitants de
les grans concentracions urbanes, on els probtemes es presenten amb una especial comptexitat.
Tot i que hi ha hagut un progrés notable en e[ sistema de finangament autonÓmic i que durant el
govern sociatista es va mil.l.orar [a responsabil.itat fiscaL de les comunitats autÓnomes, és indispensabte aprofundir més en aquest punt i en l'autonomia tributária.
Una part essencial dets ingressos de [a Generalitat ha de procedir d'impostos pagats directament
pel.s ciutadans de Catatunya, i e[ Govern de [a Generatitat ha de tenir ptena responsabilitat fiscal
sobre aquests ingressos.
Les comunitats autónomes han d'estar en condicions de prestar un nivell de serveis similars als
seus ciutadans, amb independéncia de La seva capacitat fiscaL. Aquest principi s'ha de traduir en
una igualtat básica d'ingressos per habitant.
aconseguir La iguattat d'ingressos per habitant entre les comunitats forals i [a resta d'autonomies.
Uexisténcia de sistemes de finangament diferents no ha de significar un priütegi o una desigualtat
flagrant. Ca[ estabtir un horitzó per etiminar, de manera graduat, diferéncies injustificades.
Ca[
Com a resultat dets objectius anteriors, Catatunya ha de reduir e[ seu déficit fiscal respecte de
['Estat. Catatunya és una regió relativament rica dins d'Espanya i, per tant, és ldgic que existeixi
un déficit fiscal, és a dir, que pagui més impostos del que rep en forma de despesa púbtica.
Aquest déficit ha de ser e[ resuttat de pagar en proporció a [a renda i rebre en proporció a [a
població, que són els criteris básics que inspiren e[ nostre model de federalisme fiscal.
�OBJECTIUS
O
La descentralització de [a despesa pública ha
d'arribar abans de deu anys a una distribució 40%
(Estat) - 30o/o (autonomies) - 30o/o (municipis),
similar a la dels estats federals més descentralitzats.
O Inversió de I'Estat per habitant en les grans árees
metropolitanes, segons criteris especifics i un
principi básic d'igualtat.
O Igualtat d'ingressos per habitant, entre les
comunitats autónomes forals i [a resta, en un
període de vint anys.
O
E[ sistema de finangament de la Generalitat ha de
respondre als dos principis básics d'autonomia
i
d'igualtat.
O [a gestió de t'Agéncia Tributária a Catalunya
correspondrá a la Generalitat, amb la participació i
correspon sa bi titat dels tres nivetls d'Admi nistració
pública.
PER UN FEDERALISME CULTURAL:
EL CATA¡.4 I EL CASTELLA , UN PATRIMONI COMÚ
Espanya és una
realitat culturalment p[ura[, amb quatre ltengües
i
quatre cu[tures básiques:
castet[ana, catalana, ga[lega i basca. Espanya s'ha de saber reconéixer en aquesta pturalitat i fer[a seva.
Tots ets governs, tant [estatal com ets autonómics, tenen [a responsabititat de preservari promoure
aquesta pluralitat cuttural lingüística, com també els drets individuals dets ciutadans. Es fa
i
imprescindible una acció pública mancomunada a tres nive[[s: l'autonomia, [a cooperació entre
les autonomies i l'acció federal del Govern de fEstat.
Dues inércies contráries han impedit avangar més: les seculars tendéncies a concentrar les
actuacions culturats en [a capital política de ['Estat, deixant de banda altres ciutats capitats en
matéria de cultura; i [a tendéncia autárquica d'algunes autonomies que han abonat, encara,
l'inércia centralista. Una alianga objectiva certament paradoxal i immobilista.
�Propugnem una concepció de federatisme culturat. definida pets trets següents: ple autogovern
cultural; estabtiment de potítiques concertades entre les autonomies referides a una mateixa
lLengua; i una potítica culturalfederal, de ['Estat, participada per les comunitats autdnomes, amb
especial representació de Les quatre llengües i cuttures básiques d'Espanya.
La pol.ítica cultural federal és imprescindibl,e per tres raons: per [a participació económica de
l'Estat en les attres capitats culturats; perqué les [lengües i cultures d'Espanya necessiten tot
lesforg púbtic disponibte, per a [a seva preservació i promoció; i perqué les polítiques culturals i
tingüístiques en els ámbits de La indústria, [a comunicació i [a conceftació internacional rectamen
sine qua non hcci6 de ['Estat.
En aquest marc, es proposa una nova percepció i tractament del castellá a les comunitats amb
llengua própia: ja no com un periLl, de domini, ni tan sols com [a primera llengua de molts
ciutadans, sinó com a patrimoni comú i com a instrument extraordinari de competéncia interna-
cional, que cal comptementar amb e[ coneixement d'una tercera llengua europea. La llengua
castettana ha de ser objecte, també, de l.es pol,ítiques d'autogovern de Catalunya. Tanmateix, [a
preséncÍa a Catatunya d'una altra [[engua própia, l'occitá (parta aranesa), ha de ser considerada
també com un patrimoni Lingüístic de tots els catalans, i, per tant, e[ Govern de [a Generalitat i
e[ Govern de [Estat han de defensar i protegir els drets lingüístics d'aquesta minoria social.
OBJECTIUS
O Reconeixement constitucional explícit de [a
pluralitat cultural i tingüística d'Espanya.
O Ús de les quatre ttengües al Senat, als documents
d'identitat i en altres ámbits.
O Expressió de la plunlitat hispánica en els plans
docents i en les polítiques de difusió pública.
O Ensenyament plural de [a história d'Espanya.
O Ministeri de les Cultures, participat per les
autonomies i amb atenció a [a representació de les
quatre llengües i cultures básigues.
O Participació dels autogoverns representatius de les
quatre llengües i cultures básiques en la
representació d'Espanya en els organismes europeus
i internacionals de cooperació, amb t'impuls de
potítiques de preseruació i promoció de la pturalitat.
�2.4.
PER UN FEDERALISME JUDICIAL: JUSTICIA CATALANA
I JUSTICIA PROPERA A LA CIUTADANIA
E[ procés de descentralització de fEstat de [a Constitució de 1978 no ha arribat a [a Justícia. i
[estructura judiciat espanyola continua essent rígidament centratista, dependent deL ConseLL General del Poder Judicial i amb e[ Tribunal Suprem com a máxima instáncia centratitzada. La
Justícia és també e[ servei púbtic que mereix les qualificacions més baixes dels ciutadans i de
['opinió pública; és lenta, cara, poc eficag, distant i imprevisibte.
La Constitució admet una estructura diferent i descentratitzada de [a Justícia, que permetria
estalviar molts dels seus defectes, i l'Estatut dAutonomia de Catalunya conté preüsions que no
han estat desenvolupades.
Des d'una lectura federalista del marc constitucional vigent, proposem. en primer [[oc,
fatribució
de funcions de tribunal de cassació a[ TribunaL superior de Justícia de CataLunya, que permetria
resoldre en darrera instáncia a Cata[unya [a gran majoria de recursos judiciats iniciats en aquest
territori.
Aquest federalisme judicial. s'ha de concretar. en segon [toc, en [a creació de [a Comissió de
tustícia de Catalunya, drgan que hauria d'exercir les competéncies de govern i direcció de La
Justícia cata[ana que actuatment ostenta e[ Consetl General deL Poder Judicial.. La Comissió de
Justícia de Catalunya estaria integrada per representants det Consell GeneraI del Poder JudiciaL,
deI TribunaI superior de Justícia de catatunya i del. Par[ament de cata[unya.
judicial també s'ha de concretar en l'exercici, per part del Parlament de Catalunya,
de competéncies retatives aI funcionament, l'organització i e[ control de LAdministració de JustÍcia,
com ara [a fixació de les demarcacions judiciats, [a participació en e[ nomenament deLs jutges i
magistrats que han d'integrar e[ TribunaI Superior de Justícia, i e[ debat i, si escau, ['adopció de
resotucions en retació amb [a Memdria judiciat.
E[ federalisme
judicial comporta també una justÍcia més propera als ciutadans, atesa per jutges,
magistrats i funcionaris judiciats més coneixedors del dret i de [a reatitat social i cuttural de
E[ federalisme
Catalunya,
i
més oberLa a la participació ciutadana en e[ seu funcionament. Ca[ adoptar mesures
efectives per promoure faccés dels ciutadans de Catalunya a [a carrera judicial., aprofundir i
difondre [a cuttura jurídica catalana, assegurar una major estabiLitat deLs jutges i funcionaris
judiciats destinats a Catalunya, i preveure procediments i institucions de participacíó ciutadana
en [a Justícia.
federalisme judicial, en definitiva, ha d'oferir un servei més eficaq d'administració de Justícia:
terminis molt més breus per a [adopció de les resotucions judicials. mecanismes que n'assegurin
l'efectiütat mesures que garanteixin faccés efectiu de tots els ciutadans a [a Justícia. Ca[
potenciar les oficines judicials, adoptar mesures de gestió eficient dets serveis de justícia. descongestionar ets tribunals amb [a promoció de mesures alternatives per a [a resotució dets conftictes,
i facititar els mitjans i recursos materials necessaris per a un funcionament molt més eficag de [a
Justícia com a servei públic.
E[
i
�OBJECNUS
al Tribunal superior de Justícia de catalunya
les funcions de Tribunal de Cassació per resoldre, en
darrera instáncia a Catalunya, [a gran majoria de
recufsos judicials iniciats en aquest territori.
o Atribuir
O Crear la Comissió de Justícia de Catalunya' que
exerceixi les competéncies de govern i direcció de [a
Justícia catalana que actualment ostenta el Consell
General del Poder Judiciat.
O Exercir, des de la Generalitat, les competéncies
retatives sobre fixació de les demarcacions judicials,
la participació en e[ nomenament dels jutges i
magistrats gue han d'integnr el Tribunal Superior de
Justícia, i et debat i, si escau, I'adopció de
resolucions en relació amb la Memória judicial.
| 2.5.
I n cARTA AuroNóMIcA
i
potítica de [a recuperació de les institucions
recursos'i de
d'autogovern de Catalunya i de l'atribució a [a Generalitat d'un conjuntimportant de
[ega[
suscep.orp.ién.i.s. A[ cap ¿e vint anys de [a seva aprovació, [Estatut és un instrument
[Estatut dAutonom,ia ha estat [a base juÉdica
tibte d'ampliació.
proposem que e[ parlament de Catalunya el.abori ta Carta Autonómica, com addició
i ampliació
de
gran
l'Estatut dAutonomia, i que [a presenti a l'aprovació de les Corts-Generats, amb e[ més
consens potític i social possible.
a favor
La Carta Autonómica ha d'emfasitzar els principis de subsidiarietat i de cláusuta residual
única i
de les administracions inferiors; de l.Leiattat instituciona[ i de confianga; d'administració
d'igual dignitat de tots ets nivel.Ls de govern; d'economia Legisl.ativa; de qualitat i de transparéncia;
i
de sotidaritat, participació
i
ciutadania europea.
plural de ['Estat. Amb e[
Creiem que [a Carta Autonómica ha de patesar una concepció federalista i
compromís d'aprofundir
Amb
e[
reconeixement i protecc'ió formals deL catatá com a llengua de ['Estat.
i difondre una história comuna d'Espanya i dets pobl.es i nacions que [a formen. Amb [a preüsió de
fórmules concretes que estabLeixin una participació i una preséncia significativa ijusta de Catalunya
en les principals institucions de ['Estat.
�La Carta Autonómica ha de garantir [a representació de Catalunya en els órgans de Govern de [a
Unió Europea, proporcionalment a ta seva responsabilitat en l'exercici de funcions d'interés
comunitari, i coherentment amb [a seva condició de nació amb una cultura i una histdria própies.
La Carta Autonómica ha de fer possibte ['ampliació de competéncies
i de recursos de [a Generatitat.
Considerem que les administracions catalanes han de gestionar, com a mínim, e[ 60% del sector
púbtic corresponent. Creiem que [a Cafta Autondmica ha de garantir un tracte fiscal just per a
Catatunya.
Volem que ta Carta Autonómica articuti ta preséncia i participació efectiva de ta Generatitat en
ámbits, infraestructures i serveis d'abast supranaciona[, a fi de possibilitar que Cata[unya pugui
tenir un protagonisme actiu en [a construcció d'un espai europeu entorn dels Pirineus i de La
Mediterrá nia occidenta[.
La Carta Auton0mica ha d'establir les bases d'un federatisme interior i garantir-ne l'efectiütat.
Creiem que aixd passa per festab[iment d'una organització territoriaI simpte i equilibrada, basada
en les regions i en [a institucionatització de les árees metropolitanes de Catatunya, pel respecte
de singu[aritats ja reconegudes de territoris com [Aran, i per [atribució a[s municipis de majors
recursos i competéncies, principalment en ['área d'ensenyament, serveis de benestar i urbanisme,
amb l'objectiu d'assegurar que lAdministració [oca[ de Catalunya gestioni com a mínim [a meitat
dels recursos gestionats per les administracions catalanes.
Considerem que [a Carta Autondmica ha de fixar també tes bases d'una nova organització política
i administraüva de [a Generalitat. Com a trets més importants, destaquem l'increment dels poders
del Parlament, que no ha de poder ser dissott anticipadament sense [a seva conformitat, [a
legislació electoral que garanteixi [a proximitat entre electors i elegits i [a limitació dels mandats
d'aquests, i [aplicació dels principis de transparéncia, eficácia, eficiéncia, descentralització i
participació a ['organització política
i
administrativa de [a Generatitat.
OBJECTIU
O El Parlament de Catatunya elaborari la Carta
Autonómica com addició i ampliació de I'Estatut
d'Autonomia i la presentare a l'aprovació de les Corts
Generals.
�3.
LA CATALUNYA
DE FUTUR:
PR IORITATS
DEL NOU GOVERN
i
Catalunya va saber aprofitar les grans oportunitats de [a primen revolució industrial. ha pogut
ocupar durant dos segles e[ lideratge social i económic a Espanya. Ets desafiaments d'avui són ta
revolució tecnoldgica, [a mundiatiüació econdmica i [a nova societat de ta informació, un procés de
canü profund i accelerat. Perqué Catatunya pugui conünuar figurant entre els paisos que progressen,
és necessari prendre decisions estratégiques amb un nou govern, que tingui [a üsió, ta passió i La
capacitat per construir un país més fort, econdmicament avanEat i culturalment preparat.
Un país amb pocs recursos naturals, que ha de basar-ho tot en La prdpia capacitat de trebatl, ha de
dedicar una atenció especial a les persones, és a dir, a l'educació. l-leducació de quatitat és e[ primer
requisit per a competir en [a nova societat: investigació científica, formació de técnics i extensió de
['ús de les noves tecno[ogies a tots e]s nive[[s, en un context de creació d'oportunitats per a les
empreses.
Per
a no perdre cap oportunitat ni haver de renunciar a estar entre els paisos més avanqats, es
necessita [a direcció d'un govern amb noves iniciaüves, que sápiga prioritzar l¿ inversió sobre la
tots els recursos i les energies, que governi en direcció cap a[ futur.
despesa corrent, que mobilitizi
E
I un GovERN
QUE GEsTroNr BÉ ELs DTNERs
púBlrcs
E[ pressupost consolidat de [a Generalitat per al. 1999 és de més de dos bitions de pessetes, una
quantitat respectable que encara és per sota de les necessitats
i
que, en els darrers anys, ha
�de
crescut per sota de l'increment pel, Producte Interior Brut de Catalunya. Ca[ un nou model
e[
en
Generalitat
[a
de
finanqament, amb recursos addicionals que pemetin una major incidéncia
manteniment del benestar i de [a riquesa del país.
de dinamització i impuls económic del
paíi, si fossin ben gestionats i tinguessin prioritats ctares. En canü, les despeses corrents s'han
incrementat un Z5olo, les inversions pressupostades han disminuit un 22olo, i ets costos financers
Els pressupostos actuals podrien ser, amb
tot, un element
han pujat un 390/o, a causa d'un gran creixement del deute.
[actual Govern de [a Generatitat és jneficient: [a seva despesa corrent per habitant está per sobre
prÓpia
de La dAndalusia, Vaténcia o Galícia, de manera que e[ funcionament de fadministració
resutta més car a Catatunya. Una part d'aquestes despeses haurien de dedicar-se a inversió en
infraestructures i a prioritats com feducació o [a recerca.
del deute és faltra dada preocupant: quasi s'ha dobtat en ets darrers quatre anys
després d'haver superat els dos bi[ions de pessetes, continua creixent.
E[ cre.ixement
i,
i
[abséncia total d'un model econÓmico-financer han portat les
finances púbtiques catatanes a [a política de "tapar forats": es recorre a práctiques de comptabilitat
dubtoses, per tal de camuftar el. déficit; s'ajornen págaments a proveidors, que pateixen les
dificul,tats derivades de [a morositat; i es fan operacions de crédit a curt termini a preus etevats.
La manca de
És necessari
üsió de futur
un canü en [a gestió económica
i financera del Govern
de [a Generalitat.
OBJECTIUS
O Invertir més i gastar menys, per impulsar el
desenvolupament i no malbarataf recursos. Educació,
recerca científica, noves tecnologies i
infraestructures territorials, com a prioritats
d'inversió.
O Redregar les finances de la Generatitat, amb rigor
económic i bona gestió financera. Eliminar el deficit
i
aturar i controlar l'endeutament.
O Aturar el descontrol de la despesa corrent.
MESURES
)
Reüsar del sistema de finanqament autondmic. Garantir uns ingressos corrents que assegurin
un creixement paral'tet al' det PIB.
)
Fer un pl.a de contenció
i
de reducció de [a despesa corrent en un 100/o del
total del pressupost.
�) Miltorar feficiéncia en l'administració.
) Doblar en cinc anys e[ volum d'inversions.
) Disposar d'un bitió i mig de pessetes per a inversió,
durant [a propera legislatura, a més de les
inversions procedents de lAdministració centrat i det sector privat.
) Respectar
[lncrement máxim d'endeutament acordat amb e[ Govern centra[: 15.000 milions per
a fany 1999 i 11.000 milions per al 2000.
)
)
)
)
Mantenir t'equitibri entre ingressos
i
despeses no financeres a partir d'aquest any.
RedreEar en dos anys e[ ritme explosiu de creixement del deute.
Assegurar [a transparéncia de [a gestió
Garantir e[ control
i
i
dels procediments comptables del pressupost.
e[ rendiment de comntes.
w
I r¡oucAcró, LA pRTMERA
pRroRrrAT
E[ principat esforq de [a Generalitat i de tota [a societat catatana ha dhnar adreEat a [a formació:
mitlorar e[ sistema educatiu, garantir una bona formació professional i superior, vincular més les
universitats amb ets sectors productius i amb e[ territori, preparar e[ país per a [a nova societat
del coneixement, i assumir un compromís real de finangament amb
La
recerca científica i tecnotógica.
Els catalans hem de recuperar e[ paper capdavanter en l'ámbit educatiu. Superar e[ desánim de [a
comunitat educativa, [a desorientació dets professionats i La insuficiéncia de inversions, recursos
i
projectes dels anys anteriors.
E[ P[a d'inversions per a [a construcció o reforma de centres educatius no s'acompteix: més de [a
meitat de les obres compromeses no han estat adjudicades. A més de 200 centres docents púbtics,
ets alumnes encara estan en barracons o autes provisiona[s,
s'han hagut dtmplagar en móduts prefabricats.
i 47 instituts
d'educació secundária
Uextensió de l'ensenyament obligatori fins aLs 16 anys per mitjá de [a nova educació secundária
obLigatdria (E50) s'ha dut a terme amb recursos insuficients. repartit burocráticament i sense un
esforq adequat en [a formació det professorat. La nova educació primária no está prou connectada
amb [a secundária, i cal definir-ne els objectius amb més ctaredat. La Formació Professional no ha
rebut ['impuls necessari.
La ptanificació de l'oferta de places d'escotes bressol de 0 a 3 anys és, encara, una assignatura
pendent.
La LOGSE es va aprovar sense un p[a de finangament específic,
i cal acordar les ncessitats financeres
per consolidar-ne [a reforma. Uestimació d'aquestes necessitats per a Cata[unya suposa un
�en e[ proper
finanEament addicionaL de 96.000 milions de pessetes que s'han de rectamar a l'Estat
quadrienni.
És
necessária una nova pol.ítica educativa, basada en un compromís social
i ciutadá amb l'educació.
OBJECTIUS
O Ueducació, prioritat pressupostária.
O Resoldre els problemes de l'educació secundaria.
O Revalorar i potenciar [a Formació Professional.
O Esforq per a la mil[ora de la qualitat.
O Una auténtica xarxa integrada de centres de servei
púbtic.
O Canviar el modet d'administració educativa.
MESURES pER FER DE UEDUCACIó UNA PRIoRITAT PRESSUPOSTARIA
)
homologable
Assignar a [a inversió educativa en els pressupostos de [a Generalitat una dotació
amb ets pai'sos de La UE que més inverteixen.
) Impulsar un p[a quadriennal d'inversions, amb l'objectiu d'eradicar ets barracons i
proüsionals i cobrir el,s déficits de [a manca d'inversions de[s darrers anys'
[és autes
de [a nova formació professional. amb [a construcció de centres de nivetl
dotació d'insta['lacions i utiLlatge.
) Desenvolupament
superior
i
) Fer atenció a les necessitats de despesa corrent dels centres púbtics.
) Reüs.ió a [aLga de [a dotació de bibtioteques, laboratoris, instal.lacions
espottives, materiati
aules d'informática.
) Ampl,iar les places per a infants entre 0 i 3 anys, fins a garantir una oferta suficient.
) Implantació progressiva dets dos cictes d'educació infantil,, amb unitat pedagdgica de fetapa i
espai propi.
MESURES PER ABORDAR
I
RESOLDRE ELS PROBLEMES DE UEDUCACIÓ
SECUNDÁRIA
secundária l'entrenament de les capacitats creaüves, d'iniciativa, de
responsabilitat, d'aprenentatge i de treball en equip.
Racional,itzar e[ disseny de feducació secundária obLigatória a Cata[unya, simptificant-ne
[ordenació académica i amptiant i aprofundint [atenció a [a diversitat.
) Introduir a [educació
)
�)
Model compatible amb fautonomia dets centres, que permeti fexisténcia de projectes singulars
que apliquin models curriculars diferents als crédits trimestrals.
)
Impulsar [a creació de departaments d'oÉentació i de professionals que facilitin e[ trebal[
d'atenció a [a diversitat, a tots ets instituts. Potenciar e[ "conse[[ orientador" preüst per a tots
els alumnes en acabar ['ESO, com un instrument per a l'atenció a [a diversitat.
)
tots els instituts de mitjans técnics i professionats d'orientació ats atumnes sobre les
possibititats
seves
de formació o d'ocupació en acabar fetapa obligatdria.
)
Garantir a tots els joves
joves, a més deltítol o [a certificació académica. una proposta de
continuitat mitjanEant ets plans integrals de recursos formatius i d'ocupació.
)
Imputsar un pla de xoc per a [organització de programes de garantia socia[
una oferta
-amb
suficient, per zones o sectors-, incorporant les administracions [ocats i els agents sociats i
econdmics, per a [a constitució de xarxes territorials de programes específics de transició
Dotar
i
les
escola-trebat[.
MESURES PER MILLORAR LA FORMACIÓ PROFESSIONAL
A CATALUNYA
Formació ProfessionaI reg[ada, [a
) Articular les diverses ofertes de formació professional
-[a
Formació ContÍnua i [a Formació Ocupacional- en ámbits territoriats, integrant ets recursos
formatius i ocupacionats de cada zona.
) Concertar IFP Superior amb els agents económics i territoriats.
)
Organitzar ets nous estudis professionats
estratégic de[ Govern de Catatunya.
i
formació en centres de trebatl, com a objectiu
) Reüsar eI mapa de ['FP amb [a cot.[aboració de[s sectors económics i sociats.
) P[a especÍfic d'inversions per a [a dotació de nou equipament i adequació de les instal.lacions.
)
Conse[l de Formació Professional de Catalunya, en coordinació amb e[ Conse[[ d'Educació de
Cata[unya.
MESURES PER MILLORAR
tA
QUALITAT DE TEDUCACIó DELS CENTRES
EDUCATIUS
) Imputsar programes d'alfabetització en tecnotogies de [a informació per a[ conjunt de [a
ciutadania.
) Dotació suficient d'equipament
informátic i tetemátic a escotes i instituts.
)
Ajudes per a l'adquisició d'equipament informátic a les famílies amb pocs recursos, per eütar
una nova marginació.
)
)
Millorar [a formació del professorat, segons les exigéncies de [educació del segle MI.
)
Facititar [a formació personal, social i professional dels docents. Imputsarem els cursos de
Quatificació Pedagógica fusionant l'experiéncia universitária i l'experiéncia del professorat ats
centres, per tal de garantir una formació de quatitat det futur professorat d'educació secundária.
Ptans de formació permanent del professorat en ets centres, segons les necessitats particulars
de l'atumnat.
�)
Impulsar un P[a de seguiment i avaluació de les finatitats i objectius de [educació primária,
especial.ment en els aprenentatges instrumentals básics (Ll'enguatge oral i escrit, aritmética,
noves tecnol.ogies de [a informació i [a comunicació. llengua estrangera i cultura com a capacitat
de üure i de socialització).
)
Incrementar
millorar els recursos especialitzats d'atenció a [a diversitat i d'assessorament
psicopedagógic, amb [a miil.ora de [a cobertura dels EAP i ta figura del professor especiatista en
i
p[ástica.
) passar del concepte
d'escola mixta
i a[ d'escola
i
coeducativa, senyal de qualitat cultural
i sociat.
material didáctic.
)
Idea d'igualtat en els l.[ibres de text
)
0rientació professional dels nois i les noies per a [a lliure elecció d'estudis professionals o
técnics, independentment dels seus orígens socials.
)
Impu¡sar un programa d'avatuació de centres, del professorat i del propi sistema educaüu, amb
professionats.
La participació de La comunitat educativa i dels sectors econdmics i
) potenciar
[a inspecció educativa. com a suport a l'avatuació interna
i
externa dels centres
educatius.
) Compromís de rendiment de comptes de La gestió del servei púbtic d'educació.
) Tots els estudiants, en acabar llensenyament obLigatori, hauran de dominar
dues [[engües
estrangeres.
MESURES PER FER DEL SERVEI PÚBLIC DE UEDUCACIó UNA XARXA
INTEGRADA
)
I INTEGRADORA
Actuació integrada del conjunt de centres sostinguts amb fons púbtics com a servei públic
d'educació.
)
Modificar [a normativa d'admissió d'alumnes per eütar [a configuració de xarxes educatives
diferenciades
i
segregadores.
dets ajuntaments per a una major equitat, transparéncia i control social,
aprofitanfrexperiéncia i les aportacions de [a xarxa internacional "Ciutats educadores".
) Més protagonisme
)
tot
Comptiment de t'obligació de tots els centres sostinguts amb fons púbtics d'escolaritzar de
forma sotidária el.s atumnes amb majors problemes d'aprenentatge, per raons socioeconÓmiques
o pertinenqa a minories étniques o cutturals.
en zones d'actuació preferent per a [a compensació de desigualtats,
amb un finanEament específic i gestionats pels municipis.
) ELaborar ptans integrats
)
Incrementar les beques
i
ajuts als infants i joves amb menys recursos econÓmics.
MESURES PER CONSTRUIR LA NOVA ADMINISTRACIó EDUCANVA
)
i
Transferir La gestió de [educació infantil. primária, i, opcionalment, [a secundária, als
ajuntaments, reservant per a[ Departament d'Ensenyament les funcions directives del sistema
eiucatiu: regulació, ordenació, pl.anificació g[oba[. avatuació, finanqament, professorat,
inspecció, i pol,ítiques compensatóries'i de reequilibris.
�) Procés de descentratització flexibte i amb ritmes diferents, segons les necessitats,
i
característiques
capacitats de les organitzacions de municipis que es constitueixin.
i
)
Participació dets diferents sectors de l'educació per promoure e[ compromís social
amb feducació i [a corresponsabititat de tots els sectors socials.
)
Transformació dels actuals Conselts Escolars en Consetls d'Educació, tan en ['ámbit municipaI i
territorial com de Catalunya, integrant tots els agents i cot.lectius.
ciutadá
) Promoure un compromÍs
dels mitjans de comunicació amb l'educació per a [a realització de
programes educatius, especiatment en ets canals púbtics de teteüsió, i una cura especial a [a
funció educadora dels professionals de [a comunicació.
) Recuperar ta it.tusió i
organitzatiu
i
e[ consens amb e[ professorat, amb mesures de carácter pedagógic
de millora dets mecanismes de negociació.
i
)
)
)
Més autonomia funcional
)
Amptiar e[ nombre de lticéncies per estudi a temps complet per a[ professorat amb més de 15
anys d'exercici continuat.
)
Incorporar, ets serveis
i educativa ats centres.
Enfortir [a funcié directiva
i
estimular l'estabititat dels equips docents.
Possibilitar l'exercici de [a funció docent amb una jornada flexib[e.
i
centres d'educació d'adults a [a Conselleria d'Educació.
A ['era de [a gtobaLitzacií i de [a revolució económica i socialimpulsada per les tecnologies de [a
informació i les comunicacions, l'economia catatana necessita una nova orientació estratégica
per competirfavorablement en els mercat gtobals. E[ nou escenari de l'acció empresarial cada cop
estari més vincutat a [actiütat econdmica basada en e[ coneixement. Aquesta activitat empra a
fons les potencialitats de les tecnologies de [a informació i les comunicacions.
repte que aixó suposa ha d'interpretar-se també en termes d'oportunitat histórica per a Catalunya.
Com ja hem dit abans, si e[ país va saber agafar e[ tren a temps en ocasió de les transformacions
económiques precedents, ara, en e[ moment de [a revolució de [a societat de [a informació i det
coneixement, hem d'aprofitar les oportunitats. A Cata[unya podem tornar-ho a fer perqué disposem
E[
d'una població activa educada, amb un alt grau de formació i amb una gran capacitat d'adaptació
a les noves necessitats, un teixit empresarial del sector; i tenim un instrument potitic d'autogovern
que ens permet galvanitzar ets recursos del paÍs en [a direcció adequada.
defineix per [a seva potent xarxa de ciutats, cal aprofitar a fons les possibititats
estesa a tot e[ país, capag, intel.ligent i plena de serveis i
xarxa
de
telecomunicacions
d'una
continguts. Aquesta será una peEa ctau en e[ nostre objectiu de devolució de poder a [a societat
En un país que es
i
als territoris de Catalunya.
�actiu respecte de [a societat de [a informació
favorables perqué les inversions. els
les
condicions
govern
crear
ha
de
emergent. [acció de
r.rcáts i ets serveis prosperin i es desenvol.upin. Tot i així, des del sector púbtic s'haurá de tenir
una especiat cura perqué e[ desenvolupament de [a societat de [a informació no afecti els drets
potítics de [a ciutadania, e[ dret que tothom té d'accedir a aquestes tecnologies; i també s'haurá
de vettlar perqué les opoftunitats, en ámbits ctaus com [a formació, no discriminin ningú i
contribueixin a l'equilibri territorial.
E[ Govern de [a GeneraLitat haurá de prendre un paper
i responsable davant
dets reptes que pl,anteja [a nova era de [a societat de [a informació. Gairebé a finals de [a
E[ Govern de CiU s'ha negat sistemáticament a mantenir una posició activa
legislatura, e[ Govern de [a Generalitat només ha adoptat, de manera apressada, algunes mesures
dJcarácter cosmétic, clarament sota [a pressió de fempenta del món [oca[, que va saber crear e[
Consorci Localret, i dets sectors socials i econÓmics més dinámics.
a corre-cuita d'un Comissionat per a [a Societat de [a Informació tenia finalitats
electorats i pubticitáries. Uelaboració del. Pla estratégic per facilitar [a incorporació de
La creació
netament
Catalunya a [a Societat de La Informació, missió inicial. d'aquest Comissionat, ha estat possible
grácies a La participació decidida de les administracions locals i attres sectors socials i econÓmics.
peró per tirar endavant les propostes contingudes en aquest Pta, i attres que van quedar fora i que
afecten directament e[ mateix funcionament administratiu de [a Generatitat, és necessari un nou
govern. [actual Govern de CiU s'ha mostrat incapaq d'impulsar aquestes mesures.
poc interés del Govern de CiU per superar el. déficit estructural o d'infraestructures de les
tecnotogies de [a informació i de comunicació impedeix aprofitar les oportunitats que permeten
El,
i aquesta mancanga
significa un co[[ d'ampotta per a[ desenvotupament econdmic del conjunt del país. Fatten
infraestructures tant a les ciutats i árees metropolitanes com a les comarques de [interior. E[
Govern de [a Generatitat ha deixat d'exercir les seves competéncies en matéria de ptanificació
territorial. de les noves xarxes de telecomunicacions, de tal manera que els operadors han vist
dificuttada [a seva implantació en e[ territori. E[ Govern de [a Generalitat tampoc no ha fet res
durant aquests quatre anys per tal d'assegurar [arribada dets serveis avanqats de telecomunicacions
aquestes tecnotogies. Catatunya encara está mancada de les xarxes necessáries,
als nuctis urbans al.lunyats de les árees metropolitanes. Quan e[ Govern de CiU ha regulat l'accés
de les xarxes de telecomunicacions ats nous edificis i a les noves urbanitzacions, ho ha fet de
manera incompleta
i insuficient.
La mateixa situació a ['interior de La prdpia administració de [a Generalitat de Catalunya evidencia
que hi ha amptis sectors on [a incorporació de sistemes de treball basats en les tecnologies de [a
informació sembla una fita inassotibte.
E[ nou Govern de [a Generatitat,
pertal de conveftir les potenciatitats de les noves tecnologies
de
[a informació i de La comunicació en oportunitats reats per a [a societat cata[ana, ha d'actuar en
diverses línies que incideixen en diverses pol.ítiques sectorials. En e[ context dets canüs provocats
per les tecnologies de La informació i de [a comunicació, és necessária [a integració conscient
d'aquestes pol,ítiques diverses perqué els seus ámbits estan profundament interrelacionats per [a
seva especial complexitat.
Les principals actuacions polítiques del nou Govern per situar Catatunya a[ capdavant de [a
societat de [a informació han de centrar-se en eI desenvolupament d'infraestructures d'informació
�de quatitat esteses per tot e[ territori. A Catatunya s'han de crear les condicions que possibititin
e[ creixement del sector empresaria[ üncutat a les tecnologies de [a informació i les comunicacions.
Ara és e[ moment de fomentar [a creació d'un nou sector productiu ünculat als continguts i a tes
aplicacions en xarxa, i [atracció de centres de recerca i empreses internaciona[s retacionades amb
les tecnotogies de [a informació i les comunicacions. També cal afavorir ['adaptació dels sectors
empresarials tradicionals a les noves formes de producció i gesüó utititzant les tecnologies de [a
informació i les comunicacions, impulsant a fons un ctima d'innovació constant.
Un attre objectiu polític básic del nou Govern de [a Generatitat será assolir una administració
pública que aprofiti a[ máxim les potencialitats de les tecnologies de [a informació i les
comunicacions a[ servei dels ciutadans i de les empreses, mitjanEant, d'una banda, [a máxima
eficiéncia interna i. de llaltra, e[ desenvolupament d'una Administració moderna a l'abast de
tothom i amb les máximes garanties de transparéncia.
Les noves tecnotogies de [a informació
de vida dels cata[ans i de les catalanes,
i de [a comunicació han de servir per millorar [a qualitat
i per contribuir a jncrementar [a competitivitat empresa-
ria[. Catdrá aprofitar les possibilitats que ofereix [a tecnologia per imptantar, en els serveis
púbtics de tots ets ámbits (sanitari, cuttural, transport, lteure) un nou model de prestació. La
prestació del serveis de lAdministració ha de ser innovadora, personalitzada i orientada a[s
usuaris, participativa i de quatitat. Ca[ facititar l'accés als serveis públ.ics a distáncia mitjangant
[ús de les tecnologies de [a informació i de [a comunicació. Aquestes tecnologies han de contribuir també a millorar les actuacions de govern en e[ camp educatiu.
OBJECTIUS
O Crear infraestructures d'informació.
O Impulsar noves actiütats en l'ámbit económic
basades en el coneixement i [a innovació de les
empreses.
O Avangar cap a una Administració de la Generalitat
oberta i accessible on-line.
O Millorar els serveis públics per als ciutadans
i
les
empreses.
O Incorporar tecnologies de la informació i de
comunicació en [a política educativa i de formació at
llarg de la vida.
MESURES PER CREAR INFRAESTRUCÍURES D'INFORMACIÓ
)
Assegurar i estimutar e[ desplegament de les xarxes dets operadors de cabte per tal que les
infraestructures de banda ampta arribin a[s ciutadans i no només aI sector empresaria[.
�)
FaciLitar e[ desplegament de les xanres dels nous operadors de telecomunicacions que encara no
en disposen per tal d'assegunr La prestació de serveis avangats en competéncia.
)
Totes Les capitats de comarca disposaran llany 2001 de connexions fixes de fibra óptica que
permetin a tots ets operadors prestar serueis avangats de tetecomunicacions, arribant amb
inversió púbtica on els operadors no ho facin.
)
Imputsar [a regulació de ['ús eficient de les infraestructures existents per tal que e[ 2004 tots
ets nuclis urbans tinguin accés als serueis de telecomunicacions en banda ampla.
i
d'investigació apticació avanEada (Internet
Govern encara no ha estat capag d'enllestir de manera efectiva.
) posar en marxa els projectes
II)
que ['actua[
MEsUREs PER IMPULsAR NOvES ACIIVITATS EN TAMBIT ECONÓMIC BASADES
EN EL CONEIXEMENT I LA INNOVACIó DE LES EMPRESES
)
Considerar sector prioritari d'inversió en R+D eL de La tingüÍstica computacionat, fent possib[e
e[ creixement d'un sector empresarial a l'entorn d'aquest concepte, fins a fer-ne una excel'léncia
específica de Catalunya.
) EstabLir estímuls i etiminar obstactes per a [a creació d'empreses ünculades a les TIC. Facilitar
fentrada de capitat risc en [ámbit de
Les
TIC
i
específicament adaptat a[ tipus de necessitats
d'aquestes PIME.
)
impl.antació d'empreses de telecomunicacions
a Catatunya que permeti aprofitar e[ desenvotupament d'aquest sector.
Etaborar un pla de retorns industrial,s derivats de
) Estabtir un tractament fiscal específic
La
per a [a creació
i inversió en empreses ünculades a les
TIC.
)
Adaptar [urbanisme de les árees industriaLs tradicionals situades a l'interior de les ciutats per
tal de poder desenvotupar e[ teixit productiu ünculat a les TIC.
teixit productiu [oca[. Establir
'i
estructures juÉdiques que permetin una alta permeabilitat entre empresa universitat, tant a
nivell [oca[ com a nivetl mundial.
) Impulsar [a modernització de les empreses, difonent les noves técniques de gestió i organització,
) Potenciar
i
un entorn universitari de nive[l internacional, ünculat a[
ajudant els nous emprenedors
i
emprenedores.
) La Generatitat potenciará amb mesures concretes e[ desenvotupament i
[a creació de nous
continguts a Internet. Assumir e[ compromís de dedicar un 1olo de [a publicitat institucional per
a publicacions electróniques.
MESURES PER AVANGAR CAP
OBERTA
)
A UNA ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT
I ACCESSIBLE ON-UNE
gferir tota [a informació púbtica a [a xama. Estabtir un pla director per a [a digitatització de les
dades púbtiques i [a seva difusió a través de [a xaxa. [accés a les dades del sector priblic és un
factor primordial. per a [a millora de [a competitiütat de les empreses de tot Europa.
) Imptantar [a finestreta única
necessária sobre
per a totes les administracions, que integri tota [a informació
tots els serveis per donar-ne una üsió unificada.
�)
Imptantar progressivament lAdministració on-line des de
i
)
Formar els funcionaris i tot e[ personaI de ['administració en [a utilització de les tecnoLogies de
[a informació i de [a comunicació.
) Redissenyar tots els serveis i procediments
ofereixen les tecnologies de [a informació
)
casaz 24 hores a[ servei dels ciutadans
empreses ets 365 dies de ['any.
administratius aprofitant a[ máxim e[ potencial que
i de la comunicació.
Proposar reformar [a legislació sobre ets procediments administratius, sobre [a base d'una
modernització que aprofiti totes les potencialitats que donen les tecnologies de [a informació
i de [a comunicació.
MESURES PER
MIIIORAR ELS SERVEIS PÚBIICS
PER
AtS CIUTADANS
I
LES
EMPRESES
) Pubticar la Carta de Drets dets Ciutadans a [a Xarxa.
) Definir ets requisits mÍnims que han de configurar
e[ Servei Púbtic Básic en matéria
de
telecomunicacions a Catalunya.
) Promoure [a utilització de [a Telemedicina
sanitaris,
i
per miltorar [a capacitat de prevenció dels riscos
impulsar les bones práctiques per a gaudir d'una bona satut.
)
Obrir línies de cooperació per tal de posar en marxa projectes pilots en els diversos ámbits de
serveis públics.
)
Posar en marxa un projecte per potenciar les possibititats democrátiques de [a Societat de [a
Informació, muttipticant les interaccions entre ets responsables polítics i ets ciutadans, i afavorint
[a participació d'aquests a[s debats i les decisions polítiques.
MESURES PER INCORPORAR TECNOLOGIES DE LA INFORMACIó
DE COMUNICACIó A LA POLÍTICA EDUCATIVA I DE FORMACIó
I
AL TLARG DE tA VIDA
) Promoure
la formació continuada de formadors (estimutació, dinamització...), per tal que
aprenguin a ensenyar utilitzant tota [a potencialitat de les TIC. Desenvolupar un pta específic
de formació de mestres. com a components del primer esgtaó de [a cadena educativa.
)
Impulsar [a banda ampta a l'escola. Dotar d'infraestructures modernes e[ conjunt dels equipaments
educatius: cab[e. XDSI, xarxes loca[s, ordinadors moderns a les aules per a tots els estudiants.
etc. Promoure ['ús de les üdeoconferéncies.
)
Crear una xarxa educativa activa, amb continguts i serveis de qualitat, dirigida a alumnes,
mestres, Ampas, Consells Escolars, centres de recursos, hospitals, presons...
)
Desenvolupar continguts educatius multimédia de quatitat, especiatment dirigits a[ món rural i
cot.lectius específics: dones, persones amb discapacitats i també a[ col.tectiu de [a gent gran.
) Desenvolupar continguts
a
educatius multimédia de qualitat i especialment dirigits a l'aprenentatge
de [a llengua angtesa. Invertir en e[ desenvolupament de traductors que permetin publicar a [a
xarxa i entendre [a xarxa.
�)
Dotar d'infraestructures d'informació i comunicació totes les universitats
fent-l.es accessibles a totes les especialitats.
) promoure
[a internacionatització de les universitats catatanes a través de [a
i
centres de recerca,
xaxa: multitingüisme,
més diversitat, col.laboració amb altres centres de recerca internacionats.
I
Donar una nova orientació a les estructures i al.s objectius de [a recerca cap a [a innovació
tecnológica, segons les necessitats estratégiques de feconomia catalana i les empreses.
| 3.4.
I u REcERcA cIENTÍFIcA
I TEDUcAcIó SUPERIoR
Ueducació superior, [a innovació i [a promoció de Les poLítiques de Recerca i Desenvolupament
constitueixen variables estratégiques per a[ creixement económic i [a cohesió social i territorial
de Catalunya. Per tal. de millorar l.a posició relativa, en e[ marc de les regions d'Europa, ca[
incrementar ets recursos púbtics i privats en R+D, que actualment suposen 1'1% del PIB, mentre
que [a mitjana a [a Unió Europea és del. 2,3%. No es pot ajornar més [a identificació de les
necessitats del sistema Ciéncia-TecnoLogia-Empresa [a formutació d'un P[a de Recerca i
Desenvolupament Tecnológic com a eina vátida de coordinació i impul.s de les polÍtiques educatives,
i
tecnológiques
i industrials
amb les polítiques socials.
per aconseguir que [a formació superior a Catalunya tingui un paper socialment retlevant ca[, en
primer [Loc, reformar e[ marc institucionat de Les universitats. Aquesta reforma ha de significar
aprofondir l'autonomia universitária, descentratitzar les competéncies del Consejo de Universida.i federaLitzar e[ sistema d'educació superior recerca. En segon [[oc, cal incrementar e[
i
dls
finanEament de l'ensenyament superior per tal de superar eL diferencial respecte de [a mitjana de
fgCDÉ i amb l'objectiu de [a millora de La qual.itat. Mentre que Catalunya i Espanya dediquen 1'10lo
det pIB a l'Educació Superior, a ['0CDE hi dediquen t'1'6% (púbLica i privada). Per asso[ir aquest
objectiu, e[ sector púbtic ha d'encapEalar aquest esforg financer que haurá d'ésser complementat
.rb unr major impticació del.s sector privat (especiatment en [a formació continuada i [a recerca
apticada). Cal. imputsar una gesüó eficient i responsabte de les universitats, amb racionalitat en
ti gestió de [a despesa i priorització de Les actuacions tant en [administració com en e[ govern de
les universitats.
Un altre objectiu per a[ nou Govern de [a Generalitat será identificar ets centres d'exce['[éncia de
cada universitat. Cal. reordenar [a programació d'ensenyaments eütant duplicitats innecessáries,
i fer una aposta per La quatitat de La universitat púbtica: quatitat de [a docéncia, de [a recerca i
dels serveis. Les universitats han de contribuir a fomentar [a cultura emprenedora i les iniciatives
d'autoocupació. Les universitats han de participar, en [a seva quatitat d'institucions de referéncia
social, en [a promoció del.s valors de La sol.idaritat, [a cooperació, [a multiculturalitat
sostenibititat.
i
[a
Cata[unya ha üscut, en ets darrers anys, una extraordiniria expansió deI estudis universitaris.
i
[a creació d'estudis universitaris a[ diversos territoris del país és,
indubtabl,ement, un element positiu que a tots ens enorgulleix.
[increment de l'oferta
�Peró, lamentablement, aquesta expansió s'ha fet d'una manera desordenada, tant pel que fa a [a
creaciÓ d'universitats públiques. com pe[ reconeixement de centres universitaris privats per
['expansió de centres adscrits. Aquest creixement desordenat ha anat acompanyat, a més, de [a
insuficiéncia i discrecionalitat d'un finanqament que s'ha basat, en gran mesura, en un creixent
endeutament de les institucions universitáries. Aquestes deficiéncies en e[ finanqament comporten l'escassedat de serveis ats estudiants: instruments d'inserció professionat, ajuts indirectes.
desenvo [u pa me nt de residéncies u niversitá ries.
i
ljanálisi de [a política universitária del Govern de Cata[unya posa també de manifest un excés de
dirigisme institucional i una desconfianga crónica respecte de [autonomia universitária. Les
tensions que s'han viscut en e[ món universitari, ets desequilibris financers, [a feblesa dets
instruments de planificació, [a debilitat dels consetts sociats, són expressions d'aquesta probLemática
relació entre les universitats i e[ Govern.
At costat d'aixó, hem trobat a fattar una major capacitat de sÍntonia amb e[s sectors industriats
det país. Les polítiques de recerca i desenvolupament, i [a retació d'aquestes amb les empreses,
són encara mo[t febles, matgrat eI gran potenciaI de les nostres universitats.
Volem que les nostres universitats, i e[ conjunt de [a formació superior de Catalunya, tinguin un
paper clau en e[ desenvotupament de [a nostra societat. La nostra universitat requereix un major
esforg inversor, certament. Peró necessita, sobretot, un govern que confiT en [a seva capacitat de
creació i innovació. Un govern que, alhora, sigui exigent amb ets seus rendiments académics i de
recerca.
Una altra prioritat del Govern será com aprofitar les oportunitats que [a societat del coneixement
i ['avenE de les noves tecno[ogies ptantegen a [a renovació de La docéncia. Cal.drá preparar, des de
les polítiques púbtiques, una universitat menys rígida i més adaptable a les iniciatives
pLuridisciplinars i a l'aveng del coneixement en xarxa. Volem potenciar [a projecció internacional
de les universitats amb potítiques públiques de suport a [a mobilitat d'estudiants i professors, [a
qual cosa ha de constituir un tret característic de [a política universitária catalana.
OBJECTIUS
O Promoure la recerca i [a innovació definint prioritats
i
concentrant els recursos públics. Dedicarem el
2,3olo del PIB catalá a recerca i desenvolupament.
O Reformar e[ marc institucional de les universitats.
O Incrementar e[ finangament per a l'ensenyament
superior.
O Trebatlar per [a qualitat, coheréncia i
complementarietat del sistema universitari.
�MESURES PER PROMOURE LA RECERCA
I
LA INNOVACIó
i
coordinar les potítiques
)
Articular e[ Sistema de Ciéncia, Tecnotogia i Indústria de Catalunya,
de R+D de tots els departaments de [a Generatitat.
)
promoure un debat anual sobre [a situació de [a ciéncia i La tecnologia a[ Parlament de Catalunya,
que contribueixi a una major presa de consciéncia de [a societat catalana de [a necessitat d'un
esforE particular en aquesta matéria.
gbrir un gran debat a [a societat catalana sobre els processos de creació de capacitats regionals
p., , g.*rrr, adaptar i apropiar coneixement científic i tecnolÓgic, com també sobre e[ paper
i
que tenen els processos de regional.ització de Ciéncia i Tecnologia per identificar tendéncies
d'Europa.
desafiaments i millorar ta posició retativa de Catatunya en e[ marc de les regions
)
un programa de promoció i foment de [a innovació en forma de potítiques industrials
tecnotÓgica
i tecnol.ógiquer. Á[h.r, dur a terme mesures per afuvorir [a creació d'empreses de base
a Catatunya.
) Desenvolupar
)
que afavoreixin [a vertebració dets departaments un'iversitaris, e[s cenpúbl'ics
tres d'innovació tecnoLógica, ets organismes púbtics de recerca i attres centres de R+D,
i privats, per tal de configurar una xarxa catatana de ciéncia i tecnotogia'
Crear ajuts
i incentius
específics per a les árees d'Humanitats i Ciéncies Sociats, insuficientment
ateses pel Programa Marc Europeu i pel Ptan Nacional de I+D'
) promoure programes
MESURES PER REFORMAR EL MARC INSTITUCIONAL DE LES UNIVERSITATS
text articulat que definirá un model gtobat i transparent
programació
de finanEament, [a coordinació del sistema, [a reforma dels consells socials, [a
d'aprofundir
universitária i l,a potíüca autonómica de professorat, i e[ dret a l'estudi, amb llobjectiu
) Fer una L[ei d'universitats de Catalunya,
Uautonomia universitária.
MESURES PER INCREMENTAR EL FINANCAMENT PER
A
UENSENYAMENT
SUPERIOR
) Establ.ir un model gl.obal. i
transparent del. finanqament de les universitats públiques que
comportará:
un volum
Adoptar un sistema de finanEament segons parámetres objectius que determini
promoció
comportaments
de
de
suficient per estudiant, segons tipologies, com també uns criteris
grau d'inserció professional
socialment desitjabl.es de ies institucions: rendiment dels estudiants,
grups socials subrepresentats.
dets titul.ats, eficácia del.s pl.ans d'estudi, captació de demanda de
-
pactats
-Estabtir un finanqament comptementari ltigat a objectius específics de cada Universitat,
amb e[ Govern de [a Generalitat a través de contractes-programa.
per contrarestar
- Introdu.ir incentius per a [a mi[.ora del.s criteris interns d'assignaciÓ de recursos
dels
responsable
gestió
eficient
més
dels sistema afavorir una
les tensions corporatives
recursos.
i
i
�-
Fer un major esforg per diversificar les fonts de finangament, comptant amb e[ suport de les
administracions d'altres nive[s i amb e[ producte de la relació de les universitats amb e[ seu
entorn productiu. E[ Govern de [a Generalitat establirá e[ marc de referéncia i desenvotupará aI
máxim els procediments de cofinanEament. Igualment, estabtirá e[ marc en e[ qual s'haurá de
produir [a relació amb els agents económics ats qui [a Universitat proporcioni serveis.
[Administració central i ta Unió Europea han d'incrementar notabtement e[ finangament a [a
recerca de Catalunya. Les administracions locals poden col.laborar en programes d'inversió i en
actuacions per millorar ets serveis de transport i atlotjament per als estudiants.
-
Imputsar [a regutació de [a potítica de beques de [a Generatitat per avangar en [a iguattat
d'oportunitats en l'accés a feducació superior. Concreció d'un Programa de préstecs als estudiants.
Manteniment dets preus púbLics en les proporcions actuals, atesa La utiLitat social de [a formació
superior i [a garantia de ['equitat en ['accés. Diversificació i adaptació de [a tipologia de preus
en funció de les experimentalitats dets ensenyaments.
- Desenvolupar un Programa
de suport a [a internacionalització amb ajuts de [a Generalitat que
duptiquin les beques Erasmus.
MESURES PER TREBAIIAR PER LA QUALITAII COHERENCIA
COM PLEMENTARIETAT DEL SISTEMA UNIVERSITARI
) Fer un major esforq per conferir sotidesa ats instruments
I
de planificació: reordenar [a programació
d'ensenyaments, sobre [a base de l.a demanda a [[arg termini. En retació amb les universitats de
nova creació, estimular [a seva condició d'agents en [a dinamització socioeconómica dels territoris.
)
Trobar estratégies per reduir [a taxa de deserció i disposar de mi[[ors estadístiques
per a ana[itzar les causes del rendiment académic.
)
Miltorar l'ordenació del tercer cicle
interuniversitária en aquest camp.
) Reüsar els mecanismes
i
i indicadors
de [a formació continuada potenciant [a cooperació
d'accés a [a Universitat preüstos a [a LOGSE per garantir [a igualtat
d'accés.
) Desenvolupar un programa de formació de formadors,
amb l'objectiu de mittorar [a docéncia en
e[ marc de l'extensió de les noves tecnotogies.
3.5.
uN PAÍS MÉS PoTENT, AMB MÉs
EMPRESES
I
MÉs
EMPRENEDORS
a unes taxes raonables, les empreses catalanes creen ocupació i es
redueix [a taxa d'atur. Moltes empreses catalanes s'han adaptat amb éxit a [a mundialització
económica i e[ país ha estat capag de guanyar quotes d'expoftació ats mercats exteriors, per
complementar les possibititats del mercat espanyo[, que continua sent e[ primer i gran mercat per
Heconomia catatana creix
�a les empreses cata[anes. Algunes empreses han emprés, també, ['aventura de
[a
internacionalització, sobretot a América Llatina
Estem en un bon moment, peró hi ha una pérdua de centralitat de Catalunya en e[ context
productiu espanyot. Al,s anys setanta, de Les 250 empreses més grans d'Espanya, 1 de cada 3 tenia
seu a Catalunya, i ara només és 1 de cada 5. Seria molt interessant [a localitzaciÓ a Catalunya de
capdavanteres de sectors punta, com l'audioüsual o les aplicacions informátiques.
Hi ha una burocratització administrativa i un intervencionisme basat en criteris d'identitat que
pesa sobre eL teixit productiu i amenaqa Catalunya de perdre posicions. E[ creixement econdmic
dets darrers anys, basat en ['esta[ü dels ciutadans i [a inversió de les empreses, contrasta amb
facció d'un govern de [a Generalitat que cada cop ha gastat i s'ha endeutat més i ha invertit
menys, fins a[ punt de ser un obstacle per a[ progrés econÓmic.
Catalunya es juga en els propers anys [a seva posició en e[ context productiu a nivell europeu i
internacional. Pertornar a tenir centralitat a Espanya i a Europa, cal un nou Govern a [a Generatitat
que ajudi e[ país a a[[iberar les seves energies.
fatracció pel risc, [a capacitat de tenir idees i posar-les en práctica, e[ gust per [a
creació de riquesa i d'ocupació, i convertir Catalunya en un territori d'oportunitats empresarials
Ca[ recuperar
envejables.
La Generalitat no ha d'intervenir tant en [actiütat productiva, sinó alliberar les energies del
teixit productiu cataLá i donar suport a totes les iniciatives productives capdavanteres, en [ámbit
manufácturer o en eL dels seryeis. Ha d'ajudar a crear un entorn més amable i atractiu per a [a
impLantació d'actiütats productives estratégiques i per a La impl.antació internacional dets productes
i
de les empreses amb seu a Catalunya.
Entre els objectius de pol.ítica industriaL del nou Govern de [a Generatitat, hi ha e[ de promoure
noves polítiques de competitivitat que ajudin a rebaixar els costos del teixit productiu i a redefinir
per reduir els
Les prioritats estratégiques de [a inversió en infraestructures a Catalunya. Ca[ actuar
preus dels serveis que consumeixen les empreses. E[s recárrecs eléctrics o e[ mateniment de certs
monopolis, com e[ gas, són un obstacle per millorar [a competitivitat.
i
La formació, [a investigació La innovació han de ser els pitars básics d'un teixit productiu
tecnológicament avanEat generador de valor afegit. 5'ha d'afavorir l'activitat de recerca i
desenvotupament a[ sector empresarial privat i impul.sar [a mil,lora del marc normatiu estatal per
incentivar les empreses que destinen importants recursos financers a les actiütats de recerca i
desenvo[upament.
i
i impulsar [a
les petites i
de
especial
millora de [a normativa estatal sobre [activitat de les empreses, en
mitjanes, en els mercats internacionats, com també ha dtncentivar [a creaciÓ de grups empresarials
competitius amb possi bititats d'i mplantar-se a [exterior.
La Generalitat ha de donar suport a les empreses catalanes en [a seva acció exterior
La Generatitat ha de potenciar les petites i mitjanes empreses i ajudar a mitlorar les condicions
de funcionament de Les PIME. Ha de contribuir a crear noves empreses a consotidar-ne les
i
activitats capdavanteres per [a seva capacitat de generar ocupació
conjunt de feconomia catalana.
i
d'actuar de motor per aI
�i que les dades gLobals sobre [a marxa del comere exterior semb[en, en principi, favorables, si
considerem [a Unió Europea com a mercat interior i tenim en compte [evolució del comerg
mundial a nivell g[oba[, ni e[ votum d'exportacions ni [a batanga comercial de Catatunya amb
paisos aliens a [a UE es poden considerar satisfactoris.
Tot
OBJECTIUS
O Promoure polítigues de competitiütat.
O
Poten ciar et tria n gle territori-em preses-sistema
educatiu.
O
i eficients les relacions del Govern
amb les activitats empresarials.
Fer més lleugeres
O Millorar les condicions per a la creació de noves
empreses.
O Potenciar el sector exportador.
O Consolidar grups industrials amb component
tecnológic.
O Enfortir el món financer catalá i el seu compromís
amb el desenvolupament económic i industrial de
Catalunya.
MESURES PER PROMOURE POLÍTIQUES DE COMPETITIVITAT
) Estimutar [a liberaLització i [a competéncia en els serveis púbLics
(eLectricitat, gas,
tetecomunicacions...).
)
Crear comissions técniques que avatuin els costos que [a persisténcia de monopotis i de posicions
d'abús de poder de mercat causen ats consumidors i a les empreses catatans, amb participació
dets sectors afectats a tes comissions avaluadores.
)
)
Etaborar un P[a d'infraestructures amb un calendari precís.
Fgr que les [[eis catatanes no estableixin costos extraordinaris sobre les empreses catatanes,
perqué aixd dificutta [a seva capacitat de competir en e[ conjunt d'Espanya, en e[ mercat
europeu o en ets mercats estrangers.
MESURES PER POTENCIAR LES INTERRETACIONS
TERRITORI.EM PRESES.SISTEMA EDU CATIU
) Potenciar e[ funcionament del triang[e territori-empreses-sistema educatiu perqué
i recursos tinguin
[a máxima aplicació
els esforqos
i possibilitat d'entrada en e[ teixit productiu, amb l'objectiu
�de donar ocupació
i/o formació
a
tots i els nois i noies que compteten l'ensenyament obtigatori.
técnica i
Auditoria del sistema educaüu a Catalunya, amb atenció especial a [a formació
)
professiona[.
i
empreses
Desenvolupar xarxes entre [a indústria i [a universitat, amb les petites mitjanes
entre
trebatlant en col.laboració amb inversors de capital risc i universitats. )hnres territoriats
La indústria i fensenyament secundari.
)
) Mil.Lor explotació dets resultats
dels Programes Marc de
La
Unió Europea per a [a investigació
i e[
i escollint
desenvotupament tecnotóg'ic, facilitant [a col.laboració investigadors-empreses
objectius económics Preferents.
promoure estímuts fiscats específics i finalistes per a fomentar [a innovació i [a investigació de
)
les empreses.
MESURES pER AGILITAR
L'ACTIVITAT
E
M P RESA
I
FER ptÉS
¡nCtENT LA RELACIÓ DEL GOVERN AMB
RIAL
)
Aturar [a tendéncia a[ malbaratament de recursos púbtics. Reforgar [a inversió
gestió en infraestructures i equipaments productius.
)
Avaluar les conseqüéncies de les propostes legislatives i normatives sobre e[
especialment pel. que respecta a[ seu impacte sobre les PIME'
) Simptificar fadministració per reduir les cárregues
i
miltorar [a
teixit productiu,
burocrátiques per a [a creació de noves
empreses.
MESURES PER MILLORAR LES CONDICIONS PER
A LA CREACIÓ DE NOVES
EMPRESES
)
per facititar
creació d'una xarxa catalana de suport a [a gestió de les petites empreses'
Uassessorament extern i l.a miLlora conünuada de [a qualitat'
les empreses d'economia social i d'inserció en e[ mercat
púbtics.
catatá de licitacions púbtiques, amb [a reserva d'un percentatge mínim dels contractes
) Fomentar La participació
)
de Les PIME
i
en
Canüar en profunditat l'orientació i l,a gesüó de flnstitut Catatá de Finances, concentrant
en [eina
les petites i mitjanes empreses [a concessió de crédits i de garanties, i convertint-to
que permeti a[ Govern e[ coneixement i llmputs de potítiques financeres a Catatunya.
d'implantació a Les PIME dels avenEos tecnolÓgics, particutarment els
telemáücs i els retacionats amb e[ comerE etectrónic.
) Mil,l,ora de les condicions
MESURES PER POTENCIAR EL SECÍOR EXPORTADOR
objectiva de mercats prioritaris amb xifres d'exportació inferiors a les potencials,
a les árees del sud-est d'Asia, América Ltatina, Magrib i Europa de [est.
) Fer una selecció
�)
Amptiar els serueis de[ Consorci de Promoció Comercial de Catalunya en e[ conjunt d'empreses
expoftadores efectives o potencia[s, sense detriment dels sectors o tipus d'empresa .
) Miltorar i, en alguns aspectes, unificar
[a coordinació amb attres xaxes comerciats de [a prdpia
Generatitat, com [a promoció tuÉstica.
)
Incrementar [a cooperació amb les xaxes exteriors de festructura de l'Estat o d'altres autonomies.
)
Intensificar [a cooperació amb les cambres de comerg
i
organitzacions empresarials, per crear
missions comerciats més efectives.
) Dur a terme una coordinació interdepartamental dels serveis d'assessorament i d'informació de
base a les empreses amb vocació exportadora.
MESURES PER CONSOLIDAR GRUPS INDUSTRIALS AMB COMPONENT
TECNOToGIC
)
Impulsar l'establiment a Catatunya de les seus d'empreses d'activitats de tecnologia punta com
[audiovisuat, [a [ogística, [a biotecnotogia, les indústries mediambienta[s. [a [ingüística
computacional, ets nous materiats i [a indústria del coneixement.
)
Crear un entorn amigable que augmenti [a localització de seus d'empreses punteres amb capacitat
de creixement
) Promoure
)
i
de creació d'ocupació.
actituds obertes
i
emprenedores perqué Catalunya sigui un territori d'oportunitats.
Impulsar faugment de [a internacionalització dels grups industriats amb seu a Catatunya amb
programes específics.
MESURES PER ENFORTIR EL I.IÓ¡¡ NNNNCER CATALA
I EL SEU COMPROMÍS NMg EL DESENVOLUPAMENT
I INDUSTRIAL DE CATALUNYA
) Recuperar i reütalitzar
e[ paper de Barcelona
i
ECONÓMIC
de Catatunya com a places financeres, especiatment
en e[ mercat de futurs.
) Implicar, de manera més eficaq, e[ món financer catatá en ets grans
industria[s i d'infraestructures.
)
Manteniment de [actual naturalesa jurídica de les caixes d'estatvi
e[ sector financer de Catalunya.
i
projectes económics,
del seu paper essencial en
) Iniciatives legislatives per enfortir e[ paper
sociaI de les caixes d'esta[ü en ['economia i perqué
en els seus órgans de govern hi tinguin un pes decisiu representants de les corporacions loca[s,
segons [a implantació territoriaI de les entitats d'estalvi.
)
Potenciar les entitats financeres de tipus cooperatiu amb actuacions associades amb les altres
entitats financeres, públiques o privades, per taI d'aconseguir satisfer les necessitats d'aquests
sectors específics.
�UNA APOSTA DECIDIDA PER TOCUPACIÓ
E[ nostre propósit és aconseguir que Catalunya
tingui una taxa d'actiütat similar a [a mitjana
de
només són 56 de
l.a Unió Europea, és a dir, que trebal.l.in 60 de cada 100 persones. Actualment,
que efectivament ho
cada 100 ets catalans i catalanes en edat de treballar -de 16 a 65 anysa 75 (Dinamarca),
proporciÓ
arriba
[a
fan o cerquen feina, mentre que en els paisos més avanqats
de les
Oe (Austria) 6 650lo (Hotanda). Catalunya ha de fer també un esforg en [a incorporació
enfront de
donLs en e[ món det irebal.l. i iempresa. ja que avui només treballen 43 de cada 100,
[a mitjana europea suPerior a 50.
per tenir una
S,ha avangat en [a reducció de [atur, peró hi ha mottes persones amb dificultats
que és e[ 700/o
feina o qul [u tenen de manera inestable. Hi ha un 30% de contractes temporals,
precáries.
més
cop
entre ets menors de 25 anys, i les condicions laborats són cada
amb
La Generatitat ha de desenvolupar programes específics i innovadors adregats ats sectors
tecnologies
noves
a
les
i
l'accés
formació
a [abast de tothom ets recursos de
més d.ificuttats
-posant
de [a jnformació- i potenciar les noves ocupacions dels sectors d'actiütat emergents. Hi ha
d'haver més eficác.ia i més transparéncia en [a gestió dels recursos, més innovació i més resultats,
amb uns serveis d'ocupació menys burocrátics, més descentralitzats i més actius.
positiva
Govern catalá ha de confiar més en [a negociació cot.tectiva i adoptar una actitud més
en [a creació d'unes relacions Laborats modernes desenvolupades. No s'ha sabut aprofitar [a
de
transferéncia de les pol.ítiques actives de l.'INEM per donar un imputs a [a recerca de nous [[ocs
potenciaI
proximitat,
ni
e[
trebal.l.. No hi ha hagut ni nous projectes, ni s'ha aprofitat eIva[or de [a
E[
i
de col.laboració amb els municipis.
i
La Generatitat trebatlará per l'ocupació i Les empreses, integrant ocupació, formació, empresa
que
l'accés
innovació. La revolució de les tecnotogies de [a informació i Les tetecomunicacions fa
de les
en
contra
o
favor
que
a
discrimina
factor
[a incorporació de [a tetemáüca sigui un
a les
faccés
de
universalització
persones i d. t.r empreses en e[ món del.trebal.l.i dels mercats. La
També
cal
noves tecnoLogies ha de ser un dets objectius troncals de [a nova pol.ítica d'ocupació.
promoure noves ocupacions, nous perfil.s professionats, noves maneres de trebaltar i nous esti[s
i
en e[ treball
i
en [emPresa.
[a
S'ha de potenciar [a cooperació entre e[ sector púbtic i e[ privat, sobre [a base del consens,
gestió
de
les
[a
en
proximitat
ajuntaments
del.s
participació dels agents sociats i e[ vator de
pol,ítiques actives d;ocupació i en les estratégies de desenvolupament econÓmic.
S'ha de promoure llesperit emprenedor
com col'tectiva
i estils d'actiütat
i fautoocupació, tant indiüdual (autdnoms)
societats andnimes laborats), amb especial. atenció a[s nous espais
(cooperatives i
económica, faciLitant [accés a les tecnologies de [a informació.
socials
La reducció de [a jornada de treba[[, com a conseqüéncia de [a negociació entre els agents
i
económics
i
de
Les
millores tecnotdgiques que s'han d'introduir en e[ procés productiu, és un
�dels instruments per a [a generació de nous [[ocs de treba[[. També convé introduir mesures que
facilitin [a concitiació entre e[ temps laboraI i [a üda familiar.
S'ha de donar suport aI sector de ['economia sociaI i eI cooperativisme, difonent ets seus vators i
impulsant iniciatives legistatives per treure ets obstacles a[ seu desenvolupament.
La quatitat de focupació és un objectiu fonamental, és a dir, l'estabititat en [a contractació i
l'eradicació del treball precari, segons e[ principi de causalitat en [a contractació. [estabiLitat és
i
un factor de competitivitat que afecta [a qualitat del treball La del. producte elaborat. Ets
contractes temporals requereixen una consideració específica sobre aquest principi. La prevenció,
[a seguretat i [a salut són els altres elements de [a quatitat de l'ocupació.
E[s agents socials han de ser protagonistes de les relacions laborals, ja que [a maduresa i solidesa
de [a negociació col.tectiva i det diáLeg social és un element clau que facilita e[ desenvotupament
de l'economia. E[ Govern de [a Generatitat ha de facilitar aquest marc d'estabilitat,
intervencionisme
i
sense
sense defugir les seves obligacions en e[ terreny social o económic.
Un dels pilars de [a nova potítica per a l'ocupació ha de ser [a millora de la capacitat d'ocupar-se
de les persones sense feina. Les polítiques d'ocupació deL nou Govern vetllaran per [a cohesió
sociaI i per ['atenció als sectors que es troben amb més dificuttats per trobar feina.
E[ Servei Catatá d'Ocupació ha de mittorar les possibiLitats d'ocupar-se de les persones que s'han
quedat sense feina i, athora, les de les empreses per trobar e[ personal que necessiten. Un nou
servei púb[ic d'ocupació mott professionatitzat, amb ets recursos humans i técnics necessaris,
sotmés a programes institucionals d'avaluació per taI d'assegurar e[ rendiment de les seves
actuacions i amb [a participació dets agents socials i de ['administració loca[.
Hem de promoure e[ <<Compromís individual per a [accés a[ trebalb amb les persones aturades. Un
compromís formal. concret i avatuable amb cada persona que es trobi a llatur, orientat a miltorar
[a seva formació i [a seva capacitat per accedir a un nou trebatl. Hem de garantir a [a societat que
cap opció de treball es perdi per manca de formació ocupacional.
OBJECTIUS
O Promoure I'esperit emprenedor
i
l'autoocupació.
O Transformar les noves necessitats de la societat en
ocupació, a partir det territori.
O Reduir i reordenar la jornada de treba[[.
O Difondre l'economia social.
O Millorar la qualitat de l'ocupació.
O Millorar la prevenció de riscos laborals.
O Millorar la capacitat d'ocupar-se de ]es persones
sense feina.
�MESURES PER PROMOURE TESPERIT EMPRENEDOR
)
Fomentar els serve'is per a [a creació
i
I
L'AUTOOCUPACIó
modernització d'empreses
i
amptiar els programes de
<<üvers d'empreses>.
) Desenvolupar modets específics de finanqament per a les microempreses.
) potenciar les comunitats ürtuaLs d'empreses i les xarxes empresariats, per promoure
de PIME més interretacionat
i
un teixit
obert a[ mÓn.
)
Crear una xarxa d'emprenedors en activitats emergents en entorns rurals (tecnologies
agroatimentáries, productes amb garantia d'origen, quatitat o conreu bioldgic, energies renovabtes, turisme rural, etc.).
)
Desenvotupar societats de capital risc
d'aquestes noves emPreses.
)
possibititar l'accés dels trebal,l.adors i empresaris adherits aL régim social d'autÓnoms a les
bonificacions de [a Seguretat Social per a [a creació d'ocupació i per a [a maternitat.
proposar mesures per resoldre e[ seu accés a les prestacions d'atur, regular i facititar e[ trebal[
a temps parciat i ta jubiLació anticipada.
)
i capital [[avor, especialment
dissenyades per a[ foment
MESURES PER TRANSFORMAR LES NOVES NECESSITATS DE LA SOCIETAT EN
OCUPACIó A PARIIR DEL TERRITORI
) Reforgar e[ paper económic dels ajuntaments per transformar
de
La
societat (serveis a les persones
i
en ocupació les noves necessitats
les empreses).
) preséncia de les administracions locals i els agents
socials en [a direcció
i
gestió del Servei
Catalá d'Ocupació.
locals almenys en e[ 250lo de [a formació ocupacionaI
75olo de [a resta de polítiques actives d'ocupació.
) partic1pació de Les adm'inistracions
)
i
en e[
potenciar el.s districtes industrials urbans de nova generació, que incorporin actiütats d'a[t
contingut tecnolÓgic o coneixement.
) Fomentar e[ desenvolupament
aj
u
dels <pactes territorials per a focupació> a través det triangte
nta ments-em preses-formaci ó.
MESURES PER REDUIR
I
REORDENAR LA JORNADA DE TREBALL
[a reducció de [a jornada a 35 hores setmanals, a partir de [a negociació entre les
organitzacions empresarials i sindicals, les mesures de foment adoptades des de fadministració
in marc Legisl.atiu que l'incentivi. Promoure l'eliminació progressiva de les hores extres
retribuTdes, afavorint [a implantació del<compte d'hores>i [a seva permuta perjornades completes de descans.
) promoure
i
)
0rganitzar e[ temps de trebaLl. i els serveis pensant en les necessitats de les persones, amb
jornada
malor diversitat de jornades de trebatt, facititant e[ dret a excedéncies i reducció de
amb restitució obtigatória de l'estatus anterior.
�MESURES PER DIFONDRE UECONOMIA SOCIAL
) Reformar [a Llei de cooperatives
de Catalunya, d'acord amb les entitats representatives, per
adaptar-la a[ nou entorn económic, mo[t més competitiu.
) Potenciar
[a participació de l'economia social en programes públics d'atenció als drets de les
persones.
)
Facititar l'accés d'aquest sector als serveis de suport
i a les línies
de finanEament destinats a les
empreses.
)
Mi[lorar e[ coneixement, imatge i reconeixement de l'economia social (cooperatives, SAL,
mutualisme, empreses d'inserció. entitats sense afany de lucre, 0NG...) i reforgar-ne les estructures
de representació.
MESURES PER MILLORAR LA QUALITAT DE TOCUPACIO
) Restablir
)
[ús racional de [a contractació temporal i les empreses de treball temporal.
Assegurar e[ comptiment de [a legistació, amb accions d'informació, orientació
i
control.
) Reforgar les accions d'informació, orientació i ügitáncia, increment
prevenció de[s riscos laborats
)
i
dels recursos destinats a [a
major exigéncia a les mútues d'accidents de trebat[.
Promoure l'adopció d'acords sectorials en [a negociació co[.tectiva, que
les mesures de seguretat i de prevenció.
facilitin ['increment
de
) Promoure una <<Entesa per a [a Participació> entre les organitzacions empresarials i sindicals
per a[ desenvolupament d'un marc catalá de retacions laborals, més adequat a [a nostra realitat
laboral i productiva.
)
Articular ets convenis negociats a Catalunya amb [a realitat del mercat económic més ampti en
et qual es troben immersos.
) Potenciar [a concitiació, [a mediació i l'arbitratge en [a resolució dels conflictes laborats.
) Promoure instruments de carácter mixt, amb preséncia d'especialistes laborats, que eütin
l'excessiva judicialització de les relacions laborals.
) EspeciatiEar
[a Inspecció de Treba[ per sectors d'activitat
i
potenciar [a seva frcultat mediadora.
MESURES PER MILIORAR LA CAPACITAT D'OCUPAR-SE
DE LES PERSONES SENSE FEINA
)
Impulsar programes específics per actuar contra l'atur entre les persones joves i les dones, de
manera que cap jove estigui sense actiütat, trebatlant, formant-se i/o participant en activitats
d'interés co[.lectiu.
)
Garantir una participació paritária de les dones a les polítiques actives d'ocupació
i
formació
professionat.
)
Incentius per a [a contractació estable i de llarga durada d'aturats majors de 45 anys, i per a [a
seva inctusió en programes d'ocupació i formació, com ara [es escoles tatler i les cases d'oficis.
3
�) En un máxim de 12 mesos, les persones aduttes
aturades rebran una oferta de treball o una
oferta formativa.
)
Crear les condicions per a [a igualtat d'oportunitats davant del treba[t.
)
Proposar una L[ei d'Empreses d'Inserció
les convocatóries púbtiques.
)
Promoure xarxes d'empreses solidáries contra ['exc[usió, per contribuir a [a integració laboral de
co[.lectius amb grans dificu[tats d'incorporació aI mercat de treba[[.
i
) Crear un nou Servei Catalá d'Ocupació.
) Promoure festabliment del <Compromís
establir ctáusules socials per a [a inserció [aboral en
indiüdual per a l'accés a[ trebatb amb les persones
aturades: un compromís formal, concret avaluable amb cada persona en atur, orientat a
millorar [a seva formació i [a seva capacitat per accedir a un nou trebatl.
)
i
Vetttar perqué [a planificació de La formació ocupacional es faci amb [a participació del món
[abora[, de ['economia sociaI i de les administracions loca[s.
) Establir certificats de professionalitat que integrin
de [a formació professional: reglada, ocupacional
)
Mitlorar
i
ets itineraris formatius en els tres subsistemes
i
contínua.
estendre les ofertes de cicles formatius de grau mitjá
i
de grau superior.
3.7.
UNA ECoNoMIA oBERTA, UN CoMERC ACTIU, UNS
CONSU MIDORS CONSCIENTS
c0MERC
E[ comerq té a Catalunya una importáncia cabdal, pel seu votum econdmic en ascens, per llmportant
ocupació que genera per ser una actiütat que incideix d'una manera importantíssima en
l'ordenament urbanístic i en les formes de retació social.
i
viünt un procés profund i complex de reestructuració,
agreujats per disfuncions creades per [a política errática i ctientelar del
Peró també és un sector econdmic que está
que comporta prob[emes
Govern de [a Generalitat.
El,s hábits de compra, per moltes raons
les quals [a incorporació de [a dona aI treball no
-entre
és [a menor-, varien substancialment i formen part, des de [a demanda, d'aquest procés de
transformació de [estructura comerciat.
Les economies d'escala i les derivades del procés [ogístic han introduit factors de competéncia
dins del sector, que poden suposar [exclusió dels comerqos que no es modernitzin per abaixar ets
seus costos, mentre e[ procés d'imptantació de noves superficies posa en peritt eL comerE de
proximitat, athora que amenaea amb [a creació d'otigopolis. que anirien en detriment dels
consumidors.
�E[ nou Govern de [a Generalitat ha d'emprendre una profunda política de remodelació del. sector
del comerg interior amb l'objectiu de modernitzar-lo i d'ordenar l'actiütat comercial amb una
major impticació dets respectius ajuntaments.
OBJECTIUS
O Modernitzar el comerg catalá.
O
Fer del comerg urbe una
foment
i
prioritat amb polítiques de
modernització.
O Retornar als ajuntaments et protagonisme
I'ordenació de I'actiütat comercial.
en
MESURES
) Remodelar en profunditat les polítiques retacionades amb e[ sector.
) Facilitar ['adaptació dets petits comergos aI nou entorn competitiu.
) Dotar els ajuntaments de competéncies i mitjans per afavorir processos locals de reestructuració
del comerg, amb convenis amb [a Generatitat
) Plans de dinamització
i
les cambres de comerE.
comercia[, per a [a formació
elaborar projectes viabtes de reconversió.
i
reciclatge de comerciants
i
per ajudar
a
) Remodelar ets espais urbans comercials amb serveis púbtics adients per a [a seva potenciació.
) Formes de planejament més flexibles i més idónies per a l'urbanisme comercial de les zones de
nou creixement.
) Modernitzar els mercats municipals; adaptar-tos a les noves demandes de [a competitivitat.
) Divulgar i regular, quan calgui, [a incidéncia de les noves tecnologies i [es noves formes de
venda, com e[ comerc etectrónic, venda a distáncia, venda automática i venda indirecta.
CONSUM
Ets drets i garanties dels usuaris i consumidors, entre ets quals s'hi compten ets petits accionistes/
inversors i els contribuents/usuaris de serveis púbtics, són part essenciaI dels drets de ciutadania.
[existéncia de competéncia és una condició necessária per tal que hi hagi mercat, peró no
suficient. ELs drets i garanties dets usuaris i consumidors requereixen, a més, mercats transparents,
e[ més transparents possible.
E[ nou Govern de [a Generatitat ha de crear les condicions efectives perqué els consumidors
puguin exercir els seus drets, amb informació i procediments de reclamació més ágils. La qualitat
dels productes i l'acomptiment efectiu de les especificacions normatives i dets compromisos del
fabricant seran promoguts i protegits.
�OBJECTIUS
o
Miltorar les actuacions d'informació del consumidor
la xarxa dels serveis públics de defensa dels
consumidors i usuaris.
o simplificar i agilitar els procediments
i
de reclamació.
O Promoure polítiques de qualitat i atenció al
consumidor en els sectors industrial i de serveis.
O Dotar de transparéncia els mercats.
MESURES
)
inclosos ets
Defensar [a competéncia real i efectiva en sectors on és escassa o inexistent,
subministnments en xarxa (gas, etectricitat, aigua, informació en xaxa)'
)
i similars.
Clarificar alguns mercats especÍfics, com e[ mercat dels serveis financers, assegurances
) Atribuir transparéncia a les certificacions de qualitat'
) Garanür que les certificacions reuneixin els requeriments, els estándards
de garantia
suficients.
ent i/o compensació ¿.
9to.
i ta fiab'ititat
no-.ot*tpffi
)
per a [a
Impulsar fadhesió de les empreses, tant púbtiques com privades, a[ sistema arbitral
reclamacions
[es
de
resolució dels conflictes relacionats amb e[ consum, a fi d'evitar [a cárrega
judiciats.
)
)
pressupostáries
Implantació det sistema arbitral de consum ats municipis, amb les dotacions
i Usuaris
corresponents. Potenciar l'activitat mediadora de les Associacions de Consumidors
davant les emPreses.
serueis
Incorporació a[ sistema arbitral de les entitats i empreses públiques, que han de crear
)
Convertir
de Serveis" amb
de consulta, rectamació i atenció ats consumidors i usuaris, i pubticar "Cartes
compromisos i garanties concretes de servei i atenció ats ciutadans.
flnstitut
administracions autonómica
emPresarials
)
i
en un espai de diáLeg i corresponsabiLització entre les
[oca[, les associacions de consumidors i ets representants
CataLá de Consum
i
sindicals.
que [i assigna
Garanür que flnstitut Catal,á de Consum desenvolupi autónomament les tasques
en ta producció i
ta tegistaiió. Assegurar [a participació equitativa de tots els agents impticats
e[ consum de béns i serveis.
) promoure [educació dels ciutadans en e[ coneixement
dels seus drets
i
deures en matéria de
consr¡m, com també en [a miltora dels seus hábits'
)
Impulsar programes d'educació
formaci ó Professionat.
i
formació, tant a l'ensenyament primari com secundari
j
a [a
�) Formació especialitzada, i fins i tot universitária, de técnics de consum.
) Potenciar e[ moüment social de defensa dets drets dels consumidors i usuaris.
) Fomentar [a seva autoorganització i incrementar les consignacions pressupostáries
i
el.s
beneficis
fiscals estabterts per a les organitzacions de consumidors. Garantir que aquestes associacions
tinguin accés ats mitjans de comunicació de titularitat púbtica.
) Fomentar [a lliure competéncia
del mercat, exigint sempre e[ ple respecte ats drets dels
consumidors. Combatre l'aparició de monopolis gremialistes o que imptiquin una manca de
tl.ibertat per a ['e[ecció seriosa i ltiure dets consumidors.
) Regutar [a pubticitat adreEada als consumidors,
especialment en relació amb els grups socials
més necessitats de protecció, com són els menors.
)
Eradicar [a utitització enganyosa de [a imatge dels menors
i
protegir els seus drets de manera
primordia[.
| 3.8.
l.
I AMBICIO DE FUTUR PER A LA CULTURA CATALANA
Farem de [a cuttura un dels principats acüus de [a Catalunya del futur. Crearem un marc favorable
perqué [a cultura catatana tingui les máximes oportunitats. La política de pacte i de cooperació
entre les altres institucions i amb [a societat civil será permanent i definirá e[ nostre estil en
matéria cultura[.
i
Farem una potítica que es fonamenti en [a gent emprenedora de [a societat catalana que ti
faciliti ajuts. Donarem suport a [a immensa feina cuttural que realitzen els ajuntaments d'arreu de
Catalunya
i
que tant han contribui't a prefigurar e[ magnífic escenari de noves oportunitats.
Assumirem e[ compromís més radical per mantenir e[ més üva i dinámica possible una cuttura
prÓpia. Per a Catalunya, [a cuttura ha estat, des de sempre, un dets trets identitaris més destacats.
La cuttura própia ha estat e[ denominador comú de [acció púbtica i cíüca en [a construcció de [a
Catalunya actuat.
Farem una política ambiciosa destinada a crear les millors oportunitats possibl.es per a una
cultura de gran prestigi i história, perd minoritária, en e[ context d'un estat pluricultural i un
context universal on només alguns paisos hegemdnics tenen capacitat d'imposar pautes culturals
gtobats.
Les nostres opcions de govern estaran destinades, doncs, a afermar [espai cuttural catalá. Ho
farem des de [a votuntat de tenir una cultura forta, oberta a llntercanü, especialment respectuosa
amb les cuttures veTnes i també les llunyanes.
Desenvoluparem amb plena conücció e[ federatisme cutturaI que ha de permetre a [a cultura
catalana desplegar-se en un marc d'entesa amb les altres cultures d'Espanya, i de predisposició i
compticitat per part del Govern i les institucions de ['Estat.
�futur. Posarem en
primer pta una concepció integradora i oberta de [a cultura, a partir de [a lliure identificació
p.rron.t i no de [a submissió a qualsevol identitat preestablerta. Més entlá del respecte als drets
cíücs i sociats de tots ets catalans. contribuirem a[ desenvotupament dets seus drets culturats,
d'entre el.s qual,s hi ha el. dret a una identitat que no negui [a diferéncia. Formará part de la
cuttura catalana tota [a cuttura que es crea i es produeix a Catalunya'
Farem de [a cuttura una dels eixos estratégics prioritaris de [a Catalunya del
üsta Lingüístic, promourem una pol,ítica Lingüística fonamentada en e[ máxim
consens sociat. Vincularem a [a causa del, catal.á els diversos agents socials i econÓmics, mitjanqant
et diáteg i [a concertació d'esforEos i evitant les actuacions normativistes i unitaterats. Promourem
un. p.ñ.p.ió positiva de [a LLengua per a tots ets ciutadans, que és una condició necessária per
Des d'un punt de
a [eixamplament del seu ús social.
promourem e[ compromís a favor del. cataLá i de La cuttura expressada en catalá de tots e[ poders
democrátics que ens inclouen i envolten. Enfront de les inércies globals de carácter uniformador,
[a defensa i preservació de ta pLuratitat tingüísüca és un imperatiu democritic etemental. Considerem
patrimoni
el. castellá com una expressió de [a riquesa cuttural de Catatunya i, per tant, com un
comú també dels catalans.
Impulsarem una potítica comuna d'área [ingüística cata[ana, bé sigui mitjanqant [a concertació
muttiLateral. entre les comunitats autónomes, o bé obtenint [a responsabilització del Govern
espanyol i assumint aquest un paper motor a[ respecte. En aquest marc de concertació estatal,
cai obtenir també [estab[iment d'una plataforma de promocÍó internacionaL de [a ltengua catalana i de [a cultura que s'expressa a través d'e[[a.
Desplegarem a[ máxim La dimensió més socia[ de [a cuttura, e[ carácter consütuent del fet cutturiquesa,
ral. en rel,ació amb les maneres de üure i de fer de [a nostra comunitat, en relació amb [a
e[ dinamisme i [a diversitat dets ciutadans, en relació amb [aprofundiment de [a cultura democrática,
amb [a creació d'un millor model de coexisténcia entre ets catalans
pob[es, races
i
i
les diferents cultures,
esferes religioses deI p[aneta.
Així, doncs, promourem una cultura creativa, dinámica, democriüca, participaüva, socialment útil i
de progrés, i et més ünculada possible a [a recerca de fórmules innovadores que donin solució ats
grans reptes socials que e[ conjunt de societats del planeta haurá d'afrontar e[ segle XXI.
promourem una cultura que contribueixi a [a construcció d'una societat cÍüca, basada en e[
compromís de tots, en [a corresponsabititat entre [a iniciativa púbtica i e[ món privat, en [esperit
de sotidaritat i de donar oportunitats a cadascú.
Afavorirem e[ sentit transversal de [a cultura, impulsant a[ máxim Les seves relacions amb l'educació,
furbanisme, [ecologia i el.s mitjans de comunicació públ.ics, especialment [a teteüsió.
Donarem e[ máxim suport ats creadors'i els emprenedors culturaLs del país. No només en retació
les arts escéniques, plástiques, audioüsuals, musicals i e[
amb els ámbits més habituals
-com
patrimoni- sinó també respecte a tots aquelts creadors, col.lectius i organitzacions que produeixen
cultura en un sentit ampli: departaments de recerca desenvolupament de les universitats'
urbanistes, arquitectes, dissenyadors, escotes i mestres, creadors, productors de béns i serveis
i
culturals, e[ sector turístic, ets ecdlegs...
�A més de promoure una cultura receptora i oberta a ['exterior, imputsarem una cultura capag de
produir béns culturats. En un escenari mundial gtobalitzat, e[ repte de Catalunya és esdevenir, no
només un centre receptor de béns cutturals produits fora. sinó athora un centre emissor de béns
i continguts culturals.
Aprofundirem aI máxim e[ taranná culturaI de Catalunya fonamentat en [a seva creatiütat, en e[
teixit associaüu, en [a iniciativa dets seus promotors i empresaris cutturats, en les dinámiques
amateur esteses pertot arreu, en magnífics professionats.
En Uera del coneixement, de [a producció de
continguts culturats, posarem tots ets mitjans perqué
Catatunya esdeüngui una veritabte factoria de continguts cutturats i, si és possibte, una de les
més importants factories de producció de continguts d'Europa, amb projecció mediterránia i
[[atinoamericana.
Des d'aquesta premissa, atorgarem una especial atenció als creadors
i
ats emprenedors culturals.
Promourem totes aquetles actiütats fonamentades en e[ tatent, [a capacitat d'innovar, La utilització
de [a intel.ligéncia i [a imaginació, com també [a idea gue promoure i facilitar [a creatiütat és
una responsabititat de tota [a societat catalana.
Tindrem cura de les miltors iniciatives destinades a enfortir [es empreses de [a cuttura i e[s
emprenedors culturals, especialment en [ámbit editorial, audioüsual (rádio i televisió, cinema i
vídeo), musicat-discográfic i teatral. Considerarem a les empreses de [a cultura com una pega ctau
en e[ sisterna cultural d'un país.
Donarem suport a [es mesures que permetin l'enfortiment de les empreses culturats de Catalunya
com a base per crear noves oportunitats per ats creadors del país.
Desenvoluparem els diversos sectors artístics i de [a cultura, a través de plans sectorials que
tindran molt en compte [es singularitats específiques que cadascun d'e[[s ha anat generant.
Promourem ets incentius necessaris perqué [a producció cultural catalana pugui establir una
relació adequada entre e[ mercat cuttural de Catalunya i els mercats internacionals, mott
especiatment en t?mbit de [a creació emergent.
Prioritzarem com a objectiu estratégic de primer ordre [a recuperació d'un sector audiovisual foft.
Esperonarem amb constáncia una producció cinematográfica audaE, basada en [existéncia d'una
producció independent forta. Conjugarem [a iniciativa del Departament de Cultura i e[ dTndústria,
[a de [a televisió públ.ica cata[ana i [a dets productors independents, tot considerant les fórmutes
de suport económic per part del sistema financer catalá.
Cooperarem amb e[ sector editorial per mitlorar [a seva competitivitat internacional. Donarem e[
máxim suport a [a consotidació definitiva de ['ámbit escénic catalá, en les seves diverses vessants
teatrats i musicals. I aixó no será incompatible amb fer atenció a les problemátiques específiques
dels sectors més febles com [a dansa o e[ circ.
i
Atorgarem a [a gran riquesa diversitat del patrimoni cultural de Catalunya
-arquitectdnic,
arqueológic, etnoldgic, museo[ógic i arxivístic- un ltoc central en [a nostra estratégia cultura[,
�establirem les mesures i eines necessiries per desenvolupar e[ seu potencial [údic, educatiu,
social, científic i económic.
i
Liderarem, en cooperació amb les attres administracions, e[ procés de creació i desenvolupament
de tots els grans equipaments de carácter nacionat. Ens ocuparem mott especiatment del seu
paper com a motors del sistema d'equipaments i serveis que cada sector cultural ha de disposar
per tot e[ territori.
Així mateix, proposarem que els centres nacionals tinguin, en els seus patronats, ben representada [a societat ciül i académica.
Ens comprometem a posar en mama e[ sistema nacional d'arxius
centrades entorn de tArxiu Nacionat de Catatunya
i
i de museus,
amb xanxes territorials
dels diferents museus nacionals.
promourem que les bibtioteques púbtiques siguin una peqa clau en [a democratització de [a
societat del coneixement, oferint programes de formació i d'ús de [a informació.
i de les noves tecnologies com una
polítiques públiques que
fomentant
catalana,
per
[a
societat
a[ conjunt de
assignatura básica
producció
técnica i tecnolÓgica.
científica,
estimuLin e[ sector púbtic i el. privat en e[ camp de [a
Farem un esforg primordial. en l'impuls de [a cultura cientÍfica
Desenvoluparem les mesures necessáries per incorporar Catalunya a [era digitat. Impulsarem
inversions en infraestructura digital, en un pla de formació i socialització de les noves tecnologies
de [a informació i en [a incorporació de [a dimensió digital' en e[ conjunt d'equipaments i serveis
púbtics.
Prioritzarem [a generació de densitat cultural en e[ territori. A llnterior de [a nostra societat, [a
distribució deLs béns cutturals és, almenys, tant assimétrica desigual com [a dels recursos
materiats. Promourem a Catalunya un model territorial global. i equitibrat, assentat en una Barcelona capital i harmónica amb una gran xarxa de ciutats, üles i pobles que articutaran diverses
centralitats culturats repartides peL conjunt del. territori. Definirem [a xarxa básica de serveis
culturals. Es conceftará [a seva prestació entre diferents nivells institucionats, de manera que
tots ets ciutadans coneguin a quins seryeis culturals tenen dret, com accedir-hi i on estan localitzats.
i
i
Fomentarem et diál.eg entre cuttura i educació. Promourem una cultura més educadora una
educació més cultural. Vettlarem perqué les institucions educaüves, des de [escola a [a universitat,
estableixin l'educació de les arts i les ciéncies com a eixos transversals, a fi de generar processos
més quatificats d'inserció en [a societat del cone'ixement.
Vetltarem perqué els mitjans de comunicació púbtics es comprometin de forma decidida amb les
polítiques educatives i cutturals del país.
Actualitzarem e[ paper de ['administració culturaI més com a lideradora, catalitzadora i
redistribuidora d'acord amb els interessos col.tectius del territori, que no pas com a subministrador
principal dels únics serveis culturals directes.
Reestructurarem e[ catáLeg de serveis i actuacions de [a Conselleria i actualitzarem les polítiques
de suport, combinant les subvencions amb els contractes-programa i ets capitals-risc, més pertinents
a [hora de consolidar e[ teixit productiu cultural de Catalunya.
�Promourem una reordenació de les competencies cutturals
i
una redefinició dels nivetts
i
ámbits
territoriats, a nivell locat, comarcal i regionat. Suprimirem ets serveis territorials superflus,
substituint-los per [a concertació amb els serveis regiona[s o metropolitans dependents de
[Administració
Loca[.
Establirem una relació nova amb e[ Govern de l'Estat en matéria cuttural. Es promourá [a
corresponsabititat del Govern central pel que fa a l'execució de plans d'infraestructures, a[ suport
i [a promoció de les indristries culturats, a [a defensa de [a pluralitat tingüística, a [a cooperació
entre les comunitats i a [a promoció dels productes culturals catalans a nivell internacional.
Ens comprometen en [a recerca de noves fórmules en e[ finangament públic de [a cultura. Entendrem
[a cultura com un actiu, i no com una despesa. Incrementarem [a inversió en cultura. Considerarem
e[ gran potencial estratégic de [a cuttura en l'impuls de les activitats productives i també de les
potÍtiques d'equitibri territoriaI i de benestar. Tindrem presents les relacions creixents entre cu[tura i generació de riquesa, i [a funció de [a cultura com a valor afegit dets entorns urbans, com
a dinamitzadora de [a innovació i com a jaciment de noves ocupacions.
Invertirem [a tendéncia a [a progressiva disminució que han patit els pressupostos cutturals a[
llarg dels darrers anys. Proposarem un veritable model federal de finanqament cultural.
Proposarem que e[ Govern central camini cap a ['1olo de pressupost cultural sobre e[ total del seu
pressupost. Proposarem que aquest pressupost nodreixi una part dels costos de les grans institucions
nacionals de Catalunya, com ja passa a[ Liceu. Demanarem que doni suport a tes pol.ítiques de
cooperació entre les cu[tures d'Espanya, aI desenvo[upament de [a normalització Lingüística
determinades operacions cuttura[s de dimensió internaciona[.
i
Proposarem un horitzó pressupostari que encamini ets pressupostos de cuttura cap a[ 4%. En
a
eL
marc de [a primera legislatura, ens proposem que els pressupostos actuals deL Departament de
Cultura dobtin les seves quantitats.
Pe[ que fa at finangament de les administracions locals, ens comprometem a estabtir,
conjuntament
amb e[[es, e[s passos a fer per tal que esdeünguin, a[ més aüat possible, competents pel que fa
ats serveis púbtics culturals de proximitat.
Ens comprometem, finalment, a promoure una cuttura entesa com l'espai on construir i socialitzar
valors que permetin e[ progrés i garanteixin [a integració de tots els ciutadans. La quaLitat de
vida es mesurará també per [a capacitat d'integració, d'extensió del vators de La sol.idaritat i La
cooperació, per [a preeminéncia d'un ciüsme de drets i deures, per una veritable participació
democrática en les maneres de fer i entendre ta potítica.
OBJECTIUS
O Promoure una cultura que es projecta al món.
Un
país amb personalitat própia.
O Apostar a favor dels sectors productius de la cuttura.
O Assegurar gue la cultura genera cohesió social.
�O Defensar el patrimoni de Catalunya com a factor clau
en el desenvolupament del País.
O Incorporar Catalunya en els fluxos de [a nova cultura
digital.
O Promoure una nova configuració cultural del
territori. Del sistema a la xan(a.
MEsuREs pER pRoMOuRE UNA cutTuRA OUE Es PR0JECTA AL MóN, UN PAÍs
AMB PERSONALITAT PRÓPIA
facititin [a connectiütat amb ['estat. Les competéncies exclusives
)
Crear mecanismes que
)
)
Incorporar Catatunya a [a creació d'un espai cultural europeu.
en
matéria cultural no han de ser cap impediment per establir aliances amb attres regions i
comunitats. Contribuir en l'extensió de circuits i coproduccions.
Aconseguir [a ubicació, en una ciutat catalana, de LAgéncia Europea de les Indústries Culturals.
activa de preséncia a[ món, en especial en aqueltes árees més properes des del punt de
üsta cultural, com [a Meditenánia i América Ltatina.
) pol.ítica
FAVOR DELS SECÍORS PRODUCTIUS DE LA CULTURA
MESURES
A
) Recuperar
el, Lideratge de Tel.eüsió de Catalunya com a coproductor audioüsual
i
com a mitjá
excepcionaI de promoció de les peL.Lícules reatitzades a Catalunya. Continuar en [a línia de
producció de ficció teleüsiva, recuperant e[ paper innovador que TV3 va tenir en els seus inicis.
amb [a Corporació Catalana de Rádio i Teleüsió, que garanteixi
e[ desenvotupament de La política cinematográfica i audiovisuat.
) Definir un contracte-programa
La
difusió cultural i
) Desenvotupar
)
e[ projecte Catalunya Pl.ató per a promoure [a producció cinematográfica.
Comptetar [a Xaxa d'equipaments culturals púbtics
les indústries cutturals de cada sector específic.
i
aplicar plans per a[ desenvolupament de
) Fer de Barcelona e[ centre de distribució'internacionaI
tot
de les produccions cultura[s catalanes,
i productes
aprofitant e[ seu potenciaL com a gran capital cuttural'i centre logístic d'indústries
d'informació.
)
Promoure circuits
)
Vet[[ar per [a preséncia de La creatiütat musical de Catalunya entre e[ repertori de les orquestres
més assenyal.ades del món i en ets principal.s festivals i auditoris internacionats, i vetllar també
per ['imputs de [a indústria discográfica cata[ana.
)
Suport actiu a les arts escéniques.
i infraestructures
de distribució de l'oferta musical catalana.
) EstabLir un Sistema NacionaL de Teatre a partir de [a interrelació del Teatre Nacional de Catalunya,
�e[ Teatre Ltiure-Ciutat del Teatre
centres dramátics municipa[s en
)
i
tot
els teatres públics municipals. Un conjunt concertat de
e[ territori.
Obrir espais púbLics per a tallers d'artistes joves i centres de recursos i d'accés a les noves
tecnotogies
i edició en vídeo, generació d'interactius, net art...- que facititin
-producció
l'aparició de comunitats artístiques, fent créixer e[ valor social de [a producció i [a seva ünculació
amb Íentorn territorial.
) Un nou pla nacional de suport a ta lectura per coordinar les bibtioteques i els programes de
difusió de [a literatura.
)
Suport genéric a l'edició de [[ibres, amb major rigor i d'acord amb e[ sector, sobre una miLlor
análisi i adequació a les tipotogies de ltibres, [tengua i nombre d'exemptars a editar.
)
Creació del Consetl de les Arts i les Ciéncies per facilitar [a mútua interacció entre tots ets
sectors culturals, [a iniciativa púbtica i [a societat civi[, i e[ món humanista i científic.
MESURES PER ASSEGURAR QUE LA CULTURA GENERA COHESIó SOCIAL
)
Amb e[ lema "[¡na cultura més educadora i una educació més cuttural", fomentar el. diáLeg entre
els professionats de [a cuttura i de les ciéncies i els professionals de [educació formal no
format.
i
)
Vetllar perqué les institucions educatives estabteixin [educació en les arts
ejx transversaI per a [a inserció en [a societat de [a informació.
)
)
Crear
i
les ciéncies com a
i adaptar les bibLioteques a [a nova societat del coneixement.
La Generalitat afirmará
i
defensará a[ máxim [a funció del sistema bibliotecari, adequat a[
nostre temps.
) Facititar [accés a la informació mitjangant tecnologies adequades.
) Oferir programes de formació per a ['ús de [a informació, i introduir a [a xarxa informació dels
fons loca[s en eI conjunt de [es biblioteques deI país.
) Fomentar [estatus social del creador, prestigiant-ne
[a figura
i e[ paper social
com a generador
de valor culturat afegit.
) Les entitats
o associacions relacionades amb [a cultura poputar
i/o tradiciona[, independentment
del seu origen, seran considerades com a entitats culturals, i ta Consetleria de Cuttura en será [a
intertocutora.
) Proposar [a definició
d'una carta de drets i deures culturats dels ciutadans de Catalunya, basada
i cooperació i [a preeminéncia d'un civisme de drets i
en ['extensió dets valors de [a sotidaritat
deures.
MESURES PER DEFENSAR EL PATRIMONI DE CATALUNYA COM
EN EL DESENVOTUPAMENT DEL PAÍS
A
FACTOR CLAU
) Ets actius patrimonials esdeündran un dets principats generadors de cultura.
) Promoure noves lectures de [a rea[itat potenciant [a investigació científica o artística i afavorint
[a identificació dets ciutadans amb e[ llegat de [a hístdria.
�MESURES PER INCORPORAR CATATUNYA EN ELS FLUXOS DE LA NOVA CULTURA
DIGITAL
)
Fomentar [a preséncia de [a cultura catalana dins dets fluxos gl,obats ürtuats de [a nova cuttura,
[a investigació de l'impacte de les xarxes de nova generació en e[ desenvotupament de [a
cultura.
)
promoure serveis
ciutadans.
i actuacions
imprescindibles per garantir l'accés a [a cultun digitat de tots els
MESURES PER PROMOURE UNA NOVA CONFIGURACIó CULTURAT DEL
TERRITORI
assentat en una Barcetona ciutat
pobLes que articu[i les diverses centralitats urbanes del conjunt
) promoure a Catalunya un model territorial
i capital. i una xarxa de ciutats i
gtobat
i equilibrat,
del territori.
) Definició d'una xanra básica de serveis culturals, basada en [a concertació institucional.
) posar [a descentratització a[ servei de l'emergéncia de processos singutars a cada territori,
i
activar sistemes de connexió en tots ets ámbits: circuits teatrals, d'arts plástiques, de patrimoni
i
museus, etc.
) Estabtir un nou model de relacions entre e[ Govern de Catalunya i e[ poder [oca[ pel que fa a [a
cuttura, sense competéncia, sinó complementarietat.
) Vet[[ar per l'administració dels interessos culturals deLs tenitoris de Catatunya.
) Adaptar i millorar [a normativa [ega[ per determinar els equipaments, instal'tacions i
serveis
púbtics cutturals oferts o concertats pets ajuntaments.
)
Modificar La Legisl.ació sectorial per atorgar als ajuntaments [a titularitat de [a gestió dels
serveis educatius i cutturals d'atenció directa als ciutadans.
)
Promoure una ponéncia de [a Comissió de Cuttura del Partament de Catalunya que planificará e[
desenvolupament legistatiu i normatiu en matéria de cuttun i redefinirá ets nivells competencials
de les administracions púbtiques.
�4
B ENESTAR
P ER
A TOHOM
E[ nostre objectiu és proporcionar benestar a tots els catatans i catalanes, i oportunitats per üure
en ptenitud i salut en cada una de les etapes de [a vida, com també protegir les persones que es
troben en risc de marginalitat. La societat catatana ha de combatre també les noves formes de
persones, molt especialment
desigualtat
-que afecten de manera més anónima i individual les
ets joves, les dones, els immigrants [a gent gran-, les manifestacions d'aquestes noves
desigualtats com [a desocupació juvenil, [a nova pobresa urbana, [a üoténcia no reiündicativa i
les tensions entorn dels immigrants.
i
i
La viabilitat i [a sostenibititat det nostre sistema de benestar depén de [a capacitat de generar
noves oportunitats econdmiques i, en conseqüéncia, passa per un increment significatiu de [a
taxa d'ocupació femenina
tot e[ que implica de desenvotupament dets serveis sociats com
-amb
les [[ars d'infants o l'assisténcia domicitiária a [a gent gran-; per un esforg intensiu per assegurar
[a inserció laboral dels joves; per unes potítiques actives d'integració dets immigrants; i també
per [impu[s de potítiques de natatitat.
E[ combat contra les noves desiguattats necessjta un nou pacte social, un nou contracte entre
generacions gue assumeixi com a prioritária [a incorporació de tots els joves a [a vida sociali que
garanteixi les condicions perqué [a gent gran exerceixi amb plenitud tots e[ seus drets. Calen, per
tant, polítiques socials integrades que no poden ser gestionades en exclusiva per organismes
centrals especiatitzats. Les polítiques sociats dirigides a col'lectius específics han d'integrar
polítiques d'ocupació, d'educació, d'habitatge, de salut i de serveis sociats.
La integració efectiva de les diferents potítiques es basa en e[ consens social
i
en [a seva gestió
en e[ territori. La cohesió social de Catalunya s'ha de basar en [a solidaritat de les comunitats
�[ocats, que poden detectar millor les noves formes de desigualtat i poden arribar més fácilment a
les persones que les pateixen. E[ nou pacte social ha de comengar pels pactes socials locats, de
manera que e[ nostre sistema del benestar sigui La suma de [a integració del conjunt dels sistemes
locals de benestar.
| 4.1.
I opoRTUNITATS
PER
A TOTS ELS JOVES
30 anys és [a més nombrosa que mai hagi tingut e[ nostre
forma un grup que no ha conegut attre model pol,ític que [a democrácia i l'autonomia de
La generació dets catalans entre 20
paíi, i
i
tataLunya. També és [a generació més preparada, ja que ha arribata [adolescéncia en un moment
de cLari expansió del sistema escotar general i de [oferta universitária, peró s'enfronta a grans
incerteses. És [a primera generació que ha de fer front, des del primer moment de [a seva üda
'i
adulta, als canvis que [a nova societat de La informació está introduint en [a üda económica
socia[.
Avui, [a joventut és un període ütal. al.Largat en e[ temps, que permet üure [a plenitud personal
pares i
a través de [oci i La cultura, facititat per unes relacions familiars poc conflictives entre
filts. És una época de plenitud, peró també un moment marcat per [a tensió dels estudis, les
dificul.tats per trobar feina 'i per accedir a ['habitatge.
La Generatitat ha d'afrontar aquesta complexitat, amb potítiques transversals, que comprometin
joves, cal que e[ conjunt de [acció de
govern integri els problemes dels joves dins dets seus objectius.
tot e[ Govern.
Més que una pol,Ítica específicament per a
OBJECTIUS
OAconseguir que tots els joves tinguin oportunitats i
cap jove es trobi sense feina i/o formació.
O Facilitar als joves la creació d'una llar própia.
O Oferir serueis adreqats específicament als joves en el
terreny de [a informació, [a salut i e[ lleure.
MESURES
)
Amptiar les oportunitats de formació dets joves, amb [a creació d'estudis superiors técnics
específics. a temps parciat, per a[s que no han realitzat cursos universitaris.
) Eütar que cap jove pugui ser marginat per manca de formació suficient.
) gferir alsjoves sense una formació
adequada durant [a seva adolescéncia foportunitat d'obtenir
una quatificació professional per incorporar-se at mercat laborat.
�)
Fomentar les iniciaüves empresariats dets joves a través de [a integració d'ajuts, informació
i
formació.
)
Promoure l'habitatge de [[oguer, d'acord amb els ajuntaments, específicament adregat a joves
entre 18 i 30 anys.
)
Donar suport a [a cuttura i a [a creatiütat juvenil, amb una ámpLia potítica de beques-saLari per
a artistes p[ástics. músics i creadors.
)
joventut, amb les administracions Locats i les entitats juvenits,
que doni resposta a les necessitats d'informació deLsjoves (sa[ut, estudis, drets, feina...) i crer
Crear una Xarxa de serveis a [a
espais de sociatització, expressió culturaI
) Polítiques
de prevenció
i
lteure.
i informació sobre els problemes de salut amb més incidéncia entre ets
joves.
I 4.2. UNA
SOCIETAT AMB IGUALTAT EFECTIVA ENTRE HOMES
I ooru¡s
I
iguattat entre homes i dones ha estat una de les grans conquestes del segte XX,
igualtat. En l'ámbit polític, Laboral i formatiu, [a preséncia
efectiva de dones (i e[ seu tractament) és inferior a La del.s homes, i no s'ha avanEat prou en el
reconeixement i aplicació efectiva de [es normes legals que reguten e[ dret a [a igualtat
d'oportunitats entre els sexes.
lJavanE cap a [a
perÓ [a situació encara no és de ptena
La preséncia creixent de les dones de Catalunya a [a
üda sociaI demostra que [a seva contribució
és indispensable a [a üda col.lectiva, peró s'ha d'assumjr socialment que aquesta iguattat és
profitosa, tant per a [es dones com per als homes. E[ Govern de [a Generalitat no ha tingut un
programa d'actuació ctar ni rellevant. [Institut Catal.á de [a Dona ha tingut pocs recursos i una
estructura funcional escassa,
i
['acció de govern ha tingut molt poca incidéncia.
Ca[ eliminar les desigualtats que encara existeixen, per tal que dones i homes tinguin iguattat de
drets i possibititats reals. També cal garanür fassignació a les dones de tot tipus de responsabilitats,
amb una preséncia igualitária en tots ets ámbits de [a vida socia[.
Amb e[ nou Govern de [a Generatitat, les dones han d'assolir [a ptena iguattat de drets efectius
amb ets homes i la seva ptenitud com a persones en La vida laborat, formativa i professional,
incloent [a família i [a maternitat com a dret i oportunitat que cal protegir des dets poders
púbtics. Aquesta ptena igualtat s'expressará en objectius de govern retacionats amb [a creació
d'ámbits de participació institucional i social.
(acció de govern també ha de promoure l'accés de les dones a l'ocupació i a les responsabititats
empresariats, vetttant per una major preséncia de dones en fesfera públ.ica i privada. E[ Govern ha
de facilitar que les dones puguin conciliar e[ trebaLL remunerat amb e[ trebatl doméstic, possibititar
lopció a [a maternitat i aconseguir que les responsabiLitats siguin compartides per dones i
homes. E[ Govern ha de prendre mesures actives per combatre tota forma de üoLéncia contra les
dones.
�OBJECNUS
O Construir una cultura igualitária en qué dones i
homes siguin tinguts en compte en igualtat de
condicions. Impulsar els projectes coeducatius.
O Definir un projecte de país que reconegui
diversitat de les dones
institucional i social.
i
[a
crear ámbits de participació
O Facititar l'accés de les dones a l'ocupació,
l'autoocupació i I'empresariat, i Promoure una major
preséncia en llocs de responsabilitat púbtica i
privada.
O Conciliar el treball remunerat amb el trebalt
doméstic i t'opció a la maternitat, i promoure gue es
comparteixin les responsabilitats entre dones
i
homes.
O Combatre tota forma de desigualtat o discriminació
per raó d'orientació sexual.
O Combatre tota forma de üoléncia contra les dones.
MESURES PER CONSTRUIR UNA CULTURA IGUALITARIA
i fomentar felecció d'estudis professionats,
sense biaixos de génere
)
Generalitzar [a coeducació
per ats nois i les noies.
)
Estabtir programes d'assessorament ats centres de secundária, amb atenció especial de l'estudiant
femení cap a carreres on hi ha poques dones.
)
Imputsar [educació sexual i afectiva.
) Educar en un ús no sexista del llenguatge.
) promoure una sanitat que no discrimini per raons de sexe i que respecti
ets drets dels usuaris
i
usuáries, en especial e[ dret a [a informació.
)
)
Imputsar un planejament urbanístic que facil"iti forganització.de [a üda quotidiana.
génere'
Vetl.l,ar perqué el.s mitjans de comunicació no discriminin per raons de
) El. Conse1¡ Audioüsual de Catalunya actuará per impedir ta difusió de missatges sexistes.
) Fer de La iguattat entre homes i dones una política transversal del conjunt del Govern de [a
Genera[itat.
) Mil,l,orar les oportunitats
sa[ut.
de les dones amb informació sobre drets, trebalt, educació, formació
i
�)
Establir [a participació com a régim económic matrimonial catatá supletori per garantir e[
mateix dret de tots dos cdnjuges als béns comprats durant e[ matrimoni.
MESURES PER FACILITAR L'ACCÉS
A L'AUTOOCUPACIó
O¡ tES DONES A
UOCUPACIÓ,
I A UEMPRESARTAT
) Fomentar [a redistribució
del trebatl
i locupació entre dones i
homes. a partir de [a disminució
dels horaris laborals.
) Establir programes d'igualtat d'oportunitats amb les empreses.
) Plans específics de formació i de promoció de La iguattat i l'accés de Les dones als [[ocs de
treba[t.
)
Adopció d'aquests programes d'acció positiva per tes empreses privades que obtinguin contractes
púbLics.
) Proposar
mesures que diversifiquin les opcions de treba[[, i que potenciTn La participació de les
dones en sectors emergents i [a seva promoció a nivells elevats de responsabititat.
) Incentivar i
millorar faccés de les dones a prestacions socials: en cas de malattia, maternitat,
ajuda per a l'atenció a [a gent gran.
) Defensar e[ paper de [es dones en ['ámbit ruraI i [estabititat professionaI de [a dona pagesa.
) Prioritat d'ajut a iniciatives de desenvolupament rural dutes a terme per dones.
) Establir un P[a específic de formació per a dones de més de 45 anys, sense experiéncia laboral
o amb baixa qualificació.
)
Promoure [a preséncia de les dones en [[ocs claus
i
Les
potítiques transversals
a
tota l'administració,
mitja n Eant accions positives.
)
Augment progressiu del percentatge de dones entre els al,ts cárrecs de [a Generalitat, avanqant
cap a [a paritat.
) Incentivar
[es empreses que facin púbtic i apLiquin un compromís de no discriminació laboral
per raó de sexe i de promoció de dones a[s nivells técnics i directius.
MESURES PER COMBATRE TOTA FORMA DE VIOLENCIA CONTRA LES DONES
)
Imputsar campanyes de rebuig social als maltractaments a les dones.
)
campanya de formació entre co[.lectius en contacte amb aquest probtema.
) Ajut a les dones que han estat víctimes de maltractament,
que integri treba[[, habitatge i
assessorament.
)
Dotar d'espais i recursos a les associacions
maltractaments.
)
Aplicar les noves tecnotogies de comunicació a [a prevenció, aterta i seguretat, amb un protocol
d'actuació per a totes les institucions relacionades.
) Ampliari
i col.lectius
de dones que tracten els problemes dels
mittorar les instal.lacions per a l'acolliment de dones que pateixen mattractaments.
�MESURES PER CONCILIAR EL TREBALL REMUNERAT
AMB EL TREBALL DOMESilC I UOPCIó A LA MATERNffAT. PATERNITAT
AM B RESPONSABILITATS COMPARIIDES
Incorporar a les polítiques ocupacionals les recomanacions de [a UE en matéria de maternitat
garanteixin
[a
que
d'adopció,
com
paternitat i cura dels infants, tant en els casos de naixement
)
conservació del.
LLoc
de trebal.l.
i
[a promoció professional.
) Controtar que no hi hagi cap discriminació en fámbit laboral per raó de maternitat.
) Establ,ir facil.itats per a les famílies amb mare i pare que treba[[en.
) Crear més escoles bressol i activitats extraescotars, reforgar ['ajuda domiciliária i estimular [a
flexibititat laborat.
) proposar
[a redefinició dets horaris laborals, escolars
dones a [a üda laboral
i
i
púbtics per ajudar a [a inserció de les
social.
t4-a
I uN SISTEMA SANITARI EFICIENT I
DE QUALITAT
[oferta sanitária públ.ica a Catalunya ha experimentat un gran salt endavant en els darrers ünt
grácies a
anys, de manera semblant a[ que ha succeit a [a resta de comunitats autÓnomes,
['impuls donat pels governs sociatistes a les polítiques de benestar.
població i que
ha creat una xarxa d'atenció i prestacions sanitáries que abasta [a totalitat de la
[a Generalitat
ha tingut com a resuttat una mi[[ora generaI del.s niveU.s de sa[ut, perd e[ Govern de
S
no ha desenvolupament prou bé e[ sistema sanitari, malgrat que partia d'una situació sanitária
posar en marxa una
més avanqada que a [a resta de [Estat. S'ha deixat passar [oportunitat de
i técniques
quant
concepció
[a
seva
a
assisténcia sanitária eficient, orientada a[s pacients i moderna
de gestió.
[a reatitat
Sota una certa retórica publ.icitária de les excel.léncies de [a sanitat cata[ana, s'amaga
déficits económics permanents -producte de ['abséncia d'un marc estab[e de
finangament-, de les ineficiéncies clares en [a gestió, de les llistes d'espera i dels déficits
del,s
ets
d'atenció a[ pacient. Ets probLemes diaris del sector han generat un cert desencÍs entre
professionals, ats quats cal donar estímuts i noves i['lusions.
La nova política sanitária catatana ha de permetre resotdre els problemes de finanqament
i millorar
leficiéniia de gestió del sistema sanitari 'i dels seus recursos humans, per mantenir [actual
i
sistema de cobertura universal. També s'ha de mitlorar [accessibiLitat de tots els ciutadans
ciutadanes ats serveis sanitaris.
per a[ nou Govern de [a General.itat també será important perfeccionar els mecanismes de
participació social dins deL model. sanitari, i estabtir canats d'informació sobre els drets dels
com de tracte i assisténcia.
baCenk i de garantia de [a quatitat del seruei, tant médic
�OBJECTIUS
O Resoldre els probtemes de finangament i millorar
I'eficiéncia de gestió det sistema sanitari i dels seus
recursos humans.
O Millorar l'accessibititat dels ciutadans als serveis
sanitaris.
O Perfeccionar els mecanismes de participació social,
informar sobre els drets dels pacients i assegurar [a
qualitat del servei.
O Millorar i estendre les polítigues de prevenció i
garantia de la salut dels ciutadans.
MESURES PER RESOLDRE ELS PROBLEMES DE FINANqAMENT
UEFICIENCIA DE GESTIÓ DEL SISTEMA SANITARI
HUMANS
)
I
I
MILTORAR
DELS SEUS RECURSOS
Emprendre e[ sanejament económic del sector, amb un pla d'estabititat financera a 4 anys, [a
creació d'un marc estable de finanEament i e[ sanejament del deute a [[arg termini.
) Reduir les despeses burocrátiques en un 30%.
) Implantar sistemes d'informació que redueixin [es tasques
burocrátiques
i
aLLiberin temps per
a[s pacients.
)
Informatitzar tots els procediments i utititzar els sistemes d'informació per miltorar [a coordinació
entre els diferents nivelts assistenciats; garantir faccessibilitat immediata a[s historiats c[Ínics;
retornar ats professiona[s informació sobre [a utilització dets recursos, basada en l'evidéncia
científica i técnica i per estalüar temps a[ ciutadá en les tramitacions.
)
Ampliar [a responsabilitat municipal i potenciar [a cot.taboració amb organitzacions d'iniciativa
social, per donar una rápida resposta als nous reptes de satut: immigració, exclusió sociat,
envelliment, noves matalties, etc.
)
Augmentar [a confianga i e[ compromís dets professionats. Incrementar ['autonomia professiona[,
imputsar ['autogestió en l'atenció primária, la gestió directa
-amb carácter votuntari- de
['atenció primária per ajuntaments i/o consorcis municipa[s de primária, i [a instauració de
noves formes de gestió als hospitals.
)
Adoptar mesures efectives per a un ús racional dets medicaments, especialment amb
d'una potítica de genérics, avui clarament insuficient.
)
Completar e[ desptegament de [a reforma de l'atenció primária a
máxim de 4 anys.
)
Abordar, amb diáleg i consens, [a reforma de [Institut Catalá de [a Salut, dotant-Lo de mecanismes
eficaEos per a una millor gestió de cadascun dels seus centres.
La
impl.antació
tot e[ territori catalá en un
�)
proposar a totes les forces socials un acord per a[ desenvolupament professional
Laboral a l'Institut Catalá de [a Salut.
)
primar [a qualitat, l'eficiéncia
i La dedicació a [a institució, a canü
i [estabilitat
de ta flexibititat organitzativa
dins del sector sanitari Púbtic.
ImpuLsar potÍtiques de formació continuada, enteses com a inversió en capital humá.
)
) potenciar [a infermeria en les tasques de prevenció i promoció de [a satut, cures i rehabilitació.
) potenciar les funcions de promoció de [a salut i de prevenció de [a malaltia de tes oficines de
farmácia
i
[a coordinació amb els serveis d'atenció primária.
Crear un grup d'experts per a felaboració d'un pl,a de recerca biomédica de Catalunya en 4 anys,
co[.Laboració amb [a indústria farmacéutica les universitats que tingui en compte les
)
i
en
necessitats
i els riscos
per a [a salut de les dones
i
ets homes.
)
Adoptar un pta d'inversions amb les prioritats següents: finangament dels centres d'atenció
primária, construcció de tlHospital. de Sant Pau, pta de remodelació i inversió per ats hospitals
púbtics de IICS i desenvotupament d'un pla de serveis sanitaris i sociosanitaris.
)
Estabtir un model de rel.ació amb e[ sector sanitari privat basat en [a transparéncia. en un
pública
sistema de garanties de compliment dels objectius co[.lectius i en una dectaració
d'abséncia de possibles conflictes d'interessos.
)
per
Crear 7 regions sanitáries coincidents amb [a nova diüsió territorial de Catalunya, regides
consorcis mixtes entre General.itat i ajuntaments, presidits per [administració autondmica.
Sanitari ptanificará, dirigirá i ordenará els serveis sanitaris i preventius en ['ámbit
de La regió. S'hi integraran els patronats i consorcis existents a [a regió.
) E[ Consorci
MESURES PER MILLORAR L'ACCESSIBITITAT DELS CIUTADANS ALS SERVEIS
SANITARIS
) Mi1Lorar La quatitat de [atenció sanitária,
)
)
amb [a reducció immediata de les llistes d'espera.
Apticar un pla de xoc de reducció de les llistes d'espera en cataractes, prótesis de maluc i
genott, hérnies i varius.
Estabtir garanties de terminis máxims d'espera per a cada intervenció quirúrgica o prova de
diagnosi.
serveis que representen una atternativa a llhospitalitzacil, com hospitals de dia,
cirurgia sense ingrés i hospitalització a domicili.
) potenciarels
) publ.icar una Carta de Serveis amb els compromisos de qual.itat del Servei Catatá de [a Salut amb
els pacients.
)
MiLLorar les condicions de calidesa hoteleres
i
de confort de les instat.lacions sanitáries, tant
als centres d'assisténcia primária com als hospitals, amb eL respecte a [a intimitat
i
[a
confidencialitat.
assistenciats primari i hospitatari, amb [a creació de
amb una important inversió en sistemes informátics.
) MitLorar [a coordinació entre els niveLls
circuits efectius
i
immediata de [a Targeta Indiüdual. Sanitária a
operativa a[ 100% en e[ máxim d'un any.
) Distribució
tota [a població, amb
cobertura
�) Reformar [a Llei d'ordenació
sanitiria de Catalunya amb un nou model de participació en [a
gestió, que suposi [a municipalització de l'atenció sociosanitária i domicil.iária; un impuls per
[autogestió per professionals de ['atenció primária i lladopció de l'estatut de ['hospitaI púbtic.
) Presentar
un P[a de seryeis sanitaris i sociosanitaris que desenvolupi prioritáriament l'atenció
primária, faccés equitatiu a [a tecnotogia médica d'eficácia provada, e[ desenvolupament del
Programa d'atenció domiciliiria integral i e[ P[a integral d'atenció continuada i urgéncies.
MESURES PER PERFECCIONAR ELS MECANISMES DE PARTICIPACIó
SOCIAL, INFORMAR DELS DRETS DELS PACIENTS
I ASSEGURAR LA QUALITAT DEL SERVEI
)
Imputsar mecanismes ctars i ágits de rendiment de comptes a [a societat, que facin transparent
accessible a[s ciutadans [a informació sobre ets seus drets i obligacions.
i
) Presentació d'un informe anual a[ Parlament.
) Recuperar [a confianEa de[s professionats en [a gestió públ.ica.
) Defensar els vators de [a medicina de quatitat, donant prioritat a l'atenció aI pacient, [a defensa
de [a cultura de ['exce[.léncia, ['ética médica
i
e[ compromís sociaI de
La mil.l.or
medicina cata-
[ana.
MESURES PER MITLORAR
I
ESTENDRE LES POLÍTIQUES DE PREVENCIó
I
GARANTIA DE LA SALUT DELS CIUTADANS
) Potenciar les polítiques de salut pública, d'acord amb ets ajuntaments, actuant en [a prevenció
de prob[emes mediambientats, a[imentaris
)
i
epidemioLdgics.
Creació de programes interdepartamentats de prevenció de trastorns de ['a[imentació (anoréxia
i bu[ímia), drogodependéncies, sida, cáncer, embarassos no desitjats i probtemes derivats de [a
contaminació mediambienta[.
)
Integrar progressivament tots ets serveis de satut mental dins eL sistema sanitari sostingut amb
recursos públics, amb un émfasi important per l'increment de recursos.
)
Imputsar reformes en [a docéncia, ta recerca i [assisténcia sanitária que tinguin en compte i
facin üsibtes les causes i conseqüéncies deLs probtemes de satut que afecten més a les dones.
) Estabtir l'atenció a [a salut dental per a tots els infants
entre 7 i 15 anys, amb un programa de
salut dental que contemptará [a prevenció, revisions anuats, apLicació de selladors de fosses i
fissures, obturacions, urgéncies dentats i tractament per matformacions i traumatismes. Política
de fluoració de les aigües de consum.
) La política sanitária ha de tenir com a objectiu guanyar esperanea de üda i qual.itat de vida.
) Fer un esforE cap a [a reducció de mortalitat en ma[atties com e[ cáncer, [a sida, les cardiovascutars
i
les derivades dels accidents.
) Regutar les medicines
[es males praxis
no convencionats (homeopatia, acupuntura, osteopatia...) per tal. d'eradicar
i dignificar aquestes
del sistema convenciona[.
professions
i
els aspectes preventius, com a complement
�)
Impulsar una estratégia de recerca innovadora en e[ camp de [a intervenció sanitária no invasiva
generadora de qual.itat de üda, especiatment pel que fa a les malalties més comunes.
| 4.4.
I unn socIETAT
FoRTA
I SoLIDARIA
Els nous reptes i problemes, que es deriven dets canüs económics i socials, obliguen a redefinir
famítia i les seves necessitats'
Les políüques socials i les seves prioritats que, avui, són: l'atenció a [a
la gent gran, les persones amb disminucions ta Ll.uita contra quatsevol tipus de marginalitat
i
socia[.
A Catalunya hi ha 2.000.000 de famílies, 1.000.000 de persones grans, 150.000 persones
discapacitádes, gairebé 80o.Ooo persones tenen rendes molt baixes i hi ha un nombre indeterminat,
peró treixent, d'immigrants pobres o indocumentats, als quats cal atendre amb independéncia de
i, ,.u. situació administrativa. E[ nou Govern de [a Generatitat ha d'afrontar aquesta problemática
des de [a proximitat i el. territori, conciliant l'esfera lrivada i La púbtica, i amb l'objectiu d'una
societat equil,ibrada basada en un model, de famíl.ia en ltibertat, on cada membre assumeixi les
seves responsabilitats.
Un objectiu fonamental de La potítica social és que La üda de les persones grans sigui activa' S'ha
qualitat
d'assegurar que es pugui enveltir a casa i, si arriba [a necessitat, que hi hagi recursos de
que les
govern
és
prop de casa i en cada territori. Una attra prioritat de [acció de
suficie-nts
persones amb disminucions tinguin iguattat d'oportunitats en l'educació, en [a salut, en fhabitatge,
per
en l'ocupació, en e[ [[eure, en [a comunicació, en [urbanisme i en [a vida en general. Adaptar
integrar les diferéncies, ja que qualsevoI politica ha de pensar en tots els ciutadans.
La nova acció de govern, atlunyada de les üsions massa assistencialistes o economicistes, ha de
preventiva, há d'inveftir més en educació, en generar ocupació, en salut comunitária' en
ser
habitatge sociaLi en serveis socials, com a fórmula per lluitar contra [a pobresa i fexclusió sociat,
per saber compartir [a cultura i [a riquesa.
La descentratització de les competéncies de Les pol.ítiques sociats (serveis sociats, educació, salut
comunitária, formació ocupacionat) és llobjectiu del nou Govern de [a Generatitat. Descentralització
que afavoreix [a participació activa del tercer sector (entitats sense afany de
ats ajuntaments
lucre, organitzacions no governamentals, votuntariat)
i
dels mercats [oca[s.
OBJECNUS
OAconseguir una societat sana i integrada.
O Garantir que [a gent gran visqui en plenitud.
O Fer de Catalunya un país per a tothom.
�MESURES PER ACONSEGUIR UNA SOüETAT SANA
)
I INTEGRADA
e[ primer trimestre de [any 2000, una comissió mixta amb [a GeneraLitat, els
ajuntaments, e[ tercer sector i les entitats mercantils socials per consensuar canvis legistatius
en polítiques socials i estab[ir acords sobre necessitats sociats, drets dets ciutadans,
responsabititat pública o privada, nivetts competencials i marc de finanEament plurianual.
Crear, durant
) Canüar ['actua[ sistema de subvencions amb e[ sector privat per un contracte-programa.
) Assegunr un pta de finangament plurianual i d'inversions, dins els serveis socials de responsabilitat
públ.ica amb gestió externa.
)
Crear un observatori de necessitats sociats, extern
i d'avaluació
de les polítiques socials, amb e[
sector universitari púbtic.
) Reconvertir
les oficines de Benestar Social en centres de suport a les famílies, amb l'objectiu
i
i
d'assessorar, orientar oferir serveis de mediació terápia familiar. La seva tituLaritat será
municipaI o comarcaI i s'integraran dins [a xarxa de serveis socials.
)
Tendir a universatitzar l'atenció ats infants de 0 a 3 anys, amb fórmules flexibLes: escoles
bressol, amb ajudes a domicili, facilitant modificacions laborals del pare o de [a mare...
) Promoure, en ets propers
quatre anys, [a recerca de "500" famílies acollidores per a menors amb
púbtica.
tuteta
Garantir e[ suport professional a aquestes famíties des dets serveis socials básics.
) Impulsar un pta especial comunitari
de suport als adolescents amb risc social que permeti
accions conjuntes des de[s ámbits de l'educació, cuttura, lteuie, ocupació i salut comunitária.
)
Garantir ajuts per a habitatges a persones i famílies amb rendes baixes, estabtint un parc
d'habitatges socials de lloguer a tot e[ territori.
) Etaborar
un mapa d'equipaments socials i habitatges amb suporh centres de dia, residéncies i
habitatges adaptats per a persones amb disminució. Aprovar un p[a de finanEament a quatre i
vuit anys.
) Promoure
potítiques integrats d'estrangeria que permetin accions concretes en relació amb els
immigrants que ja s'han estab[ert, amb eI propósit d'asso[ir [a seva p[ena integració. Adoptar
una estratégia per preveure e[s ftuxos migratoris.
) Promoure e[ reconeixement
del pob[e gitano com a part integrant del poble cata[á amb una
singutaritat histórica i cultural prdpia.
MESURES PER GARANTIR QUE LA GENT GRAN VISQUI EN PLENITUD
)
Augmentar [a cobertura del servei d'atenció a domicili de factual 7,7olo (per cada 100 persones
majors de 65 anys) al. 4olo en els propers quatre anys, i a[ 8% en vuit anys. Garantir horaris
d'atenció necessaris i qualitat de servei. Per cada 8 persones ateses, es creará un ltoc de trebatL.
) Universalitzar,
en quatre anys, e[ servei de teleassisténcia, ltigat a ['atenció a domiciLi. Servei
un mínim de 50.000 ciutadans grans.
teleassisténcia.
Es creará
a
1 [[oc de trebatl per cada 100 terminals de
�)
Amptiar [a xaxa d'habitatges tutelats. En quatre anys no hi haurá cap municipi de més de 5.000
habitants sense aquesta xanxa.
)
Amptiar les ptaces de centre de dia, centre de nit i residéncia. Arribar en quatre anys a una
cobertura de 0,60lo (per cada 100 persones majors de 65 anys) de centre de dia i nit -ara
0,4olo- i a un 1% e; vuit anys. Per cada sis ptaces de centre de dia, es crea un nou ltoc de
treba[[, 2.000 ptaces en quatre anys.
)
Ampl.iar l'oferta de places residencials en quatre anys en 2.500, en vuit anys caldrá crear
places de finanqament
fO.bOO places residencials per arribar a un mínim per a cada comarca de 3
es crea un
ptaces
residencials
púbtic per cada 100 persones més grans de 65 anys. Per cada tres
i
[[oc de trebat[.
MESURES PER FER DE CATALUNYA UN PAÍS PER A TOTHOM
)
promoure un acord amb e[s sectors empresarials, sindicals i entitats prÓpies de les persones
amb disminució per tal de desenvolupar un pla per a l'ocupació de les persones amb disminució.
Aquest p[a es desenvotupará entre e| 2000 i e[ 2007, i preveiem crear 4.000 [[ocs de trebatl.
)
"Catalunya per a
Elaborar un pta de supressió de barreres arquitectóniques i de comunicació
que
p[a,
un finanEament
tindrá
tothom", que ha de despl"egar-se entre et 1999 i et 2007. Aquest
pturianual. és per incorporar les persones amb disminució a [a üda quotidiana. Durant aquest
període, s'hauria d'adaptar e[ transport púbtic en un 50% de [a xarxa en 4 anys, i e[ 1000/o en 8
anys. E[iminar totes les barreres arquitectóniques en els edificis ptib[ics.
)
Convertir [a prestació del programa unificat d'ajut social en una prestació de dret.
| 4.5.
I unn poLÍTIcA
DE suPoRT
.
A LEs FAMILIES
e[
Les potítiques de progrés de suport a ta famítia han de tenir com objectiu facilitar [a creació,
famílies.
desenvol,upament. festabititat i ta quatitat en les retacions i en La üda conüvencial de les
de [a
práctiques
i
vators
les
de
La famítia, com a unitat básica de conüvéncia i ámbit d'iniciació
són
famíties
Les
vida quotidiana i de [a formació afectiva i intel..lectua[, és e[ nucli de [a societat.
adults'
l,escenari primordial de socialització, no només dets infants i adolescents, sinó també dels
joves o persones grans. Només amb famíl.ies tolerants, responsables i so[idáries entre els seus
hembres construirem una societat més cohesionada i que avanci cap a [a igualtat d'opoftunitats.
btanc de
Les propostes de potíüques de suport a La famítia segueixen les recomanacions del Llibre
[a
dones,
les
homes
els
entre
potiii.. social europea, basades en [a iguattat d'oportunitats
i
doméstic i de cura de les persones, [a conciliació entre e[ treball remunerat
i La üda fami[iar, i La participació de tots ets membres de La famítia en [a presa de decisions com
element essencial per a [evolució de [a societat.
val,orització
deL trebal.l.
tenir vocació de transversalitat per intervenir des de
justícia i [a cultura
[economiá, ['ocupació, [a sa[ut, l'educació, els serveis socials, ['habitatge, [a
de [a imatge i comunicació.
Les políüques de suport a La famítia han de
�OBJECTTUS
O Afavorir la creació, el desenvolupament
de les famílies.
i l'estabititat
O Estabtir polítiques específiques de suport a les
famílies i d'increment de la natalitat.
O Assegurar que els pares puguin conciliar ta vida
laboral i familiar.
MESURES
) Reüsar, a Catalunya i a [Estat, les prestacions económiques de suport a [a famÍlia,
prestacions
fill
a cárrec, per [es persones dependents, grans o amb discapacitat (de tes més baixes dets
paisos de la Unió Europea).
per
)
Fer més senzitta [a possibititat de formar una unitat familiar, respectar els diferents modets
familiars que les persones adoptin i adaptar e[ dret de família a les noves situacions.
)
Garantir ets serveis socioeducatius per als nens des dels sis mesos fins ats tres anys: [[ars
d'infants o recursos alternatius més flexibtes.
)
Promoure un debat amb empresaris, sectors econdmics, treballadors i sindicats per incloure
dins les ctáusules socials ta ftexibitització dels horaris laborats i una nova planificació dels
serveis que faciliti [a conciliació de [a vida [aboral i [a üda quotidiana.
) Augmentar [a participació de les famílies en fámbit educatiu reglat de tres a setze anys.
) Suport económic o de programes a les famílies en situació de precarietat económica o de risc
social. Faci[itar [a transició a[ treball dels adotescents amb fracás escolar.
)
i
Crear centres de suport familiar dins ets serveis sociats locals per informar, orientar donar
suport professional en medicació o terápia familiar, com estratégia per prevenir i resotdre els
conflictes de les famílies.
)
Incrementar els serveis d'atenció a domicili a les persones amb dependéncia que üuen a casa
seva. Assegurar e[ suport sociosanitari o recursos alternatius a [a [[ar quan [a situació ho
requereixi.
)
Afavorir que [a satut fami[iar formi part de les actiütats dels centres de salut.
) Crear ámbits específics d'educació sanitária adreEada als adolescents.
) Adaptar ets actuals centres d'atenció a [a dona perqué puguin oferir atenció
a [a paretla, dins
['ámbit de [a sexualitat i de [a planificació i orientació famitiars.
)
Potenciar modificacions legistatives que afavoreixin les famílies no matrimonials i iguatar e[
tractament [ega[ de les pareltes de fet, amb independéncia de [a seva orientació sexuat.
)
AgiLitar
i
donar transparéncia als trámits d'adopció internacional.
) Desenvotupar les normes
del Dret
ciül
catatá per
tal de protegir [a maternitat.
�L
tge digne no pot ser exercit per una part de [a
pobl,ació a causa de [a seva precarietat económica i ['alt nivell dels preus del mercat. [oferta
pública d'habitatge social és escassa. [evolució de La pobl.ació, ets canüs familiars i sociats'
i'envetliment del párc d'habitatges existent i llaparició de noves necessitats (famílies monoparentals,
joves, persones grans, persones immigrades) han generat una demanda d'habitatges a [a qual no
s'ha donat sotució.
Encara que [a LegisLació estableix l'accés a un habitatge digne com un dret fonamental dets
ciutadans, [a realitat és que a Catalunya fan fatta a[ vottant de 50.000 habitatges per a les
famíties amb recursos económics més baixos, mentre que tan sols es construeixen 3.000 habitatges
anuats d'habitatge social per a aquest tipus de famílies.
La Generatitat promouri actuacions púbtiques per fer efectiu e[ dret universal a un habitatge
digne per a tothom, centrades especialment en [a promoció púbtica d'habitatge social destinat a
Les persones que se situen en els nivelts de renda més baixos, un total
¿e iZ.OOO habitatges sociats anuals durant [a tegisLatura 7999-2002. Es fará atribuint recursos i
competéncies ats ijuntaments, que són els coneixedors més directes de les necessitats dels
ciutadans.
fará compatibte [a potítica d'habitatge amb [a potitica d'urbanisme, d'acord amb [a disponibilitat
de sd[, amb un urbanisme orientat a La quatitat de üda ("ciutats per üure-hi"), i amb [a sostenibilitat
dets pobtes i ciutats. Es dedicará [a máxima atenció a La rehabilitació del nuctis antics i dels
Es
nuclis urbans ja existents.
OBJECTIUS
O Promoure la creació d'habitatge social.
O Promoure la rehabilitació del parc d'habitatges.
O Contribuir a l'extensió del mercat d'habitatge de
1[oguer.
MESURES PER PROMOURE LA CREACTó O'TIISTTRTCE SOCIAL
habitatges socials, destinats als cot'lectius de població més
desfavorida, especialment les famíLies amb ingressos per sota dels 2,5 milions de ptes. anuals:
48.OOO habitatges socials en e[ període de quatre anys.
) promoció anual de 12.000
) Desenvotupament de les competéncies
)
municipals en [a promoció de fhabitatge social.
Impul,s d'un pta de crédit [oca[ destinat a[ finanqament municipal' de tlhabititació del sÓ[.
�MESURES PER PROMOURE LA REHABILITACIó DEL PARC D'HABITATGE
) Promoció d'ajudes per a [adquisició o lloguer d'habitatges de segona má en ets nuclis antics.
) Promoció d'árees de rehabilitació urbana i remodelació de barris deteriorats (subsütuir habitatges
en mal estat per attres de nous, tot mantenint unes condicions favorables per als veins): 20.000
habitatges en e[ període de quatre anys.
MESURES PER CONTRIBUIR A TEXTENSIÓ
DEt MERCAT DE THABITATGE
DE
TLOGUER
)
Promoció anual de 4.000 habitatges socials de lloguer dels preus més baixos per a [a pobtació
amb problemes específics: joves, persones grans i persones immigrades: 6.000 habitatges socials
de lloguer en quatre anys.
4.7.
ibeftat individuat que e[s poders púbtics han de
garantir. Entenem [a seguretat, en un sentit ampli, com [a satvaguarda de [a integritat de les
persones, dels béns púbtics i privats i det medi natural. Volem un país on es pugui caminar per
qualsevol carrer i a quatsevol hora, peró també on els boscos no es cremin i on es redueixin ets
riscos tant d'origen natural com industria[.
La miltor garantia de [a seguretat és [a prevenció, i aixd suposa capgirar ['actua[ pol.ítica de
poticia i bombers de [a Generatitat de Catalunya. Ha estat una política fortament central.itzada i
amb émfasi en ets aspectes operatius, abans que ets preventius, ql¡e no dóna prou importáncia a
['arre[ament dets cossos de seguretat en e[ territori. Cal. una nova política integraI de seguretat
que compti amb [a cot.[aboració dets poders loca]s i del conjunt de forces poticiats presents a
Catatunya.
Les actuals lteis relacionades amb [a seguretat no garanteixen l'efectiva responsabil.itat de
lAdministració envers ets ciutadans. Tenir més po[icia no significa tenir més seguretat, ni tenir
cossos de seguretat propis no és garantia d'un país més segur, si no hi ha una políüca i uns
objectius de seguretat.
Constitució reconeix ats ciutadans, i [a nova política de
seguretat a Catatunya ha de donar un contingut específic a aquest dret. lJobjectiu és organitzar
e[ sistema de seguretat cata[á des de [a perspectiva de [a garantia aI dret a [a seguretat, vincu[at,
sense excepció i d'una manera directa, a tots els poders públics.
La seguretat és un dret fonamental que [a
Un objectiu polític important en [a nova política de seguretat és [a integració dels aspectes de
prevenció, transversatitat i participació amb [a concepció de servei púbtic i de servei als ciutadans.
[eficácia d'aquest servei rau en e[ grau de coordinació que s'estabteixi entre les diferents
administracions. Aquesta coordinació ha de permetre planificar periddicament els objectius i les
�prioritats del sistema i les accions corresponents. Aquest plans de coordinació són e[ marc idoni
per establir formes respectuoses de relació entre les diferents administracions públiques.
OBJECTIUS
O Garantir la seguretat com a dret fonamental dels
ciutadans i de les ciutadanes.
O Situar la prevenció en et vértex det sistema de
seguretat.
O Estabtir les formes de coordinació i responsabilitats
entre els cossos de seguretat de les diferents
administracions, especialment entre mossos
d'esquadra i policies locals.
MESURES PER GARANIIR LA SEGUREÍAT COM
CIUTADANS DE LES CIUTADANES
A DREÍ FONAMENTAL
DELS
I
)
Aprovació d'una [[ei integral sobre e[ sistema de seguretat a Catalunya, amb [a concepció de [a
seguretat com un servei púbtic i un auténtic dret dels ciutadans: acció preventiva, coordinació
sobre La base deL model d'autoritats i reconeixement de l'autoritat de ['a[catde, definició clara
de les responsabilitats de [a Generatitat
pl.anificació
i
i
deLs ajuntaments, introducció
d'un sistema de
articuLació d'un sistema de participació estabte.
) publicar cartes de servei i estándards de qualitat per als diferents serveis de seguretat.
) possibititar fentrada ats mossos d'esquadra de membres d'altres cossos policials (pol,icies
cossos
i
[oca[s,
forces de seguretat de ['Estat).
MESURES PER SITUAR
tA PREVENCIó
EN EL VENT¡X DEL SISTEMA DE
SEGURETAT
) Reorganitzar els Bombers de [a Generalitat.
) Redefinir [a xaxa de parcs, d'acord amb fanál.isi de risc territoriat i els estándards de servei.
) DescentraLitzar el,s bombers amb més participació municipal.
) Reüsar festatut específic dels bombers i convertir-lo en un servei preventiu.
) Fer dets Bombers de [a Generatitat La columna vertebral de [a protecció ciüt catalana.
) Fomentar La participació, [a mentalitzad6, e[ consens i l'impuls de [a prevenció contra e[foc i
altres riscs.
)
Impulsar l'autoprotecció ciutadana.
)
Potenciar
i
descentralitzar territorialment e[ teléfon únic d'emergéncies (172),
�) Fer d'aquest teléfon un veritable centre de coordinació.
) Reüsar i agititar els plans d'emergéncia existents.
I
MESURES PER ESTABLIR LES FORMES DE COORDINACIÓ RESPONSABILITATS
ENTRE ELS COSSOS DE SEGURETAT DEPENDENTS DE LES DIFERENTS
ADMINISTRACIONS
) Proposta d'integrar les administracions competents i els agents socials en drgans de coordinació.
) Potenciar les Juntes Loca[s de Seguretat per garantir [a participació municipa[.
) Definir un sistema de coordinació específic per a l'Area Metropolitana de Barcelona, de comú
acord amb els ajuntaments.
una xarxa de comunicacions i d'informació integral en matéria de seguretat entre
totes les administracions púb[iques, amb un en[[aE amb [a informació de ['Estat.
) Implantar
4.8.
FER DE CATALUNYA
UN PAÍS DE TESPORT
lJesport és un element important de dinamització sociaI i económica del país, i Catatunya deu
molt a [a tradició centenária dets seus ctubs, element básic de sociatització de generacions de
ciutadans durant tot e[ segte. Les federacions catalanes han estat capdavanteres de fesport
espanyo[, de [a competició esportiva i de [a formació, capacitació i tecnificació d'esportistes,
técnics i jutges. Des del sector púbtic i des del privat, s'ha impu[sat [a práctica esportiva de
centenars de miters de ciutadans i ciutadanes.
i millora dlnstal.lacions
esportives ha incrementat, de forma considerable, e[ nombre d'equipaments. lJesport és una
actiütat habitual de gran part de [a pobtació.
La política d'inversió de les administracions púbtiques en [a construcció
Els Jocs 0[ímpics del 1992 han significat un model del treball a reatitzar no tan sols en l'esport
sinó en ta üda general del país. No obstant, ['imputs a l'esport des de [a Generalitat ha sofert un
retrocés en els últims quatre anys, i en ['ú[tim període ha tingut una progressiva pérdua de
protagonisme.
Les inversions han davatlat d'una manera alarmant en e[ conjunt del territori. El. pta d'instat. lacions
esportives no ha estat aprovat, amb e[ resultat d'una polÍtica errática en [a planificació i execució
de les noves construccions i en detriment de [a cot.taboració amb [a resta d'administracions, tan
rica en anteriors etapes.
Les federacions han üst retallades de manera radical les aportacions del Govern, amb un retrocés
en les polítiques d'iniciació, promoció i tecnificació dets nostres esportistes. Amb algunes iniciatives
tegislatives supérftues i instrumentalitzadores del món de l'esport, s'han volgut amagar les veritabtes
necessitats dels esportistes, posant en perilt [a complicitat fonamental en [a consecució dels
�éxits passats. La pérdua de pes específic de [esport catalá podria fer que Catalunya perdés e[ [[oc
capdavanter que históricament ha tingut.
Ca[ un canvi de potítica de l'esport, amb un nou Govern de [a Generalitat que faci de Catalunya un
país de [esport.
de l,es federacions e[ motor de l'esport catalá: potenciar e[
seu protagonisme en e[ desenvotupament de l'actiütat esportiva, en [a formació, promoció i
tecnificació dels esportistes en [a preséncia de [esporL catatá en [a competició. Ca[ posar
fassociacionisme esportiu a[ servei de La difusió de [a práctica espottiva del conjunt de [a població,
fomentant eL creixement d'aquest sector, amb l.'objectiu d'incorporar cada cop més ciutadans i
La nova poLÍtica ha de fer deLs clubs
i
i
ciutadanes a [a práctica de [actiütat fisica. Establir acords amb ets agents de programes d'utilització
esportiva del temps Ltiure de [a població, ptanificar noves inversions i concertar amb e[ conjunt
d'administracions púbtiques i amb e[ sector esportiu (c[ubs, federacions, associacions i empreses
de[ sector) un equitibri harmónic en e[ creixement de l'oferta d'instal.lacions esportives en e[
conjunt del territori.
fer especial atenció a l'actiütat fisica en [edat escolar, element clau en [a formació de [a
joventut. Adoptar mesures que permetin [a incorporació de totes les nenes i nens de Catalunya a
La práctica de fesport i l'educació fisica com a element básic de [a seva formació, i garantir ['ús
intensiu del conjunt d'instat.lacions esportives en els centres educatius det país.
CaL
E[ reconeixement de l'especificitat de [esport catalá ha d'anar acompanyat de [a federatització
real de fesport espanyot, promovent La participació dels esportistes de Catalunya en tot ets
niveLl,s de competició. És important mantenir una retació d'absoluta lleialtat amb les estructures
esportives espanyotes i internacionals. Catatunya podrá ser un país de l'esport si consotidem
L'ámpLia relació d'esdeveniments esportius que anualment es celebren aquí
i si s'amplia e[ nombre
de proves del calendari de llesport internacionat, fomentant e[ patrocini privat.
La nova pol.ítica esportiva ha de servir per incrementar [a práctica esportiva de les dones, a tots
e[s njvetls, i per promoure [a iguattat en e[ tractament de [a competició en l'esport femení.
lJesport és un instrurnent de satut. Un dets nostres objectius és, precisament, fomentar [a práctica
d'un esport, [a creació de programes d'esports i salut i [a incentivació de [a práctica de l'esport
més adequat a cada edat
i
condició.
OBJECTIUS
O
Fer de clubs
i
federacions el motor de l'esport catalá.
O Fomentar l'actiütat fisica en l'edat escolar.
O Fomentar la igualtat de sexes en I'esport.
O Promoure l'esport com a eina de salut.
O Reconéixer l'especificitat de l'espott catalá.
�MESURES
) Establir convenis específics amb les federacions
per potenciar programes de tecnificació
d'esportistes.
)
Ampliar e[ Centre dAtt Rendiment de Sant Cugat.
)
Concertar amb municipis, ctubs, federacions, entitats esportives
i empreses de gestió
e[ nou Pla
d'Equipaments, amb convenis per a [a seva gestió.
) Recuperar e[ nivetl de subvencions a les federacions esportives
catatanes per a [a promoció
i
[a
formació.
)
Impuls per duplicar, en deu anys, e[ nombre de llicéncies esportives.
)
Desenvolupar programes per tenir, en cinc anys com
a mínim, un eguip catalá femení a [a
divisió d'honor dels esports amb més lticéncies.
)
Impulsar programes destinats a [a promoció de [a práctica de l.'esport i de [associacionisme
esporLiu, amb l'objectiu que ['any 2004 eL 10o/o de La població catatana sigui sdcia practicant o
abonada a un club o insta[.tació.
) Fer reserya d'espai per a usos esportius en et ptanejament urbanístic.
) Dotar cada comarca d'una piscina coberta, com a mínim.
) Dotar cada comarca, com a mínim, d'un camp de futbol de gespa artificiaL amb pista exterior
d'atletisme.
)
Desenvotupar un programa d'iniciació a [a natació perqué als 6 anys totes les nenes
sápiguen nedar.
)
Impular un programa d'iniciació a l'atletisme per a nens
) Establir
i
i
nens
nenes a partir de 10 anys.
un mínim de dues hores d'esport setmanal dins del projecte educatiu de cada escola.
)
Acordar la utilització de les instat.lacions esportives de les escoles fora de [horari lectiu.
Vettlar per ['ús social d'aquestes instat.tacions.
)
Crear espais esportius coberts a les noves construccions escolars.
)
Assegurar [a correcta formació
)
Impulsar e[ paper dets conselts esportius com a instrument de coparticipació entre Íescola,
societat i les administracions.
i
adequada
titutació del professorat d'educació fisica.
) Promoure programes d'estades esportives per a joves.
) Crear e[ Programa "Catatunya Otímpica". de suport a ctubs i
[a
federacions, per aconseguir e[
máxim nombre d'esportistes catatans en les competicions internacionals.
)
Crear amb e[ món empresarial un programa de promoció de grans esdeveniments esportius, per
fer de l'esport una eina de projecció internacional de Catatunya.
)
Elaborar una normativa incentivadora del mecenatge esportiu.
�4.9.
UNA SOCIETAT VIVA: ASSOCIACIONISME, VOLUNTARIAT
I
PARTICIPACIÓ CIUTADANA
pel catatanisme
Catalunya és un paÍs d'associacions, una tradició iniciada, fa més d'un segle,
poputai.i social, i ressorgida després de La tl,arga etapa franquista, amb una múttiple diversitat
d'entitats pl.urats. Una caracteústica catalana és [a forEa de [a seva societat civit: des del món
societats
empresarial. fins a[ món associatiu sense afany de lucre, que inctou cooperatives
i altres
anónimes [aborats, fundacions, associacions d'ajuda mútua, voluntariat, mutualitats, ONG
entitats diverses que actuen en [espai púrbtic de [a üda social'
i
populars, d'ajuda
La renovació dels moüments socials tradicionals (obrers, veinals, cutturals i
mútua, socials, de joves, de vetts...) i els nous moüments (ecologistes, feministes, immigrants,
okupes, gNG...) que s'organitzen en associacions formals, informals, de voluntariat i xaxes,
.rpi.rr.n inquietuds i valors de La ciutadania en moüments i xaxes que abasten tot e[ territori.
és una
Aquest potencial humá de projectes associatius, d'acció soLidária i de noves oportunitats
potenciant [a
llavor de futur que e[ Govern de [a Generatitat ha de saber estimular i aprofitar,
interacció púbtic-privat en l'espai púbtic de conüvéncia. E[ principi de subsidiarietat entre
administracions també s'ha d'aplicar entre aquestes i [a societat ciü[.
OBJECIIUS
O Prestigiar i millorar l'associacionisme i el
voluntariat.
O Imputsar el Tercer Sector Associatiu Solidari.
O Promoure [a participació ciutadana
I
MESURES PER PRESIIGIAR
MILLORAR L'ASSOCIACIONISME
I
EL
VOLUNTARIAT
) Reconéixer
)
e[ paper de fassociacionisme en [a millora de [a gestió púbtica.
Impulsar e[ voluntariat social
i
cíüc.
) Esümutar fesforg de les persones dedicades a accions socials i cíüques.
) Fomentar La participació interna a les associacions, com també e[ seu funcionament democrátic
i
)
t'ampliació de les seves bases socials.
Impulsar pol.ítiques de suport a les xaxes associatives
i
a les federacions.
) Donar suport a [a creació i consolidació d'entitats de segon grau que fomentin [a coordinació
interassociativa
i
que afavoreixin
I'a
formació i e[ reciclatge dels dirigents.
�)
Millorar les normatives fisca[s que afecten les associacions per afavorir L'obtenció de recursos
de [es empreses
i
de [a ciutadania.
) Promoure que les associacions adquireixin
MESURES PER IMPUTSAR
)
Et
locals propis. Afrvorir ta dectaració d'utititat púbtica.
TERCER SECTOR ASSOCIATIU SOTIDARI
Crear les condicions adients per a[ desenvolupament del Tercer Sector Associatiu i SoLidari:
fomentar associacions que tinguin projectes per generar ocupació i activitat económica, social
i
culturat.
) Les associacions
sense afany de lucre, les fundacions, les cooperatives, les associacions de
vo[untariat sociaI o cíüc, i les 0NG han de ser els auténtics protagonistes del Tercer Sector.
)
Imputsar [a gestió poputar, [a gestió cíüca, [a codirecció
i
[a cogestió d'equipaments
i
serveis
púbtics.
) Nous criteris d'ava[uació
tinguin en compte [aportació deI votuntariat i el. benefici sociaI
generat. Impulsar mesures que simplifiquin [a concertació i ets pLecs de condicions
que
administratives.
) Legislar a nivell catali per impulsar i consolidar e[ Tercer Sector amb votuntat de servei púbtic.
) Fer-ho des de [a fraternitat i [a sotidaritat, base d'un desplegament normatiu amb imaginació i
creatiütat, tot considerant [a necessária responsabiLitat
hi participin.
deLs actors sociats (associacions,
empreses, sindicats, ajuntaments...) que
MESURES PER PROMOURE LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA
D
Impulsar ptans integrats, estratégics, comunitaris, de barri, ciutat i vita, amb
tots els agents sociats i de tots els poders públics.
)
Impulsar plans sectoriats i territorials per donar suport i crear alhora observatoris per avaluar i
potenciar [a realitat social i associativa catatana.
)
Miltorar les relacions institucionals entre ets poders púbtics
i
La
participació de
les associacions ciutadanes.
) Les relaciones
e[ rigor
i
entre poders púbLics i associacions s'han de basar en [a confianga, [a transparéncia,
[a cerca de [a quatitat.
)
Afrvorir pactes locals perinnovar [a pafticipació ciutadana: suport dels ajuntaments a iniciatives
que cerquin la millor manera de fomentar [a participació (referéndums, conset[s...).
)
Impulsar amb ets ajuntaments les ONG, e[ voluntariat sociat, cíüc, cultural, veinal
)
Donar especial rel[eu a la descentralització
Potenciar e[ vo[untariat
i a l'articutació local. de tTnstitut
i
ciutadá.
CataLá deL Vol.untariat.
i [a participació ciutadana, posant en contacte vo[untaris i associacions.
�5.
EL NOSTRE PAIS:
CAMPS, POBLES
I CIUTATS
Catalunya constitueix una gran xanra de ciutats i sistemes urbans que dóna ltoc a un entramat ric
i variat d'árees dinámiques, amb una regió metropolitana potent a[ voltant de [a ciutat de Barce-
lona i un conjunt d'árees emergents que permeten articular e[ territori i fonamentar-hi una
activitat económica diversificada i respectuosa amb e[ medi ambient. E[ territori fisic presenta
moltes modalitats de paisatge, algunes de gran qualitat, amb un notabte patrimoni histdricoartístic i naturat. S'ha anat consotidant [a consciéncia que e[ territori és un espai de convivéncia
i alhora un espai a mantenir.
La locatització geográfica de Catalunya és mott interessant. per [a seva posició central en [arc
mediterrani més desenvolupat i en un punt de pas de les comunicacions Espanya-Europa. La
integració monetária europea, e[ desenvolupament del cable com sistema de comunicació i La
creixent importáncia de les retacions entre les ciutats europees com a estímul a[ desenvotupament,
entre d'altres fenómens, conviden a l'optimisme en e[ desenvotupament catalá.
A[ costat d'aquests elements positius, hi ha notabtes mancances que requereixen una acció decidida det nou Govern de [a Genenlitat [a crisi de [agricultura i [a sitvicultura, fabandó de les
zones rurats de muntanya, les dificultats d'accessibititat i mobilitat d'a[gunes zones, [a manca de
gestió adequada dels espais [[iures, els déficits de gestió mediambiental dels residus, [excés
d'ocupació de sót, ets déficits en infraestructures estratégiques, [a preponderáncia de ['ús del
transport privat, i, en fi, [a inadequada organització administrativa del territori, són les principals
amenaces.
E[ nou Govern de Catalunya ha de superar [a üsió antagdnica entre e[ camp
urbanització creixent, [a miltora de les comunicacions, ets canvis dels costums
i
[a ciutat. La
sobretot, e[
i,
�mobil.itat, han fet eL país cada vegada més petit, les diferents comarques i territoris
'interconnectats.
més interdependents, i els pobtes i les ciutats més
fenomen de
La
les terres de
Ca[ abordar els problemes amb aquest esperit, sabent que e[ problema del regadiu de
ponent o bé eL dets boscos de [a CataLunya central són un problema de "pais", de [a mateixa
que [a mi[[ora de faeroport de Barcelona o e[ tren d'alta velocitat. Cada territori té les
r.n.r.
seves prioritats, peró aquestes han de ser, també, prioritats pel país'
per superar aquest antic dualisme camp-ciutat, hem de tornar protagonisme a[ territori. a [a rica
i variada xaxa de ciutats i pobLes i, mitjangant [a regionalitzaci1, potenciar e[ món ruraL que ha
ciutats
de tenir a [abast els mateixos serveis i oportunitats que les ciutats. També cal tenir unes
problemes
mediambientats
ets
per
actuar
sobre
cal
aixó,
i un país més saludables, més sostenibtes i,
de
tot
e[ territori.
potítica duta a terme pel govern de CiU des de [a Generalitat no
ha estat positiva per superar aquest duatisme, i per aixÓ cal un nou Govern per enfocar una nova
pol.ítica: [a potenciació de les xaxes de ciutats petites i mitjanes que actuen de "focus" de
desenvolupament i servei; [a promoció d'estratégies adaptades a[ potencial de les árees rurats; el
La centratització administrativa
i
promoció
foment d'una agricultura sostenible i competitiva; un turisme respectuós amb e[ medi; [a
de [a cooperació rural-urbana; i La integració de La periféria rural a [a planificació estratégica de
més acreditats.
les regions, són, entre d'attres, línies de treball inspirades en els programes europeus
ELS TERRITORIS PROTAGONISTES DEL SEU FUTUR
en [a
Ets diferents territoris del nostre país han estat poc protagonistes de l'etapa democrática
quaL Catatunya ha consotidat et seu autogovern.
La concepció nacionatista, una mica ideal i simpte, de Catalunya com una nació homogénia, [a
centnlització poLítica i administrativa a Barcetona duta a terme pel govern de CiU, [a marginació
haver-se creat
deLs ajuntaments en tot e[ procés de redreqament institucional catatá, i e[ fet de no
no hagin
les reiions són atgunes de les causes que han fet que els diferents tenitoris de Catalunya
país.
del
nostre
potitica
i social
tingui [a preséncia i la participació necessária en [a üda
de
En aquest context, l.a poLítica de desenvolupament s'ha centrat en [a captació d'inversions
positives,
i
que,
necessiries
sent
grups económics muttinacionats, i també en e[ turisme, opcions
ión'clarament insuficients. Hi ha hagut poca imaginació en les polítiques de suport i foment a
lactiütat económica imputsada per [a gent del país. Hi ha mancances en alguns sectors industrials
importants per a[ desenvolupament de determinades comarques, a causa de [a desaparició de
que no han
sectors empiesarials que no han pogut adaptar-se a les noves reatitats econÓmiques i
rebut e[ suport necessari.
Aquesta potítica insuficient, [a manca de pol.ítiques de desenvolupament territorial específiques
i [a inexisténcia d'una xaxa moderna i eficag de carreteres i de transport púbtic arreu del país han
fet que e[ desenvotupament es concentrés en [a regió de Barcelona i en e[ [itora[. No s'ha entés,
�durant aquests vint anys, [a importincia de les infraestructures de comunicació i telecomunicació
per a[ desenvolupament. La política de carreteres ha estat poc rigorosa i poc ambiciosa. Fa [a
sensació que s'han fet carreteres per sortir e[ caps de setmana o bé per acontentar taL o tal. pobLe
o üta. [Eix Transversal, [a gran obra púbLica que s'ha fet en aquests anys, está inacabat i és
insuficient. E[ Govern també ha comprés tard i malament [a importáncia, de cara aI futur, dels
sistemes aeroportuaris i del tren d'alta velocitat.
Per a un desenvolupament de tots ets territoris de Catatunya d'acord amb les.seves potencialitats,
cal una nova manera d'entendre [a política territorial. A totes les regions de Catatunya hi ha
oportunitats. E[ canvi de po[ítica és aprofitar-tes, donant un nou protagonisme aI territori.
Una nova idea del, reequilibri tenitorial: cohesió social, impuls económic
territori.
i
tideratge det
Més en[[á de les necessitats comunes, relacionades amb e[ que s'ha anomenat "societat del
benestaf, els territoris tenen les seves necessitats própies, retacionades amb [a seva problemática
i potencialitats. Uobjectiu que tots e[ territoris tinguin una série de serveis, d'equipaments i
d'infraestructures ha estat, fins ara, [a característica principal. de les pol.ítiques adreEades a[
territori, peró e[ desenvotupament d'aquests serveis i dotacions no ha reequil.ibrat eI país.
La cohesió sociaI s'ha de construir des del territori, des del petit pob[e fins a [a ü[a. Les persones
pertanyen a una comunitat o s'hi integren, a nivell de barri o de pobte. Per aixó és mott important
que a nivell [oca[ es desenvolupin polítiques comunitáries que afavoreixin aquesta cohesió.
Potítiques comunitáries segons les necessitats de cada pobLe i comarca
d'ocupació,
-d'educació,
d'habitatge i de benestar sociat-, liderades pets ajuntaments i per l'Administració locat, en e[
seu conjunt, com a manera de garantir que [a cohesió sociaL sigui també cohesió territoria[.
i e[ seu entorn exerceixen de motor de Catalunya i d'una ámpl.ia
i fomentar les potencialitats de cadascun dels territoris. La regional.ització de
Sense negar e[ fet que Barcetona
regió, cal exptotar
Catatunya és una de [es prioritats del nou Govern de [a Generatitat, per donar noves oportunitats
als territoris i dotar-tos de més cohesió socia[ i territorial.
i lideratge territoriat, midanqant un projecte estratégic
punt de trobada dets seus sectors socials més dinámics. La majoria
dels territoris de Catalunya tenen reptes i sectors d'actiütat en crisi o emergents. De les poLítiques
sobre e[ terreny que s'hi ap[iquin dependrá e[ futur de tot eI país.
Les regions seran espais de desenvolupament
assumit pel Govern catalá
El "trian
i
gte" motor de reeq uiti bri: formació-ajuntaments-em preses
La descentralització regional donará veu a[ territori i potenciará e[ "triangle" que ha de ser motor
de desenvolupament econdmic territorial: e[ sector tocal (el.s ajuntaments i La regió), fescota i les
empreses han de constituir-se en els tres elements dinamitzadors del desenvotupament regional.
Les regions han de crear les condicions favorables perqué e[ món [oca[, e[ sistema educatiu i
universitari, i e[ sector empresariaI s'impliquin en eI desenvolupament i en eI futur de [a regió.
Es prestará motta
atenció i suport ats emprenedors; igual que ho han fet els ajuntaments, també
i paral.le[ament
ho faran tes regions. E[ nou Govern de [a Generalitat ha de promoure, conjuntament
�a [a regionaLització, [a creació d'un ámbit on interrelacionar e[ sistema educatiu, i les necessitats
empreiariaLs i les demandes ocupacionals. lJaspecte de [a formació per a [ocupació será un dels
principats objectius. Són els empresaris i, d'alguna manera, els atcaldes. els que coneixen les
necessitats de[ teixit producüu.
del món del treba[[.
Cal,
impticar més [a comunitat educativa, a[[unyada massa vegades
protagonisme
La regionatització db Catatunya, r¡n nou desenvolupament estatutari per donar
a[ territori.
procés de regionatització haurá de contemplar les reivindicacions de determinats territoris (A[t
pirineu i terres de ['Ebre), com [a solució a [a probtemática específica de [a regió metropolitana de
EL
Barcetona. Es proposa [a creació de set regions:
Barcelona,
-
Girona,
Catatunya Central,
Tarragona,
Terres de ['Ebre,
Ponent i
Att Pirineu.
bases fermes per a una descentralització
definitiva del Govern de [a General,itat. També ha de servir per estructurar i enfortir lAdministració
que, a
[oca[ catalana, amb unes regions que siguin ets ámbits de descentralització del Govern i
La
diüsió de Catalunya en regions ha de crear unes
més, ünguin, en e[ seu ámbit, unes administracions [oca[s: els consells regionats.
fita important de cara a [a modernització de l'Administració a Catalunya: són
ets ámbits adequats per millorar [a capacitat de desenvolupament i competitiütat del país, com
també e[ punt de trobada entre LAdministració territorial de [a Generatitat i tAdministració [oca[
en e[ territori.
Les regions són una
Les regions han de ser Íens intermedi per excel.téncia entre municipis i Generalitat.
per corregir
Com a ámbits de descentratització del.s departaments de [a Generatitat, han de servir
d'estructuració
ámbits
a
Com
Administració.
e[ desordenat centratisme en qué ha derivat [a nostra
locat, han de ser [a proposta definitiva per enfortir e[ poder [oca[
generalitzada, a tot e[ país, del principi de subsidiarietat.
i
fer possibte [aplicació
[estabtiment de les regions ha de servir, també, per vertebrar i donar un nou protagonisme a[
territorií ats pobl.es i a les ciutats que conformen e[ país. Les regions han de catalitzar [emergéncia
de projectes territorials, i han de situar [a pol.ítica territorial en [a primera línia de l'agenda
política, cultural i sociat, per tal de contrarestar [a tendéncia a [a centratitat i a [a sectorització
de les polítiques púbtiques.
Així mateix, e[ fet regional ha de servir per reconéixer [a diversitat territorial del país i ha de tenir
prou fLexibil.itat i consens per poder adaptar-se a les diferents necessitats de gestió i representació
dels territoris.
�Qué han de fer les regions? Com a ámbit territoriaI de descentraLització de [a GeneraLitat, han de
constituir un mapa ctar i progressivament únic per a l'organització administrativa, i han de
propiciar un acostament de [administració aI ciutadá. La regió constituirá
de les potítiques dels diferents departaments en e[ territori.
eL
punt de coordinació
La regió será, també, un ámbit territoriaI d'una Administració [oca[, amb un govern propi: eLs
conselts regionals. Aquests tindran, en primer [toc, les competéncies i objectius de les actuals
diputacions: [a garantia de [a prestació dets serveis locals, [a prestació dels serveis supratoca[s i
supracomarcats, [a cooperació [oca[ i comarcaI i [a defensa dels interessos regionats. En segon
[toc, els conselts regionals han de ser unes administracions de "gestió del territori" i de promoció
social i econdmica de [a regió. Per assolir aquest objectiu, conjuntament amb algunes de les
iniciatives que les diputacions actuats han engegat, ets consells regiona[s han de ser receptors de
competéncies autonómiques de gestió del territori (urbanisme, aigües, medi ambient).
E[s consetts regionals han de sorgir "des de
baix": e[s seus drgans de govern estaran formats per
etectes locats. E[ seu president seri un a[ca[de.
Les regions reemplaEaran i integraran les actuals diputacions, contribuint a [a simpLificació i
racionalització del mapa administratiu.
"punt de trobada" de fadministració de [a Generatitat i fadministració [oca[.
S'establirá un drgan paritari de coordinació i impulsor de [es polítiques regiona[s: La Comissió
regionaI de coordinació.
Les regions seran un
Les regions es correspondran amb les províncies a l'efecte de [organització administrativa de
['Estat. Una vegada regionalitzat e[ territori cata[á pel Partament de Catalunya, es proposará a[
legislatiu estata[ ['adaptació de [a seva estructura periférica a[ fet regiona[. D'aquesta manera, a
Catalunya, les províncies s'anomenaran regions. Així será possibte conjugar e[ fet que Catalunya
es doti de [a seva prdpia organització administrativa i territorial amb [a necessitat constituciona[
del manteniment de [a província.
Les regions funcionaran com a províncies a l'efecte de les circumscripcions electorals
i estadístiques,
servint per resotdre les necessitats de gestió de les competéncies i serveis de l'Estat a Catatunya,
que, d'altra banda, hauria de centralitzar [a representació política en [a delegació deL Govern a
Cata[unya.
La regionalització ha de ser un procés on e[ territori porti [a iniciativa. Així mateix. ha de ser
assumit pel conjunt de les forces potítiques i sociats. La detimitació fina[ ha de ser fruit d'un
consens ampli. Proposarem, per tant, un procés de discussió molt obert on els diferents territoris
puguin intervenir i contribuir a conformar [a decisió que ha de prendre e[ Partament de Catalunya.
final assolir un modet regional clar en [a detimitació, peró flexib[e i
adaptat quant a[ contingut dets drgans i administracions regionats. En aquest sentit, La regió de
Es proposa com a objectiu
Barcelona i [a seva xarxa de ciutats es dotaran d'un govern locat, e[ Consell Regional de Barcetona, gue, necessáriament, requerirá un ampti ventatl de competéncies i recursos.
�lJapticació det principi de subsidiarietat a Catalunya, un exercici de federalisme interior. La
,,dávotució" de protagonisme, competéncies i recursos cap als nivetls d'administració Local
i cap a[ territori i [a societat.
Tot aLLd que pugui fer [a societat no ho ha de fer lAdministració,
administració més propera, no ho ha de fer una de més ltunyana'
i tot a[[Ó que pugui fer
una
l-lAdministració [oca[ catatana, e[ poder [oca[ catatá, fa temps que ha assolit [a seva majoria
d,edat. Aquest reconeixement vol dir un altre marc financer on [assignació dels recursos es faci
amb un cert grau d'automatisme.
qüestió territorial ha de tenir en compte [a fitosofia que es troba darrere
de les reiünd.icacions del sector locaI contingudes en ets documents originats del Pacte Loca[.
a[s municipis
S'ha d'impulsar una assignació flexibLe i progressiva de competéncies, serueis i recursos
El.
i
rep¡antejament de
La
a tAdministració [oca[ en e[ seu conjunt.
i e[ sector [oca[ en e[ seu conjunt, han de gestionar tota una série de competéncies,
amb els recursos corresponents, que actuatment estan en l'esfera autonÓmica. D'una manera
unánime, els alcaldes han reclamat La gestió de llensenyament primari, i opcionalment, del
El
secundari, de Les pol.ítiques ocupaciona[s actives i de les pol.ítiques de promoció d'habitatge.
per
[a
tant,
conjunt d'aquestes pol.ítiques representa un 6% de [a despesa pública consolidada i,
una
distribució
d'assolir
l'objectiu
en
distáncies
escurgar
sevá cessió cap a[ sector [oca[ significará
de [a despesa de l'ordre det 40/30/30.
Els ajuntaments,
Un nou enfocament del creixement urbanístic timitar la urbanització extensiva
els nostres pobtes
ELs
pobLes
i
i consolidar
ciutats
i les ciutats que veftebren
eL
territori de Catalunya constitue'ixen un important patrimoni
urbanístic que cal conservar i potenciar.
úttims anys, e[ creixement de só|, destinat a habitatges, indústria i serveis s'ha produit
que hi hagi
en bona part al, marge dets pobLes i ciutats. lJocupació progressiva del territori, sense
i
implica
una
un increment significatiu de [a població, té uns enormes costos energétics afegits
gran dificuttat de cara a [a dotació de serveis i transport als nous assentaments. Ca[ replantejar e[
En aquests
modeL.
La urbanització residencial. dispersa o de baixa densitat s'ha desenvolupat sovint sense cap
consideració a les estructures tradicionals dels pobl.es i ciutats existents. Creiem necessari corregir aquest procés, atorgant més protagonjsme als pobles i ciutats existents, i donant suport a les
que
infraestructures de mobititat i comunicació en els sistemes urbans consolidats, per petits
siguin, tot disminuint els riscos de segregació social del territori.
ül.es de Catalunya han sofert un procés invers a les noves
produit un
árees residenciaLs disperses. Malgrat ets esforgos desptegats pels ajuntaments, s'ha
cert buidat residencia[, acompanyat, en motts casos, d'una creixent terciarització o d'una incipient
degradació. En aquest context, Les pol.ít'iques púbtiques d'habitatge de sdl s'han centrat,
Les árees centrats de mottes ciutats
i
i
principalment, en els nous creixements.
�Es donará prioritat a [a recuperació dels teixits urbans, a [a recuperació de [a idea de pobLe i de
ciutat, que vol dir que, juntament amb una potítica decidida de miltora dets espais públics, es
prioritzaran les polítiques d'habitatges, destinant més recursos i donant competéncies als
ajuntaments.
La reconversió decidida de determinats centres
i sectors
urbans envettits o que han perdut [a seva
funció urbana pot absorbir una part important de [a demanda d'habitatge preüsibl.e a mig i LLarg
termini. En aquest context, s'imputsará una potítica decidida de suport ats ajuntaments amb
l'objectiu de reconvertir, en clau de miltora urbana, una part important deLs habitatges dets anys
50, 60 i 70 gue, en mott casos, no s'adapten a [es noves necessjtats individuaLs i socials.
La incorporació de les idees sobre [a
sostenibilitat a [a planificació territoriat indica que s'ha de
trebaltar amb models urbanístics de creixement més compacte. En aquesta línia, i
complementáriament, cal decidir e[ conjunt d'espais no urbanitzables de Catatunya. S'actuará
decididament per preservar els espais naturals, els sdl.s rústics de valor agrícola, forestal o
paisatgístic.
E[ nou Govern de [a Generalitat trebatlará perqué els pobles
i petits nuclis
no integrats en sistemes
urbans siguin objecte d'accions de cara a[ seu manteniment, amb criteris d'equitat, dotant-los de
tots els serveis básics mínims. La satvaguarda mittora d'aquests pobl.es i de[ seu patrimoni és
i
una prioritat per a[ país de cara a [a preservació deL paisatge
i
de les referéncies culturals
deL
territori.
OBJECTIUS
O Promoure un nou reequitibri territorial basat en [a
cohesió social, I'impuls económic i e[ lideratge del
territori.
O Fomentar el desenvolupament económic territorial.
O Implantar la nova organització regional de Catalunya.
O Retornar protagonisme, competéncies
territori.
O Limitar [a urbanització extensiva
pobles
i
i
i
recursos al
conso]idar els
ciutats.
MESURES
)
Promoure que lAdministració [oca[ assumeixi competéncies en [a gesüó de l'ensenyament primari,
i opcionatment delsecundari, en les polítiques actives d'ocupació, en [a promoció de L'habitatge
i en ámbits
deI benestar socia[.
�) proposar [a Taula regional de desenvolupament i
formació amb [a missió de planificar les
necessitats educatives específiques de [a regió, amb participació d'alcatdes, mestres i empresaris.
Organitzar Catalunya en set regions: Barcelona, Girona, Catalunya Centra[, Tarragona, Terres de
lEbre, Ponent i A[t Pirineu.
)
regions siguin t'ámbit de descentral,ització del Govern i que es configurin
com unes administracions [oca[s: els conselts regionals.
) proposar que aquestes
) E[s consetls regionats assumiran les competéncies i objectius de les actuals diputacions i seran
receptors de les competéncies autonómiques de gestió del. territori (urbanisme, aigües, medi
ambient).
) El, president del.s consells regionals será un a[ca[de.
) proposar [a creació d'un órgan de coordinació i impul,sor
de les polítiques regionats: [a Comissió
regionaI de coordinació.
) proposar al. LegisLatiu estatal lladaptació de [a seva estructura periférica a[ fet reg'ional.
) Retornar [a competéncia urbanística d'aprovació de pl.anejament derivat als municipis d'una
certa entitat. Reüsar totes les competéncies que han estat tretes des de [ámbit [oca[
fautonómic, sense que s'hagi guanyat en eficiéncia ni mitlorat en qualitat.
) Elaborar
a
un conjunt de Plans territoriats regionals que identificaran e[ conjunt d'espais no
urbanitzables.
)
prograDissenyar pol,ítiques per a[ manteniment i La mil.l,ora dets espais "tliures" del territori:
mes d'ajuda a les actiütats primáries creadores de paisatge, etc.
) Reorientar ets instruments púbtics d'intervenció en e[ só[ i llhabitatge cap a [a renovació urbana
enfront del nou creixement.
) Elaborar
un programa de üabil.itat per ats petits nuclis rurals en procés de despoblament,
reorientant-los cap a [a funció residencial vincutada ats sistemes urbans próxims, mitjanqant
mil[ora de les comunicacions i de [equipament.
[a
[a LegisLació urbanística catalana, amb [a intenció de reorientar e[
planejament generaI urbanístic, agiLitar [a seva gestió, fLexibil'itzar [a programació i posar-la en
) Revisar en profunditat
relació amb [a programació de les inversions [oca[s.
)
Introducció de criteris que afavoreixin feficácia en [a gestió de les actuacions urbanístiques.
) Disseny de sistemes de gestió específics per a [a reconversió
)
dels centres urbans, etc.
Transformar les actuats Comissions d'Urbanisme, que hauran de canviar e[ seu carácter
"fiscatitzadof i convertir-se en uns organismes de coordinaciÓ administraüva i de satvaguarda
del.s objectius de l'ordenació
) Estimul.ar l,a participació
territorial.
ciutadana en els plans d'ordenació territorial.
�AMBIENT, QUALITAT DE VIDA
I SOSTENIBILITAT
La preocupació creixent pel medi ambient a Catatunya no ha
tingut fins avuj una resposta adequada
que CiU ha votgut presumir de ser [a primera autonomia que ha creat
un departament, les polítiques ambientats no han estat entre els sectors prioritaris de ['acció de
govern, sinó una coaftada per tapar ets errors.
des de [a Generalitat. Tot
i
Set anys després de [a creació del departament de Medi Ambient, no s'hi han concentrat les
polítiques relacionades amb [a protecció del medi ambient (espais protegits, energia...), ni s'han
apoftat solucions a[s problemes més importants: infraestructures de gestió de residus, pLanificació
de [a producció i distribució de llenergia, recerca en innovació tecnotdgica retacionada amb [a
protecció ambiental o foment del transport púbtic.
E[
nou Govern de [a Generalitat ha de canüar les actuals potítiques d'ocupació de só[, de regeneració
dets espais periurbans, de protecció adequada dels espais naturals, de vatoració dels espais
agrícoles i forestals i de comprensió de ['imprescindibte paper dels corredors bioLógics. S'ha de fer
una política d'usos del territori que recuperi e[ concepte d'espai natural, espai agrari, espai obert
per a[ correcte desenvolupament de Catalunya- i desterrar [a idea que només
-imprescindibte
e[ principal i únic centre d'interés és [ámbit urbá o urbanitzable.
La Generalitat ha de dissenyar e[ model territorial genera[, mediambientalment sostenibte, perd
[a seva aplicació ha d'anar a cárrec del món [oca[, que ha de planificar, també amb criteris de
sostenibititat, els usos del só[ no urbanitzable, i fer de les mateixes ciutats un ecosistema terri-
toria[.
E[ nou Govern ha de donar importáncia a les polítiques de recuperació de La quatitat de faire,
afrontant ets aspectes relacionats amb [a producció i e[ consum d'energia. Ha de tenir com
objectiu incorporar les potítiques d'eficiéncia energética, de promoció de Les energies renovables
que substitueixin les fonts contaminants o d'alt risc (combustibtes fdssits i nuclears); les poLítiques
de mobilitat sostenibte i, per tant, [a potenciació del transport púbtic i ['apl.icació de
condicionaments ambientats als motors de[s vehicles privats; i e[ control de [a contaminació
industria[, en [objectiu d'aconseguir una major qualitat atmosférica.
E[ nou Govern ha de considerar faigua com una política básica, com a
font de vida i
de
desenvolupament. Ca[ acabar amb les visions parciats i conjunturals del Govern anterior i pl.anificar i gestionar correctament aquest recurs natural a partir de la üsió integraL del cicl.e de l'aigua
per donar una resposta a[ déficit estructural que pateix Catatunya.
ftuvia[s i els aqüífers com a veritables sistemes naturats que
han de recuperar [a seva funció de corredors de biodiversitat, de connectadors del. territori i de
les retacions humanes, com també de sistema natural d'emmagatzament d'aigua. S'han de defensar
amb fermesa, davant dels greus déficits de Catatunya, els criteris de solidaritat, comptementarietat
i corresponsabilitat de [Estat. Les depuradores són un element més per gestionar faigua, i sanejar
els rius també vol dir tenir en compte els aspectes biotógics: invertebrats, atgues, vegetació
aquática, de gtera o de ribera, ocelts i altres vertebrats.
E[ nou Govern considerará e[s espais
�protecció
En matéria de residus, e[ nou Govern de [a General,itat ha de garantir e|' més att nivetl de
ambientat, amb una política de prevenció basada en [a reducció del consum de matéries primeres
i d'energia i La disminució de ['ús de substáncies tóxiques. Les actiütats industriats, les ramaderes'
les doméstiques utilitzen recursos naturals i generen gran quantitat de residus que
cal reduir en [a mesura en qué sigui possibte i tractar adequadament per impedir probtemes
ambientats de primera magnitud.
les minéres
i
facció del Govern sobre e[ medi ambient. és del tot imprescindibte [a col'laboració ciutadana
i dels sectors económics per promoure un canü d'actituds indiüduals i co['lectives. Tan sols amb
per a
[a corresponsabititat social farem possible [a nostra proposta d'etaborar llgenda Local 21
Catalunya. Només així [a potítica ambiental del Govern podri generar ocupació, riquesa i
sostenibititat en sectors tan importants com e[ turisme i et lleure o [atracció d'inversions de
En
quatitat cap a[ paÍs.
OBJECNUS
O Canviar l'actual potítica d'ocupació del sól per una
política de sostenibilitat.
O Cobrir [a demanda energética, disminuir la
contaminació i millorar l'estat atmosféric.
O Gestionar l'ús de llaigua amb una visió que integri
tot el cicte, amb ta protecció d'espais fluvials i
aqüífers.
O Reduir la producció de residus i crear
infraestructures per a un tractament adeguat.
O Promoure la corresponsabilitat social en la protecció
del medi ambient.
MESURES PER CANVIAR L'ACÍUAI POLÍTICA D'OCUPACIÓ DEL SÓL PER UNA
POIÍTICA DE SOSTENIBILTTAT
)
Crear una veritabte xana d'espais naturals que en permeti [a gestió integrat.
) proposar La unió dets espais PEIN, els parcs naturals i altres zones d'interés per garantir una
major biodiversitat.
)
'
Articutar [a xarxa entorn de sis grans sistemes: 1) eL parc natural de fEmpordá, 2) [ane[[a verda
metropoLitana, 3) e[ sistema de les terres de ['Ebre, 4) eL sistema pirinenc, 5) e[ sistema litoral
i 6) et sistema deL territori agrari i forestal de [es comarques interiors.
d'interés agrari i forestal, necessari per a [a potítica agrária, [a defensa de [a
biodiversitat i [a integració en el. paisatge de l'activitat productiva, cultural i ecológica.
) pla d'espais
�) (agéncia catatana de boscos i conreus promourá contractes amb els propietaris amb objectius
ambientats
)
i
sociats.
Comprometre e[s propietaris com agents actius en [a defensa dets valors ambientals dets boscos
mediterranis
i
ets espais agrícotes intersticiats.
) Pla territoriaI sostenible
biodiversitat
)
per dotar Catalunya de grans infraestructures tot preservant
i eütant [ocupació difusa que afavoreix e[ consum extensiu del
Comprometre els ajuntaments en [a gestió del medi natural
i
[a
só[.
en [a planificació amb criteris de
sostenibi[itat.
MESURES PER COBRIR LA DEMANDA ENERGETICA, DISMINUIR LA
CONTAMINACIó
I
MILLORAR TESTAT ATMOSFERIC
) P[a cata[á
d'eficiéncia energética i extensió de les energies renovabtes per estalüar energia
perqué en 5 anys més d'un 100/o de l'energia consumida sigui d'origen renovable.
i
) Promoció de [a instal.tació de ptaques solars a 5.000 sostres, en 4 anys.
) Programa de parcs eótics, per facititar [a producció i fadequada ubicació dets aerogeneradors.
)
Apticació immediata en els edificis de [a Generalitat de criteris d'eficiéncia, amb [a instal.lació
de captadors d'energia sotar en els de nova construcció.
)
Vettlar per [a mixima eficácia dels controls de contaminació atmosférica d'origen industrial per
combatre l'efecte hivernacte en l'atmosfera .
) Tractament més aprofundit del risc industriat, per [a freqüent proximitat indústria-habitatge.
) Inventari de focus emissors de dioxines i d'attres substáncies de risc per a [a satut, i apticació
de mesures de reducció.
)
Promoció del transport púbtic per dissuadir ['ús abusiu del vehicte privat
als protocols mundials de disminució de les emissions de C0, .
i
garantir l'aportació
) Prioritat attransport
co[.lectiu menys contaminanL ferrocarril, metro, metro [[euger, tramvia,
xarxes ferroüáries de proximitat i de circumva[.tació i xarxes complementáries d'autobusos.
)
Mesures per a l'adaptació de motors
i carburants
dets vehicles a les noves demandes de quatitat.
TÚS Og L'AIGUA AMB UNA VISIó QUE INTEGRI EL
AMB tA PROTECCIÓ D'ESPAIS FLUVIATS T NOÜÍr¡NS
MESURES PER GESTIONAR
CICTE D'AQUEST RECURS
) Promoure
)
eI consens sobre eI
Pl.a
hidrotdgic per a Cata[unya.
Vetltar per [a correcta depuració de les aigües
i
[a protecció dets aqüífers.
) Elaborar i apticar programes de sanejament
d'aigües residuals urbanes, industriats
amb les condicions específiques per a cada zona.
)
)
Garantir [a qualitat de ['aigua dels rius. del litoral
i
i
ramaderes
dels aqüífers.
Destinar més esforEos econdmics i técnics a les zones de major concentració urbana i industrial
(trams baixos del Besós i LLobregat) i als espais fluüaLs amb especials valors ecotdgics (faunístics,
geoldgics...). Dedicar especial atenció a [a contaminació ramadera.
�) Recuperar les conques fluüals com a corredors biotdgics.
) Intervencions per recuperar ets rius i camins de ribera com espais de comunicació
ciutats
i
humana a les
pobles.
) Promoure sistemes de reg agrícota de baix consum i de reaprofitament.
Acció decidida a favor de les inversions en noves tecnotogies de reg agrari de baix consum
)
d'aigua.
) Destinar a[ reg l'aigua procedent de sistemes de depuració d'aigües residuals.
) Garantir menors captacions d'aigua deLs rius i afavorir [a recuperació naturaI de les conques.
) Retornar a[s ajuntaments [a responsabilitat en La gestió de les aigües residuats.
)
ApLicar
tots aquests conceptes segons [especificitat de cada part del territori.
MESURES pER REDUIR LA PRODUCCIÓ Og n¡gDUS I CREAR LES
INFRAESTRUCÍURES NECESSARIES PER A UN TRACTAMENT ADEOUAT
) Destinar tots els esforgos possibles a eütar [a producció de residus.
) Programes per eütar [a producció de residus o reduir-ne [a quantitat.
) Crear les condicions necessáries per a [a recoltida selectiva, [a reutitització
o e[ recictatge dels
residus.
) promoció de deixall.eries i altres instal.tacions dels programes de reco[[ida selectiva.
) Promoure e[ canü d'hebits per a un correcte tractament dels residus.
)
ApLicar el. criteri del "principi a [a fi" en els processos generadors de residus, com també en [a
gestió de les instal'lacions de tractament o dipdsit de residus.
)
Apl..icació escrupotosa del,
)
criteri de contro[ar ['impacte que qualsevoI materiaI produeix en e[
medi ambient durant tot e[ seu cicle üta[.
Regular tot eI c'icle ütaL de les instat. lacions de tractament o de dipósit de[s residus per eütar
efectes mediambientals no desitjats.
) Cooperar amb els ajuntaments en [a solució del problema ambiental dels residus.
) Contribuir a [a construcció dlnfraestructures necessáries per facompliment dets objectius
d'aquests programes.
MESURES PER PROMOURE LA CORRESPONSABILITAT SOCIAL EN LA PROTECCIÓ
DEL MEDI AMBIENT
) gbrir un debat sobre [a possibil"itat de canüs en [a pol"ítica fiscal, que comportin
[a reducció
lenta de [a fiscal,itat que grava e[ treba[[, substituint-la per un increment lent que graü [a
utitització de recursos naturals o [a contaminació. Mo[t especiatment, proposarem penalitzar [a
generació de C0,
i
attres gasos d'efecte hivernacle.
) potenciar Barcelona i [a seva área com a capital ambiental de [a Mediterránia.
productores d'equipaments i serveis mediambientats, [a
coóperació mediterránia i La impl.antació d'institucions internacionats retacionades amb e[ medi.
) Impulsar [a localització d'empreses
�)
Vetllar perqué e[ grans projectes d'infraestructures (Besds, Llobregat, [a recuperació deLs espais
ftuviats, ['anet[a verda, ets parcs agrícoles o rurats, els programes de residus, e[ paper del
transport púbtic no contaminant, etc.) facin de [a regió metropolitana un exemple de
sostenibilitat.
) Promoure
una nova cultura ambientaI
i
[a imp[icació de
tots els sectors socia[s en [e[aboració
de l'Agenda 21.
) Proposar
que ta política ambientaI no sigui un conjunt de programes ai[[ats, sinó [a traducció
d'una idea de progrés, en |.a qual se sentin implicats tots els sectors sociats i económics.
)
Impulsar un debat, obeÉ a [a ciutadania i amb [a participació activa dels experts, per a[ disseny
d'un Pta d'acció ambiental, que será l'Agenda 27 per Catalunya.
SUPERAR EL DEFICIT TERRITORIAL D'INFRAESTRUCTURES
XARXES DE COMUNICACIONS
I
té un déficit d'infraestructures en relació amb e[ conjunt d'Espanya i les regions competidores d'Europa. A Espanya, ets déficits són sobretot en carreteres i autopistes (Catal.unya té
e[ 130/o del capital üari espanyot, ma[grat que representa e[ 150/o en pobtació, e[ 180/o det PIB i et
77olo del' tránsit totaL). Madrid, Balears Catalunya són les regions més infradotades en
infraestructures públiques i on La rendibiLitat de [a inversió en infraestructures és més alta.
Catalunya
i
A Europa, les diferéncies són en autopistes i ferrocarrits. La dotació mitjana de 9 regions europees
les quats Lombardia, Bassin Parisien, Rhóne Alps...- dóna un índex 128 en renda, 118
-entre
en longitud d'autopistes , 774 en longitud de ferrocarrits, comparat amb un índex 100 en e[ cas de
Catalunya. E[ diferencial negatiu en ferrocarril és tres vegades superior a[ de xaxa üária.
Amb e[ gran impacte inversor del tren d'alta vetocitat i de l'ampliació de l'aeroport de Barcelona,
[a inversió de l'Estat a Catatunya será molt important i pot arribar a percentatges equivalents als
de població i PIB. Catatunya ha d'abandonar [a potítica det greuge comparatiu i ets referents de
pobtació i PIB, per plantejar nivetts de finanEament d'inversió en infraestructures suficients per
reatitzar ets projectes necessaris per a [a competitiütat deL país.
E[ nou Govern de [a Generatitat ha d'aconseguir un nive[l d'inversió d'uns 500.000 mitions de
pessetes [any, pertatd'arribara un programa2000-2004 de 3.5 bilions, que s'haurien de repartir
a ra6 d'7,7 [Administració de l'Estat, 7,7
sector privat
i
1,3 [a General.itat. Aquesta proposta
d'inversió
ha de dotar Catalunya de les grans infraestructures de connectiütat necessáries-que
suposa un incrementdel,52olo respecte a[s nivel[s mitjans del període 7997-7999.
eL
S'ha d'invertir fort en infraestructures, amb llobjectiu de miltorar [a connexió amb [a resta d'Espanya,
amb Europa i, especialment, amb ['arc mediterrani, per miltorar també [a situació competitiva de
Catatunya i facilitar-ne eI desenvotupament económic. S'ha de completar una xarxa d'infraestructures
basada en e[ model de les set regions, que elimini els obstacles existents a La mobiLitat de les
persones les mercaderies en parts importants del territori i que permeti reduir La mobiLitat
obtigada i fixar [a pob[ació en e[ territori.
i
�OBJECTIUS
O Dotar el país de tes grans infraestructures
competitivitat.
de
O Vertebrar les regions i facititar la permeabititat det
territori.
O Canüar el model de mobilitat metropolitana de
Barcelona.
O Superar ets déficits ambientals amb criteris de
sostenibilitat.
MESURES pER DOTAR EL PAÍS DE LES GRANS INFRAESrRUCTURES DE
COMPEÍITIVITAT
)
Garantir [a construcció de ta 3a pista, les noves terminals i [a zona logística de l'aeroport de
Barcelona, i impulsar zones de manteniment i d'indústria auxiliar.
) Convertir l'aeroport de Barcelona en e[ nus de connexió internacional del sud d'Europa (HUB).
) Constituir un organisme autónom per a [a gestió de l'aeroport de Barcelona, per construir un
aeroport apte per a 40 milions de passatgers
)
Crear [a
i
650.000 tones de mercaderies [any.
xaxa aeroportuária catatana, amb els aeroports de Girona, Reus, Sabadell
i
La Seu-
Andorra que complementin e[ de Barcelona.
) Fer que et TGV arribi e| 2004 a l'estació central de [a Sagrera i a [a frontera francesa.
) Fer arribar [amplada internacional per a mercaderies ats ports de Barcelona i Tarragona i ats
aeroports de Barcelona, Reus
)
i
Girona.
Crear una xarxa regional de trens d'alta
velocitat que, amb [ús de [a üa
del' TGV, comunicará les
principals ciutats.
) Convertir el.s ports de Tarragona i Barcelona en motors econdmics del país.
) Crear com a empreses púbtiques els ports de Tarragona i de Barcelona, per situar-los
a[ capdavant
del tránsit espanyol de mercaderies.
) Coordinació d'aquestes empreses i construcció conjunta d'un "port sec" a[ Baix Penedés.
) Garantir ta disposició de telecomunicacions de banda ampla a les árees metropolitanes, abans
de finals del. 2001.
MESURES PER VERTEBRAR LES REGIONS
I
FACILITAR LA PERMEABILITAT DEt
TERRNORI
) Estabtir
un sistema de comunicacions intermodal Catalunya-xarxa de ciutats: acostar les capitals
comarcals
i
ciutats de més de 5.000 habitants a menys de 30 minuts d'una autoüa, d'una
�estació ferroviária amb serveis d'alta vetocitat o del metro regional, de manera que Barcelona
no estigui a més de 90 minuts de cap població important.
) Proposar e[ desdobtament
de les principals línies ferrbviáries per estabtir un servei de metro
regiona[.
)
Proposar e[ desdoblament de les línies ferroviáries de Renfe Barcelona-Vic i Barcetona-Manresa,
així com [a miltora de [a lÍnia L[eida-Manresa.
) Desdoblar les línies de FGC Barcelona-Igualada i Barcetona-Terrassa.
) Proposar [a creació de [a línia de passatgers Mot[et-E[ Papiot.
) Redactar i executar un pla d'autoües [[iures de peatge, que contempli actuacions de [a Generalitat
i de l'Estat
per acabar amb e[ déficit
i discriminació
de [a xaxa viária cata[ana respecte de [a de
['Estat, amb una inversió d'uns 160.000 mitions de pessetes. Aquest pta haurá d'inctoure les
actuacions següents:
. desdoblament N-152 Vic-Ripott
. desdobtament C-1411 Manresa-Berga
. desdob[ament Eix Ebre
. autoüa Matgrat-Lloret
. desdoblament anella Gavarres
. desdobtament C-260 Figueres-Roses
. desdoblament N-240 Tarragona-Montblanc
. desdoblament N-260 Figueres-Otot
. desdoblament Banyo[es-Besatú
. desdoblament Túne[ de Vietla
. nova via Abrera-Granotlers
. construcció de ['Eix Diagonal Manresa-Igualada
. mi[[ora d'autopistes i artéries metropolitanes: A-16 i A-18
. desdoblament de ['Eix Transversal
)
Crear un fons de rescat de peatges i de manteniment de les autopistes
impostos ltigats a [es autopistes (beneficis, IVA).
i
autovies a partir dels
) Rescatarels peatges de les ües de circumval.lació de les corones urbanes (especialment ta B-30).
) Assegurar que totes les árees metropolitanes i capitats comarcats disposaran de fibra óptica
abans del 2001. Regular [ús públic de [a xarxa d'infraestructures de telecomunicacions, amb
una utitització eficient que permeti. abans del 2O04, [a prestació de serveis avangats de
tetecomunicacions (Internet, alta velocitat) a totes les pobtacions de Catalunya.
MESURES PER CANVIAR EL MODEL DE MOBILITAT METROPOLITANA DE
BARCELONA
)
Garantir l'execució deL PLa director d'infraestructures de hutoritat del Transport Metropolitá de
Barcelona (60.000 milions de pessetes/any) que ha de fer possible l'extensió de [a xarxa de
metro i tranüa.
) Destinar e[ doble de recursos a[ transport públ.ic cot.tectiu que a les carreteres.
) Potenciar eI transport púbtic col.tectiu i disminuir ['ús del vehicte privat.
�potítica pressupostária que destini entre 2 i 1,5 vegades més de recursos a[transport públic que
a infraestructures üáries.
)
) Finanqar La poLÍtica de transport amb una participació en llmpost sobre carburants.
) Reüsar [a fiscalitat tLigada a [a carretera.
) Creació d'un fons específic per a[ finangament del sistema global del transport púbtic, amb una
participació en els impostos especials sobre els carburants consumits.
MESURES PER SUPERAR ELS DEFICITS AMBIENTALS AMB CRITERIS DE
SOSTENIBILITAT
)
Garantir e[ subministrament d'aigua de qual,itat a les conques internes, amb les obres per
resoldre eL déficit hidrol.ógic finangades parcialment per fEstat.
)
Impulsar un gran pacte entre [a Catatunya rural i [a urbana, i entre les conques internes i les
terres de [Ebre i de Lteida, que acabi amb les batalles sobre [aigua i ets greuges territorials.
)
Crear consorcis amb els ajuntaments d'abastament en alEa
a [ámbit regional: els primers es
podrien crear sobre [a base de l'abastament Girona-Costa Brava, [a xaxa Ter- Llobregat i e[
consorci de Tarragona.
)
Acabar e[ sanejament dets rius.
) Retornar als ajuntamaents [a gestió dets sistemes de depuració amb un finanqament adequat.
) Et pta de sanejament preveurá [a substitució dets emissaris submarins per mecanismes de
reutilització, com també [a incorporació dets residus agrícoles
| 5.4.
I ¡I CNUP, UN LLOC PER VIURE I
i
ramaders.
PROSPERAR
món rural catalá, que és e[ 80o/o deL territori de Catalunya, ha experimentat en ets darrers
cinquanta anys una transformació radical.. [escassa rendibilitat de les explotacions ha provocat
[abandó de La majoria de [a pobLació activa agrária. Ha emigrat a les ciutats, de [a pagesia cap a
població activa, amb
La indústria i ets serveis, quedant reduida a poc més del 3olo del total de [a
una edat forEa avangada, pocs joves i moltes dificultats.
EL
La pagesia compleix La dobl.e funció de produir atiments, de més i mi[[or qualitat, i cada dia més
barats-, i de gestionar eI medi naturaI i eL territori de forma sostenibte. [actiütat pagesa és cada
cop més semblant a[ d'una petita empresa agrícola, que no sempre disposa dels instruments ni
del suport necessaris.
a [a Unió Europea ha permés integrar e[ sector agrari catalá en e[ comunitari i
gaudir dels sistemes d'ajudes derivats de La poLítica agrária comunitária, amb un batanq netament
positiu. Peró hi ha una fofta competéncia en les produccions de tipus continental i l'inconvenient
d'una política europea que no sempre valora i potencia e[ model agrari i les produccions de
carácter mediterrani.
La incorporació
�E[ Govern de [a Generalitat és responsabte de gestionar i de complementar [a potítica agrária
fixada per [a Unió Europea, sobre [a base del cofinanEament. Només es pot accedir a certes línies
europees d'ajuda si les administracions própies (Generalitat i Estat) hi assignen préviament recursos. Peró amb ets governs de CiU ha mancat aquesta definició prévia d'una política rural i
agrária prdpia, ['establiment de prioritats i [a gestió eficient dels recursos transferits. La pol.ítica
agriria a Catalunya ha estat cada dia més lenta i burocratitzada.
E[ nou Govern de [a Generatitat ha de fer una nova política que defineixi tlámbit rural catalá.
lJagricultura, [a ramaderia i [a sitücultura continuen essent les actiütats económiques de referéncia
en aquest ampti territori que constitueix eI medi rura[, i caI assegurar mj[[ors condicions j noves
oportunitats a [a pagesia, que [a població rural es mantingui i que, si pot ser, torni.
S'ha de propiciar [a incorporació de joves pagesos, de manera que [empresa famitiar i eL pagés
professional siguin ets protagonistes principals de [a política agrária. Ca[ enfortir les estructures
associatives agráries i mi[[orar [a seva capacitat d'actuació i d'incidéncia en [a transformació i
comercialització de les seves produccions.
S'ha de fer una política alimentária de qualitat, a través de les produccions agráries i els productes
transformats, vetllant per [a seguretat sanitária dels aliments produi'ts a Catatunya i els d'importació.
S'ha de ptantejar [a gestió del medi natural de manera que sigui percebut com un patrimoni
col.[ectiu a preservari fomentar, i s'ha de considerareI pagés com eIdefensor naturali principaL
d'aquest patrimoni comú.
S'ha de desburocratitzar l'administració agrária de [a Generalitat, miltorar [a seva capacitat de
gestió i fomentar eI diál.eg i [a concertació amb e[ sector i les organitzacions professiona[s. E[s
sindicats agraris, [a federació de cooperatives i les entitats associatives
ADS, ADF, grups
-ADV,
de sanejament, organitzacions sectoriats de productors. etc.- són ets intertocutors indispensables per a [a formulació d'una potítica agrária i rura[ assumida i compartida per tots.
OBJECTIUS
O Frenar e[ procés d'abandó de [a població rural i
propiciar la incorporació de joves pagesos.
O Desenvotupar una política alimentária de qualitat.
O Propiciar [a millora de les condicions de vida en el
món rural.
O Defensar [a gestió det medi natural com un
patrimoni col. lectiu.
�MEsuREs pER FRENAR EL PRocÉs oegnlloÓ o¡ LA PoBtActó
pRoprcrAR LA lNconponncIÓ DE JovEs PAGEsos
nunnl I
PER
)
Elaborar un catáLeg de sóL agrari a fi de preservar-ne ['ús i evitar l'especulació, especialment
les zones de creixement urbá que tenen un etevat valor agrondmic.
)
Promoure una ltei d'orientació agrária que contempti e[ pagés professional i [empresa familiar
agrária com els subjectes principal.s d'una relació contractual amb lAdministració.
)
FaciLitar assessorament, suport mitjans, com també [accés a fons de finanEament
sistema d'ajudes just que eüti fespecutació.
i
i
a
a un
l'estabilitat professionaI dels pagesos que no són propÍetaris de [a terra i convertir les
formes contractuals del dret ciül catalá en contractes d'arrendament.
) Fomentar
i
i fer preüsions
futur per a
)
Avaluar l'impacte de tAgenda 2000 sobre e[ camp
produccions.
)
Informar, assessorar i ajudar técnicament el. pagés en coneixements, técniques
millora de les produccions i/o La gestió empresarial.
[a pesca
de
i
les
sistemes de
) Formació agrária continuada.
) Formació professional regtada, amb móduls d'especialització agrária adequats a les zones rurals.
) Consütució d'un Fons de terres que doni més transparéncia a[ mercat de [a terra, eviti l'especulació,
facititi eI cessament anticipat de les actiütats agráries dels pagesos que vu[guin acollir-s'hi,
promogui [a incorporació
) Facititar
i
de
joves
i
permeti impulsar e[ redimensionament de les explotacions.
[a incorporació dels joves a
factiütat agrária. Habilitar una línia
de crédits específics
de subvencions per a ['inici d'activitat.
) Incrementar les aportacions públ.iques per abaratir e[ cost de les assegurances
sobre les
produccions agráries.
) MiLLorar [a capacitat productiva i
de gestió, segons les prioritats territoriats, socia[s
o
económiques.
d'integracions perdonarseguretatjurídica a les parts contractants, mitjanqant
[a clarificació de les obtigacions mútues.
) Modificar
La l,tei
) Potenciar [a recerca agroalimentária, en estreta cot.laboració
)
amb
etsectori les universitats.
Imputsar els processos de concentració parcet.tária amb llobjectiu de mittorar [a capacitat
operativa i productiva de les explotacions.
i
i
del,s regadius antics, tenint en compte técniques sistemes d'esta[ü de
racionalització de [rls de ['aigua en les diverses fases de regulació, captació, transport, distribució
i aplicació.
) Modernització
)
Fomentar [a construcció de nous regadius, adequats a les necessitats que es deriün dels estudis
agronómics, amb un ús racional de [aigua.
)
Modernitzar [a flota pesquera, els ports i Les l.l.otges. Preveure l'aplicació de peíodes de veda,
ben indemnitzats, per preseruar ets ecosistemes marins.
) Desenvolupament
de llaqüicuttura, foment de
La
indústria transformadora i mitlor comercialització
dels productes.
)
Aprofitar a[ máxim [a capacitat d'obtenir ajuts cofinanEats procedents de [a
UE.
�)
Impulsar [a reestructuració de[ cooperativisme agrari, incentivant [a fusió de cooperatives i
creació de cooperatives de segon grau en els processos de transformació i comercialització.
[a
MESURES PER DESENVOLUPAR UNA POLÍTICA ALIMENTARIA DE QUALITAT
)
Trebaltar per incrementar [a qualitat dets productes des d'una estricta exigéncia sanitária,
incorporant noves técniques i varietats, tant pel que fa ats productes vegetals i animats obtinguts,
com ats ingredients, ets components o les práctiques per obtenir-[os.
)
Preveure
[a participació dels sectors productius- les accions per eradicar de forma
-amb
efectiva les plagues i malatties més comunes.
) Estabtir els dispositius
necessaris per a una acció preventiva
i
una resposta enérgica ats brots
epidémics.
)
Impulsar i vetllar per [a qualitat de les produccions agráries, especialment les Denominacions
d'origen i altres quatificacions, referent ben identificat i acreditat pets consumidors.
)
Potenciar ets sistemes de producció integrada
i promovent e[ consum dels seus productes.
i
l'agricultura ecológica, difonent els seus valors
) Exigir e[ compliment estricte de les normes de [a Unió Europea sobre produccions
i
transgéniques
e[ seu ús en ets productes alimentaris.
MESURES PER PROPICIAR LA MILLORA DE LES CONDICIONS DE
VIDA EN
EN
uÓn nunnl
)
Etaborar ptans de reactivació per
económica.
)
Constituir grups promotors d'actuacions públiques i privades concertades per aI desenvolupament
de cada zona.
)
Activar fapticació dels ptans de muntanya.
a les zones rurals, que permetin una major diversificació
) Fomentar [a creació
d'activitats económiques comptementáries
-indústria, artesania,
agroturisme- per a[ medi rural, adequant els requisits a les circumstdncies específiques de
cada ámbit.
) Donar suport a la indústria
agroa[imentária
i incentivar-ne
[a ubicació en e[ medi rurat.
)
Comptementar les línies d'ajuda comunitiries i impulsar [a incorporació de R+D, [a cooperació
entre empreses, [a consolidació i [a conquesta de nous mercats i [oferta de nous productes per
incrementar [a competitiütat.
)
Mantenir les indemnitzacions compensatóries per a les zones desfavorides i les línies de suport
agroambiental com a accions complementáries d'ajuda als pagesos que viuen en zones de
menor potencial productiu, que estan sotmesos a limitacions productives o ats qui convé continuar produint certs productes.
)
Crear lAgéncia Forestat de Catalunya, que agrupi els boscos de titutaritat púbtica i privada
impu[si una gestió sostenible de fespai forestat, en [a seva dob[e funció económica i socia[.
)
lJAgéncia canalitzará les ajudes
a [a gestió forestal, podrá rebre competéncies detegades
i
en
�guardes rurals
i
i
pesca continental
foresta[s.
matéria de caqa
i
gestió dels espais protegits,
i
s'hi adscriurá e[ cos de
) lJAgéncia Forestal absorbirá ['empresa prlbLica ForestaI Catalana, SA.
) Potenciar e[ Centre Tecnoldgic Forestal de Catatunya.
MEsUREs PER DEFENSAR LA GESIIó DEL MEDI NATURAL COM UN PATRIMONI
COL. LECTIU
) Promoure un Codi de Bones Práctiques Agrícoles i Ramaderes.
) La rigorosa aplicació dels requisits d'acreditació d'explotacions i
[a inscripció en els registres
'i
contaminant.
cárrega
d'eLiminació de fems purins serán garantia del controI de [a
) Elaborar ptans específics, amb els suports técnics i econdmics necessaris.
) promoure e[ desenvotupament i llapticació de noves técniques agrícoles que minimitzin l'erosió
i
[a contaminació per adobs
i
pesticides.
tal que es puguin
)
promoure programes agroambientals, seguint les directius de [a UE, per
acollir ats ajuts preüstos en aquests casos.
)
Impulsar de manera prioritiria una política forestal de prevenció d'incendis forestals.
) promoure,
a través de LAgéncia Forestal, [a disminució de La cárrega combustible dels espais
forestats.
)
en matéria de línies eléctriques, urbanitzacions, abocadors,
voreres de carreteres i ües férries, cremes de rostotls, etc.
VetLLar per les normes de seguretat
) Ús de tots ets mitjans i técniques adients en cas de foc.
) potenciar les agrupacions de defensa forestal (ADF) com a puntal
básic de [a prevenció.
)
Imputsar una [[ei de pesca continentaI que ordeni els espais de pesca i preservi [a fauna piscíco[a.
)
ELs
)
ajuntaments atorgaran les concessions en els termes municipals.
Imputsar una [[ei que regul,i [a caEa, ordeni e[ sector i fixi Les espécies, les condicions, ets
espais els problemes derivats del. ptumbisme, com també [a protecció, [a conservació i
[aprofitament de les espécies cinegétiques.
i
) Les associacions
protectores d'animats seran considerades entitats col'laboradores de
['administració 'i gaudiran deL suport necessari per a les seves actuacions.
) Elaborar els plans d'ús i
gestió dels espais protegits. Potenciar actuacions de mi[[ora en els
parcs i zones d'influéncia, per fomentar activitats económiques que es poden propiciar en e[
seu entorn.
i
les concessions, [elaboració de plans d'ús
)
Imputsar també, tenint en compte ets usos
dels rius.
)
Estabtir l,ínies d'ajuda per a les afectacions en bestiar
i
conreus de [a fauna protegida.
i
gestió
�La realitat present del sector turístic a Catalunya és ambivatent. Hi ha mottes variables de signe
positiu, entre e[[es [a prdpia magnitud de ['ofefta, que atorga marges temporats per reconduir e[s
aspectes no tan positius. Ets governs anteriors no han vo[gut identificar-l.os ni afrontar-[os, amb
un triomfalisme de xifres i récords i [a negació sistemática de quatsevo[ mena de problemes.
turisme urbá és [a gran novetat dels darrers anys (no tan sots a [a ciutat de Barcelona) i sembl.a
que está en bones condicions de créixer. E[ turisme interior i de muntanya está per sota del seu
potenciaIi dels recursos disponib[es, amb modets d'impLantació heterogenis i correctes, i excepcions
preocupants. Augmentar-ne [a rendibilitat, mo[t condicionada per l'estacionalitat, requereix
E[
productes més etaborats
i
processos de comercial.ització més segmentats
i
especialitzats.
A [a costa (eL
70olo del total del sector), hi ha una duatitat indestriabl.e de segments d'oferta
qualificats, competitius i amb [a ctienteta mol.t fidetitzada, enfront d'altres segments abocats a [a
degradació dels serveis, a [a substitució permanent de clients amb poder adquisitiu que baixa i a
uns preus relatius descendents que afecten [a rendibil.itat gl.obaL.
turístics no premien suficientment [esforE dels segments que aposten per [a quatitat.
ininterrompuda de bones conjuntures fa que e[ procés de selecció sigui
mott lent i que ets segments poc quatificats obtinguin amb relativa facititat bons comptes
d'explotació, dada pefectament compatible amb una eventual rendibiLitat gLobal. decreixent.
E[s mercats
PerÓ [a successió gairebé
lJesforg per [a gualitat requereix professionats amb una formació iddnia
i una "cultura turística"
mott especiatitzada. S'han de superar les mancances de [actual sistema de formació técnica i
professiona[, tot i [a seva miltora recent. La incorporació deLs estudis técnics a les universitats
s'ha de consolidar
i
reüsar.
La competéncia en preus és cada cop més
sent més intens en paiios menys
dificit, perqué e[ creixement de La oferta continuará
desenvolupats, i per tant, s'ha de competir en producte, amb [a
qualitat com a factor essenciaI i [a necessitat d'una ofefta important d'atractius paisatgístics i
cultura[s del territori, que requereixen un gran esforq d'informació. factivitat tuística té tendéncia
a degradar o consumir els recursos que [a fan possible, de manera que, a més d'un compromís
étic, [a sostenibititat és un valor económic tangibte.
i
E[ Govern de CiU no ha sabut optimitzar els esforgos dels agents púbtics privats per a [a
promoció turísüca, que s'ha de basar en [a divulgació de[s processos de qual.itat i sostenibilitat,
i
les especificacions sobre els productes Les garanties i respecte ats drets dets turistes com a
consumidors. La Unió Europea ha desenvolupat poca poLítica de turisme, i aquest és un dets pocs
sectors econdmics on hi ha oportunitats d'exercir un lideratge efectiu, no en e[ sentit de comptar
qui té més turistes, sinó d'impulsar potítiques de qualitat.
�OBJECTIUS
O Crear informació de base sobre el sector turístic.
O Formació técnica i professional del sector i
reforqament dets estudis superiors de turisme.
O
qualitat el factor diferencial del sector
turístic catali.
Fer de ta
O 0ferir un turisme sostenible.
O Singularitzar I'oferta turistica.
O Promocionar estratégicament e[ turisme.
O Liderar tes polítiques turístiques europees.
MESURES
) promoure [a creació d'un sistema d'informació de base sobre l'actiütat turísüca.
) Reordenar [a formació dels professionats del sector, amb currícutums formatius específics.
)
sobre
Continuar imputsant processos d'autoregutació a través de plans de zones o subsectors
estándards mínims.
)
Endegar un pla de miltora dels serveis púbtics.
)
aI sector, a
Sens.ibiLitzar e[ sector per eradicar [oferta sense quatitat. Introduir transparéncia
consumidors.
a
com
partir de [a informació i [a defensa dels turistes
)
capacitat de
Condicionar e[ creixement turístic a [a capacitat de reeursos (aigua, espais ütats,
les instal.lacions i serveis).
promoure l'esponjament de [a densitat i mittorar [a funcionalitat dels espais o nuclis amb gran
)
concentració, amb [amortitzaciÓ de places, si ca[.
�UN GOVERN
I UNES INSTITUCIONS
MES PROPERES
ALS CIUTADANS
Les institucions de l'autogovern han permés [a recuperació de La personatitat de Catatunya, peró
e[ pas dels anys i fevotució política i social han posat de manifest [a necessitat d'introduir
reformes i millores en e[ seu funcionament. E[ Govern de [a Generatitat, e[ Parlament, LAdministració
púbtica, ets poders [ocats, [a Justícia i els mitjans de comunicació públ.ics han d'accentuar [a seva
proximitat als ciutadans
i
e[s seus probtemes.
La política i les institucions representatives han de ser üstes com instruments d'organització de
[a conüvéncia en [[ibertat i de solució dets probl.emes de [a societat, sobre [a base dets principis
constitucionals i de valors com [a integritat, [a participació democrática i l'interés púbLic. proposem
una série de reformes que afecten les relacions entre les institucions
i-___FER
I 6.1.
I
I
i
la ciutadania.
.
UNA GENERALITAT MES PROPE A A LES CIUTADANES
ELS CIUTADANS
vint anys de funcionament de les institucions autonómiques, estem en condicions de
fer-ne un balang que, sens dubte, ha de valorar els seus éxits, perd que també ha de detectar les
seves mancances, amb e[ propósit de corregir-tes per continuar avanEant cap a una democrácia
Després de
més ciutadana.
té encara importants deficiéncies, pel que fa a [a proximitat amb
ciutadans, que se senten satisfets amb fexisténcia de les institucions de [a
Generalitat (Partament, Presidéncia i ConseLL Executiu), peró sense attra possibilitat d'inftuéncia
E[ nostre sistema institucionaI
les ciutadanes
i
�que e[ vot periódic a
La l.l.ista
electoral d'un partit o coatició en les eleccions a[ Parlament de
Cata[unya.
pel que fa als poders locals, que són ets més próxims i accessibles a [a gent, ets succesius governs
segon ordre.
¿e CIU a [a GeneraLitat el.s han deixat de banda, tractant-los com institucions de
als
Aquesta actitud ha üolentat sovint fautonomia locat, ha escatimat recursos i competéncies
ajuntaments i ha impedit crear una cu[tura sóLida de co[.[aboració
les i nstitucions representatives.
i
il.eiattat democrática entre
Les seves decisions
Fins ara, e[ Govern de [a General.itat ha estat subjecte a poc control extern.
i
[actuació de [a administració autondmica no han estat prou transparents'
potents i efectius per aI controI del
Ca[ establir, doncs, instruments potítics i técnics que siguin
üngut un paper
Govern. E[ parlament, controlat durant 15 anys per [a majoria absotuta de CiU, ha
del
mott inferior a[ de les seves possibititats com espai principaL de debat polític, de control
Consell Executiu i d'elaboració de potítiques estratégiques'
[a manca
La potitització partidista de l'administració de [a General.itat és conseqüéncia de
possibilitat
[a
d,instruments de controt, i per aixó és una administració poc eficient. S'ha desaprofitat
burocrátic
de crear una administració moderna; ben a[ contrari, s'ha acabat copiant e[ model
demandes
les
a
funcionament
seu
e[
adaptar
trad.icional. de fadministració públ.ica espanyola. Ca[
de
qualitat
i
capacitat
d,una societat dinámica, que exigeix a [a seva administració eficiéncia,
les notes
resposta. Modern.itat, quatitat, professionalitat i ética de servei públ.ic haurien de ser
distintives d'una administració renovada.
polítiques públiques i en els
La societat ciü1. participa poc en els processos d'etaboració de tes
en [a relació entre
processos de prestació de determinats
cot'laboració' i no
beneraLitat i les institucions de [a societat
polítiques
básiques
pas en eL dirigisme. La recerca del consens i e[
serueis.
civil
d
de país haurien de ser les eines básiques d'aquest nou estit'
programa d'innovació democráüca
A partir de l,actuaI realitat institucionaI hem de desenvolupar un
l"imitar i
que tingui com a objectiu básic ampl.iar La l.l.ibertat La participació dets ciutadans
poders públ.ics. Aquest programa ens ha de permetre una nova Generalitat més
i
i
controla1 els
propera ats ciutadans, més transparent, més descentralitzada, més eficient i de quatitat.
i les
Aquest programa de reformes ha de fomentar [a proximitat de les institucions als ciutadans
possib[e
fer
de
ciutadanes. Proximitat entre ets electors i e[s seus representants, amb [a vo[untat
participació de [a societat
una üda pol.ítica fonamentada en valors cíücs i en les possibiLitats de
de transparéncia en
l'increment
és
ciül en ei procés pol.ític. Un deLs altres elements de [a reforma
parlamentari i
lactuació dels poders púbtics. Hem d'arbitrar mecanismes de control i contrapés
paftits.
social del Consetl Executiu, amb mecanismes transparents de finanqament dets
prob[emes
La reforma que proposem es basa en l'aplicació deL principi de [a subsidiarietat. Ets
j
directament
s'han d'afrontar a[ més a prop possibLe del seu origen amb [a participació dels més
i el's
Generalitat
[a
implicats. Hem de promoure una distribució de recursos i competéncies entre
pod.r, locats
eficient
i
i
entre les administracions
de qualitat.
i
[a mateixa societat. La nova Generalitat ha de ser
�UAdministració de [a Generalitat és un element básic deL sistema institucional del país, i per
aquest motiu cal reforEar-ta des de[ punt de üsta técnic i extremar [a seva professionatització per
taI d'evitar [a confusió de les institucions amb una partit poLític o amb una ideoLogia. EL futur de
Catalunya, depén, en bona part, de [a capacitat del sistema administratiu per generar valor a
través de [a seva actuació. Ca[ exigir més rendiment, serveis de qual.itat i col.laboració amb [a
societat.
OBJECTIUS
O Acostar [es institucions a les ciutadanes
i
ciutadans.
C Donar veu i representació als residents a l'exterior.
C
Reforqar el paper del Parlament en e[ conjunt
institucional de la Generalitat.
O Augmentar la transparéncia en l'actuació dels poders
públics.
O Aplicar el principi de subsidiarietat.
O Aconseguir una Administració púbtica eficient i de
qualitat.
MESURES
) Proposar ['e[ecció directa de [a meitat dels diputats en circumscripcions
una llista, amb ['objectiu que ets electors coneguin, accedeixin
diputat que representa eI territori on viuen.
i
territorials i [a resta en
puguin votar directament el
)
Aquesta proposta será recollida en [a [[ei electora[ catalana.
)
Fins que s'aprovi aquesta [[ei, els diputats de PSC-Ciutadans pel Canü ündran l'encárrec de
representar un territori, amb una oficina oberta ats ciutadans.
) La ttei electoral
catatana establirá una circumscripció electoral per ats catalans residents
[exterior, garantint [a seva representació en e[ Parlament.
) Proposar [establiment
d'un límit máxim de dos mandats consecutius per a[ President de
Generalitat, per tal d'afavorir [a renovació política.
) Promoure una modificació de[ marc [ega[ deLs partits
interna, [a participació dels afiliats
i
a
[a
poLítics que garanteixi [a ptena democrácia
un finanqament transparent.
) Fer més accessibte
l'activitat del Partament, per mitjá de les noves tecnotogies: creació
d'un canal temátic de tetevisió i retransmissió d'a[gunes sessions i comissions per [a teteüsió
púbtica.
) Promoure
mecanismes efectius de control de [a despesa electoral del.s partits polítics, per a [a
transparéncia del seu finangament i de les campanyes electorals.
�)
instituirá [el,ecció per part del Parlament d'un Consell de Control de les despeses
electorals, amb mandat superior a La Legisl.atura, integrat per experts, amb potestat executiva
sobre els tímits de despesa electoral autoritzada.
)
partits hauran de pubticar a [a premsa ets seus comptes etectorals detaltats, immediatament
després de les eleccions.
en qui
El. president podrá nomenar un Primer Conseller del. Consetl. Executiu de [a Generalitat,
La ttei etectoral
EL
)
delegará funcions de direcció
)
i
coordinació.
Decidir [a mifl.or ubicació en e[ territori catalá de les diferents seus dels organismes de
Generalitat.
) Fer que e[ Consell Executiu es reuneixi periddicament a diverses ciutats catalanes.
) EstabLir mecanismes de contacte directe amb [a societat ciüt, per analitzar els problemes
cada
)
[a
de
territori.
de
Fer que e[ Consel[ Executiu estableixi formes de comunicació permanent amb els ciutadans,
carácter no propagandístic i basades en [ús de les noves tecnotogies, per mittorar [a informació
i
ampliar la participació.
) Instituir
mecanismes efectius de consulta parlamentária
a [a societat durant els
processos
[egislatius.
)
Modernitzar e[ debat parlamentari, perqué sigui més ágil. i üu, agilitant els trámits i terminis
grans
del procediment, potenciant e[ carácter I'egislatiu de les comissions i reseryant aI Ple ets
debats.
)
Estabtir sessions setmanals d'actualitat potítica
Govern a contestar en 24 6 48 hores.
i
La
possibititat d'efectuar preguntes urgents a[
) promoure un Parlament més fort i amb més capacitat de control sobre e[ Consell Execuüu.
) Les minoria parlamentáries ha de poder dur a terme un control efectiu de factivitat del Govern.
) Reforgar Les obligacions d'informar i comparéixer davant del Parlament corresponenb als membres
del Govern i ets atts cárrecs, com també a les autoritats i Les persones. cridades a declarar
davant les comissions d'investigació.
)
Amptiar [ñmbit de control del Parlament en e[ camp de:
. La gestió pressupostária i financera deI Consetl Executiu.
. [avaluació de [a producció normativa del Consetl Executiu.
. Uavatuació de potítiques púbtiques.
) EL parl.ament analitzará [a idoneitat dels nomenaments d'alts cárrecs més significatius.
) Crear una Administració púbtica catalana moderna i de qualitat. La nostra proposta és:
.Simptificar-ne e[ funcionament i fer-l,a més accessibl.e als ciutadans, amb [a reüsió i [a
mecanitzaci ó i nteg ra I dets processos ad mi nistrati us.
.Descentralitzar-la territoriatment desconcentrar-ta funcionalment, creant agéncies
executives amb objectius, recursos i responsabilitats ctarament definits.
.Desenvo[upar un programa integraI de formació del persona[, per millorar [a capacitat i
i
professionalitat dels em pleats públ'ics.
.posar en mana potítiques transversats
departaments.
i
millorar la coordinació
i
ta co['laboració entre
�'Contenció de [a despesa corrent a través de programes de millora de [eficiéncia
introducció de criteris de gestió gerencials.
i
amb
[a
@.
I
ELS AJUNTAMENTS: PART DEL NOSTRE AUTOGOVERN
E[ model que es proposa per a l'administració [oca[ es basa, en primer [[oc, en e[ municipi, on
radica e[ poder polític i [a representació democrática dels ciutadans i deL territori; en segons [[oc,
en les comarques, constituides a partir de [a voluntat dels municipis de mancomunar serveis
loca[s i d'exercir competéncies delegades per [a Generatitat; i, en tercer [[oc, en les regions, com
a peca clau en [a devotució de protagonisme a[ territori. Un sector [oca[ fort per poder defensar
i promoure els interessos dets territoris davant de [a resta d'administracions.
E[ model d'administració [oca[ que es proposa vol trobar un equil.ibri entre [a voluntat de mantenir
e[ mapa municipa[ actual
a expressió de les idenütats [oca[s- í [a necessitat de trobar
-com
prestació
fórmules de
dets serveis locals amb eficácia i eficiéncia, promoure e[ territori i defensar
els interessos generals.
E[s organismes locats supramunicipals
-[es
comarques
i
les
regions-
hauran de desenvolupar
un paper decisiu de suport a les actuacions que depassen les possibil.itats dels municipis, en
l'exercici de [es seves competéncies i en [a defensa dels interessos locals. Les comarques seran
organismes de natura[esa gestora i administrativa, amb un
mapa comarcal obert, si fos necessari, a crear-ne de noves. Les regions seran [ámbit d'una
administració de cooperació [oca[ i promoció i gestió del territori, per mitjá dets Consetls regionals.
E[ Govern de [a Generatitat ha d'establir retacions de col.taboració l.l.eiaL amb ets ajuntaments,
que han de veure reconegut i enfortit e[ seu paper fonamental com a prestadors de serueis als
ciutadans. des d'una posició de proximitat, en benefici de [a seva eficiéncia i capacitat d'acció
directa sobre ets problemes.
OBJECTIUS
O Enfortir e[ poder locat.
O Impulsar unes administracions locals amb major
autonomia i més competéncies i recursos.
MESURES
) Reconeixement
del principi d'autonomia local
i
apticació en sentit extens del. principi de
subsidiarietat.
)
Transferir als municipis [a gestió de competéncies de [a Generalitat, com l'ensenyament primari,
opcionatment e[ secundari, les po[ítiques ocupacionats actives i [a promoció de l.'habitatge.
�) Reconéixer els alcaldes com a representants de [a Generalitat a[ territori.
) Desenvolupar una retació Generalitat-municipis de carácter plenament institucional, etiminant
quatsevol criteri partidista.
E
I un
ADMINISTRACIó DE JUSTÍCII mÉs ¡nCIENT
I
PRoPERA
E[s ciutadans d'avui no perceben t'Administració de Justícia com un servei públ'ic eficaE que
garanteixi [a seva [[ibertat, [a seva seguretat
de fer.
i
ets seus drets de [a manera en qué ho hauria
Uexcessiva lentitud dels processos judicia[s, e[ contrast entre una justícia cara només accessibte
a una part de [a pobLació enfront d'una justícia gratuita que no garanteix un servei digne i, a més,
contribueixen a aquesta percepció d'ineficácia
i
i
independéncia de l'aparetl judicial,
manca de confianga entre [a ciutadania.
els dubtes no descartats sobre [a plena imparcialitat
Entre les causes deI manteniment d'aquesta situació, n'hi ha de tipus institucionaI i estructural
que afecten els organismes deI govern i ['administració de [a Justícia.
Consetl General del. Poder Judicial,- apareix com un poder opac, ltunyá i
E[ govern judiciat
-eL
desconegut pels ciutadans, que ignoren els noms dels seus membres els motius de [a seva
etecció p1[ P.rl..rent, davant deL qual, tampoc no són responsabtes. [actuació del Consell General
está centralitzada i al.lunyada dels territoris on es plantegen ets probtemes. La coincidéncia en
una mateixa persona de l.a presidéncia de [órgan de govern de la justÍcia amb [a presidéncia del
Tribuna[ Suprem afegeix una confusió entre dues funcions que haurien de ser incompatibles.
i
de Justícia pateix d'una secular ineficácia que genera [a desconfianEa dels ciutadans.
La duració de[s titigis s'ha de comptar per anys, i més en ets que arriben a[ Tribunal Suprem. Les
[administració
judiciats
lteis processals són deL segl.e XIX i demanen una immediata modernització, i les oficines
tenen un funcionament anacrónic, mancades de les técniques modernes de gestió. E[ personal al
jutges i magistrats- está organitzat en cossos
servei de fadministració de Justícia
-excepte
nacjonals de funcionaris, fet que dificul.ta [a seva gestió per part de les comunitats autdnomes
amb competéncies, com és e[ cas de Catatunya.
Aquesta ineficácia es fa més patent en probtemes de conüvéncia, com petits conflictes ciüls o
contravencions penats d'escassa entitat, que afecten [a vida de [a gent.
és com un greu problema no resolt, pel que fa a [a seva dependéncia
lestatut de[ Ministeri Fiscal
del Govern o del Parlament
i
a determinar qui dicta les prioritats de [a seva actiütat.
i
Les successives LLeis orgániques algunes senténcies del. Tribunal Constitucional han buidat
prácticament e[ contingut de l'Estatut dAutonomia de Catatunya en matéria de justícia. Aquest
fet afecta e[ model de construcció de l'Estat de les Autonomies, perÓ també els problemes esmentats
que pateix l,Administració de Justícia.
�A Catalunya s'han de mi[lorar les institucions penitenciáries, pel que fa a |'a seva finalitat de
servir a [a reeducació i reinserció socia[, com també els estab[iments de menors.
S'ha d'impulsar [ús del catalá a l'ámbit judicial, encan insuficient,
modernització del dret ciül catalá.
i
cutminar el.s trebaLts de
E[ principal objectiu del nou Govern de [a Generatitat és impulsar un federalisme judicial, aplicant
principis de subsidiarietat i de proximitat a[ Govern i a lAdministració de Justícia. La democratització
del govern de [a Justícia significa que ets seus membres han de ser elegits pel Parlament, amb [a
prévia presentació d'un programa de govern que pugui ser conegut i que e[ propi Parlament pugui
cessar del seu cárrec a aquetls membres que incompleixin les seves funcions. La separació de les
funcions de govern i d'administració de Justícia suposa que no coincideixi en [a mateixa persona
[a presidéncia del Consel General de[ Poder Judicial i [a del Tribunal Suprem.
S'ha de garantir que sigui efectiva [a responsabititat penal
i disciptinária detsjutges i magistrats.
La práctica ha demostrat que aquesta efectivitat és més dificit d'aconseguir quan [a sanció
disciplinária o penaI correspon ap[icar-[a a órgans integrats majoritáriament per membres de [a
carrera judiciat.
S'ha de reduir e[ temps de durada dets processos judicials i de fexecució de Les resotucions que
recaiguin en aquests processos. Per a aconseguir aquest objectiu, s'ha d'abordar [a reducció
d'instáncies processals que han de culminar dins e[ propi territori autonómic i [a reorganització
del personal i les oficines judiciats.
Una prioritat de govern será [a de garantir [a sotució del.s petits conftictes de convivéncia.
fonamentalment ets que es produeixen ats grans centres urbans. Aquests tipus de conflictes no
els soluciona [a jurisdicció ordinária, per [a qual cosa cal trobar noves fórmuLes judicial.s o
extrajudicia[s.
S'han de determinar les funcions, dependéncia i principis sota els quats ha d'actuar eL Ministeri
Fiscat, i e[ procediment per estabtir les prioritats en matéria de potítica criminat. És necessária
['aprovació d'un noL,l Estatut del Ministeri FiscaI que determini les seves funcions i com s'articu[a
[a seva dependéncia del Partament o del Govern. També s'ha d'arbitrar un procediment a[tament
paÉicipatiu per determinar les prioritats en matéria de potítica crimina[.
Ca[ garantir [a prestació del servei de justícia gratulta per a tots aquelts que acreditin que
manquen dels recursos suficients, i que aquest servei es presti dignament. Aquest objectiu és
prioritarii va molt ttigat a [a formació de[s advocats que, a través dels seus cot.legis, presten e[
servei.
Ca[ dotar a les institucions penitenciáries
-que només compleixen funcions de reclusió, amb
['ob[it de les seves finalitats constitucionals- dels mitjans necessaris per fer efectives les seves
finalitats de reeducació i reinserció sociat.
S'han de modernitzar els centres d'acollida i tractament de menors que necessiten ajuda per a [a
seva adaptació social. [atenció a infants i menors d'edat ha de ser objecte prioritari de l'acció de
govern, sobretot els afectats per mancances econdmiques, socia[s i d'integració.
�i
informació ciutadanes en e[ seguiment del funcionament de
LAdministració de Justícia. CaL fer efectiu e[ dret dels ciutadans a ser informats de tots els
assumptes que afecten ets seus drets i interessos, i fomentar [a normalització lingüística en
aquest ámbit.
Ca[ fomentar La participació
És necessari
i
urgent desenvolupar e[ Dret civil. catal.á d'acord amb les necessitats de [a societat
actua[.
OBJECTIUS
O Federalitzar i aplicar els principis de subsidiarietat i
proximitat al Govern i a l'Administració de Justicia.
C Democratitzar e[ govern de la Justícia i
separar les
seves funcions de govern de les estrictament
jurisdiccionals.
O Garantir que sigui efectiva [a responsabilitat penal
disciplinária dels jutges i magistrats.
i
C Reduir el temps de duració dels processos judicials i
de I'execució de les resolucions que recaiguin en
aquests processos.
O Garantir [a solució dels petits conflictes de
convivéncia, sobretot en els grans centres urbans.
O Determinar les funcions, dependéncia i principis
sota ets quals ha d'actuar el Ministeri Fiscal.
O Garantir [a prestació adequada
justícia gratuita.
i
digna del servei de
O Modernitzar les infraestructures penitenciáries.
Trasllat de [es presons de la ciutat de Barcelona.
Impulsar potítiques de prevenció i de reinserció
socia[. Millorar la sanitat penitenciária.
O Modernitzar els centres d'acolliment i tractament de
menofs.
O Fomentar la participació i informació ciutadanes.
O Fomentar la normalització lingüística a l'ámbit
judicial.
C Actualitzar e[ Dret Civil catalá.
�MESURES
)
Proposar que e[ Govern de ta JustÍcia sigui elegit pel Partament, d'acord amb un programa
conegut pets ciutadans, i que els seus membres siguin responsabtes davant del mateix Parlament.
)
Proposar [a separació dets cárrecs de president del Consell General del Poder Judicial i de
president del Tribunal Suprem, a fi de separar ctarament e[ govern de [a Justícia i factiütat
judiciat.
)
Promoure la federatització de [a Justícia, aplicant eI principi de proximitat, amb [a creació de [a
Comissió de JustÍcia de Catalunya, a [a qual s'atribuiran funcions de govern de [a Justícia,
própies i delegades pel Consell GeneraI del Poder Judiciat.
)
La Comissió de Justícia de Catalunya, presidida peL president deI TribunaI Superior de Justícia
de Catalunya, estaria integrada per membres vocals del Consell General del Poder Judiciat, i de
la Sata de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, una meitat, i per representants
del Partament de Catalunya, [attra.
)
[i atorga fEstatut d'Autonomia de fixar les
judicials,
per
territoria[s
dels
órgans
reduir
detimitacions
ets desplagaments i adaptar-los a [a
nova organització territorial de Catalunya.
)
Proposar que les instáncies judicia[s s'esgotin davant del Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya, complint [es preüsions constitucionals, per abreujar [a duració dets processos.
)
E[ Tribunal Suprem només ha de conéixer els recursos destinats
Fer que [a Generalitat exerceixi [a competéncia que
a unificar [a doctrina
dets
tribuna[s.
)
Promoure que e[ Parlament de Catatunya proposi un de cada tres magistrats que integren e[
Tribunal Superior de JustÍcia de Cata[unya, com a mesura de federalització de [a Justícia.
)
que [a Generalitat sigui ['única institució competent per
instar [a convocatória de proves d'accés de jutges i magistrats, per eütar que hi hagi órgans
judiciats desatesos per manca de jutges.
)
Crear [a Justícia municipaI o de proximitat als grans centres urbans, per resoldre els conflictes
Fer acomptir l'Estatut dAutonomia
i
de convivéncia.
i
)
per
Crear e[ Consell Territorial de Justícia de Catatunya ets consells regionals
-integrats
representants de les administracions locals, de les organitzacions empresaria[s i de treba[[adors,
de veTns, de consumidors, dels col.legis professionals i d'attres-, com a mesura de participació
ciutadana. de seguiment de [administració de Justícia i de proposta i col.laboració amb ets
órgans competents, inclós e[ Ministeri Fisca[, per determinar [a política criminat.
)
Proposar que, atesa [a seva responsabititat pena[, i per delictes comesos en l'exercici dets seus
cárrecs, els jutges i magistrats hagin de ser jutjats per un Tribunal amb Jurat, a fi de garantir
que no prevatguin ets interessos corporatius.
)
Proposar que els recursos contra els acords del govern de [a Justícia que sancionin jutges i
magistrats per raons disciplináries els hagi de resotdre o bé una Comissió del Partament creada
a aquests efectes, o bé e[ Tribunal Constitucionat, a fi d'evitar sospites d'interessos corporatius.
)
Proposar que e[ personal aI servei de l'Administració de Justícia (excepte jutges
depengui de [a Generalitat, per raons estatutáries, de proximitat i eficácia.
) La Generalitat
i
magistrats)
ha d'administrar, per tes mateixes raons, els recursos materials destinats
l'admin'istració de Justícia a Catalunya.
a
�)
Garantir [a prestació del servei de justícia gratuita de [a manera més digna, mitjangant e[ seu
controI per part de [a General.itat i amb [a garantia d'una formació adequada i d'una retribució
digna dets professionals.
)
Garantir que els professionals i advocats que col.taboren amb lAdministració de Justícia tindran
una formació adequada préüa a [exercici professional, per a millor garantia del dret de [a
defensa.
)
0rganitzar les oficines judiciaLs amb lestécniques modernes de gestió, mitjanEant [a creació de
figures gerencials, [a total informatització i [a creació de serveis comuns.
una Oficina dAtenció a[ Ciutadá, a fi de conéixer
sumarial, [a situaciÓ i darreres actuacions dels
e[
secret
en tot moment, si no s'ha decretat
assumptes en qué e[ ciutadá és part.
) Crear ats serveis comuns deLs drgans judiciats
)
Mil,l.orar e[ funcionament de [es
de reeducació
i
institucions penitenciáries, amb l'aplicació de técniques modernes
rehabiLitació.
)
Protegir els menors i util.itzar per a [a seva adaptació social técniques que eviün faittament i
['internament en centres quasi-penitenciaris.
)
Establ.ir normes que ob[iguin a tladaptació comprensib[e de[ [[enguatge
jurídic, com s'ha fet
a
jurisprudéncia com
a
Anglaterra.
)
Establ.ir mesures de foment de l.'ris del catalá, amb [a traducció de
primera mesura.
)
Posar al. dia el. Dret CiüL de Catatunya
i
tota
promoure [a cetebració del
[a
II Congrés Jurídic
Catalá.
6.4.
PER
UIA
REFoRMA
A F0NS
DEL SISTEMA AUDIoVISUAL
CATALA
sewei púbtic de La rádio i La tel.eüsió es veu fortament afectat pels avengos tecnotógics, com
La digitatització o [a utitjtzació de tecnologies no hertzianes, que deixen sense sentit [a tradicional justificació deL sector púbtic com a resultat de [a Limitació de l'espai radioeléctric. En segon
[[oc, Europa ha passat d'un sistema de monopoti púbtic de [a radiodifusió a un model dual de
concurréncia de mitjans púbtics i privats. E[ reconeixement del paper cada cop més decisiu de les
rádios i les tel.eüsions en [a cultura de masses i en ets processos d'informació i de cohesió de [es
societats és un tercer factor que justifica [a necessitat de revisar les formes ügents de [a rádio i
E[
[a teteüsió púbtiques com a serveis púbtics.
han de ser mitjans per a tots e[s pribtics, en coheréncia amb les funcions de
promoció del. debat democrátic i de foment de [a formac'ió i de [a cultura, tant a nive[[ locaI com
La rádio
i La tel.eüsió
general. S'ha de promoure, sobretot, una teteüsió no elitista que. a més de ser accessible a
tothom (d'emissió en obert, com a principi general) desplegui d'una manera equilibrada les
funcions origináries: informar, formar i entretenir.
�La teleüsió pública, com ha dit el Parlament Europeu, ha de perseguir que e[ púbtic es situT en
una posició de ciutadá i agent actiu en e[ debat poLític i no de consumidor o espectador passiu.
E[ protocol sobre e[ servei púbtic de rádio i televisió del Tractat dAmsterdam de juny del 1997
considera que <l'existéncia del sistema púbtic en els estats membres está directament retacionada
amb les necessitats democrátiques, socials i culturats de cada societat, i amb [a necessitat de
preservar e[ pturatisme deLs media>.
teleüsió púbtica, en [a seva vessant de televisió informativa, ha de promoure e[ debat democrátic
i s'ha de caracteritzar per [a independéncia de criteri i [a posició imparciat. Ets informatius de les
tetevisions púbtiques han de ser referent de quatitat i rigor per a [a totalitat del sistema teteüsiu.
La
Perqué tot aixó sigui possib[e, s'han d'estab[ir mecanismes que assegurin [a independéncia del
mitjá en relació amb els governs existents en cada moment i amb [a diversitat d'interessos
po[ítics, sociats i econdmics en joc.
tenir també una finalitat formativa, en [a gua[ [a difusió i reforEament
dets valors socials i constitucionals inspiri e[ conjunt de [a programació, a més de [a seva
cot.taboració amb e[ sistema educatiu general i l'ensenyament a distáncia.
La tetevisió púbtica ha de
La teleüsió púbtica ha de ser un etement de foment de [a cultura, tant locaI i regiona[ (tel.eüsió
de proximitat), com d'abast territorial més ampli. Ha de ser un element d'identitat i alhora
d'universalitat, tenint en compte fenómens com e[ de [a mutticutturatitat creixent en e[ nostre
continent. La televisió públ.ica també ha de prestar atenció a les diferents minories, especialment,
a les més desvalgudes.
Contráriament aI que ha estat La lógica del monopo[i púbtic, [a tetevisió púbtica ha de promoure
[a competitivitat de [a seva programació no sobre [a base de criteris merament mercantits, sinó de
quatitat. La televisió púbtica ha de potenciar l'aportació de creadors de programes i ser present
en els processos de canü i mitlora tecnotógica que tenen [[oc en aquest sector.
La finatitat principal de [a tetevisió púbtica és assegurar una opinió púbtica democrática i madura. E[ fet que les cadenes privades, sotmeses a [a lógica comercial, no sempre poden assegurar
aquesta funció per a tothom reforqa [a importáncia de [a necessitat i [a funció dels mitjans
púb[ics com a garantia per a[ sistema democrátic. Ca[ recordar, altrament, les obligacions púb[iques
que tenen contretes els mitjans privats. La seva condició d'empreses que busquen un profit
econdmic no ha de ser contradictdria amb e[ respecte ats compromisos adquirits amb [accés a les
concessions d'emissió.
E[ nou Govern de [a Generalitat ha de proposar una reforma a fons del sistema
audioüsual, basada
en l'afirmació det va[or d'espai púbtic. La revotució tecnológica i, mott especiatment,
digitalització, juntament amb e[ trencament del monopotis púbtics a [ámbit audiovisual i
j
[a
[a
consotidació de mitjans privats, suposa un nou repte de legitimació del servei púbtic,
que es justifica essenciatment per [a seva missió social com a instrument de [a Ll,ibertat d'expressió
i de cohesió i equitibri democrátic.
irrupció
E[ primer objectiu de [a nova etapa de govern a Catalunya será dotar e[ servei púbtic de rádio i
televisió d'una nova legitimació que acabi amb [a seva dependéncia del Consell Executiu: enfortir
�[a independéncia dels mitjans; prioritzar La qualitat dels continguts;
a ['impuls necessari de [a indústria audioüsual i cinematográfica.
i üncular ets mitjans púbtics
A Catalunya s'han de produir canüs normatius importants en relació amb l'espai audioüsual. Ca[
reformar, primer, ta Ltei de creació de [a Corporació Catalana de Rádio i Teleüsió, i, després,
reformar [a més recent Ll,ei det Consell Audioüsual de Catalunya, en [a línia de convertir-lo en
[autoritat regutadora de [espai audioüsual catalá.
i assegurar ljestabititat dels mitjans públ.ics és necessari un model
púbtic
de Rádio i Teleüsió d'Espanya supera actualment ets 700.000
[ens
finangament.
clar de
milions de pessetes de deute, i [a Corporació Catatana de Rádio i Teleüsió ets 80.000 milions,
amb uns déficits d'exptotació cada dia més grans. És un objectiu potític acordar un nou marc de
finanEament que aporti [a necessária estabil.itat a les empreses públiques de rádio i teleüsió,
amb [a preüsió d'un procés i un període de transició entre e[ model actual i e[ nou.
Per dur a terme aquest canüs
La tel.eüsió públ.ica catalana ha d'esdevenir e[ principal instrument de potenciaciÓ d'una potítica
industrial. del audioüsua[, com també d'aprofitament de [a creativitat i e[ talent dets professionats,
de cultura, ficció i entreteniment, amb una progressiva
potenciar
[a indústria audioüsual com una opció estratégica
externalització de ta producció. S'ha de
per a Catalunya, amb La participació de les productores independents, que aporten una gran
capacitat en [a creació de productes de qualitat. S'hauran de crear instruments financers idonis i
fomentar les aliances necessáries perqué es pugui accedir als grans mercats internacionals.
amb una bona oferta d'informació
i d'esports,
i
Ca[ afrontar els desafiaments de ta digitatització de les telecomunicacions dels mitjans de
comunicació, que está provocant canüs radicats en [a rádio i La teleüsió. A més de [a creixent
faciLitat per convertir-se en emissor per a tot e[ planeta, sense limitacions de poténcies o de
freqüéncies, hi ha una convergéncia empresariali professionaI dels mitjans escrits amb ets parlats
i amb ets üsuals. La interactiütat aporta una nova relació amb els consumidors d'aquests productes
comunicatius, [a personalització obLiga a una reformulació del concepte de comunicació de
masses. La fragmentació dets mitjans, fins a extrems inimaginables fins ara, combinada amb
l'aparició de mitjans globals, descriuen un moment en qué tot s'haurá de reüsar, tant des del
punt de üsta juídic com des del. de [a programació. S'ha de fer una política que permeti abordar
i
en bones condicions [a transició a ['era digitiat.
OBJECTIUS
O Legitimar de nou e[ servei públic de rádio i televisió.
O Crear un nou marc legislatiu Per a I'audiovisual.
O Estabtir el nou model de finangament dels mitjans
púbtics de comunicació.
O Adoptar una política industrial per a l'audioüsual.
O Fer una política per la transició a l'era digital.
I
�MESURES
)
i
Convertir ['actua[ Comissió de Control de [a Corporació Catalana de Rádio TeLevisió en La
Comissió Parlamentária de les Telecomunicacions, lAudioüsuaI i [a Societat del Coneixement.
) La Comissió assumirá
noves competéncies, com e[ seguiment del Consetl de L'AudioüsuaI de
polÍtiques
per a [a Societat de [a Informació i Tetecomunicacions i de Les
Catalunya, de les
polítiques audioüsuals.
)
Modificar [actual Ltei del Consell de lAudioüsual de Catatunya per transformar-to en un organisme
independent, amb capacitat i autoritat de regutació de faudiovisuaI a Catalunya.
)
Propiciar que e[ Consell de lAudiovisual de Catalunya sigui un organisme púbtic autónom, amb
personalitat jurídica diferenciada, pressupost i tresoreria propis, independéncia funcionat i
autonomia de gestió. Vettlará pel respecte als principis básics de ta programació, inctds eL deL
pluralisme potític i l'adequada preséncia de [es forces potítiques que representen els ciutadans.
) E[ Consell ha de tenir capacitat
Catalunya
)
i
i
[a seva adscripció ha de ser a[ Partament de
Modificar [a Ltei de creació de [ens de [a Corporació Catalana de Rádio i Tel.eüsió i e[ seu
Consell d'Administració per fer-lo més reduit, amb més responsabititats i competéncies.
) Ets seus membres
acreditat mérits
)
sancionadora
no pas a[ Consell Executiu.
i
seran elegits en e[ Parlament, per a un període de sis anys, després d'haver
capacitats davant [a Comissió Parlamentária.
Seran elegits pels dos tergos de [a Cambra, a proposta d'un mínim de dos grups partamentaris.
) Proposar un nou model de finanqament per a [es rádios i teleüsions púbtiques, basat en dos
ingressos diferenciats: Una part provinent dets pressupostos públics, destinada a unes
determinades emissions
i/o
programacions.
) Una altra part provinent del mercat pubticitari, restringida
a un número determinat d'espais per
dia i amb precises exclusions d'horaris.
)
Afavorir [a creació d'un mercat
i
d'una indústria de [a producció audioüsuat.
) Fer que [a indústria
audioüsual a Catatunya adquireixi [a dimensió óptima per tenir una presencia rellevant en els mercats internaciona[s de [a producció audioüsual, com objectiu estratégic.
) Potenciar e[ sector de [a indústria audiovisua[, miltorant llequitibri entre les grans productores
i les productores locats, més petites, peró de gran capacitat en [a creació de productes de
quatitat.
) Les productores
petites permetran una pluralitat de proveTdors
i acollir e[ talent
creatiu de
[a
societat cata[ana.
) Diversificació de [oferta,
)
aproximant et mitjá a un públic més ampli
i
heterogeni.
Afavorir [a creació del mitjans de comunicació d'ámbit [oca[ o descentralitzats: rádios, televisions
i mitjans que es distribueixin per Internet o per cable i que cobreixin ['ámbit de proximitat.
) Potenciar
[a cot.laboració entre aquests mitjans, ajudant a crear organismes de coordinació
que promoguin una realitat ptural.
) Facilitar que ets mitjans audiovisuals locals (rádios, teteüsions loca[s i també [a premsa escrita) facin [a transició digitat, i utilitzin [a xarxa d'Internet per potenciar [a comunicació de
proximitat.
�)
Proposar que WE produeixi [a segona cadena des del Centre de Producció de Sant CugaL com a
mesura per potenciar la indústria audioüsual a Catalunya, i perqué no es perdi el paper bipotar
(Barcelona-Madrid) de [a teleüsió a Espanya.
�7.
cATALUNYA
r EL móru
l-^
I t.t.
I CATALUNYA I
EUROPA
La Catalunya actual és profundament diferent de [a que e[ 1986 entrava, amb Espanya, a les
Comunitats Europees. Avui, des de Catatunya es üatja pels estats comunitaris sense tenir [a
impressió que sortim del país. Ets estudiants universitaris fan servir programes europeus d'intercanü
amb [a mateixa naturalitat amb qué ets ajuntaments reben fons per a infraestructures i ocupació.
La frontera amb Franga ha desaparegut com a tat, existeix l.l.ibertat de circutació tes pIME
tracten habitualment amb empreses d'altres estats.
i
Des de Catalunya podem sentir-nos realment
part d'un espai geográfic comercial, econdmic i
cultural, on les fronteres dels estats juguen un paper secundari, i on retrobem una vocació
europea, mediterránia- de l[arga tradició, i també amb un gran futur. Per a[ nostre pte
desenvolupament, necessitem aquesta Europa que ha esdeüngut e[ nostre marc institucional;
alhora que a Europa s'endeguen processos de descentratització, de devolució de poder, de
recuperació del territori i les identitats, on Catatunya té molt a dir: també Europa necessita
Cata[unya.
Han estat uns anys en qué e[ Govern de CiU ha
tingut davant seu un dobl.e repte: d'una banda, e[
Catalunya en l'imbit institucional comunitari-; i, de [a[tra, e[ repte de
-inserir
[a globatització
Catalunya a [exterior en termes potítics, comercials i culturats-.
-projectar
primer
Responent a[
repte, et Govern de CiU ha creat. entre d'attres instruments, e[ Patronat
Catalá pro Europa, i les iniciatives de cooperació transfronterera endegades amb altres regions
repte europeu
�europees. Per a[ segon, ha iniciat una activitat de projecció exterior amb [obertura de centres de
promoció comercial i cultural a diversos paisos.
perqué calia
Ha estat una etapa on Les forces pol.ítiques catatanes han Limitat les seves crítiques,
assentar
i
afirmar aquestes actiütats davant d'un Estat soünt recelós.
Si en fem un balanE, veiem que en un i altre camp d'actiütat els de CiU han estat llastrats per
problemes sembtants: [a manca d'ambició i, de vegades, un cert ctientelisme, i fins i tot un grau
de sectarisme que, en [ámbit europeu, han fet que els fons i les subvencions s'hagin convertit en
un regal que administra e[ Govern autÓnom.
S'han deixat perdre oportunitats d'inversió en árees com [a recerca aplicada a [a indústria, [a
protecció enfront del.s incendis. e[ medi ambient, e[ Fons Social i els Fons Regional europeus, o
ies estructures agrícoles: és a dir, que e[ país es beneficiés plenament de les oportunitats europees.
S'ha deixat passar ['ocasió, per exempte, d'enfoftir el, Comité de les Regions com a cambra representativa del territori de [a Unió.
identitari, ha estat insuficient
p.t qul fa a afavorir [a internacionatització de [economia catalana o, més en generat, arribar altá
on no arriba [a iniciaüva de [a societat ciü|.. E[ seu funcionament, dominat per [a protecció d'uns
interessos clientetars massa determinats, ha estat poc transparent i escassament consensuaU no
ara
només amb les forces potítiques, sinó tampoc amb altres institucions púbtiques
La projecció exterior del Govern de CiU, centrada en e[ simbolisme
-com
ajuntaments'i diputacions- ni amb els sectors que defensen interessos generals, com ara cambres
de comerq o associacions professionats.
projecció exterior del Govern de CiU ha estat e[fet d'intentar
defensar una identitat exclusiva, que pensa que es fa forta com més exclou els altres. Així, ha
endegat a Europa una batalla sistemática contra els governs [oca[s, alhora que a [estranger ha
pretés presentar-se com un succedani de govern estatal, sense saber trobar un camí diferent a[
d'emutar [a vetta dipLomácia dels estats, i provant de confondre sobre [a seva auténtica naturalesa.
Ara bé, potser l'error més greu en
La
arribat e[ moment d'aprofitar a[ máxim aquestes oportunitats que es multipliquen i de tenir un
nou Govern de [a General.itat que sápiga aprofitar aquestes oportunitats.
Ha
polític, económic- de Catalunya passa ineütablement
per enfortir [a seva preséncia tant a Europa com a[ món. I no només de manera testimoniat: igual
Més que mai, e[ desenvolupament
-socia[,
que les empreses han de cercar nous mercats, les regions europees han de relacionar-se amb e[
seu entorn geográfic i perseguir els seus objectius més entlá de les seves fronteres.
En un moment on e[
territori constitueix un contrapés fonamental a [Europa de [a moneda única,
els estats no són ja el.s únics actors internacionals: municipis i regions guanyen veu. Per aixd,
Catalunya té mott per aportar a Europa i a[ món: e[ seu model, basat en una conüvéncia social
harmdnica i una identitat forta; una unitat ciü|. que troba e[ seu encaix a Espanya i a Europa. És
primordial. per a [a nova Generalitat presentar-se com un govern regional que basa [a seva legitimitat
en [a realitat deLs governs tocal.s del. seu territori, en [a seva vocaciÓ federal amb [a resta
d'autonomies i e[ Govern d'EsPanYa.
i
�S'ha d'atorgar a les qüesüons europees i internacionats [a importáncia que mereixen; fer més
esforqos per informar-ne i promoure'n e[ debat i [a reflexió socials.
S'ha de saber potenciar tant eI debat parlamentari com [a concertació
postures
i
i et diáteg a ['hora de cercar
perseguir polítiques.
E[ nou Govern de [a Generatitat tindrá com un objectiu principaL desenvolupar [a integració a
Europa, potenciar e[ debat europeu, amb e[ Parlament de Catatunya en primer [[oc, i estimular a[
máxim [a inserció, [a preséncia i l'activitat de tots e[s sectors socia[s en les qüestions europees i
internacionals.
imperatiu impulsar el. debat i [a reflexió púbtica sobre les qüestions europees. Ca[, més enLl.á de
postures partidistes, formar una postura catalana, una agenda comuna envers els temes de [a
Unió que són d'importáncia fonamental per a Catalunya, i gue margui [a manera com tant e[
Govern de [a Generalitat com attres organismes públics, com també ets representants potítics
És
catalans. es retacionaran amb La Unió.
OBJECTIUS
O Impulsar la integració a Europa i potenciar el debat
europeu, amb el Parlament de Catalunya en primer
lloq estimulant al máxim [a inserció, la preséncia i
l'actiütat de tots els sectors socials en les güestions
eutopees i internacionals.
C Participar a[ mexim en la formació de les polítiques
comuniteries i fer ús pte dels instruments de qué
disposem per tal d'influir en la fedenlització
d'Europa
i contribuir a orientar-la
cap a la
Mediterránia.
O Encarar les polítiques comunitiries que es gestionen
des del país com una oportunitat que cal aprofitar
amb ambició, treure'n e[ máxim rendiment i liderar
la seva posada en práctica a[ país.
O Desenvolupar polítiques actives en les zones
d'interés estratégic per a Catalunya.
C Dotar Catalunya d'una projecció exterior moderna i
positiva.
�MESURES PER IMPULsAR LA INTEGRACIÓ
A
EUROPA
I
POTENCIAR EL DEBAT
EUROPEU
) Consagrar un debat anual del Parlament de Catalunya als afers europeus i tes retacions entre
Catatunya i [a Unió Europea que, a més de servir per a [a creació de grans punts de consens,
permetrá un coneixement més exacte per part dels ciutadans sobre les diferents postures
potítiques, i mi[[orar així ets nivelts d'informació i debat púbtics.
)
Retran comptes a[ Partament organismes que, tot i que reben fons dels Pressupostos Generals
de [a Generalitat, han estat fins ara massa opacs partidistes, com e[ Patronat Catatá pro
Europa, tllnsütut Catal,á de La Mediterránia o e[ Consorci de Promoció Comercia[ de Catalunya.
)
Dotar de carácter institucional les re[acions entre e[ Parlament i ets diputats catatans a[ Par[ament
Europeu.
i
) Crear una oficina de representació permanent de Catatunya
Comunitáries, com ja
han fet
tots
els Ltinder alemanys
davant de les Institucions
comencen a tenir [a majoria
i austríacs, i
de les comunitats autÓnomes espanyotes.
)
pro Europa recuperi e[ seu paper fundacional i atorgar-li un rol
central, que implicará a fons Les institucions ciüls i polítiques que ja en formen part. per
Fer que
e[ Patronat
Catal.á
convertir-to en un gran instrument, a[ servei de [a societat catatana, per crear opinió, informar
i
)
actuar en les qüestions europees.
Treure e[ Patronat de l'anquilosament i [a rutina que [i han
correspon, i corregir a fons e[ seu funcionament ctientelista
fet perdre e[ protagonisme que [i
i
els seus serveis obsolets.
)
Fer que ets joves catalans que es beneficien de programes europeus d'estudi
comencin a constituir [a base de [a nova Europa sense fronteres.
)
Ca[ reforgar aquesta tendéncia
reatitat
i
i
les oportunitats de [a
estendre-ta a altres joves
i
i
d'intercanü
sectors socials, que no coneixen [a
UE.
) E[ Patronat Catal,á Pro Europa ha de fomentar i intensificar [a formació en temes europeus.
) Portar a les escoles [a formació sobre temes europeus i crear assignatures i programes específics.
) Promoure La mobititat de les persones, especialment dels joves, a[ territori europeu, des del
coneixement, e[ respecte, [a confianga
MESURES PER PARTICIPAR
i l'amistat .
AL MAXIM EN LA FORMACIÓ DE LES POLÍIIQUES
COMUNITARIES
)
Promoure que les comunitats autónomes puguin fer arribar [a seva veu ats Consetls de Ministres
europeus, ja que La participació actual. a través de les Conferéncies sectorials és insuficient. (Hi
ha matéries sobre les quats Catatunya té totes les competéncies, com fagricultura, que són
negociades només pets ministres dels estats reunits a[ Consetl.
)
Fer una proposta clara d'articulació de les postures de les comunitats autÓnomes dins de [a
delegació espanyota a[ Consell de [a Unió.
)
Senat será fórgan per sumar les attres comunitats a [a defensa d'aquest objectiu, amb una
estatutáriacol.taboració real i [[eia[, [a confianga recíproca i La l.Leialtat constitucional
amb qué funcionen els Liinder atemanys.
El.
-i
I
�)
Promoure e[ Comité de les Regions de [a UE
i meystingut per ['actua[ Govern catatá-ignorat
principi
instrument
com
fonamental del
de subsidiarietat, per aportar [a veu de les regions i les
ciutats a[ procés comunitari d'adopció de decisions, i per impulsar [a descentralització europea
i
[a proximitat a[ ciutadá.
)
Promoure, tant en fámbit de Catatunya i Espanya com en [europeu, e[ reconeixement de [a
funció innovadora deI Comité de les Regions, tot vincutant-hi Les a[tres institucions i entitats
de Catalunya.
)
Proposar que s'atorgui a[ Comité [a possibilitat de recurs davant e[ Tribunal de Justícia de [es
Comunitats Europees en casos de violació del principi de subsidiarietat.
)
Enfortir [a representació institucional de Catalunya a [a UE el. contacte entre els seus
representants i electes, per ser més efectius i actuar coordinadament en les qüestions d'interés
especial per a[ país.
)
Fer sentir una veu única
i
i forta de Catatunya davant [a reforma institucional europea, que ha
de
significar [a descentralització i federalització de [a Unió.
) Influir
perqué Catalunya impulsi, des d'Europa, una reforma institucional que converteixi [a
en un espai po[ític descentralitzat, fort i responsab[e.
UE
) Inftuir perqué La UE miri cap a [a Mediterránia, d'acord amb els interessos comuns en les
retacions amb e[ Magrib, e[ Mashrek i l'Orient Mitjá.
)
Creació d'una área de lliure comerq, com un mitjá que afavoreixi t'estabilitat a ['área
consolidació de sistemes democrátics.
i [a creació
i
MESURES PER TREURE EL MAXIM RENDIMENT DE LES POLÍTIQUES
COMUNITARIES
) Proposar mittorar e[ control democrátic dels fons europeus i
apticant [a transparéncia a [a seva convocatdria
i
[a participació dets ciutadans,
selecció.
) Crear mecanismes d'avaluació de ['ús i del rendiment dels fons. a [abast det púbtic.
) Garantir e[ control parlamentari, sobretot els fons, [a seva assignació, utilització i comptiment
d'objectius.
)
)
Aplicar e[s principis de subsidiaretat, proximitat i cooperació a [a gestió dels fons.
i
Crear un consorci perqué els ajuntaments, els consetls comarcals, les diputacions els
representants dets interlocutors sociats participin en [a implementació dels programes cofinanqats
pels fons estructurals.
) Fomentar [a coordinació amb els organismes
locals per unificar criteris, fer propostes i dur a
terme accions coordinades, gue potenciin ['autonomia [oca[ en ets recursos europeus desünats
a [a promoció económica i [a creació d'ocupació.
)
Impulsar un acord a nivell d'estat perqué es doti [a gestió dels fons d'una manera estable i
descentratitzada, no subjecta, com fins ara, a acords conjunturats o arbitraris.
)
Aprofitar a[ máxim les oportunitats comunitáries. [addicionatitat és un principi básic dels ajuts
europeus, que assegura que les seves aportacions no es faran servir per substituir despeses
ordináries.
�que, només entre e[ 1993 i e[ 1998, i en e[ sector
agrari, ha perdut44.692 mitions de pessetes de subvencions comunitáries per no haver cofinangat
projectes.
) Corregir [a negl.igéncia del Govern anterior
) Treure Catatunya de [a cua d'Europa en llapticació de programes fonamentats, com l'agroambiental.
) Aprofitar les oportunitats comunitáries, en concertació estreta amb els sectors afectats, amb
un projecte de desenvolupament democrátic i participatiu, avanEat en l'aspecte econÓmic i
sensible en e[ social.
)
Aprofitar totes les oportunitats que obre e[ V Programa Marc d'investigació
tecno[ógic.
i
desenvolupament
) Contribuir a [esforg de creació de recerca europea, en noves tecnologies i ciéncies socials.
) Imputsar l'adaptació de les universitats i dels centres de recerca a aquest nou marc, i exptotarne totes Les possibilitats d'intercanü, col'taboració
i
recerca conjunta.
) Compromís
d'aprofitar totes les eines que facilitin a les universitats faccés a fespai europeu de
coneixement. Potenciar [a participació de les entitats catalanes en projectes i accions comunitaris
relatius a [a Societat de [a Informació.
MESURES PER DESENVOLUPAR POÚNQUES ACTIVES EN LES ZONES D'INTERÉS
ESTRATEGIC PER
A CATALUNYA
)
Fer de [Europa unida [espai fonamentaL de projecció catalana en relació amb [a Catalunya nord,
fent del Pirineu una crui[[a, no pas una frontera.
)
Potenciar [euroregió Catalunya. Llenguadoc-Rosselló i Midi-Pyrénées, com també [a Comunitat
de Trebal.l. del.s Pirineus, i posar en comú mitjans técnics i materials en tecnologia, cultura,
turisme i, molt especialment, infraestructures, transports i recursos naturals.
)
Impulsar els aspectes pol.ítics de [a cooperació entre governs regionals i anar molt més en[[á de
La simpte concertació per a ['accés als fons estructura[s.
)
Fer de Cata[unya
)
Imputsar e[ reltanqament de La potíüca mediterránia de [a UE, gue va comengar amb [a Conferéncia
de Barcelona el 1995 i que va ser abandonat poc després pel Govern catalá.
)
Promoció de
)
)
)
[eix de l'espai euromediterrani.
[actiütat económica i comercial, estretament
tl.igada a les polítiques actives en
i
matéria de cooperació, diál.eg culturat, foment de [a societat ciüL i [a democrácia, de [a
co[.laboració en matéria d'educació i investigació, que promoguin t'estabititat de [a regió.
Afirmar [a Meditenánia com un espai d'intercanü humá, de comunicació i mestissatge.
Prioritat a una política conjunta d'immigració i integració sociat.
fins ara limitat a funcions propagandístiqes, será e[ centre
d'aquest gran projecte; será reformat, obert a [a societat i dotat de recursos de direcció per a
aquests objectius ambiciosos.
Ulnstitut
CataLá de La Mediterránia,
Proposta de desenvolupar un plantejament estratégic perqué Catalunya sigui a[ costat dels
pai'sos que s'incorporen a [a UE, en un tripLe sentit cooperació cultural, centrada en [a paficipació
en programes comunitaris i en els contactes civils; económica, amb [a instal.lació de centres
de promoció comercial i assisténcia técnica; política, amb suport a les transicions a [a
descentralització de ['Estat.
i
I
i
�)
Potenciar els ports de Barcelona i Tarragona com a porta d'entrada a [a UE per a[ tráfic proünent
de [Est.
)
comerciats, culturats, polítics- i ets ünctes persona[s
familiars amb América Llatina, amb l'avantatge de [a comunicació en casteltá.
ReforEar els intercanüs
) Atribuii importáncia
)
-técnics,
i
a [a preséncia i compromís de [a societat catalana a América LLatina.
Donar suport a [es xarxes de relació amb [a creació d'un centre d'informació per a América
Llatina, que assessori les associacions, universitats, empreses... que volen trobar i seleccionar
interlocutors a [a regió.
MESURES PER DOTAR CATATUNYA D'UNA PROJECCIÓ EXTERIOR MODERNA
I
POSITIVA
)
Difondre e[ model polític de Catalunya a[ si de ta Unió Europea, amb [a idea d'una societat amb
un component identitari fort que conüu unida
i
troba e[ seu encaix a Espanya
i
a [a Unió
Europea.
)
Promoció de [a dip[omácia locaI per a [a solució dets conflictes: ['impuls a un diáleg civi[, amb
la creació de xarxes d'intercanü d'experiéncies entre municipis i regions, que, altá on tenen
dificultats per arribar els estats, fomenti [a confianga i assenti les bases de [a pau.
[a xarxa internacional de departaments universitaris d'estudis románics i hispánics
per a crear-hi estudis cata[ans
i literatura. sistema po[ític, arquitectura, medicina,
-[[engua
disseny i altres- amb [a denominació d'origen Catalunya i no sempre en catatá, que omplin [a
curiositat i ['interés que desperta [a reatitat catatana arreu.
) Aprofitar
) Potenciar les dotacions per a [estudi de [[engües, cultures i economia orientals.
) E[aborar una política perqué e[ patrimoni cutturaI i [ingüÍstic de[s immigrants árabs, africans,
indostánics, xinesos... sigui capitalitzat també per afavorir els nostres ünctes amb els seus
paisos d'origen
) Miltorar [a preséncia catalana
als organismes internacionats, culturats i económics.
)
Assegurarem que retornen a Catalunya, en forma de licitacions, els fons destinats a [ajuda a[
desenvolupament de les organitzacions internacionals, aplicats fins ara a projectes sense prou
participació de les empreses catalanes.
)
Igualar [a taxa de retorn a [a d'altres paisos europeus.
) Fer que els instruments de promoció comercial
del Govern segueixin estratégies cooperatives,
mai competitives, amb altres iniciatives dets sectors empresarials.
) Afavorir e[ desenvolupament exterior propi de les cambres de comerg, [es associacions
d'empresaris, [a Fira de Barcetona i les associacions d'exportadors, de manera que aquestes no
se sentin encoti[[ades o menystingudes per [a gestió de [a Generalitat.
) Estimular [activitat exterior dels empresaris sense paternalismes ni competéncia directa.
) Desenvo[upar estudis especialitzats en comerg exterior i fer del Consorci de Promoció Comercial
de Catalunya o e[ Centre d'Informació i Desenvolupament Empresariat auténtics prestadors de
serveis, especiatment a les PIME, que contribueixin activament a[ procés d'internacionalització
i [a prospectiva sobre nous mercaB.
de [economia catatana
�7.2.
uNA cATALUNvA soLIoARtR, QUE cooPERA AMB
EL
DESENVOLUPAMENT MUN DIAL
Una de les característiques més preocupants de [evolució mundial durant els darrers anys són les
diferéncies, cada vegada més importants, en e[ grau de desenvolupament económic i humá que
existeixen entre els diferents pa'rtsos. La gl.obatització ha fet que els territoris en una situació de
causa de [a seva inestabilitat dependéncia potítica, tradició cuttural o
major debititat
-a
manca de recursos naturals,
vida deL seus habitants.
i
i
de vegades,
tot ptegat- pateixin un retrocés
de les condicions de
La societat catalana, que vol establir [a seva fortalesa en l'assumpció de valors compartits, com
La sotidaritat, en un Ltoc principa[, té et deure moral de traspassar aquest valor més en[[á de les
seves fronteres.
Havent mostrat sensibititat pel doLor al,ié i havent treballat i participat en campanyes de sol'idaritat
i ajut humanitari, com s'ha fet en e[ passat, es tracta de convertir ara [a solidaritati [a cooperació
internacional en un tret identitari de La nostra cultun. La sotidaritat ha de ser un projecte comú
en e[ qual han de participar, a diferents nive[[s, els indiüdus, les ONG i les insütucions.
un objectiu polític det nou Govern de [a Generalitat definir una política catalana de cooperació
per a[ desenvolupament, incrementant ets recursos económics destinats a [a cooperació internacional fins assolir e[ 0,7 del. PIB catal.á. [éxit de [a cooperació depén, en bona mesura, de
l'eficiéncia dets propis projectes de cooperació. D'aquí, també, ['objectiu de formar adequadament
És
eI personaI cooperant, mi[[orar l'eficácia dets projectes de cooperació
corresponents mecanismes d'avatuaci ó dels
resu
ltats.
OBJECTIUS
O Incrementar els recursos económics que Catalunya
aporta a la cooperació internacional fins assolir en
dues tegislatures el 0,7 del pressupost d'ingressos
corrents.
O Sensibilitzar la població i formar et personal
cooperant.
O Millorar feficiéncia dels proiectes de cooperació,
amb una millor planificació i coordinació, i amb
I'avaluació sistemitica dels resultats.
i
desenvo[upar e[s
�MESURES
)
Incrementar de manera progressiva i ptanificada ets recursos destinats a [a cooperació internaciona[. En ets propers quatre anys, passarem de [actua[ 0,08% al,0,35olo dels ingressos corrents
de [a Generalitat .
)
Incloure una partida específica anuaI per a cooperació per a[ desenvotupament en els pressupostos
de [a Generatitat, en benefici de [a transparéncia i de la seguretatjuÉdica.
)
Proposar atribuir a[ Partament de Catalunya competéncies en relació amb l'aprovació
dets ptans directors
)
i
i
control
de [a política de cooperació.
Incrementar [a coordinació entre tots els agents de [a cooperació amb plans integrats, que
posin fémfasi més en un programa que no pas un projecte. Prioritzar les economies d'escala.
) Formular programes de sensibilització i d'educació per al desenvotupament.
) Formar els cooperants, com una de les contribucions específiques i iddnies de t'imbit autonómic
i
[oca[ a [a cooperació.
)
Sensibititzar [a societat ciül catalana per afavorir i assumir programes de formació, capacitació,
enfortiment de [a democrácia, cooperació técnica municipal i creació de xarxes.
)
Promoure un codi étic en les relacions i transaccions internaciona[s que garanteixi l.'equitat
respecte pels drets humans, amb inctusió dets drets socials i económics.
i el.
) Utitització normatitzada de [a "Cláusula Sociat", amb [a introducció de mecanismes de garantia.
) Crear un banc de dades sobre projectes i ONG, per afavorir La publ.icitat, [a transparéncia i e[
i
coneixement l'autonomia de la ciutadania en relació amb projectes: dotació, avaluació i
contacte amb els diversos agents de [a cooperació.
) Estab[ir un protocoI de ['ajut humanitari i avaluar-[o.
) Proposar una [[ei cata[ana de cooperació per al desenvolupament,
cooperació
)
i tingui en compte l'especificitat de [a cooperació
que ordeni La potítica de
a catalunya.
Estabtir una Agéncia Catatana de Cooperació per coordinar les accions de cooperació, de
conformitat amb un pla director, i que compti amb una preséncia significativa dels ens locats.
) Reordenar i
crear un Consetl Catalá de Cooperació, amb funcions consultives i assessores,i
formular un pta director de cooperació, que estabLeixi les Línies directrius, amb carácter
quatrienna[, com també [a formulació de plans anuats que estabteixin els objectius, l,es prioritats
sectorials i geográfiques, els criteris i [a programació estratégica.
��
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Canviar és guanyar: programa de govern
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Ciutadans pel Canvi
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1999
Type
The nature or genre of the resource
Llibret
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Ciutadans pel Canvi
Eleccions
Parlament de Catalunya
Catalunya
Federalisme
President de la Catalunya. Generalitat
Description
An account of the resource
121 p.
Abstract
A summary of the resource.
Programa electoral de PSC-CpC per les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Programes electorals
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/6603/FMHP_03761.JPG
5cfca012bb12d749541734ad18aff903
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Digital
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
27/10/2006
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Bedmar, Jordi
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Alt Empordà
Title
A name given to the resource
caricatura i alumnes del IES Olivar Gran de Figueres
Subject
The topic of the resource
Política pública
Administració local
Instituts de batxillerat
Dibuix
Joves
Maragall Mira, Pasqual, 1941-
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/3895/FMHP_01037.jpg
e9269a161e0502aad15059fb276aa615
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Digital
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-11-05/2006-11-09
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Bedmar, Jordi
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Senegal
Title
A name given to the resource
Carregant maletes
Subject
The topic of the resource
Relacions internacionals
Senegalesos
Cooperació intergovernamental
Maletes
Vehicles de quatre rodes motrius
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4042/FMHP_01184.jpg
71088930c993bb790d285db05f8592b8
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Imatge fixa
A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials.
Format original
The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data
Digital
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-11-05/2006-11-09
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Bedmar, Jordi
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Senegal
Title
A name given to the resource
Carretera senegalesa amb militars i habitants de la zona
Subject
The topic of the resource
Relacions internacionals
Senegalesos
Cooperació intergovernamental
Dones
Vehicles
Carreteres
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Fotografies
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/31/950/Carta_GonzalezF_1995.pdf
72a84e754dd3e5fbc78de8126a78ed0e
PDF Text
Text
������
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.02. Relacions externes (correspondència com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Sèrie que recull els documents sorgits de la pràctica de les relacions externes de l'Alcalde de Barcelona (correspondència fonamentalment).
Correspondència
Document dirigit o rebut per mitjans de distribució a distància.
Destinatari
Persona o entitat receptora del document enviat per l'autor.
González Márquez, Felipe, 1942-
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Carta a Felipe González Márquez, president del Govern d'Espanya
Subject
The topic of the resource
Europa
Espanya
Catalunya
Territoris
Description
An account of the resource
6 p.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Language
A language of the resource
Castellà
Type
The nature or genre of the resource
Carta
Abstract
A summary of the resource.
Carta de l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, al president del Govern d'Espanya, Felipe González, sobre els reptes del moment a Espanya i Europa.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1995-03-15
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Correspondència
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/31/949/Carta_MiterrandF_1995.pdf
b3677df325ca0fb69d2bbe2eaf16b9f9
PDF Text
Text
}r1
aM?
GSSJU^^
f.f-•
J
\:ALCALDE DE BARCELONA
Barcelone, le 20 avril 1995
M. François Mitterrand
Président de la République Française
Paris
France
Cher Président,
J'ai un très vif souvenir des rencontres que vous avez eu la gentillesse de me concéder. A
l'Elysée, à Barcelone lors de votre visite présidentielle accompagné de Lionel Jospin, à
Barcelone à nouveau pour l'ouverture des Jeux Olympiques, à Cèret quand vous avez
ouvert la deuxième phase du merveilleux musée (qui abrite une peinture de mon oncle
Joseph) et à Strasbourg lors de votre éblouissant discours adressé aux Etats Généraux des
Communes et Régions d'Europe que je préside modestement ("est-il nécessaire qu'une
guerre cruelle arrive à nouveau pour que nous, européens, sachons exactement la valeur de
ce que nous avons aujourd'hui: la paix, la stabilité, la croissance, l'amitié?" "Faut-il une
guerre pour que la jeunesse qui n'en a pas connue sache la valeur de la paix?").
Il faut institutionnaliser l'Europe, vous aviez dit. Et tous, droite et gauche, est et ouest,
communes et régions, vous ont acclamé. Tous étaient conscients du fait qu'à travers vous,
ce doux jour d'automne à Strasbourg, c'était la France qui s'exprimait. La France qui
adressait des mots de sagesse à l'Allemagne voisine et à l'Europe toute entière. Et nous
étions rassurés, réconfortés en notre foi européenne.
Mais vous nous aviez dit aussi que l'Europe devait être proche, que c'était à nous, maires et
présidents' régionaux, conseillers municipaux et régionaux, ministres de Lànder, de garantir
la proximité de l'Europe.
Tout à coup le souvenir m'est venu à l'esprit d'un jour gris du mois d'octobre 1959. J'ai 18
ans et je passe ce mois à Paris, 2 bis Av. de Ségur. Un meeting à Maubert-Mutualité
m'attire. C'est le PSA de Depreux qui s'exprime et vous en êtes l'invité attendu. Je découvre
le discours politique, l'art oratoire politique, 20 ans après la déclaration du silence en
Espagne et tout juste au moment où une nouvelle génération envahit les universités et
s'oriente vers la gauche.
C'est la gauche qui amènera la démocratie en Espagne, au Portugal et en Grèce, qu'on le
veuille ou non. Mais cette gauche méditerranéenne avait grandi en regardant la France et la
gauche française.
A L C A L D TA"
R e g i s t r e de S o r t i d a
Plaça Sant Jaume. I
08002 Barcelona (Espanya)
Tel. 34-3-301 07 07
2 5 ABR. 1995
N« ¿fcfr.l-.
�L'ALCALDE DE BARCELONA
Voilà pourquoi, quand en 1981 votre tour est arrivé, tous les postes de télévision de la
gauche méditerranéenne se sont branchés sur Paris. J'ai acheté une antenne orientée vers la
France dans ma maison de campagne à l'Empordà, tout près des Albères et du Perthus. Et le
jour venu, à huit heures précises, nous vous avons vu accéder à la plus haute responsabilité
de la République.
Un an après, Felipe Gonzalez est "arrivé au pouvoir", comme on dit encore en Espagne. La
même année, le 2 décembre, je suis devenu maire de Barcelone. Nous sommes en 1995,
votre présidence s'achève avec des épreuves de lucidité et courage qui vont au delà de ce
que l'on ait jamais vu et qui nous redonnent un sens de l'histoire parmi une guerre civile,
politique, qui éclate partout contre la politique elle-même, contre le système.
Je suis sûr que la proximité peut nous aider à nous retrouver le chemin du futur, pourvu
qu'il y ait des lumières dans l'horizon, comme celles de votre sagesse, qui nous disent d'où
venons-nous.
Mais je me demande si la France entamera vraiment le discours de la proximité, de la
subsidiante. Elle qui nous a montré la valeur de la distance, de l'uniformité, des droits de
l'homme égal et non pas ceux de la diversité; la valeur des principes par rapport à celle des
sentiments - qui finalement ont dominé à plaisir le siècle torturé qui s'achève.
Voici pourquoi je vous demande encore: est-il possible d'imaginer un futur où, partant du
concret, du réel, du proche, des sentiments - et non de la raison - on puisse finalement
arriver à l'universel et au raisonnable?
Est-ce que tout ce que la globalisation de nos vies nous annonce comme possible - la
fraternité, la connaissance des autres, l'amitié, la coexistence internationale - est vraiment
probable? Pour quand? Quel sera le rôle de l'Europe dans ce cadre?
La gauche se doit de poser de telles interrogations. Elle a toujours été, surtout, le parti des
interrogations et non celui des assurances.
Votre longue expérience politique a donné des réponses à beaucoup de ces interrogations,
mais j'aimerais, vivement, avoir l'occasion de connaître votre avis sur les questions que j'ai
osé vous poser.
Très sincèrement à vous,
Pasqual Maragall
Maire de Barcelone
Plaça Sani Jaume, 1
08002 Barcelona (Espanya)
Tel. 34-3-301 07 07
Fax 34-3-317 01 39
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.02. Relacions externes (correspondència com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Sèrie que recull els documents sorgits de la pràctica de les relacions externes de l'Alcalde de Barcelona (correspondència fonamentalment).
Correspondència
Document dirigit o rebut per mitjans de distribució a distància.
Destinatari
Persona o entitat receptora del document enviat per l'autor.
Mitterrand, François, 1916-1996
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Carta a François Mitterrand, president de la República Francesa
Subject
The topic of the resource
Europa
Subsidiarietat
Description
An account of the resource
2 p.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Francès
Type
The nature or genre of the resource
Carta
Abstract
A summary of the resource.
Carta de l'alcalde de Barcelona Pasqual Maragall a Carta a François Mitterrand, president de la República Francesa, sobre els reptes europeus del moment.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1995-04-20
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Correspondència
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/765/20070530_LV.pdf
870c96cab9bb273f82b3214e6a9e369e
PDF Text
Text
30/05/2007
La Vanguardia, p.023, Opinión
Carta a los amigos
PASQUAL MARAGALL
Hace seis meses, comuniqué al primer secretario que después de las elecciones municipales
dejaría la presidencia del Partit dels Socialistes de Catalunya. Así pues, ha llegado el momento
de hacer efectiva mi renuncia.
Durante mi etapa como presidente del partido, los socialistas catalanes hemos llegado a la
presidencia del Govern de Catalunya, abriendo una alternancia en el gobierno después de un
largo periodo conservador.
Creo que se han cumplido los objetivos que me propuse. Quizá no todos, pero sí los más
significativos.
Lo cierto es, aunque no es lo más importante, que los socialistas catalanes han sido la primera
fuerza política del país y junto con los otros partidos de centroizquierda han propiciado un
cambio histórico en Catalunya.
De hecho, los 15 años al frente de la alcaldía de Barcelona (18 si contamos los tres años
decisivos del alcalde Serra) y los tres en la presidencia de la Generalitat serán provechosos aunque quede mal decirlo- para Catalunya y para su capital. Pocos lo pueden negar.
Incluso se podría decir que ha tenido que ser el centroizquierda catalán el que ha completado
los proyectos de los herederos de la Lliga Catalana.
Nadie se acuerda, pero las tres C del alcalde Porcioles (compilación del derecho civil, Carta
Municipal y castillo de Montjuïc) justo ahora se han conseguido en su totalidad.
Y todavía falta la recuperación total del Àrea Metropolitana de Barcelona, en mala hora
suprimida el año 1987 por las leyes territoriales del gobierno convergente - poco después de la
supresión del Greater London Council por la señora Thatcher-. La supresión fue condenada en
el acto reflejado en la fotografía anexa. Desde Norman Foster, en la izquierda de la foto, hasta
la esposa de Blair, en la derecha en la segunda fila, estábamos todos.
Inmediatamente después de la victoria subsiguiente de Tony Blair, el Greater London Council
de Ken Livingstone fue reinstaurado. Pero el Àrea Metropolitana de Barcelona aún no ha sido
recuperada. El PSC no quiso hacer un gesto similar en su momento.
Quedan cosas por hacer. Creo que la nueva generación de políticos de centroizquierda tiene la
responsabilidad histórica de tirar adelante nuevos proyectos. Y estoy convencido de que lo
harán, ahora que las aguas bajan más tranquilas y se ha ganado en confianza y en experiencia.
Ya hace tiempo que pedí que el PSC tuviera grupo parlamentario propio en Madrid - y espero
que lo acabe teniendo-. De no ser así, se producirá un cierto sentimiento de decepción. Ya hace
demasiado que se suprimió con la excusa del golpe de Estado de Tejero.
Veo además con satisfacción que el primer secretario del PSC y ahora presidente de la
Generalitat no se desdice de la pretensión histórica de avanzar hacia un Senado federal. Espero
�que los tres partidos de gobierno en Catalunya coordinarán sus fuerzas con el objetivo de
conseguir un Senado de las autonomías.
Estas cosas se tienen que proponer, independientemente de que tarden mucho o poco en llegar.
La España plural es una realidad incontrovertible. El federalismo ha sido y es desde hace un
siglo la única solución a los problemas de formato político en España y en Europa. Los
republicanos españoles exiliados en México - como Anselmo Carretero, por ejemplo- ya
teorizaron sobre ello.
Me pasé muchas horas desde finales de los ochenta y a lo largo de los noventa para convencer a
los dirigentes andaluces del PSOE - sin los cuales, por cierto, difícilmente habría habido en
Barcelona y Catalunya las victorias progresistas que se han dado- de que el Estado de las
autonomías generalizado por Suárez y, sobre todo, por su ministro Manuel Clavero Arévalo, el
del "café para todos", se tenía que federalizar de verdad - y que se tenía que diferenciar-.
El Estatut lo tocarán, pero poco. Espero que en ninguna parte sustancial. Ya he dicho en más de
una ocasión que, de no ser así, más nos valdría volver a la vieja idea de la reforma del artículo 2
de la Constitución.
Todo el mundo sabe que echar atrás el Estatut después de un referéndum sería difícil de tragar
no solamente por parte de los catalanes, que podrían pedir una repetición de la consulta, sino
por una cantidad no banal de ciudadanos españoles.
Ahora toca Europa.
Es nuestra nueva gran patria. Los italianos lo han visto los primeros. Tanto los políticos como
los empresarios (véanse las fusiones Abertis-Autostrade, que promueve Salvador Alemany, y la
de Endesa-Enel). Y nosotros tenemos que acompañarlos. Confío en que Prodi y Zapatero, no
sin dificultades, lo conseguirán por este camino.
Como espero que conseguirán la materialización definitiva del proyecto euromediterráneo
lanzado el año 1995 en Barcelona, cuando España presidía la Unión. Solana tuvo un papel
decisivo. Espero que ahora también aportará su ayuda.
El Banco Euromediterráneo es la otra asignatura pendiente. El gran éxito de Europa ha sido la
reunificación del Este y el Oeste a partir en buena medida de la acción del Banco del Este que
presidió Jacques Attali en Londres.
Creo que Merkel y Sarkozy no han de poner trabas a ninguno de estos procesos. Como creo,
sinceramente, que tienen toda la razón cuando proponen una Constitución europea menos
extensa y prolija. (Quizá en este punto, por una vez, no coincidimos con Prodi.)
Y creo también que madura adecuadamente la definitiva configuración de la amistad ibérica
entre España y Portugal a través de la fundación prevista en los acuerdos de la última cumbre
hispano-lusa celebrada en Badajoz.
Tenemos que estar dispuestos a ayudar al avance en estos procesos. Personalmente,
acompañaré, y no en solitario, el intento italiano de crear el Partido Demócrata Europeo (PDE).
Son muchos los ciudadanos que me dicen que están de acuerdo en este camino.
Insisto, ahora toca Europa.
�Por esta razón, estuve en Roma hace seis meses en el nacimiento del PDE. Ahora los socialista
europeos y Prodi, Rutelli y Bayrou están tratando de ponerse de acuerdo. También Josu Jon
Imaz participa en el proyecto. Yel lehendakari Ibarretxe (que, por cierto, en Madrid lo pasó aún
peor que nosotros intentando explicarse y ser entendido) también apoya el proceso.
Es cierto que las dificultades que encontrará la vía abierta hacia el Partido Demócrata son aún
importantes. (Raimon Obiols ha escrito una pieza extensa sobre el tema.) Y miren con qué
rapidez ha reaccionado la derecha europea de Merkel y Sarkozy.
Pongámonos manos a la obra. Lo conseguiremos.
PASQUAL MARAGALL, ex presidente de la Generalitat de Catalunya
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
13. Expresident de la Generalitat de Catalunya
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006 --
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
Description
An account of the resource
Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1238
Title
A name given to the resource
Carta a los amigos
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Partido Socialista Obrero Español
Espanya plural
Europa
Catalunya
Acció política
Àrees metropolitanes
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2007-05-30
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
Activitat política
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/31/951/Carta_HavelV_1995.pdf
1bce2c6245d2c98dedac0e7a8ff59085
PDF Text
Text
12 de maig de 1995
Sr. Vaclav HAVEL
President
PRAGA
Benvolgut President,
Em va agradar la manera com vau contar la història del vostre país i de la vostra
consciència ahir al Palau de la Generalitat. I especialment l'escenificació que vau fer
d'una simple pregunta i una simple resposta, durant quaranta minuts: "Ha de seguir
un polític el seu primer instint, s'entén la primera reacció de la seva consciència?".
"Sí". Perquè la història està caracteritzada pel que els científics anomenen
singularitat i per tant no és assajable ni repetible, no té temps condicional, no se sap
mai què hagués succeït si no s'hagués pres tal o tal altre decisió -el que nosaltres ara
sabem que va succeir després de la decisió que pretenem jutjar quan ens preguntem:
"hagués fet jo el mateix que va fer X quan va decidir Y per estalviar al seu país un
bany de sang, a canvi d'una cessió parcial de la seva llibertat?".
Per tant, val més seguir els dictats de la pròpia consciència. "Probablement -vau dirjo no hagués cedit, però no n'estic ben cert, perquè si ho dic ara és perquè sé el que
va succeir després, i X no ho sabia".
Dues observacions us voldria fer. (1) El que dóna valor a la vostra posició és que la
decisió que "probablement" hauríeu pres en el lloc d'X és una decisió valenta i
arriscada per part d'una persona sensible, és a dir, per part d'una persona que ens
demostra amb el seu raonament que pateix pels efectes de la seva decisió. (2) No és
segur que tots els que probablement haurien pres la mateixa decisió mereixin una
admiració semblant, perquè en el seu cas la mateixa decisió podria venir dictada per
sentiments menys nobles i considerats. El coratge insensible pot produir les
mateixes decisions que el coratge ètic -i no mereix la mateixa admiració, en tot cas
un modest reconeixement dels seus efectes positius, suposant que aquests es
poguessin comparar amb els que s'haguessin derivat d'una decisió diferent.
�Vaig sentir una fiblada al cor quan vau dir que X era Benes al 1938 i al 1948, però
no solament Benes sinó també, em va semblar entendre, Dubcek al 1968.
A Dubcek el vaig conèixer a Barcelona el 1991, quan li van donar el premi Comín:
vam dinar al Club Marítim amb ell, la Ma. Lluïsa Oliveres -vídua d'Alfons Comín,
un cristià socialista primer i comunista després- i Gregorio López Raimundo, l'antic
segcretari general del seu partit. Crec que al dia següent ens vam banyar plegats a la
Mar Bella. El vaig veure també dos cops a Praga, la darrera al 1992, essent el
President amargat i irònic de l'Assemblea constituent Txecoslovaca, just uns dies
abans del trencament de la República en dos. "És curiós -ens va dir a la Diana i a mi
dinant a Praga- perquè jo vull salvar la República i ells -els diputats- no; però
sempre n'hi ha un que riu al final de la sessió: o ells o jo, mai tots dos". Em va
recordar el vostre soldat Svejk i els seus adagis desproveïts sempre d'esperança,
profundament desencantats i autocrítics. Era un home passat de moda, tant en el seu
vestit de bany com en el format del seu raonament feixuc i, malgrat tot, comunista.
Però no estic segur que la qualitat del seu coratge fos diferent del que vós
considereu ètic i jo admirable: la sensibilitat hi era, tot i que expressada d'una
manera poc poètica.
Honestament us dic que als meus amics que es van fer comunistes, a Barcelona, els
anys 60, no els retrec res, a part de la raó que pretenien tenir sempre, i no tenien. El
comunisme d'aquí era molt més semblant a la dissidència txeca que al govern txec
d'aleshores. És la situació que fa les actituds, i no les ideologies.
Em va saber greu quan els vostres col·laboradors em van dir aquell dia que no us
enteníeu. Si no recordo malament, perquè Dubcek jugava, en certa forma, la carta
d'un cert nacionalisme eslovac, tot i manifestar-se unitarista. Al cap i a la fi era de
Bratislava!
Parlant de vestits de bany, aquí es va fer famós el de Hrabal. Quan va venir a
Barcelona, convidat per l'Andreu Teixidor, d'Edicions Destino, va deixar el gat a
l'escala del jardinet de casa seva. Quan va tornar a Praga, després de passar un fred
d'hivern de tramuntana a Cadaqués i aquí mateix a Barcelona, el gat havia guillat.
En el fons havia vingut perquè alguns amics l'havien convençut que a Barcelona feia
un temps fantàstic, primaveral. "Sort que m'havia endut el vestit de bany!" concloïa
amb ironia en tornar a casa.
En canvi Kundera, quin home il·lusionat! No sé quin dels dos, Hrabal o ell, transmet
millor la seducció de la Praga, la ciutat d'Europa que més m'agrada. M'agrada tant
�que li tinc por: vam respirar quan vam saber que Praga aspirava a la capitalitat
cultural europea del 2000. Nosaltres vam triar el 2001. Espero que guanyarem tots
dos, Praga el 2000 i Barcelona el 2001.
El que és clar és que Kundera no està mancat d'esperances, malgrat els títols de les
seves novel·les, perquè en una entrevista de fa un any o un any i mig, a "El País",
deia (1) que el nacionalisme era condemnable i perillós i (2) que ell li devia tot a
França. Per mantenir dues conviccions tan asimètriques cal probablement ser un
gran optimista.
Deixeu-me dir-vos perquè em sembla que m'agrada Praga. Hi he pensat molt. Ja sé
que explicar perquè un s'estima la dona que s'estima és com impúdic, i amb les
ciutats passa una mica igual. Però.... Praga té dues visions. Dintre la Praga gòtica,
barroca i modernista n'hi ha una. Dalt al castell n'hi ha una altra, que domina la
primera. I a les ciutats els agrada veure's, com en un mirall. A Edimburg passa un
xic el mateix: la visió de la ciutat del XIX (Queen's Street, Prince's Street) des del
castell i la Scottish Mile és el que un necessita per reblar el clau de la fascinació que
produeixen tant el centre "modern" com el turó medieval.
Potser la transició d'un segle a un altre és més fastuosa que mai al Pont Carles de
Praga.
*
*
*
No tenim sort amb les vostres visites a Barcelona. El primer cop -m'havíeu fet dir
que volíeu prendre una canya de cervesa a la plaça Reial, sense protocol- us van dur
fortament escortat des de la Sagrada Família a la Pedrera, i allà us van fer pujar al
terrat -a vós que teniu vertigen. Sortint, em vaig ficar en el vostre cotxe i el vaig
obligar a parar a la Via Laietana, arran de la plaça de la Catedral. Era el dia de Santa
Llúcia. No hi havia pensat. Passant per davant de la Santa el cacau era formidable.
En arribar al Saló de Cent, vau dir una frase memorable: Europa és un seguit de
ciutats i catedrals.
Aquest cop l'escapada no va ser molt més reeixida. Vam prendre una cervesa, sí, a
la Plaça de Sant Josep Oriol i vam veure la placeta del Pi, però sempre rodejats de
10/15 fotògrafs: ells ens veien però nosaltres no veiem res. Vam parlar de Catalunya
Segle XXI, inspirada en bona part en els vostres escrits "Words on words" i "At
�Home" ("Catalunya com a àgora i no com a temple", que va dir l'Antoni Puigverd) i
em vau dir la vostra simpatia per la idea. Espero que ens vindreu a parlar a fi d'any.
La idea de reguanyar els conceptes universals a partir de la vida i del lloc on som i
on pertanyem, com una pertinença més, però més ampla, és molt la vostra.
Vam parlar del Castell de Praga: un dia a Praga me n'havíeu fet patró. Us vaig
enviar l'Oriol Bohigas i l'hoteler Escarré per a la rehabilitació però no se'n van
sortir. I "Iniciatives Praga" l'empresa que vam crear amb Francesc Raventós i l'exAlcalde Kondr, tampoc no ha tirat endavant, encara. Tot arribarà.
Torno al vostre pensament del principi. Jo el diria d'una altra manera: com que no
sabem el que passarà quan decidim, decidim tancant els ulls i orientats per la nostra
intuïció moral. Després el temps ens condemnarà o dirà que teníem raó.
Les vostres paraules i les de von Weizsacker, explicant el desastre del Tractat de
Versalles, van reconstruir els debats morals més profunds de l'Europa d'aquest segle.
Convenia que els nostres nacionalistes us sentissin. La relació entre moral i política
s'enterboleix quan les ideologies són massa fortes.
Cordialment,
Pasqual Maragall
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.02. Relacions externes (correspondència com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Sèrie que recull els documents sorgits de la pràctica de les relacions externes de l'Alcalde de Barcelona (correspondència fonamentalment).
Correspondència
Document dirigit o rebut per mitjans de distribució a distància.
Destinatari
Persona o entitat receptora del document enviat per l'autor.
Havel, Václav
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Carta a Václav Havel, president de la República Txeca
Subject
The topic of the resource
Europa
Identitat col·lectiva
Description
An account of the resource
4 p.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Carta
Abstract
A summary of the resource.
Carta de l'alcalde de Barcelona Pasqual Maragall, enviada al president de la República Txeca, Václav Havel, sobre Europa.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1995-05-12
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Correspondència
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/866/0000000583.pdf
02b351a13b876612c4bdb05898184cfc
PDF Text
Text
Carta abierta a José Luis Rodríguez Zapatero
Article de Pasqual Maragall a El Pais
Querido José Luis:
Quiero felicitarte muy de veras por tus dos primeros años al frente del Partido Socialista y por el modo en que
en ese periodo has sabido conducir la política de oposición. Me parece que el acto del domingo pasado en la
plaza de Vista Alegre ha marcado el fin de una etapa y el principio de otra que puede y debe llevarte a la
presidencia del Gobierno español.
Has sabido marcar un estilo dialogante, exigente y cordial a un tiempo, renovador y respetuoso con el pasado.
Lo has pagado caro en los medios durante dos años. Pero eso era lo que este país necesitaba.
El Gobierno actual ha puesto en circulación un estilo político basado en la altanería y el desprecio del
adversario, muy marcado por las técnicas publicitarias y el sondeo permanente. Y ha manipulado las
privatizaciones en beneficio del partido -terreno en el cual tiene en Catalunya imitadores aventajados-.
Hay que acabar con eso, o mejor, hay que imponer con la fuerza de los votos un estilo distinto, que tú
representas de forma natural, un estilo más respetuoso con una serie de normas no escritas que son la fibra y
la marca distintiva de la cultura democrática.
El Gobierno de la derecha merece el respeto que tú le has mostrado por dos razones: porque es el Gobierno
elegido por mayoría y por la forma en que ha llevado democráticamente a todo el espectro de opiniones,
incluso las más nostálgicas, al marco constitucional.
Pero el precio que ha pagado por esa ampliación del consenso es un precio que dudo que se puede pagar: el de
relanzar un nacionalismo español fatuo y agresivo. Con esa actitud y ese lenguaje se compromete el futuro de
España como unión de los pueblos que la forman, que es precisamente lo que la Constitución y los Estatutos
garantizan.
Como tú dijiste, ´España es un proyecto basado en la diversidad, es la historia de pueblos diversos y plurales
que tienen capacidad de convivir´.
No se trata sólo de ganar votos en una autonomía u otra. Se trata de decir la verdad que nos une. Se trata de
perderle de una vez el respeto a una visión de España tan chata e ignorante que amenaza con hacerla saltar en
pedazos.
Se trata de recordar que el ´Pacto por las libertades y contra el terrorismo´, que tú propusiste, defiende que se
puedan llevar a cabo reformas del marco jurídico si se hace en paz y respetando el camino que la Constitución
y los Estatutos prevén. De no ser así, los socialistas catalanes no lo hubiéramos aceptado.
Te veo tan fuerte que me atrevo a decirte todo esto y más.
Sé que la derecha española -y la debilitada derecha catalana de hoy- pueden unirse para pasarte factura a ti de
la pluralidad de España, y a nosotros, de la falta de pluralidad. A ti, por mucho, y a nosotros, por poco.
Pero eso ya no debe atenazarnos. Al contrario. Nos señalan el camino de su debilidad, de sus temores y de
nuestra tan esperada oportunidad: la de decirle a los pueblos de España que anden unidos desde su profunda
singularidad. Y de hacerlo denunciando las limitaciones de los tres nacionalismos con los que pactamos la
Constitución en 1978 y que a día de hoy nos gobiernan: el español, el catalán y el vasco.
Estamos en puertas de culminar lo que los pueblos de España persiguen desde 1898. Estar en Europa,
gobernarse democráticamente, reconocerse mutuamente libres y saberse unidos por esos tres proyectos que
fundan la soberanía de España.
Estamos en puertas de dar un segundo y necesario empujón a la europeización social de España. En vivienda,
en investigación, en educación, en tasas de actividad, en agilización de la justicia. En seguridad laboral, en
independencia de los medios de comunicación públicos, y en el dibujo de unas infraestructuras y unas
instituciones menos simplonas, menos radiales, más distribuidas, más en red. En la devolución a los municipios
de competencias en todo aquello que saben hacer mejor que las autonomías y que el Estado. (Hasta la derecha
francesa ha decidido devolver a la proximidad la educación nacional.)
Me consta que todo esto es lo que te mueve y lo que te hará triunfar, lo que nos hará triunfar. Y si he
empezado por hablar de identidades es porque pienso que las identidades, en primer lugar la española, y luego
todas las demás, convertidas en proyectiles, son las que nos pueden cerrar el paso hacia la consecución de esos
objetivos.
Matizo: he empezado por ahí porque ese tema de las identidades es el que más fácilmente puede inflamar
pasiones y prohibirnos que cumplamos con nuestras obligaciones sociales. Pero también, y de modo muy
principal, porque tú y yo las sentimos profundamente, y siendo distintas, las compartimos. Porque tenemos la
obligación de explicarlas y hacerlas respetar.
�Tu compatriota Anselmo Carretero, el segoviano-leonés muerto en México hace poco, el amigo de los catalanes
exilados, de los Bosch Gimpera y de los Xirau, el infatigable propagador de la España ´nación de naciones´, mi
compatriota y compañero, nos obliga mucho. Los socialistas de España tenemos en él un referente de un valor
inmenso.
Ahora añoro momentos que, viviéndolos, me parecieron inútiles: aquellas soñolientas seis de la mañana de los
congresos socialistas de los años ochenta y noventa en que intervenían las delegaciones chicas y las
internacionales, los Carretero. No pocas hazañas teóricas se fraguaron entre aquellas luces. Esos minutos no
nos los pueden robar.
Consuela saber que no fueron vanos.
Si Felipe sorprendió en 1976 con un lenguaje que rompía con lo habitual y les hablaba igual a los guardias
civiles que a los estudiantes progresistas, tu lenguaje de hoy tiene que ser (la amistad que te profeso y los
años que te llevo deben permitirme el atrevimiento) igualmente certero, pero menos cauteloso.
Felipe González y su equipo de gobierno, con Alfonso Guerra primero y con Narcís Serra después, abrieron
España a Europa, civilizaron el Ejército, optaron abiertamente por el bloque occidental democrático, y
priorizaron la educación y la salud de los ciudadanos. Liberalizaron la televisión y las grandes empresas del INI.
Presidieron la creación de millones de puestos de trabajo y el renacimiento de las ciudades. Y encima llevaron a
Barcelona, a Sevilla, a Madrid y a toda España al cenit del éxito del 1992.
Hoy tenemos que recoger los cabos sueltos de la Constitución, relanzar un proyecto de país con ambición de
contar en Europa y en el Mediterráneo, conectar mejor con el Magreb, hacer bascular a la Unión hacia el Sur, y
en fin, estar presentes, con menos ingenuidad y más eficacia que hasta ahora, en el renacimiento de América
Latina, que tardará poco o mucho, pero se producirá.
Ante todo tendremos que asombrar a Europa con una nueva fase de creatividad: económica, social, cultural,
científica, artística. Y política. El 2004 va a ser en todos esos terrenos un año clave. El Fórum Universal de las
Culturas de Barcelona está preparándose con rigor. El salto cualitativo de la Barcelona metropolitana va a
sorprender. Y esta vez Catalunya, estoy seguro, jugará fuerte, muy fuerte. En eso la colaboración entre
gobiernos -salvo en la cicatería del AVE a su paso por el aeropuerto- se está logrando. Todo hay que decirlo.
Querido amigo, termino ya. Puedes contar con los socialistas catalanes como contaste desde el primer
momento. Han pasado, desde entonces, algo más de dos años, en efecto. El nuevo socialismo está ya en
marcha. El nuevo federalismo, o como le llamamos tú y yo, la España plural, está a punto. Todas las
esperanzas están permitidas. No fallaremos.
Pasqual Maragall es presidente del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC).
Pasqual Maragall es presidente del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC)
4/11/2002
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1361
Title
A name given to the resource
Carta abierta a José Luis Rodríguez Zapatero
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El País
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Acció política
Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960-
Espanya
Partido Socialista Obrero Español
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Espanya plural
Política
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2002-11-04
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1689/0000000663.pdf
55c310a2d2d8c0bf6364e641c6eeed8f
PDF Text
Text
��
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Carta abierta a Raimundo Ortega
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
Cinco Días
Language
A language of the resource
Castellà
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1348
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Subject
The topic of the resource
Centralisme
Descentralització administrativa
Espanya
Madrid
Catalunya
Barcelona
Territoris
Acció política
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-03-04
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/31/1454/19950830d_00691_LD.pdf
bd881b52b26fe8f989d579c4ab3d8c80
PDF Text
Text
(30/08/95)
Rupia, 8-20 d'agost de 1991
Estimat President,
L'octubre de 1985 vaig anar a Leningrad per segoq.a vegada, persignar l'agermanament entre aquesta
ciutat i Barcelona. Un deis tres o quatre dies d'esta~a vaig passar-lo alllit, malalt, veient passar a gran
velocitat els núvols que el vent sobre el Neva transf ortava cap a ponent.
i
No vaig perdre el temps del tot: amb aquella oc$ió insospitada per davant, vaig iniciar una llarga
carta al President del Govem Espanyol i al PresideTt de la Generalitat ... que mai no vaig acabar.
Dos anys després vaig posar el meu Gabinet a tretJallar sobre aquells papers. Tampoc no ens en vam
sortir, tot i que l'esfon;:, com es veu més endavant,¡ no va ser inútil. El temps, les vicissituds i moltes
pluges han passat des d'aleshores. Barcelona va adonseguir el somni d'esdevenir capital del món per
uns dies i es va posar a treballar com mai.
Dues eleccions més van deixar el seu rastre d'emc ció, paraules creuades i canvis d'equip de govem.
Els col·laboradors passen -alguns per sempre. La d4rrera elecció, totjust abans de l'estiu, obre el pasa
un any decisiu pera la ciutat. No és un mal moment per tornar-ho a provar.
Comencem no solament un any decisiu sinó tamb¿ un quadrienni sencer de govem municipal (19911995). Heus ací, dones, cls nostres projectes, la n< stra situació de partida, alió que ens manca i alió
que podem oferir, cree, a Catalunya i Espanya.
Al final n'hi faré un recordatori per tal que la le tura necessariament extensa d'aquestes lletres, si
!'arriba afer en la calma de l'estiu o en el retoma l: taula plena de missatges, la faci sabent que no~
cal retenir-ne els detalls.
.__
Li vull parlar (1) de l'esdeveniment olímpic del 2. (2) De la significació de Barcelona, del que
volem ser. (3) De la Carta Municipal o Llei Espedial de la Ciutat. (4) Del Pla Estrategic Barcelona
2.000. (5) Inevitablement, deis diners. 1 (6) de la ~itat de Vida a la gran ciutat, aquesta assignatura
eternament pendcnt de la classe política -quasi diri de l'establisJlmeot- davant deis ciutadans.
Encara he de confessar-li, en comen9ar, l'admiració¡ sincera que Ji professo i el respecte i la solidaritat
' ALCAL DJA
- pag. 1 -
R•glstre de Sortfd
J.t:fit~j
--..:;:.:.;: ..
"
"
..... .
�barrejats que guíen les mcvcs actituds amb voste, nés enlla de les coincidcncies i di-screpancies.
En el President del Govern espanyol he apres a ~ro bar una persona que interpreta millor que ningú
tota !'ambició i cautela de la meva generació. M'hi sento cordialment i intel·lectualment interpretat i
amb mi, cree, milers i milers de ciutadans de Barcf lona de la meva gcneració i de les altres.
Aixó és així, tot i que no és facil, a la Barcelona rgullosa i exigent d'avui, a la vella Barcelona mil
vegades ferida i ofesa i tantes altres victoriosa, obtfni r un respecte des del Sud de l'Ebre.
1
Al President de la Generalitat tots cls catalans e! \veiem -amb diferencies polítiques o sense- com la
veu del país, el seu gest, la representació person4Iitzada de Catalunya, de la nostra intransigencia i
flexibilitat, com l'interpret apassionat del nostre jmoment historie i el Prcsident de l'eclosió de la
Generalitat com a lnstitució arnb tots els ets i uts, r spectada per tothom i envejada per molts.
Adhuc aquells qui hem hagut de sofrir l'efecte am g d'actituds que li ha dictat ben certament el seu
innat sentit de la gravetat de la própia cornesa his~órica, hern apres a admetre que la seva acritud té
sempre una causa.
Les paraules que segueixcn estan dictadcs, dones
elegit, Qcl respecte profund que li mereix el desti
inspira la missió que tots plcgats, del més alt fi.ns a
dignament la humanitat i la natura que ens envolte
juntament amb la il·lusió de !'alcalde novament
1atari d'aquesta carta, solament superat pe! que li
més humil, servim amb bona fe: la de representar
.
***
(1) Els Jocs Olímpics
L'organització deis Jocs Olímpics, com voste sap molt bé, es compasa per nosaltres de dos
igualment importants: la infrastructura urbana i l"o9eració deis Jocs.
elernent~
i
Puc assegurar-li que els dos camps estan ben treballgts i que donaran el seu fruit l'estiu del 92.
,i
Fa exactament dos anys vam acabar el període mésl dificil d'aquests treballs, el període 87-89, des de
la nominació de Lausana, a finals del 86, a la qt$1 voste va contribuir personalment amb la seva
presencia, i la dificil transformació del comite ~e candidatura en comite d'organització, fins 1'
aparició, diría al carrer, en els espais públics, deis' primers resultats de la nostra tasca constructiva,
inici ben dramatic per cert, com voste recordara.
- pag. 2-
...
�1
la carta d'identitat de Catalunya i la més bcn programada del nostre futur turístic de bon nivell. Els
hotels estaran llestos i podran albergar a Caps ~'Estat i família olímpica estricta -si no passa res
imprevisible.
L'operació organitzativa esta en bones mans. També l'equilibri economic esta assegurat després de la
darrera reunió de la Comissió Delegada, del 2< de julio!. El proper 17 de setembre aprovarem
l'emissió de 19.000 milions.
Caldra refors:ar els aspectes de relació internacio*al i seguretat, a !'entrada de l'any decisiu. També
enfortir la relació amb els mitjans de comunicaciq, especialment les internacionals: les informacions
sobre Barcelona es multiplicaran a partir d'ara, i no seran caritatives.
A aquests aspectes penso dedicar-me personalme~ amb més intensitat a partir d'ara. Les obres estan
ben seguides i segueixen els terminis. L'operació ttn si sortira bé: la informatica, la telecomunicació,
la competició esportiva i la logística aniran perfec~ament. L'equip, repeteixo, és de primera qualitat i
esta ben cohesionat. Té al capdavant un executiu ie xcelent i efectiu, Josep Miguel Abad, al qual no
m'arrepentiré d'haver defensat en els moments de chsi.
1
Voldria assegurar al Prcsidcnt del Govern l'assumbció per part de I'Alcaldia-Presidencia del COOB
de l'esperit que interpreto que es despren de les sfves paraules: seguretat corn a prioritat i treballar
políticament i en els detalls per obtenir una imatge 1de país que es correspongui amb l'esforc; realitzat i
)'enorme oportunitat histórica que tenim al davant. 1
La Presidencia de la Generalitat té un rol importa tt a jugar en aquest terreny, i jo li sol.licitaré una
defínició específica deis movirnents i gestions a re Jitzar, per posar-me imrnediatament en línia amb
els plantejaments que calgui desenvolupar.
Catalunya no pot desaprotítar l'ocasió histórica que se li brinda també a ella de fer el que el passat no
va permetre: explicar-se amb fets.
Si Espanya pretén legítimament demostrar que h~ canviat tant com el món sospita, Catalunya vol
mostrar-se al món com a nacionalitat amb totes les ~e la llei; Espanya no pQ1 ignorar-ho: ha d'ajudar.
1
El president de la Generalitat que sorgeixi de les
crucial.
roperes eleccions, insisteixo, hi tindra un paper
Ell, rnés que ningú, ha de garantir i sera responsable que la sintonía domini en l'emissió dels
missatges plurals que, com he dit, han de preveure'$. Fins ara, em permeto constatar, aquesta emissió
ha estat irreprotxable tret d'excepcions que no han pogut deslluir la trajectoria general.
¡
Reitero la meva disponibilitat. durant els proper$ mesos. ~ acudir als requeriments que voste
consideri convenients, i amb la freqüencia que cbnvingui, per anar mantenint aquesta trajectoria
- pag. 4-
�conjunta. Ningú més que nosaltrcs serem rcspons1bles del seu desenvolupament adequat. Perla meva
part tinc plena consciencia que cal estar disposats als sacrificis que calguin i a esfor9os importants en
aquesta línia.
A aquestes paraules d'agost haig d'afegir, ja al fi(l.al d'aquest mes políticament revolucionari, que el
que he dit fins aquí adquireix ara especial rcllevanf ia.
No seria bo que s'escampés la impressió que <tlterem proccdiments per fets succeHs a la Unió
Sovietica. Algunes de les propostes que he formulat fa temps, en cercles reduHs i discrets, sobre
elements de pluralitat a les cerimonies d'inaugura~ió poden apareixer ara com una excessiva sensibilitat a fets exteriors. Tindrem ocasió de comentar ~uest aspecte amb el President del COI i amb voste
mateix.
Per altra banda, la situació internacional ha evolucionat de tal manera que els .Toes de Barcelona, ja
des del principi pretendents a una aureola de fesfivitat del re-encontre a múltiple escala, es poden
estar convertint en efecte en l'oportunitat que l'opipió pública internacional espera cada cop amb més
ansietat per comprovar si en el món pesen més les¡formidables transformacions positives deis darrers
anys o, les també impressionants dificultats, diferincies i obstacles economics, polítics i ideologics
que s'hi oposen.
1
Excuseu-me la petulancia. Cree que les coses dJ manera realista són així, que no es tracta d'una
exageració.
1
n!
La veritat és que, per últim, tot plegat no ens
les coses més facils sinó més difícils. Tant en
1
l'aspecte de la seguretat, comen el del protocol i eq el de la modulació deis missatges a emetre, el cas
deis símbols, deis llenguatges i deis gestos.
Treballarem apassionadamcnt perque tot aixo surti e.
***
- pag.
s-
�(2) Que vol Barcelona.
Barcelona no es conformara amb haver donat u~ salt prodigiós endavant, com en el '88 del segle
passat o en el '29. Vol estabilitat en la classiflcació general de ciutats. Mantenir-se amunt. No
decaure.
Considcrem que el projectc olímpic ha estat un m nífic esperó pera les energics de la ciutat i que ha
canalitzat cap a Barcelona recursos extra-locals en una magnitud sempre desitjada pero mai obtinguda
en els darrers 60 anys -f1ux que vo ldríem constant i no episodic, si bé més orientat cap a la despesa
corren!, a partir d'ara.
1
El Holding Olímpic i les altres inversions en infnastructures cmpreses directament per l'Estat i/o la
Generalitat han permes mohilitzar, juntament am~ la inversió local i privada, recursos de l'ordre deis
750.000 M en un període relativament breu, d~ 4/5 anys; i ha pcrmes dotar la Ciutat i !'Arca
Metropolitana de bones vies de comunicació, j telecomunicacions, hostelería, centres terciaris
altematius, col·lectors, estadis i altres instal·lacions esportives, port de lleure, aeroport, vialitat
primaria, i també iniciar la reforma de les grans éstructurcs culturals (Palau Nacional, Museu d'Art
Modem, Convent deis Angels, Casa de Caritat, 1}1onestir de Pedralbes, Teatre Nacional, Auditori,
Arxiu de la Corona d'Aragó, Museu d'Art Cont~mporani, nou Teatre Lliure, reforma del Liceu,
reforma del Plau de la Música, Museu d'Historia d~ la Ciutat i excavacions. Jardí Botanic, etc.)
Falten encara moltes coses: particularment acab* l'embranzida en materia d'estructures culturals,
1
assegurar !'oferta d'aigua neta i vertebrar la zona ~'activitats logístiques del Llobregat, a la qua! em
referiré més endavant.
¡
~na
Estructurada ja en la realitat física i social com
arca metropolitana de 3-4 milions d'habitats,
Barcelona ha de mantcnir vives les fonts del scu cr,·ixement qualitatiu i de la seva competitivitat com
a ciutat.
El centre municipal de l'area, el municipi de Barcrlona. perd població. Il'area en el seu conjunt no
creix, com tampoc no ho fa Catalunya. Hi ha, per tlant, un logic desplayament de la població cap a la
periferia de l'area urbana i un nou equilibri derriografic AMB-Catalunya, després de 25 anys de
conccntració (1950-1975). Aixo planteja alguns prqblemes de qualitat de vida i d'equitat en sectors de
la població, pero no grans inquietuds d'estrategia tetritorial, al contrari. No es tracta de fer créixer més
ni el municipi ni !'arca. Es tracta de potenciar els s~us factors d'atracció d'interessos, d'inversions, de
tecnología, d'actívitats academiques i científique~, de gent qualificada, d'activitats culturals d'alt
nivel!. I de fer-ho equilibran! !'oferta de factors g'atracció ~ tal de no minvar la del conjunt de
centres urbans de Catalunya, sinó més aviat potenciant-los, així com potenciant la connexió del
sistema urba-metropolita espanyol dins del sistema oe ciutats més gran que és Europa.
Cree que es pot demostrar que el benefici de les grans decisions preses en els darrers anys sobre
Barcelona arribenª tot Catalunya i doten Espanya 'un incipient sistema metropolita competitiu amb
- pag. 6-
�les xarxes urbancs europees, el qua! beneficia
falten encara coses, com he dit.
tot, la peninsula en una mesura considerable. Perú ens
Ens falta aigua i espai. L'any passat vam patir ur inici de restricció. Aquest any el rebut de l'aigua
augmenta en un ten;: de !50 a 200 pta. el m3. D'aquí al 2.000 haurem d'invertir 100.000 M en
depuració i noves captacions complcmentaries prendre una decisió en materia d'aportacions de
cabals extcrns, en el seu cas. No sembla que aq4estes despeses superin les previsions que els nous
responsables del medi ambient, els bons amics Albert Vilalta i Vicent Albero, estan barallant com a
possibles i necessaries en els conjunts catala i esp~nyol. Aixó és un factor de confianc;:a per a un tema
tan delicat.
¡
Barcelona s'esta comenc;:ant a plantejar la possibili~at d'una doble xarxa d'aigua (per beure i reciclada)
i desitja contribuir ª la conversió deis Idos rius, Besos i Llobregat, en escenaris
naturals/convencionals de gran valor i netedatj Tots dos objectius es complementaran. Sense
depuració no hi ha dignitat paisatgística ni tampoc jaigua suficicnt.
l
¡
l
És coneguda la meva posició sobre !'Arca Mettopolitana. La seva dispersió en diverses entitats
sectorials i territorials va ser un error polític i estrategic, segurament sense grans repercussions
electorals a curt termini, i dictat per un calcul de r :equilibri territorial a Catalunya queja no té raó de
ser, ateses les tendencies espontimies.
1
!
Les millors epoques de la historia de Catalunya han anat unides ª les d'una Barcelona forta
políticament i económicament. No és cert qu~ !'autonomía de Catalunya demani, exigeixi o
simplement es pugui permetre una Barcelona febl ~ . No és cert que Barcelona tregui la seva fortalesa
del fet d'haver substitui"t un poder catala inconstan~, insuficient i mal vist per la resta de la península.
Barcelona ha fet aquesta funció de substitució -i, per dir-ho d'alguna manera, tot Catalunya sobreviu
en alguna mesura gracies a aquest fet. Tanmatedc, Barcelona no hauria pogut fer-ho si no hagués
existit un sentiment de nacionalitat subjacent que~ expressava a través deis diversos noms, banderes i
símbols de la ciutat.
d~
Pero és errat pensar que ara, recuperat el camí
la Catalunya rica i plena, autónoma i confiada,
Barcelona hagi de renunciarª la seva potencia, quf segueix essent la millor garantía de la llibertat de
Catalunya. Així ha estat, repeteixo, en els millorf; moments de la nostra historia com a poble, no
solament en els més dif1cils.
j
J
El que sí que és cert és que hi ha un jQg_ subtil
signiticacions (Espanya, Catalunya, Barcelona) i
encara ho és també que la potencia de Barcelona -jel que un dia Jordi Pujo! va anomenar la "la force
de frappe" de Catalunya- no tindria la consistenc~a i la profunditat que té si no fos per !'existencia
d'una xarxa urbana molt rica i atapelda, de la q$al Barcelona és tan sois l'encapyalament , i que
Barcelona ha de col·laborar afer que es respecti ii s'enforteixi com a tal malla de país, perque d'ella
obté la demanda, les arrels, l'estabilitat i la raó hist~rica de la scva propia existencia com a capital.
1
- pag. 7-
�Tanmateix Barcelona no fóra el que és -i Catalun tampoc-, malgrat tots els entrcb~tncs, ignon1ncies i
que han jugat en el si d'un mercat, d'un país i d'un
agressions vinguts de lora, si no hagués estat n.cl
Estat més grans, no sempre facils ni bcnevolen~s, pero sernpre virtualmcnt presents com a ambit
econornic, com a repte cultural i polític, com ~ font de bra<;:os i talcnts per a la nostra propia
construcció nacional i urbana.
r.hl
¡
! Espanya no fóra Espanya sense Barcelona -com ino ho fóra sensc Catalunya. Aixó vol dir que en la
regularització de les nostres relacions inter-territobals dins de la península hem de deixar lloc a una
estrategia per Barcelona -i per Catalunya- pen~ada des d'Espanya, des del conjunt dels pobles
d'Espanya, des d'un estat en el que nosaltres soml part important, a voltes decisiva, porta d'Europa i
locomotora económica, cultural i tecnica.
Tot altre plantejament, scrnpre respectable, equiv;¡tldria a conformar-nos amb ~nys del que podem
arribarª ser, amb mcnys del queja som.
~
'
A finals de 1909, .loan Maragall, en un article de~icat a l'Emporda, encetava un plantejament en que
els significats de Barcelona, Catalunya__,_ Espunya i Europa anaven prenent la forma t}ue
aproximadament avui els donaríem.
1
Som europeus perquc som catalans, com els altres b acionals del continent; Catalunya és "la sal" de la
nostra condició d'europeus. La millor manera de s~r espanyols és ser bons catalans. I arribara un dia
que no caldra ni dir-se catalans: n'hi haura prou amb dir-se empordanesos o barcelonins. Aquest és el
missatge maragallia. La veritat és en la part i no en 1el tot, en la llavor més que en el fruit.
prepara~
d'aq~í
La nostra ciutat es
rebre el món,
a un any, en aquest marc de certeses, sabcnt-se
1
capital d'una cultura nacional única, irrepetible, i s~bent que aquesta cultura no tindra tot el valor que
pot tenir si no és en el sí de la construcció federal i tespectuosa de l'Espanya moderna i plural. Sabentse també capital temporal de les esperances de frafernitat i compctició esportiva i pacífica de milers
1
de milions d'homes i dones de tot el món.
Allo que és bo QIT Barcelona és bo ~ Catalunya ¡ allo que és bo I2IT Catalunya ho és lliT Espanya.
Veritats que solament demanen una condició pert ser-ho del tot, en profunditat: que puguin ser
expressades en un marc de confians;a creixent en que els sacrificis que mútuament comporten siguin
admesos sense recan<;:a, com el preu habitual i n~ excessiu del comer<;: de sentiments i donacions
recíproqucs en que consisteix la coexistencia dins !d'un projccte comú, de tots els pobles d'Espanya,
orientat cap a la unitat europea, la pacificació de la Mediterrania, i la fraternitat iberoamericana.
1
Barcelona ofereix a Catalunya i a Espanya la po*ibilitat de jugar -intensament per uns dies, més
constantment i modestament després- el rol de dinamitzadora d'un conjunt de projcctes positivadors
de la convivencia.
'
Centre mundial de la competició pacífica, avantguarda de l'autonomisme iberic, referencia del nord
- pag.
s-
�del sud europeu, motor del dinamismc de le1 ciutats europees, ciutat més ~ran de la ribera
mediterr~mia, candidata a seu europea pcrmanent~ capital cultural europea del 2.000: aixó és el que
volem ser, aixó és el que d'alguna manera jaso m, r mb el vostrc ajut.
***
(3) La Carta Municipal
Q
Llci Especial de la
Ciuta~
1
i
L'any 1904, Cambó demanava a Alfons Xlii una ~leí pera la Ciutat. Jaume I la hi havia donada l'any
1284 amb el Recognoverum Proccres, el contiljlgut del qua! fou desenvolupat més tard en les
Ordinacions d'En Sanctacília. Felip V les va re~car en el Decret de Nova Planta, que va, dones,
enxiquir el territori del Consell de Cent (del Montb Catus o Montgat al Castro Felix o Castelldefels) i
va retomar Barcelona a les estrictes muralles, més un erm definit per !'are de l'abast deis canons
¡
situats en elles (!'actual Eixample).
!
La ciutat va revifar i va aconseguir, abans que la lnei, el territori: no havien passat dos segles queja
tots els ajuntaments creats ~la Nova Planta a 1~ plana estricta del Barcelones, amb els noms de les
parróquies sufraganies d'altres esglésies intramursJ eren annexionats de nou pe! municipi central (Sant
Martí de Proven~als, Sant Joan d'Horta, Sants, Saht Vicen~ de Sarria i Sant Gervasi, la Mare de Déu
de Gracia, Sant Andreu de Palomar, les Corts de ~ia). Restaven forales parróquies-Ajuntaments de
més enlla deis rius. A partir del 1860, fisicament~ la nova ciutat gran era un fet en enderrocar-se les
muralles i urbanitzar-se l'Eixample.
1
La demanda de Cambó era, dones, una coronaci~, la petició d'admissió d'un fet ja incontrovertible.
Feia alguns anys jaque els poetes havien cantat 1~ ciutat salta-carenes, de riu a riu estesa, i defensada
pels torreons (Garraf, Sant Pere Martir Mont.at) i per dues "troneres avanyades: los pits de
Catalunya, Montseny i Montserrat".
i
1
Igualment ara Barcelona demana amb tot respecté, després de 8 anys de treballs preparatoris, quan
entretant s'han anat omplint els pocs buits de sol yrbanitzable dins el municipi central, quan ja és un
fet la nova xarxa de mobilitat possible -amb els c~nturons i els túnels-, el reconeixement de les seves
!
especialitats jurídiques en tres camps:
1
(A) el de l'especial relació del municipi central i els que l'envolten, tots units ja en una sola
aglomeració regional de més de 4 milions d'habitats, que necessita administració comuna de les grans
infrastructures i planejament territorial singular, aikí com !'específica col·laboració deis municipis que
formen el continuum urba central de l'aglomedció i que haurien d'administrar en comú el seu
urbanisme menor, i qui sap si una pila de serveis de diversos ordres, avui coartats per !'existencia de
tantes fronteres locals.
- pag. 9-
�(B) el camp de la col·laboració entre Institucion$ diverses en la gestió d'infrastructures i serveis de
gran signifícació, situats avui en un o altre domi~1i competencia!, basicament en el de l'Estat: Port,
Aeroport, Mercats Centrals, Fira, Palau de Con~ressos, Zona Franca, Zona d'activitats logístiques,
Pare Tecnológic. Per posar un exemple, perquei l'Aeroport marxi bé hi han d'estar representats la
Gencralitat, I'Ajuntament, el Foment i I'Ajuntament del Prat, i aixó rcquereix la transformació previa
de !'Ente Nacional de Aeropuertos en un holdir}g d'ens singulars o societats anónimes de gestió;
almenys en el cas deis grans aeroports (Madrid, B~rcelona, Palma).
1
Podríem afCgir-hi, pero ja han estat esmentades i t~nen caracter diferent, les estructures culturals, com
el Liceu, I'Auditori i el Museu d'Art de Catalunya, on les administracions públiques presents a la
Ciutat van lligant lentament els sistemes de col·la~oració més adients. (En aquest scntit hem de veure
amb optimisme les perspectives actuals, que faraJt! de Barcelona el que sempre ha estat en potencia,
un centre cultural europeu de primera magnitu~, si bé amb la recan¡;a d'un entusiasme conjunt
insufícient en la impulsió de !'Olimpíada Cultural, ocasió única per convertir el gran escenari
barccloní en el marc de creacions artístiques de gntn nivell).
Encara en el terreny de l'articulació de les "grans 4ntitats" barcelonines o metropolitanes, el municipi
es considera menystingut -sense fer grans escaqafalls- en la representació de la societat en les
Univcrsitats i les Caixcs d'Estalvi. Potser la Llei E ~pecial de Barcelona hi podría fer alguna cosa.
!
L'Ajuntament de Barcelona (amb el de Sabadell) ~a
cedir terrenys i fíns i tot diría el leadership pera
1
la creació de la Universitat Autónoma, la Comissiq Gestora de la qua! era presidida pel Primer Tinent
d'Aicalde; I'Ajuntament i la Diputació van cedir ~ocals (al costat de la Casa Gran) i diners per la
fundació de la Caixa de Barcelona, avui fusionada len la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona ("la
Caixa") , i tanmateix hi té mcnys representants qU( els respectables Círculo Agrícola Catalán de San
Isidro i la Societat d'Amics del País.
(C) el camp de les especialitats administrativc~ i físcals, Barcelona ha estat sempre ferment
d'innovacions i especialitats en aquests camps (des lde la creació deis Delegats de Serveis o l'arbitri de
radicació, fíns a temes tan a la frontera del Dret C~ vil com el testament sacramental) que ben sovint
han acabat convertint-se en llei general. ¿Per que ~o reconeixer de nou que Barcelona, per tradició,
per practica, per raons diverses, se situa a l'avantgu~rda d'una colla de procediments que necessiten el
suport de la llei per consagrar-se, i que poden contribuir, modestament,
la solució deis famosos
problemes de la gran ciutat, del "malheur de bahlicue" del que parlen els francesos, i la nostra
obsessionant manca de qualitat de vida en les aglon~eracions mctropolitanes?
ª
i
Hi tomaré al final d'aquestes lletres. A Barcel~na el marc legal fonamental el componen la
Constitució Espanyola, l'Estatut de Catalunya i la n<~ stra Llei Especial.
L'Estatut, en reconeixer la necessitat de regular el tet metropolita, no pensa en altra cosa. La Llei de
Bases de Regim Local i la Llei de Finances Loca*, quan reconeixen la vigencia parcial de l'antiga
- pag. 1o-
�Llei Especial
sentit.
la necessitat d'una regulació fin mcera especial per a Barcelona, .. van en el mateix
Entenem que les administracions superiors tendeJixin a reaccionar davant aquesta histórica pretensió
barcelonina adduint l'inconvenient del greuge pomparatiu. Pero també entenem que si les lleis
fonamentals -no solament ara sinó fins i tot en períodes no democratics- han admes !'existencia del
concepte jurídic d'especialitat, és perquc de Jaum4 I a Francesc Cambó, des deis anónims compiladors
de la baixa Edat Mitjana fins a Josep Ma. Ballbé, !'insigne redactor de la Carta de Barcelona de 1961,
la realitat i e1s projectes sortits de la profunditat del cos social s'acaben imposant als arguments de
conveniencia.
Que ningú no esperi que Barcelona segueixi con~ribuint de forma tan assenyalada com fins ara a la
formació contemporánia de I'Espanya democr~tica i la Catalunya autónoma si, passat el '92,
Barcelona no disposa de l'instrument legislatiu de 'navegació histórica que pretén, rnereix i necessita.
Resumint: regular les relacions en el comp]e, territori metropolitá i en el centre historie de
l'aglomeració; equilibrar de forma estable les rela~ions entre la capital i el país; fer participar la ciutat
i la Generalitat de Catalunya, junt a l'Estat i a la $ocietat civil, en la gestió de les grans institucions i
estructures tecniqucs, económiques, culturals i al~res; dotar la ciutat deis instruments necessaris per
fer front als problemes del medí ambient i el translport, la inseguretat i l'habitatge, el finanyament deis
serveis i la seva materialització: heus aquí l'objectiu del que anomenem Carta Municipal de Barcelona
***
o conjunt de regulacions que la Ciutat demana per¡anar endavant.
¡
Dues-centes entitats han treballat durant dos a¡nys per procluir un escenan de futur credible
1
estimulan!. 1 ho han aconseguit.
*En dates [(d'l) i (14)] de juny de 1990 vam p~esentar-vos, estimat President, les conclusions del
treball. Catorze ~' comandats per un promdtor, treballen encara en la definició més acurada
d'aquells objectius que no disposen clarament d'una administració o institució de tutela competencialment responsable.
Els tres grans eixos de consens són la vertebració 'una macro-regió europea del Nord del Sud com a
condició de progrés; la prioritat deis serveis a les persones i la qualitat de vida com a marca distintiva
de la filosofía compartida per tots els barcelonins, ' l'emfasi en els serveis a les empreses.
Si hom pensa que en els anys '20 Barcelona era, a s ulls d'Europa, "la ciutat de les bombes", que una
novel·la podía fer fortuna aleshores sota el títol de Quan mataven pels carrers, que els odis més
reconsagrats i la intolerancia més arrauxada presid~en les nostres hores en els '30 i els '40, que !'actual
President de la Generalitat era maltractat a la Via Ij_aietana en iniciar-se els '60 per haver gosat criticar
1
1
-pág. 11 -
�l'anti-catalanisme militant del director d'un diari i que en els primers '70 vivíem ..estats d'excepció,
reunions limitades a 20 persones i execucions po ítiques ... qui pot negar que veure avui formar-se el
consens de 200 entitats sobre el nostre futur i ~omprovar que entre elles hi ha els sindicats i la
patronal, el comen; i la Universitat, no constitueix tot un petit miracle? No és aquest el millor resum
de les transformacions polítiques que Espanya, C'atal unya i Barcelona han viscut en els darrers 15
anys?
1
Em consta que S.M. el Rei, a qui vam presentar ep primer lloc les conclusions del Pla, el 25 de maig
de 1990, n'és un defensor entusiasta i que les inibatives semblants que es desenvolupen a Madrid i
Sevilla tenen a veure amb l'opinió favorable que ~'ha generat en cercles importants. L'OCDE ha rebut
una exposició detallada del Pla Estrategic i en rec~mana el model a les ciutats deis pai"sos membres.
1
Esperem que aviat S.M. el Rei podra presidir un4 reunió extraordinaria del Consell General del Pla
per rellanyar el nostre esfory, a les portes del 1992, justament per marcar des d'ara la voluntat d'anar
més enlla.
El Pla, o l'esperit del P1a, que deu molt a l'activi·at i !'eficacia extraordinaries del President del seu
Comite Executiu, Francesc Ravcntós, i al seu equip de col·laboradors, amb Francesc Santacana i
Manuel de Forn al davant, ha produi"t ja fruits tang bies.
Resultat de l'esperit que animava les primeres eunions "estratcgiques", i del suport decidit del
Conseller d'Economia, Macia Alavedra, ha estat la creació de la primera iniciativa conjunta de la
comunitat financera barcelonina, entom de l'Ass ,ciació "Barcelona Centre Financer Europeu", que
avui presideix Claudi Boada, així com la candidatura d'Espanya per a la seu del futur Banc Central
Europeu a Barcelona.
Aquesta candidatura, plena de difícultats -i no la r1tenor la indefinició de la data en que la Comunitat
entrara finalment en aquesta fase de la seva uni 'icació financera-, Barcelona !'ha adoptat amb un
entusiasme par<d ·le! al de la candidatura olímpica, ·i bé ohviament scnse el matcix grau de massivitat
i seguimcnt popular.
Estem segurs que la Presidencia del Govem Espar
psicológica i material d'aquest objectiu, que apunt
historia, pero ho fa en un moment i en unes e
ambiciosos. (El comportament de la pesseta durant
yo! i la de la Generalitat entendran la importc'mcia
a una de les fragilitats més conegudes de la nostra
ndicions que ens permeten de ser prudentment
la crisi sovietica és un altre factor encoratjador).
Barcelona no entendria una actitud simplement correcta en aquesta qüestió. Ens hi juguem molt.
Volem estar permanentment informats de les poss ~bil itats rcals i de les condicions en que es prendra
la decisió. No volem estar al marge de la xarxa de ldecisions financeres ªEuropa. El nostre potencial
economic ho demana i ho permet. Estem disposa~s a l'especialització i a la modestia pero no a la
desaparició, financerament parlant. Som conscient~ que hi ha un !loe per a nosaltres en aquest espai i
lluitarem aferrissadament per ocupar-lo.
1
- pag. 12-
�1
'
¡
De la mateixa manera que tractem de cobrir les opstres flaqueses, tractarem també de treure partir de
la nostra particular configuració. La densitat d~ !Barcelona, que ens fa una ciutat humana, calida,
estimada per propis i estranys, i ens lleva les perr:>pectives capitalines de les grans seus estatals, ens
obliga a regimentar l'ús de l'espai i ens dóna, pot~er, un molt extremat sentit del detall, de la forma:
Barcelona és un munt de ferros treballats, fonnigló retor<¡:at per extreure'n un gest impossible, fustes
llaurades, parets esgrafiades, vidres recargolats, f~<;anes polides, baranes historiades, pedres picades i
pedreres reaprotitades, joies, estucs, retaules, raco~s inaudits; cada pam quadrat, tanmateix, tendeix a
ser una obra d'artesania en aquesta ciutat sotmqsa, diuen, a la tiranía del pam quadrat, a l'avar-ª
poverta d'espai i a l'imperi de l'estetica que denunc~ava Unamuno i lloava Cervantes.
1
L'any 2.000 esta servint, en aquest marc, com a rejferencia d'un nou pacte amb l'entorn. Un grau més
d'ambició en el dimensionament de les estructures lque no ens ha de llevar l'humanisme i la prudencia
de les formes. Per aixo les autovies torturadamen~ discutides i dissenyades per evitar la dictadura de
la funció sobre la forma. Algunes torres altes, pqro no moltes, les justes per a una generació que,
malgrat les aparences, vol sobretot conservar l'es~erit d'una ciutat proporcionada, justa, continguda,
com la volia el viatjant italiá del segle XV que cita va Ramon ·rrias Fargas en el seu discurs de comiat
consistoriaL Conservar elmateix espcrit, pero vit¿. '
Hi ha dos projectes que m'agradaria citar en
subsol.
ague~
context: el cablejat de la ciutat i l'ordenació del
Ciutat densa, ciutat congestionada, ciutat cara: tre · coses que van juntes i que ningú no sap del tot
com ordenar en la seqi.icncia de causes a efectes. E s economistes tendeixen a dir-nos que el sol hi és
car pcrquc és escas, i dcns perquc és car. 1 congesti' nat perque és dcns.
Pero Barcelona ha funcionat historicament prou bé coma matriu de 11uxos i moviments. L'Eixamplc
racionalista del XIX és un model internacional d'o ~timització del nombre d'intcrcanvis per unitat de
superficie i de temps. Resistin1 prou bé l'enves ida actual de la motorització? I les que encara
vindran? En parlarcm més endavant -i en seguirem arlant sempre.
En tot cas, per mantenir i augmentar el seu atractillj. Barcelona compta aprofitar la densitat per oferir
comunicacions a costos per capita baixos. La nostr~ ciutat apila molts habitants i empreses a sobre de
cada hectarea de sol. Si el sol esta equipat, cablejat,l conncctat a xarxcs de comunicació, aquesta hi és
barata per a cada usuari.
D'aquí ve la importancia i la factibilitat de la xar: a de cablejat optic . .la són tres els ministres de
Transport amb els quals hcm tractat aquesta qüesti . Esperem que la nova llei de televisió per cable
ens permeti finalmcnt activar aqucst projecte, que n<jl es limita als serveis de televisió convencional.
'
De la matcixa manera i per scmblant raó: la necessiiat
d'ordenar un subsol enormement carregat, som
t
pioners en la cartografía subterrania, la creació de ~leries de serveis i la col·Iaboració entre autoritat
- pag. 13 -
�local i emprcscs de servei públic.
1k
Un altre fill del Pla Estratcgic és la Xarxa C-6
ciutats del Nord del Sud d'Europa (Montpeller,
Tolosa, Saragossa, Valencia, Palma de Mallorca U, Barcelona). Aquest conjunt de capitals, i les seves
regions d'inf1uencia, sumen més de 15 M d'ha~itants (el 5 % de la CEE) i el 8 % del territori
comunitari. Compten amb una taxa d'atur superio{ a la mitjana europea, pero també amb un ritme de
1
creixement economic superior.
No sembla que els canvis polítics municipals danJers hagin de malmetre la cohesió d'un conjunt que
reuneix totes les circumst<'mcies per convertir-se eh un deis complexos territorials equilibradors d'una
1
Europa que pesa molt cap al nord i, des de fa un an y i mig, també cap a l'est.
Igual com el Pla Estratcgic ha escollit la vía ram¡mble de privilegiar l'ample de via europeu sobre
l'aspecte "gran velocitat per a passatgers" i no! ha descuidat mai la connexió sud de la xarxa
(Barcelona-Madrid-Valencia), de la mateixa manera tenim dret a esperar una comprensió intel·ligent
deis beneficis que pera tota la península ha de tenit -com també per al Midi frances- el fet de disposar
d'una regió frontissa potent, a cavall deis Pirineus ~ que deixaran de ser barrera per esdevenir crullla,
com els Alps ho han estat durant segles a !'Europa ~entra!
¡
El somni deis nostres profetes s'esta fent realita : ,_j Pirineu comptara. Els túnels del Cadí
Puymorens ens hi acosten.
i del
Val a dir que una pcrmanent font d'insatisfaccion ha estat la connexió aeroportuaria, sortosament
enfocada cap a un futur ben diferent amb el nou ed ~fici terminal i -csperem - ho- amb la transformació
de la seva conncxió ferroviaria. El canvi del mo~el de gestió, insinuat en l'apartat anterior i, per
descomptat, el canvi en !'actitud de la nostra com~anyia de bandera en el tractament de la creixent
demanda de vols internacionals a Barcelona, han ~e conduir a la formació d'un espai aeroportuari
peninsular de caracter dual i a un millor aprofitame1~t deis avantatges locacionals de Barcelona.
1
A la formació d'aquest hub aeroportuari, necessitatj d'hangars i serveis d'entreteniment (avui un avió
gran no pot ser revisat, no pot "dormir" a Barceloqa), hem de sacrificar seguran1ent altres projectes
interessants -pero no tan estrategics- en l'entorn aetoportuari, com una gran instal·lació firal o altres
1
amb el mateix consum d'espai. (Aixo no exclou porser un ús firal de qualitat i menor dimensió, que
podría complementar l'atractiu de l'aeroport).
1
Sense un mercat de 15 M d'habitants no és po$sible, al Sud d'Europa, disposar d'un aeroport
transoceanic. Pero fins i tot aquest mercat virtual pot ser inoperant si els costos comparatius i la
qualitat del servei no són els adequats.
El conjunt Port = Aeroport = Mercabarna = Zona franca = Fira = Zona d'activitats logístiques pot
convertir-se finalment, en el canvi de segle, en uh complex modestament competidor deis grans
centres de distribució de la costa atlantica centre-e1 ropea (Amsterdam, Rotterdam, Anvers), que és
- pag. 14-
t
.
�per on entren la gran majori a el e les mercacleries missatges i passatgers proceden~ d'America i del
Pacífic.
A la potenciació d'aquestes activitats i de la se .a coherencia territorial dedicarem bona part deis
esforvos estrategics.
1
1
Pero no hi ha dubtc que la capacitat d'atracció, l'i ~teres i la qualitat d'una ciutat depenen basicament,
en darrer terme, de la qualitat de vida de les persohes que hi viucn i hi treballen .
A aquest punt, que el Pla Estrategic considera f entral, dedicaré l'apartat sise . Pero abans hem de
parlar de diners .
***
- pag. 15-
�Transcric aquí, benvolgut President, les Jletres ~ue sobre aquest tema li vaig cscriurc tcmps enrera.
Tenen !'aroma d'aquell període ( 1985-87) pero cdnserven tota la fragancia d'una realitat que en molts
aspectes, malauradament, no ha canviat prou. E~ altres aspectes, al contrari, ha estat desbordada per
les considerables transformacions que entre tots Hem sabut o pogut empenyer a Barcelona.
En un sentit, dones, aquestes lletres passades ser. eixen per fer més punyents els plantejaments que la
ciutat fa a I'Estat i la Generalitat. Ha passat el ~ i algunes inequitats evidents continuen. No pot
ser.
}'
ª
D'altra banda, serveixen també per posar en evi encía solucions que s'han donat temes aleshores
pendents: aquest mes hem inaugurat, com he d ,t, el Cinturó del Litoral que travessa Barcelona i el
Túnel de Vallvidrera (TABASA) i a principis de ~etembre haurem inaugural el Circuit de Montmeló,
etc.
El text de 1987 deia així:
El moment és particularment greu i esperan ador al mateix temps. Barcelona, gracies a un lent
avanc; a través d'estudis i negociacions amb antettiors Governs va veure assumides per l'Estat deutes
propers als 100.000 milions de pessetes arran de 1 accés del Partit Socialista al Govern el 1982.
11
11
Aquests deutes, corresponents en gran part als teressos composats deis seus deticits corrents des
del 1974 al 1982, és a dir, al cost acumulat de finPnc;ament de la insuficienc ia del sistema fiscal local
aplicat al cas particular de Barcelona, tenen tann)ateix causes reals i tangibles que en bona part han
continuat actuant a partir del 30-XII-82. 1 die, eq bona part, perquc en part van ser pal.liades per la
mi llora del sistema fiscal local per a Madrid i Bar :e lona a partir del primer de gener del 1983.
" De seguida veurem aquestes causes reals i la din .ensió deis seus efectes.
11
Haig de recordar també que aquest sanejamcnt deis deutes fins al 30-XII-1982, en retardar-se pe!
que fa a la seva materialització, va provocar carr~gucs financeres anuals de l'ordre de 2.000 milions
de pessetes: pero davant de la magnitud de l'esfor~ estatal, el sacrifici local no sembla extraordinari. 11
Vull insistir abans, tanmateix, en que la conjuntura (que podría decantar-nos de nou cap al
desequilibri cronic si no adoptéssim cap mesura) és particularment oportuna per precisament adoptarles.
11
L'Ajuntament de Barcelona s'ha acreditat com .n bon gestor deis recursos a la seva disposició: ha
multiplicat els serveis amb una plantilla en desceqs des de !'abril del 1979 fins avui,.. ha disciplina! els
seus recursos humans, ha millorat la imatge de l'J}dministració Pública, té un credit financer superior
al que tenia abans que el General Franco decapi~és el valor nominal de les obligacions emeses per
financ;ar l'Exposició Universal, acut al mercat efe capitals japones sense aval del Regne i en les
- pag. 16-
�mateixes con~icions que aquest i_ha est1 ~~~a cl~u per trob~r- vies ~e ~olució
que han constltui"t l'entramat real1 el tra~de ~a nostra cns1 econom1ca.
ª lQ-Q 11. punts negres
!1
" Els Túnels del Tibidabo, a realitzar per l'empre!sa TABASA, que comptava amb uns 6.000 milions
de ptes. de deutes, van ser objecte d'una transmi$ió d'accions per valor de 2.500 milions de pessetes
(gener del 1983) de les Corporacions Locals, q~e les havien adquirit i sanejat, a la Generalitat de
Catalunya, contra promesa de pagament deis m~eixos en forma d'obres en el Túnel de Vallvidrera.
Als 5 anys d'aquella transmiss ió, el pagament en bpccie no s'ha efectuat, cosa que va donar lloc a un
requeriment formal de devolució de les accions, rtqueriment que no va ser ates.
1
" El Consorci de la Zona Franca, sanejat per l'ac$ió conjunta de l'Ajuntament propietari, el Ministeri
d'Hisenda, deutors i Bancs i Caixes, esta avui !rendint un excedent net important i actua com a
Agencia de Desenvolupament Industrial de l'Are4 de Barcelona. La Generalitat no ha volgut escoltar
en diverses ocasions les invitacions formals i documentades, a incorporar-se al Consorci. Avui el
CZFB gestiona el Pare Tecnologic del Valles, compartint l'accionariat de la Societat explotadora amb
la Conselleria d'lndústria, a la qua! vaig cedir sen~e contrapartida la Presidencia.
~apítol
11
El deficit deis transports de Barcelona és un
ayart. Redactat i acordat a nivell tecnic el
Contracte- Programa per a la seva assumpció i ejl desplegament de les inversions de futur~,
el
lt'.
Ministeri de Transports, que va acceptar dotar a 1~ Generalitat deis fons necessaris perque pugués fer
front al 30% del deficit que li correspondria #rontar segons l'esmentat acord tecnic, retarda la
signatura del Contracte-Programa en base a una ~rgumentació centrada en el greuge comparatiu. Es
1
aquest un deis punts més greus i dolorosos de la elació Ciutat-Autonomia-Estat. Caldra insistir-hi al
final d'aquestes pagines.
_.
1
" Trasllat i rcconversió d'Hispano Olivetti
~~·v
(d'acor~ amb el Ministcri d'lndústria i evitant un tancamcnt
o desaparició de la zona). En un moment determi*at, a la signatura de l'escriptura pública de compravenda del terreny de nova ubicació, propietat [metropolitana, al Pare Tecnologic del Valles, el
contracte es va poder frustrar en anunciar el Not~ri que alguns Registradors havien rebut notificació
de la Generalitat de Catalunya de comunicar pre~iament les inscripcions de contractes en els quals
intervingués la Corporació Metropolitana de ~arcelona, que en aquel! moment havia estat ja
legalment suprimida tot i que seguía, i segueix, enj funcions.
1
1
SEAT, els preus del sol de la qua!, propiet~t en últim terme de l'Ajuntament de Barcelona,
encobrien una subvenció anual implícita importa~.
11
" Motor Ibérica i EN ASA (Idem) .
"Maquinista Terrestre i Marítima (contracte de Metro de Barcelona per 12.000 mi!ions peral grup
Mitsubishi-CAF-MTM gracies al qua! sobreviul'dmpresa).
1
" Polígon Montmeló-Parets-Granollers (propietat jdel Consorci de la Zona Franca), destinat a circuit
l
- pag. 17-
�motorista permanent. Aquest polígon, propietat dq:l Consorci de la Zona Franca, esta pendent encara
de les gestions urbanístiques que porta a terme 1~ D.G. corrcsponent de la Generalitat de Catalunya
amb els Ajuntaments respcctius, i també de le$ subvcncions del CSD i la D.G. d'Esports de la
Generalitat, a la meva manera de veure insuficien~s per a dotar a Catalunya i Espanya del circuit que
es mereixen, en el centre d'una de les regions d~afició motorista i automobilística més importants
Cardús,
d'Europa i en un moment en que els exits de DE~BI (a escassos Kms. del circuit) i deis
Aspar, Garriga, Sito Pons i Pérez-Sala, així com als tragics accidents que se succeeixen en els nostres
antiquats circuits -l'últim d'ells el de "Mingo" Parés a les 24 hores de Montjui"c- farien especialment
oportunes les decisions en aquest scntit. El Reia{ Automóbil Club de Catalunya i algunes firmes
patrocinadores segueixen disposades a adquirir i lfinanc;ar terrenys i instal.laciones, en cas d'obtenir
unes ajudes raonables.
11
"MERCABARNA (passant de deficit anual a superavit continuat). Hospitals municipals (avui amb
costos per U.B.A. de 15.000 ptes., inferiors a qualshol deis del sistema públic i pagant al día els seus
provei"dores), etc.
*
ª
" Es a dir l'Ajuntament de Barcelona ha passat !de ser agent de crisi
ser factor de solucions,
contribuint a l'encarrilament de situacions dificqs lligades a crisis bancaries (Túnels i Polígon
Montigala) a ineficacia histórica d'empreses públiques estatals (SEAT, MTM, ENASA) o mixtes i
locals (Mercabarna, IMAS, Pompcs Fúnebres, etc.) 1
~preses
Aquesta realitat és reconeguda gencralment per
provei"dores, contractistes i intermediaris
financers. Voste, Sr. President, té mitjans per com~rovar-ho.
11
!
" Es més: Barcelona ciutat ha contribu"it meqtrestant, no només a finan¡;ar serveis d'ambit
estatal/autonómic, com és conegut i reiteraré aqt í, sinó a finan¡;ar serveis locals deis municipis
metropolitans contigus.
2.000 pessetes a l'any a finan<;ar un
" En efecte, cada família barcelonina ha contribu"it amb
pressupost, el de la CMB, del qua! no ha rebut pracrticament cap servei, i que no percivia al seu tom
més que una part de la contribució estatal lógica i nil una sola pesseta de contribució autonómica.
" El tema metropolitano és adjectiu.
" Aquí rau el nus de la qüestió més greu de les que el passat ens ha plantejat i el futur ha de
contemplar.
- pag. 18 -
�" Els 26 municipis que rodegen Barcelona, amb ~ .300.000 habitants, constit ucixe~ en bona part alió
negatiu de la imatge brillant que en ocasions pot qonar la ciutat central.
i
" La nostra realitat urbana esta constituida sobre ila falsedat histórica d'una especialització de l'espai
central i suburba, atribuint-se només al central el1~om del conjunt.
" ~n fi, no pot ?cuitar-se .q ue la prudent millora ~e les pe:spectives econom iques ha de contribuir a
an1mar-nos a correr cls nscs calculats que semJte van lhgats a l'abordatge deis
pleJts histories
ltm gl!H'Ienk~f'er<ITS".
l
v
" Comentem ara les dcspeses de capitalitat.
" Barcelona, per suplencia o per potencia, ha subst tuYt l'Estat en molts camps.
" En alguns d'ells "alió suplert" ha passat a ser la Generalitat per transferencia deis servers
corresponents. Jo diría que aquest és el cas més geperal.
1
" Sanitat, Ensenyament Basic i Professional, Mus~us, Institucions culturals i economiques (ja vistes,
Palau, Liceu, etc.), Conservatori , Orquestra Munlcipal, són els serveis singulars més rellevants en
1
aq uest sentit.
" ¿Qui ha de pagar aquests serveis? O millor e "t, ¿A través de quins nivells de l'Administració
Pública el ci utada (que en definí ti va sempre és qui paga) ha de finan<;ar aquests serveis?
" Si els serveis han estat transferits sembla d _ que ha de ser la Gencrali tat qui canalitzi el
finan<;amcnt. Pero, ¿com, si el cost efectiu d'; quests serveis no figurava en el valor de les
transferencies en el seu moment?
" Centrem-nos en el "com" i deixem el "12IT que no figurava", que seria materia pcr a una altra ocasió.
" Només d'una manera i en un instant precís pot cOijlvalidar- se aquest error. Aquest moment és ara. El
mode és incloure aquestes despeses en el cost efectiu abans de globalitzar aqucst cost i convertir-lo en
un percentatge deis ingressos de I'Estat.
" Només així s'haura acabat, si a partir d'aquest ¡instant la Generalitat disposa deis mitjans per a
finan<;ar i efectivament finan<;a els serveis, la iniqua situació actual.
" Avui per avui, el ciutada de Barcelona, i aquí es troba el matís al qual em vaig referir, finan<;a per
partida doble alguns deis serveis públics que consur eix.
-.
" Els hospital s municipals, per excmple, malgrat ser els més barats, en costos, del sistema públic, no
són totalment finan<;ats pel concert amb l'Institut C~tala de la Salut.
- pag. 19-
1
�Un !lit de Bellvitge, de la Val! d'Hebron, costa a ¡tots dos hospitals de I'IC S més lk 25.000 ptes/dia
que 1' ICS paga directament a través de les seves n~mines i despeses de material i amortització.
1
1
Un llit de !'Hospital del Mar, per a un assegur~t del sistema de seguretat social, és financ;at per
aquest només en 2/3 .. . i l'altre l/3 el paga el matefx assegurat barceloní ¡a través deis seus impostos
municipals! Pero no per aixo dei xa de posar religi~sament les seves cotitzacions pera cobrir el 100%
deis costos: després aquestes cotitzacions són desvfades o bé cap a hospitals públics menys eficients o
més cars de la propia ciutat, o bé a hospitals d'al t'es punts geografics del sistema, o les dues coses,
que és el més plausible.
11
" Aquesta situació no pot continuar així. 1 el muteix ocorre amb les escoles, Museus, etc., ... La
situació de les escoles és una paradoxa historipa. Les escales municipals no costen al nivel!
estatal/autonomic ni un centim. Si fossin públique~-públiques aquest nivel! de govem ho pagaría tot.
Si fossin privades, tot o part. Com que són municip~ls no paga res. ¿S'ha de concloure que les Escales
municipals han de simplement tancar? ¿Que el legislador va voler que es tanquessin quan va dictar la
Constitució i I'Estatut?
l
1
11
¿No és més logic pensar que han de ser relinanc;ades, igual que les altres, pel contribuent general i
no pellocal, pellocal, que jg paga la seva quota c01b contribuent de I'Estat pera financ;ar les escales
privades i les autonomiques?
ª
ª
11
Una altra cosa seria si les escales rnunicipals exi4 issin més d'un nivel! d'oferta pública estandard,
com un luxe especial de la ciutat. Pero resulta que ¡aquesta ciutat té, en proporció, la meitat d'escola
pública que les altres.
1
" Resulta un cop més, que les carencies de I'Estat a iBarcelona, o la vivacitat de la societat civil local,
que és l'altra cara de la mateixa moneda, van generar una situació singular que ara cal conservar en
allo que té debo (iniciativa, creativitat, gestió proxi1na, etc.) i corregir en el que té d'inicu.
11
Aquí
serveis
!'oferta
qüestió
!'autonomía, confiada en aquesta creativitf t local i preocupada logi cament per fer arribar
a comarques al lunyades, va reblar el clau¡ de la situació injusta en congelar pn'tcticament
d'escola pública a Barcelona -ciutat- cosa fins a cert punt explicable- i oblidar totalment la
del financ;ament de !'oferta municipal existdt -actitud inexplicable a més d'injusta.
Els Museus de Barcelona, han estat fins ara com una família aristócrata carregada de propietats i
mancada d'ingressos. Han arrossegat dignament la ~eva miseria, combinant com han pogut les obres
mestres amb les goteres, els riscs d'inseguretat amb ~a iniciativa deis seus directors i conservadors.
11
i
Vostes em diran que aixo passa o ha succeYt, en jla majoria deis Museus. 1 en part és cert. Pero
només en part. Aquí hi ha el magnífic Museu de Salsona (Generalitat) o el d'Escultura de Valladolid
(Estat), o l'Arqueologic de Mérida.
11
- pag. 20-
�". Per_o ai~o r:o és sigr~ifi~a tiu. El més si~ni~catÍ u és q~c ~1 t\~uscu de Solsona,- el de Valladolid,
1Arxru d Indres de Sevrlla, el de Ceramrca ¡de Valencra r cls del Prado, Militar, Exercit,
Contcmporani i Biblioteca Nacional de Madrid ... fÓ n tots de I'Estat o !'Autonomía.
" I en canvi, el Museu d'A rt de Catalunya, el d'Ah Modern, el Picasso, el Rocamora d'Indument<1ria
el de Música, el de Cen'tmica de Barcelona, el de lN umismatica, ... i, fin s a 24 Muscus, cap d'ells és d~
I'Estat ni de I'A utonmnia.
;
1
" L'Autonomia no podía assumir-los per falta de · cursos o per !'existencia d'altres prioritats. L'Estat
no ho volia.
" 1 a fe que la Ci utat de Barcelona no els renun9iaria facilment: per sent it historie, per obligacions
jurídiques de prescrvació de donacions i llegats fUs a la ciutat i per convicció sobre la bondat de la
. '1 oca 1.
1
gestro
" L'únic que la ciutat sot met a la seva considerac' ó és la possibilitat i la conveniencia que el nivel!
estatallautonomic financii'n en tot o en part allo q¡ue el govern de la ciutat i el contribuent els estan
estalvian_t_. No tot, pero sí aixo.
paradox~l
" La situació deis Museus es va fcr més
encara en establir-se la gratuftat deis Museus de
l'Estat. Nosaltres no ens ho podíem perrnetre. A ~a, el visitant foraster pot pensar que la ciutat de
Barcelona és menys generosa que les altres, quar~ el ciutada de Barcelona, en tant que ciutada, és
l'únic que esta finan<;ant els seus propis museus.
" El Conseller de Cu ltura, Max Cahner, va vol ~ r arreglar la situació nlltJanc;;ant una incautació
encoberta deis Museus de Barcelona, segons la ¡qua!, a més a més, la Ci utat segu iría pagant el
manteniment d'allo incautat.
¡
" Durant la gestió del Conseller Rigol les coses van canviar. Ara semhla que es vol resuscitar aquell
projecte intervencionista.
1
" La Llei de Sanitat de I'Estat sembla orientar-se pet la mateixa via. Els hospitals municipals passarien
a integrar-se en una arca sanitaria regida perla Ge1eralitat i financ;ada -pel que fa a aquests hospitalsper l'Ajuntamcnt, igual que ara, amb l'únic consolj:¡ue on ara podem gestionar, i gestionar bé, millor
que els altres ni vells de govern, ara podrem prot~star, ja que se'ns dóna la minoría del Consell de
I'Area. Trist consol. 1 mal negoci per al país que ,leura ineluctablement com la gestió empitjora i el
financ;;ament no millora.
¡
" No voldria que creiessin que estic pintant un ciuadre deliberadament negre. C<J,dascun d'aquests
temes té plantejades vies singulars de solució que ~ls regidors barcelonins han anat impulsant davant
deis Ministres i #Consellers" corresponents.
- pag. 21 -
�Pero després de vuit anys d"'impulsió" ha arribat e moment de la veritat.
Des del 1980 el Consell Pie de la Ciutat de Barcflona, sempre P.QI unanimitat, s'ha dirigit a vostes,
sobre aquesta qüestió, en multitud d'ocasions. ~o mateix ho he fet¡ verbalment, també diversesJt /
vegades. En alguna ocasió he obtingut una respost4 verbal o, fins i tot, una excusa per escrit.
(
~ue el Govern de Madrid ha imposat. l'Ajuntament
El 1986. ªcausa de !'especial política d'austeritat
de Barcelona haura de disminuir el seu pressupost. f
ª
Haig d'assegurar-los que J'única solució
aqueJt contrasentit és el finan,ament ru;r I'Estat. via
Generalitat, deis costos de capitalitat Q P.QI servelis voluntaris -és ª dir, els costos que l'Estat i la
Gen~ralitat s'estalvien P.QI !'existencia de serveis m~nicipals homolegs."
1
La primera conclusió que cree que cal extreure d'aquestes cartes és fins a quin punt el
problema de sempre (ho era el 1979, va scr-ho el ~985-87, ho ha estat en el contracte- programa del
transport signat el 1991 -i d'aplicació retroactiva de$ del 1985!) és el retard en Jª implementació de les
solucions.
\
1
Els interessos compostos del temps transcorregut a 'a negociació són sempre els que acaben havent de
ser traslladats al futur i els que acaben impcdint que¡la so lució sigui completament satisfactoria.
¡
Barcelona, a més a més, ha comptat i compta am~ un altre factor "alentador de dcficits" per dir-ho
molt cruament: la convicció que paguem P.QI altres; ~ la realitat que ningú -ni Estat, ni Generalitat- ens
ha negat mai el fonament del nostrc argument sinó qomés l'oportunitat del mateix.
passa~
¿Comes podía entendre que Barcelona deixés
l'ocasió histórica d'endeutar-se fins allímit legal
i escometre així les tasques pendents en materia d'ipfrastructura? ¿Quina raó tenia per no fer-ho si a
més a més sabia que "li debien" -i li deuen- 15.000 milions de pessetes/any per serveis prestats per
compte de l'Estat i la Generalitat? ¿Com atendrej les crítiques previsibles de l'oposició sobre la
despesa i el deute si al govern de la ciutat Ji consÜ1 que aquesta mateixa oposició, des de les seves
posicions de govern, quan les ha tingut, no ha mogut un dit per resoldre una inquietu4 tan palesa?
obr~s
Més encara: ¿Com considerar excessives les
realitzades quan també neixen de l'excedent
generat per una gestió financera modelica, mantentnt un "rating" altíssim als mercats de capitals a
- pag. 22-
�desc~ns
llarg i a curt tcrmini, amb una planti lla en
des del 1979, amb unes cmpreses i institucions
municipals ahir dcficititrics i avui product~res ele diviclends -com la Societat Municipal
ci'Aparcaments, la gestora ele les instaLiacions ol~mpiqucs (BPOSA), Iniciatives SA, Mcrcabarna, El
Consorci ele la Zona Franca i en un sentit la Fira baque els actius del Consorci i de la Fira pertanyen
en última instancia a l'Ajuntament)- i dotades d'urts actius que superen en molt els nostres deutes?
i
1
Barcelona té ara 100.000 milions de clcute sa a 'larg termini, contrapartida lógica del nostre esfon;
compartit en infrastructures, i uns al tres l 00.000 ilions de cleute curt, suma algebraica deis cleticits
anuals producte deis serveis que paguem per ,ercers, i deis retareis ele la implementació ele les
solucions avui vigents ( liquidaeió de deutes fins al 31-12-82, contracte-programa 1985-1991 ).
ª
En algun d'aquest dos sumancls caldria incloure la nostra contribució al sanejament cl'institucions i
empreses que s'ha explicat amb anterioritat (T AB J SA, Zona Franca i Transports principalment).
1
Barcelona no demana que se li retorni aquesta cbntribució. Tampoc que algú pagui el deute sa per
comptc de la ciutat. Ni tan sois que algú assumc~xi el deute mcnys sa. Podem pagar aquests deutes,
els estem pagant.
!
Barcelona dcmana que d'un C.Q12 se la compensi
de la Generalitat.
Q4 les despeses
en que incorre J2IT compte de I'Estat
i
1
i
Ho clemana ~poder afrontar amb garanties d'exit el decisiu 92 i un post-92 raonablement actiu, com
el que ens proposem en aquest quatrienni (20.oqo milions de pessetes d'inversió anual - el mateix
nivel! deis darrers anys sense inversions olímpihues- i superiors despcses de manteniment de la
infrastructura crescuda). Ho demana perquc és
justícia. I ho demana perque no seria lógic, tot i
reconeixer tot el que s'ha fet pera ella, que la nos(a pressió fiscal hagués de ser més alta de la que ha
estat en els darrers cinc anys -ja en si superior a la de la majoria de les grans ciutats espanyoles i molt
superior a la ele Madrid, per prendre una rcferenci<. habitual.
Q$
Per a la bona gestió del deute necessitem la collaboració del Ministeri d'Hisenda i la Conselleria
d'Economia, l'implementació correcta d'un refinaqs:ament que porti a 15 o 20 anys el tcrmini dins del
qua! fcr front a la totalitat de les obligacions genCI'ades per l'esfor~ 92. (Comen~ant a cornptar des de
1989).
El Ministeri d'Economia té clocumentades les d des i
despcses de 4apitalitat
mesures: el pagament de les
refinanc;ament olímpic.
1
criteris precisos per als dos tipus de
les boni ficacions necessaries per al
La Conselleria d'Economia els té pe! que fa al primer aspecte
President de la Generalitat, pe! que fa al segon tem .
- pag. 23 -
els tindra, s1 així ho clesitja el
�1
Ens consta que la Conselleria i el Ministeri afronten en aqucst moment la revisió
relacions financeres.
d~
les seves propies
La solució que es doni en aquest tema bilateral (Ministeri- Gcneralitat) no sera verídica si no inclou
les despeses de capitalitat -ésa dir, per enesima i ~!tima vcgada: el pagament d'allo ja transferit de fet
a Catalunya i actuat no pcr !'autonomía sinó per la¡ciutat.
Acceptem (com gencralment s'accepta) q~e l'objectiu de repartimcnt de la despesa pública
neta entre les tres administracions (50/25/25), cqu~valcnt a una divisió pcr mcitats de la despcsa entre
Estat i territori i de la despesa territorial entre autonomía i poders locals, no pot aconseguir-se sense
un posterior o simultani procés de traspas de comnetencies i obligacions al sector local.
1
Només vull fer patent que en el mateix moment rn que s'acordi aquest procés -que pot tenir com a
horitzó temporal raonable l'any 2.000 (tal com v~ prcvcure l'últim congrés del partit més gran deis
espanyols)-, Barcelona aparcixcra com ªacreedora de compcnsacions degudes als serveis queja esta
prestant. A Barcelona el procés "ulterior o simultaJlli" és ja "passat".
1
En altres ciutats i municipis acorren proccssos seniblants, en rnolt menor mesura.
Som conscients que la transformació de les infrasfructurcs de Barcelona pot encendre, en els menys
raonables, sentiments de grcuge. L'Ai caldc de Bar~e lona esta disposat a anar fins on calgui per tal de
demostrar la magnitud de l'esfon,: propi, la seva c~mparació favorable tant amb el d'altres escenaris
del 92 (Madrid, Sevilla) com amb l'esfor<;: important pero relativament modest que el govem
autonómic ha realitzat a Barcelona en el marc de les seves creixents competencies i obligacions. La
ciutat, li ho asseguro, no s'ha quedat enrere, sinó al¡contrari.
Ho die sense petulúncia ni acritud: l'csfor<;: que el ~overn que voste prcsideix ha fct a Barcelona esta
entre els més rendibles, económica i socialmcnt, pensant en Catalunya i Espanya.
***
- pag. 24-
t
1
�(6) La Qualitat de Vidaª la gran ciutat
Si alguna cosa cm mou, més encara que la q ·estió económica, a escriure'l és el que podríem
anomenar "l'objecte social" de les nostres adminis racions: la qualitat de vida.
. .
. -ª
1 1mpress10
.
. ' que 1es a dmm1stracwns
.
1
Domma
no ejStem donant resposta als nous reptes, cada cop més
qualitatius i difícils d'amarrar. Especialment en
Id grans ciutªts.
i
1
Espanya, i Catalunya i Barcelona en particular, Óbtindricn una qualiticació excel·lent en els temes
classics de l'administració pública, davant un tribunal format per les altrcs nacions i ciutats del món
(llevat potser del tema terrorista, si és que és susc~ptible de judici exterior i no demana, com jo cree,
una prudent reserva per part deis obscrvadors interpacionals).
1
Pero així com som model polític, no ho som en 1~ qualitat de vida pública. Les nostres ciutats, ens
diuen, i Barcelona en concret, són sorolloses, facilrpent tendeixen a la brutícia, són insegures, cares en
l'habitatge, lentes i excessives en la circulació iprivada -i per tant en la circulació pública de
superficie-, insolidaries, incapaces d'eliminar tot~ment la miseria, d'evitar la degradació de barris
sencers, impotents davant les immigracions fatalm4nt dictades pe! nostre propi progrés, brou de cultiu
d'agressi vi tats, demograticament decadents ...
Una cantarclla scnse fi amb que els nostres propis . itjans de comunicació, els nostres partits polítics
(quan es reuneixen en Congrés), associacions, veYn$, els nostres PIQl2.Í.S_ fills, regalen les nostres orelles
1
d'administradors enterament lliurats a la tasca d'imr· edir aquestes sensacions.
Sembla com si, excel·lint en la pura gestió polític< • i infrastructural, estiguéssim dones construint un
magnífic país nou, o renovant magníficament un vell país, transformant prodigiosament la nostra
ciutat... pcr fer-ne l'escenari de !'eterna incapacitat de millorar de debo. El millor escenari del pitjor
drama, el de sempre.
I potser en realitat no es pot fer gaire més. A tot ¡::stirar, la necessitat que en el cor sentim d'haver
contriburt a objectius que realment tinguin a veure r,b alió que compta per a la humanitat (la millora
i la dignitat del nostre entom huma i natural), la pqdem satisfer a compte del que haurem aconseguit
en termes d'orgull col·lectiu: Espanya és més respebtada, Catalunya més lliure, Barcelona més ciutat
que mai. Els altres cns ho diuen. La nostra geJt gran se scnt més protegida -económicament,
sanitariament. Els jovcs no ho diuen, pero nosaltres sabcm que viuen en millors condicions. I
tanmateix ... estem realment anant més enlla?
El mobil més profund d'aquesta carta, estimat President, es la convicció que cree que hem de
compartir per forc;a, que es pot anar més enlla. Que·. a quasi hi cstem anant. Que també en la finalitat
de la nostra vida col·lectiva, en el sentit més exigen, el més proper a la moral social, tenim o podem
tenir avenc;os.
- pag. 25-
�del 97. Barcelona esta passant a ser potser la clutat europea amb més parkings"'públics -sobretot
residencials.
1
Per que no parkings privats? Perque no són rendi~les en comparació amb la construcció d'oficines i/o
habitatges, als preus relatius actuals. Modificarem el planejament en conseqüencia. Esperem que es
construeixin 100 parkings privats més (al marge qels obligats per les normes en els edificis de nova
construcció, on també hem augmcntat !'standard)' en solars requalificats o aprofitats a petició deis
districtcs, d'aquí al 97.
Les motos soro !loses estan essent retirade : 10.000 en un any; les sancions de les Prefectures
de Transit han augmentat; els experiments de p~rmissivitat també -per exemplc, en l'aparcament
nocturnal carrcr, en el centre de la ciutat; les sire9es de les ambulancies públiques han disminui't llur
estridencia.
¡
1
El Ministeri d'Economia i Hisenda esta estudiant Pfr primer cop el preu de la gasolina en funció de la
necessitat de com a mínim mantenir el prcu relatw deis transit privat en les arces metropolitanes, i
també estudia la compcnsació de les rebaixcs d'IV A a l'automobil, per les mateixes raons.
1
La Volskwagen ha creat una joint vcnture amb Slwatch, !'empresa su"issa de rellotges, per crear un
1
cotxe petit, per a ducs persones i una caixa de Cc ca-cola. Fins i tot els grans constructors s'adonen
que el futur també haura de ser diferent.
Permeti'm desitjar ferventment que en aquestes qüJ stions no s'adopti solament el punt de vista macroeconomic, sinó també el micro-polític de les ciutat~ congestionades, que necessiten indicacions ciares
que els poders extra-urbans són sensibles als seus problemes, tant en materia de preus relatius com de
recursos disponibles pe! finanyament de les estrucfures i l'explotació del transport públic i en la línia
d'atorgar poders efectius als elegits locals.
1
Diría que en aquest desig hi ha representa! el prin< ipal deis greuges (i la principal de les esperances)
que una autoritat local pot adreyar a les superiors.
A voltes, quan les autoritats superiors decideixen "posar- s'hi" i atacar els problemes de la qualitat de
vida en les nostres ciutats (Pla Felipe de Transpo~s , Pla Pujo! de vivencia, per exemple), el nostre
sentiment es divideix de seguida en dues direccio s: (1) per fi un augment de recursos llargament
demanat, i (2) quants errors no es cometran des de la llunyania deis enfocs "macro" o "nacionals" de
problemes que localment coneixem fins a la nausea
La qualitat deis carrers, del transit, de les emissiofls soniques, de la congestió ... encara que sembli
impossible, és dominable. No radicalment, pero sí slgnificativament. La gent no demana gaire més.
Feu-nos confianc;a i avanc;arem clarament en aquest: qüestió.
- pag. 28-
�1 si algun scntit té que !'Alcalde d'una ciutat gosi adrc<;ar-se en aquest to al seu Presidcnt és perque
creu que pot contribuir, amb ~n angle de visió ~articular, a la matisació de les regles de la nostra
col·laboració amb aquesta ti. Es perquc des de l'~lcaldia es vcucn aspectcs que cree interessant fer
concixcr als nivclls més alts de governació.
No prctenc amb aquestes llctres incidir en l'enf~dós tema de les relacions inter-institucionals, en
especial dins de Catalunya, que cns incomoda coi~~ a tal, tant al Presidcnt de la Gcncralitat com a mi.
Tots dos sabem el que hem hagut d'cmpassar i el ~ue hcm hagut de for<;ar per respondrc dignament a
les exigencies evidents i respectives de l'orgull na~ional i local. Tots dos sabem que els rcsultats de la
nostra rclació -sigui quina sigui la qualificació f!ue aquesta mereixi públicamcnt- són, en aquest
aspecte, enormcment positives. 1 sabem tanmateix ~ue partim de principis diferents i probablement no
conciliables en el curs de la nostra activitat poptica, per continuada i !larga que aquesta pugui
semblar, breu com és en rcalitat si es compta el te\mps que necessita la historia per precipitar canvis
significati us.
1
Es tracta aquí de col·laborar d'una manera que els ryostres equips de govern coneixen. Armet i Guitart,
en Cultura, Trias i Clos, en Sanitat, De Nada! i B<)rrell, en Hisenda, Torres i les autoritats del transit,
Raventós i Alavedra en la promoció economicai Marta Mata, Rubacalba i Carme Laura Gil en
Ensenyament, EuUdia Vintró i els responsables del Benestar Social -una "cartera" que per cert va ser
creada a l'Ajuntament de Barcelona (1987) i succe$ivament a la Generalitat (1 988) i a I'Estat ( 1989)-,
Jordi Borja i els res ponsables de cooperació, tots elb han demostrat capacitat d'entendre's.
Els ha calgut el nostre conscntimcnt per fer-ho? Sfns dubte, directament o indirectament. Quan dalt
de tot es creen tensions, als nivells operacionals p~teix la cooperació, encara que ben sovint la fon;a
de les coses. l'interes i !'amor DIQDl dels responsabl$s és més fort que el clima a la cúpula.
Pero hi ha una colla de sectors en que no ens sortim tant com voldríem. El tré'msit i l'aparcament,
l'habitatge i la degradació de barris, la inseguretat i ~a droga son els exemples més clars.
!
1
Aquí no és que ens ho diguin -és que nosaltres ho s""bem, que hem de fer més.
!
Normalmcnt cns "passem la pilota" com podem: vo~te no em dona sól, jo no li faig vi venda; l'Estat no
cm va passar cls polígons en bones condicions, jo ro cls omplo; !'autonomía de Catalunya no ha fet
l'esfory equivalent al que l'Estat ha fet en altres Gomunitats que no tenen tal transferencia i on el
centre actua directament: l'Estat no li passan1 els dipers que demana; voste em demana que la policía
local tingui el canktcr de policia judicial, jo li die ¡que els jutjats no ho volen, pitjor, que tinc altres
problemcs més importants que traspassar diners ~ la policía autonómica, etc ... 1 encara és més
revoltant que altres !'evasiva triangular ("ara no m'ajmoYni que estic per aquest altre senyor"), situació
que es dóna sovint, com és logic, en un sistema de tres nivells de govern.
1
En aquestes situacions, repeteixo, el cinisme d'unal certa part de l'opinió es justificaría si no féssim
alguna cosa diferent i consumíssim el temps que tdnim en llarguíssimes disquisicions bilaterals que
- pag. 26-
�no resolen els problcmes de la gent, si no tan sois, en elmillor deis casos, els deis g("}vemants deis dos
nivells involucrats.
***
Concretament: en el tema del trimsit hem de
recon~ixer
(1) que la mobi litat en el centre de les ciutats, ta~'t la
pública com la privada, no paga els costos
que genera,
i que, per tant, haura d'augmentar els seus preus;
(2) que el preu de la mobilitat privada haura d'augmentar més que el de la pública, perque la primera
genera més costos de congestió (cues, contaminació, etc ... ); (3) que les ordenances no es compleixen
perque les multes no es paguen -especialment entre municipis diferents-, que per tant les autoritats
locals, mancades a més de poders efectius directe$ com la retirada de carnets o la immobilització de
vehicles "in situ", no podran mai, en aquestes condicions, ordenar el trimsit, mai. (Utilitzo superlatius
per ser més ciar. Voste cm perdonara la contunden~ia).
1
1
Preus baixos de la mobilitat en el centre, que és !un "bé escas"; encara més baixos en la mobilitat
privada que en la pública, respecte al que hauria ~e ser, i per tant pocs autobusos, mal finanyats, i
perduts en un mar de vehicles privats, més contaminants i sub-óptims, com diuen els economistes;
preus relatius de la mobilitat regits molt més pe~ preocupacions macroeconómiques -IPC- que pe!
desig de millorar el transit; bombardeig insistent d~ls "car-makers" per vendre cotxes més i més grans
i potents que cada copes taran més estona parats e~ cues més llargues; timidesa de les administracions
davant del fet de la magnitud del PNB, l'export~ció i l'ocupació implicats en el sector deis "carmakers"; impossibilitat de construir aparcamentsi privats en el marc d'un planejament urbanístic
desfasat, que no els reconeix el cankter d'equipa_$ent i no ha previst, en general, sól qualificat per
aquesta fínalitat (que pocs aparcaments en alyadc' trobara voste en les nostres ciutats atapeides de
cotxes, al carrer i sobre les voreres!).
Aquesta és la situació, llargament dramatitzada.
~~?
~o
hi podem fer res? En cas que poguéssim, ho
1
1
Ja estcm comen~ant afer algunes coses. Hem gastat o compromes molts diners pcr facilitar a la ciutat
una circumval·lació interna com la que tenen Pariís, Nova York o Madrid. 1 en fer una altra línia
transversal de metro, la línia 2.
1
Estem construint 50 parkings públics o
- pag. 27-
concession~ls fins al 93, i en preveiem 50 més abans de la fi
�* **
No és molt difcrent el me
1
missatge en el que es refereix .. a l'habitatge
la
degradació de barris.
Vam passar ben bé sis anys donant-nos cops dontra la paret en aquesta materia. (Tot i que la
responsabilitat la tenien persones que van ser cap~ces, per exemple, de transferir I'estoc municipal de
vi venda als ocupants i d'eliminar en 1O anys i sen~ traumes les barraques de la Perona).
Vam qualificar sol d'equipament en els centr s antics; vam seguir les lentes i enrevessades
'
i
prescripcions de les Arces de Rehabilitació Integ$1 (ARis); vam cercar sol per oferir pera habitatge
protegit o públic, etc. Els resultats foren molt pob1 ' s.
Desesperanyat, cm vaig adreyar per escrit al Presi<Jent de la Generalitat, sobre la qüestió específica de
la Ciutat Vella. No va servir de gran cosa -i ho ent~nc perfectament; a mi potser cm passaria el mateix
que a ell, si hagués d'entendre la qüestió de la Ciutht Vella a una certa distancia.
Ens vam decidir per la creació d'un instrument mdrcantil, una societat anónima, a mitges amb sectors
privats interessats en la millora del barrí, per tal de fer a través del mercat -i utilitzant els avantatges
del procediment de l'ARI, tot sigui dit- alió que ¡ amb els metodes administratius tradicionals i les
misérics cconómiqucs habituals no es podia fer. 1
Els resultats són considerables. Hem adquirit disqetament potser 300.000 m2 de sostre (l'equivalent
a la Vila Olímpica). Hem enderrocat i enderrocaretn algunes mansanes, fent que el millor factor de la
rehabilitació -la llum del sol- penetri en el cor pe la Ciutat Vella. 1-Iem sanejat carrers i serveis
públics, construint alguns equipaments de barrí (~o tants com preveicn els Plans urbanístics) i atret
equipaments de ciutat i nacionals (Universitats j Museu d'Art Contcmporani, Centre de Cultura
1
Contcmporania, H.cmeroteca, etc.).
El barrí ha canviat. Els joves hi van. Artistes í prot'essionals hi cerquen ubicacions. La moral deis tres
nuclis actius del barrí : associacions de ve"ins, co~erciants i cntitats benefiques, ha millorat. La de la
1
policía també. (Després em referiré a la inseguretat: de vegades m'he referit a la tecnica de !'esquiador
de fons -un esfory urbanístic, un esfory de seguretak, i així successivament- per descriure el que cal fer
com a marc de l'actuació pública en barris degrada's).
Pero el secret de la rehabilitació esta en la descentralització, la proximitat, el domini del
territori. Barcelona ha tingut la sort de trabar alhqra la fórmula, els diners i les persones capaces de
dirigir des del lloc (des del districte) 1'acció rchabil1tadora.
¡
Vol dir tot aixó que la Ciutat Vella esta salvada?
N¡o necessariament
Periódicament retorna el pessimisme -potser perJ ent forya. Si augmenta l'influx d'immigrants amb
pocs recursos, en moments detemlÍnats, la "digesti~ urbana" es fa difkil.
.. pag. 29-
�Déu-nos-en-guard d'un defallimcnt, ni que fos tempora l, de l'acció rehabilitadora. En 1O mesos
podríem perdre 3 anys .
1
l
La clau esta en cls equips humans, de nou. Són ge~t que han de combinar un profund coneixement del
mercat immobiliari, amb una capacitat de solid~ritat carent de dogmatisme (per col·laborar amb
cntitats eclesiastiqucs igual com amb la policía naLional o els comerciants) i una noció molt clara del
que es pot i s'ha d'exigir a l'administració judicial i també a l'administració sanitaria i educativa).
Si la societat que regim fos capa<; de retribuir amb alguna divisa -potscr altra que el dinerl'excel-lencia en aquesta materia, d'una forma tan ~iligent i categórica com la que utilitza per retribuir
el talent empresarial, aquí tindríem un grup select~ de "milionaris" d'aquesta divisa.
1
Pero aquesta és la gran mancanya del nostre sisterl1a: no sap "enriquir" les persones a les que demana
talents diversificats com els que he citat. És ma~sa unidimensional. Fa deis empresaris, quasi per
for<;a, gent insolidaria (amb moltíssimes cxcepcioths) i de la gent solidaria, pobres de solemnitat (amb
també excepcions) i gent negada pel cillcul economic i perla mínima malícia.
1
(* Les ciutats han apres a vigilar "que fan les altres". Recordin els periódics incidents verbals
provinents de regidors poc avisats, de diferents ~unicipis, referents a "l'exportació de mendicants" i
altres fantasmes, que, com totes les il·lusions óptjques, tenen sempre una base real. El col·lectiu de
mendicants, per exemple, té un sector d'una gran n~obilitat i capacitat d'informació inter-ciutats).
Excusi'm Voste la digressió . Voste es dqu estar preguntant: que dimonis vol !'Alcalde de
Barcelona que jo faci en materia d'habitatge?
j
!
( 1) No ohlidar que les lleis generals no sempre is erveixen: els costos unitaris de construcció i els
barems d'ingressos que s'utilitzen en la llei no serv~ixen pera Barcelona.
1
(2) No oblidar que el municipi de Barcelona és ja 1cabat, pie, curull; que no hi ha sol urbanitzable.
1
(3) Concloure per tant que l'únic sol obtenible ~ a sota de cases que cal comprar i buidar abans
d'enderrocar, per dir- ho molt brutalment, i que pq tant s'haurien de gastar més dincrs que en d'altres
circumstimcies.
(4) Admetre que, a la Barcelona real, més gran que la municipal, té tanta influencia en el preu de
l'habitatge la inversió en metro i bus -i túnels i cint;urons- com la inversió en habitatge.
¡
(5) En resum: sobre la base deis quatrc punts !anteriors, anar a concertar un Pla d'habitatge (i
transport) de Barcelona, amb tots els instruments al lama.
- pag. 30-
�En tot cas, cal saber que els preus reals a Barcelon: estan probablement baixant i que seguiran baixant
durant bastants mesas. Obri vostc el diari qualsevp l dia i vegi la creixent publicitat immobiliaria: hi
ha competencia. M' esta mal el (iir-ho, pero dam ' ra la majar part d'aquesta publicitat hi ha la ma
municipal: a la Vila Olímpica, Montigala, Va 1 d'Hebron, Eixample Marítim, Llars'93, Barna
Rehabilitació, Porxos d'en Fontscre, i fins i tot al~ apartaments universitaris de Bellaterra. 1 aquí no
compto encara Procivcsa*, que és !'empresa mixta re la Ciutat V ella.
1
Aquesta és la nostra política: fer vivendes perque 1o pugin de preu.
Nosaltres anomenem habitatge assequible aquell ~ue es ven amb poc marge o marge nul -és a dir, a
preu de cost. Aquest és I'habitatge que promociopem. No creiem que la pobresa extrema es pugui
resoldre amb habitatges per sota d'aquest preu. Ha e ser amb subvencions o cxempcions a la persona.
L'habitatge barat no fa rica la gent pobra. 1 tendei . a empobrir l'entorn. disminuint els valors de les
propietats adjacents.
(* on espero que la Generalitat acabi oo l·laborant) És per aixo que vam comen<;:ar la
rehabilitació deis 4 km de fa<;:ana costanera amb habitatges per a classe mitjana i mitjana alta. No
volíem haver d'enfrontar el manteniment amb ca rec als pressupostos públics de 4 km d'habitatge
social: irnpossible.
Ara volem que es destini una part de l'estoc d'hal!>itatges
de la Nova Icaria a gent jove de la classe
1
mitjana, a prcu de cost, en la banda baixa deis preu~ de mercat (hahitatge assequible).
1
Altrament estaríem faltant a la norn1a que cns he ~ imposat i que el rnercat accepta: sempre que el
municipi cntri d'alguna forma en una operació imn~o biliaria de grans dimensions exigira que una part
deis habitatges es destinin a aquest segment de la p~blació.
1
1
Així ha estat en l'Eixample Marítim i en la Vall 11-Iebron, on estem comercialitzant dos paquets de
!50 habitatges cada un (sobre un total de 500). Ig~a lment a Montigala i d'alguna forma a Bellaterra
(Cerdanyola).
1
1
No és impossible que els promotors augmentin 1 ~1 seva oferta i ofereixin dos preus en una mateixa
operació, carregant el benefici majoritariament e~ una part de I'opcració i triant adequadament les
dimensions i les ubicacions més i menys favorablel
El sector immobiliari de les ciutats ccntrals, on ten~n tanta importancia el preu de repercussió del sol,
els valors Iocacionals i els ambientals -i per tant la jinversió urbanitzadora- tendin'l a -ser un sector amb
una forta presencia pública, bé operacionalment bé 'per la vi a del concert.
La millor resposta a la seva hipotetica pregunta (" ue puc fer jo?") és la següent: (1) capitalitzar les
- pag. JI -
�operacions immobiliarics cm preses pe! municipi . participant-hi com a accionista-; (2) financ;ar tot
aquell habitatge públic o soc ial que el municipi errt demani per endegar el circuit de rehabilitació i per
fer front a la destrucció d'habitatges (per accident per envelliment prematur -aluminosi-).
'
Habitatge -públic o social- l'hem d'oferir a tots ~quells qui, voluntariament o involuntariament, la
ciutat obliga a marxar de casa. 1a ningú més.
'
q
En bona mesura, aquí com en materia financera 1 es tracta de posar en rnarxa processos sanejats i
solvents i fer front dignament a l'amortització deis ~ostos del passat.
Tot aixo es traduira en la creació d'una "ndva classe" d'administradors urbans i empreses
especialitzades, combinant l'agilitat operativa amb ll'admissió d'objcctius prefixats pe! sector públic.
1
El nou Pla d'habitatge ha d'afavorir aquest procés. !El Pla sense el mercat no val per res. El mercat tot
sol destrueix valors amb la mateixa eficacia amb qpe els crea.
***
Si li hagués escrit a voste fa tan sois 3 mesos aquest últim apartat de la meva carta, el de la
inseguretat, hagués estat molt més negatiu del que ra ho sera.
'1
Un terc; de les oficines de "La Caixa" de Barceloqa atracades en un any; rebot a l'al<;a en l'índex de
victimitzaci ó que analitzem des del 1985 ; frustracip creixent d'una poli cía local que només a través de
moltes hores extra i l'exercici d'un cert heroisme c~mpetencial manté a ratlla una pressió deliquencial
scmprc al ta; successives recaigudcs en el desa¡j¡im deis jutges i fiscals més actius en la seva
sensibilitat per la preocupació ciutadana en aqtlest tema (moció Bandrés sobre incompatibilitat
d'instrucció i sentencia; fracas de l'operació "j ustícia rapida" a la Costa Brava per falta de
col.laboració d'alguns fiscals) ; un cos de Polici~ Nacional poc motivat, amb vacants en excés i
fronteres mal definirles ; el projecte de dignifi4ció de la "Jefatura" i sobretot de les 5 grans
comissaries avanc;ant amb una lentitud exasperant; ila mi llora de la situació penitenciaria (trasllat de la
1
presó de la Trinitat), produint-se també amb una tnorositat excessiva; un cos consular rutinitzant ja
les seves queixes estivals sobre la victimització tur!stica; etc.
!
¡
De tota manera, el projecte de la Carta Municipal i!Ia proximitat deis Jocs Olímpics semblen haver fet
possible el tan esperat miracle: el Consell del Pod~r Judicial, amb coneixement i aquiescencia global
del Ministeri i de les autoritats judicials catalanes, proposa la creació de quatre nous jutjats de guardia
i es compromet així a agilitzar processos i jutjar Jen 10 dies el presumptes delinqüents de delictes
menors, durant els Jocs Olímpics, i per suposat després.
-.
He proposat als representants del Consell l'aug,lnent de 4 a 5 deis Jutjats de Guardia
compromes a trobar ubicacions apropiarles.
- pag. 32-
m'he
�El Consell considera les dues altcrnativcs: cbncentració o dcsccntralització~ Amb 5 jutjats
dcsccntralitzats seria possible fer correspondre ~n jutjat i una super-comiss~r~a per a cada dos
districtes. Els districtes comptcn, cadascun, ctmb la seva estructura policial local, sota el
comandament d'un oficial. Tenen el seu Consell c1e Prevenció i una mesa de c~ordinació policía, on
es reuneixen !'oficial i els dos o tres comissaris ¡ue corresponen -encara avUI, sobre les 16 velles
comissaries existents- a cada districte municipal.
No li estranyi que m'extengui en aquests detalls. ~ 1 final totes les grans qüestions es redueixen a un
conjunt de detal ls.
j
1
Si Barcelona disposa, a finals del primer trimeSitre del 1992, amb aquesta estructuració policialjudicial, sera molt difícil que se'ns escapi una millbra real deis índexs de seguretat i, correlativament,
de !'eficiencia judicial percebuda pels ciutadans.
Si aixo és així, és molt difícil, en canvi, que pugu~m millorar. No li die que és possible que s'agreugi
la situació perque sent conscient de la fragilitat, ~ncara avui, d'aquestes expectatives de canvi, estic
obligat a expressar-mc com si aquestes pugéssim l no existir i a col.laborar, en aquest cas, amb una
modulació més optimista del que realment cree, a !mantenir la tensió i la moral que seran necessaries
1
aleshores . Voste compren perfectament el que vull dir.
Podría resumir dient que el famós "guardia de barrí" que ara ja existeix (més de 2/3 deis efectius
policials locals estan assignats als districtes), no a¡oareixera com a tal fins que no hi hagi una justícia,
no die de barrí, pero sí de districte, o de super-districte.
Paradoxalment, la proposta del Consell del Poder !Judicial res pon de manera aparentment negativa a
la nostra proposta de justícia municipal, tal i com epta recollida en el projecte de Carta.
qu~
Ens diu el Poder Judicial: " no ens fa falta
Vostes demanin pujar a l'esglaó de la Justícia
Municipal; ja baixem nosaltres al de la justícia de districte". O bé: "No fa falta que Vostes assumeixin
un rol en el camp judicial; nosaltres desconcertar~m la nostra propia organització i assumim la seva
preocupació ".
Nosaltres estem satisfets per aquest compromís, q'* ens sembla historie.
I en realitat ens consta que el Poder Judicial no ~s contrari a la Justícia Municipal, amb un camp
acotat a temes sub-criminals, faltes, accidents de tlransit, baralles de vei"ns, problemes de comunitats
de propietaris, arbitratges, i potser fins i tot petits dFlictes a la frontera del crim.
Entre d'altres raons perque aquesta "Justícia de PaJ" de gran ciutat solucionaría una.possible inequitat
constitucional de les nostres Beis basiques en tract~r-se de diferent manera la protecció jurídica de la
seguretat del ciutada (justícia professional) i del i campero! o habitant de petits nuclis urbans (no
professional).
- pag. 33 -
�Aquest és un tema que queda obert.
En tot cas, amb justícia descentralitzada o desconcentrada, municipal o no, é obvi que es creara un
camp en el qual la policia local de la gran ci4tat podría actuar -primer en la practica, després
formalment- coma policiajudicial.
1
Si Voste té la més mínima confian~a en les mevf s paraules, cregui'm: en aquests petits canvis ens
juguem la qualitat de vida. En ells i no en molts gr~s projectes Jegislatius o polítics.
1
Aquests canvis poden obtenir-se amb escasses adaf tacions legislatives.
L'Alcalde de Barcelona no solament no es pronu . cia sobre aquesta qüestió sinó que en condemnara
qualsevol formulació pública prematura, sobretot . · és dictada pe! desig d'impedir solucions més que
no pas pe! de trobar-les.
sed/car/prescat.pmm
- pag. 34-
�Ajuntament
~
de Barcelona
Gabinet de I'Aicaldia
17.12.96
Entrevista JP
(di a 19 i després)
1
JC + XT '?
reaccwns
possibles
Dia 19
Llei
JP si pero .. Llobregat/Besós
PM: jo t'enviaré
un text
Actes sessions anteriors
Cana a JP?
3a,pista alternativa a Barajas
1
Patrimoni
. Museus
. Tinell
. Palau Pedralbes
. Monestir Pedralbes
2004
Dossier JP-PM-NS-FM-JHS-PD
1
Documcnto2
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.02. Relacions externes (correspondència com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Sèrie que recull els documents sorgits de la pràctica de les relacions externes de l'Alcalde de Barcelona (correspondència fonamentalment).
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4360
Title
A name given to the resource
Carta de l'Excm. Sr. Alcalde Pasqual Maragall al President del Govern Espanyol i al President de la Generalitat
Type
The nature or genre of the resource
Carta
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Competitivitat
Govern
Infraestructures
Indústria
Acció política
Espanya
Territoris
González Márquez, Felipe
Pujol, Jordi, 1930-
Barcelona
Is Replaced By
A related resource that supplants, displaces, or supersedes the described resource.
Té una versió posterior a #952 " Carta de Pasqual Maragall a Pujol i a González".
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1995-08-30
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Correspondència
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/31/2731/19950319_CartaPM_Semprun.pdf
70ac12af2bf80afff9ad79e97f9f1aaa
PDF Text
Text
li
I
t
EL ALCALDE DE BARCELONA
Barcelona, enero de 1995
Sr. Jorge SEMPRÚN
París
Querido Jorge,
Gracias por tu librito titulado con un poema de Celan "Ein Grab in Wolken". Es una obra de
arte, como lo fue, en pequeña escala, vuestra presentación del Camus inédito en Barcelona,
con la hija de Camus, F. Malraux, Gallimard y Toni Mari.
Me ha interesado sobre todo tu especulación, en el mejor sentido, sobre la memoria alemana
y europea.
Tú sabes que Barcelona se postula para la capitalidad europea en el 2001. Pues bien, la
oferta de la ciudad no es, esta vez, utilizar Europa para transformarse como ciudad, que es
lo que hicimos con los Juegos Olímpicos, sino tratar de sugerir que se utilice a Barcelona,
en el 2001, como pretexto para definir la cultura europea.
¿Ha llegado ese momento? Algo de eso se intuye en tu discurso de Frankfurt.
Si Goethe fue el primer escritor europeo en tiempo real, y de esto hace más de cien años,
puede que sí que haya llegado el momento de asumir críticamente nuestros pecados, como
tú dices, y definirnos ante el futuro. Nuestros pecados alemanes, nuestros pecados
españoles: todos ellos. Y al hacerlo con todos ellos a la vez estaremos ejercitando la cultura
europea.
Barcelona fue la última ciudad de Machado, que conoció el maravilloso Empordà con los
ojos ya fijos en las nubes -que lástima inmensa- según he sabido por un texto de Joaquim
Xirau editado en Méjico.
Port Bou, el último puerto del Empordà, fue la tumba de Walter Benjamin, huyendo en
dirección contraria de los mismos vientos que mataron a Machado.
Barcelona, capital de Catalunya y mítica ciudad de la libertad durante la República y de
algún modo aún durante el franquismo -así lo veía Pepe Bergamín antes de morir vasco y
abertzale- ha sido también la ciudad donde más éxitos ha cosechado el socialismo hispánico
Plaça Sant Jaume, I
08002 Barcelona (Espanya)
Tel. 34-3-301 07 07
Fax 34-3-317 01 39
l
�EL ALCALDE DE BARCELONA
y el nacionalismo más o menos moderado: las dos fuerzas vertebradoras de la transición
democrática española, amnèsica y por tanto vulnerable, como se ve.
Tu predecesor de 1989 en el premio de Frankfurt, Vaclav Havel, en "Palabras sobre la
palabra", es quien ha ido más lejos, quizás, en la expresión de una cultura europea venida
del frío, superadora de nacionalismos voraces y universalismos ingenuos, hija de la locura
centroeuropea y de la estupidez stalinista, coetánea del ecologismo y el pensamiento leve,
escèptica y esperanzada a un tiempo.
Me gustaría veros a los dos, a Havel y a tí, definiendo para Barcelona 2001 las líneas
maestras de una partitura europea.
Un abrazo y hasta pronto.
Domingo, 19 de marzo de 1995
Querido Jorge,
Hoy ha sido un domingo de marzo radiante. El sol ha bañado una vez más la ciudad
invadida en domingo por sus propios ciudadanos, curiosos de verla y tocarla de nuevo, tan
cambiada, tan bella, abierta al mar, rehaciendo sus mil heridas históricas.
He ido al barrio de Sant Andreu a visitar un nuevo jardín en el entorno de la vieja Casa-Bloc
del GATPAC republicano, el grupo racionalista que pensó la nueva Barcelona y la nueva
España... y acabó exiliado en medio mundo, haciendo el nuevo Boston (Josep Lluís Sert),
Montevideo (Vilamajó) y la Fundación Maeght en St. Paul de Vence (J.L1. Sert).
2
�EL ALCALDE DE BARCELONA
El jardín de Roig i Batlle tiene sugerencias republicanas: la combinación de Jacaranda (lila),
tipuanas (amarilla) y flores (rojas) ya ves lo que dará en primavera. Y un artefacto de hierro
proyecta a las 12 una sombra esvástica, truculenta, en el suelo.
Al volver a casa he releído tu librito de enero (Una tumba en las nubes) y me he encontrado
con que la carta que quería hacerte para este libro de correspondencia, ya estaba hecha,
escrita al final de tu epílogo.
Pero al releer tu libro ahora, con mi viaje de anteayer a Frankfurt aún reciente y el frío
ventoso todavía pegado en la espalda, no resisto la tentación de proseguir la reflexión de
enero y las conversaciones de anteayer.
Estuve con Daniel Cohn-Bendit -qué tipo más listo, un alemán nacido en Montauban, hijo
de judíos alemanes fugitivos, como Benjamin-, con el alcalde Von Schoeler a punto de
"plegar" como decimos aquí, con Eichel, ministro-presidente de Hessen y por supuesto en el
Museo de Arte Moderno de Hans Hollein, uno de los más bonitos de Europa en su género.
Sólo el Museo de Barcelona de Richard Meier, que abriremos el 29 y 30 de abril próximo,
es mejor que el de Frankfurt. Pero de momento está vacío, hasta noviembre o diciembre.
(Los Museos Contemporáneos se han convertido en templos, en obras de arte en sí mismos,
en lugares de contemplación, silencio y reflexión a partir del negativo de nuestras vidas, que
es el arte). Me gustaría que vinieras en abril a verlo. Si no puedes el 29-30, ven el 23 por
Sant Jordi, el día de los libros y las rosas. El día más bonito del año en esta ciudad.
Vuelvo a Alemania. Parece que ahora no quieren la moneda única, el ECU. Claro: con la
peseta, el escudo y la lira y casi el franco, siguiendo al dólar por la pendiente de los cambios
¿para qué perder el marco, convertido él solo en la moneda europea? Si ya casi es la
moneda de reserva mundial, con el dólar tan frágil ¿para qué sacrificarse por el sistema
monetario europeo?
El peligro es evidente. Alemania puede tener la tentación de, por primera vez, ser lo que el
Kaiser y Hitler quisieron que fuera, pero ahora no por la fuerza sino por la economía.
Afortunadamente, parece que Kohl, y también Scharping, son europeístas convencidos y
están dispuestos a hacer sacrificios para disolver Alemania en Europa. Sólo así nacerá
Europa, como tú decías.
A los alemanes les impusieron en Versalles la autodestrucción económica e industrial,
dejando intacto su estado, lo cual llevó, como Keynes preveía, a la 2* Guerra Mundial en
menos de 20 años.
Tras la 2" Guerra, los aliados cambiaron de táctica y destruyeron el Estado alemán (el
federalismo impuesto por los ocupantes le quitó al gobierno federal no sólo el ejército sino
3
�EL ALCALDE DE BARCELONA
la policía y la cultura, que son competencia de los lander). ¿Qué quedaba del Estado
alemán? Sólo la moneda, y ésta se la dieron al Bundesbank, que puede ser hoy el baluarte de
la resistencia alemana a crear una Europa realmente unida, incluso contra Kohl.
Cohn-Bendit me dice que Kohl ya se impuso al anterior presidente del Bundesbank, KarlOtto Pòhl, en el tema de la reunificación (paridad 1:1 entre el marco occidental y el oriental,
frente al 2:1 propuesto por Pòhl) y que volverá a hacerlo ahora con Tietmayer. ¡Dios le
oiga! Porque sino la moneda única europea se irá a pique y la Europa unida también. Sólo
después de los grandes sustos ha sido capaz Europa de saltar adelante. Si no aprovechamos
éste, volveremos a las rivalidades nacionales, con Chirac en el lugar de Mitterrand -tras la
renuncia de Delors- y Alemania escorada hacia el nacionalismo.
¿Habría que hacer un partido europeo o un mero movimiento europeo?
¿Habría que predicar el federalismo europeo de Delors y extenderlo al regionalismo europeo
que Pujol y yo compartimos -con la diferencia que él quiere suprimir las ciudades, que son
la substancia de Europa?
En julio de 1985, volviendo de una reunión del Comité Olímpico Internacional en BerlínEste, con su imponente 9a Sinfonía incluida, presidida por Honecker y Samaranch, y su
espeluznante Museo de Pérgamon, y sus tristes Biscúters locales... llegamos al Check-PointCharlie por Unter der Linden, olmos iguales a los dos lados, banderas casi iguales, alemanes
iguales, y ahí tuve la sensación física de que Europa no existía, de que era un juguete en
manos de gigantes exteriores que le habían impuesto esa pared absurda en medio. Así me
hice europeista en el sentido -más allá de la política- de un sentimiento personal.
Tu reflexión sobre las palabras de Thomas Mann en Frankfurt, 1949 ("mi patria es la lengua
alemana") es una de las bases más sólidas que yo he leído de un pensamiento europeo no
ingenuo, pero esperanzado. Es decir, de un pensamiento europeo, punto.
Efectivamente, este modo de pensar comienza por el siguiente primer mandamiento: "mi
patria no es mi lengua, mi patria es el lenguaje" (pág. 16 de la edición española). Pero sigue
inmediatamente -si es que no la precede en la reflexión- otra idea: "lo alemán es un
componente esencial de mi patria espiritual" (ibidem). Y una tercera idea, que en tu libro
viene antes (pág. 14) pero que creo que es lógicamente posterior: "las patrias sólo son vías
hacia el universalismo de la razón democrática".
Déjame hacer dos o tres excursiones para explicarte el punto de vista catalán, desde
Barcelona.
En mi carta de enero te hablo un poco abruptamente del viaje de Machado de Barcelona al
Empordà, destino a Francia. Lo abrupto viene de que para nosotros el Empordà es en cierto
4
�EL ALCALDE DE BARCELONA
modo un sobreentendido. Es la tierra más bonita de la Tierra. Donde llegaron los griegos,
donde el Pirineo, ya suave, se abraza con el Mediterráneo cada mañana y cada atardecer.
Tan bello es que Joan Maragall pudo decir que llegará el día en que más les valdría a los
ampurdaneses llamarse tales que llamarse catalanes por el bien de Catalunya -y lo decía en
el contexto de una defensa de la necesidad de pequeñas patrias frente a un papanatismo
europeo que ya entonces enseñaba la oreja: la verdad, concluía, está en el grano y no en la
espiga. Los franceses se llaman franceses y todo el mundo entiende que son europeos. Los
alemanes también. Pues los catalanes, también. Y llevado por ese entusiasmo por lo
específico -después de aclarar que la mejor manera de ser buenos españoles era ser buenos
catalanes- acababa defendiendo que Catalunya perecería si el Empordà desapareciese pero
que volvería a nacer si de ella sólo quedase el Empordà. De ahí lo de que más nos valdría a
todos en un futuro que los ampurdaneses se llamasen sólo ampurdaneses. Y lo mismo decía
de Barcelona.
Esa emoción por el lugar en tu caso es emoción histórica, pero también física. Aparece en la
magia del monte de Ettersberg, junto a Weimar, en un domingo de marzo: vuelves a
Buchenwald y ya no hay columnas de humo por las que tantos ascendían hasta "su tumba en
las nubes donde no se está estrecho". Y propones fundar ahí, en Ettersberg, una institución
europea destinada a la memoria y a la prospectiva. Es en Ettersberg donde debe refundarse
Europa.
Segunda excursión: de Maragall a Riba, como ha explicado bien Joaquim Molas, la relación
entre creencia y lenguaje se invierte. Para Maragall sólo la palabra pura, poética, fruto de la
emoción, es verdadera. Para Riba sólo la palabra permite pensar la verdad. "He cregut
perquè he parlat" y no "he parlat perquè he cregut". Sólo el lenguaje nos hace libres. Pero
claro, sin haber leído el modernismo, Riba no habría escrito sus elegías a Sunion, ni su
maravilloso canto al exilio y a la paz del alma:
Feliç qui ha viscut dessota un cel estrany
i la seva pau no es mudava;
i qui d'uns ulls d'amor sotjant la gorga brava
no hi ha vist terrejar l'engany
El poema termina con un canto al barquero que cesa de remar y se entrega, brazos
colgando, echado en la frágil barca, a la calma del cielo y el mar.
5
�EL ALCALDE DE BARCELONA
Justo lo contrario de lo que Maragall decía en "Excelsior":
Vigila, esperit, vigila
No perdis mai el teu Nord.
No et deixis dur a la tranquil·la
aigua mansa de cap port.
Y termina diciendo "no s'acaba el teu viatge, no s'acabarà mai més...".
Viaje y quietud. Tranquilidad y vigilancia. Lenguaje y creencia. Esos son los polos de una
de las almas de Europa, el alma catalana. Y seguramente de todas.
Tercera y última excursión: sobre la patria como vía hacia la razón. Aquí nos la jugamos. La
S
S
los sentimientos en beneficio de la razón, los desprecó. Desde Rosseau
Z i l ^ e n t i m i e r t o s de patria, de compasión, de esperanza. La fraternidad era para
Ï g Î n o f u " supuesto, igual que la libertad y la igualdad, no un sentimiento a construir
lentamente.
Un grupo que nació de la falsa calma del '94 (el año en quefigurabaque en España no había
dëcc^nesqpues las europeas no lo son todavía en el sentido fuerte de la palabra, ¡grave
Zo0
grupo que se denomina Catalunya Segle XXI, para denotar la precision de lugar
S u n y ^ l o dado, lo concreto) y de tiempo (el futuro, no el pasado), dice en su
S T q u e la patria se concibe como un punto de partida, no como un punto de llegad^
s T p ^ c e a tus palabras sobre la patria como vía hacia la razón y el universalismo. Se
parece. No estoy seguro de que sea lo mismo.
Un poeta de Girona que colaboró en el manifiesto de Catalunya Segle XXI lo dijo
bellamente: "Catalunya corn a àgora i no com a temple".
Te dejo. Eçpero tu respuesta y verte en abril en Barcelona.
De nuevo, gracias por tu libro. Ha sido un regalo que ha durado de enero a marzo y que
seguirá durando.
Un abrazo para ti y para Colette.
>asqual Maragall
A L C A L D Í A
Registre de Soriidz
r
4 ABR.1995
N*...ms:
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.02. Relacions externes (correspondència com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Sèrie que recull els documents sorgits de la pràctica de les relacions externes de l'Alcalde de Barcelona (correspondència fonamentalment).
Correspondència
Document dirigit o rebut per mitjans de distribució a distància.
Destinatari
Persona o entitat receptora del document enviat per l'autor.
Semprún, Jorge (1923-2011)
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Carta de Pasqual Maragall a Jorge Semprún
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1995-03-19
Type
The nature or genre of the resource
Carta
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Europa
Cultura
Ciutadania
Administració pública
Model social
Description
An account of the resource
Carta de l'alcalde Maragall a Jorge Semprún, reflexionant sobre el moment europeu i els seus reptes futurs.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Barcelona
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Correspondència
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/952/Carta_a_Pujol_Gonzalez_BMM_37_1997.pdf
ebf9f02176cdadbb2149c7209fdb2436
PDF Text
Text
QUADERN CENTRAL
Carta de Pasqual Ma raga 11
a Pujol i a González
Ara que me'n vaig, després de prop de quinze anys a l'Alcaldia de
Barcelona, he recordat aquell octubre de 1985 a Leningrad. Hi vaig
anar per segona vegada, per signar l'agermanament entre aquella
ciutat i Barcelona. Un dels tres o quatre dies vaig passar-lo al llit,
malalt, veient passar a gran velocitat els núvols que el vent sobre el
Neva transportava cap a ponent.
No vaig perdre el temps del tot, aquell inesperat dia d'inactivitat:
vaig iniciar una llarga carta al president del govern espanyol i al president de la Generalitat... que va quedar inacabada.
Dos anys després, vaig treure aquells papers d'un calaix. Tampoc no
me'n vaig sortir. Però l'esforç no va ser inútil. El temps, les vicissituds i moltes pluges han caigut des d'aleshores. Barcelona va aconseguir el seu somni mai confessat: ser capital del món durant uns
dies. Una fita històrica que va ser possible gràcies al fet que vam treballar com mai fins aleshores havíem fet.
Han hagut de passar diverses eleccions i el seu consegüent rastre
d'emoció, paraules creuades i canvis d'equips de govern. Els col·laboradors van passar, alguns per sempre més, i 1991 va obrir el pas
a un any que era decisiu per a la ciutat. I aquell no era un mal moment per tornar-ho a provar, de tornar a adreçar-me al president
del govern català i al president del govern espanyol.
1991 era un bon moment perquè encetàvem un any decisiu i un quadrienni sencer de govern municipal ( 1991-1995). I allà volia exposar
els nostres projectes, la nostra situació de partida, allò que ens manca
i el que crec que nosaltres podem oferir a Catalunya i Espanya.
L'any 1992 vam passar un parell de dies amb la família González al
Coto de Doñana. En aquella ocasió, vaig deixar al president espan-
yol una primera versió de la carta. Però ha estat ara, quan sóc a. punt
de deixar aquest càrrec que tantes satisfaccions m'ha donat, que he
trobat el moment d'enllestir-la. Al tercer cop no ha fallat.
Vull parlar-los de moltes coses, de l'esdeveniment olímpic del 1992
i del que aquest va significar per a la ciutat. Però també vull comentar-los la significació de Barcelona, del que tots plegats volem
ser. I no vull oblidar-me de la Carta Municipal o Llei Especial de la
Ciutat i del Pla Estratègic Barcelona 2000. I els diners, és clar, un
dels temes que en les nostres trobades, inevitablement, sempre acabem tocant. I la qualitat de vida a la gran ciutat, l'assignatura eternament pendent de la classe política -quasi diria de l'estoblishmentdavant dels ciutadans.
Al final els en faré un recordatori, per tal que la lectura -necessàriament extensa- d'aquestes lletres, tant si la fan en l'assossec de la llar
com en la tensió de la feina, la facin sabent que no els cal retenir-ne
els detalls.
I que vagi per endavant una petita confessió: l'admiració sincera
que professo al president de la Generalitat de Catalunya, i el respecte i la solidaritat barrejats que guien les meves actituds amb ell, més
enllà de les coincidències i discrepàncies que de tant en tant sorgeixen entre ell i jo.
Pel que fa a l'anterior president del govern espanyol, a qui adreçava
aquesta carta, vaig aprendre a trobar una persona que interpretava
millor que ningú tota l'ambició i cautela de la meva generació. M'hi
he sentit cordialment i intel·lectualment interpretat, i amb mi, crec,
milers i milers de ciutadans de Barcelona de la meva generació i de
les altres.
�QUADERN CENTRAL
No ha estat ni és fàcil, per a la Barcelona orgullosa i exigent d'avui,
per a la vella Barcelona mil vegades ferida i ofesa i tantes altres victoriosa, obtenir un respecte, un reconeixement, des del Sud de
l'Ebre.
Al marge de diferències polítiques, al president de la Generalitat, a
qui també adreço aquesta carta, el veiem tots els catalans com la veu
del país. El seu gest és la representació personalitzada de Catalunya,
de la nostra intransigència i flexibilitat. Ell és l'intèrpret apassionat
del nostre moment històric i el president de l'eclosió de la
Generalitat com a institució amb tots els seus ets i uts, respectada
per tothom i envejada per molts. Sense oblidar que tot això ho va
fer possible, durant anys de dignitat i mercès a un honorable retorn,
el primer president, el president Tarradellas.
Àdhuc els qui, com jo, hem hagut de sofrir l'efecte amarg d'actituds
que li ha dictat ben certament al president Pujol el seu innat sentit
de la gravetat de la pròpia comesa històrica, hem après a admetre
que la seva actitud té sempre una causa.
Les paraules que segueixen estan dictades, doncs, juntament amb la
il·lusió del qui ha estat alcalde durant prop de quinze anys, pel respecte profund que li mereixen els destinataris d'aquesta carta, solament superat pel que li inspira la missió que tots plegats, del càrrec
més alt fins al més humil, servim amb bona fe: la de representar honestament la humanitat i la natura que ens envolten.
"No ha estat ni és fàcil, per a la Barcelona
orgullosa i exigent d'avui, per a la vella
Barcelona mil vegades ferida i ofesa i tantes
altres victoriosa, obtenir un respect
un reconeixement, des del Sud de l'Ebn
,g^î%
"Barcelona va aconseguir el
seu somni mai confessat:
ser capital del món durant
uns dies".
Número 37 Setomhre-dctuhre 1W B.MM
�QUADERN CENTRAL
ELS JOCS OLÍMPICS
Com vostès saben molt bé, l'organització dels Jocs Olímpics es
componia de dos elements igualment importants: la infraestructura urbana i l'operació dels Jocs. Puc assegurar-los que els dos camps
estaven ben treballats, i la prova és l'èxit magnífic que vam assolir.
El període més difícil va ser el 1987-1989, des de la nominació a
Lausana, a la fi de 1986, a la qual vostès van contribuir personalment amb la seva presència, i la difícil transformació del comitè de
candidatura en comitè d'organització, fins a l'aparició al carrer, en
els espais públics, dels primers resultats de la nostra tasca constructiva. Inici ben dramàtic, per cert, com vostès recordaran.
A la inauguració de l'Estadi Olímpic van coincidir tots els elements
desfavorables que s'havien infiltrat en aquesta difícil fase del nostre
projecte: les presses, la descoordinació, la malícia política, la falta de
confiança, la data fixa que obligava necessàriament, la climatologia,
la faltà de maduresa, l'aposta pel vell Estadi en lloc de per una nova
instal·lació.
No s'inventa ni es decreta una ciutat olímpica: es construeix lentament sobre la base d'una vocació imprescindible. I, amb el temps,
la ciutat aprèn a ser olímpica.
Des de la distància d'avui, tots aquells sofriments semblen ben emprats. I sobretot es demostra encertada la fermesa de mantenir el
rumb sense grans derives i de guardar la confiança en l'equip inicial
-encara que, com inevitablement passa, alguns van haver de pagar
tots, aquest preu tan injust de la política-, sense posar atenció
efUes opinions dictades per l'ansietat més que pel fred raonament.
1 terreny de les infraestructures va ser molt positiu el grup de
treÄll creat per fer un seguiment de les obres. Els seus informes
'quAzenals, des d'una segona auditoria o auditoria d'alta direcció,
nafraven les peripècies que experimentava cadascun dels 300 proJrctes: l'aeroport, els trams de les rondes, les instal·lacions esportives, els canals de rem, els hotels, el Palau Nacional...
Com és ben sabut i acceptat per l'opinió pública, el resultat global
és molt positiu. Els camins crítics, en el llenguatge de l'enginyeria
constructiva, van ser successivament el trasllat de la línia fèrria del
Poblenou, l'aeroport, la plaça de les Glòries, les instal·lacions esportives per a les proves tesi de l'estiu de 1991, els hotels Joan Carles I i
Arts, que requerien un prudent període de rodatge abans d'allotjar
caps d'Estat i membres de la família olímpica; el Palau Nacional de
Montjuïc, seu de l'acte social d'inauguració, on vam rebre els convidats de tot el món i on Catalunva torna a mostrar el seu art romà-
B.MM Número 37 SeKnihrr-Oihibre !'W7
"No s'inventa ni es decreta una ciutat
olímpica: es construeix lentament sobre la
base d'una vocació imprescindible.
I, amb ei temps, la ciutat aprèn a ser
olímpica".
nie i el seu art gòtic; i el Nus de la Trinitat, nus gordià on s'uneixen
les dues rondes i l'autopista de França. I si volen també podem parlar de la pota sud de la Ronda Litoral, que ben aviat haurà d'enllaçar
aquesta via amb la Diagonal i baixar fins al riu Llobregat i travessarlo, davant de l'aeroport.
Al llarg d'aquell llunyà 1991 vam tenir ocasió de repassar l'estat
d'una de les obres que a mi em resultaven més emocionants: el
Palau Nacional. Es tractava de reconvertir aquell vell buc del 1929
en el segon gran museu d'Espanya, superat només pel Museu del
Prado. I és emocionant perquè es tracta de l'edifici més gran de
Barcelona i un dels museus més grans del món. El Museu Nacional
és sens dubte el més complet que existeix en art medieval, i en especial en art romànic. La tradició republicana i la llei autonòmica
van voler que fos el gran museu d'art de Catalunya, des de l'edat
mitjana fins al modernisme i les avantguardes, deixant fora l'arqueologia i Fart contemporani.
Finalment, el miracle va ser possible. Amb l'esforç de tots. L'estiu del
1992, el simbòlic edifici de Montjuïc va lluir, juntament amb l'Estadi, com la gran peça civil de l'esdeveniment olímpic, la carta d'identitat de Catalunya i la més ben programada del nostre futur turístic
de bon nivell. Aquest estiu hem inaugurat les sales d'art gòtic. Sols
resta desitjar que, transcorreguts deu anys des que es van iniciar les
obres, el projecte avanci sense deturar-se fins a ser culminat.
La realització de tota aquesta feina va ser possible perquè l'operació
era en bones mans. Pere Duran i Gae Aulenti, amb Enric Steegman,
la constructora italiana Edil Fornaciai i l'infatigable Josep Anton
Acebillo han de ser citats aquí. Així va ser possible garantir el no
�QUADERN CENTRAL
menys important equilibri econòmic d'aquesta magna operació.
Un apartat gens menyspreable de l'èxit assolit va ser degut al reforçament de les relacions internacionals i de la seguretat, així com
la relació amb els mitjans de comunicació, que, d'entrada, jo vaticinava que no ens donarien un tracte especialment caritatiu. Però no.
Les informacions sobre Barcelona a la premsa d'arreu del món es
van multiplicar, i no ens van deixar malament. Una de les claus que
van contribuir al nostre èxit i a la imatge positiva que la ciutat va
donar al món.
A tots aquests aspectes vaig dedicar-me personalment durant els
mesos previs al 25 de juliol de 1992. Tot i el convenciment que les
obres avançaven segons el que s'havia establert, i malgrat el meu
convenciment que l'operació funcionaria perfectament quant als
ca dels moviments i gestions que calia realitzar, per posar-me immediatament en línia amb els plantejaments que calia desenvolupar.
Catalunya no podia desaprofitar l'ocasió històrica que se li brindava, també a ella, de fer el que el passat no va permetre: explicar-se
amb fets.
Si Espanya pretenia legítimament demostrar que havia canviat tant
com el món sospitava, Catalunya volia mostrar-se al món com a nacionalitat amb tot allò que cal per ser-ho. I Espanya no podia ignorar-ho: al contrari, havia d'ajudar. En aquest sentit, doncs, el president de la Generalitat feia un paper crucial.
Ell, més que ningú, havia de garantir i ser responsable que dominés
la sintonia en l'emissió dels missatges plurals que, com calia preveure, va produir-se. Una emissió que va ser irreprotxable tret d'e-
"...una de tes obres que
a rri em resultaven més
emocionants:
el Palau Nacional".
vessants informàtic, de les telecomunicacions, les competicions esportives i la logística. L'equip, repeteixo, era de primera línia i estava molt ben cohesionat, amb un executiu excellent i efectiu com és
Josep Miquel Abad, al qual no em vaig penedir d'haver defensat en
els moments de crisi. Ho va tornar amb escreix.
Vaig voler assegurar al president del govern espanyol l'assumpció
per part de FAlcaldia-Presidència del COOB'92 de l'esperit que es
desprenia de les seves paraules: seguretat com a prioritat i treballar
políticament i en els detalls per obtenir una imatge del país que es
correspongués amb l'esforç realitzat i l'enorme oportunitat històrica que teníem al davant.
La Presidència de la Generalitat tenia un paper important els mesos
previs als Jocs Olímpics, i jo li vaig sol·licitar una definició específi-
Núniero 37 Setembre-Octubre 1997 B.MM
�QUADERN CENTRAL
pisodis puntuals que no van deslluir la trajectòria general. El president sap que els mesos previs a aquella data em vaig posar a les
seves mans per atendre els requeriments que considerés convenients, i amb la freqüència que cregués oportuna. Ningú més que
nosaltres érem responsables del desenvolupament adequat de tot
plegat. Per la meva part, tenia plena consciència que havíem d'estar
disposats als sacrificis que caiguessin i a esforços importants en
aquesta línia.
No hagués estat bo, per exemple, que s'escampés la impressió que
alteràvem procediments per fets succeïts a l'ex Unió Soviètica.
Algunes de les propostes que vaig formular en cercles reduïts i discrets sobre elements de pluralitat a les cerimònies d'inauguració
podien haver estat interpretades com una excessiva sensibilitat a
fets exteriors. Una circumstància que en el seu moment vaig tenir
ocasió de comentar amb el mateix president Pujol i amb el president del Comitè Olímpic Internacional, Joan Antoni Samaranch.
Per altra banda, la situació internacional els anys previs va evolucionar de tal manera que els Jocs de Barcelona, ja de bon principi
pretendents a una aurèola de festivitat i de retrobament internacional a múltiple escala, es podien convertir, en efecte, en l'oportunitat
que l'opinió pública internacional esperava amb ansietat: comprovar si en el món pesaven més les formidables transformacions positives recents o les també impressionants dificultats, diferències i
obstacles econòmics, polítics i ideològics que s'hi oposaven.
Excuseu-me la petulància.
Pé^ò el cert és que tot plegat no ens feia les coses més fàcils, sinó més
• dif%ils. Tant en l'aspecte de la seguretat, com en el del protocol i en
el cjt la modulació dels missatges a emetre, com en el cas dels sím' bojjj, dels llenguatges i dels gestos.
Vjjfn treballar amb passió perquè tot sortís bé. I va sortir bé.
JPerò Barcelona no es conforma amb haver de donar un prodigiós
'.W
*' salt endavant, com en el 88 del segle passat o en el 1929. Vol estabilitat en la classificació general de ciutats. Mantenir-se amunt. No
decaure.
El projecte olímpic va ser un magnífic esperó per a les energies de
la ciutat. Va canalitzar recursos extralocals en una magnitud sempre
desitjada però mai obtinguda en els darrers seixanta anys. Un flux
que voldríem que fos constant i no esporàdic.
El Holding Olímpic i les altres inversions empreses directament per
l'Estat i/o la Generalitat van permetre mobilitzar, juntament amb la
inversió local i privada, recursos de l'ordre dels 750.000 milions de
pessetes -alguns diuen 900.000 milions- en un període relativament
breu de quatre o cinc anys. I van permetre dotar la ciutat i l'àrea
metropolitana de bones vies de comunicació, telecomunicacions,
hostaleria, centres terciaris alternatius, collectors, estadis i altres
instal·lacions esportives, port de lleure, aeroport, serveis viaris primaris i també la reforma o la realització o l'inici de grans estructures culturals com el Palau Nacional, el Museu d'Art Modern, el convent dels Àngels, la Casa de la Caritat, el monestir de Pedralbes, el
Teatre Nacional, l'Auditori, l'Arxiu de la Corona d'Aragó, el Museu
d'Art Contemporani de Barcelona (Macba), el nou Teatre Lliure, el
Liceu, la reforma del Palau de la Música, el Museu d'Història de la
Ciutat, el Jardí Botànic...
) Ì7 Setembrf-Ottubre l W
UN SISTEMA METROPOLITÀ EUROPEU
Falten encara moltes coses: particularment acabar l'embranzida en
matèria d'estructures culturals, assegurar l'oferta d'aigua neta i millorar l'àrea del Besòs i vertebrar la zona d'activitats logístiques del
Llobregat, a la qual em referiré més endavant.
Estructurada ja en la realitat física i social com una àrea metropolitana de tres-quatre milions d'habitants, Barcelona ha de mantenir
vives les fonts del seu creixement qualitatiu i de la seva competitivitat com a ciutat.
El centre municipal de l'àrea, el municipi de Barcelona, perd població -s'entén, població a l'hora de dormir. I l'àrea en el seu conjunt
no creix, com tampoc no ho fa Catalunya. Hi ha, per tant, un lògic
desplaçament de la població resident cap a la perifèria de l'àrea urbana i un nou equilibri demogràfic àrea metropolitana-Catalunya,
després de 25 anys de concentració (1950-1975). La nova situació
planteja problemes de qualitat de vida i d'equitat en sectors de la
població, però no grans inquietuds d'estratègia territorial. Al contrari. No es tracta de fer créixer més ni el municipi ni l'àrea. Es tracta de potenciar els seus factors d'atracció d'interessos, d'inversions,
de tecnologia, d'activitats acadèmiques i científiques, de gent qualificada, d'activitats culturals d'alt nivell. I de fer-ho equilibrant l'oferta de factors d'atracció per tal de no minvar la del conjunt de
centres urbans de Catalunya, sinó més aviat potenciant-los, així
com potenciant la connexió del sistema urbà-metropolità espanyol
dins del sistema de ciutats més gran que és Europa.
Les grans decisions preses en els darrers anys sobre Barcelona beneficien tot Catalunya i doten Espanya d'un incipient sistema metro-
�QUADERN CENTRAL
"És errat pensar que ara, recuperat el camí
de la Catalunya rica i plena, autònoma i
confiada, Barcelona hagi de renunciar a la
seva potència, que segueix essent la millor
garantia de la llibertat de Catalunya".
polita competitiu amb les xarxes urbanes europees, el qual afavoreix tota la península en una mesura considerable. Però ens falten
encara coses, com he dit.
Ens falta aigua i espai. Fins al 2000, en menys de deu anys haurem
invertit 100.000 milions de pessetes en depuració i noves captacions
complementàries, i haurem de prendre decisions en matèria d'aportacions de cabals externs, tot i que la tan criticada absorció dels
costos ecològics en el rebut de l'aigua ha permès un adequat finançament i una contenció evident del consum.
Barcelona s'ha plantejat la possibilitat de disposar d'una doble
xarxa de distribució d'aigua -per beure i reciclada- i desitja contribuir a la conversió dels rius Besòs i Llobregat en escenaris naturals/convencionals de gran valor i netedat. Tots dos objectius es
complementaran. Sense depuració no hi ha dignitat paisatgística ni
aigua suficient.
És coneguda la meva posició sobre l'àrea metropolitana. La seva
dispersió en diverses entitats sectorials i territorials va ser un error
polític i estratègic, segurament sense grans repercussions electorals
a curt termini, i dictat per un càlcul de reequilibri territorial a
Catalunya que ja no té raó de ser, ateses les tendències espontànies.
Les millors èpoques de la història de Catalunya han anat unides a
les d'una Barcelona forta políticament i econòmicament. No és cert
que l'economia de Catalunya demani, exigeixi o simplement es
pugui permetre una Barcelona feble. No és cert que Barcelona tregui la seva fortalesa d'haver substituït un poder català inconstant,
insuficient i mal vist per la resta de la península. Barcelona ha fet
aquesta funció de substitució. I, per dir-ho d'alguna manera, tot
"El projecte olímpic va ser
un magnífic esperó per a
les energies de la ciutat. Un
flux que voldríem que tos
constant i no esporàdic".
Numero 37 Setembre-Ot-tuim1 H47 E
�QUADERN CENTRAL
Catalunya sobreviu en alguna mesura gràcies a aquest fet.
Tanmateix, Barcelona no hauria pogut fer-ho si no hagués existit un
sentiment de nacionalitat subjacent que s'expressava a través dels
noms, banderes i símbols de la ciutat.
Però és errat pensar que ara, recuperat el camí de la Catalunya rica
i plena, autònoma i confiada, Barcelona hagi de renunciar a la seva
potència, que segueix essent la millor garantia de la llibertat de
Catalunya. Així ha estat, repeteixo, en els millors moments de la
nostra història com a poble, no solament en els difícils.
El que sí és cert és que hi ha un joc subtil de significacions (Espanya,
Catalunya, Barcelona). I encara ho és també que la potència de
Barcelona -el que un dia vostè mateix, senyor president de la
Generalitat, va anomenar la force de frappe de Catalunya- no tindria
la consistència i la profunditat que té si no fos per l'existència d'una
xarxa urbana molt rica i atapeïda, de la qual Barcelona és tan sols
l'encapçalament, i que Barcelona ha de col·laborar a fer que es respecti i s'enforteixi com a tal malla de país, perquè d'ella obté la demanda, les arrels, l'estabilitat i la raó històrica de la seva pròpia
existència com a capital.
Tanmateix, Barcelona no fóra el que és -i Catalunya tampoc-, malgrat tots els entrebancs, ignoràncies i agressions vinguts de fora, si
no hagués estat pel paper que han fet en el si d'un mercat, d'un país
i d'un Estat més grans, no sempre fàcils ni benèvols, però sempre
virtualment presents com a àmbit econòmic, com a repte cultural i
lític, com a font de braços i talents per a la nostra pròpia conscio nacional i urbana.
I Efcanya no fóra Espanya sense Barcelona, com no ho fóra sense
Cawlunya. Això vol dir que en la regularització de les nostres reia's interterritorials dins de la península hem de deixar lloc a una
esjftatègia per a Barcelona -i per a Catalunya- pensada des
íspanya, des del conjunt dels pobles d'Espanya, des d'un Estat en
el qual nosaltres som part important, a voltes decisiva, porta
d'Europa i locomotora econòmica, cultural i tècnica.
Tot altre plantejament, sempre respectable, equivaldria a conformar-nos amb menys del que podem arribar a ser, amb menys del
que ja som.
A la fi de 1909, Joan Maragall, en un article dedicat a l'Empordà, encetava un plantejament en què els significats Barcelona, Catalunya,
Espanya i Europa anaven prenent la forma que aproximadament
avui els donaríem.
Som europeus perquè som catalans, com els altres nacionals del
continent. Catalunya és la sal de la nostra condició d'europeus. La
millor manera de ser espanyols és ser bons catalans. I arribarà un
dia que no caldrà ni dir-se catalans. N'hi haurà prou amb dir-se empordanesos o barcelonins. Aquest és el missatge maragallià. La veritat és en la part i no en el tot, en la llavor més que en el fruit.
La nostra ciutat va rebre el món en aquest marc de certeses, conscient de ser capital d'una cultura nacional única, irrepetible, i sabent que aquesta cultura no tindrà tot el valor que pot tenir si no és
en el si de la construcció federal i respectuosa de l'Espanya moderna i plural. Conscient de ser també capital temporal de les esperances de fraternitat i competició esportiva i pacífica de milers de milions d'homes i dones d'arreu del món.
Allò que és bo per a Barcelona és bo per a Catalunya, i allò que és
bo per a Catalunya ho és per a Espanya. Veritats que solament de-
B.MM Numero í:
manen una condició per ser-ho del tot, en profunditat: que puguin
ser expressades en un marc de confiança creixent en què els sacrificis que mútuament comporten siguin admesos sense recança, com
el preu habitual i no excessiu del comerç de sentiments i donacions
recíproques en què consisteix la coexistència dins d'un projecte
comú, de tots els pobles d'Espanya, orientat cap a la unitat europea,
la pacificació de la Mediterrània, i la fraternitat iberoamericana.
Barcelona va oferir a Catalunya i a Espanya la possibilitat de jugar
-intensament durant uns dies, més constantment i modestament
després- el paper de dinamitzadora de projectes positivadors de la
convivència.
Centre mundial de la competició pacífica, avantguarda de l'autonomisme ibèric, referència del Nord del Sud europeu, motor del dinamisme de les ciutats europees, ciutat més gran de la ribera mediterrània d'Europa, capital cultural europea: això és el que volem ser,
això és el que d'alguna manera ja som, amb el vostre ajut.
xr
�QUADERN CENTRAL
LA CARTA MUNICIPAL O LLEI ESPECIAL DE LA CIUTAT
L'any 1904, Cambó demanava a Alfons XIII una llei per a la ciutat.
Jaume I la hi havia donada l'any 1284 amb el Recognoverum
Proceres, el contingut del qual fou desenvolupat més tard en les
Ordinations d'En Sanctacília. Felip V les va revocar en el Decret de
Nova Planta, que va enxiquir el territori del Consell de Cent -del
Monte Catus o Montgat al Castro Fèlix o Castelldefels- i va retornar
Barcelona a les estrictes muralles, més un erm definit per l'arc de
l'abast dels canons situats en elles, l'actual Eixample.
La ciutat va revifar i va aconseguir el territori abans que la llei: no
havien passat dos segles que ja tots els ajuntaments creats per la
Nova Planta a la plana estricta del Barcelonès, amb els noms de les
parròquies sufragànies d'altres esglésies intramurs, eren annexionats de nou pel municipi central. Sant Martí de Provençals, Sant
Joan d'Horta, Sants, Sant Vicenç de Sarrià i Sant Gervasi, la Mare de
Déu de Gràcia, Sant Andreu de Palomar, les Corts de Sarrià passaven a formar part de Barcelona. Restaven fora les parròquies-ajuntaments de més enllà dels rius. A partir del 1860, físicament, la nova
ciutat gran era un fet en enderrocar-se les muralles i urbanitzar-se
FEixample.
La demanda de Cambó era, doncs, un coronament, la petició d'admissió d'un fet ja incontrovertible. Feia alguns anys ja que els poetes havien cantat la ciutat salta-carenes, de riu a riu estesa, i defensada pels torreons del Garraf, Sant Pere Màrtir i Montgat, i per dues
"troneres avançades, los pits de Catalunya: Montseny i Montserrat".
Igualment ara Barcelona demana amb tot respecte, després de més
de deu anys de treballs preparatoris, quan entretant s'han anat om-
plint els pocs buits de sòl urbanitzable dins el municipi central,
quan ja és un fet la nova xarxa de mobilitat possible -amb els cinturons i els túnels-, el reconeixement de les seves especialitats jurídiques en tres camps.
En primer lloc, el camp de l'especial relació del municipi central i
els que l'envolten, tots units ja en una sola aglomeració regional de
més de quatre milions d'habitants, que necessita administració comuna de les grans infraestructures i planejament territorial singular, així com l'específica col·laboració dels municipis que formen el
continuum urbà central de l'aglomeració i que haurien d'administrar en comú el seu urbanisme menor, i qui sap si una pila de
veis de diversos ordres, avui coartats per l'existència de tantes fri
teres locals.
Z^K
"Les grans decisions preses en els darrers
anys sobre Barcelona beneficien tot
Catalunya i doten Espanya d'un incipient
sistema metropolità competitiu amb les
xarxes urbanes europees.
Però ens falten encara coses..."
"Convertir el Besòs i el
Llobregat en escenaris
naturals de gran valor".
, .C Sttraihic-l Mut™ I1"»" B.MH
�QUADERN CENTRAL
En segon lloc, el camp de col·laboració entre institucions diverses
en la gestió d'infraestructures i serveis de gran significació, situats
avui en un o un altre domini competencial, bàsicament en el de
l'Estat: port, aeroport, mercats centrals, Fira, Palau de Congressos,
Zona Franca, Zona d'Activitats Logístiques, Parc Tecnològic. Per
posar un exemple, perquè l'aeroport marxi bé hi han d'estar representats la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona, el Foment i
l'Ajuntament del Prat de Llobregat; i això requereix la transformació prèvia de l'Ente Nacional de Aeropuertos (avui AENA) en un
holding d'ens singulars o societats anònimes de gestió. Almenys en
el cas dels aeroports de Madrid, Barcelona i Palma.
Podríem afegir-hi, però ja han estat esmentades i tenen caràcter diferent, les estructures culturals, com el Liceu, l'Auditori, el Museu
Nacional d'Art de Catalunya i el Macba, on les administracions públiques presents a la ciutat van lligar, lentament, els sistemes de
col·laboració més adients. En aquest sentit hem de veure amb optimisme les perspectives actuals, que faran de Barcelona el que sempre ha estat en potència, un centre cultural europeu de primera
magnitud.
Són mostra de la formidable explosió cultural el Centre de Cultura
Contemporània de Barcelona, el Teatre Nacional, la Ciutat del
Teatre, el Palau de la Música, la futura Biblioteca Provincial del
Born, la Biblioteca de Catalunya, l'Institut d'Estudis Catalans,
FArxiu de la Corona d'Aragó, el convent dels Àngels, el Jardí
Botànic, els vells i nous museus i centres de cultura -com el BarbierMüeller, el Museu d'Història de Catalunya, el Museu de la Ciència i
Casararnona-, l'Aquàrium i la florida de teatres privats i sales d'art.
Encara en el terreny de l'articulació de les grans entitats barcelonines o metropolitanes, el municipi es considera menystingut -sense
fer grans escarafalls- en la representació de la societat en les universitats o les caixes d'estalvi. Potser la Llei Especial de Barcelona hi
podrà fer alguna cosa. El notari Puig Salellas ha proposat una fórmula intel·ligent per al primer tema. Quant al segon, ni el Defensor
del Poble Ruiz Giménez va gosar interposar un recurs, que reconeixia ben fonamentat, contra la llei catalana de caixes d'estalvi que va
suprimir quasi la representació dels municipis en aquestes, vigent a
la resta d'Espanya.
L'Ajuntament de Barcelona, amb el de Sabadell, va cedir terrenys i
fins i tot va tenir el leadership en la creació de la Universitat
Autònoma, la comissió gestora de la qual era presidida pel primer
tinent d'alcalde; l'Ajuntament i la Diputació van cedir locals, al cos-
> ÏT Sftaiibri: I.KKibre H
tat de la Casa Gran, i diners per a la fundació de la Caixa de
Barcelona, avui reconvertida en la Caixa d'Estalvis i Pensions de
Barcelona, "la Caixa". I tanmateix hi té els mateixos representants
que els respectables Círculo Agrícola Catalán de San Isidro i la
Societat d'Amics del País.
Finalment, en el camp de les especialitats administratives i fiscals,
Barcelona hi ha estat sempre ferment d'innovacions i especialitats,
des de la creació dels delegats de Serveis o l'arbitri de radicació, fins
a temes tan a la frontera del Dret Civil com el testament sacramental, de tal manera que en alguns casos han acabat convertint-se en
llei general. ¿Per què no reconèixer de nou que Barcelona, per tradició, per pràctica, per raons diverses, se situa a l'avantguarda d'una
colla de procediments que necessiten el suport de la llei per consagrar-se, i que poden contribuir, modestament, a la solució dels famosos problemes de la gran ciutat, del malheur de banlieue del que
parlen els francesos, i de l'obsessionant manca de qualitat de vida
en les aglomeracions metropolitanes?
Hi tornaré al final d'aquestes lletres. A Barcelona, el marc legal fonamental el componen la Constitució Espanyola, l'Estatut de
Catalunya i la nostra Llei Especial.
L'Estatut, en reconèixer la necessitat de regular el fet metropolità,
no pensa en altra cosa. La Llei de Bases de Règim Local i la Llei de
Finances Locals, quan reconeixen la vigència parcial de l'antiga Llei
Especial i la necessitat d'una regulació financera especial per a
Barcelona, van en el mateix sentit.
Entenem que les administracions superiors tendeixin a reaccionar
davant aquesta històrica pretensió barcelonina adduint l'inconvenient del greuge comparatiu. Però també entenem que si les lleis fonamentals -no solament ara sinó fins i tot en períodes no democràtics- han admès l'existència del concepte jurídic d'especialitat, és
perquè de Jaume I a Francesc Cambó, des dels anònims compiladors de la baixa edat mitjana fins a Manuel Ballbé, l'insigne redactor de la Carta de Barcelona de 1961, la realitat i els projectes sortits
de la profunditat del cos social s'acaben imposant als arguments de
conveniència.
Barcelona no pot seguir contribuint de forma tan assenyalada com
fins ara a la formació contemporània de l'Espanya democràtica i la
Catalunya autònoma sense disposar de l'instrument legislatiu de
navegació històrica que pretén, mereix i necessita.
Resumint: regular les relacions en el complex territori metropolità
i en el centre històric de l'aglomeració; equilibrar de forma estable
�QUADERN CENTRAL
"L'especial relació del municipi central
i els que l'envolten, tots units ja en una sola
aglomeració regional de més de quatre
milions d'habitants, necessita una
administració comuna de les grans
infraestructures i planejament territorial
singular".
"Perquè l'aeroport marxi bé
hi han d'estar representats
ia Generalitat, l'Ajuntament
de Barcelona, ei Foment i
l'Ajuntament del Prat de
Llobregat".
/
€
/^**%»
m
I
ll
\
les relacions entre la capital i el país; fer participar la ciutat i la
Generalitat de Catalunya, junt amb l'Estat i la societat civil, en la
gestió de les grans institucions i estructures tècniques, econòmiques, culturals i d'altres; crear la indispensable justícia local i la justícia immediata; dotar la ciutat dels instruments necessaris per fer
front als problemes del medi ambient, el transport i l'habitatge, el
finançament dels serveis socials i educatius i la seva materialització.
Heus aquí l'objectiu del que anomenem Carta Municipal de
Barcelona o conjunt de regulacions que la ciutat demana per anar
endavant.
7 Selcml-rc Octubre 1W B.MH
�QUADERN ŒNTRAI.
EL PLA ESTRATÈGIC BARCELONA 2000
Dues-centcs entitats han treballat durant anys per produir un escenari de futur creïble i estimulant. I ho han aconseguit.
Coneixen bé, estimats presidents, les conclusions del treball. En el
primer Pla, catorze grups, comandats per un promotor, van treballar en la definició més acurada dels objectius que no disposen clarament d'una administració o institució de tutela competencialment responsable. En total, 54 objectius van ser formulats i la meitat -i és molt- assolits.
Els tres grans eixos de consens eren la vertebrado d'una macroregió
europea del Nord del Sud com a condició de progrés, la prioritat
dels serveis a les persones i la qualitat de vida com a marca distintiva de la filosofia compartida per tots els barcelonins, i l'èmfasi en els
serveis a les empreses.
Si hom pensa que en els anys vint Barcelona era, als ulls d'Europa,
la cintili de les bombes, que una novel·la podia fer fortuna aleshores
sota el títol de Quan mataven pels carrers; que els odis més reconsagrats i la intolerància més arrauxada presidien les nostres hores en
els anys trenta i quaranta; que l'actual president de la Generalitat
era m a l t r a c t a t a la Via Laietana en iniciar-se els seixanta per haver
gosat criticar l'anticatalanisme militant del director d'un diari; i que
en els primers setanta vivíem estats d'excepció, reunions limitades
a v i n t persones, execucions polítiques... ¿qui pot negar que el fet de
veure avui tormar-se el consens de 200 entitats sobre el nostre futur
i comprovar que entre elles hi ha els sindicats i la patronal, el comerç i la Universitat constitueix tot un petit miracle? ¿No és aquest
el millor resum de les transformacions polítiques que Espanya,
Catalunya i Barcelona han viscut en els darrers quinze anys?
E ni consta que S.M. el Rei, a qui vam presentar en primer lloc les
conclusions del p r i m e r I 3 la, el 23 de maig de 1990, n'és un defensor
entusiasta i que les iniciatives semblants que es van desenvolupar a
Madrid i Sevilla tenien a veure amb l'opinió favorable que s'havia
generat en cercles i m p o r t a n t s . L'Organit/.ació per a la Cooperació i
el Desenvolupament Econòmics ( O C D E ) ha rebut una exposició
detallada del Pla 1 strategie i en recomana el model a les ciutats dels
països membres. El Centre Iberoamericà de Desenvolupament
1 ''strategic Urbà ( C I D I - ' . L ' i ha assessorat una vintena de ciutats del
Nou Mon seguint el model de Barcelona.
Resultat de l'esperit que animava les primeres reunions estratègiques,
i ilei suport decidit del conseller d Economia, Macià Alavedra, va ser
la creació de la primera iniciativa conjunta de la comunitat financera barcelonina, entorn de l'associació Barcelona, Centre Financer
Europeu, que primer va presidir ( ' l a u d i Boada i després, alternantse, els directors generals o presidents de les dues caixes grans, la
Banca Catalana i el Banc de Sabadell. No volem estar al marge de la
x a r x a de decisions financeres a Europa. El nostre potencial econòmic
ho demana i ho permet. Estem disposats a l'especialit/acio i a la
modestia, pero no a la desaparició, tmancerament parlant. Som
conscients que hi ha un lloc per a nosaltres en aquest espai, i l l u i t a rem aferrissadament per ocupar-lo. El Mercat de Futurs, que piloten
Hasane/ i Oller, ens ta creure que ho podem aconseguir. 1 també la
revifada de la Borsa, d i r i g i d a per Joan M o r t a l a .
De la m a t e i x a m a n e r a que t r a c t e m de cobrir les nostres flaqueses,
tractarem t a m b é de t r e u r e p a r t i t de la nostra p a r t i c u l a r configuració. I.a d e n s i t a t de Barcelona, que ens ta una c i u t a t h u m a n a , càlida,
"Centre mundial de la competició pacífica,
avantguarda de l'autonomisme ibèric,
referència del Nord del Sud europeu, motor
del dinamisme de les ciutats europees,
ciutat més gran de la ribera mediterrània
d'Europa, capital cultural europea: això és
el que volem ser, això és el que d'alguna
manera ja som".
�QUADERN CENTRAL
estimada pels d'aquí i pels de fora, i ens lleva les perspectives pròpies de les capitals de les grans seus estatals, ens obliga a organitzar
l'ús de l'espai, i ens dóna, potser, un molt extremat sentit del detall,
de la forma: Barcelona és un munt de ferros treballats, formigó retorçat per extreure'n un gest impossible, fustes llaurades, parets esgrafiades, vidres recargolats, façanes polides, baranes historiades,
pedres picades i pedreres reaprofitades, joies, estucs, retaules, racons inaudits; cada pam quadrat, tanmateix, tendeix a ser una obra
d'artesania en aquesta ciutat sotmesa, diuen, a la tirania del pam
quadrat, a l'avara povertà d'espai i a l'imperi de l'estètica que denunciava Unamuno i lloava Cervantes.
L'any 2000 i el segle XXI estan servint, en aquest marc, com a referència d'un nou pacte amb l'entorn. Un grau més d'ambició en el
dimensionament de les estructures que no ens ha de llevar l'humanisme i la prudència de les formes. Per això les autovies torturadament discutides i dissenyades per evitar la dictadura de la funció
sobre la forma. Algunes torres altes, però no gaires, les justes per a
una generació que, malgrat les aparences, vol sobretot conservar l'esperit d'una ciutat proporcionada, justa, continguda, com la volia el
viatjant italià del segle XV que citava Ramon Trias Fargas en el seu
discurs de comiat consistorial. Conservar el mateix esperit, però viu.
En aquest context, hi ha dos aspectes que sempre esmento: el cablatge de la ciutat i l'ordenació del subsòl.
Ciutat densa, ciutat congestionada, ciutat cara: tres coses que van
juntes i que ningú no sap del tot com ordenar en la seqüència de
causes a efectes. Els economistes tendeixen a dir-nos que el sòl és car
perquè és escàs. I congestionai perquè és dens.
Però Barcelona ha funcionat històricament prou bé com a matriu
de fluxos i moviments. L'Eixample racionalista del XIX és un model
internacional d'optimització del nombre d'intercanvis per unitat de
superfície i de temps. Resistirà prou bé l'envestida actual de la motorització? I les que encara vindran? En parlarem més endavant, i en
seguirem parlant sempre.
En tot cas, per mantenir i augmentar el seu atractiu, Barcelona
compta amb aprofitar la densitat per oferir comunicacions a costos
per càpita baixos. La nostra ciutat apila molts habitants i empreses
a sobre de cada hectàrea de sòl. Si el sòl està equipat, cablejat, connectat a xarxes de comunicació, aquesta hi és barata per a cada
usuari. D'aquí ve la importància i la factibilitat de la xarxa de cablatge òptic.
Quan faig els darrers tocs a aquesta antiga carta, som a punt d'obtenir per a Cable i Televisió de Catalunya -participada per la nostra
Catalana d'Iniciatives, que va ser la iniciadora del projecte ja l'any
1986 i la seva mantenidora al llarg del decenni- l'adjudicació de les
tres demarcacions catalanes del cable; i per a l'empresa de la qual
formen part i que està liderada per ENDESA, esperem, l'adjudicació de Retevisión, que s'ubicaria a Barcelona. Aquestes dues noticies, resultat d'un treball de molts anys, ens situarien finalment on
volíem ser en aquest camp decisiu. Ernest Maragall hi ha tingut
molt a veure: tot.
De la mateixa manera, i per la necessitat d'ordenar un subsòl enormement carregat, som pioners de la cartografia subterrània, la creació de galeries de serveis i la col·laboració entre autoritat local i
empreses de servei públic.
"Les perspectives actuals
faran de Barcelona el que
sempre ha estat en
potencia, un cenfe cultural
europeu de primera
magnitud"
(F Museu d'Art
Contemporani de
Barcelona)
�Ql'ADhRN CF.NTRAl
L'n altre fill del Pla Estratègic és la Xarxa C-6 de ciutats del Nord
del Sud d Europa (Montpeller, Tolosa, Saragossa, València, Palma
de Mallorca i Barcelona). Aquest c o n j u n t de capitals, i les seves regions d'influència, sumen mes de quin/e milions d'habitants -el
cinc per cent de la Comunitat Europea- i el vuit per cent del territori comunitari. Compten amb una taxa d'atur superior a la mitjana europea, però també amb un ritme de creixement econòmic superior.
No sembla que els canvis polítics municipals hagin de malmetre la
cohesió d ' u n conjunt que reuneix totes les circumstàncies per convertir-se en un dels complexos territorials equilibradors d'una
Huropa que pesa molt cap al Nord i, des del 1989, també cap a l'Est.
Igual que el Pla Estratègic ha escollit la via raonable de privilegiar
l'ample de via europeu sobre l'aspecte gran velocitat per a passatgers
i no ha descuidat mai la connexió sud de la xarxa (BarcelonaMadrid-Valencia), de la mateixa manera tenim dret a esperar una
comprensió intelligent dels beneficis que per a tota la península ha
de tenir -com també per al Midi francès- el fet de disposar d'un
regió frontissa potent, a cavall dels Pirineus, que deixaran de ser barrera per esdevenir cruïlla, com els Alps ho han estat durant segles
a l'Europa Centra!. El ("omite I n t e r p i r i n e n c de Poders Locals (Seu
d'L'rgell, Ariege, Comú d'Andorra, Barcelona i Toulouse) s'han adh e r i t al C-íi. F! somni dels nostres profetes es la realitat: els Pirineus
comptaran. Els túnels del Cadí i de Puymorens ens hi acosten. La
Carta dels Ciutadans i els Pirineus així ho expressa.
L'na permanent font d'insatisfaccions ha estat la connexió aeroportuária, sortosament enfocada cap a un t u t u r ben diferent amb el
nou edifici t e r m i n a l i -esperem-ho- amb la tercera pista i la transformació de la seva connexió ferroviària. El canvi de model de gestió, i n s i n u a t en l'apartat anterior i, per descomptat, el canvi d'actitud de la nostra companyia capdavantera i de les moltes més petites companvies que operen a Barcelona en el t r a c t a m e n t de la creixent d e m a n d a de vols i n t e r n a c i o n a l s a Barcelona lian de conduir a
la tormacio d ' u n espai aeroportuan p e n i n s u l a r de caràcter dual i a
un m i l l o r a p r o f i t a m e n t dels avantatges de localit/acio de Barcelona.
A la t o r m a c i o d'aquest linl< a e r o p o r t u a n , necessitat d'hangars i serveis ile m a n t e n i m e n t - a v u i un avio gran no pot ser revisat, no pot
i/.>ní;/>a B a r c e l o n a - , hem de sacrificar segurament altres projectes
i n t e r e s s a n t s però no tan estratègics en l ' e n t o r n aeroportuari, com la
uran i n s t a l · l a c i ó firal que es va proposar temps enrere o d'altres
amb el m a t e i x consum d espai.
"¿Per què no reconèixer que Barcelona,
per tradició, per pràctica, se situa a
l'avantguarda d'una colla de procediments
que necessiten el suport de la llei per
consagrar-se, i que poden contribuir
a la solució dels famosos problemes de la
gran ciutat?"
Sense un mercat de quinze milions d'habitants no és possible, al
Sud d'Europa, disposar d'un aeroport transoceanic. Però fins i tot
aquest mercat virtual pot ser inoperant si els costos comparatius i
la qualitat del servei no són els adequats.
El c o n j u n t Port-Aeroport-Mercabarna-Zona Franca-Fira-Zona
d'Activitats Logístiques pot convertir-se, finalment, en el canvi de
segle, en un complex modestament competidor dels grans centres
de distribució de la costa atlàntica centroeuropea (Amsterdam,
Rotterdam, Anvers), que és per on entren la gran majoria de les
mercaderies, missatges i passatgers procedents d'Amèrica i del
Pacífic.
A la potenciació d'aquestes activitats i de la seva coherència territorial dedicarem bona part dels esforços estratègics.
Però no hi ha dubte que la capacitat d'atracció, l'interès i la qualitat
d'una ciutat depenen bàsicament, en darrer terme, de la qualitat de
vida de les persones que hi viuen i hi treballen.
A aquest p u n t , que el Pla Estratègic considera central, dedicaré l'apartat sisè. Però abans hem de parlar de diners.
�QUADERN CENTRAL
EL FINANÇAMENT DE BARCELONA
Transcric aquí, benvolguts presidents, les lletres que sobre aquest
tema els vaig escriure temps enrere. Tenen l'aroma d'aquell període
(1985-87), però conserven tota la fragància d'una realitat que en
molts aspectes, malauradament, no ha canviat prou. En altres aspectes, al contrari, ha estat desbordada per les considerables transformacions que entre tots hem sabut o pogut empènyer a
Barcelona.
En un sentit, doncs, aquestes lletres passades serveixen per fer més
punyents els plantejaments que la ciutat fa a l'Estat i la Generalitat.
Ha passat el temps i algunes inequitats evidents continuen. No pot
ser. D'altra banda, serveixen també per posar en evidència solucions
que es van donar a temes aleshores pendents: la inauguració, l'agost
del 1991, del Cinturó del Litoral que travessa Barcelona i el Túnel
de Vallvidrera (TABASA), i del Circuit de Montmeló a principi de
setembre d'aquell mateix any.
El text de 1987 deia així:
"El moment és particularment greu i esperançador al mateix temps.
Barcelona, gràcies a un lent avanç a través d'estudis i negociacions
amb anteriors governs, va veure assumits per l'Estat deutes propers
als 100.000 milions de pessetes arran de l'accés del Partit Socialista
al govern el 1982.
"Aquests deutes, corresponents en gran part als interessos compostos dels seus dèficits corrents des del 1974 al 1982, és a dir, al cost
acumulat de finançament de la insuficiència del sistema fiscal local
aplicat al cas particular de Barcelona, tenen tanmateix causes reals i
tangibles que en bona part han continuat actuant a partir del 30 de
desembre de 1982.1 dic en bona part, perquè en part van ser pal.uades per la millora del sistema fiscal local per a Madrid i Barcelona a
partir del primer de gener del 1983.
"De seguida veurem aquestes causes reals i la dimensió dels seus
efectes.
"Haig de recordar també que aquest sanejament dels deutes fins al
30 de desembre de 1982, en retardar-se pel que fa a la seva materialització, va provocar càrregues financeres anuals de l'ordre de 2.000
milions de pessetes; davant, però, de la magnitud de l'esforç estatal,
el sacrifici local no sembla extraordinari. Vull insistir abans, tanmateix, en el fet que la conjuntura, que podria decantar-nos de nou
cap al desequilibri crònic si no adoptéssim cap mesura, és particularment oportuna per precisament adoptar-les.
"L'Ajuntament de Barcelona s'ha acreditat com a bon gestor dels recursos a la seva disposició: ha multiplicat els serveis amb una plantilla en descens des de l'abril del 1979 fins avui, ha disciplinat els seus
recursos humans, ha millorat la imatge de l'administració pública, te
un crèdit financer superior al que tenia abans que el general Franco
decapités el valor nominal de les obligacions emeses per finançar
l'Exposició Universal, acut al mercat de capitals japonès sense aval
del Regne i en les mateixes condicions que aquest i ha estat peça clau
per trobar vies de solució a deu o dot/.e punts negres que han constituït l'entramat real i el transport de la nostra crisi econòmica.
"Els Túnels del Tibidabo, a realit/ar per l'empresa TABASA per
compte del Consorci de Túnels del Tibidabo i l ' A j u n t a m e n t de
Barcelona (pel que fa al Túnel de la R o v i r a ) , estaven a t u r a t s . TA BASA tenia un passiu de 3.856 milions de pessetes i no pagava niés que
�QL'AIM'RN ŒNTRAL
als obligacionistes petits: era, de fet, una suspensió de pagament. Les
a d m i n i s t r a c i o n s locals ( A j u n t a m e n t , Diputació i Corporació
M e t r o p o l i t a n a ) varen sanejar l'empresa aportant per part de
l ' A j u n t a m e n t el cost del Túnel de la Rovira í per part del conjunt de
les administracions, el cost del Túnel de Vallvidrera. Varen adquirir
les accions al 81,67 per cent del valor nominal i van cedir dues terceres parts de les mateixes gratuïtament a la Generalitat, amb la promesa que aquesta invertiria, contra els seus pressupostos, dues vegades el valor de l'obra ja realitzada a Vallvidrera. A partir d'aquell moment, es c o n t i n u a r i e n les obres aportant una tercera part les administracions locals i dues terceres parts la Generalitat. Al cap de cinc
anys d'aquella transmissió gratuïta d'accions, el compliment de la
promesa no s'havia efectuat, cosa que va donar lloc a un requeriment formal de devolució de les accions no atès, però que va desencadenar l'inici de les obres, finançades evidentment amb un crèdit
contra TABASA i no contra els pressupostos de la Generalitat.
"FI Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), sanejat per
l'acció c o n j u n t a de l ' A j u n t a m e n t propietari, el ministeri d'Hisenda,
deutors i bano i caixes, esta avui rendint un excedent net important
i a c t u a com a Agencia de Desenvolupament Industrial de l'Àrea de
Barcelona. I.a G e n e r a l i t a t no ha volgut escoltar en diverses ocasions
les i n v i t a c i o n s , (orinals i documentades, a incorporar-se al
Consorci. Avui el C ' X I B gestiona el Parc Tecnològic del Vallès
-construït i finançat per l'antiga Corporació Metropolitana de
Barcelona iCM15i-, c o m p a r t i n t l'accionariat de la societat explotadora amb la conselleria d'Industria, a la qual vaig cedir sense contrapartida la ¡'residència.
"El dèficit dels transports de Barcelona és un capítol a part.
Redactat i acordat a nivell tècnic el contracte-programa per a la
seva assumpció i el desplegament de les inversions de futur precís,
el ministeri de Transports, que va acceptar dotar la Generalitat dels
fons necessaris perquè pogués fer front al trenta per cent del dèficit que li correspondria afrontar segons l'esmentat acord tècnic, retarda la signatura del contracte-programa en base a una argumentació centrada en el greuge comparatiu. És aquest un dels punts
més greus i dolorosos de la relació Ciutat-Autonomía-Estat. Caldrà
insistir-hi al final d'aquestes pàgines.
"Pel que ta al trasllat i la reconversió d'Hispano Olivetti, pactat amb
el ministeri d'Indústria per evitar-ne el tancament, a l'acte de signatura de l'escriptura pública de compravenda del terreny de nova
�QUADERN CENTRAL
"Barcelona no pot seguir contribuint de
forma tan assenyalada com fins ara a la
formació contemporània de l'Espanya
democràtica i la Catalunya autònoma sense
disposar de l'instrument legislatiu de
navegació històrica que pretén, mereix i
necessita: la Carta Municipal".
ubicació al Parc Tecnològic del Vallès, propietat metropolitana, el
contracte es va poder frustrar. I és que, en un moment determinat,
el notari va anunciar que alguns registradors havien rebut una notificació de la Generalitat de Catalunya que els obligava a comunicar prèviament les inscripcions de contractes en els quals intervingués la Corporació Metropolitana de Barcelona, que en aquell moment havia estat legalment suprimida, tot i que seguia, i segueix, en
funcions.
"Els preus del sòl de SEAT, propietat en últim terme de l'Ajuntament de Barcelona, encobrien una subvenció anual implícita important.
"Quant a Motor Ibérica i ENASA, vam ajudar amb la compravenda d'actius a sanejar i reconvertir les empreses.
"L'empresa Maquinista Terrestre i Marítima sobreviu gràcies al
contracte de Metro de Barcelona per 12.000 milions per al grup
Mitsubishi-CAF-MTM.
"El polígon Montmeló-Parets-Granollers, destinat a circuit motorista permanent, propietat del Consorci de la Zona Franca, està
pendent encara de les gestions urbanístiques que porta a terme la
Direcció General corresponent de la Generalitat de Catalunya amb
els ajuntaments respectius, i també de les subvencions del Consejo
Superior de Deportes i la Direcció General d'Esports de la
Generalitat, al meu parer insuficients per dotar Catalunya i
Espanya del circuit que es mereixen, en el centre d'una de les regions d'afició motorista i automobilística més importants
d'Europa. I en un moment en què els èxits de DERBI -a escassos
quilòmetres del circuit- i dels Cardús, Aspar, Garriga, Sito Pons i
Pérez-Sala, així com els tràgics accidents que se succeeixen en els
nostres antiquats circuits -l'últim d'ells el de Mingo Parés a les 24
hores de Montjuïc- farien especialment oportunes les decisions en
aquest sentit. El Reial Automòbil Club de Catalunya i algunes empreses patrocinadores segueixen disposades a adquirir i finançar terrenys i instal·lacions, en cas d'obtenir unes ajudes raonables.
"Així mateix, Mercabarna ha passat de dèficit anual a superàvit
continuat; els hospitals municipals paguen al dia els seus proveïdors i tenen uns costos per a la UBA (Unitat Bàsica Assistència!) de
13.000 pessetes, inferiors a qualsevol dels del sistema públic, etc.
"És a dir, l'Ajuntament de Barcelona ha passat de ser agent de crisi
a ser factor de solucions, contribuint a l'encarrilament de situacions
difícils lligades a crisis bancàries (Túnels i Polígon Montigala), a \:.
ineficàcia històrica d'empreses publiques estatals (SKAT, MTM,
ENASA) o mixtes i locals (Mercabarna, IMAS, Pompes Fúnebres, etc).
"Aquesta realitat és reconeguda generalment per empreses proveïdores, contractistes i intermediaris financers. Vostès, senyors presidents, tenen mitjans per comprovar-ho.
"Encara més: Barcelona ciutat ha contribuït mentrestant, no
només a finançar serveis d'àmbit estatal/autonòmic, com és conegut i reiteraré aquí, sinó a finançar serveis locals dels municipis metropolitans contigus.
"En efecte, cada família barcelonina ha contribuït amb 2.000 pessetes l'any a finançar un pressupost, el de la CMB, del qual no ha
rebut pràcticament cap servei, i que no percebia al seu torn més
que una part de la contribució estatal lògica i ni una sola pesseta de
contribució autonòmica.
"El tema metropolità no és adjectiu.
"Aquí rau el nus de la qüestió més greu de totes les que el passat ens
ha plantejat i el futur ha de contemplar.
"Els 26 municipis que rodegen Barcelona, amb 1.300.000 habitants, constitueixen en bona part allò negatiu de la imatge brillant
que de vegades pot donar la ciutat central.
"La nostra realitat urbana està constituïda sobre la falsedat històrica d'una especialització de l'espai central i suburbà, atribuint-se
només al central el nom del conjunt.
"En fi, no pot ocultar-se que la prudent millora de les perspectives
econòmiques ha de contribuir a animar-nos a córrer els riscs calculats que sempre van lligats a l'abordatge dels plets històrics llargament esperats.
"Comentem ara les despeses de capitalitat.
�50 QUADERN CENTRAL
LES DESPESES DE CAPITALITAT
"Barcelona, per suplència o per potència, ha substituït l'Estat en
molts camps.
"En alguns d'ells allò suplert ha passat a ser la Generalitat per transferència dels serveis corresponents. Jo diria que aquest és el cas més
general.
"Sanitat, ensenyament bàsic i professional, museus, institucions
culturals i econòmiques que ja hem vist (Palau, Liceu, etc.), Conservatori, Orquestra Municipal, són els serveis singulars més rellevants en aquest sentit.
"Qui ha de pagar aquests serveis? O, més ben dit, ¿a través de quins
nivells de l'Administració Pública el ciutadà -que en definitiva
sempre és qui paga- ha de finançar aquests serveis?
"Si els serveis han estat transferits sembla clar que ha de ser la
Generalitat qui canalitzi el finançament. Però, ¿com, si el cost efectiu d'aquests serveis no figurava en el valor de les transferències en
el seu moment?
"Centrem-nos en el com i deixem el per què no figurava, que seria
matèria per a una altra ocasió.
"Només d'una manera i en un instant precís pot convalidar-se
aquest error. Aquest moment és ara. I la manera és incloure aquestes despeses en el cost efectiu abans de globalitzar aquest cost i convertir-lo en un percentatge dels ingressos de l'Estat.
"Només així s'haurà acabat, si a partir d'aquest instant la
icneralitat disposa dels mitjans per finançar i efectivament finança
enerveis, la iniqua situació actual.
"A^ com ara, el ciutadà de Barcelona -i aquí es troba el matís al
em vull referir- finança doblement alguns dels serveis públics
'consumeix.
hospitals municipals, per exemple, malgrat ser els més barats
costos del sistema públic, no són totalment finançats pel concert
amb l'Institut Català de la Salut (ICS). Un llit de Bellvitge, de la Vall
d'Hebron, costa a tots dos hospitals de TICS més de 25.000 ptes/dia
que l'ICS paga directament a través de les seves nòmines i despeses
de material i amortització.
"Un llit de l'Hospital del Mar, per a un assegurat del sistema de seguretat social, és finançat per aquest només en dos terços... i l'altre
terç el paga el mateix assegurat barceloní ¡a través dels seus impostos municipals! Però no per això deixa de posar religiosament les
seves cotitzacions per cobrir el cent per cent dels costos: després
aquestes cotitzacions són desviades o bé cap a hospitals públics
"La densitat de Barcelona, que ens fa una
ciutat humana, càlida, estimada pels d'aquí
i pels de fora, ens obliga a organitzar l'ús
de l'espai, i ens dóna, potser, un molt
extremat sentit del detall".
menys eficients o més cars de la pròpia ciutat, o bé a hospitals d'altres punts geogràfics del sistema, o les dues coses, que és el més
plausible.
"Aquesta situació no pot continuar així. I el mateix ocorre amb les
escoles, els museus, etc... La situació de les escoles és una paradoxa
històrica. Les escoles municipals no costen al nivell estatal/autonòmic ni un cèntim. Si fossin publiques-publiques, aquest nivell de govern ho pagaria tot. Si fossin privades, tot o part. Com que són municipals no paga res. ¿S'ha de concloure que les escoles municipals
han de simplement tancar, o que el legislador va voler que es tanquessin quan va dictar la Constitució i l'Estatut?
"¿No és més lògic pensar que han de ser refinançades, igual que les
altres, pel contribuent general i no pel local, pel local que ja paga la
seva quota com a contribuent de l'Estat per finançar les escoles privades i les autonòmiques?
"Una altra cosa seria si les escoles municipals existissin a més d'un
nivell d'oferta pública estàndard, com un luxe especial de la ciutat.
Però resulta que aquesta ciutat té, en proporció, la meitat d'escola
pública que les altres.
"Resulta un cop més que les mancances de l'Estat a Barcelona, o la
vivacitat de la societat civil local, que és l'altra cara de la mateixa
moneda, van generar una situació singular que ara cal conservar en
allò que té de bo, és a dir, iniciativa, creativitat, gestió pròxima, etc.,
i corregir en el que té d'inic.
"Aquí, l'autonomia, confiada en aquesta creativitat local i preocupada lògicament per fer arribar serveis a comarques allunyades, va
reblar el clau de la situació injusta en congelar pràcticament l'oferta d'escola pública a Barcelona ciutat, cosa fins a cert punt explicable, i oblidar totalment la qüestió del finançament de l'oferta municipal existent -actitud inexplicable a més d'injusta.
"Els museus de Barcelona han estat fins ara com una família aristòcrata carregada de propietats i mancada d'ingressos. Han arrossegat dignament la seva misèria, combinant com han pogut les obres
mestres amb les goteres, els riscs d'inseguretat amb la iniciativa dels
seus directors i conservadors.
"Vostès em diran que això passa, o ha succeït, en la majoria dels
museus. I en part és cert. Però només en part. Aquí hi ha el magnífic Museu de Solsona (Generalitat) o el d'Escultura de Valladolid
(Estat), o l'Arqueològic de Mérida.
"Però això no és significatiu. El més significatiu és que el Museu de
Solsona, el de Valladolid, l'Arxiu d'índies de Sevilla, el Museu de
�QUADERN CENTRAL
Ceràmica de València i el Museu del Prado, el Militar, de l'Exèrcit,
el Contemporani i la Biblioteca Nacional de Madrid... són tots de
l'Estat o l'Autonomia.
"I en canvi, el Museu d'Art de Catalunya, el d'Art Modem, el
Picasso, el Rocamora d'Indumentària, el de Música, el de Ceràmica
de Barcelona, el d'Arts Decoratives... i fins a 24 Museus, cap d'ells
no és de l'Estat ni de l'Autonomia.
"L'Autonomia no podia assumir-los per falta de recursos o per l'existència d'altres prioritats. L'Estat no ho volia.
"I a fe que la ciutat de Barcelona no hi renunciaria fàcilment: per
sentit històric, per obligacions jurídiques de preservació de donacions i llegats fets a la ciutat i per convicció sobre la bondat de la
gestió local.
"L'únic que la ciutat sotmet a la seva consideració és la possibilitat
i la conveniència que el nivell estatal/autonòmic financin en tot o
en part allò que el govern de la ciutat i el contribuent els estan estalviant. No tot, però sí això.
"La situació dels museus es va fer més paradoxal encara en establirse la gratuïtat dels museus de l'Estat. Nosaltres no ens ho podíem
permetre. Ara, el visitant foraster pot pensar que la ciutat de
Barcelona és menys generosa que les altres, quan el ciutadà de
Barcelona, com a ciutadà, és l'únic que està finançant els seus propis museus.
"El conseller de Cultura, Max Cahner, va voler arreglar la situació
mitjançant una confiscació encoberta dels museus de Barcelona,
segons la qual, a més a més, la ciutat seguiria pagant el manteniment d'allò confiscat.
"Durant la gestió del conseller Rigol les coses van canviar. Ara sembla que es vol ressuscitar aquell projecte intervencionista.
"La Llei de Sanitat de l'Estat sembla orientar-se per la mateixa via.
Els hospitals municipals passarien a integrar-se en una àrea sanitària regida per la Generalitat i finançada -pel que fa a aquests hospitals- per l'Ajuntament, igual que ara, amb l'únic consol que allà on
ara podem gestionar, i gestionar bé, millor que els altres nivells de
govern, ara podrem protestar, ja que se'ns dóna la minoria del
Consell de l'àrea. Trist consol. I mal negoci per al país que veurà inéluctablement com la gestió empitjora i el finançament no millora.
"No voldria que creguessin que estic pintant un quadre deliberadament negre. Cadascun d'aquests temes té plantejades vies singulars de solució que els regidors barcelonins han anat impulsant davant dels ministres i consellers corresponents.
"Però desprès de vuit anys d'impulsió ha arribat el moment de la
veritat.
"Des del 1980 el Consell Plenari de la ciutat de Barcelona, sempre
per unanimitat, s'ha dirigit a vostès, sobre aquesta qüestió, en multitud d'ocasions. Jo mateix ho he fet, verbalment també diverses vegades, i en alguna ocasió he obtingut una resposta verbal o, fins i
tot, una excusa per escrit.
A causa de l'especial política d'austeritat que el govern de Madrid
ha imposat, l'Ajuntament de Barcelona haurà de disminuir el seu
pressupost.
Haig d'assegurar-los que l'única solució a aquest contrasentit és el
finançament per l'Estat, via Generalitat, dels costos de capitalitat o
per serveis voluntaris; és a dir, els costos que l'Estat i la Generalitat
s'estalvien per l'existència de serveis municipals homòlegs".
"Algunes torres altes, però
no gaires".
�QUADERN CENTRAI.
La primera conclusió que crec que cal extreure d'aquesta carta de
1987 és fins a quin punt el problema de sempre -ho era el 1979, va
ser-ho el període 1985-87, ho ha estat en el contracte-programa del
transport signat el 1990 i d'aplicació retroactiva des del 1985, i
igualment en el contracte-programa de 1996- és el retard en la implementado de les solucions. HI mateix pot passar amb el manteniment de les Rondes.
F.ls interessos compostos del temps transcorregut a la negociació
són sempre els que acaben havent de ser traslladats al futur i els que
acaben impedint que la solució sigui completament satisfactòria.
Barcelona, a més a més, ha comptat i compta amb un altre factor
avivador de dèficits per dir-ho molt cruament: la convicció que paguem per altres; i la realitat que ningú -ni Estat, ni la Generalitatno ens ha negat mai el fonament del nostre argument sinó només
la seva oportunitat.
¿Com es podia entendre que Barcelona deixés passar l'ocasió històrica que van suposar els Jocs Olímpics per endeutar-se fins al límit
legal i escometre així les tasques pendents en matèria d'infraestructura? Quina raó tenia per no fer-ho si a més a més sabia que /;'
devien -i li deuen- 15.000 milions de pessetes/any per serveis prestats per compte de l'Estat i la Generalitat? ¿Com atendre les crítiques previsibles de l'oposició sobre la despesa i el deute si al govern
de la c i u t a t li consta que aquesta mateixa oposició, des de les seves
posicions de govern, quan les han t i n g u t , no ha mogut un dit per
resoldre una i n q u i e t u d tan palesa?
Més encara: ¿Com es podien considerar excessives les obres realit/ades quan també van néixer de l'excedent generat per una gestió
financera modèlica, m a n t e n i n t un rating altíssim als mercats de capitals a llarg i curt t e r m i n i , amb una plantilla en descens des del
1979, amb unes empreses i i n s t i t u c i o n s municipals ahir deficitàries
i avui productores de dividends -com la Societat Municipal
d ' A p a r c a m e n t s , la gestora de les i n s t a i . l a c i o n s olímpiques
( H P O S A ) , I n i c i a t i v e s SA, Mercábanla, el Consorci de la Zona
Franca i en un s e n t i i la Fira, ja que els actius del Consorci i de la
Eira pertanyen en u l t i m a i n s t à n c i a a l ' A j u n t a m e n t - i dotades d'uns
actius que superen amb molt els nostres deutes?
L'n any abans de la celebració dels Jocs Olimpics, Barcelona tenia
100.000 m i l i o n s cl e deutes a llarg t e r m i n i , contrapartida logica del
nostre estore c o m p a r t i t en i n t r a e s t r u c t u r e s , i uns altres 100.000 milions de deute a c u r t t e r m i n i , suma algebraica dels dèficits anuals
producte dels serveis que paguem per tercers, i dels retards de la
i m p l e m e n t a d o de les solucions llavors vigents: liquidació de deutes fins al 31 de desembre del 1982, o el contracte-programa 19851991.
En algun d'aquests dos s u m a n d s caldria incloure la nostra contribució al s a n e i a m e n t d ' i n s t i t u c i o n s i empreses que s'ha explicat
amb a n t e r i o r i t a t , com ara TABASA, /ona Eranca i Transports,
principalment.
Barcelona mai no ha d e m a n a t que se li r e t o r n i aquesta contribució.
Tampoc que algú pagui el déme sa per compte de la c i u t a t . Podem
pagar aquests deutes, els estem pagant.
Barcelona d e m a n a que d ' u n a vegada se la compensi de les despeses
en que incorre per compte de l ' E s t a t i de la ( l e n e r a l i t a t .
E'a sis anvs, la c i u t a t ja ho demanava per poder a f r o n t a r amb garanties l'èxit que va c o n s t i t u i r el decisiu 1992 i un post 1992 rao-
nablement actiu, per al qual vam proposar una inversió anual de
20.000 milions de pessetes -el mateix nivell dels anys precedents a
aquella data sense inversions olímpiques- i superiors despeses de
manteniment de la infraestructura crescuda. I ho demanava perquè
no era lògic, tot i reconèixer tot el que es va fer per ella, que la nostra pressió fiscal hagués de ser més alta de la que havia estat en els
cinc anys precedents al 1992 -ja en si superior a la de la majoria de
les grans ciutats espanyoles i molt superior a la de Madrid, per
prendre una referència habitual.
Per a la bona gestió del deute necessitàvem i necessitem la col.laboració del ministeri d'Hisenda i la conselleria d'Economia, la implementado correcta d'un refïnançament que posi a quinze o vint
anys -començant a comptar des del 1989- el termini dins del qual
fer front a la totalitat de les obligacions generades per l'esforç del
1992.
El ministeri d'Economia tenia documentades les dades i els criteris
precisos per als dos tipus de mesures: el pagament de les despeses
de capitalitat i les bonificacions necessàries per al refinançament
olímpic. I.a conselleria d'Economia els tenia pel que fa al primer aspecte i els tindrà, si així ho desitja el president de la Generalitat, pel
que fa al segon tema. Ens consta que, tot just abans dels Iocs
Olímpics, la conselleria i el ministeri afrontaven la revisió de les
seves pròpies relacions financeres.
La solució que es doni en aquest tema bilateral (ministeriGeneralitat) no serà verídica si no inclou les despeses de capitalitat;
és a dir, per enèsima i última vegada: el pagament d'allò ja transferit
de fet a Catalunya i actuat no per l'autonomia sinó per la ciutat.
�QUADERN CENTRAL
"La Xarxa C-6 de ciutats del Nord del Sud
d'Europa (Montpeller, Tolosa, Saragossa,
València, Palma de Mallorca i Barcelona)
reuneix totes les circumstàncies per
convertir-se en un dels complexos
territorials equilibradors del continent".
Acceptem, com generalment s'accepta, que l'objectiu per a l'any
2000 de repartiment de la despesa pública neta entre les tres administracions del 50/25/25, equivalent a una divisió per meitats de la
despesa entre Estat i territori i de la despesa territorial entre autonomia i poders locals, no pot aconseguir-se sense un posterior o simultani procés de traspàs de competències i obligacions al sector
local.
Només vull fer patent que en el mateix moment en què s'acordi
aquest procés -que pot tenir com a horitzó temporal raonable l'any
2000, tal com va preveure el darrer congrés del partit socialista-,
Barcelona apareixerà com a mereixedora de compensacions degudes als serveis que ja està prestant. A Barcelona, el procés ulterior o
simultani és ja passat.
Som conscients que la transformació de les infraestructures de
Barcelona va poder encendre, en els menys raonables, sentiments
de greuge. L'alcalde de Barcelona sempre ha estat disposat a anar
fins on calgui per tal de demostrar la magnitud de l'esforç propi.
Ho dic sense petulància ni acritud: l'esforç que els governs que
vostès presideixen han fet a Barcelona està entre els més rendibles
de tots els que s'hagin fet, econòmicament i socialment, pensant en
Catalunya i Espanya.
�i QUADERN CENTRAL
LA QUALITAT DE VIDA A LA GRAN CIUTAT
Si alguna cosa em mou, més encara que la qüestió econòmica, a escriure'ls és el que podríem anomenar l'objecte social de les nostres
administracions: la qualitat de vida.
Domina la impressió que les administracions no estem donant resposta als nous reptes, cada cop més qualitatius i difícils d'amarrar.
Especialment a les grans ciutats.
Espanya, i Catalunya i Barcelona en particular, obtindrien una qualificació excellent en els temes clàssics de l'administració pública
davant un tribunal format per les altres nacions i ciutats del món,
llevat potser del tema terrorista, si és que és susceptible de judici exterior i no demana, com jo crec, una prudent reserva per part dels
observadors internacionals.
Però així com som model polític, no ho som en la qualitat de vida
pública. Les nostres ciutats, ens diuen, i Barcelona en concret, són
sorolloses, fàcilment tendeixen a la brutícia, són insegures, cares en
l'habitatge, lentes i excessives en la circulació privada -i per tant en
la circulació pública de superfície-, insolidàries, incapaces d'eliminar totalment la misèria, d'evitar la degradació de barris sencers,
impotents davant les immigracions fatalment dictades pel nostre
propi progrés, brou de cultiu d'agressivitats, demogràficament decadents... Una cantarella sense fi amb què els nostres propis mitjans
de comunicació, els nostres partits polítics -quan es reuneixen en
congrés-, les associacions, els veïns, els nostres propis fills, regalen
nostres orelles d'administradors enterament lliurats a la tasca
pedir aquestes sensacions.
ibla com si, excel·lint en la pura gestió política i infraestructural,«stiguéssim doncs construint un magnífic país nou, o renovant
m Jníficament un vell país, transformant prodigiosament la nosciutat... per fer-ne l'escenari de l'eterna incapacitat de millorar
debò. El millor escenari del pitjor drama, el de sempre.
I potser en realitat no es pot fer gaire més. A tot estirar, la necessitat que en el cor sentim d'haver contribuït a objectius que realment
tinguin a veure amb allò que compta per a la humanitat -la millora i la dignitat del nostre entorn humà i natural-, la podem satisfer
a compte del que haurem aconseguit en termes d'orgull col·lectiu:
Espanya és més respectada, Catalunya més lliure, Barcelona més
ciutat que mai. Els altres ens ho diuen. La nostra gent gran se sent
més protegida -econòmicament, sanitàriament. Els joves no ho
diuen, però nosaltres sabem que viuen en millors condicions. I tanmateix.... Estem realment anant més enllà?
El mòbil més profund d'aquesta carta, estimats presidents, és la
convicció, que crec que hem de compartir per força, que es pot
anar més enllà. Que ja quasi hi estem anant. Que també en la finalitat de la nostra vida col·lectiva, en el sentit més exigent, el més
proper a la moral social, tenim o podem tenir avenços.
I si algun sentit té que l'alcalde d'una ciutat gosi adreçar-se en
aquest to a vostès és perquè creu que pot contribuir, amb un punt
de visió particular, a la matisació de les regles de la nostra col·laboració amb aquest fi. És perquè des de l'Alcaldia es veuen aspectes
que crec interessant fer conèixer als nivells més alts de governació.
No pretenc amb aquestes lletres incidir en l'enfadós tema de les relacions interinstitucionals, en especial dins de Catalunya, que ens
incomoda com a tal, tant al president de la Generalitat com a mi.
Tots dos sabem el que ens hem hagut d'empassar i el que hem
"L'Ajuntament de Barcelona ha passat de
ser agent de crisi a ser factor de solucions,
contribuint a l'encarrilament de situacions
difícils lligades a crisis bancàries (Túnels i
Polígon Montigalà), a la ineficàcia històrica
d'empreses públiques estatals (SEAT, MTM,
ENASA) o mixtes i locals (Mercabarna)".
hagut de forçar per respondre dignament a les exigències evidents
i respectives de l'orgull nacional i local. Tots dos sabem que els resultats de la nostra relació -sigui quina sigui la qualificació que
aquesta mereixi públicament- són, en aquest aspecte, enormement
positius. I sabem tanmateix que partim de principis diferents i probablement no conciliables en el curs de la nostra activitat política,
per continuada i llarga que aquesta pugui semblar, breu com és en
realitat si es compta el temps que necessita la història per precipitar canvis significatius.
Es tracta aquí de col·laborar d'una manera que els nostres equips
de govern coneixen. Armet i Guitart, en Cultura, Trias i Clos, en
Sanitat, De Nadal i Borrell, en Hisenda, Torres i les autoritats del
Trànsit, Raventós i Alavedra en la Promoció Econòmica, Marta
Mata, Rubacalba i Carme Laura Gil en Ensenyament, Eulàlia
Vintró i els responsables de Benestar Social -una cartera que per
cert va ser creada a l'Ajuntament de Barcelona (1987) i successivament a la Generalitat (1988) i a l'Estat (1989)-, Jordi Borja i els responsables de Cooperació, tots ells han demostrat capacitat d'entendre's. Avui hauríem d'ampliar i actualitzar aquesta llista, però la
deixo tal com va ser descrita fa uns anys perquè dóna el flaire de l'època i perquè, en passar el temps, és cada cop més just i necessari
de recordar situacions antigues i noms i càrrecs passats, oblidats.
Els ha calgut el nostre consentiment per fer-ho? Sens dubte, directament o indirecta. Quan dalt de tot es creen tensions, als nivells
operacionals pateix la cooperació, encara que ben sovint la força de
les coses, l'interès i l'amor propi dels responsables són més forts
que el clima a la cúpula.
�QUADERN CENTRAL
Però hi ha una colla de sectors en què no ens en sortim tant com
voldríem. El trànsit i l'aparcament, l'habitatge i la degradació de
barris, la inseguretat i la droga són els exemples més clars.
Aquí no és que ens ho diguin -és que nosaltres ho sabem, que hem
de fer més. També en tot això hem millorat força des que això va
ser escrit però ho mantinc tel quel.
Normalment ens passem la pilota com podem: vostè no em dóna
sòl, jo no li faig habitatge; l'Estat no em va passar els polígons en
bones condicions, jo no els omplo; l'autonomia de Catalunya no ha
fet l'esforç equivalent al que l'Estat ha fet en altres comunitats que
no tenen tal transferència i on el centre actua directament: l'Estat
no li passarà els diners que demana; vostè em demana que la policia local tingui el caràcter de policia judicial, jo li dic que els jutjats
no ho volen, pitjor, que tinc altres problemes més importants que
traspassar diners a la policia autonòmica, etc... I encara és més revoltant que altres l'evasiva triangular ("ara no m'amoïni que estic
per aquest altre senyor"), situació que es dóna sovint, com és lògic,
en un sistema de tres nivells de govern.
En aquestes situacions, repeteixo, el cinisme d'una certa part de l'opinió es justificaria si no féssim alguna cosa diferent i seguíssim
consumint el temps que tenim en llarguíssimes disquisicions bilaterals que no resolen els problemes de la gent, sinó tan sols, en el
millor dels casos, els dels governants dels dos nivells involucrats.
"El preu de la mobilitat privada -pel que fa al trànsithaurà d'augmentar més
que el de la pública".
�QUADERN CENTRAL
L'ORDENACIÓ DEL TRÀNSIT
Concretament: en el tema del trànsit hem de reconèixer que la mobilitat en el centre de les ciutats, tant la pública com la privada, no
paga els costos que genera, i que, per tant, haurà d'augmentar els
seus preus. Que el preu de la mobilitat privada haurà d'augmentar
més que el de la pública, perquè la primera genera més costos de
congestió (cues, contaminació, etc). I, finalment, que les ordenances no es compleixen perquè les multes no es paguen -especialment
entre municipis diferents-, que per tant les autoritats locals, mancades a més de poders efectius directes com la retirada de carnets o
la immobilització de vehicles in situ, no podran, en aquestes condicions, ordenar mai el trànsit. Utilitzo superlatius per ser més clar,
vostès em perdonaran la contundencia.
Preus baixos de la mobilitat en el centre, que és un bé escàs; encara
més baixos en la mobilitat privada que en la pública, respecte al que
hauria de ser, i per tant pocs autobusos, mal finançats i perduts en un
mar de vehicles privats, més contaminants i subòptims, com diuen
els economistes; preus relatius de la mobilitat regits molt més per
preocupacions macroéconomiques -IPC- que pel desig de millorar
el trànsit; bombardeig insistent dels car-makers per vendre cotxes
més i més grans i potents que cada cop estaran més estona parats en
cues més llargues; timidesa de les administracions davant del fet de
la magnitud del PNB, l'exportació i l'ocupació implicades en el sector dels car-makers; impossibilitat de construir aparcaments privats
el marc d'un planejament urbanístic desfasat, que no els reconeix
el%ïràcter d'equipament i no ha previst, en general, sòl qualificat per
esta finalitat. Que pocs aparcaments en alçada trobarà vostè en
astres ciutats atapeïdes de cotxes, al carrer i sobre les voreres!
sta és la situació, llargament dramatitzada. No hi podem fer
En cas que poguéssim, ho faríem?
hem fet algunes coses. Vam gastar o comprometre molts diners
per facilitar a la ciutat una circumval.lació interna com la que tenen
París, Nova York o Madrid. I a fer una altra línia transversal de
metro, la línia 2. Vam construir cinquanta pàrquings públics o concessionals fins al 1993, i 35 més abans de la fi del 1997. Barcelona
està esdevenint potser la ciutat europea amb més pàrquings públics, sobretot residencials. Per què no pàrquings privats? Perquè
no són rendibles en comparació amb la construcció d'oficines i/o
habitatges, als preus relatius actuals.
Les motos sorolloses estan essent retirades des de fa temps; les sancions de les prefectures de trànsit han augmentat; els experiments
de permissivitat també -per exemple, en l'aparcament nocturn al
carrer, en el centre de la ciutat. Les sirenes de les ambulàncies públiques han disminuït llur estridència i tenen so discontinu i en
dues tonalitats, llevat de les que vénen de fora.
Permetin-me desitjar ferventment que en aquestes qüestions no
s'adopti solament el punt de vista macroeconòmic, sinó també el
micropolític de les ciutats congestionades, que necessiten indicacions clares que els poders extraurbans són sensibles als seus problemes, tant en matèria de preus relatius com de recursos disponibles per al finançament de les estructures i l'explotació del transport públic i en la línia d'atorgar poders efectius als elegits locals.
Diria que en aquest desig està representat el principal dels greuges
i la principal de les esperances que una autoritat local pot adreçar
�QUADERN CENTRAL
"El ciutadà de Barcelona
finança doblement alguns
dels serveis públics que
consumeix".
(F: Hospital del Mar)
"L'única solució a aquest contrasentit és el
finançament per l'Estat, via Generalitat, dels
costos de capitalitat o per serveis
voluntaris; és a dir, els costos que l'Estat i
la Generalitat s'estalvien per l'existència de
serveis municipals homòlegs".
a les superiors. A voltes, quan les autoritats superiors decideixen
posar-s'hi i atacar els problemes de la qualitat de vida en les nostres
ciutats -Pla Felipe de Transports, Pla Pujol d'habitatge, per exemple- el nostre sentiment es divideix de seguida en dues direccions.
En primer lloc, pensem: per fi un augment de recursos llargament
demanat. I, després, quants errors no es cometran des de la llunyania dels enfocaments macro o nacionals de problemes que localment coneixem fins a la nàusea?
La qualitat dels carrers, del trànsit, de les emissions sòniques, de la
congestió... encara que sembli impossible, és dominable. No radicalment, però sí significativament. La gent no demana gaire més.
Feu-nos confiança i avançarem clarament en aquesta qüestió.
No és molt diferent el meu missatge pel que fa a l'habitatge i la degradació dels barris.
Vam passar ben bé sis anys rosegant-nos els punys en aquesta matèria. Tot i que la responsabilitat la tenien persones que van ser capaces, per exemple, de transferir l'estoc municipal d'habitatge als
ocupants i d'eliminar en deu anys i sense traumes les barraques de
la Perona: quant no devem a Xavier Valls en aquests temes!.
Vam qualificar sòl d'equipament en els centres antics; vam seguir
les lentes i enrevessades prescripcions de les Àrees de Rehabilitació
Integral (ARIs); vam cercar sòl per oferir per a habitatge protegit o
públic, etc. Els resultats foren molt pobres.
Desesperançat, em vaig adreçar per escrit al president de la
Generalitat, sobre la qüestió específica de Ciutat Vella. No va servir
de gran cosa -i ho entenc perfectament; a mi potser em passaria el
mateix que a ell, si hagués d'entendre la qüestió de Ciutat Vella a
una certa distància.
Ens vam decidir per la creació d'un instrument mercantil, una societat anònima, a mitges amb sectors privats interessats en la millora del barri, per tal de fer a través del mercat -i utilitzant els
avantatges del procediment de l'ARI, tot sigui dit- allò que amb els
mètodes administratius tradicionals i les misèries econòmiques habituals no es podia fer.
Els resultats van ser considerables. Vam adquirir discretament, potser, 300.000 m2 de sostre, l'equivalent a la Vila Olímpica. Vam enderrocar algunes illes de cases, fent que el millor factor de la rehabilitació -la llum del sol- penetrés en el cor de Ciutat Vella. Vam sanejar carrers i serveis públics, construint alguns equipaments de
barri -no tants com preveien els plans urbanístics-, i vam atreure
equipaments de ciutat i nacionals: universitats, el Museu d'Art
Contemporani, el Centre de Cultura Contemporània, la Biblioteca
Provincial en el seu dia, etc.
Des de llavors, el barri ha canviat. Els joves hi van. Artistes i professionals hi cerquen ubicacions. La moral dels tres nuclis actius del
barri: associacions de veïns, comerciants i entitats benèfiques, ha
millorat. La de la policia també. Després em referiré a la inseguretat: de vegades m'he referit a la tècnica de l'esquiador de fons -un
esforç urbanístic, un esforç de seguretat, i així successivament- per
descriure el que cal fer com a marc de l'actuació pública en barris
degradats.
Però el secret de la rehabilitació està en la descentralització, la proj^
ximitat, el domini del territori. Barcelona ha tingut la sort de t
bar alhora la fórmula, els diners i les persones capaces de dirigiries
del lloc, des del districte, l'acció rehabilitadora.
Vol dir tot això que Ciutat Vella està salvada? No necessàriament.
Periòdicament retorna el pessimisme -potser perdent força. Si a
menta l'influx d'immigrants amb pocs recursos, en moments de"
terminais, la digestió urbana es fa difícil.
Déu nos en guard, d'un defalliment, ni que fos temporal, de l'acció
rehabilitadora. En deu mesos podríem perdre tres anys. La clau està
en els equips humans, de nou. Són gent que han de combinar un
profund coneixement del mercat immobiliari, amb una capacitat
de solidaritat mancada de dogmatisme per col·laborar amb entitats
eclesiàstiques igual com amb la policia nacional o els comerciants,
i una noció molt clara del que es pot i s'ha d'exigir a l'administració judicial, i també a l'administració sanitària i educativa.
Si la societat que regim fos capaç de retribuir amb alguna divisa potser altra que el diner- l'excel.lència en aquesta matèria d'una
forma tan diligent i categòrica com la que utilitza per retribuir el
talent empresarial, aquí tindríem un grup selecte de milionaris d'aquesta divisa.
�QUADERN CENTRAL
PER UN PLA D'HABITATGE l TRANSPORT
Les ciutats han après a vigilar què fan les altres. Recordin els periòdics incidents verbals provinents de regidors poc avisats, de diferents municipis, referents a l'exportació de mendicants i altres fantasmes, que, com totes les illusions òptiques, tenen sempre una
base real. El col.lectiu de mendicants, per exemple, té un sector
d'una gran mobilitat i capacitat d'informació interciutats.
Excusin-me vostès la digressió. Vostès es deuen estar preguntant: què
diables vol l'alcalde de Barcelona que jo faci en matèria d'habitatge?
Primer, no oblidar que les lleis generals no sempre serveixen: els
costos unitaris de construcció i els barems d'ingressos que s'utilitzen en la llei no serveixen per a Barcelona.
Segon, no oblidar que el municipi de Barcelona és ja acabat, ple,
curull; que no hi ha sòl urbanitzable.
Tercer, concloure per tant que l'únic sòl obtenible és a sota de cases
que cal comprar i buidar abans d'enderrocar, per dir-ho molt brutalment, i que per tant s'haurien de gastar més diners que en altres
circumstàncies.
Quart, admetre que, a la Barcelona real, més gran que la municipal,
té tanta influència en el preu de l'habitatge la inversió en metro i
bus -i túnels i cinturons- com la inversió en el mateix habitatge.
Cinquè, i en resum: sobre la base dels quatre punts anteriors, anar
a concertar un pla d'habitatge -i transport- de Barcelona, amb tots
els instruments a la mà.
tot cas, cal saber que els preus reals a Barcelona estan probablenlfcnt baixant i que seguiran baixant. Obrin vostès el diari qualseia i vegin la creixent publicitat immobiliària: hi ha competèn1'està malament dir-ho, però pels volts del 1992, darrera la
r part d'aquesta publicitat hi havia la mà municipal: a la Vila
npica, Montigalà, Vall d'Hebron, Eixample Marítim, Llars'93,
&rna Rehabilitació, porxos d'en Fontserè, i fins i tot als apartaments universitaris de Bellaterra, una altra iniciativa que va engegar Xavier Valls. Sense comptar Procivesa, l'empresa mixta de la
Ciutat Vella, on espero que la Generalitat acabi col·laborant.
Aquesta ha estat la nostra política: fer habitatges perquè no pugin
de preu. Avui hauríem d'afegir: Diagonal-Mar, Front Marítim,
Diagonal-Poblenou, etc.
Nosaltres anomenem habitatge assequible aquell que es ven amb
poc marge o marge nul; és a dir, a preu de cost. Aquest és l'habitatge que promocionem. No creiem que la pobresa extrema es pugui
resoldre amb habitatges per sota d'aquest preu. Ha de ser amb subvencions o exempcions a la persona. L'habitatge barat no fa rica la
gent pobra. 1 tendeix a empobrir l'entorn, disminuint els valors de
les propietats adjacents.
És per això que vam iniciar la rehabilitació dels 4 km de façana costanera amb habitatges per a classe mitjana i mitjana alta. No volíem haver d'enfrontar el manteniment amb càrrec als pressupostos
públics de 4 km d'habitatge social: impossible.
Volíem que es destinés una part de l'estoc d'habitatges de la Nova
Icaria a gent jove de la classe mitjana, a preu de cost, en la banda
baixa dels preus de mercat; és a dir, un habitatge assequible.
Altrament hauríem faltat a la norma que ens havíem imposat i que
el mercat accepta: sempre que el municipi entri d'alguna forma en
una operació immobiliària de grans dimensions exigirà que una
part dels habitatges es destinin a aquest segment de la població.
Així va ser en l'Eixample Marítim i en la Vall d'Hebron, on vam comercialitzar dos paquets de 150 habitatges cada un sobre un total de
500; igualment a Montigalà i d'alguna forma a Bellaterra (Cerdanyola). No és impossible que els promotors augmentin la seva oferta i ofereixin dos preus en una mateixa operació, carregant el benefici majoritàriament en una part de l'operació i triant adequadament
les dimensions i les ubicacions més i menys favorables. El sector immobiliari de les ciutats centrals, on tenen tanta importància el preu
de repercussió del sòl, els valors locacionals i els ambientals -i per
tant la inversió urbanitzadora- tendirà a ser un sector amb una forta
presència pública, sia operacionalment, sia per la via del concert.
La millor resposta a la seva hipotètica pregunta -"què puc fer jo?"és la següent: Capitalitzar les operacions immobiliàries empreses
pel municipi, participant-hi com a accionista; finançar tot aquell
habitatge públic o social que el municipi em demani per endegar el
circuit de rehabilitació i per fer front a la destrucció d'habitatges
per accident, envelliment lògic -façanes antigues- o envelliment
prematur -aluminosi.
L'habitatge públic l'hem d'oferir a tots aquells als quals, voluntàriament o involuntària, la ciutat obliga a marxar de casa. I a ningú
més, en principi.
En bona mesura, aquí com en matèria financera, es tracta de posar
en marxa processos sanejats i solvents i fer front dignament a l'amortització dels costos del passat.
Tot això es traduirà en la creació d'una nova classe d'administradors urbans i empreses especialitzades, combinant l'agilitat operativa amb l'admissió d'objectius prefixats pel sector públic.
�QUADERN CENTRAL
"Per a la bona gestió del deute necessitem
la col·laboració del ministeri d'Hisenda i la
conselleria d'Economia, la implementació
correcta d'un refinançament que posi a
quinze o vint anys -comptant des del 1989el termini dins del qual fer front a les
obligacions generades per l'esforç del 1992".
El nou Pla d'Habitatge ha d'afavorir aquest procés. El pla sense el
mercat no val per a res. El mercat tot sol destrueix valors amb la
mateixa eficàcia amb què els crea.
Si els hagués escrit a vostès algun temps abans aquest últim apartat
de la meva carta, el de la inseguretat, hagués estat molt més negatiu del que ara ho serà.
Vet aquí el panorama dels últims anys: un terç de les oficines de
"la Caixa" de Barcelona atracades en un any; rebot a l'alça en l'índex de victimització que analitzem des del 1985; frustració creixent d'una policia local que només a través de moltes hores extres
i l'exercici d'un cert heroisme competencial manté a ratlla una
pressió delinqüencial sempre alta; successives recaigudes en el
desànim dels jutges i fiscals més actius en la seva sensibilitat per la
preocupació ciutadana en aquest tema: moció Bandrés sobre incompatibilitat d'instrucció i sentència, fracàs de l'operació "justícia ràpida" a la Costa Brava per falta de col·laboració d'alguns fiscals, etc.; un cos de Policia Nacional poc motivat, amb vacants en
excés i fronteres mal definides; el projecte de dignificació de la
Jefatura i sobretot de les cinc grans comissaries que avança amb
una lentitud exasperant; la millora de la situació penitenciària
-trasllat de la presó de la Trinitat i de la Model- que es produeix
també amb una morositat excessiva; un cos consular que de manera rutinària exposa les seves queixes estivals sobre la victimització turística, etc.
De tota manera, el projecte de la Carta Municipal i els Jocs
Olímpics van fer possible el tan esperat miracle: el Consell del
Poder Judicial, amb coneixement i aquiescència del ministeri i de
les autoritats judicials catalanes, va proposar la creació de quatre
nous jutjats de guàrdia i es va comprometre així a agilitzar processos i jutjar en deu dies els presumptes delinqüents de delictes menors durant els Jocs Olímpics, i, evidentment, després.
Vaig proposar als representants del Consell l'augment de quatre a
cinc dels Jutjats de Guàrdia i em vaig comprometre a trobar ubicacions apropiades. El Consell va considerar les dues alternatives:
concentració o descentralització. Amb cinc jutjats descentralitzats
es podia aconseguir fer correspondre un jutjat i una supercomissaria per a cada dos districtes. Els districtes compten, cadascun, amb
la seva estructura policial local, sota el comandament d'un oficia
Tenen el seu Consell de Prevenció i una taula de coordinació pi
cíaca, on es reuneixen l'oficial i els dos o tres comissaris quejo-
"Unes empreses
i institucions municipals
ahir deficitàries i avui
productores de dividends"
(F: Mercabarna)
�QUADERN CENTRAL
"La qualitat dels carrers
és domJnable".
"Barcelona no desertarà d'aquest doble front
d'atenció i de legítima ambició. Exigirà
aquells instruments i recursos que calen a la
gran capital d'un petit país per acomplir amb
dignitat, autonomia i responsabilitat el seu
paper en el marc de Catalunya i d'Espanya".
rresponen -encara aleshores, sobre les setze velles comissaries existents- a cada districte municipal.
No els estranyi que m'estengui en aquests detalls. Al final totes les
grans qüestions es redueixen a un conjunt de detalls.
Si Barcelona disposa d'aquesta estructuració policíaca-judicial,
serà molt difícil que se'ns escapi una millora real dels índexs de seguretat i, correlativament, de l'eficiència judicial percebuda pels
ciutadans. Si això no és així, és molt difícil, en canvi, que puguem
millorar. No els dic que és possible que s'agreugi la situació, perquè
sent conscient de la fragilitat, encara avui, d'aquestes expectatives
canvi, estic obligat a expressar-me com si aquestes poguessin no
tir i a col·laborar, en aquest cas, amb una modulació més optimiÉa del que realment crec, a mantenir la tensió i la moral que
serai necessàries aleshores. Vostès comprenen perfectament el que
vujjfdir. Però, de fet, la millora ja s'ha produït: mentre un govern de
i ordre com el de Mrs. Thatcher veia empitjorar la taxa de crimaalitat en un 50% en deu anys (1980-90), Barcelona (1985-95)
millorava en un 50% la taxa de victimització.
Podria resumir dient que el famós guàrdia de barri que existeix
des del 1994 -més de dos terços dels efectius policíacs locals estan
assignats als districtes- no apareixerà com a tal fins que no hi hagi
una justícia, no dic de barri, però sí de districte, o de superdistricte.
Paradoxalment, la proposta del Consell del Poder Judicial responia
de manera aparentment negativa a la nostra proposta de justícia
municipal, tal i com estava recollida en el projecte de Carta d'aquell
moment. Ens deia el Poder Judicial: "no ens fa falta que vostès demanin pujar a l'esglaó de la justícia municipal; ja baixem nosaltres
al de la justícia de districte". O bé: "No fa falta que vostès assumeixin un paper en el camp judicial; nosaltres desconcentrarem la nostra pròpia organització i assumim la seva preocupació".
Nosaltres ens vam sentir satisfets per aquell compromís, que ens
sembla històric.
I en realitat ens consta que el Poder Judicial no és contrari a la justícia municipal, amb un camp limitat a temes subcriminals, faltes,
accidents de trànsit, baralles de veïns, problemes de comunitats de
propietaris, arbitratges, i potser fins i tot petits delictes a la frontera del crim.
Entre d'altres raons, perquè aquesta justícia de pau de gran ciutat
solucionaria una possible inequitat constitucional de les nostres
lleis bàsiques en tractar-se de diferent manera la protecció jurídica
de la seguretat del ciutadà -justícia professional- i del camperol o
habitant de petits nuclis urbans -no professional.
Aquest és un tema que queda obert.
En tot cas, amb justícia descentralitzada o desconcentrada, municipal o no, és obvi que es crearà un camp en el qual la policia local
• de la gran ciutat podria actuar -primer en la pràctica, després formalment- com a policia judicial.
Aquests canvis poden dur-se a terme amb escasses adaptacions legislatives, per bé que sempre caldrà cuidar-ne els detalls i afinar el
sentit de la proporcionalitat. Hi ha adaptacions, com la inclusió dels
graffiti en el Codi Penal, que més valdria no haver fet. No es maten
mosques a canonades. Si s'actua, però, amb cura i sensibilitat, i si
vostès tenen la més mínima confiança en les meves paraules, creguin-me: en aquests petits canvis ens juguem en molt bona mesura
la qualitat de vida. En ells, i no només en els grans projectes legislatius, polítics o urbanístics que, tanmateix, esdevenen indispensables.
Poden estar segurs, doncs, benvolguts presidents, que Barcelona no
desertarà d'aquest doble front d'atenció i de legítima ambició. Des
del primer, exigirà aquells instruments i recursos que calen a la gran
capital d'un petit país per acomplir amb dignitat, autonomia i responsabilitat el seu paper en el marc de Catalunya i d'Espanya. Des
del segon, Barcelona vetllarà per tal que les relacions entre l'administració i els ciutadans estiguin presidides per l'eficàcia i el respecte, per la tolerància i la civilitat. I és que, al capdavall, mai no podem
oblidar que, per damunt de tot, la ciutat és la seva gent.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Carta de Pasqual Maragall a Pujol i a González
Subject
The topic of the resource
Territoris
Espanya
Catalunya
Barcelona
González Márquez, Felipe
Pujol, Jordi, 1930-
Ciutats
Description
An account of the resource
27 p.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Source
A related resource from which the described resource is derived
Barcelona Metròpolis Mediterrània
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Type
The nature or genre of the resource
Article
Abstract
A summary of the resource.
Article publicat al número 37 Setembre-Octubre de 1997 de BMM. En el moment de deixar l'alcaldia de Barcelona, Pasqual Maragall va enviar aquesta carta als presidents català i espanyol.
Is Version Of
A related resource of which the described resource is a version, edition, or adaptation. Changes in version imply substantive changes in content rather than differences in format.
Té una versió prèvia a #1454 "Carta de l'Excm. Sr. Alcalde Pasqual Maragall al President del Govern Espanyol i al President de la Generalitat".
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1997-10-01
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/3/1479/19960301d_00718.pdf
418ed3acab3c4df54b7b39099f073c0f
PDF Text
Text
1 DE MARÇ DE 1996
CARTA OBERTA A JORDI PUJOL I A XAVIER RUBERT DE .
VENTOS
p
kí),
C DI/1 --IZA 171°
.a /U3 19C)
¿Ximples? ¿Tontainas?
¡Qué bonito es ser neutral! ¡Qué bello es el centro! ¡Qué tontainas son los que no están
en él!
Así podríamos seguir indefinidamente, pero ese estribillo suele esconder una inquietante
ausencia de opciones y de mensaje.
En estas elecciones, al final, se nos ha impuesto la ausencia de debate cara a cara. Ni
siquiera podernos optar entre las personas. NI siquiera podemos apreciar por nosotros
mismos las opciones que ofrecen el gobernantey el aspirante, el uno frente al otro.
Analicemos la cuestión y veamos "qué voto" y "para qué votar".
La mala razón de Estado - la que hace abuso de la razón y deviene arrogancia o
insolencia del poder - es doblemente mala, dijo Tomás y Valiente hablando del
contraterrorismo y la corrupción: mala cuando se usa, mala cuando se denuncia, si esa
denuncia es tardía y no es para suprimir aquella sinrazón, sino para ganar el poder al
precio que sea. Inclusive al precio de dar alas a los que combaten contra la democracia.
Ese es el dilema ante el que nos encontramos. Aceptar el esfuerzo que hizo el Gobierno
para terminar con la mala razón de Estado, cuando lo hizo, o acoger todas las miserias y
los miserables que ese esfuerzo ha puesto al descubierto para convertirlos en víctimas
del Gobierno que los puso en su sitio, y a la vez condenar por ello al propio Gobierno.
¿Hemos de dar por buenas las cambiantes opiniones de los medios (y de los políticos)
que jaleaban la mala razón de Estado para perseguir terroristas en Francia, y hoy piden
cárcel no para los que siguieron sus consejos - y están en ella - si no para los políticos de
quienes dependían, que es de lo que se trata? ¿Olvidar sin excusa alguna que se logró
hacer dimitir al vicepresidente del Gobierno acusándole de dos affiiires, el Informe
Crillón y los escuchas del CESID, que la justicia ha archivado? Es más: ¿Hemos de
olvidar el esfuerzo de la Moncloa por terminar con los dos casos más claros de
intromisión financiera en el dominio de los medios de comunicación y finalmente en la
instrumentalización de la política y los políticos en beneficio propio? Todo esto ¿es algo
que debamos olvidar o pasar por alto? ¿Se puede ser neutral en estos temas?
No lo creo. No creo que se pueda decir "entré estas fechorías pasadas y determinados
temores futuros lo mejor es no optar". Hay que elegir. Hay que optar entre la asunción
�más o menos tardía de errores - incluso de los no cometidos pero sospechados - con
renuncia efectiva de los responsables políticos (no está mal: Solchaga, Asunción,
Corcuera, Albero, García Vargas, Serra....) o bien la apuesta por un pase de página
montado sobre la ola del escándalo provocado por la propia asunción de esos errores,
jaleada por una serie de poderosos personajes„ interesados en convertirla en depuración
de los que intentaron poner coto a sus pretensiones desmesuradas.
No creo tampoco que pueda decirse: "qué simples son estos, y qué simples los otros".
Aquí los únicos que no son simples, y sí listos, son los que al abrigo de esa fratricida
controversia no sobre los temas de la política, si no sobre las intenciones políticas y la
decencia de las personas, hacen su agosto o piensan aliviar su invierno y sus penas. A
costa de la democracia.
El terrorismo se beneficia de todo ello. Esas son la segunda y la tercera perversión que
exponía Tomás y Valiente en su artículo póstumo: la fragmentación de la política y,
como consecuencia, el abandono de la calle, la pérdida de la paz civil, el fracaso del
Estado como garantía.
Tampoco les ha ido mal a los que han soplado los fogones de la lucha fratricida, o a los
que se han lucrado en algún momento de la falta de consenso, por ejemplo en el
nombramiento de decisivos cargos judiciales, o a los que bajo esos grandes escándalos
han escondido los suyos, pidiendo sosiego para; ocultar vergüenzas propias.
La ausencia de mensaje no es aceptable. Hay que optar, hay que mojarse. Todas las
opciones son buenas si no eluden las cuestiones fundamentales.
¿Se puede argumentar que lo primero es que los políticos bajo cuyo gobierno sucedieron
"todas estas cosas" dejen paso a otros, inmaculados y dispuestos a arreglarlas?
No es tan sencillo. "Todas estas cosas" son también la reforma del ejército, la de la
industria pesada, la de las pensiones, la entrada de España en Europa por la puerta
grande, la creación de las condiciones para que haya un millón más de puestos de
trabajo (aun manteniendo el número de parados, una vez censados los dos millones de
nuevos buscadores de trabajo por la entrada ¡por fin! de la mujer en ese mercado), la
multiplicación de los universitarios y becarios, el acceso de todos a la sanidad, el
traslado de un 20 por ciento del gasto público desde el centro a las autonomías - cosa
que en Alemania necesitó previamente de una derrota bélica del Estado y que Francia y
Gran Bretaña aún no han acometido- , la transformación de nuestras ciudades, etc...
Bueno, también se puede decir que, hecho esto, pasen los otros y hagan otras cosas.
Pues eso: ¿qué cosas?
Aquí es donde falla el cálculo de los centristas, de los que no son "ximples". Porque
para convencernos de que dejemos de votar a la izquierda que ha hecho "todo esto", con
sus costes y su lado sombrío, nos ofrecen:
1- Una total ausencia de noticias sobre las cosas que pasarían si ganara la derecha:
simplemente que la izquierda podría regenerarse fuera del gobierno.
�2- Una oferta de voto centrista o nacionalista que de algún modo reúne lo peor de los
dos mundos: el lado sombrío de todo gobierno (sólo que en proporción a sus
responsabilidades, aunque yo creo que en esto han sobresalido un tanto) y ni una sola
apuesta de futuro concreto (reparto del tiempo de trabajo, conexión Barcelona/Europa,
deltas del Llobregat y del Besós, Plan de Metros, vivienda... Nada).
Ese sí que es un voto tontaina. ¿Para qué? ¿Para quién?
PASQUAL MARAGALL
Alcalde de Barcelona
��¿Ximples? ¿Majaderos?
¿Qué bonito es ser neutral! ¿Qué bello es el centro! ¿Qué mentecatos son los que no
están en él!
Así podríamos seguir indefinidamente, si no fuera porque ese estribillo suele esconder
una ausencia total de mensaje.
Analicemos el asunto.
La mala razón de Estado - la que hace abuso de la razón y deviene arrogancia o
insolencia del poder - es doblemente mala,: dijo Tomás y Valiente, hablando del
contraterrorismo desde el Estado y de la presente ola antigubernamental: nada cuando se
usa, nada cuando se denuncia, si esa denuncia es tardía no es para suprimirla, si no para
ganar el poder al precio que sea, incluido el de dar alas a los que combaten contra la
democracia, víctimas o no de la mala razón de Estado.
Ese es el dilema ante el que nos encontramos. Aceptar el esfuerzo que hizo el Gobierno
para terminar con la mala razón de Estado, cuando lo hizo, o acoger todas las miserias y
los miserables que ese esfuerzo ha puesto al descubierto para convertirlas en víctimas
del Gobierno que las puso en claro, y condenarlo por ello.
Esto es: dar por buenas las opiniones cambiadas de todos los medios (y de los políticos)
que jaleaban la mala razón de Estado para perseguir terroristas en Francia (article de
Leguina) y hoy piden cárcel no para los que siguieron sus consejos - y están en ella - si
no para los políticos de quienes dependían, que es de lo que se trata; olvidar sin excusa
alguna que se logró hacer dimitir al vicepresidente del Gobierno acusándole de dos
affaires, el Informe Crillón y los escuchas del CESID, que la jusícia ha archivado: es
más: olvidar el esfuerzo de la Moncloa por terminar con los dos casos más escandalosos
de intromisión financiera en el dominio de los medios de comunicación y finalmente en
la instrumentalización de la política y los políticos en beneficio propio... Todo esto ¿es
algo que debamos olvidar o pasar por alto? ¿Se puede ser neutral en estos temas?
No lo creo. No creo que se pueda decir "entre estas fechorías pasadas y aquellos temores
futuros lo mejor es no optar". Hay que elegir. ; Hay que optar entre la asunción más o
menos tardía de errores, con depuración más o menos completa de responsables (no está
mal: Solchaga, Asunción, Corcuera, García Vargas, Serra....) o bien la apuesta por un
pase de página montado sobre la ola del escándalo provocado por la propia asunción de
esos errores, jaleada por una serie de poderosos personajes, interesados en convertirla en
depuración de los que intentaron poner coto a sus pretensiones desmesuradas.
No creo tampoco que pueda decirse: "qué simples son estos, y qué simples los otros".
Aquí los únicos que no son simples, y sí listos, son los que al abrigo de esa fratricida
controversia no sobre los temas de la política, 'si no sobre las intenciones políticas y la
�decencia de las personas, hacen su agosto o piensan aliviar su invierno y sus penas. A
coste de la democracia.
ETA se beneficia de todo ello. Esas son la segunda y la tercera perversión que exponía
Tomás y Valiente en su artículo póstumo: la fragmentación de las políticas y, como
consecuencia, el abandono de la calle, la pérdida de la paz civil, el fracaso del Estado
como garantía.
También se benefician los que han soplado a loes fogones de la lucha fratricida, o los que
se han lucrado en algún momento de la falta de consenso, por ejemplo en el
nombramiento de decisivos cargos judiciales, o los que bajo esos grandes escándalos
han escondido los suyos.
La ausencia de mensaje no es aceptable. Hay que optar, hay que mojarse. Todas las
opciones son buenas si no eluden las cuestiones fundamentales.
��•
L'ALCALDE DE BARCELONA
-7
/krILA-11,
()A (e'
Y\
4
CÌQ
I■
(V\"_-("1\i-
r2
�v"-
L'ALCALDE DE BARCELONA
`
.^
f9N`t
^
^f ^^3^ L%
Q/'^
_
r
^
cra--7
J
,^^,^ ^ /^
^ ^
^^
^
r ^^
rcLkS
^
--
P
\--Q
49j1,)J
C
1 •^^—°^^ ^^ ^
^
ÁL- u„m,(9
n ^^
ít,.,‘
J
ciA"_,,91\17/1..AAA-U`) •
(
ji)/\ Q;
-12)
G
P
--,,Qr \
. J^
9-2 ^
00--j ^s,
^
0„3,
^.^
u•¿)--t-7
(
cuom6L.
7
,
(^/ 1 LG^IC u^
L,LA i-PA4
C4y
^
c,&■ (reAJÁA (5'7
Un,
? G^i ¿,(/-a-)
¿,(/-a-)
^
ab,A-0
ne
C,
/),1
^ J ^
_
l
¡^
Y
^^
^
^^
^ cx-^_
YAtu (
(y),?
^^ ^
`
1,^
^
f
^
(1
fAkf,^^ ^ ^ ^;^ w^-,^
^'
.^ ^ ^u c.x Gi ^ ^ 4
^ -^ ^
4.melT yLA
1
Va
Oc_
)-,^
"°
P
-
4
C
a^
i-t4.í
t^WZM I
^
.
s
^^
r
^, 7
1, ( N/`^)^-, ^
^
J
^ ^' (.^.^ (^`-^` 1/1A'"1-'`),4 ( ,CQA
u9,
U
iti b ^ )
It.la
G^ t f^L,c.^ ^'ow
^
4---\
-Q .„
�L ' A LCALDE DE BARCELONA
1-0
ha.k_94
LA4,
'AD
J
J-<
5
(1 -)
ceu
C1-(,
-ttP ctq t 9 ,
(2.P-
12,
#
tÍLZ\,■ tb-C--.,Cs(-
t-kci-.,,4 c,' )1
PAÁ
1
r\o-,nou,
•• -.a.é t.
2 -J
"2-1
d ..oh
-9/'1 1Á'Á' ' trilcsí- C5r\ Álj f\C-°-5 (3
/
iunr{~411 i ` ,j--\,
k
2t,t
¿>1-/ck-4\-t-r
4
411',~1)4011.,.......,"~.
Y
ce
D--t a
cZ /L
"}"19:r1
)ç
C9-A- GUAP,
U-1'm' uu--.) £( c-si
ci,cuum A
v+0
g`-'\
72,(A
4
?
�L'ALCALDE DE BARCELONA
l OvitO
j
9
P(9-1
ILO C4-)0 ,
'Ái_fX10/
Á„k9/ "ikrai;fi
iv,i,TV-0
'CV1(9A/1 CC/1/‘:'
ÇAPj.
5)J\°.3\-\(
N js-P-Qkl"r') kr)s)(C1)°-Q,
,-(5
pj
4-1 04 (
9A
&Ÿ-k
114 Ift,--:tiO c. I
(
\
Ce/ N- -
o 1\ JY-Ah.)
?
A-1^A"./.,
C.k,‘-1-"sk
o \ivit)-- Ja
ott?
pik~h-eito
{T uk-/-,
\C,
Ot-01'
7
7A
t
,
tA)
4J-n
ks'f
Yl\-"
/‘1‘
06y)lj'‘L
1)(Jk
51:5"\-AtA--Cve;
(A
4
ç,_
( •L
Pe-J L/1
ceo. t„,
A
e"/
�L'ALCALDE DE BARCELONA
1
Ulr'\`'(b\i-rL-511‘c-, yuk,0 \ tA"-e
'
U
c,s(, .A tsts-
l< i
,,Q) (.,;,-, v».-, IP'\.(---; 1,,
l
A w, 5~
i
1
t
,../\----i
1
t-4- 5._ ,,Li
6
'¿.`1--"le
Clitri/L__12- (1-
r
p
cvock
i-i"
pa3 )c„
cLp
(1-
6 ,)\ t)(
141-e<-k L-L4----5
A LA,&‘,,, 1g. LP d
I
,v)
orl/t-uL
(--f\ IV
&(_19
c-/CQ
j„ .11, oca(in
J¿,)
r
tL.fr)--
()\r_
Gtki/W-bl,
,
I 1( nks3
4 (I- e t
o 1A
òš
(AA-cA cmfu,„
y
ki-euiukA
c)--f
11)/ 4
917
•
u,941
ii
Ç)
�L'ALCALDE DE BARCELONA
t-o,
■)\,9
1-Qhi, (),_su
4_9 ~c-i .e
A„A
A u)\A-(2,fite
�L'ALCALDE DE BARCELONA
DE)
)(-12
9
)1,9-7
r,
(2k \ré
Ul?
c_511-75/b
�,Aiuk9 L'OIC
d
(
�IV
L'ALCALDE DE BARCELONA
(k M79
671"'
<)'•-kl\
&-i
..,\--7_
1
--1,)
,,i-kákkik__
ir_C"'
j UJJ-¿-_ Uii Cy
)\
,,
r)--'\
K Ud d'
\IrU:g
'-_R)
j\-1\-1'
'-/I—AD 1)}`
C-b- VX.U.iSr/UsC12^.
A_
{-k,- J, kg &_
,
1
Uu \ -N)
/A-
u1/4.,,u\_ á
1
Ç-.,
1
ç
o
\
lj-
,
CL
:,--W ),C,NYOAIL., ci.
kQ G.k,..
WL)4"
J
' QINi
sc u\-D- cl
,
\,1,,L;JJ-7 o,(À
0t2 4_,
V
.y&
u,,,c,...
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09. Alcalde de Barcelona
Temporal Coverage
Temporal characteristics of the resource.
1982-1997
Description
An account of the resource
Documentació emanada de l'exercici de Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona.
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
4385
Title
A name given to the resource
Carta oberta a Jordi Pujol i a Xavier Rubert de Ventós, llegida per l'alcalde a Com Ràdio
Type
The nature or genre of the resource
Carta
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Política
Acció política
Rubert de Ventós, Xavier, 1939-2023
Pujol, Jordi, 1930-
Espanya
Eleccions
Idees polítiques
Esquerra (Ciències polítiques)
Description
An account of the resource
Conté la versió preliminar manuscrita de PM.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1996-03-01
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Correspondència
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/761/20050925_LV.pdf
1e133fa4a4d0e93b25584bfcb2342d90
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
25/09/2005
La Vanguardia, p.016, Política
EL AUTOGOBIERNO DE CATALUNYA. El mensaje de Pasqual Maragall
Carta abierta del president a los ciudadanos y ciudadanas de
Catalunya
El presidente de la Generalitat ha difundido una carta en la que recuerda a los catalanes que el
"laborioso proceso" de elaboración de un nuevo Estatut está a punto de llegar a su final, por lo
que "tenemos a nuestro alcance un muy buen" texto estatutario. Un texto, añade el president,
que "nos proporcionará el nivel más alto de autogobierno del que Catalunya ha dispuesto desde
1714 y que proclame bien alto que somos una nación". Finalmente, Maragall advierte que
velará para que nadie frustre la ambición de Catalunya con propuestas inconstitucionales,
aunque muestra su confianza en la “generosidad” de todas las fuerzas políticas para lograr un
acuerdo.
PASQUAL MARAGALL
Ciutadanes i ciutadans de Catalunya
Divendres vinent, dia 30 de setembre, el Ple del Parlament de Catalunya ha de votar el nou
Estatut. S’arribarà així al final d’un procés que ha estat laboriós i difícil i en alguns moments
haurà pogut semblar per a molts de vosaltres fins i tot enutjós.
Us parlo en nom propi, del govern, de la força política que presideixo i amb el suport
inestimable i la plena coincidència de criteris de Josep Lluís Carod Rovira, de Joan Saura i dels
idearis polítics que representen.
Com a President de la Generalitat, i d’acord amb el tripartit, he cregut, en tot moment, que la
meva missió era la d’impulsar i animar els treballs de l’Estatut.
Hem gaudit de l’ambició i el bon treball d’un Parlament de Catalunya estatuent: en definitiva és
el Parlament la institució que promou, fa i aprova l’Estatut.
Us haig de dir, sincerament, que tenim a l’abast aprovar un molt bon Estatut.
I que aquest Estatut, lluny de ser una freda peça legal, serà la millor garantia de la realització
efectiva de les tres prioritats del meu govern i de les forces que el van constituir aviat farà dos
anys: l’equilibri territorial amb respecte del medi, el benestar social dels catalans i la
modernització econòmica. tecnològica i infrastructural del país.
Catalunya, després de 25 anys de democràcia, autonomia i progrés, vol i pot parlar clar respecte
del que és i del que aspira a ser. Catalunya vol decidir com vol governar-se i quines
competències i recursos necessita per fer-ho. El nou text reconeix drets i deures, estableix les
competències necessàries per les institucions de Catalunya, en regula un funcionament més
democràtic i garanteix els recursos per exercir l’autogovern.
L'Estatut que arriba al Ple del Parlament, quan sigui efectiu, no només serà un bon Estatut,
sinó que ens proporcionarà el nivell més alt d'autogovern de què Catalunya hagi disposat mai
d'ençà de 1714. No en tingueu el més mínim dubte.
169 de 204
�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
Ara podem tenir un Estatut que proclami ben alt que som una nació, dins de l’Estat espanyol;
que les nostres institucions de govern són seculars; que històricament hem tingut sistemes
propis de regulació en llengua, cultura, dret civil i organització territorial.
Que Catalunya vol governar-se sense que les seves competències siguin envaïdes per normes
estatals.
Que volem impulsar una Euroregió amb les comunitats veïnes que lliurement vulguin.
I que necessitem un finançament millor i més just, tot i que Catalunya no es nega, en absolut, a
seguir essent solidària amb els altres pobles d’Espanya.
En definitiva:
Pot Catalunya aprovar un nou Estatut potent i al dia? Pot.
Pot Catalunya tenir els recursos financers necessaris per exercir plenament el seu autogovern?
Sí. I ho podem aconseguir ara. Pot Catalunya tenir les competències que necessita? Pot.
Pot Catalunya obtenir el respecte que mereix? Catalunya pot. Pot aconseguir tot això amb el
nou Estatut?
I tant que pot!
Catalunya ho vol. Vol tenir un nou Estatut. Ho volen els sindicats i els empresaris, el col·legis
professionals i les universitats, les fundacions i les associacions, i tothom qui treballa per
Catalunya.
Catalunya pot tenir l’Estatut que necessita. Hi ha una possibilitat oberta. És més, el President
del govern espanyol s’ha compromès en aquest sentit amb Catalunya, les seves Institucions i
els seus partits polítics, del govern i de la oposició.
Si el poble de Catalunya vol i sap que pot, què pot impedir que la seva voluntat es realitzi? No
se m’acut cap resposta raonable.
Benvolguts conciutadans: aquesta és una setmana decisiva. He demanat repetidament a tots els
líders parlamentaris la generositat exigible davant un projecte que ha de ser per a tota una
generació. No dubto que tots tenen voluntat que l’Estatut tiri endavant. Ara bé, en els darrers
moments de la negociació és hora de fer els sacrificis que calguin per trobar l’acord, és hora de
ser ferms en els principis i realistes en la forma i de posar davant de tot els interessos dels
ciutadans i ciutadanes de Catalunya.
Les forces polítiques saben que l’alternativa a un Estatut ambiciós i possible alhora no és altra
que seguir indefinidament amb l’Estatut del 1979; i que això fóra anar enrere. Perquè l’Estatut
vell era bo, però el pas del temps l’ha desgastat.
No és hora de deixar-nos portar per temors sense fonament.
És l’hora de ser agosarats - és clar que sí! I la proposta que podem tirar endavant amb el suport
de la majoria de les forces polítiques ho és molt. Fóra un gran error no adonar-se del gran pas
endavant que podem donar.
170 de 204
�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
A hores d’ara no està garantit el resultat final de la votació que s’ha de produir divendres
vinent. Amb tot, crec que els responsables de les diverses forces polítiques - he parlat amb tots
ells aquests dies- son conscients que el que ara compta no és tenir més o menys raó. Ara cal
tenir el millor Estatut que mai haurem tingut, molt millor que l’actual, ambiciós i raonable a
l’hora, impossible de rebutjar.
No vull resignar el meu país a haver de governar-se els propers 25 anys amb un estatut
venerable, sí, però superat per les exigències del nou segle - per un Estatut que sigui una
rèmora per al bon govern de Catalunya.
Com a President, podeu tenir la seguretat que vetllaré per evitar que ningú no pugui malmetre
la legítima ambició de Catalunya i el somni de 100 anys de catalanisme forçant fórmules que
situïn les propostes catalanes més enllà d’una interpretació certament avançada de la
Constitució com la que Catalunya està en condicions de formular.
Compto en aquests dies que queden amb el vostre suport i el vostre estímul per a que d’aquí a
una setmana, Catalunya, a través dels seus representants legítims, hagi fet un pas decisiu cap a
la seva plenitud. Hi compto i el necessito, aquest suport, el necessitem. El President, el seu
Govern i els tres partits que el sustenten, i afegeixo també el principal partit de la oposició,
dedicaran - em consta- tots els seus esforços fins el darrer moment per fer-ho possible.
Pasqual Maragall
President de la Generalitat
171 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1232
Title
A name given to the resource
Carta oberta del president als ciutadans i ciutadanes de Catalunya
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Estatut
Catalunya
Espanya
Autogovern
President de la Catalunya. Generalitat
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-09-25
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
President de la Generalitat de Catalunya
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1729/0000001574.pdf
ea46760359e50992ad3591aaa99847bd
PDF Text
Text
(COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 01895M Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 01 Enviado por:
Dia: 25/09/2005 - Hora: 01:34
DIUMENGE
25 DE SETEMBRE DEL 2005
18 Política
el Periódico
La reforma estatutària 3 La declaració
El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, va difondre ahir una carta oberta als
catalans en la qual demana suport unànime
Pàgines 15 a 18 LLL
al nou Estatut i promet vetllar perquè ningú ANÀLISI
trenqui, amb propostes inconstitucionals,
ASPIREM
«el somni» d’un millor autogovern.
A UN ESTATUT
QUE SIGUI ‘BRAU’
Carta oberta de Maragall
FERMÍ PUIG
CUINER
RICARD CUGAT
document
Ciutadans i ciutadanes de Catalunya:
Divendres vinent, dia 30 de setembre, el ple del Parlament de Catalunya ha de votar un nou Estatut. S’arribarà així al final d’un
procés que ha estat laboriós i difícil i en alguns moments pot haver
semblat per a molts de vosaltres
fins i tot enutjós.
Us parlo en nom propi, del govern, de la força política que presideixo i amb el suport inestimable i
la plena coincidència de criteris de
Josep-Lluís Carod-Rovira, de Joan
Saura i dels idearis polítics que representen. Com a president de la
Generalitat, i d’acord amb el tripartit, he cregut, en tot moment,
que la meva missió era impulsar i
animar els treballs de l’Estatut.
Hem gaudit de l’ambició i el
bon treball d’un Parlament de Catalunya estatuent: en definitiva és
el Parlament la institució que promou, fa i aprova l’Estatut.
Us he de dir, sincerament, que
tenim a l’abast aprovar un molt
bon Estatut. I que aquest Estatut,
lluny de ser una freda peça legal,
serà la millor garantia de la realització efectiva de les tres prioritats
del meu govern i de les forces que
el van constituir aviat farà dos
anys: l’equilibri territorial amb respecte al medi ambient, el benestar
social dels catalans i la modernització econòmica, tecnològica i
d’infraestructures del país.
«Catalunya pot tenir
l’Estatut que necessita. Hi
ha una possibilitat oberta»
Catalunya, després de 25 anys
de democràcia, autonomia i progrés, vol i pot parlar clar respecte
del que és i del que aspira a ser. Catalunya vol decidir com vol governar-se i quines competències i recursos necessita per portar-ho a terme. El nou text reconeix drets i
deures, estableix les competències
necessàries per a les institucions de
Catalunya, en regula un funcionament més democràtic i garanteix
els recursos per poder exercir l’autogovern.
L’Estatut que arriba al ple del
Parlament, quan sigui efectiu, no
únicament serà un bon Estatut,
sinó que ens proporcionarà el nivell més alt d’autogovern de què
Catalunya hagi disposat mai des
del 1714. No en tingueu el més mínim dubte.
Ara podem tenir un Estatut que
proclami ben alt que som una nació, dins de l’Estat espanyol; que
les nostres institucions de govern
33 Pasqual Maragall, ahir, camí de la plaça de Sant Jaume després d’anar a la missa tradicional de la Mercè.
són seculars; que històricament
hem tingut sistemes propis de regulació en llengua, cultura, dret civil i
organització territorial. Que Catalunya vol governar-se sense que les seves competències siguin envaïdes
per normes estatals. Que volem impulsar una Euroregió amb les comunitats veïnes que lliurement ho vulguin. I que necessitem un finançament millor i més just, tot i que Catalunya no es nega, en absolut, a seguir sent solidària amb els altres pobles d’Espanya.
En definitiva: ¿Pot Catalunya
aprovar un nou Estatut potent i al
dia? Pot. ¿Pot Catalunya tenir els recursos financers necessaris per exercir plenament el seu autogovern? Sí.
I ho podem aconseguir ara. ¿Pot Catalunya comptar amb les competències que necessita? Pot. ¿Pot Catalunya obtenir el respecte que mereix?
Catalunya pot. ¿Pot aconseguir tot
això amb el nou Estatut? ¡I tant que
pot!
Catalunya ho vol. Vol tenir un
nou Estatut. Ho volen els sindicats i
els empresaris, els col.legis professionals i les universitats, les fundacions
i les associacions, i tots els que treballen per Catalunya.
Catalunya pot tenir l’Estatut que
necessita. Hi ha una possibilitat
oberta. És més, el president del Govern espanyol s’ha compromès en
aquest sentit amb Catalunya, amb
les seves institucions i amb els seus
partits polítics, del govern i de l’oposició.
Si el poble de Catalunya ho vol i
sap que pot, ¿què pot impedir que la
seva voluntat es compleixi? No se
m’acut cap resposta raonable.
Benvolguts conciutadans: aquesta és una setmana decisiva. He demanat repetidament a tots els líders
parlamentaris la generositat exigible davant un projecte que ha de ser
per a tota una generació. No dubto
que tots tenen voluntat que l’Estatut
tiri endavant. Ara bé, en els darrers
moments de la negociació és l’hora
«Vetllaré perquè ningú
pugui malbaratar la legítima
ambició de Catalunya»
de fer els sacrificis que calguin per
trobar l’acord, és l’hora de ser ferms
en els principis i realistes en la forma, i de posar davant de tot els interessos dels ciutadans i ciutadanes de
Catalunya.
Les forces polítiques saben que
l’alternativa a un Estatut ambiciós i
possible alhora no és una altra que
continuar indefinidament amb l’Estatut de l’any 1979; i que això seria
anar cap enrere. Perquè el vell Estatut és bo, però el pas del temps l’ha
desgastat.
No és l’hora de deixar-nos portar
per temors sense fonament. És l’hora de ser agosarats. ¡És clar que sí! I
la proposta que podem tirar endavant amb el suport de la majoria de
les forces polítiques ho és molt. Seria un gran error no adonar-se del
gran pas endavant que ara podem
fer.
A hores d’ara no està garantit el
resultat final de la votació que s’ha
de produir divendres vinent. Amb
tot, crec que els responsables de les
diverses forces polítiques –he parlat
amb tots ells aquests dies– són conscients que el que ara compta no és
tenir més o menys raó. Ara és necessari el millor Estatut que mai haurem tingut, molt millor que l’actual,
ambiciós i raonable al mateix
temps, impossible de rebutjar.
No vull resignar el meu país a haver-se de governar els propers 25
anys amb un Estatut venerable, sí,
però superat per les exigències del
nou segle; per un Estatut que sigui
una rèmora per al bon govern de Catalunya.
Com a president, podeu tenir la
seguretat que vetllaré per evitar que
ningú pugui malmetre la legítima
ambició de Catalunya i el somni de
100 anys de catalanisme forçant fórmules que situïn les propostes catalanes més enllà d’una interpretació
certament avançada de la Constitució com la que Catalunya està en
condicions de formular.
Compto en aquests dies que queden amb el vostre suport i el vostre
estímul perquè, d’aquí a una setmana, Catalunya, a través dels seus representants legítims, hagi fet un pas
decisiu cap a la seva plenitud. Compto amb això i necessito aquest suport, el necessitem. El president, el
seu Govern i els tres partits que el
sustenten, i també hi incloc el principal partit de l’oposició, dedicaran
–em consta– tots els seus esforços
fins a l’últim moment per fer-ho
possible. H
Pasqual Maragall.
President de la Generalitat
Quan falten pocs dies per a la celebració del ple del Parlament que
decidirà sobre el nou Estatut, la incertesa sobre el seu desenllaç sembla afectar de la mateixa manera
polítics, periodistes i el conjunt de
ciutadans.
Sigui quina sigui la resolució final del Parlament, no dubto que
les posicions de tots els partits es
deuen haver inspirat en la recerca
del bé comú i que deuen haver
exercit la seva responsabilitat davant els catalans tant si el text definitiu és rebutjat com aprovat. Tan
lícita resulta la posició d’aquells
que sostenen que és una oportunitat històrica de millorar el nostre
autogovern com la dels que consideren aquestes millores insuficients per garantir el benestar i
l’ambició política de la Catalunya
dels nostres fills.
Segons quin sigui el resultat, els
analistes intentaran desencriptar
els interessos dels polítics, i la ciutadania s’expressarà quan li correspongui. Però, mentrestant, el ciutadà es pot plantejar algunes qüestions que li permetin formar-se’n
El nou text ha de donar
resposta a les múltiples
demandes del ciutadà
una opinió. Amb el nou Estatut,
¿serà possible que, gràcies al nostre
esforç fiscal, els nostres fills tinguin ordinador a les escoles, com a
l’Extremadura de Rodríguez Ibarra, i deixin els barracons? ¿Podran
els nostres avis viure i ser atesos
amb un mínim de dignitat? ¿Podran els nostres industrials comerciar amb el món i els nostres centres turístics rebre nous visitants
perquè la Generalitat gestionarà
els ports i els aeroports? ¿Podran
els nostres sindicats i empresaris
negociar un marc laboral propi?
¿Podrem exercir els nostres drets al
relacionar-nos amb l’Administració de justícia en català sense que
un jutge ens acusi de desacatament? ¿Podrà la Generalitat decidir la concessió de beques als nostres alumnes més brillants o als
més desafavorits econòmicament?
¿Permetrà l’Estatut la protecció
efectiva de la cultura catalana?
A aquestes i moltes altres preguntes hauria de donar resposta el
nou Estatut. El toro que pugui enviar-se o no a Madrid rebrà l’afaitada habitual de les Corts i la posterior del Tribunal Constitucional.
Aspirem, almenys, que l’exemplar
sigui brau, no fos cas que al final
hàgim de donar la raó a Bono
quan va dir allò que una nació sense Estat és pura poesia. H
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Carta oberta sobre la reforma estatutària
Type
The nature or genre of the resource
Article
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Estatut
Catalunya
Constitució
Ciutadania
Territoris
Model social
Acció política
Abstract
A summary of the resource.
El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, va difondre ahir una carta oberta als catalans en la qual demana suport unànime al nou Estatut i promet vetllar perquè ningú trenqui, amb propostes inconstitucionals, «el somni» d’un millor autogovern.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-09-25
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/782/20071204_LV.pdf
1e0db0501e035d1fe879db7d344d8c85
PDF Text
Text
Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
04/12/2007
La Vanguardia, p.023, Opinión
Catalán y castellano
PASQUAL MARAGALL
El Word catalán, el diccionario de los ordenadores, no incluye por defecto la palabra
Extremadura ni Estremadura. Y por lo tanto la subraya en rojo. Lo he comprobado.
Ya expliqué, como anécdota, en el Simposium Internacional organizado en la Feria del Libro
de Frankfurt, que el Word estaba predeterminado generalmente en castellano, pero que la
versión catalana también es mejorable.
No solo el Word: también el instinto de muchos catalanes trabaja con diccionarios bilingües o
disléxicos. "Ep, mestre!", gritaba en catalán culto la gente a un hombre a punto de ser
atropellado por un tranvía, pero el hombre no reaccionaba. "Compte!". Nada de nada, ninguna
reacción por parte de aquel individuo con aire de profesor. Finalmente alguien dijo:
"OJUUU!"... y Pompeu Fabra, el padre del catalán ortodoxo, se salvó. Esta anécdota, que puede
no ser cierta, se refiere al catalán instintivo por contraposición al codificado, al catalán previo y
al posterior al modernismo y sobre todo al noucentisme: el primero es el catalán vergonzante.
Es el catalán de la Esquella de la Torratxa,un periódico satírico de la época. El del teatro de
Pitarra. El segundo es el del diccionario.
Ahora no se trata de volver atrás. Ahora se trata de que todos los niños y niñas de Catalunya
sepan catalán, castellano, inglés y si puede ser también francés (si los niños y niñas no
entienden a Georges Brassens que era de la Catalunya francesa, se pierden una parte importante
de nuestra cultura, por ejemplo aquella canción del cantante de Cotlliure que decía: "He perdut
la tramuntana en perdent Margot / princesa vestida de llana / deessa amb sabatots" (traducción
libre). Tenemos los mismos vientos, y eso cuenta*. Hace pocos días, en la fiesta del 80. º
aniversario de Xavier Muñoz (que para mí siempre será el primo de Tere Muñoz), la doctora
Ivonne Brestley cantó Brassens y Jacques Brel en catalán. ¡Qué maravilla!
Volviendo a lo que decía, sería deseable que las variantes dialécticas, como la valenciana y la
que se habla en las Terres de l´Ebre, o en los Pirineos, fuesen conocidas por lo menos por los
estudiantes de literatura y los profesores de la zona correspondiente.
"No puc posar en tela de judici", dijo un día un político catalán. Y ninguna de las palabras
queda subrayada en rojo, pero lo cierto es que suenan un poco como Pitarra.
Todos nos equivocamos, sobre todo los de mi generación, los nacidos después de la Guerra
Civil y hasta 1965. Los nacidos posteriormente ya hablan el catalán correctamente. Pero en
cambio dicen cosas que para mí son eufemismos o innovaciones como ficar en vez de
posar:"Em fico la jaqueta", o incluso "em fico nerviós"... y otras similares.
Además han desaparecido expresiones deliciosas que yo oía a mis padres y tíos:
"em fa basarda" (por "angúnia"), "per llogar-hi cadires", "a cor que vols", "àdhuc" (para "fins i
tot") - aunque estas dos resultan un poco amaneradas, demasiado poéticas fuera de los poemas-,
"un munt de coses", etcétera.
199 de 204
�Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA
Otra cosa es la riqueza dialectal y también la deformación de los nombres de los pueblos por
parte de los oriundos, de lo que he hablado en otras ocasiones: Tarruella por Torroella, Bilcaire
por Bellcaire, Fonalleres por Fonolleres, Rupi-à (con pausa) por Rupià, Palafurgell por
Palafrugell, Pala-mós (también con paradinha)por Palamós, etcétera. Puede que la gente del
campo no se fiara de los forasteros y una manera de saber si lo eran o no era observar cómo
pronunciaban el nombre del lugar.
Ahora que llega Navidad y cantaremos villancicos en catalán - la religión católica fue el refugio
de un cierto catalanismo y los curas como mossèn Batlle, mossèn Llumà y otros fueron los que
lo mantuvieron- volveremos a creer en las raíces y a actuar como si tuviéramos convicciones
heredadas. Y luego volveremos a hablar idiomas extraños que han acabado siendo propios.
P. MARAGALL, ex presidente de la Generalitat de Catalunya
200 de 204
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
04.02. Activitat política
Description
An account of the resource
Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC).
Type
The nature or genre of the resource
Sèrie
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1538
Title
A name given to the resource
Catalán y castellano
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Description
An account of the resource
p. 23, Opinión
Extent
The size or duration of the resource.
20071204_LV.pdf
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Català
Castellà
Idioma
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2007-12-04
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
Activitat política
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1005/19860307d_00108.pdf
df7da9d13eb13f0b159f51cd6a3aab67
PDF Text
Text
Ajuntament
de Barcelona
Alcaldia
Gabinet de
Comunicació
Plaça S. Jaume, s/n.
08002 Barcelona
Telèfon: 301 07 07
Tèlex: 54519 Laye e
CATALONIA AND SPAIN.-- Text of the lecture given by Pasqual
Maragall i Mira, Mayor of Barcelona, at St Antony's College.
Oxford, March the 7th 1986
�(
'o1
iTn
Ajuntament Tlir de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
Mr. Warden,ladies and gentlemen:
Thank you very much for your kind words of welcome. I would
like to thank you also for the opportunity I have to talk in this
house.
I am glad to bring for you the warmest regards of a former
student of this House, Mrs. Patricia Hutchinson, now HM Consul
General in Barcelona.
There is a debt that many Spaniards have and I want to
acknowledge here. We owe Professor Carr his contribution to the
History of Spain, which filled serious gaps in our education.
During the years of Franco's dictatorship we had to rely on
foreign books to imrpove our understanding of our own country.
Furthermore, I want to acknowledge the works of other authors,
such as the British Gerald Brennan, Stanley Payne and Hugh Thomas
or the American Gabriel Jackson and Edward Malefakis, and,
obviously, the French Pierre Vilar.
I would not be fair, however, if I did not pay hommage to an
emminent former guest of this House, Jaume Vicens Vives who,
appart from his contribution to Catalan and Spanish history,
represented so many people with enough faith in the future of the
�+11111
Ajuntament ''!lIIW de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
country to go on working in spite of lack of freedom.
He was my professor in my first years of university. He was
who opened our eyes to Spanish History and explain us how the
Spanish Golden Century was also the Century of the "sopa boba".
Among other paradoxes, one of the outcomes of Spain's last
forty years is the amount
people who,
under diferent
circumstances, would have never gone into politics. In Britain,
for instance, politicians are more or less professionals. In
Spain, on the other hand, the iniquity of the regime made a great
deal of men and women change their vocations and devote
themselves to fight injustice. Thus, had Franco's rule not
existed, President Gonzalez would be probably now a lawyer in
Seville; Defence minister Narcis Serra would be teaching monetary
policy, which he learned partly in London School of Economics,
President Jordi Pujol perhaps had put into practise his Medicine
degree and I myself would be teaching International Trade or
Urban Economics thanks to the MA I got at the new School fo
Social Research, in New York, after trying Oxford through Jose
Antonio Martinez Alier.
I do not regret things as they are. I love my city and I
enjoy being mayor, every minute of it. And it is very likely
that my achievements on the academic field would have never
allowed me to give a lecture at St Antony's College whereas
o
�¡±11111
Ajuntament !III+ de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
politics has provided such privilege to me. I didn't go so much
beyond Quesnay and Ricardo, at Jonhs Hopkins in Baltimore.
Nevertheless, this particular upbringing makes us fall very
often under the temptation of academic amateurism. So I ask for
your benevolence if I surrender to that sin.
However, I am going to indulge myself in a way that seldom
do I permit myself at home. I will talk about my grandfather, and
I will not hide how proud I am of my name. I cannot do it in
Catalonia: I might be blamed, quite reasonably, of using a
national glory for my own political benefit.
As you well know, Joan Maragall, my father's father, was.not
only one of the greatest poets Catalan literature has produced,
but also a qualified spokesman of the prevailing feelings that an
enlightened Catalan bourgeoisie had in his years- end of last
century beginning of this one.
I will try to give you a brief survey on the past, the
present and the future of the relationship between Catalonia and
Spain. Still, I would not dare to explain what others have done
better and with much more authority than I could. , But I think it
might interest you to know about the point of view of an insider
who has both the privilege of being the mayor of Barcelona and
the privilege of coming from a family that, in a way, summarizes
�-5Ajuntament de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
the recent history of my country.
Nevertheless, and however passionate this discussion is, I
am a little worried about our persistence on this analysis. As
Pierre Vilar wrote, " Reflection of a nation on itself is always
a sign of unhapiness, of danger, of impending menace over the
community. Spain's passion of meditation on itself, after 1600,
after 1898, after 1939, reminds of a great history of an unhappy
consciousness".
I do not think there is any essential menace on Spain or
Catalonia, in our days. I do not think it is good for us to be
still broodíng over our essence and existence. But perhaps it is
a good thing for politicians to stop from time to time and think
a little over the object of their activity: their country.
Joan Maragali wrote in 1898 a poem called Oda a Espanya, Ode
to Spain that represented the feelings of a catalanism concerned
about the idea of Spain. That poem is a plead for a Spain as a
mother of many different peoples who ignores them. Maragali said
to Spain: "cry, mother, hear your children, who speak to you in
another language, come to the sea". The last line of the poem is
a goodbye to Spain
"Adeu Espanya!", which is of course
terrible. And that is what the catalanist movement did and Spain
practised. We ceased to ask for an understanding with Spain
except for the begining of the Republic and started to look on a
�^+ÍI
Ajuntament 1117 de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
separate destiny as a solution for Catalonia's troubles.
The development of Barcelona
Now let me talk about Barcelona.
Barcelona saw a fantastic development from the mid XIXth
Century. Up to 1859 Barcelona was closed within the walls the
perimetre of which had not altered from The Middle Ages. In 1859
was aproved the Plan del Ensanche, the "enlargement plan",
developed by Ildefonso Cerda. The walls were pulled down and the
city spread over the surrounding plain and reached the nearly
villages: Sarria, St. Gervasi, Gracia, St. Marti.
My grandfather, by the way, was born in 1860 in the very
heart of the medieval city. Later he went out the walls, to the
Ensanche and finally to St. Gervasi. In a sense he followed the
growth of the city. In just 50 years his generation expanded more
than previous generations for 10 or 15 centuries.
I recall Ricardo's "Low Price of Corn ",
1815, where he said
that increases in population would increase the supply of land so
that rents would not rise. I was not exactly so in Barcelona.
Land prices went up, and only in downtown, round the City Hall,
moderatly down.
1888 an Universal Exhibition was held on the grounds of
the old citadel, ominous symbol of centralist opression, built by
�+mu
Ajuntament
de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
Phillip the Vth and demolished shortly after the walls were
pulled down. The Universal Exhibition underlined the definitive
assertion of the city developed by Cerdà,
as well as a
demonstration of catalan bourgeosie's faith
on modernity,
progress and industrialization.
Catalonia rejected Spain, but did not retreat herself into
the contemplation of its griefs. Quite the contrary, catalanism
emerged then as a way to assert our European character as.
opposite to being Spanish.
Is is relevant to remember that in those years your empíre
was still going. Ours not. The end of our rule over Cuba, Puerto
Rico and the Phillipines, .in 1898 give our 98 Generation: Baroja,
Machado, Azorin, Juan Ramon Jimenez and clare say, Picasso and
Casas, who had an influence on Spain culture in a way similar to
Bloomsbury's: Keynes, Virginia Woolf.
Catalonia was open to the cultural trends coming from Europe
and was able to give them a personal interpretation. At the same
time that Paris, Vienna, Praga, Brussels, Glasgow and London knew
the art nouveau the secession or modern style, in Barcelona
modernisme flourished with extraordinary strength. Modern style
architecture had in Barcelona a field to express itself as no
other city of Europe had. You can still admire the results
�raiiii
Ajuntament 1111W de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
walking on the streets of my city and looking at the incredible
façades that Catalan bourgeosie had the courage to build.
This creativity was sustained throughout the years before the
Civil War, in spite of social unrest and in spite of Primo de
Rivera dictatorship.
First World War brougth to Catalonia Picasso, who carne back,
Picabia. But it also brought money. Catalan industriality took
advantatge of Spain °s neutrality to make good business out of
selling goods to both Allied and Central Powers. That could
explain some of the neutralist feelings that Catalan bourgeoisse
still is sheltering.
The 1929 Universal Exhibition, gave Barcelona the most
important thrust to modernity since the previous 1888 Exhibition.
The 1929 exhibition was bold enough to host and show to the world
the Mies Van der Rohe German Pavillion, which we have just
rebuilt, by the way.
It was in this time when Arnold Scheinberg began Moses and
Aron in Barcelona. his daughter is named after the second most
popular virgin in Catalonia after Montserrat: Nuria.
�-9Ajuntament ''Ill+" de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
Architecture was again the field where Catalan capacity
catch the signs of the times was more evident. Racionalist
architects flourished in Catalonia. Josep Lluis Sert and members
of GATPAC - architect group made Barcelona the centre of interest
of European architects. The Republican Generalitat entrusted Le
Corbusier the design of a new development plan of Barcelona
metropolitan area.
But there were also other fields where Catalonia showed her
dinamism. Catalan Parliament voted a Local Government act that in
some aspects was even more advanced than the Spanish Municipal
Law of 1985.
The Spanish Pavilion of 1937 Paris Exhibition, where
Picasso's Guernica was first showed, was disiped by Josep Lluis
Sert.
Later carne what it carne. And for decades Catalonia was to
many Spaniards a symbol of resistance to fascism, a place where
one could feel an European atmosphere.
However strong the dictatorship pressure was, Catalan's love
freedom created and environment less opressive than in the
rest of Spain.
�-10IIIII
de Barcelona
Ajuntament
Gabinet de Comunicació
Ref.:
Nationalism and catalanism
In spite of the Spanish Constitution, in spite of the
Catalan Statute of Autonomy, there is still an unsatisfied,
strong nationalist sentiment prevailing in Catalonia. The
boundaries of this nationalism are rather fuzzy, as are the
political solutions that would satisfy it.
Most of the people would accept the Spanish Constitution and
the Catalan Statute of Autonomy as they are provided that
Central Government interpreted them open -mindedly without any
witch -hunting based on apparent threats to the unity of Spain.
Other people would like to reform the Statute, to give more
powers
the
belonging t Spain.
Generalitat without questioning Catalonia's
And, finallly, a minority asks for an
independent Catalonia or rather, ' independent "Països Catalans" Catalan countries- that is to say, a Greater Catalonia including
the Balearic Islands, Valencia and the Roussillon or French
Catalonia.
As I say, separatism or independentism is now a minority
trend in Catalonia. But it is a very popular ideology among young
people. This phenomenon has not been studied closely. Does it
come from the fact of being the only way young people have to
contest the political system? That would presume that young
people independentism is the way young people take to let out
�:IIIII
Ajuntament 1111IF de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
their natural trend to revolt against the establishment, since
it is almost the only ideology that does not fit into the
Constitution.
A Catalan who claims to be a Catalanist but does not like
nationalism in general, and this is my own position, finds
himself in a somewhat difficult position. For in Spain there is
also an efervescence of Spanish nationalism.
When the Socialist Party carne into the Government after the
1982 general election an American newspaper reported the
constitution of a government of "young nationalists ". In Spain
this expression sounded rather shocking. Put it really made a
point.
Franco spent forty years identifying himself as Spain and
labelling as un-Spanish or bad Spanish those who opposed his
regime. Not surprisingly, the idea of Spain as fatherland was not
very popular among democrats. Recall the "farewell Spain!" The
Socialist Party tried to recover Spain, as the heritage of
everyone and not a monopoly of the right. Obviously a certain
amount of nationalism is there. There are more reasons now to be
proud of being a Spaniard than they were under Franco.
I would like to explain now my position
regarding
nationalism. I do not feel like a "nationalist", in the classic
o
�-12-
NWIF
E111111
Ajuntament 1 III+gir de
Barcelona
Ref.:
Gabinet de Comunicació
meaning of the word. I think nationalism may be a right issue in
a precise time, but it may not be justified other times.
In Catalonia strict nationalism could have been justified
when Franco's dictatorship was a menace to Catalonia's own being.
Nowadays I think extreme nationalism is a mistake. Catalan.
nationalism now takes the feeling of belonging to an identity for
a political code.
I would rather choose the word "catalanism" than
"nationalism". "Catalanism" was, by the way, the term our
grandparents used. Nationalism calls for a generic position, and
I am not interested in generic positions. Nationalism is a
mixture of hetereogeneous trends which have in common the fact or
the feeling of being victimized by an alien force.
Catalanism, on the other hand, refers to a definite,
specific fatherland. They are two different formulae, though
they have overlaped through history and have been used in a
indiscriminate way.
Now,
in 1986,
we can establish the
difference, and I think we must.
Catalonia has enough political maturity and the legal
framework to be something more than a nation standing on the
defensive. I think there are grounds to talk on behalf of an
open Catalonia with aims that go beyond the mere survival, the
�a
-13II ÏI
Ajuntament ' VIII+' de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
mere defence.
There is however among nationalists a temptation to go back
to the bunker,
within the walls so to speak. But I do not think
they will manage to prevail.
Catalonia and Spain
I would nót like to convey the message that for me Catalonia
has no adversary. I do not underrate them. But I do not think
they are the paramount problem of Catalan national feeling. There
has been always in Catalonia a trend to see others as responsible
of our troubles.
Former President Josep Tarradellas broke this line of
thought. President Tarradellas helped us to see things from a
wiser outlook. President Tárradellas taught us to accept us as we
are. He pointed that those who had opressed Catalonia had a long
government experience behind and elements of legitimacy we had to
acknowledge. Hence his attitude towards the King and the Army
that could have been a surprise, coming as they were from and old
Republican.
As I suggested before, now that the idea of .a opressive and
totalitarian Spain belongs to the past, Catalonia can and must
participate into Spanish politics and help to finish the
construction of Spain's unachieved reality out of heart and
�-14:+11111
Ajuntament ''IFif de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
reason, not only out of calculation and selfishness. But Spain
has first to admit that it is still under construction.
Catalonia, however, cannot go to Spain to be paid for its old
griefs, and, on the other hand we cannot pretend tat nothing has
happened. But both Catalan and Spanish people have to make an
effort of unsderstanding.
Those attitudes will prevail,according to me, in Catalan
political life. That does not exclude the revival of important
minorities pleading for independence, especially among young
people, as I said before.
In a sense, I would like better independentism than
nationalism. It has a frankness which is missing in nationalism.
I like "Visca Catalunya lliure!" - "long live Free Catalonia!"is a positive cry, unlike "som una nacio!" - "we are a nation" which is now a negative slogan. I do not think, nevertheless,
that Catalonia would make a good business out of independentism.
Professor Sole Tura explains it brilliantly in his last book,
Nacionalidades y nacionalismos en España.
Catalonia and Barcelona
The nationalist party that is ruling now the Catalan
Government, has attempted sometimes to confront Catalonia to
Barcelona, appealing to an alleged Barcelona centralism which was
supposed to menace the pure essences of Catalonia. But, as
�-15REM
Ajuntament ''11V de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
Professor J.M. Bricall used to say, Catalonia without Barcelona
would be just a national curiosity as the Alto Adige, the Italian
Tirol, is.
That does not mean that Barcelona has made Catalonia. In
fact the converse proposition is true. And it is also the best
proof to show that Catalonia is a nation. Catalonia has been able
to build a city which has all the characteristics of a capital
of a State. Catalonia created Barcelona because she had national
power enough to do it. Thus Barcelona is a result of Catalonia,
not a cause. Of course, there has been also a feed back process.
Were not Barcelona a dynamic city, Catalonia could not have been
a dynamic country either.
The richness of Catalonia's national identity comes from its
plurality. This plurality is the reality of Catalonia. A somewhat
tortured reality, but a reality. Spain as a concept, on the other
hand, has not managed to become a full reality. This is changing
now. Spain is beginning to come to terms with its own plurality.
And the same goes with Madrid. Madrid was for the rest of Spain
only a capital, a bureaucratic centre. Now Madrid has learned to
be a city, a human collectivity. And I have to acknowledge here
that this was the great success of the late Mayor of Mdrid,
professor Tierno Galvan.
All this changes are a positive challenge for us Catalans.
�-16+11111
Ajuntament r de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
We can feel more comfortable within a plural Spain than in a
monolitic one. And Barcelona has to strengthen its imagination to
compete with Madrid as the prime centre of cultural and economic
creativity.
The plurality of Catalonia has always acted as a politic
stabilizer, as well as a political motor. The history of
Catalonia is the history of a set of counter-balanced powers. And
one of this powers is, and has been, Barcelona.
The old government of Barcelona, the Consell de Cent or
Council of the Hundred, coexisted perfectly with the Generalitat.
And sometimes the Consell de Cent stood for the defence of
Catalonia with more determination than the Generalitat did.
One of the decisive dates of Catalan history, as you know,
is the eleventh of September 1714, when Barcelona surrendered to
the troops of Phillip the Vth, the first Spanish Bourbon. That
marked the end of Catalan liberties under the Crown of Spain. The
hero of that day was Rafael Casanova, who was the prime
councillor, the Lord Mayor, if you allow me this anachronism.
If the past saw different powers working. together for
Catalonia I think the best guarantee for the future of Catalonia
is a synthesis of a set of particularities , a set of people
which have in common a national identity built on the basis of
�-17+fll
Ajuntament 191W de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
their diversíty. Putting that into political terms, the best for
Catalonia is having besides its first institution, the
Generalitat, a net of local governments intending to work as a
whole.
As Shakespeare said, "city is the people ".
Living with authonomy
There are two outstanding facts that date a process of
degradation of political atmosphere in Catalonia. One of them was
the anti LOAPA campaign, in 1982. As you remember, 'LOAPA' stands
for °Organic Law for Harmonization of Autonomic Process'. The
campaign had a revival later, after the Constitutional Court
ruled against that law.
The anti LOAPA campaign had no visible effect on 1982
general election nor on 1983 local polls. But it did had an
important part on Convergència attitudes in the 1982
demonstration for the llth of September. For the first time after
Franco's death the Catalan - political parties marched separately.
And, what was worst, some shouted violently at socialist leaders,
accusing them of traitors and collaborationists with Spanish
centralism.
That was a symbol of a political schism in Catalonia, a
^
w
�-18E IIIII
Ajuntament 11II +' de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
schism that is not closed, yet.
The Banca Catalana affair was the other element that marked
the rarefactíon of our political environment.
Another key factor in today's Catalonia is the new regional
TV Channel, TV3.
TV3 was a palpable result of the catalan Government policy,
a project everyone could identify with. It is the only TV channel
that uses Catalan as the only language. That had obviously an
influence on the results of 1984 regional polls, which were held
shortly after the start of TV3.
Other things which are "odd" happen in Catalan Parliament.
The majority ruling Catalan Parliament has been passing a set of
laws aimed to extend the control of new Catalan bureaucracy over
every single aspect of Catalan life.
These laws have a trend not at all liberal, in spite of the
alleged liberal faith of many. In fact, these laws are within the
old Spanish tradition of centralism and state interventionism.
Our
Statute of Autonomy stands for a
descentralized
structure of Catalan Government. The Generalitat was to play the
�-19-
Ajuntament
"VIII f de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
role of giving advice, planning, supervising the lower levels of
administration.
The present major_ity has showed an increasing mistrust on
the basic levels of government, that is, local governments.
The executive is recovering powers the central government had
passed to municipalities during the first years of democratic
governments in Spain. From the local government we are seeing,
amazingly, how we could end up having less powers under an
autonomous Catalonia than we had after 1977 general election and
before the Statute.
So, the alleged aim is to strenghthen the country. The
result is weakening it.
When Central Government handed over the Catalan Government
some of its powers our first reaction was a cry: "That's not
enough". And soon we have magnify the transferred apparatus,
making state interventionism appear again.
�-20-
7
+IIIÍI^
Ajuntament 1 111V de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
Barcelona, Catalonia and Europe
Catalans have always felt at home in Europe. And so
president Pujol said in Aachen: "Catalonia has come back home ".
Luis Racionero has pointed out, back in the Xth century
Romanesque monasteries in the Catalan Pirenees were an European
cultural enclave acting in a way as a bridge between Greek
humanistic heritage, Arabic and Provençal cultures.
What will happen with Catalan culture, with Catalan
nationality as Spain joints Europe? One may think Catalan nation
and other natiónal minorities will expand as the State-Nation
loses power. Others do not agree with this idea. They says that
far from that Common Market tends to enforce the State structure
of Spain.
In any case, I am convinced that European integration will
be positive, both to Catalonia and Barcelona provided we do not
become a "curiosity" after leaving NATO. The relevant question,
though, is wether European integration will mean plain
interchange or increase of dependence.
I think Barcelona has a lot to offer to Europe. We have just
closed the London exhibition "Homage to Barcelona". The great
surprise of this exhibition was Ramon Casas'paintings. What we
wanted to do with the exhibition, and we intend to continue
�—21—
4
Y
Ajuntament 111.11 de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref. :
doing, is to explain to the world that people as Picasso, Gaudi,
Miro, Dala. or Pau Casals are not isolated personalities growing
spontaneously on a grey landscape. We would like to make
understand that we have had a favourable environinent that has
made such geniuses possible. Europe has something to discover in
Catalonia, and conversely.
From the point of view of regional and urban economics,
which was my own academic subject before going into politics,
Barcelona has also an important role to play in the European
system of cities. Barcelona is to become te link that will attach
the Iberian Peninsula to the urban European axis that goes form
London to Milan.
There is a region defined roughly by the areas of Bordeaux,
Toulouse and Milano wich holds an enormous economic, scientific
and cultural potential. Until Spain's coming into the EEC this
region has been a border region, a cul -de -sac. From now on it
will have-an increasing character of passage.
Barcelona wants to attract the gravity centre of this region
towards the Catalan system of cities. And to do so, Barcelona has
to compete with Toulouse, which is a fromidable centre of high
techology industries, and Marseilles, whose port fights with
Barcelona and Genoa for the first place in the Mediterranean.
�-2201111
Ajuntament 11111V de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
We have called this region the "North of South" of Europe.
Within this regions the connections between their cities are
already natural. We have only to enhance them, to facilitate
them. Montpellier is the city that first made a move on this
direction. M. Freche, the mayor of Montpellier, was the first
French politician to welcome the enlargement of the EEC.
Montpellier has understood that is easier for them going to
Barcelona than to Paris. Barcelona is the nearest big market to
Montpellier, the nearest big city.
Barcelona can be a capital of the North of the South of
Europe. This area has an "art of living", so to speak, tat is
very attractive to the North: climate, landscape, leisure. At the
same time te main cities of the area have an important economic
capacity.
Catalonia has to recover the power of invention the
creativity, the spirit of enterprise that made her the most
dynamic region of Spain. And she must do it with Spain, not
against Spain.
We Catalans have to come to terms with our own history. We
have to acknowledge that our future is narrowly linked to the
future of Spain. We have a privileged part in this future.
Spain does not exist. Catalonia does even if it is a tortured
�-23-
Ajuntament
de Barcelona
Gabinet de Comunicació
Ref.:
reality. Spain never cristalyzed. Catalonia has to be the leader
the transformation of Spain. The leader of the process that
will make Spain become an European nation, that will make Spain
cease to be a kind of reservation of exotism.
We do not want that in the future learned and serious papers
as The Economist have reasons to talk about our institutions as
it did in its last editorial: "a tricorn and blunderbuss army ".
The role of Catalonia is crucial. And so is the role of
Barcelona. I am sparing no effort to keep Barcelona moving. And
the city will answer, is already answering to the challenge.
�^
d2^ 85
k/rElLcc J NS
L.
UT
4 L Ddcvn,s b"b?(frn.j)
a(.Ad.0.4(
vrwY
117
reS.,,ds
il vTc,(.ttt-s~, (aow
^, ^^,t
(44)1
dvytiihtti
I-4 e
wkl
VY:.,^ Vá^ \^^
¡
9AC4 (G( h VS ^Mw
/^,- (
l^A^^
^^ N1/4
slir^ B,JY 'el <4
^C ^^kc
f lor,
J (n
^
^
^j^p l C Q.I.y, C44.1
RM^
W
(^
^ ^^
^
.1)„&
II/G4/
"b4-4 (43 f•1 Nut ^ ^ ^,t
^u^^ ^K Aw^o
^i
(
►ti( k^/`^Gt
r
^^
^ r n:.1
4/æ4,,,
^yYn(^eZ ^¡l(
^ ^„^ç
^
J
(G*( (.(.CC (y) ¡MAMA be-4)
áok 115
c^c
VF^
f çOce . r frSu4c^L^
APAw S^^t.t..-0 ( ^
r •
`
U`
.*44
tz."44tA•t,e9
Zig
Q,,,/^
^
1/ S#444.4 1 in ¡^.
.^,^^
^(d^slc^,
L
h0iv."
y.0,11 41 Gatim.4^
(/t/ e 1tct,
S,C4456I
)1n
14,-1 44.41*e(
prIfitGlY (ti w,-1 Thnfi
""V »
71'1
r ^^^rt ^ %tY
(40.4( f
e(
Dtairtu
árr
b^o kw S ^,^
6211(411-4 1
^^^
/u
C4 4A ^ ^
�j
^o
i7
L..G. 2:tt frn
cy4t«-A-111/45
tu.
S'gto^(
^•,,t
,\ (C ^ro C
( Gt,GKaFed
¿o»&c.(
1\4±- Y►^
Wu,c,+
^
Gri,
Gt,v3 lQ
/
r‘)°l (4c4
`
^
IkCKcu_ ^
^fJ
,
^ 1'
wys Ln,.T atac,i`fl ^
(
^ ^c v r
^
G (.^ 0(
Oi., c
I
k
l^ a.11", ¡, 112•1^
Tk °^ fi
14,J 5t11(
c
t^.,.,.^,,^
Di
r` . f
1(
h ^ ^ -I
Ter-7,1
C'
(
i 0v.r.^11tr'ç
Gin'
5:0431k,
f
a,
_
/1,40(4
^.c. c! /Y►'t c^l
^^'^"' %^■
1149c
( ^S .
^/ /^^^ V'l
^ fkWWy, I^
f ur.^¡^,(^ óllco 4N(n
^..^1^
l B'r
^ vt J
,
1)4.41-r
w^^er^,^ ^w
^.
C V¡t(^1
1^•1^, ^
`
fibutc.71 w.
C!.
GCed
1-m.r,1.
II- a,,%
/(
-ex/14
il" "-t<-(1-1
W l,w t.c,k a
5.144 t.
II
K.vaA,V
^ ,•
Le
'ib
a c., c ^-►( l ueLt « . 001
,
g l° owir14v147 rt.
V Iz ^4,
1
^i t
^
c>^
^^•`'^^^(^
lc.e
cc^
l7vvc_
14,o‘11( r^
u^
¡^
^1 ^yui^lS ( b'(t;jot^,.a^
^ l^ V
(.4,4
^
.lcw, °Y
(M.or`Wvt S 1-) t,
�dbm
L
(I 1,1(
k,tivv
5197~4~1,,,Ozegti
^—
¡
ØV\
tNt .e4,3ctroru,i.,,
f&1&'I
Í
,S fk-evistk
T+ Nrst
G,(4
lArp(ck
wPet
ti-- (i,
fu414<<
``bok, 4d triuy
xt
^ lA^^^^
^^crt
)1,4, v(1
çt4i14 `s frevt12.(i1 (b uw-tc-L,
2 A t\j,_ Itiwht-t41- kfuji
t^ avá T i( ifi
1
Iriok 6,,,mLSS vv"
d^ (e b.hti {^c^,^^ aw ^ (^h^(
<(4,1/i
P^f^
^
^t cw(r^ ex^ t4 ^
^^t6^C
^^ ^^.-^ h ^•
63 1--
5,1^
t,s
th, l\us i‘ w(
^
4,(LAW 1-I453. km(
^d ^^ ^N 8^^,
vtomd 40« 1\,4. Jtudtd
uv%
^ v^
^ I^ ` ^ ^l k^ )41
t pirt4-17 vr
tí,
11
(4 1(.444,/,,
(.444,(,• GrP^^`,
¿zt ¡W r t1
..
4, ,
^` 3
AiNitj
1,414.1z, 54t4ht t" A vt
wWi►L— - 01 / Ct.rf o `s 4~1
wx f
M 3^
/,g r¡ i
sti4vvri
►
w^ ck-syy, 6 ^ ^ y, Ctt41
ittce.
1/tu"
U G\ jleíYil,J‹.. C
vi tu t.. ( s vww ^
(4. t)., tov 1c t <<
<< tond
rtex
,
Wt t1ke, S6A" cm" VIKLt Or--
"VVt glr( g (4.e1,.
^ ^ vc \11444.1." Çtoj,ot+n
5,-//4 rr CrC
t
tl-ep-orce (
Í)
w1
/
�Ú
•
-A- '1\41( tc-t
t,e.w I^Pc^, t -v C
<
(,tm
^
( ^, 1a. ^^ rS ^ 11,44
^`
kf.(
Ítv3 .
044,14 .4 ket c/c
f)r`l
}Gd,,,
W.ck (ce.ca( i
l
1c.1xs^^c,,.^t /1\,t^ r^
Ltrw‹,'‘ .
ts
a c ti•-
'
n?
s 1)-o-tsbi rrk,w, .71—e
LT'
^G
^^
`i
:
14.1
64 7G^cAitc4 ^, c
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
3911
Title
A name given to the resource
Catalonia and Spain / Conferència
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Abstract
A summary of the resource.
Loapa, afer Banca Catalana, TV3, Estatut d'Autonomia, Gatpac.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
St. Anthony's College, Oxford
Language
A language of the resource
Anglès
Subject
The topic of the resource
Catalanisme
Autonomia
Acció política
Model social
Territoris
Catalunya
Espanya
Barcelona
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Description
An account of the resource
Text de la classe impartida per Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona, al Anthony's College d'Oxford. Amb notes manuscrites de Maragall a les últimes pàgines.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1987-03-07
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1678/0000000639.pdf
db1d044da23d4d9f04d5aa495cd16f41
PDF Text
Text
Catalonia is a Nation
The Wall Street Journal
By PASQUAL MARAGALL
November 21, 2005
BARCELONA -- Spain has been one of the most interesting political success stories in the
Western world over the last thirty years. It is a country that in the 19th century and during most
of the 20th suffered a great deal on the road to democracy and modernization.
Four basic political "cleavages" marked its internal conflicts: the type of state (monarchy
versus republic); the relation between the state and the Catholic church; the degree of
modernization and liberalization of the Spanish economy; and finally, the territorial
organization of political power (centralism versus autonomous regionalism). These "cleavages"
brought about several civil confrontations, the bloodiest of which took place between 1936 and
1939. After this came the long dictatorship under General Franco.
But after Franco's death that unstable, conflictridden Spain came up with the democratic formula
that would solve all these problems. The 1978
constitution established a constitutional monarchy
with a social market economy and a notably
decentralized state. Spain has become a socially
cohesive and economically developed country.
Since it joined the EU in 1986, Spain has become
once again a significant player on the European
scene.
But one has to recognize the distinct identities that
exist within Spain, foremost the Catalan, Basque
and Galician. Catalonia itself is a community with
a strong national Catalonian identity. The region
has been part of Spain for hundreds of years yet it
has historically maintained a differentiated cultural
and political personality, pride in its history,
language and culture, and a constant commitment
to self-government.
For this reason, Catalonia has always been at the forefront of initiatives to move the
development of the autonomous communities forward and to further the decentralization of
contemporary Spain. It is also a question of considering, amongst other issues, how to
improve the territorial distribution of power in order to achieve better governance. Many
regions and nationalities in other countries feel the need as well to acquire more powers and
resources to perform more effectively in a globalized world.
After a progressive Catalanist government was formed in December 2003, the parliament of
Catalonia commenced the process for the reform of the "Statute of Catalonia," the Basic Law
that regulates Catalonia's own institutions and government powers and relations with central
government.
What has led Catalonia to propose the reform of its self-government?
• To clarify and define the recognition of Catalonia's identity. "Catalonia is a nation," the first
article of the proposed statute declares.
• To define the rights and duties of citizens in the 21st century, to bring the statute up to date.
Many of our society's concepts that we take for granted today -- such as equal opportunities
for women, or giving the youth a voice -- simply didn't even exist 25 years ago.
�• The widening and defense of shared and exclusively exercised powers. There is an ongoing
battle between the federal state and the autonomous governments over exactly who governs
what. The statute tries to strengthen the principle of subsidiarity, the idea that decisions should
be taken as closely as possible to the citizen.
• This brings us to the cooperation between the state and the autonomous community.
Achieving a satisfactory and effective coordination of the three levels of government and
administration (state, autonomous community and city or local authority) is another goal of the
proposed statute.
• Partial reform of the way the autonomous communities are financed have improved their
spending capacities but have not avoided a distortion in the distribution of resources. The
result is that some of the communities that contribute most, as is the case with Catalonia, lose
their competitiveness and suffer under this system. We need to revise the fiscal transfers to
achieve the closest balance possible between economic growth and social protection. Such a
revision need in no way imply the disappearance of the principle of financial solidarity with
other parts of Spain. At the moment, all of Catalonia's revenues first go to Madrid, which then
disburses part of it to other regions and returns part of it to Barcelona. It also spends some of
the proceeds in Catalonia.
Invoking again the principle of subsidiarity and accountability, the new statute aims to do away
with this cumbersome procedure. It should be Barcelona that collects and distributes the
money, not Madrid. Catalonia will of course continue paying its share for regional solidarity
according to what the central government considers necessary.
The project for a new statute was approved by the parliament of Catalonia on Sept. 30 after 18
months of debate. It was supported by four of the five political fractions represented in
Catalonia's parliament: the three governing progressive parties -- Partit dels Socialistes de
Catalunya, the Catalan socialist party; Esquerra Republicana de Catalunya, a party striving for
independence; the Iniciativa per Catalunya Els Verds, an alliance of post-communists and
greens and the CiU, the conservative nationalist federation that governed Catalonia between
1980 and 2003. Only the Popular Party voted against it. Of the 135 members of the Parliament
of Catalonia, 120 voted in favor of the new statute.
On Nov. 3, the Spanish parliament agreed to consider the Catalonian proposal. The vote on
whether or not to accept the proposal for consideration produced a result similar to the one in
Catalonia: All the political forces except for the Popular Party voted in favor.
What is being proposed now is a step forward in a process which, like all over Europe, is
intended to strengthen regional governments that are closer to the people without losing the
strength of unity. There is no risk of Spain's disintegration as a result of this reform. On the
contrary, it is a way of strengthening the cohesion and social and economic development of
Spain. And it is a way of solving the centuries-old problem concerning the place of those
regions with strong national identities (especially Catalonia and the Basque Country) in the
bosom of Spain.
On many occasions Catalonia has shown that it stands for a Spain that is modern and open, a
Spain that is capable of occupying its place in the world with its diverse personality. We face a
new opportunity to reinforce the foundations of Spain's collective progress. We are clearly
looking toward a shared future.
Mr. Maragall is president of the Catalan regional government.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Catalonia is a nation
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
Wall Street Journal
Language
A language of the resource
Anglès
Subject
The topic of the resource
Autogovern
Estatut
Nació
Catalunya
Història
Territoris
Acció política
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1333
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-11-21
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1634/0000000791.pdf
224c56ccb0310221d8dff36e48674f93
PDF Text
Text
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Cataluña es desconfiada porque le han hecho malas jugadas, por eso había que blindar el Estatuto
Source
A related resource from which the described resource is derived
El País
Language
A language of the resource
Castellà
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Martí Goméz, José
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Estatut
Catalunya
Espanya
Acció política
Territoris
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-06-16
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1614/0000000775.pdf
c741a6fe493024692b6ae8a81c88fa6c
PDF Text
Text
O.J.D.: 21924
E.G.M.: 77000
Fecha:
24/11/2005
Sección: ECONOMIA
Páginas: 100-103
�O.J.D.: 21924
E.G.M.: 77000
Fecha:
24/11/2005
Sección: ECONOMIA
Páginas: 100-103
�O.J.D.: 21924
E.G.M.: 77000
Fecha:
24/11/2005
Sección: ECONOMIA
Páginas: 100-103
�O.J.D.: 21924
E.G.M.: 77000
Fecha:
24/11/2005
Sección: ECONOMIA
Páginas: 100-103
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Cataluña no pide nada para ella que no pueda ser para todos
Source
A related resource from which the described resource is derived
Actualidad Económica
Language
A language of the resource
Castellà
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Ciriza, Raul
Lander, Raquel
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Catalunya
Acció política
Estatut
Espanya
Economia
Finançament
Territoris
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-11-24
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1622/0000000779.pdf
be7ecdf1507dec4878595bbc46e64ff9
PDF Text
Text
12/03/2006
1
�12/03/2006
2
�12/03/2006
3
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Cataluña no puede seguir haciendo el mismo esfuerzo de solidaridad
Source
A related resource from which the described resource is derived
Diario de Sevilla
Language
A language of the resource
Castellà
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Carrizosa, José Antonio
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Estatut
Territoris
Espanya
Catalunya
Andalusia
Finançament
Acció política
Autonomia
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-03-12
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/190/20050113.pdf
96fb1cdb1dfa7e92854ba11479cbed9c
PDF Text
Text
Catalunya 2005: un any de respostes
Auditori de La Pedrera. Barcelona | 13/01/2005
Introducció
Moltes gràcies senyor Degà. Bona tarda a tothom. Adverteixo, Senyor Alcalde, Senyors
Consellers, Senyors diputats, estimats amics, que aquest no serà un discurs d'estricta
actualitat. No és una oració per parlar dels titulars del dia. Es tracta de donar el to, la nota,
el La del que ha de ser un any; el sentit del que volem que sigui l'any que s'inicia. No
esperin -ho dic als periodistes ja estem en un acte del Col·legi de Periodistes-, no esperin
avui cap estirabot ni cap notícia que puguin titular fàcilment demà.
Si hagués de fer cas del que indica el baròmetre polític, avui els hauria de fer una
intervenció centrada en les reformes institucionals.
Les reformes legislatives seran objecte d'interès de l'opinió pública al llarg de tot l'any 2005
i més enllà. A Catalunya, a Espanya i a Europa.
Avui mateix s'ha produït l'entrevista entre el President del Govern espanyol i el del Govern
basc.
De manera que arguments i raons per parlar només de la reforma de l'Estatut i de les
possibilitats de l'Espanya plural no ens en faltarien, avui.
Em permetran, però, que faci una intervenció una mica contra corrent. Sense centrar-la en
el que marca una determinada actualitat, entesa com del dia.
El Pla Ibarretxe farà el seu curs en els àmbits institucionals i polítics que li corresponen.
La dèria de molts polítics espanyols per excloure els nacionalismes de l'escena política acaba
convertint paradoxalment la comèdia o la tragèdia en un peça d'un sol tipus d'actor i d'un
sol tema: els nacionalismes i la unitat d'Espanya.
Amb una pega: que és que hi falta l'actor principal, que és el nacionalisme espanyol.
Normalment no hi surt.
A aquests polítics espanyols els hauríem de dir: si quiere Vd. ver cara a cara lo que es un
nacionalista de verdad, mírese cada mañana en el espejo.
La nostra obligació, lògicament, és desdramatitzar el tema de la pluralitat dels pobles, de
les nacionalitats o les nacions d'Espanya. Desdramatitzar-lo.
Per posar un exemple en un dels terrenys que més soroll ha generat, que és el terreny de
l'esport: El torneig de rugbi d'origen britànic -i ara europeu-, dit "de les 6 nacions" on hi
participen Gales, Escòcia, Irlanda i Anglaterra, entre d'altres, hauria de ser un referent
tranquil·litzador. Però hem de deixar-ho aquí per avui... no és aquest el tema del qual hem
vingut a parlar.
Em penso que la nostra obligació és evitar que la reforma de l'Estatut de Catalunya es vegi
afectada pels avatars de la proposta de la reforma de l'Estatut basc.
I menys encara pel període pre-electoral basc que començarà d'aquí a poques setmanes.
Menys encara.
1
�Les forces polítiques de Catalunya han establert un full de ruta propi per reformar l'Estatut.
Amb un procediment que pretén aconseguir el màxim acord a Catalunya, utilitzar els
mecanismes estatutaris i constitucionals, tal com estan previstos i renovar el pacte de
Catalunya amb Espanya que suposa l'Estatut.
És evident que, en aquest sentit, l'any 2005 serà l'any de l'Estatut; ho ha dit el degà Joan
Brunet. Com, també, de la llei electoral i de l'organització territorial.
Ja ho he dit molts cops, però hi torno: l'Estatut i el finançament no són una finalitat en si
mateixos; són instruments -els més importants sens dubte- per millorar les polítiques
substantives i les estratègies que defineixen què i com serà Catalunya d'aquí a 25 anys.
Per això em sembla també rellevant que quan definim una via catalana de reforma
estatutària, no ens fixem tan sols en els temes de procediment i anem al fons de la qüestió.
Crec essencial que ens fixem en les intencions finals de la reforma: l'Estatut per a què?
Òbviament per a renovar el pacte d'interdependència entre Catalunya i Espanya (i ara amb
Europa). El sentiment, l'interès i la convicció ens hi porten...
Però això sol, tot i ser molt, fóra molt poc.
L'Estatut, a més d'assegurar-nos la pau i la convivència cívica, ha de ser un instrument
jurídic i institucional per autogovernar-nos millor, per dur a terme millors polítiques
econòmiques, socials, educatives, sanitàries, territorials i culturals. I si no, no faria servei.
No hauria acomplert el seu objectiu.
Ras i curt, el nostre model de reforma de l'Estatut vol singularitzar-se tant pel consens, en
la forma, com pel seu contingut social.
Aquesta voluntat l'he expressada en diverses ocasions en els darrers mesos. Vostès m'ho
han sentit dir.
Ho he fet quan he parlat de la necessitat de construir un catalanisme plural i integrador, en
comptes de dedicar esforços a mantenir un "pal de paller" defensiu i escèptic, -purament
defensiu i escèptic-, respecte d'Espanya i Europa.
No ens enganyem: el nacionalisme dominant a Catalunya en els darrers 25 anys ha estat
mancat d'un projecte coherent per a Espanya i d'un rol clar a Europa.
Ha estat una mica solipsista, podríem dir. Ha aconseguit que ens respectessin, d'acord,
però a canvi de no dir la nostra referent als espais en els quals ens integrem.
Necessitem a més un catalanisme internament integrador que asseguri que seguim essent
un sol poble, a partir de l'acceptació de les realitats diverses i territorials de la Catalunya
dels set milions.
Vull deixar clar, així mateix, que les prioritats, els projectes i les actuacions concretes per al
2005 estan definits en un document legal, que es diu Pressupost; el Pressupost aprovat pel
Parlament, i aquestes prioritats van ser explicades pel Conseller en Cap, el Conseller
Portaveu i el de Relacions Institucionals, després de la sessió del Consell Executiu de
dimarts passat.
2
�Aprofito per reiterar aquí, que el model de govern que hem establert amb la definició
explícita de la figura del Conseller en Cap i les seves responsabilitats d'impuls i de
coordinació, s'està demostrant, dia a dia, que és la millor solució per a l'acció de govern i
per dur a terme l'acord del Tinell amb totes les conseqüències.
A manera de recordatori vull fer algunes pinzellades sobre el propi Pressupost per a 2005
del que acabo de parlar.
El Govern dóna especial importància a uns pressupostos elaborats sense les hipoteques que
tenien els de l'any passat. Lògicament, amb una major capacitat per generar recursos.
I pressupostos que permetran d'ampliar el marge de maniobra per fer polítiques i, molt
especialment, per incrementar la inversió, que creix fins a gairebé doblar la inversió per
habitant de l'any 2003. Fins a gairebé doblar la inversió per habitant de fa dos anys.
Es tracta de fer compatible l'increment de la inversió que necessita la societat catalana amb
la reducció del dèficit públic. I fer-ho sobre la base de contenir la despesa corrent, de
gestionar eficientment l'endeutament i de millorar la gestió dels tributs propis.
Aquest rigor interior és el que ens ha de donar força en la negociació del nou finançament.
Si no el tinguéssim, aquest rigor, quina força tindríem a l'hora de demanar el que ens
pertoca?
El Pressupost del 2005 és doncs l'expressió de la nostra concepció de la gestió pública, i és
també la manifestació de les prioritats del Govern:
Passo a enumerar-les.
- Les polítiques socials... amb la dotació de gairebé 600 milions d'Euros per a l'atenció de
les persones en situació de dependència i l'increment del 46% de les polítiques socials
d'habitatge. Això es diu molt de pressa.
- Les polítiques de seguretat... amb la incorporació de 1552 nous efectius al Cos de Mossos
d'Esquadra i el seu ple desplegament a la ciutat de Barcelona. Hi haurà dificultats, però ho
farem. Hi haurà dificultats que es podran resoldre, perquè, per altra banda, l'Ajuntament de
Barcelona ens hi ajudarà.
- El compromís amb l'educació i la cultura... amb la convocatòria de 3.600 places de
personal docent, o l'increment del 23% del pressupost del Departament de Cultura,
avançant cap al compromís de doblar el pressupost d'aquest Departament.
- L'impuls de la internacionalització de l'economia catalana a partir d'un magnífic acord
tancat ahir mateix entre sindicats, patronal i govern, i que va anunciar el Conseller
d'Economia i Finances.
- Les inversions en infraestructures... amb una aposta decidida pel transport públic, una
inversió de 900 milions d'Euros per a la línia 9 del metro i una pila de millores a la xarxa
viària i ferroviària que ens permetran desenvolupar un model competitiu de mobilitat, que
no tenim encara.
Això és fer pàtria.
Aquestes són les respostes immediates en el camp dels serveis públics que el Govern
donarà durant el 2005.
3
�Però també prendrem decisions estratègiques que donaran fruits en el temps, en els anys
vinents.
Avui els parlaré d'algunes d'aquestes opcions de caràcter estratègic.
D'aquí a una anys, s'ha de poder dir que amb el nou Govern, el govern Catalanista i
d'Esquerres, Catalunya va donar un tomb decisiu en 4 qüestions clau:
1. qualitat democràtica: val a dir, ser allò que els anglesos en diuen ser més "accountable",
més fiable... Més comprès, més entès, més explicatiu del que es fa.
2. innovació i competitivitat: val a dir, estar a la punta, estar al davant en aquest tema.
3. cohesió social: val a dir, evitar fractures.
4. equilibri territorial: val a dir, Catalunya no és Barcelona només, és tot Catalunya.
El Nou Govern (catalanista i d'esquerres) és en si mateix una síntesi de diverses visions i de
diverses tradicions polítiques i socials del nostre país, que han donat lloc a un projecte
polític compartit.
Aquesta síntesi que integra:
- la visió socialdemòcrata, amb la preocupació pels drets individuals i socials bàsics
(educació, salut i benestar...),
- la nova visió ecosocialista amb la preocupació per la incorporació de nous drets socials i
ecològics o ambientals,
- i la visió republicana amb la preocupació pels drets nacionals i la laïcitat.
En aquesta pluralitat ens trobem còmodes. I els ho dic francament. Estem còmodes, molt
còmodes.
Quin és el nostre objectiu?
Fer efectius tots aquests drets amb uns serveis de qualitat, prestats de manera pròxima i de
manera eficient.
Posant davant de tot els drets de les persones i no pas sotmetent les persones a uns drets
col·lectius més o menys abstractes.
El que en diem el "patriotisme dels drets" i la justícia social ens ha de permetre ampliar la
nostra capacitat d'inclusió social. Aquesta és la finalitat.
Amb un esperit més obert i amb la generació de noves seguretats, basades en l'extensió
d'aquest benestar i dels drets socials a tots els ciutadans.
Això és fer pàtria. Insisteixo.
4
�Quatre polítiques de futur
La societat oberta i avançada que som i que volem millorar està configurada:
- pels serveis públics de l'Estat de Benestar,
- per la iniciativa emprenedora,
- per un territori vertebrat en una xarxa de ciutats,
- i per un fort sistema cultural i de comunicació de masses.
Avui he escollit unes polítiques, quatre, per exemplificar l'abast del projecte que impulsa el
Govern de Catalunya:
La primera: Transparència: que vol dir més democràcia.
La segona és la de Innovació: que vol dir també més competitivitat.
La tercera, una nova Política Social: és a dir, més cohesió.
I la quarta una nova Política Territorial: o sigui, més equilibri.
Una Catalunya més democràtica: el deure de la transparència
Què vol dir ser transparents? M'estendré una mica en aquesta qüestió, perquè li dono la
màxima importància.
En el darrera reunió de l'any 2004, el Consell Executiu va aprovar l'Informe d'avaluació de
la gestió de la Generalitat de Catalunya.
No vull pas parlar-ne, ara, ni continuar la polèmica amb les forces polítiques que donaven
suport a l'anterior govern. No es tracta d'endegar un debat sobre aquesta qüestió.
Em penso que la ponderació i el rigor amb què el Conseller Castells, en nom del Govern, va
presentar l'informe, són prou eloqüents de la nostra voluntat de corregir més que no pas de
furgar. Si no fóssim com som, diríem: " Podríem fer-ho però no ho farem".
Jo em limito a dir el que va dir el Conseller: "No ho farem".
De l'informe en vull retenir algunes notes - potser les més significatives - relatives a
l'actuació administrativa...
Com per exemple:
- La proliferació de contractes basats en sistemes negociats sense publicitat.
- el nombre molt elevat de personal interí reclutat al marge de les convocatòries públiques.
Excessiu.
- el descontrol en determinades polítiques de subvencions.
5
�- la proliferació desordenada d'organismes i d'entitats del sector públic.
Són tots ells exemples simptomàtics de la situació en què es trobava l'Administració Pública
catalana tal com l'hem trobada, mancada d'un model organitzatiu global i d'una política de
personal coherent, sense planificació pressupostària ni gestió integrada dels recursos
patrimonials.
Aquesta situació es va veure agreujada pel deficient funcionament de la principal institució
responsable del seu control.
Una administració pública opaca en el seu funcionament significa un problema de qualitat
democràtica i, a la vegada, d'eficiència econòmica.
Això vol dir que la transparència -un dels valors clau de la millor cultura democràtica- no ha
estat incorporada en la pràctica de la gestió pública -ni tampoc de la privada, com ara diré-,
ni forma part encara del nostre sistema de valors col·lectius.
Perquè, atenció: el que no és acceptable és la hipocresia d'una doble mesura en l'exigència
dels comportaments públics.
La transparència és exigible al sector públic, a les relacions entre el sector públic i el sector
privat -potser això és el més important, o el més difícil- i també, al mateix temps, al propi
sector privat, com ho demostra la creixent preocupació pel bon govern de les empreses
arreu del món.
La societat i la política catalanes faran un salt endavant si incorporen la transparència en els
comportaments públics com un tret distintiu del seu sistema de valors.
Ha arribat el moment de desmuntar tòpics com el de justificar, en base a una determinada
tradició política llatina i més o menys catòlica, una certa laxitud ètica en la vida pública.
Aquest és un argument que no val.
La transparència és un valor que està relligat a altres valors. Bàsicament al respecte de la
llei, en la mesura que la llei és l'arma -l'única arma- de defensa dels drets dels més febles,
en una societat oberta que vol combinar la màxima iniciativa individual amb el respecte a
un marc normatiu rigorós i flexible alhora.
És una qüestió de responsabilitat social i també d'eficiència econòmica que exigeix actuar
bàsicament en dos camps:
- El de l'eficiència i l'exemplaritat de la pròpia Administració pública.
- I el d'unes regles del joc de l'economia que assegurin la lliure competència i facin
transparents les relacions entre el regulador públic i els mercats, i entre el sector públic i el
privat en les seves transaccions.
No es tracta de fer populisme. La pretesa substitució de la política per la moral - la pretesa
substitució de la política per la moral - és una de les pitjors malalties populistes. És, quasi
diria, immoral.
El que sí que es tracta de moralitzar la política i l'empresa, amb el que això implica en el
terreny de les actituds col·lectives i en el terreny de l'autoexigència.
Per això és molt important que les normes siguin poques i clares, accessibles i entenedores.
No per un propòsit estètic; per necessitat, per eficàcia.
6
�El legislador hauria d'actuar sempre amb una mena de "sagrat temor" a legislar i regir-se
per l'austeritat normativa, el màxim rigor conceptual i la claredat expositiva... Lluny de mi
la pretensió de donar lliçons al Parlament i al legislador, però aquest és el desig del Govern
que jo presideixo.
Si volem una administració pública "garantista" dels drets dels ciutadans hem de començar
per fer-la accessible, amb informació a l'abast, pròxima i disposada permanentment a
atendre els ciutadans.
La informació o, més ben dit, el fàcil accés a una informació clara, substantiva i veraç és la
condició necessària de la transparència.
De manera que els mecanismes i procediments per accedir a serveis, ajudes, contractes,
subvencions, concursos i concessions... siguin coneguts sense cap mena d'entrebancs, que
no sempre és el cas.
En aquest sentit crec té tot l'interès poder analitzar i adaptar la iniciativa del Regne Unit
d'obrir al públic la informació que utilitzen les més de 100.000 autoritats públiques
britàniques (el que s'anomena "Freedom of Information Act").
Com també cal generalitzar les cartes de serveis que defineixen els drets dels ciutadans i les
obligacions de les administracions en la prestació de serveis.
El rendiment de comptes als ciutadans, a la ciutadania, el rendiment de comptes dels
resultats de les polítiques públiques és l'altra condició necessària de la transparència.
Això vol dir que a l'imprescindible control de legalitat li hem d'afegir el control de resultats
per mitjà d'una avaluació independent.
Passar d'una situació en que no s'avalua la gestió -o pràcticament no s'avalua- a una
avaluació sistemàtica seria, serà una veritable revolució de la gestió pública.
És absurd destinar un munt d'energia a fer millor que abans les mateixes coses, sense
plantejar-se primer si cal fer-les o no.
Hem de saber si unes línies d'actuació o de subvenció fan l'efecte buscat quan es van
endegar. I aquesta és una precaució que compet sobretot al President del Govern. Perquè
cadascuna de les línies pot ser molt interessant en si mateixa, però està per demostrar que
totes elles sumin més, o sumin tot el que semblen sumar. Moltes vegades hi ha
reiteracions, hi ha repeticions, hi ha entrebancs mutus i també, ben sovint, duplicació.
És en aquest sentit que cal llegir les recomanacions de l'Informe d'avaluació de la gestió de
la Generalitat que va presentar el Conseller d'Economia, orientades a reforçar les normes i
les institucions de control, tals com les següents:
- La reforma de la Sindicatura de Comptes (que s'està endegant)
- La reforma de la Llei de l'Empresa Pública
- El reforçament de la Intervenció General
- La posta en marxa d'una Oficina de la Transparència
- L'aprovació d'una específica Llei de Subvencions
- I el disseny d'un nou model de política de recursos humans a l'Administració de la
Generalitat a partir del Llibre Blanc que ja ha començat a elaborar-se
7
�Una Catalunya més integradora
La Catalunya d'aquest inici del segle XXI és el resultat d'un esforç sostingut de la societat
catalana durant la segona meitat del segle XX.
Molt especialment, el darrer quart de segle: democràcia, autogovern, obertura cap al món,
economia competitiva, sistema de benestar... Tot això ha configurat una societat com és
ara la nostra, amb un notable nivell de benestar.
Només el manteniment d'aquestes conquestes és, en sí mateix, podríem dir, un prodigi; és
una novetat en la nostra història si ho mirem amb perspectiva. I molt més complex del que
sembla a simple vista.
Deixin-me explicar-ho d'una manera més planera.
Per exemple: proveir al país d'un sistema nacional i públic de salut va representar un esforç
titànic. Amb un resultat que m'atreveixo a considerar realment positiu.
Avui, però, seguir proveint a tothom d'una bona atenció per a la seva salut continua exigint
d'un gran esforç, però amb uns resultats que segurament seran menys impactants.
No és passar de zero a A, que dirien els matemàtics. És passar de A a B; i de A a B hi ha
una diferència de quantitat, però no tant una diferència copernicana, com passar de zero a
alguna cosa.
Seguir proveint a tothom d'una bona atenció serà de menys impacte. No menys important,
però potser els efectes seran menys tangibles. Per què?
Els reptes estan en la qualitat. En la qualitat del servei i en l'eficiència del sistema, que
depenen dels recursos, però també, i en gran mesura, del bon govern. Els resultats, en
canvi, no són o no apareixen tan vistosos en l'imaginari col·lectiu com quant es crea un
servei.
Així, doncs, mantenir el nostre sistema de benestar ja és un repte de primer ordre. Un
sistema que no és estàtic, per definició. S'ha d'anar actualitzant amb millores substancials
en la seva gestió i la seva qualitat.
Què implica atendre aquestes noves demandes?
- Implica millorar substancialment l'atenció a les persones dependents. Probablement
aquest és el problema social més greu que tenim a Catalunya.
I atendre'l com cal suposa construir la quarta pota del nostre sistema de benestar, després
de la salut, l'educació i la seguretat social: l'atenció a les persones dependents.
Per això el Govern de la Generalitat està preparant una nova Llei de Serveis Socials de
Catalunya, que vol orientar els Serveis Socials cap a la universalització -és molt fàcil de dir i
molt difícil de fer-, i que vol assegurar els drets socials a tota la població.
- Millorar les condicions d'accés a un habitatge i un entorn digne per a tots els ciutadans.
Aquesta és la raó última de la Llei de Barris, un dels projectes més innovadors d'aquest
Govern, que només entre 2004 i 2005 abastarà una vintena de barris i municipis.
8
�Aconseguir la cohesió dels barris en un període de forta immigració, és absolutament
crucial. És la més important de les coses que podem fer en matèria d'immigració.
Apart de parlar d'immigració, de condemnar la immigració o d'enaltir la immigració... En fi,
no fem cas de les persones que el que fan, només, és criticar, o dir que no pot ser, o dir
que això és fantàstic. No és ni sí ni no, sinó tot el contrari.
És arreglar els barris, les escoles, i els centres de salut on això passa; perquè no passa a
tots els barris, passa en uns barris determinats. Aconseguir doncs la cohesió dels barris en
aquest període és per nosaltres un objectiu absolutament crucial.
El cinisme dels qui prediquen contra la immigració sense disposar de mitjans, ni d'interès en
el fons, perquè no tenen tampoc interès per aturar-la, és una de les immoralitats polítiques
més grans en la nostra societat.
Moltes vegades, sembla que no interessi tant la millora dels barris obrers sinó la desafecció
d'aquests barris respecte de la resta de la societat, amb les finalitats que sigui.
La cohesió dels barris s'obté a través de tres coses:
- la millora de les condicions bàsiques de vida familiar: habitatge
- de la vida col·lectiva (escoles, espais de cultura i de lleure i centres de salut)
- i a través de la seguretat als carrers
- Aquesta és també la raó última dels centenars d'aules d'acollida i del reforçament
extraordinari del contingent de mestres que han de fer front a la clau de volta de la societat
catalana avui i demà: l'educació.
- Aquesta és també, finalment, la raó principal de la nostra voluntat d'avançar tant com
sigui possible en el temps el desplegament complet dels Mossos d'Esquadra arreu del país.
No per batre un record, sinó perquè dia a dia, en els barris dels quals parlo, ens l'estem
jugant.
A cada visita que he fet durant el 2004 a les diverses comarques i regions del país, tant si
ha estat al Vallès com al Garraf, tant si ha estat a l'Anoia com al Gironès, he volgut
compartir unes hores als centres educatius, de salut o d'assistència social.
També, naturalment, amb les empreses. Aquestes són la clau del progrés. Però escoles,
centres socials i sanitaris són la clau de la cohesió.
Mai no em cansaré de dir-ho: és per aquí que s'arriba al patriotisme civil. És per aquí. És a
partir d'aquí que els ciutadans se senten orgullosos de pertànyer a una determinada
comunitat, és a través d'això.
Però perquè els ciutadans se sentin orgullosos, hi ha d'haver una ambició col·lectiva de
progrés, de justícia social i d'equitat.
I Catalunya té les condicions per mantenir i guanyar el repte de la cohesió. Però cal el
coratge de plantejar-se les coses tal com són.
I això vol dir, avui, que cal revisar alguns conceptes i redefinir alguns paràmetres admesos
durant molt de temps.
9
�Un altre exemple: el de les generacions que conviuen a la nostra societat. Avui ja no són
tres generacions: avui són quatre, perquè vivim més temps.
Això vol dir que hem de caminar cap a una nova concepció dels serveis i de la implicació de
cada grup en la societat.
El segle XX ens va servir per transformar la concepció d'una societat estructurada en
famílies, sobretot en el cas de la classe mitja, on el pare treballava i la mare estava a casa,
tenint cura dels nens i els avis.
En el segle XXI hem de trencar un altre esquema, que encara preval, segons el qual
l'aprenentatge és cosa d'infants i de joves, el treball cosa d'adults i la jubilació cosa de
vellesa.
Aquestes fronteres han perdut el seu sentit.
Tothom ha de poder aprendre i formar-se al llarg de la vida. Tothom ha de poder participar i
aportar riquesa a la societat; grans, adults i joves.
Ja sé que quan dic això diran: vostè està parlant com si fos un professor d'Universitat i no
com un governant. Però no: m'estic comprometent, i estic comprometent el meu Govern a
fer que aquestes preocupacions tant parlades esdevinguin el camp d'actuació de polítiques
públiques que permetin, no resoldre, però sí avançar en aquest camí.
Per tant, doncs, jo crec que s'han d'acabar els discursos que equiparen el concepte de "gent
gran" només amb la viabilitat del sistema de pensions i la de l'atenció socio-sanitària.
L'enfocament ha de ser integral.
Vivim en una època de competència a nivell global i això comporta una nova manera
d'entendre i de viure el lloc de treball.
Preguntem als joves: què diuen?
Quan arriben als 30, no tan sols ja han tingut més d'una feina -generalment insatisfactòriasinó que la seva expectativa és tenir-ne encara unes quantes més. No era comú en la meva
generació, tant si s'era professional com si s'era obrer, no era corrent. Ara és així. I potser,
aquestes professions que s'han tingut són ben diferents les unes de les altres. I potser en
ciutats diferents, o en altres països.
És una situació pitjor? Sí, si només la jutgem segons els paràmetres vàlids fa trenta anys.
Però avui el capital dels joves és la seva formació, i nosaltres, com a societat, com a
govern, hem d'entendre que el que hem de fer per ajudar-los és justament això, més
oportunitats de formació, més excel·lència i més suport a la capacitat emprenedora i al
risc.
La noció de seguretat ja no és, en aquest terreny del mercat laboral, la que era abans.
És tan o més probable que els sous dels joves (quan en tenen) o les seves retribucions per
venda de serveis (si és que no són empleats amb Seguretat Social) baixin, com que pugin. I
això és un fet nou. Els joves saben que el seu sou pot augmentar o que pot baixar. I han
experimentat, estant experimentant, que baixa. Molt sovint.
10
�Hem de continuar donant garanties per facilitar al màxim la presa de decisions de les
persones al llarg del seu cicle vital, tant diferent ara de com era fa 25 anys, sense que cap
decisió responsable impliqui una penalització excessiva.
Per exemple: un jove ha de poder tenir fills, una persona gran ha de trobar maneres de
romandre actiu, un adult ha de poder estudiar.
Però aquestes garanties ara prenen noves formes, noves dimensions i molta més
flexibilitat.
Hem de tenir capacitat d'adaptació, de reacció i de prospecció. Hem de fer polítiques més
individualitzades i més imaginatives.
I tot això en el ben entès que la garantia primera per a què el sistema de benestar sigui
factible i sostenible és una economia sòlida i competitiva en el marc europeu, amb les regles
del joc que això comporta. És a dir, sense trencar aquestes regles.
Se'ns planteja doncs, no només l'adequació de l'Estat de Benestar a les noves demandes i a
les noves necessitats socials, sinó també la necessitat d'una reformulació del pacte social,
per dir-ho així.
Un pacte social i generacional que parteixi de l'adaptació i la reforma per fer sostenible
l'Estat del Benestar i que ha d'estar basat en els valors de sempre: progrés, llibertat,
seguretat i cohesió, adaptats a la nova situació i amb els significats d'avui.
Aquesta és la vertadera ambició per Catalunya. I Catalunya serà la pàtria que volíem que
fos, el país que volíem que fos, si avança -no dic si s'aconsegueix tot això- en aquest sentit.
I no ho serà si no ho fa.
Una Catalunya més innovadora
Els catalans tenim, avui, l'oportunitat de transformar el nostre model de competitivitat,
esdevenint un dels motors del creixement econòmic de l'Europa ampliada. Podem ser-ho.
No ho som per definició, no ho tenim garantit, però podem ser-ho.
Aquest és l'objectiu de l'acord que aquesta mateixa setmana hem tancat amb els agents
econòmics i socials.
Tenim l'oportunitat de planificar un territori més atractiu en els negocis, amb un sistema
productiu dinàmic i innovador.
Tenim l'oportunitat d'impulsar sectors econòmics i projectes empresarials de serveis
avançats a partir de les potencialitats que ja existeixen ara i que són moltes.
Tenim l'oportunitat de redescobrir-ne de tradicionals i dotar-los d'un projecte de futur.
D'aprofitar la singularitat dels nostres valors culturals i lingüístics amb projectes creatius
que identifiquin Catalunya al món.
La futura Casa de les Llengües, de la que hauran sentit parlar en els darrers dies potser,
serà un exemple paradigmàtic en aquesta direcció. Ara m'hi referiré.
Tenim l'oportunitat de desvetllar cada punt de la nostra geografia, pel progrés del conjunt
del país.
11
�I finalment, tenim l'oportunitat de fer tot això en un moment força favorable per la nostra
economia i a partir d'una estratègia col·lectiva.
D'una estratègia definida amb una visió conjunta que inclou els investigadors, que volen
aprofitar la seva capacitat per desenvolupar projectes de recerca d'alt nivell.
Tots aquests dies ens hi hem abocat. Vàrem tenir l'ocasió ahir, al Parc de Recerca
Biomèdica de Barcelona, i avui també, de parlar de temes molt relacionats amb aquest; de
l'avenç en el terreny de la investigació i de la prestació de serveis en el camp de la medicina
i en el camp hospitalari, però sobretot en el camp de la recerca.
Els nostres hospitals, els parcs de les nostres universitats, en matèria de biomedicina i de
medicina en general, són els sectors més punters que tenim.
Tenim, doncs, una estratègia que implicarà investigadors, emprenedors, professionals,
treballadors i un Govern que posarà tots els mitjans per fer-la efectiva.
En primer lloc, amb una aposta decidida per formar, potenciar i per atraure el millor capital
humà. Començant pel capital humà que havia marxat, que s'ha estat formant en altres
països i que ara retorna perquè veu possibilitats, aquí, de desenvolupar, com hem
comprovat aquests dies, les seves capacitats.
Però hi ha d'haver més: la millora del nostre capital humà ha d'anar necessàriament
acompanyada d'una clara millora del capital científic i tecnològic.
I l'any 2005 ha de ser un any de respostes estratègiques en tots aquests àmbits: el Pla de
Recerca i d'Innovació de Catalunya 2005-2008 connecta, jo crec que per primer cop de
debò, la recerca amb la innovació. Sempre van juntes en la fórmula, però en la pràctica
sempre estan separades.
Per altra banda, aquest any aprovarem el Pla d'Alfabetització Digital i el Pla Director
d’Infraestructures de Telecomunicacions.
Què pretenen aquests dos plans? Assegurar la disponibilitat dels serveis de
telecomunicacions a qualsevol punt del territori de Catalunya, partint de la seva
consideració com a infraestructura bàsica.
La capacitat transformadora de les comunicacions sobre l'economia del nostre país és i serà
extraordinària. El més mal utilitzat dels recursos que tenim és el propi territori i la pròpia
població.
Si hom té una població comunicada, interconnectada, -la mateixa població, amb els
mateixos sabers, la mateixa forma de ser, la mateixa capacitat productiva- ben connectada,
té un país molt més ric, molt més capaç, molt més potent i molt més competitiu, que si
aquestes comunicacions no hi són.
I aquest, que és un país que relativament disposa d'un bon nivell de benestar, és un país
relativament mal comunicat. Per raons geogràfiques, i també per raons de desídia històrica
en la formulació dels plans de comunicacions.
Aquests plans, reitero, pretenen assegurar la disponibilitat de serveis de comunicacions i de
telecomunicacions a qualsevol punt del territori de Catalunya.
Per la seva importància, la capacitat transformadora de les comunicacions, com he dit, serà
extraordinària.
12
�Com ho serà per la comunitat científica i el sector industrial el supercomputador
"Marenostrum", un dels ordinadors més potents del món, que s’instal·la al Campus Nord de
la Diagonal, a la UPC.
Ahir a la nit, parlant amb el científic català Ramon Carbó-Dorca, ens fèiem creus de les
possibilitats de tenir el segon supercomputador més gran d'Europa en aquest campus.
Sobretot per a aquells sectors més intensius en coneixement i elevat contingut tecnològic.
Per a l'aplicació de models matemàtics complexes en diferents branques científiques.
Per exemple: en sectors prioritaris en la nostra estratègia econòmica per la seva elevada
capacitat d'innovació i potencial de creixement, com són el biotecnològic i el sector
aeronàutic, que ahir subratllàvem amb l'Alcalde Clos en el Parc de Recerca Biomèdica, al
costat de l'Hospital del Mar.
La formació i consolidació de la bioregió ens ha de convertir en un pol de referència de la
biomedicina, caracteritzat pel seu dinamisme econòmic i per la seva excel·lència científica i
té l'objectiu d'estimular la creació de 120 empreses biotecnològiques en 10 anys.
En els pilars d'aquesta bioregió, Catalunya vol aportar-hi el següent:
- La creació d'un Centre de Medicina Regenerativa liderat per professor Juan Carlos Izpisúa.
- El treball de l'IMIM dirigit pel Dr. Jordi Camí, en el marc de l'impuls del Parc de Recerca
Biomèdica, en connexió amb l'UPF.
- El projecte al qual volem que es vinculi el Dr. Joan Massagué, amb qui hem estat parlant
en els darrers dies (i que compta amb l'aportació del Dr. Baselga), que situarà Catalunya en
el mapa mundial de la Recerca sobre el càncer al Campus de la UB a Les Corts i a l'Hospital
de la Vall d'Hebron, com avui hem pogut comprovar amb l'Alcalde.
- Per últim, el supercomputador d'IBM, del qual ja he parlat, en el campus nord de la UPC.
La bioregió s'estructurarà en 3 eixos geogràfics i de recerca.
El primer, centrat a Barcelona i especialitzat en medicina clínica.
El segon, que inclou la corona metropolitana, centrat en la investigació amb transgènics i
l'aplicació de la recerca biomèdica a la diabetis.
I, finalment, el tercer, que comprèn tota Catalunya, focalitzat a la indústria agroalimentària.
D'altra banda, amb més de 50 empreses de primer nivell i una facturació total que arriba als
110 milions d'Euros, Catalunya va guanyant posicions en un altre sector clau: el sector
aeronàutic. I els nostres viatges a Toulouse, sovintejats, no són casuals. Responen a aquest
interès.
Això diu molt de l'alt nivell de competitivitat de les empreses catalanes, que estan
implicades ja, més del que la gent es pensa, en la fabricació, per exemple, de l'Airbus, que
serà, anava a dir al carrer però no és al carrer, sinó a l'aire, d'aquí a uns dies.
Perquè hi ha moltes empreses catalanes que, essent originàries del sector, per exemple,
dels components o del control de processos de l'automòbil, han demostrat una capacitat
d'adaptació admirable i una visió estratègica cap als nous reptes de futur; i que estan
treballant en un altre sector, com és el de l'aeronàutica.
Com ho han fet també algunes universitats. La UPC de Terrassa, per exemple, ha començat
a formar enginyers aeronàutics.
13
�I també ho farà el Centre Tecnològic per a la Indústria Aeronàutica i l'Espai, al Baix
Llobregat, que ha d'esdevenir el veritable motor del sector a tot Catalunya donant suport a
les activitats de R+D que s'hi desenvolupen i a la transferència de tecnologia entre el món
científic i la indústria aeronàutica catalana, que és fonamental.
Hem de trobar espais de complicitat basats en la recerca, el desenvolupament i la
innovació, que tinguin com a punta de diamant la universitat i la xarxa de parcs i centres
tecnològics, amb un projecte a la mida dels diferents punts de la geografia de Catalunya.
Aquest triangle bàsic que hem dit sempre, de la Universitat, l'empresa i el territori -o, si
voleu, els governs que representen el territori. Perquè sense aquest triangle no es fa res. Si
no hi ha un Alcalde, si no hi ha un Conseller i alhora un empresari, i al mateix temps una
Universitat o un departament universitari, o un professor excel·lent... no hi ha cap d'aquests
projectes que pugui tirar endavant.
Però també hem de desvetllar noves vocacions d’excel·lència aprofitant els nostres valors
creatius, artístics i culturals per tal que ens ajudin a consolidar "serveis del coneixement".
Un d'aquests projectes, com els deia fa un moment és, sens dubte, la Casa de les Llengües.
La Casa de les Llengües va néixer del Fòrum de les Cultures, en una sessió en què un
expert gal.lès que viu a Irlanda, si no m'equivoco, o a Irlanda del Nord, va proposar la
creació d'un lloc en el món on es conservin els registres de totes les llengües que existeixen
avui, i que estan desapareixent, a raó de desenes de llenguatges cada any...
La Casa de les Llengües és una d'aquestes iniciatives a les que va dur l'esdeveniment del
Fòrum, i que han estat poc valorades però que s'aniran coneixent al llarg del temps. Amb
aquests experts mundials -perquè ells ho van demanar i evidentment hi seran - i amb els
nostres propis experts.
La Casa de les Llengües ha de convertir Catalunya en un centre mundial de referència sobre
diversitat lingüística i sobre el multilingüisme.
Així, el català esdevindrà causa guanyadora aquí, i també bandera internacional de la
diversitat lingüística. Quina millor manera d'acreditar un idioma que convertir-lo en defensor
de tots els idiomes que han passat perills. El nostre, diguem-ho així entre cometes, ha
triomfat. Encara que passarà dificultats, probablement s'ha salvat.
Malgrat que hi ha tècnics que no ho garanteixen, gent que en sap, hem avançat moltíssim
en aquest camp, i què millor podem fer que convertir el nostre idioma en el refugi de tots
els idiomes, en la bandera de totes les llengües que tenen la possibilitat de desaparèixer.
Un altre exemple de noves apostes per l’excel·lència el trobem en el Campus Audiovisual del
Districte Tecnològic 22@ a Ca l'Aranyó, que l'Alcalde no només coneix, sinó que ha
apadrinat.
Mireu, la nostra independència real en el futur ha de ser la d'existir amb vida pròpia, la de
tenir iniciativa, la de crear més oportunitats de les que tenim. Tot el demés són romanços.
En pocs anys, Catalunya pot estar molt més capacitada per competir en l'economia global.
Per aconseguir-ho, hem d'unir:
- la millora del nostre capital humà i tecnològic,
- l'impuls dels sectors estratègics dels que els hi estic parlant,
14
�- i la creació d'un marc institucional que incentivi de forma sostinguda la generació de
sinèrgies entre centres de recerca bàsica, empreses innovadores i inversors financers.
Aquestes són les diferències bàsiques entre un país que innova i un país que no ho fa -o que
simplement s'adapta a les innovacions provinents d'altres indrets com hem fet massa sovint
fins ara.
Entre un país que va a remolc i sense iniciativa, i un país que esdevé motor; entre un país
que només exalta i s'emociona amb les seves derrotes (com tantes vegades ha succeït al
nostre país) o que es deleix més per les seves derrotes que no pas per les seves victòries,
petites o grans.
Aquests han de ser, per tant, els fonaments d'una Catalunya més innovadora: la Catalunya
que comencem a projectar cap al futur aquest any 2005.
Catalunya no podrà transitar el segle XXI sense tenir en compte un entorn global i una
Europa ampliada que ens condiciona cada cop més.
I en aquest sentit cal interpretar la nostra voluntat de cercar aliats per desenvolupar una
estratègia internacional pròpia.
En són bons exemples: el desenvolupament dels Quatre Motors per a Europa, amb els que
compartim la voluntat de fer efectiu el principi de subsidiarietat establert a la Constitució
Europea -tema no menor, gens menor- i, molt especialment, l'impuls i enfortiment de
l'Euroregió Pirineus-Mediterrània.
L'Euroregió ha d'esdevenir el pol econòmic més potent del sud d'Europa. De fet ho és, ja ho
és, però li hem de donar carta de identitat, probablement, per tal que ho sigui més.
La Catalunya dels 7 milions no pot seguir aspirant a ser només la massa crítica suficient per
pesar a Espanya. Aquesta estratègia ha estat bona per a una Espanya tancada en si
mateixa, com ho va estar al llarg de més d'un segle.
Ara, la massa crítica necessària per pesar de veritat, en una Europa integrada i
decididament oberta -que ja és el nostre país més gran, que ja és el nostre espai real-, és la
que ens donen els 17 milions d'habitants (si hi arribem) del conjunt dels territoris de
l'Euroregió.
Catalunya no és una illa, ni és un oasi.
Tenim molt a guanyar si conformem una Euroregió Universitària potent que aprofiti les
sinèrgies i els esforços comuns de la xarxa universitària que ens envolta.
O si consolidem un pol potent de serveis de transferència de tecnologia i de gestió de la
innovació al sector biomèdic o aeronàutic, tal com deia fa un moment.
O si fem del Port de Barcelona un gran catalitzador potencial de l'Euroregió, convertint-lo en
el punt neuràlgic de tota la càrrega de sortida d'aquesta regió econòmica.
És justament aquesta Europa multipolar i la geografia estratègica de la globalització la que,
en essència, dóna sentit a les estratègies de valorització de l'Euroregió o dels Quatre
Motors. Com dóna sentit, també, a l'aposta que fem de l'Espanya en xarxa.
15
�Una Catalunya equilibrada
Justament és aquesta geografia estratègica de la que els hi parlo, la que demostra que és
fonamental disposar d'unes infraestructures de primer nivell.
D'unes infraestructures que siguin la plataforma cap a la resta del món i cap a l'ample regió
europea, i el teixit de connectivitat interior que necessita Catalunya per esdevenir un país
dinàmic i equilibrat alhora.
2005 ha de ser també, doncs, l'any dels mapes de la Catalunya en xarxa. Els mapes d'una
Catalunya més equilibrada. Començant pels mapes d’infraestructures.
El Pla Director d’Infraestructures de Telecomunicacions té un objectiu fonamental:
assegurar que els serveis de telecomunicacions s'incloguin en la disponibilitat
d’infraestructures bàsiques a tot el territori.
Estem realitzant un esforç inversor notori per frenar el deteriorament de la xarxa viària i per
donar resposta a les necessitats de mobilitat de ciutadans i d'empreses a tot el territori.
El ritme de planificació, d'elaboració de projectes viaris i de dotació pressupostària és el més
potent dels darrers quinze anys.
El nou Pla d'Autovies de Catalunya que està redactant el Govern, juntament amb els 4
grans eixos viaris que ja hem aprovat (Vic-Ripoll, Maçanet-Platja d'Aro, Vilanova-Manresa i
Reus-Alcover), en són bons exemples.
Igualment d'estratègica és la nostra aposta pel Pla d'Inversions 2005-2008 de Ferrocarrils
de la Generalitat, que té com a objectiu promoure el transport de mercaderies amb
ferrocarril d'ample europeu i millorar les xarxes de rodalies.
Punt i a part per a l'Aeroport del Prat. Tractarem de convertir-lo, en capacitat, dimensió,
trànsit i eficiència de gestió, en un aeroport transoceànic. Sinó, la major part de les coses
que els hi he dit fins ara no serien possibles, probablement.
Altrament ens fallaria la clau de volta per a la dimensió i el nivell de la Catalunya i la
Barcelona que volem. Per això caldrà participar amb AENA en la seva gestió. Ja ha arribat
l'hora, fa 5 anys que ho estem dient.
Sens dubte aquest és un objectiu indefugible. Igual com la gestió del port i de les rodalies
ferroviàries han de ser compartides per la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments
implicats.
Amb la millora del front portuari i l'impuls dels Centres Integrals de Mercaderies i la seva
connectivitat, Catalunya ha d'esdevenir la gran plataforma logística del Sud d'Europa.
Un altre mapa fonamental és el de la xarxa energètica. El nou Pla de l'Energia de Catalunya
2005-2015 ha de permetre assegurar un subministrament de qualitat, eficient i respectuós
amb el medi ambient.
El pla, a més, fomentarà l'estalvi energètic, impulsarà les energies renovables i recolzarà la
R+D+I en aquest sector estratègic pel desenvolupament del nostre país.
Com veuen, l'any 2005 és un any de respostes estratègiques en matèria infraestructural.
16
�Però també ha de ser l'any en el que assentem les bases de futur d'una nova concepció de
la gestió del territori, que faci efectius els valors de la sostenibilitat, amb una nova política
de protecció de l'entorn i del paisatge i una nova política de l'aigua.
La protecció de l'entorn és fonamental, en especial en aquells espais sotmesos a una major
pressió urbanística i de més valor paisatgístic i natural com la costa o l'Alt Pirineu i l'Aran.
La planificació urbanística i la definició d'una xarxa equilibrada d'espais naturals ha de venir
acompanyada per una arquitectura coherent amb l'entorn. Per això hem creat la Direcció
General del Paisatge.
Aquest és el nostre objectiu amb la posada en marxa, també, de l'Observatori del Paisatge i
amb l'aprovació de la Llei del Paisatge.
L'any 2005 és un any decisiu en la implantació d'una política hidràulica eficaç i sostenible,
d'acord amb els principis i objectius que estableix la Directiva-Marc d'Aigües europea.
Es tracta d'una nova forma d'utilitzar un recurs estratègic, que hem començat a fer efectiva
amb una inversió de 1.110 milions d'euros que garantiran la qualitat de l'aigua i el seu
subministrament equitatiu a tot el territori de Catalunya, conciliant aquest objectiu amb la
necessitat de garantir la conservació del nostre entorn natural.
El conjunt dels territoris de Catalunya s'han de beneficiar del progrés social i econòmic,
perquè és un progrés al que tots contribueixen, d'acord amb les seus recursos i
potencialitats.
I volem que se sentin forts, amb veu pròpia, fent efectiva la nostra aposta per dotar els
governs locals de Catalunya, els governs de proximitat, amb dels instruments adequats per
fer front a les necessitats dels seus ciutadans.
El nostre és un model de país que està al servei de l'ambició de totes les terres, pobles i
viles de Catalunya i dels seus ciutadans, assegurant la coherència del conjunt
Aquest ha de ser, també, l'objectiu del nou Estatut com ho és de la nostra política
territorial, de la nova organització territorial i de la llei electoral que presentarem aquest
2005
Permetin-me que, per anar acabant, hi faci referència un moment.
La política i la planificació territorial impliquen el dret i la necessitat d'ordenar cadascuna de
les terres de Catalunya com un fet viu, amb criteris propis i singulars, i a partir d'una visió
de conjunt que vetlli per l'equilibri del país.
Això és justament el que estem fent amb l'elaboració dels plans territorials que ordenaran
cada regió catalana, les 7 regions, en el context d'un model territorial en malla basat en
nuclis urbans compactes, separats per espais verds, però units per una xarxa de
comunicacions i per una xarxa de serveis públics eficient.
I això és el que farem amb la nova organització territorial que té l'objectiu de relligar
l'interès general de Catalunya amb els interessos de cadascun dels seus territoris, i l'interès
de cadascuna de les regions catalanes i la seva representació política.
La imatge massa simple, massa pobre, de la Catalunya homogènia o de la Catalunya dual,
ha estat substituïda per una de molt més interessant i rica, carregada de reivindicacions,
però també d’il·lusions i d'esperances, que es mereix un model territorial propi.
17
�Amb els Pirineus i unes terres de l'Ebre més sostenibles, però plenament integrats a la
Catalunya en xarxa.
Amb una Catalunya central que no pot malbaratar amb discussions sobre protagonismes la
possibilitat d'emergir amb potència i ambició, com a contrapès de la regió metropolitana.
Amb un Camp de Tarragona, unes Comarques Gironines i unes Terres de Lleida que puguin
assolir noves cotes d'innovació a partir d'un projecte de futur propi que, aprofitant tots els
seus actius, vetlli per la seva qualitat natural.
I amb una Catalunya que, com proclamava l'Alcalde Clos aquesta mateixa setmana, té una
gran capital i un gran capital, que es diu
Barcelona.
Barcelona entesa com un atot de Catalunya. No com una rival xucladora dels altres
territoris, sinó com a impulsora.
L'Alcalde de Barcelona va demanar, dilluns, que l'Estatut reconegui i estableixi el
mecanisme per a la participació dels ajuntaments en quatre polítiques bàsiques: educació
primària, habitatge, formació ocupacional i benestar social.
No és avui, ni aquí, on correspon donar una resposta que és a les mans de la ponència que
elabora l'Estatut. Però suposo que tampoc no fa falta que insisteixi en el meu convenciment
respecte de la subsidiarietat i la "devolution", com es diu de vegades.
En sóc un convençut. Vull que Barcelona comenci, però que tot Catalunya continuï, en la via
de l'assumpció de les competències i els recursos que les ciutats i les viles sabran
administrar millor que la nació. No tingueu cap mena de dubte sobre el meu capteniment en
aquesta matèria.
Hem de fer confiança a les terres del nostre país, a les ciutats i pobles de Catalunya perquè
retornant capacitat d'acció i decisió pròpia, donarem llibertat. Ens equivocarem més,
possiblement. Hi guanyarem molt, segur.
I amb aquesta llibertat tindrem uns territoris més vius i dinàmics que miraran el futur amb
ambició i optimisme.
S'han acabat aquelles veus que els reivindicaven retòricament, aquests territoris i els seus
drets, mentre que al mateix temps, a la pràctica, els menystenien.
I s'ha acabat el rerepaís.
Les dues franges interiors, la de l'oest i la del nord, articularan Catalunya amb l'Euroregió
formant un conjunt més obert i més cohesions.
Ja no hi ha un cul de sac. Els Pirineus ja no són frontera, són porta, són cruïlla.
Amb una constel·lació de ciutats que exerciran de centres de serveis, irradiant dinamisme al
seu entorn.
Tindrem unes regions o vegueries amb personalitat pròpia que convertiran les seves
singularitats, les seves vocacions, els seus valors distintius, en noves oportunitats de
desenvolupament pel conjunt de Catalunya.
18
�Que formaran part d'un projecte compartit per a tot el país, per a tota Catalunya.
Ni vella, ni nova: la Catalunya en xarxa, una Catalunya més equilibrada.
Síntesi i consideració final: de l'orgull a l'ambició
Els hi he volgut explicar per què considero l'any 2005 un any decisiu i un any de respostes.
El 2004 va ser un any de traspàs, de transició, de verificació de l'alternança. Vam prendre
nota de l'estat del país i de les seves institucions. També de les seves aspiracions i de les
seves disponibilitats.
El 2005 serà l'any en què es posarà de manifest la voluntat política i social d'endreçar el
país per a dur-lo a una més alta cota de civilitat.
Tenim l'oportunitat -i amb ella, l'obligació- de proposar còm volem que sigui Catalunya
d'aquí a vint-i-cinc anys. I ho farem. Tenim la possibilitat d'avançar realment en la direcció
de la proposta.
Tenim els mitjans econòmics, tenim els medis polítics, tenim les estratègies tècniques,
tenim, crec també, les sinèrgies socials que calen per avançar en aquest objectiu.
Per això hem decidit reordenar les institucions per a fer-ne instruments més útils al servei
dels ciutadans de Catalunya.
Ho farem amb l'Estatut, ho farem amb l'organització territorial, i ho farem amb la llei
electoral.
Però aquestes tres no són les coses més importants. El més important és que Catalunya,
avui, està en condicions de mirar endavant. No te perquè mirar més enrere, no té perquè
obsessionar-se amb el passat, sinó amb el futur. I ha de ser conscient de que conquerir el
futur no depèn només de la reivindicació d'un passat.
Depèn de que siguem innovadors, de que siguem atrevits i al mateix temps prudents. No
córrer riscos innecessaris, però córrer riscos perquè altrament, els països, com les persones,
no avancen.
Tenim els mitjans per fer-ho, tenim el Govern disposat, tenim una Coalició de Govern sòlida
i tenim una majoria parlamentària com no hi havia hagut en els darrers mandats.
Res no impedeix que aquest sigui l'any, no només de l'Estatut -del qual avui no he volgut
parlar, o no massa-, sinó també l'any de l'avenç econòmic, polític i social de la Catalunya
del carrer, de la Catalunya de cada dia.
Dels Barris i de les persones que, a última hora, són els qui han de decidir si, sí o no, aquest
país és, arribarà a ser, tant bell, tant bonic, tant potent, tant digne i tant respectat com
sempre l'hem volgut, dintre de la tradició del catalanisme polític.
Moltes gràcies.
19
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1672
Title
A name given to the resource
Catalunya 2005: un any de respostes
Language
A language of the resource
Català
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Auditori de La Pedrera. Barcelona
Subject
The topic of the resource
Autogovern
Benestar Social
Acció política
Territoris
Model social
Govern
Legislació
Política
Catalunya. Generalitat
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-01-13
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2696/0000001425.pdf
f3f094cd84b397ee768150dcfc78e1d3
PDF Text
Text
o
i4
HE ESTAT INVITAT AQUEST VESPRE PER A
EXPOSAR QUINA ÉS LA MEVA VISIÓ DEL FUTUR DE
CATALUNYA, I PER A FER-HO DES DE LA PERSPECTIVA LOCAL, DE L'ADMINISTRACIÓ LOCAL.
EL MEU PLANTEJAMENT SER& TAMBÉ BARCELONÍ,
PERÒ NO CENTRALISTA. VULL EXPRESSAR EL MEU
CONVENCIMENT QUE EL FUTUR DE CATALUNYA DEPèN
EN BONA PART DEL FUTUR DE BARCELONA. CATALUNYA
NOMÉS FUNCIONAR& SI FUNCIONA BARCELONA; SI LA
SEVA CAPITAL I CIUTAT MÉS REPRESENTATIVA ES
COMPORTA COM UNA METRÒPOLIS EFICIENT I MODERNA, PROJECTADA CAP AL MÓN .
EXPOSARt EL MEU CONVENCIMENT QUE ELS
AJUNTAMENTS CATALANS TINDRAN UNA FUNGIÓ DECISIVA EN LA CONFIGURACIÓ DEL FUTUR DEL NOSTRE
PAIS, T QUE SÓN CAPAÇOS D'ACTUAR SOBRE LES
CONDICIONS DE VIDA DELS CIUTADANS I SOBRE EL
CONJUNT DE LA SOCIETAT CATALANA.
1
�ELS AJUNTAMENTS, PERÒ, HAURAN DE VEURE
RECONEGUDA LA SEVA AUTONOMIA I HAURAN DE REBRE
COMPETèNCIES EN SERVEIS QUE SERAN MILLOR GESTIONATS DES DE NIVELL LOCAL.
NORD-SUD
ARA MAS QUE MAI PODEM DIR QUE LA CATALUNYA DEL DEMB ŠS UNA CATALUNYA EUROPEA.
¿COM ES VEU AIXb DES DE BARCELONA?
A BARCELONA SEMPRE HEM TINGUT CLAR QUE EL
FUTUR ES TROBAVA A EUROPA, TOT I CONEIXENT
LES DIFICULTATS I SACRIFICIS QUE LA INTEGRACI6
EXIGEIX. PERÒ A BARCELONA SEMPRE HI HA HAGUT
UNA PRACTICA UNANIMITAT EN AQUESTA QUESTI6.
EN CANVI, NO ESTIC TAN SEGUR QUE S'HAGIN
ENTèS ALGUNES DE LES DIRECTRIUS DE LA POLITICA
DE L'AJUNTAMENT QUE PRESIDEIXO,
QUE
.he
�ESTAN ÍNTIMAMENT LLIGADES A LA VOCACI6 EUROPEA
DE CATALUNYA, DE BARCELONA.
BARCELONA, LA BARCELONA METROPOLITANA ,
ÉS
LA CIUTAT AMB MAJOR PES ESPECÍFIC D'UNA
àMPLIA ZONA GEOGRàFICA TRANSPIRENENCA QUE
ALTRES VEGADES HEM ANOMENAT EL NORD DEL SUD.
NO ÉS UNA REGI6 DE FRONTERES BEN DEFINIDES,
PER& ABASTA,
A MÉS
DE CATALUNYA, BONA PART DEL
MIDI FRANCÉS QUE GRAVITA ENTORN DE TOULUSE,
TOTA LA REGI6 LANGUEDOC -ROSSELL6 I, PROBABLEMENT,UNA BONA PART DE LA FRANJA URBANA DE LA
COSTA BLAVA.
LA INCORPORACI6 D'ESPANYA A LA COMUNITAT
ECON&MICA EUROPEA PRODUIRà UN RADICAL CANVI
D'EQUILIBRI AL SUD DE FRANÇA. AQUESTA REGIb
PASSAR DE SER FRONTERA, CUL DE SAC, A SER
ZONA DE PAS. AQUÍ ÉS ON EL PAPER DE BARCELONA
ESDEVÉ CRUCIAL.
�BARCELONA POT OFERIR ELS INSTRUMENTS I
ELS SERVEIS D'UNA METRÒPOLI MODERNA QUE LA
CONFIGURIN COM LA CAPITAL D'UNA REGIR EUROPEA
EN TRANSFORMACIÓ. EL PORT, UN AEROPORT CONNECTAT AMB LES XARXES INTERNACIONALS, UN CENTRE
DE SERVEIS SOFISTICATS I UNA àMPLIA OFERTA
CULTURAL, UN MERCAT CENTRAL I UNA NOTABLE
CONCENTRACIÓ UNIVERSITbRIA PODEN DESPLAÇAR CAP
A BARCELONA EL CENTRE DE GRAVETAT D'AQUESTA
ZONA.
ES EN AQUEST PLANTEJAMENT QUE ES TROBA LA
BASE D'UNA POLÍTICA EXTERIOR QUE EXPLICA TOT
UN SEGUIT D'ACTUACIONS RECENTS.
L'EMPENTA I LA IMAGINACIÓ DEL NOU ALCALDE
DE MONTPELLER HAN ESTAT EL DETONANT QUE HA
PERMéS DE RECONVERTIR UN AGERMANAMENT GAIREBÉ
SIMBÒLIC EN UNA RELACIÓ PLENA DE POSSIBILITATS
�CONCRETES DE CARA AL FUTUR.
EL MES DE JUNY DE L'ANY PASSAT, L'ALCALDE
DE MONTPELLER VA SER LA PRIMERA VEU DEL MIDI
QUE VA APROVAR PUBLICAMENT L'ENTRADA D'ESPANYA
AL MERCAT COMÚ. HO VA FER DES DE BARCELONA.
AL MES D'OCTUBRE, EN LA MEVA VISITA A
MONTPELLER ES VAN FER ELS PRIMERS CONTACTES
AMB VISTES A L'ESTABLIMENT D'UNA LSNIA AEREA
DE TERCER NIVELL ENTRE LES DUES CIUTATS.
NONES UNES SETMANES MES TARD, A MITJAN GENER,
LA LSNIA ES POSAVA EN MARXA.
A FINALS DE NOVEMBRE VAM CELEBRAR A LA
SEU D'URGELL UNA PRIMERA REUNI6 D'ALCALDES DE
LES DUES VESSANTS DEL PIRINEU PER A TRACTAR
DEL PROBLEMA DE LES COMUNICACIONS.
VAM ACOR-
DAR DE TORNAR A REUNIR-NOS EN EL PRIMER
�TRIMESTRE DEL 1985.
AQUESTA SEGONA REUNIÓ
S'HA FET I, A PART D'ALTRES PROJECTES, S'HA
AVANÇAT SERIOSAMENT EN LA PREPARACIÓ D'UN
ELLAÇ AERI ENTRE BARCELONA I TOULOUSE AMB
ESCALA A LA SEU, COM HA ESTAT RECOLLIT PELS
DIARIS.
ES MSS QUE PROBABLE QUE DURANT EL PROPER
MES DE DE MAIG POGUEM OBRIR LA LÍNIA AEREA
BARCELONA-MARSELLA I QUE A MITJAN JUNY
FUNCIONI JA AMB DOS VOLS EN CADA DIRECCIÓ.
L'ALCALDE DE TOULOUSE VA SER A BARCELONA
FA NOMÉS UN PARELL DE SETMANES. ESTA PLENAMENT
DECIDIT A JUGAR LA CARTA DE L'OBERTURA CAP AL
SUD. ELS SEUS OBJECTIUS SÓN, LOGICAMENT,DIFERENTS DELS DE BARCELONA PERb HI HA UNA COINCIDENCIA EN LA VOLUNTAT DE POTENCIAR LA GRAN
REGIÓ TRANSPIRINENCA.
�TOTS AQUEST SON PASOS MODESTOS, SI VOLEU,
PER& INDIQUEN UNA VOLUNTAT I UNS OBJECTIUS
INSERITS DINS D'UNA ESTRATèGIA BEN DEFINIDA.
ÉS UN REPTE IMPORTANT. MARSELLA EST& EN
CRISI EN ALGUNS ASPECTES, PERÒ TÉ UNA GRAN
ZONA INDUSTRIAL. TOULUSE, O SI VOLEN, TOLOSA
DEL LLENGUADOC, SS UNA GRAN CONCENTRACI6 DE
TECNOLOGIA DE PUNTA, IMPULSADA PER UNES INDÚSTRIES AEROSPACIALS QUE ACABEN DE REBRE UNES
NOVES COMANDES DE VOLUM INUSITAT. NO ÉS FBCIL
LA COMPETèNCIA, PERÒ BARCELONA HA DE SER PRESENT EN AQUESTA ZONA.
SISTEMA DE CIUTATS
CATALUNYA èS, JUNTAMENT AMB EL PAÍS
BASC, LA ZONA D'ESPANYA MÉS URBANITZADA. S'HI
TROBA UN CONJUNT DE CIUTATS MITGES QUE ARTICULEN UN SISTEMA CENTRE DEL QUAL áS BARCELONA
I LA SEVA BREA.
�A CATALUNYA HI HA 935 MUNICIPIS, DELS
QUALS 50 TENEN ENTRE 5000 I 10000 HABITANTS,
38 ENTRE 10000 I 20000, 24 ENTRE 20000 I
50000, 8 ENTRE 50000 I 100000, 7 ENTRE 100000
I 500000 I NOMÉS UN, BARCELONA, AMB MÉS DE MIG
MILIÓ D'HABITANTS.
LA REALITAT DEL SISTEMA DE CIUTATS CATALB
S'OPOSA A LA IMATGE D'UNA BARCELONA QUE S'EXTèN COM UNA TACA D'OLI OCUPANT-HO TOT.COMPTEM
AMB AQUESTA XARXA DE CIUTATS, QUE SI FUNCIONA
BÉ,
SI ES EFICIENT,
POT EQUILIBRAR EL
TERRITORI. PERÒ TOT EL CONJUNT DEPèN TAMBA DE
QUE BARCELONA FUNCIONI.
EL SISTEMA DE CIUTATS CATALà, LA CATALUNYA-CIUTAT, LA CATALUNYA QUE TENIM AVUI,
FUNCIONARà SI L'ESTRUCTURA DEL SEU TERRITORI
ES EFICIENT, SI ESTà BEN CONNECTAT, SI ELS
�IMPULSOS ARRIBEN ALLà ON HAN D'ARRIBAR, SI LES
RESPOSTES ES PRODUEIXEN EN EL MOMENT QUE S'HAN
DE PRODUIR.
LA CATALUNYA DEL FUTUR HA D'ACONSEGUIR INTEGRAR-SE A LA XARXA URBANA EUROPEA. EL SISTEMA
EUROPEU DE CIUTATS S'ESTRUCTURA ENTORN D'UNA
LÍNIA QUE LLIGA LONDRES AMB LA CONCA DEL RHUR,
PASSANT PER AMSTERDAM I PARIS,I QUE BAIXA PER
LA VALL DEL ROINA PER ENLLAÇAR AMB LA VALL DEL
PO A ITàLIA.
L'AUTOPISTA I EL SISTEMA
FERROVIARI CATALà LLIGA PERFECTAMENT BARCELONA
AMB EL CARRER MAJOR D'EUROPA.
AQUESTA COLUMNA VERTEBRAL ÉS LA ZONA
INDUSTRIAL MÉS IMPORTANT D'EUROPA,LA FRANJA
ON ES DECIDEIXEN EL 60 0 70% DE LES COSES
IMPORTANTS QUE SUCCEEIXEN AL NOSTRE CONTINENT.
EL SISTEMA DE CIUTATS CATALà, LA CATALUNYA-CIUTAT, LA CATALUNYA QUE TENIM AVUI,
9
�FUNCIONAR& SI L'ESTRUCTURA DEL SEU TERRITORI
ES EFICIENT, SI ESTà BEN CONNECTAT, SI ELS
IMPULSOS ARRIBEN ALL ON HAN D'ARRIBAR, SI LES
RESPOSTES ES PRODUEIXEN EN EL MOMENT QUE S'HAN
DE PRODUIR.
AREA METROPOLITANA
TOTA LA REFLEXI6 ENTORN DEL CARBCTER URBà
DE CATALUNYA PRESUPOSA L'EXIST&NCIA D'UNA àREA
METROPOLITANA CONSOLIDADA, UN àREA QUE SIGUI
EL MOTOR, QUE ARROSSEGUI LA RESTA DE CATALUNYA.
AQUÍ, COM TANTES ALTRES VEGADES, LA REA-
�LITAT VA PER DAVANT DE LA PRESA DE CONSCIèNCIA. EL FET QUE ES PUGUI ANAR EN METRO FINS AL
CENTRE DE CORNELLà, O DE SANTA COLOMA, I, BEN
AVIAT, BADALONA ÉS, RESPECTE A LA CONCEPCIÓ
TRADICIONAL DE LA BARCELOINA CIUTAT, UNA PETITA REVOLUCIÓ QUE TOTS ELS NIVELLS DE GOVERN
IMPLICATS HAN D'ACOMPANYAR DE MESURES COMPLEMENTàRIES I ADAPTACIONS CONCEPTUALS. LA MÉS
EVIDENT, EL RECONEIXEMENT DE L'EXISTèNCIA
D'UNA CIUTAT METROPOLITANA, NO TÉ ENCARA UNA
ACCEPTACIÓ UNàNIM.
CATALUNYA HA DE CONèIXER LA CIUTAT METROPOLITANA. L'HA DE CONèIXER I L'HA DE RECONèIXER.
I PER RECONEIXER-LA CALEN LLEIS, CALEN
INVERSIONS, MOLTES MÉS INVERSIONS QUE LES QUE
S'HI ESTAN FENT. LA CAPITAL METROPOLITANA HA
DE SER LA PLATAFORMA DE LLANÇAMENT DE CATALUNYA CAP A LA INTEGRACIÓ EUROPEA.
�AIXÒ gS MOLT DIFERENT DEL CENTRALISME
BARCELONI. BARCELONA NO VOL CONCENTRAR RECURSOS. VOL TENIR EL NIVELL URBA IMPRESCINDIBLE PER CONTINUAR ESSENT EL QUE HISTÒRICAMENT
HA ESTAT: EL MOTOR DE TOTA CATALUNYA.
HA DE QUEDAR MOLT CLAR QUE EL QUE *S BO
PER A BARCELONA I LA SEVA ÁREA áS BO PER A
CATALUNYA.LA DICOTOMIA ENTRE UNA CATALUNYA
RURAL I UNA BARCELONA PREPOTENT I XUCLADORA ŠS
FALSA. JA HEM DIT ABANS QUE CATALUNYA ŠS UN
SISTEMA DE CIUTATS, ON TOTS ELS SEUS COMPO-
NENTS ESTAN INTERRELACIONATS.
PER SORT, LA REALITAT ENS AFAVOREIX. EL
CREIXEMENT DEMOGRAFIC DE L'àREA ESTè PRACTICAMENT ESTABILITZAT DES DE FA DEU ANYS, I NO ES
PREVEU QUE LA TENDèNCIA CANVII.L'ESPAI FISIC
DE L'hREA ESTS ESGOTAT, I TENIM UN PLA GENERAL
�METROPOLITà QUE FIXA MOLT CLARAMENT EL MARC
D'ACTUACI6 URBANÍSTICA.
EN ELS ANYS VINENTS ELS ESFORÇOS HAN
D'ANAR PEL CAMÍ DE LA RECONSTRUCCI6, DE L'ACABAMENT D'AQUELLES ZONES URBANES QUE HAN QUEDAT
A CAVALL DE PLANIFICACIONS RECENTS I TEIXITS
URBANS ANTICS, DE LA CONNEXI6 DE NUCLIS URBANS
AïLLATS PER BARRERES URBANÍSTIQUES.
TOT AIX6, REPETEIXO, NO TÉ RES A VEURE
AMB L'ALIMENTACI6 D'UN CAP HIPERTROFIAT. MÉS
AVIAT S'ASSEMBLA A LA RECOMPOSICI6 D'UN MOTOR
DESGASTAT.
MUNTANYA L MAR
VULL DETENIR -ME UNA MICA EN DUES DE LES
ACTUACIONS MÉS SIGNIFICATIVES PER A LA CONFIGURACIU6 DE LA CIUTAT METROPOLITANA DEL DEMd.
�LA PRIMERA ES REFEREIX AL MASSÍS DE COLLCEROLA. COLLCEROLA, AMB UNES 11000 HA, TOCA
VUIT MUNICIPIS, CADASCUN DELS QUALS EL CONSIDERA COM LA SEVA MUNTANYA. LES MOLTES AGRESSIONS SOFERTES NO HAN ANUL.LAT LA SEVA UNITAT
GEOGRBFICA.
SITUAT AL MIG D'UN ANELL DE CIUTATS, I
OBSTACULITZANT L'ARRIBADA A BARCELONA DES DE
L'INTERIOR DE CATALUNYA, COLLCEROLA HA ESTAT
TRADICIONALMENT CONSIDERAT COM UNA BARRERA. EL
REPTE QUE Tš LA CIUTAT METROPOLITANA ŠS
TRANSFORMAR-LO EN UN NEXE, EN UN PARC CENTRAL
QUE UNEIXI LES CIUTATS QUE. ES VEIEN SEPARADES
PEL MASSÍS.
EL SEGON GRAN OBJECTIU METROPOLITB ŠS LA
RECUPERACI6 DEL FRONT MARÍTIM DE BARCELONA,
DES DEL LLOBREGAT AL MONTGAT. ES UN OBJECTIU
�QUE CAL NO VEURE UNICAMENT COM UNA OPERACI6 DE
REHABILITACI6 URBANA, O LIMITAR-LO ALS SEUS
ASPECTES LÚDICS D'ADECENTAMENT DE PLATGES, O
D'OPERACI6 LLIGADA A LA VILA OLÍMPICA. ES TOT
AIXà, PERÒ *S MOLT MÉS, I EL FUTUR DE CATALUNYA HI ESTA IMPLICAT.
AQUESTA OPERACI6 IMPLICA RECUPERAR LA
CONDICI6 DEL PORT DE BARCELONA COM A PRIMER
PORT DEL MEDITERRANI I DOTAR LA ZONA D'UNA
BONA COMUNICACI6 INTERNACIONAL, RESOLENT AL
PRAT TOTES LES CAPACITATS DE CONNEXI6 (AEROPORT, AMPLIACI6 DEL PORT, ETC>.
LA RECUPERACI6 URBANA DEL POBLE NOU CONFIGURAR& D'ALTRA BANDA, UN NOU EIX INSTITUCIONAL ENTORN DEL PASSEIG DE CARLES I, EN LA
PROXIMITAT DEL QUAL S'HI TROBARAN LES SEUS
D'ALGUNES DE LES PRINCIPALS INSTITUCIONS D'AUTOGOVERN DE CATALUNYA, COM EL PARLAMENT O EL
�TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA.
DE LA MATEIXA MANERA QUE COLLCEROLA, EN
CORVERTIR-SE EN PARC METROPOLITA , PASSARà DE
SER BARRERA
A
FER DE NEXE, LA REHABILITACIó
DEL POBLE NOU I DE LES PLATGES DE LLEVANT
RECONSTRUIRè LA
CONNEXI6
RESTA DEL TERRITORI,
ENTRE LA CAPITAL I LA
A TRAVÉS DE
LA COSTA DE
LLEVANT.
AJUNTAMENTS LSECTOR GESTOR
L'EXPERIèNCIA DE SIS ANYS DE DEMOCRACIA
ALS MUNICIPIS ENS PERMET D' AFIRMAR QUE ELS
AJUNTAMENTS S6N UN FACTOR DINAMITZADOR DE LA
VIDA CATALANA EN TOTS ELS ASPECTES: SOCIAL,
CULTURAL I ECONÓMIC. ELS ALCALDES D'AQUESTS
AJUNTAMENTS HAN FET MOLTES VEGADES EL PAPER
QUE TRADICIONALMENT S'HA ASSIGNAT A L'EMPRESA-
�RI. ELS AJUNTAMENTS HAN TINGUT UNA ACTIVITAT
ARRISCADA I EFICIENT, MÉS NOTbRIA ENCARA PER
COINCIDIR AMB UNA ETAPA D'ATONIA DEL SECTOR
PRIVAT.
LA PROXIMITAT DELS GOVERNS MUNICIPALS ALS
ADMINISTRATS PERMET QUE AQUELLS DETECTIN AMB
FACILITAT LES NECESSITATS DE LES SEVES POBLACIONS.D'ALTRA BANDA, LA MATEIXA PROXIMITAT FA
QUE ELS CIUTADANS PUGUIN EXIGIR TAMBÉ, MÉS
FdCILMENT, EL RENDIMENT DE COMPTES. ALS MUNICIPIS ON ES DETECTEN FENÒMENS D'INEFICACIA ÉS
ON S'HA REGISTRAT LA M*S ALTA "MORTALITAT"
POLÍTICA D'ALCALDES I REGIDORS.
CREC, PER TANT QUE SI SE'LS RESPECTA L'AUTONOMIA, ELS MUNICIPIS CONTINUARAN JUGANT UN PAPER
FONAMENTAL EN LA CONSTRUCCI6 DE LA CATALUNYA
DEL DEMà.
�ALGUNES VEGADES S'HA EXPLICAT LA PERSPECTIVA ECONÒMICA ACTUAL PER LA MANCA D'IL.LUSI6
I PER L'AVORRIMENT GENERALITZAT DE LA CONJUNTURA QUE NO ESTIMULEN LES INVERSIONS QUE
PODRIEN CAPGIRAR EL SIGNE DE LES PREDICCIONS.
AQUESTA EXPLICACI6 ŠS FORÇA RAONABLE.PERÒ
PER RECUPERAR LA IL.LUSI6 NO CREC QUE EL REMEI
ADEQUAT SIGUI UNA CURA DE CAVALL, UNA TERÁPIA
DE XOC COM LA QUE PROPOSEN ALGUNS SECTORS.EL
QUE NECESSITA EL PAIS NO S6N NOVES PRESSIONS
SOBRE LA LEGISLACI6 LABORAL. NI TAMPOC S'HO
POT PERMETRE.
SI QUE CREC, EN CANVI, QUE EXISTEIXEN JA
LES CONDICIONS ADEQUADES PER INVERTIR. I CREC
QUE ELS AJUNTAMENTS PODEN DONAR L'IMPULS QUE
SERVEIXI D'ESTÍMUL, DE RUPTURA DE LA "UNIFORMITAT",DE LES PREVISIONS PESSIMISTES COM DEIA
EL PROFESSOR GARCIA DURáN.
�ELS AJUNTAMENTS, PERb, HAURAN DE VEURE
AUGMENTADA LA SEVA PARTICIPACI6 EN LA DESPESA
PÚBLICA TOTAL. ACTUALMENT, EL CONJUNT DE LES
DESPESES DE LES ADMINISTRACIONS LOCALS
D'ESPANYA NO SUPERA EL 15 PER CENT DEL TOTAL
DE LA DESPESA PÚBLICA.
L'OBJECTIU HA DE SER QUE AQUESTA PARTICIPACIÓ PUGI FINS AL 25 PER CENT. AIXb EXIGIR&
ADOPTAR NOVES MESURES FISCALS.
NO HE D'AMAGAR, PERÒ, QUE PER ASSOLIR
AQUEST OBJECTIU HEM DE COMPTAR AMB UN CREIXEMENT SIGNIFICATIU DE LA RENDA NACIONAL. PERb
TAMBÉ HEM DE COMPTAR AMB LA DISPOSICIÓ A FERHO. I POTSER LA MILLOR MANERA SER& TREURE LES
DECISIONS FISCALS DEL CONTEXT ELECTORAL.
�JJOO
HAIG DE FER UNA REFERÒNCIA A UNA DATA
MOLT PRECISA DEL FUTUR:1992. ¿QUIN PAPER HA DE
TENIR L'ESFORç PER A LA CANDIDATURA OLÍMPICA
EN EL DISSENY DEL FUTUR DE CATALUNYA?
L'ENTUSIASME PER ACONSEGUIR QUE BARCELONA
SIGUI LA SEU DELS JOCS OLIMPICS DE 1992 POT
SER L'ESTIMUL QUE TRENQUI LA UNIFORMITAT A QUA
M'HE REFERIT ABANS.
EL PROFESSOR GARCIA DURAN DIU QUE UN
SISTEMA ES DESESTABILITZA SI LA DISTRIBUCIÓ DE
PREVISIONS OPTIMISTES I PESSIMISTES ENTRE ELS
INVERSORS AFAVOREIX EL PESSIMISME MÉS DEL QUE
ÉS REALISTA A LLARG TERMINI.
CREC QUE EL MOMENT ACTUAL RESPON BASTANT
�A AQUESTA DESCRIPCI6. NECESSITEM EXPECTATIVES
MÉS OPTIMISTES, QUE,HEM D'ADMETRE,
D'ALTRA
BANDA, QUE SÓN LES MÉS REALISTES.
ELS JJ00 NO ENS OBLIGARAN A FER MÉS COSES
DE LES QUE BARCELONA NECESSITA. L'AIXECAMENT
DE LA LÍNIA DE TREN DE LA COSTA, LA RENOVACIÓ
URBANA DEL POBLE NOU, LA MILLORA DE LES COMUNICACIONS L'EQUIPAMENT ESPORTIU DELS BARRIS,
LA POTENCIACIÓ DE LES TELECOMMUNICACIONS, S6N
NECESSBRIES, AMB JOCS O SENSE JOCS.
ELS JJOO, A MÉS, HAURAN DE CONSTITUïR
L'ESTIMUL PER INICIAR UNA POLÍTICA DE PRONOCió DE L'ESPORT DE BASE,ELS RESULTATS DE LA
QUAL JA ES PODRIEN VEURE D'AQUI A SET ANYS.
ESTIC ABSOLUTAMENT CONVENÇUT, I NO EM
CANSARÉ DE REPETIR -HO, QUE L'EXTENSIÓ MASSIVA
21
�DE LA PRàCTICA ESPORTIVA POT CONSTITUIR UN
DELS EFECTES MÉS POSITIUS PER AL PASS DE LA
CANDIDATURA OLÍMPICA DE BARCELONA.
EL DEFICIT EXISTENT EN AQUEST TERRENY ŠS
MOLT GRAN I SERIA IMPERDONABLE QUE ES PERDÉS
L'OPORTUNITAT HISTÒRICA DE MILLORAR SUBSTANCIALMENT LES POSSIBILITATS DE PRàCTICA ESPORTIVA DEL CONJUNT DE LA POBLACI6.
HE DE DIR AQUÍ QUE L'ACOLLIDA D'AQUESTES
PROPOSTES QUE HEM FET DES DE L'AJUNTAMENT HA
ESTAT, EN GENERAL, MOLT POSITIVA EN UN ESPECTRE MOLT AMPLI QUE ARRIBA FINS A LA PROPIA
COALICI6 DE MANUEL FRAGA. HE D'AFEGIR TAMBS,
PERÒ, QUE M'INQUIETA LA MANCA DE SENSIBILITAT
QUE HE TROBAT EN MITJANS PRÒXIMS AL GOVERN DE
LA GENERALITAT QUE SEMBLEN LIMITAR LA SEVA
PREOCUPACI6 ESPORTIVA A LA PROMOCI6 DE LA
PRàCTICA I L'ENTRENAMENT D'ELITE.
�EMPRESES
JA HE DIT COM ELS AJUNTAMENTS, ELS ALCALDES,
HAN FET DURANT AQUESTS ANYS UN PAPER SEMBLANT
AL QUE S'ATRIBUEIX ALS EMPRESARIS. PERÒ AIXÒ
NO HA ESTAN CERT TAN SOLS PEL QUE FA A L'ACTIVITAT MUNICIPAL CLàSSICA, TÍPICA. TAMBÉ HA
ESTAT CERT, EN MOLTS CASOS, QUAN ELS AJUNTAMENTS HAN GESTIONAT DIRECTAMENT EMPRESES DE
CARáCTER PRIVAT.
RECENTMENT, PER EXEMPLE, MERCABARNA HA
OBTINGUT EL PREMI A LA MILLOR GESTI6 D'EMPRESA
PÚBLICA. NO SE SI SABEN, PERÒ, QUE MERCABARNA
ERA CANDIDATA AL PREMI A LA MILLOR GESTI6
EMPRESARIAL "TOUT COURT", ENTRE EMPRESES PúBUQUES I PRIVADES. I NO EL VA OBTENIR PER
L'OPOSICI6 FRONTAL DEL FOMENT DEL TREBALL.
�AQUEST PREMI RECONEIX L'èXIT D'UNA GESTI6
QUE HA PERMèS A MERCABARNA PASSAR A TENIR
RESULTATS EXPECTALURATMENT POSITIUS I ENDEGAR
UN PLA D'EXPANSI6 COMERCIAL.
EN EL FUTUR, QUAN HAGI PASSAT LA FEBRE PER
ASSUMIR EL MÉS GRAN NOMBRE DE COMPETèNCIES, ES
RECONEIXERà LA MAJOR EFICACIA GESTORA DELS
AJUNTAMENTS
I LA GENERALITAT COMENÇAR& A
TRANSFERIR SERVEIS A LES ADMINISTRACIONS MUNICIPALS.
PENSO, EVIDENTMENT, EN SERVEIS COM LA
SANITAT I L'ENSENYAMENT.
�EL SECTOR DE LA SANITAT ÉS MOLT IMPORTANT
PER LES SEVES DIMENSIONS ECONÒMIQUES (UN 6
DEL P.I.B). ES TRACTA, A MAS, D'UN SECTOR QUE,
PELS SEUS REQUERIMENTS I ANTECEDENTS HISTàRICS, ES TROBA MAJORITARIAMENT DINTRE DE L'AMBIT PÚBLIC. MOBILITZA UNS RECURSOS MOLT IMPORTANTS I EXIGEIX DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES UNA RESPONSABILITAT POLÍTICA PER LA SEVA
GESTI6.
EN AQUEST MOMENTS, EL SECTOR DE LA SANITAT S'ESTA CONFIGURANT COM UN SECTOR TÍPICAMENT AUTONÒMIC. ES UNA SITUACI6 PARTICULARMENT
DECISIVA PERQUè POT DESEMBOCAR, ENCARA, EN DUES
OPCIONS OPOSADES: LA GESTIO CENTRALITZADA DES
DE LA INSTITUCI6 AUTONÒMICA O BÉ LA DELEGACI6
POLÍTICA DE LA GESTI6 ALS AJUNTAMENTS, ADEQUADAMENT CONSORCIATS, PER TAL D'APROFITAR ELS
AVANTATGES DE L'ADMINISTRACI6 LOCAL (MAJOR
PROXIMITAT AL CIUTADA I RESPONSABILITAT POLÍTICA MÉS DIRECTA).
�DE FET, EN LES PREVISIONS QUE S'HAN
INCORPORAT AL PROJECTE DE LLEI DE SANITAT JA
S'OBRE UNA LÍNIA DE DEFINICIÓ DE LA PRESèNCIA
MUNICIPAL EN EL CONTROL DE LA GESTIÓ.
LA REALITAT POLÍTICA DE BARCELONA RECLAMA
UN PAS MÉS EN LA PARTICIPACIÓ MUNICIPAL EN LA
GESTIÓ SANITARIA QUE ES CONCRETARIA EN UN áREA
DE SALUT ÚNICA A BARCELONA, EN LA CREACIÓ DE
10 DISTRICTES SANITARIS COINCIDENTS AMN ELS
DISTRICTES MUNICIPALS, I QUE PERMETRIEN UNA
PARTICIPACIÓ MUNICIPAL EN AQUEST NIVELL, I EN
LA CONSTITUCIÓ DEL CONSORCI D'HOSPITALS DE
BARCELONA.
TENIM L'ESPERANÇA QUE LA PRUDèNCIA I EL
BON SENTIT POLÍTICS DE TOTS PERMETIN QUE AQUESTS PROJECTES ES CONVERTEIXIN EN REALITAT.
ES UN OBJECTIU PARTICULARMENT RAONABLE EN EL
�MOMENT HISTÒRIC D'UNA REFORMA SANITBRIA, QUE
S'HA VIST PRECIPITADA PER LA CRISI ECONÒMICA I
QUE,
PER AQUESTA MATEIXA RA6, *S CONVENIENT
QUE TINGUI EN COMPTE ELS PERILLS QUE ES PODRIEN DERIVAR D'UNA AGRAVACI6 DELS DèFICITS.
COM EN TANTS D'ALTRES TERRENYS SERS MILLOR FER
UN ESFORÇ DE NEGOCIACI6 ARA QUE EL PROBLEMA
ENCARA *S AL NOSTRE ABAST QUE FER-LO QUAN ES
COMPLEIXIN ELS AUGURIS NEGATIUS QUE SOBRE EL
FUTUR ECONÒMIC DEL SECTOR SANITARI ES FAN DES
DE DIVERSOS ANGLES.
TOT AIXÒ
HA
DE SER UN MOTIU DE REFLE-
XI6.DES DE LA MEVA EXPERIèNCIA NOM*S DIRè QUE
ELS COSTOS PER UBA C UNITAT D'ASSISTèNCIA
�BàSICA) ALS HOSPITALS MUNICIPALS DE BARCELONA
FOREN, EL 1984, DE 15.691 PTS PER UBA I DIA AL
L'HOSPITAL DEL MAR I DE 16.060 PTS AL DE
L'ESPERANÇA, MENTRE QUE ALS HOSPITALS DEL ICS
EL COST ES DESCONEGUT . EN CANVI, LA SUBVENCI6
REBUDA HA ESTAT DE 10.472 PTS PER UBA I DIA
ALS HOSPITALS MUNICIPALS CONTRA 20.000 PTS A
ST PAU I CLiNIC I 15000 ALS CENTRES PRIVATS.
PENSO QUE HEM DE DEIXAR DE MIRAR LES
TRANSFERèNCIES DE SERVEIS,EL REPARTIMENT DE
LES COMPETèNCIES, COM EINES PER A LA MOBILITZACI6 I COM ARGUMENT DE VICTIMISME. HEM
D'ACOSTUMAR-NOS A TRACTAR CADA CAS COM UN
PROBLEMA DE GESTI6. VEURE A QUIN NIVELL DE
L'ADMINISTRACI6 ES PRESTARà AMB M*S EFICIèNCIA
EL SERVEI . O SI CALDRA UNA ACCI6 COORDINADA.
I PROCEDIR EN CONSEQUANCIA, PERÒ AMB SERENITAT, SENSE ARGUMENTACIONS PASSIONALS.
�PER A CONSTRUIR UNA ADMINISTRACIá EFICAÇ
A CATALUNYA CAL FER UN ESFORÇ PER A QUE CADA
ADMINISTRACIÓ S'OCUPI D'ALLb QUE LI PERTOCA,
EVITANT EXPANSIONISMES ESTARILS.
CAL QUE LES ADMINISTRACIONS APRENGUIN A
RESPECTAR L'AUTONOMIA MUTUA . ELS AJUNTAMENTS
NO SON L'ADMINISTRACIÓ PERIFéRICA DE LA GENERALITAT.LA MATEIXA AUTONOMIA QUE DEMANEM AL
GOVERN CENTRAL PER A LA GENERALITAT HA DE
TENIR-LA PRESENT LA GENERALITAT EN LES SEVES
RELACIONS AMB ELS AJUNTAMENTS.
QUAN L'ALCALDE DE BARCELONA VOL FER UN
PACTE AMB LA OPOSICIÓ AL GOVERN MUNICIPAL PER
AFRONTAR CONJUNTAMENT PROBLEMES DE COMPETéNCIA
MUNICIPAL HA DE TENIR COM A INTERLOCUTOR EL
LÍDER DE LA OPOSICIÓ MUNICIPAL, NO EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT.
�HEM VIST EN EL PASSAT COM EL GOVERN DE
LA GENERALITAT TENIA DIFICULTATS PER ASSUMIR
EL LSMIT DE LES SEVES COMPETèNCIES. LES OFICINES DE BENESTAR EN SÓN UN EXEMPLE. N'HI HA
D'ALTRES.
EL GOVERN AUTÒNOM NO HA DE COMPORTAR-SE
COM UN AJUNTAMENT GRAN.EL SEU OBJECTIU NO HA
DE SER TENIR MESTRES I GUARDIES EN NÒMINA,
SINE FORMULAR POLÍTIQUES ORIENTADORES DE LA
GESTIÓ D'UNS RECURSOS TRANSFERITS I ADMINISTRATS, EN BONA PART, DES DELS AJUNTAMENTS.
L'ESSèNCIA DE L'ACTUACIÓ DEL GOVERN DE LA
GENERALITAT HAURIA DE CONSISTIR A IMPULSAR,
INCENTIVAR, ESTIMULAR LA INNOVACIÓ I PROPOSAR
OBJECTIUS QUALITATIUS.
SI LA GENERALITAT NO ASSUMEIX QUE LES
SEVES COMPETèNCIES, COM LES DE L'ESTAT, HAU-
�RIEN DE SER TAXATIVES,I TANCADES, I LES LOCALS, RESIDUALS 1 EXPANSIVES PERDRà TOTA
LEGITIMITAT EN LES SEVES PROTESTES DE NO INTERVENCIONISME I DE PREOCUPACIÓ PER L'AUTOGOVERN.
ENCARA QUE RECLAMI UNA DISTRIBUCIÓ DE
COMPETiNCIES, TAMBÉ AFIRMO QUE CAL NO OBSSESSIONAR-SE AMB AQUEST PROBLEMA .
A VEGADES CAL ADMETRE RESPONSABILITATS
COMPARTIDES, COORDINACIÓ D'ESFOROS I DE GESTI6,UN ENFOCAMENT DE MULTI-NIVELL DE GOVERN.
NOMÉS AMB AQUEST PLANTEJAMENT SERS POSSIBLE L'AFRONTAMENT DE MOLTS PROBLEMES QUE TENIM
A BARCELONA I, BEN SEGUR, A TOTA CATALUNYA.
PERÒ ÉS UN ENFOCAMENT QUE EXIGEIX UNA CERTA
RENUNCIA AL PROTAGONISME I UNA FERMA VOLUNTAT
DE COOPERACIÓ. ES UNA ACTITUD QUE NO SEMPRE HA
�ESTAT PRESENT A LES NOSTRES ADMINISTRACIONS
COM HO PROVA EL FET QUE HA COSTAT MÉS DE DOS
ANYS I MIG TIRAR ENDAVANT EL COMPROMÍS ASSUMIT
PER LA GENERALITAT EL 1982, CON A CONSEQUèNCIA
DEL SANEJAMENT DE TABASA, L'EMPRESA QUE HAVIA
DE CONSTRUIR ELS TúNELS DE VALLVIDRERA. EN
L'ESMENTAT ACORD, LA GENERALITAT S'HAVIA COMPROMèS A INVERTIR PER UN VALOR EQUIVALENT AL
65% DE L'OBRA FETA, ES A DIR, UNS 2.500 MILIONS DE PESSETES, COM A CONTRAPARTIDA DE LA
CESSI6 PER L'AJUNTAMENT DEL 65' DE LES ACCIONS
DE LA SOCIETAT. S'HAURAN PERDUT DOS ANYS I MIG
EN LA POSADA EN MARXA D'UNES OBRES QUE SóN
ESSENCIALS PER A L'ESTRUCTURACIÓ DEL TERRITORI.
HI HA, NO OBSTANT, ALGUNS EXEMPLES DE
LES POSSIBILITATS D'UNA BONA VOLUNTAT DE C00PERACI6 ENTRE INSTITUCIONS. EL CAS MÉS POSITIU
ÉS L'ACORD QUE FINALMENT HA ADOPTAT EL CONSELL
�D'ADMINISTRACIÓ DE RENFE D'AIXECAR LES VIES
DEL POBLE NOU. ES UNA DECISI6 EXTRAORDINdRIAMENT IMPORTANT PER AL FUTUR URBANISTIC DE
BARCELONA I, AMB TOTA SEGURETAT, PER A LA
MILLORA DE L'EFICIèNCIA D'UNA PART CABDAL DEL
TERRITORI QUE ENLLAÇA LA METRÒPOLI AMB LA
RESTA DE CATALUNYA.
COMARCALISME
VULL TORNAR A REFERIR-ME A LA IMPORTàNCIA
QUE Tš PER A CATALUNYA LA CAPITALITAT DE BARCELONA. PERSONALMENT HE TINGUT OCASI6 DE COMPROVAR COM AQUESTA FUNCI6 QUE ES ALHORA DE
MOTOR I D'APARADOR -COM EN QUALSEVOL ALTRA
CAPITAL-ES COMPRESA PER LA GENT DEL NOSTRE
PAIS.LA HIPOTèTICA CONFRONTACIÓ ENTRE LA METRbPOLI BARCELONINA I UNA IDÍLICA CATALUNYA
COMARCAL *S UNA ELABORACI6 PARTIDISTA SENSE
CAP BASE REAL. ELS CATALANS ESTAN ORGULLOSOS
DE TENIR UNA CAPITAL AMB UNA PRESèNCIA AL MÓN
�CADA COP MÉS AFIRMADA, UNA CAPITAL QUE PUGUI
PROJECTAR-SE AMB POTèNCIA PRÒPIA. SI EM PERMETEN LA PETITA FRIVOLITAT, CREC QUE LA MATEIXA
IDENTIFICACI6 QUE UNA MAJORIA DELS CATALANS TÉ
AMB EL BARÇA NO DEIXA DE SER UN REFLEX DE LA
IDENTIFICACI6 AMB BARCELONA.
ELS PRESSUPOSTOS IDEOLÒGICS DELS QUI
FABRIQUEN LA CONFRONTACI6 NO S6N EN ABSOLUT
COMARCALISTES. EN TOT CAS SERIEN PAIRALISTES.
I EL PAIRALISME ÉS UN PRODUCTE TÍPICAMENT URBà
I MEDIOCRE. NO TÉ RES A VEURE AMB EL CAMP NI
LA PAGESIA.
PENSO QUE LA HISTÒRIA D'AQUESTA CASA ENS
D6NA UN BON MOTIU DE REFLEXI6. AQUÍ ÉS ON GENT
COM JOSEP PLA ES VA IMPREGNAR DE CULTURA
URBANA. GENT QUE,PRECISAMENT PER TENIR BEN
CLAR QUE PERTANYIA AL CAMP, ASSUMIA SENSE
RECEL NI COMPLEXES EL BARCELONISME. (...)
�DIVISIÓ TERRITORIAL
ES PROBABLE QUE LA PRÒPIA IDEOLOGIA PAIRALISTA A LA QUE EM REFERIA ABANS ES TROBI A
L'ORIGEN DE MOLTES INDECISIONS EN MATèRIA
D'ORDENACIÓ TERRITORIAL.
EN COMPTES D'ES-
TRUCTURAR EL TERRITORI ES PARLA DE POSAR CONTRAPESOS A LA CAPITAL.
TAMBÉ EN AQUEST TERRENY ÉS MOLT IMPORTANT
QUE ES FACI UN ESFORÇ PER ADMETRE QUE EL PAIS
ÉS COM ÉS I ES REBUTGI LA TEMPTACIÓ D'INTENTAR
QUE LA HISTàRIA FACI MARXA ENRERA. UN CERT
VOLUNTARISME AS IMPORTANT EN LA VIDA DELS
POBLES
I ES EVIDENT QUE EN EL CAS DE LES
COMARQUES S'HA DEMOSTRAT COM UNA VOLUNTAT
COL.LECTIVA
DE RECUPERAR-LES PODIA ARRIBAR A
FER-SE DE FORTA EN ELS SENTIMENTS DELS NOSTRES
CIUTADANS. TOT AIXÒ ÉS CERT I, PROBABLEMENT,
AS TAMBÉ POSITIU. PERb ÉS FONAMENTAL PER AL
�FUTUR DEL PASS QUE ES PRENGUIN DECISIONS AMB
RAPIDESA I LES DECISIONS OPERATIVES NO ES
PODEN PRENDRE SOBRE DESITJOS I NOSTBLGIES. CAL
ADOPTAR-LES SOBRE BASES REALS.
LA NOVA DIVISIÓ TERRITORIAL DE CATALUNYA
ÉS URGENT I S'HA DE CONFIGURAR SOBRE LA BASE
DE LES REALITATS D'AVUI. ALGUNES D'AQUESTES
REALITATS COINCIDEIXEN AMB LES QUE VAN CONDUIR
AL MAPA DE PAU VILA PERS N'HI HA D'ALTRES QUE
NO. EL FONSMEN METROPLITA DE BARCELONA, PER
EXEMPLE, NO TENIA EL 1936 LES CARACTERÍSTIQUES
QUE TÉ ARA, GAIREBÉ CINQUANTA ANYS DESPRÉS.
CREC QUE LES RESOLUCIONS SOBRE ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE LA V ASSEMBLEA DE LA FEDERACIÓ DE MUNICIPIS DE CATALUNYA PODEN SERVIR
DE PUNT DE PARTIDA.
LES RESOLUCIONS DEIEN QUE L' ESQUEMA DE
�LA ORGANITZACI6 TERRITORIAL DE CATALUNYA HA DE
FONAMENTAR-SE EN:A) MUNICIPIS, B)COMARQUES I
C) VEGUERIES, REGIONS O PROVÍNCIES. ALS MUNICIPIS CALDR& PREVEURE RáGIMS DIFERENTS PER A
MUNICIPIS DIFERENTS. LES COMARQUES, CONSIDERADES COM A ENTITATS LOCALS, HAURAN D'ASSUMIR
COMPETèNCIES I RECURSOS TRASPASSATS, SOBRETOT,
DE LA GENERALITAT I LES DIPUTACIONS, PERb
TAMBÉ DELS AJUNTAMENTS. LES VEGUERIES, O REGIONS, O PROVÍNCIES, HAURIEN DE CONSTITUIR LES
DIVISIONS PERIFSRIQUES DE L'ADMINISTRACI6 DE
L'ESTAT I DE LA GENERALITSAT.
EN QUALSEVOL CAS HEM DE SER PRAGMBTICS.
HEM DE FUGIR DEL FETITXISME DELS NOMS, TREURE
EL MBXIM PROFIT DEL QUE ÉS POSSIBLE ARA I
EVITAR TOT ALLb QUE IMPLICARIA REFORMES DE
LLEIS BàSIQUES. TENIM UNA CONSTITUCI6 I UN
ESTATUT QUE VAN SER APROVATS EN UN MOMENT CLAU
DE LA TRANSICI6, DESPRÉS D'UN PROCÉS DE NEGO CIACI6 COSTES. SERIA MOLT IRRESPONSABLE TORNAR
�A
OBRIR AQUELL PROCÉS I NO ESTA GENS CLAR ON
AQUEST CAMÍ ENS PODRIA PORTAR.
LES CONCEPCIONS QUE A TOTS ENS AGRADEN
MÉS,
ALTRUISTES, POèTIQUES I MÍTIQUES DE LA
NACIONALITAT CATALANA SóN MOLT ATRACTIVES,
MOUEN ELS NOSTRES SENTIMENTS, PERÒ NO SERVEIXEN PER A RES SI, PARAL.LELAMENT,
NO SABEM
ORGANITZAR EL NOSTRE PAIS D'UNA FORMA EFICIENT, I, ABANS QUE RES, AIXÓ VOL DIR QUE
S'HAN DE PRENDRE DECICIONS.
ELS PAISOS MÍTICS, LES PáTRIES QUE ES
REFEREIXEN A SSENCIES HISTÒRIQUES NO DEMANEN
MASSA DECISIONS. NORMALMENT,EXIGEIXEN ADHESIÓ.
ELS PAISOS REALS, LES PàTRIES DE CARN I
OSSOS I PROBLEMES PROSAICS SI QUE DEMANEN
DECISIONS PELS SEUS CIUTADANS, REPRESENTATS
�ELS SEUS GOVERNANTS. ELS HO PUC DIR DES DE
L'AJUNTAMENT DE BARCELONA, DES DE LA PRIMERA
LÍNIA DE L'ADMINISTRACIÓ. FER UNA CIUTAT, FER
UN PAIS REQUEREIX ADOPTAR DECISIONS.
AMB LES NOSTRES DECISIONS O AMB LA NOSTRA
PASSAVITAT ESTEM CONSTRUINT LA CATALAUNYA DEL
FUTUR. EL MEU MISSATGE D'AVUI AS QUE RESULTARà
MOLT MÉS POSITIU PER AL PAÍS QUE EL SEU FUTUR
EL FEM CONSCIENTMENT, AMB DECISIONS PENSADES,
DEBATUDES I APLICADAS AMB ENTUSIASME.
DE FET, L'ABSèNCIA DE DECISIONS ÉS UN
FORMA BORDA DE PRENDRE DECISIONS. EL PAIS NO
QUEDAR& ATURAT ENCARA QUE ELS SEUS GOVERNANTS
OPTIN PER LA POLÍTICA DE NO PRENDRE DECISIONS.
PERE SI VOLEM FER UN PAÍS MODERN, EFICIENT, EQUILIBRAT, SENSIBLE ALS PROBLEMES DELS
SEUS CIUTADANS, CAL QUE PRENGUEM DECISIONS.
�CAP REVIFAMENT DEL LIBERALISME NO POT JUSTIFICAR QUE ELS GOVERNS DEIXIN DE FER ALLÒ PER AL
QUE HAN ESTAT CONCEBUTS, ES A DIR, GOVERNAR. I
GOVERNAR VOL DIR PRENDRE DECISIONS, ESCOLLIR
UNES OPCIONS EN LLOC D'UNES ALTRES.
A BARCELONA, A CATALUNYA D'AVUI, HI HA
UNA LLISTA PREOCUPANT DE PROBLEMES QUE ESPEREN
SOLUCI6 O, COM A MÍNIM, DECISIONS DE GOVERN.
PENSO PER EXEMPLE, EN EL PROBLEMA DEL PORT DE
BARCELONA, EN LES PRESONS, EN QUESTIONS INTIMAMENT LLIGADES AMB LA SEGURETAT COM EL CONTROL DE LES PENSIONS, EL CONTROL DE LES DROGADICCIONS, LA PROTECCIÓ DELS MENORS O EL SEGUIMENT DEL TR&FEC D'OBJECTES ROBATS. TOTS AQUESTS PROBLEMES SÓN SUSCEPTIBLES DE SER ABORDATS PER L'ADMINISTRACI6 AUTONbMICA, AMB EL
SUPORT DELS AJUNTAMENT.
�ESTAVA PENSANT PRECISAMENT EN AQUESTS
PROBLEMES QUAN, POC ABANS D'ACABAR L'ANY PASSAT VAIG COMENÇAR A INSISTIR EN LA MEVA PROPOSTA DE QUE 1985 FOS L'ANY DE LES DECISIONS.
AVUI, LAMENTABLEMENT, HE DE CONSTATAR QUE EL
PRIMER TRIMESTRE JA S'HA ESCOLAT SENSE QUE
HAGI ESTAT APROFITAT MES QUE PER A UNS CONTACTES EXPLORATORIS ENTRE ELS DIFERENTS PARTITS I
ADMINISTRACIONS.
VULL APROFITAR L'EXCEL.LENT OPORTUNITAT
D'AQUESTA TRIBUNA A L'ATENEU PER A FER UN
SENYAL D'ALERTA SOBRE EL RETARD QUE PORTEM EN
L'APROFITAMENT D'UN ANY QUE, EN NO TROBAR-SE
MARCAT PER CAP ELECCIÓ, ES MOLT ADEQUAT PER A
LA NEGOCIACIÓ DE LES GRANS DECISIONS QUE IMPLIQUEN LES DIFERNETS ADMINISTRACIONS.
DES DEL PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA S'HA PROPOSAT AL GOVERN DE LA GENERALI-
�TAT QUE S'OBRI UNA NEGOCIACIÓ IMMEDIATA PER A
PACTAR UN BLOC DE QUATRE LLEIS BàSIQUES PER A
ORGANITZAR AMB RACIONALITAT EL FUTUR DE CATALUNYA: LA LLEI DE LA FUNCIÓ PÚBLICA, LA LLEI
ELECTORAL, LA LLEI MUNICIPAL I LA LLEI D'ORDENACIÓ TERRITORIAL.
AQUESTA PROPOSTA DEL PSC Tí LA MATEIXA
DIRECCIÓ QUE LES QUE ACABO DE FER COM ALCALDE
DE BARCELONA. ES TRACTA DE TRENCAR UNA POLÍTICA DE PASSIVITAT QUE POT SER MOLT GREU PER AL
PAÍS. NO HI HA CAP GREUGE QUE JUSTIFIQUI L'AJORNAMENT
CONSTANT D'ALGUNES
DECISIONS
URGENTS. POTSER SER& POSSIBLE DISTREURE DURANT
UN TEMPS MÉS L'OPINIÓ PÚBLICA AMB VISTOSES
BATALLES PELS PRINCIPIS PERÒ, FATALMENT, ELS
CIUTADANS D'AQUEST PAIS ACABARAN PREGUNTAN-SE
UN DIA PERQUè NO ES VA DECIDIR AMPLIAR O NO
AMPLIAR EL PORT DE BARCELONA EN EL MOMENT EN
QUE PRENDRE LA DECISIÓ TENIA SENTIT... NO ÉS
RAONABLE REFERIR CADA PROBLEMA -DES DEL LICEU
�AL CONSELL RECTOR DE LA CANDIDATURA OLÍMPICA
O AL CONSELL DE SEGURETAT URBANA- A UNA QUESTI6 DE PRINCIPIS . AIXb CONSOLIDARIA UNA TRASCENDENTALISME EN LA NOSTRA VIDA PÚBLICA QUE
PODRIA TENIR CONSEQUèNCIES MOLT NEGATIVES I
QUE TRENCARIA AMB TOTA LA TRADICIÒ POLÍTICA
DEL M6N EN EL QUE ESTEM IMMERSOS.
COM DEIA JA FA TRES MESOS DES D'UNA ALTRA
PRESTIGIOSA TRIBUNA DE LA CIUTAT, LA DE L'ASSOCIACI6 DE LA PREMSA, POTSER ENCARA S6M A
TEMPS D'OBRIR UNA TREVA EN LA BATALLA DELS
PRINCIPIS I DE PASSAR A PRENDRE LES DECISIONS
QUE ELS CIUTADANS D'AQUEST PAÍS RECLAMEN.
MOLTES GRdCIES.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1982-1997
Description
An account of the resource
Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Catalunya demà: una perspectiva local
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Language
A language of the resource
Català
Description
An account of the resource
Text de la conferència pronunciada per l'alcalde Pasqual Maragall a l'Ateneu Barcelonès.
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Ateneu Barcelonès
Subject
The topic of the resource
Catalunya
Ciutats
Identitat col·lectiva
Nacionalisme
Administració local
Model social
Administració pública
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1985-04-10
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/175/20040805.pdf
0438d1152d67472a7f222147a7d45cd1
PDF Text
Text
Catalunya en el contexto político español (castellà)
Escola d'Estiu de l'Escorial | 5/8/2004
Soplan en los pueblos de España vientos de cambio.
Se acabó el "no mojarse", el wait and see, el "se mira pero no se
toca" de la Catalunya de la era Pujol con respecto a España. Esa
actitud contribuyó al tránsito de la dictadura a la democracia, y de la
uniformidad a la variedad, pero tocó techo hace ya unos años.
Todos sabemos en Catalunya que la desaparición de fronteras con
Europa, concretamente con Francia, significa también que no hay
frontera imaginable con Castilla y no digamos con Aragón. Los
independentistas también lo saben.
La desaparición de las fronteras estatales en Europa significa también
que Lisboa sufre tanto o más que Barcelona la deslocalización de
empresas y profesionales hacia Madrid, mientras que la Euroregión
Oporto - Vigo sube como la espuma.
Catalunya no "pasa" de lo que sucede en otros territorios de la
España plural. Entre otras cosas porque es contribuyente neta a la
fiscalidad del estado. Porque el pasado nos ha unido, unas veces
dramáticamente y otras dramática y gozosamente a la vez. Ejemplo
de lo primero, el franquismo; de lo segundo, la llegada de los
andaluces, murcianos, extremeños, gallegos, que empezó en los años
20 del siglo pasado y no terminó hasta los 70.
No pasamos.
Deseamos que cambie la singladura del proyecto vasco de
modificación de la relación con el Estado, tras las elecciones de Abril
en Euskadi. Frontera con Castilla no habrá tampoco. Pero la del
Bidasoa perderá sentido en gran medida. Eso sí. Y su Euro región
vasca será imparable.
Hay euro regiones entre Alemania y Holanda, entre Alemania, Francia
y Suiza (la "Regio"), entre Nord Pas de Calais, el sur de Bélgica y el
South East inglés, entre Copenhaguen y Malmoe, unidas por un
puente sobre el mar, la hay en ciernes entre Catalunya, Aragón,
Languedoc Roussillon, Midi Pyrenées y eventualmente Aragón y
Comunidad Valenciana, y la hay entre el Norte de Portugal y Galicia.
¿Cómo no va haber una euro región vasca a los dos lados de la
frontera?
Hay incluso construcciones monográficas que unen a dos
euroregiones. Como es la Comunidad de Trabajo de los Pirineos,
1
�desde el Cantábrico al Mediterráneo, Comunidad que se va a reunir
en Septiembre en Barcelona. Catalunya ostenta ahora la presidencia
de la Comunidad. Está en marcha en ese ámbito y se va a discutir
dentro de un mes un plan estratégico del Pirineo, que los aragoneses
han impulsado con vehemencia, insistiendo en un túnel ferroviario de
baja cota para aliviar el alud de camiones que infestan los puertos
pirenaicos.
Estoy totalmente de acuerdo en ese intento de europeizar o
"alpinizar" el Pirineo.
¿Saben Vds. qué regiones europeas crecen más deprisa, descontando
el factor nacional de crecimiento? Las fronterizas, porque allí dónde
hubo barrera, al quitarla, acuden las aguas a fecundar lo que en
realidad es un cauce.
Europa "nos tiene" tanto como "la tenemos". Como es una
construcción de los Estados, les pertenece - "la tienen" los estados.
Sobre todo tras la modificación constitucional del período derechista
y estatista que hemos vivido. Antes, hoy todavía, el Tratado vigente
decía que Europa era una unión de pueblos dónde todo debía hacerse
tan cerca de los ciudadanos como fuera posible. Ahora la nueva
Constitución se limita a enunciar el principio de subsidiariedad sin
más detalle.
Pero si los estados "mandan" en Europa, las autonomías, en la
medida que también son estados, "también mandan". Estaría
soñando despierto el país o el gobierno que no entendiera que se está
creando un imaginario colectivo europeo muy poderoso a medio
plazo. La desaparición de las aduanas y las fronteras cambiará
mentalidades, el nacimiento del Euro lo mismo, la "Champions" o liga
europea de campeones también.
Pero volvamos a lo nuestro. Volvamos a cómo se organiza nuestra
diversidad interior, cosa que por cierto se hace más sencilla a medida
que Europa deslegitima la correspondencia biunívoca entre estado y
nación, entre "vivencia en" y "pertenencia a" un territorio dado.
He mencionado Euskadi. Consideremos ahora, siempre con el respeto
debido por parte de un observador apasionado, implicado, pero
observador al cabo, el caso de Andalucía.
Andalucía tiene razones para postular un tratamiento diferenciado
entre las Comunidades autónomas, puesto que posee, si no lengua
propia, sí una cultura robusta y singular, y porque entró en la
autonomía por la vía rápida del art. 151 de la Constitución.
No tendría las mismas razones en cambio, a no ser a través de un
2
�cambo constitucional importante, para postularse como nacionalidad,
puesto que la Constitución del 78 las limitaba implícitamente a las
autonomías que "en el pasado", por no mencionar a la 2ª República,
hubieran plebiscitado su Estatuto, es decir, Catalunya, Euskadi y
Galicia.
Sin embargo si del último de los Estatutos republicanos (el gallego,
1939) a la Constitución, van 39 años, de la Constitución hasta hoy
han pasado 25. No hay porque pensar que "el pasado" se terminó en
1978: sigue creciendo, sigue "pasando". Eso, ese registro de "lo que
va pasando", es precisamente lo que los cambios constitucionales
verifican, deben verificar.
Es cierto además que la Constitución fue un pacto de transición de
dictadura y centralismo a democracia y autonomía. Y ese pacto lo
hicieron algunos valerosos representantes de una dictadura
decadente para certificar su defunción, y los aún más meritorios
representantes de la democracia clandestina para adaptar su sueño a
la estricta (y apasionante) posibilidad que se abría.
Me cuento entre los que entendieron y votaron la Constitución en
tanto que reconocía, entre otras cosas, la nacionalidad catalana: no
había que ser muy astuto para leer la carta magna en esos términos.
Pero es cierto que otros la votaron entendiendo que no se trataba de
un mero regreso al pasado. Entendiendo que algo nuevo se había
creado, hijo de lo antiguo y de lo reciente.
Para mí no hay duda de que la Constitución consagraba a las tres
nacionalidades históricas como tales nacionalidades, y no a ninguna
otra, pero otros, no creo que el Tribunal Constitucional, pero sí
ciudadanos como Vds. y como yo, pudieron entenderlo de otro modo.
Y otros más incluso no la votaron y ahora la defienden con las uñas.
Porque lo que entonces les parecía excesivo ahora les resulta un
inevitable mal menor . "Mal", seguro, y "menor", sólo bajo condición
de que no se la toque nunca ni una coma* Pasaría como en las Leyes
Fundamentales del franquismo (el Fuero de los Españoles, el Fuero
del Trabajo...), que eran inmodificables. Condición ésta imposible,
claro está. Pero que hay que anotar. Si no por otra razón por ser un
reciente Presidente del Gobierno su mayor defensor.
Entiendo pues que la Constitución se puede cambiar no solo para
devolvernos la innegable promesa inicial a los que procedemos de
una tradición democrática y republicana, y en mi caso catalanista,
sino también para cohonestarla con las de otros que comparten los
dos primeras tradiciones pero no la tercera, y otros que no
comparten ninguna, entre otras razones porque su juventud y
3
�nuestra falta de empeño didáctico les ha privado de momento de
referencias históricas.
Dejemos ya la historia y vengamos al presente.
Están pasando cosas importantes en el camino que va de la letra y
del pasado a la realidad y al futuro.
No es solo que los andaluces se metieran ya desde buen principio en
la vía prevista para las nacionalidades en el momento de acceder a la
autonomía, la del artículo 151, obteniendo por ejemplo el derecho de
su presidente a disolver la cámara y convocar elecciones, como
ocurre también en las nacionalidades históricas. Es que además,
como he dicho, su singularidad cultural es innegable.
Hace unos días, almorzando en el Empordà con Carrillo y Herrero de
Miñón, les proponía la siguiente cuestión. Catalunya obtuvo su
Estatuto en 1932, Euskadi en el 36 y Galicia en el 39. ¿Qué hubiera
ocurrido si el proceso político de entonces hubiera proseguido, sin
guerra civil? ¿Hubiera Andalucía pedido y obtenido su Estatuto?
¿Quién puede saberlo, quién puede descartarlo?
Alguien podría objetar: es que precisamente la guerra civil demuestra
que aquel camino no era sostenible. Pero, como Vds. comprenderán,
eso sería tanto como resolver de mala manera lo que la Constitución
tiene de ambigüedad calculada. Sería resolverla con un carpetazo al
pasado que no haría justicia a las concesiones que los artífices de la
transición se hicieron entre ellos. Mejor dicho, sería vulnerar aquel
acuerdo. Lo que tenemos que hacer ahora es mejorarlo poniéndolo al
día.
¿Quién dijo que las Constituciones como más breves y más confusas
mejor? Los británicos no tienen Constitución y no les va mal. Han
montado no ya un sistema asimétrico sino varios sistemas de
autonomía. Uno para Escocia, uno para Gales y otro, complicadísimo
y de momento eficaz, para Irlanda del Norte, que tenía un conflicto
vivo más antiguo y tan virulento como el vasco. Hasta tiene equipos
de fútbol internacionales para cada uno de sus territorios, incluyendo
por supuesto Inglaterra.
Lo malo, dije una vez, es que aquí no tenemos nombre para lo que en
Catalunya llamamos "el resto de España" algunos y llaman otros "el
resto del Estado" (como por ejemplo los meteorólogos de la TV
catalana: un amigo me decía "llueve en todo el estado, ¿equivale a
decir que llueve en la Generalitat"?).
Volvamos a España. Aquí el traje a medida que estamos haciendo va
a depender crucialmente de lo que haga o diga Andalucía. Andalucía
4
�está ante una disyuntiva: o busca y obtiene un reconocimiento de su
singularidad o se conforma con una actitud de rechazo a toda
singularidad y se postula como garante de una cohesión basada en la
negación de pretendidos privilegios.
Lo segundo sería un error dramático. Se trata más bien de diseñar las
reglas del juego excluyendo todo privilegio, no de borrar las
distinciones realmente existentes para que quede claro que no hay
privilegios. Eso sería tanto como echar el niño con el agua del baño,
como dicen los anglosajones. Muerto el perro muerta la rabia,
decimos aquí.
Yo he sido el primero en defender la singularidad foral y fiscal vasca,
en descartar el concierto para Catalunya por innecesario, mimético y
falto de base histórica, y en señalar que sin embargo Catalunya
difícilmente aceptará contribuir fiscalmente al pago de los servicios
públicos de comunidades con renta per capita superior a la media
española - cosa que está ocurriendo: sólo cuatro comunidades son
hoy por hoy contribuyentes en términos netos, Madrid (con un
"efecto sedes" incorporado que habría que descontar), Catalunya,
Baleares y Navarra, ésta última en muy menor medida.
He hablado de fijar las reglas. Andaluces y catalanes nos hemos
puesto de acuerdo en pagar por renta y recibir por población. Ésta es
una regla clara, que la gente entiende, cuestión ésta de la
"comprensión pública" absolutamente crucial. Hay que abandonar los
tecnicismos en la explicación del sistema fiscal y financiero del Estado
de las Autonomías.
Todo el mundo comprende que es justo que los que tienen más
porcentaje de renta que de población, los que tienen más y son
menos, ayuden a los que tienen menos y son más. También porque,
seamos claros, con ello se ponen puertas al campo de los excesos de
generosidad que siempre acaban en resentimientos cruzados. Y
porque así las economías y las rentas per capita convergen y los
mercados se ensanchan. Que es lo que hoy está ocurriendo - aunque
no sabemos en qué medida. (Una sentencia del tribunal federal
alemán permite a los länder ricos limitar, si sus necesidades lo
exigen, sus contribuciones a los menos ricos. Téngase en cuenta que
esos länder occidentales nos han estado pagando un billón de Pts al
año a los españoles - un 1% de nuestra renta nacional - a través de
los fondos de cohesión. Y que el coste de la ayuda a los länder
orientales es ¡cinco veces mayor!).
Y añado aún más a lo dicho antes: andaluces y catalanes nos
entendemos porque muchos andaluces han hecho Catalunya con sus
manos y su ingenio. Por tanto, nos conviene a unos y otros
entendernos, pero sobre todo lo que ocurre es que lo queremos y que
5
�es fácil entenderse. Más por querer y poder, pues, que por convenir.
Déjenme ahora, de paso, hablar en tanto que Presidente de los
socialistas de Catalunya. Llevamos sacando más votos que nadie
desde 1995 en todas las elecciones - digo en todas, incluidas las dos
ultimas autonómicas. En las europeas, las generales y las
municipales. Lo mismo que el PSOE en España entre 1982 y 1993. O
más. En las municipales del 95, los socialistas, en toda España, solo
ganamos en cuatro capitales de provincia : La Coruña, Barcelona,
Lleida y Girona, Y luego en Donosti.
Pero dejemos las matemáticas y los resultados electorales. Vamos a
la filosofía, a la filosofía política, que es lo esencial.
Lo esencial son tres cosas. La primera es la Constitución y los
estatutos y su dibujo de la España plural. La segunda es el Senado.
La tercera, Europa.
Voy a referirme con cierta extensión a la primera cuestión, que es la
que centra la temática de la conferencia, y brevemente a las otras
dos, por bien que son imprescindibles para completar la primera.
Tiempo habrá para hablar de ellas.
Cualquier niño sabe en Catalunya y en Euskadi, y muchos en Galicia
saben que esas regiones no son exactamente regiones sino
nacionalidades. La Constitución española también lo sabe. Aunque,
como he dicho, no lo precisa explícitamente, porque las autonomías hay quien no lo recuerda - no existían cuando se hizo la Constitución.
Se hizo para que existieran, pero no existían.
El golpe de Estado del 81 alteró los ánimos y forzó, aun fracasando,
algunos pasos atrás: la Loapa, que acabó estrellándose en el
Constitucional, y la reforma del Reglamento del Congreso. De todos
modos ese reglamento, que los socialistas catalanes no votamos, no
cambia la situación anterior, según postulan juristas eminentes. Pero
no nos vamos a precipitar en hacer uso de ello, porque de todos
modos no tendría efectos hasta las elecciones del 2008.
Los Estatutos introdujeron cierta confusión, sin duda. Ciertas
regiones, en sus estatutos, se auto definieron "nacionalidades" - y
las cosas se complicaron. Quizás se entiende que la Comunidad
Valenciana y Aragón son nacionalidades en tanto que antiguos
miembros de la Corona de Aragón.
Habrá que ver como se restablece ese espíritu en la nueva letra que
quiere escribirse ahora. Nombrar las autonomías en la Constitución es
obligado - lo era ya probablemente hace quince años. Pero no
denominarlas con precisión (nacionalidades, regiones, archipiélagos
quizás) sería decepcionante.
6
�Catalunya no es fácil que viese con buenos ojos una Constitución que
no la denominara a más de nombrarla, sobre todo porque aquí
siempre entendimos que en 1978 se nos denominaba nacionalidad sin
nombrarnos. Si ahora se nos nombra sin denominarnos habríamos
perdido más ganado. Y ya se sabe que los catalanes en cuestión de
ganancias somos muy mirados. Es un tema que nos importa mucho.
Como en general ocurre en todo el mundo. La gente cuenta, suma y
resta. Y decide.
Creo que el presidente del Consejo de Estado cuando sugirió en el 25
aniversario de la Constitución que los Estatutos de Catalunya, Galicia
y Euskadi (y Navarra, añade) fuesen aprobados con los quórums de
la Carta Magna, estaba reparando en la necesidad de poner las cosas
en su sitio, y sugirió para ello un camino entre los varios posibles.
Pero quizás baste, como él mismo sugiere, incluir en la Constitución
reformada la especificidad de esos territorios para evitar a sus
Estatutos el tener que someterse a quórums exorbitantes. En todo
caso, el profesor Rubio Llorente puso el dedo en la llaga.
Y de paso abrió los ojos de muchos a la necesidad de actuar en este
cuatrienio con la vista puesta en un segundo período largo de
estabilidad constitucional en el sentido fuerte de la palabra (no en el
de no tocar ni una coma de la Constitución en 25 años, eso no lo
hace ningún país: España lo ha hecho hasta hoy porque tenía razones
serias para ello, la de un pasado tormentoso como ninguno).
La secuencia temporal de la reforma estatutaria en Catalunya y la
Constitución plantea algunos problemas. Pero no problemas
insolubles. Es mucho pedirle al Parlamento catalán y a los ciudadanos
que tendrán que decidir si refrendan el Estatuto reformado, que
renuncien a decir nada que obligue a una reforma de la Constitución,
tras cuatro años de elaboración del Estatuto en el Parlamento catalán
y a las puertas de una reforma constitucional que tiene entre sus
cuatro puntos precisamente el de la denominación de las autonomías.
El problema de la secuencia temporal tiene dos salidas. La primera y
más práctica es la sugerida por un ex presidente del Tribunal
Constitucional: las transitorias del Estatuto, que convertirían en
interinos determinados cambios que pudiesen ser vistos como poco
compatibles con la Constitución actual hasta tanto la reforma
constitucional proveyese lo que tenga que proveer. La segunda es
que iniciativa para la reforma constitucional la tienen también
indirectamente los Parlamentos autonómicos.
Termino. Los socialistas catalanes no es fácil que aplaudan una
Constitución que no denomine correctamente las autonomías o que
7
�no convierta el senado en la cámara en que esas autonomías se
reúnen.
Lo mismo ocurriría si no se previera la citada representación europea
de España en materias transferidas.
Pero tengo la convicción de que esos requisitos serán ampliamente
compartidos. No sin debate, por supuesto. Hay una gran confusión
todavía sobre estas cuestiones.
Mientras no exista ese senado o no se comprometa su efectiva
existencia, tampoco será fácil que renunciemos a ninguna d las
opciones abiertas para defender todos esos puntos.
Entramos en un periodo decisivo. Todas las precauciones son pocas.
Pero quiero que se sepa que esas precauciones no obstan para que
acudamos a la cita estatutaria y constitucional con entusiasmo y
confianza.
La España que no pudo ser, puede ser. Será.
El socialismo catalán ha contribuido sin regatear esfuerzo a hacer
llegar el barco de España hasta aquí. Y no piensa cejar hasta
conseguir el objetivo de una España plural, reconciliada con su
diversidad, y en condiciones subjetivas de afrontar la reforma de la
sociedad y de la economía que harán de este país un adelantado de
Europa, cosa que la derecha no ha conseguido.
No estoy hablando de la macroeconomía, estoy hablando de la
calidad de vida, de la educación, de la seguridad en los barrios y de la
salud. De la transparencia y de la ética política. De la capacidad de
integrar a los inmigrantes sin perjuicio para los residentes. Del mapa
de la España en red.
Eso es lo que crea patriotismo y lo demás es sentimentalismo barato.
A ver si llega el día en que debamos hablar menos de patriotismo y
de la patria y más de lo que hace que los ciudadanos se sientan a
gusto en ella.
Quizás soy un ingenuo. Quizás toda esta pretensión de que España se
sienta plural y Catalunya libre, es decir, formando libremente parte
de ella, sea una ilusión vana y haya que volver al agnosticismo
catalán de los pasados 25 años, al "se mira i no se toca" y a la simple
cortesía entre gentes bien educadas.
Pasqual Maragall
8
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
Text
A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1657
Title
A name given to the resource
Catalunya en el contexto político español
Language
A language of the resource
Castellà
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
Escola d'Estiu de l'Escorial
Subject
The topic of the resource
Autonomia
Espanya plural
Estatuts
Territoris
Federalisme
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Type
The nature or genre of the resource
Conferència
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Provenance
A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource.
Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-08-05
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Discursos i conferències
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1734/0000001570.pdf
097c45bd87be632940b5ea88b2e6f089
PDF Text
Text
(COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 02095M Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por:
Dia: 14/01/2004 - Hora: 00:33
DIMECRES
14 DE GENER DEL 2004
18 Política
el Periódico
Adéu a un històric del socialisme català 3 Les opinions
Pàgines 16 a 18 LLL
CATALUNYA ESTÀ DE DOL
Sense l’actitud i l’obra de Reventós no hauríem recuperat la Generalitat històrica
ARXIU / EFE
PASQUAL MARAGALL
PRESIDENT
DE LA GENERALITAT
DE CATALUNYA
TRIBUNA
La mort de Joan Reventós és un
moment de dol i de reconeixement. De dol pel mestre que hem
perdut, i de reconeixement del
seu llegat polític. Sense les actituds humanes i l’obra política de
Reventós, avui no tindríem ni Generalitat ni tindríem Govern catalanista i d’esquerres.
No tindríem, si més no, la Generalitat amb tot el seu llegat
històric incorporat. El juny del
1977, Reventós va decidir la sort
de Catalunya optant per reclamar,
quasi en solitari, el retorn del president Tarradellas. Un retorn que
va ser cabdal per al retrobament
de Catalunya amb la seva història
democràtica. Tarradellas va optar
sàviament per un Govern d’unitat, fórmula que no obstant va llevar a Reventós, tanmateix, el protagonisme que li pertocava.
Tampoc tindríem ara un Govern d’esquerres i catalanista sense la llavor d’una cultura política
unitària que es va concretar en els
diferents processos polítics que
Reventós va impulsar sempre
amb la voluntat de sumar i inte-
drets guanyats, una ciutadania
creixent i un projecte respectat
entès per tothom.
Ara estem iniciant el que Reventós volia, la Catalunya governada des d’una idea de progrés, de
justícia i d’igualtat. Reventós ha
resistit més de dos anys fins a veure el començament del projecte
polític que hauria imaginat i que
es resumia així, en paraules seves:
«De la mateixa manera que fa 20
anys vàrem ser capaços de formular el projecte que ens va permetre recuperar les llibertats i posar
les bases de la democràcia i l’autogovern, ara comença l’hora d’un
nou projecte col . lectiu que ens
permeti fer un nou salt endavant i
que estigui a l’alçada d’un poble
que vol sentir-se plenament hereu
del seu futur».
Avui hauria vist néixer
un altre Govern, el
que a ell li agradava
33 Reventós, amb Tarradellas, Bricall, Gutiérrez Díaz i Pujol, el gener del 1979.
grar: la unitat antifranquista que va
culminar amb l’Assemblea de Catalunya, la unitat del socialisme català i la col.laboració de les forces
de progrés en els primers passos de
la democràcia i de l’autogovern recuperats.
Reventós avui hauria vist néixer
un altre Govern de Catalunya, el
que a ell li agradava, basat en la
convicció que el poble de Catalunya, la nació, ho és autènticament
quan els ciutadans la fan seva; i ho
fan sobre la base dels drets que la
nació els atorga avui, no solament
en funció del passat.
És difícil que un poble s’atreveixi
a seguir aquest camí, abandonar el
paraigua de la història i llançar-se
al camí ample i de vegades ignot i
difícil del futur, però només els pobles que s’atreveixen a això acaben
sent autènticament pobles i autènticament nacions.
Reventós era dels que volien
una Catalunya i un poble català
que no visquessin només de la fidelitat al record, que s’ha de tenir i és
el punt de partida, sinó també d’un
objectiu final compartit, d’uns
Aquesta és per mi la lliçó política de Reventós. Però més enllà de
la política hi ha la lliçó humana,
molt més profunda i colpidora, la
de la seva solidesa moral, la seva
modèstia personal, la seva capacitat de conjugar la fermesa dels
seus principis amb un esperit
obert sempre al diàleg i a nous
plantejaments. És el Reventós de
qui recordo unes emocionades paraules arran de la mort del meu
pare, amb què m’apel.lava a ser
digne de la seva herència. En
aquest moment vull afegir a aquella obligació contreta, la de ser,
d’ara endavant, també un fidel
servidor del llegat de Joan Reventós. H
TRIBUNA
TRIBUNA
UN COMPANY EN QUI
LES GRANS VICTÒRIES
COL.LECTIVES D’UN IDEALISTA ES PODIA CONFIAR
RAIMON OBIOLS
EXPRIMER
SECRETARI DEL PSC
Quan Joan Reventós era un jove estudiant,
a finals dels anys 40, va fer una doble aposta
vital que ha mantingut tenaçment al llarg
de tota una vida: confiar en les paraules, les
idees i els projectes de la política; i confiar
en els altres i dedicar-se a treballar amb ells
per a uns objectius col.lectius.
Reventós féu una aposta idealista. L’actual realisme, convencional i individualista,
diria que això l’havia de dur directament al
fracàs. En canvi, si repassem els objectius
inicials del jove Reventós, en la tenebrosa
època del franquisme victoriós, veurem que
han estat assolits i que, en aquesta victòria,
Reventós hi jugà un paper de primer rengle
i, en alguns casos, decisiu.
Reventós i els seus companys es proposaren la unitat dels socialistes de Catalunya i
l’aconseguiren: ell, en particular, fou el principal artífex de la construcció del PSC. Es
proposaren superar les divisions de les forces antifranquistes, i foren partícips principals del procés d’unitat democràtica a Cata-
lunya; Reventós, especialment, fou un dels
artífexs principals del procés que portà fins
a l’Assemblea de Catalunya. Es proposà
–contra les posicions d’una majoria de realistes– exigir el restabliment de la Generalitat
de Catalunya i el retorn del vell president
exiliat: essent Reventós el cap de la força
més aclaparadorament votada el 15-J de
1977, renuncià a qualsevol pretensió personal i treballà decisivament perquè Tarradellas tornés, com a president, al Palau de la
Generalitat, en l’episodi més bell i més pur
de tota la transició.
Reventós somià també amb un Govern
d’esquerres i un president socialista; ho ha
pogut veure abans de morir. Si considerem,
com ho féu Reventós al llarg de tota la seva
vida, que l’èxit en política no es mesura en
termes de poder personal sinó en termes
d’assoliment d’objectius col.lectius, la conclusió és que Reventós ha estat un gran
guanyador.
Ho ha estat també en un altre aspecte essencial: el seu esforç polític de més de mig
segle d’activitat incessant l’ha fet un home
complet, amb un sentit gairebé religiós del
respecte envers l’altre, una dilatada i rica experiència vital i una multitud d’amics i amigues. Els revolucionaris americans del segle
XVIII parlaven de la «felicitat pública». Joan
Reventós n’ha estat un magnífic mestre. H
JOSEP MARIA TRIGINER
EXDIRIGENT
DE LA FEDERACIÓ
CATALANA DEL PSOE
A principis dels anys 60 vaig tenir ocasió de
conèixer Joan Reventós per les meves activitats polítiques. Ell tenia la meva simpatia,
respecte i complicitat per haver estat detingut com a socialista el 1958, coincidint amb
la detenció de la Comissió Executiva del
PSOE. Les trobades d’aquella època tenien el
propòsit d’intercanviar informació i valoracions sobre la situació política. Eren reunions
formals, entre companys socialistes que tenien diferents maneres d’entendre i de viure
la política, i van acabar sent l’ocasió per aproximar sensibilitats i refermar la confiança entre l’un i l’altre.
Els fets viscuts en aquelles dates van augmentar la nostra amistat, molt a pesar que
s’anaven incrementant les nostres diferències polítiques. El record d’aquells temps és
que en Joan era una persona que, més enllà
de les diferències, sabia escoltar i raonar amb
els arguments dels seus adversaris.
Després de la ruptura formal de relacions
amb el PSOE, com a conseqüència de la cons-
titució de la Federació de Partits Socialistes,
Reventós va ser capaç de seguir dialogant
amb la FSC-PSOE a través de reunions que
van permetre formalitzar la unificació dels
socialistes de Catalunya. Llavors, era l’única
persona que ens infonia confiança i credibilitat. Coneixedors dels problemes que podia
aportar la unitat socialista, vam acabar confiant en aquella única persona que era capaç
de situar-se en les raons i en la sensibilitat del
seu interlocutor. Sense aquesta confiança
personal, s’haurien necessitat uns quants
anys més per poder plantejar la unitat dels
socialistes a Catalunya.
Queden enrere les diferències polítiques i
aflora la persona, l’amistat i la gratitud. En
Joan ha estat un home que ha estimat la seva terra i el seu país, al mateix temps que es
feia fort en la defensa de les seves conviccions
democràtiques i socialistes. Ha sabut fer-se estimar pels seus amics i respectar pels seus adversaris. Els que l’hem estimat com a amic
ens sentim orgullosos d’haver comptat amb
la seva amistat. Els que l’han conegut com a
polític, per sobre de les diferències que puguin haver sostingut, saben reconèixer-li que
va ser una d’aquelles persones que va saber
posar les seves conviccions per sobre de qualsevol altra consideració personal, partidista.
Honors i glòria per qui va posar la seva vida al servei dels altres. H
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Catalunya està de dol
Type
The nature or genre of the resource
Article
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
La Vanguardia
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Reventós, Joan, 1927-2004
Necrologies
Socialisme
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Acció política
Abstract
A summary of the resource.
Article també publicat a La Vangaurdia (en castellà).
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-01-14
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/771/20040114_LV.pdf
4b62b26b45b1bb0f78c04228d8b1ce3c
PDF Text
Text
LA VANGUARDIA 13
P O L Í T I C A
MIÉRCOLES, 14 ENERO 2004
ADIÓS A UN POLÍTICO CLAVE DE LA TRANSICIÓN
Las opiniones del presidente y el ex presidente de la Generalitat
VACACIONES. Con uno de sus nietos, en la
playa de Sant Salvador, en agosto de 1996
ROSER VILALLONGA / ARCHIVO
DAVID AIROB / ARCHIVO
EL RELEVO. Reventós saluda a su sucesor como presidente
PRESIDENTES DEL PARLAMENT. Reventós, con Joan Rigol, Heribert
del Parlament, Joan Rigol, ante Jordi Pujol, en 1999
Catalunya está de luto
PASQUAL MARAGALL
L
a muerte de Joan Reventós es un
momento de duelo y de reconocimiento. De duelo por el maestro
que hemos perdido y de reconocimiento por su legado político. Sin las actitudes humanas y la obra política de Joan Reventós hoy no tendríamos Generalitat ni tendríamos un gobierno catalanista y de izquierdas. No tendríamos, al menos, la Generalitat
con todo su legado histórico incorporado. En
junio de 1977, Reventós decidió la suerte de
Catalunya optando por reclamar, casi en solitario, el retorno del president Tarradellas.
Un retorno que fue crucial para el reencuentro de Catalunya con su historia democrática. Tarradellas optó sabiamente por un gobierno de unidad, fórmula que, sin embargo,
quitó a Reventós el protagonismo que le correspondía. Tampoco tendríamos ahora un
gobierno de izquierdas y catalanista sin la semilla de una cultura política unitaria que se
concretó en los diferentes procesos políticos
que Joan Reventós impulsó siempre con la
voluntad de sumar y de integrar: la unidad
antifranquista que culminó con la Assemblea de Catalunya, la unidad del socialismo
catalán y la colaboración de las fuerzas de
progreso en los primeros pasos de la democracia y el autogobierno recuperados.
Joan Reventós hoy hubiese visto nacer
otra gobernación de Catalunya, la que a él le
gustaba, basada en la convicción de que el
pueblo de Catalunya, la nación, lo es auténticamente cuando los ciudadanos la hacen suya; y la hacen sobre la base de los derechos
que la nación les otorga hoy no solamente en
función del pasado.
Es difícil que un pueblo se atreva a seguir
este camino, abandonar el paraguas de la historia y lanzarse al camino amplio y en ocasiones ignoto y difícil del futuro, pero sólo los
pueblos que se atreven a eso acaban siendo
auténticamente naciones.
Joan Reventós era de los que querían una
Catalunya y un pueblo catalán que no viviesen sólo de la fidelidad al recuerdo, que se ha
de tener de punto de partida, sino también
de un objetivo final compartido, de unos derechos ganados, de una ciudadanía creciente
y de un proyecto respetado entendido por todo el mundo.
Ahora estamos iniciando lo que Reventós
quería, la Catalunya gobernada desde una
idea de progreso, de justicia y de igualdad.
Joan Reventós ha resistido más de dos años
hasta ver el inicio del proyecto político que
habría imaginado y que se resumía así, en palabras suyas. “De la misma manera que hace
veinte años fuimos capaces de formular el
proyecto que nos permitió recuperar las libertades y poner las bases de la democracia y del
autogobierno, ahora empieza la hora de un
nuevo proyecto colectivo que nos permita
dar un paso adelante y que esté a la altura de
un pueblo que quiere sentirse plenamente heredero de su futuro.”
Ésta es para mí la lección política de Reventós. Pero más allá de la política hay una
lección humana mucho más profunda y emotiva, la de su solidez moral, la de su modestia
personal, la de su capacidad para conjugar la
PASQUAL MARAGALL I MIRA, presidente
de la Generalitat
firmeza de sus principios con un espíritu
siempre abierto al diálogo y a los nuevos
planteamientos. Es el Reventós del que recuerdo unas emocionadas palabras a raíz de
la muerte de sus padres, con las que me apelaba a ser digno de su herencia. En este momento quiero añadir a aquella obligación contraída, la de ser, de ahora en adelante, también
un fiel servidor del legado de Joan Reventós.c
ALBERT AYMAMÍ / ARCHIVO
Barrera y Joaquim Xicoy, en abril del 2000
Viejo amigo, hombre fiel
JORDI PUJOL
C
uando en el inicio de la legislatura
1995-1999, de una manera que me
sorprendió, un pacto de cuatro fuezas políticas contra una dio la presidencia del Parlament a los socialistas, y no
a Joan Rigol, que era el candidato de CiU,
me enfadé mucho. Mucho. Pero también di-
je: “Para mí, lo único que tiene de bueno esto
es que el president sea Reventós. Porque se
merece un reconocimiento del pueblo de Catalunya”. Y de esa forma se lo comenté a él
mismo.
Por cierto, que cuando se lo dije, él me explicó que aquella noche iban a cenar él, su
esposa Josefa y sus siete hijos y no sé cuantos
sobrevenidos. Yo le dije: “Tú has tenido
siempre un sentido muy fuerte de la familia.
Esta noche seréis muy felices. Felícitalos de
mi parte”.
Esto son anécdotas, pero explican el tipo
de relación que tuve con él, desde que en el
año 1946 lo conocí en el grupo Torras i Bages, y después cuando íbamos a pintar “Visca Catalunya” en las paredes a altas horas de
la madrugada con Pere Figuera. Aquello, desde las conferencias y las clases de catalán en
DIVERGIMOS CON
frecuencia, pero siempre
nos respetamos y siempre
supimos que teníamos
muchas cosas en común
PEDRO MADUEÑO
LUTO EN EL TRIPARTITO. El president Maragall, Carod-Rovira y Saura
acudieron ayer al tanatorio de Les Corts
PEDRO MADUEÑO
COMPAÑERO EN LA CLANDESTINIDAD. Jordi Pujol manifestó ayer su gran
aprecio por Reventós, con quien coincidió en la lucha antifranquista
las revistas casi confidenciales y las pintadas, era una acción más de afirmación catalanista que política en el pleno sentido de la
palabra.
Después Reventós decidió pasar al campo
más propiamente político. Y más adelante,
ya todos incorporados a la política, divergiendo a menudo, y a veces fuertemente, pero
siempre nos respetamos y siempre supimos
que había entre nosotros muchas cosas en
común.
Procuramos mantener siempre una relación leal. Dos anécdotas más. Hace muchos
años, en uno de mis mítines, yo dejé caer y
dije una cosa negativa de Reventós y que era
una deformación de la verdad. Aquella noche estuve pensando y al día siguiente lo llamé: “Joan, perdona. Esto no se repetirá”.
Por cierto, que aquello me marcó positivamente.
Y en sentido inverso, recuerdo que en un
momento de durísimo enfrentamiento entre Convergència i Unió y los socialistas
–con fuerte contenido de agresión contra mi
persona– él me dijo: “Jordi, lo siento. Pero
no puedo hacer nada más”. Y noté que lo sentía de verdad. (Por cierto, Reventós ha sido
el político que menos se me ha dirigido como
“president”, fuera de los actos muy estrictamente oficiales. Siempre me llamó “Jordi”. También en público. También esto se lo
agradezco.)
Como decía, las anécdotas también sirven
para definir a un personaje. Para definir a un
hombre de alta calidad personal y de convicción. Un hombre al que Catalunya debe
respeto, admiración y agradecimiento. Muchos otros hablarán de él desde un punto de
vista político e ideológico. Permítanme que
yo, además, recuerde al viejo amigo y al hombre fiel.c
JORDI PUJOL I SOLEY, ex presidente
de la Generalitat
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1349
Title
A name given to the resource
Catalunya está de luto. Joan Reventós
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
La Vanguardia
Abstract
A summary of the resource.
També publicat en català a El Periódico (Catalunya està de dol)..
Language
A language of the resource
Castellà
Subject
The topic of the resource
Reventós, Joan, 1927-2004
Necrologies
Acció política
Català
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2004-01-14
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Descriptive Identification : Note
Note inside the descriptive identification of an archival description or a component.
President de la Generalitat de Catalunya
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1631/0000000787.pdf
474987728655c7f11790838e770eff75
PDF Text
Text
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Catalunya fracassaria com a país si mirés l'origen d'un candidat
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico
Language
A language of the resource
Català
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Tordera, Josep
Cols, Carles
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Type
The nature or genre of the resource
Entrevista
Subject
The topic of the resource
Estatut
Catalunya
Espanya
Acció política
Territoris
Govern
Catalunya. Generalitat
President de la Catalunya. Generalitat
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2006-06-10
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Entrevistes
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1681/0000000644.pdf
7e325b55c987ef996c41fe0684ba2057
PDF Text
Text
Catalunya ha de tornar a mirar lluny
Avui | 11/09/2005
En les meves intervencions sobre la necessitat de resoldre l’encaix de
Catalunya a Espanya, sovint he parlat de la diferència entre
convèncer i suportar-se, entre conviure o, senzillament, cohabitar.
Convèncer Espanya que l’ambició dels catalans per assolir el més
gran autogovern possible és la millor garantia perquè Catalunya
desenvolupi totes les seves capacitats econòmiques, socials i culturals
en benefici també del conjunt dels pobles que conformen l’Estat.
Convèncer-nos nosaltres mateixos que ho podem fer és la condició
indispensable per fer-ho possible.
Catalunya pot anar molt lluny encara si ho fa sobre la base del que
és, del que té, del que vol, del que proposa i del que exigeix. No es
va més lluny sobre la base d’una quimera, d’un somni estroncat, d’un
anhel escapçat. El sentiment no creix a la terra eixorca del
ressentiment.
Hem de superar els temps de fer veure que som allò que no som, per
mor d’un discurs polític i mediàtic equívoc; un discurs plaent a les
oïdes militants, però que ha engrandit el precipici de la incomprensió
amb la resta dels pobles de Sepharad. Superar aquesta etapa és la
primera passa per avançar en la bona direcció.
Hem de dir-li a Espanya el que volem després de cent anys de
reflexions especulatives i tòpics deformadors. Ha arribat l’hora de la
veritat per a tots plegats. Existeixen les condicions aquí i allà per
concretar solucions. I ens cal aprofitar-les.
Però primer ens hem de dir a nosaltres mateixos què volem per a la
Catalunya del segle XXI. I ens ho hem de dir sense reserves, essent
conscients de qui som, però també d’on som.
He proposat en diverses ocasions la conveniència que l’Estatut
proclami, de forma senzilla i entenedora, els principis i afirmacions
bàsiques d’allò que Catalunya és i vol continuar sent. Un decàleg que
serveixi d’itinerari per a les generacions presents i futures i que pugui
ser llegit i explicat a les escoles de Catalunya:
1) Catalunya és una nació.
2) Catalunya ha viscut els darrers 25 anys l’etapa més llarga de la
seva història amb autonomia, democràcia, llibertat i progrés.
3) Catalunya ha mantingut i preservat la Generalitat en terra pròpia o
�des de l’exili, des del seu restabliment l’any 1931, gràcies a la
fidelitat i compromís dels seus presidents.
4) Catalunya considera Espanya com una nació de nacions i, en
perspectiva de futur, l’Estat espanyol com un Estat federal.
5) Catalunya recull de la tradició comunitària europea el principi de
subsidiarietat, segons el qual, en cas de conflicte legislatiu, prima la
llei particular, la més propera, per damunt de la general.
6) Catalunya ha estat i serà una nació solidària amb els pobles
d’Espanya, als qui transfereix una part dels impostos pagats pels seus
ciutadans, d’acord amb un sistema regit pel principi que preveu una
contraprestació de serveis similar per un esforç fiscal equivalent.
7) Catalunya desenvolupa i es regeix per un sistema propi de
regulació de serveis en matèries com la llengua, la cultura, el dret
civil i l’organització territorial.
8) Catalunya sempre ha reivindicat i assumeix com a propis els valors
del saber, l’educació i la igualtat de drets i, en el present, la igualtat
entre homes i dones.
9) Catalunya considera tan important mantenir el dret propi com
disposar de la capacitat necessària per accedir a sistemes universals
de comunicació, transport, innovació i tecnologia.
10) Catalunya participa decididament en la Unió Europa.
11) Catalunya estén la seva mà, a través de l’Estat espanyol, a les
comunitats i regions veïnes i els proposa i ofereix col·laboració per
crear una regió europea útil per al progrés comú.
Aquest Estatut és una passa de gegant cap a la Catalunya avançada
en la Reforma social. Catalunya és una nació, però una nació
pròpiament de la seva ciutadania, de les persones que hi viuen i hi
treballen. No és cap casualitat que la Catalunya ciutadana constitueixi
el títol primer del nostre text estatutari, un títol que és el cor i l’ànima
de la reforma catalana.
El Consell Consultiu, en el seu dictamen, ha qualificat de necessari,
positiu i innovador aquest primer capítol del nou Estatut i que no hi
hagi trobat cap rastre d’inconstitucionalitat.
La ciutadania ha d’esdevenir un imperatiu de convivència, a través de
la igualtat d’oportunitats, la integració social, econòmica i laboral,
l’educació, la sanitat, l’accés a un habitatge digne, l’emancipació dels
joves, la protecció dels infants, la conciliació de la vida familiar amb
�la laboral, el dret a morir amb dignitat, l’ús i promoció del català, el
respecte paisatgístic i mediambiental, entre moltes altres polítiques.
Tot el que conté el projecte de nou Estatut per Catalunya serà
possible si s’ajusta a les recomanacions del Consell Consultiu i es
prenen els acords que han de propiciar el màxim consens.
Naturalment, hi ha qui creu que tant d’enrenou no val la pena. O que
calcula més pensant en els seus interessos que no pas en el progrés
general de l’autogovern dels homes i dones de Catalunya.
Catalunya ha sabut mirar lluny en molts moments de la seva història.
De la remota i de la més recent. Els homes i les forces que van dirigir
la governació de Catalunya d’ençà del restabliment de la democràcia
saberen retornar als nostres conciutadans l’orgull de pertànyer a un
país que havia perviscut per la força de voluntat, la tenacitat i la lluita
col•lectives.
Ara Catalunya ha de tornar a mirar lluny. Està en condicions de ferho. Per primera vegada en molts anys no es tracta de reclamar. Ara
podem parlar clar perquè Espanya està disposada a escoltar-nos i en
condicions de conviure des de l’entesa i no només suportant-nos.
Estic tant convençut que val la pena provar-ho que la meva obligació
és intentar-ho amb totes les meves forces. Crec que és el que els
ciutadans de Catalunya esperen, avui, del seu President.
Pasqual Maragall,
president de la Generalitat
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Catalunya ha de tornar a mirar lluny
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
Avui
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Estatut
Catalunya
Espanya
Autogovern
Federalisme
Territoris
Acció política
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1338
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-09-11
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles
-
https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1680/0000000643.pdf
2673e11964e273c63e3a72cca66627dc
PDF Text
Text
Catalunya ha parlat
El Periódico, 02/10/2005
A la plaça de Sant Jaume, al damunt del balcó de l’Ajuntament de
Barcelona en el que Lluís Companys va proclamar un dia d’abril de
1931, la República Catalana dins de l’Espanya federal, hi ha una placa
que diu “Plaza de la Constitución”.
Col·locada en aquest indret l’any 1840, en acabar-se les obres de la
nova façana de l’Ajuntament, aquesta placa segueix estant present
en els moments de màxima vibració ciutadana i nacional del nostre
país. Ho fa de manera discreta.
No és balder recordar les negociacions entre República espanyola i la
Generalitat de Catalunya, que va adoptar aquest nom ben discret per
comptes dels inicialment proclamats des dels dos balcons de la plaça.
Bé: què hem pretès amb els treballs de l’Estatut? Quin és el grau de
discreció i quin el d’ambició?
Catalunya afirma què vol ser, com vol ser i com vol ser reconeguda i
governada. Catalunya afirma no solament que es considera nació ella
mateixa sinó que aspira a ser reconeguda com a tal per la nació de
nacions que és Espanya.
La nostra voluntat de ser nació dins de l’Estat va quedar recollida
amb prou claredat a la Constitució de 1978. Però ja fa temps que
som molts els qui pensàvem que calia precisar en l’Estatut el sentit
d’allò que l’article segon de la Constitució Espanyola apunta i
s’expressa en la disposició transitòria segona, és a dir, quines són les
comunitats nacionals històriques amb llengua, cultura i dret propi. O
si més no quines son les cultures nacionals d’Espanya, a més del
cultura comuna.
Fa un temps també que el President del Govern espanyol i els
assessors jurídics de l’Estat defensen la legitimitat d’aquesta
pretensió nostra.
Per tant el problema no és entre el Govern espanyol i el Govern
català o entre Catalunya i Espanya: el problema és un problema
intern de la resta d’Espanya respecte de la disponibilitat de la majoria
dels seus ciutadans a assumir aquestes realitats.
I per descomptat és el nostre problema en la mesura que de la nostra
actitud i capacitat d’explicació depèn en bona mesura que aquesta
assumpció de la nostra realitat s’aconsegueixi.
�La Constitució –la que tenim- i l’Estatut –el que hem tingut fins avuihan fet la seva funció a general satisfacció de la majoria durant un
quart de segle. Hem viscut el període més llarg de pau, llibertat,
autonomia i progrés de segles.
El que és nou és que Catalunya està en condicions, ara, de proposarse i proposar un avenç important, un augment notable del seu nivell
d’autogovern, en el marc de la Constitució.
Aquest ha estat el nostre propòsit: precisar i afirmar que Catalunya
és una nació reconeguda com a tal al si de l’Estat espanyol i que
Catalunya necessita competències garantides, i més recursos dels
que ha tingut fins ara, puix que bona part dels objectius d’igualació
de les condicions econòmiques bàsiques dels territoris d’Espanya
s’han aconseguit.
La millora relativa de la riquesa per habitant a Espanya, en relació
amb la mitjana europea, ha estat espectacular.
I la millora relativa dels estàndards econòmics de les comunitats
espanyoles que estaven més endarrerides respecte de la mitjana
espanyola, també.
Catalunya vol seguir essent solidària amb els pobles d’Espanya i ho
serà. Les regles però han de ser més clares i intel·ligibles, i el nostre
esforç fiscal ha d’anar acompanyat del dels altres.
El nou Estatut de Catalunya ha arribat a port en la seva primer
escala. Era condició indispensable i no ha estat gens fàcil.
Ho hem fet respectant els criteris que ens havíem marcat en l’inici del
viatge:
- un acord ambiciós, que respongués amb eficàcia a les necessitats i
les aspiracions de la Catalunya d’avui;
- un acord amb consens, basat en un ampli suport social i polític;
- un acord viable, que respectés els marges oberts per la Constitució.
Ara començarà una nova travessia. Dura i difícil. L’abordarem, però,
amb més confiança que fina ara.
L’ambició, el consens i la constitucionalitat de la proposta que hem
aprovat, avalada pel Consell Consultiu, han estat i continuen sent les
condicions que en garantiran la legitimitat en el recorregut que resta.
�El que hem guanyat en els llargs mesos de debat i discussió per
construir l’acord que fes possible l’Estatut, ens ha fet rics en raons.
Catalunya s’ha enfortit.
En algunes qüestions la negociació ens reclamarà, després de la
fermesa que haurem de demostrar, la flexibilitat necessària per
arribar a l’acord.
El pacte i el consens ampli que hem construït a Catalunya són també
l’eina més útil per completar a partir d’ara el recorregut d’aquesta
reforma.
Els representants legítims del poble de Catalunya han parlat. I ho han
fet amb un acord ampli, majoritari, per cloure positivament aquesta
fase de la reforma del seu Estatut.
S’han sentit judicis severs sobre com hem portat aquest procés. Estic
convençut que la història serà més benèvola, perquè entendrà la
dificultat d’abordar una reforma d’aquest tipus no amb l’ambient
dominant en els inicis de l’autonomia, carregats d’unanimitats i de
sentiments compartits, sinó desprès de 25 anys d’enfrontaments
partidaris .
Han estat mesos intensos, difícils. No exempts de tensió. No ens
enganyem. L’acord no era pas fàcil, ateses les circumstàncies en les
que es plantejava el començament dels treballs de la ponència, al si
del Parlament.
Hi ha hagut moments de gran força constructiva. En els que
l’optimisme s’encomanava en tots aquells que tenien la comesa
d’anar bastint el corpus de l’Estatut.
Sé que hi ha hagut moments de desànim. Aquest era un factor
advers que també calia combatre, perquè l’inici del procés de reforma
no s’havia entès per part de tothom com una necessitat objectiva i
compartida amb unitat d’esperit i de criteris.
Ara resulta més necessari que mai que tothom entengui el sentit
històric de la proposta que hem aprovat.
El procés de reforma de l’Estatut de Catalunya no es va iniciar contra
ningú. Ni d’aquí ni de fora d’aquí.
L’esperit i la disposició d’ànim amb què vàrem abordar el procés de
reforma a partir de l’acordat a la reunió del novembre passat a
Miravet, ha guiat el capteniment dels diferents grups, més enllà de
les legítimes discrepàncies i de la fermesa en la defensa de les
posicions.
�A l’hora de la veritat hem coincidit una amplíssima majoria del
Parlament. Tan sols lamento que la coincidència no hagi pogut ser de
tots.
Artur Mas, i de la seva mà Convergència i Unió, han arribat a l’hora a
la cita amb el deure patriòtic i han estat a l’alçada del repte. Els grups
del Govern han fet tot el necessari per fer-ho possible.
Diguem-ho amb modèstia però amb satisfacció: el Parlament ha estat
a l’alçada, tothom ha estat en el seu paper. Catalunya sap quin
Estatut vol. Ho ha dit alt i clar, amb la força del 90% dels
representants dels ciutadans. Vol un Estatut que li doni la majoria
d’edat política.
Pasqual Maragall,
President de la Generalitat
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
12.01. Activitat de representació (com a President)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2003-2006
Description
An account of the resource
Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.
No tenen tipus
Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Catalunya ha parlat
Type
The nature or genre of the resource
Article
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
Textual
Source
A related resource from which the described resource is derived
El Periódico de Catalunya
Language
A language of the resource
Català
Subject
The topic of the resource
Estatut
Catalunya
Autogovern
Espanya
Territoris
Acció política
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
1337
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Maragall, Pasqual, 1941-
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
2005-10-02
EAD Archive
The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.
Level
The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).
Document
Articles