87 10 5656 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/824/0000001458.pdf a00a4acb93b6bb96d5fae4199faf7434 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a 04/07/1997 (2606192) - Artículo de opinión EL PAÍS / Madrid / Base / Opinión, pág. 13 EL PAÍS / Madrid / Base / Opinión, pág. 14 Desde Cataluña, federalismo PASQUAL MARAGALL La izquierda ha apostado por una España federal desde el siglo XIX. La derecha española, en cambio, ha sido tradicionalmente refractaria a esta idea, quizás por la ecuación que desde 1870 llegó a darse entre federalismo y república. Ahora, sin embargo, la derecha está admitiendo en la práctica un federalismo de hecho, si bien no aún con su nombre. Veamos cómo y por qué. La derecha se ha federalizado en la práctica por lo siguiente. 1. Llega al Gobierno cuando el Tribunal Constitucional sentencia, por ejemplo, que la regulación del suelo es competencia autonómica. Y que, por tanto, la unidad de mercado y la igualdad ante la ley consagradas en la Carta Magna no impiden ni la devolución hacia abajo de este tipo de competencias, ni la existencia de diferencias en su ejercicio, más acá de unos límites explícitos. 2. Llega al Gobierno sin otra mayoría posible que la que le ofrece la derecha nacionalista vasca y catalana. Me refiero, claro, a una mayoría estable, es decir, no sujeta a los vaivenes de Anguita. 3. El hecho de que las derechas nacionalistas no puedan gobernar solas en Euskadi y Catalunya obliga aún más al entendimiento de todas las derechas, tanto si es para compensar un pacto local con los socialistas (PNV) como si es para reforzar un pacto local con el PP (CiU). Ante esta situación, la izquierda puede optar o por un esencialismo estatalista o por un sincero federalismo en el que siempre ha creído pero que siempre ha tenido que callarse puertas afuera del partido. (Puertas adentro todo ha sido federal desde siempre: es bueno recordarlo ahora que tan tos mencionan la presencia de los secretarios generales de los partidos de las comunidades históricas como concesión a unas supuestas baronías). El carácter deshilvanado del súbito autonomismo de la derecha española puede llevamos, sin embargo, a la tentación primera mente citada: la defensa del Esta do como exigencia de racionalidad (más que como antiautonomismo). Algo de eso tendrá que haber, ante la imposibilidad de cuadrar las cifras de la sanidad y aún menos las del cupo vasco, reconociendo que la fórmula idea da por los socialistas en 1987 para el cálculo de este último era realmente una convergencia de los gastos públicos transferidos por habitante. Pero una actitud puramente defensiva no tendría sentido en el momento en que la derecha ha dejado de amenazar con su tradicional rechazo autoritario a la combinación de progreso, libertades y autonomía que en el imaginario colectivo representaba la izquierda. El federalismo posible hoy, con el nombre que sea, debería basarse en: - El reconocimiento de las diferencias históricas, culturales y políticas, entre ellas el concierto vasco y la tradición catalana en derecho civil y derecho local. - La igualdad de derechos económicos y políticos, concretada en los mismos gastos por habitante para los mismos servicios básicos y en la misma proximidad potencial de la administración de los servicios transferibles. 41 �Articles de Pasqual Maragall a - La opcionalidad, entendida como el derecho de una autonomía a optar por la prestación propia de los servicios transferibles o bien por la continuidad del servicio estatal (Extremadura ya ha dicho, por ejemplo, que no quiere policía autonómica). -Una apuesta clara por la Europa de la subsidiariedad y en consecuencia la asunción decidida de la declaración de mayo en Amsterdam, con ocasión de la Cumbre de las Regiones y Ciudades: más Europa y más proximidad; más Europa y más región, más ciudad. Es cierto que los abusos del neoliberalismo internacional de los años ochenta parecen justificar un sano retorno a la razón de Estado. Pero nos equivocaríamos si no comprendiéramos que aquellos excesos los permitió el elector por alguna razón: precisamente por el exceso de, intervención, por la suficiencia insultante del funcionario -la insolence of office---, que, junto a la slowness of justice, la lentitud de la justicia, vuelven una y otra vez desde el monólogo de Hamlet hasta nuestros días y piden vientos libertarios. Y en manos de la derecha esos vientos quieren decir desregulación dentro y guerras fuera, es decir, nacionalismo y mercado puro y duro. Hoy hay que avanzar sin olvidar esas lecciones. Avanzar hacia la articulación de soluciones globales, pero soluciones que tienen que justificar en cada caso la intervención, el coste público, el impuesto que lo paga, la distancia a la que se actúa. Todo esto no puede darse ya por sabido ni por lógico; hay que irlo explican do modestamente en cada caso. Afortunadamente y contra lo que se suele decir, mucho de este espíritu se filtró en la actuación socialista de los años pasados, de la mano del pragmatismo de los González, Serra y Solbes. Gracias a ello tenemos hoy, por ejemplo, libertad de televisión: la privada es la más ecuánime en este periodo de modos autoritarios y consignistas. Si se pecó de algo fue de un empacho de "soluciones nacionales" a problemas que no lo eran. El colmo fue ese Código Penal que criminaliza las pintadas. De tanto solucionar grandes problemas (la defensa, la entrada en Europa y la OTAN, la España de las autonomías, la cobertura sanitaria, la generalización de la educación, las pensiones de los mayores) no caímos en que los pequeños, los de calidad, los de las clases medias, los de las ciudades, los del ruido, los de la inseguridad, etcétera, sólo tenían soluciones desde la proximidad, desde lo local. Para eso no estábamos preparados. No bastaba el liberalismo macro de los socialistas más avisados. Hacía falta un ánimo libertario que nos faltó, un auténtico dejar hacer a la sociedad, a los poderes locales, a las ONG, a la juventud... y a las autonomías que, más allá de su (nuestra) monótona vindicación de recursos y competencias, eran capaces de corresponsabilizarse de muchos problemas. Ahora nos toca empezar desde abajo. Plantear el federalismo fiscal a la americana, a tres niveles: federal, autonómico y local. Aplicar los estándares escandinavos y holandeses donde 2/3 del gasto público neto son gestionados en el ámbito local, provincial y/o regional. Como en Suecia, donde el impuesto sobre la renta de las clases medias y modestas, con un tipo del 30%, se destina a los municipios para educación (20%) y a las provincias para sanidad (10%). Sólo los más ricos, que pagan más del 30%, contribuyen al Estado (diplomacia, investigación básica, defensa, etcétera). Ahí se ve qué es lo que se considera básico. En España deberíamos llegar el año 2000 al reparto por mitades del gasto público neto entre Estado y gobiernos locales y regionales (50-25-25), siempre que se lleve adelante el pacto autonómico de las comunidades del artículo 143 y el pacto local de nunca acabar. Estaremos entonces en condiciones de apuntar, para el año 2004-005, 42 �Articles de Pasqual Maragall a a ese 40-30-30 de los países europeos modélicos. (Se entiende en todo caso que el gasto público del que se habla no incluye ni pensiones no contributivas, ni amortizaciones de la deuda pública). Mientras no haya justicia local no habrá auténtica policía local, y en tanto ésta no acabe de desplegar todas sus potencialidades no habrá autoridad democrática, seguridad aceptable, limpieza, prevención de la droga y justicia rápida. Todo esto es federalismo; en Cataluña, catalanismo. El federalismo no es una bandera del siglo XIX; es la más actual, la más sostenible, la más social-Iiberal, la más autonomista y la menos uniformista, la única base real para la bundestreue, la confianza entre todos, la lealtad al interés general, que de otro modo no se obtendrá nunca en medida satisfactoria. Si le quieren llamar de otra forma, da lo mismo. Desde Cataluña lo aceptaremos igual. Con entusiasmo. Aunque no estaría mal llamar a las cosas por su nombre. Europa va por ahí, como lo atestigua el ya clásico ejemplo alemán y el reciente federalismo italiano, así como, por supuesto, el devolucionismo británico a favor de Escocia y Gales. Los italianos acaban de aprobar (el pasado 15 de marzo) una, ley marco en virtud de la cual (artículo 2) ciudades y regiones pueden desarrollar todas las tareas públicas que sean del interés general de sus ciudadanos, incluidas las actualmente desempeñadas por las oficinas estatales en dichos territorios, salvo las tareas que se especifican en el artículo 3 y quedan reservadas al Estado. Lo importante no es el número de las tareas reservadas al Estado -que empezaron siendo cinco en el primer borrador y acabaron en 20 en el texto aprobado-, sino el hecho mismo de la reserva por excepción y la prestación a niveles más próximos como regla. La Administración sólo hará lo que no pueda hacer la sociedad, y dentro de la Administración primará siempre el nivel más cercano, salvo razones que habrá que explicitar, En casi todos los contextos (no me refiero ahora sólo a Italia) esas razones se refieren a la eficacia y a la equidad o redistribución o cohesión. Se ha invertido la carga de la prueba. Ahora ya no se postula la bondad democrática sólo de lo que aprueba la Cámara parlamentaria erigida en representación de la nación, siendo ésta el único nivel significativo, sino que se postula la delegación por parte de esa Cámara de las competencias hacia la sociedad, entendiéndose que la distancia en el ejercicio de la potestad pública es un mal a evitar en la mayoría de los casos. El viento que barre Europa podría llegar a Francia, a nuestra vecina Francia jacobina (y modélica para nosotros en tantas otras cosas) antes que a España. Espero que no sea así. La oportunidad es nuestra. Vale la pena cazarla. Pascual Maragall es alcalde de Barcelona. 43 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1091 Title A name given to the resource Desde Cataluña, federalismo Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Territoris Catalunya Espanya Federalisme Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-07-04 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1414/19941011d_00651.pdf fc97fafb583f094932119bf6d037942f PDF Text Text 3. Proposta de paraules per a la intervenció de l'Alcalde. Autoritats, regidors i regidores, amics i amigues, Celebrar 10 anys de Consell de Seguretat Urbana a Barcelona és una fita important per a la ciutat. L'any 1983, després d'un any extremament difícil per a la seguretat ciutadana, wam haver de definir una nova política que donés resposta ràpida a la situació que vivia Barcelona en aquell moment. Calia, per començar, una radiografia precisa dels problemes de seguretat que afectaven la ciutat. I en poc temps, en un any de treball rigorósde més d'un centenar de professionals vam aconseguir una fotografia molt acurada, jo diria que gairebé exacta, del que succeïa i, el més important, unes propostes per canviar la E situació. L'"Informe Socias" va ser, com molt bé s'ha dit aquí, l'embrió, l'origen de la política de seguretat de l'Ajuntament que tindria en el Consell de Seguretat Urbana un dels seus instruments principals. �El Consell de Seguretat Urbana de Barcelona va impulsar, per primera vegada al nostre país, mecanismes de coordinació i de participació social en matèria de seguretat. Barcelona ha estat pionera a Espanya en la consolidació d'un nou model d'intervenció pública i ha estat capaç de connectar amb els problemes reals i quotidians de la ciutadania. I ho ha fet a través del diàleg i la cooperació. Amb allò que, m'atreviria a dir, constitueix l'essència de les ciutats: la participació ciutadana. L'Ajuntament ha treballat durant aquests anys al costat del Govern Civil, de la Judicatura, de la Fiscalia, dels representants dels sindicats, de les empreses, dels grups polítics, de les associacions de veïns, dels col.legis professionals. S'ha fet una molt bona feina. Si fem referència a les dades que disposem de la realitat de la seguretat a Barcelona hem de concloure que la situació ha canviat notablement. Els índexs de delinqüència ens mostren una tendència a la baixa molt esperançadora al llarg d'aquests anys. �Però això no és el més important. La sensació d'inseguretat també ha disminuït entre els ciutadans. I aquest sentiment de viure en una ciutat més segura és, també, un element de benestar de la població. Voldria aturar-me un moment en aquesta qüestió. En els darrers anys hem fet possible una sèrie d'avenços en matèria de seguretat que han incidit considerablement en la qualitat de vida dels ciutadans. Barcelona ha fet un salt extraordinari en les matèries següents: - Introducció dels principis de prevenció, solidaritat, diàleg i llibertat en la política de seguretat. Una nova perspectiva, un nou enfocament: la política de seguretat es basa en el respecte a la llibertat de tots els ciutadans i en la garantia de la seva seguretat. Per aquest ; ordre. - Acostament de la justícia als ciutadans. L'experiència dels judicis immediats -una de les herències més valuoses dels Jocs Olímpics la implantació de la qual va ser possible gràcies a la comprensió i l'impuls que vam trobar en Marga- �rita Robles- i la creació d'una Fiscalia a la Ciutat Vella. Transformacions de concepte tan profundes que han fet possible que els ciutadans confiïn més avui en les seves institucions. Acostament de les forces de seguretat a la ciutadania. Desplegament de la Guàrdia Urbana a tots els districtes. Ampliació del nombre de casernes i descentralització de les comissaries del Cos Nacional de Policia en els districtes. Creació de les Taules de Coordinació Policial. Creació dels consells de prevenció i de seguretat als districtes. La necessitat de conèixer pam a pam el territori. L'èxit de la descentralització. - L'experiència de la Ciutat Vella. - Les enquestes de victimització. L'intercanvi d'informació i de dades. El treball conjunt. I també vull fer una referència concreta a una d'aquestes transformacions que han fet possible l'èxit del nostre model. La col.laboració policial a Barcelona. Al llarg d'aquests anys hem avançat molt notablement en aquesta matèria. Hem impulsat mecanismes de coordinació i cooperació entre cossos policials 5 �que han funcionat extraordinàriament bé -les taules de coordinació policial en són el millor exemple. I el que és més important!, la policia local s'ha manifestat en tota la seva activitat com a policia amb vocació de policia ordinària. La Guàrdia Urbana és a Barcelona la policia que coneix millor el seu territori i que aprofita òptimament els seus recursos humans i organitzatius. Aquesta policia ha treballat al llarg de 10 anys en estreta col.laboració amb el Cos Nacional de Policia i ha professíonalitzat extraordinàriament els seus serveis. També, en aquesta matèria, i amb una normativa molt restrictiva, hem treballat bé. Hem estat capaços d'innovar. L'experiència de col.laboració sistemàtica plantejada a partir del Consell de Seguretat Urbana va fer més fàcil la gran operació de seguretat dels Jocs Olímpics. Però encara tenim un gran repte al davant. Durant aquests 10 anys hem assentat les bases del nostre model. Hi hem treballat tossudament i la valoració no pot ser més positiva. 6 �Però Barcelona vol més. La ciutat vol una policia local forta. Que intervingui en seguretat ciutadana, com fins ara, i en ordre públic i que també desenvolupi funcions de policia judicial. Aquesta és l'evolució possible a la qual ens porta la nostra experiència. Cal reconèixer i potenciar l'experiència de Barcelona en matèria de coordinació i col.laboració policial. Els mecanismes que els he descrit constitueixen un punt de partida per desenvolupar i estendre el model amb caràcter general a d'altres nuclis urbans. Cal resoldre la qüestió metropolitana: la ciutat real va més enllà d'on s'acaba el terme municipal de Barcelona. No em cansaré de repetir-ho perquè la realitat és tossuda i s'imposa. I la realitat ens demana cada dia més actuació i més eficàcia. El desenvolupament de lesti policies locals ha de constituir una de les bases del model de seguretat pública per a Catalunya. I ha de tenir un tractament específic a l'àrea metropolitana de Barcelona. Perquè els ciutadans el que volen és seguretat. I més seguretat vol dir, com s'ha posat de manifest a Barcelona, més coordinació. Barcelona posa tota 7 �aquesta experiència a disposició dels responsables de la seguretat de l'Estat i de la Generalitat. Es en aquest marc de futur que estem desenvolupan el Ministeri de Justicia i Interior la proposta de justicia local o de pau a la gran ciutat. I estem 1 avançant molt positivamentper dotar les ciutats de més autoritat i més competències -entre les quals una policia judicial local- per resoldre els problemes més propis de la realitat urbana i per millorar la qualitat de vida a les ciutats. __ d No voldria acabar la meva intervenció sense reconèixer i agrair el treball i l'esforç dels professionals que han fet possible desenvolupar aquesta política de seguretat. Vull recordar els membres dé la Comissió Socias, els membres del Consell de Seguretat Urbana i els membres de la Guàrdia Urbana i del Cos Nacional de Policia així com els representants als consells de seguretat i prevenció dels districtes. I, finalment, reiterar el meu agraïment especial a É Margarita Robles pel treball1 que va dur a terme com a presidenta de l'Audiència de Barcelona, impulsant �decididament la posada en marxa deis judicis immediats i agrair a Ferran Cardenal -qui presid i el Consell durant vuit anys- ia Enrique de Federico la seva aportació inestimable. Sense el treball de tots el s no hauríem avançat, ni de lluny, com ho hem fet. Moltes gràcies. , t? 144- tc,)» )9( lA 1 -1/1'"A-'1D r t ( L:-G ..A'") LIA/C AJ.IS, (.?d t1 ufo-7 4,1, • UuU Cj e � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4320 Title A name given to the resource Desè aniversari del Consell de Seguretat Urbana Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Ministeri de Justicia i Interior. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Seguretat ciutadana Benestar Social Acció política Model social Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-10-11 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1016/19860428d_00122.pdf 459b1c3cfbe271be3fa7161af7ecfe12 PDF Text Text --Jure ^—^.^. v ^+,e ^ ^ oaj CoL l.ef ÍJ-dlr o t3 cNJ ( 2V - 9- SENYOR DEGà, SENYORES, SENYORS: MOLTES VEGADES HE COMPAREGUT DAVANT DE DIFERENTS PúBLICS RECORDANT LA MEVA CONDICI6 D'ECONOMISTA. EFECTIVAMENT, AQUESTA ES LA MEVA FORMACIó ACADèMICA I EN UNA FACULTAT D'ECONòMIQUES EM VAIG DOCTORAR. AIXò, PERò, NO M'HA FET OBLIDAR QUE LA MEVA VIDA UNIVERSITàRIA VA COMENÇAR A LA FACULTAD DE DRET, ON VAIG OBTENIR TAMBÉ LA LLICENCIATURA. PERMETEU-ME, DONCS, QUE TOT I NO PERTANYER A AQUEST COL.LEGI EM CONSIDERI ENTRE COMPANYS. D'ALTRA BANDA, COM A CAP D'UNA ADMINISTRACI6 TAN COMPLEXA COM L'AJUNTAMENT DE BARCELONA, COM A PRESIDENT D'UNA CORPORACIó QUE ÉS FONT DE DRET I COM A POLíTIC EN EXERCICI HE HAGUT DE MANTENIR CONTACTE AMB LA LLEI, AMB ELS PROCESSOS DE FORMACI6 DE LA LLEI I AMB ELS DE LA SEVA APLICACIó. LA MEVA FORMACIó JURÍDICA INICIAL M'HA AJUDAT MOLT. AIXò, PERó, HAURIA SERVIT DE MOLT POC SENSE EL �SUPORT DELS EXCEL.LENTS PROFESSIONALS QUE TREBALLEN A L'AJUNTAMENT. VULL CITAR MOLT ESPECIALMENT EL DIRECTOR DE SERVEIS JURÍDICS, JAUME GALOFRÉ, QUE A MÉS D'UNA SóLIDA PREPARACIó, TÉ UN FORMIDABLE INSTINT JURÍDIC QUE HA SABUT DONAR IDEES PER RESOLDRE SITUACIONS DIFÍCILS EN QUE S'HA TROBAT L'AJUNTAMENT EN LA DEFENSA DELS INTERESSOS DE BARCELONA. LA CONFERèNCIA D'AVUI TÉ EL TÍTOL DE "EL DESENVOLUPAMENT DEL DRET PúBLIC A CATALUNYA". VOÉ#RIA EXPOSAR AMB UNA CERTA EXTENSI6 I UNA MICA DE SISTEMA ALGUNES IDEES QUE FRAGMENTàRIAMENT HE ANAT LLANÇANT EN ALTRES OCASIONS. 1 LA NECESSITAT D'UN DRET ADAPTAT A LES NOSTRES PARTICULARITATS SEMPRE HE CREGUT QUE CAL DESENVOLUPAR L'ESTUDI I LA CREACIó DE DRET PúBLICÁrAL NOSTRE PAÍS. AIX(5 NO VOL DIR QUE HI HAGI UN SECTOR DEL CONEIXEMENT JURÍDIC QUE HAGI ') U ïii) t, (40144 _ u^ ^ /-17^ ^^ ^ ^ ^`7^ \‘‘^ ^S^^^l^ -^^ ^ , ^ z% ^ ^^ ^^4- sZ) sik-tr-P e-21 D itv 794 1,-oci41„ 1,4 c4-'(117-74,- b />1.9-zr--- -- -7 ^d ^^ ^ B. Jl ( ^ c;;‹,t).47 71-, ^n 1-7 C -()-e-lik_ • p/Z fJ �ESTAT VEDAT ALS CATALANS, QUE PER A NOSALTRES, AL LLARG DE LA NOSTRA HISTòRIA, HI HAGI HAGUT UN DESCONEIXEMENT I MANCA D'ESTUDI D'AQUEST SECTOR DEL DRET; DEL DRET QUE REGULA EL MóN DE L'ORGANITZACIó I L'ACTUACI6 DE LES INSTITUCIONS PúBLIQUES I REPRESENTATIVES I LA SEVA RELACIó AMB ELS CIUTADANS. PRECISAMENT EN ALTRES MOMENTS HISTòRICS, ALS QUE FAR1 REFERèNCIA MÉS ENDAVANT, EL DRET PúBLIC S'HAVIA DESENVOLUPAT A CATALUNYA DE FORMA IMPORTANT. FOU EL PRODUCTE D'UNA GRAN IMAGINACI6 PER RESOLDRE LA SEVA CONVIVèNCIA I EL SEU DESENVOLUPAMENT ECONòMIC I URBE. ES EVIDENT, PERò, QUE L'ESTUDI I INVESTIGACIó DEL DRET PúBLIC ES'DESENVOLUPA MILLOR EN AQUELLS PAÏSOS QUE TENEN LES SEVES PROPIES INSTITUCIONSLD'AUTOGOVERN. (--CATALUNYA,) EN MOLTS PERíODES HISTòRICS, MALHAURADAMENT MASSA LLARGS, HA ESTAT DESPOSSEÏDA DE LES SEVES INSTITUCIONS. AQUESTES ÉPOQUES S'HAN CARACTERITZAT PER UN ALLUNYAMENT,DELS CATALANS DELS �ASSUMPTES PiBLICS. NO ÉS D'ESTRANYAR, PER TANT, QUE A L'ETAPA HISTòRICA QUE ES VA TANCAR L'ANY 1975 L'ESMENTADA CARACTERíSTICA ES DONÉS AMB MOLTA FORÇA. TOTS VOSTèS RECORDARAN, PER EXEMPLE, QUE A LA FACULTAT DE DRET DE MADRID, LA MAJORIA D'ESTUDIANTS TENIA CLAR QUE EL SEU FUTUR PASSAVA PER LES CORRESPONENTS OPOSICIONS AL PRINCIPALS COSSOS DE L'ADMINISTRACI6 DE L'ESTAT I DE LA JUSTíCIA. LES OPOSICIONS EREN UNA MÉS DE LES "FESTES NACIONALS", QUE ES VIVIA PROFUNDAMENT EN AQUELLA SOCIETAT. AR IQÑA EL QUE EN CANVI, A LA FACULTAT DE DRET DEB S ES RESPIRAVA ERA QUE EL FUTUR ESTAVA EN L'APERTURA D'UN BUFET PRIVAT. MOLT POCS ANAVEN A LES OPOSICIONS I AVUI, EN CERTA FORMA, EN PATIM UNA MICA LES CONSEQÜENCIES. POTSER L' úNICA EXCEPCI6 ERA L'OPOSICIó A NOTARIES. PER AQUESTA CONSTATACIó NO FA MÉS QUE CONFIRMAR EL QUE EN DEFINITIVA S'ESTà DIENT. EN FRONT D'UN ADMIRABLE I IMPORTANT DESENVOLUPAMENT DEL DRET PRIVAT I DE L'EXISTèNCIA D'UN ESTOL NOTABLE DE �-6- GRANS JURISTES CATALANS EXPERTS EN AQUEST CAMP DEL DRET, EL DRET PúBLIC HA TINGUT POCS PRACTICANTS CATALANS. I ELS QUE S'HI HAN DEDICAT HO HAN FET RECOLLINT UNA EXPERIèNCIA I UNA DOCèNCIA QUE SI BÉ PODIA PROVENIR TAMBÉ DE DESTACATS JURISTES, EXPERIèNCIA EN TRACTAR-SE D'UNA I UNA DOCèNCIA DESLLIGADA D'UNES INSTITUCIONS CATALANES -QUE NO EXISTIEN- HA DONAT UN RESULTAT MOLT DIFERENT AL DRET PRIVAT. TANMATEIX, NO PENSO QUE A CATALUNYA S'HAGI DE DESENVOLUPAR UN DRET PúBLIC PROPI I DIFERENT AL DE LA RESTA D'EUROPA EN GENERAL, O D'ESPANYA, EN PARTICULAR. PER A-CATALUNYA S'HA DESENVOLUPAT UN DRET PRIVAT AMB - LES SEVES PRòPIES CARACTERíSTIQUES I.INSTITUCIONS. I EL DRET PúBLIC NO ÉS IGUAL EN TOTS ELS ESTATS EUROPEUS. DE LA MATEIXA MANERA, NO HI HA DUBTE QUE, RECUPERADES AVUI LES INSTITUCIONS D'AUTOGOVERN, CAL ELABORAR UN DRET PúBLIC QUE S'ADAPTI A LES NECESSITATS DEC'„LUNYA. CAL INVESTIGAR LA REALITAT PúBLICA CATALANA PER REALITZAR AQUELLA ELABORACIó. JA SE SAP QUE EL DRET, NO ÉS, PER AL JURISTA, UN �SISTEMA DE REGLES JA FETES, SINO UN CONJUNT DE REGLES EN MOVIMENT, A POSAR I REPROPOSAR CONTINUAMENT. ' JECTÉ DE LA CIèNCIA JURíDICA NO ÉS TANT LES REGLES, ES A DIR, LES VALORACIONS DELS FETS SOCIALS EN QUE CONSISTEIXEN LES REGLES, SINO ELS MATEIXOS FETS SOCIALS DEL QUE LES REGLES JURíDIQUES SON VALORACIONS. COM DIU NORBERTO BOBBIO "L'OBJECTE DE L'EXPLORACI6 I EXPOSICI6 DEL JURISTA NO SóN LES NORMES, SINO LA VIDA SOCIAL QUAN SUBJECTE A LES NORMES". EN EL SECTORPúBL . SENS TROBEM QUE AVUI LA REALITAT ESTA EN PLENARANSFORMA,CIó. L'ESTAT S'HA ORGANITZAT SOTA UNS PRINCIPIS MOLT DIFERENTS ALS VIGENTS FINS A 1975. APUNTEM, PER EXEMPLE, EL PRINCIPI D'AUTONOMIA DE TOTES LES ADMINISTRACIONS PúBLIQUES, DEL QUAL FAREM. EXPRESSA REFERINCIA MÉS ENDAVANT. EL DESENVOLUPAMENT D'AQUESTA NOVA REALITAT INSTITUCIONAL DEPèN DELS POLíTICS, DELS ECONOMISTES I TAMBÉ, EN BONA PART I DELS JURISTES, ALS QUE, POTSER, DES DE POSICIONS POLíTIQUES D'ESQUERRA, NO SE'LS HA DONAT LA �IMPORTàNCIA QUE TENEN EN LA TASCA D'AVANÇAR CAP UNA SOCIETAT MÉS PROGRESSISTA I MÉS IGUALITàRIA. LES CAUSE ^S D'AIXò TOTS LES SABEM. EN TANT QUE HEGEL ESCRIVIA ENCARA EN UN DELS PRIMERS PARàGRAFS DE LA SEVA "FILOSOFIA DEL DRET" QUE "EL DRET ÉS QUELCOM SAGRAT ", EL SEU DEIXEBLE, MARX, HO REDUTA A UN FENòMEN SUPERESTRUCTURAL DE LA SOCIETAT O, PER RECOLLIR UNA CELEBRE FRASE DEL "MANIFEST ", "...EL VOSTRE DRET NO ÉS MÉS QUE LA VOLUNTAT DE LA VOSTA CLASSE ELEVADA A LLEI..." / AVUI SABEM,/ PER AIXò, QUE EN LES SOCIETATS HISTòRIQUES QUE CONEIXEM NI TOTS ELS HOMES SóN ABSOLUTAMEN /LLIURES COM SERIA DESITJABLE I ERA LA HIPòTESI DE M ARX, NI ABSOLUTAMENT CONFORMISTES -EL QUE NO SERIA DESITJABLE- COM SUGGERIA ORWELL, SUPòSITS EXTREMS EN QUE EL DRET NO SERIA NECESSARI. PERò, A MES, ENTENC QUE LES NORMES NO HAN DE TENIR úNICAMENT EL SEU CLàSSIC SENTIT LIMITADO I REPRESSIU, O, EN UN SENTIT MÉS MODERN, PREVENTIU. AVUI TAMBÉ ES �CONSIDERA QUE SóN NORMES JURÍDIQUES LES NORMES ORGANITZATIVES, LES QUE OBREN ESPAIS D'ACTUACIó I DE CREACI6 INDIVIDUALS I COL.LECTIUS. HI HA DUES MANERES D'ENTENDRE LA CIèNCIA JURÍDICA I, PER TANT, LA FUNCI6 DEL JURISTA. UNA, EL JURISTA COM A CONSERVADOR I TRANSMISSOR D'UN COS DE REGLES JA DONADES DE LES QUE ÉS DIPOSITARI I GUARDADOR. I UNA ALTR, LA DEL JURISTA COM A CREADOR, ELL MATEIX, DE REGLES QUE TRANSFORMEN, INTEGRANT -LO I, AL MATEIX TEMPS RENOVANT -LO, EL SISTEMA DONAT. EN AQUESTA SEGONA CONCEPCIó EL JURISTA NO ÉS i.NICAMENT RECEPTOR, SINO TAMBÉ COL.LABORADOR ACTIU I, QUAN ÉS NECESSARI, CRÍTIC. QUAN LA FUNCI6 DEL JURISTA ES LIMITA A SER LA PRIMERA, ENS TROBEM EN UNA SOCIETAT D'UN SISTEMA DE DRET TANCAT, AMB UNA IDEOLOGIA D'AUTONOMIA DEL DRET RESPECTE A LA SOCIETAT, DEL QUE RESULTA UNA JURISPRUDéNCIA CONSEVADORA I FORMALISTA. 1 �-1 0- EN EL SEGON ¿UPÓSIT D'UN SISTEMA DE DRET OBERT, EN UNA SOCIETAT EN TRANSFORMACI6 I AMB UNA CONCEPCIó DEL DRET COM A REFLEX DE LA SOCIETAT, ES DESENVOLUPA EL MODEL OPOSAT D'UNA CIèNCIA DEL DRET LLIURE, INNOVADORA I REALISTA. PRECISAMENT, PEL MOMENT HISTòRIC EN QUE ENS TROBEM I AL QUE ABANS FEIA REFERèNCIA, INNOVADORA AQUESTA VISI6 "1~1~ CREATIVA DEL DRET TÉ UN AMPLI CAMP DE DESENVOLUPAMENT EN EL SECTOR PúBLIC A CATALUNYA. NOMÉS MANCA IMAGINACI6 I CREATIVITAT. EL FET, PERò, DE QUE SIGUI NECESSàRIA AQUESTA TASCA INNOVADORA NO VOL DIR QUE HAGUEM D'OBLIDAR EL NOSTRE PASSAT. CATALUNYA I BARCELONA EN PARTICULAR, HAN TINGUT UNES INSTITUCIONS PúBLIQUES MOLT IMPORTANTS. FINS I TOT FIGURES DE DRET PRIVAT HAN TINGUT UNA GRAN TRANSCENDèNCIA COL.LECTIVA. PENSEM, PER EXEMPLE, EN L'ENIFITEUS.I QUE A PESAR DE LES CRíTIQUES QUE VA REBRE JA DES DE MITJANS DEL SEGLE PASSAT, NO HI HA DUBTE QUE VA AFAVORIR EL DESENVOLUPAMENT ECONòMIC DE CATALUNYA EN �SER UNA FóRMULA QUE PERMETIA QUE NO QUEDESSIN TERRES IMPRODUCTIVES. ES EVIDENT QUE AVUI, DES UNA PERSPECTIVA ECONòMICO—SOCIAL, L'EMFITEUSI UNA INSTITUCIG QUE NO ENS SERVEIX I ÉS INADMI .-'. LE, PER POSA DE MANIFEST LA IMPORTàNCIA QUE POT NIR EL SABER TROBAR, EN UN MOMENT HISTóRIC DE '''MINAT, LES FIGURES O INSTITUCIONS JURíDIQU e QUE SIGUIN REFLEX DE LA SOCIETAT, QUE L'AJ IN A PROGRESSAR I A TRANSFORMAR—SE. SI BÉ LA MAJORIA DE FIGURES I HISTo INSTITUCIONS ERIEN REPETIBLES AVUI, Sí QUE CREC QUE S'HAN DE MANTENIR LES QUE HAN ESTAT I SEGUEIXEN ESSSENT CARACTERi QUES DEL NOSTRE DRET. UN DRET QUE EM SEMBLA PROFUNDAMENT DEMOCRàTIC, COM HO ÉS CATALUNYA, ENCARA QUE POTSER EN EL MOMENT PRESENT NO S'AFAVOREIXI DESENVOLUPAMENT EL DE TOTA L'ENERGIA QUE AQUESTA CARACTERÍSTICA SIGNIFICA. �EL DRET PúBLIC CATALá A LA HISTòRIA EL NOSTRE DRET, DEIA, TÉ UNES CARACTERíSTIQUES PECULIARS. ENTRE AQUESTES ÉS IMPORTANT ASSENYALAR EL ^ RESPECTE A L>AÚTONOMIA DE LA VOLUNTAT I"EL PACTISME --A FONTS CREADORES DE RELACIONS JURíDIQUES. SóN CARACTERíSTIQUES QUE NO S'HAN DONAT EXCLUSIVAMENT EN L'àMBIT PRIVAT, SINO TAMBÉ EN EL PÚBLIC. PENSEM, PER EXEMPLE, EN EL RESPECTE QUE, HISTòRICAMENT, ES VA TENIR PER LES INSTITUCIONS PRòPIES DE CADASCUN DELS TERRITORIS CATALANS DERIVADES DEL SEU DRET PARTICULAR -TORTOSA, VALL D'ARáN, VIC.- VAREM TENIR, TAMBÉ, UNA DE LES PRIMERES INSTITUCIONS DEMOCRàTIQUES D'EUROPA, EL CONSELL DE CENT. EN AQUEST CONSELL EL VEGUER O BATLLE, ERA UN OFICIAL REIAL, REPRESENTAVA AL REI. PER AIXò EL CONTROL DELS CONSELLERS SOBRE AQUELLES FIGURES ERA MOLT IMPORTANT. TANT ÉS AIXí QUE EL VEGUER I EL BATLLE HAVIEN DE SEGUIR OBLIGATòRIAMENT EL CONSELL DELS CONSELLERS, EXCEPTE QUAN ES TRACTAVA D'UN MANDAT REIAL. �INTEGRANT COM FEIA ELS CONSELLERS DELS DIFERENTS ESTAMENTS POPULARS, NO HI HA DUBTE QUE SIGNIFICAVA UN IMPORTANTíSSIM CONTROL DEMOCRàT C DEL PODER. NO OBLIDEM QUE LA PRAGMàTICA ERA DE L'ANY 1241. PEL RECOGNOVERUNT PROCERES EL VEGUER S'HAVIA D'OBLIGAR A JURAR QUE SEGUIRIA ELS CONSELLS DELS PROHOMS DE LA CIUTAT. NO ES POT DEIXAR DE CITAR QUE SOTA ALFONS III -ANY 1330- ES VA INSTITUCIONALITZAR LA CORPORACIó DELS ADVOCATS. AQUESTS ESCOLLIEN D'ENTRE ELLS UN RECTOR O ^.....^--^.s. PRIOR QUE REGIRIA L'OFICI D'ADVOCAR I JUTJAR. ERA AJUDAT PER QUATRE CONSELLERS PER PERSEGUIR TOT EL QUE FOS CONTRARI A LES CONSTITUCIONS USOS I COSTUMS DE LA CIUTAT. EL PRIOR I ELS SEUS QUATRE CONSELLERS, CONJUNTAMENT AMB ELS CONSELLERS DE LA CIUTAT REDACTAVEN UNS ESTATUTS PER AL BÉ DE L'ADVOCACIA I LA COSA PúBLICA DE BARCELONA AIXí COM PER A LA PERSECUCIó DELS DELICTES I L'ESTABLIMENT DE PENES. AQUESTES NORMES ES FARIEN EXTENSIVES A LES VEGUERIES DE BARCELONA I DEL VALLèS. EL MONARCA, PER LA SEVA PART, ESTAVA COMPROMèS A NO INDULTAR LES PENES QUE �S'IMPOSESSIN COM A CONSEQÜENCIA DE LA CONTRAVENCIó DE LES NORMES ESMENTADES. AMB AQUEST EXEMPLE ENS TROBEM AMB UNA ALTRA CARACTERÍSTICA DEL NOSTRE DRET: LA COL.LABORACIó I PARTICIPACI6 DE LA SOCIETAT EN LES ACTIVITATS PúBLIQUES. POTSER AQUESTA HA ESTAT L'úNICA CONSEQÜENCIA POSITIVA DE LA MANCA D'INSTITUCIONS D'AUTOGOVERN EN MOLTS PERÍODES HISTòRICS. LA IMBRICACIG D'ACTIVITATS PúBLIQUES I PRIVADES ÉS REFLEX D'UN CERT AUTOGOVERN DE FET. ES PER AIXò QUE S'HAN DESENVOLUPAT ENTRE NOSALTRES SERVEIS I INSTITUCIONS QUE EN SóN LA SEVA PLASMACI6. PENSEM EN LA IMPORTàNCIA QUE AQUÍ HAN TINGUT LES CAIXES 'ESTALVI, SUBSTITUTòRIES, EN PART, D'UN SERVEI PtBLIC D'ASSEGURANCES SOCIALS. LA XARXA DE PúBLICS QUE TÉ BARCELONA, UNA DE LES MÉS IMPORTANTS DEL MóN, SINO LA QUE MÉS, ÉS REVELADORA TAMBÉ DE L'EXISTèNCIA D'ACTIVITATS EN LES QUE ÉS MOLT DIFÍCIL ESTABLIR CLARAMENT LA FRONTERA ENTRE EL SECTOR PúBLIC I EL PRIVAT. �-15- TAMBÉ EN EL QUE RESPECTA A LES ACTIVITATS PúBLIQUES EN DIFERENTS SECTORS NO PODEM OBLIDAR LES REALITZACIONS PORTADES A TERME EN PERíODES D'AUTOGOVERN. DE TOTS ÉS CONEGUDA LA TASCA FETA EN MATIRIA D NSENYAMENT' DURANT LA REPúBLICA. I MOLTES D'ALTRES. DEL QUE ES TRACTA, AVUI, ÉS, PER TANT, DE RETROBAR AQUEST CAMí. LA TASCA QUEQRPONDRà AL S JURISTES NO SER EXCLUSIVAMENT INVESTIGAR LA NOSTRA REALITAT ACTUAL, SINO TAMBÉ EL NO PERDRE DE VISTA LES CARACTERíSTIQUES DEL QUE HAN ESTAT LES NORMES DE LA NOSTRA CONVIVINCIA: L'AUTONOMIA DE LA VOLUNTAT, EL PACTISME, LA COL.ABORACIò DE LA SOCIETAT EN LES ACTIVITATS PúBLIQUES. LA CONSTITUCI6 ESPANYOLA DE 1978 1 (., ' Ln 77/--Tv AVUI, A MÉS, TENIM ALTRES INSTRUMENTS, FONAMENTALMENT LA CONSTITUCI6 DE 1978. SI ANALITZEM LA HISTòRIA LEGISLATIVA ESPANYOLA DELS DARRERS DOS-CENTS ANYS, CAP TEXT, AMB LES POSSIBILITATS QUE AQUEST OBRE, HAVIA ESTAT VIGENT UN TEMPS IGUAL. VAL A DIR QUE AQUEST �TEMPS ÉS INSUFICIENT PER HAVER EXPLOTAT TOTES AQUELLES POSSIBILITATS. ES EVIDENT LA TASCA FETA PEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL I PER DIFERENTS AUTORS EN AQUEST SENTIT. DE VEGADES, PERò, SEMBLA QUE DE LES DIFERENTS ALTERNATIVES QUE LA CONSTITUCI6 DÓNA, S'ESCOLLEIX LA MENYS PROGRESSISTA, LA MÉS CONSERVADORA. NO ÉS FàCIL TRANSFORMAR TOTA UNA CULTURA JURíDICA, APRESA I TREBALLADA SOTA D'ALTRES PRINCIPIS, EN LA NOVA QUE LA CONSTITUCI6 PORTA A DINS. ENS TROBEM, DE VEGADES, QUE LA INTERPRETACI6 DE LA CONSTITUCI6 ES FA SOBRE LA BASE DE LLEIS ANTERIORS. QUAN S'IMPEDEIX QUE ELS AJUNTAMENTS ESTABLEIXIN EL TIPUS DE DETERMINATS TRIBUTS, ENCARA QUE LA LLEI HO AUTORITZI, EL QUE ES FA NO ÉS APLICAR LA CONSTITUCIó, QUE DIU QUE ELS AJUNTAMENTS PODRAN ESTABLIR RIBUT D'ACORD AMB LA LLEI, I AQUESTA HO VOL AIXí, SINO APLICAR L'ANTIGA LLEI GENERAL TRIBUTàRIA QUE DISPOSAVA QUE EL TIPUS L'HAVIA D'ESTABLIR LA LLEI. ES UNA INTERPRETACI6 QUE VE DONADA PER UNA CULTURA JURíDICA HERETADA D'UN ESTAT CENTRALISTA I QUE NO ACABA �(i DE t COMPRENDRE QUE UN ESTAT DEMOCRàTIC SUPOSA L'EXISTèNCIA DE DIVERSOS PODERS EN EL SEU Sí. CAL ATURAR-SE EN LA PRIMERA DECLARACI• UE FA LA CONSTITUCIó. DIU QUE ESPANYA ES UN STAT . SOCIAL I DEMOCRàTIC DE DRET. AQUESTA DEC ACIó CONSTITUCIONAL SUPOSA UN PAS ENDAVANT. HE °ASSAT DE L'ANTIC ESTAT DE DRET LIBERAL INTERRO'T PER UN ESTAT TOTALITARI A UN TIPUS DIFERENT D'. TAT. DE LA IGUALTAT FORMAL ENTRE ELS CIUTADANS •.1E DEMANDAVA L'ANTERIOR FORMA D'ESTAT, HEM PASSA - . A UN ALTRE TIPUS QUE TÉ UNES ALTRES EXIGèNCIES. 51 QUAN 1M FA REFERèNCIA A UN ESTAT SOCIAL E DRET, ES AI D'AILA IGUALTAT FOR . • L, ES DECISIU VOL DIR QUE, A MÉS D' QUE HI HAGI TAMBÉ UNA IGUALTAT MATERIAL. POT SER QUE SIGUI DIFíCIL CONCRETAR, EN JUSTíCIA, EL VERITABLE CONTINGUT DEL PRINCIPI D'IGUALTAT MATERIAL. LA CONSTITUCIó NO HO DEFINEIX EXACTAMENT, PERò EL QUE ES CLAR QUE CORRESPONDRà ALS PODERS PúBLICS LA SEVA ACTIVITAT CONFORMADORA DE L'ORDRE SOCIAL I ECONòMIC PERQUE AQUELL PRINCIPI ES FACI REALITAT. �PER AQUESTA ACTIVITAT CONFORMADORA NO ES POT FER AL MARGE DELS CIUTADANS, DEL POBLE. AQUI NEIX LA IMPORTàNCIA DE CONFIGURAR L'ESTAT COM UN ESTAT DEMOCRàTIC, QUE ES DESENVOLUPA EN ALTRES PRINCIPIS CONSTITUCIONALS, COM POT SER EL DE LA PARTICIPACIó CIUTADANA EN LES ACTIVITATS PúBLIQUES. FA L'EFECTE, DE VEGADES, QUE AQUESTA TERMINACIó CONSTITUCIONAL, EN ESTABLIR EL TIPUS D'ESTAT EN QUE ES CONFIGURA ESPANYA, TÉ UNA SIGNI I ACIó DE DECLARACIó DE PRINCIPIS. AIXò PELAS QUE NO ÉS AIXí I QUE DES DEL MOMENT ENQÉ-S- TROBA A LA CONSTITUCIó NO TÉ fiNICAMENT UN VALOR eTIC SINO PLENAMENT JURíDIC. g-- A----vam OBLIGA COM LES ALTRES NORMES CONSTITUCIONALS. I, EN CONSEQÜENCIA, COM DIU ALBENDROTH, "LA DETERMINACI6 DEL PRINCIPI SOCIAL HA DE TENIR LLOC MITJANÇANT DECISIONS DEMOCRàTICAMENT LEGITIMADES I A TRAVÉS DE LES FORMES I ELS VALORS DE L'ESTAT DE DRET ". AQUESTES DECISIONS DEMOCRàTIQUES, SI Sal TAMBÉ CONTROLADES DEMOCRàTICAMENT, TINDRAN COM A CONSEQÜèNCIA �-19- EL COMPLIMENT D'UNA DE LES FINALITATS D'AQUEST TIPUS D'ESTAT: LA IRREVERSIBILITAT DE LES CONQUESTES SOCIALS ACONSEGUIDES. QUAN EM REFEREIXO A LA NECESSITAT DE DESENVOLUPAR ^ UC LA CONSTIT VULL DIR QUE HI HA MOLTES DE LES SEVES DETERMINACIONS QUE NO S'APLIQUEN IGUAL A TOTS. LA DOCTRINA ALEMANYA, PER EXEMPLE, EN LLIBERTATS FONAMENTALS QUE RECULLEN ELACI6 A LES ELS TEXTES CONSTITUCIONALS, DISTINGEIX ENTRE LES "LLIBERTATS DELS PR CTOS", QUE RESPONEN A INTERESSOS DE MINORIES COM LES DE LLIBERTAT ECONòMICA, LA D'INVESTIGACIó O LA DE PUBLICAR LES IDEES PEL MITJà DE LA PREMSA) I LES "LLIBERTAT DELS CONS ÍDOS" (COM LA DE COMPRAR ELS PRODUCTES QUE EL MERCAT OFEREIX O LES DE LLEGIR EN UN DIARI LES IDEES EXPRESSADES PER LA MINORIA QUE REALMENT POT FER úS DE LA LLIBERTAT D'EXPRESSIó EN LA PREMSA DIàRIA). TROBAR LES FóRMULES QUE AMPLIïN LES LLIBERTATS DE TOTS ÉS, PER TANT, UNA DE LES TASQUES IMPORTANTS A FER EN UN ESTAT DEMOCRàTIC, I ELS JURISTES TENEN MOLT A DIR- �-20- NOS I ENSENYAR -NOS, UN DELS MITJANS MÉS IMPORTANTS PER ACONSEGUIR TOTES AQUESTES FINALITATS ÉS, EVIDENTMENT, APROPAR LES DECISIONS ALS CIUTIA X1S I, SI ÉS POSIBLE, QUE AQUESTS HI PARTICIPIN EL MÉS DIRECTAMENT POSSIBLE. PER AIXò ÉS IMPORTANT TAMBÉ EL PRINCIPI D'AUTONOMIA QUE LA CONSTITUCI6 RECONEIX A LES ADMINISTRACIONS PúBLIQUES.TERRITORIALS. NO CAL DIR EL SU•^SIGNIFICAT PER, A CATALUN A WONQUERIR LA SEVA AUTONOMIA. PERò ÉS IMPORTANT TAMBÉ QUE CATALUNYAS'ORGANITZI DEMOCRàTICAMENT I AIXò COMPORTA EL RECONEIXEMENT I DESPLEGAMENT DE L'AUTONOMIA LOCAL. SERIA CONTRADICTORI INTENTAR EL DESENVOLUPAMENT D'UN ESTAT DEMOCRàTIC QUE PRETÉN APROPAR LES DECISIONS ALS CIUTADANS I FER-LOS PARTICIPAR I QUE, AL MATEIX TEMPS, S'ANESSIN BUIDANT DE COMPETèNCIES ELS ENS QUE TÉ MÉS PRòXIMS I MÉS A L'ABAST; QUE ES BUIDESSIN ELS MUNICIPIS I S'ANÉS CENTRALITZANT, A COSTA D'ELLS, L'ADMINISTRACI6 CENTRAL CATALANA. �AIXò SERIA REPRODUIR, PER A NOSALTRES, UNA FORMA D'ESTAT JA SUPERADA HISTòRICAMENT, DE LA QUE TENIM MAL RECORD I QUE LA NOSTRA CONSTITUCI6 NO VOL, EN ESTABLIR QUE ENS HEM CONSTITUIT EN UN ESTAT SOCIAL I DEMOCRàTIC DE DRET. COM TAMPOC HO VOL L'ESTATUT, EN DECLARAR QUE VOL FER POSSIBLE LA CONSTRUCCI6 D'UNA SOCIETAT DEMOCRàTICA AVANÇADA. r¡ q LA CARTA EUROPEA D'AUTONOMIA LOCAL HI HA UN INSTRUMENT MOLT IMPORTANT QUE EM SEMBLA QUE HA ESTAT POC ESTUDIAT, ENCARA, EN EL NOSTRE PAíS. EM REFEREIXO A LA CARTA EUROPEA D'AUTONOMIA LOCAL. AQUEST TEXT, APROVAT PEL CONSELL D'EUROPA I AL QUE ESPANYA S'HA ADHERIT -I QUE PER TANT ENS OBLIGA- SUPOSA LA PLASMACI6 D'AQUELLES IDEES QUE ABANS EXPRESSAVA. QUAN PARLA DELS MUNICIPIS NO ES REFEREIX ALS AJUNTAMENTS O ALS SEUS óRGANS DE GOVERN, SINO A LES COL.LECTIVTATS LOCALS. AQUEST CANVI ÉS MOLT SIGNIFICATIU. QUAN �ATRIBUEIX AUTONOMIA ALS ENS LOCALS, NO HO FA A LES INSTITUCIONS REPRESENTATIVES, SINO A LA COL.LECTIVITAT DELS CIUTADANS DELS MUNICIPIS. ESTEM DAVANT D'UNA FILOSOFIA DIFERENT DE LES COSES. SóN ELS CIUTADANS ELS PROTAGONISTES, ENCARA QUE LA SEVA ACTUACI6 SERà A TRAVèS DE LES PERSONES QUE ELLS HAGIN ESCOLLIT. UNA ALTRA NOVETAT ESQUE PER MODIFICAR ELS LíMITS D'UNA ENTITAT LOCAL ,.^ SK^HtRRàDE _ FER PREVI _ REFERENDUM ENTRE ELLS. AIXò LIMITA LES POTESTATS DELS PODERS CENTRALS DE SUPRIMIR ENTITATS LOCALS "A DIT" COM SEMBLA QUE ES VOL FER A CATALUNYA. UN ALTRE ASPECTE IMPORTANT DE LA CARTA ÉS QUE DETERMINA QUE LES ENTITATS LOCALS HAURAN DE TENIR LES éS MATèRIES COMPETèNCIES PER ADMINISTRAR LES MàXIMES r ^ D'INTERè S,LOCAL. LA CONSEQÜèNCIA ES, PER TANT, QUE DE CAP MANERA ES POT'BUIDAR ELS MUNICIPIS DE LES SEVES COMPC9CIES. AQUESTES FORMEN PART DEL CONTINGUT DE L'AUTONOMIA LOCAL. PRECISAMENT PER AQUESTA RAE, LA CARTA EXIGEIX �-23- TAMBÉ QUE FORMA PART DEL CONTINGUT DE L'AUTONOMIA EL QUE LES ENTITATS LOCALS DISPOSIN D'UN RECURS O ACCI6 JUDICIAL CONTRA L'ESMENTADA AUTONOMIA, TIPUS D'ATAC CONTRA ENCARA QUE VINGUI DE LES ADMINISTRACIONS CENTRALS DELS ESTATS -O COMUNITATS AUTòNOMES, EN EL NOSTRE CAS- O, FINS I TOT, DELS PODERS LEGISLATIUS. Lsítir, LA LLEI DE BASES DE RéGIM LOCAL ELS PRINCIPIS DE LA CARTA EUROPEA HAN ESTAT RECOLLITS, EN PART, PER LA LLEI DE BASES DEL RèGIM LOCAL. AQUESTA LLEI HA RECONEGUT EL PRINCIPI D'AUTONOMIA, ENCARA QUE AMB ALGUNES LIMITACIONS. PER EXEMPLE, NO EM SEMBLA QUE ES RESPECTI L'AUTONOMIA MUNICIPAL QUAN S'ESTABLEIX QUE L'ESTAT I LES COMUNITATS AUTòNOMES PODRAN CONDICIONAR L'ACTUACIG MUNICIPAL A TRAVÉS DE PLANS SECTORIALS. TAMBÉ ÉS LIMITATIU EL FET QUE LA CONSTITUCI6 NO HAGUÉS PREVIST LA LEGITIMACIó DELS ENS LOCALS PER DEFENSAR LA SEVA AUTONOMIA A TRAVÉS DEL CORRESPONENET �RECURS D'INCONSTITUCIONALITAT. EN CANVI, ÉS POSITIU EL FET QUE OBLIGUI A QUE TOTES LES LLEIS SECTORIALS ATRIBUEIXEN COMPETèNCIES ALS MUNICIPIS I QUE S'ELS PERMETI ESTABLIR LA SEVA PRòPIA ORGANITZACI6 A TRAVÉS DELS REGLAMENTS ORGàNICS. LA MATEIXA LLEI OBRE UNES GRANS POSSIBILITATS A LA PARTICIPACI6 CIUTADANA. CAL DIR QUE, ABANS DE LA SEVA APROVACIó, L'AJUNTAMENT DE BARCELONA JA L'HAVIA POSADA EN PRàCTICA. UNA MOSTRA ÉS QUE ELS REGIDORS DE DISTRICTE ACTUALS PERTANYEN A LA FORÇA POLíTICA GUANYADORA EN EL DISTRICTE LES DARRERES ELECCIONS,MUNICIPALS, SENSE QUE CAP NORMA OBLIGUÉS A QUE FOS AIXí. I AVUI AIXò TÉ LA SEVA IMPORTàNCIA PERQUE S'HAN TRASPASSAT JA ALS DISTRICTES MOLTES COMPETèNCIES I D'ALTRES ELS SERAN TRANSFERIDES PROPIAMENT. DEIA QUE LA LLEI DE BASES OBRA LES PORTES A LA PARTICIPACIó CIUTADANA. RECORDEU QUE LA CONSTITUCI6 ENS DIU QUE ELS CIUTADANS PARTICIPARAN EN ELS ASSUMPTES PGBLICS NO SOLS INDIRECTAMENT, A TRAVÉS DE LES ELECCIONS, SINO TAMBÉ DIRECTAMENT. NOSALTRES ESTEM, EN AQUESTS MOMENTS, ELABORANT UN REGLAMENT DE PARTICIPACI6 �CIUTADANA. EL PROBLEMA EST EN QUE, SI BÉ TOTS ESTEM D'ACORD EN QUE S'HA DE FACILITAR AL MàXIM LA PARTICIPACIó DELS CIUTADANS, COM FER-HO? HEM CONSTATAT QUE EN EL DRET COMPARAT NO HI HAN FóRMULES REALMENT PARTICIPATIVES. NO ES TRACTA EXCLUSIVAMENT DE FER UNA ASSEMBLEA DE VEïNS, SINO QUE LA PARTICIPACIó ÉS QUELCOM DE MÉS. ES UN SEGUIMENT DE LES DECISIONS MUNICIPALS, PRODUCCIó. ÉS PARTICIPAR EN LA SEVA PERò NO HI HA FÓRMULES NI FIGURES EXPERIMENTADES EN AQUEST CAMP I ÉS UN CAMP VERGE. EN UN MOMENT EN QUE ESTA' PRòXIMA UNA NOVA ORGANITZACIó TERRITORIAL DE CATALUNYA -QUE JA HAUREU VIST PER LA PREMSA QUE EN MOLTS ASPECTES NO HI ESTIC D'ACORD, PER NO ES TRACTA DE PARLAR-NE EN AQUEST MOMENT- QUE S'HA DE DESENVOLUPAR L'AUTONOMIA LOCAL, QUE S'HAN DE BUSCAR FóRMULES DE PARTICIPACIó CIUTADANA, EL TREBALL I LA IMAGINACI6 DELS JURISTES ES FA IMPRESCINDIBLE. EL DRET PúBLIC, EN GENERAL, I EL DRET ADMINISTRATIU, EN PARTICULAR, HA DE FER FRONT A AQUESTA DEMANDA I A AQUEST REPTE. JA DEIA EL PRINCIPI QUE FA �FALTA IMAGINACI6 PER PROGRESSAR I TRANSFORMAR. C LES NOVES FORMES DE GESTI6 PER LES NECESSITATS NO S'ESGOTEN EN EL CAMP INSTITUCIONAL. MODIFICANT ELS LES ADMINISTRACIONS PúBLIQUES ESTAN SEUS OBJECTIUS, ELS SEUS CAMPS D'ACTIVITAT. AQUELLA ANTIGA CLASSIFICACI6 DE L'ACTIVITAT ^,fJ ADMINISTRATVIA DE POLICIA, ÍOïE T I SERVEI PúBLIC HA ZS TAT DQRD,ADA. AVUI LA FRONTERA ENTRE EL PúBLIC I EL PRIVAT JA NO EST TAN CLARA. LES ADMINISTRACIONS SóN TAMBÉ PRODUCTORES DE BENS, TENEN INICIATIVES, PARTICIPEN EN NEGOCIS. DE VEGADES HO FAN PER SI MATEIXES I DE VEGADES EN COL.LABORACI6 AMB ELS PARTICULARS. TAMBÉ POT SER QUE L'ADMINISTRACI6 TINGUI UNA INICIATIVA EMPRESARIAL I DESPRÉS LA DEIXI EN MANS DE PARTICULARS, AMB CONTROLS O SENSE, SEGONS ELS CASOS. JA HAVIA SIGNIFICAT ABANS QUE L'ESTAT SOCIAL TÉ COM UNA DE LES SEVES CARACTERíSTIQUES EL QUE CONFORMA L'ORDRE SOCIAL I ECON¿MIC. I AQUí EL TERME ESTAT ES POT ENTENDRE EN EL SEU SENTIT AMPLI, COMPRENSIU DE TOTES LES �ADMINISTRACIONS PúBLIQUES. EL PROBLEMA ÉS QUE PER A DUR A TERME TOTES AQUESTES ACTIVITATS ELS INSTRUMENTS JURÍDICS DISPONIBLES HAN ESDEVINGUT ANTIQUATS. QUANT A LES SEVES POSSIBLES FORMES ORGANITZATIVES LA LLEI DE BASES HA REPRODUïT LES MATEIXES FORMES DE GESTI6 DELS SERVEIS PÚBLICS QUE LA VELLA LLEI DE RèGIM LOCAL DE 1955. AIXò CREA GREUS PROBLEMES I OBSTACLES A LES ADMINISTRACIONS PER ACTUAR AMB AGILITAT I PER COL.LABORAR AMB ELS PARTICULARS. ES NECESSARI EL DESENVOLUPAMENT JURíDIC DE L'EMPRESA MIXTA O DE LA SOCIETAT MERCANTIL PúBLICA. CAL DEFINIR COM S'ESTABLEIXEN ELS CORRESPONENTS CONTROLS INTERNS I EXTERNS DE LA ACTIVITAT DE LES EMPRESES I ORGANISMES QUE FORMIN LES ADMINISTRACIONS . ,x, «/I'-^CHI ~,xJ_AT ^`" ^^^,S^SA^,-^ , ^ c^xaa.^^^^^O^aGAN^^I^ ^ ^ - o^^-^s0^.^^^^^V^ v S I iM^ Es . ES POT DIR QUE EN L'ELABORACI6 DE LA NOVA CARTA DE �BARCELONA PROCURAREM RESOLDRE AQUESTS PROBLEMES. TROBAR SOLUCIONS PELS PROBLEMES QUE TENIM. ALTRES ADMINISTRACIONS DEL PAíS HAN ESTAT TAMBÉ SENSIBLES A AQUESTS PROBLEMES. DEM AL MATí, AL MONESTIR DE SANT CUGAT, HI HAURà L'ACTE DE CONSTITUCIó DE LA FUNDACI6 CARLES PI I SUNYER. AQUESTA FUNDACI6 NEIX AMB LA VOLUNTAT DE TENIR UNS FONS ECONòMICS IMPORTANTS. HI PARTICIPEN ELS AJUNTAMENTS DE BARCELONA, GIRONA, LLEIDA I TARRAGONA, LA DIPUTACIó DE BARCELONA I UNS PATRONS PRIVATS. ÉS MOLT SIGNIFICATIU QUE HI HAGI PERSONALITATS QUE HAGIN ACCEPTAT DE SER-HI. HAN ESTAT RECEPTIUS A LA NECESSITAT DE CREAR DOCTRINA POLíTICA I ADMINISTRATIVA. MISSATGE FINAL: FER DRET NO ÉS NOMÉS FER NORMES EM PODRIA EXTENDRE A MOLTS ALTRES SECTORS O ACTIVITATS -HISENDA, CONTRACTACI6, URBANISME-, PER EM PENSO QUE ÉS SUFICIENT. LA TASCA QUE TENIU PER ENDAVANT �É ZW IMPORTANT. TANT DES DEL PUNT DE VISTA INSTITUCIONAL COM SECTORIAL ELS JURISTES ESTAN DAVANT UN GRAN REPTE. DESENVOLUPAR EL NOSTRE DRET I DINS D'ELL, DEL NOSTRE DRET PúBLIC. TENIM UN PATRIMONI EN AQUEST SENTIT, LA NOSTRA MANERA D'ENTENDRE LA CONVIVèNCIA I DE FER LES COSES. AIXò ENS OBLIGA A TENIR EN COMPTE EL NOSTRE PASSAT I LA NOSTRA TRADICI6 JURÍDICA. PER TAMBÉ HEM DE POSAR LA IMAGINACI6 SUFICIENT PER ADAPTAR -HOA LES DESENVOLUPAMENT NECESSITATS D'AVUI, A UN CONSTITUCIONAL , TRANSFORMADOR. HI HA CATEGORIES JURÍDIQUES QUE S'HAN DE REPASAR I CATALUNYA ESTà MOLT BEN SITUADA PER A FER-HO. HISTòRICAMENT NO HEM TINGUT UNA ESCOLA IMPORTANT DE DRET ADMINISTRATIU, MALGRAT EXCEPCIONS DE PRIMERA FILA COM LA DE MANUEL BALLBÉ O DE JOSEP MARIA PI I SUNYER, ENCARA QUE S'APLIQUIN MÉS AL NIVELL PRàCTIC DE L'ESTRUCTURACI6 DE L'ADMINISTRACIó MUNICIPAL QUE A LA TEORIA DEL DRET ADMINISTRATIU. EN AQUEST SENTIT, HA EXISTIT COM UNA MENA D'ESCOLA CATALANA D'ADMINISTRACI6 PúBLICA MÉS FàCTICA G91) �QUE TEòRICA. A CATALUNYA HI HA HAGUT UNA TRADICIE IMPORTANT DE PRàCTICA ADMI,J.STRATTV OÇAL. PER TANT, AQUí PODRIA DESENROTLLAR-SE NO NOMÉS UNA DOCTRINA POLíTICA SOBRE L'AUTONOMIA, SINE TAMBÉ SOBRE EL QUE PODRíEM ANOMENAR DRET ADMINISTRATIU PETIT. DIC PETIT PEL QUE FA A CADA OPERACI6 PER SEPARAT, PER SUMADES . RESULTA AMPLíSSIM COM A CONJUNT DE SERVEIS AL CIUTADà. PRàCTICAMENT TOTA LA VIDA QUAOTIDIANA PúBLICA DELS CIUTADANS PASSA PER L'ADMINISTRACIE LOCAL. EN CONSEQÜèNCIA, UNA BONA PART DEL DRET PúBLIC TÉ A CATALUNYA UN BANC DE PROVES DE QUALITAT. ESTA' PER FER, POTSER PERQUè HEM ESTAT OBSESSIONATS LES RELACIONS ENTRE L'AUTONOMIA I L'ESTAT, EN LA SEVA VESSANT DE DRET POLíTIC I DE TEORIA FISCAL. FINS I TOT EN MATIRIA DE TEORIA FISCAL EN LES RELACIONS AUTONOMIA-ESTAT, EL PANORAMA ÉS POBRE. ALL QUE S'IMPOSA ÉS EL PACTE PERIòDIC, MÉS QUE NO PAS L'ELABORACI6 D'UN MARC VàLID I DURADOR. CADA PACTE �RESPON A UNA REALITAT CONJUNTURAL, NO A UNA DOCTRINA SòLIDA. LES RELACIONS AUTONOMIA-ESTAT NO ENS HAURIEN DE FER OBLIDAR-NE D'ALTRES COSES IGUALMENT IMPORTANTS. EN MATèRIA DE DRET CIVIL, PER EXEMPLE, CATALUNYA TÉ UNA EXPERIèNCIA RIQUíSSIMA. O TAMBÉ SOBRE DRET METROPOLITà, UN FENOMEN MUNDIAL QUE ES PRODUEIX A QUALSEVOL PAíS AMB AGLOMERACIONS URBANES SUPRAMUNICIPALS. BARCELONA ÉS CAPDAVANTERA EN L'ASSAIG DE FIGURES JURíDIQUES METROPOLITANES I DE PRODUCCI6 DE SERVEIS MANCOMUNATS. DISPOSEM D'UNA LLARGA TRADICI6 DE DUALISME DE PODER A CATALUNYA, ENTRE NACI6 I CIUTAT. AQUÍ. POT PRODUIR-SE UNA REFLEXI6 I UNA PRODUCCI6 JURíDICO-POLíTICA I JURíDICO-ADMINISTRATIVA IMPORTANT, UN COP S'HAGI SUPERAT LA QÜESTIó PARALITZANT DEL "SER O NO SER". ESTEM UNA MICA INHIBITS PER CULPA DE LA QÜESTIó DE SABER SI ENS ESTIMEM O NO, SI ENS OFEGUEN O NO, SI ENS MATEN O NO. AL CAPDEVALL, NO ENS MATEN MAI. PREOCUPEM-NOS TAMBÉ QUE LA NOSTRA ADMINISTRACI6 PRODUEIXI BONS SERVEIS PúBLICS I DOCTRINA SOBRE AQUESTS SERVEIS. �EL BAR6 DE MONTESQUIEU, DES D'UN PUNT DE VISTA MOLT "ANGLO-SAXó", VENIA A DIR QUE ALL ON HI HA COSTUM, NO CAL LLEI. NOSALTRES HEM D'APROFONDIR UNA PRàCTICA D'ADMINISTRACI6 PGBLICA. A CONTINUACI6 JA VINDRà LA CONSAGRACI6 LEGISLATIVA, LA CODIFICACIó. LA VIDA SOCIAL GENERA UNA PRàCTICA QUE LA DOCTRINA JURíDICA CODIFICA POSTERIORMENT. HEM DE SER CAPAÇOS DE PRODUIR SERVEI PaBLIC àGIL I APROPIAT, SENSE ESPERAR UNA REGLAMENTACI6 GENERAL PRèVIA. CATALUNYA VA TENIR VEDADA DURANT DèCADES LA SEVA CAPACITAT LEGISLATIVA, ARA SEMBLA QUE ENS HI CAPBUSSEM AMB GRAN FAL.LERA, PERS. TAMPOC NO HEM D'EXAGERAR. NO PODEM JUSTIFICAR UNA DESMESURADA PRODUCCI6 LEGISLATIVA PER LA CàRENCIA CATALANA DE LES úLTIMES DèCADES. NO ES TRACTA QUE ES DESFOGUIN ELS LEGISLADORS, SINE DE RESPONDRE A LES NECESSITATS PLANTEJADES PER LA REALITAT. CATALUNYA HA DE BUSCAR LA SEVA EXCEL.LèNCIA JURíDICA SOBRE LA BASE DE L'EXPERIèNCIA, DELS FETS JA PLANTEJATS I VISCUTS. �-33- • ^K EL REPTE, CREC JO, ÉS APASSIONANT. I PENSO QUE DES D'AQUESTA CASA ES RESPONDRà POSSITIVAMENT. MOLTES GRàCIES. �+r �^:9V:,; El desenvolupament del Dret públic a Catalunya El parlar del desenvolupament del Dret públic a Catalunya no vol dir que hi hagi un sector del coneixement jurídic que hagi. estat vedat als catalans i que per nosaltres, al llarg de la nostre història, hi hagi hagut un desconeixement i manca d'estudi d'aquest sector del Dret que estudia el mon de l'organització i actuació de les Institucions públiques i representatives i la seva relació amb els ciutadans. Precisament en altres moments històrics als que es farà referència més. endavant, el Dret públic s'havia desenvolupat a Catalunya de forma important, producte d'una gran imaginació per resoldre la seva convivència i el seu desenvolupament econòmic i'urbà. Es evident, però, que l'estudi . i investigació del Dret públic es desenvolupa en aquells països que tenen les seves propies institucions d'autogovern. Catalunya, en molts períodes històrics, malhauradament massa llargs, ha estat desposseïda de les seves institucions i aquests periodes s'han caracteritzat per un allunyament dels catalans dels assumptes públics. No és d'estranyar, per aquesta raó, que en el darrer període històric que es. va tancar l'any 1975 l'esmentada característica es donés en molta força. Es podia constatar, per exemple, que així com �2. en la Facultat de Dret de Madrid, la majoria d'estudiants tenien clar que el seu futur passava per les corresponents oposicions al principals cossos de l'Administració de l'Estat i de la Justícia, convértint . les oposicions en una de les "festes nacionals", profundament viscudes en aquella societat, a la Facultat de Dret de Barcelona el que es respirava era que el futur estava en l'apertura d'un bufet privat; molt pocs anaven a les oposicions i avui, en certa forma, en patim una mica les conséqüències. Potser la única excepció era l'oposició a Notaris. Però aquesta constatació no fa més que confirmar el que en definitiva s'està dient. En front d'un admirable i important desenvolupament del Dret privat i de grans juristes catalans experts en aquest camp del Dret, el Dret públic ha tingut pocs practicants catalans i,•éls que a ell s'han dedicat ho han fet recollint una experiència i una docència que si bé podia provenir també de destacats juristes, al tractar-se d'una experiència i una docència aliena a unes institucions catalanes inexistents ha donat un resultat molt diferent al Dret privat. Aquestes afirmacions no volen dur a pensar que a Catalunya s'ha de desenvolupar un dret públic propi i diferent al de la resta d'Estats i nacions europees en general, o espa' nyol, en particular; però de la mateixa manera que a Catalunya s'ha desenvolupat un Dret privat amb les seves pròpies característiques i institucions i el Dret públic no és igual en tots. �3. els Estats europeus, no hi ha dubte, que recuperades avui les institucions d'autogovern cal elaborar un Dret públic que s'adap ti a les seves necessitats i que suposi l'investigar la realitat pública catalana per realitzar aquella elaboració. Ja se sap que pel jurista el Dret no és un sistema de regles ja fetes,. sino un conjunt de regles en moviment, a posar i reproposar continuament. En aquest sentit l'objecte de la ciència jurídica no és tant les regles, es a dir, les valoracions dels fets socials en que consisteixen les regles, sino els mateixos fets socials del que les regles jurídiques son valoracions. Com diu Norberto Bobbio "Objecte de L'exploració i exposició del jurista no són les normes, sino la vida social quan subjecte a les normes". En el sector públic ens trobem que avui la realitat està en plena transformació. L'Estat s'ha organitzat sota uns principis molt diferents a l'anterior. Apuntem, per exemple, el principi d'autonomia de totes les Administracions públiques, a que després farem expressa referència. El desenvolupament d'aquesta nova realitat institucional depen dels polítics, dels economistes i també, en bona part, dels juristes, dels que potser, des de posicions polítiques d'esquerra no s'els hi ha donat la importància que tenen en la tasca d'avançar cap una societat més progressista i més igualitària. Les causes d'això tots les sabem. En tant que Hègel escrivia encara en un dels primers pa- �4. ràgrafs de la seva "Filosofia del Dret" que "el Dret és quelcom sagrat ", el seu deixeple, Marx, ho reduia a un moment superestructural de la societat o, per recollir una célebre frase del "Manifest", "...el vostre Dret no és més que la voluntat de la vostra classe elevada a Llei..." Avui sabem, per això, que en les societats històriques que coneixem ni tots els homes són absolutament lliures com seria desitjable i havia hipotetitzat Marx, ni absolutament conformistes -el que no seria desitjable- com havia hipotetitzat Orwell, supòsits extrems en que el Dret no seria necessari. Però, a més, entenc que les normes no han de tenir únicament el seu clàssic sentit limitador i repressiu, o, en un sentit més modern, preventiu. Avui també es considera que són normes jurídiques les organitzatives, les que obren espais d'actuació i de creació individuals i col.lectius. Hi han dues maneres d'entendre la ciència jurídica i, per tant, la funció del jurista: el jurista com a conservador i transmissor d'un cos de regles ja donades de les que és depositari i guardador; i el jurista com a creador ell mateix de regles que transformen, integrant-lo i, al mateix temps renovant-lo, el sistema donat, del que ja no és únicament receptor, sino també col.laborador actiu i, quan és necessari, crític. �Quan la funció del-jurista es limita a ser la primera, és que ens trobem en una societat d'un sistema de Dret tancat. amb una ideologia d'autonomia del. Dret respecte a la societat. del que resulta una jurisprudència conservadora i formalista. En el segon supòsit d'un sistema de Dret obert, en una so-cietat én transformació i amb una concepció del Dret com a reflexe de la societat, es desenvolupa el model oposat d'una. 1 :1 ciència del Dret lliure, innovadora i realista. Precisament. pel moment històric.en que ens trobem i al que abans es feiz referència, aquesta visió innovadora i creativa del Dret té un ampli camp de desenvolupament en el sector públic a Catalunya. Manca imaginació . i creativitat. El fet, però, de que sigui necessària aquesta tasca innovadora no vol dir que haguem d'oblidar el nostre passat. Catalunya i Barcelona en particular, han tingut unes institucions públiques molt importants. Fins i tot, figures de Dret privat, han tingut una gran trascendència col.lectiva. Pensem, per exemple, en 1'enfiteusi, que a pesar de les crítiques que va rebre ja des de mitjans del segle passat, no hi ha dubte que va afovorir el desenvolupament econòmic de Catalunya al ser una fórmula que permitia que no quedessin terres improductives. Es evident que avui, des d'una perspectiva económico-social és una institució que no ens serveix i és inadmisible, però posa de �6. manifest la importància que pot tenir el saber trobar, en un moment històric determinat, les figures o institucions jurídiques que siguin reflexe de la societat, que l'ajudin a progressar i a transformar-se. Si bé la majoria de figures i institucions històriques no serien repetibles avui, si que crec que s'han de mantenir els que han estat i,segueixen essent les principals característiques del nostre Dret. Un Dret que em sembla profundament democràtic, com ho és Catalunya, encara que potser en el moment present no es faciliti el desenvolupament de tota l'energia que aquesta característica significa. El nostre Dret, deia, té unes característiques peculiars. Entre aquestes és important senyalar el respecteu l'autonomia de la voluntat i el pactisme com a fonts creadores de relacions jurídiques. Aquestes característiques no s'han donat exclusivament en l'àmbit privat, sino també en el públic. Pensem, per exemple, en el respecte que, històricament, es va tenir per les institucions pròpies de cadascun dels territoris catalans derivades del seu Dret particular -Tortosa, Val d'Aràn, Vic-. Varem tenir, també, una de les primeres institucions democràtiques d'Europa, el Consell de Cent. En aquest Consell el Veguer o Batlle, era un oficial reial, representava al Rei. Per �7. això el control dels Consellers sobre aquelles figures era molt important. Tant és així que el Veguer i el Batlle havien de seguir' obligatoriament el consell dels Consellers, excepte quan es tractava d mandat reial. A l'integrar-se els Consellers dels diferents estaments populars, no hi ha dubte que'significava, en les dates en que això es va legislar -Pragmàtica de l'any 1241- un importantissim control democràtic del poder. Pel Recognoverumt Proceres el Veguer s'havia d'obligar a jurar que seguiria els consells dels prohoms de la Ciutat. No es pot deixar de citar que sota Alfons IÍI -any 1330- es va institucionalitzar la corporació -dels Advocats.. Aquests escollien d'entre ells, un Rector o Prior que regiria l'ofici d'advocar i jutjar. Era ajudat per quatre Consellers per perseguir tot el que fos contrari a les Constitucions, usos i costums de la Ciutat. El prior i els seus quatre cònsellers, conjuntament amb e]s Consellers de la Ciutat redactaven uns Estatuts per el bé de l'advocacia i la cosa pública de Barcelona així com per a la persecució dels delictes i l'establiment de penes. Aquestes normes es farien extensives a les vegueries de Barcelona i del Vallès i els Batlles de Barcelona. El monarca, per la seva part, estava compromès a no indultar les penes que s'imposessin com a conseqüència de la contravenció de les normes esmentades. �8. Amb aqueste exemple ens trobem amb una altra característica del nostre Dret: la col.laboració i participació de la societat en les activitats públiques. Potser aquesta ha estat la única conseqüència positiva de la manca d'institucions d'autogovern en molts períodes històrics. La imbricació d'activitats públiques i privades, son reflexe d'un cert autogovern de fet. D'aqui que s'hagin desenvolupat entre nosaltres serveis i institucions que en són la seva plasmació. Pensem amb la importància.que aqui han tingut les Caixes d'Estalvi, sustitutòries, en part, d'un servei públic d'assegurances socials. La xarxa de Mercats públics que té Barcelona, una de les més importants del mon, sino la que més, és reveladora també de l'existència d'activitats en les que es molt difícil establir clarament la frontera entre el sector públic i el privat. També en el que respecta a les activitats públiques en diferents sectors no podem oblidar les realitzacions portades a terme en períodes d'autogovern. De tots és coneguda la tasca feta en matèria d'ensenyament durant la República. I moltes d'altres. Del que es tracta, avui, és, per tant, de retrobar aquest camí. La tasca que correspondrà als juristes no serà ex- clusivament, investigar la nostra realitat actual sino també el no perdre de vista les característiques del que han estat �9. les normes de la nostre convivència: l'autonomia de la voluntat, el pactisme, la col.laboració de la societat en les activitats públiques. Avui, a més, tenim altres instruments, fonamentalment la Constitució de 1978. Si analitzem la història legislativa espanyola dels darrers dos-cents anys cap text, amb les possibilitats que auqest obra, havia esta vigent un temps igual ,. però també val a dir que insuficient.. per haver explotat totes aquelles possibilitats. Es evident la tasca feta pel Tribunal Constitucional i per diferents autors en aquest sentit. De vegades, però, sembla que de les diferents alternatives que la Constitució dóna, s'escolleix la menys progressista, la més conservadora. No és fàcil transformar tota una cultura jurídica, apresa i treballada sota d'altres principis, en la nova que la Constitució porta a dins. Ens trobem, de vegades, que la interpretació de la Constitució es fa en base a lleis anteriors. Per exemple, quan s'impedeix que els Ajuntaments estableixin el tipus de determinats tributs, encara que la Llei ho autoritzi, el que es fa no és aplicar la Constitució, que diu que els Ajuntaments podran establir tributs d'acord amb la Llei, i aquesta ho vol així, sino aplicar l'antiga Llei general tributària que disposava que el tipus l'havia d'establir la Llei; interpretació que ve donada per una cultura jurídica heredada d'un Estat centralista i que no acaba de comprendre que un Estat democràtic suposa l'existència de diversos poders en el seu sí. �10. Cal aturar-se en la primera declaració que fa la Constitució. Diu que Espanya es un Estat social i democràtic de Dret. Áquesta declaració constitucional suposa el donar un pas endavant. Hem passat de l'antic Estat de Dret liberal a un tipus diferent d'Estat. De la igualtat formal entre els ciutadans que demandava l'anterior forma d'Estat, hem passat a un altre tipus que té unes altres exigències. Quan es fa referència a un Estat social de Dret, vol dir que, a més d'aquella igualtat formal es decissiu que hi hagi també una igualtat material. Pot ser que sigui difícil .concretar, en justícia, el veritable contingut del principi d'igualtat material. La Constitució no ho defineix exactament, però el que es clar que correspondrà als poders públics l'ampliar la seva activitat conformadora de l'ordre social i econòmic perque aquell principi es faci realitat. Però aquesta activitat conformadora no es pot fer a esquenes dels ciutadans, del poble. D'aqui vé la importància de configurar l'Estat com un Estat democràtic, que es desenvolupa en altres principis constitucionals, com pot ser el de participació ciutadana en les activitats públiques. Dóna la sensació, de vegades que aquesta determinació constitucional, a l'establir el tipus d'Estat en que es configura Espanya, té una significació de declaració de principis. �1 1. Això penso que no és així i que des del moment en que es troba_ a la Constitució no té únicament un valor ètic sino plenament jurídic, en el sentit de que obliga com les demés normes constitucionals. I, en conseqüència a que, com diu Abendroth "la determinació del principi social ha de tenir lloc mitjançant decisions democràticament legitimades i a traves d e les formes i els valors de l'Estat de Dret." Aquestes decisions democràtiques, si són també controlades democràticament tindran com a conseqüència el compliment d'una de les finalitats d'aquest tipus d'Estat: la irreversibilitat de les conquestes socials conseguides. Quan em refereixo a la necessitat de desenvolupar la Constitució, vull dir que hi han-moltes de les seves determi- nacions que no s'apliquen igual a tots. La doctrina alemanya, per exemple, en relació a les llibertats fonamentals que recu llen els textes constitucionals, distingeix entre les "llibertats dels productors", que responen a interessos de minories (com les de llibertat econòmica, la d'investigació o la de publicar les idees pel mitjà de la premsa) i les "llibertats dels consumidors" (com la de comprar els productes que el mercat ofereix o les de llegir en un diari les idees expressades per la minoria que realment pot fer ús de la llibertat d'expressió en la premsa diaria). El trobar les fórmules que ampliin les lli- �12. bertats de tots es, per tant, una de les tasques importants a fer en un Estat democràtic, i els : juristes tenen molt a dir-nos i ensenyar-nos. Un dels mitjans més importants per aconseguir totes aquestes finalitats és, evidentment, l'apropar les decisions als ciutadans i, si és possible, que aquests hi participin el més directament possible. Per això és important també el principi d'autonomia que la Constitució reconeix a les Administracions públiques territorials. No cal dir el que ha significat per C talunya el reconquerir la seva autonomia. Però és important també que Catalunya s'organitzi democràticament i això comporta el reconeixement i desplegament'.de l'autonomia local. Seria contradictori intentar desenvolupar un Estat democràtic que pretèn apropar les decisions als ciutadans i fer-los participar i que, . al mateix temps, s'anessin buidan de competències els ens que té més pròxims i més a l'abast, com són els Municipis i s'anés_ centralitzant, a costa d'aquests, l'Administració central catalana, reproduint, per a nosaltres, una forma d'Estat ja superada històricament, del que en tenim mal record i que la nostre Constitució no la vol, a l'establir que ens hem constituit en un Estat social i democràtic de Drèt. Hi ha un instrument molt important que em sembla que ha estat.poc estudiat, encara, en el nostre pais. Em refe- �13. reixo a la Carta europea d'Autonomia local. Aquest text, aprovat pel Consell d'Europa i al que Espanya s'ha adherit -i que per tant ens obliga- suposa la plasmació d'aquelles idees que abans expressava. Quan parla dels Municipis no es refereix als Ajuntaments o als seus òrgans de govern, sino a les col.lectivitats locals. Aquest canvi és molt significatiu. Quan atribueix autonomia als ens locals, no ho fa a les institucions representatives, sino a la col.lectivitat dels ciutadans dels Municipis. Estem davant una filosofia diferent de les coses. Són els ciutadans els protagonistes, encara que la seva actuació serà a través de les persones que ells hagin escollit. Una altra novetat es que per modificar els límits d'una entitat local, s'haurà de fer previ referendum entre ells. Això limita les potestats dels poders centrals de suprimir entitats locals "a dit" com sembla que es vol fer a Catalunya. Un altre aspecte important de la Carta és que determina que les entitats locals hauran de tenir les màximes competències per administrar les matèries d'interés local. La canseqüència es, per tant, que de cap manera es pot buidar als Muni- cipis de les seves competències. Aquestes formen part del contingut de l'autonomia local. Precisament, per aquesta raò, la Carta exigeix també que forma part del contingut de l'autonomia el que les entitats locals disposin d'un recurs o acció judicial contra qualsevol tipus d'atac contra l'esmentada autonomia, en- �14. cara que vingui de les Administracions centrals dels Estats -o Comunitats Autònomes, en el nostre cas- o, fins i tot, dels poders legislatius. Els principis de la Carta Europea han estat recollts, en part, per la Llei de Bases del Règim local. Aquesta Llei ha reconegut el principi d'autonomia, encara que amb algunes limitacions. Per exemple, no em sembla que es respecti l'autonomia municipal quan s'estableix que l'Estat i les Comunitats Autònomes podran condicionar l'actuació municipal a través de Plans sectorials. També és limitatiu el fet de que la Constitució no hagués previst la legitimació dels ens locals per defensar la seva autonomia a través del corresponent recurs d'inconstitucionalitat. En canvi, és positiu el fet de que obligui a que totes les Lleis sectorials atribueixin competències als Municipis i que s'els permeti establir la seva pròpia organització a través dels Reglaments Orgànics. La mateixa Llei obra unes grans possibilitats a la participació ciutadana. Cal dir que, abans de la seva aprovació, l'Ajuntament de Barcelona ja l'havia posat en pràctica. Una mostra és que els Regidors de Districte actuals pertanyen a la força política guanyadora en el Districte en les darreres eleccions municipals, sense que cap norma obligués a que fos així. I avui això té la seva importància perque en els Districtes s'els han �15. traspassat ja moltes competències i s'els hi seguiran transferin properament. Deia que la Llei de Bases obra les portes a la participació ciutadana. Recordeu que la Constitució ens diu que els ciutadans participaran .en els assumptes públics no sols indirectament, a través de le s eleccions, sino també directament. Nosaltres estem, en aquests moments, elaborant un Reglament de Participació Ciutadana. El problema esta en que, si bé tots estem d'acord en que s'ha de facilitar al màxim la participació dels ciutadans, com fer-ho? En constatat que en el Dret comparat no hi han fórmules realment participatives. No es tracta exclusivament de fer una Assemblea de veïns, sino que la participació és quelcom de més: Es un seguiment de les decisions municipals, és participar en la seva producció. Però no hi han fórmules ni figures experimentades en aquest camp i és , un camp verge. En un moment en que està pròxima una nova organització territorial de Catalunya -que ja haureu vist per la premsa que en molts aspectes no hi estic d'acord, però no es tracta de parlar-ne en aquest moment- que s'ha de desenvolupar l'autonomia local, que s'han de buscar fórmules de participació ciutadana, el treball i la imaginació dels juristes es fa imprescindible. el dret públic, en general i el dret administratiu en particular, ha de fer front a aquesta demanda i a aquest repte. Ja deia el principi que fa falta imaginació per progressar i transformar. �16. • /O (AA ^ 5;Q E fl á insti- tucional. Les Administracions públiques estan modificant els seus objectius, els seus camps d'activitat. Aquella antiga classificació de l'activitat administrativa de policia, foment i servei públic ha restat desbordada. Avui la frontera entre el públic i el privat ja no está tan clara. Les Administracions són també productores de bens, tenen iniciatives, participen en negocis. De vegades ho fan per si mateixes i de vegades en col.laboració amb els particulars. També pot ser que l'Administració tingui una iniciativa empresarial i després la deixi en mans de particulars, amb controls o sense, segons els casos. Ja havia significat abans que l'Estat social té com una de les seves característiques el que conforma l'ordre social i econòmic ta ui el q terme Estat es pot entendre en el seu sentit ampli, comprensiu de totes les Administracions públiques. El problema es que per' dur a terme totes aquestes activitats els instruments jurídics disponibles han restat antiquats. Quan a les seves possibles formes organitzatives la Llei de Bases ha reproduït les mateixes formes de gestió dels serveis públics que la vella LLei de Règim local de 1955. Això es crea greus problemes i obstacles a les Administracions per actuar amb agilitat i per col.laborar amb els particulars. Es necessari el desenvolupament jurídic de l'empresa mixta o de la societat �17. ^ mercantil pública; i, com, si les Administracions actuen a través d'aquestes fórmules, s'estableixen els corresponents controls interns i externs de la seva activitat. Avui succeix,que. o bé l'activitat passa per excessius controls o que si es constitueix un organisme autònom o una societat privada no en passen gairabé per cap. Es pot dir que en la l'elaboració de la nova Carta de Barcelona procurarem resoldre aquest problemes. Trobar solucions pels problemes que tenim. Em podria extendre a molts altres sectors o activitats -Hisenda, Contractació, Urbanisme-, però penso que és suficient. La tasca que teniu per endavant és prou important. Tant des del punt de vista institucional com sectorial els juristes estan davant un gran repte. Desenvolupar el nostre Dret i dins d'ell, del nostre Dret públic. Tenim un patrimoni en aquest sentit: la nostra manera d'entendre la convivència i de fer co- ses. Això ens obliga a tenir en compte el nostre passat i la nostra tradició jurídica. Però també hen de posar la imaginació suficient per adaptar-ho a les necessitats d'avui, a un desepvolupament constitucional progressista i transformador. Aquesta societat té moltes necessitats i n'esperen molt dels nostres juristes. L'època es difícil però immillorable per la creació i la imaginació 44)+e""- el � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3922 Title A name given to the resource Desenvolupament del Dret Públic a Catalunya / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Cal elaborar un dret públic que s'adapti a les necessitats de Catalunya. Sistema de dret obert. Participació de la societat en les activitats públiques. Apropar les decisions als ciutadans. Màximes competències per administrar les matèries d'interès local. Iniciativa empresarial. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col.legi d'Advocats de Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Dret Autonomia Autogovern Acció política Catalunya Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-04-28 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/776/20021013_LV.pdf 133f74f2869211319e084eeb598acd1d PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 13/10/2002 La Vanguardia, p.034, Opinión Después del debate PASQUAL MARAGALL Hemos asistido, hace pocos días, al último debate de orientación política entre el presidente de la Generalitat en ejercicio y los grupos parlamentarios. Es más que probable que Jordi Pujol no vuelva más a la tribuna del Parlament, dado que las respuestas breves a las preguntas formuladas durante las sesiones de control las da desde el propio escaño. Por regla general, estas sesiones parlamentarias no permiten expresarse, en extensión e intensidad, tan a fondo como uno quisiera. Por ello me gustaría exponer aquí algunas reflexiones, no tanto sobre el debate como relativas al entorno del debate; no ya sobre lo dicho, sino sobre lo no dicho pero presente y pesante, de manera muy perceptible, en el ambiente. Veintidós años son muchos años. Han sucedido muchas cosas. Algunas dejaron huella. Ha habido momentos exultantes, compartidos a lo largo del tiempo. Existe la sensación de que ha sido un periodo prolongado de paz y trabajo, que Cataluña no había podido vivir cuando tocaba décadas atrás, siglos atrás. Pero existe también la sensación de que estamos todavía lejos de donde podíamos estar. También existen heridas, cicatrices, agravios... Hay cosas difíciles de superar; hay prejuicios enquistados muy difíciles de deshacer; problemas endémicos cuya solución no es fácil encarar adecuadamente; hay responsabilidades generacionales que demasiado fácilmente se olvidan; hay, en fin, peligros inherentes al cese de un gobierno de larga duración y de su deseo de seguir durando más allá de su final. Veámoslo: Hay algunas cicatrices. A los socialistas nos ha sido difícil olvidar la ruptura de la unidad catalanista que se produjo hace veinte años, cuando CiU se desmarcó de la cabecera unitaria del Onze de Setembre y nos condujo a la fragmentada y dividida ofrenda floral –con silbidos incluidos– de la calle Ali Bei. Nosotros volveremos a instaurar una celebración unitaria de la Diada, en la que deberemos recordar el pasado, el de nuestro Onze de Setembre, así como, en alguna medida, el 11 de septiembre chileno y el de Estados Unidos, el del 2001. Pero en la Diada Nacional, celebraremos especialmente el presente que vivimos, después de más de veinte años de paz, democracia y autonomía; y de progreso social. Asimismo celebraremos nuestra voluntad de contribuir a la paz de España, de Europa y del mundo entero. Pero no solamente recordamos fechas: recordamos procesos y a las personas que estuvieron involucrados en ellos. En este sentido me produce desazón que a lo largo de las últimas semanas (Onze de Setembre, reinstauración de la Generalitat, debate de orientación política) el actual presidente no haya nombrado ni tan siquiera una sola vez a Joan Reventós, sin el que ni Cataluña estaría donde está ni, probablemente, Pujol sería presidente. Nadie puede dudar de la generosidad de Reventós en la formación del primer gobierno de unidad de la Generalitat restablecida, admitiendo la misma responsabilidad que otros líderes políticos, a pesar de haber ganado las primeras elecciones, en 1977. No dudo que el presidente de la Generalitat debe mantener, más allá de su ambición personal, un elevado sentido del cargo. Y no dudo que el sentimentalismo no forma parte de su función. El sentimentalismo quizá no, pero –y aquí voy– el sentimiento sí. 152 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA Me refiero al sentimiento político. Y no estoy seguro de que la ausencia de sentimientos de cordialidad política, incluso de agradecimiento, no tenga, en este caso, una razón interesada; política en el peor sentido de la palabra, y ajena a la psicología del president. Y esta razón no es otra que la errónea y malévola presunción de que todos los socialistas son buenos... mientras no sean catalanes. En su discurso del Parlament, Pujol se refirió en términos que podríamos considerar elogiosos a Giddens, Schröder, Schmidt,... incluso a J.L. Rodríguez Zapatero. Todos le parecen bien. De los de aquí, ninguno. Alguien ha dicho, y no precisamente desde el campo socialista, que en relación con Cataluña, PSOE y PP no son la misma cosa. En CiU están obsesionados en negarlo, porque de lo contrario los anales históricos deberían condenar al olvido los últimos tres años de su política, que se han basado, justamente, en el supuesto contrario. No pedimos a CiU que se someta, aquí y ahora, a este ejercicio de humildad, reconociendo que, con el PP, Cataluña no ha ganado nada. Les pedimos, eso sí, que se vayan preparando para admitirlo dentro de un par de años. El nacionalismo catalán de centroderecha deberá cambiar su análisis, abandonar el accidentalismo, renunciar al tópico de “todos los partidos de ámbito español son iguales”, y decidirse de una vez a admitir que, al catalanismo –incluso al catalanismo de derechas– le conviene más la visión que de España tiene la izquierda. Cataluña y España. Pujol ha tenido y tiene una posición relevante dentro de la generación que condujo este país por el final del franquismo y por el camino hacia la normalidad democrática del Estado español y de Cataluña. Y del mismo modo que no veo cómo puede conducirnos por más tiempo en la búsqueda de soluciones a los problemas que Cataluña tiene planteados para adentro, sí creo sinceramente que puede hacer un último gran servicio a la causa de la consolidación del estado democrático y autonómico en estos momentos difíciles. Es cierto que Pujol manifestó, desde el primer momento, muy poco entusiasmo con la declaración de Barcelona. Porque, en el fondo, su negativa a considerar seriamente la posibilidad de un viaje conjunto de los nacionalismos catalán, gallego y vasco era bastante elocuente de la deriva hacia la derecha que CiU había emprendido en 1999. Ahora ya es tarde. El nacionalismo vasco ha iniciado una carrera en solitario que quizás le vaya a dar votos, pero no traerá ni la reconciliación interior del pueblo vasco ni la paz. Entre otras muchas razones porque el nacionalismo español se encuentra perfectamente a gusto en el terreno de la competencia y en el mercado de los despropósitos (el penúltimo episodio, el de las banderas). Pero sobre todo porque la falta de sensibilidad interior de los nacionalistas vascos respecto de los que no lo son no augura nada bueno para un eventual futuro estado vasco. Tengo la impresión de que Pujol está más ensimismado pensando en su futuro personal que en su contribución al presente y al futuro del país. Tiene derecho a ello. Pero sólo si de verdad se va. No es bueno que un país tenga un presidente a medias. Si se está en el cargo, es con todas las consecuencias. Pero ya se ha dicho que, irse, lo que se dice irse, no puede. Y que disolver el Parlament para convocar nuevas elecciones, que sería lo propio en un país democrático maduro, no quiere. Irse a casa sin convocar elecciones no puede por interés del partido: sus aliados del PP le iban a hacer la vida imposible antes de investir, con sus votos, al sucesor in péctore. Y convocar elecciones no le interesa porque cree que las perdería. 153 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA La democracia tiene muchas limitaciones. Una buena cultura democrática puede poner remedio a las limitaciones. Pero aquí no hemos alcanzado todavía esta madurez. Aquí no hay penalización moral para los vicios evidentes. Con todo, quedaría un consuelo posible: si Pujol se implicara de verdad en un balance colectivo de la Constitución, balance que la generación que la hizo puede llevar a cabo con más autoridad que otros, entonces nuestro presidente huidizo podría estar contribuyendo a que el país avanzara en la buena dirección. Lo que le he pedido es que se implique en la solución del mayor problema que tenemos como país. Tengo derecho a hacerlo mientras él sea presidente. Cuando deje de serlo solamente tendremos derecho a sugerírselo. Y a fe que creo que en estos momentos su aportación podría ser útil. Incluso para la causa de su partido. ¡Cuántos sacrificios –suponiendo que lo sean– del nacionalismo catalán en aras de la gobernabilidad les perdonaríamos si, finalmente, estos sacrificios sirvieran para llevar la paz a Euskadi y, por lo tanto, a España! Gobernabilidad significa precisamente esto: hacer gobernable un país. Ahora puede llegar a no serlo. La carrera de las banderas que ha iniciado el Partido Popular, sin duda por no entender que nuestra pequeña obsesión es justificada y bastante inocente, puede acarrear mayor dificultad a la gobernación. Hay lo que se llama contención y lo que llamamos sentido de la proporción, que el Madrid oficial y actual desconoce. Y digo actual porque en ocasiones debe haberla tenido. De otro modo no habría podido ser capital durante cinco siglos. Si el presidente de la Generalitat enseñara contención a sus aliados del PP, algo que sabe hacer, diríamos que sigue siendo, también moralmente, presidente. De otro modo, los catalanes no entendemos muy bien qué hace en Presidència. Durar. Pero durar no es suficiente. PASQUAL MARAGALL, presidente del PSC 154 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1363 Title A name given to the resource Después del debate Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Extent The size or duration of the resource. 20021013_LV.pdf Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Pujol i Soley, Jordi Política Nacionalisme Parlament de Catalunya Catalunya Acció política Oposició Catalunya. Generalitat President de la Catalunya. Generalitat Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002-10-13 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Activitat política Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1187/19890310d_00330.pdf e50335bedac72424591deb5e0ab37516 PDF Text Text ,%1-`( no ,1 7.-* , ii Gkn Conferència de l'Excm. Alcalde de Barcelona, Sr. Pasqual Maragall, sobre "Deu anys d'Ajuntaments democràtics" al Casal de Pere Quart de Sabadell. Sabadell, 10 de març de 1989 �DEU ANYS D'AJUNTAMENTS DEMOCRàTICS Considerades les característiques de la conferència, que té lloc en el marc de la "Conferència de Política Municipal" del PSC però que serà oberta al públic, s'ha optat per un sistema de fitxes que responguin a tres qüestions: 1.- QUè VAN SIGNIFICAR ? 2.- QUé S'HA ACONSEGUIT ? 3.- QUé QUEDA PENDENT ? �FITXA 1 QUè VAN SIGNIFICAR ? Només fa 10 anys que tenim Ajuntaments democràtics. La intensitat dels canvis que s'han produït respecte a la situació anterior fa que sembli que hagi passat molt més temps des d'aquell 3 d'abril de 1979, en que se celebraren les primeres eleccions democràtiques municipals després de 45 anys. La celebració d quelles eleccions va representar la culminació d'una de les aspiracions programàtiques més sentides de l'oposició antifranquista, que s'havia manifestat especialment combativa a favor de la reivindicació d'Ajuntaments democràtics. A Catalunya "Volem l'Estatut" i "Volem Ajuntaments democràtics" anavem plegats i simbolitzaven l'anhel popular de les llibertats públiques. �1.1 Val la pena recordar que hi havia veus - algunes molt qualificades - que demanaven demanavi una inversió dels termes del procés: democratitzaí primer els Ajuntaments i procedir després a la democratització de la resta del sistema. En no fer-se així, els Ajuntaments han patit una supeditació a les necessitats derivades de la renovació de les altres instàncies, sobretot pel que fa a l'estructura autonómica que calla muntar pega a pega. També, -ho estem començant a patir ara-, el sistema municipal es va veure condicionat per la tranferència del model parlamentari de l'Estat als consells plenaris municipals. Es pot dir que els Ajuntaments encara arrosseguen un retard. La mateixa Constitució del 78 peca d'una certa indefinició sobre el carácter de l'autonomia municipal reconeguda a l'article 137. El debat constitucional s obre els Ajuntaments va quedar esmorteït per la discussió aleshores més punyent sobre l'organització autonòmica de l'Estat. �1.2 La llei de 1985 reguladora de les Bases del Règim Local palia en bona part la indefinició precedent . Però, val a dir que tindrà molta importància per a concretar la voluntat municipalista l'esperit - restrictiu o obert- amb què sigui interpretada tota la normativa de règim local, tant des de la instància autonòmica com des de l'estatal. Quan el 18 d'abril de 1989 els Consistoris de tots els Ajuntaments d'Espanya van prendre possessió, què es trobaren els nous qoverns locals ? - Una administració desmoralitzada. - Una gran migradesa de recursos. c - Uns dèficits escandalosos d'equipaments i serveis. - Un moviment popular reivindicatiu fortament implantat a molts barris i pobles. - Unes grans expectatives davant les millores ¿^ que s'esperaven del canvi democràtic als Ajuntaments. �1.3 Convé recordar la situació i l'ambient d'aquell moment prodigiós ,per a valorar degudament el que s'ha fet i fins on hem arribat. Potser un dels aspectes del canvi democràtic municipal més significatius - i que s'oblida amb freqüència - és que va comportar la creació d'una nova classe política per a proveir els càrrecs electes i els tècnics de prop de 1.000 municipis a Catalunya. Això representa uns 8.000 regidors i un nombre de càrrecs polítics i tècnics que no deu baixar dels 3.000. Després de les renovacions que hi ha hagut en les tres legislatures que portem, pot afirmar-se que el personal que ha passat pels Ajuntaments ja és i¡ El resultat ha estat proporcionalment important. francament positiu tan en honorabilitat pública com en capacitat professional. Els Ajuntaments estan servint de veritables escoles-tallers en la formació de la classe política del país. ^^ /Ara (2-1 ,t‘ V U c) \1 �FITXA 2 QUè S'HA ACONSEGUIT ? En el pla polític és indubtable que el funcionament notable dels Ajuntaments ha facilitat l'estabilitat del sistema i ha ajudat a la implantació sociològica de la democràcia. Ens podem imaginar els efectes provocadors que durant la crisi de 1981, per exemple, hagués tingut una situació generalitzada de desgavell municipal. I ningú no pot negar l'aportació municipal a la implantació de la democràcia i a la mateixa consolidació del sistema autonòmic. Els Ajuntaments han actuat de rera•uaa segura. S'ha pogut treballar en la construcció de l'edifici autonòmic i en la democratització de les institucions, perquè mentrestant els Ajuntaments asseguraven el govern del territori. Aquest és el gran servei que els Ajuntaments han prestat a la democratització del país. Servei que ha quedat sovint difuminat per altres protagonistes. �2.1 S'hauria de fer justícia històrica als Ajuntaments i reconèixer-los el r l que han tingut en moments difícils. Els actes del Desè Aniversari ofereixen una bona oportunitat per fer-ho. S'ha fet recuperar la confiança a uns funcionaris que estaven desmotivats per anys de deixadesa política. Avui contem amb administracions locals legitimades i preparades, a les quals els ciutadans poden demanar el compliment de les seves funcions. Els ciutadans també han recuperat la confiança en la institució municipal, i s'ha establert una nova relació entre el ciutadà i l'Ajuntament, que és percebut com l'administració més pròxima, i respecte a la qual no se senten cohibits. El paisatge urbà de Catalunya s'ha modificat sensiblement, en uns llocs més que en d'altres, però en general els Ajuntaments democràtics han posat ordre urbanístic, i han fet els equipaments que l'espai físic i els recursos disponibles han permés. �2.2 També en general els Ajuntaments han fet un esforç de primera magnitud no solament per a assegurar i millorar els serveis a què estan obligats legalment, sinó també per a oferir serveis voluntaris de tot ordre (assistencials, educatius, esportius, culturals ...). ..----.--------------_._ Aquest esforç ha legitimat encara més els Ajuntaments davant l'opinió pública, que tot mostrantse exigent i a voltes crítica amb els Ajuntaments, es conscient de la precarietat dels mitjans i recursos municipals. S'ha establert una mena de complicitat positiva entre els Ajuntaments i els ciutadans, en el sentitque aquests aDreten però no escanyen i s'accepta que l'Ajuntament acabi actuant d'instància mediadora amb els poders estatal i autonòmic. (Allti,...ky �FITXA 3 QUé QUEDA PENDENT ? Molt. Però es podria dir que és normal que sigui així, per diverses raons: - El lloc que els Ajuntaments van ocupar en el procés global del canvi democràtic ha deixat endarrerits, conceptualment i pràcticament, alguns aspectes que interessen de manera substantiva els Ajuntaments. Per exemple: - La dotació amb recursos adequats . Els Ajuntaments continuen aspirant a un repartiment més equilibrat dels recursos públics globals, que tingui en compte el seu caràcter d'administració terminal sotmesa a la pressió ciutadana més immediata i directa. �3.1 Sembla raonable que s'incrementi progressivament la'partjcipació dels Ajuntaments 7 en els \^ ressuP ostos generals de l'Estat i en els de la Comunitat autònoma en base al principi, difícilment rebutjable, que diu que els recursos públics no són privatius de l'Administració que els recapta, sinó que estan destinats a la despesa en el nivell més adequat. ( Recordar que va ser l'Alcalde de Barcelona qui pel gener de 1986, amb motiu d'unes Jornades sobre Govern Local i Comunitats Autònomes, va proposar un joc de percentatges, 25-50-25, que tenia la virtud pedagògica de la simplicitat, i que ha fet fortuna. Ha estat ja recollit en les Resolucions del XXXI Congrés del PSOE). - La remodelació del mapa municipal. A tot Espanya, -a Catalunya tambées dóna un exagerat minifundisme municipal . A Catalunya hi ha 940 municipis en un territori i per una ^ �3.2 població que potser amb la meitat faria. Aquest minifundisme provoca, com a mínim, una doble distorsió. D'una banda, equipaments i serveis resulten insuficients per a una part de la població, i molt costosos per a l'economia pública els que se situen en les zones més fragmentades i menys poblades; resent i, d'altra banda, s'en l'exercici racional de democràcia representativa: un elevat nombre de municipis apleguen una petita part de la població, però han d'elegir un nombre important de regidors-. La normalització de la relació utonomia-Aluntament ------.-^____ Les Autonomies van néixer amb una voluntat direccions d'afirmació en totes que responia a una necessitat real, perquè l'organització autonòmica de l'Estat era una experiència nova en el panorama �3.3 polític dels espanyols. No era així en el cas de Catalunya on la memòria col.lectiva conservava ben viu el record de la Generalitat. Però també s'ha manifestat aquí una voluntat d'afirmació dels símbols i de defensa a ultrança d'unes competències enteses en un sentit rígid i, vegades, a obertament excloent de la cooperació amb els Ajuntaments. Això denota una actitud defensiva difícil d'entendre, perquè mai els Ajuntaments no han pretès suplantar o interferir l'àmbit de competències de instància superior que és la I la Generalitat. Ni volen ni poden. Les responsabilitats municipals ja són prou amples i immediates com per haver de cercar altres obligacions. La quotidianitat i la immediatesa fins i tot, la urgència de o, la �3.4 prestació dels serveis, són la característica que millor defineix el lloc dels Ajuntaments en l'atenció als ciutadans. Es hora, doncs, de normalitzar la relació Autonomia-Ajuntament. Aquesta normalització comporta el reconeixement i respecte de la funció política, institucional i administrativa dels Ajuntaments. En l'altra direcció aquest reconeixement i respecte ja hi són. No han faltat mai. Una manera de plasmar una nova relació entre l'Autonomia i l'Ajuntament, basada en la cooperació institucional i en el principi de la descentralització -que tantes vegades han al.legat les pròpies Autonomiesseria 1'asignació o delegació de competències als Ajuntaments per part de les Autonomies, acompanyades les �3.5 competències dels corresponents recursos. I només aquelles competències que puguin ser exercides millar pels Ajuntaments. ó del sistema electoral municipal. L'actual sistema proporcional obre les portes a una fragmentació relativament alta de la corporació local, i porta com a conseqüència la dificultat de formar majories que garantitzin la governabilitat per programes definits. Assenyalar les virtuts del model francès, que assegura majories clares en els governs locals. �Darrera consideració La década deis 80 haurà estat la década de les AutoiTomies l'edifici Potser calla que fos així. Construir autonómic ha significat un gir copernicà respecte a la situado anterior. Ha calgut per tant dedicar-hi temps, i energieá-én-abííndáncia. Ara el procés está pràcticament acabat - som a les portes d'un pacte autonòmic que l'acabarà del tot. Una altra cosa és que el funcionament del sistema autonòmic es vagi assimilant al deis Estats federals, i això requerirá també temps i mes energies, per?) sense la concentració absorvent de la fase anterior. Per això la década deis 90 podrá ser la década deis Ajuntaments. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4093 Title A name given to the resource Deu anys d'Ajuntaments democràtics / Conferència dins el marc de la Conferència de Política Municipal PSC Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Discurs seguint tres punts: què va significar, què s'ha aconseguit, què queda pendent. Oposició antifranquista. Els ajuntaments encara arroseguen un retard. Urbanisme, promoció, 50/25/25. Remodelació del mapa municipal, normalització de la relació Autonomia - Ajuntament, anàlisi del sistema electoral municipal. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Casal Pere Quart, Sabadell Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Administració local Gestió pública Benestar Social Democràcia Dret constitucional Història Territoris Acció política Model social Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-03-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1730/0000001573.pdf 8a3e10df32903dd3b76e73380c890e13 PDF Text Text (COLOR) - Pub: SUPLEMENTOS CATALAN Doc: 00795G Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 09/07/2005 - Hora: 00:49 Tribuna Barcelona 3 La salutació institucional DILLUNS 11 DE JULIOL DEL 2005 el Periódico 5 L’article DEU ANYS DE DIÀLEG Repassar les memòries de Tribuna és com revisar la història catalana recent, declinada de la forma més plural JULIO CARBÓ PASQUAL MARAGALL President de la Generalitat de Catalunya ribuna Barcelona ha fet seva una determinada manera de dialogar. La podríem anomenar el diàleg fórmula Barcelona, que es podria caracteritzar per la disciplina britànica en l’administració del temps, l’equilibri contrastat en la pluralitat de les propostes convidades i la mesura en la reacció dels assistents. I encara hi afegiria, amb la franquesa pròpia d’aquesta organització, una quarta característica que la defineix, la frugalitat de l’avituallament. Com moltes coses a casa nostra, Tribuna Barcelona és una dèria d’unes poques persones, més aviat d’una persona –en Josep Maria Sanclimens–, que amb el suport d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA s’ha convertit finalment en una institució. Una institució dedicada a la divulgació d’idees i propostes per fomentar el diàleg. Repassar les memòries de Tri- T El president Pasqual Maragall, ponent en quatre ocasions a Tribuna Barcelona, al claustre del Palau de la Generalitat. Sempre he tingut la convicció que és un fòrum fet a la mida de la capital de Catalunya i de la seva gent buna Barcelona és com revisar la història recent del nostre país, declinada de la forma més plural possible. És un exercici que demostra el valor de la constància per damunt de la flamarada, és l’èxit de la difícil rutina de convocar dos cops al mes dos centenars de persones per escoltar i debatre amb una persona que té alguna cosa a dir. I així, durant deu anys. He participat a Tribuna Barcelona com a alcalde, com a cap de l’oposició i com a president; com a ponent, com a presentador i com a convidat. I sempre n’he sortit amb la convicció que era un fòrum fet a la mida de la capital de Catalunya i de la seva gent. Un acte eficaç però sense cap ostentació. I amb cloenda notarial de la mà precisa del seu president, Juan- José López Burniol. En qualsevol cas, Tribuna Barcelona és una realitat que s’ha fet un nom i un lloc en la vida pública catalana. I cal que els seus promotors, els seus patrocinadors i els seus socis obtinguin el reconeixement merescut per una iniciativa d’èxit. I encara una darrera peculiaritat del format Tribuna Barcelona: la convivència entre els seus socis fundadors de la societat civil, els poders públics, les empreses privades i les forces polítiques. Sense interferències ni imposicions. En la més estricta tradició democràtica i ciutadana. Hi ha qui d’això en diu, de forma despectiva, oasi català. Més aviat jo en diria societat oberta i tolerant. Segurament, gràcies al diàleg que practiquem en espais com el de Tribuna Barcelona. H � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Deu anys de diàleg Type The nature or genre of the resource Article Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Mitjans de comunicació Debats Catalunya Acció política Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-07-11 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/1745/0000001419.pdf b8f9810170f4423acea8170e6e13b1d2 PDF Text Text Devolution of Power to Regions and Cities: A Road to European Citizenship Conference notes. Pasqual Maraeall Thefirstweek of May, and the weeks immediately thereafter, promise to be frankly decisive for Europe (and also, to some extent, for European-American relations). Many issues are coming into play: the identification of the countries that will enter into the monetary union; uncertainty about market reaction; the referendum on the devolution of bower in London, including the newfigureof a directly-elected metropolitan mayor with Strategic faculties that go beyond operational powers; the parliamentary vote in Italy on the new Federalist section of the Constitution; the referendum on the new statutory powers in Northern Ireland; the Blair-Clinton meeting to discuss the orientation of a liberalprogressive center with a trans-oceanic outlook. All in all, a full and promising agenda. It seems that we are once again entertaining the expectations of the period of Kennedy, Khruschev and Pope John XXIII, later proven to be so cruelly ingenuous. What has Changed since then? Almost everything and almost nothing. The USSR no longer exists, but the Balkans continue to be the name of the conflict, even more now than thirty-five years ago; the dollar no longer maintains afixedparity with gold but it continues to be the currency of reference; dramatic shortages of oil and natural resources have now turned into ¡surpluses; Spain, Greece, and Portugal, then dictatorships, are now robust democracies, even if they haven't entirely resolved their internal, regional, or federal constitutions; NATO continues to be useful in Europe, but who will pay for it?; the economy has improved after dramatic downturns in the 70's, but the cost of the improvement -the loss 4>f 20 million jobs in Europe and of 20% of real salaries in North America- seems unacceptable in the long term; Germany is a united nation which by forgoing the singularity of its strong currency creates internal resentments that could bring the country to change its j government in September~not only its government but also its attitude toward the �European Union; France has embarked decisively on the path of rejection of the rule of finance over politics, in the best humanistic and Jacobin tradition, as the rest of Europe ¡watches with warmth and incredulity; American cities are once again on an upswing after three decades of demographic and economic decline, and this has led to a general ímporvement in expectations for cities all over the world. However, this phenomenon is hot matched by provision of the necessary resources to lessen the impact of worldwide ¡urbanization on the environment or identification of the most appropriate use for such resources: a series of necessary behavioral modifications are not materializing and the creation of channels for their implementation is taking more time than had been foreseen. Still and all, the most important and concrete question is what is occurring in the redistribution of powers in Europe and America. It is here, perhaps, where the most profound behavioral changes are taking place. In the US as well. The perception of distance as a political liability is of primordial importance. People want things to be close Up and accountable. The Treaty of the European Union recognizes this principle of proximity in its preamble but doesn't make it operational in the text. Europefindsitself on he road to being more and more of a super-nation, while its regions and cities struggle to ¡ecover the powers lost upon the formation of the States between 1492 and 1871. Today hese powers are both useful and attainable at a local level and at the level of the nationalities forgotten by history, as well as that of the new administrative regions. Globalization walks hand in hand with the recovery of identities. At the Regional Summit of Amsterdam on May 15 and 16,1997, cities and regions demanded both "more Europe" and "more regions", i.e., more supranational power and more local power. For thefirsttime, a concept of self-government and of nationalism or localism is accompanying, rather than resisting, the emergence of what we have until now �been calling internationalization and now call globalization. Globalization: a word that recurs impertinently and often empty of content. Still, it is obvious that "worldwide" or "global" is no longer the same as inter-national; nations are not the whole story. Nations and states do not exactly overlap; they are not the same thing. In Europe, beyond any doubt, citizens want more presence--and a more rapid and effectual presence—in Bosnia, Kosovo or Algeria, in Beirut and in the Arab-Israeli conflict: a presence that does not necessarily mean intervention. They want more European power in the face of a Swedish multinational corporation that pollutes the waters of the Doñana National Park, a unique ecological site located in southwestern Spain. They want Europe to tell Turkey that generals cannot remove elected mayors. They want a better equilibrium between the dollar, the euro, and the yen so as to confront the asymmetries of economic cycles and the actions of international speculators. They want a policy of open doors to immigration (there are many kinds of work that Europeans don't want to do but need Someone to do for them) and at the same time they cannot avoid the advance of ethnicist Stands in local and national elections. Many would like for a definition of European citizenship to establish therightsand obligations of immigrants and longstanding residents, in order to help those regions, cities and neighborhoods most subject to rapid change in their ethnic makeup to confront one of the dangers of the total autonomization of local iX)llectivities, that is, the lack of solidarity and the lure of demagoguery. But words, as Havel was thefirstto see, are charged and lacking in prestige: "solidarity" can entail abuse, "international" may imply uncontrolled bureaucracy; "European structural aid" to poor regions and countries ought to be modified where it is not effectual and revised where it has fulfilled its goals. The same citizens who want more Europe or who sense that tnore Europe will be necessary and probably beneficial, do not want the train that leaves for �¡Brussels to carry away with it local competencies and identities. They consider them necessary and possible to maintain-or even to recover- efficiently and equitably. US observers take all of this in with interest, but also with discomfort. Your traditional interlocutors, the nation-states, are losing influence and the traditional topics of conversation are disappearing: the Soviet Union, the excess of Eurodollars, or the Europe of the Motherlands, the chicken wars or the Anglo-American wars waged on the fringes of Western influence (in the Falklands or Iran); even the French nuclear tests seem to be a thing of the past. What are you to talk about? Whom are you to talk with? Europe was already seen traditionally by the United States as an indecipherable puzzle of flags, languages, and national anthems. Now it turns out that there are regional varieties and that the Union has some 200 regions that potentially have pretensions to a flag and an anthem! To name just a few, Scotland, Catalonia, Bavaria, Lombardy and the Véneto, Handers, etc., do not simply have pretensions to these things but already act as small or not-so-small nationalities in their own right. What's more, a hundred metropolitan areas of one million or more inhabitants (whose names have such great cultural and industrial resonance—also the resonance of identity—, as Manchester, Florence, Amsterdam, or Barcelona, not to mention Paris, London, and, soon, Berlin), resist being limited to mere local administrations governed by a region or totally dependent on a State. For many Europeans, this local explosion, with its content of identity issues, seems fraught with danger, but also with meaning, both historical and practical. As this meaning emerges, taking backward and forward steps, along straight paths and crooked, it moves in ihe direction of an very necessary federalism in a Europe long dominated by more or less efficient but always distant bureaucracies impossible to hold to account. �North American observers of this phenomenon live in cities that are each a small Europe, if ¡not a small world, as Richard Sennett explained years ago. Perhaps this is what inclines [them toward skepticism regarding Europe. But it is not unlikely that their own cities could pome out ahead -making their outlook more optimistic- if they were able to define a small (nucleus of rights and duties fundamental to the city, that would naturally preclude the habitual free ride of suburbanites at the cost of the city center, as Jane Jacobs would have it. The fact that the American Constitution mentions neither cities nor the governance of cities {which are the creation of States) is one of the most negative examples of the kind of subsidiarity in which the upper level IS NOT PERMITTED TO know what is happening on the level below the one immediately below; hence, there is no way for the federal government or the Union government to talk to the cities). This opaque concept still dominates in Brussels inner circles as well. AC erhaps all of this will be changing in the coming months. Universities will have to help ihe federal powers and the federated states, lander, or regions to pose these questions OF 1_"> poke,' IDENTITY, PROXIMITY, SUBSIDIARITY, AND SHIFTING ALLIANCES with enoughrigorand eloquence so that the public can perceive them to be authentic issues of public policy and not banal conflicts of interest. As the Governor of Curitiba State in Brazil has baldly stated, it is time for universities to stop crying doomsday from their ivory towers and start taking an active role in solving the problems they are so quick to identify. <jfir L<-t-^~r^ ct-* (VK-L � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 01.01.02. Activitat acadèmica Description An account of the resource Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall: - Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957). - Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964). - Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965). - Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat. - Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno). - Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors. - Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana. - Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude". Type The nature or genre of the resource Sèrie Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1945-1979 No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Devolution of power to regions and cities: a road to European citizenship Language A language of the resource Anglès Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Remarque Institute, NYU Abstract A summary of the resource. Conferència pronunciada al King Juan Carlos Center Screening Room, en el marc d'uns workshops internacionals amb el títol d'aquesta conferència, organitzats per Pasqual Maragall i acollits pel Remarque Institute de la NYU (dirigit per Tony Judt). Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Subject The topic of the resource Europa Descentralització administrativa Regions Ciutats Territoris Model social Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1998-05-08 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/957/19830629d_00022.pdf e7e42b58edf667f1ee7995194265c293 PDF Text Text SALUTACIO Tota iniciativa és sempre un repte, és una evidència que la il.lusió és el caliu que fa que cada dia hi hagi noves realitats que mostren la trajectòria del progrés de la nostra ciutat. Com a barceloní, com a alcalde, com a alcalde vostre vull fer-vos partícips de la meva satisfacció per l'aparició dels Quaderns d'Informació de la Guàrdia Urbana. Certament, els canals d'informació són un element fonamental en el desenvolupament de qualsevol organització. Aquest any s'acompleix el cent quarantè aniversari de la crea ció de la Guardia municipal. Aixf, des de l'any 1843 Barcelona compta amb un permanent representant qualificat en els seus carrers. Cent quaranta anys de tradició i servei al ciutadà obliguen, cada vegada més, a sostenir aquest esperit d'exigència tan característic i peculiar del nostre poble, que sent com a pròpies les qüestions lligades a les seves institucions. La Guardia Urbana de Barcelona, com d'altres realitats de casa nostra, és un punt de referència important per als Ajuntaments catalans així com per a d'altres d'arreu de l'Estat. Aquesta és una responsabilitat que, sense que ens faci pensar que ja esta tot fet, ens exigeix a esforçar-nos encara més en el treball de cada dia, cercant noves idees i potenciant les tasques de formació com un element primordial. A l'Escola de la Guàrdia Urbana correspon una gran part d'aquesta responsabilitat, intervenint com a motor i suport de noves iniciatives, de les quals aquests Quaderns, entre altres, en són una mostra. $óc coneixedor que la professió policial urbana exigeix sacrifïcis i abnegació i que, a vegades, el risc voreja i està present en les seves actuacions. Les ingratituds són moltes, però també les satisfaccions configuren i acompanyen la possible sensació de solitud en el carrer, �La dotació de recursos i mitjans materials és fonamental en tota l'activitat professional. En el meu esperit i en els dels meus col.laboradors de la Corporació hi ha la intenció d'anar a una tecnificació de la protecció ciutadana, amb la convicció que l'elevat sentit de la professionalitat, condició irrenunciable de la nostra institució, permetrà sostenir el nivell de servei propi de la dignitat que la nostra Ciutat mereix. Barcelona, com totes les grans capitals, continua creixent en les seves exigències com també ho fa la complexitat de la seva gestió, però això no ha de ser mai un impediment a l'apro pament entre els ciutadans i l'administració. Es en aquest context, en aquesta dinàmica, que la descentralització i la informació adquireixen una funció protagonista relle vant, tant a la Casa Gran com en els Consells municipals dels Districtes, Els Quaderns d'Informació de la Guardia Urbana poden ésser un canal eficaç de circulació d'informació on es pugui reflectir i fer viure les particularitats de cada districte, de cadascuna de les unitats i de cada servei al conjunt de totes les àrees municipals i al col.lectiu de persones i de patrimoni que treba llen al servei de la Ciutat. Vull fer una especial menció a les dates, tan nostres, que Barcelona viu cada mes de setembre amb motiu de les festes de la Mercè i la corresponent a la de la festa patronal de la Guàrdia Urbana. Les primeres representen per a qualsevol barceloní dies de joia, però també signifiquen per als membres de la Guardia Urbana una proliferació dels seus serveis. La segona, és una jornada de particular emotivitat i d'identitat professional, però també una mostra de la voluntat de projecció ciutadana d'aquest Cos, que enguany s'ha concretat en l'organització de la Setmana de la Guàrdia Urbana, que amb molt de goig hem incorporat al Programa de les Festes de la Mercè. �Des d'aquí, la meva salutació i felicitació per a tots els membres de la Guardia Urbana. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3863 Title A name given to the resource Dia de la Guàrdia Urbana / Salutació Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Municipis Benestar Social Seguretat ciutadana Administració local Model social Policia local Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1983-09-29 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/221/20051021.pdf 9b1589e05da77de8324df03df455b7d5 PDF Text Text Dia de la Justícia a Catalunya Palau de Congressos de Catalunya | 21/10/2005 Senyor president del Tribunal, autoritats, presidents, il·lustríssim senyor president de l'Associació catalana pro-justícia, senyores i senyors, jutges de pau. Unes paraules no per breus menys sentides. No cal remarcar la importància de l'administració de justícia en un estat democràtic i social de dret. La justícia, vostès són els que ho saben millor, ha de protegir els drets dels ciutadans i les ciutadanes. Sense una administració de justícia eficient, la societat democràtica deixa de ser, corre el risc de no poder regular els seus conflictes i, per tant, corre el risc de no ser una societat democràtica. La celebració del dia de la Justícia ens serveix per recordar a tothom, ciutadans i poders públics, aquesta importància fonamental del sistema de Justícia, del seu paper i del prestigi que ha de tenir en el moment històric en que Catalunya s'està avançant i li està dient a l'Estat quina és la nostra concepció de l'autogovern i de la possibilitat que voldríem en els serveis públics. El Govern de la Generalitat reconeix la importància de la Justícia no solament amb una commemoració anyal. La reconeix prestant-li atenció tant en la seva política com en les actuacions del Departament, en el terreny de la justícia i també del sistema penitenciari. Mesures meditades i, al mateix temps, mesures ambicioses que jo crec que són conegudes per tots vostès. Com ha indicat el conseller Vallès, aquest Govern dóna prioritat pressupostària, que a última hora és el que compta, a aquestes actuacions fent de la conselleria un dels Departaments amb increments superiors a la mitjana per a l'exercici pressupostari de l'any 2006. Hi posarem més recursos. Aquest any, el Govern dedica la celebració del Dia de la Justícia a la commemoració del 150 aniversari de la Justícia de Pau, com a primer nivell d'actuació de l'administració de la Justícia, la més propera a la societat, i la que ha de respondre més immediatament a les demandes dels ciutadans i les ciutadanes. I amb aquesta commemoració, volem reconèixer dues coses: la importància d'una Justícia propera a la ciutadania i la dedicació i la competència dels seus titulars. La importància de tenir un mecanisme eficaç per resoldre els conflictes menors, encara que de vegades no per ser menors són els menys incòmodes per la convivència social. Al contrari, són els més 1 �incòmodes per aquesta convivència. La justícia de pau és eficaç per la capacitat d'intervenir de manera àgil en la resolució dels petits conflictes socials que són els que formen el caràcter d'un país i els que fan el dia a dia d'un país. En segon lloc, conec la dedicació i la competència dels seus titulars, dels jutges de pau, que exerceixen la seva funció amb el rigor del seu bon criteri i amb la legitimitat que els dona la seva proximitat als qui sol·liciten la seva empara, sense que la seva vinculació a la comunitat on imparteixen justícia sigui cap obstacle, que no ho és, a la seva independència o a la seva imparcialitat. Vull dir-vos clarament que ens sentim orgullosos de la justícia de pau i dels jutges de pau. Són una prova evident del que pot ser una administració de justícia accessible, propera, vinculada al país, a la terra, a la gent. Vostès saben que aquest President ha estat un partidari fervent de la justícia de proximitat. Les crítiques que ha desvetllat la proposta d' institucionalitzar-la en nuclis urbans queden desmentides, crec, per l'experiència que vostès signifiquen en l'àmbit de la Justícia. Una part significativa dels catalans no tindran probablement altre contacte directe amb la justícia que no sigui a través del seu jutjat de pau. Doncs bé, vostès saben també que aquest President i el seu Govern són impulsors de la cooperació entre el govern de la Generalitat i el govern municipal. Som uns absoluts convençuts que la justícia de proximitat és també, en aquest sentit, una expressió d'aquesta col·laboració entre diverses administracions, entre aquestes administracions, i entre diversos nivells de govern. Però volem que aquest reconeixement no quedi només en paraules. Per això mateix, el Govern i el Departament treballen i treballaran per millorar les condicions de l'exercici de la Justícia de pau, amb mitjans materials i tecnològics més adequats, en benefici de la societat a la que serveixen. I treballarem per establir la justícia de proximitat amb el rang que mereix. L'impuls per a comptar amb un nou Estatut significa també un impuls per a comptar amb una administració de justícia més eficient i més propera. La distància és condició de la justícia, però es tracta de la distància moral, i es tracta de la independència de criteris, i crec que l'exemple de la justícia de pau, i de tots vostès com als seus dignes titulars, ens anima a nosaltres com a representants del poble de Catalunya a seguir promovent l'aproximació de la justícia a la societat, tal com 2 �estableix el projecte de l'Estatut. Aquest Estatut de Catalunya compta amb un ampli suport social i ha de ser un instrument al servei de la ciutadania, dels seus drets i de les seves aspiracions. Acabo. Felicitacions, doncs, molt sinceres i molt autèntiques, als que han rebut el reconeixement de 25 anys d'exercici com a jutges de pau, felicitacions i agraïment a tots els qui exerceixen aquesta funció, i estímul també per a continuar la seva tasca. Em plau cloure aquest acte amb agraïment i amb la reiteració del ferm propòsit del govern que presideixo d'acostar la justícia a la societat sense demèrit de la seva independència, al contrari, amb benefici del seu prestigi, i de la confiança del poble en el sistema judicial que és la marca típica dels països democràtics més conseqüents i més acreditats, més indiscutits. Moltes gràcies a tots. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1703 Title A name given to the resource Dia de la Justícia a Catalunya Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos de Catalunya Subject The topic of the resource Commemoracions Seguretat ciutadana Model social Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-10-21 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/218/20051010.pdf 48e05f691d667780971164b0aea96b8e PDF Text Text Dia Mundial de la Salut Mental Palau de Congressos de Catalunya | 10/10/2005 La consellera de salut, Marina Geli, acaba de dir que la inversió en hospitals tendeix a ser una part més petita del total de la inversió i que la inversió en xarxa territorial és més gran. Jo crec que això és un símbol de progrés material i de progrés mental. És un canvi de mentalitat. La malaltia no és una maledicció divina, sinó un defecte terrenal, una probabilitat limitada i, sobretot, limitable. Hi ha raons de pes per remarcar la importància del dia que ara encetem i que vostès dedicaran als temes de la salut mental. Quatre de les sis malalties més freqüents causants de discapacitats són trastorns mentals. I la depressió n'és una de les més importants. I el cost personal i familiar de les malalties mentals és enorme. El cost econòmic i social també: a nivell macroeconòmic els costos directes dels problemes de salut mental s'estimen al voltant del 3%-4% del PIB. A Catalunya hi ha un total de 180.000 persones usuàries dels serveis de salut mental (177.000 en els serveis comunitaris i 3.000 persones en règim d'internament, inclosa la llarga estada). Per tant, un 3% de la població. L'atenció a les persones amb malalties mentals i addiccions ha progressat i millorat moltíssim als darrers anys. Però encara ens queda molt camí per recórrer. L'envelliment de la població, l'increment de factors de risc amb repercussió sobre la salut mental, com la pobresa, l'abús de substàncies additives o l'augment de la soledat, són factors que, inevitablement, contribuiran a l'increment dels trastorns mentals, les properes dècades. Això planteja nous reptes. I ens obliga a fer-hi front. Són reptes que hem d'afrontar amb més recursos i millors instruments d'actuació. Reptes que hem d'afrontar convertint l'atenció i la promoció de la salut mental en una prioritat dels nostres sistemes de salut. És justament per aquest motiu que els ministres de salut de la regió europea de l'OMS varen aprovar, el mes de gener passat, la Declaració Europea per a la salut mental a Europa, l'anomenada Declaració de Helsinki. En aquesta línia el Ministerio de Sanidad del Govern espanyol està treballant en l'elaboració de les Estratègies de Salut Mental del Sistema Nacional de Salud. 1 �A Catalunya, des del Govern de la Generalitat, a través del Departament de Salut, la consellera ha prioritzat l'elaboració d'un Pla Director de Salut mental i Addiccions. Aquest pla incorpora 3 missatges compartits amb tota Espanya i amb Europa: 1. La necessitat d'integrar la xarxa de salut mental i la d'addiccions (drogues) que tradicionalment havien estat separades. 2. La priorització de la promoció de la salut i la prevenció també, en l'àmbit de la salut mental com ja és el cas en la medicina en general. 3. Un model de salut mental i addiccions d'accés universal. Orientat cap a l'atenció comunitària, amb una clara vocació rehabilitadora i amb una ferma voluntat normalitzadora. Voluntat que acompanyem amb una aposta decidida per la lluita contra l'estigma social massa sovint associat a la malaltia mental. És precisament la necessitat d'oferir una resposta global a les necessitats sanitàries, socials, laborals i educatives de les persones amb malalties mentals i a les seves famílies, el que ha impulsat l'elaboració, per part del Govern de la Generalitat, d'un Pla d'Atenció Integral a les Persones amb Problemes de Salut Mental. Aquest Pla d'Atenció Integral compta amb la implicació de 9 departaments del Govern de la Generalitat (Salut, Benestar i Família, Educació, Comerç i Turisme, Justícia, Interior, Presidència, Treball i Indústria, i Medi Ambient i Habitatge), també de les associacions de familiars i usuaris, amb la de les associacions de professionals i també amb la de la Federació i l'Associació catalana de Municipis. És, per tant, una aposta de Govern i una aposta de país, una aposta compartida per tothom. Un dels àmbits específics en el que volem incidir és la prevenció de la malaltia mental i la seva detecció precoç entre una població vulnerable com són els infants i els joves. Es calcula que gairebé un 24% de la població catalana a partir de 18 anys presentarà, al llarg de la seva vida, algun trastorn mental. Per això hem endegat el Programa Salut i Escola. Aquest programa ens ha de permetre millorar la coordinació entre l'escola i els serveis de salut. Coordinació que és fonamental per: facilitar la promoció d'hàbits saludables, reduir els comportaments que poden afectar negativament la salut (factors de risc) i detectar els problemes de salut dels joves, per tal d'intervenir-hi com més aviat millor. L'atenció a la salut mental, juntament amb la política per a la promoció de l'autonomia i l'atenció a les persones amb dependències, és un dels 2 �components clau de la política de reforma social del Govern, que és el paquet de polítiques més important que estem tirant endavant. Una mica obscurit, potser, per la discussió de la llei fonamental del país, que no ha permès de veure- mentrestant, que les conselleries estaven treballant a fons. No solament amb descriure i aprovar finalment una llei tant important com és l'Estatut, sinó ja treballant amb cadascun dels camps que de fet l'Estatut cobreix, i avançant en la millora de cadascun d'aquests camps. Una política per construir un futur més just, a partir d'un present diferent. A partir d'un present que mobilitzi totes les energies de la nostra societat per assegurar el progrés individual i col·lectiu que és, en definitiva, és el progrés de tots i cadascun dels ciutadans de Catalunya. En definitiva aquest és el veritable model europeu de progrés. Aquest és el model de ciutadania i de solidaritat que caracteritza el nostre continent. Aquesta és una idea que compartim amb tots els pobles d'Europa. És una idea europea 100%. Una idea que hem de continuar projectant al futur amb una ambició renovada per garantir el major benestar dels nostres ciutadans i ciutadanes. Crec que el segle XXI ha de ser, a Catalunya, a Espanya i a Europa el segle de les persones, de la seva realitat quotidiana i de la modificació important d'aquesta realitat. Tanmateix, sabem que no ho aconseguirem si no comptem amb mecanismes: De prevenció de les malalties mentals, De suport a la rehabilitació D'integració social que necessiten les persones que pateixen trastorns mentals en aspectes bàsics com l'habitatge, el treball o el lleure I de seguiment personalitzat de les persones que pateixen malalties mentals greus, Per això celebro un acte com aquest d'avui, molt sincerament: perquè veig que hi ha consciència del repte que tenim, projectes clars del què ens cal fer i voluntat dels governs i del conjunt del conjunt de la societat per tirar-los endavant. Moltes gràcies. 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1700 Title A name given to the resource Dia Mundial de la Salut Mental Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de Congressos de Catalunya Subject The topic of the resource Recerca i Desenvolupament Sanitat Commemoracions Model social Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-10-10 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències