85 10 5656 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5217/FMHP_02372.JPG 5697d3dc95cd38598bd1d3658aa39533 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 08/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Camp Nou Title A name given to the resource Declaracions a la Premsaal Camp Nou al partit de seleccions Catalunya-Euskadi Subject The topic of the resource Esport Futbol Política esportiva Catalunya País Basc--Política i govern Presidents Maragall Mira, Pasqual, 1941- Ibarretxe Markuartu, Juan José, 1957- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5218/FMHP_02373.JPG 3690d6ece4e5a71d8e85bd84ad0f8559 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 08/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Camp Nou Title A name given to the resource Declaracions a la Premsaal Camp Nou al partit de seleccions Catalunya-Euskadi Subject The topic of the resource Esport Futbol Política esportiva Catalunya País Basc--Política i govern Presidents Maragall Mira, Pasqual, 1941- Ibarretxe Markuartu, Juan José, 1957- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2783/19991108_DeclaracionsGovern1999_PM.pdf 7e460c57cd30cecc8f0dd65204ec4840 PDF Text Text "9 I I 99 MAR 1 1 : v.-, j. A V Ciutadans pel canvi Maragatfl Ciutadans ser á l'eler.aó ae 'asa·Jí'. Marigaü s la Presidència ce U Geneialitat 8 de novembre de 1999 Declaracions de Pasqual Maragall "Tindrem un govern de continuïtat Pujol amb el suport del PP" - Araja_sabem que tindrem un governde_^ontínuïtat presidit per Jordi Pujol. Fiñs^^dres~passat no hi havia garantia que el PP donés els seus vots en aquest govern. Ara ja ho sabem. El govern Pujol no hagués estat garantit si només hi hagués hagut abstenció per part del PP i si tots els altres partits i forces polítiques haguessin votat en sentit contrari. Per tant, ara ja sabem que tindrem un govern Pujol recolzat pel Partit Popular. Dins per tant de £alternativa entre un govern de continuïtat i un govern de canvi, l'únic govern possible avui és un govern de continuïtat. - La tercera possibilitat, un govern de consens, de pacte entre continuïtat i canvi, nohiha la voluntat de fer-l'ho per cap de les dues bandes. - Una aliança diferent per part de Pujol seria un fals canvi L'electorat s'ha pronunciat per un altre tipus de canvi que no pas la pura ampliació de l'espectre polític que ha governat fins ara, amb ERC. - Els governs tripartits o quatripartits que s'han proposat no eren governs de consens, si no que eren governs de fals canvi en la pràctica. Es a dir, no neixien de la voluntat d'un acord entre la principal força del canvi i la principal força de la continuïtat. Con;e!A oe Cent, 323 b-;:xos 08007 Sarce'.ora T ei. 53 215 41 8 ; - 93 272 38 33 Fax 93 495 5¿ 4 , - 93 272 38 42 e-Tial·l: rra'ógi .ró-c^r .i.corr, .v.v,7.C3nv-.c"ü �Ciutadans pel canvi Maragalfl Ciutadans per a IV.ecdc de 3asquai Md'aga« a '.a Presidència dt la Generalitat - L'electorat ens ha dit: volem que guanyeu però no us donem majoria suticient per governar i a CiU l'electorat els ha dit: volem que governeu però / no que sigueu guanyadors, volem que sapigueu que el canvi ha començat. I - En aquestes circumstàncies, nosaltres interpretem aquest mandat del poble de Catalunya com una clara preferència per un Parlament fort, amb una oposició clara i rotunda, per bé que innovadora, constructiva i esperançada. Això~ésel que farem. La gent vol un joc politic més viu en el Parlamentj a fora del Parlament, en el territori, i a això ens dedicarem. Per tant, les nostres prioritats són: "El Parlament centre neuràlgic de la política catalana". - Nosaltres tenim una primera prioritat, que és convertir el Parlament en el centre neuràlgic de la política catalana, de la mateixa manera que ho són els parlaments d'altres països europeus. Per això plantejarem la reforma del seu reglament, del seu pressupost, de les seves condicions de treball i de la seva efectivitat. D'acord amb el president Rigol anirem a una potenciació de les condicions de trebaü, de la visibilitat i de 1'eficacia del nostre Parlament. Aquest és el primer gran canvi que es començarà a produir immediatament a la política catalana. 1.- Regulació audiovisual - Estem explorant els altres grups per, de manera immediata, entrar al registre de la Mesa del Parlament una proposta de cara a fer un primer ple monogràfic sobre el Consell de L Audiovisual i la regulació dels mitjans de comunicació públics i privats a Catalunya. CcnseU ue Cent, 322 b=;x:s ÛS007 Barcelona Tel. 95 215 ¿1 8* - 93 H2 38 23 Fax 93 495 54 ¿3 - 93 111 38 42 e-mail: náriqa\'A>r-£r;ixc>(T �(19 1) 99 >IAK 1 1 : 2 7 FAX lá¡004 Ciutadans pel canvi Maragall 1 Ciutadans per a l'elecció de Pasa-Jai Maraga'.l a la Presidència cíe la Generalita; - Entenem que ens hem d'acostar al model francés de regulació audiovisual i a altres models europeus similars. Elsmi^ans^úblics han de ser efectivament neutrals i els mitjans privats han de ser efectivament independents. 2. - Educació, cultural i territori - En quant a les altres prioritats de continguts de cara a l'acció parlamentarària, insistim en l'educació com a primera i gran prioritat. L'educació i el pas al treball i la reforma de la FP i la seva millor connexió amb la societat. - Insistim també en la importància de la connexió entre educació i cultura. I en la necessitat d'un gran debat cultural entorn del Llibre Blanc de la Cultura, que va ser dirigit per Ferran Mascarell i que està elaborat per més d'un centenar de figures de la cultura catalana. - L'altre gran eix de les nostres prioritats és el territori, la regionalització pendent (les set regions) i la devolució de competències a les autoritats locals. 3 - Senat Federal i la proposta catalana - Formalització d'acords en matèria fiscal, cultural, judicial i política, començant per l'acord polític sobre l'estructuració del Senat Federal. Per aquest tema demanarem obertura de converses entre totes les forces polítiques catalanes abans d'avançar en la formalització de la proposta a Madrid. 4 - Reforma política J& &?4 ¿SftiWc" aS - La reforma política a Catalunya, començant per la Llei electoral que ha de Y M-jt combinar el sistema proporcional al nivell territorial que s'estimi més J "L . convenient amb el sistema majoritari per circunscrtpcions relativament p , \ >f C petites.Això permetrà d'una banda la formació de blocs polítics ideològics ^ '[J//A estables i importants i alhora la més directa connexió de l'elector amb els QMM'íh1 Jf /¡XfM, x a U ~ ¿WM-C^ Cens».', de Cert 323 BS'XOS 03007 Barcelona Tei. S3 215 ¿ 1 81 - 93 272 38 3B fax 93 ¿95 5 - ¿3 - 93 lli 38 42 �09 11 99 MAR 1 1 : 2 8 FAX lá¡005 Ciutadans pel canvi Maragalll Ciutadans per a l'elecció de Fasqcal MaragaU a U Presidència de ia Generalitat candidats territorials que, un cop elegits, representaran aquestes petites circunscripcions directament al Parlament amb una més fiirecta i clara visualització de la connexió territori/Parlament. - Dins d'aquest mateix capítol hi haurà la reforma d'altres aspectes de la legislació electoral i política a Catalunya, entre les quals com a molt important la de la limitació del nombre mandats consecutius en la Presidència de la Generalitat. 5.- Propostes econòmiques 0 \ - Propostes econòmiques en torn d'una primera prioritat: innovació, innovació i innovació, que és la gran assignatura pendent de la política econòmica i mdustriaO un segon eix: Disminució de la inflació, avui superior a la mitjana espanyola i molt superior a la mitjana europea, i per tant, causa de pèrdua neta de competitivitat. S'haurà d'establir una autoritat de vigilància sobre els preus i la inflació per tal d'aconseguir aquests resultats. Aquesta autoritat també vetllarà pel manteniment de la competència i la limitació dels poders monopolístics. Sotmetrem tots aquests punts a la consideració en primer lloc del grup IC-Verds, en segon lloc (TERÇ i en tercer lloc dels partits que fumen el bloc de la majoria. Corneli ce Cent, 323 ba'xcs 08007 Barcebna Tel. 93 215 « 31 - 93 2?2 ?.í 3? Fan 93 495 54 43 • =3 2;2 32 '-? e-mai'.: maiagaHi'Soa-: .i it-i �UH 11 9 9 MAK 1 1 : 2 9 FAA. '' Í i I J Ciutadans pel canvi V - Ciutadans pel Canvi s'està convertint en una estructura com a resultat de l'èxit de la seva contribució a la formulació d'una alternativa de canvi a Catalunya. No volen ser un partit polític més. CpC vol contribuir a la modificació del panorama de les forces polítiques a Catalunya en el sentit d'una més gran transparència i d'una millor connexió amb la ciutadania. I ho farà a través de la col·laboració ja iniciada i amb èxit amb l'únic partit de Catalunya que ha tingut la força, Pautoconfiança i la generositat d'iniciar ' aquest procés d'obertura: el PSC. i Autonomia del PSC i dependència de CiU - Com a socialistes catalans gaudim en aquest moment d'una major autonomia de la que hem tingut durant els darrers 20 anys per tal com s'ha aconseguit ja consagrar el model politic constitucional autonòmic. Ara és l'hora d'innovar i de fer passes endavant en el sentit de la seva aproximació en els desitjós i les necessitats de la ciutadania. Aquesta evolució i aquesta aproximació passen per un reconexiement franc del caràcter plural i diferencial d'Espanya i d'una aposta més decidida per un model federal que està implícit a la Constitució però mai no ha estat desarrollat. - Constatem amb sorpresa que a aquesta major autonomia del socialisme català, reforçada pel fet de la seva obertura a sectors importants de la ciutadania, i correspon una progresiva dependència per part de CiU respecte als resultats que puguin obtenir a les eleccions generals. Així ho expressen les paraules recents d'alguns dirigents, com les del diputat López de Lerma, insistint en la importància, de cara a la estabilitat interna de CiU, d'un resultat a Madrid que els permeti garantir-la a través del caràcter més o menys necessari que els vots de CiU puguin tenir a l'hora de formar govern esanyol. Pensem tanmateix que CiU perdrà vots i probablement el seu caràcter "decisiu" en resultarà afablit. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Declaracions de Pasqual Maragall sobre la formació de govern a partir dels resultats electorals de les eleccions autonòmiques de 1999 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1999-11-08 Type The nature or genre of the resource Declaracions Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Eleccions Parlament de Catalunya Ciutadans pel Canvi Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Oposició Catalunya. Generalitat Description An account of the resource 5 p. Document esquemàtic amb les declaracions de Maragall sobre la formació del govern Pujol amb el suport del PP. Conté notes manuscrites de PM. Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 87 Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1231/19901017d_00409.pdf 234f74aaea79f840bd79e21dcbad9d1c PDF Text Text DECLARACIONS DE PASQUAL MARAGALL, ALCALDE DE BARCELONA I PRESIDENT DEL COOB'92 EN EL QUART ANIVERSARI DE LA NOMINACIO DE BARCELONA Barcelona emprèn, quatre anys després de la seva nominació, la fase final de la preparació dels Jocs Olímpics de 1992. Són els darrers mesos de l'execució d'un gran projecte, ideat, dissenyat i realitzat per homes i dones que pensen en Barcelona com la metròpoli que és i ha de ser, més enllà dels Jocs. Aquest convenciment col • lectiu que la ciutat hi havia de guanyar notablement, que, amb els Jocs, Barcelona podria assolir velles aspiracions que resoldrien grans dèficits en matèria de comunicacions o d'infrastructura cultural i esportiva, va ser una de les raons que van justificar l'entusiasme col • lectiu d'aquell 17 d'octubre d'ara fa quatre anys. Barcelona'92 era un gran projecte i avui ése ja, una gran realitat que ens projectarà més enllà de la cita olímpica. �-2Perquè els grans projectes mobilitzen. I els grans projectes que es materialitzen, gratifiquen els ciutadans i generen altres impulsos. Els grans projectes, però, acostumen a semblar desbordants quan es troben en plena fase d'execució. A ser una cosa no exactament igual a allà que els autors havien dibuixat en un paper o calculat en una computadora. Aquests petits desajustos entre el que s'havia previst i el que es fa realment, poden provocar alguns recels. Controvèrsies que són positives, al capdavall, si se situen en la seva justa proporció i ningú no pretén donar un relleu excessiu al seu protagonisme en l'execució del projecte. Es tracta, en realitat, de la dialèctica pròpia de les grans realitzacions i dels grans perïodes. Però aquestes realitzacions romanen, situen la ciutat en un esglaó molt més alt. Seran la base de futures progressions. Les obres que s'estan realitzant a Barcelona tenen una qualitat extraordinària, una qualitat molt singular, que enorgulleix els ciutadans i admira els foranis. �-3-Com a Alcalde de Barcelona, demano a tots els ciutadans que se'n facin valedors. Que no caiguin en el cansament o el desánim de confondre les molésties provocades per les transformacions en fenómens permanents de la nostra vida ciutadana. Els barcelonins han entès el sentit, la conveniència i la finalitat de les obres. Conseqüentment han sabut í saben suportar les inconveniències que les obres provoquen. Però han de tenir la garantia que, un cop acabades les obres, la ciutat tornará a la normalitat en tots els sentits. I això vol dir que Barcelona, que sempre ha estat una ciutat disciplinada, tornará a ser-ho. Perquè hi ha un perill cert en la situació actual: que les adaptacions transitòries siguin preses com a pauta de conducta. Que els aparcaments provisionals establerts durant les obres, saltant, en algunes ocasions, les barreres de la civilitat i del respecte als vianants i a les estructures urbanes, es converteixin en un costura, un cop acabades les grans actuacions, que es troben en la seva fase final. De cap manera podrem admetre que la tolerancia raonable dels nostres inspectors, de la nostra �-4policia, es converteixi en permissivitat un cop desapareguda la justificació de la tolerància. I en aquest marc, els mitjans de comunicació estan al seu lloc en assenyalar un cop i un altre els defectes, els retards i les mancances de la nostra fabulosa transformació. No fóra lògic esperar que els titulars de cada dia remarquessin només els aspectes positius d'aquesta transformació. Però caldria demanar sentit de la proporció i interès pels objectius finals, perquè, al capdavall, els ciutadans de Barcelona, aquest interès el tenen i el demostren. 17 d'octubre de 1990 Pasqual Maragall � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4137 Title A name given to the resource Declaracions de Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona i President del COOB'92 en el quart aniversari de la nominació de Barcelona Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Urbanisme Infraestructures Barcelona COOB'92 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-10-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1272/19920604d_00480.pdf c0f4e704d09e302f35229ca5057cd71e PDF Text Text trot Declaracions de Pasqual Maagall a l'Agència Efe, 4.6.92 Les eleccions autonòmiques no van anar tan malament. Aquest és un país estable. Però hi ha una esperança de canvi.. Quan les coses o varien i alhora hi ha una esperança de canvi, es produeix una certa frustració. A mi aquesta frustració 1'únib que m'indica és que hi ha una esperança de canvi. Una foita esperança de canvi. El cert sentiment d'impasse que hi ha és perquè hi ha cercles - no tots, alguns cercles - que consideren que hauríem d'haver fet les coses d'una altra manera. Fins i tot hi ha cercles, sectors d'aquests, que no ens han votat. 1 d'aquí també ve aquest cert sentiment de frustració. Ara, però, és quan es comença a entendre el sentit dels resultats de les eleccions, perquè en tres mesos el sentiment de la ciutadapia ha canviat. Ara hi ha un sentiment d'eufòria de la. ciutadania que fa tres mesos no hi era. Fa un any no hi era. Fa un any la ciutat estava aixecada. La gent encara no s'adonava dels canvis que s'estaven produint, encara dubtava. I aquesta sensació agredolça ha durat fins fa dos o tres mesas. Ara hi ha un redescobriment permanent de la ciutat renovada i transformada. I aquests canvis transmeten la sensació que la vida quotidiana pot canviar, que els hàbits quotidians poden modificar-se. Ara é$ quan la gent veu tot l'esforç que s'ha fet durant sis ax3ys. Des de Setmana Santa hi ha un sentiment de ciutat renóvada. Per tant, quan ens digLin que les eleccions van ser avançades per no interfdrtr la preparació dels Jocs, d'acord. Però també veim que aquella decisió tenia uns significats col.latera]s molt significatius. Hi ha una altra cosa que lliga amb aquest argument, aquest argument que per poc no s'ha canviat molt. Perquè les. coses psicològicament hagu ssin canviat molt si el tic de: la balança hagués estat justament l'altre. Haguessin canviat, a poca distànci , però justament per l'altre cantó. �Monopoli polític/mediàtic Una de les coses que quedo amagada i que és una llàstima és que nosaltres vivim una situació de monopoli polític. I és difícil que ningú encerti en l'anàlisi si no té en compte aquest monopoli molt considerable, fins i tot diria mediàtic, que a més corre el perill d'eixamplar-se. Hi ha la fórmula aquesta del 2x2*2, que pot ser 3x3x3 si el país no reacciona. Dos diaris, i dues televisions i dues ràdios, dues cadenes de ràdio, i de cobertura nacional en mans d'una sola força política. Per un país de sis milions d'habitants és molt fort. Aixb. no vol dir que no hi hági llibertat de premsa, per descomptat que n'hi ha, però justament la que hi ha corre perill perquè els senyors del monopoli volen acabar amb això. Tots sabem que hi ha operacions en el sentit de fer mal, d'impedir que els mitjans que no estan dins la fórmula, dins del monopolii, tiguin una vida normal. En alguns casos fins i totl alguns han hagut de deixar d'existir. Hi ha hagut formulacions explícites en aquest sentit. Hauríem d'acabar amb això. d'acabar amb això. I a més, una altra cosa, alg ns dels mitjans que existeixen són per impedir que d'altres visquin tranquilament. De moment l'únic que es veu a l'horitzó és una operació perquè un dels 2 sigui 3 després torni a ser 2. Això seria dramàtic perquè voldria dir que el monopoli dels diaris de circulació nacional en llengua catalana seria un fet. El gran error de l'esquerra és considerar que els empresaris - els empresaris en general —formen part d'aquest monopoli. Sí qu,e hi ha un nucli que hi està instal.lat, però no els empresaris en general. Els empresaris en general no formen part d'aquest monopoli ni els agrada. El petit grup que forma part del monopoli no és. representatiu 'ni dels lempresaris de premsa ni dels altres sectors. Les bases econòmiques privades d'aquest grup han fracassat. I els costos de mantenir tot això són altíssims. I aixb no es pot mantenir. �A mig termini nosaltres viem la possibilitat que hi hagi un declivi, un canvi dé sintonia en el qual sectors importants del que es pretén que és la base social d'aquest grup deixin de connectar amb ells. Diari de Barcelona (Andreu Claret pregunta Folchi...) sobre l'operació De La Rosa., Noms a part, jo espero que això no succeeixi perquè seria un desastre per a Catalunya. L'Ajuntament com a tal té la capçalera i ha de defensar que les condicions en què es va adjudicar es compleixin. 28-M L Convergència amb Eultopa Crec que el Govern i els lindicats han de dialogar. Ho crec sincerament. I penso que Catalunya podría ser un lloc , per començar. Aquí els si dicats són tradicionalment molt forts, si hem de jutjar per la història, i a més molt dialogants. El PSC sempre ha jugat un paper mediador. Raimon Obiols és l'única persona de la cúpula política del país que ha mantingut una bona relació amb les cúpules sindicals. Aquí i fins i tot diria a nivell espanyol. Tot problema polític té se re dos aspectes. El tema i la personalització del tema Aquest tema és el Pla de Convergència. Jo m'he lleg *el document. I és el document polític-econòmic, quasi di a polític, més seriós que s'ha produït en aquest país es de fa molts anys. I' de conseqüències més considera les. Jo tindria matisos a fer. Les proporcions en què es' presenten els dèficits de les administracions públiques otser les discutiria, perquè penso que tradueixen una escassa descentralització indirecta. 1 també hi ha una altra incoherència. Aquesta és que en els criteris finals, en els consells que es Tota la producció de serveis públics donen, es diu �s'hauria de fer amb 4nstrastos de competència de qualitat. Aixb hauria detenir un sistema que impliqués que cada cosa que es fes en el sector públic pogués ser contrastada com en el sectcbr local. No diu per exemple que s'hauria de transmetre el màxim de coses a baix (poder local) pel principi de subsidiarietat - com diu la Carta Europea d'Autonomia Local i com diu l'acord de Maastricht El document té un punt al principi que ho anuncia, però no hi torna a fer referència. El document 1de Convergència és una mica retardat respecte a Maastricht en aquest sentit del poder local, perquè no aprofita prou els avantatges de la subsidiarietat. Per altra banda, en canvi, considero que el document en el seu conjunt té un plantejament molt coherent i que és l'únic possible. I a més éS molt engrescador. També és lògic que els treballadors diguin " a veure què passa" si hi ha un intent de canviar la llei de vaga i de canviar la cobertura de l'atur. I és el que han dit. Els sindicats el que no pogen fer és aferrar-se al sistema antic de defensa de la vaga i fins i tot diria de la manifestació, i de la cobertura de l'atur. Si vols millorar has d'arriscar. I Els drets són sagrats, pe ò en alguns casos es pretenen mantenir formes molt arcai ues de defensa dels drets. La convivència en una ciutat, per tot el que representa de congestió, d'interrelació de' drets, d'interrelació de cotxes ï persones...és comp ficada. I això què vol dir. Vol dir que no pots pactar uns rets en el buit sense tenir en compte el marc social, eco-òmic, territorial i físic. Els drets s'han d'anar adaptant. Els serveis mínims, els serveis públics, esdeveneniuna necessitat com pot ser el salari mínim. Es converteix en quelcom que la gent, el 'ciutadà, no pot renunciar a tenir-ho. S'ha d'intentar regular compaginar els drets dels sindicats amb els drets de.s ciutadans en general. �Jo demanaria que el Govern fos el més generós possible en les formes de diàleg per portar els sindicats al terreny que el govern ha triat. Paper deis alcaldes progressistes r Jo col.laboraré molt a impedir amb els altres alcaldes progressistes de Catalunya el monopoli polític nacionalista. N'estem tipEs! Hi ha una falta d'eficàcia, una falta de sensibilitat i una falta de cortesia, encara que a Madrid es pensin el contrari. Aquí soterradament hi ha una falta de cortesia i d'educació impressionant, que s'ha de combatre i que els alcaldes progressistes farem el possible per posar-hi fi. Europa Dit això, Europa és un objeztiu polític importantíssim. Jo sempre he dit que com a ca ala estaria molt orgullós que Jordi Pujol fos president e l'ARE. Depèn molt de Jordi Pujol que a Europa hi hagi col.laboració ciutats/regions. Si predomina la cultura de la Catalunya-ciutat serà fantàstic. Estem d'acord amb Antoni'G tiérrez i amb el president de Flandes per anar junts ciut, ts i regions, per considerar que el període que s'ha obert amb Maastricht sigui constituent i que el Comité de Regions funcioni doblement. Per una banda seria un Com. té assessor i per altra banda s'autoconstitueix en Coral è de diàleg entre ciutats i regions per tal d'establi r la definitiva configuració. o: representació dels difere j ts nivells territorials en :l'Europa del futur, teni a t en compte el principi de subsidiarietat, n compte la Carta Europea, tenint `d'Autonomia Local i tenin en ' compte que Europa és uns,,,. sistema de ciutats TAMBÉ. A xà és el que li dóna unitat. A , partir que és un sistema d regions i de nacionalitats . i', de cultures, que és el qu4 li dóna riquesa i diversitat¡ �és un sistema de ciutats que és el que li dóna cohesió. Li dóna un llenguatge comú. I d'aquí ve el drama de la destrucció de Dubrovnic. Curiosament, per a molta gent és més esparverant que la mortaldat de , persones. Per què?. Perquè no només s'hi estan moint persones persones4 S'està morint també la memòria de les persones. Si mor mor la memòria de les persones. Moren les persones que hi ha dins la ciutat i mor el marc físic, la història, els documents ï tot plegat, que és el nostre caràcter, el nostre programa, el nostre codi, el nostre missatge com a europeus. Això no pot morir. Respecte a la presidència de l'ARE, recomanaré al Govern espanyol, no com Alcalde ds Barcelona, si no com president de la CMRE, que doni suport al candidat que sigui més respectuós amb el municipal,isme. El que sigui més capaç de traslladar tot el procés luropeu fins als districtes de les ciutats. ,Renovació del PSC (AC h pregunta així "Com veu la renovació del partit? On al posar més l'accent, en les persones o en els contingu s?") Jo ja he començat a apunt ar-ho abans quan em referia al paper deis alcaldes progressites. L'accent s'ha de posar en les persones i en els continguts, però no en el sentit de candidats, que seria un error, si no en el sentit de quin ha de ser el rol que han de jugar les persones° a quins sectors ens hem d'adreçar. Crec que el conjunt de la família progressista catalana ha d'actuar més coordinadament en la denúncia de la situació d'ofec polític i declarar aabat l'estat d'excepció. Hi ha d'haver més franqulesa, però alhora més duresa política. Aquesta mena de cpciquisme modernitzat que tenim ara no és el que el país vol. �I estem parlant d'alternativa, no d'oposició. El que tots trobem a faltar és una bona definició de l'alternativa. Volem un futur de més llibertat, de menys intervenció, de més liberalisme, de liberalisme real, no dogmàtic. I per tant, de multiplicar les possibilitats de Catalunya d'esdevenir un pol intere$sant'de referència a Europa. I alhora transmetent tot ai e, a la societat civil, perquè ella mateixa pugui ser també capdavantera a Europa, en la indústria, en el disseny, en l'opinió, en els mitjans de comunicació, en la literatura, o en la cortesia i la urbanitat. r (AC pregunta: "Aquesta ref exió pot ser vol dir que el—PSC no ha fet prou tasca d'alt rnativa?") Es possible. Possiblement ens hem abocat tots molt en una tasca de gestió. Des d'un punt de vista estratègic el plantejament que faig seria una obertura. Una obertura molt més ampla cap a diferents sectors que no estan d'acord amb el monopoli que he dit abans. Els empresaris de Catalunya no estan a favor d'aquest monopoli. (AC pregunta: " I l'Alcalde de Barcelona està disposat d'alguna manera a liderar ttots aquests sectors, diguem-ne de socialisme de gestió?") No liderar, CO-LIDERAR. Amb Raimon Obiols al davant, que és l'únic que té les idees clares des del punt de vista estratègic. I estem parlant del món progressista en general, no només del PSC. Crec que hi ha d'haver més zol.laboració amb els alcaldes progressistes en general, amb l'Antoni Farrés, amb en Francesc Baltasar i amb altres alcaldes. Hi ha d'haver més col.laboració fins i tot amb els alcaldes de Convergència Jo crec que n'hi haurà. Com es pot defensar la societat civil des dels nivells. alts de govern i aleshDres no defensar el nivell rr �intermedi, que és el gover4 local? Jo el que dic és que hi ha d'haver més sintonia entre els dirigents polítics per ura banda i els gestors per una altra. Hem de contribuir a la foriació d'una alternativa. Aquest país potser no ho ha necessitat, o no ha considerat que ho necessitava del tot, només soterradament. Per tant, aquesta esperança de vid+, doncs, existia. I aquesta alternativa es volia. No es tracta de fer gestió per exemple. Si és prou al convertir en política. Si donen, et discuteixen 1' el teu municipi i el del cremats - com 1'A-18 -, d Si l'escenari en el qual d'incomoditats polítiques país que té més forats, c està en mans d'un govern q no se'ls ha de rebre mai, recordo només una recepció cinc minuts.) al matí i política a la tarda, a la sensació d'ofec tot es pot resulta que de diners no te'n utoritat i les carreteres entre costat estan plenes de cotxes traus i de forats al paisatge. vius, nacional, és un munt i físiques. Si Catalunya és el m a Garraf, l'A-7, etc. i això e considera que als Ajuntaments erquè no els han rebut mai.( Jo un dia al Parlament. De peu i I resulta que el Fons Autcnòmic de Cooperació Local no es crea, que les comarques que es creen són per combatre els alcaldes de les grans ciutats i encara més, a alguna de les grans ciutats van a la caça i captura de l'alcalde que • hi ha, elegit per majoria absoluta, fins que el fan fora mitjançant la pressió sobre un regidor fràgil. Tot això dóna una sensació constant" de pressió i d'ofec, que t'estrenyen i t'estrenyen, perquè equivocadament pensen que la salut de Catalunya cepèn d'aquest ofec. Això és. una beneiteria. La salut de Catalunya depèn precisament. del contrari. Depèn que les terres puguin respirar i que 'els Ajuntaments puguin crear. �Justícia Ràpida Ara mateix tenim la Justíc a Ràpida. Doncs bé, ja fa anys que tenim competències. Nohi ha sensibilitat per entendre que é a això el que la gen' vol. La gent està esperant la Justícia Ràpida com l'aigua de maig. La gent vol que la Justícia jutgi i que jutgi amb immediatesa temporal i física. I ara resulta que els locas no estan acabats. I hem hagut de començar amb una sabata i una espardenya. Això potser no és ben bé ofec, però s4 que hi ha aquesta sensació que tu estàs governant la realitat del dia a día i els altres fan discurs nacional . I parlen de banderes i d'himnes i d'essències pàtries i d'identitats i de necessit a ts de no sé què. La necessitat és de no fer cues! i que els serveis funcionin'.. Aleshores tindríem l'orgull d'un noU país basat en fets i no només basat en la hïstòria i tot plegat. De manera que si totes lles.actuacions que volem tirar endavant quallen, trigar ` una mica potser, però han de quallar, després de l'estiu hi ha d'haver un posicionamet que jo crec que Catalunya està esperant. Un posicionament de catalanisme autèntic a al mateix temps més capaç d'aconseguir coses concrete Aquest posicionament ha de ser amb en Raimon Obiols, amb en Rafael Ribó, amb l'Anton Farrés, amb en Joaquim Nadal, amb en Manuel Royes, amb e s gestors públics importants i amb tots aquells empresaris'qué vulguin col.laborar. 1 amb tot el sector professional ïntel.lectual que no se senti excessivament condicionat per la pressió del 2x2x2 que dèiem abans. Relacions Ajuntament/Genera itat Les relacions serien molt mes suaus - ara ja ho són d'una manera natural, per tots aquests moments que estem vivint • �d'eufòria ciutadana - , dic que encara serien molt més suaus si no fós perquè senibla que estiguin específicamet destinats a impedir-ho. Per exemple, jo vaig oferir a Enric Lacalle ï a Josep Mgria Cullell entrar en el govern de la ciutat parcial, a 1M Comissió Municipal dels Jocs. No és tota la Comissió de Govern, però és una Comissió de Govern dels Jocs, de 1A part municipal, i és molt important. Però l'afer de Granollers o va frustar. Nosaltres, com podem col.laborar si es produeix un cas com el de Granollers?. Fan fora l'al calde elegit, que és qui havia treballat en tot el que h á representat per a Granollers ser subseu olímpica i al fou alcalde imposat li fan el regal dels Jocs. Per una banda es col.labora. Hi ha ganes de col.laborar i jo crec que són sinceres, i en tot cas explícites, però en canvi hi ha qui va tibant Les cordetes. Serà difícil que les relacions millorin molt si es van tibant les cordetes. Relacions Generalitat CiU / Govern PSOE Aquí hi ha un tema d'equilibri entre el que en podríem dir les relacions institucionals i les polítiques. Jo crec que és legítim que es mantingui una relació institucional fluida entre el President-.d la Generalitat i el President del Govern espanyol. Crec que això és molt positiu per a Catalunya. I això no excl u que el Govern espanyol sigui conscient de la importància que té que a Catalunya hi hagi pluralisme i hi hagi respecte-entre els diversos grups del' govern, que no n'hi ha. De dalt a baix no n'hi ha. Jocs/català i El pacte no és tal. El que i ha hagut és un procés que va rue ha estat anunciat de forma començar fa molt temps una mica sobtada i sense el meu coneixement. �És cert que hi ha un acord, un acord que s'ha anat perfilant al llarg del tems. Fa dos anys que vaig fer les propostes a Lausanne. Sempre .hem anat bastant d'acord. No hi ha hagut cap moment que hàgim dit: ara estem 'acord, ara estem en desacord. Sempre hem estat d'acord, només hem anat polint, ha anat agafant forma tot el que hm elaborat. El que ha variat és el posl.cionament públic d'alguns dels actors interiors i exteriors. L'èxit dels Jocs és organi zar-los bé i fer-ho bé. Això és el més important. La rest són detalls. Si els organitzem bé, Barcelona serà una ciutat important i Catalunya un país normal. Si ho fem malament i ens barallem, Barcelona no serà una ciutat important i Catalunya no serà un país normal. Holding post- olímpic Es basa en dues pot s: 1) Necessitat de les administracions públiqu s de trobar sistemes de col.laboració àgils i d'abtecar recursos econòmics, fins i tot privats, per fer les grans obres, com el TGV, millor gestió de les Rodalies, la ZAL de Barcelona, els llavis dels cinturons, etc... 2) Tenir un fons que en un balanç d'una empresa privada seria un immobilitzat immaterial d'un gran valor. Aquest for.s és l'enginyeria de Barcelona, l'enginyeria catalana. Ara tenim l'ocasió de vendre una de, 't..r,^?+ _: les nostres exportacions m s `rendibles. 1 , Aquestes dues idees combinades ens han de portar, si tot va bé, a perpetuar . aque ta fórmula i a integrar-hi la Generalitat. Generalitat primer no hi va voler ser i va fer un holding ella sola, més que un holding és una empresa 100% de la Generalitat. ti �De moment aquest holding post- olímpic hauria de ser de forma que no es perdessin els lligams del conglomerat de persones que han contrib'liït a fer tot el que hem fet a Barcelona. La fórmula hauria de se iniciativa pública que s'h mixta, pública-privada. Una de compartir. Hi ha una bona resposta per part del MOLT i converses amb el Ministeri d'Economia i Hisenda. Nosaltres hem de preparar ara els post-Joc perquè després dels Jocs serà tard. Reclamo alguns acords en acuesta matèria abans deis Jocs i reclamo que el Pla Estratègic es defineixi sobre els postJocs abans deis Jocs. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4178 Title A name given to the resource Declaracions PM a la Agència EFE Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Monopoli polític i mediàtic. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Agència EFE Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Administració pública Unió Europea Barcelona Territoris Acció política Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-06-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2693/20060907_decret_convocatoria_eleccions.pdf 47b413ad64b861404961e50279487d8f PDF Text Text �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource DECRET 340/2006, de 7 de setembre, de convocatòria d'eleccions al Parlament de Catalunya i de la seva dissolució Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Decret Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Eleccions Parlament de Catalunya Autonomia Catalunya President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Document amb el decret signat per Pasqual Maragall. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-09-07 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Legislació https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1719/0000000930.pdf 225012f78bac16d213e3c5e6fe8545b4 PDF Text Text (COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 01195M Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 03/04/2008 - Hora: 22:25 DIVENDRES 4 D’ABRIL DEL 2008 Opinió el Periódico 11 Reflexions del Català de l’Any Deixeu-me donar les gràcies Sóc feliç, tinc més amors dels que necessito, una família que no em mereixo i amics de debò LEONARD BEARD PASQUAL Maragall salvar-la. I vam decidir per gran majoria operar-la. No vam poder veure com s’apagava lentament. Hauria estat probablement una mort tan dolça com el seu somriure, que no puc oblidar. Va morir al quiròfan i ens ho van notificar. Punt. ¿Per què no deixem morir la gent tranquil.lament? JO NO TINC gens de ganes de morir-me. Penso donar encara bastanta guerra. Però que no m’allarguin la vida innecessàriament. M’ha agradat aquesta dona desfigurada que ha decidit no conviure amb una malaltia que feia d’ella una altra persona que no era pas ella. Entenc que la religió ha fet molt per acompanyar els moribunds i les seves famílies en el moment més difícil de la vida, que és quan aquesta s’acaba. L’exemple del meu avi és conegut. Però fins i tot ell deia: «Si aquest món és tan bell, Senyor, ¿què més em podeu dar?». No volia un altre cel que aquell cel clar de Sant Gervasi. Si les coses d’aquest món eren tan belles i Déu li havia donat els ulls per a elles, ¿què més podia voler?, protestava. No convertim la mort en un pou negre. No ho és. És el final de la vida. Que sigui digna, això és el que compta. Que no la decideixi ningú per nosaltres, com passa en les guerres i els crims. ull agrair molt sincerament, molt de debò, a tants ciutadans i ciutadanes com m’heu acompanyat aquests dies plens de premis i efusions, més deguts a l’aflicció que produeix a molts la meva malaltia, ho sé, que no pas a grans mèrits passats, puix que aquests ja m’han estat reconeguts en altres moments. I ho vull fer afegint a les meves paraules de la nit del Català de l’Any, tan bellament organitzada, com sabeu, per aquest diari i TV-3, que ens honoren últimament amb produccions de gran qualitat, les paraules que em vaig deixar al pap i guardar a la butxaca per no abusar de la paciència d’una nit que s’estava fent molt llarga i massa emotiva. V HE LLEGIT FA poc a Londres, en ocasió d’un viatge que hem fet amb la Diana convidats per l’arquitecte Richard Rogers per tal de contribuir al llançament del projecte Londres 2012 (l’any olímpic a la ciutat), que un famós –i, per tant, ric– novel.lista anglès, de nom Pritchett, ha decidit donar una pila de milions de lliures esterlines per a la recerca de l’Alzheimer, tot constatant que la proporció entre els diners destinats a combatre aquesta malaltia i els que es destinen a curar el càncer i les cardiopaties és de l’ordre de 3 a 30, essent així que l’amenaça d’una epidèmia de la caiguda de la memòria és aterridora, puix que la vida s’allarga i s’allargarà encara més. ENS ACOSTEM Diu Pritchett que altres malalties donen lloc a morts més dignes. I això em sembla important. No totes les morts són iguals. El meu avi va morir dient: «¡Quina mort tan dolça!» i potser «¡amunt, amunt!». Li ho preguntaré a la meva cosina gran, Roser Maragall Garriga, que es recorda de tot, el que em fa pensar que, si algun factor hereditari m’ha estat adjudicat, deu ser més aviat per part de mare. En efecte, la mamà tenia, ja gran, certa dificultat a encertar el No tinc gens de ganes de morir-me, però que no m’allarguin la vida innecessàriament L’amenaça d’una epidèmia de la caiguda de la memòria és aterridora, perquè la vida s’allarga nom dels fills: en va tenir vuit i de vegades deia dos o tres noms d’una tirada abans d’ensopegar amb el que buscava. Això al meu pare no li passava. Doncs bé, la meva mare va morir d’un atac al cor, una cardiopatia evident i del tot previsible, lenta i suau però definitiva. Només un dels set germans que quedàvem vius, una germana, va dir: «No l’opereu». El metge havia dit que no hi havia remei. El cor havia petat. Hi havia una possibilitat sobre cent o mil de a un món més humà –us ho aviso–, en què la mort no ha de ser una tragèdia ni la vida una imposició. Però tornant a la prosa de la vida de cada dia, sapigueu que sóc feliç, que tinc més amors dels que necessito, una família que no em mereixo, perquè no sempre he estat ni estaré a l’alçada de la felicitat que m’ha donat, i amics de debò, alguns de molt propers, i molts, moltíssims, d’immerescuts. Això és tot el que us volia dir: mercès. H Expresident de la Generalitat. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Deixeu-me donar les gràcies Type The nature or genre of the resource Article Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Alzheimer Homenatges i distincions Mitjans de comunicació Catalunya Model social Maragall Mira, Pasqual, 1941- Abstract A summary of the resource. Agraïment per la distinció Català de l'Any 2007. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-04-04 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/174/20040701.pdf bc483b8944323d8d20c45bd7c489704c PDF Text Text Del "Pal de paller" al "Catalanisme coral" Universitat d'Estiu Ramon Llull | 1/7/2004 Ja sabeu que jo sempre he cregut que el triangle màgic d'un país és el triangle universitat, govern i territori. Pot ser el Govern de la Generalitat, pot ser el Govern d'una gran ciutat, i l'empresa. Si aquest triangle funciona, funciona tot. Si aquest triangle no va i no hi ha prou interrelacions, anem malament. Catalunya ha sigut sempre un país molt singular: com que l'Estat no donava de si el que aquí es demanava, el país es va haver d'inventar moltes coses. Moltes vegades se les va inventar com a mini-estat, com a Mancomunitat... després com a Generalitat, també com a Ajuntament de Barcelona. I altres com a institucions privades que tanmateix tenien una vocació pública, començant per les escoles, que o eren privades o eren municipals, però en el fons el que volien ser era catalanes, com les escoles de la Mancomunitat. Vet aquí, doncs, la vostra, una Universitat privada que en definitiva neix també d'aquest mateix impuls de la societat catalana de tenir institucions, tant si la llei, o l'Estat, o la situació política les permetia, com si no. I de tenir-les amb un alt nivell de qualitat. Dit això, jo només us demanaré una cosa: treballeu a igualtat de costos socials. És a dir, per què és tant important la Universitat Pública? Perquè és la Universitat de tothom. Perquè és la Universitat que no només parteix d'un designi, privat o no, però relacionat amb l'excel·lència del país, sinó que a més pretén estendre aquesta excel·lència més enllà de les fronteres de les classes socials o de la capacitat econòmica. Si voleu ser fidels a aquest esperit del vostre naixement, i que és tant comú a tantes iniciatives importants d'aquest país, haureu de tenir en compte que la vostra excel·lència encara es veurà millorada i serà més palesa en la mesura que sapigueu fer front en aquestes condicions, que són una mica més restrictives per a l'excel·lència. Vull aprofitar aquesta ocasió que m'oferiu per exposar algunes reflexions sobre el moment que estem vivint, sobre present i el futur de Catalunya, un cop tancat el llarg -llarguíssim- cicle electoral que es va iniciar fa més d'un any amb les eleccions municipals i que acabem de tancar amb les eleccions europees. La successió d'esdeveniments electorals i polítics ha estat molt intensa i ha donat lloc a interpretacions i balanços de tota mena. La opinió pública ja s'ha fet una composició de lloc sobre els actors 1 �d'aquestes comtesses electorals i sobre l'argument de la situació política resultant. Catalunya té, des de fa mig any, un nou govern. Amb un programa diferent, amb uns objectius diferents, amb noves sensibilitats, noves prioritats i amb estils també diferents. Dilluns d'aquesta setmana vaig comparèixer al Parlament llargament per retre compte de l'acció de govern d'aquests sis primers mesos. Ahir hi vaig tornar per una sessió ordinària de control. I també en això, en la disposició a rendir comptes, el meu Govern - i crec que el Govern espanyol també, per la assiduïtat amb la que el president del Govern espanyol s'està sotmetent a l'escrutini del Parlament espanyol - estem marcant una diferència. Però crec que cal també un altre tipus de reflexió (més enllà dels resultats electorals i dels primers balanços de gestió) i amb voluntat de transcendir els esdeveniments immediats i els càlculs a curt termini. No crec errar gaire si interpreto que va prenent cos la idea de que estem en un moment de transició a Catalunya i Espanya. No és casual que, des de la distància, "The Economist" hagi titulat el seu recent informe sobre Espanya: "The second transition". Jo crec que els temes que no es posin sobre la taula ara, en l'inici d'aquesta segona transició, no seran comptats. I és molt important, en aquest moment precís, que tots els temes que han de marcar el futur estiguin sobre la taula, perquè aquells temes que no s'hi hagin posat seran escombrats per la marxa endavant, que a partir d'ara serà frenètica, en els congressos que s'obriran de tots els partits polítics; en els debats de la tardor; en l'aprovació dels pressupostos... i immediatament després en l'aprovació dels estatuts basc i català i l'obertura del meló de la Constitució. Obrim un període que jo crec que haurà de durar 25 anys o més. Estem obrint un segon quart de segle diferent, i per tant estem en un moment francament decisiu. A Catalunya, amb unes o altres paraules i imatges, s'està aixecant acta del final d'un paradigma polític, gairebé diria d'un paradigma político-cultural, que ha configurat per a bé i per a mal la política i la societat catalana durant 25 anys. És el paradigma forjat durant la Transició i interpretat de forma principal pel que -sense cap ànim pejoratiu- s'ha anomenat pujolisme: és a dir aquest conjunt format per quelcom més que un líder, més que uns partits, més que un moviment, i que 2 �ha tingut la virtut d'ocupar i vertebrar l'espai central de la política catalana durant aquests anys. L'ha ocupat tan abastament que la part i el tot (la part activa i la resta més passivament) s'han confós completament durant una colla d'anys. Ha estat un paradigma fundat en la necessitat i, quasi diria, la obsessió per la recuperació, la reconstrucció i la preservació de la identitat nacional. I probablement ha estat més un paradigma negligent en la bona fonamentació i el bon ús de l'autogovern i dels seus instruments. Ha estat més polític que administratiu o més ideològic que polític, com volgueu. S'ha pensat des d'un país a la defensiva, instal·lat permanentment -o, almenys, massa sovint- en la identificació de perills d'enemics exteriors i també interiors, més que no pas des de el punt de vista d'un país optimista i segur de les seves capacitats i possibilitats, i no dic que això no estigués justificat, estic descrivint una situació. Però aquesta hiper consciència de la nostra fragilitat col·lectiva ha acabat per passar-nos factura: la persistència en el discurs i en les actituds defensives enlloc d'enfortir-nos ens ha evidenciat més febles, els uns dels altres i potser de nosaltres mateixos, del que realment som. Així hem posat la nostra llengua i la nostra cultura a la defensiva, en declarar-les en un estat de permanent normalització. La lògica de la preservació essencial ha acabat per convertir-se, paradoxalment, en el principal obstacle per a l'exercici de la normalitat. La normalització s'ha menjat la normalitat, ha ofegat la normalitat. Sempre dic que això és comprensible, s'havia de passar per la normalització per arribar a la normalitat, el que passa és que probablement ja fa un cert temps que a la normalitat hi som i no ho sabem, o no ho hem confessat. Aquesta actitud defensiva ha convertit la cultura en una dependència a vegades viciada. El proteccionisme condemna sempre a la llarga a una eterna minoria d'edat, en el cas de la cultura catalana o en qualsevol altre cas. I una cultura permanentment sobreprotegida pot acabar convertint-se en quelcom de massa fràgil, massa artificiós, i gairebé diria fictici. I sense sistema immunològic. Vull que se m'entengui. I que no corrin a esquinçar-se les vestidures els qui ens acusen constantment de voler desnaturalitzar, desnacionalitzar, desmuntar l'edifici de la nostra identitat. Justament el que reclama, avui, el President de la 3 �Generalitat, és que comencem a mirar el present i el futur en clau d'exercici de la normalitat que ja tenim. Que enfortim el sistema. Que, com deia Miquel Martí Pol, ens llancem a caminar sense crosses. El proteccionisme sense límit, dic, és un vici que ha contaminat les relacions entre el poder polític i el món de la cultura i el món dels mitjans de comunicació. La independència reclamada i proclamada d'actors i de vehicles culturals ha acabat empantanegada en les xarxes d'un cert clientelisme sorgit de la intervenció pública per mitjà d'ajudes massa sovint poc transparents. Estic convençut que en l'origen de l'enrevessada situació a que hem arribat hi havia la voluntat indefugible de defensar, protegir i impulsar la nostra cultura. Mai no negaré el mèrit i la conveniència d'actuar així en els primers anys de la llibertat recobrada. D'una banda, la necessitat de recuperar anys i anys perduts per la persecució política; i d'una altra, la consciència d'haver d'encarrilar la cultura catalana en un mercat cultural dominat per altres cultures més potents -molt més potents- com l'espanyola i, en un sentit més ampli, l'anglosaxona. El que ha succeït en la política cultural i de comunicació no és sinó un exemple -probablement el més característic- d'una cultura política que ha modelat la política i la societat catalana, la seva manera de relacionar-se amb Espanya i Europa i, també, la seva manera de posicionar-se al món. Però el problema és que hem acabat enrocats en la defensa identitària, intentant aprofitar les conjuntures favorables per millorar la nostra situació, però renunciant a navegar en el mar obert per la incapacitat o la poca voluntat de cercar els aliats necessaris per solcar nous oceans amb seguretat. Potser ens ha sobrat proteccionisme i ens ha faltat coratge. Sincerament, entenc que aquest paradigma que ha presidit la realitat i la interpretació de la realitat catalanes ha deixat de funcionar bé. Avui, per llei de vida -i per les lleis de la política- el cicle protagonitzat per aquell moviment - que per comoditat hem anomenat pujolismes'ha esgotat. Amb tot el respecte que em mereix la persona que el va generar. 4 �Les interpretacions sobre les causes d'aquest fet poden ser diverses: des de qui ho atribueix a causes personals (un recanvi de líder no prou reeixit), a qui apunta a un error tàctic (mantenir una determinada aliança política més temps del compte), passant pels qui creuen que aquella estratègia política està exhaurida o, fins i tot, pels qui - amb el final d'aquesta situació- entonen les absoltes pel catalanisme, equivocadament. Com poden comprendre ni em pertoca ni aquest és el lloc adequat per a que els hi faci una exegesi d'aquestes interpretacions. En canvi sí que m'interessa referir-me a la última qüestió, que de molt llarg ultrapassa les peripècies dels partits polítics. És a dir, m'interessa més dilucidar la qüestió de si hi ha catalanisme després del pujolisme. N'hi ha. I tant si n'hi ha. Aquesta és la qüestió. N'hi havia abans, n'hi ha hagut durant i n'hi ha ara. I n'hi seguirà havent, no ho dubtin. M'interessa referir-me, doncs, a aquesta qüestió perquè es vol fer estendre la brama, com he dit fa un moment, que el canvi polític esdevingut a Catalunya suposa l'inici d'un procés conscient de descatalanització o, dit amb paraules més aparatoses per a alguns, que estem davant d'un procés imparable d'espanyolització del país. Podria tenir la temptació de despatxar aquest procés d'intencions dient que es tracta d'una visió interessada i pròpia d'una concepció patrimonialista de Catalunya, de la seva llengua i de la seva cultura, de la seva història i de l'acció política catalanista. Aquesta concepció és la que legitimaria la pretensió de repartir patents de catalanitat i de catalanisme. Però entenc que si fes això estaria entrant en un joc massa fàcil, d'esgrima política probablement gratificant pels qui la practiquen, i els qui de vegades la practiquem, però poc ben útil per aixecar un debat amb ganes de mirar endavant. Els qui creiem que el vell paradigma ha esgotat la seva utilitat, el que hem de fer és pensar, assajar i articular un nou paradigma, amb tota l'ambició de país que això exigeix, però a la vegada amb tota la modèstia de comptar amb les lliçons i amb els fets positius del passat, sense els quals tampoc estaríem on som. El meu punt de vista i el del meu Govern és diferent al punt de vista dominant fins ara. Bastant diferent. Perquè avui ja no és suficient defensar la identitat de Catalunya, de protegir la llengua i la cultura 5 �catalanes, mirar de sobreviure en un context que considerem sistemàticament hostil. No, ja no es tracta d'això. Es tracta de passar de la defensa a l'atac - en el bon sentit de la paraula- , de superar els tics defensius, de pensar més en el futur que podem construir que en el passat que volem preservar, de confiar més en les nostres possibilitats que de témer les nostres febleses i insuficiències. Es tracta de rellegir el passat, sí, però amb menys beneiteria i també amb més curiositat. Perquè sinó partiríem de bases viciades. És curiós, perquè en tota aquesta preocupació que hem tingut per mirar més el que ens deia el passat que no pas el futur, tanmateix el passat no ha estat ben explicat. Per exemple, en aquest país hi ha la tendència a confondre el Consell de Cent i la Generalitat: pregunteu a la gent qui era Rafael de Casanova i us dirà, potser en un 70%, que era el President de la Generalitat, i en canvi era el Conseller en Cap del Consell de Cent de Barcelona. Un altre exemple: es parla de la Corona d'Aragó i alguns pensen que estic inventant una cosa nova, però només cal baixar des de la Diagonal cap a la Plaça Catalunya i passar per Rosselló, Provença, Mallorca, València i Aragó. I si baixeu més trobareu el Consell de Cent, la Diputació i les Corts Catalanes, és a dir, les institucions. Ho teníem ben enfocat a principis de segle. Jo sóc un obsés de mirar el futur i tanmateix de buscar en alguns moments molt brillants del passat el punt de partida. Crec que ens hauríem de dedicar a fer aquest esforç, no de reconstrucció o reinvenció del passat, sinó de franca investigació sobre el que va succeir, perquè va ser realment extraordinari. El que va passar en aquest país els anys 6 i 7 del segle passat és extraordinari: la Solidaritat Catalana, el Pressupost de Cultura, que no era només de Cultura sinó que era d'escoles i d'educació, que va ser la base del Patronat Escolar i de les escoles municipals de Barcelona. Torno al que he dit al principi de tot: com que l'Estat no donava de si el que aquest país volia, el país es va inventar la solució. I la solució va ser una trampa. L'Ajuntament de Barcelona va entabanar a l'Estat: com que aquí hi havia mar i a Madrid no, aquí hi havia d'haver l'Escola del Mar. I l'Escola del Bosc... i tantes altres, que figurava que eren escoles per a nous projectes, però era mentida, en realitat s'estava muntant un sistema escolar nou. I després va venir la Mancomunitat, amb unes escoles d'una categoria molt noucentista, extraordinària. Segurament ens enganyaríem si penséssim que ara podem fer igual, perquè aleshores, malgrat tot, es tractava de que una part de la classe mitja-baixa entrés al sistema d'excel·lència educativa. I no 6 �tant com ara, amb la universalització no hi ha només classes mitgesbaixes relativament nombroses però no massives, sinó d'un país que està sofrint un creixement demogràfic de portes enfora molt important. Els problemes per tant són molt diferents. En tot cas, fixeu-vos, l'any 1906-1907: Solidaritat Catalana; Pressupost de Cultura; Congrés d'Escriptors Catalans; l' "Enllà" de Joan Maragall; les cartes Maragall-Unamuno... que diuen molt sobre el que aquell país era i hauria de ser cent anys després; "Les senyoretes d'Avinyó" de Picasso; l'inici dels congressos municipalistes, que si aneu seguint la història, són aquells que van marcar la pauta del progrés polític cap a la Segona República, cap a l'intent d'una democràcia no autocràtica. Tot això haurà de ser, crec, objecte d'una gran celebració, que no dic pas que hagi de ser un altre Fòrum. Dic que Catalunya haurà de fer aquesta gran celebració, mirant el passat com a punt de partida d'un altre salt endavant que ara hem de fer com es va saber fer en aquell moment, per molt que després el futur immediat va ser tan dramàtic, com tots sabem. Hem de passar doncs de la normalització a la normalitat. De la celebració de les derrotes a la de les passes endavant. De la reivindicació a la proposta catalana: Catalunya no s'ha de queixar més, no ha de bramar, no ha de plorar... Catalunya ha de proposar. Ha d'exigir, però en el sentit més cordial de la paraula. Del proteccionisme a la llibertat amb regles equitatives. De la ficció d'un món una mica fet a mida a la realitat del món tal com és, del món obert. Les fronteres no existeixen, ni per bé ni per mal, i per tant, enyorar-les és absurd. En definitiva, estem parlant d'una nova cultura política i cívica, d'un canvi en la nostra mentalitat col·lectiva que hauria d'alimentar un nou escenari polític vàlid per a la Catalunya dels propers vint-i-cinc anys. Els canvis en la mentalitat col·lectiva no es fan d'un dia per l'altre, ni òbviament es decreten. No és cosa d'avui per demà unir cívicament Catalunya fins aconseguir que s'expressin totes les Catalunyes: la que ha parlat o s'ha sentit expressada fins ara, la que ha callat o no s'ha sentit ben expressada i, també, la que encara no té consciència de poder-hi dir la seva, però que n'anirà aprenent en els propers anys. 7 �Ras i curt, no s'improvisa en un dia una nova síntesi que representi els valors compartits, les aspiracions socials, els imaginaris col·lectius que donaran sentit i cohesió a la Catalunya del primer terç del segle XXI. No s'inventa el patriotisme. El patriotisme pensat pels fills més que no pas des dels avis. És el que estic proposant. No s'inventa. Sense oblidar allò, però pensat pels fills. El patriotisme que neix del barri endreçat, de l'escola lluminosa, de la sanitat propera. Aquest és l'autèntic patriotisme. El dels països que han fet la seva revolució en el moment que l'havien de fer i que han sigut capaços de basar el patriotisme justament en l'orgull que té cada ciutadà, no aquell de més nissaga o el que més s'ha abraçat a la bandera, o el que més ha sabut interpretar la pròpia identitat de país. Sinó el patriotisme d'aquells que arribant allà moltes vegades des de fora, moltes vegades des de les classes baixes d'aquell mateix país, han vist gratificada la seva identitat personal per la existència d'un sector públic, d'un estat, d'una societat vertebrada que els donava raó de les seves pretensions i que els feia persones. Aquest és l'autèntic patriotisme des del meu punt de vista. I això és el que hem de pretendre. Cap on crec que ha d'apuntar aquest nou paradigma? S'ha acabat la Catalunya del "Pal de paller"? Probablement la resposta sigui Sí. En altres moments m'he servit de la bella imatge espriuenca dels fragments del mirall que, reunits, permetien que Catalunya es veiés sencera. Avui els proposo que comencem a pensar i a parlar en termes d'una mena de catalanisme que podríem anomenar Catalanisme coral. Amb veus diverses, que ni sempre hagin de ser les mateixes ni hagin de tenir sempre el mateix so, i que no ens preocupi que no el tingui. Això no vol dir que siguin dissonants. Una coral no és un sol so; és una coral, però tanmateix és eufònica. El "pal de paller" és la imatge d'una centralitat que, tant com galvanitza i concentra al seu entorn, exclou del projecte tot allò que no se situa en funció del propi subjecte polític central. Això és fins a cert punt lògic o necessari en els períodes de construcció del país o de re-construcció del país. Però ja no podem aspirar més temps a ser una excepció permanent, una nació sense estat debatent-se entre ser motor d'Europa o locomotora d'Espanya. Hem de ser les dues coses alhora. 8 �Catalunya ha de tenir menys por i més ambició. L'Euroregió i l'Espanya plural i diversa han de desactivar les pors i permetre'ns caminar amb més naturalitat per abordar els nostres objectius. A tots els nivells: el cultural, el lingüístic, el polític, l'econòmic, el geoestratègic... El nacional, en definitiva. M'agradaria posar alguns exemples concrets de la nova actitud que proposo. No se'ls escaparà que la proposta de l'Euroregió PirineusMediterrània, consistent en articular un espai econòmic d'àmbit superior al marc estricte de Catalunya, va en aquesta direcció i moltes vegades per raons d'economies d'escala. Si no tenim l'escala d'aquesta Euroregió no tindrem algunes de les coses que pensem que tenim dret a tenir, però que ningú ens regalarà si no creem el mercat interior que les faci rendibles. Per menys d'una població de 10, 12 o 16 milions d'habitants difícilment és pot tenir un aeroport transoceànic. I això implica no només voler-ho, no només proclamarho.... també construir línies d'alta velocitat que connectin aquests punts. Jo sóc un obsés de que Catalunya es definirà sobretot per la equidistància, la capacitat d'accés a cada un dels seus punts. Perquè la Catalunya estricta és un país suficientment petit tot i que molt rebregat i, per tant, costós de comunicar, en termes econòmics i en terme ecològics, però que tindrà la seva excel·lència el dia que puguem dir que viure a Olot, o a Tortosa, o al Pallars, des del punt de vista de l'accés, del tren, dels serveis, sigui raonablement similar a punts de més centralitat. Doncs bé, la proposta d'Euroregió va en aquesta direcció, no solament per fonamentar el nostre futur econòmic sobre bases més àmplies i potents que assegurin el progrés, la competitivitat i el benestar en el nou marc europeu. Sinó també en el sentit de trobar un referent que simbolitzi la vocació europea de Catalunya i la nostra manera d'estar a Europa. Una manera, si volen, de visualitzar la interdependència a escala europea i, a la vegada, la relativitat creixent de les fronteres i els límits estatals. En l'àmbit lingüístic, més enllà de la necessitat política de protecció i estímul del català i més enllà de la decisiva batalla dels propers anys per a que l'Estat espanyol assumeixi amb totes les conseqüències el seu caràcter plurilingüístic -amb el reconeixement europeu inclòs-, podem proposar-nos esdevenir un idioma bandera de tots els idiomes que corren perill de perdre's. Aquesta és una possibilitat que hem de considerar, sobretot perquè el nostre no es perdrà, encara que hi ha qui diu que si. I jo estic convençut de que no. En aquest sentit el català és, també, 9 �d'alguna forma una icona. I ha de fer servir aquesta icona com a capital. Pot fer-ho. Crec sincerament que el català s'ha de posar al servei d'una causa que el transcendeix i fent-ho es beneficiarà també a ell mateix. Fa pocs dies vaig participar al Fòrum en un Diàleg sobre la diversitat lingüística. Un expert d'origen irlandès que ara viu a Gal·les va proclamar la necessitat o la possibilitat de crear un museu mundial dels idiomes, a manera de laboratori o centre d'investigació. Jo li vaig contestar que aquesta és una idea molt interessant per Catalunya. Perquè si s'ha de generar al món un laboratori o un lloc on estiguin acumulats els registres i els escrits en tots els idiomes que encara existeixen i que estan en perill de desaparèixer, el lloc ideal és Catalunya. I aquí és on el català probablement s'ha de guanyar el reconeixement. No només per la via de proclamar-se exactament igual que les llengües estatals, perquè el català, tot i sent més important, des del punt de vista numèric i literari, que moltes llengües estatals, és molt fàcil d'entendre que els estats el dia que es reuneixen no el comptin com a tal. És molt difícil d'aconseguir que el català sigui considerat igual que una llengua estatal a Europa. I és un mèrit del Govern espanyol aparèixer amb una fórmula, que no existia inicialment en el projecte de Constitució Europea, i que és un punt de partida. Amb això vull dir que els catalanoparlants sentim com a pròpia la causa general de la diversitat lingüística. És la nostra causa. Ens hi va la identitat, la memòria i l'esdevenidor. El noble combat per la llengua catalana no el lliurem en solitari, no és un combat estrictament només per a nosaltres. La nostra causa és també la causa de totes les llengües del món que no tenen prou reconeguts els seus drets i estan més o menys amenaçades d'extinció. Òbviament, l'important no és que el català sigui una icona, l'important és que el català visqui. Contra el que es diu massa sovint, el català no l'hem de només "defensar". L'hem de conrear, l'hem d'expandir, l'hem d'esponjar internament per a que hi càpiguen totes les variants i l'hem de portar més enllà de les seves fronteres internes i externes, amablement, amigablement. Amb tenacitat. Jo sempre poso l'exemple de tres expressions de la llengua catalana: del que aquí diem capvespre, a les Illes diuen s'hora baixa i a la terra dels meus avis, a Monóver, en diuen la poqueta nit. Són tres maneres diferents de dir en català el mateix. És una llengua i al mateix temps és una llengua internament molt plural. Però això no és una tasca fàcil. Conciliar la necessària unitat de l'idioma amb la seva diversitat real no és pas gens fàcil. Si volem unir tots els qui l'haurien de defensar perquè el projecte tingui 10 �economies d'escala i, per tant, sigui viable, resultarà que la unitat necessita de la diversitat. No és el mateix sobreviure amb una base demogràfica de 6 milions que amb una de 12. Però els 12 no els tindrem sense flexibilitat interior. Duresa i elasticitat alhora, dues coses que no són gens fàcil de conjuminar. El nou projecte col·lectiu que ha d'assegurar la nostra identitat, reforçar la nostra capacitat de decisió, situar-nos en la nova Europa, fer-nos competitius en un món global i, per tant, garantir el progrés econòmic, social i espiritual dels catalans i les catalanes del nou segle ha de sorgir d'una nova cultura política més oberta, més creativa, més plural i amb més ambició real que verbal. En els propers mesos penso anar desenvolupant aquesta reflexió que avui he iniciat davant de tots vostès. Perdonin-me la impertinència d'haver utilitzat un marc universitari com aquest per fer-ho, però francament no en conec d'altre millor per incitar i convidar a debatre. Aquesta ha estat la meva intenció: provocar el debat col·lectiu, coral, plural sobre el sentit de l'acció cívica i política que Catalunya afrontarà en els propers anys. Perquè seria una paradoxa que Catalunya entrés en un procés de reformes institucionals i polítiques de gran abast i que, a la vegada, l'enfonsament del vell paradigma cultural provoqués la percepció de greus dubtes sobre la identitat col·lectiva i sobre la viabilitat com a país. Ens cal entendre que el canvi de paradigma no només és possible sinó que és necessari. Aquesta és la qüestió que els hi vull deixar sobre la taula. Moltes gràcies per la seva atenció i que tinguin una molt bona Universitat d'Estiu. Pasqual Maragall 11 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Text A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text. Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1656 Title A name given to the resource Del "Pal de paller" al "Catalanisme coral" Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Universitat d'Estiu Ramon Llull Subject The topic of the resource Autogovern Catalanisme Espanya plural Lideratge Nacionalisme Política Model social Territoris Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-07-01 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1704/0000000626.pdf fcca4f57a6c8bf5df2902c84b65d378f PDF Text Text DEL PERIODISME INCÒMODE DE HUERTAS Revista Capçalera del Col·legi de Periodistes de Catalunya 20/03/2007 “Quan el silenci reemplaça la veritat, el silenci és mentida”. Paraules d’un dissident soviètic que semblarien escrites en homenatge a Josep Maria Huertas Claveria. Hi ha periodistes que no callen la seva intransigència, periodistes incòmodes per a qualsevol poder – sigui el govern en qualsevol de les seves distàncies, siguin les empreses, incloses les que els tenen contractats. Huertas era d’aquests professionals que practiquen un periodisme que defuig la reverència al poder constituït, sigui el quart o sigui el primer. Potser per que creuen que entrar en aquesta classificació d’eficàcia en l’aplicació del “políticament correcte” és més cosa de les empreses que ofereixen logística de comunicació al poder pròpiament dit – del que elles mateixes formen part – que no pas un objectiu dels professionals que veuen en la informació una força alternativa al servei de la societat. La tecnologia i les seves possibilitats democratitzadores potser que ajudin a aprofundir una mica més en el tema sempre obert de l’ofici del periodista. Es pot preveure que aquests avenços permetran multiplicar les modalitats fins ara seguides en la participació ciutadana. Si pot haver-hi una democràcia digital serà per que hi haurà noves fórmules de creació d’opinió pública. No sé si les noves tecnologies que amb un senzill telèfon mòbil equipen a qualsevol ciutadà amb una càmera fotogràfica, una càmera de vídeo, un micro i un programa per enviar textos a qualsevol lloc del món, convertint-lo de facto en un periodista en potència, seran suficients per crear el “cinquè estat” del que es parla (Ignacio Ramonet). Segurament no tot és qüestió d’instrumental, o no únicament. El periodisme requereix una actitud individual, professional, que li atorgui consciència, justament, que la suma de tots aquests ciutadans equipats poden conformar una força social. L’opinió pública és la mare de la participació i de la democràcia. Aquest debat entre els partidaris de convertir el quart poder en el primer dels poders establerts i els convençuts que el periodisme és sempre una força alternativa, incòmode, intransigent s’haurà de fer sense Huertas, malauradament. En tot cas, cap dels que hi participen i ningú dels que el vem conèixer tindrà cap dubte del que ell defensaria. Shakespeare, en el seu Juli Cèsar, va deixar un vers preciós sobre el dubte com a mètode davant els conflictes que es plantegen els homes. Li feia dir a Casio: “La culpa, estimat Brutus, no està en les estrelles sinó en nosaltres mateixos”. Huertas no mirava precisament a les estrelles quan es trobava davant un conflicte, una injustícia o un bon debat. Pasqual Maragall Març de 2007 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Del periodisme incòmode de Huertas Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Huertas, Josep M. (Josep Maria), 1939-2007 Periodisme Democràcia Poder (Ciències socials) Necrologies Acció política Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1250 Source A related resource from which the described resource is derived Capçalera, revista del Col·legi de Periodistes de Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-03-20 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4963/FMHP_02118.JPG 4f9e3938940652b4b366aad0f475b207 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 02/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Brussel·les Title A name given to the resource Delegació del Patronat Català Pro Europa, Turisme de Catalunya, Institut Català d’Indústries Culturals (ICIC) i COPCA. Subject The topic of the resource Relacions internacionals Unió Econòmica i Monetària Europea Cooperació internacional Política exterior Institucions públiques Maragall Mira, Pasqual, 1941- Terrón Cusí, Anna Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies