81 50 5190 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1661/0000001304.pdf 3932db5523a496974ed1e6a7e4e59de8 PDF Text Text P 12-13 Indignació global ALESSANDRO BIANCHI LEONHARD FOEGER PERE VIRGILI P 14-16 DIUMENGE 16 D’OCTUBRE DEL 2011 NÚMERO 320 2,50 EUROS Avui Les Olimpíades del 92 van marcar el futur de Barcelona Fa 25 anys Tarragona serà la seu dels Jocs del Mediterrani del 2017 L’exalcalde Maragall, ahir, amb les fotos del 17 d’octubre de 1986, quan la ciutat va ser escollida seu dels Jocs del 92. XAVIER BERTRAL P 04-06 L’ENQUESTA DE L’ARA Catalunya resisteix la marea blava CiU i el PP pugnen pel segon lloc i per capitalitzar la davallada del PSC Resultats 2008 ICV 1 4,9% CiU 10 20,9% PSC 25 45,4% PP 8 16,4% 13-15 23,9% 12-13 22,1% 16-18 33,7% ERC 3 7,8% Estimació 2011 Nombre d’escons i percentatge 2-3 7,3% 1-2 4,4% �les claus d’avui 02 DIUMENGE, 16 D’OCTUBRE DEL 2011 elscromos per “valorar l’actualitat política” dels últims dies. Tot indica que petits contratempsdesaluthanprovocataquestes dues anul·lacions imprevistes. ➷➷➷ Vicent Partal (@vpartal) Periodista “El 15O és un toc d’atenció important als dirigents econòmics i polítics. Per si algú pensava que la paciència de la gent seria infinita...” ANDREUMAS-COLELLEncaraque noésvanitós,elconsellerd’Economia ha comprovat com és de conegut. A l’acte inaugural del curs de la BarcelonaGSE,elsestudiants,moltsestrangers,duiensotaelbraçelseullibreMicroeconomics theory i li demanaven que els hi firmés. ➷➷➷ JOSEP ANTONI DURAN LLEIDA Nohaestatunasetmanaplàcidaperal líder d’Unió, que ha hagut d’anul·lar dues rodes de premsa programades JOAN HERRERA ICV té com a lema de precampanya “Jo passo, tu passes, ell passa, ella passa, nosaltres passem, vosaltres passeu, ells passen, elles passenal’acció”.Quedabé,peròenuntext elqueéspolíticamentcorrecteesfafarragós. Així que a la notícia a la web van eliminarels“ellapassa”i“ellespassen”. retratsqueparlen JOSEP MARIA ESPINÀS Introspecció civilitzadora S eriós, elegant i tímid, és un senyor de Barcelona que para l’orella, sense que es noti, perquè cada dia li expliqui un secret. Armat de realisme social i Chanson, capta en detalls ínfims la dimensió literària del món i troba l’estímul que, associant les idees, et permet humanitzar l’espectacle de la vida. La seva narrativa és un esforç per reprendre el fil d’una cultura que va quedar a mig fer. Lluny de l’artista que voldria espaterrar, va aprendre a escriure com si fos un ofici en què la redacció de Destino era el taller, Pla el mestre, Cela un germà gran i Luján l’aplicat company de pupitre. De la claredat n’ha fet un estil, perquè troba que fer-se entendre ja és prou ambiciós per calgui afegir-hi retòrica. Pocs autors fan tan viva la Andreu Buenafuente (@Buenafuente) Humorista “Poso la ràdio d’Espanya per informar-me del #15O i només hi fan futbol. Malament” Anna Bosch (@annabosch) Periodista “Joves espanyols sorpresos i frustrats per la tècnica kettle de la policia britànica: acorralar els manifestants; no deixar entrar ni sortir” L’AVIDELBARÇAJoanCasals,elsocideGuardioladeBerguedàqueesdisfressad’AvidelBarçadesdefadècades, va crear ahir un petit problema de protocolenserconvidatalallotjadelCamp Nou,oncalcorbata.Casals,esclar,anavavestitcomsempre:comeldibuixcreat als anys 20 per Valentí Castanys. El club, per un cop, va fer els ulls grossos i Casals va veure el partit sense corbata. ➷➷➷ vist altwitter sensació que el llibre t’està parlant en el to càlid d’una amistat que sap callar abans de ser indiscreta. Elseuhàbitat,totihaverfetficció, és una introspecció cívica que, en la línia de Montaigne, examina racons de la consciència en què solem fernos trampes. Però la seva intimitat no té cap morbo perquè manté sempre la distància que fa que un foraster no sigui intrús. Ell, però, no és pas el jo que escriu, i té prou ego per portar malament quenose’l valori prou. Iel més irònic és que ha sigut el seu bon gust i un immens sentit del ridícul els que ens han induït a creure que una obra que el temps revelarà clàssica és de to menor. ALBERT PLA NUALART Laura Borràs (@LauraBorras) Professora UB “«La manera més habitual amb què la gent perd el seu poder és pensant que no en té gens». Alice Walker” Juan Ramon Lucas (@JuanraLucas) Periodista “M’impressiona veure el recorregut global que aconsegueix una mobilització en què al principi alguns no hi crèiem. Hi ha consciència; hi haurà canvis” Francesc-Marc Álvaro (@fmarcalvaro) Periodista “El van afusellar per ser el president de Catalunya. Creien que així mataven tota una nació. Deixem clar que van fracassar #PresidentCompanys” Francesc Ribera (@francescribera) Músic “La precampanya del PSOE es basa obsessivament en diferenciar-se del PP. Reconeixen així que –als ulls de la gent– són pràcticament el mateix” iaquí Un dia memorable amb Maragall hir dissabte, dos quarts de dotze del migdia. Pasqual Maragall ens rep a les fonts de Montjuïc. Ve de l’homenatge a Companys, ens explica que ell va ocuparse d’arreglar la seva tomba. Li ensenyem l’àlbum de fotos de demà fa 25 anys, un dia històric, el dia de la nominació, la gavardina, els saltirons, les mans enlaire, el signe de victòria, l’eufòria, els clàxons. Somriu. Repassa tots els protagonistes, els recorda un per un. “Sí que estava prim el Martínez Fraile, el Vallverdú sempre sortia a les fotos, mira, el Xavier Rubert de Ventós, el Pujol aquí estava d’esquena”. Té alguna cosa d’incòmode, l’exercici de recordar aquell dia amb algú que lluita per conservar la memòria. Però ell tot ho fa natural. Maragall és el carisma. Sedueix, s’entendreix, riu, s’emociona. Veia a venir la nominació? “Sí, Samaranch ho va treballar molt bé”. Li anunciem que Tarragona acollirà els Jocs Mediterranis el 2017, i se n’alegra: “En tenim el telèfon? Els vull felicitar”. Vol que ens deixem retratar per ell, amb el mòbil. Som conscients de viure una estona memorable, del privilegi d’immortalitzar amb la portada d’avui el record del que per a molts han estat els millors anys de la seva vida, del país, de la ciutat. Se’n va. El Xavier, el fotògraf, admet que Maragall l’enamora: “M’hauria agradat abraçarlo, fer-li un petó”. L’entusiasme de l’alcalde olímpic sempre serà recordat. A CARLES CAPDEVILA DIRECTOR DE L’ARA Antonio Caño (@antonio_cano) Periodista “L’índex de mortalitat infantil entre els negres als EUA és del 13,3 per cada 1.000 habitants. Superior al de Sri Lanka” Pau Gasol (@paugasol) Jugador de bàsquet de la NBA “Felicitats a Tarragona per conseguir acollir els Jocs del Mediterrani 2017! Us ho mereixeu!” Dani Senabre (@danisenabre) Periodista “Em posa de mala llet que després de jugar amb aquesta gran *€ »/&%)%! que és el futbol de seleccions, Piqué hagi de demanar el canvi” LINGÜISTA I ESCRIPTOR el sumari ara latriadeldirector ■ L’observatori d’Europa de la Carme Colomina parla dels recels mutus de les dues Europes, la del nord i la del sud, en un moment d’incertesa, marcada per la greu crisi econòmica. (21) ■ L’historiador Joan B. Culla analitza com ha superat un país com Polònia el seu dur i complicat passat. (29) ■ “Jo no em tenyeixo, i què?”, a l’Ara Tu. (40-41) director@ara.cat Twitter: @carlescapde Les claus d’avui p. 2-3 Tema del dia p. 4-7 Política p. 8-10 Societat p. 12-18 Internacional p. 19-23 Economia p. 24-27 Debat p. 28-31 Mirades p. centrals Entrevista p. 34-35 Cultura p. 36-39 Ara tu p. 40-41 Esports p. 42-50 Serveis p. 51-56 Televisió p. 58-59 Mèdia p. 60-61 Passi-ho bé p. 62-63 �societat 14 DIUMENGE, 16 D’OCTUBRE DEL 2011 ara FOTOS: ARXIU EFE CELEBRACIÓ OLÍMPICA s y n a “A la ville de.. 25 La nit del 17 d’octubre del 1986 la capital catalana celebrava a l’avinguda Maria Cristina que organitzaria els Jocs Olímpics del 92 Reportatge MARIA ORTEGA AURI GARCIA MORERA n home que entaforat en un abric salta amb els braços enlaire mentre li riuen les orelles”. Així recordava encara no fa un mes el periodista Joaquim Maria Puyal –com a pregoner de la Mercè– la figura de l’alcalde Maragall a l’avinguda Maria Cristina celebrant que,horesabans,Barcelonahaviaestat escollida seu olímpica. D’aquell dia n’ha quedat una imatge per a la història: la felicitat desbordada de Maragall. A un costat, el president Pujol.Al’altre,NarcísSerra,quecom a alcalde havia viscut les primeres passes de la candidatura olímpica. Demà se’n compleixen les noces de plata i a Maragall encara li “riuen les orelles” quan passeja, com ahir, per l’escenari de la festa. Repassa amb l’ARA les imatges d’aquell dia intens i “més feliç” que el de l’inici dels Jocs quan “els nervis tenallaven”. Falta- “U ven dos minuts per a dos quarts de dues del migdia d’un 17 d’octubre de fa 25 anys quan el president del Comitè Olímpic Internacional, Antoni Samaranch, deixava el país amb l’ai al cor amb la seva paradinha: “A la villede...Barcelona”.Enlaterceraronda de votacions a la ciutat suïssa de Lausana, Barcelona desbancava París. Nervis? Molts, admet Maragall, tot i que reconeix que la presència de Samaranch era un “punt a favor, en sabiamolt,d’això”.Somriuifaunpetó a la bandera olímpica. Martí Perarnau La transmissió “més bèstia” del cap de l’equip de TVE a Lausana El periodista Martí Perarnau va ser el responsable de l’equip de TVE que es va desplaçar a Lausana, format per una trentena de persones. Hi van arribar cinc dies abans. Tot i fer un gran desplegament, a TVE no tenien gens clar què podia passar. “Amb els anys s’ha explicat que estava molt clar però llavors no era així, s’hi va anar amb expectatives però res més”, explica Perarnau. Els rumors entre els periodistes eren constants, però no va ser fins al dia abans de l’anunci que “es va començar a veure que allò sí que anava de debò”. Albertville va agafar força com a favorita per endur-se els Jocs d’hivern, cosa que perjudicava l’opció de París per als d’estiu. Perarnau va encarregar-se de la transmissió decisiva al costat d’Olga Viza, i la recorda com “la més bèstia” que ha fet mai. “Era història amb majúscules”, explica. Dos anys després, el Comitè Olímpic Espanyol li va oferir organitzar els serveis de premsa dels Jocs. No ho va dubtar ni un moment. La Fura dels Baus Orgullosos d’un espectacle “allunyant del món Disney” “Volíem arriscar que és el que ens caracteritza. Això sí, sabíem que havíem de fer un espectacle per a tots els públics i que la nostra cara més punky no hi cabia”. Àlex Ollé va dirigir, amb Carles Padrissa, l’espectacle Mediterrani, mar olímpic, la peça central de la cerimònia d’obertura de la mà de la Fura dels Baus. El 86 ni es plantejaven participar-hi, però dos anys abans de la inauguració, van rebre la trucada del produc- Aniversari Els salts d’alegria de l’alcalde Maragall a Montjuïc fan 25 anys Misteri Rebollo no va saber que encendria el peveter fins unes hores abans tor Pepo Sol. La primera idea que van tenir va ser fer sortir a escena 5 camions que es convertissin en vaixells. Un per continent. El muntatge es va acabar d’estructurar amb elements de la mitologia grega per recrear el viatge d’Hèrcules i va quedar en un sol vaixell. “A l’estil Fura, molt lluny del món Disney”, explica Ollé. L’ensurt el va donar el vaixell en l’assaig general quan no va poder sortir a escena. Al final: èxit. Antonio Rebollo Encendre el peveter olímpic va ser “una al·lucinació” Antonio Rebollo va ser un dels grans protagonistes dels Jocs pel seu paper en la inauguració, però quan es va decidir que Barcelona els organitzaria estava centrat en la competició. “Era component de l’equip espanyol, i m’entrenava per estar entre els tres que participarien en els Jocs”, explica. “Ho vaig viure amb molta il·lusió, i expectant per saber si estaria entre els escollits”, diu recordant l’octubre del 1986. Finalment no ho va aconseguir, i es va conformar amb els Paralímpics, en què va aconseguir una plata. La pos- �societat ara DIUMENGE, 16 D’OCTUBRE DEL 2011 01 02 03 04 05 1. Pasqual Maragall va tornar ahir a l’avinguda Maria Cristina on va celebrar, fa 25 anys, l’elecció de Barcelona com a seu olímpica. .. Barcelona!” sibilitat d’encendre el peveter li van plantejar a mitjans del 1991. Durant mesos va venir un cop per setmana a entrenar-se a Montjuïc, mentre un altre jove arquer català s’entrenava diàriament. “No sabíem qui dels dos seria l’escollit, i la tensió es va mantenir fins a 2 o 3 hores abans”, revela Rebollo. En el moment de disparar, assegura que no es va posar nerviós: “La preparació d’anys a l’equip espanyol va fer que mantingués una certa calma”. L’explosió d’alegria de l’estadi el va marcar: “Va ser una al·lucinació”. L’últim cop que va venir a Montjuïc , pel 15è aniversari dels Jocs, va repetir el tir. “Va ser fins i tot més emocionant”. afegís: “Jo content de deixar-me enredar, perquè m’il·lusionava que no només es pensés en el 1992 sinó també en el dia després”. Està satisfet del llegat que van deixar: “Quan veig el reconeixement al voluntariat, penso que potser els Jocs han aportat això a la societat”. Manel Estiarte Jugar a casa: “Un privilegi molt emocionant” Tot i ja haver competit en tres Olimpíades abans, els Jocs de Barcelona van ser especials per al waterpolis- Subdirector de la divisió de voluntaris amb visió de futur El paper dels voluntaris és un dels aspectes més recordats dels Jocs de Barcelona. Un èxit que es va començar a gestar un o dos anys abans, segons explica Andreu Clapés, que diu que els voluntaris van ser claus en la decisió del 1986: “Una de les cartes fortes va ser precisament el suport de 100.000 persones disposades a fer de voluntaris”. Una xifra que després baixaria fins als 35.000 que hi van participar finalment. El 1986 Clapés encara no formava part de l’organització, però ho va viure de prop. No va ser fins un any més tard que el van convèncer perquè s’hi ta Manel Estiarte. “Jugàvem a casa, érem els protagonistes”, recorda. Quan va saber que Barcelona seria la seu dels Jocs, el primer que li va passar pel cap va ser que, amb 31 anys, segur que hi participaria i que potser serien els últims. “La cosa va anar tan bé que vaig decidir continuar fins a Atlanta i després fins a Sydney”, explica. Però els del 92 van ser “diferents, els millors de llarg”. Si bé a nivell esportiu li ha quedat escrita amb foc a la pell la sensació de la derrota contra Itàlia a la final –la ràbia el va apartar de la cerimò- EL BITLLET I vam guanyar el mar Andreu Clapés és que medalles, autoestima o turisme, el que cercava Barcelona amb els Jocs Olímpics era una injecció de diners a la engrescadora transformació urbanística que havia començat amb la democràcia. Seguint l’exemple de les exposicions internacionals del 1888 (que va dissenyar el Parc de la Ciutadella) i del 1929 (que va urbanitzar Montjuïc), es va decidir repetir l’operació amb l’excusa dels Jocs per crear la Vila Olímpica a sobre d’una zona industrial en decadència i, de passada, aconseguir tot un seguit de noves infraestructures, com ara les rondes. La inversió i els projectes es van estendre per tota la ciutat i els resultats van ser tan bons que arreu es va voler imitar “el model Barcelona”. Ara està en discussió, però mai oblidarem la fonamental empremta que ens ha deixat. Vam guanyar el mar. M CATALINA SERRA SUBDIRECTORA 15 nia de cloenda–, manté el record de la vida a la Vila Olímpica, on la delegació espanyola tenia “la millor ubicació” . Un dels moments més màgics que recorda és el de la volta a l’Estadi durant la cerimònia inaugural. La va fer amb Pep Guardiola. Los Manolos ‘Amics per sempre’ dels Jocs Olímpics del 92 No tocaven ni junts quan Barcelona es va proclamar olímpica. L’actuació de la cloenda va ser un dels punts àlgids a la trajectòria dels Manolos i un dels últims concerts que van fer tots deu junts. Aquesta setmana, Ramon Grau, José Luis Muñoz i Toni Pelegrin, tres dels components del grup, han tornat amb l’ARA a Montjuïc per sorprendre els turistes amb Oh my loving. Recorden que quan els van proposar tocar estaven fins al capdamunt de feina i no van donar el valor que tocava a l’actuació fins que es van trobar darrere les cortines. La coreografia va estar a punt d’acabar en tragèdia per la invasió de l’escenari desobeint el contundent alto de Constantino Romero: “Atletes, baixin de l’escenari”. De tot plegat en guarden un record “borrós i emocionant, l’estadi era com un plató de televisió ”. El moment més bonic que recorden, però, és l’actuació inaugural dels Paralímpics, on no van tocar en playback.e XAVIER BERTRAL 2. Ramon Grau José Luis Muñoz i Toni Pelegrin, tres de los Manolos, al Lluís Companys. XAVIER BERTRAL 3. Andreu Clapés, subdirector de la divisió de voluntaris, a la plaça dels Voluntaris. CRISTINA CALDERER 4. El periodista Martí Perarnau amb les seves acreditacions. ÁLVARO HURTADO 5. L’arquer Antonio Rebollo. ÁLVARO HURTADO � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Reportatge sobre els 25 anys de la nominació olímpica de Barcelona 1992 Source A related resource from which the described resource is derived Ara Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Capdevila, Carles, 1965-2017 Ortega, Maria Garcia Morera, Auri Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Barcelona Commemoracions Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2011-10-17 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/24/2691/2012_EstatutAutonomiaCatalunya_TextConsolidat.pdf 77544d629b3d81c635463cf302f85e39 PDF Text Text Estatut d’autonomia de Catalunya TE X T CO N SO LI DAT �Quarta edició, desembre del 2012 (edició núm. 435) © Parlament de Catalunya Parc de la Ciutadella, s/n • 08003 Barcelona Tel. 933 046 635 • Fax 933 046 636 www.parlament.cat A/e: edicions@parlament.cat Text consolidat a càrrec dels Serveis Jurídics i els Serveis d’Assessorament Lingüístic del Parlament de Catalunya Dipòsit legal: B-33418/2012 �Estatut d’autonomia de Catalunya TEXT CONSOLIDAT Barcelona, 2012 ��Tramitació parlamentària i afectacions Tràmits de l’aprovació de l’Estatut Text de la proposta de reforma elaborat per la Ponència redactora (BOPC 208, 11.07.2005). Informe de la Ponència de la Comissió d’Organització i Administració de la Generalitat i Govern Local (BOPC 211, 28.07.2005). Dictamen de la Comissió d’Organització i Administració de la Generalitat i Govern Local (BOPC 213, 01.08.2005; correcció d’errades: BOPC 214, 04.08.2005). Dictamen del Consell Consultiu (BOPC 217, 06.09.2005). Proposta aprovada pel Ple del Parlament (BOPC 224, 03.10.2005), en sessió tinguda el dia 30 de setembre de 2005 (DSPC-P 54). Presa en consideració pel Congrés dels Diputats (BOCG-B 210-2, 04.11.2005), en sessió tinguda el dia 2 de novembre de 2005 (DSCD-P 125). Informe de la Ponència mixta paritària Congrés dels Diputats - Parlament de Catalunya (BOCG-B 210-11,0 7.03.2006; correcció d’errades: BOCG-B 210-12, 09.03.2006, i BOCG-B 210-13, 10.03.2006). Dictamen de la Comissió Mixta Constitucional Congrés dels Diputats Parlament de Catalunya aprovat el dia 30 de març de 2006 (BOCG-B 210-14, 22.03.2006). Debat final al Ple del Congrés dels Diputats (BOCG-B 210-15, 31.03.2006; correcció d’errades: BOCG-B 210-16, 18.05.2006), en sessió tinguda el dia 30 de març de 2006 (DSCD-P 166). Dictamen elaborat per la Comissió Mixta Senat - Parlament de Catalunya (BOCG-S-IIIB 12-g, 08.05.2006), en sessió tinguda els dies 3, 4 i 5 de maig de 2006 (DSS-C 318, 319 i 321). Debat final al Ple del Senat (BOCG-S-IIIB 12-h, 12.05.2006), en sessió tinguda el dia 10 de maig de 2006 (DSS-P 83). Projecte de reforma de l’Estatut aprovat a Catalunya per referèndum popular el dia 18 de juny de 2006. Llei orgànica 6/2006, de reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, sancionada per Sa Majestat el Rei Joan Carles I el dia 19 de juliol de 2006. 5 �Publicada en català, en aranès i en castellà en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC 4680, 20.07.2006). Publicada en castellà en el Boletín Oficial del Estado (BOE 172, 20.07.2006). Modificacions de l’Estatut Llei de l’Estat 16/2010, del 16 de juliol, del règim de cessió de tributs de l’Estat a la Comunitat Autònoma de Catalunya i de fixació de l’abast i les condicions de la cessió (BOE 173, 17.07.2010). Vigència de preceptes de l’Estatut del 1979 En l’apèndix es reprodueix el text de les disposicions transitòries tercera, quarta i sisena de la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya, que, d’acord amb la disposició transitòria segona d’aquesta Llei orgànica 6/2006, mantenen, en el que correspon, la vigència com a regulació transitòria. Sentències del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut Sentència 31/2010, del 28 de juny, del Tribunal Constitucional (RI 8045-2006), sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya (BOE 172, 16.07.2010). Sentència 48/2010, del 9 de setembre, del Tribunal Constitucional (RI 9501-2006), sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya (BOE 246, 11.10.2010). Sentència 137/2010, del 16 de desembre, del Tribunal Constitucional (RI 8675-2006), sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya (BOE 16, 19.01.2011). Sentència 138/2010, del 16 de desembre, del Tribunal Constitucional (RI 9330-2006), sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya (BOE 16, 19.01.2011). Les afectacions de les sentències es recullen en aquest document de la manera següent: • Els articles, paràgrafs, sintagmes o paraules declarats inconstitucionals o nuls apareixen destacats en vermell. • Els articles, paràgrafs, sintagmes o paraules subjectes a una interpretació conforme a la sentència apareixen destacats entre claudàtors. 6 �ÍNDEX SISTEMÀTIC Preàmbul . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19 Títol preliminar Article 1. Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21 Article 2. La Generalitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21 Article 3. Marc polític . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 Article 4. Drets i principis rectors . . . . . . . . . . . . . . . . 22 Article 5. Els drets històrics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 Article 6. La llengua pròpia i les llengües oficials . . . . . . . . . 23 Article 7. La condició política de catalans . . . . . . . . . . . . . 23 Article 8. Símbols de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 Article 9. El territori . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 Article 10. La capital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 Article 11. L’Aran . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 Article 12. Els territoris amb vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25 Article 13. Les comunitats catalanes a l’exterior . . . . . . . . . . 25 Article 14. Eficàcia territorial de les normes . . . . . . . . . . . . 25 7 �ÍNDEX SISTEMÀTIC DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA Títol I. Dels drets, deures i principis rectors Capítol I. Drets i deures de l’àmbit civil i social Article 15. Drets de les persones . . . . . . . . . . . . . . . . . 26 Article 16. Drets en l’àmbit de les famílies . . . . . . . . . . . . 26 Article 17. Drets dels menors . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26 Article 18. Drets de les persones grans . . . . . . . . . . . . . . 26 Article 19. Drets de les dones . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26 Article 20. Dret a viure amb dignitat el procés de la mort . . . . . . 27 Article 21. Drets i deures en l’àmbit de l’educació . . . . . . . . . 27 Article 22. Drets i deures en l’àmbit cultural . . . . . . . . . . . 28 Article 23. Drets en l’àmbit de la salut . . . . . . . . . . . . . . 28 Article 24. Drets en l’àmbit dels serveis socials . . . . . . . . . . 28 Article 25. Drets en l’àmbit laboral . . . . . . . . . . . . . . . 29 Article 26. Drets en l’àmbit de l’habitatge . . . . . . . . . . . . . 29 Article 27. Drets i deures amb relació al medi ambient . . . . . . . 29 Article 28. Drets dels consumidors i usuaris . . . . . . . . . . . 30 Capítol II. Drets en l’àmbit polític i de l’Administració Article 29. Dret de participació . . . . . . . . . . . . . . . . . 30 Article 30. Drets d’accés als serveis públics i a una bona Administració . . 31 Article 31. Dret a la protecció de les dades personals . . . . . . . . 32 Capítol III. Drets i deures lingüístics Article 32. Drets i deures de coneixement i ús de les llengües . . . . 32 Article 33. Drets lingüístics davant les administracions públiques i les institucions estatals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32 Article 34. Drets lingüístics dels consumidors i usuaris . . . . . . . 33 Article 35. Drets lingüístics en l’àmbit de l’ensenyament . . . . . . 33 Article 36. Drets amb relació a l’aranès . . . . . . . . . . . . . . 34 Capítol IV. Garanties dels drets estatutaris Article 37. Disposicions generals . . . . . . . . . . . . . . . . 34 Article 38. Tutela . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35 Capítol V. Principis rectors Article 39. Disposicions generals . . . . . . . . . . . . . . . . 35 Article 40. Protecció de les persones i de les famílies . . . . . . . . 36 8 �ÍNDEX SISTEMÀTIC DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA Article 41. Perspectiva de gènere . . . . . . . . . . . . . . . . . 37 Article 42. Cohesió i benestar socials . . . . . . . . . . . . . . . 38 Article 43. Foment de la participació . . . . . . . . . . . . . . . 38 Article 44. Educació, recerca i cultura . . . . . . . . . . . . . . 39 Article 45. Àmbit socioeconòmic . . . . . . . . . . . . . . . . 39 Article 46. Medi ambient, desenvolupament sostenible i equilibri territorial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41 Article 47. Habitatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42 Article 48. Mobilitat i seguretat viària . . . . . . . . . . . . . . 42 Article 49. Protecció dels consumidors i usuaris . . . . . . . . . . 42 Article 50. Foment i difusió del català . . . . . . . . . . . . . . 42 Article 51. Cooperació al foment de la pau i cooperació al desenvolupament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43 Article 52. Mitjans de comunicació social . . . . . . . . . . . . 43 Article 53. Accés a les tecnologies de la informació i de la comunicació 44 Article 54. Memòria històrica . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44 Títol II. De les institucions Capítol I. El Parlament Article 55. Disposicions generals . . . . . . . . . . . . . . . . 45 Article 56. Composició i règim electoral . . . . . . . . . . . . . 45 Article 57. Estatut dels diputats . . . . . . . . . . . . . . . . . 45 Article 58. Autonomia parlamentària . . . . . . . . . . . . . . 46 Article 59. Organització i funcionament . . . . . . . . . . . . . 46 Article 60. Règim de les reunions i les sessions . . . . . . . . . . 47 Article 61. Funcions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48 Article 62. Iniciativa legislativa i exercici de la funció legislativa . . . 48 Article 63. Delegació en el Govern de la potestat legislativa . . . . . 49 Article 64. Decrets llei . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49 Article 65. Promulgació i publicació de les lleis . . . . . . . . . . 50 Article 66. Causes de finiment de la legislatura . . . . . . . . . . 50 Capítol II. El president o presidenta de la Generalitat Article 67. Elecció, nomenament, estatut personal, cessament i competències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50 9 �ÍNDEX SISTEMÀTIC DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA Capítol III. El Govern i l’Administració de la Generalitat Secció primera. El Govern Article 68. Funcions, composició, organització i cessament . . . . . 52 Article 69. El conseller primer o consellera primera . . . . . . . . 52 Article 70. Estatut personal dels membres del Govern . . . . . . . 52 Secció segona. L’Administració de la Generalitat Article 71. Disposicions generals i principis d’organització i funcionament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53 Article 72. Òrgans consultius del Govern . . . . . . . . . . . . . 54 Capítol IV. Les relacions entre el Parlament i el Govern Article 73. Drets i obligacions dels membres del Govern envers el Parlament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54 Article 74. Responsabilitat política del Govern i dels seus membres . . 54 Article 75. Dissolució anticipada del Parlament . . . . . . . . . . 55 Capítol V. Altres institucions de la Generalitat Secció primera. El Consell de Garanties Estatutàries Article 76. Funcions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55 Article 77. Composició i funcionament . . . . . . . . . . . . . 56 Secció segona. El Síndic de Greuges Article 78. Funcions i relacions amb altres institucions anàlogues . . 56 Article 79. Designació i estatut del síndic de greuges . . . . . . . . 57 Secció tercera. La Sindicatura de Comptes Article 80. Funcions i relacions amb el Tribunal de Comptes . . . . 58 Article 81. Composició, funcionament i estatut personal . . . . . . 58 Secció quarta. Regulació del Consell de l’Audiovisual de Catalunya Article 82. El Consell de l’Audiovisual de Catalunya . . . . . . . . 58 Capítol VI. El govern local Secció primera. Organització territorial local Article 83. Organització del govern local de Catalunya . . . . . . . 59 Article 84. Competències locals . . . . . . . . . . . . . . . . . 59 Article 85. El Consell de Governs Locals . . . . . . . . . . . . . 60 10 �ÍNDEX SISTEMÀTIC DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA Secció segona. El municipi Article 86. El municipi i l’autonomia municipal . . . . . . . . . . 61 Article 87. Principis d’organització i funcionament i potestat normativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62 Article 88. Principi de diferenciació . . . . . . . . . . . . . . . 62 Article 89. Règim especial del municipi de Barcelona . . . . . . . 62 Secció tercera. La vegueria Article 90. La vegueria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63 Article 91. El Consell de Vegueria . . . . . . . . . . . . . . . . 63 Secció quarta. La comarca i els altres ens locals supramunicipals Article 92. La comarca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63 Article 93. Els altres ens locals supramunicipals . . . . . . . . . . 64 Capítol VII. Organització institucional pròpia de l’Aran Article 94. Règim jurídic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64 Títol III. Del poder judicial a Catalunya Capítol I. El Tribunal Superior de Justícia i el fiscal o la fiscal superior de Catalunya Article 95. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya . . . . . . 65 Article 96. El fiscal o la fiscal superior de Catalunya . . . . . . . . 66 Capítol II. El Consell de Justícia de Catalunya Article 97. El Consell de Justícia de Catalunya . . . . . . . . . . . 66 Article 98. Atribucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67 Article 99. Composició, organització i funcionament . . . . . . . 68 Article 100. Control dels actes del Consell de Justícia de Catalunya . 68 Capítol III. Competències de la Generalitat sobre l’Administració de justícia Article 101. Oposicions i concursos . . . . . . . . . . . . . . . 69 Article 102. El personal judicial i la resta del personal al servei de l’Administració de justícia a Catalunya . . . . . . . . . . . 69 Article 103. Mitjans personals . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70 Article 104. Mitjans materials . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71 Article 105. Oficina judicial i institucions i serveis de suport . . . . 72 11 �ÍNDEX SISTEMÀTIC DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA Article 106. Justícia gratuïta. Procediments de mediació i de conciliació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72 Article 107. Demarcació, planta i capitalitat judicials . . . . . . . 72 Article 108. Justícia de pau i de proximitat . . . . . . . . . . . . 72 Article 109. Clàusula subrogatòria . . . . . . . . . . . . . . . . 73 Títol IV. De les competències Capítol I. Tipologia de les competències Article 110. Competències exclusives . . . . . . . . . . . . . . . 73 Article 111. Competències compartides . . . . . . . . . . . . . 73 Article 112. Competències executives . . . . . . . . . . . . . . 74 Article 113. Competències de la Generalitat i normativa de la Unió Europea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74 Article 114. Activitat de foment . . . . . . . . . . . . . . . . . 74 Article 115. Abast territorial i efectes de les competències . . . . . 75 Capítol II. Les matèries de les competències Article 116. Agricultura, ramaderia i aprofitaments forestals . . . . 75 Article 117. Aigua i obres hidràuliques . . . . . . . . . . . . . . 76 Article 118. Associacions i fundacions . . . . . . . . . . . . . . 77 Article 119. Caça, pesca, activitats marítimes i ordenació del sector pesquer . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78 Article 120. Caixes d’estalvis . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79 Article 121. Comerç i fires . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80 Article 122. Consultes populars . . . . . . . . . . . . . . . . . 81 Article 123. Consum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81 Article 124. Cooperatives i economia social . . . . . . . . . . . . 82 Article 125. Corporacions de dret públic i professions titulades . . . 83 Article 126. Crèdit, banca, assegurances i mutualitats no integrades en el sistema de seguretat social . . . . . . . . . 84 Article 127. Cultura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84 Article 128. Denominacions i indicacions geogràfiques i de qualitat . 86 Article 129. Dret civil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87 Article 130. Dret processal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88 Article 131. Educació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88 Article 132. Emergències i protecció civil . . . . . . . . . . . . . 90 12 �ÍNDEX SISTEMÀTIC DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA Article 133. Energia i mines . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90 Article 134. Esport i lleure . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 91 Article 135. Estadística . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 92 Article 136. La funció pública i el personal al servei de les administracions públiques catalanes . . . . . . . . . . 92 Article 137. Habitatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 Article 138. Immigració . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 94 Article 139. Indústria, artesania, control metrològic i contrastació de metalls . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 95 Article 140. Infraestructures del transport i de les comunicacions . . 95 Article 141. Joc i espectacles . . . . . . . . . . . . . . . . . . 97 Article 142. Joventut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98 Article 143. Llengua pròpia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98 Article 144. Medi ambient, espais naturals i meteorologia . . . . . 98 Article 145. Mercats de valors i centres de contractació . . . . . . 100 Article 146. Mitjans de comunicació social i serveis de contingut audiovisual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 101 Article 147. Notariat i registres públics . . . . . . . . . . . . . 101 Article 148. Obres públiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102 Article 149. Ordenació del territori i del paisatge, del litoral i urbanisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 103 Article 150. L’organització de l’Administració de la Generalitat . . . 104 Article 151. Organització territorial . . . . . . . . . . . . . . . 105 Article 152. Planificació, ordenació i promoció de l’activitat econòmica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 105 Article 153. Polítiques de gènere . . . . . . . . . . . . . . . . 106 Article 154. Promoció i defensa de la competència . . . . . . . . 106 Article 155. Propietat intel·lectual i industrial . . . . . . . . . . 107 Article 156. Protecció de dades de caràcter personal . . . . . . . . 107 Article 157. Publicitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 108 Article 158. Recerca, desenvolupament i innovació tecnològica . . . 108 Article 159. Règim jurídic, procediment, contractació, expropiació i responsabilitat en les administracions públiques catalanes . . . . 109 Article 160. Règim local . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 110 Article 161. Relacions amb les entitats religioses . . . . . . . . . 111 13 �ÍNDEX SISTEMÀTIC DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA Article 162. Sanitat, salut pública, ordenació farmacèutica i productes farmacèutics . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111 Article 163. Seguretat privada . . . . . . . . . . . . . . . . . 112 Article 164. Seguretat pública . . . . . . . . . . . . . . . . . . 113 Article 165. Seguretat social . . . . . . . . . . . . . . . . . . 114 Article 166. Serveis socials, voluntariat, menors i promoció de les famílies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 115 Article 167. Símbols de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . 115 Article 168. Sistema penitenciari . . . . . . . . . . . . . . . . 116 Article 169. Transports . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 116 Article 170. Treball i relacions laborals . . . . . . . . . . . . . . 117 Article 171. Turisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 118 Article 172. Universitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 119 Article 173. Videovigilància i control de so i enregistraments . . . . 120 Títol V. De les relacions institucionals de la Generalitat Capítol I. Relacions de la Generalitat amb l’Estat i amb altres comunitats autònomes Article 174. Disposicions generals . . . . . . . . . . . . . . . . 121 Secció primera. Col·laboració amb l’Estat i amb altres comunitats autònomes Article 175. Instruments de col·laboració entre la Generalitat i l’Estat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 121 Article 176. Efectes de la col·laboració entre la Generalitat i l’Estat . 122 Article 177. Règim dels convenis entre la Generalitat i l’Estat . . . . 122 Article 178. Convenis i acords amb altres comunitats autònomes . . 122 Secció segona. Participació en institucions i en procediments de presa de decisions estatals Article 179. Compareixença de senadors davant el Parlament . . . 123 Article 180. Designació de membres del Tribunal Constitucional i del Consell General del Poder Judicial . . . . . . . . . . . . 123 Article 181. Participació en l’ordenació general de l’activitat econòmica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 123 Article 182. Designació de representants en els organismes econòmics i socials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 123 14 �ÍNDEX SISTEMÀTIC DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA Secció tercera. La Comissió Bilateral Generalitat - Estat Article 183. Funcions i composició de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 124 Capítol II. Relacions de la Generalitat amb la Unió Europea Article 184. Disposició general . . . . . . . . . . . . . . . . . 126 Article 185. Participació en els tractats de la Unió Europea . . . . . 126 Article 186. Participació en la formació de les posicions de l’Estat . 126 Article 187. Participació en institucions i organismes europeus . . . 127 Article 188. Participació en el control dels principis de subsidiarietat i de proporcionalitat . . . . . . . . . . . . 128 Article 189. Desenvolupament i aplicació del dret de la Unió Europea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 128 Article 190. Gestió de fons europeus . . . . . . . . . . . . . . . 128 Article 191. Accions davant el Tribunal de Justícia . . . . . . . . 128 Article 192. Delegació de la Generalitat davant la Unió Europea . . 129 Capítol III. Acció exterior de la Generalitat Article 193. Disposicions generals . . . . . . . . . . . . . . . . 129 Article 194. Oficines a l’exterior . . . . . . . . . . . . . . . . . 129 Article 195. Acords de col·laboració . . . . . . . . . . . . . . . 129 Article 196. Tractats i convenis internacionals . . . . . . . . . . 129 Article 197. Cooperació transfronterera, interregional i al desenvolupament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 130 Article 198. Participació en organismes internacionals . . . . . . 130 Article 199. Coordinació de les accions exteriors . . . . . . . . . 130 Article 200. Projecció internacional de les organitzacions de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 130 Títol VI. Del finançament de la Generalitat Capítol I. Les finances de la Generalitat Article 201. Principis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 131 Article 202. Els recursos de la Generalitat . . . . . . . . . . . . 131 Article 203. Competències financeres . . . . . . . . . . . . . . 132 Article 204. L’Agència Tributària de Catalunya . . . . . . . . . . 133 Article 205. Òrgans economicoadministratius . . . . . . . . . . 134 15 �ÍNDEX SISTEMÀTIC DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA Article 206. Participació en el rendiment dels tributs estatals i mecanismes d’anivellament i de solidaritat . . . . . . . . . 134 Article 207. El tractament fiscal . . . . . . . . . . . . . . . . . 135 Article 208. Actualització del finançament . . . . . . . . . . . . 135 Article 209. Lleialtat institucional . . . . . . . . . . . . . . . . 136 Article 210. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 136 Capítol II. El pressupost de la Generalitat Article 211. Competències de la Generalitat . . . . . . . . . . . 138 Article 212. El pressupost de la Generalitat . . . . . . . . . . . . 138 Article 213. Recurs a l’endeutament . . . . . . . . . . . . . . . 138 Article 214. Estabilitat pressupostària . . . . . . . . . . . . . . 138 Article 215. El patrimoni de la Generalitat . . . . . . . . . . . . 139 Article 216. Empreses públiques . . . . . . . . . . . . . . . . 139 Capítol III. Les finances dels governs locals Article 217. Principis rectors . . . . . . . . . . . . . . . . . . 139 Article 218. Autonomia i competències financeres . . . . . . . . 139 Article 219. Suficiència de recursos . . . . . . . . . . . . . . . 140 Article 220. Llei de finances locals . . . . . . . . . . . . . . . . 141 Article 221. El cadastre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 141 Títol VII. De la reforma de l’Estatut Article 222. La reforma dels títols que no afecten les relacions amb l’Estat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 142 Article 223. La reforma de la resta dels títols . . . . . . . . . . . 143 Disposició addicional primera Designació de senadors . . . . . . . Disposició addicional segona Acords amb el Govern de l’Estat . . . . Disposició addicional tercera Inversions en infraestructures . . . . . Disposició addicional quarta Capacitat de finançament . . . . . . . Disposició addicional cinquena Revisió del règim especial de l’Aran . . Disposició addicional sisena Administració ordinària . . . . . . . . Disposició addicional setena Relació de tributs cedits . . . . . . . . Disposició addicional vuitena Cessió de l’impost sobre la renda de les persones físiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16 144 144 145 145 145 145 146 147 �ÍNDEX SISTEMÀTIC DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA Disposició addicional novena Cessió de l’impost sobre hidrocarburs, de l’impost sobre les labors del tabac, de l’impost sobre l’alcohol i begudes derivades, de l’impost sobre la cervesa, de l’impost sobre el vi i begudes fermentades i de l’impost sobre productes intermedis . Disposició addicional desena Cessió de l’Impost sobre el valor afegit . Disposició addicional onzena Capacitat normativa . . . . . . . . . Disposició addicional dotzena Interpretació harmònica . . . . . . . Disposició addicional tretzena Fons propis i comuns amb altres territoris . Disposició addicional catorzena Jocs i apostes . . . . . . . . . . . Disposició addicional quinzena Transparència . . . . . . . . . . . Disposició transitòria primera Adaptació de les lleis i les normes amb rang de llei . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Disposició transitòria segona Vigència de disposicions transitòries anteriors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Disposició derogatòria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Disposició final primera Aplicació dels preceptes del títol VI . . . . . Disposició final segona L’Agència Tributària de Catalunya . . . . . . Disposició final tercera Termini de creació de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat . . . . . . . . Disposició final quarta Relació d’entitats econòmiques i financeres . . 148 148 149 149 149 150 150 150 150 151 151 151 151 152 Apèndix. Disposicions transitòries de l’Estatut d’autonomia del 1979 que es mantenen vigents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 153 Índex analític . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 157 17 ��Estatut d’autonomia de Catalunya PREÀMBUL Catalunya s’ha anat fent en el decurs del temps amb les aportacions d’energies de moltes generacions, de moltes tradicions i cultures, que hi han trobat una terra d’acollida. El poble de Catalunya ha mantingut al llarg dels segles una vocació constant d’autogovern, encarnada en institucions pròpies com la Generalitat –que fou creada el 1359 a les Corts de Cervera– i en un ordenament jurídic específic, aplegat, entre altres recopilacions de normes, en les Constitucions i altres drets de Catalunya. Després del 1714, han estat diversos els intents de recuperació de les institucions d’autogovern. En aquest itinerari històric constitueixen fites destacades, entre altres, la Mancomunitat del 1914, la recuperació de la Generalitat amb l’Estatut del 1932, el restabliment de la Generalitat el 1977 i l’Estatut del 1979, nascut amb la democràcia, la Constitució del 1978 i l’Estat de les autonomies. La llibertat col·lectiva de Catalunya troba en les institucions de la Generalitat el nexe amb una història d’afirmació i respecte dels drets fonamentals i de les llibertats públiques de la persona i dels pobles; una història que les dones i els homes de Catalunya volen prosseguir amb la finalitat de fer possible la construcció d’una societat democràtica i avançada, de benestar i progrés, solidària amb el conjunt d’Espanya i incardinada a Europa. 19 �Preàmbul ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA El poble català continua proclamant avui com a valors superiors de la seva vida col·lectiva la llibertat, la justícia i la igualtat, i manifesta la seva voluntat d’avançar per una via de progrés que asseguri una qualitat de vida digna per a tots els que viuen i treballen a Catalunya. Els poders públics estan al servei de l’interès general i dels drets de la ciutadania, amb respecte pel principi de la subsidiarietat. És per tot això que, seguint l’esperit del preàmbul de l’Estatut del 1979, aquest Estatut assumeix que: • Catalunya és un país ric en territoris i gents, una diversitat que la defineix i l’enriqueix des de fa segles i l’enforteix per als temps venidors. • Catalunya és una comunitat de persones lliures per a persones lliures on cadascú pot viure i expressar identitats diverses, amb un decidit compromís comunitari basat en el respecte per la dignitat de cadascuna de les persones. • L’aportació de tots els ciutadans i ciutadanes ha configurat una societat integradora, amb l’esforç com a valor i amb capacitat innovadora i emprenedora, uns valors que continuen impulsant-ne el progrés. • L’autogovern de Catalunya es fonamenta en la Constitució, i també en els drets històrics del poble català, que, en el marc d’aquella, donen origen en aquest Estatut al reconeixement d’una posició singular de la Generalitat. Catalunya vol desenvolupar la seva personalitat política en el marc d’un Estat que reconeix i respecta la diversitat d’identitats dels pobles d’Espanya. • La tradició cívica i associativa de Catalunya ha subratllat sempre la importància de la llengua i la cultura catalanes, dels drets i els deures, del saber, de la formació, de la cohesió social, del desenvolupament sostenible i de la igualtat de drets, i avui, especialment, de la igualtat entre dones i homes. • Catalunya, per mitjà de l’Estat, participa en la construcció del projecte polític de la Unió Europea, els valors i els objectius de la qual comparteix. • Catalunya, des de la seva tradició humanista, aferma el seu compromís amb tots els pobles per a construir un ordre mundial pacífic i just. 20 �TÍTOL PRELIMINAR Art. 2 El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit [Catalunya com a nació]1 d’una manera àmpliament majoritària. La Constitució espanyola, en l’article segon, reconeix [la realitat nacional de Catalunya]2 com a nacionalitat. En exercici del dret inalienable de Catalunya a l’autogovern, els parlamentaris catalans proposen, la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats acorda, les Corts Generals aproven i el poble de Catalunya ratifica aquest Estatut. TÍTOL PRELIMINAR Article 1. Catalunya Catalunya, com a nacionalitat, exerceix el seu autogovern constituïda en comunitat autònoma d’acord amb la Constitució i amb aquest Estatut, que és la seva norma institucional bàsica. Article 2. La Generalitat 1. La Generalitat és el sistema institucional en què s’organitza políticament l’autogovern de Catalunya. 2. La Generalitat és integrada pel Parlament, la Presidència de la Generalitat, el Govern i les altres institucions que estableix el capítol V del títol II. 3. Els municipis, les vegueries, les comarques i els altres ens locals que les lleis determinin integren també el sistema institucional de la Generalitat, com a ens en els quals aquesta s’organitza territorialment, sens perjudici de llur autonomia. 4. Els poders de la Generalitat emanen del poble de Catalunya i s’exerceixen d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i la Constitució. 1. Aquesta referència del preàmbul de l’Estatut no té eficàcia jurídica interpretativa d’acord amb el FJ 12 de la STC 31/2010, del 28 de juny. 2. Aquesta referència del preàmbul de l’Estatut no té eficàcia jurídica interpretativa d’acord amb el FJ 12 de la STC 31/2010, del 28 de juny. 21 �Art. 3 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Article 3. Marc polític 1. Les relacions de la Generalitat amb l’Estat es fonamenten en el principi de la lleialtat institucional mútua i es regeixen pel principi general segons el qual la Generalitat és Estat, pel principi d’autonomia, pel de bilateralitat i pel de multilateralitat. 2. Catalunya té en l’Estat espanyol i en la Unió Europea el seu espai polític i geogràfic de referència i incorpora els valors, els principis i les obligacions que deriven del fet de formar-ne part. Article 4. Drets i principis rectors 1. Els poders públics de Catalunya han de promoure el ple exercici de les llibertats i els drets que reconeixen aquest Estatut, la Constitució, la Unió Europea, la Declaració universal de drets humans, el Conveni europeu per a la protecció dels drets humans i els altres tractats i convenis internacionals subscrits per Espanya que reconeixen i garanteixen els drets i les llibertats fonamentals. 2. Els poders públics de Catalunya han de promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat dels individus i dels grups siguin reals i efectives; han de facilitar la participació de totes les persones en la vida política, econòmica, cultural i social, i han de reconèixer el dret dels pobles a conservar i desenvolupar llur identitat. 3. Els poders públics de Catalunya han de promoure els valors de la llibertat, la democràcia, la igualtat, el pluralisme, la pau, la justícia, la solidaritat, la cohesió social, l’equitat de gènere i el desenvolupament sostenible. [Article 5. Els drets històrics L’autogovern de Catalunya es fonamenta també en els drets històrics del poble català, en les seves institucions seculars i en la tradició jurídica catalana, que aquest Estatut incorpora i actualitza a l’empara de l’article 2, la disposició transitòria segona i altres preceptes de la Constitució, dels quals deriva el reconeixement d’una posició singular de la Generalitat amb relació al dret civil, la llengua, la cultura, la projecció d’aquestes en l’àmbit educatiu, i el sistema institucional en què s’organitza la Generalitat.]3 3. Aquest precepte és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 10 de la STC 31/2010, del 28 de juny, i pel FJ 4 de la STC 137/2010, del 16 de desembre. 22 �TÍTOL PRELIMINAR Art. 7 Article 6. La llengua pròpia i les llengües oficials 1. La llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català és la llengua d’ús normal i preferent4 de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, i és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament. [2. El català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà, que és la llengua oficial de l’Estat espanyol. Totes les persones tenen el dret d’utilitzar les dues llengües oficials i els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure de conèixer-les. Els poders públics de Catalunya han d’establir les mesures necessàries per a facilitar l’exercici d’aquests drets i el compliment d’aquest deure. D’acord amb el que disposa l’article 32, no hi pot haver discriminació per l’ús de qualsevol de les dues llengües.]5 3. La Generalitat i l’Estat han d’emprendre les accions necessàries per al reconeixement de l’oficialitat del català a la Unió Europea i la presència i la utilització del català en els organismes internacionals i en els tractats internacionals de contingut cultural o lingüístic. 4. La Generalitat ha de promoure la comunicació i la cooperació amb les altres comunitats i els altres territoris que comparteixen patrimoni lingüístic amb Catalunya. A aquests efectes, la Generalitat i l’Estat, segons que correspongui, poden subscriure convenis, tractats i altres mecanismes de col·laboració per a la promoció i la difusió exterior del català. 5. La llengua occitana, denominada aranès a l’Aran, és la llengua pròpia d’aquest territori i és oficial a Catalunya, d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis de normalització lingüística. Article 7. La condició política de catalans 1. Gaudeixen de la condició política de catalans o ciutadans de Catalunya els ciutadans espanyols que tenen veïnatge administratiu a Catalunya. Llurs drets polítics s’exerceixen d’acord amb aquest Estatut i les lleis. 4. Aquesta expressió és inconstitucional i nul·la d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny. 5. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 14.b de la STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 6 de la STC 137/2010, del 16 de desembre. 23 �Art. 8 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA 2. Gaudeixen, com a catalans, dels drets polítics definits per aquest Estatut els espanyols residents a l’estranger que han tingut a Catalunya el darrer veïnatge administratiu, i també llurs descendents que mantenen aquesta ciutadania, si així ho sol·liciten, en la forma que determini la llei. Article 8. Símbols de Catalunya [1. Catalunya, definida com a nacionalitat en l’article 1, té com a símbols nacionals la bandera, la festa i l’himne.]6 2. La bandera de Catalunya és la tradicional de quatre barres vermelles en fons groc i ha d’ésser present als edificis públics i en els actes oficials que tinguin lloc a Catalunya. 3. La festa de Catalunya és la Diada de l’Onze de Setembre. 4. L’himne de Catalunya és Els segadors. 5. El Parlament ha de regular les diverses expressions del marc simbòlic de Catalunya i n’ha de fixar l’ordre protocol·lari. 6. La protecció jurídica dels símbols de Catalunya és la que correspon als altres símbols de l’Estat. Article 9. El territori El territori de Catalunya és el que correspon als límits geogràfics i administratius de la Generalitat en el moment de l’entrada en vigor d’aquest Estatut. Article 10. La capital La capital de Catalunya és la ciutat de Barcelona, que és la seu permanent del Parlament, de la Presidència de la Generalitat i del Govern, sens perjudici que el Parlament i el Govern es puguin reunir en altres llocs de Catalunya, d’acord amb el que estableixen, respectivament, el Reglament del Parlament i la llei. Article 11. L’Aran 1. El poble aranès exerceix l’autogovern mitjançant aquest Estatut, el Conselh Generau d’Aran i les altres institucions pròpies. 6. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 12 de la STC 31/2010, del 28 de juny. 24 �TÍTOL PRELIMINAR Art. 14 2. Els ciutadans de Catalunya i les seves institucions polítiques reconeixen l’Aran com una realitat occitana dotada d’identitat cultural, històrica, geogràfica i lingüística, defensada pels aranesos al llarg dels segles. Aquest Estatut reconeix, empara i respecta aquesta singularitat i reconeix l’Aran com a entitat territorial singular dins de Catalunya, la qual és objecte d’una particular protecció per mitjà d’un règim jurídic especial. Article 12. Els territoris amb vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya La Generalitat ha de promoure la comunicació, l’intercanvi cultu­ ral i la cooperació amb les comunitats i els territoris, pertanyents o no a l’Estat espanyol, que tenen vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya. A aquests efectes, la Generalitat i l’Estat, segons que correspongui, poden subscriure convenis, tractats i altres instruments de col·laboració en tots els àmbits, que poden incloure la creació d’organismes comuns. Article 13. Les comunitats catalanes a l’exterior La Generalitat, en els termes establerts per la llei, ha de fomentar els vincles socials, econòmics i culturals amb les comunitats catalanes a l’exterior i els ha de prestar l’assistència necessària. Amb aquesta finalitat, la Generalitat, segons que correspongui, pot formalitzar acords de cooperació amb les institucions públiques i privades dels territoris i els països on es troben les comunitats catalanes a l’exterior i pot sol·licitar a l’Estat la subscripció de tractats internacionals sobre aquesta matèria. Article 14. Eficàcia territorial de les normes 1. Les normes i les disposicions de la Generalitat i el dret civil de Catalunya tenen eficàcia territorial, sens perjudici de les excepcions que es puguin establir en cada matèria i de les situacions que s’hagin de regir per l’estatut personal o per altres normes d’extraterritorialitat. 2. Els estrangers que adquireixen la nacionalitat espanyola resten sotmesos al dret civil català mentre mantinguin el veïnatge administratiu a Catalunya, llevat que manifestin llur voluntat en contra. 25 �Art. 15 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA TÍTOL I Dels drets, deures i principis rectors CAPÍTOL I Drets i deures de l’àmbit civil i social Article 15. Drets de les persones 1. Els ciutadans de Catalunya són titulars dels drets i els deures reconeguts per les normes a què fa referència l’article 4.1. 2. Totes les persones tenen dret a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures d’explotació, de maltractaments i de tota mena de discriminació, i tenen dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal. 3. Els drets que aquest Estatut reconeix als ciutadans de Catalunya es poden estendre a altres persones, en els termes que estableixen les lleis. Article 16. Drets en l’àmbit de les famílies Totes les persones tenen dret, d’acord amb els requisits establerts per la llei, a rebre prestacions socials i ajuts públics per a atendre les càrregues familiars. Article 17. Drets dels menors Els menors tenen dret a rebre l’atenció integral necessària per al desenvolupament de llur personalitat i llur benestar en el context familiar i social. Article 18. Drets de les persones grans Les persones grans tenen dret a viure amb dignitat, lliures d’explotació i de maltractaments, sense que puguin ésser discriminades a causa de l’edat. Article 19. Drets de les dones 1. Totes les dones tenen dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal, i a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures d’explotació, maltractaments i de tota mena de discriminació. 26 �TÍTOL I. DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS Art. 21 2. Les dones tenen dret a participar en condicions d’igualtat d’oportunitats amb els homes en tots els àmbits públics i privats. Article 20. Dret a viure amb dignitat el procés de la mort 1. Totes les persones tenen dret a rebre un tractament adequat del dolor i cures pal·liatives integrals i a viure amb dignitat el procés de llur mort. 2. Totes les persones tenen dret a expressar llur voluntat d’una manera anticipada per tal de deixar constància de les instruccions sobre les intervencions i els tractaments mèdics que puguin rebre, que han d’ésser respectades, en els termes que estableixen les lleis, especialment pel personal sanitari quan no estiguin en condicions d’expressar personalment llur voluntat. Article 21. Drets i deures en l’àmbit de l’educació 1. Totes les persones tenen dret a una educació de qualitat i a accedir-hi en condicions d’igualtat. La Generalitat ha d’establir un model educatiu d’interès públic que garanteixi aquests drets. 2. Les mares i els pares tenen garantit, d’acord amb els principis establerts per l’article 37.4, el dret que els assisteix per tal que llurs fills i filles rebin la formació religiosa i moral que vagi d’acord amb llurs conviccions a les escoles de titularitat pública, en les quals l’ensenyament és laic. 3. Els centres docents privats poden ésser sostinguts amb fons públics d’acord amb el que determinen les lleis, per tal de garantir els drets d’accés en condicions d’igualtat i a la qualitat de l’ensenyament. 4. L’ensenyament és gratuït en totes les etapes obligatòries i en els altres nivells que s’estableixin per llei. 5. Totes les persones tenen dret a la formació professional i a la formació permanent, en els termes que estableixen les lleis. 6. Totes les persones tenen dret a disposar, en els termes i les condicions que estableixin les lleis, d’ajuts públics per a satisfer els requeriments educatius i per a accedir en igualtat de condicions als nivells educatius superiors, en funció de llurs recursos econòmics, aptituds i preferències. 27 �Art. 22 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA 7. Les persones amb necessitats educatives especials tenen dret a rebre el suport necessari que els permeti accedir al sistema educatiu, d’acord amb el que estableixen les lleis. 8. Els membres de la comunitat educativa tenen dret a participar en els assumptes escolars i universitaris en els termes que estableixen les lleis. Article 22. Drets i deures en l’àmbit cultural 1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat a la cultura i al desenvolupament de llurs capacitats creatives individuals i col·lectives. 2. Totes les persones tenen el deure de respectar i preservar el patrimoni cultural. Article 23. Drets en l’àmbit de la salut 1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat i gratuïtat als serveis sanitaris de responsabilitat pública, en els termes que estableixen les lleis. 2. Els usuaris de la sanitat pública tenen dret al respecte de llurs preferències pel que fa a l’elecció de metge o metgessa i de centre sanitari, en els termes i les condicions que estableixen les lleis. 3. Totes les persones, amb relació als serveis sanitaris públics i privats, tenen dret a ésser informades sobre els serveis a què poden accedir i els requisits necessaris per a usar-los; sobre els tractaments mèdics i llurs riscs, abans que els siguin aplicats; a donar el consentiment per a qualsevol intervenció; a accedir a la història clínica pròpia, i a la confidencialitat de les dades relatives a la salut pròpia, en els termes que estableixen les lleis. Article 24. Drets en l’àmbit dels serveis socials 1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat a les prestacions de la xarxa de serveis socials de responsabilitat pública, a ésser informades sobre aquestes prestacions i a donar el consentiment per a qualsevol actuació que les afecti personalment, en els termes que estableixen les lleis. 28 �TÍTOL I. DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS Art. 27 2. Les persones amb necessitats especials, per a mantenir l’autonomia personal en les activitats de la vida diària, tenen dret a rebre l’atenció adequada a llur situació, d’acord amb les condicions que legalment s’estableixen. 3. Les persones o les famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims d’una vida digna, d’acord amb les condicions que legalment s’estableixen. 4. Les organitzacions del tercer sector social tenen dret a complir llurs funcions en els àmbits de la participació i la col·laboració socials. Article 25. Drets en l’àmbit laboral 1. Els treballadors tenen dret a formar-se i promoure’s professionalment i a accedir de manera gratuïta als serveis públics d’ocupació. 2. Les persones excloses del mercat de treball perquè no han pogut accedir-hi o reinserir-s’hi i que no disposen de mitjans de subsistència propis tenen dret a percebre prestacions i recursos no contributius de caràcter pal·liatiu, en els termes que estableixen les lleis. 3. Tots els treballadors tenen dret a acomplir les tasques laborals i professionals en condicions de garantia per a la salut, la seguretat i la dignitat de les persones. 4. Els treballadors, o llurs representants, tenen dret a la informació, la consulta i la participació en les empreses. 5. Les organitzacions sindicals i empresarials tenen dret a complir llurs funcions en els àmbits de la concertació social, la participació i la col·laboració social. Article 26. Drets en l’àmbit de l’habitatge Les persones que no disposen dels recursos suficients tenen dret a accedir a un habitatge digne, per a la qual cosa els poders públics han d’establir per llei un sistema de mesures que garanteixi aquest dret, amb les condicions que determinen les lleis. Article 27. Drets i deures amb relació al medi ambient 1. Totes les persones tenen dret a viure en un medi equilibrat, sostenible i respectuós amb la salut, d’acord amb els estàndards i els 29 �Art. 28 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA nivells de protecció que determinen les lleis. També tenen dret a gaudir dels recursos naturals i del paisatge en condicions d’igualtat, i tenen el deure de fer-ne un ús responsable i evitar-ne el malbaratament. 2. Totes les persones tenen dret a la protecció davant les diferents formes de contaminació, d’acord amb els estàndards i els nivells que determinen les lleis. També tenen el deure de col·laborar en la conservació del patrimoni natural i en les actuacions que tendeixin a eliminar les diferents formes de contaminació, amb l’objectiu de mantenir-lo i conservar-lo per a les generacions futures. 3. Totes les persones tenen dret a accedir a la informació mediambiental de què disposen els poders públics. El dret d’informació només pot ésser limitat per motius d’ordre públic justificats, en els termes que estableixen les lleis. Article 28. Drets dels consumidors i usuaris 1. Les persones, en llur condició de consumidores i usuàries de béns i de serveis, tenen dret a la protecció de llur salut i seguretat. També tenen dret a una informació veraç i entenedora sobre les característiques i els preus dels productes i dels serveis, a un règim de garanties dels productes adquirits i dels subministraments contractats i a la protecció de llurs interessos econòmics davant conductes abusives, negligents o fraudulentes. 2. Els consumidors i usuaris tenen dret a ésser informats i a participar, directament o per mitjà de llurs representants, pel que fa a les administracions públiques de Catalunya, en els termes que estableixen les lleis. CAPÍTOL II Drets en l’àmbit polític i de l’Administració Article 29. Dret de participació 1. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar en condicions d’igualtat en els afers públics de Catalunya, de manera directa o bé per mitjà de representants, en els supòsits i en els termes que estableixen aquest Estatut i les lleis. 30 �TÍTOL I. DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS Art. 30 2. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a elegir llurs representants en els òrgans polítics representatius i a presentar-s’hi com a candidats, d’acord amb les condicions i els requisits que estableixen les lleis. 3. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure i a presentar iniciatives legislatives al Parlament, en els termes que estableixen aquest Estatut i les lleis. 4. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar, directament o per mitjà d’entitats associatives, en el procés d’elaboració de les lleis del Parlament, mitjançant els procediments que estableixi el Reglament del Parlament. 5. Totes les persones tenen dret a dirigir peticions i a plantejar queixes, en la forma i amb els efectes que estableixen les lleis, a les institucions i l’Administració de la Generalitat, i també als ens locals de Catalunya, en matèries de les competències respectives. La llei ha d’establir les condicions d’exercici i els efectes d’aquest dret i les obligacions de les institucions receptores. 6. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure la convocatòria de consultes populars per la Generalitat i els ajuntaments, en matèria de les competències respectives, en la forma i amb les condicions que les lleis estableixen. Article 30. Drets d’accés als serveis públics i a una bona Administració 1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat als serveis públics i als serveis econòmics d’interès general. Les administracions públiques han de fixar les condicions d’accés i els estàndards de qualitat d’aquests serveis, amb independència del règim de llur prestació. 2. Totes les persones tenen dret que els poders públics de Catalunya les tractin, en els afers que les afecten, d’una manera imparcial i objectiva, i que l’actuació dels poders públics sigui proporcionada a les finalitats que la justifiquen. 3. Les lleis han de regular les condicions d’exercici i les garanties dels drets a què fan referència els apartats 1 i 2 i han de determinar els casos en què les administracions públiques de Catalunya i els serveis públics que en depenen han d’adoptar una carta de drets dels usuaris i d’obligacions dels prestadors. 31 �Art. 31 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Article 31. Dret a la protecció de les dades personals Totes les persones tenen dret a la protecció de les dades personals contingudes en els fitxers que són competència de la Generalitat i tenen dret a accedir-hi, examinar-les i obtenir-ne la correcció. Una autoritat independent, designada pel Parlament, ha de vetllar perquè aquests drets siguin respectats, en els termes que estableixen les lleis. CAPÍTOL III Drets i deures lingüístics Article 32. Drets i deures de coneixement i ús de les llengües Totes les persones tenen dret a no ésser discriminades per raons lingüístiques. Els actes jurídics fets en qualsevol de les dues llengües oficials tenen, pel que fa a la llengua, validesa i eficàcia plenes. Article 33. Drets lingüístics davant les administracions públiques i les institucions estatals 1. Els ciutadans tenen el dret d’opció lingüística. En les relacions amb les institucions, les organitzacions i les administracions públiques a Catalunya, totes les persones tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin. Aquest dret obliga les institucions, organitzacions i administracions públiques, inclosa l’Administració electoral a Catalunya, i, en general, les entitats privades que en depenen quan exerceixen funcions públiques. 2. Totes les persones, en les relacions amb l’Administració de justícia, el Ministeri Fiscal, el notariat i els registres públics, tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin en totes les actuacions judicials, notarials i registrals, i a rebre tota la documentació oficial emesa a Catalunya en la llengua sol·licitada, sense que puguin patir indefensió ni dilacions indegudes a causa de la llengua emprada, ni se’ls pugui exigir cap mena de traducció. 3. Per a garantir el dret d’opció lingüística, els jutges i els magistrats, els fiscals, els notaris, els registradors de la propietat i mercantils, els encarregats del Registre Civil i el personal al servei de l’Administració de justícia, per a prestar llurs serveis a Catalunya, han d’acreditar, en la forma que estableixen les lleis, que tenen un 32 �TÍTOL I. DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS Art. 35 nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües oficials, que els fa aptes per a complir les funcions pròpies de llur càrrec o de llur lloc de treball. 4. Per a garantir el dret d’opció lingüística, l’Administració de l’Estat situada a Catalunya ha d’acreditar que el personal al seu servei té un nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials, que el fa apte per a complir les funcions pròpies del seu lloc de treball. [5. Els ciutadans de Catalunya tenen el dret de relacionar-se per escrit en català amb els òrgans constitucionals i amb els òrgans jurisdiccionals d’àmbit estatal, d’acord amb el procediment establert per la legislació corresponent. Aquestes institucions han d’atendre i han de tramitar els escrits presentats en català, que tenen, en tot cas, plena eficàcia jurídica.]7 [Article 34. Drets lingüístics dels consumidors i usuaris Totes les persones tenen dret a ésser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que elegeixin en llur condició d’usuàries o consumidores de béns, productes i serveis. Les entitats, les empreses i els establiments oberts al públic a Catalunya estan subjectes al deure de disponibilitat lingüística en els termes que estableixen les lleis.]8 Article 35. Drets lingüístics en l’àmbit de l’ensenyament [1. Totes les persones tenen dret a rebre l’ensenyament en català, d’acord amb el que estableix aquest Estatut. El català s’ha d’utilitzar normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament universitari i en el no universitari.]9 2. [Els alumnes tenen dret a rebre l’ensenyament en català en l’ensenyament no universitari.]10 També tenen el dret i el deure de conèixer amb suficiència oral i escrita el català i el castellà en finalitzar 7. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 21 de la STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 6 de la STC 137/2010, del 16 de desembre. 8. Aquest article és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 22 de la STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 6 de la STC 137/2010, del 16 de desembre. 9. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 24 de la STC 31/2010, del 28 de juny. 10. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 24 de la STC 31/2.010, del 28 de juny. 33 �Art. 36 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA l’ensenyament obligatori, sigui quina sigui llur llengua habitual en incorporar-se a l’ensenyament. L’ensenyament del català i el castellà ha de tenir una presència adequada en els plans d’estudis. 3. Els alumnes tenen dret a no ésser separats en centres ni en grups classe diferents per raó de llur llengua habitual. 4. Els alumnes que s’incorporen més tard de l’edat corresponent al sistema escolar de Catalunya gaudeixen del dret a rebre un suport lingüístic especial si la manca de comprensió els dificulta seguir amb normalitat l’ensenyament. 5. El professorat i l’alumnat dels centres universitaris tenen dret a expressar-se, oralment i per escrit, en la llengua oficial que elegeixin. Article 36. Drets amb relació a l’aranès 1. A l’Aran totes les persones tenen el dret de conèixer i utilitzar l’aranès i d’ésser ateses oralment i per escrit en aranès en llurs relacions amb les administracions públiques i amb les entitats públiques i privades que en depenen. 2. Els ciutadans de l’Aran tenen el dret d’utilitzar l’aranès en llurs relacions amb la Generalitat. 3. S’han de determinar per llei els altres drets i deures lingüístics amb relació a l’aranès. CAPÍTOL IV Garanties dels drets estatutaris Article 37. Disposicions generals 1. Els drets que reconeixen els capítols I, II i III d’aquest títol vinculen tots els poders públics de Catalunya i, d’acord amb la naturalesa de cada dret, els particulars. Les disposicions que dictin els poders públics de Catalunya han de respectar aquests drets i s’han d’interpretar i aplicar en el sentit més favorable per a llur plena efectivitat. Els drets que reconeixen els articles 32 i 33 també vinculen l’Administració general de l’Estat a Catalunya. 2. El Parlament ha d’aprovar per llei la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya. Les disposicions d’aquest article relatives 34 �TÍTOL I. DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS Art. 39 als drets que reconeixen els capítols I, II i III d’aquest títol s’apliquen també als drets reconeguts per la dita Carta. 3. La regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets reconeguts pels capítols I, II i III d’aquest títol s’han de fer per llei del Parlament. 4. Els drets i els principis d’aquest títol no comporten una alteració del règim de distribució de competències ni la creació de títols competencials nous o la modificació dels que ja existeixen. Cap de les disposicions d’aquest títol no pot ésser desplegada, aplicada o interpretada de manera que redueixi o limiti els drets fonamentals que reconeixen la Constitució i els tractats i els convenis internacionals ratificats per Espanya. Article 38. Tutela 1. El Consell de Garanties Estatutàries tutela els drets que reconeixen els capítols I, II i III d’aquest títol i la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya, d’acord amb el que estableix l’article 76.2.b i c. 2. Els actes que vulnerin els drets reconeguts pels capítols I, II i III d’aquest títol i per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya són objecte de recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, d’acord amb els procediments que estableixen les lleis. CAPÍTOL V Principis rectors Article 39. Disposicions generals 1. Els poders públics de Catalunya han d’orientar les polítiques públiques d’acord amb els principis rectors que estableixen la Constitució i aquest Estatut. En l’exercici de llurs competències, els poders públics de Catalunya han de promoure i adoptar les mesures necessàries per a garantir-ne l’eficàcia plena. 2. El reconeixement, el respecte i la protecció dels principis rectors informen la legislació positiva, la pràctica judicial i l’actuació dels poders públics. 35 �Art. 40 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA 3. Els principis rectors són exigibles davant la jurisdicció, d’acord amb el que determinen les lleis i les altres disposicions que els despleguen. Article 40. Protecció de les persones i de les famílies 1. Els poders públics han de tenir com a objectiu la millora de la qualitat de vida de totes les persones. 2. Els poders públics han de garantir la protecció jurídica, econòmica i social de les diverses modalitats de família que regulen les lleis, com a estructura bàsica i factor de cohesió social i com a primer nucli de convivència de les persones. Així mateix, han de promoure les mesures econòmiques i normatives de suport a les famílies dirigides a garantir la conciliació de la vida laboral i familiar i a tenir descendència, amb una atenció especial a les famílies nombroses. 3. Els poders públics han de garantir la protecció dels infants, especialment contra tota forma d’explotació, d’abandonament, de maltractament o crueltat i de la pobresa i els seus efectes. En totes les actuacions portades a terme pels poders públics o per institucions privades l’interès superior de l’infant ha d’ésser prioritari. 4. Els poders públics han de promoure polítiques públiques que afavoreixin l’emancipació dels joves, facilitant-los l’accés al món laboral i a l’habitatge per tal que puguin desenvolupar llur propi projecte de vida i participar en igualtat de drets i deures en la vida social i cultural. 5. Els poders públics han de garantir la protecció jurídica de les persones amb discapacitats i han de promoure’n la integració social, econòmica i laboral. També han d’adoptar les mesures necessàries per a suplir o complementar el suport de llur entorn familiar directe. 6. Els poders públics han de garantir la protecció de les persones grans perquè puguin portar una vida digna i independent i participar en la vida social i cultural. També han de procurar la plena integració de les persones grans en la societat per mitjà de polítiques públiques basades en el principi de solidaritat intergeneracional. 7. Els poders públics han de promoure la igualtat de les diferents unions estables de parella, tenint en compte llurs característiques, 36 �TÍTOL I. DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS Art. 41 amb independència de l’orientació sexual de llurs membres. La llei ha de regular aquestes unions i altres formes de convivència i llurs efectes. 8. Els poders públics han de promoure la igualtat de totes les persones amb independència de l’origen, la nacionalitat, el sexe, la raça, la religió, la condició social o l’orientació sexual, i també han de promoure l’eradicació del racisme, de l’antisemitisme, de la xenofòbia, de l’homofòbia i de qualsevol altra expressió que atempti contra la igualtat i la dignitat de les persones. Article 41. Perspectiva de gènere 1. Els poders públics han de garantir el compliment del principi d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes en l’accés a l’ocupació, en la formació, en la promoció professional, en les condicions de treball, inclosa la retribució, i en totes les altres situacions, i també han de garantir que les dones no siguin discriminades a causa d’embaràs o de maternitat. 2. Els poders públics han de garantir la transversalitat en la incorporació de la perspectiva de gènere i de les dones en totes les polítiques públiques per a aconseguir la igualtat real i efectiva i la paritat entre dones i homes. 3. Les polítiques públiques han de garantir que s’afrontin de manera integral totes les formes de violència contra les dones i els actes de caràcter sexista i discriminatori; han de fomentar el reconeixement del paper de les dones en els àmbits cultural, històric, social i econòmic, i han de promoure la participació dels grups i les associacions de dones en l’elaboració i l’avaluació d’aquestes polítiques. 4. Els poders públics han de reconèixer i tenir en compte el valor econòmic del treball de cura i atenció en l’àmbit domèstic i familiar en la fixació de llurs polítiques econòmiques i socials. 5. Els poders públics, en l’àmbit de llurs competències, i en els supòsits que estableix la llei, han de vetllar perquè la lliure decisió de la dona sigui determinant en tots els casos que en puguin afectar la dignitat, la integritat i el benestar físic i mental, en particular pel que fa al propi cos i a la seva salut reproductiva i sexual. 37 �Art. 42 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Article 42. Cohesió i benestar socials 1. Els poders públics han de promoure polítiques públiques que fomentin la cohesió social i que garanteixin un sistema de serveis socials, de titularitat pública i concertada, adequat als indicadors econòmics i socials de Catalunya. 2. Els poders públics han de vetllar per la plena integració social, econòmica i laboral de les persones i dels col·lectius més necessitats de protecció, especialment dels que es troben en situació de pobresa i de risc d’exclusió social. 3. Els poders públics han de vetllar per la dignitat, la seguretat i la protecció integral de les persones, especialment de les més vulnerables. 4. Els poders públics han de garantir la qualitat del servei i la gratuï­ tat de l’assistència sanitària pública en els termes que estableix la llei. 5. Els poders públics han de promoure polítiques preventives i comunitàries i han de garantir la qualitat del servei i la gratuïtat dels serveis socials que les lleis determinen com a bàsics. 6. Els poders públics han d’emprendre les accions necessàries per a establir un règim d’acolliment de les persones immigrades i han de promoure les polítiques que garanteixin el reconeixement i l’efectivitat dels drets i deures de les persones immigrades, la igualtat d’oportunitats, les prestacions i els ajuts que en permetin la plena acomodació social i econòmica i la participació en els afers públics. 7. Els poders públics han de vetllar per la convivència social, cultural i religiosa entre totes les persones a Catalunya i pel respecte a la diversitat de creences i conviccions ètiques i filosòfiques de les persones, i han de fomentar les relacions interculturals per mitjà de l’impuls i la creació d’àmbits de coneixement recíproc, diàleg i mediació. També han de garantir el reconeixement de la cultura del poble gitano com a salvaguarda de la realitat històrica d’aquest poble. Article 43. Foment de la participació 1. Els poders públics han de promoure la participació social en l’elaboració, la prestació i l’avaluació de les polítiques públiques, i també la participació individual i associativa en els àmbits cívic, social, cultural, econòmic i polític, amb ple respecte als principis de pluralisme, lliure iniciativa i autonomia. 38 �TÍTOL I. DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS Art. 45 2. Els poders públics han de facilitar la participació i la representació ciutadanes i polítiques, amb una atenció especial a les zones menys poblades del territori. 3. Els poders públics han de procurar que les campanyes institu­ cionals que s’organitzin en ocasió dels processos electorals tinguin com a finalitat la de promoure la participació ciutadana i que els electors rebin dels mitjans de comunicació una informació veraç, objectiva, neutral i respectuosa del pluralisme polític sobre les candidatures que concorren en els processos electorals. Article 44. Educació, recerca i cultura 1. Els poders públics han de garantir la qualitat del sistema d’ensenyament i han d’impulsar una formació humana, científica i tècnica de l’alumnat basada en els valors socials d’igualtat, solidaritat, llibertat, pluralisme, responsabilitat cívica i els altres que fonamenten la convivència democràtica. 2. Els poders públics han de promoure el coneixement suficient d’una tercera llengua en finalitzar l’ensenyament obligatori. 3. Els poders públics han de promoure i han d’impulsar la implicació i la participació de la família en l’educació dels fills i filles, en el marc de la comunitat educativa, i han de facilitar i promoure l’accés a les activitats d’educació en el lleure. 4. Els poders públics han de fomentar la investigació i la recerca científica de qualitat, la creativitat artística i la conservació i la difusió del patrimoni cultural de Catalunya. 5. Els poders públics han d’emprendre les accions necessàries per a facilitar a totes les persones l’accés a la cultura, als béns i als serveis culturals i al patrimoni cultural, arqueològic, històric, industrial i artístic de Catalunya. Article 45. Àmbit socioeconòmic 1. Els poders públics han d’adoptar les mesures necessàries per a promoure el progrés econòmic i el progrés social de Catalunya i dels seus ciutadans, basats en els principis de la solidaritat, la cohesió, el desenvolupament sostenible i la igualtat d’oportunitats. 39 �Art. 45 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA 2. Els poders públics han de promoure una distribució de la renda personal i territorial més equitativa en el marc d’un sistema català de benestar. 3. Els poders públics han d’adoptar les mesures necessàries per a garantir els drets laborals i sindicals dels treballadors, han d’impulsar i han de promoure’n la participació en les empreses i les polítiques d’ocupació plena, de foment de l’estabilitat laboral, de formació de les persones treballadores, de prevenció de riscs laborals, de seguretat i d’higiene en el treball, de creació d’unes condicions dignes al lloc de treball, de no-discriminació per raó de gènere i de garantia del descans necessari i de les vacances retribuïdes. 4. La Generalitat ha de promoure la creació d’un espai català de relacions laborals establert en funció de la realitat productiva i empresarial específica de Catalunya i dels seus agents socials, en el qual han d’estar representades les organitzacions sindicals i empresarials i l’Administració de la Generalitat. En aquest marc, els poders públics han de fomentar una pràctica pròpia de diàleg social, de concertació, de negociació col·lectiva, de resolució extrajudicial de conflictes laborals i de participació en el desenvolupament i la millora de l’entramat productiu. 5. La Generalitat ha d’afavorir el desenvolupament de l’activitat empresarial i l’esperit emprenedor tenint en compte la responsabilitat social de l’empresa, la lliure iniciativa i les condicions de competència, i ha de protegir especialment l’economia productiva, l’activitat dels emprenedors autònoms i la de les empreses petites i mitjanes. La Generalitat ha de fomentar l’acció de les cooperatives i les societats laborals i ha d’estimular les iniciatives de l’economia social. 6. Les organitzacions sindicals i empresarials han de participar en la definició de les polítiques públiques que les afectin. La Generalitat ha de promoure la mediació i l’arbitratge per a la resolució de conflictes d’interessos entre els diversos agents socials. 7. Les organitzacions professionals i les corporacions de dret públic representatives d’interessos econòmics i professionals i les entitats associatives del tercer sector han d’ésser consultades en la definició de les polítiques públiques que les afectin. 40 �TÍTOL I. DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS Art. 46 8. La Generalitat, en consideració a les funcions social, cultural i de promoció econòmica que compleixen les caixes d’estalvis, ha de protegir l’autonomia institucional i ha de promoure la contribució social d’aquestes entitats a les estratègies econòmiques i socials dels diversos territoris de Catalunya. Article 46. Medi ambient, desenvolupament sostenible i equilibri territorial 1. Els poders públics han de vetllar per la protecció del medi ambient per mitjà de l’adopció de polítiques públiques basades en el desenvolupament sostenible i la solidaritat col·lectiva i inter­ generacional. 2. Les polítiques mediambientals s’han de dirigir especialment a la reducció de les diferents formes de contaminació, la fixació d’estàndards i de nivells mínims de protecció, l’articulació de mesures correctives de l’impacte ambiental, la utilització racional dels recursos naturals, la prevenció i el control de l’erosió i de les activitats que alteren el règim atmosfèric i climàtic, i el respecte als principis de preservació del medi, conservació dels recursos naturals, responsabilitat, fiscalitat ecològica i reciclatge i reutilització dels béns i els productes. 3. Els poders públics han de fer efectives les condicions per a la preservació de la natura i la biodiversitat, han de promoure la integració d’objectius ambientals a les polítiques sectorials i han d’establir les condicions que permetin a totes les persones el gaudi del patrimoni natural i paisatgístic. 4. Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica i territorial aplicant polítiques que assegurin un tractament especial de les zones de muntanya, la protecció del paisatge, la defensa del litoral, el foment de les activitats agràries, ramaderes i silvícoles i una distribució equilibrada al territori dels diferents sectors productius, els serveis d’interès general i les xarxes de comunicació. 5. Els poders públics han de facilitar als ciutadans la informació mediambiental i han de fomentar l’educació en els valors de la preservació i de la millora del medi ambient com a patrimoni comú. 41 �Art. 47 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Article 47. Habitatge Els poders públics han de facilitar l’accés a l’habitatge mitjançant la generació de sòl i la promoció d’habitatge públic i d’habitatge protegit, amb una atenció especial pels joves i els col·lectius més necessitats. Article 48. Mobilitat i seguretat viària 1. Els poders públics han de promoure polítiques de transport i de comunicació, basades en criteris de sostenibilitat, que fomentin la utilització del transport públic i la millora de la mobilitat i garanteixin l’accessibilitat per a les persones amb mobilitat reduïda. 2. Els poders públics han d’impulsar, d’una manera prioritària, les mesures destinades a l’increment de la seguretat viària i la disminució dels accidents de trànsit, amb una incidència especial en la prevenció, l’educació viària i l’atenció a les víctimes. Article 49. Protecció dels consumidors i usuaris 1. Els poders públics han de garantir la protecció de la salut, la seguretat i la defensa dels drets i els interessos legítims dels consumidors i usuaris. 2. Els poders públics han de garantir l’existència d’instruments de mediació i arbitratge en matèria de consum, n’han de promoure el coneixement i la utilització i han de donar suport a les organitzacions de consumidors i usuaris. Article 50. Foment i difusió del català 1. Els poders públics han de protegir el català en tots els àmbits i sectors i n’han de fomentar l’ús, la difusió i el coneixement. Aquests principis també s’han d’aplicar respecte a l’aranès. 2. El Govern, les universitats i les institucions d’ensenyament superior, en l’àmbit de les competències respectives, han d’adoptar les mesures pertinents per a garantir l’ús del català en tots els àmbits de les activitats docents, no docents i de recerca. 3. Les polítiques de foment del català s’han d’estendre al conjunt de l’Estat, a la Unió Europea i a la resta del món. 4. Els poders públics han de promoure que les dades que figurin en l’etiquetatge, en l’embalatge i en les instruccions d’ús dels productes distribuïts a Catalunya constin també en català. 42 �TÍTOL I. DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS Art. 52 [5. La Generalitat, l’Administració local i les altres corporacions públiques de Catalunya, les institucions i les empreses que en depenen i els concessionaris de llurs serveis han d’emprar el català en llurs actuacions internes i en la relació entre ells. També l’han d’emprar en les comunicacions i les notificacions dirigides a persones físiques o jurídiques residents a Catalunya, sens perjudici del dret dels ciutadans a rebre-les en castellà si ho demanen.]11 6. Els poders públics han de garantir l’ús de la llengua de signes catalana i les condicions que permetin d’assolir la igualtat de les persones amb sordesa que optin per aquesta llengua, que ha d’ésser objecte d’ensenyament, protecció i respecte. 7. L’Estat, d’acord amb el que disposa la Constitució, ha de donar suport a l’aplicació dels principis que estableix aquest article. S’han d’establir els instruments de coordinació i, si escau, d’actuació conjunta perquè siguin més efectius. Article 51. Cooperació al foment de la pau i cooperació al desenvolupament 1. La Generalitat ha de promoure la cultura de la pau i accions de foment de la pau al món. 2. La Generalitat ha de promoure accions i polítiques de cooperació al desenvolupament dels pobles i ha d’establir programes d’ajut humanitari d’emergència. Article 52. Mitjans de comunicació social 1. Correspon als poders públics de promoure les condicions per a garantir el dret a la informació i a rebre dels mitjans de comunicació una informació veraç i uns continguts que respectin la dignitat de les persones i el pluralisme polític, social, cultural i religiós. En el cas dels mitjans de comunicació de titularitat pública la informació també ha d’ésser neutral. 2. Els poders públics han de promoure les condicions per a garantir l’accés sense discriminacions als serveis audiovisuals en l’àmbit de Catalunya. 11. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 23 de la STC 31/2010, del 28 de juny. 43 �Art. 53 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Article 53. Accés a les tecnologies de la informació i de la comunicació 1. Els poders públics han de facilitar el coneixement de la societat de la informació i han d’impulsar l’accés a la comunicació i a les tecnologies de la informació, en condicions d’igualtat, en tots els àmbits de la vida social, inclòs el laboral; han de fomentar que aquestes tecnologies es posin al servei de les persones i no afectin negativament llurs drets, i han de garantir la prestació de serveis per mitjà de les dites tecnologies, d’acord amb els principis d’universalitat, continuïtat i actualització. 2. La Generalitat ha de promoure la formació, la recerca i la innovació tecnològiques perquè les oportunitats de progrés que ofereix la societat del coneixement i de la informació contribueixin a la millora del benestar i la cohesió socials. Article 54. Memòria històrica 1. La Generalitat i els altres poders públics han de vetllar pel coneixement i el manteniment de la memòria històrica de Catalunya com a patrimoni col·lectiu que testimonia la resistència i la lluita pels drets i les llibertats democràtiques. Amb aquesta finalitat, han d’adoptar les iniciatives institucionals necessàries per al reconeixement i la rehabilitació de tots els ciutadans que han patit persecució com a conseqüència de la defensa de la democràcia i l’autogovern de Catalunya. 2. La Generalitat ha de vetllar perquè la memòria històrica es converteixi en símbol permanent de la tolerància, de la dignitat dels valors democràtics, del rebuig dels totalitarismes i del reconeixement de totes les persones que han patit persecució a causa de llurs opcions personals, ideològiques o de consciència. 44 �TÍTOL II. DE LES INSTITUCIONS Art. 57 TÍTOL II De les institucions CAPÍTOL I El Parlament Article 55. Disposicions generals 1. El Parlament representa el poble de Catalunya. 2. El Parlament exerceix la potestat legislativa, aprova els pressupostos de la Generalitat i controla i impulsa l’acció política i de govern. És la seu on s’expressa preferentment el pluralisme i es fa públic el debat polític. 3. El Parlament és inviolable. Article 56. Composició i règim electoral 1. El Parlament es compon d’un mínim de cent diputats i un màxim de cent cinquanta, elegits per a un termini de quatre anys per mitjà de sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, d’acord amb aquest Estatut i la legislació electoral. 2. El sistema electoral és de representació proporcional i ha d’assegurar la representació adequada de totes les zones del territori de Catalunya. L’Administració electoral és independent i garanteix la transparència i l’objectivitat del procés electoral. El règim electoral és regulat per una llei del Parlament aprovada en una votació final sobre el conjunt del text per majoria de dues terceres parts dels diputats. 3. Són electors i elegibles els ciutadans de Catalunya que estan en ple ús de llurs drets civils i polítics, d’acord amb la legislació electoral. La llei electoral de Catalunya ha d’establir criteris de paritat entre dones i homes per a l’elaboració de les llistes electorals. 4. El president o presidenta de la Generalitat, quinze dies abans del finiment de la legislatura, ha de convocar les eleccions, que han de tenir lloc entre quaranta i seixanta dies després de la convocatòria. Article 57. Estatut dels diputats 1. Els membres del Parlament són inviolables pels vots i les opinions que emetin en l’exercici de llur càrrec. Durant llur mandat 45 �Art. 58 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA gaudeixen d’immunitat amb l’efecte concret que no poden ésser detinguts si no és en cas de delicte flagrant. 2. En les causes contra els diputats, és competent el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Fora del territori de Catalunya la responsabilitat penal és exigible en els mateixos termes davant la Sala Penal del Tribunal Suprem. 3. Els diputats no estan sotmesos a mandat imperatiu. Article 58. Autonomia parlamentària 1. El Parlament gaudeix d’autonomia organitzativa, financera, administrativa i disciplinària. 2. El Parlament elabora i aprova el seu reglament, el seu pressupost i fixa l’estatut del personal que en depèn. 3. L’aprovació i la reforma del Reglament del Parlament corresponen al Ple del Parlament i requereixen el vot favorable de la majoria absoluta dels diputats en una votació final sobre el conjunt del text. Article 59. Organització i funcionament 1. El Parlament té un president o presidenta i una mesa elegits pel Ple. El Reglament del Parlament en regula l’elecció i les funcions. 2. El Reglament del Parlament regula els drets i els deures dels diputats, els requisits per a la formació de grups parlamentaris, la intervenció d’aquests en l’exercici de les funcions parlamentàries i les atribucions de la Junta de Portaveus. 3. El Parlament funciona en ple i en comissions. Els grups parlamentaris participen en totes les comissions en proporció a llurs membres. 4. El Parlament té una diputació permanent, presidida pel president o presidenta del Parlament i integrada pel nombre de diputats que el Reglament del Parlament determini, en proporció a la representació de cada grup parlamentari. La Diputació Permanent vetlla pels poders del Parlament quan aquest no és reunit en els períodes entre sessions, quan ha finit el mandat parlamentari i quan ha estat dissolt. En cas de finiment de la legislatura o de dissolució del Parlament, el 46 �TÍTOL II. DE LES INSTITUCIONS Art. 60 mandat dels diputats que integren la Diputació Permanent és prorrogat fins a la constitució del nou Parlament. 5. Els càrrecs públics i el personal al servei de les administracions públiques que actuen a Catalunya tenen l’obligació de comparèixer a requeriment del Parlament. 6. El Parlament pot crear comissions d’investigació sobre qualsevol assumpte de rellevància pública que sigui d’interès de la Generalitat. Les persones requerides per les comissions d’investigació han de comparèixer-hi obligatòriament, d’acord amb el procediment i les garanties establerts pel Reglament del Parlament. S’han de regular per llei les sancions per l’incompliment d’aquesta obligació. 7. El Reglament del Parlament ha de regular la tramitació de les peticions individuals i col·lectives dirigides al Parlament. També ha d’establir mecanismes de participació ciutadana en l’exercici de les funcions parlamentàries. Article 60. Règim de les reunions i les sessions 1. El Parlament es reuneix anualment en dos períodes ordinaris de sessions fixats pel Reglament. El Parlament es pot reunir en sessions extraordinàries fora dels períodes ordinaris de sessions. Les sessions extraordinàries del Parlament són convocades pel seu president o presidenta per acord de la Diputació Permanent, a proposta de tres grups parlamentaris o d’una quarta part dels diputats, o a petició de grups parlamentaris o de diputats que en representin la majoria absoluta. El Parlament també es reuneix en sessió extraordinària a petició del president o presidenta de la Generalitat. Les sessions extraordinàries es convoquen amb un ordre del dia determinat i s’aixequen després d’haver-lo exhaurit. 2. Les sessions del Ple són públiques, excepte en els supòsits establerts pel Reglament del Parlament. 3. El Parlament, per a adoptar acords vàlidament, s’ha de trobar reunit amb la presència de la majoria absoluta dels diputats. Els acords són vàlids si han estat aprovats per la majoria simple dels diputats presents, sens perjudici de les majories especials establertes per aquest Estatut, per les lleis o pel Reglament del Parlament. 47 �Art. 61 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Article 61. Funcions Corresponen al Parlament, a més de les funcions establertes per l’article 55, les següents: a) Designar els senadors que representen la Generalitat al Senat. La designació s’ha de fer en una convocatòria específica i de manera proporcional al nombre de diputats de cada grup parlamentari. b) Elaborar proposicions de llei per a presentar-les a la Mesa del Congrés dels Diputats i nomenar els diputats del Parlament encarregats de defensar-les. c) Sol·licitar al Govern de l’Estat l’adopció de projectes de llei. d) Sol·licitar a l’Estat la transferència o delegació de competències i l’atribució de facultats en el marc de l’article 150 de la Constitució. e) Interposar el recurs d’inconstitucionalitat i personar-se davant el Tribunal Constitucional en altres processos constitucionals, d’acord amb el que estableixi la Llei orgànica del Tribunal Constitucional. f) Les altres funcions que li atribueixen aquest Estatut i les lleis. Article 62. Iniciativa legislativa i exercici de la funció legislativa 1. La iniciativa legislativa correspon als diputats, als grups parlamentaris i al Govern. També correspon, en els termes establerts per les lleis de Catalunya, als ciutadans, mitjançant la iniciativa legislativa popular, i als òrgans representatius dels ens supramunicipals de caràcter territorial que estableix aquest Estatut. 2. Són lleis de desenvolupament bàsic de l’Estatut les que regulen directament les matèries esmentades pels articles 2.3, 6, 37.2, 56.2, 67.5, 68.3, 77.3, 79.3, 81.2 i 94.1. L’aprovació, la modificació i la derogació d’aquestes lleis requereixen el vot favorable de la majoria absoluta del Ple del Parlament en una votació final sobre el conjunt del text, llevat que l’Estatut n’estableixi una altra. 3. El Ple del Parlament pot delegar la tramitació i l’aprovació d’iniciatives legislatives a les comissions legislatives permanents. En qualsevol moment pot revocar aquesta delegació. No poden ésser objecte de delegació a les comissions la reforma de l’Estatut, les lleis de desenvolupament bàsic, el pressupost de la Generalitat i les lleis de delegació legislativa al Govern. 48 �TÍTOL II. DE LES INSTITUCIONS Art. 64 Article 63. Delegació en el Govern de la potestat legislativa 1. El Parlament pot delegar en el Govern la potestat de dictar normes amb rang de llei. Les disposicions del Govern que contenen legislació delegada tenen el nom de decrets legislatius. No poden ésser objecte de delegació legislativa la reforma de l’Estatut, les lleis de desenvolupament bàsic, llevat que es delegui l’establiment d’un text refós, la regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets reconeguts per l’Estatut i per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya i el pressupost de la Generalitat. 2. La delegació legislativa només es pot atorgar al Govern. La delegació ha d’ésser expressa, per mitjà d’una llei, per a una matèria concreta i amb la determinació d’un termini per a fer-ne ús. La delegació s’exhaureix quan el Govern publica el decret legislatiu corresponent o quan el Govern es troba en funcions. 3. Quan es tracti d’autoritzar el Govern per a formular un nou text articulat, les lleis de delegació han de fixar les bases a les quals s’ha d’ajustar el Govern en l’exercici de la delegació legislativa. Quan es tracti d’autoritzar el Govern a refondre textos legals, les lleis han de determinar l’abast i els criteris de la refosa. 4. El control de la legislació delegada és regulat pel Reglament del Parlament. Les lleis de delegació també poden establir un règim de control especial per als decrets legislatius. Article 64. Decrets llei 1. En cas d’una necessitat extraordinària i urgent, el Govern pot dictar disposicions legislatives provisionals sota la forma de decret llei. No poden ésser objecte de decret llei la reforma de l’Estatut, les matèries que són objecte de lleis de desenvolupament bàsic, la regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets reconeguts per l’Estatut i per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya i el pressupost de la Generalitat. 2. Els decrets llei resten derogats si en el termini improrrogable dels trenta dies subsegüents a la promulgació no són validats expressament pel Parlament després d’un debat i una votació de totalitat. 3. El Parlament pot tramitar els decrets llei com a projectes de llei pel procediment d’urgència, dins el termini establert per l’apartat 2. 49 �Art. 65 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Article 65. Promulgació i publicació de les lleis Les lleis de Catalunya són promulgades, en nom del rei, pel president o presidenta de la Generalitat, el qual n’ordena la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, en el termini de quinze dies des de l’aprovació, i en el Boletín Oficial del Estado. A l’efecte de l’entrada en vigor, regeix la data de publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. La versió oficial en castellà és la traducció elaborada per la Generalitat. Article 66. Causes de finiment de la legislatura La legislatura fineix per expiració del mandat legal en complir-se els quatre anys de la data de les eleccions. També pot finir anticipadament si no té lloc la investidura del president o presidenta de la Generalitat, o per dissolució anticipada, acordada pel president o presidenta de la Generalitat. CAPÍTOL II El president o presidenta de la Generalitat Article 67. Elecció, nomenament, estatut personal, cessament i competències 1. El president o presidenta té la més alta representació de la Generalitat i dirigeix l’acció del Govern. També té la representació ordinària de l’Estat a Catalunya. 2. El president o presidenta de la Generalitat és elegit pel Parlament d’entre els seus membres. Es pot regular per llei la limitació de mandats. 3. Si, un cop transcorreguts dos mesos des de la primera votació d’investidura, cap candidat o candidata no és elegit, el Parlament resta dissolt automàticament i el president o presidenta de la Gene­ralitat en funcions convoca eleccions de manera immediata, que han de tenir lloc entre quaranta i seixanta dies després de la convocatòria. 4. El president o presidenta de la Generalitat és nomenat pel rei. 50 �TÍTOL II. DE LES INSTITUCIONS Art. 67 5. Una llei del Parlament regula l’estatut personal del president o presidenta de la Generalitat. Als efectes de precedències i protocol a Catalunya, el president o presidenta de la Generalitat té la posició preeminent que li correspon com a representant de la Generalitat i de l’Estat a Catalunya. 6. Com a representant ordinari de l’Estat a Catalunya, correspon al president o presidenta: a) Promulgar, en nom del rei, les lleis, els decrets llei i els decrets legislatius de Catalunya i ordenar-ne la publicació. b) Ordenar la publicació dels nomenaments dels càrrecs institucionals de l’Estat a Catalunya. c) Demanar la col·laboració a les autoritats de l’Estat que exerceixen funcions públiques a Catalunya. d) Les altres que determinin les lleis. 7. El president o presidenta de la Generalitat cessa per renovació del Parlament a conseqüència d’unes eleccions, per aprovació d’una moció de censura o denegació d’una qüestió de confiança, per defunció, per dimissió, per incapacitat permanent, física o mental, reconeguda pel Parlament, que l’inhabiliti per a l’exercici del càrrec, i per condemna penal ferma que comporti la inhabilitació per a l’exercici de càrrecs públics. 8. El conseller primer o consellera primera, si n’hi ha, o el conseller o consellera que determini la llei, supleix i substitueix el president o presidenta de la Generalitat en els casos d’absència, malaltia, cessament per causa d’incapacitat i defunció. La suplència i la substitució no per­meten exercir les atribucions del president o presidenta relatives al plantejament d’una qüestió de confiança, la designació i el cessament dels consellers i la dissolució anticipada del Parlament. 9. El president o presidenta de la Generalitat, si no ha nomenat un conseller primer o consellera primera, pot delegar temporalment funcions executives en un dels consellers. 51 �Art. 68 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA CAPÍTOL III El Govern i l’Administració de la Generalitat SECCIÓ PRIMERA El Govern Article 68. Funcions, composició, organització i cessament 1. El Govern és l’òrgan superior col·legiat que dirigeix l’acció política i l’Administració de la Generalitat. Exerceix la funció executiva i la potestat reglamentària d’acord amb aquest Estatut i les lleis. 2. El Govern es compon del president o presidenta de la Generalitat, el conseller primer o consellera primera, si escau, i els consellers. 3. Una llei ha de regular l’organització, el funcionament i les atribucions del Govern. 4. El Govern cessa quan ho fa el president o presidenta de la Generalitat. 5. Els actes, les disposicions generals i les normes que emanen del Govern o de l’Administració de la Generalitat han d’ésser publicats en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Aquesta publicació és suficient, a tots els efectes, per a l’eficàcia dels actes i per a l’entrada en vigor de les disposicions generals i les normes. Article 69. El conseller primer o consellera primera El president o presidenta de la Generalitat per decret pot nomenar i separar un conseller primer o consellera primera, de la qual cosa ha de donar compte al Parlament. El conseller primer o consellera primera és membre del Govern. El conseller primer o consellera primera, d’acord amb el que estableix la llei, té funcions pròpies, a més de les delegades pel president o presidenta. Article 70. Estatut personal dels membres del Govern 1. El president o presidenta de la Generalitat i els consellers, durant llurs mandats i pels actes presumptament delictius comesos al territori de Catalunya, no poden ésser detinguts ni retinguts excepte en cas de delicte flagrant. 52 �TÍTOL II. DE LES INSTITUCIONS Art. 71 2. Correspon al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya decidir sobre la inculpació, el processament i l’enjudiciament del president o presidenta de la Generalitat i dels consellers. Fora del territori de Catalunya la responsabilitat penal és exigible en els mateixos termes davant la Sala Penal del Tribunal Suprem. SECCIÓ SEGONA L’Administració de la Generalitat Article 71. Disposicions generals i principis d’organització i funcionament 1. L’Administració de la Generalitat és l’organització que exerceix les funcions executives atribuïdes per aquest Estatut a la Generalitat. Té la condició d’administració ordinària d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis, sens perjudici de les competències que corresponen a l’Administració local. 2. L’Administració de la Generalitat serveix amb objectivitat els interessos generals i actua amb submissió plena a les lleis i al dret. 3. L’Administració de la Generalitat actua d’acord amb els principis de coordinació i transversalitat, amb la finalitat de garantir la integració de les polítiques públiques. 4. L’Administració de la Generalitat, d’acord amb el principi de transparència, ha de fer pública la informació necessària perquè els ciutadans en puguin avaluar la gestió. 5. L’Administració de la Generalitat exerceix les seves funcions al territori d’acord amb els principis de desconcentració i de descentralització. 6. Les lleis han de regular l’organització de l’Administració de la Generalitat i han de determinar en tot cas: a) Les modalitats de descentralització funcional i les diverses formes de personificació pública i privada que pot adoptar l’Administració de la Generalitat. b) Les formes d’organització i de gestió dels serveis públics. 53 �Art. 72 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA c) L’actuació de l’Administració de la Generalitat en règim de dret privat, i també la participació del sector privat en l’execució de les polítiques públiques i la prestació dels serveis públics. 7. S’ha de regular per llei l’estatut jurídic del personal al servei de l’Administració de la Generalitat, incloent-hi, en tot cas, el règim d’incompatibilitats, la garantia de formació i actualització dels coneixements i la praxi necessària per a complir les funcions públiques. Article 72. Òrgans consultius del Govern 1. La Comissió Jurídica Assessora és l’alt òrgan consultiu del Govern. Una llei del Parlament en regula la composició i les funcions. 2. El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya és l’òrgan consultiu i d’assessorament del Govern en matèries socioeconòmiques, laborals i ocupacionals. Una llei del Parlament en regula la composició i les funcions. CAPÍTOL IV Les relacions entre el Parlament i el Govern Article 73. Drets i obligacions dels membres del Govern envers el Parlament 1. El president o presidenta de la Generalitat i els consellers tenen el dret d’assistir a les reunions del Ple i de les comissions parlamentàries i prendre-hi la paraula. 2. El Parlament pot requerir al Govern i als seus membres la informació que consideri necessària per a l’exercici de les seves funcions. També en pot requerir la presència al Ple i a les comissions, en els termes que estableix el Reglament del Parlament. Article 74. Responsabilitat política del Govern i dels seus membres 1. El president o presidenta de la Generalitat i els consellers responen políticament davant el Parlament de forma solidària, sens perjudici de la responsabilitat directa de cadascun d’ells. 2. La delegació de funcions del president o presidenta de la Generalitat no l’eximeix de la seva responsabilitat política davant el Parlament. 54 �TÍTOL II. DE LES INSTITUCIONS Art. 76 Article 75. Dissolució anticipada del Parlament El president o presidenta de la Generalitat, amb la deliberació prèvia del Govern i sota la seva exclusiva responsabilitat, pot dissoldre el Parlament. Aquesta facultat no pot ésser exercida quan estigui en tràmit una moció de censura i tampoc si no ha transcorregut un any com a mínim des de la darrera dissolució per aquest procediment. El decret de dissolució ha d’establir la convocatòria de noves eleccions, que han de tenir lloc entre els quaranta i els seixanta dies següents a la data de publicació del decret en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. CAPÍTOL V Altres institucions de la Generalitat SECCIÓ PRIMERA El Consell de Garanties Estatutàries Article 76. Funcions 1. El Consell de Garanties Estatutàries és la institució de la Generalitat que vetlla per l’adequació a aquest Estatut i a la Constitució de les disposicions de la Generalitat en els termes que estableix l’apartat 2. 2. El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar, en els termes que estableixi la llei, en els casos següents: a) L’adequació a la Constitució dels projectes i les proposicions de reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya abans que el Parlament els aprovi. b) L’adequació a aquest Estatut i a la Constitució dels projectes i les proposicions de llei sotmesos a debat i aprovació del Parlament i dels decrets llei sotmesos a convalidació del Parlament. c) L’adequació a aquest Estatut i a la Constitució dels projectes de decret legislatiu aprovats pel Govern. d) L’adequació dels projectes i les proposicions de llei i dels projectes de decret legislatiu aprovats pel Govern a l’autonomia local en els termes que garanteix aquest Estatut. 3. El Consell de Garanties Estatutàries ha de dictaminar abans de la interposició del recurs d’inconstitucionalitat pel Parlament o pel 55 �Art. 77 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Govern, abans de la interposició de conflicte de competència pel Govern i abans de la interposició de conflicte en defensa de l’autonomia local davant el Tribunal Constitucional. 4. Els dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries tenen caràcter vinculant amb relació als projectes de llei i les proposicions de llei del Parlament que desenvolupin o afectin drets reconeguts per aquest Estatut.12 Article 77. Composició i funcionament 1. El Consell de Garanties Estatutàries és format per membres nomenats pel president o presidenta de la Generalitat entre juristes de reconeguda competència, dues terceres parts dels quals a proposta del Parlament, per majoria de tres cinquenes parts dels diputats, i una tercera part a proposta del Govern. 2. Els membres del Consell de Garanties Estatutàries han d’elegir d’entre ells el president o presidenta. 3. Una llei del Parlament regula la composició i el funcionament del Consell de Garanties Estatutàries, l’estatut dels membres i els procediments relatius a l’exercici de les seves funcions. Es poden ampliar per llei les funcions dictaminadores del Consell de Garanties Estatutàries que estableix aquest Estatut sense atribuir-los caràcter vinculant. 4. El Consell de Garanties Estatutàries té autonomia orgànica, funcional i pressupostària, d’acord amb la llei. SECCIÓ SEGONA El Síndic de Greuges Article 78. Funcions i relacions amb altres institucions anàlogues 1. El Síndic de Greuges té la funció de protegir i defensar els drets i les llibertats que reconeixen la Constitució i aquest Estatut. Amb aquesta finalitat supervisa, amb caràcter exclusiu,13 l’activitat de l’Administració de la Generalitat, la dels organismes públics o privats vin12. Aquest apartat és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny. 13. Aquest incís és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny. 56 �TÍTOL II. DE LES INSTITUCIONS Art. 79 culats o que en depenen, la de les empreses privades que gestionen serveis públics o acompleixen activitats d’interès general o universal o activitats equivalents de manera concertada o indirecta i la de les altres persones amb un vincle contractual amb l’Administració de la Generalitat i amb les entitats públiques que en depenen. També supervisa l’activitat de l’Administració local de Catalunya i la dels organismes públics o privats vinculats o que en depenen. 2. El Síndic de Greuges i el Defensor del Poble col·laboren en l’exercici de llurs funcions. 3. El Síndic de Greuges pot sol·licitar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries sobre els projectes i les proposicions de llei sotmesos a debat i aprovació del Parlament i dels decrets llei sotmesos a convalidació del Parlament, quan regulen drets reconeguts per aquest Estatut. 4. El Síndic de Greuges pot establir relacions de col·laboració amb els defensors locals de la ciutadania i altres figures anàlogues creades en l’àmbit públic i el privat. 5. Les administracions públiques de Catalunya i les altres entitats i persones a què fa referència l’apartat 1 tenen l’obligació de cooperar amb el Síndic de Greuges. S’han de regular per llei les sancions i els mecanismes destinats a garantir el compliment d’aquesta obligació. Article 79. Designació i estatut del síndic de greuges 1. El síndic o síndica de greuges és elegit pel Parlament per majoria de tres cinquenes parts dels seus membres. 2. El síndic o síndica de greuges exerceix les seves funcions amb imparcialitat i independència, és inviolable per les opinions expressades en l’exercici de les seves funcions, és inamovible i només pot ésser destituït i suspès per les causes que estableix la llei. 3. S’han de regular per llei l’estatut personal del síndic de greuges, les incompatibilitats, les causes de cessament, l’organització i les atribucions de la institució. El Síndic de Greuges gaudeix d’autonomia reglamentària, organitzativa, funcional i pressupostària d’acord amb les lleis. 57 �Art. 80 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA SECCIÓ TERCERA La Sindicatura de Comptes Article 80. Funcions i relacions amb el Tribunal de Comptes 1. La Sindicatura de Comptes és l’òrgan fiscalitzador extern dels comptes, de la gestió econòmica i del control d’eficiència de la Generalitat, dels ens locals i de la resta del sector públic de Catalunya. 2. La Sindicatura de Comptes depèn orgànicament del Parlament, exerceix les seves funcions per delegació d’aquest i amb plena autonomia organitzativa, funcional i pressupostària, d’acord amb les lleis. 3. La Sindicatura de Comptes i el Tribunal de Comptes han d’establir llurs relacions de cooperació per mitjà d’un conveni. En aquest conveni s’han d’establir els mecanismes de participació en els procediments jurisdiccionals sobre responsabilitat comptable. Article 81. Composició, funcionament i estatut personal 1. La Sindicatura de Comptes és formada per síndics designats pel Parlament per majoria de tres cinquenes parts. Els síndics elegeixen d’entre ells el síndic o síndica major. 2. S’han de regular per llei l’estatut personal, les incompatibilitats, les causes de cessament, l’organització i el funcionament de la Sindicatura de Comptes. SECCIÓ QUARTA Regulació del Consell de l’Audiovisual de Catalunya Article 82. El Consell de l’Audiovisual de Catalunya El Consell de l’Audiovisual de Catalunya és l’autoritat reguladora independent en l’àmbit de la comunicació audiovisual pública i privada. El Consell actua amb plena independència del Govern de la Generalitat en l’exercici de les seves funcions. Una llei del Parlament ha d’establir els criteris d’elecció dels seus membres i els seus àmbits específics d’actuació. 58 �TÍTOL II. DE LES INSTITUCIONS Art. 84 CAPÍTOL VI El govern local SECCIÓ PRIMERA Organització territorial local Article 83. Organització del govern local de Catalunya 1. Catalunya estructura la seva organització territorial bàsica en municipis i vegueries. 2. L’àmbit supramunicipal és constituït, en tot cas, per les comarques, que ha de regular una llei del Parlament. 3. Els altres ens supramunicipals que creï la Generalitat es fonamenten en la voluntat de col·laboració i associació dels municipis. Article 84. Competències locals 1. Aquest Estatut garanteix als municipis un nucli de competències pròpies que han d’ésser exercides per aquestes entitats amb plena autonomia, subjecta només a control de constitucionalitat i de legalitat. 2. Els governs locals de Catalunya tenen en tot cas competències pròpies sobre les matèries següents, en els termes que determinin les lleis: a) L’ordenació i la gestió del territori, l’urbanisme i la disciplina urbanística i la conservació i el manteniment dels béns de domini públic local. b) La planificació, la programació i la gestió d’habitatge públic i la participació en la planificació en sòl municipal de l’habitatge de protecció oficial. c) L’ordenació i la prestació de serveis bàsics a la comunitat. d) La regulació i la gestió dels equipaments municipals. e) La regulació de les condicions de seguretat en les activitats organitzades en espais públics i en locals de concurrència pública. La coordinació mitjançant la Junta de Seguretat dels diversos cossos i forces presents al municipi. f) La protecció civil i la prevenció d’incendis. 59 �Art. 85 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA g) La planificació, l’ordenació i la gestió de l’educació infantil i la participació en el procés de matriculació en els centres públics i concertats del terme municipal, el manteniment i l’aprofitament, fora de l’horari escolar, dels centres públics i el calendari escolar. h) La circulació i els serveis de mobilitat i la gestió del transport de viatgers municipal. i) La regulació de l’establiment d’autoritzacions i promocions de tot tipus d’activitats econòmiques, especialment les de caràcter comercial, artesanal i turístic i foment de l’ocupació. j) La formulació i la gestió de polítiques per a la protecció del medi ambient i el desenvolupament sostenible. k) La regulació i la gestió dels equipaments esportius i de lleure i promoció d’activitats. l) La regulació de l’establiment d’infraestructures de telecomunicacions i prestació de serveis de telecomunicacions. m) La regulació i la prestació dels serveis d’atenció a les persones, dels serveis socials públics d’assistència primària i foment de les polítiques d’acolliment dels immigrants. n) La regulació, la gestió i la vigilància de les activitats i els usos que es porten a terme a les platges, als rius, als llacs i a la muntanya. 3. La distribució de les responsabilitats administratives en les matèries a què fa referència l’apartat 2 entre les diverses administracions locals ha de tenir en compte llur capacitat de gestió i es regeix per les lleis aprovades pel Parlament, pel principi de subsidiarietat, d’acord amb el que estableix la Carta europea de l’autonomia local, pel principi de diferenciació, d’acord amb les característiques que presenta la realitat municipal, i pel principi de suficiència financera. 4. La Generalitat ha de determinar i fixar els mecanismes per al finançament dels nous serveis derivats de l’ampliació de l’espai competencial dels governs locals. Article 85. El Consell de Governs Locals El Consell de Governs Locals és l’òrgan de representació de municipis i vegueries en les institucions de la Generalitat. El Consell ha 60 �TÍTOL II. DE LES INSTITUCIONS Art. 86 d’ésser escoltat en la tramitació parlamentària de les iniciatives legislatives que afecten de manera específica les administracions locals i en la tramitació de plans i normes reglamentàries de caràcter idèntic. Una llei del Parlament regula la composició, l’organització i les fun­ cions del Consell de Governs Locals. SECCIÓ SEGONA El municipi Article 86. El municipi i l’autonomia municipal 1. El municipi és l’ens local bàsic de l’organització territorial de Catalunya i el mitjà essencial de participació de la comunitat local en els afers públics. 2. El govern i l’administració municipals corresponen a l’ajuntament, format per l’alcalde o alcaldessa i els regidors. S’han d’establir per llei els requisits que s’han de complir per a l’aplicació del règim de consell obert. 3. Aquest Estatut garanteix al municipi l’autonomia per a l’exercici de les competències que té encomanades i la defensa dels interessos propis de la col·lectivitat que representa. 4. Els actes i els acords adoptats pels municipis no poden ésser objecte de control d’oportunitat per cap altra administració. 5. Correspon a la Generalitat el control de l’adequació a l’ordenament jurídic dels actes i els acords adoptats pels municipis i, si escau, la impugnació corresponent davant la jurisdicció contenciosa administrativa, sens perjudici de les accions que l’Estat pugui emprendre en defensa de les seves competències. 6. Els regidors són elegits pels veïns dels municipis per mitjà de sufragi universal, igual, lliure, directe i secret. 7. Les concentracions de població que dins d’un municipi formin nuclis separats es poden constituir en entitats municipals descentralitzades. La llei els ha de garantir la descentralització i la capacitat suficients per a portar a terme les activitats i prestar els serveis de llur competència. 61 �Art. 87 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Article 87. Principis d’organització i funcionament i potestat normativa 1. Els municipis disposen de plena capacitat d’autoorganització dins el marc de les disposicions generals establertes per llei en matèria d’organització i funcionament municipal. 2. Els municipis tenen dret a associar-se amb altres i a cooperar entre ells i amb altres ens públics per a exercir llurs competències, i també per a complir tasques d’interès comú. A aquests efectes, tenen capacitat per a establir convenis i crear mancomunitats, consorcis i associacions i participar-hi, i també adoptar altres formes d’actuació conjunta. Les lleis no poden limitar aquest dret si no és per a garantir l’autonomia dels altres ens que la tenen reconeguda. 3. Els municipis tenen potestat normativa, com a expressió del principi democràtic en què es fonamenten, en l’àmbit de llurs competències i en els altres sobre els quals es projecta llur autonomia. Article 88. Principi de diferenciació Les lleis que afecten el règim jurídic, orgànic, funcional, competencial i financer dels municipis han de tenir en compte necessàriament les diferents característiques demogràfiques, geogràfiques, funcionals, organitzatives, de dimensió i de capacitat de gestió que tenen. Article 89. Règim especial del municipi de Barcelona El municipi de Barcelona disposa d’un règim especial establert per llei del Parlament. L’Ajuntament de Barcelona té iniciativa per a proposar la modificació d’aquest règim especial i, d’acord amb les lleis i el Reglament del Parlament, ha de participar en l’elaboració dels projectes de llei que incideixen en aquest règim especial i ha d’ésser consultat en la tramitació parlamentària d’altres iniciatives legislatives sobre el seu règim especial. 62 �TÍTOL II. DE LES INSTITUCIONS Art. 92 SECCIÓ TERCERA La vegueria [Article 90. La vegueria 1. La vegueria és l’àmbit territorial específic per a l’exercici del govern intermunicipal de cooperació local i té personalitat jurídica pròpia. La vegueria també és la divisió territorial adoptada per la Generalitat per a l’organització territorial dels seus serveis. 2. La vegueria, com a govern local, té naturalesa territorial i gaudeix d’autonomia per a la gestió dels seus interessos.]14 Article 91. El Consell de Vegueria 1. El govern i l’administració autònoma de la vegueria corresponen al Consell de Vegueria, format pel president o presidenta i pels consellers de vegueria. 2. El president o presidenta de vegueria és escollit pels consellers de vegueria d’entre els seus membres. [3. Els consells de vegueria substitueixen les diputacions.]15 [4. La creació, la modificació i la supressió, i també el desplegament del règim jurídic de les vegueries, són regulats per llei del Parlament. L’alteració dels límits provincials, si s’escau, s’ha de portar a terme d’acord amb el que estableix l’article 141.1 de la Constitució.]16 SECCIÓ QUARTA La comarca i els altres ens locals supramunicipals Article 92. La comarca 1. La comarca es configura com a ens local amb personalitat jurídica pròpia i és formada per municipis per a la gestió de competències i serveis locals. 14. Aquest article és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 40 de la STC 31/2010, del 28 de juny. 15. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 41 de la STC 31/2010, del 28 de juny. 16. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 41 de la STC 31/2010, del 28 de juny. 63 �Art. 93 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA 2. La creació, la modificació i la supressió de les comarques, i també l’establiment del règim jurídic d’aquests ens, són regulats per una llei del Parlament. Article 93. Els altres ens locals supramunicipals Els altres ens locals supramunicipals es fonamenten en la voluntat de col·laboració i associació dels municipis i en el reconeixement de les àrees metropolitanes. La creació, la modificació i la supressió, i també l’establiment del règim jurídic d’aquests ens, són regulats per una llei del Parlament. CAPÍTOL VII Organització institucional pròpia de l’Aran Article 94. Règim jurídic 1. L’Aran disposa d’un règim jurídic especial establert per llei del Parlament. Per mitjà d’aquest règim es reconeix l’especificitat de l’organització institucional i administrativa de l’Aran i se’n garanteix l’autonomia per a ordenar i gestionar els afers públics del seu territori. 2. La institució de govern de l’Aran és el Conselh Generau, que és format pel Síndic, el Plen des Conselhèrs e Conselhères Generaus i la Comission d’Auditors de Compdes. El síndic o síndica és la més alta representació i l’ordinària de la Generalitat a l’Aran. 3. La institució de govern de l’Aran és elegida per mitjà de sufragi universal, igual, lliure, directe i secret, en la forma establerta per llei. 4. El Conselh Generau té competència en les matèries que determinin la llei reguladora del règim especial de l’Aran i la resta de lleis aprovades pel Parlament i les facultats que la llei li atribueix, en especial, en les actuacions de muntanya. L’Aran, per mitjà de la seva institució representativa, ha de participar en l’elaboració de les iniciatives legislatives que afecten el seu règim especial. 5. Una llei del Parlament estableix els recursos financers suficients perquè el Conselh Generau pugui prestar els serveis de la seva competència. 64 �TÍTOL III. DEL PODER JUDICIAL A CATALUNYA Art. 95 TÍTOL III Del poder judicial a Catalunya CAPÍTOL I El Tribunal Superior de Justícia i el fiscal o la fiscal superior de Catalunya Article 95. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 1. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és l’òrgan jurisdiccional en què culmina l’organització judicial a Catalunya i és competent, en els termes establerts per la llei orgànica corresponent, per a conèixer dels recursos i dels procediments en els diversos ordres jurisdiccionals i per a tutelar els drets reconeguts per aquest Estatut. En tot cas, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és competent en els ordres jurisdiccionals civil, penal, contenciós administratiu i social i en els altres que es puguin crear en el futur. [2. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és l’última instància jurisdiccional de tots els processos iniciats a Catalunya, i de tots els recursos que es tramiten en el seu àmbit territorial, sigui quin sigui el dret invocat com a aplicable, d’acord amb la Llei orgànica del poder judicial i sens perjudici de la competència reservada al Tribunal Suprem per a la unificació de doctrina. La Llei orgànica del poder judicial ha de determinar l’abast i el contingut dels recursos esmentats.]17 3. Correspon en exclusiva al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la unificació de la interpretació del dret de Catalunya. 4. Correspon al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la resolució dels recursos extraordinaris de revisió que autoritzi la llei contra les resolucions fermes dictades pels òrgans judicials de Catalunya. 5. El president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és el representant del poder judicial a Catalunya. És nomenat pel rei, a proposta del Consell General del Poder Judicial i amb la participació del Consell de Justícia de Catalunya,18 en els termes que 17. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 44 de la STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 8 de la STC 137/2010, del 16 de desembre. 18. Aquest incís és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny. 65 �Art. 96 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA determini la Llei orgànica del poder judicial. El president o presidenta de la Generalitat ordena que se’n publiqui el nomenament en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. 6. Els presidents de sala del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya són nomenats a proposta del Consell General del Poder Judicial i amb la participació del Consell de Justícia de Catalunya,19 en els termes que determini la llei orgànica del poder judicial. Article 96. El fiscal o la fiscal superior de Catalunya 1. El fiscal o la fiscal superior de Catalunya és el fiscal o la fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, representa el Ministeri Fiscal a Catalunya i és designat en els termes que estableix el seu estatut orgànic. 2. El president o presidenta de la Generalitat ordena la publicació del nomenament del fiscal o la fiscal superior de Catalunya en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. 3. El fiscal o la fiscal superior de Catalunya ha de trametre una còpia de la memòria anual de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya al Govern, al Consell de Justícia de Catalunya i al Parlament, i ha de presentar-la davant aquest dins els sis mesos següents al dia en què es fa pública. 4. Les funcions del fiscal o la fiscal superior de Catalunya són les que estableix l’Estatut orgànic del Ministeri Fiscal. La Generalitat pot subscriure convenis amb el Ministeri Fiscal. CAPÍTOL II El Consell de Justícia de Catalunya Article 97. El Consell de Justícia de Catalunya El Consell de Justícia de Catalunya és l’òrgan de govern del poder judicial a Catalunya. Actua com a òrgan desconcentrat del Consell General del Poder Judicial, sens perjudici de les competències 19. Aquest incís és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny. 66 �TÍTOL III. DEL PODER JUDICIAL A CATALUNYA Art. 98 d’aquest darrer, d’acord amb el que estableix la Llei orgànica del poder judicial.20 Article 98. Atribucions 1. Les atribucions del Consell de Justícia de Catalunya són les que estableixen aquest Estatut, la Llei orgànica del poder judicial, les lleis que aprovi el Parlament i les que, si escau, li delegui el Consell General del Poder Judicial. 2. Les atribucions del Consell de Justícia de Catalunya respecte als òrgans jurisdiccionals situats al territori de Catalunya són, d’acord amb el que estableix la Llei orgànica del poder judicial, les següents: a) Participar en la designació del president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i també en la designació dels presidents de sala del dit Tribunal Superior i dels presidents de les audiències provincials. b) Proposar al Consell General del Poder Judicial i expedir els nomenaments i els cessaments dels jutges i magistrats incorporats a la carrera judicial temporalment amb funcions d’assistència, suport o substitució, i també determinar l’adscripció d’aquests jutges i magistrats als òrgans judicials que requereixin mesures de reforç. c) Instruir expedients i, en general, exercir les funcions disciplinàries sobre jutges i magistrats, en els termes que estableixen les lleis. d) Participar en la planificació de la inspecció de jutjats i tribunals; ordenar-ne, si escau, la inspecció i la vigilància, i fer propostes en aquest àmbit; atendre les ordres d’inspecció dels jutjats i tribunals que acordi el Govern, i donar compte de la resolució i de les mesures adoptades. e) Informar sobre els recursos d’alçada interposats contra els acords dels òrgans de govern dels tribunals i jutjats de Catalunya.21 f) Precisar i aplicar, quan escaigui, en l’àmbit de Catalunya, els reglaments del Consell General del Poder Judicial. 20. Aquest article és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny. 21. Aquestes lletres són inconstitucionals i nul·les d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny. 67 �Art. 99 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA g) Informar sobre les propostes de revisió, delimitació i modificació de les demarcacions territorials dels òrgans jurisdiccionals i sobre les propostes de creació de seccions i jutjats. h) Presentar una memòria anual al Parlament sobre l’estat i el funcionament de l’Administració de justícia a Catalunya. i) Totes les funcions que li atribueixin la Llei orgànica del poder judicial i les lleis del Parlament, i les que li delegui el Consell General del Poder Judicial. 3. Les resolucions del Consell de Justícia de Catalunya en matèria de nomenaments, autoritzacions, llicències i permisos s’han d’adoptar d’acord amb els criteris aprovats pel Consell General del Poder Judicial.22 4. El Consell de Justícia de Catalunya, per mitjà del seu president o presidenta, ha de comunicar al Consell General del Poder Judicial les resolucions que dicti i les iniciatives que emprengui i ha de facilitar la informació que li sigui demanada. Article 99. Composició, organització i funcionament 1. El Consell de Justícia de Catalunya és integrat pel president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que el presideix, i 23 pels membres que siguin nomenats, d’acord amb el que estableix la Llei orgànica del poder judicial, entre jutges, magistrats, fiscals o juristes de reconegut prestigi. El Parlament de Catalunya designa els membres del Consell que determini la Llei orgànica del poder judicial. 2. El Consell de Justícia de Catalunya aprova el seu reglament intern d’organització i funcionament, d’acord amb la normativa aplicable. Article 100. Control dels actes del Consell de Justícia de Catalunya 1. Els actes del Consell de Justícia de Catalunya són impugnables en alçada davant el Consell General del Poder Judicial, llevat que hagin estat dictats en exercici de competències de la comunitat autònoma.24 22. Aquest apartat és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny. 23. Aquest incís és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny. 24. Aquest apartat és inconstitucional d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny. 68 �TÍTOL III. DEL PODER JUDICIAL A CATALUNYA Art. 102 2. Els actes del Consell de Justícia de Catalunya que no siguin impugnables en alçada davant el Consell General del Poder Judicial es poden impugnar jurisdiccionalment en els termes establerts per les lleis. CAPÍTOL III Competències de la Generalitat sobre l’Administració de justícia Article 101. Oposicions i concursos 1. La Generalitat proposa al Govern de l’Estat, al Consell General del Poder Judicial o al Consell de Justícia de Catalunya,25 segons que correspongui, la convocatòria d’oposicions i concursos per a proveir les places vacants de magistrats, jutges i fiscals a Catalunya. 2. El Consell de Justícia de Catalunya convoca els concursos per a proveir places vacants de jutges i magistrats a Catalunya en els termes establerts per la Llei orgànica del poder judicial.26 3. Les proves dels concursos i les oposicions regulats per aquest article, si tenen lloc a Catalunya, poden fer-se en qualsevol de les dues llengües oficials, a elecció del candidat. Article 102. El personal judicial i la resta del personal al servei de l’Administració de justícia a Catalunya 1. Els magistrats, els jutges i els fiscals que ocupin una plaça a Catalunya han d’acreditar un coneixement adequat i suficient del català per a fer efectius els drets lingüístics dels ciutadans en la forma i amb l’abast que determini la llei. 2. Els magistrats, els jutges i els fiscals que ocupin una plaça a Catalunya han d’acreditar un coneixement suficient del dret propi de Catalunya en la forma i amb l’abast que determini la llei. 3. En tot cas, el coneixement suficient de la llengua i del dret propis ha d’ésser valorat d’una manera específica i singular per a obtenir una plaça en els concursos de trasllat corresponents. 25. Aquest incís és inconstitucional d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny. 26. Aquest apartat és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny. 69 �Art. 103 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA 4. El personal al servei de l’Administració de justícia i de la Fiscalia a Catalunya ha d’acreditar un coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials que el fa apte per a complir les funcions pròpies del seu càrrec o lloc de treball. Article 103. Mitjans personals 1. Correspon a la Generalitat la competència normativa sobre el personal no judicial al servei de l’Administració de justícia, dins el respecte a l’estatut jurídic d’aquest personal establert per la Llei orgànica del poder judicial. En els termes esmentats, aquesta competència inclou la regulació de: a) L’organització d’aquest personal en cossos i escales. b) El procés de selecció. c) La promoció interna, la formació inicial i la formació continuada. d) La provisió de destinacions i ascensos. e) Les situacions administratives. f) El règim de retribucions. g) La jornada laboral i l’horari de treball. h) L’ordenació de l’activitat professional i les funcions. i) Les llicències, els permisos, les vacances i les incompatibilitats. j) El registre de personal. k) El règim disciplinari. 2. En els mateixos termes que estableix l’apartat 1, correspon a la Generalitat la competència executiva i de gestió en matèria de personal no judicial al servei de l’Administració de justícia. Aquesta competència inclou: a) Aprovar l’oferta d’ocupació pública. b) Convocar i resoldre tots els processos de selecció, i l’adscripció als llocs de treball. c) Nomenar els funcionaris que superin els processos selectius. d) Impartir la formació, prèvia i continuada. e) Elaborar les relacions de llocs de treball. 70 �TÍTOL III. DEL PODER JUDICIAL A CATALUNYA Art. 104 f) Convocar i resoldre tots els processos de provisió de llocs de treball. g) Convocar i resoldre tots els processos de promoció interna. h) Gestionar el Registre de Personal, coordinat amb l’estatal. i) Efectuar tota la gestió d’aquest personal, en aplicació del seu règim estatutari i retributiu. j) Exercir la potestat disciplinària i imposar les sancions que escaiguin, inclosa la separació del servei. k) Exercir totes les altres funcions que siguin necessàries per a garantir una gestió eficaç i eficient dels recursos humans al servei de l’Administració de justícia. 3. En el marc del que disposa la Llei orgànica del poder judicial, es poden crear per llei del Parlament cossos de funcionaris al servei de l’Administració de justícia dependents de la funció pública de la Generalitat. 4. La Generalitat disposa de competència exclusiva sobre el personal laboral al servei de l’Administració de justícia. Article 104. Mitjans materials Corresponen a la Generalitat els mitjans materials de l’Administració de justícia a Catalunya. Aquesta competència inclou en tot cas: a) La construcció i la reforma dels edificis judicials i de la fiscalia. b) La provisió de béns mobles i materials per a les dependències judicials i de la fiscalia. c) La configuració, la implantació i el manteniment de sistemes informàtics i de comunicació, sens perjudici de les competències de coordinació i homologació que corresponen a l’Estat per a garantir la compatibilitat del sistema. d) La gestió i la custòdia dels arxius, de les peces de convicció i dels efectes intervinguts, en tot allò que no tingui naturalesa jurisdiccional. e) La participació en la gestió dels comptes de dipòsits i consignacions judicials i en llurs rendiments, tenint en compte el volum de l’activitat judicial acomplerta a la comunitat autònoma i el cost efectiu dels serveis. 71 �Art. 105 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA f) La gestió, la liquidació i la recaptació de les taxes judicials que estableixi la Generalitat en l’àmbit de les seves competències sobre l’Administració de justícia. Article 105. Oficina judicial i institucions i serveis de suport Correspon a la Generalitat, d’acord amb la Llei orgànica del poder judicial, determinar la creació, el disseny, l’organització, la dotació i la gestió de les oficines judicials i dels òrgans i els serveis de suport als òrgans jurisdiccionals, incloent-hi la regulació de les institucions, els instituts i els serveis de medicina forense i de toxicologia. Article 106. Justícia gratuïta. Procediments de mediació i de conciliació 1. Correspon a la Generalitat la competència per a ordenar els serveis de justícia gratuïta i d’orientació jurídica gratuïta. 2. La Generalitat pot establir els instruments i els procediments de mediació i de conciliació en la resolució de conflictes en les matèries de la seva competència. Article 107. Demarcació, planta i capitalitat judicials 1. El Govern de la Generalitat, almenys cada cinc anys, amb l’informe previ del Consell de Justícia de Catalunya, ha de proposar al Govern de l’Estat la determinació i la revisió de la demarcació i la planta judicials a Catalunya. Aquesta proposta, que és preceptiva, ha d’acompanyar el projecte de llei que el Govern trameti a les Corts Generals. 2. Les modificacions de la planta judicial que no comportin reforma legislativa poden correspondre al Govern de la Generalitat. Així mateix, la Generalitat pot crear seccions i jutjats, per delegació del Govern de l’Estat, en els termes establerts per la Llei orgànica del poder judicial. 3. La capitalitat de les demarcacions judicials és fixada per una llei del Parlament. Article 108. Justícia de pau i de proximitat 1. La Generalitat té competència sobre la justícia de pau, en els termes que estableixi la Llei orgànica del poder judicial. En els mateixos 72 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 111 termes, correspon al Consell de Justícia de Catalunya el nomenament dels jutges. La Generalitat també es fa càrrec de llurs indemnitzacions i és la competent per a la provisió dels mitjans necessaris per a l’exercici de llurs funcions. Li correspon també la creació de les secretaries i llur provisió. 2. La Generalitat, en les poblacions que es determini i d’acord amb el que disposa la Llei orgànica del poder judicial, pot instar que s’estableixi un sistema de justícia de proximitat que tingui per objectiu resoldre conflictes menors amb celeritat i eficàcia. Article 109. Clàusula subrogatòria La Generalitat exerceix, ultra les competències expressament atribuïdes per aquest Estatut, totes les funcions i les facultats que la Llei orgànica del poder judicial reconeix al Govern de l’Estat amb relació a l’Administració de justícia a Catalunya. TÍTOL IV De les competències CAPÍTOL I Tipologia de les competències [Article 110. Competències exclusives 1. Corresponen a la Generalitat, en l’àmbit de les seves competències exclusives, de manera íntegra, la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva. Correspon únicament a la Generalitat l’exercici d’aquestes potestats i funcions, mitjançant les quals pot establir polítiques pròpies. 2. El dret català, en matèria de les competències exclusives de la Generalitat, és el dret aplicable en el seu territori amb preferència sobre qualsevol altre.]27 Article 111. Competències compartides En les matèries que l’Estatut atribueix a la Generalitat de forma compartida amb l’Estat, corresponen a la Generalitat la potestat legislativa, la 27. Aquest article és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 59 de la STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 9 de la STC 137/2010, del 16 de desembre. 73 �Art. 112 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA potestat reglamentària i la funció executiva, en el marc de les bases que fixi l’Estat com a principis o mínim comú normatiu en normes amb rang de llei, excepte en els supòsits que es determinin d’acord amb la Constitució i amb aquest Estatut.28 En exercici d’aquestes competències, la Generalitat pot establir polítiques pròpies. El Parlament ha de desplegar i concretar per mitjà d’una llei les dites disposicions bàsiques. [Article 112. Competències executives Correspon a la Generalitat, en l’àmbit de les seves competències executives, la potestat reglamentària, que comprèn l’aprovació de disposicions per a l’execució de la normativa de l’Estat, i també la funció executiva, que en tot cas inclou la potestat d’organització de la seva pròpia administració i, en general, totes les funcions i activitats que l’ordenament atribueix a l’Administració pública.]29 Article 113. Competències de la Generalitat i normativa de la Unió Europea Correspon a la Generalitat el desplegament, l’aplicació i l’execució de la normativa de la Unió Europea quan afecti l’àmbit de les seves competències, en els termes que estableix el títol V. Article 114. Activitat de foment 1. Correspon a la Generalitat, en les matèries de la seva competència, l’exercici de l’activitat de foment. Amb aquesta finalitat, la Generalitat pot atorgar subvencions amb càrrec a fons propis. 2. Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència exclusiva, l’especificació dels objectius als quals es destinen les subvencions estatals i comunitàries europees territorialitzables, i també la regulació de les condicions d’atorgament i la gestió, incloent-hi la tramitació i la concessió. 3. Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència compartida, precisar normativament els objectius als quals es destinen les subvencions estatals i comunitàries europees territorialitzables, i 28. Aquest incís és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny. 29. Aquest article és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 61 de la STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 9 de la STC 137/2010, del 16 de desembre. 74 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 116 també completar la regulació de les condicions d’atorgament i tota la gestió, incloent-hi la tramitació i la concessió. 4. Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència executiva, la gestió de les subvencions estatals i comunitàries europees territorialitzables, incloent-hi la tramitació i la concessió. 5. La Generalitat participa en la determinació del caràcter no territorialitzable de les subvencions estatals i comunitàries europees. Així mateix, participa, en els termes que fixi l’Estat, en la gestió i la tramitació d’aquestes subvencions. Article 115. Abast territorial i efectes de les competències 1. L’àmbit material de les competències de la Generalitat està referit al territori de Catalunya, excepte en els supòsits a què fan referència expressament aquest Estatut i altres disposicions legals que estableixen l’eficàcia jurídica extraterritorial de les disposicions i els actes de la Generalitat. 2. La Generalitat, en els casos en què l’objecte de les seves competències té un abast territorial superior al del territori de Catalunya, exerceix les seves competències sobre la part d’aquest objecte situada en el seu territori, sens perjudici dels instruments de col·laboració que s’estableixin amb altres ens territorials o, subsidiàriament, de la coordinació per l’Estat de les comunitats autònomes afectades. CAPÍTOL II Les matèries de les competències Article 116. Agricultura, ramaderia i aprofitaments forestals 1. Correspon a la Generalitat, respectant el que estableixi l’Estat en exercici de les competències que li atribueix l’article 149.1.13 i 16 de la Constitució, la competència exclusiva en matèria d’agricultura i ramaderia. Aquesta competència inclou en tot cas: a) La regulació i el desenvolupament de l’agricultura, la ramaderia i el sector agroalimentari. b) La regulació i l’execució sobre la qualitat, la traçabilitat i les condicions dels productes agrícoles i ramaders, i també la lluita contra els fraus en l’àmbit de la producció i la comercialització agroalimentàries. 75 �Art. 117 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA c) La regulació de la participació de les organitzacions agràries i ramaderes i de les cambres agràries en organismes públics. d) La sanitat vegetal i animal en els casos en què no tingui efectes sobre la salut humana i la protecció dels animals. e) Les llavors i els planters, especialment tot allò que estigui relacionat amb els organismes genèticament modificats. f) La regulació dels processos de producció, de les explotacions, de les estructures agràries i de llur règim jurídic. g) El desenvolupament integral i la protecció del món rural. h) La recerca, el desenvolupament, la transferència tecnològica, la innovació de les explotacions i les empreses agràries i alimentàries i la formació en aquestes matèries. i) Les fires i els certàmens agrícoles, forestals i ramaders. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre: a) La planificació de l’agricultura i la ramaderia i del sector agroalimentari. b) La regulació i el règim d’intervenció administrativa i d’usos de la forest, dels aprofitaments i els serveis forestals i de les vies pecuàries de Catalunya. Article 117. Aigua i obres hidràuliques 1. Correspon a la Generalitat, en matèria d’aigües que pertanyin a conques hidrogràfiques intracomunitàries, la competència exclusiva, que inclou en tot cas: a) L’ordenació administrativa, la planificació i la gestió de l’aigua superficial i subterrània, dels usos i els aprofitaments hidràulics i també de les obres hidràuliques que no siguin qualificades d’interès general. b) La planificació i l’adopció de mesures i instruments específics de gestió i protecció dels recursos hídrics i dels ecosistemes aquàtics i terrestres vinculats a l’aigua. c) Les mesures extraordinàries en cas de necessitat per a garantir el subministrament d’aigua. 76 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 118 d) L’organització de l’administració hidràulica de Catalunya, inclosa la participació dels usuaris. e) La regulació i l’execució de les actuacions relacionades amb la concentració parcel·lària i amb les obres de regatge. 2. La Generalitat, en els termes que estableix la legislació estatal, assumeix competències executives sobre el domini públic hidràulic i les obres d’interès general. En els mateixos termes, li correspon la participació en la planificació i la programació de les obres d’interès general. 3. La Generalitat participa en la planificació hidrològica i en els òrgans de gestió estatals dels recursos hídrics i dels aprofitaments hidràulics que pertanyin a conques hidrogràfiques intercomunitàries. Correspon a la Generalitat, dins del seu àmbit territorial, la competència executiva sobre: a) L’adopció de mesures addicionals de protecció i sanejament dels recursos hídrics i dels ecosistemes aquàtics. b) L’execució i l’explotació de les obres de titularitat estatal, si s’estableix mitjançant conveni. c) Les facultats de policia del domini públic hidràulic que li són atribuïdes per la legislació estatal. 4. La Generalitat ha d’emetre un informe preceptiu per a qualsevol proposta de transvasament de conques que impliqui la modificació dels recursos hídrics del seu àmbit territorial. 5. La Generalitat participa en la planificació hidrològica dels recursos hídrics i dels aprofitaments hidràulics que passin per Catalunya o que hi fineixin provinents de territoris de fora de l’àmbit estatal espanyol, d’acord amb els mecanismes que estableix el títol V, i participa en l’execució de la dita planificació en els termes que estableix la legislació estatal. Article 118. Associacions i fundacions 1. Correspon a la Generalitat, respectant les condicions bàsiques que l’Estat estableixi per garantir la igualtat en l’exercici del dret i la reserva de llei orgànica, la competència exclusiva sobre el règim jurídic 77 �Art. 119 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA de les associacions que compleixen llurs funcions majoritàriament a Catalunya. Aquesta competència inclou en tot cas: a) La regulació de les modalitats d’associació, de la denominació de les associacions, de les finalitats, dels requisits de constitució, modificació, extinció i liquidació, del contingut dels estatuts, dels òrgans de govern, dels drets i deures dels associats, de les obligacions de les associacions i de les associacions de caràcter especial. b) La determinació i el règim d’aplicació dels beneficis fiscals de les associacions que estableixi la normativa tributària, i també la declaració d’utilitat pública, el contingut i els requisits per a obtenir-la. c) El registre d’associacions. 2. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre el règim jurídic de les fundacions que compleixen llurs funcions majoritàriament a Catalunya. Aquesta competència inclou en tot cas: a) La regulació de les modalitats de fundació, de la denominació de les fundacions, de les finalitats i dels beneficiaris de la finalitat fundacional; de la capacitat per a fundar; dels requisits de constitució, modificació, extinció i liquidació; dels estatuts; de la dotació i el règim de la fundació en procés de formació; del patronat i el protectorat, i del patrimoni i el règim econòmic i financer. b) La determinació i el règim d’aplicació dels beneficis fiscals de les fundacions que estableixi la normativa tributària. c) El registre de fundacions. 3. Correspon a la Generalitat la fixació dels criteris, la regulació de les condicions, l’execució i el control dels ajuts públics a les associacions i les fundacions. Article 119. Caça, pesca, activitats marítimes i ordenació del sector pesquer 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de caça i pesca fluvial, que inclou en tot cas: a) La planificació i la regulació. b) La regulació del règim d’intervenció administrativa de la caça i la pesca, de la vigilància i dels aprofitaments cinegètics i piscícoles. 78 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 120 2. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de pesca marítima i recreativa en aigües interiors, i també la regulació i la gestió dels recursos pesquers i la delimitació d’espais protegits. 3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d’activitats marítimes, que inclou en tot cas: a) La regulació i la gestió del marisqueig i l’aqüicultura i l’establiment de les condicions per a practicar-los, i també la regulació i la gestió dels recursos. b) La regulació i la gestió de les instal·lacions destinades a aquestes activitats. c) El busseig professional. d) La formació i les titulacions en matèria d’activitats d’esbarjo. 4. Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria d’ordenació del sector pesquer. Aquesta competència inclou, en tot cas, l’ordenació i les mesures administratives d’execució relatives a les condicions professionals per a l’exercici de la pesca, la construcció, la seguretat i el registre oficial de vaixells, les confraries de pescadors i les llotges de contractació. Article 120. Caixes d’estalvis 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya, la competència exclusiva sobre la regulació de llur organització, respectant el que estableixi l’Estat en exercici de les competències que li atribueix l’article 149.1.11 i 13 de la Constitució. Aquesta competència inclou en tot cas: a) La determinació de llurs òrgans rectors i de la manera en què els diversos interessos socials hi han d’estar representats. b) L’estatut jurídic dels membres dels òrgans rectors i dels altres càrrecs de les caixes d’estalvis. c) El règim jurídic de la creació, la fusió, la liquidació i el registre. d) L’exercici de les potestats administratives amb relació a les fundacions que creïn. e) La regulació de les agrupacions de caixes d’estalvis amb seu social a Catalunya. 79 �Art. 121 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA 2. Correspon a la Generalitat, en matèria de caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya, la competència compartida sobre l’activitat financera, d’acord amb els principis, les regles i els estàndards mínims que estableixin30 les bases estatals, que inclou, en tot cas, la regulació de la distribució dels excedents i de l’obra social de les caixes. Així mateix, la Generalitat fa el seguiment del procés d’emissió i distribució de quotes participatives, excepte en els aspectes relatius al règim d’ofertes públiques de venda o subscripció de valors i admissió a negociació, a l’estabilitat financera i a la solvència. 3. Correspon a la Generalitat, en matèria de caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya, la competència compartida sobre disciplina, inspecció i sanció de les caixes. Aquesta competència inclou en tot cas l’establiment d’infraccions i sancions addicionals en matèries de la seva competència. 4. La Generalitat, d’acord amb el que estableix la legislació estatal, col·labora en les activitats d’inspecció i sanció que el Ministeri d’Economia i Hisenda i el Banc d’Espanya exerceixen sobre les caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya. Article 121. Comerç i fires 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de comerç i fires, que inclou la regulació de l’activitat firal no internacional i l’ordenació administrativa de l’activitat comercial, la qual alhora inclou en tot cas: a) La determinació de les condicions administratives per a exercir-la i dels llocs i els establiments on s’acompleixi i l’ordenació administrativa del comerç electrònic o del comerç per qualsevol altre mitjà. b) La regulació administrativa de totes les modalitats de venda i totes les formes de prestació de l’activitat comercial, i també de les vendes promocionals i de la venda a pèrdua. c) La regulació dels horaris comercials, respectant en l’exercici d’aquesta competència el principi constitucional d’unitat de mercat. 30. Aquest incís és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny. 80 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 123 d) La classificació i la planificació territorial dels equipaments comercials i la regulació dels requisits i del règim d’instal·lació, ampliació i canvi d’activitat dels establiments. e) L’establiment i l’execució de les normes i els estàndards de qualitat relacionats amb l’activitat comercial. f) L’adopció de mesures de policia administrativa amb relació a la disciplina de mercat. 2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de fires internacionals celebrades a Catalunya, que inclou en tot cas: a) L’activitat d’autorització i declaració de la fira internacional. b) La promoció, la gestió i la coordinació. c) L’activitat inspectora, l’avaluació i la rendició de comptes. d) L’establiment de la reglamentació interna. e) El nomenament d’un delegat o delegada en els òrgans de direcció de cada fira. 3. La Generalitat col·labora amb l’Estat en l’establiment del calendari de fires internacionals. [Article 122. Consultes populars Correspon a la Generalitat la competència exclusiva per a l’establiment del règim jurídic, les modalitats, el procediment, l’acompliment i la convocatòria per la mateixa Generalitat o pels ens locals, en l’àmbit de llurs competències, d’enquestes, audiències públiques, fòrums de participació i qualsevol altre instrument de consulta popular, salvant el que disposa l’article 149.1.32 de la Constitució.]31 Article 123. Consum Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de consum, que inclou en tot cas: a) La defensa dels drets dels consumidors i els usuaris, proclamats per l’article 28, i l’establiment i l’aplicació dels procediments administratius de queixa i reclamació. 31. Aquest article és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 69 de la STC 31/2010, del 28 de juny. 81 �Art. 124 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA b) La regulació i el foment de les associacions dels consumidors i els usuaris i llur participació en els procediments i afers que les afectin. c) La regulació dels òrgans i els procediments de mediació en matèria de consum. d) La formació i l’educació en el consum. e) La regulació de la informació en matèria de consumidors i usuaris. Article 124. Cooperatives i economia social 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de cooperatives. 2. La competència a què fa referència l’apartat 1 inclou l’organització i el funcionament de les cooperatives, els quals alhora inclouen en tot cas: a) La definició, la denominació i la classificació. b) Els criteris sobre fixació del domicili. c) Els criteris rectors d’actuació. d) Els requisits de constitució, modificació dels estatuts socials, fusió, escissió, transformació, dissolució i liquidació. e) La qualificació, la inscripció i la certificació en el registre corresponent. f) Els drets i deures dels socis. g) El règim econòmic i la documentació social. h) La conciliació i la mediació. i) Els grups cooperatius i les formes de col·laboració econòmica de les cooperatives. 3. La competència a què fa referència l’apartat 1 inclou en tot cas la regulació i el foment del moviment cooperatiu, en especial per a promoure les formes de participació a l’empresa, l’accés dels treballadors als mitjans de producció i la cohesió social i territorial. La regulació i el foment del moviment cooperatiu inclouen: a) La regulació de l’associacionisme cooperatiu. b) L’ensenyament i la formació cooperatius. 82 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 125 c) La fixació dels criteris, la regulació de les condicions, l’execució i el control dels ajuts públics al món cooperatiu. 4. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre el foment i l’ordenació del sector de l’economia social. Article 125. Corporacions de dret públic i professions titulades 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de col·legis professionals, acadèmies, cambres agràries, cambres de comerç, indústria i navegació i altres corporacions de dret públic representatives d’interessos econòmics i professionals, la competència exclusiva, salvant el que estableixen els apartats 2 i 3. Aquesta competència, respectant el que disposen els articles 36 i 139 de la Constitució, inclou en tot cas: a) La regulació de l’organització interna, del funcionament i del règim econòmic, pressupostari i comptable, i també del règim de col· legiació i adscripció, dels drets i deures de llurs membres i del règim disciplinari. b) La creació i l’atribució de funcions. c) La tutela administrativa. d) El sistema i el procediment electorals aplicables a l’elecció dels membres de les corporacions. e) La determinació de l’àmbit territorial i la possible agrupació dins de Catalunya. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre la definició de les corporacions a què fa referència l’apartat 1 i sobre els requisits per a crear-ne i per a ésser-ne membre. 3. Les cambres de comerç, indústria i navegació, si ho acorden prèviament la Generalitat i l’Estat, poden complir funcions de comerç exterior i destinar-hi recursos camerals. 4. Correspon a la Generalitat, respectant les normes generals sobre titulacions acadèmiques i professionals i el que disposen els articles 36 i 139 de la Constitució, la competència exclusiva sobre l’exercici de les professions titulades, que inclou en tot cas: a) La determinació dels requisits i les condicions d’exercici de les professions titulades, i també dels drets i les obligacions dels professionals titulats i del règim d’incompatibilitats. 83 �Art. 126 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA b) La regulació de les garanties administratives davant l’intrusisme i les actuacions irregulars, i també la regulació de les prestacions professionals de caràcter obligatori. c) El règim disciplinari de l’exercici de les professions titulades. Article 126. Crèdit, banca, assegurances i mutualitats no integrades en el sistema de seguretat social 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre l’estructura, l’organització i el funcionament de les mutualitats de previsió social no integrades en el sistema de seguretat social. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre l’estructura, l’organització i el funcionament de les entitats de crèdit que no siguin caixes d’estalvis, de les cooperatives de crèdit i de les entitats gestores de plans i fons de pensions i de les entitats físiques i jurídiques que actuen en el mercat assegurador altres que aquelles a les quals fa referència l’apartat 1, d’acord amb els principis, les regles i els estàndards mínims que fixin32 les bases estatals. 3. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre l’activitat de les entitats a què fan referència els apartats 1 i 2. Aquesta competència inclou els actes d’execució reglats que li atribueixi la legislació estatal. 4. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre disciplina, inspecció i sanció de les entitats a què fa referència l’apartat 2. Article 127. Cultura 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de cultura. Aquesta competència exclusiva comprèn en tot cas: a) Les activitats artístiques i culturals, que es porten a terme a Cata­ lunya, incloent-hi: Primer. Les mesures relatives a la producció i la distribució de llibres i publicacions periòdiques en qualsevol suport, i també la gestió del dipòsit legal i l’atorgament dels codis d’identificació. 32. Aquest incís és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny. 84 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 127 Segon. La regulació i la inspecció de les sales d’exhibició cinematogràfica, les mesures de protecció de la indústria cinematogràfica i el control i la concessió de llicències de doblatge a les empreses distribuïdores domiciliades a Catalunya. Tercer. La qualificació de les pel·lícules i els materials audiovisuals en funció de l’edat i dels valors culturals. Quart. La promoció, la planificació, la construcció i la gestió d’equipaments culturals situats a Catalunya. Cinquè. L’establiment de mesures fiscals d’incentivació de les activitats culturals en els tributs sobre els quals la Generalitat tingui competències normatives. b) El patrimoni cultural, incloent-hi en tot cas: Primer. La regulació i l’execució de mesures destinades a garantir l’enriquiment i la difusió del patrimoni cultural de Catalunya i a facilitar-hi l’accés. Segon. La inspecció, l’inventari i la restauració del patrimoni arquitectònic, arqueològic, científic, tècnic, històric, artístic, etnològic i cultural en general. Tercer. L’establiment del règim jurídic de les actuacions sobre béns mobles i immobles integrants del patrimoni cultural de Catalunya i la determinació del règim jurídic dels béns immobles, i també la declaració i la gestió d’aquests béns, excepte els que siguin de titularitat de l’Estat. Quart. La protecció del patrimoni cultural de Catalunya, que inclou la conservació, la reparació, el règim de vigilància i el control dels béns, sens perjudici de la competència estatal per a la defensa dels béns integrants d’aquest patrimoni contra l’exportació i l’espoliació. c) Els arxius, les biblioteques, els museus i els altres centres de dipòsit cultural que no són de titularitat estatal, incloent-hi en tot cas: Primer. La creació, la gestió, la protecció i l’establiment del règim jurídic dels centres que integren el sistema d’arxius i el sistema bibliotecari, dels museus i dels altres centres de dipòsit cultural. Segon. L’establiment del règim jurídic dels béns documentals, bibliogràfics i culturals que hi estan dipositats. 85 �Art. 128 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Tercer. La conservació i la recuperació dels béns que integren el patrimoni documental i bibliogràfic català. d) El foment de la cultura, amb relació al qual inclou: Primer. El foment i la difusió de la creació i la producció teatrals, musicals, audiovisuals, literàries, de dansa, de circ i d’arts combinades portades a terme a Catalunya. Segon. La promoció i la difusió del patrimoni cultural, artístic i monumental i dels centres de dipòsit cultural de Catalunya. Tercer. La projecció internacional de la cultura catalana. 2. Correspon a la Generalitat la competència executiva sobre els arxius, les biblioteques, els museus i els centres de dipòsit cultural de titularitat estatal situats a Catalunya la gestió dels quals no es reservi expressament l’Estat, que inclou, en tot cas, la regulació del funcionament, l’organització i el règim de personal. [3. En les actuacions que l’Estat faci a Catalunya en matèria d’inversió en béns i equipaments culturals es requereix l’acord previ amb la Generalitat. En el cas de les activitats que l’Estat acompleixi amb relació a la projecció internacional de la cultura, el Govern de l’Estat i el Govern de la Generalitat han d’articular fórmules de col·laboració i cooperació mútues, d’acord amb el que estableix el títol V d’aquest Estatut.]33 Article 128. Denominacions i indicacions geogràfiques i de qualitat 1. Correspon a la Generalitat, respectant el que disposa l’article 149.1.13 de la Constitució, la competència exclusiva sobre denominacions d’origen i altres mencions de qualitat, que inclou el règim jurídic de creació i funcionament, el qual alhora inclou: a) La determinació dels possibles nivells de protecció dels productes, llur règim i llurs condicions, i també els drets i les obligacions que en deriven. b) El règim de titularitat de les denominacions, respectant la legislació de propietat industrial. 33. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 73 de la STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 9 de la STC 137/2010, del 16 de desembre. 86 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 129 c) La regulació de les formes i les condicions de producció i comercialització dels productes corresponents, i el règim sancionador aplicable. d) El règim de l’organització administrativa de la denominació d’origen, o menció de qualitat, referida tant a la gestió com al control de la producció i la comercialització. 2. La competència a què fa referència l’apartat 1 inclou el reconeixement de les denominacions o les indicacions, l’aprovació de llurs normes reguladores i totes les facultats administratives de gestió i control sobre l’actuació de les denominacions o les indicacions, especialment les que deriven de l’eventual tutela administrativa sobre els òrgans de la denominació i de l’exercici de la potestat sancionadora per infraccions del règim de la denominació. 3. La Generalitat, en cas que el territori d’una denominació superi els límits de Catalunya, exerceix les facultats de gestió i control sobre les actuacions dels òrgans de la denominació relatives a terrenys i instal·lacions situats a Catalunya, en els termes que determinen les lleis. La Generalitat participa en els òrgans de la denominació i en l’exercici de llurs facultats de gestió. 4. La Generalitat exerceix sobre el seu territori les obligacions de protecció derivades del reconeixement per la mateixa Generalitat d’una denominació d’origen o d’una indicació geogràfica protegida. Les autoritats corresponents col·laboren en la protecció de les denominacions geogràfiques i de qualitat catalanes fora del territori de Catalunya i davant les corresponents institucions de protecció europees i internacionals. [Article 129. Dret civil Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de dret civil, excepte en les matèries que l’article 149.1.8 de la Constitució atribueix en tot cas a l’Estat. Aquesta competència inclou la determinació del sistema de fonts del dret civil de Catalunya.]34 34. Aquest article és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 76 de la STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 9 de la STC 137/2010, del 16 de desembre. 87 �Art. 130 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Article 130. Dret processal Correspon a la Generalitat dictar les normes processals específiques que derivin de les particularitats del dret substantiu de Catalunya. Article 131. Educació 1. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenyament no universitari, la competència exclusiva sobre els ensenyaments postobligatoris que no condueixen a l’obtenció d’un títol o una certificació acadèmica o professional amb validesa a tot l’Estat i sobre els centres docents en què s’imparteixen aquests ensenyaments. 2. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenyament no universitari, amb relació als ensenyaments obligatoris i no obligatoris que condueixen a l’obtenció d’un títol acadèmic o professional amb validesa a tot l’Estat i amb relació als ensenyaments d’educació infantil, la competència exclusiva que inclou: a) La regulació dels òrgans de participació i consulta dels sectors afectats en la programació de l’ensenyament en el seu territori. b) La determinació dels continguts educatius del primer cicle de l’educació infantil i la regulació dels centres en què s’imparteix aquest cicle, i també la definició de les plantilles del professorat i de les titulacions i les especialitzacions de la resta del personal. c) La creació, el desenvolupament organitzatiu i el règim dels centres públics. d) La inspecció, l’avaluació interna del sistema educatiu, la innovació, la recerca i l’experimentació educatives i també el garantiment de la qualitat del sistema educatiu. e) El règim de foment de l’estudi, de beques i d’ajuts amb fons propis. f) La formació permanent i el perfeccionament del personal docent i dels altres professionals de l’educació i l’aprovació de directrius d’actuació en matèria de recursos humans. g) Els serveis educatius i les activitats extraescolars complementàries amb relació als centres docents públics i als centres docents privats sostinguts amb fons públics. 88 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 131 h) Els aspectes organitzatius dels ensenyaments en règim no presencial adreçats a l’alumnat d’edat superior a la d’escolarització obligatòria. 3. En allò que no regula l’apartat 2 i amb relació als ensenyaments a què fa referència el dit apartat, correspon a la Generalitat, respectant els aspectes essencials del dret a l’educació i a la llibertat d’ensenyament en matèria d’ensenyament no universitari i d’acord amb el que disposa l’article 149.1.30 de la Constitució, la competència compartida que inclou en tot cas: a) La programació de l’ensenyament, la seva definició i l’avaluació general del sistema educatiu. b) L’ordenació del sector de l’ensenyament i de l’activitat docent i educativa. c) L’establiment dels plans d’estudi corresponents, incloent-hi l’ordenació curricular. d) El règim de foment de l’estudi, de beques i d’ajuts estatals. e) L’accés a l’educació i l’establiment i la regulació dels criteris d’admissió i escolarització de l’alumnat als centres docents. f) El règim de sosteniment amb fons públics dels ensenyaments del sistema educatiu i dels centres que els imparteixen. g) Els requisits i les condicions dels centres docents i educatius. h) L’organització dels centres públics i dels privats sostinguts amb fons públics. i) La participació de la comunitat educativa en el control i la gestió dels centres docents públics i dels privats sostinguts amb fons públics. j) L’adquisició i la pèrdua de la condició de funcionari o funcionària docent de l’administració educativa, el desenvolupament dels seus drets i deures bàsics, i també la política de personal al servei de l’administració educativa. 4. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenyament no universitari, la competència executiva sobre l’expedició i l’homologació dels títols acadèmics i professionals estatals. 89 �Art. 132 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Article 132. Emergències i protecció civil 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de protecció civil, que inclou, en tot cas, la regulació, la planificació i l’execució de mesures relatives a les emergències i la seguretat civil, i també la direcció i la coordinació dels serveis de protecció civil, que inclouen els serveis de prevenció i extinció d’incendis, sens perjudici de les facultats dels governs locals en aquesta matèria, respectant el que estableixi l’Estat en exercici de les seves competències en matèria de seguretat pública. 2. La Generalitat, en els casos relatius a emergències i protecció civil d’abast superior a Catalunya, ha de promoure mecanismes de col·laboració amb altres comunitats autònomes i amb l’Estat. 3. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de salvament marítim, en els termes que determini la legislació de l’Estat. 4. La Generalitat participa en l’execució en matèria de seguretat nuclear, en els termes que siguin acordats en els convenis subscrits a aquest efecte i, si s’escau, en les lleis. Article 133. Energia i mines 1. Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria d’energia. Aquesta competència inclou en tot cas: a) La regulació de les activitats de producció, emmagatzematge i transport d’energia, l’atorgament de les autoritzacions de les instal· lacions que transcorrin íntegrament pel territori de Catalunya i l’exercici de les activitats d’inspecció i control de totes les instal·lacions existents a Catalunya. b) La regulació de l’activitat de distribució d’energia que s’acompleixi a Catalunya, l’atorgament de les autoritzacions de les instal· lacions corresponents i l’exercici de les activitats d’inspecció i control de totes les instal·lacions existents a Catalunya. c) El desplegament de les normes complementàries de qualitat dels serveis de subministrament d’energia. d) El foment i la gestió de les energies renovables i de l’eficiència energètica. 90 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 134 2. La Generalitat participa, per mitjà de l’emissió d’un informe previ, en el procediment d’atorgament de l’autorització de les instal·lacions de producció i transport d’energia que ultrapassen el territori de Cata­lunya o si l’energia és objecte d’aprofitament fora d’aquest territori. 3. La Generalitat participa en la regulació i la planificació d’àmbit estatal del sector de l’energia que afecti el territori de Catalunya. 4. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre el règim miner. Aquesta competència inclou, en tot cas, la regulació i el règim d’intervenció administrativa i control de les mines i els recursos miners que estiguin situats al territori de Catalunya i de les activitats extractives que s’hi acompleixin. Article 134. Esport i lleure 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d’esport, que inclou en tot cas: a) El foment, la divulgació, la planificació, la coordinació, l’execució, l’assessorament, la implantació i la projecció de la pràctica de l’activitat física i de l’esport arreu de Catalunya, a tots els nivells socials. b) L’ordenació dels òrgans de mediació en matèria d’esport. c) La regulació de la formació esportiva i el foment de la tecnificació i de l’alt rendiment esportiu. d) L’establiment del règim jurídic de les federacions i els clubs esportius i de les entitats catalanes que promouen i organitzen la pràctica de l’esport i de l’activitat física en l’àmbit de Catalunya, i la declaració d’utilitat pública de les entitats esportives. e) La regulació en matèria de disciplina esportiva, competitiva i electoral de les entitats que promouen i organitzen la pràctica esportiva. f) El foment i la promoció de l’associacionisme esportiu. g) El registre de les entitats que promouen i organitzen la pràctica de l’activitat física i esportiva amb seu social a Catalunya. h) La planificació de la xarxa d’equipaments esportius de Catalunya i la promoció de la seva execució. 91 �Art. 135 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA i) El control i el seguiment medicoesportiu i de salut dels practicants de l’activitat física i esportiva. j) La regulació en matèria de prevenció i control de la violència en els espectacles públics esportius, respectant les facultats reservades a l’Estat en matèria de seguretat pública. k) El garantiment de la salut dels espectadors i de les altres persones implicades en l’organització i l’acompliment de l’activitat física i esportiva, i també de la seguretat i el control sanitaris dels equipaments esportius. l) El desenvolupament de la recerca científica en matèria esportiva. 2. La Generalitat participa en entitats i organismes d’àmbit estatal, europeu i internacional que tinguin per objecte el desenvolupament de l’esport. 3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de lleure, que inclou en tot cas el foment i la regulació de les activitats que s’acompleixin al territori de Catalunya i el règim jurídic de les entitats que tinguin per finalitat l’acompliment d’activitats de lleure. 4. La Generalitat participa en entitats i organismes d’àmbit estatal, europeu i internacional que tinguin per objecte el desenvolupament del lleure. Article 135. Estadística 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre estadística d’interès de la Generalitat, que inclou en tot cas: a) La planificació estadística. b) L’organització administrativa. c) La creació d’un sistema estadístic oficial propi de la Generalitat. 2. La Generalitat participa i col·labora en l’elaboració d’estadístiques d’abast supraautonòmic. Article 136. La funció pública i el personal al servei de les administracions públiques catalanes Correspon a la Generalitat, en matèria de funció pública, respectant el principi d’autonomia local: 92 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 137 a) La competència exclusiva sobre el règim estatutari del personal al servei de les administracions públiques catalanes i sobre l’ordenació i l’organització de la funció pública, salvant el que disposa la lletra b. b) La competència compartida per al desenvolupament dels principis ordenadors de l’ocupació pública, sobre l’adquisició i la pèrdua de la condició de funcionari, les situacions administratives i els drets, els deures i les incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques. c) La competència exclusiva, en matèria de personal laboral, per a l’adaptació de la relació de llocs de treball a les necessitats derivades de l’organització administrativa i sobre la formació d’aquest personal. Article 137. Habitatge 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d’habitatge, que inclou en tot cas: a) La planificació, l’ordenació, la gestió, la inspecció i el control de l’habitatge d’acord amb les necessitats socials i d’equilibri territorial. b) L’establiment de prioritats i objectius de l’activitat de foment de les administracions públiques de Catalunya en matèria d’habitatge i l’adopció de les mesures necessàries per a assolir-los, tant amb relació al sector públic com al privat. c) La promoció pública d’habitatges. d) La regulació administrativa del comerç referit a habitatges i l’establiment de mesures de protecció i disciplinàries en aquest àmbit. e) Les normes tècniques, la inspecció i el control sobre la qualitat de la construcció. f) Les normes sobre l’habitabilitat dels habitatges. g) La innovació tecnològica i la sostenibilitat aplicable als habitatges. h) La normativa sobre conservació i manteniment dels habitatges i la seva aplicació. 2. Correspon a la Generalitat la competència sobre les condicions dels edificis per a la instal·lació d’infraestructures comunes de telecomunicacions, radiodifusió, telefonia bàsica i altres serveis per cable, respectant la legislació de l’Estat en matèria de telecomunicacions. 93 �Art. 138 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA [Article 138. Immigració 1. Correspon a la Generalitat en matèria d’immigració: a) La competència exclusiva en matèria de primer acolliment de les persones immigrades, que inclou les actuacions sociosanitàries i d’orientació. b) El desenvolupament de la política d’integració de les persones immigrades en el marc de les seves competències. c) L’establiment i la regulació de les mesures necessàries per a la integració social i econòmica de les persones immigrades i per a llur participació social. d) L’establiment per llei d’un marc de referència per a l’acolliment i la integració de les persones immigrades. e) La promoció i la integració de les persones retornades i l’ajuda a aquestes, i l’impuls de les polítiques i les mesures pertinents que en facilitin el retorn a Catalunya. 2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria d’autorització de treball als estrangers la relació laboral dels quals s’acompleixi a Catalunya. Aquesta competència, que s’exerceix necessàriament en coordinació amb la que correspon a l’Estat en matèria d’entrada i residència d’estrangers, inclou: a) La tramitació i la resolució de les autoritzacions inicials de treball per compte propi o aliè. b) La tramitació i la resolució dels recursos presentats amb relació als expedients a què fa referència la lletra a i l’aplicació del règim d’inspecció i sanció. 3. Correspon a la Generalitat la participació en les decisions de l’Estat sobre immigració que tinguin una transcendència especial per a Catalunya i, en particular, la participació preceptiva prèvia en la determinació del contingent de treballadors estrangers mitjançant els mecanismes que estableix el títol V.]35 35. Aquest article és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 83 de la STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 9 de la STC 137/2010, del 16 de desembre. 94 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 140 Article 139. Indústria, artesania, control metrològic i contrastació de metalls 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d’indústria, salvant el que estableix l’apartat 2. Aquesta competència inclou, en tot cas, l’ordenació dels sectors i dels processos industrials a Catalunya, la seguretat de les activitats, de les instal·lacions, dels equips, dels processos i dels productes industrials i la regulació de les activitats industrials que puguin produir impacte en la seguretat o la salut de les persones. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre la planificació de la indústria, en el marc de la planificació general de l’economia. 3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d’artesania. 4. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de control metrològic. 5. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de contrastació de metalls. Article 140. Infraestructures del transport i de les comunicacions 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre ports, aeroports, heliports i altres infraestructures de transport al territori de Catalunya que no tinguin la qualificació legal d’interès general. Aquesta competència inclou en tot cas: a) El règim jurídic, la planificació i la gestió de tots els ports i aeroports, instal·lacions portuàries i aeroportuàries, instal·lacions marítimes menors, estacions terminals de càrrega en recintes portuaris i aeroportuaris i altres infraestructures de transport. b) La gestió del domini públic necessari per a prestar el servei, especialment l’atorgament d’autoritzacions i concessions dins dels recintes portuaris o aeroportuaris. c) El règim econòmic dels serveis portuaris i aeroportuaris, especialment les potestats tarifària i tributària i la percepció i la recaptació de tota mena de tributs i gravàmens relacionats amb la utilització de la infraestructura i del servei que presta. 95 �Art. 140 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA d) La delimitació de la zona de serveis dels ports o els aeroports i la determinació dels usos, els equipaments i les activitats complementàries dins del recinte del port o l’aeroport o de les altres infraestructures de transport, respectant les facultats del titular del domini públic. 2. La Generalitat participa en els organismes d’abast supraautonòmic que exerceixen funcions sobre les infraestructures de transport situades a Catalunya que són de titularitat estatal. 3. La qualificació d’interès general d’un port, un aeroport o una altra infraestructura de transport situats a Catalunya requereix l’informe previ de la Generalitat, que pot participar en la seva gestió, o assumir-la, d’acord amb el que estableixen les lleis. 4. Correspon a la Generalitat la participació en la planificació i la programació de ports i aeroports d’interès general, en els termes que determini la normativa estatal. 5. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre la seva xarxa viària en tot l’àmbit territorial de Catalunya, i també la participació en la gestió de la xarxa de l’Estat a Catalunya, d’acord amb el que estableix la normativa estatal. Aquesta competència inclou en tot cas: a) L’ordenació, la planificació i la gestió integrada de la xarxa viària de Catalunya. b) El règim jurídic i financer de tots els elements de la xarxa viària dels quals és titular la Generalitat. c) La connectivitat dels elements que integren la xarxa viària de Catalunya entre ells o amb altres infraestructures del transport o altres xarxes. 6. Correspon a la Generalitat, en matèria de xarxa ferroviària, la competència exclusiva amb relació a les infraestructures de les quals és titular i la participació en la planificació i la gestió de les infraestructures de titularitat estatal situades a Catalunya, d’acord amb el que estableixi la normativa estatal. 7. Correspon a la Generalitat, d’acord amb la normativa de l’Estat, la competència executiva en matèria de comunicacions electròniques, que inclou en tot cas: 96 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 141 a) Promoure l’existència d’un conjunt mínim de serveis d’accés universal. b) La inspecció de les infraestructures comunes de telecomunicacions i l’exercici de la potestat sancionadora corresponent. c) La resolució de conflictes entre operadors de radiodifusió que comparteixin múltiplexs la cobertura dels quals no ultrapassi el territori de Catalunya. d) La gestió del registre d’instal·ladors d’infraestructures comunes de telecomunicacions i del registre de gestors de múltiplexs l’àmbit dels quals no ultrapassi el territori de Catalunya. Article 141. Joc i espectacles 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de joc, apostes i casinos, si l’activitat s’acompleix exclusivament a Catalunya, incloent-hi en tot cas: a) La creació i l’autorització de joc i apostes i llur regulació, i també la regulació de les empreses dedicades a la gestió, l’explotació i la pràctica d’aquestes activitats o que tenen per objecte la comercialització i la distribució dels materials relacionats amb el joc en general, incloent-hi les modalitats de joc per mitjans informàtics i telemàtics. b) La regulació i el control dels locals, les instal·lacions i els equipaments utilitzats per a acomplir aquestes activitats. c) La determinació, en el marc de les seves competències, del règim fiscal sobre l’activitat de joc de les empreses que l’acompleixen. 2. L’autorització de noves modalitats de joc i apostes d’àmbit estatal, o bé la modificació de les existents, requereix la deliberació a la Comissió Bilateral Generalitat - Estat que estableix el títol V i l’informe previ determinant de la Generalitat. 3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d’espectacles i activitats recreatives, que inclou, en tot cas, l’ordenació del sector, el règim d’intervenció administrativa i el control de tota mena d’espectacles en espais i locals públics. 97 �Art. 142 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Article 142. Joventut 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de joventut, que inclou en tot cas: a) El disseny, l’aplicació i l’avaluació de polítiques, plans i programes destinats a la joventut. b) La promoció de l’associacionisme juvenil, de les iniciatives de participació de la gent jove, de la mobilitat internacional i del turisme juvenil. c) La regulació, la gestió, la intervenció i la policia administrativa d’activitats i instal·lacions destinades a la joventut. 2. Correspon a la Generalitat la subscripció d’acords amb entitats internacionals i la participació en aquestes en col·laboració amb l’Estat o de manera autònoma, si ho permet la normativa de l’entitat corresponent, i en tot cas la tramitació de documents atorgats per entitats internacionals que afectin persones, instal·lacions o entitats amb residència a Catalunya, respectant la legislació de l’Estat. Article 143. Llengua pròpia 1. Correspon a la Generalitat de Catalunya la competència exclusiva en matèria de llengua pròpia, que inclou, en tot cas, la determinació de l’abast, els usos i els efectes jurídics de la seva oficialitat, i també la normalització lingüística del català. 2. Correspon a la Generalitat i també al Conselh Generau d’Aran la competència sobre la normalització lingüística de l’occità, denominat aranès a l’Aran. Article 144. Medi ambient, espais naturals i meteorologia 1. Corresponen a la Generalitat la competència compartida en matèria de medi ambient i la competència per a l’establiment de normes addicionals de protecció. Aquesta competència compartida inclou en tot cas: a) L’establiment i la regulació dels instruments de planificació ambiental i del procediment de tramitació i aprovació d’aquests instruments. 98 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 144 b) L’establiment i la regulació de mesures de sostenibilitat, fiscalitat i recerca ambientals. c) La regulació dels recursos naturals, de la flora i la fauna, de la bio­diversitat, del medi ambient marí i aquàtic si no té per finalitat la preservació dels recursos pesquers marítims. d) La regulació sobre prevenció en la producció d’envasos i embalatges en tot llur cicle de vida, des que es generen fins que passen a ésser residus. e) La regulació sobre prevenció i correcció de la generació de residus amb origen o destinació a Catalunya i sobre la gestió i el trasllat d’aquests i llur disposició final. f) La regulació en la prevenció, el control, la correcció, la recuperació i la compensació de la contaminació de sòl i subsòl. g) La regulació i la gestió dels abocaments efectuats en les aigües interiors de Catalunya, i també dels efectuats en les aigües superficials i subterrànies que no passen per una altra comunitat autònoma. En tot cas, dins del seu àmbit territorial, correspon a la Generalitat la competència executiva sobre la intervenció administrativa dels abocaments en les aigües superficials i subterrànies. h) La regulació de l’ambient atmosfèric i de les diverses classes de contaminació d’aquest, la declaració de zones d’atmosfera contaminada i l’establiment d’altres instruments de control de la contaminació, amb independència de l’administració competent per a autoritzar l’obra, la instal·lació o l’activitat que la produeixi. i) La regulació del règim d’autorització i seguiment de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. j) La promoció de les qualificacions relatives a productes, activitats, instal·lacions, infraestructures, procediments, processos productius o conductes respectuosos amb el medi. k) La prevenció, la restauració i la reparació de danys al medi ambient, i també el règim sancionador corresponent. l) Les mesures de protecció de les espècies i el règim sancionador. 2. Correspon a la Generalitat, en matèria d’espais naturals, la competència exclusiva que, respectant el que disposa l’article 149.1.23 de 99 �Art. 145 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA la Constitució, inclou, en tot cas, la regulació i la declaració de les figures de protecció, delimitació, planificació i gestió d’espais naturals i d’hàbitats protegits situats a Catalunya. 3. La Generalitat, en el cas dels espais naturals que ultrapassen el territori de Catalunya, ha de promoure els instruments de col· laboració amb altres comunitats autònomes per a crear, delimitar, regular i gestionar aquests espais. 4. La declaració i la delimitació d’espais naturals dotats amb un règim de protecció estatal requereix l’informe preceptiu de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat. Si l’espai està situat íntegrament al territori de Catalunya, la gestió correspon a la Generalitat. 5. Correspon a la Generalitat l’establiment d’un servei meteorològic propi, el subministrament d’informació meteorològica i climàtica, incloent-hi el pronòstic, el control i el seguiment de les situacions meteorològiques de risc, i també la recerca en aquests àmbits i l’elaboració de la cartografia climàtica. 6. La Generalitat exerceix les seves competències per mitjà del Cos d’Agents Rurals, competents en la vigilància, el control, la protecció, la prevenció integral i la col·laboració en la gestió del medi ambient. Els membres d’aquest cos tenen la condició d’agents de l’autoritat i exerceixen funcions de policia administrativa especial i policia judicial, en els termes que estableix la llei. Article 145. Mercats de valors i centres de contractació Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria de mercats de valors i centres de contractació situats a Catalunya. Aquesta competència inclou en tot cas: a) La creació, la denominació, l’autorització i la supervisió dels mercats de valors i dels sistemes organitzats de negociació. b) La regulació i les mesures administratives d’execució sobre organització, funcionament, disciplina i règim sancionador de les societats rectores de mercats de valors. c) El control de l’emissió, l’admissió, la suspensió, l’exclusió i l’establiment de requisits addicionals d’admissió dels valors que es 100 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 147 negocien exclusivament en aquests mercats, i també la inspecció i el control. d) L’acreditació de les persones i de les entitats per a ésser membres d’aquests mercats. e) L’establiment de les fiances que han de constituir els membres de les borses de valors en garantia de les operacions pendents de liquidació. Article 146. Mitjans de comunicació social i serveis de contingut audiovisual 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de serveis de ràdio i televisió, i també de qualsevol altre servei de comunicació audiovisual: a) La competència exclusiva sobre l’organització de la prestació del servei públic de comunicació audiovisual de la Generalitat i dels serveis públics de comunicació audiovisual d’àmbit local, respectant la garantia de l’autonomia local. b) La competència compartida sobre la regulació i el control dels serveis de comunicació audiovisual que utilitzin qualsevol dels suports i de les tecnologies disponibles dirigits al públic de Catalunya, i també sobre les ofertes de comunicació audiovisual, si es distribueixen al territori de Catalunya. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria de mitjans de comunicació social. 3. La Generalitat ha de fomentar el pluralisme lingüístic i cultural de Catalunya en els mitjans de comunicació social. Article 147. Notariat i registres públics 1. Correspon a la Generalitat de Catalunya, en matèria de notaries i de registres públics de la propietat, mercantils i de béns mobles, la competència executiva que inclou en tot cas: a) El nomenament dels notaris i els registradors de la propietat, mercantils i de béns mobles, per mitjà de la convocatòria, l’administració i la resolució de les oposicions lliures i restringides i dels concursos, que ha de convocar i portar a terme fins a la formalització dels nomenaments. Per a la provisió de les notaries i dels registres, els candidats han d’ésser admesos en igualtat de drets i han d’acreditar el 101 �Art. 148 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA coneixement de la llengua i del dret catalans en la forma i amb l’abast que estableixen l’Estatut i les lleis. b) La participació en l’elaboració dels programes d’accés als cossos de notaris i registradors de la propietat, mercantils i de béns mobles d’Espanya, als efectes de l’acreditació del coneixement del dret català. c) L’establiment de les demarcacions notarials i registrals, in­ cloent-hi la determinació dels districtes hipotecaris i dels districtes de competència territorial dels notaris. d) El nomenament de notaris arxivers de protocols de districte i la guarda i custòdia dels llibres de comptadoria d’hipoteques. 2. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de règim dels recursos sobre la qualificació dels títols o les clàusules concretes en matèria de dret català que s’hagin d’inscriure en un registre de la propietat, mercantil o de béns mobles de Catalunya. 3. Correspon a la Generalitat, en el marc de la regulació general, la competència executiva en matèria de Registre Civil, incloent-hi el nomenament dels seus encarregats, interins i substituts, l’exercici amb relació a aquests de la funció disciplinària, i també la provisió dels mitjans humans i materials necessaris per a l’exercici de les funcions. Aquests encarregats han d’acreditar el coneixement de la llengua catalana i del dret català en la forma i amb l’abast que estableixen l’Estatut i les lleis. Article 148. Obres públiques 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de les obres públiques que s’executen al territori de Catalunya i que no han estat qualificades d’interès general ni afecten una altra comunitat autònoma. Aquesta competència inclou en tot cas la planificació, la construcció i el finançament de les obres. 2. La qualificació d’interès general requereix l’informe previ de la Generalitat. La Generalitat participa en la planificació i la programació de les obres qualificades d’interès general, d’acord amb el que disposa la legislació de l’Estat i segons el que estableix el títol V d’aquest Estatut. 3. Correspon a la Generalitat la gestió dels serveis públics de la seva competència als quals quedin afectades o adscrites totes les 102 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 149 obres públiques que no siguin d’interès general. En el supòsit de les obres qualificades d’interès general o que afecten una altra comunitat autònoma, es poden subscriure convenis de col·laboració per a la gestió dels serveis. Article 149. Ordenació del territori i del paisatge, del litoral i urbanisme 1. Correspon a la Generalitat en matèria d’ordenació del territori i del paisatge la competència exclusiva, que inclou en tot cas: a) L’establiment de les directrius d’ordenació i gestió del territori, del paisatge i de les actuacions que hi incideixen. b) L’establiment i la regulació de les figures de planejament territorial i del procediment per a tramitar-les i aprovar-les. c) L’establiment i la regulació de les figures de protecció d’espais naturals i de corredors biològics, d’acord amb el que estableix l’article 144.2. d) Les previsions sobre emplaçaments de les infraestructures i els equipaments de competència de la Generalitat. e) La determinació de mesures específiques de promoció de l’equilibri territorial, demogràfic, socioeconòmic i ambiental. 2. La determinació de l’emplaçament d’infraestructures i equipaments de titularitat estatal a Catalunya requereix l’informe de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat. 3. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ordenació del litoral, respectant el règim general del domini públic, la competència exclusiva, que inclou en tot cas: a) L’establiment i la regulació dels plans territorials d’ordenació i ús del litoral i de les platges, i també la regulació del procediment de tramitació i aprovació d’aquests instruments i plans. b) La gestió dels títols d’ocupació i ús del domini públic maritimoterrestre, especialment l’atorgament d’autoritzacions i conces­sions i, en tot cas, les concessions d’obres fixes a la mar, respectant les excepcions que es puguin establir per motius mediambientals en les aigües costaneres interiors i de transició. 103 �Art. 150 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA c) La regulació i la gestió del règim econòmic financer del domini públic maritimoterrestre, en els termes que estableix la legislació general. d) L’execució d’obres i actuacions al litoral català que no siguin d’interès general. 4. Corresponen a la Generalitat l’execució i la gestió de les obres d’interès general situades al litoral català, d’acord amb el que estableix l’article 148. 5. Correspon a la Generalitat, en matèria d’urbanisme, la competència exclusiva, que inclou en tot cas: a) La regulació del règim urbanístic del sòl, que inclou, en tot cas, la determinació dels criteris sobre els diversos tipus de sòl i els seus usos. b) La regulació del règim jurídic de la propietat del sòl, respectant les condicions bàsiques que l’Estat estableix per garantir la igualtat de l’exercici del dret a la propietat. c) L’establiment i la regulació dels instruments de planejament i gestió urbanística, i també de llur procediment de tramitació i aprovació. d) La política de sòl i habitatge, la regulació dels patrimonis públics de sòl i habitatge i el règim de la intervenció administrativa en l’edificació, la urbanització i l’ús del sòl i el subsòl. e) La protecció de la legalitat urbanística, que inclou, en tot cas, la inspecció urbanística, les ordres de suspensió d’obres i llicències, les mesures de restauració de la legalitat física alterada, i també la disciplina urbanística. 6. Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria de dret de reversió en les expropiacions urbanístiques en el marc de la legislació estatal. Article 150. L’organització de l’Administració de la Generalitat Correspon a la Generalitat, en matèria d’organització de la seva Administració, la competència exclusiva sobre: a) L’estructura, la regulació dels òrgans i directius públics, el funcionament i l’articulació territorial. 104 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 152 b) Les diverses modalitats organitzatives i instrumentals per a l’actuació administrativa. Article 151. Organització territorial Correspon a la Generalitat, respectant la garantia institucional que estableixen els articles 140 i 141 de la Constitució, la competència exclusiva sobre organització territorial, que inclou en tot cas: a) La determinació, la creació, la modificació i la supressió dels ens que configuren l’organització territorial de Catalunya. b) La creació, la supressió i l’alteració dels termes tant dels municipis com dels ens locals d’àmbit territorial inferior; la denominació, la capitalitat i els símbols dels municipis i dels altres ens locals; els topònims, i la determinació dels règims especials. c) L’establiment per mitjà de llei de procediments de relació entre els ens locals i la població, respectant l’autonomia local. Article 152. Planificació, ordenació i promoció de l’activitat econòmica 1. Correspon a la Generalitat la competència per a la promoció de l’activitat econòmica a Catalunya. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre l’ordenació de l’activitat econòmica a Catalunya. 3. La Generalitat pot establir una planificació de l’activitat econòmica en el marc de les directrius que estableixi la planificació general de l’Estat. 4. Correspon a la Generalitat el desenvolupament i la gestió de la planificació general de l’activitat econòmica. Aquesta competència inclou en tot cas: a) El desplegament dels plans estatals. b) La participació en la planificació estatal per mitjà dels mecanismes que estableix el títol V. c) La gestió dels plans, incloent-hi els fons i els recursos d’origen estatal destinats al foment de l’activitat econòmica, en els termes que s’estableixin per mitjà de conveni. 105 �Art. 153 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Article 153. Polítiques de gènere Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de polítiques de gènere, que, respectant el que estableix l’Estat en exercici de la competència que li atribueix l’article 149.1.1 de la Constitució, inclou en tot cas: a) La planificació, el disseny, l’execució, l’avaluació i el control de normes, plans i directrius generals en matèria de polítiques per a la dona, i també l’establiment d’accions positives per a aconseguir eradicar la discriminació per raó de sexe que s’hagin d’executar amb caràcter unitari per a tot el territori de Catalunya. b) La promoció de l’associacionisme de dones que acompleixen activitats relacionades amb la igualtat i la no-discriminació i de les iniciatives de participació. c) La regulació de les mesures i els instruments per a la sensibilització sobre la violència de gènere i per a detectar-la i prevenir-la, i també la regulació de serveis i recursos propis destinats a aconseguir una protecció integral de les dones que han patit o pateixen aquest tipus de violència. Article 154. Promoció i defensa de la competència 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de promoció de la competència en els mercats respecte a les activitats econòmiques que s’exerceixen principalment a Catalunya. 2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de defensa de la competència en l’exercici de les activitats econòmiques que alterin o puguin alterar la lliure competència del mercat en un àmbit que no ultrapassi el territori de Catalunya. Aquesta competència inclou en tot cas: a) L’execució en mesures relatives als processos econòmics que afectin la competència. b) La inspecció i l’execució del procediment sancionador. c) La defensa de la competència en l’exercici de l’activitat comercial. 3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre l’establiment i la regulació del Tribunal Català de Defensa de la Compe106 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 156 tència, com a òrgan independent, amb jurisdicció sobre tot el territori de Catalunya, al qual correspon en exclusiva tractar de les activitats econòmiques que s’acompleixin principalment a Catalunya i que alterin o puguin alterar la competència, en els termes que estableixen els apartats 1 i 2. Article 155. Propietat intel·lectual i industrial 1. Correspon a la Generalitat de Catalunya la competència executiva en matèria de propietat intel·lectual, que inclou en tot cas: a) L’establiment i la regulació d’un registre, coordinat amb el de l’Estat, dels drets de propietat intel·lectual generats a Catalunya o dels quals siguin titulars persones amb residència habitual a Catalunya; l’activitat d’inscripció, modificació o cancel·lació d’aquests drets, i l’exercici de l’activitat administrativa necessària per a garantir-ne la protecció a tot el territori de Catalunya. La Generalitat ha de comunicar a l’Estat les inscripcions efectuades en el seu registre perquè siguin incorporades al registre estatal; ha de col·laborar amb aquest registre i facilitar el bescanvi d’informació. b) L’autorització i la revocació de les entitats de gestió col·lectiva dels drets de propietat intel·lectual que actuïn majoritàriament a Catalunya, i també assumir tasques complementàries d’inspecció i control de l’activitat d’aquestes entitats. 2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de propietat industrial, que inclou en tot cas: a) L’establiment i la regulació d’un registre, coordinat amb el de l’Estat, de drets de propietat industrial de les persones físiques o jurídiques. b) La defensa jurídica i processal dels topònims de Catalunya aplicats al sector de la indústria. Article 156. Protecció de dades de caràcter personal Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de protecció de dades de caràcter personal que, respectant les garanties dels drets fonamentals en aquesta matèria, inclou en tot cas: 107 �Art. 157 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA a) La inscripció i el control dels fitxers o els tractaments de dades de caràcter personal creats o gestionats per les institucions públiques de Catalunya, l’Administració de la Generalitat, les administracions locals de Catalunya, les entitats autònomes i les altres entitats de dret públic o privat que depenen de les administracions autonòmica o locals o que presten serveis o acompleixen activitats per compte propi per mitjà de qualsevol forma de gestió directa o indirecta, i les universitats que integren el sistema universitari català. b) La inscripció i el control dels fitxers o els tractaments de dades de caràcter personal privats creats o gestionats per persones físiques o jurídiques per a l’exercici de les funcions públiques amb relació a matèries que són competència de la Generalitat o dels ens locals de Catalunya, si el tractament s’efectua a Catalunya. c) La inscripció i el control dels fitxers i els tractaments de dades que creïn o gestionin les corporacions de dret públic que exerceixin llurs funcions exclusivament en l’àmbit territorial de Catalunya. d) La constitució d’una autoritat independent, designada pel Parlament, que vetlli per garantir el dret a la protecció de les dades personals en l’àmbit de les competències de la Generalitat. Article 157. Publicitat Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre la regulació de l’activitat publicitària, sens perjudici de la legislació mercantil de l’Estat. Article 158. Recerca, desenvolupament i innovació tecnològica 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de recerca científica i tècnica, la competència exclusiva amb relació als centres i les estructures de recerca de la Generalitat i als projectes que aquesta finança, que inclou en tot cas: a) L’establiment de línies pròpies de recerca i el seguiment, el control i l’avaluació dels projectes. b) L’organització, el règim de funcionament, el control, el seguiment i l’acreditació dels centres i les estructures situats a Catalunya. c) La regulació i la gestió de les beques i dels ajuts convocats i finançats per la Generalitat. 108 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 159 d) La regulació i la formació professional del personal investigador i de suport a la recerca. e) La difusió de la ciència i la transferència de resultats. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre la coordinació dels centres i les estructures de recerca de Catalunya. 3. Els criteris de col·laboració entre l’Estat i la Generalitat en matèria de política de recerca, desenvolupament i innovació s’han de fixar en el marc del que estableix el títol V. Així mateix, s’han d’establir els sistemes de participació de la Generalitat en la fixació de les polítiques que afectin aquestes matèries en l’àmbit de la Unió Europea i en altres organismes i institucions internacionals. Article 159. Règim jurídic, procediment, contractació, expropiació i responsabilitat en les administracions públiques catalanes 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de règim jurídic i procediment de les administracions públiques catalanes, la competència exclusiva en allò que no estigui afectat per l’article 149.1.18 de la Constitució. Aquesta competència inclou: a) Els mitjans necessaris per a exercir les funcions administratives, incloent-hi el règim dels béns de domini públic i patrimonials. b) Les potestats de control, inspecció i sanció en tots els àmbits materials de competència de la Generalitat. c) Les normes de procediment administratiu que derivin de les particularitats del dret substantiu de Catalunya o de les especialitats de l’organització de la Generalitat. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida en tot allò relatiu al règim jurídic i el procediment de les administracions públiques catalanes en allò que no queda inclòs a l’apartat 1. 3. Correspon a la Generalitat, amb relació als contractes de les administracions públiques de Catalunya: a) La competència exclusiva sobre organització i competències en matèria de contractació dels òrgans de les administracions públiques catalanes i sobre les regles d’execució, modificació i extinció dels contractes de l’Administració, en allò que no estigui afectat per l’article 149.1.18 de la Constitució. 109 �Art. 160 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA b) La competència compartida en tot allò que no és atribuït a la competència exclusiva de la Generalitat per la lletra a. 4. Correspon a la Generalitat, en matèria d’expropiació forçosa, la competència executiva, en tot cas, per a: a) Determinar els supòsits, les causes i les condicions en què les administracions catalanes poden exercir la potestat expropiatòria. b) Establir criteris de valoració dels béns expropiats segons la naturalesa i la funció social que hagin de complir aquests béns, d’acord amb la legislació estatal. c) Crear i regular un òrgan propi per a la determinació del preu just i fixar-ne el procediment. 5. Correspon a la Generalitat, en matèria de responsabilitat patrimonial, la competència compartida per a establir les causes que poden originar responsabilitat amb relació a les reclamacions dirigides a la Generalitat, d’acord amb el sistema general de responsabilitat de totes les administracions públiques. 6. Les competències de la Generalitat especificades en els apartats 1, 3, 4 i 5 s’han d’exercir respectant el principi d’autonomia local. Article 160. Règim local 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de règim local que, respectant el principi d’autonomia local, inclou: a) Les relacions entre les institucions de la Generalitat i els ens locals, i també les tècniques d’organització i de relació per a la cooperació i la col·laboració entre els ens locals i entre aquests i l’Administració de la Generalitat, incloent-hi les diverses formes associatives, mancomunades, convencionals i consorcials. b) La determinació de les competències i de les potestats pròpies dels municipis i dels altres ens locals, en els àmbits especificats per l’article 84. c) El règim dels béns de domini públic, comunals i patrimonials i les modalitats de prestació dels serveis públics. d) La determinació dels òrgans de govern dels ens locals creats per la Generalitat i el funcionament i el règim d’adopció d’acords d’aquests òrgans. 110 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 162 e) El règim dels òrgans complementaris de l’organització dels ens locals. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida en tot allò que no estableix l’apartat 1. 3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de règim electoral dels ens locals que crea, a excepció dels que són garantits constitucionalment. Article 161. Relacions amb les entitats religioses 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d’entitats religioses que acompleixen llur activitat a Catalunya, que inclou, en tot cas, la regulació i l’establiment de mecanismes de col· laboració i cooperació per a l’acompliment de llurs activitats en l’àmbit de les competències de la Generalitat. 2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria relativa a la llibertat religiosa. Aquesta competència inclou en tot cas: a) Participar en la gestió del registre estatal d’entitats religioses amb relació a les esglésies, les confessions i les comunitats religioses que acompleixen llur activitat a Catalunya, en els termes que determinin les lleis. b) L’establiment d’acords i convenis de cooperació amb les esglésies, les confessions i les comunitats religioses inscrites en el registre estatal d’entitats religioses, en l’àmbit de competències de la Generalitat. c) La promoció, el desenvolupament i l’execució, en l’àmbit de les competències de la Generalitat, dels acords i dels convenis signats entre l’Estat i les esglésies, les confessions i les comunitats religioses inscrites en el registre estatal d’entitats religioses. 3. La Generalitat col·labora en els òrgans d’àmbit estatal que tenen atribuïdes funcions en matèria d’entitats religioses. Article 162. Sanitat, salut pública, ordenació farmacèutica i productes farmacèutics 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de sanitat i salut pública, la competència exclusiva sobre l’organització, el funcionament intern, l’avaluació, la inspecció i el control de centres, serveis i establiments sanitaris. 111 �Art. 163 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA 2. Correspon a la Generalitat l’ordenació farmacèutica, en el marc de l’article 149.1.16 de la Constitució. 3. Correspon a la Generalitat, en tot cas, la competència compartida en els àmbits següents: a) L’ordenació, la planificació, la determinació, la regulació i l’execució de les prestacions i els serveis sanitaris, sociosanitaris i de salut mental de caràcter públic en tots els nivells i per a tots els ciutadans. b) L’ordenació, la planificació, la determinació, la regulació i l’execució de les mesures i les actuacions destinades a preservar, protegir i promoure la salut pública en tots els àmbits, incloent-hi la salut laboral, la sanitat animal amb efectes sobre la salut humana, la sanitat alimentària, la sanitat ambiental i la vigilància epidemiològica. c) La planificació dels recursos sanitaris de cobertura pública i la coordinació de les activitats sanitàries privades amb el sistema sanitari públic. d) La formació sanitària especialitzada, que inclou l’acreditació i l’avaluació de centres; la planificació de l’oferta de places; la participació en l’elaboració de les convocatòries i la gestió dels programes de formació de les especialitats i les àrees de capacitació específica i l’expedició de diplomes d’àrees de capacitació específica. e) El règim estatutari i la formació del personal que presta serveis en el sistema sanitari públic. 4. La Generalitat participa en la planificació i la coordinació estatal en matèria de sanitat i salut pública, d’acord amb el que estableix el títol V. 5. Correspon a la Generalitat la competència executiva de la legislació estatal en matèria de productes farmacèutics. Article 163. Seguretat privada Correspon a la Generalitat l’execució de la legislació de l’Estat en les matèries següents: a) L’autorització de les empreses de seguretat privada que tenen llur domicili social a Catalunya i l’àmbit d’actuació de les quals no ultrapassa el territori de Catalunya. 112 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 164 b) La inspecció i la sanció de les activitats de seguretat privada que s’acompleixen a Catalunya. c) L’autorització dels centres de formació del personal de seguretat privada. d) La coordinació dels serveis de seguretat i investigació privades amb la Policia de la Generalitat i les policies locals de Catalunya. Article 164. Seguretat pública 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de seguretat pública, d’acord amb el que disposa la legislació estatal: a) La planificació i la regulació del sistema de seguretat pública de Catalunya i l’ordenació de les policies locals. b) La creació i l’organització de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra. c) El control i la vigilància del trànsit. 2. Correspon a la Generalitat el comandament suprem de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra i la coordinació de l’actuació de les policies locals. 3. Corresponen a la Generalitat, en el marc de la legislació estatal sobre seguretat, les facultats executives que li atribueixi l’Estat i en tot cas: a) Les funcions governatives sobre l’exercici dels drets de reunió i manifestació. b) El compliment de les disposicions per a la conservació de la natura, del medi ambient i dels recursos hidrològics. 4. La Generalitat participa, per mitjà d’una junta de seguretat de composició paritària entre la Generalitat i l’Estat i presidida pel president de la Generalitat, en la coordinació de les polítiques de seguretat i de l’activitat dels cossos policíacs de l’Estat i de Catalunya, i també en el bescanvi d’informació en l’àmbit internacional i en les relacions de col·laboració i auxili amb les autoritats policíaques d’altres països. La Generalitat, d’acord amb l’Estat, ha d’ésser present en els grups de treball de col·laboració amb les policies d’altres països en què participi l’Estat. 113 �Art. 165 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA 5. La Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra té com a àmbit d’actuació el conjunt del territori de Catalunya i exerceix totes les funcions pròpies d’un cos de policia, en els àmbits següents: a) La seguretat ciutadana i l’ordre públic. b) La policia administrativa, que inclou la que deriva de la normativa estatal. c) La policia judicial i la investigació criminal, incloent-hi les diverses formes de crim organitzat i terrorisme, en els termes que estableixin les lleis. Article 165. Seguretat social 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de seguretat social, respectant els principis d’unitat econòmica patrimonial i de solidaritat financera de la seguretat social, la competència compartida, que inclou: a) El desplegament i l’execució de la legislació estatal, llevat de les normes que configuren el règim econòmic. b) La gestió del règim econòmic de la seguretat social. c) L’organització i la gestió del patrimoni i dels serveis que integren l’assistència sanitària i els serveis socials del sistema de la seguretat social a Catalunya. d) L’ordenació i l’exercici de les potestats administratives sobre les institucions, les empreses i les fundacions que col·laboren amb el sistema de la seguretat social, en les matèries a què fa referència la lletra c, i també la coordinació de les activitats de prevenció de riscs laborals que acompleixen a Catalunya les mútues d’accidents de treball i malalties professionals. e) El reconeixement i la gestió de les pensions no contributives. f) La coordinació de les actuacions del sistema sanitari vinculades a les prestacions de la seguretat social. 2. La Generalitat pot organitzar i administrar, a aquests efectes i dins del seu territori, tots els serveis relacionats amb les matèries damunt especificades, i exerceix la tutela de les institucions, les entitats i les fundacions en matèria de sanitat i seguretat social, llevat de l’alta inspecció, que queda reservada a l’Estat. 114 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 167 Article 166. Serveis socials, voluntariat, menors i promoció de les famílies 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de serveis socials, que inclou en tot cas: a) La regulació i l’ordenació de l’activitat de serveis socials, les prestacions tècniques i les prestacions econòmiques amb finalitat assistencial o complementàries d’altres sistemes de previsió pública. b) La regulació i l’ordenació de les entitats, els serveis i els establiments públics i privats que presten serveis socials a Catalunya. c) La regulació i l’aprovació dels plans i els programes específics dirigits a persones i col·lectius en situació de pobresa o de necessitat social. d) La intervenció i el control dels sistemes de protecció social complementària privats. 2. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de voluntariat, que inclou, en tot cas, la definició de l’activitat i la regulació i la promoció de les actuacions destinades a la solidaritat i a l’acció voluntària que s’executin individualment o per mitjà d’institucions públiques o privades. 3. Correspon a la Generalitat, en matèria de menors: a) La competència exclusiva en matèria de protecció de menors, que inclou, en tot cas, la regulació del règim de la protecció i de les institucions públiques de protecció i tutela dels menors desemparats, en situació de risc i dels menors infractors, respectant en aquest darrer cas la legislació penal. b) La Generalitat participa en l’elaboració i la reforma de la legislació penal i processal que incideixi en les competències de menors. 4. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de promoció de les famílies i de la infància, que inclou en tot cas les mesures de protecció social i llur execució. Article 167. Símbols de Catalunya Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre la regulació, l’ordenació, la configuració i la preservació dels símbols de Catalunya, d’acord amb el que estableix aquest Estatut. 115 �Art. 168 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Article 168. Sistema penitenciari 1. Correspon a la Generalitat la competència executiva de la legislació de l’Estat en matèria penitenciària, que inclou en tot cas: a) La capacitat per a dictar disposicions que adaptin la normativa penitenciària a la realitat social de Catalunya. b) La totalitat de la gestió de l’activitat penitenciària a Catalunya, especialment la direcció, l’organització, el règim, el funcionament, la planificació i la inspecció de les institucions penitenciàries de qualsevol tipus situades a Catalunya. c) La planificació, la construcció i la reforma dels establiments penitenciaris situats a Catalunya. d) L’administració i la gestió patrimonial dels immobles i dels equipaments adscrits a l’Administració penitenciària catalana i de tots els mitjans materials que li siguin assignats. e) La planificació i l’organització del treball remunerat de la població reclusa, i també l’execució de les mesures alternatives a la presó i de les activitats de reinserció. 2. La Generalitat pot emetre informes en el procediment d’atorgament d’indults. Article 169. Transports 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre els transports terrestres de viatgers i mercaderies per carretera, ferrocarril i cable que transcorrin íntegrament dins el territori de Catalunya, amb independència de la titularitat de la infraestructura. Aquesta competència inclou en tot cas: a) La regulació, la planificació, la gestió, la coordinació i la inspecció dels serveis i les activitats. b) La regulació de la intervenció administrativa per a l’exercici de les activitats de transport. c) La regulació del transport urbà i dels serveis de transport discrecional de viatgers en vehicles de turisme. d) La regulació específica del transport turístic, escolar o de menors, sanitari, funerari, de mercaderies perilloses o peribles i d’altres 116 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 170 que requereixin un règim específic, respectant les competències estatals sobre seguretat pública. e) La regulació d’un sistema de mediació en matèria de transports. f) La potestat tarifària sobre transports terrestres. 2. La integració de línies o serveis de transport que transcorrin íntegrament per Catalunya en línies o serveis d’àmbit superior requereix l’informe previ de la Generalitat. 3. La Generalitat participa en l’establiment dels serveis ferroviaris que garanteixin la comunicació amb altres comunitats autònomes o amb el trànsit internacional, d’acord amb el que estableix el títol V. 4. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre els centres de transport, logística i distribució localitzats a Catalunya que inclou: a) Els centres d’informació i distribució de càrregues. b) Les estacions de transport per carretera. 5. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre els operadors de les activitats vinculades a l’organització del transport, la logística i la distribució localitzades a Catalunya. 6. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de transport marítim i fluvial que transcorri íntegrament per Catalunya que, respectant les competències de l’Estat en marina mercant i ports, inclou: a) La regulació, la planificació i la gestió del transport marítim i fluvial de passatgers. b) La intervenció administrativa per la prestació dels serveis i l’acompliment de les activitats que tinguin relació amb el transport marítim i fluvial. c) Els requisits per a l’exercici de l’activitat. Article 170. Treball i relacions laborals 1. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de treball i relacions laborals, que inclou en tot cas: a) Les relacions laborals i les condicions de treball. b) Les polítiques actives d’ocupació, que inclouen la formació dels demandants d’ocupació i dels treballadors en actiu, i també la 117 �Art. 171 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA gestió de les subvencions corresponents. La Generalitat participa en els plans o les activitats de formació que superin l’àmbit territorial de Catalunya. c) Les qualificacions professionals a Catalunya. d) La intermediació laboral, que inclou la regulació, l’autorització i el control de les agències de col·locació amb seu a Catalunya. e) La negociació col·lectiva i el registre dels convenis col·lectius de treball. f) Els procediments de regulació d’ocupació i d’actuació administrativa en matèria de trasllats col·lectius entre centres de treball situats a Catalunya. g) La prevenció de riscs laborals i la seguretat i la salut en el treball. h) La potestat sancionadora de les infraccions de l’ordre social, en l’àmbit de les seves competències. i) La determinació dels serveis mínims de les vagues que tinguin lloc a Catalunya. j) El control de legalitat i, si escau, el registre posterior dels convenis col·lectius de treball de les empreses que acompleixen llur activitat exclusivament a Catalunya. k) Els instruments de conciliació, mediació i arbitratge laborals. l) L’elaboració del calendari de dies festius que ha de regir a tot el territori de Catalunya. 2. Correspon a la Generalitat la competència executiva sobre la funció pública inspectora en tot allò que regula aquest article. A aquest efecte, els funcionaris dels cossos que acompleixen aquesta funció depenen orgànicament i funcionalment de la Generalitat. Per mitjà dels mecanismes de cooperació que determina el títol V, s’han d’establir les fórmules de garantia de l’exercici eficaç de la funció inspectora en l’àmbit social. Article 171. Turisme Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de turisme, que inclou en tot cas: 118 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 172 a) L’ordenació i la planificació del sector turístic. b) La promoció del turisme que inclou la subscripció d’acords amb ens estrangers i la creació d’oficines a l’estranger. c) La regulació i la classificació de les empreses i els establiments turístics i la gestió de la xarxa d’establiments turístics de titularitat de la Generalitat. A fi de facilitar la coordinació entre aquests establiments i els establiments de la xarxa de paradors de l’Estat situats a Catalunya, la Generalitat participa, en els termes que estableixi la legislació estatal, en els òrgans d’administració de Paradors de Turisme d’Espanya. d) La regulació dels drets i els deures específics dels usuaris i els prestadors de serveis turístics i dels mitjans alternatius de resolució de conflictes. e) Els ensenyaments i la formació sobre turisme que no donin dret a l’obtenció d’un títol oficial. f) La fixació dels criteris, la regulació de les condicions i l’execució i el control de les línies públiques d’ajut i de promoció del turisme. Article 172. Universitats 1. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenyament universitari, sens perjudici de l’autonomia universitària, la competència exclusiva sobre: a) La programació i la coordinació del sistema universitari català, en el marc de la coordinació general. b) Les decisions de creació d’universitats públiques i l’autorització de les privades. c) L’aprovació dels estatuts de les universitats públiques i de les normes d’organització i funcionament de les universitats privades. d) La coordinació dels procediments d’accés a les universitats. e) El marc jurídic dels títols propis de les universitats, d’acord amb el principi d’autonomia universitària. f) El finançament propi de les universitats i, si escau, la gestió dels fons estatals en matèria d’ensenyament universitari. 119 �Art. 173 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA g) La regulació i la gestió del sistema propi de beques i ajuts a la formació universitària i, si escau, la regulació i la gestió dels fons estatals en aquesta matèria. h) El règim retributiu del personal docent i investigador contractat de les universitats i l’establiment de les retribucions addicionals del personal docent funcionari. 2. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenyament universitari, sens perjudici de l’autonomia universitària, la competència compartida sobre tot allò a què no fa referència l’apartat 1, que inclou en tot cas: a) La regulació dels requisits per a la creació i el reconeixement d’universitats i centres universitaris i l’adscripció d’aquests centres a les universitats. b) El règim jurídic de l’organització i el funcionament de les universitats públiques, incloent-hi els òrgans de govern i de representació. c) L’adscripció i la desadscripció de centres docents públics o privats per a impartir títols universitaris oficials i la creació, la modificació i la supressió de centres universitaris en universitats públiques, i també el reconeixement d’aquests centres en universitats privades i la implantació i la supressió d’ensenyaments. d) La regulació del règim d’accés a les universitats. e) La regulació del règim del professorat docent i investigador contractat i funcionari. f) L’avaluació i el garantiment de la qualitat i de l’excel·lència de l’ensenyament universitari, i també del personal docent i investigador. 3. La competència executiva sobre l’expedició dels títols universitaris oficials. Article 173. Videovigilància i control de so i enregistraments Correspon a la Generalitat la competència sobre l’ús de la videovigilància i el control de so i enregistraments o altres mitjans anàlegs, en l’àmbit públic, efectuats per la policia de Catalunya o per empreses i establiments privats. La Generalitat ha d’exercir aquesta competència respectant els drets fonamentals. 120 �TÍTOL V. DE LES RELACIONS INSTITUCIONALS DE LA GENERALITAT Art. 175 TÍTOL V De les relacions institucionals de la Generalitat CAPÍTOL I Relacions de la Generalitat amb l’Estat i amb altres comunitats autònomes Article 174. Disposicions generals 1. La Generalitat i l’Estat es presten ajuda mútua i col·laboren quan és necessari per a l’exercici eficaç de les competències respectives i per a la defensa dels interessos respectius. 2. La Generalitat pot establir amb altres comunitats autònomes relacions de col·laboració per a la fixació de polítiques comunes, per a l’exercici eficaç de les seves competències i per al tractament dels afers d’interès comú, especialment quan tinguin un abast supraterritorial. La Generalitat ha de prestar l’ajuda necessària a les altres comunitats autònomes per a l’exercici eficaç de llurs competències. [3. La Generalitat participa en les institucions, els organismes i els procediments de presa de decisions de l’Estat que afectin les seves competències d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis.]36 SECCIÓ PRIMERA Col·laboració amb l’Estat i amb altres comunitats autònomes Article 175. Instruments de col·laboració entre la Generalitat i l’Estat 1. La Generalitat i l’Estat, en l’àmbit de les competències respectives, poden subscriure convenis de col·laboració i fer ús dels altres mitjans de col·laboració que considerin adequats per a acomplir els objectius d’interès comú. 2. La Generalitat també col·labora amb l’Estat per mitjà dels òrgans i els procediments multilaterals en els àmbits i els afers d’interès comú. 36. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 111 de la STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 2 de la STC 138/2010, del 16 de desembre. 121 �Art. 176 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Article 176. Efectes de la col·laboració entre la Generalitat i l’Estat 1. La participació de la Generalitat en els òrgans i els mecanismes bilaterals i multilaterals de col·laboració amb l’Estat i amb altres comunitats autònomes no altera la titularitat de les competències que li corresponen. 2. La Generalitat no queda vinculada per les decisions adoptades en el marc dels mecanismes multilaterals de col·laboració voluntària amb l’Estat i amb altres comunitats autònomes respecte a les quals no hagi manifestat el seu acord. 3. La Generalitat pot fer constar reserves als acords adoptats en el marc dels mecanismes multilaterals de col·laboració voluntària quan s’hagin pres sense la seva aprovació. Article 177. Règim dels convenis entre la Generalitat i l’Estat 1. El règim jurídic dels convenis signats per la Generalitat, pel que fa a aquesta, ha d’ésser establert per llei del Parlament. 2. Els convenis subscrits entre el Govern de la Generalitat i el Govern de l’Estat s’han de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya en el termini d’un mes a comptar del dia en què se signen. La data de publicació dels convenis en el Boletín Oficial del Estado en determina l’eficàcia pel que fa a tercers. Article 178. Convenis i acords amb altres comunitats autònomes 1. La Generalitat pot subscriure amb altres comunitats autònomes convenis de col·laboració i acords de cooperació. 2. Els convenis i els acords amb les altres comunitats autònomes poden acordar, entre altres continguts, la creació d’òrgans mixtos i l’establiment de projectes, plans i programes conjunts. 3. La subscripció de convenis i acords només requereix l’aprovació prèvia del Parlament en els casos que n’afectin les facultats legislatives. En els altres casos, el Govern ha d’informar el Parlament de la subscripció en el termini d’un mes a comptar del dia de la signatura. 4. Els convenis de col·laboració subscrits per la Generalitat amb altres comunitats autònomes s’han de comunicar a les Corts Generals i llur vigència comença seixanta dies després d’aquesta comunicació, llevat que les Corts Generals decideixin que s’han de qualificar com 122 �TÍTOL V. DE LES RELACIONS INSTITUCIONALS DE LA GENERALITAT Art. 182 a acords de cooperació que requereixen l’autorització prèvia a què fa referència l’article 145.2 de la Constitució. 5. Els convenis i els acords subscrits per la Generalitat amb altres comunitats autònomes s’han de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya en el termini de quaranta-cinc dies i d’un mes, respectivament, a comptar del dia en què se signen. SECCIÓ SEGONA Participació en institucions i en procediments de presa de decisions estatals Article 179. Compareixença de senadors davant el Parlament Els senadors elegits a Catalunya i els que representen la Generalitat en el Senat poden comparèixer davant el Parlament a petició pròpia per a informar sobre llur activitat en el Senat, en els termes que estableix el Reglament del Parlament. [Article 180. Designació de membres del Tribunal Constitucional i del Consell General del Poder Judicial La Generalitat participa en els processos de designació de magistrats del Tribunal Constitucional i de membres del Consell General del Poder Judicial, en els termes que estableixin les lleis o, si escau, l’ordenament parlamentari.]37 Article 181. Participació en l’ordenació general de l’activitat econòmica La Generalitat participa en l’elaboració de les decisions estatals que afecten l’ordenació general de l’activitat econòmica en el marc del que estableix l’article 131.2 de la Constitució. Article 182. Designació de representants en els organismes econòmics i socials 1. La Generalitat designa o participa en els processos per a designar els membres dels òrgans de direcció del Banc d’Espanya, la Comissió 37. Aquest article és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 113 de la STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 8 de la STC 137/2010, del 16 de desembre. 123 �Art. 183 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Nacional del Mercat de Valors i la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions, i dels organismes que eventualment els substitueixin, i també dels altres organismes estatals que exerceixen funcions d’autoritat reguladora sobre matèries de rellevància econòmica i social relacionades amb les competències de la Generalitat, en els termes que estableix la legislació aplicable. 2. La Generalitat designa o participa en els processos per a designar els membres dels organismes econòmics i energètics, de les institucions financeres i de les empreses públiques de l’Estat la competència dels quals s’estengui al territori de Catalunya i que no siguin objecte de traspàs, en els termes que estableix la legislació aplicable. 3. La Generalitat designa o participa en els processos per a designar els membres del Tribunal de Comptes, el Consell Econòmic i Social, l’Agència Tributària, la Comissió Nacional d’Energia, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, el Consell de Ràdio i Televisió, dels organismes que eventualment els substitueixin i dels que es creïn en aquests àmbits, en els termes que estableix la legislació aplicable. 4. La Generalitat, si la naturalesa de l’ens ho requereix i la seva seu principal no és a Catalunya, pot sol·licitar a l’Estat la creació de delegacions territorials dels organismes a què fa referència l’apartat 1. SECCIÓ TERCERA La Comissió Bilateral Generalitat - Estat Article 183. Funcions i composició de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat [1. La Comissió Bilateral Generalitat - Estat, d’acord amb els principis que estableixen els articles 3.1 i 174, constitueix el marc general i permanent de relació entre el Govern de la Generalitat i el Govern de l’Estat als efectes següents: a) La participació i la col·laboració de la Generalitat en l’exercici de les competències estatals que afectin l’autonomia de Catalunya. 124 �TÍTOL V. DE LES RELACIONS INSTITUCIONALS DE LA GENERALITAT Art. 183 b) L’intercanvi d’informació i l’establiment, quan escaigui, de mecanismes de col·laboració en les respectives polítiques públiques i els assumptes d’interès comú.]38 2. Les funcions de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat són deliberar, fer propostes i, si escau, adoptar acords en els casos establerts per aquest Estatut i, en general, amb relació als àmbits següents: a) Els projectes de llei que incideixen singularment en la distribució de competències entre l’Estat i la Generalitat. b) La programació de la política econòmica general del Govern de l’Estat en tot allò que afecti singularment els interessos i les competències de la Generalitat i sobre l’aplicació i el desenvolupament d’aquesta política. c) L’impuls de les mesures adequades per a millorar la col·laboració entre l’Estat i la Generalitat i assegurar un exercici més eficaç de les competències respectives en els àmbits d’interès comú. d) Els conflictes competencials plantejats entre les dues parts i la proposta, si escau, de mesures per a resoldre’ls. e) L’avaluació del funcionament dels mecanismes de col·laboració que s’hagin establert entre l’Estat i la Generalitat i la proposta de les mesures que permetin millorar-lo. f) La proposta de la relació d’organismes econòmics, institucions financeres i empreses públiques de l’Estat en els quals la Generalitat pot designar representants, i les modalitats i les formes d’aquesta representació. g) El seguiment de la política europea per a garantir l’efectivitat de la participació de la Generalitat en els assumptes de la Unió Europea. h) El seguiment de l’acció exterior de l’Estat que afecti les competències pròpies de la Generalitat. i) Les qüestions d’interès comú que estableixin les lleis o que plantegin les parts. 38. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 115 de la STC 31/2010, del 28 de juny, pel FJ 10 de la STC 137/2010, del 16 de desembre i pel FJ 2 de la STC 138/2010, del 16 de desembre. 125 �Art. 184 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA 3. La Comissió Bilateral Generalitat - Estat és integrada per un nombre igual de representants de l’Estat i de la Generalitat. La seva presidència és exercida de manera alternativa entre les dues parts en torns d’un any. La Comissió disposa d’una secretaria permanent i pot crear les subcomissions i els comitès que cregui convenients. La Comissió elabora una memòria anual, que trasllada al Govern de l’Estat i al Govern de la Generalitat i al Parlament. 4. La Comissió Bilateral Generalitat - Estat es reuneix en sessió plenària almenys dues vegades l’any i sempre que ho demani una de les dues parts. 5. La Comissió Bilateral Generalitat - Estat adopta el seu reglament intern i de funcionament per acord de les dues parts. CAPÍTOL II Relacions de la Generalitat amb la Unió Europea Article 184. Disposició general La Generalitat participa, en els termes que estableixen aquest Estatut i la legislació de l’Estat, en els afers relacionats amb la Unió Europea que afectin les competències o els interessos de Catalunya. Article 185. Participació en els tractats de la Unió Europea 1. La Generalitat ha d’ésser informada pel Govern de l’Estat de les iniciatives de revisió dels tractats de la Unió Europea i dels processos de subscripció i ratificació subsegüents. El Govern de la Generalitat i el Parlament han de dirigir al Govern de l’Estat i a les Corts Generals les observacions que estimin pertinents a aquest efecte. 2. El Govern de l’Estat pot incorporar representants de la Generalitat a les delegacions espanyoles que participin en els processos de revisió i negociació dels tractats originaris i en els d’adopció de nous tractats, en les matèries que afectin les competències exclusives de la Generalitat. Article 186. Participació en la formació de les posicions de l’Estat 1. La Generalitat participa en la formació de les posicions de l’Estat davant la Unió Europea, especialment davant el Consell de Ministres, 126 �TÍTOL V. DE LES RELACIONS INSTITUCIONALS DE LA GENERALITAT Art. 187 en els afers relatius a les competències o als interessos de Catalunya, en els termes que estableixen aquest Estatut i la legislació sobre aquesta matèria. 2. La Generalitat ha de participar de manera bilateral en la formació de les posicions de l’Estat en els afers europeus que l’afecten exclusivament. En els altres casos, la participació es fa en el marc dels procediments multilaterals que s’estableixin. 3. La posició expressada per la Generalitat és determinant per a la formació de la posició estatal si afecta les seves competències exclusives i si de la proposta o la iniciativa europees poden derivar conseqüències financeres o administratives especialment rellevants per a Catalunya. En els altres casos, aquesta posició ha d’ésser escoltada per l’Estat. 4. L’Estat ha d’informar la Generalitat de manera completa i actualitzada sobre les iniciatives i les propostes presentades davant la Unió Europea. El Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya han de dirigir al Govern de l’Estat i a les Corts Generals, segons que correspongui, les observacions i les propostes que estimin pertinents sobre les dites iniciatives i propostes. Article 187. Participació en institucions i organismes europeus 1. La Generalitat participa en les delegacions espanyoles davant la Unió Europea que tractin afers de la competència legislativa de la mateixa Generalitat, i especialment davant el Consell de Ministres i els òrgans consultius i preparatoris del Consell i de la Comissió. 2. La participació que estableix l’apartat 1, si es refereix a competències exclusives de la Generalitat, permet, mitjançant acord previ, exercir la representació i la presidència d’aquests òrgans, d’acord amb la normativa aplicable. 3. La Generalitat, d’acord amb l’Estat, participa en la designació de representants en el marc de la representació permanent d’aquest en la Unió Europea. 4. El Parlament pot establir relacions amb el Parlament Europeu en àmbits d’interès comú. 127 �Art. 188 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Article 188. Participació en el control dels principis de subsidiarietat i de proporcionalitat El Parlament participa en els procediments de control dels principis de subsidiarietat i de proporcionalitat que estableixi el dret de la Unió Europea amb relació a les propostes legislatives europees si aquestes propostes afecten competències de la Generalitat. Article 189. Desenvolupament i aplicació del dret de la Unió Europea 1. La Generalitat aplica i executa el dret de la Unió Europea en l’àmbit de les seves competències. L’existència d’una regulació europea no modifica la distribució interna de competències que estableixen la Constitució i aquest Estatut. 2. Si l’execució del dret de la Unió Europea requereix l’adopció de mesures internes d’abast superior al territori de Catalunya que les comunitats autònomes competents no poden adoptar per mitjà de mecanismes de col·laboració o coordinació, l’Estat ha de consultar la Generalitat sobre aquestes circumstàncies abans que s’adoptin les dites mesures. La Generalitat ha de participar en els òrgans que adoptin aquestes mesures o, si aquesta participació no és possible, ha d’emetre un informe previ. 3. En el cas que la Unió Europea estableixi una legislació que substitueixi la normativa bàsica de l’Estat, la Generalitat pot adoptar la legislació de desenvolupament a partir de les normes europees. Article 190. Gestió de fons europeus Correspon a la Generalitat la gestió dels fons europeus en matèries de la seva competència, en els termes que estableixen els articles 114 i 210. Article 191. Accions davant el Tribunal de Justícia 1. La Generalitat té accés al Tribunal de Justícia de la Unió Europea en els termes que estableixi la normativa europea. 2. El Govern de la Generalitat pot instar el Govern de l’Estat a iniciar accions davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea en defensa dels legítims interessos i competències de la Generalitat. La Generalitat col·labora en la defensa jurídica. 128 �TÍTOL V. DE LES RELACIONS INSTITUCIONALS DE LA GENERALITAT Art. 196 3. La negativa del Govern de l’Estat a exercir les accions sol·licitades ha d’ésser motivada i ha d’ésser comunicada immediatament a la Gene­ ralitat. Article 192. Delegació de la Generalitat davant la Unió Europea La Generalitat pot establir una delegació per a defensar millor els seus interessos davant les institucions de la Unió Europea. CAPÍTOL III Acció exterior de la Generalitat Article 193. Disposicions generals 1. La Generalitat ha d’impulsar la projecció de Catalunya a l’exterior i promoure els seus interessos en aquest àmbit, respectant la competència de l’Estat en matèria de relacions exteriors. 2. La Generalitat té capacitat per a portar a terme accions amb projecció exterior que derivin directament de les seves competències, sia de manera directa, sia per mitjà dels òrgans de l’Administració general de l’Estat. Article 194. Oficines a l’exterior La Generalitat, per a la promoció dels interessos de Catalunya, pot establir oficines a l’exterior. Article 195. Acords de col·laboració La Generalitat, per a la promoció dels interessos de Catalunya, pot subscriure acords de col·laboració en l’àmbit de les seves competències. Amb aquesta finalitat, els òrgans de representació exterior de l’Estat han de prestar el suport necessari a les iniciatives de la Generalitat. Article 196. Tractats i convenis internacionals 1. El Govern de l’Estat ha d’informar prèviament la Generalitat sobre els actes de subscripció dels tractats que afectin d’una manera directa i singular les competències de Catalunya. La Generalitat i el Parlament poden dirigir al Govern les observacions que considerin pertinents. 129 �Art. 197 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA 2. Si es tracta de tractats que afecten Catalunya d’una manera directa i singular, la Generalitat pot sol·licitar al Govern que integri representants de la Generalitat en les delegacions negociadores. 3. La Generalitat pot sol·licitar al Govern la subscripció de tractats internacionals en matèries de la seva competència. 4. La Generalitat ha d’adoptar les mesures necessàries per a executar les obligacions derivades dels tractats i els convenis internacionals ratificats per Espanya o que vinculin l’Estat en l’àmbit de les seves competències. Article 197. Cooperació transfronterera, interregional i al desenvolupament 1. La Generalitat ha de promoure la cooperació amb les regions europees amb què comparteix interessos econòmics, socials, ambientals i culturals, i hi ha d’establir les relacions que corresponguin. 2. La Generalitat ha de promoure la cooperació amb altres territoris, en els termes que estableix l’apartat 1. 3. La Generalitat ha de promoure programes de cooperació al desenvolupament. Article 198. Participació en organismes internacionals La Generalitat ha de participar en els organismes internacionals competents en matèries d’interès rellevant per a Catalunya, especialment la UNESCO i altres organismes de caràcter cultural, en la forma que estableixi la normativa corresponent. Article 199. Coordinació de les accions exteriors La Generalitat ha d’impulsar i coordinar, en l’àmbit de les seves competències, les accions exteriors dels ens locals i dels organismes i altres ens públics de Catalunya, sens perjudici de l’autonomia que tinguin. Article 200. Projecció internacional de les organitzacions de Catalunya La Generalitat ha de promoure la projecció internacional de les organitzacions socials, culturals i esportives de Catalunya i, si escau, llur afiliació a les entitats afins d’àmbit internacional, en el marc del compliment dels seus objectius. 130 �TÍTOL VI. DEL FINANÇAMENT DE LA GENERALITAT Art. 202 TÍTOL VI Del finançament de la Generalitat CAPÍTOL I Les finances de la Generalitat Article 201. Principis 1. Les relacions d’ordre tributari i financer entre l’Estat i la Gene­ ralitat són regulades per la Constitució, per aquest Estatut i per la llei orgànica a què fa referència l’apartat tercer de l’article 157 de la Constitució. 2. El finançament de la Generalitat es regeix pels principis d’autonomia financera, coordinació, solidaritat i transparència en les relacions fiscals i financeres entre les administracions públiques, i també pels principis de suficiència de recursos, responsabilitat fiscal, equitat i lleialtat institucional entre les esmentades administracions. 3. El desenvolupament d’aquest títol correspon a la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat. 4. D’acord amb l’article 138.2 de la Constitució, el finançament de la Generalitat no ha de comportar efectes discriminatoris envers Catalunya respecte a les altres comunitats autònomes. Aquest principi ha de respectar plenament els criteris de solidaritat que enuncia l’article 206 d’aquest Estatut. Article 202. Els recursos de la Generalitat 1. La Generalitat disposa d’unes finances autònomes i dels recursos financers suficients per a afrontar l’exercici adequat del seu autogovern. 2. La Generalitat gaudeix de plena autonomia de despesa per tal de poder aplicar lliurement els seus recursos d’acord amb les directrius polítiques i socials determinades per les seves institucions d’autogovern. 3. Els recursos de les finances de la Generalitat són constituïts per: a) Els rendiments dels seus impostos, taxes, contribucions especials i altres tributs propis. 131 �Art. 203 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA b) El rendiment de tots els tributs estatals cedits, d’acord amb el que disposa l’article 201 d’aquest Estatut. c) Els recàrrecs sobre els tributs estatals. d) Els ingressos procedents del Fons de compensació interterritorial i d’altres assignacions establertes per la Constitució, si escau. e) Altres transferències i assignacions amb càrrec als pressupostos generals de l’Estat. f) Els ingressos per la percepció dels seus preus públics. g) Els rendiments del patrimoni de la Generalitat. h) Els ingressos de dret privat. i) El producte d’emissió de deute i de les operacions de crèdit. j) Els ingressos procedents de multes i sancions en l’àmbit de les seves competències. k) Els recursos procedents de la Unió Europea i de programes comunitaris. l) Qualsevol altre recurs que pugui establir-se en virtut del que disposen aquest Estatut i la Constitució. Article 203. Competències financeres 1. La Generalitat té capacitat per a determinar el volum i la composició dels seus ingressos en l’àmbit de les seves competències financeres, i també per a fixar l’afectació dels seus recursos a les finalitats de despesa que decideixi lliurement. 2. La Generalitat participa en el rendiment dels tributs estatals cedits a Catalunya. A aquest efecte, aquests tributs tenen la consideració següent: a) Tributs cedits totalment, que són aquells respecte als quals corresponen a la Generalitat la totalitat dels rendiments i la capacitat normativa. b) Tributs cedits parcialment, que són aquells respecte als quals corresponen a la Generalitat una part dels rendiments i, si s’escau, la capacitat normativa. 3. En el marc de les competències de l’Estat i de la Unió Europea, l’exercici de la capacitat normativa a què fa referència l’apartat 2 inclou 132 �TÍTOL VI. DEL FINANÇAMENT DE LA GENERALITAT Art. 204 la participació en la fixació del tipus impositiu, les exempcions, les reduccions i les bonificacions sobre la base imposable i les deduccions sobre la quota. 4. Corresponen a la Generalitat la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció dels tributs estatals cedits totalment, i també aquestes funcions, en la mesura en què s’atribueixin, respecte als cedits par­ cialment, d’acord amb el que estableix l’article 204. 5. La Generalitat té competència per a establir, mitjançant una llei del Parlament, els seus tributs propis, sobre els quals té capacitat normativa. 6. L’exercici de la capacitat normativa en l’àmbit tributari, per part de la Generalitat, es basa en els principis d’equitat i d’eficiència. En la seva actuació tributària, la Generalitat promou la cohesió i el benestar socials, el progrés econòmic i la sostenibilitat mediambiental. Article 204. L’Agència Tributària de Catalunya 1. La gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció de tots els tributs propis de la Generalitat de Catalunya, i també, per delegació de l’Estat, dels tributs estatals cedits totalment a la Generalitat, corresponen a l’Agència Tributària de Catalunya. 2. La gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció dels altres impostos de l’Estat recaptats a Catalunya corresponen a l’Administració tributària de l’Estat, sens perjudici de la delegació que la Generalitat en pugui rebre ni de la col·laboració que es pugui establir especialment quan ho exigeixi la naturalesa del tribut. Per a desplegar el que determina el paràgraf anterior, s’ha de constituir, en el termini de dos anys, un consorci, o un ens equivalent, amb participació paritària de l’Agència Estatal d’Administració Tributària i de l’Agència Tributària de Catalunya. El Consorci es pot transformar en l’Administració tributària a Catalunya. 3. Les dues administracions tributàries han d’establir els mecanismes necessaris per a permetre la presentació i la recepció a les oficines respectives de les declaracions i la resta de documentació amb transcendència tributària que hagin de produir efectes davant l’altra administració, amb vista a facilitar el compliment de les obligacions tributàries dels contribuents. 133 �Art. 205 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA La Generalitat participa, en la forma que es determini, en els ens o organismes tributaris de l’Estat responsables de la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció dels tributs estatals cedits parcialment. 4. L’Agència Tributària de Catalunya s’ha de crear per llei del Parlament i disposa de plena capacitat i atribucions per a l’organització i l’exercici de les funcions a què fa referència l’apartat 1. 5. L’Agència Tributària de Catalunya pot exercir per delegació dels municipis les funcions de gestió tributària amb relació als tributs locals. Article 205. Òrgans economicoadministratius La Generalitat ha d’assumir, per mitjà dels seus propis òrgans economicoadministratius, la revisió per la via administrativa de les reclamacions que els contribuents puguin interposar contra els actes de gestió tributària dictats per l’Agència Tributària de Catalunya. Tot això, sens perjudici de les competències que en matèria d’unificació de criteri corresponen a l’Administració General de l’Estat. A aquests efectes, la Generalitat i l’Administració General de l’Estat poden també acordar els mecanismes de cooperació que siguin necessaris per a l’exercici adequat de les funcions de revisió per la via economicoadministrativa. Article 206. Participació en el rendiment dels tributs estatals i mecanismes d’anivellament i de solidaritat 1. El nivell de recursos financers de què disposi la Generalitat per a finançar els seus serveis i les seves competències s’ha de basar en criteris de necessitats de despesa i ha de tenir en compte la seva capacitat fiscal, entre altres criteris. A aquests efectes, els recursos de la Generalitat són, entre altres, els que deriven dels seus ingressos tributaris, ajustats a l’alça o a la baixa en funció de la seva participació en els mecanismes d’anivellament i de solidaritat. 2. La Generalitat participa en el rendiment dels tributs estatals cedits. El percentatge de participació s’estableix tenint en compte els seus serveis i les seves competències. 134 �TÍTOL VI. DEL FINANÇAMENT DE LA GENERALITAT Art. 208 3. Els recursos financers de què disposi la Generalitat es poden ajustar perquè el sistema estatal de finançament disposi de recursos suficients per a garantir l’anivellament i la solidaritat a les altres comunitats autònomes, a fi que els serveis d’educació, de sanitat i altres serveis socials essencials de l’estat del benestar prestats pels diferents governs autonòmics puguin assolir nivells similars al conjunt de l’Estat, sempre que portin a terme un esforç fiscal també similar.39 De la mateixa manera, la Generalitat rep recursos, si escau, dels mecanismes d’anivellament i de solidaritat. Els nivells esmentats són fixats per l’Estat. 4. La determinació dels mecanismes d’anivellament i de solidaritat s’ha de fer d’acord amb el principi de transparència, i se n’ha d’avaluar el resultat quinquennalment. [5. L’Estat ha de garantir que l’aplicació dels mecanismes d’anivellament no alteri en cap cas la posició de Catalunya en l’ordenació de rendes per capita entre les comunitats autònomes abans de l’anive­ llament.]40 6. S’ha de tenir en compte, com a variable bàsica per a determinar les necessitats de despesa a què fa referència l’apartat 1, la població, rectificada pels costos diferencials i per variables demogràfiques, en particular per un factor de correcció establert en funció del percentatge de població immigrant. Així mateix, s’han de tenir en compte la densitat de població, la dimensió dels nuclis urbans i la població en situació d’exclusió social. Article 207. El tractament fiscal La Generalitat gaudeix del tractament fiscal que les lleis estableixen per a l’Estat en els impostos estatals. Article 208. Actualització del finançament 1. L’Estat i la Generalitat han d’actualitzar quinquennalment el sistema de finançament, tenint en compte l’evolució del conjunt de 39. Aquest incís és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny. 40. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 134 de la STC 3/2010, del 28 de juny, pel FJ 6 de la STC 48/2010, del 9 de setembre, i pel FJ 11 de la STC 138/2010, del 16 de desembre. 135 �Art. 209 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA recursos públics disponibles i la de les necessitats de despesa de les diferents administracions. Aquesta actualització s’ha d’efectuar sens perjudici del seguiment i, eventualment, la posada al dia de les variables bàsiques emprades per a la determinació dels recursos proporcionats pel sistema de finançament. 2. L’actualització a què fa referència l’apartat 1 ha d’ésser aprovada per la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat. Article 209. Lleialtat institucional 1. D’acord amb el principi de lleialtat institucional, s’ha de valorar l’impacte financer, positiu o negatiu, que les disposicions generals aprovades per l’Estat tinguin sobre la Generalitat o les aprovades per la Generalitat tinguin sobre l’Estat, en un període de temps determinat, en forma d’una variació de les necessitats de despesa o de la capacitat fiscal, a fi d’establir els mecanismes d’ajustament necessaris. 2. Les dues administracions s’han de facilitar mútuament l’accés a la informació estadística i de gestió que sigui necessària per a exercir millor les competències respectives, en un marc de cooperació i transparència. Article 210. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat [1. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat és l’òrgan bilateral de relació entre l’Administració de l’Estat i la Generalitat en l’àmbit del finançament autonòmic. Li corresponen la concreció, l’aplicació, l’actualització i el seguiment del sistema de finançament, i també la canalització del conjunt de relacions fiscals i financeres de la Generalitat i l’Estat. És integrada per un nombre igual de representants de l’Estat i de la Generalitat. La presidència d’aquesta Comissió Mixta és exercida de manera rotatòria entre les dues parts en torns d’un any. La Comissió adopta el seu reglament intern i de funcionament per acord entre les dues delegacions. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat exerceix les seves funcions sens 136 �TÍTOL VI. DEL FINANÇAMENT DE LA GENERALITAT Art. 210 perjudici dels acords subscrits pel Govern de Catalunya en aquesta matèria en institucions i organismes de caràcter multilateral.]41 2. Correspon a la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat: [a) Acordar l’abast i les condicions de la cessió de tributs de titularitat estatal i, especialment, els percentatges de participació en el rendiment dels tributs estatals cedits parcialment a què fa referència l’article 206, i també fer-ne la revisió quinquennal. b) Acordar la contribució a la solidaritat i als mecanismes d’anivellament a què fa referència l’article 206.]42 c) Establir els mecanismes de col·laboració entre l’Administració tributària de Catalunya i l’Administració tributària de l’Estat als quals fa referència l’article 204, i també els criteris de coordinació i d’harmonització fiscal d’acord amb les característiques o la naturalesa dels tributs cedits. [d) Negociar el percentatge de participació de Catalunya en la distribució territorial dels fons estructurals europeus.]42 e) Aplicar els mecanismes d’actualització que estableix l’article 208. f) Acordar la valoració dels traspassos de serveis de l’Estat a la Generalitat. g) Establir els mecanismes de col·laboració entre la Generalitat i l’Administració de l’Estat que siguin necessaris per a l’exercici adequat de les funcions de revisió per la via economicoadministrativa a què fa referència l’article 205. h) Acordar els mecanismes de col·laboració entre la Generalitat i l’Administració General de l’Estat per a l’exercici de les funcions en matèria cadastral a què fa referència l’article 221. 41. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 135 de la STC 31/2010, del 28 de juny, pel FJ 6 de la STC 48/2010, del 9 de setembre, pel FJ 10 de la STC 137/2010, del 16 de desembre, i pel FJ 2 de la STC 138/2010, del 16 de desembre. 42. Les lletres a, b i d són constitucionals interpretades en els termes establerts pel FJ 135 de la STC 31/2010, del 28 de juny, pel FJ 6 de la STC 48/2010, del 9 de setembre, pel FJ 10 de la STC 137/2010, del 16 de desembre, i pel FJ 2 de la STC 138/2010, del 16 de desembre. 137 �Art. 211 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA 3. D’acord amb el que estableix l’article 209, la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat ha de proposar les mesures de cooperació necessàries per a garantir l’equilibri del sistema de finançament que estableix aquest títol quan pugui ésser alterat per decisions legislatives estatals o de la Unió Europea. 4. La part catalana de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat ret comptes al Parlament sobre el compliment dels preceptes d’aquest capítol. CAPÍTOL II El pressupost de la Generalitat Article 211. Competències de la Generalitat La Generalitat té competència exclusiva per a ordenar i regular les seves finances. Article 212. El pressupost de la Generalitat El pressupost de la Generalitat té caràcter anual, és únic i inclou totes les despeses i tots els ingressos de la Generalitat, i també els dels organismes, les institucions i les empreses que en depenen. Correspon al Govern d’elaborar i executar el pressupost, i al Parlament, d’examinar-lo, esmenar-lo, aprovar-lo i controlar-lo. La llei de pressupostos no pot crear tributs, però pot modificar-ne si una llei tributària substantiva així ho estableix. Article 213. Recurs a l’endeutament 1. La Generalitat pot recórrer a l’endeutament i emetre deute públic per a finançar despeses d’inversió dins els límits que la mateixa Generalitat determini i respectant els principis generals i la normativa estatal. 2. Els títols emesos tenen a tots els efectes la consideració de fons públics i gaudeixen dels mateixos beneficis i condicions que els que emet l’Estat. Article 214. Estabilitat pressupostària Correspon a la Generalitat l’establiment dels límits i les condicions per a assolir els objectius d’estabilitat pressupostària dins els principis i la normativa de l’Estat i de la Unió Europea. 138 �TÍTOL VI. DEL FINANÇAMENT DE LA GENERALITAT Art. 218 Article 215. El patrimoni de la Generalitat 1. El patrimoni de la Generalitat és integrat pels béns i els drets dels quals és titular i pels que adquireixi per qualsevol títol jurídic. 2. Una llei del Parlament ha de regular l’administració, la defensa i la conservació del patrimoni de la Generalitat. Article 216. Empreses públiques La Generalitat pot constituir empreses públiques per a complir les funcions que són de la seva competència, d’acord amb el que estableixen les lleis del Parlament. CAPÍTOL III Les finances dels governs locals Article 217. Principis rectors Les finances locals es regeixen pels principis de suficiència de recursos, equitat, autonomia i responsabilitat fiscal. La Generalitat vetlla pel compliment d’aquests principis. Article 218. Autonomia i competències financeres 1. Els governs locals tenen autonomia pressupostària i de despesa en l’aplicació de llurs recursos, incloent-hi les participacions que percebin a càrrec dels pressupostos d’altres administracions públiques, dels quals poden disposar lliurement en l’exercici de llurs competències. 2. La Generalitat té competència, en el marc establert per la Constitució i per la normativa de l’Estat, en matèria de finançament local. Aquesta competència pot incloure la capacitat legislativa per a establir i regular els tributs propis dels governs locals i 43 inclou la capacitat per a fixar els criteris de distribució de les participacions a càrrec del pressupost de la Generalitat. 3. Els governs locals tenen capacitat per a regular llurs pròpies finances en el marc de les lleis. Aquesta capacitat inclou la potestat de 43. Aquest incís és inconstitucional d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny. 139 �Art. 219 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA fixar la quota o el tipus dels tributs locals, i també les bonificacions i les exempcions, dins els límits que estableixen les lleis. 4. Correspon als governs locals, en el marc que estableix la normativa reguladora del sistema tributari local, la competència per a gestionar, recaptar i inspeccionar llurs tributs, sens perjudici que la puguin delegar a la Generalitat i que puguin participar en l’Agència Tributària de Catalunya. 5. Correspon a la Generalitat l’exercici de la tutela financera sobre els governs locals, respectant l’autonomia que els reconeix la Constitució. Article 219. Suficiència de recursos 1. La Generalitat ha d’establir un fons de cooperació local destinat als governs locals. El fons, de caràcter incondicionat, s’ha de dotar a partir de tots els ingressos tributaris de la Generalitat i s’ha de regular per mitjà d’una llei del Parlament. Addicionalment, la Generalitat pot establir programes de col· laboració financera específica per a matèries concretes. 2. Els ingressos dels governs locals consistents en participacions en tributs i en subvencions incondicionades estatals són percebuts per mitjà de la Generalitat, que els ha de distribuir d’acord amb el que disposi la llei de finances locals de Catalunya, l’aprovació de la qual requereix una majoria de tres cinquenes parts, i respectant els criteris que fixi la legislació de l’Estat en aquesta matèria. En el cas de les subvencions incondicionades, aquests criteris han de permetre que el Parlament pugui incidir en la distribució dels recursos amb l’objectiu d’atendre la singularitat del sistema institucional de Catalunya a què fa referència l’article 5 d’aquest Estatut. 3. Es garanteixen als governs locals els recursos suficients per a afrontar la prestació dels serveis la titularitat o la gestió dels quals se’ls traspassi o se’ls delegui. Tota nova atribució de competències ha d’anar acompanyada de l’assignació dels recursos suplementaris necessaris per a finançar-les correctament, de manera que es tingui en compte el finançament del cost total i efectiu dels serveis traspassats. El compliment d’aquest principi és una condició necessària perquè entri en vigor la transferència o la delegació de la competència. A aquest 140 �TÍTOL VI. DEL FINANÇAMENT DE LA GENERALITAT Art. 221 efecte, es poden establir diverses formes de finançament, incloent-hi la participació en els recursos de les finances de la Generalitat o, si escau, de l’Estat. 4. La distribució de recursos procedents de subvencions incondicionades o de participacions genèriques en impostos s’ha de portar a terme tenint en compte la capacitat fiscal i les necessitats de despesa dels governs locals i garantint-ne en tot cas la suficiència. 5. La distribució dels recursos entre els governs locals no pot comportar en cap cas una minoració dels recursos obtinguts per cadascun d’aquests, segons els criteris utilitzats en l’exercici anterior a l’entrada en vigor dels preceptes d’aquest Estatut. Article 220. Llei de finances locals 1. El Parlament ha d’aprovar la seva pròpia llei de finances locals per a desplegar els principis i les disposicions que estableix aquest capítol. 2. Les facultats en matèria de finances locals que aquest capítol atribueix a la Generalitat s’han d’exercir amb respecte a l’autono­ mia local i escoltat el Consell de Governs Locals, que estableix l’ar­ ticle 85. Article 221. El cadastre L’Administració General de l’Estat i la Generalitat han d’establir les vies de col·laboració necessàries per a assegurar la participació de la Generalitat en les decisions i l’intercanvi d’informació que calguin per a l’exercici de les seves competències. Així mateix, s’han d’establir formes de gestió consorciada del cadastre entre l’Estat, la Generalitat i els municipis, d’acord amb el que disposi la normativa de l’Estat i de manera que es garanteixin la plena disponibilitat de les bases de dades per a totes les administracions i la unitat de la informació. 141 �Art. 222 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA TÍTOL VII De la reforma de l’Estatut Article 222. La reforma dels títols que no afecten les relacions amb l’Estat 1. La reforma dels títols I i II de l’Estatut s’ha d’ajustar als procediments següents: a) La iniciativa de la reforma correspon al Parlament de Catalunya, a proposta d’una cinquena part dels seus diputats, i al Govern de la Generalitat. Els ajuntaments de Catalunya poden proposar al Parlament l’exercici de la iniciativa de reforma si així ho demanen un mínim del 20% dels plens municipals, que representin un mínim del 20% de la població. També poden proposar-la 300.000 signatures acreditades dels ciutadans de Catalunya amb dret de vot. El Parlament ha de regular aquests dos procediments per a proposar l’exercici de la iniciativa de la reforma. b) L’aprovació de la reforma requereix el vot favorable de les dues terceres parts dels membres del Parlament, la remissió i la consulta a les Corts Generals, la ratificació de les Corts per mitjà d’una llei orgànica i el referèndum positiu dels electors de Catalunya. c) Si en el termini de trenta dies a partir de la recepció de la consulta establerta per la lletra b les Corts Generals es declaren afectades per la reforma, aquesta ha de seguir el procediment establert per l’article 223. [d) Una vegada ratificada la reforma per les Corts Generals, la Generalitat l’ha de sotmetre a referèndum.]44 2. Si la proposta de reforma no és aprovada pel Parlament o pel cos electoral, no pot ésser sotmesa novament al debat i la votació del Parlament fins que hagi transcorregut un any. 44. Aquesta lletra és constitucional interpretada en els termes establerts pel FJ 147 de la STC 31/2010, del 28 de juny. 142 �TÍTOL VII. DE LA REFORMA DE L’ESTATUT Art. 223 Article 223. La reforma de la resta dels títols 1. La reforma dels títols de l’Estatut no inclosos en l’article 222 s’ha d’ajustar al procediment següent: a) La iniciativa de reforma correspon al Parlament, al Govern de la Generalitat i a les Corts Generals. Els ajuntaments i els titulars del dret de vot al Parlament poden proposar al Parlament que exerceixi la iniciativa de reforma en els termes establerts per l’article 222.1.a. b) L’aprovació de la reforma requereix el vot favorable de les dues terceres parts dels membres del Parlament, l’aprovació de les Corts Generals per mitjà d’una llei orgànica i, finalment, el referèndum positiu dels electors. c) Una vegada aprovada la proposta de reforma de l’Estatut, el Parlament l’ha de trametre al Congrés dels Diputats. d) La proposta de reforma pot ésser sotmesa a un vot de ratificació del Congrés i del Senat d’acord amb el procediment que estableixen els reglaments parlamentaris respectius. El Parlament ha de nomenar una delegació per a presentar la proposta de reforma de l’Estatut davant el Congrés i el Senat. Si les Corts Generals ratifiquen la proposta de reforma de l’Estatut, es considera aprovada la llei orgànica corresponent. e) Si no s’aplica el procediment establert per la lletra d, s’ha de constituir una comissió mixta paritària, formada per membres de la comissió competent del Congrés dels Diputats i una delegació del Parlament amb representació proporcional dels grups parlamentaris, per tal de formular de comú acord, i pel procediment que estableix el Reglament del Congrés dels Diputats, una proposta conjunta en el termini de dos mesos. f) La tramitació de la proposta de reforma de l’Estatut al Senat ha de seguir un procediment anàleg a l’establert per la lletra e en els termes del Reglament del Senat. En aquest cas, la delegació del Parlament, amb les adaptacions corresponents, ha de constituir, conjuntament amb membres de la comissió competent del Senat, una comissió mixta paritària per tal de formular de comú acord una proposta conjunta. g) Si la comissió mixta paritària no arriba a formular una proposta conjunta, la proposta de reforma de l’Estatut s’ha de tramitar d’acord amb el procediment ordinari establert pels respectius reglaments parlamentaris. 143 �DA 1 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA h) El Parlament, per la majoria absoluta dels seus membres, pot retirar les propostes de reforma que hagi aprovat en qualsevol moment de la tramitació a les Corts Generals abans que siguin aprovades de manera definitiva. La retirada de la proposta de reforma no comporta en cap cas l’aplicació del que estableix l’apartat 2. [i) L’aprovació de la reforma per les Corts Generals per mitjà d’una llei orgànica ha d’incloure l’autorització de l’Estat perquè la Generalitat convoqui en el termini màxim de sis mesos el referèndum a què fa referència la lletra b.]45 2. Si la proposta de reforma no és aprovada pel Parlament, per les Corts Generals o pel cos electoral, no pot ésser sotmesa novament al debat i la votació del Parlament fins que hagi transcorregut un any. Disposició addicional primera Designació de senadors 1. Correspon al Parlament de designar els senadors que representen la Generalitat al Senat, en els termes que estableix una llei aprovada per la majoria absoluta del Ple del Parlament en una votació final sobre el conjunt del text. La designació s’ha de fer amb una convocatòria específica i en proporció al nombre de diputats de cada grup parlamentari. 2. El Parlament, per mitjà d’una llei aprovada en una votació final sobre el conjunt del text per majoria absoluta, ha d’adequar les normes relatives a l’elecció dels senadors a la reforma constitucional del Senat, en allò que hi correspongui. Disposició addicional segona Acords amb el Govern de l’Estat Si l’Estatut estableix que la posició del Govern de la Generalitat és determinant per a conformar un acord amb el Govern de l’Estat i aquest no l’acull, el Govern de l’Estat ho ha de motivar davant la Comissió Bilateral Generalitat - Estat. 45. Aquesta lletra és constitucional interpretada en els termes establerts pel FJ 147 de la STC 31/2010, del 28 de juny. 144 �DISPOSICIONS ADDICIONALS DA 6 Disposició addicional tercera Inversions en infraestructures [1. La inversió de l’Estat a Catalunya en infraestructures, exclòs el Fons de compensació interterritorial, s’ha d’equiparar a la participació relativa del producte interior brut de Catalunya amb relació al producte interior brut de l’Estat per un període de set anys. Aquestes inversions poden emprar-se també per a l’alliberament de peatges o la construcció d’autovies alternatives.]46 2. A aquest fi, s’ha de constituir una comissió integrada per les administracions estatal, autonòmica i local. Disposició addicional quarta Capacitat de finançament 1. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat ha d’elaborar els informes necessaris per a avaluar el compliment del que disposa l’article 201.4. 2. Els mecanismes que eventualment s’hagin d’establir per a acomplir el que disposa l’article 201.4 es poden aplicar gradualment fins a assolir l’objectiu. Disposició addicional cinquena Revisió del règim especial de l’Aran A partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut, en el termini de quatre anys s’ha de revisar i modificar el règim especial de l’Aran per a adaptar-lo, en el que calgui, al que estableix aquest Estatut. Disposició addicional sisena Administració ordinària La Generalitat serà Administració ordinària de l’Estat a Catalunya en la mesura que li siguin transferides, mitjançant els instruments que corresponguin, les funcions executives que compleix 46. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 138 de la STC 31/2010, del 28 de juny, i pel FJ 6 de la STC 48/2010, del 9 de setembre. 145 �DA 7 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA l’Administració de l’Estat per mitjà dels seus òrgans territorials a Catalunya. Disposició addicional setena Relació de tributs cedits Se cedeix a la Comunitat Autònoma de Catalunya el rendiment dels següents tributs: a) L’impost sobre la renda de les persones físiques, amb caràcter parcial, en el percentatge del 50 per cent. b) L’impost sobre patrimoni. c) L’impost sobre successions i donacions. d) L’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats. e) Els tributs sobre el joc. f) L’impost sobre el valor afegit, amb caràcter parcial, en el percentatge del 50 per cent. g) L’impost especial sobre la cervesa, amb caràcter parcial, en el percentatge del 58 per cent. h) L’impost especial sobre el vi i begudes fermentades, amb caràcter parcial, en el percentatge del 58 per cent. i) L’impost especial sobre productes intermedis, amb caràcter parcial, en el percentatge del 58 per cent. j) L’impost especial sobre l’alcohol i begudes derivades, amb caràcter parcial, en el percentatge del 58 per cent. k) L’impost especial sobre hidrocarburs, amb caràcter parcial, en el percentatge del 58 per cent. l) L’impost especial sobre les labors del tabac, amb caràcter parcial, en el percentatge del 58 per cent. m) L’impost especial sobre l’electricitat. n) L’impost especial sobre determinats mitjans de transport. 146 �DISPOSICIONS ADDICIONALS DA 8 ñ) L’impost sobre les vendes detallistes de determinats hidrocarburs.47 El contingut d’aquesta disposició es pot modificar per mitjà d’un acord entre el Govern de la Generalitat i el Govern de l’Estat, el qual l’ha de tramitar com a projecte de llei. A aquest efecte, la modificació d’aquesta disposició no es considera com a modificació de l’Estatut. L’abast i les condicions de la cessió han d’ésser establerts per la Comissió Mixta a què fa referència l’article 210 que, en tot cas, l’ha de referir als rendiments a Catalunya. El Govern ha de tramitar l’acord de la Comissió com a projecte de llei. [Disposició addicional vuitena Cessió de l’impost sobre la renda de les persones físiques El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut ha de contenir, en aplicació de la 47. El text del primer paràgraf (fins a la lletra ñ) correspon a la modificació que en va fer l’article 1 de la Llei de l’Estat 16/2010, del 16 de juliol, del règim de cessió de tributs de l’Estat a la Comunitat Autònoma de Catalunya i de fixació de l’abast i les condicions de la cessió (BOE 173, del 17.07.2010). El text original deia: «A l’efecte del que estableix l’article 203.2, en el moment de l’entrada en vigor d’aquest Estatut tenen la consideració de: »a) Tributs estatals cedits totalment: »– Impost sobre successions i donacions. »– Impost sobre el patrimoni. »– Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats. »– Tributs sobre jocs d’atzar. »– Impost sobre les vendes al detall de determinats hidrocarburs. »– Impost sobre determinats mitjans de transport. »– Impost sobre l’electricitat. »b) Tributs estatals cedits parcialment: »– Impost sobre la renda de les persones físiques. »– Impost sobre el valor afegit. »– Impost sobre hidrocarburs. »– Impost sobre les labors del tabac. »– Impost sobre l’alcohol i begudes derivades. »– Impost sobre la cervesa. »– Impost sobre el vi i begudes fermentades. »– Impost sobre els productes intermedis.» 147 �DA 9 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA disposició anterior, un percentatge de cessió de l’impost sobre la renda de les persones físiques del 50%. Es considera com a produït al territori de la comunitat autònoma de Catalunya el rendiment cedit de l’impost sobre la renda de les persones físiques que correspongui als subjectes passius que hi tenen llur residència habitual. Igualment, s’ha de proposar d’augmentar les competències normatives de la comunitat sobre el dit impost.]48 [Disposició addicional novena Cessió de l’impost sobre hidrocarburs, de l’impost sobre les labors del tabac, de l’impost sobre l’alcohol i begudes derivades, de l’impost sobre la cervesa, de l’impost sobre el vi i begudes fermentades i de l’impost sobre productes intermedis El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut ha de contenir, en aplicació de la disposició addicional setena, un percentatge de cessió del 58% del rendiment dels impostos següents: l’impost sobre hidrocarburs, l’impost sobre les labors del tabac, l’impost sobre l’alcohol i begudes derivades, l’impost sobre la cervesa, l’impost sobre el vi i begudes fermentades i l’impost sobre productes intermedis. L’atribució a la comunitat autònoma de Catalunya es determina en funció dels índexs que en cada cas corresponen.]49 [Disposició addicional desena Cessió de l’Impost sobre el valor afegit El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut ha de contenir, en aplicació de 48. Aquesta disposició és constitucional interpretada en els temes establerts pel FJ 137 de la STC 31/2010, del 28 de juny, pel FJ 8 de la STC 137/2010, del 16 de desembre, i pel FJ 8 de la STC 138/2010, del 16 de desembre. 49. Aquesta disposició és constitucional interpretada en els termes establerts pel FJ 137 de la STC 31/2010, del 28 de juny, pel FJ 8 de la STC 137/2010, del 16 de desembre, i pel FJ 8 de la STC 138/2010, del 16 de desembre. 148 �DISPOSICIONS ADDICIONALS DA 13 la disposició addicional setena, un percentatge de cessió del 50% del rendiment de l’impost sobre el valor afegit. L’atribució a la comunitat autònoma de Catalunya es determina en funció del consum en el seu territori.]50 Disposició addicional onzena Capacitat normativa En el marc de les competències i de la normativa de la Unió Europea, l’Administració General de l’Estat ha de cedir competències normatives sobre l’impost sobre el valor afegit en les operacions efectuades en fase detallista els destinataris de les quals no tinguin la condició d’empresaris o professionals i en la tributació en fase detallista dels productes gravats pels impostos especials de fabricació. Disposició addicional dotzena Interpretació harmònica Les normes de la llei orgànica a què fa referència l’article 157.3 de la Constitució i les normes contingudes en aquest Estatut s’han d’interpretar harmònicament. Disposició addicional tretzena Fons propis i comuns amb altres territoris Els fons propis de Catalunya situats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó i a l’Arxiu Reial de Barcelona s’integren en el sistema d’arxius de Catalunya. Per a la gestió eficaç de la resta de fons comuns amb altres territoris de la Corona d’Aragó, la Generalitat ha de col·laborar amb el Patronat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, amb les altres comunitats autònomes que hi tenen fons compartits i amb l’Estat per mitjà dels mecanismes que s’estableixin de mutu acord. 50. Aquesta disposició és constitucional interpretada en els termes establerts pel FJ 137 de la STC 31/2010, del 28 de juny, pel FJ 8 de la STC 137/2010, del 16 de desembre, i pel FJ 8 de la STC 138/2010, del 16 de desembre. 149 �DA 14 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Disposició addicional catorzena Jocs i apostes El que disposa l’article 141.2 no és aplicable a la modificació de les modalitats dels jocs i apostes atribuïts, per a finalitats socials, a les organitzacions d’àmbit estatal, de caràcter social i sense finalitat de lucre, d’acord amb el que disposa la normativa aplicable a les dites organitzacions. Disposició addicional quinzena Transparència L’Estat, en compliment del principi de transparència, ha de publicar la liquidació provincial dels diversos programes de despesa pública a Catalunya. Disposició transitòria primera Adaptació de les lleis i les normes amb rang de llei 1. Les lleis del Parlament i les normes amb rang de llei del Govern vigents en el moment de l’entrada en vigor d’aquest Estatut que even­ tualment puguin resultar incompatibles amb els drets reconeguts pel títol I mantenen la vigència per un termini màxim de dos anys, en el qual han d’ésser adaptades a la regulació establerta per aquest Estatut. 2. Els grups parlamentaris, els membres del Parlament, el Govern i el Síndic de Greuges, en el termini establert per l’apartat 1, poden sol·licitar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries, en els termes establerts per llei, sobre la compatibilitat amb l’Estatut de les lleis del Parlament o de les normes amb rang de llei dictades pel Govern abans de l’entrada en vigor d’aquest. El dictamen no té valor vinculant i pot fer recomanacions al Parlament o al Govern per a modificar o derogar les normes que consideri incompatibles. Disposició transitòria segona Vigència de disposicions transitòries anteriors Les disposicions transitòries tercera, quarta i sisena de la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Cata150 �DISPOSICIONS DEROGATÒRIA I FINALS DF 3 lunya, mantenen, en el que correspon, la vigència com a regulació transitòria.51 Disposició derogatòria Es deroga la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya. Disposició final primera Aplicació dels preceptes del títol VI 1. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat ha de concretar, en el termini de dos anys a partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut, l’aplicació dels preceptes del títol VI. 2. Els preceptes del títol VI es poden aplicar de manera gradual atenent llur viabilitat financera. En tot cas, aquesta aplicació ha d’ésser plenament efectiva en el termini de cinc anys a partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut. Disposició final segona L’Agència Tributària de Catalunya L’Agència Tributària de Catalunya, a què fa referència l’article 204, s’ha de crear per llei del Parlament, en el termini d’un any a partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut. Les funcions que en aplicació d’aquest Estatut corresponguin a l’Agència Tributària de Catalunya han d’ésser exercides, fins que aquesta es constitueixi, pels òrgans que les acomplien fins aleshores. Disposició final tercera Termini de creació de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat, que estableix l’article 210, s’ha de crear en el termini de sis mesos a 51. Les disposicions transitòries tercera, quarta i sisena de l’Estatut d’autonomia del 1979 es reprodueixen en l’apèndix (pàg. 349). 151 �DF 4 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut. Mentre no es constitueixi, la Comissió Mixta de Valoracions Estat - Generalitat n’assumeix les competències. La constitució de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat comporta l’extinció immediata de la Comissió Mixta de Valoracions Estat - Generalitat. Disposició final quarta Relació d’entitats econòmiques i financeres La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat, en el termini de sis mesos a partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut, ha de determinar la relació de les entitats a què fa referència l’article 182. 152 �APÈNDIX Disposicions transitòries de l’Estatut d’autonomia del 1979 que es mantenen vigents Tercera 1. Fins que s’haurà completat el traspàs dels serveis corresponents a les competències fixades a la Generalitat per aquest Estatut, l’Estat garantirà el finançament dels serveis transferits a la Generalitat amb una quantitat igual al cost efectiu del servei a Catalunya en el moment de la transferència. 2. Per tal de garantir el finançament dels serveis esmentats, es crea una Comissió Mixta paritària Estat-Generalitat, que adoptarà un mètode encaminat a fixar el percentatge de participació previst a l’apartat 3 de l’article 44. El mètode a seguir tindrà en compte tant els costos directes com els costos indirectes dels serveis, i també les despeses d’inversió que corresponguin. 3. La Comissió Mixta de l’apartat anterior fixarà el citat percentatge, mentre duri el període transitori, amb una antelació mínima d’un mes a la presentació dels Pressupostos Generals de l’Estat a les Corts. 4. A partir del mètode fixat a l’apartat segon, s’establirà un percentatge en el qual es considerarà el cost efectiu global dels serveis transferits per l’Estat a la Generalitat, minorat pel total de la recaptació obtinguda per la Generalitat pels tributs cedits, en relació amb la 153 �ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA suma dels ingressos obtinguts per l’Estat en els capítols I i II de l’últim pressupost anterior a la transferència dels serveis valorats. Quarta Mentre una llei de Catalunya no regularà el procediment per a les eleccions al Parlament, aquest serà elegit d’acord amb les normes següents: 1. Previ acord amb el Govern, el Consell Executiu de la Generalitat Provisional convocarà les eleccions en el termini màxim de quinze dies a comptar des de la promulgació d’aquest Estatut. Les eleccions s’hauran de celebrar en el termini màxim de seixanta dies des del de la convocatòria. 2. Les circumscripcions electorals seran les quatre províncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. El Parlament de Catalunya estarà integrat per 135 diputats, dels quals la circumscripció de Barcelona elegirà un diputat per cada 50.000 habitants, amb un màxim de 85 Diputats. Les circumscripcions de Girona, Lleida i Tarragona elegiran un mínim de sis Diputats més un per cada 40.000 habitants, i els seran atribuïts 17, 15 i 18 diputats, respectivament. 3. Els diputats seran elegits per sufragi universal igual, directe i secret dels majors de divuit anys, segons un sistema d’escrutini proporcional. 4. Les Juntes Provincials electorals tindran, dins els límits de llur respectiva jurisdicció, la totalitat de les competències que la normativa electoral vigent atribueix a la Junta Central. Per als recursos que tinguessin per objecte la impugnació de la validesa de l’elecció i la proclamació de diputats electes serà competent la Sala Contenciosa Administrativa de l’Audiència Territorial de Barcelona, fins que quedarà integrada en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que també entendrà en els recursos o impugnacions que procedeixin contra els acords de les Juntes electorals provincials. Contra les resolucions de l’esmentada Sala de l’Audiència Territorial no hi cabrà cap recurs. 154 �APÈNDIX 5. En tot allò que no sigui previst en la present Disposició, seran d’aplicació les normes vigents per a les eleccions legislatives al Congrés dels Diputats de les Corts Generals. Sisena El traspàs dels serveis inherents a les competències que segons el present Estatut corresponen a la Generalitat es farà d’acord amb les bases següents: 1. Un cop constituït el Consell Executiu o Govern de la Generalitat, i en el termini màxim d’un mes, serà nomenada una comissió mixta encarregada d’inventariar els béns i drets de l’Estat que hauran d’ésser objecte de traspàs a la Generalitat, de concretar els serveis i institucions que hauran d’ésser traspassats i de procedir a l’adaptació, si cal, dels que passaran a la competència de la Generalitat. 2. La Comissió Mixta estarà integrada paritàriament per vocals designats pel Govern i pel Consell de la Generalitat i ella mateixa establirà les seves normes de funcionament. Els acords de la Comissió Mixta prendran la forma de proposta al Govern, que les aprovarà mitjançant decret, i aquells acords figuraran com a annexos al decret i seran publicats simultàniament al Boletín Oficial del Estado i al Diari Oficial de la Generalitat, i adquiriran vigència a partir d’aquesta publicació. 3. La Comissió Mixta establirà els calendaris i terminis per al traspàs de cada servei. En tot cas, l’esmentada Comissió haurà de determinar en un termini de dos anys des de la data de la seva constitució el terme en el qual s’haurà de completar el traspàs de tots els serveis que corresponen a la Generalitat, d’acord amb aquest Estatut. 4. Serà títol suficient per a la inscripció en el Registre de la Propietat del traspàs de béns immobles de l’Estat a la Generalitat, la certificació per la Comissió Mixta dels acords governamentals degudament promulgats. Aquesta certificació haurà de contenir els requisits exigits per la Llei Hipotecària. El canvi de titularitat en els contractes d’arrendament de locals per a oficines públiques dels serveis que siguin transferits no donaran dret a l’arrendador a extingir o renovar el contracte. 155 �ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA 5. Els funcionaris adscrits a serveis de titularitat estatal o altres institucions públiques que resultin afectats pels traspassos a la Generalitat passaran a dependre d’aquesta, i els seran respectats tots els drets de qualsevol ordre i naturalesa que els corresponguin en el moment del traspàs, àdhuc el de prendre part en els concursos de trasllat que convoqui l’Estat en igualtat de condicions amb els altres membres de llur cos, i d’aquesta manera podran exercir llur dret permanent d’opció. Mentre la Generalitat no aprovarà el règim estatutari dels seus funcionaris, seran d’aplicació les disposicions de l’Estat vigents sobre la matèria. 6. La Generalitat assumirà amb caràcter definitiu i automàtic, i sense solució de continuïtat, els serveis que ja li hauran estat traspassats des del 29 de setembre de 1977 fins a la vigència del present Estatut. Quant a les competències el traspàs de les quals serà en curs d’execució, se’n continuarà la tramitació d’acord amb els termes establerts al corresponent decret de traspàs. Tant en un cas com en l’altre, les transferències realitzades s’adaptaran, si calia, als termes d’aquest Estatut. 7. Les Diputacions Provincials de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona podran transferir o delegar en la Generalitat de Catalunya, d’acord amb allò establert en la legislació de Règim Local, aquells serveis que per llur pròpia naturalesa requereixin un planejament coordinat, i podran conservar l’execució i gestió d’aquests mateixos serveis. 8. La Comissió Mixta creada d’acord amb l’article 3 del Reial Decret de 30 de setembre de 1977 es considerarà dissolta quan es constituirà la Comissió Mixta esmentada a l’apartat 1 d’aquesta Disposició transitòria. 156 �ÍNDEX ANALÍTIC A abocaments La Generalitat hi té competència compartida pel que fa a la regulació i la gestió dels efectuats en aigües interiors i en les aigües superficials i subterrànies que no passen per una altra comunitat autònoma 144.1.g La Generalitat hi té competència executiva pel que fa a la intervenció administrativa dels efectuats en aigües superficials i subterrànies 144.1.g Vegeu també medi ambient acadèmies La Generalitat hi té competència exclusiva 125.1 Vegeu també corporacions de dret públic; professions titulades; titulacions acadèmiques accidents laborals Vegeu seguretat i higiene en el treball acció — de defensa jurídica Vegeu jurisdicció contenciosa administrativa; topònims; Tribunal de Justícia de la Unió Europea 157 �A ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — exterior La Generalitat i l’Estat han d’emprendre les accions necessàries per al reconeixement de l’oficialitat del català a la Unió Europea i perquè el català sigui present i s’utilitzi en els organismes internacionals i en els tractats internacionals de contingut cultural o lingüístic 6.3 La Generalitat ha de promoure la comunicació i la cooperació amb els territoris que comparteixen patrimoni lingüístic amb Catalunya 6.4 Es poden subscriure mecanismes de col·laboració amb els territoris que comparteixen patrimoni lingüístic amb Catalunya per a la promoció i la difusió exterior del català 6.4 La Generalitat ha de promoure la comunicació, l’intercanvi cultural i la cooperació amb els territoris que tenen vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya 12 Es poden subscriure mecanismes de col·laboració, en tots els àmbits, amb els territoris que tenen vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya 12 La Generalitat ha de fomentar els vincles amb les comunitats catalanes a l’exterior i els ha de prestar l’assistència necessària 13 Les polítiques de foment del català s’han d’estendre al conjunt de l’Estat, a la Unió Europea i a la resta del món 50.3 La Generalitat ha de promoure accions i polítiques de cooperació al desenvolupament dels pobles 51.2; 197.3 Les autoritats corresponents col·laboren en la protecció de les denominacions geogràfiques i de qualitat davant les institucions de protecció europees i internacionals 128.4 La Generalitat participa en entitats i organismes d’àmbit estatal, europeu i internacional que tenen per objecte el desenvolupament de l’esport 134.2 La Generalitat participa en entitats i organismes d’àmbit estatal, europeu i internacional que tenen per objecte el desenvolupament del lleure 134.4 La Generalitat pot subscriure acords amb entitats internacionals per a la joventut i pot participar en aquestes entitats 142.2 158 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A A En correspon el seguiment a la Comissió Bilateral Generalitat - Estat, si afecta competències pròpies de la Generalitat 183.2.h La Generalitat té capacitat per a impulsar i portar a terme accions de projecció i de promoció a l’exterior 193 La Generalitat pot establir oficines a l’exterior 194 La Generalitat pot subscriure acords de col·laboració per a promoure els interessos de Catalunya i, amb aquest fi, ha de rebre el suport dels òrgans de representació exterior de l’Estat 195 La Generalitat participa en la subscripció i l’execució de tractats i convenis internacionals 196 La Generalitat ha de promoure la cooperació amb les regions europees i altres territoris amb què comparteix interessos econòmics, socials, ambientals i culturals 197.1; 197.2 La Generalitat ha de promoure programes de cooperació al desenvolupament dels pobles 197.3 La Generalitat ha de participar en els organismes internacionals competents en matèries d’interès rellevant per a Catalunya 198 La Generalitat ha d’impulsar i coordinar la dels ens locals i la dels altres ens públics 199 La Generalitat ha de promoure la projecció internacional de les organitzacions culturals i llur afiliació a les entitats afins d’àmbit internacional 200 Vegeu també Unió Europea — política i de govern El Parlament n’exerceix l’impuls i el control 55.2 El president o presidenta de la Generalitat dirigeix l’acció del Govern 67.1 El Govern és l’òrgan superior col·legiat que dirigeix l’acció política 68.1 acords — internacionals Es poden subscriure mecanismes de col·laboració amb territoris que comparteixen patrimoni lingüístic amb Catalunya per a la promoció i la difusió exterior del català 6.4 159 �A ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Se’n poden subscriure amb les comunitats i els territoris que tenen vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya 12 Se’n poden subscriure de cooperació amb les institucions públiques i privades dels territoris i els països on es troben les comunitats catalanes a l’exterior 13 La Generalitat en pot subscriure amb entitats internacionals per a la joventut 142.2 La Generalitat pot subscriure acords de col·laboració per a promoure els interessos de Catalunya, i els òrgans de representació exterior de l’Estat hi han de prestar el suport necessari 195 Vegeu també acció exterior; tractats internacionals; Unió Europea — municipals Vegeu control dels actes i els acords municipals — parlamentaris Perquè siguin vàlids, han d’haver estat aprovats per la majoria simple dels diputats presents al Parlament, en reunions on siguin presents la majoria absoluta dels diputats 60.3 actes — de gestió tributària La Generalitat ha d’assumir la revisió per la via administrativa de les reclamacions que els contribuents interposin contra els dictats per l’Agència Tributària de Catalunya, d’acord amb l’Administració General de l’Estat 205 — del Consell de Justícia de Catalunya Vegeu control dels actes del Consell de Justícia de Catalunya — del Govern o de l’Administració de la Generalitat Han d’ésser publicats en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 68.5 — dels municipis Vegeu control dels actes i els acords municipals 160 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A A — jurídics Els fets en qualsevol de les dues llengües oficials tenen, pel que fa a la llengua, validesa i eficàcia plenes 32 Vegeu també Administració de justícia; impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats — oficials La bandera de Catalunya hi ha d’ésser present 8.2 activitat — comercial Vegeu comerç — de foment Correspon d’exercir-la a la Generalitat en les matèries de la seva competència 114.1 — econòmica Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica i territorial per mitjà d’una distribució equilibrada dels sectors productius, els serveis d’interès general i les xarxes de comunicació 46.4 Correspon a la Generalitat la competència per a promoure-la 152.1 La Generalitat té competència compartida sobre la seva ordenació 152.2 La Generalitat en pot establir una planificació 152.3 Correspon a la Generalitat el desenvolupament i la gestió de la planificació general 152.4 La Generalitat té competència exclusiva en matèria de promoció de la competència en els mercats 154.1 La Generalitat té competència executiva en matèria de defensa de la lliure competència 154.2 Hi és competent el Tribunal Català de Defensa de la Competència 154.3 La Generalitat participa en l’elaboració de les decisions estatals que n’afecten l’ordenació general (en el marc de l’art. 131.2 CE) 181 — empresarial La Generalitat n’ha d’afavorir el desenvolupament 45.5 — firal Vegeu fires 161 �A ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — publicitària La Generalitat té competència exclusiva per a regular-la 157 activitats — artístiques i culturals La Generalitat hi té competència exclusiva 127.1.a La Generalitat té competència exclusiva sobre l’establiment de mesures fiscals d’incentivació de les activitats culturals 127.1.a.cinquè La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar i difondre la creació i la producció teatrals, musicals, audiovisuals, literàries, de dansa, de circ i d’arts combinades 127.1.d.primer — d’inspecció i sanció Vegeu inspecció; règim sancionador — extractives Vegeu règim miner — extraescolars La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’ensenyament no universitari inclou les activitats extraescolars complementàries dels centres públics o sostinguts amb fons públics 131.2.g — fraudulentes Vegeu drets dels consumidors i usuaris; frau — marítimes La Generalitat hi té competència exclusiva, que inclou el marisqueig, l’aqüicultura i el busseig professional 119.3 Vegeu també activitats recreatives; mar; pesca — recreatives La Generalitat té competència exclusiva en la pesca recreativa en aigües interiors 119.2 La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’activitats marítimes inclou la formació i les titulacions en activitats d’esbarjo 119.3.d La Generalitat hi té competència exclusiva, que inclou en tot cas l’ordenació del sector, el règim d’intervenció administrativa i el control de tota mena d’espectacles en espais i locals públics 141.3 Vegeu també lleure 162 �A ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Administració — de justícia El reconeixement, el respecte i la protecció dels principis rectors dels poders públics informen la pràctica judicial 39.2 Es regulen les competències que hi té la Generalitat capítol III del títol III La Generalitat té competència normativa i també competència executiva i de gestió en matèria de personal no judicial al servei de l’Administració de justícia (en els termes de la LOPJ) 103.1; 103.2 Es poden crear per llei del Parlament cossos de funcionaris al servei de l’Administració de justícia dependents de la funció pública de la Generalitat 103.3 La Generalitat té competència exclusiva sobre el personal laboral al servei de l’Administració de justícia 103.4 Corresponen a la Generalitat els mitjans materials de l’Administració de justícia a Catalunya 104 Correspon a la Generalitat determinar la creació, el disseny, l’organització, la dotació i la gestió de les oficines judicials i dels serveis de suport als òrgans jurisdiccionals (en el marc de la LOPJ) 105 Correspon a la Generalitat regular els serveis de medicina forense i de toxicologia (en el marc de la LOPJ) 105 La Generalitat té competència per a ordenar els serveis de justícia gratuïta i d’orientació jurídica gratuïta 106.1 La Generalitat pot establir instruments i procediments de mediació i de conciliació en la resolució de conflictes judicials 106.2 El Govern participa en la determinació i la revisió de la demarcació i la planta judicials, i pot crear seccions i jutjats (en els termes de la LOPJ) 107.1; 107.2 S’ha de fixar per llei la capitalitat de les demarcacions judicials 107.3 La Generalitat té competència sobre la justícia de pau i es fa càrrec de les indemnitzacions dels jutges i de la creació i la provisió de les secretaries i dels altres mitjans necessaris (en els termes de la LOPJ) 108.1 163 �A ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A El nomenament dels jutges de pau correspon al Consell de Justícia de Catalunya (en els termes de la LOPJ) 108.1 La Generalitat pot instar que s’estableixi en determinades poblacions un sistema de justícia de proximitat per a resoldre conflictes menors 108.2 La Generalitat exerceix totes les funcions i les facultats que la Llei orgànica del poder judicial reconeix al Govern de l’Estat amb relació a l’Administració de justícia a Catalunya 109 Vegeu també administracions públiques; Fiscalia; poder judicial — de l’Estat a Catalunya Ha d’acreditar que el personal al seu servei té un nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials 33.4 La Generalitat serà Administració ordinària de l’Estat a Catalunya en la mesura que li siguin transferides les funcions executives que hi compleixen els òrgans territorials de l’Administració de l’Estat DA 6 Vegeu també administracions públiques; Estat espanyol — de la Generalitat Ha d’estar representada en l’espai català de relacions laborals 45.4 És l’organització que exerceix les funcions executives atribuïdes per l’Estatut a la Generalitat 71.1 Té la condició d’administració ordinària 71.1 Serveix amb objectivitat els interessos generals 71.2 Actua amb submissió plena a les lleis i al dret 71.2 Actua d’acord amb els principis de coordinació i transversalitat 71.3 D’acord amb el principi de transparència, ha de fer pública la informació necessària perquè els ciutadans en puguin avaluar la gestió 71.4 Exerceix les seves funcions al territori d’acord amb els principis de desconcentració i de descentralització 71.5 Les lleis n’han de regular l’organització 71.6 S’ha de regular per llei l’estatut jurídic del personal al seu servei 71.7 El Síndic de Greuges en supervisa l’activitat 78.1; 78.5 La Generalitat té competència exclusiva per a regular-ne l’organització 150 Vegeu també administracions públiques; Generalitat — electoral a Catalunya El dret d’opció lingüística dels ciutadans l’obliga 33.1 164 �A ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — hidràulica La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa a l’organització, inclosa la participació dels usuaris, de la relativa a les conques hidrogràfiques internes 117.1.d — local Ha d’emprar el català en les seves actuacions internes i en les comunicacions dirigides a persones residents a Catalunya 50.5 El Síndic de Greuges en supervisa l’activitat 78.1 Vegeu també ens locals; governs locals — penitenciària Vegeu sistema penitenciari — tributària a Catalunya L’Agència Estatal d’Administració Tributària i l’Agència Tributària de Catalunya han de constituir un consorci paritari, que pot esdevenir l’Administració tributària a Catalunya, i han d’establir mecanismes de col·laboració 204.2; 204.3; 210.2.c Vegeu també Agència Estatal d’Administració Tributària; Agència Tributària de Catalunya; sistema tributari administracions públiques El català és llur llengua d’ús normal i preferent 6.1 Els consumidors i usuaris tenen dret a ésser-ne informats i a participar-hi, directament o per mitjà de llurs representants 28.2 Tenen l’obligació de cooperar amb el Síndic de Greuges 78.5 La Generalitat, en matèria de règim jurídic i procediment de les administracions públiques catalanes, hi té competència exclusiva i competència compartida 159.1; 159.2 La Generalitat, en matèria de contractes de les administracions públiques, hi té competència exclusiva i competència compartida 159.3 Les competències en matèria de règim jurídic i procediment de les administracions públiques catalanes s’han d’exercir respectant el principi d’autonomia local 159.6 Vegeu també drets en l’àmbit públic; expropiació forçosa; personal al servei de les administracions públiques; responsabilitat patrimonial aeroports Vegeu infraestructures de transport 165 �A ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Agència — Espanyola de Protecció de Dades La Generalitat en designa membres o participa en els processos per a designar-ne 182.3 — Estatal d’Administració Tributària La Generalitat en designa membres o participa en els processos per a designar-ne 182.3 Li corresponen la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció dels tributs estatals no cedits totalment, sens perjudici de la possibilitat de delegació o de col·laboració 203.4; 204.2; 204.3 Vegeu també Administració tributària a Catalunya; administracions públiques; Agència Tributària de Catalunya; sistema tributari — Tributària de Catalunya Li corresponen la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció dels tributs propis de la Generalitat, dels tributs estatals cedits totalment i, si en rep la delegació, dels tributs estatals cedits parcialment 203.4; 204.1; 204.2 Pot col·laborar amb l’Agència Estatal d’Administració Tributària en la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció dels tributs estatals no cedits totalment, i pot rebre’n la delegació 203.4; 204.2; 204.3 Té plena capacitat per a exercir les seves funcions 204.4 S’ha de crear per llei, en el termini d’un any; fins que es constitueixi, n’han d’exercir les funcions els òrgans que les complien 204.4; DF 2 Per delegació dels municipis, pot exercir la gestió dels tributs locals 204.5 La Generalitat ha d’assumir la revisió administrativa de les reclamacions contra els actes de gestió tributària dictats per l’Agència Tributària de Catalunya, sens perjudici de la competència estatal d’unificació de criteri 205 Els governs locals hi poden participar 218.4 Vegeu també Administració tributària a Catalunya; administracions públiques; Agència Estatal d’Administració Tributària; sistema tributari 166 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A A agències de col·locació La Generalitat té competència executiva per a fer-ne la regulació, l’autorització i el control 170.1.d agricultura Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica i territorial per mitjà del foment de les activitats agràries, ramaderes i silvícoles 46.4 La Generalitat hi té competència exclusiva (respectant l’art. 149.1.13 i 16 CE) 116.1 Correspon a la Generalitat la regulació i el desenvolupament de l’agricultura 116.1.a Correspon a la Generalitat la regulació de la participació en organismes públics de les organitzacions agràries i ramaderes i de les cambres agràries 116.1.c Correspon a la Generalitat la regulació dels processos de producció, de les explotacions, de les estructures agràries i de llur règim jurídic 116.1.f Correspon a la Generalitat el desenvolupament integral i la protecció del món rural 116.1.g La Generalitat té competència compartida en la planificació de l’agricultura 116.2 Vegeu també fires; forest; sanitat vegetal; sector alimentari agrupacions de caixes d’estalvis Vegeu caixes d’estalvis aigües La Generalitat té la competència exclusiva en matèria de les que pertanyen a conques hidrogràfiques internes 117.1 La Generalitat té competències executives sobre el domini públic hidràulic 117.2 La Generalitat participa en la planificació hidrològica i en els òrgans de gestió estatals dels recursos hídrics i dels aprofitaments hidràulics que pertanyin a conques hidrogràfiques compartides 117.3 167 �A ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té facultats d’execució de la legislació estatal sobre seguretat pel que fa a la conservació de la natura, del medi ambient i dels recursos hídrics 164.3.b Corresponen a la Generalitat facultats d’execució de la legislació sobre seguretat pel que fa a la conservació dels recursos hídrics 164.3.b Vegeu també abocaments; conques hidrogràfiques; mar; medi ambient; obres hidràuliques; rius ajudes Vegeu ajuts humanitaris; ajuts públics; col·laboració entre la Generalitat i l’Estat Ajuntament de Barcelona Té iniciativa per a proposar la modificació del règim especial del municipi de Barcelona 89 Ha de participar en l’elaboració dels projectes de llei que incideixen en el règim especial del municipi de Barcelona 89 Ha d’ésser consultat en la tramitació parlamentària d’altres iniciatives legislatives sobre el règim especial del municipi de Barcelona 89 Vegeu també ciutat de Barcelona ajuntaments Els corresponen el govern i l’administració municipals 86.2 Són formats per l’alcalde o alcaldessa i els regidors 86.2 ajuts — humanitaris La Generalitat ha d’establir programes d’ajut humanitari d’emergència 51.2 — públics Totes les persones tenen dret, d’acord amb els requisits establerts per la llei, a rebre prestacions socials i ajuts públics per a atendre les càrregues familiars 16 Totes les persones tenen dret a disposar-ne per a satisfer els requeriments educatius i per a accedir en igualtat de condicions als nivells educatius superiors 21.6 Les persones o les famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania 24.3 168 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A A Les persones excloses del mercat de treball que no disposen de mitjans de subsistència tenen dret a percebre prestacions i recursos no contributius de caràcter pal·liatiu 25.2 Els poders públics han de promoure les polítiques que garanteixin els ajuts per als immigrants que els permetin la plena acomodació social i econòmica 42.6 La Generalitat fixa els criteris, regula les condicions, executa i controla els destinats a les associacions i les fundacions 118.3 La Generalitat fixa els criteris, regula les condicions executa i controla els destinats al món cooperatiu 124.3.c La Generalitat té competència exclusiva en matèria d’ensenyament no universitari, que inclou el règim d’ajuts amb fons propis per als ensenyaments obligatoris i no obligatoris que condueixen a l’obtenció d’un títol acadèmic o professional amb validesa a tot l’Estat i per als d’educació infantil 131.2.e La Generalitat té competència compartida en matèria d’ensenyament no universitari, que inclou el règim d’ajuts estatals per als ensenyaments obligatoris i no obligatoris que condueixen a l’obtenció d’un títol acadèmic o professional amb validesa a tot l’Estat i per als d’educació infantil 131.3.d La Generalitat té competència exclusiva en matèria de recerca científica i tècnica, que inclou la regulació i la gestió de les beques i dels ajuts que convoca i finança 158.1.c La Generalitat té competència exclusiva en matèria de turisme, que inclou la fixació dels criteris, la regulació de les condicions i l’execució i el control de les línies públiques d’ajut i de promoció del turisme 171.f La Generalitat té competència exclusiva en matèria d’ensenyament universitari, que inclou la regulació i la gestió del sistema propi de beques i ajuts a la formació universitària 172.1.g Vegeu també subvencions alcalde o alcaldessa Forma l’ajuntament juntament amb els regidors 86.2 alcohol Vegeu impost sobre el vi i begudes fermentades; impost sobre l’alcohol i begudes derivades; impost sobre la cervesa 169 �A ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A alimentació Vegeu sector alimentari ambient atmosfèric Les polítiques mediambientals s’han de dirigir a la reducció de la contaminació i a la protecció del règim atmosfèric i climàtic 46.2 La Generalitat té competència compartida sobre l’ambient atmosfèric i la contaminació de l’atmosfera 144.1.h La Generalitat té competència compartida sobre l’emissió de gasos d’efecte hivernacle 144.1.i Vegeu també medi ambient àmbit supramunicipal És constituït per les comarques i pels altres ens locals que creï la Generalitat 83 Vegeu també ens locals animals Vegeu fauna; protecció dels animals; ramaderia anivellament Vegeu mecanismes d’anivellament i de solidaritat antisemitisme Els poders públics han de promoure’n l’eradicació 40.8 Vegeu també igualtat apostes Vegeu jocs i apostes aprofitaments — cinegètics i piscícoles La Generalitat té competència exclusiva sobre llur regulació 119.1.b — forestals Vegeu forest — hidràulics Vegeu aigües 170 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A A aqüicultura La Generalitat té competència exclusiva per a regular-la, gestionar-la i establir les condicions per a practicar-la 119.3.a Aran La llengua occitana, denominada aranès a l’Aran, és la llengua pròpia d’aquest territori i és oficial a Catalunya 6.5 El poble aranès exerceix l’autogovern mitjançant l’Estatut, el Conselh Generau d’Aran i les altres institucions pròpies 11 És una realitat occitana dotada d’identitat cultural, històrica, geogràfica i lingüística reconeguda pels ciutadans de Catalunya i per les seves institucions polítiques 11 És una entitat territorial singular dins de Catalunya, reconeguda, emparada i respectada per l’Estatut 11 És objecte d’una particular protecció per mitjà d’un règim jurídic especial 11; 94.1 A l’Aran totes les persones tenen el dret de conèixer i utilitzar l’aranès 36.1 Els seus ciutadans tenen el dret d’utilitzar l’aranès en llurs relacions amb la Generalitat 36.2 La regulació del seu règim jurídic és matèria de desenvolupament bàsic de l’Estatut 62.2 Disposa d’organització institucional i administrativa específica 94.1 La seva institució de govern és el Conselh Generau 94.2 El síndic o síndica és la més alta representació i l’ordinària de la Generalitat a l’Aran 94.2 El Conselh Generau és elegit per mitjà de sufragi universal, igual, lliure, directe i secret 94.3 Ha de participar, per mitjà de la seva institució representativa, en l’elaboració de les iniciatives legislatives que afecten el seu règim especial 94.4 Una llei del Parlament estableix els recursos financers perquè el Conselh Generau pugui prestar els serveis de la seva competència 94.5 En el termini de quatre anys se n’ha de revisar i modificar el règim especial per a adaptar-lo al que estableix l’Estatut DA 5 aranès És la denominació de la llengua occitana a l’Aran 6.5 És la llengua pròpia de l’Aran 6.5 171 �A ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A És oficial a Catalunya, d’acord amb el que estableixen l’Estatut i les lleis de normalització lingüística 6.5 A l’Aran totes les persones tenen el dret de conèixer-lo i utilitzar-lo i d’ésser-hi ateses oralment i per escrit en llurs relacions amb les administracions públiques 36.1 Els ciutadans de l’Aran tenen el dret d’utilitzar-lo en llurs relacions amb la Generalitat 36.2 S’han de determinar per llei els drets i deures lingüístics que hi tenen relació altres que els reconeguts per l’Estatut 36.3 Els poders públics han de protegir-lo en tots els àmbits i sectors i n’han de fomentar l’ús, la difusió i el coneixement 50.1 La Generalitat i el Conselh Generau d’Aran tenen la competència sobre la normalització lingüística de l’occità, denominat aranès a l’Aran 143.2 Vegeu també Aran arbitratge — de consum Els poders públics han de garantir instruments de mediació i arbitratge en matèria de consum 49.2 — laboral Vegeu mediació laboral àrees metropolitanes Són fonament dels ens locals supramunicipals altres que la comarca 93 art Vegeu activitats artístiques i culturals; patrimoni arqueològic; patrimoni arquitectònic; patrimoni artístic; patrimoni cultural; patrimoni monumental artesania Els governs locals tenen competències pròpies en l’autorització i la promoció d’activitats artesanals 84.2.i La Generalitat hi té competència exclusiva 139.3 Arxiu — de la Corona d’Aragó Els fons propis de Catalunya que conté s’integren en el sistema d’arxius de Catalunya DA 13 172 �A ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat ha de col·laborar amb el Patronat de l’Arxiu per a la gestió eficaç dels fons compartits DA 13 — Reial de Barcelona Els fons propis de Catalunya que conté s’integren en el sistema d’arxius de Catalunya DA 13 arxius Correspon a la Generalitat la gestió i la custòdia dels de l’Administració de justícia a Catalunya, si no tenen naturalesa jurisdiccional 104.1.d La Generalitat té competència exclusiva sobre els que no són de titularitat estatal 127.1.c ; 127.1.d.segon La Generalitat té competència executiva sobre els que són de titularitat estatal, si l’Estat no se’n reserva expressament la gestió 127.2 Vegeu també Arxiu de la Corona d’Aragó; Arxiu Reial de Barcelona assegurances La Generalitat té competència compartida sobre l’estructura, l’organització, el funcionament i l’activitat de les entitats físiques i jurídiques no integrades en el sistema de seguretat social que actuen en el mercat assegurador, i també en matèria de disciplina, inspecció i sanció en aquest àmbit 126.2; 126.3; 126.4 assistència — primària Vegeu sanitat; serveis socials — sanitària Vegeu sanitat — social Vegeu serveis socials associacionisme — cooperatiu La Generalitat té competència exclusiva per a regular-lo 124.3.a — de consumidors i usuaris La Generalitat té competència exclusiva per a regular-lo i fomentar-lo i sobre la participació de les associacions en els procediments i els afers que les afectin 123.b 173 �A ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — de dones La Generalitat té competència exclusiva per a promoure’l 153.b — esportiu La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar-lo i promoure’l 134.1.f — juvenil La Generalitat té competència exclusiva per a promoure’l 142.1.b associacions La Generalitat té competència exclusiva sobre el règim jurídic de les que compleixen llurs funcions majoritàriament a Catalunya 118.1 La Generalitat fixa els criteris, regula les condicions i executa i controla els ajuts públics que s’hi destinen 118.3 Vegeu també associacionisme atmosfera Vegeu ambient atmosfèric audiovisuals Vegeu mitjans de comunicació social; produccions audiovisuals; serveis de comunicació autogovern El poble de Catalunya ha mantingut al llarg dels segles una vocació constant d’autogovern preàmbul El de Catalunya es fonamenta en la Constitució, i també en els drets històrics del poble català, en les seves institucions seculars i en la tradició jurídica catalana preàmbul ; 5 Catalunya l’exerceix constituïda en comunitat autònoma 1 La Generalitat és la institució en què s’organitza políticament el de Catalunya 2.1 El poble aranès l’exerceix mitjançant l’Estatut, el Conselh Generau d’Aran i les altres institucions pròpies 11.1 Vegeu també Aran; Generalitat autonomia — d’institucions de la Generalitat El Consell de Garanties Estatutàries té autonomia orgànica, funcional i pressupostària 77 174 �A ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A El Síndic de Greuges té autonomia reglamentària, organitzativa, funcional i pressupostària 79 La Sindicatura de Comptes té autonomia organitzativa, funcional i pressupostària 80.2 — de la Generalitat És un dels principis que regeixen les relacions de la Generalitat amb l’Estat 3.1 El finançament de la Generalitat es regeix per aquest principi en les relacions fiscals i financeres entre les administracions públiques 201.2 Vegeu també autogovern; Estatut d’autonomia de Catalunya; drets — local El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar si s’hi adeqüen els projectes i les proposicions de llei i els projectes de decret legislatiu aprovats pel Govern 76.2.d El Consell de Garanties Estatutàries ha de dictaminar abans que s’interposin conflictes en defensa de l’autonomia local davant el Tribunal Constitucional 76.3 Es garanteix l’autonomia dels municipis 84.1; 86.3 El principi de subsidiarietat que estableix la Carta europea de l’autonomia local regeix la distribució de les responsabilitats administratives entre les diverses administracions locals 84.3 La Generalitat ha de respectar aquest principi en l’exercici de les seves competències en matèria de funció pública 136 La Generalitat ha de respectar aquest principi en l’exercici de les seves competències en matèria de serveis públics de comunicació audiovisual d’àmbit local 146.a La Generalitat ha de respectar aquest principi en l’exercici de la competència exclusiva sobre organització territorial 151 La Generalitat ha de respectar aquest principi en l’exercici de les seves competències en matèria de règim jurídic i procediment de les administracions públiques 159.6 La Generalitat ha de respectar aquest principi en l’exercici de les seves competències en matèria de règim local 160 La Generalitat vetlla perquè es compleixi aquest principi pel que fa a les finances locals 217 175 �A ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Els governs locals tenen autonomia pressupostària i de despesa en l’aplicació de llurs recursos 218 La Generalitat ha de respectar aquest principi en l’exercici de les seves facultats en matèria de finances locals 220.2 Vegeu també ens locals — parlamentària El Parlament gaudeix d’autonomia organitzativa, financera, administrativa i disciplinària 58 autopistes Vegeu xarxa viària autovies Vegeu xarxa viària B Banc d’Espanya La Generalitat designa membres dels seus òrgans de direcció o participa en els processos per a designar-ne 182.1 banca La Generalitat té competència compartida sobre entitats de crèdit que no siguin caixes d’estalvis 126.2; 126.3; 126.4 bandera de Catalunya És la tradicional de quatre barres vermelles en fons groc 8.2 Ha d’ésser present als edificis públics i en els actes oficials que tinguin lloc a Catalunya 8.2 Vegeu també símbols nacionals Barcelona Vegeu Ajuntament de Barcelona; Arxiu Reial de Barcelona; ciutat de Barcelona; municipi de Barcelona begudes alcohòliques Vegeu impost sobre el vi i begudes fermentades; impost sobre l’alcohol i begudes derivades; impost sobre la cervesa 176 �B ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A benestar social Els poders públics l’han de fomentar i garantir 42 Els poders públics han de promoure una distribució de la renda personal i territorial més equitativa en el marc d’un sistema català de benestar 45.2 La Generalitat ha de promoure que la societat del coneixement i la informació contribueixi a millorar el benestar i la cohesió socials 53.2 La Generalitat el promou en la seva actuació tributària 203.6 Per a garantir que les comunitats autònomes puguin assolir, amb un esforç fiscal similar, uns nivells similars de prestació de serveis socials essencials de l’estat del benestar, els recursos financers de la Generalitat es poden ajustar, en el sentit que escaigui, per mitjà dels mecanismes d’anivellament i de solidaritat 206.3 Vegeu també serveis socials béns documentals, bibliogràfics i culturals La Generalitat té competència exclusiva sobre l’establiment de llur règim jurídic 127.1.c.segon Vegeu també patrimoni cultural; patrimoni documental i bibliogràfic beques Vegeu ajuts públics biblioteques La Generalitat té competència exclusiva sobre les que no són de titularitat estatal 127.1.c ; 127.1.d.segon La Generalitat té competència executiva sobre les que són de titularitat estatal, si l’Estat no se’n reserva expressament la gestió 127.2 bilateralitat És un dels principis que regeixen les relacions de la Generalitat amb l’Estat 3.1 La participació de la Generalitat en els òrgans i els mecanismes bilaterals i multilaterals de col·laboració amb l’Estat i amb altres comunitats autònomes no altera la titularitat de les competències que li corresponen 176.1 177 �B ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat ha de participar de manera bilateral en la formació de les posicions de l’Estat en els afers europeus que l’afecten exclusivament 186.2 La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat és l’òrgan bilateral de relació entre l’Administració de l’Estat i la Generalitat en l’àmbit del finançament 210 Vegeu també Comissió Bilateral Generalitat - Estat; relacions institucionals biodiversitat Els poders públics han de fer efectives les condicions per a preservar-la 46.3 La Generalitat té competència compartida sobre la regulació de la biodiversitat 144.1.c Vegeu també medi ambient Boletín Oficial del Estado S’hi han de publicar les lleis de Catalunya 65 La data en què s’hi publiquen els convenis entre la Generalitat i l’Estat en determina l’eficàcia pel que fa a tercers 177.2 busseig professional La Generalitat té competència exclusiva per a regular-lo i gestionar-lo i per a establir les condicions per a practicar-lo 119.3.a C cable Vegeu serveis ferroviaris; telecomunicacions caça La Generalitat hi té competència exclusiva 119.1 cadastre La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat ha d’acordar els mecanismes de col·laboració entre la Generalitat i l’Administració General de l’Estat per a l’exercici de les funcions en matèria cadastral 210.2.h L’Administració General de l’Estat i la Generalitat han d’establir vies de col·laboració i formes de gestió consorciada 221 178 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A caixes d’estalvis La Generalitat n’ha de protegir l’autonomia institucional i ha de promoure llur contribució social 45.8 La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació de l’organització de les que tenen domicili a Catalunya 120.1 La Generalitat té competència exclusiva en la regulació de les agrupacions que tenen la seu social a Catalunya 120.1.e La Generalitat té competència compartida sobre l’activitat financera de les que tenen domicili a Catalunya 120.2 La Generalitat té competència compartida pel que fa a la regulació de la distribució dels excedents i de l’obra social de les que tenen domicili a Catalunya 120.2 La Generalitat té competència compartida sobre disciplina, inspecció i sanció de les que tenen domicili a Catalunya 120.3 Vegeu també entitats de crèdit calendari — escolar Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.g — laboral La competència executiva de la Generalitat en matèria de relacions laborals inclou l’elaboració del calendari de dies festius 170.1.l cambres — agràries La Generalitat té competència exclusiva per a regular llur participació en organismes públics 116.1.c — de comerç, d’indústria i de navegació La Generalitat hi té competència exclusiva 125.1 Poden complir funcions de comerç exterior 125.3 Vegeu també corporacions de dret públic capitalitat La capital de Catalunya és la ciutat de Barcelona 10 — de les demarcacions judicials És fixada per una llei del Parlament 107.3 179 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — dels municipis És inclosa en la competència exclusiva de la Generalitat sobre organització territorial 151.b carreteres Vegeu xarxa viària Carta — de drets dels usuaris i d’obligacions dels prestadors de serveis públics Les lleis han de determinar els casos en què les administracions públiques n’han d’adoptar una 30.3 — dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya El Parlament l’ha d’aprovar per llei 37.2 Les disposicions relatives als drets estatutaris s’apliquen també als drets que aquesta reconeix 37.2 El Consell de Garanties Estatutàries tutela els drets que aquesta reconeix 38.1 Els actes que vulnerin els drets que reconeix són objecte de recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 38.2 És matèria de desenvolupament bàsic de l’Estatut 62.2 La regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets que reconeix no poden ésser objecte de delegació legislativa ni de decret llei 63.1; 64.1 Vegeu també Consell de Garanties Estatutàries; drets — europea de l’autonomia local El principi de subsidiarietat que s’hi estableix regeix la distribució de les responsabilitats administratives entre les diverses administracions locals 84.3 cartografia climàtica La seva elaboració correspon a la Generalitat 144.5 casals catalans Vegeu comunitats catalanes a l’exterior 180 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A casinos La Generalitat hi té competència exclusiva si l’activitat s’acompleix exclusivament a Catalunya 141.1 Vegeu també jocs i apostes castellà És la llengua oficial de l’Estat espanyol 6.1 És, juntament amb el català, llengua oficial a Catalunya 6.2 Totes les persones tenen el dret d’utilitzar-lo 6.2 Els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure de conèixer-lo 6.2 Els poders públics han d’establir les mesures necessàries per a facilitar l’exercici dels drets d’utilitzar-lo i conèixer-lo i el compliment del deure de conèixer-lo 6.2 No hi pot haver discriminació pel fet d’usar-lo 6.2; 32 L’ensenyament del català i el castellà ha de tenir una presència adequada en els plans d’estudis 35.2 Vegeu també deures lingüístics; drets lingüístics; idiomes català La tradició cívica i associativa de Catalunya ha subratllat sempre la importància de la llengua i la cultura catalanes preàmbul És la llengua pròpia de Catalunya 6.1 És la llengua d’ús normal i preferent de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya 6.1 És la llengua normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament 6.1 És, juntament amb el castellà, llengua oficial a Catalunya 6.2 Totes les persones tenen el dret d’utilitzar-lo 6.2 Els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure de conèixer-lo 6.2 Els poders públics han d’establir les mesures necessàries per a facilitar l’exercici dels drets d’utilitzar-lo i conèixer-lo i el compliment del deure de conèixer-lo 6.2 No hi pot haver discriminació pel fet d’usar-lo 6.2; 32 La Generalitat i l’Estat han d’emprendre les accions necessàries perquè se’n reconegui l’oficialitat a la Unió Europea 6.3 181 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat i l’Estat han d’emprendre les accions necessàries perquè sigui present i s’utilitzi en els organismes internacionals i en els tractats internacionals de contingut cultural o lingüístic 6.3 La Generalitat ha de promoure la comunicació i la cooperació amb les altres comunitats i els altres territoris que comparteixen patrimoni lingüístic amb Catalunya 6.4 Es poden subscriure convenis, tractats i altres mecanismes de col·laboració per a la promoció i la difusió exterior del català 6.4 Els actes jurídics fets en català tenen, pel que fa a la llengua, validesa i eficàcia plenes 32 El dret d’utilitzar-lo obliga les institucions, organitzacions i administracions públiques, inclosa l’Administració electoral a Catalunya, i, en general, les entitats privades que en depenen quan exerceixen funcions públiques 33.1 Totes les persones tenen dret a utilitzar-lo en totes les actuacions judicials, notarials i registrals, i a rebre tota la documentació oficial emesa a Catalunya en la llengua sol·licitada, sense que puguin patir indefensió ni dilacions indegudes a causa de la llengua emprada, ni se’ls pugui exigir cap mena de traducció 33.2 Els jutges i els magistrats, els fiscals, els notaris, els registradors de la propietat i mercantils, els encarregats del Registre Civil i el personal al servei de l’Administració de justícia i de la Fiscalia a Catalunya, per a prestar llurs serveis a Catalunya, han d’acreditar que en tenen un nivell de coneixement adequat i suficient 33.3; 102.1; 102.4; 147.1.a ; 147.3 Els ciutadans de Catalunya tenen el dret de relacionar-se per escrit en català amb els òrgans constitucionals i amb els òrgans jurisdiccionals d’àmbit estatal 33.5 Els òrgans constitucionals i els òrgans jurisdiccionals d’àmbit estatal han d’atendre i han de tramitar els escrits presentats en català, que tenen, en tot cas, plena eficàcia jurídica 33.5 Totes les persones tenen dret a ésser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que elegeixin en llur condició d’usuàries o consumidores de béns, productes i serveis 34 182 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A C Les entitats, les empreses i els establiments oberts al públic estan subjectes al deure de disponibilitat lingüística 34 Totes les persones tenen dret a rebre l’ensenyament en català 35.1 El català s’ha d’utilitzar normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament universitari i en el no universitari 35.1 Els alumnes tenen dret a rebre l’ensenyament en català en l’ensenyament no universitari 35.2 Els alumnes tenen el dret i el deure de conèixer amb suficiència oral i escrita el català i el castellà en finalitzar l’ensenyament obligatori, sigui quina sigui llur llengua habitual en incorporar-se a l’ensenyament 35.2 L’ensenyament del català i el castellà ha de tenir una presència adequada en els plans d’estudis 35.2 El professorat i l’alumnat dels centres universitaris tenen dret a expressar-se, oralment i per escrit, en la llengua oficial que elegeixin 35.5 Els poders públics l’han de protegir en tots els àmbits i sectors i n’han de fomentar l’ús, la difusió i el coneixement 50.1 El Govern, les universitats i les institucions d’ensenyament superior han d’adoptar les mesures pertinents per a garantir-ne l’ús en les activitats docents, no docents i de recerca 50.2 Les polítiques de foment del català s’han d’estendre al conjunt de l’Estat, a la Unió Europea i a la resta del món 50.3 Els poders públics han de promoure que les dades que figurin en l’etiquetatge, en l’embalatge i en les instruccions d’ús dels productes distribuïts a Catalunya constin en català 50.4 La Generalitat, l’Administració local i les altres corporacions públiques de Catalunya, les institucions i les empreses que en depenen i els concessionaris de llurs serveis han d’emprar el català en llurs actuacions internes i en la relació entre ells 50.5 La Generalitat, l’Administració local i les altres corporacions públiques de Catalunya, les institucions i les empreses que en depenen i els concessionaris de llurs serveis han d’emprar el català en les comunicacions i les notificacions dirigides a persones físiques o jurídiques residents a Catalunya 50.5 183 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Les proves dels concursos i les oposicions de magistrats, jutges i fiscals, si tenen lloc a Catalunya es poden fer en qualsevol de les dues llengües oficials, a elecció del candidat o candidata 101.3 El coneixement suficient de la llengua i del dret propis de Catalunya ha d’ésser valorat d’una manera específica i singular per a obtenir una plaça en els concursos de trasllat de magistrats, jutges i fiscals 102.3 La Generalitat té competència exclusiva pel que fa a la normalització lingüística del català 143.1 Vegeu també deures lingüístics, drets lingüístics; idiomes catalans Vegeu condició política de catalans; retorn de catalans emigrats Catalunya El Parlament, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania, la defineix com a nació, i la Constitució espanyola en reconeix, com a nacionalitat, la realitat nacional preàmbul Com a nacionalitat, exerceix el seu autogovern constituïda en comunitat autònoma 1 La Generalitat és el sistema institucional en què s’organitza políticament el seu autogovern 2.1 Té en l’Estat espanyol i en la Unió Europea el seu espai polític i geogràfic de referència 3.2 Estructura la seva organització territorial bàsica en municipis i vegueries 83.1 Vegeu també català; condició política de catalans; Generalitat; memòria històrica; retorn de catalans emigrats; símbols nacionals; territori de Catalunya CE Vegeu Constitució espanyola centres — de contractació Vegeu mercats de valors 184 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — de dipòsit cultural La Generalitat té competència exclusiva sobre els que no són de titularitat estatal 127.1.c ; 127.1.d.segon La Generalitat té competència executiva sobre els que són de titularitat estatal, si l’Estat no se’n reserva expressament la gestió 127.2 — docents Els governs locals tenen competències pròpies en el manteniment i l’aprofitament dels centres docents públics 84.2.g Vegeu també ensenyament cervesa Vegeu impost sobre la cervesa cessació — del Govern Es regula 68.4 — del president o presidenta de la Generalitat Es regula 67.7; 67.8 — del síndic o síndica de greuges S’ha de regular per llei 79.3 — dels síndics de comptes S’ha de regular per llei 81.2 ciència Vegeu recerca científica cinema La Generalitat té competència exclusiva per a regular i inspeccionar les sales d’exhibició cinematogràfica 127.1.a.segon La Generalitat té competència exclusiva per a establir mesures de protecció de la indústria cinematogràfica 127.1.a.segon La Generalitat té competència exclusiva per a concedir llicències de doblatge a les empreses domiciliades a Catalunya 127.1.a.segon La Generalitat té competència exclusiva per a qualificar les pel·lícules en funció de l’edat i dels valors culturals 127.1.a.tercer La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar i difondre la creació i la producció audiovisuals 127.1.d.primer 185 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A circ La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar i difondre la creació i la producció de circ 127.1.d.primer ciutadania Vegeu condició política de catalans; drets en l’àmbit públic; drets polítics; poble de Catalunya; retorn de catalans emigrats ciutat de Barcelona És la capital de Catalunya 10 Hi tenen la seu permanent el Parlament, la Presidència de la Generalitat i el Govern 10 clàusula subrogatòria Vegeu subrogació de funcions clima Vegeu ambient atmosfèric; meteorologia clubs esportius Vegeu entitats esportives cohesió — econòmica i territorial Els poders públics han de vetllar per assegurar-la per mitjà de polítiques específiques 46.4 — social És un principi rector de l’actuació dels poders públics 4.3 Els poders públics han de promoure polítiques que la fomentin 42 Vegeu també benestar social col·laboració Vegeu també cooperació — de la Generalitat amb entitats internacionals Vegeu entitats internacionals per a la joventut; tractats internacionals — entre ens locals Vegeu ens locals 186 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A C — entre la Generalitat i altres comunitats autònomes La Generalitat ha de promoure la comunicació i la cooperació amb les comunitats que comparteixen patrimoni lingüístic amb Catalunya, i pot subscriure-hi mecanismes de col·laboració per a la promoció i la difusió exterior del català 6.4 La Generalitat ha de promoure la comunicació, l’intercanvi cultural i la cooperació amb les comunitats que tenen vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya, i pot subscriure-hi mecanismes de col·laboració, en tots els àmbits, i crear organismes comuns 12 S’ha de promoure en casos d’emergències i d’actuacions en matèria de protecció civil d’abast superior a Catalunya 132.2 S’ha de promoure per a crear, delimitar, regular i gestionar els espais naturals que ultrapassen el territori de Catalunya 144.3 Es poden subscriure convenis per a la gestió d’obres qualificades d’interès general o que afecten una altra comunitat autònoma 148.3 La Generalitat participa en l’establiment dels serveis ferroviaris que garanteixin la comunicació amb altres comunitats autònomes 169.3 Es pot establir per a fixar polítiques comunes, exercir eficaçment les competències respectives i tractar afers d’interès comú 174.2 La participació de la Generalitat en els òrgans i els mecanismes bilaterals i multilaterals de col·laboració amb l’Estat i amb altres comunitats autònomes no altera la titularitat de les competències que li corresponen 176.1 La Generalitat no queda vinculada per les decisions adoptades en el marc dels mecanismes multilaterals de col·laboració voluntària amb l’Estat i amb altres comunitats autònomes respecte a les quals no hagi manifestat el seu acord 176.2 Es poden subscriure convenis de col·laboració i acords de cooperació, que poden incloure la creació d’òrgans mixtos i l’establiment de projectes, plans i programes conjunts 178 L’Estat ha de consultar la Generalitat sobre l’adopció de determinades mesures d’execució del dret de la Unió Europea 189.2 S’ha d’establir per a la gestió eficaç dels fons compartits de l’Arxiu de la Corona d’Aragó DA 13 Vegeu també dret de la Unió Europea 187 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — entre la Generalitat i l’Estat Les relacions de la Generalitat amb l’Estat es fonamenten en el principi de la lleialtat institucional mútua 3.1 Les relacions de la Generalitat amb l’Estat es regeixen pel principi general segons el qual la Generalitat és Estat, pel principi d’autonomia, pel de bilateralitat i pel de multilateralitat 3.1 S’ha d’articular pel que fa a les activitats que l’Estat acompleixi amb relació a la projecció internacional de la cultura 127.3 La Generalitat l’ha de promoure en casos d’emergències i d’actuacions en matèria de protecció civil d’abast superior a Catalunya 132.2 Es pot donar en les relacions amb les entitats internacionals per a la joventut 142.2 Els criteris corresponents en matèria de política de recerca, desenvolupament i innovació s’han de fixar en el marc del que estableix el títol V 158.3 La Generalitat participa en la coordinació de les polítiques de seguretat i de l’activitat dels cossos policíacs de l’Estat i de Catalunya 164.4 La Generalitat participa en les relacions de col·laboració i auxili amb les policies d’altres països 164.4 S’han d’establir les fórmules de garantia de l’exercici eficaç de la funció inspectora laboral per mitjà de mecanismes de cooperació 170.2 La Generalitat i l’Estat es presten ajuda mútua i col·laboren per a exercir eficaçment les competències respectives i defensar els interessos respectius 174.1 La Generalitat participa en les institucions, els organismes i els mecanismes de presa de decisions de l’Estat que afectin les seves competències 174.3 Es pot articular per mitjà de convenis i d’altres instruments 175.1; 177 Es pot articular per mitjà d’òrgans i procediments multilaterals 175.2; 176 Els òrgans de representació exterior de l’Estat han de prestar el suport necessari als acords de col·laboració que subscrigui la Generalitat per a la promoció dels interessos de Catalunya 195 188 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A C Es poden adoptar els mecanismes corresponents per a l’exercici adequat de les funcions de revisió per la via economico­ administrativa 205 L’Administració de la Generalitat i l’Administració de l’Estat s’han de facilitar informació estadística 209.2 Si l’Estatut estableix que la posició del Govern de la Generalitat és determinant per a conformar un acord amb el Govern de l’Estat i aquest no l’acull, el Govern de l’Estat ho ha de motivar davant la Comissió Bilateral Generalitat - Estat DA 2 S’ha d’establir per a la gestió eficaç dels fons compartits de l’Arxiu de la Corona d’Aragó DA 13 Vegeu també Comissió Bilateral Generalitat - Estat col·legis professionals La Generalitat hi té competència exclusiva 125.1 Vegeu també corporacions de dret públic; professions titulades; titulacions acadèmiques comarques Integren el sistema institucional de la Generalitat 2.3 Constitueixen l’àmbit supramunicipal 83.2 Tenen personalitat jurídica pròpia, estan formades per municipis i llur creació, modificació o supressió, i també l’establiment de llur règim jurídic, són regulats per una llei del Parlament 92 Vegeu també ens locals comerç Els governs locals tenen competències pròpies en l’autorització i la promoció d’activitats comercials 84.2.i La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’agricultura i ramaderia inclou la lluita contra els fraus en l’àmbit de la producció i la comercialització agroalimentàries 116.1.b La Generalitat té competència exclusiva en matèria de comerç i fires 121.1 Correspon a la Generalitat l’ordenació administrativa de l’activitat comercial 121.1 189 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La competència exclusiva de la Generalitat sobre denominacions d’origen i altres mencions de qualitat inclou la regulació de les formes i les condicions de comercialització dels productes, el règim sancionador aplicable i el règim de l’organització administrativa pel que fa al control de la comercialització 128.1.c ; 128.1.d La Generalitat té competència exclusiva per a regular les empreses que tenen per objecte la comercialització i la distribució dels materials relacionats amb el joc, incloent-hi les modalitats de joc per mitjans informàtics i telemàtics 141.1.a Vegeu també activitat econòmica; fires — electrònic La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa a l’ordenació administrativa 121.1.a — exterior Poden exercir-ne funcions i destinar-hi recursos camerals les cambres de comerç, indústria i navegació si ho acorden prèviament la Generalitat i l’Estat 125.3 Vegeu també cambres de comerç, d’indústria i de navegació — referit a habitatges La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa a la regulació administrativa i l’establiment de mesures de protecció i disciplinàries 137.1.d Vegeu també habitatge Comissió — Bilateral Generalitat - Estat Les relacions de la Generalitat amb l’Estat es regeixen pel principi de lleialtat institucional, pel principi general segons el qual la Generalitat és Estat i pels principis d’autonomia, de bilateralitat i de multilateralitat 3.1; 183.1 Ha de deliberar amb relació a l’autorització de noves modalitats de joc i apostes d’àmbit estatal o a la modificació de les existents 141.2 Ha d’informar preceptivament sobre la delimitació d’espais naturals dotats amb un règim de protecció estatal 144.4 Ha d’informar sobre la determinació de l’emplaçament d’infraestructures i equipaments de titularitat estatal 149.2 190 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A C La Generalitat i l’Estat es presten ajuda mútua i col·laboren per a exercir eficaçment les competències respectives i defensar els interessos respectius 174.1; 183.1 La Generalitat participa en les institucions, els organismes i els mecanismes de presa de decisions de l’Estat que afectin les seves competències 174.3; 183.1 Constitueix el marc general i permanent de relació entre el Govern de la Generalitat i el Govern de l’Estat per a la participació i la col·laboració de la Generalitat en l’exercici de les competències estatals, per a l’intercanvi d’informació i per a l’establiment de mecanismes de col·laboració 183.1 Delibera, fa propostes i, si escau, adopta acords amb relació a la distribució de competències, a la programació de la política econòmica general, a la millora de la col·laboració entre l’Estat i la Generalitat, als conflictes de competència, a la designació de representants de la Generalitat en organismes estatals, al garantiment de la participació de la Generalitat en la Unió Europea, al seguiment de l’acció exterior de l’Estat i a altres qüestions d’interès comú 183.2 Se n’estableix la composició 183.3 Se’n regula el funcionament 183.4 Adopta el seu reglament intern i de funcionament per acord de les dues parts 183.5 Si el Govern de l’Estat no acull la posició del Govern de la Generalitat en un cas en què sigui determinant, ho ha de motivar davant aquesta comissió DA 2 Vegeu Comission d’Auditors de Compdes — d’Oïdors de Comptes Vegeu Comission d’Auditors de Compdes — del Mercat de les Telecomunicacions La Generalitat designa membres dels seus òrgans de direcció o participa en els processos per a designar-ne 182.1 — Jurídica Assessora És l’alt òrgan consultiu del Govern 72.1 Una llei del Parlament en regula la composició i les funcions 72.1 191 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat Determina, a proposta de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat, la relació de les entitats a què fa referència l’article 182 183.2.f ; DF 4 La Generalitat, en la gestió dels fons europeus, s’ha de subjectar al que estableix l’article 210 190 Li correspon el desenvolupament del títol VI, relatiu al finançament de la Generalitat 201.3; DF 1 Li correspon l’aprovació de l’actualització quinquennal del sistema de finançament 208.2 És l’òrgan bilateral de relació entre l’Administració de l’Estat i la Generalitat en l’àmbit del finançament; és integrada per un nombre igual de representants de l’Estat i de la Generalitat; la presidència és rotatòria 210.1 Li corresponen la concreció, l’aplicació, l’actualització i el seguiment del sistema de finançament, i també la canalització del conjunt de relacions fiscals i financeres entre la Generalitat i l’Estat 210.1; 210.2; 210.3 La part catalana de la Comissió ret comptes al Parlament 210.4 Li correspon l’elaboració dels informes necessaris per a avaluar el compliment del principi de no-discriminació i els criteris de solidaritat en matèria de finançament de la Generalitat DA 4.1 Li correspon establir l’abast i les condicions de la cessió de nous tributs estatals DA 7 S’ha de crear en un termini de sis mesos a partir de l’entrada en vigor de l’Estatut DF 3 Vegeu també Comissió Mixta de Valoracions Estat - Generalitat — Mixta de Valoracions Estat - Generalitat Resten vigents les disposicions transitòries tercera i sisena de la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya DT 2 Assumeix transitòriament les competències de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat DF 3 La constitució de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat en comporta l’extinció immediata DF 3 192 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — Nacional d’Energia La Generalitat en designa membres o participa en els processos per a designar-ne 182.3 — Nacional del Mercat de Valors La Generalitat designa membres dels seus òrgans de direcció o participa en els processos per a designar-ne 182.1 Comission d’Auditors de Compdes Integra el Conselh Generau d’Aran 94.2 comissions parlamentàries El president o presidenta de la Generalitat i els consellers tenen el dret d’assistir-hi i prendre-hi la paraula 73.1 El Parlament hi pot requerir la presència dels membres del Govern 73.2 Vegeu també Parlament de Catalunya — d’investigació El Parlament en pot crear sobre qualsevol assumpte de rellevància pública que sigui d’interès de la Generalitat 59.6 Les persones requerides hi han de comparèixer obligatòriament. S’han de regular per llei les sancions per l’incompliment d’aquesta obligació 59.6 — legislatives El Ple del Parlament hi pot delegar, amb restriccions, la tramitació i l’aprovació d’iniciatives legislatives 62.3 competència Vegeu defensa de la competència; lliure competència; Tribunal Català de Defensa de la Competència competències Els drets estatutaris i els principis rectors no n’alteren la definició ni la distribució, i l’existència d’una regulació europea tampoc no n’altera la distribució 37.4; 189.1 Se’n defineix la tipologia capítol I del títol IV Se’n distribueix la titularitat per matèries capítol II del títol IV En l’àmbit de les que la Generalitat té atribuïdes, li corresponen el desplegament, l’aplicació i l’execució de la normativa de la Unió Europea 113 193 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A L’àmbit material de les que corresponen a la Generalitat està referit al territori de Catalunya, excepte en determinats supòsits 115.1 Les que la Generalitat té atribuïdes sobre un objecte d’abast territorial superior al del territori de Catalunya es refereixen només a la part d’aquest objecte situada en el seu territori 115.2 La Generalitat pot participar en la formació de les posicions de l’Estat davant la Unió Europea en afers relatius a les seves competències 186 La Generalitat participa en les delegacions espanyoles davant la Unió Europea que tractin afers de la seva competència legislativa 187 La Generalitat, en l’àmbit de les seves competències, aplica i executa el dret europeu i, si escau, el desenvolupa 189 Vegeu també transferència de competències — compartides entre la Generalitat i l’Estat Comporten l’atribució a la Generalitat de la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva, en el marc de la legislació bàsica de l’Estat 111 — exclusives de la Generalitat Comporten l’atribució íntegra a la Generalitat de la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva, amb caràcter íntegre i exclusiu 110.1 Queden subjectes preferentment al dret català 110.2 El Govern de l’Estat pot incorporar representants de la Generalitat a les delegacions que participin en els processos de revisió i negociació de tractats de la Unió Europea en les matèries que afecten aquestes competències 185 — executives de la Generalitat Comporten l’atribució a la Generalitat de la potestat reglamentària i la funció executiva 112 — financeres de la Generalitat La Generalitat pot determinar el volum i la composició dels seus ingressos i fixar lliurement les finalitats de despesa a què afecta els seus recursos 203.1 La Generalitat participa en el rendiment dels tributs estatals que li siguin cedits totalment o parcialment 203.2; 206; DA 7 194 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat pot establir tributs propis 203.5; 206 La Generalitat ha de basar la normativa tributària en els principis d’equitat i d’eficiència i ha de promoure la cohesió i el benestar socials, el progrés econòmic i la sostenibilitat mediambiental 203.6 Vegeu també finançament de la Generalitat — locals Vegeu ens locals; governs locals comunicacions Vegeu infraestructures; telecomunicacions; transport comunitats — autònomes Vegeu Catalunya; col·laboració entre la Generalitat i altres comunitats autònomes; mecanismes d’anivellament i de solidaritat; relacions institucionals — catalanes a l’exterior La Generalitat ha de fomentar els vincles amb aquestes i els ha de prestar l’assistència necessària 13 concertació social Vegeu relacions laborals conciliació Vegeu mediació — de la vida laboral i familiar Els poders públics han de promoure mesures econòmiques i normatives dirigides a garantir-la 40.2 concursos La Generalitat proposa al Govern de l’Estat, al Consell General del Poder Judicial o al Consell de Justícia de Catalunya la convocatòria d’oposicions i concursos per a proveir les places vacants de magistrats, jutges i fiscals 101 El coneixement suficient de la llengua i del dret propis de Catalunya ha d’ésser valorat d’una manera específica i singular per a obtenir una plaça en els concursos de trasllat de magistrats, jutges i fiscals 102.3 195 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Correspon a la Generalitat l’administració i la resolució de les oposicions i els concursos per a nomenar els notaris i els registradors de la propietat, mercantil i de béns mobles 147.1.a condició política de catalans La tenen els ciutadans espanyols amb veïnatge administratiu a Catalunya 7.1 Els espanyols residents a l’estranger que han tingut a Catalunya el darrer veïnatge administratiu, i també llurs descendents que mantenen aquesta ciutadania, gaudeixen dels drets polítics definits per l’Estatut 7.2 Vegeu també deures; drets; retorn de catalans emigrats confidencialitat Vegeu dades personals conflictes Vegeu mediació — de competència El Consell de Garanties Estatutàries ha de dictaminar abans que el Govern n’interposi 76.3 Correspon a la Comissió Bilateral Generalitat - Estat deliberar sobre els plantejats entre la Generalitat i l’Estat i proposar mesures per a resoldre’ls 183.2.d — en defensa de l’autonomia local El Consell de Garanties Estatutàries ha de dictaminar abans que se n’interposin davant el Tribunal Constitucional 76.3 confraries de pescadors La Generalitat té competència compartida en aquesta matèria 119.4 Vegeu també pesca Congrés dels Diputats El Parlament hi pot presentar proposicions de llei 61.b Vegeu també Corts Generals conques hidrogràfiques Vegeu també rius 196 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — compartides Correspon a la Generalitat la participació en la planificació i la gestió dels recursos hídrics i els aprofitaments hidràulics 117.3 La Generalitat té competència executiva per a l’adopció de mesures addicionals de protecció i sanejament dels recursos hídrics i els ecosistemes 117.3.a La Generalitat té competència executiva en l’execució i l’explotació de les obres hidràuliques de titularitat estatal 117.3.b Corresponen a la Generalitat les facultats de policia del domini públic hidràulic que li atribueixi la legislació estatal 117.3.c La Generalitat ha d’emetre un informe preceptiu per a qualsevol proposta de transvasament que impliqui la modificació dels recursos hídrics del seu àmbit territorial 117.4 La Generalitat participa en la planificació dels recursos hídrics i els aprofitaments hidràulics que passin per Catalunya o que hi fineixin provinents de territoris de fora de l’àmbit estatal espanyol, i també en l’execució de la dita planificació 117.5 — internes La competència exclusiva que hi té la Generalitat inclou l’ordenació administrativa, la planificació i la gestió de l’aigua superficial i subterrània 117.1.a La competència exclusiva que hi té la Generalitat inclou els usos i els aprofitaments hidràulics 117.1.a La competència exclusiva que hi té la Generalitat inclou les obres hidràuliques que no siguin qualificades d’interès general 117.1.a La competència exclusiva que hi té la Generalitat inclou els recursos hídrics i els ecosistemes vinculats a l’aigua 117.1.b La competència exclusiva que hi té la Generalitat inclou les mesures extraordinàries per a garantir el subministrament d’aigua 117.1.c La competència exclusiva que hi té la Generalitat inclou l’organització de l’Administració hidràulica 117.1.d La competència exclusiva que hi té la Generalitat inclou les actuacions relacionades amb la concentració parcel·lària i amb les obres de regatge 117.1.e 197 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Conselh Generau d’Aran És la institució de govern de l’Aran i és format pel Síndic, el Plen des Conselhèrs e Conselhères Generaus i la Comission d’Auditors de Compdes 94.2 És elegit per mitjà de sufragi universal, igual, lliure, directe i secret 94.3 Té competència en les matèries que determinin la llei reguladora del règim especial de l’Aran i la resta de lleis aprovades pel Parlament i les facultats que la llei li atribueix en les actuacions de muntanya 94.4 Una llei del Parlament n’estableix els recursos financers perquè pugui prestar els serveis de la seva competència 94.5 Vegeu també Aran Consell — Consultiu de la Generalitat Vegeu Consell de Garanties Estatutàries — de Garanties Estatutàries És una de les institucions que integren la Generalitat 2.2 Tutela els drets que reconeixen els capítols I, II i III del títol I i la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya 38.1 La seva regulació és matèria de desenvolupament bàsic de l’Estatut 62.2 És la institució de la Generalitat que vetlla per l’adequació a l’Estatut i a la Constitució de les disposicions de la Generalitat 76.1 Pot dictaminar sobre l’adequació a la Constitució dels projectes i les proposicions de reforma de l’Estatut 76.2.a Pot dictaminar sobre l’adequació a l’Estatut i a la Constitució dels projectes i les proposicions de llei, dels decrets llei sotmesos a convalidació i dels projectes de decret legislatiu 76.2.b ; 76.2.c Pot dictaminar sobre l’adequació a l’autonomia local dels projectes i les proposicions de llei i dels projectes de decret legislatiu 76.2.d Ha de dictaminar abans de la interposició del recurs d’inconstitucionalitat pel Parlament o pel Govern, abans de la interposició de conflicte de competència pel Govern i abans de la interposició de conflicte en defensa de l’autonomia local davant el Tribunal Constitucional 76.3 198 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A C Els seus dictàmens tenen caràcter vinculant amb relació als projectes de llei i les proposicions de llei que desenvolupin o afectin drets reconeguts per l’Estatut 76.4 El president o presidenta de la Generalitat en nomena els membres, a proposta del Parlament i del Govern, entre juristes de reconeguda competència 77.1 Els seus membres han d’elegir d’entre ells el president o presidenta 77.2 Una llei del Parlament en regula la composició, el funcionament, l’estatut dels seus membres i els procediments relatius a l’exercici de les seves funcions 77.3 Les seves funcions dictaminadores poden ésser ampliades per llei 77.3 Té autonomia orgànica, funcional i pressupostària 77.4 El Síndic de Greuges li pot sol·licitar dictamen sobre els projectes i les proposicions de llei sotmesos a debat i aprovació del Parlament i sobre els decrets llei sotmesos a convalidació del Parlament 78.3 Dictamina sobre la compatibilitat amb l’Estatut de les lleis del Parlament o de les normes amb rang de llei dictades pel Govern abans de l’entrada en vigor de l’Estatut DT 1.2 Vegeu també drets — de Governs Locals És l’òrgan de representació de municipis i vegueries en les institucions de la Generalitat 85 Ha d’ésser escoltat en la tramitació parlamentària de les iniciatives legislatives que afecten de manera específica les administracions locals i en la tramitació de plans i normes reglamentàries de caràcter idèntic 85 Una llei del Parlament en regula la composició, l’organització i les funcions 85 Ha d’ésser escoltat pel que fa a l’exercici de les facultats de la Generalitat en matèria de finances locals 220.2 — de Justícia de Catalunya Participa en la proposta de nomenament del president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 95.5 Participa en la proposta de nomenament dels presidents de sala del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 95.6 199 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A El fiscal o la fiscal superior de Catalunya li ha de trametre la memòria anual de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 96.3 És l’òrgan de govern del poder judicial a Catalunya 97 Actua com a òrgan desconcentrat del Consell General del Poder Judicial 97 Les seves atribucions són les que estableixen l’Estatut, la Llei orgànica del poder judicial i les lleis que aprovi el Parlament, i les que li delegui el Consell General del Poder Judicial 98.1 Se’n regulen les atribucions respecte als òrgans jurisdiccionals situats al territori de Catalunya 98.2 Les seves resolucions en matèria de nomenaments, autoritzacions, llicències i permisos s’han d’adoptar d’acord amb els criteris aprovats pel Consell General del Poder Judicial 98.3 Ha de comunicar al Consell General del Poder Judicial les resolucions que dicti i les iniciatives que emprengui i ha de facilitar la informació que li sigui demanada 98.4 És integrat pel president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que el presideix, i pels membres que siguin nomenats entre jutges, magistrats, fiscals o juristes de reconegut prestigi 99.1 El Parlament en designa els membres que determina la Llei orgànica del poder judicial 99.1 Aprova el seu reglament intern d’organització i funcionament 99.2 Els seus actes són impugnables en alçada davant el Consell General del Poder Judicial, llevat que hagin estat dictats en exercici de competències de la comunitat autònoma 100.1 Els seus actes no impugnables en alçada davant el Consell General del Poder Judicial es poden impugnar jurisdiccionalment 100.2 La Generalitat li proposa, si escau, la convocatòria d’oposicions i concursos per a proveir places vacants de magistrats, jutges i fiscals 101.1 Convoca els concursos per a proveir places vacants de jutges i magistrats (en els termes de la LOPJ) 101.2 Emet un informe previ a la proposta del Govern sobre la determinació i la revisió de la demarcació i la planta judicials 107.1 200 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Nomena els jutges de pau (en els termes de la LOPJ) 108.1 Vegeu també Consell General del Poder Judicial — de l’Audiovisual de Catalunya És una de les institucions que integren la Generalitat 2.2 És l’autoritat reguladora independent en l’àmbit de la comunicació audiovisual pública i privada 82 Actua amb plena independència del Govern en l’exercici de les seves funcions 82 Una llei del Parlament ha d’establir els criteris d’elecció dels seus membres i els seus àmbits específics d’actuació 82 — de Ministres de la Unió Europea La Generalitat participa en la formació de les posicions de l’Estat davant el Consell de Ministres de la Unió Europea, en els afers relatius a les competències o als interessos de Catalunya 186.1 La Generalitat participa en les delegacions espanyoles davant el Consell de Ministres i els seus òrgans consultius i preparatoris 187.1 Vegeu també Unió Europea — de Ràdio i Televisió La Generalitat en designa membres o participa en els processos per a designar-ne 182.3 — de Treball, Econòmic i Social de Catalunya És l’òrgan consultiu i d’assessorament del Govern en matèries socioeconòmiques, laborals i ocupacionals 72.2 Una llei del Parlament en regula la composició i les funcions 72.2 — Econòmic i Social La Generalitat en designa membres o participa en els processos per a designar-ne 182.3 — General de l’Aran Vegeu Conselh Generau d’Aran — General del Poder Judicial Proposa al rei, amb la participació del Consell de Justícia de Catalunya, el nomenament del president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 95.5 201 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Proposa, amb la participació del Consell de Justícia de Catalunya, el nomenament dels presidents de sala del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 95.6 La Generalitat li proposa la convocatòria d’oposicions i concursos per a proveir places vacants de magistrats, jutges i fiscals 101.1 La Generalitat participa en els processos de designació dels seus membres 180 Vegeu també Consell de Justícia de Catalunya conseller primer o consellera primera Supleix i substitueix el president o presidenta de la Generalitat, si escau, però no en pot exercir totes les atribucions 67.8 És membre del Govern 68.2; 69 Pot ésser nomenat i separat pel president o presidenta de la Generalitat per decret 69 Té funcions pròpies, a més de les delegades pel president o presidenta de la Generalitat 69 Vegeu també consellers de la Generalitat; Govern de la Generalitat consellers — de la Generalitat Si no hi ha conseller primer o consellera primera, el que determini la llei supleix i substitueix el president o presidenta de la Generalitat, si escau, però no en pot exercir totes les atribucions 67.8 No poden ésser designats ni separats durant la suplència o la substitució del president o presidenta de la Generalitat 67.8 El president o presidenta de la Generalitat pot delegar temporalment funcions executives en un d’ells si no hi ha conseller primer o consellera primera 67.9 Són membres del Govern 68.2 No poden ésser detinguts ni retinguts 70.1 Correspon al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya decidir sobre llur inculpació, processament i enjudiciament 70.2 Tenen el dret d’assistir a les reunions del Ple del Parlament i de les comissions parlamentàries i prendre-hi la paraula 73.1 202 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Responen políticament, juntament amb el president o presidenta de la Generalitat, davant el Parlament de forma solidària 74.1 Vegeu també conseller primer o consellera primera; Govern de la Generalitat — de vegueria Formen, amb el president o presidenta, el consell de vegueria 91.1 Escullen el president o presidenta de vegueria d’entre ells 91.2 Vegeu també vegueries consells de vegueria Els corresponen el govern i l’administració autònoma de la vegueria 91.1 Són formats pel president o presidenta i pels consellers de vegueria 91.1 Substitueixen les diputacions provincials 91.3 Resta vigent la disposició transitòria quarta de la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya DT 2 Vegeu també vegueries Constitució espanyola L’autogovern de Catalunya es fonamenta en la Constitució i en els drets històrics del poble català preàmbul ; 5 Reconeix la realitat nacional de Catalunya com a nacionalitat (art. 2 CE) preàmbul Catalunya, com a nacionalitat, exerceix el seu autogovern constituïda en comunitat autònoma d’acord amb la Constitució 1 Els poders de la Generalitat s’exerceixen d’acord amb el que estableixen l’Estatut i la Constitució 2.4 Els poders públics de Catalunya han de promoure el ple exercici de les llibertats i els drets que reconeix 4.1; 15.1 A l’empara de la Constitució (art. 2, DT 2 i altres preceptes CE), l’Estatut incorpora i actualitza els drets històrics del poble català, les seves institucions seculars i la tradició jurídica catalana 5 En deriva el reconeixement d’una posició singular de la Generalitat amb relació al dret civil, la llengua, la cultura i la projecció d’aquestes en l’àmbit educatiu 5 En deriva el sistema institucional en què s’organitza la Generalitat 5 203 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A El desplegament, l’aplicació o la interpretació dels drets i els principis estatutaris no poden reduir o limitar els drets fonamentals que reconeix 37.4 Les polítiques públiques s’orienten d’acord amb els principis rectors que estableixen la Constitució i l’Estatut 39.1 D’acord amb el que disposa, l’Estat ha de donar suport a l’aplicació dels principis estatutaris relatius al foment del català 50.7 El Parlament pot sol·licitar a l’Estat la transferència o delegació de competències i l’atribució de facultats, en el marc de l’article 150 CE 61.d El Consell de Garanties Estatutàries vetlla per l’adequació a l’Estatut i a la Constitució de les disposicions de la Generalitat 76 El Síndic de Greuges té la funció de protegir i defensar els drets i les llibertats que la Constitució reconeix 78.1 L’alteració dels límits provincials s’ha de portar a terme d’acord amb el que estableix l’article 141.1 CE 91.4 En les matèries que l’Estatut atribueix a la Generalitat de forma compartida amb l’Estat, corresponen a la Generalitat la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva, excepte en els supòsits que es determinin d’acord amb la Constitució i l’Estatut 111 La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva en matèria d’agricultura i ramaderia (art. 149.1.13 i 16 CE) 116.1 La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva sobre la regulació de l’organització de caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya (art. 149.1.11 i 13 CE) 120.1 La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva en els instruments de consulta popular (art. 149.1.32 CE) 122 La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva en corporacions de dret públic (art. 36 i 139 CE) 125.1 La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva sobre l’exercici de les professions titulades (art. 36 i 139 CE) 125.4 La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva sobre denominacions d’origen i altres mencions de qualitat (art. 149.1.13 CE) 128.1 204 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A C La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva en dret civil (art. 149.1.8 CE) 129 La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència compartida en ensenyament no universitari (art. 149.1.30 CE) 131.3 La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva en espais naturals (art. 149.1.23 CE) 144.2 La Generalitat n’ha de respectar la garantia institucional en l’exercici de la competència exclusiva en organització territorial (art. 140 i 141 CE) 151 La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva en polítiques de gènere (art. 149.1.1 CE) 153 La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva en règim jurídic i procediment de les administracions públiques catalanes (art. 149.1.18 CE) 159.1 La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva en matèria de contractes de les administracions públiques catalanes (art. 149.1.18 CE) 159.3.a La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència sobre l’ordenació farmacèutica (art. 149.1.16 CE) 162.2 Les Corts Generals decideixen si els convenis de col·laboració subscrits per la Generalitat amb altres comunitats autònomes s’han de qualificar com a acords de cooperació i requereixen l’autorització prèvia que estableix l’article 145.2 CE 178.4 La Generalitat participa en l’elaboració de les decisions estatals que afecten l’ordenació general de l’activitat econòmica en el marc que estableix l’article 131.2 CE 181 L’existència d’una regulació europea no modifica la distribució interna de competències que estableixen la Constitució i l’Estatut 189.1 Les relacions d’ordre tributari i financer entre l’Estat i la Generalitat són regulades per la Constitució, per l’Estatut i per la llei orgànica a què fa referència l’article 157.3 CE 201.1 D’acord amb l’article 138.2 CE, el finançament de la Generalitat no ha de comportar efectes discriminatoris envers Catalunya respecte a les altres comunitats autònomes 201.4; DA 4 205 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Els ingressos procedents del Fons de compensació interterritorial i d’altres assignacions establertes per la Constitució són recursos de les finances de la Generalitat 202.3.d ; 202.3.l La Generalitat té competència en finançament local, en el marc establert per la Constitució i per la normativa de l’Estat 218.2 En l’exercici de la tutela financera sobre els governs locals, la Generalitat ha de respectar l’autonomia que els reconeix la Constitució 218.5 Les normes de la llei orgànica a què fa referència l’article 157.3 CE i les normes que conté l’Estatut s’han d’interpretar harmònicament DA 12 consultes populars Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure’n la convocatòria 29.6 La Generalitat té competència exclusiva per a establir-ne el règim jurídic, les modalitats, el procediment, l’acompliment i la convocatòria per la mateixa Generalitat o pels ens locals 122 consum La Generalitat hi té competència exclusiva 123 Vegeu també consumidors i usuaris consumidors i usuaris Tenen dret a la protecció de llur salut i seguretat 28.1 Tenen dret a una informació veraç i entenedora, a un règim de garanties i a la protecció de llurs interessos econòmics 28.1 Tenen dret a ésser informats i a participar amb relació a les administracions públiques 28.2 Tenen dret a ésser atesos oralment i per escrit en la llengua oficial que elegeixin 34 Els poders públics n’han de garantir la protecció pel que fa a la salut, la seguretat i la defensa de llurs drets i interessos legítims 49.1 Els poders públics han de garantir l’existència d’instruments de mediació i arbitratge en matèria de consum i els han de promoure 49.2 Els poders públics han de donar suport a les organitzacions de consumidors i usuaris 49.2 206 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té competència exclusiva sobre la defensa de llurs drets 123.a La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació i el foment de les associacions en aquesta matèria i sobre llur participació en els procediments i els afers que les afectin 123.b La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació de la informació en aquesta matèria 123.e Vegeu també usuaris contaminació Totes les persones tenen dret a la protecció davant les diferents formes de contaminació 27.2 Les polítiques mediambientals s’han de dirigir a reduir-ne les diferents formes 46.2 Vegeu també medi ambient contenciós administratiu Vegeu jurisdicció contenciosa administrativa contractes La Generalitat, en matèria de contractes de les administracions públiques, hi té competència exclusiva i competència compartida 159.3 La Generalitat ha de respectar el principi d’autonomia local en l’exercici de la competència sobre els contractes de les administracions públiques 159.6 contrastació de metalls La Generalitat hi té competència executiva 139.5 contribucions especials Integren els recursos de les finances de la Generalitat 202.3.a control — de l’acció política i de govern L’exerceix el Parlament 55.2 — de l’eficiència L’exerceix la Sindicatura de Comptes en el sector públic 80.1 Vegeu eficiència 207 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — de la contaminació Vegeu medi ambient — de so i enregistraments Vegeu vigilància en l’àmbit públic — dels actes del Consell de Justícia de Catalunya L’exerceix el Consell General del Poder Judicial 100.1 — dels actes i els acords municipals Els actes i els acords dels municipis no poden ésser objecte de control d’oportunitat per cap altra administració 86.4 Correspon a la Generalitat pel que fa a l’adequació a l’ordenament jurídic 86.5 — dels principis de subsidiarietat i de proporcionalitat Hi participa el Parlament 188 — metrològic La Generalitat hi té competència executiva 139.4 Conveni europeu per a la protecció dels drets humans Els poders públics han de promoure el ple exercici de les llibertats i els drets que reconeix 4.1; 15.1; 37.4 convenis — amb altres comunitats autònomes Vegeu col·laboració entre la Generalitat i altres comunitats autònomes — col·lectius de treball La Generalitat té competència executiva pel que fa al registre dels convenis col·lectius de treball 170.1.e ; 170.1.j Vegeu també relacions laborals — de cooperació amb entitats religioses Vegeu entitats religioses — en matèria de seguretat nuclear Vegeu seguretat nuclear — entre la Generalitat i l’Estat Vegeu col·laboració entre la Generalitat i l’Estat 208 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A C — internacionals Vegeu acords internacionals convivència — domèstica La llei ha de regular les unions estables de parella i altres formes de convivència i llurs efectes 40.7 Els poders públics han de reconèixer i tenir en compte el valor econòmic del treball de cura i atenció en l’àmbit domèstic i familiar en la fixació de llurs polítiques econòmiques i socials 41.4 Vegeu també famílies; unions estables de parella — social Vegeu democràcia; mediació social cooficialitat de llengües Vegeu llengua oficial cooperació Vegeu també col·laboració — al desenvolupament La Generalitat ha de promoure accions i polítiques de cooperació al desenvolupament dels pobles 51.2; 197.3 — amb entitats religioses Vegeu entitats religioses — interregional Vegeu cooperació transfronterera — local Els municipis poden establir convenis i crear mancomunitats, consorcis, associacions i altres formes d’actuació conjunta 87.2 La vegueria n’és l’àmbit territorial específic 90.1 Els ens locals supramunicipals altres que la comarca es fonamenten en la voluntat de col·laboració i associació dels municipis i en el reconeixement de les àrees metropolitanes, i són regulats per una llei del Parlament 93 Les tècniques corresponents integren la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de règim local 160.1.a 209 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — transfronterera La Generalitat ha de promoure la cooperació amb les regions europees i altres territoris amb què comparteix interessos econòmics, socials, ambientals i culturals 197.1; 197.2 cooperatives La Generalitat n’ha de fomentar l’acció 45.5 La Generalitat hi té competència exclusiva, que inclou en tot cas l’organització i el funcionament 124.1; 124.2 La Generalitat té competència exclusiva per a regular i fomentar el moviment cooperatiu 124.3 — de crèdit La Generalitat té competència compartida sobre llur estructura, organització, funcionament, activitat, disciplina, inspecció i sanció 126.2; 126.3; 126.4 corporacions de dret públic Han d’ésser consultades en la definició de les polítiques públiques que les afectin 45.7 Han d’emprar el català en llurs actuacions 50.5 La Generalitat hi té competència exclusiva, salvant la definició i els requisits per a crear-ne i per a ésser-ne membre, en què té competència compartida 125.1; 125.2 La Generalitat té competència executiva sobre la inscripció i el control dels fitxers i els tractaments de dades que creïn o gestionin les que exerceixin llurs funcions exclusivament a Catalunya 156.c corredors biològics La Generalitat té competència exclusiva en matèria d’ordenació del territori i del paisatge, que inclou l’establiment i la regulació d’aquesta figura de protecció 149.1.c Corts Generals Intervenen en els convenis de col·laboració subscrits per la Generalitat amb altres comunitats autònomes 178.4 El Govern i el Parlament els dirigeixen observacions pel que fa a les iniciatives de revisió dels tractats de la Unió Europea i als processos de subscripció i ratificació subsegüents 185.1 210 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A El Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya han de dirigir al Govern de l’Estat i a les Corts Generals les observacions que estimin pertinents sobre les iniciatives presentades davant la Unió Europea 186.4 Intervenen en la reforma de l’Estatut 222; 223 Cos d’Agents Rurals La Generalitat exerceix les funcions de vigilància, control, protecció, prevenció integral i col·laboració en la gestió del medi ambient per mitjà d’aquest cos 144.6 Els seus membres tenen la condició d’agents de l’autoritat i exerceixen funcions de policia administrativa especial i policia judicial 144.6 costa Vegeu litoral; platges creació artística La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar i difondre la creació i la producció teatrals, musicals, audiovisuals, literàries, de dansa, de circ i d’arts combinades que es porten a terme a Catalunya 127.1.d.primer crèdit Vegeu entitats de crèdit crim organitzat La Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra hi és competent 164.5.c cultura Totes les persones tenen dret a accedir-hi en condicions d’igualtat 22.1 Els poders públics han de vetllar per la convivència cultural i han de fomentar les relacions interculturals per mitjà de l’impuls i la creació d’àmbits de coneixement recíproc, diàleg i mediació 42.7 Els poders públics han de garantir el reconeixement de la cultura del poble gitano com a salvaguarda de la seva realitat històrica 42.7 Els poders públics han d’emprendre les accions necessàries per a facilitar que totes les persones hi tinguin accés 44.5 Els poders públics han de promoure les condicions per a garantir el pluralisme cultural en els mitjans de comunicació social 52.1 211 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té competència exclusiva en aquesta matèria 127.1 La competència exclusiva de la Generalitat en aquesta matèria comprèn el foment i la difusió de la creació i la producció teatrals, musicals, audiovisuals, literàries, de dansa, de circ i d’arts combinades que es porten a terme a Catalunya 127.1.d.primer La competència exclusiva de la Generalitat en aquesta matèria comprèn la projecció internacional de la catalana 127.1.d.tercer Les actuacions que faci l’Estat a Catalunya en matèria d’inversió en béns i equipaments culturals requereixen l’acord previ amb la Generalitat 127.3 En el cas d’activitats que l’Estat acompleixi amb relació a la projecció internacional de la cultura, el Govern de l’Estat i el de la Generalitat han d’articular fórmules de col·laboració i cooperació mútues 127.3 La Generalitat ha de fomentar el pluralisme lingüístic i cultural en els mitjans de comunicació social 146.3 La Generalitat ha de participar en els organismes internacionals competents en matèries d’interès rellevant per a Catalunya en aquest àmbit 198 La Generalitat ha de promoure la projecció internacional de les organitzacions culturals i llur afiliació a les entitats afins d’àmbit internacional 200 D dades personals Totes les persones tenen dret a la confidencialitat de les relatives a la salut pròpia 23.3 Totes les persones tenen dret a la protecció de les contingudes en els fitxers que són competència de la Generalitat 31 Totes les persones tenen dret a accedir a les contingudes en els fitxers que són competència de la Generalitat, i a examinar-les i obtenir-ne la correcció 31 La Generalitat té competència executiva en matèria de protecció de dades personals 156 Vegeu també Agència Espanyola de Protecció de Dades 212 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A dansa La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar i difondre la creació i la producció de dansa 127.1.d.primer Declaració universal de drets humans Els poders públics han de promoure el ple exercici de les llibertats i els drets que reconeix 4.1; 15.1; 37.4 decrets El president o presidenta de la Generalitat pot nomenar i separar un conseller primer o consellera primera per decret 69 El de la convocatòria de noves eleccions s’ha de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 75 — legislatius El Ple del Parlament no pot delegar en una comissió la tramitació i l’aprovació d’una llei de delegació 62.3 El Parlament pot autoritzar el Govern, amb restriccions, per a dictar decrets legislatius 63 El president o presidenta de la Generalitat, en nom del rei, els promulga 67.6.a El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar sobre l’adequació a l’Estatut i a la Constitució dels projectes de decret legislatiu 76.2.c El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar sobre l’adequació a l’autonomia local dels projectes de decret legislatiu 76.2.d Vegeu també procediment legislatiu — llei El Govern pot dictar disposicions legislatives provisionals sota aquesta forma en cas d’una necessitat extraordinària i urgent 64.1 No en poden ésser objecte la reforma de l’Estatut, les matèries que són objecte de lleis de desenvolupament bàsic, la regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets reconeguts per l’Estatut i per la Carta dels drets i deures dels ciutadans de Catalunya, i el pressupost de la Generalitat 64.1 Resten derogats els que no siguin validats expressament pel Parlament en el termini improrrogable dels trenta dies subsegüents a la promulgació 64.2 213 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A El Parlament els pot tramitar com a projectes de llei pel procediment d’urgència 64.3 El president o presidenta de la Generalitat, en nom del rei, els promulga 67.6.a El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar sobre llur adequació a l’Estatut i a la Constitució 76.2.b El Síndic de Greuges pot sol·licitar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries sobre els que regulen drets reconeguts per l’Estatut 78.3 Vegeu també procediment legislatiu defensa — de l’autonomia local Vegeu conflictes en defensa de l’autonomia local — de la competència Correspon a la Generalitat la competència executiva en aquesta matèria 154.2 Vegeu també Tribunal Català de Defensa de la Competència — del patrimoni de la Generalitat Una llei del Parlament l’ha de regular 215.2 — dels consumidors i usuaris Els poders públics l’han de garantir 49.1 La Generalitat hi té competència exclusiva 123.a — dels drets fonamentals i de les llibertats públiques El Síndic de Greuges l’exerceix 78.1 — jurídica Vegeu jurisdicció contenciosa administrativa; topònims; Tribunal de Justícia de la Unió Europea Defensor del Poble El Síndic de Greuges i el Defensor del Poble col·laboren en l’exercici de llurs funcions 78.2 defunció del president o presidenta de la Generalitat És causa de cessament en el càrrec 67.7; 67.8 214 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A delegació — de competències El Parlament en pot sol·licitar a l’Estat (en el marc de l’art. 150 CE) 61.d La Generalitat pot crear seccions i jutjats per delegació del Govern de l’Estat 107.2 La Generalitat pot rebre la delegació de la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció de tributs estatals no cedits totalment 203.4; 204.2 Correspon a l’Agència Tributària de Catalunya, per delegació de l’Estat, la recaptació dels tributs estatals cedits totalment 204.1 La que es faci a favor dels governs locals ha d’anar acompanyada de l’assignació dels recursos necessaris 219.3 — de funcions El president o presidenta de la Generalitat pot delegar temporalment funcions executives en un dels consellers, si no ha nomenat un conseller primer o consellera primera 67.9 El president o presidenta de la Generalitat pot delegar funcions en el conseller primer o consellera primera 69 La del president o presidenta de la Generalitat no l’eximeix de la seva responsabilitat política davant el Parlament 74.2 La Sindicatura de Comptes exerceix les seves funcions per delegació del Parlament, amb plena autonomia organitzativa, funcional i pressupostària 80.2 El Consell de Justícia de Catalunya té, entre altres atribucions, les que li delegui el Consell General del Poder Judicial 98.1; 98.2.i L’Agència Tributària de Catalunya pot exercir per delegació dels municipis les funcions de gestió tributària dels tributs locals 204.5 Els governs locals poden delegar a la Generalitat la competència per a gestionar, recaptar i inspeccionar llurs tributs 218.4 — legislativa Vegeu decrets legislatius 215 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A delegacions — a la Unió Europea El Govern de l’Estat pot incorporar representants de la Generalitat en les delegacions que participin en els processos de revisió i negociació dels tractats originaris i en els d’adopció de nous tractats, en les matèries que afectin les competències exclusives de la Generalitat 185.2 La Generalitat participa en les que tractin afers de la competència legislativa de la mateixa Generalitat 187.1 La Generalitat en pot establir per a defensar millor els seus interessos 192 La Generalitat pot sol·licitar al Govern de l’Estat que hi integri representants de la Generalitat si negocien tractats que afecten Catalunya d’una manera directa i singular 196.2 — territorials La Generalitat pot sol·licitar a l’Estat que en creï en el cas de determinats organismes reguladors 182.4; DF 4 demarcacions — judicials El Govern de la Generalitat, almenys cada cinc anys, n’ha de proposar al Govern de l’Estat la determinació i la revisió 107.1 Una llei del Parlament en fixa la capitalitat 107.3 — notarials i registrals Llur establiment correspon a la Generalitat, en el marc de la seva competència executiva en matèria de notaries i de registres públics de la propietat, mercantils i de béns mobles 147.1.c — territorials dels òrgans jurisdiccionals El Consell de Justícia de Catalunya informa sobre les propostes de revisió, delimitació i modificació d’aquestes demarcacions 98.2.g democràcia És un principi rector de l’actuació dels poders públics 4.3 Els poders públics han de vetllar per la convivència social, cultural i religiosa i pel respecte a la diversitat de creences i conviccions 216 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A D ètiques i filosòfiques, i han de fomentar les relacions interculturals per mitjà de l’impuls i la creació d’àmbits de coneixement recíproc, diàleg i mediació 42.7 Els poders públics han d’impulsar en el sistema d’ensenyament una formació basada en els valors que fonamenten la convivència democràtica 44.1 Vegeu també memòria històrica; valors socials denominacions d’origen Vegeu mencions de qualitat desenvolupament — bàsic de l’Estatut Les matèries esmentades pels articles 2.3, 6, 37.2, 56.2, 67.5, 68.3, 77.3, 79.3, 81.2 i 94.1 han d’ésser regulades per lleis de desenvolupament bàsic 62.2 Les lleis de desenvolupament bàsic tenen requisits específics d’aprovació, modificació i derogació 62.2 El Ple del Parlament no pot delegar en una comissió la tramitació i l’aprovació de les lleis de desenvolupament bàsic 62.3 Les matèries que han d’ésser regulades per lleis de desenvolupament bàsic no poden ésser objecte de delegació legislativa, llevat que es delegui l’establiment d’un text refós, ni de decret llei 63.1; 64.1 — dels pobles Vegeu cooperació al desenvolupament — sostenible Vegeu sostenibilitat — tecnològic Vegeu innovació tecnològica designació — de senadors S’ha d’establir per llei del Parlament; s’ha de fer en una convocatòria específica i en proporció al nombre de membres dels grups parlamentaris DA 1 217 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — del síndic o síndica de greuges És elegit pel Parlament per majoria de tres cinquenes parts dels seus membres 79.1 — dels membres del Tribunal Constitucional i del Consell General del Poder Judicial La Generalitat hi participa 180 deures Els ciutadans de Catalunya són titulars dels que reconeixen les normes a què fa referència l’article 4.1 15.1 Vegeu també Carta de drets dels usuaris i d’obligacions dels prestadors de serveis públics; Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya; drets — dels prestadors de serveis turístics La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació dels drets i els deures específics en matèria de turisme 171.d — en l’àmbit cultural Totes les persones tenen el de respectar i preservar el patrimoni cultural 22.2 — en l’àmbit del medi ambient Totes les persones tenen el deure de fer un ús responsable dels recursos naturals i del paisatge, i d’evitar-ne el malbaratament 27.1 Totes les persones tenen el deure de col·laborar en la conservació del patrimoni natural i en les actuacions que tendeixin a eliminar les diferents formes de contaminació 27.2 — lingüístics Els ciutadans de Catalunya tenen el deure de conèixer el català i el castellà, el compliment del qual ha d’ésser facilitat pels poders públics 6.2 El dret d’opció lingüística obliga les institucions, organitzacions i administracions públiques, inclosa l’Administració electoral a Catalunya, i, en general, les entitats privades que en depenen quan exerceixen funcions públiques 33.1 Els jutges i els magistrats, els fiscals, els notaris, els registradors de la propietat i mercantils, els encarregats del Registre Civil 218 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A i el personal al servei de l’Administració de justícia i de la Fiscalia a Catalunya, per a prestar llurs serveis a Catalunya, han d’acreditar que tenen un nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües oficials 33.3; 102.1; 102.4; 147.1.a ; 147.3 L’Administració de l’Estat situada a Catalunya ha d’acreditar que el personal al seu servei té un nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials 33.4 Els òrgans constitucionals i els òrgans jurisdiccionals d’àmbit estatal han d’atendre i han de tramitar els escrits presentats en català 33.5 Les entitats, les empreses i els establiments oberts al públic estan subjectes al deure de disponibilitat lingüística 34 Els alumnes tenen el deure de conèixer amb suficiència oral i escrita el català i el castellà en finalitzar l’ensenyament obligatori 35.2 S’han de determinar per llei els deures lingüístics relatius a l’aranès 36.3 Vegeu també idiomes deute públic Constitueix un dels recursos de les finances de la Generalitat 202.3.i La Generalitat en pot emetre per a finançar despeses d’inversió 213.1 Els títols emesos per la Generalitat tenen la consideració de fons públics i gaudeixen dels mateixos beneficis i condicions que els emesos per l’Estat 213.2 Diada de l’Onze de Setembre És la festa de Catalunya; juntament amb la bandera i amb l’himne, és un dels símbols nacionals de Catalunya 8.1; 8.3 diàleg social Vegeu democràcia; relacions laborals Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya S’hi publiquen les lleis de Catalunya i la data d’aquesta publicació és la que regeix a l’efecte de l’entrada en vigor 65 S’hi publiquen les normes, les disposicions i els actes emanats del Govern i de l’Administració de la Generalitat i aquesta publicació és suficient per a l’eficàcia o l’entrada en vigor 68.5 219 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A S’hi publica el decret de dissolució del Parlament 75 S’hi publica el nomenament del president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 95.5 S’hi publica el nomenament del fiscal o la fiscal superior de Catalunya 96.2 Els convenis subscrits entre el Govern de la Generalitat i el Govern de l’Estat s’hi han de publicar en el termini d’un mes a comptar del dia en què se signen 177.2 Els convenis i els acords subscrits per la Generalitat amb altres comunitats autònomes s’hi han de publicar en el termini de quaranta-cinc dies i d’un mes, respectivament, a comptar del dia en què se signen 178.5 dignitat El poble català manifesta la seva voluntat d’avançar per una via de progrés que asseguri una qualitat de vida digna per a tothom qui viu i treballa a Catalunya preàmbul Catalunya és una comunitat de persones lliures per a persones lliures on cadascú pot viure i expressar identitats diverses, amb un decidit compromís comunitari basat en el respecte per la dignitat de cadascuna de les persones preàmbul Les persones grans tenen dret a viure amb dignitat, lliures d’explotació i de maltractaments, i no poden ésser discriminades a causa de l’edat 18 Totes les persones tenen dret a rebre un tractament adequat del dolor i cures pal·liatives integrals i a viure amb dignitat el procés de llur mort 20.1 Les famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims d’una vida digna 24.3 Tots els treballadors tenen dret a acomplir les tasques laborals i professionals en condicions de garantia per a la salut, la seguretat i la dignitat de les persones 25.3 Les persones que no disposen dels recursos suficients tenen dret a accedir a un habitatge digne 26 220 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A D Els poders públics han de garantir la protecció de les persones grans perquè puguin portar una vida digna i independent i participar en la vida social i cultural 40.6 Els poders públics han de vetllar perquè la lliure decisió de la dona sigui determinant en tots els casos que en puguin afectar la dignitat, la integritat i el benestar 41.5 Els poders públics han de vetllar per la dignitat, la seguretat i la protecció integral de les persones 42.3 Els poders públics han de promoure les polítiques de creació d’unes condicions dignes al lloc de treball 45.3 Els poders públics han de promoure les condicions per a garantir el dret que els continguts dels mitjans de comunicació respectin la dignitat de les persones 52.1 dimissió del president o presidenta de la Generalitat És causa de cessament en el càrrec 67.7 Diputació Permanent La presideix el president o presidenta del Parlament i la integra el nombre de diputats que el Reglament del Parlament determini 59.4 Vetlla pels poders del Parlament quan aquest no és reunit en els períodes entre sessions, quan ha finit el mandat parlamentari i quan ha estat dissolt 59.4 Pot acordar de convocar sessions extraordinàries del Ple 60.1 diputacions provincials Vegeu províncies diputats El Parlament es compon d’un mínim de cent diputats i un màxim de cent cinquanta, elegits per a un termini de quatre anys per mitjà de sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, d’acord amb l’Estatut i la legislació electoral 56.1 Són inviolables pels vots i les opinions que emetin en l’exercici de llur càrrec 57.1 221 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A En les causes contra ells, és competent el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i, fora del territori de Catalunya, la Sala Penal del Tribunal Suprem 57.2 No estan sotmesos a mandat imperatiu 57.3 El Reglament del Parlament n’ha de fixar els drets i deures i el nombre mínim per a formar grup parlamentari 59.2 El nombre de diputats que el Reglament del Parlament determini, en proporció a la representació de cada grup parlamentari, integra la Diputació Permanent 59.4 El mandat dels diputats que integren la Diputació Permanent és prorrogat fins a la constitució del nou Parlament en cas de finiment de la legislatura o de dissolució del Parlament 59.4 Una quarta part dels diputats o un grup de diputats que representi la majoria absoluta pot sol·licitar la convocatòria d’una sessió extraordinària del Ple 60.1 El Parlament designa els senadors de manera proporcional al nombre de diputats de cada grup parlamentari 61.a Els correspon la iniciativa legislativa 62 Una cinquena part dels diputats del Parlament pot proposar la reforma dels títols I i II de l’Estatut 222.1.a discriminació Vegeu igualtat disponibilitat lingüística Totes les persones tenen dret a ésser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que elegeixin 34 Les entitats, les empreses i els establiments oberts al públic estan subjectes al deure de disponibilitat lingüística 34 Vegeu també deures lingüístics; drets lingüístics dissolució del Parlament El conseller o consellera que supleix o substitueix el president o presidenta de la Generalitat no la pot acordar 67.8 El president o presidenta de la Generalitat la pot acordar, excepte en determinats supòsits 75 El decret de dissolució ha d’establir la convocatòria de noves eleccions 75 Vegeu també eleccions al Parlament 222 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A districtes — de competència territorial dels notaris La Generalitat té competència executiva per a determinar-los 147.1.c — hipotecaris La Generalitat té competència executiva per a determinar-los 147.1.c doblatge Vegeu llicències de doblatge domini públic La Generalitat té competències executives sobre el domini públic hidràulic 117.2 Corresponen a la Generalitat les facultats de policia del domini públic hidràulic que li atribueixi la legislació estatal pel que fa a les conques hidrogràfiques internes 117.3.c La competència exclusiva de la Generalitat sobre les infraestructures de transport que no siguin d’interès general inclou la gestió del domini públic necessari per a prestar el servei 140.1.b ; 140.1.d La competència exclusiva de la Generalitat sobre l’ordenació del litoral inclou la gestió del domini públic maritimoterrestre, inclòs l’atorgament de concessions d’obres fixes a la mar, i la regulació i la gestió del règim econòmic financer 149.3.b ; 149.3.c La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de règim jurídic i procediment de les administracions públiques catalanes inclou els mitjans necessaris per a exercir les funcions administratives, incloent-hi el règim dels béns de domini públic i patrimonials 159.1.a La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de règim local inclou el règim dels béns de domini públic, comunals i patrimonials 160.1.c donacions Vegeu impost sobre successions i donacions dones Tenen dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal, i a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures d’explotació, maltractaments i tota mena de discriminació 19.1 223 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Tenen dret a participar en condicions d’igualtat d’oportunitats amb els homes en tots els àmbits públics i privats 19.2 Els poders públics han de garantir el compliment del principi d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes en l’accés a l’ocupació, en la formació, en la promoció professional, en les condicions de treball, inclosa la retribució, i en totes les altres situacions 41.1 Els poders públics han de garantir que les dones no siguin discriminades a causa d’embaràs o de maternitat 41.1 Els poders públics han de garantir la transversalitat en la incorporació de la perspectiva de gènere i de les dones en totes les polítiques públiques 41.2 Les polítiques públiques han de garantir que s’afrontin totes les formes de violència contra les dones i els actes sexistes i discriminatoris 41.3 Les polítiques públiques han de fomentar el reconeixement del paper de les dones en tots els àmbits 41.3 S’ha de promoure la participació dels grups i les associacions de dones en l’elaboració i l’avaluació de les polítiques públiques 41.3 Els poders públics han de reconèixer i tenir en compte el valor econòmic del treball de cura i atenció en l’àmbit domèstic i familiar 41.4 Els poders públics han de vetllar perquè la lliure decisió de la dona sigui determinant en tots els casos que en puguin afectar la dignitat, la integritat i el benestar 41.5 Els poders públics han de garantir la no-discriminació per raó de gènere en l’àmbit laboral 45.3 La llei electoral ha d’establir els criteris de paritat entre dones i homes per a l’elaboració de les llistes electorals 56.3 La Generalitat té competència exclusiva en polítiques per a dones (en el marc de l’art. 149.1.1 CE) 153.a La Generalitat té competència exclusiva per a establir accions positives per a aconseguir eradicar la discriminació per raó de sexe 153.a La Generalitat té competència exclusiva en la regulació de les mesures i els instruments per a la sensibilització sobre la violència de gènere i 224 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A per a detectar-la i prevenir-la, i també per a aconseguir una protecció integral de les dones que la pateixen 153.c Vegeu també igualtat dret — català Correspon al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya unificar-ne la interpretació 95.3 Els magistrats, els jutges i els fiscals que ocupin una plaça a Catalunya n’han d’acreditar un coneixement suficient 102.2; 102.3 És el dret aplicable en matèria de les competències exclusives de la Generalitat, amb preferència sobre qualsevol altre 110.2 Correspon a la Generalitat dictar les normes processals que derivin de les particularitats del dret substantiu de Catalunya 130 Els candidats a notaris i registradors n’han d’acreditar el coneixement 147.1.a ; 147.1.b La Generalitat té competència exclusiva en matèria de règim dels recursos sobre la qualificació dels títols o les clàusules concretes en matèria de dret català que s’hagin d’inscriure en un registre de la propietat, mercantil o de béns mobles de Catalunya 147.2 Els encarregats del Registre Civil n’han d’acreditar el coneixement 147.3 — civil de Catalunya Té eficàcia territorial 14.1 Els estrangers que adquireixen la nacionalitat espanyola hi resten sotmesos mentre mantinguin el veïnatge administratiu a Catalunya 14.2 És competència exclusiva de la Generalitat (en el marc de l’art. 149.1.8 CE) 129 La competència exclusiva de la Generalitat sobre el dret civil de Catalunya inclou la determinació del seu sistema de fonts 129 — de Catalunya Vegeu dret català — de la Unió Europea El Parlament participa en el control dels principis de subsidiarietat i de proporcionalitat que estableixi el dret de la Unió Europea amb relació a les propostes legislatives europees 188 225 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat l’aplica i l’executa en l’àmbit de les seves competències, i, en determinats supòsits, ha d’ésser consultada també sobre mesures internes derivades de l’execució d’aquest dret 189.1; 189.2 Vegeu també normativa de la Unió Europea; Unió Europea — propi Vegeu dret català dret — de petició Totes les persones tenen dret a dirigir peticions a les institucions i a l’Administració de la Generalitat, i també als ens locals 29.5 El Reglament del Parlament ha de regular la tramitació de les peticions individuals i col·lectives dirigides al Parlament 59.7 — de queixa Totes les persones tenen dret a plantejar queixes a les institucions i a l’Administració de la Generalitat, i també als ens locals 29.5 drets Totes les persones tenen dret a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures d’explotació, de maltractaments i de tota mena de discriminació, i al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal 15.2 Els que l’Estatut reconeix als ciutadans de Catalunya es poden estendre a altres persones 15.3 Se n’estableixen en l’àmbit civil i social capítol I del títol I Se n’estableixen en l’àmbit polític i de l’Administració capítol II del títol I Se n’estableixen en l’àmbit lingüístic capítol III del títol I S’estableix el caràcter vinculant dels drets estatutaris i dels reconeguts per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya, se’n determinen els procediments de desplegament, aplicació i interpretació i se’n regulen els mecanismes de garantiment i de tutela capítol IV del títol I La regulació essencial i el desenvolupament directe dels que reconeix l’Estatut no poden ésser objecte de delegació legislativa ni de decret llei 63.1; 64.1 226 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Els dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries tenen caràcter vinculant amb relació als projectes de llei i les proposicions de llei que desenvolupin o afectin drets reconeguts per l’Estatut 76.4 Vegeu també Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya; Consell de Garanties Estatutàries; igualtat; principis rectors de les polítiques públiques — amb relació a les dades personals Totes les persones tenen dret a la protecció de les dades personals contingudes en els fitxers que són competència de la Generalitat, i tenen dret a accedir-hi, examinar-les i obtenir-ne la correcció 31 — de les dones Vegeu dones — de reunió i manifestació Corresponen a la Generalitat les funcions governatives sobre l’exercici d’aquests drets 164.3.a — dels consumidors i usuaris Tenen dret a la protecció de llur salut i seguretat, a una informació veraç i entenedora sobre les característiques i els preus dels productes i dels serveis, a un règim de garanties dels productes adquirits i dels subministraments contractats i a la protecció de llurs interessos econòmics davant conductes abusives, negligents o fraudulentes 28.1 Tenen dret a ésser informats i a participar, directament o per mitjà de llurs representants, pel que fa a les administracions públiques 28.2 La Generalitat hi té competència exclusiva 123.a La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació dels drets i els deures específics en matèria de turisme 171.d Vegeu també drets en l’àmbit públic — en l’àmbit cultural Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat a la cultura i al desenvolupament de llurs capacitats creatives individuals i col·lectives 22.1 227 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — en l’àmbit de l’educació Totes les persones tenen dret a una educació de qualitat i a accedir-hi en condicions d’igualtat. La Generalitat ha d’establir un model educatiu d’interès públic que garanteixi aquests drets 21.1 Els pares tenen el dret que llurs fills rebin la formació religiosa i moral que vagi d’acord amb llurs conviccions a les escoles de titularitat pública, en les quals l’ensenyament és laic 21.2 Totes les persones tenen dret a la formació professional i a la formació permanent 21.5 Totes les persones tenen dret a disposar d’ajuts públics per a satisfer els requeriments educatius i per a accedir en igualtat de condicions als nivells educatius superiors, en funció de llurs recursos econòmics, aptituds i preferències 21.6 Les persones amb necessitats educatives especials tenen dret a rebre el suport necessari que els permeti accedir al sistema educatiu 21.7 Els membres de la comunitat educativa tenen dret a participar en els assumptes escolars i universitaris 21.8 Totes les persones tenen dret a rebre l’ensenyament en català 35.1 Els alumnes tenen dret a rebre l’ensenyament en català en l’ensenyament no universitari i dret a conèixer amb suficiència oral i escrita el català i el castellà en finalitzar l’ensenyament obligatori 35.2 Els alumnes tenen dret a no ésser separats en centres ni en grups classe diferents per raó de llur llengua habitual 35.3 Els alumnes que s’incorporen tard al sistema escolar tenen dret a rebre un suport lingüístic especial si la manca de comprensió els dificulta seguir amb normalitat l’ensenyament 35.4 El professorat i l’alumnat universitaris tenen dret a expressar-se en la llengua oficial que elegeixin 35.5 — en l’àmbit de la salut Totes les persones tenen dret a rebre un tractament adequat del dolor i cures pal·liatives integrals i a viure amb dignitat el procés de llur mort 20.1 Totes les persones tenen dret a expressar llur voluntat d’una manera anticipada per tal de deixar constància de les instruccions sobre les intervencions i els tractaments mèdics que puguin rebre 20.2 228 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat i gratuïtat als serveis sanitaris de responsabilitat pública 23.1 Els usuaris tenen dret que siguin respectades llurs preferències pel que fa a l’elecció de metge o metgessa i de centre sanitari 23.2 Totes les persones tenen dret a ésser informades sobre els serveis a què poden accedir i sobre els tractaments mèdics i tenen dret que se’ls sol·liciti el consentiment per a qualsevol intervenció 23.3 Totes les persones tenen dret a accedir a la història clínica pròpia 23.3 Totes les persones tenen dret a la confidencialitat de les dades relatives a la salut pròpia 23.3 Vegeu també seguretat de les persones; seguretat i higiene en el treball — en l’àmbit del medi ambient Totes les persones tenen dret a viure en un medi equilibrat, sostenible i respectuós amb la salut 27.1 Totes les persones tenen dret a gaudir dels recursos naturals i del paisatge en condicions d’igualtat 27.1 Totes les persones tenen dret a la protecció davant les diferents formes de contaminació 27.2 Totes les persones tenen dret a accedir a la informació mediambiental de què disposen els poders públics 27.3 — en l’àmbit dels serveis socials Totes les persones tenen dret a rebre prestacions socials i ajuts públics per a atendre les càrregues familiars 16 Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat a les prestacions de la xarxa de serveis socials de responsabilitat pública, tenen dret a ésser informades sobre aquestes prestacions i tenen dret que se’ls sol·liciti el consentiment per a qualsevol actuació que les afecti personalment 24.1 Les persones amb necessitats especials tenen dret a rebre l’atenció adequada a llur situació 24.2 Les persones o les famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims d’una vida digna 24.3 Les organitzacions del tercer sector social tenen dret a complir llurs funcions en els àmbits de la participació i la col·laboració socials 24.4 229 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Les persones que no disposen dels recursos suficients tenen dret a accedir a un habitatge digne 26 Les entitats associatives del tercer sector han d’ésser consultades en la definició de les polítiques públiques que les afectin 45.7 — en l’àmbit laboral Els treballadors tenen dret a formar-se i promoure’s professionalment i a accedir de manera gratuïta als serveis públics d’ocupació 25.1 Les persones excloses del mercat de treball que no disposen de mitjans de subsistència tenen dret a percebre prestacions i recursos no contributius de caràcter pal·liatiu 25.2 Els treballadors tenen dret a acomplir les tasques laborals i professionals en condicions de garantia per a la salut, la seguretat i la dignitat de les persones 25.3 Els treballadors, o llurs representants, tenen dret a la informació, la consulta i la participació en les empreses 25.4 Les organitzacions sindicals i empresarials tenen dret a complir llurs funcions en els àmbits de la concertació social, la participació i la col·laboració social 25.5 Els poders públics han de promoure les mesures econòmiques i normatives de suport a les famílies dirigides a garantir la conciliació de la vida laboral i familiar 40.2 Els poders públics han de facilitar l’accés dels joves al món laboral 40.4 Els poders públics han d’adoptar les mesures necessàries per a garantir els drets laborals i sindicals dels treballadors 45.3 — en l’àmbit públic Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar en condicions d’igualtat en els afers públics 29.1 Els ciutadans de Catalunya tenen dret a elegir llurs representants en els òrgans polítics representatius i a presentar-s’hi com a candidats 29.2 Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure i a presentar iniciatives legislatives al Parlament 29.3 Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar en el procés d’elaboració de les lleis del Parlament 29.4 Totes les persones tenen dret a dirigir peticions i a plantejar queixes a les institucions i l’Administració de la Generalitat, i també als ens locals 29.5 230 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure la convocatòria de consultes populars per la Generalitat i els ajuntaments 29.6 Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat als serveis públics i als serveis econòmics d’interès general 30.1 Totes les persones tenen dret que els poders públics les tractin d’una manera imparcial i objectiva, i que l’actuació dels poders públics sigui proporcionada a les finalitats que la justifiquen 30.2 Les lleis han de determinar els casos en què les administracions públiques han d’adoptar una carta de drets dels usuaris i d’obligacions dels prestadors de serveis públics 30.3 La Generalitat té competència exclusiva en l’establiment per mitjà de llei de procediments de relació entre els ens locals i la població 151.c — històrics Són fonament de l’autogovern de Catalunya 5 — humans Els poders públics han de promoure el ple exercici dels que reconeixen l’Estatut, la Constitució, la Unió Europea, la Declaració universal de drets humans, el Conveni europeu per a la protecció dels drets humans i els altres tractats i convenis internacionals subscrits per Espanya, dels quals drets són titulars els ciutadans de Catalunya 4.1; 15.1; 37.4 — lingüístics No hi pot haver discriminació per l’ús de qualsevol de les dues llengües oficials 6.2 Totes les persones tenen dret a la no-discriminació per raons lingüístiques 32 Els ciutadans tenen el dret d’opció lingüística 33.1 Totes les persones tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin en les actuacions judicials, notarials i registrals, i a rebre la documentació oficial emesa a Catalunya en la llengua sol·licitada 33.2 Els ciutadans tenen dret a relacionar-se per escrit en català amb els òrgans constitucionals i amb els òrgans jurisdiccionals d’àmbit estatal 33.5 231 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Els consumidors i usuaris tenen dret a ésser atesos oralment i per escrit en la llengua oficial que elegeixin 34 Totes les persones tenen dret a rebre l’ensenyament en català 35.1 Els alumnes tenen dret a rebre l’ensenyament en català en l’ensenyament no universitari i dret a conèixer amb suficiència oral i escrita el català i el castellà en finalitzar l’ensenyament obligatori 35.2 Els alumnes tenen dret a no ésser separats en centres ni en grups classe diferents per raó de llur llengua habitual 35.3 Els alumnes que s’incorporen tard al sistema escolar tenen dret a rebre un suport lingüístic especial si la manca de comprensió els dificulta seguir amb normalitat l’ensenyament 35.4 El professorat i l’alumnat universitaris tenen dret a expressar-se en la llengua oficial que elegeixin 35.5 A l’Aran, totes les persones tenen el dret de conèixer i utilitzar l’aranès i d’ésser ateses en aranès en llurs relacions amb les administracions públiques i amb les entitats que en depenen 36.1 Els ciutadans de l’Aran tenen el dret d’utilitzar l’aranès en llurs relacions amb la Generalitat 36.2 S’han de determinar per llei, amb relació a l’aranès, drets lingüístics altres que els reconeguts per l’Estatut 36.3 Vegeu també idiomes — polítics En gaudeixen els catalans, inclosos els residents a l’estranger i llurs descendents si han mantingut la ciutadania 7 E economia Vegeu també activitat econòmica; Ministeri d’Economia i Hisenda — productiva La Generalitat l’ha de protegir 45.5 — social La Generalitat n’ha d’estimular les iniciatives 45.5 La Generalitat té competència exclusiva sobre el foment i l’ordenació d’aquest sector 124.4 232 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A E ecosistemes La Generalitat té competència exclusiva en mesures i instruments de gestió i protecció dels ecosistemes aquàtics i terrestres en conques hidrogràfiques internes 117.1.b La Generalitat té competència executiva sobre l’adopció de mesures addicionals de protecció i sanejament dels ecosistemes aquàtics en conques hidrogràfiques compartides 117.3.a Vegeu també medi ambient edificis Vegeu també habitatge; telecomunicacions — judicials i de la fiscalia La Generalitat té competència sobre la construcció i la reforma dels edificis judicials i de la fiscalia 104.a — públics La bandera de Catalunya hi ha d’ésser present 8.2 educació Els poders públics han de promoure i han d’impulsar la implicació i la participació de la família en l’educació dels fills 44.3 Els poders públics han de facilitar i promoure l’accés a les activitats d’educació en el lleure 44.3 Els poders públics han de fomentar l’educació en els valors de la preservació i de la millora del medi ambient com a patrimoni comú 46.5 Vegeu també ensenyament — en el consum La Generalitat té competència exclusiva sobre aquesta matèria 123.d — infantil Els governs locals tenen competències pròpies sobre la planificació, l’ordenació i la gestió de l’educació infantil 84.2.g La Generalitat té competència exclusiva en educació infantil 131.2 — viària Els poders públics l’han d’impulsar per a incrementar la seguretat viària i fer disminuir els accidents de trànsit 48.2 233 �E ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A efecte hivernacle La Generalitat té competència compartida sobre l’emissió de gasos d’efecte hivernacle 144.1.i Vegeu també medi ambient eficàcia territorial de les normes Les normes i les disposicions de la Generalitat i el dret civil de Catalunya tenen eficàcia territorial, sens perjudici de les excepcions que es puguin establir 14 Vegeu també dret civil de Catalunya; estrangers eficiència La Sindicatura de Comptes fiscalitza el control d’eficiència del sector públic 80.1 És un dels principis pels quals es regeix l’exercici de la capacitat normativa de la Generalitat en l’àmbit tributari 203.6 eleccions al Parlament El president o presidenta de la Generalitat les ha de convocar quinze dies abans del finiment de la legislatura 56.4 La legislatura fineix per expiració del mandat legal en complir-se els quatre anys de la data de les eleccions 66 Si, un cop transcorreguts dos mesos des de la primera votació d’investidura, cap candidat o candidata no és elegit, el Parlament resta dissolt automàticament i el president o presidenta de la Generalitat en funcions les convoca de manera immediata 67.3 El president o presidenta de la Generalitat cessa per renovació del Parlament com a conseqüència d’unes eleccions 67.7 Han de tenir lloc entre els quaranta i els seixanta dies següents a la data de publicació del decret de dissolució 75 Vegeu també Administració electoral a Catalunya; participació; règim electoral del Parlament electricitat Vegeu impost sobre l’electricitat 234 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A E Els segadors És l’himne de Catalunya; juntament amb la bandera i amb la Diada de l’Onze de Setembre, és un dels símbols nacionals de Catalunya 8.1; 8.4 Vegeu també símbols nacionals emancipació dels joves Vegeu joves emergències La competència exclusiva en matèria de protecció civil inclou la regulació, la planificació i l’execució de mesures relatives a les emergències 132.1 La Generalitat ha de promoure mecanismes de col·laboració en els casos d’emergències d’abast superior a Catalunya 132.2 Vegeu també protecció civil; salvament marítim; seguretat nuclear emissió de deute Vegeu deute públic empreses Els treballadors, o llurs representants, tenen dret a la informació, la consulta i la participació en les empreses 25.4 Les obertes al públic estan subjectes al deure de disponibilitat lingüística 34 Els poders públics han d’impulsar i promoure la participació dels treballadors en les empreses 45.3 La Generalitat ha d’afavorir el desenvolupament de l’activitat empresarial 45.5 Vegeu també organitzacions empresarials; relacions laborals — agràries i alimentàries La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’agricultura i ramaderia inclou la innovació de les empreses agràries i alimentàries 116.1.h 235 �E ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — col·laboradores amb el sistema de la seguretat social La competència compartida de la Generalitat en matèria de seguretat social inclou l’ordenació i l’exercici de les potestats administratives sobre les empreses que col·laboren amb el sistema de la seguretat social 165.1.d — de seguretat privada La Generalitat executa la legislació de l’Estat en matèria d’autorització de les empreses de seguretat privada amb domicili social a Catalunya l’àmbit d’actuació de les quals no ultrapassa el territori de Catalunya 163.a — dedicades al joc i les apostes i casinos La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de joc, apostes i casinos inclou la regulació d’aquestes empreses 141.1.a La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de joc, apostes i casinos inclou la determinació del règim fiscal de les activitats d’aquestes empreses 141.1.c — distribuïdores de cinema La Generalitat té competència exclusiva pel que fa a les activitats artístiques i culturals, que inclou el control i la concessió de llicències de doblatge a les empreses distribuïdores domiciliades a Catalunya 127.1.a.segon — petites i mitjanes La Generalitat les ha de protegir especialment 45.5 — privades El Síndic de Greuges supervisa l’activitat de les empreses privades que gestionen serveis públics o acompleixen activitats d’interès general o universal de manera concertada o indirecta 78.1 Correspon a la Generalitat la competència sobre l’ús de la videovigilància i el control de so i enregistraments o altres mitjans anàlegs efectuats en l’àmbit públic per empreses i establiments privats 173 — públiques Les empreses que depenen de la Generalitat, l’Administració local i les altres corporacions públiques de Catalunya han d’emprar el català en llurs actuacions internes i en les comunicacions i les notificacions dirigides a persones físiques o jurídiques residents a Catalunya 50.5 236 �E ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat designa o participa en els processos per a designar membres de les empreses públiques de l’Estat amb competències al territori de Catalunya 182.2; 183.2.f ; DF 4 Les despeses i els ingressos de les empreses que depenen de la Generalitat són inclosos en el pressupost de la Generalitat 212 La Generalitat en pot constituir per a complir les funcions que són de la seva competència 216 — turístiques La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa a la regulació i la classificació 171.c endeutament Vegeu deute públic energia La Generalitat té competència compartida en aquesta matèria 133.1 La Generalitat participa en el procediment d’atorgament d’autoritzacions de les instal·lacions que ultrapassen el territori de Catalunya o si l’energia és aprofitada fora d’aquest territori 133.2 La Generalitat participa en la regulació i la planificació d’àmbit estatal del sector de l’energia que afecta el territori de Catalunya 133.3 Vegeu també Comissió Nacional d’Energia enregistraments Vegeu vigilància en l’àmbit públic ens — estrangers La competència exclusiva de la Generalitat sobre la promoció del turisme inclou la subscripció d’acords amb ens estrangers 171.b — locals Integren el sistema institucional de la Generalitat, sens perjudici de llur autonomia 2.3 Totes les persones tenen dret a dirigir-los peticions i a plantejar-los queixes 29.5 Als òrgans representatius dels ens locals supramunicipals els correspon la iniciativa legislativa 62.1 237 �E ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Sindicatura de Comptes és l’òrgan fiscalitzador extern dels comptes, de la gestió econòmica i del control d’eficiència dels ens locals 80.1 L’ens local bàsic de l’organització territorial de Catalunya és el municipi 86.1 La comarca es configura com a ens local amb personalitat jurídica pròpia 92.1 Els ens locals supramunicipals altres que la comarca es fonamenten en la voluntat de col·laboració i associació dels municipis i en el reconeixement de les àrees metropolitanes, i són regulats per una llei del Parlament 93 Poden convocar, en l’àmbit de llurs competències, enquestes, audiències públiques, fòrums de participació o altres instruments de consulta popular 122 La Generalitat té competència exclusiva en la determinació, la creació, la modificació i la supressió dels ens que configuren l’organització territorial de Catalunya (en el marc dels art. 140 i 141 CE) 151.a La Generalitat té competència exclusiva en la creació, la supressió i l’alteració dels termes tant dels municipis com dels ens locals d’àmbit territorial inferior (en el marc dels art. 140 i 141 CE) 151.b La Generalitat té competència exclusiva en la denominació, la capitalitat i els símbols dels municipis i dels altres ens locals (en el marc dels art. 140 i 141 CE) 151.b La Generalitat té competència exclusiva en l’establiment per mitjà de llei de procediments de relació entre els ens locals i la població (en el marc dels art. 140 i 141 CE) 151.c La competència exclusiva de la Generalitat sobre règim local inclou les tècniques de cooperació i col·laboració entre els ens locals i entre aquests i la Generalitat, incloent-hi les diverses formes associatives, mancomunades, convencionals i consorcials 160.1.a La competència exclusiva de la Generalitat sobre règim local inclou la determinació de les competències i potestats dels ens locals 160.1.b La competència exclusiva de la Generalitat sobre règim local inclou la determinació, el funcionament i el règim d’adopció d’acords dels òrgans de govern dels que crea 160.1.d La competència exclusiva de la Generalitat sobre règim local inclou el règim dels òrgans complementaris de l’organització dels ens locals 160.1.e 238 �E ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té competència exclusiva en matèria de règim electoral dels ens locals que crea 160.3 La Generalitat n’ha d’impulsar i coordinar les accions exteriors 199 Vegeu també comarques; cooperació local; governs locals; municipis; vegueries — supramunicipals Vegeu comarques; cooperació local; ens locals; vegueries ensenyament El català és la llengua normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament 6.1 A les escoles de titularitat pública l’ensenyament és laic 21.2 Els centres docents privats poden ésser sostinguts amb fons públics per a garantir el dret a la qualitat de l’ensenyament 21.3 És gratuït en totes les etapes obligatòries i en els altres nivells que s’estableixin per llei 21.4 Els membres de la comunitat educativa tenen dret a participar en els assumptes escolars i universitaris 21.8 Els alumnes que s’incorporen tard al sistema escolar tenen dret a rebre un suport lingüístic especial 35.4 Els poders públics han de garantir la qualitat del sistema d’ensenyament 44.1 Els poders públics han d’impulsar una formació humana, científica i tècnica de l’alumnat basada en els valors que fonamenten la convivència democràtica 44.1 Els poders públics han de promoure el coneixement suficient d’una tercera llengua en finalitzar l’ensenyament obligatori 44.2 Els poders públics han de promoure i impulsar la implicació i la participació de la família en l’educació dels fills 44.3 El Govern ha de garantir l’ús del català en l’ensenyament superior en els àmbits de les activitats docents, no docents i de recerca 50.2 La llengua de signes catalana ha d’ésser objecte d’ensenyament 50.6 Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.g Vegeu també drets en l’àmbit de l’educació; drets lingüístics; educació; ensenyament cooperatiu; ensenyament no universitari; ensenyament universitari; formació — cooperatiu La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de cooperatives inclou l’ensenyament cooperatiu 124.3.b Vegeu també cooperatives 239 �E ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — en matèria de turisme La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de turisme inclou els ensenyaments de turisme que no donin dret a l’obtenció d’un títol oficial 171.e — no universitari Les institucions d’ensenyament superior han de garantir l’ús del català en els àmbits de les activitats docents, no docents i de recerca 50.2 La Generalitat té competència exclusiva sobre els ensenyaments postobligatoris que no condueixen a l’obtenció d’un títol o certificació amb validesa a tot l’Estat 131.1 La Generalitat té competència exclusiva sobre els ensenyaments obligatoris i no obligatoris que condueixen a l’obtenció d’un títol amb validesa a tot l’Estat en allò que regula l’article 131.2 i la competència compartida en allò que regula l’article 131.3 131.2; 131.3 La Generalitat té competència executiva sobre l’expedició i l’homologació de títols acadèmics i professionals estatals 131.4 Vegeu també ensenyament — universitari Les universitats han de garantir l’ús del català en els àmbits de les activitats docents, no docents i de recerca 50.2 La Generalitat hi té competència exclusiva, i també hi té competències compartides 171.1; 172.2 La Generalitat té competència executiva sobre l’expedició dels títols universitaris oficials 172.3 Vegeu també ensenyament entitats — associatives Per mitjà d’aquestes entitats, els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar en el procés d’elaboració de les lleis del Parlament 29.4 Les del tercer sector han d’ésser consultades en la definició de les polítiques públiques que les afectin 45.7 — culturals Vegeu projecció internacional 240 �E ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — de crèdit La Generalitat té competència compartida sobre l’estructura, l’organització, el funcionament, l’activitat, la disciplina, la inspecció i la sanció de les que no siguin caixes d’estalvis 126.2; 126.3; 126.4 — de gestió col·lectiva dels drets de propietat intel·lectual La competència executiva de la Generalitat en matèria de propietat intel·lectual inclou l’autorització, la revocació i les tasques complementàries d’inspecció i control de les que actuïn majoritàriament a Catalunya 155.1.b — econòmiques i financeres Vegeu organismes estatals econòmics i socials — esportives La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’esport inclou l’establiment del règim jurídic, la declaració d’utilitat pública, la regulació i el registre de les que promouen i organitzen la pràctica de l’esport i de l’activitat física 134.1.d ; 134.1.e ; 134.1.g La Generalitat participa en entitats i organismes d’àmbit estatal, europeu i internacional que tenen per objecte el desenvolupament de l’esport 134.2 Vegeu també projecció internacional — físiques i jurídiques que actuen en el mercat assegurador La Generalitat té competència compartida sobre llur estructura, organització, funcionament, activitat, disciplina, inspecció i sanció 126.2; 126.3; 126.4 — gestores de plans i fons de pensions La Generalitat té competència compartida sobre llur estructura, organització, funcionament, activitat, disciplina, inspecció i sanció 126.2; 126.3; 126.4 — internacionals per a la joventut La Generalitat hi pot subscriure acords i hi pot participar, i en tramita els documents 142.2 — municipals descentralitzades Les concentracions de població que dins d’un municipi formin nuclis separats s’hi poden constituir 86.7 241 �E ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — obertes al públic Estan subjectes al deure de disponibilitat lingüística 34 — privades En les relacions amb les que depenen de les institucions, organitzacions i administracions públiques, totes les persones tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin 33.1 En les relacions amb les que depenen de les administracions públiques a l’Aran, totes les persones tenen el dret d’ésser-hi ateses oralment i per escrit en aranès 36.1 — públiques En les relacions amb les que depenen de les administracions públiques a l’Aran, totes les persones tenen el dret d’ésser-hi ateses oralment i per escrit en aranès 36.1 El Síndic de Greuges supervisa l’activitat de les persones que tenen un vincle contractual amb les que depenen de l’Administració de la Generalitat 78.1 — que presten serveis socials La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de serveis socials n’inclou la regulació i l’ordenació 166.1.b — religioses La Generalitat té competència exclusiva sobre les que acompleixen llur activitat a Catalunya 161.1 La Generalitat col·labora en els òrgans d’àmbit estatal amb funcions en aquesta matèria 161.3 Vegeu també llibertat religiosa; registre estatal d’entitats religioses — socials Vegeu projecció internacional equipaments La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’ordenació del territori i del paisatge inclou les previsions sobre emplaçaments d’infraestructures i equipaments sobre els quals tingui competència 149.1.d La determinació de l’emplaçament d’infraestructures i equipaments de titularitat estatal requereix l’informe de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat 149.2 242 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A E — comercials La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa a la classificació i la planificació territorial, la regulació dels requisits i del règim d’instal·lació, l’ampliació i el canvi d’activitat 121.1.d — culturals La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa a la promoció, la planificació, la construcció i la gestió 127.1.a.quart Les actuacions de l’Estat en matèria d’inversió en els situats a Catalunya requereixen l’acord previ amb la Generalitat 127.3 — esportius Els governs locals tenen competències pròpies per a regular-los i gestionar-los 84.2.k La Generalitat té competència exclusiva per a planificar-ne la xarxa i garantir-ne la seguretat i el control sanitaris 134.1.h ; 134.1.k — municipals Els governs locals hi tenen competències pròpies pel que fa a la regulació i la gestió 84.2.d equitat — de gènere És un principi rector de l’actuació dels poders públics 4.3 Vegeu també dones — financera És un dels principis pels quals es regeix el finançament de la Generalitat 201.2 És un dels principis pels quals es regeix l’exercici de la capacitat normativa de la Generalitat en l’àmbit tributari 203.6 És un dels principis pels quals es regeixen les finances locals 217 erosió Les polítiques mediambientals s’han de dirigir a la prevenció i el control de l’erosió i de les activitats que alteren el règim atmosfèric i climàtic 46.2 Vegeu també medi ambient 243 �E ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A esbarjo Vegeu lleure escoles Vegeu educació; ensenyament esforç fiscal Per a determinar els mecanismes d’anivellament i de solidaritat entre les comunitats autònomes s’ha de valorar llur esforç fiscal 206.3 espai català de relacions laborals Vegeu relacions laborals espais — marítims protegits La Generalitat té competència exclusiva per a delimitar-los en aigües interiors 119.2 — naturals La competència exclusiva de la Generalitat en aquesta matèria inclou la regulació i la declaració de les figures de protecció, delimitació, planificació i gestió (en el marc de l’art. 149.1.23 CE) 144.2 La Generalitat ha de promoure els instruments de col·laboració amb altres comunitats autònomes per a crear, delimitar, regular i gestionar els espais naturals que ultrapassen el territori de Catalunya 144.3 La declaració i la delimitació dels que estan dotats amb un règim de protecció estatal requereix l’informe preceptiu de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat. Si estan situats íntegrament a Catalunya, llur gestió correspon a la Generalitat 144.4 La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’ordenació del territori i del paisatge inclou l’establiment i la regulació de les figures de protecció d’espais naturals 149.1.c Espanya Les dones i els homes de Catalunya volen fer possible la construcció d’una societat democràtica i avançada, de benestar i progrés, solidària amb el conjunt d’Espanya i incardinada a Europa preàmbul 244 �E ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Catalunya vol desenvolupar la seva personalitat política en el marc d’un Estat que reconeix i respecta la diversitat d’identitats dels pobles d’Espanya preàmbul Vegeu també Estat espanyol espècies — animals Vegeu fauna; protecció dels animals; ramaderia — vegetals Vegeu agricultura; flora espectacles La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’esport inclou la prevenció i el control de la violència en els espectacles públics esportius 134.1.j La competència exclusiva de la Generalitat en aquesta matèria inclou l’ordenació del sector, el règim d’intervenció administrativa i el control en espais i locals públics 141.3 esport Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.i La Generalitat té competència exclusiva en aquesta matèria 134.1 La Generalitat participa en entitats i organismes d’àmbit estatal, europeu i internacional que tenen per objecte desenvolupar-lo 134.2 Vegeu també entitats esportives; espectacles; federacions esportives estabilitat — laboral Els poders públics han d’impulsar polítiques que la fomentin 45.3 — pressupostària La Generalitat estableix els límits i les condicions per a assolir-ne els objectius 214 estadística La Generalitat hi té competència exclusiva, si és del seu interès 135.1 La Generalitat participa i col·labora en l’elaboració d’estadístiques d’abast supraautonòmic 135.2 Vegeu també informació estadística 245 �E ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A estat del benestar Per a garantir que les comunitats autònomes puguin assolir, amb un esforç fiscal similar, uns nivells similars de prestació de serveis socials essencials, els recursos financers de la Generalitat es poden ajustar, en el sentit que escaigui, per mitjà dels mecanismes d’anivellament i de solidaritat 206.3 Vegeu també benestar social Estat espanyol Les relacions de la Generalitat amb l’Estat es regeixen pel principi general segons el qual la Generalitat és Estat 3.1 Catalunya hi té el seu espai polític i geogràfic de referència i incorpora els valors, els principis i les obligacions que deriven del fet de formar-ne part 3.2 Les polítiques de foment del català s’han d’estendre al conjunt de l’Estat 50.3 Ha de fixar els termes en què la Generalitat participa en la gestió i la tramitació de les subvencions estatals i comunitàries europees no territorialitzables 114.5 La Generalitat participa en l’elaboració de les decisions estatals que afecten l’ordenació general de l’activitat econòmica (en el marc de l’art. 131.2 CE) 181 Les relacions d’ordre tributari i financer entre l’Estat i la Generalitat són regulades per la Constitució, per l’Estatut i per la llei orgànica a què fa referència l’art. 157.3 CE 201.1 La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat és l’òrgan bilateral de relació en finançament entre l’Administració de l’Estat i la Generalitat 210.1; 210.2; 210.3 Vegeu també acció exterior; Administració de l’Estat a Catalunya; Agència Espanyola de Protecció de Dades; Banc d’Espanya; col·laboració entre la Generalitat i l’Estat; Constitució espanyola; Espanya; Ministeri d’Economia i Hisenda; Ministeri Fiscal; nacionalitat espanyola; paradors de turisme; relacions institucionals; tractats internacionals 246 �E ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Estatut d’autonomia de Catalunya És la norma institucional bàsica de Catalunya 1 Les matèries esmentades pels articles 2.3, 6, 37.2, 56.2, 67.5, 68.3, 77.3, 79.3, 81.2 i 94.1 han d’ésser regulades per lleis de desenvolupament bàsic 62.2 Les lleis de desenvolupament bàsic tenen requisits específics d’aprovació, modificació i derogació 62.2 El Ple del Parlament no pot delegar en una comissió la tramitació i l’aprovació de la reforma de l’Estatut ni de les lleis de desenvolupament bàsic 62.3 La reforma de l’Estatut no pot ésser objecte de delegació legislativa ni de decret llei 63.1; 64.1 Les matèries que han d’ésser regulades per lleis de desenvolupament bàsic no poden ésser objecte de delegació legislativa, llevat que es delegui l’establiment d’un text refós, ni de decret llei 63.1; 64.1 El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar sobre l’adequació a la Constitució dels projectes i les proposicions de reforma de l’Estatut 76.2.a Se’n regulen els procediments de reforma títol VII Resta derogada la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya, salvant les disposicions transitòries tercera, quarta i sisena, que mantenen, en el que correspon, llur vigència transitòria DT 2; DD estatut personal Pot ésser una excepció al principi d’eficàcia territorial de les normes i les disposicions de la Generalitat i del dret civil de Catalunya 14.1 Vegeu també personal al servei de l’Administració de la Generalitat; personal dependent del Parlament — de la Sindicatura de Comptes Vegeu Sindicatura de Comptes — del president o presidenta de la Generalitat Vegeu president o presidenta de la Generalitat — del síndic o síndica de greuges Vegeu Síndic de Greuges 247 �E ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — dels diputats Vegeu diputats — dels membres del Govern Vegeu consellers de la Generalitat; president o presidenta de la Generalitat estrangers Els que adquireixin la nacionalitat espanyola resten sotmesos al dret civil català mentre mantinguin el veïnatge administratiu a Catalunya 14.2 Vegeu també ens estrangers; immigració ètnies Vegeu igualtat; mediació social; poble gitano Europa Les dones i els homes de Catalunya volen fer possible la construcció d’una societat democràtica i avançada, de benestar i progrés, solidària amb el conjunt d’Espanya i incardinada a Europa preàmbul Vegeu també cooperació transfronterera; Unió Europea expedients de regulació Vegeu regulació d’ocupació explotació Vegeu drets; igualtat expropiació forçosa La Generalitat té competència executiva per a determinar els supòsits, les causes i les condicions en què les administracions públiques catalanes la poden exercir; per a establir criteris de valoració dels béns expropiats, i per a crear un òrgan propi que determini el preu just i que en fixi el procediment 159.4 La competència executiva de la Generalitat en aquesta matèria s’ha d’exercir respectant el principi d’autonomia local 159.6 Vegeu també urbanisme extinció d’incendis Vegeu incendis 248 �F ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A F famílies Totes les persones tenen dret a rebre prestacions socials i ajuts públics per a atendre les càrregues familiars 16 Les que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims d’una vida digna 24.3 Els poders públics han de garantir la protecció jurídica, econòmica i social de les diverses modalitats de família 40.2 Els poders públics han de promoure mesures econòmiques i normatives dirigides a garantir la conciliació de la vida laboral i familiar i a tenir descendència, amb una atenció especial a les famílies nombroses 40.2 Els poders públics han de promoure la igualtat de les diferents unions estables de parella 40.7 La Generalitat té competència exclusiva en matèria de promoció de les famílies i de la infància 166.4 Vegeu també educació; menors farmàcia Vegeu ordenació farmacèutica; productes farmacèutics fauna La competència compartida de la Generalitat en matèria de medi ambient inclou la regulació de la fauna i les mesures de protecció de les espècies i el règim sancionador 144.1.c ; 144.1.l Vegeu també ecosistemes; protecció dels animals federacions esportives La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’esport inclou l’establiment de llur règim jurídic 134.1.d Vegeu també esport ferrocarril Vegeu serveis ferroviaris 249 �F ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A festa de Catalunya És la Diada de l’Onze de Setembre; juntament amb la bandera i amb l’himne, és un dels símbols nacionals de Catalunya 8.1; 8.3 finançament — de la Generalitat És objecte de regulació títol VI Es regeix pels principis d’autonomia financera, coordinació, solidaritat i transparència en les relacions fiscals i financeres entre les administracions públiques, i també pels principis de suficiència de recursos, responsabilitat fiscal, equitat i lleialtat institucional entre les esmentades administracions 201.2 D’acord amb l’article 138.2 CE, no ha de comportar efectes discriminatoris envers Catalunya respecte a les altres comunitats autònomes 201.4; DA 4 L’Estat i la Generalitat han d’actualitzar quinquennalment el sistema de finançament 208.1 L’actualització del sistema de finançament ha d’ésser aprovada per la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat 208.2 La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat és l’òrgan bilateral de relació entre l’Administració de l’Estat i la Generalitat en l’àmbit del finançament 210.1; 210.2; 210.3 La part catalana de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat ret comptes al Parlament 210.4 Resta vigent la disposició transitòria tercera de la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya DT 2 Vegeu també Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat; competències financeres de la Generalitat; finances de la Generalitat; mecanismes d’anivellament i solidaritat; sistema tributari — local La Generalitat ha de determinar els mecanismes per al finançament de l’ampliació de competències locals 84.4 La Generalitat té competència en aquesta matèria 218.2 Vegeu també governs locals; suficiència de recursos 250 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A F finances — de la Generalitat Són objecte de regulació capítol I del títol VI La Generalitat disposa de finances autònomes i dels recursos suficients per a exercir l’autogovern, amb plena autonomia de despesa, d’acord amb les directrius de les seves institucions d’autogovern 202.1; 202.2 Se n’estableixen els recursos 202.3 El nivell de recursos financers de què ha de disposar la Generalitat s’ha de basar en criteris de necessitats de despesa i ha de tenir en compte la seva capacitat fiscal, entre altres criteris 206.1; 206.6 La Generalitat té competència exclusiva per a ordenar-les i regular-les 211 La Generalitat pot recórrer a l’endeutament i emetre deute públic per a finançar despeses d’inversió 213.1 Els títols emesos per la Generalitat tenen la consideració de fons públics i gaudeixen dels mateixos beneficis i condicions que els emesos per l’Estat 213.2 Vegeu també finançament de la Generalitat; mecanismes d’anivellament i solidaritat — dels governs locals Són objecte de regulació capítol III del títol VI Es regeixen pels principis de suficiència de recursos, equitat, autonomia i responsabilitat fiscal 217 La capacitat dels governs locals per a regular llurs finances inclou la potestat de fixar la quota o el tipus dels tributs locals, i també les bonificacions i les exempcions 218.3 El Parlament ha d’aprovar la seva pròpia llei de finances locals 220.1 Les facultats de la Generalitat en aquesta matèria s’han d’exercir amb respecte a l’autonomia local i escoltat el Consell de Governs Locals 220.2 Vegeu també finançament local finiment de la legislatura Vegeu eleccions al Parlament; legislatura 251 �F ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A fires La Generalitat té competència exclusiva en fires i certàmens agrícoles, forestals i ramaders 116.1.i La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de comerç i fires inclou la regulació de l’activitat firal no internacional 121.1 La Generalitat té competència executiva sobre les fires internacionals que se celebren a Catalunya 121.2 La Generalitat col·labora amb l’Estat per a establir el calendari de fires internacionals 121.3 fiscal superior de Catalunya És el fiscal o la fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 96.1 Representa el Ministeri Fiscal a Catalunya 96.1 És designat en els termes que estableix el seu estatut orgànic 96.1 El president o presidenta de la Generalitat ordena que se’n publiqui el nomenament en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 96.2 Ha de trametre la memòria anual de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya al Govern, al Consell de Justícia de Catalunya i al Parlament, i ha de presentar-la davant aquest 96.3 Les seves funcions són les que estableix l’estatut orgànic del Ministeri Fiscal 96.4 Vegeu també Fiscalia Fiscalia El fiscal o la fiscal superior de Catalunya ha de trametre la memòria anual de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya al Govern, al Consell de Justícia de Catalunya i al Parlament, i ha de presentar-la davant aquest 96.3 El personal al seu servei a Catalunya ha d’acreditar un coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials 102.4 La Generalitat té competència en la construcció i la reforma dels edificis de la fiscalia i la provisió de béns mobles i materials per a aquestes dependències 104.a ; 104.b Vegeu també Administració de justícia; fiscal superior de Catalunya; fiscals; Ministeri Fiscal 252 �F ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A fiscalitat Vegeu sistema tributari — ecològica És un dels principis que han de respectar les polítiques mediambientals 46.2 La competència compartida de la Generalitat en matèria de medi ambient inclou l’establiment i la regulació de mesures de fiscalitat 144.1.b Vegeu també medi ambient fiscals Han d’acreditar que tenen un nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües oficials 33.3; 102.1 Han d’acreditar un coneixement suficient del dret propi de Catalunya 102.2 Vegeu també Fiscalia flora La competència compartida de la Generalitat en matèria de medi ambient inclou la regulació de la flora i les mesures de protecció de les espècies i el règim sancionador 144.1.c ; 144.1.l Vegeu també ecosistemes foc Vegeu incendis foment Vegeu activitat de foment; subvencions fons — arxivístics Vegeu Arxiu Reial de Barcelona; arxius — de pensions Vegeu entitats gestores de plans i fons de pensions — estatals La Generalitat gestiona els fons i els recursos d’origen estatal destinats al foment de l’activitat econòmica 152.4.c 253 �F ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’ensenyament universitari inclou la gestió dels fons estatals en aquesta matèria 172.1.f La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’ensenyament universitari inclou la regulació i la gestió dels fons estatals en matèria de beques i ajuts a la formació 172.1.g Vegeu també subvencions estatals i europees — europeus La Generalitat els gestiona en matèries de la seva competència 190 La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat negocia el percentatge de participació de Catalunya en la distribució territorial dels fons estructurals 210.2.d Vegeu també subvencions estatals i europees — propis La Generalitat pot atorgar subvencions amb càrrec a fons propis per a l’exercici de l’activitat de foment 114.1 La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’ensenyament no universitari inclou el règim de foment de l’estudi, de beques i d’ajuts amb fons propis 131.2.e — públics Els centres docents privats hi poden ésser sostinguts 21.3 La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’ensenyament no universitari inclou els serveis educatius i les activitats extraescolars complementàries amb relació als centres docents públics i als centres docents privats sostinguts amb fons públics 131.2.g La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ensenyament no universitari inclou el règim de sosteniment amb fons públics dels ensenyaments del sistema educatiu i dels centres que els imparteixen 131.3.f La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ensenyament no universitari inclou l’organització dels centres públics i dels privats sostinguts amb fons públics 131.3.h La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ensenyament no universitari inclou la participació de la comunitat educativa 254 �F ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A en el control i la gestió dels centres docents públics i dels privats sostinguts amb fons públics 131.3.i Tenen aquesta consideració els títols de deute públic emesos per la Generalitat i gaudeixen dels mateixos beneficis i condicions que els que emet l’Estat 213.2 Fons — de compensació interterritorial Els ingressos que en procedeixen són part dels recursos de les finances de la Generalitat 202.3.d Vegeu també inversió — de cooperació local La Generalitat l’ha d’establir per llei 219.1 S’ha de dotar a partir de tots els ingressos tributaris de la Generalitat 219.1 forces de seguretat Els governs locals tenen competències pròpies en la coordinació per la Junta de Seguretat de les forces presents al municipi 84.2.e Vegeu també Junta de Seguretat; Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra; policies locals forest Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica i territorial per mitjà del foment de les activitats agràries, ramaderes i silvícoles 46.4 La Generalitat té competència exclusiva en fires i certàmens agrícoles, forestals i ramaders 116.1.i La Generalitat té competència compartida sobre la regulació i el règim d’intervenció administrativa i d’usos de la forest, dels aprofitaments i els serveis forestals i de les vies pecuàries 116.2.b formació Totes les persones tenen dret a la formació professional i a la formació permanent 21.5 Els poders públics han d’impulsar en el sistema d’ensenyament una formació humana, científica i tècnica basada en els valors que fonamenten la convivència democràtica 44.1 255 �F ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Els poders públics han d’impulsar polítiques de formació de les persones treballadores 45.3 La garantia de formació i actualització dels coneixements del personal al servei de l’Administració de la Generalitat s’ha de regular per llei 71.7 La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de cooperatives inclou la formació cooperativa 124.3.b La competència executiva de la Generalitat en matèria de treball i relacions laborals inclou la formació dels demandants d’ocupació i dels treballadors en actiu 170.1.b La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de turisme inclou la formació sobre turisme que no doni dret a l’obtenció d’un títol oficial 171.e Vegeu també ensenyament; personal al servei de les administracions públiques; personal de seguretat privada; personal docent; personal investigador; personal sanitari; treballadors frau Les persones tenen dret a la protecció de llurs interessos econòmics davant conductes abusives, negligents o fraudulentes 28.1 La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’agricultura i ramaderia inclou la lluita contra els fraus en l’àmbit de la producció i la comercialització agroalimentàries 116.1.b funció — executiva L’exerceix el Govern 68.1 La Generalitat l’exerceix, de manera íntegra, en l’àmbit de les seves competències exclusives 110.1 La Generalitat l’exerceix, en el marc de la legislació bàsica de l’Estat, en l’àmbit de les seves competències compartides 111 La Generalitat l’exerceix en l’àmbit de les seves competències executives 112 Inclou la potestat d’organització de l’administració pròpia i totes les funcions i activitats que l’ordenament atribueix a l’Administració pública 112 256 �F ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Correspon a la Generalitat l’aplicació i l’execució de la normativa de la Unió Europea que afecti l’àmbit de les seves competències 113 — pública La Generalitat hi té competències exclusives i compartides 136 Vegeu també funcionaris; ocupació pública; personal al servei de les administracions públiques funcionaris Es poden crear per llei del Parlament cossos de funcionaris al servei de l’Administració de justícia dependents de la funció pública de la Generalitat 103.3 La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ensenyament no universitari inclou l’adquisició i la pèrdua de la condició de funcionari o funcionària docent de l’administració educativa 131.3.j La Generalitat té competència compartida sobre l’adquisició i la pèrdua d’aquesta condició 136.b Els que duen a terme la funció pública inspectora en matèria de treball i relacions laborals depenen orgànicament i funcionalment de la Generalitat 170.2 La Generalitat té competència exclusiva sobre l’establiment de les retribucions addicionals dels funcionaris docents universitaris 172.1.h La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ensenyament universitari inclou la regulació del règim del professorat docent i investigador funcionari 172.2.e Vegeu també personal al servei de l’Administració de justícia; personal al servei de l’Administració de la Generalitat; personal al servei de les administracions públiques; personal docent fundacions La Generalitat té competència exclusiva sobre el règim jurídic de les que compleixen llurs funcions majoritàriament a Catalunya 118.2 Correspon a la Generalitat la fixació dels criteris, la regulació de les condicions, l’execució i el control dels ajuts públics que s’hi destinen 118.3 257 �F ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya inclou l’exercici de les potestats administratives amb relació a les fundacions que creïn 120.1.d Vegeu també seguretat social G garanties dels drets estatutaris Se’n regulen els mecanismes capítol IV del títol I Vegeu també Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya; Consell de Garanties Estatutàries; drets gasos La Generalitat té competència compartida sobre l’emissió de gasos d’efecte hivernacle 144.1.i Generalitat És el sistema institucional en què s’organitza políticament l’autogovern de Catalunya 2.1 És integrada pel Parlament, la Presidència de la Generalitat, el Govern i les altres institucions que estableix el capítol V del títol II 2.2 Els municipis, les vegueries, les comarques i els altres ens locals que les lleis determinin també integren el seu sistema institucional 2.3 S’organitza territorialment en municipis, vegueries, comarques i els altres ens locals que les lleis determinin 2.3 Els seus poders emanen del poble de Catalunya i s’exerceixen d’acord amb l’Estatut i la Constitució 2.4 Les seves relacions amb l’Estat es fonamenten en el principi de la lleialtat institucional mútua i es regeixen pel principi general segons el qual la Generalitat és Estat, pel principi d’autonomia, pel de bilateralitat i pel de multilateralitat 3.1 Ocupa una posició singular amb relació al dret civil, la llengua, la cultura, la projecció d’aquestes en l’àmbit educatiu, i el sistema institucional en què s’organitza 5 Ha d’emprendre, juntament amb l’Estat, les accions necessàries per al reconeixement de l’oficialitat del català a la Unió Europea i la presència i la utilització del català en els organismes 258 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A G internacionals i en els tractats internacionals de contingut cultural o lingüístic 6.3 Ha de promoure la comunicació i la cooperació amb les comunitats i els territoris que comparteixen patrimoni lingüístic amb Catalunya 6.4 El territori de Catalunya és el que correspon als límits geogràfics i administratius de la Generalitat 9 Barcelona és la seu permanent de la seva presidència 10 Ha de promoure la comunicació, l’intercanvi cultural i la cooperació amb les comunitats i els territoris que tenen vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya 12 Ha de fomentar els vincles socials, econòmics i culturals amb les comunitats catalanes a l’exterior i els ha de prestar l’assistència necessària 13 Les seves normes i disposicions tenen eficàcia territorial 14 Ha d’establir un model educatiu d’interès públic que garanteixi el dret a una educació de qualitat 21.1 Ha de promoure la creació d’un espai català de relacions laborals 45.4 Ha d’afavorir el desenvolupament de l’activitat empresarial i l’esperit emprenedor, ha de fomentar l’acció de les cooperatives i les societats laborals i ha d’estimular les iniciatives de l’economia social 45.5 Ha de promoure la mediació i l’arbitratge per a la resolució de conflictes d’interessos entre els diversos agents socials 45.6 Ha de protegir l’autonomia institucional i ha de promoure la contribució social de les caixes d’estalvis a les estratègies econòmiques i socials dels diversos territoris de Catalunya 45.8 Ha d’emprar el català en les seves actuacions internes i en les comunicacions i les notificacions dirigides a persones residents a Catalunya 50.5 Ha de promoure la cultura de la pau i accions de foment de la pau al món, ha de promoure accions i polítiques de cooperació al desenvolupament dels pobles i ha d’establir programes d’ajut humanitari d’emergència 51 Ha de promoure la formació, la recerca i la innovació tecnològiques 53.2 259 �G ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Ha de vetllar pel coneixement i el manteniment de la memòria històrica de Catalunya i perquè aquesta es converteixi en símbol de la tolerància, de la dignitat dels valors democràtics, del rebuig dels totalitarismes i del reconeixement de les persones que han patit persecució per llurs opcions personals, ideològiques o de consciència 54 Exerceix totes les funcions i les facultats que la Llei orgànica del poder judicial reconeix al Govern de l’Estat amb relació a l’Administració de justícia a Catalunya 109 El Govern de l’Estat en pot incorporar representants a les delegacions que participin en els processos de revisió i negociació de tractats de la Unió Europea 185.2 La Generalitat pot participar en la formació de les posicions de l’Estat davant la Unió Europea 186 Se’n regulen les institucions títol II Se n’estableixen les competències títol IV Se’n regulen les relacions amb altres institucions títol V Se’n regula el finançament títol VI La Generalitat serà Administració ordinària de l’Estat a Catalunya en la mesura que li siguin transferides les funcions executives que hi compleixen els òrgans territorials de l’Administració de l’Estat DA 6 Vegeu també Administració de la Generalitat; Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya; Govern de la Generalitat gitanos Vegeu poble gitano Govern — de l’Aran Vegeu Conselh Generau d’Aran — de l’Estat El Parlament li sol·licita l’adopció de projectes de llei 61.c La Generalitat li proposa la convocatòria d’oposicions i concursos per a cobrir les places vacants de magistrats, jutges i fiscals 101.1 260 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A G El Govern de la Generalitat, almenys cada cinc anys, amb l’informe previ del Consell de Justícia de Catalunya, li ha de proposar la determinació i la revisió de la demarcació i la planta judicials 107.1 Pot delegar a la Generalitat la creació de seccions i jutjats 107.2 Les funcions i les facultats que amb relació a l’Administració de justícia a Catalunya li reconeix la Llei orgànica del poder judicial són exercides per subrogació per la Generalitat 109 Ha d’articular fórmules de col·laboració i cooperació mútues amb el Govern de la Generalitat en el cas de les activitats que l’Estat acompleix amb relació a la projecció internacional de la cultura 127.3 Els convenis que subscriu amb el Govern de la Generalitat s’han de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 177.2 El marc general i permanent de relació amb el Govern de la Generalitat és la Comissió Bilateral Generalitat - Estat 183.1 Ha d’informar la Generalitat de les iniciatives de revisió dels tractats de la Unió Europea i dels processos de subscripció i ratificació subsegüents 185.1 Pot incorporar representants de la Generalitat a les delegacions que participin en els processos de revisió i negociació de tractats de la Unió Europea, en les matèries que afectin les competències exclusives de la Generalitat 185.2 El Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya han de dirigir al Govern de l’Estat i a les Corts Generals les observacions que estimin pertinents sobre les iniciatives presentades davant la Unió Europea 186.4 El Govern de la Generalitat el pot instar a iniciar accions davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea en defensa dels legítims interessos i competències de la Generalitat; la negativa a exercir les accions sol·licitades ha d’ésser motivada i ha d’ésser comunicada immediatament a la Generalitat 191.2; 191.3 Ha d’informar prèviament la Generalitat sobre els actes de subscripció dels tractats que afectin les competències de Catalunya 196.1 261 �G ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Si no acull la posició del Govern de la Generalitat en el cas que sigui determinant, ho ha de motivar davant la Comissió Bilateral Generalitat - Estat DA 2 Vegeu també Comissió Bilateral Generalitat - Estat — de la Generalitat Integra la Generalitat, juntament amb el Parlament, la Presidència de la Generalitat i les altres institucions que estableix el capítol V del títol II 2.2 Té la seu permanent a la ciutat de Barcelona, sens perjudici que es pugui reunir en altres llocs de Catalunya 10 Ha d’adoptar mesures per a garantir l’ús del català en les activitats docents, no docents i de recerca 50.2 Té iniciativa legislativa 62.1 La seva regulació és matèria de desenvolupament bàsic de l’Estatut 62.2 Pot dictar normes amb rang de llei per delegació del Parlament 63 Pot dictar, en cas de necessitat extraordinària i urgent, disposicions legislatives provisionals sota la forma de decret llei 64.1 És l’òrgan superior col·legiat que dirigeix l’acció política i l’Administració de la Generalitat 68.1 Exerceix la funció executiva i la potestat reglamentària 68.1 Es compon del president o presidenta de la Generalitat, el conseller primer o consellera primera, si escau, i els consellers 68.2 Una llei n’ha de regular l’organització, el funcionament i les atribucions 68.3 Cessa quan ho fa el president o presidenta de la Generalitat 68.4 Els actes, disposicions generals i normes que n’emanen han d’ésser publicats en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 68.5 Es regula l’estatut personal dels membres del Govern 70 La Comissió Jurídica Assessora i el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya en són els òrgans consultius 72 El Parlament li pot requerir informació, i també demanar-li que comparegui al Ple i a les comissions 73 Se’n regula la responsabilitat política 74 262 �G ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Ha de proposar al Govern de l’Estat la determinació i la revisió de la demarcació i la planta judicials 107.1 Ha d’articular fórmules de col·laboració i cooperació mútues amb el Govern de l’Estat en el cas de les activitats que l’Estat acompleix amb relació a la projecció internacional de la cultura 127.3 Els convenis que subscriu amb el Govern de l’Estat s’han de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 177.2 El marc general i permanent de relació amb el Govern de l’Estat és la Comissió Bilateral Generalitat - Estat 183.1 Ha de dirigir al Govern de l’Estat i a les Corts Generals les observacions pertinents sobre les iniciatives de revisió dels tractats de la Unió Europea i dels processos de subscripció i ratificació subsegüents 185.1 Ha de formular observacions amb relació a les iniciatives presentades per l’Estat davant la Unió Europea 186.4 Pot instar el Govern de l’Estat a iniciar accions davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea en defensa dels interessos i les competències de la Generalitat 191.2 La iniciativa de la reforma de l’Estatut correspon al Parlament i al Govern 222.1.a Vegeu també Administració de la Generalitat governs locals Es regulen els municipis, les vegueries, les comarques i els altres ens supramunicipals capítol VI del títol II Es determina l’organització territorial del govern local 83 Es garanteix als municipis un nucli de competències pròpies en diverses matèries 84; 160.1.b Vegeu també comarques; Consell de Governs Locals; cooperació local; ens locals; finances dels governs locals; municipis; vegueries grups parlamentaris El Reglament del Parlament en regula els requisits de formació i també la intervenció en l’exercici de les funcions parlamentàries 59.2 Participen en totes les comissions en proporció a llurs membres 59.3 263 �G ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A El nombre de diputats de la Diputació Permanent el determina el Reglament en proporció a la representació de cada grup parlamentari 59.4 Poden proposar, en nombre de tres, o si representen la majoria absoluta, les sessions extraordinàries del Parlament 60.1 Els senadors que representen la Generalitat són designats en proporció al nombre de diputats de cada grup parlamentari 61.a ; DA 1 Tenen iniciativa legislativa 62.1 Han de tenir representació en la comissió mixta paritària relativa a la reforma dels títols de l’Estatut no inclosos en l’article 222 223.1.e Poden sol·licitar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries sobre la compatibilitat amb l’Estatut de les lleis del Parlament o de les normes amb rang de llei dictades pel Govern abans de l’entrada en vigor d’aquest DT 1.2 H habitatge Les persones que no disposen dels recursos suficients tenen dret a accedir a un habitatge digne; els poders públics han d’establir per llei un sistema de mesures que garanteixi aquest dret 26 Els poders públics han de promoure polítiques públiques que afavoreixin l’emancipació dels joves facilitant-los-hi l’accés 40.4 Els poders públics hi han de facilitar l’accés per mitjà de la promoció d’habitatge públic i d’habitatge protegit 47 Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.b La Generalitat hi té competència exclusiva 137.1 La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’urbanisme inclou la política de sòl i habitatge 149.5.d heliports Vegeu infraestructures de transport hidrocarburs Vegeu impost sobre hidrocarburs; impost sobre les vendes al detall de determinats hidrocarburs; sistema tributari 264 �I ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A higiene en el treball Vegeu seguretat i higiene en el treball himne El de Catalunya és Els segadors; juntament amb la bandera i la Diada de l’Onze de Setembre, és un dels símbols nacionals de Catalunya 8.1; 8.4 homofòbia Vegeu orientació sexual homosexualitat Vegeu orientació sexual horaris comercials La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de comerç i fires n’inclou la regulació 121.1.c Vegeu també comerç I idiomes Vegeu castellà; català; deures lingüístics; drets lingüístics; llengua; occità igualtat Es proclama com a valor superior de la vida col·lectiva preàmbul La tradició cívica i associativa de Catalunya ha subratllat sempre la importància de la igualtat de drets i, especialment, de la igualtat entre dones i homes preàmbul Els poders públics han de promoure les condicions perquè, tant la dels individus com la dels grups, sigui real i efectiva 4.2 És un principi rector de l’actuació dels poders públics 4.3 Els poders públics han de promoure la igualtat de totes les persones amb independència de l’origen, la nacionalitat, el sexe, la raça, la religió, la condició social o l’orientació sexual 40.8 Els poders públics han de promoure l’eradicació del racisme, de l’antisemitisme, de la xenofòbia, de l’homofòbia i de qualsevol altra expressió que atempti contra la igualtat i la dignitat de les persones 40.8 265 �I ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A És un dels valors socials que els poders públics han d’impulsar en la formació de l’alumnat 44.1 Les mesures necessàries per a promoure el progrés econòmic i el progrés social de Catalunya i dels seus ciutadans s’han de basar, entre altres principis, en el de la igualtat d’oportunitats 45.1 Vegeu també dones; drets; immigració; joventut; persones amb discapacitats; persones grans; unions estables de parella immigració Els alumnes que s’incorporen tard al sistema escolar tenen dret a rebre un suport lingüístic especial 35.4 Els poders públics han d’establir un règim d’acolliment dels immigrants i han de promoure polítiques que en garanteixin els drets i els deures, la igualtat d’oportunitats, la plena acomodació social i econòmica i la participació en els afers públics 42.6 Els governs locals tenen competències pròpies per al foment de les polítiques d’acolliment dels immigrants 84.2.m La Generalitat té competència exclusiva en matèria de primer acolliment dels immigrants, que inclou les actuacions sociosanitàries i d’orientació 138.1.a Correspon a la Generalitat desenvolupar la política d’integració dels immigrants i establir i regular mesures per a llur integració social i econòmica i per a llur participació social 138.1.b ; 138.1.c Correspon a la Generalitat establir per llei un marc de referència per a l’acolliment i la integració dels immigrants 138.1.d La Generalitat té competència executiva en matèria d’autorització de treball als estrangers, en coordinació amb la que correspon a l’Estat en matèria d’entrada i residència d’estrangers 138.2 La Generalitat participa en les decisions de l’Estat en aquesta matèria en la determinació del contingent de treballadors estrangers 138.3 El percentatge de població immigrant és una variable bàsica per a determinar el nivell de recursos financers de què ha de disposar la Generalitat 206.6 Vegeu també retorn de catalans emigrats 266 �I ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A impacte — ambiental Les polítiques mediambientals s’han de dirigir a articular mesures que el corregeixin 46.2 Vegeu també medi ambient — financer S’ha de valorar el que puguin tenir les disposicions generals de l’Estat sobre la Generalitat o les de la Generalitat sobre l’Estat 209 impost Vegeu també sistema tributari — sobre determinats mitjans de transport És un tribut estatal cedit totalment DA 7.a — sobre el patrimoni És un tribut estatal cedit totalment DA 7.a — sobre el valor afegit És un tribut estatal cedit parcialment DA 7.b El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir de l’entrada en vigor de l’Estatut ha de contenir la cessió del 50% del rendiment d’aquest impost DA 10 L’atribució d’aquest impost es determina en funció del consum en el territori de Catalunya DA 10 L’Administració General de l’Estat ha de cedir competències normatives sobre aquest impost en determinades operacions DA 11 — sobre el vi i begudes fermentades És un tribut estatal cedit parcialment DA 7.b El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir de l’entrada en vigor de l’Estatut ha de contenir la cessió del 58% del rendiment d’aquest impost DA 9 — sobre els productes intermedis És un tribut estatal cedit parcialment DA 7.b El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir de l’entrada en vigor de l’Estatut ha de contenir la cessió del 58% del rendiment d’aquest impost DA 9 267 �I ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — sobre hidrocarburs És un tribut estatal cedit parcialment DA 7.b El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir de l’entrada en vigor de l’Estatut ha de contenir la cessió del 58% del rendiment d’aquest impost DA 9 — sobre l’alcohol i begudes derivades És un tribut estatal cedit parcialment DA 7.b El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir de l’entrada en vigor de l’Estatut ha de contenir la cessió del 58% del rendiment d’aquest impost DA 9 — sobre l’electricitat És un tribut estatal cedit totalment DA 7.a — sobre la cervesa És un tribut estatal cedit parcialment DA 7.b El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir de l’entrada en vigor de l’Estatut ha de contenir la cessió del 58% del rendiment d’aquest impost DA 9 — sobre la renda de les persones físiques És un tribut estatal cedit parcialment DA 7.b El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir de l’entrada en vigor de l’Estatut ha de contenir la cessió del 50% del rendiment d’aquest impost DA 8 Es considera com a produït a Catalunya el rendiment cedit que correspongui als subjectes passius que hi resideixen DA 8 S’ha de proposar d’augmentar les competències normatives de la Generalitat sobre aquest impost DA 8 — sobre les labors del tabac És un tribut estatal cedit parcialment DA 7.b El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut ha de contenir la cessió del 58% del rendiment d’aquest impost DA 9 — sobre les vendes al detall de determinats hidrocarburs És un tribut estatal cedit totalment DA 7.a — sobre successions i donacions És un tribut estatal cedit totalment DA 7.a 268 �I ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats És un tribut estatal cedit totalment DA 7.a impostos Vegeu sistema tributari incendis Els governs locals tenen competències pròpies en prevenció d’incendis 84.2.f La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de protecció civil inclou la direcció i la coordinació dels serveis de prevenció i extinció d’incendis 132.1 Vegeu també protecció civil indicacions geogràfiques i de qualitat Vegeu mencions de qualitat indults La Generalitat pot emetre informes en el procediment per a atorgar-ne 168.2 indústria La Generalitat hi té competència exclusiva, llevat de la planificació, en què té la competència compartida 139.1; 139.2 La Generalitat té competència executiva en la defensa jurídica i processal dels topònims de Catalunya aplicats al sector de la indústria 155.2.b — cinematogràfica Vegeu cinema — editorial Vegeu llibres infància Vegeu infants infants Els poders públics n’han de garantir la protecció, especialment contra tota forma d’explotació, d’abandonament, de maltractament o crueltat i de la pobresa i els seus efectes 40.3 269 �I ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A En totes les actuacions portades a terme pels poders públics o per institucions privades l’interès superior de l’infant ha d’ésser prioritari 40.3 La Generalitat té competència exclusiva en matèria de promoció de les famílies i de la infància, que inclou les mesures de protecció social i llur execució 166.4 Vegeu també menors informació Els poders públics han de promoure les condicions per a garantir el dret a la informació 52.1 L’Administració de la Generalitat ha de fer pública la informació necessària perquè els ciutadans en puguin avaluar la gestió 71.4 El Parlament pot requerir al Govern i als seus membres la que consideri necessària per a l’exercici de les seves funcions 73.2 Vegeu també consumidors i usuaris; mitjans de comunicació social; rendició de comptes; tecnologies de la informació i de la comunicació — climàtica Vegeu informació meteorològica i climàtica — electoral Les campanyes institucionals que s’organitzin en ocasió dels processos electorals han de promoure la participació ciutadana 43.3 Els poders públics han de procurar que els electors rebin dels mitjans de comunicació una informació veraç, objectiva, neutral i respectuosa del pluralisme polític sobre les candidatures que concorren en els processos electorals 43.3 Vegeu també mitjans de comunicació social — en l’àmbit de la salut Totes les persones tenen dret a ésser informades sobre els serveis sanitaris a què poden accedir i sobre les intervencions i els tractaments mèdics 23.3 — en l’àmbit dels serveis socials Totes les persones tenen dret a ésser informades sobre les prestacions de la xarxa de serveis socials de responsabilitat pública 24.1 270 �I ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — estadística L’Administració de la Generalitat i l’Administració de l’Estat se n’han de facilitar mútuament 209.2 — mediambiental Totes les persones tenen dret a accedir a la que tenen els poders públics, amb els límits que es poden imposar per motius d’ordre públic justificats 27.3 Els poders públics han de facilitar als ciutadans la informació mediambiental 46.5 — meteorològica i climàtica En correspon a la Generalitat el subministrament, incloent-hi el pronòstic, el control i el seguiment de les situacions meteorològiques de risc 144.5 Vegeu també meteorologia — policíaca La Generalitat participa en el bescanvi d’informació en l’àmbit internacional, en les relacions de col·laboració i auxili amb les autoritats policíaques d’altres països i en els grups de treball amb les policies d’altres països 164.4 infraestructures La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’ordenació del territori i del paisatge inclou les previsions sobre emplaçaments d’infraestructures i equipaments sobre els quals tingui competència 149.1.d La determinació de l’emplaçament d’infraestructures i equipaments de titularitat estatal requereix l’informe de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat 149.2 La inversió de l’Estat a Catalunya en infraestructures s’ha d’equiparar a la participació relativa del producte interior brut de Catalunya amb relació al producte interior brut de l’Estat per un període de set anys, i es pot emprar per a alliberar peatges o per a construir autovies alternatives DA 3 — de telecomunicacions Vegeu telecomunicacions 271 �I ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — de transport La Generalitat té competència exclusiva sobre els ports, els aeroports, els heliports i les altres infraestructures que no tinguin la qualificació d’interès general 140.1 La Generalitat participa en els organismes d’abast supraautonòmic que exerceixen funcions sobre les de titularitat estatal 140.2 La qualificació d’interès general d’un port, un aeroport o una altra infraestructura requereix l’informe previ de la Generalitat 140.3 La Generalitat pot participar en la gestió d’un port, un aeroport o una altra infraestructura d’interès general, i pot també assumir aquesta gestió 140.3 La Generalitat participa en la planificació i la programació dels ports i els aeroports d’interès general 140.4 La Generalitat té competència sobre la connectivitat dels elements que integren la xarxa viària 140.5.c Les inversions de l’Estat a Catalunya es poden emprar per a alliberar peatges o per a construir autovies alternatives DA 3 Vegeu també transport ingressos de la Generalitat Vegeu finances de la Generalitat inhabilitació del president o presidenta de la Generalitat En poden ésser causa una incapacitat permanent, física o mental, i una condemna penal ferma 67.7; 67.8 Vegeu també president o presidenta de la Generalitat iniciativa — de la reforma de l’Estatut Correspon al Parlament, a proposta d’una cinquena part dels seus diputats, i al Govern de la Generalitat 222.1 Vegeu també Estatut d’autonomia de Catalunya — legislativa Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure i a presentar iniciatives legislatives al Parlament 29.3 Correspon als diputats, als grups parlamentaris i al Govern, i també als ciutadans, mitjançant la iniciativa legislativa popular, 272 �I ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A i als òrgans representatius dels ens supramunicipals de caràcter territorial 62.1 L’Ajuntament de Barcelona té iniciativa per a proposar la modificació del règim especial del municipi de Barcelona 89 innovació tecnològica La Generalitat ha de promoure la formació, la recerca i la innovació tecnològiques 53.2 Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en la recerca, el desenvolupament, la transferència tecnològica i la innovació de les explotacions i les empreses agràries i alimentàries (en el marc de l’art. 149.1.13 i 16 CE) 116.1.h La Generalitat té competència exclusiva sobre la innovació tecnològica aplicable als habitatges 137.1.g Els criteris de col·laboració entre l’Estat i la Generalitat en aquesta matèria s’han de fixar d’acord amb el que estableix el títol V 158.3 S’han d’establir els sistemes de participació de la Generalitat en la fixació de les polítiques que afectin aquesta matèria en l’àmbit de la Unió Europea i en altres institucions internacionals 158.3 Vegeu també recerca científica inspecció El Consell de Justícia de Catalunya té atribucions respecte a la de jutjats i tribunals 98.2.d La Generalitat té competència compartida en la de les caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya 120.3 La Generalitat col·labora en la que exerceixen el Ministeri d’Economia i Hisenda i el Banc d’Espanya sobre les caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya 120.4 La competència executiva de la Generalitat sobre les fires internacionals que se celebren a Catalunya inclou l’activitat inspectora 121.2 La Generalitat té competència compartida en la de les cooperatives de crèdit i de les entitats gestores de plans i fons de pensions i de les entitats físiques i jurídiques que actuen en el mercat assegurador 126.2 La Generalitat té competència exclusiva sobre la de les sales d’exhibició cinematogràfica 127.1.a.segon 273 �I ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té competència exclusiva sobre la del patrimoni arquitectònic, arqueològic, científic, tècnic, històric, artístic, etnològic i cultural 127.1.b.segon La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’ensenyament no universitari inclou la inspecció del sistema educatiu 131.2.d La Generalitat té competència compartida sobre la de les instal·lacions que produeixen, emmagatzemen, transporten i distribueixen energia 133.1.a ; 133.1.b La Generalitat té competència exclusiva sobre la de l’habitatge 137.1.a La Generalitat té competència exclusiva sobre la de la construcció d’habitatges 137.1.e La Generalitat té competència executiva en la de les infraestructures comunes de telecomunicacions 140.7.b La Generalitat té competència compartida sobre la dels mercats de valors 145.c La Generalitat té competència exclusiva sobre la d’urbanisme 149.5.e La Generalitat té competència executiva en la de les activitats econòmiques que alterin o puguin alterar la lliure competència del mercat en un àmbit que no ultrapassi el territori de Catalunya 154.2.b La Generalitat assumeix tasques complementàries d’inspecció de les entitats de gestió col·lectiva dels drets de propietat intel·lectual que actuïn majoritàriament a Catalunya 155.1.b La Generalitat té competència exclusiva en la de tots els àmbits materials de competència de la Generalitat (en el marc de l’art. 149.1.18 CE) 159.1.b La Generalitat té competència exclusiva sobre la de centres, serveis i establiments sanitaris 162.1 La Generalitat té competència executiva sobre la de les activitats de seguretat privada que s’acompleixen a Catalunya 163.b L’alta inspecció de les institucions, les entitats i les fundacions en matèria de sanitat i seguretat social és reservada a l’Estat 165.2 La Generalitat té competència executiva sobre la de les institucions penitenciàries 168.1.b 274 �I ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té competència exclusiva sobre la dels serveis i les activitats de transport terrestre de viatgers i mercaderies per carretera, ferrocarril i cable que transcorrin íntegrament per Catalunya 169.1.a La Generalitat l’exerceix sobre els tributs propis i sobre els tributs estatals cedits totalment, i també, si en rep la delegació, sobre els altres tributs estatals 203.4; 204.1; 204.2 L’Administració tributària de l’Estat l’exerceix sobre els tributs estatals no cedits totalment, sens perjudici de la possibilitat de delegació o de col·laboració 203.4; 204.2; 204.3 institucions Vegeu Aran; Generalitat; relacions institucionals; sistema institucional de la Generalitat; tractats internacionals instruments de col·laboració entre la Generalitat i l’Estat Vegeu col·laboració entre la Generalitat i l’Estat intermediació laboral La competència executiva de la Generalitat en aquesta matèria inclou la regulació, l’autorització i el control de les agències de col·locació 170.1.d intrusisme La competència exclusiva de la Generalitat sobre l’exercici de les professions titulades inclou la regulació de les garanties administratives per a evitar-lo 125.4.b inversió La de l’Estat en béns i equipaments culturals de Catalunya requereix l’acord previ amb la Generalitat 127.3 La Generalitat disposa de plena autonomia de despesa 202.2 La Generalitat pot recórrer a l’endeutament i emetre deute públic per a finançar les despeses d’inversió 213.1 La de l’Estat a Catalunya en infraestructures s’ha d’equiparar a la participació relativa del producte interior brut de Catalunya amb relació al producte interior brut de l’Estat per un període de set anys, i es pot emprar per a alliberar peatges o per a construir autovies alternatives DA 3 275 �I ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A L’Estat ha de publicar la liquidació provincial dels diversos programes de despesa pública a Catalunya DA 15 Vegeu també finançament de la Generalitat investigació Vegeu comissions parlamentàries d’investigació — científica Vegeu recerca científica — policíaca La Generalitat té facultats d’execució de la legislació estatal sobre la coordinació dels serveis de seguretat i investigació privades amb la Policia de la Generalitat i les policies locals 163.d La investigació criminal és una de les funcions de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra 164.5.c inviolabilitat El Parlament és inviolable 55.3 Els membres del Parlament són inviolables pels vots i les opinions que emeten en l’exercici de llur càrrec 57.1 El síndic o síndica de greuges és inviolable per les opinions expressades en l’exercici de les seves funcions 79.2 IRPF Vegeu impost sobre la renda de les persones físiques IVA Vegeu impost sobre el valor afegit J jocs i apostes La Generalitat hi té competència exclusiva si l’activitat s’acompleix exclusivament a Catalunya 141.1 L’autorització de noves modalitats d’àmbit estatal o la modificació de les existents requereix la deliberació a la Comissió Bilateral Generalitat- Estat i l’informe previ determinant de la Generalitat 141.2 276 �J ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A El que disposa l’article 141.2 no és aplicable a la modificació de les modalitats atribuïdes, per a finalitats socials, a les organitzacions d’àmbit estatal de caràcter social i sense finalitat de lucre DA 14 Vegeu també tribut sobre jocs d’atzar joventut Els poders públics han de promoure polítiques públiques que afavoreixin l’emancipació dels joves, facilitant-los l’accés al món laboral i a l’habitatge 40.4 Els poders públics han de promoure polítiques públiques perquè els joves puguin participar en igualtat de drets i deures en la vida social i cultural 40.4 La Generalitat hi té competència exclusiva 142.1 Correspon a la Generalitat la relació amb les entitats internacionals en aquesta matèria, en col·laboració, si escau, amb l’Estat, i la tramitació dels documents que atorguin 142.2 Vegeu també igualtat joves Vegeu joventut Junta de Seguretat Els governs locals tenen competències pròpies en la coordinació per mitjà d’aquesta dels diversos cossos i forces de seguretat 84.2.e La Generalitat participa, per mitjà d’aquesta, en la coordinació de les polítiques de seguretat i de l’activitat dels cossos policíacs de l’Estat i de Catalunya i en les relacions de col·laboració i auxili amb les policies d’altres països 164.4 jurisdicció contenciosa administrativa Correspon a la Generalitat la impugnació davant aquesta dels actes i els acords adoptats pels municipis 86.5 justícia Es proclama com a valor superior de la vida col·lectiva preàmbul Catalunya, des de la seva tradició humanista, aferma el seu compromís amb tots els pobles per a construir un ordre mundial pacífic i just preàmbul 277 �J ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A És un principi rector de l’actuació dels poders públics 4.3 Vegeu també poder judicial; Tribunal de Justícia de la Unió Europea — de pau La Generalitat hi té competència i es fa càrrec de les indemnitzacions dels jutges i de la creació i la provisió de les secretaries i dels altres mitjans necessaris (en els termes de la LOPJ) 108.1 El nomenament dels jutges correspon al Consell de Justícia de Catalunya 108.1 — de proximitat La Generalitat pot instar que s’estableixi en determinades poblacions un sistema de justícia de proximitat per a resoldre conflictes menors 108.2 — gratuïta La Generalitat té competència per a ordenar els serveis de justícia gratuïta i d’orientació jurídica gratuïta 106.1 jutges Els que ocupin una plaça a Catalunya han d’acreditar que tenen un nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües oficials 33.3; 102.1 La Generalitat proposa al Govern de l’Estat, al Consell General del Poder Judicial o al Consell de Justícia de Catalunya la convocatòria d’oposicions i concursos per a proveir-ne les places vacants 101.1 El Consell de Justícia de Catalunya convoca els concursos per a proveir-ne les places vacants (en els termes de la LOPJ) 101.2 Els que ocupin una plaça a Catalunya han d’acreditar un coneixement suficient del dret propi de Catalunya 102.2 Vegeu també magistrats — de pau Vegeu justícia de pau jutjats La Generalitat en pot crear per delegació del Govern de l’Estat (en els termes de la LOPJ) 107.2 Vegeu també jutges 278 �L ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A L legislació Vegeu també procediment legislatiu — de seguretat social La Generalitat té competència compartida per a desplegar-la i executar-la 165.1.a — penal La Generalitat participa en l’elaboració i la reforma d’aquesta legislació quan incideix en les competències de menors 166.3.b — penitenciària En correspon a la Generalitat l’execució 168.1 — processal La Generalitat participa en l’elaboració i la reforma d’aquesta legislació quan incideix en les competències de menors 166.3.b legislatura El president o presidenta de la Generalitat ha de convocar eleccions quinze dies abans que fineixi 56.4 Fineix per expiració del mandat legal en complir-se els quatre anys de la data de les eleccions, per manca d’elecció del president o presidenta de la Generalitat o per dissolució anticipada 66 Vegeu també Parlament de Catalunya literatura La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar i difondre la creació i la producció literàries portades a terme a Catalunya 127.1.d.primer Vegeu també llibres litoral Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica i territorial per mitjà de la protecció del paisatge i la defensa del litoral 46.4 La Generalitat té competència exclusiva en l’ordenació del litoral 149.3 279 �L ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té competència exclusiva, dins l’ordenació del litoral, per a establir i regular plans territorials d’ordenació i ús del litoral i de les platges 149.3.a La Generalitat té competència exclusiva sobre la gestió dels títols d’ocupació i ús del domini públic maritimoterrestre, inclòs l’atorgament de concessions d’obres fixes a la mar, i sobre la regulació i la gestió del règim econòmic financer 149.3.b ; 149.3.c La Generalitat té competència exclusiva en matèria d’execució d’obres i actuacions al litoral que no siguin d’interès general 149.3.d Corresponen a la Generalitat l’execució i la gestió de les obres d’interès general situades al litoral 149.4 Vegeu també abocaments; mar llacs Els governs locals tenen competències pròpies sobre la regulació, la gestió i la vigilància de les activitats i els usos que s’hi porten a terme 84.2.n llavors La Generalitat hi té competència exclusiva 116.1.e Llei orgànica — 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya Vegeu Estatut d’autonomia de Catalunya — del poder judicial Determina els termes en què el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és competent per a conèixer de recursos i de procediments i per a tutelar drets 95.1 Determina l’abast i el contingut dels recursos que tenen com a última instància el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 95.2 Determina en quins termes participa el Consell de Justícia de Catalunya en la proposta de nomenament del president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 95.5 280 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A L Determina en quins termes participa el Consell de Justícia de Catalunya en la proposta de nomenament dels presidents de sala del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 95.6 Determina, juntament amb altres normes, les atribucions del Consell de Justícia de Catalunya 98.1; 98.2 Determina quins membres del Consell de Justícia de Catalunya han d’ésser nomenats pel Parlament 99.1 Determina els termes en què el Consell de Justícia de Catalunya pot convocar els concursos per a proveir places vacants de jutges i magistrats 101.2 Determina el marc en què es poden crear cossos de funcionaris al servei de l’Administració de justícia dependents de la funció pública de la Generalitat 103.3 La Generalitat s’hi ha d’atenir en l’exercici de les seves competències sobre les oficines judicials i els òrgans i els serveis de suport als òrgans jurisdiccionals 105 Estableix en quins termes la Generalitat pot crear seccions i jutjats 107.2 Estableix en quins termes correspon a la Generalitat la competència sobre els jutjats de pau i en quins termes correspon al Consell de Justícia de Catalunya el nomenament dels jutges de pau 108.1 D’acord amb aquesta, la Generalitat pot instar que s’estableixi un sistema de justícia de proximitat 108.2 La Generalitat exerceix totes les funcions i les facultats que aquesta llei reconeix al Govern de l’Estat amb relació a l’Administració de justícia a Catalunya 109 lleialtat institucional Les relacions de la Generalitat amb l’Estat es fonamenten en aquest principi 3.1 S’ha de valorar d’acord amb aquest principi l’impacte financer de les disposicions generals de l’Estat sobre la Generalitat o les de la Generalitat sobre l’Estat 209 281 �L ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A lleis Vegeu també Estatut d’autonomia de Catalunya; Llei orgànica del poder judicial; procediment legislatiu — de Catalunya Es poden determinar per llei ens locals altres que els municipis, les vegueries i les comarques 2.3 Les lleis de normalització lingüística estableixen l’oficialitat de l’aranès 6.5 La llei que regula el funcionament del Govern ha de regular la possibilitat que es reuneixi fora de Barcelona 10 La llei relativa a les comunitats catalanes a l’exterior ha d’establir els termes en què la Generalitat els ha de prestar assistència i hi ha de fomentar els vincles 13 Es pot establir per llei l’extensió dels drets estatutaris a persones altres que els ciutadans de Catalunya 15.3 Es pot establir per llei la gratuïtat de l’ensenyament en etapes no obligatòries 21.4 S’ha d’establir per llei un sistema de mesures per a garantir el dret d’accés a un habitatge digne 26 S’han de regular per llei les condicions d’exercici i els efectes dels drets de petició i de queixa, i també les obligacions de la Generalitat i dels ens locals com a institucions receptores 29.5 S’han de regular per llei les condicions d’exercici i les garanties del dret d’accedir en condicions d’igualtat als serveis públics i als serveis econòmics d’interès general i del dret a una bona Administració 30.3 S’han de determinar per llei els casos en què cal adoptar una carta de drets dels usuaris dels serveis públics i d’obligacions dels prestadors 30.3 S’han de determinar per llei, amb relació a l’aranès, drets i deures lingüístics altres que els estatutaris 36.3 S’ha d’aprovar per llei la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya 37.2 S’ha de fer per llei la regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets estatutaris 37.3 282 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A L S’han de regular per llei les diferents unions estables de parella i les altres formes de convivència 40.7 El règim electoral de Catalunya s’ha de regular per llei 56.1; 56.2; 56.3; DT 2 S’han de regular per llei les sancions per l’incompliment de l’obligació de comparèixer davant una comissió d’investigació del Parlament 59.6 El Parlament pot elaborar proposicions de llei per a presentar-les a la Mesa del Congrés dels Diputats 61.b El Parlament pot sol·licitar al Govern de l’Estat l’adopció de projectes de llei 61.c S’ha de regular per llei la iniciativa legislativa popular que correspon als ciutadans 62.1 S’ha de regular per llei la iniciativa legislativa que correspon als òrgans representatius dels ens supramunicipals de caràcter territorial 62.1 Les matèries esmentades pels articles 2.3, 6, 37.2, 56.2, 67.5, 68.3, 77.3, 79.3, 81.2 i 94.1 han d’ésser regulades per lleis de desenvolupament bàsic 62.2 Les lleis de delegació legislativa al Govern no poden tenir per objecte ni la reforma de l’Estatut, ni les lleis de desenvolupament bàsic, llevat que siguin per a autoritzar l’establiment d’un text refós, ni la regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets estatutaris, ni el pressupost de la Generalitat 63.1 La delegació legislativa al Govern ha d’ésser expressa i s’ha de fer per llei 63.2 Les lleis de delegació legislativa que autoritzin el Govern a formular un nou text articulat han de fixar les bases del text, i les que l’autoritzin a refondre textos legals han de determinar l’abast i els criteris de la refosa 63.3 Les lleis de delegació poden establir un règim de control especial per als decrets legislatius 63.4 Es pot regular per llei la limitació de mandats del president o presidenta de la Generalitat 67.2 S’ha de regular per llei l’estatut personal del president o presidenta de la Generalitat 67.5 283 �L ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A S’ha de determinar per llei el conseller o consellera que ha de suplir i substituir el president o presidenta de la Generalitat en els casos d’absència, malaltia, cessament per causa d’incapacitat i defunció 67.8 S’han de regular per llei l’organització, el funcionament i les atribucions del Govern 68.3 S’han d’establir per llei les funcions pròpies del conseller primer o consellera primera 69 S’ha de regular per llei l’organització de l’Administració de la Generalitat 71.6 S’han de determinar per llei les modalitats de descentralització funcional i les diverses formes de personificació de l’Administració de la Generalitat 71.6.a S’han de determinar per llei les formes d’organització i gestió dels serveis públics de l’Administració de la Generalitat, i també la participació del sector privat en l’execució de les polítiques públiques i en la prestació dels serveis públics 71.6.b ; 76.1.c S’ha de determinar per llei l’actuació de l’Administració de la Generalitat en règim de dret privat 71.6.c S’ha de regular per llei l’estatut jurídic del personal al servei de l’Administració de la Generalitat 71.7 S’han de regular per llei la composició i les funcions de la Comissió Jurídica Assessora 72.1 S’han de regular per llei la composició i les funcions del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya 72.2 S’han de regular per llei la composició i el funcionament del Consell de Garanties Estatutàries, l’estatut dels seus membres i els procediments relatius a l’exercici de les seves funcions, i se n’ha de garantir l’autonomia orgànica, funcional i pressupostària 77.3; 77.4 Es poden ampliar per llei les funcions dictaminadores del Consell de Garanties Estatutàries 77.3 S’han de regular per llei els mecanismes destinats a garantir l’obligació de les administracions públiques i d’altres entitats i persones de 284 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A L cooperar amb el Síndic de Greuges, i les sancions per l’incompliment d’aquesta obligació 78.5 S’han de regular per llei l’organització i les atribucions del Síndic de Greuges i l’estatut personal, les incompatibilitats i les causes de cessament de la persona que n’ocupa el càrrec 79.2; 79.3 S’han de regular per llei l’organització i el funcionament de la Sindicatura de Comptes i l’estatut personal, les incompatibilitats i les causes de cessament dels síndics de comptes 80.2; 81.2 S’han d’establir per llei els àmbits d’actuació del Consell de l’Audiovisual de Catalunya i els criteris d’elecció dels seus membres 82 S’han de regular per llei la creació, la modificació i la supressió de les comarques, i se n’ha d’establir el règim jurídic 83; 92.2 S’han de regular per llei la composició, l’organització i les funcions del Consell de Governs Locals 85 S’han d’establir per llei els requisits per a l’aplicació del règim de consell obert en els municipis 86.2 S’han de garantir per llei la descentralització i la capacitat suficients a les entitats municipals descentralitzades 86.7 Les lleis no poden limitar el dret de cooperació entre els municipis si no és per a garantir l’autonomia dels altres ens que tenen reconeguda aquesta capacitat 87.2 Les lleis que afecten el règim jurídic, orgànic, funcional, competencial i financer dels municipis han de tenir en compte les característiques que els diferencien 88 S’ha d’establir per llei el règim especial del municipi de Barcelona 89 S’han de regular per llei la creació, la modificació i la supressió de les vegueries, i se n’ha de desplegar el règim jurídic 91.4 S’han de regular per llei la creació, la modificació i la supressió dels ens locals supramunicipals altres que la comarca, i se n’ha d’establir el règim jurídic 93 S’ha d’establir per llei el règim especial de l’Aran 94.1; 94.3; 94.4 S’han d’establir per llei els recursos financers suficients per al Conselh Generau d’Aran 94.5 285 �L ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A S’ha de determinar per llei quins recursos extraordinaris de revisió correspon de resoldre al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 95.4 Es poden establir per llei noves atribucions del Consell de Justícia de Catalunya 98.1 S’han de determinar per llei la forma i l’abast en què els magistrats, els jutges i els fiscals han d’acreditar que coneixen el català i el dret propi de Catalunya 102.1; 102.2 Es poden crear per llei cossos de funcionaris al servei de l’Administració de justícia dependents de la funció pública de la Generalitat 103.3 S’ha de fixar per llei la capitalitat de les demarcacions judicials 107.3 S’ha de desplegar i concretar per llei la legislació bàsica de l’Estat en les matèries en què la Generalitat té competències compartides amb l’Estat 111 S’ha d’establir per llei un marc de referència per a l’acolliment i la integració dels immigrants 138.1.d Es poden establir per llei procediments de relació entre els ens locals i la població 151.c S’ha d’establir per llei el règim jurídic dels convenis signats per la Generalitat 177.1 Es poden establir per llei tributs propis de la Generalitat 203.5 S’ha de crear per llei, en el termini d’un any a partir de l’entrada en vigor de l’Estatut, l’Agència Tributària de Catalunya 204.4; DF 2 Els pressupostos de la Generalitat i dels organismes, les institucions i les empreses que en depenen s’aproven anualment per llei 212 S’han de regular per llei l’administració, la defensa i la conservació del patrimoni de la Generalitat 215.2 Les lleis poden autoritzar la Generalitat a constituir empreses públiques 216 La competència de la Generalitat en matèria de finançament local pot incloure la capacitat legislativa per a establir i regular els tributs propis dels governs locals 218.2 S’ha de regular per llei un fons de cooperació local 219.1 286 �L ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La llei de finances locals ha de desplegar els principis i les disposicions de l’Estatut en aquesta matèria i ha de determinar els criteris de distribució entre els governs locals dels ingressos consistents en participacions en tributs i en subvencions incondicionades estatals 219.2; 220 S’ha de regular per llei la designació dels senadors que representen la Generalitat DA 1.1; DA 1.2 Les lleis vigents en el moment de l’entrada en vigor de l’Estatut que siguin incompatibles amb els drets reconeguts pel títol I s’hi han d’adaptar en el termini de dos anys DT 1.1 El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar sobre la compatibilitat amb l’Estatut de les lleis aprovades abans de l’entrada en vigor d’aquest DT 1.2 — de l’Estat El Parlament pot elaborar proposicions de llei per a presentar-les a la Mesa del Congrés dels Diputats 61.b El Parlament pot sol·licitar al Govern de l’Estat l’adopció de projectes de llei 61.c S’han de determinar per llei orgànica els termes en què el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és competent per a conèixer dels recursos i dels procediments en els diversos ordres jurisdiccionals i per a tutelar els drets estatutaris 95.1 El projecte de llei de determinació i revisió de la demarcació i la planta judicials que el Govern de l’Estat trameti a les Corts Generals ha d’anar acompanyat de la proposta preceptiva del Govern de la Generalitat 107.1 Es poden fixar per llei, com a principis o mínim comú normatiu, les bases en què s’ha d’emmarcar l’exercici per la Generalitat de la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva en les matèries en què té competències compartides amb l’Estat 111 La Generalitat ha de respectar la legislació bàsica de l’Estat i la reserva de llei orgànica en l’exercici de la competència exclusiva sobre el règim jurídic de les associacions 118.1 287 �L ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat ha de respectar la legislació bàsica de l’Estat en l’exercici de la competència compartida sobre l’activitat financera de les caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya 120.2 La Generalitat les ha de respectar en l’exercici de la competència executiva en matèria de salvament marítim 132.3 Es pot establir per llei que la Generalitat participi en la gestió d’infraestructures de transport d’interès general, o que l’assumeixi 140.3 S’han de determinar per llei els termes en què la Generalitat participa en la planificació i la programació de ports i aeroports d’interès general 140.4 S’han de determinar per llei els termes en què la Generalitat participa en la gestió de la xarxa viària de titularitat estatal 140.5 S’han de determinar per llei els termes en què la Generalitat participa en la planificació i la programació de les infraestructures de la xarxa ferroviària de titularitat estatal 140.6 S’han de determinar per llei els termes en què correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de comunicacions electròniques 140.7 La Generalitat ha de respectar la legislació bàsica de l’Estat en la regulació del règim jurídic de la propietat del sòl 149.5.b S’han de determinar per llei els termes en què la Generalitat ha de participar en la gestió del registre estatal d’entitats religioses 161.2.a S’han d’establir per llei els termes en què la Policia de la Generalitat Mossos d’Esquadra exerceix les funcions en l’àmbit de la policia judicial i de la investigació criminal 164.5.c La Generalitat les ha de respectar en la participació en els òrgans d’administració de Paradors de Turisme d’Espanya 171.c S’ha de regular per llei la participació de la Generalitat en les institucions, els organismes i els procediments de presa de decisions de l’Estat que afectin les seves competències 174.3 Es poden establir per llei els termes en què la Generalitat ha de participar en els processos de designació de membres del Tribunal Constitucional i del Consell General del Poder Judicial 180 288 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A L La Comissió Bilateral Generalitat - Estat delibera, fa propostes i, si escau, adopta acords amb relació als projectes de llei que incideixen en la distribució de competències entre l’Estat i la Generalitat 183.2.a Les relacions d’ordre tributari i financer entre l’Estat i la Generalitat s’han de regular per llei orgànica (art. 157.3 CE), que s’ha d’interpretar harmònicament amb les normes de l’Estatut 201.1; DA 12 La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat ha de proposar mesures de cooperació per a garantir l’equilibri del sistema de finançament quan pugui ésser alterat per decisions legislatives estatals o de la Unió Europea 210.3 La reforma de l’Estatut s’ha de fer per llei orgànica 222.1.b ; 223.1.b ; 223.1.d ; 223.1.i El Govern de l’Estat ha de tramitar com a projecte de llei els acords a què arribi amb el Govern de la Generalitat per a la modificació de la relació de tributs estatals cedits DA 7 El Govern de l’Estat ha de tramitar com a projecte de llei l’acord de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat que determini l’abast i les condicions de la cessió de tributs estatals DA 7 El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir de l’entrada en vigor de l’Estatut ha de contenir de percentatge de cessió determinat respecte a diversos impostos DA 8; DA 9; DA 10 Vegeu també Llei orgànica del poder judicial llengua Totes les persones tenen dret a no ésser discriminades per raons lingüístiques 32 Els alumnes que s’incorporen més tard de l’edat corresponent al sistema escolar de Catalunya gaudeixen del dret a rebre un suport lingüístic especial 35.4 Els poders públics han de promoure el coneixement suficient d’una tercera llengua en finalitzar l’ensenyament obligatori 44.2 — de signes catalana Els poders públics n’han de garantir l’ús 50.6 Ha d’ésser objecte d’ensenyament, protecció i respecte 50.6 289 �L ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — oficial Ho és el català, que és la llengua pròpia de Catalunya, i també ho és el castellà, que és la llengua oficial de l’Estat espanyol 6.1; 6.2 Totes les persones tenen el dret d’utilitzar les dues llengües oficials i els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure de conèixer-les 6.2 Els poders públics han d’establir les mesures necessàries per a facilitar l’exercici del dret d’utilitzar les dues llengües oficials i el compliment del deure de conèixer-les 6.2 No hi pot haver discriminació per l’ús de qualsevol de les dues llengües oficials 6.2 Els actes jurídics fets en qualsevol de les dues llengües oficials tenen, pel que fa a la llengua, validesa i eficàcia plenes 32 Totes les persones, en les relacions amb l’Administració de justícia, el Ministeri Fiscal, el notariat i els registres públics, tenen dret a utilitzar la que elegeixin 33.2 Totes les persones, en les relacions amb l’Administració de justícia, el Ministeri Fiscal, el notariat i els registres públics, tenen dret a rebre tota la documentació oficial emesa a Catalunya en la llengua sol·licitada 33.2 Cap persona, en les relacions amb l’Administració de justícia, el Ministeri Fiscal, el notariat i els registres públics, no pot patir indefensió ni dilacions indegudes a causa de la llengua emprada, i no es pot exigir a ningú cap mena de traducció 33.2 Els jutges i els magistrats, els fiscals, els notaris, els registradors de la propietat i mercantils, els encarregats del Registre Civil i el personal al servei de l’Administració de justícia han d’acreditar el coneixement adequat i suficient de les llengües oficials 33.3 L’Administració de l’Estat situada a Catalunya ha d’acreditar que el personal al seu servei té un nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials 33.4 Totes les persones tenen dret a ésser ateses oralment i per escrit en la que elegeixin en llur condició d’usuàries o consumidores de béns, productes i serveis 34 290 �L ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Les entitats, les empreses i els establiments oberts al públic estan subjectes al deure de disponibilitat lingüística 34 El professorat i l’alumnat dels centres universitaris tenen dret a expressar-se, oralment i per escrit, en la que elegeixin 35.5 Les proves dels concursos i les oposicions de magistrats, jutges i fiscals, si tenen lloc a Catalunya, es poden fer en qualsevol de les dues llengües oficials, a elecció del candidat o candidata 101.3 El personal al servei de l’Administració de justícia i de la Fiscalia a Catalunya ha d’acreditar un coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials 102.4 Vegeu també aranès; castellà; català — pròpia La de Catalunya és el català 6.1 El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua d’ús normal i preferent de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, i és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament 6.1 La de l’Aran és l’occità, amb la denominació d’aranès 6.5 El coneixement suficient de la llengua i del dret propis de Catalunya ha d’ésser valorat d’una manera específica i singular per a obtenir una plaça en els concursos de trasllat de magistrats, jutges i fiscals 102.3 La Generalitat té competència exclusiva per a determinar-ne l’abast, els usos i els efectes jurídics de l’oficialitat 143.1 La Generalitat té competència exclusiva en la normalització lingüística del català 143.1 La Generalitat i el Conselh Generau d’Aran tenen competència sobre la normalització lingüística de l’occità 143.2 Vegeu també aranès; català lleure Els poders públics han de facilitar i promoure l’accés a les activitats d’educació en el lleure 44.3 Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.k La Generalitat hi té competència exclusiva 134.3 291 �L ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat participa en entitats i organismes d’àmbit estatal, europeu i internacional que tenen per objecte desenvolupar-lo 134.4 Vegeu també activitats marítimes; activitats recreatives llibertat La llibertat col·lectiva de Catalunya troba en les institucions de la Generalitat el nexe amb una història d’afirmació i respecte dels drets fonamentals i de les llibertats públiques de la persona i dels pobles preàmbul El poble català el proclama com un dels valors superiors de la seva vida col·lectiva preàmbul Els poders públics han de promoure el ple exercici de les que reconeixen aquest Estatut, la Constitució, la Unió Europea, la Declaració universal de drets humans, el Conveni europeu per a la protecció dels drets humans i altres tractats i convenis internacionals subscrits per Espanya 4.1; 15.1; 37.4 Els poders públics han de promoure les condicions perquè tant la dels individus com la dels grups siguin reals i efectives 4.2 Els poders públics l’han de promoure 4.3 És un dels valors socials que els poders públics han d’impulsar en la formació de l’alumnat 44.1 Vegeu també memòria històrica; Síndic de Greuges — d’ensenyament La Generalitat ha de respectar el dret a la llibertat d’ensenyament en l’exercici de la competència compartida en matèria d’ensenyament no universitari 131.3 — religiosa Els poders públics han de vetllar per la convivència religiosa i pel respecte a la diversitat de creences i conviccions ètiques i filosòfiques, i han de fomentar les relacions interculturals 42.7 La Generalitat hi té competència executiva 161.2 La competència executiva de la Generalitat en aquesta matèria inclou la participació en la gestió del registre estatal; l’establiment d’acords i convenis de cooperació amb les esglésies, les confessions 292 �L ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A i les comunitats religioses que hi estiguin inscrites, i la promoció, el desenvolupament i l’execució dels acords i dels convenis signats entre l’Estat i les dites esglésies, confessions i comunitats 161.2 Vegeu també entitats religioses; igualtat; pluralisme en els mitjans de comunicació llibres La Generalitat té competència exclusiva per a establir les mesures relatives a la producció i la distribució de llibres, i per a gestionar-ne el dipòsit legal i atorgar-ne els codis d’identificació 127.1.a Vegeu també béns documentals, bibliogràfics i culturals; biblioteques; patrimoni documental i bibliogràfic — de comptadoria d’hipoteques Vegeu notaris arxivers de protocols de districte llicències de doblatge La Generalitat té competència exclusiva sobre el control i la concessió d’aquestes a les empreses distribuïdores domiciliades a Catalunya 127.1.a.segon Vegeu també cinema; cultura lliure competència La Generalitat, respecte a les activitats econòmiques que s’exerceixen principalment a Catalunya, té competència exclusiva en matèria de promoció de la competència en els mercats 154.1 La Generalitat, respecte a les activitats econòmiques que alterin o puguin alterar la lliure competència del mercat en un àmbit que no ultrapassi el territori de Catalunya, té competència executiva en matèria de defensa de la competència 154.2 llotges de contractació La Generalitat hi té competència compartida 119.4 Vegeu també pesca LOPJ Vegeu Llei orgànica del poder judicial 293 �M ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A M magistrats Per a prestar llurs serveis a Catalunya han d’acreditar que tenen un nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües oficials 33.3 Els nomenaments i els cessaments dels que s’incorporen a la carrera judicial temporalment en òrgans jurisdiccionals situats a Catalunya són proposats al Consell General del Poder Judicial i expedits pel Consell de Justícia de Catalunya 98.2.b La Generalitat proposa al Govern de l’Estat, al Consell General del Poder Judicial o al Consell de Justícia de Catalunya la convocatòria d’oposicions i concursos per a proveir-ne les places vacants 101.1 El Consell de Justícia de Catalunya convoca els concursos per a proveir-ne les places vacants 101.2 Els que ocupin una plaça a Catalunya han d’acreditar un coneixement adequat i suficient del català 102.1 La Generalitat participa en la designació de membres del Tribunal Constitucional i del Consell General del Poder Judicial 180 Vegeu també jutges malalties professionals Vegeu seguretat i higiene en el treball maltractaments Vegeu dones; drets; persones grans; violència de gènere mancomunitats Vegeu cooperació local mandat Vegeu diputats; legislatura mar La Generalitat té competència exclusiva en la pesca marítima en aigües interiors 119.2 La Generalitat té competència exclusiva en la pesca recreativa en aigües interiors 119.2 294 �M ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té competència exclusiva en la regulació i la gestió dels recursos pesquers i la delimitació d’espais protegits en aigües interiors 119.2 La Generalitat té competència exclusiva en matèria d’activitats marítimes, que inclou el marisqueig, l’aqüicultura, el busseig professional i la formació i les titulacions en matèria d’activitats d’esbarjo 119.3 La Generalitat té competència compartida en matèria d’ordenació del sector pesquer 119.4 La Generalitat té competència executiva en matèria de salvament marítim 132.3 La Generalitat té competència compartida sobre la regulació dels recursos naturals, de la flora i la fauna, de la biodiversitat i del medi ambient marí i aquàtic, si no té per finalitat la preservació dels recursos pesquers marítims 144.1.c La Generalitat té competència compartida en la regulació i la gestió dels abocaments efectuats en les aigües interiors 144.1.g La Generalitat té competència exclusiva sobre la gestió dels títols d’ocupació i ús del domini públic maritimoterrestre, inclòs l’atorgament de concessions d’obres fixes a la mar, i sobre la regulació i la gestió del règim econòmic financer 149.3.b ; 149.3.c La Generalitat té competència exclusiva en el transport marítim 169.6 Vegeu també espais naturals; litoral; medi ambient marina mercant La Generalitat, en l’exercici de la competència exclusiva sobre el transport marítim i fluvial que transcorre íntegrament per Catalunya, ha de respectar les competències de l’Estat en marina mercant i ports 169.6 marisqueig La Generalitat té competència exclusiva per a regular-lo i gestionar-lo i per a establir les condicions per a practicar-lo, i també per a regular-ne i gestionar-ne els recursos 119.3.a 295 �M ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A mecanismes d’anivellament i de solidaritat El finançament de la Generalitat no ha de comportar efectes discriminatoris envers Catalunya respecte a les altres comunitats autònomes (art. 138.2 CE) 201.4; DA 4 Els recursos de la Generalitat són, entre altres, els que deriven dels seus ingressos tributaris, ajustats a l’alça o a la baixa en funció de la seva participació en aquests mecanismes 206.1 Els recursos financers de què disposi la Generalitat es poden ajustar perquè el sistema estatal de finançament disposi de recursos suficients per a garantir l’anivellament i la solidaritat entre les comunitats autònomes 206.3 La Generalitat, si escau, en rep recursos 206.3 S’han de determinar d’acord amb el principi de transparència, i se n’ha d’avaluar el resultat quinquennalment 206.4 L’Estat ha de garantir que llur aplicació no alteri en cap cas la posició de Catalunya en l’ordenació de rendes per capita entre les comunitats autònomes abans de l’anivellament 206.5 La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat n’acorda la contribució 210.2.b medi ambient Totes les persones tenen dret a la protecció davant les diferents formes de contaminació 27.2 Els poders públics han de vetllar per la protecció del medi ambient 46.1 Es regulen els objectius de les polítiques mediambientals 46.2 Els governs locals tenen competències pròpies en la protecció del medi ambient 84.2.j La Generalitat té competència exclusiva sobre la planificació i l’adopció de mesures i instruments específics de gestió i protecció dels recursos i dels ecosistemes pel que fa a les conques hidrogràfiques internes 117.1.b La Generalitat té competència executiva sobre l’adopció de mesures addicionals de protecció i sanejament dels recursos i dels ecosistemes aquàtics pel que fa a les conques hidrogràfiques compartides 117.3.a 296 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A M La Generalitat té competència exclusiva en la regulació i la gestió dels recursos pesquers i la delimitació d’espais protegits en aigües interiors 119.2 La Generalitat hi té competència compartida, i és competent per a l’establiment de normes addicionals de protecció 144.1 La Generalitat té competència compartida sobre els instruments de planificació ambiental 144.1.a La Generalitat té competència compartida sobre les mesures de sostenibilitat, fiscalitat i recerca ambientals 144.1.b La Generalitat té competència compartida sobre els recursos naturals, la flora i la fauna, la biodiversitat i el medi ambient marí i aquàtic 144.1.c La Generalitat té competència compartida sobre la producció d’envasos i embalatges 144.1.d La Generalitat té competència compartida sobre la generació, la gestió, el trasllat i la disposició final de residus 144.1.e La Generalitat té competència compartida sobre la contaminació de sòl i subsòl 144.1.f La Generalitat té competència compartida sobre els abocaments efectuats en aigües interiors i en aigües superficials i subterrànies internes 144.1.g La Generalitat té competència executiva sobre la intervenció administrativa dels abocaments en aigües superficials i subterrànies 144.1.g La Generalitat té competència compartida sobre la contaminació atmosfèrica 144.1.h La Generalitat té competència compartida sobre l’emissió de gasos d’efecte hivernacle 144.1.i La Generalitat té competència compartida sobre la promoció de les qualificacions d’actuacions respectuoses amb el medi 144.1.j La Generalitat té competència compartida sobre la prevenció, la restauració i la reparació de danys al medi ambient, i sobre el règim sancionador 144.1.k 297 �M ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té competència compartida sobre les mesures de protecció de les espècies i sobre el règim sancionador 144.1.l La Generalitat exerceix determinades competències en aquesta matèria per mitjà del Cos d’Agents Rurals 144.6 La gestió dels títols d’ocupació i ús del domini públic maritimoterrestre ha de respectar les excepcions que es puguin establir per motius mediambientals en les aigües costaneres interiors i de transició 149.3.b La Generalitat té competència compartida en la preservació, la protecció i la promoció de la sanitat ambiental 162.3.b La Generalitat té facultats d’execució de la legislació estatal sobre seguretat pel que fa a la conservació de la natura, del medi ambient i dels recursos hídrics 164.3.b Vegeu també Cos d’Agents Rurals; desenvolupament sostenible; deures en l’àmbit del medi ambient; drets en l’àmbit del medi ambient; espais naturals; recursos naturals mediació — en l’àmbit cooperatiu La Generalitat hi té competència exclusiva 124.2.h — en l’àmbit judicial La Generalitat pot establir instruments i procediments de mediació i de conciliació en la resolució de conflictes judicials en les matèries de la seva competència 106.2 — en matèria d’esport La Generalitat té competència exclusiva en l’ordenació dels òrgans competents 134.1.b — en matèria de consum Els poders públics han de garantir-ne els instruments 49.2 La Generalitat té competència exclusiva per a regular-ne òrgans i procediments 123.c — en matèria de transports terrestres La Generalitat té competència exclusiva per a regular-la 169.1.e 298 �M ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — laboral La Generalitat l’ha de promoure per a resoldre conflictes d’interessos entre els diversos agents socials 45.6 La Generalitat té competència executiva en els instruments de conciliació, mediació i arbitratge laborals 170.1.k Vegeu també relacions laborals — social Els poders públics han de fomentar les relacions interculturals per mitjà de l’impuls i la creació d’àmbits de coneixement recíproc, diàleg i mediació 42.7 medicina Vegeu també drets en l’àmbit de la salut; metges; personal sanitari — forense Correspon a la Generalitat la regulació de les institucions, els instituts i els serveis de medicina forense i de toxicologia (en el marc de la LOPJ) 105 memòria històrica La Generalitat i els altres poders públics han de vetllar perquè es conegui i perquè es converteixi en símbol permanent dels valors democràtics 54 mencions de qualitat La Generalitat té competència exclusiva sobre denominacions d’origen i altres mencions de qualitat (en el marc de l’art. 149.1.13 CE) 128.1; 128.2 La Generalitat participa en els òrgans de les denominacions que ultrapassen el territori de Catalunya, i exerceix facultats de gestió i control sobre llurs actuacions a Catalunya 128.3 La Generalitat exerceix les obligacions de protecció de les denominacions d’origen i de les indicacions geogràfiques protegides 128.4 Les autoritats corresponents col·laboren en la protecció de les denominacions geogràfiques i de qualitat fora del territori de Catalunya 128.4 299 �M ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A menors Tenen dret a rebre l’atenció integral necessària per a desenvolupar llur personalitat i llur benestar en el context familiar i social 17 La Generalitat té competència exclusiva per a qualificar les pel·lícules i els materials audiovisuals en funció de l’edat i dels valors culturals 127.1.a.tercer Llur protecció és competència exclusiva de la Generalitat 166.3.a La Generalitat participa en l’elaboració i la reforma de la legislació penal i processal que hi incideixi 166.3.b La Generalitat té competència exclusiva per a regular de manera específica el transport escolar o de menors 169.1.d Vegeu també infants mercaderies Vegeu transport mercat Vegeu també lliure competència — assegurador La Generalitat hi té competència compartida 126.2; 126.3; 126.4 — de les telecomunicacions Vegeu Comissió del Mercat de les Telecomunicacions — de treball Les persones que en són excloses tenen dret a percebre prestacions i recursos no contributius de caràcter pal·liatiu 25.2 mercats de valors La Generalitat té competència compartida en els mercats de valors i centres de contractació situats a Catalunya 145 Vegeu també Comissió Nacional del Mercat de Valors Mesa — del Congrés dels Diputats El Parlament pot presentar-li proposicions de llei 61.b 300 �M ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — del Parlament El Reglament del Parlament en regula l’elecció i les funcions 59.1 meteorologia Correspon a la Generalitat l’establiment d’un servei meteorològic propi 144.5 Correspon a la Generalitat el subministrament d’informació meteorològica i climàtica 144.5 Correspon a la Generalitat la recerca meteorològica i climàtica i l’elaboració de la cartografia climàtica 144.5 metges Han de respectar les instruccions anticipades dels pacients sobre intervencions i tractaments mèdics 20.2 Els usuaris de la sanitat pública tenen dret que siguin respectades llurs preferències pel que fa a l’elecció de metge o metgessa 23.2 La Generalitat té competència compartida sobre el règim estatutari i la formació del personal al servei del sistema sanitari públic 162.3.e mines Vegeu règim miner Ministeri — d’Economia i Hisenda La Generalitat col·labora en les activitats d’inspecció i sanció que aquest exerceix sobre les caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya 120.4 — Fiscal Totes les persones tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin a l’hora de relacionar-s’hi 33.2 El fiscal o la fiscal superior de Catalunya el representa a Catalunya, i exerceix les funcions que estableix el seu estatut orgànic 96.1; 96.4 La Generalitat pot subscriure-hi convenis 96.4 Vegeu també Fiscalia 301 �M ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A mitjans de comunicació social El català és la llengua d’ús normal i preferent en els públics 6.1 Els poders públics han de procurar que els electors en rebin una informació veraç, objectiva, neutral i respectuosa del pluralisme polític sobre les candidatures que concorren en els processos electorals 43.3 Els poders públics han de promoure les condicions per a garantir el dret a rebre’n una informació veraç i uns continguts que respectin la dignitat de les persones i el pluralisme polític, social, cultural i religiós 52.1 La informació dels de titularitat pública ha d’ésser neutral 52.1 La Generalitat hi té competència compartida 146.2 La Generalitat hi ha de fomentar el pluralisme lingüístic i cultural de Catalunya 146.3 Vegeu també serveis de comunicació mobilitat Els poders públics han de promoure polítiques de transport i de comunicació que en fomentin la millora 48.1 — internacional La Generalitat té competència exclusiva en la promoció de la mobilitat internacional en matèria de joventut 142.1.b — reduïda Els poders públics han de promoure polítiques de transport i de comunicació que garanteixin l’accessibilitat per a les persones amb mobilitat reduïda 48.1 moció de censura L’aprovació d’una moció de censura és causa de cessament del president o presidenta de la Generalitat 67.7 mort Totes les persones tenen dret a viure amb dignitat el procés de llur mort 20.1 Vegeu també drets en l’àmbit de la salut 302 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A M Mossos d’Esquadra Vegeu Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra moviment cooperatiu Vegeu cooperatives multes Constitueixen part dels recursos de les finances de la Generalitat 202.3.j multilateralitat És un dels principis pels quals es regeixen les relacions de la Generalitat amb l’Estat 3.1 La participació de la Generalitat en els òrgans i els mecanismes bilaterals i multilaterals de col·laboració amb l’Estat i amb altres comunitats autònomes no altera la titularitat de les competències que li corresponen 176.1 municipi de Barcelona Disposa d’un règim especial 89 Vegeu també Ajuntament de Barcelona; ciutat de Barcelona municipis Integren el sistema institucional de la Generalitat 2.3 Catalunya estructura la seva organització territorial bàsica en municipis i vegueries 83.1 L’Estatut els garanteix un nucli de competències pròpies i plena autonomia, subjecta només a control de constitucionalitat i legalitat 84.1; 86.3 Són els ens locals bàsics de l’organització territorial i el mitjà de participació de la comunitat local en els afers públics 86.1 El govern i l’administració de cada un corresponen a l’ajuntament 86.2 Els actes i els acords que adopten no poden ésser objecte de control d’oportunitat per cap altra administració 86.4 Disposen de plena capacitat d’autoorganització dins el marc de les disposicions generals establertes per llei en matèria d’organització i funcionament municipals 87.1 303 �M ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Tenen dret a associar-se amb altres i cooperar entre ells i amb altres ens públics per a exercir llurs competències i tenen capacitat per a establir convenis i crear mancomunitats, consorcis i associacions 87.2 Tenen potestat normativa en l’àmbit de llurs competències 87.3 Les lleis que afecten llur règim jurídic, orgànic, funcional, competencial i financer han de tenir en compte les diferents característiques que tenen 88 Llur voluntat de col·laboració i associació fonamenta la creació d’ens locals supramunicipals altres que la comarca 93 La Generalitat hi té competència exclusiva amb relació a la creació, la supressió i l’alteració dels termes, a la denominació, la capitalitat i els símbols, als topònims i a la determinació dels règims especials 151.b La Generalitat té competència exclusiva sobre la determinació de llurs competències i potestats pròpies, en els àmbits especificats per l’article 84 160.1.b L’Agència Tributària de Catalunya pot exercir, per delegació, llurs funcions de gestió tributària 204.5 Vegeu també cooperació local; ens locals; entitats municipals descentralitzades; municipi de Barcelona muntanya Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica i territorial per mitjà de polítiques que assegurin un tractament especial de les zones de muntanya 46.4 Els governs locals tenen competències pròpies sobre la regulació, la gestió i la vigilància de les activitats i els usos que s’hi porten a terme 84.2.n El Conselh Generau d’Aran té les facultats que la llei li atribueix en les actuacions de muntanya 94.4 La Generalitat té competència compartida en la regulació i el règim d’intervenció administrativa i d’usos de les vies pecuàries 116.2.b Vegeu també forest; medi ambient 304 �N ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A museus La Generalitat té competència exclusiva sobre els que no són de titularitat estatal 127.1.c ; 127.1.d.segon La Generalitat té competència executiva sobre els que són de titularitat estatal, si l’Estat no se’n reserva expressament la gestió 127.2 música La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar i difondre la creació i la producció musicals portades a terme a Catalunya 127.1.d.primer mutualitats — d’accidents de treball i malalties professionals La Generalitat té competència compartida en la coordinació de les activitats de prevenció de riscs laborals que acompleixen a Catalunya 165.1.d — de previsió social La Generalitat té competència exclusiva sobre l’estructura, l’organització i el funcionament de les no integrades en el sistema de seguretat social 126.1 La Generalitat té competència compartida sobre llur activitat 126.3 N nació Vegeu Catalunya nacionalitat Vegeu també Catalunya; igualtat — espanyola Els estrangers que l’adquireixen, si tenen veïnatge administratiu a Catalunya i no manifesten llur voluntat en contra, resten sotmesos al dret civil català 14.2 natura Els poders públics han de fer efectives les condicions per a preservar-la 46.3 305 �N ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té facultats d’execució de la legislació sobre seguretat pel que fa a la conservació de la natura, del medi ambient i dels recursos hídrics 164.3.b Vegeu també medi ambient; paisatge; recursos naturals negociació col·lectiva Vegeu relacions laborals no-discriminació Vegeu igualtat nomenaments Vegeu Consell de Justícia de Catalunya; Consell General del Poder Judicial; conseller primer o consellera primera; concursos; Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya; diputats; funcionaris; jutges; Llei orgànica del poder judicial; magistrats; notaris; notaris arxivers de protocols de districte; president o presidenta de la Generalitat; publicació dels nomenaments; registradors de la propietat, mercantils i de béns mobles normalització lingüística Vegeu aranès; català; política lingüística normativa Vegeu també potestat normativa — de l’Estat Correspon a la Generalitat la potestat reglamentària per a executar-la 112 — de la Unió Europea Correspon a la Generalitat desplegar-la, aplicar-la i executar-la quan afecti l’àmbit de les seves competències 113 Si una normativa europea substitueix la legislació bàsica de l’Estat, la Generalitat pot adoptar la legislació de desenvolupament a partir de les normes europees 189.3 Vegeu també Unió Europea — penitenciària La Generalitat té competència executiva per a dictar disposicions que l’adaptin a la realitat social de Catalunya 168.1.a 306 �N ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — sobre habitatges La Generalitat hi té competència exclusiva 137.1 Vegeu també habitatge — tributària La Generalitat té competència exclusiva sobre la determinació i el règim d’aplicació dels beneficis fiscals de les associacions i les fundacions que estableixi la normativa tributària i que compleixen llurs funcions majoritàriament a Catalunya 118.1.b ; 118.2.b Vegeu també sistema tributari normes — de la Generalitat Tenen eficàcia territorial 14.1 Llur publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya és suficient perquè entrin en vigor 68.5 Les que tenen rang de llei vigents en el moment de l’entrada en vigor de l’Estatut que eventualment puguin resultar incompatibles amb els drets reconeguts pel títol I mantenen la vigència per un termini màxim de dos anys DT 1.1 Els grups parlamentaris, els membres del Parlament, el Govern i el Síndic de Greuges poden sol·licitar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries sobre la compatibilitat amb l’Estatut de les que tenen rang de llei dictades pel Govern abans de l’entrada en vigor d’aquest DT 1.2 — de procediment administratiu La Generalitat té competència exclusiva en les que deriven de les particularitats del dret substantiu de Catalunya o de les especialitats de l’organització de la mateixa Generalitat 159.1.c — processals Correspon a la Generalitat dictar les que derivin de les particularitats del dret substantiu de Catalunya 130 notaries Totes les persones tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin a l’hora de relacionar-s’hi 33.2 307 �N ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat hi té competència executiva 147.1 La Generalitat té competència executiva per a establir les demarcacions notarials 147.1.c Vegeu també notaris; registres de la propietat, mercantils i de béns mobles notaris Per a prestar llurs serveis a Catalunya han d’acreditar que tenen un nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües oficials 33.3 La Generalitat té competència executiva per a nomenar-ne i per a administrar i resoldre les oposicions i els concursos corresponents 147.1.a Els candidats a proveir les notaries han d’ésser admesos en igualtat de drets i han d’acreditar el coneixement de la llengua i del dret catalans 147.1.a La Generalitat participa en l’elaboració dels programes d’accés al Cos de Notaris als efectes de l’acreditació del coneixement del dret català 147.1.b — arxivers de protocols de districte La Generalitat té competència executiva per a nomenar-ne 147.1.d O obra social Vegeu caixes d’estalvis obres — de regatge La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació i l’execució de les actuacions que hi estan relacionades pel que fa a les conques hidrogràfiques internes 117.1.e — hidràuliques La Generalitat té competència exclusiva sobre l’ordenació administrativa, la planificació i la gestió de les que són en aigües que pertanyen a conques hidrogràfiques internes i que no són qualificades d’interès general 117.1.a 308 �O ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Correspon a la Generalitat la participació en la planificació i la programació de les que són d’interès general, sobre les quals té competència executiva 117.2 Correspon a la Generalitat l’execució i l’explotació de les de titularitat estatal, si s’estableix per mitjà de conveni, pel que fa a les conques hidrogràfiques compartides 117.3.b — públiques Són competència exclusiva de la Generalitat les que s’executen al territori de Catalunya i que no han estat qualificades d’interès general ni afecten una altra comunitat autònoma 148.1 La qualificació d’interès general d’aquestes obres requereix l’informe previ de la Generalitat 148.2 La Generalitat participa en la planificació i la programació de les qualificades d’interès general 148.2 La Generalitat pot subscriure convenis de col·laboració per a la gestió dels serveis públics als quals quedin afectades o adscrites obres públiques qualificades d’interès general o que afectin una altra comunitat autònoma 148.3 Correspon a la Generalitat la gestió dels serveis públics de la seva competència als quals quedin afectades o adscrites obres públiques que no siguin d’interès general 148.3 Correspon a la Generalitat l’execució i la gestió de les d’interès general situades al litoral català 149.4 occità És oficial a Catalunya, d’acord amb el que estableixen l’Estatut i les lleis de normalització lingüística 6.5 La Generalitat i el Conselh Generau d’Aran tenen la competència sobre la normalització lingüística de l’occità 143.2 Vegeu també aranès oci Vegeu lleure ocupació Els treballadors tenen dret a accedir de manera gratuïta als serveis públics d’ocupació 25.1 309 �O ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Els poders públics han de garantir el compliment del principi d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes en l’accés a l’ocupació 41.1 Els poders públics han d’impulsar les polítiques d’ocupació plena 45.3 Els governs locals tenen competències pròpies sobre el foment de l’ocupació 84.2.i La Generalitat té competència executiva en les polítiques actives d’ocupació 170.1.b La Generalitat té competència executiva en la intermediació laboral 170.1.d Correspon a la Generalitat la competència executiva en els procediments de regulació d’ocupació 170.1.f Vegeu també treball — pública La Generalitat té competència executiva per a aprovar-ne l’oferta pel que fa al personal no judicial al servei de l’Administració de justícia 103.2.a La Generalitat té competència compartida per a desenvolupar-ne els principis ordenadors 136.b oficines — a l’exterior La Generalitat té competència exclusiva per a crear oficines a l’estranger per a la promoció del turisme 171.b La Generalitat en pot establir per a promoure els interessos de Catalunya 194 Vegeu també acció exterior; turisme — judicials Correspon a la Generalitat determinar-ne la creació, el disseny, l’organització, la dotació i la gestió 105 Onze de Setembre És un dels símbols nacionals de Catalunya 8.1 És la Diada de Catalunya 8.3 310 �O ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A opció lingüística Totes les persones tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin en les relacions amb les institucions, les organitzacions i les administracions públiques a Catalunya 33.1 Aquest dret obliga els organismes públics i les entitats privades que en depenen 33.1 Per a garantir aquest dret, els jutges i els magistrats, els fiscals, els notaris, els registradors de la propietat i mercantils, els encarregats del Registre Civil i el personal al servei de l’Administració de justícia han d’acreditar que tenen un nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües oficials 33.3 Per a garantir aquest dret, l’Administració de l’Estat situada a Catalunya ha d’acreditar que el personal al seu servei té un nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials 33.4 Vegeu també deures lingüístics; drets lingüístics operacions de crèdit Llur producte constitueix part dels recursos de les finances de la Generalitat 202.3.i oposicions — a l’Administració de justícia La Generalitat en proposa la convocatòria al Govern de l’Estat, al Consell General del Poder Judicial o al Consell de Justícia de Catalunya per a proveir les places vacants de magistrats, jutges i fiscals 101.1 Les proves dels concursos i les oposicions de magistrats, jutges i fiscals, si tenen lloc a Catalunya, es poden fer en qualsevol de les dues llengües oficials, a elecció del candidat o candidata 101.3 — al Cos de Notaris Vegeu notaris ordenació — del litoral La Generalitat hi té competència exclusiva 149.3 Vegeu també litoral 311 �O ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — del paisatge La Generalitat hi té competència exclusiva 149.1 Vegeu també paisatge — del sector pesquer La Generalitat hi té competència compartida 119.4 Vegeu també pesca — del territori Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.a La Generalitat hi té competència exclusiva 149 — farmacèutica Correspon a la Generalitat (en el marc de l’art. 149.1.16 CE) 162.2 ordre — protocol·lari El Parlament ha de fixar l’ordre protocol·lari de les diverses expressions del marc simbòlic de Catalunya 8.5 Vegeu també protocol; símbols nacionals — públic El dret d’accés a la informació mediambiental de què disposen els poders públics només pot ésser limitat per motius d’ordre públic justificats 27.3 La Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra exerceix totes les funcions en aquest àmbit 164.5.a — social La Generalitat té competència executiva en matèria de treball i relacions laborals, que inclou la potestat sancionadora de les infraccions de l’ordre social 170.1.h Vegeu també relacions laborals organismes — comuns La Generalitat i l’Estat poden subscriure convenis i tractats que incloguin la creació d’organismes comuns amb comunitats i territoris que tenen vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya 12 312 �O ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — estatals econòmics i socials La Generalitat designa membres dels òrgans de direcció de determinats organismes estatals o participa en els processos per a designar-ne, i pot sol·licitar a l’Estat que creï delegacions territorials d’alguns d’aquests organismes 182; 183.2.f ; DF 4 — internacionals La Generalitat i l’Estat han d’emprendre les accions necessàries perquè el català hi sigui present i s’utilitzi 6.3 La Generalitat ha de participar en els competents en matèries d’interès rellevant per a Catalunya 198 organismes genèticament modificats La Generalitat té competència exclusiva en les llavors i els planters, especialment pel que fa als organismes genèticament modificats 116.1.e organització — de l’Administració de la Generalitat Les lleis l’han de regular 71.6 Vegeu també Administració de la Generalitat — de l’Aran Es regula 94 Vegeu també Aran — judicial El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és l’òrgan jurisdiccional en què culmina 95.1 — territorial És matèria de desenvolupament bàsic de l’Estatut 62.2 La Generalitat hi té competència exclusiva 151 Vegeu també comarques; ens locals; municipis; vegueries organitzacions — agràries i ramaderes La Generalitat té competència exclusiva per a regular-ne la participació en organismes públics 116.1.c 313 �O ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — culturals La Generalitat n’ha de promoure la projecció internacional i l’afiliació a les entitats afins d’àmbit internacional 200 — de consumidors i usuaris Els poders públics hi han de donar suport 49.2 — del tercer sector social Tenen dret a complir llurs funcions en els àmbits de la participació i la col·laboració socials 24.4 Vegeu també entitats associatives — empresarials Tenen dret a complir llurs funcions en els àmbits de la concertació social, la participació i la col·laboració social 25.5 Han d’estar representades en l’espai català de relacions laborals 45.4 Han de participar en la definició de les polítiques públiques que les afectin 45.6 Vegeu també relacions laborals — esportives La Generalitat n’ha de promoure la projecció internacional i, si escau, l’afiliació a les entitats internacionals afins 200 — professionals Han d’ésser consultades en la definició de les polítiques públiques que les afectin 45.7 — sindicals Vegeu sindicats — socials La Generalitat n’ha de promoure la projecció internacional i, si escau, l’afiliació a les entitats internacionals afins 200 òrgans — consultius de la Unió Europea La Generalitat participa en les delegacions espanyoles davant els òrgans consultius i preparatoris del Consell i de la Comissió de la Unió Europea si tracten afers que són de la seva competència 187.1 314 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — consultius del Govern La Comissió Jurídica Assessora és l’alt òrgan consultiu 72.1 El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya ho és en matèries socioeconòmiques, laborals i ocupacionals 72.2 — de participació en matèria d’ensenyament no universitari Correspon a la Generalitat la competència exclusiva per a regular-los 131.2.a — economicoadministratius La Generalitat assumeix, per mitjà d’aquests, la revisió per la via administrativa de les reclamacions contra els actes de gestió tributària dictats per l’Agència Tributària de Catalunya 205 — jurisdiccionals Es regulen les atribucions del Consell de Justícia de Catalunya respecte a aquests òrgans 98.2 Correspon a la Generalitat determinar la creació, el disseny, l’organització, la dotació i la gestió de les oficines judicials i dels òrgans i els serveis de suport als òrgans jurisdiccionals 105 orientació jurídica gratuïta Vegeu justícia gratuïta orientació sexual Els poders públics han de promoure la igualtat de les unions estables de parella, amb independència de l’orientació sexual de llurs membres 40.7 Els poders públics han de promoure l’eradicació de l’homofòbia 40.8 Vegeu també igualtat P paisatge Totes les persones tenen dret a gaudir-ne en condicions d’igualtat 27.1 Totes les persones tenen el deure de fer-ne un ús responsable 27.1 Els poders públics han d’establir les condicions que permetin a totes les persones el gaudi del patrimoni natural i paisatgístic 46.3 315 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica i territorial per mitjà de la protecció del paisatge i la defensa del litoral 46.4 La Generalitat té competència exclusiva per a establir les directrius d’ordenació i gestió del paisatge i de les actuacions que hi incideixen 149.1.a paradors de turisme La Generalitat participa en els òrgans d’administració de Paradors de Turisme d’Espanya 171.c paritat entre dones i homes Els poders públics l’han de garantir 41.2 La llei electoral n’ha d’establir els criteris per a l’elaboració de les llistes electorals 56.3 Vegeu també dones Parlament de Catalunya Ha definit Catalunya com a nació preàmbul Integra la Generalitat, juntament amb la Presidència de la Generalitat, el Govern i les altres institucions que estableix el capítol V del títol II 2.2 Ha de regular les diverses expressions del marc simbòlic de Catalunya i n’ha de fixar l’ordre protocol·lari 8.5 La seva seu permanent és la ciutat de Barcelona, sens perjudici que es pugui reunir en altres llocs, d’acord amb el que estableix el Reglament del Parlament 10 Designa una autoritat independent que vetlla per protegir els drets de les persones relatius a les dades personals contingudes en els fitxers que són competència de la Generalitat 31; 156.d Representa el poble de Catalunya 55.1 Exerceix la potestat legislativa, aprova els pressupostos de la Generalitat i controla i impulsa l’acció política i de govern 55.2 És la seu on s’expressa preferentment el pluralisme i es fa públic el debat polític 55.2 Se’n regulen les funcions 55.2; 61 És inviolable 55.3 316 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A P Es compon d’un mínim de cent diputats i un màxim de cent cinquanta, elegits per a un termini de quatre anys 56 Els que en són membres són inviolables pels vots i les opinions que emetin en l’exercici de llur càrrec 57 Gaudeix d’autonomia organitzativa, financera, administrativa i disciplinària 58 Té un president o presidenta i una mesa elegits pel Ple 59 Se’n regula el règim de reunions i sessions 60 Es regula la iniciativa legislativa 62 Elegeix el president o presidenta de la Generalitat d’entre els seus membres 67.2 Resta dissolt automàticament si cap candidat o candidata no és elegit un cop transcorreguts dos mesos des de la primera votació d’investidura 67.3 No pot ésser dissolt pel conseller o consellera que supleix o substitueix el president o presidenta de la Generalitat 67.8 El president o presidenta de la Generalitat li dóna compte del nomenament i la separació del conseller primer o consellera primera 69.1 Els membres del Govern tenen drets i obligacions envers el Parlament 73 El president o presidenta de la Generalitat i els consellers responen políticament davant seu de forma solidària 74.1 Pot ésser dissolt pel president o presidenta de la Generalitat 75 Proposa al president o presidenta de la Generalitat dues terceres parts dels membres del Consell de Garanties Estatutàries 77.1 Elegeix el síndic o síndica de greuges 79.1 La Sindicatura de Comptes en depèn orgànicament 80.2 Designa els síndics de la Sindicatura de Comptes 81.1 El fiscal o la fiscal superior de Catalunya li ha de trametre i presentar la memòria anual de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 96.3 Designa els membres del Consell de Justícia de Catalunya que determini la llei orgànica del poder judicial 99.1 Designa l’autoritat competent encarregada de vetllar per garantir el dret a la protecció de dades personals en l’àmbit de les competències de la Generalitat 156.d 317 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Estableix per llei el règim jurídic dels convenis signats per la Generalitat 177.1 Els senadors elegits a Catalunya i els que representen la Generalitat hi poden comparèixer 179 La Comissió Bilateral Generalitat - Estat li trasllada una memòria anual 183.3 Ha de dirigir al Govern de l’Estat i a les Corts Generals les observacions pertinents sobre les iniciatives de revisió dels tractats de la Unió Europea i dels processos de subscripció i ratificació subsegüents 185.1 Ha de formular observacions amb relació a les iniciatives presentades per l’Estat davant la Unió Europea 186.4 Pot establir relacions amb el Parlament Europeu en àmbits d’interès comú 187.4 La part catalana de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat li ret comptes 210.4 Li correspon, juntament amb el Govern de la Generalitat, la iniciativa de la reforma de l’Estatut 222; 223 Vegeu també diputats; eleccions al Parlament; grups parlamentaris; lleis de Catalunya; règim electoral del Parlament; procediment legislatiu; Reglament del Parlament Parlament Europeu El Parlament de Catalunya hi pot establir relacions en àmbits d’interès comú 187.4 participació Els poders públics han de facilitar la de totes les persones en la vida política, econòmica, cultural i social 4.2 Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar en condicions d’igualtat en els afers públics 29.1 Els ciutadans de Catalunya tenen dret a elegir llurs representants en els òrgans polítics representatius i a presentar-s’hi com a candidats 29.2 Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure i a presentar iniciatives legislatives al Parlament 29.3; 62.1 Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar en el procés d’elaboració de les lleis del Parlament 29.4 318 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A P Totes les persones tenen dret a dirigir peticions i a plantejar queixes a les institucions i l’Administració de la Generalitat, i també als ens locals 29.5 Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure la convocatòria de consultes populars per la Generalitat i els ajuntaments 29.6 Els poders públics l’han de fomentar en l’elaboració, la prestació i l’avaluació de les polítiques públiques, i també en els àmbits cívic, social, cultural, econòmic i polític 43.1 Els poders públics l’han de facilitar, amb una atenció especial a les zones menys poblades del territori 43.2 Les campanyes institucionals que s’organitzin en ocasió dels processos electorals l’han de promoure 43.3 El sistema electoral ha d’assegurar la representació adequada de totes les zones del territori 56.2 La Generalitat té competència exclusiva en la promoció de les iniciatives de participació de la gent jove 142.1.b Vegeu també cooperatives; dones; ensenyament; Generalitat; organitzacions del tercer sector social; organitzacions empresarials; sindicats; treballadors; Unió Europea patrimoni Vegeu també impost sobre el patrimoni; impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats — arqueològic Els poders públics han d’emprendre les accions necessàries per a facilitar-hi l’accés 44.5 La Generalitat té competència exclusiva per a fer-ne la inspecció, l’inventari i la restauració 127.1.b.segon Vegeu també patrimoni cultural — arquitectònic La Generalitat té competència exclusiva per a fer-ne la inspecció, l’inventari i la restauració 127.1.b.segon Vegeu també patrimoni cultural — artístic Els poders públics han d’emprendre les accions necessàries per a facilitar-hi l’accés 44.5 319 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té competència exclusiva per a fer-ne la inspecció, l’inventari i la restauració 127.1.b.segon La Generalitat té competència exclusiva per a promoure’l i difondre’l 127.1.d.segon Vegeu també patrimoni cultural — bibliogràfic Vegeu patrimoni documental i bibliogràfic — científic La Generalitat té competència exclusiva per a fer-ne la inspecció, l’inventari i la restauració 127.1.b.segon Vegeu també patrimoni cultural — cultural Totes les persones tenen el deure de respectar-lo i preservar-lo 22.2 Els poders públics n’han de fomentar la conservació i la difusió 44.4 Els poders públics han d’emprendre les accions necessàries per a facilitar-hi l’accés 44.5 La Generalitat té competència exclusiva per a regular i executar mesures destinades a garantir-ne l’enriquiment i la difusió i a facilitar-hi l’accés 127.1.b.primer La Generalitat té competència exclusiva per a fer-ne la inspecció, l’inventari i la restauració 127.1.b.segon La Generalitat té competència exclusiva sobre l’establiment del règim jurídic de les actuacions sobre els béns mobles i immobles que l’integren 127.1.b.tercer La Generalitat té competència exclusiva per a protegir-lo 127.1.b.quart La Generalitat té competència exclusiva per a conservar i recuperar els béns que integren el patrimoni documental i bibliogràfic 127.1.c.tercer La Generalitat té competència exclusiva per a promoure’l i difondre’l 127.1.d.segon Vegeu també cultura — de la Generalitat Els seus rendiments integren els recursos de les finances de la Generalitat 202.3.g 320 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A És integrat pels béns i els drets dels quals és titular i pels que adquireixi per qualsevol títol jurídic 215.1 Una llei del Parlament n’ha de regular l’administració, la defensa i la conservació 215.2 — documental i bibliogràfic La Generalitat té competència exclusiva per a conservar i recuperar els béns que l’integren 127.1.c.tercer Vegeu també béns documentals, bibliogràfics i culturals; patrimoni cultural — etnològic La Generalitat té competència exclusiva per a fer-ne la inspecció, l’inventari i la restauració 127.1.b.segon Vegeu també patrimoni cultural — històric Els poders públics han d’emprendre les accions necessàries per a facilitar-hi l’accés 44.5 La Generalitat té competència exclusiva per a fer-ne la inspecció, l’inventari i la restauració 127.1.b.segon Vegeu també patrimoni cultural — industrial Els poders públics han d’emprendre les accions necessàries per a facilitar-hi l’accés 44.5 — monumental La Generalitat té competència exclusiva per a promoure’l i difondre’l 127.1.d.segon — natural Totes les persones tenen el deure de col·laborar per a conservar-lo 27.2 Els poders públics han d’establir les condicions que en permetin el gaudi a tothom 46.3 — tècnic La Generalitat té competència exclusiva per a fer-ne la inspecció, l’inventari i la restauració 127.1.b.segon Vegeu també patrimoni cultural 321 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Patronat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó Vegeu Arxiu de la Corona d’Aragó patronats La Generalitat té competència exclusiva per a regular els de les fundacions que compleixen llurs funcions majoritàriament a Catalunya 118.2.a pau Catalunya aferma el seu compromís amb tots els pobles per a construir un ordre mundial pacífic i just preàmbul És un principi rector de l’actuació dels poders públics 4.3 La Generalitat ha de promoure la cultura de la pau i accions de foment de la pau al món 51.1 Vegeu també justícia de pau peatges Les inversions de l’Estat a Catalunya es poden emprar per a alliberar peatges DA 3.1 pel·lícules Vegeu cinema pensions Vegeu també entitats gestores de plans i fons de pensions — no contributives La competència compartida de la Generalitat en matèria de seguretat social inclou el reconeixement i la gestió de les pensions no contributives 165.1.e personal — al servei de l’Administració de justícia Ha d’acreditar el coneixement adequat i suficient de les llengües oficials 33.3; 102.4 La Generalitat té competència normativa i competència executiva i de gestió en matèria de personal no judicial (en els termes de la LOPJ) 103.1; 103.2 322 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té competència exclusiva en matèria de personal laboral 103.4 — al servei de l’Administració de l’Estat a Catalunya Ha d’acreditar el coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials 33.4 — al servei de l’Administració de la Generalitat Una llei n’ha de regular l’estatut jurídic 71.7 — al servei de la Fiscalia a Catalunya Ha d’acreditar el coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials 102.4 — al servei de les administracions públiques Té l’obligació de comparèixer a requeriment del Parlament 59.5 La Generalitat té competència exclusiva sobre el seu règim estatutari 136.a La Generalitat té competència compartida per al desenvolupament dels principis ordenadors de l’ocupació pública, sobre l’adquisició i la pèrdua de la condició de funcionari, les situacions administratives i els drets, els deures i les incompatibilitats d’aquest personal 136.b La Generalitat té competència exclusiva, en matèria de personal laboral, per a adaptar la relació de llocs de treball a les necessitats derivades de l’organització administrativa i sobre la seva formació 136.c — de seguretat privada La Generalitat executa la legislació de l’Estat en matèria d’autorització de centres de formació d’aquest personal 163.c — dependent del Parlament El Parlament en fixa l’estatut 58.2 — docent La Generalitat té competència exclusiva en matèria d’ensenyament no universitari, la qual inclou la formació permanent i el perfeccionament del personal docent 131.2.f La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa al règim retributiu en l’ensenyament universitari 172.1.h 323 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ensenyament universitari inclou l’avaluació i el garantiment de la qualitat i de l’excel·lència d’aquest personal 172.2.f — investigador La competència exclusiva de la Generalitat sobre els seus centres i estructures de recerca inclou la regulació i la formació professional d’aquest personal 158.1.d La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’ensenyament universitari inclou el règim retributiu d’aquest personal 172.1.h La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ensenyament universitari inclou la regulació del règim d’aquest personal 172.2.e La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ensenyament universitari inclou l’avaluació i el garantiment de la qualitat i de l’excel·lència d’aquest personal 172.2.f — sanitari Ha de respectar les instruccions anticipades dels pacients sobre intervencions i tractaments mèdics 20.2 La Generalitat té competència compartida sobre el règim estatutari i la formació del personal al servei del sistema sanitari públic 162.3.e persones Els poders públics han de tenir com a objectiu la millora de llur qualitat de vida 40.1 Vegeu també deures; drets; igualtat — amb discapacitats Els poders públics n’han de garantir la protecció jurídica i n’han de promoure la integració social, econòmica i laboral 40.5 Els poders públics han de promoure polítiques de transport i de comunicació que garanteixin l’accessibilitat per a les persones amb mobilitat reduïda 48.1 Els poders públics han de garantir les condicions que permetin d’assolir la igualtat de les persones sordes que optin per l’ús de la llengua de signes catalana 50.6 324 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — grans Tenen dret a viure amb dignitat, lliures d’explotació i de maltractaments, i no poden ésser discriminades a causa de l’edat 18 Els poders públics n’han de garantir la protecció perquè puguin portar una vida digna i independent i participar en la vida social i cultural 40.6 Els poders públics n’han de procurar la plena integració en la societat per mitjà de polítiques públiques basades en el principi de solidaritat intergeneracional 40.6 perspectiva de gènere Els poders públics n’han de garantir la incorporació transversal en totes les polítiques públiques 41.2 Vegeu també dones pesca Els governs locals tenen competències pròpies sobre la regulació, la gestió i la vigilància de les activitats i els usos que es porten a terme a les platges, als rius i als llacs 84.2.n La Generalitat té competència exclusiva en matèria de pesca fluvial 119.1 La Generalitat té competència exclusiva en matèria de pesca marítima i recreativa en aigües interiors 119.2 La Generalitat té competència exclusiva en la regulació i la gestió dels recursos pesquers i la delimitació d’espais protegits en aigües interiors 119.2 La Generalitat té competència compartida en matèria d’ordenació del sector pesquer 119.4 La Generalitat té competència compartida sobre la regulació dels recursos naturals, de la flora i la fauna, de la biodiversitat i del medi ambient marí i aquàtic, si no té per finalitat la preservació dels recursos pesquers marítims 144.1.c Vegeu també activitats marítimes peticions Totes les persones tenen dret a dirigir-ne a les institucions i l’Administració de la Generalitat, i també als ens locals, en matèries de les competències respectives 29.5 325 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A El Reglament del Parlament ha de regular la tramitació de les individuals i col·lectives dirigides al Parlament 59.7 planificació — ambiental La Generalitat hi té competència compartida 144.1.a — d’aeroports La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa als que no tenen la qualificació legal d’interès general 140.1.a La Generalitat hi participa pel que fa als d’interès general 140.4 — d’emergències i seguretat civil La Generalitat hi té competència exclusiva 132.1 — d’equipaments comercials La Generalitat hi té competència exclusiva 121.1.d — d’equipaments culturals La Generalitat hi té competència exclusiva 127.1.a.quart Vegeu també cultura — d’espais naturals La Generalitat hi té competència exclusiva (en el marc de l’art. 149.1.23 CE) 144.2 — d’habitatge públic Els governs locals hi tenen competències 84.2.b Vegeu també habitatge — d’heliports La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa als que no tenen la qualificació legal d’interès general 140.1.a — d’infraestructures de transport La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa a les que no tenen la qualificació legal d’interès general 140.1.a — d’institucions penitenciàries La Generalitat hi té competència executiva de la legislació de l’Estat 168.1.b ; 168.1.c Vegeu també sistema penitenciari 326 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A P — d’obres públiques La Generalitat té competència exclusiva sobre les que s’executen al territori de Catalunya que no han estat qualificades d’interès general ni afecten una altra comunitat autònoma 148.1 La Generalitat hi participa pel que fa a les qualificades d’interès general 148.2 — de l’activitat econòmica La Generalitat en pot establir una en el marc de les directrius que estableixi la planificació general de l’Estat 152.3 Correspon a la Generalitat desenvolupar-la i gestionar-la 152.4 La Generalitat participa en l’estatal per mitjà dels mecanismes que estableix el títol V 152.4.b — de l’agricultura i la ramaderia La Generalitat hi té competència compartida 116.2.a — de l’educació infantil Els governs locals hi tenen competències 84.2.g Vegeu també educació infantil; ensenyament — de l’esport La Generalitat hi té competència exclusiva 134.1.a ; 134.1.h Vegeu també esport — de la caça La Generalitat hi té competència exclusiva 119.1.a Vegeu també caça — de la indústria La Generalitat hi té competència compartida 139.2 — de la inspecció de jutjats i tribunals Vegeu Consell de Justícia de Catalunya — de la pesca fluvial La Generalitat hi té competència exclusiva 119.1.a Vegeu també pesca — de la seguretat pública Correspon a la Generalitat 164.1.a 327 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — de la xarxa viària La Generalitat hi té competència exclusiva 140.5.a — de polítiques per a la dona La Generalitat hi té competència exclusiva 153.a Vegeu també dones — de ports La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa als que no tenen la qualificació legal d’interès general 140.1.a La Generalitat hi participa pel que fa als d’interès general 140.4 Vegeu també ports — del sector agroalimentari La Generalitat hi té competència compartida 116.2.a — del sector turístic La Generalitat hi té competència exclusiva 171.a Vegeu també turisme — del transport fluvial de passatgers La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa al que transcorre íntegrament per Catalunya 169.6.a Vegeu també transport — del transport marítim de passatgers La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa al que transcorre íntegrament per Catalunya 169.6.a Vegeu també transport — del transport terrestre La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa al de viatgers i mercaderies per carretera, ferrocarril i cable que transcorre íntegrament per Catalunya 169.1.a Vegeu també transport — estadística La Generalitat hi té competència exclusiva 135.1.a 328 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A P — hidrològica La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa a les conques hidrogràfiques internes 117.1 La Generalitat hi participa pel que fa a les conques hidrogràfiques compartides 117.3 La Generalitat hi participa pel que fa als recursos hídrics i els aprofitaments hidràulics que passen per Catalunya o que hi fineixen provinents de territoris de fora de l’àmbit estatal espanyol 117.5 — sanitària La Generalitat hi té competència compartida 162.3 plans — d’estudis L’ensenyament del català i el castellà hi ha de tenir una presència adequada 35.2 La Generalitat, pel que fa als ensenyaments no universitaris, hi té competència compartida 131.3.c — de pensions Vegeu entitats gestores de plans i fons de pensions — territorials La Generalitat té competència exclusiva per a establir i regular les figures de planejament territorial i el procediment per a tramitar-les i aprovar-les 149.1.b La Generalitat té competència exclusiva per a establir i regular els d’ordenació i ús del litoral i de les platges 149.3.a Vegeu també planificació planta judicial El Govern de la Generalitat n’ha de proposar al Govern de l’Estat la determinació i la revisió 107.1 Les modificacions d’aquesta que no comportin reforma legislativa poden correspondre al Govern de la Generalitat, que pot crear seccions i jutjats 107.2 329 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A planters La Generalitat hi té competència exclusiva 116.1.e platges Els governs locals tenen competències pròpies sobre la regulació, la gestió i la vigilància de les activitats i els usos que s’hi porten a terme 84.2.n La Generalitat hi té competència exclusiva, respectant el règim general del domini públic, pel que fa a establir i regular plans territorials d’ordenació i ús 149.3.a Vegeu també litoral Ple — del Parlament Vegeu Parlament de Catalunya — dels Consellers i Conselleres Generals Vegeu Plen des Conselhèrs e Conselhères Generaus Plen des Conselhèrs e Conselhères Generaus Integra el Conselh Generau d’Aran 94.2 pluralisme És un principi rector de l’actuació dels poders públics 4.3 Els poders públics l’han de respectar en promoure la participació social en l’elaboració de les polítiques públiques 43.1 És un dels valors socials que els poders públics han d’impulsar en la formació de l’alumnat 44.1 El Parlament és la seu on s’expressa preferentment 55.2 — en els mitjans de comunicació Els poders públics han de procurar que els electors rebin dels mitjans de comunicació una informació veraç, objectiva, neutral i respectuosa del pluralisme polític sobre les candidatures que concorren en els processos electorals 43.3 Els poders públics han de promoure les condicions per a garantir el pluralisme polític, social, cultural i religiós en els mitjans de comunicació 52.1 330 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat ha de fomentar el pluralisme lingüístic i cultural de Catalunya 146.3 població S’ha de tenir en compte com una de les variables per a determinar les necessitats de despesa de la Generalitat 206.6 poble Vegeu també Defensor del Poble — aranès Vegeu Aran — de Catalunya Ha mantingut al llarg dels segles una vocació constant d’autogovern preàmbul Vol fer possible la construcció d’una societat democràtica i avançada, de benestar i progrés, solidària amb el conjunt d’Espanya i incardinada a Europa i respectuosa dels drets fonamentals i de les llibertats públiques de les persones i dels pobles preàmbul Proclama com a valors superiors la llibertat, la justícia i la igualtat preàmbul Manifesta la seva voluntat d’avançar per una via de progrés que asseguri una qualitat de vida digna per a tots els que viuen i treballen a Catalunya preàmbul L’autogovern de Catalunya es fonamenta també en els seus drets històrics preàmbul ; 5 El Parlament n’ha recollit el sentiment i la voluntat en definir Catalunya com a nació preàmbul N’emanen els poders de la Generalitat 2.4 El Parlament el representa 55.1 Vegeu també Catalunya — gitano Els poders públics han de garantir el reconeixement de la seva cultura com a salvaguarda de la seva realitat històrica 42.7 Vegeu també igualtat 331 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A pobles Les institucions de la Generalitat són el nexe amb una història d’afirmació i respecte dels drets fonamentals i de les llibertats públiques de la persona i dels pobles preàmbul Catalunya vol desenvolupar la seva personalitat política en el marc d’un Estat que reconeix i respecta la diversitat d’identitats dels pobles d’Espanya preàmbul Catalunya aferma el seu compromís amb tots els pobles per a construir un ordre mundial pacífic i just preàmbul Els poders públics han de reconèixer llur dret a conservar i desenvolupar la identitat 4.2 La Generalitat ha de promoure accions i polítiques de cooperació a llur desenvolupament 51.2 pobresa Les persones o famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania 24.3 Els poders públics han de garantir la protecció dels infants, especialment contra tota forma d’explotació, d’abandonament, de maltractament o crueltat i de la pobresa i els seus efectes 40.3 Els poders públics han de vetllar per la plena integració social, econòmica i laboral de les persones i dels col·lectius en situació de pobresa i de risc d’exclusió social 42.2 La Generalitat té competència exclusiva per a regular i aprovar plans i programes específics dirigits a persones i col·lectius en situació de pobresa o de necessitat social 166.1.c Vegeu també benestar social poder judicial Es regula el poder judicial a Catalunya títol III Vegeu també Administració de justícia; Consell de Justícia de Catalunya; Fiscalia; jutges; Llei orgànica del poder judicial; magistrats; Tribunal Superior de Justícia de Catalunya policia Vegeu també Cos d’Agents Rurals; Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra; policies locals 332 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — administrativa Corresponen a la Generalitat, pel que fa a les conques hidrogràfiques compartides, les facultats de policia del domini públic hidràulic que li atribueixi la legislació estatal 117.3.c La Generalitat té competència exclusiva sobre l’adopció de mesures de policia administrativa amb relació a la disciplina de mercat 121.1.f La Generalitat té competència exclusiva sobre la relativa a activitats i instal·lacions destinades a la joventut 142.1.c El Cos d’Agents Rurals exerceix funcions de policia administrativa especial 144.6 És una de les funcions de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra 164.5.b — judicial És una de les funcions del Cos d’Agents Rurals 144.6 És una de les funcions de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra 164.5.c Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra La Generalitat executa la legislació de l’Estat en matèria de coordinació dels serveis de seguretat i investigació privades amb les policies 163.d Correspon a la Generalitat de crear-la i organitzar-la 164.1.b La Generalitat en té el comandament suprem 164.2 La Generalitat participa en la coordinació de les polítiques de seguretat i l’activitat dels cossos policíacs de l’Estat i de Catalunya i en les relacions de col·laboració i auxili amb les policies d’altres països 164.4 Té com a àmbit d’actuació el conjunt del territori de Catalunya i exerceix totes les funcions pròpies d’un cos de policia en seguretat ciutadana i ordre públic, com a policia administrativa i com a policia judicial i d’investigació criminal 164.5 Correspon a la Generalitat la competència sobre l’ús de la videovigilància i del control de so i enregistraments en l’àmbit públic efectuats per la policia de Catalunya 173 333 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A policies locals La Generalitat executa la legislació de l’Estat en matèria de coordinació dels serveis de seguretat i investigació privades amb les policies 163.d Correspon a la Generalitat de fer-ne l’ordenació i de coordinar-ne l’actuació 164.1.a ; 164.2 política lingüística És matèria de desenvolupament bàsic de l’Estatut 62.2 Vegeu també aranès, castellà; català ports La Generalitat, en l’exercici de la competència exclusiva sobre el transport marítim i fluvial que transcorre íntegrament per Catalunya, ha de respectar les competències de l’Estat en marina mercant i ports 169.6 Vegeu també infraestructures de transport potestat — disciplinària Vegeu règim disciplinari — legislativa El Parlament l’exerceix 55.2 El Parlament la pot delegar en el Govern 63 Correspon a la Generalitat, de manera íntegra, en l’àmbit de les seves competències exclusives 110.1 Correspon a la Generalitat, en el marc de la legislació bàsica de l’Estat, en l’àmbit de les seves competències compartides 111 Correspon a la Generalitat desplegar la normativa de la Unió Europea que afecti l’àmbit de les seves competències 113 Vegeu també lleis — normativa Els municipis en tenen en l’àmbit de llurs competències i en els altres sobre els quals es projecta llur autonomia 87.3 Correspon a la Generalitat la competència normativa sobre el personal no judicial al servei de l’Administració de justícia 103.1 334 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té capacitat normativa sobre els tributs estatals cedits totalment, sobre els tribus estatals cedits parcialment, si s’escau, i sobre els tributs propis que creï per llei 203.2; 203.3; 203.5; 205.6; DA 7 S’ha de proposar d’augmentar la capacitat normativa de la Generalitat amb relació a l’impost sobre la renda de les persones físiques DA 8 L’Administració general de l’Estat ha de cedir competències normatives sobre determinades operacions amb relació a l’impost sobre el valor afegit i als impostos especials de fabricació DA 11 — reglamentària El Govern l’exerceix 68.1 Correspon a la Generalitat, de manera íntegra, en l’àmbit de les seves competències exclusives 110.1 Correspon a la Generalitat, en el marc de la legislació bàsica de l’Estat, en l’àmbit de les seves competències compartides 111 Correspon a la Generalitat en l’àmbit de les seves competències executives 112 Comprèn l’aprovació de disposicions per a l’execució de la normativa de l’Estat 112 Presidència de la Generalitat Integra la Generalitat, juntament amb el Parlament, el Govern i les altres institucions que estableix el capítol V del títol II 2.2 La seva seu permanent és la ciutat de Barcelona 10 Vegeu també president o presidenta de la Generalitat president o presidenta — d’audiència provincial El Consell de Justícia de Catalunya participa en la seva designació 98.2.a — de la Generalitat El Parlament es reuneix en sessió extraordinària a petició seva 60.1 La regulació del seu estatut personal és matèria de desenvolupament bàsic de l’Estatut 62.2 Promulga, en nom del rei, les lleis, els decrets llei i els decrets legislatius, i n’ordena la publicació 65; 67.6.a Té la més alta representació de la Generalitat 67.1 335 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Dirigeix l’acció de Govern 67.1 Té la representació ordinària de l’Estat a Catalunya 67.1 És elegit pel Parlament 67.2 És nomenat pel rei 67.4 Una llei del Parlament en regula l’estatut personal 67.5 Ordena la publicació dels nomenaments dels càrrecs institucionals de l’Estat a Catalunya 67.6.b Demana la col·laboració a les autoritats de l’Estat que exerceixen funcions públiques a Catalunya 67.6.c Cessa per renovació del Parlament com a conseqüència d’unes eleccions, per aprovació d’una moció de censura o denegació d’una qüestió de confiança, per defunció, per dimissió, per incapacitat permanent, física o mental, i per condemna penal ferma 67.7; 67.8 Pot delegar temporalment funcions executives en un dels consellers, si no ha nomenat un conseller primer o consellera primera 67.9 És membre del Govern 68.2 Pot nomenar i separar un conseller primer o consellera primera, de la qual cosa ha de donar compte al Parlament 69 Té el dret d’assistir a les reunions del Ple i de les comissions parlamentàries i prendre-hi la paraula 73.1 Respon políticament, juntament amb els consellers, davant el Parlament de forma solidària 74.1 La delegació de funcions no l’eximeix de la seva responsabilitat política davant el Parlament 74.2 Pot dissoldre el Parlament 75 Ordena la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya del nomenament del president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 95.5 Presideix una junta de seguretat de composició paritària entre la Generalitat i l’Estat 164.4 — de sala del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya És nomenat a proposta del Consell General del Poder Judicial i amb la participació del Consell de Justícia de Catalunya 95.6; 98.2.a — de vegueria Forma el consell de vegueria juntament amb els consellers 91.1 És escollit pels consellers de vegueria d’entre els seus membres 91.2 336 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A P — del Parlament El Reglament del Parlament en regula l’elecció i les funcions 59.1 Presideix la Diputació Permanent 59.4 Convoca les sessions extraordinàries del Parlament 60.1 — del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya És el representant del poder judicial a Catalunya 95.5 És nomenat pel rei, a proposta del Consell General del Poder Judicial i amb la participació del Consell de Justícia de Catalunya 95.5; 98.2.a El president o presidenta de la Generalitat ordena que se’n publiqui el nomenament en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 95.5 presons Vegeu sistema penitenciari pressupostos — de la Generalitat Són aprovats pel Parlament 55.2; 212 El Ple del Parlament no en pot delegar la tramitació i l’aprovació en una comissió 62.3 No poden ésser objecte de delegació legislativa ni de decret llei 63.1; 64.1 Tenen caràcter anual, són únics i inclouen totes les despeses i els ingressos de la Generalitat i dels organismes, les institucions i les empreses que en depenen 212 El Govern els elabora i els executa 212 Correspon al Parlament d’examinar-los, esmenar-los, aprovar-los i controlar-los 212 La llei de pressupostos no pot crear tributs, però en pot modificar si ho estableix una llei tributària substantiva 212 La Generalitat pot recórrer a l’endeutament i emetre deute públic 213 Correspon a la Generalitat establir límits i condicions per a assolir els objectius d’estabilitat pressupostària 214 Vegeu també finances de la Generalitat — del Parlament El Parlament els elabora i els aprova 58.2 337 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — generals de l’Estat Constitueixen recursos de les finances de la Generalitat transferències i assignacions amb càrrec a aquests 202.3.e prestacions Totes les persones tenen dret a rebre prestacions socials i ajuts públics per a atendre les càrregues familiars 16 Les persones o les famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania 24.3 Les persones excloses del mercat de treball que no disposen de mitjans de subsistència tenen dret a percebre prestacions i recursos no contributius de caràcter pal·liatiu 25.2 Vegeu també ajuts públics — professionals La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació de les de caràcter obligatori 125.4.b preu just Correspon a la Generalitat, en matèria d’expropiació forçosa, la competència executiva per a crear i regular un òrgan propi que el determini 159.4.c preus Els consumidors i usuaris tenen dret a ésser-ne informats d’una manera veraç i entenedora 28.1 La competència exclusiva de la Generalitat sobre les infraestructures de transport que no siguin d’interès general inclou el règim econòmic dels serveis portuaris i aeroportuaris, especialment les potestats tarifària i tributària i la percepció i la recaptació de tota mena de tributs i gravàmens 140.1.c La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de transport terrestre inclou la potestat tarifària 169.1.f Els ingressos per la percepció dels públics constitueixen recursos de les finances de la Generalitat 202.3.f Vegeu també preu just; sistema tributari 338 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A P prevenció — d’incendis Vegeu incendis — de riscs laborals Vegeu seguretat i higiene en el treball principis rectors de les polítiques públiques Els poders públics han de promoure els que estableixen l’Estatut, la Constitució, la Unió Europea, la Declaració universal de drets humans, el Conveni europeu per a la protecció dels drets humans i els altres tractats i convenis internacionals subscrits per Espanya que reconeixen i garanteixen els drets i les llibertats fonamentals 4 Els poders públics han d’orientar llurs polítiques d’acord amb els que estableixen la Constitució i l’Estatut, i els han de promoure i garantir 39.1 El reconeixement, el respecte i la protecció d’aquests principis informen la legislació positiva, la pràctica judicial i l’actuació dels poders públics 39.2 Són exigibles davant la jurisdicció 39.3 S’estableixen els de caràcter estatutari capítol V del títol I procediment — administratiu La Generalitat té competència exclusiva sobre l’establiment i l’aplicació del relatiu a la queixa i la reclamació en matèria de consum 123.a La Generalitat té competència exclusiva en les normes de procediment administratiu que derivin de les particularitats del dret substantiu de Catalunya o de les especialitats de l’organització de la Generalitat 159.1.c — de reforma de l’Estatut Vegeu Estatut d’autonomia de Catalunya — legislatiu Els ciutadans tenen dret a participar en el procés d’elaboració de les lleis 29.4 L’aprovació de la llei electoral requereix una majoria especial 56.2 339 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A L’aprovació i la reforma del Reglament del Parlament requereixen la majoria absoluta 58.3 Perquè els acords adoptats pel Parlament siguin vàlids, cal la presència de la majoria absoluta dels diputats i l’aprovació de la majoria simple dels presents, sens perjudici de les majories especials que s’estableixin 60.3 La iniciativa legislativa correspon als diputats, als grups parlamentaris i al Govern, i també als ciutadans, mitjançant la iniciativa legislativa popular, i als òrgans representatius dels ens supramunicipals de caràcter territorial 62.1 Les lleis de desenvolupament bàsic tenen requisits específics d’aprovació, modificació i derogació 62.2 La tramitació i l’aprovació de les lleis de desenvolupament bàsic de l’Estatut, del pressupost de la Generalitat i de les lleis de delegació legislativa al Govern no poden ésser delegades en una comissió pel Ple del Parlament 62.3 El Parlament pot autoritzar el Govern, amb restriccions, per a dictar decrets legislatius 63.1 La reforma de l’Estatut no pot ésser objecte de delegació legislativa ni de decret llei 63.1; 64.1 Les matèries que han d’ésser regulades per lleis de desenvolupament bàsic no poden ésser objecte de delegació legislativa, llevat que es delegui l’establiment d’un text refós, ni de decret llei 63.1; 64.1 La regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets estatutaris no poden ésser objecte de delegació legislativa ni de decret llei 63.1; 64.1 El pressupost de la Generalitat no pot ésser objecte de delegació legislativa ni de decret llei 63.1; 64.1 La delegació legislativa al Govern ha d’ésser expressa i s’ha de fer per llei, per a una matèria concreta i amb la determinació d’un termini, i s’exhaureix quan el Govern publica el decret legislatiu, i també si el Govern es troba en funcions 63.2 Les lleis de delegació legislativa que autoritzin el Govern a formular un nou text articulat han de fixar les bases del text 63.3 340 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Les lleis de delegació legislativa que autoritzin el Govern a refondre textos legals han de determinar l’abast i el criteri de la refosa 63.3 El control de la legislació delegada és regulat pel Reglament del Parlament i, eventualment, per les lleis de delegació 63.4 El Govern pot dictar disposicions legislatives provisionals sota la forma de decret llei en cas d’una necessitat extraordinària i urgent 64.1 No poden ésser objecte de decret llei ni la reforma de l’Estatut, ni les matèries que són objecte de lleis de desenvolupament bàsic, ni la regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets reconeguts per l’Estatut i per la Carta dels drets i deures dels ciutadans de Catalunya, ni el pressupost de la Generalitat 64.1 Resten derogats els decrets llei que no siguin validats expressament pel Parlament 64.2 El Parlament pot tramitar els decret llei com a projectes de llei pel procediment d’urgència 64.3 Es regula la promulgació, la publicació i l’entrada en vigor de les lleis, i també l’elaboració de la versió oficial en castellà 65; 67.6.a El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar sobre l’adequació a la Constitució dels projectes i les proposicions de reforma de l’Estatut 76.2.a El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar sobre l’adequació a l’Estatut i a la Constitució dels projectes i les proposicions de llei, dels decrets llei sotmesos a convalidació i dels projectes de decret legislatiu 76.2.b ; 76.2.c El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar sobre l’adequació a l’autonomia local dels projectes i les proposicions de llei i dels projectes de decret legislatiu 76.2.d Els dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries tenen caràcter vinculant amb relació als projectes de llei i les proposicions de llei que desenvolupin o afectin drets estatutaris 76.4 El Síndic de Greuges pot sol·licitar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries sobre els projectes de llei i les proposicions de llei que regulen drets estatutaris 78.3 341 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A El Consell de Governs Locals ha d’ésser escoltat en la tramitació parlamentària de les iniciatives legislatives que afecten de manera específica les administracions locals 85 L’Ajuntament de Barcelona ha de participar o ésser consultat en la tramitació de les iniciatives legislatives que afecten el règim especial del municipi de Barcelona 89 L’Aran ha de participar en l’elaboració de les iniciatives legislatives que afecten el seu règim especial 94.4 L’aprovació de la llei de finances locals requereix una majoria de tres cinquenes parts 219.2 L’aprovació de la llei que regula la designació dels senadors que han de representar la Generalitat al Senat requereix una majoria absoluta DA 1.1; DA 1.2 Vegeu també decrets legislatius; decrets llei; Estatut d’autonomia de Catalunya; legislació; Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya; Llei orgànica del poder judicial; lleis de Catalunya; lleis de l’Estat; règim electoral del Parlament; Unió Europea produccions audiovisuals La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar i difondre la creació i la producció audiovisuals portades a terme a Catalunya 127.1.d.primer productes Vegeu també preus — agrícoles i ramaders La Generalitat té la competència exclusiva en la regulació i l’execució sobre la qualitat, la traçabilitat i les condicions d’aquests productes 116.1.b — farmacèutics La Generalitat té la competència executiva de la legislació estatal en aquesta matèria 162.5 — intermedis Vegeu impost sobre els productes intermedis 342 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A professions La Generalitat té competència executiva en matèria de qualificacions professionals 170.1.c — titulades La Generalitat hi té competència exclusiva (en el marc dels art. 36 i 139 CE) 125.4 progrés El poble de Catalunya manifesta la seva voluntat d’avançar per una via de progrés que asseguri una qualitat de vida digna per a tots els que viuen i treballen a Catalunya preàmbul Les dones i els homes de Catalunya volen prosseguir la construcció d’una societat democràtica i avançada, de benestar i progrés, solidària amb el conjunt d’Espanya i incardinada a Europa preàmbul Els poders públics han d’adoptar les mesures necessàries per a promoure l’econòmic i el social 45.1 Perquè les oportunitats de progrés que ofereix la societat del coneixement i de la informació contribueixin a la millora del benestar i la cohesió socials, la Generalitat ha de promoure la formació, la recerca i la innovació tecnològiques 53.2 La Generalitat ha de promoure l’econòmic en la seva actuació tributària 203.6 projecció internacional El Govern de l’Estat i el Govern de la Generalitat han d’articular fórmules de col·laboració i cooperació mútues per a la projecció internacional de la cultura 127.3 La Generalitat ha d’impulsar la projecció de Catalunya a l’exterior i n’ha de promoure els interessos en aquest àmbit 193 La Generalitat ha de promoure la de les organitzacions socials, culturals i esportives 200 Vegeu també acció exterior projectes de llei Vegeu lleis de Catalunya; lleis de l’Estat; procediment legislatiu 343 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A ­ ropietat p — industrial La Generalitat ha de respectar la legislació de propietat industrial en l’exercici de la seva competència sobre el règim de titularitat de les denominacions d’origen 128.1.b La Generalitat hi té competència executiva 155.2 La competència executiva de la Generalitat en aquesta matèria inclou l’establiment i la regulació d’un registre de drets, coordinat amb el de l’Estat 155.2.a La competència executiva de la Generalitat en aquesta matèria inclou la defensa jurídica i processal dels topònims de Catalunya aplicats al sector de la indústria 155.2.b — intel·lectual La Generalitat té competència executiva en aquesta matèria 155.1 proporcionalitat Totes les persones tenen dret que l’actuació dels poders públics sigui proporcionada a les finalitats que la justifiquen 30.2 El sistema electoral és de representació proporcional i ha d’assegurar la representació adequada de totes les zones del territori 56.2 El Parlament participa en el control dels principis de subsidiarietat i de proporcionalitat que estableixi el dret de la Unió Europea amb relació a les propostes legislatives europees 188 proposicions de llei Vegeu lleis de Catalunya; lleis de l’Estat; procediment legislatiu protecció — civil Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.f La Generalitat té competència exclusiva en aquesta matèria, sens perjudici de les facultats dels governs locals i respectant les competències de l’Estat en matèria de seguretat pública 132.1 La Generalitat ha de promoure mecanismes de col·laboració en aquest àmbit amb altres comunitats autònomes i amb l’Estat en actuacions d’abast superior a Catalunya 132.2 344 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — de dades personals Vegeu dades personals — de les persones Vegeu persones — de menors La Generalitat hi té competència exclusiva, respectant la legislació penal 166.3.a — del medi ambient Els poders públics han de vetllar per la protecció del medi ambient per mitjà de polítiques públiques basades en el desenvolupament sostenible i la solidaritat col·lectiva i intergeneracional 46.1 Les polítiques mediambientals s’han de dirigir a la fixació d’estàndards i de nivells mínims de protecció del medi ambient 46.2 Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.j Vegeu també medi ambient — dels animals La Generalitat hi té competència exclusiva 116.1.d — dels consumidors i els usuaris Els poders públics han de garantir-la 49.1 — social La Generalitat té competència exclusiva en la intervenció i el control dels sistemes privats complementaris 166.1.d Vegeu també serveis socials protectorats La Generalitat té competència exclusiva per a regular els de les fundacions que compleixen llurs funcions majoritàriament a Catalunya 118.2.a protocol El dels símbols de Catalunya és fixat pel Parlament 8.5 El president o presidenta de la Generalitat té a Catalunya, als efectes protocol·laris, la posició preeminent que li correspon com a representant de la Generalitat i de l’Estat 67.5 345 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A províncies Les diputacions són substituïdes pels consells de vegueria 91.3 L’alteració dels límits provincials s’ha de portar a terme d’acord amb el que estableix l’article 141.1 CE 91.4 Resta vigent la disposició transitòria quarta de la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya DT 2 Resta vigent la disposició transitòria sisena de la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya DT 2 proximitat Vegeu justícia de proximitat publicació — de les lleis El president o presidenta de la Generalitat l’ordena en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, en el termini de quinze dies des de l’aprovació, i en el Boletín Oficial del Estado 65; 67.6.a A l’efecte de l’entrada en vigor de les lleis, regeix la data de publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 65 — dels actes del Govern o de l’Administració de la Generalitat Es fa en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 68.5 És suficient per a l’eficàcia dels actes i per a l’entrada en vigor de les normes 68.5 — dels nomenaments El president o presidenta de la Generalitat ordena la dels càrrecs institucionals de l’Estat a Catalunya 67.6.b El president o presidenta de la Generalitat ordena la del fiscal o la fiscal superior de Catalunya 96.2 publicacions periòdiques La Generalitat té competència exclusiva per a establir les mesures relatives a la producció i la distribució, i per a gestionar-ne el dipòsit legal i atorgar-ne els codis d’identificació 127.1.a 346 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Q publicitat La Generalitat hi té competència exclusiva, sens perjudici de la legislació mercantil de l’Estat 157 Q qualificació — d’interès general La d’un port, un aeroport o una altra infraestructura de transport situats a Catalunya requereix l’informe previ de la Generalitat 140.3 La d’una obra pública que s’executa al territori de Catalunya requereix l’informe previ de la Generalitat 148.2 — de pel·lícules Vegeu cinema — de títols Vegeu registres de la propietat, mercantils i de béns mobles qualificacions professionals La Generalitat té competència executiva per a fer-ne la regulació, l’autorització i el control 170.1.c qualitat — d’activitats i productes La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació i l’execució de la qualitat, la traçabilitat i les condicions dels productes agrícoles i ramaders 116.1.b La Generalitat té competència exclusiva sobre l’establiment i l’execució de les normes i els estàndards de qualitat relacionats amb l’activitat comercial 121.1.e Correspon a la Generalitat el desplegament de les normes complementàries de qualitat dels serveis de subministrament d’energia 133.1.c Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre les normes tècniques, la inspecció i el control sobre la qualitat de la construcció 137.1.e Vegeu també mencions de qualitat 347 �Q ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — de vida El poble català manifesta la seva voluntat d’avançar per una via de progrés que asseguri una qualitat de vida digna per a tots els que viuen i treballen a Catalunya preàmbul Els poders públics han de tenir com a objectiu millorar la de totes les persones 40.1 — dels serveis d’interès general Totes les persones tenen dret a una educació de qualitat 21.1 Per a garantir el dret a la qualitat de l’ensenyament, els centres docents privats poden ésser sostinguts amb fons públics 21.3 Les administracions públiques han de fixar els estàndards de qualitat dels serveis públics, amb independència del règim de prestació 30.1 Els poders públics han de garantir la qualitat i la gratuïtat de l’assistència sanitària pública 42.4 Els poders públics han de garantir la qualitat i la gratuïtat dels serveis socials bàsics 42.5 Els poders públics han de garantir la qualitat del sistema d’ensenyament 44.1 Els poders públics han de fomentar la investigació i la recerca científica de qualitat 44.4 La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’ensenyament no universitari inclou el garantiment de la qualitat del sistema educatiu 131.2.d La Generalitat té competència compartida sobre l’avaluació i el garantiment de la qualitat i de l’excel·lència de l’ensenyament universitari 172.2.f queixes Totes les persones tenen dret a plantejar-les a les institucions i l’Administració de la Generalitat, i també als ens locals, en matèries de les competències respectives 29.5 La Generalitat té competència exclusiva per a establir i aplicar els procediments administratius de queixa i reclamació en matèria de consum 123.a 348 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A R qüestió de confiança La denegació d’una qüestió de confiança és causa de cessament del president o presidenta de la Generalitat 67.7 No pot plantejar-la el conseller o consellera que supleix o substitueix el president o presidenta de la Generalitat 67.8 R racisme Els poders públics han de promoure’n l’eradicació 40.8 Vegeu també igualtat; mediació social ràdio Vegeu radiodifusió radiodifusió La Generalitat hi té competència executiva per a resoldre conflictes entre els operadors que comparteixin múltiplexs la cobertura dels quals no ultrapassi el territori de Catalunya 140.7.c La Generalitat té competències exclusives i compartides en aquest àmbit 146 Vegeu també Consell de Ràdio i Televisió; mitjans de comunicació social; telecomunicacions ramaderia Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica i territorial per mitjà del foment de les activitats agràries, ramaderes i silvícoles 46.4 La Generalitat hi té competència exclusiva (en el marc de l’art. 149.1.13 i 16 CE) 116.1 Correspon a la Generalitat la regulació i el desenvolupament de la ramaderia 116.1.a Correspon a la Generalitat la regulació de la participació en organismes públics de les organitzacions agràries i ramaderes i de les cambres agràries 116.1.c Correspon a la Generalitat la regulació dels processos de producció, de les explotacions, de les estructures agràries i de llur règim jurídic 116.1.f 349 �R ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Correspon a la Generalitat el desenvolupament integral i la protecció del món rural 116.1.g La Generalitat té competència compartida en la planificació de la ramaderia 116.2.a La Generalitat té competència compartida en la regulació i el règim d’intervenció administrativa i d’usos de les vies pecuàries 116.2.b Vegeu també fires; protecció dels animals; sanitat animal; sector alimentari recaptació — de taxes judicials Correspon a la Generalitat en l’àmbit de les seves competències sobre l’Administració de justícia 104.f — de tributs La recaptació de tributs relacionats amb la utilització de la infraestructura i els serveis portuaris correspon a la Generalitat 140.1.c Correspon a la Generalitat la recaptació dels tributs propis i la dels tributs estatals cedits totalment, i també, si en rep la delegació, la dels altres tributs estatals 203.4; 204.1; 204.2 Correspon a l’Administració tributària de l’Estat la recaptació dels tributs estatals no cedits totalment 203.4; 204.2; 204.3 recerca científica Els poders públics l’han de fomentar 44.4 El Govern, les universitats i les institucions d’ensenyament superior han d’adoptar les mesures pertinents per a garantir l’ús del català en aquest àmbit 50.2 La Generalitat ha de promoure la formació, la recerca i la innovació tecnològiques 53.2 Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en la recerca, el desenvolupament, la transferència tecnològica i la innovació de les explotacions i les empreses agràries i alimentàries (en el marc de l’art. 149.1.13 i 16 CE) 116.1.h La Generalitat té competència exclusiva per a desenvolupar-la en l’àmbit esportiu 134.1.l 350 �R ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té competència compartida per a establir-la i regular-la en l’àmbit del medi ambient 144.1.b Correspon a la Generalitat la relativa a la meteorologia i al clima 144.5 La Generalitat té competència exclusiva amb relació als seus centres i estructures de recerca i als projectes de recerca que finança 158.1 La Generalitat té competència compartida sobre la coordinació dels centres i les estructures de recerca 158.2 Els criteris de col·laboració entre l’Estat i la Generalitat en aquest àmbit s’han de fixar d’acord amb el que estableix el títol V 158.3 S’han d’establir els sistemes de participació de la Generalitat en la fixació de les polítiques que afectin aquesta matèria en l’àmbit de la Unió Europea i en altres institucions internacionals 158.3 La Generalitat té competència exclusiva sobre el règim retributiu del personal investigador contractat per les universitats 172.1.h La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ensenyament universitari inclou la regulació del règim del personal investigador contractat i funcionari 172.2.e La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ensenyament universitari inclou l’avaluació i el garantiment de la qualitat i de l’excel·lència del personal investigador 172.2.f reciclatge El reciclatge i la reutilització dels béns i els productes són uns dels principis que han de respectar les polítiques mediambientals 46.2 Vegeu també residus recurs — d’alçada El Consell de Justícia de Catalunya ha d’informar dels interposats contra els acords dels òrgans de govern dels tribunals i els jutjats de Catalunya 98.2.e — d’inconstitucionalitat El Parlament pot interposar-ne 61.e El Consell de Garanties Estatutàries ha de dictaminar abans que el Parlament o el Govern n’interposin 76.3 351 �R ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya En són objecte els actes que vulnerin els drets reconeguts pels capítols I, II i III del títol I i per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya 38.2 — de qualificació de títols o clàusules en matèria de dret català La Generalitat té competència exclusiva sobre el seu règim 147.2 — extraordinari de revisió Correspon al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de resoldre’ls 95.4 recursos — financers Vegeu finances de la Generalitat — hídrics La Generalitat té facultats d’execució de la legislació sobre seguretat pel que fa a llur conservació 164.3.b Vegeu també aigües — miners Vegeu règim miner — naturals Totes les persones tenen dret a gaudir-ne en condicions d’igualtat 27.1 Totes les persones tenen el deure de fer-ne un ús responsable i evitar-ne el malbaratament 27.1 Les polítiques mediambientals s’han de dirigir a fer-ne una utilització racional i a conservar-los 46.2 La Generalitat té competència compartida sobre llur regulació 144.1.c Vegeu també medi ambient; natura — pesquers La Generalitat té competència exclusiva per a fer-ne la regulació i la gestió 119.2 referèndum Les reformes de l’Estatut s’hi han de sotmetre 222.1.b ; 222.1.d ; 223.1.b ; 223.1.i 352 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A R reforma — de l’Estatut Vegeu Estatut d’autonomia de Catalunya — del Reglament del Parlament Vegeu Reglament del Parlament — de la legislació penal i processal La Generalitat participa en la que incideixi en les competències de menors 166.3.b regatge Vegeu obres de regatge regidors Formen l’ajuntament, juntament amb l’alcalde o alcaldessa 86.2 Són elegits pels veïns dels municipis per mitjà de sufragi universal, igual, lliure, directe i secret 86.6 règim — disciplinari El Consell de Justícia de Catalunya instrueix expedients i exerceix funcions disciplinàries sobre jutges i magistrats (en els termes de la LOPJ) 98.2.c La Generalitat té competència normativa i també executiva i de gestió en matèria del personal no judicial al servei de l’Administració de justícia, que inclou la regulació del règim disciplinari 103.1.k ; 103.2.j La Generalitat té competència exclusiva en matèria de corporacions de dret públic representatives d’interessos econòmics i professionals, la qual inclou el règim disciplinari (en el marc de l’art. 36 i 139 CE) 125.1.a La Generalitat té competència exclusiva sobre l’exercici de les professions titulades, la qual inclou el règim disciplinari (en el marc dels art. 36 i 139 CE) 125.4.c La Generalitat té competència executiva en matèria de Registre Civil, la qual inclou l’exercici de la funció disciplinària 147.3 Vegeu també règim sancionador 353 �R ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — electoral del Parlament És regulat per una llei del Parlament 56.1; 56.2; 56.3 És matèria de desenvolupament bàsic de l’Estatut 62.2 Resta vigent la disposició transitòria quarta de la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya DT 2 Vegeu també eleccions al Parlament; informació electoral — electoral dels ens locals Els regidors són elegits pels veïns dels municipis per mitjà de sufragi universal, igual, lliure, directe i secret 86.6 La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa als ens locals que crea 160.3 Vegeu també informació electoral — estatutari del personal al servei de les administracions públiques catalanes La Generalitat hi té competència exclusiva 136.a — estatutari del personal en el sistema sanitari públic La Generalitat hi té competència compartida 162.3.e — local La Generalitat hi té competència exclusiva 160 — miner La Generalitat hi té competència compartida 133.4 — sancionador S’han de regular per llei les sancions per l’incompliment de l’obligació de comparèixer en les comissions d’investigació del Parlament 59.6 S’han de regular per llei els mecanismes destinats a garantir el compliment de l’obligació de les administracions públiques i d’altres entitats i persones a cooperar amb el Síndic de Greuges, i les sancions per l’incompliment d’aquesta obligació 78.5 La Generalitat té competència executiva i de gestió en matèria de personal no judicial al servei de l’Administració de justícia, que inclou exercir la potestat disciplinària i imposar les sancions que escaiguin 103.2.j La Generalitat té competència compartida en disciplina, inspecció i sanció de les caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya 120.3; 120.4 354 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A R Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre disciplina, inspecció i sanció de les entitats de crèdit que no siguin caixes d’estalvis 126.4 La Generalitat té competència exclusiva sobre el règim sancionador aplicable en la regulació dels productes amb denominació d’origen (en el marc de l’art. 149.1.13 CE) 128.1.c ; 128.2 La Generalitat té competència executiva en matèria d’autorització de treball als estrangers la relació laboral dels quals s’acompleixi a Catalunya, que inclou l’aplicació del règim d’inspecció i sanció 138.2 La Generalitat té competència executiva en la inspecció de les infraestructures comunes de telecomunicacions i l’exercici de la potestat sancionadora corresponent 140.7.b La Generalitat té competència compartida en la prevenció, la restauració i la reparació de danys al medi ambient, i també el règim sancionador corresponent 144.1.k La Generalitat té competència compartida sobre organització, funcionament, disciplina i règim sancionador de les societats rectores de mercats de valors 145.b La Generalitat té competència executiva en la inspecció i l’execució del procediment sancionador en matèria de defensa de la competència 154.2.b La Generalitat té competència exclusiva en control, inspecció i sanció en matèria de règim jurídic i procediment de les administracions públiques catalanes (en el marc de l’art. 149.1.18 CE) 159.1.b La Generalitat executa la legislació de l’Estat pel que fa a la inspecció i la sanció de les activitats de seguretat privada que s’acompleixen a Catalunya 163.b La Generalitat té competència executiva en matèria de treball i relacions laborals, que inclou la potestat sancionadora de les infraccions de l’ordre social 170.1.h La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació administrativa del comerç referit a habitatges i l’establiment de mesures de protecció i disciplinàries en aquest àmbit 137.1.d 355 �R ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Els ingressos per multes i sancions són part dels recursos de les finances de la Generalitat 202.3.j Vegeu també règim disciplinari registradors de la propietat, mercantils i de béns mobles Han d’acreditar el coneixement adequat i suficient de les llengües oficials 33.3 La Generalitat té competència executiva en llurs nomenaments 147.1.a La Generalitat té competència executiva per a participar en l’elaboració dels programes d’accés a llur cos als efectes de l’acreditació del coneixement del dret català 147.1.b Registre Civil Els encarregats han d’acreditar el coneixement adequat i suficient de les llengües oficials 33.3 Els encarregats han d’acreditar el coneixement del dret català 147.3 La Generalitat hi té competència executiva, en el marc de la regulació general 147.3 registre — d’associacions La Generalitat hi té competència exclusiva 118.1.c — d’entitats que promouen i organitzen la pràctica de l’activitat física i esportiva La Generalitat hi té competència exclusiva 134.1.g — d’instal·ladors d’infraestructures comunes de telecomunicacions La Generalitat té competència executiva per a gestionar-lo si l’àmbit d’aquests instal·ladors no ultrapassa el territori de Catalunya 140.7.d Vegeu també telecomunicacions — de drets de propietat industrial La Generalitat té competència executiva per a establir-ne i regular-ne un, en coordinació amb el de l’Estat 155.2.a — de drets de propietat intel·lectual La Generalitat té competència executiva per a establir-ne i regular-ne un, en coordinació amb el de l’Estat, per als drets generats 356 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A R a Catalunya o dels quals siguin titulars persones amb residència habitual a Catalunya 155.1.a — de fundacions La Generalitat hi té competència exclusiva 118.2.c — de gestors de múltiplexs La Generalitat té competència executiva per a gestionar-ne un si l’àmbit d’aquests gestors no ultrapassa el territori de Catalunya 140.7.d Vegeu també telecomunicacions — estatal d’entitats religioses La Generalitat té competència executiva per a participar en la gestió d’aquest registre 161.2.a — oficial de vaixells La Generalitat hi té competència compartida pel que fa al sector pesquer 119.4 registres de la propietat, mercantils i de béns mobles La Generalitat hi té competència executiva per a establir les demarcacions registrals 147.1.c La Generalitat hi té competència exclusiva en matèria de règim dels recursos sobre la qualificació dels títols o les clàusules concretes en matèria de dret català que s’hi hagin d’inscriure 147.2 Vegeu també registradors de la propietat, mercantils i de béns mobles Reglament del Parlament Pot establir que el Parlament es reuneixi en altres llocs de Catalunya diferents de la ciutat de Barcelona, seu permanent del Parlament 10 Estableix els procediments en què els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar en el procés d’elaboració de les lleis 29.4 En correspon l’aprovació i la reforma al Ple del Parlament 58.3 La reforma requereix el vot favorable de la majoria absoluta dels diputats 58.3 357 �R ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Regula l’elecció, les funcions i la composició del president i la Mesa del Parlament i de la Diputació Permanent 59.1; 59.4 Regula els drets i els deures dels diputats, els requisits per a la formació de grups parlamentaris, la intervenció d’aquests en l’exercici de les funcions parlamentàries i les atribucions de la Junta de Portaveus 59.2 Estableix el procediment i les garanties de les persones que han de comparèixer en les comissions d’investigació 59.6 Ha de regular la tramitació de les peticions individuals i col·lectives dirigides al Parlament 60.1 Ha d’establir mecanismes de participació ciutadana en l’exercici de les funcions parlamentàries 59.7 Fixa els dos períodes ordinaris de sessions en què es reuneix anualment el Parlament 59.7 Estableix en quins supòsits les sessions del Ple no són públiques 60.2 Pot fixar majories especials per a l’adopció vàlida d’acords 60.3 Regula el control de la legislació delegada 63.4 Estableix els termes en què el Parlament pot requerir la presència dels membres del Govern al Ple i a les comissions 73.2 Ha d’establir com l’Ajuntament de Barcelona ha de participar en l’elaboració dels projectes de llei que incideixen en el règim especial del municipi de Barcelona 89 Estableix els termes en què els senadors elegits a Catalunya i els que representen la Generalitat poden comparèixer davant el Parlament a petició pròpia 179 regulació d’ocupació La Generalitat té competència executiva en matèria de procediments de regulació d’ocupació i de trasllats col·lectius 170.1.f rei El president o presidenta de la Generalitat promulga en nom seu les lleis, els decrets llei i els decrets legislatius 65; 67.6.a Nomena el president o presidenta de la Generalitat 67.4 Nomena el president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 95.5 358 �R ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A reinserció Les persones que no han pogut reinserir-se al mercat de treball i que no disposen de mitjans de subsistència tenen dret a percebre prestacions i recursos no contributius de caràcter pal·liatiu 25.2 La Generalitat té competència executiva en l’execució de les mesures alternatives a la presó i de les activitats de reinserció 168.1.e Vegeu també sistema penitenciari relacions — institucionals Les de la Generalitat amb l’Estat es fonamenten en el principi de la lleialtat institucional i es regeixen pel principi general segons el qual la Generalitat és Estat, pel principi d’autonomia, pel de bilateralitat i pel de multilateralitat 3.1 Es regulen les de la Generalitat amb l’Estat, amb altres comunitats autònomes i amb la Unió Europea títol V Vegeu també acció exterior; col·laboració entre la Generalitat i altres comunitats autònomes; col·laboració entre la Generalitat i l’Estat — interculturals Els poders públics les han de fomentar per mitjà del coneixement recíproc, el diàleg i la mediació 42.7 — laborals Les organitzacions sindicals i empresarials tenen dret a complir llurs funcions en els àmbits de la concertació social, la participació i la col·laboració social 25.5 La Generalitat ha de promoure la creació d’un espai català de relacions laborals 45.4 Les organitzacions sindicals i empresarials han de participar en la definició de les polítiques públiques que les afecten 45.6 L’execució de la legislació de l’Estat en aquesta matèria correspon a la Generalitat 170.1 La competència executiva de la Generalitat en aquesta matèria inclou la negociació col·lectiva, el registre i el control de legalitat dels convenis col·lectius i els instruments de conciliació, mediació i arbitratge 170.1.e ; 170.1.j ; 170.1.k 359 �R ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La competència executiva de la Generalitat en aquesta matèria inclou la determinació dels serveis mínims en cas de vaga 170.1.i Vegeu també Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya; treball religions Vegeu drets en l’àmbit de l’educació; entitats religioses; igualtat; llibertat religiosa; mediació social; mitjans de comunicació social renda Vegeu també impost sobre la renda de les persones físiques — garantida de ciutadania Les persones o les famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir-hi 24.3 Vegeu també ajuts públics — per capita L’Estat ha de garantir que l’aplicació dels mecanismes d’anivellament no alteri la posició de Catalunya en l’ordenació de rendes per capita 206.5 — personal i territorial Els poders públics n’han de promoure una distribució més equitativa, en el marc d’un sistema català de benestar 45.2 rendició de comptes El president de la Generalitat ha de donar compte al Parlament del nomenament o la separació del càrrec d’un conseller primer o consellera primera 69 El Parlament pot requerir al Govern i als seus membres la informació que consideri necessària per a l’exercici de les seves funcions 73.2 El Consell de Justícia de Catalunya ha de donar compte al Govern de les ordres d’inspecció de jutjats i tribunals 98.2.d La competència executiva de la Generalitat sobre les fires internacionals que se celebren a Catalunya inclou la rendició de comptes 121.2 La part catalana de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat ret comptes al Parlament 210.4 360 �R ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A representació — de la Generalitat La més alta correspon al president o presidenta de la Generalitat 67.1 A l’Aran la més alta i l’ordinària corresponen al síndic o síndica d’Aran 94.2 — ordinària de l’Estat A Catalunya, correspon al president o presidenta de la Generalitat 67.1; 67.5; 67.6 residus La Generalitat té competència compartida per a regular la prevenció en la producció d’envasos i embalatges en tot llur cicle de vida 144.1.d La Generalitat hi té competència compartida 144.1.e Vegeu també medi ambient resolució de conflictes Vegeu mediació responsabilitat — cívica És un dels valors socials que els poders públics han d’impulsar en la formació de l’alumnat 44.1 — fiscal És un principi rector de les finances dels governs locals, pel compliment del qual vetlla la Generalitat 217 — patrimonial La Generalitat té competència compartida per a establir les causes que la poden originar amb relació a les reclamacions que li dirigeixen 159.5 — penal En les causes contra diputats fora del territori de Catalunya, és exigible davant la Sala Penal del Tribunal Suprem 57.2; 70.2 — política El president o presidenta de la Generalitat i els consellers en responen davant el Parlament de forma solidària, sens perjudici de la responsabilitat directa de cadascun d’ells 74.1 361 �R ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La delegació de funcions del president o presidenta de la Generalitat no l’eximeix 74.2 retorn de catalans emigrats La Generalitat ha d’impulsar polítiques i mesures per a facilitar-lo i ha d’afavorir la promoció i la integració de les persones retornades a Catalunya 138.1.e reversió Vegeu urbanisme riscs laborals Vegeu seguretat i higiene en el treball rius Els governs locals tenen competències pròpies sobre la regulació, la gestió i la vigilància de les activitats i els usos que s’hi porten a terme 84.2.n La Generalitat té competència exclusiva en la pesca fluvial 119.1 La Generalitat té competència exclusiva en el transport fluvial que transcorre íntegrament per Catalunya 169.6 Vegeu també aigües; conques hidrogràfiques; medi ambient S salut Vegeu sanitat salvament marítim La Generalitat té competència executiva en aquesta matèria 132.3 sancions Vegeu règim sancionador sanitat Els poders públics han de garantir la qualitat i la gratuïtat de l’assistència sanitària pública 42.4 362 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té competència exclusiva sobre l’organització, el funcionament intern, l’avaluació, la inspecció i el control de centres, serveis i establiments sanitaris 162.1 La Generalitat té competència compartida en prestacions i serveis sanitaris, sociosanitaris i de salut mental de caràcter públic 162.3.a La Generalitat té competència compartida en la preservació, la protecció i la promoció de la salut pública 162.3.b La Generalitat té competència compartida en la planificació dels recursos sanitaris de cobertura pública i en la coordinació de la sanitat privada amb la pública 162.3.c La Generalitat té competència compartida en formació sanitària especialitzada 162.3.d La Generalitat té competència compartida en el règim estatutari i la formació del personal del sistema sanitari públic 162.3.e La Generalitat participa en la planificació i la coordinació estatal en matèria de sanitat i salut pública 162.4 La Generalitat exerceix la tutela de les institucions, les entitats i les fundacions en aquesta matèria, llevat de l’alta inspecció, que resta reservada a l’Estat 165.2 Vegeu també drets en l’àmbit de la salut; ordenació farmacèutica; productes farmacèutics — alimentària La Generalitat té competència compartida en la preservació, la protecció i la promoció de la sanitat alimentària 162.3.b — ambiental La Generalitat té competència compartida en la preservació, la protecció i la promoció de la sanitat ambiental 162.3.b — animal La Generalitat hi té competència exclusiva en els casos en què no tingui efectes sobre la salut humana 116.1.d La Generalitat té competència compartida en la preservació, la protecció i la promoció de la sanitat animal amb efectes sobre la salut humana 162.3.b 363 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — vegetal La Generalitat hi té competència exclusiva en els casos en què no tingui efectes sobre la salut humana 116.1.d sector — alimentari Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en la regulació i el desenvolupament del sector agroalimentari (en el marc de l’art. 149.1.13 i 16 CE) 116.1.a Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en la regulació i l’execució sobre la qualitat, la traçabilitat i les condicions dels productes agrícoles i ramaders (en el marc de l’art. 149.1.13 i 16 CE) 116.1.b Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en la lluita contra els fraus en l’àmbit de la producció i la comercialització agroalimentàries (en el marc de l’art. 149.1.13 i 16 CE) 116.1.b La Generalitat té competència exclusiva en les llavors i els planters, especialment pel que fa als organismes genèticament modificats (en el marc de l’art. 149.1.13 i 16 CE) 116.1.e La Generalitat té competència exclusiva en la recerca, el desenvolupament, la transferència tecnològica i la innovació de les explotacions i les empreses agràries i alimentàries i la formació en aquestes matèries (en el marc de l’art. 149.1.13 i 16 CE) 116.1.h La Generalitat té competència compartida sobre la planificació del sector agroalimentari 116.2.a La Generalitat té competència compartida en la preservació, la protecció i la promoció de la sanitat alimentària 162.3.b Vegeu mencions de qualitat — de l’economia social La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar-lo i ordenar-lo 124.4 — pesquer La Generalitat hi té competència compartida pel que fa a l’ordenació 119.4 Vegeu també pesca 364 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — turístic La Generalitat hi té competència exclusiva 171 Vegeu també turisme seguretat — civil Vegeu protecció civil — ciutadana Vegeu seguretat pública — de les persones Totes les persones tenen dret a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures d’explotació, maltractaments i tota mena de discriminació 15.2; 19.1 Les persones, en llur condició de consumidores i usuàries de béns i de serveis, tenen dret a la protecció de llur salut i seguretat 28.1 Els poders públics han de vetllar per la dignitat, la seguretat i la protecció integral de les persones, especialment de les més vulnerables 42.3 Els poders públics han de garantir la protecció de la salut, la seguretat i la defensa dels drets i els interessos legítims dels consumidors i usuaris 49.1 La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació de les activitats industrials que puguin produir impacte en la seguretat o la salut de les persones 139.1 — i higiene en el treball Els treballadors tenen dret a acomplir les tasques laborals i professionals en condicions de garantia per a la salut, la seguretat i la dignitat 25.3 Els poders públics han d’impulsar i promoure polítiques que la garanteixin 45.3 La competència compartida de la Generalitat en matèria de seguretat social inclou la coordinació de les activitats de prevenció de riscs laborals que acompleixen les mútues d’accidents de treball i malalties professionals 165.1.d La Generalitat té competència exclusiva sobre la prevenció de riscs laborals i sobre la seguretat i la salut en el treball 170.1.g 365 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — industrial La Generalitat té competència exclusiva sobre la seguretat de les activitats, de les instal·lacions, dels equips, dels processos i dels productes industrials 139.1 — marítima La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ordenació del sector pesquer inclou l’ordenació i les mesures administratives d’execució relatives a la seguretat dels vaixells 119.4 — nuclear La Generalitat participa en l’execució de la legislació en aquesta matèria 132.4 — privada Correspon a la Generalitat l’execució de la legislació de l’Estat en matèria d’autorització d’empreses, en matèria d’inspecció i sanció d’activitats, en matèria d’autorització de centres de formació del personal i en matèria de coordinació dels serveis de seguretat i investigació privades amb la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra i amb les policies locals 163 — pública Els governs locals tenen competències pròpies sobre la regulació de les condicions de seguretat en les activitats organitzades en espais públics i en locals de concurrència pública 84.2.e La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’esport inclou la regulació en matèria de prevenció i control de la violència en els espectacles públics esportius 134.1.j Corresponen a la Generalitat la planificació i la regulació del sistema de seguretat pública 164.1.a Correspon a la Generalitat l’ordenació de les policies locals 164.1.a Corresponen a la Generalitat la creació i l’organització de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra 164.1.b Corresponen a la Generalitat el control i la vigilància del trànsit 164.1.c La Generalitat té les facultats executives que li atribueixi l’Estat i, en tot cas, les funcions governatives sobre l’exercici dels drets de reunió i manifestació 164.3.a 366 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té facultats d’execució de la legislació sobre seguretat pel que fa a la conservació de la natura, del medi ambient i dels recursos hídrics 164.3.b La Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra exerceix totes les funcions en l’àmbit de la seguretat ciutadana i l’ordre públic 164.5.a Vegeu també forces de seguretat; Junta de Seguretat; protecció civil — social La Generalitat hi té competència compartida 165.1 La Generalitat en pot organitzar i administrar els serveis que hi estan relacionats i exerceix la tutela de les institucions, les entitats i les fundacions en aquesta matèria, llevat de l’alta inspecció, que resta reservada a l’Estat 165.2 Vegeu també assegurances; sanitat — viària Els poders públics han d’impulsar, d’una manera prioritària, les mesures destinades a incrementar-la 48.2 senadors Correspon al Parlament designar els que representen la Generalitat 61.a ; DA 1 Poden comparèixer davant el Parlament a petició pròpia per a informar sobre llur activitat en el Senat 179 Senat Vegeu Corts Generals; senadors servei meteorològic Correspon a la Generalitat d’establir-ne un de propi 144.5 serveis Vegeu també traspàs de serveis — aeroportuaris La Generalitat hi té competència exclusiva sobre llur règim econòmic respecte a les infraestructures que no tinguin la qualificació d’interès general 140.1.c 367 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — d’interès general Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat als serveis públics i als serveis econòmics d’interès general 30.1 Les administracions públiques han de fixar els estàndards de qualitat dels serveis públics i les condicions per a accedir-hi 30.1 Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica i territorial per mitjà d’una distribució equilibrada dels sectors productius, els serveis d’interès general i les xarxes de comunicació 46.4 Els governs locals tenen competències pròpies pel que fa a l’ordenació i la prestació dels serveis bàsics 84.2.c Vegeu també drets — d’ocupació Els treballadors tenen dret a accedir als serveis públics d’ocupació de manera gratuïta 25.1 — de comunicació Els poders públics han de promoure les condicions per a garantir l’accés sense discriminacions als serveis audiovisuals en l’àmbit de Catalunya 52.2 Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.l La Generalitat té competència executiva per a promoure un conjunt mínim de serveis de comunicació electrònica 140.7.a La Generalitat hi té competència exclusiva sobre l’organització de la prestació dels serveis de contingut audiovisual de la Generalitat i d’àmbit local 146.1.a La Generalitat té competència compartida per a fer la regulació i el control dels serveis i de les ofertes de comunicació audiovisual en l’àmbit de Catalunya 146.1.b Vegeu també mitjans de comunicació social; telecomunicacions — de protecció civil Vegeu protecció civil — de ràdio i televisió Vegeu serveis de comunicació 368 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — de seguretat i investigació privades La Generalitat executa la legislació de l’Estat en matèria de coordinació amb la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra i amb les policies locals 163.d — ferroviaris La Generalitat té competència exclusiva amb relació a les infraestructures de la xarxa ferroviària de les quals és titular i participa en la planificació i la gestió de les de titularitat estatal 140.6 La Generalitat té competència exclusiva sobre els transports terrestres de viatgers i mercaderies per ferrocarril i cable que transcorrin íntegrament per Catalunya 169.1 La Generalitat participa en l’establiment dels que garanteixin la comunicació amb altres comunitats autònomes o amb el trànsit internacional 169.3 — forestals Vegeu forest — portuaris La Generalitat hi té competència exclusiva sobre el seu règim econòmic respecte a les infraestructures que no tinguin la qualificació d’interès general 140.1.c — sanitaris Vegeu sanitat — socials Els poders públics han de promoure polítiques públiques que garanteixin un sistema adequat de serveis socials públics i concertats 42.1 Els poders públics han de promoure polítiques preventives i comunitàries en l’àmbit dels serveis socials 42.5 Els poders públics han de garantir la qualitat i la gratuïtat dels serveis socials bàsics 42.5 Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.m La Generalitat hi té competència exclusiva 166.1 Vegeu també benestar social; pobresa; seguretat social 369 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A sexisme Vegeu igualtat; orientació sexual; perspectiva de gènere silvicultura Vegeu forest símbols — dels municipis La Generalitat hi té competència exclusiva 151.b — nacionals Són la bandera tradicional de quatre barres vermelles en fons groc, la Diada de l’Onze de Setembre i l’himne de Els segadors 8.1 Correspon al Parlament de regular-ne les expressions 8.5 Llur protecció jurídica és la que correspon als altres símbols de l’Estat 8.6 La Generalitat té competència exclusiva per a regular-los, ordenar-los, configurar-los i preservar-los 167 Síndic de Greuges És una de les institucions que integren la Generalitat 2.2 La seva regulació és matèria de desenvolupament bàsic de l’Estatut 62.2 Té la funció de protegir i defensar els drets i les llibertats que reconeixen la Constitució i l’Estatut 78.1 Supervisa l’activitat de l’Administració local i la dels organismes públics o privats vinculats o que en depenen 78.1 El Síndic de Greuges i el Defensor del Poble col·laboren en l’exercici de llurs funcions 78.2 Pot sol·licitar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries sobre els projectes de llei, les proposicions de llei i els decrets llei que regulen drets reconeguts per l’Estatut 78.3 Pot establir relacions de col·laboració amb els defensors locals de la ciutadania 78.4 S’han de regular per llei els mecanismes destinats a garantir l’obligació de les administracions públiques i d’altres entitats i persones de cooperar amb el Síndic de Greuges, i les sancions per l’incompliment d’aquesta obligació 78.5 370 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La persona que n’ocupa el càrrec és elegida pel Parlament per majoria de tres cinquenes parts 79.1 La persona que n’ocupa el càrrec exerceix les seves funcions amb imparcialitat i independència 79.2 La persona que n’ocupa el càrrec és inviolable per les opinions expressades en l’exercici de les seves funcions 79.2 La persona que n’ocupa el càrrec és inamovible i només pot ésser destituïda i suspesa per les causes que estableixi la llei 79.2 Una llei ha de regular l’estatut personal, les incompatibilitats i les causes de cessament de la persona que n’ocupa el càrrec i l’organització i les atribucions de la institució 79.3 Gaudeix d’autonomia reglamentària, organitzativa, funcional i pressupostària 79.3 Pot sol·licitar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries sobre la compatibilitat amb l’Estatut de les lleis del Parlament o de les normes amb rang de llei dictades pel Govern abans de l’entrada en vigor de l’Estatut DT 1.2 síndic o síndica — de l’Aran Integra el Conselh Generau d’Aran 94.2 És la més alta representació i l’ordinària de la Generalitat a l’Aran 94.2 Vegeu també Aran — de la Sindicatura de Comptes Formen la Sindicatura de Comptes 81.1 Són designats pel Parlament per majoria de tres cinquenes parts 81.1 Una llei n’ha de regular l’estatut personal, les incompatibilitats i les causes de cessament, i també l’organització i el funcionament de la Sindicatura de Comptes 81.2 — major És elegit pels síndics de la Sindicatura de Comptes 81.1 sindicats Tenen dret a la informació, la consulta i la participació en les empreses 25.4 371 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Tenen dret a complir llurs funcions en els àmbits de la concertació social, la participació i la col·laboració social 25.5 Els poders públics han d’adoptar les mesures necessàries per a garantir els drets laborals i sindicals dels treballadors 45.3 Han d’estar representats en l’espai català de relacions laborals 45.4 Han de participar en la definició de les polítiques públiques que els afecten 45.6 Vegeu també relacions laborals Sindicatura de Comptes És una de les institucions que integren la Generalitat 2.2 La seva regulació és matèria de desenvolupament bàsic de l’Estatut 62.2 És l’òrgan fiscalitzador extern dels comptes, de la gestió econòmica i del control d’eficiència dels ens locals i de la resta del sector públic de Catalunya 80.1 Depèn orgànicament del Parlament, exerceix les seves funcions per delegació d’aquest i amb plena autonomia organitzativa, funcional i pressupostària 80.2 Ha d’establir les relacions de cooperació amb el Tribunal de Comptes per mitjà d’un conveni 80.3 És formada per síndics designats pel Parlament 81.1 Una llei n’ha de regular l’organització i el funcionament, i també l’estatut personal, les incompatibilitats i les causes de cessament dels síndics de comptes 81.2 sinistralitat laboral Vegeu seguretat i higiene en el treball sistema — bibliotecari La Generalitat té competència exclusiva sobre els centres que l’integren 127.1.c.primer — d’arxius La Generalitat té competència exclusiva sobre els centres que l’integren 127.1.c.primer S’hi integren els fons propis de Catalunya situats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó i a l’Arxiu Reial de Barcelona DA 13 372 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — de benestar Els poders públics han de promoure una distribució equitativa de la renda en el marc d’un sistema català de benestar 45.2 — de finançament Vegeu finançament de la Generalitat — de fonts Vegeu dret civil de Catalunya — electoral Vegeu règim electoral del Parlament — estadístic La Generalitat té competència exclusiva per a crear-ne un de propi 135.1.c — institucional de la Generalitat La Generalitat és el sistema institucional en què s’organitza políticament l’autogovern de Catalunya 2.1 La Generalitat és integrada pel Parlament, la Presidència de la Generalitat, el Govern i les altres institucions que estableix el capítol V del títol II, i també pels municipis, les vegueries, les comarques i els altres ens locals que les lleis determinin 2.2; 2.3 Deriva de la Constitució (art. 2, DT 2 i altres preceptes CE), a l’empara de la qual l’Estatut incorpora i actualitza els drets històrics del poble català, les seves institucions seculars i la tradició jurídica catalana 5 Es regulen les institucions d’autogovern títol II Els criteris que fixi la legislació de l’Estat en matèria de subvencions incondicionades han de permetre que el Parlament pugui incidir en la distribució dels recursos amb l’objectiu d’atendre la singularitat del sistema institucional de Catalunya 219.2 — penitenciari La Generalitat té competència executiva de la legislació de l’Estat en aquesta matèria 168.1 La Generalitat té capacitat per a dictar disposicions que adaptin la normativa penitenciària a la realitat social de Catalunya 168.1.a 373 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té competència executiva en la gestió de l’activitat penitenciària 168.1.b La Generalitat té competència executiva en la planificació, la construcció i la reforma dels establiments penitenciaris 168.1.c La Generalitat té competència executiva en l’administració i la gestió patrimonial dels immobles i dels equipaments adscrits a l’Administració penitenciària catalana i de tots els mitjans materials que li siguin assignats 168.1.d La Generalitat té competència executiva en la planificació i l’organització del treball remunerat de la població reclusa 168.1.e La Generalitat té competència executiva en l’execució de les mesures alternatives a la presó i de les activitats de reinserció 168.1.e La Generalitat pot emetre informes en el procediment d’atorgament d’indults 168.2 — sanitari Vegeu sanitat — tributari La fiscalitat ecològica és un dels principis que han de respectar les polítiques mediambientals 46.2 La competència exclusiva de la Generalitat sobre el règim jurídic de les associacions i les fundacions que compleixen llurs funcions majoritàriament a Catalunya inclou la determinació i el règim d’aplicació dels beneficis fiscals 118.1.b ; 118.2.b La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de cultura inclou l’establiment de mesures fiscals d’incentivació de les activitats culturals 127.1.a.cinquè La competència exclusiva de la Generalitat sobre les infraestructures de transport que no siguin d’interès general inclou les potestats tarifària i tributària i la percepció i la recaptació de tota mena de tributs i gravàmens 140.1.c La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de les activitats de joc, apostes i casinos que s’acompleixen a Catalunya inclou la determinació del règim fiscal sobre l’activitat de joc 141.1.c La competència compartida de la Generalitat en matèria de medi ambient inclou l’establiment i la regulació de mesures de fiscalitat 144.1.b 374 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Les relacions fiscals entre l’Administració de la Generalitat i l’Administració de l’Estat són regulades per la Constitució, per l’Estatut i per una llei orgànica (art. 157.3 CE) i es regeixen pels principis d’autonomia financera, coordinació, solidaritat i transparència, i també pels principis de suficiència de recursos, responsabilitat fiscal, equitat i lleialtat institucional 201.1; 201.2 Els recursos de les finances de la Generalitat són constituïts, entre altres fonts, pels rendiments dels tributs propis, els rendiments dels tributs estatals cedits i els recàrrecs sobre els tributs estatals 202.3.a ; 202.3.b ; 202.3.c La Generalitat participa en el rendiment dels tributs estatals cedits 203.2; 206.2 Corresponen a la Generalitat la totalitat dels rendiments i la capacitat normativa dels tributs estatals cedits totalment 203.2.a ; 203.3 Corresponen a la Generalitat una part dels rendiments i, si s’escau, la capacitat normativa dels tributs estatals cedits parcialment 203.2.b ; 203.3 Corresponen a la Generalitat la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció dels tributs propis i dels tributs estatals cedits totalment, i també, si en rep la delegació, dels altres tributs estatals 203.4; 204.1; 204.2 La Generalitat té competència per a establir per llei els seus tributs propis, sobre els quals té capacitat normativa 203.5 La Generalitat ha de basar la normativa tributària en els principis d’equitat i d’eficiència i ha de promoure la cohesió i el benestar socials, el progrés econòmic i la sostenibilitat mediambiental 203.6 Correspon a l’Administració tributària de l’Estat la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció dels tributs estatals no cedits totalment, sens perjudici de la possibilitat de delegació o de col·laboració 204.2; 204.3 L’Agència Estatal d’Administració Tributària i l’Agència Tributària de Catalunya han d’establir mecanismes de col·laboració i han de constituir un consorci, que pot esdevenir l’Administració tributària a Catalunya 204.2; 204.3; 210.2.c Es regula la participació de la Generalitat en els rendiments dels tributs estatals i en els mecanismes d’anivellament i de solidaritat entre les comunitats autònomes 206 375 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat gaudeix del tractament fiscal que les lleis estableixen per a l’Estat en els tributs estatals 207 S’ha de valorar la variació de la capacitat fiscal produïda per l’impacte financer de les disposicions generals de l’Estat sobre la Generalitat o de les de la Generalitat sobre l’Estat, a fi d’establir els mecanismes d’ajustament necessaris 209 La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat canalitza el conjunt de relacions fiscals i financeres entre la Generalitat i l’Estat 210 La llei de pressupostos de la Generalitat no pot crear tributs, però en pot modificar, si ho estableix una llei substantiva 212 La competència de la Generalitat en matèria de finançament local pot incloure la capacitat legislativa per a establir i regular els tributs propis dels governs locals 218.2 Correspon als governs locals la competència per a gestionar, recaptar i inspeccionar llurs tributs i per a fixar la quota, el tipus i les exempcions i bonificacions dels tributs locals 218.3; 218.4 El fons de cooperació local s’ha de dotar a partir de tots els ingressos tributaris de la Generalitat 219.1 Els ingressos dels governs locals consistents en la participació en tributs estatals són percebuts per mitjà de la Generalitat, que els distribueix d’acord amb la llei de finances locals 219.2 Els recursos procedents de participacions genèriques en impostos s’han de distribuir tenint en compte la capacitat fiscal i les necessitats de despesa dels governs locals i garantint-ne en tot cas la suficiència 219.4 S’estableix quins són els tributs estatals que tenen la consideració de cedits totalment o parcialment a Catalunya en el moment de l’entrada en vigor de l’Estatut DA 7 La relació de tributs estatals cedits a Catalunya es pot modificar per acord entre el Govern de la Generalitat i el Govern de l’Estat per mitjà de llei, sense necessitat de reformar l’Estatut DA 7 La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat ha de determinar l’abast i les condicions de la cessió de tributs estatals a Catalunya, per mitjà d’un acord que el Govern de l’Estat ha de tramitar com a projecte de llei DA 7 376 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Les normes de la llei orgànica a què fa referència l’article 157.3 de la Constitució s’han d’interpretar harmònicament amb les normes de l’Estatut DA 12 Vegeu també Administració tributària a Catalunya; Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat; mecanismes d’anivellament i de solidaritat societat del coneixement i de la informació Vegeu tecnologies de la informació i de la comunicació societats rectores de mercats de valors La Generalitat té competència compartida per a regular-les i adoptar les mesures administratives d’execució sobre organització, funcionament, disciplina i règim sancionador 145.b sòl Els poders públics han de facilitar l’accés a l’habitatge mitjançant la generació de sòl 47 Els governs locals tenen competències pròpies en la participació en la planificació en sòl municipal de l’habitatge de protecció oficial 84.2.b La Generalitat té competència compartida sobre la contaminació de sòl i subsòl 144.1.f La Generalitat té competència exclusiva en la regulació del règim urbanístic del sòl 149.5.a La Generalitat té competència exclusiva en la regulació del règim jurídic de la propietat del sòl 149.5.b La Generalitat té competència exclusiva en la política de sòl i habitatge, la regulació dels patrimonis públics de sòl i habitatge i el règim de la intervenció administrativa en l’edificació, la urbanització i l’ús del sòl i el subsòl 149.5.d solidaritat Les dones i els homes de Catalunya volen prosseguir la construcció d’una societat democràtica i avançada, de benestar i progrés, solidària amb el conjunt d’Espanya i incardinada a Europa preàmbul 377 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A És un principi rector de l’actuació dels poders públics 4.3; 45.1 Els poders públics han de procurar la plena integració de les persones grans per mitjà de polítiques públiques basades en la solidaritat intergeneracional 40.6 És un dels valors socials que els poders públics han d’impulsar en la formació de l’alumnat 44.1 Les polítiques públiques que vetllen per la protecció del medi ambient s’han de basar en la col·lectiva i en la intergeneracional 46.1 La Generalitat té competència exclusiva per a regular i promoure les actuacions destinades a la solidaritat i a l’acció voluntària 166.2 — financera La Generalitat té competència compartida en seguretat social, respectant els principis d’unitat econòmica patrimonial i de solidaritat financera de la seguretat social 165.1 És un dels principis pels quals es regeix el finançament de la Generalitat en les relacions fiscals i financeres entre les administracions públiques 201.2 Vegeu també mecanismes d’anivellament i de solidaritat sordesa Els poders públics han de garantir les condicions que permetin d’assolir la igualtat de les persones sordes que optin per l’ús de la llengua de signes catalana 50.6 La llengua de signes catalana ha d’ésser objecte d’ensenyament, protecció i respecte 50.6 sostenibilitat La tradició cívica i associativa de Catalunya ha subratllat sempre la importància del desenvolupament sostenible preàmbul Els poders públics han de promoure els valors del desenvolupament sostenible 4.3 Totes les persones tenen dret a viure en un medi equilibrat, sostenible i respectuós amb la salut 27.1 Els poders públics han d’adoptar les mesures necessàries per a promoure el progrés econòmic i el progrés social de Catalunya i dels seus ciutadans, basats en els principis de la solidaritat, la cohesió, el desenvolupament sostenible i la igualtat d’oportunitats 45.1 378 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Els poders públics han de vetllar per la protecció del medi ambient per mitjà de l’adopció de polítiques públiques basades en el desenvolupament sostenible 46.1 Els poders públics han de promoure polítiques de transport i de comunicació basades en criteris de sostenibilitat 48.1 Els governs locals tenen competències en la formulació i la gestió de polítiques per a la protecció del medi ambient i el desenvolupament sostenible 84.2.j La Generalitat té competència exclusiva en la sostenibilitat aplicable als habitatges 137.1.g La Generalitat té competència compartida sobre les mesures de sostenibilitat ambiental 144.1.b La Generalitat promou la mediambiental en la seva actuació tributària 203.6 subministrament — d’aigua La Generalitat té competència exclusiva per a garantir-lo en cas de necessitat pel que fa a les conques hidrogràfiques internes 117.1.c — d’energia La Generalitat té competència compartida per a desplegar les normes complementàries de qualitat d’aquests serveis 133.1.c subrogació de funcions La Generalitat exerceix totes les funcions i les facultats que la Llei orgànica del poder judicial reconeix al Govern de l’Estat amb relació a l’Administració de justícia a Catalunya 109 subsidiarietat Els poders públics estan al servei de l’interès general i dels drets de la ciutadania, amb respecte pel principi de subsidiarietat preàmbul És un dels principis que regeixen la distribució de les responsabilitats entre les administracions locals 84.3 El Parlament participa en el control dels principis de subsidiarietat i de proporcionalitat que estableixi el dret de la Unió Europea amb relació a les propostes legislatives europees 188 379 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A subsòl La Generalitat té competència compartida sobre la contaminació de sòl i subsòl 144.1.f La Generalitat té competència exclusiva en el règim de la intervenció administrativa en l’ús del sòl i el subsòl 149.5.d subvencions Vegeu també ajuts públics — de la Generalitat Se’n poden atorgar amb càrrec a fons propis per a dur a terme l’exercici de l’activitat de foment 114.1 — estatals i europees Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència exclusiva, especificar els objectius als quals es destinen les territorialitzables, regular-ne les condicions d’atorgament i gestionar-les 114.2 Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència compartida, precisar normativament els objectius als quals es destinen les territorialitzables, completar la regulació de les condicions d’atorgament i tota la gestió 114.3 Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència executiva, de gestionar les territorialitzables 114.4 La Generalitat participa en la determinació de les que han de tenir caràcter no territorialitzable 114.5 La Generalitat participa en la gestió i la tramitació de les no territorialitzables 114.5 — estatals incondicionades Com a ingressos dels governs locals són percebudes per mitjà de la Generalitat, que les ha de distribuir d’acord amb el que disposi la llei de finances locals 219.2 Els criteris que fixi la legislació de l’Estat en aquesta matèria han de permetre que el Parlament pugui incidir en la distribució dels recursos amb l’objectiu d’atendre la singularitat del sistema institucional de Catalunya 219.2 La distribució dels recursos que generen s’ha de portar a terme tenint en compte la capacitat fiscal i les necessitats de despesa dels governs locals i ha de garantir-ne en tot cas la suficiència 219.4 380 �T ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A successions Vegeu impost sobre successions i donacions suficiència de recursos És un dels principis pels quals es regeix el finançament de la Generalitat 201.2 És un principi rector de les finances dels governs locals, pel compliment del qual vetlla la Generalitat 217; 219 sufragi universal Vegeu Aran; règim electoral del Parlament; règim electoral dels ens locals T tabac Vegeu impost sobre les labors del tabac taxes Correspon a la Generalitat la gestió, la liquidació i la recaptació de les judicials que estableixi en l’àmbit de les seves competències sobre l’Administració de justícia 104.f Llurs rendiments constitueixen els recursos de les finances de la Generalitat 202.3.a Vegeu també sistema tributari teatre La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar i difondre la creació i la producció teatrals portades a terme a Catalunya 127.1.d.primer tecnologia Vegeu innovació tecnològica; tecnologies de la informació i de la comunicació; transferència tecnològica tecnologies de la informació i de la comunicació Els poders públics han d’impulsar que s’hi pugui accedir en condicions d’igualtat en tots els àmbits de la vida social, inclòs el laboral 53.1 381 �T ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Els poders públics han de fomentar que es posin al servei de les persones 53.1 Els poders públics han de garantir que la prestació de serveis que les utilitzin es faci d’acord amb els principis d’universalitat, continuïtat i actualització 53.1 telecomunicacions Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.l La Generalitat té competència sobre les condicions que han de complir els edificis per a instal·lar-hi infraestructures comunes de telecomunicacions, radiodifusió, telefonia bàsica i altres serveis per cable 137.2 La competència executiva de la Generalitat en matèria de comunicacions electròniques inclou la promoció de l’existència d’un conjunt mínim de serveis d’accés universal, la potestat inspectora i la potestat sancionadora respecte a les infraestructures comunes de telecomunicacions, la resolució de conflictes entre operadors de radiodifusió i la gestió dels registres d’instal·ladors d’infraestructures i de gestors de múltiplexs 140.7 La Generalitat designa o participa en els processos per a designar membres dels òrgans de direcció de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions 182.1 Vegeu també serveis de comunicació; tecnologies de la informació i de la comunicació teleesquí Vegeu serveis ferroviaris; telecomunicacions telefèric Vegeu serveis ferroviaris; telecomunicacions telefonia Vegeu telecomunicacions televisió Vegeu mitjans de comunicació social; serveis de comunicació; telecomunicacions tercer sector Vegeu organitzacions del tercer sector social 382 �T ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A termes dels ens locals La Generalitat té competència exclusiva per a crear-ne, suprimir-ne i alterar-los 151.b territori de Catalunya És el que correspon als límits geogràfics i administratius de la Generalitat en el moment de l’entrada en vigor de l’Estatut 9 El sistema electoral ha d’assegurar la representació adequada de totes les seves zones 56.2 L’àmbit material de les competències de la Generalitat s’hi refereix 115.1 terrorisme La Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra hi és competent 164.5 testament vital Vegeu drets en l’àmbit de la salut titulacions acadèmiques La Generalitat hi té competència exclusiva en matèria d’activitats marítimes d’esbarjo 119.3.d La Generalitat té competència executiva sobre l’expedició i l’homologació de títols acadèmics i professionals estatals en matèria d’ensenyament no universitari 131.4 La Generalitat té competència exclusiva sobre el marc jurídic dels títols propis de les universitats, d’acord amb el principi d’autonomia universitària 172.1.e La Generalitat té competència compartida sobre l’adscripció i la desadscripció de centres docents per a impartir títols universitaris oficials 172.2.c La Generalitat té competència executiva sobre l’expedició dels títols universitaris oficials 172.3 Vegeu també ensenyament; professions titulades topònims La Generalitat hi té competència exclusiva 151.b La Generalitat té competència executiva en matèria de propietat industrial, que inclou la defensa jurídica i processal dels topònims de Catalunya aplicats al sector de la indústria 155.2.b 383 �T ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A toxicologia Correspon a la Generalitat la regulació de les institucions, els instituts i els serveis de medicina forense i de toxicologia (en el marc de la LOPJ) 105 traçabilitat Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en la regulació i l’execució sobre la qualitat, la traçabilitat i les condicions dels productes agrícoles i ramaders 116.1.b tractament — de dades personals La Generalitat té competència executiva en aquesta matèria 156 — fiscal La Generalitat gaudeix del que estableixen les lleis per a l’Estat en els impostos estatals 207 — mèdic Vegeu drets en l’àmbit de la salut tractats — entre la Generalitat i l’Estat Vegeu col·laboració entre la Generalitat i l’Estat — internacionals Els poders públics han de promoure el ple exercici dels drets i les llibertats fonamentals que reconeixen 4.1; 15.1 La Generalitat i l’Estat han d’emprendre les accions necessàries perquè el català hi sigui present i s’utilitzi en els de contingut cultural o lingüístic 6.3 Les disposicions referents als drets estatutaris no poden ésser desplegades, aplicades o interpretades de manera que redueixin o limitin els drets fonamentals que reconeixen 37.4 El Govern de l’Estat ha d’informar prèviament la Generalitat sobre els actes de subscripció dels que afectin d’una manera directa i singular les competències de Catalunya, amb relació als quals la Generalitat i el Parlament poden formular les observacions que considerin pertinents 196.1 384 �T ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat pot sol·licitar al Govern que integri representants de la Generalitat en les delegacions negociadores dels que afecten Catalunya d’una manera directa i singular 196.2 La Generalitat pot sol·licitar al Govern que en subscrigui en matèries de la seva competència 196.3 La Generalitat ha d’executar les obligacions que en derivin 196.4 Vegeu també acció exterior; acords internacionals; Unió Europea tradició — cívica i associativa La de Catalunya ha subratllat sempre la importància de la llengua i la cultura catalanes, dels drets i els deures, del saber, de la formació, de la cohesió social, del desenvolupament sostenible i de la igualtat de drets, i subratlla avui, especialment, la importància de la igualtat entre dones i homes preàmbul — humanista És des d’aquesta seva tradició que Catalunya aferma el seu compromís amb tots els pobles per a construir un ordre mundial pacífic i just preàmbul — jurídica catalana És un dels fonaments de l’autogovern 5 transferència — de competències El Parlament pot sol·licitar a l’Estat la transferència o delegació de competències i l’atribució de facultats (en el marc de l’art. 150 CE) 61.d La que es faci a favor dels governs locals ha d’anar acompanyada de l’assignació dels recursos necessaris 219.3 Vegeu també delegació de competències; traspàs de serveis — tecnològica En matèria d’agricultura i ramaderia, la Generalitat hi té competència exclusiva 116.1.h 385 �T ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A transgènics Vegeu organismes genèticament modificats trànsit Els poders públics han d’impulsar, d’una manera prioritària, les mesures destinades a l’increment de la seguretat viària i la disminució dels accidents de trànsit 48.2 En correspon a la Generalitat el control i la vigilància 164.1.c Vegeu també xarxa viària — internacional La Generalitat participa en l’establiment dels serveis ferroviaris que hi garanteixin la comunicació 169.3 transparència L’Administració electoral la garanteix 56.2 L’Administració de la Generalitat, d’acord amb aquest principi, ha de fer pública la informació necessària perquè els ciutadans en puguin avaluar la gestió 71.4 El finançament de la Generalitat es regeix per aquest principi en les relacions fiscals i financeres entre les administracions públiques 201.2 La determinació dels mecanismes d’anivellament i de solidaritat s’ha de fer d’acord amb aquest principi 206.4 L’Estat i la Generalitat s’han de facilitar mútuament l’accés a la informació estadística i de gestió que sigui necessària per a exercir millor les competències respectives, en un marc de cooperació i transparència 209.2 En compliment d’aquest principi, l’Estat ha de publicar la liquidació provincial dels diversos programes de despesa pública a Catalunya DA 15 transport La Generalitat té competència exclusiva en el transport terrestre per carretera, ferrocarril i cable que transcorre íntegrament per Catalunya 169.1 La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de transports terrestres inclou la regulació d’un sistema de mediació 169.1.e 386 �T ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La integració de línies o serveis de transport que transcorrin íntegrament per Catalunya en els d’àmbit superior requereix l’informe previ de la Generalitat 169.2 La Generalitat, en l’exercici de la competència exclusiva sobre el transport marítim i fluvial que transcorre íntegrament per Catalunya, ha de respectar les competències de l’Estat en marina mercant i ports 169.6 Vegeu també impost sobre determinats mitjans de transport; infraestructures de transport; xarxes de comunicació — d’energia La Generalitat té competència compartida en la regulació de les activitats de producció, emmagatzematge i transport d’energia 133.1.a La Generalitat participa, per mitjà de l’emissió d’un informe previ, en el procediment d’atorgament de l’autorització de les instal·lacions de producció i transport d’energia que ultrapassen el territori de Catalunya 133.2 L’impost sobre determinats mitjans de transport té la consideració de tribut estatal cedit totalment DA 7.a — de mercaderies La Generalitat té competència exclusiva en el transport terrestre que transcorre íntegrament per Catalunya 169.1 La Generalitat té competència exclusiva per a regular de manera específica el de les perilloses o peribles 169.1.d La Generalitat té competència exclusiva sobre els centres de transport, logística i distribució, i sobre els operadors de les activitats que hi són vinculades 169.4; 169.5 La Generalitat té competència exclusiva en el marítim i fluvial que transcorre íntegrament per Catalunya 169.6 — de viatgers Els poders públics han de promoure polítiques de transport i de comunicació basades en criteris de sostenibilitat, que fomentin la utilització del transport públic i la millora de la mobilitat i garanteixin l’accessibilitat per a les persones amb mobilitat reduïda 48.1 387 �T ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Els governs locals tenen competències en la gestió del transport de viatgers municipal 84.2.h La Generalitat té competència exclusiva en el transport terrestre que transcorre íntegrament per Catalunya 169.1 La Generalitat té competència exclusiva en la regulació del transport urbà i dels serveis de transport discrecional de viatgers en vehicles de turisme que transcorren íntegrament per Catalunya 169.1.c La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de transport terrestre inclou la potestat tarifària 169.1.f La Generalitat té competència exclusiva en el marítim i fluvial que transcorre íntegrament per Catalunya 169.6 — escolar La Generalitat té competència exclusiva per a regular-lo de manera específica 169.1.d — funerari La Generalitat té competència exclusiva per a regular-lo de manera específica 169.1.d — sanitari La Generalitat té competència exclusiva per a regular-lo de manera específica 169.1.d — turístic La Generalitat té competència exclusiva per a regular-lo de manera específica 169.1.d transvasaments Vegeu aigües traspàs de serveis La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat n’acorda la valoració 210.2.f Resten vigents les disposicions transitòries tercera i sisena de la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya DT 2 Vegeu també transferència de competències 388 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A T treball El poble català manifesta la seva voluntat d’avançar per una via de progrés que asseguri una qualitat de vida digna per a tots els que viuen i treballen a Catalunya preàmbul Les persones excloses del mercat de treball tenen dret a percebre prestacions i recursos no contributius de caràcter pal·liatiu 25.2 Els treballadors tenen dret a acomplir les tasques laborals i professionals en condicions de garantia per a la salut, la seguretat i la dignitat 25.3 Els poders públics han de facilitar l’accés dels joves al món laboral 40.4 Els poders públics han de garantir-hi el compliment del principi d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes 41.1 Els poders públics han de reconèixer i tenir en compte el valor econòmic del treball de cura i atenció en l’àmbit domèstic i familiar en la fixació de llurs polítiques econòmiques i socials 41.4 Els poders públics han de promoure polítiques d’ocupació plena i de foment de l’estabilitat laboral 45.3 Els poders públics han de promoure polítiques de formació de les persones treballadores 45.3 Els poders públics han de promoure polítiques de prevenció de riscs laborals i de seguretat i higiene en el treball 45.3 Els poders públics han de promoure polítiques de creació d’unes condicions dignes al lloc de treball i de garantia del descans necessari i de les vacances retribuïdes 45.3 Els poders públics han de garantir la no-discriminació per raó de gènere en l’àmbit laboral 45.3 La Generalitat té competència executiva en matèria d’autorització de treball als estrangers la relació laboral dels quals s’acompleixi a Catalunya 138.2 La competència compartida de la Generalitat en matèria de seguretat social inclou la coordinació de les activitats de prevenció de riscs laborals que acompleixen les mútues d’accidents de treball i malalties professionals 165.1.d La Generalitat té competència executiva en la planificació i l’organització del treball remunerat de la població reclusa 168.1.e L’execució de la legislació de l’Estat en aquesta matèria correspon a la Generalitat 170.1 389 �T ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té competència executiva en matèria de condicions de treball 170.1.a La Generalitat té competència executiva en matèria de qualificacions professionals 170.1.c La Generalitat té competència executiva en matèria de procediments de regulació d’ocupació i de trasllats col·lectius 170.1.f La Generalitat té competència executiva en matèria de prevenció de riscs laborals i de seguretat i salut en el treball 170.1.g La Generalitat té competència executiva en matèria de potestat sancionadora de les infraccions de l’ordre social 170.1.h La Generalitat té competència executiva en matèria d’elaboració del calendari de dies festius 170.1.l Vegeu també Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya; ocupació; relacions laborals; seguretat de les persones; treballadors treballadors Tenen dret a formar-se i promoure’s professionalment 25.1 Tenen dret a accedir de manera gratuïta als serveis públics d’ocupació 25.1 Tenen dret a acomplir les tasques laborals i professionals en condicions de garantia per a la salut, la seguretat i la dignitat de les persones 25.3 Tenen dret, i també llurs representants, a la informació, la consulta i la participació en les empreses 25.4 Els poders públics han de garantir llurs drets laborals i sindicals, i han d’impulsar i promoure llur participació en les empreses 45.3 La competència exclusiva en matèria de cooperatives inclou l’accés dels treballadors als mitjans de producció 124.3 Correspon a la Generalitat la participació preceptiva prèvia en la determinació del contingent de treballadors estrangers per mitjà dels mecanismes que estableix el títol V 138.3 Tribunal — Català de Defensa de la Competència La Generalitat té competència exclusiva per a establir-lo i regular-lo, amb jurisdicció a tot el territori de Catalunya 154.3 390 �T ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — Constitucional El Parlament pot personar-s’hi 61.e El Consell de Garanties Estatutàries ha de dictaminar abans de la interposició de conflicte en defensa de l’autonomia local davant d’aquest 76.3 La Generalitat participa en els processos de designació dels seus magistrats 180 — de Comptes Ha d’establir les relacions de cooperació amb la Sindicatura de Comptes per mitjà d’un conveni 80.3 La Generalitat en designa membres o participa en els processos per a designar-ne 182.3 — de Justícia de la Unió Europea La Generalitat hi té accés 191.1 El Govern de la Generalitat pot instar el Govern de l’Estat a iniciar-hi accions 191.2; 119.3 La Generalitat col·labora en la defensa jurídica dels seus interessos i competències davant aquest Tribunal 191.2 — Superior de Justícia de Catalunya Coneix els recursos contra els actes que vulnerin els drets reconeguts pels capítols I, II i III del títol I i per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya 38.2 És competent en les causes contra els diputats 57.2 Li correspon decidir sobre la inculpació, el processament i l’enjudiciament del president o presidenta de la Generalitat i dels consellers 70.2 És l’òrgan jurisdiccional en què culmina l’organització judicial a Catalunya 95.1 És competent per a conèixer dels recursos i dels procediments en els diversos ordres jurisdiccionals i per a tutelar els drets reconeguts per l’Estatut 95.1 És competent en els ordres jurisdiccionals civil, penal, contenciós administratiu i social i en els altres que es puguin crear 95.1 391 �T ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A És l’última instància jurisdiccional de tots els processos iniciats a Catalunya 95.2 Li correspon la unificació de la interpretació del dret de Catalunya 95.3 Li correspon la resolució dels recursos extraordinaris de revisió 95.4 El seu president o presidenta és el representant del poder judicial a Catalunya 95.5 Es regula el nomenament del seu president o presidenta 95.5 Es regula el nomenament dels presidents de sala 95.6 El fiscal o la fiscal superior de Catalunya n’és el fiscal o la fiscal en cap 96.1 El fiscal o la fiscal superior de Catalunya ha de trametre la memòria anual de la Fiscalia del Tribunal al Govern, al Consell de Justícia de Catalunya i al Parlament, i ha de presentar-la davant aquest 96.3 Vegeu també poder judicial — Suprem La Sala Penal del Tribunal Suprem decideix sobre la inculpació, el processament i l’enjudiciament del president o presidenta de la Generalitat i dels consellers fora del territori de Catalunya 57.2; 70.2 tributs Vegeu sistema tributari — sobre jocs d’atzar Són tributs estatals cedits totalment DA 7.a turisme Els governs locals tenen competències pròpies en la regulació de l’establiment d’autoritzacions i promocions d’activitats econòmiques de caràcter turístic 84.2.i La Generalitat té competència exclusiva per a fer una regulació específica del transport turístic 169.1.d La Generalitat hi té competència exclusiva 171 La Generalitat té competència exclusiva per a ordenar i planificar el sector turístic 171.a 392 �T ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té competència exclusiva en promoció del turisme, que inclou la subscripció d’acords amb ens estrangers i la creació d’oficines a l’estranger 171.b La Generalitat té competència exclusiva en la regulació i la classificació de les empreses i els establiments turístics i la gestió de la xarxa d’establiments turístics de titularitat de la Generalitat 171.c La Generalitat participa en els òrgans d’administració de Paradors de Turisme d’Espanya 171.c La Generalitat té competència exclusiva en la regulació dels drets i els deures específics dels usuaris i els prestadors de serveis turístics i dels mitjans alternatius de resolució de conflictes 171.d La Generalitat té competència exclusiva en els ensenyaments i la formació sobre turisme que no donin dret a l’obtenció d’un títol oficial 171.e La Generalitat té competència exclusiva en la fixació dels criteris, la regulació de les condicions i l’execució i el control de les línies públiques d’ajut i de promoció del turisme 171.f — juvenil La Generalitat té competència exclusiva per a promoure’l 142.1.b tutela — administrativa Correspon a la Generalitat en matèria de col·legis professionals, acadèmies, cambres agràries, cambres de comerç, indústria i navegació i altres corporacions de dret públic (en el marc dels art. 36 i 139 CE) 125.1.c La competència exclusiva de la Generalitat sobre denominacions d’origen i altres mencions de qualitat inclou les facultats que deriven de l’eventual tutela administrativa sobre els òrgans de la denominació 128.2 La Generalitat l’exerceix respecte a les institucions, les entitats i les fundacions en matèria de sanitat i seguretat social, llevat de l’alta inspecció, que queda reservada a l’Estat 165.2 — de drets Vegeu Consell de Garanties Estatutàries 393 �T ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — de menors La Generalitat té competència exclusiva en la regulació del règim de la protecció i de les institucions públiques de protecció i tutela dels menors desemparats, en situació de risc i dels menors infractors 166.3.a — financera Correspon a la Generalitat la dels ens locals, respectant l’autonomia que els reconeix la Constitució 218.5 U UNESCO La Generalitat ha de participar-hi 198 Unió Europea Catalunya participa, per mitjà de l’Estat, en la construcció del seu projecte polític i en comparteix els valors i els objectius preàmbul Catalunya hi té el seu espai polític i geogràfic de referència i incorpora els valors, els principis i les obligacions que deriven del fet de formar-ne part 3.2 Els poders públics han de promoure el ple exercici de les llibertats i els drets que reconeix 4.1; 15.1; 37.4 La Generalitat i l’Estat han d’emprendre les accions necessàries perquè s’hi reconegui l’oficialitat del català 6.3 Les polítiques de foment del català s’hi han d’estendre 50.3 El desplegament, l’aplicació i l’execució de la seva normativa corresponen a la Generalitat si afecta l’àmbit de les seves competències 113 La Generalitat té competències sobre les subvencions europees territorialitzables 114.2; 114.3; 114.4; 114.5 S’han d’establir els sistemes de participació de la Generalitat en la fixació de les polítiques en l’àmbit de la Unió Europea en matèria de política de recerca, desenvolupament i innovació 158.3 La Comissió Bilateral Generalitat - Estat intervé en el garantiment de l’efectivitat de la participació de la Generalitat en els assumptes de la Unió Europea 183.2.g 394 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A U Es regulen les relacions de la Generalitat amb la Unió Europea capítol II del títol V La Generalitat participa en els afers relacionats amb la Unió Europea que afectin les competències o els interessos de Catalunya 184 El Govern de l’Estat ha d’informar la Generalitat de les iniciatives de revisió dels tractats de la Unió Europea i dels processos de subscripció i ratificació 185.1 El Govern de l’Estat pot incorporar representants de la Generalitat a les delegacions que participin en els processos de revisió i negociació de tractats 185.2 La Generalitat pot participar en la formació de les posicions de l’Estat davant la Unió Europea 186.1; 186.2; 186.3 L’Estat ha d’informar la Generalitat sobre les iniciatives i les propostes presentades davant la Unió Europea, amb relació a les quals el Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya han de formular observacions i propostes 186.4 La Generalitat participa en les delegacions espanyoles davant la Unió Europea que tractin afers de la competència legislativa de la mateixa Generalitat 187.1; 187.2; 187.3 El Parlament de Catalunya pot establir relacions amb el Parlament Europeu en àmbits d’interès comú 187.4 El Parlament participa en el control dels principis de subsidiarietat i de proporcionalitat que estableixi el dret de la Unió Europea amb relació a les propostes legislatives europees 188 La Generalitat, en l’àmbit de les seves competències, aplica i executa el dret europeu 189.1 Si l’execució del seu dret requereix l’adopció de mesures internes d’abast superior al territori de Catalunya que les comunitats autònomes competents no poden adoptar per mitjà de mecanismes de col·laboració o coordinació, l’Estat ha de consultar la Generalitat sobre aquestes circumstàncies 189.2 En el cas que estableixi una legislació que substitueixi la normativa bàsica de l’Estat, la Generalitat pot adoptar la legislació de desenvolupament a partir de les normes europees 189.3 395 �U ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Correspon a la Generalitat la gestió dels fons europeus en matèries de la seva competència, d’acord amb els articles 114 i 210 190 La Generalitat té accés al Tribunal de Justícia de la Unió Europea 191 La Generalitat pot establir-hi una delegació per a defensar millor els seus interessos 192 Els recursos que en procedeixen constitueixen recursos de les finances de la Generalitat 202.3.k La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat ha de proposar mesures de cooperació per a garantir l’equilibri del sistema de finançament quan pugui ésser alterat per decisions legislatives estatals o de la Unió Europea 210.3 Vegeu també acció exterior unions estables de parella Els poders públics n’han de promoure la igualtat 40.7 Es regulen per llei 40.7 universitats El professorat i l’alumnat de llurs centres tenen dret a expressar-se, oralment i per escrit, en la llengua oficial que elegeixin 35.5 Han d’adoptar mesures per a garantir l’ús del català en l’àmbit de llurs activitats docents, no docents i de recerca 50.2 La Generalitat té competència executiva sobre la inscripció i el control dels fitxers i els tractaments de dades que creïn o gestionin les que integren el sistema universitari català 156.a La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària, té competència exclusiva en la programació i la coordinació del sistema universitari català, en el marc de la coordinació general 172.1.a La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària, té competència exclusiva en les decisions de creació d’universitats públiques i l’autorització de les privades 172.1.b La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària, té competència exclusiva en l’aprovació dels estatuts de les públiques i de les normes d’organització i funcionament de les privades 172.1.c La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària, té competència exclusiva en la coordinació dels procediments per a accedir-hi 172.1.d 396 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A U La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària, té competència exclusiva en el marc jurídic de llurs títols propis 172.1.e La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària, té competència exclusiva en llur finançament i, si escau, la gestió dels fons estatals en matèria d’ensenyament universitari 172.1.f La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària, té competència exclusiva en la regulació i la gestió del sistema propi de beques i ajuts a la formació universitària i, si escau, la regulació i la gestió dels fons estatals en aquesta matèria 172.1.g La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària, té competència exclusiva en el règim retributiu de llur personal docent i investigador contractat i l’establiment de les retribucions addicionals de llur personal docent funcionari 172.1.h La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària, té competència compartida en la regulació dels requisits per a la creació i el reconeixement d’universitats i centres universitaris i l’adscripció d’aquests centres a les universitats 172.2.a La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària, té competència compartida en el règim jurídic de l’organització i el funcionament de les públiques, incloent-hi llurs òrgans de govern i de representació 172.2.b La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària, té competència compartida en l’adscripció, la creació i el reconeixement de centres docents públics o privats i en la implantació i la supressió d’ensenyaments 172.2.c La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària, té competència compartida en la regulació del règim per a accedir-hi 172.2.d La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària, té competència compartida en la regulació del règim del professorat docent i investigador contractat i funcionari 172.2.e La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària, té competència compartida en l’avaluació i el garantiment de la qualitat i de l’excel·lència de l’ensenyament i del personal docent i investigador 172.2.f 397 �U ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té competència executiva en l’expedició de llurs títols oficials 172.3 Vegeu també ensenyament universitari; personal docent urbanisme Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.a La Generalitat hi té competència exclusiva 149.5 La Generalitat té competència compartida en matèria de dret de reversió en les expropiacions urbanístiques 149.6 usos hidràulics Vegeu aigües usuaris Tenen dret que siguin respectades llurs preferències pel que fa a l’elecció de metge o metgessa i de centre sanitari 23.2 Les lleis han de determinar els casos en què les administracions públiques han d’adoptar una carta de drets dels usuaris i d’obligacions dels prestadors de serveis públics 30.3 La Generalitat té competència exclusiva sobre llur participació en l’organització de l’administració hidràulica pel que fa a les conques hidrogràfiques internes 117.1.d La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació dels drets i deures dels usuaris i els prestadors de serveis turístics 171.d Vegeu també consumidors i usuaris V vacances Els poders públics han de promoure polítiques de garantia de les vacances retribuïdes 45.3 Vegeu també treball vagues La Generalitat té competència executiva pel que fa a la determinació dels serveis mínims 170.1.i Vegeu també relacions laborals 398 �V ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A vaixells La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ordenació del sector pesquer inclou la construcció, la seguretat i el registre oficial de vaixells 119.4 Vall d’Aran (Val d’Aran) Vegeu Aran valors — socials El poble català proclama avui com a valors superiors de la seva vida col·lectiva la llibertat, la justícia i la igualtat preàmbul L’aportació de tots els ciutadans i ciutadanes ha configurat una societat integradora, amb l’esforç com a valor i amb capacitat innovadora i emprenedora, uns valors que continuen impulsant-ne el progrés preàmbul Catalunya comparteix i incorpora els de la Unió Europea preàmbul ; 3.2 Els poders públics han de promoure els de la llibertat, la democràcia, la igualtat, el pluralisme, la pau, la justícia, la solidaritat, la cohesió social, l’equitat de gènere i el desenvolupament sostenible 4.3 Els poders públics han d’impulsar en el sistema d’ensenyament una formació basada en els que fonamenten la convivència democràtica 44.1 Els poders públics han de fomentar l’educació en els de la preservació i la millora del medi ambient 46.5 La Generalitat ha de vetllar perquè la memòria històrica es converteixi en símbol permanent de la dignitat dels valors democràtics 54.2 vegetals Vegeu agricultura; flora vegueries Integren el sistema institucional de la Generalitat 2.3; 83.1 La vegueria és l’àmbit territorial específic per a l’exercici del govern intermunicipal de cooperació local 90.1 La vegueria té personalitat jurídica pròpia 90.1 La vegueria és la divisió territorial adoptada per la Generalitat per a l’organització territorial dels seus serveis 90.1 399 �V ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La vegueria té naturalesa territorial 90.2 Gaudeixen d’autonomia per a la gestió de llurs interessos 90.2 La creació, la modificació i la supressió i també el desplegament de llur règim jurídic són regulats per llei del Parlament 91.4 Vegeu també ens locals vehicles Vegeu transport veïnatge administratiu Els ciutadans espanyols que el tenen a Catalunya gaudeixen de la condició política de catalans 7.1 Els residents a l’estranger que l’han tingut a Catalunya gaudeixen de la condició política de catalans si ho sol·liciten 7.2 Els estrangers que adquireixen la nacionalitat espanyola resten sotmesos al dret civil català mentre el mantinguin a Catalunya, llevat que manifestin llur voluntat en contra 14.2 vi Vegeu impost sobre el vi i begudes fermentades viatgers Vegeu transport vídeos Vegeu produccions audiovisuals videovigilància Vegeu vigilància en l’àmbit públic vies pecuàries La Generalitat hi té competència compartida sobre la regulació i el règim d’intervenció administrativa i d’usos 116.2.b vigència La vigència dels convenis de col·laboració subscrits per la Generalitat amb altres comunitats autònomes comença seixanta dies després de la comunicació a les Corts Generals (en el marc de l’art. 145.2 CE) 178.4 400 �V ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Les lleis del Parlament i les normes amb rang de llei del Govern vigents en el moment de l’entrada en vigor d’aquest Estatut que eventualment puguin resultar incompatibles amb els drets reconeguts pel títol I mantenen la vigència per un termini màxim de dos anys DT 1.1 Les disposicions transitòries tercera, quarta i sisena de la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya, mantenen la vigència DT 2 vigilància — del patrimoni cultural La Generalitat té competència exclusiva en el règim de vigilància del patrimoni cultural 127.1.b.quart — del trànsit Correspon a la Generalitat 164.1.c — dels òrgans jurisdiccionals El Consell de Justícia de Catalunya pot ordenar la vigilància de jutjats i tribunals 98.2.d — en l’àmbit de la salut La Generalitat té competència compartida en la vigilància epidemiològica 162.3.b — en l’àmbit del medi ambient Els governs locals tenen competències pròpies sobre la de les activitats i els usos que es porten a terme a les platges, als rius, als llacs i a la muntanya 84.2.n La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació de la vigilància en matèria de caça i pesca 119.1.b Correspon al Cos d’Agents Rurals 144.6 — en l’àmbit públic Correspon a la Generalitat la competència sobre l’ús de la videovigilància i el control de so i enregistraments en l’àmbit públic 173 401 �V ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A vincles històrics, lingüístics i culturals La Generalitat ha de promoure la comunicació, l’intercanvi cultural i la cooperació amb les comunitats i els territoris que en tenen amb Catalunya, amb els quals la Generalitat i l’Estat poden subscriure instruments de col·laboració i crear organismes comuns 12 Vegeu també comunitats catalanes a l’exterior violència — de gènere Les polítiques públiques han de garantir que s’afrontin de manera integral totes les formes de violència contra les dones i els actes de caràcter sexista i discriminatori 41.3 La Generalitat té competència exclusiva en la regulació de les mesures i els instruments per a la sensibilització sobre aquesta violència i per a detectar-la i prevenir-la 153.c La Generalitat té competència exclusiva en la regulació de serveis i recursos propis destinats a aconseguir una protecció integral de les dones que l’han patida o la pateixen 153.c — en l’esport La Generalitat té competència exclusiva en la regulació de la prevenció i el control d’aquesta en els espectacles públics esportius 134.1.j voluntariat La Generalitat hi té competència exclusiva 166.2 voluntats anticipades Vegeu drets en l’àmbit de la salut X xarxa — d’equipaments esportius La Generalitat té competència exclusiva per a planificar-la 134.1.h — d’establiments turístics La Generalitat gestiona la xarxa d’establiments de la seva titularitat i participa en els òrgans d’administració de Paradors de Turisme d’Espanya 171.c 402 �Z ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — de serveis socials Totes les persones tenen dret a accedir-hi en condicions d’igualtat 24.1 — ferroviària Vegeu serveis ferroviaris — viària La Generalitat té competència exclusiva en la de la seva titularitat i participa en la gestió de la de l’Estat 140.5 Les inversions de l’Estat a Catalunya es poden emprar per a alliberar peatges o per a construir autovies alternatives DA 3.1 Vegeu també infraestructures; trànsit; transport; vies pecuàries xarxes de comunicació Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica i territorial per mitjà d’una distribució equilibrada dels sectors productius, els serveis d’interès general i les xarxes de comunicació 46.4 Vegeu també serveis ferroviaris; xarxa viària xenofòbia Els poders públics han de promoure’n l’eradicació 40.8 Vegeu també igualtat Z zones — d’atmosfera contaminada La competència compartida de la Generalitat en matèria de medi ambient inclou la declaració de zones d’atmosfera contaminada 144.1.h Vegeu també ambient atmosfèric — de muntanya Vegeu muntanya 403 �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.03. Parlament de Catalunya Description An account of the resource Agrupa la documentació generada al voltant de l'activitat de Pasqual Maragall com a diputat al Parlament de Catalunya, principalment a les legislatures 1999 a 2003 i després com a President de la Generalitat de 2003 a 2006. Però també del període que en va ser de 1988 a 1995. Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Estatut d’autonomia de Catalunya: text consolidat (2012) Creator An entity primarily responsible for making the resource Parlament de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2012 Type The nature or genre of the resource Monografia Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Estatut Catalunya Parlament de Catalunya Legislació Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Text consolidat de l'Estatut de Catalunya després de les modificacions legals posteriors al referèndum que el va aprocar. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Publisher An entity responsible for making the resource available Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Legislació https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1724/0000001320.pdf 26d3476db2dce31f1ce5f074fd9dab12 PDF Text Text DIUMENGE 15 D’ABRIL DEL 2012 38 els guardons d’el periódico 10 finalistes es disputen a partir d’avui el premi Català de l’Any Els lectors poden votar pel seu favorit a través del telèfon, la web i Twitter les personalitats que opten al reconeixement El 18 de maig se sabrà el nom dels tres candidats que passen a la gran final EL PERIÓDICO BARCELONA E ncara és una incògnita a qui cedirà el casteller David Miret el testimoni de Català de l’Any el dia 22 de maig. En canvi, el que sí que ja és clar és que serà a un dels 10 finalistes escollits pels lectors d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA i l’audiència del programa Els Matins, de TV-3. Després de gairebé tres setmanes en què ha estat oberta la fase de proposta de candidats, avui ja sabem els noms de les personalitats que aspiren al premi. Són sis homes i quatre dones, amb mèrits suficients en les seves respectives disciplines per emportar-se el guardó, que s’entregarà en el transcurs d’una gala al Teatre Nacional de Catalunya i que serà retransmesa per TV-3. Entre els 10 escollits hi ha metges, com els doctors Josep Brugada i Eduard Gratacós; els esportistes Albert Bosch, Anna Corbella i Laia Sanz; artistes com el Mag Lari i la joveníssima Andrea Motis; l’escriptor Albert Espinosa, creador, entre altres, de l’exitosa sèrie Polseres vermelles; la presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals; i el periodista Joaquim Maria Puyal, que el 2011, any al qual correspon el premi, va celebrar els 35 anys del primer partit de futbol retransmès en català. La qualitat dels candidats és indiscutible i fa presagiar una disputada competició entre ells. A partir d’avui, que és quan s’obre la segona fase del procés d’elecció del Català de l’Any, ja només es pot votar per un d’aquests 10 finalistes. Com fins ara, els lectors podran donar suport al seu favorit trucant al número de telèfon 905.44.60.40, que està operatiu les 24 hores del dia, o bé accedint a la web www.cataladelany. cat. Tots els que votin a través de la web rebran una subscripció gratuïta d’un mes a l’e-Periódico, l’edició digital del diari. / Però a partir d’aquesta segona etapa, amb la voluntat d’obrir més el procés a la participació ciutadana, també es podrà votar a través de les xarxes socials. LA NOVETAT EN EL VOT ALBERT BOSCH JOSEP BRUGADA MURIEL CASALS ANNA CORBELLA ALBERT ESPINOSA AVENTURER CARDIÒLEG PRESIDENTA D’ÒMNIUM REGATISTA ESCRIPTOR I GUIONISTA Arrossegant un trineu de 95 quilos i amb temperatures de -45º, és el primer català que, sense ajuda externa, ha arribat al pol Sud. Un referent en arítmies, mort sobtada i medicina de l’esport. Ha estès la seva especialitat a la pediatria a Sant Joan de Déu. Sota el mandat d’aquesta professora de la UAB, Òmnium, entitat que treballa per la promoció del català, ha complert el 50è aniversari. El 2011 es va convertir en la primera dona d’Espanya a fer la volta al món sense escales. Va recórrer 46.000 quilòmetres en 102 dies. Va triomfar l’últim Sant Jordi amb Si tu em dius vine, ho deixo tot... però digue’m vine. Autor de Polseres vermelles, que adaptarà Spielberg. EDUARD GRATACÓS MAG LARI ANDREA MOTIS JOAQUIM MARIA PUYAL LAIA SANZ METGE MAG I IL·LUSIONISTA CANTANT DE JAZZ PERIODISTA PILOT DE TRIAL L’equip que dirigeix a la Maternitat de l’Hospital Clínic va practicar l’any 2011 diverses operacions a fetus utilitzant tècniques pioneres. Atresora una brillant trajectòria des que es va iniciar en la màgia als 21 anys. L’any passat va causar sensació amb Splenda. Amb una veu prodigiosa, que molts comparen amb la de Norah Jones, va gravar als 15 anys el seu primer disc amb Joan Chamorro. Pregoner de l’última Mercè, l’any passat es van complir 35 anys del primer partit de futbol, del Barça, que va retransmetre en català. Amb només 26 anys, exhibeix un palmarès espectacular, amb 11 títols mundials. Va guanyar el Dakar 2011 en categoria femenina de motos. En concret, de Twitter. Per votar, s’ha d’enviar el hashtag #cataladelany, seguit del cognom del candidat i d’una breu explicació de per què se li dóna suport. Segons les normes fixades, només es validarà un tuit per usuari i no s’acceptaran retuits. Els 10 candidats, que EL PERIÓDICO presentarà més en profunditat els pròxims dies, passaran un procés de selecció. A partir del dia 27 d’aquest mes aniran abandonant la carrera pel premi els que vagin obtenint menys vots, fins que el 18 de maig, només quatre dies abans de la gran final i després de la setena eliminació, sabrem els noms dels tres aspirants definitius al premi. A partir del dia 18, quan s’obre la tercera fase, ja només es podrà votar per un dels tres aspirants. Durant la gala del Català de l’Any també s’entregaran els altres dos guardons que convoca EL PERIÓDICO: Millor Iniciativa Empresarial, el més veterà de tots, i Millor Iniciativa Solidària, premi Mercè Conesa. H Opinió Pasqual Maragall expresident i català de l’any 2007 Agraïment i força E l 2007 va ser un any molt dur, personalment el més dur. És quan se’m va diagnosticar l’Alzheimer i quan ho vaig fer públic en roda de premsa a l’Hospital de Sant Pau. També vaig anunciar la voluntat de lluitarhi amb totes les forces, especialment a través d’una fundació que s’hi dediqués. Ja fa quatre anys i continuem lluitant; la Fundació Pasqual Maragall per a la Recerca sobre l’Alzheimer és una realitat sòlida, cada cop amb més suport, que espero que algun dia pugui anunciar avenços científics. Entenc que aquestes circumstàncies personals, i també les polítiques, són les que van fer que se’m considerés candidat a Català de l’Any del 2007. Finalment el vot popular em va escollir com a tal. L’emoció va ser molt intensa. Em va donar molta empenta per continuar lluitant L’agraïment per aquest suport i reconeixement rebuts no es pot expressar clarament amb paraules. L’emoció va ser molt intensa i em va donar molta força i empenta per continuar la lluita, llavors tot just començada. Alhora, no vaig deixar de trobarho injust pels meus companys finalistes, l’Isidre Esteve i la Carme Ruscalleda. L’exemple de tots dos és molt important i les seves consecucions són mirall per a molts catalans, que poden trobar inspiració i valor en les seves gestes. L’Isidre, un exemple de com des de l’excel·lència competitiva es troba amb la fatalitat de l’accident i la seva reacció de superació el fa tirar endavant amb ambició i coratge, tot imposant-se a les circumstàncies, valors imprescindibles individualment i col·lectiva, i més avui en temps de crisi. I la Carme, com a exponent de la nostra capacitat creativa, vehiculada en la gastronomia, fent del mètode i la tècnica la base de l’explosió artística, que tant singularitza la seva obra i alhora la fa tan internacional, arrelada i global, com m’agrada pensar Catalunya. Aquest guardó ens serveix per revisar-nos any rere any, i ens permet pensar quins conciutadans destaquen especialment. Felicito EL PERIÓDICO per la iniciativa. Però no ens ha de fer oblidar que no només són lloables els que tenim la rellevància pública. Els valors reconeguts en tots els guardonats es troben en milers de ciutadans anònims que, dia a dia, lluiten i superen les dificultats. Aprofito aquest escrit per animar tothom, a pesar de les circumstàncies, a lluitar i lluitar, cada dia i entre tots. Segur que vencerem. ¡Força! � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Agraïment i força Type The nature or genre of the resource Article Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Homenatges i distincions Maragall Mira, Pasqual, 1941- Mitjans de comunicació Alzheimer Model social Abstract A summary of the resource. Article de Pasqual Maragall publicat a El Periódico, sobre el fet d'haver estat triat Català de l'Any 2007. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2012-04-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/7231/202060910_022.jpg 328087897dbffd828137cac94ba94890 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Color, paper revelat Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2012-07-03 Creator An entity primarily responsible for making the resource Pablo Hojas El País Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Santander Title A name given to the resource Pasqual Maragall i Diana Garrigosa a Santander, durant els cursos d'estiu de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo. Subject The topic of the resource Maragall, Pasqual, 1941- Garrigosa, Diana, 1944-2020 Expresident Viatges i visites Source A related resource from which the described resource is derived Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Abstract A summary of the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Relation A related resource Notícia a El País: <a href="https://elpais.com/sociedad/2012/07/04/actualidad/1341425227_649293.html" target="_blank" rel="noopener">“Si Pasqual no recuerda a alguien, lo abraza igualmente”</a> EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1541/0000001325.pdf f6c2d2d01c69240a833986c892df9dab PDF Text Text societat 34 DIUMENGE, 15 DE JULIOL DEL 2012 Barcelona 92 ara 20 anys després Pasqual Maragall ALCALDE OLÍMPIC DE BARCELONA Demà: Natàlia Via-Dufresne Reconeixement “Vam retornar una il·lusió i un orgull col·lectius a una ciutat que havia estat derrotada i que havia patit molts anys d’especulació, de falta d’inversions i de negligència” DANIEL ROMANÍ Pasqual Maragall va liderar el projecte de Barcelona 92, va aconseguir la nominació per a la ciutat davant de rivals tan potents com París i va ser el responsable del comitè organitzador. Va fer, doncs, de locomotora de principi a final. Vint anys després d’aquell gran esdeveniment que ens va fer pujar l’autoestima a tots es mostra agraït amb la ciutadania que hi va contribuir i gosa revelar alguns entrebancs. Quant a la nominació, recorda: “No ho teníem gens clar. Confiàvem en les nostres possibilitats però jo no vaig saber que havíem guanyat fins uns moments abans de la famosa frase de Samaranch, «À la ville de... Barcelona!», per les senyals de l’italià Franco Carraro, membre del Comitè Olímpic Internacional: em va fer el gest d’OK”. Durant els anys d’organització, destaca com a principals dificultats “el moment crític de les inundacions a l’Estadi Olímpic durant els Mundials d’atletisme, el 1989, i l’amenaça latent d’ETA”. Aquests esculls, però, i molts d’altres que hi va haver, en bona part van ser un estímul per afinar més tots els preparatius. L’exalcalde de Barcelona i expresident de la Generalitat continua avui rebent elogis d’aquell esdeveniment. “Amb el temps s’ha consolidat la idea que l’èxit verdader va ser la transformació de la ciutat aprofitant rant-ne les parts més deprimides. a una ciutat que havia estat derroelsJocs”,diu.Detotselsaspectesque Vam aprofitar l’ocasió que una ciu- tada i que havia patit molts anys vancontribuiral’èxitdelsJocs,ellen tat veu passar per davant un o dos d’especulació, de falta d’inversions i destaca “la massiva implicació ciuta- cops cada segle. Vam aprofitar de negligència. Vam completar la dana,queesvaproduirdemaneraes- l’oportunitat històrica per transfor- ciutat obrint-la al mar. I vam millopontània”. “La implicació de la gent mar determinats components d’una rar-ne la connectivitat, les comunicorrent, vehiculada principalment ciutat de 2.000 anys d’història sen- cacions i les telecomunicacions”. pel voluntariat, va marcar una gran se que l’esperit de la ciutat i de la his“I quins van ser, per a vostè, els diferència amb experiències anteri- tòria hagués de mudar. Vam retor- moments més bonics d’aquells ors, i fins i tot posteriors”, opina. nar una il·lusió i un orgull col·lectius quinze dies?”, li pregunto. “El Pel que fa al llegat més obvi i condensat, i dels Jocs de Barceloalhora més allibena, Maragall subrador, va ser el ratlla: “D’una moment de banda, la posada l’encesa del peal mapa de la veter. La ceri“Amb el temps s’ha consolidat la idea ciutat a escala mònia inauguinternacional, ral va ser magque l’èxit veritable va ser la transformació des d’aleshores a nífica, i així es primera divisió. va percebre arde la ciutat aprofitant els Jocs” De l’altra, l’aprofitareu. Però la sensament de la inversió en ció global, el regust infrastructures per resoldre dèdesprés de tots aquells anys ficits històrics i cohesionar la i la implicació de tota la ciuciutat reequilibrant-ne i regenetat és el més bonic”.e BARCELONA. Maragall a l’Estadi Olímpic. XAVIER BERTRAL L’ANÈCDOTA Deu minuts abans de la inauguració “Faltaven deu minuts per al començament de la cerimònia inaugural i el cap de seguretat del COOB 92 ens va informar que hi havia alguns figurants que portaven amagades unes samarretes on es llegia “Freedom for Catalonia”, amb la idea de boicotejar l’acte inaugural. Aquest cop ens va semblar massa i vaig demanar al Josep Miquel Abad que hi anés personalment per demanar-los que aquella vegada no tocava queixa, que tocava mostrar solvència, i que si no baixaria jo mateix a escanyar-los. Ho van entendre i finalment tot va sortir perfecte, i la imatge que vam transmetre col·lectivament els barcelonins i els catalans va ser molt positiva”, explica l’exalcalde de la ciutat que va acollir els Jocs Olímpics ara fa vint anys. Llista de personatges Pasqual Maragall, l’esportista Natàlia Via-Dufresne, l’arquitecte Oriol Bohigas, el polític i escriptor Alfred Bosch, l’actor i director de teatre Joan Font (Comediants), el publicista Lluís Bassat, l’empresari Leopoldo Rodés, el periodista William Finnegan (‘The Newyorker’), el polític Albert Soler, el polític Joaquim Forn, el poeta Joan Margarit, l’exalcalde Narcís Serra, Juan Antonio Samaranch fill i el gestor cultural Miquel Botella. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Entrevista: Pasqual Maragall, alcalde olímpic de Barcelona 20 anys després Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Commemoracions Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Romaní, Daniel Maragall, Pasqual, 1941- Source A related resource from which the described resource is derived Ara Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Entrevista Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2012-07-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/41/2614/20120825_Laudatio_PM_ACastells.pdf c006523f06ca087fe08d24bd05641362 PDF Text Text Laudatio Pasqual Maragall (UCE, Prada, 23/08/12) M. H. President Maragall, Sr. Jordi Sales, President de l’equip rectoral de la Universitat Catalana d’Estiu; Sr. Francesc Homs, Secretari General de la Presidència de la Generalitat de Catalunya; Sr. Salvador Giner, President de l’Institut d’Estudis Catalans; Sr. Jordi Montaña, Rector de la Universitat de Vic; Sra. Josefina Matamoros, Directora del Museu de Colliure, senyores i senyors, amics. Voldria començar aquestes paraules amb uns mots d’agraïment i de felicitació. D’agraïment, per suposat, a la UCE i al President Maragall per haver-me fet l’honor d’oferir-me participar en un acte com aquest, amb l’encàrrec de dir unes paraules per glossar la trajectòria política de Pasqual Maragall. I unes paraules, també, de felicitació. De felicitació al President Maragall, digne mereixedor d’aquesta distinció, i de felicitació, també, a la UCE per l’encert de l’atorgament d’aquest Premi Canigó a la seva figura. És important aquest reconeixement. Ho és pel fet en sí mateix. Perquè és important que un país valori, reconegui i faci seus els llegats d’aquells dels seus fills que han protagonitzat la seva història. És a dir, d’aquelles persones que, a fi de comptes, constitueixen un capital col·lectiu, un patrimoni del conjunt del país. I això és especialment important a Catalunya on tant ens costa entendre la importància de la continuïtat institucional. Entendre, en definitiva, que la força d’un país, la seva columna vertebral, són les institucions. I que el reconeixement de les persones que n’han estat al front ens fa més forts i més grans a tots. Aquest reconeixement és també important, no cal dir-ho, per la persona que el rep, el President Pasqual Maragall. A ell l’engrandeix i ell engrandeix el Premi. I finalment és important per la institució que l’atorga, aquesta UCE, que aquest any celebra la seva 44ena edició. Facin els comptes i conclouran amb mi que la UEC ha estat un símbol, precisament, de la pervivència i la continuïtat de la nostra nació. Ho va ser en els moments més difícils i ho és avui. Per tot això, crec que el fet que avui, precisament aquí a Prada, testimoni i símbol de la voluntat de ser del nostre poble, memòria viva de Catalunya per tantes raons, precisament aquí a Prada, al peu del Canigó, la UCE reti aquest 1 �homenatge al nostre President Pasqual Maragall té un valor molt especial. Gràcies, doncs, i felicitats. Parlava de símbols i de testimonis. Pasqual Maragall és i serà per sempre un símbol i un exemple per a tots nosaltres. Ho és per moltes i molt diverses raons: pel seu coratge, per la seva dignitat, pel seu exemple de servei al país, per ser un testimoni de pensament lliure, per la seva capacitat per mirar més enllà, per la seva dedicació a la causa de l’europeisme; també, deixeu-me dirho, per saber fer-se estimar. No és fàcil sintetitzar la trajectòria política de Pasqual Maragall. Perquè si en les darreres dècades la política catalana ha donat un personatge polièdric i complex, un personatge del qual es pot dir qualsevol cosa menys que ha estat lineal i previsible, aquest personatge és, sens dubte, Pasqual Maragall. Ara bé, precisament per això mateix és una personalitat que ha traspassat fronteres, un personatge transversal per definició. Que se l’han pogut fer seu gents de condicions, orígens i, si voleu també, ideologies ben diverses. Per això també ningú se l’ha pogut apropiar ben bé del tot. Malgrat que alguns ho hagin intentat i de quina manera. Però ell ha fugit sempre de ser reclòs en qualsevol mena de presó. Ha volgut i sabut evitar els encarcaraments de la vida política, que acaben convertint en una espècie de milícia, secta o orde dedicada a l’apostolat el que hauria de ser l’expressió lliure de les pròpies idees al servei d’un projecte. Ha fugit sempre de la milícia de la política, doncs, per l’amor infinit per la llibertat. També, probablement, perquè sempre ha sabut que només podia ser un home de tots si no era un home en exclusiva de ningú. En realitat, per la seva manera d’entendre el lideratge, no sabria dir si mai formulada d’una manera acabada massa conscientment, però en canvi expressada en l’acció, en els fets, d’una manera nítida, tal vegada com a resultat d’aquest instint sovint infal·lible que ha estat una de les característiques proverbials del personatge. Crec que no hi ha massa discussió si afirmo que Pasqual Maragall és un dels homes que han marcat la vida política del país des del restabliment de l’autogovern i de la democràcia. I que l’han transcendit. Quan la història passi comptes, quan faci el seu balanç; quan mirem endarrera i contemplem aquests anys, veurem que ell ha estat un dels escollits, un dels que podem comptar gairebé amb els dits d’una sola mà. Disculpin-me si goso manllevar una expressió de Paul Samuelson, el gran economista, que fent referència a un debat sobre el futur del capitalisme entre Schumpeter i Sweezy, moderat per Leontieff, que va tenir lloc a Harvard els anys quaranta del segle passat, deia 2 �referint-se a aquestes figures il·lustres: “quan els gegants encara trepitjaven la terra”. Tal vegada és que em faig gran, però em temo que d’aquí pocs anys, no massa, quan girem la vista enrere també direm: “quan la política estava protagonitzada per gegants”, i Pasqual Maragall haurà estat un d’ells. President de la Generalitat, alcalde de Barcelona, president del Partit dels Socialistes de Catalunya, del qual fou un dels fundadors. Personalitat complexa i polièdrica, qualsevol cosa menys lineal i previsible, he dit. També contradictòria, si es vol. Però ... malgrat això, malgrat això, res no resultaria més equivocat que no veure fins a quin punt la trajectòria política de Pasqual Maragall té una coherència fonamental. Malgrat això, seria un error majúscul excusar-se en aquesta complexitat i manca de linealitat per no fer l’esforç de veure que darrera de la superfície, la trajectòria política de Pasqual Maragall està marcada per uns corrents de fons, que encaixen plenament i donen un sentit, com el de pocs, al conjunt de la seva acció política. Corrents de fons perfectament coherents sota una superfície de vegades imprevisible i agitada. Avui la política catalana, i no cal que digui fins a quin punt l’espai socialista, troba a faltar, i de quina manera, el buit que ha deixat la figura política de Pasqual Maragall. Hi ha un espai polític orfe i hi ha una escena política incompleta, les dues coses. Si hi ha un buit, és perquè abans algú l’ocupava, en lideratge i en projecte polític. De manera que reflexionar sobre el llegat polític de Pasqual Maragall és una tasca important, no només des del vessant, sens dubte atractiu, de l’interès historiogràfic, sinó també, i sobretot, per la configuració de l’espai polític del catalanisme, i més enllà de la pròpia concepció de la política, en els temps que tenim al davant. Em permetran, doncs, que, pensant en la Catalunya de demà, aprofiti aquesta laudatio, per apuntar algunes idees sobre el llegat polític de Pasqual Maragall. Si haguéssim de resumir en una línia el corrent de fons que ha presidit la trajectòria política de Pasqual Maragall jo diria que ha estat el d’una vida al servei de la llibertat i al servei de la seva pàtria, del seu país. I és a partir d’aquesta idea bàsica que voldria fer unes breus reflexions entorn la seva aportació al projecte del catalanisme polític, per suposat amb la qüestió eterna de l’encaix de Catalunya amb Espanya en primer pla; entorn seu compromís amb Europa i amb la ciutat de Barcelona; i finalment, entorn al seu testimoniatge respecte a una certa concepció de la política i del lideratge. Pasqual Maragall ha estat un home clau en l’evolució del catalanisme polític. És l’amor al seu país el que el du a defensar i encarnar, com pocs, una determinada concepció de l’encaix de Catalunya amb Espanya. Si es vol, a formular un projecte per a Espanya des de Catalunya: el del federalisme, o 3 �federalisme asimètric, que tracta de materialitzar l’Estatut. Un projecte que vol fer compatible l’afirmació de l’autogovern i del reconeixement nacional de Catalunya amb la implicació activa amb l’estat democràtic espanyol. Que ofereix el model d’autogovern de Catalunya com a fórmula de transformació de l’estat espanyol. De fet, aquest compromís d’implicació amb Espanya està en l’origen mateix, en l’esperit fundacional, del catalanisme polític, quan, al tombant del segle dinou al segle vint, es planteja dos objectius ben clars: autogovern per a Catalunya i transformació de l’estat espanyol. Ell hi creia, molts hi crèiem. Pensàvem, i alguns continuem pensant, que aquest era i és l’autèntic esperit de la Constitució. Però Espanya no creu en aquest projecte. Avui el federalisme pot continuar sent un bon model per a un pacte bilateral d’autogovern de Catalunya dins d’Espanya. Però crec que ha deixat de ser un model per a la transformació de l’estat espanyol. O en tot cas, ha deixat de ser-ho fins que els mateixos espanyols decideixin que volen un estat federal i no un estat unitari, centralitzat a Madrid i impregnat per tot arreu de nacionalisme espanyol. És a dir, per ser exactes, ha deixat de ser un projecte mínimament rellevant de transformació de l’estat espanyol impulsat des de Catalunya. Pasqual Maragall significa, en aquest sentit, la culminació i l’esgotament del que ha estat una de les constants del catalanisme polític: la voluntat transformadora de l’estat espanyol. Ell ho va intentar, va encapçalar el projecte per intentar-ho. Ho va fer com ho havien fet altres abans que ell, com estava inscrit en el codi del catalanisme polític. Ho va portar fins el final, amb la tossuderia que el caracteritza. I no ens en vam sortir. Espanya no vol ser redimida per Catalunya. Amb Espanya hem de pactar-hi, no intentar salvar-la. Alguns retreuen la manca d’encert de tot el procés estatutari. El vaig viure de prop i no seré jo qui afirmi que no es van cometre errors i que de tornar-ho a fer tot s’hauria de fer igual. Crec que no, que el procés està ple de marrades i que moltes coses s’haurien de fer diferent. Començant per la pròpia concepció del que és l’Estatut: el pacte d’autogovern de Catalunya dins d’Espanya. I aquest pacte l’han de fer els que poden governar a Catalunya, que s’han de posar prèviament d’acord i anar junts, amb els que poden governar a Espanya. Això no es va saber veure i d’aquí venen molts dels problemes. Però són problemes d’itinerari, no de fons. El problema de fons és que el procés estatutari ha posat de relleu fins a quin punt a Espanya encara perviu una dificultat intrínseca per acceptar la diversitat, fins a quin punt la lògica de la 4 �imposició preval per damunt de la del pacte i la negociació. En realitat, fins a quin punt, malgrat la Constitució i tots aquests anys de democràcia i estat de les autonomies, la concepció imperant al conjunt de l’estat és la d’aquesta Espanya de matriu castellana, profundament unitària i incapaç d’acceptar l’altre tal com és. El problema de fons és que el procés estatutari ha posat de relleu fins a quin punt una de les constants de la política espanyola és impedir una Catalunya forta políticament i econòmicament. El problema de fons és que el procés estatutari ens ha fet veure com n’és de fàcil, simplement amb una espurna, encendre fogueres de sentiment anticatalà a la resta d’Espanya i fins a quin punt algunes forces polítiques espanyoles estan disposades a jugar amb aquest fet. El procés estatutari ha estat el detonant que ens ha fet veure, amb pesar i amargor, i també, cal reconèixer-ho, amb una certa perplexitat, aquesta realitat. En tot cas, ha estat el catalitzador, el detonant, no el causant d’aquesta realitat. Per molt que això hagi incomodat els que prefereixen viure posant el cap sota l’ala, sense entendre que els problemes, per molt que tractem de sepultar-los, sempre acaben fent acte de presència i que no hi ha res pitjor que ignorar una màxima aparentment tan òbvia com és la de que la política es basa sempre en la realitat. De manera que, malgrat tots els errors d’itinerari, valia la pena intentar-ho, encara que només fos per saber tot això i per concloure que Espanya ha decidit, ‘de facto’, dur a terme una autèntica revisió involutiva de l’esperit del pacte constitucional. Deia que, en intentar tirar endavant aquest projecte, Pasqual Maragall feia seva la millor tradició del catalanisme polític. La que van cantar els poetes. Joan Maragall en l’Oda a Espanya, l’any 1896, quan deia “Escolta, Espanya, la veu d’un fill/ que et parla en llengua no castellana”; i Salvador Espriu, en La pell de brau, l’any 1960, quan proclamava que “Diversos són els homes i diverses les parles,/ i han convingut molts noms a un sol amor”. Tots ells se senten fills d’Espanya, encara expressen els patiments que es desprenen d’aquesta complexa relació sentimental. Això s’ha acabat, ara potser hauríem de prendre nota de les paraules de Joan Margarit, que tan influït es considera precisament pels dos poetes als que m’acabo de referir, quan l’any 2009, en l’acte de celebració de la diada, en la seva Meditació de Vil·la Joana deia: “Cal esborrar tants mites amagats/ dessota la mirada impertorbable/ de les aus de rapinya que vigilen encara./ Tota la vida les he hagut de veure,/ de pedra o de bronze en els escuts enormes,/ presidint les façanes de l’Estat./ El cos posat de front,/ el cap de rigorós perfil./ Les ales, un capot damunt l’espatlla./ Un ull maligne, el bec cruel a punt/ d’arrencar les entranyes. Dominar/ sense dormir. Quin aire respiràveu,/ aus colossals amb urpes,/ per decidir el que en dèieu unitat de destí?/ Em sembla que, com jo, ja us heu fet velles./ Que la vostra mirada/ ja no 5 �és ni severa, ni ferotge. Ni rapinyaire./ Però encara se sent aquella olor/ de corral. De gallinassa./ Aquell himne. La Història d’Espanya” Bé, ara ho sabem. No hi ha futur per a un projecte de Catalunya per a Espanya. Com he dit, amb Espanya hem de pactar-hi, no intentar salvar-la. Naturalment, tot això té conseqüències no precisament insignificants en alguns camps molt importants. Les té pel que fa al projecte del catalanisme polític i les relacions Catalunya-Espanya. Acabo de referir-m’hi. I també respecte a les relacions entre el socialisme català i el socialisme espanyol, el que ens condueix al punt crític de la necessitat ineludible d’un projecte progressista a Catalunya, que aspiri a ser majoritari i que s’expressi amb total independència i autonomia respecte de qualsevol força política espanyola. Crec que també en aquest punt, com en el de les relacions Catalunya-Espanya, només revisant alguns dels elements subsidiaris del seu projecte (com el de l’articulació amb el PSOE), el socialisme català podrà ser fidel al seu designi fundacional. He assenyalat que el servei a la llibertat i a la seva pàtria són les dues constants del corrent de fons que inspira la vida política de Pasqual Maragall. També és l’amor al seu país el que explica dos altres elements clau de la seva trajectòria política com són Barcelona i Europa. Maragall no es pot entendre sense Barcelona, i la Barcelona del darrer mig segle no es pot entendre sense Maragall. Maragall és genèticament un espècimen barceloní. El seu nom estarà associat per sempre a Barcelona. És més, la fabulosa transformació de la ciutat durant la seva època, la fulgurant irrupció de Barcelona en l’escena mundial, els Jocs Olímpics, l’èxit indiscutible, si es vol, de la seva etapa com a alcalde de Barcelona, en contrast amb el sabor agredolç, amb regust de fracàs, de derrota, de l’etapa com a president de la Generalitat, amb la mala premsa del govern tripartit, i les turbulències de l’episodi estatutari, tot plegat, pot portar a la idea d’una espècie d’escissió: el Pasqual Maragall barceloní mereix matrícula; del dirigent polític català i nacional, és millor que, una mica compassivament, no en parlem gaire. Em nego a que la història faci seva aquesta versió dels fets. Abans ja he parlat dels clarobscurs del procés estatutari. La revisió de tot plegat està tot just per encetar. Però el que vull afirmar amb tota rotunditat és que Pasqual Maragall ha estat sempre i en tot moment un dirigent polític de país, un dirigent nacional. I que només amb aquesta perspectiva pot ser valorada i apreciada en tota la seva dimensió la seva etapa d’alcalde de Barcelona. És a dir, en la perspectiva del dirigent polític que, com alcalde de Barcelona, tenia també un projecte per Catalunya, i era perquè tenia aquest projecte, i només perquè el tenia, que va poder jugar el paper que va jugar com alcalde de Barcelona. 6 �Com alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall mira sempre més enllà. Assumeix amb això, també amb això, la millor tradició del catalanisme polític, que sempre ha sabut fins a quin punt Barcelona és el bastió i el vaixell insígnia del país. Ni Barcelona seria el que és si la història no l’hagués feta capital d’una nació, ni Catalunya seria la nació que és sense la ciutat de Barcelona. Sense el magnetisme i capacitat d’irradiació que sempre ha tingut la gran ciutat burgesa, motor econòmic i pol cultural de primeríssim nivell. És més, en bona part, la dificultat d’articulació de Catalunya amb Espanya s’explica, sense cap mena de dubte, pel fenomen barceloní. I la rivalitat fonamental, la que explica l’actitud de permanent hostilitat de l’estat espanyol envers Catalunya, és la rivalitat Barcelona-Madrid, i la dificultat espanyola per acceptar aquesta realitat de fet que és la de la bicapitalitat entre Barcelona i Madrid en tants i tants aspectes, per no parlar dels camps en els que el que hi ha és simplement la capitalitat de Barcelona. És per això que treballant com ho va fer per la Barcelona en què somiava, Pasqual Maragall feia a la vegada el millor servei que podia fer a la causa de Catalunya i del catalanisme. Naturalment, un projecte de Barcelona i de Catalunya d’unes característiques determinades: una Barcelona cosmopolita, diversa, que no té por d’obrir-se al món, que perquè se sent segura de les seves arrels, no tem navegar en mar obert. En una Catalunya que vola alt i mira més enllà, i que no té res a veure amb aquesta Catalunya resclosida, asfixiant i autoreferencial, aquesta Catalunya de vol gallinaci, en la que tan sovint se situa el nostre debat polític. És clar que, des de Barcelona, Maragall va tenir un projecte per Catalunya i va ser capaç de donar una dimensió nacional a la seva executòria. Va treballar com el que més pel país i en fer-ho va ajudar a demostrar fins a quin punt n’és de falsa i de perniciosa la contradicció que alguns, en els dos extrems, han volgut crear entre Barcelona i Catalunya. En un dels extrems, el d’alguns nacionalistes catalans (o això pretenen ser) que sembla que per defensar Catalunya hagin de bescantar Barcelona, i que veien, i no sé si veuen encara, un perill per Catalunya en tot allò que signifiqui exaltar Barcelona. Són aquests que han arribat a donar a entendre que potenciar Barcelona és propi d’una visió hanseàtica del país! I en l’altre extrem, en l’actitud d’alguns antinacionalistes catalans (és a dir, nacionalistes espanyols) que sembla que només poden parlar bé de Barcelona i dir-ne meravelles si això els serveix per bescantar Catalunya (un d’ells ha arribat a dir recentment que mentre que Barcelona era una realitat, Catalunya era una ideologia!). 7 �És l’amor al país i la dimensió nacional el que explica la seva trajectòria com a alcalde de Barcelona. Com és el que explica també el seu compromís amb la causa europea. És un compromís permanent, tossut, perseverant. De primera hora. Que està present com una constant en tota la seva trajectòria política. Com alcalde de Barcelona, quan arriba a presidir, en condició de tal, el Comitè de les Ciutats i les Regions de la Unió Europea. I per suposat com a President de la Generalitat, on fa un dels eixos de la seva acció política exterior l’impuls decidit de l’euroregió Pirineus-Mediterrània. Aquesta euroregió que comprèn els territoris d’Aragó, les Illes, el País Valencià i Catalunya, al sud dels Pirineus, i les regions del Llenguadoc-Rosselló i Midi-Pirineus al nord. Ell era conscient de fins a quin punt per estar presents al món cal una massa crítica imprescindible, que no és la dels set milions i mig d’habitants del principat. I de fins a quin punt entre els territoris d’aquesta euroregió hi ha vincles molt forts, complementarietats, unes arrels i una història fortament entrellaçada, i a la vegada uns objectius estratègics compartits. I era conscient que encara que fos avançant pas a pas, com només es poden fer les coses moltes vegades, calia convertir aquesta realitat de fet en una realitat institucional cada cop més vertebrada. No hi ha cap lloc millor que aquest on avui em trobo, des de Prada, per proclamar que aquest era i és un gran projecte, i que com en tantes altres coses el temps donarà la raó a l’instint estratègic de Pasqual Maragall. El compromís amb la causa europea no s’esgota, però, amb la preocupació pel lloc que li pertoca a Catalunya, a la nostra llengua i la nostra cultura dins de l’entramat institucional europeu. És un compromís que va més enllà, que ho és amb el que suposa el moll de l’os de l’europeisme: la integració política europea. També en aquest punt, Pasqual Maragall entronca amb una constant del catalanisme que ens diu que catalanisme i europeisme han anat sempre de la mà. El catalanisme és genuïnament europeista, per adhesió i comunió amb els valors i la idea d’Europa, perquè sap que tot el que sigui transferir poder polític de Madrid a Brussel·les ens apropa a la realització de les nostres aspiracions nacionals i a resoldre el problema històric de l’encaix de Catalunya a l’estat espanyol, i a superar la dificultat que ha significat aquest estat per a la consecució de les aspiracions nacionals de Catalunya. Tan clar i indiscutible és aquest compromís de Pasqual Maragall que en el moment de deixar l’activitat política de primer pla va voler posar el seu capital polític al servei explícit d’aquesta causa amb la creació de la Fundació Catalunya Europa. Voldria acabar aquestes paraules amb un reconeixement al paper de Pasqual Maragall com a líder polític. Abans m’he referit a que l’amor a la llibertat i al seu país són dues constants de la trajectòria política de Pasqual Maragall. La 8 �llibertat és el valor suprem. I Pasqual Maragall ha estat, per damunt de qualsevol altra cosa, un dirigent polític que ha estimat la llibertat i ha actuat lliurement. Perquè només així es fa un servei al projecte polític que es vol defensar. Només els dirigents polítics que pensen pel seu compte i que no tenen por a dir el que pensen, són capaços de merèixer la confiança dels ciutadans. Només els que estan convençuts del que diuen i defensen són capaços de convèncer els altres d’allò que proclamen. Dignitat i coratge per actuar amb llibertat i per establir aquest fil invisible que es diu confiança entre el dirigent polític i una majoria de la societat. Aquest lideratge que fa que una majoria social sigui capaç de seguir el dirigent quan aquest li proposa els més grans desafiaments, els reptes més difícils. Aquest és el llegat que ens deixa Pasqual Maragall. També el buit, tan difícil d’emplenar, en l’escena política del nostre país. Pasqual Maragall és i serà sempre un líder polític respectat i admirat. Aquest és un privilegi que podrà compartir, tal vegada, amb alguns altres, no masses, dels dirigents d’aquest darrer capítol de la nostra història. Ell podrà afegir a aquests títols, però, un altre de molt especial, i del qual se’n pot sentir molt orgullós: el de saber-se el fill més estimat de Catalunya. Moltes gràcies. Antoni Castells 9 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 01.01.03. Reconeixements, homenatges i distincions No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Laudatio d'Antoni Castells sobre Pasqual Maragall al Premi Canigó 2012 de la Universitat Catalana d'Estiu. Creator An entity primarily responsible for making the resource Castells, Antoni Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Premis i reconeixements Universitat Catalana d'Estiu Acció política Catalanisme Barcelona Description An account of the resource Laudatio llegida per Antoni Castells en l'acte d'atorgament del premi a Pasqual Maragall. Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Prada Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2012-08-23 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/8/2721/dossier-medalla-cscae-2012.pdf 593e8b88609d821d726f1e93b5f7a8f3 PDF Text Text Medalla 2012 del Consejo Superior de Colegios de Arquitectos de España Pasqual Maragall i Mira Xerardo Estévez Fernández Iñaki Azkuna Urreta ��El Consejo Superior de Colegios de Arquitectos de España entrega la Medalla CSCAE 2012 a Pasqual Maragall, Iñaki Azkuna y Xerardo Estévez �Discurso del Presidente del Consejo Superior de Colegios de Arquitectos de España �DMedallas CSCAE en ediciones anteriores D2011 : �Laudatio ��Pasqual Maragall i Mira �Xerardo Estévez Fernández �Iñaki Azkuna Urreta �Medios de comunicación Arquitectos premian a Maragall, Azkuna y Estévez por su política urbanística ABC.es Xerardo Estévez, distinguido por el Consejo de Colegios de Arquitectos Elpais.com - Galicia �Medios de comunicación Xerardo Estévez, distinguido por el Consejo Superior de Colegios de España ABC.es - Galicia � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02. Activitat professional Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació emanada de l'exercici professional de Pasqual Maragall. - Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona (febrer 1965-1968, funcionari 1968-1979) : com a economista. - Servei d'estudis del Banc Urquijo (1965-1968). - Aula Barcelona (setembre 1997 - març 1999): funda i presideix Aula Barcelona com a centre de gestió del coneixement per a l'administració de les ciutats. És un espai comú de reflexió entre universitat, empresa i administració en relació amb la ciutat i el seu passat, present i futur. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Dossier sobre el lliurament de la Medalla CSCAE 2012 Creator An entity primarily responsible for making the resource Consejo Superior de Colegios de Arquitectos de España Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2012-11-28 Type The nature or genre of the resource Informe Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Arquitectura Premis i reconeixements Biografia Estévez Fernández, Xerardo Azcuna Urreta, Iñaki Description An account of the resource Dossier que recull i resumeix l'acte de lliurament de les medalles celebrat al Senado de Madrid el 23/11/2012. Conté els textos de la laudatio i fotografies de l'event. Publisher An entity responsible for making the resource available Consejo Superior de Colegios de Arquitectos de España EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Informes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2739/20130619_matarelcobi_LV.pdf fc586bf24211500bacfc0590ea2de5d3 PDF Text Text TEMA Dimecres, 19 juny 2013 Cultura|s La Vanguardia 2 Matar el Cobi Fa vint anys la posició dominant en el debat intel·lectual català girava entorn de les propostes del catalanisme progressista que basculava en òrbita socialista. La pugna pujolisme/antipujolisme dominava l’escena. El temps transcorregut des d’aleshores ha vist com el nacionalisme modernitzava el seu relat, derivant cap a un sobiranisme que sembla assolir el seu moment d’auge. I des d’aquesta posició de força, dóna mostres de voler modificar el relat històric per recloure el catalanisme d’esquerres, encarnat en el ‘maragallisme’ olímpic, en l’anècdota historiogràfica. Realment avui el Cobi no simbolitza més que “la Barcelona del passat”? JORDI AMAT Ara fa vint anys que algú en algun despatx, retallant una citació d’aquí i una d’allà, va elaborar el document Henry Ucelay Da Cal i Borja de Riquer, historiadors al servei del nacionalisme espanyol. Era un libel anònim. Es va fotocopiar el juliol de 1993 i va començar a circular pels claustres universitaris quan arrencava el curs següent. No es tractava només d’una batalla de la guerra caïnita entre acadèmics ni de la visualització de llistes negres. Tingués més o menys influència, la denúncia revelava un funcionament anòmal del sistema. Com és prou sabut, el pes que els historiadors han tingut en la configuració del pensament del catalanisme –des d’Antoni Rovira i Virgili fins a Jaume Vicens Vives passant per Ferran Soldevila– ha estat profundíssim. En aquest sentit, el libel, a banda d’un atac maccarthista contra investigadors i plataformes de primer nivell (la revista L’Avenç, per exemple), es va construir a partir d’un principi deontològic servil: els historiadors no podien qüestionar el relat homogeni damunt del qual el nacionalisme havia bastit la medul·la de la seva cultura política. Era, doncs, una amenaça d’exclusió. Si dissenties del relat oficial, esdevindries un empestat. No sóc historiador professional, sinó més aviat un intrús dins d’aquest gremi, però em fa l’efecte que a la historiografia del país, des del punt de vista de la dignitat, aleshores li va tocar digerir una glopada ben amarga. Agra i reveladora. Perquè la gestació del libel, per potinera que fos, delatava també una temença: la por que el catalanisme –el moviment patriòtic que ha donat forma a la Catalunya contemporània– en versió nacionalista pogués caducar en la mesura que les transformacions de la societat s’expliquessin sense situar com a eix central l’autodenominat moviment de construcció nacional. No era, però, l’únic paradigma en crisi. Quan encara era omnipresent als claustres, també el marxisme feia aigües i, en conseqüència, l’hegemonia de l’esquerra catalanista entrava en via morta. Per això, passats els anys, llegit des de l’òptica de la història intel·lectual, l’aparició del libel pot entendre’s com un dels primers símptomes d’un període crític de debat ideològic –el tram central de la dècada dels noranta– que, a la llarga, pel que fa al catalanisme, tal vegada ha esdevingut decisiu. No cal ser Gramsci per constatar-ho. Les plaques tectòniques de la vella hegemonia s’havien començat a desplaçar. Velles raons Per situar el debat cal remuntar-se en el temps i simplificar. A mitjan anys seixanta, per motius que encara s’han d’analitzar, el progressisme va assolir l’hegemonia de la cultura d’oposició a Catalunya. El fenomen no era només català. Després de la Segona Guerra Mundial el marxisme es va convertir en el paradigma interpretatiu de referència als cercles il·lustrats de tot Europa. Espanya, malgrat la dictadura, no en va ser una excepció. El 1969, Enrique Tierno Galván, definint-se en una entrevista com un “socialista marxista”, ho expressa- �progressista. La paradoxa és que aquesta estigmatització s’aniria projectant, de manera cada cop més maniquea, al damunt d’un personatge –Jordi Pujol, el banquer i el polític– que posava el seu capital moral i financer a favor seu però també de l’oposició al règim i la vertebració d’una cultura política democràtica. Pinça perfecta va amb rotunditat: “Si nos referimos, especialmente, a la clase intelectual y a la clase media, nadie habría podido prever que se divulgara Marx en la medida en que se ha divulgado en los últimos diez años”. Una cosa distinta és la qualitat de la divulgació. Fa anys que Borja de Riquer, fent un balanç de res totèmiques –Manuel Sacristán i Josep Fontana (amb l’afegit del gegant Pierre Vilar)–, el marxisme a Catalunya, mancat d’una tradició sòlida, no sembla que hagi produït obres de gran valor. Sí que va tenir prou incidència, en canvi, per elaborar una xarxa d’idees i persones: una nova esquer- Fa l’efecte que calgui passar comptes amb el moment de més projecció de Catalunya al món a través de la seva capital la historiografia catalana, ho va formular amb claredat. L’assimilació del marxisme, deia Riquer, fou “bastante pragmática, superficial y quizá mucho más el resultado de una conversión político-ideológica que no científica”. Deixant de banda la influència d’un parell de figu- ra disposada a relligar-se amb el catalanisme per impulsar un frontpopulisme antidictatorial (© Ucelay Da Cal). Aquesta xarxa de poder, tramada des del partit nacional que es va arriscar a ser el PSUC, es va saber dotar de plataformes –l’emblemàtica, Edicions 62–, va pene- trar la universitat i la van beneir sectors compromesos de l’Església i el patriciat cultural –Espriu, Tàpies, Brossa o Joan Oliver–. Com afirma el professor Jordi Casassas, era una hegemonia prou forta per imposar una interpretació de la cultura nacional. Tenia un discurs travat. Usos ideològics de la història. Els seus dos breviaris, polèmics i d’èxit, van ser la interpretació de la modernitat literària de Joaquim Molas i Josep Maria Castellet a l’antologia Poesia catalana del segle XX (1963) i la caracterització per part de Jordi Solé Tura de la doctrina de Prat de la Riba com a exemple d’ideologia burgesa a Catalanisme i revolució burgesa (1967), un assaig que va tenir una recepció conflictiva tant en el camp nacionalista –Benet o Pujol– com en el comunista –Fon- El Cobi, la mascota olímpica del 1992, s’allunya volant en un vaixell durant la cerimònia de cloenda dels Jocs a l’Estadi de Montjuïc FOTO: ARXIU El discurs antipujolista va germinar durant la segona meitat dels anys seixanta. Van començar intel·lectuals d’esquerra, després s’hi van afegir les reticències de Josep Tarradellas i només va faltar que Josep Pla hi posés un substantiu de la seva part. Pinça perfecta. L’antipujolisme creava complicitats i feia riure. Però aquell discurs, formulat cada vegada més des de posicions d’elitisme tronat (ho va diagnosticar FrancescMarc Álvaro a Els assassins de Franco), es retroalimentaria al marge de si capil·laritzava o no en les classes mitjanes. Aquests són els fets: alhora de contrastar-se a les urnes, el discurs resultava estèril. Durant els vuitanta, en un període de crisi econòmica severa, la dialèctica pujolisme/antipujolisme va incorporar noves significacions. Del banquer burgès es va passar al botiguer populista i la corrua d’oposicions que se’n derivaven: ruralisme/cosmopolitisme, monolingüisme/bilingüisme, nacionalisme/progressisme, Catalunya/Barcelona i, en últim terme, catalanisme pur/catalanisme líquid. Era una forma simple d’explicació del país que afavoria la lògica d’exclusió/inclusió definidora > TEMA Dimecres, 19 juny 2013 Cultura|s La Vanguardia L’estigmatització de la burgesia es va projectar sobre Pujol fins a esdevenir antipujolisme 3 tana inclòs, més Josep Termes–. La xarxa no tramava una pèrfida conspiració per sabotejar la catalanitat, com ara sembla que es vulgui fer creure en un exercici de contrareforma. Cal no perdre de vista que, pel que fa a les ciències socials, els caps més assenyats del moment, coadjuvant en la consolidació d’aquell relat de matriu marxista, alhora que sintonitzaven la interpretació del passat amb corrents de pensament normalitzats a la resta d’Europa (per bé que la sintonització fos superficial), pretenien minar també una de les famílies que per activa o per passiva mantenien la dictadura: una burgesia que, gràcies a l’èxit del desarrollismo, havia començat a enriquir-se en una societat ja plenament capitalista. L’estigmatització de la burgesia en bloc, comprensible però injusta, va ser, probablement, l’argument aglutinant del nacionalisme �TEMA Dimecres, 19 juny 2013 Cultura|s La Vanguardia 4 > del nacionalisme. S’era dels uns o dels altres. Sense estridències, la modernització del nacionalisme –ja fos a través de l’activisme de la Crida, de TV3 o del hòlding intel·lectual de Max Cahner pagat des de la Generalitat (la Revista de Catalunya, les Jornades sobre Nacionalisme, la Fundació Acta dels joves Culla, Cardús, Rahola, Villatoro)– ja s’havia posat en marxa. Cobi al geriàtric A la llarga, d’aquella batalla qui en va sortir més malparada va ser l’esquerra il·lustrada –aquella que se suposava que emparava l’aura del maragallisme–, encaparrada a sembrar un camp que ella mateixa acabaria per convertir en terra eixorca. Tornava a pensar en aquesta evolució mentre llegia alguns dels contraatacs que van generar les declaracions sobre la manifestació de l’Onze de Setembre de Javier Mariscal, qui ja en el seu dia va participar del carnaval antipujolista. Deixant de banda el judici que les paraules del dissenyador mereixin (la comparació amb el nazisme fa molta angúnia), vaig trobar revelador que la carregada anés acompanyada d’una estigmatització a l’engròs d’alguns ingredients que s’han associat a l’època daurada del maragallisme. “Eren els temps de la ximpleria modelna del socialisme ídem” (Pilar Rahola) o “la Barcelona apàtrida, incolora, insípida i inofensiva en què molts encara creien” (Jordi Cabré). En tots dos casos, per referir-se a aquell moment, els articulistes usaven el temps verbal del passat i, de fet, la darrera línia de l’editorial que el diari El Singular Digital va dedicar a la qüestió ho formulava amb rotunditat: la Barcelona que Cobi simbolitzava és “la Barcelona del passat”. Aquest afany d’internar el quisso enjogassat al geriàtric de l’oblit no és una operació innòcua. Altra vegada usos ideològics del relat històric. Les plaques tectòniques que es van començar a moure fa vint anys han encaixat. Sembla com si ara que l’hegemonia del sobiranisme dins del catalanisme mediàtic ha esdevingut prou unànime, sense pràcticament contestació des de dins del catalanisme tradicional, calgui passar comptes amb un episodi recent i transcendental: el moment en el qual més fastuosa va ser la projecció de Catalunya al món a través de la seva capital. O gairebé no es recorda o comença a connotar-se negativament. Diria que aquesta dinàmica revela alguna cosa més que una venjança retrospectiva dels fills i els néts de Pujol que el 1989 es van posar de llarg amb la campanya “Freedom for Catalonia”. Alguna cosa més que evidenciar, com cal, les vergonyes de la Internacional Progressista Papanates. És la convicció implícita que el record d’aquella Barcelona –la capital que va enterrar la “ciutat de les bombes” transformant-se de grisa urbs industrial a referent de festiva modernitat (amb nous carrers que honoraven la tradició dels Espriu, Vicens Vives o Trias Fargas, com acaba d’estudiar Jaume Subirana)– podria distorsionar el relat teleològic que fa de la independència condició sine qua non del fracàs de la concòrdia predicada des de La pell de brau, la bíblia en vers de la reconciliació catalana. Una cara d’aquesta reescriptura és allò que el periodista Francesc Canosa ha sabut concentrar en la potent imatge de la “Catalunya iceberg”: una història dels habitants del “país dels vençuts, dels exiliats esborrats, dels morts sem- Maragall va intentar pensar el postpujolisme, però l’elaboració d’una alternativa catalanista es va complicar des de la mateixa esquerra per garantir la pervivència de Catalunya. El “procés de sobiranització” (Agustí Colomines dixit) en el qual estem immersos passa, entre multitud d’aspectes, per imposar un relat uniforme del passat sobre el qual es pugui bastir un projecte de futur nodrit en la idea de ruptura inevitable amb Espanya. La tesi pre morts i dels vius enterrats en vida”. Una història pura, en teoria negada pel nacionalisme progressista, que ha d’emergir per orientar el camí cap al futur. La creu de la reescriptura és allò que queda fora d’aquest relat. Nous silencis, vells equívocs. En el relat sobiranista, el Maragall alcalde, a diferència del que representaran, po- sem per cas, la commemoració de les runes del 1714 (més propaganda que divulgació històrica), hi entra amb calçador. La gran implosió Deia en començar aquest text fet d’hipòtesis apressades que la difusió del libel és un símptoma de l’inici d’un període crític dins del catalanisme. Els factors que expliquen l’adveniment d’aquesta mutació són múltiples, interns i externs. Hi influeixen des del fracàs espanyol de l’Operació Reformista (una via d’actuació del catalanisme polític s’obturava) fins a la reconfiguració que exigia la caiguda del Mur i el replantejament conseqüent de la Unió Europea. Però aquella crisi la va propulsionar també l’estela de l’èxit dels Jocs Olímpics i del model de catalanitat que la Barcelona dels Jocs va projectar. No és estrany que al llarg de 1992 Maragall comencés a �fantasiejar amb la possibilitat de presentar-se a les eleccions a la presidència de la Generalitat que s’havien de celebrar, en principi, el 1996. Destacats catalanistes d’esquerres integrats en aquella vella xarxa dels seixanta, tot i que no militaven al PSC però simpatitzaven amb el personatge, van creure que podrien conquerir el govern de la Generalitat reagrupant-se entorn de l’alcalde. Si els haguessin forçat a definir-se és probable que, poc o molt, s’haguessin presentat com a federalistes. L’enemic no era Espanya. El rival era Pujol. Durant aquells anys es va viure amb la sensació que s’acabava una etapa. “Des del món periodístic i una part del món cultural, s’ha decretat la fi del pujolisme”, escrivia amb desconcert l’aleshores director general de Promoció Cultural Vicenç Villatoro al seu valuós dietari. La fi del pujolisme, en tot cas, exigia la forja d’una alternativa. Pe- rò no existia. Potser cap llibre mostra amb tanta contundència aquella angoixada desorientació com l’impagable Contra Cataluña (1997), d’Arcadi Espada. No puc deixar de llegir-lo ara en paral·lel als articles sobre nacionalisme de Félix de Azúa polemitzant amb J.B. Culla (inclosos a Salidas de tono) o amb els primers articles de Gregorio Morán recopilats a La decadencia de Cataluña. Va ser també un moment efervescent de les pàgines d’opinió catalanes d’El País orientades per Lluís Bassets. No deixa de ser alarmant que el socialisme il·lustrat, a l’òrbita del qual havien pivotat figures d’enorme prestigi –des de Maria Aurèlia Capmany fins a Alexandre Cirici passant per Marta Mata o Josep Maria Castellet–, no s’hagués dotat d’un full de ruta convincent. Potser era el preu que pagava per l’encaparrament antipujolista. També és veritat que la prolife- A la imatge, un moment de l’obra teatral d’Els Joglars ‘Ubú, president o els últims dies de Pompeia’, estrenada el 2001, amb Xavier Boada com a Pasqual Maremàgnum (Maragall) i Ramon Fontseré com a Excels (Pujol) FOTO ANA JIMÉNEZ / ARXIU el món. L’èxit del Pompidou barceloní va ser indiscutible, però el contingut que s’aportava des del CCCB no es va saber o no es va pretendre identificar amb la cultura del catalanisme (per fer servir el títol d’un assaig de Joan-Lluís Marfany publicat en aquell moment i que va aixecar una notable polseguera). Maragall va detectar el problema. L’octubre de 1993 la premsa informava que impulsava una plataforma de pensament i captació d’aliats de prestigi anomenada Catalunya Segle XXI, que presidirien Josep M. Castellet, Salvador Giner i Encarna Roca. El seu propòsit, ras i curt, era pensar el postpujolisme “quan ja era molt clar que gairebé dues dècades d’hegemonia del nacionalisme conservador havien donat de si tot el que podien donar” (en paraules d’un dels seus cervells rectors, Josep Maria Vallès). Maragall tenia intuïcions lluminoses i relligava el desafiament ideològic a la construcció europea. A les seves memòries reprodueix fragments de cartes que el 1995 va adreçar a figures del socialisme continental, com Jacques Delors o François Mitterrand, amb el propòsit de reactivar l’europeisme. “Un grup que s’anomena Catalunya Segle XXI diu al seu manifest que la pàtria es concep com a punt de partida, no com a punt d’arribada”, deia a Jorge Semprún, i afegia que “un poeta de Girona de nom Puigverd, que va col·laborar al manifest de Catalunya Segle XXI, ho deia bellament: ‘Catalunya com a àgora i no com a temple’”. L’àgora, a la fi, no es va saber omplir de contingut. L’alternativa del catalanisme d’esquerres, més enllà de patrimonialitzar la noció de canvi, no va ser gaire més que un embrió. Es va pecar de diletantisme. L’elaboració de l’alternativa es complicaria des de dins de la mateixa esquerra. “Amb aquest partit no farem res de bo”, va dir Pasqual Maragall a Raimon Obiols després del Congrés de Sitges de febrer de 1994. La conquesta de la direcció del PSC per part dels capitans, més que encetar un nou corrent, cia titulada És possible avui a Catalunya el diàleg sobre llengua, cultura i democràcia? celebrada al CCCB. El diàleg entre divergents no es va produir. Tot i que la seva proposta era prou àmplia, els mitjans oficials la van simplificar a la qüestió idiomàtica, de manera que un discurs potencial –una esquerda dins de l’esquerra catalana– va quedar expulsat del catalanisme. Els neocentralistes del diari El Mundo, que van tenir l’exclusiva del manifest gràcies al membre del seu consell d’administració Eugenio Trias, es fregaven les mans. En aquestes tensions em sembla descobrir l’origen de la implosió del maragallisme. Implosions que van accelerar la lentitud amb la qual es mouen les plaques tectòniques de l’hegemonia. Potser si Maragall s’hagués presentat a les eleccions autonòmiques de 1995, tot hauria estat diferent. Potser si no hagués marxat a Roma, com el Cobi que es va enlairar tot sol a la cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics, podria haver liderat uns processos que va contemplar des de la distància. Potser... El 1996 el Pacte del Majestic donava superpoders a un Pujol que feia més de tres lustres que governava. El 1999 la victòria en vots però no en escons del PSC va significar el principi del final del període de reformulació. Potser caldria entendre la proposta d’un nou Estatut com una sortida en fals per fugir d’aquell atzucac. Les converses entre Maragall i Carod, que es van començar a freqüentar aleshores, ja treballarien un altre paradigma. Un dels costos de l’operació, malgrat que els implicats no poguessin profetitzar-ho, seria que Cobi i el maragallisme començaven a formar part d’un passat sense hereus. Damunt d’una memòria que es desdibuixa creix el nou sobiranisme. El 25 de juliol de 1992, en català, quan començava el seu discurs, recordant la fallida Olimpíada Popular de 1936, Pasqual Maragall es va girar només un segon, va assenyalar amb el dit l’antiga porta de la marató de l’Estadi i el món va escoltar de la seva veu el nom de Lluís Companys. | TEMA Dimecres, 19 juny 2013 Sembla que des del sobiranisme es temi que el record de la Barcelona olímpica distorsioni el relat que condueix a la independència Cultura|s La Vanguardia va accentuar una dinàmica fossilitzadora. Els capitans –un Miquel Iceta, un Josep Maria Sala, un Joan Ferran–, a l’hora d’articular una resposta a la problemàtica qüestió nacional, van dir els ideòlegs del Foro Babel que feien seus els seus manifestos. Francesc de Carreras encara ho recorda. Aquell grup d’intel·lectuals, que interpel·lava els socialistes catalans des d’una lògica no nacionalista, es va constituir el 13 de desembre de 1996 en el marc d’una conferèn- 5 ració dels think tanks no havia arrencat, de manera que els partits no disposaven d’estructures per anar-los fornint sistemàticament de pensament. El PSC, a més, tot i controlar l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona, no va prioritzar l’elaboració doctrinal. Fundat el 1994 i dirigit per Josep Ramoneda, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), en paraules de Ferran Mascarell, havia de funcionar com un instrument de connexió de la ciutat amb � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Matar el Cobi Creator An entity primarily responsible for making the resource Amat, Jordi Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Catalanisme Pujol, Jordi, 1930- Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Independència Catalunya Barcelona Cultura Description An account of the resource 4 p. Publicat al suplement Cultura|s de La Vanguardia. Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2013-06-19 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 21:36 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: José Antonio García-Duran Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. García Duran, José Antonio Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Economia Universitat de Barcelona Front Obrer de Catalunya (FOC) Description An account of the resource Entrevista a José Antonio García Durán (Barcelona, 1941). Catedràtic de teoria econòmica de la Universitat de Barcelona, amic de Pasqual Maragall des dels anys 60 a la universitat, amb qui van compartir activitat política clandestina al Front Obrer de Catalunya (FOC). Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/117364601" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/117364601">Testimoni Llegat Pasqual Maragall - José Antonio García-Duran (entrevista sencera)</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ateneu Barcelonès Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a José Antonio García Durán del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2013-11-27 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 17:21 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Jacint Ros Hombravella Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Hombravella Ros, Jacint Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Economia Gabinet tècnic de programació Ajuntament de Barcelona Porcioles i Colomer, Josep Maria de, 1904-1993 Front Obrer de Catalunya (FOC) Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ateneu Barcelonès Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Jacint Ros Hombravella de&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2013-12-03 Description An account of the resource Entrevista a Jacint Ros Hombravella (Barcelona, 1934), catedràtic de política econòmica de la Universitat de Barcelona. Ex Síndic de Comptes de Catalunya. L’any 1965, treballant al Gabinet de Programació de l’Ajuntament de Barcelona com a economista, proposa incorporar-hi al jove Pasqual Maragall, recentment llicenciat en econòmiques, qui accepta i és contractat. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 29:44 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Isidre Molas Batllori Creator An entity primarily responsible for making the resource Molas, Isidre Muñoz, Josep M. Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Front Obrer de Catalunya (FOC) Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Catalanisme Universitat de Barcelona Acció política Description An account of the resource Entrevista a Isidre Molas (Barcelona, 1940), Catedràtic de Ciència Política a la UAB, cofundador del FOC i del PSC, exdiputat i exsenador, amic des de la universitat de Pasqual Maragall. Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/114758726" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/114758726">Testimoni Llegat Pasqual Maragall - Isidre Molas (entrevista sencera)</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ateneu Barcelonès Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Isidre Molas Batllori del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2014-01-08 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/7117/20260805_013.jpg 28afafde8fd7646d1f7916f7c660621b Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Location The location of the interview Despatx EMBT, Barri Gòtic Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2014-01-20 Creator An entity primarily responsible for making the resource EMBT, Miralles Tagliabue Title A name given to the resource Pasqual Maragall de visita al despatx dels arquitectes EMBT, amb Benedetta Tagliabue Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Tagliabue, Benedetta, 1963- EMBT Arquitectes Arquitectura Expresident Source A related resource from which the described resource is derived Arxiu familiar Maragall-Garrigosa Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Despatx EMBT, Barri Gòtic, Barcelona EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 21:28 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Josep Maria Vegara i Carrió Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Vegara, Josep Maria Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Ajuntament de Barcelona Barcelona Economia Planificació Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Description An account of the resource Entrevista a Josep Maria Vegara (Barcelona, 1940). Doctor enginyer industrial. Catedràtic Emèrit de la Universitat Autònoma de Barcelona. Primer President de la Societat Catalana d’Estadística. Exdirector del Departament de Teoria Econòmica y exdegà de la Facultat de Ciencies Econòmiques de la UAB. Va ser regidor de Programació i Pressupostos, de Medi Ambient i Serveis Urbans de l’Ajuntament de Barcelona amb Pasqual Maragall d’alcalde, amb qui havia compartit projecte polític primer al FOC i després al PSC. Entre altres, ha dirigit la Revista Española de Economía, l’Instituto de Estudios Fiscales del Ministerio de Economía y Hacienda-IEF, l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona-IERMB i l’Institut d’Estadística de Catalunya-IDESCAT. Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/131408280" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/131408280">Testimoni Llegat Pasqual Maragall - Josep Maria Vegara (entrevista sencera)</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Josep Maria Vegara Carrió del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2014-06-05 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 27:04 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Oriol Bohigas Creator An entity primarily responsible for making the resource Bohigas, Oriol Muñoz, Josep M. Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Urbanisme Barcelona Arquitectura Planificació Ajuntament de Barcelona Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Cultura Description An account of the resource Entrevista a Oriol Bohigas i Guardiola (Barcelona, 1925). Arquitecte, catedràtic emèrit per la UPC. Va ser professor de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) des del 1964 i el 1977 en fou nomenat director, càrrec que abandonà el 1980 per esdevenir delegat de l’àrea d’urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona (amb Narcís Serra d’alcalde) fins al 1984 (ja amb l’alcalde Maragall, desde desembre de 1982). Des d’aquell moment va passar a ser conseller urbanístic de l’Ajuntament, càrrec des del qual va projectar la política urbanística de grans obres que va permetre a Barcelona ser la seu dels Jocs Olímpics d’estiu de 1992. Finalment l’any 1991 fou nomenat Regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona càrrec que exercí fins al 1994. Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/122526410" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/122526410">Testimoni Llegat Pasqual Maragall - Oriol Bohigas (entrevista sencera)</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Oriol Bohigas del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2014-06-05 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 25:09 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Eulàlia Vintró Creator An entity primarily responsible for making the resource Vintró, Eulàlia, 1945 - Muñoz, Josep M. Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Ajuntament de Barcelona Iniciativa per Catalunya Coalicions Benestar Social Acció política Description An account of the resource Entrevista a Eulàlia Vintró (Barcelona, 1945). Catedràtica de filologia grega a la Universitat de Barcelona. Va militar durant el franquisme a l’organització comunista Bandera Roja. El 1974 ingressà al PSUC, que el 1987 esdevé Iniciativa per Catalunya (IC), i que el 1995 es coalitza amb Els Verds, esdevenint el partit actual (ICV). Fou Diputada a les Corts Generals espanyoles (1979 - 1982), Diputada al Parlament de Catalunya (1984 – 1987) i Regidora i segona tinent d’alcalde l’Ajuntament de Barcelona (1983 – 1999), amb Pasqual Maragall d’alcalde fins el 1997 i amb Joan Clos fins 1999. Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/119942486" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/119942486">Testimoni Llegat Pasqual Maragall - Eulàlia Vintró (entrevista sencera)</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Eulàlia Vintró del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2014-06-05 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 37:20 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Narcís Serra i Serra Creator An entity primarily responsible for making the resource Serra, Narcís Muñoz, Josep M. Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Alcaldes Ajuntament de Barcelona Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Catalunya Espanya Barcelona Economia Front Obrer de Catalunya (FOC) Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Description An account of the resource Entrevista a Narcís Serra i Serra (Barcelona, 1943). Polític i economista català. Fou alcalde de Barcelona (1979-1982 amb Pasqual Maragall com a tinent d’alcalde), Ministre de Defensa (1982-1991) i Vicepresident del Govern espanyol (1991-1995). Ha estat president de Caixa Catalunya (2005-2010). Amic de Pasqual Maragall des de la universitat, on van militar al FOC i posteriorment van compartir projecte polític al PSC, participant-hi des de la seva fundació. Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/125657374" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/125657374">Testimoni Llegat Pasqual Maragall - Narcís Serra (entrevista sencera)</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Narcís Serra i Serra del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2014-06-30 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 28:26 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Josep Maria Bricall i Masip Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Bricall, Josep M. (Josep Maria), 1936- Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Universitats Catalanisme Estatut Cultura Barcelona Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Entrevista a Josep Maria Bricall (Barcelona, 1936). Doctor en dret i en econòmiques. Catedràtic de la UIB i de la UB. Entre 1977 i 1980 fou secretari general de la presidència, primer, i conseller de governació, després, del govern presidit per Josep Tarradellas. Posteriorment de 1984 a 1986 va ser diputat al Parlament de Catalunya com a independent en la candidatura del PSC. Renuncià a l’escó el 1986 i poc després fou escollit rector de la UB, càrrec que ocupà fins 1994. Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/146094002" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/146094002">Testimoni Llegat Pasqual Maragall - Josep Maria Bricall (entrevista sencera)</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sala de Manuscrits de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Josep Maria Bricall i Masip del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2014-09-13 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 23:08 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Anna Ramón i Lluís Izquierdo Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Ramón, Anna Izquierdo, Lluís Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Família Front Obrer de Catalunya (FOC) Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Ajuntament de Barcelona Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Description An account of the resource Entrevista a Anna Ramón i a Lluís Izquierdo, matrimoni d’amics íntims d’en Pasqual Maragall i la seva família, des de ben petits. Lluís Izquierdo era poeta i catedràtic de filologia hispànica a la UB. Anna Ramón és advocada i fou tècnica de la Diputació i de l’Ajuntament de Barcelona. Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/140165497" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/140165497">Testimoni Llegat Pasqual Maragall - Anna Ramón i Lluís Izquierdo (entrevista sencera)</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sala de Juntes de la Facultat de Matemàtiques de la UB Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Anna Ramón i a Lluís Izquierdo del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2014-11-27 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 25:43 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Xavier Rubert de Ventós Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Rubert de Ventós, Xavier Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Família Amistat Universitats Filosofia Front Obrer de Catalunya (FOC) Alcaldes Cultura Catalanisme Federalisme Rubert de Ventós, Xavier, 1939-2023 Description An account of the resource Entrevista a Xavier Rubert de Ventós (Barcelona, 1939), filòsof, escriptor i polític català. És catedràtic d’Estètica de la Universitat Politècnica de Catalunya, i professor a universitats catalanes i diverses universitats nord-americanes com la Universitat de Harvard, Brown, Berkeley, Cincinnati o New York. A la Universitat de New York va fundar la Càtedra Barcelona-New York i el New York Institute for the Humanities. I amb Eugenio Trías Sagnier van crear el Col·legi de Filosofia (1976), grup que va renovar la filosofia catalana durant la transició democràtica espanyola. Ha estat també parlamentari del Congrés Espanyol i del Parlament Europeu pel PSC-PSOE. Va participar de la lluita antifranquista des del Front Obrer de Catalunya. Amic des de la infància de Pasqual Maragall. Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/133961647" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/133961647">Testimoni Llegat Pasqual Maragall - Xavier Rubert de Ventós (entrevista sencera)</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sala de Juntes de la Facultat de Matemàtiques de la UB Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Xavier Rubert de Ventós del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2014-11-27 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 38:37 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Xavier Muñoz i Pujol Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Muñoz Pujol, Xavier Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Economia Empreses Barcelona Ajuntament de Barcelona Antifranquisme Description An account of the resource Entrevista a Xavier Muñoz i Pujol (Barcelona, 1927). Empresari tèxtil. Regidor de cooperació empresarial a l’Ajuntament de Barcelona (1994-1995 i 1998-1999). Durant el franquisme fou cap del moviment CC i responsable de la revista Promos. Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/153229899" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/153229899">Testimoni Llegat Pasqual Maragall - Xavier Muñoz (entrevista sencera)</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Arxiu Joan Maragall Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Xavier Muñoz i Pujol del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2014-12-18 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2651/MartaGrabulosa.jpg e356c051fcb463d20a48a8ea962479aa Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 41:49 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Marta Grabulosa Areny Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Grabulosa Areny, Marta Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Alcaldes Aula Barcelona Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Parlament de Catalunya Ciutadans pel Canvi President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Entrevista a Marta Grabulosa Areny (Barcelona, 1962). Llicenciada en Geografia i Història. Va ser tècnica superior a l’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona quan Pasqual Maragall era alcalde. A finals de 1997 acompanya a Maragall com a co-directora d’Aula Barcelona. A partir de 1999 esdevé Cap de Gabinet de Pasqual Maragall, primer al Parlament de Catalunya i després, el 2003, a la Presidència de la Generalitat de Catalunya. Co-directora de l’Any Cerdà organitzat pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Cap de gabinet durant dos anys i mig de Jordi Marti Grau, com a Cap de l’oposició a l’Ajuntament de Barcelona. Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/128575896" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/128575896">Testimoni Llegat Pasqual Maragall - Marta Grabulosa (entrevista sencera)</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Arxiu Joan Maragall Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Marta Grabulosa Areny del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2014-12-18 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 31:37 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: José Antonio González Casanova Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. González Casanova, José Antonio Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Front Obrer de Catalunya (FOC) Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Alcaldes Barcelona Estatut Acció política Description An account of the resource Entrevista a José Antonio González Casanova (Barcelona 1935). Advocat, polític i escriptor. Va ser catedràtic de Teroria de l’Estat i de Dret Constitucional a la UB. Fou un dels membres fundadors del Front Obrer de Catalunya (FOC), i després formà part del PSC. Fou membre del Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya de 1981 fins el 2001. Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/160733139" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/160733139">Testimoni Llegat Pasqual Maragall: José Antonio González Casanova (entrevista sencera)</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Arxiu Joan Maragall Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a José Antonio González Casanova del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a>.<span>&nbsp;</span> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2015-03-06 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2645/ManueladeMadre.jpg c8fe8a76474675c25d10f709f0fd6159 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 38:18 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Manuela de Madre Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. de Madre Ortega, Manuela Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Alcaldes Estatut Parlament de Catalunya President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Entrevista a Manuela de Madre Ortega (Huelva, 1953). Política socialista. Regidora de Serveis Socials (1979-1991) i alcaldessa de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Diputada al Congrés espanyol (1984-1988) i del Parlament de Catalunya (1988-2012), on va ser presidenta del Grup del Partit dels Socialistes de Catalunya - Ciutadans pel Canvi (2003-2010). Va ser vicepresidenta del PSC de 2004 a 2011. Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="361" src="https://player.vimeo.com/video/156578651" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/156578651">Testimoni Llegat Pasqual Maragall - Manuela de Madre (entrevista sencera)</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Arxiu Joan Maragall Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Manuela de Madre Ortega del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2015-03-06 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2641/JMValles.jpg ea55a67e5ccabc83b7e8fe42127c7e5a Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 53:47 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Josep Maria Vallès Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Vallès i Casadevall, Josep Maria Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Ciutadans pel Canvi Catalunya Segle XXI Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Justícia Tripartit Consellers President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Entrevista a Josep Maria Vallès (Barcelona, 1940). Advocat i polític. És catedràtic emèrit en ciència política i fou rector de la Universitat Autònoma de Barcelona entre 1990 i 1994. Va ser diputat al Parlament de Catalunya per Ciutadans pel Canvi de 1999 a 2006 i Conseller de Justícia del govern Maragall (2003-2006). Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="361" src="https://player.vimeo.com/video/172705617" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/172705617">Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Josep Maria Vallès</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. CCCB (Sala Mirador) Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Josep Maria Vallès i Casadevall del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a><span>&nbsp;</span> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2015-05-06 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2642/MargaritaObiols.jpg e77e3b4a88186ed7b8e8f4a8824829b8 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 34:01 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Margarita Obiols i Llandrich Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Obiols Llandrich, Margarita Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Alcaldes Relacions Internacionals Ajuntament de Barcelona Sindicats Subsidiarietat Cultura President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Entrevista a Margarita Obiols i Llandrich (Barcelona, 1949). Llicenciada en dret. Funcionària de l’Ajuntament de Barcelona, on va ser directora de Descentralització (1983-1987) i Relacions Internacionals (1993-2003). Directora executiva de l’Olimpíada Cultural (1987-1992). Secretària de Relacions Internacionals del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya (2004-2006). Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="361" src="https://player.vimeo.com/video/167861545" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/167861545">Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Margarita Obiols Llandrich (entrevista sencera)</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. CCCB (Sala Mirador) Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Margarita Obiols Llandrich del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2015-05-06 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 52:09 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Xavier Roig Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Roig Giménez, Xavier Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Alcaldes Ajuntament de Barcelona Campanyes Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Ciutadans pel Canvi Eleccions Comunicació Administració local Description An account of the resource Entrevista a Xavier Roig. Periodista i Llicenciat en Dret. Va ser director de gabinet de l’alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall (1983-1996). Va dirigir la campanya electoral de Maragall a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999 i posteriorment va formar part de l’equip de candidatura a les eleccions generals de 2000 de Joaquín Almunia. Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/188120977" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/188120977">Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Xavier Roig (entrevista sencera)</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Arxiu Joan Maragall Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Xavier Roig i Giménez del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2015-06-11 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 45:50 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Jordi Borja Sebastià Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Borja Sebastià, Jordi Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Ajuntament de Barcelona Alcaldes Descentralització administrativa Relacions Internacionals Administració local Partit Socialista Unificat de Catalunya Description An account of the resource Entrevista a Jordi Borja (Barcelona 1941). Geògraf i polític. Membre del PSUC des de 1960, fou diputat al Parlament de Catalunya de 1980 a 1984. Com a tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona pel PSUC de 1983 a 1995 amb Pasqual Maragall d’alcalde, va ser un dels artífexs de la descentralització i organització de la ciutat en districtes. Va ser vicepresident executiu de l’Àrea Metropolitana de Barcelona de 1987 a 1991. Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="361" src="https://player.vimeo.com/video/164534327" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/164534327">Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Jordi Borja Sebastià (entrevista sencera)</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Arxiu Joan Maragall Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Jordi Borja Sebastià del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2015-06-11 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 42:25 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Josep Antoni Acebillo Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Acebillo Marín, Josep Antoni Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografies Urbanisme Barcelona Ajuntament de Barcelona Arquitectura Description An account of the resource Entrevista a Josep Antoni Acebillo i Marín (Osca, 1946). Arquitecte i Llicenciat en història de l’art. Fou director del Servei de Projectes Urbans de l’Ajuntament de Barcelona (1981-1987), i director tècnic de l’Institut Municipal de Promoció Urbanística (IMPU, 1988-1994). Integrant del Holding Olímpic (1985-1993), col·laborant estretament amb l’acalde Maragall. Arquitecte en Cap de l’Ajuntament de Barcelona (1999-2003). Impulsor, conseller delegat i director de Barcelona Regional, S.A. (Agència Metropolitana de Desenvolupament Urbanístic i d’Infrastructures, 1994-2011). Ha estat professor de l’ETSAB i de l’Accademia di Architettura, Università della Svizzera Italiana (Mendrisio, Suïssa). Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/201260507" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/201260507">Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Josep Antoni Acebillo</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Arxiu Joan Maragall Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Josep Antoni Acebillo i Marín del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2015-06-12 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2640/MontserratTura.jpg 25e677ad29e066c4ec0f6478c9d45330 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 51:06 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Montserrat Tura i Camafreita Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Tura Camafreita, Montserrat Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Seguretat ciutadana Consellers Tripartit Estatut Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Entrevista a Montserrat Tura (Mollet del Vallès, 1954). Metgessa i política. Va ser alcaldessa pel PSC a Mollet del Vallès (1987-2003), Consellera d’Interior del govern Maragall (2003-2006) i Consellera de Justícia del govern Montilla (2006-2010). Fou diputada al Parlament de Catalunya en les V, VI, VII, VIII i IX legislatures (1995-2004). Membre del PSC de 1979 fins el 2015. Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/183968298" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/183968298">Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Montserrat Tura Camafreita (entrevista sencera)</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Arxiu Joan Maragall Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Montserrat Tura i Camafreita del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2015-06-12 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2667/WP1_Lideratge_XBallart_ANoferini.pdf 34efca5c9700cac9edae9c79f16007dc PDF Text Text Working paper n.1 Pasqual Maragall, lideratge i gestió estratègica Xavier Ballart CATEDRÀTIC DE CIÈNCIA POLÍTICA I DE L’ADMINISTRACIÓ DE LA UAB Andrea Noferini PROFESSOR DE CIÈNCIA POLÍTICA DE LA UPF I DE LA UAB Juliol 2015 1 �Sumari 0. INTRODUCCIÓ 3 1. LA GESTIÓ I EL LIDERATGE 4 2. QUÈ DEFINEIX EL LIDERATGE 5 2.1. El compromís i la voluntat de canvi 2.2. La recerca d’aliats i la creació de xarxes 2.3. Els riscos del lideratge 5 6 7 9 3. PASQUAL MARGALL COM A LÍDER 3.1. La visió de Pasqual Maragall 3.2. La manera d’actuar de Pasqual Maragall i la creació de xarxes 3.3. La gestió del conflicte i la gestió del temps en Pasqual Maragall 9 11 12 15 4. EL CAS DEL PLA ESTRATÈGIC 15 16 17 18 4.1. La reforma interna de l’administració 4.2. El pla estratègic com a eina de canvi 4.3. Els aliats i els opositors 4.4. Riscos i resistències 5. CONCLUSIONS 20 6. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES 22 2 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / L L E G A T P M - W O R K I N G P A P E R N . 1 �0. Introducció L ’acció dels grans homes polítics (fins fa poc hi havia poques dones) ha estat explicada pels historiadors i periodistes, però no tenim en el context català i espanyol una literatura sobre el lideratge polític o sobre el lideratge en la gestió pública que s’hagi construït a partir de la literatura més pròpiament de l’economia, la ciència política i la gestió privada o pública. Tenim en canvi grans líders polítics que també han estat grans gestors estratègics. Potser el cas més clar sigui el de Pasqual Maragall (PM); aquesta ha estat la nostra intuïció i el que ens ha portat a escriure aquest treball. Partim de la distinció entre lideratge i gestió estratègica (Kotter 1990) i de la definició de lideratge per la literatura en gestió pública recent (entre nosaltres Losada 2007, a nivell internacional, Heifetz 1997, Heifetz i Linsky 2011) per elaborar un esquema basat en tres elements: compromís i voluntat de canvi, recerca d’aliats i creació de xarxes i gestió dels conflictes i del temps. L’aplicació d’aquest esquema a la trajectòria política de PM ens permet identificar algunes pautes interessants: PM és capaç de convertir idees en acció política i millorar les condicions de vida de la població; PM inspira i mobilitza a molts individus i organitzacions que tenien valors, motius i preocupacions no sempre coincidents; PM té una capacitat remarcable d’assumir riscos i d’aguantar atacs el que li permet avançar-se al seu temps en l’ús d’eines que després han esdevingut estàndards però, sobretot, li permet portar a terme la seva agenda i tenir un impacte en la realitat que volia transformar. Per fer aquest treball ens hem basat en literatura acadèmica, en publicacions relatives a l’obra i a la figura de PM i en algunes entrevistes a persones que van treballar en el seu entorn1. El treball defineix primer el lideratge en base a tres components extretes de la literatura, ho aplica després a PM il·lustrant aquest elements definidors del lideratge amb diverses accions i amb la manera de treballar de PM per, finalment, desenvolupar com a cas d’estudi l’impuls del pla estratègic de Barcelona i presentar els principals resultats en forma de conclusions. 1 Entre el final de 2014 i els primers mesos de 2015 hem realitzat una sèrie d’entrevistes en profunditat amb algunes personalitats que han treballat i/o col·laborat estretament amb PM. La selecció dels entrevistats ha tingut en compte la rellevància dels perfils pel que fa a la introducció del plantejament estratègic a Barcelona. Alhora, cada vegada que un entrevistat ens suggeria un altre perfil que podia ser útil per a la nostra investigació, hem ampliat la selecció mitjançant la tècnica de la ‘bola de neu’. Finalment, en relació als aspectes més personals de la biografia de PM, hem utilitzat la pàgina web www.pasqualmaragall.cat i les entrevistes que la Fundació Catalunya Europa té publicades en la seva pàgina web (http://www.catalunyaeuropa.net/ ca/llegat_pm/) en el marc del Programa llegat Pasqual Maragall. A continuació, detallem les principals entrevistes realitzades: • 20/11/14, Francesco Rutelli, ex alcalde de Roma; • 24/11/14, Joan Campreciós, Diputació de Barcelona; • 09/12/14, Francesc Raventós, Pla Estratègic de Barcelona, Ex director; • 16/12/14, Xavier Roig, Periodista, ex cap gabinet PM; • 05/02/15, Josep Roig, United Cities and Local Governments (UCLG), Secretari General 3 �1. Gestió del lideratge E l management (la gestió) i el lideratge són diferents però complementaris. Els gestors proporcionen estabilitat, els líders generen canvi (Kotter1990, Moore 1998). Ambdós rols són necessaris perquè una organització, una ciutat o un país se’n pugui sortir en moments complicats. El lideratge no és necessàriament millor que la gestió, simplement és diferent. Cada un té la seva funció i suposa desenvolupar unes activitats diferents. Són complementaris en la mesura que un lideratge fort sense capacitat de gestió no és suficient de la mateixa manera que la capacitat de gestió sense lideratge porta a un punt de paràlisi o d’esgotament del model. El management suposa posar ordre i donar consistència a una organització en front la complexitat (Kotter 1990, Losada 2007). Gestionar suposa planificar, pressupostar, organitzar les activitats i reclutar personal (creant així estructura, llocs de treball, posant-hi les persones adequades), comunicar els plans, delegar les responsabilitats, crear sistemes per controlar el desenvolupament de les activitats i per controlar els resultats en relació als plans previstos. La “bona” gestió suposa millores en la capacitat de donar serveis i d’obtenir els resultats desitjats. El lideratge suposa entendre els canvis de tot tipus (demogràfics, tecnològics, econòmics i socials) que tenen lloc en l’entorn local o internacional i desenvolupar una visió, establir una direcció i posar en marxa les estratègies necessàries per a assolir aquella visió. Però el lideratge no només suposa establir la direcció sinó produir canvi real (Kotter 1990, Heifetz 1997, Moore 1998, Ballart 2001, Losada 2007). Per això és fonamental comunicar la direcció a aquells que poden contribuir al seu assoliment. En aquest sentit el lideratge ha d’inspirar, motivar, posar en marxa a les persones, apel·lant als seus valors, necessitats i emocions per tal de mantenir-les en moviment i en la direcció adequada (Mintzberg et al. 2002). Planificar és un procés de gestió deductiu destinat a produir resultats, no canvi, i funciona com a complement per contrastar amb la realitat la direcció establerta. Establir una direcció és un procés de lideratge intuïtiu destinat a produir canvi (Kotter 1990). Això no vol dir que establir una direcció sigui un procés fàcil o que no requereixi un treball sistemàtic de recollida d’informació, de recerca de patrons i d’anàlisi de relacions entre els fenòmens observats. Els gestors organitzen, els líders donen poder (“empoderen”) a la gent i animen a actuar (Minztberg et al 2002). Si la gestió ajuda a les persones a fer la seva feina dia rere dia, el lideratge els implica en el canvi sobre la base de posar èmfasi en els objectius, els valors, en la satisfacció dels motius que varen portar a unes persones a treballar en una organització o en un determinat àmbit i en el reconeixement dels progressos assolits. No tothom està capacitat per al lideratge i per a la gestió. Algunes persones tenen la capacitat per a ser excel·lents gestors però no per a ser líders, de la mateixa manera que altres tenen el potencial per a ser excel·lents líders però tenen més dificultats per a ser bons gestors. 4 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / L L E G A T P M - W O R K I N G P A P E R N . 1 �2. Què defineix el lideratge? E n l’actualitat es pot afirmar que la majoria dels autors consideren que el lideratge no s’explica per uns trets de la personalitat ni tampoc no pressuposa tenir carisma o altres característiques físiques o psicològiques, si bé alguns recercadors, entre nosaltres Losada (2007), no descarten del tot les característiques personals. El punt de partida de la teoria clàssica del lideratge el definia com una capacitat personal derivada d’un conjunt de trets de la personalitat i la recerca del lideratge, en particular dels grans homes polítics, es va centrar durant molts anys en la identificació d’aquestes característiques. La literatura crítica sobre els trets especials dels líders va posar l’èmfasi en el fet que la història no es podia explicar només per l’acció d’aquests grans homes i en el fet que, en bona part, allò que havien fet aquests grans líders depenia de les característiques de la situació amb la qual s’havien trobat. Posteriorment les teories contingents varen relacionar ambdues visions posant de relleu com l’estil adequat del lideratge depenia dels requeriments de cada situació particular de manera que algunes situacions vindrien a requerir una conducta més jeràrquica i controladora mentre que altres demanarien una conducta més oberta a la participació (Heifetz 1997). El debat actual es centra en les visions transaccionals i transformacionals del lideratge. La visió transaccional respon a una visió jeràrquica i es basa en els incentius en forma de premis o sancions que poden utilitzar els líders per aconseguir el compliment dels seus objectius per part dels seguidors. La visió transformacional es basa, en canvi, en la connexió entre els interessos i motius del seguidors amb els objectius dels líders i de l’organització (Burns 1978, Bass 1996). En la mesura que les identitats, els valors, els interessos i motius d’uns i altres coincideixin serà més probable que els seguidors vegin la necessitat del canvi i s’impliquin en les activitats necessàries per fer els canvis possibles. En aquest estudi ens basem en els treballs de Heifetz (1997) i Heifetz i Linsky (2011) que tenen una visió del lideratge basada en els valors i no tant en l’intercanvi d’influències. Aquesta visió és més propera a la perspectiva transformacional que a la perspectiva transaccional. Hi ha tres aspectes del treball d’aquests autors que ens són útils per estructurar la presentació del que suposa ser líder: la seva idea de què defineix un comportament de líder, el debat entorn les estratègies que s’observen en els líders que tenen èxit quan fan front a situacions que es veuen obligats a gestionar i la discussió dels riscos que implica aquest comportament. 2.1. El compromís i la voluntat de canvi Per aquests autors (Heifetz i Linsky 2011), el lideratge té a veure amb la voluntat que tenen algunes persones d’enfrontar-se a problemes complexos que requereixen un treball d’adaptació igualment complex. Es tracta de persones que decideixen liderar el canvi malgrat que això els hi suposi riscos i complicacions. Aquesta decisió d’intervenir es relaciona amb el fet que l’organització, la ciutat o el país sobre els quals es vol intervenir tinguin problemes pels que no es coneix la solució i, si bé és necessari actuar, no es pot fer d’acord amb un plantejament tècnic que els especialistes coneixen. En el primer sentit, els líders són persones que volen desenvolupar un paper decisiu i marcar una diferència amb la seva intervenció, al contrari del que solen fer aquelles persones que procuren evitar qüestions que puguin resultar incòmodes. Els líders es caracteritzen per qüestionar, provocar i assenyalar la distància entre els valors presents i el comportament de l’organització o de la societat i dels seus membres. Els líders poden ser impopulars (com a mínim per a una bona part de la gent) o poden semblar perillosos pel fet de qüestionar les creences o els hàbits de la gent o per dir allò que la gent potser necessita que sigui dit però que no vol sentir. Des d’aquesta perspectiva, el líder se situa en una posició arriscada. 5 �En el segon sentit, els líders no serien necessaris si les organitzacions, les ciutats o els països només s’enfrontessin a problemes pels quals se sap quina és la solució. Quan la solució és coneguda perquè algú té l’expertesa o sap quins procediments cal aplicar, el problema es pot considerar “tècnic” i no precisa del lideratge. Els problemes “tècnics” poden ser molt complexos i escapar de la comprensió de la major part de les persones però alguns especialistes els poden reconduir a paràmetres coneguts. Hi ha però una altra categoria de problemes que no es poden resoldre apel·lant a un especialista amb la suficient expertesa per proporcionar les respostes adequades. Sovint, com passa en situacions de crisi econòmica i política, les persones no veuen com la situació podria millorar i en canvi temen que pugui empitjorar i que hi acabin perdent més que no pas guanyant respecte a la seva situació actual. 2.2. La recerca d’aliats i la creació de xarxes Com s’ha dit més amunt, el lideratge suposa capacitat de visió, que no és altra cosa que saber veure què està passant, llegir i interpretar el que s’està observant per actuar i incidir en aquesta realitat (Kotter 1990). Des d’aquesta perspectiva, el lideratge també implica una certa flexibilitat per ajustar l’acció als fets més inesperats, el que pot entrar en contradicció amb la planificació, particularment si és a llarg termini. Però com actuar sobre la realitat? Com fer efectiu el canvi? Una de les idees més presents en la literatura és la de la gestió relacional (Losada 2007). En el cas de la política resulta evident que la natura i la qualitat de les relacions personals i professionals són un important factor per a l’èxit. Des de la perspectiva de la gestió també s’ha posat molt èmfasi en la creació i manteniment de xarxes amb persones i organitzacions a l’hora d’impulsar iniciatives i projectes. Una estratègia principal pel lideratge és, per tant, trobar uns bons aliats, crear lligams amb persones que tinguin autoritat, amb organitzacions potents que ajudin als líders a produir canvi en les seves localitats, organitzacions o països. La relació amb altres i amb persones i organitzacions que, a la vegada, tenen aquesta capacitat per desenvolupar noves relacions o aliances és fonamental. En aquest sentit, Heifetz i Lipsky (2011) també parlen de buscar aliances amb aquells per a qui el canvi és més difícil o pels qui el canvi els pot suposar o ha suposat ja un perjudici. De fet, posen molt èmfasi en la necessitat de treballar amb els opositors directament o a través de les persones que es puguin relacionar amb els opositors (Coutu 2009). En crear estructures de relació a través de les quals treballar els temes difícils, s’estableixen pautes que permeten gestionar els desacords. Altres aliats claus poden ser les figures polítiques amb una especial autoritat o els mitjans de comunicació que poden donar suport a l’agenda de canvi. Una altra qüestió estratègica pels líders és el fet de trobar el ritme temporal amb què s’introdueixen els canvis. Els líders polítics i els seus seguidors solen tenir pressa per introduir les reformes del seu programa polític. Bill Clinton va intentar fer la reforma sanitària als Estats Units durant el seu primer mandat. El poble americà no estava preparat per a una reforma ràpida i la reforma va fracassar. Obama va intentar introduir una reforma menys radical més de dotze anys després. Va aconseguir la seva aprovació i, si bé ha tingut problemes tant per les falles tècniques del nou sistema com per la forta oposició que ha generat, la nova política ha aconseguit mantenir la seva vigència i guanyar temps per a poder mostrar els resultats que podrien legitimar la reforma davant la població. En la mesura que el canvi és més radical i suposa una amenaça més gran per a determinats col·lectius, empreses o organitzacions socials, més difícil és que sigui acceptat. Canvis importants 6 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / L L E G A T P M - W O R K I N G P A P E R N . 1 �en la legislació laboral, en les pensions o en l’accés a la sanitat pública fan por a la gent que espera que la política els doni, en primer lloc, seguretat. Les persones tenen dificultats per adaptar-se a un elevat nombre de canvis que de forma simultània afectin a les seves vides. Per això, els líders han de calibrar bé quant de canvi poden acceptar els afectats (Heifetz i Linsky 2011). Els líders també poden intentar mostrar què suposa el canvi, avançar el futur, fer visibles el beneficis per les persones, la societat o el país per tal d’alleugerir les resistències al canvi. Una altra qüestió relacionada amb l’anterior fa referència a la capacitat dels líders per absorbir les crítiques, el malestar de la gent, els atacs dels seus seguidors o dels opositors (Heifetz i Linsky 2011). Enmig de la crítica més aferrissada, els líders han de saber estar i mantenir-se en la seva posició. És el que ha fet Obama amb la reforma sanitària. Si bé podria haver frustrat alguns dels seus seguidors que voldrien que hagués anat més lluny, s’ha mostrat conciliador i ha buscat establir ponts amb aquells que li negaven el seu suport independentment del contingut de les seves propostes. Sense mostrar una actitud defensiva que hauria alimentat els atacs, ha tingut l’habilitat d’anar sortejant els problemes fins a veure com la seva reforma s’anava consolidant. Tots aquests aspectes tenen a veure amb la capacitat per gestionar el conflicte que, en últim terme, és consubstancial a la política. En la visió de Heifetz i Lipsky (2011), gestionar el conflicte implica també la capacitat per situar una qüestió sobre la que hi ha un desacord en el centre de l’atenció. Es parla en aquest sentit de “regular la temperatura” ja sigui augmentant-la per tal que els actors implicats sentin quina és la seva responsabilitat i facin alguna cosa, o reduint-la quan la confrontació porta a un punt que no permet a les parts progressar en la millora del problema. En alguns casos els líders poden intentar que la disputa no recaigui completament sobre les seves espatlles de manera que siguin els afectats els que hagin de trobar la solució. Més habitualment, els líders se senten temptats d’intervenir, si és possible de forma ràpida i quirúrgica, malgrat això els situa enmig del conflicte amb el risc que suposa de ser identificats amb el problema i convertir-se en destinataris de l’enuig dels que se senten maltractats. Com s’explica en el documental “L’últim partit. 40 anys de Johan Cruyff a Catalunya” de Jordi Marco (2014), quan feia poc que entrenava el segon equip del Barça, Guardiola va tenir un problema d’indisciplina de dos dels millors jugadors del seu equip. Li va preguntar al seu amic i ex entrenador Johan Cruyff què havia de fer i aquest li va recomanar deixar-los a la grada sense jugar malgrat pogués perdre el partit. En una situació més compromesa, Phil Jackson, aleshores entrenador dels Bulls de Chicago va decidir que eren els jugadors que havien de trobar la solució a un problema d’indisciplina. Concretament, just l’any després que Michael Jordan, el millor jugador de la història del bàsquet, s’hagués retirat, durant les finals de la conferència i amb menys d’un minut per acabar el partit que estava empatat, l‘entrenador va decidir en un temps mort que el jugador que tiraria per guanyar el partit seria un jugador europeu i no el que estava considerat com el millor jugador de l’equip i successor de Jordan. Aquest jugador es va negar a sortir al camp i l’entrenador hi va posar el seu sisè home que era un excel·lent passador. La jugada li va sortir bé a l’entrenador que quan va arribar al vestidor va dir als seus jugadors que deixava la resolució de la qüestió sobre les seves espatlles. 2.3. Els riscos del lideratge L’altra cara del compromís, la voluntat de millora i l’atreviment són els riscos que assumeixen els líders i les conseqüències que se’n poden derivar en forma d’atacs. Heifetz i Lipsky (2011) parteixen de la idea que el primer que la gent espera dels polítics o dels directius públics és que facin servir la seva autoritat i el seu coneixement per trobar les respostes adequades a les situacions complexes. Molts ciutadans s’esperen que siguin els líders els que trobin les solucions per tal de no veure’s obligats a prendre partit entre opcions que sovint els confonen o incomoden. 7 �Com més gran és el canvi que s’ha de fer en una empresa, en un partit polític, en una ciutat o en un país, més risc suposa per a les persones i més esforç d’aprenentatge els exigeix. Per això els canvis més grans generen més resistència. Quan els líders impulsen el canvi experimentant, fent proves, descobrint noves maneres de procedir i ampliant el repertori d’actuacions conegudes generen conflicte, inestabilitat o risc i poden acabar trencant les expectatives que la gent tenia dipositades en ells. El mateix pot passar si un líder s’arrisca a superar l’autoritat que li és reconeguda buscant solucions a problemes complexos donat que posa en perill la seva credibilitat. D’acord amb aquest mateix argument, l’actuació d’un líder que generi un nivell de risc superior al que la gent pugui absorbir pot provocar la seva crítica, marginació, exclusió o fins i tot assassinat (Heifetz i Linsky 2011). En alguns casos extrems, alguns líders polítics i socials que han dedicat la seva vida a posar de relleu les contradiccions entre els valors que se suposa que defensa la societat en la qual viuen i el comportament de les seves institucions o dels seus ciutadans han estat assassinats com va ser el cas de King als Estats Units, Ghandi a l’Índia o Rabin a Israel. Més sovint, veiem com els líders polítics amb una agenda de canvi ambiciosa són objecte d’atacs, no només pels seus opositors ideològics sinó també pels seus aliats quan consideren que la seva agenda de canvi suposa posar en perill allò que tenien i no volen perdre. Més enllà de la crítica per les polítiques que pretenen portar a terme, sovint els líders són desacreditats i els seus crítics es basen en qüestions personals abans que en qüestions de fons. L’atac personal busca distreure al líder de la seva agenda de canvi posant de relleu les seves vulnerabilitats. Un aspecte particularment interessant són els atacs per part dels seus aliats, de les persones i llocs que, d’entrada, menys s’esperaria el mateix líder (Heifetz i Linsky 2011). Quan un líder intenta generar un canvi significatiu en la seva comunitat local, en la seva organització o país necessitarà que “els seus” l’acompanyin i li donin suport. Un dels principals problemes és la gestió de la frustració dels seguidors que li donarien suport però al mateix temps volen limitar el sacrifici. Aquesta és probablement la situació amb què es va trobar el President espanyol José Luís Rodríguez Zapatero a qui els seus seguidors cridaven “no nos falles” quan va ser elegit i que, abans d’acabar el seu mandat, es va sentir obligat a calmar els mercats del deute internacional introduint una modificació “exprés” a la Constitució. Frustrar als seus propis seguidors crea una gran tensió amb el líder i el fa vulnerable. Per a qualsevol persona resulta molt més fàcil cedir al que demanen els seguidors per seguir mantenint el seu suport i estima que no haver de fer quelcom que aquests vegin com una traïció. En resum, els líders polítics, empresarials i socials són persones que volen canviar les coses per millorar. És lògic que tinguin ambició de poder, que vulguin ser importants i que confiïn que el partit, la ciutat, l’empresa o l’organització social anirà millor si ells o elles tenen el control sobre la situació. El lideratge requereix d’aquesta ambició però els líders no poden fer les coses tot sols. Com s’ha dit tantes vegades, l’adopció del rol de “guerrer solitari” no és la millor recepta. Al contrari, els líders precisen treballar amb altres ja siguin els seus aliats, els afectats o fins i tot opositors. Els líders han d’entendre quines són les preocupacions dels seus aliats i en quina mesura estan afectats pel problema aquells que se senten afectats. Amb uns i altres i amb els seus opositors, els líders han de calibrar fins on poden anar, amb quin ritme temporal i si poden controlar el conflicte, el que sovint exigeix aguantar i absorbir crítiques que, quan es tornen virulentes, se solen dirigir a la persona si bé, en realitat, es dirigeixen al seu rol d’impulsor del canvi. 8 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / L L E G A T P M - W O R K I N G P A P E R N . 1 �3. Pasqual Maragall com a líder P asqual Maragall (PM) és conegut internacionalment per ser l’alcalde que va transformar Barcelona, l’alcalde que canviant la cara de la ciutat va aconseguir transformar la seva activitat econòmica i consolidar el seu posicionament internacional. L’autoritat personal, credibilitat i poder que li va donar la seva gestió de la ciutat li va permetre després intentar repetir l’operació amb Catalunya, si bé va comptar amb menys temps en el càrrec de President de la Generalitat (tres anys) que en el càrrec d’Alcalde de Barcelona (quinze anys), per assolir una transformació substantiva de les polítiques de la Generalitat i de Catalunya. Entre una posició i l’altra PM també va intentar canviar el partit polític al qual pertanyia des de la seva fundació, que va presidir set anys i que volia convertir en un partit molt més obert en la línia d’un partit demòcrata europeu. En la segona part d’aquest paper no ens plantegem cobrir de forma exhaustiva l’experiència de PM com a Alcalde de Barcelona, President català i líder de partit sinó que tan sols volem il·lustrar la seva manera de treballar al front de la ciutat, el país i el partit per aprendre de la seva experiència com a líder polític i gestor estratègic. Si Kotter (1990) es pregunta què fan els líders, nosaltres ens preguntem què fa PM. En el cas de PM es tracta d’un lideratge polític i social però també té una vessant de lideratge organitzatiu en la mesura que PM també va gestionar el canvi en les institucions que va presidir. En la mesura que la seva experiència com a Alcalde és més dilatada en el temps ens ha estat més útil per l’observació de PM com a líder. 3.1. La visió de Pasqual Maragall Quan hem parlat amb les persones que van treballar al seu costat durant molts anys, la imatge de PM és clarament la d’un líder més que la d’un gestor. El veuen com una persona intuïtiva, atrevida i a vegades genial. Al mateix temps, però, de les nostres entrevistes emergeix una persona cerebral, sistemàtica i conscient de la necessitat de comptar amb un entorn ordenat que li permeti avançar en els seus projectes i que li deixi temps per a pensar. L’evidència que hem pogut recollir ens indica que PM no partia d’un model molt definit en acceptar les diverses responsabilitats que va anar assumint al llarg de la seva llarga carrera política, sinó que més aviat tenia idees, intuïcions i preocupacions sobre cap on havia d’anar la ciutat, el país o els partits polítics. I a partir d’aquestes idees va anar construint un discurs i desenvolupant una agenda que, particularment en la seva fase d’alcalde, va arribar a tenir la sensació que l’havia portat a terme, que havia assolit allò que pretenia i podia tancar una etapa per assumir un nou repte. Les idees base de PM dibuixaven una ciutat oberta a Europa i al món, econòmicament pròspera, participativa i descentralitzada. En primer lloc, PM reivindicava la visió metropolitana de Barcelona en línia amb altres grans conurbacions urbanes europees i que més endavant va connectar amb la idea de regió europea quan a la UE encara no hi havia una política en aquest sentit. Per a PM Europa era un continent de ciutats i la construcció europea s’havia de fer a partir de xarxes de ciutats. ‘He dit amb freqüència que no es pot imaginar Europa sense les ciutats i les regions. Europa és un sistema de ciutats...’ (Maragall, 1992). Barcelona havia d’influir en les institucions europees i havia d’aportar a la generació de noves polítiques urbanes. PM defensava una visió de Barcelona com una ciutat que havia d’estar en primera línia europea al costat de ciutats com Àmsterdam, Milà o Munic i entenia que Barcelona podia esdevenir un “model” de ciutat exportable. El model es fonamentava en la gestió de l’espai públic i en l’equilibri 9 �entre els usos residencials, la presència d’institucions públiques i la iniciativa privada. Aquesta visió de Barcelona casava amb la idea d’una economia local globalitzada i internacionalitzada, vinculada als principals centres de decisió a través d’un sistema de transport, port i aeroport, que connectés la ciutat amb les capitals europees però també amb Amèrica i Àsia. Una Barcelona que pogués ser definida com a centre creador d’empreses. També era una ciutat que, capitalitzant l’experiència que havia guanyat amb el desenvolupament de productes i serveis, podia difondre el seu model a altres ciutats del món que estaven interessades en replicar alguns dels processos que s’havien impulsat a Barcelona. Des del primer moment, PM va impulsar un nou rol per a l’Ajuntament. La ciutat havia de tenir la capacitat per intervenir en l’economia contribuint a la creació d’empreses estratègiques pel desenvolupament econòmic en sectors clau com les telecomunicacions, el transport o la innovació i el coneixement. En el mateix sentit, PM pensava que, des de les administracions públiques, es podia trencar el pessimisme empresarial en moments de crisi econòmica. Per altra banda, des de la perspectiva de la regeneració democràtica del poder local, Barcelona havia de transformar-se en una ciutat cívica i descentralitzada. La ciutat va traslladar serveis als barris, va invertir en equipaments i va promocionar diferents centres amb vida pròpia de manera que els serveis municipals en els districtes contribuïssin a mantenir la sensibilitat pels problemes socials en base al coneixement i la proximitat. Algunes de les idees de PM respecte al futur de Barcelona estaven molt relacionades amb un conjunt de reflexions més amplies sobre les relacions entre Catalunya i Espanya o sobre com havien d’evolucionar la manera de fer política i, particularment, els partits polítics. Entre aquestes altres idees que porten la marca de PM és interessant assenyalar la visió d’una Espanya plural sobre la base d’un federalisme cultural i asimètric. PM pensava que la reforma de l’Estatut podia ser la via per reformar la Constitució espanyola de forma que recollís el principi federal d’unió voluntària dels pobles d’Espanya en una hipotètica federació espanyola. Aquesta evolució del sistema autonòmic hauria de permetre frenar les temptacions secessionistes i facilitar el reconeixement nacional de Catalunya. En el mateix sentit, PM defensava unes relacions més igualitàries entre els poders públics espanyols i una Catalunya amb major capacitat decisòria en els afers comuns de l’estat espanyol. A diferència del nacionalisme tradicional, PM tenia una visió intervencionista, fins i tot regeneracionista, sobre el paper de Catalunya en la reforma d’Espanya sobre la base de la lleialtat institucional. Novament, avançant-se al seu temps, va poder constatar com la política estava canviant i com, davant de la desafecció creixent dels ciutadans, calia buscar noves formes de respondre als reptes que estava plantejant la societat on s’estaven coent noves demandes i sorgien noves dinàmiques. En particular, els partits havien de ser més oberts, més transparents i democràtics. La “partitocràcia” i les dificultats dels partits per canviar contribuïa a desacreditar les institucions i la política. Per això, era necessari obrir les candidatures electorals a professionals no militants en els partits. La implicació de persones independents amb experiència diversa, ja fos en el sector empresarial, social o en la política fora dels partits, era necessària per renovar la política institucional però també per incorporar els coneixements i l’experiència professional d’aquestes persones. En aquesta línia, dels 50 diputats que van sortir elegits en la seva llista electoral l’any 1999, 15 eren independents. 1 0 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / L L E G A T P M - W O R K I N G P A P E R N . 1 �3.2. La manera d’actuar de Pasqual Maragall i la creació de xarxes En el cas de PM, gran part de la seva gestió va estar molt marcada per la preparació de la candidatura als Jocs Olímpics (1982-1986), l’organització dels Jocs com a President del Comitè Organitzador (1986-1992) i pel mateix èxit dels jocs que la revista Sports Illustrated va qualificar de “pure gold”. Els Jocs Olímpics de 1992 van ser un projecte integral de ciutat i PM va saber aprofitar el consens generat des de la preparació de la candidatura per construir una xarxa de relacions personals en tots els nivells (Barcelona, Catalunya, Madrid, Europa i món) que no deixaria d’alimentar i ampliar. Aquí podem emfatitzar dos aspectes fonamentals. En primer lloc, PM no va voler deixar el projecte dels Jocs sota el control de la iniciativa privada però sí que va obrir el projecte al sector privat, el que li va servir per iniciar una política de partnerships públic-privat (inicialment amb la Vila olímpica, el pla d’hotels, la torre de comunicacions) que l’Ajuntament ha continuat fins avui. PM va crear un veritable equip d’empresaris que no només van estar disposats a participar en l’organització dels Jocs – en alguns casos deixant la seves feines més lucratives en el sector privat – sinó que després el van acompanyar en la seva funció de promoció internacional de Barcelona. Junt amb empresaris del sector va crear, per exemple, Turisme de Barcelona just després dels Jocs. En segon lloc, PM va saber aprofitar les bones relacions amb el govern central de Felipe González i Alfonso Guerra, que tenien un veritable interès en què els esdeveniments de l’any 92 fossin un èxit internacional. L’administració central va ajudar a l’Ajuntament de Barcelona i a molts altres ajuntaments a reduir el dèficit heretat i a sanejar la seves finances per poder fer un salt endavant. Amb l’entrada d’Espanya a la CCE / UE a més, Barcelona va entrar en la lògica dels fons europeus i va poder finançar la renovació dels seus barris més degradats ja fos Ciutat Vella o barris menys centrals com els del districte de Nou Barris. El gran repte per a PM va ser el moment posterior als jocs olímpics coincidint amb la crisi econòmica de l’any 1993. PM estava convençut de poder trencar el pessimisme empresarial des de la ciutat. Sobre la base de l’experiència que li havia funcionat pels jocs, PM va aprofundir en la creació de xarxes de natura força diversa. PM va crear una associació públic-privada a la qual va encarregar el primer pla estratègic de Barcelona. La idea era que l’associació Pla Estratègic de Barcelona, externa a l’Ajuntament, generés consens sobre els projectes que necessitava la ciutat i actués com a lobby de pressió. En el consell general hi havia representades més de 200 institucions. Si bé l’executiva estava presidida pel seu tinent d’Alcalde d’economia a l’Ajuntament, PM assistia a les reunions i això arrossegava a altres persones importants del món econòmic i social (punt que es desenvolupa en la secció 4). En relació a la internacionalització de la ciutat, el mètode de PM va ser el mateix: establir relacions de col·laboració amb ciutats i ens territorials que poguessin compartir uns interessos i una visió comuna. En aquest sentit, el primer pla de Barcelona plantejava en la seva primera línia estratègica configurar Barcelona com un dels centres direccionals de la macro regió europea mitjançant la inserció de Barcelona a la xarxa d’eurociutats i d’aglomeracions metropolitanes de tot el món. L’any 1986 PM va participar a la primera reunió d’un grup de sis ciutats europees (Barcelona, Birmingham, Frankfurt, Lió, Milà i Rotterdam). Tres anys després, en la seva segona reunió a Barcelona, es va crear Eurocities com a xarxa de “segones” ciutats dedicada a desenvolupar un model urbà europeu. A partir de l’impuls inicial, Eurocities va créixer molt pel que fa al nombre de membres i va desenvolupar diversos àmbits de cooperació tècnica. De la mateixa manera, aprofitant que a Palma i a València els primers alcaldes van ser socialistes i que PM tenia una bona relació personal tant amb els alcaldes d’aquestes ciutats com amb alguns alcaldes socialistes francesos, va impulsar la seva idea 1 1 �de regió europea entorn de la ciutat de Barcelona, una regió d’uns 15 milions d’habitants que agrupava el País Valencià, les illes Balears, l’Aragó, les regions franceses de Midi-Pyrénnés i LanguedocRoussillon a partir del desenvolupament de relacions institucionals. PM també va impulsar la idea d’una Euroregió Mediterrània durant el seu mandat com a President de la Generalitat. Aprofitant una vegada més les seves bones relacions amb els altres presidents regionals, a l’octubre de 2004, es va constituir l’Euroregió Pirineus Mediterrània amb l’objectiu de crear al nord-oest de la Mediterrània un pol de desenvolupament sostenible basat en la innovació i la integració social i econòmica. A partir dels coneixements acumulats en gestió pública, el desenvolupament de l’anomenat “model Barcelona” de ciutat i l’èxit dels primers plans estratègics de Barcelona com a fòrum de discussió i reflexió estratègica, Barcelona va començar a ser interessant per líders polítics emergents que es presentaven a les eleccions locals de les seves ciutats. Els actuals Presidents de Turquia (Erdogan) i Uruguai (Tabaré Vázquez) o l’exalcalde de Roma (Rutelli) van visitar Barcelona en diverses ocasions, sovint acompanyats del seu staff tècnic. Aquest interès per Barcelona es va traduir en altres xarxes de ciutats més enllà del marc europeu. En el marc de l’associació mundial de ciutats i de les Nacions Unides es va crear el Centro Iberoaméricano de Desarrollo Estratégico Urbano amb seu a Barcelona. Orientat a la ribera sud del Mediterrani, Barcelona va participar en la creació de la xarxa de ciutats Medcities que suposava estendre el model de les Eurocities a les ciutats del nord d’Àfrica. Si bé algunes xarxes tenien per finalitat crear massa crítica entorn de Barcelona com a centre d’una regió econòmica europea de 15 milions d’habitants, PM també buscava elements intangibles com els d’enfortir els vincles personals i institucionals, atreure talent i aprendre de l’experiència i de l’intercanvi amb les altres ciutats. Les xarxes es van consolidar sobre la base de la cooperació tècnica però en el moment de la seva creació van dominar els elements de natura política, institucional i, en bona part, personal. 3.3. La gestió del conflicte i la gestió del temps en Pasqual Maragall Tota la gestió de PM, com a Alcalde i com a President de la Generalitat, es va caracteritzar per la seva ambició i per no defugir el risc. Com a Alcalde, PM va patir importants enfrontaments derivats de la seva tendència a avançar-se i a ocupar l’espai que altres entenien que no era el seu terreny. Un dels conflictes més importants es va produir en la seva primera etapa com a Alcalde amb el creixement i impuls de la Corporació Metropolitana de Barcelona (CMB) en un moment en què la Generalitat de Catalunya tot just s’estava construint. De la mateixa manera que Margaret Thatcher va eliminar el “Greater London”, Jordi Pujol va eliminar la CMB que era percebuda com un bastió d’influència socialista sota el control de l’Ajuntament de Barcelona i des de la resta d’ajuntaments d’esquerres de la conurbació urbana de Barcelona. També en l’etapa prèvia de preparació dels jocs olímpics, PM es va trobar amb l’oposició d’alguns empresaris quan aquests entenien que estava superant els límits propis del sector públic. Com a President de la Generalitat, PM va creure que de la mateixa manera que havia transformat Barcelona podia transformar les relacions entre Espanya i Catalunya. La seva estratègia per ampliar l’autogovern a Catalunya perseguia, al mateix temps, trobar una sortida al problema de l’ organització política de l’Estat tot deixant enrere el conflicte entre Espanya i Catalunya. La seva gestió, però, va estar molt condicionada pels problemes amb el seu partit a Catalunya (PSC) i amb el partit amb el que estaven federats a nivell espanyol (PSOE). Abans de ser candidat a la Presidència de Catalunya, PM va tenir importants enfrontaments amb el seu partit per la seva excessiva independència de criteri i per la seva voluntat decidida d’obrir la 1 2 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / L L E G A T P M - W O R K I N G P A P E R N . 1 �seva candidatura a persones externes al partit. El conflicte es va mantenir mentre va ser president del partit i President de la Generalitat fins al punt en què va ser obligat a renunciar quan el partit va rebutjar la renovació de la seva candidatura. Una altra dimensió d’aquesta confrontació dins el partit es va produir amb el PSOE com a conseqüència del cas Carod-Rovira (quan el líder d’ERC, conseller primer i President en funcions de la Generalitat va viatjar en secret a Perpinyà per reunir-se amb representants d’ETA) i del llarg procés de reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. L’elevada conflictivitat entre Catalunya i Madrid alimentada pels mitjans de comunicació van situar la reforma catalana en el centre del debat polític espanyol i va contribuir a desgastar la imatge de PM i del seu govern. Rodríguez Zapatero, a qui Maragall havia donat els vots necessaris per a poder ser líder del PSOE, va anar canviant la seva posició respecte PM per por de perdre vots entre l’electorat espanyol i per la pressió dels barons territorials del PSOE contraris a les concessions que pogués fer l’Estat a Catalunya (Vallès 2008). Aquest canvi en Rodríguez Zapatero seria especialment destacat per l’esposa de PM quan va deixar de militar en el partit. Com a conseqüència d’aquests conflictes PM va ser objecte d’una notable bel·ligerància per part de l’oposició a Catalunya i dels mitjans de comunicació afins però també per part de l’oposició política espanyola, des de dins i des de fora del seu partit. Els atacs es van dirigir contra la seva persona a qui s’acusava d’imprudent, incongruent o fins i tot d’extravagant. Es van fer populars les “maragallades” com si PM tingués estirabots que no venien al cas com el dia que en ple debat del Parlament de Catalunya va afirmar que el problema del principal partit de l’oposició era el 3% que cobrava de les grans empreses de construcció. Però com va gestionar aquests conflictes? En quina mesura la seva reacció va ser pròpia d’un líder? PM sabia que es posava a tir dins el seu partit però que només provocant la confrontació era possible que aquells que havien de canviar assumissin les seves responsabilitats. En aquest sentit PM buscava la maduració d’un tema que a ell li preocupava i que altres líders del partit no van captar de la mateixa manera. El mateix procés s’havia produït els anys 1996 i 1997, quan fruit de l’enèssim enfrontament amb el partit, va acceptar la derrota i va marxar un any a Roma on va passar un any sabàtic fins que el van anar a buscar per presentar-se a les eleccions catalanes. Com a President de la Generalitat va absorbir les crítiques que venien tant de Catalunya com de la resta d’Espanya. En aquest cas va intentar preservar al seu executiu de les crítiques. PM tenia una agenda de govern i tenia clars els seus objectius sectorials. Havia posat en marxa la reforma de l’Estatut però el nou projecte s’havia de debatre en el Parlament i, com expliquen alguns dels seus col·laboradors (Vallès 2008), de forma deliberada va intentar apartar a l’executiu d’aquesta qüestió. Les discrepàncies i els conflictes entorn el projecte d’Estatut i les relacions Catalunya-Espanya foren però la part més divulgada de l’acció del seu govern durant els seus tres anys d’existència i la seva gestió com a President va quedar per sempre més vinculada a aquesta qüestió. Malgrat que el projecte d’Estatut va ser aprovat pel Parlament espanyol i pel poble català en referèndum, una bona part del seu articulat va ser anul·lada pel Tribunal Constitucional, el que provocaria major conflictivitat entre Catalunya i Espanya i l’impuls de l’independentisme català, fins aleshores minoritari. PM va aguantar els atacs i no va caure en un discurs victimista ni defensiu en el nivell més personal. Una altra qüestió és si PM no es va precipitar en impulsar la reforma de l’Estatut d’Autonomia durant el seu primer mandat. Hauria pogut impulsar una reforma del sistema de finançament o podria haver buscat acords per projectes concrets com va fer quan va preparar els Jocs Olímpics. PM i el 1 3 �seu govern de coalició en el qual hi participaven ERC, més radicals en la dimensió autogovern, i ICV, més radicals en la dimensió ideològica, van optar per elaborar un nou Estatut i negociar la seva aprovació amb el govern central, però aquest projecte va acabar per acaparar tota l’atenció i treure visibilitat a l’acció de l’executiu del President Maragall. 1 4 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / L L E G A T P M - W O R K I N G P A P E R N . 1 �4. El cas del pla estratègic E ntre totes les accions en què es manifesta l’exercici del lideratge per PM aprofundim en aquest apartat en una d’elles: l’impuls del pla estratègic de Barcelona. Hem triat aquest cas perquè ens permet il·lustrar alguns dels trets destacats, com el fet que PM no partia d’una visió tancada sinó que la va anar construint i que ho va fer amb aliats que d’entrada se situarien en molts casos en la seva oposició. La planificació estratègica urbana constitueix avui una pràctica comuna en els processos de transformació de contextos urbans de tot el món (Fernández Güell, 2007). El plantejament estratègic, a diferència de la planificació urbana tradicional i de la programació econòmica, es caracteritza per ser més integral i més orientat a la transformació de l’entorn socioeconòmic de la ciutat més enllà de la regulació del sòl (Santacana, 2000). Es tracta d’un procés que genera una reflexió sobre com la ciutat hauria de ser en el mitjà i llarg termini tenint en compte les preferències i necessitats dels seus ciutadans. Aquesta pràctica no era tan estesa quan PM va decidir impulsar el que seria el primer pla estratègic de la ciutat de Barcelona, el primer de l’estat, l’any 1987. Aleshores, el plantejament estratègic urbà es trobava en els seus inicis sent Sant Francisco la primera gran ciutat que es va dotar d’un pla estratègic urbà l’any 1984. Des dels anys 80, a l’àrea de Barcelona s’han succeït diversos plans estratègics que, amb el anys, han estat traslladats des del nivell municipal al nivell metropolità (Taula 1). Si bé la dimensió metropolitana era ja present en el primer Pla Econòmic i Social de Barcelona (1990) on s’inclou una mesura (2.14) que reivindica el reconeixement institucional de la realitat social, econòmica i urbanística de l’àrea metropolitana de Barcelona, el pla no va passar a ser metropolità fins el 2003 i no va ser fins el 2010 que es va definir a partir d’un nou model de governança d’acord amb la Llei 31/2010 que atorgava a l’AMB la competència de “promoure un pla estratègic metropolità que, amb la participació dels agents econòmics, socials i institucionals, afavoreixi la modernització, la recerca i la innovació”. El Pla Estratègic Metropolità de Barcelona presentat el 2 de novembre del 2010 com a resultat del treball conjunt de més de 650 experts de diferents àmbits, constitueix, avui, el marc de referència per al desenvolupament de la ciutat de Barcelona fins al 2020. A causa de les tensions polítiques entre ens locals i el govern autonòmic durant els primers vint anys del període democràtic a l’àrea metropolitana de Barcelona, resulta difícil interpretar si el canvi d’escala territorial respon a la necessària adaptació a les pressions de la globalització o als renovats equilibris polítics locals. Però en qualsevol cas aquest és un instrument amb el qual compten Barcelona i l’àrea metropolitana i que com va assenyalar Santacana (2000) suposa un procés obert el 1988 que encara no s’ha tancat. 4.1. La reforma interna de l’administració Primer com a tinent d’alcalde de l’equip liderat per Narcís Serra i després com a Alcalde, PM es va ocupar del procés de modernització de l’administració local amb l’objectiu de transformar l’Ajuntament en una eina que estigués a l’alçada de les ‘noves’ necessitats de la població. A principis dels anys vuitanta, PM tenia la convicció que, per respondre adequadament a les demandes de la ciutadania, la maquinària local havia de millorar en representativitat democràtica i en eficiència. Des del punt de vista organitzatiu, PM va treballar en tres fronts. En primer lloc, va apostar per la mecanització del treball i la racionalització dels horaris, el que li va permetre reduir males pràctiques 1 5 �com l’absentisme i recuperar en eficiència. En segon lloc, va simplificar les categories laborals que limitaven el marge de maniobra dels gestors de recursos humans atès que era pràcticament impossible moure a un funcionari per traslladar-lo a un altre lloc sense afectar la seva qualificació laboral i al seu sou (Juliana, 1987). En tercer lloc, es va proposar convèncer a tots els actors polítics de la necessitat d’un nou marc legal que pogués acollir els canvis que es proposava fer. Aquest últim aspecte va provocar un important enfrontament entre els principals partits polítics i no va ser fins 1997 quan Barcelona va veure aprovada la seva Carta Municipal2. 4.2. El pla estratègic com a eina de canvi Quan el 1987 PM va fer públiques les seves intencions de començar un procés compartit de planificació es trobava en el seu segon mandat com a alcalde de Barcelona. Superada la reforma administrativa interna i en plena preparació dels Jocs, PM es va començar a plantejar quines havien de ser les línies de desenvolupament de la ciutat per als anys posteriors als Jocs Olímpics. Com ja s’ha comentat, la sintonia amb els líders socialistes espanyols va permetre sanejar les finances locals i impulsar noves polítiques. En aquests primers anys, PM havia optat perquè l’Ajuntament de Barcelona jugués un paper actiu en la promoció econòmica de la ciutat el que no deixava de ser una novetat i no deixava de ser vist amb recel per part de les elits empresarials. En aquell moment en què se solapaven els processos dels Jocs Olímpics i la intenció d’iniciar el primer pla estratègic, PM ja va manifestar que “feia uns Jocs per a la ciutat” i que la ciutat havia de mirar més enllà dels Jocs utilitzant, en el seu cas, l’experiència olímpica com a palanca per a la consolidació de la ciutat post-olímpica. D’acord amb la seva manera de fer, PM es va anticipar llançant algunes idees sobre la Barcelona del futur amb la clara intenció de provocar i estimular el debat polític i social entre els actors de l’entorn ciutadà. Moltes de les idees que van començar a circular van ser després estructurades entorn el que es va conèixer com a “model Barcelona” (Acebillo, 1999, Bohigas, 1999; Maragall, 1999; Raventós, 1998; Santacana, 1999; Casellas, 2006). Taula 1: La planificació estratègica a Barcelona (1988 -2015) 1a fase (àmbit territorial: Barcelona ciutat) 1988 Constitució de l’Associació Pla Estratègic de Barcelona 1990 I Pla Estratègic de Barcelona 1992 Barcelona organitza els Jocs Olímpics 1994 II Pla Estratègic de Barcelona 1999 III Pla Estratègic de Barcelona 2a fase (àmbit territorial: àrea metropolitana de Barcelona) 2003 Primer Pla Estratègic Metropolità de Barcelona 2007 Revisió del Pla Estratègic Metropolità. Etapa 2006-2010 2008 Nou model de desenvolupament de l’àrea metropolitana de Barcelona 3a fase (institucionalització de l’Àrea Metropolitana) 2010 Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. Visió 2020 Font: pàgina web de l’AMB 2 Aprovada pel Parlament de Catalunya, Llei 22/1998, de 30 de desembre, la Carta va atorgar a la ciutat de Barcelona un règim especial en matèria d’organització del govern municipal, participació i drets dels veïns i una sèrie de competències municipals: urbanisme, habitatge, infraestructures, transports urbans, mobilitat, telecomunicacions, salut pública i consum, serveis socials i seguretat ciutadana. 1 6 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / L L E G A T P M - W O R K I N G P A P E R N . 1 �Un model de ciutat que en l’àmbit econòmic demanava un paper actiu dels poders públics locals i una relació estreta amb les forces empresarials de la ciutat, si bé alhora es fonamentava en un elevat grau de descentralització, de participació i consens. L’objectiu final era una ciutat moderna, europea, mediterrània i oberta. Com recorda un dels entrevistats, PM solia afirmar que “a Barcelona hi havien d’arribar avions des de tot el món.” No obstant això, PM no tenia una visió general sobre la Barcelona del futur, de quins haurien de ser els objectius concrets i quines les prioritats de les intervencions. D’aquí la voluntat d’obrir un procés de reflexió estratègica a tota la ciutat. Un procés que sortís de l’àmbit de l’Ajuntament implicant a les forces actives de l’entorn territorial, societat civil i món empresarial. En aquest sentit, el lideratge de PM no es va caracteritzar per tenir clara en la seva ment la visió de la Barcelona del 2000. Al contrari, PM no tenia un model perfectament definit. No obstant això, sí tenia clara la seva missió com a agent transformador, com a agent del canvi, justament perquè intuïa que la millor fórmula per trobar la visió de la Barcelona del futur era un procés de planificació compartida entre les forces del territori. 4.3. Els aliats i els opositors Tal com hem dit, en la seva personal forma d’exercir el lideratge, PM va apostar clarament per la creació de xarxes de persones i organitzacions que poguessin ser útils a la seva voluntat de canviar la ciutat i el seu govern. En l’àmbit de la gestió urbana estratègica, PM va tenir la mateixa actitud que es pot trobar en altres esferes de la seva acció política i que l’allunya molt dels criteris partisans. En aquest sentit, cal assenyalar la simpatia de PM per les candidatures independents en les llistes electorals i la seva propensió a formar aliances, tot i que algunes –segons els seus detractors– eren massa heterodoxes. A la recerca dels actors que poguessin estar interessats en formar part de la primera línia de la transformació de la ciutat, PM va jugar conscientment amb el delicat equilibri entre els interessos de la classe empresarial i les aspiracions de la ciutadania en general. Conscient que la modernització de la ciutat no podia dependre únicament ni dels Jocs ni de l’acció de l’Ajuntament, partint d’una visió plena de pragmatisme, va obrir la planificació estratègica al món privat que va entrar, d’aquesta manera, en el procés de disseny de la Barcelona del futur. PM va reconèixer sense embuts que, per dur a terme les transformacions urbanes desitjades, havia de guanyar-se la confiança de la classe mitjana i d’aquells sectors tradicionalment allunyats dels partits d’esquerres, com les elits empresarials locals. L’Ajuntament gaudia del suport de les associacions ciutadanes (en particular de barris que havien estat objecte de transformació) però necessitava ampliar els seus contactes amb els agents econòmics de la ciutat. La candidatura olímpica havia representat, als ulls dels empresaris, una important oportunitat d’inversions i alhora havia servit per garantir la predisposició cap a la col·laboració amb els poders públics d’una bona part dels promotors immobiliaris, hotelers i constructors. Aquest esquema es va reproduir més enllà dels Jocs i dels interessos més propers a aquest esdeveniment. El primer mecanisme formal de gestió que va donar suport, va garantir i va alimentar la confiança mútua entre l’Ajuntament, les empreses i la societat civil va ser la creació de l’Associació “Pla Estratègic de Barcelona”, la qual es va encarregar formalment del disseny del Pla. Aquesta va ser una de les principals novetats del Pla i va donar lloc a una estructura organitzativa àgil que, malgrat ser liderada per l’Ajuntament, se situava fora de l’organigrama local i era formalment independent. L’estructura organitzativa contemplava la presència del Consell General del Pla, el Comitè Executiu, l’Oficina de Coordinació i les comissions tècniques (temporals), sent aquestes últimes els fòrums en els quals més de 200 participants podien dividir-se en grups més restringits segons el projecte 1 7 �en qüestió. Presidit per l’alcalde, el Consell General era l’òrgan decisori de màxima participació institucional. En canvi, el Comitè Executiu –presidit per Francesc Raventós– funcionava com un veritable consell d’administració amb les tasques de direcció del procés de planificació, ordenació i racionalització executades en les comissions tècniques. Juntament amb l’Ajuntament de Barcelona formaven part del Comitè Executiu les deu institucions econòmiques i socials més representatives dels interessos horitzontals de la ciutat: la Cambra de Comerç, el Cercle d’Economia, Comissions Obreres, el Consorci de la Zona Franca, la Fira de Barcelona, Foment del Treball Nacional, la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, el Port de Barcelona, la Unió General de Treballadors i la Universitat de Barcelona. El pla es va elaborar entre el maig de 1988 i el maig de 1990, quan va ser oficialment aprovat. En la seva primera revisió intermèdia de 1992, bona part de les mesures havien estat realitzades. En particular, el major grau de realització corresponia a aquelles mesures en què intervenien organismes públics. En establir una visió compartida de la realitat i del futur, el Pla havia contribuït a reduir les resistències pròpies de les propostes de canvi (Santacana, 1999). S’obria així el camí cap a la definició del II Pla Estratègic de Barcelona (1994-1999) l’objectiu del qual va ser consolidar el paper de la ciutat en l’espai regional mediterrani. El segon tret distintiu de l’acció de PM com a impulsor del plantejament estratègic a la ciutat de Barcelona va ser el de consolidar la participació activa de l’Ajuntament en la promoció econòmica de la ciutat sense renunciar a la contribució del capital privat. PM va oferir als seus aliats empresarials un model de cooperació mitjançant la fórmula dels partenariats públic-privats. La seva principal finalitat era combinar els recursos de l’administració pública amb la capacitat de gestió i de finançament del sector privat. La creació de consorcis, agències i veritables societats anònimes de participació mixta va suposar un marc eficaç per a la col·laboració entre sector públic local i sector privat. Malgrat certes resistències inicials, les elits empresarials van trobar interessants aquestes fórmules de cooperació ja que els hi donaven un cert control sobre els instruments d’ordenació del territori i de gestió urbanística a més de reduir els obstacles administratius i les traves burocràtiques dels seus plans d’inversions. El 1986 s’havia creat la primera agència pública amb estatut d’empresa privada, Vila Olímpica, SA (VOSA). Poc més tard, el 1988, es va crear Nova Icària, SA (NISA), participada en un 40% per l’Ajuntament (mitjançant VOSA) i en un 60% per capital privat (20% d’un fons d’inversió i 40% d’un grup d’empreses) (García, 1994). A partir de finals dels anys vuitanta, es varen crear nombroses societats privades municipals que, a mesura que van ser capaces d’atreure inversors privats, es van convertir en empreses públic-privades (Casellas, 2006 ). 4.4. Riscos i resistències Com hem vist més amunt, davant de problemes complexos, els ciutadans s’esperen que els polítics facin servir la seva autoritat i el seu coneixement per trobar solucions efectives. Els polítics més atrevits són els que accepten el desafiament i desenvolupen un rol transformador. No obstant això, cada canvi inclou un cert grau d’incertesa que, al seu torn, comporta riscos que poden alimentar resistències. Això implica que, en primer lloc, els costos polítics del lideratge són directament proporcionals a l’envergadura del canvi. En segon lloc, com més desconegut serà el destí del canvi, majors seran les resistències dels agents. Els canvis introduïts pel plantejament estratègic a la ciutat de Barcelona a mitjans dels anys vuitanta presentaven moltes incerteses ja que es tractava, en últim terme, de dissenyar una estratègia de desenvolupament urbà a llarg termini. No obstant les reconstruccions de l’anomenat “model 1 8 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / L L E G A T P M - W O R K I N G P A P E R N . 1 �Barcelona” tendeixin a exaltar un suposat elevat nivell de consens, una anàlisi més atenta del context evidencia que, pel contrari, existien raons i actors suficients per oposar-se al canvi. En el pla polític, per exemple, la històrica rivalitat entre el govern conservador de la Generalitat de Catalunya i el govern socialista de l’Ajuntament alimentava contínues tensions polítiques que afectarien de manera seriosa el procés de transformació de Barcelona. En aquest sentit, es poden recordar dos episodis emblemàtics. En primer lloc, l’esmentada supressió de la Corporació Metropolitana de Barcelona per voluntat del President Jordi Pujol quan el 1987 va enviar el missatge que qualsevol plantejament estratègic es quedaria limitat al perímetre urbà de la ciutat. En segon lloc, diverses accions empreses per l’Ajuntament van ser recorregudes o criticades per membres del govern autonòmic. Aquest va ser el cas del Pla d’Hotels amb el qual l’Ajuntament es proposava incentivar la participació de la inversió privada en l’ampliació de l’oferta hotelera urbana. Immediatament després de l’aprovació del pla per part del consistori l’any 1989, el llavors Conseller de Política Territorial de la Generalitat, Joaquim Molins, anunciava que vetaria l’aprovació del pla qualificant-lo d’”irregular” i llunyà de les necessitats reals de la ciutat (El País, 1989.04.26). Seria justament aquesta dificultat d’arribar a acords entre les diferents administracions públiques un dels principals obstacles del primer pla (Borja 2004). Sobre l’escepticisme de la classe empresarial local pel que fa a la col·laboració amb els poders públics, ja hem comentat les raons més amunt. En alguns punts del procés estratègic de Barcelona, aquesta actitud es va transformar en una veritable confrontació oberta quan, per exemple en relació amb el Pla d’Hotels, molts inversors van veure a l’Ajuntament, més que com un aliat, com un possible competidor comercial. Segons algunes estimacions d’aquell moment, en cinquanta anys l’Ajuntament de Barcelona es podia transformar en el propietari de 1.547 habitacions d’alta gamma generades pel propi Pla (La Vanguardia, 1989.09.13). Des de la perspectiva dels empresaris del sector hoteler, aquesta xifra era excessivament alta per seguir veient a l’administració pública com a un soci estratègic. Finalment, pel que fa a les resistències de la ciutadania cap al procés de planificació estratègica i el canvi que això comportaria, val la pena recordar que el projecte olímpic generà un clima de consens social en ser presentat com una oportunitat irrepetible d’executar, en un curt període de temps, millores que repercutirien en benefici de la ciutadania en general. Si a això li afegim un context general d’optimisme difús (democratització, creixement econòmic, adhesió a la UE) és fàcil entendre l’elevat grau de suport popular. No obstant això, alguns grups socials es van mobilitzar en contra de projectes concrets de transformació urbana culpabilitzant l’Ajuntament d’afavorir els interessos dels grups econòmics a l’esquena de les necessitats socials de la ciutadania. Una campanya de 1987 tenia per lema “Aquí hi ha gana!” posant l’atenció sobre la marginació social a la Barcelona pre-olímpica que es presentava com l’aparador de la modernitat. Tot i la poca efectivitat de la campanya, aquesta i altres mobilitzacions varen crear oportunitats per reobrir el debat sobre els impactes socials de la transformació urbanística de Barcelona. Un debat que s’ha mantingut a la Barcelona post-olímpica quan, davant la consolidació de la iniciativa públic-privada per part de l’Ajuntament, diverses plataformes populars han reaccionat negativament davant de nous projectes urbanístics. 1 9 �5. Conclusions C rear una visió i estratègies per a una ciutat, per a un país o per a un partit polític suposa descriure la ciutat, el país o el partit en termes del que hauria d’esdevenir en el mig i llarg termini. Les visions i estratègies no han de ser innovadores en el sentit que no es coneguin o no s’hagin aplicat en altres indrets. El que és important és que siguin útils als ciutadans i als interessos que pretenen servir i que les persones claus s’impliquin i estiguin disposades a portar-les a terme. Per això és necessari que tant el líder com allò que comunica tinguin credibilitat. PM va aconseguir inspirar i mobilitzar a molta gent que no tenia valors, motius i preocupacions similars als seus. PM volia millorar les condicions de vida de la gent de la ciutat de Barcelona i en particular dels barris d’obrers i immigrants que coneixia per la seva militància clandestina en partits d’esquerra. Allò que distingeix a PM és que va ser capaç de gestionar la complexitat i liderar els canvis que necessitava la ciutat aconseguint una transformació radical i creant oportunitats econòmiques i valor públic pels seus ciutadans. PM també va mostrar una intel·ligència extraordinària en anticipar els canvis que necessitava la política i els partits polítics. L’evolució de la política espanyola i catalana, la crisi dels partits i la radicalització de les posicions nacionalistes a Espanya i Catalunya confirmen l’encert del seu diagnòstic i de la seva visió. PM es va avançar al seu temps en inventar-se estratègies i formes d’actuar en gestió pública que després han estat temes centrals. PM va desenvolupar la política de partenariat públic-privat abans que els gurús de la nova gestió pública la posessin de moda. PM va impulsar xarxes de ciutats i es va inventar una regió europea entorn de Barcelona abans que la UE hagués adoptat una política en aquest sentit. PM va incloure independents i va mobilitzar persones que compartien els seus valors i objectius polítics molt abans que els partits polítics en plena crisi econòmica i política vegin als independents com la seva taula de salvació en front els activistes de les noves formacions alternatives. PM també va ser un líder remarcable en la seva capacitat d’assumir riscos i d’aguantar les crítiques i els atacs personals. PM va aconseguir focalitzar l’atenció sobre alguns temes que podien generar una elevada conflictivitat però que entenia que les persones, empreses o governs implicats no podien deixar de tractar. Com a Alcalde va aconseguir que els seus opositors acceptessin el comportament proactiu de la seva administració saltant-se sovint els límits del que alguns entenien havia de fer una administració local. Com a líder de partit polític i President de la Generalitat, va impulsar la seva agenda de canvis però els resultats no van ser tots els que havia ambicionat. Un líder polític no és una persona amb sort ni a qui les coses li funcionen per art de màgia. Més aviat al contrari, són persones que tenen idees clares, que treballen de forma intel·ligent per aconseguir el que s’han proposat. Maragall va insistir molt (era conegut com la “gota malaia” entre els seus col·laboradors) i va assolir una bona part del que es va anar proposant. Fins i tot si hagués tingut menys èxit hauria estat un líder extraordinari pels seus valors, per la seva actitud i comportament i per la forma en que va plantejar els reptes i assumir els riscos que se’n derivaven. A través del cas del pla estratègic de Barcelona es pot veure la manera com PM utilitza una eina de gestió per canviar la manera de presentar, dissenyar i implementar algunes polítiques públiques locals a Barcelona. Aquesta experiència va contribuir a dotar a la ciutat d’una cultura participativa, una cultura que s’ha mantingut fins als nostres dies. També va servir per configurar un llenguatge comú i una manera d’actuar entre tots els agents socials i econòmics de la ciutat i, finalment, va servir per establir una visió compartida del futur que va permetre temperar i reduir les resistències pròpies dels canvis. 2 0 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / L L E G A T P M - W O R K I N G P A P E R N . 1 �PM va liderar aquests processos. Va ser el principal agent de la transformació, assumint els riscos, provocant i implicant als actors de la ciutat en les decisions sobre la direcció a prendre a més de gestionar i regular el conflicte que el canvi comportava. L’exercici del lideratge per PM té una bona part d’exercici relacional en la mesura que el seu èxit es basa en buscar la col·laboració en el procés de canvi urbà i alhora crear una certa consciència i responsabilitat entre els actors de la ciutat. En aquest sentit, PM regula la temperatura amb la seva acció de lideratge compartit, traslladant responsabilitats i compromisos als actors socials i econòmics de la ciutat que, d’aquesta manera, troben més difícil defugir l’acció col·lectiva. 2 1 �6. Referències Acebillo, L 1999 “El modelo Barcelona desde el punto de vista urbanístico”, en P. Maragall (ed) Europa próxima: Europa, regiones y ciudades. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona, p. 223248 Ballart, X. 2001. Innovación en la gestión pública y en la empresa privada. Madrid, Díaz de Santos Bohigas, O. 1999 “Valorización de la periferia y recuperación del centro” en P. Maragall (ed) Europa próxima: Europa, regiones y ciudades. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona, p. 199-214 Borja, 2004 “Barcelona y su urbanismo. Éxitos pasados, desafíos, presentes, oportunidades futuras” El Café de las Ciudades, 3-21 Bass, B.M. 1996. A New Paradigm of Leadership, An Inquiry into Transformational Leadership. Alexandria, VA: Army Research Institute Burns, J.M. 1978. Leadership. New York: Harper & Row Coutu, D. 2009. “Leadership Lessons from Abraham Lincoln. A Conversation with Historian Doris Kearns Goodwin” Harvard Business Review, April Fernandez Guell, J.M., 2007 “25 años de planificación estratégica de ciudades”, Ciudad y Territorio, Estudios Territoriales, XXXIX (154) Heifetz, Ronald. 1997. Liderazgo sin respuestas fáciles. Barcelona. Ediciones Paidós. Heifetz, R. i M. Linsky, 2011 Leadership on the Line. Staying Alive Through the Dangers Of Leading. Harvard Business School Press Juliana, E., 1987 “La reforma administrativa municipal de Barcelona. Entrevista a Pasqual Maragall”, CEUMT La Revista Municipal, Centre d’Estudis Urbanístics Municipals i Territorials de Barcelona. Barcelona, núm. 34: 5-10 Kotter, John P. 1983. “Lo que hacen los buenos directores generales”. HarvardDeusto Business Review. 3er.trim. Kotter, John P. 2001 “What Leaders really do”, Harvard Business Review, December Losada, C. 2007, “Liderar en l’àmbit públic” a Longo, F. i T. Ysa 2007 Els escenaris de la Gestió Pública al Segle XXI. Barcelona: Escola d’Administració Pública de Catalunya. 30 Maragall, P, 1999, (ed.), Europa próxima: Europa, regiones y ciudades. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, p. 223-248 Mintzberg, H., R. Simons, K. Basu 2002 “Beyond selfishness” Harvard Business Review, April Moore, Mark. 1998. Gestión estratégica y creación de valor en el sector público. Barcelona, Ediciones Paidós 2 2 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / L L E G A T P M - W O R K I N G P A P E R N . 1 �Raventós, F, 1988 “Més d’una dècada de planificació estratègica de ciutats”. 10 anys de planificació estratègica a Barcelona (1988-1998). Barcelona: Associació Pla Estratègic Barcelona 2000, p. 17-28 Santacana, F., 2000, El planteamiento estratégico, Aula Barcelona Santacana F., 1999, La planificació estratègica urbana: l’experiència de Barcelona, en Maragall P., (ed) Europa próxima: Europa, regiones y ciudades. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona. Pla Economic i Social de Barcelona, 1990, I Pla Estratègic. Barcelona: Associació Pla Estratègic: Barcelona 2000 Vallès, J.M. 2008. Una agenda imperfecta: amb Maragall i el projecte de canvi. Edicions 62: Barcelona 2 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pasqual Maragall, lideratge i gestió estratègica Creator An entity primarily responsible for making the resource Ballart, Xavier Noferini, Andrea Type The nature or genre of the resource Working Paper Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Lideratge Maragall Mira, Pasqual, 1941- Planificació Description An account of the resource Número 1 de la col·lecció de Working Papers del programa Llegat Pasqual Maragall. Abstract A summary of the resource. Xavier Ballart i Andrea Noferini són els autors del primer working paper de la col·lecció Llegat PM. Sota el títol "Pasqual Maragall, lideratge i gestió estratègica", Ballart i Noferini han volgut analitzar en aquest estudi el model de lideratge de Maragall al llarg de tota la seva carrera política al voltant de tres aspectes claus: compromís i voluntat de canvi, recerca d'aliats i creació de xarxes i gestió dels conflictes i del temps. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Publisher An entity responsible for making the resource available Fundació Catalunya Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2015-07 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Recerca https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2636/RaimonObiols.jpg da069b89b85cea01222daafc54eb23a3 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 53:58 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Raimon Obiols Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Obiols, Raimon, 1940- Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Catalunya Estatut Acció política President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Entrevista a Raimon Obiols i Germà (Barcelona, 1940). Polític i Llicenciat en Geologia. Primer secretari (1983-1996) i president (1996-2000) del PSC. Diputat al Congrés dels Diputats (pel PSC per Barcelona, 1977-1980 i 1982-1984). Diputat al Parlament de Catalunya (pel PSC, 1984-1999). Diputat al Parlament Europeu (pel PSE, 1999-2014). Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/206023014" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/206023014">Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Raimon Obiols</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Arxiu Joan Maragall Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Raimon Obiols i Germà del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2015-07-06 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2638/JoaquimNadal.jpg d95cfb2180157e9d3232398d9d3c0592 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 52:07 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Joaquim Nadal i Farreres Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Nadal Farreras, Joaquim Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Catalunya Alcaldes Barcelona Girona Govern Estatut President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Entrevista a Joaquim Nadal (Girona, 1948). Doctor en història i polític. Va ser el primer alcalde de Girona (1979-2002) escollit democràticament. Membre del PSC (1981-2015), del que en va esdevenir un destacat dirigent. Fou diputat al Parlament de Catalunya per aquesta formació (1984-2012) i candidat a la presidència el 1995. El 2003 és nomenat Conseller de Política Territorial i Obres Públiques i portaveu del govern presidit per Pasqual Maragall. En el mandat presidencial de José Montilla va seguir exercint la mateixa cartera, fins a la finalització d’aquella legislatura el 2012. Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/195449594" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/195449594">Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Joaquim Nadal i Farreres (entrevista sencera)</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Arxiu Joan Maragall Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Joaquim Nadal i Farreras del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2015-07-06 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2668/WP2_Europa_AAixala.pdf eaf75570ef7cd299bcb485fb4ce92d9d PDF Text Text Working paper n.2 “Ciutadans d’Europa, unim-nos!” La contribució de Pasqual Maragall a l’impuls i projecció d’un moviment europeu de ciutats Albert Aixalà i Blanch DIRECTOR DE PROGRAMES DE LA FUNDACIÓ CATALUNYA EUROPA I PROFESSOR ASSOCIAT DE CIÈNCIA POLÍTICA A LA UPF Octubre 2015 1 �Nota d’agraïment Agraeixo l’orientació inicial de Margarita Obiols en aquesta recerca, i els comentaris a la primera versió del text de Maria Antònia Sabartés i Javier Sánchez Cano, de gran ajuda per tal de completar aquest document, així com l’entrevista concedida per Francesco Rutelli. Finalment, agrair la col•laboració de Fidel Bellmunt, responsable de l’Arxiu Pasqual Maragall, per l’accés a la documentació disponible d’aquest període. 2 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / L L E G A T P M - W O R K I N G P A P E R N . 2 �Sumari 0. INTRODUCCIÓ 4 1. LES CIUTATS COM ACTORS INTERNACIONALS 6 2. LA PROJECCIÓ INTERNACIONAL DE BARCELONA (1983-1997) 8 2.1. La Declaració de Rio i la “treva olímpica” 2.2. Barcelona i l’activisme internacional de Pasqual Maragall 3. BARCELONA, CAPITAL EUROPEA 3.1. La presidència del Consell de Municipis i Regions d’Europa (CMRE) 3.2. El Tractat de Maastricht i el principi de subsidiarietat 4. EL COMITÈ DE LES REGIONS (I DE LES CIUTATS) 9 11 13 13 16 17 4.1. La negociació per a la constitució del Comitè de les Regions 4.2. L’exercici de la presidència del Comitè de les Regions 4.3. Barcelona i l’activisme europeu de Maragall 17 20 23 5. UNA ACCIÓ POLÍTICA AL SERVEI D’UNA CAUSA: L’EUROPA DE LES CIUTATS 24 6. CONCLUSIONS 26 7. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES 28 3 �0. Introducció P asqual Maragall i Mira, com alcalde de Barcelona, va ser el principal artífex de la projecció internacional de la ciutat, abans i després dels Jocs Olímpics de 1992. El llegat d’aquella projecció és ben visible a la Barcelona d’avui, que s’ha situat com una gran ciutat europea i global, que exerceix de pol d’atracció cultural i és reconeguda internacionalment com a centre generador d’activitat econòmica. Però el llegat del pensament i l’acció de Pasqual Maragall en aquest àmbit resta per analitzar i relatar. Des de l’inici del seu mandat, Maragall va impulsar la participació activa de l’Ajuntament en múltiples organitzacions internacionals de ciutats, i el que durant els anys 80 fou una necessitat per situar Barcelona al mapa i promocionar la imatge de ciutat olímpica, als anys 90 es va convertir en voluntat de liderar i transformar aquestes organitzacions per a convertir-les en agents de transformació, en actors polítics de la nova etapa històrica que es va obrir a Europa i al món després de la caiguda del mur de Berlin i la desaparició de la Unió Soviètica. El resultat d’aquesta tasca de projecció de la ciutat va portar l’alcalde Maragall a exercir de President del Consell de Municipis i Regions d’Europa -la secció europea de la Unió Internacional d’Autoritats Locals- i, posteriorment, de President del Comitè de les Regions de la Unió Europea, impulsant el reconeixement del rol a les ciutats en el procés de construcció europea. A nivell internacional, Maragall va impulsar la unió de les dues grans federacions internacionals de ciutats i autoritats locals -la IULA i la FMCU- sota el lema United Cities, que va donar lloc a l’actual CGLU, amb seu a Barcelona, ja en temps de l’alcalde Joan Clos. El lideratge de l’alcalde Maragall també va donar lloc a projectes d’alt contingut simbòlic que van contribuir a elevar l’status de Barcelona com a referent polític de les ciutats, com la Declaració Rio de Janeiro-Barcelona de l’any 1992 en ocasió de la celebració de la conferència de Nacions Unides sobre Medi Ambient l’any que Barcelona organitzava els Jocs de la XXVa Olimpíada, o la crida de l’alcalde Maragall per aconseguir una “treva olímpica” en el conflicte dels Balcans l’estiu de 1992 i que va tenir com a resultat l’inici d’un ampli projecte de cooperació amb Sarajevo, seu olímpica l’any 1984, durant el setge que va viure entre els anys 1992 i 1995. Barcelona, sota el lideratge de Pasqual Maragall, va ser capaç de transformar una estratègia de city marketing prèvia als Jocs Olímpics en una estratègia de city leadership que encara avui, quasi vint anys després de deixar l’alcaldia, segueix vigent i continua oferint noves oportunitats a la ciutat. Motiu suficient per reivindicar-ne el seu llegat. En el marc de la projecció internacional de la ciutat impulsada per Maragall, resulta especialment rellevant la seva contribució a l’impuls i projecció d’un moviment europeu de ciutats, a partir de la creació d’Eurocities el 1986, que li permetria convertir-se en President del Consell de Municipis i Regions d’Europa (CMRE) entre 1991 i 1997 i President del Comitè de les Regions de la UE entre 1996 i 1998. L’objectiu d’aquest estudi és, doncs, analitzar l’acció de Pasqual Maragall en la projecció d’aquest moviment de ciutats europees entre 1991 i 1998, a partir dels seus discursos i articles i de la seva intensa agenda i activitat internacional. Una activitat que el va portar a teixir una àmplia xarxa de contactes amb alcaldes de tot el continent i que van situar Barcelona a l’epicentre de la transformació del rol de les ciutats per a convertir-les en actors polítics de la nova etapa històrica que es va obrir a Europa després de la caiguda del mur de Berlin i la desaparició de la Unió Soviètica. 4 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / L L E G A T P M - W O R K I N G P A P E R N . 2 �El desenvolupament de la recerca es basarà en tres fonts principals: les memòries de la direcció de Relacions Internacionals de l’Ajuntament de Barcelona; el fons documental de l’arxiu Pasqual Maragall -que ens ofereix la possibilitat de recuperar la seva agenda de viatges i contactes, així com de sistematitzar els seus articles i discursos sobre aquesta àmbit; i les entrevistes amb algunes persones que van col•laborar amb l’alcalde Maragall en l’àmbit internacional, des del gabinet d’alcaldia i el gabinet de relacions internacionals de l’Ajuntament. En el primer capítol s’analitza el nou rol de les ciutats en l’escenari internacional a partir dels anys 80; en el segon, es descriu el context de l’acció internacional de la ciutat de Barcelona durant els anys 80 i 90; en el tercer s’analitza específicament l’acció política de Margall en l’àmbit europeu durant els anys 90; en el quart s’explica específicament la seva tasca com a president del Comitè de les Regions, i en el cinquè s’aborda la teorització de l’Europa de les ciutats per part de Maragall com a conseqüència directa de la seva acció política. 5 �1. Les ciutats com actors internacionals L ’objecte d’estudi d’aquesta recerca és el rol de Pasqual Maragall en la contribució de Pasqual Maragall en l’impuls i projecció d’un moviment europeu de ciutats. La hipòtesi de treball és que aquesta contribució va permetre que tinguessin un lloc en la construcció europea posterior a Maastricht -convertint-les en actors polítics- tot reforçant el lideratge barceloní, en un marc de desenvolupament d’un nou model de diplomàcia de ciutats a nivell internacional. Aquesta recerca parteix dels treballs de Manuel Castells i Jordi Borja (1997) sobre la gestió de les ciutats en l’era de la globalització i la informació i el seu paper en l’escena mundial, que van conceptualitzar el nou rol de les ciutats als anys 90; de l’anàlisi de Rafael Grasa (2006) sobre les xarxes globals de ciutats; i de la teoria sobre la ciutat global definida per John Friedman (1986) i desenvolupada per Saskia Sassen (1991 i 1994) i actualitzada per Simon Curtis (2011). Una nova teoria urbana que estudia les ciutats com a espais relacionals globals, com a nodes polítics, econòmics i socials de les noves realitats transnacionals, que connecten l’espai local amb la globalitat. Aquests treballs s’emmarquen en una teoria més àmplia de les relacions internacionals que defineix un nou ordre mundial, en el procés de globalització que s’inicia als anys 70-80, que transcendeix les tradicionals relacions diplomàtiques entre estats, per incorporar l’acció d’organitzacions no governamentals, autoritats públiques sub-estatals i un creixent rol de l’opinió pública internacional. En aquest context, les ciutats han desenvolupat dos tipus d’estratègies: una estratègia de màrqueting urbà dirigit a desenvolupar polítiques d’atracció d’inversions i de posicionament internacional, en el marc de relacions de competència amb d’altres ciutats de la mateixa regió o d’altres continents; i una estratègia de col•laboració amb d’altres ciutats que busquen posicionar-se políticament en el context internacional, exercir una certa influència en l’establiment de l’agenda internacional i desenvolupar noves formes de governança. En el marc d’aquesta segona estratègia les ciutats esdevenen “actors polítics” que estableixen relacions multinivell per tal de fomentar una “governança multinivell” com a mecanisme equilibrador d’un sistema internacional estatocèntric, com han analitzat autors com Michele Acuto (2013). En l’àmbit de la Unió Europea, les ciutats i les regions han tingut l’oportunitat de desenvolupar estratègies pròpies en el marc d’un sistema de governança multinivell, tal i com han assenyalat autors com Carolyn Moore (2008), Simona Piettoni (2010), Francesc Morata (2005) i Javier Sánchez Cano (2015), que va tenir el seu punt àlgid en la dècada i mitja que transcorre entre l’aprovació del Tractat de Maastricht el 1991 i el procés d’elaboració de la Constitució Europea primer i el Tractat de Lisboa després (2002-2007). En aquest treball analitzarem l’acció de Pasqual Maragall en l’àmbit europeu i internacional des d’aquesta perspectiva. L’aposta de l’alcalde Maragall per construir un moviment europeu de ciutats i una diplomàcia internacional de ciutats durant els anys 90 no sembla respondre a una voluntat de city marketing sinó a una voluntat de city leadership, per a desenvolupar noves formes de governança en les que les ciutats hi tinguessin un paper rellevant, especialment en el marc de la nova Unió Europea sorgida del Tractat de Maastricht. 6 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / L L E G A T P M - W O R K I N G P A P E R N . 2 �Una estratègia present des dels anys 80, i que es va desenvolupar en els anys previs als Jocs Olímpics, amb una voluntat expressa d’incorporar els alcaldes d’altres ciutats al projecte olímpic1 i d’utilitzar la projecció internacional de la ciutat, per impulsar xarxes europees i internacionals, amb una aposta molt personal de Pasqual Maragall per convertir Barcelona en un referent urbà, en líder de les xarxes de ciutats a Europa i al món, més enllà dels rèdits materials que la ciutat en pogués obtenir. Una aposta que va tenir continuïtat en l’estratègia posterior de la ciutat amb l’alcalde Joan Clos i que arriba fins a l’alcaldessa Ada Colau. En aquest sentit, cal entendre dos projectes tant diferents com el Fòrum Universal de les Cultures de 2004 i la Xarxa de Ciutats-Refugi de 20152 . Aquesta estratègia de Maragall encaixa perfectament amb el seu ideal de ciutat i en la concepció que va defensar sempre de quin havia de ser el rol de les ciutats a Europa i al món. Per Maragall, la ciutat era l’espai on la societat hi abocava tots els seus problemes però també l’únic espai on els podia resoldre, metàfora de tots els problemes i complexitats del món. Maragall recordava sovint als seus regidors que “canviant un barri” estaven contribuint a “canviar el món”, en la mesura que si arreglaven els problemes d’un barri com el Raval, estaven contribuint a resoldre els problemes de les ciutats d’on provenien les persones que vivien al Raval. I per fer-ho, oferia Barcelona com a punt de referència per a d’altres ciutats: “Una de les virtuts que ha tingut Barcelona durant aquests anys -afirmava Maragall el gener de 1990- ha estat crear una petita doctrina de salvació, d’esperança en el futur de les ciutats. (...) Nosaltres voldríem ser, perquè sabem que podem ser-ho, una mica el far d’aquest europeisme urbà progressista” 3. L’activisme internacional de Pasqual Maragall s’explica, per sobre de tot, per aquesta voluntat d’esdevenir “far” d’una nova forma de fer política des de la ciutat, i de contribuir a resoldre els problemes del món, més enllà de les limitades possibilitats -i nul•les competències- que un govern municipal podia i pot disposar en l’arena internacional. Però també s’explica pel seu convenciment que la nova etapa que s’obria després de la caiguda del mur de Berlín i del teló d’acer a Europa, acompanyada de la nova Europa de Maastricht podia oferir grans oportunitats a les ciutats en general i a Barcelona en particular. 1 Antònia Sabartés afirma que hi va haver una voluntat expressa d’incorporar altres ciutats i teixir complicitats amb altres alcaldes al voltant del projecte de Jocs Olímpics. A Catalunya i Espanya a través de les subseus olímpiques, i a nivell internacional amb la invitació a la inauguració dels Jocs, a la que van assistir uns 40 alcaldes d’arreu del món. Entrevista a Antònia Sabartés realitzada el 7 de juliol de 2015. 2 Javier Sánchez considera que el Fòrum tenia un projecte polític darrere sobre el rol de les ciutats al món. L’ajuntament va intentar explicar la internacionalització de la ciutat als barcelonins, però aquest intent per fer “marca interna” no va funcionar. Entrevista a Javier Sánchez Cano realitzada el 3 de juliol de 2015. 3 Citat a Mauri, L. i Uría, L. (1998), La gota malaia, Edicions 62, Barcelona, p.342-343 7 �2. La projecció internacional de Barcelona (1983-1997) L a contribució de l’alcalde Maragall a la construcció d’un moviment europeu de ciutats que esdevingués “actor polític” del procés de construcció europea, cal contextualitzar-lo en les relacions internacionals desenvolupades per l’Ajuntament de Barcelona durant el seu mandat. En aquest sentit, cal prestar una atenció especial a l’evolució durant els anys 80 i 90 de la Unió Internacional d’Autoritats Locals (IULA), la Federació Mundial de Ciutats Unides (FMCU), l’Associació Mundial de Grans Metròpolis (Metròpolis), el programa de nacions unides HABITAT, i els múltiples convenis de col•laboració i agermanament amb desenes de ciutats dels cinc continents. En aquest marc cal distingir diverses etapes. En l’etapa pre-olímpica, es poden distingir clarament dues fases en l’acció internacional i europea de l’Ajuntament de Barcelona. La primera etapa (1983-1987) protagonitzada per la candidatura de Barcelona a organitzar els Jocs Olímpics d’estiu de 1992, la consolidació de relacions d’agermanament amb les ciutats de Colònia, Milà, Boston, Sao Paulo i Montevideo, i la incorporació a les organitzacions europees i internacionals de ciutats, com la International Union of Local Authorities (IULA), la Féderation Mondial des Cités Unies (FMCU), o l’Associació Mundial de les grans metròpolis (Metropolis), entre d’altres. La segona (1987-1991), caracteritzada per la construcció d’una imatge de ciutat vinculada a l’organització dels Jocs Olímpics. Un temps de viatges pels cinc continents en una tasca sistemàtica de promoció de la ciutat, que evidencia el lideratge de Pasqual Maragall en aquesta tasca de promoció i en l’impuls de l’acció exterior de l’Ajuntament, posant les bases per a la seva eclosió en els anys posteriors. És en aquesta etapa que es crea el gabinet de relacions internacionals de l’Ajuntament, amb en Jordi Borja4 al capdavant fins el 1995, quan va ser substituït per Margarita Obiols. En l’etapa post-olímpica (1992-1997) és quan es consolida el lideratge internacional de Barcelona i el seu alcalde, quan Barcelona assoleix el ple reconeixement internacional gràcies a una estratègia de city leadership. Una estratègia construïda a través de la presidència de Pasqual Maragall del Consell de Municipis i Regions d’Europa (CMRE) i del Comitè de les Regions de la UE, i d’iniciatives d’alt contingut simbòlic com la Declaració Rio-Barcelona, el programa de cooperació amb la ciutat assetjada de Sarajevo i la ciutat dividida de Mostar -que aconsegueix involucrar a ciutats europees i de l’orient mitjà- i la voluntat de reforçar Barcelona com a “capital mediterrània” a partir de la cimera Euro-mediterrània de 1995. És en aquest període quan s’aposta clarament per la participació en el projecte de construcció europea, sota l’empara de l’impuls que suposa el Tractat de Maastricht, i es construeix la imatge de Barcelona com a model de diplomàcia de ciutats, alhora que augmenta el seu prestigi internacional com a model d’èxit de transformació urbana, susceptible de ser exportat. I és també al final d’aquest període, després de la Conferència HABITAT 2 a Istanbul el 1996, que es consolida el lideratge internacional de Barcelona per construir una nova organització mundial de ciutats sota el nom ideat per Pasqual Maragall: United Cities. Finalment, la darrera etapa ja es produeix en temps de l’alcalde Joan Clos, entre 1998 i 2004. Les fites de la ciutat durant aquests anys -com el reconeixement del paper de les ciutats per part 4 Jordi Borja, regidor entre 1979 i 1987, va assumir la direcció de les relacions internacionals de l’Ajuntament l’any 1987 i a partir de setembre de 1992 va exercir com a “Delegat de Relacions Exteriors”. 8 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / L L E G A T P M - W O R K I N G P A P E R N . 2 �de Nacions Unides, la intervenció de l’alcalde de Barcelona a l’Assemblea General de Nacions Unides, i la creació de la United Cities and Local Governments (UCLG) amb seu a Barcelona- són resultat de l’impuls previ de l’alcalde Pasqual Maragall. L’activisme internacional de Pasqual Maragall durant els més de 14 anys en què va ser alcalde de la ciutat, es pot mesurar amb un indicador: el nombre de viatges oficials que va realitzar5. Entre 1983 i 1997, Maragall va realitzar una dotzena de viatges als Estats Units, on s’hi va desplaçar per primer cop l’any 1983 per inaugurar la Càtedra Barcelona-Nova York i formalitzar l’agermanament amb la ciutat de Boston. L’any 1986 hi tornaria per a ser rebut a Washington per l’aleshores vicepresident George Bush. L’any 1985 va realitzar un primer viatge oficial per Amèrica Llatina, on va visitar Rio de Janeiro, Sao Paulo, Montevideo i Buenos Aires. Hi tornaria l’any 1986 a Puerto Rico i el 1991 a Mèxic. Corea i Japó també van formar part de l’agenda internacional de Pasqual Maragall. A Corea hi va viatjar el 1984 i el 1988 en l’etapa de preparació dels Jocs Olímpics de Seül, aprofitant el segon viatge per visitar el Japó i entrevistar-se amb dos ministres del govern japonès. A Japó hi tornaria el 1993. El darrer escenari internacional dels viatges de l’alcalde Maragall va ser la Mediterrània, on va visitar Tunísia el 1986, Turquia el 1996 i Algèria el 1997. Viatges que van servir per formalitzar els agermanaments amb les ciutats de Monterrey (Mèxic), Pusán (Corea), Montevideo, Rio de Janeiro, Sao Paulo i Tunis. En total, 22 viatges oficials a Amèrica, Àsia i el Nord d’Àfrica (1,5 per any) als que cal afegir visites a més de quaranta ciutats europees: Albertville, Amsterdam, Atenes, Berlín, Birmingham, Bonn, Budapest, Brussel•les, Dublín, Colònia, Copenhaguen, Davos, Düsseldorf, Estocolm, Estrasburg, Florència, Frrankfurt, Gènova, Ginebra, Göteborg, Hèlsinki, Lausana, Leningrad (Sant Petersburg), Lisboa, Londres, Luxemburg, Milà, Montpeller, Munic, Oxford, París, Porto, Praga, Roma, Rotterdam, Sarajevo, Stuttgart, Toulouse, Torí, Viena... 2.1. La Declaració de Rio i la “treva olímpica” L’any 1992 va marcar, sens dubte, un abans i un després en la projecció internacional de la ciutat de Barcelona, gràcies als Jocs Olímpics. Però el que va caracteritzar la fita olímpica en la projecció de la ciutat va ser la seva capacitat per a transcendir els Jocs en tant que esdeveniment esportiu de caràcter global amb iniciatives de caràcter simbòlic, com la “Declaració Rio-Barcelona 1992” o la cooperació institucional amb la ciutat assetjada de Sarajevo durant la guerra dels Balcans i la crida feta per l’alcalde Maragall per aconseguir una “treva olímpica” durant la celebració dels Jocs. Dues iniciatives que van fixar l’objectiu de Barcelona: convertir-se en referent de les ciutats d’arreu del món per estar en disposició d’exercir un cert lideratge en el moviment internacional de ciutats. El 2 de maig de 1992 va començar el setge sobre la ciutat de Sarajevo, capital de Bòsnia-Herzegovina i ciutat olímpica el 1984, quan va organitzar els Jocs Olímpics d’Hivern. El drama de Sarajevo va marcar els Jocs Olímpics. En el seu breu discurs d’inauguració, Maragall va fer una “crida pública per al compliment de l’acord del 17 de juliol6 , relatiu a una treva a l’antiga Iugoslàvia”, a demanda del secretari general de Nacions Unides. “Podria ser la treva olímpica de la tradició clàssica, i potser l’inici del retorn al sentit comú i al comportament cívic” -va reblar7. 5 Llistat elaborat en base a la informació de les memòries de l’activitat internacional publicades per l’Ajuntament de Barcelona el 1995 i el 2006. 6 Acord d’alto al foc signat a Londres el 17 de juliol de 1992. 7 Discurs de Pasqual Maragall en la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona, 25 de juliol de 1992. 9 �La treva olímpica demanada per Maragall en nom del secretari general de Nacions Unides, i amb el suport implícit del Papa en el seu missatge als Jocs, no es va aplicar, però Maragall va convocar a una seixantena d’alcaldes d’arreu del món al Saló de Cent de Barcelona, el dia 26 de juliol -l’endemà de la inauguració dels Jocs- per demanar la fi del conflicte. Maragall havia convidat a la cerimònia d’inauguració als alcaldes de les capitals de les 6 repúbliques iugoslaves, però només l’alcalde de Sarajevo, Muhamed Khesevljakovic, va venir a Barcelona per adreçar-se als alcaldes reunits al Saló de Cent i fer evident davant el món l’horror de la guerra en una ciutat que tot just 8 anys abans havia acollit els jocs olímpics d’hivern. Pocs dies després es constituïa el Comitè Ciutadà de Solidaritat amb Sarajevo i el mes d’octubre de 1992 va sortir el primer comboi d’ajut humanitari organitzat per l’Ajuntament. El govern de la ciutat va mobilitzar tota la ciutat en aquest projecte, amb una desena de combois i enviaments de roba, medicaments, aliments i fins i tot autobusos i una ambulància, així com concerts i manifestacions de solidaritat i expedicions d’objectors de consciència als camps de refugiats de Croàcia. Entre les múltiples activitats impulsades per l’Ajuntament cal destacar dues iniciatives d’impacte europeu: la Declaració sobre l’ex Iugoslàvia signada pel CMRE a proposta de Barcelona i Estrasburg l’any 1993 i l’adhesió a la campanya “Sarajevo, Capital Cultural d’Europa” que pretenia que el Consell de Ministres de Cultura de la UE nomenés Sarajevo capital cultural europea. La proposta no va prosperar, però es va aconseguir celebrar el Festival d’Hivern de Sarajevo entre el 21 de desembre de 1993 i el 21 de març de 1994. Després de les eleccions municipals de 1995, Maragall va declarar simbòlicament Sarajevo Districte 11è de Barcelona, va viatjar a la ciutat al mes de setembre amb un avió militar dels cascos blaus de l’ONU i va convidar a l’alcalde de Sarajevo, Tarik Kapusovic, a fer el pregó de les Festes de la Mercè d’aquell any. Després dels acords de pau de Dayton de novembre de 1995, va promoure l’obertura d’una ambaixada local a Sarajevo amb la col•laboració de set ciutat europees més -Bolonya, Budapest, Estocolm, Estrasburg, Lisboa, Ljubljana i Viena- i el suport del Consell d’Europa, i va viatjar de nou a la ciutat el mes de març de 1996 per a inaugurar-la. L’altre gran projecte simbòlic impulsat per Maragall fou la Declaració Rio-Barcelona. Rio de Janeiro va ser la seu de la “Cimera de la Terra”, la Cimera de Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament entre el 2 i el 12 de juny de 1992, tan sols unes setmanes abans que Barcelona inaugurés els Jocs de la 25ena Olimpíada el dia 25 de juliol. Aquesta cimera va ser un dels esdeveniments més importants de la dècada, en la mesura que va posar les bases per a una nova agenda de desenvolupament sostenible -l’Agenda 21- i es va signar la Convenció per la Diversitat Biològica i la Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic, que va assumir per primera vegada de forma oficial els efectes nocius de l’activitat humana sobre el clima i la necessitat de prendre mesures per corregir-los. En aquest context, Barcelona va saber aprofitar molt hàbilment la coincidència dels dos grans esdeveniments per promoure la “Declaració Rio de Janeiro-Barcelona”, signada pels alcaldes Marcelo Alencar i Pasqual Maragall, una declaració de 7 punts en la que es comprometien a “utilitzar la força de la nostra imatge al servei d’un món que és cada dia més un sol món i d’una humanitat que aspira a la pau i a l’amistat” des de la convicció que “el rol de les ciutats en el món serà creixent i positiu”8. En aquesta declaració manifestaven el seu compromís amb el medi ambient i el desenvolupament sostenible, reivindicaven les ciutats com espais de “diversitat i d’integració, de tolerància i 8 Declaració Río, 22 de desembre de 1992, citada a Barcelona al món, Ajuntament de Barcelona (1995). 1 0 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / L L E G A T P M - W O R K I N G P A P E R N . 2 �d’intercanvi” que fomentin “la integració de les societats urbanes multiculturals”, oferien les ciutat com a plataforma “d’intermediació política i social” per fer front a la crisi de la política, i afirmaven la voluntat de les ciutats de “desenvolupar un acció pròpia en l’àmbit internacional”, assumint un nou rol i aspirant a ser “interlocutors vàlids i reconeguts de les grans organitzacions internacionals”, fixant-se un objectiu per aconseguir-ho: la unificació de les dues grans organitzacions internacionals de ciutats, la IULA i la FMCU, que s’havien creat a l’empara de la política de blocs i que calia superar en el nou context obert per la fi de la guerra freda. La Conferència de Rio el 1992 va ser l’oportunitat per posar a treballar conjuntament, per primer cop, les dues grans organitzacions internacionals de ciutats, la FMCU i la IULA, que juntament amb les associacions Metrópolis i Summit van posar en marxa el Grup dels 4, per coordinar l’acció mundial de les ciutats sobre la base del seguiment dels treballs de la Conferència de Rio, i l’octubre de 1992 es va crear un “comitè d’enllaç” entre la FMCU i la IULA amb el CMRE, per a facilitar l’apropament entre les diferents organitzacions amb l’objectiu d’avançar cap a una Assemblea Mundial de Ciutats Unides. En aquest apropament hi van tenir un rol imprescindible els presidents de les tres organitzacions: l’alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall (CMRE), l’alcalde de Lisboa, Jorge Sampaio (FMCU) i el president de la IULA, l’italià Ricardo Triglia9. L’acció conjunta dels 4 presidents davant del secretari general de Nacions Unides, Boutros BoutrosGhali -amb qui es van reunir el desembre de 1993- va tenir com a resultat que la constitució de l’Assemblea Mundial de Ciutats es celebrés conjuntament amb la Conferència HABITAT II, a Istanbul el 1996, i que aquesta es plantegés com una “Cimera de ciutats”, on els alcaldes hi van tenir un paper protagonista i es van posar les bases per a que la futura organització mundial de ciutats tingués un estatut especial en el si del sistema de Nacions Unides. De fet, l’activisme internacional de Pasqual Maragall va ser tal que va acceptar la Presidència Delegada de la FMCU des de finals de 1995 fins a mitjans de 1997, coincidint amb la celebració a Istanbul de l’Assemblea Mundial de Ciutats i la Conferència HABITAT II, tot i ser president d’una organització, el CMRE, que era la secció europea de la IULA, l’altra organització mundial de ciutats. 2.2. Barcelona i l’activisme internacional de Pasqual Maragall L’activitat internacional de l’alcalde Maragall es va traduir també en l’organització a Barcelona d’algunes grans conferències internacionals, des de la Conferència Internacional sobre Població i Futur Urbà de 1986 -organitzada per Nacions Unides i que va comptar amb la participació del secretari general de l’ONU, Javier Pérez de Cuéllar- fins a la primera conferència de ciutats del mediterrani celebrada el març de 1995 -uns mesos abans de la Conferència Intergovernamental Euromediterrània que va donar lloc al “Procés de Barcelona”- o la trobada de ciutats llatinoamericanes que es va realitzar el 1997 en paral•lel a la reunió del Banc Interamericà de Desenvolupament (BID) que es va celebrar a la ciutat. L’aposta per Amèrica Llatina es va consolidar amb la creació el 1993 del Centro Iberoamericano de Desarrollo Estratégico Urbano (CIDEU), amb l’objectiu de difondre el model i la metodologia del Pla Estratègic de Barcelona a les ciutats llatinoamericanes, i el compromís amb la Mediterrània es va fer efectiu amb l’establiment de programes de cooperació amb ciutats fortament colpejades per la violència, com Alger, i amb el compromís del procés de pau entre Israel i Palestina, a través de l’agermanament simultani de Barcelona amb Tel-Aviv i Gaza, i els programes de cooperació amb Gaza desenvolupats a finals dels anys 90, per contribuir a millorar les seves infraestructures bàsiques. 9 Ricardo Triglia era alcalde d’una petita localitat del Piemont, Coniolo, i president de l’Associació Nacional dels Municipis Italians, vinculada als municipis democratacristians. 1 1 �Després de la Conferència de Ciutats del Mediterrani celebrada a Barcelona el març de 1995, es va posar en marxa un secretariat, com a òrgan coordinador, format per les ciutats d’Alger, Amman, Jericó, Haifa, Marsella, Nicòsia, Rabat, Roma, Sarajevo, Tunis i Barcelona, amb una secretaria tècnica amb seu a Barcelona. Aquest secretariat es va convertir en interlocutor de la Comissió Europea per a la seva política euromediterrània. L’activisme internacional de Maragall va fer créixer el rol i el prestigi internacional de Barcelona, que va assolir el seu zenit ja en temps de l’alcalde Joan Clos, quan Barcelona va liderar la creació d’una única organització internacional de ciutats -la UCLG-CGLU- i l’alcalde Joan Clos es va convertir en la primera autoritat local en adreçar-se a l’Assemblea General de Nacions Unides, el 6 de juny de 2001. Tres anys més tard, el maig de 2004 prop de 3.000 representants de governs locals d’arreu del món van participar a París en el congrés fundacional de la United Cities and Local Governments (UCLG), que va decidir establir la seva seu a Barcelona. Un èxit que culminava una llarga trajectòria iniciada 20 anys abans, i que situava a la ciutat com un referent del municipalisme internacional i un dels millors exemples de la “diplomàcia de ciutats” que ha defensat el moviment internacional de ciutats. Amb la creació de la CGLU Barcelona culminava la seva aposta per aconseguir que les ciutats del món parlessin amb una sola veu, un dels grans reptes plantejats per Maragall durant el seu mandat. Tanmateix, a partir de 1992 l’alcalde Maragall es va centrar molt més en Europa, amb un objectiu clar: construir un moviment europeu de ciutats, enfortir les organitzacions de ciutats i de poders locals, i convertir les ciutats en actors polítics rellevants en el marc de la construcció europea. Aquest és l’objecte principal d’aquest treball, tot i que és indestriable de la contribució al moviment internacional de ciutats, que culminaria en l’etapa de Joan Clos. En opinió d’Antònia Sabartés el lideratge de Maragall va començar amb l’elecció com a president de la CMRE el 1991. “Maragall es pren molt seriosament la presidència del CMRE i allà comença la teorització del paper de les ciutats. Assumeix la presidència del CMRE abans del que estava previst i hi convida a tothom”10. Des d’allà es posa en marxa el G-4 (CMRE, IULA, FMCU, Metropolis), que possibilita que per primer cop a la història un alcalde, Jean Doré, de Montreal, parli davant una cimera de Nacions Unides, la Cimera de la Terra de 1992. “Allà vàrem comprendre, com havíem fet a nivell europeu, que la unió seria la nostra força, i el nostre objectiu, impulsar la veu de les ciutats a l’escena internacional”11. En el context d’aquesta presidència, Margarita Obiols cita un altre moment important en la trajectòria internacional de Pasqual Maragall: els Estat Generals del CMRE l’any 1994, on Maragall va llançar el seu “mot d’ordre”: “Nacions Unides, Ciutats Unides” davant François Mitterrand i Bronislaw Geremek12. En opinió de Sabartés “Maragall va obrir la via internacional i l’alcalde Clos la va saber aprofitar molt bé”. En aquest sentit Sabartés destaca l’empatia de Pasqual Maragall amb els altres alcaldes: “Sempre preguntava pels seus problemes i per la situació a les seves ciutats”. I és així també com Maragall va assolir una posició de lideratge. Barcelona va participar del G-4 (les 4 grans organitzacions) i després del G-10, el grup d’organitzacions internacionals de ciutats en les que es negocia Istanbul i la creació del CGLU. I com a president del CMRE, va impulsar la Carta d’Autonomia Local de la IULA. 10 Entrevista a Antònia Sabartés. Barcelona, 7 de juliol de 2015. 11 Sabartés, Ma Antònia: “La internacional urbana”. Article escrit en motiu del centenari del moviment internacional de ciutats. http://www.rabat2013.uclg.org/sites/default/files/a.sabartes_completo_esp.pdf 12 Obiols, Margarita; “El poder de las ciudades”. Article escrit en motiu del centenari del moviment internacional de ciutats. http://www.rabat2013.uclg.org/es/noticias/el-poder-de-las-ciudades 1 2 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / L L E G A T P M - W O R K I N G P A P E R N . 2 �3. Barcelona, capital europea L “- I després dels Jocs, què? - Després dels Jocs, Europa!” ’aposta barcelonina per les xarxes de ciutats europees es remunta a 1986, quan es va constituir el grup Eurocities, format per les ciutats de Barcelona, Birmingham, Frankfurt, Lió, Milà i Rotterdam. És a dir, les “segones capitals” dels sis principals països de l’Europa dels 12. Aquest grup es va consolidar a partir de la conferència celebrada a Barcelona l’abril de 1989, quan sota el lema “Les ciutats i la construcció d’Europa” es va fixar com a prioritat “participar activament en la construcció de l’Europa comunitària i consolidar el sistema europeu de ciutats”13. Només 7 mesos després, la Comissió Europea, a través del seu President, va reconèixer aquest grup de ciutats com a interlocutor, i el 1992 Eurocities va inaugurar la seu de la seva secretaria a Brussel•les. El grup es va consolidar en les conferències anuals successives a Lió (1990), Birmingham (1991), Frankfurt (1992) i Lisboa (1993), i, en pocs anys, Eurocities va créixer de les sis ciutats fundadores a més de 40, incorporant a diverses capitals d’Estat com Madrid, Lisboa, Atenes, Copenhaguen, La Haia i Bonn, a més d’algunes de les principals ciutats del continent com Amsterdam, Munic i Marsella. El grup de ciutats va posar en marxa sis comitès sectorials (Cooperació Econòmica i Regeneració Urbana, Benestar Social, Cooperació Tecnològica, Transports, Cultura i Medi Ambient) liderats respectivament per les ciutats de Munic, Birmingham, Niça, Leeds, Bolonya i Rotterdam, i es va situar com un punt de referència per a les polítiques socials i territorials de la Comissió Europea. El germen d’Eurocities va permetre que Barcelona pogués aspirar al lideratge del Consell de Municipis i Regions d’Europa (CMRE). El 12 de desembre de 1991 a París, l’alcalde Maragall fou elegit president del CMRE, per aclamació, substituint el veterà alcalde de Magúncia, el democratacristià Josef Hoffmann. La seva candidatura fou presentada pel president de la FEMP, Tomás Rodríguez Bolaños, alcalde de Valladolid. I delegà les seves funcions en el vicepresident Hoffman fins l’octubre de 1992, passats els Jocs Olímpics. 3.1. La presidència del Consell de Municipis i Regions d’Europa (CMRE) Maragall va prendre possessió del càrrec a Barcelona el 8 de maig de 1992, la vetlla del dia d’Europa, en un acte al Palau de Pedralbes en què va participar el President de la Comissió Europea, Jacques Delors14. En aquest acte, que va precedir la primera reunió del bureau presidida per Maragall, hi van participar el president del Consell d’Europa, els alcaldes del C-6 i una àmplia representació institucional. Un any abans, el 8 de maig de 1991, s’inaugurà la Representació de la Comissió Europea a la ciutat -també amb la presència de Delors- manifestant el clar compromís de la ciutat amb el projecte europeu, però també el compromís del president de la Comissió amb Barcelona, en un any clau per al futur d’Europa, en el que es celebrarien dos referèndums sobre el recentment aprovat Tractat de 13 Declaració final. Conferència Eurociutats, Barcelona 1989. Citat a Barcelona al Món (Ajuntament de Barcelona, 1995). 14 Com a nota curiosa i rellevant, cal mencionar que el president de la Generalitat, Jordi Pujol, no va participar en la recepció a Pedralbes per trobar-se a Cracòvia, formalitzant la seva candidatura a la presidència de l’Assemblea de les Regions d’Europa, que l’acabaria elegint el 2 de juliol d’aquell mateix any a Santiago de Compostel•la vencent la candidatura del President de la Xunta, Manuel Fraga. 1 3 �Maastricht, a Dinamarca i França. Segons Sabartés, en la fluïda relació institucional entre Maragall i Delors hi va tenir un paper rellevant la cap de gabinet de Delors, que mantenia una molt bona relació personal amb Elisabeth Gateau, secretària general del CMRE. En l’acte de presa de possessió com a president del CMRE el 8 de maig de 1992, Maragall va reafirmar el seu ideari d’europeisme urbà: “L’Europa nascuda de Maastricht és l’Europa de les regions i les ciutats, l’Europa territorial, concreta, físicament determinada, amb noms, accents i perfils diferents i, tanmateix, irrevocablement disposada a la unió en llibertat (...). Les ciutats són el ciment d’Europa, però Europa també ha de ser l’àmbit superior on les ciutats i les regions trobin el diàleg i la cooperació que necessiten”15. Maragall va fixar l’objectiu: la participació de les ciutats en els mecanismes de cooperació i decisió a nivell europeu. I Delors hi va respondre positivament, veient en aquest discurs una via de sortida al creixent euroescepticisme generat per l’aprovació del Tractat de Maastricht, especialment a França: “Les ciutats són elements essencials de la construcció de l’Europa autèntica, són l’esglaó entre el poder que s’allunya i els simples ciutadans”. La sintonia, però, venia de lluny. Maragall i Delors havien coincidit a París a mitjans anys 60 i la seva relació s’havia reprès en els darrers anys. Una relació de col•laboració que es va mantenir al llarg dels anys 90 i que Barcelona va agrair nomenant Delors “Friend of Barcelona” el 1998. El Consell de Municipis d’Europa (CME) es va crear a Ginebra el 1951, i l’any 1984 es va convertir en Consell de Municipis i Regions d’Europa (CMRE), com a resposta al creixent moviment regional europeu, que va acabar constituint l’Assemblea de Regions d’Europa (ARE) el 1985. El CMRE estava format per les seccions nacionals i les associacions d’entitats locals i territorials dels estats membres del Consell d’Europa -en aquell moment, 38 associacions nacionals de 25 països- i la representació espanyola es canalitzava a través de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP). Segons Antònia Sabartés al CMRE no li agradava el projecte d’Eurocites, perquè era un projecte de grans ciutats16. El CMRE, en canvi, era una federació de federacions de municipis, amb milers de ciutats petites i mitjanes. Tenia la seu a París i una oficina a Brussel•les. Però Maragall va ser molt ben rebut a la CMRE perquè, de fet, gairebé el van anar a buscar. Sabartés afirma que “el CMRE buscava un president del sud i socialista. Per tant, Elisabeth Gateau i la secció italiana del CMRE van prendre la iniciativa d’anar a buscar el Pasqual”. De fet, Maragall va anar a buscar el suport de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), qui l’havia de proposar formalment, quan ja estava tot negociat amb la secretaria general del CMRE i es gaudia del suport dels alcaldes italians i francesos, principalment. La FEMP, presidida per Tomás Rodríguez Bolaños, alcalde de Valladolid (PSOE) i amb Antonio Luís Hernández de secretari general, “era més partidària de posar un alcalde d’una ciutat mitjana, i no gran, i no es refiaven de Maragall, que anava per lliure”, segons Sabartés. La FEMP no acceptava el predomini de les grans ciutats -les del C-7 liderades per Barcelona ja s’havien incorporat a Eurocities- “però van haver d’acceptar la candidatura de Maragall com un fet consumat”. En aquestes condicions “la FEMP no té més remei que presentar-lo com a candidat”, tot i que fins llavors Maragall no havia tingut cap càrrec a la federació de municipis. La presidència de Maragall va donar un nou impuls al CMRE, posant el seu capital polític al servei de l’organització i utilitzant el nou càrrec per fer créixer el prestigi internacional de la ciutat. Maragall i el seu equip, amb Jordi Borja al capdavant, van saber establir una relació de confiança i col•laboració amb la secretària general del CMRE, Elisabeth Gateau que va convertir la relació 15 Citat a La gota malaia, p. 339. 16 Entrevista a Antònia Sabartés. Barcelona, 7 de juliol de 2015. 1 4 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / L L E G A T P M - W O R K I N G P A P E R N . 2 �Barcelona-CMRE en una win win situation. Una col•laboració afavorida per l’afiliació política, en la mesura que Gateau formava part del Partit Socialista francès -en aquell moment, el partit governant a França- i que Borja va saber utilitzar la complicitat de diversos partits socialistes europeus, que volien propiciar que un membre de la seva família política fos el nou president del CMRE. Tanmateix, només el capital polític que tenia en aquell moment Maragall, així com el suport dels socialdemòcrates alemanys i holandesos a l’elecció d’un alcalde dels països del sud, expliquen que l’aleshores ministre francès dels departaments i els territoris d’ultramar, Louis Le Pensec, desistís del seu desig d’esdevenir president del CMRE17. A partir de 1992, el CMRE va establir 4 comissions de treball sectorial (Medi Ambient, Afers Socials, Transports, Política Regional i Urbana) i una “Comissió de dones representants de les autoritats locals i regionals” per promoure el seu paper i enfortir la seva presència política. Però la principal aportació de Maragall va ser el paper protagonista que va donar al CMRE en el reconeixement de les ciutats i les col•lectivitats locals en la construcció europea, a través de l’impuls i la creació de la Conferència de Poders Locals i Regionals d’Europa, l’Intergrup dels Electes Locals i Regionals del Parlament Europeu, la I Conferència Parlament Europeus-Poders Locals l’abril de 1994 i, finalment, la participació dels ens locals al Comitè de les Regions. La Conferència de Poders Locals i Regionals d’Europa (CPLRE) es va crear el 1957 com una conferència d’alcaldes vinculada al Consell d’Europa. En aquest marc s’aprova la Carta Europea d’Autonomia Local el 1985, i el 1994 es decideix convertir i estabilitzar les reunions amb la creació del Congrés de Poders Locals i Regionals, que celebra la seva primera conferència del 31 de maig al 3 de juny de 1994. Maragall va ser molt actiu en la promoció de la Carta Europea d’Autonomia Local. En aquell moment Maragall era president del CMRE i Pujol ja era president de l’ARE. El CMRE participava com a organització consultiva del CPLRE, però la FEMP és qui decidia la representació espanyola en el Congrés. I l’ARE va demanar que les regions també hi participessin. Pujol i Maragall participen en les negociacions de creació de la CPLRE tot i no assumir-hi cap càrrec institucional. I pacten amb la secretària general del Consell d’Europa, Catherine Lalumière, que la nova organització es dividiria en dues cambres: una cambra de poders local i una cambra de regions. Una divisió que segueix vigent en l’actualitat i que es va negociar el desembre de 1992 en una reunió a París entre la secretària general del Consell d’Europa, el president del CPRLE, el president de l’ARE (Jordi Pujol) i el president del CMRE (Pasqual Maragall)18. Maragall va posar el seu capital polític al servei de les ciutats europees alhora que va aprofitar el càrrec per elevar la posició política internacional de la ciutat. El resultat va resultar exitós, tant per Barcelona com pel CMRE, en la mesura que Maragall va aconseguir fer-se un lloc en les negociacions sobre la composició del Comitè de les Regions, aconseguint que fos també un òrgan de representació de les ciutats, com veurem a continuació. Tot això sense oblidar el conflicte a l’antiga Iugoslàvia. Maragall també va utilitzar la presidència del CMRE per influir a la IULA en relació al conflicte bosnià. El 5 de setembre de 1995 va presentar al Congrés de la IULA a La Haia una proposta per garantir una presència quinzenal o mensual d’un alcalde europeu en cada un dels enclavaments protegits de Nacions Unides a fi de verificar l’aixecament efectiu del setge pel que fa a la reinstauració de serveis municipals, a més de promoure la creació de l’Ambaixada de la Democràcia Local a Sarajevo. Iniciatives que no podia impulsar des d’un òrgan institucional com el Comitè de les Regions. 17 Citat a La gota malaia, p. 341. 18 Segons explica Maragall en una entrevista a Catalunya Ràdio el 31 de maig de 1994. http://www.cvce.eu/en/obj/interview_ with_pasqual_maragall_i_mira_european_citizenship_at_the_level_of_municipalities_and_regions_strasbourg_31_may_1994-enc885d88f-36b8-46a2-b646-c4396ea06a02.html 1 5 �3.2. El Tractat de Maastricht i el principi de subsidiarietat Maragall va aconseguir utilitzar el Tractat de Maastricht, acordat el desembre de 1991 i signat el 7 de febrer de 1992, per donar un tomb a la preeminència de les regions en un òrgan pensat inicialment per ser un òrgan de participació dels länder alemanys i les comunitats autònomes espanyoles, que reivindicaven el seu rol des de l’Assemblea de Regions d’Europa. França i el Regne Unit eren els més interessats en aconseguir que les ciutats tinguessin un paper rellevant en el nou Comitè de les Regions i ells havien forçat la inclusió de les ciutat en l’article del Tractat que creava el Comitè. El Tractat de Maastricht va instaurar el principi de subsidiarietat com un dels principis fonamentals de la Unió Europea, i va reconèixer el paper institucional dels nivells territorials subestatals, tant en la gestió de fons europeus, com en els mecanismes consultius de presa de decisions. El “principi de subsidiarietat” establia que les competències havien de ser exercides pel nivell de l’administració més proper al ciutadà, llevat que raons d’eficàcia, equitat, cohesió social o nacional justifiquessin el contrari. El principi estava tan pensat per salvaguardar les competències nacionals com les competències dels poderosos länder alemanys davant les creixents competències comunitàries. En aquest mateix sentit, el Tractat va preveure la creació d’un “Comitè de les Regions” com un òrgan consultiu del conjunt de les institucions europees -Comissió, Parlament i Consell de Ministres- amb el mateix rang que el Comitè Econòmic i Social. La creació del Comitè, una demanda específica dels länder alemanys per fer front a la poca capacitat per influir en les decisions comunitàries que afectaven a les seves competències, es va fer des d’una formulació ambigua, però amb el compromís de dotar-lo de més poders en la reforma del Tractat que havia de produir-se el 1996, i que acabaria donant lloc al Tractat d’Amsterdam. Des d’aquell moment, Maragall va aixecar la bandera de la subsidiarietat, que ja no abandonaria: “De totes les idees europees, més que la del federalisme que alguns compartim i d’altres no tant, la de la subsidiarietat és la idea que pot fundar Europa. És el principi d’organització, no la idea abstracta, la que pot fundar la construcció europea”19. 19 Citat a La gota malaia, p. 344. 1 6 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / L L E G A T P M - W O R K I N G P A P E R N . 2 �4. El comitè de les regions (i de les ciutats) P asqual Maragall i Jordi Borja van veure en el Tractat de Maastricht una gran oportunitat per a les ciutats. L’article 198 del Tractat, pel qual es creava el Comitè de les Regions, establia que l’organisme de caràcter consultiu, estaria compost per “representants dels ens regionals i locals”, amb un total de 189 membres distribuïts proporcionalment entre els Estats membres segons el seu pes en el Consell. Així Alemanya, França, el Regne Unit i Itàlia tindrien 24 membres i Espanya 21. Aquests membres havien de ser nomenats pel Consell, per unanimitat i a proposta dels respectius Estats Membres, per un període de quatre anys i amb un mandat renovable. En aquest sentit, resultava rellevant que tant Espanya com Alemanya tinguessin més membres al Consell que als länder o CCAA -16 i 17 respectivament- fet que obria la porta a que hi participessin representants municipals sense haver de competir amb la representació dels ens regionals. L’article 198 deixava clar també que els membres del Comitè “no estarien vinculats per cap mandat imperatiu” i que exercirien les seves funcions “amb absoluta independència, en l’interès general de la Comunitat”20. El Comitè, que havia de designar un president i una mesa per un període de dos anys, podia ser convocat a instàncies del Consell o de la Comissió, o reunir-se per pròpia iniciativa per presentar dictàmens a requeriment del Consell o de la Comissió o per pròpia iniciativa quan ho considerés oportú. 4.1. La negociació per a la constitució del Comitè de les Regions L’alcalde Maragall es va fixar com a objectiu prioritari de la seva contribució al moviment europeu de ciutats, que aquestes estiguessin representades al nou Comitè de les Regions en peu d’igualtat amb els governs regionals, per tal de convertir-les en actors polítics rellevants i garantir el compliment del principi de subsidiarietat. Per tal d’assolir aquest objectiu, es va enfrontar al govern espanyol i als presidents autonòmics socialistes per aconseguir el seu objectiu, també en contra d’allò defensat pel president Jordi Pujol, que en aquell moment era President de l’ARE, i ho va fer establint aliances al més alt nivell, buscant la complicitat dels governs britànic i francès i, molt especialment, de la Comissió Europea. El 9 d’agost de 1992 Maragall es va reunir a Barcelona amb el primer ministre britànic John Major, aprofitant la seva presència als Jocs Olímpics, per parlar de la composició del Comitè de les Regions així com de la candidatura olímpica Manchester 200021. Ho va fer només uns dies després d’entrevistar-se amb Delors per tal de plantejar-li la importància de constituir el Comitè amb una composició equilibrada entre regions i ciutats. Una tasca en la que persistiria durant l’any 1993, amb una nova entrevista amb Delors (29 d’abril), i amb el comissari d’organització institucional, Raniero Vanni d’Archirafi, l’octubre de 1993 i el febrer de 1994. Entre 1991 i 1994, Maragall i Delors es van entrevistar en un mínim de 6 ocasions, tant a Barcelona com a Brussel•les. La primera, el 13 de març de 1991, quan Maragall va anar a Brussel•les a demanarli suport en la cooperació transpirinenca i en els projectes d’Eurocities i del C-622, només dos mesos després d’haver sigut rebut en audiència a París pel President Mitterrand, a qui li havia exposat 20 Tractat de la Unió Europea (TUE), signat a Maastricht el 7 de febrer de 1992. 21 Guió 179/92. Gabinet d’Alcaldia. Arxiu Pasqual Maragall. 22 Guió 12/91. Gabinet Alcaldia. Arxiu Pasqual Maragall. 1 7 �la importància que l’alcalde de Barcelona atorgava a la cooperació amb les ciutats franceses23. La darrera, l’1 de març de 1994, pocs dies abans de la constitució del Comitè de les Regions. En la gestació de la creació del Comitè de les Regions i el rol que hi va jugar Pasqual Maragall també hi va tenir un paper rellevant Eneko Landaburu, aleshores director general de Política Regional de la Comissió. Landaburu va crear un Consell Consultiu d’Autoritats Locals i Regionals de la Comissió Europea que es reunia 2 o 3 cops l’any per discutir la política regional, els fons europeus, etc. En aquest consell, que va funcionar entre 1992 i 1994, hi participaven representants del CMRE i de l’ARE, entre d’altres, i Maragall ja hi va participar. Segons Antònia Sabartés, l’objectiu de la Comissió era reforçar les ciutats per tal que tinguessin un paper en el Comitè de les Regions. En aquest període també va ser rellevant la relació amb l’alcaldessa d’Estrasburg, Catherine Trautman, i la celebració dels Estats Generals dels Municipis i les Regions d’Europa entre el 21 i el 23 d’octubre a la ciutat seu del Consell d’Europa, així com la relació establerta amb Bernard Kouchner -exministre i important col•laborador del President Mitterrand- que va ser pregoner de les festes de la Mercè de 1993. La tasca de lobbying a favor de les ciutats de l’alcalde Maragall es va estendre al Parlament Europeu, buscant la seva complicitat per assolir una representació “equitable” entre regions i ciutats que evités que el CdR es convertís en un “Senat de les Regions”24, i al Consell Econòmic i Social, oferint el CMRE com a interlocutor per tal de posar en marxa els aspectes organitzatius i pressupostari del Comitè de les Regions abans de la seva constitució25, i fins i tot amb els länder alemanys: el 26 de gener de 1994 es va reunir a Barcelona amb el Ministre d’Afers Federals i Europeus de l’Estat de Baviera, a petició del ministre alemany26. L’activisme del CMRE i de Maragall en les negociacions de la composició del nou òrgan comunitari va ser intens. De fet, el CMRE fins i tot va presentar una queixa a la Comissió Europea per la composició de les representacions d’Espanya, Alemanya, Bèlgica i Portugal, per entendre que fomentava un fort desequilibri a favor de les regions -els 6 representants belgues eren per les 3 regions i les 3 comunitats lingüístiques- o perquè no designaven electes, en el cas de Portugal. Al final del procés la representació regional i local al Comitè de les Regions, aprovada pel Consell de Ministres de la UE el 7 de febrer de 1994 després de diversos ajornaments, va resultar bastant equilibrada (99 a 90) per la decisió de determinats Estats, especialment França i el Regne Unit. França, per exemple, va establir 8 representants regionals, 8 departamentals i 8 municipals. I al Regne Unit els 24 representants eren de comtats i municipis. En el cas espanyol, el Govern va atribuir un representant per cada una de les 17 Comunitats Autònomes, més 4 alcaldes titulars i 4 alcaldes suplents. Els titulars eren els alcaldes de Barcelona i Madrid, l’alcaldessa de València, que era també presidenta de la FEMP i l’alcalde de Còrdova, Herminio Trigo, d’IU. A Alemanya, els 16 länder van obtenir un representant cada un d’ells -entre els quals les ciutats-estat de Berlín, Hamburg i Bremen- i les autoritats locals van obtenir 8 representants més. I Portugal va acceptar que la seva representació estigués formada per electes locals i no per funcionaris27. 23 Guió 01/91. Gabinet Alcaldia. Arxiu Pasqual Maragall. 24 Guió 83/93. Reunió amb Pierre Cot, president del Grup Socialista al Parlament Europeu. Gabinet d’Alcaldia. Arxiu Pasqual Maragall. 25 Guió 84/93. Reunió amb Susanne Tiemann, president del Comitè Econòmic i Social de les Comunitats Europees, Gabinet d’Alcaldia, Arxiu Pasqual Maragall. 26 Guió 17/94, Gabinet d’Alcaldia, Arxiu Pasqual Maragall. 27 Despatxos , notes i reunions amb Elisabeth Gateau durant l’any 1993. Guions 02/93, 112/93, 224/93, 264/93, Gabinet d’Alcaldia, Arxiu Pasqual Maragall. 1 8 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / L L E G A T P M - W O R K I N G P A P E R N . 2 �La batalla per la presidència del Comitè de les Regions va ser dura i conflictiva. Maragall comptava amb el suport del CMRE, que l’havia proposat com a candidat. D’altra banda, l’ARE estava dividida entre el president de Flandes, el democratacristià Luc van der Brande i el president de la regió del Llanguedoc-Rosselló, el liberal Jacques Blanc, que tenia el suport de Jordi Pujol. També a Espanya hi havia tensions. Entre els presidents autonòmics socialistes es criticava que Maragall hagués recollit suports sense comptar amb ells -que poc abans havien donat suport a Pujol com a president de l’ARE- i per al propi Pujol que un alcalde presidís el Comitè de les Regions -i que aquest alcalde fos Pasqual Maragall- era inacceptable. En la reunió de representants autonòmics socialistes per decidir l’estratègia a seguir en relació a la Constitució del CdR que es va produir a la seu del PSOE el 3 de març de 1994 hi va haver molta tensió. Alguns dirigents socialistes espanyols es preguntaven: “¿Maragall es el candidato del CMRE o del PSOE?” . No volien acceptar un alcalde de candidat perquè alguns -com Extremaduraaspiraven a una vicepresidència del CdR i, de fet, estaven negociant pactar amb Jordi Pujol aquesta vicepresidència. La majoria, en tot cas, es mostraven molt crítics amb Maragall per haver anat per lliure i presentar la seva candidatura com un “fet consumat”. Finalment, però, s’acaben acordant com objectius del partit aconseguir una vicepresidència i una vocalia del CdR. De manera que es dóna suport a la candidatura de Pasqual Maragall com a instrument per assolir aquests objectius, i sempre que no els posi en perill28. La mateixa tensió s’havia respirat en l’entrevista que van mantenir Pujol i Maragall el 28 de febrer de 1994, 10 dies abans de la constitució del Comitè. “Jo també sóc candidat natural [a la presidència del Comitè de les Regions] però tinc molta feina” -li va etzibar el president a l’alcalde29. L’alcalde Maragall va presentar oficialment la seva candidatura l’endemà de la reunió amb Pujol i abans d’entrevistar-se a La Moncloa amb Felipe González i Narcís Serra el dia 2 de març, a qui va comunicar que tenia possibilitats de ser elegit vicepresident, com així va ser. El dia 8 de març el CMRE el va proposar oficialment candidat i Maragall va negociar amb el belga Luc van der Brande la vicepresidència primera del Comitè, d’esquenes -però- al grup socialista al Comitè, que li va retreure haver negociat i cedit la presidència als democratacristians sense sotmetre l’acord al grup socialista obviant que el laborista britànic Charles Gray també aspirava al càrrec. Maragall va defensar el seu acord davant el grup socialista -format per 79 membres i sense majoria en el si del Comitè- i va obtenir el suport a la seva candidatura davant de Charles Gray per 47 vots contra 32, desautoritzant així el president del grup socialista, Willy Claes, ministre d’afers exteriors belga i posterior secretari general de l’OTAN. Finalment, l’ARE va presentar dos candidats -Van der Brande i Blanc- i la divisió a punt va estar de permetre una victòria de Maragall: Blanc va obtenir 56 vots, Maragall 55 i Van der Brande 50. Blanc seria elegit president, però va haver d’acceptar que Maragall no només fos elegit vicepresident, sinó que el succeís dos anys més tard. El dia 10 de març, l’ARE, el CMRE, el grup socialista i el grup popular europeus van signar un acord segons el qual Pasqual Maragall succeiria a Jacques Blanc a partir de 1996 i van fer signar al propi Blanc, en un document que Maragall, el Gabinet de Relacions Internacionals de l’Ajuntament i la secretària general del CMRE van haver d’utilitzar reiteradament per fer complir els pactes dos anys més tard. El Comitè de les Regions, després de la seva sessió constitutiva els dies 9 i 10 de març de 1994 a Brussel•les, es va tornar a reunir en sessió plenària els dies 5 i 6 d’abril, per adoptar el reglament 28 Memoràndum 28/94. Gabinet d’Alcaldia. Arxiu Pasqual Maragall. 29 Memoràndum 25/94. Gabinet d’Alcaldia. Arxiu Pasqual Maragall. 1 9 �intern i constituir vuit comissions de treball: política regional i desenvolupament econòmic; ordenació de l’espai rural; transports i comunicacions; polítiques urbanes; ordenació del territori; medi ambient i energia; educació i formació; Europa del ciutadans, investigació, cultura, joventut i consumidors; i cohesió econòmica i social. En el procés de creació del Comitè, les regions no van aconseguir el seu objectiu de convertir-lo en un “Senat de les Regions” i el rol de les ciutats al Comitè va ser contraproduent en relació al rol que volien jugar les regions. No van aconseguir, per tant, representació per si mateixes. Però el Comitè tampoc es va convertir en el que volia la Comissió: un consell on negociar la política regional. Una negociació que va seguir en mans dels Estats. Ara bé, també cal recordar que en el procés de constitució del CdR cap länder va votar a favor de separar ciutats i regions. Només ho van defensar Catalunya i el País Basc. Vist en perspectiva, i en opinió de Javier Sánchez, potser hagués sigut més convenient crear un Comitè de Regions i un Comitè de Governs Locals o separar el Comitè de les Regions existent amb la reforma del Tractat d’Amsterdam, però cap actor rellevant ho va posar sobre la taula. És en aquest context que cal entendre la batalla entre Jordi Pujol i Pasqual Maragall per la representació de regions i ciutats al nou Comitè. Segons Javier Sánchez, la batalla entre Pujol i Maragall, que entre 1992 i 1995 van coincidir com a presidents del CMRE i de l’ARE respectivament, va ser una batalla “per dotar de contingut el Comitè de les Regions”, entre la “identitat regional i les xarxes de ciutats post-nacionals”. En la seva opinió, “l’impacte de la UE sobre les regions i les ciutats és molt diferent perquè a les regions els hi treu competències i capacitat de decisió”30. 4.2. L’exercici de la presidència del Comitè de les Regions El 20 de març de 1996 Maragall va ser elegit President del Comitè de les Regions per una majoria àmplia i sense cap candidat alternatiu. Tot i que Jacques Blanc es va resistir a complir el pacte de 1994, Maragall -després de resultar reelegit alcalde el maig de 1995- es va imposar després de ser reelegit president de la CMRE en l’assemblea celebrada a Torí l’1 de desembre i aconseguir que Pujol -que havia sigut reelegit president de la Generalitat aquell mateix any després que Maragall renunciés a presentar-se com a candidat del PSC- garantís la seva neutralitat en el procés. L’elecció confirmava una doble capitalitat: “Barcelona és avui a Europa la capital del regionalisme i la capital del municipalisme. I ha de ser bo per a tots. No és senzill, però és bo”, havia afirmat Maragall després de ser elegit vicepresident del Comitè el 199431. Tanmateix, Pujol mai va reconèixer a Maragall aquesta doble funció. El 16 de maig de 1997 -quan ja havia anunciat que deixaria l’alcaldia de Barcelona- Maragall va presidir a Amsterdam una històrica cimera de 260 presidents regionals i alcaldes de grans ciutats europees prèvia a la Conferència Intergovernamental que havia d’aprovar la revisió del Tractat de Maastricht. Pujol no hi va assistir. Maragall, dolgut, va afirmar: “Hi ha absències que no són perdonables”32. En el seu discurs d’investidura com a president del Comitè de les Regions, Maragall es va fixar com a objectius el reconeixement del Comitè de les Regions com a institució europea, l’impuls de la presència del Comitè en els debats entorn a la reforma del Tractat de Maastricht i la consolidació del paper del Comitè en el procés de construcció europea. Però va voler definir sobretot el caràcter 30 Entrevista amb Javier Sánchez. Barcelona, 3 de juliol de 2015. 31 Citat a La gota malaia, p. 351. 32 Citat a La gota malaia, p. 352. 2 0 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / L L E G A T P M - W O R K I N G P A P E R N . 2 �del Comitè: “Nosaltres som els representants del ciutadans concrets i reals de l’Europa que vol, no només paraules, no només grans solucions, sinó una vida quotidiana millor”. I fer-ho defensant Europa no com una idea abstracta, sinó com “un conjunt de ciutats i regions amb accent propi, amb rostre propi, enormement diferents i de vegades fins i tot enfrontades, que segueixen ara amb angoixa i esperança, amb il•lusió i temor al mateix temps, el procés d’una nova construcció (...) que es diu Europa”. El discurs acabava amb una constatació de les dificultats del procés, puix que la “cultura europea que estem construint es fa sobre la bases no només d’idiomes diferents sinó d’estructures mentals diferents i de discursos diferents”. Calia, per tant, construir “entre tots, un nou llenguatge europeu”33. Pocs mesos després, a Brussel•les, i en una conferència titulada “Le rôle du Comitè des Régions dans le processus de construction européenne”, insistiria en aquesta idea: “Com transmetre les mateixes idees a un ciutadà de Tampere i a un altre de Siracusa?” I ell mateix responia: substituint l’esquema “top down” per un esquema “bottom-up” en el procés de construcció europea. És a dir, proposa construir Europa des de baix, erigint el Comitè de les Regions com un “traductor d’una realitat local i regional a nivell europeu i traductor d’una realitat europea als nivells local i regional”, per tal de construir la nova ciutadania europea. O en altres paraules -més planeres- utilitzades al Saló de Cent de l’Ajuntament l’abril de 199734: “Volem més Europa, però més a prop”. En un altre discurs rellevant d’aquesta etapa, el discurs de Lausana de 2 de maig de 199635, Maragall hi desenvolupa la seva visió de “L’Europa de les ciutats” caracteritzada no només per la subsidiarietat i la proximitat sinó per la llibertat i la solidaritat. Per Maragall “l’aire de les ciutats ens fa lliures” -com resa el proverbi alemany- però també concentren gran part de les desigualtats econòmiques i socials existents. Per tant, l’Europa de les ciutats ha de ser “L’Europa de la cooperació i el partenariat (...) per assegurar la solidaritat quotidiana i expressar de forma comuna, sobre tot el continent però també a l’exterior, la solidaritat d’Europa”. L’Europa de les ciutats, per tant, només podia desenvolupar-se en un context d’unió política, del nord i del sud d’Europa, de l’Est i de l’Oest del continent. Finalment, en el discurs de cloenda de la Cimera Europea de Regions i Ciutats -convocada a iniciativa de Maragall- celebrada a Amsterdam el 16 de maig de 1997, poc abans que la Conferència Intergovernamental acabés els treballs de revisió del Tractat de la Unió Europea, Maragall va tenir l’oportunitat de culminar el seu discurs europeista davant el President del Parlament Europeu i del President del Consell de Ministres de la UE36. En aquell discurs, Maragall recorda -citant a Denis de Rougemont- que “Europa és molt més antiga que les seves nacions, com també ho és la seva ambició universal i universalista”, i que la seva història “es pot recórrer i identificar a través de les seves ciutats, les seves catedrals, els seus ajuntaments i els seus costums”, més antigues que les nacions de les que formen part. I ho fa per afirmar que sense l’Europa de les regions i les ciutats, els ciutadans no acceptaran més Europa: “Volen més Europa perquè els hi dóna més seguretat i identitat, no menys. Però no acceptaran que, amb l’excusa d’aquesta seguretat global, Europa (o els Estats) s’apropiïn o no tornin moltes de 33 Discurs consultat a través de l’Arxiu Pasqual Maragall. 34 Discurs d’inauguració de la “Conferència sobre la Carta Europea d’Autonomia Local”, Barcelona, 24 d’abril de 1997. Disponible a través de l’Arxiu Pasqual Maragall. 35 Discurs de Pasqual Maragall a Lausana, el 2 de maig de 1996, convidat per l’alcaldessa i la secció suïssa del CMRE com a president del CMRE i del Comitè de les Regions. Disponible a http://www.pasqualmaragall.cat/media/0000001000/0000001365. pdf 36 Discurs disponible a través de l’Arxiu Pasqual Maragall. 2 1 �les coses que podem fer nosaltres mateixos”. Per això reivindicava els governants territorials com “un exèrcit potencial de pedagogia europea de valor considerable” i alerta sobre el risc d’utilitzar la integració europea per a substituir els localismes: “És poc prudent que la E d’Europa aparegui substituint la TO de Torino o la M de Munic. Seria la imatge mateixa del que la gent no vol que succeeixi”. Maragall acaba el discurs oferint a l’”Europa escèptica”, “el llenguatge de la identitat múltiple però responsable (..) el llenguatge de la subsidiarietat, de l’autogovern lleial” al crit -de ressonàncies marxistes- “Ciutadans d’Europa, unim-nos!”. Però l’aportació de Maragall en l’exercici de la presidència del Comitè de les Regions va anar més enllà de l’impuls polític i la teorització del rol de les ciutats i les regions en la nova Europa. Maragall va voler influir en la revisió del Tractat de Maastricht per tal d’incorporar les principals demandes de les ciutats i regions europees. Segons explica Antònia Sabartés, des del gabinet d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona es feia un seguiment exhaustiu de cada reunió de la conferència intergovernamental de 1996-1998 per valorar els posicionaments de cada un dels 15 estats membres en relació a l’augment de competències del Comitè de les Regions. L’alcalde Maragall, com a president del Comitè de les Regions, signava cartes a tots els primers ministres o ministres d’afers exteriors agraint les seves posicions per incorporar determinats aspectes al nou Tractat o per demanar que els incorporessin. Aquesta intensa activitat va produir la sensació general que Maragall, i amb ell la ciutat de Barcelona, estaven molt presents en tots els debats. De fet, fins i tot abans d’assumir la presidència, l’any 1995, va convocar una reunió al Saló de Cent de Barcelona de la mesa del Comitè de les Regions amb el president del grup de reflexió encarregat de preparar la Conferència Intergovernamental, l’espanyol Carlos Westendorp37. El nou tractat, signat l’octubre de 1997, va establir l’autonomia del Comitè de les Regions en relació al Comitè Econòmic i Social, i va consolidar i estendre el rol del Comitè com a òrgan de consulta, doblant el nombre d’àrees en les que el Consell i la Comissió havien de consultar al Comitè (incorporant la política social i d’ocupació, el medi ambient, la formació professional i el transport) i establint que el Comitè també podria exercir d’òrgan consultiu del Parlament Europeu. Unes demandes del Comitè que havien sigut incorporades a l’Informe Stoiber-Gomes, elaborat pel primer ministre de Baviera, Edmund Stoiber, i l’alcalde de Porto, Fernando Gomes. L’única proposta rellevant de l’informe que no va ser acceptada fou el dret del Comitè a iniciar procediments davant del Tribunal de Justícia Europeu. Una proposta que ja havia posat sobre la taula Jordi Pujol en el seu informe de 1995, quan proposava que el Comitè es convertís en el “guardià de la subsidiarietat”38. El nou Tractat, per tant, va consolidar l’estructura del Comitè, però no va incorporar canvis substancials en relació al paper de les regions i les ciutats en la nova arquitectura europea, ni li va donar l’status institucional que demanava Maragall en prendre possessió del càrrec de president. El 1997 quedaven lluny les paraules de Jacques Delors en la constitució del CdR: “El Comitè de les Regions serà una peça única del tauler institucional. Serà capaç d’exercir un poder molt especial, basat en l’expertesa i la influència”39 i la seva última intervenció al Comitè com a President de la Comissió, el setembre de 1995, posant l’accent en el rol del Comitè en el funcionament de la democràcia europea, per reduir la distància entre Brussel•les i els ciutadans. 37 Entrevista amb Antònia Sabartés. 38 “Landmark opinion on the Revision of the Treaty on European Union” (CdR 136/95), conegut com a “Pujol Report”. 39 Citat a “Key Dates in the history of the Committee of the Regions”, 2004, p. 6. 2 2 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / L L E G A T P M - W O R K I N G P A P E R N . 2 �Per tant, podem dir que els objectius més ambiciosos fixats per al Comitè de les Regions no es van assolir en els 4 anys que Maragall va ser vicepresident i president de la institució, però es van fer uns primers passos importants que després han donat peu a d’altres avenços. El Comitè es va convertir en consultiu del PE, el Tractat de Niça (2001) li va donar la capacitat de presentar recurs davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea i finalment el Tractat de Lisboa (2009) consagra la cooperació territorial com a principi de la UE. Tanmateix, l’evolució posterior del Comitè no va respondre a les expectatives. Els interessos d’unes regions i altres eren contraposats, i la presència de les regions en el procés de governació d’Europa ha desaparegut de l’agenda. Anys més tard, les regions amb capacitat legislativa van intentar tenir una nova influència a través del REGLEC, però tampoc va funcionar. L’ampliació de 2004 va fer que la qüestió regional fos encara més complexa, en la mesura que no només els organismes regionals presents al CdR es van multiplicar, sinó que la majoria d’ells no tenien una estructura i organització similar als de l’Europa dels 12 o dels 15. En qualsevol cas, la presidència del Comitè de les Regions, entre març de 1996 i febrer de 1998, va coincidir amb la seva etapa final com alcalde i es va allargar fins més enllà del seu mandat a Barcelona. El va succeir en el càrrec el socialdemòcrata alemany Manfred Dammeyer, ministre d’afers federals i europeus del Land del Nord del Rin i Westfalia. Pocs mesos abans, l’octubre de 1997, Maragall també havia deixat la presidència del CMRE, essent substituït per l’expresident francès Valéry Giscard d’Estaign, aleshores president de la regió de l’Auvergne. 4.3. Barcelona i l’activisme europeu de Maragall En aquests darrers anys de mandat com alcalde Maragall també intentarà aconseguir algun rèdit del seu activisme europeu per a la ciutat de Barcelona. Després del fracàs en l’obtenció de la seu de l’Agència Europea del Medicament, que finalment es va instal•lar a Londres, Maragall va apostar per la Capitalitat Europea de la Cultura. Primer es va voler presentar una candidatura per l’any 2000, però el gran nombre de candidatures -que va obligar al Consell de Ministres a nomenar 9 capitals, entre elles Santiago de Compostela- va aconsellar presentar una candidatura per a l’any 2001. La candidatura “Barcelona 2001: El temps de la imaginació” es va presentar l’abril de 1995 en un acte que va comptar amb el suport de nombroses personalitats europees del món de la cultura que, juntament amb representants de la cultura catalana i espanyola, van constituir el “senat ciutadà” de la candidatura. Maragall, però, no va aconseguir el suport del govern de Felipe González, que no va voler presentar la candidatura de Barcelona abans de les eleccions de 1996. Les gestions de l’alcalde Maragall amb el comissari Marcelino Oreja per intentar que el nou govern del PP assumís la candidatura tampoc no van fructificar. El nou govern va preferir assegurar la nominació de Santiago per l’any 2000 i aconseguir la capitalitat cultural de 2002 per a Salamanca, compartida amb Bruges. Barcelona, per tant, es va quedar sense capitalitat cultural, i la necessitat de trobar un gran esdeveniment es va convertir en una obsessió. Va ser aleshores, a finals del 1996, quan va sorgir la idea d’organitzar un Fòrum Universal de les Cultures per a l’any 2004. Un projecte que, sota el mandat de l’alcalde Joan Clos, va marcar el final d’una etapa, que havia començat 30 anys abans, quan en el seu primer discurs com alcalde, Pasqual Maragall es va proposar mantenir i reforçar els contactes internacionals i el “leadership dels municipis espanyols” per situar Barcelona “en una cota superior”. No podem, doncs, valorar la trajectòria europea i internacional de Maragall en termes de beneficis materials per la ciutat sinó en termes de beneficis immaterials, de prestigi internacional. Maragall va estar al servei d’una causa, la causa del municipalisme, més enllà dels rèdits que finalment el seu activisme reportessin a la ciutat. 2 3 �5. Una acció política al servei d’una causa: l’Europa de les ciutats L a projecció internacional de Pasqual Maragall, el seu europeisme actiu, amb voluntat de convertir la ciutat “en far d’un europeisme urbà progressista”, va convertir Barcelona en una ciutat plenament inserida en la nova “identitat-projecte” europea. Maragall entenia Europa com la nova nació a la que calia aspirar. Una nació de ciutadans que superés les velles nacions europees, llargament enfrontades. I per a construir la gran nació europea oferia la “petita pàtria” de les ciutats. Maragall, que havia sabut dotar Barcelona d’una identitat-projecte amb els Jocs Olímpics, que la va dotar d’orgull per projectar-la cap al futur, va voler dotar a les ciutats europees d’una identitatprojecte vinculada al projecte de construcció europea. Podríem dir, per tant, que la principal característica del lideratge de Pasqual Maragall en l’àmbit europeu i internacional va ser posar en valor la ciutat com a “identitat-projecte”, utilitzant la terminologia de Manuel Castells. Una identitat urbana basada en un projecte de ciutat i no en una identitat-resistència, pròpia de determinats nacionalismes i localismes. Francesco Rutelli, alcalde de Roma entre 1991 i 200140, destaca que cal entendre l’activisme de Maragall en el context del anys 90, quan es va produir “l’esperança en la democràcia local” en un moment en què es teoritzava sobre el final de la història i de les ideologies. Aquest moviment de ciutats dels anys 90, que té una força inèdita segons Rutelli, és fruit de les xarxes ja creades als anys 80. Es produeix una continuïtat entre les xarxes creades els anys 80, en una Europa encara no reunificada, i l’eclosió del moviment de ciutats als anys 90, quan s’estableixen relacions amb les ciutats de l’Est d’Europa. Un moment històric en què la “proximitat” i la “subsidiarietat” s’entenien com a “complementàries de la globalització”. Una democràcia local que havia de fer possibles governs menys burocràtics i més dinàmics. En aquest context, la idea de ciutat té en la ciutat de Barcelona una de les expressions més importants, i com a conseqüència moltes ciutats europees deuen a Barcelona aquesta idea de ciutat que també van fer seva. En el lideratge de Pasqual Maragall en el moviment europeu i internacional de ciutats, com en bona part de la seva acció política, la pràctica precedeix (i condueix a) la teoria. És l’exercici pràctic de la política i del lideratge el que el condueix a elaborar, amb posterioritat, una teoria. Practice drives theory, que diuen els anglosaxons. És així com es va construir la teoria del “Model Barcelona” i és així com s’ha d’entendre el seu pensament sobre el rol de les ciutats en el procés de construcció europea. La pràctica política que desenvolupa entre 1986 i 1998, que s’inicia amb l’impuls d’Eurocities i culmina amb la presidència del Comitè de les Regions, és el que li permet teoritzar l’Europa de les ciutats i les regions, l’Europa pròxima, l’Europa de la subsidiarietat. En aquests dos anys de presidència del Comitè, Maragall va avançar en la teorització de l’Europa de les regions i l’Europa de la proximitat, especialment de la mà d’un grup d’alcaldes italians i del nou president del govern italià, Romano Prodi. Maragall va conèixer Prodi a Brussel•les el juliol de 1995, quan havia sigut elegit candidat del centre-esquerra italià per a les eleccions generals de l’any següent. Un cop elegit president del govern italià s’hi va tornar a reunir el juny de 1996, per 40 Entrevista realitzada a Francesco Rutelli, el 20 de novembre de 2014, en motiu de la seva participació en la primera conferència anual “Llegat Pasqual Maragall”. 2 4 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / L L E G A T P M - W O R K I N G P A P E R N . 2 �a demanar-li el seu suport a les reivindicacions del Comitè de les Regions en la revisió del Tractat. L’estreta col•laboració amb els alcaldes de Roma (Francesco Ruttelli), Venècia (Màssimo Cacciari), i Bolonya, entre d’altres, i la sintonia amb Prodi va donar lloc a la publicació col•lectiva “Europa prossima”, un dels exemples col•lectius més reeixit de reflexió sobre l’Europa de les ciutats i les regions41. En aquesta publicació Maragall hi desgrana la seva “Teoria de la proximitat”42, fonamentada en tres principis: federalisme, subsidiarietat i proporcionalitat. Per Maragall el federalisme representa “l’ideal d’una federació d’Estats europeus anàloga a la dels Estats Units d’Amèrica”; la subsidiarietat “exigeix que cap autoritat traspassi la seva esfera de competència” i està vinculada a la devolution, és a dir, a “l’autogovern recuperat”; i entén la proporcionalitat com “la necessitat que la Unió no utilitzi més mitjans dels necessaris per a perseguir determinades finalitats que li són atribuïdes subsidiàriament”. En base a aquesta teoria, Maragall defensa que la ciutadania europea, la nova “nació Europea” només es pot crear a partir de la ciutadania europea, com una “nació cívica” i, per tant, estructurada en base a la societat civil. En la seva concepció societària de la nació, “la societat civil és l’elixir de la llarga vida” i alerta sobre el perill que Europa es construeixi com una “societat estatalitzada”, seguint el model francès i alemany, i allunyant-se del model britànic i italià, “països caracteritzats fonamentalment com a societat civil”43. En aquesta nova nació europea, per tant, les ciutats hi tenen un paper essencial perquè es situen entre la societat i l’Estat. La seva tesi és que “Europa no pot fer-se sense unió ni sense devolució” i la seva conclusió que “Europa existeix en la mesura que el seu territori es descriu com un sistema de nodes actius (les ciutats i els seus hinterlands), més que no pas com un pastís partit en trossos per les fronteres estatals”44. És a dir, Europa és, per sobre de tot, un sistema de ciutats. I és en aquest sistema de ciutats, que Barcelona vol exercir el lideratge. 41 Maragall, Pasqual (ed.): Europa próxima: Europa, regiones y ciudades, Edicions UPC i Edicions UB, Barcelona, 1999. 42 Maragall, Pasqual: “Teoría de la proximidad: federalismo, subsidiariedad y proporcionalidad” a Europa próxima: Europa, regiones y ciudades (1999), pp. 45-49. 43 Maragall, Pasqual: “Europa: una nueva nación: La ciudadanía europea” a Europa próxima: Europa, regiones y ciudades (1999), pp. 51-54. 44 Maragall, Pasqual: “La devolution en Europa: conclusiones” a Europa próxima: Europa, regiones y ciudades (1999), pp. 117121. 2 5 �6. Conclusions Maragall entenia Europa com la nova nació a la que calia aspirar. Una nació de ciutadans que superés les velles nacions europees, llargament enfrontades. I per a construir la gran nació europea oferia la “petita pàtria” de les ciutats. La seva principal aportació en l’àmbit europeu va ser posar en valor la ciutat com a identitat-projecte, utilitzant la terminologia de Manuel Castells. Una identitat urbana basada en un projecte de ciutat i no en una identitat-resistència, pròpia de determinats nacionalismes i localismes. Maragall, que havia sabut dotar Barcelona d’una identitat-projecte amb els Jocs Olímpics, que la va dotar d’orgull per projectar-la cap al futur, va voler dotar a les ciutats europees d’una identitatprojecte vinculada al projecte de construcció europea. I ho va fer a través de la pràctica institucional: institucionalitzant les xarxes de ciutats, donant nova vida a institucions existents, com el CMRE, i aprofitant l’oportunitat del nou marc normatiu sorgit del Tractat de Maastricht, a través del Comitè de les Regions i el principi de subsidiarietat. Pasqual Maragall va saber aprofitar la finestra d’oportunitat que implicava la nova etapa que es va obrir a Europa a partir de 1989-1991 per dotar de capacitat institucional al moviment europeu de ciutats. L’alcalde Maragall va entendre que les ciutats no serien un actor reconegut a Europa si no formaven part de les institucions que representaven a les administracions sub-estatals, i és per aquesta raó que va lluitar no només per a que fossin reconegudes en igualtat amb les regions sinó per aconseguir que un alcalde, el de Barcelona, liderés aquestes institucions. En aquest punt els objectius estratègics de Maragall en l’àmbit europeu van coincidir amb els seus objectius en l’àmbit nacional, en el que lliurava una batalla institucional entre el municipalisme que liderava ell des de l’Ajuntament de Barcelona i el nacionalisme que liderava Jordi Pujol des de la Generalitat de Catalunya. Una batalla que es va traslladar a l’àmbit europeu i que va tenir com a resultat que els dos polítics catalans més importants del moment tinguessin una presència institucional i simbòlica a Europa que no s’ha tornat a igualar. Maragall va aconseguir ser elegit president del CMRE i del Comitè de les Regions, i després de ser-ho va posar el seu càrrec i la institució que representava al servei d’una causa: la causa del municipalisme europeista. És a dir, al servei d’unes ciutats que havien d’esdevenir la nova force de frappe de l’europeisme. Un europeisme urbà i pròxim, capaç de fer viure Europa a cada barri de cada ciutat europea. Una Europa pròxima, que no intentés esborrar les singularitats sinó que es construís com a paraigua d’aquesta pluralitat. E pluribus unum, resaria la no nata Constitució una dècada més tard. Les presidències del CMRE i del Comitè de les Regions es van caracteritzar, com la majoria de càrrecs institucionals que va exercir Maragall, per la voluntat de canvi: canvi tant en les formes, en els símbols, com en el fons, en el marc institucional. Maragall va deixar empremta en les institucions que va presidir, tot i que va ser al CMRE on va poder assolir millor els seus objectius, esdevenint un instrument útil per institucionalitzar el rol de les ciutats tant a nivell europeu com mundial. El Comitè de les Regions, en canvi, va resultar ser un artefacte més complex de conduir, coincidint, a més, la seva presidència amb l’etapa final com alcalde. Podríem, fins i tot, fer el paral•lelisme entre la presidència del CMRE i la seva etapa com alcalde de Barcelona i la presidència del Comitè de les Regions i la seva etapa com a president de la Generalitat. La segona va ser més breu i va haver de fer front a moltes més resistències, però va aconseguir la 2 6 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / L L E G A T P M - W O R K I N G P A P E R N . 2 �consolidació i el reconeixement institucional singularitzat que volia per al Comitè, més enllà de la seva evolució posterior. Finalment, i en relació a l’impacte concret a la ciutat de Barcelona del lideratge europeu de Pasqual Maragall, cal reconèixer que no es van aconseguir resultats tangibles, i llargament esperats, com ara la seu d’un organisme comunitari. Però l’actiu europeisme de Pasqual Maragall, amb voluntat de convertir la ciutat “en far d’un europeisme urbà progressista”, va convertir Barcelona en un model per a la majoria d’alcaldes de grans ciutats europees dels anys 90. En aquest sentit, la principal aportació de Maragall a la projecció internacional de la ciutat va ser un intangible: el prestigi internacional. Maragall va situar Barcelona al capdavant de les ciutats europees i en una de les ciutats referent a nivell internacional. Un prestigi que vint anys després segueix donant notables fruits a la ciutat. 2 7 �7. Referències Acuto, M. (2013). Global cities, governance and diplomacy: The urban link. Routledge. Acuto, Michele (2013) “City Leadership in Global Governance”. Global Governance: A Review of Multilateralism and International Organizations: July-September 2013, Vol. 19, No. 3, pp. 481-498. AJUNTAMENT DE BARCELONA (1995): Barcelona al món. Barcelona en el Mundo. Barcelona in the World. Gabinet de Relacions Exteriors de l’Ajuntament de Barcelona. AJUNTAMENT DE BARCELONA (2006): Barcelona in the World 1995-2004. Departament de Relacions Internacionals de l’Ajutament de Barcelona. AJUNTAMENT DE BARCELONA (2008): Pasqual Maragall i Mira. Medalla d’Or de la Ciutat. Àrea de Relacions Públiques i Protocol de l’Ajuntament de Barcelona. ARXIU PASQUAL MARAGALL. Fons documental del President Pasqual Maragall i Mira. Arxiu Nacional de Catalunya. BORJA, Jordi i CASTELLS, Manuel (1997): Local y global. La gestión de las ciudades en la era de la información. Editorial Taurus, Barcelona. CASTELLS, Manuel (1996): La era de la información. Economía, sociedad y cultura. Alianza Editorial, Barcelona. CLOS, Joan (2004): “Barcelona: la ciutat, espai de cohesió social”. Revista FRC nº8. Fundació Rafael Campalans. COOPER, Robert (2002): “The Post-Modern State” in LEONARD, Mark (ed.) Re-ordering the world. The Foreign Policy Centre, London. COMMITTEE OF REGIONS (2004): Key Dates in the history of the Committe of the Regions, Brussels CURTIS, Simon (2011): “Global cities and the transformation of the international system” Review of International Studies, vol. 37, n.4, p. 1923-1947 FRIEDMANN, John (1986): “The World City Hypothesis” Development and Change vol. 17, p.6984. GRASA, Rafael (2006): “The evolution of the International System: The Time of Global Networks and Interconnected cities” in Barcelona in the World 1995-2005, Ajuntament de Barcelona GRASA, Rafael y SÁNCHEZ CANO, Javier (2013): “Acción internacional y en red de los gobiernos locales. El caso de la ayuda para el desarrollo” en Revista Cidob d’Afers Internacionals n.104, p.83105. Cidob, Barcelona. KISSACK, Robert (2013): “Ciudades y espacions urbanos en la política internacional” en Revista Cidob d’Afers Internacionals n.104, p.7-18. Cidob, Barcelona. 2 8 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / L L E G A T P M - W O R K I N G P A P E R N . 2 �MAURI, Luis i URÍA, Lluís (1998): La gota malaia. Una biografia de Pasqual Maragall. Edicions 62, Barcelona. MARAGALL, Pasqual (1997): “Document històric: carta de Pasqual Maragall a Pujol i González”, Barcelona, metròpolis mediterrània, n.37. Ajuntament de Barcelona. MARAGALL, Pasqual, ed. (1999): Europa pròxima. Europa, regiones y ciudades. Edicions UPC i Edicions UB, Barcelona. MARAGALL, Pasqual (2008): Oda inacabada. Memòries. La Magrana, Barcelona. MOORE, Carolyn (2008): “A Europe of the regions vs. the regions in Europe: reflections on regional engagement in Brussels” Regional and Federal Studies, 18(5), p. 517-535 MORATA, Francesc (2005): El proyecto de Tratado Constitucional: la participación regional en el control de subsidiariedad. Bellatera: Institut Universitari d’Estudis Europeus, WPOL 9/2005 PIATTONI, Simona (2010): The theory of multi-level governance: conceptual, empirical, and normative challenges. Oxford: Oxford University Press. SÁNCHEZ CANO, Javier (2015): “Entre lo interno y lo europeo: la acción exterior de las regiones en la Unión Europea”. REAF, núm.21, abril 2015, p. 128-158 SASSEN, Saskia (1991): The Global City: New York, London, Tokyo. Princeton University Press, Princeton. SASSEN, Saskia (1994): Cities in a Global Economy, Thousands Oaks, California, Pine Forge Press. SASSEN, Saskia (2005): “The Global City: Introducing a Concept” Brown Journal of World Affairs, vol. XI, n.2, p. 27-43 SERRA, Narcís (2004): Barcelona, 1979-2004: vint-i-cinc anys de transformacions. Conferència de Narcís Serra al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, 25 de març de 2004. Àrea de Relacions Publiques i Protocol de l’Ajuntament de Barcelona. 2 9 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource “Ciutadans d'Europa, unim-nos!”: La contribució de Pasqual Maragall a l'impuls i projecció d'un moviment europeu de ciutats Creator An entity primarily responsible for making the resource Aixalà i Blanch, Albert Type The nature or genre of the resource Working Paper Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Europa Ciutadania Ciutats Relacions Internacionals Description An account of the resource Número 2 de la col·lecció de Working Papers del programa Llegat Pasqual Maragall. Abstract A summary of the resource. "Ciutadans d'Europa, unim-nos!" és el segon working paper de la col·lecció Llegat Pasqual Maragall. El seu autor, Albert Aixalà, analitza l'acció de Pasqual Maragall en la projecció del moviment de ciutats europees entre 1991 i 1998, a partir dels seus discursos i articles i de la seva intensa agenda i activitat internacional. Una activitat que el va portar a teixir una àmplia xarxa de contactes amb alcaldes de tot el continent i que van situar Barcelona a l'epicentre de la transformació del rol de les ciutats per a convertir-les en actors polítics de la nova etapa històrica que es va obrir a Europa després de la caiguda del mur de Berlín i la desaparició de la Unió Soviètica. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Publisher An entity responsible for making the resource available Fundació Catalunya Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2015-10 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Recerca https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/565/catalunya_xarxa.jpg 0ea4f4389764d01da249a711fcd5d807 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Catalunya, xarxa de ciutats: el municipalisme de Pasqual Maragall i la seva influència en la governança de Catalunya. Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Catalunya Municipis Govern Barcelona Acció política Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Treball resultant de l'ajut de recerca del programa Llegat Pasqual Maragall. El llibre és el número 1 de la Col·lecció Recerca - Llegat Pasqual Maragall. Creator An entity primarily responsible for making the resource Pradel Miquel, Marc Publisher An entity responsible for making the resource available Fundació Catalunya Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2016 Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Monografia Abstract A summary of the resource. Text a la contraportada: Catalunya, xarxa de ciutats analitza el pensament i l'acció municipalista de Pasqual Maragall, traçant una línia de continuïtat entre la seva contribució a la transformació de la ciutat de Barcelona i l'impuls al municipalisme català durant el seu mandat com alcalde (1982-1997) i la seva acció política com a President de la Generalitat entre 2003 i 2006. L'autor d'aquesta recerca defineix les principals característiques del pensament municipalista de Maragall, que entronca clarament amb la tradició del catalanisme progressista, i ens mostra la coherència entre l'acció política del Maragall alcalde i l'acció política del Maragall President, que impulsa l'enfortiment institucional dels governs locals i la descentralització de les polítiques sectorials del Govern de la Generalitat. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. El llibre en format digital: <a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/publicacions/78/catalunya-xarxa-de-ciutats.html">https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/publicacions/78/catalunya-xarxa-de-ciutats.html</a> EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Recerca Sobre Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2666/WP3_Federalisme_JLLCampa.pdf 0aafd39291edde5c67e05be4665a0a63 PDF Text Text Working paper n.3 El pensament polític de Pasqual Maragall en relació al federalisme i a l’encaix Catalunya -Espanya Josep Lluís Campa Planas Abril 2016 1 �Sumari 1. OBJECTIU DEL TREBALL 1.1. Preguntes d’investigació 1.2. Justificació 5 5 5 2. MARC TEÒRIC 2.1. El federalisme 2.2. Les relacions Catalunya-Espanya 6 6 15 3. METODOLOGIA 20 4. ANÀLISI QUANTITATIU DELS CONCEPTES 4.1. Paraules més utilitzades 4.2. Eixos d’anàlisi 4.3. Criteris complementaris 22 22 23 26 5. ANÀLISI DEL PENSAMENT DE pASQUAL MARAGALL 5.1. Federalisme 5.2. Catalunya i Espanya 5.3. Relacions entre Catalunya i Espanya 5.4. Nacionalisme 5.5 Europa 5.6. Estatut 5.7. Fiscalitat 5.8. Interlocució 5.9. Independència 28 29 35 40 44 47 49 52 54 56 6. CONCLUSIONS 57 7. RESPOSTES A LES PREGUNTES D’INVESTIGACIÓ 64 8. BIBLIOGRAFIA 68 annexOS 70 La primera versió d’aquest treball es va presentar el juny de 2014 com a Treball Final de Grau de l’autor en el Grau de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra, tutoritzat pel professor Marc Santjaume Calvet 2 | f u n d ac i ó C a t al u n y a e u r o pa / lle g a t pm - w o r k i n g pape r n . 1 �Resum P asqual Maragall és una figura cabdal de la política des de la restauració democràtica a Espanya, en els àmbits local, català i espanyol. Ha deixat la seva empremta com Alcalde de Barcelona i responsable màxim dels Jocs Olímpics de 1992, i com a President de la Generalitat de Catalunya en el període de gestió i aprovació del nou Estatut de Catalunya del 2006. Tot i ser un polític lligat a un partit concret (el PSC) ha mostrat una capacitat constant de plantejar-se la política amb llibertat de pensament, oferint a la societat enfocaments i alternatives que desbordaven els límits partidistes. Des de la seva perspectiva catalanista, ha intentat millorar el marc Constitucional i Estatutari de relacions entre Catalunya i Espanya partint del reconeixement de Catalunya com a nació, amb la conseqüència derivada de considerar a Espanya com a “nació de nacions”. En base a aquests dos fets citats, el federalisme de tipus pluralista és la seva proposta d’articulació territorial per Espanya. L’objectiu del treball és recopilar, classificar i analitzar metodològicament el pensament polític de Pasqual Maragall en relació al federalisme com a proposta constitucional que pugui establir un encaix estable de Catalunya en el conjunt d’Espanya, i serveixi a la vegada per la integració de Catalunya en la Unió Europea. Paraules claus: Federalisme, Pluralisme, Catalanisme, Catalunya, Espanya, Europa Abstract P asqual Maragall is a political key figure since the restoration of democracy in Spain, at the municipal, state and national level. Mr. Maragall left his mark as the Mayor of Barcelona during the 1992 Olympic Games, as well as the President of the Generalitat of Catalonia during the preparation and parliamentary approval in 2006 of the new Statute of Catalonia. Despite being tied to one political party (Socialist Party of Catalonia, PSC), Mr. Maragall’s political views are embedded on the freedom of thought, offering approaches and alternatives that overcome partisan views. From his understanding of Catalonia as a nation, and Spain as a “nation of nations”, Pasqual Maragall aimed to improve the legislative framework that rules the relationship between Catalonia and Spain. Mr. Maragall’s political proposal for the territorial organization of Spain is been known as “Pluralist Federalism”. The purpose of this study is to collect, classify and analyze methodologically Pasqual Maragall’s pluralist federalism thinking. This study will focus on Mr. Maragall’s constitutional proposal aimed to ensure not only Catalonia’s steady fit in Spain, but also the integration of Catalonia in the European Union. Keywords: Federalism, Pluralism, Catalanisme, Catalonia, Spain, Europe 3 �1. Objectiu del treball 1.1. Preguntes d’investigació L ’objectiu del treball és recollir, estudiar i analitzar el discurs polític que en relació al federalisme i als problemes de la relació entre Catalunya i Espanya fa Pasqual Maragall en el període 1982-2006, és a dir entre el moment en què és elegit Alcalde de Barcelona i fins la finalització de la seva etapa com a President de la Generalitat de Catalunya, incloent el període en que va ser candidat a la presidència de la Generalitat. El treball té una concepció ampla i global, amb la finalitat d’identificar els trets que composen el pensament de Pasqual Maragall sobre la problemàtica plantejada. Aquesta recerca d’una visió extensa sobre els plantejaments polítics d’en Maragall, es concreta, a més, en unes preguntes a les que el treball busca donar resposta: Quin és el diagnòstic que fa Pasqual Maragall sobre les relacions entre Catalunya i Espanya? Es pot identificar un “model Maragall” com a proposta per construir una nova forma d’organització política per Espanya i Catalunya? Té aquest model característiques federals? Quin tipus de federalisme proposà Pasqual Maragall? Maragall és nacionalista, catalanista o espanyolista? Fins a quin punt l’Estatut de 2006 respon al pensament i les propostes de Pasqual Maragall? Eren les propostes de Pasqual Maragall la tercer via per la que alguns aposten com alternativa de sortida al problema polític actual entre independència i l’status-quo vigent? 1.2. Justificació Dins de la bibliografia consultada sobre el President Maragall, no ha estat possible localitzar cap estudi sobre aquest tema en concret; de fet hi ha moltes biografies, entrevistes i reculls d’escrits i discursos, però cap treball sobre l’estudi del pensament polític general d’en Maragall. Es tracta doncs d’un treball que intentarà investigar en un tema inèdit i del que no hi ha antecedents. La primera intenció del treball era abordar el conjunt del pensament del President, però els treballs i contactes previs ens han fet concretar en el federalisme i les relacions entre Espanya i Catalunya. La amplitud dels temes sobre els que en Maragall ha treballat (el govern de la ciutat, l’urbanisme, el paper de les ciutats i les regions al Mediterrani i a Europa, les noves formes de partit polític) i també la característica dispersió i aparent desordre -que no manca de rigor- del seu pensament van portar a limitar l’abast del treball als temes concrets citats. A més, el treball té un interès conjuntural en base al conflicte polític present, centrat precisament en l’encaix –o no- de Catalunya dins d’Espanya, i a algunes de les propostes de solució que es plantegen, com la del federalisme 4 | f u n d ac i ó C a t al u n y a e u r o pa / lle g a t pm - w o r k i n g pape r n . 1 �2. Marc Teòric 2.1. El federalisme Context general E n el món s’estan donant una sèrie de canvis i moviments que alteren la situació de la postguerra mundial caracteritzada per l’equilibri del terror nuclear, l’enfrontament entre dos models econòmics i polítics amb dues grans superpotències, i -un cop produïts els processos de descolonització- el manteniment de les fronteres dels estats existents. D’una banda, el procés de globalització de l’economia amb la desaparició de fronteres (al menys pel que fa als capitals, serveis i determinats béns), la tendència a la integració en empreses transnacionals, i a les regulacions realitzades a nivell supraestatal, comporta la superació “per dalt” de l’escala del nivell dels estats, fins i tot arribant a formes de governança global: “No podem anular la globalització; està aquí per a romandre. La qüestió és cóm fer-la funcionar. I per funcionar caldrà tenir institucions públiques globals que ajudin a establir les regles” (Stiglitz, 2002: 278). Aquesta globalització és paral·lela a la necessitat de tractar al ciutadà de forma propera, donantli respostes adequades i fins i tot personalitzades a les seves necessitats, des de la proximitat i el nivell local. L’extensió del principi de subsidiarietat és una manifestació d’aquest moviment cap a la potenciació de la gestió local. En l’àmbit europeu, el procés progressiu de construcció de la Unió Europea1, si no es veu interromput, pot conduir a una organització de caire federal, on els estats actuals es convertirien en estats federats de la Unió. De fet, els estats actuals es veuen sotmesos a diferents tensions: cessió de sobirania i de competències cap a organismes supranacionals (com les institucions de la Unió i els organismes independents creats per la Unió com són el Banc Central Europeu i el Tribunal Europeu de Justícia); pressió dels seus ens regionals i locals per traspassar competències als nivells polítics i de gestió més propers al ciutadà, que en funció de la historia, l’homogeneïtat interna del país i la seva dimensió física, tenen més o menys força, i més o menys caire polític o administratiu; i pèrdua de control sobre la regulació i poder sobre determinats àmbits, en especial el financer. Un altre moviment que s’està produint és l’increment de les migracions de ciutadans entre països, de forma que les societats estatals estan perdent l’homogeneïtat que tenien, passant en general a incloure un grau més alt de diversitat cultural, lingüística i religiosa. També en aquest context està present el Trilema de Rodrik (Rodrik, 2007), que considera que en el món globalitzat són incompatibles tres conceptes: la democràcia, la sobirania nacional i la globalització2. 1. “¿Qué es exactamente la Unión Europea? ¿Es una organización internacional… o es un estado federal? La UE no se circunscribe bien a ninguna de las dos categorías. A diferencia de otras Organizaciones Internacionales, ha recibido la delegación de importantes poderes independientes, tanto en el ejecutivo, el legislativo, como en el judicial, de forma muy parecida a como los ostenta un estado. Sin embargo, a diferencia de los estados federales, los gobiernos de los estados miembros siguen siendo los signatarios soberanos del Tratado de la UE y los estados miembros siguen siendo soberanos en muchas áreas de la política, incluida su capacidad de firmar tratados internacionales. (Hix i Hoyland, 2012: 12). El sistema político de la UE está descentralizado en grado sumo, se basa en el compromiso voluntario de los estados miembros y de sus ciudadanos, y descansa en organizaciones subalternas (los estados-nación existentes) para administrar la coerción y otras formas de poder estatal” (Hix i Holand, 2012: 15). 2. Segons Rodrik, els estats, aplicant la seva sobirania nacional, generen costos de transacció en el comerç mundial associats a discontinuïtats legals i regulatòries; la integració econòmica mundial requereix eliminar els obstacles entre les fronteres; i per últim, la democràcia, difícil ja en entorns estatals homogenis social i culturalment, ho és encara més aplicada a nivell mundial. Rodrik expressa la necessitat de fer una elecció entre dos d’aquest tres conceptes, en la mesura que els tres no es poden combinar alhora en el món actual. 5 �Per tant, considerant que els estats estan deixant de ser uniformes, estan perden el monopoli de moltes competències, i estan abocats a gestionar la diversitat i la pluralitat, les solucions organitzatives basades en la uniformitat, la centralització i la simetria no semblen tenir gaire futur. Cal introduir, doncs, pluralisme en l’enfocament. Federalisme: Característiques generals El context descrit porta a la necessitat de considerar la creixent importància de les institucions de tipus federal, que puguin afavorir la coexistència de la multiplicitat de nivells de govern. En efecte, Federalisme és un “terme de caràcter normatiu que fa al·lusió a la defensa d’un govern múltiple, que combina elements de govern comú i d’autogovern regional3. Combina unitat i diversitat, acceptant, preservant i fomentant diverses identitats dins d’una unió política més àmplia. L’essència del federalisme com a principi normatiu és la perpetuació tant de la unió com de la no-centralització al mateix temps” (Watts, 2006: 97). L’organització federal té els seu origen en els Estats Units. Daniel Elazar resumeix les seves característiques de la següent forma, contemplant el federalisme com un sistema polític de govern i de vincle entre les persones: “un sistema polític no centralitzat en què les competències no estaven assignades per «nivells», sinó distribuïdes per les diferents arenes, federal, estatal i local... En termes estrictament governamentals, el federalisme és una forma d’organització política que uneix diferents formes de govern dins d’un sistema polític general, de manera que totes mantinguin la seva integritat política fonamental. A més, distribueix el poder entre el govern general i els constituents, a fi que tots participin en els processos d’execució i de presa de decisions del sistema. En un sentit més ampli, el federalisme representa el vincle de persones lliures i les seves comunitats, per mitjà d’uns acords polítics duradors però limitats, amb l’objectiu de protegir certs drets i aconseguir unes finalitats específiques comunes tot preservant les integritats respectives dels participants.” (Elazar, 2011: 44, 45). Federalisme és, per tant, separació de poder polític en dos nivells, combinant dues idees: el shared rule, les institucions i el poder compartits en el nivell de la unió federal, i el self rule que es refereix a l’existència d’estructures d’autogovern propi per part de les unitats constituents, de les regions. Les Federacions són sistemes federals aplicats que comparteixen unes característiques estructurals (Watts, 2006, 105): Existència de dos nivells de govern, el federal i el regional, reservant normalment com a competències federals la defensa, les relacions internacionals, la moneda i l’emissió de deute públic, l’equilibri interterritorial i la gestió econòmica (parcialment); assemblees legislatives federals bicamerals, que inclou una segona cambra de representació territorial, amb un paper significatiu en l’elaboració legislativa; un repartiment constitucional formal dels poders que garanteix algunes àrees de plena autonomia per a cada instància; existència d’un fòrum de representació regional dins de les institucions federals; Constitució escrita, dotada de supremacia sobre les altres lleis, i que no és reformable unilateralment sense acord amb les regions; formes d’arbitratge en cas de conflicte (Tribunals o referèndums) que regulen les solucions a les disputes entre els diferents nivells de govern; i establiment de procediments i institucions de col·laboració intergovernamental en àrees amb competències compartides o superposades. Més enllà d’aquests trets formals, és rellevant cóm es donen i s’apliquen en la pràctica els principis 3. Per evitar confusions, al llarg del treball ens referirem a Regions quan parlem de les entitats subnacionals d’una Federació, siguin conegudes com Entitats Constituents, Estats, Regions o Comunitats Autònomes. 6 | f u n d ac i ó C a t al u n y a e u r o pa / lle g a t pm - w o r k i n g pape r n . 1 �legals constitucionals, doncs sovint hi ha diferències entre els plantejaments teòrics i la pràctica política. Són importants els processos polítics, les actuacions de les forces socials dins del sistema, les institucions federals i regionals i el seu funcionament. En el cas concret de les institucions, cal “tenir en consideració no només en quina mesura les institucions de cada sistema reflecteixen el particular equilibri de forces socials i polítiques d’una societat, sinó que també cal considerar quin és l’abast d’aquestes institucions un cop establertes, i com es canalitza i influeix l’articulació d’unitat i diversitat dins de la mateixa” (Watts, 2006:109). Elazar posa èmfasi en la possibilitat de dissenyar sistemes federals centralitzats o descentralitzats, amb jerarquia entre els nivells de poder o no; descriu que “des de bon començament, el sistema de govern nord-americà estava organitzat com una matriu, no com una jerarquia: un sistema polític no centralitzat en què les competències no estaven assignades per «nivells», sinó distribuïdes per les diferents arenes, federal, estatal i local”. Una distribució de competències de tipus matricial, no piramidal, com un reflex més de la separació i equilibri de poders (Elazar, 2011: 43). També es pot distingir entre el Federalisme Cooperatiu, que en el seu disseny i pràctica intenta reduir els conflictes entre els poders i impulsa mecanismes de cooperació més que d’enfrontament, i el Federalisme Competitiu que potencia polítiques –essencialment econòmiques- competitives entre les regions, la qual cosa pot significar beneficis a curt termini entre els ciutadans, però pot atacar la cohesió de la unió federal. (Watts, 2006:169). Dins del disseny dels sistemes federals és important també considerar la qüestió de la Simetria o Asimetria: s’identifica en primer lloc una asimetria política, que existeix en totes les federacions i ve donada per condicionants diversos que incideixen sobre el poder real de cada regió dins de la federació. Les diferències de territori, població, riquesa en recursos naturals que tinguin cadascuna de les parts federades impliquen diferència en el poder que tenen dins de la federació. L’exemple d’una asimetria d’aquest primer tipus ens la dóna comparar, dins dels Estats Units, dos estats com Califòrnia i Vermont, molt diferents en habitants, extensió i potencial econòmic. De fet, es considera que quan existeix asimetria de forma molt extrema és una font d’inestabilitat en la federació, en especial si el nombre d’unitats federades no és molt gran. Un altre tipus d’asimetria és l’anomenada Constitucional, que es dona quan “el grau en que s’assignen les competències a les unitats regionals no són uniformes” (Watts, 2006:176). On està reconeguda ho és per a reconèixer diferències significatives entre les regions. Aquest tipus d’asimetria es pot donar per l’increment normatiu de l’autoritat federal o regional segons els casos, o bé quan dins d’una constitució formalment simètrica les regions poden optar per “assumir” o “abandonar” algunes competències. (Watts, 2006: 179). De fet, Espanya va introduir una asimetria temporal quan va contemplar dues vies diferents d’accés a l’autonomia, i també en la forma com els Estatuts d’autonomia recullen diferents competències. L’estructura d’organització de l’estat té influència i repercussió també en els sistemes electorals i de partits polítics; i a l’inrevés. Es donen combinacions entre sistemes electorals majoritaris amb circumscripcions uninominals i sistemes electorals proporcionals. En relació als partits polítics, hi ha varietats en les formes de relació orgànica entre les estructures dels partits a nivell federal i regional. Algunes federacions tenen a la pràctica més problemes que d’altres, sense que es puguin imputar les disfuncions al model federal, sinó més aviat als propis països. De tota manera s’identifiquen uns factors que afavoreixen el sorgiment de tensions: diferències en la composició social; nivell de desenvolupament econòmic i desigualtat social; llengües no reconegudes; arquitectura institucional no adequada a les diversitats existents; manca d’estratègia política que combini la lleialtat federal i 7 �l’atenció a les reivindicacions regionals; i polarització dels processos polítics, quan cada part creu que només pot guanyar a costa de l’altre (Watts, 2006: 239). No podem acabar aquesta descripció de les característiques del federalisme sense fer esment del seu origen com a pacte polític4, en el sentit “d’agrupació deliberada dels humans com a iguals per establir cossos polítics de tal manera que tots reafirmin la seva igualtat fonamental i preservin els seus drets bàsics”. (Elazar, 2011: 118). Acord, doncs, voluntari, lliure, amb voluntat de continuïtat, respectant identitats originals i la multiplicitat d’interessos, il·lustrat en la següent cita d’Elazar que ofereix el federalisme com a forma d’organització política en món interdependent com l’actual: El federalisme reapareix com a força política perquè s’ajusta al principi que no hi ha majories ni minories simples, sinó que totes les majories es componen de conglomerats de grups, i el principi corol·lari dels drets de la minoria, que no tan sols protegeix que les minories puguin preservar-se, sinó que obliga les majories a ser compostes en lloc de ser artificialment simples. Aquests principis els serveix emfatitzant la base consensual de l’organització política i la importància de la llibertat en la constitució i en el manteniment de la república democràtica. Tots dos principis són especialment importants en un món cada vegada més complex i interdependent en què les persones i els pobles han de viure junts tant si els agrada com si no, i fins i tot aspiren a fer-ho democràticament. Per això no és sorprenent que els pobles i els Estats de tot el món busquin solucions federals als problemes d’integració política dins un marc democràtic. (Elazar, 2011: 116). Federalisme Pluralista Diversos autors reconeixen, però, que el federalisme clàssic pot no donar solució a la diversitat dins d’una societat. Watts posa en evidència que quan hi ha diversitat arrelada en una societat, els intents d’homogeneïtzar-la potenciant la unitat política acostumen a fracassar, i en canvi reconèixer la diferència interna redueix la tensió; però diu també que cal compensar aquest reconeixement amb un enfortiment dels nexes d’unió de la federació així com de la confiança i lleialtat entre els dos nivells de poder. (Watts, 2006: 110). Ferran Requejo observa que, d’una banda, la lògica federalista ha estat segrestada en la realitat dels règims federals dels segles XIX i XX “en primer lloc, pels processos moderns de state-building i, en segon lloc, pels processos de nation-building promoguts pels estats.” (Requejo, 2009: 202). D’altra banda, la història de les federacions s’ha desenvolupat de forma quasi total sobre models de federalisme simètric, que han tingut sempre problemes per acomodar diversitats en el seu sí. De fet, els estats federals -nascuts en part com alternativa als estats centralitzats- acaben compartint en la pràctica principis d’estat unitari. En aquests estats federals es substitueix el súbdit pel ciutadà, que forma part del demos territorial global, i l’autoritat federal es situa moralment per sobre de la regional, i demana lleialtat a tots. El resultat és un retorn al monisme col•lectiu, al poble de tota la federació com a únic subjecte polític (Requejo, 2009: 207). Ja hem esmentat abans que una federació de tipus pluralista és una solució que ofereix el corrent pluralista per a l’organització territorial d’un estat amb diversitat d’identitats internes. De fet, és la solució que sembla poder conjuminar millor la continuïtat de l’estat total amb el reconeixement de la seva pluralitat interna, doncs no passa ni per la dissolució o assimilació de les diferències, ni per la segregació o apartament de les minories. A les característiques enunciades abans dels sistemes federals, les federacions plenament pluralistes 4. Segons el diccionari de la Real Academia Española, federal és un concepte amb origen en la paraula llatina foedus que té el significat de pacte o aliança. El diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans no recull aquest origen. 8 | f u n d ac i ó C a t al u n y a e u r o pa / lle g a t pm - w o r k i n g pape r n . 1 �n’han d’afegir tres de complementàries (McGarry i O’Leary, 2009: 43): • • • Suposen no només una divisió de poders garantida per la constitució, que les autoritats federals no poden rescindir de manera unilateral, sinó també una autonomia substancial, i una adjudicació raonable de recursos fiscals a les regions. Tenen normes de presa de decisions consensuals, i fins i tot consocionals, més que no pas majoritàries al govern federal: Comparteixen poders executius inclusius i acords representatius en el govern federal, i principis proporcionals de representació i adjudicació de càrrecs i recursos; tenen segones cambres fortes que representen les regions, de forma que els Senats no són calcs de la Cambra de Representants; i disposen d’un poder judicial regional fort, amb un paper regional en la selecció dels jutges federals. Són plurinacionals. Reconeixen un concepte de la sobirania pluralista i no monista, és a dir, reconeixen l’existència de diverses nacions en el sí de la unió. Una federació plurinacional comporta autonomia territorial col·lectiva per a les nacions sòcies. En aquest punt, els autors constaten que qualsevol federació, qualsevol model organitzatiu, que pugui adoptar la Unió Europea, per ser viable haurà de ser del tot pluralista, reconeixent la diversitat de la seva composició interna, de forma compatible amb la unió general. Aquest exemple ens ajuda a visualitzar que una federació pluralista és possible en la realitat i que, per tant, les crítiques que es fan al model teòric poden ser superades en la pràctica política. De fet, la Unió Europea va començar com una Confederació [“organitzacions polítiques preexistents s’uneixen per a dotarse d’un govern comú per a l’exercici de determinats fins. El govern comú depèn dels governs de les unitats constituents en estar compost per delegats d’aquests mateixos governs, de manera que s’erigeix sobre una base fiscal i electoral indirecta” (Watts, 2006: 97)], però va adoptant de forma gradual més elements federals, amb els estats clàssics com a parts federades en la Unió. Els factors o condicions d’èxit o fracàs d’una federació pluralista estan en bona part lligats a la història (McGarry i O’Leary, 2009: 74-75). Que la majoria de la federació pertanyi a una nació històricament dominant és una dificultat; en canvi, el fet de formar-se la federació com a resultat d’un procés de democratització com a sortida d’una situació autoritària, és una facilitat. L’existència d’identitats imbricades que afavoreixin lleialtats a nivell de tot l’estat és una facilitat, que fins i tot suggereix la conveniència per un estat de respondre políticament al problema identitari, abans que les relacions entre nacionalitats es puguin deteriorar. La distribució del poder que permeti la influència de les regions en el poder federal és també un factor favorable. L’existència d’una nacionalitat majoritària forta, quan decideix aplicar el federalisme pluralista, és un factor d’èxit superior a la dispersió entre moltes identitats més o menys equilibrades. Són molt difícils empíricament les federacions diàdiques, amb només dos membres. La prosperitat econòmica, que permet més fàcilment la redistribució de recursos, és un altre factor de continuïtat. En relació a l’asimetria, val a dir que el pluralisme federal implica el reconeixement i aplicació en la pràctica de l’existència de diferències entre les regions federades, incloent-hi la coexistència de diverses concepcions de ciutadania. En un federalisme multinacional, els ciutadans membres poden estar sotmesos a lleis diferents, com plasmació de l’enfocament de la solució al dilema entre tractament idèntic o tractament equitatiu: “la igualtat d’individus i de nacions en una federació s’hauria de considerar en funció de les seves necessitats particulars i desenvolupaments històrics, i no per la seva relació idèntica amb altres individus o estats membres en una federació” (Simpson i Tully, 2009: 180). Podem ara recollir la defensa del model que es fa des de la teoria del federalisme plurinacional, davant determinades crítiques ja abans exposades. En relació a la consideració liberal que té prevenció a posar els drets col·lectius de les nacionalitats minoritàries per davant dels drets individuals, cal 9 �tenir en compte que “Una interpretació adequada dels drets individuals liberals i la igualtat vol respecte per la cultura dels pobles ... el federalisme constitueix una defensa contra la propagació de l’autoritarisme, ja que dispersa el poder, té més força en acords pluralistes (multilingües i multiculturals) que en les federacions nacionals (monolingües i monoculturals). El pluralisme territorial és un excel·lent mecanisme de control del despotisme” (McGarry i O’Leary, 2009: 69). També és qüestionable la crítica que es fa en base a una pretesa amenaça a la unitat de l’estat, en el sentit que el pluralisme aprofundeix les divisions i les institucionalitza, portant a l’enfrontament alhora que dificulta els mecanismes redistributius i de solidaritat. Sense deixar de reconèixer que hi ha referents reals empírics d’aquesta situació, l’argument pluralista es basa en la consideració que la mobilització de les minories no surt com a conseqüència de l’organització territorial, sinó que a l’inrevés, és la no solució adequada al problema de la diferència la que porta a l’enfrontament. El pluralisme territorial, el reconeixement de la diferència i la seva gestió –això sí, complexa-, és “l’opció democràtica, liberal i estratègica adequada” ((McGarry i O’Leary, 2009: 72). Un model de federalisme plurinacional basat en el pluralisme de valors Un cop vistes en el punt anterior les característiques del federalisme pluralista, passem a exposar a continuació de quina forma es pot concretar aquest model de pluralisme en una determinada forma d’acord federal; és a dir, quins han de ser els trets que hauria de complir en la pràctica un pacte constitucional de tipus pluralista: En primer lloc, cal el reconeixement constitucional explícit de la plurinacionalitat. L’experiència mostra que la igualtat formal de la ciutadania no garanteix el reconeixement d’aquesta diversitat nacional. Cal remarcar que a vegades es dona un reconeixement de la pluriculturalitat i del multilingüisme, però dins d’una nació única. En segon lloc, hi han d’haver acords asimètrics que permetin un alt grau d’autogovern propi a les nacions minoritàries, compatibles amb mecanismes de cooperació entre els dos nivells de govern, però amb clara divisió de poders i d’assignació de competències Com a tercera condició , cal implicar una regulació plurinacional del govern de la federació, és a dir la necessària participació (i protecció) de les nacions minoritàries en les institucions del govern compartit; han de tenir el mateix dret d’intervenció en els processos de reforma constitucional. Tot plegat requereix de la conformació d’una confiança federal mútua, d’un espai de lleialtat per totes les parts. El que cal evitar és la “tirania de la majoria”. Finalment, i lligant amb el vessant de vincle entre les persones (i les institucions), que és també part del pacte federal, és important desenvolupar una cultura política plurinacional, que faci precisament de la diversitat de nacions un factor d’identitat de la unió política. En quant a la inclusió del dret de secessió, “No sembla que hi hagi cap argument normatiu definitiu —de caràcter moral o funcional— contra la introducció d’aquest dret quan s’institueixen normes procedimentals clares que evitin els usos estratègics per part de les elits de les nacions minoritàries” (Requejo, 2009). Però aquest dret s’ha d’enfocar des d’una perspectiva federal, no pas nacionalista o d’una de les parts: ha de prohibir decisions unilaterals per cap de les parts i introduir l’obligació de negociar en base a uns procediments coneguts. 1 0 | f u n d ac i ó C a t al u n y a e u r o pa / lle g a t pm - w o r k i n g pape r n . 1 �Malgrat l’anterior, Watts argumenta contra la secessió en base al risc de debilitar al conjunt de la federació, a ser un element de desconfiança en el futur, i a que dificulta la coordinació entre els nivells de govern. Tot i això, considera que negar el problema ajuda a que es produeixi la secessió. La proposta en base al pluralisme federal no oblida, més aviat insisteix i reafirma, determinats trets del federalisme: complexitat normativa i institucional; necessària igualtat de les parts que pacten; respostes no definitives; naturalesa experimental del federalisme; adaptació a les característiques especials de cada cas. Per últim, esmentar que Elazar dona una doble dimensió al federalisme: “La virtut del federalisme no únicament radica en la seva utilitat a l’hora de mantenir el pluralisme, sinó també de contenirlo” (Elazar, 2011: 534). Per mitjà del federalisme, es poden articular unitats constituents diverses, unides pel vincle del pacte, assegurar la llibertat necessària per respectar el pluralisme, i organitzar el govern. Resumirem, per finalitzar, la visió teòrica del federalisme, recordant que el concepte Federal significa bàsicament pacte de govern en dos nivells: el central compartit i el regional en forma d’autogovern. Sota aquest concepte hi ha múltiples formes organitzatives possibles, en funció de diferents característiques del disseny aplicat: nacionalitats reconegudes, grau d’unitarisme, grau de descentralització i grau d’asimetria. Conèixer i reconèixer la realitat del país permet el disseny d’un sistema polític més eficient. El federalisme aplicat al món és de forma molt majoritària uninacional, com a resultat dels processos conjunts i paral·lels de formació de l’estat i construcció de la nació. El context mundial d’inicis del segle XXI sembla afavorir, però, la implantació de formes federals pluralistes de repartiment del poder, tant dins dels estats que tenen múltiples nacionalitats internes com en la formació de federacions supranacionals com la Unió Europea. Els sistemes federals, com a conseqüència del repartiment de poders, impliquen complexitat, experiment, adaptació, negociació, col·laboració, empatia, confiança. I això requereix igualtat entre les parts, regles i procediments. En un sistema federal és molt important la creació i manteniment d’una cultura federal, de poder compartit, d’igualtat entre les parts constituents. Aquesta cultura, política, institucional i cívica, afavoreix l’establiment d’un entorn de confiança federal entre les parts, que permet arribar a compromisos creïbles. No és una actitud exclusiva en els sistemes federals, però negar divergències o diversitats i no afrontar problemes reals a les societats, no és la manera de solucionar-los ni apaivagar-los, sinó de fer-los més grans. Per tant, podem concloure que un sistema federal de concepció monista no és la solució per a l’organització política d’estats plurinacionals o amb minories fortes i compactes en el seu interior. Una concepció pluralista de la unió federal, amb reconeixement de la pluralitat interna i dels diversos subjectes polítics existents és més adequada. Això sí, aquest enfocament pluralista ha d’anar acompanyat d’una forta lleialtat mútua entre les unitats constituents, entre elles i envers la Federació. 1 1 �2.2. Les relacions Catalunya-Espanya Aquest apartat del marc teòric el dediquem a concretar l’altre espai que estudiarem del pensament de Pasqual Maragall, a banda del federalisme: el relacionat amb Catalunya, Espanya i les seves relacions de poder, identitat, sobirania, dependència i interdependència. Però a més de Catalunya i d’Espanya, cal tenir en compte un altre subjecte polític que també forma part de l’entorn d’actuació de Maragall, que és Europa: tant com un objectiu a assolir -fins al 1986-, com un referent en la restauració democràtica d’Espanya en un espai polític lliure i democràtic, i finalment com a nova entitat supranacional que influeix en les competències i les relacions entre Catalunya i Espanya. No és de l’abast d’aquest treball un anàlisi detallat de la història, la realitat, l’enfocament i les bases teòrico-polítiques de les relacions Catalunya-Espanya, però sí que cal un mínim d’aproximació als conceptes i fets que conformen aquesta interdependència, doncs influeixen en els tipus d’organització del poder que adopta l’estat espanyol i les seves parts constituents. Per tant, farem a continuació un intent de fixar els conceptes de nacionalisme, catalanisme i federalisme en l’entorn de les relacions entre Catalunya i Espanya, així com descriure certs esdeveniments històrics que tenen influència sobre l’objecte del nostre treball: la instauració de la democràcia a Espanya, la construcció de l’estructura Constitucional i estatutària, i el fracàs del procés de l’Estatut de 2006. Nacionalime - catalanisme - federalisme En el context català es dona una certa confusió semàntica entre les diferents corrents que, especialment des de finals del Segle XIX, han dominat l’esfera política vinculada amb l’encaix de Catalunya a Espanya i les reivindicacions de caràcter nacional o identitari. Josep Termes i Jordi Casassas plantegen el tema de la següent forma: “A Catalunya existeix el terme “catalanisme” un mot genèric l’equivalent del qual (com sovint s’ha destacat) no es troba enlloc d’Europa, com a mínim en una utilització ininterrompuda des de la meitat del S.XIX. Què representa aquest terme indefinit? Estem davant d’un intent reeixit de confrontació amb el terme “nacionalisme”, o del reflex d’una praxis nacionalista que se sent “diferent” per la seva frustració polític-estatal diferent? ... fins a quin punt un terme com el “catalanisme” no intenta defugir el problema central de Catalunya (i és clar del catalanisme) que és la definició completa de la seva sobirania?” ... “Tot i ser el més emprat, el concepte “catalanisme” no és l’únic genèric que ha disputat l’exclusivitat al nacionalisme. A Catalunya no podem oblidar l’existència del federalisme ... que ha acabat identificant tota una manera (sociològica, cultural i política) d’entendre el problemes d’identificació i de reivindicació nacional.” (Casassas, 1997: 58). Han estat termes que han tingut diferent càrrega política i han inclòs diferents concepcions de Catalunya (Almirall, Pi i Margall, Cambó, Roca i Farreres, Nin), tot i que a vegades també han estat polisèmics, al incloure sota una mateixa paraula concepcions polítiques allunyades entre elles, com il·lustra la següent cita de Rafael Campalans: “Nuestro catalanismo humano, opuesto por definición y esencia al chovinismo nacionalista, no tenía nada que ver con el catalanismo utilitario de Cambó ni con el catalanismo doctrinario de los románticos de la historia.” (Casassas, 1997: 73). Determinats autors consideren que no hi ha diferència entre catalanisme i nacionalisme “cal qüestionarse una vegada més si hi ha alguna diferència entre els termes ‘nacionalisme català’ i ‘catalanisme’, amb la finalitat de concloure, també una vegada més, que -en rigor- són la mateixa cosa. Es pot establir un paral·lelisme igualment entre ‘nacionalisme espanyol’ i ‘espanyolisme’ que corresponen al mateix concepte” (Company, 1997: 187). 1 2 | f u n d ac i ó C a t al u n y a e u r o pa / lle g a t pm - w o r k i n g pape r n . 1 �D’una altra banda, Caminal considera que: “Catalanisme i nacionalisme són dues paraules i conceptes complementaris però no sinònims. El catalanisme inclou des dels seus orígens diferents maneres de concebre la identitat de Catalunya i la voluntat d’autogovern. A grans trets es pot dir que federalisme i regionalisme en són les seves dues grans tradicions originàries” ... “Tant regionalistes com federalistes catalans participen d’una doble idea: 1) reconeixement de la identitat de Catalunya i del seu dret a l’autogovern; 2) voluntat de seguir formant part d’Espanya, com un projecte de convivència compartida, sobre la base del reconeixement de la pluralitat de pobles que la conformen. El catalanisme és prou ambigu com per incloure sobre la base d’aquest comú denominador, a regionalistes, autonomistes, federalistes, nacionalistes i independentistes”. (Caminal, 2009: 495). Altres autors (Boix, Castells, Requejo, Ridao)5 identifiquen el catalanisme com un moviment polític ampli, que es dóna principalment durant el segle XX, amb dos objectius concrets: aconseguir l’autogovern de Catalunya i canviar Espanya cap a la modernitat i la plurinacionalitat. En l’entorn temporal en que situem el treball (1998-2006), aquest tres conceptes històrics tenen usos semàntics a vegades confusos. Per evitar confusions en l’anàlisi, en aquest treball farem ús d’aquest termes en les accepcions conceptuals següents: Entendrem per Catalanisme el pensament polític que defensa la identitat diferenciada de Catalunya com a poble o nació i la seva voluntat d’autogovern dins del marc polític espanyol. Per Nacionalisme (català) ens referirem al pensament polític que defensa la identitat de Catalunya com a nació, i la seva voluntat d’autogovern, fins arribar –si és possible- a tenir un estat-nació propi. Finalment Federalisme serà el pensament polític que reconeix la identitat i el dret a l’autogovern de Catalunya (i d’altres pobles) dins de l’estat espanyol, així com també la solidaritat entre ells, i que s’expressa en un pacte d’iguals: el pacte federal. Òbviament, el Catalanisme inclou els altres dos conceptes, en tant que reconeix la identitat i demana l’autogovern de Catalunya. El federalisme pot tenir com horitzó final la integració de Catalunya en una Espanya o en una Europa federal, i el nacionalisme te com horitzó final el reconeixement com estatnació. Espanya i Catalunya des de 1975 Per emmarcar i entendre el pensament de Pasqual Maragall en el període esmentat, hem de tenir en compte el context polític i històric que el precedeix i en el que es desenvolupa. Ens limitarem a una breu exposició dels fets més rellevants produïts des del final de la dictadura franquista, doncs són els que defineixen més directament l’Espanya i la Catalunya del moment; igualment, ens referirem només als que tenen relació amb el model polític territorial i la relació entre les dues entitats. Com a referència general hem fet servir el llibre de Caminal sobre l’Estat autonòmic espanyol (Caminal, 2009). L’aprovació de la Constitució Espanyola el 1978 va obrir el que està reconegut com el període liberaldemocràtic més perllongat de la història d’Espanya. Va ser important la participació de les forces polítiques catalanes en la seva definició i desenvolupament: “La vocación catalana de construir un verdadero Estado español ha sido permanente desde los primeros federalistas, herederos del liberalismo progresista y democrático frente al conservador moderado de los doctrinarios, hasta los constituyentes de 1978 y los nuevos estatuyentes del pasado año 2006” (González Casanova, citat a Caminal, 2009: 479). 5. Jornades del Cicle “Horitzons 2020”. Ateneu Barcelonès. Octubre-Desembre 2013 1 3 �La Constitució va tenir èxit en la consolidació d’un estat democràtic, homologable a les altres democràcies europees, tot i determinats condicionants provinents de la situació anterior (rei designat com el successor pel dictador, paper de les forces armades, preeminència de l’església catòlica, etc). Espanya es va organitzar territorialment mitjançant un fórmula de descentralització política i administrativa coneguda com Estat de les autonomies. En frase de Jordi Solé Tura, en l’article 2 de la constitució espanyola “se dan cita, de manera desordenada, las dos grandes concepciones de España, enfrentadas no sólo en el terreno de las ideas, sino también en el de las armas: la concepción de España como una nación única e indivisible y la concepción de España como un conjunto articulado de pueblos diversos, de nacionalidades históricamente formadas y de regiones” (Solé Tura, citat a Caminal, 2009: 486). La redacció del citat article “defineix un estat híbrid, que no és ni unitari, ni federal, que se sosté sota principis tan unitaristes com centralistes, i s’estructura, en part, com un estat de concepció federal.” (Caminal, 2009: 488). Es pot afirmar doncs que Espanya fa un gran pas des de l’uniformisme anterior cap el reconeixement de la seva diversitat interna, amb el reconeixement de la capacitat d’autogovern, tant per les “nacionalitats” històriques, com per la resta de regions i territoris que formen l’estat. No fixa un model, el deixa obert. Aquest fet es pot interpretar de dues formes: d’una banda, dóna esperança a un gran recorregut en la capacitat d’autonomia i de reconeixement identitari però, de l’altra, no impedeix que es puguin produir moviments involutius cap a un nou centralisme. El resultat és que es transforma la cultura política espanyola, “però persisteix la divisió nacional, la reserva o oberta resistència contra tot desenvolupament federal d’aquest pluralisme nacional. Continua veient-se aquest pluralisme com un risc per a la unitat d’Espanya, quan aquest és, contràriament, fonament imprescindible per avançar cap a una unió política sòlidament assentada” (Caminal, 2009: 491). Catalunya va participar de forma intensa i amb lleialtat democràtica i institucional en el nou estat constitucional. L’esmentada doble idea del paradigma bàsic del catalanisme polític (dret d’autogovern dins d’una Espanya plurinacional) ha estat diagnosticada com esgotada i superada per l’actual catalanisme després de les complexitats del procés estatutari del 2006 i la sentència restrictiva del Tribunal Constitucional de 20106. Però s’han donat resistències a la visió plurinacional d’Espanya. El desenvolupament legal i institucional de l’estat de les autonomies ha estat “més basat en una concepció devolucionista que en la construcció d’un model federal coherent” (Caminal, 2009: 501). Diferents fets avalen aquesta afirmació: la LOAPA, el manteniment de la província com entitat local i circumscripció, la no adequació del Senat com a cambra de representació territorial, la limitació en el finançament autonòmic, el no reconeixement de les llengües de forma igualitària, la concepció centralista del Poder Judicial i del propi Tribunal Constitucional Tot plegat ha portat al fracàs del procés del segon Estatut d’autonomia. L’intent d’aprofundir en el reconeixement de la pluralitat nacional de l’estat i d’incrementar i garantir les capacitats de govern autonòmic que va significar l’Estatut de 2006 van acabar de forma abrupta amb la sentència del Tribunal Constitucional de 2010. El procés polític que va dur fins aquest final, amb les dificultats de negociació, els canvis sobre el projecte inicial, les campanyes en contra, la manipulació partidista de la configuració dels membres del Tribunal, el canvi d’un text ratificat en referèndum pel poble català, va portar primer a 6. Professors Boix, Castells, Requejo i Ridao en diferents jornades del Cicle “Horitzons 2020”. Ateneu Barcelonès. Octubre-Desembre 2013. 1 4 | f u n d ac i ó C a t al u n y a e u r o pa / lle g a t pm - w o r k i n g pape r n . 1 �la desafecció7 i desprès a la situació actual caracteritzada per l’increment del sentiment nacional català: els que creuen que Catalunya hauria de ser un estat independent han passat d’un 19,4% al gener de 2010 a superar el 45% en l’actualitat8. Convé esmentar en aquest punt la visió de Buchanan sobre la dinàmica que pot portar a una demanda popular d’independència: un grup d’una part de l’estat demana més competències d’autogovern, l’estat ignora la petició o concedeix l’autonomia però en la pràctica incompleix l’acord, amb el que molts autonomistes es tornen secessionistes. L’estat reacciona durament contra la independència amb la qual cosa augmenta el nombre d’independentistes i el seu grau de convenciment (que pot portar a recórrer fins i tot a la violència). Es tracta d’un joc de seguretat de doble cara: ambdues parts saben que la millor solució és l’autonomia intraestatal, però no tenen la seguretat (confiança) que l’altra part recolzarà de bona fe una acord d’aquest tipus. La unitat subestatal no confiarà en el respecte pel nivell d’autonomia ofert, l’altra –l’estat- no concedirà una autonomia que veu inestable i com un pas més cap a la secessió. (Buchanan, 2013: 19). Com a resum d’allò dit fins ara sobre les relacions entre Catalunya i Espanya des de 1975, constatem que la Constitució espanyola va tenir èxit en la construcció d’un estat liberal democràtic, però no l’ha tingut en la formació d’un estat plurinacional organitzat de forma federal. Els poders que tenen una visió d’Espanya com a nació única, uniforme, governada des d’un centre polític han aconseguit fer-se seva una Constitució que permetia altres lectures i formes de desenvolupament més pluralistes. Això ha portat a un canvi de paradigma en l’àmbit del catalanisme polític, que sembla haver tancat el doble eix clàssic que intentava aconseguir més autogovern a Catalunya al temps que procurava l’evolució de l’estat espanyol cap el reconeixement de la seva pluralitat interna. En conseqüència, els conceptes de catalanisme, nacionalisme i federalisme estan variant els significats que tenien històricament. El catalanisme sembla evolucionar, conjuntament amb el nacionalisme, cap al sobiranisme amb un nou horitzó -no utòpic- d’independència, abandonant com objectiu paral·lel la regeneració d’Espanya. El federalisme impulsat des de Catalunya necessitaria de trobar recolzament en la resta d’Espanya per poder ser una alternativa creïble; a més, si l’alternativa federal que pugui oferir no és pluralista i plurinacional, no es podrà considerar que formi part del catalanisme ampli. 7. Exemples de discursos de José Montilla com President de la Generalitat en llocs i mitjans espanyols: La Constitución no es un arma arrojadiza, es justo lo contrario: es el consenso y la estabilidad. … No escuchar lo que dice Catalunya es grave, no entenderla deliberadamente es peor. Escuchen y entiendan. Entiendan y escuchen. … No vamos a renunciar a nuestra voluntad de autogobierno plasmada en el Estatuto. Foro Europa Press 30/11/2009 Una Constitución que también pertenece a los catalanes y debe amparar nuestra voluntad de mayor autogobierno … No exagero si llamo la atención sobre el riesgo de causar un daño irreparable a Catalunya y a España. … No hay sentencia que pueda juzgar los sentimientos de los ciudadanos de Catalunya ni su voluntad, todavía mayoritaria, de desarrollar su autogobierno en el marco de una España constitucional. El PAIS 05/05/2010 Tenemos ante nosotros la cuestión de fondo, el problema secular de la relación entre Catalunya y el resto de España, que atraviesa nuestra historia contemporánea y que, a mi juicio, se trata más de un problema español que de un problema catalán. … Esta sentencia muestra una evolución decepcionante de nuestro intérprete constitucional en términos de calidad democrática. … No nos queda otro camino que recuperar nuevamente el espíritu constitucional primigenio para restablecer el reconocimiento y respeto a las distintas identidades, culturas y lenguas de España, en el marco de un Estado que acepte, ampare, anime y defienda sus singularidades y su pluralidad. Ello requiere la complicidad y el apoyo de quienes defendemos una visión de España como un proyecto ampliamente compartido. EL PAÍS 17/07/2010. 8. CEO Centre d’Estudis d’Opinió: Baròmetre d’Opinió Política. La resposta a la pregunta “Creu que Catalunya hauria de ser...un estat independent” donà 48,5% a Novembre de 2013 3ª onada 2013 i un 45,2% al Febrer de 2013, 1ª onada 2014. 1 5 �3. Metodologia Enfocament metodològic per a l’anàlisi del pensament de Pasqual Maragall L a base de treball han estat els escrits, discursos i entrevistes fetes per Pasqual Maragall. Només hem analitzat el discurs propi d’en Pasqual Maragall, sense entrar en la consideració que hagin pogut fer altres persones o autors sobre el seu pensament. Ens hem centrat en textos relacionats amb el federalisme o les relacions entre Catalunya i Espanya. No considerarem per tant el pensament polític de Pasqual Maragall en relació a altres aspectes rellevants, com el món local i el paper de les ciutats en la política, però allunyats de l’objectiu del treball. El període temporal va de 1982 a 2006: des de que és Alcalde de Barcelona, quan va passar a ser candidat a President de la Generalitat, quan és President i després que va deixar la Presidència. Per l’anàlisi temporal definim 4 períodes concrets: • Període 1: Fins a setembre de 1997. Quan és Alcalde de Barcelona • Període 2: Fins a novembre de 2003. Candidat a la Presidència de la Generalitat • Període 3: Fins a juny de 2006 amb l’aprovació en referèndum de l’Estatut9 • Període 4: posterior a juny de 2006 Per recollir, estudiar i analitzar el pensament polític de Pasqual Maragall en relació al federalisme, s’utilitzen com a referència analítica els quatre eixos conceptuals que proposa Ferran Requejo per a fer estudis comparatius entre sistemes federals (Requejo, 2009: 211): 1. L’eix uninacional-plurinacional (U/P) 2. L’eix unitarisme-federalisme (Fed) 3. L’eix centralització-descentralització (Cen) 4. L’eix simetria-asimetria (Sim) I per a categoritzar les altres característiques que volem analitzar en el treball, hem afegit quatre eixos més: 5. Catalunya. Referències a la seva concepció de Catalunya (CAT) 6. Espanya. El mateix en relació a Espanya (ESP) 7. Europa. Idees sobre Europa en general i la Unió Europea en particular (EUR) 8. Catalanisme. Textos relacionats amb pensament catalanista o nacionalista (Nac) Addicionalment, durant la recollida de dades s’han anat etiquetant alguns altres conceptes importants que poden ajudar a emmarcar millor l’anàlisi a realitzar (Estatut, Fiscalitat, interlocució, etc.). En l’annex 1 es recullen les claus i conceptes considerats, als que per facilitar la seva identificació durant l’explicació nomenarem com a “criteris”, per a diferenciar-los dels eixos analítics anteriors. La forma de treballar ha estat procedir a un buidatge10 dels documents, entrevistes i llibres fets per Pasqual Maragall, seleccionant els paràgrafs més rellevants en relació amb l’anàlisi proposat. Els textos seleccionats els hem categoritzat segons els eixos analítics esmentats, assignant cada frase a l’eix, o eixos, amb els que tingui relació. 9. No considerem com data final d’aquest període quan deixa de ser President, doncs de la lectura dels textos hem pogut observar un canvi de posicionament de Pasqual Maragall precisament quan ja l’estatut està aprovat. La diferència entre l’Estatut sortit del Parlament amb l’aprovat a Las Cortes, el recolzament del seu partit –el PSC- als canvis fets, i l’acord privat entre Zapatero amb Mas, fan que un cop aprovat l’Estatut Pasqual Maragall comenci a manifestar desafecció amb el resultat del procés i fins i tot por de la possible futura retallada per part de Tribunal Constitucional. 10. Buidar, en el sentit d’extreure dades d’un escrit. 1 6 | f u n d ac i ó C a t al u n y a e u r o pa / lle g a t pm - w o r k i n g pape r n . 1 �També hem tingut en compte la dimensió temporal de cada text, doncs hem recollit la data en que es va produir l’escrit o manifestació, de forma que el podem situar en el context del moment. Per això, hem confeccionat un recull de dates i fets rellevants com el que es mostra en l’Annex 2. Materialment, amb els textos seleccionats s’han construït unes fitxes de recollida on cada línia correspon a una frase seleccionada, amb un número de referència, un codi de la Font documental i el Capítol i la pàgina concreta on està el text. A l’annex 311 es mostra el format concret de la fitxa, i a l’annex 4 la relació de les Fonts documentals fetes servir. D’aquesta forma hem obtingut un recull de les frases significatives, amb possibilitat de ser classificades segons eixos analítics, criteris, i assignades al marc temporal. Les categoritzacions marcades permeten realitzar diferents classificacions per tema/es i períodes temporals, de forma que es facilita l’anàlisi i la comparació a realitzar. 11. El contingut de l’annex citat és només un exemple de la recollida feta. Donat el gran volum de fitxes recollides, el conjunt de les dades obtingudes es recullen en un document apart del cos d’aquest treball (1.267 referències en 177 pàgines) 1 7 �4. Anàlisi quantitatiu dels conceptes E n base a les fitxes de la recollida de dades, procedirem a una aproximació quantitativa als conceptes emprats per Pasqual Maragall en el conjunt de les frases recollides. Encara que no podem esperar representativitat estadística, doncs es fa amb una selecció de textos no feta amb criteris mostrals, sí que ens permetran una aproximació a la rellevància dels diferents conceptes polítics del discurs d’en Maragall. Farem tres tipus d’anàlisi: paraules més utilitzades, eixos d’anàlisi i criteris complementaris. 4.1. Paraules més utilitzades En referència a les paraules més utilitzades, hem confeccionat un núvol de paraules12 en base al conjunt dels textos seleccionats. El resultat es mostra en el gràfic 1 on veiem visualment de forma fàcil quines són les paraules més utilitzades: Espanya, Catalunya, Estat, Europa, Ser, Estatut, Constitució, Plural. Els mots Federal, Federalisme també surten però ja amb menys nombre de vegades. Una última consideració seria que els termes Nacional, Nacionalisme, Catalanisme són emprats en menor mesura. Cal destacar que en el discurs recollit de Pasqual Maragall hi ha una doble concepte que surt de forma repetitiva: “Espanya plural”. 119 vegades fa servir exactament aquesta dupla de paraules associades, a més de altres combinacions de conceptes derivats (pluralisme a Espanya, la pluralitat espanyola, etc.). Per tant, el discurs de Pasqual Maragall es centra conceptualment en Espanya i Catalunya, amb referències a Europa. Com a conseqüència lògica de l’anterior, els següents conceptes més emprats quantitativament són Estat, Estatut i Constitució, que són el marc institucional i legal de les relacions entre Espanya -una Espanya plural- i Catalunya. El federalisme, catalanisme i nacionalisme tenen un ús menor en el discurs. Gràfic 1: paraules més utilitzades 12. Elaborat amb els recursos oferts a http://www.wordle.net/ 1 8 | f u n d ac i ó C a t al u n y a e u r o pa / lle g a t pm - w o r k i n g pape r n . 1 �4.2. Eixos d’anàlisi El segon tipus d’anàlisi quantitatiu, fet en base a les categoritzacions fetes a les fitxes de recollida explicades a la metodologia, consisteix en la comptabilització de les vegades que cada un dels eixos d’anàlisi ha estat citat en els paràgrafs del discurs recollits. Anàlisi dels eixos Els resultats globals es mostren en la següent taula13: Taula 1: Total per eixos d’anàlisi Com veiem en la taula anterior, dels eixos d’anàlisi utilitzats, el 26,3% dels textos fan referència a Espanya i el 24,6% a Catalunya; en un segon nivell estan el Pluralisme i el Nacionalisme en l’entorn del 10%. Aquestes dades reforcen el resultat de l’observació del núvol de paraules, de forma que Espanya i Catalunya son els conceptes centrals del discurs de Pasqual Maragall. Veiem ara si s’ha produït canvi o evolució temporal en els conceptes continguts en el discurs. En la següent Taula 2 es recullen, en percentatge, els mateixos eixos pels 4 períodes definits en l’apartat metodològic. Taula 2: % Total per eixos d’anàlisi i períodes temporals En relació als eixos Catalunya i Espanya, hi ha una continuïtat en el fet que sempre són els més emprats, sent el canvi observable més suggeridor que, precisament a partir de l’aprovació de l’Estatut, les citacions a Catalunya superen les d’Espanya, que a la seva vegada es situen en el punt mínim; en aquest últim període, hi ha un increment molt significatiu de les referències a Europa. En quant a l’eix nacionalisme no hi ha canvis amb el temps, però sí es pot observar que en el període de la seva Presidència de la Generalitat és quan menys s’utilitza. Notar també que l’eix federal té moltes més referències en els períodes anteriors a la Presidència que l’eix d’unitarisme / pluralisme, que és en conjunt el tercer amb més referències, i que els temes de simetria / asimetria competencial són més emprats en el període d’elaboració de l’Estatut. 13. A l’annex 5 es mostra els conjunts de taules de resultats obtingudes. 1 9 �Anàlisi de les relacions entre eixos La caracterització metodològica feta ens permet aprofundir en aquest anàlisi, fent un cert creuament de dades. En efecte, quan un text fa referència a un eix concret podem veure quins són els eixos més relacionats amb aquest. Un primer exemple és observar quan les frases i textos bàsics fan referència a l’eix Catalunya, quins són els altres eixos relacionats. Ho veiem a la Taula 3: Taula 3: Quan parla de Catalunya parla també de La citada Taula 3 ens diu que de les 714 anotacions que tenen referència amb l’eix Catalunya, 524 fan també referència a l’eix España (un 73%); i que 171 ho fan amb l’eix Unitat / Pluralisme (un 24%). A l’Annex 5 es mostra la totalitat de taules de cada eix, però les observacions més rellevants que es poden fer en aquest anàlisi creuat, en base a les citades taules, serien: Catalunya i Espanya són els conceptes més interrelacionats entre ells; com hem vist, el 73% dels ítems que parlen de Catalunya fan relació a Espanya. En el sentit contrari el 68% dels textos que parlen d’Espanya fan relació també a Catalunya. No es tracta de conceptes segregats, separats, sinó de realitats polítiques molt implicades entre elles. L’eix Espanya està més associat als temes de pluralisme (30%) i federalisme (22%), més que no pas Catalunya (24 i 13% respectivament). En canvi, l’eix Catalunya té com a segona relació l’eix nacionalisme (26%), que és el tercer en el cas d’Espanya (18%). Per tant, la necessitat de reconèixer el pluralisme nacional dins d’Espanya i d’adoptar en conseqüència una organització federal, és més important per Maragall que en el cas intern de Catalunya. Europa com eix d’anàlisi es relaciona principalment i per igual amb Catalunya i Espanya (52%) donant-nos ja indicis que, com veurem mes endavant, el camí de Catalunya cap a Europa passa per Espanya i va en paral·lel a ella, segons Maragall. Els eixos d’anàlisi del tema federal (pluralitat, federalisme, centralització, simetria) estan en general mes correlacionats amb Espanya que amb Catalunya, sobre tot els de simetria (80% vs. 54%) i federalisme (64% vs. 35%), el que ratifica l’observació anterior sobre la necessitat de reconèixer una Espanya diversa i federal. Hem fet també unes comparació combinant fins 3 eixos per veure si es poden identificar quins són els altres eixos associats. Mostrem a continuació la Taula 4 (la resta d’encreuaments es mostren també a l’annex 5) amb el resum de la combinació entre Catalunya, Espanya i Europa: 2 0 | f u n d ac i ó C a t al u n y a e u r o pa / lle g a t pm - w o r k i n g pape r n . 1 �Taula 4: Catalunya / Espanya / Europa El que ens mostren les dades és que quan un paràgraf fa referència de forma simultània als 3 eixos analítics esmentats, Catalunya / Espanya / Europa, el 25% de les cites fan també referència a l’eix nacionalisme i el 22% al de pluralisme. Altres observacions sobre aquestes combinacions triples mostrades a les taules de l’annex 5 són que l’eix de Pluralitat, amb un 33%, és el mes relacionat amb Catalunya, Espanya i Nacionalisme, i també amb Catalunya, Espanya i Federalisme (un 38%). La combinació dels eixos Pluralisme i Federalisme amb Catalunya i Espanya respectivament, mostra una correlació més gran amb Catalunya (53%) que amb Espanya (38%). Quan es combinen els eixos Pluralisme, Federalisme i Espanya, l’eix de la simetria mostra un valor força alt (37%) i en canvi el mateix cas amb Catalunya és només del 13%. Amb les dades anteriors podem concloure en relació a la metodologia utilitzada, que el plantejament dels eixos d’anàlisi dóna resultats rellevants; tots els eixos conceptuals són utilitzats i tenen relació amb el discurs objecte d’anàlisi. En quant als resultats destaquem que els eixos Catalunya i Espanya concentren la meitat de les cites, i mostren que són bàsics en el pensament de Maragall. Però també cal veure que la suma dels 4 eixos relacionats amb el tema federalista, sumen un terç de les cites, assenyalant la seva rellevància. L’evolució temporal mostra una continuïtat general en els eixos de pensament, encara que hi ha un canvi al final, un cop aprovat l’Estatut, amb la baixada de les referències a Espanya i el creixement de les d’Europa. 4.3. Criteris complementaris Anàlisi de criteris Per últim, el tercer tipus d’anàlisi possible amb les dades disponibles és en base als criteris complementaris que exposàvem en la metodologia. A l’annex 6 hi ha les taules corresponents, que segueixen la mateixa lògica que les dels eixos analítics. Els resultats globals són els següents: Taula 5: Total per criteris rellevants S’observa una gran dispersió entre els ítems considerats. Els tres majors percentatges es donen en relació a l’Enfocament teòric (13,5), a la Pluralitat o diversitat (13,1) i al nou Estatut (10,7) seguit de les referències al marc Constitucional (8,3) i a la no existència d’interlocució, de comprensió, per part d’Espanya (8,2). La visió de possibles evolucions temporals en els conceptes discursius en els diferents períodes considerats, ens l’ofereix la següent taula: 2 1 �Taula 6: Total per criteris rellevants segons període És observable que en el període inicial hi ha una preeminència dels temes locals (LOC / AUT / FIS) i del desenvolupament de l’autonomia (AUT), de forma coherent amb la situació política del país i amb el fet de ser Maragall alcalde de Barcelona. En els períodes següents aquests aspectes locals perden rellevància. Les manifestacions que es poden associar a fixar teoria, a aportar visió conceptual (ENF) prenen més força en els períodes en que Maragall és candidat a la Presidència de la Generalitat i quan ho deixa de ser. Podríem pensar en que es correspon a una època en que ha de transmetre el seu pensament al país i quan comença a pensar en deixar un llegat intel·lectual i polític. En el segon període, prenen volum els paràgrafs relacionats amb el marc Constitucional (CON) i la pluralitat (PLU), molt associada aquesta ultima al concepte d’Espanya plural. Els dos criteris es mantenen importants en el tercer període, en el que apareix amb molta força el tema del nou Estatut (EST) i també la identificació del fet de no tenir cap interlocució a l’Estat (NIN). En l’últim període, es consoliden els temes estatutaris i d’interlocució amb Espanya, i tornen amb força els criteris i enfocaments teòrics. Ressaltar que hi ha uns temes que, sense tenir moments destacats, mantenen una presència transversal i constant en el discurs considerat: Democràcia (DEM), finançament (FIS), futur (FUT), llengua (LLE), proximitat (PRO). Anàlisi de les relacions entre criteris Seguint el mateix fil que en l’anàlisi dels eixos conceptuals, el següent pas és procedir a fer creuament de dades, precisament amb els eixos citats. Veiem un exemple: Taula 7: Relació entre el criteri Catalunya i els altres criteris És clar que hi ha tres criteris que sobresurten sobre els altres quan el discurs parla de Catalunya: el nou Estatut (17,3%), la pluralitat / diversitat (15,2%) i l’existència d’una certa incomprensió sobre Catalunya a l’altra banda (11,5%). La resta de temàtiques resta a força distància d’aquestes tres. A l’annex 6 es poden consultar la totalitat de les taules confeccionades. Es pot observar que quan l’eix de referència és Espanya, els tres temes destacats són els mateixos que en el cas de Catalunya, però en ordre diferent: la pluralitat (17,5%) és el primer, seguit per la falta d’interlocució (12,5%) i el nou Estatut (11,9%). La temàtica del marc constitucional destaca a continuació amb un 10,8%. 2 2 | f u n d ac i ó C a t al u n y a e u r o pa / lle g a t pm - w o r k i n g pape r n . 1 �En quant a Europa com eix d’anàlisi, prevalen els criteris d’enfocament (18,2), la pluralitat i la proximitat, ambdós amb un 12,8%. En aquest cas, el tema de la proximitat està associat al principi de subsidiarietat com a criteri de governabilitat. Des dels paràgrafs associats al Nacionalisme, els criteris més utilitzats són l’enfocament teòric (17,9%), la pluralitat (13,8%), i el Nou estatut i la interlocució, amb un 12,3% cadascun. Les taules elaborades amb els 4 eixos d’anàlisi del federalisme, mostren un element comú: el criteri de pluralitat és destacat en els 4 eixos, amb un màxim (lògic) del 26,2% en el cas de l’eix Unitat / Pluralitat. També es pot destacar que en dos eixos d’anàlisi (Federalisme i Centralització) coincideixen els tres criteris amb més nombre d’associacions, encara que amb percentatges diferents: Enfocament, Pluralitat, Proximitat. Per últim, esmentar que l’asimetria està molt associada al tema de la llengua (17,17%) L’anàlisi dels criteris relacionats amb les combinacions triples d’eixos mostra que en la combinació Catalunya / Espanya / Europa, surt destacat el criteri de pluralitat (18,1%), seguit del nou Estatut (15,2%). A distància trobem l’autonomia i el futur amb un 6,7%. També que quan es vinculen Catalunya / Espanya / Nacionalisme (i també Catalunya / Espanya / Federalisme) els ítems destacats són la interlocució amb Espanya (20,3%) i el Pluralisme i el nou estatut, ambdós amb un 18,6%. Els creuaments dels eixos Unitat i Federalisme amb Catalunya i Espanya respectivament donen criteris destacats iguals: Pluralitat per davant de tots amb un 29,8% i un 26,1%; constitució i interlocució després en una forquilla comú entre el 13 i el 9,8%. Una diferència quantitativa observable és que en la cas de creuar amb Catalunya, el tema del nou Estatut està en segon lloc amb un 14%; en el cas d’Espanya, és el tema constitucional el segon, amb un 13%. Les conclusions d’aquest últim apartat de l’anàlisi quantitatiu ratifiquen algunes de les fetes anteriorment. La introducció dels criteris complementaris en l’anàlisi referma l’ interès de Pasqual Maragall en les concepcions de la política, les relacions entre Espanya i Catalunya, el pluralisme i la importància del marc constitucional. És evident també la seva creixent preocupació per la manca de comprensió del problema català i d’interlocució lleial per part espanyola. 2 3 �5. Anàlisi del pensament de Pasqual Maragall A quest capítol és el nucli real del treball, on s’analitza el recull del pensament d’en Maragall en referència a la concepció federal de l’estat i a les relacions Espanya – Catalunya. Els objectius plantejats són, per una banda, identificar i concretar les seves idees principals, analitzar si han sofert o no un procés evolutiu al llarg del temps, i per fi donar respostes a les preguntes d’investigació. D’acord amb el plantejament metodològic i els resultats de l’anàlisi de conceptes anterior, en aquest punt nuclear del treball exposarem i estudiarem el pensament de Pasqual Maragall en base a la següent seqüència expositiva: primer mostrarem la visió sobre el Federalisme, després successivament sobre Catalunya, Espanya i les seves relacions. Seguirem amb la seva concepció del nacionalisme, la visió que té d’Europa, el nou Estatut, el finançament, la interlocució amb Espanya i per finalitzar la independència. 5.1. Federaslime El federalisme és un tema transversal en el pensament polític de Pasqual Maragall. A més de múltiples cites al llarg dels seus discursos, entrevistes, llibres i articles, podem identificar quatre grans plantejaments successius de la seva visió federal. En primer lloc, quan era Alcalde de Barcelona (6; 34)14 en que associa el nou estat de les autonomies a una formulació híbrida entre el federalisme alemany i el regionalisme italià, amb presència implícita d’un esperit federal, al menys des del punt de visat de l’esquerra. L’associa a una constant en la tradició del catalanisme per trobar solució global a Espanya, aplicable a més al nou marc Europeu (6; 35). Proposa una interpretació ‘federalitzant’ de la Constitució Espanyola, en tres sentits: concreció de les competències entre l’Estat i les Comunitats, deixant les residuals a nivell local (6; 36), corresponsabilització de les Comunitats Autònomes en les polítiques d’Estat –participant en temes generals encara que no siguin de la seva competència directa- via el Senat com a càmera territorial, i finalment definir i concretar les relacions entre la comunitat autònoma i les entitats locals. Proposa un objectiu de repartiment dels fons fiscals de forma que el 50% sigui per l’Estat, el 25% per les Comunitats Autònomes i el 25% per l’Administració local. Dona importància a la responsabilitat fiscal pròpia de les Comunitats Autònomes, que han de ser capaces de fixar impostos propis, assumint el cost polític conseqüent. I assenyala la importància fonamental del principi de col·laboració entre els tres nivells de poder: “el principio de colaboración es la síntesis de la cooperación, la participación y la solidaridad, es decir del mejor espíritu federal” (6; 37). Així com el de la confiança mútua, seguint el model alemany. En aquesta etapa vincula el municipalisme amb el federalisme, incorporant al primer dins del segon, en el sentit que bona part dels principis aplicables a les relacions entre l’Estat i les comunitats són també extrapolables a les relacions amb els Ajuntaments. 14. Nota metodològica: En aquest apartat del treball, darrera de cada cita o referència al pensament d’en Pasqual Maragall mostrem entre parèntesi el número assignat a l’Annex 4 a la font utilitzada, i en cas de ser aquesta font un llibre, el número de la pàgina on es pot trobar el text la referència o text citat. Com exemple, la referència a la combinació entre regionalisme italià i federalisme alemany, es troba en la font número 6 (llibre “Espíritu Federal”), pàgina 34. 2 4 | f u n d ac i ó C a t al u n y a e u r o pa / lle g a t pm - w o r k i n g pape r n . 1 �En un segon moment, durant el curs que va dirigir a la Universitat de Roma al febrer de 1998, va exposar la seva perspectiva federal més teòrica i enfocada a l’entorn Europeu (6; 73). Diu “El concepte de federalisme no es menciona als textos fonamentals europeus però és un concepte ideològic dels europeistes present en tots els textos que parlen d’Europa des del punt de vista polític. És l’ideal d’una federació d’estats europea, semblant a la dels Estats Units d’Amèrica”. A partir de la identificació de dos models de federalisme, el que neix d’una unió de poders preexistents i el que s’entén com distribució de poders ja existents, el cas europeu seria del primer tipus i el procés espanyol del segon. Dins del model de distribució de poders, explica que hi han dos classes, la descentralització homogènia i la descentralització diferencial. “En el primer cas, el traspàs de poders del centre a la perifèria té lloc en un sistema homogeni, sense diferències històriques i culturals. En el segon cas, el traspàs de poders del centre a la perifèria té lloc en un sistema amb diferències culturals, històriques i lingüístiques entre les diferents parts. La descentralització homogènia consisteix en l’apropament de l’àmbit nacional a l’àmbit local. És només una qüestió de distància quilomètrica, de sentir el poder lluny o a prop. La descentralització diferencial, en canvi, és una qüestió de distància cultural. Aquest és el cas més difícil, però també més interessant, de federalisme. Algunes parts del sistema se senten importants per la seva història i se senten diferents de les altres” (6; 74). El model aplicable al cas d’Espanya és per Maragall el de descentralització diferencial donada la necessitat de reconèixer les característiques d’heterogeneïtat interna. Però insisteix també de forma reiterada en la importància del concepte de subsidiarietat: “Subsidiarietat significa que allò que es fa des de prop de casa és millor que allò que es fa des de lluny. Subsidiarietat significa que la societat existeix abans que l’Estat: l’Estat és un instrument que la societat ha creat per tirar endavant, però l’Estat no és una condició de la societat.” (6; 75). Dit d’un altre manera, tota autoritat, inclosa la de l’Estat, és subsidiària en el sentit que no s’autojustifica, és a dir l’Estat no neix abans que la societat, sinó com a necessitat social. Aquest principi el considera una garantia democràtica i el vincula intrínsecament amb el federalisme: “La columna del pensament federalista i subsidiari és que el vèrtex ha de justificar la necessitat de les seves accions davant la base. La societat delega a l’Estat, que ha de justificar la seva acció davant la societat”. En aquest sentit, diferencia conceptualment entre la proximitat –el que es fa a prop- i la subsidiarietat: “la subsidiarietat privilegia la proximitat com a valor però accepta que hi hagi dues grans excepcions en les quals la proximitat no es pugui aplicar: l’eficiència i la imparcialitat, aquesta última entesa com a justícia distributiva, com a tractament dels individus a partir d’una base igualitària, i la primera com a necessitat d’estalviar costos actuant a una escala més gran i, per tant, més allunyada” (6; 79). Per últim, Maragall distingeix el pensament del federalisme històric, que dóna prioritat a la Unió davant de particularismes que provoquen divisió, front a un nou federalisme que és conscient de la distància com a cost polític i de la identitat com a factor de cohesió, encara que continua valorant – com l’històric- el valor del pacte per construir el poder central i la desconfiança davant de possibles col·lusions entre alguns ciutadans i els nivells de poder més propers. (6; 82). En un debat on es contraposen la fragmentació i la globalització, el particularisme i el cosmopolitisme, “la teoria federal i subsidiària només pot funcionar si la defensem dels perills de col·lusió. Les regions i les ciutats han d’evitar que els poders pròxims siguin poders hipercontroladors. Sense col·lusió, la proximitat és un mètode de control automàtic semblant al mercat” (6; 88). En una tercera etapa, a l’octubre de 1998, ja candidat a la Presidència impulsa una “Carta autonòmica catalana” on dibuixa una proposta a partir de la constatació que “Una lectura catalana 2 5 �de la Constitución debe permitir afirmar que Cataluña es una nación; hasta hoy el federalismo de la unión y la libertad ha sido un concepto latente; vivimos en una monarquía federalizante; España es un estado plurinacional y el nombre del Estado es España” (6; 123). Concreta la seva proposta en 4 àmbits del federalisme: el federalisme fiscal, el federalisme cultural, el federalisme interior i el federalisme polític. Proposa un ‘nou federalisme fiscal’ a discutir en el Senat federal amb les següents característiques: igualació del règim fiscal foral i el règim fiscal comú; distribució de la despesa neta entre els tres nivells de govern en percentatges del 40/30/30 respectivament; igualació de la despesa per habitant entre les tres àrees metropolitanes de més d’un milió d’habitants i aplicar el criteri d’equitat fiscal territorial consistent en pagar per renda i rebre per població. En aquest àmbit, insisteix en la corresponsabilitat fiscal: “Federalisme implica responsabilitat fiscal per una raó: hi ha d’haver legitimitat recaptatòria i aquesta només s’obté per l’eficiència i l’equitat en la despesa realitzada. Despeses realitzades contra ingressos no recaptats són de difícil avaluació” (6; 126). En quant al “federalisme cultural” proposa que el català sigui llengua co-oficial i que sigui considerada com a patrimoni de l’Estat (6; 126) al temps que considera el castellà com una formidable eina pels catalans. Fa també la proposta, que repeteix en altres moments, que es faci una història comú de tots els pobles d’Espanya, que pugui ser un text que s’utilitzi a tot l’Estat. Dins del concepte de “federalisme interior” proposa la simplificació de les diverses divisions regionals i provincials, tendint cap a una divisió homogènia en set regions o demarcacions, substituint el Consells comarcals per mancomunitats de municipis. Dins d’aquest àmbit, defineix i proposa l’aplicació de diversos principis relacionats amb una concepció federal: Principi de Subsidiarietat: “Tot allò que pugui fer la societat no ho farà l’administració pública. Tot allò que pugui fer una administració més propera no ho farà una altra de més llunyana” (6; 128). Principi de clàusula residual: enumerant les competències dels nivells superiors de govern de forma que les no citades corresponguin als nivells inferiors de l’administració. Principi d’administració única o més propera: “els contactes entre els ciutadans i l’administració pública es situaran amb caràcter integrat en l’administració més propera al ciutadà” (6; 128). La seva concepció del ‘federalisme polític’ té com a eix principal la reforma del Senat per passar a ser un senat “de les nacionalitats i regions” (6; 131), amb elecció per part de governs i parlaments autonòmics, i alcaldes. Descentralització geogràfica de les seus de les institucions estatals; també en el cas de Catalunya. L’acompanya de la necessitat de descentralització de les institucions de l’Estat així com de l’aplicació, també a l’interior de Catalunya, dels principis federals. Cronològicament en últim lloc, l’exposició potser més complerta, ordenada i pedagògica sobre la concepció del federalisme aplicat a Catalunya, a Espanya i a Europa, per part de Pasqual Maragall la va fer el 8 de febrer del 2001 al Club Siglo XXI a Madrid (6; 151 i seg.). Va presentar un projecte definit com a català i catalanista, amb una visió nova de Catalunya i d’Espanya, que lligava tant amb la tradició del catalanisme, com amb la de les esquerres i de l’Espanya incloent, la de la Institución Libre de Enseñanza: “Una Cataluña que quiere entenderse con España con una propuesta de catalanismo federal, basado en los principios de unión y libertad, y con un talante amable, pactista, razonable y cordial que, a la vez que presenta sus aspiraciones, ofrece confianza y corresponsabilidad … es una propuesta federal para España pensada desde la periferia de España y mirando a Europa”. La nova proposta federal la basa en els principis d’unió i devolució, d’unió i de proximitat, “Unión 2 6 | f u n d ac i ó C a t al u n y a e u r o pa / lle g a t pm - w o r k i n g pape r n . 1 �siempre que sea necesario; proximidad siempre que sea posible”. Insisteix en el principi de subsidiarietat com a preferència per la proximitat de la presa de decisions en igualtat de condicions d’eficàcia, equitat i perill de col·lusió. També en la necessitat de convivència – a Espanya i a Europa- de criteris comuns amb cultures diferents. Considera que el federalisme ha de ser asimètric només en la justa mesura necessària per a conjuminar la diversitat realment existent amb la igualtat de drets polítics15. En aquest sentit, ataca la concepció centralista i homogeneïtzadora de certes concepcions del federalisme: “El federalismo hace residir en la persona y en la sociedad, más que en la nación, la fuente del derecho. En este sentido es ‘socialista’ (entre comillas) o societario. El jacobinismo centralista y el independentismo, que hacen residir la fuente del derecho en el Estado-nación son en cambio, en este mismo sentido, ‘nacionalistas’ “(6; 157). Maragall fixa com a criteri fonamental pel funcionament del model federal el principi de la confiança federal o de lleialtat constitucional; tant en el sentit vertical, entre l’Estat i les autonomies, com en l’horitzontal, entre les diverses comunitats autònomes. Ho concreta en la necessitat de l’acceptació plena del pacte constitucional i del respecte necessari per cada instància de poder a la resta de poders públics La proposta federal que fa, “ve de sota”, no és imposada des d’un centre de poder, reconeix les diferències i diversitats existents en el conjunt d’Espanya, i parteix d’uns criteris bàsics “la igualación en servicios y estándares de vida de los ciudadanos, es decir solidario con las partes menos desarrolladas; pero, a la vez, un federalismo que no confunde la solidaridad con la uniformidad y que es capaz de ofrecer, como ha ofrecido, todas las posibilidades de desarrollo nacional, político y cultural a viejas naciones como la catalana o la vasca y todas las posibilidades de prosperar en el marco de su peculiaridad a los archipiélagos y a determinadas regiones que se sienten también nacionalidades”. En relació amb la disjuntiva entre igualtat i diferència, Maragall opta pel criteri de “reconeixement de la diferència. Diferència no vol dir desigualtat. Tampoc, òbviament, privilegi” (9; 5). La resposta a la pregunta ¿federalisme i diferència, o federalisme i igualtat? és doble: “som diferents: en llengua, en història, en cultura, en dret, en política; volem el mateix, tenim el mateix dret que els altres -nosaltres i ells” (6; 94). Reivindica doncs la diferència en el reconeixement, amb els mateixos drets, no confonen la unitat amb la uniformitat, i per tant aconseguint la unitat en la diversitat. Estructura el federalisme proposat en 4 tipus, però en aquest cas els presenta en un ordre diferent. El primer és el Federalisme polític (6; 158) que porta inclòs la reforma del Senat, per fer que sigui la Càmera de relacions horitzontals i verticals entre l’Estat i les Autonomies, i de relació d’aquestes amb Europa; un plantejament original és la d’incorporar algun tipus de representació dels Municipis al Senat. Una altre vesant d’aquest plantejament polític és el reconeixement de la realitat plurilingüe d’Espanya, fent que es puguin utilitzar totes elles de forma normal. Apunta també que cal apropar les institucions comuns, trencant la ubicació en un sol lloc. En segon lloc, el Federalisme fiscal en base als mateixos quatre criteris esmenats ja en la Carta Autonòmica del punt anterior. Afegeix que “el federalismo fiscal no es auténtico federalismo si no comporta un cierto margen de libertad en el establecimiento de los tipos impositivos” (6; 162), marge que a més serveix per enfortir la corresponsabilització fiscal de les Comunitats. Reclama un quadre estable de relacions fiscals, equitatiu, responsable i suficient, que eviti situacions de desconfiança, greuge i ressentiment entre les unitats federals. 15. A Maragall no li agrada l’ús del terme asimetria; de fet diu que “Asimetría es un concepto que pueden manejar con precisión los politólogos, pero que los políticos no deberíamos utilizar más que con gran precaución” (6; 157) 2 7 �El tercer és el Federalisme cultural. Assenyala l’ensenyament -l’educació com a forma d’entesa- i la cultura com l’àmbit clau per aconseguir la viabilitat de l’Espanya de tots. Considera un greu error que l’Estat no consideri tasca seva l’ús, defensa i promoció de les llengües i cultures no expressades en castellà; per a Maragall, l’Estat central no ha de deixar en mans de les respectives autonomies els temes associats a les llengües pròpies, sense posar en risc la viabilitat del conjunt d’Espanya. En reciprocitat, “las autonomías con lengua propia distinta al castellano deben defender y proclamar el castellano como una inmensa riqueza propia” (6; 163). Considera també necessari –imprescindible fins i tot- que a totes les escoles d’Espanya s’expliqui una història comú a tots els pobles d’Espanya: “Ni la historia única de España, ni las diecisiete versiones autonómicas de la misma”16 (6; 164). De fet, Maragall converteix aquest aspecte en una consideració nuclear dins del federalisme “Esto es federalismo: educación en la pluralidad, entendimiento entre los pueblos de España de los que habla la Constitución. Unión y libertad. No unión pero libertad; o libertad pero unión; libertad y unión. Ser diferentes e ir juntos. Y por lo tanto ser iguales en el destino, aunque diferentes en el origen.” (6; 164). Per últim, potser perquè està formulant un projecte d’àmbit espanyol i no sols català, no esmenta el federalisme interior, i el substitueix pel Federalisme judicial. Proposa incrementar la proximitat i diligència de la Justícia, transferint als Tribunals Superiors de Justícia de les Comunitats Autònomes competències en matèria de cassació de sentències, tot i garantint que el Tribunal Suprem continuï amb la resolució dels recursos d’unificació de doctrina. Apunta a un dels temes més inamovibles de la concepció unitària de l’estat, com és l’administració de Justícia. Com a resum de la proposta, va presentar un decàleg federal que mostrem a continuació (6; 165): 1. Reformar el Senado para convertirlo en la cámara territorial. 2. Descentralizar las sedes de las Instituciones del Estado. 3. Igualar en 20 años los resultados del régimen foral con los del régimen común. 4. Redistribuir el gasto público en la proporción 40-30-30. 5. Igualar la inversión del Estado por habitante en las áreas metropolitanas. 6. Pagar por renta y recibir por población. 7. Conceder un período de diez años a las Comunidades Autónomas con atrasos estructurales. 8. Proteger e impulsar desde el Estado las cuatro lenguas españolas. 9. Enfocar la enseñanza de las Humanidades en torno a la historia común de los pueblos de España. 10. Casar las sentencias en los Tribunales Superiores de Justicia autonómicos con la excepción del recurso de unificación de doctrina 5.2. Catalunya i Espanya Catalunya, Espanya i les seves relacions estan fortament imbricades en el pensament de Pasqual Maragall. No obstant, intentant la claredat expositiva i d’anàlisi, exposarem a continuació per separat els trets mes definidors de cada aspecte. Catalunya En el primer període temporal considerat, Maragall explica la seva visió de Catalunya d’una forma molt lligada a la seva posició com Alcalde de Barcelona, però insertada sempre en l’entorn d’Espanya i d’Europa. Parla de Catalunya com a sistema de ciutats, i dóna a la ciutat un paper de pilar de 16. Proposa doncs una actuació clàssica de Nation Building, però aplicada a una visió plurinacional d’Espanya. 2 8 | f u n d ac i ó C a t al u n y a e u r o pa / lle g a t pm - w o r k i n g pape r n . 1 �la construcció de Catalunya amb l’avantatge de ser una entitat propera al ciutadà: “L’estimació envers Barcelona o envers la ciutat catalana de cadascú, és alhora una estimació envers Catalunya. L’avantatge de la ciutat sobre el país és que representa aquest país tot i constituint una entitat més concreta, mes abastable” (4; 123). Les relacions de Barcelona amb Catalunya són de interrelació: “Sense ciutat-capital i sense sistema de ciutats no hi ha Estat. Catalunya ha creat Barcelona perquè tenia la força nacional per a fer-ho, per a permetre-s’ho. En aquest sentit, Barcelona és un resultat de Catalunya, no una causa. Ara bé, ... si Barcelona no fos dinàmica, Catalunya no ho seria” (4; 124). Es fa evident també la situació conjuntural d’enfrontament polític entre el Govern de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, el que fa que argumenti sobre la necessitat de convivència de les vitalitats de ciutats, comarques i país (4; 124), i defensi que han d’existir –com sempre dins de Catalunya- poders compensats puix que “aquesta pluralitat ha tingut una notable importància com a estabilitzadora política, o com a motor del desenvolupament polític” (4; 128). La concepció global de la pluralitat de Catalunya l’arriba a expressar de forma molt concreta: “L’Estatut ... defineix que la Generalitat està constituïda també per les comarques i municipis. És a dir, tots som Generalitat” (4; 130). Reconeix que potser el problema d’enfrontament entre les dues institucions prové de la grandària de la ciutat, però tot reivindicant la lleialtat política de la capital al projecte nacional: “Comprenc la prevenció psicològica contra el gegantisme de Barcelona. Però una formulació política no pot tenir com a mòbil o com objectiu l’enfrontament entre els diferents factors components d’un país ... Barcelona ha contribuït altament a la identitat nacional de Catalunya” (4; 131). Maragall té una visió amb un fort component geogràfic de com és Catalunya en el seu interior, i creu que no hi ha una adequació de l’administració a aquesta realitat “No pot ser que Catalunya segueixi vivint sense que el Pirineu existeixi: des d’un punt de vista administratiu no hi és. I l’Ebre tampoc. Són noms forts de la història de Catalunya i de la problemàtica de Catalunya que es necessiten per governar” (6; 115). Una concepció global de com creu que ha de ser Catalunya, la fixa l’Octubre de 1998, ja sent candidat a la Generalitat, a la Carta Autonòmica Catalana (6; 127) on proposa un federalisme interior organitzat en set regions interiors i on serien d’aplicació els següents principis: principi d’igual dignitat de tots els nivells de govern; principi de subsidiarietat; principi de clàusula residual; principi d’administració única o més propera; principi d’economia legislativa; principi de qualitat; principi de transparència o no opacitat; principi de ciutadania europea; principis de reforma del sistema de benestar i de devolució al territori de la responsabilitat sobre el sistema de benestar. 10 principis complementats amb el reconeixement del fet metropolità i una nova llei electoral catalana inspirada en el model alemany “que permet respectar la proporcionalitat amb la combinació de l’elecció per llista, que determina el tant per cent total de diputats de cada grup, i l’elecció per circumscripció uninominal, que determina l’ordre dels noms i garanteix que tots els districtes estiguin representats” (23; 4). D’acord amb la importància que li dóna a la proximitat de les decisions, a la descentralització, reivindica el màxim de poder de decisió a Catalunya per poder gestionar els seus interessos (6; 272) sense que consideri que hagi de ser un Estat, encara que tingui una complexitat institucional semblant: “No estoy diciendo que Catalunya sea un Estado ni que pretenda serlo; estoy diciendo que un territorio que tiene municipios, gobierno propio, Parlamento ... y tiene también un Consejo de Estado, porque el Consell Consultiu en España se llama Consejo de Estado, es una criatura política que tiene la complejidad de las estructuras políticas de máximo nivel” (63; 1). Però Maragall sempre vincula aquest reconeixement de les estructures polítiques de Catalunya amb la necessitat de transformar l’Estat “Alguien ha dicho que el Estado está desapareciendo y que éste 2 9 �es el problema. Señorías, el Estado no desaparece, el Estado se transforma y se hace más eficiente cuando se descentraliza. Confundir nación y Estado es un gran error” (6; 25). De fet, en el seu discurs de comiat al Parlament referma la seva concepció de la descentralització interior de poders a Catalunya dient “l’estratègia territorial tenia per finalitat construir un espai territorial articulat i dinàmic. La idea era i és propiciar l’emergència dels territoris de Catalunya amb tota la seva potència i el seu reconeixement com a agents polítics de la gestió de proximitat ... Això significa ni més ni menys que reconèixer, en tota la seva extensió, el principi de proximitat com a eix de la governació a Catalunya: Generalitat i municipis són, a partir d’ara, les institucions que governaran el dia a dia del ciutadà. I afirmo que, tanmateix, l’Estat és més sòlid que mai, justament perquè l’administració autonòmica s’ha enfortit ... a Catalunya s’exerceix com en cap altre territori el principi de subsidiarietat” (6; 334). Al setembre de 2006, un cop aprovat el nou Estatut, fa un resum de la seva concepció de Catalunya, del país que li agradaria: “Un país més engrescat pel seu futur que capficat pel seu passat. Més confiat en les seves possibilitats i en el seu treball i menys obsessionat pels greuges reals o imaginaris. Més decidit a entomar els problemes que a defugir-los. Més determinat a aconseguir i celebrar victòries que no pas a sacralitzar i lamentar derrotes. Més compromès amb el treball per la igualtat i l’equitat. I abocat al conreu dels seus valors naturals i culturals, per enriquir-los i fer-los créixer” (18; 1). D’alguna manera es pot interpretar que, tot i les noves possibilitats obertes pel nou marc estatutari, Pasqual Maragall manifesta el seu desig per una Catalunya basada en uns valors cívics i socials que no són els presents en la realitat. Espanya Es poden constatar diverses interpretacions força negatives d’alguns tipus de concepció d’Espanya per part de Pasqual Maragall. Una d’elles fa referència al dualisme associat a la cultura espanyola: les dues espanyes, el centre i la perifèria, l’Estat i Autonomies, la llengua oficial i les altres (6; 68). Abomina també de “l’Espanya una, gran i lliure que ens va empènyer al remolí de la guerra incivil i a la negació de la pluralitat intrínseca dels nostres pobles germans” (2; 68). Però Maragall defensa aferrissadament el que es resumeix en el concepte d’Espanya plural17; creu que des de l’adveniment de la democràcia, estem en un període on és possible fer –i s’ha anat fent- una nova concepció d’Espanya diferent de l’absolutista de la Restauració i de la dictatorial de mitjans del segle XX. Pensa que, a més, la incorporació a la Unió Europea és una oportunitat que afavoreix la construcció i consolidació d’una nova forma d’Estat espanyol. Les característiques més rellevants d’aqueta nova concepció d’Espanya es poden resumir en: plural, diversa, plurinacional, plurilingüe, democràtica, federal, descentralitzada, en xarxa i no radial, europea. Aquesta Espanya es pot merèixer ser reconeguda com a “pàtria compartida” de forma que “lleialtat a aquesta Espanya sí que n’hi haurà” (2; 68). En quant al concepte d’Espanya plural, no el considera nou, de fet diu que Espanya no ha de ser diferent del que és en realitat; el que considera nou és aconseguir que Espanya es reconegui a sí mateixa tal com és: “La España plural es muy vieja, lo que sería nuevo es el reconocimiento de esta realidad, que ya está implícito en la Constitución pero al que hay que darle más oxígeno” (37; 2). Defineix Espanya com una nació plural que té varies nacions en el seu si, i no és només una idea, sinó que ho diu la Constitució quan parla de nacionalitats. La complexitat d’aquest fet la veu més com 17. Ja hem comentat en l’apartat de l’anàlisi quantitatiu la importància d’aquest concepte, amb 119 citacions. 3 0 | f u n d ac i ó C a t al u n y a e u r o pa / lle g a t pm - w o r k i n g pape r n . 1 �oportunitat que com amenaça: “Espanya és una cosa complicada, i això és el que la fa interessant. Si resol aquesta complexitat serà una nació molt poderosa” (61; 1). Maragall concreta la diferència –per ell- entre plural i diversa “Plural, que quiere decir formada por pueblos varios y diversa que quiere decir por pueblos distintos; distintos en el sentido de que lo que se comparte, se comparte de distinta manera, por ejemplo la lengua o el derecho civil” (6; 250) i encara concreta més, lligant amb el concepte de plurinacional: “Plural en el sentido de la Constitución, que habla del pueblo español pero luego habla de los pueblos de España. Por tanto, ahí hay una pluralidad y una unidad. Pero además de plural es diversa. Los pueblos que hay son distintos, son pueblos de formas diversas. Hay nacionalidades históricas y regiones” (4; 1). Finalment, també considera que aquesta Espanya plural ha de sorgir d’una dinàmica política que surti des de la perifèria geogràfica de la península, no del centre clàssic. En aquesta nova forma de fer, la perifèria geogràfica ha de deixar de ser perifèria política, i això significa una nova concepció de la política espanyola (6; 320). L’Espanya que vol, l’ Espanya en la que pensa, parteix del principi de la diferència, de que té pobles distints, però que volen anar junts, que tenen una identitat compartida. “No es ‘ser una cosa, pero querer otra’. No es ‘unión, pero autonomía’. Es ‘unión-libertad’, como decía Joan Maragall, ‘unión-diferencia’, o ‘unión-autonomía’” (6; 182). És així com explica la seva forma de compaginar els principis de diferencia i d’igualtat, que és una de les crítiques que s’acostuma a fer des de concepcions uniformistes. Per Maragall, la diferència no significa desigualtat, ni tampoc vol dir privilegi; l’argument és a l’inrevés, doncs sinó es reconeix la diferència, no hi haurà igualtat: “si no se afronta la existencia de esa diferencia, no habrá auténtica igualdad, sentida como tal por los que son distintos; en algún modo, cada una de las CCAA y muy especialmente las nacionalidades históricas, las naciones de esa nación de naciones que es España” (6; 321). “La voluntad de mantener un equilibrio entre igualdad de derechos y pluralidad de identidades es quizás la más difícil de las ecuaciones pero también la más crucial, la más decisiva” (6; 321). Al juny de 2002, a Granada, va concretar i resumir les característiques de l’Espanya que desitja: completar el model autonòmic en base al federalisme; la Constitució com a pacte i no com imposició; assumpció per part de l’Estat de les llengües i cultures com a pròpies; lleialtat de les autonomies en relació al govern central; presència de les Comunitats a Europa; franquesa entre els pobles d’Espanya; increment de l’autogovern i el finançament; dibuix diferent del mapa d’Espanya que ha de deixar de ser radial; descentralització dels òrgans de l’Estat passant a una concepció multipolar; participació en el govern d’Espanya (6; 182 i seg.). Maragall considera que aquest projecte és ambiciós, però no és un somni, no és fruit d’un idealisme, “la España plural es un proyecto de realismo político y de ambición colectiva en su desarrollo, ambicioso también en sus objetivos” (6; 320). Constata les dificultats del procés: “He de reconèixer que en tots aquests objectius el balanç és diversament controvertit. Hem de ser conscients, però, que els resultats no es poden apreciar en la immediatesa. L’Espanya plural ha corregut la primera etapa i estic convençut que la direcció és la correcta. Potser han fallat els ritmes, l’encert en la formulació de la proposta, o la previsió, potser una mica càndida, del nivell de comprensió i reacció que es produirien.” (19; 5). En un dels últims discurs recollits, de l’agost de 2009, diu unes paraules de reflexió sobre el camí recorregut que mostren una posició escèptica sobre el finalment aconseguit: “El tiempo no envejece las ideas. Las circunstancias políticas, los intereses coyunturales, los miedos y las ignorancias pueden enterrarlas. Pero siempre regresan. Las grandes ideas necesitan perspectiva histórica, una maduración que sólo se consigue con una larga 3 1 �exposición al debate y tras ser reconocidas por su propio nombre: federalismo. Pertenezco a una generación que soñaba de joven con la idea de solución para España: unión y libertad, como decía el poeta. Reconozcamos que solamente hemos conseguido mantenerla viva, y eso a duras penas, camuflada, la más de las veces, en conceptos sucedáneos para evitar incomodar a una mayoría que no quiere ni oír el nombre de la cosa” (6; 19). 5.3. Relacions entre Catalunya i Espanya En aquest àmbit, hi trobem una continuïtat des del principi, quan sent Alcalde de Barcelona al 1986 diu “El conflicte no és, ni ha estat mai, entre Espanya i Catalunya” (5; 3), fins al final, quan al 2007 ha deixat la presidència de la Generalitat, referma “El problema no és Catalunya, en tot cas és un problema espanyol!” (56; 3). Maragall aborda el tema de les relacions polítiques entre Catalunya i Espanya considerant que l’eix del conflicte no estava entre dos nacions o dos comunitats, sinó entre la concepció uniformista i centralitzada del poder de l’Estat espanyol i les aspiracions democràtiques, progressistes i autonòmiques que han existit històricament a Catalunya, però també en la societat espanyola. Per tant, de forma conseqüent amb aquest enfocament, la solució del conflicte no el planteja fora d’Espanya, i no el busca només per Catalunya, sinó per tota Espanya. El problema és com encaixar Catalunya en Espanya, com estar dins d’Espanya, i com Espanya pot organitzar les seves diferències, aconseguint la unitat en la diversitat. Aquest plantejament es basa en que està naixent, des del 76, una nova Espanya –democràtica, plurinacional, europea-, un nou projecte en el que cal participar i implicar-se: “A partir del moment en que desapareix el fantasma d’una Espanya totalitària i opressora, és possible i necessari pensar en una participació catalana en la política espanyola per construir aquesta realitat inacabada. Naturalment, Espanya ha d’admetre que està en construcció, que està en obres. De vegades no és fàcil. Però tendeixo a pensar que en sectors molt importants de la societat política espanyola , s’admet, es comença a admetre” (4; 135). La participació de Catalunya té un requeriment previ o en paral•lel: el reconeixement de Catalunya com a nació “en el sentit polític, cultural i històric respecte a un Estat que, de tota manera, no s’està qüestionant” (6; 75). Reconeixement bidireccional, doncs també Catalunya ha de reconèixer, amb lleialtat, a Espanya com a “pàtria compartida” (2; 68). En el punt anterior hem descrit en detall les característiques de l’Espanya que Maragall creu possible i necessària. Ara ens concentrarem en les característiques que creu Maragall ha de tenir la participació de Catalunya en la governació d’aquesta Espanya que és el seu espai natural d’actuació política –amb Europa. La primera consideració és referent a no utilitzar el greuge i la reivindicació com a base de l’actuació, sinó les propostes polítiques fetes amb un enfocament general, vàlides per a Catalunya i també per a la resta de comunitats i per Espanya en el seu conjunt. “La nostra força i la nostra raó , des de Barcelona, des de Catalunya, seran apreciades a Espanya, no per la nostra persistència a declarar el nostre greuge, sinó per la nostra capacitat de fer propostes que essent vàlides per a nosaltres, valguin també pels ciutadans d’altres comunitats autònomes; per a tothom” (5; 218). La confiança entre les parts és una altra base de les relacions, doncs no hi pot haver cap model que funcioni si existeix desconfiança entre les parts; en aquest aspecte, inicialment tenia una posició 3 2 | f u n d ac i ó C a t al u n y a e u r o pa / lle g a t pm - w o r k i n g pape r n . 1 �optimista: “els 20 anys d’Estatut i d’Estat de les autonomies han consolidat la confiança mútua entre els pobles d’Espanya, malgrat les resistències històriques. Aquesta confiança és la base indispensable per l’aconseguiment a l’ensems de la llibertat catalana i la unió espanyola” (6; 124). Resultat necessari ressaltar de la frase anterior, com Maragall lliga la llibertat de Catalunya amb la unió d’Espanya, refermant que el seu pensament està inicialment, som a l’any 1998, molt orientat a com aconseguir les llibertats –nacionals- de Catalunya dins d’Espanya. També creu que cal abandonar el greuge com a motor de les reivindicacions, i acceptar que tot el que pugui reclamar i aconseguir Catalunya per a sí, pugui ser aplicat a altres comunitats (si volen)18. “No podem dir: ‘no volem que els altres no ho tinguin’. No podem dir: ’si a vostès també els donen això, nosaltres voldrem una altra cosa per a seguir essent diferents’ (6; 95). Per dur a terme la construcció de la nova Espanya plural cal continuar aprofundint el pacte constitucional, entre totes les comunitats autònomes, les nacionalitats i les regions: “el núcleo del nuevo pacto constitucional tendría que consistir en que las nacionalidades históricas -Cataluña, el País Vasco y Galiciaacepten la generalización autonómica, la igualdad competencial y el equilibrio del modelo, a cambio de que las otras comunidades reconozcan la diversidad plurinacional, pluricultural y plurilingüe de España y, en consecuencia, las expresiones políticas de los hechos diferenciales” (6; 168). Reclama la participació en el govern d’Espanya, en el poder central, en el “pont de comandament” de l’Estat. “Deseo que Catalunya dé un paso adelante y participe de forma más clara, más ambiciosa, en el mejor sentido, y más confiada, en la gobernación de España, y en el diseño evolutivo de esa gobernación” (2; 122). El modus operandi d’aquesta participació és el model federal explicat anteriorment; Maragall ho recalca de forma expressa: “un proyecto catalán y catalanista que tiene una visión de España y la vocación de participar activamente en la tarea de la construcción de una España plural en el marco de la Unión Europea” (6; 151). El canvi en les formes i relacions de poder, i la participació de les perifèries en el govern central, permetran un nou dibuix d’una Espanya descentralitzada “una Espanya vertebrada sobre línies transversals i diagonals raonables; no pas una Espanya concebuda com el conjunt de punts a una certa distància del centre, essent aquest el punt que la uneix a la resta del món” (2; 79). L’encaix, participació i integració a Espanya, però a una nova Espanya, és per Maragall l’única via cap a Europa i el món: “Catalunya només pot avançar passant per Espanya, perquè el camí cap a Europa passa per Espanya, si no, no hi arribem. Però per una Espanya canviada, sinó tampoc no hi arribem” (23, 3); expressat en negatiu, si Espanya no canvia, la integració de Catalunya a Europa i al món globalitzat serà molt difícil. I d’altra banda, el canvi proposat no és només per ideologia o valors polítics sinó instrumental per aconseguir un pes important de Catalunya en el seu entorn natural i en el món: “no quiero redimir España, lo que quiero es que Catalunya vaya bien y tenga un papel más importante en su entorno, en España y en Europa” (41, 2). Al llarg del discurs juga vàries vegades fent redundàncies vinculant bidireccionalment Catalunya amb Espanya: “el progreso de Cataluña es el progreso de España. Y que el progreso de España es el progreso de Cataluña” (6; 181); “lo que es bueno para Cataluña es bueno para España, y hoy digo que lo que es bueno para España también lo es para Cataluña” (6; 302); “Una propuesta pensada desde Catalunya para Catalunya y para España, o si se quiere, desde Catalunya para España” (6; 252); “que llegue el día en el que decir España en Catalunya y decir Catalunya en España no provoque ningún resquemor ni en un lado ni en otro. Y que responda a sentimientos compartidos” (6,319); “Si España no cambia, Catalunya no será lo que puede ser. Y a la inversa. Para que España se mueva, Catalunya tiene que implicarse” (4; 5). 18. Proposant abandonar el greuge com a mètode polític, i la possible aplicació al de mesures, està fent una crítica al posicionament del govern nacionalista de Jordi Pujol i la seva política de “peix al cove”. gener- 3 3 �Maragall reafirma la seva voluntat de continuïtat de Catalunya dins d’Espanya, no fa una proposta política amb voluntat secessionista sinó integradora. “La propuesta de Catalunya se ha hecho con sentido de Estado. Se ha hecho con sentido de España. Se ha hecho para seguir estando en España, no para irnos de España. Para que llegue el día en el que decir España en Catalunya y decir Catalunya en España no provoque ningún resquemor ni en un lado ni en otro. Y que responda a sentimientos compartidos” (6; 319). Malgrat això, avisa de que hi ha altres alternatives en l’espai polític català, molt basades en un escepticisme sobre la capacitat d’Espanya per canviar cap a la pluralitat “existen, gozando de un apoyo coyuntural considerable, otros planteamientos con un común denominador: un creciente escepticismo sobre la posibilidad de que sea factible establecer una relación recíprocamente interesante entre Catalunya y España. De dicho escepticismo se derivaban básicamente dos actitudes: o la renuncia a España que supone la vía separatista, o bien la resignada conllevancia” (6; 249). Part del problema espanyol, o millor dit, del problema de les relacions entre el poder central espanyol i la seva realitat plurinacional el centra Maragall en no assumir el que diu la Constitució espanyola del 1978: “Me cuento entre los que entendieron y votaron la Constitución en tanto que reconocía, entre otras cosas, la nacionalidad catalana: no había que ser muy astuto para leer la carta magna en esos términos … Para mí no hay duda de que la Constitución consagraba a las tres nacionalidades históricas como tales nacionalidades” (6; 263). Com a resum, el 26 de maig del 2004, també al Club Siglo XXI, Maragall va presentar un resum de la seva visió del “problema català” (6; 247 i seg.) on cita molts dels conceptes expressats fins ara: “el problema catalán no es otro que el problema español; la propuesta catalana de España; clima de creciente indiferencia y desconfianza mutua; correlación positiva entre el autogobierno de Catalunya y la democracia en España; renovar y profundizar nuestras instituciones democráticas; pleno reconocimiento de la España plural y resituar a España en Europa y el mundo; que los catalanes nos quitemos de la cabeza los tópicos sobre España. Catalunya propone una España plural”. En aquest discurs, però, es noten ja trets d’escepticisme sobre la capacitat de transformar Espanya i, per tant, les seves relacions amb Catalunya; en efecte, en referència al procés estatutari diu “Todo eso que se puede hacer en Catalunya, que la gente quiere que se haga, no va a poder ser si en España no cala un poco el espíritu de cambio y la filosofía que hay debajo de esa propuesta” (6; 260). El juliol del mateix any, davant un altre auditori, rebla aquest mateix sentiment: “Estamos en lo mismo, nada ha cambiado y todo ha cambiado. Sigue vigente la Oda. Es lo que estamos haciendo, hablarle a España y temer que no nos oiga ... España tiene tendencia a la sordera. Por su tamaño, no por malicia. Probablemente porque es muy grande y muy diversa” (44; 1). El mes següent hi torna: “Quizás soy un ingenuo. Quizás toda esta pretensión de que España se sienta plural y Catalunya libre, es decir, formando libremente parte de ella, sea una ilusión vana y haya que volver al agnosticismo catalán de los pasados 25 años, al “se mira y no se toca” y a la simple cortesía entre gentes bien educadas” (6; 270) Aportem com a final un paràgraf, de maig del 2006, que resumeix be el conjunt del pensament, i de la intenció de la seva pràctica política, en quant a les relacions entre Catalunya i Espanya: “Creo que por el bien de Catalunya y el de España, siempre hay que propugnar una relación de intercambio constante y de afecto explícito entre ambas realidades distintas. No negar la diversidad, sino predicar el afecto y practicarlo. Hemos sido consecuentes con ello. Al inicio de mi mandato dejé clara mi apuesta por la España plural como marco adecuado para favorecer una nueva naturaleza de relación” (14; 1). 3 4 | f u n d ac i ó C a t al u n y a e u r o pa / lle g a t pm - w o r k i n g pape r n . 1 �5.4. Nacionalisme Des de l’inici, quan encara és Alcalde, Maragall es defineix sempre com catalanista, i no com nacionalista: “Sóc més catalanista que nacionalista” (3; 79), encara que també diu que “El catalanisme és el nacionalisme específic dels catalans” (6; 121), i que “el catalanisme és un determinat tipus de nacionalisme molt diferent d’altres que troba la seva raó de ser alhora en la identitat i en l’obertura, en l’afirmació i la generositat ... en la unió i la llibertat, que és la millor definició de federalisme” (6; 121). En qualsevol cas, una constant del seu pensament és que Catalunya és una nació “Catalunya és una nació singular, culturalment distinta, formada per aportacions diverses que ha necessitat i que ha sabut integrar, malgrat la persecució i maltractament de la seva identitat, llengua, i símbols” (6; 124). L’any 1986 expressa la seva concepció crítica sobre el nacionalisme, al que veu com un sentiment de caràcter defensiu, potser justificable en èpoques com la franquista, però com una ideologia incapaç de “vertebrar eficaçment un país amb voluntat de futur” (4; 119). Considera que com a sentiment de pertinència -d’adhesió a una identitat- sempre estarà present en major o menor mida, però que aquest fet no ha de portar a convertir-se en un codi polític amb pretensió de convertir-se en majoritari. Maragall contempla el nacionalisme com una ideologia heterogènia, “formada per ingredients molt diferents, amb l’únic punt comú de ser o sentir-se víctimes d’una força exterior” (4; 121). En contraposició, dóna al catalanisme, al seu catalanisme, una mirada més ampla, vinculada a la complexitat d’un país heterogeni, de forma que “el nostre país només pot ser alguna cosa més que nacionalista, però mai alguna cosa menys que nacionalista” (4; 121), potser una Catalunya no només a la defensiva, sinó una nació oberta, integradora i situada a la vegada en un context més ampli. Fa ús d’una expressió amb el mateix adjectiu que fa servir per Espanya: “Catalunya oberta” (4; 120). Nega també la possibilitat de l’ús de la idea de catalanisme de forma exclusiva per part de cap partit o tendència. L’any 1999, detalla què és per ell el catalanisme: “Catalanisme avui vol dir diàleg franc amb Espanya i vocació europea, recerca d’un lloc en el món obert, proposta de geometries variables en la lenta reconstrucció de la democràcia” (7; 13). És a dir, el situa en relació a Espanya, Europa i la democràcia. El concreta amb determinats trets: una forma de demostrar l’autonomia de decisions que permet la solidaritat i l’amistat, transformador d’Espanya, orientat a guanyar llibertat dins de la unió més que no pas a la separació, que combina la proximitat amb la lleialtat, i en qualsevol cas superior al regateig nacionalista de curta volada. L’any 2003 insisteix en termes semblants sobre el catalanisme que desitja, associat a la idea d’Espanya plural i amb organització federal: “El nuevo catalanismo ha de ser capaz de impulsar una transformación de España no sólo en su sentido de modernización, también de profundo respeto a su plurinacionalidad, pluriculturalidad y plurilingüismo. Somos diferentes, pero queremos avanzar juntos. Por eso defiendo una intervención sin complejos en España: tenemos un modelo de la España plural y un proyecto político federal” (6; 205). A aquesta concepció li cal un reconeixement mutu per part de tots els pobles d’Espanya amb objectius comuns compartits –reconeix que no serà fàcili una obertura de mires que permeti una “Cataluña abierta, dispuesta a compartir oportunidades, esfuerzos y compromisos con los demás pueblos de España, de Europa y del mundo. Esta mayoría no quiere una Catalunya cerrada, adusta, a la defensiva” (6; 205). Insisteix en el catalanisme amb vocació espanyola i europea, federal, que doni i rebi la confiança i lleialtat política necessària per a poder crear la solidaritat en llibertat. En l’època com a President de la Generalitat, quan està al front d’un govern tripartit, entre socialistes, 3 5 �republicans i eco-socialistes, Maragall passa a expressar un catalanisme de base més àmplia, menys identitari, encara que a la vegada amb menys referències a Espanya, “un catalanisme que vol apel·lar, no solament als catalans que senten que el cor se’ls inflama davant de les quatre barres, sinó els que durant molts anys s’han mostrat, si no hostils, sí indiferents a aquest sentiment de pertinença. Totes les idees són vàlides, discutibles, interessants. El nostre catalanisme no és més que l’anterior, però tampoc menys, és simplement distint i, en tant que resultat d’un pacte, d’accents diversos i complementaris” (6; 243). El concreta en un catalanisme ciutadà, democràtic, integrador, forjador d’una Catalunya millor, unida per “la il·lusió d’unes polítiques socials d’habitatge, d’educació, de salut i de seguretat. No considerem que això siguin coses instrumentals: les considerem definitòries del mateix esperit de país” (6; 217). Un tipus de patriotisme cívic i republicà, que pot resultar més fort que l’identitari i que el resistent, a l’estil dels patriotisme francès i americà, un patriotisme basat en els drets socials adquirits. És una concepció de Catalunya on “ens interessa més el futur dels nostres fills que les dèries dels nostres avantpassats, respectades com són. El catalanisme esdevé sentiment en la mesura que reconeix i valora l’existència d’uns ciutadans que viuen uns problemes i que tenen unes necessitats. El catalanisme esdevé sentiment de comunitat quan dóna resposta i oportunitats, un per un, a tots els seus ciutadans” (6; 243). Un cop ja no és President, es sent satisfet amb el fet que el catalanisme ja no sigui, o ja no sembli, patrimoni d’una sola força política; amb que hagi girat cap a una orientació social i de que li calgui, per continuar servint al país, exercir un bon ús de la capacitat d’autogovern. Lligant amb el reconeixement de la pluralitat interior de Catalunya “el catalanisme del segle XXI ha d’aconseguir unir cívicament Catalunya, fins aconseguir que s’expressin totes les Catalunyes, no amb una única veu sinó amb veus diverses. Només des d’aquesta unitat cívica serà possible canviar l’aspiració de Catalunya. No podem aspirar, com havíem fet durant temps, a ser una excepció permanent, una nació sense estat debatent-se entre ser un vagó del tren d’Europa o locomotora d’Espanya. Hem de ser les dues coses alhora. Catalunya ha de tenir menys por i més ambició” (17; 4). Resumeix en que la nació s’afirma amb l’acció, no en la proclamació. En les últimes declaracions recollides, es posiciona davant de l’horitzó europeu com a marca de futura actuació bàsica, atribuint a Europa la condició de nova pàtria “La patria ahora es Europa. La tensión, la competencia, sí que es entre Cataluña y España. Pero todo lo que definía a una nación como nación ya no es ni catalán ni español, es europeo: el himno, la moneda y hasta la bandera azul europea está por todas partes” (59; 1). Es poden identificar altres valoracions del que no ha de ser el catalanisme per Maragall, entenent el que diu en relació a la concepció nacionalista dominant en l’època de govern de Jordi Pujol: la catalanitat no ha de ser excusa per a no reconèixer els errors propis; no es poden demanar carnets de catalanitat; no s’ha de pressuposar la innocència dels catalans pel fet de ser-ho; tampoc es pot pressuposar que pel fet de ser catalans no aconseguirem segons quines coses. Maragall relaciona, com no podia ser d’un altre manera, el nacionalisme català amb el nacionalisme espanyol, al que qualifica com a nacionalisme implícit o inconscient, propi dels estats, i li demana que ho reconegui, que sigui conscient de la seva existència. Fins i tot ofereix una transacció entre nacionalismes “Nosotros renunciaremos al nuestro cuando ellos reconozcan el suyo” (6; 138). Davant del nacionalisme espanyol, encara que només sigui per claredat expositiva, Maragall s’arriba a definir com a nacionalista català “Cada vegada ho tinc més clar: si em pregunten des de Madrid si sóc nacionalista, jo dic que sí, perquè és la manera més entenedora i ràpida que entenguin el més important que vull dir ... Només començo a matisar quan l’altre m’accepta que també és nacionalista” (1; 15). 3 6 | f u n d ac i ó C a t al u n y a e u r o pa / lle g a t pm - w o r k i n g pape r n . 1 �En contraposició al citat nacionalisme espanyol, Maragall es mostra fins i tot agre: “Ustedes son más nacionalistas que nosotros, a ver si lo entiende de una puñetera vez, ustedes son más idiosincrásicos que nosotros, nosotros sólo somos una pequeña nación que tal vez se expresa mal, con acritud, pero sepan que ustedes, en el día a día, están alimentado esa acritud” (6; 138). Defensa que Catalunya té dret a aquesta acritud: “Tenim el dret de l’acritud ... jo vaig néixer tres mesos després de l’afusellament d’un president elegit democràticament i afusellat sense pràcticament judici, sense judici en el sentit propi de la paraula. Per tant el dret a l’acritud, almenys la meva generació el té” (6; 110), tot i que a continuació deixa clar que no pot ser la inspiració i el marc de les relacions amb Espanya i els seus pobles. Considera que confondre nació amb estat és un greu error, i denuncia varies vegades l’estatisme com a risc del nacionalisme, de qualsevol nacionalisme, sigui espanyol, català o basc, arribant a dir que “el nacionalisme esdevé metàstasi quan es converteix en estatisme, i per tant en enemic dels nacionalismes sense estat” (7; 18). Com a consideració final d’aquest apartat, una valoració personal de Maragall, que ajuda a entendre el personatge i la seva circumstància: “Hay mucha gente en Catalunya que piensa que soy españolista. Y en España hay gente que piensa que soy independentista. Lo cual quiere decir que España es complicada, aunque también podría decir que Maragall es complicado, pero creo que es más bien lo otro” (4; 1). 5.5. Europa Europa és vista per Maragall situada en una via d’evolució federalitzant, que només es farà la unió si hi ha a la vegada “devolution”, és a dir descentralització de competències i aplicació del principi de subsidiarietat. En les conclusions del curs que dirigí a Roma sobre Europa l’any 1998, es concreten els trets principals de la visió de Maragall sobre Europa19: Europa necessita a la vegada d’Unió i de devolució, el que vol dir alguna cosa més que una “catalogació formal” de competències; “si el procés unitari a escala europea consisteix a reforçar la Unió i a refermar per compensació els organismes subestatals, és necessari un nou concepte de nació o de pertinença: la ciutadania” (6; 82); els estats no perdran sinó que s’agilitzaran i guanyaran legitimitat amb la seva capacitat distributiva, reguladora i de representar l’interès general; cal un federalisme diferencial i optatiu, pels estats i les regions, i una Europa de les regions; el risc de llunyania entre les decisions i les seves conseqüències, fa necessària la subsidiarietat. Torna Maragall a Catalunya amb una idea clara de Europa com a referent, ideal i objectiu polític “Els catalans del segle XXI sabem l’Europa que volem, i l’Europa que ve: l’Europa forta, que és la de la proximitat, la de les regions i les ciutats, és a dir, l’Europa legítima; i l’Europa forta, que és la de la Unió, perquè és la de la nostra moneda, la nostra defensa, la nostra justícia i la nostra cohesió social. L’Europa dels Estats entesos com a garants de la Unió i garants de la devolució de poders cap a baix. De vegades se’ns parla només de l’Europa d’on venim i no de l’Europa a la qual anem. Anem a una Europa forta i subsidiària alhora, social i liberal, “forta però no fortalesa”, activa però no invasora de la proximitat -al contrari defensora de les identitats diverses i de les ciutats com a base de civilització-. L’Espanya catalana que preconitzem hi podrà contribuir, ja hi està contribuint, però ha de consolidar la 19. Cal tenir en compte que el curs es dóna en un context previ al procés fallit de nova Constitució Europea i de la signatura dels nous tractats de Niça i de Lisboa. 3 7 �seva cultura política, les seves regles del joc democràtic. I el seu federalisme vergonyant, l’ha de fer explícit i diferencial. Hem de fer el partit d’Europa (apostar per), d’aquesta Europa” (6; 101). Europa –per Maragall- ha de ser un projecte d’unió, no d’uniformitat; plurilingüe; un projecte de nova ciutadania, orientada als ciutadans, no a construir una superpotència. Una constant del seu pensament polític és la participació de Catalunya (dels organismes subestatals en genèric) en el nou espai polític europeu. Per això reivindica “La presencia de las autonomías en Europa, de acuerdo con los Tratados, en aquellas materias en que tienen competencia exclusiva y capacidad legislativa, lo que obliga a una previa formación de la voluntad estatal en el Senado y una lealtad horizontal entre las autonomías, pues ni las 17 autonomías españolas ni menos las 300 regiones europeas caben en los Consejos de Ministros de la Unión” (2; 87). Veiem doncs que la seva perspectiva no és particularista per a Catalunya sinó general per a Espanya, i que identifica la necessitat d’harmonitzar la participació i els interessos a nivell d’un nou Senat. Un altre aspecte referit a Europa és la concepció en forma de xarxa: de països, de regions, d’euroregions, de ciutats. Aquesta visió la contraposa a la realitat interna d’Espanya com a radial en base a un centre únic “La España en red no es una España en forma de estrella, con un centro y brazos, y que desde ese centro llegan a cada una de sus extremidades. Pero el mundo ya no es así y Europa ya no es así, se trabaja en red, cada punto es importante” (6; 320). Dona molta importància, per Catalunya i les Comunitats veïnes, a la consolidació d’Euroregions en l’entorn de Barcelona i Catalunya “l’Euroregió, l’Arc Mediterrani o la Comunitat de Treball dels Pirineus són maneres adequades d’expressar la voluntat de la societat catalana de tenir un paper actiu en el procés d’integració europea” (17; 9). L’existència d’Europa no pot ser considerada un motiu per a deixar de referenciar Catalunya a Espanya “Hi ha qui diu que hi ha un camí alternatiu a Espanya: el d’Europa. Plantejar-ho en aquests termes em sembla un error. Faríem un mal servei al país si ens plantegéssim com a alternatives incompatibles les projeccions de Catalunya a Espanya i a Europa. Catalunya ha d’estar a Europa amb Espanya, aprofitant tota la potència de l’Estat espanyol, que és el nostre Estat. I Catalunya ha d’estar a Europa amb la força de les seves institucions, de la seva societat civil, de les seves empreses i de les estratègies euroregionals compartides” (17; 6). Ja hem comentat en l’anàlisi quantitatiu la importància creixent que pren Europa com a concepte utilitzat en el període final analitzat. A part de la voluntat expressada de dedicar-se a aquest temes quan deixés de ser President, Maragall pensa en un futur d’Europa en que, tot i les dificultats del moment, s’anirà consolidant per sobre de visions estatocèntriques, de forma que ha d’arribar a ser una nova pàtria per a tots els europeus, també pels catalans. “Ens hem de preguntar què volem ser quan siguem grans? ... Ras i curt, una Catalunya europea. Ja ni “Escolta, Espanya” ni “Adéu, Espanya”: Escolta, Europa” (60; 1). 5.6. Estatut La primera consideració en relació amb el tema del nou Estatut de Catalunya és que Maragall no en fa cap referència fins l’octubre de 1998 quan en la presentació del document “Carta autonòmica catalana” diu que l’Estatut de 1978 no s’ha aplicat en la seva totalitat, que es dóna una “fatiga” dels materials constitucionals i estatutaris i que cal procedir a la seva revisió. Creu que un nou Estatut serà bo per Catalunya i també per Espanya perquè serà “el fruto del reconocimiento por las Cortes 3 8 | f u n d ac i ó C a t al u n y a e u r o pa / lle g a t pm - w o r k i n g pape r n . 1 �Generales de la voluntad política unitaria de Cataluña, momento solemne en que Cataluña renovará su pacto de autogobierno y su compromiso con la España plural” (6; 200) cosa que permetrà ambdues parts conviure més enllà de la “conllevancia”. És durant la seva Presidència de la Generalitat quan es du a terme el procés de redacció, negociació i aprovació del nou Estatut, que acabarà amb la ratificació en referèndum pel poble català al juny de 2006, i és òbviament en aquest període quan fa més explicacions sobre el tema. Defensa sempre que el nou Estatut ha de fer-se seguint estrictament els passos i tràmits legals i constitucionals previstos, assegurant a més la seva constitucionalitat; i entén la seva renovació, a més a més, com una part del procés de consolidació de l’estat de les autonomies. Per Maragall la reforma del marc d’autogovern de Catalunya es fa amb dos objectius “Progresar en nuestro modelo de autogobierno en el sentido de superar la etapa de pura afirmación identitaria ... Contribuir a la idea y al proyecto de una España plural ... Contribuir haciendo lo primero, ayudamos a avanzar en el segundo de los objetivos; y viceversa. No son contradictorios” (6; 310). A l’agost de 2005 concreta el que Catalunya vol expressar en el nou Estatut en onze proverbis, que es mostren resumits a continuació: (6; 284) 1. Catalunya és una nació, és una nació dintre de l’Estat espanyol. 2. Catalunya ha viscut durant vint-i-cinc anys la primera etapa històrica llarga i sense entrebancs d’autonomia, democràcia i de progrés. 3. La Generalitat no va deixar d’existir, en terra pròpia o en l’exili, gràcies a la tenacitat del poble i a la fidelitat dels seus presidents. 4. Catalunya té un cert pensament del què Espanya és. Espanya és una nació de nacions i l’Estat espanyol un estat de caràcter federal. 5. En cas de conflicte entre el dret general espanyol i el particular català s’aplicarà el principi de subsidiarietat, que vol dir de proximitat. 6. Catalunya ha estat i és solidària amb els pobles d’Espanya, en funció d’un sistema fiscal general regit pel principi d’obtenir serveis similars per un esforç fiscal similar. 7. Catalunya es regirà per sistemes propis de prestació i regulació de serveis en llengua, cultura, dret civil i organització territorial. 8. Subratllar la importància del saber, de l’educació i de la igualtat de drets, i avui en especial, de la igualtat entre l’home i la dona. 9. Accés als sistemes universals de comunicació, d’innovació i tecnologia. 10. A través de l’Estat pertanyem a la Unió Europea. 11. En el marc de la Unió Europea, formar amb les Comunitats i Regions veïnes una Euroregió útil pel progrés dels interessos comuns. A Nova York, febrer de 2006, el presenta com un projecte per Espanya, “una nova etapa en la nostra democràcia, en la qual s’enfortirà nostre sistema federal” (9; 2) i que significa: una nova devolution, el reconeixement de Catalunya com a nació i de la diferència, que no vol dir desigualtat ni privilegi; la clarificació competencial dels nivells de govern i la millora del finançament; ajudar a la construcció de l’Espanya plural, de l’Espanya federal, i és una contribució a una nova cultura política basada en la lleialtat, en la confiança federal. Un cop aprovat i abans del referèndum fa successives defenses del seu contingut, filosofia i significat polític, el que significa anar insistint en conceptes recurrents del seu pensament. Catalunya es posa al dia com a nació, destaca el caràcter de pacte entre les sobiranies catalana i espanyola “L’Estatut és l’acord entre dues sobiranies, entre dos Parlaments, entre dues representacions” (12; 1) i aquest fet no considera que devaluï la sobirania espanyola. No és identitari, està orientat a les persones, disminuirà la conflictivitat competencial entre govern central i Generalitat, i sobretot “Catalunya 3 9 �esdevindrà la comunitat política d’Europa que, sense ser un estat, té el major reconeixement, el major nivell de competències i de recursos per abordar el seu desenvolupament. Més de fet que alguns petits estats” (16; 3). Reconeix el dubte de si s’ha seguit la millor seqüència, o hagués sigut millor reformar prèviament la Constitució, però afirma “Es mucho pedirle al Parlamento catalán y a los ciudadanos que tendrán que decidir si refrendan el Estatuto reformado, que renuncien a decir nada que obligue a una reforma de la Constitución” (6; 268) i, per tant, acaba mostrant el seu acord, segurament instrumental, a que determinats aspectes de l’estatut quedin formulats, però restin a l’espera d’una futura reforma general de la Constitució. Encara que explicita el seu lament per no haver aconseguit la participació del Partit Popular en la fase final del projecte, també diu “¿quin és l’argument per oposar-se a un Estatut que teòricament ens havia de separar dels espanyols i ara resulta que tots l’imitaran?” (49; 2), i espera que el conjunt d’Espanya entengui que l’Estatut és una proposta legítima i lleial. Un cop aprovat en referèndum, considera arribada l’hora del seu desenvolupament, i considera que ho ha de fer una nova generació “La Cataluña del nuevo estatuto ha de estar gobernada por una nueva generación que sepa alejar al país de la política irritada y del tacticismo que a menudo nos ha dominado” (6; 324). Preveu un camí de desplegament llarg i complicat, que el porta a tornar a insistir en la necessitat de canvi a Espanya per poder canviar a Catalunya, és a dir, en el problema espanyol per davant del català: “No requerirà només un pacte polític sinó també un canvi de cultura de l’administració central. Perquè també a Espanya s’ha de produir un canvi de paradigma: 30 anys després d’haver-se iniciat la transició, ja no podem entendre Espanya en termes d’un cos que es descentralitza o replega a voluntat, sinó en termes d’un Estat compost en el qual les seves parts (nacions, nacionalitats i regions) han consolidat personalitat i protagonisme i reclamen poder participar més i més, conjuntament, en la definició del tot.” (6; 337). Davant el recurs presentat davant del Tribunal Constitucional, creu inicialment que el Tribunal no el modificarà, doncs generaria un greu problema per a tothom “No crec que el toquin, perquè Madrid és massa intel·ligent per crear-se un problema que no necessita. Poden resoldre-ho, m’imagino, d’una altra manera, i no pas enfrontant-se a una decisió referendada pel poble de Catalunya” (55; 1). A mida que avança el temps va introduint la idea que si el Constitucional el modifica, s’hauria de tornar a sotmetre a referèndum. “Si un tribunal modifica una sola coma, el poble ha de tornar a parlar. O és que no pensen respectar els nostres drets com a catalans?” (60; 1). 5.7. Fiscalitat El finançament de Catalunya, de les comunitats autònomes en general, i dels ens locals també, és un tema problemàtic des de l’origen en el sistema constitucional de 1978. No entrarem en detall, però mostrarem els eixos principals dels conceptes més utilitzats per Pasqual Maragall sobre l’assumpte. A principis de 1988 ja fa esment en passat a la seva proposta d’un marc estable de repartiment de recursos entre Govern central, Autonomies i Ajuntaments del 50-25-25 % (6; 37). Aquesta distribució percentual hi anirà canviant a mida que es vagi augmentant el nivell de competències, en especial autonòmiques: el 2003 la proposta és del 40-30-30 (38; 5) i el 2005 del 30-40-30. (6; 295). Un altre dels criteris que Maragall expressa amb continuïtat és el de contribuir per renda i rebre 4 0 | f u n d ac i ó C a t al u n y a e u r o pa / lle g a t pm - w o r k i n g pape r n . 1 �per població, així com la necessitat de la corresponsabilitat fiscal de les diferents administracions públiques. Ja al 1991 deia “Es fundamental establecer un marco seguro de financiación para los tres niveles de gobierno y que comporte fórmulas equilibradas de corresponsabilización fiscal y de autonomía financiera” (6; 71). Com a candidat a la presidència de la Generalitat, proposa en diverses ocasions quatre principis de federalisme fiscal, que resumits són (6; 161): • Igualar los resultados en gasto público por habitante de las autonomías del régimen foral con las autonomías del régimen común. • Redistribución del gasto público entre las tres administraciones públicas en base los porcentajes (40-30-30). • Igualar la inversión del Estado por habitante entre las áreas metropolitanas españolas de más de un millón de habitantes. • Equidad fiscal territorial … pagar por renta y recibir por población. Completa el seu federalisme fiscal amb la llibertat per poder fixar tipus impositius (corresponsabilització) i la necessitat de transparència en la informació, el que li fa reclamar la publicació periòdica i normal de les balances fiscals, com fa Alemanya: “La transparencia es la base de la solidaridad y de la equidad” (40; 1). Vincula la transparència amb la claredat en els plantejaments fiscals, necessaris per assegurar la seva legitimitat “la cuestión de la “comprensión pública” es absolutamente crucial. Hay que abandonar los tecnicismos en la explicación del sistema fiscal y financiero del Estado de las Autonomías” (6; 266). En quant a l’aspecte de la solidaritat entre territoris amb diferent nivell de renda, a més de que l’aplicació del principi general ja significa que paguen menys pels mateixos serveis, creu que ha d’existir un fons de solidaritat, però amb límit temporal i control del procés: “tiene que haber una financiación especial para las comunidades autónomas con retraso estructural. Estoy de acuerdo, pero esto debe periodizarse en el tiempo y tendiendo a un aterrizaje suave. De lo contrario, es decirles a las autonomías que sufren esta situación que siempre estarán subvencionadas, cuando de lo que se trata es de que salgan de la situación de retraso” (40; 1). D’altra banda, Maragall proposa que la singularitat dels concerts econòmics basc i navarrès sigui sotmesa a un procés d’igualació amb un marge temporal ampli. De fet, no està d’acord amb el sistema, encara que entén el seu origen històric. Davant de la reclamació del concert per ERC i CiU, expressa “la única solución para Cataluña y para España es que haya una regla común de resultados. No discuto las fórmulas, me importan muy poco, mientras los resultados finales se avengan a una racionalidad común que además sea inteligible para la gente. Que la gente pueda decir que paga lo que tiene que pagar. Esa regla creo que es la renta y la población” (4; 1) i argumenta que la raó de fons és la grandària de Catalunya, que no li permet (a Espanya) un règim d’excepcionalitat. Torna a la idea del que és bo per Espanya és bo per Catalunya i a l’inrevés. Creu que Catalunya “ha estat i és una nació solidària amb la resta de pobles d’Espanya” (6; 285). Però també considera que, donat que ja hi ha comunitats que partint de nivells de pobresa molt importants ara estan “frec a frec o més amunt en alguns aspectes. Catalunya està dient: «No podem més»”, i això ho identifica com un problema, lligat al fet que si es garanteix el màxim nivell de serveis de forma independent a l’esforç fiscal, pot desincentivar als territoris receptors de transferències netes. En aquest aspecte Maragall aplica una visió lliberal a la solidaritat. Els criteris fiscals integrats en l’Estatut els explica amb els quatre eixos següents: “El Estatuto garantiza que los ingresos de la Generalitat procedan totalmente del rendimiento de los impuestos pagados por los ciudadanos de Catalunya. 4 1 �La Generalitat tiene capacidad normativa sobre los impuestos estatales en los que participa, de acuerdo con las competencias del Estado y de la Unión Europea. Papel protagonista de la Generalitat en la gestión tributaria de los impuestos que pagan los ciudadanos de Catalunya. Criterio explícito de solidaridad, semejante al aplicado en los países federales que consiste en garantizar un mismo nivel de servicios a los que realizan esfuerzos fiscales similares, no en términos absolutos, que eso sería injusto, sino en términos relativos a la renta de cada uno” (6: 315). Afegeix un cinquè eix que garanteix que les inversions de l’Estat a Catalunya durant 7 anys seran d’acord amb el PIB de Catalunya; una garantia que va ser declarada inconstitucional pel Tribunal Constitucional. 5.8. Interlocució En l’anàlisi quantitatiu ja hem pogut constatar el creixent lament podríem dir, de Pasqual Maragall, sobre la manca d’interlocució lleial a l’altre costat de la taula, és a dir per part dels poders de l’Estat sobretot a partir de que és President i s’engega el procés de renovació de l’Estatut. Si l’Estatut el definia com un pacte entre les legitimitats catalana i espanyola, com es pot dur a terme aquest procés de pacte mentre una de les parts és sotmesa a la desautorització per bona part de l’altre? Podríem posar molts exemples, però aportarem només alguns dels mes significatius: En relació a l’Espanya més oberta: “Es muy difícil, pero tal vez consigamos un reconocimiento por parte del sector progresista y liberal de Madrid, que siempre ha sido centralista en el fondo, aunque sea respetuoso con Catalunya.” (6; 137). Crida a les esquerres espanyoles: “ante el proyecto nacionalista de la derecha española, se han de erigir unas fuerzas políticas de signo progresista que respondan a la generosidad con generosidad, a la implicación de Cataluña en España con el compromiso activo de España en las aspiraciones al autogobierno del pueblo de Cataluña, y con el respeto a su identidad, a su lengua y a su cultura” (6; 179). Avís davant les dretes: “el precio que ha pagado (la derecha) por esa ampliación del consenso es un precio que dudo que se puede pagar: el de relanzar un nacionalismo español fatuo y agresivo. Con esa actitud y ese lenguaje se compromete el futuro de España como unión de los pueblos que la forman, que es precisamente lo que la Constitución y los Estatutos garantizan” (2; 108). I lament sobre les conseqüències del lideratge d’Aznar: “La hazaña de Aznar al meter a la derecha en la Constitución no le ha salido gratis a España. Su empecinamiento nacionalista -la otra cara de la moneda- amenaza con dar al traste con unos equilibrios que han funcionado bien durante 25 años.” (2; 127). Que havia acabat portant a un retorn del nacionalisme espanyol i a un reforçament del centralisme: “desde el nacionalismo español percibo el rechazo amargo y el desdén de quienes no les cabe en la cabeza otra manera de entender España que la suya” (6; 178) “Cataluña tiene el derecho, histórico o no, a proponer. ¿O sólo hay una voz en este coro? Cruzar opiniones, indicaciones y propuestas es enriquecer el escenario, no dictarlo, contra lo que se ha hecho casi siempre desde el centro. El centro está encantado de haberse conocido. No sabe que sólo es el centro: piensa que es toda España. Éste es su error. Nosotros también somos España” (61; 1) 4 2 | f u n d ac i ó C a t al u n y a e u r o pa / lle g a t pm - w o r k i n g pape r n . 1 �A un retorn de l’Espanya única, hostil amb Catalunya: “s’oposen també a l’eclosió de l’Espanya plural, quasi diria que per principi, perquè només en volen una d’unitària, d’única, sense matisos, sense perfils, sense accents, sense allò que dóna a aquest país precisament la seva gràcia i el seu interès” (12; 1), davant la que es mostra perplex: “perplejidad por la indiferencia, cuando no por la hostilidad, con que es tratada Cataluña por el poder político y por una parte influyente de los medios de comunicación”. I afegeix, en relació als mitjans: “nos encontramos con un grave problema de incomunicación: No disponemos de un sistema de circulación de las noticias y de las opiniones que refleje de forma real la pluralidad española. El Madrid político-mediático actúa demasiadas veces como un foro capitalino que interpreta la complejidad de España desde el centralismo y no desde la centralidad. El sistema de la capital ha sustituido al sistema estatal. Los diarios de la periferia, sus radios y televisiones no se escuchan en el centro. El centro ignora lo que ocurre en la España real, en la España plural” (6; 277). Val a dir que Maragall és també conscient de la bidireccionalitat de certes actituds “Somos muchos los catalanes que reconocemos que las causas de este distanciamiento son complejas y que algunas tienen su origen en determinadas actitudes adoptadas desde Cataluña que interactúan con otras actitudes que podríamos identificar como separadoras” (6; 195). “en un clima de creciente indiferencia y desconfianza mutua. Volvíamos a la vieja dialéctica de los separadores y los separatistas” (6; 248). Maragall, però, manté l’esperança en què hi ha una altra Espanya possible: “Si Catalunya deixa de provocar recels, si Espanya deixa de tenir por de mirar-se ella mateixa amb llibertat al mirall, si deixa de tenir por de la seva riquesa i pluralitat, ah!, aleshores ens en podrem sortir” (6; 224). Una Espanya que hauria d’apostar pel federalisme: “Cierto que fuera de Catalunya y de algunas dependencias universitarias, prácticamente no hay federalistas. Habrá que inventarlos para que podamos discutir y avanzar con ellos en el reconocimiento de las naciones y los pueblos de España” (6; 20). Però sempre hi han les dues Espanyes: “hi ha una altra Espanya ... que és profundament desconfiada, conservadora i al·lèrgica a les innovacions” (23; 3), i la batalla entre les dues espanyes acaba generant una lògica d’immobilisme i de continuïtat: “Estamos en lo mismo, nada ha cambiado y todo ha cambiado. Sigue vigente la Oda. Es lo que estamos haciendo, hablarle a España y temer que no nos oiga” (44; 1). “Som diferents i ens suportem mútuament, però no pretenem solucionarho ... De manera que això no progressa i l’únic que continua havent-hi és la conllevància”. (56; 1). Una continuïtat que tampoc el president Zapatero va evitar: “Amb l’escenari Zapatero- Maragall va semblar que podíem trobar la fórmula canònica, la fórmula constitucional, estatutària. Però som on som. Aturats.” (56; 1) De fet, en una entrevista de 2007 acaba reconeixent que s’ha sentit personalment traït per Zapatero després de l’inicial: “Pasqual, apoyaré la reforma que salga del Parlament de Catalunya”: “Tinc la impressió que el plantejament inicial s’ha perdut, i que l’objectiu ambiciós que ens havíem plantejat aquí i allà perilla. Un pas enrere molt evident.” (52; 19). Un altre aspecte important en aquest apartat és fer notar els avisos que fa Maragall sobre les possibles conseqüències, negatives per la pròpia Espanya, d’una actitud de rebuig a les propostes que li arriben des de Catalunya. Hi ha risc de desafecció: “la dilació i les dificultats i fins i tot les tensions que s’han viscut al llarg d’aquests mesos han causat cansament en la ciutadania. I això comporta un cert risc de desafecció” (10; 6). El mateix fa en relació a una sentència negativa sobre l’Estatut: “Perquè si després d’haver estat referendat pel poble de Catalunya, un jutge el toca... Que ens tornin a preguntar si el resultat ens agrada o no: caldrà un altre referèndum. Demano dret a la claredat. Compte amb aquest tema, que pot tenir conseqüències” (58; 1). 4 3 �5.9. Independència En el conjunt de l’anàlisi fet sobre el pensament de Maragall ha quedat clar que ni és, ni ha estat mai independentista. Però sí que expressa les seves opinions sobre el tema, alguna de les quals ja s’han comentat en altres apartats. Hi ha un concepte d’independència que Maragall arriba a acceptar, i és la de Rubert de Ventós, basada en una construcció racional i en la interdependència. De tota manera creu que “és difícilment atacable, tot i que no fàcilment imaginable”. (7; 16). La renúncia el 1978 al dret d’autodeterminació per part de les forces majoritàries a Catalunya i el País Basc, a canvi de autonomia, forma part de l’essència del pacte constitucional. La percepció de no avançar en els temes d’autogovern i de reconeixement nacional genera “actitud de desesperanza, que está llegando a la conclusión de que Cataluña no puede esperar nada bueno de España y que considera que no es posible tender puentes si en una de las orillas no hay nadie dispuesto a avanzar el trecho que le corresponde. Es la actitud que subyace en la propuesta independentista” (6, 179). Per tant, per Maragall, la independència és una posició política reactiva i desactivable amb avenços en el reconeixement de la pluralitat d’Espanya. Maragall no creu, doncs, en la necessitat d’independència, en el món actual, “Allò que és decisiu no és pas la independència estatal, sinó la independència de criteri, la capacitat de convicció als grans mercats de l’economia i la política. Que ser un estat hi ajuda és indubtable. Però que arribar-ho a ser és tan o més antinatural que no ser-ho, i menys pràctic, també” (2; 58). El sentiment independentista ha existit sempre a Catalunya, “Un sector importante del catalanismo se lo ha planteado siempre. Macià y Companys en 1931 proclamaron la República Catalana” (6; 250) i segueix existint doncs “Un minoritario pero significativo sector de la sociedad catalana piensa que estamos ante la última oportunidad para resolver positivamente la relación entre Catalunya y España. No comparto este dramatismo de “las últimas oportunidades”, pero es un estado de ánimo que hay que tener en cuenta porque es revelador de algo” (6; 250). Davant d’aquest fet, aposta per fer una política, a Catalunya i a Espanya, que vagi permetent reconduir als independentistes a postures primer sobiranistes i finalment federals. Una vegada més planteja la Espanya plural i federal com a forma de solucionar l’encaix de Catalunya. 4 4 | f u n d ac i ó C a t al u n y a e u r o pa / lle g a t pm - w o r k i n g pape r n . 1 �6. Conclusions P asqual Maragall té una concepció federal d’Espanya, que té el seu origen en la tradició del pensament catalanista i d’esquerres, i en la seva personal experiència municipalista, exercint un poder de tipus molt proper al ciutadà. En referència al marc teòric, el model concret federal que proposa Maragall és un federalisme de distribució de poders, descentralitzador, cooperatiu i amb asimetria constitucional; encara que en aquest últim aspecte –l’asimetria- creu que ha de ser-ho només de forma imprescindible per encaixar les diferències realment existents amb la igualtat de drets. Però el seu federalisme és especialment un model de federalisme de tipus pluralista. Recordem que una de les característiques bàsiques del federalisme pluralista és el reconeixement de la plurinacionalitat, i en efecte, per poder recollir la diversitat nacional, cultural i lingüística d’Espanya, Maragall proposa el reconeixement de Catalunya com a nació. Els altres trets del federalisme pluralista també són plantejats i reivindicats per Maragall quan proposa una àmplia autonomia, estable constitucionalment i amb recursos fiscals suficients i constants (self rule) i aposta perquè Espanya avanci en la participació de les Autonomies en el govern central i les institucions estatals, i molt especialment en la configuració d’un Senat amb poder real i que sigui representatiu dels governs de les Comunitats autònomes i dels poders locals (shared rule). Maragall no està d’acord amb el model federal centralista i homogeneïtzador, orientat a la igualtat uniforme de drets dels ciutadans, el que alguns formulen com ‘los derechos son de las personas, no de los territorios’. De fet, el federalisme de Maragall, donat que el pensa per aplicar a la realitat espanyola, és un model oposat al considerat com el més exitós del món, l’americà, d’origen i components unificadors, creador d’una nació única amb una sola llengua. Però tampoc planteja en cap moment el reconeixement del dret de secessió en l’ordenament constitucional, de forma coherent amb el seu projecte polític que és un projecte per Espanya, fet des de la perifèria. Quan Maragall descriu les seves propostes federalistes, ho fa en base a l’aplicació d’uns principis concrets: col·laboració institucional, corresponsabilitat fiscal, solidaritat, clàusula residual pels poders més propers. Dóna molta importància al principi de subsidiarietat, a que el repartiment de les competències de poder es faci de forma que l’exerceixi el nivell més proper al ciutadà possible, tot i que avisa que cal estar atents als riscs de col·lusió entre interessos locals i poders pròxims20. Per poder bastir l’organització federal proposada, dóna una importància cabdal a l’existència del principi de confiança entre les parts i de la lleialtat federal, en el que coincideix amb el que diuen autors com Watts en relació als principis de confiança i lleialtat, necessaris per poder aplicar un federalisme pluralista. En relació al tema fiscal, els plantejaments de Maragall mantenen unes línies constants al llarg dels períodes analitzats. Per una banda la necessitat d’un repartiment equilibrat dels fons entre els diferents nivells de govern, adequat als serveis prestats per cadascun d’ells. D’un altre, la recerca d’una fórmula clara de relació entre els impostos pagats i les prestacions rebudes, i que es resumeix en la formulació bàsica de l’equitat fiscal territorial: ‘pagar per renda i rebre per població’. En aquest tema es detecta una preocupació també constant per aconseguir fórmules de finançament segures, justes, transparents, i, molt especialment, que siguin comprensibles per la ciutadania, doncs en cas contrari tenen risc de deslegitimació. La última característica transversal en el temps és la seva 20. No hem trobat referències a la possibilitat de col·lusió entre els els poders centrals, potser perquè no hem seleccionat textos relacionats amb el concepte de socialisme. grans poders econòmics i 4 5 �voluntat d’inserir el finançament de Catalunya en el règim general espanyol, sense privilegis, sense reclamar en cap moment sistemes de tipus ‘cupo’ com el basc; i ho justifica per raó de la grandària relativa de Catalunya, de forma que el seu tractament com a excepció faria inviable el sistema general, i també per solidaritat amb la resta de pobles de l’Estat. Una vegada més queda palès l’enfocament global espanyol de l’opció política de Pasqual Maragall. Molts conceptes que formen part de la concepció d’organització federal adequada –segons Maragallper Espanya i per Europa, els considera també aplicables dins de Catalunya: subsidiarietat, proximitat, municipalisme, lleialtat institucional, participació de tots els nivells de l’administració en les grans decisions, equitat fiscal. És el que qualifica com a Federalisme interior El federalisme proposat per Maragall és la combinació d’unió i llibertat, d’unió i devolució, d’unió i proximitat. És, per tant, un model que assegura a la vegada el reconeixement de la diversitat, la descentralització competencial i l’exercici del poder a prop dels ciutadans. Respecte a Catalunya, la concep inicialment com un sistema de ciutats, d’una xarxa de municipis, d’acord amb la força que tenia en els anys vuitanta el municipalisme d’esquerres, i Barcelona en concret, i també com a forma de defensa i confrontació amb el nacionalisme de centre-dreta que governava la Generalitat. La seva defensa dels governs de proximitat, i del principi de subsidiarietat, també a Catalunya, és una constant al llarg del temps. Maragall considera que Catalunya té una complexitat política i institucional semblant a la d’un estat, i proposa una reorganització interna en base a un plantejament de federalisme interior, aplicant també Catalunya endins els principis d’igualtat, subsidiarietat, clàusula residual, administració única, solidaritat. Reivindica pel cas concret de Catalunya el mateix que demana es faci a Espanya: una Catalunya oberta que reconegui i gestioni la seva diversitat, la participació dels poders locals i les organitzacions ciutadanes en la governació del país -‘tots som Generalitat’-, no subordinació dels ens locals al govern central de la Generalitat. Maragall té una visió geogràfica, geopolítica, dels països. Tant d’Espanya com de Catalunya, de forma que en el cas català demana el reconeixement de les terres de l’Ebre i del Pirineu en forma administrativa i institucional, donat que tenen característiques pròpies comuns i diferenciades d’altres terres de la mateixa província actual de pertinència. Igualment amplia el camp d’actuació limitat a les fronteres regionals o estatals quan impulsa la creació d’euro-regions. Catalunya és per Maragall una nació que forma part d’Espanya i d’Europa. Una nació que ve de lluny i que ha patit molts greuges, però que no ha de centrar la seva identitat i pensament en la història passada i en el greuge com a sentiment unificador. Catalunya ha de mirar endavant, ha d’oferir als seus ciutadans, que són de diferents orígens, un futur engrescador i integrador, en base a la construcció d’un país obert, plural, amb serveis socials, amb equitat i benestar. Maragall rebutja una Espanya absolutista, unitarista i centralista, però defensa aferrissadament, apassionadament, una Espanya plural, diversa, plurilingüe, democràtica, descentralitzada, federal al fi. Però Espanya s’ha de reconèixer ella mateixa com el que és, diversa i complexa, no homogènia i simple; i cal que ho sàpiga, que prengui consciència del fet. Això li servirà per ser més cohesionada i més forta. Aquesta Espanya, que no és nova per Maragall doncs hi han corrents polítics i intel·lectuals que en són favorables, porta incorporada una nova dinàmica política de poders desconcentrats, amb possibilitat per part de les perifèries (geogràfiques i polítiques) de participar, fer propostes i gestionar polítiques. Es trencaria d’aquesta manera la direcció clàssica en la forma d’exercir el 4 6 | f u n d ac i ó C a t al u n y a e u r o pa / lle g a t pm - w o r k i n g pape r n . 1 �poder a Espanya: des del centre únic cap a la perifèria. Una perspectiva perifèrica d’Espanya que enllaça amb la visió geogràfica esmentada abans, i que es concreta en el concepte reiterat sovint de ‘Espanya en xarxa’ oposat a la concepció radial i radiocèntrica. Espanya ha de ser un conjunt de pobles que són distints, i que a partir del mutu reconeixement de les seves identitats diferents d’origen, volen anar junts, volen compartir passat -recordem la proposta reiterada que fa de redactar una història compartida-, present i futur, i conformar des de la llibertat, una nova identitat compartida. La conjuminació d’unió, diferència, autonomia i llibertat es concreta en la forma proposada de federalisme pluralista. Aquest projecte, pensat des de la perifèria per Espanya i els seus pobles, no el considera Maragall un exercici d’idealisme sinó al contrari de realisme, de veure com és el país i trobar-li una solució satisfactòria amb ambició col·lectiva. És durant molt temps un projecte optimista, esperançat en la seva raonabilitat i possibilitats d’èxit. Al final, després del procés estatutari, sembla reconèixer una certa impossibilitat de poder aconseguir un canvi en la forma d’entendre Espanya, en especial -però no sols- per part dels sectors més conservadors espanyols. En quant a les relacions entre els dos subjectes polítics, Catalunya i Espanya, la visió de Maragall es basa en la no existència de conflicte entre pobles o comunitats, que comparteixen molts lligams familiars, culturals i vivencials. El conflicte el centra en un problema entre la concepció uniforme i centralitzada dels que tenen el poder a Espanya i les aspiracions d’autonomia, descentralització i reconeixement de la diversitat que es donen a Catalunya i altres parts d’Espanya. I el problema conseqüent és cóm encaixar Catalunya i aquest tipus d’aspiracions polítiques dins d’Espanya. Per tant, la solució passa per canviar Espanya per a que reconegui les seves diversitats. Maragall, que creu en la capacitat de regeneració d’Espanya, no planteja la recerca de solucions fora de l’àmbit espanyol, el problema, per ell, no és com anar-se’n d’Espanya, sinó com continuar a Espanya. Per resoldre l’atzucac, la via ha de ser l’Espanya plural, amb el reconeixement de Catalunya com a nació, i un marc constitucional i estatutari redissenyat sota la perspectiva del federalisme pluralista. Però no només planteja el canvi espanyol, també requereix abandonar el greuge i la reivindicació particular com a motor d’actuació, reclama la creació d’espais de confiança i lleialtat per les dues bandes, la construcció plegats de propostes vàlides per Catalunya i per la resta. És una constant del pensament de Maragall associar l’evolució de Catalunya amb la d’Espanya. Des de la consideració històrica que Catalunya només ha tingut reconeixement i llibertat quan a Espanya hi ha hagut també llibertat, a la coneguda frase ‘el que és bo per Catalunya és bo per Espanya’. En conseqüència Catalunya, per aconseguir els seus objectius propis, ha d’implicar-se en la governació d’Espanya. Es pot constatar, com a resum de les relacions entre Espanya i Catalunya, que el projecte polític de Maragall està més orientat a canviar Espanya que a canviar Catalunya. Catalunya no pot ser el que és, i vol continuar sent, si Espanya no canvia i accepta la seva pluralitat. Si Espanya té un projecte uniformista, uninacional i monolingüe, Catalunya no té cabuda o ha de deixar de ser el que és. Però Maragall és optimista sobre el tema; cal tenir en compte que pertany a la generació política anomenada de la transició, que va començar lluitant contra la dictadura franquista, i va protagonitzar el canvi d’Espanya a una democràcia de tipus liberal, introduint la descentralització en la forma d’estat de les autonomies, i aconseguint la incorporació a la Comunitat Europea. Si havien aconseguit això, per què no podia plantejar-se una reforma que implicava menys canvis i menys ruptures? De tota manera, l’optimisme anterior va ser sotmès a una dura prova durant el procés de reforma 4 7 �de l’Estatut, que va evidenciar la dificultat de trobar una interlocució lleial i clara per part del poder polític espanyol. Com s’ha vist abans, Maragall va posar en evidència les actituds de rebuig, indiferència, hostilitat fins i tot, de l’Espanya conservadora, del nacionalisme espanyol, de la dreta però també de l’esquerra, dels mitjans de comunicació de Madrid especialment, de l’altra Espanya, la que no és plural. Maragall avisa dels riscos d’aquesta actitud, de la creació de desconfiança i desesperança, de la desafecció i del possible creixement del moviment independentista. En relació a la independència, Maragall no ha sigut mai independentista, el seu projecte ha estat sempre definit per facilitar l’encaix de Catalunya a Espanya, en part perquè creu que els conceptes de sobirania, estat i independència estant canviant. De fet, el que vol és anar portant, amb els fets, amb les polítiques, amb el pacte federal, als independentistes cap a la via federal. Però la manca d’interlocució per la part espanyola, de voluntat política pluralista, de comprensió del projecte integrador plantejat, de federalistes espanyols, està fent impossible el concepte d’Espanya plural i el desenvolupament d’un projecte de federalisme pluralista. Maragall es defineix sempre com catalanista, un catalanisme que defineix com un sentiment de pertinència, però també obert, integrador i no exclusivista, orientat a impulsar la transformació a Espanya, que torna a insistir en avançar junts des del reconeixement de la diferència, i que enllaça també amb la seva idea de federalisme. És també un catalanisme lleial i obert, orientat a Europa i el món, a la llibertat més que la separació. Durant la seva presidència de la Generalitat, al front del tripartit, introdueix una perspectiva una mica diferent, donant-li un enfocament més ampli, de caire cívic i republicà; un catalanisme, ni resistent ni identitari, que integra Catalunya gràcies a les polítiques socials, a la resolució dels problemes de les persones, a les bones perspectives d’un futur compartit. Només es declara nacionalista, per claredat dialèctica, davant del nacionalisme espanyol, al que qualifica de nacionalisme implícit, no reconegut, propi dels estats. Aleshores sí que diu que és nacionalista català, al temps que exigeix a l’interlocutor que s’autoreconegui com a nacionalista també. Per tant, en relació a les definicions fetes en el marc teòric del treball, podem qualificar el pensament de Maragall com a catalanista i federalista, en tant defensa la identitat nacional de Catalunya, que vol que sigui reconeguda i integrada en una organització federal de l’Estat espanyol. Europa és per Maragall la nova pàtria futura. Un projecte d’evolució federal, que s’ha de fer en base als estats, les regions i els ciutadans, amb un nou sentit de pertinència que és precisament la ciutadania. Amb principis d’unitat però no d’uniformitat, de descentralització i subsidiarietat, de solidaritat i cohesió social. Europa és sempre el marc superior de referència en el que queden inserides les relacions entre Catalunya i Espanya, en la mesura que està convençut que la direcció de la història es mou cap a la consolidació de la Unió Europea, amb la conseqüent cessió de sobirania, i que creu fermament en l’aplicabilitat interna a Espanya dels criteris de “devolution” i de subsidiarietat impulsats per la Unió. En aquest àmbit, una constant és la preocupació per aconseguir la participació de Catalunya, i de les altres comunitats, en el nou marc polític europeu, en els processos de decisió dels temes on tenen competències. És conscient que aquesta participació s’ha de produir en base a un procés de delegació i representativitat doncs no totes les regions europees poden tenir veu directa. Per això 4 8 | f u n d ac i ó C a t al u n y a e u r o pa / lle g a t pm - w o r k i n g pape r n . 1 �proposa també la renovació del Senat, on s’han de treballar les propostes homogeneïtzadores en un marc de confiança horitzontal entre les Comunitats. Però està clar que el camí per a que Catalunya arribi a Europa és passant per Espanya, aprofitant la potència del propi estat espanyol, que ha de respondre amb visió de la seva pluralitat. Ara bé, complementàriament a la via principal, Catalunya ha de participar en les euroregions que la impliquin, així com ha de fer servir la força de les seves institucions i la societat civil. És un treball de país, per ajudar a aconseguir la integració europea, que considera la nova pàtria. La plasmació en la pràctica política del pensament federalista de Maragall va ser en molt bona part el nou Estatut, que va estar enfocat com un projecte legal, respectuós amb el marc constitucional, amb l’objectiu de dotar a Catalunya d’un nou marc d’autonomia, dins d’Espanya. Maragall va justificar, molt abans de ser president, la necessitat d’aquest nou marc constitucional. Ho va fer des del principi dient que seria un projecte bo tant per Catalunya com per Espanya, i amb intenció de millora de l’Estat de les autonomies en el seu conjunt. Pensa en el nou Estatut com un projecte per Espanya, una nova fase de l’etapa democràtica, que enfortirà l’estat federal. El defensa en tant que reconeix a Catalunya com a nació, i per tant, a Espanya com a plurinacional; en el fet de ser un pacte entre dues legitimitats, entre dos subjectes polítics que es reconeixen mútuament; en l’aclariment competencial entre el Govern central i la Generalitat, que obre un futur menys conflictiu i en què s’assoleix una capacitat d’autogovern molt ampla. Després de la seva aprovació en referèndum considera que amb el seu desplegament s’obre una nova etapa política que requerirà dues transformacions: d’una banda, un canvi cultural per part de l’Administració central per assumir la distribució de poder que s’ha produït; de l’altra l’esforç per implementar-lo d’una nova generació política que apliqui paradigmes diferents, allunyats del greuge i el tacticisme. Tanmateix, els pensaments finals de Maragall sobre la qüestió evidencien desencís davant l’amenaça de retallada per part del Tribunal Constitucional. En aquell moment planteja obertament el xoc de legitimats entre el poble de Catalunya i el Tribunal Constitucional, i qüestiona la capacitat d’un Tribunal, amb greus sospites d’imparcialitat, per modificar un text legal que ha seguit tot els passos constitucionalment previstos: aprovació pel Parlament de Catalunya, les Corts Generals, i ratificació en referèndum pel poble de Catalunya. De fet, manifesta de forma reiterada que si l’Estatut era modificat pel Tribunal, caldria que tornés a ser sotmès a referèndum per part del poble de Catalunya. 4 9 �7. Respostes a les preguntes d’investigació Tot i que al llarg del punt anterior es troben de forma implícita les respostes a les preguntes d’investigació plantejades en el moment de començar el treball d’anàlisi sobre el pensament d’en Maragall, passem finalment a donar-los-hi resposta concreta una per una: Quin és el diagnòstic que fa Pasqual Maragall sobre les relacions entre Catalunya i Espanya? En primer lloc, constata que no hi ha conflicte entre els dos pobles, que tenen molts lligams històrics, culturals i familiars. El problema polític existent el centra en la diferència entre el plantejament d’una concepció d’Espanya com nació única, homogènia i amb una sola llengua comú, amb les aspiracions de Catalunya de tenir reconeixement nacional i lingüístic, i una ample capacitat d’autogovern. Aquesta diferència de plantejament s’agreuja amb les incidències del procés de reforma estatutària i la modificació de l’Estatut per part del Tribunal Constitucional, després d’haver estat aprovat en referèndum pel poble de Catalunya Es pot identificar un “model Maragall” com a proposta per construir una nova forma d’organització política per Espanya i Catalunya? Sí. Maragall mostra una constant línia de pensament orientada a aconseguir una forma d’organització política, un nou marc constitucional a Espanya, que a partir de l’evolució i aprofitament de les possibilitats de l’existent, pogués encaixar les diversitats existents dins d’Espanya de forma ‘que Espanya es senti plural i Catalunya lliure’. Té aquest model característiques federals? Sí. Es un model definit específicament com a federal i amb les seves característiques bàsiques: dos nivells de govern -federal i regional-, bicameral amb la segona cambra representativa dels governs regionals, repartiment constitucional de competències, i organismes de cooperació i arbitratge. Quin tipus de federalisme proposà Pasqual Maragall? Un federalisme de tipus pluralista, amb reconeixement de la pluralitat nacional i lingüística, repartiment competencial i de recursos financers clars i garantits, presa de decisions en el nivell federal amb mecanismes de participació de les regions. Un federalisme descentralitzador, i diferenciat o asimètric en el que sigui necessari per a reconèixer les diferències existents, on s’apliqui el principi de subsidiarietat per apropar l’exercici del poder al ciutadà. No el considera un model vàlid només per ser aplicat a nivell espanyol, sinó també per a ser aplicat dins de Catalunya: ‘el federalisme interior’ Maragall és nacionalista, catalanista o espanyolista? Catalanista. Es defineix a sí mateix sempre sota aquest concepte. Entén el catalanisme com un projecte polític que combina la defensa del reconeixement de Catalunya com a nació i la reivindicació de l’autogovern, amb l’impuls d’una transformació institucional i constitucional d’Espanya per a que reconegui la seva pluralitat i permeti la convivència entre tots els seus pobles; per tant, el seu catalanisme està orientat a la integració a Espanya, en una nova Espanya ‘plural’. És un catalanisme que neix del reconeixement d’una identitat pròpia, basada en la llengua, la cultura i la història, però que en el seu desenvolupament no es fonamenta en trets identitaris, sinó en una base cívica – republicana- per aconseguir la integració de tots els ciutadans en un projecte de futur per a construir un país millor, dins d’Espanya i d’Europa. 5 0 | f u n d ac i ó C a t al u n y a e u r o pa / lle g a t pm - w o r k i n g pape r n . 1 �Fins a quin punt l’Estatut de 2006 respon al pensament i les propostes de Pasqual Maragall? El resultat final del canvi estatutari no es correspon amb el pensament i el projecte polític de Maragall. El nou Estatut, sobretot el sortit del Parlament de Catalunya, però també el text finalment referendat, contenia elements que formen part principal del projecte polític de Maragall: reconeixia Catalunya com a nació, encara que fos al preàmbul; concretava les competències de cada nivell de govern, fixava criteris garantits de finançament i contemplava la participació de la Generalitat en certes decisions d’abast espanyol; introduïa descentralització en el Poder Judicial i definia el català com idioma preferent en l’Administració. Per tant, significava un canvi en el sentit desitjat per Maragall, encara que amb les limitacions derivades de no contemplar la necessària reforma constitucional, en especial el paper del Senat, que es deixava per una etapa política posterior. La Sentència del Tribunal Constitucional de 28 de juny de 2010, però, va declarar ineficaços i limitats els paràgrafs referents a Catalunya com a nació, refermant una concepció monista i uninacional d’Espanya. També va donar preeminència al poder central sobre l’autonòmic en temes com la llengua, la província com a base de l’organització territorial, la unitat del poder judicial,i la capacitat impositiva. La sentència, per tant, va significar un fre al procés iniciat per aconseguir avançar cap a un federalisme plural en una Espanya plural. Eren les propostes de Pasqual Maragall la ‘tercera via’ que s’està proposant com alternativa de sortida al problema polític actual entre la independència i l’status-quo? A efectes de donar resposta a aquesta pregunta, ens cenyirem a la única proposta escrita coneguda feta com alternativa a la disjuntiva entre l’status-quo i la independència, que és la feta pel PSOE21 en la coneguda com “Declaració de Granada”. Aquest document proposa una reforma constitucional per acabar de donar a l’estat de les autonomies una estructura federal. Però es tracta d’un tipus de federalisme no pluralista, cooperatiu però simètric, solidari i amb un fort enfocament igualitari i uniformista: “Igualdad de derechos básicos de todos los ciudadanos, cualquiera que sea el lugar en el que residan. Sí a los legítimos hechos diferenciales, no a los privilegios o a las discriminaciones” (69; 6). Reconeix, per tant, una diversitat cultural i lingüística d’Espanya, però no proposa l’assignació competencial plena en aquests temes a les comunitats respectives. Constatem doncs que la única proposta coneguda sobre el tema, no es correspon amb el pensament de Maragall. Si un federalisme del tipus pluralista, com el proposat per Maragall, pot ser una ‘tercera via’ per resoldre l’encaix de Catalunya dins d’Espanya és un qüestió d’opinió. L’únic fet constatable és que Maragall va intentar canviar el marc constitucional i estatutari, i ho va aconseguir en bona part, però la sentència del Constitucional ho va invalidar. Espanya no ho ha volgut, s’ha refermat en la uniformitat. Ha continuat sense escoltar ni donar resposta, més de 100 anys després, al lament de l’avi d’en Pasqual Maragall: On ets, Espanya? - no et veig enlloc. No sents la meva veu atronadora? No entens aquesta llengua -que et parla entre perills? Has desaprès d´entendre an els teus fills? Adéu. Espanya! 21. Existeix una proposta feta prèviament al maig de 2013, en el Document de treball 163 de la Fundació Rafael Campalans del PSC, titulada “Per una reforma constitucional federal”, que és mes propera a l’enfocament d’un federalisme pluralista, però no l’hem considerada com a proposta de tercera via pel fet que el PSC i el PSOE tenen com a document oficial la citada declaració de Granada. 5 1 �8. Bibliografia Alvaro, F.M., (1998) Què pensa Pasqual Maragall. Deria. Buchanan, A. and Paredes, J., (2013). Secesión: Causas y consecuencias del divorcio político. Editorial Ariel. Caminal, M., (2009) “L’estat autonòmic espanyol: entre la resistència nacionalista i l’horitzó federal” en Caminal i Badia, M., Requejo, F. and Institut d’Estudis Autonòmics (Catalunya), 2009. Federalisme i plurinacionalitat: teoria i anàlisi de casos. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Institut d’Estudis Autonòmics. Casassas, J., (1997) “La historia del terme “nacionalisme” en la política catalana” en Casassas i Ymbert, J. and Termes, J., 1997. El futur del catalanisme. Barcelona: Proa. Company, E., (1997) “Socialisme català i nacionalisme espanyol” en Casassas i Ymbert, J. and Termes, J., 1997. El futur del catalanisme. Barcelona: Proa. Elazar, D.J. and Institut d’Estudis Autonòmics (Catalunya), (2011). Anàlisi del federalisme i altres textos. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Governació i Relacions Institucionals, Institut d’Estudis Autonòmics. Guillamet, J., (1995). El tema és Barcelona. Barcelona: Edicions La Campana. Hix, S. and Hoyland, B., (2012). Sistema político de la Unión Europea. Madrid: McGraw-Hill. Maragall, P., (1986). Refent Barcelona. Barcelona: Planeta. Maragall, P., (2003). Maragall afirma. Madrid: Aguilar. Maragall, P., (2008). Oda inacabada. Barcelona: RBA. Maragall, P., (2009). Espíritu federal: escritos políticos. Barcelona: RBA. McGarry, J. i O’Leary, B., (2009) “Pluralisme territorial: formes, defectes i virtuts” en Requejo, F., Caminal i Badia, M. and Institut d’Estudis Autonòmics (Catalunya). Liberalisme polític i democràcies plurinacionals. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Institut d’Estudis Autonòmics. Requejo, F., (2009) “L’absència de pluralisme nacional en la teoria federal i en les federacions” en Requejo, F., Caminal i Badia, M. and Institut d’Estudis Autonòmics (Catalunya). Liberalisme polític i democràcies plurinacionals. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Institut d’Estudis Autonòmics. Rodrik, D., (2007). Dani Rodrik’s weblog. http://rodrik.typepad.com/dani_rodriks_weblog/2007/06/ the-inescapable.html . Consultat 7-2-2014 Rubert de Ventós, X., (1999). Catalunya: de la identitat a la independència. Barcelona: Empúries. 5 2 | f u n d ac i ó C a t al u n y a e u r o pa / lle g a t pm - w o r k i n g pape r n . 1 �Simpson, M. i Tully J., (2009) “L’absència de llibertat dels moderns a l’era del constitucionalisme i de l’imperialisme posterior a l’11 de setembre” (2009) en Requejo, F., Caminal i Badia, M. and Institut d’Estudis Autonòmics (Catalunya). Liberalisme polític i democràcies plurinacionals. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Institut d’Estudis Autonòmics. Stiglitz, J., (2010). El malestar en la globalización. Taurus. Watts, R.L. i Seijas Villadangos, E., (2006). Sistemas federales comparados. Madrid: Marcial Pons. La resta de discursos i articles utilitzats, que no formen part de llibres editats, estan recollits en l’Annex 4, i estan accessibles en la web: www.pasqualmaragall.cat 5 3 �Annex 1: Taula de criteris classificatoris 5 4 | f u n d ac i ó C a t al u n y a e u r o pa / lle g a t pm - w o r k i n g pape r n . 1 �Annex 2: Fonts utilitzades 5 5 �5 6 | f u n d ac i ó C a t al u n y a e u r o pa / lle g a t pm - w o r k i n g pape r n . 1 �Annex 3: Fonts utilitzades 5 7 �Annex 4: Resultats quantitatius dels eixos d’anàlisi 5 8 | f u n d ac i ó C a t al u n y a e u r o pa / lle g a t pm - w o r k i n g pape r n . 1 �5 9 �6 0 | f u n d ac i ó C a t al u n y a e u r o pa / lle g a t pm - w o r k i n g pape r n . 1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource El pensament polític de Pasqual Maragall en relació al federalisme i a l'encaix Catalunya - Espanya Creator An entity primarily responsible for making the resource Campa Planas, Josep Lluís Type The nature or genre of the resource Working Paper Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Federalisme Catalunya Espanya Europa Territoris Description An account of the resource Número 3 de la col·lecció de Working Papers del programa Llegat Pasqual Maragall. Abstract A summary of the resource. Projecte de recerca sobre el federalisme pluralista de Pasqual Maragall, com a mecanisme d'articulació territorial per a Espanya, que permeti un encaix estable de Catalunya en el conjunt d’Espanya, i a la vegada la seva integració a la UE. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Publisher An entity responsible for making the resource available Fundació Catalunya Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2016-04 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Recerca https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2632/JoseMontilla.jpg c6b1ce9683e03505b2a1486cd1bf67d9 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 58:17 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: José Montilla Aguilera Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Montilla Aguilera, José Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Estatut Catalunya Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Barcelona Àrea Metropolitana de Barcelona President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Entrevista a José Montilla (Iznájar, 1955). 128è president de la Generalitat de Catalunya (2006-2010). Secretari general del PSC (2000-2011) i alcalde de Cornellà (1985-2004). Va ser president de la Diputació de Barcelona (2003-2004) i ministre d’Indústria, Turisme i Comerç del Govern d’Espanya (2004-2006). Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/224033479" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/224033479">Testimoni Llegat Pasqual Maragall: José Montilla Aguilera</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Oficina de José Montilla Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a José Montilla Aguilera del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a><span>&nbsp;&nbsp;</span> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2016-04-11 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2634/AntoniCastells.jpg b4e67cfb72d2ae430b440465a27167cd Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 1:07:27 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Antoni Castells Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Castells, Antoni Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Catalunya Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Autogovern Estatut Finançament Catalanisme Federalisme Govern President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Entrevista a Antoni Castells i Oliveres (Barcelona, 1950). Economista i polític. Doctor en Economia i Catedràtic d’Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona. Conseller d’economia i finances en els governs Maragall i Montilla (2003-2010). Ha treballat en el servei d’estudis de Banca Catalana, ha estat membre de la Sindicatura de Comptes de Catalunya (1984-1989), membre de la part catalana de la Comissió Mixta de Valoracions Estat-Generalitat (1989-1996), Diputat del Parlament de Catalunya (1992-1994, 2003-2010) i membre espanyol del Tribunal de Comptes Europeu (1994-2000). Fou un destacat dirigent del PSC, del que en va ser Secretari d’Economia de la Comissió Executiva, fins que va abandonar el partit el 2014. Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/214999713" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/214999713">Testimonis Llegat Pasqual Maragall: Antoni Castells</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Oficina de José Montilla Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Antoni Castells i Oliveres del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a><span>&nbsp;</span> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2016-04-11 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2635/ArturMas.jpg 0bd9da18b3ff50f0e7de80d2e368c824 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 42:09 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Artur Mas Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Mas, Artur Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Catalunya Estatut Convergència i Unió Ajuntament de Barcelona Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Entrevista a Artur Mas i Gavarró (Barcelona, 1956). Economista i polític. Fou el 129è president de la Generalitat de Catalunya (2010-2016), així com president de la federació de Convergència i Unió (CiU), de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i des del 2016, del Partit Demòcrata Europeu de Catalunya (PDeCAT). Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona va iniciar la seva activitat política el 1982, quan va entrar al Departament de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat. Regidor a l’Ajuntament de Barcelona, com a mà dreta de Josep Maria Cullel (1987-1995). Va ser conseller de Política Territorial i Obres Públiques (1995-1997), d’ Economia i Finances (1997-2001) i Conseller en Cap (2001-2003) de la Generalitat de Catalunya, en els governs de Jordi Pujol. Del 2004 al 2010 exercí de Cap de l’Oposició al Parlament de Catalunya. Fou durant aquest període on es va relacionar més intensament amb Pasqual Maragall. Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/210389424" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/210389424">Testimonis Llegat Pasqual Maragall: Artur Mas</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Arxiu Joan Maragall Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Artur Mas i Gavarró del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2016-06-30 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2633/JoanSaura.jpg d461571a957855609fd57576eea6493c Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 28:53 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Joan Saura Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Saura, Joan Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Tripartit Iniciativa per Catalunya Esquerra (Ciències polítiques) Estatut Catalunya President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Entrevista a Joan Saura i Laporta (Barcelona, 1950). Enginyer tècnic en química industrial i polític. Conseller de Relacions Institucionals i Participació (2003-2006) del govern Maragall i d’Interior, Relacions Institucionals i Participació (2006-2010) del govern Montilla. President d’Iniciativa per Catalunya Verds (2000-2013), diputat al Congrés dels Diputats (1996-2003), diputat al Parlament de Catalunya per Iniciativa per Catalunya (1988-1995 i 2003-2010) i Senador al Grup Parlamentari Entesa pel Progrés de Catalunya (2008-2015). Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="361" src="https://player.vimeo.com/video/218936405" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/218936405">Testimoni llegat Pasqual Maragall: Joan Saura</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Arxiu Joan Maragall Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Joan Saura i Laporta del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a><span>&nbsp;&nbsp;</span> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2016-07-12 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2658/JLLCarodRovira.jpg 135f6f0b039ff71d1aa6976777bbdfcd Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 1:12:15 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Josep Lluís Carod Rovira Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Carod-Rovira, Josep Lluís Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Esquerra Republicana de Catalunya Tripartit Estatut Catalanisme Independència Acció política Consellers President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Entrevista a Josep Lluís Carod Rovira (Cambrils, 1952). Filòleg i polític. Va ser Conseller en cap (2003-2004) en el govern Maragall i Vicepresident (2006-2010) del govern Montilla de la Generalitat de Catalunya. Ha estat diputat al Parlament de Catalunya (1988-2010) per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), partit en el que va ocupar els càrrecs de Secretari General (1996-2004) i President (2004-2008). Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/237046217" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/237046217">Testimoni Pasqual Maragall: Josep Lluís Carod Rovira</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Arxiu Joan Maragall Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Josep Lluís Carod Rovira del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2016-07-12 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/26/portada_pm_pensament_accio.jpg 9f76946d18f1c843be11e8baab060fd7 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource 20260921_013_b_IA.jpg Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-01-27 i 28 Creator An entity primarily responsible for making the resource Desconegut Coverage The spatial or temporal topic of the resource, the spatial applicability of the resource, or the jurisdiction under which the resource is relevant Sarajevo Title A name given to the resource Pasqual Maragall en un acte en el marc de la cooperació entre Barcelona i Sarajevo Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Sarajevo Districte 11 Solidaritat Acció Política Guerra Europa Barcelona Democràcia Type The nature or genre of the resource Imatge Description An account of the resource Primer viatge de Pasqual Maragall a Sarajevo: 26-28 de gener de 1995, amb motiu dels 1.000 dies del setge de la ciutat. Convidat per l'Ajuntament de Sarajevo, Maragall va viatjar acompanyat per Antoni Farrés, alcalde de Sabadell, i José María Mendiluce, eurodiputat del PSOE. Va participar en una oració interreligiosa celebrada simultàniament en una mesquita, una catedral, una església ortodoxa i una sinagoga va visitar el centre jueu sefardita La Benevolencija i els voltants del Holiday Inn. Durant la visita es van impulsar noves formes d'ajuda humanitària i cooperació directa entre Barcelona i Sarajevo. El viatge va ser decisiu per a la posterior creació simbòlica del Districte 11 de Barcelona. Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Source A related resource from which the described resource is derived Arxiu familiar Maragall-Garrigosa EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pasqual Maragall: pensament i acció Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Política Catalunya Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Badia, Jaume Bellmunt, Jaume Brugué, Quim Fuster, Joan Nel·lo, Oriol Publisher An entity responsible for making the resource available La Magrana Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2017 Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Claret, Jaume (coord.) Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Monografia Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context ISBN: 9788482648231 Abstract A summary of the resource. Pasqual Maragall i Mira ha tingut una presència activa en la vida política a Barcelona, Catalunya i a Espanya durant més de quaranta anys. Aquesta irradiació l'ha projectat com una de les figures catalanes contemporànies de rellevància internacional. Conegudes com són algunes de les seves actuacions i manifestacions públiques, en canvi no comptem encara amb una valoració prou completa que ens permeti copsar la seva figura en totes les seves dimensions. Amb la voluntat de donar a conèixer la riquesa del seu pensament i del seu projecte, aquest llibre aborda una sèrie d'eixos decisius enla seva trajectòria: l'acció política com a eina de canvi social; la ciutat i el territori com a espai d'intervenció pública; la visió d'una Catalunya projectada cap a Espanya i Europa; les polítiques de govern com a producte d'una obra de conjunt; i els Jocs Olímpics del 1992 com a paràbola d'una experiència pública reeixida. Aquesta revisió de l'obra i les reflexions de Maragall ens revela la vigència de les seves idees i intuïcions i, sobretot, la continuïtat de les seves preocupacions principals, tant en l'escenari polític més proper com a escala global. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona License A legal document giving official permission to do something with the resource. Adquirir el llibre en paper o ebook:<br /><a href="https://www.rbalibros.com/la-magrana/pasqual-maragall_4059">https://www.rbalibros.com/la-magrana/pasqual-maragall_4059</a> EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Sobre Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/564/Llibre_MTomas.png d25481d017f004b5554fe248b7478a46 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Governar la Barcelona real: Pasqual Maragall i el dret a la ciutat metropolitana. Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Àrea Metropolitana de Barcelona Barcelona Municipis Corporació Metropolitana de Barcelona Barcelona Description An account of the resource Monografia resultant del segon ajut a la recerca Llegat Pasqual Maragall. La doctora en estudis urbans, Mariona Tomàs analitza en aquesta recerca el pensament i l'acció política metropolitana de Pasqual Maragall des de finals de 1970 fins al 2006. El llibre és el número 2 de la Col·lecció Recerca - Llegat Pasqual Maragall. Creator An entity primarily responsible for making the resource Tomàs Fornés, Mariona Publisher An entity responsible for making the resource available Fundació Catalunya Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2017 Language A language of the resource Català Type The nature or genre of the resource Monografia Abstract A summary of the resource. Text a la contracoberta: Aquesta recerca analitza el pensament i l'acció política de Pasqual Maragall en relació amb l'àrea metropolitana de Barcelona des de finals dels anys 1970 fins al 2006. Gràcies a una exhausitva anàlisi documental i la realització d'entrevistes, la recerca aprofundeix en la concepció política del que ell anomena la Barcelona real o la ciutat metropolitana. Com a alcalde de Barcelona i President de la Corporació Metropolitana de Barcelona (CMB), Maragall reivindica el dret a la ciutat metropolitana i la necessitat de comptar amb un govern metropolità fort. Tanmateix, la seva visió territorial xoca amb la del Govern de la Generalitat, liderat per Jordi Pujol, i tampoc és compartida pel conjunt d'alcaldes metropolitans. L'autora mostra també l'evolució del pensament metropolità de Maragall un cop dissolta la CMB l'any 1987 i posteriorment com a cap de l'oposició al Govern i com a President de la Generalitat. El seu discurs, adpatat al nou context, manté una línia de continuïtat respecte a les idees anteriors. El debat actual sobre com governar la Barcelona real no es pot entendre sense el llegat de Pasqual Maragall i la seva lluita pel dret a la ciutat metropolitana. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Accés al llibre en format digital: <br /><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/publicacions/29/governar-la-barcelona-real-pasqual-maragall-i-el-dret-a-la-ciutat-metropolitana.html">https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/publicacions/29/governar-la-barcelona-real-pasqual-maragall-i-el-dret-a-la-ciutat-metropolitana.html</a><br /><a href="http://www.catalunyaeuropa.net/ca/publicacio_fce/582/"></a> EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Recerca Sobre Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2795/pasqual-maragall_7c7c21e7_500x760.jpg e3caa86aa5d8602ead99bb10687d8f83 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pasqual Maragall: pensamiento y acción Creator An entity primarily responsible for making the resource Badia, Jaume Bellmunt, Jaume Brugué, Quim Fuster, Joan Nel·lo, Oriol Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Claret, Jaume (coord.) Santos Mosquera, Albino (trad.) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2017 Type The nature or genre of the resource Monografia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Política Catalunya Barcelona Description An account of the resource 528 p. Abstract A summary of the resource. Pasqual Maragall i Mira ha tenido una presencia activa en la vida política de Barcelona, de Cataluña y de España durante más de cuarenta años. Esa irradiación lo ha proyectado como una de las figuras catalanas contemporáneas de relevancia internacional. Son bien conocidas algunas de sus actuaciones y manifestaciones públicas. Y, sin embargo, no contábamos aún con una valoración suficientemente completa que nos permitiera comprender mejor su figura en todas sus dimensiones. Con la voluntad de dar a conocer la riqueza del pensamiento y del proyecto de Maragall, se abordan en este libro una serie de ejes decisivos en su trayectoria: la acción política como herramienta de cambio social; la ciudad y el territorio como espacio de intervención pública; la visión de una Cataluña proyectada hacia España y Europa; las políticas de gobierno como producto de una obra de conjunto; y los Juegos Olímpicos de 1992 como parábola de una experiencia pública exitosa. Esta visión de la obra y las reflexiones de Maragall nos revela la vigencia de sus ideas e intuiciones y, sobre todo, la continuidad de sus preocupaciones principales, tanto en el escenario político más cercano como a escala global. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Publisher An entity responsible for making the resource available RBA Libros Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context ISBN: 9788490567791 License A legal document giving official permission to do something with the resource. <span>Adquirir el llibre en paper o ebook:<br /><a href="https://www.rbalibros.com/rba-no-ficcion/pasqual-maragall_4117">https://www.rbalibros.com/rba-no-ficcion/pasqual-maragall_4117</a><br /></span> EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Sobre Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2665/WP4_Doctrinales_ESerrano_JSanjulian.pdf 94c023d3cd42b109e496b3f3186a1d08 PDF Text Text Working paper n.4 Un estudio sobre las fuentes doctrinales en los escritos económicos de Pasqual Maragall Eloi Serrano Robles Escola Superior de Ciències Socials i de l’Empresa, Tecnocampus – Universitat Pompeu Fabra Javier San Julián Arrupe Departament d’História i Institucions Econòmiques. Facultat d’Economia i Empresa, Universitat de Barcelona Febrer 2017 1 �Abstract E l ideario de Pasqual Maragall es ampliamente conocido y se ha manifestado en su dilatada actividad política y gestora, como dirigente del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), alcalde de Barcelona y Presidente de la Generalitat de Catalunya. Las ideas políticas, sociales e incluso referentes a cuestiones de organización urbana de Maragall han sido expuestas al público en muchas ocasiones y a través de medios muy diversos. Algunos aspectos de la formación del pensamiento de Pasqual Maragall, sin embargo, han pasado relativamente desapercibidos en la vasta actividad del personaje. Uno de ellos es su formación como economista, en Barcelona y en Nueva York. Maragall redactó algunos trabajos académicos en esta etapa – incluyendo su tesis de máster en la New School for Economic Research y su tesis doctoral en la Universitat Autònoma de Barcelona – en los que mostró su preferencia por la obra de ciertos economistas de orientación ricardiana, marxista y postkeynesiana. A partir de una revisión de sus escritos económicos de carácter académico más relevantes, este artículo trata de poner de relieve las fuentes doctrinales que Maragall utilizó. Aunque aquí no se establece una correlación entre las ideas de estos economistas y la actividad posterior de Maragall, creemos importante poner en valor las principales referencias económicas de su época académica. 2 | f u n d a c i ó C a t a l u n y a e u r o p a / l l e g a t p m - w o r k i n g p a p e r n . 2 �Sumario 1. INTRODUCCIÓN 2. La memoria del máster de la new school: continuidad entre fisiocracia y marxismo 3. UN análisis de la evolución de la teoría del comercio internacional 4. LA tesis doctoral de maragall: pensamiento económico y economía urbana 4.1. Un análisis de las teorías de la renta de la tierra: Ricardo a la luz de Cambridge 4.2. Las teorías de la formación del precio del suelo urbano: De Von Thünen a Von Thünen 4.3. La formación del precio del suelo en el Sur de Europa: la vuelta de las teorías clásicas 4.4. Los impuestos sobre el suelo urbano: de Marshall a Sraffa 4 6 9 12 12 15 17 19 5. REFLEXIONES FINALES 20 6. BIBLIOGRAFÍA 21 3 �1. Introducción E s innecesario mencionar que Pasqual Maragall es una figura política central en la evolución histórica de Cataluña en las últimas décadas. A pesar de haber estado al frente del gobierno de la Generalitat durante tres años, su legado y contribuciones más celebradas han estado sin duda vinculados a su acción como alcalde de la ciudad de Barcelona durante 15 años, un período durante el que la ciudad vivió una profunda transformación cuyo eje más visible fue la organización de los Juegos Olímpicos de 1992. Es por tanto en el terreno del desarrollo urbano, de la política y la economía de la ciudad, donde la figura de Maragall despunta con más fuerza. Maragall se licenció en Derecho y Economía por la Universitat de Barcelona en 1965. Esta última disciplina le atrajo intensamente. En la Facultad de Ciencias Económicas compartió aulas con personajes como Josep Maria Vegara, José Antonio García Durán y Juan Martínez Alier; entre sus profesores se encuentran figuras de la talla de Jaume Vicens Vives, Jordi Nadal, Fabián Estapé, Manuel Sacristán o Joan Reventós. Fue en esta época cuando Maragall descubrió los grandes economistas clásicos y sus epígonos modernos, especialmente marxistas, ricardianos y post-keynesianos. Su interés por la economía urbana data también de este tiempo: en 1964 participó en un curso de verano de planificación regional de la Associazione per lo sviluppo dell’industria nel Mezzogiorno en Roma, con beca de la Fundación Ford, en compañía de Vegara, Serra y otros. El mismo año de 1965 se consolidó como economista en el Ayuntamiento de Barcelona. Experimentó igualmente la vida académica: En 1971 fue profesor auxiliar de Teoría Económica del profesor Bricall en la Universitat Autònoma de Barcelona, e impartió también algunas clases de Economía Urbana y Economía Internacional. Con el objeto de ampliar conocimientos, pocos años después se matriculó, gracias a una beca Fulbright, en el programa de Máster en Economía de la prestigiosa New School for Social Research de Nueva York (cursos 1971-72 y 1972-73), la escuela de referencia internacional del pensamiento económico heterodoxo1. Aquí Maragall desarrollará su antiguo interés por la historia del pensamiento económico. El período norteamericano de Maragall es especialmente importante para trazar su recorrido vital, pues fue de gran fecundidad intelectual. Sus biógrafos L. Mauri y Ll. Uría señalan que los dos años de Nueva York “influyeron de manera decisiva en la posterior evolución política e ideológica de Pasqual Maragall”2, y lo mismo cabe decir en cuanto a su evolución como economista. En la New School Maragall profundizó el contacto con las escuelas de pensamiento económico heterodoxo, variando ciertas posiciones adquiridas en sus años universitarios. Fue entonces cuando “matizó sus convicciones políticas, limó las aristas más radicales de los años de militancia marxista en la universidad y consolidó su percepción liberal, antidogmática y anti-estatista del socialismo”3. El propio Maragall describe cómo la New School estaba marcada por la huella de economistas “marxistas a la americana”, antidogmáticos, o al menos mucho menos dogmáticos que sus contrapartes europeas: Paul Sweezy, Harry Magdoff, Paul Baran, Stephen Hymer, Robert Heilbronner, Edward Nell, Michael Hudson y Anu Shaikh. La atracción de Maragall por los autores heterodoxos, alejados de las corrientes keynesianas a la Samuelson y más aún neoclásicas, ha quedado plasmada en una serie de artículos académicos redactados en esta época. A su regreso en 1973, Maragall se reincorporó al Ayuntamiento y recuperó las clases de Economía Urbana y Economía Internacional en la Universitat Autònoma. En sus memorias Maragall refiere cómo explicaba en clase por qué no se había terminado de cumplir la teoría del imperialismo y la crisis europea de la Primera Guerra Mundial comparando el pensamiento de Marx y Lenin con el de 1. Maragall refiere que marchó a Nueva York “amb una sabata i una espardenya, la beca Fulbright, una excedència voluntària de l’Ajuntament de Barcelona i l’ajut del pare de la Diana [su mujer]”. Maragall (2008), 90. 2. Mauri y Uría (1998), 83. Fueron también años felices: A su regreso en el verano de 1973 Maragall padeció “la depressió de la tornada dels Estats Units”. Maragall (2008), 96. 3. Mauri y Uría (1998), 83. 4 | f u n d a c i ó C a t a l u n y a e u r o p a / l l e g a t p m - w o r k i n g p a p e r n . 2 �Keynes, “que ya me había seducido de manera definitiva”4. En 1978 Maragall defendió en esa misma universidad su tesis doctoral titulada Els preus del sòl (El cas de Barcelona), en la que la parte doctrinal ocupa una buena fracción. Ese mismo año marchó a Baltimore como investigador y profesor invitado a la Universidad Johns Hopkins, hasta enero de 1979. Este papel se ocupa del Maragall de esta etapa como investigador de posgrado en economía, en Nueva York y Barcelona. A partir del análisis de una serie de artículos académicos, muchos de ellos inéditos, y de su tesis doctoral, expondremos las fuentes doctrinales que manejó Maragall en sus primeros escritos económicos. Maragall mostró rápidamente atracción por autores heterodoxos a lo largo de la historia del pensamiento económico, desde los fisiócratas y Marx hasta los sraffianos. Ello, sin embargo, no le condujo a desdeñar las aportaciones de corrientes más ortodoxas. En este sentido, Maragall tuvo también un cierto carácter disidente y anti-dogmático, postura que se reflejó en sus visiones políticas y de gestión. Este trabajo es, por tanto, una aproximación parcial a las ideas de Maragall; el cuadro deberá completarse con un estudio de otras influencias que debieron impregnar a Maragall en este tiempo. La formación teórica estructurada, de carácter heterodoxo, representa una particularidad del personaje. Para identificar la correlación de pensamiento y acción –no olvidemos que Maragall no es fundamentalmente un académico– tendríamos que identificar las doctrinas políticas que complementaron a las económicas en su visión de análisis y propuesta de transformación de la sociedad. La investigación que sigue a continuación pues, trata de iniciar la construcción del puzle únicamente en la esfera teórica de la economía en sus años de juventud. Este artículo contiene tres partes. Las dos primeras analizan las dos temáticas principales tratadas en los ensayos académicos realizados por Maragall en sus años en la New School: el eje analítico que vincula el modelo circular capitalista de los fisiócratas con Marx, y, dentro de este mismo esquema, un análisis particular de la evolución de las teorías del comercio internacional. La tercera parte estudia la utilización de fuentes doctrinales en la tesis doctoral de Maragall, su trabajo central sobre economía urbana. Finalmente se realizan algunas reflexiones a modo de conclusión. 4. Maragall (2008), 96. 5 �2. La memoria de máster de la New School: continuidad entre fisiocracia y marxismo E l trabajo que cierra el período de Maragall en la New School versa sobre la vieja idea del vínculo entre el modelo de reproducción de la escuela fisiócrata y la teoría de la reproducción de Marx. Un examen exhaustivo de las teorías fisiocráticas y su conexión con el marxismo, ocupa la memoria para la obtención del grado de máster en economía que redactó Maragall en 1973, titulada Quesnay and Beyond (A reflexion on the Origins of the Classical Theory of Value, Capital and Trade). Una versión de este trabajo será publicado en 1976 en la revista Cuadernos de Economía con el título Quesnay y la economía política clásica. El interés de Maragall por los fisiócratas como creadores de un modelo económico estructuralmente robusto, estuvo influido por el curso “Análisis Económico sobre modelos estructurales” que Thomas Vietorisz impartía en la New School5. La existencia de una serie de paralelismos y coincidencias entre los sistemas de economía política de Quesnay y Marx ha sido reivindicada en numerosas ocasiones, especialmente por autores de filiación marxista que no hacían sino continuar una línea abierta por el propio Marx6. Este fue además el primer autor que puso en valor el análisis que la escuela francesa hizo del proceso de reproducción capitalista7. El mismo Maragall se declaraba en esta memoria seguidor de una corriente de autores contemporáneos que “presentan una secuencia de modelos estructurales de la economía desde Quesnay hasta Leontief, Sraffa y Von Neumann”8. Esta idea no es baladí, pues Maragall se mostraría aquí fiel seguidor de las ideas de Passinetti, quien a partir de su desarrollo analítico sraffiano, interpreta el pensamiento económico reciente como una secuencia de las ideas de estos tres últimos autores9. Maragall considera que la escuela fisiocrática constituye un paradigma teórico alternativo a la teoría económica clásica establecida por los sucesores británicos de Adam Smith, particularmente por David Ricardo. En esta dirección, el objetivo de Maragall al estudiar el pensamiento del líder de los fisiócratas François Quesnay es triple: En primer lugar, demostrar que esta corriente de pensamiento ya entendía la economía como un sistema de reproducción capitalista. En segundo lugar, enfatizar la conexión entre Quesnay y Marx ya presentada anteriormente por los expertos en fisiocracia de filiación marxista Meek y Tsuru: El Tableau économique estaría más vinculado a los aspectos formales del modo de producción capitalista descrito por Marx que a las categorías históricas del capitalismo que utilizaron los clásicos. El tránsito de Quesnay a Marx es de categorías históricas, pero el aparato formal no variaría. El tercer objetivo consistiría en situar a Quesnay en el origen tanto de la “teoría económica de la reproducción” como de la teoría del comercio internacional, la cual será objeto de ulteriores estudios por parte de Maragall10. Para elaborar este trabajo, Maragall 5. Como refiere Maragall, en su curso Vietorisz presentaba el modelo de Quesnay como el primer paso en el desarrollo del un análisis completo de la economía. Lo mismo hacía Pasinetti en su curso “Topics in Economic Analysis”, también en la New School. Maragall (1973), 1. 6. Por ejemplo Schumpeter (1954), pero muy especialmente Meek (1963) y sus seguidores. 7. Idea recogida por muchos autores posteriores, incluidos economistas tan alejados del marxismo como por ejemplo Samuelson (1982), 45-46. 8. Maragall (1976), 41. El propio Leontief reconocía que su análisis input-output no era sino una continuación del modelo del Tableau économique de Quesnay, aunque Roncaglia señala que el origen inmediato de su análisis se encuentra en los esquemas de reproducción estudiados por Marx en el libro segundo de El Capital (Roncaglia, 2006, 641). Morishima por su parte apuntó que muchas de las ideas de Von Neumann estaban ya presentes en El Capital. Morishima (1973), 8. 9. Roncaglia (2006), 601-602. 10. Maragall (1976), 41-42. 6 | f u n d a c i ó C a t a l u n y a e u r o p a / l l e g a t p m - w o r k i n g p a p e r n . 2 �se apoya principalmente, además de en Meek y Tsuru, en Morishima y en su propio condiscípulo en Barcelona Vegara, todos ellos autores próximos a interpretaciones de filiación marxista o postkeynesiana de la historia del pensamiento económico11. Maragall realiza una interesante defensa de la secuencia de ideas económicas que conducen desde Quesnay hasta Marx, pasando también por Ricardo (aunque en este artículo Maragall se centra sólo en su teoría del comercio internacional, que califica de limitada) y Adam Smith, a quien en esta ocasión no presta atención12. Con respecto al primer objetivo de su trabajo, Maragall no duda de que el gran modelo económico de circulación del producto que Quesnay elabora, el Tableau économique, es un modelo de capitalismo agrario que el autor quiere establecer en Francia. Sin embargo, y frente a lo que algunos economistas afirmaban, el Tableau no intentaría reflejar la estructura económica contemporánea francesa. Las condiciones del “modo de producción óptimo” (el lenguaje empleado no es casual) constituiría la principal preocupación teórica de Quesnay según Maragall. Estas condiciones del “equilibrio óptimo” son “pautas de comportamiento y relaciones de precios necesarias para la reproducción de la distribución inicial de recursos al final del período de producción”, en concreto, el establecimiento de un impuesto único sobre la renta de la tierra, la liberalización del comercio de granos (lo que elevaría su precio), y una proporción en la propensión a consumir de los propietarios entre alimentos y manufacturas de 50% y 50%13. El valor neto creado en el sistema fisiocrático es producto del trabajo pero movido por el capital: El modelo de Quesnay sería, por tanto, capitalista. Aquí es donde Maragall acepta las ideas de economistas marxistas sobre la conexión entre Quesnay y Marx. Un paralelismo crucial entre ambos es que presentan una visión de una economía capitalista que se origina a partir de una teoría del valor añadido o plusvalía. Algunos autores han señalado también que cada modelo presenta una visión de la economía en términos de flujo de valor a través de varios grupos de agentes. El Tableau de Quesnay representaría este flujo aritméticamente y el esquema de reproducción simple de Marx, algebraicamente14. En segundo lugar, la primera conexión clara entre Quesnay y Marx aparece en el proceso de acumulación primitiva que Maragall ve en la idea de Quesnay de realizar una conversión generalizada de los ricos franceses en capitalistas y de su riqueza en capital productivo15. Maragall encuentra una gran similitud entre el mecanismo formal establecido en las sucesivas ediciones del Tableau de Quesnay y el proceso de formación de plusvalía y de circulación del capital de Marx. La teoría del valor implícita en el modelo fisiocrático (teoría del valor-trigo) es paralela al tratamiento que Marx hace de la fuerza de trabajo, cuyo valor de uso excede al valor de cambio. Sin embargo, a diferencia de Marx, el modelo de Quesnay no trata al capital como una mercancía plenamente desarrollada porque no circula entre las distintas clases sociales16. En cualquier caso, la interpretación que Marx realiza de la supuesta teoría del valor fisiocrática y su enlace con la teoría del valor-trabajo ricardiana y la suya propia marxista ha sido ciertamente discutida por los historiadores de la ideas económicas. Algunos de estos estiman que Marx consuma una exégesis equivocada17. 11. Ronald Meek estudió con Sraffa y Dobb en Cambridge, e hizo su tesis doctoral sobre el concepto de excedente. Su obra The Economics of Physiocracy (1963) es el gran libro clásico sobre la fisiocracia. Morishima es considerado el gran intérprete de Marx en Japón, aunque algunos miembros de la escuela de Kozo Uno, el divulgador de Marx en Japón, le consideran más bien post-keynesiano que marxista. Tsuru resumió los problemas del Tableau économique en su apéndice a la conocida obra de Sweezy de 1942 The Theory of Capitalist Development, poniéndolo en relación con la economía marxista y keynesiana. 12. Maragall (1973), i. 13. Maragall (1976), 44. 14. Ver Gehrke y Kurz (1995). Es conocido el hecho de que Marx realizó diseños gráficos del Tableau de Quesnay, añadiendo al lado su propia versión del sistema. 15. Maragall (1976), 49. 16. Maragall (1976), 55. 17. Véase por ejemplo Gehrke y Kurz (1995), 54. 7 �Por último, Maragall realiza una interesante comparación entre las teorías del comercio internacional fisiocrática y ricardiana. Para Quesnay el libre comercio de trigo implica libre comercio interior y libre exportación, pero no libre importación de grano. Sí implica, sin embargo, libre importación de manufacturas, evitando así que se perjudique la reproducción de los grandes desembolsos de capital realizados por los arrendatarios agrarios. Por el contrario, en Inglaterra Ricardo defiende abiertamente la libre importación de trigo: la única salida para las clases industriales en la Inglaterra de principios del siglo XIX consistiría en una expansión de las manufacturas frente a los intereses de los propietarios agrarios. Para ello, una reducción de los salarios promovida por la entrada de alimento barato sería imprescindible, tal como señala el modelo de distribución ricardiano18. Maragall observa que el papel dirigente de Inglaterra en el siglo XIX influyó decisivamente en la conversión del capitalismo industrial británico en el paradigma del capitalismo, dada la dotación de factores en el país. En conclusión, no existe una teoría del desarrollo capitalista universal y por tanto la teoría del comercio internacional ricardiana sería de alcance limitado19. Maragall concluye que la economía carece de una teoría del capital agregado, de una economía política de los estados nacionales y del comercio entre ellos. Para Maragall, la debilidad de la teoría marxista del imperialismo como alternativa explicativa reside en su base muy general y poco operativa: la caída del tipo de beneficio en las naciones más adelantadas. Maragall finaliza su tesina poniendo de relieve la secuencia analítica de Marx, relacionada con los fisiócratas y con los clásicos Smith y Ricardo. Maragall reivindica la figura de Quesnay, criticada (si bien amablemente) por Smith por considerar que sólo la agricultura genera valor añadido, y recuperada después por Marx. Para Maragall, Quesnay era más consciente que los teóricos ingleses de los requisitos de la reproducción económica y de la necesidad de incluir el capital constante (Maragall utiliza la expresión marxiana) en la contabilidad del valor. Ricardo establece una teoría en la que la restricción del capital constante no es un gran problema en la formación del valor. Marx expande el análisis al estudio de las condiciones de reproducción. En esto juega un papel el modelo de Quesnay: Marx intentará lo mismo, pero en un mundo mucho más complejo, donde la plusvalía surge tanto en el sector agrario como en la industria y su origen se imputa no a un solo sector, sino a una mercancía usada en los dos sectores, que no es sino la fuerza de trabajo. 18. Véase Ricardo (1817), 126-127). Las ideas de Quesnay y Ricardo pueden parecer complementarias, aunque no lo son exactamente, ya que para Quesnay la nación que produce mercancías básicas - en este caso Francia - prevalecería sobre las demás. 19. Maragall (1976), 58. Ello no significa que la teoría marxiana sea infalible: en el caso de Marx la teoría está limitada por las categorías analíticas que él mismo se impuso en el estudio del capitalismo. 8 | f u n d a c i ó C a t a l u n y a e u r o p a / l l e g a t p m - w o r k i n g p a p e r n . 2 �3. Un análisis de la evolución de la teoría del comercio internacional E l interés de Maragall por la teoría del comercio internacional arranca de sus investigaciones sobre las teorías del imperialismo que datan de los años 1969-1970 y que encuentran continuación en la etapa de la New School: economía internacional, lectura de El Capital de Marx, análisis de las teorías del comercio y su evolución (siguiendo las ideas de Viner) y el análisis de las ideas fisiocráticas ya mencionado “como paradigma previo y alternativo a la economía política ricardiana”20. Maragall redacta en 1974 unas Notas para una comparación de la teoría del imperialismo con la teoría del comercio internacional, de la que hay una versión mucho más breve en inglés de ese mismo año, preparada como ponencia para el IV Congreso de la International Economics Association en Budapest. Se trata de una profunda reflexión sobre la validez de las teorías de las relaciones económicas internacionales –las teorías del comercio internacional y la teoría clásica del imperialismo– desarrolladas en el siglo XIX y que llegan hasta el XX. Maragall expone las alternativas teóricas que explican la desaceleración europea de finales del siglo XIX a través del papel central que juega la agricultura. Ricardo se centraba en la escasez de tierras de calidad; el esquema marginalista-neoclásico extendía el sistema ricardiano a todos los factores (ambos sistemas reaparecerán en la tesis doctoral). Pero a Maragall le sigue interesando más el enfoque marxista: El atraso relativo de la agricultura europea hace que el sistema económico no genere poder de compra suficiente para absorber la producción de manufacturas. Aquí aparece un excedente de capital que debe buscar ubicación en el exterior. Ante este problema, economistas como Hobson o Keynes proponen reformas. Los economistas marxistas, sin embargo, no consideran esta vía factible. Autores como Lenin, Hilferding o Kautsky serían así capaces de predecir la crisis de 1914. El imperialismo sería así una reacción del capital ante el avance de las reformas sociales y la amenaza que esto suponía para los beneficios empresariales. Sin embargo, los marxistas – critica aquí Maragall– no fueron capaces después de prever la estabilidad capitalista bajo el nuevo liderazgo de Estados Unidos, ni la alianza entre gran industria y campesinado en algunos países de Europa después de la Primera Guerra Mundial21. A partir de este planteamiento Maragall repasa los diferentes enfoques de la teoría del comercio internacional, desde Ricardo hasta el modelo de Heckscher-Ohlin, Lenin, los neoclásicos y Keynes. Maragall contrapone así la teoría del comercio internacional ricardiana (y sus sucesivos desarrollos), caracterizada por su “pacifismo”, con las teorías del imperialismo, donde las relaciones económicas internacionales son de conflicto. En su opinión (una idea, por otra parte, extendida), el ricardianismo (y su defensa del libre comercio) dejó de ser útil para Inglaterra hacia 1870, cuando el crecimiento de este país dejó de depender de la producción de trigo para depender de la escasez de carbón (Jevons y el marginalismo estarían en la raíz de este giro). Hobson, Lenin y Hilferding desarrollarán a partir de aquí la teoría del imperialismo. Maragall busca también las influencias de esta teoría sobre Keynes: el internacionalismo del capital conducía al imperialismo; “el libre cambio engendraba competencia bélica a escala internacional y miseria a escala nacional”22. A pesar de su actitud en principio favorable, Maragall considera que la teoría clásica del imperialismo debe revisarse por tres razones: primero, la teoría insiste en que el lento desarrollo agrario pone obstáculos muy serios a la mejora del nivel de vida; segundo, la teoría se centra en la decadencia de Gran Bretaña, olvidando la formación de un nuevo centro de poder, Estados Unidos; tercero, 20. La cronología de las investigaciones de Maragall en el campo de las teorías del comercio internacional está referida por el propio autor en su Memoria de 1975, explicada más adelante. Maragall (1975), 1. 21. Maragall (1974b), 1-3. 22. Maragall (1974b), 14. 9 �falta una teoría del estado capitalista como categoría económica. Algunas reflexiones de Kautsky y Lenin, que se habían asomado a estos problemas, acompañan esta idea de Maragall23. Las conclusiones (“provisionales”, dice Maragall) de este trabajo insisten en varios puntos interesantes, porque muestran un Maragall poco dogmático y favorable a una flexibilidad metodológica que pueda aportar mejoras en el análisis. Maragall defiende la necesidad de que las teorías del imperialismo incluyan los instrumentos de la economía “convencional”, esto es, la ortodoxia neoclásica: La teoría económica podría ayudar a explicar el desarrollo de la economía internacional sobre las bases del final del siglo XIX. Sería necesario un modelo teórico que aúne las aportaciones de ambos paradigmas; un modelo que incluya las variables e hipótesis económicas tradicionales (los tres factores clásicos, retribución de los factores, economías de escala, rendimientos decrecientes en agricultura, etc.) y elementos adicionales aportados por el análisis marxista como la influencia de la lucha de clases en la tecnología, el comportamiento del estado capitalista, etc. Maragall cree que un análisis correcto de los acontecimientos económicos de su tiempo no puede limitarse a las teorías de rentas de monopolio de recursos naturales escasos, al estilo de la renta de la tierra ricardiana, prescindiendo de los elementos de poder político. Termina prediciendo una mundialización de la economía, pero no de naciones en distinto estadio de desarrollo, sino con diferente sistema económico24. En 1975 Maragall da un paso más en el estudio de las relaciones internacionales y escribe un breve documento, una “Memoria para trabajo de investigación” cuyo título sería Evolución de las teorías del comercio internacional de Quesnay a Keynes. Una nueva interpretación. Su ambición consiste en presentar las doctrinas sobre el comercio internacional desde un nuevo ángulo, con el objetivo de “reanimar el contenido político-económico de la teoría del comercio internacional en una fase de grandes cambios como la que se ha abierto en esta década”25. Para ello utiliza un modelo con los tres factores productivos y sus respectivas retribuciones; dos sectores (industria con presencia de economías de escala, y agricultura-minería, con rendimientos decrecientes ricardianos) que en fases más avanzadas se desdoblan (la industria en sector financiero y sector industrial, y la agricultura en agricultura capitalista y agricultura semi-feudal de pequeña escala); movimientos internacionales de factores; propensiones al consumo y al ahorro diferentes dependiendo de las clases sociales; y algunas hipótesis adicionales sobre la selección de tecnología y el funcionamiento de la política económica. El objetivo de este trabajo sería realizar una crítica a las teorías clásicas del comercio internacional basadas en la especialización según la dotación factorial, mostrando la dependencia de estas teorías de los intereses de naciones y clases sociales determinadas. En este trabajo Maragall sigue la dirección seguida por Marx en su obra Sobre la cuestión del librecambio y el teorema Stolper-Samuelson de comercio internacional. Retomando ideas anteriores, Maragall arranca de la teoría del libre comercio desarrollada por los fisiócratas en la Francia del siglo XVIII en apoyo de la libre exportación de trigo, contraponiéndola a la teoría ricardiana de las ventajas del libre comercio basadas en la especialización nacional según el principio de las ventajas comparativas (los países con dotación relativamente mayor de un factor determinado se especializarían en productos intensivos en dicho factor). Maragall estima que su modelo puede ayudar a explicar la diferencia entre los paradigmas fisiócrata y ricardiano, en tanto que en el caso fisiócrata el comercio es más importante para alcanzar el óptimo productivo, mientras que en el modelo ricardiano ocurre al revés: Maragall defiende así la visión fisiocrática del comercio como una teoría de aplicación más general que la ricardiana. 23. Maragall (1974b), 31-42. 24. Maragall (1974b), 44-46. Es interesante la defensa de la combinación de elementos procedentes de distintas tradiciones teóricas para construir una teoría global de las relaciones económicas internacionales. En este sentido Maragall una vez más no se muestra dogmático sino todo lo contrario. 25. Maragall (1975), 5. 1 0 | f u n d a c i ó C a t a l u n y a e u r o p a / l l e g a t p m - w o r k i n g p a p e r n . 2 �Maragall continua la revisión de las teorías del comercio internacional introduciendo los desarrollos posteriores de Wicksell, en el marco de la teoría marginalista del valor, y sobre todo, las teorías imperialistas, basadas en las ventajas de escala en los sectores manufactureros: los países más desarrollados, con economías de escala industriales adquirirían en un marco de libre comercio una ventaja permanente sobre los demás, ventaja que sólo podrían romper los países con abundancia de tierra y población con políticas proteccionistas que dispusiesen de una mínima dotación de capital para desarrollar industrias básicas. Este sería el caso de Estados Unidos, Alemania y Japón antes de la Primera Guerra Mundial, y de la Unión Soviética después26. Maragall sigue de cerca la doctrina del imperialismo de Lenin, y analiza también las soluciones reformistas propuestas primero por Hobson y después – transformadas – por Keynes, quien intenta minimizar la parte de la renta nacional que cae en manos del rentista (la conocida idea keynesiana de la eutanasia del rentista), con la idea de poner a disposición de las clases productivas de la sociedad la máxima cantidad posible de ingreso27. No hemos localizado la versión definitiva de este trabajo, pero la Memoria insiste en la necesidad de una aproximación ecléctica a la problemática del comercio internacional, descartando la utilización exclusiva de un modelo teórico determinado, y echando mano de referencias teóricas variadas – como en el caso de su modelo– para evitar errores en el diseño de la política económica28. 26. Este ha sido uno de los mensajes fundamentales para explicar el atraso relativo de algunas regiones y el proceso de catching-up de otras de los autores de la nueva historia económica encabezada por Robert Allen. Ver Allen (2011). 27. Maragall (1975), 5. 28. “No creo demasiado en la utilidad de ninguna teoría […]; sí pienso sin embargo que es necesario disponer de instrumentos generales de referencia de orden teórico, en el sentido del modelo que propongo desarrollar, para evitar los errores más groseros en el campo de la política económica y en este caso de la política económica internacional”. Maragall (1975), 5. 1 1 �4. La tesis doctoral de Maragall: pensamiento económico y economía urbana E n agosto de 1978 Pasqual Maragall termina de redactar su tesis doctoral en la Universitat Autònoma de Barcelona titulada Els preus del sòl (El cas de Barcelona). En este trabajo, un extenso y profundo análisis de la evolución de los precios urbanos en el territorio del municipio de Barcelona, las doctrinas económicas ocupan un lugar importante. La tesis representa de hecho un nexo entre los análisis de la historia del pensamiento económico fisiocrático y marxista apoyados en interpretaciones de autores marxistas y postkeynesianos, con el campo de interés último de Maragall, la economía urbana, introduciendo de manera esencial la teoría ricardiana de la renta de la tierra y la teoría marshalliana del impuesto sobre los rendimientos del suelo. En la tesis se combina la influencia de las interpretaciones de los autores marxistas y post-keynesianos que Maragall conocía, con modelos de economía urbana de corte más ortodoxo. En la introducción Maragall reivindica la necesidad de la participación del economista en los procesos de planificación urbanística, no sólo para analizar su viabilidad financiera, sino también, y de manera crucial, en el proceso de municipalización de las ganancias de los propietarios de suelo urbano, cuyas rentas han crecido con el encarecimiento del suelo. La fiscalidad del suelo, por tanto, es un aspecto fundamental del estudio de Maragall29. La tesis se divide en cuatro capítulos; en los dos primeros Maragall hace un interesante viaje teórico por la teoría de la renta y del impuesto sobre el suelo. La sección primera, “La renda de la terra”, constituye una extensa revisión de la teoría clásica de la renta de la tierra. El segundo capítulo, “Els preus del sòl urbà”, es un examen de las teorías del precio del suelo urbano y de los impuestos sobre la renta del suelo urbano30. Los restantes dos capítulos contienen el análisis propiamente de la evolución del precio del suelo en Barcelona y una propuesta de política de suelo. 4.1. Un análisis de las teorías de la renta de la tierra: Ricardo a la luz de Cambridge El primer capítulo de la tesis repasa la teoría de la renta de la tierra en la escuela fisiócrata, Smith, Ricardo y Marx. El análisis de la renta discute particularmente las nociones de renta absoluta y renta diferencial de la tierra y sus implicaciones en la formación de los precios del suelo. Maragall retoma la conexión entre Marx y la fisiocracia de sus trabajos de la New School: Si se acepta que la agricultura posee una ratio capital/trabajo (composición orgánica del capital en términos marxistas) reducida, entonces esta actividad es más productiva que otras (se sigue la idea marxiana de que trabajo productivo es aquel capaz de producir plusvalía). Sin embargo, Maragall señala que esto sólo funcionaría si se considera que existe tanto renta absoluta del suelo como renta diferencial (alejándose aquí del planteamiento de Ricardo, quien sólo considera la renta diferencial de la tierra basada en su escasez como factor productivo). Maragall cree que Smith no andaba lejos de un planteamiento fisiocrático de la existencia de una productividad especial de la agricultura, en tanto que utiliza más factor trabajo que la industria (aquí está la conexión entre la teoría del valor29. Maragall (1978), viii-ix. Maragall se une a la corriente de autores de la línea abierta por Alonso y Wingo a principios de la década 1960, que proporcionan la base conceptual para un nuevo enfoque teórico y empírico de la economía urbana. El modelo de Wingo explica la relación entre localización urbana, consumo de espacio y coste del desplazamiento al trabajo. Véase Wingo (1972). 30. En total, la tesis dedica unas 200 páginas de un total de unas 550 a la discusión teórica de las rentas de la tierra y la fiscalidad del suelo. La presencia de ideas económicas en este trabajo es, por tanto, muy considerable. 1 2 | f u n d a c i ó C a t a l u n y a e u r o p a / l l e g a t p m - w o r k i n g p a p e r n . 2 �tierra implícita en el modelo fisiocrático y la teoría del valor-trabajo de Marx)31. La escuela clásica en general, sin embargo, aceptó la versión ricardiana de renta diferencial, olvidando la conexión fisiocracia-Marx con respecto a la renta absoluta: la renta cargada en el precio es consecuencia del poder monopolístico que los propietarios poseen sobre la tierra, no es consecuencia de la contribución específica de este factor productivo, como decía Ricardo32. Al final del repaso histórico del concepto de renta de la tierra, Maragall retoma el modelo fisiócrata reinterpretándolo como un modelo de monopolio de la tierra, sostenido por el estado y legitimado por el impuesto único (fisiócrata) sobre la tierra: en una situación de escasez de un input básico, la implementación de un impuesto a los propietarios de este input aparecería factible33. A pesar de sus prevenciones y sus simpatías por Quesnay, la base de la reflexión de Maragall sobre la renta del suelo es sin embargo el modelo de Ricardo. Aquí se puede hacer un apunte interesante: Maragall elude fundamentalmente disquisiciones sobre la teoría del valor-trabajo de Ricardo, apoyándose en Sraffa, quien mostró que la distribución ricardiana no requiere en realidad una teoría del valor34. Este repaso de las teorías de la renta de la tierra viene acompañado de una bibliografía que, si bien es variada, tiene indudable inclinación por economistas de tradición marxista, post-keynesiana y sraffiana. En la discusión sobre el concepto de renta en Adam Smith, Maragall acude a la obra de Dobb Theories of value and distribution since Adam Smith de 1973, donde el autor realiza una reconstrucción del pensamiento clásico desde una óptica marxista. La misma referencia aparece al discutir la presión de Ricardo sobre el legislador en favor del libre comercio o la cuestión de la participación de la renta en el producto total según Ricardo: Maragall sigue de cerca la explicación de Dobb, incluso reproduciendo un diagrama del propio Dobb35, y completándola con la interpretación de Blaug (introduciendo igualmente gráficos de su Economic Theory de 1962), aunque rechaza su argumento de que las rentas crecen más que el coste, aumentando así su participación en el producto. Para Maragall (aquí vuelve sobre Dobb), esto no se deduce de los Principios de Ricardo, sin embargo sí dará por buena la explicación de Blaug sobre la teoría de la distribución ricardiana36. La influencia fisiocrática en Smith y una parte de los argumentos de Ricardo sobre la exportación de grano es analizada a través de otro marxista, Napoleoni. Maragall emplea la interpretación “imperialista” de Ricardo de Napoleoni, quien sostuvo la hipótesis de que aquel consideró la posibilidad de la anexión territorial como opción para añadir nuevas tierras de cultivo que impidiesen el crecimiento de la renta de la tierra37. Por último, la preferencia de Maragall por autores del ambiente de Cambridge aparece de nuevo cuando echa mano de Joan Robinson para mostrar la contradicción entre la teoría de la renta de Ricardo (rendimientos decrecientes) y la del comercio internacional (rendimientos constantes)38. La teoría marxiana de la renta de la tierra es explicada, sin embargo, directamente a través de El capital. 31. Maragall (1978), 17-18. Aquí Maragall expone la crítica de Blaug a esa idea smithiana, pero admitiendo que si la renta absoluta de la tierra es determinante del precio (y no viene determinada por el precio), como Smith y Marx dicen, entonces la postura de Blaug sólo podría aplicarse si se considera que la renta de la tierra es sólo diferencial (a la Ricardo), y no absoluta. 32. Maragall cree que “el sòl urbà fará això molt més palès”. Maragall (1978), 19. 33. Maragall (1978), 24. Maragall no desarrolla esta idea de aplicar la teoría de la renta diferencial ricardiana al caso de oferta limitada de otro tipo de factor productivo como la energía, lo cual, en el entorno de los años 70 del siglo XX tendría un cierto interés. 34. Véase Sraffa (1951), I, xiv. En realidad Marx ya había reparado en esta cuestión. 35. Maragall (1978), 35-37. Ver también Dobb (1975), 102. Dobb es otro de los grandes representantes de la escuela de Cambridge, muy próximo a Keynes, aunque con una abierta influencia marxista (perteneció al partido comunista inglés). Recuérdese que colaboró con Sraffa en la edición de las obras completas de Ricardo. 36. Maragall (1978), 38. En todo caso, Maragall dedica un apéndice a discutir el modelo de Blaug, cuya explicación califica de “confusa”. Maragall (1978), 451-452. 37. Maragall (1878), 33 y 45. Véase también Napoleoni (1973). 38. Maragall (1978), 45. 1 3 �Después de repasar la teoría de la renta del suelo ricardiana, Maragall analiza la extensión de esta teoría al resto de factores productivos, en tanto que especializados y escasos. Esto es en su opinión lo que hizo la economía neoclásica: generalizar a todos los factores las hipótesis de Ricardo sobre la tierra, basándose en la idea de que usos alternativos de la tierra comportarían una cierta inclusión de las rentas en el coste, apuntando a una nueva teoría del valor-utilidad. La clave estaría en la existencia del coste de oportunidad del suelo, al tener éste usos alternativos. Maragall aquí sigue la línea de la crítica de Blaug a Ricardo, afirmando que “el coste de oportunidad del suelo juega un papel evidente en regiones agrarias próximas a las concentraciones urbanas: Una parte de las rentas pagadas en regiones muy urbanizadas a los propietarios agrícolas está relacionada no con las cualidades diferenciales del suelo para usos agrícolas, sino con el hecho de que la proximidad de los usos urbanos e industriales ha elevado posiblemente la renta marginal bastante”39. Las expectativas urbanísticas elevarían la renta incluso si sólo se cultivasen tierras homogéneas y de muy alta calidad. Esto tendrá consecuencias en una teoría general de las rentas agrícolas cuando esta se aplica a un territorio en que las coronas rurales de las ciudades representan una parte importante del suelo agrícola disponible. La generalización neoclásica de la teoría de la renta tiene otra vertiente: la consideración de todos los demás factores como similares a la tierra. Maragall contempla por tanto ambas críticas a Ricardo: La tierra tiene usos alternativos y los demás factores pueden ser también no aumentables a corto plazo, como lo es la tierra en el largo plazo40. Para estudiar la evolución de la teoría de la renta desde finales del siglo XIX Maragall utiliza casi exclusivamente la obra de Joseph S. Keiper et al. Theory and measurement of rent (1961). Esta elección no es neutral puesto que la obra fue financiada por la Lincoln Foundation, institución propagadora de las ideas de Henry George. Keiper et al., subrayando las consecuencias políticas de las diferentes concepciones de la renta de la tierra, consideran que la teoría georgista es heredera de la fisiocracia. Según Keiper, serán Clark y Marshall quienes acaben con la idea ricardiana. Clark dirá que la significación económica de la tierra no deriva de la naturaleza, sino de las utilidades creadas en ella por personas individuales (canales, drenajes, abonos...) y por la colectividad en general (crecimiento social que genera escasez): estas utilidades generan rentas. Marshall, generalizando las cualidades diferenciales a todos los factores, explicará cómo las empresas que disfrutan de factores escasos o diferenciales, obtienen diferencias de coste – rentas económicas de los factores productivos – una vez que la competencia entre empresarios permite a estos factores absorber una parte del excedente empresarial en forma de retribuciones más altas. Por tanto, los autores neoclásicos en general tienden a negar a la tierra el carácter de factor especial, equiparándola en su análisis al resto de factores. Pero Maragall rebate esta idea. La mayoría de autores contemporáneos, dice, han abandonado la idea de que hace falta una teoría especial para la renta del suelo: el producto se compone de salario e interés (como dice Blaug); no hay factor tierra. Maragall reprueba que los economistas neoclásicos en general no tengan en cuenta que la renta de tierra tiene unas características (persistencia y generalidad) que las hace diferentes a las rentas económicas de otros factores. La formulación neoclásica considera que toda renta se puede expresar como valor de la productividad marginal, como el resto de las retribuciones factoriales41. Maragall finaliza exponiendo el modelo neo-ricardiano de Quadrio, que desarrolla la vía sraffiana de definir una medida invariable del valor para estudiar la relación entre las variables de la distribución y los precios. Sraffa generalizó el modelo de Ricardo al caso en que el capital no tiene la misma composición en todos los sectores y el salario no es de subsistencia, investigando el efecto de una 39. Para Blaug, el error de Ricardo fue no considerar que para el capitalista un parte de la renta de la tierra (y toda ella en la tierra marginal) no es un beneficio extraordinario arrancado por el terrateniente según se cultivan nuevas tierras, en lugar de un coste, un precio que necesariamente pagan los empresarios por acceder a tierras que tienen usos alternativos. Según Blaug, Mill ya se dio cuenta de este problema, y Jevons le siguió. La teoría de Ricardo sería, por tanto, un caso particular en que el suelo no tiene usos alternativos. Ver Blaug (1962). 40. Maragall (1978), 50-55. 41. Maragall (1978), 62-66. 1 4 | f u n d a c i ó C a t a l u n y a e u r o p a / l l e g a t p m - w o r k i n g p a p e r n . 2 �variación en la distribución sobre los precios. Quadrio se replantea la eliminación de la renta de la tierra en la discusión del valor, pero, para él, eliminar la renta no es posible en contextos actuales42. Maragall termina este extenso capítulo con un resumen de las ideas de los principales autores clásicos sobre el impuesto sobre la renta de la tierra. En las críticas a este impuesto sigue muy de cerca las páginas de Blaug, y en menor medida, Keiper et al. Con respecto a la incidencia del impuesto sobre la demanda, Maragall considera que se puede interpretar el caso de Ricardo como un caso en que la incidencia de un impuesto sobre el trigo, a causa de la rigidez de la demanda, se traslada íntegramente sobre los consumidores vía aumento de precios43. 4.2. Las teorías de la formación del precio del suelo urbano: De Von Thünen a Von Thünen Maragall dedica un apartado al análisis del modelo de rentas del suelo urbano enunciado por Von Thünen y transformado por Marshall. En realidad Ricardo ya relacionó el entorno urbano con la renta de la tierra cuando afirmó que esta dependía tanto de la fertilidad del suelo como de la distancia a los mercados urbanos. A partir de aquí Von Thünen construyó su teoría de las rentas urbanas en que el acceso al centro de la población sustituía a la fertilidad en el modelo de Ricardo: la renta de la tierra crece linealmente hacia el centro de la ciudad. Marshall corrige este modelo utilizando la teoría del coste marginal con sustitución de factores y valiéndose del concepto de economías externas. Aquí se introduce el valor de situación (el valor del suelo urbano no es resultado de inversiones o de los poderes originales de la tierra, sino resultado del progreso económico)44. Marshall sitúa las rentas del suelo urbano como una categoría intermedia entre los beneficios de la inversión y las rentas generadas por recursos naturales. Marshall, extendiendo el concepto ricardiano de margen intensivo (rendimientos decrecientes de capital y trabajo a partir de un cierto punto) al suelo urbano, define cuál será el margen de edificación (en ausencia de ordenanzas urbanas, que ya existían en su tiempo): en aquella intensidad de uso (última planta construida) que iguala el coste de adquirir otro terreno y edificar un número equivalente de habitaciones45. Maragall echa mano a continuación del análisis marshalliano matizado de la renta del suelo generalizada a usos agrarios y urbanos realizado por otro autor de Cambridge muy próximo a Keynes, Robertson, en 1961. Robertson pone algunos inconvenientes al ricardianismo moderado de Marshall, especialmente en la cuestión relativa a la definición de la tierra como un factor especial de producción. Sin embargo acepta el concepto clásico de renta como útil para la política económica46. En cualquier caso, Maragall estima que los 42. Maragall (1978), 67-77. 43. Maragall (1978), 95-97. Este análisis sencillo tendrá importancia después al estudiar la incidencia de los impuestos sobre el suelo urbano en el contexto de Barcelona. 44. Maragall apunta bien que tanto J.S. Mill como Marx habían advertido de esta riqueza creada socialmente, que eran ingresos “no ganados”. Maragall (1978), 104. La manera de cargar fiscalmente estos ingresos no ganados fue uno de los grandes debates de la fiscalidad moderna primero en Inglaterra y luego en el resto de Europa. Véase, por ejemplo, Daunton (2001). 45. Maragall (1978), 100-114. En todo caso existe simetría con el margen ricardiano (“La renta del suelo no entra en el conjunto de gastos en este margen”). En la cuestión de los efectos del progreso sobre el valor del suelo Marshall también sigue a Ricardo. Maragall tampoco olvida mencionar que Marshall tuvo en cuenta las implicaciones que sobre el bienestar tendría el desplazamiento del margen intensivo si se tienen en cuenta los costes sociales. Los costes sociales marginales crecientes, producto del aumento de la densidad poblacional, no son considerados por el mercado, lo que conduce a que el margen se establezca más allá del óptimo social. La respuesta es la planificación. El tratamiento moderno del problema del tamaño óptimo de las ciudades desarrolla esta idea marshalliana. 46. Maragall (1978), 121-124. 1 5 �clásicos no avanzaron demasiado en la aplicación del modelo de la renta al suelo urbano47: esto explicaría que las definiciones actuales de rentas urbanas fueran muy similares a las del rendimiento de otros activos financieros. La base de esta concepción de la renta del suelo urbano es la teoría del coste de oportunidad o coste de transferencia. Aquí Maragall utiliza las obras de Lean y Goodall (1966) y E.S. Mills (1972). Goodall, por ejemplo, integra el tratamiento del precio del suelo urbano y la propiedad inmobiliaria en la teoría de los rendimientos de los activos de capital48. Según Maragall, la línea iniciada por Von Thünen se recuperó en los años 20 del siglo XX con el desarrollo de la planificación urbana: el precio del suelo es una función inversa del coste de transporte al centro, y la renta sería por tanto la carga que el propietario del suelo impone en razón del ahorro de costes de transporte. Sobre esta teoría se elaboran los modelos de Wingo (1961), que introduce el valor del tiempo, y Alonso (1960, 1964) que introduce el valor del espacio consumido en función del nivel de renta. Paralelamente a estas teorías reminiscentes del ricardianismo, aparece una explicación historicista (o ecologista) que pone el acento en el stock disponible de edificios como determinante de los usos y los precios y que Maragall considera útil en el corto plazo, que la teoría clásica no observa. En esta alternativa teórica, los valores determinan los usos. Maragall se decanta por un análisis más profundo de la teoría de Alonso: Teoría clásica reformulada con demanda de suelo elástica49. Alonso propone un modelo completo, basado en el equilibrio del consumidor, haciendo referencia explícita a la cantidad de espacio consumido en función del precio y del nivel de ingresos, esto es, abandonando el supuesto clásico de rigidez de demanda. El modelo de Alonso introduce algunas variaciones respecto a las teorías clásica y neoclásica cuyo resultado es una construcción teórica que mantiene la disminución de precios con la distancia al centro, ubicando a los ricos en la periferia50. Al realizar la agregación, Alonso se encuentra con el problema de que el suelo no es un bien homogéneo y que la oferta de suelo urbano puede considerarse infinita y diferenciada según la distancia, y echará mano de la teoría clásica de la renta de la tierra. Los utilizadores de suelo ya no tienen una curva de demanda en función del precio, sino un conjunto de curvas de los diferentes precios posibles y las diferentes distancias. Alonso distingue los diferentes usos posibles del suelo. En el caso del uso agrícola, Alonso llega a la conclusión de fisiócratas y Von Thünen: los beneficios por superficie equivalen a la renta51. En ese modelo es plausible pensar que la urgencia de los pobres por la accesibilidad se traduce en demandas más rígidas que las de los ricos, y por tanto en localizaciones más céntricas. Los ricos, que consumen más espacio, compensan más fácilmente un incremento de los costes de transporte alejándose de la ciudad y pagando precios más bajos por el suelo: este sería el modelo de EEUU52. Maragall, al considerar que los costes de 47. Esto sucedió por varias razones: La especialización manufacturera inglesa detuvo el proceso de crecimiento de renta agraria, el hecho de que el gasto de los propietarios urbanos no es tan homogéneo como el de los agrarias, las políticas de socialización parcial de rentas urbanas, y la existencia de un mercado de suelo urbano mucho más activo que el de suelo rural, lo que hizo que la inversión en suelo edificable fuera comparable a la inversión en cualquier otro activo de capital en un sector de tipo monopolístico. Maragall (1978), 125. 48. Maragall (1978), 130-135. 49. Alonso rechaza las teorías post-clásicas de minimización de los costes de fricción porque “no pueden explicar satisfactoriamente el patrón observado de usos del suelo” y también las teorías ecologistas porque no explican la realidad “de forma coherente”. Los modelos de compensación entre costes de transporte y rentas tienden a predecir una distribución espacial muy concentrada en el centro urbano, al considerar las ubicaciones como puntos sin dimensión, esto es, al no considerar la cantidad de suelo consumido reducen el modelo a la maximización de un solo bien, la accesibilidad. El resultado es una ciudad poco extensa y muy densa. Maragall (1978), 137-142. 50. Este modelo responde obviamente a las circunstancias del urbanismo de finales de la década de 1980, y no tanto a la situación actual caracterizada por el proceso de gentrificación del centro de las ciudades, fenómeno que data de la década de 1990. La ambición de crear una teoría general de precios de suelo urbano parece, por tanto, al menos en parte fallida. Alonso enuncia un modelo de optimización con tres bienes: cantidad de suelo, distancia al centro y resto de bienes. La ratio de sustitución individual de los bienes se iguala a sus costes relativos: se trata de un análisis tradicional de equilibrio del consumidor. Como es de esperar, el equilibrio se ubica compensando el coste de viajar al centro con un suelo más alejado y más barato. Maragall (1978), 149. 51. Maragall (1978), 151-165. 52. Maragall (1978), 166. 1 6 | f u n d a c i ó C a t a l u n y a e u r o p a / l l e g a t p m - w o r k i n g p a p e r n . 2 �transporte no son solo monetarios (incluyen desutilidades y valor del tiempo perdido) introduce las mejoras del modelo del mismo Alonso, Wingo y Evans, en conexión con la reformulación de la teoría de las rentas del suelo por Alonso y Wingo y el fracaso de la política de la renovación de las ciudades en EEUU53. 4.3. La formación del precio del suelo en el Sur de Europa: la vuelta de las teorías clásicas Analizado el “modelo anglosajón” que parte de Von Thünen, Maragall observa que a partir de la Segunda Guerra Mundial en los países del Sur de Europa revive la teoría clásica de la renta aplicada a la ciudad. Maragall dedica una sección de su tesis, titulada “El retorn de les teories clàsiques”, al examen de los desarrollos neo-marxistas, neo-ricardianos, sraffianos, neo-marshallianos y radicales anglosajones de la renta del suelo urbano. En la línea neo-marxista (con demanda de vivienda rígida y oferta de trabajo elástica), Maragall sigue el trabajo de Jaime Rodríguez (1974), quien extrapola la teoría marxista de la renta de la tierra al suelo urbano (a su juicio con poco éxito). Maragall prefiere recuperar la línea clásica de análisis de la renta en términos de monopolio de Lombardini (1970): si quisiéramos buscar el origen de la renta absoluta en la ganancia del capital agrario, dice Maragall, acabaríamos (nuevamente) en Quesnay y su productividad única de la agricultura y en Smith y su afirmación de que la agricultura es más productiva que la manufactura, pasando por alto la idea ricardiana de que si la tierra obtiene rentas no es debido a su productividad sino a su escasez. Sin embargo, Maragall aprecia la contribución de Rodríguez en tanto que podría ser adecuada para comprender el conflicto que enfrenta a propietarios y promotores por un lado y capital en general por otro lado, por la captación de las rentas del suelo54. Un caso similar de vuelta a los esquemas marxistas es el análisis desarrollado por algunos activistas que diferencian el capital en el sector de la construcción de viviendas del capital en general, ya que la vivienda forma parte esencial de la cesta de subsistencia de los trabajadores explotados por otros capitalistas. Aparece así una contraposición de intereses entre capitalistas. Este enfoque presupone una oferta elástica de trabajo al salario de subsistencia (a la Marx) y una demanda rígida de vivienda que hace que todo incremento en el valor de la vivienda se transforme en incremento del valor de la fuerza de trabajo, y por tanto en una disminución de la plusvalía obtenida por el capital en general55. Los esquemas neo-ricardianos consideran costes públicos de “producción” de suelo urbano. Maragall sigue aquí de nuevo a Lombardini, quien introduce en el concepto de suelo urbano un input no natural, la urbanización, y analiza su efecto sobre las implicaciones políticas (la política del suelo). Existen rentas absolutas cuando el valor de mercado de los terrenos de la corona exterior no coinciden con el coste de producción (= coste de suelo agrícola + obras de urbanización necesarias). Por tanto, las rentas absolutas pueden ser rentas monopolísticas derivadas de la escasez de un 53. Maragall explica el modelo de Wingo (1961), que discute a fondo el problema de la desutilidad del viaje al trabajo, y la integración que realiza Evans (1973) de los modelos de Alonso y Wingo, haciendo una discusión de los efectos que sobre sus predicciones tienen diversos supuestos relativos a la elasticidad de la demanda de espacio. Después estudia los efectos en el modelo de Alonso del crecimiento y el cambio técnico. Aquí dice Maragall que la teoría moderna del precio del suelo urbano es consistente con la clásica de la renta de la tierra referente a los efectos de crecimiento de la población y las mejoras tecnológicas Efectivamente, el aumento de la población producirá una extensión del margen y por tanto un incremento de las rentas intramarginales. La mejora de los transportes reduce el coste dentro del margen y por tanto la renta del suelo. Maragall (1978), 166-184. 54. Maragall (1978), 199. 55. Ahora bien, como señala Maragall, en el esquema marxista no habrá aumento de valor de la vivienda si no hay un incremento en la dificultad de producción de la misma o un aumento en el coste de transporte, por lo que si estos elementos permanecen constantes no hay disminución en la plusvalía total, sino simple compensación entre capitalistas. Maragall (1978), 202-204. 1 7 �recurso natural (a la Ricardo) pero también de la escasez de recursos públicos a disposición de las autoridades locales para llevar a cabo un plan de urbanización. Enfoques similares son los de Campos Venutti (1967), quien considera que el sector público, a causa de la falta de recursos, es incapaz de reservar suelo para uso público: sigue a la iniciativa privada, creando en las coronas externas servicios que forman renta absoluta, pero nunca creando valor de situación en la corona interna capaz de reducir la renta diferencial. Campos Venutti es crítico con la baja fiscalidad urbana que ha permitido la aparición de un oligopolio colusivo de propietarios urbanos. La renta urbana no implica aportación de capital por parte de la propiedad privada; es la colectividad la que invierte en urbanización, por tanto la renta debería quedar para el inversor, esto es, el sector público. Esta conclusión va en la línea Ricardo-Marshall. Lo más característico del análisis de Campos Venutti es la introducción de gasto en capital social en la explicación tanto de rentas absolutas como de posición56. El análisis sraffiano de las rentas urbanas de esta sección de la tesis de Maragall fue objeto de publicación separada más adelante. La elección de este tema no es casual: La preferencia de Maragall por la corriente post-keynesiana se refleja bien en su interés por Sraffa, uno de los economistas más citados en su obra. El artículo “Esquemas sraffianos aplicados al suelo urbano” fue publicado en 1979 en la revista Investigaciones económicas. Maragall parte de un artículo de Ernest Lluch de 1976, quien desde un punto de vista neo-ricardiano intentaba explicar las rentas diferenciales en el suelo urbano, distinguiendo distintas coronas, tanto en el margen extensivo como en el intensivo. El modelo de Lluch utilizó dos sectores: uno productor de suelo urbano y otro productor del resto de mercancías. Para Maragall, Lluch se sitúa aquí en el “neo-ricardianismo más puro”. Las implicaciones de su modelo en términos de fiscalidad no se alejan de las del modelo de Sraffa. De hecho Lluch sigue a Sylos Labini (1973)57: el efecto del crecimiento de las rentas es una reducción en el poder de compra de los salarios y un aumento más rápido del coste del trabajo para los empresarios, frenando el proceso de desarrollo58. Las conclusiones del papel son que, en el margen extensivo, el aumento del precio del suelo no conduce a una intensificación en su uso a causa de la planificación urbana, además de proporcionar un modelo para determinar la aparición de rentas en un suelo cada vez más densificado y el precio de los pisos59. Finalmente, y con respecto a los esquemas neo-marshallianos, Maragall deja constancia de que el difusor de las reflexiones de Marshall sobre economía urbana e impuestos sobre la propiedad es J.A. García Durán. A continuación, se centra en la obra de Lombardini, principal exponente neomarshalliano, sobre la renta urbana (1965), donde explica la revisión de las rentas de situación que lleva a cabo el autor como función no sólo de la distancia al centro, sino también de los servicios públicos disponibles en cada punto, lo que cambia el panorama de estas rentas y su definición. Lombardini se refiere no sólo a Marshall, sino también a Pantaleoni: en una ciudad bien estructurada no deberían surgir grandes rentas de situación aparte de en el centro histórico. Lombardini distingue además la renta monopolística, que nace de la estrechez de la oferta. Este es un análisis tradicional modificado por la existencia de una restricción en los recursos públicos disponibles y que distingue entre rentas diferenciales y rentas de escasez a la manera tradicional: cuando suben algunas rentas, 56. Campos Venutti tiene un objetivo político: maximizar las “libertades urbanas”, entendidas como acceso a unos servicios incluyendo la movilidad, expresión de la concepción actual de la política urbana. Maragall (1978), 208-216. 57. Ver Lluch (1976). Son interesantes las referencias que emplea Lluch en esta obra. Paolo Sylos Labini, defensor de la regulación económica y de las políticas de rentas, fue muy apreciado en algunas partes del entorno socialdemócrata español en estos años. Sylos Labini además sostenía la superioridad del enfoque dinámico clásico frente al estatismo neoclásico. 58. Maragall consideraba que la popularidad de estos modelos en la Europa mediterránea era consecuencia del auge del proceso urbanizador después de la Segunda Guerra Mundial. En estos casos, el aumento acelerado de la demanda ha producido rentas de escasez (o absolutas) y también un aumento rápido de las rentas diferenciales. Maragall (1978), 217224 y (1979), 155-156. La formalización matemática de este trabajo, en la tesis y el artículo está tomada de Vegara. 59. Maragall (1979), 156-162. 1 8 | f u n d a c i ó C a t a l u n y a e u r o p a / l l e g a t p m - w o r k i n g p a p e r n . 2 �estas son diferenciales; cuando suben todas las rentas, son rentas de escasez60. Finalmente, Maragall realiza una rápida revisión de los esquemas radicales anglosajones, siguiendo a Larry Sawyers (1975), quien considera que la oferta de transporte no es exógena, sino determinada por las presiones de los urbanizadores, y David Harvey (1973, 1974), que habla de la acción del capital financiero y los promotores en la creación de una renta absoluta o de “monopolio clasista” en submercados diferenciados. Harvey (1976) desarrolla el conflicto de intereses entre los capitalistas (siendo estos de tres tipos: capital convertido en propiedad, constructores y capital en general) y el trabajo61. 4.4. Los impuestos sobre el suelo urbano: de Marshall a Sraffa La última parte de este largo capítulo segundo de la tesis está dedicado al análisis de los impuestos sobre el suelo urbano. Maragall expone ampliamente el análisis de Marshall en el apéndice de los Principles sobre los impuestos sobre la tierra, la renta, los edificios, etc. Para él las reflexiones de Marshall son “sabiduría convencional” en Occidente, pero reivindica la línea de pensamiento Ricardo-George “que n’és el precedent teòric”. Según Blaug (1962), el concepto de renta no ganada de los dos Mill y la confiscación fiscal de toda la renta del suelo sin edificios defendida por George no daría lugar a objeciones marshallianas si fuera posible distinguir entre renta pura del suelo y renta de las estructuras construidas sobre el suelo. Si se trata de combatir la especulación y recargar las rentas no ganadas, dice Blaug, hay otros caminos como un tratamiento más duro de las rentas del capital en el impuesto sobre la renta. Maragall apenas entra en el debate de la conveniencia de una imposición alta a las rentas urbanas, mencionando las ideas de Musgrave (1959) y Mills (1972), aunque reivindica las ventajas prácticas del viejo impuesto sobre la propiedad: la recaudación es alta con tipos moderados y no perturba apenas la producción y el consumo. Y aunque puede ser regresivo, dada la generalización de la propiedad, otros impuestos (como los de consumo) lo son más62. Maragall termina la parte doctrinal de su tesis con una revisión de los impuestos en el modelo neo-ricardiano: Sraffa (1963) reproduce la conclusión de Ricardo de que los impuestos sobre la renta son soportados íntegramente por los terratenientes y no afectan al precio ni al tipo de beneficio. En el modelo de Lluch mencionado antes (1976), en que el suelo urbano es “producido” por un sector de la economía, el impuesto sobre el suelo afecta al tipo de beneficio en ese sector y por tanto en toda la economía. El mantenimiento o no de la proporción del excedente que no retorna a los trabajadores dependerá de cómo gaste el Estado los recursos fiscales: si se destina a seguros sociales los trabajadores no se verán perjudicados; si se destinan a subvencionar la industria, sí. Maragall critica que Lluch no discuta el hecho más plausible de que el ayuntamiento dedique el rendimiento de la contribución urbana a los servicios locales. También piensa que este modelo flaquea al suponer que los costes de transporte son desutilidades puras y no costes reales, y que por tanto deben reflejarse en el modelo de producción: si se integran los costes de transporte, los precios totales pagados por los residentes de la corona periférica serán iguales que los que pagan los habitantes del centro. Si el impuesto es sobre el precio del suelo urbano, incluyendo las infraestructuras y edificios, el tipo de beneficio se verá afectado; si es sólo sobre la renta como en Ricardo, Sraffa o George, no se verá afectado63. 60. Maragall (1978), 227-231. 61. Maragall (1978), 233-237. 62. Maragall (1978), 240-249. 63. Maragall (1978), 250-251. 1 9 �5. Reflexiones finales L a formación del pensamiento de una personalidad tan relevante como Pasqual Maragall es sin duda un objeto de estudio de alto interés. En este artículo nos hemos centrado en un aspecto menos conocido de este personaje: sus referencias doctrinales en lo económico, corrientes principalmente alternativas que se plasman en algunas de sus obras académicas y en su tesis doctoral. Maragall, en la línea de economistas que pasaron por la New School, defendió la necesidad de poner en cuestión la teoría económica ortodoxa, ofreciendo alternativas analíticas que podrían ayudar a construir una ciencia económica más inclusiva y explicativa. Maragall mostró su preferencia primeramente por autores marxistas y posteriormente por autores post-keynesianos próximos al círculo de Cambridge, esto es, los fieles al Keynes más genuino. Las preferencias de Maragall por estas corrientes –seguramente parte de la heterodoxia contemporánea más sólida– tiene siempre como objetivo no sólo contribuir a la ampliación de los enfoques de la teoría económica académica, sino también, y muy fundamentalmente, servir como guía de acción en la política económica64. Maragall, en cualquier caso, muestra en estos primeros trabajos académicos posturas teóricas eclécticas y poco dogmáticas: en la aproximación a las cuestiones económicas es más bien partidario de una cierta flexibilidad teórica que permita ganar capacidad explicativa. Esta actitud, que recuerda en cierto modo a Keynes (por quien Maragall profesaba admiración), no excluye la manifestación de unas preferencias doctrinales determinadas (Quesnay, Ricardo, Marx, Sraffa,…), que sin embargo no es excluyente. La tesis de Maragall es buen exponente de esta plasticidad, donde las interpretaciones marxistas, neo-ricardianas, marshallianas y sraffianas se combinan con influencias más ortodoxas. Cabe añadir que la intención última de Maragall es siempre científica: En su Informe sobre el IV Congreso de la International Economic Association de Budapest de 1974 exaltará la posición de los economistas liberales Haberler, Johnson y Kennen precisamente por su franqueza en la defensa de sus posiciones65. La conexión de estas fuentes doctrinales con las políticas llevadas a cabo por Maragall en sus cargos políticos queda fuera del objetivo de este papel. Aquí solamente hemos tratado de poner de relieve los autores que Maragall frecuentó en sus años de formación académica con el fin de presentar este aspecto intelectual del personaje no tan conocido para el público. A partir de las fuentes tratadas creemos poder aseverar que los autores que Maragall consideró en su etapa formativa como economista contribuyeron de manera directa a estructurar su discurso en los años posteriores. En primer lugar, porque se puede afirmar que Pasqual Maragall es un heterodoxo, una persona a la que le costaría aceptar los espacios reflexivos cerrados (en su carrera política será un elemento diferenciador que le acarreará admiración y desconfianza a partes iguales). En segundo lugar, porque entiende la estructuración del territorio como elemento transformador, idea que se refleja en las reflexiones doctrinales efectuadas en su tesis doctoral sobre la renta del suelo y la fiscalidad, combinando tradiciones analíticas diversas. En tercer lugar, porque –lúcidamente– asume las imperfecciones de autores o tesis próximas a su ideología política; de ahí que, nuevamente, incorpore algunas ideas más liberales que años más tarde tratará de concretar en elementos de cooperación público-privada. De esta manera, los rasgos que identificamos en sus trabajos de juventud en los años setenta se sintetizan en la heterodoxia como método de análisis, en uso del suelo y de la organización territorial como variable de transformación social y en complicidad entre las esferas pública y privada. Rasgos todos ellos que acompañan a Maragall hasta nuestros días. 64. En marzo de 1998, en un seminario de la serie titulada Europa prossima: La Europa de las regiones, de las ciudades y de la ciudadanía organizado en la Università di Roma Tre, en la sesión sobre las políticas monetarias, económica y ocupacionales, Maragall se declaró “hijo o nieto de Keynes”, reclamando políticas de demanda (“El problema radica en la demanda, no en la oferta”). Maragall (1999), 67. 65. Maragall (1975), 172. 2 0 | f u n d a c i ó C a t a l u n y a e u r o p a / l l e g a t p m - w o r k i n g p a p e r n . 2 �6. Bibliografía ALLEN, Robert (2011), Global economic history: A very short introduction. Oxford, Oxford UP. BLAUG, Mark (1962), Economic Theory in Retrospect, London, Heinemann. DAUNTON, Martin (2001), Trusting Leviathan. The politics of taxation in Britain 1799-1914. Cambridge, Cambridge UP. DOBB, Maurice (1975), Teorías del valor y la distribución desde Adam Smith. Ideología y teoría económica. México, Siglo XXI. GEHRKE, Christian y KURZ, Heinz D. (1995), “Karl Marx on physiocracy”, The European Journal of the History of Economic Thought 2:1, pp. 53-90. LLUCH, Ernest (1976), “Renta del suelo urbano. Unas aproximaciones teóricas y empíricas”. Información comercial española, mayo, pp. 76-78. MARAGALL, Pasqual (1973), Quesnay and beyond: A reflexion on the Origin of the Classical Theory of Value, Capital and Trade. Trabajo para la obtención del MA on Economics, New School for Social Research, New York. MARAGALL, Pasqual (1974), Some comments on the comparison between the theory of imperialism and the theory of international trade. Comunicación presentada en el IV Congreso de la International Economics Association. MARAGALL, Pasqual (1974b), Notas para una comparación de la teoría del imperialismo con la teoría del comercio internacional. Inédito. MARAGALL, Pasqual (1975), Evolución de las teorías del comercio internacional de Quesnay a Keynes. Una nueva interpretación. Memoria para trabajo de investigación, inédito. MARAGALL, Pasqual (1976), “Quesnay y la economía política clásica”, Cuadernos de Economía, v. 4, n. 9, pp. 41-66. MARAGALL, Pasqual (1976b), “Los límites del crecimiento”, Enciclopedia Avances del Saber, Ed. Labor, t.3, p. 247. MARAGALL, Pasqual (1978), Els preus del sòl (El cas de Barcelona), Tesis doctoral leída en la Universitat Autònoma de Barcelona. MARAGALL, Pasqual(1979), “Esquemas sraffianos aplicados al suelo urbano”, Investigaciones económicas, 10 Sep-Dic 1979, pp. 151-163. MARAGALL, Pasqual (ed.) (1999), Europa próxima. Europa, regiones y ciudades. Barcelona, Edicions Universitat de Barcelona y Edicions UPC. MARAGALL, Pasqual (2008), Oda inacabada. Memòries. Barcelona, La Magrana. 2 1 �MAURI, Luis y URÍA, Lluís (1998), La gota malaia. Una biografia de Pasqual Maragall. Barcelona, Edicions 62. MEEK, Ronald L. (1962), The Economics of Physiocracy: Essays and Translations. Cambridge, Ma, Harvard University Press. MORISHIMA, Michio (1973), Marx’s Economics: A Dual Theory of Value and Growth. Cambridge, Cambridge University Press. NAPOLEONI, Claudio (1973), Curso de economía política. Vilassar de Mar, Oikos-Tau. RICARDO, David (1951 [1817]), Principles of political economy and taxation. The Works and Correspondence of David Ricardo, Sraffa, P. & Dobb, M. (ed.) Cambridge, Cambridge UP. RONCAGLIA, Alessandro (2006), La riqueza de las ideas. Una historia del pensamiento económico. Zaragoza, Prensas Universitarias de Zaragoza. SAMUELSON, Paul A. (1982), “Quesnay’s Tableau Economique as a theorist would formulate it today”, en Bradley, I. y Howards, M. (eds.), Classical and Marxian Political Economy. London, Macmillan, pp. 45-78. SCHUMPETER, Joseph A. (1954), History of Economic Analysis. London, Allen and Unwin. SRAFFA, Piero (1951), “Introduction”, in Sraffa, P. (ed.), The Works and Correspondence of David Ricardo. Cambridge, Cambridge UniversityPress. SWEEZY, Paul (1942), The Theory of Capitalist Development, New York, Oxford University Press. SYLOS Labini, Paolo (1973), Prezzi relativi e distribuzione del reddito. Torino, Boringhieri. WINGO, Lowdon (1972), Transporte y suelo urbano. Madrid, Oikos. 2 2 | f u n d a c i ó C a t a l u n y a e u r o p a / l l e g a t p m - w o r k i n g p a p e r n . 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Un estudio sobre las fuentes doctrinales en los escritos económicos de Pasqual Maragall Creator An entity primarily responsible for making the resource Serrano Robles, Eloi San Julián Arrupe, Javier Type The nature or genre of the resource Working Paper Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Economia Universitats Nova York Model social Description An account of the resource Número 4 de la col·lecció de Working Papers del programa Llegat Pasqual Maragall. Abstract A summary of the resource. Estudi realitzat pels doctors Eloi Serrano i Javier San Julián sobre la influència d'algunes escoles de pensament econòmic en les idees de Pasqual Maragall. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Publisher An entity responsible for making the resource available Fundació Catalunya Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2017-02 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Recerca Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 41:52 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Manel Vila Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Vila, Manel Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Barcelona Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Sarajevo Solidaritat Description An account of the resource Entrevista a Manel Vila i Motlló (Barcelona, 1956). Funcionari a l’Ajuntament de Barcelona des de 1981, a on ha tingut diverses responsabilitats (Regidoria d’Esports, Servei de Joventut, Serveis educatius) i Gerent del Districte de Nou Barris. Enviat de Pasqual Maragall a Sarajevo per coordinar la cooperació amb aquella ciutat en guerra (1992-1995) i responsable del Districte 11 de Barcelona, integrant Sarajevo a l’estructura municipal de Barcelona (1996-2000). Director de l’Àrea de Solidaritat Internacional de l’Ajuntament de Barcelona (2007-2011). Director General de Cooperació al Desenvolupament a la Generalitat de Catalunya (des de 2016). Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/247125250" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/247125250">Testimoni Pasqual Maragall: Manel Vila</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Biblioteca Sant Gervasi - Joan Maragall Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Manel Vila i Motlló del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a><span>&nbsp;&nbsp;</span> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2017-06-07 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2630/ErnestMaragall.jpg b37b02e6862ab8c5736b75b99cba739b Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 1:08:42 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Ernest Maragall Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Maragall i Mira, Ernest Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Barcelona Família Catalunya Acció política Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Description An account of the resource Entrevista a Ernest Maragall i Mira (Barcelona, 1943). Economista i polític. Va tenir diverses responsabilitats a l’Ajuntament de Barcelona, del que també en va ser regidor (1997-2004). Durant els governs d’esquerres a la Generalitat de Catalunya, va ser Secretari del Govern (2003-2006) en el govern Maragall i Conseller d’Educació (2006-2010) en el govern Montilla. Fou eurodiputat per L’Esquerra pel Dret a Decidir (2014-2016). Ha estat fundador i militant del Partit dels Socialistes de Catalunya (1978-2012), fundador de Nova Esquerra Catalana (2012), que s’ha acabat integrant en el Moviment d’Esquerres (des de 2014). Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/241656033" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/241656033">Testimoni Pasqual Maragall: Ernest Maragall</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Biblioteca Sant Gervasi - Joan Maragall Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Ernest Maragall i Mira del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a><span>&nbsp;&nbsp;</span> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2017-06-07 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 42:08 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Javier Mariscal Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Mariscal, Javier Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Barcelona Comunicació Cultura Description An account of the resource Entrevista a Javier Errando Mariscal (València, 1950). Dissenyador i artista multidisciplinar, reconegut internacionalment. El 1979 va crear el logotip Bar-Cel-Ona. El 1989 va crear la mascota dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, el Cobi i dels Jocs Paralímpics del mateix any, la Petra. Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/253434272" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/253434272">Testimoni Pasqual Maragall: Javier Mariscal</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Museu Olímpic i de l’Esport, Joan Antoni Samaranch Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Javier Mariscal del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a><span>&nbsp;&nbsp;</span> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2017-07-10 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 37:45 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Manuel Huerga Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Huerga, Manuel Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Barcelona Comunicació Mitjans de comunicació Cultura Acció política Description An account of the resource Entrevista a Manuel Huerga (Barcelona, 1957). Guionista i director de cinema i de televisió. Ha realitzat múltiples films per cinema i televisió, així com diverses cerimònies i espectacles. Col·laborà en els inicis de TV3 dirigint programes com “Estoc de pop” (1983-85) i “Arsenal” (1985-1987). Va dirigir les cerimònies d’inauguració i clausura dels Jocs Olímpics i també dels Paralímpics de Barcelona’92 (1990-1992). Entre 1992 i 1994 va ser el responsable d’organitzar i gestionar el Departament d’Audiovisuals del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Va ser el primer director de Barcelona Televisió (BTV, 1997-2003) i el 2003 és nomenat responsable d’audiovisuals del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004. Va realitzar espots per diverses campanyes electorals de Pasqual Maragall amb el PSC. Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/226732920" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/226732920">Testimoni Pasqual Maragall: Manuel Huerga</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Museu Olímpic i de l’Esport Joan Antoni Samaranch Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Manuel Huerga del&nbsp;</span><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/testimonis/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a><span>&nbsp;&nbsp;</span> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2017-07-10 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 46:33 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Enric Truñó Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Truñó Lagares, Enric Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Description An account of the resource Entrevista a Enric Truñó i Lagares (Barcelona, 1949), enginyer químic i polític. Regidor de l’Ajuntament de Barcelona (1979-1998), al capdavant de diverses àrees: joventut, esports, ensenyament i turisme, així com el districte de Sants-Montjuïc. Va ser el regidor responsable dels Jocs Olímpics d’estiu de 1992. Fou comissionat de l’Alcaldia pel Fòrum Universal de les Cultures (1996-98) i vicepresident de la Diputació de Barcelona (1987-91). Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Biblioteca Sant Gervasi-Joan Maragall Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Enric Truñó Lagares del&nbsp;</span><a href="http://catalunyaeuropa.net/ca/testimoni_pm/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a><span>&nbsp;&nbsp;</span> Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/267564809" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/267564809">Testimoni Pasqual Maragall: Enric Truñó i Lagares</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Ajuntament de Barcelona Alcaldes Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Joventut Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2017-07-17 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 34:01 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: Lluís Bassat i Coen Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Bassat, Lluís Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Comunicació Barcelona Mitjans de comunicació Description An account of the resource Entrevista a Lluís Bassat i Coen (Barcelona, 1941), publicitari. Fundador de l’agència Bassat & Associados el 1975 (avui en dia, Ogilvy & Mather). Va coincidir en la etapa escolar a les escoles Virtèlia amb Pasqual Maragall, entre altres. Entre 1987 i 1995, va ser assessor de publicitat, comunicació i imatge de la Presidència de la Generalitat de Catalunya (quan es va realitzar la campanya institucional “Som 6 milions”). Es va presentar a les eleccions a la presidència del Futbol Club Barcelona els anys 2000 i 2003, sense guanyar-les. Com a president de Ovídeo-Bassat-Sport, va ser un dels organitzadors de les cerimònies d’inauguració i clausura dels jocs olímpics d’estiu de 1992 a Barcelona. Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/262011853" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/262011853">Testimoni Pasqual Maragall: Lluís Bassat i Coen</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Biblioteca Sant Gervasi-Joan Maragall Rights Information about rights held in and over the resource <span>Entrevista a Lluís Bassat i Coen del&nbsp;</span><a href="http://catalunyaeuropa.net/ca/testimoni_pm/ca/articles_pm/27/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a><span>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;</span><a href="http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a><span>&nbsp;&nbsp;</span> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2017-07-17 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall