<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<itemContainer xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/items/browse?output=omeka-xml&amp;page=8&amp;sort_field=added" accessDate="2026-07-28T18:59:33+02:00">
  <miscellaneousContainer>
    <pagination>
      <pageNumber>8</pageNumber>
      <perPage>50</perPage>
      <totalResults>4972</totalResults>
    </pagination>
  </miscellaneousContainer>
  <item itemId="874" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="298">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/874/0000001612.pdf</src>
        <authentication>65e09a55dd7e19adf0f005c017692c75</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41982">
                    <text>Articles de Pasqual Maragall a

28/08/2005 (5920194) - Artículo de opinión
EL PAÍS / Madrid / Base / España, pág. 18
LA REFORMA DEL ESTATUTO CATALÁN
El autor aboga por profundizar las relaciones entre los pueblos de España por el camino del federalismo
pluralista y la convivencia. Maragall apuesta abiertamente por superar la visión y la práctica política que han
caracterizado las relaciones establecidas por los nacionalistas españoles y catalanes durante los últimos 100
años, que, a su juicio, se han limitado a conllevarse y a mantener una relación educada. Propugna superar el
modelo desarrollado por González, Aznar y Pujol y explicita un marco de relaciones más ambicioso entre
Cataluña y España. Para el presidente de la Generalitat, lo que quiere Cataluña es una España de corte federal,
en la que puedan coincidir los federalistas y los soberanistas.

Convencer o conllevarse, federalismo o nacionalismo
PASQUAL MARAGALL
Se va a decidir el Estatuto de Catalunya -y se abrirá así el segundo cuarto de siglo
constitucional, aunque el nacionalismo catalán y el español no tienen mucho interés en
ello-.
Se va a decidir, crucemos los dedos, la paz en Euskadi.
Recuerdo que hace 20 años nos reunimos los ex compañeros de las Organizaciones
Frente (Flp, Esba y Foc), que habían sido en los años 60 una estructura clandestina de
izquierda radical, no comunista -y que al lado del PCE-PSUC de Carrillo, López
Raimundo y El Guti empequeñecían-. Al final del encuentro nos autoconvocamos para
una próxima reunión en San Sebastián -"cuando haya paz", dijo Recalde-. A Recalde
casi lo matan, años más tarde. No nos hemos reunido.
El drama vasco/español tiene entre sus causas inmediatas (no hablo de las causas
históricas anteriores), un exceso de maldad: la de Franco en el Decreto del 38 del siglo
pasado, cuando sentenció que abolía los fueros del "las provincias traidoras de
Vizcaya y Guipúzcoa". Franco mantuvo los fueros de Navarra y Vitoria, que le fueron
fieles en el momento del alzamiento militar.
Se dirá que todas las guerras son igualmente indecentes y perversas, y es cierto. Pero
añadir ese plus de odio específico, geográficamente determinado, a la brutalidad de
una guerra civil, y luego arrasar por primera vez en la historia moderna una ciudad,
una pequeña ciudad símbolo de una nación, Gernika, contribuyó con toda probabilidad
al nacimiento del drama. Contribuyó a cristalizar el odio vengativo de los terroristas,
que acabó apuntando y disparando incluso contra los que querían, contra todo odio,
reivindicar el pasado y el futuro de Euskadi, como Lluch, Buesa, Gregorio Ordóñez y
Recalde.
Estuve en el hospital con Recalde y en los entierros de Lluch, Buesa y Ordóñez.
Confieso que desde entonces he considerado que la política puede muy poco. No
puede evitar que finalmente un individuo o un grupo de individuos, para conseguir
objetivos que creen que la democracia no les permite obtener, maten a un ser
humano, destrocen a una familia, entristezcan a una ciudad y turben a toda una nación
-al mundo entero, ya ahora- sabiendo que esa misma e impotente democracia les
garantiza la vida a esos individuos. Que tiene que respetársela. Y que la venganza, la
justicia vengativa, como se verá en Gran Bretaña, no mejora las cosas, las empeora,
aunque de momento genere una apariencia de justicia, de proporcionalidad.
Como ha dicho el presidente Zapatero, hay que ir modestamente pero
incansablemente, con pasión contenida y lúcida, a deshacer el nudo de la causa, de
las causas del odio. Sabiendo que el tiempo de la solución no es el tiempo de un
gobierno, ni siquiera el tiempo de la vida de muchos de los que sufrieron directamente,
en sus familias, en su entorno, el daño de la muerte y el sentimiento incontenible de
venganza.

112

�Articles de Pasqual Maragall a

No digo que no tengan justificación las actitudes machaconas en contra de los que no
proclaman diariamente su repugnancia frente al terror. Esas actitudes, que no
comparto porque no bastan para vencer en la porfía, tienen una función. Que es la de
vacunar a la sociedad contra el olvido -esa sinuosa amenaza-.
Digo sin embargo que es imposible aislar unos problemas de otros, unos territorios de
otros; que es inútil que unos, los nacionalistas catalanes, pretendan que ese drama
español no nos afecta directamente; e inútil que otros, los nacionalistas españoles,
pretendan que ese drama es el único, el único tema y que, en función del mismo, todo
intento de avanzar en la devolución a los territorios de un mayor dominio sobre sus
propias trayectorias, es el principio de una nueva traición, de un drama semejante.
No se puede hablar de España ni tampoco de Catalunya, fíjense bien, sin empezar por
aquí. Pero no se puede terminar aquí.
Ni Catalunya puede ignorar los problemas de España para legitimar una vuelta "a lo
nuestro"..., ni en España puede instalarse la idea de que Catalunya es "el auténtico
problema".
En cierto modo sí es verdad que Catalunya es el auténtico problema. Pero no en el
sentido que normalmente se le podría dar a esa expresión. Voy a intentar explicarme.
Euskadi y Navarra han sido siempre una excepción española, en el sentido estricto de
que España les ha conferido o admitido siempre un régimen excepcional, y lo ha
pactado -incluso Franco respetó ese pacto, como he dicho, sólo que excluyendo de los
beneficios correlativos a dos de sus provincias, por su traición-.
Catalunya es demasiado grande para ser una excepción -me excuso por el
atrevimiento, pero no se me ocurre otra manera rápida de que se entienda la
diferencia entre un caso y el otro. Ahora matizaré-.
No es que la diferencia entre tres y siete millones de habitantes sea tan grande.
Andalucía es mayor que Catalunya, ya puestos. Pero, en primer lugar, hay que
recordar que España, históricamente, es el resultado de la unión de las dos grandes
coronas, la de Castilla y la de Aragón, con la excepción vasconavarra y la posterior
conquista del sur.
Y en segundo lugar, recordar que a partir del hundimiento total del imperio a finales del
siglo XIX, una parte de la corona de Aragón, Catalunya, inició una espectacular
recuperación política, económica y cultural que culminó con el primer Estatuto de
autonomía, el de 1932. Vascos y gallegos siguieron después, con bastante retraso.
Andalucía no llegó a tiempo. La Guerra Civil y la muerte de Blas Infante lo impidieron.
No es extraño pues que el Estatuto de autonomía de Catalunya de 1979 haya sido en
buena medida un referente fundamental del Estado de las autonomías en su conjunto,
siendo el caso vasco, como vengo diciendo, un hecho con más precedentes
premodernos, y por otra parte un hecho inmerso en una tragedia muy especial, muy
dramática.
El caso de Catalunya es muy distinto al vasco. ¿Catalunya, qué quiere? Catalunya
quiere una España plural, una España de los pueblos de España, una España de corte
federal, en la que coincidimos los federalistas y los soberanistas que no ven ahora otro
horizonte posible porque, a mi juicio, no lo hay.
Los nacionalistas creen que todo eso son quimeras, y me refiero a los nacionalistas
catalanes y los españoles. Ambos lo tienen muy claro: nación, como madre, sólo hay
una, cada uno la suya, incompatibles. La conllevancia es su consigna, en el mejor de
113

�Articles de Pasqual Maragall a

los casos. Como Joan Maragall, que al final de su largo epistolario con Unamuno
concluía que lo mejor era no tratar de convencerse unos a otros, tan sólo conllevarse y
mantener una relación educada.
En el fondo fue eso lo que hicieron Pujol y González. Y lo que hicieron Aznar y Pujol
en sus ocho años de entendimiento es para mí incomprensible: en cierto sentido no
hicieron nada. Quizás ya era mucho: convivir, cohabitar. Aznar ya hizo mucho
metiendo a toda la derecha española dentro de una Constitución que él no había
votado. Y Pujol hizo algo más importante. Insertar y mantener durante 20 años a
Catalunya en el marco de una Constitución y un Estatuto que no fueron especialmente
obra suya.
Han pasado 100 años justos del epistolario Maragall-Unamuno, 100 años, dos
dictaduras y una guerra civil. Los últimos 25 años, esta vez sí, de paz, democracia y
progreso económico y social. Y de integración por fin en Europa.
¿Es ingenuo pensar que "esta vez sí"? ¿Que la España plural se acepta tal como es?
¿Que los pueblos de España han encontrado el camino federal y pluralista de su
convivencia? ¿Que hemos superado el mal presagio de Machado sobre la suerte que
esperaba a todos los nacidos en la piel de toro, que una de las dos Españas iba a
helarles el corazón, como de alguna manera le sucedió también a él? ¿Será verdad
que la Oda a España de Maragall ha producido sus efectos e Iberia ha roto a llorar,
como él dijo, con lágrimas de madre? ¿Que Castilla ya no desprecia cuanto ignora?
¿Que el laberinto español tiene salida?
Puede que sí. Lo malo es que todo eso quizás sea un escenario casi mitológico,
anclado en una generación, la mía, que ya sólo obtura con sus ilusiones y sus
pesadillas la apertura de una nueva etapa más pragmática, más matter of fact, menos
nacionalista española o catalana.
Lo malo, digo, es que la ilusión quizás la tenemos solo unos cuantos. Otros, los
uniformistas, tienden a pensar que la justicia es contraria a la diferencia; creen que la
"asimetría" que dicen que queremos imponer consiste en "dos piernas para unos y
pata de palo para otros", cuando la asimetría que realmente padecen los pueblos
distintos es que se les trate como iguales en su lengua, en su derecho civil y en su
historia.
Felipe V, si bien tuvo en Catalunya muchos partidarios, fue aquí un rey impuesto, que
borró derechos y leyes y acabó arrasando un 25% de las casas de Barcelona para
construir una Ciudadela militar desde donde mejor bombardear la ciudad. Y sus
derechos.
Se dirá justamente que desde esa Ciudadela si algo se proyecta ahora no son ya
artefactos explosivos, sino leyes democráticas. La Ciudadela se ha convertido en
Parlament de Catalunya después de ser fracasado Palacio de la Reina Regente, cuyos
símbolos todavía campean en el edificio, y luego museo de arte. La Reina, cuando la
Expo Universal de 1888, prefirió alojarse en el Ayuntamiento de Barcelona, en una
sala que hoy es sala de plenos con su nombre y su retrato.
Pero volvamos al hilo central. La asimetría más dañina es la obstinada negación de la
diferencia. Si en algo habría que corregir la trilogía de valores de la Revolución
Francesa es en eso: la diversidad es un valor tan decisivo como la igualdad. Eso hoy.
Hace dos siglos, quizás menos.
Hay hoy en España una cierta delectación en generalizar las diferencias, "no sea que
se conviertan en desigualdades". La cláusula de la región más favorecida prevista
inicialmente en el Estatuto valenciano es sintomática de ese espíritu.
114

�Articles de Pasqual Maragall a

Igualmente discutible fue la ligereza con la que los Estatutos deshicieron el trabajoso
equilibrio de las disposiciones finales de la Constitución, que daban un camino propio
hacia la autonomía a las nacionalidades históricas que ya tuvieron Estatuto en el
pasado (durante la II República) y que restablecían los fueros vascos derogados por
Franco en dos provincias y rebajados antes por las leyes liberales del XIX.
Cierto que Andalucía tenía, si no un precedente claro, como las tres nacionalidades
históricas, un precedente presumible, imaginable. De no haberse producido o no haber
terminado la guerra civil como terminó, ya lo he dicho, los seguidores de Blas Infante
probablemente hubieran conseguido un cuarto Estatuto. Y hoy las históricas serían
cuatro y el resto probablemente regiones de España. La distinción entre regiones y
nacionalidades no presentaría tantas dificultades.
Pero sí algunas porque, vamos a ver: ¿qué ocurre con las antiguas coronas o partes
de la Corona de Aragón que comparten con Catalunya las cuatro barras en su
bandera? Y aún en Aragón la lengua catalana es común en toda la zona de la Franja,
y es idioma reconocido por el Estatuto aragonés. Como lo es el valenciano/catalán en
Valencia y el catalán tout court en Baleares.
A todo lo dicho tiene que darle solución el Consejo de Estado, a quien el presidente
del Gobierno transmitió el encargo de ir pensando en los cuatro cambios
constitucionales precisos tras 25 años de navegación democrática y autonómica:
1.- La contradicción entre lo previsto para la sucesión a la Corona y la igualdad
constitucional entre los dos sexos;
2.- La mención de las autonomías creadas al amparo de la Carta Magna pero
inexistentes en ella -y ahí se plantea irremediablemente el tema de cuáles son
nacionalidades, cuales naciones, y cuales regiones-;
3.- La creación a partir de las comunidades autónomas de un Senado que sea
realmente la Cámara de las autonomías, ahora que las mismas existen, como se
pretendía en 1978; y
4.- La introducción de Europa en la Constitución, tras haberse España introducido en
Europa hará pronto 20 años.
El presidente del Consejo de Estado propuso (antes de serlo) que el artículo dos de la
Constitución, sujeto a referéndum, se modificara para añadir a la mención de la
"indisoluble unidad de los pueblos de España" la siguiente especificación: "De la que
forman parte las Comunidades nacionales de Catalunya, Euskadi y Galicia, y la foral
de Navarra". Sin embargo, en el encargo transmitido por el Gobierno al Consejo de
Estado esa cuestión no se ha planteado.
En esas estamos. Rubio Llorente ha explicado hará casi un año -todo eso viene de
lejos- que las Comunidades nacionales a las que se refiere no tienen por qué coincidir
con las Comunidades autónomas respectivas, que se trata de territorios culturales y
con derecho civil distinto al de Castilla y León. No sé si esa prudente consideración
facilita o complica las cosas. Parece prudente en el sentido de reintegrar a una
terminología común las Comunidades autónomas que utilizaron el término
"nacionalidad" en sus primeros Estatutos. Pero plantea otros problemas.
Al nacionalismo español y a los autonómicos (el catalán, el vasco y el gallego) todo
esto les parece una pérdida de tiempo. Mejor es ir conviviendo y "qui dies passa anys
empeny", como decimos en Catalunya ("pasando los días, se empujan los años"
podríamos traducir). Se hace camino al andar, como diría el poeta andaluz enterrado
en la Catalunya francesa.
Se hace camino. Se ha hecho. Pero va siendo hora de que hablen los poetas de hoy,
porque se abren caminos andando, "es fressen camins", como decimos en catalán,
115

�Articles de Pasqual Maragall a

pero luego hay que ponerles bordillo y pintarlos en el mapa. De otro modo se pierden.
Muchos caminos perdidos hay en nuestra historia.
Catalunya hace su Estatuto no para provocar ni para refocilarse en una derrota para
algunos previsible, sino para entrar con buen pie en el siglo XXI, el de la mejora del
autogobierno y la financiación de Catalunya en una España federal.
Que quede claro: para avanzar con todo el pueblo al lado. Dicen que sin que el pueblo
se entere. Ya lo veremos. Puede que a algunos les agradaría que no se enterase.
Pero se va a enterar, y tanto. Se está enterando.
Pasqual Maragall es presidente de la Generalitat de Cataluña.

116

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13265">
                <text>1121</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13267">
                <text>Convencer o conllevarse, federalismo o nacionalismo</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13268">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13270">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13271">
                <text>El País</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13272">
                <text>El autor aboga por profundizar las relaciones entre los pueblos de España por el camino del federalismo pluralista y la convivencia. Maragall apuesta abiertamente por superar la visión y la práctica política que han caracterizado las relaciones establecidas por los nacionalistas españoles y catalanes durante los últimos 100 años, que, a su juicio, se han limitado a conllevarse y a mantener una relación educada. Propugna superar el modelo desarrollado por González, Aznar y Pujol y explicita un marco de relaciones más ambicioso entre Cataluña y España. Para el presidente de la Generalitat, lo que quiere Cataluña es una España de corte federal, en la que puedan coincidir los federalistas y los soberanistas.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13274">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13275">
                <text>Federalisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13276">
                <text>Nacionalisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13277">
                <text>Espanya plural</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13278">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13279">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13280">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13281">
                <text>Estatut</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14519">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40501">
                <text>2005-08-28</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13266">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="875" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="299">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/875/0000000631.pdf</src>
        <authentication>7655be421b566037ec7eb1955dd071fb</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41983">
                    <text>Demócrata y europeísta
El País | 28.8.2006

Es bueno que se sepa que cuando nadie o casi nadie, excepto los
integrantes del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC, comunista),
era todavía lo que ahora es —socialista, popular o convergente—, Anton
Cañellas ya era democratacristiano y europeísta.
Él nos llevaba a la Embajada de Estados Unidos para protestar contra las
insensateces y desatinos más estridentes del régimen franquista. Sólo la trayectoria
del demócrata y antifraquista Josep Benet se le podía comparar en activismo.
Por ello, la elección de Anton Cañellas como Síndic de Greuges (defensor del pueblo
en Cataluña), muchos años más tarde, fue indiscutible.
La Generalitat de Cataluña le debe el reconocimiento que corresponde a los
ciudadanos que han honrado a su país.
A mediados de los años setenta, hubo un momento en que los demócratas
antifranquistas nos pudimos organizar en formaciones políticas legales. Anton
Cañellas militaba en la democracia cristiana conectada con Europa y trató de crear
en Cataluña el espacio político correspondiente. No lo logró.
No obstante, su persona siempre concitó el respeto de personas pertenecientes a
las ubicaciones políticas más diversas.
Anton Cañellas Balcells fue uno de los impulsores de la celebración del día de
Europa en el aro olímpico de la barcelonesa montaña de Montjuïc.
Allí figuran los nombres de los padres y precursores de la Unión Europea y allí el
nombre de Anton Cañellas Balcells merecería tener un lugar de honor.
Pasqual Maragall

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13282">
                <text>1126</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13284">
                <text>Demócrata y europeísta</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13285">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13287">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13288">
                <text>El País</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13290">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13291">
                <text>Cañellas, Anton, 1923-2006</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13292">
                <text>Necrologies</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13293">
                <text>PSUC</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13294">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13295">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13296">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14520">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40502">
                <text>2006-08-28</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13283">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="876" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="300">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/876/0000000636.pdf</src>
        <authentication>af35740a04e4619dd802f6a64942c267</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41984">
                    <text>08/12/2005 (6033955) - Artículo de opinión
EL PAÍS / Madrid / Base / Opinión, pág. 14

Parece mentira
PASQUAL MARAGALL
Hace 100 años desapareció el imperio español. Hace 70, España ensayó la forma
republicana y terminó en guerra y dictadura. Hace 30 años, la dictadura dio paso a la
democracia, y en cinco años se aprobaron leyes constitucionales básicas: la
Constitución, la Ley Electoral, la Ley del Tribunal Constitucional, el Estatuto Vasco y el
Estatuto de Catalunya. La arquitectura política fundamental no ha variado desde
entonces. Lo único que probablemente ha ocurrido es un cierto desgaste de los
materiales, en este caso, de los conceptos.
Hace tan sólo unos días, en Barcelona, se reunían representantes de 25 Estados
europeos y 10 mediterráneos no europeos. Bajo presidencia británica y ejerciendo
España de anfitriona. Parece mentira. Mentira cómo las cosas cambian y mentira lo
que tardan en cambiar.
No es probable que volvamos atrás. Pero para avanzar hay que asumir que se
expresen francamente las reservas y que de algún modo el pasado vuelva y se
proyecte en la pantalla de nuestra memoria de forma a veces amenazadora.
Repasemos, pues, nuestros recuerdos, sin ánimo vindicativo. Simplemente, para
combinar unos recuerdos con otros, para completar y equilibrar el asalto de la
memoria al presente.
La España que había enfrentado a castellanos y catalanes, y a la España profunda
con Madrid y Barcelona, generó en 1939 un exilio extraordinario, muy singular.
No se entiende la estabilidad cierta de los últimos 25 años sin la forzosa, pero
profunda y genuina, amistad entre catalanes y castellanos, vascos y gallegos,
andaluces y asturianos, forjada fuera de España, mayormente en el exilio americano.
Parece como si el castigo de la dictadura hubiera obligado a los díscolos pueblos de
España, expulsados del aula peninsular, a reconstruir un lenguaje educado y común
fuera de ella.
En México y en Argentina, el exilio unió a los Trías con los Jiménez de Asúa, a los
Gordón Ordás con los Pi Sunyer, a José Bergamín y Arturo Soria con Joan Oliver y los
Ayguadé. La tragedia propició que Bosch Gimpera fuera rector en la Universidad de
México después de haberlo sido en Barcelona, y llevó a Carmen Zulueta, hija de Luis
de Zulueta, nacido en Barcelona y embajador de la República ante el Vaticano, a ser
profesora en la City University of New York, y todavía hoy, a sus 90 años, es activa
escritora de una correspondencia incisiva, brillante; en un castellano propio y certero,
casi inexistente ya.
Parece mentira que aun después de haberse unido en el exilio y la derrota -en una
derrota dignísima- esos vivos y aquellos muertos, catalanes y castellanos y vascos,
conservadores y progresistas, progresistas como Carmelo Soria, asesinado por
Pinochet, y liberales como su hermano Arturo, fundador de la Federación Universitaria
de Estudiantes (FUE) y colaborador de Jaumet Miravitlles en la Comisaría de
Propaganda del Gobierno de la Generalitat del 36 al 39...; parece mentira, digo, que
todos ellos, unos y otros, republicanos y nacionales, no hayan hecho suficiente
sacrificio ni pasado pena bastante para haber redimido a España de sus pecados.

�Parece mentira que Machado repose en Colliure, en la Catalunya francesa, junto a
miles de catalanes, y nadie haya entendido que ese destino trágico nos une, a
castellanos y catalanes, más que mil proclamas. Parece mentira que no se entienda
que la muerte de Walter Benjamín en Port Bou, perseguido por la Gestapo por ser
judío, es un drama europeo que, sucediendo aquí, nos implica y hace partícipes de la
suerte de Europa.
Parece mentira que la muerte violenta de Lorca y su amistad con Dalí en Cadaqués no
hayan unido para siempre Andalucía y Catalunya.
Parece mentira que se olvide que Lluís Companys, presidente legítimo de la
Generalitat de Catalunya, fue asesinado por orden de Franco tras un juicio
sumarísimo, en Montjuïc, y que tan sólo hace un año que un Gobierno español
democrático se dignó honrar su memoria, en la persona de la vicepresidenta María
Teresa Fernández de la Vega.
Parece mentira que la izquierda española y catalana sean todavía sospechosas de
volver a las andadas. Y más mentira parecería aún que una parte de la izquierda
española participara de ese temor.
Pero sobre todo parece mentira que los incontables motivos de amistad profunda que
esa digna y dramática historia ha tejido en España entre catalanes y castellanos, entre
demócratas, entre ciudadanos de un país cuyo Rey ha hecho de la reconciliación un
lema y un arte, que todo eso, digo, no baste para que la España de la desconfianza
haya bajado banderas y aceptado que es una nación de naciones, como defendió
mejor que nadie Anselmo Carretero, también exiliado en México y asiduo a los
Congresos del PSOE, donde defendía sus ideas a las tantas de la madrugada.
Es cierto que hay un cruce de trayectorias entre la España reducida en 1898 a mera
península y la Catalunya que en ese mismo momento, el del Modernismo, se lanzaba
hacia delante en todos los campos: en el arte, en la industria, en la educación...;
también en la política. Pero en ese momento, la Institución Libre de Enseñanza y la
innovación educativa de Giner de los Ríos es seguida de cerca por Josep Pijoan, al
tiempo que Juan Ramón Jiménez y Zenobia Camprubí casan el Sur con Catalunya.
Parece mentira que tantos años después estemos todavía bregando con las mismas
incomprensiones que entonces se empezaron a franquear.
Parece mentira que tantos años después de la Iglesia española del cardenal Tarancón
se oigan de nuevo las mismas reservas de entonces.
Algo huele a enmohecido en ciertos rincones del centralismo español más cerril. Sin
duda, los catalanes podemos haber contribuido a aventar esos efluvios desde un
catalanismo todavía inseguro de su propia unidad y de su capacidad para mantener
una apuesta federal de mano tendida a los pueblos de España.
Pero si el 89% de los diputados catalanes dice que Catalunya es una nación en el
seno del Estado español, tras 25 años de navegación democrática y autónoma; si
comparten en distintos grados la consideración de España como un Estado de
carácter federal y una nación de naciones, en sintonía con el federalismo castellano; si
lo hacen tras haber dado a la firmeza ante el terror y al afecto por el pueblo vasco
pruebas de una calidad incomparable, como la de Ernest Lluch, ¿qué otras garantías
de rigor y hermandad hay que dar para que en el resto de España se entienda que no
queremos romper sino unir, que nosotros no queremos irnos sino quedarnos, salvo

�algunos que al socaire de tanta incomprensión y tanto rebrote de españolismo
excluyente no descartan que se les eche?
Cuando en el Senado dije que la misma emoción que sienten muchos españoles al oír
el nombre de España, la sentimos muchos catalanes al oír el de Catalunya, sin excluir
un sentimiento de profunda emoción y pertenencia para con el nombre de España, el
presidente de Cantabria contestó con gracia incomparable que a él "le ponían" igual
Cantabria que España.
A nosotros, no. A nosotros esos dos conceptos, Catalunya y España, nos emocionan
de manera distinta, pero no incompatible. Es más, a la mayoría de los catalanes de
hoy nos une, con acentos distintos, la convicción común de pertenecer a una nación
de naciones.
Y ese sentimiento, como el de Revilla, tiene cobijo en una Constitución que habla de
(tres) nacionalidades (históricas) que en el pasado plebiscitaron sus Estatutos y abre
la puerta a que otros territorios, en sus Estatutos, inexistentes aún en 1979, pudieran
denominarse nacionalidades. Como así hicieron Aragón, la Comunidad Valenciana, las
Baleares y las Canarias. Y ahora hará, probablemente, Andalucía.
Se creó así esa curiosa dualidad de tres nacionalidades constitucionales (de la
Constitución que Aznar no votó precisamente por eso, por ellas) y de cuatro (o más)
nacionalidades estatutarias.
Por cierto que el Estatuto gallego de 1936, según me contaron recientemente, lo
escribió el abuelo de Mariano Rajoy. Espero que el nieto siga el camino del abuelo y
participe activamente en la reforma del Estatuto gallego actual.
Reforma promovida por un presidente gallego que no oculta su simpatía por la
España-nación-de-naciones. Y espero que Piqué no se oponga frontalmente al
Estatuto votado por el 89% del Parlamento de Catalunya.
Ni Catalunya ni España pueden hacerse solamente con la mitad más uno. Ni el
Estatuto vasco ni el catalán, ni el andaluz tampoco, ni en origen ni en Madrid.
Mientras el PP siga prisionero de la tentación de volver al pasado de algunos de sus
líderes más conservadores, en realidad innovadores arriesgados de un nuevo
fundamentalismo (de raíces americanas, por cierto), este país no acabará de asumir
su pasado con tranquilidad y de encarar abiertamente el futuro.
Hoy, en España, gracias a unos y a otros, el Estado ha soltado lastre y la economía
crece tres veces más que en Europa. En la UE somos un valor seguro en medio de las
tribulaciones de unos y otros en torno a la nueva Constitución de la Unión. Planteamos
iniciativas razonables en el Atlántico y en el Mediterráneo: la Alianza de las
Civilizaciones y el espacio euromediterráneo.
El 27 y el 28 de noviembre, como decía al principio, ese espacio euromediterráneo
formado por 25 países más 10, se ha reunido en Barcelona. Hace 10 años lo hicieron
sin efectos. Pero ahora todo parece más maduro en Turquía, Israel y Palestina; no
tanto aún en el Magreb. Pero al menos, en el Magreb, España no juega a dividir, como
antes, sino a unir.
Estamos lejos aún de regular y asumir razonablemente la presión inmigratoria de
África (como de Asia y América). Pero es más fácil aproximarse a la solución de ese
problema hablando con los países africanos que volviéndoles la espalda.

�Nunca antes, desde 1898, desde el punto más bajo en la caída del imperio español,
había España llevado la cabeza tan erguida y la cara tan limpia.
Ahora, si en Madrid no pierden los papeles y si catalanes y vascos actuamos como lo
estamos haciendo, no sólo en la izquierda, sino también en el campo nacionalista de
Mas e Imaz, este país, después de los indudablemente 25 mejores años de su vida
moderna, va a poner las bases de otros 25, mejores todavía, con garantías, mirando al
futuro y a los hijos y nietos, y no sólo al pasado, a los padres y abuelos.
Pasqual Maragall es presidente de la Generalitat de Cataluña.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13297">
                <text>1330</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13299">
                <text>Parece mentira</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13300">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13302">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13303">
                <text>El País</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13305">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13306">
                <text>Nacionalisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13307">
                <text>Estatut</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13308">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13309">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13310">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14521">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40503">
                <text>2005-12-08</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13298">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="877" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="301">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/877/0000000640.pdf</src>
        <authentication>2e324e7c65c3ff3763aab49bc9eb1011</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41985">
                    <text>TRIBUNA: PASQUAL MARAGALL

A mitad de mandato en Catalunya
El autor repasa los resultados de sus dos primeros años al frente de la
Generalitat y explica que su Gobierno está más volcado en solucionar los
problemas sociales y económicos en Cataluña que en la reforma del Estatuto,
de la que se ocupan los Parlamentos.
PASQUAL MARAGALL, EL PAIS 15/11/2005

Hace seis años justos, en noviembre de 1999, comenzó un mandato en que el
presidente de la Generalitat no podía perderse una sola votación, porque si
faltaba ese voto perdía la mayoría -empatábamos a 67 votos-. Para colmo, a los
pocos meses el PP sacaba mayoría absoluta en España y el pacto CiU/PP
quedaba absolutamente en manos de los populares. Fue entonces cuando Pujol
decidió prácticamente retirarse de hecho y dejar el Gobierno en manos de un
primer ministro no previsto en la legislación. Más candidato que ministro, ese
Primer Consejero fue apoyado por Rajoy y Rato para sacar a flote una economía
que sin embargo quedó endeudada como nunca antes. Hemos tardado dos años
en sanearla.
Ahora, la mayoría de centro izquierda tiene una ventaja suficiente (74 escaños a
61). Las finanzas están saneadas. Hemos aprobado un presupuesto de cerca de
30.000 millones de euros (equivalentes a cinco billones de las antiguas pesetas).
Estamos invirtiendo como nunca antes en barrios, escuelas y centros de salud, y
en policía autonómica y sistema penitenciario. Somos una comunidad que
empieza a parecerse a un país de verdad, responsable del 80 % del gasto público
no financiero (sin seguridad social) y encantado de pertenecer a un Estado
español moderno, que pesa en el mundo como nunca antes, desde 1898 para
acá.
Encima hemos cambiado en dos años nuestra ley fundamental, el Estatut de
Catalunya. No era fácil: 25 años después no era sencillo atreverse a modificar
por vez primera una de las cinco piezas iniciales del Estado español de las
autonomías: Constitución, Ley Electoral, Ley del Tribunal Constitucional,
Estatuto Vasco y Estatut de Catalunya.
A mitad de mandato, una constatación: nunca se hizo tanto en tan poco tiempo.
En el Gobierno y en el Parlament.
Confío en que antes del verano de año que viene se apruebe el nuevo Estatut en
Cortes para ser refrendado por el pueblo de Catalunya. Y espero que la opinión
pública vaya entendiendo que la Constitución necesita los cambios propuestos
por el Gobierno español a la consideración del Consejo de Estado: igualdad de
sexos en la sucesión a la Corona, denominación de las autonomías creadas
desde 1979 y ausentes aún de la Carta Magna, Senado de las autonomías y no de
las provincias, y reconocimiento de lo que hicimos ya desde 1986: formamos
parte de la Unión Europea. Ya va siendo hora de decirlo en los textos legales
correspondientes.
Esa aceleración de la historia entiendo que pueda producir un cierto vértigo. A
mí lo que me produce pánico es el escenario contrario, el de la progresiva

�pérdida de la fibra política en este país, en Catalunya y en España, si no
atendemos a las exigencias del día, si llegamos tarde a la cita con la historia,
como está pasando en Europa.
El reciente debate en el Senado con los 17 presidentes autonómicos ha sido un
buen punto de partida para relanzar los segundos 25 años de la España de las
autonomías.
Después de oír a los presidentes autonómicos, el presidente del Gobierno
español dejó claro que las tres nacionalidades históricas a las que se refería la
Constitución en la disposición final segunda tienen una geografía política
distinta de las demás y no se adaptan al esquema general de aprobación o
modificación de los Estatutos por acuerdo entre los dos grandes partidos
españoles.
Creo que no es sólo un problema o un tema de distintas configuraciones
partidarias. Tales configuraciones son distintas por la existencia de un acusado
sentido de identidad nacional en esas comunidades. Porque son naciones en el
seno de la nación plural que es España. Y ese dato es previo al hecho de la
configuración partidaria. Es su causa.
Es pronto todavía para saber en qué va a quedar el texto del Estatuto de
Catalunya y, en su día, el de la Constitución. Para cambiar el primero no se
precisa hoy por hoy de la aquiescencia del partido de la oposición. Para cambiar
la Constitución sí.
Sería conveniente en todo caso una buena inteligencia o acercamiento de
posiciones con la oposición. Porque el Estatuto no está hecho para ir cambiando
según las mayorías contingentes del Parlamento español. Y no cambiará con
ellas. Sin embargo, es evidente que nadie debería sentirse incómodo con un
Estatuto que tiene que durar años.
El dualismo nacionalidades/regiones debe tener un reflejo explícito y
circunstanciado, en el plano estatutario y a poder ser en el constitucional, como
proponía en su día el actual presidente del Consejo de Estado sugiriendo que la
Constitución en su artículo segundo reconociera que dentro de la unidad de
España caben, existen, las comunidades nacionales de Catalunya, Euskadi y
Galicia, así como la foral de Navarra.
El problema es de matiz, porque hay que resolver qué distingue a las
nacionalidades creadas por la Constitución de las creadas por los Estatutos. Qué
diferencia hay entre los territorios de la disposición final segunda de la
Constitución, nacionalidades en sentido histórico fuerte, y las otras autonomías
que se han autodenominado nacionalidades en sus Estatutos, con la aprobación
general, como es el caso de Aragón, Comunidad Valenciana, Baleares y
Canarias, y en el futuro probablemente Andalucía.
No es bueno que esas precisiones, necesarias para la estabilidad de nuestro
sistema político y la tranquilidad de unos y otros, de todos, queden escondidas
en un par de disposiciones finales de la Constitución.

�Todo esto son matices, pero ¡qué matices!
Nosotros, en Catalunya, y por una mayoría muy convincente, del 89% de los
diputados del Parlament, hemos optado por denominar nación a Catalunya, en
línea con el pensamiento de los federalistas castellanos y su "España, nación de
naciones".
También puede pensarse, y algunos lo creen, que puesto que todo ha ido bien,
como nunca antes en nuestra atribulada historia contemporánea, mejor "no
meneallo": dejar las cosa como están.
Ya he dicho que dejar las cosas como están me parecería prueba de falta de
coraje político. Y añado, falta de la elemental prudencia que se nos exige en un
mundo en que todo está cambiando. En ese entorno, quedarse en unos
principios generales de igualdad faltos de proximidad y calor, puede acabar
generando un sorprendente vacío político. Tenemos ejemplos cercanos y
dramáticos, que pueden repetirse aquí.
La devolution francesa es incompleta: frente a los 150.000 empleados públicos
de la Generalitat de Catalunya... Aquitania y Midi Pyrenées tienen 4.000 cada
una. Y la banlieue parisina es un océano de difícil gobernación. Ya sé que no es
popular hablar de grandes números de funcionarios. Pero el problema no es
tanto el número como su proximidad o no al usuario de los servicios públicos y
lo que los británicos llaman su contabilización y control por los resultados y por
el público (accountability).
Hay que moverse con los tiempos. El Estado lejano tiene cosas que hacer, pero
hay cosas que debe dejar de hacer, porque o ya las hace Europa -que tiene
moneda y políticas de cohesión y de i+d, y pronto tendrá defensa -o las hace la
región, o la ciudad.
Llegados a este punto quiero dejar algo muy claro. No estoy dispuesto a admitir
que las cuestiones relativas al Estatut y a las identidades, cuestiones
trascendentes, sin duda, puedan ocupar por completo el mandato de mi
Gobierno.
Mi Gobierno está centrando sus presupuestos en la educación y la salud, en los
barrios (esos barrios que estallan en Francia y pueden estallar aquí), en la
seguridad, la justicia y las prisiones (estamos haciendo cinco y haremos tres más
en adelante), en las infraestructuras y la tecnología, en la investigación y el
desarrollo de nuevos productos.
Hace unos días visité dos empresas internacionales en la comarca del Vallès:
Roche (químico farmacéutica) y Hewlett Packard (sistemas informáticos). Están
en la punta de la tecnología. Se han convertido en cabeceras de un sistema
internacional de producción. No se han dormido. Ejemplos contrarios los hay,
como el de la desaparecida planta de componentes electrónicos de ATT en Tres
Cantos. El tiempo no corre, vuela. El que no va adaptando su tecnología y su
gama de productos y servicios a los que realmente sabe hacer y puede hacer,
está perdido.

�Hay muestras de que sabemos adaptarnos. Espero que tanto en la economía
como en la política.
El día 22 se inaugura oficialmente en la Universidad Politécnica de Catalunya
un ordenador que lleva por nombre Mare Nostrum y es el más potente de
Europa (y el cuarto más potente del mundo).
Tenemos a la vuelta de la esquina, en Toulouse, la fábrica del Airbus, la más
importante del mundo en aeronáutica. En eso los franceses, con ingleses,
alemanes y españoles colaborando con sus plantas complementarias, están en la
vanguardia mundial.
Por cierto: cuando pregunté el porqué de la ubicación de esa planta, después de
la guerra mundial, en Toulouse, la respuesta fue tajante: era el punto más
alejado de la frontera alemana. Y hoy es el orgullo tecnológico de la Europa
unida. Y punto cardinal de una Eurorregión emergente, la del Pirineo
Mediterráneo, que con Marcelino Iglesias, el presidente Matas y las regiones
francesas queremos conectar en todos los sentidos de lado a lado de la cordillera
y del mar para convertirla en una de las más avanzadas del continente.
Queremos dotarla también de una conexión eléctrica que dé salida a los
excedentes franceses y respuesta a nuestras demandas. Y tener buena sintonía
con la Comunidad Valenciana, a la que tantas cosas nos unen -en mi caso el 50%
de la sangre que corre por mis venas-.
La parte española de esa Eurorregión ampliada (Catalunya, Valencia y Baleares,
no Aragón) es la única porción del Estado que contribuye a la hacienda común
en términos netos, además de la Comunidad de Madrid, que ya tiene sus
compensaciones como explicaba con gracia incomparable en el Senado el
presidente de Cantabria.
Nuestras infraestructuras son insuficientes en muchos aspectos. En Catalunya
pasan todas por un Área Metropolitana de Barcelona cada vez más
congestionada. El eje transversal Lérida-Tarragona-Gerona está colapsado, ni
siquiera es una autovía.
El aeropuerto de Barcelona, lo dicho: no sirve para ir non stop a América. La
alta velocidad, hasta hace dos días, no estaba prevista más que de Madrid a
ciertas capitales de provincia: Valencia/Barcelona, o Barcelona/ Bilbao, o
Bilbao/Santander/Asturias no existían en la mente del Gobierno de Aznar.
Hay que cambiar todo esto. Y está cambiando. Pero hacen falta un mínimo de
dos mandatos completos para dar un vuelco real a la situación. En eso está mi
Gobierno. En el Estatut por supuesto, pero en eso más aún, y en los barrios. Del
Estatut ya se cuidan los Parlamentos. Es un tema que supera al Gobierno: no es
tripartito, es cuatripartito. Con vocación de convencer al quinto.
Solo llevamos medio mandato de Gobierno. Hacen falta dos mandatos.
Pasqual Maragall es presidente de la Generalitat de Cataluña.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13311">
                <text>1334</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13313">
                <text>A mitad de mandato en Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13314">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13316">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13317">
                <text>El País</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13319">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13321">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13322">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13323">
                <text>Govern</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="47022">
                <text>President de la Catalunya. Generalitat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14522">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40504">
                <text>2005-11-15</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13312">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="878" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="302">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/878/0000000641.pdf</src>
        <authentication>70cc339507ed0d960aeba087262391f1</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41986">
                    <text>EL PAÍS, miércoles 2 de noviembre de 2005

ESPAÑA

15

LA REFORMA DEL ESTATUTO CATALÁN El debate llega al Congreso

Pronunciamientos
del presidente
EL PAÍS, Madrid
José Luis Rodríguez Zapatero se
ha pronunciado en varias ocasiones sobre algunos aspectos de la
propuesta catalana. Lo que sigue
es un resumen de sus opiniones:

Zapatero defenderá cambios profundos
en el Estatuto por el interés general
El presidente tiene intención de precisar hoy en el Congreso su fórmula para definir a Cataluña
L. R. AIZPEOLEA, Madrid
José Luis Rodríguez Zapatero propondrá
hoy en el Congreso alternativas a los aspectos “inconstitucionales y que vulneren el interés general” del proyecto de Estatuto de Ca-

Zapatero, que ha aprovechado el
puente de Todos los Santos para
redactar personalmente su intervención, se moverá en el filo de la
navaja entre quienes le responsabilizan de impulsar una reforma estatutaria “inconstitucional de arriba abajo” y le exigen el rechazo de
su admisión a trámite, como el
PP; y quienes le reclaman que la
modifique lo menos posible, como sus socios catalanes de ERC e
ICV, a los que se añade CiU, que
también respaldó el texto en el
Parlamento de Cataluña.
El presidente adelantó el 12 de
octubre su posición al señalar que
el Estatuto quedará “limpio como
una patena” de inconstitucionalidades en las Cortes, lo que reiterará hoy. El pasado fin de semana
precisó los puntos del proyecto a
los que afectará la limpieza: modelo de financiación, leyes orgánicas, unidad de mercado y bilateralidad entre Gobierno y Generalitat. Todos ellos, relacionados con
el papel del Estado como garante
de la cohesión territorial. Previsiblemente, también se definirá sobre qué expresión sustituirá a la
denominación de Cataluña como
“nación” que plantea el proyecto
de nuevo Estatuto.
Zapatero aclarará que la modificación de algunos aspectos del
proyecto no significa su renuncia
a las reformas territoriales, anunciadas en el programa con que ganó las elecciones. Definirá su visión sobre la España plural, su
pretensión de reconocer las identidades y aumentar el autogobierno de los pueblos de España, como parte de su programa de ampliación de las libertades.
El presidente pretende que el
debate sirva para rebajar la preocupación social que ha suscitado
el proyecto estatutario y confía en
que los partidos catalanes —con
cuyos líderes conversó la pasada
semana— contribuyan a ello con
sus intervenciones.
El debate servirá a Zapatero y
a los líderes de todos los partidos
para conocer su margen de maniobra en la negociación que se iniciará en febrero en la Comisión Constitucional del Congreso, que preside Alfonso Guerra. En el caso de
los partidos catalanes, para conocer los límites de sus pretensiones;
en el de Zapatero, para saber el
nivel de cesión de las fuerzas catalanas; y en el del PP, para empezar
a desvelar si participará o no, con
la presentación de enmiendas, en
el debate en la comisión.

taluña, y defenderá a su vez su tramitación
en las Cortes como una necesidad democrática. También defenderá la España plural, el
reconocimiento de las identidades y un mayor autogobierno de sus pueblos. El Parla-

mento debate la admisión a trámite del proyecto catalán, y Zapatero afronta una de sus
intervenciones de mayor trascendencia en esta legislatura. Tendrá que definirse sobre
una reforma que divide a la opinión pública.

E Financiación. “Los Ejecutivos
autónomos y los partidos pueden
hacer todas las propuestas que
crean oportunas sobre el modelo
de financiación autonómica, pero corresponde decidirlo a todo
el país. Son unas reglas comunes,
cuyos principios básicos están
contenidos en la propia Constitución”. (28 de marzo de 2005)
E Nación. “No estamos estrictamente ante un concepto jurídico
y, por tanto, creo que si a la luz
de la Constitución no existe incompatibilidad —y, para eso, lógicamente, habrá los oportunos
dictámenes—, desde el punto de
vista del Gobierno no va a existir
mayor problema para que esa reforma del Estatuto y ese término
pueda aparecer en el Estatuto de
Cataluña”. (17 de junio de 2005)
“Se modificará el artículo primero del proyecto de Estatuto catalán para hacer compatible la
fuerte identidad de Cataluña con
el artículo 2 de la Constitución,
que reserva el concepto de nación para España”. (7 de octubre
de 2005)
“El Estatuto saldrá del Congreso limpio como una patena.
Tengo hasta ocho fórmulas para
definir a Cataluña. No es un problema jurídico, sino de sensibilidades y sentimientos”. (13 de octubre de 2005)
E Competencia. “La única y última voluntad para reformar un
Estatuto es la de las Cortes Generales”. (6 de octubre de 2005)

José Luis Rodríguez Zapatero, izquierda, y Pasqual Maragall, en la última Conferencia de Presidentes. / RICARDO GUTIÉRREZ

Catalunya va a presentar y defender hoy en el Congreso de
los Diputados un proyecto de
Estatut, que podría tener o no
tener defectos en cuanto a su
encaje constitucional, pero que
está hecho a conciencia y con la
voluntad de no tenerlos. No pretende ser una reforma constitucional. Si así fuere, habríamos
hecho una propuesta de ley del
Estatut y un proyecto de ley
acompañándolo y proponiendo la reforma de la Constitución.
El Consell Consultiu que, para entendernos, es el equivalente al Consejo de Estado a escala autonómica, no apreció tales
defectos; mejor dicho, señaló
en su dictamen hasta 19 puntos
de clara fricción con la Constitución. La ponencia parlamentaria asumió el dictamen y trató de superar dichas incompatibilidades entre la propuesta de
texto estatutario y la Carta
Magna. Puede haberse conseguido o no, pero la voluntad de
superar la fricción constitucional ha sido y es manifiesta.
En definitiva, será el Parlamento español quien decida, de-

El momento
más prometedor
PASQUAL MARAGALL
mocráticamente, sobre lo que
mejor conviene, lógicamente
sin alterar la voluntad esencial
del Parlamento de Catalunya.
Y en última instancia sería el
Tribunal Constitucional, si se le
pidiere, quien juzgará sobre la
cuestión formal. En todo caso,
finalmente, corresponderá al
pueblo de Catalunya decidir sobre si el texto es adecuado a sus
aspiraciones o no lo es.
Hemos convenido con los
cuatro partidos que votaron el
Estatut y representan casi el
90% de los votos de la Cámara
catalana que no habrá retirada
del texto si no es de común
acuerdo. Y yo, personalmente,
me he comprometido a no hacer uso del derecho que me asiste a disolver el Parlament y convocar elecciones durante el proceso.

Todo esto es enormemente
complejo y no debe ser tratado
con ligereza. Cualquier frivolidad o extremismo puede conducir a un callejón sin salida, de
consecuencias impredecibles.
Se trata de resolver uno de los
tres o cuatro temas cruciales de
la gobernación democrática de
este país, el del encaje de Catalunya en la España plural, y en
consecuencia, el carácter mismo de esa pluralidad de pueblos de España, tal como contempla la Constitución.
Estaríamos en el momento
más delicado pero también más
prometedor de la política española desde los primeros ochenta y desde la inserción en Europa y en el sistema occidental de
defensa, a mitad de la década.
Nos jugamos muchos años
de futuro. Y vamos a hacerlo

E Solidaridad. “No estoy de acuerdo con muchas cosas que dice
esa reforma del Estatuto y mi
obligación como presidente del
Gobierno es que esa reforma sea
respetuosa con los valores constitucionales, los de la solidaridad,
la cohesión y la convivencia de
identidades en un proyecto común”. (16 de octubre de 2005)
bien, como lo hicimos en las
mencionadas ocasiones anteriores.
La verdad es que los 25 años
pasados han sido a la vez los
mejores de nuestra historia contemporánea, en Catalunya y en
toda España, y al mismo tiempo escenario de un lento —imperceptible pero cierto— desgaste de los conceptos constitucionales que les han dado vida.
El dualismo o la distinción
entre nacionalidades y regiones
prácticamente ha desaparecido. Los sistemas de solidaridad, como ocurre en la misma
Europa, merecen una revisión,
una puesta a punto, tras 25
años de rodaje.
Vamos a hacerlo con cuidado. De otro modo, nos haríamos cómplices del eventual fracaso del sistema, ciertamente
gastado por los años y por el
uso, después de su rendimiento
satisfactorio durante un cuarto
de siglo que podemos calificar
como el más positivo de la España contemporánea.
Pasqual Maragall es presidente de la
Generalitat de Cataluña.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13324">
                <text>1335</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13326">
                <text>El momento más prometedor</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13327">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13329">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13330">
                <text>El País</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13332">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13333">
                <text>Estatut</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13334">
                <text>Espanya plural</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13335">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13336">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13337">
                <text>Descentralització administrativa</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14523">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40505">
                <text>2005-11-02</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13325">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="879" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="303">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/879/0000000654.pdf</src>
        <authentication>92b37c2d8eb942428786b003cb30c06b</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41987">
                    <text>EN DEFENSA DEL RIGOR LINGÜÍSTICO
El País | 06/11/2004

La Comunidad Valenciana ha solicitado del Gobierno español la presentación,
en Europa, de una traducción valenciana de la Constitución Europea, aparte de
la catalana, aún a sabiendas de que la Generalitat catalana acepta como propia
la versión de Generalitat valenciana.
El Gobierno español ha aceptado la petición de la Comunidad Valenciana y ha
presentado cinco traducciones en Bruselas: La castellana, la vasca, la gallega,
la catalana y la valenciana, siendo las dos últimas idénticas. Si no lo
remediamos con sentido común y rigor lingüístico, a partir de ahora, en Europa,
habría siempre cinco idiomas españoles, aunque dos de ellos sean el mismo.
El "independentismo" lingüístico valenciano es una opción respetable, como
todos los independentismos y todas las ideologías, pero rompe por causas
políticas de corto vuelo con una tradición científicamente sólida de unidad de la
lengua.
Podemos preguntarnos: ¿Qué deben hacer ahora las Illes Balears: Declarar el
balear lengua independiente? Habría que cambiar su Estatuto. Y lo cierto es
que el catalán-balear es tan distinto y tan parecido al catalán de la Catalunya
estricta como el catalán-valenciano.
¿Es el andaluz una lengua distinta al castellano? Entre el castellano de Sevilla
y el que hablan por ejemplo los leoneses, los vascos o los cántabros hay una
diferencia sensiblemente mayor a la que existe entre el catalán de mis abuelos
maternos, que eran de Monóvar, y el del presidente Marcelino Iglesias, que es
de Bonansa, en la franja catalana-parlante de Aragón.
En realidad, la diferencia sensible es la que existe entre el catalán occidental o
catalán-valenciano, desde el Pirineo leridano hasta Monóvar y Petrer, al sur del
Reino de Valencia, y el catalán oriental, o catalán-balear, desde Girona hasta
las Balears o entre la Catalunya vieja y la nueva.
El presidente Matas de Balears sala los artículos con la "s" en vez de la "l",
igual que hacían, tiempo ha, los catalanes de la Costa Brava y el Empordà, y el
Presidente Iglesias dice xiquet i xiqueta por noi i noia (chico y chica) lo mismo
que mi abuela monovera y que el Conseller en Cap, Josep Bargalló.
¿En qué cree el presidente Camps que hablábamos el presidente Iglesias, el
presidente Matas y yo mismo en la reunión de la Eurorregión, a la que espero
que asista él también algún día? En catalán, por supuesto. ¿En qué hablará él
si viene? En el mismo idioma en el que hablamos siempre él y yo.
¿Cree de veras que va a hacer creer en Europa, durante muchos días, que
Iglesias, Matas, Camps y Maragall hablan idiomas distintos?
La repoblación cristiana tras la reconquista de Jaume I, rey de Aragón y
Catalunya, fue dispar entre Valencia y Baleares: la primera se repobló con
leridanos, como atestigua la Porta dels lleidatans, la puerta pequeña -o
románica- de la catedral de Valencia.

�Las Islas se repoblaron con ampurdaneses, hartos de las razzias de los piratas
moros instalados en las Balears y con cabeza de puente en las islas Medes,
frente a la Costa Brava.
Agarrarse a la letra de un artículo del Estatut valenciano, que todos votamos en
Cortes -socialistas catalanes incluidos- para declarar la secesión lingüística del
valenciano respecto del catalán, es una barbaridad histórica inadmisible.
No se debería dar la impresión de que la derogación del trasvase del Ebro está
en la base del intento de ruptura de la unidad de la lengua catalano-valenciana.
No debería dar la impresión de que los catalanes han ganado la guerra del
agua y que ahora los valencianos se quieren resarcir declarando la guerra de la
lengua. Con el agua y con la lengua no se juega.
Me consta que el president Matas intentó evitar la guerra del agua sin
conseguirlo. Tenía que aplicar una directriz de gobierno basada en una
consigna del siglo XIX: conectar la España húmeda con la España seca consigna que hoy, a mi modo de ver, no tiene sentido-. Vamos a enfriar todos
estos temas.
Espero que muy pronto podamos hablar de la lengua seriamente y que
estemos a tiempo de evitar el ridículo en Europa.
Voy a pedir al presidente Marcelino Iglesias, al presidente Jaume Matas y al ex
presidente del Parlament, Joan Rigol que medien en esta cuestión.
Vamos a actuar con mucha cautela pero con determinación. No vamos a
emprender de inmediato acciones judiciales, pero llevaremos la causa del rigor
lingüístico ante las instituciones europeas y la opinión pública. Si fuera preciso
haremos lo procedente para que prevalezca la jurisprudencia que ha venido a
reconocer la unidad de la lengua, sin prejuicio de su denominación legal.
Lo que debe imponerse, hoy por hoy, es el rigor. El Gobierno debería
enderezar el absurdo generado, garantizando que este rigor se traduce
adecuadamente en el Memorando que desarrolla la petición española de que
las lenguas oficiales del Estado tengan, también en la Unión, el estatuto de
lenguas oficiales. Es una ocasión para que se corrija el error y prevalezca la
unidad de la lengua catalano-valenciana tal como establecen todas las
instancias de autoridad lingüística.
Pido que no se eche leña al fuego. Echar leña es fácil. Apagar el fuego, no. Si
el fuego se apaga pronto, la hierba renace a veces con mayor fuerza.
Pasqual Maragall

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13338">
                <text>1342</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13340">
                <text>En defensa del rigor lingüístico</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13341">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13343">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13344">
                <text>El País</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13346">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13347">
                <text>Català</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13348">
                <text>Valencià</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13349">
                <text>Balear</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13350">
                <text>Llengües romàniques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14524">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40506">
                <text>2004-11-06</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13339">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="880" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="304">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/880/0000000662.pdf</src>
        <authentication>75f19586c3e6e01027a9a186326bba5b</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41988">
                    <text>�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13351">
                <text>1347</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13353">
                <text>La España que se encuentra Zapatero</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13354">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13356">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13357">
                <text>El País</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13359">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13360">
                <text>Eleccions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13361">
                <text>Espanya plural</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13362">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13363">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13364">
                <text>Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13365">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14525">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40507">
                <text>2004-03-08</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13352">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="881" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="305">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/881/0000000651.pdf</src>
        <authentication>dcdb661839e73697ba2e960730aa89fe</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41989">
                    <text>�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13366">
                <text>1386</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13368">
                <text>Nueve años después ...</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13369">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13371">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13372">
                <text>El País</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13374">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13375">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13376">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13377">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13378">
                <text>Ruiz-Gallardón, Alberto</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14526">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40508">
                <text>2005-02-21</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13367">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="882" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="306">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/882/0000000634.pdf</src>
        <authentication>52e551ee5305d04f2746763f677de502</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41990">
                    <text>46 / SOCIEDAD

EL PAÍS, miércoles 28 de junio de 2006

La pedagoga Marta
Mata muere de infarto
cerebral a los 80 años

Luto
en la comunidad
educativa

La presidenta del Consejo Escolar del Estado
impulsó la escuela laica y la entidad Rosa Sensat
EL PAÍS, Barcelona
Marta Mata, presidenta del Consejo Escolar del Estado, máximo
órgano consultivo de la Administración en materia de educación
no universitaria, falleció ayer víctima de un infarto cerebral en el
Hospital de Barcelona, donde llevaba 22 días ingresada. Mata, de
80 años, destacada impulsora de
los movimientos de renovación
pedagógica, exdiputada socialista al Congreso, exsenadora y exconcejal de Educación del Ayuntamiento de Barcelona, había ingresado en el centro hospitalario
el pasado día 5 de junio tras un
conato de angina de pecho, dijo
ayer uno de sus colaboradores.
Dos días después de ingresar en
el hospital, los médicos le pusieron un catéter y tuvo que afrontar la aparición de un trombo
que acabó paralizando la parte
del lado derecho del cuerpo y provocándole un infarto cerebral
que acabó con su vida.
Mata fue un referente para el
mundo docente. Nacida en Barcelona en 1926, niña de la guerra,
cristiana, renovadora y progresista, se consideraba heredera del
espíritu de la Institución Libre
de Enseñanza, y de la tradición
de las entidades de vanguardia
pedagógica en Cataluña y sus valores como el laicismo y la renovación escolar. Hija de la maestra Ángels Garriga, estudió en
centros de la Generalitat republicana. Tenía 13 años cuando acabó la guerra. “Cuando llegaron
los nacionales, la enseñanza re-

trocedió cien años. El primer día
de clase después de la guerra nos
encontramos con los crucifijos y
retratos repartidos por toda la
escuela. Nos pusieron una capilla en el instituto y se decía misa
cada día”, declaraba a este diario
en 1999.
En los años cuarenta, Marta
Mata formó parte de un grupo
infantil y juvenil de tiempo libre
en Saifores (Tarragona), de donde era originaria su familia y donde vivió durante veinte años y se
forjó como maestra. En 1957 se
licenció en Pedagogía. A mediados de la década de los sesenta
impulsó la clandestina Escola de
Mestres Rosa Sensat, que aunaba los esfuerzos de un grupo de
profesionales de la enseñanza.
En 1976 se afilió al Partit dels
Socialistes de Catalunya (PSC).
En los inicios de la nueva legalidad democrática, se opuso a que
hubiera dos redes escolares en
Cataluña: una en catalán y otra
en castellano. Como mujer de izquierdas creía que con ello evitaba la discriminación de los alumnos en función de la lengua materna, en contra de la opinión
sostenida entonces por los nacionalistas conservadores.

“Lo más difícil, gobernar”
Tras pasar por el Congreso y ser
senadora por el PSC, entre 1987
y 1995 fue concejal de Educación de Barcelona con Pasqual
Maragall de alcalde. “Para mí, lo
más difícil ha sido gobernar (...)

Marta Mata. / CONSUELO BAUTISTA

tener a tu cargo 40 escuelas infantiles, ocho de secundaria, de 14
primarias, tres artísticas, Tener
1.700 maestros”, declaraba en
una entrevista en octubre de
2002.
Ese año dimitió de su cargo
de consejera del Consejo Escolar
del Estado por discrepancias con
la política educativa de la entonces ministra en el Gobierno del
PP, Pilar del Castillo. En 2004,
con gobierno socialista, fue nombrada presidenta de este organismo y no dudó en utilizar su voto
de calidad para que se aprobara
un informe proponiendo al gobierno sacar la religión del cu-

rrículo escolar y que esta materia
no fuera evaluable. Un año antes
había señalado que “la religión
principal de la escuela es la de la
convivencia, del civismo y en la
escuela deben aprender a convivir distintas creencias y convicciones”. “Toda su vida estuvo al servicio de la transformación de la
escuela para que la sociedad fuera mejor”, dijo ayer Irene Balaguer, miembro como Mata de la
asociación Rosa Sensat.
La capilla ardiente de Marta
Mata ha sido instalada en el Tanatorio de Sant Gervasi, en Barcelona. La despedida será mañana a las 13 horas.

EL PAÍS, Madrid
De izquierdas y de derechas, liberales y progresistas, profesores,
padres y estudiantes, lamentaron
ayer la muerte de Marta Mata.
Así lo hicieron algunos de los sindicatos más representativos del
sector como CC OO, UGT,
STES, CSIF, quienes destacaron
su trayectoria en favor de la educación en tiempos más difíciles.
El responsable de Educación
de UGT, Carlos López, la recordó como la pedagoga “comprometida con las clases más desfavorecidas”, y su homólogo en
CC OO, José Campos, lamentó
la pérdida que supone su muerte
para la educación pública.
“Profundamente afectada” se
mostró la presidenta de la Confederación laica de padres de alumnos (Ceapa), Lola Abelló, quién
recordó la “gran maestra, gran
mujer y gran persona” que fue
Mata. El presidente de la Confederación católica de padres, Luis
Carbonel, de ideas bien contrarias a la fallecida, también destacó su implicación y dedicación
con la mejora de la enseñanza.
El Sindicato de Estudiantes
también envió un comunicado expresando su tristeza, que también manifestaron organizaciones estudiantiles de signo opuesto. Los titulares y patronales de
la enseñanza, como la FERE y la
CECE se sumaron también al pésame. Desde la FERE agradecieron el trabajo desarrollado en el
Consejo Escolar en años de leyes
difíciles.
La comisión de Educación en
el Congreso expresó sus condolencias, que también llegaron desde la Junta de Extremadura, una
de las últimas regiones donde
Mata participó en un acto público sobre lectura.

Una figura imprescindible

Tenaz y dulce

MERCEDES CABRERA

PASQUAL MARAGALL

Ayer, y de forma repentina, murió Marta Mata i
Garriga. Una marcha que contrasta con la longeva, intensa y persistente dedicación que destinó a la mejora y modernización de la educación
de nuestro país. Hoy mostramos públicamente y
con el mayor orgullo que estas palabras puedan
albergar, el profundo agradecimiento de la comunidad educativa, del Ministerio de Educación y Ciencia y de todo el Gobierno ante la
marcha de una pedagoga imprescindible.
Nacida en Barcelona en 1926, Marta Mata
sintió la imperante necesidad de no esperar al
fin de la oscuridad para volver a recuperar la luz
que surgió a raíz de la fundación de la Institución Libre de Enseñanza. Era parte de su bagaje
personal, pues había sido educada en la mejor
tradición institucionista, como alumna de bachillerato en el Instituto Escuela de la Generalitat
de Catalunya. De ahí que ya en los años cincuenta participara en la renovación pedagógica en
Cataluña, retomando el espíritu de libertad que
instauraron Francisco Giner de los Ríos, Gumersindo de Azcárate y Nicolás Salmerón, por
citar algunos ejemplos. El mismo espíritu que
abrió el horizonte de la educación española y
que tan buenos frutos dio durante la II República.
Reivindicar el esfuerzo republicano implicaba combatir la dictadura franquista. Marta Mata lo hizo con sus propias armas. En 1965, junto
con otros compañeros, fundó la Escuela de
Maestros Rosa Sensat, cuyas actividades fueron
conocidas a través de las Escuelas de verano.
Fue una actividad semiclandestina, si bien, poco
a poco, el esfuerzo dio sus frutos y las autoridades franquistas se vieron obligadas a una cierta
tolerancia. Muerto Franco, las Escuelas de Verano devinieron en el foro público donde se deba-

tieron los documentos que inspirarían el desarrollo de la futura escuela pública y democrática, y
que la misma Marta presentó públicamente. A
partir de entonces, proyectó su interés por la
educación en su actividad política, tanto en el
Ayuntamiento de Barcelona, como en el Parlamento de Cataluña y en las Cortes Generales.
Al Consejo Escolar del Estado llegó en 1986
con la decisión, el vigor y el compromiso por la
educación que la han acompañado toda la vida.
Allí nos ha ofrecido durante estos dos últimos
años, como presidenta, un ejemplo cotidiano de
dedicación sin reservas a la nueva tarea de coordinar los complejos trabajos de este órgano en el
que se reúnen los representantes de toda la comunidad educativa. Mientras escribo estas líneas recuerdo el entusiasmo con que me enseñaba la Biblioteca del Consejo Escolar durante mi
última visita. En estos dos años se ha producido
en el Consejo un intenso debate educativo en
torno a las propuestas educativas y al proyecto
de Ley que finalmente han culminado con la
aprobación de la Ley Orgánica de Educación.
Ha sabido Marta extender su preocupación
de siempre por los más pequeños y su magisterio a todos los ámbitos educativos, a todos los
destinatarios de la educación, a los responsables
y a los implicados. Alumnos, profesores, padres,
personalidades del mundo educativo y autoridades hemos podido compartir con ella el análisis
apasionado y lúcido y la reflexión serena sobre
lo que más convenía a nuestros jóvenes y a la
educación española. Y hemos aprendido con
ella cada día. Esa es la tarea a la que ha dedicado su vida. Muy sinceramente, en nombre de
todos los ciudadanos, te lo agradecemos.
Mercedes Cabrera es ministra de Educación y Ciencia.

Marta Mata pertenece al grupo de
jóvenes de la inmediata posguerra
que en los momentos más difíciles
no se resignaron y trabajaron para
imaginar un futuro.
Marta Mata es protagonista de
la generación que enlaza con el
ideal del noucentisme popular de la
Mancomunitat y, después, de la Generalitat republicana.
Nunca se cruzó de brazos para
esperar que las cosas cambiaran.
Trabajó para cambiarlas, y lo consiguió. Lo hizo de modo tenaz y, al
mismo tiempo, dulce, sobreponiéndose a las circunstancias adversas
que dominaban en nuestro país.
Marta Mata nunca se refugió en
el victimismo. Se comprometió a
fondo con la base de lo que debe ser
un país civilizado; es decir, la educación. Y en la educación se centró en
el factor clave: el maestro; la formación del maestro.
Se esforzó para que Cataluña tuviera una generación de profesionales dedicados a la pedagogía, e impulsó una profunda renovación pedagógica.
Marta Mata nunca ha sido mesiánica. Ha sido una eficaz constructora.
A partir de su compromiso civil
y social, Marta Mata también dio el
paso hacia el compromiso político.
Fue en el momento en que fueron a
parar a la política los hombres y
mujeres que, después de haber luchado para resistir, se habían prepara-

do sobre todo para construir. Su entrañable relación con Joan Reventós
fue clave en este paso.
Marta Mata ha dejado una huella importante en la política catalana y española. Su huella está presente en la Constitución española, en el
Estatuto de 1979 y, sobre todo, en el
desarrollo de los textos constitucionales, a través de la Ley Orgánica
del Derecho a la Educación (1985).
Esta ley, básica para la educación en nuestro país en los últimos
25 años, es en buena medida deudora de la huella de Marta Mata.
También fue decisiva su intervención, con Pepe González, en la elaboración de la primera Ley de Normalización Lingüística, en el año
1983. Si hoy en Cataluña hay una
convivencia lingüística ejemplar, es
en buena medida por esta ley. Y en
lo que respecta a la lengua en la
escuela, la influencia de Marta Mata fue notoria.
Fue concejal de su ciudad, y mía,
concejal de Barcelona. Desde aquí
impulsó el concepto y el proyecto de
las Ciudades Educadoras, con el apoyo y el impulso de Pilar Figueras.
Ha muerto una ciudadana honrada de nuestro país. Constructora de
realidades más que de sueños, forjadora de los cimientos de la Cataluña de hoy.
Pasqual Maragall es presidente de la Generalitat de Cataluña.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13379">
                <text>1392</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13381">
                <text>Tenaz y dulce</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13382">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13384">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13385">
                <text>El País</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13388">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13389">
                <text>Educació</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13390">
                <text>Mata, Marta, 1926-2006</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13391">
                <text>Necrologies</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13392">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14527">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="27490">
                <text>Article publicat simultàniament a El País i La Vanguardia amb motiu de la mort de Marta Mata.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40509">
                <text>2006-06-28</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13380">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="883" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="307">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/883/0000000629.pdf</src>
        <authentication>a1ccdec18fb6620575b12218fd3a5afa</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41991">
                    <text>Europa, en la hora del Líbano
El País | 14.9.2006
El conflicto del Líbano se ha convertido sin duda en el acontecimiento más
importante y trascendente de este verano, por encima incluso de algunos
de nuestros acuciantes problemas más próximos. Desde esta esquina del
Mediterráneo lo hemos vivido con preocupación y angustia crecientes. Hoy,
después de las interminables semanas en que sólo hablaron las armas, el
alto el fuego alcanzado constituye una brizna de esperanza entre tanta
injusticia y sufrimiento causados por la guerra.
Por destino y por vocación, todo lo que sucede en Oriente Próximo nos interesa y
nos afecta. Desde nuestra inequívoca identidad mediterránea, estamos
comprometidos firmemente con la causa de la paz y la cooperación entre los
vecinos de las dos orillas del Mediterráneo.
Precisamente este compromiso euromediterráneo es lo que nos hace más
conscientes de la complejidad de la situación de Oriente Próximo. Y lo que nos lleva
a rechazar las visiones simplistas y maniqueas que no hacen otra cosa que
alimentar el conflicto.
Estamos predispuestos a entender las razones, los temores y los anhelos de los
diversos actores del drama. Las de un Estado de Israel que tiene derecho a existir y
a defenderse. Las de un pueblo palestino que tiene derecho a crear su propio
Estado en condiciones de dignidad. Las del Líbano que tiene derecho a dotarse de
un Estado que organice la convivencia de sus diversas comunidades sin injerencia
extranjera. La de los países árabes que tienen derecho a desarrollarse en un
contexto de paz y seguridad.
Y más allá, incluso estamos predispuestos a escuchar las razones de los
movimientos islamistas que -agrade o no- forman parte del problema y por
consiguiente tendrán que formar parte de la solución. Posiblemente este
reconocimiento elemental sea una condición necesaria para hacer posible el
abandono de la violencia.
Estados, Estados en precario, movimientos político-religiosos, milicias armadas...
son la expresión de la complejidad de un conflicto que -como explica Joschka
Fischer en su reciente libro El retorno de la historia- se desarrolla simultáneamente
en tres planos: el nacional, el regional y el religioso.
La conciliación de todos estos derechos e intereses es la obligación formalmente
asumida por Naciones Unidas. Así lo ha venido haciendo con las sucesivas
resoluciones del Consejo de Seguridad sobre Oriente Próximo desde 1947 hasta
hoy mismo. Es el camino que va de la resolución 181 -por la que se abre la puerta
a un Estado judío y a un Estado palestino- a la resolución 1701 -que arbitra el alto
el fuego en el Líbano-. Entre ambas, se han sucedido las resoluciones que han ido
perfilando la fórmula para resolver el conflicto árabe-israelí: el pleno
reconocimiento del Estado de Israel y la creación de un Estado palestino con las
fronteras anteriores a 1967.
Nada de todo esto es nuevo. Los esfuerzos por aproximarse a la paz en Palestina
son lo más parecido a los trabajos de Sísifo: un eterno volver a empezar. Pero éste
es el único camino ante una alternativa peor: el de la resignación a una guerra
infinita, que es lo que parece predicarse en los círculos neoconservadores.
Crear las condiciones para el cumplimiento efectivo de las resoluciones de Naciones
Unidas sobre Oriente Próximo es responsabilidad de todos los actores que tienen un
peso real en el escenario mundial. Esta era la intención del denominado cuarteto

�compuesto por Estados Unidos, Rusia, la Unión Europea y la propia Organización de
Naciones Unidas, con su hoja de ruta para avanzar hacia la paz.
De las dificultades actuales en llevar adelante dicha iniciativa surge precisamente la
convicción de que Europa debe y puede ser un actor mucho más implicado en la
resolución del conflicto de Oriente Próximo. Entre otras razones porque -a
diferencia de Estados Unidos- el futuro de una Europa próspera y en paz depende
en buena medida de una evolución pacífica de toda la región del Oriente Próximo y
Medio.
Por eso nos hemos de felicitar de la rápida reacción de la Unión Europea para
intervenir en el Líbano bajo el mandato de Naciones Unidas. Lo ha resumido
perfectamente Javier Solana: sin la fuerza de intervención de la ONU no habrá paz,
pero sin Europa no habría fuerza de intervención de Naciones Unidas. Esta vez
podemos afirmar que Europa no ha llegado tarde como sucedió en Bosnia y en
Kosovo. La rápida decisión europea debe mucho a la determinación mostrada por el
Gobierno de Prodi, que ha acabado por arrastrar a una Francia reticente ante las
dificultades ciertas de la empresa.
No menor ha sido la determinación mostrada por el Gobierno español, coherente
con la orientación de nuestra política en Oriente Próximo, basada en algunos puntos
incuestionables. El apoyo al proceso de paz entre palestinos e israelíes, sobre la
base de la existencia de dos Estados soberanos y viables que convivan en paz
dentro de fronteras seguras y reconocidas; el impulso a las relaciones bilaterales
con Israel; la contribución activa a la modernización de las estructuras de gobierno
de la Autoridad Nacional Palestina; la contribución a la pacificación y a la
reconstrucción civil de Irak; el diálogo político constante con Egipto y Jordania; el
apoyo -hoy con más razón que nunca- a los esfuerzos del Líbano para consolidar su
independencia; y el reconocimiento de la importancia de las relaciones con Siria
para garantizar este proceso con su retirada del Líbano. Sin olvidar la implicación
para encontrar vías de diálogo en el difícil contencioso nuclear entre Irán y la
comunidad internacional.
Se trata de una política de Estado y así lo han entendido todas las fuerzas políticas
representadas en el Congreso al dar luz verde a la decisión del Gobierno de
participar en la misión de Naciones Unidas. Aunque no deja de sorprender -casi
hasta el escándalo- que desde posiciones conservadoras se haya intentado inducir
al líder del Partido Popular a adoptar una posición contraria a la participación de
nuestras tropas en el contingente de la FINUL, con la perversa intención de querer
convertir el Líbano en la tumba política del presidente Rodríguez Zapatero, para
vengarse así de la oposición socialista a la participación española en la guerra de
Irak.
A diferencia de entonces, se trata ahora de intervenir en una misión de
interposición para garantizar un alto el fuego, con un mandato explícito de Naciones
Unidas, con la autorización del Parlamento español y con una opinión pública
prudentemente favorable a nuestra intervención.
Sin embargo, no puede esconderse el riesgo que asume España y Europa al aceptar
el compromiso de defender a Israel de nuevas agresiones y al mismo tiempo de
garantizar la plena soberanía del Líbano. La delicadísima cuestión del desarme de
Hezbolá parece ser la piedra de toque de esta misión. Cuestión sobre la que
Naciones Unidas busca una fórmula satisfactoria para todas las partes y que
probablemente se resuelva más por la propia evolución del proceso político libanés
que como resultado de una condición previa y ejecutable a corto plazo.
Sea como sea, hay que asumir el riesgo que comporta nuestro reafirmado
compromiso euromediterráneo. Es también el riesgo asociado a la voluntad de
Europa de ser un actor eficaz y reconocido en la escena internacional. Es, en

�definitiva, el riesgo que afrontamos para devolver a Naciones Unidos su papel de
garante multilateral de la paz, una vez constatado el fracaso del unilateralismo
norteamericano en Irak.
Y es evidente que no basta con la intervención militar para hacer factible y
duradero el alto el fuego en el Líbano. Javier Solana nos advierte de que no
podemos cometer la ingenuidad de pensar que podemos intentar arreglar el
conflicto de Oriente Próximo con intervenciones parciales: o se resuelve el conflicto
entre israelíes y palestinos o continuará la guerra infinita.
Desde la convicción generalmente compartida de que el conflicto no tiene solución
militar, es preciso volver a poner en pie la hoja de ruta, con una implicación
europea mucho más decidida y con la voluntad de contemplar globalmente el
problema.
En resumen, tres líneas de acción:
- Pleno apoyo a la decisión del Gobierno español y de la Unión Europea de
implicarse activamente en la Fuerza de Intervención de Naciones Unidas en el
Líbano para asegurar el alto el fuego permanente entre Israel y la milicia de
Hezbolá.
- Acentuar el compromiso de la Unión Europea en Oriente Próximo, con la
cooperación al desarrollo, con la revitalización de la hoja de ruta del cuarteto y con
la presencia en el territorio ayudando a la viabilidad del Estado palestino.
- Potenciar la política mediterránea de la Unión Europea, con unos aliados bien
decididos como la Italia de Prodi.
Pasqual Maragall
President de la Generalitat de Catalunya

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="27">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39348">
                  <text>12.01. Activitat de representació (com a President)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39349">
                  <text>2003-2006</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39350">
                  <text>Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13393">
                <text>1397</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13395">
                <text>Europa, en la hora del Líbano</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13396">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13398">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13399">
                <text>El País</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13401">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13402">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13403">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13404">
                <text>Guerra</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13405">
                <text>Líban</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13406">
                <text>Orient Mitjà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14528">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40510">
                <text>2006-09-14</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13394">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="884" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="308">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/884/0000000810.pdf</src>
        <authentication>bba4aea655ccc7dc61bde398230b3fbf</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41992">
                    <text>41

EL PAÍS, domingo 21 de octubre de 2007

LA CUARTA PÁGINA

OPINIÓN

Contra ‘Eisenhower’
El ex presidente catalán abandona décadas de intensa actividad política para ocuparse de sus
síntomas incipientes de Alzheimer. Además, apoyará a las instituciones que combaten la enfermedad
Por PASQUAL MARAGALL

S

é de buena tinta, porque me
han propuesto formar parte
del Patronat del Hospital de
Sant Pau, que en los hospitales de
Barcelona se practica investigación puntera. Me gustaría citar un
ejemplo: el de la investigación sobre enfermedades de la memoria.
Me consta que en el Hospital del
Mar están ensayando nuevas terapias y nuevos sistemas de implicación de los enfermos más recuperados en ayuda de los más graves;
que en el Hospital Clínic, Esther
Koplowitz está financiando nuevos
proyectos dirigidos por el doctor
Rodés. Que Sant Pau dispone de
una unidad muy avanzada en la
investigación sobre el Alzheimer,
la principal enfermedad de la memoria. Y que la consellera Marina
Geli está totalmente empeñada en
todo ello.
Hablando de la enfermedad de
Alzheimer, que algunos denominan Eisenhower porque no recuerdan su nombre auténtico, un amigo me contaba aquello que le pregunta uno a otro: “¿Cómo se llama
aquella montaña de colinas redondeadas tan famosa?”, a lo que le
responde el otro: “Montserrat”.
“¡Exacto!”, exclama el primero y
prosigue, dirigiéndose a su esposa:
“Montserrat, ¿dónde he dejado el
diario?” (No dijo “aquella montaña
on hi ha la mare de Déu” porque las
palabras trabajan en la memoria
como las cerezas de un bote: la primera arrastra a las demás. De forma que aquello que está encadenado se recuerda. La mare de Déu y
Montserrat, por ejemplo, es una conexión fácil para un catalán de cierta edad. Como para un sevillano
Dolores y Virgen, o para un aragonés, Virgen y Pilar).
Probablemente estemos ante un
caso emergente de Alzheimer, una
enfermedad que goza de tan buena
salud que los números de su crecimiento alarman. Y de tan mala fama que prefiero llamarla Eisenhower, como hace un amigo mío
que se mofa de la enfermedad con
ironía un tanto perversa. “¿Qué
nombre tiene aquella enfermedad
que nunca recuerdo? ¿No se llama
Eisenhower?”. Lo único cierto en
este nuevo bautismo irónico es que
sí que hubo un presidente de
Estados Unidos que la padeció en
el ejercicio de su cargo: Ronald
Reagan.
Fue el descubridor de la enfermedad, el doctor Alzheimer, quien le dio
nombre, ahora hace cien años. (Bien
pensado, muchas cosas son de hace un
siglo. Aquí, a casa nostra, casi toda la
modernidad, y por descontado, el modernismo). Y cien años más tarde, todo
indica que la enfermedad no ha sido
vencida ni mucho menos. Aún estamos
lejos de conseguirlo. Nos iremos acercando a la victoria, sin duda. Los americanos están empeñados en esta batalla;
se niegan a considerarla una enfermedad tabú; están animando a los afectados a “speak out”, a hablar de ella.
En España, la Reina preside una fundación dedicada a esta enfermedad. En
el Hospital de Sant Pau trabaja la doctora Gómez Isla, en contacto con la investigación científica más avanzada de la

“¿Qué nombre tiene
aquella enfermedad que
nunca recuerdo? ¿No se
llama ‘Eisenhower’?”
La identidad se
debe perder más
difícilmente si todos
te reconocen
Universidad de Harvard, en Boston,
donde los médicos dedican dos días al
estudio, tres a la investigación y uno a
la atención de los pacientes. Aquí no,

todavía no, ni de lejos. Pero también se
hacen cosas. En Navarra parece que
están siguiendo líneas interesantes de
investigación; Sant Pau, como ya es el
caso del Clínic, puede convertirse en
un hospital puntero, y en Barcelona
existen, asimismo, centros específicos
de investigación médica de gran nivel,
especializados en otros campos, dirigidos por investigadores de talla internacional como Massagué (Nueva YorkBCN), Ispizúa (California-BCN), Guinovart, Bulbena, Baselga...
Retornando a los Estados Unidos y a
una de las webs dedicadas a estos temas: “Ya no es como antes”, afirma allí
Chuck Jackson, de 53 años, de Albany,
uno de los cinco millones de enfermos
de Alzheimer —perdón, Eisenhower—
que hay en EE UU. (Se calcula que en el

año 2050 habrá 16 millones de
enfermos en ese país; “Estamos
ante una epidemia”, dice John Morris, facultativo de la Washington
University de St. Louis). Quienes la
padecen, hablan abiertamente de
ella, como vienen haciendo los
pacientes de sida. Algunos ayuntamientos americanos incluso prestan a los enfermos sus salas de
plenos.
¿Se imaginan si aquí los enfermos pudieran reunirse en las sedes
de los distritos o en los centros cívicos de los barrios? Todavía sería
mejor, se estaría más cerca de casa. (Uno de los problemas de los
integrantes de la secta Eisenhower
es que se pierden, que no reconocen las calles). Yo recomendaría a
todo enfermo, de cualquier enfermedad que no fuera de aislamiento
obligatorio, y a todo aquel a quien
le convenga la conversación, que
se reuniera en un local del distrito,
con sus viejos amigos. No sería lo
mismo que en un hospital o en una
residencia, incluso en el CAP o centro de asistencia primaria.
El hecho es que, gracias a los
avances médicos, hoy sobrevivimos muchos más años de aquellos
para los que genéticamente estábamos programados. Y es probable
que muchos de los que ahora tenemos más de sesenta años de edad
experimentemos la dura realidad
de este “efecto colateral” del progreso médico. Hace unos meses, a
mí mismo, me han descubierto síntomas incipientes de Alzheimer.
Si cuando sea mayor me da por
perder la memoria, yo seré un enfermo de lujo. Haber sido alcalde
durante tantos años, y haber sido
además president de la Generalitat
de Catalunya durante unos cuantos años más, hace que todos me
reconozcan, que muchos ciudadanos se acerquen para saludarme.
Tengo una lista larguísima de ciudadanos que en la calle me paran,
me dan su nombre y me animan a
crear un partido político nuevo.
Me hablan a menudo y me recuerdan cosas que sucedieron, que nos
sucedieron. Especialmente en los
barrios de trabajadores, donde los
socialistas siempre ganamos. La
identidad se debe perder más difícilmente si todos te reconocen. Y
más aún, como es el caso, si las
paredes, las calles, los museos, incluso las playas y el puerto te dicen
algo de tu pasado, de lo que tú ayudaste
a hacer. Aunque a veces tengamos la
impresión que no pasábamos por allí,
por aquella calle concreta, desde hacía
muchos años, o que no habíamos vuelto a aquel restaurante desde hacía mucho tiempo.
Me dedicaré, pues, junto con el grupo del Hospital de Sant Pau, a combatir
a Eisenhower. Así Eisenhower, esta vez
el que fue presidente en carne y hueso
de Estados Unidos, pagará retrospectivamente por haber apoyado a Franco a
entrar en la ONU en el año 1955, salvando del aislamiento a un régimen fascista que no tenía horizontes después de
la Segunda Guerra Mundial.
Pasqual Maragall ha sido alcalde de Barcelona
y presidente de la Generalitat de Cataluña.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13407">
                <text>1535</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13409">
                <text>Contra ‘Eisenhower’</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13410">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13412">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13413">
                <text>El País</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13415">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13416">
                <text>Alzheimer</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13417">
                <text>Salut</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13418">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14529">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40511">
                <text>2007-10-21</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13408">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="885" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="309">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/885/0000000902.pdf</src>
        <authentication>8a69902a4d7d0665025cc8566b342c21</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41993">
                    <text>35

EL PAÍS, jueves 3 de enero de 2008

LA CUARTA PÁGINA

OPINIÓN

Salud, pobreza y patentes
La creación de un Fondo Mundial de Rescate de Patentes, financiado con un impuesto mundial, permitiría
liberar la patente de los medicamentos ya desarrollados cuyo precio es inaccesible para las poblaciones del Sur
Por PASQUAL MARAGALL y TONI COMÍN

Q

uién financia la investigación farmacéutica y sus elevados costes?
Las multinacionales sólo investigan si pueden recuperar su inversión por medio de las patentes, es decir, si
la investigación les resulta mínimamente
rentable. Lo cual conduce a una dramática paradoja. Con patentes, los países pobres no tienen acceso a determinados medicamentos muy necesarios, porque los
precios de patente son demasiado caros
para ellos (es lacerante que la vida de miles de personas dependa de medicinas que
existen, pero que los sistemas de salud del
Sur no pueden pagar). Sin patentes, los
países pobres tampoco dispondrían de los
medicamentos necesarios, porque sin posibilidad de negocio no habría nuevos descubrimientos farmacéuticos.
El fallo del Tribunal Superior de Chennai, en la India, sobre el caso Novartis, el
pasado agosto, puso sobre la mesa un tema interesante y complejo. Como se recordará, Novartis interpuso una demanda contra la Ley de Patentes india, por
considerar que se extralimitaba a la hora
de aplicar las excepciones al régimen de
patentes que prevé el ADPIC (Acuerdo
sobre los Aspectos de los Derechos de
Propiedad Intelectual relacionados con
el Comercio). Este Acuerdo internacional, del año 1994, regula el derecho de las
multinacionales farmacéuticas a cobrar
los medicamentos a precio de patente,
así como el derecho de los países pobres
a ser eximidos de su pago en determinadas circunstancias. Prevé que los Gobiernos en situación de emergencia sanitaria
puedan conceder las llamadas “exenciones”, es decir, fabricar medicamentos genéricos o importarlos de otros países.
Como es sabido, el precio de los genéricos es sensiblemente inferior al de un
medicamento patentado, lo cual permite
a los sistemas sanitarios de los países del
Sur disponer de medicamentos que de
otro modo difícilmente estarían a su alcance. Dicho en plata, los genéricos salvan vidas y lo hacen, precisamente, permitiendo que actúe la lógica de la competencia. Las patentes no son más que un
monopolio temporal, sin el cual no se
podría financiar el alto coste de la investigación. Cuando se fabrican genéricos cesa el monopolio y, en virtud de las leyes
del mercado, los precios se desploman.
En 2001, los países de la OMC, España
incluida, firmaron la Declaración de Doha,
según la cual la normativa internacional
sobre propiedad intelectual “puede y tendrá que ser interpretada y aplicada de tal
modo que apoye el derecho de los miembros de la OMC a proteger la salud pública
y, en particular, a promover el acceso a los
medicamentos para todos”. Pero la interpretación de los países en desarrollo y de
las multinacionales farmacéuticas difiere
irreconciliablemente, hasta el punto de librar costosas batallas judiciales.
La salud es un derecho. Las multinacionales actúan según la lógica del beneficio. ¿Cómo equilibrar este conflicto de intereses, del que depende la vida de millones de enfermos del Sur? La investigación, ciertamente, es cara. Pero según la
OMS, las multinacionales farmacéuticas
son un negocio muy rentable. Según el
Informe 2006 de la Comisión sobre Salud
Pública, Innovación y Derechos de Propiedad Intelectual de la OMS, “entre 1995 y
2002 la industria farmacéutica fue la más
rentable de Estados Unidos, en términos
de beneficio neto medio después de impuestos como porcentaje de los ingresos.

El 2003 decayó un poco (...) pero mantuvo
un margen de rentabilidad del 14%, tres
veces superior a la media de todas las
empresas incluidas aquel año en la lista
Fortune 500”.
El Parlament de Catalunya, a raíz del
caso Novartis, puso sobre la mesa una propuesta que intenta superar aquella parado-

ja. Se trata de una idea relativamente sencilla: un Fondo Mundial de Rescate de Patentes, que permita, en primer lugar, liberar la patente de aquellos medicamentos
ya desarrollados, pero cuyo precio los hace inaccesibles a las poblaciones del Sur; y,
en segundo lugar, orientar la investigación hacia aquellas enfermedades que

fernando vicente

Según un informe de la
OMS, la industria
farmacéutica fue la más
rentable en EE UU
¿Por qué no pensar en
globalizar también la
financiación de los
derechos sociales?

afectan a centenares de miles de personas
pobres del Sur, pero que no son rentables
comercialmente. Algo parecido al sistema
de “premios” que promueven el profesor
James Love o el propio Joseph Stiglitz.
Una propuesta así es inocua para las
empresas farmacéuticas. No perjudica la
investigación, sino que la favorece. Gracias al Fondo, las multinacionales cobrarían de golpe aquello que, en virtud de la
patente, van cobrando poco a poco a través del mercado. Una vez pagado el “rescate”, habría plena libertad para fabricar
los genéricos de medicamento “rescatado” y, por tanto, para que se activaran los
eficientes mecanismos de la competencia. Obviamente, el verdadero problema
de esta propuesta es cómo financiarla.
Sin embargo, con voluntad política se pueden imaginar soluciones. Probablemente, 10.000 millones de dólares anuales ser-

virían para comenzar. Una cifra importante, pero que equivale sólo al 0,02% del
PIB mundial.
Se podría establecer algún tipo de impuesto mundial para financiar este Fondo.
¿No sería esta propuesta un buen motivo
para empezar a caminar por la senda de
un sistema fiscal global? Si se ha globalizado casi todo, desde los mercados financieros hasta el comercio, pasando por las empresas, ¿por qué no pensar en globalizar
también la financiación de los derechos
sociales? La disminución de las tensiones
entre el Norte y el Sur —por no hablar de
la disminución de los resentimientos que
causan luego tantas tragedias— sería sin
duda significativa.
De hecho, la Iniciativa Mundial contra
el Hambre y la Pobreza —lanzada en
2004 por Lula, Chirac, Lagos y Kofi Annan, y a la que se sumaron luego Zapatero y Schröder— acabó proponiendo un
mecanismo de financiación que tiene ya
cierto aspecto de impuesto global: una
tasa sobre los billetes de avión. En el marco de esta misma Iniciativa, el Informe
Landau sobre Las nuevas contribuciones
financieras internacionales proponía —ya
en 2003— hasta una decena de posibles
impuestos globales, en base a los cuales
organizar un embrionario régimen tributario internacional.
Un Fondo Mundial de Rescate de Patentes o algo similar, más allá de cual sea su
mecanismo de financiación, merece ser
considerado seriamente. Se ajusta plenamente a los Objetivos del Milenio. ¿Qué
debería impedir un consenso global entorno a una idea de este tipo? Las fuerzas y
movimientos progresistas de todo el mundo harían bien en liderarla. Los neoliberales no tienen nada que oponer a ella. Probablemente, habría que empezar por conocer la opinión de las propias multinacionales farmacéuticas.
Se dice que a las fuerzas progresistas
del mundo —de izquierda y centro-izquierda— la globalización las ha pillado
de traspié, sin ideas que las distingan
verdaderamente de las fuerzas conservadoras. Para desmentirlo, nada mejor
que hacer propuestas audaces y ofrecerlas a propios y a extraños. Audaces no
porque sí, sino porque la globalización
es, en sí misma, un proceso audaz, que
plantea retos desafiantes. La propuesta
de un Fondo Mundial financiado con un
impuesto global —que garantice una financiación suficiente, previsible y estable del mismo— puede parecernos audaz. Pero lo que hoy nos parece audaz, a
nuestros nietos, probablemente, les parecerá simplemente una obviedad.
Las empresas farmacéuticas tienen
necesidad de financiar una investigación cara, muy cara. Pero no debemos
cargar esos costes sobre una población
para la cual la disminución de los precios de la salud es absolutamente vital.
Permítasenos acabar con una reflexión
que uno de nosotros escribió para otra
ocasión: “Siempre he creído que el beneficio que las ideologías empresariales o
sociales, de derechas o de izquierdas,
confieren a sus adeptos consiste en el
ahorro de combustible mental que suponen y en el paraguas moral que regalan.
Y que los ciudadanos pagan los costes
de esos dos beneficios”.
Pasqual Maragall i Mira es ex presidente de la
Generalitat de Cataluña.
Toni Comín i Oliveres es diputado del Parlamento de Cataluña (PSC-CpC).

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13419">
                <text>1545</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13421">
                <text>Salud, pobreza y patentes</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13422">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13424">
                <text>Comín i Oliveres, Antoni, 1971-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="14530">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13425">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13426">
                <text>El País</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13427">
                <text>La creación de un Fondo Mundial de Rescate de Patentes, financiado con un impuesto mundial, permitiría liberar la patente de los medicamentos ya desarrollados cuyo precio es inaccesible para las poblaciones del Sur.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13429">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13430">
                <text>Medicaments</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13431">
                <text>Salut</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13432">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13433">
                <text>Patents</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40512">
                <text>2008-01-03</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13420">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="886" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="310">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/886/0000000942.pdf</src>
        <authentication>63f9bc02f41594c148bc68a8deb89c65</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41994">
                    <text>70 vida &amp; artes

EL PAÍS, viernes 9 de mayo de 2008

deportes

¡Qué baño! ¡Qué chaparrón!
¡Qué noche!
ANÁLISIS

Pasqual Maragall
Y llovía, llovía, llovía.
Qué bien jugaban los de Schuster, ex
jugador del Barça.
¡Qué mal los del Barça, qué desastre!
Excepto Henry, todos fatal. Hasta Messi
se contagió del caos. Deambulaba por el
campo, perdido. Valdés tirando pelotas a
córner con el pie. Xavi expulsado: ¡Xavi!
¡Qué elegantes los políticos madrileños!
Gallardón en la media parte: qué señor, qué gran alcalde, y encima con parientes de Camprodón, junto al Pirineo
catalán, donde una vez coincidimos, constatando que su antepasado Albéniz había
nacido allí, pero por casualidad, porque
en realidad, según me dijo, era un aduanero de origen vasco (si bien de nombre
como tirando a árabe), destinado allí por
esas cosas de los cuerpos nacionales.
Y luego va Esperanza Aguirre (otra
con conexiones catalanas, pariente de los
Gil de Biedma) y me suelta un elogio encendido de mi hermano Ernest por su
valentía al enfrentarse con los sindicatos
de maestros y al introducir competitividad en su selección y evaluación. La caraba. Era para rendirse. Menos mal que les
pude recordar a ambos aquel desfile de
un día de las fuerzas armadas en Madrid,
en que me tocó sentarme junto a ellos al
principio de la fila de autoridades (él era
alcalde del pueblo y ella presidenta de la

Comunidad), y ella le dice a él, dándole
golpecitos cariñosos en la mano: “¡Con lo
bien que estabas calladito!”.
Gallardón nos obsequió el miércoles a
Jordi Camí y a mí con un estudiado razonamiento acerca de por qué, siendo tan
distintos, uno ganaba en Madrid y la otra
en la Comunidad Autónoma. Creo que ya
voy entendiendo quién es el tapado de
Rajoy, que como buen gallego no tiene
un pelo de tonto, ni habla claro del todo.
Dicen que una vez una alta autoridad le
preguntó a Rajoy que por qué no se rodeaba mejor, y que él contestó: porque el
dinero viene de donde viene. Pero como
ahora los legionarios de Cristo Rey, o como quiera que se llamasen los intermediarios del exilio cubano en Miami, ya no
son lo que eran y se van retirando de la
escena popular, puede que las cosas cambien. Estaría bien que el PP se convirtiese en un partido conservador moderado
y liberal, ahora que Londres y Roma caen
en manos de la locura y el casi fascismo,
respectivamente, y que Sarkozy, que empezó brillante, anda por los suelos en las
encuestas. Siempre nos quedará Obama,
convertido en la gran esperanza… negra.
Otra cosa que me chocó fue la ausencia en el palco de ministros catalanes,
Chacón y Corbacho. ¿Estarían en las gradas? Ni siquiera el barcelonista Zapatero
hizo acto de presencia, quizás intuyendo
lo peor, o preocupado por la próxima visita de Ibarretxe. Montilla tampoco vino.
En fin, una grada sorprendente. Y un
resultado justo. No sé si Guardiola será la

Henry, en el Madrid-Barça. / álvaro garcía

Excepto Henry, todos fatal.
Hasta Messi se contagió del
caos. Y Xavi expulsado: ¡Xavi!
solución del Barça. Laporta debería entender que los más listos de su entorno
fueron su cuñado Max Vives y Marc Ingla, el inversor en capital riesgo más hábil de España: no vinieron. O al menos no
les vi.

Para acabar de redondear la noche,
las ostras de la cena no estaban muy buenas, poniendo a caldo la teoría de que el
mejor marisco de España es el de las costas madrileñas.
Ya en el hotel de Antonio Catalán y en
la cama, aparece en el Canal + mi profesor de Derecho Político, Jiménez de Parga, y larga un discurso extremadamente
conservador, lejos de la frescura de su
clásico trabajo sobre la V República Francesa, y augurando los peores males para
la tan necesaria reforma de la Constitución e implícitamente para la aprobación
en el Tribunal Constitucional del Estatuto de Catalunya. Puedo equivocarme, porque no ando muy bien de memoria reciente, aunque sí de la remota. Y por cierto, me emocionó el profesor con sus recuerdos sobre Adolfo Suárez, sus visitas a
Barcelona y sus relaciones con el presidente Tarradellas y su mujer Antonieta.
Es famosa la visita de Tarradellas a Suárez, recién llegado el viejo Presidente del
exilio, y su encontronazo inicial, cuando
Tarradellas le espetó a Suárez: soy el descendiente de aquel a quien Franco mandó matar. Suárez se lo quitó de encima
rápidamente, pero al rato Martín Villa
vuelve al despacho y le cuenta al Presidente que Tarradellas acaba de declarar
que la reunión ha sido muy placentera y
que Suárez es un gran tipo. “Que entre
otra vez”, dice el Presidente. Y se entienden. Aquí empieza todo. Y las buenas relaciones de Antonieta Tarradellas con Suárez, que contaba el profesor Jiménez de
Parga, se explican perfectamente. Por razones que comprenderán los más advertidos, tengo un especial respeto por el Presidente Suárez. Nos unen varias cosas.
Por eso la mención que de él hizo el profesor en la tele del hotel me introdujo en
un sueño profundo y agradable.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13434">
                <text>4444</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13436">
                <text>¡Qué baño! ¡Qué chaparrón! ¡Qué noche!</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13437">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13439">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13440">
                <text>El País</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13442">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13443">
                <text>Esports</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13444">
                <text>Futbol Club Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13445">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13446">
                <text>Madrid</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13447">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13448">
                <text>Alzheimer</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14531">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40513">
                <text>2008-05-09</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13435">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="887" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="311">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/887/0000000975.pdf</src>
        <authentication>6e301669aace5fc61dbba01eaacb5256</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41995">
                    <text>29

EL PAÍS, sábado 20 de diciembre de 2008

sociedad

cultura

deportes

Los directores
de periódicos
prevén despidos

El Premio
Kandinsky reconoce
la estética soviética

El Madrid
se enfrentará
al Liverpool

OPINIÓN

Los Estados Unidos de Europa, reinventados

H

ace 25 años, en diciembre de 1983, el periódico
francés Le Monde publicó una entrevista con el historiador Fernand Braudel sobre la
identidad europea. Llevaba por
título Il faut réinventer les EtatsUnis d’Europe. España aún tardaría tres años en ingresar en la
Unión, entonces compuesta por
diez Estados miembros: Alemania, Bélgica, Dinamarca, Francia, Irlanda, Italia, Luxemburgo,
Países Bajos, Reino Unido y Grecia. Yo llevaba un año de alcalde
y miraba hacia Europa con las
mismas esperanzas que Braudel
evocaba. Mi amigo norteamericano residente en Brasil, Norman Gall, al frente hoy de la Fundación Braudel, y casado con
una catalana, me sigue informan-

pasqual
maragall i mira
Frente a la crisis se
necesita más Europa,
no un regreso al
individualismo estatal

do por Internet aún hoy de lo
que por el mundo sucede. Gall,
como el propio Braudel, es uno
de los pocos humanistas globales que no hacen simplemente el
ridículo, sino que, como decimos
en catalán, hi toquen: que entienden de qué va la cosa.
Braudel en 1983 explicaba la
identidad europea desde la cultura europea, entendida como
una y plural, como hecho compartido.
Lo ejemplificaba diciendo
que un francés situado en Italia,
Rusia, Polonia o Alemania, no se
siente extranjero; que las sensaciones experimentadas son reconocibles y con referentes histórico-culturales comunes. A diferencia de lo que le ocurriría en
países como la India o China,

donde te sientes desorientado,
distinto de verdad.
Cada país europeo representa una Europa particular, decía
Braudel. En aquel momento describía la Unión como únicamente económica, y por tanto muy
beneficiosa, fundamental, pero
no aún la Europa unida que él,
yo y sin duda mucha gente soñamos. La Europa unida y popular
(del pueblo) necesitaba una base
donde desarrollarse. Era preciso
que sus gentes viviesen y circulasen libres por el continente. Para ello, concluía en su reflexión,
para construir la Europa cultural y ciudadana, hacían falta varias cosas: una estructura política, un Gobierno Europeo, un
Parlamento Europeo con mayores poderes y una defensa euro-

pea común. Ya entonces decía
que un país europeo solo no podía hacer frente a los retos que
se le presentaban. Hacía falta
reinventar los Estados Unidos
de Europa. ¿Qué ha pasado desde entonces, dónde estamos, hacia dónde vamos como Europa?
La 200.000
Unión Europea
la formaUnas
personas
serían
mos 27 Estados
miembro
aún
jugadores
patológicos
en yEspaaspiran
a entrar
más
países
euña,
y hasta
600.000
más
pueden
ropeos.
Tenemos
un Parlamenser
jugadores
problemáticos,
seto Europeo
e instituciones
comugún
los últimos
datos conocidos
nitarias
que Chóliz.
representan,
respor
Mariano
Hay asociapectivamente,
a losdeciudadanos
ciones
que hablan
cifras muy a los
Estados
miembro.
Tenecho
mayores,
pero
él indica
que
mos un
Único “El
y una
éstas
sonMercado
las más fiables.
núUniónde
Económica
Monetaria,
mero
afectados ycrece
según
conhace
la adopción
2002
del eulo
la ofertaende
juegos
de
ro como
única, realidad
azar
con moneda
premio inmediato”,
exconsolidada
Tenemos
plica.
Chóliz, ya
quehoy.
pronto
publila páginaalsiguiente
cará el Pasa
libroa Adicción
juego de
azar, insiste en que “el 60% de
los adictos son hombres, y el
40%, mujeres”. “Sin embargo”,
apunta, “sólo el 10% de quienes
acuden a pedir ayuda son mujeres; el resto se trata de hombres”. Según Chóliz, la enfermedad “está mal vista en general,
pero aún peor si afecta a una
mientos
del sistema
y
mujer, porque
se rechinan
contempla
rugen.
más como que ella se juega el
Sin embargo,
la aportación
didinero
de la economía
familiar”.
versa
y diferente
de la música de
Casas
internacionales
las
compositoras
el
apuestas
virtuales enriquece
como Bwin.
universo
musical,
abre loseloídos
com o 888.com
plantean
juea
formas
de pensar
la músigootras
como
un reto
o un ocio
casi
ca
como así
están que
demostrancreativo,
lo lo
mismo
sucede
do
pocas compositoras
queya
a
en las
su versión
física (algo que
duras
se abrenAsimismo,
paso; en
se da penas
en Madrid).
suma,
enriquecen,
airean, cuesinundan
todo de publicidad,
y
tionan
hacen más
saludable
colocany banners
en cualquier
una
musical que asaltan
por otro
partevida
de Internet,
a
lado
necesita
como aagua
de mayo
cualquier
usuario
la mínima.
esteSegún
impulso,
puesBlanco
por más
que
el Libro
del juenos
queramos
engañar,el
una
go, sólo
han aportado
2%vida
del
musical
que
sólo se
dinero al
sector
delmira
azara sí
enmisEsma,
a cal
y canto,
acaba
pañacerrada
en 2007,
pero
sus perspecpor
de inanición,y cuando
tivasmorir
son halagüeñas,
pese a
no
muerte
súbita. que anunquedehay
autonomías
Laregulación
Ley de Igualdad
parician
de lasexige
prácticas
dad
entre
mujeres
online,
esohombres
aún estáy por
ver. en
todo tipo de organismo público,
y algunos privados, con capacise
enganchó
a ellas,
comoy recodad
de gestión
y decisión
espege
en su corrosivo
testimonio.
cialmente
en los cargos
directi“Viví
en gustaría
un coche,
la
vos. Nos
ver deshice
paridad en
empresa
familiar, me
intenté
las programaciones
musicales,
matar”,
Hoy está yrecual menosadmite.
de los festivales
cenperado
en su Galicia
natalcomo
y es
tros públicos,
que es casi
monitor
la Asociación
Galledecir en de
todos,
pues España
es
ga
Jugadores
de Azar
(Agaun de
país
cuya cultura
musical
vija).
“Los principales problemas
ve fundamentalmente
de las subestán
en la de
Red”,
opina,público.
“todas
venciones
dinero
las
grandespues,
casas
deparidad
apuestas
Queremos,
ver
en
patrocinan
a equiposdedelos
fútbol
los cargos directivos
cencomo
Real Madrid,
el Sevilla
tros deel gestión
que rigen
nuesotra
elvida
Valencia,
conY lo
que
se nor-a
musical.
así,
negadas
maliza
de un—¿o
modo
pesar deelsujuego
existencia
tal
brutal”.
“Algunas
te danque
crédivez por ella?—
queremos
las
to
para jugar
entrada,
incluHildegard
dede
Bingen,
Barbara
so
te garantizan
un 15 % de
las
Strozzi,
Mariana Martínez,
Elisapérdidas”,
insiste.
Algo que,
sebeth Jacquet
de la Guerre,
Louigún
Fernández,
al joven
se Farrenc,
Fanny“tiene
Mendelssohn,
como
principal
receptor”.
SeClara Wieck,
Cécile
Chaminade,
gún
la valoración
de Juan
José
Pauline
Viardot, Alma
Mahler,
Lamas,
directorMaría
de Agaja,
“haLili Boulanger,
Rodrigo,
ce
diezGarcía
años la Ascot,
edad deGermaine
la persoRosa
na
que venía
a pedir
Tailleferre
—sólo
por ayuda
citar aera
las
de
entre
30 y 40 años,
ahora es
mejor
recuperadas
y documende
entreestén
19 y 20
años”. Un protadas—
normalizadas
y la
blema
que, según
la criprogramación
de avance
sus obras
no
sis,
“será peor”.
se produzca
sólo en conciertos
monográficos “8 de marzo”, aunque también.

200.000
adictos

Compositoras, una lucha por la igualdad

Ú

ltimamente hemos asistido a dos manifestaciones,
aparentemente opuestas,
de una idéntica situación: me estoy refiriendo al silencio al que
fuimos sometidas las mujeres
compositoras en el extra de Babelia dedicado a la música contemporánea del pasado 27 de
septiembre, así como la media
página que, en este mismo periódico se nos concedió, el jueves
23 de octubre, a raíz del concierto Fémina Clásica organizado
por Fundación Autor. Tanto un
caso —el silencio— como el otro
—la fuerza de la imagen con siete compositoras en torno a un
piano y el acertado titular ¿Discriminadas? Rotundamente, sí—,
obedecen a la misma situación:
las mujeres en la música y más
concretamente en el territorio
patriarcal por excelencia, la comres
e indican
que puede
produposición,
continuamos
siendo
pácir
ludopatía.
haytemidos,
que tejaros
exóticos,Pero
mitad
ner
vistamimados
de lince para
verlo.
mitad
paternalista“En los
últimos
tiempos
hay
mente,
como
“nenitas”,
en ninmuchas
que
gún caso máquinas
en igualdad
de recaucondidan
hasta
500 euros
más
al
ciones
con nuestros
colegas
varomes
cada
indica
un reprenes, sin
launa”,
mayoría
de edad
necesentante
empresarial
este
saria, y a los
hechos me de
remito.
sector
prefiere extra
no revelar
En elque
mencionado
el prisu
nombre.
crisiscon
no diverse ha
mer
artículo“La
arranca
notado,
porque lapor
gente
quetamessos comentarios,
cierto,
tá
desempleada
pasa tiempo
en
bién
muy discutibles
—pero eso
el
jugándose
dinero
a ver
ya bar
es territorio
de otro
artículo—
qué
tal”,
En49opinión
de
donde
sonañade.
citados
nombres,
este
delninguna
ramo, hay
vaentreexperto
los cuales
mujer;
rias
claves
que
el doseguimos
con
lasexplican
fotos, donde
de
minio
del mercado
de las mánuevo brillamos
por nuestra
auquinas
en pleno
sisencia ytragaperras
así, sucesivamente.
Terglo
XXI. “Uno,
quesiete
ahora
acepminamos
de leer
páginas
tan
billetes”.
“Dos, quealelpensajackde cultura
dedicadas
pot
o premio
gordo
ha pasado
miento
y creación
musical
conde
120 eurosena nuestro
240 euros”.
temporánea
país
“Tres,
que, si
la de
partida
manteniendo
unbien
regusto
tiemmínima
es dedonde
20 céntimos,
pos remotos
la mujerahoera
ra
puedesdel
jugar
al doble
o al
descanso
guerrero
o in eccletriple,
a 40 odesgraciadamente,
60 céntimos”. Sesiis taceant,
gún
esteno
testimonio,
tiempos
tan lejanos.aparte
No voydea
los
salones de
juegoFreixas
y de los
extenderme,
Laura
ya
casinos
mercado se ha
discontestó “el
magníficamente
en Carpersado”.
“Los bares de copas y
tas al director.
de gasolineras,
losdenominador
pubs univerAsí, el común
sitarios,
los bares
de barrio y
es recurrente:
sistemáticamente
los
clubes
alterne
partimos
de de
cero,
cuandosela han
reaconvertido
en nuestro
bazas pasado
clave”,
lidad demuestra
apunta.
rico que debe ser reconocido y

marisa
manchado
La aportación de las
mujeres enriquece,
airea, cuestiona y
hace más saludable
la vida musical

Las tragaperras
dominan porque
aceptan billetes y
ha
subido el gordo
FORGES
Los grandes casinos
físicos españoles
organizan torneos
virtuales de póquer
“Ciertamente, no faltan locales de alterne que han llegado
a incorporar especies de salones de juego”, apunta el psiquiatra especialista en conductas adictivas Juan José Llopis.
“En ellos, aparte de los clientes, las prostitutas se dejan el
dinero, ya que pasan mucho
tiempo muerto allí”.
Según Llopis, “el auge de la
cocaína ha encajado con el del
juego virtual y físico, y, como
ha sucedido con el alcohol, ahora nos encontramos ambas
adicciones encajadas”. Esto
mismo se ha señalado recientemente desde diferentes asociaciones de ex jugadores, que

divulgado. Hay quien en su atrevimiento ignorante todavía afirma: “¡Pero si no ha habido compositoras!” o incluso yendo más
lejos, “Sí, ha habido, pero son
‘menores’, no alcanzan la suficiente calidad”. Aquí hemos tocado el núcleo de la cuestión: el
sistema patriarcal puede permitir alguna compositora en el pasado, incluso que haya podido vivir de su trabajo, pero existen
olimpos de poder a los que las
mujeres, todavía hoy, taceant, como la Academia, o la Escuela, y
la Historia; sí, con mayúsculas,
pues el Poder del Saber “de verdad”, el “bueno”, todavía es cosa
de hombres.
El canon musicológico impone sus reglas, menos mal que
Susan McClary nos abrió los
ojos y los oídos, a la musicología feminista, todavía escueta
alertan
sobre
consumo
“lúen nuestro
paísun
pero
no por ello
dico
y de
fin de
del
menos
firme.
Lossemana”
conservatojuego.
Por llenos
ello, hay
moday
rios están
de una
mujeres
en auge de organizar timbas
ilegales de póquer en plan after
hours, cuando cierra un bar. O
incluso en chalets apartados,
en las que el jugador participa
de una especie de “todo incluido” con droga, prostitutas, comida, bebida. “Estas sesiones
pueden durar una noche o todo
el fin de semana, según lo que
se pague al organizador, y hay
bastante dinero encima de la
mesa”, apunta Llopis.
Y es que si bien el juego, con
la amenaza de la escasez, reverdece por la posibilidad de conseguir dinero a toda velocidad,
también lo hace como dispensador de adrenalina. Los grandes casinos físicos españoles
organizan torneos de póquer
auspiciados por casinos virtuales de Internet, la mayoría radicados en paraísos fiscales o en
el ámbito anglosajón (la regulación online aún no existe en España). Hasta se dan campeonatos de póquer para universitarios, ya que ellos se han convertido en grandes jugadores en
los últimos años. Siguen el
ejemplo de Raúl Mestre, un es-

las aulas de composición; sin
embargo, en la programación
al uso dominan los varones,
siendo las mujeres la excepción. La docencia de la música,
en los niveles elementales y profesionales es mayoritariamente
femenina; cuando llegamos a
los Conservatorios Superiores
las grandes posiciones son ocupadas por hombres. Esta desigual proporción se debe sin duda a la inercia del sistema patriarcal, a pesar de las medidas
correctivas introducidas como
la Ley de Igualdad. Así, el valor
de la diferencia, la riqueza de
lo transversal en oposición a lo
lineal y la abundancia cualitativa de la diversidad quedan legislados. Estos conceptos, que
están ya en la calle además de
en la boca de todos nuestros políticos —transversal, diversiLas tragaperras
son
dad, diferencia—
cuando se tralas reinas
los juegos
ta de aplicarlos
a lade
mitad
de la
preferidos
población, de
lasazar
mujeres,
los por
cilos españoles. / getty images

tudiante de Químicas que empezó jugándose 0,50 euros en
la Red y que, según él mismo
confiesa en su página web, se
percató “de que en el póquer se
podía ganar mucho dinero por
el hecho de que una inmensa
cantidad de gente estaba dispuesta a apostarlo sin tener
idea de lo que hacía”.
Empezó a usar estadísticas
y a ganar torneos de más de
50.000 dólares. Hoy, según él
mismo relata, vive holgadamente y juega en diferentes
convenciones mundiales. “Él
es el modelo para muchos”, explica otro jugador español universitario, aunque reconoce
que lo normal es que para que
uno gane, tiene que haber muchos que pierdan.
“Yo mismo también jugué
por Internet, pero a las tragaperras”, explica David Fernández, autor del libro Diario de
un ludópata, recién publicado
por Éride Ediciones. Ahora David tiene 25 años, pero a los 21

+

.com

E Especial
Marisa
Manchado Torres es comClaves del
sorteo de del
Navidad
positora
y vicedirectora
Conservay cómo
seguirlo
en de
vivo.
torio
Teresa
Berganza
Madrid.

�30

EL PAÍS, sábado 20 de diciembre de 2008

OPINIÓN
Eluana Englano
Cuenta la historia que el filósofo
italiano Cremonini se negó a acercar su ojo al telescopio de Galileo
para no verse obligado a admitir
la existencia de los planetas mediceos. Cremonini revive hoy en la
sonrisa de Il Cavaliere. Berlusconi, desafiando una sentencia del
Tribunal Supremo, prohíbe la
muerte digna de Eluana Englano,
en estado vegetativo irreversible
desde hace 17 años. De esta manera, Il Cavaliere se niega a aceptar
que la vida no es propiedad divina. Se niega a ver la realidad para
no alejarse así de su tribuna de
Padre Salvador.— Francisco Garcia Castro. Estepona, Málaga.

Ayudas a la banca
Las intenciones del Gobierno de
promover la dinamización de la
economía a base de ofrecer avales y garantías millonarias a las
entidades financieras, es una medida que nace muerta, ya que si
no se empieza por investigar a las
propias entidades, a sus directivos, y a exigir a través del Banco
de España que los bancos y cajas
de ahorro, se vean obligados a
que la concesión sea real y efectiva de préstamos e hipotecas a particulares, profesionales y pymes
como condición imprescindible
para obtener el aval del Gobierno,
sólo servirá para propiciar más
de lo mismo, que los bancos saquen más tajada de la situación
actual.— Antonio Calvo Mínguez.
Ibiza.
El señor Morante está acertado
en su carta del día 15 de diciembre al preguntarse por qué el Gobierno no avala directamente a
los peticionarios de crédito. Pero
también debería preguntarse para qué quieren las entidades financieras las inyecciones de liquidez que el Gobierno les ha proporcionado, y les seguirá proporcionando, si no van a dar crédito.
Asimismo, debería preguntarse
este directivo por qué las propias
entidades financieras han sido

Los Estados
Unidos
de Europa,
reinventados
Viene de la página anterior
moneda, bandera y un himno, la
parte coral de la Novena sinfonía, de Beethoven, cuya letra, de
Schiller, tradujo mi abuelo Joan
Maragall al catalán: Joia que ets
dels cels guspira / engendrada
dalt del cel. Tenemos la libre circulación. Tenemos incluso un
Comité de las Regiones, que me
honré en presidir durante dos
años y vicepresidir otros dos.
¿Qué más hace falta para ser
realmente los Estados Unidos
de Europa? Quizás una selección nacional europea de fútbol,
que podría ganar incluso a Brasil (sobre todo si nos dejaran poner a Messi en el equipo, aunque con Henry y algún otro de
sus compañeros tendríamos bas-

Cartas al director
El sablazo piramidal
A diferencia de la SGAE, que nos roba a todos por
igual, Madoff robaba sobre todo a los ricos. El
hecho es sobresaliente si se tiene en cuenta que
este mangante ha logrado burlar a personas, empresas e instituciones extremadamente versadas
en asuntos económicos, que tienen a su disposición mecanismos de defensa, control e información de los que el ciudadano de a pie no dispone.
Atendiendo a la cantidad robada y a lo selecto
de las víctimas, uno esperaría encontrar un complicado sistema de ingeniería financiera puesto al
servicio del delito, algún timo nuevo e innovador,
tan manirrotas en las concesiones de crédito hace tan sólo unos
pocos meses. Y ya puestos a preguntar, este señor podría preguntarse si el Gobierno debería, ya
que va a crear múltiples oficinas
receptoras de solicitudes de crédito, aprovechar dicha infraestructura en captar depósitos e inversiones de solicitantes para conceder de esta manera los créditos
directamente, y no los avales a dichos solicitantes.
Seguramente eso es lo que nos
preguntamos muchos, si bien nos
gustaría preguntar, sobre todo a
los directivos de la banca, algunas
otras cosas sobre esta crisis y no
sabemos dónde ni a quién hacerlo.— Eduardo Matiacci. Madrid.

Madre Maravillas
El monje Hilari Raguer publicó el
pasado día 15 un muy amplio artículo en su periódico, con el título E1 trasfondo de una lápida, donde afirma que “el esperpéntico
proyecto de colocar en el edificio
de las Cortes una placa en memoria de la madre Maravillas se ha
disuelto como azucarillos en
agua”. Como humilde promotor
de tan “esperpéntica” iniciativa,
me permito hacer las siguientes
precisiones.
1. Como cuestión previa, no deja de ser llamativo que sea un
monje católico quien se permita
calificar así una decisión claramente respetuosa del hecho reli-

tante). Hemos intentado establecer una Constitución, pero las
dificultades propias de ser tantos y tan distintos a la hora de
ponernos de acuerdo la han frustrado, llevándonos al Tratado
de Lisboa. A pesar del no irlandés, de momento.
Son grandes y notables éxitos
comunes. Pero seguimos lejos
de los Estados Unidos de Europa que Braudel defendía 25
años atrás.
Hace un año un mandato del
Consejo Europeo, encargó un informe sobre el rumbo y los objetivos de la Unión de cara al horizonte de los años 2020 a 2030 a
un Consejo de Sabios o grupo de
reflexión sobre el futuro, formado por personalidades de reconocido prestigio político y académico y presidido por Felipe González. El informe debe estar listo en junio de 2010 (aunque Felipe ya ha anunciado que intentará que sea antes), pero el mandato citado especifica que el grupo
no deberá abordar cuestiones
institucionales, sino trabajar en

brillante, inédito, por lo que no es posible evitar
cierta decepción al comprobar que Madoff ha utilizado el viejo y usado sablazo piramidal, el de toda
la vida.
Hemos visto salir tranquilamente a este criminal de los juzgados. Tranquilamente, ha vuelto a
su casa gracias a una decisión judicial incomprensible, que evoca lo dicho por otro famoso delincuente al sostener que Estados Unidos es un país
maravilloso donde basta tener dinero para ser
inocente.— Jacobo Saucedo Jiménez. Dos Hermanas, Sevilla.

gioso y que la Mesa del Congreso
de los Diputados adoptó con el voto unánime de todos sus integrantes presentes y pertenecientes a
la práctica totalidad del arco parlamentario español —PSOE, PP,
CiU, PNV—.
2. El acuerdo ni tenía ni tiene
ningún “trasfondo”. A veces, don
Hilari, le buscamos tres pies al
gato cuando sencillamente tiene
cuatro. Quiero decir, que mi propuesta y la decisión de la Mesa no
tiene otra pretensión si no hacer
“normal en el Congreso lo que es
normal a nivel de calle”: las calles
de Madrid y la práctica totalidad
de las calles del mundo están llenas de placas que evocan un sencillo hecho histórico biográfico,
como el de recordar que entre los
muros de un determinado edificio nació, vivió o murió un personaje que por diversas circunstancias alcanzó notoriedad pública.
3. Este hecho, en concreto el
de nacer en un edificio hoy dependencia del Congreso de los Diputados, se dio en una persona, María Maravillas Pidal y Chico de
Guzmán, que al convertirse, el
año 2003, en santa Maravillas de
Jesús, alcanzó notoriedad pública. La Constitución prohíbe expresamente cualquier discriminación por creencias religiosas.
Resulta sorprendente por radicalmente inconstitucional, que una
mujer cuya relevancia pública se
derive directamente de su fe religiosa se la discrimine por este
hecho.

4. No es mi pretensión hoy debatir con don Hilari sobre historia de la Iglesia y de la Guerra
Civil española, simplemente quiero confiar en que sus estudios
sean más solventes que los que se
derivan de ese artículo lleno de
flagrantes inexactitudes y errores
de bulto con relación a la vida de
la madre Maravillas.
5. Sólo me permito una reflexión final en voz alta: ¿Cómo se
explica el autor que esta monja,
según él, tan aislada y tan desobediente al Concilio Vaticano II, sea
considerada, en tanto que fundadora, como la santa Teresa de Jesús del siglo XX, como reiteradamente consta en sus procesos de
beatificación y canonización, y haya merecido ser considerada santa por la Iglesia católica?— Jorge
Fernández Díaz. Diputado por
Barcelona y vicepresidente tercero del Congreso de los Diputados.

el marco que establece el nuevo
Tratado de Lisboa. 2010, 2020,
2030… Europa es compleja y por
ello lenta. El mundo no va al mismo ritmo. El mundo va rápido,
los ritmos económicos exigen
respuestas inmediatas. Los conflictos internacionales y sus víctimas no pueden esperar más.

blicaba, también en este periódico, un artículo en ese sentido.
Falta un liderazgo al servicio de
una idea, la idea de la Europa
Común, donde los ciudadanos,
recuperando a Braudel, seamos
libres e iguales, cada cuál con
su acento y sus manifestaciones culturales, hermanas y distintas.
Hacia esta dirección remaba
el plan de Bolonia para conseguir un espacio europeo de educación superior único y homologable, con universitarios y después profesionales europeos de
verdad, circulando y ejerciendo
libremente por toda Europa.
Animo a nuestros líderes y
pensadores a que aceleren el ritmo de la construcción europea.
A Felipe y su grupo de reflexión
a que no espere a 2010, a que
levante la bandera europea bien
alta y proponga medidas de presente. La crisis puede ser una
muy buena oportunidad.
Recientemente me he adherido, junto al mismo Felipe González, Prodi, Santer y otros desta-

Falta un liderazgo
al servicio de la
idea de la Europa
de los ciudadanos
Como subrayaba Lluís Bassets hace unos días, cada Gobierno se ha vuelto hacia su Estado.
La Alemania de Merkel parece
paralizada a nivel europeo por
sus problemas internos. Si el
país del himno no está por la
labor, ya me dirán.
Quizás haya también un problema de liderazgo, en el mundo y en Europa. Sanguinetti pu-

¿Por qué renunciar?
Aquellos que tanto critican a los
socialistas catalanes por votar a favor de los Presupuestos del año
que viene, que me expliquen cómo
deberíamos pasar el año 2009 en
un contexto de crisis económica
como la que vivimos, y que ya han
advertido que será peor, con unos
Presupuestos del Estado prorrogados. Decir no a los Presupuestos
supone decir no al dinero previsto
en inversiones y en aplicación de
políticas como la Ley de Dependen-

cia, que ya se ha visto que la dotación inicial es del todo insuficiente.
¿Y esto es defender Cataluña?
Entiendo que necesitamos un
nuevo modelo de financiación para Cataluña, y de hecho no se han
roto las negociaciones que se
mantienen con el Gobierno español, pero eso no quiere decir que
debamos renunciar al resto.
Entiendo también que los 25
diputados del PSC podían haber
hecho más presión sobre el Gobierno de Madrid, pero ésta no es
la única manera de conseguir
una buena financiación. Parece
que se da por hecho el fracaso
para conseguirlo, y es aquí donde
se equivocan del todo.— Pilar Tataret. Granollers, Barcelona.

Derecho a casa
Dos niños de un año y tres meses
han muerto en el incendio de su
infravivienda junto al Salobral.
Mientras por el centro miles de
personas buscan regalos de navidad, en la otra cara se dan estas
situaciones. Al parecer, los dos
niños fallecidos y su familia se
habían vuelto a instalar en este
poblado porque formaban parte
de los desafortunados que no fueron realojados en una vivienda
social. No cumplían los requisitos: haber residido en Madrid
más de dos años o no doblar el
salario mínimo interprofesional.
La Constitución, que cumple ahora 30 años, dice que los españoles tenemos derecho a una vivienda digna. Hay que reflexionar si
la Ley Fundamental es mero papel mojado o tiene sentido hoy
en día.— Rosa de Lera. Madrid.
Los textos destinados a esta sección no
deben exceder de 15 líneas mecanografiadas. Es imprescindible que estén firmados
y que conste el domicilio, teléfono y número de DNI o pasaporte de sus autores.
EL PAÍS se reserva el derecho de publicar
tales colaboraciones, así como de resumirlas o extractarlas. No se devolverán los
originales no solicitados, ni se dará información sobre ellos. Una selección más
amplia de cartas puede encontrarse en
www.elpais.com.
CartasDirector@elpais.es

cados líderes europeos, a una declaración promovida por una
asociación de la que formo parte, Nôtre Europe, fundada por
mi maestro europeo, Jacques
Delors.
Se titula Face à la crise, un
besoin d’Europe. En ella se apela a la necesidad de más Europa para afrontar la crisis económica. Al final de la declaración
proponemos que para las próximas elecciones al Parlamento
Europeo (junio de 2009) cada
familia política europea presente un candidato a presidente de la Comisión Europea, y
que estos candidatos debatan
entre sí, ofreciendo directamente a los ciudadanos europeos la oportunidad de conocer sus visiones e ideas y dando mucha más visibilidad y
proximidad a los que nos representan en Europa. Sería un paso más. Decisivo.
Pasqual Maragall i Mira, ex presidente de la Generalitat de Cataluña y
del Comité de las Regiones.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13449">
                <text>4445</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13451">
                <text>Los Estados Unidos de Europa, reinventados</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13452">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13454">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13455">
                <text>El País</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13457">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13458">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13459">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13460">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13461">
                <text>Nació</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13462">
                <text>Federalisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13463">
                <text>Braudel, Fernand</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14532">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40514">
                <text>2008-12-20</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13450">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="888" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="312">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/888/0000000973.pdf</src>
        <authentication>45e38e642068f20157f56c10dcaf59f1</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41996">
                    <text>4

EL PAÍS, martes 25 de noviembre de 2008

CATALUÑA

El 87% de los catalanes juzga positiva
la pertenencia a la Unión Europea
El 95% opina que la UE debería exigir a sus miembros prestaciones mínimas
CARLOS VACAS
Barcelona
El 87,8% de los catalanes juzga
de forma positiva su pertenencia a la Unión Europea (UE), según los resultados de la encuesta “¿Qué Europa queremos?”,
que ayer presentó en el Palau de
la Generalitat el secretario de Estado para la UE, Diego López Garrido.
A pesar de este apoyo, sólo el
66,6% de los catalanes se sienten muy o bastante unidos a la
UE. Otros espacios identitarios
tienen más relevancia: el 88,9%
se declara vinculado a su nacio-

nalidad, el 75,8% a España (el
87,9% en el conjunto del Estado
e incluso el 80,2% se siente ciudadano del mundo (el 75,8% en
el conjunto de España).
El 63,7% de los catalanes juzgan insuficiente el espacio que
los medios de comunicación dedican a Europa, y el 47,8% cree
que no dispone de mecanismos
para participar en las decisiones
europeas.
Los ciudadanos sí parecen interesados en una UE fuerte que
mantenga su modelo social. Excepto en la gestión de los impuestos, la mayoría considera
que la UE debería compartir

con los Estados la capacidad de
decisión en todos los ámbitos políticos, y alrededor del 95% de
los catalanes cree que la UE debería exigir a los países miembros prestaciones sociales mínimas.
La coincidencia entre los ciudadanos catalanes y los del resto de España también se manifiesta al situar el medio ambiente y la inmigración como los
principales retos de la UE en los
próximos años o en su amplio
rechazo a la directiva europea,
que permitiría ampliar la jornada laboral hasta 65 las horas semanales.

Sin embargo, algunos matices importantes caracterizan a
los catalanes: el 69,1% cree que
los inmigrantes no comunitarios deberían poder votar en las
elecciones municipales, frente
al 67,4% del conjunto estatal; el
19,8% frente al 14,6% ve Europa
como un modelo social; el 47,6%
considera que la UE debería
usar referendos en temas importantes, tres puntos más que en
el conjunto estatal, y un menor
porcentaje, el 68,2% frente al
73,8%, estaría a favor de unas
fuerzas armadas europeas.
El estudio, realizado por la
Fundación Alternativas en cola-

Barcelona, capital del Mediterráneo
ANÁLISIS

Pasqual Maragall
Ahora, cuando Barcelona acaba de ser elegida como sede permanente de la Unión por
el Mediterráneo, convendría recordar que
el 21 de mayo de 1990, en el Saló del Consell
de Cent del Ayuntamiento, el entonces ministro español de Asuntos Exteriores, Francisco Fernández Ordóñez, planteó la conveniencia de la creación de una conferencia
de seguridad y cooperación en el Mediterráneo.
Han pasado 18 años desde aquella primera alusión a lo que siempre he considerado
como una necesidad de primer orden: la de
promover y facilitar la cooperación, el diálogo, el entendimiento entre las dos orillas
del Mediterráneo. Un diálogo que no siempre ha existido y que cuando se ha producido no siempre ha sido fácil.
Tuvieron que pasar cinco años hasta
que en noviembre de 1995 Barcelona fue la
sede de la 1ª Conferencia Intergubernamen-

tal Euromediterránea. En el mismo Saló de
Cent, al dar la bienvenida a los participantes de la cumbre, les recordé que la promoción de mecanismos de diálogo en el Mediterráneo era urgente y precisé de que desde
Cataluña siempre se han visto con incomodidad los intentos de dividir este mar que
nos une, separándolo entre un norte y un
sur, entre un oriente y un occidente. “Aquí”,
les dije, “tenemos claro que el Mediterráneo es precisamente un punto medio en la
tierra, de ahí su nombre: un mar rodeado
por tierras, hablas y religiones diversas; un
punto de encuentro tanto como de confrontación”.
De aquella primera conferencia nació el
llamado Proceso de Barcelona, del que salieron un montón de acuerdos cargados de
buenas intenciones. Lamentablemente, con
el paso de los años pudimos constatar que
buena parte de estos propósitos quedaban
arrinconados o, en el mejor de los casos,
funcionaban a marcha lenta.
Tuvieron que pasar 10 años para que se
celebrara una segunda conferencia que, ló-

gicamente, tuvo a Barcelona como escenario. El Palau de Congressos del Fòrum contó con un altísimo nivel de representantes
políticos internacionales. Conclusión: había
que reedificar y adaptar a la nueva situación política y económica de la zona mediterránea lo que se había empezado a diseñar
10 años antes.
Como presidente de la Generalitat, quise que de manera paralela, y en estrecha
colaboración con la conferencia, Barcelona
acogiera aquellos mismos días la Conferència Euromed Barcelona+10 y la Conferència Euromed Dones Barcelona+10, ambas
promovidas y organizadas por el Gobierno
de Cataluña. En estos dos encuentros se
subrayó la potencialidad de la red que forman los gobiernos locales y regionales para
concretar las grandes declaraciones internacionales en acciones sobre el territorio.
Por ello, en sus conclusiones, se reivindicó
la inclusión de esta perspectiva local y regional a la hora de diseñar lo que ahora es la
Unión por el Mediterráneo, con sede en Barcelona.

Diego López Garrido.

boración con el Ministerio de
Asuntos Exteriores y de Cooperación, recoge las opiniones de
más de 2.500 ciudadanos (300
de ellos catalanes) y orientará la
presidencia española del Consejo de la UE el primer semestre
de 2010.

Pero no acabó aquí la voluntad de la Generalitat de trabajar en pro de este diálogo
mediterráneo. Buena parte de la acción exterior de entonces se basó en reforzar la
cooperación con los países de la ribera sur
del Mare Nostrum (especialmente con Marruecos y Argelia), pero también con Jordania, Palestina e Israel. Precisamente dedicamos un especial interés a promover la ayuda internacional al establecimiento de un
Estado palestino viable. El diálogo permanente con Turquía fue y sigue siendo una
necesidad imperiosa.
En esta misma línea mediterránea, no es
casualidad que Cataluña cuente con uno de
los mejores think tanks especializados en
esta materia: el Instituto Europeo del Mediterráneo. Tampoco lo es que entre los objetivos de la eurorregión Pirineos-Mediterráneo, que promovimos e impulsamos, figure
el de desarrollar acciones conjuntas destinadas especialmente a los países del Magreb.
La Unión por el Mediterráneo empezó a
forjarse en Barcelona y era inevitable que
Barcelona fuera escogida como su sede, como su capital.
Pasqual Maragall es ex presidente de la Generalitat

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13464">
                <text>4446</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13466">
                <text>Barcelona, capital del Mediterráneo</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13467">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13469">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13470">
                <text>El País</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13472">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13473">
                <text>Mediterrània</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13474">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13475">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13476">
                <text>Euroregió</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13477">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14533">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40515">
                <text>2008-11-25</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13465">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="889" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="313">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/889/0000000976.pdf</src>
        <authentication>a06ab7a5e5c02514c5ceb9aef8edb83a</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41997">
                    <text>2

EL PAÍS, jueves 25 de diciembre de 2008

CATALUÑA

AENA 0-Aerolíneas 10
Viajamos a Buenos Aires para estar con nuestra hija en la hora
del parto de nuestra nieta Maia.
De Barcelona salimos casi dos
horas tarde y eso lo fastidió todo
como luego se verá.
El avión y el vuelo estuvieron
apacibles y bien servidos. Pedí sacar la nariz en cabina pero la tormenta inicial no ayudaba. La música era excelente y la comida,
potable. Como Diana es de mucho madrugar y me hizo levantar a las seis, medio nos dormimos en el cacharro volador. Entre sueño y sueño disfrutamos
de unos auriculares divertidos a
través de las cuales un cómico
argentino, no sé si llamado Cacho, de altísima calidad, relataba
sus penas con un punto de autoironía que es muy típico de ese
país que siempre fue maravilloso y nunca se lo creyó del todo
—y por cierto cuando se lo creyó
fue mal, peor que nunca—.
El Hotel Central, donde nos
refugiamos al llegar a Buenos Aires, luego de llegar, está en la
esquinita de Solís con Alsina. De
ahí hasta donde vive mi hija y
residimos, pasamos una de las
medias noches más rocambolescas de la ya de por sí complicada
vida que nos llevamos en los últimos 25 años, un cuarto de siglo a
ritmo de marcha turca.
Déjenme intercalar que Alsina fue el gobernante, de origen
probablemente catalán, al que
no se le ocurrió otra cosa que
querer separar la Tierra de Fue-

PASQUAL
MARAGALL
Crónica de
un viaje
Barcelona /
Buenos Aires

go, la punta de la bota, del resto
del continente, para que los inditos no pudieran marchar para el
norte. En realidad, el Sur (y las
largas marchas a pie) es elemento indispensable para comprender a este país de caminantes.
País en el que, por cierto (y en
mala hora), se suprimieron los
trenes de largo recorrido para
consagrar al nuevo rey de la tierra, el automóvil, y para beneficio de los nuevos ricos del mundo, los petroleros.
Pues bien, en la esquina de
Alsina y Solís, en un solícito hotelito, pasamos Diana y yo media
noche por lo que justo ahora explicaré.
El avión no fue puntual debi-

do a problemas en AENA (Asociación Española de Navegación Aérea, antes creo que Asociación
Española Nacional de Aeropuertos, o sea dos veces nacional, algo hemos retrocedido en nacionalismo). El caso es que el avión
llegó tarde —sólo una hora tarde
gracias a la pericia de los
pilotos— pero lo suficientemente
tarde como para que sucediera
lo que ahora les cuento.
Mientras en el aeropuerto
Diana conseguía, la verdad todavía no sé cómo, recuperar el
enorme cajón que contenía un
precioso cuadro alargado que
pendía de la pared de mi habitación de trabajo en Barcelona, para que los hijos tuvieran acá una
fiel imagen de nuestra ciudad,
yo me fui andando a la otra terminal de Ezeiza para ver de encontrar a los hijos, que extrañamente no aparecían. ¿Estarían
de parto? En realidad, no sería
extraño: a eso habíamos venido;
al nacimiento de nuestra nieta
argentina.
El caso es que al no encontrarlos en ninguna de las dos terminales agarramos un taxi y nos
fuimos al domicilio de mi hija,
donde escribo esto ahora en el
fresquito de la noche de casi verano… sin encontrar entonces a
nadie, a pesar de secar las tiras
de todos los timbres que llegamos a tocar. Nuestros hijos, sin
embargo, no estaban de parto,
estaban deambulando desde mucho antes, inquietos por el retra-

so, por los dos Eceizas, el de la
terminal A y el de la B. Sin encontrarnos.
Inquietud, pesquisas, policía… ¿No nos habrían raptado?
Un susto mortal… mientras dormíamos como angelitos en el
Central.
Finalmente, por métodos policiales que aún no he acabado de
entender, se localizó el taxi en
que habíamos viajado hasta el
centro de la ciudad, se despertó
al taxista, un auténtico crack que
puso a nuestros hijos sobre la pista de nuestro paradero y hete
aquí que nos despiertan en medio de la cálida noche bonaerense. Un fiel amigo de nuestros hi-

“El Sur es elemento
indispensable para
comprender a este
país de caminantes”
jos se presenta entonces en el hotel; salgo a ver qué pasa en pijama y nos cuenta lo sucedido. Son
las cuatro de la madrugada de la
noche más larga en muchos
años. Porque antes del madrugón, en vista de que el hotelito
provisional no servía comidas,
me había ido yo hasta casi al Obelisco a comprar comida cocinada,
por cierto excelente, que nos zampamos con gusto. En el trayecto,
cómo no, tropecé con gentes que

¿Feliz Europa 2009?
El año nuevo que se acerca promete poner más a prueba si cabe
la construcción europea. La combinación de elecciones al Parlamento Europeo en junio de 2009,
con el constante y exigente escrutinio que implica para los gobernantes del continente el buscar
respuestas apropiadas a una crisis que se acrecienta cada día, pone a la debilitada Unión Europea
en el centro de las expectativas y
también de las críticas. En momentos como éstos resulta conveniente mirar hacia atrás y tratar
de evitar el persistir en errores
que nos han conducido justo donde estamos.
La cumbre de Lisboa de 2000
apuntó en una dirección que ahora muestra con toda su crudeza
sus contradicciones y límites. La
idea de combinar máxima competitividad económica con altos grados de la llamada “cohesión social”, puede resultar, en estos momentos de efusividad y buenos deseos, como una fenomenal carta a
los Reyes Magos. Ocho años después, y tras ver como el empleo se
desmorona en Europa, aumenta
sin cesar la precariedad y cada gobierno nacional se busca la vida
como mejor puede, no está la cosa como para tirar cohetes. El
mes de octubre del año 2005, en
una reunión informal de jefes de
Estado y Gobierno, en Hampton
Court y bajo la presidencia de
Tony Blair, se avanzó lo que algunos conocen como la “agenda de
Hampton Court”, en la que se pre-

Joan
Subirats
“¿Qué más nos ha de
suceder para que los
actores sociales con
voluntad de cambio
salgan de sus guaridas
local-nacionales?”
tendía aparentemente buscar maneras de avanzar en la globalización, sin que ello causara graves
estropicios en las dimensiones de
la justicia social. Como decía un
comentarista de la BBC en aquellos días, “los líderes de la Comisión quieren demostrar que les
preocupa la vida cotidiana de los
europeos, y quieren lograr aumentar su seguridad, reducir el
crimen y la inmigración ilegal, o
abaratar la energía…, pero después de largas parrafadas, pocas
ideas concretas de cómo hacerlo”.
Anthony Giddens afirmaba en un
artículo publicado por el think
tank europeo, Policy Network en
2006, “debemos introducir el concepto de justicia social en el nú-

cleo del debate sobre Lisboa. No
basta con realizar declaraciones
vagas sobre la reducción de la exclusión social… Necesitamos demostrar con hechos que la reforma (de Lisboa a favor de la globalización) podría promover la justicia social en lugar de erosionarla”. Pues bien, señor Giddens, aún
esperamos que se nos demuestre
con hechos ese alegato.
En pleno despliegue de la crisis producida por una manera reduccionista, por económica y financiera, de entender la globalización, observamos cómo se sigue
produciendo la paradoja de que
se habla de “modelo social europeo”, cuando de hecho existe una
multiplicidad de maneras de
afrontar las desigualdades sociales en Europa. Por otro lado, las
propuestas de Andre Sapir en su
informe de 2004 (más mercado
único, más inversión en I+D, mejor política macroeconómica europea, más convergencia europea, más eficiencia en regulación,
menos gasto en agricultura y redimensionar el presupuesto europeo), propuestas que obtuvieron
notable consenso en estos años a
pesar de no considerar los aspectos sociales, hoy han quedado obsoletas o desfasadas. Y a pesar de
todo, es cierto, como ha afirmado
uno de los políticos europeos que
mantienen más credibilidad, Jacques Delors, que “la ficción de las
soberanías nacionales y de la omnipotencia de los gobiernos nacionales es más sólida que nunca. An-

te este letargo contagioso, analizar, demostrar la utilidad de Europa… constituye una urgencia saludable”. Quizá ha llegado el momento de empezar a plantear en
serio el espacio político europeo
como aquel que permite estructurar alternativas de escala similar
a los retos que la crisis nos plantea. Y para ello es evidente que el
espacio y la lógica “Estado-nación” sea totalmente insuficiente.
¿Qué más nos ha de suceder para
que los actores sociales con voluntad de transformación social salgan de sus guaridas “local-nacionales”? ¿Pueden los sindicatos seguir preocupándose o movilizándose ante las decenas, centenares, o miles de empleos amenaza-

Hay que evitar que
lo social acabe en
“políticas de final
de cañería”
dos o simplemente perdidos, sin
entender que la respuesta no puede ser sólo local-nacional? ¿Cuál
es el sujeto político que encarna
esas alternativas de otra Europa?
¿Pueden seguir decidiéndose el futuro de Europa en referendos
país por país, en dinámicas en
que se habla más de Carla Bruni,
de las salidas de tono de Berlusconi o del nivel impositivo de Irlanda que de qué queremos que sea

me conocían y nos echamos fotos, que deberán llegar en su día
a mi despacho de Barcelona.
En fin, todo acabó en boda,
como se suele decir. Aquí estamos la mar de bien instalados,
con unos hijos adorables, paseando por Buenos Aires y pasándolo
bien.
Mientras esto escribo escucho en mi ordenador a Glen
Gould interpretando música primero barroca y luego romántica:
ahora suenan las sonatas de Beethoven. Y recuerdo el día memorable en que Daniel Barenboim,
hace un año, interpretó cosas parecidas, pero también música argentina, en la 9 de Julio. Cuántos
recuerdos, cuánta felicidad.
En el recuadrito de debajo de
mi ordenador van apareciendo
intermitentemente avisos diciendo que estamos conectados y seguidamente que no lo estamos.
La verdad es que los cambios
que hay que hacer, entre Europa
y América, en esos cacharritos
llamados ordenadores sin los
cuales no sabríamos ya vivir es
cosa de expertos. Yo sólo sería
incapaz de adaptarlos, pero mi
mujer (que fue informática de
profesión antes de cometer la
osadía de casarse conmigo) y mi
hija, que simplemente tiene la
edad en que todos estos artilugios son un juguete fácil de manejar, me tienen bien asistido.
A ellas dedico ese artículo nocturno, mientras duermen plácidamente en la noche argentina.

Europa en los próximos años? Necesitamos dimensión política europea para afrontar una agenda
europea y global. Necesitamos redes de actores europeas que planteen dilemas a la altura de los
tiempos. La resistencia, la construcción de alternativas, o la simple voluntad de incidir en las políticas, nación a nación, país a país,
ya no es posible. Hemos de abordar los problemas de Valladolid,
Poble Sec, Roma y Kreuzberg en
clave europea, en matriz europea,
sin olvidarnos de lo que ocurre en
cada sitio, pero sin desconectarlo
de lo que ocurre por doquier. La
perplejidad de Europa refleja la
perplejidad de sus élites y las urgencias desatendidas de sus bases
sociales. Hace años, el politólogo
alemán, pero buen amigo, Wolfang Merkel, situaba en cinco puntos los elementos clave de la justicia social en términos contemporáneos: la lucha contra la pobreza
como palanca de empoderamiento
social, una educación lo mejor posible y lo más accesible posible,
un empleo seguro para los que estén dispuestos y preparados, un
sistema de bienestar que ofrezca
protección y seguridad, limitar
las desigualdades de renta si ponen en peligro los otros postulados. Para unos es insuficiente, para otros, excesivo, pero no sería
un mal comienzo en momentos
como los actuales. Convendría
añadir un claro impulso de la economía social y cooperativa, para
evitar que las políticas sociales se
acaben convirtiendo en “políticas
de final de cañería”, que gestionan residuos, pero no evitan su
generación. Feliz Europa Social
para todos y todas.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="43">
            <name>Identifier</name>
            <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13478">
                <text>4447</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13480">
                <text>AENA 0-Aerolíneas 10</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13481">
                <text>Article</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13483">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13484">
                <text>El País</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13486">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13487">
                <text>Infraestructures</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13488">
                <text>Aeroports</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13489">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13490">
                <text>Argentina</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14534">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40516">
                <text>2008-12-25</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13479">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="2">
        <name>Articles</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="890" public="1" featured="0">
    <collection collectionId="30">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39357">
                  <text>09.01. Activitat de representació (com a Alcalde)</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="39358">
                  <text>1982-1997</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="43845">
                  <text>Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="3">
      <name>Imatge en moviment</name>
      <description>A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="11">
          <name>Duration</name>
          <description>Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.)</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="13508">
              <text>4:00 min</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13492">
                <text>Vídeo del discurs de Pasqual Maragall a la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13493">
                <text>Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13494">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13495">
                <text>Globalització</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13496">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13497">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13498">
                <text>Companys, Lluís, 1882-1940</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13501">
                <text>Vídeo</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13502">
                <text>Català</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13503">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13504">
                <text>Francès</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13505">
                <text>Anglès</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13506">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13507">
                <text>L'alcalde de Barcelona i president del COOB, Pasqual Maragall, pronuncia el discurs d'inauguració del jocs d'estiu de la XXV olimpíada, a l'Estadi Olímpic (Lluís Companys) de Barcelona, el 25 de juliol de 1992.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14535">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="48">
            <name>Source</name>
            <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37120">
                <text>Vídeo al YouTube:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;iframe width="560" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/9l6mBsRcnsM" frameborder="0" allow="autoplay; encrypted-media" allowfullscreen="allowfullscreen"&gt;&lt;/iframe&gt;</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40517">
                <text>1992-07-25</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="37121">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="891" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="314">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/891/0000001417.pdf</src>
        <authentication>0964280dea0f93c3f2afaf7dbfba43ae</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41998">
                    <text>Acte d’homenatge a Oriol Bohigas

Auditori del FAD | Barcelona, 21 de novembre de 2006
(Lectura de cartes dirigides a Bohigas, per part dels seus autors)

Estimat Oriol,
Si és veritat, com afirmen alguns conspicus
defensors de l’eterna rectificació, que aquests
darrers anys hem posat damunt la taula, més que
mai, la necessitat de superar el vell paradigma del
catalanisme
construït
per
modernistes
i
noucentistes, tu i jo devem representar si fa no fa
dels últims exponents d’uns i altres.
La nostra relació ve de tan lluny que fa una mica de
basarda anar a trobar els orígens....
Però sí que és cert que la nostra amistat no
s’entendria –almenys jo no l’entendria– sense una
dialèctica per mi enriquidora, entre les respectives
maneres d’entendre el món, Catalunya i la ciutat de
Barcelona. Tan enriquidora que sovint la nostra gent
ha patit perquè malentenien les ganes de polemitzar
que hem exhibit amb orgull.
Tu ets fill del noucentisme i no te n’amagues. No te
n’has amagat mai.

1

�No te n’amagaves en l’etapa de la definició de la
Barcelona que volíem refer a través d’un urbanisme
al detall i a l’engròs.
L’urbanisme petit, el que vam –vas– definir com
l’urbanisme de sargidora, amb perspectiva el veig
com un intent reeixit de dignificar la ciutat aplicanthi el zoom. Recordo que una de les primeres
actuacions que ens omplí de goig va ser la de la
placeta Emili Vendrell, a mig carrer Joaquín Costa,
al Raval, aprofitant un enderroc.
I el gros, el dels grans traços, el que només era
possible entendre si hi aplicàvem un objectiu macro.
El que ens va permetre imaginar primer, dibuixar
després i finalment executar la Barcelona gran (no
la Gran Barcelona), la ciutat retrobada. Des de la
Ribera a la Vila Olímpica, des de les àrees de nova
centralitat a les rondes,...
Tampoc te n’amagaves en l’etapa al front de la
cultura de la ciutat, defensant amb vehemència la
necessitat de completar els projectes que havien
donat sentit a l’etapa d’empremta cultural més
extraordinària que mai ha viscut el nostre país, de
la que avui celebrem cent anys.
Perquè és cert que el primer decenni del segle
passat es van forjar els fonaments sòlids del que

2

�hem volgut ser, culturalment parlant, i també ho és
que durant els darrers vint anys, no s’hi va
esmerçar, des del govern de Catalunya, ni la il·lusió
ni l’energia que s’hi va projectar des de Barcelona.
Per a alguns, com deia abans, deu ser sorprenent
que, no havent coincidit en tantes coses, ens hàgim
entès sempre, en un país mal avesat a creure que
només l’assentiment fa avançar. Quan és ben bé a
l’inrevés: si no hi ha fricció –si no hi ha passió– no
hi ha combustió ni energia per a moure res. I jo he
malfiat dels pobles que diuen moure’s només
perquè un home sol –il·luminat o patrici, tan se val–
els guia i mena.
Tu has estat, certament, un home motor, Oriol.
Molts altres han fet una bona feina a remolc de la
teva energia. Ja ho tenen això les societats: homes
que mouen i altres homes que gestionen el
moviment que l’energia motriu ha propiciat.
No vull acabar aquestes ratlles sense un record per
a la teva veïna i companya meva i teva en la brega
municipal, la M. Aurèlia Campmany. Ens discutíem
però ens adoràvem.
Ni vull oblidar les polèmiques sobre el MNAC, amb
Pere Duran i Gae Aulenti, sobre el MACBA amb
Rodés i Meier i sobre la Torre de Comunicacions
amb Norman Foster. Ni la teva dèria reeixida per les

3

�biblioteques. Quantes aventures que vàreu anar
dibuixant de Barcelona triomfant, olímpica i
optimista després de tants anys d’ensopiment.
A tu ho devem en bona part.

Pasqual Maragall

4

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13511">
                <text>Acte d’homenatge a Oriol Bohigas</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13513">
                <text>Auditori del FAD (Barcelona)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13514">
                <text>En l'acte es van llegir cartes dirigides a Bohigas, per part dels seus autors. Pasqual Maragall va llegir la seva.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13515">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13870">
                <text>Bohigas, Oriol, 1925-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13871">
                <text>Arquitectura</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13873">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13874">
                <text>Homenatges i distincions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21770">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14536">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39200">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39201">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40518">
                <text>2006-11-21</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13517">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="892" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="315">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/892/0000001416.pdf</src>
        <authentication>7fe0a07a81b8cf7f47c03bbf55cd2013</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="41999">
                    <text>INTERVENCIÓ DEL PRESIDENT DE LA GENERALITAT A L’ACTE DE PRESA DE
POSSESSIÓ DEL PRESIDENT MONTILLA
Palau de la Generalitat, 28 de novembre de 2006

El meu paper avui és necessàriament discret, com correspon a un president que
dóna pas a un nou president. L’important i rellevant de l’acte d’avui és que la
institució de la Generalitat de Catalunya assegura la seva continuïtat, que és una
continuïtat històrica, ja que esteu assistint al pas del president 127è al 128è, el 7è
president de la Generalitat d’ença de 1931, és a dir, de la Generalitat recuperada. És
cert que, durant prop de 40 anys, la presidència s’exercí des de l’exili i en unes
condicions excepcionals per part del president Tarradellas, però els presidents Irla i
Tarradellas van saber preservar amb dignitat i honor les nostres institucions.
Els haig de dir, personalment, que jo he treballat en aquesta plaça des de 1965
quasi ininterrompudament. Aquesta plaça, que es diu Sant Jaume perquè hi havia
una església que es va treure i va donar lloc al que ara és la plaça, ha vist durant tot
aquest període moments transcendents, importants, emocionants.
El “ja sóc aquí” de Tarradellas; el “tranquil, Jordi, tranquil”, del 23-F; el dia de les
Forces Armades del mateix any, que va representar una recuperació de l’optimisme
democràtic; la petició de fer els Jocs Olímpics a Barcelona; del mateix dia, el 17
d’octubre de 1986 amb dues-centes mil persones a Montjuïc que celebraven
l’atorgament a aquesta ciutat dels Jocs Olímpics del 1992; la supressió de les àrees
metropolitanes de Barcelona i de Londres, un moment difícil; l’èxit, després, dels
Jocs, i, per tant, la nova Barcelona de les Rondes i de l’accés al mar, que va costar
molts diners, dos-cents vuitanta-mil milions de pessetes d’aquell temps, que s’havien
de pagar entre l’any 1987 i el 2006, -i recordo el que tot això va costar a persones
com Santiago Roldán, que hi van deixar físicament i materialment la pell-; el final de
l’era González-Serra; l’entrada del president Aznar; l’assassinat de l’Ernest Lluch,
“Dialoguen”, va dir aquell dia la Gemma Nierga al Passeig de Gràcia; el període
1999-2003 en què les esquerres ja havien tingut més vots, per primer cop, però no
havíem pogut governar: és a dir, que el Partit Socialista havia tingut més vots que
ningú, però no podia governar amb les esquerres perquè no feien la majoria, donada
una aplicació discutible de la llei electoral existent; l’Estatut, el 2005, i un dia més
tard, la pau a Euskadi.

�Bé, doncs, el dia 13 de juliol, d’aquí estant, vaig anunciar que hi haurien eleccions el
primer de novembre i aquestes eleccions han donat una majoria que farà que José
Montilla, un dels altres catalans, sigui president. I això vol dir que som una nació
forta, que confia en ella mateixa i que sap fer dels que hi arriben, ciutadans. És una
equació que no és senzilla, però que Catalunya ha sabut fer i que estic segur que el
president honorarà. Alguns creuen que de catalans ho serem menys, no s’adonen
que justament el món va en la direcció que nosaltres estem marcant, no és que el
món ens segueixi, però estem caminant en la direcció que va el món, que és de
pàtries cada cop més grans. La nostra nova pàtria, ja ho sabem, és Europa; la nostra
nova Catalunya, per tant, haurà de ser una mica més gran, haurà de ser una regió
europea una mica més gran, en la qual nosaltres hi juguem un paper; i el nostre món
és la Mediterrània.
Mireu, tornem al Saló Sant Jordi. El fil històric de lleialtat i de servei al país i a la
ciutadania de Catalunya no s’ha trencat, al contrari, s’ha enfortit, i avui l’autogovern
conforma la normalitat del país i és aquí per quedar-se, per sempre.
Avui podem afirmar que s’han acabat els fets excepcionals i dramàtics en els que el
president de la Generalitat obligava, de tant en tant, a comportament heroics.
Aquesta és la millor de les notícies, és el que passa des de finals del segle XVIII a
França i als Estats Units, però el fet que no exigeixi actes heroics no vol dir que la
presidència de la Generalitat no obligui als seus titulars, a voltes, a situacions difícils,
a vegades dramàtiques, i, en tot cas, a afrontar un desgast important, us en puc
donar fe, no és cap secret. Sé que el president Montilla ho sap i sé que, en aquest
sentit, estarà a l’alçada. També sap que algunes de les grans feines que estaven
pendents fa tres anys avui ja han estat enllestides o encaminades.
Acabo el meu mandat, doncs, amb consciència del deute acomplert. Comparteixo
amb els meus consellers i col·laboradors l’orgull d’haver iniciat un projecte de canvi
de llarg abast. En poc més de 1000 dies hem obert nous camins de llarg recorregut,
hem assenyalat nous horitzons i hem aconseguit algunes fites que crec que són i
seran irreversibles.
Catalunya avui disposa de l’autogovern més ampli i més fort dels tres darrers segles,
Catalunya avui es reconeix més plural, menys monogràfica i més diversa i, per tant,
més lliure, no ens enganyem, més rica i plena, com diu l’himne.
Ja he dit que em considero una persona afortunada per haver estat escollit
democràticament durant un temps per governar el meu país després d’haver estat
alcalde de la seva capital durant 15 anys. No sé imaginar major fortuna que aquesta

�per una persona amb vocació política i, encara més, si aquesta vocació no és la
única possible sinó més aviat el resultat d’una conjunció de factors imprevisibles.
Tinc, per tant, un deure d’agraïment que, probablement, no podré saldar mai del tot i
que podria resumir avui dient, simplement, gràcies, gràcies de tot cor ciutadans de
Catalunya per haver-me fet la confiança de presidir Catalunya i per endegar un
projecte de canvi que ara altres continuaran.
El cert és que jo no plego del tot, recupero una llibertat que durant un temps m’ha
estat vetada, amb tota lògica. Tinc la satisfacció de poder-ho fer en el moment de
traspassar un projecte en marxa a una nova generació, i ho faig amb la tranquil·litat
d’esperit de saber que al capdavant hi haurà una persona que val, que es diu
president José Montilla. Ell no ignora, ningú no ignora, la magnitud del repte que ha
acceptat. Amb ell, el treball, el rigor i el sentit del deure, i la passió per servir el bé
comú, estan ben garantits. Conformen els valors i les actituds d’un patriotisme de
pedra picada en el millor sentit de la paraula que no necessita ser proclamat; un
patriotisme que no ve dels pares sinó que ha estat creat per la persona que avui, ja
investida president de la Generalitat, pren possessió del càrrec i assumeix la
responsabilitat del comandament de la institució.
Acabo expressant el meu desig que l’encert i l’èxit acompanyin la bona feina del
president José Montilla i del seu govern. President Montilla, em tindreu a la vostra
disposició, al vostre costat, em teniu des d’ara, per sempre, a la vostra disposició
Moltes gràcies.

Pasqual Maragall

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13518">
                <text>Intervenció del president Maragall a la presa de possessió del president Montilla</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13521">
                <text>Paraules del president sortint, Pasqual Maragall, en l'acte de presa de possessió del president entrant José Montilla.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13522">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13868">
                <text>Montilla, José, 1955-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="47023">
                <text>President de la Catalunya. Generalitat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="47024">
                <text>Catalunya. Generalitat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14537">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39184">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39185">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40519">
                <text>2006-11-28</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="47139">
                <text>Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13524">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="893" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="316">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/893/0000000812.pdf</src>
        <authentication>ce3535a9834f88d8b5ce2a9773437457</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42000">
                    <text>Taula rodona “50 anys després: èxits i reptes per una Unió Europea més forta”
Organitzada pel Partit Demòcrata Europeu (PDE) amb motiu de la celebració a Roma de la seva II
Convenció Internacional.
Roma | 01/12/2006

Moderador:
Lo ringrazio soprattutto della tenuta di fronte all’assalto dei colleghi fotografi.
Volevo coinvolgere Pasqual Maragall su due questioni: una, diciamo così, nella sua
veste più recente, e cioè se l’Europa delle autonomie può essere una delle chiavi per
rendere questa istituzione [che] —come stiamo vedendo, affronta questo momento di
difficoltà e di credibilità di fronte ai cittadini—, per rendere questa grande missione
più vicina e più appassionante per i cittadini, e però anche cominciare con lui a
scivolare verso un tema, diciamo così, “politico”: Pasqual Maragall, per quanto per
certi aspetti anomalo, è un dirigente socialista. Mi interessa capire a che punto
siamo, e se è auspicabile che si completi —e come―, visto che siamo nella sede del
congresso del Partito Democratico Europeo, un processo di bipolarizzazione
europea. Cioè, se è auspicabile che i cittadini, nel cercare di capire qualcosa anche
della politica europea, non possano essere anche aiutati cominciando a riconoscere
degli schieramenti che si confrontano su grandi temi all’interno dello spazio politico
europeo.

Pasqual Maragall:
Grazie. Io sono socialista, evidentemente, ma questo non significa che io sia
d’accordo con l’Europa bipolare. Perchè io sono socialista, ma sono anche catalano,
vedete... Allora voi capirete subito che da questo punto di vista si deve avere una
visione più relativista dei dualismi tradizionali. Se permettete io parlo francese
perchè, anche se sono stato a Roma un anno, è stato molto tempo fa, penso che si...
non va male per il momento ma dopo diventa un po’ [complicato].
Vous savez que j'ai été le président du comité des régions de l'union européenne
pendant deux années. À ce moment-là nous avons fusionné les deux organisations,
ce qui était difficile, de faire disparaître deux choses et de les unifier. Nous avions
fusionné la CEMR, c'est-à-dire le Conseil européen des municipalités et régions et la
Fédération mondiale des villes jumelées qui était présidée par Jorge Sampaio qui
après a été le Président, comme vous le savez, de la République du Portugal, n'estce pas. Alors je pense que les pays sont trop petits en Europe pour pouvoir vraiment
avoir la taille des problèmes auxquels ils se confrontent. Vous savez, moi je suis
Catalan et je suis en Espagne, tout comme les Basques qui sont ici aussi. Dans cet
ordre disons, accepter - c'est un ordre d'ailleurs accepté par le Parlement espagnol
dans l'approbation du Statut de la Catalogne, et justement il y a... moi je pense aussi
acceptée au Québec une formule semblable à celle-ci, mais moi je suis finalement et
surtout européen. Dans un monde ouvert, il faut ouvrir ses fenêtres, il faut avoir de la
taille, autrement si le monde devient ouvert et l'on reste fermé dans son petit coin,
dans sa petite identité, c'est très bien, c'est très « chaud » disons, mais dehors il fait
froid, il faut se mettre d'accord avec les autres pour être quelqu'un dans un monde
ouvert, ce n'est pas la même chose qu'un monde fermé une nation.

�Deuxième chose, il manque aujourd'hui, je pense, un parti européen. Quand on a fait
la Constitution européenne, on a parlé de l'Europe [comme] une Union toujours plus
proche, mais il faut que cela devienne une réalité. Une Union toujours plus proche où
tout serait fait « aussi près que possible » [comme] disait la chanson. Alors il faut
l'appliquer... Si le principe de subsidiarité devient seulement un nom vide de contenu,
alors cette Europe-là n'intéressera pas les gens. Il faut absolument que le principe de
subsidiarité soit, n'est-ce pas, traduit dans des actions concrètes.
Troisième point : pourquoi pas un parti démocrate européen ? Écoutez, j'adhère sans
réserve avec pas mal de gens en Catalogne, en Espagne et en Europe, je peux vous
dire qu'il y a de plus en plus de citoyens européens qui se sentent citoyens
européens tout d'abord. J'en parlais l'autre jour avec Barbara Hendricks, qui habite
en Suède, et qui a une maison en Suisse je pense, n'est-ce pas, et qui est
Américaine de naissance. Cela, c'est ennuyeux [gênant] que je le connais [sache],
mais elle est Européenne, elle ne veut pas être autre chose que cela, alors il faut
donner à cette demande une réponse.
Quatrième point : je pense qu'il faut réduire l'abus du veto et l'abus du Gentlemen's
agreement, [et le] mener hors du regard du public parce que alors c'est cela qui fait
que les gens se méfient de l'Europe. Personne ne comprend le jargon bruxellois,
sauf évidemment, les fonctionnaires bruxellois, et moi-même j'ai été pas mal
bruxellois puisque j'étais dans le Comité des régions et je sais ce qu'est le jargon
bruxellois. Mais ce jargon, qui est compris seulement par nous, par eux, n'est pas
compris par la plupart des gens. Je suis d'accord avec [...] quand il dit qu'il faut
mettre des questions clairs en face des gens : «oui ou non», un peu comme en
Californie quand il y a des élections, ils profitent pour mettre des questions «oui ou
non» pour les Jeux Olympiques de Los Angeles, on avait mis la question « Est-ce
que vous êtes en faveur ou non [Êtes-vous pour ou contre] l'organisation des Jeux
Olympiques à Los Angeles ?» et la réponse a été un non « rotonde », parce que les
gens ne voulaient pas payer un dollar pour cela. Alors on a fait les Jeux Olympiques
à Los Angeles, c'est très bien d'ailleurs, je peux vous l'expliquer très bien, mais sans
un dollar du [...], alors il faut bien qu'il y ait des moyens pour les gens de s'exprimer
sur des réalités vastes, comme celles européennes, par le biais de référendums.
Valeurs communes. Des valeurs communes, il y en a, [comme] la paix. Mais il faut
bien que ces valeurs soient « arrosées », n'est-ce pas. Parce que, qu'est-ce que la
Conférence euro-méditerranéenne par exemple ? C'est très bien, mais c'est chaque
[tous les] dix ans, ça se passe à Barcelone mais, quand la deuxième conférence est
arrivée, on avait oublié complètement la première... Il faudrait bien qu'il y ait quelque
chose de plus... pas une structure trop lourde, n'est-ce pas, mais une action
méditerranéenne plus sérieuse comme, quelques fois, le Président Prodi l'a
demandé. Je suis absolument d'accord sur cela et qu'il faut avoir une dimension
économique aussi, donner une dimension économique à ce partenariat euroméditerranéen, pas seulement blablabla, pas seulement de se rencontrer chaque dix
années.
Il est donc juste, je me rappelle qu'une fois on a en pris en Allemagne un citoyen de
Yougoslavie qui a été « cerné » d'avoir, n'est-ce pas, tué quelqu'un. Un citoyen qui
passait dans la rue à Berlin l'a vu et il a dit à un policier « cet homme-là est un
criminel en Yougoslavie » (ou en Bosnie je pense). Il s'appelait Tadic. Alors il a été

�pris par la police allemande, il a été déferré devant le tribunal de La Haye, je suis allé
au jugement de cette personne parce que j'étais très ami du maire, Kupusovic, du
maire de Sarajevo, qui connaissait le fait qui était devenu [survenu], et ce monsieur
Tadic a été jugé par le tribunal de La Haye. Alors vous savez combien de gens
[personnes] il y avait ? Deux, dans la salle. Kupusovic et Maragall, plus personne
[personne d'autre]. Y'a une justice internationale, y'a une justice européenne, mais
les gens ne [la] connaissent pas, de ce fait, n'y croient pas, mais il faut y aller parce
que autrement, je pense, beaucoup de crimes qui sont commis ne sont pas connus
ou sont, n'est-ce pas, mis « par-dessous du billet ».
Septième point : j'ai entendu parler d'une seule voix par devant l'ONU. Je pense que
ce projet de votre parti démocrate européen est absolument positif, je pense que ce
sera très difficile, mais je pense que pour y arriver, il faut commencer. C'est-à-dire
que je suis pour absolument en faveur de l'idée que l'Europe est une voix forte dans
les Nations Unies.
Huitième point : solidarité et liberté, oui, oui solidarité et liberté, en même temps il
faut suivre tout ce qui est positif dans le modèle des États-Unis mais les États-Unis
ont été créés par des Européens dessus [sur] l'absence de solidarité dans le[s]
continent[s]. Ce sont les Irlandais, ce sont les Anglais, ce sont les Français (pas
tellement), pas les Espagnols parce qu'ils sont [pas] allés dans cette Amérique, mais
aux États-Unis, c'est le reste de l'Europe qui a déferlé parce que la croissance de la
population à la fin du siècle 19 était beaucoup au-dessus des possibilités de
l'agriculture européenne de fournir des aliments. Alors il faut bien que les États-Unis
sachent que l'Europe veut avoir une relation pas, n'est-ce pas, de... exclusivement de
seconde classe, mais de tête à tête avec eux. Si la prochaine... si vous voulez, si la
prochaine réunion se fait à Barcelone, ce que j'aimerais beaucoup, de votre parti,
auquel j'adhère depuis ce moment, on ira à Montjuïc. Vous savez ce qu'est Montjuïc?
Montjuïc, c'est le « mont juif » quoi, de Barcelone, c'est la place où on a fusillé les
prisonniers pendant la guerre civile. Alors c'est un lieu sacré dans un sens,
fantastique dans un autre parce qu'on a fait les Jeux Olympiques là, et ça a été un
succès. Alors je vous emmènerai dans [à] l'esplanade par devant le stade olympique,
par que c'est là qu'a été bâti un monument avec le nom de tous les Européens, n'estce pas, qui ont fait l'Europe quoi, depuis... je sais pas...Adenauer, de Gasperi,
Schuman, Jean Monnet, Spaak, Spinelli, Salvador de Madariaga etc. Il y a le nom
des gens qui sont des références pour nous tous non ?
Je pense que finalement, n'oubliez pas l'Est. Et n'oubliez pas le Sud non plus. Havel
a écrit dans son livre Words on Words, les « Mots sur les mots », je pense, jusqu'à
quel point personne n'avait pas compris la détresse européenne. Pour cause. Je
pense qu'on ne peut pas abandonner ni les citoyens européens ni les pays qui
veulent adhérer. C'est très facile à dire qu'une Europe sans la Turquie est plus facile
qu'une Europe avec la Turquie, mais je vous dis, si l'Europe ne prend pas... ne fait
pas l'effort de s'ouvrir à la Turquie, on aura condamné à l'anti-européisme tout un
monde, et c'est pour cela que je pense que l'esprit méditerranéen, là, doit primer,
n'est-ce pas.
Je veux remercier mes amis le Président Prodi et Francisco Rutelli de leur invitation.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13525">
                <text>Taula rodona “50 Anni dopo, i successi e le sfide per la nostra Unione”</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13527">
                <text>Seu de DL-La Margherita (Roma)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13528">
                <text>Taula rodona organitzada en el marc de la II Convenció Internacional del Partit Demòcrata Europeu (PDE) amb motiu de la celebració del 50è aniversari de la firma del Tractat de Roma.  La taula la van formar amb Maragall, els líders del PDE Romano Prodi, Francesco Rutelli i François Bayrou i amb els convidats internacionals Bronislaw Geremek, eurodiputat i exministre d’Affers Exteriors de Polònia; Ellen Tauscher, congressista nordamericana i presidenta de la New Democratic Coalition i Pavel Telicka, excomissari europeu per la República Txeca. </text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13532">
                <text>Francès</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13533">
                <text>Italià</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13863">
                <text>Partit Demòcrata Europeu</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13864">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13865">
                <text>Democràcia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13866">
                <text>Unió Europea</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14538">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39196">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39197">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40520">
                <text>2006-12-01</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13535">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="894" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="317">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/894/0000000606.pdf</src>
        <authentication>23cc4dea810afbade55aa6231ef76731</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42001">
                    <text>Presentació del llibre “Un diálogo ibérico en el marco europeo y
mundial” de Mayor Zaragoza i Mario Soares
12/12/2006 | Auditori del Cercle de Lectors

Yo tengo una relación de amistad y admiración con Mario
Soares, acrecentada (por mis nietos portugueses), con el
inconveniente de que provienen de Oporto, que es el Portugal
auténtico, y no de dónde proviene Mario (!)...
... y una relación de amistad y casi de parentesco con
Federico, porque su padre fue casi ahijado de mi abuelo
materno, el abuelo Mira, el zapatero (...).
Este abuelo Pascual Mira García acogió al padre de Federico...
sobrino de Marcelino Domingo y se lo llevó a sus tiendas de
zapatos en Barcelona.
Luego se cambiaron las tornas y mi padre entró, gracias a
Federico Mayor Domingo, en la industria farmacéutica, donde
introdujo una cierta vertiente técnico-cultural y publicó una
revista de la que hizo jefe de redacción... a Jordi Pujol ... (y a
la cárcel).
FM Catedrático en Granada y Ministro de Educación y Ciencia
con Suárez, luego DG en UNESCO.
MS filosofía letras y derecho
Presidente (sé menos).

encarcelado 1er Ministro y

Dos vidas, las de Mario y Federico, que explican el paso de los
países de la Península Ibérica de la dictadura a la democracia
y del encierro peninsular a Europa y al mundo.
Hace 4 meses celebramos con Mario el 20 aniversario de la
entrada de España y Portugal en la Unión.
Política de la buena, de la que se basa en el respeto educación
justicia y libertad.
España y Portugal ahora son motor de Europa, crecen más.
Sócrates y Zapatero influyen. Europa es nuestro nuevo
mundo, la Vieja Europa es nuestro futuro.
1

�Europa convence porque justamente no tiene una identidad
unidimensional y monolítica.
Mark Leonard dice que Europa liderará el futuro precisamente
por su heterogeneidad y plasticidad. Que es lo que el mundo
requiere hoy.
Es cierto que Europa no tiene Constitución y tardará en
tenerla. Vaclav Havel ha explicado en “Words on words” que
las palabras se han pervertido y que...
Es cierto también que las cumbres mediterráneas de BCN no
han conseguido tender puentes efectivos, aún, con los países
mediterráneos del este y del sur.
El Atlántico ha sido el sueño ibérico por los siglos de los siglos.
Catalunya está ahí para recordároslo.
Pero ahora el tema es el Mediterráneo (es el Mediterráneo,
estúpidos, como diría el director de campaña de Clinton), el
viejo Mediterráneo, no “l’esca del pecat” no el nudo gordiano,
quizás, pero sí el drama central. El lugar dónde todavía nos
matamos los europeos, los americanos, africanos y asiáticos.
Y si no se resuelve ese escenario, malo. Ya es hora de que
Europa mire para el sur, tenemos Banco del Este en Londres
pero no tenemos Banco del Sur en Roma o en Barcelona.
Las conferencias de 1995 y 2005 de Barcelona no bastaron.
Ahí conviene que Federico y Mario apliquen su experiencia.
Irak y Afganistan (toca fusta) se resolverán pero la relación
con Líbano, Palestina, Israel etc. Tardarán.
Si lo hacen la buena política volverá a tener crédito.
Cómo lo vais a hacer ? This the question!
En todo caso, sabed que aquí tendréis aliados.

2

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13536">
                <text>Presentació del llibre “Un diálogo ibérico en el marco europeo y mundial"</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13538">
                <text>Auditori del Cercle de Lectors</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13539">
                <text>Llibre de Mayor Zaragoza i Mario Soares.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13540">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13857">
                <text>Mediterrània</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13858">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13859">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13860">
                <text>Portugal</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13861">
                <text>Mayor Zaragoza, Federico, 1934-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13862">
                <text>Soares, Mario</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14539">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39190">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39191">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40521">
                <text>2006-12-12</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13542">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="895" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="318">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/895/0000000665.pdf</src>
        <authentication>054a3efc5919b27ee2a7208d735b67aa</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42002">
                    <text>Una visió de la política euromediterrània i les institucions d’educació
superior i recerca
Cloenda de la reunió del Comitè de Direcció del Fòrum Permanent Universitari Euromed
(Euromed Permanent University Forum)
16 de març de 2007, URV, Reus

Transcripció literal:
Pasqual Maragall:
Senyor rector, senyor [alcalde?], estimats amics, és un plaer molt gran... Voleu
passar? [soroll de fons] És un plaer molt gran per a mi atendre la invitació que m’heu
fet per poder parlar de la política euromediterrània i de la seva relació amb les
educacions d’ensenyament superior.
Quan el rector de la Rovira i Virgili em va parlar de la vostra reunió vaig pensar: “Ja era
hora.” Vaig pensar que ja era hora que les universitats es posessin a treballar no
solament en el que és estrictament els continguts de la seva missió, sinó també en el
seu entorn, el seu entorn natural, que evidentment és un entorn cultural, és un entorn
polític i és un entorn geogràfic.
Jo he seguit de prop a través de [...] com les universitats han tractat justament de
posicionar-se en el Mediterrani i en el territori en general. I sí que és difícil, la
universitat, les universitats (jo en conec algunes) han tendit a ser considerades
sobretot no tant a Amèrica, però sí a Europa, com realitats com supraterritorials que
planegen entre el cel i la terra i no se sap ben bé on tocaran primer.
Em penso que és molt interessant que totes les universitats europees i el Mediterrani
es plantegin què han de fer en el seu territori, en el seu escenari natural.
Us parlo també com una persona que, en tant que alcalde, va convocar la Primera
Conferència de Ciutats del Mediterrani, i que, per tant, està implicada en un procés
que després va culminar en la Conferència Euromediterrània, com sabeu, de
Barcelona, l’any 1995, que va ser un gran èxit, va ser un gran esdeveniment, la
primera vegada que, d’alguna manera, el Mediterrani es prenia seriosament a ell
mateix, per dir-ho d’alguna forma, i després, com ja explicaré, d’una evolució històrica
en la qual les realitats que han imperat han sigut unes altres, i les tendències han sigut
més de mirar cap a l’oest [“go west”, en comptes d’anar cap a l’est?] i es va
redescobrir i reinventar Catalunya, la civilització moderna.
Aquest retorn a l’origen, que jo crec que estem vivint en aquest moment, que vostès
també representen, és enormement interessant.
No us ha de sorprendre, doncs, que avui vegi amb una gran satisfacció l’esforç que les
universitats i que algunes institucions com la Fundació [...] de Cultura Mediterrània
esteu realitzant en aprofundir en l’intercanvi i el diàleg acadèmic i intel·lectual en
aquest espai. Aquest és el motiu pel qual he volgut acompanyar-vos en aquesta reunió
del Comitè i Direcció del Fòrum Permanent Universitari.
Bé, la Conferència de Barcelona va posar en marxa un procés, un procés
euromediterrani, que té uns acompanyants no solament del camp polític, sinó també
del camp econòmic, modestos, diguem-ho tot, com és el [FIME?], un fons d’inversió
mediterrani que té una activitat creixent, però que per descomptat encara no ha arribat
ni molt menys al nivell en què el [Banc Europeu de l’Est, el Banc de Londres?], ha
arribat a influir en la unificació europea cap a l’est. Ha sigut decisiu que Europa

�comptés amb unes facilitats financeres importants de cara a l’est d’Europa, jo crec que
ha estat enormement decisiu per a l’avenç de la Unió [...].
Jo crec que l’horitzó en què s’ha de plantejar el treball a partir del programa [...]
Barcelona+10 i d’iniciatives d’abast global, com la definició dels Objectius del Mil·lenni
de Nacions Unides, etc. ha de ser el de lligar tres braços: els estats, el lliure comerç
(comerç, economia, si voleu, la política...) i la cultura i l’educació (el saber).
Jo crec que Europa encara no ha trobat la fórmula per a la col·laboració d’aquests tres
braços. Això els americans ho han fet millor, diguem-ho clarament. Als Estats Units les
universitats són, deixeu-m’ho dir, que no s’ofengui ningú, menys eclesiàstiques. No
tenen aquesta filiació tan clara respecte del que és l’origen de tot, del saber, la religió,
la nació, etc., sinó que són com més empresarials, són més competitives, formen més
part de la vida econòmica i social. Han arribat a ser (a Europa ho han sigut quasi
sempre) [...].
Jo crec que al llarg dels darrers anys s’han fet progressos notables a Europa per
definir les grans [...] derivats la política de [lideratge/veïnatge?], que s’està convertint
[en motrors?] de reforma i de desenvolupament interessant.
Enguany la celebració del cinquantè aniversari de la Unió, és una bona ocasió, em fa
l’efecte, una magnífica oportunitat per a demostrar que la definició d’una Europa a
l’alçada dels temps és essencial per a avançar en tot.
És a dir, nosaltres, que som nació (ja Catalunya, ja els acabo d’explicar), haurem
d’admetre que ho som dintre d’una gran nació, Espanya, i d’un conjunt de pobles i
nacionalitats des del punt de vista legal. L’Estatut de Catalunya així es queda petit;
l’Estatut de Catalunya és una llei espanyola (per cert, ara està davant dels jutjats) [...].
Però és una llei espanyola [...] També n’hi ha als Estats Units [...]. [Soroll de fons] No
de la mateixa manera, hi estic d’acord. D’una manera absolutament diferent. [...]
Europa va exportar el concepte de nació als Estats Units perquè a Europa ja no s’hi
cabia i van haver de marxar els europeus a Amèrica, perquè aquí ja no hi cabien i les
[rentes?] es menjaven els beneficis [per demostrar els primers clàssics de
l’economia?]. Allà les coses van ser absolutament diferents... I no és com aquí, que
com més en compres, més car, sinó al revés: allà en sobren.
És a dir, Europa és una realitat, doncs, que ha donat lloc a una sèrie de realitats
noves, la seva realització ha sigut fora de fronteres, en un altre món, en un nou món, i
ara està en la tessitura i en la possibilitat de redefinir i de retrobar [tradicions
perdudes?] [...] mediterrània.
Aquesta riquesa no és una garantia, en l’espai euromediterrani, de pau. Tot el contrari,
ha sigut una garantia de guerra, de [contraposició?], de lluites, però també de riquesa i
també de pluralitat [soroll de fons].
El moment apassionat que vivim ara i vostès les universitats [soroll de fons, no
s’entén res], encara aquest mar Mediterrani és un lloc on tenim guerres, més enllà
també, a l’Iraq i a l’Afganistan, però quasi diria que per extensió.
Les grans contradiccions del món són sobretot les que es generen a l’entorn
d’aquestes tres cultures, d’aquestes tres tradicions que van tenir en el Mediterrani el
seu naixement.

�Per tant, el que vostès puguin fer, el que puguin fer les universitats, els estats, per
descomptat, i les societats i les empreses... L’any 2003 l’Informe del grup de savis
sobre el diàleg dels pobles i les cultures en l’espai euromediterrani va identificar cinc
principis que han d’inspirar les relacions en aquest escenari.
Els països de la Mediterrània, i en particular les poblacions àrabs, jo crec que hem
entrat, i han entrat en el segle XXI, amb la major generació de joves de la seva història.
L’educació, per tant, en aquest moment és una peça angular del desenvolupament, de
manera que cadascún d’aquests joves, d’aquests infants, avui constitueix un pilar
imprescindible per a construir el futur de la regió.
Hem d’assumir que els reptes educatius i la creació de les xarxes de coneixement, i
d’ensenyament i universitàries euromediterrànies són una aportació enormement
significativa [...].
Jo m’he passejat per bastants universitats del món: he estat a la Universitat de
Barcelona, que és on vaig estudiar; però després vaig estar a la [...] en France, a
París, durant sis mesos; després vaig estar a la New School for Social Research, a
Nova York, una universitat progressista que es va crear als anys trenta per als
progressistes alemanys que s’exiliaven i havien de fugir d’Alemanya i van anar als
Estats Units. I després he estat a la [...], la universitat romana, durant un curs [soroll
de fons] ensenyant el curs “Un món de ciutats”; he estat, efectivament, a Baltimore, i
ara torno de, els estava comentant en entrar, d’una estada a Buenos Aires i he pogut
departir també amb el rector de la Universitat de Buenos Aires, que té tres cents mil
estudiants, per cert, i els problemes que vostès es poden imaginar quant a la magnitud
de problemes de quantitat però també de qualitat que tot això representa.
Crec que les universitats han de, com he dit al principi, han de reformular el seu rol en
el sentit de veure’s cada vegada més com a eines de projectes col·lectius, mantenir la
seva independència, per descomptat, la seva imparcialitat en el millor sentit de la
paraula, el seu esperit científic i la seva objectivitat, però saber-se instruments
inevitablement de polítiques de millorament, de cara als seus països i dels seus
escenaris, en el cas nostre, d’Europa, i de la creació de la idea d’una Europa més
avançada.
Bé, les perspectives més immediates de futur que ofereixen tant la celebració de la
Primera Assemblea General del Fòrum [Euromed Universitats?], com la proposta
d’Egipte de celebrar, crec, vostè ho sabrà millor que jo, l’Euromed Ministerial
Conference on Higher Education and Scientific Research del 2007, aquest any,
demostren que les universitats es comencen a prendre seriosament a elles i els estats
a elles.
Justament per aquest motiu jo us demano que no imiteu simplement els estats, sinó
que incentiveu la seva imaginació. És a dir, que no es tracta solament de conviure amb
els estats, sinó d’“aguijonear”, diuen en castellà, de burxar, d’estimular els estats,
oferint-los noves mirades als reptes dels escenaris territorials en els quals esteu
imbricats, concretament la Mediterrània.
Com diu Rafael Argullol en una frase que m’agrada: “Quan l’ull s’aventura, no
solament hi veu sinó que també mira.” I segurament al final acaba creant. No és que
l’ull dibuixi, però de seguida passa a l’atac i comença a dibuixar.
Bé, només des d’aquesta comparació sincera del que és el món de la universitat, el
món de l’economia i el món de la política en sentit estricte, crec que es podrà formular
un projecte europeu i euromediterrani potent.

�Podríem avançar així allò que en el món àrab en diuen [isdihad?], que fou un concepte
introduït l’any 2004 sobre el desenvolupament humà al món àrab i que expressa al
mateix temps, aquesta paraula, [isdihad?], ‘creixement, floració’ en un procés de
desenvolupament personal que, un cop arrelat, pot ser, ha de ser la base de la llibertat
i de la bona governança.
Crec, per acabar, que el Fòrum per [...] Universitari [soroll de fons] [...] en aquest
sentit una base molt important, no només la cultura de la raó, sinó també la garantia
d’un nivell d’integració social que preservi costums, que preservi identitats, però des
del respecte a aquells valors comuns que permeten la convivència i permeten la
competència?
Moltes gràcies.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13543">
                <text>Una visió de la política euromediterrània i les institucions d’educació</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13545">
                <text>URV Reus</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13546">
                <text>Cloenda de la reunió del Comitè de Direcció del Fòrum Permanent Universitari Euromed (Euromed Permanent University Forum)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13547">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13853">
                <text>Mediterrània</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13854">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13855">
                <text>Educació</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13856">
                <text>Universitat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14540">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39188">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39189">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40522">
                <text>2007-03-16</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13549">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="896" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="319">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/896/0000000666.pdf</src>
        <authentication>c0f7f093d4b689fd298601c60d8f8622</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42003">
                    <text>Transcripció de la conferència de Pasqual Maragall:
BARCELONA BECOMING A COSMOPOLIS
Seminario Cracovia-Barcelona “Changing visions – visions of change”
30 de marzo de 2007

Muchísimas gracias. Quiero agradecer la invitación, hablar delante de ustedes en este
seminario, es un placer para mí conocer una nueva ciudad, mi pasión son las ciudades.
Como muchos de ustedes, considero que las ciudades son una construcción que
representa más que ninguna otra a la humanidad entera, quizá más que la política en
general, más que las naciones, más a veces incluso que el arte, porque las ciudades son
arte, y son al mismo tiempo política.

La verdad es que tuve la suerte de ser alcalde de una ciudad que adoro, que es mi
ciudad, Barcelona, desde 1983 a 1997. He vivido antes de ese período y después del
mismo período, trabajando en la misma plaza, de San Jaime, primero como funcionario,
como economista, como funcionario del Ayuntamiento de Barcelona, luego como
teniente de alcalde, luego como alcalde y con ligeros intervalos con algunas excursiones
fuera del país, finalmente en el Palau de la Generalitat como presidente de Cataluña.
Miren, la Barcelona democrática ha forjado su proyecto a través de y por medio del
civismo y la cultura. Y también proponiendo a las ciudades como un elemento de
reflexión cultural. Este es el objetivo principal del Centro de Cultura Contemporánea. Y
poder observar que se enriquece con colaboraciones como la que han establecido con el
Centro Internacional de Cultura de Cracovia demuestran que la utopía de nuestra ciudad
es la utopía de muchas ciudades europeas, de otras ciudades europeas, en definitiva, que
es una utopía compartida, y cuando las utopías son compartidas dejan de ser utópicas
para convertirse en realidades activas.

La globalización y los procesos migratorios han convertido el internacionalismo
histórico de finales del siglo

XIX

y principios del siglo

XX

en una utopía cívica, en una

utopía que se puede materializar, que deja de ser un puro sueño para ser algo que se
puede construir, y esa utopía cívica requiere una presencia mayor en la vida diaria de los
poderes próximos, en el amplio sentido del término que se da en la política europea.
En un mundo en el que por supuesto todo cambia, quedarse en unos principios generales
de igualdad, faltos de proximidad, faltos de calor y de color diría, puede acabar
-1-

�generando un sorprendente vacío político. Y tenemos ejemplos dramáticos, yo diría, y
recientes. Hay que moverse, hay que moverse con los tiempos porque de otra manera
cometeríamos, si no lo hiciéramos cometeríamos dos errores: primero no aprovechar
suficientemente las inmensas posibilidades de la democracia local como sistema de
integración de la diversidad, y Europa es sobre todo una diversidad que trata de ser al
mismo tiempo algo en común, una unidad. Si no se hace a partir de las ciudades veo
muy difícil que se haga de ningún otro modo.

Y en segundo lugar, no tener en cuenta que el propio concepto de soberanía nacional se
va ablandando a medida que el principio eminente de la igual dignidad de los poderes
va creciendo, de todos los poderes, a todos los niveles. Digo que ese principio de igual
dignidad, de todos ellos, va creciendo, y un nuevo contenedor global, que se llama
Europa, se va afirmando. Miren, uno de los principios que ha orientado mi trayectoria
política y representativa ha sido el principio de la proximidad, es decir, el principio de
que quien tiene la carga de la prueba, como decían los latinos, quien tiene que demostrar
su relevancia son los poderes lejanos, no los poderes próximos.

Estamos acostumbrados, porque venimos de una Europa de las naciones, unas naciones
que además se han peleado entre sí, pero en todo caso muy convencida de la
importancia de la nación, de que otros poderes que no fueran los poderes nacionales se
tendrían que justificar. Yo creo que estamos llegando al mismo tiempo a la aceptación
de un contenedor común mucho más grande que es toda Europa, no las naciones de
Europa sino el conjunto de esas naciones, Europa. Y al propio tiempo, admitiendo que
en esa Europa o todo se hace partiendo de abajo o nos equivocaremos, y que el único
principio racional de organización de los poderes en la escala de menor a mayor es por
descontado partiendo de las ciudades. Y que por tanto las ciudades tienen que tener un
beneficio, tienen que gozar del beneficio de la duda, como se dice, tendrían que ser
respetadas como en principio el contenedor de casi todo lo que son funciones públicas.

Ustedes me dirán: pero está el ejército, está la moneda, está la política monetaria,
etcétera, muy bien. Pero vayamos singularizando lo que no es próximo y actuaremos, yo
creo, de forma lógica y de forma coherente. Cuando en Barcelona nos planteamos
desarrollar un proceso de reparación física, de mejora física de la ciudad y de su
urbanismo, acercando la cultura a los barrios y reconstruyendo el espacio público no
-2-

�hicimos más que aplicar ese principio. Que era el principio también dentro de la ciudad
y que lo importante no era la ciudad como abstracción sino la ciudad como suma de
espacios, de plazas, de calles, de barrios y dándoles a los barrios, a las calles y a las
plazas una singularidad y una personalidad. En aquel momento recuerdo que invitamos
a muchos artistas, muchos de ellos no catalanes, no españoles, ni siquiera europeos,
muchos americanos por cierto también, escultores, pintores, etcétera, escultores sobre
todo, a que dignificaran a la ciudad con sus aportaciones, Ellsworth Kelly, Bryan Hunt,
en fin, una serie de artistas importantes vinieron a completar lo que en Barcelona ya
había sido, gracias a las exposiciones universales, una constante. Mies van der Rohe
creó su gran obra óptima, es decir, el modelo total de Mies van der Rohe es
probablemente su construcción en Barcelona, aparte de la Silla Barcelona que también
él construyó. Esta ciudad entonces se ofreció a los grandes artistas de la época, en ese
momento americanos, porque en América en los años ochenta la escultura y el arte
estaban rompiendo moldes y con mucha calidad. Digo que Barcelona se ofreció como
escenario de este festival artístico permanente que son las construcciones, las estatuas,
los monumentos. También ahí yo creo que la ciudad tiene un papel relevante.

Ahora mismo en Nueva York, en el Metropolitan Museum of Art se ha inaugurado una
exposición que yo todavía no he visto pero que iré a ver y que por supuesto a todos los
que puedan ir les recomiendo que puedan visitarla, se llama Barcelona and Modernity,
Barcelona y la Modernidad, de Gaudí a Dalí. Es una muestra absolutamente esencial
para entender lo que esta ciudad sobre todo fue en los años diez, en los años veinte, en
los años treinta. No debe sorprender que la exposición empiece explicando quién era
Ildefons Cerdà. Ildefons Cerdà fue el creador de la retícula urbana de Barcelona.

Barcelona era la ciudad medieval, con sus murallas, y en el mismo año que Viena, en
1860, esas murallas cayeron para dar paso a un ensanche de la ciudad, lo que se llama el
Ensanche de Barcelona, pero este Ensanche era lo contrario de la ciudad gótica y de la
ciudad romana, era un Ensanche racional, europeo, pensado, con chaflanes, pensado
para la circulación de vehículos ya, que ha funcionado luego históricamente como un
modelo de ciudad racional. Yo creo que esa forma urbana, esa transformación de
Barcelona, la convirtió de ciudad provincial en una de las ciudades más dinámicas del
Modernismo y de la arquitectura en Europa. A finales del siglo XIX y a principios del XX
Barcelona ya tenía los atributos de una ciudad avanzada, de una ciudad cosmopolita.
-3-

�Nunca antes Cataluña, sin embargo, había sido seguramente tan conocida y tan
respetada como cuando su capital se convirtió en un escenario interesante en sí. Por
tanto esta contradicción entre ciudad y nación, que existe sin ninguna duda, y luego les
pondré algún ejemplo, hay que tomarla con gran [?]. Es decir, hay una contradicción y
hay una tensión pero no necesariamente esta tensión ha sido una tensión dramática.

Es verdad que cuando Barcelona en los años ochenta, en los últimos años ochenta,
empezó a dibujar ese proyecto tan potente desde Cataluña, desde el Gobierno de
Cataluña y desde el nacionalismo que gobernaba entonces Cataluña, se vio esa pulsión y
ese empuje como una amenaza y se teorizó, ahora lo estábamos comentando, en
términos de una vuelta de las ciudades europeas y concretamente de Barcelona a la
Hansa.

¿Por qué la Hansa? Porque la Hansa, y ustedes saben de esto mucho más que nosotros,
representaba una Europa de las ciudades potentes que se relacionaban entre ellas sobre
todo a través del mar pero también en el continente sin demasiada preocupación por la
nación a la que pertenecían. Eran realidades en sí mismas desde el punto de vista
económico y casi desde el punto de vista jurídico. La Hansa creó un derecho mercantil,
unas costumbres, unos métodos de relacionarse que pasaban por encima de la nación y
hacían de la ciudad el elemento base de un mapa creado por puntos muy potentes, por
encima de la nación o aparte de la nación, que eran las ciudades. Eso es curioso porque
en estos años ochenta y noventa en que Barcelona se lanza al mundo y presenta su
candidatura a los Juegos Olímpicos, pero también a una gran actividad en el terreno
intelectual, en el terreno artístico, en el terreno arquitectónico, etcétera. Ese argumento
del peligro hanseático se expresó y se formuló. Lo digo porque en esta ciudad y en otras
ciudades como esta posiblemente ocurra a veces, pueda ocurrir a veces lo mismo, una
cierta desconfianza de la nación respecto a la ciudad. Bien, todo eso empezó en
Barcelona, ese movimiento hacia arriba de Barcelona es muy anterior y empieza a
principios del siglo

XX

(y es importante este dato) con el presupuesto de cultura del

Ayuntamiento de Barcelona del año 1907.

En el año siete, claro, entonces los alcaldes no son elegidos, son nombrados por el poder
superior todavía, pero muere un alcalde o se pone enfermo un alcalde y los concejales
eligen ellos, de entre ellos, a un concejal alcalde, Pérez-Bastardas, y este señor, que es el
-4-

�primer alcalde entre comillas electo, lo primero que hace es decir: “Vamos a hacer un
presupuesto de cultura”. Este señor entiende que en la cultura se juega todo, y cuando
decimos cultura aquí queremos decir cultura y educación, porque de hecho lo que hizo
ese presupuesto de cultura fue empezar a crear escuelas
[…]
de las teorías pedagógicas y empezó a crear escuelas locales. ¿Cómo lo hizo? Barcelona
se fue a Madrid, al Gobierno de Madrid y dijo: “Madrid no tiene mar, Barcelona sí, por
tanto ustedes tienen que admitir que las escuelas nacionales sean como sean, pero tiene
que haber una escuela del mar, que explique el mar porque es una realidad que nosotros
tenemos y ustedes no tienen: “Escola del Mar”, primera. “Pero es que además tenemos
el bosque de Montjuic: “Escola del bosc”. Y así siguiendo, Barcelona empezó a crear
escuelas municipales. Eso es enormemente importante porque esto es decirle a la nación
y a los ciudadanos que quien educa no es el Estado, ni siquiera la nación, que quien
educa es la ciudad. Claro, una nación tiene que estar muy segura de sí misma para
aceptar este cambio de roles.

Y por descontado que esos presupuestos de cultura del Ayuntamiento de Barcelona y
luego toda la labor pedagógica de la Mancomunidad, diez, quince años más tarde,
fueron vistos siempre con gran desconfianza por parte del Estado español hasta que
llegó la República en el año 1931-32 y ahí este sistema se generalizó. Pero ustedes
saben que todo eso terminó muy mal, porque España fue el banco de pruebas de una
guerra que acabaría siendo mundial, una guerra entre el pasado y el futuro, entre la
pedagogía y la violencia, si ustedes quieren o, por decirlo con palabras más caritativas,
el Gobierno de Mano Dura. Durante este período, que va de 1907 a 1936, es cuando
empieza la Guerra Civil española y de hecho la Guerra Mundial, porque la Guerra Civil
española fue el preludio de esa Guerra Mundial, se pusieron las bases de lo que luego en
los años ochenta, en los años noventa, en el siglo

XX,

Barcelona desarrolló. Esto es un

poco, si ustedes quieren, nuestra historia.

No sé si les han contado que dicen que Roosvelt, ya en silla de ruedas, comentó, esto lo
explicaba Arthur Miller en un libro muy pequeño que no ha leído nadie y lo tengo que ir
explicando porque a ver si corre, se enteran. Dijo, parece ser (habrá que comprobarlo,
por supuesto, los historiadores) dijo, “My great error was the not intervention in the
Spanish Civil War”, “Mi gran error fue la no-intervención en la Guerra Civil Española”.
-5-

�Yo creo que fue el gran error no de Roosvelt, el gran error de Europa, porque de este
modo, se fraguaron las condiciones que permitieron que la tragedia de la Segunda
Guerra Mundial, con los millones y millones de muertos, que ustedes conocen mejor
que nadie, llegara. Probablemente si la Guerra Civil española hubiera sido entendida
como lo que realmente fue y era, que es el inicio de una confrontación total entre dos
constituciones, una democrática y una no, de la realidad europea, todo esto se hubiera
evitado.

Pero volvamos a la situación nuestra democrática. Yo creo que el mérito principal de la
gestión democrática en Barcelona fue la síntesis y la realización con transparencia de un
urbanismo que a lo que iba no era a poner nuevas paredes sino más bien a quitar paredes
y obstáculos a la visibilidad. Es una ciudad muy densa Barcelona, es una ciudad de cien
kilómetros cuadrados, ni siquiera, el término municipal estricto, otra cosa es el área
urbana real, de cuatro, cinco millones, cuatro y medio seguramente millones de
habitantes. Pero la Barcelona municipal es como París exactamente, cien kilómetros,
diez por diez, cien kilómetros cuadrados. Y ahí lo que convenía ya, después de los años
de construcción, de los años cincuenta, de los años sesenta, de los años setenta, etcétera,
era más bien tirar paredes que levantar paredes. Por supuesto poner arte, por supuesto
nuevas construcciones, por supuesto nueva arquitectura, pero sobre todo abrir las
puertas al mar, tirar todas las barreras que sembraba el tren, que separaba la ciudad de la
playa, del mar, del agua, y crear visibilidad, crear perspectivas, que en esta ciudad en
todo caso era lo que faltaba. En lo que respecta a la escuela, a la lengua, impulsamos el
concepto de la ciudad educadora que se corresponde con esta idea de que es la ciudad la
que debe educar más que la nación como he dicho antes. Ofrecimos una nueva
dimensión a la condición de ciudad como ámbito educativo y por tanto cultural, y
también a la relación entre la escuela y la sociedad con propuestas que ya como, luego
más tarde, como presidente de la Generalitat el año 2006, empezamos a extender al
resto de Cataluña.

Bien, yo creo que podemos decir que entendimos que la ciudad es producto de la
coincidencia de usos y de mezclas distintas, y ante las desigualdades que se habían
generado en el período anterior de desarrollismo económico sin freno, apostamos por la
cohesión social y por el progreso económico. A nivel urbanístico queríamos evitar la

-6-

�privatización del espacio público que se produce cuando no se permite el desarrollo de
una vida colectiva creativa.

Como dice Sigmund Baumann, a lo largo de las últimas décadas se ha puesto de relieve
una paradoja que es absolutamente relevante: "Cuando más se desvaloriza el espacio,
menos protectora es la distancia y más obsesivamente la gente traza fronteras. Y es en
especial en las ciudades donde se produce esa furiosa actividad. Emprendemos la
búsqueda de diferencias justamente para legitimar las fronteras.” Bien, en los barrios,
esas fronteras horribles de los barrios americanos en los que uno tiene que entrar
enseñando el carné de identidad o pagando, en los que el suelo urbano ya no es tierra
libre ni común. Yo me he encontrado ahora visitando Argentina (he estado un mes
viviendo allí) que en algunos barrios o urbanizaciones no se puede entrar sin enseñar el
carné de identidad. Bueno esto es la desaparición de la ciudad, seguramente forzada, por
muchas razones, aquí entraríamos ahora en una descripción muy larga sobre la
diferencia entre América y Europa. América es producto de que en Europa no cabíamos,
digámoslo todo, hay un momento a finales del siglo XIX en que el veinticinco por ciento
de la población irlandesa se va a Norteamérica porque no caben, porque ya están
cultivando los montes, las calvas de los montes, lo menos productivo. Y toda la ciencia
económica nació de la teorización de esa realidad, de la utilidad marginal, etcétera.
Bien, por tanto todo lo que sea americano es una concepción del espacio absolutamente
distinta, si alguna cosa abunda en América es el espacio. Una vez en Wyoming recuerdo
que pregunté “¿Cuánto vale la tierra aquí?”, me dijeron ”depende”, y dije “¿Depende de
qué?”, y dice, “Quanta en vol?”, dice “Cuánta quiere? Depende de la cantidad que usted
compre.” Es decir que la tierra, el espacio en Estados Unidos, en América en general, si
compras mucha te hacen un buen precio, al revés que en Europa, donde te lo hacen si
compras poco precisamente, te lo hacen cuando pueden. En todo caso es eminente que
la experiencia europea de convivencia en el espacio, no digo que no tenga otros lugares
de comparación que sí los tiene. Pero en todo caso trasladar modelos, pautas de
comportamiento arquitectónico, urbanístico, político, de gobernación de las ciudades y
de consideración del espacio de América a Europa es absolutamente imposible.

Hoy, por otra parte, la movilidad de la población es tal que un 15 %, me parece que es
un 15,6 % de la población de la ciudad de Barcelona es gente venida de fuera. Y sin
embargo tenemos una ciudad y un país tolerante, que comparte valores y que hasta
-7-

�ahora en líneas generales acoge e integra la llegada de inmigrantes procedentes de otras
culturas, con la mano, en fin, con la mirada abierta. Así se desprende al menos Del
avance de resultados de la encuesta de valores sociales que se hizo en el año 2006.

Bien, para terminar, ¿Qué es y qué representa en este escenario la cultura? ¿Qué es la
cultura? “De hecho sino la posibilidad de que los hombres y las mujeres actúen juntos
sin la compulsión de ser idénticos”, como decía Richard Sennett. Quizá sea esta
diferencia consentida, como un proceso de cambio continuo, la que explica la fuerza
transformadora de la ciudad europea. El camino a seguir pues pasa por, sin duda, el
desarrollo de la particularidad. Pero el desarrollo de la particularidad quiere decir
también el saber aunar lo que en Roma se llamaría la subsidiariedad y por orto lado la
cohesión. Subsidiariedad entendiendo siempre, como he dicho antes, que es el poder
lejano el que debe justificar su presencia y no el poder cercano. Es decir, es la
Constitución Europea la que tiene que decir “Europa se quiere quedar esto”, porque
considera que los poderes cercanos no lo pueden hacer. Lo que no puede hacer Europa
es decirle a las ciudades “Europa es esto y ustedes lo que les queda”, no. Europa es lo
que le queda al conjunto cuando la parte ha dicho lo que puede hacer y ha demostrado
que lo puede hacer. Esta es mi idea de la repartición de las competencias en el espacio.

En Cataluña se ha trabajado para vertebrar un territorio en red, sabemos que la
desaparición de fronteras con Francia significa que no hay frontera imaginable con
nadie más. Por supuesto, con las demás comunidades autónomas de España pero en el
conjunto de Europa, sabemos que vamos a una nueva patria común que se llama
Europa. En el momento en que la moneda, el ejército y las grandes decisiones y la
bandera sean, son, ya lo son, europeas para todos nosotros en común es evidente que
estamos viviendo en una nueva gran nación, que se llama Europa. Creo que la
desaparición de las fronteras, estatales en Europa, significa también que Lisboa sufre
tanto o más que Barcelona la deslocalización de empresas y de profesionales hacia
Madrid, por ejemplo. Es decir, ha habido pequeños fenómenos de competencia que son
interesantes, por otra parte, entre Barcelona y Madrid, esto es histórico, pero menos
conocidos son otros que en definitiva tienen la misma raíz. Un mercado común, un
mercado único quiere decir más movilidad y menos estabilidad de las empresas, de las
actividades instaladas en ellas. Entre tanto, por ejemplo, la región Vigo-Oporto, o sea,
Portugal-España, es un eje totalmente consagrado que tiene mucha más, digamos,
-8-

�relación interna entre sus dos extremos que la que puedan tener supongamos cualquier
ciudad de Galicia y cualquier ciudad incluso al norte de España. También es el caso de
la Eurorregión Pirineos Mediterráneo, que ya es una práctica de cooperación
transfronteriza entre comunidades autónomas españolas y francesas, y ya en el futuro
supongo que italianas.

La matriz urbana de Europa debe promover una cosa que la Unión hasta ahora quizá no
ha hecho suficientemente, que es la conciencia de que la Unión no tiene que interferir en
la organización interna ni de los estados, ni de las regiones o nacionalidades, y que las
tradiciones políticas y la diversidad competencial, cultural y lingüística son para Europa
un activo y no un problema o no son sobre todo un problema, aunque sea problemática
muchas veces. La Europa de los estados en un cierto sentido es más lenta que la Europa
de las regiones y las ciudades, una Europa pensada como sistema de ciudades es una
Europa pensada con la ciudadanía y por tanto mejor comprendida. Es decir, una Europa
al mismo tiempo unida y federal, o federalizante. Creo que el ejemplo de Cracovia y
Barcelona debe ser paradigmático en el intento de poner ideas y valores en común como
fruto de unas experiencias históricas que expresan la diversidad de nuestro continente,
pero también sus oportunidades de poner cosas en común. Hace tres años intervinieron
Kurt Biedenkopf, Bronislaw Geremek, Krzysztof Michalski y Michel Rocard se
hicieron una pregunta que tenía el siguiente contenido: “¿Qué conceptos morales, qué
tradiciones y qué objetivos son capaces de reunir en una estructura democrática a los
habitantes de la Unión Europea? Hoy sabemos... Michalski, ¿Cómo se pronuncia?
¿Michalski? Hoy sabemos que la integración económica no puede ocupar el lugar de las
fuerzas políticas a pesar de su importancia. Debemos comprender que el espacio
cultural europeo es un proceso político y cívico que se modelará a través de la acción
colectiva, y en este proceso la reflexión es compartida, Cracovia y Barcelona nos
pueden ayudar a adquirir la fuerza de ir siguiendo el camino de la integración y de la
diversidad, o sea de la diversidad y de la integración cívica.

Junto con las soluciones intergubernamentales se deben alzar soluciones comunitarias
que instauren un demos, en griego “común, compartido”, europeo, con elecciones,
partidos y esfera pública europea. Y con ella, y con esta, con este demos, una aceptación
del principio de la proximidad y de la realidad de los pueblos que conviven dentro de
muchos estados.
-9-

�Quiero terminar con dos citas, una de Wislawa Szymborska en el poema Cielo, expresó
lo siguiente: “La división entre tierra y cielo no es la manera más adecuada de pensar en
el todo, sólo nos permite sobrevivir en una dirección más exacta, esta distinción nos
permite sobrevivir en una dirección más exacta, más fácil de encontrar a alguien que
nos buscaba”; y una cita de Salvador Espriu, un poeta catalán, cuando le pidieron:
“¿Qué dice usted de Europa? Hable usted de Europa”, en el año 1959, y dijo, en plena
dictadura en España, y dijo con cierta valentía, por supuesto: “Por eso ahora es tan
profunda nuestra esperanza. En mi sueño, ya contemplada realidad, en mi sueño, ya
realidad contemplada, de integrarnos en un tiempo que sentimos próximo, salvadas
nuestra lengua y nuestra historia, en una unidad superior que lleva el nombre abierto
bellísimo de aquella hija de Agenor, Europa, que una sabia mirada vio prodigiosamente
pasar de la costa fenicia a las playas de Creta. Cuando llegue el día habremos hecho el
primer e imborrable paso hacia la suprema unión e igualdad de todos los hombres.”

- 10 -

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13550">
                <text>Barcelona becoming a cosmopolis</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13552">
                <text>Cracòvia (Polònia)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13553">
                <text>Seminari “Barcelona and Krakow: changing visions, visions of change”, organitzat pel Centre Internacional de Cultura (ICC) de Cracòvia i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13554">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13850">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13851">
                <text>Globalització</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13852">
                <text>Cracòvia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21771">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14541">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39186">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39187">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40523">
                <text>2007-03-30</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13556">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="897" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="320">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/897/0000001397.pdf</src>
        <authentication>3b61d345eb1691a3070f41b4a963f9bc</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42004">
                    <text>INTERVENCIÓ - IV Cumbre Mundial de Alcaldes
“La alianza de civilizaciones: el papel de las ciudades y los
gobiernos locales”, Pasqual Maragall
12/04/2007 | Istambul

ISTANBUL BARCELONA AND AFTER
13 APRIL 2007 (CORRECTED &amp; REVISED)
1. MY LAST VISIT HERE WAS IN 2005 AS PT. OF
CATALONIA

PREVIOUS AS MAYOR, WHEN MAYOR ERDOGAN
AND I SISTERED BCN AND ISTANMBUL
2. NOTES OF THE BCN DECLARATION IN 2005
LESS CLIMATE THAN IN 1995
PRINCIPLE OF SUBSIDIARITY
CREATE BANK OF DEVELOPMNET EUROMED
IMOPORTANCE OF DESERTIFICACIONS (SEE
RECENT MAPS) AND DEPLETION OF FISH
RESERVESIT SEEMS THAT MANY OF OUR BEACHES
WLL BE GONE
I AM NOT A FANATIC OF PESSIMISM, SEEN THAT
ALL PREVOIUS PESSIMISMS HAVE FAILED) FIRST
OF ALL THAT OF ALFRED MARSHALL INVENTOR
OF ECONOMICS AND DIMISHUNG RETURNS (OF
COURSE HE DIDN’T TAKE ACCOUNT OF AMERICAN
UNLIMITED RESERVES OF LAND: KEYNES WAS
RIGHT)
NOT IN BCN CONF’CE BUT IN BCN FORUM OF
CULTURES (2004): DAVID CRYSTALL TALKED

�ABOUT DEPLETION OF THE NUMBER OF
LANGUAGES
THIS CANNOT BE PREVENTED BUT THE NUMBER
OF LANGUAGES LEARNT CAN THEORETICALLY BE
INCREASED
MIREIA BELIL PRODUCED A PERSUASIVE PICTURE
OF THE FORUM OF CULTURES AND ITS
CONTINUITY. I EXPECT ISTAMBUL WILL SOME
DAY BECOME AN OLYMPIC CITY AND A FORUM
CITY AS BARCELONA WAS: THIS STAMPED A
QUALITY MARK BESIDES BCN’S NAME
3. THESE EVENTS HAVE AND WILL HAVE PRODUCED
A RETURN OF THE MEDITERRANEAN BASSIN TO A
CERATAIN DEGREE OF CENTRALITY IN MODERN
WORLD, SOMETHING THAT WE LOST IN 1492
EUROPEANS “DISCOVERED” AMERICA
AND IT IS A GOOD SIGN THAT BOTH SPAIN AND
TURKEY AND PROBABLY PORTUGAL ARE
COMMANDING THE ALLIANCE OF CIVILISATIONS
EFFORT. THE MED BASSIN IS REALLY THE MID
TERM OF EASTERN AND WESTERN CULTURES
BOTH IN TIME AND SPACE
4. BACK TO PRESENT: SOME RELEVANT BUSSINES
AND INDUSTRIAL EVENTS HAPPEN IN THE AREA:
THE MERGERS BETWEEN AUTOPISTAS SPAIN AND
AUTOSTARDE ITALY, BET. ENEL AND ENDESA IN
POWER GENERATION, THE ACQUISITION OF
SCOTISH POWER BY IBERDROLA SPAIN ETC.
5. LAST WORD: ON SARAJEVO
TADIC AS A SYMBOL OF INT’L JUSTICE

�MLADIC AND KARADCIC AS A SYMBOL OF INT’L
FAILURE
MOSTAR: SOLANA SENT RICARD PEREZ CASADO
THERE AND HE GOT THE REBUILDING OF THEW
“MOST” OR BRIDGE UNITETING THE CROAT WITH
THE MUSLIM SIDE OF THE RIVER, DESTROYED BY
A BOMB. (“MULTI, MULTI, MULTI” … SAID AN
ANGRY BOSNIOCROAT OFFICIAL : “YOU ALWAYS
TALK MULTI, I’M FED UP WITH MULTI!”
THIS IS THE REAL QUESTION: THE “MULTI, MULTI”
FATIGUE AND THE COZINNESS AND WARM OF THE “US,
US, WE” REFUGE, LIKE IN KIDS: “ME, ME, ME” ALL THE
TIME, IN VIEW OF THE IMMENSITY OF SORROUNDING
SPACE AND THE TALLNESS OF TREES AND HOUSES.
IT IS NOT A COINCIDENCE THAT THERE WAS A MAN
FROM VALENCIA, RICARD PEREZ CASADO, THE ONE
WHO REMADE THE BRIDGE. VALENCIA, AS WELL AS
THE SOUTH OF CATALONIA, WAS NOT ALWAYS
CHRISTIAN BUT HAD ALMOST 8 CENTURIES OF
MUSLIM DOMINATION, 711 A.C. UNTIL 1492 POST.C.
THE BISHOP OF SEGORBE ONCE TOLD ME LESS THAN
20 YEARS AGO THAT HE HAD FOUND KORAN IN THE
SEGORBE MOUNTAINS OF VALENCIA AND THE JOYFUL
RIVALRY BETWWIN “MOROS Y CRISTIANOS” IS STILL
PRESENT IN VALENCIA AND ALICANTE’S FESTIVITIES.
EVEN IN CATALONIA, A PLACE LIKE MIRAVET (THE
NAME SAYS EVERYTHING) HAS A FESTIVITY CALLED
“THE SIEGE” WHICH CELLEBRATES THE RESISTENCE
OF A PLURAL COMMUNITY OF MOORS, CHRISTIANS
AND JEWS, PROTECTYED BY THE ORDER OF THE
TEMPLE (“TEMPLERS” IN CATALAN) AGAINST THE
ATTACK OF THE CHRISTIAN KING COMING FROM
BARCELONA.

�AND MANY TOWNS IN LLEIDA, WEST OF BARCELONA
AND ALSO OF LONG STANDING ARAB DOMINANCE,
HAVE NAMES LIKE VINAIXA (“BEN AÏSSA”) OR
VINAROÇ (“BEN AROCH) – TWO NAMES
CORRESPONDING TO TWO CONTEMPORARY MOROCAN
MINISTERS TO WHICH I DISCOVERED THEIR
GEOGRAPHICAL ORIGINS IN SPAIN.
TO END WITH A NOTE OF FUTURE:
IT IS FORTUNATE THAT PREMIER ERDOGAN,
WHATEVER HAPPENS TO HIS BRIGGING FOR
PRESIDENCE IN TURKEY, IS TRYING WITH JOSÉ LUÍS
RODRÍGUEZ ZAPATERO TO BRIDGE OR ALLY
CIVILIZATIONS.
EVEN MORE SO IF THE PRESIDENCE OF THIS BRIDGING
EFFORT (“BRIDGE” BEING PREFERRED TO “ALLIANCE”
AS A TITLE, SEEN THE MILITARY PARFUME OF THE
LAST NAME) IS ACCEPTED BY JORGE SAMPAIO,
FORMER Pt OF PORTUGAL.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13557">
                <text>Istanbul Barcelona and after</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13559">
                <text>Istambul (Turquia)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13560">
                <text>IV Cumbre Mundial de Alcaldes “La alianza de civilizaciones: el papel de las ciudades y los gobiernos locales”.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13561">
                <text>Anglès</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13846">
                <text>Alcaldes</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13847">
                <text>Globalització</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13848">
                <text>Administració local</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22187">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14542">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39192">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39193">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40524">
                <text>2007-04-12</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13563">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="898" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="321">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/898/0000000668.pdf</src>
        <authentication>b941be4e593b61cf131d85de71d4e0d3</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42005">
                    <text>INTERVENCIÓN “GOBERNAR EUROPA PARA GOBERNAR
LA GLOBALIZACIÓN”, Pasqual Maragall
20/04/2007 | Egino (Euskadi)

Introducción
Es un placer acompañarles aquí en Euskadi, en este espacio
de reflexión sobre las perspectivas de Europa.
La hibernación del proyecto constitucional podría estar llegando
a su fin [cross your fingers], pero los déficits de las instituciones
comunitarias ponen de relieve las dificultades para que Europa
se convierta en un agente global.
Al mismo tiempo, existe el dilema sobre si la globalización
puede ser una fuerza “federadora de Europa” y no sólo
“inhibidora”, como sucedería si prosperaran actitudes de
cerrazón nacional en los estados miembros.
A mi modo de ver, se trata de dos dimensiones de un mismo
problema: está en nuestras manos vencer las actitudes de
cerrazón y construir una unión política más capacitada para
asumir responsabilidades globales.
Sin embargo, los términos en los que se plantea este debate
demuestran que sufrimos un desequilibrio entre los mercados,
la sociedad civil, y un espacio público e institucional que se
construye muy lentamente.
Encontrar el “círculo virtuoso” que los articule es la principal
responsabilidad de la red de autoridades europeas.
Debemos gobernar Europa, para tener más capacidad de
gobernar la globalización.
Por un lado, es fundamental que definamos la ambición
europea de nuestras ciudades, regiones y naciones

1

�demostrando que “son Estado” y que “son también Unión
Europea”.
Y, por otro lado, debemos avanzar hacia un sistema político
europeo compuesto por instituciones y partidos
comunitarios.
Ambas dimensiones del proceso de construcción europea son
las que van a estructurar mi intervención de hoy.
I. Nuestra ambición europea: el nuevo Estatuto de
Autonomía de Cataluña y el impulso de la Euroregión
Pirineos-Mediterráneo
La ambición europea de España es una ambición compartida
por el Estado y las Comunidades Autónomas. Y es una
ambición con una clara dimensión federal.
Esta es la orientación que marca el Estatuto de Autonomía de
Cataluña aprobado el año pasado.
Como ya dije el mismo día que entró en vigor, éste Estatuto
nos convierte en la nación sin estado con más
competencias del continente, fortalece al Estado y, al mismo
tiempo, establece definitivamente Europa como nuestro
espacio político y geográfico de referencia.
El Estatuto de 1979, carecía casi por completo de esa
vertiente europea, porqué a España le faltaban aún seis años
para integrarse en las Comunidades Europeas.
Sin embargo, desde aquel momento, la “institucionalización”
de la dimensión europea del Estado de las Autonomías ha
sido imparable.
El Tribunal Constitucional convalidó la creación de oficinas
autonómicas.

2

�Además, dictaminó que las comunidades autónomas pueden
establecer relaciones exteriores, aunque fuese manteniendo
la firma de tratados entre las competencias del Estado.
Los líderes catalanes, juntamente con otros líderes
autonómicos, nos implicamos en el regionalismo europeo. El
Presidente Pujol presidió la Asamblea de Regiones y yo mismo
me honré en presidir el Comité de las Regiones y Ciudades.
El impulso descentralizador, simultáneo a los avances de la
centralización o cesión de soberanías nacionales a la Unión, se
incorporó a las sucesivas modificaciones del Tratado de Roma.
Y finalmente se consagró el principio de subsidiariedad y de
proximidad en la toma de decisiones.
Cataluña además se comprometió a fondo en políticas
comunitarias.
Se creó una conferencia sectorial para que las autonomías
participasen en la formación de la voluntad española ante la
Unión Europea.
Se estableció la participación autonómica en la representación
permanente del Estado ante Bruselas.
Y el Gobierno de José Luís Rodríguez Zapatero impulsó esa
participación hasta las instituciones comunitarias, además de
dar un paso decisivo para garantizar la presencia del catalán,
el gallego y el euskera en ellas.
A lo largo de estos años, Cataluña ha actuado como levadura
del europeísmo español y del regionalismo europeo.
Es lógico, pues, que el nuevo Estatuto de Cataluña haya
recogido estos procesos; los haya proyectado en un horizonte
más autonomista, y los haya incluido en el bloque de
constitucionalidad:
3

�1. El texto garantiza la participación de la Generalitat en
los asuntos europeos que afectan a “los intereses” de
los catalanes.
2. Obliga al Gobierno de España a informar al de
Cataluña de las iniciativas de revisión de los tratados.
3. Otorga a la postura catalana en ese proceso un carácter
“determinante” si de las propuestas europeas se deriva un
impacto financiero o administrativo para Cataluña.
4. Transfiere a la Generalitat la gestión de los fondos
comunitarios territorializables.
5. Y plantea el acceso autonómico al Tribunal de Justicia
de la UE, cuando la normativa comunitaria lo permita.
Como sugestivamente ha dicho el eurodiputado Ignasi
Guardans, este Estatuto, “que aparentemente exige mucho a
España y a la UE, impone también obligaciones muy fuertes a
la Generalitat”.
Con él, los catalanes se autoimponen una larga lista de nuevos
deberes de información, propuesta y participación de
envergadura.
Derechos y deberes que nos permiten expresar, como les
decía,
una
ambición
europea
en
términos
de
corresponsabilidad.
Ahora que se ponen de manifiesto las limitaciones del
planteamiento institucional de la “Europa de las Regiones”, se
amplifica la acción de las “Regiones de Europa”.
Y es fundamental que lo hagamos asumiendo en nuestra
cultura política la necesidad de “europeizar” las políticas
públicas, y desarrollando, externamente, iniciativas de
cooperación regional.
Las regiones colindantes con fronteras estatales abarcan casi
la mitad del territorio europeo y un tercio de la población.
4

�Además, la cooperación transfronteriza demuestra que el
proceso de integración económica y territorial es imparable.
Actualmente existen más de 60 euroregiones en Europa
situadas en torno a las fronteras entre Bélgica, Holanda y
Luxemburgo, entre regiones y ciudades de los países
escandinavos y, en particular, sobre las fronteras de Alemania.
Desde territorio español se extienden ya tanto hacia Portugal
como hacia Francia.
Éste último es el objetivo de la Euroregión PirineosMediterráneo y también de la Comunidad de Trabajo de los
Pirineos presidida por el Lehendakari y que Cataluña comparte
con Euskadi.
Y la Euroregión que impulsan Euskadi, la Comunidad Foral
de Navarra y Aquitania constituirá un polo potente en el eje
atlántico, como lo hace la Euroregión Oporto-Vigo.
La Euroregión Pirineos-Mediterráneo suma más de 14
millones de habitantes y representa el 14% del PIB conjunto de
España y Francia.
A través de la misma, por ejemplo, se está construyendo el
primer hospital transfronterizo de Europa.
La Euroregión se ha dotado de un Portal de Cultura y un
Observatorio Socioeconómico.
Y además se han definido proyectos punteros como la
EuroBioRegión en el sector de la biotecnología, a través de
la colaboración entre las universidades, los gobiernos y las
empresas.
Las empresas biomédicas y farmacéuticas catalanas se han
convertido en cabeceras de un sistema internacional de
producción.
5

�Forman un sistema empresarial que hoy cuenta con la
colaboración del polo de Tolouse y de infraestructuras
científicas como el Instituto de Investigación Biomédica codirigido por el Dr Massagué o el Centro de Medicina
Regenerativa del Dr Izpisúa.
El que no va adaptando su conocimiento, su tecnología y su
gama de productos y servicios está perdido.
Las Euroregiones son una muestra de que sabemos
adaptarnos tanto en la economía como en la política.
Por eso, planificamos conectar en todos los sentidos de lado a
lado de la cordillera y del mar.
El aeropuerto de Barcelona ha empezado a captar vuelos
intercontinentales y la adjudicación de la Terminal Sur nos
servirá para configurar un hub potente.
Es fundamental que la Euroregión cuente con un aeropuerto
gestionado con autonomía.
Como lo es también vertebrar una red de alta velocidad, que
hasta hace dos días, no estaba prevista más que de Madrid a
ciertas capitales de provincia.
Los ejes Valencia/Barcelona o Barcelona/ Bilbao no existían
en la mente del Gobierno de Aznar y la conexión con Europa
era objeto de numerosos atrasos.
Justamente por este motivo, la Euroregión PirineosMediterráneo se ha puesto en el centro de las relaciones
hispano-francesas.
De las hispano-francesas, y de las hispano-italianas para
consolidar empresas euromediterráneas como AbertisAutostrade y Enel-Acciona-Endesa.
6

�Las tradicionales relaciones directas entre Estados se ven
complementadas por relaciones entre naciones, regiones,
ciudades y otras estructuras en red.
La cooperación entre gobiernos regionales y locales por
encima de las fronteras difumina un elemento crucial de la
soberanía de los Estados.
Además, el éxito de la UE y la globalización, los han
convertido en pequeños para los asuntos grandes, y en
excesivos para los problemas de proximidad.
La clave está en dejar que las regiones y también las
ciudades tejan, y que los estados confeccionen el vestido
completo, es decir, nuestro proyecto europeo.
Los Estados tienen que entender que las competencias que
ceden “por debajo” las deben compensar con la soberanía
europea que crean “por arriba”.
Todos, regiones y estados, están llamados a jugar un papel
más sustantivo en la liga superior porqué las
responsabilidades que se divisan des de Europa son globales.
Justamente por este motivo, es prioritario que la Europa
comunitaria supere su crisis institucional.
II. Avanzando hacia un sistema político europeo: las
instituciones y los partidos
Los que compartimos la idea de que los problemas de
Europa se resuelven con más Europa, defendemos avanzar
hacia un sistema político europeo compuesto por
instituciones, políticas y partidos.
La Unión va demasiado al ralentí en asuntos sustantivos como
la seguridad interior, la política exterior o la energía.
7

�La agenda de Lisboa es más un catálogo de buenas
intenciones que un programa comunitario.
Además, los beneficios de la integración se reparten hoy
asimétricamente.
Y la política exterior ha quedado debilitada por la división de
los Gobiernos ante conflictos como el de Irak.
Sobretodo cuando se ha puesto de relieve que victorias
tácticas no se han traducido ni en nuevas estrategias
globales para el Próximo Oriente, ni en una profundización de
las relaciones euromediterráneas.
Estas
estrategias
vienen
marcadas
por
el
mero
intergubernamentalismo y, en el mejor de los casos, se
articulan sobre la comunitarización de los intereses estatales.
Las reglas actuales no aseguran el funcionamiento efectivo de
las instituciones de la Unión: es prioritario profundizar en la
línea de la Constitución.
Como ha dicho la propia Canciller Merkel, si de aquí a las
próximas elecciones al Parlamento Europeo en el año 2009 no
se ha logrado llevar a buen puerto la reforma constitucional
iniciada, nos encontraríamos ante una omisión histórica.
La UE necesita un nuevo documento de bases que respete la
sustancia del proyecto aprobado por 18 de los 27 Estados. Y lo
necesita por razones democráticas y funcionales.
Me podrían decir como escribía hace pocas semanas JeanMarie Colombani en Le Monde, que hoy no existe ninguna
mayoría que justifique ulteriores abandonos de soberanía. Y es
parcialmente cierto.

8

�La ambición europea de diversos países es frecuentemente
subsidiaria de unos intereses nacionales circunscritos al
Estado.
Sin embargo, la mayoría se inclina por encontrar un espacio
de encuentro que intente conciliar la viabilidad del proceso
constitucional por un lado, y la ambición del texto por el otro.
Según el eurodiputado socialista Raimon Obiols, esto significa
realizar un complejo ejercicio para sumar voluntades entre
sus gobiernos y, al mismo tiempo, velar para que las
aspiraciones de una Europa política no se vean disminuidas.
Hasta el año 2009 el debate constitucional debe ocupar el
centro de la política europea y debemos garantizar que el
método escogido tenga una legitimidad reforzada.
Para conseguirlo, a la lógica comunitaria le tenemos que
añadir un nuevo contrato “con” y “entre” los ciudadanos.
Sólo un nuevo debate europeo que incluya tanto a los
ciudadanos de Europa como a sus instituciones puede
combatir el altereuropeísmo de manera efectiva.
Necesitamos que instituciones como el Parlamento Europeo
adquieran un mayor protagonismo y empezar a vertebrar
partidos que fortalezcan el vínculo representativo.
Hoy no tenemos partidos políticos a escala europea. Y sé
que no será fácil conseguirlo: también en este caso se deberán
superar obstáculos como la visión instrumental de Europa,
además de otros como el control de los aparatos de partido.
Los mismos obstáculos que explican la necesidad de esta
opción.

9

�El Parlamento Europeo ha forzado un proceso de agregación
política entorno de los polos socialista y popular, pero
paralelamente se ha producido una fractura que transciende el
eje izquierda-derecha.
Su manifestación más evidente ha sido el “no” francés y
holandés al proyecto constitucional.
Este nuevo eje político, que puede formularse a partir de la
dicotomía supranacionalidad - intergubernamentalidad,
configura nuevos alineamientos.
Por ejemplo, el de los laboristas británicos con los populares
españoles y polacos, o el de los democratacristianos alemanes
con los demócratas de izquierda italianos y los postcomunistas
checos.
Podría decirse que cada eje es relevante a diferentes escalas.
El eje identitario es relevante a nivel subestatal, el eje
izquierda-derecha lo es a nivel estatal y el eje sobre el grado
de integración política comunitaria lo es a nivel europeo.
Esto justificaría unos partidos europeos más amplios y abiertos.
Y más impuros también.
Como les decía, no será fácil, pero trabajaré para que esta
opción gane su momento.
“Gobernar la globalización” es un candidato muy loable, pero
el reto es gobernar Europa con instituciones y partidos
comunitarios.
Gobernando Europa, incrementaremos nuestra capacidad de
gobernar la globalización.
Muchas gracias.

10

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13564">
                <text>Gobernar Europa para gobernar la globalización</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13566">
                <text>Egino (Euskadi)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13567">
                <text>Jornada “El futur d’Europa a l’era de la globalització”, organitzada pel think tank “Euskadi a l’era de la globalització” que impulsa el Lehendakari Juan José Ibarretxe. La jornada va comptar també amb les conferències de Manuel Maria Carrillo (filòsof, diputat portuguès, exministre de cultura de Portugal), Renaud Dehausse (professor de l’Institut d’Estudis Polítics Jean Monnet de París, expert en federalisme comparat i evolució de la UE) i Monique Canto-Sperber (experta en filosofia moral i política i directora de l’École Normale Supérieure de París).</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13568">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13842">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13843">
                <text>Globalització</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13844">
                <text>Govern</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14543">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39194">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39195">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40525">
                <text>2007-04-20</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13570">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="899" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="322">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/899/0000000669.pdf</src>
        <authentication>be743f6806bceb219833bbcab3da4936</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42006">
                    <text>Intervenció de Pasqual Maragall sobre:

La Regió Euromediterrània i la perspectiva de futur en
les àrees de salut, benestar i recerca biomèdica.
26/04/2007 | Navata (Girona)

1. L’associació entre el territori i el saber
 Ens la juguem amb el coneixement.
 L’associació entre el territori i el saber marca la
diferència entre un país que va a remolc, i un país que
esdevé motor del seu desenvolupament.
 El coneixement és la força motriu de la innovació.
 I a través de les ciències de la vida, la innovació es
tradueix en competitivitat empresarial i cohesió
social, alhora.

2. Una voluntat política: convertir Catalunya en una de
les regions biomèdiques d’Europa
 Quan vaig arribar a la presidència de la Generalitat,
vaig expressar la voluntat de convertir Catalunya en
una de les regions biomèdiques d’Europa.
 Teníem una llarga tradició mèdica i un sistema
nacional de salut a l’avantguarda.
 A més, comptàvem amb una indústria química i
farmacèutica capdavantera a Espanya.
[A Catalunya, es realitza aproximadament un 60% de la
producció farmacèutica espanyola]

 Ja existien nombrosos grups de recerca biomèdica a
universitats i centres d’investigació com el CSIC,
hospitals i empreses.
1

� I a més s’havia començat a realitzar un important esforç
inversor
en
infrastructures
científiques
i
tecnològiques. Exemples: el Consorci amb l’Estat per la
construcció
del
Sincrotró;
el
Centre
de
Supercomputació Marenostrum (IBM-UPC).
 Ens podíem proposar col·lectivament projectes
ambicions que abans no estaven al nostre abast.

i

 Al mateix temps, la creació de l’Aliança Biomèdica de
Barcelona –avui Aliança Biomèdica de les
Universitats trencava la dinàmica arcaica d’atomitzar els
grups de recerca a través de xarxes locals.
 Amb l’Aliança Biomèdica, les Universitats donaven un
primer avís a les administracions, que finalment es
pogué compassar per desenvolupar una política
coherent.

3. La Bioregió
 La presentació de la Bioregió el mes de novembre de
2004 i la seva constitució formal el mes de febrer de
2006, ens varen permetre corregir la tendència cap a
l’atomització excessiva de les institucions.
 A través de la Bioregió, s’aprofundia en la triple hèlix
que formen les universitats –i els hospitals universitaris-,
les administracions i les empreses.
 I a través d’aquesta triple hèlix, sobria el camí per
convertir Catalunya en el
centre biomèdic i
biotecnològic del sud d’Europa.
 En relació a l’Aliança Biomèdica, el projecte adquiria una
nova dimensió territorial i es situava al centre de
l’acció de la Generalitat.

2

� A més, a la dimensió biomèdica, s’hi afegia la
biotecnològica per incorporar-hi l’agroindústria.
 Havia arribat el moment de donar un pas endavant
definitiu cap una investigació “científicament
rigorosa”, “competitiva” i “socialment útil”.
4. La Bioregió, un model de desenvolupament
 Avui, la Bioregió compta amb els actius necessaris per
esdevenir un model de desenvolupament.
 L’experiència dels Estats Units, el Canadà i altres
regions europees, ens ensenya que la Bioregió reuneix
els tres elements clau d’una estratègia guanyadora:
o La millora del nostre capital humà i tecnològic;
o L’impuls d’empreses biotecnològiques;
o I la creació d’un marc institucional per incentivar
de forma sostenible la generació de sinèrgies entre
els actors públics i privats, a través de nous
processos de transferència de coneixement i
tecnologia.

5. L’aposta inversora del sector públic: una aposta
sostinguda i ambiciosa
 En els pilars de la bioregió, Catalunya hi ha aportat la
creació del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona
al costat de l’Hospital del Mar i la Universitat Pompeu
Fabra, que acull:
o El Centre de Medicina Regenerativa co-dirigit pel
professor Izpisúa;
o El Centre de Regulació Genómica del Dr. Beato;

3

�o I l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica del Dr.
Jordi Camí.
 El Parc, a més, s’afegeix a l’Institut de Recerca
Biomèdica de Barcelona dels Drs. Guinovart i
Massagué, que està vinculat a la Universitat de
Barcelona a través del Parc Científic de Barcelona.

 Al Campus Vall d’Hebron de l’Autònoma.
 I a l’IDIBAPS [Institut d’Investigacions Biomèdiques Pi i
Sunyer]-Hospital Clínic.
 Més recentment, tenim la bona notícia del Projecte
Biopol = conveni per a la creació del Parc Científic de la
Salut de L’Hospitalet.
 Aquest Parc constituirà un entorn de creació de noves
empreses de base tecnològica i alhora la recerca
d’excel·lència, al voltant de l’Institut d’Investigacions
Biomèdiques de Bellvitge.
[Hospital Universitari de Bellvitge, Universitat de Barcelona i
Institut Català d’Oncologia]

6. El sector empresarial i l’associació CataloniaBio3
 Conec l’esforç de Biocat per aglutinar tots els agents del
sector biomèdic i biotecnològic. No podem oposar la
recerca i el desenvolupament, a la innovació.
 Catalunya
ja
compta
amb
50
empreses
biotecnològiques. La meitat creades els últims 5 anys.
 La presentació de l’associació CataloniaBio3 el mes de
març de l’any passat per cohesionar-les, és una
excel·lent notícia.

4

� És una mostra més del potencial econòmic d’una
recerca competitiva.

7. Cap a una nova tensió positiva sector públic-sector
privat, per una Catalunya “estructuralment” innovadora

 Hem de sumar esforços per posicionar el nostre país
en el panorama internacional. I l’establiment de fórmules
de col·laboració orientades a l’assoliment d’objectius és
fonamental.
 Sense anar més lluny, la que s’ha establert entre la
Generalitat i l’ajuntament de Sant Cugat per acollir la
seu de l’Institut Europeu de Tecnologia.
[Esdevindrà el centre de referència per a les polítiques
d’innovació de la Comissió Europea]

 I també la futura Oficina Europea de la Iniciativa de
Medicaments Innovadors.
[Manel Balcells, President del Comitè Executiu de la BioRegió,
ha manifestat que la considera prioritària. A la web de la UE, es
descriu la Oficina com un “símbol de l’Espai Europeu Integrat
d’Innovació, Recerca i Formació”]

 Espero que la candidatura presentada per les
administracions, el Parc de Recerca Biomèdica i
Farmaindústria prosperi.

8. La Bioregió ens corresponsabilitza amb el model
europeu de progrés
 Segons l’últim informe de la OCDE sobre les inversions
en R+D, Europa es troba en una situació d’estancament.

5

� En canvi, la Xina creix de forma imparable, esdevenint
un gran competidor: aquest any mateix es convertirà en
el segon país del món en inversió de capitals en
investigació.
 I la Índia no li va massa al darrere en sectors com la
química i la informàtica.
 Aquests països ja no només atrauen la producció, sinó
també la inversió en competitivitat.
 No em cansaré de dir que l’educació i el coneixement
han de ser la nostra principal prioritat.
 A la Xina i a la Índia s’està creant una nova elit
intel·lectual de científics i tecnòlegs, però importants
capes de la societat encara viuen en la pobresa i el
sub-desenvolupament.
 En canvi, aquí tenim serveis públics cada vegada més
extesos i de qualitat.
 El repte científic i tecnològic és clau per l’economia,
però també pel benestar.
 Els avenços en biotecnologia s’associen a millores de
la qualitat de vida i de la salut de les persones.
 Actualment la funció investigadora és un imperatiu
ètic de les nacions que aspiren a estar a l’avantguarda
del desenvolupament humà dels ciutadans.
 Un dels actius principals del Sistema Català de Salut és
que la recerca en salut s’imbrica a la xarxa sanitària.
 El nostre sistema de salut està desenvolupant un model
d’innovació basat en un dispositiu d’investigació
científica, desenvolupament tecnològic i innovació
que fomenta el tarannà investigador.

6

� La nostra xarxa d’hospitals inclou els 6 de major
producció científica d’Espanya.
 Com reiterava el mateix Dr. Izpisúa fa 15 dies en una
conferència al Tribuna Barcelona, aquest és el valor
afegit més important que tenim.
 I ho és per la qualitat de l’assistència sanitària que
se’n deriva i per les possibilitats de formació dels
professionals de la salut que ofereix.

9. L’Euroregió i el L’EuroBioCluster del Sud d’Europa
 Avui Catalunya no només destina una part cada vegada
més important dels seus recursos i de la seva
intel·ligència a la ciència i la tecnologia, sinó que a
més ho fa nucleant una euroregió.
 Una Euroregió Universitària i Científica.
 Al mateix temps, l’Euroregió ens permet ser un actor
rellevant en una dinàmica supraregional de creixement
científic i tecnològic: l’EuroBioCluster del Sud
d’Europa, en la línia que uneix BCN-Lió-Heidelberg.
 El BioCat i el Biopole de Tolouse hi tindran un paper
determinant, com fa per exemple la Medicon Valley de
Suècia i Dinamarca a la ScanBalt Bioregion, on hi
participen 11 països bàltics i escandinaus, més de 60
universitats i unes 870 empreses.
[Encara que sigui anecdòtic, fins i tot disposen d’unes “yellow
pages” per localitzar els més de 3.000 grans actors que hi
participen]

 Què ens ofereix l’EuroBioCluster?
o “Base científica”: establir plataformes comunes de
recerca per competir.

7

�o Massa crítica per afrontar la “biocomercialització”:
per exemple, facilitar l’accés de les grans
farmacèutiques, a les PYMEs biotech.
o Un esforç per incrementar el finançament: fons de
co-inversió europeus; enfortir la xarxa de business
angels.
 Nosaltres encara no ens podem comparar als clusters
del nord, però a la globalització, el que no va adaptant
el seu coneixement, la seva tecnologia i la seva gama
de productes i serveis està perdut.
 I l’Euroregió Pirineus-Mediterrània és una mostra que
sabem adaptar-nos, tant en l’economia com en la
política.
 Que som capaços de mirar lluny i d’actuar aprop.
 L’Euroregió és un primer pas esperançador per alinear
idees, projectes i institucions. I ens permetrà tenir la
massa crítica suficient per competir a la globalització.
 Avui tenir una “base” a Catalunya suposa un triple
avantatge estratègic per a les empreses:
o Aconsegueixen
europeu;

ubicar-se

al

cor

del

mercat

o Aconsegueixen una porta d’accés privilegiada a
la
resta
de
països
del
Mediterrani
i
d’Hispanoamèrica;
o I compten amb una connexió directa amb la resta
de bioclústers europeus.
 Al mateix temps, l’Euroregió enfortirà la cohesió social,
com demostra el primer hospital transfronterer
d’Europa que s’està construint a Puigcerdà.

8

� Justament per aquest motiu, és fonamental connectar
tots els sentits de la cordillera i el mar.
 L’Aeroport de BCN ha començat a captar vols
intercontinentals i l’adjudicació de la T-Sud ens ha de
servir per configurar un hub potent.
 És fonamental que Catalunya tingui un aeroport
gestionat amb autonomia.
 Com ho és també vertebrar la xarxa d’alta velocitat,
que fins fa dos dies, no estava prevista més que de
Madrid a algunes capitals de província.
 Els eixos València-BCN o BCN-Bilbao no existien a la
ment del govern d’Aznar i la connexió amb Europa era
objecte de nombrosos endarreriments.
 Justament per aquestes raons, l’Euroregió s’ha situat al
centre de les relacions hispano-franceses.
 De les hispano-franceses i també de les hispanoitalianes, per consolidar empreses euromediterrànies
com Abertis-Autostrade o Enel-Acciona-Endesa.
 Hem de començar a construir Europa des del Sud. I
no només des de l’economia, sinó també des de la
política.

10. Tenir un “paper” a la globalització, sense perdre de
vista que la nostra prioritat són les persones i la
proximitat
 Estem esborrant les fronteres d’Europa, les dels
territoris i les administracions, les del sector privat,
les que oposen la recerca i la innovació i les que
pretenen oposar competitivitat i cohesió.

9

� I ho estem fent per sumar i tenir un paper rellevant a la
globalització, sense perdre de vista que la nostra
prioritat són les persones i la proximitat.
Moltes gràcies

10

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13571">
                <text>La Regió Euromediterrània i la perspectiva de futur en les àrees de salut, benestar i recerca biomèdica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13573">
                <text>Torre Mirona (Navata, Girona)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13574">
                <text>Seminari “El paper del Sistema Hospitalari català en el projecte Biocat: convertir en valor la innovació”, organitzat per la BioRegió de Catalunya i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, i que ha comptat amb l’assistència dels directors de gairebé tots els hospitals catalans i els màxims responsables del sistema sanitari català. Intervencions de Manel Balcells, president del Comitè Executiu de Biocat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13575">
                <text>Joan Rodés, director general de l’Hospital Clínic de Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13576">
                <text>Joan Guanyabens, secretari d’Estratègia i Coordinació del Departament de Salut</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13577">
                <text>Miquel Barceló, president del 22@Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13578">
                <text>Joan Cornet, president de TIC Salut</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13579">
                <text>Josep Samitier, president de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i Lluís Blanch, director del Parc de Salut de Sabadell.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13580">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13837">
                <text>Euroregió</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13838">
                <text>Mediterrània</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13839">
                <text>Salut</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13840">
                <text>Recerca i Desenvolupament</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13841">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14544">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39198">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39199">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40526">
                <text>2007-04-26</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13582">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="900" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="323">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/900/0000000670.pdf</src>
        <authentication>008d07a291119d36b811a1fe22ab2f08</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42007">
                    <text>Pregó de les festes de Sant Anastasi de Lleida
Pasqual Maragall, Dijous 10 de maig
Il·lustríssim Senyor Paer en Cap, corporació municipal,
autoritats, amigues i amics,
D’entrada permetin-me que expressi el meu agraïment a
La Paeria, per haver-me ofert l’oportunitat de pronunciar
el pregó de les Festes de Maig.
Lleida és tota una peça de convicció sobre la història
del nostre país i sobre la seva obertura a la Península
ibèrica i a la Mediterrània i Europa.
La Catalunya Vella, dels Pirineus fins a Barcelona, era
cristiana i franca: una marca europea en península mora.
La capital moral era Ripoll; els líders, abats i bisbes.
La Catalunya Nova (les actuals províncies de Tarragona
i Lleida, aproximadament) era tan mora com cristiana, i
també jueva: mestissa.
Fa uns anys recordava amb els ministres del Marroc Ben
Aïssa i Benaroch, que les seves famílies havien deixat
petja a casa nostra, a Vinaixa i Vinarós.
Com diu la Declaració de Lleida com a Capital de la
Cultura Catalana 2007, citant la Crònica de Ramon
Muntaner de l’any 1325: “Barcelona és cap de Catalunya
en la marina, e en la terra ferma Lleida”.
Amb l’alcalde Siurana vem cel·lebrar com es mereixia la
tradició de la Carta de població lleidetana.

1

�I amb Josep Pané, Jaume Magre, Felip Lorda i tants
altres vem travar un teixit de relacions estretes que van
culminar en una política de regadius ambiciosa.
Es més, va ser a Tàrrega on va prendre forma inicialment
el projecte de creació de Ciutadans pel Canvi i de la seva
aliança amb el socialisme català per a dur a un canvi de
paradigma polític a Catalunya.
La història i les arrels proporcionen als nostres
projectes una major profunditat – el terreny necessari
per prendre impuls.
Ahir, dia d’Europa, vaig estar passejant per l’anella
olímpica de Montjuic, on fa 15 anys vem inscriure els
noms dels inspiradors del federalisme europeu i a on ara
hauríem d’afegir els de Joan Reventós, Anton Canyellas i
Antoni Gutierrez. No és bo no mirar enrere abans de
mirar endavant.
Però la mirada que convé és a l’hora sobre el temps i en
el espai. I en l’espai Lleida és una afirmació física,
incontrovertible i rotunda.
Com li he sentit dir alguna vegada a l’Alcalde Ros,
Lleida fou, durant molts anys, una silueta, la de la Seu
Vella.
Certament aquesta silueta ubicava el viatger al seu pas
però sense detenir-lo en un trajecte més llarg.
La ciutat no era un referent, sinó gairebé un accident
geogràfic.
Avui en canvi Lleida no és solament un referent
metropolità de la Catalunya interior, sinó que també

2

�ho és d’una Euroregió emergent que enllaça
Catalunya, Espanya i Europa.
És el moment de mirar endavant.
Heu de valorar la vostra història i protagonitzar el
futur.
Aquest és l’objectiu que ha orientat els darrers anys la
col·laboració entre la Generalitat i La Paeria.
Amb els projectes de regeneració urbana de La Mariola i
el Centre Històric en marxa.
Amb un dels Eixos Comercials més llargs d’Europa.
Amb la creació de sòl industrial i de sòl per habitatge
de protecció oficial.
Amb la creació del Parc Tecnològic de Gardeny,
conjuntament amb la Universitat de Lleida.
Amb l’atracció d’empreses punteres i la consolidació
de Lleida com a capital de l’agroindústria.
Amb l’Aeroport d’Alguaire.
I amb l’arribada del Tren d’Alta Velocitat al centre de
la ciutat i amb vies totalment cobertes.
Avui la geografia i la política comencen a anar de la
mà i Lleida està més capacitada per projectar-se a
Europa.

3

�Les relacions directes entre Estats es complementen
ara amb relacions directes entre nacions, regions, i
municipis.
L’èxit de la UE i la globalització han convertit l’Estat en
petit pels grans assumptes i en excessiu pels problemes
de proximitat.
Els Estats han d’entendre i admetre que les
competències que cedeixen “per sota”, les
compensen amb la sobirania europea que creen “per
dalt” cap a un món globalitzat.
No és fàcil, certament. Hem de ser comprensius amb els
estats perquè els toca admetre que son més que res els
intermediaris de tot plegat però no els executors.
Que les competències se’ls en van amunt i avall. Que
Europa ja és la titular de la moneda i ho serà aviat de
l’exèrcit. I que quasi totes les competències socials,
educatives etc. van avall.
A Barcelona l’any 1907 ja es va començar a fer
ensenyament des de la ciutat, com a Chicago. Nomes va
ser un tast d’una “devolution” que havia d’esperar encara
100 anys per a realitzar-se del tot.
Gran Bretanya està admetent que te una Corona i dos
Regnes. Escòcia te Parlament i tindrà govern
nacionalista.
Mentrestant a Itàlia es crea un partit directament europeu.
Tots, regions, estats i ciutats, com Lleida, esteu
cridats a jugar, en part, un paper canviant en un
escenari obert.

4

�En poc temps, espero, tindrem una nova organització
territorial que dotarà les Terres de Ponent d’institucions
pròpies.
Es necessària la veu dels territoris al costat de la
ciutadania i l’empresa.
Catalunya i l’Espanya en xarxa seran imparables.
Un rebuig, un retard ulterior o una modificació
substancial de l’Estatut desprès de la seva aprovació al
Parlament de Catalunya, al Congrés d’Espanya, al Senat,
i al Referèndum del 18 de juny passat, fora un escenari
realment desconcertant.
Poden els jutges esmenar el que el poble ha
referendat?
El principi de plurinacionalitat - encara que de manera
no prou explícita- és recollit a la pròpia Constitució de
1978. El problema va venir desprès amb la teoria del
“café para todos”.
No és que no hi puguin haver altres autonomies, però
pretendre que Catalunya, Euskadi i Galícia, tenen el
mateix grau de diferència que les regions de parla
castellana i drets de successió diferents, per exemple, és
innecessari.
Mentre vaig exercir la meva responsabilitat com a
President vaig estar d’acord amb tractar d’obtenir un
Estatut de Catalunya digne, vist que la Constitució, tal
com fora desitjable, no era fàcilment modificable per a
incloure-hi una Catalunya clarament diferenciada.
Espero que no hi hagi canvis substantius en l’Estatut. I
ho diu en ex - president que va maldar per obtenir-lo però
que l’hagués volgut més breu, declaratiu i intel·ligible per
a la població.
5

�L’Estatut s’està desenvolupant sense vacil·lacions.
El govern ho està fent be. I sap que moltes de les
qüestions decisives, com els aeroports, l’alta velocitat, la
ubicació de seus estratègiques, la celebració de grans
esdeveniments etc., no depenen de l’Estatut.
La situació d ’EADS (la fàbrica de l’ Airbus a Tolosa de
Llenguadoc), que no és boiant, el retard en la connexió
de l’alta velocitat a Barcelona i La Jonquera, la manca
d’alta velocitat amb València,
les inversions
aeroportuàries i les connexions aèries, l’ambició en
l’estructuració en positiu de l’ Euroregió – més que no pas
l’empeny en anomenar catalans tos els països que ens
envolten – això és el que compta.
Hem de forjar la nostra nació a través de l’economia i
la cultura. I des de baix, des dels municipis.
I també hem de projectar-la a una Europa que donarà
nou sentit a la nostra història, més ben dit, al nostre
futur. No es tan important haver estat una part de
Catalunya Marca Carolíngia com ser ara tot Catalunya un
motor d’Europa.
I aquesta nova pàtria necessitat avançar cap a una
democràcia amb partits i institucions d’àmbit
europeu i amples fronteres. Començant, com dic,
des de baix. Des de la proximitat.
Aquest és també el temps dels municipis de progrés
com Lleida.
Una ciutat que venç l’aïllament, que guanya en
prestigi i en confiança per part de la ciutadania i que
dóna confiança al país.
Visca Lleida i visca Catalunya!
6

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13583">
                <text>Pregó de les festes de Sant Anastasi de Lleida</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13585">
                <text>Lleida</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13586">
                <text>Festa Major de Maig de la ciutat de Lleida.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13587">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13834">
                <text>Lleida</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13835">
                <text>Festes majors</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14545">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39204">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39205">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40527">
                <text>2007-05-10</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13589">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="901" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="324">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/901/0000000918.pdf</src>
        <authentication>6bce311dd54f3f8b8f11d233b974ae39</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42008">
                    <text>II Seminario Internacional sobre
Modernización del Estado
30 y 31 de Mayo de 2007, Ciudad Autónoma de Buenos Aires.

Conferencia de Clausura
Mundo de ciudades
Dr. Pasqual Maragall i Mira
Muy buenas tardes. Es un placer estar de nuevo con ustedes.
Hablaré sobre un mundo hecho de ciudades, un mundo de ciudades. Déjenme comenzar
diciendo que las áreas metropolitanas de Barcelona y de Buenos Aires no son comparables. O
son comparables pero son muy distintas.
En el caso de Barcelona, se trata de un municipio de menos de dos millones de habitantes sobre
cien kilómetros cuadrados. Es una ciudad pequeña, al igual que la ciudad de París, en el marco
de una conurbación de cuatro millones de habitantes, centro de una Cataluña de siete millones
de habitantes, en una España que no llega a los cincuenta millones.
El Buenos Aires metropolitano tiene unos trece millones de habitantes. Como aprendí en mi
primera estancia en la ciudad, a mitad de los años ochenta del siglo pasado, leyendo el libro Soy
Roca, de Félix Luna, que me impresionó enormemente, podía plantearse casi la independencia
de la ciudad con respecto a Argentina. Por lo menos eso planteaba ese libro.
En aquella primera estancia, como alcalde de Barcelona, acompañado, como siempre que pude
y siguiendo la tradición británica -en que las ciudades son representadas no sólo por su alcalde,
su gobernante, sino también por el partido de la oposición-, por el jefe de la oposición, Ramón
Trias Fargas, visitamos al admirado Presidente Alfonsín.
Me dijo, lo recuerdo con claridad, los europeos nos venden a ciento cincuenta dólares la carne
que aquí hacemos mucho mejor a ciento sesenta dólares, pero que a ustedes les cuesta ciento
setenta dólares. Misterios de la Comunidad Europea y de sus subvenciones a la exportación
agrícola, que fue, en su inicio, una construcción franco-alemana, necesitada de dar salida a sus
excedentes agrícolas y ganaderos.
Volviendo a las ciudades, que es lo que nos interesa, recordando lo dicho ayer por el
exPresidente Ricardo Lagos acerca de los éxitos y los fracasos, ellos se propusieron en Chile
hacer algo, no mucho, y luego hicieron mucho más de lo que habían anunciado.
En España, de 1975 a 1980, pasamos con Adolfo Suárez de la dictadura a la democracia, con
Suárez y con Su Majestad el Rey Don Juan Carlos. En Barcelona, entre 1982 y 1995, en esos
quince años que alguien ha llamado “mágicos”, que me tocó presidir, pasamos de una ciudad
triste y vencida a una ciudad abierta y ambiciosa. En 1978, estaba en la Universidad Johns
Hopkins, en Baltimore, en un cuatrimestre de research, preparando una tesis doctoral sobre los
precios del suelo. Al regresar de esa estancia a mi ciudad, me “metieron”, con Narcís Serra, en
las primeras elecciones municipales democráticas. Así empezó todo.
Creo que el secreto del éxito tuvo dos caras. Una, sumar iniciativa pública y privada. Nada
sencillo pero indispensable.Y dos, aplicar el principio de proximidad.
Es imprescindible romper la barrera ideológica que separa el lenguaje de la política del de la
empresa. La idea de que lo político y lo empresarial tienen dinámicas distintas es cierta; sin
embargo, no tiene que ser acompañada por la idea de que esos dos mundos distintos puedan ir
separados. Todos los empresarios de una cierta talla, saben que necesitan del sector público para

�II Seminario Internacional sobre
Modernización del Estado
30 y 31 de Mayo de 2007, Ciudad Autónoma de Buenos Aires.
que sus empresas vayan adelante. Todos los políticos inteligentes a nivel local, saben que sus
ideas funcionarán bien si las empresas van bien. Yo creo que esa macro-iniciativa pública y
privada es imprescindible. Hay que romper la barrera ideológica que separa el lenguaje de la
política y el lenguaje de la empresa.
Además, segundo principio, establecer que todo debe hacerse cuanto más cerca de la gente,
mejor. Con la excepción, a veces exagerada, de las economías de escala. Hay cosas que sólo
haciéndolas en gran escala son rentables.
Pero si se puede hacer desde el barrio, que no se haga desde el distrito. Y si se puede hacer
desde el distrito –en Barcelona había diez distritos-, que no se haga desde la ciudad. No hace
falta.
Yo fui a vivir en los barrios, con cierta incomodidad de mi mujer, Diana. Pasaba días y noches
ahí para saber cómo era la vida de ese barrio. Porque ver un barrio sólo en los días de la visita
oficial -con los coches oficiales, con la gente que te acompaña-, y no saber qué pasa por la
mañana a primera hora, no saber qué ocurre a la salida de las escuelas, no es conocer ese barrio.
Pero lo más importante fue que creamos presidencias de distrito elegidas. Aunque perteneciesen
a partidos de la oposición. Si bien es cierto que nombramos ejecutivos pertenecientes siempre a
la mayoría del gobierno de la ciudad, que en ese caso era la mayoría progresista.
Todo cambió en España en un momento dado. A partir de 1981, y sobre todo con la atrevida
entrada en la Organización del Tratado del Atlántico Norte (OTAN), atrevida para un gobierno
socialista, como el que llevaban Felipe González y Narcís Serra. Ingresamos luego en la
Comunidad Europea. España empezó a crecer, en buena medida gracias a las ayudas europeas,
que ahora se han terminado. Ya no hacen falta porque España está creciendo por encima de la
media europea, es uno de los países de más rápido crecimiento de la Unión Europea.
España ha alcanzado a Italia y a Francia en renta per cápita. Esto que podría ser una cifra fría,
es, desde el punto de vista casi diría emocional, enormemente significativa para los ciudadanos
de mi país. Es evidente que no toda España está creciendo igual. Hay comunidades, como es el
caso de Cataluña, el caso de la Comunidad de Madrid, el caso de Valencia, el caso de
Andalucía, que están creciendo a un ritmo por encima de la media del Estado. Pero es cierto
que España en su conjunto, no sólo ha entrado en Europa, sino que está en el pelotón de cabeza.
A fin de cuentas, el mundo es un mundo de ciudades. El mundo es aquello que se ve en esas
fotos nocturnas, hechas desde los satélites, una nube de puntos luminosos, en la que ustedes
están abajo, a la altura de Ciudad del Cabo, para nosotros esto es muy al sur. Por eso tardamos
tanto, mal que nos pese, en llegar a Buenos Aires desde Barcelona.
Una empresa barcelonesa, llamada GeoVirtual, está construyendo sistemas cartográficos de
punta y empezando a competir con modestia con Google. Yo puedo, ustedes podrán, con ese
instrumento, divisar sus casas, casa por casa, allí donde la tengan. O casi.
El mundo es cada vez más un mundo de ciudades. “De Buenos Aires y de Barcelonas”. Pero no
sin mediaciones.
Quiero subrayar que la agregación más significativa, por encima de las ciudades, no serán las
naciones, que son demasiado chicas para ello, ni tampoco los continentes, que son demasiado
grandes. Serán las uniones: será la Unión Europea, los Estados Unidos, el Mercosur. Por
supuesto, Rusia, China, India e Indonesia. De ahí la importancia de las relaciones entre Chile y
Argentina, que se señalaban ayer. De ahí que la mediación, para resolver el problema de las

�II Seminario Internacional sobre
Modernización del Estado
30 y 31 de Mayo de 2007, Ciudad Autónoma de Buenos Aires.
papeleras entre Argentina y Uruguay, sea crucial. Espero y deseo que con la mediación del Rey
de España y Juan Antonio Yáñez Barrionuevo den pronto con la solución, si es que no han
llegado ya a ella.
Demos pues a las ciudades lo que es de los ciudadanos y reservemos a esas uniones de naciones
lo que supere esa escala. Sólo así nos acercaremos a un mundo de ciudadanos, a un mundo del
que podamos decir que es el nuestro.
Los grandes estadistas nacionales serán los que sepan surfear en ese océano. Y los alcaldes
serán la infantería decisiva en esta batalla.
Después de la Segunda Guerra Mundial, se estuvo a punto de entender que las naciones tenían
que unirse, más allá de lo que fuera la Organización de Naciones Unidas. Se pretendía más que
una simple reunión de representantes de países, algo que tuviera más peso en la toma de
decisiones a nivel internacional. No pudo ser. Había que poner algo en común, pero algo más y
no se pudo. Roosevelt, ya en silla de ruedas, no tuvo en ese momento la fuerza suficiente.
Es cierto que en ese momento se abría una nueva gran contradicción, Este y Oeste, el mundo
comunista y el mundo capitalista, creo que el mundo perdió una oportunidad. He oído decir a
las autoridades y a nuestro embajador español ante ella, Juan Antonio Yáñez Barrionuevo, que
efectivamente la reforma de Naciones Unidas, en el sentido de dotar a esa organización de
mayor ejecutividad, es deseable. Creo que, en ese momento, al final de la Segunda
Guerra Mundial, Roosevelt musitó a su Secretario de Estado: “mi gran error fue previo a la
guerra. Mi gran error fue la no intervención en la guerra civil de España”. Uno se queda
pensando en qué terrible es imaginar que lo que uno ha vivido como una tragedia, pero en todo
caso como un hecho pesado, existente, real, que ha durado años, que ha tenido consecuencias
enormes, se debió simplemente a un error de alguna alta autoridad internacional o de alguna
potencia importante.
Podríamos retroceder y recordar que en 1921, después de la Primera Guerra Mundial, Keynes
demostró matemáticamente que se estaba cometiendo un error, y que las reparaciones alemanas,
que los aliados querían hacer pagar al pueblo alemán, eran matemáticamente impagables. O sea,
que no se podían pagar, y conducirían a una situación de hiperinflación, que en efecto ocurrió.
Porque el excedente generado por el país no daba para pagar tanto, y en consecuencia la moneda
se devaluaría irremisiblemente. En efecto, la gente en Alemania y en Austria acabó yendo a
comprar con la cesta de la compra llena de billetes. En Argentina saben algo de eso, en otro
momento histórico.
Se han cometido y se siguen cometiendo muchos errores. Pero podríamos destacar dos
cuestiones: primero, podríamos ir reduciendo el tamaño de los errores y segundo, el movimiento
de la historia a largo plazo es direccional, no es errático. Los dramas que aún hoy existen, por
ejemplo en África, no nos engañen; que el terrorismo rampante no nos aterrorice, que en
definitiva es lo que pretende; y en esa línea de optimismo, que está basada en la consideración
de los hechos, está fundada en que, a pesar de todo y a pesar de las tragedias y de los retrasos
innecesarios en los que hemos incurrido, la mundialización ha seguido adelante, y la mejora de
la humanidad, también. Y las catástrofes que, intermitentemente se nos anuncian, no acaban de
producirse.
Considero que en este escenario es imprescindible que Argentina prosiga por la vía iniciada: la
del crecimiento y la de la modernización. Es para ustedes, es para todos. Europeos y asiáticos,
como el resto de los americanos situados entre el norte y el sur, tienen hoy una economía

�II Seminario Internacional sobre
Modernización del Estado
30 y 31 de Mayo de 2007, Ciudad Autónoma de Buenos Aires.
boyante por sus recursos naturales, pero lejos de la integración social necesaria, como ayer se
dijo aquí.
España tiene aportes para ese proceso, aunque no puede seguir soñando con 1492, con el
descubrimiento. Tiene mucho que hacer en Europa y hacia el Este, en el Mediterráneo, que se
ha convertido en uno de los rompeolas de las civilizaciones y de las religiones, todavía
enfrentadas. España tiene que jugar en Europa un rol no menor. El reciente eje franco-alemán,
con sus aspectos positivos, como la decisión de simplificar el tema de la Constitución Europea,
decisión a la que se ha sumado Italia, requiere de un contrapeso mediterráneo potente.
Estuve en Roma, en el Congreso del partido de Romano Prodi y de Francesco Rutelli, el Partido
Demócrata Europeo.
Allí estuvieron la gran oradora de ayer, la Senadora Cristina Fernández, el kurdo Barsani, el
Frente Polisario, y el Partido del Trabajo de la India. En definitiva, la centro-izquierda
internacional. La globalización va en serio, no sólo la económica, también la política.
Podríamos llamarlo el Partido Demócrata Global. Hace tiempo que me apunté a esa idea, desde
1995. Entonces era una quimera, ahora un poco menos. Espero que así se haga más corto el
camino que va hacia el mundo de ciudades. Algunos de nosotros quizá no lo veremos, pero
nuestros hijos sí, o al menos lo intentarán y nuestros nietos, seguro lo conseguirán.
Antes venir a Buenos Aires desde Barcelona costaba un dineral. Ahora los chicos entran en
Internet y sacan billetes por poco. Mis abuelos y los de mi esposa, eran catalanes, andaluces,
valencianos y riojanos. Todo en menos de medio millón de kilómetros cuadrados en España.
En cambio, mis hijos han vivido en Nueva York, en Oporto y en Argentina. Mi hija mayor viajó
sola a los dieciocho años hasta Irak. El padre de mis nietos es portugués y quizás algún día,
otros nietos sean argentinos. Si esto no es un mundo de ciudades, ya me dirán lo que es.
Muchas gracias.

�II Seminario Internacional sobre
Modernización del Estado
30 y 31 de Mayo de 2007, Ciudad Autónoma de Buenos Aires.

Acto de Cierre
Dr. Pasqual Maragall i Mira
Buenas tardes, creo que se ha dicho todo lo que se tenía que decir.
Sólo quiero añadir -insistiendo en el principio de que cuanto más cerca se hagan las cosas,
mejor- que es bueno que sepamos reservar para la ciudad lo que la nación no sabe hacer, y que
las ciudades sepan aceptar que hay cosas que no pueden hacer y que las tiene que hacer la
nación. Pero el principio, la carga de la prueba está de parte de la nación. Es la distancia la que
tiene que justificar su presencia y no la proximidad. El principio es la proximidad y, en todo
caso, la distancia puede justificarse. En España, la devolución de competencias a la proximidad
ha sido muy importante.
Recuerdo que siendo alcalde de Barcelona, pedía siempre el trío 50-25-25. Que el Estado se
quedase sólo con la mitad del gasto público, que las autonomías tuvieran el 25% y las ciudades,
el otro 25%. Ya me parecía mucho, pero luego me fui animando, y pasamos al 40-30-30. Hoy la
Generalitat de Catalunya tiene cerca del 60%. Se ha producido una enorme devolución en el
primer escalón del Estado a las autonomías, muy superior al que era imaginable hace un tiempo.
Creo que sería bueno que ese 60% de la Generalitat se devolviera hacia los ayuntamientos.
Considero que para que los ayuntamientos tengan el peso y la capacidad suficiente para
gestionar la importante tasa de competencias públicas, se deben reconocer sus realidades
conjuntas. No sólo un ayuntamiento sino varios ayuntamientos juntos cuando la realidad es
metropolitana.
Es en este sentido que me gustaría hablarles del área metropolitana. Las áreas metropolitanas de
Barcelona, de Buenos Aires, del Greater London, han sido realidades muy discutidas. Piensen
que Mrs. Thatcher, en un momento determinado, suprimió el Greater London Council. Ken
Livingstone, el alcalde del Gran Londres, tenía su edificio enfrente de Houses of Westminster y
desde ese edificio proclamaba sus reivindicaciones de forma muy potente, pero la señora
Thatcher decidió que el Greater London Council tenía que desaparecer y firmó un decreto que
decía: “I abolís whereby, I abolish the Greater London Council”, y lo suprimió.
Al cabo de un año, porque en España las cosas siempre son un poco más lentas, el gobierno de
la Generalitat de Catalunya proclamó unas leyes territoriales, en virtud de las cuales el área
metropolitana de Barcelona quedaba suprimida y sustituida por tres o cuatro entidades
sectoriales. Considero que fue un gran error y sostengo aquí que el área metropolitana de
Barcelona, como la Buenos Aires, tienen derecho a existir y que son realidades físicamente
notorias, políticamente sensatas y económicamente más viables, porque tienen economías de
escala importantes. Por lo tanto, estamos a favor de esas áreas metropolitanas.
Todo esto no quita lo que he dicho en la conferencia. Nuestra nueva realidad conjunta se llama
Europa. Europa tiene quinientos millones de habitantes, compartimos una moneda, una bandera,
tendrá un ejército. La tendencia mundial, por lo tanto, es generar grandes espacios que puedan
competir con otros grandes espacios que ya existen, y con los que se irán formando.
Pero el principio de proximidad sigue siendo válido. Una cosa es la creación de grandes
espacios, porque las economías de escala obligan a tenerlos si se quiere ser eficiente. Como las
empresas, exactamente igual. Otra cosa es que esas grandes empresas o esos grandes espacios
políticos tengan que acumular las competencias que gestionarían las pequeñas empresas o los
pequeños espacios. La proximidad tiene que ser la regla, la proximidad debe ser el principio. La
distancia es la excepción, y las excepciones deben demostrarse en cada caso.

�II Seminario Internacional sobre
Modernización del Estado
30 y 31 de Mayo de 2007, Ciudad Autónoma de Buenos Aires.
Aunque es cierto que las economías de escala permiten costes más bajos, y que, a veces, el
exceso de proximidad es un coste, la gente prefiere que sean sus alcaldes y no sus regiones, no
sus naciones, no sus uniones supraestatales, las que decidan sobre sus vidas. Esta es la idea que
quería transmitirles.
Creo que el ayuntamiento de Buenos Aires, como el de Morón de Martín Sabbatella, como el de
Rosario, antes de Hermes Binner y ahora de Miguel Lifschitz, que conozco bien, son entidades
de una gran solvencia. Podemos estar orgullosos de la existencia de un sistema político, tanto en
Europa como en Latinoamérica, que va dando a cada nivel lo que le corresponde. Lo que pueda
hacer el Gran Buenos Aires, no lo haga la Nación, pero lo que pueda hacer Morón, no lo haga el
Gran Buenos Aires. Esta es la idea.
Creo que en el mundo se irá aceptando progresivamente este principio, con características de
cultura política distintas, pero primando la proximidad por encima de la distancia, y justificando
la distancia en virtud de argumentos de eficiencia o de economías de escala.
Dicho esto, reciban mi felicitación. Esta reunión me recuerda a otra, a la que asistí en Londres,
en 1995, cuando Mrs. Thatcher había suprimido el área metropolitana de Londres. Tony Blair
reunió a Norman Foster, a Simon Jenkins, a Richard Rogers, a los arquitectos, a los urbanistas, a
los políticos y al entonces alcalde de Barcelona, para proclamar que el Greater London Council
volvería a existir. Efectivamente, lo primero que hizo Blair, la primera determinación que tomó
en cuanto llegó al gobierno de la Gran Bretaña, fue restablecer el Greater London Council.
Pienso que ustedes tienen, en todos estos ejemplos, motivos de inspiración. Estoy seguro de
que, más allá de las diferencias ideológicas -que son como su mismo nombre indica lógicas- se
puede estar de acuerdo en cuál es la dimensión relevante.
En muchos casos esa dimensión relevante es metropolitana o es urbana.
Es la dimensión del gobierno más próximo, el de la ciudad.
Muchas gracias.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13590">
                <text>II Seminario proyecto de modernización del Estado</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13592">
                <text>Buenos Aires (Argentina)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13593">
                <text>Organitzat per la Jefatura del Gabinete de Ministros de la República Argentina, el President va participar a la cloenda del seminari, juntament amb Ginés González García, ministre argentí de Salut i Ambient.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13594">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13831">
                <text>Estat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13832">
                <text>Administració pública</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13833">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14546">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39206">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39207">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40528">
                <text>2007-05-30</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13596">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="902" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="325">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/902/0000000672.pdf</src>
        <authentication>6a000295fe827de5408b533c3f4634e2</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42009">
                    <text>CONFERÈNCIA UOC
“Un món de ciutats: deu anys després”.
Pasqual Maragall

13/06/2007 | World Trade Center

Fa 10 anys el mon de les ciutats ens apareixia com una
alternativa al mon de les nacions. Diria que al mon de les
nacions i dels conflictes.
Jo acabava de deixar l’alcaldia de BCN desprès de 15 anys i
em mirava les coses des de la ciutat eterna amb una certa
calma.
I em deia que les ciutats eren el problema real de la
humanitat perquè al final tothom hi acaba anant. La gent hi
va per a viure millor o perquè no hi ha més remei, però hi
va.
Aquest instint gregari i urbà és aleshores al mateix temps el
problema i la solució.
El problema pels costos de congestió, per la solitud que es
pot experimentar en la multitud, pel soroll i la pol·lució que
genera la vida a ciutat.
I la solució per dues raons: per la varietat i versatilitat de
les solucions que s’hi troben i per la disminució dels costos
de trasllat per a fer determinades coses o per a que no et
passin determinades coses.
Josep Pallach va morir tot just arribant al Hospital Clínic de
Barcelona perquè a l’Hospital de Girona encara no tenien
determinats aparells que ara ja fa temps que tenen.

�Els nens de Rupià van a escola a Verges i les velletes de
Rupià se’n van a viure a casa dels fills a La Bisbal per a no
estar soles.
Els vells es reuneixen més aviat en les confortables sales
d’espera dels dispensaris o CAP’s de la ciutat mitjana o el
poble gran, que no pas en els cafès de la manilla del poble
petit que ja no existeixen.
Però en canvi a Rupià hi té casa el fill de l’Olof Palme i hi té
un casalot una lady anglesa. La veritat és que no se’ls veu
mai, però hi son. També hi tenen un recó el economista i
ecòleg Joan Mª Martínez Alier, el fill de Javier Godó i altres
personatges il·lustres.
Que em perdonin totes aquestes indiscrecions.
Potser és cert que la solitud i el silenci del camp o el
suburbi ric son un luxe dels que s’ho poden pagar i el brogit
de la ciutat una condemna dels que no hi arriben.
Quan jo buscava marxar fora d’Espanya l’any 1971 per a
estudiar de debò una mica – perquè a la Universitat de
Barcelona havia fet més la revolució que no pas estudiat,
vaig passar primer per Oxford a veure el Martínez Alier i em
va dir: aquí estareu molt bè. Pots passar-te dies sencers
estudiant i sense parlar amb ningú.
Naturalment vaig decidir no quedar-m’hi.
Vem agafar les nenes amb la Diana (tenien 2 i 4 anys) i ens
en vem anar a New York amb una beca Fulbright de 500
dòlars.
Allí vem descobrir, parlant de ciutats, el que era la gran
ciutat. Portant les nenes cada dia a una guarderia

�cooperativa del cantó, al costat de la Universitat de
Columbia, i estudiant les tardes a downtown a la New
School for Social Research, la universitat dels exiliats
alemanys dels anys 30 del segle passat: Robert
Heilbronner, Marcuse i altres. Les nenes es quedaven amb
una baby sitter catalana que corria per New York.
Aquells van ser dos anys feliços: durs, perquè dura és la
gran ciutat, però feliços. Èrem a la capital del mon. Del
mon de ciutats. Els nostres amics, l’Andreu Mas i el Joaquim
Silvestre, se’n havien anat a Minnessota a estudiar
economia matemàtica i no entenien què hi fèiem a New
York.
En tot cas el New York on érem era el New York del final de
la Great Society dels Kennedy i Johnson, era el New York
de l’inici de les restriccions de Nixon.
Tantes restriccions que un bon dia una inspectora
d’ensenyament va venir a la guarderia quasi gratuïta de les
nenes i ens va comunicar que a partir d’aquell moment
s’hauria de pagar.
La reacció va ser immediata. Una cinquentena de pares i
mares de l’escola ens vam plantar a les 8 del matí al mig
del Triboro Bridge i vem paralitzar el tràfic, que es tant com
dir que vem tallar una de les quatre entrades de New York
pels prop d’un milió de persones que cada matí hi entren
venint del suburbi. A més important. Ens van dur a la
comissaria de Harlem al carrer 125, prop d’ on ara s’ha
instal·lat la fundació de Bill Clinton, es van quedar dos o
tres pares i mares detinguts, negres naturalment, i fora.
Heu d’entendre que en aquella època a cap blanc de New
York li passava pel cap de passar la ratlla del carrer 110 i
entrar a Harlem. Harlem havia estat un barri holandés de

�New Amsterdam, el primer nom de New York, un barri de
casetes baixes i bufones, desertat desprès massivament pel
blancs quan els primer negres s’hi van anar instal·lant.
A l’Apolo de la 125 de Harlem no s’atrevien a anar-hi a
sentir el millor Jazz de New York els meus amics blancs
com David Rosenthal, per aficionats que fossin. Els havia de
dur jo tirant-los del nas.
Nosaltres vivíem sota la protecció de la diàspora
republicana espanyola. Margarita Ucelay Da Cal era la
nostra veïna del carrer 102 i Carmen Zulueta, professora de
Barnard College, la nostra segona mamà.
L’altre gran protector nostre a la gran ciutat va ser un
professor de Columbia enamorat de Gaudí: George Collins,
a qui jo ajudava a traduïr textos gaudinians. Collins havia
descobert que les voltes catanes eren el sistema constructiu
dels primers gratacels de New York.
És curiosa aquesta plural relació Barcelona New York, que
ha estat cantada per un dels millors cronistes de Barcelona,
el crític d’art australià Bob Hughes, autor d’un llibre que
porta el nom de la nostra ciutat i resident alternatiu a New
York i a Barcelona, a l’Hotel Colón.
Hi ha un diàleg entre les ciutats. Hi ha agermanaments, hi
ha fins i tot enamoraments.
Barcelona es va agermanar quasi sempre amb segones
ciutats o ciutats no capitals, normalment portuàries i
culturalment
robustes.
Tot
va
començar
amb
l’agermanament amb Boston, encara amb Narcís Serra
d’alcalde. I va seguir amb l’Istambul de l’alcalde Erdogan, el
Shanghai de Yang Ze Min, el Montevideo tot just alliberat
dels milicos (excepció a la o capitalitat forçada pels

�fundadors de l’Uruguay modern, els Batlle, que eren
catalans de Sitges), el Kobe del maremoto i Sant
Petersburg, aleshores Leningrad, el Leningrad de l’alcalde
Sobchack, del que Putin si no m’erro era tinent d’alcalde.

Les grans ciutats son també el refugi dels perdedors de les
guerres.
No tant com el Mèxic de Joaquim Xirau i Anselmo Carretero
i Eduard Nicol, o la Colombia de Ramon Trias Fargas, o el
Buenos Aires on va morir Cambó i va viure Jiménez Asúa, o
el Santiago de Xile d’Arturo Soria, o el Montevideo de Pepe
Bergamín, però la ciutat de New York va ser refugi dels
perdedors de la guerra civil espanyola.
El pobre José Bergamín hi va viatjar un cop per a visitar els
seus fills, que hi vivien, però l’Immigration Service el va
deturar a la frontera del Kennedy Airport exigint-li que
signés un paper confessant que pertanyia al partit
comunista – cosa que els permetia expulsar-lo en qualsevol
moment.
Desprès d’una nit en blanc reiterant que ell no era
comunista, tot i que és cert que n’estava a prop malgrat ser
catòlic, perquè no podia suportar, segons em va explicar, el
desori anarquista durant la República, al final va firmar i va
entrar a la ciutat que els americans anomenaven
simptomàticament “Sin City”, la ciutat del pecat, perquè els
EEUU han estat sempre un país ruralista i New York el
símbol del pecat, fins al bombardeig de les torres bessones.
Em permetreu encara una altre digressió: Bergamín em
deia molts anys desprès a Paris, on va ser re exiliat per
haver firmat contra les tortures franquistes l’any 1962, que

�ell “con los comunistas hasta la muerte, pero ni un paso
más!”
Tornant al que deia, les grans ciutats son refugi, refugi
d’emigrants, refugi d’exiliats – com Barcelona ho va ser per
tants alemanys de l’ entreguerres, entre ells Arnold
Shönberg, autor de l’òpera Moses und Aaron, que ara es
veurà al Liceu segons tinc entès. Shönberg va escriure la
òpera al barri de Gràcia estant, abans de marxar a Amèrica
quan el feixisme va arribar aquí. Va morir a San Francisco,
una altra de les ciutats obertes del món de ciutats.
La peripècia dels alemanys fugits de casa seva quan arriba
Hitler, passats per Barcelona i finalment morts aquí, com
Walter Benjamin a Port Bou, o re-exiliats a Amèrica, com
Shönberg, és una de les sagas més estremidores de la
història.
L’altra drama és el de la emigració. L’emigrant de Chaplin, o
The Kid, que n’és la continuació, son de les narracions més
explicatives de l’espècie humana.
Els noms de les ciutats i una data suggereixen drames,
desastres, victòries o èxits. Buchenwald, Gernika 1937, Río
1982, Granada 1936, Barcelona 1992, New York 2001.
El decret de Franco del 38 declarant traïdores les províncies
(val a dir, territori i habitants!) de Vizcaia i Guipúzcoa, que
està en la base del naixement d’Eta, no ho oblidem, ha
marcat la història d’Espanya per anys i anys, encara ara!
Els bombardejos aeris de Barcelona, Madrid, Granada, etc.,
els primer de la història moderna, van mostrar la cara més
negra de la humanitat. No era un front, com a l’Ebre, amb
tota la seva epopeia: era l’acte fred i distant d’un dictador
que desprès, poc desprès, va ser protegit per Eisenhower
amb el tractat de les bases.

�Les nacions poden odiar i fins i tot matar, les ciutats no. Les
ciutats rivalitzen, competeixen, com en l’esport. O en la
seva arquitectura i el seu urbanisme. O en les seves
exposicions i museus. O en els seus ports i aeroports i les
seves ferrovies. Per cert, mala notícia el retard de l’alta
velocitat – molt mala notícia; i absència de notícies sobre la
impresentable proporció 2:1 entre la inversió a Barajas i la
inversió al Prat. Menys mal que port de BCN i aeroport
semblen decidits a col·laborar: aquesta és una sinèrgia
absolutament benvinguda.
BCN no és la capital del món. Però siguem honestos, és una
de les ciutats amb més números per a figurar en el grup
capdavanter de la carrera amistosa pel liderat del mon de
les ciutats. Com el Barça. Però, esperem, amb més bona
sort i amb un punt més de malícia, que potser no vindrà
malament.
Pasqual Maragall

��</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13597">
                <text>Un món de ciutats: deu anys després</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13599">
                <text>World Trade Center (Barcelona)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13600">
                <text>Presentació, amb la rectora de la UOC, Imma Tubella i els directors del màster, Jordi Borja i Manuel Herce, del programa de postgrau de la UOC ‘Gestió de la Ciutat’, amb una conferència sobre el rol de les ciutats a nivell global.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13601">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13828">
                <text>Globalització</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13829">
                <text>Urbanisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13830">
                <text>Universitat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22188">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14547">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39202">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39203">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40529">
                <text>2007-06-13</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13603">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="903" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="326">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/903/0000000673.pdf</src>
        <authentication>b43fa190c81a88b5b25d83de03085fdc</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42010">
                    <text>PRESENTACIÓ DE PASQUAL MARAGALL DE LA
CONFERÈNCIA “L’Institut d’Estudis Catalans i les
acadèmies científiques al segle XXI” DE SALVADOR
GINER A TRIBUNA BARCELONA AMB MOTIU DEL
CENTENARI DE L’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS
18/06/2007 | Hotel Palace

[Salutacions i felicitació a l’IEC pel seu centenari]
L’Institut d’Estudis Catalans va néixer (com quasi
tot) l’any 1907.
Deu ser el mateix any del pressupost de Cultura de
l’Ajuntament de Barcelona de Bastardes i no sé si
de la Junta de l’Ampliación de Estudios de Madrid.
És també l’any de l’Enllà de Joan Maragall, anterior
a la Nacionalitat Catalana de Prat de la Riba. (Les
dues famílies, més endavant, van entreparentar-se,
però el modernisme de Maragall i el noucentisme de
Prat divergien i marcaven les dues ànimes de
Catalunya, la rauxa i el seny, la passió i la bona
lletra, el poema i el diccionari).
Dit això: l’arribada de Salvador Giner a l’Institut va
ser per a mi una excel·lent notícia. Una persona de
formació europea, excel·lent coneixedor de la
literatura anglesa i americana, Salvador Giner va
ser, amb Llorenç Gomis i altres, un dels primers
puntals de “Catalunya Segle XXI”, una associació
nascuda a les acaballes del segle XX, i trampolí de
les primeres victòries de les esquerres a la
Generalitat de Catalunya d’ençà de les dels anys 30
del segle passat.

1

�I per tant, trempolí de la reforma de l’Estatut –avui
pendent de sentència-. No crec que el toquin
massa, però l’Estatut és el marc, no és encara la
tela pintada. La tela l’ha de pintar el poble de
Catalunya ara. L’Estatut no és tampoc la garantia
d’una presència forta a Europa, que és la pàtria
gran. (Bona notícia avui l’acord Espanya-França
sobre la Constitució europea. El Consell europeu de
dijous serà decisiu.
(Jo penso ajudar a la creació de l’Europa política en
la mesura de les meves possibilitats.)
[UNS MOTS SOBRE EL TEMA DE LA CONFERÈNCIA]

L’Institut d’Estudis Catalans neix amb una visió i
concepció ja modernes de la cultura: des de
l’humanisme i l’ambició dels seus fundadors i dels
seu temps, concep les arts, les ciències, la
filologia— i l’expressió de totes elles en llengua
catalana—com a corrents indestriables.
El dia de la fundació de l’Institut, Eugeni d’Ors—que
en aquell moment només tenia 26 anys—va escriure
una glosa a La Veu de Catalunya defensant aquest
humanisme, justament l’afany de cultura que
acusava en Calvet (Gaziel). Deia que no s’assoliria
l’humanisme a Catalunya—el Clàssic, per usar el seu
terme—sense haver-hi incorporat:
(i cito:)
… molta filologia llatina i grega, molta
història, molta arqueologia (les ruïnes
d’Empúries, p.ex.), molta filosofia, molta
fisiologia i tot, i, per a dir-ho en quatre
paraules, clarament, UNA INTENSA FEBRE
D’ESPERIT CIENTÍFIC.

2

�!Això si que és una societat del coneixement! I com
tots sabeu, de seguida van maldar per reinventar el
romànic (cal rellegir la meravellosa biografia de
Pijoan per Pla en que descriu els viatges al Pirineu
per recuperar els frescos de les esglésies
romàniques), per normalitzar el català, per crear
l’Institut de la Meteorologia… en una paraula, per
inventar les institucions catalanes que avui
perduren.
Per a sort nostra, podem constatar que és aquest
mateix esperit, científic i cultural en tot el seu
abast, que anima avui l’Institut d’Estudis Catalans
presidit pel Dr. Salvador Giner.
Giner té una determinada concepció de l’Institut, i
ara el cito: “com a lloc d’encontre de les nostres
institucions universitàries i de recerca, com a
veritable àgora de la comunitat científica catalana
…., i com a plataforma transversal per al
coneixement cívic de la ciència i la cultura.”
No conec ningú més preparat i més dotat que el
professor Giner —per la seva formació i pel seu
tarannà—per dur a terme aquests objectius. Doctor
en sociologia per la University of Chicago i també
per l’Autònoma de Barcelona, ha fet estudis a
Colònia, ha estat professor a Yale, a King’s College,
a Roma, a l’Autónoma de México, ha estat
Catedràtic i Cap del Departament de Brunel West,
London, i no cal dir Catedràtic i Cap del
Departament de Sociologia de la Universitat de
Barcelona. Ha estat i és membre de més comitès
científics espanyols i europeus del que podem
d’esmentar aquí. La seva amplíssima bibliografia
abasta des de La teoría sociológica clásica y La
3

�cultura de la democracia fins a El destino de la
libertad: Una reflexión frente al milenio i inclou
obres cabdals de sociologia de Catalunya com The
Social Structure of Catalonia, i com a director i coautor: La cultura catalana, La societat catalana, i
l’Enquesta de la Regió de Barcelona 2000, títols que
no representen més que una mínima part de la seva
producció d’estudiós.
Salvador Giner personifica l’esperit científic que
caracteritza l’Institut. Combina sàviament el seny i
la ironia necessaris per liderar una institució
centenària amb l’entusiasme i l’energia que la
caracteritzaven fa cent anys. I ho fa tot amb aquell
punt de flema que li han deixat els anys a
l’acadèmia britànica. Independent de criteri, lliure
de tot dogmatisme, universalista i catalanista,
Salvador Giner és la viva continuació de la nissaga
de Prat, Pijoan, Puig i tots els que ja hem esmentat
avui.
Té la paraula.

4

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13604">
                <text>Presentació de la conferència de Salvador Giner, 'L’Institut d’Estudis Catalans i les acadèmies científiques al segle XXI'</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13606">
                <text>Hotel Palace (Barcelona)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13607">
                <text>Presentació de la conferència de Salvador Giner “L’IEC i les acadèmies científiques del segle XXI” a Tribuna Barcelona amb motiu del centenari de l’IEC.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13608">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13823">
                <text>Giner, Salvador, 1934-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13824">
                <text>Institut d'Estudis Catalans</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13825">
                <text>Ciència</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13826">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14548">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39239">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39240">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40530">
                <text>2007-06-18</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13610">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="904" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="327">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/904/0000000674.pdf</src>
        <authentication>d59faf74ec06ac5ff0702ef7d8a06020</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42011">
                    <text>DE LA POBLACIÓN y LA POLUCIÓN
Població, Urbanització, energia, pol·lució
Pasqual Maragall
27/06/2007 | IEMed, presentació del Fons de Població de les Nacions Unides

Si m’ho permeten els parlaré més de les conseqüències del
creixement de la població que del fet en sí.
Tenim molt bons experts en població, entre ells el meu
company i amic Armand Sáez, a qui convindria inquirir
sobre la qüestió. Nosaltres els catalans solíem dir que érem
6 milions, ara som 7. I quan anunciàvem un viatge a la
Xina ens preguntàvem si hi aniríem tots junts. El mon son
6.600 milions, es a dir que els catalans som l’1 per 1000, i
els espanyols el 7 per mil aprox.
Soc molt aficionat a llegir el gratuït de IBERIA,
“Universal”. És concís, no té publicitat i està ben fet.
En el nº d’avui he trobat els següents leads:
“Cada dia se urbaniza un espacio similar a 3 campos
de fútbol”
“el suelo urbanizable de las costas españolas triplica lo ya
construido”
També diu una cosa xocant no directament relacionada
amb el tema : “España crea el 20 % de la energía eólica
mundial” EFE. El Ministerio del Medio Ambiente apuesta
por la energía eólica y termodinàmica” (de eólica el
director de APLUS sabe algo ).

1

�Por cierto que la energía de transición cada vez más
dominante es el gas natural (Historieta de Pere Duran i
Argelia y Marruecos a Córdoba e inauguración frustrada
por el empeño de Aznar de ir directo a Valencia por el lío
de Perejil).
Volviendo a la suelo y la edificación. La mayoría de los
hipotecados no necesita hacer sacrificios a pesar de la
subida de los tipos (Fuente Deloitte). Plazo medio
hipotecas 26 años, importe medio 130.000 Eu – unos 20
millones de Pts. Más de la mitad destina entre el 20 y el 30
% de sus ingresos a la hipoteca. Alto.
Los ahorros habituales para paliar los efectos de ello son:
sacrificar parte de las vacaciones, 43%, menos comidas
fuera de casa 26%. En que quedamos?
Hace 10 días en una población de la Costa Brava
ampurdanesa me enseñaron mesas vacías. Una versión era
que el antiguo alcalde había arruinado el negocio al
aumentar las tasas de veladores y chiringuitos en la calle.
Todo está relacionado.
En este país hemos vivido (y crecido) del turismo y los
salarios bajos. No sé si debemos estar satisfechos.
Hemos tenido mucha población de dos tipos: inmigrante y
transeúnte. Y los fijos nos hemos beneficiado. Pero no está
claro que el modelo sea sostenible. Creo que no.
No soy contrario a la inmigración, pero sí a la aventura de
los senegaleses que van en cayucos de Senegal a Canarias.
2

�Los gobiernos de Wade y Zapatero han llegado a
acuerdos. Perfecto. Ahora falta no solo que no vengan
tantos y tan mal sino que otros vaya para allí y bien, y esa
otra cosa no es población sino capital. Capital humano.
El capital humano se forma viniendo ellos aquí o yendo
nuestro dinero allí. Y nuestros expertos, nuestras empresas
y nuestras ONG’s.
La empresa de gafas INDO empezó hace unos años a
fabricar en Marruecos. Pere Duran sacaba gas de Argelia
pero devolvía tecnología y contactos.
Hay que invertir razonablemente en África. Quizás
algunos jóvenes mileuristas irían allí si cobraran 2000 o
3000 Euros.
Hay que reducir la distancia entre el tope de salarios y el
mínimo, diferencia que tanto se ha agrandado bajo
gobiernos populares y progresistas.
A los partidos conservadores o republicanos (en términos
anglosajones) esto les importa menos, a los de progreso o
demócratas (siempre en términos anglosajones) debería
preocuparles más.
Las cuatro iniciativas de NNUU para la población son, si
no he entendido mal:
1 No impedir la emigración del campo a la ciudad.
2 Igualdad de género, mejor educación y salud
reproductiva, porque disminuyen el crecimiento.
3

�3 Adoptar un enfoque proactivo y a largo plazo del
espacio urbano y el medio ambiente.
4 Una acción internacional concertada en ese sentido.
El tercer punto es especialmente enigmático a primera
vista: proactivo? Qué quiere decir proactivo? No será que
los responsables internacionales de tan internacionales se
convierten en insubstanciales o incomprensibles? Que lo
dicen todo sin aclarar nada?
A veces parece como si el mundo se dividiera en tres: los
ricos, los pobres y los funcionarios internacionales.
Funcionarios internacionales – que median entre ricos y
pobres.
Pero hay mucho que decir también en favor de ellos.
El documento UNPF dice que la política de contención
urbana no da resultados y que el crecimiento urbano es
más endógeno que por nuevas llegadas.
Que la pobreza está aumentando más en las zonas urbanas.
1000 millones de personas, como se ha dicho aquí, viven
en tugurios, mayormente en países no desarrollados – no
sé porqué les llamamos en vías de desarrollo, si a veces no
lo están
Proporcionar suelo con servicios mínimos de agua, y
saneamiento parece ser la receta, según el informe, y que

4

�las ciudades no deberían aumentar su pisada ecológica,
parece ser el mandato.
¿Es esto posible?
Lo es en términos muy generales y con una gran manga
ancha en la interpretación. Pero lo es. Debe serlo. Porque
de otro modo “dejaremos de ser”: dejaremos de ser todos
en algún momento – no todos individualmente sino todos
a la vez o progresivamente todos juntos.
Las ciudades son la mejor creación de la humanidad. Un
mundo de ciudades, como dije hace una pila de años,
cuando era alcalde, es lo más próximo a dos cosas: a la
realidad existente y al punto más cercano al óptimo al que
podemos aspirar.
Pero para que esa aseveración de hecho y ese pío deseo se
cumplan hace falta que los demás niveles de convivencia y
de gobierno: la nación , el estado, la Unión y la Sociedad
de Naciones actúen sabiéndolo.
Y muchas veces las pulsiones nacionales o estatales lo
impiden.
Fin

5

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13611">
                <text>DE LA POBLACIÓN y LA POLUCIÓN: Població, Urbanització, energia, pol·lució</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13613">
                <text>IEMed (Barcelona)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13614">
                <text>Presentació del Fons de Població de les Nacions Unides</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13615">
                <text>Català</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13616">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13819">
                <text>Medi ambient</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13820">
                <text>Energia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13821">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13822">
                <text>Demografia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21774">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14549">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39237">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39238">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40531">
                <text>2007-06-27</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13618">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="905" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="328">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/905/0000000866.pdf</src>
        <authentication>87821214f3930e57205a00ada0790675</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42012">
                    <text>VI Jornada de reflexió i debat “La joventut immigrant, empresa i societat”
03/07/2007 - IESE (Barcelona)
Intervenció de Pasqual Maragall [transcripció]
Moltes gràcies a vosaltres per la invitació.
Em sap greu haver d’excusar el Sr. Manuel Valls, un bon amic, un català
parisenc, un home extraordinàriament intel·ligent i dedicat a la política francesa.
Havia de participar en la Jornada però avui és el dia que el President de
l’Assemblea francesa ha convocat tots els nous diputats per prendre possessió,
de manera que li ha estat totalment impossible acompanyar-nos. Ha enviat una
carta. Sé que li dol perquè és una persona que prové d’aquí i a més té una
bona amistat amb nosaltres. M’ha enviat una carta explicant justament això,
que està desolat: “Je vous demande de bien vouloir accepter mes sincères
excuses, je vous suette une journée agréable.” mirarem de fer la jornada el més
agradable possible. Ho ha estat fins ara, em consta, i espero que ho seguirà
essent.
Jo us vull parlar d’algunes coses que tenen a veure amb la immigració.
Evidentment no de totes perquè seria pràcticament impossible, però sí
d’algunes de les reflexions fetes en el curs del temps i amb la meva
experiència, primer com a estudiant d’econòmiques, després com a funcionari
de l’Ajuntament de Barcelona i després com a president de la Generalitat.
L’any 2004 en el Fòrum Universal de les Cultures que vam organitzar hi va
haver un especial interès en aquest tema. Ja sé que el Fòrum va passar una
mica sense pena ni glòria perquè els JJOO van ser un èxit extraordinari. Hi
havia tants dubtes que ho fos i finalment va ser-ho tant que va ser difícil
empatar després amb un altre esdeveniment. Però aquell esdeveniment tenia
més a veure, en el fons, amb els temes que avui ens interessen, entre ells el
tema de la diversitat. El Fòrum era un intent de dir des de Barcelona, que ja
havia adquirit aleshores una fama com a ciutat referent, fins a quin punt era
possible o no que les cultures es parlessin.
Perquè les cultures cadascuna d’elles per definició són diferents i basen la seva
qualitat i el seu prestigi en ser-ho. Una cultura que sigui molt semblant a una
altra cultura ho té una mica difícil sobretot perquè segurament entraria en
competència amb aquesta, i si n’hi ha una de més gran i una de més petita
possiblement la gran xucli la petita. Les cultures tracten, lògicament, no només
les ètnies sinó la cultura en general, de distingir-se, de fer-se elles mateixes
diferents. Aleshores aquí entrem en com compaginar aquesta diversitat cultural
que és una riquesa, amb la globalització. La globalització, al mateix temps, el
que fa és, probablement, escantonar les diferències i anar creant entre el blanc
i el negre un color entremig. Penso que va ser en Federico Mayor que una
vegada va dir que arribaria un dia, nosaltres no en veurem el resultat, en què,
matemàticament, i això suposo que es deu poder demostrar, tothom serà del
mateix color perquè totes les barreges possibles s’hauran produït i s’hauran
produït amb tal intensitat que per càlcul de probabilitats hi acabarà havent el
color de gos com fuig que no serà cap color però que serà el color de tothom.

-1-

�Suposo que trigarem milers d’anys en arribar-hi. Sabem que hi arribarem però
hi estem molt lluny. Ara estem en el moment en què d’alguna manera ens hem
de plantejar i ens estem plantejant com anar caminant les primeres passes cap
a una globalització ètnica i una globalització cultural que indefectiblement
arribarà.
En el Fòrum Universal de les Cultures em vaig plantejar aquestes coses,
m’agradaria recordar-ne algunes. La primera és que la pàtria de cadascú
s’hereta però moltes vegades es tria. Mentre el món va ser món fins el 1492 i
no s’havia descobert el que se’n va dir el nou món, cadascú era d’on era.
D’alguna manera el seu cognom, la seva manera de fer, les seves
particularitats venien marcades pel passat. El 1492 va passar a Europa una
cosa impressionant, i també al segle XVIII i al segle XIX: el creixement
demogràfic derivat del descobriment d’algunes vacunes que van evitar les
mortaldats que hi havia. De cop i volta la població va començar a créixer d’una
manera quasi diria alarmant. A finals del segle XIX el 25% de la població
irlandesa va marxar a Estats Units, com per exemple els Fitzgeralds Kennedy.
No hi cabien.
La ciència econòmica neix en aquest moment perquè es planteja per primera
vegada el problema de l’escassetat d’una forma radical. Mentre a Europa els
camps eren camps i la gent era el que era i es podia alimentar, molt bé, però
quan va arribar el moment en què els turons ja pelats d’Irlanda o d’Anglaterra
van haver de ser llaurats a causa del creixement de la natalitat i les vacunes,
els rendiments decreixents van arribar a zero. Aquest era l’inici del que ens van
ensenyar a la facultat d’econòmiques: el marginalisme de la ciència econòmica.
Quina va ser la solució? La solució va ser que hi va haver gent que va emigrar,
van ser els emigrants. Valdria la pena recuperar les pel·lícules de Chaplin on es
reflexa clarament la fugida a Amèrica. Milers i milers de persones, una quarta
part de la població irlandesa se’n va anar als Estats Units i després també ho
van fer els anglesos i els alemanys.
Els espanyols teníem un altre vessant, que era la vessant sud americana
producte de la nostra conquesta; ara no compararem els efectes relatius. En tot
cas, des del punt de vista demogràfic que ens interessa ara, el que va succeir
és que Europa va trobar a Amèrica una sortida, un alliberament, un lloc, una
terra on poder arribar i poder alimentar-se.
Una vegada a Wyoming em va sorprendre sentir la següent resposta a la
pregunt: “Aquí el terra quan val?” (A Europa quan diem quan val el terra sabem
exactament el que volem dir: és car i no n’hi ha.) I la resposta va ser: “Depèn”.
‘Depèn de què? De si és un turó o pla?’, ‘No, depèn. Quanta en vol?’ va aclarir.
Si en compres molta et fan un preu. És al revés d’Europa, és el món a la
inversa. A Amèrica el que hi havia era terra i el que no hi havia era gent, i per
tant els preus de la terra no són com a la ciència econòmica europea basats en
l’escassetat. Allí de terra en sobrava i si en compraves més te la feien més
barata, no més cara. Aquí és el país del pam quadrat. Barcelona és la ciutat
més densa d’Europa, juntament amb París, té dos milions d’habitants en quasi
cent quilometres quadrats, mil habitants per quilòmetre quadrat. Europa és la
densitat i Amèrica és l’espai.

-2-

�Aquest és l’inici de les migracions però les migracions de les que estem parlant
ara no són degudes a aquestes realitats sinó més aviat al contrari. Hi ha gent
que emigra de països que són menys poblats a d’altres que ho són més perquè
hi ha hagut un altre factor que no és ni físic ni estrictament econòmic, sinó
econòmic i polític, i és la incapacitat de determinades societats endarrerides de
conviure amb unes altres més avançades sense ser absorbides i de fet
eliminades per aquestes. Es crea la sensació -que no és una sensació
equivocada sinó real- que es viu millor en un altre lloc, d’una manera molt
diferent de com havia estat la sensació que van tenir els espanyols que se
n’anaven cap a Amèrica o els anglesos que se n’anaven cap a Estats Units. Es
basa en què els preus dels productes que produeixen en aquests països, que
són productes no elaborats, són infinitament més baixos i no resisteixen
l’ascens dels preus dels productes elaborats. Tot i que els productes elaborats
cada vegada són més eficients i haurien de ser més barats. Això fa que una
part cada vegada més important de la població dels països més endarrerits
s’hagi de plantejar, per la seva salvació personal, abandonar la seva terra. I
això és terrible perquè, no només és un cost per aquells que han de marxar, és
que s’està perdent una civilització, s’està perdent llenguatge.
Sempre comparo els llenguatges africans amb els americans, passant per
Europa que és l’entremig. Quan un home es troba amb un altre a l’Àfrica es fan
com a mínim 10 o 12 preguntes. Es pregunta per la cabana, per la palmera, per
la dona i els fills, pels sembrats, pels amics,... necessiten temps per això! No
productivitat, és l’antiproductivitat. Necessites temps només per relacionar-te.
Nosaltres aquí diem ‘La família bé?’, ‘Sí, tots bé. Adéu.’ I a Nova York diuen
‘Hey’. No hi ha la necessitat de la interacció, per tant la porositat i la lentitud del
tracte personal va desapareixent. Els coneixements són cada vegada més
superficials i les relacions interpersonals van perdent gruix. Jo estic parlant de
la meva generació, però si miro les generacions que venen al darrere, ho són
molt més que com érem nosaltres respecte els nostres avis, però per altra
banda també són més savis. El meu fill petit, per exemple, es connecta amb
Connecticut per Internet, i coneix coses, fa coses i compra coses que a la meva
generació ens semblen impossibles d’imaginar.
Què vull dir amb tot això? Que estem en un món on la barreja és la llei. On
moltes vegades, els costos que afrontem en aquest procés, que probablement
ens porta cap a un món millor, són elevadíssims. Hi ha barris sencers en els
quals l’existència de població autòctona desapareix com a conseqüència del
desequilibri entre nou vinguts i antics habitants. Sembla com si es poguessin
formular teoremes o ràtios, fórmules que ens permetessin explicar la realitat i
després edificar-la, millorar-la.
¿Existeix un punt, més o menys matemàtic, més o menys precís, a partir del
qual la presència de gent de fora, d’un altre color o d’una altra raça, d’una altra
llengua, d’uns altres hàbits, fa que els qui hi érem abans marxem? Hi ha barris,
per exemple, de Terrassa on això ha passat. Hi ha barris on això succeeix, on
hi ha aquesta tendència a l’especialització abans d’un color, després d’un altre
o abans d’unes llengües i després d’unes altres. Hi ha solucions perquè això no
succeeixi? Crec que la solució és la ciutat, la ciutat en el sentit fort de la

-3-

�paraula, la ciutat en barris però no en suburbis. El suburbi és la fugida d’aquells
que vivien a la ciutat cap a un lloc íntim on no hagin de conviure amb allò que
els costa d’acceptar com a igual.
Recentment he estat a l’Argentina, on a l’entorn de Buenos Aires comença a
haver-hi ciutats tancades, és a dir, que per entrar has d’ensenyar el carnet
d’identitat. Són uns barris suburbans molt extensius amb bona qualitat de vida,
amb molt d’espai, molt poc vius, molt poc càlids i en els quals per entrar has de
demostrar que algú de dins et coneix perquè t’obrin. Però a la vegada, hi ha
també altres zones, relativament properes, on passa tot el contrari: són els
“bidon ville”, barris formats per gent que no té res, que s’ajunten per compartir
la misèria, en el fons la companyia sempre ajuda, i que no se’n sortiran mai
més. Això és el fracàs de la ciutat i és el fracàs de la civilització. Allà on això
comença a passar, i passa a molts indrets, s’està produint a nivell local, i és el
que està passant a nivell continental amb les grans migracions.
Jo crec en un món de ciutats. Les dues dimensions importants de la humanitat
són el món mateix i les ciutats. Jo no sóc nacionalista però no perquè em faci
por la nació, jo sóc catalanista a matar, i per defensar aquesta identitat i la
meva llengua i la meva família, la meva història,... seria capaç de molts
sacrificis. Penso que las nació és un sentiment únic però no és un bon sistema
d’organitzar el món. El millor sistema per organitzar el món és el món sencer,
que desgraciadament no té el que hauria de tenir, perquè les Nacions Unides
no estan unides ni tenen la força que haurien de tenir. I les ciutats -crec en
aquesta relació- és on hi ha el joc vertader. És cert que mentre no arribem a les
Nacions Unides de debò, d’aquí no sé quants segles, hi haurà d’haver grans
conjunts i aquí és on estem ara. Tenim la Unió Europea, la Unió Nord
Americana, el MercoSur i els grans països com Xina, Índia i Japó. Aquests
conjunts supranacionals d’unions són realment els que organitzen el món. Són
els que a la llarga podran fer unes Nacions Unides de debò. Es tracta de que el
món estigui organitzat de forma relativament pensada que permeti fer un diàleg
entenedor entre uns conjunts sensiblement o aproximadament iguals però no
necessàriament idèntics.
Crec que en aquest món, la sal de la vida són les ciutats. Cadascuna d’elles
organitzant com més a prop millor les solucions als problemes de la vida de
cada dia. Crec que en aquest sentit Barcelona ha fet un bon camí, com altres
ciutats europees. En definitiva, el que us plantegeu el Grup Set és com
combinar, com assumir la diversitat producte de la mobilitat creixent de les
poblacions en una determinada ciutat i en un determinat país. S’ha d’enfocar
d’aquesta manera, amb una visió global d’una banda, amb certa idea del què
és el món i per on anirà, i per altra banda amb el principi de la proximitat. Que
vol dir que tot s’ha de decidir a prop. Té excepcions? Sí. Hi ha les economies
d’escala. Hi ha accions que si no les fas en grans sèries et surten cares i per
tant acaben no sent rentables. No ho pots fer tot a casa teva. Una altra
excepció, és de vegades l’excés de proximitat, que aquell que mana estigui
molt a prop teu, et coneix massa per manar-te bé. La falta de distància de
vegades també és un problema, però salvant aquestes dues excepcions, és
evident que tot s’ha de fer com més a prop millor. Aquesta és la idea. I que els
moviments, com són els moviments migratoris, possiblement es puguin

-4-

�absorbir, assimilar i aprofitar. Hi ha molt a aprofitar de les migracions, molt.
Millor un món governat des de a prop que no pas un món governat des de
Nova York o des de les Nacions Unides.
Moltes Gràcies.

-5-

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13619">
                <text>Intervenció a la VI Jornada de reflexió i debat “La joventut immigrant, empresa i societat”</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13621">
                <text>IESE (Barcelona)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13622">
                <text>Jornada organitzada per la Fundació Grup 7.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13623">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13813">
                <text>Joventut</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13814">
                <text>Immigració</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13815">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13816">
                <text>Empreses</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13817">
                <text>Societat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14550">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39208">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39209">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40532">
                <text>2007-07-03</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13625">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="906" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="329">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/906/0000000675.pdf</src>
        <authentication>9b90073d38c2219af8bc4c5553afbdad</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42013">
                    <text>Intervenció la taula rodona “Espanya després de les reformes
estatutàries” a la Universitat d’Estiu de Gandia
18 de juliol de 2007 | Gandia

[Transcripció literal de la part disponible]
Pasqual Maragall:
... més indústries avançades... Ja que estem davant de persones universitàries de molt
nivell, una mica més de competència entre les universitats no vindria malament.
Perquè això de considerar “la” universitat, ja per començar... no; “les” universitats.
A Amèrica les universitats són competitives, i estan aliades amb empreses i es fan
investigacions... I inclús..., no a Amèrica, a Europa. Jo he estat en una universitat a
Göteborg, en la qual tenen un parc de la ciència en què els professors i alguns
estudiants avançats han creat trenta, quaranta o cinquanta empreses, i una d’elles és
[Indevo?], que és una empresa que s’ha fet grandíssima.
És a dir, que no està renyit l’ensenyament, i la investigació sobretot, amb la
productivitat i l’empresa. Aquesta cosa europea de separar totalment el que és el món
del diner, de la producció, del progrés, de la competència... i el món universitari, que
vindria a ser quasi com un món religiós, no és una idea positiva per a nosaltres. Per
tant, tot el que pugueu fer en aquest sentit (i aquí a València jo penso que es pot fer)
endavant.
L’altre és el canvi del model de connectivitat a Espanya. Perquè una vegada a mi el
president del Govern espanyol, que no és el que hi ha ara, ni el que hi havia abans
d’abans, sinó el del mig, em va dir: “De Madrid a cada capital de provincia en alta
velocidad.” Vaig pensar: “Malament!”. És clar. Què vol dir “de Madrid a cada capital de
provincia en alta velocidad”? I vaig dir: “Y Barcelona a Valencia, en alta velocidad?”.
“No, no. Velocidad alta.”, “O sea, que alta velocidad y velocidad alta no es lo mismo?”.
“No, «alta velocidad» són 300, i «velocidad alta» són 200.”
El pitjor és que no només ell sinó que altres van efectivament avançar per aquesta via,
que va ser la de dir: “La alta velocidad se empieza entre Madrid y Sevilla porque está
la Expo...”. I era l’any dels Jocs Olímpics; jo què podia dir? Van dir: “Barcelona ya tiene
los Juegos Olímpicos. Por tanto, la alta velocidad que la tenga Sevilla.” I em va
semblar bé des del punt de vista a curt termini pràctic. Clar, des del punt de vista a
llarg termini això de la “alta velocidad de Madrid a cada capital de provincia” és una
barbaritat immensa. Perquè s’ha de fer València a Barcelona; s’ha de fer València a
Granada, segurament; s’ha de fer la cornisa cantàbrica; s’han de fer mil coses...;
València a Bilbao... Això “no està ni se l’espera”. No està previst. No està ni imaginat.
En canvi, l’any 1960, quan el Banc Mundial va venir aquí, que va ser al principi del
desenvolupament econòmic, va fer una cosa intel·ligent. “España de qué vivirá? Del
turismo. Pues venga: Barcelona – La Jonquera, Murcia y Bilbao - Bélgica”. I així va
començar el creixement econòmic d’aquest país, que va donar un resultat important.
Per tant, nosaltres ara hauríem de saber trobar el que van ser les autopistes l’any 1960
a dia d’avui, que segurament és una xarxa, no radial, sinó una estructura física
d’Espanya una mica més pensada amb el cap...
I per descomptat, l’important en aquesta matèria no és solament les vies que hi ha i les
carreteres que hi ha, sinó també els aeroports que posem i les estacions que hi ha.

�I els aeroports en aquest moment, a Espanya, curiosament estan en mans no de
l’Estat, sinó d’una corporació, “de los ingenieros aeronáuticos”, cosa que, en el
moment que aquestes coses neixen ja s’entén (“se le da a los que entienden”). Però a
mesura que ja això es va desenvolupant i és una de les indústries més importants i un
dels sistemes de vida més importants que hi ha (poder volar, poder connectar-se, etc.),
això no ho poden seguir portant enginyers aeronàutics, ho han de portar empresaris,
ho han de portar enginyers, per descomptat, i ho han de portar estrategues que
sàpiguen exactament de què va, i economistes, etc.
Doncs, en aquests moments, Aena és Asociación Española Nacional de Aeropuertos i,
en definitiva, és una derivada històricament dels enginyers aeronàutics, del Col·legi
d’Enginyers Aeronàutics. Això és així. Han anat evolucionant? Sí. Els directors dels
aeroports ara en saben més? Per descomptat que en saben més. Però és lògic que
sigui l’Estat qui els tingui tots? No, perquè no quedem que la competència és bona?
No ens havíem fet tots lliberals? I ho diu un socialista. Aleshores, que també hi hagi
competència en els temes que són justament vitals perquè les ciutats, i perquè en
definitiva la gent, puguin prosperar.
Tercer punt, i últim ja pràcticament: l’euroregió. Per què parlo de l’euroregió? Perquè
penso que Galícia està molt bé, Catalunya està molt bé, la Comunitat Valenciana
fantàstic, Espanya està molt bé. Escolteu, nosaltres estem en un espai més gran, que
ja té bandera, que ja té moneda, que té exèrcit, que són tres dels atributs que quan jo
era petit em van ensenyar a l’escola que era “lo que distinguía a una nación”.
És a dir, Europa ja té una bandera, té el nostre exèrcit (nosaltres, d’exèrcit, en tenim
algun, però l’anirem integrant cada vegada més) i té una moneda, que és l’euro (que
els anglesos encara no hi són però ja hi vindran). De manera que si ja estem en una
cosa més gran que es diu Europa, potser que ens preocupem, més que dels nostres
estatuts i constitucions... (que està molt bé i és molt important), que ens preocupem de
què fem a Europa? Perquè si Europa és la nostra nova nació, o supernació, a veure
què hi fem, i quina vocació hi tenim, i en què nosaltres serem els millors en aquest
nivell de realitat, de manera que tot el que es pugui fer per a això és bo.
I posats a veure Europa com el mapa en què estem, jo crec que... L’altre dia ho deien
els bascos Imaz, em penso, seguint una mica en la línia que aquí s’havia començat fa
un temps. Havien començat amb els alcaldes de Barcelona, Saragossa, València,
Palma de Mallorca, Montpeller i Toulouse, que eren els C6. I acabo aquí.
Els C6 era la reunió dels alcaldes d’aquestes sis ciutats, que ens vam reunir a
València, precisament. A més, curiosament, quan ens vam reunir ens presidia el retrat
d’un senyor que es deia Jaume I. I vam dir: “Aquest on va néixer? A Montpeller.” “On
es va formar? A Monzón (a l’Aragó).” “On va ser comte i rei? A Barcelona.” “Què va
conquerir? València i Mallorca. Escolta és el nostre.” I hi havia el de Toulouse (tu ja ho
saps això perquè t’ho he explicat alguna vegada), que es va quedar una mica fred allà
i jo li vaig: “Perdona, Toulouse.” I va dir: “Non, non. Les seigneurs de Toulouse étaient
contre Simon de Monfort a la bataille de Muret.” O sigui, que a la batalla de Muret, que
és on els senyors de Toulouse van perdre els seus drets i Simon de Monfort va
capturar a Jaume I, ells estaven a favor de Pere II, del pare de Jaume I. És igual,
bromes a part: si vols ser algú a Europa has de tenir un dibuix de connectivitat, has de
tenir unes bones connexions, has de tenir unes bones indústries, unes bones
universitats i has de tenir un territori una mica més gran que tu mateix per saber amb
qui te la fas.
Potser aquest senyor se’n va a Oporto, perquè d’Oporto a Vigo en aquest moment és
una autopista que està molt més plena que la que va d’Oporto a Lisboa. I és lògic,

�perquè estan molt a prop i tenen unes sinergies molt i molt importants. I no entrem en
el tema de Saramago, perquè ens liaríem, però també està bé.
En definitiva, el que hem de fer és construir els instruments físics, els instruments
teòrics i els instruments geogràfics que ens ajuden a ser millors.
Això és tot.
[Aplaudiments]

Rèpliques:
Jo ja ho he dit. Jo crec que l’Euroregió és una bona solució. Hi ha catalans, i
valencians també, alguns, que parlen dels Països Catalans. Jo us ho dic francament:
crec que és una fórmula que està condemnada al fracàs. No perquè no tingui bona
intenció, que la té, segurament. Però és clar, si resulta que “la parte es el todo, la otra
parte del todo no se siente tan parte del todo como la primera parte”. Països Catalans
és una mica fort. “Es como si tú le llamaras a Oporto gallego. «Pues no, oiga, somos
portugueses.» Claro que ahora ha salido Saramago y ha dicho que todos somos
ibéricos. Pero no ha dicho que todos éramos portugueses, sino ibéricos.” I s’ha
d’inventar alguna cosa nova.
Euroregió és un nom com qualsevol altre podria ser. Però en tot cas, si el tema ja no
és tant el nom com el que fem, el que és important és que les empreses s’entenguin,
que els presidents es parlin, que les universitats col·laborin, a través de la Ramon Llull,
a través de la meravellosa literatura comuna... Jo el primer que he fet en venir aquí,
com faig cada vegada que vinc a València, és anar a la Catedral a veure allò que diu
Ausiàs March, que és una de les frases més colpidores que he llegit mai: “Yo só
aquest quen la mort delit prench, puix que no tolch la causa per quém ve;”
Tremendo. Està dit en unes paraules del segle XV, amb una bellesa i amb una
rotunditat, una frase que és tan profundament explicativa del que és l’ànima humana i
del que li passa (o ens passa) als éssers humans en aquesta terra que no sabem
exactament com hem d’acabar, etc... Jo, per a mi, el meu poeta és aquest, el meu
poeta preferit. I el meu avi, per descomptat, perquè era el meu avi.
Què és el que hem de fer? Ens hem d’entendre, ens hem de parlar, hem de
col·laborar, les empreses haurien d’estar més lligades, les universitats també... No
hauria d’haver-hi un retintín de “yo te enseño a ti lo que tú no sabes”, perquè no és
veritat, perquè els valencians en saben molt més de moltes coses que els catalans no
saben i els catalans en saben d’unes coses que els valencians no.
I si ho allarguem una mica més i agafem l’Aragó i tot això..., si volen. Ara el Josu Jon
Imaz, ha dit el mateix, una cosa molt intel·ligent. En comptes de dir: “Queremos la
Euskadi francoespañola...” No. Parlen de “la euroregión”, i està parlant amb
l’Aquitània, i farà una euroregió, i a França no li semblarà que és una invasió que els
bascos de baix envaeixen els bascos de dalt sinó que és una acord que hi ha en allà,
que no és el mateix. Jo crec que el que hem de fer és anar per aquí, per la via de
l’entesa en el terreny cultural, empresarial i en el terreny polític.
Tu em podries preguntar: “Tu vas parlar amb el president Camps?” Jo et preguntaria a
tu: “Eh que no ho saps?” “Eh que t’imagines, en el cas que jo hagués parlat, per què
no ho saps?”. No perquè jo no volgués. Perquè ell no va voler, cosa que entenc
perfectament perquè en aquell moment, o sempre, parlar amb Catalunya, des del punt
de vista del blaverisme i d’una interpretació determinada del que és València, és pecat.

�I ell, que és un home, altrament, amb perdó de tothom, intel·ligent, va dir: “Jo a aquest
senyor l’he de veure, però el que no puc és dir-ho.” Llavors ens vam veure, però ens
vam veure a Tortosa, en el castell, allà amagats. I va ser una conversa [com les que
hem tingut alguna altra vegada?] amable. I amb l’euroregió de les ciutats també, amb
la Rita Barberà, en el seu despatx [...]
Ha d’haver-hi més d’això. Ha d’haver-hi una mica menys de prurits?, sobretot per part
dels valencians, però també de paternalisme per part dels catalans i anar per allò que
interessa (interessos polítics, econòmics [...]).
Ara m’han dit que Pere Ruiz Torres està fent la Historia común de los pueblos de
España. Això és un somni per a mi. Ja fa quinze anys que anàvem darrere que algú,
en comptes de fer la Historia de España (Santiago Apóstol, Cristóbal Colón [...]), fes la
Historia de los pueblos de España. Si resulta que som nacions, som nacionalitats i que
som un poble plural, i que a més “no pasa nada”, doncs expliquem-ho. Perquè si ho
expliquem a lo millor també anirem reduïnt...
Pasqual Maragall:
... en fi, és molt prudent el que tu dius, però tanmateix, vista... Inclús he dit que no crec
que el Tribunal Constitucional tombi l’Estatut de Catalunya, però no perquè no pugui
fer-ho, que pot. I em penso que ha insinuat que si ho pot i ho fa, es crearà una situació
absolutament dantesca, dintre de la qual el poble de Catalunya haurà refrendat una llei
d’estatut i aleshores resultarà que uns jutges han dit que no val. Per tant, s’haurà de
tornar a refrendar. No, és que entrem en una cadena que no té solució.
Per tant, jo crec que efectivament no es tocarà per una cosa de prudència compartida
quasi diria per tothom, o per la majoria, i també per la majoria de membres del Tribunal
Constitucional, espero.
Però clar, això no treu que si no passa no serà perquè no pugui passar, perquè
Vist això, segurament hagués estat millor, com des del principi vam dir, no tractar
l’Estatut de Catalunya “le enmendase la plana a la Constitución”, que s’inventés
cosa que la Constitució no deia, que era que Catalunya era una nació, encara
sigui “en el preámbulo y sin valor taxativo, sino nada más declarativo” i tal.

pot.
que
una
que

Segurament el millor hagués estat el que havia dit Rubio Llorente fa molts anys i del
qual ha renegat ara, el president del Consejo de Estado, que era canviar l’article 2.
Perquè l’article 2 de la Constitució, cosa única en el món, no diu quins estats hi ha. És
com si els Estats Units no digués que Virgínia existeix. La Constitució espanyola diu
que “pueden haber”. Però no diu quantes n’hi ha. N’hi ha disset! Potser que ho digui,
que la Constitució espanyola un dia tingui el valor d’autodir-se i dir-li al poble espanyol:
“Somos diecisiete autonomías.”
Potser aleshores, en aquell moment, puix que ja diu la Constitució “que pueden haber
nacionalidades y regiones”, digui que n’hi ha tres que ho són, una altra que és foral i
que les altres són autonomies, o el que sigui, però algo. El que no pot ser és que
estem vivim una mica amb l’esperança que ningú digui el que podria dir; i sobretot que
els jutges no diguin el que podrien jutjar, el que podrien sentenciar. Perquè si ho fan,
aleshores ens haurem ficat... serem el fesmeriure de tot Europa.
Ara imagina’t que efectivament el Tribunal Constitucional, que pot, diu que aquest
estatut, que ja ha estat refrendat..., serà un cas d’aquells que passarà a la història del
dret. “Qué país será que después de haber refrendado un texto, no refrendado,
aprobado en Cataluña, aprobado en el Congreso, aprobado en el Senado, devuelto a

�Cataluña, refrendado por el pueblo de Cataluña y entonces un juez dice que no.”
Doncs seria greu.
De manera que, estant d’acord amb tu que la via que s’ha seguit era la que es podia
seguir, perquè segurament pensem que el PP no hagués pogut fer una altra cosa, això
no justifica que no s’hagi intentat; entre altres raons perquè jo crec que les disset
autonomies posades a dintre de l’article 2 la Constitució, i especificant que n’hi ha
unes que són nacionalitats o nacions, no seria tan difícil que el Partit Popular s’atrevís
a dir que no. De vegades, al Partit Popular li tenim... no massa respecte, sinó que ens
el creiem massa. D’alguna forma, ells també han de calcular els efectes que puguin
tenir les seves posicions, paralitzant una reforma constitucional tan evident com
aquesta, que està com tallada des de fa... les quatre reformes: la de la sucesión de la
corona, la d’això i les altres dues... Seria una cosa que Europa sencera consideraria
una curiositat.

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13626">
                <text>Espanya després de les reformes estatutàries</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13628">
                <text>Gandia (València)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13629">
                <text>Intervenció la taula rodona “Espanya després de les reformes estatutàries” a la Universitat d’Estiu de Gandia. Transcripció literal de la part disponible (incomplet).</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13630">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13808">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13809">
                <text>Estatut</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13810">
                <text>Constitució</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13811">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13812">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14551">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39235">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39236">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40533">
                <text>2007-07-18</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13632">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="907" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="330">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/907/0000000676.pdf</src>
        <authentication>ee667ed78a2169ebc1e1218a0ad2f373</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42014">
                    <text>CONFERÈNCIA A PESCARA de Pasqual Maragall
Debat sobre Europa i les ciutats, Europa Prossima, amb motiu de la inauguració de
l’exAurum, el “petit coliseu“ de Pescara.
20/07/2007 | Pescara

QUIZÁ ALGUNOS DE USTEDES IGNORAN QUE LA MARCA
"EUROPA PROSSIMA" FUE EL TÍTULO QUE OSTENTÓ EL
CURSO QUE IMPARTÍ EN LA UNIVERSIDAD ROMA TRE,
DURANTE MI SABÁTICO, HACE YA MÁS DE 8 AÑOS.
PARA MÍ ESTA LARGA VIDA DE "EUROPA PROSSIMA" NO
DEJA DE SER FUENTE DE SATISFACCIÓN PERSONAL, PERO
SOBRE TODO ES LA CONFIRMACIÓN DE QUE ESTA EUROPA
CERCANA ES PROBABLEMENTE LA ÚNICA POSIBLE.
EUROPA, QUE DUDA CABE, DEBE SU GÉNESIS A LA
VOLUNTAD DE UNAS NACIONES, Y DE SUS INSPIRADOS
DIRIGENTES, QUE ENTENDIERON QUE LA ÚNICA VÍA DE
SUPERACION DE UNA CONVIVENCIA IMPOSIBLE Y
TRÁGICA A LO LARGO DE SIGLOS, ERA EL SALTO
ADELANTE Y HACIA ARRIBA.
ESTE FUE EL INICIO, PERO LA IDEA BRILLANTE Y OSADA
QUE SUBYACE EN LA CONSTRUCCIÓN EUROPEA, TIENE
UNA EXIGENCIA BÁSICA, SIN LA CUAL NO PUEDE LLEGAR
A MATERIALIZARSE.
LA IDEA BÁSICA QUE INSPIRA ESTA EMPRESA ES
QUE SUS CIUDADANOS ASUMAN Y SEPAN DEFENDER QUE
LA FUERZA DE EUROPA RESIDE EN UNOS CUANTOS
PRINCIPIOS COMUNES QUE LA CONVIERTEN EN EL
SISTEMA MÁS CIVILIZADO, JAMÁS PUESTO EN PRÁCTICA.
ASÍ ES, CON TODAS SUS ENORMES INSUFICIENCIAS,
PERO LA HISTORIA DE LA HUMANIDAD, DE MOMENTO HA
LLEGADO HASTA AHÍ.
EUROPA ES UN ENTRAMADO DE CIUDADES DE ENORME
CALIDAD, EN SU DIVERSIDAD
DE CULTURAS, DE
LENGUAS Y EN SU HOMOGENEIDAD DE VALORES
COMPARTIDOS.
-1-

�DE AHÍ QUE EN EL CONTEXTO MUNDIAL EL PAPEL DE
EUROPA CONLLEVA ESTA PARTICULARIDAD QUE LA HACE
ÚNICA, Y ESTA ES LA DE SER LA AVENTURA POLÍTICA MÁS
SOFISTICADA QUE SE HA PUESTO EN PRÁCTICA HASTA
HOY Y QUE ANTEPONE ENTRE SUS OBJETIVOS AQUELLOS
QUE GARANTIZAN LA PROXIMIDAD DE LA TOMA DE
DECISIONES A LA VOLUNTAD DE SUS PUEBLOS.
MI RECORRIDO PERSONAL EN LA VIDA POLÍTICA SE
INICIÓ Y SE HA FUNDAMENTADO EN LA VIDA LOCAL, Y
PUEDO ATESTIGUAR QUE LA VISIÓN DEL MUNDO QUE SE
CONSTRUYE A PARTIR DE ESTA EXPERIENCIA ES, CREO
YO, EL QUE MÁS SE ACERCA A UN ATENTICO
CONOCIMIENTO DE LA REALIDAD.
DURANTE LA ETAPA EN QUE TUVE RESPONSABILIDADES
EN BRUSELAS PUDE CONFIRMAR MI CONVICCIÓN DE QUE
SÓLO PUEDE PROSPERAR UNA EUROPA QUE PONGA POR
DELANTE SUS RAÍCES BASADAS EN EL NACIMIENTO DE LA
DEMOCRACIA, TOTALMENTE INDISOCIABLE DE LA VIDA
COLECTIVA QUE SE PRACTICA EN LAS CIUDADES.
SÓLO UNA EUROPA QUE DISTINGUE PERFECTAMENTE
ENTRE AQUELLO QUE DEBE SER OBJETO DE DECISIÓN
COMUNITARIA, AQUELLO QUE CORRESPONDE A LOS
ESTADOS, Y AQUELLO QUE NO PUEDE ALEJARSE DE LAS
DECISIONES
MÁS
PROXIMAS,
PUEDE
LLEGAR
A
PROSPERAR… POR EFICACIA Y POR JUSTICIA.
ESTA CADENA O ENTRAMADO DE DISTRIBUCIÓN DE
PODERES ES EL "SINE QUA NON" DEL SISTEMA QUE
PUEDE GARANTIZARNOS UN ENFOQUE DE FUTURO.
TENGO QUE ADMITIR QUE ESTA ARTICULACION ES SIN
LUGAR A DUDAS, EL RETO MÁS COMPLEJO QUE AFRONTA
ESTA EUROPA TAN DIVERSA Y TAN PLURAL, A NIVEL
CONTINENTAL, NACIONAL Y REGIONAL. MI BAGAJE
POLÍTICO TAMBIÉN ME HA BRINDADO VALIOSAS
EXPERIENCIAS EN ESTE TERRENO.

-2-

�TENGO LA CONVICCION DE QUE EL FAMOSO PRINCIPIO DE
SUBSIDIARIEDAD, QUE CON UN NOMBRE TAN IMPOSIBLE,
Y TAN POCO “PROSSIMO” ENCIERRA UN CONCEPTO
CAPITAL.
ASÍ "TODO AQUELLO QUE PUEDA SER RESUELTO A UN
NIVEL MAS PRÓXIMO NO DEBE SER ALEJADO A OTRO
NIVEL" SOLO PUEDE QUEBRARSE ESTA NORMA POR
RAZONES DE EQUIDAD O DE EFICACIA DEMOSTRADA.
LES ASEGURO QUE ESTA REGLA ELEMENTAL ES EL NUDO
DONDE
SE
ESTRELLAN
MUCHAS
DE
NUESTRAS
ESPERANZAS EN LA CONSTRUCCION EUROPEA, PERO QUE
CUANDO SE PRACTICA, FUNCIONA.
EXPERIMENTÉ, Y POR ELLO ME ATREVO A HABLAR DE
ELLO, EL RETO DE RENUNCIAR A PARTE DE MIS
COMPETENCIAS, EN MI ETAPA DE ALCALDE DE
BARCELONA, CUANDO SE TRANSFIRIERON BUENA PARTE
DE LOS PODERES CENTRALES A LOS 10 DISTRITOS DE LA
CIUDAD.
EL OBJETO ERA EVIDENTEMENTE EL DE ACERCAR LAS
DECISIONES A LOS CIUDADANOS Y CON ELLO
GARANTIZAR ESTA PROXIMIDAD Y EFICIENCIA DE QUE
ESTAMOS HABLANDO.
FUNCIONÓ, Y VEINTICINCO AÑOS MÁS TARDE RESULTA
IMPOSIBLE PENSAR EN REVERTIRLO. EL MODELO SE HA
EXTENDIDO
A
OTRAS
CIUDADES,
CON
ÉXITO
GARANTIZADO.
NO OBSTANTE, HE HABLADO DE CADENA, DE ENTRAMADO.
ESTE MODELO NO FUNCIONA UNIDIRECCIONALMENTE. EL
PROCESO ESTÁ IMPERATIVAMENTE CONECTADO A TODA
LA ESCALA DE RESPONSABILIDADES PÚBLICAS. CUANDO
SE TRUNCA EN UN ESLABÓN, TODO EL SISTEMA SE
RESIENTE. ENTONCES LAS CIUDADES NO AVANZAN, LAS
REGIONES TAMPOCO, TAMPOCO LOS ESTADOS Y EUROPA
QUEDA TOCADA.

-3-

�ESTE AÑO, POR PRIMERA VEZ EN LA HISTORIA, EL
INFORME DE POBLACIÓN MUNDIAL NOS CERTIFICA QUE LA
POBLACIÓN URBANA DEL MUNDO YA SUPERA A LA OTRA
MITAD. ESTA POBLACION URBANA SE CONCENTRA EN
POCO MÁS DE 50 MEGALOPOLIS, O EN ALGO MÁS DE 400
CIUDADES DE MÁS DE UN MILLÓN.
DE LAS APROX 50 METRÓPOLIS QUE MUEVEN EL MUNDO,
ALGUNAS ESTÁN EN EUROPA. LA MAYORÍA DE ELLAS SON
CAPITALES
DE
ESTADO,
POCAS,
ENTRE
ELLAS
BARCELONA, SON CAPITALES DE EUROREGIONES. MI
CIUDAD CON UN PASADO HISTORICO DENSO A SUS
ESPALDAS …QUE LA HACE SIN DUDA MUY INTERESANTE.
EN CUALQUIER CASO ES EN ESTAS CIUDADES DONDE
RESIDE EL FUTURO, PUESTO QUE DE ELLAS NACE LA
INTERACCION ENTRE EL TALENTO, LA CREATIVIDAD, LAS
ENERGIAS PRODUCTIVAS, LA COMUNICACION Y LA
CAPACIDAD DE ORGANIZAR LA CONVIVENCIA.
TAMBIÉN EN ELLAS, NO OBSTANTE, SE CONCENTRA LA
CAPACIDAD DE DESTRUCCIÓN DEL PLANETA, Y ES POR
ELLO QUE CON URGENCIA, Y SIN OTRA ALTERNATIVA
DEBEN
EMPEZAR
A
REVERTIR
ESTA
ALARMANTE
TENDENCIA. LAS CIUDADES PUEDEN TENER UN PAPEL
CRUCIAL EN LA TOMA DE CONCIENCIA DE LA POBLACIÓN
EN AQUELLOS PELIGROS QUE COMPORTA EL MODO DE
VIDA ACTUAL, Y TAMBIEN EN LA TOMA DE DECISIONES
COLECTIVAS NECESARIAS.
ESTA ES OTRA "EUROPA PROSSIMA" QUE ES CLARAMENTE
HOMOLOGABLE AL RESTO DEL MUNDO DESARROLLADO, O
EN PROCESO DE DESARROLLO.
TENEMOS ANTE NOSOTROS UN MUNDO GLOBAL QUE HA
HECHO CAMBIAR LA ESCALA DE NUESTROS ENTORNOS,
NOS HA ENFRENTADO AL ACORTAMIENTO DE DISTANCIAS
TERRITORIALES (NUESTROS HIJOS ORGANIZAN SUS
VIDAS EN OTROS CONTINENTES CON LA MISMA
NATURALIDAD CON LA QUE HACE UNOS AÑOS SE IBAN A
VIVIR AL PUEBLO VECINO). ESTA GLOBABLIZACIÓN
-4-

�TAMBIÉN NOS HACE CONOCER Y COMPARTIR LOS
PROBLEMAS MEDIOAMBIENTALES MÁS ALLÁ DEL MEDIO
NATURAL QUE CONOCEMOS. LAS COMUNICACIONES
DIGITALES HAN TRANSFORMADO NUESTRAS VIDAS Y
PREVISIBLEMENTE SU ALCANCE SERÁ MUY PRONTO,
EXTRAORDINARIO.
AUN ASÍ, TODOS Y CADA UNO DE ESTOS RETOS TIENE
UNOS DESTINATARIOS FINALES, EN CADA UNO DE
NOSOTROS, QUE CONVIVIMOS EN CIUDADES O REGIONES
URBANAS, QUE FORMAN UNA RED DENTRO DE OTRAS
REDES, TODAS ELLAS INTERDEPENDIENTES, LO QUIERAN
O NO, Y QUE DEBEN RESOLVER DE FORMA COLECTIVA, LO
MÁS PROXIMA POSIBLE, SU DESTINO COMÚN.

-5-

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13633">
                <text>Debat sobre Europa i les ciutats, Europa Prossima</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13635">
                <text>Pescara (Itàlia)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13636">
                <text>Conferència-debat sobre Europa i les ciutats, Europa Prossima, amb Luciano d’Alfonso, alcalde de Pescara, amb motiu de la inauguració de l’exAurum, el “petit coliseu“ de Pescara.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13637">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13805">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13806">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13807">
                <text>Europa Prossima</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21775">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22189">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14552">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39233">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39234">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40534">
                <text>2007-07-19</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13639">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="908" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="331">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/908/0000000830.pdf</src>
        <authentication>1cb10640501f3ea168da566c3282c76e</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42015">
                    <text>Participació a la taula rodona "El futur de l'Euroregió" en el marc de la
XXXIX edició de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE)
Prada de Conflent , 24/08/2007

Intervenció de Pasqual Maragall (transcripció):
Moltes gràcies. Senyor President de la Universitat, Senyora Presidenta del
Consell de Mallorca i estimada amiga:

Em plau moltíssim estar avui aquí, rodejat de gent de per tot. Veig gent de la
Terra Ferma, veig gent de l’Empordà, gent de les Illes, del Rosselló...Gràcies
Francina per donar profunditat i abast amb la teva presència i la teva paraula a
la regió europea que tots plegats formem. Jo crec que la victòria de la Francina
i del Xisco ha estat una de les poques bones notícies políticament parlant dels
darrers temps, deixeu-me que ho digui. Espero que els seus efectes seran tan
positius com tots esperem.

Mireu, Prada, abans, era un romanticisme històric i ara és futur. Abans era
història i ara jo crec que és futur, perquè és Europa. Beneïts siguin doncs els
qui la van inventar i felicitats siguin també els qui l’heu mantinguda. L’Euroregió
és el nom que convé, probablement, al que aleshores, fa uns anys, es van
anomenar Països Catalans, que potser era una denominació que s’esqueia des
del punt de vista dels nostres sentiments, però que probablement no facilitava
les coses en el sentit d’avançar pràcticament en la profundització d’aquest
sentiment. Volia esborrar la ratlla, i de fet ja no hi és, la ratlla. Un xic de cua sí
que hi ha, però més n’hi ha en el peatge que no pas a la ratlla —menys
segurament fins i tot al peatge d’aquí dalt que al peatge de la Selva—. En tot
cas, crec que hem de dir clarament que aquesta Euroregió té un sant patró, i
aquest sant patró es diu sant Pau Casals. En Pau Casals va tenir dos gestos
importants —molts, d’importants, per descomptat— però dos de molt
significatius a la seva vida: un va ser el seu discurs a les Nacions Unides, on va
dir que Catalunya era una nació. Pràcticament es va saber, segurament per a
milions i milions de persones, que Catalunya existia i que era una nació gràcies
a Pau Casals. I després, quan es va instal·lar a Prada, perquè amb aquest
posar-se ell a Prada, a la ratlla, estava dient moltes coses. Ja sabeu que ell

-1-

�tenia una casa a Sant Salvador, a la província de Tarragona, i aquell lligam
entre la Catalunya Nord i la Catalunya més del Sud, per dir-ho d’alguna forma,
jo crec que Pau Casals l’explicita millor que ningú. Ell hauria de ser, em fa
l’efecte, i és, moralment, doncs, el patró d’aquesta institució.

Ara què hem de fer? Crec que per descomptat hem de travessar tots els
incidents de parcours, que diuen els francesos, que encara hi hauran, que
encara hi ha —i tenim algunes notícies dolentes des d’aquest punt de vista del
terrorisme, etc. aquestes últimes hores—, però nosaltres què hem de fer? Jo
crec que hem de fer una regió europea, efectivament. I com es fa, una regió
europea? En aquesta regió en la qual estem, ara tot just arribant, un té aquesta
sensació, venint de la nostra Catalunya, a la Catalunya Nord, de trobar el
Vallespir suau, el verd de França, els rius de debò que nosaltres pràcticament
no tenim i també l’ordre republicà antic que és una cosa que sempre, des de
l’altra banda de la ratlla, hem admirat.

Doncs bé, què hem de fer? Com es fa, una regió europea? I vull anar a les
coses pràctiques, no només a les romàntiques. Primer: millorant les
infraestructures, accelerant el TGV Perpinyà-Nimes i accelerant també el de
Tolosa-Narbona, perquè tot això també relliga l’Euroregió. A veure si el senyor
Sarkozy, que amb la Constitució Europea està sent, sembla, més eficaç que no
pas havien estat els seus predecessors i els nostres governants, a veure si
també amb aquesta matèria té la mateixa eficàcia. I a veure el senyor
Moratinos com es comporta. Ara tindrem la cimera francoespanyola a finals de
l’estiu i serà el moment de comprovar fins a quin punt uns i altres estan
disposats a anar endavant, en el sentit que ens interessa. En segon lloc: hem
d’aprofitar les línies de l’AVE —ja veureu que vaig a coses molt concretes— per
a mercaderies fins als ports de Barcelona i de Tarragona. Està previst que l’any
2009 sigui així. Per cert, el port de Barcelona ja té un centre logístic a Tolosa,
en aquest moment. Jo crec que totes aquestes línies s’han d’enfortir perquè a
última hora, són aquestes comunicacions les que donen vida a l’existència
d’aquests conceptes més grans, més romàntics i més sentimentals com puguin
ser la pàtria, les nacions o les identitats. Si no hi ha els vasos sanguinis, si no hi
ha les comunicacions, si no hi ha les connexions que irriguen aquest cos que
-2-

�nosaltres formem sentimentalment, doncs malament, perquè els sentiments
són molt importants però la física també compta, i si la física no aguanta els
sentiments tampoc continuarien. Tercera cosa que hem de fer: mobilitzar, jo
crec, recursos en el terreny cultural. Crec que s’han de mobilitzar recursos per
al Centre Pau Casals i crec que això s’ha d’aconseguir a través de les
decisions que puguin prendre les persones que hi tenen, en aquest moment,
competència: el senyor Malvy, Martin Malvy, bon amic, el senyor Montilla, la
senyora Francina Armengol i el senyor Marcel·lí Iglesias, que per cert, no el
veig per aquí i crec que hi hauria de ser, perquè a més ell, posats a ser, és de
Bonansa.

-3-

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13640">
                <text>El futur de l’Euroregió</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13642">
                <text>Prada de Conflent (França)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13643">
                <text>Participació a la taula rodona "El futur de l'Euroregió" en el marc de la XXXIX edició de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE).</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13644">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13799">
                <text>Euroregió</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13800">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13801">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13802">
                <text>Regions</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14553">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39231">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39232">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40535">
                <text>2007-08-24</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13646">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="909" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="332">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/909/0000000677.pdf</src>
        <authentication>670bf5692be6c37cedf86093ae91e196</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42016">
                    <text>Pregó de la festa major de l’Escala de Pasqual Maragall
De l’Empúries i l’Escala olímpiques a la Catalunya europea
02/09/2007 | L’Escala
Un dia del mes de Juliol de 1992 la flama olímpica va arribar des d’OLIMPIA a la península. I el punt
d’arribada va ser la platja d’Empúries, Emporion. Desprès va viatjar per tot Catalunya i per tot Espanya,
fins a Canàries. Va arribar a Barcelona el dia de la inauguració dels jocs. Però hi van haver una sèrie de
problemes. Havien començat abans d’Empúries, terme municipal de l’Escala, on Núria Espert i Irene
Papas havien de llegir un text preparat per Xavier Rubert de Ventós. D’aquí a un moment m’hi referiré.
Els problemes ja van començar a Olímpia, on la meva dona Diana i jo havíem anat a buscar la flama.
Vem estar en el bosc d’ Olímpia, al costat del primer estadi olímpic de la història, mentre unes vestals
encenien la primera flama olímpica amb uns miralls immensos, per no utilitzar cap instrument mecànic o
artificial. Els miralls reflectien i multiplicaven els rajos de sol sobre el gas que emanava de la torxa.
Inicialment tot va anar bé però el primer relleu va acabar malament perquè el lluitador de grecoromana
que el va fer es va voler quedar la torxa tan sí com no, i va haver-hi un estira i arronsa important.
Finalment la torxa, desprès de travessar varies illes gregues va arribar una nit a l’estadi olímpic d’Atenes,
ple de gom a gom i va anar i cap al vaixell que l’havia de conduir per mar fins al golf de Roses. Quan dies
desprès va arribar aquí, una noia bufona, una mena de sirena, va dur la torxa en una barqueta fins a la
platja del moll grec i d’aquí un altre relleu la va transportar al bosquet on les dues actrius havien de
pronunciar solemnement el seu parlament. D’Olímpia a Empúries el trajecte semblava absolutament lògic
i totalment poètic. Si algun cop l’Esculapi ha somrigut devia ser aquell dia. A cal Gambo devien fer
l’agost el mes de juliol.
Però aquí va haver-hi la segona sorpresa. La Crida, un moviment en el que participaven gent que son bons
amics, com Jordi Sánchez, van llençar octavetes amb “Freedom for Catalònia” o cosa similar sobre les
dues actrius que llegien el text d’en Xavier Rubert i una mena de jurament olímpic en grec, del que
recordo la rotunditat amb que la Papas pronunciaba: “APOL.LONA!”. No va passar res greu.
La broma s’havia de repetir el dia de la inauguració per part d’alguns dels centenars de figurants de La
Fura dels Baus que participaven en l’espectacle. Josep Miquel Abad va venir fins a la porta on estàvem
Samaranch i les autoritats locals tot just abans de començar l’acte i em va avisar de que possiblement
alguns dels figurants duien inscripcions independentistes a la pitrera i que farien un streaking ensenyantles.
Però el propi cap del grup va clavar una bronca monumental als nois i no va passar res.
Van haver-hi altres incidents entre Empúries i la inauguració. Crec recordar que de Tenerife, el punt
extrem del recorregut de la torxa, vaig haver de tornar corre cuita per un atemptat terrorista. Ja abans de
l’adjudicació dels Jocs a BCN l’any 86, el secretari d’Estat del Ministeri de l’interior Rafael Vera m’havia
alertat que l’adjudicació dels Jocs podia generar aquest tipus de situacions i de fet n’hi van haver. Fins i
tot em va advertir que França podria utilitzar aquest perill com argument per a fer avançar la candidatura
de Paris. No va ser el cas.
Però un cop adjudicats els Jocs, mentre es celebrava l’atorgament d’uns premis literaris al Palau Nacional
de Montjuic, va caure una part del guix del sostre sobre la taula de Presidència – i al Palau hi havíem de
fer una colla d’actes socials importants durant els jocs. Afortunadament els tècnics, Margarit i Buxadé,
van trobar una solució provisional per evitar els moviments verticals de l’edifici posant una sivella d’acer
en la claraboia oval de la sala.
Poc desprès es va inclinar imperceptiblement, però es va inclinar, la torre de l’Estadi de Montjuic, que
s’havia fet construir també sense fonaments per a la celebració d’un esdeveniment puntual que finalment
no va ser possible, els Jocs Olímpics del 1928 – tot com el Palau Nacional, que es va fer per a
l’Exposició Universal del. Tots dos edificis estaven simplement posats sobre terra. Tot anava d’un pèl.
Barcelona era una ciutat que s’havia fet capital moderna a cop d’esdeveniments puntuals ... que havien de
durar tot just unes setmanes, començant per l’Exposició Universal del 1888.

�La ciutat no va superar aquestes precarietats fins al 92. Aquestes i altres: per exemple l’aixecament de la
barrera que representava la via del tren de la costa. El Pla de Ribera, un vell somni de Pere Duran, la vila
Olímpica, el Pla d’hotels, etc. etc. son fets d’aquell període. Però es clar: la ciutat es va endeutar en uns
290.000 milions de Pts. de la època amb crèdits a 20, 25 o 30 anys, que ara tot just s’estan acabant de
pagar. (Per la qual cosa hem d’agrair a una colla de financers de la època, entre els quals el President del
Banesto i el President de la Caixa, pel risc que ells també van córrer).
Allò que va començar a Olímpia i Empúries ha donat nom a una època molt positiva de la capital de
Catalunya i de Catalunya sencera. Del 77 al 92 vem tenir 15 anys de construcció de l’autonomia i de
llançament de Barcelona com a capital europea, i d’ençà d’aleshores la conversió de les altres capitals,
com Girona, Lleida, i Tarragona, de ciutats grises en ciutats de gran qualitat, modernes i competitives.
Desprès del 92 s’obre una època diferent que apunta cap al canvi de majories i Catalunya i l’aprovació de
l’Estatut, que ara ningú no pot tocar seriosament perquè ja ha estat referendat pel poble de Catalunya.

2ª part: I ara què?
Ara el tema son les infraestructures i els serveis energètics, temes que es van repetint d’una forma tan
quotidiana que ens en acabarem cansant. A veure si es veritat que Ministeris i Conselleries hi posen remei
seriosament i aviat es comença a veure que els ritmes de solució dels problemes canvien i s’ataquen les
connexions en alta velocitat amb el nord i llevant, els aeroports i els ports, la connexió entre tots dos, les
autopistes que falten, la millora d’aquestes xarxes elèctriques i telefòniques que es veuen arreu i que fan
pena, l desdoblament de l’eix pirinenc, els túnels que falten, l’aportació d’aigua (si cal del Ròdan, sobre
això no tinc criteri clar) les inversions que calen per a una agricultura, una viticultura i una industria
alimentària de primera línia a Europa, etc. He estat amb la gent de la Unió de Pagesos com Pané,
Puigpelat i Cussiné, he estat ahir a Montblanc, a la Conca, i m’he convençut un cop més que la societat
civil catalana i els ajuntaments i les comarques estan vivint una etapa d’eclosió de projectes i de “ganes
de fer” semblant a la que es respirava fa vint anys, quan ens van concedir els Jocs Olímpics a Lausanne. I
que la capacitat d’endeutament és superior a la que teníem aleshores. Ja hem pagat el passat. Ataquem el
futur. Obrim uns altres 10 anys de realitzacions, de grans realitzacions. I no dic 20 o 30 per a no donar als
qui posen pals a les rodes i frens al carro no ens surtin dient que d’aquí a 30 anys ja estarà fet i no cal
córrer. Potser sí que els peatges no son la millor manera de finançar-se, però així es com va començar tot
a l’any 1960 amb l’autopista La Jonquera Múrcia.
Les carreteres per arribar de Rupià a l’Escala estan no molt millor de com estaven quan vaig venir aquí a
estiuejar en els primers anys 60! P. ex. entre Verges i l’encreuament de Bellcaire han desaparegut els
plàtans i prou o quasi. “Big news!” La carretera de Figueres a Roses no sé si l’han acabat del tot. Anar a
Port de la Selva encara és difícil. La collada de Tosses no diguem. Etc.
Insisteixo, tot a l’hora no es pot fer, però aguantar dia rere dia l’ escampada de promeses i projectes que
ara figura que sí que es faran, tanmateix sense connexió els uns amb els altres, amb calendaris canviants,
sense un nord i sense un pla, acabarà cansant tothom i fent dels catalans el poble més escèptic del mon, i
també el més malhumorat i a l’hora en el fons conformat.
Necessitem un Pla de Desenrotllament de l’economia i les infraestructures, o com se’l vulgui denominar,
amb calendaris, precisions, explicitació del finançament, projecte per projecte i any per any. I necessitem
el compromís de les institucions públiques i financeres i la subordinació planificada de les estructures
públiques intermèdies, com les diputacions provincials, que controlen xifres econòmiques importants, a
aquestes finalitats i aquests plans, limitant una mica si cal la seva llibertat de selecció de projectes.
I cal implicar al sector privat i les empreses en aquest Pla de Desenrotllament. Ha de ser un esforç
concertat. S’ha convèncer els empresaris catalans de dues coses:
1 que això va de debò;
2, que ells hi han de col·laborar si volen seguir gaudint de la llibertat de criticar la manca d’inversió
pública. Falta capital amb capacitat d’arriscar i amb un cert esperit de país. Massa empreses de punta
s’estan venent a la jubilació dels seus creadors dels anys 60 i 70. La formació dels centenars (si no milers)

�de professionals, empresaris i acadèmics que en aquests darrers anys han sortit de les Universitats
estrangeres o nacionals i de les excel·lents escoles de negocis que hi ha a Catalunya, entre les millors
d’Europa, haurien de garantir el capital humà que necessitem per fer aquesta passa endavant.
El període expansiu que s’albirava l’estiu del 1992 a Empúries s’ha esgotat. N’hem d’iniciar un altre.
L’Escala. 2 de Setembre del 2007

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13647">
                <text>Pregó de la Festa Major de l'Escala: De l’Empúries i l’Escala olímpiques a la Catalunya europea</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13649">
                <text>L’Escala</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13650">
                <text>Acompanyat d’Estanis Puig, alcalde de l’Escala, Pasqual Maragall ha protagonitzat el pregó de la Festa Major de l’Escala 2007.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13651">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13794">
                <text>L'Escala</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13795">
                <text>Festes majors</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13796">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13797">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13798">
                <text>Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14554">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39212">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39213">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40536">
                <text>2007-09-02</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13653">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="910" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="333">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/910/0000000678.pdf</src>
        <authentication>9bc6db5014f989d09d5b8cb4f7c62280</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42017">
                    <text>Intervenció del M. Hble. Sr. Pasqual Maragall en l’acte de lliurament de la
Medalla d’Or de la Generalitat
11 de setembre de 2007 | Palau de la Generalitat

(Salutació a les autoritats i assistents)
Es un honor per a mi, per a la meva família i els meus companys i companyes,
rebre el màxim guardó de la Generalitat, val a dir de Catalunya. Ho és també
pels meus amics, molts dels quals s’haurien de considerar condecorats perquè
sigui des del Partit dels Socialistes de Catalunya, sigui des dels Ciutadans pel
Canvi, sigui des de la ciutadania que ens ha votat, contribuïren a fer el canvi a
Catalunya i per tant a demostrar que Catalunya era un país amb diversitat, amb
bàndols igualment honorables, amb dialèctica: un país viu.
I tant viu! Podrien dir alguns. Com que va reaccionar al carrer
multitudinàriament quan va ser necessari. No només l’11 de setembre, que
gràcies a Deu s’ha convertit en un acte festiu superant la protesta i les divisions
d’anys enrere, sinó també contra la querella al President que m’acompanya i
contra l’assassinat de l’Ernest Lluch, aquell dia en que la Gemma Nierga,
davant de les autoritats – entre les quals el President del Govern Aznar, que va
tenir la dignitat de ser-hi – va dir, se’n recorden?: “Ustedes que pueden,
dialoguen!”
Avui estem aquí en un 11 de setembre que s’ha convertit en un dia mundial del
dolor, a Barcelona, a Santiago de Xile i a New York, tres ciutats
bombardejades, per Felip V, per Pinochet i per Al Qaeda, i que simbolitzen la
llibertat.
Justament durant molts anys vam haver de celebrar l' 11 de setembre dos
cops: un a la plaça Salvador Allende, darrere el Putxet, i un altre a les Rondes, i
encara un altre a Sant Boi on va morir i és enterrat Rafael Casanova, l'alcalde
de Barcelona que va caure ferit aquí al costat, a les Rondes, en defensa de la
ciutat contra les tropes de Felip V.
Avui tinc l'honor de rebre el màxim guardó del meu país de mans d'un
President de la Generalitat nascut lluny d'aquí, a Iznájar, un nou català, que ha
mamat dels carrers i places de Cornellà la veritat de la vida d'una de les
diverses Catalunyes profundes, la Catalunya obrera dels barris amb edificis de
16 pisos sense ascensor quan ell hi va arribar, tan catalana com la de
l'Eixample de Barcelona o la de la Plaça Major de Vic o la Catalunya dolça del
Baix Empordà o la rostida del Camp de Tarragona i de l'Ebre o la humida i
verda del Pirineu o la infinita de la plana de Lleida.
El meu país, com deia encara ahir a la nit de nou Lluís Llach a la televisió.
Ítaca. Ell que l'ha viscut a Verges i a Porrera. O Raimon fa un parell de dies en
l'homenatge al mestre Ros Marbà, quan després de cantar Et Recordo Amanda
em deia les seves conviccions nacionals. I jo li recordava el passeig de Joan
Fuster i Josep Pla per I'Horta de València on un li deia a l'altre: "Aquest país és
bonic". I l'altre a l'un: "Si, és bonic perquè és ric". I jo que sóc mig català, mig
1

�valencià, i fill d'una dona de sang valenciana que va estudiar a l’Instituto Libre
de Enseñanza, i nét de poeta, hi estic totalment d'acord.
Rebre en aquest dia a la meva ciutat, de la que he estat alcalde quinze anys i
tinent d’alcalde tres més, i en la que he presidit la Generalitat de Catalunya i
proposat el seu nou Estatut, és el màxim honor que he rebut o pugui rebre mai.
Em reca no poder compartir-ho amb els meus pares, que s’ho mereixien, i amb
els qui ens han faltat massa aviat, com José Ignacio Urenda, el meu mestre
polític, Tere Muñoz, i el meu germà Pau. Però em conforta pensar que els
meus fills i néts, i els meus amics, començant per Narcís Serra, n’estaran
orgullosos.
El meu avi, que s’estimava Espanya, li va dir un dia “Adéu”, perquè Espanya no
entenia Catalunya, no copsava la seva pròpia diversitat i s’entotsolava a la
“Meseta”.
Aleshores, el 1907, Catalunya tirava milles i Barcelona implantava
l’ensenyament local seguint el model de Chicago amb les escoles municipals
del Mar i del Bosc. Tot semblava possible.
Endebades. Havien de venir encara les guerres del segle XX, la del 1914/1918,
la terrible guerra d’Espanya, en la que es van bombardejar des de l’aire, per
primer cop, ciutats com Barcelona, Madrid i Gernika, i la Segona Guerra
mundial.
Avui tot això sembla un malson. Encara hi ha guerres, i guerres de religió, que
són les pitjors, però el món ja no és el que era, afortunadament, i els canvis
polítics que s’albiren, al vell i al nou món, preparen, n’estic convençut, un
esdevenidor molt millor pels nostres fills i néts.
Catalunya serà algú en aquest món. Sens dubte. Europa veurà aviat l’eclosió
definitiva de nacions no estatals: Escòcia, Flandes, Bavaria, i Catalunya,
Euskadi i Galícia, i potser reagrupaments com l’Ibèric del que ara es parla. I
això no l’afeblirà, ben al contrari. No afeblirà Europa, ni tampoc Espanya,
Alemanya, Gran Bretanya o Bèlgica.
Europa, a diferència de les Amèriques, no serà un continent monolingüe. I això
vol dir que estarà en millors condicions per a entendre el món, dir que ho
estaria per arreglar el món seria excessiu.
En tot cas quan el gal·lès David Crystal va dir en el Fòrum de les Cultures que
el nombre de llenguatges del món minvava any rere any ens estava dient
també que el català és un símbol, salvat per poetes, mestres i editors. I lectors.
Gent inofensiva, però decisiva per a això que en diem "preservar l'espècie".
Perquè ja sabem que la pèrdua de diversitat afebleix les especies.

2

�I en aquesta Europa Catalunya hi serà una nació, espero que algun dia
reconeguda no solament en el preàmbul del seu Estatut sinó en la Constitució
del seu Estat. Tot arribarà.
La paciència no ha estat mai una virtut absent del nostre arsenal. Per bé que
de tant en tant convé que la rauxa calculada s'imposi a la parsimònia
sistemàtica. Crec que estem en un d'aquests moments. I ho crec no perquè
simplement estiguem farts de tot sinó perquè tenim arguments i aliats en la
Europa multiestatal. A Europa hi ha més cultures que països, més nacions que
estats.
Tanmateix convé no esperar que les coses convergeixin per si mateixes cap a
un final feliç. És arribat el moment de dir clarament que a la Península hi ha
quasi la meitat de les nacions sense estat d'Europa.
I convé també que no creguem que del reconeixement d'aquest fet se'n
derivarà la nostra felicitat. En absolut.
Si les nostres empreses no son més competitives i ambicioses;
Si les continuem venent a fora quan la família que les va crear se'n
cansa i es retira amb els calés de la venda;
Si les nostres escoles no tornen a ser tan innovadores com ho van ser
l'any 7 del segle passat;
Si no entenem que en el coneixement d'idiomes i que en la bona marxa i
creativitat de les Universitats hi ha quelcom crucial per a ser un
país competitiu;
Si les nostres extraordinàries empreses farmacèutiques perdessin la
capacitat d'invertir en desenes de nous productes per a trobar-ne un de
realment nou i rendible;
Si no entenem, a sensu contrario, que els fàrmacs ja amortitzats
s'haurien de vendre al tercer món a preus que no incloguin el cost de la
recerca inicial que els va crear;
Si els nostres hospitals punters no arreglen aviat els seus problemes
financers, cosa que per cert esta passant, afortunadament;
Si el nostre capital risc no arrisca o se'n va fora;
Si no tallem la cantarella interminable de les infraestructures que no
arriben i les fabriquem nosaltres, conscients que són elles les que ens
faran rics i no a l'inrevés;
Si no casem l'Aeroport i el Port buscant unes sinergies evidents que no a
tot arreu es donen;

3

�Si no invertim massivament en coneixement i sobretot en el disseny de
bones pràctiques, val a dir, en l'exigència d'utilitzar per a cada funció el
millor procediment, que és un dels objectius principals de la Fundació
Catalunya/Europa que estem creant;
Si no entenem que l'acció social i institucions com Caritas i altres són
absolutament bàsiques per a mantenir el to dels nostres barris;
Si no creem d'una vegada les set vegueries per a substituir les
províncies i no restablim l’Àrea Metropolitana de Barcelona;
i finalment, si no tenim un Pla Estratègic que organitzi tot això, no serem
a Europa el que tenim dret a ser: un país punter, sensible i ric.
De nou moltes gràcies. En nom de la meva família, dels meus amics i amigues,
dels meus col·laboradors i col·laboradores, val a dir de tots aquells que m'han
ajudat a fer el que sigui que m'ha fet merèixer la Medalla d'Or del meu país,
gràcies Catalunya!

Pasqual Maragall

4

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13654">
                <text>Intervenció en l’acte de lliurament de la Medalla d’Or de la Generalitat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13657">
                <text>Maragall rep la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, juntament amb Jordi Pujol, de mans del president José Montilla.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13658">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13791">
                <text>Premis i reconeixements</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13792">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13793">
                <text>Medalla d'Or</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="47025">
                <text>Catalunya. Generalitat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14555">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39210">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39211">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40537">
                <text>2007-09-11</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="47140">
                <text>Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13660">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="911" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="334">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/911/0000000679.pdf</src>
        <authentication>e39708ba38bb08d282664e92243bad1f</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42018">
                    <text>Presentació de Pasqual Maragall del llibre de Germà Bel i Xavier Fageda
“AEROPORTS I PODER”
13/09/2007 | Cercle d’Economia

"Iberia tiende a anular vuelos desde Barcelona"
Un titular impagable de La Vanguardia del 4 abril 1994, en vida meva com alcalde.
Quin esglai! Encara que tot seguit deia que les altres companyies es mantenien
fidels.
M'imagino l'escenari: "Se han acabado los Juegos, ergo se acabó la broma". Tot
casa amb la idea de que Barcelona ja en tenia prou i que Maragall era una mena
de "gota malaya", que no parava de demanar diners, com una tortura xinesa que
no parava, no parava.
En realitat es van invertir entre una cosa i altra per sobre dels 200.000 milions de
pessetes de l'època - no l'Estat: entre l'Estat, l'Ajuntament , la Generalitat, i els
privats, entre els quals, p. ex. El Banco Español de Crédito en mans de Mario
Conde, que va finançar bona part dels costos de funcionament dels Jocs, no de
les inversions, eps. Des d’un turonet de Montjuïc ens miràvem amb Conde l’anella
olímpica, el Palau Nacional, el palau d’esports de l'Isozaki etc. i l'home va
exclamar: "a este país, o a esta ciudad, no ho recordo, no lo va a conocer ni la
madre que lo parió".
Jo diria que entre aquestes xifres, que ara tot just ara s'han acabat de pagar, no hi
havia la inversió en l'aeroport.
Perd mirem al futur: ja hem pagat el passat, és el moment d'invertir en futur, i per
tant endeutar-se, em temo. Estem nets. Creixem per sobre de la mitjana europea.
És cert que tenim una inflació relativament alegroia, però qui no plora no mama, i
qui no riu encara menys. I no em refereixo a que haguem de seguir lamentant-nos
per les jugades que ens fan i els diners que no ens donen - que també es pot fer sinó que val més en tot cas assegurar-se de que el capital físic hi és, o que el
tindrem, com sigui.
Crec que de cara a la preparació d'aquest futur a 7 anys, el que queda de
legislatura i una altra de sencera, com a mínim, ( i potser amb això no n'hi haurà
prou i haurem de planificar tres anys més fins les portes de la del darrer any de la
tercera legislatura, l'any 2017), per a tot això, caldrà establir un compromís
important de la societat catalana en la millora del nostre capital físic, del nostre
capital de coneixement i del nostre catàleg de bones practiques.
No sé si no fora bo formalitzar aquest projecte com a pla català de
desenvolupament econòmic, polític, social i ambiental, i dic també polític per a que
la tots els temes vagin junts i no competeixin l'ambició política i les noves
alineacions partidàries més o menys amples amb les determinacions de caràcter
més tècnic i econòmic. Que una cosa no faci oblidar l'altra, ni l'altra la una.
1

�Concrecions. Empenta calculada i a mig i llarg termini. No ens discutirem pel nom
de la cosa. L’important es fer-la.
En aquest pla l'aeroport de Barcelona, amb una gestió autònoma, com
reclamàvem aquest estiu amb en Germà en un article, hi ha de jugar un paper
decisiu.
Els aeroports. També els de Girona, que creix molt ràpidament, i els de
Reus/Tarragona i esperem el de Lleida. I el de Sabadell.
Fins i tot a la Cerdanya hi ha moviments d'avionetes, i Andorra té capacitat
d'atraure passatge. Si això es lligués ferroviàriament amb França via Bourg
Madame i Prada de Conflent, tant mieux. Però no sembla que el trenet francès
sigui una infraestructura suficient tal com és hores d'ara. Això, és el que diu Joan
Torres, president de FF. de la Generalitat.
Els aeroports per si mateixos no bastarien. Tant de bo l'aeroport i el port de
Barcelona, i potser la Zona Franca, es coordinin per a crear un pol econòmic i
logístic que fora el més impostant del sud d'Europa i del Mediterrani. L’Àrea
Metropolitana de Barcelona té en aquest tema un dels seus reptes centrals. Crec
que així, aniria en la línia del que proposen Germà Bel i Xavier Fageda en el seu
"Aeroports i poder".
D'altra banda la duplicitat entre l'aeroport vell i el nou, a mi, sempre m'ha semblat
més un avantatge que un inconvenient. En el cas de Madrid, que havia de gastar
en el nou aeroport 1 bilió de les antigues pessetes, contra el mig bilió del de BCN,
aquesta complementarietat no és dona. I compte que aquestes xifres s'han
superat. Fa no tant anys aquestes xifres haguessin representat 1 per cent i el mig
per cent ce la Renda Nacional espanyola - no sé si ara n' haurem de dir la Renda
Estatal (li preguntarem a en Carod).
Un cop l'ambaixador americà em va dir que entre Barcelona i Madrid, A.T.T., la
Bell telefònica americana, havia triat Madrid per la inexistència de vols non stop
Barcelona New York. Les coses son així de senzilles. També és cert que anys
després US West, una de les 7 Baby Bells que van resultar de la partició del
monopoli telefònic americà, de la mà de Maureen O'Ryan, va cablejar Barcelona
amb fibra òptica ben abans que Madrid. El cap de gabinet a l'ajuntament, Xavier
Roig, va ser el primer que va entendre la importància del tema i va començar
connectant la Casa Gran amb l’edifici d'Estadística i amb Montjuïc.
Tornem a l'Aeroport i acabem aquest viatge per la logística i l'aviació. I acabem
parlant, com no, només un moment, de política, que és el que agrada als
cronistes. Quan vam discutir l'Estatut amb el representant de Moncloa senyor
Caamaño, i amb el Sr. Zapatero, l'aeroport es va caure de l'articulat. Ja he dit mil
vegades que això no ha estat tan i tan decisiu. Com deia aquell, em penso que era
Felipe González, "gato blanco o gato negro, lo importante es que cace ratones". Si

2

�ara diguéssim: "Nació o no nació, l’important és que tingui aeroport transoceànic"
ens dirien iconoclastes.
Però bromes apart és aquí on ens hi juguem les faves.
M'agradaria, des de la Fundació Catalunya/Europa que estem animant amb una
colla d'empresaris i professionals, analitzar el funcionament de l'aeroport. La
Fundació no pretén fer la revolució sinó més modestament dreçar un catàleg de
bones practiques, val a dir, veure com es fan les coses allà on les fan ben fetes. I
per això evidentment haurem de comptar amb els autors d'aquest llibre.

Pasqual Maragall

3

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13661">
                <text>Presentació del llibre de Germà Bel i Xavier Fageda “Aeroports i poder”</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13663">
                <text>Cercle d’Economia (Barcelona)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13664">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13786">
                <text>Infraestructures</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13787">
                <text>Aeroports</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13788">
                <text>Administració pública</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13789">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14556">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39214">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39215">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40538">
                <text>2007-09-13</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13666">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="912" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="335">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/912/0000000680.pdf</src>
        <authentication>fad1527424a437f3d0e19f3bfe6be209</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42019">
                    <text>Estatut i Constitució, les reformes estatutàries i l’articulació
territorial de l’Estat
Pasqual Maragall
19/09/2007 | Parlament de Catalunya, XIV Jornades de l’Associació Espanyola de Lletrats de
Parlaments

Fa una colla d'anys vam comentar amb Francisco Rubio Llorente primer algunes
idees sobre la reforma constitucional i un temps després amb el Sr. Caamaño el
projecte d'Estatut de Catalunya.
El professor Rubio, y segueixo en castellà perquè ho entengui tot, (para que se
entienda todo por parte de todos), proponía denominar Comunidades Nacionales a
Euskadi, Galicia y Catalunya para evitar que las partes de Valencia, Baleares y
Navarra que son de habla catalana o vasca, respectivamente, quedaran olvidadas
en el intento.
Luego en el Estatut aprobado en Madrid, más concretamente en el preámbulo de
I'Estatut, que no tiene carácter dispositivo sino descriptivo, se dijo que los
catalanes se consideraban a sí mismos nacionalidad.
El Estatut fue refrendado por el pueblo de Catalunya el 18 de Junio pasado, hace
poco menos de un año y así parecía cerrarse un capítulo sin duda decisivo de la
historia de Catalunya y España.
Recordemos que durante la República las cosas fueron peor. El enviado de Macià
a Madrid, Jaume Carner, volvió a Barcelona con Catalunya como región habiendo
salido de aquí con la pretensión, aprobada por el Parlament de Catalunya, de que
Catalunya era una nación en el seno de la Federación de Repúblicas Ibéricas. Y
Macià tuvo que aceptar.
En todo caso el pueblo de Catalunya, el 18 de Junio pasado, hace menos de un
año, sancionó en Referéndum el Estatut aprobado en el Congreso y el Senado.
Ahora el Estatut está en manos del Tribunal Constitucional. Puede darse el caso
de que sea modificado por el mismo. Y entonces viviríamos el contrasentido de
que cualquier ciudadano de Catalunya que hubiese votado el Estatut pudiera pedir
la repetición del referéndum arguyendo, con toda lógica, que lo él o ella votaron no
fuera ya lo que finalmente quedase establecido.
Puede ser que por mera prudencia, el Tribunal, sobre cuyos próximos cambios,
lógicamente, recaen toda clase de temores, deje el Estatut prácticamente
intocado. Pero ocurrir lo contrario. Y no sería bueno que si lo contrario no hubiere
ocurrido (y uso aquel futuro subjuntivo que en el colegio nos traía a mal traer) se
sospechase que los tribunales actuaron por presiones del gobierno, o los
gobiernos.

1

�Nos hemos metido en un lío. Reconozcámoslo.
Es más. Algunas de las cosas cuya transferencia se cayó del Estatut, como el
Aeropuerto y los Paradores Nacionales, acabarán siendo transferidos, entre otras
cosas porque son pocos ya los países en los que los aeropuertos son del Estado.
Recuerdo que el buen alcalde de Nápoles de la época, Bassolino, me comentó
hace años que su aeropuerto, que era municipal, lo había vendido a la Britsh
Airport Authority, quedándose el municipio una “golden share”, una acción de oro
con derecho de veto sobre las decisiones estratégicas.
Y aquí todavía estamos en que AENA, que empezó siendo una corporación de los
ingenieros aeronáuticos, sigue determinando como funciona el Aeropuerto de
Barcelona. Y en que la joint venture Puerto--Aeropuerto tiene limitaciones poco
sensatas.
Menos mal que el Consorcio de la Zona Franca, aquella institución saneadísima
que don Antonio de la Rosa esquilmó, ahora ya en buenas manos, se ofrece para
construir en el aeropuerto unos hangares que permitirán a las aeronaves, no solo
dormir en Barcelona, sino ser entretenidas y reparadas.
De todo lo dicho se deduce que es mucho más importante la garra, la ambición y
el acierto de las instituciones catalanas, y se me apuran de las empresas
catalanas, que muchas disposiciones legales.
Lamento venir a esta sesión para acabar diciendo que todo depende más de la
voluntad, de la ambición y de garra de los gobiernos y de la sociedad civil, que de
las grandes leyes que hemos venido a comentar.
Por supuesto que algún día la Constitución española tendrá que sufrir cambios
que casi sonroja no haber hecho antes, como la denominación en la Constitución
de las 17 autonomías existentes, nuestra pertenencia a la Unión Europea, o la
existencia de naciones o nacionalidades, con su nombre y apellidos, en el marco
del Estado español, o la deseable conjunción de esfuerzos entre España y
Portugal - tema éste, evidentemente, mucho más prolijo - o nuestra pertenencia a
la Comunidad Euromediterránea, que celebra aquí, en Barcelona, cada 10 años,
su reunión plenaria.
En todo caso conviene ir pensando en algo más que en las próximas elecciones.
Si las elecciones se plantean entre el Partido Popular y el Partido Socialista como
un concurso de españolidad, vayámonos despidiendo de ese bipartidismo
imperfecto porque partes enteras de España, por supuesto Catalunya y Euskadi, y
quizás Galicia, y probablemente segmentos de las poblaciones de la Comunidad
Valenciana, Balear y Navarra, no se verán reflejados en él. Y entraremos, con
menos capacidad de ironía que por ejemplo la Gran Bretaña que tiene por
extremos opuestos a Timothy Garton Ash y al Scotish National Party, en un pulso
infeliz, con un europeísmo extremo como última solución sensata.
2

�La propuesta de Imaz: “No imponer, no impedir”, es decir, pactar en Euskadi con
los socialistas un texto estatutario intocable en Madrid, evitaría el calvario del Plan
Ibarretexe y el imposible rompecabezas catalán, en el cual o el pueblo es
desmentido o los jueces tienen que renunciar a ser independientes.
Y aún siendo la propuesta Imaz una propuesta hábil no parece que sea aceptada
por la mayoría gobernante en el País Vasco. Por no hablar de Navarra, dónde la
negativa del PSOE central a aceptar el gobierno de coalición con Nafarroa Bai,
contra los deseos de los dirigentes socialistas navarros, mostró ya con
anterioridad que se había perdido el sentido de la oportunidad y del equilibrio. Del
difícil pero apasionante equilibrio que este país necesita para hacer buenas en el
terreno político las magníficas perspectivas que tenemos en Europa en la vertiente
económica.
Termino repitiendo lo que he dicho hace poco. Catalunya, Euskadi y Galicia, como
Escocia, Flandes y Baviera, van a ser naciones europeas, sin romper el Estado al
que pertenecen, pero naciones, nacionalidades en el sentido pleno de la palabra.
Y Europa, gracias a ello, si es capaz de digerirlo, y creo, estoy convencido, de que
puede hacerlo, estará en mejores condiciones que antes, en mejores condiciones
que nunca, para jugar en el mundo un papel relevante. En unas buenas
condiciones que la evolución de la política americana puede no solo no desmentir,
sino avalar.
Así sea, iba a ser el final de este parlamento. Pero debo añadir algo.
Estuve en el Tribunal Internacional de la Haya con el alcalde de Sarajevo,
Kupusovic, en el juicio de Tadiç, un criminal de guerra que había asesinado, como
se probó, a diversos conciudadanos. Pues bien. Europa debería acabar con
algunas de las vergüenzas que todavía como europeos nos sonrojan, como la
libertad sin cargos de los presuntos criminales de guerra de más alto rango de los
que se sabe por cierto que andan libres. La ciudad de Barcelona jugó un papel
importante en la recuperación de la vida civil en Sarajevo. Y desde Barcelona digo
hoy que esa vergüenza nos sonroja.
Muchas gracias.

3

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13667">
                <text>Estatut i Constitució, les reformes estatutàries i l’articulació territorial de l’Estat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13669">
                <text>Parlament de Catalunya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13670">
                <text>XIV Jornades de l’Associació Espanyola de Lletrats de Parlaments</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13671">
                <text>Català</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13672">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13781">
                <text>Estatut</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13782">
                <text>Constitució</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13783">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13784">
                <text>Catalunya</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13785">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14557">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39229">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39230">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40539">
                <text>2007-09-19</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13674">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="913" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="336">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/913/0000000826.pdf</src>
        <authentication>a000fe95eb06a7cd202f564e1b4e8f8f</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42020">
                    <text>Conferència del M. Hble. Sr. Pasqual Maragall al Ciclo de Conferencias
organitzat per la Fundación Galicia Europa i l’Instituto de Estudios
Políticos y Sociales amb el títol:

La acción exterior de los entes locales y regionales en la esfera
comunitaria
A Coruña, 28 de Septiembre de 2007

Muchísimas gracias. Señor Presidente, autoridades políticas, académicas,
queridos amigos y amigas:
La verdad es que quiero agradecer la invitación que se me ha hecho, en parte
porque me permite hablar de temas que nos conciernen a los ciudadanos de
Cataluña, de España y de Europa a partir de la experiencia que de forma un
poco demasiado generosa se ha explicado aquí, pero también a partir de una
prospección del futuro que mi condición actual me permite con mayor
tranquilidad de la que probablemente he tenido —no digo nunca― pero sí en
los últimos veinticinco años. Esta tranquilidad ahora la tengo, y por tanto me
permite reflexionar, sin acritud, con deseos de influir sí, como no, pero sin
deseos de sermonear a nadie ni de hacer otra cosa que transmitir la reflexión
de una persona que tiene una determinada experiencia y una determinada
visión del futuro.
Bien, si nos preguntamos sobre la Europa que podemos prever en los próximos
veinte años tenemos que admitir de entrada que es un ejercicio inadecuado —y
ahora diré quién lo dice, porque esto es una cita― para un ente político cuya
principal característica ha sido y sigue siendo la de avanzar con ausencia de un
plan total o de un plan general. Estas palabras están referidas a Europa y son
de Jean Monnet. Jean Monnet no fue el fundador pero sí el inspirador de la
idea de la Unión Europea, mucho antes que muchos otros, y antes de la propia
existencia de la Comunidad Europea. Se ha llegado incluso a decir, de Europa,
que su falta de visibilidad, como entidad única, controvertible, sin matices, es la
clave de su fuerza. Hay quien dice que la fuerza de Europa está precisamente
en el hecho de que no es un poder y nada más, sino que es algo que tiende a
ser poder partiendo de ser el reflejo de la existencia de identidades diversas, de
costumbres distintas y de tradiciones políticas dispares. Hay un libro que yo les
recomiendo de Mark Leonard, un autor inglés, atento joven, que se titula Por
qué Europa liderará el siglo XXI. Ello no quiere decir que la debilidad de Europa
es su fuerza, su propia diversidad, su propia falta de rotundidad, de
contundencia, su falta de carácter indiscutible. El hecho de ser una
construcción precisamente discutible, perfectible, es lo que la puede hacer,
seguramente, más interesante para ella misma, pero también para el resto del
mundo, como trataré de explicar.
Ahora sí, y aceptando la evidencia de que esta Europa —que sin duda sigue
avanzando― lo hace a través de realizaciones muy concretas, muy pequeñas
a veces y muy abstrusas, muy a menudo. Este es un problema que a Europa le
tenemos que no sé si reprochar o reconocer: el lenguaje europeo es
excesivamente abstruso, es un lenguaje muchas veces para iniciados, es un

1

�lenguaje que yo diría que no es el lenguaje de Europa, sino el lenguaje de
Bruselas, para entendernos. Es un lenguaje de la ciudad donde se cuece todo.
Es un lenguaje con el cual los expertos se entienden pero que seguramente la
población no sólo no entiende, sino que más bien la desanima a tratar de
entender.
Europa ha hecho ese avance en condiciones difíciles que se reflejan en esa
complejidad lingüística, con realizaciones concretas, lo que los franceses
llaman petit pas, o sea, con pequeños pasos, a veces incluso con parones y
pasos atrás. Ha habido muchas desilusiones, ha habido muchos momentos en
los que parecía que tenía que aprobarse algo que luego no se aprobaba, pero
todo ello, a mi modo de ver, dibuja unas tendencias que harán de la Europa del
futuro, sea cual sea su recorrido, algo mucho más sólido y permanente de lo
que hubiera sido de otro modo.
La Europa de mañana —y mañana en seguida ya serán veinte años, una
Europa del siglo XXI es una Europa en que los años corren más deprisa que en
la del siglo XX, y diría que en el mundo igual— será tan diversa como es ahora,
pero esa diversidad habrá ganado probablemente en articulación y en
reconocimiento.
Europa es como América del Norte pero con una diferencia: tiene tamaño en
población, en territorio... España no, y Francia tampoco, ni Italia, ni Alemania, ni
Inglaterra, pero todos juntos sí. Lo que pasa es que al mismo tiempo, tiene algo
que América del Norte o que Estados Unidos no tiene, que es complejidad,
diversidad, mucha más. Es cierto que en América del Norte, en Estados
Unidos, esta diversidad existe, que hay razas distintas, etc., pero no hay veinte
idiomas, no hay la diversidad de tradiciones jurídicas, por ejemplo. Hay alguna
diversidad, pero no la misma. Fíjense ustedes que sólo en España tenemos
dos tipos de derechos, por ejemplo: el derecho catalano-aragonés y el
castellano-leonés. En estos derechos, por ejemplo, el sistema de transmisión y
de herencias no es el mismo. En Cataluña es la primogenitura, el hijo mayor es
el que hereda; en Castilla, la tradición era el reparto. La corona de Aragón y la
corona de Castilla tenían por tanto culturas jurídicas o jurídico-políticas muy
diversas. Sin embargo, a partir de 1492 ―lo expliqué recientemente en un
artículo sobre Gracián— un librito de Gracián, El político, que es el libro que él
dedicó a Fernando el Católico ―un libro precioso, un poco el paralelo de
Maquiavelo en Italia― explica cómo España está formada por patrias con
tradiciones jurídicas y sentimientos muy diversos en el terreno por ejemplo de
las herencias pero también en el terreno de la organización política, y en el
terreno cultural. Él explicaba aquello tan bonito de los nobles de Aragón que
cuando hacen rey al Rey, le dicen:
«Nós, que cada uno somos tanto como Vós, y todos juntos más que Vós, vos
fazemos reír, a condición de que respetéis nuestros fueros y nuestros
derechos, y si non, non.»
Ese era exactamente el contenido del pronunciamiento que hacían los nobles
aragoneses. Esto era seguramente distinto en Castilla y posiblemente en la
tierra de ustedes, pues tenía también matices diversos, o en Euskadi,

2

�supongamos, con sus fueros, que fueron siempre respetados por Castilla como
una rareza histórica, pero en fin, que de algún modo siempre se consideraron a
respetar. Por tanto, nosotros, España, está en buenas condiciones para
entender Europa aunque muchos piensen lo contrario. Muchos dicen Europa y
están pensando en todos menos España. Ahora ya no, pero hasta hace
relativamente poco eso era así. Yo creo que la cultura política, la cultura en sí,
las tradiciones jurídicas, hacen de España un país muy preparado para
entender la diversidad, precisamente. Y Europa tiene —con igual valor que lo
que estaba diciendo respecto a Estados Unidos― esa diferencia, tiene una
diversidad interna mucho mayor.
El camino no va a ser un camino de rosas, ni mucho menos, veamos lo que
ocurre a nuestro alrededor. El proceso constituyente europeo —que ya no se
llama constituyente, para empezar― se va a salvar con rebajas que
afortunadamente yo creo que no son sustanciales. La Europa del euro, con esa
Constitución, con rebajas o sin ellas, la Europa económica, me refiero, la
Europa de los mercados y de las monedas, es ya una realidad imparable, al
menos frente al dólar. No es poca cosa y no es sólo positivo —también hay que
decirlo, tiene sus efectos negativos― que el euro sea más fuerte que el dólar.
A mí, que me tocó estudiar en Estados Unidos de bastante joven, al acabar la
carrera o poco después, recuerdo entonces los esfuerzos que hacía Europa y
que hacía De Gaulle, por ejemplo, para evitar que el dólar dictara los destinos
de Europa.
Bien, pero en este momento el euro vale más que el dólar, lo cual a efectos de
exportaciones es una dificultad, pero no nos engañemos. A efectos de
exportaciones, que es un problema, es más difícil exportarle a América, pero es
más difícil porque tú eres más rico, no porque eres más pobre, porque tu
moneda es más sólida, es más fuerte de lo que era entonces. Por tanto
estamos en una Europa compleja pero potente. Difícil de gestionar pero si se
gestiona, mucho más capaz, seguramente, que otros grandes países del
mundo de entender el mundo, de entender la globalidad, porque la globalidad
es también, y sobre todo, diversidad. La dificultad de la globalidad no está en el
número —que también― sino en la diferencia. Un mundo que tiene tanta
diversidad es más inteligible desde un sujeto europeo —que la tiene
totalmente― de lo que pueda serlo para países más monográficos desde el
punto de vista lingüístico, desde el punto de vista cultural o legislativo.
Si de aquí nos trasladamos a lo que es la gobernación europea, incluso a lo
más cercano —es uno de los temas que quería tocar―, si descendemos a la
Europa de las regiones, de las ciudades, incluso de los barrios, que es donde
finalmente se hace, donde se pasta, donde se amasa o no, la calidad de vida, y
la calidad de la coexistencia, de la convivencia, si descendemos a los barrios
tendremos que reconocer que tenemos retos muy fuertes. ¿Por qué? Porque
se puede morir de éxito también. ¿Qué está pasando en Europa? En Europa
está pasando que crece la población y crece deprisa, y crece sobre todo
porque viene gente de fuera, no porque la natalidad sea tan alta.

3

�Miren ustedes, hubo un momento en Europa en el que, hace algo más de cien
años, a finales del siglo XIX, el éxito derivado de la existencia de las vacunas
que entonces se inventaron y de algunos sistemas de cultivo que mejoraron
hicieron que la población aumentara de tal modo que en Europa no fuera
factible seguir creciendo de aquella forma y por tanto la gente tuviera que
emigrar. El 25% de la población irlandesa emigró en cosa de un cuarto de siglo.
Los Kennedy, los Fitzgerald Kennedy, ¿qué son? Son familias. En Inglaterra
qué está pasando, que el crecimiento de la población debido a estos avances
médicos, las vacunas y la alimentación también hacían que en definitiva las
«calvas», los montes más pelados y más yermos, más incapaces de producir,
acabaran siendo cultivados porque era preciso hacerlo, de modo que la ciencia
económica nace ahí. El marginalismo en Inglaterra nace para estudiar cómo
solucionar o explicar lo que está sucediendo. Lo que está sucediendo es que
los rendimientos marginales, como se llaman, de la tierra, decaen porque las
tierras que se van cultivando son cada vez más empinadas, más pedregosas o
más difíciles de cultivar.
Entonces tenemos una Europa que está exportando a América su propia
sangre, enviando a su gente. Hay una película de Chaplin —no sé si alguno de
ustedes, los que tengan más edad, habrán visto las películas de Chaplin― en
la que Charlot llega a Estados Unidos en un barco atiborrado de gente que
huye de una Europa en la que ya no se cabe. ¿A dónde van? Van a un nuevo
territorio en que lo que hay es tierra. O sea, la escasez de tierra es el drama de
Europa hace 100 años. Ese drama lo hemos superado. Eso es enormemente
importante, no para nosotros, ahora que ya lo tenemos asumido. Lo hemos
superado. Ese drama además dio nacimiento a otro gran país que es Estados
Unidos, no lo olvidemos, es hijo nuestro ya. América Latina, hija nuestra más, y
más del resto de Europa, del Norte de Europa, Estados Unidos.
En Estados Unidos la situación es muy distinta. Una vez con Diana estábamos
en Wyoming —me parece que era― y pregunté yo cuánto valía el suelo.
Estaba haciendo una tesis doctoral sobre el suelo, los precios del suelo urbano
y me dijeron: «Hombre, depende». Y digo: «Cómo que depende, ¿de qué
depende?». Dice: «¿Cuánto quiere? Es que si es mucho, le haremos un
precio». Es al revés que aquí, o sea, cuando más compras, más barato. Es una
civilización distinta y esto lo tenemos que entender bien. Si Europa quiere
entenderse bien a ella misma tiene que saber su historia, de dónde viene, a
qué ha dado origen en América del Norte y en la América Hispana, por qué y
con qué resultados. Los resultados son que Europa crea un nuevo mundo,
efectivamente, al Norte y al Sur de Panamá. Un mundo que finalmente trabaja
en unas condiciones de abundancia material —de territorio, de productividad—
enormes que le salva a Europa de algún modo, pero que finalmente choca con
Europa, sobre todo América del Sur, cuando Europa empieza a hacer las
políticas comunitarias, las políticas europeas de protección de su propia
agricultura, sobre todo de la agricultura inglesa, de la agricultura francesa y de
la agricultura alemana. ¿Qué hace Europa entonces? Europa, que tiene ya
excedentes de producción, lo que tiene que hacer es colocarlos, y para
colocarlos lo que hace es subvencionarlos.

4

�Cuando yo llego en el año 1985 por primera vez a América Latina, siendo
alcalde, me encuentro a Alfonsín en plena crisis monetaria, con un problema de
hiperinflación. La gente iba a comprar como en Alemania en los años 20, con
sacos de billetes, porque cada día se depreciaba la moneda. Alfonsín, que
estaba agotado, se le veía hasta físicamente afectado, me dice: «Ustedes
venden a 150 una carne que nosotros hacemos mejor a 160, pero que a
ustedes les cuesta 180 dólares». Y ahora claro, nosotros estamos vendiendo
carne a Argentina subvencionándola para ponerla a un precio que era inferior al
precio de coste argentino, que en realidad era mucho más barato que el precio
de coste europeo. Pero la subvención europea a la agricultura francesa y
alemana hacía posible esta contradicción.
Estos son temas que Europa ha ido, de algún modo, resolviendo. Algunos de
ellos, este muy en particular. Pero quedan todavía problemas de estos. Europa,
para hacerse a ella misma, para resolverse, para viabilizar la existencia de un
campesinado que aún no ha desaparecido ya del todo ―que es lo que poquito
a poco va a ir sucediendo— ha tenido que invadir mercados que se han
resentido de esta inversión como una agresión económica.
En todo caso, volviendo a la proximidad, si vamos a los barrios, nos
encontramos con que esta Europa, hoy, no es una Europa precisamente de
emigrantes. Es una Europa de inmigrantes, que es capaz de producir, por
supuesto, alimentos ―esto ya ni se plantea— y todo lo que hace falta,
viviendas, servicios, servicios de salud, de educación, etc. con dificultades,
pero es capaz de hacer una producción de servicios para la llegada de miles y
miles de ciudadanos que vienen del Sur, que vienen del Tercer Mundo, en
definitiva, de países en los que la vida es mucho más dura o no lo era, porque
la vida podía ser pobre y no dura. Hay quien quizá, un poco idealizando la
realidad, hace distinciones de lo que era la vida en los países africanos, por
ejemplo en una aldea africana antes del contacto con la civilización europea en
términos un poco idílicos: dos señores o dos personas que se encuentran y
como tienen tiempo ―no tienen dinero, pero tampoco pasan hambre— se
encuentran y se preguntan primero por la choza, y luego por la mujer, los hijos,
la descendencia, las cabras, los campos, el trigo...en fin, una larga secuencia
de preguntas. O sea, no hay encuentro entre dos personas en esa civilización
primitiva sin un ceremonial muy importante.
Nosotros, en Cataluña, pensaba yo, decimos: «Qué tal la familia? Bé, adéu».
En Nueva York decían: «Hi». En Nueva York podía ser que te cruzaras con un
amigo y no saludarte, y no era feo. ¿Qué quiere decir eso? Quiere decir que la
evolución de la civilización lleva hacia unas pautas en las que seguramente se
pierde riqueza, sin duda, pero se gana en eficacia, en eficiencia. En todo caso,
si se pierde riqueza yo tampoco soy partidario de dramatizar. En estas cosas
creo que la riqueza que se pierde por un lado se gana por otro, incluso en el
terreno de la afectividad o en el terreno de las relaciones personales se puede
compensar esa ausencia de amistad y de ceremonial de la amistad, del
conocimiento, del encuentro entre las personas de formas distintas y
seguramente a la larga, más interesantes. ¿Qué estamos viendo hoy en
nuestros barrios? Estamos viendo que ese cruce de civilizaciones provoca
problemas enormemente serios. ¿Por qué? Porque aquí ―y yo soy

5

�antiabsolutista en esto, no creo en los valores morales que no sean
concretados con un procedimiento— si a mí me dicen: sean ustedes generosos
y acepten la llegada de nuevos inmigrantes o de nuevas personas porque esto
es en el fondo una riqueza, porque en el fondo nosotros vamos a
aprovecharnos de ello, ellos se van a integrar con el tiempo, etc. y en definitiva
vamos a salir ganando todos. Sí, es cierto pero pensar que con esto se ha
solucionado el problema de la inmigración, no.
Vamos a Terrassa y hay barrios enteros en los que yo recuerdo que había
prácticamente desaparecido la presencia de gente de raza blanca. ¿Por qué?
Porque de una forma más o menos instintiva todos buscamos agruparnos en
un mundo relativamente próximo e inteligible y en el que uno se encuentre a
gusto y acompañado por personas con las cuales se entiende sin gran
esfuerzo. De manera que inmigración sí, es la base de nuestro crecimiento,
ahora somos una sociedad más rica y que por tanto, por razones económicas,
pero también por razones culturales, ha ido perdiendo prolijidad y ha ido
perdiendo en el número de hijos por familia.
Si yo veo a mi familia, mi padre eran trece hermanos. Esto en Galicia era muy
corriente, también. Trece. En mi caso fuimos ocho, un poco menos. Entonces
Diana y yo tenemos tres hijos, de los cuales una tiene dos. En fin, que la
pirámide invertida de la que estamos hablando en escalones que me he saltado
son mi abuelo, mi padre, nosotros y mi hija, mi hija mayor. También es verdad
que hemos ganado en diversidad. Todo eso que os he contado pasaba en
España, básicamente, con algún componente exterior, pero no muy relevante,
y en cambio, mi hija mayor, esta que tiene dos niños, se casó con un
portugués. O sea, nuestros nietos son medio portugueses gracias a una beca
Erasmus en la Facultad de Arquitectura de Oporto, que es muy famosa. La otra
hija está viviendo en Argentina. Se va a casar con un arquitecto argentino,
vamos a tener que ir a Buenos Aires dentro de poco. El pequeño está casado
con una chica catalana. Vamos a ver: pirámide pues, invertida, mucha
inmigración, mucha diversidad y mucha más riqueza cultural. No sólo por la
diversidad de los que llegan sino porque los nuestros se van. Nosotros de
pequeños viajábamos, sí, pero el viaje era acompañando a mi padre por aquí,
por Galicia, y después por el resto de España, vendiendo muestras
farmacéuticas de productos farmacéuticos —mi padre― yo le acompañaba.
Pero claro, nuestra hija mayor se fue a los 19 años a las puertas de Turquía,
casi, en autostop, con un kilométrico.
Tenemos una Europa en la que la variedad es superior, los problemas de
escasez alimentaria han desaparecido, los problemas de escasez de la mano
de obra existen, se resuelven con una integración de razas distintas con una
gran complejidad en determinados barrios que hay que resolver con políticas
ad hoc en cada lugar, sin fórmulas generales, no existen las fórmulas
generales. No hay leyes para solucionar el problema de la diversidad.
En lo que se refiere a los alcaldes: hay que estar en el tajo, hay que tener por
supuesto gobiernos nacionales o autonómicos que sean sensibles al tema y
que ayuden, pero yo he visto solucionar los problemas en Terrassa y no en
otras ciudades donde el problema quizá era menor. ¿Por qué? Porque había

6

�un alcalde que trabajaba, que lo entendía y se metía. Esta es nuestra situación,
esta es nuestra herencia. Si miramos entonces desde aquí, lo que le podemos
decir a Europa, lo que está pasando en Europa, tendremos que reconocer que
nos hemos metido efectivamente en un lío. Nos hemos metido en un lío, el otro
día lo dije del Estatuto, pero ahora me refiero a otra cosa. No me refería a que
el Estatuto fuera un lío, sino que lo que es un lío es la España plural, que es un
problema y lo estamos resolviendo. Se va a ir resolviendo. El día que se
resuelva entonces todo serán alabanzas. No va a ser fácil, por supuesto, pero
se va resolviendo. ¿Por qué se va resolviendo? Porque si a un Estado le dices
que es una Nación, está encantado. Si a un Estado le dices que son varias
naciones, de momento, los que son referidos como padres como nacionales de
otra lengua, de otra nacionalidad, etc. más bien reconocen la situación, pero el
resto se incomoda porque están tan acostumbrados a identificar al Estado con
la Nación que decirles que hay nacionalidades en un mismo Estado, esto en la
escuela no se lo han enseñado. No lo entienden, no es que sean anticatalanes,
o antigallegos, o antivascos o antinacionalistas, no es que sean eso, es que
simplemente la cultura que hemos mamado es una que nació en Estados
Unidos.
¿Qué está pasando ahora? Ahora está pasando una cosa —y me estoy
refiriendo a lo que acabo de explicar― extraordinariamente importante.
Primero, toda esa rotación poblacional que hemos vivido; segundo, que
elementos que antes eran definitorios de lo que entendíamos por Nación y
Estado, por ejemplo, la moneda, el ejército, la bandera, buena parte de un
Derecho, ya no son equivalentes a nuestro Estado-Nación que es España, son
europeos: el euro, la bandera, el himno, la Novena Sinfonía de Beethoven, que
es el himno de todos los europeos. Eso lo que facilita es, yo creo, la existencia
de algo enormemente difícil de conseguir, la existencia en los ciudadanos de
ese conjunto de una conciencia doble, la conciencia de una doble pertenencia.
Eso es enormemente complicado, porque es mucho más fácil manejar un
conjunto, un equipo de fútbol donde todos lleven la misma camiseta y sean
obedientes —no como Ronaldinho― que uno en el que unos vayan vestidos
con rayas azules y blancas y otros rojas y azules, supongamos, del mismo
equipo. Europa es esto: es un equipo con camisetas distintas, con idiomas
distintos, que sin embargo, tiene un solo entrenador, tiene una sola moneda, o
sea, que va poniendo cosas en común. Este es un tema apasionante.
Para aquellos que reaccionan en contra de la diversidad y de la pluralidad, de
la España plural, de la existencia de nacionalidades con miedo, a todos ellos,
yo no les criticaría por su ignorancia o no les diría: «Ustedes son gente incapaz
de comprender». Les diría: «Jueguen ustedes a este juego, que es más
interesante, que es más complejo, pero es más interesante y es más cercano a
la realidad de las cosas». O sea, es un juego, ese del pluralismo cultural,
lingüístico, en todos los terrenos de la Nación en el que yo creo que con costes
elevados —porque los costes de nuestra situación son elevados― salimos a
ganar. En este sentido, cuál es el principio que yo creo que habría que seguir
para que no se diga: «Bueno, este es un proceso que va solo y al que nos
tenemos que simplemente, atener». No, es un proceso que hacemos, por tanto
se puede modular y se tiene que modular. ¿Con qué principios? Yo que creo
que un principio bueno cuando se trata de unir es poner una reserva general, y

7

�la reserva general y primera es la del principio de subsidiariedad, ese que sigue
la iglesia, que es muy sabia. La subsidiariedad quiere decir que sólo se tiene
que hacer lejos aquello que esté justificado, pero en principio, un principio que
debe dominar, es que uno se haga lo suyo, que cada uno se haga lo suyo, o
sea cada ciudadano, cada Nación, por tanto un principio de proximidad. Que
Europa haga lo que las naciones no sabrían hacer, las naciones hagan lo que
las autonomías no sabrían hacer, las ciudades hagan todo lo posible y las
autonomías sólo aquello que las ciudades no pueden, no sé si me explico. Este
es un principio que no siempre es base, tiene excepciones, pero como principio
general es el mejor, porque es el más contrastable. ¿Hay excepciones? Sí las
hay, hay la excepción de las economías de escala, hay cosas que sólo se
pueden hacer bien y baratas si se hacen muchas. Hay otra excepción que es el
principio del exceso de proximidad. A veces, en un pueblo pequeño, si hay un
señor muy rico y el pueblo es muy pequeño, el señor rico manda más que el
alcalde, y por tanto los demás ciudadanos de aquel pueblecito son más
esclavos de aquel señor que del alcalde al que han votado, y de poco les sirve.
El alcalde que además, normalmente, acaba siendo “comprado” o influido, para
ser más benévolos, por el señor muy rico. Eso pasa, y pasa en pueblos de este
país, en pueblos pequeños. Es muy probable que pase. Por ejemplo, habrá que
ver si algunos de los poderes que tenían los alcaldes no los tienen que tener
las comarcas, etc.
Otra de las cosas que tiene que pasar entonces es que posiblemente la división
de España en provincias, por ejemplo, no deba de hacerse a la francesa, es
decir, siguiendo el principio cartesiano desde París o desde Madrid, en este
caso de más o menos el mismo tamaño, con salvedades. O sea, desde Madrid,
para entendernos, y no porque Madrid sea Madrid, sino desde un punto del
territorio, el que sea, Madrid o Barcelona, si no atendiéndose un poco a las
variedades casi diría “dialectales”, a las variedades propias de cada provincia.
En Cataluña, por ejemplo, en mi gobierno, hicimos 7 veguerías, 7 provincias,
porque reconocíamos la existencia de realidades tan distintas como son las
Tierras del Ebro, o puede ser el Pirineo, por ejemplo, que tienen hasta idioma.
Aquí el idioma es un poco distinto. El idioma, en el Ebro, tiene mucho parecido
con el valenciano, o en el Pirineo tiene variantes que se acercan más al
francés, etc.
Yo creo que ese principio de proximidad y de diversidad es el que hay que
cuidar, creo que es el bueno. Creo con sinceridad que ustedes, aquí, en
Galicia, pueden y deben verlo de ese modo, no como una dificultad, sino como
una riqueza. Creo también que en Europa, Galicia, como Cataluña, como
Euskadi, tenemos situaciones semejantes que nos tienen que hacer entender
que las cosas son difíciles pero no imposibles. Existe la situación de Flandes,
existe la situación de Baviera, por ejemplo, existe la situación de Escocia, de
Gales...son varias las naciones de Europa que están dentro de estados
plurinacionales.
Cuando entonces, el señor Laporta dice que le parecería bien que hubiera una
selección nacional catalana, en Madrid se rasgan las vestiduras, en la
Federación de Fútbol también, etc. pero es que en Inglaterra tienen cuatro.
Estamos cansados de jugar partidos internacionales contra Escocia y no pasa

8

�nada. Si Inglaterra, que es Inglaterra, es capaz de tenerlo, nosotros, ¿por qué
no podemos tenerlo? ¿Qué se rompe, qué se muere? Se muere más si la
reacción frente a esa posibilidad es la negativa de decir “prohibido”. ¿Quién va
a prohibir que se juegue con una pelotita redonda, en un campo verde, unos
señores con unas camisetas? Quién lo va a prohibir, nos van a meter en la
cárcel? No va a ser posible, raya un poco en lo ridículo pretender que estas
cosas no van a suceder. No digo que eso no se tenga que discutir bien, que no
se tenga que formalizar de manera que no produzca consecuencias, no ya
irreparables, que no las puede producir, sino antipáticas o molestas. Hay que ir
con un guante de seda y no hay que ir por ahí provocando y diciéndole a la
gente: «Parece mentira que ustedes no entiendan eso que es tan evidente».
Una vez dicho esto, yo creo precisamente en esa diversidad de Europa y en
esa capacidad que tenga Europa de reconocerse a sí misma como un conjunto
de estados en los que conviven más naciones que estados, y por tanto,
estados que a veces, incluso, se pisan un poco con estados vecinos, esto
puede ocurrir en determinados lugares fronterizos. Yo creo que Europa, en este
sentido, es más una solución que un problema y que lo único que hace falta es
tener un buen método para escribir el libro de esta Europa, que sea el lugar de
la diversidad y al mismo tiempo el lugar de la justicia, y el lugar donde cada uno
tenga, efectivamente, una respuesta para sus aspiraciones.
¿Se va a hacer esto desde Bruselas? Es difícil que esto se haga sólo desde
Bruselas. Cuando estoy hablando de Europa, pues, no estoy hablando sólo de
la Comisión, ni del Consejo, ni del Comité de las Regiones que yo presidí
durante dos años y del que fui vicepresidente durante otros dos, con las
dificultades que todo esto implicaba. Cuando tú vas a Estados Unidos y uno
hace un chiste en el Congreso, todo el mundo ríe, o no ríen todos a la vez, en
general. En el Comité de las Regiones, si yo contaba alguna cosa, se reían
unos por allí y al cabo de un rato otros por allá, porque el traductor de sueco
tardaba más que el de francés, supongamos. O sea, que hay una falta de
clímax tremendo. Incluso estas empatías que se generan en una reunión como
la que podamos tener nosotros ahora no se producen en Europa por el coste
de la diversidad.
Dicho esto, estamos en un mundo en el cual —se ha demostrado― el número
de lenguajes va disminuyendo: se pierden lenguajes. En el Fòrum de les
Cultures en Barcelona vino un galés, David Crystal, que explicó cuántos
idiomas habían vivos y cuántos se perdían cada año, y dijo de uno que ya sólo
un pájaro lo hablaba. Efectivamente eran unas palabras que se habían perdido
porque en fin, los indígenas ya habían desaparecido de allí. Se van perdiendo
idiomas, y por ente se va perdiendo diversidad y si se pierde diversidad, se
pierden, seguramente, esencias. Es muy bueno luchar contra esa pérdida de
diversidad.
Pero en todo caso, eso me anima a concluir estas palabras diciendo —si
alguien luego quiere preguntar― que Europa es una patria de la diversidad.
Esa diversidad tiene un coste, un coste a veces elevado, pero si sabemos
manejarla bien, seremos mejores que los demás. Cuando digo «si sabemos»
estoy hablando como los europeos. Ahora bien, y termino, los europeos, hay

9

�algunos europeos que deberían estar expresamente calificados para explicar
este mensaje, y estos algunos son los gallegos, los catalanes, los vascos, los
flamencos, los bávaros, los escoceses, que pueden hacer dos cosas: o bien
quejarse, o bien irse o bien seguir, pero defender su especificidad y hacer
entonces y así de Europa un continente digno de nuestras aspiraciones.
Muchas gracias.
Pregunta. Quiero dar las gracias a Maragall por estar aquí, pero yo quisiera
saber algo más de la Unión Europea. ¿Qué le va a pasar a España con los
fondos de cohesión de aquí a poco tiempo? ¿Cómo está preparada España
para hacer frente a esa merma de dinero que viene de Europa? ¿Qué es lo que
opina usted respecto a eso?
Yo opino que no tiene remedio. O sea, que está previsto que sea así y será.
Opino también que internamente España lo puede compensar. Una cosa es
que Europa nos ha estado ayudando lo que nos ha ayudado, que ha sido
muchísimo y esto se termina, pero eso no quiere decir que España no tenga
que hacer un esfuerzo redistribuidor interno para compensar aquellas zonas
que estén más afectadas por esa realidad. ¿Puede hacerlo España? Sí puede,
porque entre otras cosas está creciendo más que Europa, que la media
europea. España leyó también el negocio de estar en Europa, que ahora
mismo es la envidia de muchos europeos, porque está creciendo más, porque
tiene empresas potentes que antes no tenía. En todos los terrenos yo creo que
España está en condiciones de competir. Y Europa dice: «España, anda sola».
Andemos. Si dentro de España hay sectores, en el campo rural, en el campo
vecinal o en el campo de determinadas industrias o empresas que sufren más
que otras, es un problema interno de España de cómo redistribuir su propia
riqueza, que es mayor —estamos creciendo casi al 4%, sin casi―. No tenemos
que esperar que sea Europa quien lo haga.
Pregunta.¿Es usted partidario del aumento de países en la Unión Europea?
Yo no soy fanático, por una razón de prudencia, porque creo tanto en Europa
que no querría que se dilapidara la oportunidad. Y sin embargo, si lo que me
pregunta es lo que pienso que me pregunta, que es que si Turquía tiene que
entrar o no, por razones casi diría más sentimentales y personales que
racionales, yo soy partidario de que entre y creo que tiene que entrar. Y lo soy,
ya digo, por razones en parte no defendibles por todo el mundo. Nosotros
hermanamos Barcelona con muchas ciudades. Normalmente eran ciudades no
capitales, con la excepción de Montevideo, porque el lugar es muy chiquito y
además hay muchos catalanes ahí. Con la excepción de Montevideo
hermanamos con Boston, hermanamos con Lyon, si no recuerdo mal,
hermanamos con Istambul, en este caso, que no es Ankara. Con ciudades muy
robustas, para entendernos, pero que no eran necesariamente la capital y más
bien tendía a no ser así. De ahí nació una amistad personal con Erdogan muy
importante, que vino a Barcelona, y yo fui allí y el vino acá, en fin, creamos una
relación muy positiva.
Dicho esto, es evidente que hay un problema de variedad de religiones y que
algunos utilizarán, sobre todo desde la derecha europea, en contra. A mí me

10

�parece curioso que sea precisamente Sarkozy, que se llama Sarkozy, con k, el
que diga que determinadas variedades no se pueden asumir. No quiero decir
que él sea turco, pero lo es. Pero quiero decir que entiendo que lo dice por ser
de derechas, para entendernos, más que por ser francés, me imagino. Las
derechas están, y es lógico, para defender, para conservar todo lo que hay que
conservar y yo soy partidario de que existan. La derecha, que defienda bien
eso, porque nos hace falta. Pero dicho esto, yo creo que Turquía es mucho
más –déjenmelo decir así- un problema si no está que si está, a ver si me
explico. No me quería extender mucho sobre esto.
Pregunta. Yo estoy de acuerdo contigo en que si alguien puede mejorar
Europa, son los gallegos, y por tres razones: la primera porque podemos
admitir, los gallegos, que tenemos una gran capacidad de resignación, no
exenta también de capacidad de reacción. Este muro va porque somos muy
drásticos en nuestro pensamiento, dominamos bien la zona de los grises. [...]
Por tanto, tenemos capacidad para hacerlo. Yo creo que al mismo tiempo,
cuando te hablan de la globalización, a mí lo que me resalta de la globalización
es que acentúa la rivalidad entre todos nosotros. Y esa rivalidad también es
entre territorios. Los territorios tienen que diferenciarse para ser competitivos.
Si se diferencian para ser competitivos tienen que ser atractivos, seductores,
en su propio interior. Tienen que formar a su gente para poder competir mejor,
tienen que captar empresas para que se ubiquen aquí. Tienen, al mismo
tiempo, que mostrarse como los defensores de la sostenibilidad. Toda esta
introducción es para una pregunta: ¿cómo ves tú la tensión que puede haber
en Europa entre lo que es autonomía política en sentido formal y la
diversificación real que cada uno de los territorios está poniendo en práctica?
Cada territorio marca su política de promoción, cada comunidad autónoma así
lo hace. Vosotros, en Cataluña, muy desarrollada, nosotros aquí en Galicia en
estos momentos con un gran énfasis, por lo tanto vamos a promocionar [...] una
competencia cada vez mayor. Sin duda, tú crees que en estas nuevas políticas
que tienen que marcar de manera obligatoria porque han llegado nuevos
países y porque es mucho más clara la cantidad de territorios que hay dentro
del continente europeo, la tensión entre autonomía formal y la diversificación
territorial, ¿cómo se puede plasmar, cómo se puede resolver, tiene que ir de
arriba a abajo, tendrá que ir de abajo a arriba, tendrá que ser transversal?
¿Habrá un organismo por el medio, el Consejo de las Regiones Europeas
dictará algo o se quedará cómodo en su posición, serán las áreas geográficas,
los del Mediterráneo o el Consejo de Regiones Periféricas y Marítimas? ¿Cómo
haremos ese policentrismo europeo?
Yo ya he dicho antes que una cosa es Europa y otra es Bruselas y algunas de
las cosas que tú mencionabas ahora al final, que en realidad sonaban más a
dificultad que a ayuda, argumentos positivos para resolver este problema,
tienen que ver con el exceso de nomenclatura europea excesivamente rara. Es
verdad que la diversidad es rareza también, o sea que el hecho de reconocer la
diversidad lo primero que hace es olvidarse de que se pueda uno espabilar en
el mundo con una sola lengua. Uno no puede, no ya en el mundo, sino en tu
gran Nación. Una Nación de muchos idiomas, de muchas diversidades.

11

�Dicho esto, te diré, la globalidad nos une, nos enfrenta y nos hace tener que
ser seductores, pero eso es muy bueno, porque es mucho mejor vivir entre
seductores que entre seducidos. Si la gente tiene que espabilarse cada uno
para vender, para «quedar bien» —vender sería un poco demasiado banal―, si
tenemos que expresarnos y hacer que nuestro mensaje llegue y que nuestros
productos se vendan, etc. yo creo que es mejor que si nadie nos lo pide. Y
además ser sostenibles, ahí sí que apuntas a algo que es un poco
contradictorio. La diversidad es una ventaja pero la sostenibilidad sufre. En esa
situación probablemente la sostenibilidad sea un lujo que a veces nos parece
que no nos podemos permitir, porque si hay que alimentar a mucha gente,
porque viene mucha gente nueva de fuera, etc. hay que compararlo, etc., [...] o
hay que hacer carreteras y entonces a los campos no sé qué les pasará. De
manera que el tema no es nada sencillo pero termino diciéndote que ya que los
gallegos sois tan buenos, ¿por qué no montáis en Galicia —y yo vendré,
muchos vendrán― una reunión de vascos, catalanes, gallegos, flamencos,
escoceses y bávaros? Bueno, alguna de estas cosas ya ha ocurrido. Pero no
inventándose una nueva sigla, que si el Comité de las Naciones, no, sin
inventar nada, sino reunirse. O sea, las naciones que no son Estado, a ver si
de una vez se va todo el mundo tranquilizando, y estas naciones hacen una
proclamación diciendo: «Lo somos pero no pretendemos ser un Estado
aparte». Ni tampoco pretendemos, quizá habrá que decir, para que muchos no
se vayan ―los independentistas, algunos flamencos, algún escocés, algún
catalán, algún gallego, me imagino— que los sentimientos no se pueden
prohibir, pero que no está en el horizonte de lo racional en un plazo
relativamente corto que esto suceda y hacer entender a los estados que no se
está contra ellos, que no todos los que son partidarios de la existencia de estas
naciones, del reconocimiento por parte de Europa de estas naciones como
naciones, son partidarias de la independencia. Incluso la mayoría no lo son, si
los referéndums al final siempre los pierden, los independentistas, siempre.
¿Qué pasó en Québec? Costó una barbaridad, al final una respuesta rara a
una pregunta rara. La hicieron, y salió que no, por poco, pero salió que no.
¿Qué pasó en Flandes? Exactamente lo mismo, o parecido. Ahora que alguien
diga que no, que no valió...pasó lo que pasó.
Por tanto, incluso esto se podría desdramatizar regulando, cada 25 años,
supongamos. En Estados Unidos tienen referéndums cada 4 años, lo que pasa
es que son referéndums que se hacen al mismo tiempo que las elecciones de
senadores, o de la presidencia. Las preguntas que se pueden poner son libres,
la gente pone la pregunta que sea. Por ejemplo, cuando nosotros estuvimos en
California para ver cómo iban los Juegos Olímpicos de Los Ángeles antes de
hacer los nuestros, en las elecciones del noviembre de aquel año una de las
preguntas que puso un número suficiente de ciudadanos era si los ciudadanos
del Estado estaban dispuestos ―o de la ciudad, no me acuerdo, el Estado, me
parece que era— a pagar un dólar, un solo dólar para la realización de los
Juegos Olímpicos, y el resultado apabullante del referéndum fue no. Hubo uno
o dos que dijeron sí, pero la mayoría dijo no, en unos Juegos Olímpicos no se
nos ha perdido nada, es un invento europeo, de Coubertain, y aquí no vamos a
gastar ni un duro. Y lo hicieron, hicieron unos Juegos muy bien, además: la
piscina desmontable, los conductores voluntarios...Yo cogí el ejemplo, los
Juegos de Barcelona están copiados, fueron mucho más caros que los de Los

12

�Ángeles, pero el Estado, el país y todo el mundo se volcó, digámoslo todo. Los
voluntarios llegaban a cien mil. Cuando se enciende una chispa y una
pasión...ellos lo hicieron así, todos los conductores de coches que llevaban a lo
que se llama la Familia olímpica, que son miles personas, eran voluntarios,
tanto que yo me tuve que poner al volante de una señora que no sabía
conducir, que nos llevaba una noche a mal llevar, o sea, estuvimos a punto de
matarnos.
Pero en fin, bromas a parte, todos estos temas, cuando se quiere, tienen
solución. ¿Por qué no vascos, catalanes, gallegos, flamencos, escoceses,
bávaros o los que quieran se reúnen un día no para hacer una proclamación
enfática, sino para proponer un sistema yo diría modesto pero relevante de
comprobación, eventualmente rutinaria ―cada X años, muchos años,
empecemos por los 20 años, luego ya se acortará, a 18— para saber cuál es el
estado de opinión. Yo creo que sistemáticamente el propio ejercicio de esa
democracia quitaría mucho apoyo a las posiciones más radicales que se basan
muchas veces en la radicalidad y muchas veces también en lo obtuso de
aquellos que se oponen radicalmente a que esto ni se hable. Si a esto se le da
más salida, un juego y una manera de expresarse, probablemente las cosas
irían por un camino mucho más tranquilo.
Pregunta. Hay un par de temas que pienso que deberíamos haber tocado y
que no se han tocado de una forma amplia y es la situación difícil por la que
atraviesa la EU. Como se ha dicho, ya no se llama constituyente, la
Constitución realmente de la Europa Unida ha quedado corta, quiero decir, el
Tratado de la Europa Unida, y estamos dentro del marco del 2005 al 2009, en
el 2007, donde prácticamente hay que tomar decisiones que sean decisivas
para poder encauzar el proceso de la EU. Hemos visto que en naciones como
España, que hemos aprobado la Constitución, ha habido una participación muy
baja. Y se ha aprobado con una mayoría, aunque es entre comillas y después
otros países, Holanda, Francia la han rechazado, con un alto porcentaje. El
problema real es que en una de las resoluciones de la EU del año pasado se
sabe que se pide de una forma indispensable la participación de los
ciudadanos, que los ciudadanos participen realmente de lo que es la EU, o de
lo que va a ser la EU, y lamentablemente ésta no es la realidad. ¿Qué
soluciones ves tú dentro de ese marco de diversidad que tú planteas, lo cual yo
pienso que -todo es un proceso- es viable para salir de este impasse que
estamos viviendo en la EU y que al mismo tiempo yo lo considero altamente
difícil. Prueba de ello es que incluso se plantea la Europa de las dos
velocidades. Sabemos que ese planteamiento, concretamente el alemán, en
donde se tiende a decidir, con el 55% de los estados, entra un poco en
contraposición con las nacionalidades, los estados y al mismo tiempo con el
65% de los ciudadanos europeos. ¿Cómo ves tú esta prueba?
Empiezo por el final: la Unión Europea no puede pedir a los ciudadanos que
participen. ¿Qué quiere decir que la Unión Europea diga: «Oiga, participen»?
Son los ciudadanos que tienen que pedir a la Unión Europea que haga el favor
de bajar del pedestal. Es la Unión la que tiene que bajar, no los ciudadanos. Es
la Unión la que tiene que decir: «Oiga, para ustedes, nosotros nos quedamos
sólo lo indispensable». El día que esto se haga ―ya sé que no es nada fácil—,

13

�no se trata de que los ciudadanos tengan que animarse a enviar un discurso o
peroratas o sermones a participar y a amar más a Europa. Lo que tiene que
hacer Europa es querernos más a nosotros, acercarse. El principio de
proximidad que decía, en general, con las excepciones razonables.
Dicho esto, lo de dos velocidades, 55%-65%, todo eso a la gente le da la
impresión de que Europa es una cosa muy complicada y muy rara. Son
números, claro, y estamos tan acostumbrados a hablar de esencias cuando
hablamos de Patria y de Nación, que cuando le ponen los números la gente
sospecha que hay gato encerrado. Y es al revés: el gato encerrado es cuando
te hablan de Nación, no cuando te hablan de dinero ni de porcentaje. Porque
España es un porcentaje, una cifra que tú puedes comprobar que se cumple o
no se cumple. Los sentimientos no se pueden medir, es muy difícil. Por tanto,
menos pedirle a los ciudadanos que sean más europeos y más devolverle a los
ciudadanos todas las competencias posibles, y que lo vean, que se den cuenta
de que Europa no quiere llevarse nada. El propio lenguaje, una cosa es Europa
y otra es Bruselas —eso ya lo he dicho―, el propio lenguaje tecnocrático está
hecho tanto para defender —da la impresión — no para defender, sino para
crear un mundo virtual que la gente no entiende. Después no es raro que la
gente, la misma expresión que yo utilizo aquí —porque aquí se puede― la
«subsidiariedad» es una cosa que muchas veces...«Subsi...qué?» Mejor decir
proximidad, cercanía,hay que explicarlo. Es un lenguaje abstruso, son unos
sueldos enormes —digámoslo todo―. En Europa se piensa que ir a Europa es
un sacrificio y hay que compensarlo para que sea la mejor gente. Ya entiendo
que una parte de eso tiene que ser, si fuera gente de poco nivel, malo, y
Europa hubiera empezado mal, pero tanto como para que se te dé una casta,
es decir, funcionarios que cobran mucho y hablan un lenguaje que tú no
entiendes...estamos creándonos un problema, no una solución.
Dicho todo esto y yendo a lo más importante, que es lo de la Constitución: lo de
la negociación en cada momento no es malo, ha sido siempre la base de la
democracia. En cuanto a la Constitución: yo no sería tan pesimista como tú, yo
creo que esto está mejor que antes. Sí, porque ha habido dos señores, o un
señor y una señora que son de derechas y que han dicho por fin lo que alguien
tenía que decir: «Oiga, vamos a arreglarlo, vamos a hacer una Constitución,
vamos a quitar toda la paja que pueda haber, vamos a hacer una Constitución
sin tantos artículos ni tantos problemas, vamos a reducirlo, vamos a resumirla,
vamos a abandonar aquello que no se puede abordar». Pero no vamos a dejar
a Europa sin Constitución, ¿qué nueva Nación es esta que no tiene principios?
Algunos dirán: los ingleses no los tienen y les va la mar de bien. Los ingleses
se basaban en que eran los amos del mundo y por tanto, se lo podían permitir,
pero los demás no, y Europa tampoco. Europa tiene que tener una Constitución
arregladita, pasable. ¿Qué han hecho Merkel y Sarkozy? Han dicho a ver,
quitemos cantidad de cosas, dejemos lo esencial, pongamos principios
fundamentales —incluso en el tema de la Unión Mediterránea creo que
aciertan, y lo digo como candidato que soy desde hace no sé cuántos años a
ser presidente de la Fundación Euromediterránea Anna Lindh del Proceso de
Barcelona, que se llama, de la política del Mediterráneo. Hace tantos años que
ya ni me acuerdo. Me dijeron si quería llevar esto porque se empezó en
Barcelona, en el año 85 con Solana como [...]. Luego al cabo de 10 años fue a

14

�menos, en el 2005 pasó bastante desapercibido con la presidencia inglesa. Yo
creo de veras que hay que tener una Constitución reducida, creo que estamos
en camino de ello y creo además —y esto no me lo has preguntado pero ya
aprovecho para decirlo— que en este escenario será más fácil que haya en
Europa algo que es enormemente importante, que son los partidos europeos,
que ahora no hay. Dos: uno de centro-derecha y otro de centro-izquierda, como
en América y como corresponde a un gran espacio de varios centenares de
millones de habitantes, en los que los partidos no son partidos de convicciones,
de religión, de creencias, sino de preferencias. Es decir, tú no crees que un
partido tiene la verdad y otro es la mentira, no, tienen unas opiniones distintas a
las tuyas, unas preferencias distintas a las tuyas, tú eres mas conservador y te
da miedo que se la peguen y que se corra demasiado y tú eres más atrevido y
te da miedo de que esto se muera. El segundo es más progresista y el primero
es más conservador. ¿Qué han hecho los italianos? Eso, un partido
progresista, un partido demócrata en el cual yo estuve en la fundación porque
me invitaron. O sea, Constitución breve, a lo Sarkozy-Merkel, lo que hace la
derecha, y partidos dos: un Partido Popular europeo —que si sólo hay uno,
además, se tendrá que centrar— . En España, yo con Aznar, muy de acuerdo
no estoy, es notorio, pero fue una bendición, porque este hombre reunió a toda
la derecha española. Hay mucha gente muy de derechas dentro del Partido
Popular. Menos mal que están dentro del Partido Popular y no están por ahí.
Los hay peores, digamos. De manera que Constitución breve y dos partidos
europeos moderadamente moderados. [...] Más centrados, menos religiosos y
más de preferencias. Con elecciones primarias, con varios candidatos
designados [...] que diga que fulano es el candidato. En América está Obama,
está Clinton, está Edwards y entonces los del partido van a elecciones
primarias para decir quién quieren de candidato, no es la ejecutiva. Si usted,
número siete, como se portó mal en no sé donde, en la reunión que tuvimos,
usted no va en la lista, bueno pues esto no.

15

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13675">
                <text>La acción exterior de los entes locales y regionales en la esfera comunitaria (conferència)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13677">
                <text>Auditorio Caixa Nova (A Coruña, Galícia)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13678">
                <text>Cicle de conferències “Mig segle d’integració europea: desafiaments actuals de la UE en una era de globalització” organitzat per la Fundación Galicia Europa i la Fundación Instituto de Estudios Políticos y Sociales.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13679">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13777">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13778">
                <text>Unió Europea</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13779">
                <text>Regions</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13780">
                <text>Globalització</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27250">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="27251">
                <text>Relacions Internacionals</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14558">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39227">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39228">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40540">
                <text>2007-09-28</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13681">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="914" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="337">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/914/0000000681.pdf</src>
        <authentication>634da4031dc4b0fa3c44a6bd324b0d51</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42021">
                    <text>Simposi Internacional “Per una Europa oberta:
les societats europees, vers noves identitats”
Conferència de Pasqual Maragall
Actors globals: Europa i les seves regions al 2050
07/10/2007 | Frankfurt

Si ens preguntem per l’Europa previsible d’aquí a 20
anys haurem d’admetre que és un exercici difícil
tractant-se d’un ens polític quina principal
característica, segons Jean Monnet, que el va
inventar, era la d’avançar sense cap mena de pla
general.
S’ha arribat a dir fins i tot que Europa liderarà el
segle 21 perquè és un projecte que no té una
definició precisa
Alguna cosa així insinuava Vaclav Havel quan va
escriure
“Paraules
sobre
la
paraula”,
una
conferència que va preparar per a rebre el premi
Europa dels editors alemanys i no va poder assistir
perquè el règim comunista de Txecoeslovaquia no el
va deixar sortir del país. Aquest text el va traduir al
català una noia txeca que vivia a Barcelona (Mònica
Gutsova?). I jo el vaig traduir al castellà per a una
colla d’intel·lectuals argentins que m’ho van
demanar aviat farà un any.
(Per cert: ni Havel ni Dubcek eren partidaris de la
partició quant Diana i jo els vam visitar a Praga fa
una colla d’anys.)Però la dinàmica europea és d’unió
i separació a l’hora i des de bon principi.

�Europa té menys Estats que nacions, vet aquí. Les
tres hispàniques més Escòcia, Irlanda del Nord,
Flandes i Gal.les, i a tot estirar el Frei Staat Bayern.
I Europa creix ara de pressa. Tenia moneda feble i
ara el dòlar val menys que l’Euro. Europa no va
aconseguir que el Banc Mundial fos un autèntic banc
creador de liquidesa, com proposava Keynes a
Breton Woods per a finançar la reconstrucció del
continent. Els americans, farts d’haver de salvar
Europa de les seves guerres interiors, van dir que
no. . (Però ara les coses han canviat; Lord Keynes
estaria content)
Però ara Europa, la vella Europa de les guerres, està
posant pau allà on els americans s’empantaneguen
militarment. Fins i tot Aznar, que els feia costat,
sembla que va ser inicialment més prudent que els
republicans USA en el tema d’Iraq.
Som menys senzills que els americans, tenim més
d’un o dos idiomes i tenim una pila de tradicions
jurídiques diverses (fins i tot dintre de la
Confederació Catalano aragonesa, i a Castella i Lleó
igual, fins fa menys d’un segle). (Ahir veient
l’esplèndid Tirant Lo Blanc de Joanot Martorell, Borja
Sitjà i Carlos Santos, tots ells de per allà o de la
Franja, pensava: ara ja sé d’on surt Shakespeare:
del Dante i del Joanot Martorell). Tornant al tema:
els europeus tenim una bandera, una moneda i
tindrem un exèrcit. I si m’apuren un Himne, que
com no, és Alemany: la part coral de la 9ª simfonia
de Beethoven, que el meu avi va traduir al català:
“Joia que ets dels cels guspira, engendrada dalt del
cel? (Schiller?). (Freunde!: És tot l’alemany que sé,

�això i allò de “Imperialismus is ein Papier Tiger!”
del Llibre Roig de MaoTse Tung que una professora
d’alemany ens feia llegir a Santi Udina i a mi quan
érem revolucionaris).
Però tornant al tema: no havíem quedat que una
nació era allò que tenia aquestes tres o quatre
coses: bandera, moneda i exèrcit, i himne nacional?
I doncs què es Europa? Només falta que tingui
partits polítics, tot i que ara no estan molt de moda.
Potser fins i tot això s’arreglarà més aviat que no
pas tard. Europa ja no té el teló d’ acer del que aquí
es parlava abans i que jo vaig encara travessar amb
Dieter Koniecky.
Per acabar-ho de complicar resulta que Europa té
més nacions que estats. Només a Espanta (Perdó:
Dimonis de Word! Si sabeu com es predetermina el català en el

només a Espanya ja en tenim
tres, d’idiomes que no son l’espanyol o castellà, o
que corresponen a nacions que no son Espanya però
que formen part de l’estat Espanya.
Word, expliqueu-m’ho!)

Per això els catalans som tant Europeus. Per això
ens preocupa tant la lentitud de la Constitució
Europea. I Per això, suposo, hem vingut a
Frankfurt. No solament per Goethe, Schiller,
Beethoven i el meravellós Bach de Glen Gould que
vam sentir abans d’ahir, i dic sentir en el doble
sentit del mot. Escoltar i veure. Eps! I per veure
l’espectacle de Maria Muñoz i Pep Ramis , “Mal
Pelo”, veïns de Celrà.
Per tant, sense caure en el cofoisme que tant de
males passades ens ha procurat al llarg de la

�història, sí que, modestament, podem dir que som
Europeus d’una manera molt autèntica, molt
directa, umbilical quasi.
Però compte: sempre he vist amb certa recança
l’historicisme carolingi d’alguns catalans, que oblida
dues coses: que som ibèrics i que mentre Barcelona
i per munt érem cristians i europeus – bé fóssim de
Montserrat o de Ripoll – la resta de Catalunya era
mora, i no diguem València, parlant del Tirant.
Un cop el bisbe de Segorbe em va dir que havia
trobat l’Alcorà les masies, i tinc per mi que Ausiàs
March era més Italià que espanyol quan deia allò de
que en la mort hi trobava misteri i fins i tot delit
“perquè no sabia la causa per la qual li arribava”.
Vet aquí que hem vingut a parlar a la pàtria dels
millors músics i escriptors i poetes, a la terra de
Bach, Schiller i del Günter Grass d’ Ein Veites Feld
(que no se perquè es va traduir al castellà per “Es
cuento Largo”) i acabem parlant de València i el
Tirant lo Blanch. Serà perquè els valencians (i els de
Vinaròs) parlen un català diferent que ens atrau?
Perquè els volem convertir en Països Catalans? O
perquè els meus avis materns eren d’un poble
d’Alacant on l’alcalde em va dir, quan li vaig
preguntar si ell parlava català o valencià, em va
ametrallar : “Che collons, no! Monovero!” al tanto:
abans havia dit: “en lo mateix que tu”.
Mireu: si després de tot no ens hem convençut que
estem ben posicionats per a tirar endavant una
Europa no solament dels Estats sinó també i
sobretot de les nacionalitats o de les nacions, és
que no tenim solució.

�Compteu que Catalunya és un país vençut l’any
1714, defensat fins al final per l’alcalde de BCN, una
ciutat comparable a les ciutats – estat alemanyes
com Bremen o Hamburg, que fa just 100 anys es va
refer gràcies a un famós pressupost de Cultura,
justament, i la fundació de les escoles municipals
seguint el model de Chicago (l’Escola del Mar,
perquè a Madrid no n’hi havia, la del Bosc etc.)
Barcelona entorn del 92 es va refer, en el sentit
literal, (Palau Nacional, Estadi Olímpic, obertura al
Mar, separat des de 1848)
Catalunya ha fet el seu Estatut. Veurem que passa.
L’experimentadíssima classe política madrilenya es
veurà obligada a lluir les seves millors habilitats
evasives. Però això no és el més interessant, perquè
el més interessant és que tot això obliga a fer
d’Europa el lloc i el nom de la solució dels
problemes. Els nostres i els de la Politkòvskaia.
Gràcies.
Pasqual Maragall

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13682">
                <text>Per una Europa oberta: les societats europees, vers noves identitats</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13684">
                <text>Frankfurt (Alemanya)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13685">
                <text>Participació al Simposi Internacional “Per una Europa oberta: les societats europees, vers noves identitats” celebrat a Frankfurt. Organitzat per l’Institut Ramon Llull amb motiu de la inauguració de la Fira del Llibre de Frankfurt.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13686">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13773">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13774">
                <text>Identitat (Concepte filosòfic)</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13775">
                <text>Societat</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13776">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14559">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39225">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39226">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40541">
                <text>2007-10-07</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13688">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="915" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="338">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/915/0000000834.pdf</src>
        <authentication>a718dcff9f34e6ead115c47b38ee7d8f</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42022">
                    <text>Palabras de Inauguración III Tribuna España-India
Valladolid, 16 de octubre de 2007

Pasqual Maragall

Excmo. alcalde de Valladolid, Dr. Chatwal, Sr. Kumar,
embajadores, señoras y señores,
Aquí estuve hace ya un buen número de años para
encontrar a un joven presidente de la Comunidad
Autónoma, que me sorprendió por su ambición y claridad
de ideas: José M. Aznar. Luego la endemoniada historia de
este país nos enfrentó más allá de lo razonable en
democracia.
Pero vayamos a lo que aquí nos reúne gracias a la buena
gestión de Casa Asia. Reencuentro a viejos amigos y entro
en contacto con una civilización que ha descubierto que
todos tenemos una segunda vida, cosa que nos permite, en
ésta, ser más libres.
En primer lugar quiero expresar mi más calurosa
bienvenida a la delegación india que nos honra con su
presencia aquí, por el alto nivel de sus miembros
compuesta por rectores, académicos, miembros de
prestigiosas fundaciones culturales y representantes de
cámaras de comercio entre otros.
Es para mí un honor presidir, junto con el embajador
Chatwal, la 3a edición de la Tribuna España-India que
desde su origen en el año 2005 va fortaleciendo su
singladura con más participantes y ámbitos de discusión
para responder así al creciente interés que la India
despierta en nuestro país.
Efectivamente, la India se ha situado en la última década
en un punto de mira de enorme interés internacional. Su
gran democracia, consolidada, su extraordinario desarrollo
1

�tecnológico, su potente proyección cultural, tanto en
literatura como en cine, música y en tantas otras facetas,
ha impactado y fascinado al mundo.
En España, el interés creciente por la India se manifiesta
en el gran aumento en la demanda de su música, cine y
danza, y en la creación de nuevos cursos, estudios y
publicaciones sobre este país. Sin embargo, el renovado
descubrimiento de la India por parte de España no debe
hacernos olvidar que las relaciones entre los dos países
vienen de muy lejos.
Ya en el siglo I d.C., el cordobés Séneca mencionaba en un
libro suyo a la India (cuyas tierras nunca visitó), y afirmaba
que si una nave partía desde la costa occidental de
Hispania podría arribar a la costa oriental de la India,
siendo a su modo un precursor de Cristóbal Colón.
Las relaciones entre España y la India han estado
condicionadas por imperativos históricos de diversa índole
durante siglos.
Pero la expansión de España por el Atlántico limitó
enormemente las posibilidades de establecer contactos
fluidos con el subcontinente indio. No obstante hubo una
serie de encuentros singulares entre los que destaca el del
jesuita Antoni Monserrate con el emperador Mogol Akbar.
Ahora el padre Vicens Ferrer en Andhra Pradesh retoma el
hilo.
Monserrate, nacido en Vic en 1536, llegó a la India a
mediados del siglo XVI y formó parte del círculo de eruditos
religiosos que deliberaban con el emperador mogol sobre la
verdad de las distintas religiones, en un diálogo
interreligioso ilustrado. El jesuita recogió sus impresiones
de la India en un relato escrito el año 1582.

2

�Cita del presidente indio Jawaharlal Nehru, cuando visitó
Barcelona en 1938, en plena guerra civil:
“I entered into this Europe of conflict by flying straight to
Barcelona, There I remained for five days and watched the
bombs fall nightly from the air. There I saw much else that
impressed me powerfully; and there, in the midst of want
and destruction and ever-impending disaster, I felt more at
peace with myself than anywhere else in Europe. There
was light there, the light of courage and determination and
of doing something worth while?”

España estableció relaciones diplomáticas plenas con la
India en 1956, tres años después de su entrada en la ONU.
Y fue precisamente el embajador Chatwal el encargado de
llevar a cabo esta tarea. Mucho ha cambiado España
desde entonces, de modo que difícilmente habrá
reconocido el señor Chatwal el país de hace casi cincuenta
años.
En enero de 1982, SS MM los Reyes realizaron una visita a
la India a invitación del presidente Sanjiva Reddy, y fue
ésta la primera visita que realizaba un jefe de Estado
español al subcontinente indio.
En 2005 el Alcalde de Barcelona, Joan Clos, hoy ministro
de Industria y Comercio, visitó la India en compañía de
empresarios y universitarios catalanes. También el
exministro de Exteriores, Josep Piqué, tuvo un interés
manifiesto en estrechar las relaciones hispano-indias.
Ahora, la tercera edición de la tribuna España-India busca
estrechar los lazos de colaboración institucional entre
ambos países, pero también responde a la creciente
necesidad que, como hemos visto, tienen nuestras
sociedades de acercarse mutuamente, de colaborar y
conocerse. Por este motivo la actual tribuna ha buscado
3

�abrirse a la sociedad civil, e incluir en sus mesas a
representantes de los sectores públicos y privados que
comparten el interés de este acercamiento.
Durante estos dos días se expondrán opiniones, análisis e
informes en las áreas de geoestrategia y relaciones
internacionales, economía y sociedad,
y cultura y
educación y se debatirá sobre experiencias pasadas,
situaciones presentes y posibilidades futuras.
La Tribuna España-India se plantea cubrir las nuevas
necesidades
sociales,
institucionales
culturales
y
económicas del siglo XXI en los dos países y analizar las
relaciones mutuas en los ámbitos mencionados. Se
plantearán líneas de acción a seguir, y cuando haya
concluido se habrá avanzado un paso más en la dirección
deseada, pero por encima de todo, queremos que vibre con
fuerza la voluntad de estrechar los lazos que nos han de
unir en un futuro exigente para todos.
Por todo ello me felicito de tener la oportunidad de abrir la
Tribuna España-India de 2007 gracias a la iniciativa de
Casa Asia, Casa de la India y el Indian Council of World
Affairs y de la colaboración del Ministerio de Asuntos
Exteriores de la India, el de España, y de sus respectivas
embajadas. Quiero agradecer de forma muy especial al
Ayuntamiento de Valladolid por su generosidad y
hospitalidad, a la Universidad de Valladolid por el gran
encuentro de rectores indios y españoles y a Casa de la
India por acogernos en su sede.
Muchas gracias.

4

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13689">
                <text>Inauguració de la III Tribuna Espanya-Índia a Valladolid</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13691">
                <text>Valladolid</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13692">
                <text>Pasqual Maragall era el president de la part espanyola de la Tribuna Espanya-India, organitzada per Casa Àsia, la Casa de la India i el Indian Council of World Affairs, i que reuneix a representants de la societat civil d’ambdós països.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13693">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13771">
                <text>Orient i Occident</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13772">
                <text>Espanya</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14560">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39223">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39224">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40542">
                <text>2007-10-16</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13695">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="916" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="339">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/916/0000000864.pdf</src>
        <authentication>52a08eb8d22fefe614268d3408322b46</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42023">
                    <text>Roda de premsa de Pasqual Maragall
Hospital de Sant Pau (Barcelona). 20/10/2007

Aquest matí he tingut la oportunitat de fer una visita a la Unitat de Memòria dels
Serveis de Neurologia d’aquest Hospital de Sant Pau. Acompanyat per la
doctora Teresa Gómez Isla.
Ja fa temps que ho volia fer, per dues raons: perquè segueixo amb molt
d’interès, amb interès creixent, l’evolució dels nostres hospitals generals, jo crec
que per a una ciutat i per a un país, l’excel·lència dels hospitals és un símptoma
de salut, en tots els sentits, i després per una raó més personal, i més recent,
que ara els exposo perquè en tinguin coneixement.
Aquests darrers dies la brama sobre la meva salut, s’ha estès impulsada per
raons que de vegades són santes i de vegades no tant. Crec que de vegades
han estat inclús potser una mica interessades, més que no pas altruistes o
producte de la curiositat científica. Però això no és el més important.
El cert és que fa uns mesos em van diagnosticar un principi de la malaltia
d’Alzheimer. Aquesta malaltia que alguns com que no en recorden el nom
anomenen Eisenhower, cosa que a mi m’agrada perquè l’Eisenhower no és una
persona que aquí en aquest país tingui moltes simpaties.
Doncs bé, vull ajudar a derrotar aquesta malaltia. No és fàcil ni senzill, però la
visita que acabem de fer a l’hospital i a les persones que hi estan treballant, més
aviat ens condueix a ser optimistes, si més no a mig o llarg termini. I ho faré
personalment i acompanyat de tots aquells que em vulguin i em puguin ajudar en
la mesura de les seves possibilitats econòmiques o professionals o científiques.
Enlloc no està escrit que aquesta malaltia hagi de ser invencible, més aviat
darrerament s’està escrivint el contrari, per temps a venir. Fa dos dies vaig llegir
que als Estats Units s’ha descobert una vacuna que aplicada en edats més
joves, podia ser que arribés a reduir considerablement el risc, l’impacte de la
malaltia, en un tant per cent elevat de persones propenses a l’afectació.
Estic segur de que això serà així d’aquí a un temps. Però en quant al meu cas
personal, és ben cert que gràcies a una colla de factors que estan relacionats
amb la meva trajectòria pública, d’alcalde, de president, em puc considerar com
un exemplar privilegiat de les persones afectades.
Tothom em coneix, tothom em coneix pel carrer i em saluden pel meu nom, de
manera que és molt difícil perdre la identitat en aquestes condicions, per dir-ho
d’alguna forma. Em recorden constantment, i normalment amb afecte, amb
algunes excepcions, coses que van passar, coses que han succeït en aquesta
ciutat, en aquest país, i que tenen a veure amb la meva pròpia trajectòria
personal.
És un privilegi que vull posar al servei d’una causa ben concreta com és
aquesta. Jo utilitzaré la meva capacitat d’influència per ajudar a fer avançar en la
mesura que em sigui possible, la investigació sobre aquesta malaltia, de la
mateixa manera considero que fent-ho públic, fent pública la meva malaltia, puc
-1-

�ajudar a millorar la consideració social dels malalts d’Alzheimer. Als Estats Units
els malalts comencen ja a verbalitzar la seva situació. Es reuneixen en els
ajuntaments i treballen per a millorar les seves expectatives i la seva qualitat de
vida. Aquí ho podem fer en els ajuntaments i segurament inclús en els districtes,
que com més proximitat millor, això també ajuda. En parlaré amb l’Alcalde
Hereu, que és persona sensible.
A partir d’ara i en la mesura que pugui, dedicaré una part del meu temps a
treballar per a aquesta causa, no tot, però una part del meu temps a treballar per
a aqueta causa i perquè l’Hospital de Sant Pau esdevingui un centre de
referència en la investigació sobre aquesta malaltia, que ja ho comença a ser. La
consellera Geli, que està al corrent de la situació, la direcció de l’Hospital i la
doctora Teresa Gómez Isla, amb la qual vaig estar a Boston visitant els centres
punters en aquest camp, poden comptar amb la meva total i sincera
col·laboració, vindré tantes vegades com calgui.
Per descomptat seguiré al front de la Fundació Catalunya/Europa que com
vostès saben, ahir vam constituir amb l’Elena Guardans i en Max Vives. És un
projecte apassionant, centrat en l’anàlisi del que se’n diu a Europa, les bones
pràctiques, les millors pràctiques aplicades arreu del món a determinats
problemes o camps concrets, amb l’ajut d’especialistes qualificats, i finançat pels
empresaris o la gent que puguin finançar-ho i que vulguin fer-ho. Els temes
hospitalaris i mèdics en general no estan exclosos de la atenció de la Fundació
Catalunya/Europa, al contrari.
També m’agradaria col·laborar, com vostès saben, amb l’empresa Catalana
d’Iniciatives, que al seu dia vaig impulsar com a Alcalde de Barcelona i així ho he
fet saber al conseller Castells i a l’Ajuntament.
I finalment vull ajudar a crear instruments polítics nous, com el partit democràtic,
nascut a Itàlia ja fa cosa d’un any, hi vaig ser present amb Josu Jon Imaz, i hi he
tornat ara, que jo no tinc perquè encapçalar electoralment, però que em sembla
totalment oportú com he tingut ocasió d’explicar sovint i que vaig començar a
projectar fa, l’altre dia m’ho recordava la Marta Grabulosa, nou anys, de fet quan
vaig residir a Roma. Ja aleshores vam registrar en el registre de partits polítics,
un que es diu,i està registrat, Partit Català d’Europa, vet aquí.
A Roma justament, hi vaig estar el darrer cap de setmana, i a Torí, per assistir a
la definitiva configuració del partit de Rutelli i de Veltroni. Ja saben vostès que
Veltroni ha estat escollit com a candidat per les eleccions d’aquí quatre anys.
Estimats amics, em trobo bé, us diré més, em trobo millor que fa un any, i
començo aquesta nova etapa, amb optimisme, amb companyia d’una família i
d’uns amics que em recolzen i que em fan feliç. Vam fer els Jocs, vam fer
aprovar i referendar l’Estatut i ara anirem per l’Alzheimer.
Tinc la certesa que d’aquí deu o quinze anys, aquesta malaltia serà vencible i
vençuda.

Moltes gràcies.

-2-

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13696">
                <text>Roda de premsa de Pasqual Maragall a l'Hospital de Sant Pau</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13698">
                <text>Hospital de Sant Pau (Barcelona)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13699">
                <text>Paraules de Pasqual Maragall anunciant en roda de premsa el diagnòstic recent d'un principi d'Alzheimer.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13700">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13769">
                <text>Alzheimer</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13770">
                <text>Maragall Mira, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14561">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39220">
                <text>Declaracions</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39221">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39222">
                <text>Declaració pública del diagnòstic d'un principi d'Alzheimer.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40543">
                <text>2007-10-20</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13702">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="917" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="340">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/917/0000000875.pdf</src>
        <authentication>e68f07f092b9ae129f5c6c206c4e41ef</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42024">
                    <text>Conferència-sopar a Montevideo (Associació d’Empresaris d’Ascendència
Catalana a l’Uruguai - ASEACU).
Gobiernos de progreso en la sociedad democràtica: presente y futuro
29/10/2007 - Complejo Riviera (Montevideo)

Es un honor para mí volver a Montevideo invitado por los empresarios
catalanes y acompañado por autoridades amigas de tantos años como: Rodolfo
Nin Novoa, vicepresidente de la República, Reinaldo Gargano, ministro de
Relaciones Exteriores, María Julia Muñoz, ministra de Sanidad y Mariano
Arana, ministro de Vivienda.
És un honor per mi ser convidat pels empresaris catalans de l’Uruguay i haver
pogut respondre a la invitació en companyia de la meva esposa. He vingut a
Argentina al casament de la meva filla, ella continua la saga que vostès o els
seus avantpassats, com els Batlle de Sitges i tants altres, van encetar.
Siendo Alcalde, el primer pedazo de tierra hispanoamericana que visité fue
éste. Viajé acá con el jefe de la oposición del Ayuntamiento de Barcelona,
Ramon Trías Fargas. Hacía poco que la democracia había vuelto acá, días tan
sólo. De modo que al llegar al centro de la ciudad acompañado por las sirenas
de la policía local del buen primer alcalde democrático de Montevideo, Aquiles
Lanza, y nos acercamos al local de las Juventudes Socialistas, les
encontramos a todos aterrorizados, casi debajo de las sillas, en una sala
presidida por el busto de Lenin. “¡Que vuelven los milicos!”, debían pensar.
El caso es que, después de visitar el monumento a Companys, con emoción
considerable, pues en España la restauración de la democracia tras la muerte
de Franco se hizo al precio del olvido –no sé si en Argentina y acá ocurrió parte
de lo mismo- nos fuimos, fuera de programa, a ver un partido del Peñarol de
Schiaffino contra Cerrito lo que nos dejó sin la conexión aérea prevista con
Buenos Aires, nuestra etapa siguiente –el Buenos Aires del buen y corajazo
Alfonsín-. Y tuvimos que alquilar una avioneta escueta en la que la pequeña
tribu catalana casi no cabía. El pobre Ramon Trias, liberal, jefe de la oposición
como dije, estallaba de indignación. Pero reconoció más tarde que el partido en
el Centenario había sido un entrante positivo de nuestra visita. Trias conocía
bien América Latina. De hecho vivió años exilado en Colombia antes de volver
a la España ya democrática.
Miren: esas idas y vueltas de España y América Latina, desde lo que nosotros
llamamos el descubrimiento, hasta el siglo XX y sus guerras civiles y
mundiales, de las que España y América del Sur fueron víctimas más que
protagonistas, es una de las epopeyas más evidentes, a veces trágicas, a
veces gloriosas y a veces grotescas, de la historia de la humanidad entera.
Se hace difícil explicar a nuestros hijos y nietos, que nacieron en la paz, qué
era lo que nuestros padres habían legado: un fardo de vivencias ora cultas, ora
dramáticas, un mundo convulso y enfrentado.

1

�Pueden ustedes imaginar pues mi emoción cuando al llegar a mitad de los 80
acá, la mujer de Gargano y los Rodríguez Filippi nos dijeron aquello ya tan
sabido de: “Ustedes descendían de los godos y los romanos, nosotros de los
barcos”. Y la que ahora siento viendo como aquellos entonces opositores de
una fértil democracia, gobiernan con mano sabia –y como no iba a serlo si a
golpes es como se aprende, a golpes y a disgustos- en el Uruguay de hoy.
No insisto en los recuerdos más recientes, entre otras cosas porqué a mi edad
se olvidan más pronto que los más lejanos, curiosamente, como si al final
volviéramos al principio.
Pero hablemos ni que sea un poco de futuro, que no es siempre lo más
conmovedor pero si lo más atractivo.
En España y en Europa las cosas están cambiando. El nacimiento mismo de
Europa como nueva realidad política, con bandera, moneda y ejército, y espero
que muy pronto tribunales (la justicia siempre es lo más perezoso en el
cambio), esa Europa, digo, es ya nuestra nueva patria grande, como
MERCOSUR, y un día la América Latina entera lo será para ustedes.
Globalización es una palabra que ha dejado, afortunadamente, de ser una
technicality, una pedantería discursiva para convertirse en realidad cotidiana.
Si me saludan en la calle en Montevideo y Messi es el ídolo de Barcelona; si
aquí puedo ver diarios y televisiones españolas y allí las vuestras, ¿quién va a
ser capaz de ponerle puertas al campo, a ese campo abierto? ¿Y además para
qué?
Profundicemos en ese camino, que no excluye rivalidades como la del Barça y
el Real Madrid o la de Uruguay y Argentina: Dejemos los incidentes fronterizos
para los políticos que no saben como crear sentimientos de identidad si no es
por contraposición a otras identidades. En nuestro mundo las identidades y las
razas están, afortunadamente, condenadas a mezclarse.
¡Ojo! No seamos ingenuos. Conseguir que la mezcla se haga con tino y
eficacia y respeto por la singularidad de cada uno, de cada colectivo, y aún de
cada ciudad o barrio, es una de las tareas más difíciles del político.
La religión de la igualdad, sea la cristiana, sea el producto de la revolución
francesa, no basta ni mucho menos. Es preciso el cálculo y el tino. Yo se que a
partir de determinado umbral de predominancia de inmigrantes, como en la
Barcelona o la Terrassa de los años 80, habrá problemas. Que la Barcelona
vieja se deterioraba sin aparente remedio, que en barrios enteros de
inmigrantes del sur de España, una vez conseguida una cierta dignidad en la
vivienda y los servicios, en los parques y en los centros cívicos, la llegada de
nuevas oleadas de una inmigración distinta, plantea problemas serios, que los
antiguos inmigrantes, hoy ciudadanos a parte entera, viven como una pesadilla,
como un retorno a una infancia o una juventud llena de carencias.

2

�Hace poco me reunía con inmigrantes antiguos del sur de España ya afincados
en Barcelona. Y su verbo era una poesía entrañable. Nadie sabe tanto de la
vida como estos que han tenido dos, una en el sur campesino y otra en la gran
ciudad. Somos los exiliados del huerto me decía uno. Y otro contaba que
habría hecho cientos de kilómetros en bicicleta para llegar de Extremadura a
Barcelona. Le llevó treinta días -porqué paré en Lérida pa cosechá, dijo-. Me
recordaban aquella maravillosa El viento se llevó lo que de la emigración
argentina del Sur, y el Soy Roca, me perdonarán ustedes tantas referencias del
país vecino. Pero es que las mías de Uruguay son más inconfesables. Mi tía
abuela Milans tenia tierras en Uruguay. Para mi Uruguay son los cuadros que
pintaba su hija, Ángeles Noble Milans, de un verde intenso y mullido, increíble,
demasiado bello para ser verdad.
Miremos al futuro. Subámonos al Cerrito, cerca de donde vivía Manolita Pina, la
viuda de Torres García, y desde la altura que domina la bahía proyectemos un
futuro hispanoamericano y catalano uruguayo, digno de nuestros antepasados
pero sobretodo de nuestros nietos.
Construyamos instrumentos políticos amplios, tanto territorialmente como
ideológicamente. Se terminó el siglo de las ideologías políticas que yo llamo
confesionales. Estamos en el siglo de los grandes conjuntos territoriales y
también de los grandes marcos políticos, en los que caben muchas variantes,
muchos matices y pocas intransigencias. En Europa van a haber dos partidos:
el demócrata o progresista y el popular o conservador. Como en EEUU el
republicano y el demócrata. Con matices internos, con elecciones primarias,
con financiación transparente. Este último punto no es baladí.
En espacios políticos más ideologizados suele haber menos transparencia,
más transversalidad y conexiones entre partidos y medios de comunicación. El
resultado no es bueno. El liberal progresista y el socialista no irán separados en
el mundo que viene, en el mundo de los grandes conjuntos: norteamericano,
europeo, sudamericano, índico, etc. Solo un entendimiento inteligente entre los
representantes de esos grandes conjuntos puede acabar con las dos pesadillas
de la humanidad a día de hoy: las guerras étnicas y la polución del planeta.
Si Norteamérica, MERCOSUR y la Unión Europea se entienden con los
grandes países asiáticos, ¿qué país puede sostener con éxito una aventura
bélica contra sus vecinos?
Es cierto que las guerras llamadas de religión son y serán difíciles de superar
porqué llevan a sus combatientes a actitudes en las que el precio de la vida es
cero y el suicidio se convierte en una estrategia imposible de combatir, como
en el 11S de Nueva York o el 11M de Madrid. Es cierto que la armonía entre
árabes y judíos en EEUU ha desaparecido. Es cierto que, como he dicho, la
llegada de razas distintas de obreros en Europa no deja de provocar conflictos.
La chica ecuatoriana agredida brutalmente por un ciudadano de un barrio de
inmigración autóctona, y la tardía reacción de los jueces españoles a esa
agresión, no son síntomas alentadores.

3

�Pero prefiero creer que la moderna reacción de la opinión pública en contra de
esas vejaciones, muestra un avance cierto en lo más profundo de nuestras
consciencias. El día en que eso sucedió y el asaltante fue dejado en libertad
por el juez, puesto que la victima (posiblemente sin papeles) no había
denunciado, llamé a un representante del poder judicial y le dije que si
necesitaba denunciantes yo estaba dispuesto a serlo. Pero no hizo falta.
Queridos amigos, estamos cerca de ir hallando soluciones a los grandes
problemas contemporáneos: la polución del planeta, las guerras étnicas y el
racismo urbano, la gobernación distante y la falta de justicia internacional, la
impunidad de las grandes empresas - mayores que muchos estados, pero
menores que las uniones de estados.
Todavía falta, pero el mundo ha dejado de ser solamente una pesadilla. Hay
muchos dramas, pero hay muchas soluciones.
Ustedes en Uruguay, desde MERCOSUR, deben dar un empujón a las buenas
prácticas, a la gobernación concertada y en definitiva a la esperanza.
No nos fallen.
Gracias.
Pasqual Maragall

4

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13703">
                <text>Gobiernos de progreso en la sociedad democrática: presente y futuro</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13705">
                <text>Montevideo (Uruguai)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13706">
                <text>Conferència pronunciada en un acte organitzat per l’Associació d’Empresaris d’Ascendència Catalana a l’Uruguai (ASEACU).</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13707">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13764">
                <text>Democràcia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13765">
                <text>Acció política</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13766">
                <text>Progressisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13767">
                <text>Socialisme</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13768">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14562">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39218">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39219">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40544">
                <text>2007-10-29</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13709">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="918" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="341">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/918/0000000890.pdf</src>
        <authentication>cd0b872ed9885cb027e29fe986d0c3a2</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42025">
                    <text>Clausura de la XII Trobada d’Economia de S’Agaró per Pasqual Maragall
17/11/2007, S’Agaró Hotel
Transcripció de la conferència:
Pasqual Maragall:
Doncs moltes gràcies, ara ja sabeu quin ha estat el meu paper aquí, avui,
portar Josu Jon [riures de fons] perquè...no, no, molt seriosament, hi ha poques
persones (jo en conec unes quantes a Europa) perquè he estat força implicat i
he estat, durant quatre anys, primer vicepresident i després president del
Comitè de les Regions, que és la tercera institució europea –el Consell, la
Comissió i el Comitè de les Regions– i ja em conec força bé el jargon, el
llenguatge europeu, i Europa com a realitat política, i us haig de dir que no hi ha
gaires persones que estiguin en condicions d’explicar el que acabeu de sentir
ara amb la claredat i al mateix temps la riquesa de matisos que ens ha aportat
Josu Jon Imaz.
[Pasqual Maragall s’adreça a Josu Jon Imaz]
Me parece que hemos salido ganando todos con el hecho que otros no hayan
podido venir y te hayamos tenido a ti, porque seguramente tu punto de vista es
más rico -y lo digo con toda la sinceridad y con toda la inmodestia-, porque
claro, el punto de vista más rico es siempre el de aquel que tiene más
contradicciones que soportar o que amalgamar, y que por tanto cuando luego
tiene que explicar la realidad es capaz de hacerlo sin olvidar nada. Hay otros
países y otras mentalidades. No digo de Italia, que es más parecida a nosotros
en muchos sentidos, y en algunos seguro que nos supera en capacidad de
improvisación y en riqueza de lenguaje.
Pero creo de veras que -i ara ja em passo al català una altra vegada-crec de
debò que Europa té, en aquest moment, la singularitat, i per això pot ser
important el seu rol en la organització internacional o mundial. Estats Units és
un país que té molts estats, però té pràcticament un idioma, o dos, si comptem
l’espanyol. En canvi, Europa té 30 estats (al voltant de 30 perquè no sé mai el
número del tot) i en canvi, de nacions en té més. Té 30 estats però deu tenir
segurament 40 nacions. Per què? Perquè hi ha estats que en tenen més d’una,
i un d’ells és l’Estat espanyol, un altre és el britànic, un altre segurament el
belga, i encara podríem anar seguint.
De manera que si Europa surt bé, el món pot estar tranquil perquè segurament
això serà un bon símptoma que el món pot anar bé. Una Unió, com és la
Europea, en què hi ha tants idiomes, en què hi ha tantes diferències i al mateix
temps, una relativa unitat de criteri... Jo penso que en aquest operador, vull dir,
podem trobar segurament un lideratge mundial que altres països que tenen
més poder (històricament econòmic, ara ja no està tan clar) i militar, amb tota
seguretat, segurament no tenen en aquest moment.
Aquest és un país, el nostre, que es permet el luxe de prescindir, ni que sigui
temporalment, de polítics de primeríssima fila com ara acabem de sentir.

-1-

�[Pasqual Maragall s’adreça de nou a Josu Jon Imaz]
Yo, Josu, lo que voy a hacer es invitarte a la Fundación Cataluña-Europa, un
invento –muy modesto- que hemos hecho aquí para estudiar lo que los
americanos llaman buenas prácticas, good practices, que no pretende cambiar
el mundo sino mejorar algunas cositas. Pueden ser muchas, e incluso
importantes, como sistemas de transportes o la financiación de la política, por
ejemplo, que es un tema que en Estados Unidos tienen ya muy suelto y en
cambio aquí tenemos muy mal. Aunque todos los empresarios tenéis que pagar
y decirme: «esto no lo puedes decir» [riures de fons] porque si no es peor, y en
cambio, en América es público y notorio que los empresarios y los no
empresarios ponen dinero, y lo tienen a gala, los partidos, decir que tienen más
dinero que los demás. No es como aquí que tienen la gala de decir que tienen
menos. Allí, en fin, el dinero es un valor reconocido, no es un pecado, es un
mundo un poco judeocristiano en el que estamos más metidos.
Bien, yo creo que tenemos muchas cosas, pues, que mejorar, y que
deberíamos de hacerlo sobre la base de mejorar los elementos del juego. Uno
de ellos el dinero en la política, otro la eficacia de las comunicaciones, y tantos
otros que en estos momentos nos preocupan muchísimo. Pero tratando de salir
un poco de los temas obsesivos que a veces nos abruman, creo que la
contribución de Josu Jon, en el terreno político, es absolutamente importante y
me congratulo mucho de que haya podido venir y estar hoy con nosotros.
Vosaltres, aquí, teniu segurament gravacions d’anys anteriors d’aquestes
sessions, ho dic perquè també, posats a fer comparacions i bones pràctiques,
una altra cosa que es podria fer és analitzar anys passats a veure què dèiem i
si ara diem el mateix o el contrari. També podria ser que d’això en traguéssim
algun ensenyament.
Mireu, jo crec que parlant del que a mi em tocava parlar, que és globalització i
creixement, però també, molt en concret, del tema mediterrani, crec que la
globalització ha arribat tard a la Mediterrània, o potser el que ha passat és que
la Mediterrània ha arribat tard a la globalització. Altres espais, com la Xina,
l’Índia, el Brasil o Sud-àfrica es dibuixen com a espais emergents, molt potents,
en una nova configuració multipolar del sistema mundial econòmic. En canvi, la
Mediterrània ha estat sempre immersa en diverses circumstàncies
desfavorables que no li han permès posicionar-se amb fortalesa davant els
canvis propiciats per la globalització, entesa, sobretot, com el creixement
econòmic basat en la liberalització dels fluxos globals, de capitals i de
mercaderies, i en els creixements impulsats per la revolució tecnològica de la
informació i la comunicació, i també, evidentment, en l’abaratiment dels
transports i la fi, que aquí s’ha mencionat, també, de l’atenció bipolar de la
Guerra Freda.
Això comporta el risc de la redundància pel Mediterrani, i de convertir-se en un
mercat negligible pels grans fluxos econòmics del segle XXI, mancat una mica
de massa crítica, d’estabilitat sociopolítica i d’integració geogràfica. D’una
banda és un mercat fragmentat, no té prou massa crítica, esvaït ja el somni del

-2-

�panarabisme, no hi ha integració politicoeconòmica entre els països, etc. Hi ha
clarament com a mínim tres àrees econòmiques diverses: d’una banda;
Turquia, amb dinàmica pròpia, i acostant-se a Europa (amb matisacions que
després farem). D’altra banda, l’Orient Pròxim, tensionat pel conflicte amb
Israel i fragmentat en petits països, tret del cas d’Egipte. I finalment, un Magrib,
no integrat, amb una línia recent d’arribada de normalitat internacional, amb
una Algèria traumatitzada per una guerra civil sagnant i una economia quasi
diria que impulsada però també tiranitzada pels líders hidrocarburs i un Marroc
emergent, però que parteix de molt avall, i una Tunísia petita, i políticament,
diríem, immobilitzada. D’altra banda, amb una estabilitat política complicada,
tensionada fortament per un conflicte palestino-israelià enquistat i per una
intervenció a l’Iraq catastròfica per als equilibris regionals i per al manteniment
de l’estatut.
Finalment, un pobre creixement econòmic real de zona, amb poca inversió
estrangera directa, poquíssima innovació i poc dinamisme en els mercats
interiors, segrestats, com estan, per l’immobilisme polític de les elits i amb una
pobra generació d’ocupació que provoca, evidentment, tensions socials
internes per les tensions perilloses, per a la seguretat i l’estabilitat social de
l’àrea, amb pressions migratòries com sabem, constants, cap al Nord.
Finalment, amb una política a la Mediterrània poc valenta, poc existent, quasi
diria. Europa ha prioritzat l’ampliació a l’Est i per tant, la crisi conseqüent de
creixement d’aquella ampliació, i ha infravalorat la importància de l’espai
euromediterrani.
En conseqüència, el creixement de la Mediterrània passa per la solució de
diversos dèficits en els mercats globals, convertint el Sud en la porta d’entrada
de mercaderies provinents de l’Orient, i això implica inversió en
infraestructures, polítiques energètiques integrades, polítiques de transports i
logística agrícola, projectes tecnològics, transferències de coneixement, que
són condicions absolutament indispensables perquè aquests processos vagin
endavant. I finalment, superació de les tensions geoestratègiques, estabilització
de l’Iraq, progrés clar i consolidació de la solució dels estats veïns, Israel i
Palestina, integració de Turquia a la Unió Europea, integració dels països del
Magrib en la zona de lliure circulació i de creixement sud-sud i superació de la
tensió Argèlia-Rabat.
Una política euromediterrània ben decidida significa, ha de significar, un
augment, quasi diria, exponencial de la inversió europea a la zona, repartir les
perspectives financeres 2013-2020 incorporant nous actors, obrint
definitivament el mercat a productes agrícoles, regulant els fluxos migratoris i
reinvertint les remeses d’una forma sistemàtica.
Crec que és essencial l’enfortiment de la institucionalització de les relacions
EUROMED (FEMID), el Fons del Mediterrani, Banc Euromediterrani,
Assemblea Parlamentària, Secretaria Permanent Euromed, Fundació Anna
Lindh. Mirin, tot això són institucions, són molts noms, son molts acronímics
nedant en un mateix mar i sense capacitat per solucionar els seus problemes.

-3-

�A mi m’agradaria sortir d’allò convencional i imaginar escenaris una mica
diferents i potser més suggerents. La Fundació Anna Lindh, la Fundació
Euromediterrània, el Procés Euromediterrani o Procés de Barcelona també,
que va néixer aquí, amb èxit, amb l’èxit de la primera conferència, alguns ho
recordareu, l’any 1995, em penso que va ser. Jo era alcalde de Barcelona,
aleshores i recordo perfectament que Arafat i Barak es van abraçar al Saló de
Cent de l’Ajuntament i allò semblava una cosa que no havia passat mai en
segles, gairebé, i que obria una nova etapa. Però va durar molt poc, perquè al
cap de poc hi va haver tots els conflictes que us pugueu imaginar i els
trencaments, al cap potser, d’un any. O sigui, tot allò que semblava meravellós i
que per cert, Javier Solana, que era ministre d’Exteriors del govern espanyol va
realitzar de manera molt eficient, va desaparèixer d’una forma rapidíssima. Tot
semblava meravellós però anaven passant els mesos i Israel i Palestina
xocaven de nou en una guerra cruenta.
La segona conferència, 10 anys després -perquè ens trobàvem cada deu anys,
no ens acostumem a fer-ho massa sovint- també a Barcelona, però aleshores
ja sota presidència anglesa, a mi em va agafar com a president de la
Generalitat i estava a tercera fila, per dir-ho d’alguna forma, nosaltres ja no
érem els organitzadors, Espanya no tenia la presidència, era Anglaterra, i
Anglaterra com sempre, l’interès que tingui en el Mediterrani és molt relatiu.
Ara que tornen a estar de moda les pel·lícules sobre Isabel I d’Anglaterra i Felip
II d’Espanya és bo de recordar que els interessos estratègics d’Espanya i
Anglaterra han estat sempre, absolutament, no oposats, sinó totalment
diferents i adreçats en direccions distintes.
Com deia irònicament Keynes, en el famós article sobre el botí espanyol, que
en deien, Spanish booty, li diu un anglès a l’espanyol: «se es conquistador
cuando no se puede ser pirata». Perquè és clar, el cost-benefici de la pirateria
és infinitament més positiu [riures de fons]. És més barat i dóna més. També
podríem dir que per als espanyols, la Mediterrània, un cop descoberta Amèrica
-i quan dic espanyols vull dir Espanya, el conjunt d’Espanya i el centre
d’Espanya- que un cop descoberta Amèrica, el Mediterrani va a passar a ser
com una anècdota menor, un petit mar interior que a més, quan a Suez
s’empipaven, quedava incomunicat. Perquè jo ara recordo que el canal va estar
tancat durant una bona colla d’anys i això ens obligava a subministrar-nos de
petroli, per exemple, des de l’Est, pel cap de Bona Esperança i per l’estret de
Gibraltar. Ja em direu quina era la centralitat de Barcelona, nul·la! Érem una
ciutat riberenca d’un petit llac interior que no tenia petroli i al qual s’havia
d’arribar donant la volta passant pel Sud d’Àfrica.
Doncs bé, el que van fer Felipe González i Javier Solana -i Narcís Serra- el 95,
a Barcelona, amb aquesta conferència, va ser transcendental. Quasi tant jo
diria, com els Jocs Olímpics del 92, dels quals tant s’ha parlat, o més. Ens va
posar de nou, literalment, al mig de la Terra, que és el nom del Mediterrani, en
el Mediterrani etimològic.
Fa bo de dir-ho des de S’Agaró estant, un dels racons més bells d’aquesta mar,
sense cap mena de dubte. I de fer-ho de la mà d’una persona com Anna

-4-

�Balletbó, que no solament s’estima aquest mar, sinó la gent que hi viu, la gent
que hi viu al voltant. I no precisament els més rics, sinó els qui les passen més
magres per raons econòmiques i encara més, ètniques i religioses. Hauríeu
d’haver vist l’Anna i la Diana visitant un Arafat atrafegat -perdonin la
redundància Arafat-atrafegat- que les atenia com podia mentre firmava papers
sense perdre la bonhomia. Hauríeu d’haver vist aquestes dues senyores
parlant amb Arafat, venent-li la mercaderia, explicant-li que el volien ajudar i
aquell pobre home, firmant els papers que havia de firmar i al mateix temps,
ocupant-se’n, a més. Era un home extraordinari.
Hem anat enrere en molts sentits, reconeguem-ho, d’ençà d’aquelles dates i
respecte als moments de l’agermanament d’Istambul amb Barcelona també, i
de Maragall amb Erdogan, que va ser, recordo, aclamat una nit de Reis, quan
els agermanaments consistien en què tu havies de visitar la ciutat. Jo hi vaig
anar, i ens vam agermanar amb Istambul, i aleshores hi havia una devolució de
la visita i Erdogan va venir, però el dia que va venir era el dia de Reis. Era la nit
de Reis, llavors jo havia d’anar al port de Barcelona perquè hi havia tots els
nanos allà, rebent els Reis que arribaven, etc. i vam sortir a l’edifici aquell petit
que hi ha del port amb l’Erdogan i vaig dir: “Però és que aquest ve de l’Orient
de debò”. Els nanos es van tornar bojos i l’Erdogan no s’ho creia. Ha estat un
dels millors dies, jo crec, de la vida d’Erdogan: el van aclamar com un rei mag!
[riures de fons].
Ara ho podem explicar tot amb un somriure als llavis i amb la recança de veure
que els qui ara marquen el ritme del ball d’Europa no acaben d’entendre que
els vots que localment pugui donar l’actitud de reserva amb Turquia, versus
Turquia, no valen ni de lluny la pèrdua d’un aliat estratègic, potent i decisiu a
l’Orient Mitjà. Amb això sí que estem d’acord amb Rodríguez Zapatero i per
descomptat, amb el meu amic de tota la vida i amb tantes batalles europees i
mundials, Jorge Sampaio. El que ja no està tan clar és que Espanya estigui
tenint l’actitud que cal amb la vora sud del Mediterrani. I sembla mentida
perquè la qualitat dels consellers del rei del Marroc, per exemple, Andrea Zulai,
és fora de tot dubte. I les bones relacions amb el govern algerià i amb els
ministres com Rashid Rajmani, a qui conec bé, perquè vam agermanar
Barcelona amb el gran Alger, també són evidents. Fa un temps es parlava de
reforçar i apostar per la Fundació Anna Lindh, però darrerament sembla que
Sarkozy ens dicta la política euromediterrània per no dir la política europea, i he
sabut que tinc una sincera admiració per a aquest senyor, pel president
francès. Crec que és un polític important i que està portant el ball a Europa tot i
les discrepàncies que he esmentat abans.
Espanya, ha perdut pistonada, sembla, en aquests escenaris Dommage.
Personalment, els meus interessos queden ja una mica lluny d’aquest escenari
que se m’apareix més aviat com un tema per a les memòries que no pas com
un tema de futur. Però l’Anna Balletbó, pot comptar, com sempre, que si
s’embranca en aventures mediterrànies, i més, si és de la mà de Selatim i
Zeynep que avui no sé si ha vingut, pot comptar amb mi. Demà passat, en tot
cas, haig d’anar de nou amb Josu Jon Imaz cap a Euskadi, en aquest cas per
parlar d’euroregions i coses semblants.

-5-

�Ja sabeu que fa un any vam estar amb Josu Jon a Roma, en el llançament d’un
partit, el PD, Partit Demòcrata, que ha fet forat a Itàlia i més que en farà a
Europa. A Catalunya hi ha un grup de persones, un centenar de persones,
dirigits per la Rosa Martí, ex alcaldessa de Parets, i l’escriptora Núria Albó, que
ho va ser de la Garriga, amb la Magda Casamitjana, que és l’alcaldessa de
Roses, en Ferran Mascarell, en Joan Margall (no Maragall, Margall), que és
l’alcalde de Torroella de Montgrí, i tota una colla d’altres que intenten obrir
aquesta via del partit demòcrata amb versió catalana, anomenada el Partit
Català d’Europa.
L’alcalde de Roma, Veltroni, que serà el candidat del Partit Demòcrata en les
eleccions italianes d’aquí a quatre anys, no ha pogut venir, justament, perquè
deu estar enfeinat amb aquestes coses i perquè a Roma s’hi està molt bé, com
us puc certificar personalment, s’hi viu molt bé. Hi vam ser recentment amb la
Magda Casamitjana, al Congrés, que precisament va elegir Veltroni com a futur
candidat per a les eleccions italianes presidencials d’aquí a quatre anys.
I entre altres coses, vam assistir, per cert, a San Paolo Fuori Mura, a un
Rèquiem de Verdi que valia totes les pessetes del món. Quan em mori voldria
que me’l posessin, escolteu. Si teniu ocasió de sentir el Rèquiem de Verdi, i a
més, el podeu sentir, sobretot, a San Paolo Fuori Mura, doncs us tornareu tots
catòlics i demanareu que us enterrin amb aquella música. (riures)
Jo sóc un convençut de la fórmula del PD. Penseu que -no sé si m’equivoco si
són cinc milions o tres milions, algú em va dir que potser no eren cinc milionsperò la xifra que a mi em constava era que els votants, en les eleccions
primàries que ha fet el Veltroni i els altres candidats, eren d’uns cinc milions de
persones. Jo me’n recordo que quan vaig tornar d’Itàlia l’any 98, i em va venir a
buscar Felipe González per dir-me que em presentés a les eleccions del
Parlament català, a la presidència de la Generalitat, jo li vaig dir: “Home, no
serà sense programa”. “Hombre, ¿pero qué programa?”, va dir ell. “Hombre, el
programa federalista”. “Cómo federalista? Serà cooperativo, no diferencial”,
vaig dir (perquè ja es rebaixaven, llavors ja es rebaixaven una mica). I perquè
s’entengués el que volia dir, al final de la meva estada a Roma vaig fer un
paper que es deia Els quatre federalismes, el cultural, el polític, l’econòmic i el
de les infraestructures.
Bé, doncs jo crec que les coses han d’anar per aquí. Crec sincerament que fins
i tot els millors de Madrid, com ara el que he citat, els hi costa una mica
d’entendre perquè, com deia el Josu Jon, una cosa és mirar les coses des del
mig i una altra és mirar-les des de l’exterior. Ja sabeu que es va fer famosa
aquella frase d’Aznar quan li vaig preguntar...jo havia fet una acord amb Felipe,
una mena de pacte no escrit amb Felipe González que em va dir: “Bueno, yo
voy a pagar los Juegos Olímpicos y voy a pagarte todo el dinero que haga falta
y toda la inversión etc. pero tú tienes que admitir que la primera línea de alta
velocidad sea Madrid-Sevilla”. “Hombre, la verdad es que es un poco
chocante”. Es clar, Madrid-Barcelona era cantat, no? Però és clar, era molt
astut i a més tenia la seva lògica i el seu pes. “Sí, porque además si llega a
África, etc.” [riures de fons]. Bé, molt bé, d’acord. I efectivament, la qüestió va
anar bé, pel país la qüestió va anar molt bé, va anar bé per Barcelona, va anar

-6-

�bé per Catalunya,va anar bé per Espanya, va anar bé per a tothom. La veritat
és que el senyor González no es va quedar tota la vida, va venir un altre senyor
que es deia Aznar. I l’Aznar va dir: “Hombre, esto de Barcelona-Madrid... no,
no, no, alta velocidad, de Madrid a cada capital de provincia en alta velocidad”.
Ja hi tornàvem a ser. És a dir, és la confusió del lloc on estàs com a lloc únic. O
sigui, tu veus el món des d’allà on estàs: si tu estàs a Madrid, l’alta velocitat és
anar de Madrid a..., doncs no, perquè de Barcelona a Bilbao es més important
que de Madrid a Zamora. Evident, que és més important, però no hi és, no hi
era. No està dibuixat, no estava dibuixat. I em temo que encara no ho està del
tot. Tant que fins i tot un dels ministres socialistes com Borrell, quan va venir,
sobre aquest tema, jo li vaig dir: “Bé, escolta, molt bé lo de Madrid-Sevilla, però,
i Barcelona-València?”. Diu: “Ah, Barcelona-València...velocidad alta”. “Que no
és el mateix velocidad alta que alta velocidad?”. “No”. La «velocidad alta» eren
200. I és amb el que estem. I punt.
I me’n recordo que la primera vegada que jo vaig anar al poble dels meus
abuelos, que és Monòver, a Alacant, vaig haver de baixar del tren a València i
agafar-ne un altre de València a Alacant, el primer a 200 i el segon a 150, no
me’n recordo exactament. No sé si ara ja hi arriba, o no, o ja ha passat, però us
ben asseguro que encara no hem superat unes rèmores que es van produir fa
25 anys enrere. O sigui, Jocs Olímpics, l’Expo de Sevilla, primera alta
velocitat...això, els que esteu en temes d’infraestructures a veure si...Que ens
està passant? Doncs que els altres països ens poden anar al davant.
Afortunadament, tenim empreses importants, com és Abertis, i no ho dic perquè
estiguin aquí ara, que han acabat, de fet, comprant infraestructures a fora.
Mirin, És molt important tenir infraestructures europees i tenir empreses, que
estiguin aquí i allà, o sigui, que tinguin actius. És enormement important. Això
que està passant amb alguns bancs a Madrid i algunes empreses
d’infraestructures a Madrid, que estan a Gran Bretanya, que estan comprant,
això es enormement positiu. I també és enormement positiu i serà enormement
positiu que Espanya entengui que amb un sol centre no en té prou.
O sigui, ara mateix, per exemple, empreses de capital risc, a Barcelona, no n’hi
ha. N’hi havia una que van fundar l’Ajuntament i Iniciativas S.A., i al final han
acabat operant totes a Madrid, pràcticament. No hi ha capital risc, a Catalunya.
No hi ha risc, capital risc, que era el que figura que ens definia, no? És clar, a
Madrid hi havia moltes altres coses, però capital risc segurament no, hi havia la
seguretat...aquí tenim la política...vull dir que estaven al mig. Doncs aquí, allò
que teníem doncs ara no ho tenim. De manera que, des d’aquest punt de vista,
ens queda molta feina a fer.
Senyors, no us vull cansar més, ja veurem com acaba tot plegat, al Mediterrani,
el nostre paper al Mediterrani, i l’evolució del que en bona hora va començar
l’any 1995 i que ara hauria de continuar.
Com que d’aquí a tres dies serem a la Fundación Sabino Arana seguirem
parlant d’això, perquè hi ha tot el tema tan interessant de que Espanya és un
estat però té diverses nacions. I que Europa, té, com he dit abans, força més
nacions que no pas estats, a diferència del que passa als Estats Units. Europa
és complicada, per això està en millors condicions d’entendre del món. Tot i

-7-

�que espero que “l’úlcera” dels Hillarys i Obamas serà més comprensiva que no
pas l’actual. Ja veurem.
De moment preocupem-nos del que és nostre, arreglem el Mediterrani, que ja
serà molt. Serà un bon entreteniment, magnífic primer pas. Qui pugui arreglar
Espanya i el Mediterrani, pot arreglar el món sencer, segur.
Moltes gràcies.
[Aplaudiments]

-8-

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13710">
                <text>Clausura de la XII Trobada d’Economia de S’Agaró</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13712">
                <text>S’Agaró Hotel</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13713">
                <text>Conferència de clausura de Pasqual Maragall de la XII Trobada d'Economia de S'Agaró.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13714">
                <text>Català</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13715">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13761">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13762">
                <text>Model social</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13763">
                <text>Congressos</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14563">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39216">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39217">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40545">
                <text>2007-11-17</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13717">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="919" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="342">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/919/0000000898.pdf</src>
        <authentication>a265a08442f9cb6466b598922e7a52af</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42026">
                    <text>SEMINARIO “EUROPA EN LA ENCRUCIJADA: EL NUEVO
TRATADO DE LA UNIÓN”
Pasqual Maragall
Fundación Sabino Arana, Bilbao
20 de noviembre 2007

Muchas gracias querido amigo (a Txema Montero). Estoy un poco
abrumado por tus elogiosas palabras. Os agradezco vuestra
invitación y vuestra cortesía de siempre. Compartimos el aprecio
y la comprensión, aunque también la diferencia, pero en todo
caso, compartimos un conjunto de intereses y, en mi caso
particular, también la comunidad de origen. Ustedes saben que
mi madre nació, un poco por casualidad, en Bilbao. Recuerdo que
cuando éramos chiquitos en casa los primos Maragall hicimos un
equipo de fútbol que llevaba como nombre las iniciales de los
primos que formábamos lo formábamos: GIPAPERSA (Ginés,
Pascual, Pedro, Ernesto y Santiago). El equipo llevaba los colores
rojo y blanco. Éramos del Barça pero nuestro segundo equipo
siempre era el Athletic de Bilbao. Y si me preguntan aún les
podría recitar la alineación…
Anécdotas a parte, existen diferencias entre Cataluña y Euskadi
pero al mismo tiempo hay afinidad de intereses. Muchas
diferencias, pero también muchos intereses comunes. Juntos
formamos parte de una España plural que si no sabe entendernos
y no sabemos entenderla como una pluralidad no va a funcionar.
Además, sin embargo, nos encontramos bajo el paraguas, como
aquí se ha mencionado, protector de una Europa en la cual
seguramente nos podemos reintegrar de alguna forma, siendo
cada uno lo que somos y al mismo tiempo siendo todos juntos.
Es un honor estar hoy aquí y poder hablar ante ustedes.

1

�No quiero irme de Euskadi sin visitar el lugar donde descansa un
amigo, José Bergamín. Un hombre de origen andaluz, madrileño
cien por cien, republicano, muy español, españolísimo, pero que
antes de morir decidió trasladarse aquí. Esa generación
republicana se daba cuenta de que al volver del exilio - él del
Uruguay y Arturo Soria de Chile- no se encontraban a gusto y
prefirieron morir fuera de la capital.
Es algo tremendo, porque era su ciudad, el lugar donde había
vivido y el lugar que quería. Yo he estado en casa de Bergamín,
frente al Palacio Real, una buhardilla chiquitina, y recuerdo que
me decía: "Me gusta mucho este palacio, sobre todo porque el
bichito no está dentro", porque él era republicano a matar, al
mismo tiempo que católico. Le preguntaban si era comunista y
Bergamín respondía: "Yo comunista hasta la muerte, pero ni un
paso más".
Hecho este obligado homenaje a Bergamín, decirles que no deja
de maravillarme el cambio que ha dado en positivo esta ciudad en
las últimas dos décadas, con el Guggenheim como estandarte que nos peleamos Barcelona y Bilbao para ver quién se lo
llevaba-, y la envidia que me produce en muchos sentidos. A mí y
a muchas ciudades europeas.
Estamos aquí para debatir sobre el nuevo Tratado y sobre el
momento en el que se encuentra la Unión. "Europa en la
encrucijada", reza la convocatoria. Yo creo que siempre es un
buen momento para hablar de Europa, de una Europa que tiene
toda la complejidad del mundo, y nunca mejor dicho. Estados
Unidos tiene un solo idioma -quizá dos, si contamos el españolpero Europa tiene muchísimas más. Son 30 Estados, pero más
naciones. Europa, tan plural y diversa, presenta una gran
complejidad de gobierno, con menos eficacia o eficiencia en la
intervención internacional, por ejemplo militar, pero con una
2

�mayor capacidad para entender el mundo tal como es, porque se
parece más al mundo. Y se lo dice un admirador de los Estados
Unidos, he vivido dos años allí. Estados Unidos es, al mismo
tiempo que una realidad muy distinta, un polo muy atractivo. Pero
Europa está en mejores condiciones que Estados Unidos para
entender el mundo. No sé si de arreglarlo, porque para poder
hacerlo probablemente habría que tener los instrumentos que
tiene Estados Unidos y hacerlo más de acuerdo con Naciones
Unidas.
Recuerdo cómo Javier Solana trataba, desde su posición en la
Unión Europea, de encontrar soluciones para los problemas
europeos y los problemas internacionales. En una ocasión me
dijo que buscaba a alguien que pudiera ir a Mostar y reconvenir y
juntar las partes separadas. Yo le dije: tengo la persona, un
alcalde, Ricard Pérez Casado, ex alcalde Valencia. Allí fue y
resolvió ese tema. Realmente, allí se solucionaron cosas que
parecían imposibles de solucionar.
Pero la realidad nos dice que Europa ha podido resolver algunos
asuntos pero no ha sido capaz de instaurar una justicia. ¿Quién
ha juzgado a los criminales precisamente de ese mismo
escenario del que estaba hablando? No ha sido Europa. Europa
no ha tenido un Tribunal capaz de juzgar penalmente a personas
que habían cometido delitos contra la Humanidad, en Bosnia por
ejemplo.
Barcelona se hermanó con Sarajevo. Convertimos la ciudad en el
Distrito 11 de Barcelona (10 Distritos más Sarajevo). Kupusovic,
el alcalde la ciudad, me llevó una vez a La Haya al juicio de
Tadic, responsable de la muerte de muchos bosnios. Un pariente
de una de sus víctimas lo había reconocido en una calle de Berlín
y le dijo a un policía alemán: "Este señor es un criminal". Y acabó
siendo juzgado en La Haya. Pero ese Tribunal no era europeo,
3

�era el Tribunal Penal Internacional (TPI). Kupusovic y yo
estuvimos en ese juicio.
Yo me pregunto: ¿Por qué Europa, y en definitiva el mundo, no
han sido capaces todavía, de juzgar a Karadzic i Mladic?
Karadzic no sólo pensaba sino que teorizaba sobre el terror
étnico. ¿Y por qué Europa no ha sido capaz de deternerlos?
Alguien debe saber dónde están.
¿Cómo puede Europa esperar que el mundo confíe en ella si no
es capaz de solucionar sus problemas internos conforme a
justicia, teniendo como tiene Tribunales y como tiene
posibilidades de hacerlo?
No quiero dramatizar la situación -yo soy un optimista
empedernido- y creo que Europa tiene todo lo que se tiene que
tener para ser una gran potencia mundial.
Creo también que efectivamente el Tratado ha sido maltratado.
Y creo también -y en eso hago un reconocimiento a personas que
son de una procedencia ideológica diferente a la mía- que la
actual Presidencia francesa y, por qué no decirlo, la derecha
europea, está siendo más efectiva que la izquierda. Puede ser
que estos avances no sean definitivos o no sean perfectos, pero
se está avanzando más en el proceso constitucional europeo de
la mano de Sarkozy que de la mano de otros gobiernos y otras
procedencias ideológicas.
Lo mismo diría del Proceso Mediterrámeo, que ha quedado un
poco varado. El Proceso Euromediterráneo -que empezó con
Javier Solana en Barcelona en el año 1995, con gran éxito, y que
luego se repitió en 2006 con menos resonancia pero con
resultados efectivos y positivos- es un proceso que ha quedado
4

�silenciado y que no tiene protagonistas. Sería positivo que esos
Europa los fuera solucionando estos temas.
En cuanto al nuevo Tratado me parece bien lo que está haciendo
Sarkozy, ya que va más en el sentido que nos interesa a todos.
También tengo que reconocer que siendo Timoty Garton Ash un
personaje que no es de mi procedencia ideológica, admito que
muchas veces acierta. Ha escrito un artículo titulado "La Europa
de Babel", en el que afirma que uno de los grandes problemas de
la democracia en la Unión Europea es que hablamos y pensamos
en muchas lenguas distintas.
A mí me gustaría contestarle que, efectivamente, eso nos
complica la vida pero nos hace más comprensivos de como es el
mundo y por tanto más eficaces. Europa se parece más al mundo
que América, como he dicho antes. En este sentido es bueno que
Europa vaya asumiendo sus responsabilidades y que lo haga con
más eficacia que las potencias que hasta el momento se han
ocupado de esos temas.
Por último déjenme citar a Georges Stainer, que estuvo el otro día
en Barcelona. Tiene una obra deliciosa que tituló "La idea de
Europa", que da la medida de una Europa transitable, transitable
en el sentido de las migraciones, de los peregrinajes, de las
culturas.
Creo sinceramente que el Tratado de Lisboa a la mayoría de
quienes nos proclamamos europeístas nos parece seguramente
insuficiente pero es un paso adelante.
Con el Tratado sobre la mesa, desde este mismo europeísmo
tenemos casi la obligación de no dejarnos cegar por el optimismo
pero de seguir avanzando. "És hora d’anar per feina!" que

5

�decimos en Cataluña, es hora de trabajar para obtener
resultados.
Es hora de recuperar la ilusión, de dejar de hablar exclusivamente
de cuestiones funcionales y de hablar también de las
fundacionales, de ver más allá de las instituciones, de pensar en
ambiciones y, por encima de actuaciones institucionales, centrar
la reflexión y la acción en los ciudadanos, sin los cuales Europa
no se hará ni será.
Muchas gracias.

6

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13718">
                <text>Europa en la encrucijada: el nuevo tratado de la Unión</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13720">
                <text>Fundación Sabino Arana (Bilbao)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13721">
                <text>Participació al seminari “Europa en la encrucijada: el nuevo Tratado de la Unión” de la Fundació Sabino Arana.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13722">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13758">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13759">
                <text>Unió Europea</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13760">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14564">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39182">
                <text>Conferència</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39183">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40546">
                <text>2007-11-20</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13724">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="920" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="343">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/920/0000000932.pdf</src>
        <authentication>2fff2323ade1de7b83250ec6ac1c93b9</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42027">
                    <text>Cloenda del 4t Diàleg Orient Occident “Seguretat humana i globalització”
Casa Àsia (Barcelona), 22 de novembre de 2007
Pasqual Maragall

Moltes gràcies, muchas gracias.
President of the Senate of Kazakhstan, autoritats, amics, as you know
Barcelona is not the capital of our state, but still it is one of the most
international cities of Spain and probably the most active in terms of making
relationships with other civilisations and other countries. I say this not against
anyone, but on the contrary being grateful for the fact that the Spanish
government has been sensitive to the possibility of having more than one
capital in terms of international relationships. I think this is good not only for
Barcelona but also for Spain and probably a good model for other countries. I
don’t think countries are in a perfect condition when they concentrate all their
political activities in only one point.
As you know I was Mayor before President so that my priority has always been
on the proximity principle. It’s a principle which should stand as the most
important in the governments, even if there are some exceptions to that:
economies of scale and excessive power of big firms in small towns, but in
general we should be in favour of proximity as being the main rule in terms of
deciding where decisions have to be taken.
If we talk about the world and Asia and Europe and the rest of the continents, of
course we have to think in terms bigger than continents, and probably it is good
to think in terms of the great powers. And those are not that many: we have the
United States, we have Europe, we have China, India, Japan and Russia which
are the big powers. We also have Mercosur in Latin America, which is
becoming also a power by itself, passing from Tierra del Fuego up to the north
of South America which is a big chunk.
Probably the work cannot be solved unless those big unions get together and
decide. The United Nations was a good idea, but it is still difficult for such a
cumbersome, huge assembly to manage problems. At the other extreme we
wouldn’t like to see just three world leaders deciding for all of us. So it is
important to find a middle point, and probably this middle point is going to be
taken in terms of these big bodies of which we are speaking and of which, of
course, Asia has more and more predominance in terms of population.
I think in second place that Casa Asia can play a modest role, but a role. It has
a compromise with the Alliance of Civilisations, as you know, and it has good
relationships with a number of different initiatives that have been taken in this
city like the Universal Forum of Cultures, which was very much criticised at the
moment it was born, but now it is selling with great success in Monterrey,
Mexico and I think it will become more successful in the future. There is a long
line of cities waiting to become the seat of the future editions of the Forum of
Cultures. In the Forum of Cultures in Barcelona I will always remember that
David Crystal from Wales was explaining the number of languages in the world.
1

�He was counting them and he had arrived at the conclusion that this number
was diminishing, so that diversity was going down in terms of the number of
languages, because many of them were disappearing which is bad news.
Because it is very good that we can talk, the President of the Senate of
Kazakhstan and myself, in the same language, the modern Latin which is
English, but at the same time it is also good that he has his language and I have
mine. I even have more than one because I have Catalan and Spanish. I think
it is good that there are common languages and at the same time a respect for
diversity because if we lose diversity, if we think that small is beautiful but
nothing else, then despite small size we’re going to finally lose our identity.
The third thing I wanted to talk about is how we can enhance the international
relationships from the bottom, from the level of cities. I think that sistering cities
can seem perhaps like a game, not something very serious, but I disagree. I
think that the sistering processes are very important. We sistered Barcelona, for
instance, with Shanghai and this was very important, we were commenting
about that, about the Presidents Jang Zemin and Zhu Rongji here to sister
Barcelona and Shanghai. Because that probably opened a number of
opportunities for change that in a way had some influence on the fact that now
Beijing is going to be the seat of the Olympic Games. And if you talk in Beijing
about the Olympic Games, everyone would tell you ‘Barcelona! Barcelona!’ It is
the first thing that comes to mind in this city, which is normal.
So sport, sistering, cultural relationships are as important as political and
economic ones in order to build this big world that we have to build together;
everyone of us starting from his own culture but all together looking to a single
world which is the common world in which we live.
I want to finish by telling you that when I was President of the Generalitat of
Catalonia I had to promote a new law of Catalonia, an Estatut as we call it. The
question was open about where to meet, in order for this new law to be born.
Where should I convene with the leaders of the different parties in order to write
down the new law? We found a place; the place was Miravet. Miravet is a
place in the south of Catalonia where the three religions of the world, of the
Occidental but also parts of the Eastern world, meet together. Because in a
certain moment in the 13th century the three religions of the world, Jewish,
Christian and Muslim were living together and this was and will always be a
point of reference that will help.
Everything we can find in terms of enhancing the value of diversity, not without
knowing the cost, which is a high cost, not to be too candid in terms of saying
‘everything which is plural and diverse is better than everything which is
common and monolithic’ this is not true, diversity has a cost, but everything that
we can do in terms of converting this diversity into something palpable,
something that the human species can assume will be a step forward in terms
of a freer and more united world which is, ultimately, what the United Nations
was born to do.

Thank you.

2

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13725">
                <text>Cloenda del 4t Diàleg Orient-Occident</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13727">
                <text>Casa Àsia (Barcelona) </text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13728">
                <text>La trobada, celebrada a la seu de Casa Àsia, va tractar en aquesta edició sobre la dimensió de la seguretat humana en l’era de la globalització.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13729">
                <text>Anglès</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13754">
                <text>Cultura</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13755">
                <text>Globalització</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13756">
                <text>Relacions internacionals</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13757">
                <text>Orient i Occident</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14565">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39180">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39181">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40547">
                <text>2007-11-22</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13731">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="921" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="344">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/921/0000000899.pdf</src>
        <authentication>d42e66fb5f62a488e51b441360429248</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42028">
                    <text>Conferència a la Facultat d’Econòmiques de la UAB
Pasqual Maragall
27 de novembre de 2007, Facultat d’Econòmiques de la UAB

Degà de la Facultat d’Econòmiques de la UAB:
Bon dia a tots, m’agrada veure aquest saló d’actes tan ple, com ni de lluny
havíem tingut mai, i això és perquè tenim la conferència, tenim la presència
entre nosaltres del Molt Honorable Senyor Pasqual Maragall i Mira, expresident
de la Generalitat de Catalunya, com tots sabeu. La Facultat se sent molt
honorada de tenir-lo amb nosaltres. És una gran satisfacció i a la vegada és un
retrobament, perquè molts de vosaltres probablement no ho coneixeu, però el
senyor Pasqual Maragall va ser professor d'aquesta Facultat. L'any 1976 ell era
professor d'Economia Urbana i ha contribuït a la formació també d’algunes
generacions d'economistes abans de la seva etapa política.
Ahir vaig rebre el paper de protocol i vaig veure que em tocava presentar-lo, i
vaig dir: “Però jo no puc presentar el senyor Maragall, perquè això està molt
més enllà del que puc fer!”. I llavors ho vaig preguntar a aquest home, que és
un savi, i li vaig demanar consell i em va dir: “Digues poques paraules i només
digues el que més t'agradi, el que més admiris del president Maragall. Jo
llavors vaig començar a pensar què era el millor de la seva gestió i la seva
trajectòria: doncs que si les Olimpíades, que si la gestió a l'Ajuntament de
Barcelona (que és un punt molt exemplar per als economistes), que si les
tasques de l'Estatut, que la revindicació de Catalunya... vaig pensar moltes
coses. Però finalment em vaig quedar amb una, que és el que podríem dir-ne la
seva música, aquest true music of sweet sounds, que deia Shakespeare. La
seva actitud humana, l'amor, la sinceritat que ha posat en fer les seves coses.
En totes les seves actituds he tingut la sensació que transmetia sinceritat i
amor envers l'ésser humà. Llavors tenim entre nosaltres una persona que ha
fet, fa, encara, política, però aquesta manera de fer política té una
característica que és l'amor per la gent, la sinceritat, la qual cosa el fa una
persona extraordinàriament humana, i aquesta qualitat que trobo
extraordinàriament interessant, és la que a mi, no d'avui sinó de sempre, m'ha
captivat més. Però ahir, quan vaig reflexionar sobre com l'havia de presentar,
aquesta reflexió em va permetre tornar a adonar-me'n. Perquè ja sabeu que
l'humor, també l’humor quan està fet amb amor, treu el trets essencials de les
persones. I això fa que, com tots haureu pogut veure i comprovar tot sovint, el
senyor Pasqual Maragall és una de les persones més humanes de tots el
països, de Catalunya indubtablement, i també de Polònia. [riures]

Pasqual Maragall:
Senyor Rector, Senyor Degà, senyors professors, alumnes i companys i molts
amics que veig aquí de llarga data, com diuen els francesos, de fa molt temps.
Mireu, jo ara tinc alguns problemes de memòria, com sabeu i és notori, que
curiosament inverteixen l'ordre dels factors, perquè tens més memòria remota

1

�que memòria recent. De manera que en aquest moment estic en un present
intensíssim, perquè he tornat allà on havia estat fa molts anys i curiosament
aquesta sensació és una sensació que fereix d'alguna forma, una mica com en
carn viva, i al mateix temps reconforta perquè és la que tens més present. Jo
no me'n recordo del que haig de fer d'aquí a mitja hora, però en canvi me'n
recordo bé del que vaig fer fa molts anys. De manera que en aquest moment
estic en una situació de confort de tornar a ser aquí i no només per cortesia,
sinó a més per malaltia, perquè les coses són així.
Una de les coses que em queda, curiosament, és la memòria poètica o
musical, o sigui, hi ha coses que no me'n recordo però en canvi de la música us
podria cantar les Variacions Goldberg –quasi cantar, estic exagerant- o us
podria recitar Shakespeare, efectivament, ara que has començat tu:
Whether 'tis nobler in the mind to suffer,
The slings and arrows of outrageous fortune,
Or to take arms against against a sea of troubles...
Bé, vosaltres l’anglès el domineu no? [riures]
O encara:
When forty winters shall besiege thy brow,
And dig deep trenches in thy beauty’s field
How much more praise deserv’d thy beauty’s use,
If thou couldst answer “This fair child of mine
(referit al seu nét o al seu fill)
Shall sum up my count and make my old excuse”
És a dir, l'edat del nen, o del nét o del fill és el que excusa la teva vellesa. Això
ho va traduir Joan Triadú meravellosament. Us recomano, si podeu, que llegiu
les traduccions dels poemes, dels sonets de Shakespeare de Joan Triadú.
Bé, jo no havia vingut per això, en tot cas [riures], havia vingut a parlar
d'Economia i ara en parlarem. Com us podeu imaginar jo treballo sobre idees
sempre comprades. Treballo sempre amb idees que em faig preparar per
d’altres que en saben més que jo i en aquest cas haig de citar l'autor de bona
part de les idees que ara exposaré. És en Germà Bel, amb el qual he treballat
moltes vegades i penso seguir treballant, és un dels cocos més importants, una
de les intel·ligències més despertes d'aquest país d'aquest país.
L'economia europea ha recuperat una certa vitalitat en els darrers anys,
sobretot si la comparem amb l'economia dels Estats Units, que ara té alguns
problemes derivats del trencament de la bombolla immobiliària i més en
general, de la intensitat dels seus dèficits, tant el dèficit fiscal com el dèficit
exterior. L'Estat gasta més del que rep i el país compra més del que ven en el
cas d'Estats Units. Tot això ha canviat molt, quan jo era estudiant i estava als
Estats Units precisament, era més aviat al revés. La moneda de reserva era el
dòlar i me'n recordo que quan el general De Gaulle va decidir posar els seus
estalvis en or, va provocar una mena de trasbals immens i la crítica de tot el
món civilitzat (menys França i Rússia, probablement). Tenia la dèria de fer un

2

�eix alternatiu a l'eix occidental resultant de la Postguerra i la Segona Guerra
Mundial.
Bé, les condicions doncs de l'economia pressionen el dòlar a la baixa,
s'intensifica la seva debilitat i això provoca situacions diverses i efectes
diversos en l'economia europea: les economies més eficients, més productives,
com ara l'alemanya, estan segurament més ben preparades per resistir la
pressió del dòlar (del dòlar baix), i d’altres que poden tenir més problemes de
productivitat real, com seria el cas de l'economia francesa, estan sotmeses a
una pressió mes gran. El pobre Sarkozy ja ho està sentint. [riures]
L'economia espanyola i la catalana, es troben, jo crec, més a prop d'aquesta
darrera situació perquè la nostra productivitat no ha millorat prou en els darrers
anys. Encara, en bona mesura, vivim de dues coses que ens han fet la vida
fàcil i ens han posat dins dels països de major creixement d'Europa, que són
els salaris baixos per a la immigració (perquè vivim molt a prop de l'Àfrica,
probablement) i el turisme. En la mesura que aquestes dues coses o flaquegin
o no siguin tan operatives probablement ens haurem d'espavilar més, cosa que
no necessàriament és dolent. És a dir, ens haurem d'espavilar més, vull dir, que
si volem seguir creixent amb la taxa de creixement que teníem ho haurem de
fer sobre la base de més gran productivitat, de més enginy, de més innovació i
d'universitats que tinguin més pes en el conjunt de l'economia i la vida social. Si
seguíssim vivint del turisme i dels salaris baixos jo crec que no estaríem
avançant des d'un punt de vista qualitatiu.
En general la situació econòmica es pot tornar incòmode no solament per a
nosaltres, sinó per a tota la Unió Europea. Grans empreses de molta rellevança
que competeixen en el mercat internacional amb empreses d'Estats Units
afronten en aquests moments algunes situacions complicades. És el cas per
exemple d’Airbus. Hi ha dos grans companyies al món d'aviació, una és EADS,
l'europea, Airbus, i l'altra és Boeing. Jo he estat als Estats Units visitant les
fàbriques de Boeing i és una cosa impressionant, però si aneu a Toulouse,
també, ho és. Toulouse, i concretament l'Airbus, EADS, com es diu, és
l'empresa més important que tenim -anava a dir a Catalunya- [riures] no, que
tenim a l’Euroregió, diguem-ho així -que en vull parlar, d'això de l'Euroregió
perquè és la nostra regió, és la nostra part del món, diguéssim, la nostra regió
europea, per dir-ho d'alguna manera-. És a dir, l'empresa més gran que tenim,
que tenim, amb aquest plural majestàtic, és Airbus. La tenim per pura
casualitat. La tenim perquè quan va esclatar la Guerra Mundial, els alemanys
apretaven i els francesos, que havien de fer la fàbrica d'aviació van dir: "Bé,
fem-la el més lluny d'Alemanya possible". Quina és la ciutat que està més lluny
d'Alemanya i és suficientment gran i té universitat? Toulouse. Aquí tenim la
causa per la qual estem molt a prop d'una de les dues grans empreses més
importants del món en un dels sectors més importants de l'economia, com és
l'aviació. Crec que aquest tipus de coses s'han de tenir en compte a l'hora de
programar el que és la política econòmica d'un país.
La situació actual dels mercats mundials ha fet més urgent segurament,
espavilar-se en matèria de productivitat, això no és cap novetat. Més
productivitat és, amb tota evidència, una condició necessària per suportar millor

3

�els efectes d'un euro fort, aprofitar els seus avantatges, com per exemple,
limitar l'efecte a Europa del creixement del preu del petroli en dòlars i reduir els
seus inconvenients o les seves pegues.

Les polítiques dirigides a millorar les condicions del capital humà –la formació-,
el capital tecnològic i el capital físic -infraestructures, el clàssic tema de les
infraestructures- són elements bàsics per aconseguir millores de productivitat
en qualsevol economia europea. Entre aquestes polítiques, la relativa a les
polítiques tradicionals, sobretot les de transport, té una importància cabdal en
l'ordenació del territori i ja sabeu, és la cançó de cada dia, quasi quasi la cançó
de l'enfadós. És el que sentim cada dia, sobre el que cada dia parlem i
“suquem pa”. La millora de les infraestructures i per tant la millora de la
connectivitat exterior permetrà -permetria, si es produeix- millorar la posició de
les àrees metropolitanes, creadores de la innovació i alhora primeres
receptores de les innovacions originades en altres àrees urbanes similars. La
dotació d'infraestructures i de serveis de transport de curt radi han de permetre
difondre a tot el territori de l'àrea d'influència, l'àrea metropolitana, la innovació i
el progrés tecnològic. Aquest país és un país tan castís que una de les coses
que no té és àrea metropolitana, quan va ser una de les primeres d’Europa.
Quan l'any -em sembla que va ser el 1995 o així- el Tony Blair va guanyar les
eleccions -que jo vaig participar en la seva campanya, recordo- a Londres, el
primer que va fer va ser reinstaurar el que la Thatcher havia suprimit. Mrs.
Thatcher havia suprimit el Greater London Council perquè el senyor Ken
Livingstone, que era el president del GLC a l'altra banda del riu, des de l'altra
banda del riu li posava uns lletrerots immensos demanant: "We want more
schools!". Llavors la senyora Thatcher es va empipar i un bon dia, a l'anglesa,
va firmar un decret que deia: "I hereby abolish the Greater London Council".
Aleshores aquí, no som tan directes. Vam fer tot un procés que en deien les
LLOT, les Lleis d'Ordenació Territorial, però tot plegat era per suprimir l'àrea
metropolitana de Barcelona, i la van suprimir. L'any 1987, 86-87, van suprimir la
corporació metropolitana, l'àrea metropolitana de Barcelona, perquè Maragall
tenia massa poder com a alcalde, [riures] i què s'havia pensat. Van suprimir
l’àrea metropolitana.
Després, quan el Tony Blair va guanyar, va reinstaurar el Greater London
Council.
Per cert, on és l'àrea metropolitana de Barcelona? Doncs no hi és, no existeix,
la van dividir en tres: una de serveis, una d'infraestructures, una de no sé
què...Bé, hi són eh? [riures]. Deuen estar per algun lloc però no hi ha l'àrea
metropolitana, per tant no hi ha un subjecte, no diguem polític -tampoc és tan
polític com això- sinó tècnic, econòmic, estratègic, o sigui, que permeti que
aquesta conurbació que en diuen ara -conurbació, per no dir àrea
metropolitana, és lletgíssim, conurbació...- que no permet que aquesta àrea
metropolitana sigui competitiva amb les àrees metropolitanes europees, i d'això
en patim. Jo crec que per Catalunya, per exemple, quasi tan important com
l'Estatut, és l'àrea metropolitana, a veure si m'explico, i l’ordenació del territori
en el seu conjunt i l'estructuració dels eixos.

4

�Catalunya és un territori que no té res a veure amb Castella i d'això en pateix,
no ja ho dic ara, cultural o políticament, sinó des d'un punt de vista físic. "Ancha
es Castilla". Plana. Catalunya és una cosa rebregada, que per anar des de
segons quins punts del Pirineu a l'altra punta del Pirineu, t'hi pots passar dies.
Has de fer aquelles carreteretes que no hi ha manera que passin els túnels
corresponents. Segurament perquè l'arquitectura pensada des de l'Estat,
d'alguna forma, es correspon a un altre tipus d'orografia i segurament que els
costos per quilòmetre són més alts, per dir-ho d'alguna forma, i que per tant, si
divideixes matemàticament: "¿A estos cuántos millones les tocan?" "¿Cuántos
millones son de habitantes?" "Tanto", doncs no, no ens en sortim per tenir unes
carreteres que et permetin anar des de la Seu d'Urgell fins una mica més enllà
tranquil·lament, per començar fins a Andorra. I no hi ha manera que el trenet
francès que arriba fins a la frontera, fins a Bourg-Madame, travessi i se'n vagi
fins a la Seu. No hi ha manera. Coses que no entens, o sigui, diuen que
existeix no, la Unió Europea? Doncs no, les fronteres encara ho són i de
vegades sobretot amb allò que es refereix justament a les infraestructures i a
les comunicacions.
Jo me'n recordo que una vegada anava cap a Puigcerdà amb el tren i al costat
hi havia la carretera, i deia, "Com és que van un al costat de l'altre?" "Porque
es batible". És a dir, que l'exèrcit havia decidit que no hi podia haver un mitjà de
comunicació sense que... "Porque claro, se pueden insultar, los franceses".
Llavors, per raons militars, hi ha trossos de les carreteres aquestes d'allà a
Toses o allà on sigui que van paral·leles a la via del tren, per raons militars, per
raons de defensa. Bé, tot això...estem a la Unió Europea, no? Se suposa que
no hi ha fronteres. Bé, doncs, encara tenim l'estructura, a vegades, física, de
carreteres i de comunicacions que es correspon a un país en guerra amb el seu
veí. O sigui, la idea d'Europa està molt bé, la bandera també, l'himne també,
perquè és el mateix, i tots el cantem i és la Novena de Beethoven, però a la
pràctica encara estem vivint físicament amb infraestructures i estructures que
es corresponen a una Europa vella. Jo crec que és convenient que ens anem
adaptant.

Crec també que amb transports i amb sistemes portuaris i aeroportuaris
hauríem de fer un pensament. A Barcelona...és clar, a Madrid no en tenen, de
port. Però aquí sí, perquè tenim mar [riures]. Ho dic perquè... "¿Aeropuerto y
puerto se tienen que conectar?" El aeropuerto y el puerto són dos corporacions
distintes, són dos professions. Per què? Perquè tots els sistemes han acabat
essent operats per corporacions professionals més que no pas temàtiques, per
dir-ho d'alguna manera. Si vosaltres pregunteu: "Qui porta els aeroports?
Aena". "Què vol dir? Aeropuertos Nacionales...tal”. Però qui governa Aena, qui
governava Aena? Doncs l'Associació de pilots d'avions...no, d'enginyers
aeronàutics. Per què? Perquè era aquell segment social, corporació,
efectivament, que tenia el monopoli del saber sobre aquesta qüestió. De
manera que aleshores tota la dinàmica, tota la qüestió que és decisiva, la
competitivitat en matèria de connexions aeroportuàries, passava a dependre
d'una corporació que té uns interessos professionals molt respectables però
que probablement no tenen massa a veure amb els interessos del país com a

5

�tal i del territori com a tal. És curiós perquè a més, els enginyers aeronàutics no
ho sé, però els pilots viuen tots a prop de l'aeroport del Prat i podrien estar
interessats en què allò tingués un creixement important.
Aquí ens hi juguem moltíssim. Ara a l'aeroport -jo me'n recordo que quan es va
començar a discutir precisament d'això, de l'aeroport, -jo era alcalde encaravan dir: "Bé, a l’aeroport de Madrid hi destinarem mig bilió de pessetes i a
l'aeroport de Barcelona, un quart de bilió", perquè aquesta és la idea que a
Madrid es feien de quina era la importància de Madrid i Barcelona. "Uno por
dos, Madrid es dos y Barcelona es uno". I bé, al final va resultar que en
comptes d'aquesta xifra l'aeroport de Madrid se n'anava no a mig, sinó a un
bilió, i el de Barcelona, mig bilió. L'altre dia el Ricard Bofill m'explicava que el de
Barcelona costarà vuit-cents mil milions. Vuit-cents mil milions, ara no, però en
el moment en què es va començar a discutir tot això, era l'1% de la renda
nacional espanyola. O sigui, un bilió era un 1% de la renda nacional espanyola,
de manera que estem parlant de xifres enormement importants. Dir-vos doncs
que, no és només políticament, sinó econòmicament i des de tots els punts de
vista enormement significatiu el que passi amb la teoria d’infraestructures. Jo
per acabar voldria afegir que el territori funciona, com deia el poeta, quan la
gent és desvetllada i feliç. Efectivament: si tenim bones universitats, que déu
n'hi do, doncs ens en sortirem, si tenim bones pràctiques, com diuen els
americans, també.
En aquest moment jo estic en una fundació que es diu Catalunya-Europa que
es dedica a analitzar bones pràctiques -bones pràctiques vol dir com es fan bé
les coses, com es fan a d'altres llocs- i una de les coses que farem serà
analitzar, justament, els rànquings d'universitats i què ens està passant. Qui els
fa, com es fan i perquè estem on estem i com podríem millorar. Més insistint
amb la primera part que amb la segona -perquè la segona és més cosa vostraperò nosaltres almenys el que sí podem fer és analitzar allà on som. Igual que
dic les universitats podria dir la puntualitat dels trens. Es podria analitzar quin
és el retard que hi ha a Anglaterra, o a França o a Alemanya o a distintes
ciutats europees i quin és en aquesta àrea metropolitana, perquè més enllà de
la tradicional cançoneta sobre “qué mal que nos tratan” i aquest tipus de coses,
es puguin posar números a les cançons amb aquestes queixes.
I això és tot. Dir-vos que estic absolutament satisfet i feliç d'estar amb vosaltres.
Gràcies.
[Aplaudiments]
Degà:
El president estaria disposat a contestar alguna pregunta si algun dels
assistents vol formular-la.
Pasqual Maragall:
I si no, no. [riures]

6

�Pregunta d’un assistent:
Ens podries parlar de Bolonya?
Pasqual Maragall:
No [riures]. No, perquè no en sé. Jo l'únic que puc és adreçar-te a en Bricall,
que era el meu professor, sabeu? Jo era ajudant d’en Bricall. Bé, i en Bricall ha
estat molt ficat en tot aquest procés pel seu paper en la presidència de
l’Associació Europea de Rectors, em penso que era. Un dia d'aquests l'haig de
veure perquè hem d'anar a veure la Fundació Tarradellas junts i li preguntaré a
veure com està. La veritat és que he vist que hi ha alguna pintada a les parets
sobre aquest tema, em podries especificar una mica més què és el que et
preocupa de Bolonya?
Assistent:
Bé, en general tot. [riures]
Pasqual Maragall:
Tot! Saps què passa, que tot i res és el mateix! No, digues alguna cosa.
Assistent:
No sé... les empreses.
Pasqual Maragall:
Què de les empreses?
Assistent:
La privatització de l'ensenyament. O sigui, la relació del títol... és que són molts
dubtes els que jo tinc... des dels professors titulars, què els faran, la precarietat,
totes aquestes coses.
Pasqual Maragall:
Home, jo crec que la competència és bona. Jo sóc socialista de mena, i de
petit. Encara que ara, amb l'edat...tot es va matisant [riures]. Però jo crec molt
que el mercat és una prova que fins i tot els socialistes és una assignatura que
han d'aprovar. Es pot estar més enllà del mercat, però no per sota, vull dir, que
si no ets competitiu, si no hi ha... Jo crec que és molt bo que hi hagi
competència i no només en els rànquings i això, sinó en la qualitat, i en la
capacitat de... Crec molt en això, en la capacitat de competir. Abans n'estàvem
parlant, aquesta imatge sempre del "gordito de la clase", que deia jo -una altra
cosa és que les proves d'educació física haguessin de ser les que eren,
segurament havien de ser unes altres- però comentàvem abans, que sempre,

7

�"els gorditos de la clase" deien: "Que no corra nadie mucho, ¿eh?" Tots havíem
d'anar al mateix pas per no suspendre, diguem... Home, si la solució per no
suspendre és que tothom sigui gordito, per dir-ho així, amb tot el respecte perquè jo ho vaig sent cada vegada més- [riures] doncs malament. Jo crec que
la competència és bona. I en aquest sentit la competència entre universitats
també, penso que no és en absolut dolent que això sigui així, encara que els
recursos siguin públics.
Assistent:
Bon dia. Després d’escoltar el que ens ha dit sobre Europa, m'agradaria
preguntar-li si creu que Europa avui dia està en camí cap a una Federació, i
quant temps podríem trigar més o menys, i sobre tot el tema de la Constitució
europea, per què creu que està actualment tan tancat?
Pasqual Maragall:
Bé, jo crec que la Unió Europea, és la única, com ho diria...Jo crec que passa
igual que amb l'economia a les empreses i el tamany de les empreses, que si
no tens un cert tamany no tens economies d'escala i si no tens economies
d'escala els costos són més alts, Tu sempre pots tenir com diuen, el nínxol, i fer
una especialitat amb algun producte específic, i fer-ho molt bé, o anar tirant.
Però normalment les economies d'escala dominen molt, és a dir, els costos són
més baixos per unitat de producte, i als països passa igual -als països del món,
vull dir-. Què està passant al món? Que les grans no empreses en aquest cas,
sinó unions, són les que marquen el ritme, i ara tenim la Unió Americana -que
ja és antiga-, la Unió Europea,
MercoSur -que es diu Mercosur però
acabarà menjant-se fins a Veneçuela, probablement- tenim l’Índia, la Xina i el
Japó, que són països, tots ells, que tenen els habitants que vostès ja saben i
que cada dia ens desborden perquè canvien la xifra cap amunt. És a dir, que
les nacions acabaran sent el que abans eren les regions, per exemple, per
entendre'ns, i les unions el que abans eren les nacions. I que el món el
portaran... doncs això, al final s'asseuran set persones i ja estarà bé, que
puguin asseure's set persones que representin el món. Abans era el “Consejo
de Seguridad” de les Nacions Unides, que eren les grans potències occidentals
amb alguns representants escadussers que s'anaven turnant dels països
“desgraciats”, diguéssim. Doncs ara no, ara el que hi haurà serà l'Índia, hi
haurà la Xina, hi haurà els Estats Units, hi haurà Mercosur, hi haurà la Unió
Europea, hi haurà Austràlia, m'imagino, -està una mica més lluny però- i el
Japó, i això és el que hi haurà.
En aquest sentit jo crec que és bo que la Unió Europea vagi tenint tot el que
abans tenien les nacions. Una nació era una bandera, un himne, un exèrcit i
una moneda i de fet, ja tenim bandera, ja tenim himne, que és la Novena de
Beethoven -ja ho he dit, amb lletra traduïda per Joan Maragall de Schiller- i
tenim en fi, tot el que cal. Sempre podem dir que la nostra gran nació és
Europa, cosa que a més, com a catalans, com a bascos, com a gallecs, com a
escocesos, com a flamencs o valons segurament ens interessa perquè la
diferència entre Estats Units i Europa , la Unió Americana i la Unió Europea, és
que a la Unió Europea hi ha més nacions que estats, per entendre'ns, i en

8

�canvi a Estats Units hi ha una nació i trenta, o quaranta, o setanta estats. Ara,
aquí resulta ser que hi ha estats que tenen diverses nacions. I per tant la cosa
és una mica més complicada, hi ha gent que no ho entén, a Madrid no ho
entenen, [riures] en fi...no ho entenen perquè és clar, és allò de jo no tinc vicis
però jugar no m’agrada, no sé què [...] i les dones no tenen vicis [...] i dones ja
ho són. Perdoneu les dones, perquè això és d'un masclisme espantós aquest
acudit, però els madrilenys ja és això, espanyols ja ho són, hi ha aquesta
convicció que Espanya i el centre d'Espanya és el mateix. Doncs no, Espanya,
com la Gran Bretanya i com Bèlgica, són estats en què no és el mateix l'Estat
que una nació, sinó que un estat té diverses nacions. Aquesta és la singularitat
europea. S'ha de fer valdre i jo crec que es podrà fer. No és senzill però no és
impossible.
Assistent:
Abans vostè ha fet una referència a la formació. Abans parlava de Bolonya,
aquí a la universitat. Bé, jo ahir, ja vaig pensar que questa pregunta hauria de
fer-la, que és: com s’ha de fer per millorar l’ensenyament secundari a
Catalunya, que és un dels ensenyaments amb més fracàs escolar a Europa?
Jo pregunto: quina idea se li acut?
Pasqual Maragall:
Bé, li preguntaré al meu germà. [Riures]. Home, és clar que sí. Jo crec que el
que ha dit l'Ernest Maragall és veritat. Ell el que diu és que s'ha de
dessindicalitzar una mica l'ensenyament. És molt valent, dient això, perquè se
les haurà de veure...se'l menjaran. No, no se'l menjaran -perquè el conec i no
se'l menjaran- [riures] però jo crec que alguna cosa en el sentit de la
competitivitat s'ha de fer, en el sentit que els directors es vegin amb condicions
de triar, de seleccionar i de ser competitius d'alguna forma. Perquè és clar, si
no, és el que dèiem abans, és abolir la competència sobre la base de rebaixar.
Sobre la base no, però amb el resultat de rebaixar el nivell. I jo crec que és bo
que els directors puguin dir, mira, noi, escolta, no ho estàs fent bé. En fitxarem
un altre o una altra. Crec que això ha de ser així. Penso que això millorarà les
coses.
Assistent:
No, només una cosa. Aquí, que està tot ple d'estudiants avui, que comencen la
carrera d’Econòmiques -la majoria, suposo- què els diries tu, dels estudis que
els hi vénen?
Pasqual Maragall:
D'Economia? Ah, no, jo sóc un clàssic. Abans ho estàvem comentant, jo sóc
del Keynes. Què els diria? Home jo sóc un antic, d'economia matemàtica, això
en Barberà i companyia, [riures] però jo crec que és interessant que feu una
mica d'antropologia i una mica de sociologia. El primer que heu de llegir és
Trade and Market in the Early Empires, aquell llibre sobre les civilitzacions, etc.
i el segon seria Keynes, també. Per exemple, no hi ha el Treaties on money,
que també, però totes les peces, tots els articles que té són fàcils de llegir,

9

�sobre el tractat de pau, sobre les conseqüències econòmiques de la
guerra...Tot això d'aquí jo crec que us ensenya més no del que és més difícil en
economia, probablement, que és l’estructura lògica i formal, però sí de
l'escenari en el qual l'economia es produeix i què és el que està en joc. A mi, jo
ja us ho dic, ho comentàvem abans, l'economia matemàtica em va interessar
menys -encara que és probablement més important des d'alguns punts de
vista, des d'un punt de vista formal, de lògica formal- que l'economia aquesta
més historicista i més de l'escola del Grup de Bloomsbury, del grup anglès
aquest que va ser, el que representa millor per mi...La cultura dominant al món,
avui, és una cultura que deriva del fet que Anglaterra va guanyar Espanya, no
al futbol, sinó a l'Armada invencible. Ara estan fent pel·lícules d'Isabel I, aneules a veure perquè aquí és el canvi del paradigma del món. La cultura
hispànica, espanyola, versallesca, basada en la noblesa, etc. tot el que tenia de
bo i era respectable, diguéssim, cedeix davant de la cultura utilitarista que és la
cultura anglesa. Els anglesos eren uns brutos, per dir-ho d'alguna forma -i ho
dic jo que vinc d'ascendència anglesa, la meva àvia ho era- però l'anglès,
comparat amb l'espanyol, en fi, era un ésser bastant primari, per dir-ho d’alguna
manera.
"Le dice el inglés al español: se es conquistador cuando no se puede ser
pirata". El cost-benefici de la pirateria, demostra el Keynes, és infinitament
superior, ja ho he dit abans, no? Econòmicament. De manera que si em
pregunteu quina és la línia d'aprenentatge de l'economia, per mi és una línia
una mica historicista i basada en el que ha passat a Europa i al món els últims
cent anys, des de 1870. L'economia neix el 1870. L'economia que entenem
com a marginalisme, etc. tal com l'hem estudiada, quan a Irlanda hi havia tanta
gent que ja no hi cabien i van començar a conrear les calbes, els turonets ja
pelats per dalt, la pedra, pràcticament. Bé, perquè la població, gràcies a les
vacunes que havien aparegut a finals del segle XIX havia augmentat tant que
no s'hi cabia, a Irlanda no s'hi cabia, i tots els Fitzgerald-Kennedy, tots aquests
són irlandesos que se'n va Estats Units perquè no hi cabien. No s'hi cabia. Bé,
ja heu vist aquelles pel·lícules del Charlot, L'emigrant, sobre els europeus que
se'n van cap a Amèrica perquè a Europa no s'hi cap. I jo crec que aquest és el
moment en què canvia el món.
Quan jo arribo a Estats Units i me'n vaig a Wyoming i pregunto quant val la
terra, em contesten una cosa fantàstica, perquè estava fent la tesi doctoral
sobre els preus del sòl i em diuen: “Depèn” “Què vol dir, de que depèn? De la
distància al centre? “No, no, quanta en vol? [Riures] Si en compra molta li
farem un preu”. Si és al revés que aquí, els europeus havíem marxat cap a
Amèrica perquè no s'hi cabia, però allà el que passava és que els hi sobrava,
per tant ni la distància ni bromes, “si vostè me'n compra molta li farem un bon
preu”. Doncs jo crec que aquesta és la gran diferència, d’alguna forma, entre
Europa i Amèrica, i s’ha de tenir en compte.

Degà:
Moltes gràcies president i moltes gràcies a tots per assistir a aquest acte.

10

�[Aplaudiments]

11

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13732">
                <text>Europa, economia i territori</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13734">
                <text>Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UAB</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13735">
                <text>Pasqual Maragall, acompanyat del rector de la UAB, Lluís Ferrer i del degà de la Facultat de C. Econòmiques, Joan Montllor, ha pronunciat la conferència “Europa, economia i territori”. </text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13736">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13750">
                <text>Europa</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13751">
                <text>Economia</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13752">
                <text>Territoris</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13753">
                <text>Universitat</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13875">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13876">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14566">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40548">
                <text>2007-11-27</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13738">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="922" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="345">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/922/0000000897.pdf</src>
        <authentication>c67ffb430bce4f62129b6a437775d8e3</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42029">
                    <text>Mensaje del C. Ex Alcalde de Barcelona y Ex Presidente de la Generalitat
de Catalunya, Sr. Pasqual Maragall; durante la Ceremonia Protocolaria de
Clausura del Fórum Universal...
08/12/2007
...de las Culturas Monterrey 2007; Cintermex; Parque Fundidora; Monterrey, N.L.

Muy buenas noches.
Maestro Sergio Vela, Presidente del Consejo Nacional para la Cultura y las Artes.
Señor Gobernador del Estado de Nuevo León.
Representante de la UNESCO, Francoise Riviere.
Alcalde de Monterrey, Adalberto Madero.
Miembros de la Fundación Fórum Monterrey 2007.
Alcalde de Valparaíso.
Autoridades, representantes selectos.
Ciudadanos de Monterrey, ciudadanos de Nuevo León, de México y del mundo.
Barcelona inició el Fórum Universal de las Culturas con la intuición de que los temas
relacionados con la cultura, con las culturas, más propiamente, y con la sostenabilidad y la paz
serían los grandes temas del Siglo XXI.
Engendró una inactiva que desbordaba ambición y esperanza, con la intuición también de que
era el momento de dar la voz a intelectuales y artistas, y al tercer sector en general para
afirmar estos objetivos.
Para Barcelona era una necesidad inventar algo nuevo, después de que los juegos olímpicos,
el éxito de los juegos olímpicos nos pusieran listón muy alto.
Y yo les vaticino desde ahora que el Fórum llegado el momento será también un
acontecimiento que muchas ciudades del mundo perseguirán, querrán poder protagonizar y así
lo harán.
Para Barcelona era eso una necesidad, Barcelona estaba convencida de que era el momento
de crear nuevos espacios en los que el conocimiento, la economía y la política dialogasen,
identificasen retos y abordasen estrategias aportando soluciones.
En un mundo en que los problemas globales inciden cada vez más en las realidades locales,
las ciudades deben convertirse, creo, en laboratorios de lo que se llaman las buenas prácticas,
en el cultivo de nuevas iniciativas donde abordar y definir de alguna manera nueva el hacerse
de la política, y estoy convencido de que eso acabará siendo, en un mundo cada vez más
culto lo que va a pesar con más fuera, y que las cosas realmente funcionen a costa de
soportarles, y con equidad, y añadiría con proximidad, que debe ser sin ninguna duda el
principio orientador de la ubicación de las competencias en general, salvando excepciones, que
las hay.
Barcelona, donde confluye el norte del sur, y el sur del norte, fue un espacio idóneo,
seguramente para engendrar el Fórum, pues bien, Monterrey y Nuevo León han ofrecido el

1

�espacio inmejorable para consolidarlo, el Fórum ha saltado al otro lado del océano para
encontrar un escenario más real y autentico, quizás con tensiones y combates, seguro que
valiente, y sin duda alguna creativo.
Un evento pues para los ciudadanos y para las ciudades; como se ha visto, con más de 3
millones, con más de 4 millones, hemos sabido ya, de visitas en los 80 días del Fórum.
En Barcelona 2004 se inició un proceso que ya es imparable, el Fórum de las Culturas ha
crecido con esta segunda edición de Monterrey; los ciudadanos y ciudadanas, intelectuales,
activistas, organizaciones internacionales, asociaciones de todo tipo se han reunido en este
Fórum Monterrey 2007 saben que todos tenemos algo que decir y queremos tener voz en el
futuro, que queremos ser parte activa de este mundo, y no simples receptores o consumidores,
queremos comprometernos con la diversidad cultural, con el desarrollo sostenible y con las
condiciones para la paz.
El Fórum es pues un esfuerzo colectivo, a veces lento, a veces incluso a ciegas y con dudas e
incertidumbres, pero dando presencia y continuidad a proyectos ya en marcha, e iniciando
nuevas andaduras.
Cada ciudad tiene su especificidad, es la ciudad que lo vive y es aquella que lo construye,
quizás ha llegado el momento pues de exigirnos dar un paso más, proponernos convertir las
propuestas en agenda política de los organismos internacionales y de que las sucesivas
generaciones del Fórum sean un escalón en la adquisición de compromisos y en la suma de
voluntades.
Las ciudades que han acogido, y acogerán en el futuro al Fórum tienen un compromiso con sus
ideas y deben convertirse en garantes del patrimonio que ello conlleva.
El Fórum de Monterrey se acaba y se inicia un nuevo Fórum, pero donde el Fórum existió ahí
queda, con sus pasiones, sus reflexiones, sus espacios públicos, y sus aprendizajes.
Quiero felicitar a Monterrey, a Nuevo León y a México, y a todos sus ciudadanos y ciudadanas,
con el Fórum, con su Fórum han cambiado su entorno, su autoestima, su compromiso con el
futuro; con su Fórum han consolidado definitivamente la participación activa y sin fronteras de
las ciudades en la construcción de nuestra convivencia global, la ciudadanía sabe que el deseo
de cambio, las esperanzas y los sueños siguen siendo motores de creatividad, de utopía y de
futuro.
Barcelona 2004, Monterrey 2007 y la Fundación Fórum han decidido, como hemos sabido, por
unanimidad, que en el 2010 la sede del tercer Fórum Universal de las Culturas sea Valparaíso,
Chile, y por eso quiero acabar diciendo felicidades y gracias Monterrey y México por tu
magnífico Fórum, y buena suerte y bienvenida Valparaíso.
(Concluye)

2

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="1">
      <name>Text</name>
      <description>A resource consisting primarily of words for reading. Examples include books, letters, dissertations, poems, newspapers, articles, archives of mailing lists. Note that facsimiles or images of texts are still of the genre Text.</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13739">
                <text>Clausura del Fòrum Universal de les Cultures Monterrey 2007</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13741">
                <text>Monterrey (Mèxic)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13742">
                <text>Discurs de clausura del Fòrum Universal de les Cultures Monterrey 2007 i relleu a la ciutat xilena de Valparaíso (en castellà).</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13743">
                <text>Castellà</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13747">
                <text>Monterrey</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13748">
                <text>Fòrum de les Cultures</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="13749">
                <text>Cultura</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="21777">
                <text>Barcelona</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14567">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39178">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="39179">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40549">
                <text>2007-12-08</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13745">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
  <item itemId="923" public="1" featured="0">
    <fileContainer>
      <file fileId="346">
        <src>https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/923/0000000915.pdf</src>
        <authentication>785873fe1c3211e66ed08dd9526b7138</authentication>
        <elementSetContainer>
          <elementSet elementSetId="5">
            <name>PDF Text</name>
            <description/>
            <elementContainer>
              <element elementId="118">
                <name>Text</name>
                <description/>
                <elementTextContainer>
                  <elementText elementTextId="42030">
                    <text>Presentació del documental, “Bucarest. La
memòria perduda” d’Albert Solé, sobre Jordi
Solé Tura
Dilluns, 14 de gener de 2008

Pasqual Maragall i Mira:
[Salutacions]
A finals de novembre de l’any 99 vam presentar,
molt a prop d’aquí, al FAD, el primer volum de les
memòries de Jordi Solé Tura.
A part d’ell, hi vam parlar Miguel Núñez i jo mateix.
En Jordi era, com en Miguel, com el meu sogre
Cristóbal Garrigosa, com Gregorio López Raimundo,
com Santiago Carrillo, del PSUC-PCE. El partit que
ens va fer la feina fins a la mort de Franco, no ens
enganyem (60-70%). M’agradaria ajudar-los a fer
l’evolució que han fet els comunistes italians cap al
partit demòcrata, el partit d’Obama i Hillary Clinton.
[Reventós, Guti i Cañellas a la Plaça d’Europa! Avui
m’han dit que sí ...]
En Solé va dir, aquell dia, que el que durant molts
anys havia guiat tot el que ell feia era que les
esquerres guanyessin a Catalunya.

1

�Feia només quinze dies que les esquerres havien
guanyat les dretes, en nombre de sufragis, a les
eleccions al Parlament de Catalunya. Per primera
vegada en aquesta etapa democràtica. Van guanyar
però no van governar.
Vam haver d’esperar quatre anys per arribar a la
Generalitat. Aquell dia li vaig dir, segons diuen les
cròniques -Citació textual de les meves paraules:
“Això dura una mica més del que pensàvem; però
ens estem acostant a l’objectiu”.
De Solé Tura sempre m’ha impressionat la seva
coherència, el seu coratge polític i la seva bondat
humana.
En Jordi Solé Tura, diu, a Una història optimista que
s’estima més oblidar allà on hauria pogut recordar
amb amargor. Potser això expliqui algunes coses.
Més enllà de la bioquímica, o més ençà.
En anunciar públicament allò que avui em fa sentir
més a prop de Jordi Solé Tura, vaig dir que dintre
de tot em sentia un privilegiat. Perquè m’ha agafat
més tard i estic en bones mans. Diuen que d’aquí a
pocs anys això es curarà, és a dir que s’impedirà
que progressi si s’agafa la cosa a temps, però Jordi
tu i jo ja no arribem.

2

�Per què deu ser que el que va fer la transició, Adolfo
Suárez; el pare de la Constitució, Solé Tura, i jo,
que vaig fer l’Estatut, ens ha agafat el mateix? Però
és millor oblidar que recordar amb amargura.
En aquesta història que avui coneixem, pare i fill
han anat trenant, un relat per a un i l’altre. I han
confegit una història per a tots nosaltres.
Avui, Albert, ens has donat una lliçó de memòria
històrica. Avui, Jordi, ets una mica més de tots, més
del poble, més de la gent.
Moltes gràcies a tots dos. Venceremos!

3

�</text>
                  </elementText>
                </elementTextContainer>
              </element>
            </elementContainer>
          </elementSet>
        </elementSetContainer>
      </file>
    </fileContainer>
    <collection collectionId="21">
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="1">
          <name>Dublin Core</name>
          <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="50">
              <name>Title</name>
              <description>A name given to the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="60">
                  <text>13. Expresident de la Generalitat de Catalunya</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="40">
              <name>Date</name>
              <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="61">
                  <text>2006 --</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="51">
              <name>Type</name>
              <description>The nature or genre of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="62">
                  <text>Sèrie</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="41">
              <name>Description</name>
              <description>An account of the resource</description>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="13491">
                  <text>Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident.</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </collection>
    <itemType itemTypeId="22">
      <name>No tenen tipus</name>
      <description>Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S</description>
    </itemType>
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13877">
                <text>Presentació del documental “Bucarest. La memòria perduda” d’Albert Solé, sobre Jordi Solé Tura</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="53">
            <name>Abstract</name>
            <description>A summary of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13878">
                <text>Discurs de Pasqual Maragall a la presentació del documental d'Albert Solé, "Bucarest. La memòria perduda", sobre el seu pare Jordi Solé Tura.</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="81">
            <name>Spatial Coverage</name>
            <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13879">
                <text>CCCB (Barcelona)</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="44">
            <name>Language</name>
            <description>A language of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13882">
                <text>Català</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="42">
            <name>Format</name>
            <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13884">
                <text>Textual</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="51">
            <name>Type</name>
            <description>The nature or genre of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13885">
                <text>Discurs</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="39">
            <name>Creator</name>
            <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="14568">
                <text>Maragall, Pasqual, 1941-</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="49">
            <name>Subject</name>
            <description>The topic of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="22809">
                <text>Solé-Tura, Jordi, 1930-2009</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22810">
                <text>Documental</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22811">
                <text>Alzheimer</text>
              </elementText>
              <elementText elementTextId="22812">
                <text>Política</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="40">
            <name>Date</name>
            <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="40550">
                <text>2008-01-14</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
      <elementSet elementSetId="4">
        <name>EAD Archive</name>
        <description>The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="98">
            <name>Level</name>
            <description>The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too).</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="13883">
                <text>Document</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
    <tagContainer>
      <tag tagId="1">
        <name>Discursos i conferències</name>
      </tag>
    </tagContainer>
  </item>
</itemContainer>
