8 50 4972 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1088/19870514d_00209.pdf aa0796db7986188287ce72ef8795846a PDF Text Text Ajuntament de Barcelona Alcaldia Gabinet de Comunicació Plaça S. Jaume, s/n. 08002 Barcelona Telèfon: 301 07 07 Tèlex: 54519 Laye e Conferència de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall, al Col.legi Universitari "Abad Oliva" Barcelona des dE la Casem Cnray? Barcelona, 14 de maig de 1987 �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: SENYORES, SENYORS: EN PRIMER LLOC VULL FELICITAR EL COL.LEGI UNIVERSITARI ABAD OLIVA PER HAVER ORGANITZAT EL CICLE "BARCELONA, UN REPTE AL FUTUR ESPANYOL". COM ALCALDE DE BARCELONA, I COM A BARCELONÍ, VEIG AMB SATISFACCI6 TOTES LES INICIATIVES QUE SERVEIXIN PER FER CONEIXER MILLOR LA NOSTRA CIUTAT. LA PERSONALITAT DELS QUE M'HAN PRECEDIT EN AQUESTA TAULA ÉS UNA GARANTIA DE QUE HAURAN OBTINGUT VOSTÉS UNA VISI6 COMPLETA I SUGGERENT DELS MÉS IMPORTANTS ASPECTES DE LA NOSTRA CIUTAT. PODEM DEIXAR PEL COL.LOQUI, SI VOLEN, EL DESENVOLUPAMENT D'ALGUNES DE LES PINZELLADES QUE DONARÉ. EN TOT CAS REPASARÉ ALGUNS FETS QUE, ENCARA QUE CONEGUTS, VAL LA PENA RECORDAR DE TANT EN TANT. �—3— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació BARCELONA: MUNICIPI I CIUTAT SI ENS PREGUNTEM ¿QUÉ ÉS BARCELONA? TOTHOM SABRà CONTESTAR: UNA CIUTAT, LA CAPITAL DE CATALUNYA, LA CAPITAL INDUSTRIAL D'ESPANYA, LA CIUTAT MÉS IMPORTANT DE LA MEDITERRàNIA... BARCELONA ÉS TOT AIXò I MOLT MÉS, EVIDENTMENT. PER SI VOLEM DEFINIR O PRECISAR ELS LÍMIS FíSICS DE LA CIUTAT, LA COSA JA NO ÉS TAN CLARA. TENIM PRIMER EL MUNICIPI, EL TERME MUNICIPAL DE BARCELONA. ALL QUE PRODRIEM DIR EL QUE "OFICIALMENT" ÉS BARCELONA. EL TERME MUNICIPAL DE BARCELONA TÉ UNA SUPERFÍCIE QUE NO ARRIBA ALS 100 KM2, 98, ON VIEUEN 1.750.000 PERSONES. 2 Ref.: �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: AIXó, EVIDENTMENT, EN TERMES URBANS ÉS UNA FICCIó. LA CIUTAT REAL QUEDARIA MILLOR DEFINIDA PEL TERRITORI DE LA CORPORACIó MUNICIPAL METROPOLITANA; 478 KM2 AMB 3.097.000 HABITANTS, REPARTITS EN 27 MUNICIPIS. RECORDEM QUE EL MUNICIPI DE MADRID TÉ UNA SUPERFíCIE DE 607 KM2 AMB UNA POBLACI6 DE 3.188.000. ÉS A DIR, UNA SUPERFíCIE UNA VEGADA I MITJA SUPERIOR A LA DE LA NOSTRA REA AMB UNA POBLACI6 PRáCTICAMENT IGUAL. DENSITAT (HAB/KM2) SUPERFíCIE (KM2) POBLACI6 (HAB) 98 1.753.000 17.957 CMB 478 3.097.000 6.479 MADRID 607 3.188.000 5.252 BCN. MUN. �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació AQUESTES XIFRES ENS DIUEN QUE LES COMPARACIONS ENTRE MADRID I BARCELONA NO S'HAN DE FER ENTRE ELS DOS MUNICIPIS, SINE ENTRE EL MUNICIPI DE MADRID I EL TERRITORI DE LA CORPORACIò METROPOLITANA DE BARCELONA. EFECTIVAMENT, L'AREA METROPOLITANA DE BARCELONA, ELS 27 MUNICIPIS QUE LA COMPOSEN, FUNCIONA A TOTS ELS EFECTES COM UNA SOLA CIUTAT. ELS INDICADORS DE MOBILITAT PER TREBALL, PER ESBARJO, PER COMPRES O DE DISTRIBUCIò TERRITORIAL DE LA RIQUESA I LA RENDA ENS HO CONFIRMEN. FINS I TOT L'AREA METROPOLITANA DE BARCELONA TÉ UN TEIXIT URBI MÉS CONSOLIDAT QUE EL PROPI MUNICIPI DE MADRID. LES XIFRES DE DENSITAT DE POBLACIò JA ENS HO SUGGEREIXEN, I LA EVIDéNCIA D'UNA FOTOGRAFIA AèREA ENS HO CONFIRMA. -PERò ÉS QUE,A MÉS, SI PARLEM D'AREA METROPOLITANA I INTRODUïM EL CONCEPTE D'AREA METROPOLITANA FUNCIONAL, �—6— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació L'àREA DE DEPENDèNCIA DIRECTA DE BARCELONA PER MOTIU DE TREBALL, TENIM UN REA CONSTITUDA PER UNA CINQUANTENA DE MUNICIPIS. AQUESTS SóN ELS FETS, LA REALITAT. VEIEM ARA QUINES SóN LES INSTITUCIONS QUE S'ARTICULEN SOBRE AQUESTA REALITAT. Ref.: �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació L'AJUNTAMENT TENIM, EN PRIMER LLOC L'AJUNTAMENT. L'AJUNTAMENT DE BARCELONA I ELS 26 ALTRES AJUNTAMENTS DE L'AREA. TENIM, O TENIEM, LA CORPORACIè METROPOLITANA DE BARCELONA. SUPOSO A VOSTÉS FAMILIARITZATS AMB TOT EL PROCÉS QUE A PORTAT A LA LLEI QUE FES DESSAPAREIXER LA CORPORACIè I LA SEVA SUBSTITUCIè PER DUES ENTITATS, UNA MANCOMUNITAT, ELS AJUNTAMENTS I LA GENERALITAT I POTSER LES 5 COMARQUES. ELS ESTALVIO DONCS D'ENTRARI—HI. NOMÉS ELS DIRÉ QUE AQUELLS DE VOSTÉS QUE ES DEDIQUIN AL DRET TINDRAN DURANT MOLTS ANYS MATèRIA PER A ESTUDI I PER A EXERCIR COM A ADVOCATS. �—8— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: NO ÉS UNA EXAGERACIó. EL DESGAVELL I MAREMàGNUM JURíDIC QUE PORTARà L'APLICACIó DE LES LLEIS D'ORDENACIó TERRITORIAL ÉS DE TALS CONSEQÜ NCIES QUE DUBTO QUE ELS LEGISLADORS SE N'HAGIN ADONAT. Sí QUE ELS VULL EXPLICAR ALGUNES COSES DE LES QUE L'AJUNTAMENT FA I NO SUN GAIRE CONEGUDES. QUÉ ÉS L'AJUNTAMENT DE BARCELONA? L' AJUNTAMENT DE BARCELONA ES POT DIR AVUI QUE ÉS UN GRAN "HOLDING" DE PRESTACIó DE SERVEIS. TÉ UN PRESSUPOST CONSOLIDAT D'UNS 140.000 MILIONS DE PESSETES, AMB UN TOTAL DE 24.000 TREBALLADORS, DELS QUALS MENYS DE 10.000 SóN FUNCIONARIS. I QUÉ ÉS EL QUE FA, L'AJUNTAMENT DE BARCELONA? L'AJUNTAMENT DE BARCELONA, EN PRIMER LLOC1PRODUEIX (p.exemple Cinturons) �-9- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: ELS BENS I PRESTA ELS SERVEIS QUE PER LLEI LI PERTOQUEN. LA MAJORIA DE VOSTÉS CONEIXEN EL DRET ADMINSTRATIU I NO M' EXTENDRÉ MUNICIPALS: SOBRE AIXò: SóN ELS PAVIMENTACI6, NETEJA, TíPICS SERVEIS ESCOMBRARIES, CLAVAGUERAM, ETC. PER L'AJUNTAMENT FA MOLT MÉS D'ALL6 QUE LA LLEI LI MANA. L'AJUNTAMENT .FA TAMBÉ UN MUNT DE COSES, COMPROMÉS PER UNA TRADICI6 DE MOLTS ANYS. COSES QUE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA FEIA SUPLINT EL PAPER D'INSTITUCIONS QUE LLAVORS CATALUNYA NO TENIA O QUE LES QUE TENIA NO SE'N FEIA CàRREC. BARCELONA, COM A CAPITAL DE CATALUNYA QUE ÉS, TÉ UNES DOTACIONS I UNS EQUIPS QUE NORMALMENT, EÑ ALTRES CAPITALS, PAGUEN ELS ESTATS -I PER ESTAT ENTENC TAMBÉ ELS ESTATS O GOVERNS AUTòNOMS-. (Goteborg) �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació AQUESTES DOTACIONS, A BARCELONA, LES PAGA L'AJUNTAMENT. L'AJUNTAMENT DE BARCELONA ÉS L'UNIC AJUNTAMENT D'ESPANYA QUE TÉ AL SEU CàRREC LA PRàCTICA TOTALITAT DELS MUSEUS DE LA CIUTAT: EL MUSEU PICASSO, EL MUSEU D'ART DE CATALUNYA, EL MUSEU D'ART MODERN, EL MUSEU CLARà, EL MUSEU TèXTIL, EL MUSEU DE LA MiSICA, EL MUSEU DE ZOOLOGIA, EL DE GEOLOGIA, L'INSTITUT BOTàNIC I ALGUN ALTRE QUE EM DEIXO, TOTS AQUESTS SóN PROPIETAT DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA. L'AJUNTAMENT DE BARCELONA TÉ TAMBÉ HOSPITALS, CENTRES D'EGB, DE FORMACI6 PROFESSIONAL. TOT AIXó NO SUCCEEIX. A CAP ALTRA CIUTAT D'ESPANYA. �-11— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació LA POLíTICA DE FOMENT PER A MÉS DE LES COSES QUE TÉ PER LLEI I ELS SERVEIS QUE ACABO DE DIR, ELS SERVEIS DE CAPITALITAT ELS DIEM, L'AJUNTAMENT DE BARCELONA ENCARA FA UN TERCER GRUP D'ACTIVITATS. EM REFEREIXO A ALL QUE PODRIEM DIR EL FOMENT. ÉS UN CONJUNT D'ACTUACIONS QUE L'AJUNTAMENT HA FET COM A RESPOSTA A UNA SITUACIó DE CRISI ECONòMICA NO PREVISTA O AMB UNA DURADA I INTENSITAT MOLT MÉS GRAN DEL QUE NINGú HAVIA PENSAT. PER PODER FER AIXò CALIA UNA FEINA PRèVIA, QUE ÉS EL SANEJAMENT FINANCER DE L'AJUNTAMENT, FINS I TOT CREAR UN PETIT ESTALVI PER PODER DERIVAR — LO A AQUESTES ACTIVITATS "ATíPIQUES" O NOVES. ELS TRES EIXOS QUE CONFIGUREN LA POLíTICA DE FOMENT SóN ELS JJ.00., LA PONèNCIA DE DESENVOLUPAMENT ECONòMIC Ref.: �—12— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: I SOCIAL, I 2 EMPRESA INICIATIVES S.A. VEIEM AIXò UNA MICA MÉS DE PROP. ÉS EVIDENT QUE L'AJUNTAMENT NO TÉ COMPETèNCIES PER LLUITAR CONTRA L'ATUR. NOMÉS TÉ COMPETèNCIES PER LLUITAR CONTRA LES CONSEQÜèNCIES DE L'ATUR, NO CONTRA LES SEVES CAUSES. i encara (Plans d'Oc.Comunitària) TOT I AIXí L'AJUNTAMENT QUE PRESIDEIXO ES VA NEGAR A ROMANDRE INSENSIBLE DAVANT LES CAUSES I VA DECIDIR DE COMENÇAR A SER MÉS BELIGERANT, A TRACTAR D'ANIMAR L'ECONOMIA DE LA CIUTAT, A TRACTAR DE RECUPERAR UNA IDEA QUE HISTòRICAMENT HAVIA TINGUT UN PES I QUE DESPRÉS HAVIA ANAT DESAPAREIXENT DE LA NOSTRA LITERATURA, QUE ÉS LA IDEA DE FOMENT. AIXò VOLIA DIR TENIR INICIATIVES NOSALTRES MATEIXOS, COL.LABORAR AMB ALTRES QUE EN TENEN I SOBRE TOT FIXAR-NOS UN OBJECTIU. NO L'OBJECTIU DE CREAR UNA ONADA DE PROSPERITAT, QUE NOSALTRES SOLS EVIDENTMENT NO PODREM NI PODEM CREAR NI PODREM, MAI. PERO Sí, I SUBRATLLO MOLT LES PARAULES QUE DIRÉ ARA, SITUAR LA �Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació CIUTAT EN CONDICIONS TALS QUE SI AQUESTA ONADA VENIA, COM EFECTIVAMENT ESTA. VENINT, NOSALTRES POGUESSIM GAUDIR-NE D'UNA FORMA DIFERENCIAL, POSITIVA, RESPECTE D'ALTRES CIUTATS. REPETEIXO, NO TRACTàREM, NO HEM TRACTAT NI TRACTAREM MAI DE CREAR UNA ONADA DE PROSPERITAT ECONòMICA I SOCIAL QUE NOSALTRES NO PODEM GENERAR, PER Sí QUE HEM DE TRACTAR, I CREC QUE HO HEM ACONSEGUIT EN UNA CERTA MESURA, DE SITUAR-NOS EN BONES CONDICIONS PER AGAFAR EL TREN D'AQUESTA ONADA SI AQUESTA ONADA ES PRODUTA, COM EFECTIVAMENT S'ESTà PRODUINT. FINS I TOT, D'ANAR-HI, A SER POSSIBLE, EN ELS WAGONS DEL DAVANT D'AQUEST TREN. DECIDIDAMENT HO VAM INTENTAR I MODESTAMENT CREC QUE EN BONA MESURA HO VAM ACONSEGUIR, HO ESTEM ACONSEGUINT. ALTRES CIUTATS HO HAVIEN FET. EN AQUEST PAIS NOSTRE QUE S'ESTà OBRINT, TANMATEIX S'IGNOREN MOLTES REALITATS QUE SóN òBVIES EN LA VIDA INTERNACIONAL. MOLTES CIUTATS HO HAVIEN FET: BALTIMORE, CLEVELAND, A L'ESTAT DE �—14— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació OHIO; A EUROPA LES CIUTATS SUEQUES, ROTTERDAM, LYON; AL CANADà, TORONTO. TANTES I TANTES CIUTATS QUE S'HAN PLANTEJAT PROGRAMES DE PROMOCI6 ECONòMICA DE LA CIUTAT EN EL SENTIT MÉS GLOBAL, A PARTIR D'UNA SITUACI6 DE CRISI, DE PéRDUA DE POBLACIó I D'ALTRES INDICADORS IGUALMENT IMPORTANTS. COM HAVIEM DE FER—HO NOSALTRES? COM HAVIEM D'ACONSEGUIR QUE BARCELONA ESTIGUÉS EN BONES CONDICIONS RESPECTE LES POQUES OPORTUNITATS QUE EL FUTUR ECONòMIC POGUÉS DONAR? Ref.: �—15— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació LES MESURES PRESES EN PRIMER LLOC VAM DECIDIR APRETAR MOLT FORT EN EL PROJECTE "VEDETTE", EL MÉS EMBLEMàTIC: ELS JJ.00. DE 1992. HO VAM FER PERQU1 VEIEM QUE HI HAVIA MÉS POSSIBILITATS D'ÉXIT QUE EN ELS SEIXANTA ANYS ANTERIORS EN QUè LA CIUTAT HAVIA PERSEGUIT AQUEST MATEIX OBJECTIU. I TAMBÉ PERQUè NOMÉS EL FET DE PARTICIPAR, D'ANAR PEL MóN EXPLICANT LA CANDIDATURA ENS POSAVA EN CONTACTE AMB ELS CENTRES D'INFORMACIó I DE DECISIó ECONòMICA I FINANCERA. AMB AQUEST MOTIU HEM VISITAT POTSER ENTRE VINT I TRENTA PAïSOS, ENS HEM AGERMANAT AMB CIUTATS DE PER TOT EL MóN, I AIXò POT SEMBLAR MOLT FORMAL I HO ÉS I TANMATEIX DE VEGADES ARA JUSTAMENT COMENÇA A TENIR DERIVACIONS PRàCTIQUES QUE NO DEIXEN DE TENIR INTERÉS. ENS INTERESSAVA QUE AQUESTS CENTRES ESTIGUESSIN INFORMATS SOBRE BARCELONA; POSAR BARCELONA EN EL MAPA, Ref.: �—16— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació COM ES VA DIR UN COP I, AL MATEIX TEMPS, QUE ENS DONESSIN INFORMACI6 SOBRE OPORTUNITATS EN EL MERCAT MUNDIAL. UNA ALTRA LíNIA D'ACTUACI6 VA SER, EN CANVI, TREBALLAR NO EN EL CAMP DE LES EMPRESES SINO EN EL CAMP DE LA FRONTERA ENTRE LES EMPRESES I EL MóN DE LA MARGINALITAT, LA CREACIó DE LA PONèNCIA DE DESENVOLUPAMENT ECONòMIC I SOCIAL. EL QUE BUSQUEM AMB LA PONéNCIA ÉS ANIMAR I RACIONALITZAR UN SEGUIT D'ACTIVITATS QUE EXISTEIXEN EN EL MARC DEL MERCAT ECONòMIC, EN LA FRONTERA DEL MóN DE LES COOPERATIVES, DE L'AUTO-OCUPACI6, DE LES INICIATIVES FINANÇADES PER L'INEM O PER FONS EUROPEUS. CAL DIR A LA GENT, CLARAMENT, I CAL QUE VOSTÉS, JOVES UNIVERSITARIS HO TINGUIN MOLT EN COMPTE, QUE ÉS IMPOSSIBLE EN EL Mal ACTUAL, ASPIRAR A UN SOU SENSE MÉS TíTOL QUE EL QUE ENS DONA EL SISTEMA TAL COMO ESTà FUNCIONANT. Ref.: �-17- Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació CAL DIR CLARAMENT QUE NO ES POT ESPERAR UN SOU ESTABLE DE LA MERA POSSESSI6 D'UNA CAPACITACI6 MíNIMA COM LA QUE ENS DONA EL SISTEMA SENSE CAP PARTICIPACI6 ESPECIAL PER LA NOSTRA BANDA. CAL O ARRISCAR O INNOVAR O CREAR O BÉ FORMAR—SE D'UNA FORMA MOLT ESPECíFICA. ESTà CANVIANT EL POSICIONAMENT DEL CIUTADà RESPECTE DE LA CIUTAT, RESPECTE DEL SISTEMA CIUTADà. HAN DE CANVIAR TAMBÉ LES IDEES QUE ELS RESPONSABLES DE LES CIUTATS TENIM RESPECTE DEL QUE NOSALTRES HEM DE DIR A LA GENT. A LA GENT SE LI HA DE DIR QUE SI NO CREEN- ELLS MATEIXOS LES CONDICIONS DEL SEU TREBALL, NO TINDRAN TREBALL. I CREAR ELLS MATEIXOS LES CONDICIONS DEL SEU TREBALL VOL DIP. AUTO—OCUPACI6 EVIDENTMENT; VOL DIR COOPERATIVA, EN EL SEU CAS EVIDENTMENT; VOL DIR UNA FORMACI6 MOLT ESPECíFICA EN ALTRES OCASIONS; VOL DIR CREATIVITAT QUE TINGUI UN MERCAT, NO CREATIVITAT QUE PUGUI SER PROMOCIONADA, QUE PUGUI SER ABONADA NOMÉS, �—18— Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació COM HA DE SER, PER NO N'HI HA PROU. HA DE SER, A MÉS, SITUABLE EN EL CONTEXTE EN QUè ESTEM, QUE ÉS EL CONTEXTE DEL MERCAT. VOL DIR TAMBÉ POSSIBILITAT DE CREACI6 D'EMPRESES I NECESSITAT DE FER—HO. EN EL CAMP DE LA FORM.ACI6, A NINGú SE LI ACUT JA QUE SIGUI POSSIBLE, SENZILLAMENT, FER UNA OPCI6 ALS DISSET ANYS, ALS SETZE ANYS, SUPOSEM, PER AQUELLA BRANCA, PER AQUELL TíTOL I QUE D'AQUí ENS VINGUI, EL SISTEMA ENS DONI LA POSSIBILITAT D'UNA OCUPACIó. NO ES AIXí. SI HI HA UN MOMENT D'AQUESTA EVOLUCI6 EN EL QUAL L'INDIVIDU ESTA. EN CONDICIONS D'OPTAR, D'ARRISCAR, DE DECIDIR QUE ELL PRODUIR. D'UNA DETERMINADA FORMA DETERMINADES COSES —I NO HO FA — , NO ÉS SEGUR, MÉS AVIAT, ÉS BEN SEGUR QUE AQUEST INDIVIDU, AQUEST CIUTADá NO TINDRà UN LLOC EN EL SISTEMA EN EL QUAL ESTEM, QUE TRACTEM DE REFORMAR, PERò QUE ENS EMMARCA. AQUESTA ÉS LA REALITAT I RES DEL QUE NOSALTRES FEM ES POT FER FORA D'AQUESTES CONSIDERACIONS. ELS QUE TENIM RESPONSABILITATS PúBLIQUES HEM D'ANIMAR—VOS, A �-19- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació VOSALTRES, JOVES, PER TAMBÉ A LA GENT GRAN, AMB MÉS DIFICULTAT, QUE ES TROBA EN SITUACIONS MARGINALS EN EL MERCAT DE TREBALL A PRENDRE, DONCS, ACTITUDS PER ELLS MATEIXOS, ALIAR — SE AMB D'ALTRES I TRACTAR D'INNOVAR, D'ARRISCAR, DE BUSCAR FORMACIONS ESPECíFIQUES. NO TENIM LA GARANTIA QUE D'AQUEST SECTOR FRONTERER, EN EL QUAL S'ESTà TREBALLANT INTENSAMENT, DES DELS FONS EUROPEUS, ESPANYOLS I AUTONòMICS, QUE EN AQUEST SECTOR SE LI ESTIGUI TREIENT AL RENDIMENT SOCIAL I ECONòMIC QUE SE LI POT TREURE. Ref.: �-20- Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació INICIATIVES, S.A. PODRIA DEFINIR INICIATIVES S.A. COM UNA EMPRESA QUE PROMOU LA CREACI6 D'EMPRESES PRIVADES QUE PRODUEIXEN BENS I SERVEIS PRIVATS D'INTERÉS GENERAL. QUIN VA SER EL SEU ORIGEN? DE FET, INICIATIVES VA NEIXER D'UNA NECESSITAT. L'ALCALDE DE BARCELONA ES TROBAVA QUE A LA SEVA TAULA HAVIA UN CALAIX ON S'HAVIEN ANAT ACUMULAT UN MUNT D'IDEES PORTADES PELS CIUTADANS. IDEES SOBRE EL QUE CALDRIA FER I EL PER QUÉ NO S'HAVIA FET. ARRIBAVEN A LA TAULA DE L'ALCALDE PERQUè AQUESTA TAULA ÉS UN CENTRE D'INFORMACI6, (I LA GENT PENSA), UN CENTRE DE DECISI6 IMPORTANT. EL PROBLEMA, PERò, ÉS QUE L'AJUNTAMENT, L'ADMINISTRACI6 MUNICIPAL, NO ÉS EN SI MATEIXA UN BON. TRANSFORMADOR D'IDEES EN PROJECTES. PERQUè NO ESTà �—21— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació PENSAT PER FER AIX6. NO ESTI PENSAT PER CREAR EMPRESES NI PER CONVERTIR EN PROJECTES TANGIBLES LES IDEES, SOVINT MAGNíFIQUES, APORTADES PER CIUTADANS AMB INICIATIVA, SOBRE LA MANSANA DE LA DISCòRDIA, O EL POBLE ESPANYOL, O LA TELEVISI6 PER CABLE. D'ALTRA BANDA HI HAVIA UN ALTRE INCONVENIENT. MOLTA GENT HI PORTAVA IDEES PERQUè NO LES HAVIEN ACCEPTAT ENLLOC MÉS. I, PER TANT, ENCARA QUE NOMÉS SIGUI PSICOLòGICAMENT, ES PODRIA PENSAR QUE AQUESTES IDEES EN DEFINITIVA EREN AQUELLES QUE EL MERCAT HAVIA REBUTJAT. PER EN QUALSEVOL CAS, L'ADMINISTRACI6 ERA I ÉS I SERá UN CENTRE D'INFORMACI6 MOLT IMPORTANT, I SERIA ABSURD DESAPROFITAR AQUESTA CARACTERíSTICA. VOSTÉS SABEN QUE ELS MANUALS D'ECONOMIA DEFINEIXEN JUSTAMENT L'EMPRESA I L'EMPRESARI COM UNA COLLA DE COSES, PER TAMBÉ COM UN PORTADOR D'INFORMACIó. I AQUESTA INFORMACI6 HI ÉS ALS AJUNTAMENTS. DESPRECIAR — LA, TIRAR — LA, NO FER— NE úS SERIA DES DEL PUNT DE VISTA ECONòMIC I SOCIAL UN MAL SERVEI A LA COL.LECTIVITAT. 2 ^ Ref.: �—22— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació FINS I TOT L'ALCALDE, DE VEGADES, COM A PERSONA INFORMADA EN AQUEST SENTIT, ES VEU EN L'OBLIGACIó DE RESITUAR EN EL MERCAT, EN LES MILLORS CONDICIONS POSSIBLES, ALGUNES IDEES MOLT VàLIDES QUE EN TOTA LA SEVA RIQUESA DE MATISSOS NOMÉS ESTAVEN, NOMÉS SóN CONEGUDES JUSTAMENT DES DE L'ALCALDIA. AQUEST ÉS DONCS L'ORIGEN D'INICIATIVES: TRACTAR DE CONVERTIR EN EMPRESES, EN PROJECTES REALS I TANGIBLES, LES IDEES VIABLES QUE ELS CIUTADANS PORTAVEN A L'AJUNTAMENT. PENSEU QUE, EN BONA MESURA, L'ACTIVACI6 ECONòMICA, EN QUè CONSISTEIX, EN BONA MESURA TAMBÉ, LA MILLORA DEL BENESTAR SOCIAL, CONSISTEIX PRECISAMENT EN AIXò: EN PASSAR DE L'ESTADI DE LES IDEES, DE LES VOLUNTATS I DELS PROJECTES INICIALS A L'ESTADI DELS PROJECTES OPERATIUS. I AIXò FER — HO, S'HA DE FER SOBRE LA BASE D'UNA COL.LABORACI6 PER PART DEL SECTOR PÚBLIC LOCAL QUE ESTIGUI LIMITADA EN EL TEMPS. AL CAP DE 3 6 4 ANYS DE Ref.: �—23— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació CREACI6 DE CADA EMPRESA, L'AJUNTAMENT SE'N VENDRà LA SEVA PARTICIPACIó; NO NOMÉS ÉS QUE SE LA VENDRà, ÉS QUE JA EN EL MOMENT DE COMENÇAR A PARTICIPAR FIRMA AMB ELS ALTRES SOCIS UN PACTE DE RECOMPRA, PER A GARANTIR LA SEVA SORTIDA. DE MANERA QUE ES RETORNEN AL CONTRIBUENT ELS DINERS QUE HAN DEIXAT PERQUè ELS CIUTADANS POGUIN CREAR EMPRESES. INICIATIVES S.A. HA TINGUT PROU D'èXIT, COM SABEU. S'HAN CREAT UNA S2RIE D'EMPRESES TOTES MOLT INTERESSANTS I MOLTES REFERIDES A AQUELL TIPUS DE SITUACIONS GREUS DE LES QUE PARLAVEM ABANS. AQUESTS EREN ELS TRETS MÉS IMPORTANTS DEL QUE ÉS LA CASA GRAN I DE COM, DES DE LA CASA GRAN, HEM ABORDAT ELS PROBLEMES, QUE AVUI DIA, MÉS PREOCUPEN ELS BARCELONINS I MOLT ESPECIALMENT ELS JOVES BARCELONINS. Ref.: �-24- Ajuntament de Barcelona Ref.: Gabinet de Comunicació BARCELONA, CAPITAL DE CATALUNYA VEIEM ARA QUIN ÉS EL PAPER DE BARCELONA A CATALUNYA, ESPANYA I EL MóN. RECORDO SOVINT L'EXPRESSI6 DEL DOCTOR BRICALL SEGONS LA QUAL CATALUNYA SENSE BARCELONA SERIA UNA NACIONALITAT MINORITáRIA EUROPEA COM ARA L'ALT ADIGGIO. ÉS EXACTAMENT AIXí. AIXó NO ENS PORTA PAS A L'EXTREM CONTRARI DE PRETENDRE QUE BARCELONA HA CREAT CATALUNYA. LA REALITAT ÉS A L'INREVÉS: CATALUNYA HA CREAT BARCELONA. LA MILLOR PROVA QUE CATALUNYA ÉS UNA NACI6 VE DONADA PEL FET QUE HA ESTAT CAPAÇ DE BASTIR UNA CIUTAT CAPAÇ DE SOPORTAR UNA ESTRUCTURA QUASI ESTATAL, CAPAÇ DE GENERAR TOT EL SECTOR TERCIARI DE CLASSES "IMPRODUCTIVES" QUE CONFORMEN LA CULTURA ELABORADA, ELS SíMBOLS COL.LECTIUS. SENSE CIUTAT-CAPITAL I SENSE SISTEMA DE CIUTATS NO HI HA ESTAT. CATALUNYA HA CREAT BARCELONA PERQUé TENIA (Josep Garriga i Massó) �-26- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació BARCELONA I EUROPA HE DIT ABANS QUE CATALUNYA ERA UN SISTEMA DE CIUTATS. SI BARCELONA I CATALUNYA VOLEN INTEGRAR-SE A EUROPA ÉS FONAMENTAL QUE EL SISTEMA DE CIUTATS CATALà LLIGUI AMB EL TEIXIT URBà EUROPEU. EUROPA ÉS TAMBÉ UN SISTEMA DE CIUTATS. LES CIUTATS CONSTITUEIXEN EL SEU ESQUELET VERTEBRADOR. I ÉS PRIMORDIAL QUE BARCELONA I PER TANT CATALUNYA S'HI INSEREIXIN COM UNA R6TULA D'UNA CERTA IMPORTàNCIA. BARCELONA HA DE SER PIVOT DEL "NORD DEL SUD" EUROPEU. ENTENC PER NORD DEL SUD UNA àMPLIA REGI6 DE PROP DE DEU MILIONS D'HABITANTS QUE COMPREN EL MIGDIA FRANCèS I QUASI ARRIBA ALNORD D'ITàLIA, AIXÍ COM EL MEDITERRANI ESPANYOL. EL PORT I L'AEROPORT DE BARCELONA HAN D'AUGMENTAR LES SEVES CONNEXIONS INTERNACIONALS, ÉS UN DELS PUNTS FONAMENTALS. Ref.: �—27— Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: FINAL VULL ACABAR RECORDANT EL QUE HE DIT FINS ARA: LA REALITAT URBANA DE BARCELONA, L'ACTUACIÓ DE L'AJUNTAMENT, LA NECESSITAT D'AQUEST D'ADAPTAR — SE A LES EXIGÉNCIES DE LA CRISI, L'ADMINISTRACIÓ MUNICIPAL COM A CENTRE DE RECEPCIÓ D'INFORMACIÓ, EL PAPER DE BARCELONA COM A CAPITAL DE CATALUNYA I D'UN ESPAI EUROPEU MÉS AMPLE. TOT AIXò ENS CONFIGURA UNA CIUTAT DINàMICA, AMB UNA IL.LUSIÓ PEL FUTUR SIMBOLITZADA PER L'APOSTA PELS JOCS OLíMPICS DEL 92, AMB UNA CAPACITAT PER REACCIONAR DAVANT SITUACIONS NOVES. NO EM CAP DUBTE QUE AQUESTA BARCELONA AIXí DIBUIXADA RESPON A ALL QUE BARCELONA HA ESTAT SEMPRE EN EL CONTEXT ESPANYOL: LA PORTA PER ON HAN ENTRAT TOTES LES CORRENTS DE MODERNITAT, L'AVANÇADA D'EUROPA EN LA PENíNSULA, LA CAPDAVANTERA EN LES LLUITES PER LA �-28- Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació Ref.: LLIBERTAT. ES BEN CERT QUE L'ESPANYA D'AVUI NO ÉS LA MATEIXA QUE LA DE FA 20, 50 ANYS. JA NO ÉS TAN GRAN LA DIFERèNCIA ENTRE BARCELONA I ALTRES CIUTATS, ENTRE CATALUNYA I LA RESTA D'ESPANYA. ABANS FEIA AL.LUSI6 A COM MADRID HA REDESCOBERT LA SEVA CONDICI6 DE CIUTAT. M^ c L 1 , C C.--/01( TOT AIXò ÉS MOLT POSITIU. PERQUè ENS INCITA A SER ENCARA MILLOR, PERQUè ELS NIVELLS D'EXIGèNCIA PER COMPETIR SóN FIÉS EVIDENTS. NINGú ES MÉS EXIGENT AMB SI MATEIX QUE ELS BARCELONINS. I ELS BARCELONINS, LA CIUTAT DE BARCELONA SABRAN RECOLLIR, HAN RECOLLIT JA AQUEST REPTE DE FUTUR. MOLTES GRàCIES. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3994 Title A name given to the resource Barcelona des de la Casa Gran / Conferència dins el Cicle "Barcelona, un repte al futur espanyol" Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Sumari: - Barcelona: municipi i ciutat. - L'Ajuntament. - La política de foment. - Les mesures preses. - Iniciatives SA. - Barcelona, capital de Catalunya. - Barcelona i Europa. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col.legi Universitari Abad Oliva, Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Autogovern Finançament Administració local Europa Barcelona Model social Acció política Espanya Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-05-14 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1441/19950327d_00678.pdf 8c39ba6c90540661726b891cbc926cf4 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Barcelona en el umbral del 2000 1. El modelo Barcelona de transformación urbana. Vigencia del modelo Barcelona de transformación urbana. Barcelona es una ciudad más abierta, más atractiva (a las personas y a la inversión), más solidaria, más habitable, con más calidad de vida, con más calidad en general. En los últimos 15 años Barcelona ha experimentado un gran salto cualitativo. De la ciudad "olímpica y metropolitana que pedíamos en 1982, hemos pasado a una Barcelona que, una vez suprimidas las fronteras intercomunitarias -hoy, precisamente, en lel primer día de aplicación del espacio "Schengen", ello tiene una especial significación- es el centro de una euroregión de 15 millones de habitantes que aspira a constituirse en la puerta del sur de Europa y corno una de las capitales culturales europeas. Básicamente, en el fondo del modelo Barcelona está la apuesta por la ciudad europea, una ciudad que no segrega, en la que conviven diversos usos (Barcelona es aún hoy una ciudad industrial, a pesar del predominio del sector servicios, en la que no se construyen barreras infranqueables entre los barrios pudientes y las zonas pobres. Nuestra estrategia no ha sido una estrategia intervencionista, pero sí una estrategia de liderazgo y de complicidad. Gracias a ella se han rehabilitado barrios periféricos, incorporándolos a la ciudad, dignificándolos y convirtiéndolos en nuevos centros urbanos. Hemos cerrado así las heridas que provocó el urbanismo franquista en Barcelona. ESADE.IRP �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Se ha reequilibrado la expansión espontánea de la ciudad hacia poniente con un desarrollo hacia levante: Vila Olímpica, prolongación de la Diagonal, Diagonal-Mar, Transformación de Nou Barris, Congost del Besòs. Se ha convertido la Plaça de les, Glòries, donde Cerda situó el centro de la nueva ciudad, en un foco de una ciudad que ya no tiene un sólo centro. Se ha hecho una gran transformación urbana sin pérdida de cohesión, sin acentuar las desigualdades sociales y territoriales. En todo este proceso la renta familiar disponible no ha hecho más que crecer (un 26% en términos reales entre 1979 y 1991). Se ha frenado, asimismo, la excesiva tercialización del Eixample. Se ha reactivado, con la complicidad del vector privado, la vida del casco antiguo de la ciudad. Se ha propiciado una nueva ocupación, lenta y pacífica por parte de estudiantes y de parejas jóvenes. Se ha esponjado una densidad excesiva, sin desplazar a los vecinos. Se han instalado algunas instituciones culturales muy significativas: Centre cíe Cultura Contemporània, MACBA, nuevas facultades de la Universitat de Barcelona, de la Universitat Ramon Lluil y de la Universittat Pompeu Fabra, Convent de Sant Agustí. Barcelona se ha convertido en una referencia para Europa y, aún más allá. Un modelo seguido por Lisboa en su transformación propiciada por la Exposición Universal de 1998. También,Y por Berlín, para recomponer el centro de la ciudad separado por el Muro.' La experiencia de Barcelona en planificación estratégica ha sido reconocida como modélica por la Unión Europea y por el Banco Mundial y est aplicada en más de cincuenta ciudades de España y del mundo: Río cic Janeiro, Bogotá, Cartagena de Indias. El nuevo alcalde de Roma, F. Rutelli explica públicamente que el modelo de complicidad a la que aspira para su ciudad es el de Barcelona. ESADE.IRP �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Hemos sido pioneros en la defensa de la iIea de que las ciudaes europeas, a parte de competir entre ellas (buscando inversiones y localizaciones) han de cooperar para encontrar la solución de los problemas urbanos. No olvidemos que los problemas de las ciudades son los problemas del 80% de los europeos y europeas que viven en el/las: Eurociudades, Polis, C-6. Este modelo de transformación de la ciudad se ha construído sobre la base del consenso, sobre la implicación de los ciudadanos y la complicidad de los sectores. Barcelona ya ha emprendido su segundo Plan Estratégico, Económico y Social, con la participación de todas las instituciones económicas, sindicales, asociativas y universitarias de la ciudad. En el marco de este consenso urbano es muy importante poner el énfasis en el uso racional de la ciudad. En el contéxo de un discurso más amplio sobre la austeridad como valor a potencie, debe tenerse en cuenta que la ciudad es un bien escaso que debe repartirse entre muchos agentes: entre coches y peatones, entre coches y transporte público, entre viviendas, equipamientos, industrias y espacios verdés, etc... Se ha desarrollado un nuevo contrato e tre los ciudadanos y el coche: mediante una activa política de aparcamientos, mejoras en la conectividad urbana (Prim, Bach de Roda, Guipúscoa, Aiguablava) y el equilibrio en el tránsito entre las grandes vías metropolitanas y las calles del centro (Avda. Mistral, Aragó, Meridiana), que así pueden recuperar su carácter propio de vías urbanas y se han puesto incluso barreras al tráfico en zonas que no lo puede soportar (Proyecto Gaudí). - Se han mejorado muy substancialmente la eficacia en la administración municipal: la plantilla municipal se ha reducido en 2.000 personas en cinco años y se ha descentralizado en los distritos en un 21%. Hemos sido pioneros en la introducción de nuevas ¡tecnologías de la información: primero 010, muy pronto a través del Internet. ESADE.IRP �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Actualmente, el 60% de las licencias de obras menores y de actividades no clasificadas se concede en un plazo inferior a los quince días. Se ha procurado romper monopolios' externos: Plan de Hoteles, adjudicación de las contratas de limpieza. Promoción de una oferta comercial de calidad. Barcelona es una marca que vende y la ciudad dispone de una oferta comercial tradicional de una gran calidad. La transformación de la ciudad ha contribuido a promover centros comerciales tradicionales: Rama centre, carretera de Sants, Via Júlia, carrer Gran de Sant Andreu. Barcelona es el centro de un mercado de 15 millones de habitantes. 2. La situación económica de Barcelona La economía de Barcelona ha tenido en 1994 un crecimiento del 2,4%. Esta tasa es superior a la que se ha calculado para la economía catalana (1,9%) y española (1,7%) El crecimiento real acumulativo del PIII en la ciudad será de un 9,9% en el período 1990-1995. En el mismo período, el crecimiento del PIB de Cataluña será del 6,5% y el de España el 6,7%. Este crecimieto por encima de la economía catalana y española se produce por segundo año consecutivo. Se desprende, por lo tanto, que Barcelona resiste mejor la recesión, y está en mejqr situación para aprovechar las fases expansivas. Barcelona y su área metropolitana se han convertido en el motor de la recuperación económica de Cataluña. ESADE.IRP �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA El paro en Barcelona es inferior al de otilas ciudades como: Copenhague (17,3%), Amberes (13,7%), Berlín (13% en el este 12,8% en el oeste), Milán (14%), Londres (13,9%), La Haya (15,2%). Y es similar a la tasa de París (12,5%) y Manchester (12,41%). El tránsito en el aeropuerto de Barcelona el 1994 fué de 10.647.281 pasajeros, 317.000 más que en el récord histórico de 1992 y 648.775 más que en 1993. El tránsito internacional se ha multiplicado por 2,5 en 10 años: de 1.736.000 pasajeros en 1984 se ha pasado, en 1994, a 4.206.000. En seis años se ha pasado de una oferta hotelera de 15.737 plazas a 26.291. Esto ha permitido que el número de pernoctaciones hoteleres haya pasado de 3.790.101, en 1989, a 4.256.524 en 1993. En 1994 el Puerto de Barcelona superó los 20 millones de toneladas de tráfico, con un aumento del 15% respecto al año anterior. Asimismo se ha consolidado como el primer puerto del mediterráneo en tráfico de contenedores. El techo de oficinas ha pasado en seis años de 2.630.000 m2 a 3.700.000 m2. Y la demanda responde: IBM se instala en l'Illa, Nissan en las Torres Cerdá, Xerox en la calle Tarragona. UAP invierte 20.000 millones de pesetas en Plaça Catalunya-Pelai-Bergara. El Ayuntamiento es un buen empresario: A partir de 1992 genera recursos para dedicarlos a inversión y a amortización de deuda. Recursos generados después de intereses 1990 -957 1991 -361 1992 15.862 1993 22.142 1994 28.746 1995 29.403 1996 37.461 1997 45.170 1998 52.799 ESADE.IRP �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA A partir de 1993 se reduce el volumen de deuda. Total de endeudamiento a final de año 1990 1991 224.780 244.401 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 271.403 280.189 278.486 275.104 270.986 264.204 249.670 El Ayuntamiento de Barcelona contribuyó activamente a la convergencia con Europa. Los presupuestos del Aytintamiento para 1995 son, en relación a los de la Generalitat y los del Estado: - Los más austeros de las tres insityciones. - Los únicos que reducen los ingresos tributarios. - Los únicos que reducen los gastos! de personal. - Los únicos que reducen la carga financiera. - Los gastos de capital consolidados se sitúan por debajo de los del Estado (antes del recorte presupuestario) pero por encima de los de la Generalitat. - El Ayuntamiento es la única instiltución que presenta superávit de caja. - Es la única administración qu absolutos. - Es la institución que dedica un porcentaje mayor de su presupuesto a amortizaciones. reduce la deuda en términos ESADE.IRP �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA 3. Las estrategias de Futuro de Barcelona 1 Barcelona afronta estos años decisivos del final de siglo desde una posición consolidada y, lo que es más immtante, con nuevos proyectos de futuro. En este contexto es importante retejer dos ideas: en primer lugar, hay un diseño de ciudad. Un diseño consensuado en el segundo Plan Estratégico. Un Plan Estratégico que apuesta por la calidad de vida y por la calidad de los productos y servicios de la ciudad. Estas son las principales apuestas estratégicas de Barcelona: a) Consolidación de Barcelona como centro de una macroregión europea mediterránea de 15 millones de habitantes. b) Barcelona puerta del Sur de Europa. c) Calidad de vida. Barcelona, ciudad de calidad. d) Cultura y civismo. e) Internacionalización. Principales áreas de proyección: Europa, Mediterráneo y América Latina. Algunas medidas que concretan estas estrategias: - Priorizar las comunicaciones con Europa: conexión con Europa en tren de alta velocidad. Se construirá una gran estación terminal en Sagrera y otra en el aeropuerto para permitir que éstq pueda convertirse propiamente en el aeropuerto de la macroregión. Potenciación del Aeropuerto como "hub" europeo. ESA DE.IRP �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA Crear una gran plataforma logística en el Delta del Llobregat aprovechando las potencialidades de algunas infraestructuras y agentes ya instalados: Puerto, Aeropuerto, construcción de una nueva terminal de carga aérea, Zona Franca, Mercabarna, nulvo recinto Montjuïc 2 de la Fira de Barcelona. - - Plataforma del Besòs. Proyecto Congost del Besòs (Ciutat Meridiana, Torre Baró, Vallbona, Montcada y Santa Coloma), creación de un parque fluvial, conexión de los parques de Collserpla i Sant Mateu, compaginación con las penetraciones viarias y ferroviarias a Barcelona. Creación de una nueva zona de actividades lúdicas y recreativas en el litoral de Diagonal Mar i la Catalana. - Telecomunicaciones. Creación de una Wraestructura adecuada en Barcelona para facilitar el máximo desarrollo de las telecomunicaciones avanzadas y los servicios de valor añadido1 - Avanzar en la intermodalidad entre el transporte público-privado en la región metropolitana de Barcelona. Creación de una oferta adecuada de transportes públicos en la región metropolitana, bajo una autoridad única, que no incentive el usos del transporte privado. Asimismo, avanzar hacia mayores niveles de disciplina y de seguridad vial. - Mejorar la calidad ambiental de la ciudad y poner las bases hacia un modelo de desarrollo sostenible. Aplicación generalizada de criterios medioambientales en los procesos de recogida y eliminación de residuos. - Consolidación de Barcelona como capital' cultural europea. Dotación de un sistema de grandes infraestructuras cultÚrales: MACBA, MNAC, Liceo, Teatre Lliure, Auditori, CCCB. - Fortalecimiento de Barcelona como gran centro industrial, consolidando y mejorando su competitividad a través de lun pacto industrial metropolitano. ESADE.IRP �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA - Carta Municipal. Dotación de nuevos instrumentos jurídicos y legales para que la ciudad pueda resolver algunos problemas que tienen una gran incidencia en la vida cotidiana de sus habitantes. Asimismo, debe avanzarse para conseguir que la ciudad pariticipe en los órganos de decisión de las infraestructuras estratégicas para su territorio (Puerto, Aeropuerto, etc...) y que, disponga, tambiép de los mecanismos para planificar su territorio. ESADE.IRP � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4347 Title A name given to the resource Barcelona en el umbral del 2000 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Club Máster ESADE, Barcelona Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Competitivitat Lideratge Infraestructures Urbanisme Euroregió Acció política Model social Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-03-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1448/19950510d_00685.pdf 285877acb17292e3cb450db511d602c2 PDF Text Text roko a.g(9, 0.14kL gÈSkuUa ut, aktú,u ,N 4u ó tto.Q u a (-FN ec) BARCELONA EN L'EUROPA DEL 2000: UN MODEL DE REFERÈNCIA �Barcelona en 1.- El l'Europa del 2000 Un model Barcelona de Barcelona model de referencia transformació urbana s'ha convertit ei una referència per a Europa, i encara més enll4. Un model seguit per Lisboa en la seva transformació propiciada per l'Exposició Universal de 1995. També per Berlín, per recompondre el centre de la ciutat separat pel Mur. El nou alcalde de Roma, Francesco Rutelli, explica públicament que el model q e complicitat a la qual aspira per a la seva ciutat és el de Barcelona. L'experiència de Barcelona en planificació estratègica ha estat reconeguda com a modèlica per i la Unió Europea pel Banc klundial i s'aplica a més de cinquanta ciutats d'Espànya i del món: Rio de Janeiro, Bog; otà, Cartagena d'Índies. Barcelona ha impulsat la } creació d'un centre d'intercanvi de tecnologies urbanes (CIDEU) amb la participació d'ajuntaments i entitats metropolitanes de 24 ciutats espanyoles i Ilatinoamerica nes (Buenos Aires, la Plata, la Paz, Rio de Janeiro, Curitiba, SalvadorBahia, Santiago de Xile, Bogotá, Cartagena de Indias, L'Havana, Quito, Bi bao, Màlaga, València, �Saragossa, San Pedro Sula León, Asunción, Lima, Santiago de los Caballeros, Montevideo, Barutas i Caracas). • El 1989 Barcelona va ser la ciutat pionera en l'establiment de xarxes de ciutats a Europa, mitjançant la constitució d'Eurociutats. • El 1992 va ser pionera en la projecció a Amèrica amb la constitució del CI EU, que vol exportar un determinat model ï unI determinada manera de fer les coses que ha estat assajada amb èxit a Barcelona. • El 1995 ha estat pionera en la projecció a la Mediterrània amb l'organització de la Conferència de Ciutats Mediterrànies. Barcelona és_ avui una ciutat més oberta, més atractiva (a les persones . i a la inversió), més solidària, més habitable, amb més qualitat de vida, amb més qualitat en general • Les ciutats competeixen avui per atreure inversions en un món cada cop més internacional. Peró en el món post-industrial, les inversions són atretes per factors que van més enllà dels costos laborals. La qualitat de la vida cívica i cultural d'una ciutat és ara crucial. 2 �• Un arquitecte del prestigi de Richard Rogers ofereix el model de Barcelona com 'a exemple que haurien de seguir les ciutats contemporànies. • Rogers aposta per una ciutat densa, on existeixi la suficient massa crítica que es necessita per sostenir el vigor de la vida urbana. Perquè per la ciutat és la superposició d'activitats -és, fins i tot, la redundància. • Per a Rogers, la ciutat del futur ha de tenir sis elements: 1) Ser densa i policèntrica, perquè ajuda a crear sentiment de comunitat i perquè minimitza la dependència dels cotxes. 2) S'hi han de superposar le activitats, perquè això maximitza el contacte i la diversitat. 3) Ha de ser sócialment i terr torialment equilibrada, i participativa. 4) Ha de ser ecològica. 5) Ha de ser oberta, la seva configuració urbana li ha de permetre d'acollir nova gent i noves idees. �• i 6) Ha de ser bonica, una ciutat on l'art, l'arquitectura i el paisatge contribueixin a millorar-la espiritualment. • Perquè la forma de la ciutat i ncideix sobre com viu la gent. No és neutra. Només com a anècdota, crec que torça reveladora, voldria subratllar l'èxit i el rècord de participació en e Dia de la Bicicleta a Barcelona (45.000 persones l'última edició, fa unes setmanes) en relació a una ciutat amb una tradició tan forta de conscienciació ecològica com Berlín, on ahir mateix una jornada en bicicleta i en pro de l'estalvi energètic va aplegar només 15.000 ciclistes. . Bàsicament, en el fons del model Barcelona hi ha l'aposta per la ciutat europea, una ciutat que no segrega, en la qual conviuen diversos usos (Barcelona és encara avii una ciutat industrial, malgrat el predomini del sector serveis), en la qual no es construeixen barreres infranquejables entre els barris rics i les zones pobre0. és una ciutati que vol mantenir i augmentar la massa crítica necessària per consolidar la vitalitat de la vida urbana i per guanyar posicions en el context europeu i mundial. • Barcelona . En els últims 15 anys Barcelona ha experimentat un gran salt en tots els ordres. De la ciutat "olímpica i �metropolitana" que demanàvem el 1982, hem passat a una Barcelona que, una vegada suprimides les fronteres intercomunitàries -i amb la recent aplicació de l'espai "Schengen", 4ixò té una especial significació- és el centre d'una euroregió de 15 milions d'habitants que asura a constituir-se en la porta del sud d'Europa i com una de les capitals culturals europees. La nostra estratègia no ha estat una estratègia intervencionista, però sí una estratègia de Iideratge i de complicitat. Gràcies a a questa estratègia s'han rehabilitat barris perifèrics, in corporant-los a la ciutat, dignificant-los i convertint- los en nous centres urbans. Hem tancat així les ferides que va provocar l'urbanisme franquista a Bar G elona. Hem creat una ciutat poli èntrica consolidant les àrees de nova centralitat cue han permès atorgar qualitats centrals a zones perifèriques i, així enriquint els teixits socials i econòmis d'aquestes àrees. l al mateix temps, treure pressió i frenar una terciarització excessiva del centre tradicional de la ciutat, l'Eixample. En aquesta línia s'ha reequilibrat l'expansió espontània de la ciutat cap a ponent amb un desenvolupament cap a llevant: Vila Olímpica, Diagonal-Mar, prolongació de la Diagonal, �Transformació de Nou Barr s, congost del Besòs. S'ha convertit la Plaça de les Glòries, on Cerdà va situar el centre de la nova ciutat, en un focus de una ciutat que ja no té un sol centre. Barcelona és més equitativa, una altra de les condicions que ha de tenir la ciutat del futur. S'ha fet una gran transformació urb e na sense pèrdua de cohesió, sense accentuar les desigualtats socials i territorials. En tot aquest pocés la renda familiar disponible només ha fet qye créixer (un 26% en termes reals entre 1979 1 1991). S'ha reactivat, amb la complicitat del sector privat, la vida del casc antic de la ciutat. S'ha propiciat una nova ocupació, lenta i pacífic, per part d'estudiants i de parelles joves. S'ha esponjat una densitat excessiva, sense desplaçar Is veins. S'han instal.lat algunes institucions culturals molt significatives: Centre de Cultura Contempòrània, MACBA, convent deis Àngels, noves facultas de la Universitat de Barcelona, de la Universitat Ramon Llull i de la Universitat Pompeu Fabra, convent de Sant Agustí. Hem estat pioners en la defensa de la idea que les ciutats europees, a part de competir entre elles (buscant inversions i localitzacions), han de cooperar per trobar la solució dels problemes urbans. No oblidem que els problemes de les ciutats són els �problemes del 80% dels europeus i europees que hi viuen : Per això s'han constituït associacions de ciutats europees com Eurocíutats i la C-6. I s'han desenvolupat projectes com POLIS, GAUDI i PICASSO. . Aquest model de transformació de la ciutat s'ha constru.it sobre la base <llel consens, sobre la implicació dels ciutadan i la complicitat dels sectors. Barcelona ja ha e près el seu segon Pla Estratègic, Econòmic i Soci 1, amb la participació de totes les institucions econòmiques, sindicals, associatives i universitàries de la ciutat. S'ha desenvolupat un n(41 contracte entre els ciutadans i el cotxe: mitja çant una activa política d'aparcaments, millores en la connectivitat urbana (Prim, Bach _de Roda, Guipúscoa, Aiguablava, avinguda Foix, Terrades) i l'equilibri en el trànsit entre les grans vies metropolitanes i els carrers del centre (Av. Mistral, Aragó Meridiana), que així poden recuperar el seu caràcter propi de vies urbanes, i fins í tot la col t locació de barreres en zones que no el poden suportar (Projecte Gaudí). S'ha millorat molt substancialment l'eficàcia en l'administració municipal: la seva plantilla s'ha reduït en 2.000 persones en cinc anys ï s'ha 7 �descentralitzat en els distri tes en un 21%. Hem estat pioners en la introduc ó de noves tecnologies de la informació: primer 01 , molt aviat a través de I'Internet. . Actualment, el 60% de les lli céncies d'obres menors i d'activitats no classificade s es concedeix en un termini inferior a quinze dies. II.- La situació econòmica de arcelona . L'economia de Barcelona a tingut l'any 1994 un creixement del 2,4%. Aques a taxa és superior a la que s'ha calculat per a l'economia catalana (1,9%) i espanyola (1,7%). • El creixement real acumulatiu del PIB a la ciutat serà d'un 9,9% en el període 1990-1995. En el mateix període, el creixement del PIB. de Catalunya serà del 6,5% i el d'Espanya del 6,7%. . Aquest creí>ement per so g re del de l'economia catalana i espanyola es ptodueix per segon any consecutiu. Es desprén, per tant, que Barcelona resisteix millor la recessió i que està en millor situació per aprofitar les fas 8 expansives. �III.- Barcelona, abans i després dels Jocs, ha estat la locomotora de Catalunya. pronosticaven els "pájaros de mal agüero". En contra també deis que difonien una imatge (que tenia l'avantatge de q e era creïble) de Barcelona • En contra del que post Olímpica arruinada. . Aquesta imatge podria ser creïble però no ha estat verdadera sinó falsa. Ten ga el suport d'una memòria històrica barcelonina dolenta (1888 i 1929), després de la festa ve la ressaca , o tot pecat porta la seva penitència. • Però aquí nosaltres havíem fet medecina preventiva (ens havíem vacunat amb 5 vacines): 1.- Pla Estratègic. Disseny de les obres olímpiques per la ciutat, per la millora de la ciutat (els Jocs només son l'excusa). 2.- 3.- Pla d'inversions post Olímpiques 93-94 de 68.000M; (2/3 finançat per l'Ajuntament, 1/3 pla d'aparcaments en concessió municipal). Ara s'estan inaugurant les obres. �pla de 4anejament i reducció de la despesa. Per exemple, el pressupost de 1992 amb increment del 4,4% en co tra del 16% de l'Estat i 12% 4.- Des de 1991 de l'Autonomia. 5.- Organització Olímpica externalitzada ï Holding Olímpic. L'atur a Barcelona és inferior al d'altres ciutats corn: Copenhaguen (17,3%), Anvers (13,7%), Berlín (13% a l'est, 12,8% a l'oest), Milà (14%), Londres (13,9%), ('Haia (15,2%). I és similar a la taxa de París (12,5%) i Manchester 12,41%). l'aeroport de Barcelona durant l'any 1994 fou de 10.647.281 passatgers, 317.000 més que en el rècord històric de 1992 i 648.775 més que el 1993. El trànsit internacional s'ha multiplicat per 2,5 en 10 anys: de 1.736.600 passatgers el 1984 s'ha passat, el 1994, a 4.206.000. El trànsit a En els primers mesos de 1995, el trànsit de passatgers ha crescut unal mitjana d'un 14% ï la càrrega ha augmentat un 19,4%. El 1995 l'aeroport superarà els 11 milions de passatgers. anys s'ha passat d'una oferta hotelera de 15.737 places a 26.291. Això ha permès que el En sis 10 �nombre de pernoctacions hoteleres hagi passat de 3.790.101, el 1989, a 4.256.524 el 1993. En aquest darrer cap de setmana, s'ha arribat a un nivell d'ocupació del cent per cent. Només havia passat un cop l'any 1989, però amb una oferta que era la meitat que l'actual. I hem introduit qualitat i competitivitat en el sector hoteler de Barcelona. 1994 el Port de Barcelona va superar els 20 milions de tones de tràfic, alnb un augment del 15% respecte l'any anterior. Aix mateix s'ha consolidat com el primer port del 9editerrani en tràfic de contenidors. El Barcelona es consolida con) a base de creuers a la Mediterrània. Els passatgers de creuers (sense comptar vaixells olímpics) hpn passat de 132.800, el 1992, a 174.000 el 1994. Es a dir, un creixement cada any del' 14,4%. El sostre d'oficines ha passat en sis anys de 2.630.000 m 2 a 3.700.009 m 2 . la demanda respon: IBM s'instal.la a l'Illa, Nissan a les Torres Cerdà, Xerox al carrer Tárragona. UAP inverteix 20.000 milions de pessetesa Plaça Catalunya-PelaiBergara, obres que ja han començat. �. Kepro tira endavant el gran projecte de DiagonalMar, un cop superats tots ell tràmits urbanístics. • S'ha procurat trencar oligopolis locals. Com el Pla d'Hotels, I'éxit del qual s'h explicat més amunt o l'adjudicació dels contractes de neteja, els aparcaments, etc. • Barcelona ha consolidat una oferta comercial de qualitat. Barcelona és una marca que ven i la ciutat disposa d'una oferta comercial tradicional d'una gran qualitat. La transformació d4 la ciutat ha contribuït a promoure centres comerci als tradicionals: Barna Centre, carretera de Sants, dia Júlia, carrer Gran de Sant Andreu, els comercian ts de Sant Gervasi han creat una targeta de crèdi t comuna. Els mercats municipals també han expe r imentat una amplíssima transformació: Mercat del Clot, Mercat de Sant Antoni. Ben aviat el Mercat de la Concepció. . Barcelona, np ho oblidem, és el centre d'un mercat de 15 milions d'habitants. IV.- L'Ajuntament és un bon mpresari: . A partir de 1992 genera recursos per dedicar-los a inversió i a amortització de deute. 12 �Recursos generats després d'interessos 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1990 1991 1992 -957 -361 15.862 22.142 28.746 29.403 37.461 45.170 52.799 • A pa rt ir de 1993 es redueix volum de deute. Total de endeutame nt a final d'any 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 224.780 244.401 271.403 280.189 278.486 275.104 270.986 264.204 249.670 • L'Ajuntament de Barcelona contribueix activament a la convergència amb Europa. Els pressupostos de l'Ajuntament per a 1995 sn, en relació als de la Generalitat i als de l'Estat: • Els més austers de les tres institucions. • Els únics que redueixen els ingressos tributaris. • Els únics que redueixen les despeses de personal. Els únics que redueixen la càrrega financera. �inversions consolidades se situen per sota de les de l'Estat (abans del retall pressupostari) però per sobre de les dé la Generalitat. Les L'Ajuntament és l'únic- institució que presenta superàvit de caixa. És l'única administraci que redueix el deute en termes absoluts. . Tot això és el que justifica que Barcelona no sigui una pesada càrrega post Olímpica sinó tot el contrari, el motor, la locomotora de Cltalunya i més enllà tota la seva àrea d'influència. A més no estem hipotecats més enllà de ('estrictament racionable. (El cost del nostre endeutament és del 19% dels nostres ingressos). Ni ha incrementat la pressió fiscal (en contra del que diuen els nostres oponents). La fiscalitat local -impostos locals/PIB- ha passat del I'58 de 1990 al 1'57 a 1994. Crec que els adjectius adelquats són rigor, discreció i austeritat. V.- Les . estratègies de futur de Barcelona Vull diferenciar molt clarament el que seran les prioritats de la nostra acció de govern del que considerem que són les estratègies convenients per al futur de la ciutat. Molts de vosaltres m'ho haureu 4 �sentit ja a dir, els darrers dies, les nostres prioritats seran tres: l'ocupació, l'habitatge i el transport púbic. . Que quedi clar d'entrada que són tres qüestions en les quals els municipis, els ajuntaments, no disposem de competències plenes. Són qüestions en les quals tenim reconegu- un paper més o menys relatiu. Però són els problemes, i, en conseqüència, ens hi ficarem. Ens hi ficarem a fons, comprometentnos (com tantes altres vedades) a fer papers de suplencia. Ara, però, reclamem, i crec que ben justament, instruments i recursos. • Si és cert que aquestes tres qüestions són prioritàries per als ciutadan4. I ho és. Hi treballarem, ens hi esforçarem, farem córrer la nostra imaginació. Però demanem que se'ns donin eines i recursos. Simplement això. • (EXPLICAR BREUMENT LES PROPOSTES EN MATÈRIA D'OCUPACIÓ, HABITATGE TRANSPORt PÚBLIC) . Barcelona afronta aquests anys decisius del final de segle des d'una posició consolidada i, el que és més important, amb nous projectes de futur. En aquest context és important reten r dues idees: en primer lloc, hi ha un disseny de ciutat. Un disseny consensuat en el segon Pla Estratègic. Un Pla �qualitat de vida i per la qualitat dels productes i ser eis de la ciutat. Estratègic que aposta per I Aquestes són les principals apostes estratègiques de Barcelona: a) Consolidació de Barcelona com a centre d'una macroregió europea mediterrània de 15 milions d'habitants. b) Barcelona porta del Sud d'Europa. c) Qualitat de vida. Barcelona, ciutat de qualitat. d) Cultura i civisme. e) Internacionalitzaciól. Principals àrees de projecció: Europa, Mediterrània i Amèrica Llatina. . Algunes mesures que concreten aquestes estratègies: . e Prioritzar les comunÑcacions amb Europa: connexió amb Europa anti tren d'alta velocitat. Es construirà una gran estació terminal a la Sagrera i una altra a l'aeroport per 'permetre que aquest es pugui convertir pròpiament en l'aeroport de la 6 �macroregió. Potenciació de l'aeroport com a "hub" europeu. . - Crear una gran plataforma logística al Delta del Llobregat aprofitant les botencialitats d'algunes infrastructures i agents ja instal.lats: Port, Aeroport, M construcció de una nova te rminal de càrrega aèria, Zona Franca, Mercabarna, rlou recinte Montjuïc 2 de la Fira de Barcelona. . - Plataforma del Besòs. Projecte Congost del Besòs (Ciutat Meridiana, Torre Baró, Vallbona, Montcada i Santa Coloma), creació d'un parc fluvial, connexió dels parcs de Collserola i de Sant Mateu, compaginació amb les penetracions viàries i ferroviàries a Barcelona. Creació d'una nova zona d'activitats lúdiques i récreatives al litoral de Diagonal Mar i a la Catalan,. . Aquests dos objectius apunten cap a la vertebració d'una verdadera ciutat metropolitana, amb centralitats potents en zones avui marginades i, fins i tot, "trinxades". Una ciutat metropolitana que les Rondes han fet possible. . - Telecomunicacions. Creació d'una infrastructura adequada a Barcelona per facilitar el màxim les telecomunicacions desenvolupament de avançades i els serveis de valor afegit: Pla Fotón. 7 �. - Avançar en la intermodalitat entre el transport públic-privat en la regió metropolitana de Barcelona. Creació d'una oferta adequada de transports públics a la regió metropolitana, 4ta una autoritat única, que no incentivi l'ús del transport privat. Així mateix, avançar cap a majors ni vells de disciplina i de seguretat vial. . - Millorar la qualitat ambiental de la ciutat i posar les bases per anar cap a un model de Aplicació desenvolupament sostenible. generalitzada de criteris mediambientals en els i processos de recollida i eliminació de residus. . - Consolidació de Barcelona com a capital cultural europea. Dotació d'un I sistema de grans infrastructures culturals: MACBA, MNAC, Liceu, 4 Teatre Lliure (que s'obrirà el 1997), Auditori, Teatre Nacional, CCCB, Arxiu de I Corona d'Aragó. . La Casa de l'Ardiaca estaré acabada en 18 mesos. Properament Barcelona disposarà d'una de les millors col.leccions d'art pe-colombí: la Col.lecció Barbier Muller. També, mdlt probablement, una de les millors col.leccions mundials de pintura holandesa. El Museu d'Història de la Ciutat està preparant, per la seva banda, la commemoració dels 2000 anys d'història de Barcelona. �. - Enfortiment de Barcelona com a gran centre industrial, consolidant i millorant la seva competitivitat a través d'un pacte industrial metropolità. Dotació de nous instruments jurídics i legals perquè la civat pugui resoldre alguns problemes que tenen una gran incidència en la vida quotidiana dels seus habitants. Així mateix, cal avançar per aconseguir quet la ciutat participi en els òrgans de decisió de les infrastructures estratègiques per al seu territori (Port, Aeroport, etc.) i que disposi, també, dels mecanismes per planificar el seu territori. . - Carta Municipal. . Barcelona és, avui, un model de referència a Europa. 19 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4354 Title A name given to the resource Barcelona en l'Europa del 2000: un model de referència Type The nature or genre of the resource Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC) Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Lideratge Competitivitat Relacions Internacionals Acció política Model social Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-05-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1433/19950224d_00670.pdf 18597378c27e070747f179aadbd243e6 PDF Text Text "Barcelona en la Catalunya de l'any 2000" Intervenció de l'Alcalde en el sopar-tertúlia organitzat per l'ADAC. (Girona, 24 de febrer de 1995) - La Catalunya moderna s i lla configurat com un sistema de ciutats, com una xarxa de ciutats mitjanes que estructura el territori entorn d'una gran ciutat. Barcelona n'ha estat, des del moment mateix de la constitució de Catalunya com a entitat nacional, l'indiscutit Cap i Casal, la "torre mestra" de qué parlaven els textos medievals. - La puixança de Barcelona ha esta t la puíxança de Catalunya, i viceversa. Sense una capital com Barcelona, l'emergència de la Catalunya industrial al segle XIX no hauria estat possible. Tampoc no ho hauria estat la Renaixença cultural: la generació noucentista sabia perfectament que sense Barcelona, l'evolució de la Renaixença catalana hauria estat semblant a la del felibritge occità. La falta d'una gran capital va fer que Occitània fos definitivament assimilada lingüísticament i culturahnent per Franca. 1 els que tenen por d'una Barcelona gran és que no han entes això. - És més, en un país corn el nostre, que ha estat mancat d'institucions pròpies en els darrers dos-cents cinquanta anys (tret del període republicà afortunadament, del ja llarg període democràtic actual), la Ciutat de Barcelona ha fet un paper substitutori de les institucions (i de les funcions) d'autogovem, que ha estat imprescindible. Els ciutadans de Barcelona encara paguem avui molts d'aquests costos de substitució i de capitalitat que en països més normalitzats corresponen a les institucions nacionals i estatals. - Els temors d'una macrocefàlia barcelonina ja formen part, afortunadament, del passat. Vicens Vives, que era gironí encara que afincat a Barcelona des de l'adolescència, pretenia (al seu llibre Industrials i polítics) que Catalunya havia assolit la perfecció quan, a mitjan segle XIX, s'havia aconseguit un cert equilibri entre la Catalunya interior i la litoral, entre la Muntanya i la Marina. I que després, quan la Barcelona industrial comença a créixer i a augmentar el seu pes �relatiu en l'espai catalá i a atreure població no només de la resta de Catalunya sinó també del sud d'Espanya, aquest equilibri es trenca. - Però aquesta és una visió conservadora, que té molt a veure amb la desconfiança cap a la ciutat industrial cm a lloc on esclata i es manifesta el conflicte social (Vicens atribuïa en bona part a la població immigrada desarralada conflictes com el de la Setmana Trágica, enfront a un suposat "seny" del treballador catalá), enfront a una visió més idíl . lica (i no necessáriament certa) del món rural. - La Catalunya moderna es troba molt iné a prop del model de Catalunya-ciutat deis noucentistes que de les visions un xic catastrofistes de Vicens. La millora de les comunicacions ha permès que la gent ja no hagi de viure al costat d'allà on treballa, o que el seu lleure de cap de setmana ja no es desenvolupi en les poblacions més acostades. - L'itinerari deis nostres avis (el meu havia nascut a la Ciutat Vella, vivia a Sant Gervasi i estiuejava a Caldetes) ja és tot ui altre. Avui molts deis qui han nascut a l'Eixample viuen a Tiana o a Santa Eulália de Ronçana i passen el cap de setmana a l'Empordà o al Pirineu. 1 abans un professor de la universitat de Girona no podia "commutar", que diuen els anglo-saxons, diàriament a Barcelona. D'aquí a pocs anys, tindrá Barcelona a mitja hora en el TGV. El tren regional ja fa, a l'entorn de Barcelona, de metro -és a dir, de metropolità. - Tot plegat fa que l'ambit de Barcelona, la seva zona d'influència, slagi estés a una zona d'aproximadament 15 M d'habitants, que és el que et permet de mantenir una serie d'intlastructures -culturals, per exemple- que altrament, limitades a un públic de 3 o fins i tot de 6 M no es poden desenvolupar. És el cas per exemple del Liceu, o del futur Museu d'Art Contemporani de Barcelona. Però també el de l'aeroport de Barcelona o el del seu port. - Aquest áinbit de 15 M d'habitants és definit per la xarxa de ciutats C-6 (Barcelona, Palma de Mallorca, Valencia, Saragossa, Montpeller i Toulouse), que de fet es correspon, aproximadament, amb el solar de l'antiga Corona d'Aragó deis nostres comtes-reis medievals. Dins d'aquest ámbit, Barcelona exerceix un lideratge evident, i una capitalitat económica i cultural que no fa Inés que créixer. Però dins d'aquest ámbit les ciutats initjanes com Girona o corn Perpinyà també han de trobar el seu paper, perquè l'hi tene i l'hi tindran cada cop més. �- L'aposta de Girona com una ciutat cultural i universitària, capaç d'atreure un nombre creixent de turisme urbà de qualitat, es confirma en aquest sentit com un encert de l'estratègia adoptada. - Però el canvi real que ens acostarà cap a la Catalunya-ciutat no vindrà només de la mà de les infrastructures tradicionals, de les infrastructures pesants com les autopistes o el tren d'alta velocitat (o el de la gasificació del ter ritori català) que estructuren i "empetiteixen" el territori. El canvi que s'acosta és el de la nova generació d'infrastructures intangibles: les `autopistes de la informació. - Les autopistes de la informació, si son capaços de controlar-ne els efectes socials i territorials que tindria una aplicació estricta dels criteris del lliure mercat, són una promesa per a la democratització de la informació, en permetre un accés més fàcil tant socialment com territorialment. Ben aviat, com ja passa als Estats Units, podràs demanar un article des del teu ordinador de casa a una biblioteca universitària distant, que te 1'enfviarà per correu electrònic o bé, si t'ho estimes més, fotocopiat i per fax. Aquest és un gran salt endavant. 11),4„,Q„ - Quin és el paper de Barcelona en aquesta Catalunya de l'any 2000, en aquesta Catalunya-ciutat del segle XXI? Barcelona aspira a exercint el paper de locomotora, de motor de Catalunya i d'Espanya, de dinamitzador econòmic. I, al mateix temps, aspira també a seguir sent utn lloc privilegiat per a la trobada, per a l'intercanvi d'idees i de fets culturals, de diàleg i de tolerància. - Barcelona, en el tombant de segle (i de mil•leni), gira entorn a dos grans projectes, distints però complementaris, g4te es necessiten l'un a l'altre. El primer és del configurar-se com la po rt a d'entrada; sud a Europa. Això vol dir que hem de millorar la nostra accessibilitat: són totes les operacions lligades al Pla del Delta del Llobregat i a l'arribada del ferrocarril l'alta velocitat, a l'ampliació del port i, eventualment, de l'aeroport. - El segon és la capitalitat cultural d'Europa de l'any 2001, entesa com la culminació de tota una sèrie d'infrastructures culturals que hem construït o renovat en aquests anys, però també com una aportació -des de l'afirmació amable, oberta, de la nostra identitat pròpia- al debat sobre la identitat cultural europea. Amb una atenció especial a les r o yes tecnologies com a font de creació i de difusió cultural. �9_ e - D'aquesta manera, Barcelona es configurará finalment com la gran capital económica, cultural i ara fins i tot política de la Mediterránia. - Per?) per això cal que Barcelona tingui els instruments necessaris per a la seva ambició. No podem seguir sotmesos a una visió on predomina la desconfiança cap a les ciutats, cap a les ciutats poderoses. Ciutats hanseátiques, en diuen. És una visió unifonnista que es vesteix de comarcalisme -un comarcalisme finalment inoperant- o de submissió a la llei general catalana: d'aquí les reticències davant l'aprovació de la Carta Municipal de Barcelona. - Aquesta visió oblida, i negligeix, la visió més antiga i poderosa a qué cm referia al principi: Barcelona com a "force de rappe" de Catalunya. Corn a l'época medieval, com en els intents de principis 'aquest segle de modernització del país (que podem veure a l'exposició sobre el Noucentisme que fan a la Casa de la Caritat, a Barcelona), la salut de Barbelona i la de Catalunya estan tan íntimament lligades que no es Ocien destriar. Q‘ L'exposició del Noucentisme descriu km n dels moments crucials del diàleg Barcelona-Catalunya: quan la ciutat va escampar civilitat per tot Catalunya i va aduir la modernitat a esquemes extensibles, predicables per a tot el país. - Ara de nou Barcelona está estenent cviiitat a tot el país. O millor, i més modestament, está actuant com a model urbà per a un sistema de ciutats del qual ella mateixa n'extrau bona part de la seva força. - Esperem que, en l'horitzó del 2000, aquesta dualitat funcionarà, que se n'admetrà la seva positiva coexistenc4 que s'abandonaran les pors i les suspicàcies que posen traves a la seva inarxa. Si aquesta equació funciona, la força que n'extraurem serà immensa. - Moltes gràcies. G I RON A.GUI �kl,&A qukki\k) N kiv.i[ osA"A`' ''' -17K 1 AA4 V U_O¿ _21 Lt J) atjoiipé,\A-1 ttteL(.¡ItiLt � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4339 Title A name given to the resource Barcelona en la Catalunya de l'any 2000 Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ateneu d'Acció Cultural (ADAC) de Girona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Infraestructures Model social Barcelona Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-02-24 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/686/19890509_LV.pdf 6cfd56625ccf3a6210d724c06dd6f32f PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA Tribuna! MARTES, MAYO 1989 Dos proyectos quela verdadyla mentira tendrían i’ida propia. Que no se podi andarporel mundopamido/a cuerdofloja deJaconfusión y que cadaunoquedaba comprometido con sus paJa¿‘ras,no que fueran posibles ‘BarceIonaendins” ACE cuatro años que unos ciudada nos que aman Barcelonacaptaronel momento de la ciudad y del pa.ír y propuso e! lema“Barcelonaenllá” paraungru podeopinión. debateeiniciativaque desdeentonces ha actuadodirectay positivamente. El día que iniciaron susreuniones les dije quesegún miopinión, enllá” eratambién“en dius” y que “Barcelona endins” tenemosuna nueva frontera: muy particularmenteenel Ei xample y en suspatiosinteriores,enla Barcelo— na vieja y suscasasabatidaspor los siglosy la falta de luz y desol. Despuéshan pasado doscosas.Primero,que el empuje del ‘enllá” en sentidoextensivo.de proyección hacia afuera en el espacioy en el tiempo. ha dominado, quizá lócamente, de una forma abrumadora.Segundo,que“Raree lona endins”se ha convertidoen un terrenode coincidencia con aquellosque, por mor de su papel político u opinión diferencial o reserva legítima respectodel empuje inmenso, hacia afuera y arriba. de la Barcelonade hoy, prefie ren remarcarla dimensión interior y reflexiva que tan necesariaessiempreennuestraciudad yentodas. Yo soymuy sensiblea estadimensiónqueno creo contradictoria con la Barcelonaque “salta carenes” y se reencuentracon el m.ar . no hay Los patiosinferioresdel Eixaniple son tambiénunanuevafrontera “endins” sin “enilá”, no hay solucióna nuestras llagas sin ilusión de futuro, no ha vejezdigna sin juventud emprendedora.En todo caso,de acuerdo, hemosde ir “Barcelonaendins’. Esta esla auténticabatallade Barcelonatal y como quedó patenteel domingo pasadoea la y inauguración del utievo cuartel de la Guardia Urbana en la Rambla. La batallade lacalidad,dela presenciaenlos barrios. cercade los problemas,con comisarías dignas. atención al público. salas de espera Estamos a tresañosde la quincenaolímpica para ir encontrando nuevosequilibrios másy confortables y esperascortasy trato amable. del veranodel 92. Sin mitificarla hemosde ad más elevados.másy máseuropeos.niña y más Y tan’bien la batalla del trafiio de la con mitoque ea tiempo de decidir como scra el proporcionados a la ambición de los barcelo— gestión. de las colasy de los ruidos; la de los acontecimiento.Donde irán los forasterosy neses.queesmuy grande.y por una vez,(nun efectos dramáticosde las drogodependencias cómoirán de un sitio a otro, ca ha habido tantas}estáa nuestroalcancede sobre muchosciudadanosy susfamilias la de Dentro de un par demesesno podremosde- participar en buenamedida. la rehabilisacionde los tejidos urbanosdegra- udir El calendariohabria decidido por noso Entiendo en estemomento el realismopero dados de la ciudad vieja.y de la nueva.y de la tros. no la cicatería.Cuando hay entusiasmosepue ciudad metiopolitana claro la batalla contra Es el mom,nto pues de una cierta tension los electosexagerados quelos momentosde relegitima entre todos les actoresdel provecto de modular esteentusiasmo.por razonesdi— versas, que los gobernantesconocen,desdeel lanzamiento economicoenel sistemacapitalis- paratratarde decidir los ultinios proyectospota tienen sobrela manilicacion delasditeren— siblesparael 92 y el como y el qui.n delos mis- propio sentimientocompartido de exaltacióny de proyección.Lo queno sepuedecombatir es cias (entre los precios de suelo y vivienda y mos,en la financiación y en el protagonismo el entusiasmode una . olros precios entre remuneracionesdirectivas —casi siemprecompartido—de adaprocto Sobre todo c.tiandoesal mismotiempo el ui— y las Otras tntre sui.ldo y lugaresde trabajo No nos engañemosfi 92 no e’ una ietha masculinos y temeninos) la batallapor la caliterminal sino un objetivo en un Laminoque va ‘usiasrno di. toda ( it iluña qtie no seengañen antibarcelonesas y de dad escolar,queesquizá la másdifícii la bata- másallá. No tendría sentido pensarlo todo los inventoresdc cautel’ás leyes nacionalizadorasde toda institución cia— lla contra la inseguridad tn complejaen un paiael 92‘, no garantizai el 9 y el 2000 Esti pais qut.todaviavive los golpesterr biesdel te mes trabajandoen el post 92 y les sectoresmas dadana de relevancianacional). Y cuando por una vez toda España ha sintonizado con un rrorismo sobre las 1uerras de seguridad etce- conscientes de la ciudad lo saben tera nadie seextrañarasiPorque en U momento proyecto nuestro. No se puede combatir en— Estasmetassonlasquedeterminaranlacalicrucialde definir los proyectosdel 92 y del 91 tonces la oleadade realizaciónde doso tresge— neracionesjuntasde barceloneses lanzados. dad devida ennuestraciudad enbueni mcdi los que en buena medida de! mii an no la uu Diclm esto,acaboafirmando mi convicción da y por tanto t imbien nuestro giado de dad ‘-que vaestabien definida por OOOaftas competencia en relacioncon otias uudadea A de historia anterior densa e intensa— no la dc queesteentusiasmoet i n idee por la proultima hora pues un t nuesacoincidenç,aen- ciudad pues pero si susti insfoi m4uorlesdtl yección y la creación,esteespiritu dela “Barce— tre la accion endins i la a.cion enila de tinal siglo su aplazamientodespuesde anos lona enllá” no seráeterno,con la intesidadac Quisiera aprosecha hoy pararesaltarque a muchosde nesgobierno nddle se exirañara tual y que la nuevafrontera interior. la “Barce— dos anos vista del inicio del mandato digo si en estemomento importante las Insti lona endins” es un sentimiento que no ha de habíamos fiado ea otras cir 1987-1991 a punto de superar el ecuador es tucionesde Barcelona de Citaluña y dc Espa abandonarnos nunca y que, es más,puedeser cunstanciashistóricas. Por ello crucial para enfocar correct.mentelos temas ña pasan una fasede mutua tension que es un terreno fructífero de encuentro entre los “nyerros” y “cadelis”de hoy. entre tos másau insisliréhastaimisallá deJa fade civilización que acabode enuílciar, y que creativay quizá negativaa la vez. tiga. Hasta la pura náusea. me hancostadoalgundisgustonotoi io cu indo esque todosnosjugamosmucho No nos dacesy los másreflexivosdenuestrosciudada los heplanteadoencii ..unstan..ias decrisisgulotugamostodo perosi que nosjuganlosmu- nos. UELMAN bernamental es crucial repito ascgur4rnes cho Quizá sólo nossepare.y esperoque no, que IBANEZ ESCOFET que todoslos treneshacia el 92 salgany todos ya los que tenemos la responsabilidadde tani biénen estonos hemosde poner deacuer los pro euos sehagan 1 odo lostrenesquerallevarla coordmacion de los pro ectosoue se do, qué queremosdecir cuando decimos Barzonablemente tengan que salir no masde la hacenen la ciudad no empuja la conviccion celona en el momentode ordenar su territorio cuent4 perotampocomenos(por que menos deque estamoscomo barceloneses en un buen y su gobernaciónen una nuevaCarta Munici Los ciudadanosnoslo demandariany no tenmomentoque la Liudad subey creay estaen pal. driamos respuesta)y tedos los proyectosque condicionesde crear reflexisamcnta on iali hagan falta y quepan,que queramosy poda dad,yquepor tanto le hemosdedar a laciudad PASQUAL MARAGALL mal ejemplo para entusiasmaral mus hacer. toda la libertad de f’orniarsey de transforniarse .4k’4de de uirceJoi personal queha de solucionarcon eficacia los déficit crónicos de nuestra ciudad. JUAN M. ROBLES y cincofirmasneta Pua hv ha sidoconvocado zonas de nieblao de turbulen un plenomunicipalextraordi— cia. La realidady la fi/sedad ,iarici,para hablar de los fue— claroscomo el díay la noche, a guç Olímpicosde ¡992. Des- o aspira la dudadanía. Yle pués de los fugos de artificio gítimainente,añadiría.No fa]dialécticoscruzados entre ¡os taránunca mi apoyo a la condosgrandes vecinosde ¡aplaça cordia,peiv acasoha llegadoel d’ SantJaume. todo lo que sea momenW de exigirque las pahablar sosegadamente y sin labrasrespondana los hechos mala fe tiene que ser bien aco— L improperiosgratuitosy ¡a gido. Imagino que harán un duda deberíanestarprescritos mohín de sorpresi y hastade de la relación normal, para desagradopor estaalusióna la dignificar la clasepolítica, demala fe. aunque en política los masiadoansiosa de poder, y vdares morales no sonlos mis- fortalecerla tan necesariadelaos queparalos demásmorta- inoeracia,en ¡a que debeila les y hay un fondo de mala f mos pensar de vezen cuando. evidentey hasta angustiosa en Meatreveríaa decir sin cmmuchas actitudesy actuado- bergo, que no se trata de una aes. Pero a menudo aquello lucha personal como podía quees condenabiemoraimente ocurrirentre los feudalesde la en la vida de cada día resulta Edad Media, sino del cheque elogiableenelmundodela po- de dos proyectos políticos enlítica,como .sefla/de fitebenfocados a objetivosdiferentes. cid, de viveza y de oJ&torefi Lino, lievddoporelpeso espe nado. El presidente Tarrade— cíficode lagranciudadyporel ¡lassep ba eldíarecordando embabiecamiento posmoder a MontalÉne,por quien sentía no ante las urbes enormes, que wiagraayjustificadapasión,y no tiene otra obsesiónque Barcitabaaquellode que lapolíti- culona,y otro que intenta saica es el comercio de ¡oshom— r este tejido homogéneo y bres. Fue otro francés asimis- entrañableque es Cataluña, en ¡no ilustre,el biólogoy pensa- el queBarcelonajuegaungran, dor JeanRostand, el autor de un extraordinariopapel, pero esta frase: ‘lo odioso de la que de ninguna maneraes exmala fe e que acabapor dar elusivo. Porcioles,que fue un ¡ns/aconcienciaala buenafe”. alcJde inteligcntey que inten Metidos en el berenjenalde tó salvarparte del espfritu del h buenayia malafe, el terreno caos derii’adode laguerra ciapisarsería w,sLoyno creoque vil, hizo a Barcelonaprotago ayudaiaa suavisarlasescena- nista de sus ilusiones.porque clones,¡aspequeñsheridas de Cataluña no podía serlo, por la marcha.Pero aunque sea izones obvias y demasiado educadancntequiero deciro- conocidas. Y de aquellosesdaslascosas. Elsilencioo eldi- fuerzos se vive todavía. Por-’ simuloSol?éLicamente culpa- ciclesme había dicho en má bks.No creo que ofrezcamos de una wasión que no podíaunavisióninedíanamentepre— mes permitirnos el lujo de ser sentablede pueblo serio y ma- ilusosy que Cataluñasin Barduro,porqueya no se trata de celonahabríapasadoalestado lo que piensan, creen y dicen de provinciapura, con todo lo socialistas y cotivergentes, sino que de desolador tiene esta deloquepiensan los demás,los añrinación Lo dramático es qL!000s miran desdefuera yse que Barcelonano aspirasólo a extrañen,asombrados.de has- ser una gran ciudad, un Lyon, Iadóndescpuedellegar. Ya sé un Manchester un Milán;si quelasolución más corriente melopermiten, diríaque siencolavidapolíticaeselborróny te la inquietud de la capliali cuentanueva,elaquínohapadad. sadonada y voMmos a empeBienvenida la voluntad de lar. Es/afórmula más corrien--’ acuerdo,si es que existe,pem teyináscómoda,todohayque con ¡a condición de profundi decirlo.Hace cuativ días se zar, de debatircon la necesaria aplicó la receta en el inefable hondura las razones de esta debate sobre la éti en el Paí’— raray desconcertante situación larnenty parecíaque se inicia- que enfrentaa los dos palacios ba unaépoca de más responsa- y que no ha salvado ni el autobilidad a la hora de hablar y matismo catalán, del que nos ‘-Ui H LAVANGUARDIA 7 “Tenemos una nuevafrontera en la Barcelona vieja y sus casas abatidas por los siglos la .falta de luz y de sol artasdeloslectores EJcmvenio delAyimtamíeto de Barcelona El éxodoargentinofugitivode Menem II a e s(- a,reie a Sehafirinadoel conveiüotabo valdelosfuncionariosdel Ayun— !Se-cclona amiento de Barcelona.Es para trasaños,cosainsólitaen el mun— Allegado litero de equipaje, como do sindical.y as limitaciones de Les Corts-Pedrdbes —.—-.-—— las subidas salariales efectivas Quisiera manifestar la opinión quería Machadoqueviajasenlos hitos « T i , 7 de la mar. Es nieto de un exiliado esparalosfuncionariosque, dinero del Conseil Municipal de Les en mano,no llegaal 4 °/, aunque Corta, de! que soyregidora-presi pañol queestuvocercadeClaudio SánchezAl. ,l 1 1 i tO ci s digaque esen cantidad supe- denta, ante el reiterado uso mdc— bornoz. Estefue quien me lo presentóen junio flor. bido del topónimo ele Pedralbes, de 1980,cuando unadelegacióncultural, en la [so si, abundantesmejorasso- principalmente en los medies de que un servidor estaba—supongoque mi pobreel papelque no supongande— comunicación socia!. riodismo fue consideradouna forma decultusmboisoa’gunoparala Corpora En primer lugar serianecesario ra — , acompañó ala reinadoña Sofíaen sudcli— ción, corno revisiones médicas precisar quePedralbescorrespon cada misión de representara Españaen las graRiltas, visitasgratis a los mu— de al nombre propio del Menaste- ceremoniasconmemorativasdel cuarto cente— rio y su entorno inmediato, al pie nario dela fundaciónde BuenosAires. Fue deseos, etc. De seguirasíel coordinador se— de la montañade Sant PeneMr licada la misión porqueerapresidenteVidela y ?or Longosevaaquedarsoloend tir. Ni la finca de an Güeli, Pa- el Gobierno de Madrid confió en la Soberana, , •11 •11 t ,I “ Ayuntamiento, puesempiezaa ser iau Reial ‘-mal denominado Pa- e hizo bien, la representaciónde la patria fun pleocupante la gran cantidad de lacio de .Pedralbes-’ni la Zona. dadora ante un régimenapenasmerecedorde funcionariosque abandonan e! Universitaria ni la zonasituadaen simples protocolos diplomáticos. El antaño arrugas queantesno existianlelabran la 1rente municipioy pasana la empresa la parte marítima de la Avenida irascible, siempreadmirable y en aquellaoca- Me ha estadoescribiendocon trecuencia despn’atda,debidoa las diferencias Diagonal, han sido nunca llama- sión conmovedor don Claudio puso la mano de que tonto el relevoepistolardel genial abusalariales, tanacusada, , ‘ con lo que das de Pedralbes. derecha sobrela cabezadel desconocidojoven tense Tiene dos licenciaturas bogado s ecosuponede pérdidade calidad de Creo lícito preservar el valor y, mirándome por encimade susantiparrasde nomista perocasiningunailusion Sehan queIosservieíos al contarcada día con cultural de las toponimias, sobre présbita, me dijo algo parecidoa lo que sigue: dado en Tucuman suspadres una h.rmana menos personal especializado y de todo si incluso han sido incorpo — Usted ha hecho posible mi presencia es- un bufeie profesionaly unaasesoriamercantil altacualificación. Va a ser estala radas de forma incorrecta a nom crita en España.mediantelas páginasde La o lo ha abandonadotodo La existencia fnrma de solucionar los graves bres de entidadescomerciales.Las Vanguardia. Pago esadeuda haciéndole co- argentina se le ha hecho insoportable Asi lo problemas decirculación.seguri— toponim ias . son,también., parte de nocer a Héctor Alberto. herederode un com declara. hd, drotta,enseñanzay tantas nuestra historia y de nuestraiden— patriota republicano .. perseguido.inteligentey Me resulta apasionante tener aiite mi un otrascuestionesprioritarias que tidad. Por todo ello pido desde honrado que murió creyendoque Españaera hombre con It dotacion rcrsonai suticientc pdeo loscwdadanc,s a Ja Admi— aquí que sea utilizado de forma como él soñaba,Estechico es argefttino,hon para triuntar quesedesticrra con soloiner nisrcón? Mcpareceque preten correcta el nombre de Pedralbes. rada e inteligente, muy inteligente.Hágale su tidumbres a su espera.porque no qwere asistir de dar duros a cuatro pesetas TERESAPERELLÓ¡ DOMINGOamigo. Me lo agradecerá. impotente a lo que llama el ultimo desastiede para os funcionarios y duros a ReaJdord-pre.idenu del OnseII mi país”. Y me apasiona rnátstodavia porque Aquel chico tiene 32 años. el ni ismo . cabello MwikipaldelD&ricteLea Corts siete peseL s‘. para lospolíticos p euecir que candidato justicialista es capaz de hacer Lo creo Casi me basta para ello habe, visto sus grotescas nlejinas par1riuas ‘ indómito ylosmisllxbos !irnpio.Unas finas ameArgentina,porqc me siguenfascinando glorias. sus íntimaso colosales.seaLesLuthier, sea Borges‘—áiii.l3orges!—. y porque disfruto amistades de hermosas.todas coincidentes. aunqued u i modo m u o menosdramatico en negarsea permanecerallí donde, desdeFeun sterrible y no poce, veces fldL0 qu’l llegado id ls eosctueo S elecciones para hacer másodifíciles cosaslas Elindirectas, colegioque dictaminará, decidi ra como sequiera nuien habrade serel nuevo ocupante de1i ( isaRosada no sereunira hast4 agostoy el nuevo tele cie Estadono tomara posesion ha.stdel 1de diciembie Como puede versea tos nietos de l irtin Fierro les gusta “viverepeiicolosamente La consultae1ectorsi debieraser felizmente memorabkporqut serala primera desdehace masdesesenta años en que un presidentecivil enestecasoRau! 4Jfonsin entregarael podera civil. ¿Y quien sesupone otro que puedeserese mandatariodi. origen excepcionalmenteden’iocraticoLes candidatosmascalificadosson EduardoAngeloz radical y Carlos Menen’, a lapagina (Pasa ) HORÁÍIO SÁENZ(;UERkEJQ 22 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1148 Title A name given to the resource Barcelona endins Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Urbanisme Model social Acció política Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-05-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1440/19950322d_00677.pdf 7233a2a97d2071c96d3a58d5f3b8f3c4 PDF Text Text Conferència de l'Alcalde al local de Saudade: "Barcelona i el seu futur" (Horta, 22 1,1K de 1995, 19:30 h) ola% Benvolguts amics, benvolgudes amigues, El futur de Barcelona és un futur esperançat. Ho és, certament, perquè ens trobem en un moment de recuperació económica, que es comença a notar d'acord amb diversos indicadors i que, sobretot, sembla que obre un període llarg de creixement i de prosperitat que pot durar deu o dotze anys. Dic això d'entrada perquè la crispació política que havíem viscut les últimes setmanes i la tempesta monetária fruit de l'especulació ens havia sumit en un pessimisme que jo crec injustificat i, a més, improcedent. Barcelona té davant un futur esperançat perquè s'hi ha preparat, perquè ens hem sabut preparar bé com a ciutat de manera que estem en condicions de recollir els fruits que aquesta reactivació económica portará. La transformació que ha viscut Barcelona en els setze anys de democràcia municipal és el que ens permet afrontar el futur amb confiança. Perquè en aquesta ciutat hi hagut una idea de ciutat, una idea del que es volia fer i de com ho podíem fer, i deis instruments que necessitàvem. D'aquesta idea de ciutat n'hem dit el "model Barcelona". Aquest és un model que ha permès de fer de Barcelona una ciutat més oberta, més atractiva (a la gent i a la inversió), més solidària, més habitable, amb més qualitat de vida -amb més qualitat en general. �1. El "model Barcelona". El "model Barcelona" és l'aposta per fer ciutat, per di ri gir o, almenys, per liderar el procés de transformació d'aquesta ciutat en un sentit determinat, urbanísticament reparador i socialment i territorialment reequilibrador. En els últims anys la ciutat ha fet un salt qualitatiu. De la ciutat "olímpica i metropolitana" que demanàvem el 1982, hem passat a una Barcelona que, un cop suprimides les fronteres intercomunitàries, és centre d'una euroregió de 15 M d'habitants, i que té posada l'aspiració a configurar-se com la porta sud d'Europa i com una de les capitals culturals europees. Bàsicament, en el fons del "model Barcelona" hi ha l'aposta per la ciutat europea, és a dir, per la ciutat que no segrega, en què conviuen diversos usos (Barcelona és encara una ciutat indust ri al, tot i el predomini del sector de serveis) i en què no es constitueixen barreres infranquejables que separin els barris benestants de la misèria. La nostra estr atègia -que no ha estat una estratègia inte rv encionista però sí una estratègia de lideratge i de complicitat- ha estat clara, i ha estat guanyadora. Hem rehabilitat els barris perifèrics, fent-los part de la ciutat, dignificant-los i convertint-los ells mateixos en cen tres urbans. Hem tancat així part de les ferides que el franquisme va infe ri r a aquesta ciutat, amb el seu creixement descontrolat i especulatiu, contrari a les necessitats de la gent. Els projectes impulsats per la iniciativa p ri vada han trobat un sector públic atent a corregir els desequilibris i a orient ar el creixement econòmic de m an era que la ciutat es transformés de la m an era més equilibrada i sostenible possible, reduint les desigualtats socials, evitant especialitzacions �empobridores de l'espai urbà i del teixit social. Hem fet una gran transformació urbana, i això cal dir-ho ben alt, sense pèrdua de cohesió, sense accentuar les desigualtats sociald i territorials, mentre la renda familiar disponible no ha fet més que créixer per damunt de la mitjana catalana i espanyola. Hem frenat una excessiva terciarització de 1'Eixample. Hem reactivat, amb la complicitat del sector privat, la vida al cor de la ciutat, impedint que s'hi enquistin les illes de soledat i pobresa, i això es diu molt de pressa, però al darrera hi ha una feina molt impo rt ant, portant nova vida -i això vol dir en primer lloc deixant-hi entrar la llum del sol- al Raval, a la Ciutat Vella. Hem estat una referència a Europa, i més enllà. I hem dut la nostra batalla en favor del reconeixement del pes que les ciutats han de tenir en la construcció europea al bell mig de les in stitucions comunitàries: Barcelona ocupa, no pas per atzar sinó per la seva vocació municipalista i per la seva comprensió cap al fet regional, la presidència del Consell de Municipis i Regions d'Europa i la vice-presidència p ri mera del Comitè de les Regions. Barcelona és avui a Europa la capital çíel regionalisme i la capital del municipalisme. Aquest model, que inclou tot això (urbanisme, europeisme, transformació), l'hem bastit sobre el consens, sobre la implicació dels ciutadans i sobre la complicitat entre sectors. La complicitat que ens va po rt ar a organitzar els millors Jocs Olímpics de la història (se'n recorden?), en un 1992 que alguns voldrien ben llunyà però que s'ha revelat com l'atot principal del nostre present i del nostre futur com a ciutat. El consens que ha portat al disseny i l'aprovació dels dos Plans Estratègics -una fòrmula que hem vist premiada a Europa i seguida amb èxit a Espanya i a tota l'Amè ri ca Llatina- on tothom -patronal i sindicats, universitats i associacions, institucions i societat civil- ens hem posat d'acord sobre cap a �on volem que avanci la nostra ciutat. I tot plegat, vull insistir-hi, sota un lideratge, sota una autoritat a vegades sobretot moral, de l'Ajuntament. Dins d'aquest consens ciutadà, ha estat i1és molt important posar l'èmfasi sobre l'ús racional de la ciutat. En el context d'un discurs més ampli sobre l'escassetat i sobre l'austeritat, ens hem adonat que la ciutat és un bé escàs, a repartir entre molts. Entre vianants i cotxes. Entre cotxes i transport públic. Entre habitatges i equipaments. Entre equipaments i espais verds. Ha calgut dones un nou contracte entre, els ciutadans i el cotxe, que ha passat i que passa per una activa política d'aparcaments, per la millora de la connectivitat (Prim, Bac de Roda, Guipúscoa, Aiguablava), per l'equilibri del trànsit entre les grans vies metropolitanes i els carrers del centre (Aragó, Mistral, Pi i Margall, Meridiana), que poden recuperar així el seu carácter de vies urbanes, de rambles, en detriment : del d'autopistes dins la ciutat que tenien fins ara. Hem posat i posarem barteres a l'expansió del trànsit, tant fisiques com econòmiques (Projecte Gaudí). I naturalment, continuarem promocionant el transport públic, des de la convicció que és un element indispensable per a la qualitat de vida i per al reequilibri social. En aquesta aposta per la qualitat de vida ala ciutat, hem introduït també uns criteris de disseny urbà que van clarament en la direcció d'un urbanisme més educat, més net, més amable. Hem introduït criteris de gestió i d'eficàcia en l'administració, que tenen el punt de partida en la important descentralització que va experimentar l'Ajuntament amb l'arribada de la democracia (el 21% de la plantilla municipal s'ha descentralitzat als districtes, quan el 1986 només estava adscrita a districtes un 5% de la plantilla), i que continua ara amb una disminució important del nombre de treballadors (la plantilla municipal, comptant-hi Ajuntament més instituts, s'ha reduït en 2.000 persones en els darrers cinc anys: de 15.917 treballadors el 1991 a 13.990 el 1994) i un �creixement paral .lel de la productivitat. Això fa que l'Ajuntament sigui més eficaç. Hem estat pioners en l'ús de les noves tecnologies, amb una informatització dels serveis interns i, després, dels serveis externs (les oficines integrades d'atenció al ciutadà en els districtes), la qual cosa permet coses tan eficaces com les consultes telefòniques per a resoldre tràmits administratius, el telèfon 010 o els serveis de teletext. Actualment el 60% de les llicències d'obres menors i activitats no classificades es concedeix en un termini de dos dies. I hem apostat, al costat del sector privat, per millorar i potenciar aquells sectors que fan de la nostra ciutat un focus d'atracció. L'ofe rt a comercial, en primer lloc, que ha sabut mantenir l'equilibri en tr e l'ofe rt a comercial tr adicional -de gran qualitat- i les franquícies internacionals, i l'equilibri entr e la potencialitat de l'eix comercial cen tr al (des de l'Illa de la Diagonal fins al Po rt al de l'Angel) i la promoció del petit comerç (mercats municipals, les zones de vianants com la carretera de Sants, el carrer Gr an de Gràcia, Major de Sarri à o fins i tot la Via Júlia, on hi ha ja un clima de comerç). El nostre model de diàleg i de recerca del consens ha tingut una aplicació especial, amb un èxit envejable, en el camp de la seguretat urbana. La constitució, ara fa deu anys del Consell de Seguretat Urbana i l'aplicació d'un model preventiu de con tr ol de la ;delinqüència, amb èmfasi en la prevenció estesa a tot el territori, que és el que permet la governació municipal descentralitzada, ha tingut uns efectes espectaculars que es reflecteixen perfectament en el descens experimentat (d'un 21 a un 13 per cent) per l'índex de victimització al llarg dels darrers anys: una disminució d'un 37 % en tr e 1988 i 1993. . El colofc necessari per a assegurar l'èxit permanent d'aquest model és la justícia ràpida, que es va començar a aplicar durant els Jocs Olímpics i que la Carta municipal recull. �La idea que ha guiat, i amb qué ha culminat, tota aquesta transformació i tota aquesta dinamització de la ciutat está continguda en una frase de Shakespeare que resumeix perfectament la nostra voluntat: "La ciutat és la gent". Hem fet una ciutat per a la gent, i l'hem feta amb la gent. Els resultats crec que són importants. Hem bastit una àmplia xarxa d'equipaments -la gestió deis quals hem encomanat sovint a associacions intermèdies- amb uns índexs d'utilització ciutadana molt En els darrers anys hem assistit a canvil espectaculars en el lleure deis nostres habitants: els nous espais urbans han estat ocupats a partir del dia mateix de la seva inauguració -tot i que en els últims sis anys hem augmentat l'index d'hectàrees de verd urbà per habitant en un 40 %-, els nous centres comercials (com l'Illa) han atret nous clients, les noves platges han donat una imatge fins ara insólita, més pròpia de Sitges o Castelldefels, al nostre la gent ha descobert racons de Barcelona nous, i ha modificat els seus comportaments lúdics! i culturals amb els nous espais, com el Port Olímpic o la Casa de la Caritat. 2. El futur. Barcelona afronta aquests anys decisius del final del segle des d'una posició consolidada i, el que és més important, amb nous projectes de futur. En aquest context, és important retenir duesi idees: en primer lloc, hi ha un disseny de ciutat. Un disseny consensuat en el segon pla estratègic de la ciutat i en l'esforç conjunt, públic-privat, de promoció exterior de la ciutat. El segon pla estratègic aposta per la qualitat. La qualitat de vida i la qualitat dels serveis han de ser els trets definidors de la Barcelona de l'any 2000. 6 �I ens agradaria que el Pla Estratègic, que no és l'Ajuntament, sinó que són onze institucions: el Foment del Treball, la Cambra, UGT, CCOO, la Universitat, el Cercle d'Economia, la Fira,' el Consorci de la Zona Franca, el Port... doncs ens agradaria que aquests fossin els controladors de la qualitat, de l'aglomeració urbana, i no només l'Ajuntament. I per controlar la qualitat de la ciutat s'ha de fer el mateix que fan les empreses quan fan un pla de qualitat, qi4e és definir els paráinetres de la ciutat, posar-se un objectiu, uns indicado0, i mesurar. Velocitat comercial, per exemple. Amb les Rondes hem aconseguit pujar 3 km/h la velocitat comercial de tothom, deis 3 milions de viatges diaris. Nosaltres ens podem fixar un objectiu, in indicador, comparant-nos amb altres ciutats, i mantenir que la ciutat ha millorat de qualitat si realment aquest objectiu s'ha aconseguit o si s'ha mantingut l'indicador, o si no s'ha empitjorat tant com es preveia. Aquesta será la nostra manera d'actuar. I en segon lloc, la segona idea a retenir, que comptem amb uns elements bàsics, amb uns projectes de futur. Pel que fa a les grans actuacions de futur, perquè n'hi ha que són grans malgrat el període d'austeritat, en aquest període en el qual tothom s'acorda a dir que el que s'ha de fer des del punt de vista del sector públic en general, i els ajuntaments també, és més la qualitat que la quantitat; és Inés la inversió intangible, que no pas la gran inversió d'obra pública, per?) hi ha algunel grans obres públiques que s'han de fer. Una és la reordenació de la Ilera del Besòs. L'operació del Besòs s'ha d'entendre com un projecte integral, regit des de l'inici per criteris que assegurin les condicions hidràuliques del riu; com un espai metropolità que ha d'articular diferents municipis i barris, en el qual hauran de desaparéixer les línies aèries d'alta tensió, que s'hauran de soterrar en galeries de serveis, tot plegat dins d'un pla de racionalització del transpon elèctric. I finalment, millorar tot el que és la desembocadura del Besòs al mar, de l'incineradora, �de la depuradora, i de les platges. I la possibilitat que hi hagi uns equipaments esportius, de lleure, tant a Sant Adriá com a Badalona. Com que no es pot pensar que es puguin treure aquestes dues instal.lacions (incineradora i depuradora), ¿com es pot fer aleshores per compatibilitzar això amb la prolongació de les platge g que nosaltres hem fet cap als municipis que ho han vist i que també en volen, com és el cas de Sant Adrià i Badalona? Es pot fer guanyant terreny al mar. Nosaltres pensem guanyar unes 5 Ha al mar, davant justament de la depuradora i de la incineradora, de manera que les platges continuaran i sense bellugar-se, la incineradora i la depuradora passaran a un segon pla, quedaran retirades, respecte de la posició dominant que tenen ara enfront del mar. Aquestes extraccions que s'hauran de fer per fer aquestes 5 Ha noves es faran allá mateix, perquè en el projecte de Diagonal Mar s'ha d'excavar una illa de 4 Ha per 20 m de profunditat; són 800.000 m3 que es posaran al mar, davant del Besòs, a banda i banda. L'aeroport del Prat no pot continuar con i está. Está molt bé per passatgers, però per la càrrega molt malament, i nosaltres hem de ficar-nos al cap que si volem ser la capital del sud d'Europa heirt de tenir un aeroport millor, amb més capacitat, i que sigui transoceánic. I un element importantíssim d'aquest carácter de l'aeropoit és que estigui servit pel tren d'alta velocitat, per l'AVE. Si no hi ha intermodalitat, si no hilha l'AVE a l'aeroport, no estarem aprofitant la nostra condició de ciutat central de la xarxa C-6, de 15 milions d'habitants. I será l'aeroport d'aquests 15 milions per a determinats viatges, havent-hi l'AVE que vindrà l'any 2002. I aquests 15 milions sí que rendibilitzen l'AVE, l'aeroport de gran dimensió, i els vols transoceànics. I això no només ho fan a Londres; ho fa a tot arreu oil són intel.ligents. Estan jugant a la intermodalitat. L'ampliació de la Fira la veurem ben aviat. És una magnífica ampliació que no perd contacte amb Montjuïc. �El Port de Barcelona s'ha especialitzat en dos: per una banda és el port comercial i per altra el port de lleure, i arribará un dia que se'ns plantejarà la necessitat de dividir-lo. Fins i tot des del punt de vista de la seva explotació i del seu funcionament, probablement s'Illaurá de pensar definitivament en l'obertura d'una nova bocana. La distància que hi ha entre el Moll de Sant Bertran i el contradic és mínima. S'hi han d'invertir diners. Però això vol dir que els camions que ara passen encara pel passeig de la Barceloneta per arribar fins a les esculleres, per davant de Capitania o del Club Natació o deis restaurants de la Barceloneta, deixin de passar-hi, ja que passarien com una circulació interna del port comercial. Mentre, el port de lleure i de passatgers, incloent el de la Transmediterrània, els vaixells de Mallorca, entrarien per la nova bocana i anirien directament al Port Vell o a l'estació marítima, el finançament de la qual s'arreglará ben aviat. Aquesta és una altra gran inversió que s'ha de fer. En el camp cultural, tindrem d'aquí a una setmana, el 30 de març, el Museu d'Art Contemporani acabat. Es pot allargar, a tot estirar, fins al 15 d'abril. En tot cas, esteu convidats a entrar-hi l'últim cap de setmana d'abril. L'obrirem, amb una mínima presentació, perquè la gent de Barcelona prengui possessió d'una inversió que s'ha fiet amb els seus diners i amb l'ajut de sector privat. És una magnífica construcció que ens ajudarà a vitalitzar la Ciutat Vena, i per altra banda convidarál aquesta ciutat a fugir d'un perill que ha tingut que és quedar-se amb 14 consagració d'una determinada modernitat, defugint els canvis ulteriors, plr quedar-se en una etapa. Dintre de l'any tindrem el romànic, aquesta vegada sí, perquè hi ha el projecte d'inversió, i l'Estat ha dit que sí. És curiós perquè en tots aquests casos no ha estat mai l'Ajuntament qui ha fet el ronsa: ni amb el Liceu, ni amb el MNAC, ni amb l'Auditori... Ens han fallat más aviat d'altres administracions pel que fa al ritme. Però en fi, aquests dos museus els tindrem oberts abans d'acabar l'any. �A vegades la gent diu que parlem molt de cultura però que resulta que l'Auditori no s'ha acabat, el Teatre Nacional tampoc, el MNAC tot just está en la seva primera fase, el MACBA seml?la que no s'acaba mai, i a més el Liceu s'ha cremat. Pedí s'ha de dir que el conveni del Lliure ja s'ha firmat, que el Thyssen está inaugurat des de fa l un any i mig, que l'Arxiu de la Corona d'Aragó també, que el Centre de Cultura Contemporània també (i el primer any hi han passat 270.000 visitants), que estem fent el Fòrum Nord al Passeig de Verdum que és un centre do difusió cultural i tecnológica en barri obrer, i si se suma tot això es veurál que no hi ha cap ciutat a Europa que tingui un programa cultural de la mateixa ambició. No em comparo amb París i amb Londres, però us asseguro que no hi ha cap ciutat a Europa amb aquest programa. Perquè la culminació del "model Barcelo a", com a pan inseparable de la seva renovació urbanística i de la sefa reactivació económica, és la consolidació de Barcelona com una de les, grans capitals culturals europees. Tots vostès saben que aspirem a ser designats Ciutat Europea de la Cultura l'any 2001. Aquesta és una qüestió que es decidirá en el segon semestre de l'any que ve. Però en tot cas, nosaltres tenim la mateixa actitud que davant deis Jocs, quan, sense tenir :la nominació a la butxaca, vam començar a reconstruir de bell nou el vell estadi de Montjuïc. En els anys immediats, a vegades en els mesos immediats, una sèrie d'infrastructures culturals -el MACB, el MNAC renovatl l'Auditori de Moneo, el Liceu reconstruït-, obriran les seves portes, augmentant l'atracció que Barcelona exerceix sobre el seu entorn, un entorn cada vegada més ampli. Però no hi ha cultura sense civisme. Cal una nova cultura cívica, basada en el diàleg i la tolerància. En el respectl a l'altre, que no és en absolut incompatible amb l'afinnació prudent de la pròpia identitat. Una actitud que també ha de manifestar-se cap enfora: en¡aquest sentit hem vist a finals de l'any passat manifestacions molt importants de solidaritat -com la mobilització de la gent jove pel 0'7 %-, que fan de Barcelona un centre actiu de la solidaritat i de la cooperació internacional. Al llarg d'aquest any, 10 �durant la Conferència de Ciutats Mediterranies que acabem de celebrar amb un gran poder de convocatória fa tot just quinze dies, i a la tardor, amb la convocatòria d'una conferència ministerial de la Unió Europea sobre la Mediterrània, Barcelona exercirà la seva capitalitat -económica, cultural i ara també política- sobre la regió. 3. Epíleg Resolts els grans problemes infrastructurals, és l'hora de posar l'èmfasi en els aspectes de qualitat de vida i en el protagonisme -que vol Ir també, abans que res, la responsabilització- dels ciutadans. El nostre projecte és fer de Barcelona una ciutat equilibrada, una aglomeració que s'ha de vertebrar físicament i administrativament i que és la Barcelona gran. La Barcelona gran que és referència de les ciutats del nord del sud europeu. Nosaltres hem fet el miracle de Barcelona, gràcies a la complicitat deis barcelonins. Nosaltres podem fer el nou miracle d'un salt endavant, económic, tecnológic i cultural, mantenint la complicitat i la cohesió social. No ens hem equivocat de model. 1 Ara calen canvis i canvis trascendents: de carácter tecnològic, de comportament cívic, de més autoritat. Hem de crear l'equip nou que piloti l'entrada al segle XXI, a partir del crèdit immens que aquesta ciutat ha obtingut de propis i estranys per la forma com s'ha transformat i com s'ha presentat davant del món. 11 �Entrem en una nova etapa en la qual aspirem a una nova onada de transformacions, més tecnològiques i culturals, adreçades també al canvi de comportaments urbans, que faran de Barcqlona la capital del sud d'Europa. D'aquesta forma, la recuperació econóihica será també una nova etapa d'esplendor de la ciutat, de la Barcelona gran i metropolitana i de Catalunya sencera, i una contribució important per integrar autènticament Espanya en l'estil de vida europeu. I de passada haurem posat el nostre gra de sorra per a l'edificació d'aquest futur un xic desconegut, esperançador i alhora tenebrós que s'anuncia des de 1989 i en el qual no dubto que les ciutats i, els ciutadans i el civisme jugaran un paper més i més important. SAUDADE.JMM 12 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4346 Title A name given to the resource Barcelona i el seu futur Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Local Saudade Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Lideratge Infraestructures Cultura Acció política Model social Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-03-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/685/19881001_LV.pdf 0e45fde12c351651bb861e0889f945e3 PDF Text Text VV iconomia ylNegocios, 141 V1PiUtJfUUJUt Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA SÁBADO,1 OCTUBRE1 Tribuna Libros Barcelonáseesfuerzapórconseguir unmemorable92 El Ayuntamiento de Barcelona está realizando un esfuerzo extra— ordinario añte la cita de 1992. Es— fu erzo extraordinario quiere decir. en este caso, superior a ló que sería normal. Se barajan cifras fnuy dispares, a’gún se tenga en cuenta las obras de infraestructura estrictamente olímpica o los gastos de organización y celebración de los Juegos. También hay que contar con el coste de aquellas obras necesarias para que la conexión entre los JJ_oo. y el resto de la ciudad no sea una pura entelequia, Es bueno que los ciudadanos nozcan cuáles sonSlas cifras res1 l de la inversión que se está reali zando de cara a 1992. No tanto para los Juegos Olímpicos en sí mismos, como para tres grandes temas que están ligados a los Jue gos, pero los desbordan ampliamente y se convierten en cuestio— nes ciudadanas de primer orden: 1 Las inversiones en torno a la Villa Olímpica del Poblenon (colectores. espigones, puerto, • cinturón, parque de mar, paseo marítimo, soterramiento de vías 2. — Las inversiones en las cua tro áreas olímpícas en instalacio nes deportivas y urbanización (Poblenou, Vali d’Hebron, Dia gonal, Montjuic). 3. — La inversión en red viana y cinturones. La inversión. dividida por agentes financiadores, es la que se recoge en el cuadro adjunto. Estas inversiones se refieren a la ciudad de Barcelona y no incluyen inversiones fuera de ella. Las ci— fras son aproximadas pero sufi cientemente indicativas. Y no tie nen nada que ver (excepto por lo que se refiere a los 22.000 millones que invierte el COOB en instala ciones ‘ áreas de la ciudad) con el presupuesto del COOB, es decir, con el presupuesto estricto de or ganización de los Juegos. Se trata de inversiones “paraolímpicas” que quedarán definitivamente como una mejora de las infraes tructuras de la ciudad, especial mente abriendo el Poblenou y el Eixample al mar y eliminando el tren de la costa, pero también completando la urbanización de la Vall d’Hebron, la Diagonal y Montjuic, y dotando a Barcelona : de1los resultados que se esperan están concentrados en la Villa Olímpica Las previsionescontempladas (E iIloiusdep.elas) , 2.Iislalacioass 1. PoIsui daportivu y 3.Cinturoos TotI (iii vivisadas) irbasizacié.yridviana (1+2+3) TOTAL 41.980 Ayuntamiento 32.800 Estado 5.930 Generalitat 2.050 Diputación — — — CMB 47.100 14.700 5.000 1.400 4.000 66.280150.360* 25.000 67.500 25.000 35.930 15.000 18.450 4.000 ——— 1.200 1.280 2.480 COOB 22.000 22.000 Excluye 5.000deduplicaciones entrelascolumnas 2y 3. IncluyeVOSA. AOMSA, IMPU. MOPU: 3.500/M. TRANSPORTES: 2.430. ——-- —--— ——— * * * *** de los soñados cinturones de ron da, veinticinco años después de su concepción. Es una ocasión histórica para que la ciudad dé un salto adelante. La ciudad no puede desaprove charla. Ahora bien: fijemos especial atención a las cifras. Entre la cia- dad y el COOB (organismo que la ciudad preside y avalajunto con el Estado y sólo limitadamente con la Generalitat) se cubren casi 2/3 de la inversión, un 60 %. Afortunadamente el COOB se autofinanciará y ello limita las obligaciones de la ciudad. Pero si gue siendo cierto que entre el Es URALITA, S. A OBLIGACIONES SIMPLESCONVERTIBLES Emisión julio 1988 PRIMERA OPCION DE CONVERSION En cumplimiento de lo establecido en la escritura de Emisión, se pon e en conocimiento de los tenedores de dichas Obligaciones que podrán ejercitar su dere cho a convertirlas en acciones nuevas de Uralita, S.A., en la siguiente forma: TIPO DE CONVERSION: Las Obligaciones serán valoradas por su valor nominal (50.000 pesetas cada una). Las acciones se valorarán al 400 por ciento, tipo máximo establecido en la escritura de emisión para la primera opción de conversión, dado que el valor calculado según el tipo medio de cotización de la Bolsa de Madrid en el período comprendido entre los días 1 al 30 de septiembre de 1988,ambos inclusive, minorado en un 20 por ciento, excede del menciona do limite máximo. Es decir, el valor de cada acción será de 2.000 pesetas. PLAZO DE CONVERSION: Desde el día 2 al 21 de octubre de 1988, ambos inclusive. OPERACION DE CONVERSION: Los tenedores de obligaciones que deseen realizar su derecho lo comunicarán por escrito a su Ban co, Agente o interme diario financiero depositario dentro del plazo estipulado. AMORTIZACION DE LAS OBLIGACIONES: Las obligaciones que acudan a la conversión quedarán amortizadas con efecto 30 de septiembre de 1988. PAGO DE INTERESES:’Las obligaciones que queden amortizadas percibirán por el cupón de conversión los intereses correspondientes al período trimestral transcurrido, a razón de 1.042 pesetas brutas, es decir, 833,60 pesetas netas por obligación, pagaderas el día 20 de octubre de 1988. EMISION DE ACCIONES: Las nuevas acciones que se emitan como conse cuencia de la conversión gozarán de los derechos políticos y económicos a partir deldía 1 deoctubrede 1988. GASTOS DE LA OPERACION: Los gastos inherentes a la conversión serán por cuenta de Uralita, S.A. El número de clave correspondiente a la ampliación de capital social derivada de la conversión será 18.2i7.048. Madrid, 30 de septiembre de 1988. El Secretario del Consejo de Adniinistra ción, José Ignacio Fernández-EspañaLópez-.Rua. — rante los Juegos, sino por muchos años. Insisto: este beneficio colec— tivo se va a conseguir con una f i nanciación desproporcionadamente cargada sobre los hombros del ciudadano barcelonés, porque las competencias sobre las materias objeto de las inversiones son sobre todo estatales y autonó micas. Pero Barcelona no debe quejarse sino liderar el esfuerzo. Y lo está liderando. Sólo reclama dos cosas: 1 . — Que se acelere el empeño en dotar a todas las ciudades y específicamente a la nuestra, de los recursos que requieren, lo cual significa mejorar el fondo estatal de cooperación local —que este año va a crecer un 30 % con 9.000 millones anuales más para Barce lona— y crear el esperado fondo autonómico de cooperación local, que deriva obligadamente del ar tículo 142 de la Constitución y del espíritu y la letra del Estatut de Cataluña. En este mismo camino hay que traducir las promesas de los anteriores consellers de Eco— nomía. En el caso de Barcelona, ade más, la ciudad reclama una solu ción que ya no puede demorarse más, al lacerante problema de la financiación de los servicios de suplencia que estamos pagando desde la ciudad en beneficio de los presupuestos estatal y autonómi co: hospitales, escuelas, museos, orquesta, conservatorio, servicios sociales, etcétera, sin olvidar que la ciudad está pagando también —caso tal vez único en Europa— el déficit de transportes públicos de superficie. 2. — El Ayuntamiento cumpli rá sus compromisos tal como figu ran expuestos en el cuadro trans crito. Dispone de crédito y financiación para ello. Es más, hará frente a sus obligaciones en los ba— rrios y servicios de la ciudad y en partiçular en la rehabilitación de la Ciutat Vella y en la mejora ur banística y cultural de los barrios obreros. Pero el Ayuntamiento requiere desde ahora a las dos administra ciones superiores a complementar ese esfuerzo en una serie de proyectos singulares, con nombre y pellidos, que están pensados, proyectados y a punto de ejecu ción: la propia rehabilitación de Ciutat Vella, el planeamiento de una auténtica red metropolitana de transporte público, el Museu d’Art de Catalunya. el centro cul tural del Norte de Nou Barris, el auditorio y la urbanización del conjunto Auditorí Teatre Nacio nal, la reforma del puerto, la modernización del aeropuerto y sus accesos, el centro cultural contemporáneo de la Casa de la Cari tat, el enlace de los cinturones con Montgat (desde la Trinitat) y El Prat (desde la Diagonal). el “ca bleado” de la ciudad para la teledistribución. .. En fin, el conjunto de actuaciones previstas para poner a esta ciudad al nivel que se merece. En los próximos meses veremos hasta qué punto nuestras más que justificadas esperanzas se cum pien. PASQUAL MARAGALL Lt INLRØI* fl’K E.I*W%-tJ.% ftOf Cotización bursátil: la mayoríade edad de unasociedad E. Fondevila Roca Barecelona, 1988 80 páginas Jaime Ruiz Cabrero, smndi co de la bolsa de Barcelona, explica en el prólogo de este libro que la introducción de una empresa en el mercado bursátil es como alcanzar la mayoría de edad. La compa ñía que adopta esta decisión sabe que la cotización de sus acciones estarán al acceso de un público anónimo y que, el tratamiento fiscal, será distin— to. Eduardo Fondevila Roca, doctorado en Ciencias Económicas, dedicado a la docencia y autor de varios Ii bros, fue considerado en 1981 uno de los cien expertos fi— nancieros españoles más destacados. Generalitat y Administración central participan sólo con un 36 % del total de los fondos El Ayuntamiento reclama mayor aportación de las otras administraciones tado y la Generalitat cubren tan sólo el 36 %de la inversión, cuando lo normal en infraestructuras de este tipo, sean cinturones, puertos, colectores o instalaciones deportivas, es que o el Estado o la Generalitat —segúnlas competencias— o los dos juntos, cobran como mínimd de la inversión. En particular el esfuerzo de la Generalitat es realmente modesto, aunque muy de agradecer (un 12 % del total). Comparativamente la Diputación de Barcelona hace una aportación más merito ria, en relación con sus competen cias. En cuanto a instalaciones deportivas —yno sólo en Barcelona, sino también en Granollers, Terrassa, Badalona y otras ciudades de la zona metropolitana— la Diputación realiza una inversión mayor que Ja de la Generalitat. Creo que esto no es totalmente justo. Que Barcelona dé un salto adelante en sus infraestructuras es algo que interesa no sólo a los ciu dadanos de Barcelona, sino a Cataluña en su conjunto, y a España entera también. Esas infraestruc-• turas las van a usar más de una vez ciudadanos de fuera de Barcelona. Y en todo caso van a servir a los intereses del conjunto, no sólo du MOLINOSdela —t) 2 HP deade 10.600 pts. , solicitamos distribuidores masalles La historia del billete verdecontada por un especulador André Kostolany Planeta Barcelona. 1988 239 páginas ¿... Y qué hace el dólar? Es una pregunta que esta en la mente de numerosos políti cos, economistas, ban4 uero, y en la de todos los que partici pan en eljuego de la Bolsa.La trascendencia del valor del “billete verde” en la economía mundial y en la politica monetaria de los países queda ampliamente reflejada por André Kostolany, especula dor en la bolsa desde hace doce lustros y periodista espe cializado en temas bursátiles. El autor explica que no existe una ciencia exacta para caicu lar el valor de las divisas porque el que la cotización de ésta er concreto suba o baje depende de un sinfín de fac toros externos. Por ello, sólo existen interpretaciones. Esta publicación no pretende ser, como é afirma, un libro científico sino “una recopilación de conversaciones de sobre— mesa que reflejan mis ideas sobre el dólar de ayer, de hoy y de mañana”. Alcaide de Barcelona cou NOCTURN;0] STUCOMGran Via, 633 T. 301-56-9.6 c/ BALMES75 08291 RIPO LST (BarreIora) tfno (93) 692 09 89;1] LIMPIEZADESOFAS ELECTRICIDADCASTELLVI,S.A. anuncia cambio de domicilioen C. Florids, 8 segundode Cornelláde Llobregat Per ul TeuerMón VALMESUNAACCIO QUEMILEXCUSES 18 ALUMNOS Desde 1956- Internado - Media pensión - Cocinapropia- Autocar COLEGIO DEL SALVADOR PARVULARIO * Hl$L * * CATAUJNYA* * *Sl(JDARJs ç(_!t moquetas ytapicerías en general Servicio a domicilio LIMEX. Tel. 849-54-46 ?OIÇ - EGB - BUP Homologado Centro Mixto — Profesores especializados— Riguroso control c. TeodoroRoviralta,1,torre(juntoAvda.Tibidabo,finalSalmes1. Tel. 417-01-10 21 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1147 Title A name given to the resource Barcelona se esfuerza por conseguir un memorable 92 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Jocs Olímpics Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-10-01 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/711/19950312_LV.pdf a4b462e3818ca6337f2e4b44ab4d145c PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 12/03/1995 La Vanguardia, p.028, Opinión Barcelona y el metro Autor : PASQUAL MARAGALL El 14 de enero de 1991 el ministro de Obras Públicas y Transportes, José Barrionuevo, la presidenta de la EMT (Entitat Metropolitana del Transport), Mercè Sala, y el conseller de Política Territorial y Obres Públiques, Joaquim Molins, firmaron un convenio para, entre otras cosas, construir la línea 2 del metro de Barcelona. A los cuatro años de la firma, y habiéndose gastado el gobierno autonómico 29.000 millones de los 36.000 millones de pesetas previstos, de los cuales 12.000 fueron aportados por el Estado y vinculados claramente a la llegada del metro a Montjuïc, sólo se ha acabado lo siguiente: llegada a Fondo (Santa Coloma de Gramenet); cocheras de Sant Genís; tramo de Sagrada Família-Sant Antoni de la línea 2 (el túnel ya estaba abierto desde 1976). Y queda por terminar lo siguiente: Sant Antoni-Palau Nacional de Montjuïc; Sagrada FamíliaLa Pau; estaciones de Tetuán, Sagrada Família y Universitat, y urbanización de calle Guipúzcoa. La cantidad presupuestada será superada con mucho; los plazos se alargarán por lo menos un año o dos, y en el caso de Montjuïc, no queda ni dinero ni capacidad (el metro convencional no puede subir a Montjuïc), ni voluntad de quien debe hacerlo: la Generalitat. El convenio es un fracaso completo, que sorprende a Josep Borrell, actual titular del Moptma, a Mercè Sala y a todos cuantos intervinieron en su negociación. Nadie ignora que el Ayuntamiento de Barcelona se esforzó por obtener el compromiso de unos y otros, que para hacerlo hubo de vencer muchas resistencias, y que nunca creyó (ni pidió) en un metro pesado o convencional para llegar a Montjuïc. Hasta el extremo de inducir a compañías francesas (Matra) y canadienses (UTDC) a hacer ofertas y maquetas de metros ligeros, capaces de subir pendientes del 7 % con facilidad, y mucho más versátiles o flexibles que el metro pesado o convencional. Pero la Generalitat impuso como condición para la firma del convenio: a) el uso del metro pesado o convencional y b) la finalización en 1995, último año del convenio. No ha cumplido lo último y ha sido incapaz -lógicamente- de cumplir lo primero. Si existiera el equivalente de las lágrimas de cocodrilo para expresar, no la pena, sino la alegría ficticia, lo utilizaría hoy para calificar el júbilo que manifiestan los comunicados autonómicos. Se ha demostrado su absoluta incapacidad para invertir, su nula voluntad de cumplir lo que firma, y el problema infinito que se ha creado la propia comunidad autónoma al embarcarse en una subasta de promesas de la que no podrá ahora escapar. El gobierno de la Generalitat tiene que hacer llegar el metro, tal como le pidió hace años la EMT y ahora han aprobado todos los grupos políticos, a Llars Mundet, Canyelles, Roquetes Altes y Trinitat Nova; al Carmel; a Bon Pastor; a Zona Franca y Pedrosa (nuevas instalaciones de la Fira). Y solucionar con un metro elevado o de superficie la conexión con Montjuïc y eventualmente con los destinos antes citados, uniendo así las dos ferias (y por cierto, haciendo buena al menos 78 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA una de las promesas del candidato "prometedor" de CiU: el metro automático en Pedrosa, similar al VAL de Toulouse). Claro que el gobierno autonómico también puede incumplirlo todo, incluso su propio compromiso en el metro a Torre Baró, Ciutat Meridiana y Can Cuyàs. No sería la primera vez. Cuando hace tres semanas, los técnicos que habíamos nombrado el conseller Josep Maria Cullel y yo mismo nos presentaron sus proyectos, creí sinceramente que las cosas se encarrilaban. En vano. Incapaces de cumplir con lo firmado, los responsables convergentes se lanzaron a tapar un incumplimiento con otro: el de Montjuïc-Zona Franca con el de los barrios de la zona norte de la ciudad e intentando así confundir a los ciudadanos con una falsa disyuntiva: El dinero (que no tenían) del primer proyecto (Montjuïc-Zona Franca), lo prometían para el segundo (algunos barrios del distrito de Nou Barris). Vamos a ver ahora cómo se salen de ésta. La ciudad, en cambio, ha salido ganando. La ciudad sabe lo que quiere y cómo lo quiere. Y quién lo tiene que hacer. El Ayuntamiento seguirá abierto a discutir el calendario y los detalles del Programa de Inversiones. También a insistir en Madrid para que se revisen las cantidades disponibles una vez constituida la Autoridad Única del Transporte. También para firmar de una vez el contrato Programa del Transporte. (¿Qué falta, ya?) Y los vecinos pueden confiar en que haremos todo lo posible por obtener respuestas claras, soluciones inteligentes y compromisos firmes. PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona 79 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1173 Title A name given to the resource Barcelona y el metro Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Transport públic Metro Ciutats Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-03-12 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/687/19901111_LV.pdf 3556c4122d55255b5ace3d49b37bbe12 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 11/11/1990 La Vanguardia, p.025, Opinión Barcelona y Gorbachev PASQUAL MARAGALL La reciente visita del presidente de la Unión Soviética, Mijail Gorbachev, ha constituido un acontecimiento de especial significación para Barcelona. Se trata de la presencia en nuestra ciudad del más destacado dirigente internacional de los últimos tiempos, cuya figura ha sido reconocida, muy recientemente, con la distinción del premio Nobel de la Paz de este año. Las gestiones dirigidas a garantizar la visita del presidente Gorbachev a Barcelona durante su viaje oficial a España contaron con la predisposición de las autoridades soviéticas para establecer una presencia permanente en nuestra ciudad. Como capital de Cataluña, como Segunda capital española, como centro natural de una emergente macrorregión del sur de Europa y como principal ciudad del Mediterráneo, Barcelona ha consolidado en los últimos años una proyección internacional que se ha visto confirmada con la reciente visita del presidente Mijail Gorbachev. Barcelona, por tanto, se felicita de haber contribuido al éxito de un viaje a España que significa la incorporación de nuestro país al reducido grupo de estados con los que la Unión Soviética ha establecido una relación especial en el marco de la tradicional doctrina soviética del “interés mutuo”. La apertura inmediata del Consulado General de la Unión Soviética reforzará sin duda el papel de nuestra ciudad en las relaciones hispano-soviéticas. La visita del presidente Gorbachev ha sido la culminación lógica de una serie de contactos iniciados en junio de 1989, cuando en el curso de una reunión con el embajador soviético tuve ocasión de plantear por primera vez el interés de Barcelona en recibirle durante el viaje a España, previsto entonces para el primer semestre del año en curso. Reiteré este interés personalmente al viceministro de Asuntos Exteriores, Boris Chaplin, cuando cuatro meses más tarde visitó Barcelona. Cuando el 30 de mayo de este año el embajador Serguei Rornañovski recibió, en un acto en el Saló dé Cent, el Premi per la Pau otorgado a Mijail Gorbachev por la Associació per les Nacions Unides, la invitación de la ciudad tomó carácter público. El detalle de este galardón barcelonés como precedente feliz de su distinción con el premio Nobel de la Paz no ha pasado inadvertido al líder de la “perestroika”. La tradición histórica de Barcelona corno ciudad de libertad y progreso es conocida y estimada en la Unión Sovietica Cuando este gran país se ha comprometido en una tarea gigantesca de modernización y liberalización, Barcelona, que en octubre de 1988 ya acogió un primer seminario internacional sobre la “perestroika”, se puede preciar, además, de haber sido ciudad precursora en el establecimiento de relaciones de colaboración con las ciudades del Este europeo. Muy especialmente con Leningrado, cuya aguja dorada se ha incorporado a los títulos de éxito de la más reciente literatura catalana. El hermanamiento entre ambas ciudades ha dado ya sus primeros frutos en el intercambio de exposiciones de Picasso y de Matisse. Tras la visita del presidente soviético, y gracias a la inicial disposición mostrada por el propio Gorbachev, Barcelona obtendrá, con toda probabilidad, la cesión de seis obras de Picasso –propiedad de los museos Pushkin de Moscú y Ermitage de Leningrado- para la gran exposición prevista para 1992. 23 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA La visita del presidente Gorbachev ha sido un éxito en sí misma, pese a algunos desajustes organizativos que habrá que corregir en futuras visitas de Estado. El éxito de la visita del máximo dirigente soviético ha confirmado a Barcelona como ciudad que tiene un papel sustancial que desempeñar en las relaciones internacionales de España. La importancia que la visita del presidente Gorbachev tiene para la ciudad y para el país compensa, excepcionalmente aspectos insatisfactorios como la exclusión de una práctica habitual en el protocolo de las visitas de Estado, la visita del Ayuntamiento y de la Generalitat. Barcelona ha conseguido romper con un aislamiento forzado durante muchos años, en que las visitas de primeras autoridades de la vida internacional fueron escasas. En los últimos años han hecho escala sucesivamente en la ciudad durante sus visitas a España los presidentes de México, Uruguay, Italia y Portugal, la reina de Inglaterra, los presidentes de la República Federal de Alemania, de la República Democrática Alemana y de Polonia, la reina de Suecia y, ahora, el presidente de la Unión Soviética. Ante los Juegos Olímpicos de 1992, la relevancia internacional y diplomática de Barcelona, que sirve al conjunto del país y que aporta a las relaciones internacionales de España una dimensión complementaria, va a acentuarse y no habrá de cesar después de 1992 si seguimos, desde todas las instituciones, trabajando por un mismo objetivo. Este objetivo no es sólo de Barcelona sino también de Cataluña, a cuyo servicio pone la capital sus potencialidades y sus éxitos. PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona 24 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1149 Title A name given to the resource Barcelona y Gorbachev Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Gorbacov, Mikhail S. Rússia Democràcia Acció política Internacional Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-11-11 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/702/19930601_LV.pdf aec06ee36ce49288de721e5972a456c6 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 01/06/1993 La Vanguardia, p.030, Opinión Barcelona y las elecciones PASQUAL MARAGALL El pasado reciente ha situado a Barcelona en un nivel de dimensión y ambición muy superior al que tenía la ciudad en épocas anteriores y sólo semejante, aunque distinto, al del periodo 18801936. La novedad, en este caso, ha sido que Barcelona ha recibido más atención de lejos (la Comunidad Europea y el Gobierno español) que de cerca (Gobierno de la Generalitat). Desde cerca ha sido considerada como peligroso contrapoder, mientras España la respetaba por fin y Europa la utilizaba como referencia. Pero más importante, hoy, es el futuro que el pasado. Las elecciones generales van a dilucidar el contexto político general para la ciudad. ¿Qué representaría para nuestra ciudad la combinación de una España y una Cataluña gobernadas por Aznar y Pujol? Significaría, sin duda, una alianza contraria a nuestros intereses. La misma que gobierna en los ayuntamientos catalanes de derechas con mayor o menor acierto. De Figueres a Amposta y Boadella (donde el alcalde de CiU se ha presentado a estas elecciones en la lista de Ruiz Mateos) y de Granollers a Sant Adriá, donde alianzas inverosímiles han desposeído de sus cargos a alcaldes votados mayoritariamente por el electorado. Lo que ocurre en Madrid desde que el gobierno municipal está en manos del PP es altamente significativo de lo que puede esperarnos si la derecha accede al poder. Allí el PP no sólo no ha tenido reparos en incorporar a sus listas a personajes de talante democrático dudoso, sino que ha echado por la borda muchos de los logros que Tierno y su" equipo habían conseguido. Tierno convirtió una capital burocrática en una ciudad viva. Ahora, la derecha pretende presentarnos como un éxito (la reducción del gasto) lo que sólo es dejación de responsabilidades: unos servicios municipales peores, un menor prestigio puertas afuera, una clara marcha atrás en el prestigio cultural que la ciudad había consela protesta hecha pública hace escasos días por numerosas asociaciones y colectivos del mundo cultural madrileño denunciando la política de "destrucción cultural" llevada a cabo por el PP en Madrid. Y añadían: "Nos sentimos avergonzados ante una Barcelona que este año invierte en cultural, para el goce de sus ciudadanos, el doble que Madrid". Pero no es sólo la comparación con los ayuntamientos gobernados por la derecha lo que debe preocuparnos. Es más bien la relación de Barcelona con los poderes más altos. Si hasta ahora el "ahogo" pujoliano de Barcelona se ha visto compensado por un gobierno español dispuesto a estar al quite –recuerden que el Holding Olímpico estaba propuesto a tres tercios y que, al negarse Jordi Pujol, el Estado asumió hasta el 51 %- a partir del 6 de junio las cosas podrían cambiar. La alianza Aznar-Pujol -que ya se está practicando en la campaña electoral con la decisión del PP de actuar tibiamente en Cataluña y de reducir prácticamente a cero la participación aquí de su líder- transformaría las cosas en un sentido negativo. La simple coincidencia de dos 57 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA gobiernos conservadores -aun sin pacto- tendría unas consecuencias similares. Cataluña se habría convertido en un paisaje menos plural. Y Barcelona lo pagaría caro. Barcelona tiene tres proyectos inexcusables de futuro: ser la puerta sur de Europa, convertirse en un polo de atracción cultural y económico permanente y alcanzar las cotas de civismo y urbanidad que Europa ya ha alcanzado. Europa espera esto de nosotros porque Barcelona se encuentra en un contexto mediterráneo de mayor vitalidad que la media europea. Estos proyectos están indisolublemente relacionados con el reconocimiento de un papel específico del área de Barcelona, que potencia el papel de la ciudad como capital de Cataluña. Con el binomio Aznar-Pujol todo esto tendría pocas posibilidades de llevarse a cabo. El PP olvidaría pronto sus modestísimas afirmaciones de cocapitalidad fáctica para Barcelona y la tensión catalanismo-anticatalanismo del binomio se saldaría en perjuicio de Barcelona y probablemente de todos los municipios catalanes, convertidos en terceros en discordia de una tensión constante centro-autonomía. De otra parte, destacados portavoces del PP y el mismo Aznar han rechazado ya abiertamente, con descalificaciones gratuitas, la cultura del gran proyecto urbano que está en la base de los éxitos recientes de Barcelona y de sus esperanzas inmediatas de futuro. Una de las pocas cosas que han comentado en política de infraestructuras es la concentración de la inversión en Barajas. La Barcelona que ha sido capaz de aglutinar a trabajadores y empresarios en su planificación estratégica y en el proyecto olímpico dejaría paso a una ciudad con menor perfil, presa de los intereses corporativos menos respetables, metidos en política con finalidades de presión más que de fomento y redistribución. Afortunadamente, todo esto puede no ocurrir. Es razonable esperar un sobresalto de la conciencia política. Como dice el manifiesto que antes citaba, el mundo cultural no se resigna a este Madrid. Tampoco debemos resignarnos en Barcelona. PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona 58 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1164 Title A name given to the resource Barcelona y las elecciones Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Pujol, Jordi, 1930- Aznar, José María, 1953- Eleccions Espanya Catalunya Acció política Territoris Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-06-01 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/721/19970323_LV.pdf d9514860723f4ae2fe42b5ded55685f8 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 23/03/1997 La Vanguardia, p.029, Opinión Barcelona y Latinoamérica Autor: PASQUAL MARAGALL La celebración de la asamblea del Banco Interamericano de Desarrollo (BID) en Barcelona ha cumplido en alguna medida el compromiso que el alcalde de Barcelona asumió en octubre de 1985 ante el presidente uruguayo Julio M. Sanguinetti de ofrecer la ciudad para representar los intereses de América Latina ante Europa. Enrique Iglesias, presidente del BID, acompañaba en aquella visita a Barcelona de hace once años al presidente Sanguinetti en su calidad de ministro de Asuntos Exteriores de la República Oriental del Uruguay. Aquella ocasión de 1985 -España no había ingresado todavía en la Comunidad Europea- desató un entusiasmo considerable en los medios ciudadanos relacionados con América Latina. De hecho, la visita acabó siendo objeto de una cierta polémica por el contraste entre la ilusión ostensible de la Administración municipal y la tibieza relativa de otras instituciones ante el protagonismo evidente del Ayuntamiento. Nos encontrábamos en los momentos todavía iniciales del gran lanzamiento internacional de Barcelona que lideraba el gobierno de la ciudad. En cualquier caso, el limitado debate de aquellos momentos es significativo sobre la evolución de las cosas en muy pocos años. Del propio entusiasmo que se generó en aquella ocasión -hay que anotar la proximidad temporal de la sustancial emigración uruguaya y argentina recibida por Barcelona con ocasión de las dictaduras militares del Cono Sur- surgió la propuesta-imagen de Barcelona como la primera ciudad latinoamericana de Europa. Esa idea tan sugestiva por muchos conceptos levantó un considerable revuelo en una oposición municipal nominalmente nacionalista que en aquel momento no acertaba a comprender que Barcelona tiene un excedente de potencia y capacidad de proyección que le permite superar la condición estricta y obvia de capital de Cataluña. Lo comprobaríamos después con creces en los años que nos llevaron a la apoteosis de 1992 y, lo que todavía es más importante, en los que siguieron. El éxito que la reciente asamblea del BID ha tenido responde también a la aportación extra de ilusión y compromiso que suele producirse en los grandes acontecimientos que Barcelona alberga. El mismo presidente Iglesias hizo mención a esta contribución diferencial de afecto y cariño como elemento clave en el desarrollo de la asamblea. No es ese aspecto un elemento puramente anecdótico como podría parecer. Se encuentra en la base de los repetidos esfuerzos colectivos de esta ciudad. En este sentido, la referencia continuada a la ilusión y al entusiasmo ciudadano en esas ocasiones no es en modo alguno una muestra de provincianismo, sino la comprobación de unas constantes vitales ciudadanas. Es en realidad la manifestación del espíritu cívico propio de una ciudad que no goza de los beneficios de la capitalidad política. La relevancia de la dedicación ciudadana es decisiva en Barcelona. En nuestra ciudad, la celebración periódica de grandes acontecimientos políticos, económicos o culturales no está garantizada de la forma que es normal en una capital política como Madrid, donde conferencias como la de Oriente Medio o la cumbre de la OTAN de julio próximo son realidades que surgen con regularidad en el calendario y proyectan el nombre de la ciudad a todo el mundo. 99 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA En Barcelona, también en el terreno de las conferencias internacionales, la ciudad tiene que ganarse el puesto gradualmente entre los intersticios de unas agendas que las grandes capitales políticas tienden a copar. Por esa razón, un acontecimiento como la Conferencia Euromediterránea o la Asamblea el BID constituye una oportunidad para la movilización institucional y ciudadana que Barcelona tiene que afrontar con el plus de entusiasmo que la caracteriza. Solamente con esos éxitos indiscutibles se asegura la continuidad en el proceso de consolidación de Barcelona en el circuito de las grandes ciudades internacionales. La realidad es que la asamblea recientemente clausurada ha supuesto un paso muy importante en la consolidación de Barcelona como escenario privilegiado de referencia para América Latina en Europa. Esas posibilidades han empezado a concretarse y han salido hace ya un tiempo del mundo de la retórica. Barcelona es hoy un punto relevante como plataforma de expresión y de relación de empresarios, profesionales y políticos del continente latinoamericano. La colaboración entre la Administración central, la Generalitat y el Ayuntamiento y la relación de extrema confianza establecida entre esas instituciones y el propio BID constituyeron una de las bases más firmes del éxito obtenido. Esa plataforma de cooperación que tan bien ha funcionado durante casi dos años de trabajos preparatorios ha generado de otra parte una inercia positiva y una atmósfera de cordialidad que no ha de desperdiciarse. De hecho, en el seno de las administraciones consorciadas ha surgido la idea movilizadora de seguir colaborando en la búsqueda de algún tipo de acuerdo para la creación de una plataforma permanente de promoción y de apoyo de las relaciones comerciales con América Latina. La reunión del BID ha tenido también una relevancia notable para Barcelona en el terreno de la reflexión sobre la ciudad y los fenómenos urbanos. Aunque el BID ha tenido siempre y muy particularmente bajo la presidencia de Iglesias un interés en las ciudades, el hecho es que el banco es una institución intergubernamental. En este contexto, la apuesta que Enrique Iglesias hizo por elevar en Barcelona el nivel y la visibilidad del debate sobre las ciudades se saldó con un resultado espectacular del que hemos de estar orgullosos. La asamblea comenzó tres días antes con un potentísimo seminario sobre ciudades que, con una participación de más de seiscientas personas, dejó de ser un evento complementario de la asamblea para convertirse en una manifestación central de esta. Este seminario tuvo, además, la virtud de prolongar considerablemente el impacto temporal de la presencia del banco en Barcelona. La asociación del nombre de Barcelona a la reflexión internacional sobre la evolución de las ciudades y su observación desde una perspectiva optimista y creativa, como apuntó el presidente Enrique Iglesias en su intervención de clausura, es sin duda una de las notas de la asamblea del BID que más positivamente situará la referencia de nuestra ciudad en el mundo. PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona 100 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1183 Title A name given to the resource Barcelona y Latinoamérica Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Model social Ciutadania Desenvolupament econòmic Amèrica Llatina Banco Interamericano de Desarrollo Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-03-23 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/678/19850828_LV.pdf 2a0e924a46439e82a301b09acbbd5b15 PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA MIERCOLES, 28AGOSTO 1985 LA VANGUARDIA 1fL. 13 Romperlas barreras queseparan al Mediterráneo deláreametropolitana, unretoenel horizonte de1992(y4) Una granplayase extenderá desde MontgathastaelmacizodelGarraf Todo está previsto para que dentro de unosaños la costa barcelonesa no sólo sea un lugaraccesible sino quepasea ser uno de tospuntos con másatractivo de la costa catalana. Para llegara ello será necesario poner en práctica el Plan deCostas que, ademásde recuperar las playas, pretendemejorar la calidadde vida de más dela mitad de la población catalana portivo en Les Botiguesde Sitges De los cuarenta kilómetrosde (junto al macizode Garrafl, cam costa del área metropolitana de pings, centrosdeportivosyde ocio Barcelona,sólo diez sonde acceso masivo, etcétera. fácil. Por ahora, a la esperade los Igualmente, se plantea en el cambiosurbanísticosya proyecta— proyecto de recuperación de la dos y comentadosen los tres re— portajes anteriores,los treinta ki— costa es la realizaciónde un gran Existen cinco áreas de actua paseo marítimoen el frente Gavá lómetros restantes tienen el paso playas del área metropolitanasu- sistema seguidoen la construcción de playas en arco cuyos tómbolos bloqueado por la línea férrea.por fren un grave deterioroque ya se de espigonesy de otras obras reali— y espigonesde apoyo se situarán ción en el proyectode recupera Viladecans—Castelldefels. Este los campings y las industrias, o está intentando frenar. Según el zadas para defender la costa o en concordanciacon los ejesde las ción de la costa del área metropo— ambicioso plan no seolvida de los bien padecenla ausenciatotal de informe elaboradopor Cantallops para construir pequeños puertos calles principalesperpendiculares litana y algunas de las propuestas equipamientos y de la dotaciónde son solucionesalternativasa pro- parques, jardines y espaciosver— caminos. como introducción al Plan de de abrigo,que han interrumpido al mar proyectadaspor Cerdá. Si bien es cierto que esta zona Costas, “el equilibriode las playas las corrientesde arena que arrasLa superaciónde la barrera del blemas que la comunidad metro- des. Enesta misma línea se inserí—queva desdeel Maresmehasta ha sido afectadopor el procesode traba el mar y que en la costa de ferrocarril, la apertura de nuevas politana tiene planteados desde be la propuestade proteccióna las el macizode Garraf, o lo que eslo urbanización intensivo desarro Cataluña se desplazanen la direc calles en la zona del litoral y el hace muchos años,como la cana fértiles tierras de cultivodel Baix mismo, desde Montgat a Sitges llado en losterritoriosde lacuenca ción predominante de Noreste a cambio de usosdel suelo en algu lización o desvío del tramo final Llobregat. El conjunto de las actuaciones (Les Botigues)—tiene amplias fluvial del Besósy en lasáreas cos Suroeste, interponiéndoseal sen- nas áreas —aspectos ya menciona- del Llobregat, la defensa de las áreas muy conocidasy frecuenta- teras situadasal norte de Barcelo—tido de la corriente. dos en los artículos anteriores— costas de levanteo el saneamiento sobre las que han tratado estos permitirá acercar el resto de la de las marismasdel delta del Llo cuatro reportajes,permitirá avan— das, también lo es que existenex-, na en la comarca del Maresme, zar en la vastaoperación de remotensionesde playas poco conoci donde han proliferadolasurbani Nuevas playas ciudad a las nuevas playas. Todo bregat. delación urbana de Barcelona y ello comportará, además, que el das, como las pinedas de Gavá, zacionesde segundaresidencia”. evidentemente, en la recupera— Viladecansy de El Prat; lasmaris “La utilizaciónde las aguas de Pese a que en los últimos 50 frente litoral tenga un uso predo Cinco áreas ción de una parte importantede la años en algunaszonasdel litoralse minantemente residencial, com— de actuación mas del Delta del Llobregato las los ríos, que ha reducido suscau costa catalana. playasrodeadasde industriasen el dales a volúmenesinsignificantes, ha llegado a ganar al mar una pletado con grandes extensiones Otras propuestascontemplanla Tal como decíamos en el pri PobleNou, Sant Adriá, Badalona y el dragado sistemático de los franja de tierra de másde 300me- de parque litoral altamenteequí realización de grandes obras de mer capítulo, la posibilidad de oMontgat. cauces para utilizar las arenas tros de anchura, medianteel verti pado. En el comienzo del territorio gran trascendencia, como es el que se otorgue a Barcelonala or— como materialde construcciónha do de escombrosy tierras, este tesido una práctica corriente yesca ganado al mar,junto a los puntos caso de la ampliación del puerto ganización de los Juegos Olímpi rritorio conseguido sufre una eroRecuperar la costa samente controlada durante los sión enorme porque es débil e de apoyo de las obras de defensa de Barcelona, mejora del aero cos de 1992es,sin duda, un factor “Abrir la comunidadal mar” es últimos años. Esta práctica ha inestable. Las obras iniciadas re- de las playas,se situarán las áreas puerto y remodelaciónde lasredes acelerador de los proyectospre uno de los objetivosque se quiere afectado, indirectamente,a la es— cientemente tienden a la consoli—de equipamientoscomunitariosy viarias y ferroviarias.Finalmente, vistos para un próximo futuro. conseguir desde la Corporación tabilidad de la costa”. dación definitiva del terreno ga las zonasde aparcamiento de ve- existe un tercer grupo de planes Con ello, los JJ. 00. toman una Metropolitana de Barcelona nado al mar y de toda la costa, y hículos que se dispondrán en un orientados a mejorarla calidad de enorme importancia extradepor— (CMB), lo que significa, entre Obras contra el mar por consiguientede las playas. buen número de unidades de pe vida de los ciudadanos. Este es el tiva ya que parece que condicio— otrascosas,ordenar el conjuntode Parte de estas obras marítimas, queña dimensión,moduladasme- caso del granparque deportivode nan buena parte de un conjunto actividadesque se desarrollanen Por último, el informe indica como los espigonesque protegen diante la plantación de árbolesde Viladecanso, como en el casoque de obras que mejoraríanenorme el territorio costero; seguir en el que “loscambiosexperimentados las salidasal mar de losaliviaderos hojas resistentesal aire salinode la nos ocupa hoy, la ordenaciónsis mente la calidadde vida del terri— temática de lasplayas. tono en el que habita más de la caminoya iniciadode la depura en las explotacionesagrícolasde que evacúanlas aguaspluvialesde costa. Las cinco áreas de actuación mitad de la población de Catalu La mejorade las redes de evaciónde lasaguasy, en muchosca estas áreas también han influido la parte baja de la ciudad,se aden sos,ganar terreno al mar. Varias en el equilibrio de las playas.La trarán en el mar unos 150 metros cuación y de los sistemasde depu son: Montgat Badalona; Sant na. Sin embargo, no todos los pla de tasoperacionesa realizar para transformación de loscultivosen más allá de la línea de la costa, ración de aguasesotra de lascues A.driá Barcelona; Prat de Llo conseguirestosobjetivossoncorn pendiente, como la viña,en culti para evitar que el oleajepueda ta tiones que se contempla en este bergat; Viladecans Gavá, y Cas- nes están hipotecadospor los Jue Botiguesde Sitges. gos de 1992y aunque la candidapetencidde cada uno de los ayun vos en terraza,como lashortalizas par con aportacionesde arena las plan, si bien algunade estasobras, telldefels—Les La defensa de lasplayas es uno tura no sea concedida, es muy tamientosafectados.Otras, lo son y claveles,y la profusiónde inver bocas de salida de los aliviaderos. incluidas en el plan de saneamien tambiénde la CMB. naderos ha repercutido en una La construcciónde los espigones to de la CorporaciónMetropolita de los objetivosprioritariosen to— probable que para 1993los cua El Plan de Costas, elaborado considerable reducción de la ero se realizará por orden, en una se- na de Barcelona,ya se han inicia das las zonas de actuación, como renta kilómetroslitoral existentes por elarquitectoLluísCantallops, sión superficialy de los arrastres cuencia que se iniciaráen los sec do hace algunosaños. El plan de también lo es una equilibradado- entre Montgat y Les fiotiguesde es el proyectoque modifica parte de materialessólidosde los ríos y toros máspróximosal dique de le- saneamiento comprende la cons tación de servicios.Entre ellosse Sitges hayan mejoradotanto que trucción de colectoresde aguasre cuentan el nuevo puerto deporti su aspectoactualsea simplemente del Plan General Metropolitanoy torrentes hastael mar. Estosmate vante del puerto de Barcelona. da unas pautas a seguir para ac riales eran fundamentalespara la Con la construcciónde los nue siduales y la conducciónde éstasa vo y pesquerode Montgat,si bien un mal recuerdo. tuar en esta parte del área metro realimentación de lasplayas”. vos espigones,la forma de líneas las estacionesdepuradoras antes está por definir su ubicacióndefi MERCÉ BELTRAN politana. Otro de los factores que ha in originaria de las playasdesapare de su vertido al mar o de su reci nitiva, las basesnáuticasen Bada E. MARTIN DE POZUELO lona y Poble Nou, el puerto deSalvo algunas excepciones,las fluido en la pérdidade playases el cerá y será sustituidapor una serie claje para otros usos. El conjuntode obrasprevistasparala costatienden a mejorarde forma radical la calidadde vida de más de la mitad de la población de Cataluña - - - Barcelonaabiertaal mar Esta imagen dejará de ser excepcional cuando concluyan todos los proyectos de remodelación del litoral barcelonés. Este verano se han batido todos los records en las playas de Barcelona, y todo indica que, año tras año, aumentará la cifra de ciudadanos que acuden a esta zona, hasta hace poco oculta, de la ciudad Hace unos días, al finalizarmis vacacionesy antes de reincorporarmea mi despacho,quise ver amanecer desde el “mirador de l’alcalde” en la montaña de Montjuic.La ciudad, a pri meras horas de la mañana ofrecíala imagende una serenabellezay desdeeste privilegiadoobservatorio me era factiblepercibir claramente lo que será la nuevaBarcelonaabierta al mar. El paseode Colónremodelado,lasplayasde la Barcelonetay del PobleNou recuperadasy, más allá, las de SantAdriá, Badalonay Mont gat, seofrecían al observadorcomo plano vivo de la fachadamarítima delárea metropolitana. También desdeeste mirador se haceeviden te la necesidadde poner en prácticalos proyec os que remodelaránradicalmentela zona de portiva del puerto. La obertura de una nueva bocana que permita el acceso libre al mar sin necesidad de atravesarel puerto comercialy la realización de una gran zona de servicios y establecimientos comerciales y de esparci miento. Aquel mismodía, despuésde ver cómo en traba en serviciola depuradora de lasaguasdel río Besósen el colectorde Levante,fui a bañar me a la playade la Mar Bella.Esrealmentegra tificador ver cómo nuestro esfuerzoha dado sus frutos y cómo ahora,desdeestemismodia rio, se nospuedeinclusoacusarde una presun ta falta de previsiónante la gran cantidad de personas que utilizanlas playasde Barcelona. Evidentemente no comparto esta crítica, pero en todo caso he de señalar que durante mucho tiempoésta hubiera sido imposible,ya que a los barcelonesesno lesatraían susplayas. Y era lógicopuestodo seconfabulabaparaalejarles de su mar. Unas aguas sucias,contami nadas y, con pocasexcepciones,unas playasno menos sucias,carentesde serviciosy comodi dades para los bañistas. El espectacularaumento de la utilizaciónde las playasde Barcelonaes la prueba máspalpa ble del éxito de la políticade recuperaciónque hemos abordado en los últimosaños. Esta política ha tenido su culminacióncon la puesta en serviciodel colectorde Levante, realizado por la CorporaciónMetropolitanade Barcelona. Este colector ha servido,y servirá más en el futuro, para que se regenereel agua del mar, al evitarel accesode lasaguasresidua les sin depurar. A mi regresoa la plaza de San Jaime, pude presenciar çn las callesdel Poble Nou un espectáculo, hasta ahora insólito,pero que muy pronto seráhabitual.Paseandotanquilamen te en bañador o en “short”, muchas personas iban o volvían de la playa, al igualque ocurre en laspoblacionescosteras.Imagínenseustedes lo que podrá ser Barcelona cuando esté concluida la aperturadel paseode Carlos1hasta el mar, cuando hayan desaparecidolas vías del ferrocarril. Ir desde la Sagrada Familia hasta unas agradablesplayasen el PobleNou podrá hacerse con un simplepaseode veinticincominutos. De este futuro, seránpartícipestambién las ciudades costeras del área metropolitana, Montgat, Badalona,que ha celebradohace pocos días el que la suya sea una “platja neta”, Sant Adriá del Besós... Desde el “miradorde l’alcalde”tuve la certe za de que tenemos a nuestro alcanceconvertir en realidad el viejo sueño de los hombres del GATPAC, que imaginaronun paseomaríti mo de Montgathasta más allá de Castelldefels, como frente marino de una Barcelonapujante y a la vezagradable,capital del Mediterráneo. PASQUAL MARAGALL Alcalde de Bankrna 14 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1140 Title A name given to the resource Barcelona, abierta al mar Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Mediterrània Planificació Urbanisme Model Barcelona Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-08-28 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/888/0000000973.pdf 45e38e642068f20157f56c10dcaf59f1 PDF Text Text 4 EL PAÍS, martes 25 de noviembre de 2008 CATALUÑA El 87% de los catalanes juzga positiva la pertenencia a la Unión Europea El 95% opina que la UE debería exigir a sus miembros prestaciones mínimas CARLOS VACAS Barcelona El 87,8% de los catalanes juzga de forma positiva su pertenencia a la Unión Europea (UE), según los resultados de la encuesta “¿Qué Europa queremos?”, que ayer presentó en el Palau de la Generalitat el secretario de Estado para la UE, Diego López Garrido. A pesar de este apoyo, sólo el 66,6% de los catalanes se sienten muy o bastante unidos a la UE. Otros espacios identitarios tienen más relevancia: el 88,9% se declara vinculado a su nacio- nalidad, el 75,8% a España (el 87,9% en el conjunto del Estado e incluso el 80,2% se siente ciudadano del mundo (el 75,8% en el conjunto de España). El 63,7% de los catalanes juzgan insuficiente el espacio que los medios de comunicación dedican a Europa, y el 47,8% cree que no dispone de mecanismos para participar en las decisiones europeas. Los ciudadanos sí parecen interesados en una UE fuerte que mantenga su modelo social. Excepto en la gestión de los impuestos, la mayoría considera que la UE debería compartir con los Estados la capacidad de decisión en todos los ámbitos políticos, y alrededor del 95% de los catalanes cree que la UE debería exigir a los países miembros prestaciones sociales mínimas. La coincidencia entre los ciudadanos catalanes y los del resto de España también se manifiesta al situar el medio ambiente y la inmigración como los principales retos de la UE en los próximos años o en su amplio rechazo a la directiva europea, que permitiría ampliar la jornada laboral hasta 65 las horas semanales. Sin embargo, algunos matices importantes caracterizan a los catalanes: el 69,1% cree que los inmigrantes no comunitarios deberían poder votar en las elecciones municipales, frente al 67,4% del conjunto estatal; el 19,8% frente al 14,6% ve Europa como un modelo social; el 47,6% considera que la UE debería usar referendos en temas importantes, tres puntos más que en el conjunto estatal, y un menor porcentaje, el 68,2% frente al 73,8%, estaría a favor de unas fuerzas armadas europeas. El estudio, realizado por la Fundación Alternativas en cola- Barcelona, capital del Mediterráneo ANÁLISIS Pasqual Maragall Ahora, cuando Barcelona acaba de ser elegida como sede permanente de la Unión por el Mediterráneo, convendría recordar que el 21 de mayo de 1990, en el Saló del Consell de Cent del Ayuntamiento, el entonces ministro español de Asuntos Exteriores, Francisco Fernández Ordóñez, planteó la conveniencia de la creación de una conferencia de seguridad y cooperación en el Mediterráneo. Han pasado 18 años desde aquella primera alusión a lo que siempre he considerado como una necesidad de primer orden: la de promover y facilitar la cooperación, el diálogo, el entendimiento entre las dos orillas del Mediterráneo. Un diálogo que no siempre ha existido y que cuando se ha producido no siempre ha sido fácil. Tuvieron que pasar cinco años hasta que en noviembre de 1995 Barcelona fue la sede de la 1ª Conferencia Intergubernamen- tal Euromediterránea. En el mismo Saló de Cent, al dar la bienvenida a los participantes de la cumbre, les recordé que la promoción de mecanismos de diálogo en el Mediterráneo era urgente y precisé de que desde Cataluña siempre se han visto con incomodidad los intentos de dividir este mar que nos une, separándolo entre un norte y un sur, entre un oriente y un occidente. “Aquí”, les dije, “tenemos claro que el Mediterráneo es precisamente un punto medio en la tierra, de ahí su nombre: un mar rodeado por tierras, hablas y religiones diversas; un punto de encuentro tanto como de confrontación”. De aquella primera conferencia nació el llamado Proceso de Barcelona, del que salieron un montón de acuerdos cargados de buenas intenciones. Lamentablemente, con el paso de los años pudimos constatar que buena parte de estos propósitos quedaban arrinconados o, en el mejor de los casos, funcionaban a marcha lenta. Tuvieron que pasar 10 años para que se celebrara una segunda conferencia que, ló- gicamente, tuvo a Barcelona como escenario. El Palau de Congressos del Fòrum contó con un altísimo nivel de representantes políticos internacionales. Conclusión: había que reedificar y adaptar a la nueva situación política y económica de la zona mediterránea lo que se había empezado a diseñar 10 años antes. Como presidente de la Generalitat, quise que de manera paralela, y en estrecha colaboración con la conferencia, Barcelona acogiera aquellos mismos días la Conferència Euromed Barcelona+10 y la Conferència Euromed Dones Barcelona+10, ambas promovidas y organizadas por el Gobierno de Cataluña. En estos dos encuentros se subrayó la potencialidad de la red que forman los gobiernos locales y regionales para concretar las grandes declaraciones internacionales en acciones sobre el territorio. Por ello, en sus conclusiones, se reivindicó la inclusión de esta perspectiva local y regional a la hora de diseñar lo que ahora es la Unión por el Mediterráneo, con sede en Barcelona. Diego López Garrido. boración con el Ministerio de Asuntos Exteriores y de Cooperación, recoge las opiniones de más de 2.500 ciudadanos (300 de ellos catalanes) y orientará la presidencia española del Consejo de la UE el primer semestre de 2010. Pero no acabó aquí la voluntad de la Generalitat de trabajar en pro de este diálogo mediterráneo. Buena parte de la acción exterior de entonces se basó en reforzar la cooperación con los países de la ribera sur del Mare Nostrum (especialmente con Marruecos y Argelia), pero también con Jordania, Palestina e Israel. Precisamente dedicamos un especial interés a promover la ayuda internacional al establecimiento de un Estado palestino viable. El diálogo permanente con Turquía fue y sigue siendo una necesidad imperiosa. En esta misma línea mediterránea, no es casualidad que Cataluña cuente con uno de los mejores think tanks especializados en esta materia: el Instituto Europeo del Mediterráneo. Tampoco lo es que entre los objetivos de la eurorregión Pirineos-Mediterráneo, que promovimos e impulsamos, figure el de desarrollar acciones conjuntas destinadas especialmente a los países del Magreb. La Unión por el Mediterráneo empezó a forjarse en Barcelona y era inevitable que Barcelona fuera escogida como su sede, como su capital. Pasqual Maragall es ex presidente de la Generalitat � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4446 Title A name given to the resource Barcelona, capital del Mediterráneo Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived El País Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Mediterrània Europa Territoris Euroregió Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-11-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2808/19970313_ElPerdiodico_BCNCapitalMundoIberoamericano_PM.pdf ce086caef9fe68a9cd0169bc01987c3a PDF Text Text ELPERJÓDÍCO Alcalde de Barcelona y presidente de CIDEU. Barcelona, capital del mundo iberoamericano L as ciudades han constituido desde siempre é espacio natural de las relaciones humanas, el espacio donde han cristalzado intercambios de todo tipo: culturales, económicos, sociales... y donde se ha revelado un mayor dinamismo para avanzar en el progreso de la sociedad Las concentraciones urbanas deben enfrentarse a nuevas realidades derivadas de la densificación demográfica, la globalization de la economía, el crecimiento económico sostenible y la emergente sociedad de la Información, entre otras, que requieren una gran capacidad de adaptación y respuesta Según estudios presentados por la ONU, la población mundial pasará de los 6.160 millones de personas en el año 2000 a 8.290 mitones el año 2025, de los cuales un 6 1 % (5.070 millones) vivirá en aglomeraciones urbanas (esta última cifra representa hoy en ota casi el 40% del total). Esta nueva situación está planteando ya grandes retos a las ciudades si quieren conseguir un desarrollo armónico. B ex ministro J o M p Borrad, en un artículo reciente, se preguntaba cuántos habitantes cabemos en el mundo, y argumentaba que todo depende de la capacidad que tengamos de ahorrar energia, lo cual hace aún más importante el tema de la eficiencia de las ciudades. Por otra parte, la mundialización de la economía condiciona y configura el nuevo entorno de las concentraciones urbanas, hasta el punto de que éstas son ya elementos centrales en los procesos de desarrollo económico. B papei de las ciudades en el ámbito internacional ha ido ganando enteros en las últimas décadas. Son entidades productoras de bienes y servicios que compiten entre ellas para incrementar el nivel de bienestar de sus habitantes. La elaboración de planes estratégicos se presenta corr» la mejor vía posble para lograr que las ciudades se adapten a los desafíos que tienen planteados-. Estos planes deben servir, pues, pera dar una respuesta a las exigencias que plantea la economía internacional, y deben basarse en el consenso entre todos los agentes económicos y sociales de la ciudad. La ciudad del futuro será capaz de crear soluciones a los problemas que tiene planteados en la medida en que sea capaz de basar sus relaciones en la cooperación, tanto interna-entretosdiferentes agentes que la integran-corno externa H»laboracion entre ciudades-. En este sentido, Barcelona, a través del Plan Estratégico Barcelona 2000, ha destacado como un punto de referencia importante entre las ciudades de Europa y Laünoamérica, y ha sentado �(t\ ELPERiÓDJCO A las bases para un modelo de gestión que ha sido elogiado en todo el mundo. Este modelo de gestión, conocido como modelo Barcelona y que se aplicó con éxito en los JJOO de 1992, se basa en la complicidad entre los sectores público y privado; y entre ciudad y ciudadanos. El objetivo general del Plan Estratégico Barcelona 2000, integrado por la administración leca) y asociaciones empresariales, sindicales, universidades y otros agentes económicos, rac k » en impulsar la integración del área económica de Barcelona en la economía Internacional con el fin de garantizar el desarrollo en términos de progreso económico, social y de caidad de vida Para avanzar en esta Inea, se han fijado una serie de objetivos que van desde dimensionar el territorio u ofrecer respuestas a tos retos de integración social o a las necesidades . logísticas, hasta fomentar actividades relacionadas con la información, la salud y la educación, o impulsar et peso de la actividad productiva industrial. Nuestra experiencia, asi como la de otras ciudades, en la elaboración de estos planes estratégicos hizo pensar que la fórmula valía la pena que fuera compartida. En la confirmación de esta idea influyeron también los apoyos recibidos de la Unión Europea y la OCDE, que nos concedió d premio al mejor provecto de desarrollo estratégico. Con esta finalidad ss fundó en Barcelona en 1993 d Centro Iberoamericano de Desarrollo Estratégico Urbano (CIDEU) bajo la presidencia d d atcaJde de Santiago de Chüe, Jaime Ravtnat, d que posteriormente sustituí en d cargo. B CIDEU es una asociación de ciudades que contó con la aprobación previa de la Conferencia Ibercamericana de Jefes de Estado en la cumbre de Madrid (1902) y d apoyo d d Ministerio de Asuntos Exteriores español. Hoy cuanta con 48 ciudades asociadas de 18 países, y su sede permanente está en Barcelona. Sus principales objetivos son: impulsar la realización e rnpiameníaoün de planes estratégicos, faettar una metodología para d desarrollo estratégico urbano, propulsar cinámicas participativas entre todos los agentes sociales y económicos de las ciudades, y estimular d Intercambio da experiencias e ¡rtfonTiaaones en este campo. Esta semana (dd 12 d 14 de marzo) d CIDEU organiza en Barcelona sus actividades anuales: d seminario técni- 1 3 HÍAÇ 897 co, la conferencia y la asamblea, en la que la presidencia será propuesta d alcalde de Rio, Lutz Paulo Conde. Estas actividades servirán de foro de debate y de intercambio de experiencias entre ciudades españolas y laí¡r»arnericanas para ayudar a mejorar y solucionarlos problernas actuales de nuestras socieEste año, la celebración de las actividades d d CIDEU sa ha hecho coincidir con los actos que d Banco Irrterarnericano de Desarrolo (BID) organiza en Barcelona con motivo de su Asamblea de Gobernadores. Con este motivo, d d 13 d 19 se celebra en Montjiic la exposición Las dudadas toeroamerícanas en el nuevo s&o, motoras de un continente en aba, organizada conjuntamente por las dos instituciones, y e n la que se presentan tos provectos y realidades de ciudades iberoarnericanas en d campo de la planificación estratégica. La relación entre d QDBJ y d BID se vio incrementada en 1995 con un acuerdo de cooperación. La celebración en Barcelona de los actos anteriores citados convertirá a nuestra ciudad, durante unos días, en la capitel d d mundo beroamericano en los ámbitos de la planificación estratégica y ecorrtmico-financierD. La caidad será, en definitiva, d tema estrella que reunirá un gran numero de autoridades locales para debatir sobre las pautas que han de marcar d desairólo urbano dd futuro. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Barcelona, capital del mundo iberoamericano Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997-03-13 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Amèrica Llatina CIDEU Barcelona Ciutats Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 527 Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2573/19830825d_00016_ld.pdf 98c4a5900ea44849981e31b97460ce8d PDF Text Text 25 d'agost de 1983 UNIVERSIDAD IN~ERNACIONAL MENENDEZ Y PELAYO Conferencia pronunciada per l'Alcalde de Barcelona "BARCELONA, CAPITAL METROPOLITANA" �BARCELONA - CAPITAL METROPOLITANA l. Introducción 1. El titulo de la conferencia sugiere una realidad política administrativa alejada de la realidad actual. El titulo sugiere que Barcelona es la capital "administrativa" de una realidad metrQpolitana; como ocurre en casi todas las reali dades administrativas europeas de fuerte tradición central lista: Paris, Roma, /1 Madrid~ !_/ 11 Madrid-capital metropolitana es una única realidad política, social y admini"stratiya ·; Madrid-ciudad tiene una extensión de 600 Km2 y .u na . poblaci6n de más de 3 millons de habitantes, y una sola entidad pol! tico-administrativa. B arcelona-ciudad tiene una extensión de 100 Km2 y una población de 1'7 millones de habitantes, pero su entorno urbano inmediato (la Entidad Municipal Metropolitana de Barc~ lona -la única existente en España-) tiene una extensión de ;f& Km2 (menos que Madrid-ciudad), una población de 3 mi112 nes de habitantes, 27 municipios y la Corporación Metropoli tana de Barcelona. Una compleja trama administrativa para una realidad poblacional y territorial parecida a la de Madrid. Con esta sencilla comparación estadística, quiero poner de relieve que, muy frecuentemente, con idénticas palabras, se hace referencia a situacions político-administrativas, soci~ les, territoriales, etc. , opuestas, diversificadas ••• 2. En consecuencia, pienso que es preciso, en primer lugar, delimitar los orígenes de la realidad metropolitana de Bar, ~ .-.-~ celona, para que puedan entender la compleja y singular realidad que se esconde bajo el título "Barcelona, -·----- - - --metropolitana". - -- --·-· --· --- .... ---··· .. -. -~ capit~_l ·· --- ~- ··- �I I. El esquema de la conferencia 1. La polarización y la concentraci6n de la actividad manufacturera y de servicios, como paso previo a la aspiración de capitalidad. Una base económica. 2. Conciencia, por la clase dirigente, de proyección de futuro de la ciudad para que ésta pueda ,aspirar a la capitalidad. Una fundamentact6n ¡:>olitica (y socié!l) 3. C.::Lp~ta_lidad .. y territorio. Capital de una nación (Barcelona histórica,hasta 1936)/ Ca-capitalidad de un Estado (la Barcelona del desarrollismo~ ~pitalidad metropolitana del Mediterráneo: puente entre cul turas f la Barcelona del futur~. Territorio como base de e~­ péi,nsión, continuidad de la ciudad~ Relatividad de los con- ceptos. 4. La gobernabilidad de la ciudad metropolitana. La institucionalización del gobierno de la ciudad metropolitana. �- ~ • l· La polarización/la concentración de la actividad manufac- . -;;;.;:.=.::;;.,..;- turera y de servicios como paso previo a la aspiración de capitalidad. Una base económica. 1.1. Las disciplinas que estudian la actividad y el territorio ponen de manifiesto que toda economia fundamentada en el intercambio (en la especialización ptuductiva) tiende, con mayor o menor rapidez a la concerttr!! 1 Esto~ ción de la actividad en torno a unos núcleos. núcleos si, además de una base ·manufacturera \ \ importa~ te, son la base de una compleja red ·d e servicios (Uni versidades, sistema bancario, sistema portuario, servicios industriales, etc ••• ), tienden a una permanente y creciente concentración de actividad y riqueza. ¡ULL! peculiaridad de las ciudades-capitales admini~ trativas (Roma-Madrid)que su origen es de poder político-administrativo a poder económico-industrial. En el caso de la Barcelona moderna (la que surge desde el siglo XVIII, con el comercio y la revolución indu~ trial) es evidente que la interacción, económica y so cial, de una especialización productiva (el sector textil) y un centro de servicios (puerto, sistema cario, etc ••• ), ha permitido superar fases de ba~ estanc~ miento de la actividad manufacturera y realizar, en los años SO, ~s inversiones para diversificar la tr'ª ma produc~a, excesivamente concentrada en el textil. Reflexiones sobre: a) estancamiento-crecimiento de las ciudades p~ estancamiento o crecimiento actividades. b) crecimiento actividad y evolución población : concentración via emigración de la población. # experiencias CMB y Catalunya.# DATOS ANEXO 1. ·f �l 1.2. Conjuntamente al fenómeno de la concentración de la actividad surge la concentración de la población. En ciertas épocas históricas, la intensidad del fen2 meno concentracionario de la población es de tal magnitud que introduce peculiaridades "coyunturales" en los análisis. REFLEXIONES. El crecimiento español de las últimas décadas es explicado en buena parte por la urbanización de su· población. ¿Qué es hoy el área metropolitana en términos poblacionales? CMB - 1981 habitantes 3.096. 748 activos 1.186.054 (38'30% ) ocupados 936.153 (78'93% ) parados 152.171 (12'83% ) buscan trabajo por 1ª vez 74.010 (6'24% ) Es decir, una area metropolitana tiene siempre un activo importante que es su población. Pero que hoy, este activo, como en cualquier otra realidad metropolitana europea,está fuertemente depreciado: paro y reducidas expectativas de futuro. Al respecto, cualquier Administración Local solo puede ayudar a solucionar este problema mediante planes de urbanismo y normas que no licen la implantación de iniciativas obstac~ produ~ ti vas. singularidad histórica de Catalunya de fases (onades) de crecimiento a través básicamente de ''presiones de la demanda" que, al incidir en un tejido social de artesanos, crean las condiciones de transformar los "talleres" y los oficios en empresas. �cara a la tercera revolución industrial (la informatización- robotización, etc ••• ), solo podemos aspirar a utilizarla inteligentemente en la fabricación de los productos tradicio~ les (textil, mecánica, etc ••• ) para que éstos sean más competitivos. importancia de implementar un tejido social de "artesanos" con elevados y diversificados conocimientos de las técnicas de la tercera revolución industrial. Pa~l activo de las "universidades" para el futuro crecimiento metropolitano. 1.3. Esta reflexión sobre la crisis económica es importante porque, si bien no es de competencia local, sí está incidiendo negativamente en los márgenes de actuac ón de los responsables politicos locales. Hemos heredado unas ciudades en crisis: infradotadas económicamente con fuertes déficits históricos con fuerte crecimiento poblacional si:· crear trama urbana. • etc ••• En la inmensa rnayoria de ciudades se han experimentado elevadas inversiones locales en los últimos años que han exigido, claro está, fuertes crecimientos de los ingresos locales. ¿Hasta dónde podemos solucionar los problemas de las ciudades en crisis _(ciudades con baja inversión pública, con bajo capital social) con actividad - - una----- -- -----· - económ! --··--·· -· c~-~-n _E_:t;isis? (con unas empresas en crisis). Esta problemática, por otra parte, es crucial, básica para el segundo gran eje de reflexión de mi conferencia �II.- 2. Conciencia, por la clase dirigente, de proyección de futuro de la ciudad para que ésta pueda aspirar a la capitalidad. Una fundamentaci6n_I:>olítica (y social). 2.1. Los ejemplos históricos de proyección de futuro de la ciudad de Barcelona: Pla Cerda (imposición de Madrid) • La exposiciónne 1888 (Pare de la Ciuta- della) La exposición de 1929 (Montjuic, Diagonal, etc ••• ) 2.2. La ciudad olimpica de 1992 como "concretizaci6n"\ de la opción de futuro de la actual clase dirigente de la • ciudad de Barcelona • mayoria de las ciudades de la Corporación Metropolitana de Barcelona. 2.3. La opción de futuro de la ciudad es "crear" admi nistrativamente, politicamente, socialmente y ciudadanamente lo que ya es hoy la ciudad metropolitana. • La ciudad olimpica ayudará a crear la con ciencia ciudadana de "ciudad metropolitana", como en el pasado las Exposiciones de 1885 y 1929 crearon la ciudad de Barcelona. • Tibidabo como "central park" • etc ••• 2.4. " , Los problemas Centro--Periferia: A) Los datos estadisticos demog_ráficos_ (ANEXOS 4 a 8) • Barcelona-ciudad es una población más vieja que el resto de los municipios del área metropolitana. (ANEXO 4) �• En Barcelona-ciudad hay un 64% de nacidos en Catalunya, en el resto CMB solo un 49% (ANEXO NQ.5) • En Barcelona-ciudad, un 85% entienden el eatalan; en el resto de la CMB s6lo un 60%. En el conjunto, es un 75% En (ANEXO N2.6) Barcelona-ciudad solo un 45% nacieron fue ra del Municipio; · en el resto de la CMB, un 64% nacieron fuera (ANEXO N2.7) B) Los déficits hist6ricos La periferia es de reciente "boom" demográfi- • co Caso V~lad~cans 1960 7.600 habitantes 1970 24.800 1980 43.000 " " Viviendas especulativas (els "barris de les plus valies" en frase de Manuel Sola-Morales), caso Bellvitge, etc ••• Déficits urbanos: agua, saneamiento, alcantarillado, etc ••• Papel que actualmente desempeña la C.M.B. • para superar estos déficits. C) La opci6n de futuro (ya de presente) de las ~lacione ~ centro .-. _Qeri feria. • La opci6n polinuclear" culturalmente y socialme_!! te • • No podemos olvidar la "historia" del "centro hist6rico de Barcelona" (Barrio g6tico, conju_!! to Santa Maria del Mar, etc •• ) • Pero si que podemos y queremos edificar una ciudad metropolitana, con una pluralidad de centros sociales y culturales. �2.5. Los problemas ciudad metropolitana y el exterior. La Fira • La Universidad mediterránea (sud-europea, norteafricana) Centros de investigación 4' los problemas de todo tipo (humanos y tecnológicos) de la "cultura - culturas?-mediterránea" �II.- 3 Capitalidad y_ territorio. ción Capitalidad de una na- (Barcelona ,histórica, hasta 1936), co-capit~ lidad de un Estado (la Barcelona del desarrollismo); Capitalidad metropolitana del Mediterráneo, puente en tre culturas (la Barcelona del futuro). (LLEGIR ANEXO Jo~Ramoneda: 10, básic, La ciudad, las comarcas y la nación). a) No podemos hablar de una ciudad - capital sin re ferirnos al territorio que vertebra. Toda ciudadcapital crea unas relaciones espaciales de "domini o". En Catalunya, la historiografía (Pierre Vilar) señala reiteradamente qué es Barcelona ciudad~capi tal, que vertebra, a través de relaciones productivas y de servicios, las "comarcas", el territorio de Catalunya-nación. Es Barcelona ciudad-capital, que da "sentido" a las comarcas. b) Con el desarrollismo, la fase de crecimiento español de 1959-1974, que se caracteriza por la zación ~rbani­ de su población, hay un nuevo planteamien- to de las relaciones espaciales de las ciudades. Hay urbanización de la población y concentración espacial de las mismas. &s en este perío<io, de 1959 a 1974, que se crean dos grandes capitales productivas y de servicios: Madrid-ciudad (650 60.000 Ha.) y la Entidad Municipal de Barcelona Km~ Metropolita~ (4 78 Km2; 4 7. 800 Ha) C) La opción de futuro. La capitalidad metropolitana del Meditenáneo: puente entre culturas • • La concentración de la actividad en gran- des áreas metropolitanas • • La incidencia territorial de estas áreas metropolitanas en un espacio más amplio que el de su territorio histórico. �• La cultura y la investigación como pie- zas fundamentales de la permanencia de la "capitalidad metropolitana". II. 4. La gobernabilidad de la ciudad metropolitana. La instituci0nalización del Gobierno de la ciudad metropolitana • • Limitación de la actual fórmula de gobierno metropolitano. La E.M.M.B. se crea en 1974. Ausencia de recursos propios, falta de representatividad directa • • El Consell de Cent. • Problemática de competencias locales y metropolitanas. Hacienda local y metropolitana. . La descentralización de la ciudad de Barcelona, un paso necesario para crear la ciudad metropolitana. �.... :v~~·~ ~ w t~r- :tQJ_¿ e~x ~ ~~Íb. ~ \~~ �1 M¡ ·; ' . ' ,. . 1 'ff ~~~~~-Tf ·r ~~1Jtt i ,~ iLt bJr {.qy. :ct~~~'¡jn, ' ~1.:- 1 �¡ • 1 1 l ~ �. 1 1 ~ 1&¡t~. q)~ N~M<'IW kdtA tk~(!;~ ~ w.JI.r~ ~ k ~ ....... + • -- ~~~lAJA,., ~ 1 .¡-. . clJ,' ~- ' 1 (~ V\A.I{; : U61.\~~ A.,J,·~~ 1 tkfe~ k 1 )p.. ~~~ - {' - o&.kf>'úb ~1 ~­ í ~ ·AQ v1' t 'fo . - ttvro~ ·cMUlS' ,' . -. -p~patJ?,.;. J "' r~ r ~~ e.) _~~Nf - - :o~ ()¡,1ft ~lf ~T 1 4fñ L ~s IJIV~ TimAt)u.wt1't. ? �•. ,. 4 ···i ' . ' · J N~ ,rJl'L~ :d_ !&J- : ¡ ~f?­ "~ ¡"·.··•··+ . ; - "'. -. · · ··r -· ·-·t- , i t~~~ ; �X í i 1. ! 1 \ .,_ · -- -- ~ liJ ~to ·fr.M ~ Mi~ w.t~ t ~ 1 L~~ .Sto '7~ ~ '~tAf &}J. 1 -- 1 1 fio/l ~ ~LdVti4tA-t· 1 1.: . 5:(. .J\I.LUJj;.o . . 1 ll ,J " ~- t . , :~ tt); . r:F----~~~- 1 ¡ ~~ dl. ' ~ (L~~~~t.A-) fk _ ~-~ -· .J ¡_ .1 l . ~K ¡ .(~ ¡~ L~~~ ~ CA~ - -.-!~ 1 : • ~ C.~v'hv....:\ ' e; /tA 'f 1 ! r ff ' , t QV¿" - t'i 1 ~Jh~ .,, _ ___ j_ ']eé11TL{nm., 0 üL f ? ll.if'l D ~ NO e~ ' kt..(H) ~4ertht~l')o, l~ 'f7'l. ()N~ 7 ! 1 ' ' ~:ti~ w,v-e~-v_ (.! {"f\! t~! +:~M.o Pl\t.rt" De?· ~-0/JA -~il ' :- j) c'N f\ AMUl t - 1 ~o~tArAbN , 1 :- . :. - ; -~- ----¡-- ----·::· : -~- -- : . e¡w- :t;)~Dt.d.c..tb~~ ·7 _J ~'d1:~ ' l - - ~IV )' Lt'NJl ti '=:fAI7C1 1 --f f l --... r.; t - ,~ __ L -¡- ' lVI''! - Q~ ~ ,Tv Jtn.SG' - ">"1n<.-"í\ ~ , f)t-7Jh ~ 1~ tlrJ• - 1 Oc lk-:ru h. /vt t;:Q-,-;p..,nr &>'!fihuti.s, oc:- -Dv &rrl'Ws n..n o~- .·- h t i 1-- ""+ 1- 1 .. 1 • j �J ·----~·~ .. 1 Bi\ RCF.LOIIA j TOTAL C.M.B. .\.ft. RF.Sfi\ TOTAl, A.ft. RESfA Ct\TAL TOTAL CAL\1 .. !.276.~75 tí~).RlB\ 1 , S JI,. 5SJ La)!. 7J8 l.%6.2?1 1.274.022 J.2<.0. )l 1 t9~o t.n6.sso 4i.J.w t.%').662 sQ7.o7t 2.5(,6./JJ t.Js9.tJe ).92s.a7t 1970 1.741.979 964,401 2.706.J80 859.581 J.S65.96l 1.541.645 5.107.- 60~ 1950 2u RESTA C •.'1.8. 1 1975 1. 7St.DI) 1.22f!.85J 2.979.989 1.0)9.724 4.0l9.7lJ 1.~40.680 S.óiiO.)Q) "'~ ~==~~===l=Q=R=1==~~fle.•7.52,.·ñ·2·7~~~==t=.J=I=,4=·=1=21==~{~J~·~O~Q-~••7.4.6J~~~~·~1~4~2.~1~2~R==~==4~.~2~J~8~.8;7~6~~~~~·~7;1~7.~5;J~R==~;5;.9~S~r,~.~4;14~ ~ 50- 60 1. 21.9.875 185.2J4 4J5,109 16S,JlJ ñ00.442 85.!1~ 6.95,55!3 ¡ w- 7o 215.429 521.289 7J6.7t8 262.510 999.ns 182.507 t.t~t.ns 11 70- 75 1 75- 8t 9.157 264,1152 2]).609 !80.11.) 45).752 9'1,035 552.787 1.491 !15.268 116.759 102.404 219.163 76.85íl 296.021 l.OR6.24) 1.562.!95 710. J90 2.272.585 50 - ~ so - 60 ! t,ao 5,56 z,sJ J,Jo 2,io 60- 70 1 l,)J 8,09 ) 1 23 3,71 ) 1 )1, O , 1O 4 , 97 1 , 94 . J, 88 2, l<l t 70 - 7S 44). , ;\6 2. 7!1\. .. lO 1 o,Gs l,q4 1,27 2,67 1, 2 S 2,08 7) - 81 1 0,02 1,81 o, 77 1,90 1,07 0,91. 1,02 r-~~-~~~--r---~--~--~~--~~-+--~~-~--~~~--~:~ __ (, 1\6 2 37 ),JO 2,5q 1,00 l,Oí )7 27 64 24 88 12 lt)() ' 60 - 70 IR 44 62 22 84 16 100 i1 70 - 75 2 48 50 J2 82 18 lOO 1 7 S - ll l - J9 3q JS 74 26 lOO ~ t& 100 _i ~.(1 l.OI) ~' - so - 60 ¡ 5 -. ~-----4---------!---------~-------+--------+---------~--------4---------! ~ )1) • ¡~ "',_, [ : ,: !973 :~ : )4 19 53 17 70 Jl 22 ~ 3 1R 71 -:t!Q ~§ ~ 26 2 1 11 ' ¡ ~ 1 :~~ JO lOO 29 .100. ··1,1. 1 ñ~;;; ~ 29___ ~ - - _____ _:_::_~_j 23 rs~ 19 7t ~ ~~ ,L-=:.--::.-...JL..:~-,:..:,,:.,_.~-.L_-~-_::.: _ _ ___JI,:;;i;;:'f!~-----__Jl _______ .L__-;;_;:t!i_=J_---' Fonts: C.I.D.C.; Datos básicos de la C.H.B. Bat'Cr!lona, 1975 r;eneralltut d" Catalunyn: F.stacl(<tlcn L Soctctat, fulls nq 14 1 15, 1~. Bnrcelona, 1.982 tl•ltcs: 1/ Les poblacions de 1950 L ¡qf>o sc\n "de rct" l les de 1'!10, 75 l Bl "d~ dr.,l"· 2/ !..1 do,nomlnadÓ ¡\re<~ t1etropot!tann (A.~1.) corrr,['<'ln ,, 1 ':llnhlt del 1'1·1 Olr.,ctor de 1'1•,/l, ~~ J dlr, 1<!5 cinc com.Jrc~Jes d., l.1 Re~lÓ l d~ la lHvlslÓ Tcnttol'lol de 19J2 (f!.1lx l.lobr,•v. lC, Rilrcelon~s, 11aresme, v.. tt¿s O~clde;1t.al l VnlHs Or!P.ntal) 1 m~~ V•\lt r~,wd~s l El G·Hr.1f. �. ' MUNICIP IS C.M.B.! EVOUJCIO DE LA POBLACIO (aoblacions l. 9 70 1.975 l. 981 1.33 92.985 163.374 203.719 229.780 C\STSLLllS?ELS 2.065 3. 915 13.124 20.141 24.697 CER.DA~~YOh\ . 3 .837 6.447 20.212 30.498 50.8:35 1. 0.596 21.317 76.387 91.739 91.563 .ES PLL'CUES- 3.981 l3. 103 29.472 38.318 46.079 G.\V,\ 6 .87] 1.5 . 337 .., 3. 834 30.474 .. 33,62~1 ó9.7l•8 1.21. 995 240.630 282.141. 295.07!¡ HOLI::-IS 'l.145 10.396 l{¡, 407 20.058 18. JQ,g MONTCADA 8. !¡86 12.629 22.209 23.274 25.625 - MONTGAT 2.767 3,768 4.877 6.167 6·.944 P!\LLEJ,\ 1.053 2.253 4.086 5.080 5. 723 EL Pt\PIOL 1.191 2.049 2.575 2.964 3.187 10.038 1l,. 091 36,346 51.058 60,t¡].9 3. 715 S ,L,l9 20.152 24.114 26. 133 §L ADRlA 10.004 15.9 72 2L,,573 37.526 36,397 ST. BOT 10.394 18.820 l¡8. 840 65.064 72.926 985 l. 281 1.370 2.002 2.083 6.934 11.12 7 ·- 20.490 29.156 30.633 7 . ll.4 10.181 21.736 33,959 38.004 JOA~ 2.161 4.851 16.125 23.862 25.309 ST. JUST 2.921 6.315 9.188 9.688 u.on ST. VICENC 3.064 5.636 15, QL¡8 1.8.3!.4 20.182 C~~R V. 1.214 l. 529 1.945 2.105 2.520 CR.:\.~1. 11+. 6 33 32.2 77 105.8.'30 138.091 TL\.NA l. 607 l. 951 2.620 2. 7J 7 VTL.-\DEC\NS 4 , 21L, 7. t.68 2l•. L, 01 36 . 571+ 43. 1.12 96!;.. 401 1.228.353 l. 344. 1:\ARC!:LQ-.lA . 1.276.575 1. 526.550 l. 74L979 l.75l.l36 l. TO'lAL C. ~1. B. 1.534.553 1.969.662 2. 706.380 2.979.989 J. 096, 7Li3 r~o . BADALO:--JA CO R:¡ELl.\ L'HOSPITALET EL PR\T RIPOLLET ST. CLI~fE~rT -ST.· CUGAT FELIU .ST. ST. STA. COLCH'\ STA. COLOHA TO'L\L SE:ISE ~ Br\RCELm!A ~' . - 2 57.3 78 .. l¡.~3. u.o. 613--··- -· 3.028 ---- JS~~ 122-___f~i - . Nota: Les poblacions de 1..950 i 1 c\rd) 1.960 1.950 V ce 1.960 son "de fet". 75~. 6~. 7 �' Ar--re>< o N~L. RELACIO AMB t•ACTIVITAT 1981 Di5tribucio actiu5 Actiu5 - I na ctiu5 "~ SL 719 : I ,.., :t .c '\.!\! S A::\. !. \IS J 1~.83l ~i TOTAL C.M.B. Atur aba~s o~~p a ls s.z~s ~tu r h~~a 2. ~ s S er\ol"f:i I'H U l a r 7S. Sl3s Oc."p:a: ts 1a. oc up. �Cr) OVC) .4.4 0.) Ir • . . tri co nJ - r LI —1 X4 I ti �i de Correus). lA Dorsé (inclos}t Escola Tecnica ons,c/. de Jordi Girona Salgado, de Ffsi~es i Qulmiques. Av. a Tecnica Superior d'Enginyers na Salgado, 31. De la R a la Z gonal, 64 7 (Zona Universitaria). !rsititria del Professorat d'EGB. La dutat 'rosa;, C/. deis Cavallers, 15. 1 Llufs de Peguera". 11mia Campeny". PI. deis Bous. JVA lica Tms d'Abril. Pg. de Mossen Medicina. C/. de Sant Lloren9. :nica Professional del Ripolles. Pública Amat Verdú. C/. •, ' -- 1t • 4 otes les ciutats só~-ciutats eternes, i no urbana~dutat ro~ El rosa , és, curiosament, únicament Roma. Les ciutats desapa- contero WJu d@ (Si bY i. Fins a la crisi, el negre de la regudes són ciutats de llegenda, que llibertat i el verd del benestar eren dominants en exerceixen unafascinació constanten el panorama urba. En certa maneta, hom podría dir la gen t. Les ciutats són eternes perque es mouen en que el negre havia engendrar el verd. Polfticament, el mateix sentit de la historia. ¿Q és la historia que és dar. Pero la crisi i els canvis deis darrers deu anys segueix les passes, l'esdevenir, de les ciutats? Arthur semblaven demanar respostes noves. Realment, · Korn, en plena guerra freda, és a dir, en plena ciutat rosa no era una gran novetat, , peró es va militarització de la cultura (¿hi tornero?) va publi- presentar, en una beri estudiada operació dé marcar un !libre amb un lema que esdevindria para- queting politic, com una gran novetat. La ciutat rosa eren el- :1 l: ~ervei • digmatic: "La historia construeix la ciutat". Les · 1 la ciutats (eternes) actuals, són la conseqüencia d'una construcció determinada: · · T 1 \ • de ~ELL .a Salle". lA Filosofía i Lletres. PI. Imperial \ imer cognom) p (inclos) lnstitució Cultural del > fins a la Z (inclosa) lnstitució aquim Bau". LL !rativala Reforma. C/. del Nord. iversitaria. C/. de Jaume 1, 1. "ENEDES ant Elies. C/. del Carme, 12·14. • se amb la maxima puntuslitst i ! DNI. ~ lels (i ho continuen sent, si fem cas de les tesis de Bill "Warren sobre la industrialització del Tercer Món a partir de 1945) . La ciutat del vuit-cents és~n (i M umford ha escrit pagines dificilment imitables sobre el desú de la coke-town). La indústria és el carbó. La ciutat del carbó és la ciutat negra. Ben entes: hi ha hagut revolucions industrials amb poc carbó, amb aigua, per e.xemple (i, amb poca ciutat-fabrica, revolucions industrials domestiques, ¿hi tomem?). El negre, J2$f!) ts Gealmeptelcolordgmjnantj elsiélls §M!t] industrials de les velles ciutats industrials són fescos, gnsos, una cmtat on tot :- es el sól fins al treballesdevingué mercaderi~ aquest mercat urba va donar un dinamisme sense precedents a la ciutat de sempre. El mercat de la ciutat negra -¿el mercat, no sera sempre "negre"?- va empenyer les ciutats cap a situacions insólites. El negre urba esdevingué la bandera de la llibertat per conquerir. A les darreres decades del vuit-cents va sorgir una reacció important davant la ciutat negra. En un procés en el qual es barregen el culte a la natural esa i el socialisme anglosaxo, algunes noves religions i algunes noves necessitats del sistema economic, sorgeix un nou model: la rden-cit en es, la "man a" l'eixam . La cíutat-jard! és la dutat ver \' , s entén el verd urba, iniciava aixl, fa cent anys, una historia destinada a tenir exit. Un exit eternamentfugisser, peró exit, al capdavall. Fins i tot el verd faria el salt de la politica urbana a la política general (encara que alguns participants en els col.loquis sobre Marx assegurin que els verds alemanys no són verds, són els rojos que reconstrueixen les seves forces). En tot cas, la ciuta,t ver.da , esdevindria una alt tiva a 1 ciutat ne ra i tm r ana e s ro ames o lúes a (i ' e a reta que vo canv1ar gunes coses per tal que no canvii'n les coses essencials). La persistencia del verd tractant de tapar el negre no pot amagar-nos la nova dimensió de la política -- rosa pot ser una que, apoca poc, va eliminant el seu elemep¡ central: els treba!ladoq d(. la indústria els n·w-es. :ca guta per coneixer la ciutat actual no pot limitarse als temes "roses"4teja, medi ambient, sum, serveis socials, aparcament, marbres, Pcr'n"'t..., Sense reindusrrjaljtzació púhljra drddidarnent ij'opugnada des deis governs , metr2P9ljLam la ciutat rosa pot entrar en el asomni et¡;jjf ir;vuen<;li sbiillliái' en els tantasmes que ronden per Europa. r.jl¡ •., • • . , • a ¡ ., 1 . . ro 1 ~. ,., . • k} 1 ' •. • ;,· ' '1'11." FRANCESCROCA , Profossor de Polftica Eamtlmica de 14 Unitlti'SÜ!ll de Barcelona �A ~o ~ ES TRUCTURA D• EDATS 1981 ''~ ~ ,....... ll 1. 7 ! e HOMES ~ --..1 DOHES ------···- --- -- TOTAL C. M.B. 1 1.711: �~ w z: o ¡:) 1. 1 '¡ 11 1 ¡¡, Lh 1 • 1 ~ ~ =~ ~ 1 1 ~ ~ ~ ~ 1 ~ • ¡ 1 1 $ ~ 1 1 1 ~ $ ~ - 1\1 1\1 1 Q 1 ~ M M 1 $ ~ 1 ~ T ·¡:A,¡¡ M 1\1 1\1 1 ~ ~ ~ 1 1 ~ ~ ~ 1 ~ ~ CD 1 $ ~ 1 ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~~~~~~~;~;~;~~~~~;~ ·~, 11 '" . 1 1 ·'1 V) w J.: o X L �ESTRUCTURA D" EDATS 1981 ', '. :- -----··-·· , r95 -1 81r5- ~ j:: =~:~~= :4 -l g~e- a~~ A se 7S -1~.~5- 7~-----.!.. ~ 71 --1191S¡ 1e- 7 if==ª tS-J: 4 · ~~;;;;· . ~65 r--.4-~a -1ns- n =--~-~ -l !ii25- !;S- -1 SJ a- ~_, ;;; = ~~- ~ ~-=. -1935- .o: ;¡-~e -l!Ha- -4~ _: ·~ JS -19-45- 3 Sr --- • 3., . 3 I "' ; -~ . ~ -19Sees -1;>5529 -1960- 2:~§~~§~§§§!? 15 -1955- 1 -~ 3~ · -..., . -- S~---·:- ·---:':-'3.,,., 3ar_Z 2~-- E- }:Ir;;= ~ 1t -197e- a ·._ · S -1975- S X 1.7 1 'i e HOMES l 1.7" DOMES TOTAL C.M.B. SENSE BARCELONA . ,:~-. .::·-,· -~ ...r,.,_·>·';'~ ·~ :"-~..~. .~!.~~~~ ~~~~~~~~~- :. : 1_~1f~~!lt:t~r~-~\~~w~-~~. �~$ NATURALESA DELS HABITANTS- 1981 l t i " Na~cut~ ~ N~~cut.~ Cata l. a i fora 57.82: ~ ~3 c ut s ~2 . 17: Nasc uts fora de Cata C8talun~a - 39.111 7.811 8.091 00 ,_ CasLetta la Hov& J'lurc1& 8.5•U 5.83 * Arago Lleo Ga. licia 4.79 l Ca~t~\la 8.821 Altres + ~.98 1 N Andal~~ja [xtrea~d~ra 6.3e: 5.7·U TOTAL fora C.M. B. Pais Val e ncia La Vella E ~ Lr an ger �-~ <\ NATURALESA DELS HABITANTS - 1981 Na~cut~ Na~cut~ 51 .2 4 : 35 .7 61 Cat<3.\. N a3cu t ~ ~a ~ cu t~ i [ora •1 t:: - ""' ~~ ~--~ - a Ca tal unya l er a de c~ta 27.33: -1.7e: 8.-461 6.-40: 12.<&> 6.98 1 7.7tH ITi~ 6.76 t _J 6.7-4 r l:'if:.1i;!1i!l 1 2 ... 6 J IT c:: ___ BARCELONA fora Andal Y.!l ia E:::d;. re illl'bdur a La Ca$t~lla ~ ~v e Murci e Arago Lteo Ga U e 1a Pai~ Ult le: c !a a \)e lla .:d :.r a :-.ger Ca.s t e t 1 a Al.tre!l + �NATURALESA DELS HABITANTS - 1981 ..;. '~ Na~cut.5 Na~cut~ C~tal. i fora ~S."'SI H a~c~ t3 a Catatunya Se.s~: Na~cut3 ror~ de Cata n ,, se.37 • 10.77 1 fora Andal u.! la Ext.re,.. l!d :.:r a Ca~te\\a ?.73 l 6.291 La ~ova l'lwrcia ... 77 1 <(.56: Arago l le o .o~.e.o!t Ca\ic1a 3.291 2.931 5.3<4: Ca 5tella la Vella Allre5 + E~t ran;e r Pa i~ ~~ tenc.la TOTAL C.M.B. SENSE BARNA l.;. 00 w . ,.... . . . ,. �~6 .l j •, i --\ CONEIXEMENT DEL CATALA - 1981 11 21 31 -41 SI Gt 1 ~i ' Xl io~a l po bl11cio_ a Ca cal Lnya ~! :~~~l ~ vi ~~ut:~ -- de {o r a_ V ll\g u l:~ 5egona -- d e fo r·a any arribada 1\;? 5 - 1:18 1_ ~ O Entenen Hv l' c~tala ~nterd!n :S7l - 1975_ : 956 - 1970 __ 1961 - J965_ 1951 - 1960_ 19 -41 - 19S0_ 193 t - 19~0- . - 1921 - 19 30 __ 1920 1 ah11 n:1 _ 1- - -- · - ___ _ 1 1 1 ' ,1 ,. _. .. ., �~ .... . ·..:. 1 . 1 .. CONEIXEMENT DEL CATALA - ! 1981 10 ae 31 ""e -se rU ?e 90 - Tc.tat pobl.acjo __ a Ca ta l u nya !'ll!!>L\Jl!l Vi ngul.'l de fora _ _ _ l : _l (l (l " ~ ~-"---~ -j Uingut.'l de fora !>egon.'l any arrJbada 1976 - 1981 __ 197 1 - 1975_ 1956 - 1970_ 1961 - 1965_ 1951 - 196e __ 19 ~1 - 195 0_ 1 931 - .19~e ._ 19 21 - 193 0_ . l 92 e i aban!>_ ?7~ fJJ D En\..er•e n ti o C?l!:. a la t ' e r.te r. en ·------- ---- --------- -· -.. 1 __ _ -----· ···---------------~----------------_______¡ �! ' CONEIXEMENT DEL CATALA - 1981 • Total pob lacio _ t;.,scut. 3 Uingu t.~ _ .- .- lt 2f 31 "' se " se 7e 98 - a Catalunya d e f o no __ - . Vingut-'5 de forll ~ego n5 ~"H arribada ··~: 1976 - ~ ~ Entenen cat.a\a 1971- 1975_ ami - . . - · ~ E . 1966 No t•e nt.enen 198L_ . _ 1 1 -~ 1970_ / ;.¡: 1961- 1965_ d 1951 - 1969_ 19 ~1 ;~ - 1950 __ . 193 1 - 19-40_ . - .- 1921 - 1930 _ _ · -. - - ~ ~'l :s2e 1 ;:,.b<>"5 - ::.,; ¡.....¡. w '~"~~ ~ -~: . · -; . . . .::; -~~~~,·~-~:!?~=--~~~~:~ . '~; -~. . ~ ~ ._ -- - - ;;.:' - , --~ 1 _, ee ¡¡ ~ �~:¡ ANV o•ARRIBADA AL MUNICIPI - 1981 .... 1 1 Vingut.-!5 de for-a Na.scut..s Munic. Ei '16 . 62= 53.38: i fora 1 K ~ 3CUl3 al Municlpi Vlng ut3 do f or a r:z:g TOTAL c...; ,;::. ;- ~· 1-4.-411 18.91: 18.491 16.681 1-4.89: 18.1~: C.M.B. . entre 1976-1981 ' er..re 1971-1975 ontre 1966-1970 entre 1961-1 96 5 cont.re t951-1 96 e 195& i r. b an !l l �~- '· ANV o•ARRIBADA AL MUNICIPI - 1981 1 •• '· ~ - - i 1 ¡ i r l Vingut~ Na scuts Munic. c.. .-- ¡. ¡; .:~~; ·;g:¡ S-'.. -<17 : .,5.53: i fora de fora cr.tre el'\tre entre entre entre 19Se i !"{¡,!'cut~ ~l i'l uruc1pi Vlngub ce fora B P:R CE L01~A 1976-1981 1971-1975 1956- ! 970 1951-1955 1951-1950 ahiin~ �., ANY o•ARRIBADA AL MUNICIPI 1981 ------------------------------~ -<. '· Uingut-5 de fora Na5CUt5 Munic. i rora Ha s cul5 al Munjclpi Uing u ls de fDra 18.11: 23.38: 22.78: 113.78: J, 11.-4s: ['~~i[:M• 7 • 4 g l 11 r TOTAL C.M.B. SENSE BARNA ~ ¡.;,... c...: ent r e !-.::ntre ent¡-e entre 1976--1981 1971-1975 1955-1970 1951-1965 tshL:-e 1951- 1950 lSSff l. <~.l:n:n'la • • �.11~ ~ • ,,[f::'\~ ~.:;;;.- VIATGES SEGONS MITJA DE TRANSPORT - 1981 '· \ ... Viatge.s Total.s 1. 19: 11. 69l 18.901 2.ea: 3.88: ~ ~ ~- l'fo Consta l'le\.ro 1 1.27: Tr-en Bu 3 priv!) t. 18 .~8: Tren!>po rL e . 33 : 41.251 -1.28: Taxl i n~iv l d Metro ~ · 2.35: Tr e n ~ Bu!> pr iv zd. Tr a n.:.pcrt indf v ld 3.87: ~ 28.871 ..,fOO} :! <:~ placa n No Con!llll ED 1 s. ea : · dJ:ru 21.06: Eu ~ A P:: u No e .:. Viatge.5 Trebatl e. s2: 2 B."'!6: 5 .59! Bu.:. Ta xi A Peu No ·.o!> &e,.pl ac r: n TOTA L C.M.B. ·' c...~ '-· Viatge.s E.studi 1 .es: 6.21: I!::L.t'_.Q 11 . 6'1: 1. 5 6: 3 .89 : 5.36! e.e9: b ?.S-2: 2.63: Ho Cor,!l t.a Me t. ro !3 u.:. Tren Bu!> pr1va\. Tr an5po rL ind1v1d T!!Xl A Peu No e~ de~ p l ace n �..·, VIATGES 5EGONS MITJA DE TRANSPORT 1981 ·.< Viatg e 5 Total5 No Viatge5 Treball C cr. ~bs !"'í td.ro Ho Con:.\.11 e.?e: r'lo Ccnsh !"'e t. ro g. 61: :'l e t. ro !! u~ Bus Tre.n Tr en Tr ~n spcr t T r ~ n spcrt. ln di v ld Taxi A Pe u Ko t> !l 15.611 1. ~51 Bus pr!vat. p rJvat. S u !> lJiatges Est.udi de~; p t ~ ce n !7. 5 9: 5.52: individ Tll xi A Pe u Ho es ó ~ splacen U,__..ll. Bus Tren J.·o: 6. 77: Tr a n~p o rl 6. 11: Í ~Xl ?us privat 59.75: A Peu 2. SS: No "'" 1nd 1 v1d ' d e ~ pd, ce n 1 ! BA RCELONA �.. J., VIATGES SEGONS MITJA DE TRAHSPORT - 1981 ' 11 Viatges Totats [==:J rz:zzJ miliiJJJ ~ IJiatges Treba t l 1. 37: No Cor,.:;t.a 2.10: 5.611 r:et.ro 8.7-4:· Metro H. 00: Bu~ TLl.x1 Taxi A Pe u 2~.56: A Peu 5.68! No e!l Tren -4.371 Bv~ a:-=-JJ ~ 8 . 77 1 ¡ .,~,.1 ~. 33: Cor.:~ta 29.26: 3.611 -<.29: 3B.39: 0.37: 2 . 1" , ~"W 18.?91 ~ """'3 e . 23: rio privat Tr~~sport. No ·?! !. lndlvid de~pl~ cer, Viatge.s Est.udi C=:J Bu.!> Tren Bu.!> privat Tran~porl individ \4 c...; 3.57! ~o Con!lt.a r:etro Bu.!> Tren Bu!l pr1val iran!lport. lndivid e . e7: TcxJ A Peu de:~ptac.en TOTAL C.M.B. SEHSE BARCELONA c..~ 1.59: 1. 91 : G.6ll 1. 71: ... ·47: Ho e!l de:.ptac.en ..., �• S de 23 198~ Una jira al serofi de la recuperació económica de Catalunja 1-7' 1 Redactor en cap: ns.Jau mc Masdcu, , Espunn·o;. Assesl\ li(¡·í•d Porres: JOSEP M. FIGUERAS Jr: e Abn . Imatge 1 itntixa nts: 1''-lic¡ucl algrat la crisi i la recessió económica que pateix el país des . Ohson. Col.labodeja fa uns quants anys, tots )asili Haltasar (llles els empresaris espanyols són Hitsc), Xosé Garcia me 1.\artrolí, Jos(~ F. conscients que la millor so;¡ rro, Jordi Viadcr. lució davant una cor:juntura quin! Romag11era. tan desfavorable és procedir a canviar caduques se l'arrr·nsas, Uuís )ueralt, Enrie Sales. estructures i obrir camins a !'exterior, coin !'única rs: Enrie Baiicrcs. via d' intentar la supervivencia i lluitar contra la ;ls, Enrie Calpcna, desaparició. •n Monzó, T1sner. nlla. Uuís F1aquer, ~osa , .Jamne Lorés, rnat !\!uniesa,Joan da Molins, Caries ·,es: COVER, Efe. ~A) na-4 m .'n ks próximes en el tema que . La ncteja que ems pe! que fa a .::omplexa mafia és investigat en 11gcs relacionats afers que cstan la invcstigació a s a les darreres tan descobrint ;cguretat, algun H'S de les scves 1 Per altra banda, no es tracta d'un repte impossible, pero sí difícil. Les empreses espanyoles compten arnb la suficient imagínació i capacitat per poder competir en un to d'igualtat amb d'altres empreses foranes, amb l' objectiu posat en l' obertura exterior i a augrnentar les seves respectives quotes de mercat. És precisament en aquest punt que les fires internacionals de mostres, com la que actualment se celebra a Barcelona en laseva51 edici6, adquireixen tota la seva dimensió i la seva fo~ en Wla mesura proporcional a 1'obertura exterior amb que les ernpreses espanyoles projecten els seus objectius a curt i a mitja termini. . : En el moment present, les fires anomenades generals exerceixen un paper substancialment diferent del de les grans exposicions deis primers anys d'aquest segle, i. el seu contingut esta molt rnés d'acord ambles necessitats i les exigencies actuals en materia de comer<; nacional i internacional que, substancialment, es concreten, no ja solament en la simple exhibició de productes, sinó en l',Yuda al lliure comen; a través de la promoció d'un lloc de trabada de !'oferta i la demanda. I aquesta 51 edició de la Fira Internacional de Mostres de Barcelona constitueix un dar exemple del que hem esmentat, tenint en compte la varietat, la presencia i la qualitat del material exposat al recinte firal de Montju'íc, a trav{~s deis vuit sectors que constitueixen la mostra d'aquest any. Com ja he dit en més d'una ocasió, el paper fonamental de les fires generals és el de platafom1a de llan¡;:ament dcls successius seo.ors monogr.ifics, una vegada consolidats com a tals. Aixo exigeix, com resulta facil de su posar, una enorme quantitat qiiestió. • i protecció de , . ·nda de joies i d' imaginació i d 'esfon; per continuar dotant l~ Fira de nous apartats, valids per a l 'economía del país i que, en cena manera, continuln mantenint viva la flama u~icional i popular que la Fira ha sabut encendre en l 'anim de la ciutat a través d' uns quants decennis d'história. a nostra Fira, la Fira Internacional de Mostres de Barcelona, que ha mantingut una trajectoria de servei a la indús· tria i al comen; i ha contribuit a informar petits, migans i grans empresaris - - - espanyols sobre nous productes, nous mercats i nous processos tecnológícs, es ttoba en aquests moments en una fase d'evolució, l'inici de la qual es va assenyalar al terme de la passada: edició, amb mot:iu del seu cinquanta aniversari S'havia dcscoben una etapa certarnent important i s'havia i s'ha de dotar encara laFirad'unimpuls renovador, sen se que per aixo· no hagi de tenir tot 1' arrel.ament popular a que abans feia referencia. En l' edició d 'aquest any han concorregutala Fíra vuit sectors, dos deis quals constitueixen una autentica novetat: els dedicats al' esba.tjo o lwbby i el de la papcreria, deis quals s'espera molt en un futur immediat. Així mateix s'ha de destacar la presencia de quaranta reprcsentacions estrangeres que aporten la part millor de les seves respectives produccions nacionals. ; · ¿Com seran les directrius del futur? Cal indicir, en aquest respecte, que la Fira Internacional de Mostres de Barcelona continuara fidel a la seva cita anual i ala seva decidida vocació de serve~ unint la , tccnica i el consum, amb les modernes aportacions ' tecnolbg1ques en cada un deis camps o sectors representats, i coro una base popular d'una manifestació profundament arrelada en la seva ciutat i la seva gent, sen se que per aixó deixi de donar supon a nous sectors ni d',Yudar a la promoci6 exterior d'idees i produoes d'empresaris i empreses espanyols, la qua! cosa vol dir, en definitiva, estar al servei de la indústria, el comen; i l'economia del nostre país. 1 }osep M. Figueras is presidtnt dtl Comite Organitz.ador dt Úl Fim Internacional dt Mostns. KATAL NIA �----- /l ~rl \~ ,·.~ .. Con demasiada frecuencia uno tiene la Impresión de que las estrategias políticas se plantean por simple acto reflejo ideológico, sin tener en cuenta que los tiempos cambian y que las ciencias adelantan que es una barbaridad. La incapacidad del arsenal de doctrina acumulado en el siglo pasado, durante los tiempos de construcción del mundo nuevo del Estado-nación, para facilitar la comprensión de las cosas que pasan hoy, se ha puesto de manifiesto en las dificultades que las fuerzas políticas encuentran a la hora de redefinir sus posiciones respecto al proyecto catalanista. En los últimos cincuenta años el mundo ha cambiado más que en muchos siglos: repensar Cataluña desde estos cambios exige no tener reparos en soltar el lastré de los principios que en su rnomento configuraron la doctrina del catalanismo político. De la misma forma que para ·alcanzar a entender alguna cosa de la lógica de la sociedad post burguesa hay que relativizar tanto los mitos que la construyeron como las doctrinas que intentaron acabar con ella y que en muchos casos no hicieron más que reforzarla. Y solo a partir de este ejercicio es posible la recúperación de viejas ideas que vuelven a ser útiles por el simple hecho de haberles cambiado su escenario-operativo. Ciertamente, el moderno estado-monstruo, que no cesa de abarcar y apretar, no facilita a los políticos el trabajo de reflexión a medio y largo plazo. Un doble cerco parece cerrar toda perspectiva que vaya más allá de la inercia del poder adminis- - ..-.. - pensarse Catalur'la desde las e marcas, si no hay espacio vital par que estas estén realmente desp gadas de Barcelona? ¿Es poslbl entender este espacio de otra m nera que como el área de lnfluenci de una capital poderosa. con esplr tu abierto y vitalidad social pl~na En los tiempos futuros Catalur'\ que, en el mundo actual, hacen ine- será lo que sea Barcelona. tratlvo: una burocracia cuyos inte· tarea de proteger el poder, es decir, Y si Barcelona se hunde, si com xorable la desaparición de Cata! u· reses se han convertido en necesl· de asegurar el orden. dad primera por encima de los proNo creo que sea atrevido afirmar ña, como entidad polltlca, a medio · se ha dicho queda condenada plazo. . papel de. segundo na como el que 1 blemas reales de la colectividad y la · que en estos momentos no hay una acumulación constante de una fuerza política que disponga de un Esto es lo que ocurre, por ejem- historia ha condenado a ciudad suma de pequeñas cuestiones que proyecto político para Cataluña plo ..a mi entender, con la tan repetí- como Marsella, diflcllmente resist requieren respuesta Inmediata. sin realmente nuevo:y al decir nuevo no da consigna política del comarca- rá Catalur'\a. Y no es sorprendente nt ofensiv dar tiempo a integrarlos en un pro- es por un absurdo purlto de origina- llsmo. SI el futuro de Cataluña tiene lldad sino simplemente para seña- que estar en las comarcas. con para las gentes de comarcas. Tod yecto de más largo alcance Cada vez· nos encontramos con lar que es necesario que responda a todo respeto tanto por los polftlcos lo contrario. Fueron preclsament más frecuencia con una actividad la realidad actual de las cosas, que que defienden esta idea como por ellos los que a lo largo de los slgl política sin horizonte, perdida en la son como son y no forzosamente los ecologistas de estricta obser- desde el campo fueron constr marabunta del dfa a dlll. Y enton· como cada uno de nosotros querrla vancia,, me temo que este futuro yendo la gran ciudad: una eluda que primero fué mestizo lugar d ces, sin lugar para la reflexión en que fueran. Y tampoco, en este será más bien problemático. Aunque parezca absurdo, a ve- encuentro de catalanes de dlvers profundidad, no es sorprendente mundo. hay.que ser víctimas de las que se apele a la cómoda solución fijaciones irreductibles qufl gene- ces uno acaba pensando que hay procedencia, y que después vló 1 de la receta aprendida de men1orla ralmente no conducen a otra cosa realidades elementales de la vida crementada su vocación de mezcl o .con sentimiento cuando todavía que a hacernos un poco más des- cotidiana que los políticos las olvi- con la Inmigración y el progres graciados. Las naclone!l corno fo- dan, como si no fueran con ellos. a Esta ciudad que, para bien y par ·se tenía tiempo para leer, discutir y, a veces, incluso pen~ar. das las cosas de este mundo nacen, la hora de hablar de la cosa pública. mal, construimos entre todos e Pero hay momentos en que la crecen . y mueren.sus histCJrias ti e- Por que absurdo es tener que recor- ahora, más que nunca el punto d realidad ya no perrnitn mantener nen momentos de excelente saiiJd y dar, por ejemplo, que con los me- referencia si pensamos en una e dios de transporte modernos las taluña Inserta en el mundo y no si más el engaño. En que ni desajuste . períodos de enfermedades ditrciles: entre las viejas recet'3s y las nuevas la historia, en definitiva, es la cróni- proporciones espaciales han ca m- plemente en los ciegos lfmltes qu cosas es tan grande que no hay for- ca de este Ir y venir de las cosas, la blado de manera radical: lo que a n- van de Salses a Guardamar y d ma de mantener el equilibrio, por tumba de pueblos. culturas y clvili- tes costaba una jornada de camino Fraga a Maó. La nación catalana está destln precario que este sea. Por eso, en zaciones que se suceden unos a ahora puede costar una hora, y una los últimos meses, desde los diver- otros. modificación tan sustancial en la re- da a ser en los aflos próximos y si en estos momentos hay con- !ación espacio tiempo tiene que área de influencia de Barcelona: d sos puntos del espectro político, diversas y codiciadas voces han coin- senso generalizado en que la na- modificar forzosamente el conteni- la fuerza de esta~ludad depender cidido en un punto: que hay que re- clón catalana que en otros tiempos do de las Instituciones construidas que este pars sea. Y la fuerza a esta ciudad ha estado siempre e• visar lo que se ha dicho sobre estuvo Incluso a punto de tener es- sobre un territorio determinado. Hoy. Cataluña se puede cruzar de una sensibilidad compleja, mestlz Catalw'la y que hay que pensar de · tado, pasa un período difícil y que la otra manera la realidad política del · · redefiniclón de sus contenidos poH- ·• punta a punta en poco más de tres y abierta. Las comarcas pueden s catalanismo. tic os es imprescindible para que la horas. que es el tiempo de autopista un horizonte electoralista a mu Sería importante que no se aho· ·.. enfermedad no sea mortal, como · que nos puede llevar el viaje desde corto plazo. nunca un destino par rraran esfuerzos u la hora de llevar a pudiera suceder de progresar algu- la Junquera hasta Sant Caries de la este país o una pauta para un pr cabo esta reflexión y sobre todo nos síntomas delectEJdos, es curio- · Rapita. La lejana Lérlda está a hora yecto potrtlco de largo alcance. R que en aras a la inlrasigencia de los so ver cómo aluunas de las pro- y media de Barcelona. Sólo algunas pensemos Barcelona sin miedo, a principios no cortaran las af&B a puestas políticas que con más insis- comarcas pirenaicas tienen todavía tes de que caiga del pelotón de la la imaginación, contra la que tan los tencia tratan c:1e presentarse como un cierto aislamiento real. Todo lo grandes ciudades. prejuicios ha tenido siempre la Gla- únicos depositarios del ideal nacio- demás s.on muchas dosis de ideoloY si ella cae, Catalur'\a quedar se política tan celosa siempre en lá .1 lialista éatalán, lo haeen, con suma gfa y de viejos prejuicios. ¿Cómo adormecida por largo tiempo. frecuencia, desde planteamientos puede, en estas circunstancias, Josep RAMONEO zas ·La ciudad, ., comarcas y la naczon Se ~------ � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Barcelona, capital metropolitana Subject The topic of the resource Barcelona Àrea metropolitana Model social Finances públiques Catalunya Territoris Europa Description An account of the resource Notes del gabinet per la conferència i notes manuscrites de PM. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Conferència Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Universidad Internacional Menéndez y Pelayo (Santander) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1983-08-25 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2586/19881117d_00314.pdf 1933b07db0bb0eb6b01e0eaea2c8f78b PDF Text Text CIUDAD ES TRATEGIC A B ARCELO~A, Conferencia Alcalde d el : xcelentísimo de _ Ba r ce lona, Sr. Pasoual Maragall, e n el Colegio Mayor Mendel. Madrid, 17 de novembre de 1988 �~ITXA l l LA IMPORTANCIA ECONOMICO-FINANCIERA DEL SISTEMA MUNICIPAL DE BARCELONA El Avuntamiento de que aauello Baracelona y sus entidades, tiene un que alcanza a 210.000 nillones de global mente constituye el sistema munic ipal , presucuesto 2onsolidado :~s to '-:abrá =ecresentado en 1988 un ~or qa sto c1udadano d e Barcelona del crd en de l2s 1 22. 00 0 ne setas. ( ?roy ec to 130.000 sobre el de Presupuesto millones, ~ "'"'~ para (~ ..:__/· del Ayuntamiento lo que representa un incremento del sobre el presupuesto homoaéneo de 1988 y de un 4.5% r:orninal. ll,vuntamien to Sl V SUS lO% b ruto ~nesupuesto entidades asciende ; -1 2 28.700 '--- del millone s. Las inversione s netas ascienden a 63.337 willones). Para local en imcorte Bruto s ituar la actuación económica del e l contexto de la ciudad, ag reaado esti~ado, sector se puede 9resupuestario con el público comparar Producto el Interior y la proporción sobrepasa el 8 por ciento en �• l.l FITXA l las Drevisiones oara 1988. La economía de la - -- - - - - - - - - - fundamental: .'::ntr ~-- fuert e : sistema/holdinq del ac tuación c_iudad - - - 1, \ ha --- representar un tenido nunicipal una sobre la --- --~- característica esfue~~sor excepcional. - ------------ --- - • # l . 98~ ·_· l. )88 ha habiC.o una 1nvers1 on sostenida muv ~n 20/ 2 1 por ciento del ce proporci o nalmen t e la que se ~resuouesto. ~a efectua d o ~uy por enc1ma < c,esae otras administrac1ones. En si misma, una actividad inversora de esta envergadura se c o nvi e rte en una actuaciór1 de Sl1.E_1enfia. Es una actuación ---- -- de suplencia en el mismo sentido que lo responsabilidades asumidas por el Ayuntamiento de son las Barcelona en campos específicos tan siqnificativos como la CulturaJ _La Enseñanza o la Sªnigad. De la misma manera historia de la ciudad, que, en momentos muy concretos de la el Ayuntamiento entendió que tenía �1.2 FITX}\ 1 que :;.acerse mantener de unos serviclos ~ remover y oeriocto ciudad cargo más la de en el ~~__:;___d_~_!_~2:_its de la hacía un se ?Odían emoezar a resolver si ------··--------- para capitalidad de Barcelona, reciente !-',emes creido que s ólo suplencia ------- -----·-- ·- --- se ------ ---- . esfuerzo Rxtraordinario desde la propia ciudad. ".!. -- lo ~1emos corresoon di era ·-··-- espera en - - ---- ~ec~o a unque ~uchos casos a lo tipo que El de actuación -----------------normaloente de la Administrción estatal y de la autonómica. __....,____----'- ----'---~ .. _, se Administración resultado obtenido en octubre de 1.986, -~ ./'-. / '"'-. Laussane, el ---·--- "'"-··.-- ~--- en cuando la ciudad fué designada sede olímpica, no s ha dado la razón. �F!TX2\ 2 2 "/ t\0"() . f;... ,..... Y..Y \~t\J"'1 ' \.)-1 \ ¡J'v~ LA HlVERSION OLIHPICA Resumen áe gastos Directo Glímolco Esta á o Parcial no Olímpico estrictamen~e To tal 24.724 79.975 104.699 Ge ne ra l it a t 8 . 6 97 46.762 55.459 Di:oc.~::.ción 5. 0 51 l. 93 8 6 . 999 .:..~ . 2.210 39. 8 24 S l. 502 91.326 COOB 97.021 200 97.221 Priv a dos 51. .318 31.230 82.548 ~ ( -i3a r na) ....; 3C ~J .•• J • 228.855 (l·;c ) 211.607 (1-tv) 440.462 ( 44-o} . ~o se incluve Se incluve Túnel Vallvidriera Cinturones Aeroouerto Auditorio Puerto Palacio Nacional de Montjuic TGV o ancho europeo Casa de la Caridad Autopista Barna-Sitges Centro Narcís Monturiol r1etro Regional Centro del Medio Urbano Parcue Biomédico 1 �= . 3 FITXA 3 LA ARQUITECTURA OLIMPICA Las realizac i ones pa ra el cara tener en Barc elona 1 92 constitu yen una opo rtunidad algu nas muestras de la meJ o r arquitectura del momento. .'\raui tectos ?rovecto Villa Ol implca . .. . . . . . . . . . . ......... . Dohiqas, :-íarto re 11 " Puiq -Domene ch. Mackay, Torre de Comunicaci o nes . . . . . . . . • . . . . . Norman Foste r. Museo de Arte de Cataluya .......•.... Gae Aulenti . Estadio Olimp ic o . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Vittorio Gr egotti. Palacio de Deportes ... . . . . . . . . . . . . . . . Ar a ta Isozaki , Corr ea , Milá, Margari t, Boixader. Museo de Arte Contemporáneo ... . . . . . . . Richarj Meie r. Auditorio . . . . . . . . . . . . ... ......•....•. Rafae1 Moneo. Universidad del De?orte y Teatro Nacional de Catalunya .. .. .. ~ .• Ricard Bofill 11, '-Á. ~ c'..L.v-...C( f ~·;:> \) UAA fe:. • ~- 1\-ryv,A -~ . '\) \ ~ tL"5""\.4_cJ: \1 f\.R_Ar-..... . e;(,\."""~".().-~ rv;~ \,__¡;,) 1 . c_~~t!k �FITX.n. 4 4 LA POSICION DE BARCELONA EN EL SISTEMA MUNDIAL DE CIUDADES La competencia en tre territorios ·-·---- atracción de la investigación para asegurarse la ? producción v -~/' la los servicios se libra actualmente entre ciudades. /J! E arc e lona. c:s el ot.m to de r2 ferenc ia macroreq ión, fase la aue lueoo me referiré- que escá a celi:ada ----------- estamos 2.000 ~'.e reconvers 1on. ----------- j ugando el futuro Barcelona ".! responsabilidad M fi!..'\.A- . :e un terr i tor 10 -la tü) extrangulae,ienes en una Se Duede decir aue ya nos de la macroreg1on para que es muy para con esta reg1on, consciente el año de su padece todavía unas peliqros@is que dificultan el despliegue de sus funciones en la zona. Por ejemplo, no tiene terminado , n1 en Darte definido, su sistema de comunicaciones . Si que , en cambio, - - - - -------- - - ---- la conexión de Barcelona con la red de autopistas favorece a la ciudad. --- ----- El Mediterráneo español - -- ----- El eJe G~~~!g~~~!rcelona-Alqe~ir~onstituye una de las columnas �: 4. l ;;'ITX1\ 4 dorsales de la Europa comunitaria. Pero oerJudica , y mucho, f~rr~viaria la mala conexió n de y Barcelona ~uerto con Eurooa aue aisla el reduce la capacidad de y interc ambio de distribución ¿e la ciudad. En •l :7\ Undo ~~ a y internacionales ind ic2dor de l Si 1.~84 áreas S o~ vuelos ~~trooolitanas i nterurbanos a esc ala mundial son un buen ranro de una ciudad. se ordenan en una lista las cien ciudades del mundo ·------·---~ ~ ~--~"---------~ con más rutas internacionales, Federal de Ale~ania, se observa que la República Estados Unidos y Gran Bretafia tienen siete ciudades en la lista, Holanda y Espafia cua tro (Madrid, • --~------~---~---- T" o' O <' • ·--~---T -::.::::::=::::-·- ~- con 177 rutas, Palmas 60), Barcelona ?alma de Mallorca 62 y Las v Canada, Francia y Suiza tienen 3 ciudades. El dominio de Euroca - -· -·-- -----------· evidente. -- Todas 135, las en c iudades excecto Nueva York, ----------------- la jerarquía mundial de primer rango están es, !JUeS 1 en Europa, así como todas las ciudades de segundo �4. 2 FITXA 4 rango, excecto Montreal. Sca6n e sta ordenación, Madrid ocupa el luaar numero ~- --- veinte y Barcelona el treinta entre las grandes ciudades del El lugar en la ordenación es importante ?ero tambi§n mundo. Ba rcelo~a k . ran.:1na. Po r aeropuerto, y funcionales, ho ras rol, ~ejorar su l~ car en eso s e ha insistido tanto en la auestión el del ofrece macníf i e as condiciones el irr.a to lóq icas con una abertura al tráfico del 95% de disponibles. -su ~u e necesita Y también las necesita la ciudad redefinir --~------~---- -- que es lo que, con carácter general, estudiando en la elaboración de un Plan Estratégico. se está �5 FITXA 5 LA CAPITALIDAD ~~CROREGIONAL Tradicionalment e en buena parte de las e ste - conce nto ya no es v álido, que cambiar --- comunicaciones de la definici6n ~unción considerarlo función ciudades han ce nido su caracterí~-;¡cas-~inter~d". ------- habría ~as todas El poder y la riqueza de una ciu dad ~epe~ji~~ "hinterland". ::oy DE BARCELONA actuales la dan del o, todo ca so, del nuev o a la en alcance ciudad que las ce ntral, articulación urbana del espaclo y y de en las especializaciones entre las ciudades. (!V~" ~ Uf"" w) Barcelona eurcoea, con ~±~rlede r de es un ------del de una 360 macro-reoión Kilómetros y de unos 15 millones de habitan tes. es un centro neurálgico de lo que del Sur: mediodía / radio de aproximadamente Ba~.l...a..n.2,. Barcelona Norte una capital natural denominamos una amplia región que comprende una francés y una porción importante franja del �5.1 FITXA 5 Mediterráneo esoafiol. Se trata de un perímetro por Toulouse (Midi-Pyr&nés), delimitado Zaraaoza, Valencia, Baleares y Montoelier (Lanau&doc/Rosellón). Este es oacio ~arcelona Sur: Zaraaoza' o. 2 2 51 ti ene su peso demoaráfico 1.7 millones de habitantes ( 0.57zt Santa Hosoitalet Coloma de Llobreaat de Gramanet 0.135, entrado en el '/al encia 0.745,0,--"' h 0.295, Sabadell Badalona O.185, Te<\'J.{fk 1 Toulouse 0 .325, ~ontoelier 0.120 y Perpifian 0.83. La conexión interna por autop i sta es buena. alejado de Barcelona, Toulouse, se situa a poco más de ~---~·•••··-·~<-··•• --•···-·n··-···-·· ---·-··•··'·--- ---- -- --- --'"- ----- -------- --~------- .____. horas de viaje, El punto mas ------------ ________________ ,____,._.____ _____ 4 --.. ··-·--......._., y cuando esté hecho el túnel de Puymorennes quedará a unas 3 horas y cuarto, con lo que todo el radio de la macro-reaión mismo tiemoo. podrá ser cubierto aproximadamente en el d. �FITX.:>; 6 6 EL PLAN ES TRATEGICO EC ONOMICO Y SOCIAL DE BARCELONA !Iay una que s it u arse en la perspectiva econom ía i:1 te rnac ional --· ------- ~-------- ------· ·------ ~--- a~ o del 2.000, q~_§_ _j.__I! te~depen dien te ---- - ---- - v co n también más comp et itiva. nov i ernb r ~_ se de I::l co:1stituy ó en Barcelon a Consej o Gener al del Pla n Estra t é qico ------- -------------la pa r ticipac i ón , -------· junto al ~conómic o el y Social, con ------- - - · - - - --- Ayunta~iento, de más de ..------- 140 --- - . - . entidade s e conómicas , cu ltur a le s y sociales. Con la ..J " • , ~._.eClSlO n Barc elona se como San F ran c isco, Sinqapur, Arn st erdam - - ---'- de 1ncorpora a l o Plan gruoo mundia l Chicaqo, - - -- un de Roterdam , -- ---·- ----- ----- Toronto, han ----- - - - -- - -- ------·------- Ss tratéqico, ci udades Toa uio, --- 3p ostado aue, Milán, p or la olanificación colec tiv a de s u f u turo. El Plan es un instrumento ~ara dar c ontinuidad y amp litu d a l imoulso económico de la ciudad de Ba rcelona. El Plan la pretende a segur a r y me jo rar el mant eni miento de �6.1 l:'ITXA 6 dinámica de Barcelona en un futuro a medio nlazo. Es un Plan oara la acción y la participación desde el inic i o de to dos los aqentes económicos y sociales aue actu an ---- - ---- -- -- - sobre l a ci udad. ,.~ aorovechar las ooortunidades ::.r a ta de c2 tectc;r ~-. ·..----- Se ~iene la Rñ rc e l o na, g ener a ción d e -- y --------de hacerlo colectivament e . acti~idades, ou e No basta con si n6 que hay que aseoura r el entorno para oue sean re ntables. A través del Plan Es tratéqico Barcelona pretende .. el f actor diferencial ---·····---··- -···-·- - - - de la ciudad dentro del . ciudades e urooeo y ~ mu~dial. definir sis tema de �LA ESPECIALIZACION DE BARCELONA // / / Sn s istema el ~interacción mundial de ciudades produce ~oe entre sus piezas que comporta competitividad una y complementariedad. este r¡ arcc "" s tanáar i:::: ación '.' la es pecialización productiva. Hay actividades o §ectores emergentes en la industria los servicios en que Barcelona puede tener posibilidades ""spec iali za rse, y de hay otras actividades o sectores que po dri3.rnos identificar como tradicionales o maduros, en que Ba r celona cuenta con ventajas comparativas y con y elementos de desarro llo pot encial todavía poco explotados. Cna integra especialización las in iciativa. tres sólo puede ser hoy "i !1: investigación, competitiva si innovación e �7 .1 FITXA 7 'J no Por eso, conseauir de ce // los objetivos que nos hemos propuesto es 0ue Barcelona y su área sean un imoo rtante centro i~vestiaación y de oroducción de nuevas tecnologías, que deben ser oromocionadas e ~· iniciativa . ..----- -~ l. '.1ercado " ~ ·_o:nun, la en halla s i t uada rec1o~ londinense) , ( la v \ reglones ?Osición cen tral, primera el n ue .: omponen el en ocup a el r- r1mer lugar el segundo lugar en nGmero de población es el South tercer lugar en aportación al PIB primera y la segunda en aportación 30n South East y la East (la I lle 1 ( ~~.-~-~ · decir, Londres y París). Barc elon a se enc~ra en inmejorables condiciones para convertirse en la/éapital económica y cultural de esta gran área eurooea de 15 millones de habitantes. Hasta el punto de poder afirmarse sue 1 eco nómica en la aue Ear celona por s u d imensi ón territorial, habi tantes -, r ..)Q si esta área auiere dotarse ciudad central, ésta no puede ser otra que Barcelona. de una / �FITXA 7 7. 2 / En el centr a l ismo ~ ien '3 ntendido que nó se trata de r e ~ional p ropurmar un ( s upran a cional) ?ara Ba rcelona, sinó de esta b l ece r un s u bsistema equilibrado de ciuda des -dentro del sist e ma europ eo de ciudades-, donde cada c iuda d tenga un r ol as eg ur a do y Ba rc e l o na cumpl a unas funci o ne s de ~ ue 7 0n r e ce s ar ias en u n c a ra c'::. ;: r í :=: t i c a s. t e rri ~o ri o c apitalidad, de e s t as d i mensi o nes �8 FITXA 8 LA COMPETITIVIDAD DEL AREA ECONOMICA DE BARCELONA (Un mercado directo de 3 a 4 millones de aportación catalana. ~ncima La de personas; de un 80% del valor afiadido bruto una a la economia Barcelona experimenta un crecimiento del ?IB l~ por media e uroneal atracción v la p royecc1on econom1ca d e Barcelona van ligadas a l a competitividad del firea económic a d e la ciudad. Se tiene q ue ~valuar esta competitividad en relación con las regiones metr o politanas europeas de caracteristicas y dimensiones similares. De la comnaraci6n se desnrenderfi la actuación conveniente para amplificar minimizar las los factores extranc~alaciones de competitividad y para y los déficits aue comporten una posición competitiva desfavorable. La comcetitividad de una firea se demuestra no sólo con capacidad nara atraer flujos económicos y culturales �FITY. .; 8 8 .1 ---------·---------···· \ ----. ---- ------- sinó también nor su caoacidad para proyectar flujos exterior. En una Primera aproximación podemos adelantar que alqunas de las pos i b ilidades a potenciar ce Barcelon a se situan en el campo de los servicios especializados a las empresas, la b ionedicina , la la r-osición est ra tég ica en las comunicacio nes, localizació~ d e investi;ación y de c2ntros de dec isión, y la distribució:1 comercial. ---- �9 FITXA 9 FINAL El ¡J royecto estratégico de convertir ~/Barcelona en una / // capital i nternacional de proyeccyon mundial interesa / evid e nte mente a Barcelona, de ~ na reg1on f ina n ci a r, s~ cue amplia para suficientement~ J no s s e rv1 c ios ~e el es pac io regional y convertiría e n el ~ quilibradanente centro s ostener, oa r a { istribui6os en suficiente calidad para atender las / :-:ece s i d a c:e s ce / u na ':Xlbl a ción e :ügent e . / ,~-Pero j e s~~~~-pas_a_e_l--e-s-·t_r_i_c_t_o_ _l_·_n_t_e_r_ é_s_ _ _d_e__ Barc e l o na , v capacidad, ~ara p osiblemente -también hay que decirlo- su convertirse en un p royecto que interesa a todo el ¡; a1s. ) 1 1 l 1 Quisiera repetir una idea que considero básica. comoete nc i a e ntre territorios, desde una d imensión ~ntre política, es, raises Hoy, la s 1 se conside r a fundamentalmente, un a competen c ia entre ciudades. naís que tenoa ciudades en buena posición competitiva un oa ís en buena rosición mundial. --- ··-·- � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Barcelona, ciudad estratégica Subject The topic of the resource Barcelona Planificació Competitivitat Model social Acció política Economia Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Type The nature or genre of the resource Conferència Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Colegio Mayor Mendel (Madrid) Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Is Part Of A related resource in which the described resource is physically or logically included. Cronologia PM Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-11-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1203/19891030d_00355.pdf 5cbba22e9644272f75cfd1dde8e689ce PDF Text Text CONFERéNCIA DE L'EXCM. SR. ALCALDE DE BARCELONA, SR. PASQUAL MARAGALL, SOTA EL TÍTOL "BARCELONA, CIUTAT VOCACIONALMENT OLÍMPICA". IL.LUSTRE COL.LEGI D'ADVOCATS DE BARCELONA 30 D'OCTUBRE DE 1989 �QUAN ENCARA ESTà EN EL RECORD DE TOTS EL MOMENT EN QUè EL PRESIDENT DEL COI VA PROCLAMAR QUE BARCELONA ORGANITZARIA ELS JOCS OLÍMPICS DE 1992, I JA A MENYS DE MIL DIES DE LA DATA QUE LA NOSTRA CIUTAT ESDEVINDRà LA CAPITAL DE L'ESPORT UNIVERSAL, NO PUC DEIXAR DE RECORDAR LA VOCACIÓ OLÍMPICA DE BARCELONA QUE, AL LLARG DEL TEMPS, HA ANAT FORJANT UNA LLARGA CADENA DE SòLIDS MEREIXEMENTS. EL NOM DE BARCELONA ES TROBA UNIT AL DE LA HISTòRIA DE LES OLIMPÍADES. HO TESTIFICA LA LàPIDA QUE ENS ASSABENTA QUE LUCIUS MINICIUS NATALIS, CIUTADà DE LA BARCINO ROMANA DEL S.II, VA SER EL GUANYADOR OLÍMPIC A LA CURSA DE QUàDRIGUES CELEBRADA L'ANY 129 A GRèCIA. PERò, LA VOCACIÓ OLÍMPICA DE LA NOSTRA CIUTAT ES FA PATENT ENCARA AMB MÉS FORÇA EN ELS JOCS OLIMPICS MODERNS. I TANMATEIX, TOT AIXò SERIA POC SI NO ANÉS AVALAT PER LA RICA TRADICIÓ ESPORTIVA DE QUATRE GENERACIONS DE BARCELONINS. BARCELONA ÉS L'ÚNICA CIUTAT DEL MÓN QUE HA DEMANAT eINC VEGADES LA SEU OLÍMPICA. HAN ESTAT ELS ANYS 1924, 1936, 1940, 1972 I, A L'úLTIM, EL 1982. �-2- FINALMENTHOVAREACOJiSEGUIR I BARCELONA, CIUTAT MEDITERRáNIA, OBERTA AL MóN, COMERCIAL, RICA, CREATIVA, AMABLE I QUE SAP CONJUGAR HISTORIA I MODERNITAT, TINDRà L'OPORTUNITAT DE DEMOSTRAR QUE ÉS CAPAÇ D'ACOLLIR AQUESTA FESTA DE L'ESPORT I LA JOVENTUT QUE SÓN ELS JOCS OLÍMPICS. EL REPTE OLÍMPIC IMPLICA, PERO, QUELCOM MÉS PER A LA NOSTRA CIUTAT. HA ESTAT EL MOTOR DEL DESENVOLUPAMENT DE LA VIDA CIUTADANA QUE ENS PERMETRà ASSOLIR LA QUALITAT DE VIDA QUE TOTS DESITGEM PER ALS NOSTRES CIUTADANS. BARCELONA COMPTAVA JA AMB UNA SOLIDA REALITAT ESPORTIVA. LA TRADICIÓ ASSOCIATIVA I LA COL.LABORACIó ENTRE ENTITATS I CLUBS ESPORTIUS PRIVATS AMB LA INICIATIVA MUNICIPAL I PÚBLICA HAVIA FET POSSIBLE DISPOSAR D'UNA AMPLIA XARXA D'INSTAL.LACIONS ESPORTIVES, TANT PÚBLIQUES COM PRIVADES. JA ALS ANYS VINT, EL MOVIMENT ESPORTIU BARCELONÍ ERA PROU AMPLI COM PERQUè EL 1924 ES FUNDÉS A BARCELONA EL COMITé OLÍMPIC ESPANYOL. PER AQUESTES RAONS NO HEM PARTIT DE ZERO. L'ESTADI DE MONTJUïC, CONSTRUiT PER PRIMERA VEGADA L'ANY 1929, AMB MOTIU DE L'EXPOSICIó INTERNACIONAL DE BARCELONA, I QUE HAVIA D'ACOLLIR ELS JOCS DE 1936, N'éS UN CLAR EXEMPLE. LA TOTALITAT DE L'ANELLA OLÍMPICA DE MONTJUiC I LES APEES ESPORTIVES DE LA DIAGONAL, VALL D'HEBRó 1 PARC DE MAR EN SóN UNS ALTRES. �-3- QUAN A COMENÇAMENTS DE SEGLE ES VA APROVAR LA JORNADA LABORAL DE VUIT HORES, ELS CIUTADANS VAN PODER PENSAR EN LES ACTfVITATS DE L'ESPORT I EL LLEURE. VAN NÉIXER MOLTS CLUBS I ASSOCIACIONS I EL CIUTADá VA DESCOBRIR LA PRàCTICA ESPORTIVA, TAL COM L'ENTENEM AVUI DIA. PARTINT D'AQUESTES PREMISSES BARCELONA ÉS, EN L'ACTUALITAT, UNA CIUTAT ON L'INDEX DE PRáCTICA ESPORTIVA ÉS FORÇA ALT, ON ES TREBALLA DE VALENT PER FER QUE L'ESPORT SIGUI UNA ACTIVITAT A L'ABAST DE TOTS ELS CIUTADANS, SENSE OBLIDAR LES PERSONES AMB DISMINUCIONS FÍSIQUES O PSÍQUIQUES AIXI COM TAMPOC LA GENT DE LA TERCERA EDAT:---- CONCRETAMENT, DES DE L'AJUNTAMENT, S'ESTá POTENCIANT AL MàXIM LA CONSTRUCCIÓ DE POLISPORTIUS, PISCINES, PISTES, GIMNASOS, AMB LA FINALITAT QUE L'ESPORT SIGUI UNA PRàCTICA ACEQUIBLE A TOTHOM, APROPANT ELS NUCLIS ESPORTIUS ALS DIVERSOS SECTORS DE LA CIUTAT, I, MOLT ESPECIALMENT, A AQUELLS QUE NO DISPOSEN DE BONES INSTAL.LACIONS ESPORTIVES D'INICIATIVA PRIVADA. LA POLÍTICA ESPORTIVA DE L'AJUNTAMENT SE CENTRA BáSICAMENT EN LA FORMACIÓ DELS NENS I ELS JOVES, PER ALS QUALS EXISTEIXEN CANPANY ES DE PROMOCIÓ D'ESPORTS ESPECÍFICS, I, SOBRETOT, LES ACTIVITATS PREVISTES EN UNA CAMPANYA QUE VAREM ENDEGAR FA QUATRE �-4- ANYS, I QUE EN DIEM "A L'ESCOLA MÉS ESPORT QUE MAI", QUE COM EL SEU NOM INDICA, PRETéN FAMILIARITZAR ELS ESCOLARS AMB L'ESPORT. I AIXò S'ACONSEGUEIX MITJANÇANT LA INSTITUCIó OBLIGATóRIA D'UNES HORES LECTIVES PER A L'ESPORT, DURANT LES QUALS ELS ESCOLARS DESCOBREIXEN AQUEST MóN. TAMBé SóN NECESSARIS LA FORMACIó DEL PROFESSORAT ADEQUAT, LA DIFUSIó DELS VALORS DE L 'OLIMPISME I, PER ÚLTIM, LA CELEBRACIÓ DE JOCS ESCOLARS QUE POTENCIEN LA CAPACITAT COMPETITIVA DELS JOVES. EN AQUEST MOMENT BARCELONA DISPOSA DE MES DE 1.300 INSTAL.LACIONS ESPORTIVES, D'UNS 250 ESPAIS PER A LA PRáCTICA MÉS INFORMAL DELS ESPORTS I ELS JOCS I D'UN NOMBRE D'ENTITATS ESPORTIVES SUPERIOR A 1.200. PER FER FRONT ADEQU AMENT A LA CELEBRACIÓ DELS JOCS OLÍMPICS DE 1992, ,W-H-A-ELABORAT UN PLà DIRECTOR, QUE S'ESDEVè r _____________ INSTRUMENT DE PROGRAMACIó, CONTROL DE PROGRÉS I ELEMENT D'INTEGRACIó ENTRE LES DIVERSES àREES, AIXí COM INSTRUMENT COHESIONADOR DEL COOB'92. ESTà COMPOST PER 35 PROGRAMES D'ACTUACIÓ QUE ES DIVIDEIXEN EN MÉS DE 300 PROJECTES ENCAMINATS NO TAN SOLS A L'ORGANITZACIÓ DE LES COMPETICIONS ESPORTIVES, SINO DE TOTES AQUELLES QÜESTIONS NECESSARIES PER AL CORRECTE DESENVOLUPAMENT DELS JOCS: CERIMÒNIES, INFORMáTICA, SEGURETAT, INSTAL.LACIONS, IMATGE, FINANÇAMENT. �-5- EL PROJECTE OLIMPIC DE BARCELONA S'HA PLASMAT EN QUATRE AREES OLIMPIQUES, AMB SUPERFíCIES COMPRESES ENTRE LES 140 i LES 210 ha., SITUADES EN ZONES ESTRATéGIQUES DE LA CIUTAT. SÓN LES AREES OLIMPIQUES DE(C--40NTJUiC_u) VAe:1)71IEBRON), DIAGONAL PARC DE MAR, LES QUALS CONTENEN LA MAJOR PART DE LES INSTAL.ACIONS ESPORTIVES TANT D'ENTRENAMENT COM DE COMPETICIÓ. LA CONCENTRACIÓ EN DIFERENTS AREES PERMET UNA MAJOR LLIBERTAT DE MOVIMENTS I LA r INTEGRACIÓ DELS JOCS EN EL TEIXIT URBA DE LA CIUTAT. L'AREA DELMONTJUig SITUADA AL BELLMIG D'UN PARC URBA, ESTà COMPOSADA PER 1, L'ANELLA OLIMPICA: UW--COMPLEX- D'INSTALACTONS . /1-714 \---ESPORTIVES INTEGRAT PER L'ESTADI OLÍMPIC, EL PALAU ST. JORDI LES PISCINES PICORNELL I LA UNIVERSITAT DE L'ESPORT QUE, UNIDES PER UNA GRAN AVINGUDA I PER LA PLAÇA D'EUROPA, CONSTITUIRAN UNA ACRÓPOLIS LUDICO ESPORTIVA, ENVOLTADA PEL PARC DEL MIGDIA. BEN A PROP DE L'ANELLA OLIMPICA, S'INSTAL.LARá EL CENTRE PRINCIPAL DE PREMSA I EL CENTRE INTERNACIONAL DE RADIO TELEVISIÓ. ...----AQUESTA APEA ES COMPLEMENTA AMB DIFERENTS INSTAL.LACIONS (PALAU DE LA METAL.LURGIA, PABELLó DE L'ESPANYAMUSTRIAL PALAU MUNICIPAL D'ESPORTS I PISCINA MUNICIPAL. ACOLLIRA UN TOTAL DE 16 ESPORTS. �-7- G ty b INEFC . UNIVERSITAT DE L'ESPORT. ENSENYAMENT DE TèCNICS DE REMODELACIó DE LES PISCINES PICORNELL Of COMPLEX POLISPORTIU DE LA VALL D'HEBRó: TENNIS. VOLEI, TIR AMB ARC, PILOTA PORT OLÍMPIC DE BARCELONA. CENTRE MUNICIPAL DE VELA. HABITATGES - VALL D'HEBRó - MONTIGALà - POLÍGON HERRERIA - VILA OLÍMPICA . NOVA ICàRIA XARXA DE COMUNICACIONS VIàRIES: CINTURONS I METRO DE MONTJUÏC ,--------^ __--- TELECOMUNICACIONS : PROJECTE DE TELEVISIó PER CABLE PARTICIPACIó DELS CIUTADANS EN ELS JOCS: VOLUNTARIS OLÍMPICS OLIMPÍADA CULTURAL �-8FUNCIÓ MOTORA DELS JOCS DES DEL PUNT DE VISTA ESPORTIU: - NOVES INsTAL.LAçpos__. _._ .E.PORT-LVES TRINITAT, VERNEDA, PERILL, RENFE-MERIDIANA (EN CONSTRUCCIO), ETC. - CAMPANYA A L'ESCOLA MéS ESPORT QUE I: DIMECRES OLíMPIC, CAMPANYES DE PROMOCIÓ D'ESPORTS 1SPECíFICS, AMBAIXADES ESPORTIVES, FORMACIÓ DE PROFESSORAT E7PECIALITZAT, ETC. - CAMPANYES ESPORT PER A TOTHOM' - CAMPANYES ESPECIFIQUES ESPARTS PER A DISMINUïTS - CAMPANYES ESPECIFIQUES PORTS TERCERA EDAT - CAMPANYES PER ESPOFS ESPECíFICS (TENNIS, NATACIÓ, ATLETISME, VOLEI, ESQUí,yIICA, ETC.). tu¿- ())/(/(.»^ dil 112.41,/,_ tr:1( u\;I:n (P2_ ,¿( � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4109 Title A name given to the resource Barcelona, ciutat vocacionalment olímpica / Conferència dins Primera Convenció Olímpica "Panathlon Internacional" Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Esport pràctica assequible per tothom. Pla director i programes d'actuació. Arees olímpiques: Vall d'Hebro, Montjuïc, Diagonal i Parc de Mar. Habitatges olímpics. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col.legi d'Advocats de Barcelona Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Jocs Olímpics Esport Història Infraestructures Barcelona Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Congressos i conferències Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1989-10-30 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2752/19850611_BCNSimbolsDecisions_BD.pdf cabf303d8ba74fc1fb54010ad25c16b7 PDF Text Text .. \j§f Ajuntament de Barcelona Gabinet de Comunicació BARCELONA, DELS SIMBOLS A LES DECISIONS Conferencia pronunciada per l'Excm. Pasqual Maragall i Mira, Alcalde de Barcelona, a l'Associació de la Premsa. Barcelona, 11 de juny de 1985. EJ<p 872/ 84 • IMPREMTA MVNICIPAL �. :. r:. -:.:.·c.·_ . . ._.. ___ :-, ---------- ün l/hospi-:.al.i~a~ alta sobre co;1 rn~s c'aques"C.a casa per ier alaunes rei:exions que ens qli~s~10ns a aiec~en 8~ ·-/e':_l ~o~s. 1..;ue ;iresideixo. me a l'o~artunita~ enceta't, pe::.- elector .=.l, ~ue ens oferia l'any 1985, els deia, Avui JO vull fer ens hauria de permetre cons~ar ha pr-3ctica;nent acon.se•3 u i t pact.3.r les ~arcelona cap admini s-crac ~or1.s • de ~a en~re des~:o~ueJa= :. mesures adminis~racions. la meva preocu?ació pe: fe'C. aC'C.U3ClOf!S ~ue Jª i:.:ue o, Generalitat de Barcelona-una ciutat les ,::e 1-:s grans Aquestes actuacions són de =. O ?renére c e cisions. encallades per manca d'acord cie .:i.. ..:_ ·:! V C•.r S Ca~slunya. b~siques, son crucials per ?Oder ier eiicient que pugui ~oaerna segle XXI en bones condicions per a decisió europeus. l en-:.rar competir amb grans centres cie �h.:.. una '.Je.:. Presiden t. port, de l'aero9ort de i meva tesi e s ~a port, aeroport I camps. optimista qiJestions He tensió crei x emen ~ o' instancies s'ha ciu~at:. es ressen~iran ci'aques~ t:.ri~es t. re de govern. o:fegat o, sencit, Es cer~ que ~arcal o n a mol~ la si~uació ha fe~s i superar S e !.- a ny . subst:.ancial:nent. al ~ol~ es~ ·3.t la concr::9~¿ de -c.emps ao~re des aquesta -:.r .3 nsz.-erida al és ?Oaitiva. defini~iv~ m ent esta posant greument en perill e l 8 1 ?a i s re~arc. que la ret&rica com a míni:n, c o~3r uns d 'aqu e s~ havia estat:. alimentat:. durant aques~ de n ecess~~a ce ? G S S i ~ ili t: dtS soD.re so b re ar r i ~ a r assoli~ Tantmateix cal donar un pas endavant. política ?ogu~ de ia capitalitat de Barcelona i que partit. En s ue la reconeixer que s'ha redu1t entorn contrapee qüestió iira. pencients en e: ci arrer de al que 3 a r celona,i al c arrer a ce el seu conJunt, massa ~a ?ira es ?Ociria h a v er i sos~inc ~a ~ue que l'acorci a: que s' h a grana l inies d e l les en la Generalitat pe: cie S'ha de ?BS3a r una a ton ia manteniment a un.a :;. n v e1: s c ~'d 3arce l ona com a ciutat e:ficient. Aparentment amb encara ens mou moit més la lluYta per fer-nos els simbols que no pas a:frontar els autentica problemes país. 2 . ' ce J.. �dels si~~ols un dels eixos els úl-c.ims anys. concreció física, ~es~ituci6 i que ha El monurnent al Dr. Robert d'un i ~rinci?als i que ha de :a seva cur.:::. n~ tingu~ es"C.irnula"C. la creaci6 de sínbols nous. la Pla9a S6ller són oos e%emoles ~ons altre cas. ¿5 evident que una de les primeres amb ac~uac i ó ~asquea que calia abordar l'arribada de la democracia era la recuperació i d'uns codis, d'uns llenguatges i d'uns símbols. la creacir5 no I aixo hem ±et des de l'AJuntament. Tantmateix aixo no vol dir que haguem d~ convertir Barcelona en una plataforma de producció de simbols de consurn massiu per al conJunt del país. Oue la obssessió de mantenir els signes no ens iaci perdre la mateixa ciutat que els ha de sostenir. Tornaré remarcar temp .s el Ara que m'interessa rnalgrat el pessimisme que es despren que és acabo de dir, el reprendre aquest ±11. a cree que encara podern fer un perdut:., que encara h.t ha es~or~ signes que per del que recuperar perme'C~z1 ser optimistes. Tenim ara mateix un repte que no podem defugir. repte que se'ns pot escapar. I un Per aixo és tan urgent la tasca que ens proposem. 3 �3arcelona que ha de ser la se~ dels J J.CO. la Barcelona que volem que consolidi la seva capitalitat e n e:.. Nor·C un.:;i gran del Sud, capital la que ha de ser reconeguda com metro poli europea en les latinoamericana i porta d'entracia a repren el seu lideratge cultural, dels noranta de ser una comunicacions convencionals i -· modern, una :ira , . una 3arce:..ona ~uropa, que ciuta~ tingui unes excel.lents ' . i , conso~icaca un gran mercat central i resumir, ' 3 -3 .rcelona que !a 3arceiona reinciustrialitzada uns enlla9os aeris intercontinentais i la décadas, pro~imes ~elecomunicacions, un esca~ilitza~s. entre moltes adminis~ració unes al~res actiu ?Or~ c~ises més~ Ha de ser. ?er e%1ca~. una ciutat eficient. Es-t.ic ::ir o :-:::iose.m que convenc;ut derivar amb tata naturalitat d'aquest obJecti~ f.-0 t. d ' ~Íiciencia. Una capital no la farem pas amb voluntarisme. ciutai:. La Ca tal un ya la que volem que si g ui 3arce l ona és la que necessita com a capii:.al ?er a ?roJ e ci:.ar- s e .; l capital que 2spanya no banda si vol i:.enir una se:?:"ie de terrenys definitiva, la podr~ p ermetre's e l p la~dfor ma ben concre"t:.s es :..ux e de de ix er incernacio na : i r:i .:Sn, 3c:ven~ identi:ficables. ÉS,. en la ciutat que millar podra liderar del que hem anomenat Nord dei Sud. Hem intentat que aquest proJeci:.e tingui el polítiques coherents i internacional. Hem con.sistents en l'¿mbit insistit supor-r.. cai:.al~. en el missatge i hem d'une.s es9anyol i procurat cie �;:....:_,-::_se:...·· .:: re.=. ..::11·..:: .!.·.:! en ~Jropi.c..ldl."' i ;n;ned i 1 ~Ue 3.:.. hem Conseqüentment, seu port co:n a ?Orta del ciut:.at. i abonat tot:.es L' .01.Juntament. de prornoc:i ó la C(:O d'en~rada les propostes ce comunicació trans9irenenca. impulsor una polit.ica ce ie"C :.nt.er.:or 3arcelcna ~a en ,. ,.... ea~a~ ~·· de la iniciat:.iva t:.irar endavant:. una millar comunicació de intercanvi Seu d'idees entre un i mi l .:..o~ cu es c:.e vessants del ?irineu. El cap de setmana passat ha estat amb nosaltres el president:. de Mé:.:ic, Sr. De la Madrid.~o sé si la opinló ?ública s'ha carrec de que Barcelona és !'única ciutat no el President De la 2ntre parentesi, de dir que ~a ~adrid i ~a e' ~st:.at cue visitat:. durant ia seva gira euro?ea. si em permeten una mica esta~ ca~i~al i~' ~'immodes~ia, molt important. el e.is f:e .::.. '.'\ J un t.amen:. ?erqué aixó fos possible. Dones bé, aquesta visita pot cenir teta :..a que vestes l i vulguin donar. ?ero a d'una de les politiquea que acabo més, c~rrega suposa l-3 d'enunci~r: una ciutat competitiva que canalitzi el flux de de mercaderies América "'...latina, d'América Llatina cap a Europa i ~arcelona rel -3 cions i d'Europa cap a que ara circula ?er altres ?Orts, 5 con:iirmació convertir en simb~lice a 2. tres �ci~t..a1:...s. propbsit va ser A~uest ~am~é un aels principa:s ce O~Jec~~us la meva recent visita al Brasil. del 3rasil,radicats negoc.is principalmen~ tradicionalment els utilitzat de ~orts a Sao ?aulo han vingu~ de Rotterciam i entrar a Euro?ª· Jo una he intentat convencer de que a el.s ciutat ben comunicada am:::. un ":.o ta eiicients, amb idiomes proxims el d'e:ls estructura JUridica semblant. a Rotterdam, I Londres o He El carni Jª d'2spanya i aix~ ser'1eis ~raaició amD una i a millar preu que no una ?ªª ?ar~s. de reierir-me d'Adhesió a tot Ara només cal prcseguir penso que m'han e.scoltat. esior9 inicial. dem~ I ~arcelona és ooert. ~ambé a aquesi:. a l'acte de la signatura ael ~racta~ les Comunitats 2uropees que 2'!adrid. Vull remarcar amb tota formalitat que el perdut política aquí una excel.lent 09ortunitat ce catalana coherent com la que ha altres gestos i, s'ha de reconéixer, ~ambé Gove~n donar sem~lat ce ~adrid contingu~ 3 ~nsinuar-ae ha una en en fets. Vam demanar que l'acte de signatura de l'acord se celebrés a 6 �3arce.:.ona :. l.-'o:::iJeC1:.iu -rio ie.;.· ~"1em ce se:!: la lógica del .: .collida :ninistre Que v am de :favorable íor~a ':lo inicial que la por a va la se~blar imprudent que el millar seria o:Oiidar-se de la que més ~aci ara el registra a'un pro?os~a fet signi:ficatiu que ens propostes de ier ~ue ]. els ciutadans de 3arcelona oblidin cree que és més responsable reflexionar sacre un el noveca~. Po-e re:fiar-nos en t:..er.i.J..r Fi n alment, d'Aíers Exteriors la inercia i cen~ralis~e capi-calita~ es~imulara a aques~ ep~soc~. 1.es rel ~ ar.~a r ~s r.os-cres per a Barcelona. La signatura de l'acorá a'adhesió a :a Comunita~ a 3arcelona hauria tingut la virtut de constituir un doble reconei x ement: que Barcelona Catalunya i han esta t reivindicaci6 de la integraci6 espanyola a Europa no En canvi, Maig, mé.s sovint, la visita de Ses re:forc;:a d'aconseguir com i la se va que 3arcelona és una ciutat provincial més sinó una ciu-cat amb la que compta per a aprofitar-ne tot el que de en constan~s la amb a hostes. passeJar per la to~a de capital. Mages~ats nostra que els Reis, ~é vocació. els Reis, el Penso passa~ que els ministres del govern naturali~at. s'hi mes :1auriem vinguessim Els reis no han de se r rebuta Els reis han de sentir-se ve1ns c'aquesta ciu t at, Ra~~la, com deia fa poc Antoni de Senillosa. 7 �positiu, ÉS apel.lacions espanyola de Lotes maneres, 3.:ircelona corn ur.a ca9ita.i tingut f inalment un cert ressó en els sectors a tiagin que .2.es 9~""0;>0S i C i de Ó política que més s'oposaven a aquesta alternat::.va. Hem assistit en ela darrers meaos a un viratge el planteJament estrategic de la i • concretament, més impovisat una del poli~ica de Convergéncia i :a preaident ce espanyola ;iolitica Generali ta.t. principi, positiu que toes aquests canvis estrategics si més no S'ha de Xad~ic . es-::.an aupasen un exercici ae perqu~ en Unió en.:.1a va ~ue l'especialització ci'un diputat en les qUestions ae Pensem im~or~an~ bé, en ::.·ea.:. is:me. que des de la presidencia de la Generalitat s'assumeixin les dades de la realitat i es descarti la temp~ació ae l'aven~ura solitaria. Cal esperar paral.lela adaptaci6 ara que aquesta ret.orica I re.sl ineació ta~bé promotors d aquesta política sobre la gran 1 la dreta formació espanyola que tot i compor~i Lll1·3 és prudent advertir als ex?er~~ncia els perills que aixo suposa Just ara acaba de descobrir els pú~¡ica per encants de una 'd el poder de Madrid. He parlat abans de la manca de de.~'sions que arroseguem molts terrenys que són Íonamentals per a 3arcelona. 8 en La llista és �::.:arsa ncmés :a'hi de re::er:...::-é púb:ic, Csan·=Jament, pass.::ida eacoles. . ,' . ::.•atenció sobre un parell de qUestions raalt concretes: de Collcerola i el gran problema Les decisions que cal es tan greu. Je 2con~mic 9rcnci~e so~re ~a e~s trigant molt més del que caidria. ! Sani~at. ~uDe:s en ela tónels ce aques~ Col:cerola cas és sino que donat que no només s'aJorna la presa de decisions, s'incompleixen compromisos Jª pactats i re±renda~s :nés davant notari. Collcerola és una riqueaa en ella mateixa, c-=i l Pero respectar, una marca inseparable de: volem que Collcerola, si a central de l'area metropolitana, m~s que un paisatg~ de tot s~gui aix~ que ecosis~ema d~ 3arcelona. sigui el un nexe d'unió, no u~ obstacle, que sigui permeable, cal compromisos que la Generalitat va ;i!:'"endre qu:J.n va signar l'AJuntament els acorda sobre TA3ASA. Seria sera molt prudent tenir en :::ompi:e que si .:,l "C.Un•2l no es dificil que algunes de les activitats dela 1992 puguin celebrar-se al fo::caC:a Jocs del Vall~s. sanitat ------En aquests dltima diea els mitJans de comunicació s'han ressb de la greu situació L'AJuntament ~inancera observa aquesta ~et del sector sanitari. si~uació des ;ierspectives �~arveis !.... 'a.:.. tr.::i .se:""veis ~e.!."'.S?ec:~i .. .:.. i visió sen se L'AJuntament fin s crisi. i ~a 23tat _¡_ a i direcci6 de la política sanitDria . qu~ rest.ricció una a llarg t..ermin i sanitari a l'as:fíxia eco n omica i cal, més de la crisi financera del sector solució sigu i, l..s. ios una pr·e.sencia ce plan i:ficació brutal so~t~~a va U- " L'arrel que s.:. :a presideixo que p o ~ manca -'- ens temem indi.SC!."'i minada ~ dur e.: ·sector " al campi qui pugui". est~ disposat a partici p a r i , si tot a c o rr e sponsab i li t zar- s e de l a s orti da d 'a qu e s ta Sempre que es donin els minims institucionals i poli tics per a :fer la nostra oferta viable. En aquest sentit cal primer una aplicació de la propia legislaci6 elaborada pel Parlament de Catalunya. Em re:ferixo a Llei 12/1983 que crea l'Institut Catala de la Salut i la constituí les arees de g e sti6 s a nitari a dotades de consells de direcció amb presencia municipal. Aquesta Llei, :fins ara no desenvolupada en aquest apartat de la par t i c ipaci6 municipal, es pot aplicar ara a Barcelona. L'Area de Barcelona c oninc i deix a mb u n sol aJ u ntam ent, el de Barcelona. L'aplicació de senzilla de :fer. 10 la llei seria dones :forr;a �Aquesta mesura que demano pociria ser en e: cami que :a ~lei General ce Sanit.at preveu, a un assaig en profunditat d'all~ significar en la direcció i pacte raons: ~ue :i..nt.ermecii :a vegaGa ~u~ la part.icipaci6 mu,ic i ?a: oo~ planiiicació cie la san~ta~. segon punt tamoé clau per a fer viaole l'experiencia Un un un pa s t.amb~ especificament en aquest sect.or. polític, primer en economic lloc de la sanitat. i perqué la Generalit.at. é.s ,::iues ?er el :a gest.ió malament es pot acce?t.ar i la participació sinó es donen condiciona d'estabilit.at. financera que permetin afrontar la necessaria reforma. ~~oc 2n seson la sdniLat es la competencia autonómica més impart.ant. en termes economics de l'éxit o el fracas de l'aplicació d'aquesta deduira el futur bona part de en l'~xit. o L~anfer~ncia, i se'n de frac~s d'Autonomia del 1979. del punt de vista de l'AJuntament., Des corresponsable, m'hauria de referir Clinic i a Pla l'IMAS, l'nospital de la Creu RoJa. . específics sobre l'IMAS i Pel 3 fa a que d'Empresa a San~ Pau, 2ospital Faré només uns comentaris Sant Pau. l'IMAS Jª es conegut que hem desenvolupa~ que ens ha baixat els costos de 20.000 a un 15.000 ptes. per U.B.A. o estada, que es equivalent L'Institut Catala de la Salut ens manté e ptes. 10.000 des l'any 1981. Per tant, Barcelona, que en un 90 per cent Ja cotitza a a:fegeix al L'AJuntament, pagament ~ més, de l'ICS 5.000 paga les estades, ptes. congela~ el concert contribuent a.e la seguretat social Per en la seva d'aquelles persones que no tenen mitJans economics. 11 e~ cada estada. integrit.at .• �pero l'altra benefic~ncia, La lliberació apor~ació no ens corres?on. d'aquests recursos ens permetr :'..<1 altres reptes, dels molts que la ciutat té ?lanteJats, en aquesta moments. Politicament es un tracte inJust. El cas de Sant Pau és també un cas sentit parlar vegades cel valor simbólic que té mol tes Catalunya l'Hospital de la Santa Creu etc, que tot i situa~ió etc. caoda¡. politicamen~ i ce San~ Tot aixb estA molt bé, ?au, t:•e.r de .:..a perb :a ~em se va rea~i~at sent una institució punta en termes sanit:.aris, es-;:a es en de iallida economica Pel comprorni.s que hi té l'AJuntamen~ en -ª se va vessant:. patrimonial no volem ni podem desentendre'ns cel seu futur. Cal seus que treballem per a donar perspectives clares as pectes urban.ístics, de delicades arquitectanicament, viaria: Ronda. del Mig, Ouant a superar brgan.s parts mé.s de la seva connexió amo la xarxa i Primer Cintur6 i Túnel el pacte institucional de 1978 i de les els d~ la Revira. la recuperació de la seva viabilitat económica. govern públics que és sense equilibris que remodelació de en insti~ucionals establir responsaoilitzin claramen~ :¡::¡lenamenr:.. cal uns 1. artificiosos, que a la llarga fan ningú no es senti políticament responsable del que passa aquest hospital. 12 en �es Si donen les condicions poli~~ques, aba ns par lava, de Sant ?au, amb els costos que aixb Aquesi: és re~resen~a. potser, un dela exemples mes clars , de les lluites ideologiques hauria de permetre la de les ciutat institucions pugui o:ferir hospitalaris a Hi ha d'indecisió en perill i a abrir la ci'-:iquesta :finals re ::on s·c.ruc:.c i6 possi~il~~a~ década U~3 1.:;ue la ser veis un nivell plenameni:. europeu. elemeni:. un que positiu 2nrnig la caracteritza ':J~nera: e.e gestió del !;:()'..,'ern ce .:.a Generalitat. Es la iniciació -apareni:.meni:. seriosa- del ? rocés que de dur a la construccid de les noves presons de Cai:.alunya. haura un pas important que saludo com un cels ?rimers govern de Generalitat la freqilentment impopulars, que són A tates pr~pies capitali~at de la necessitat que l'Estat i costos que soporta la ciutat de i a les per ~oltes del decis.!.ons, ce tata acci6 ce govern. c.onunicar .:.a 3arce:o~3. banda, de Catalunya, :front meves intervencions les importancia de la :fer de int.2nts la Generalitat assumeixin els Barce~ona coses, capital pe: fe~ de ser capital a'~spanya. Costos que avui dia paga principalment l'A3untament de Barcelona. D'altra banda també he parlat de la necessitat ae per a Barcelona la capitalitat de la Mediterrania 13 reclamar Noroccidental, �d'aquesta regió que anomenem Nord del Sud. de moda. Pero transpirenenca el és fet el que internacional. presencia I capita.:.. ser de ens c'ac;:ues-::..a la em ref'ereixo a reg ió ce to~a ~e11ir Catalunya, n.o només a Barcelona. De f'et, com Barcelona, l'instrument del relacionar-se. qual parlar més d'afirmació. Per~ _;ic..cer consci&nc~a in~ercanviable i diuen, radicalrnen~ i més ce que ~ropi, sentir aiirmacions que venen a dir que no hem de ser cosmopolites, sino nos _.pero, i aixo no és contradictori. Recentment hem pogut llegir ser oe I aixo molt sovint vol dir fer émfasi en allo és menys creatiu, menys divers, menys és e:.:?ressar-se una aitra funció de les capitals es aonar país .3l país. Ca c.-s l un y ..:1., capi~als. competir. Aquestes són funcions de les I els amb ce per s'ha dotat aquesta poder ?er ca9ital a in~ernacionals en nosaltres mateixos. aiirman~- Estic d'acord. S'ha de un mateix per poder expressar a¡guna cos.s que valgui en el mercat mundial, alguna cosa que sigui internacional. He dit abans, une plata:forma simple intern. Aquests identitat i pero, que no hem ée :fer de la cepita: que som de producció de simóols símbols, calen, són sense ells tampoc seriem. per a: consum necessaris perque ?er~ normalment creen són -:..=imbé, en ser per consum massiu, d'una certa mediocritat. Hem de ser capa9os ci'a-Eavorir 14 la creativitat. la �competivi~a~ la c'aconsegu.:.r i ciu~adania tots confian~a una en ~~~e ma~ei >~~ ~e~ Cona~ so~~ida e:s im?ulsos creatius. donem, a part de simbols, s.:. una qualitat cie vi¿a, una c~nfian9a en la societat i en les institucions. I per guanyar aquesta de cal deteriorar confian~a, ~er donar aques~a que s'afrontin decisions sense :es sensib l emen-:. i ~alpa~lement qu3:ita~ qu~:s l'entorn C.el immedia"':. ciutada • É:S .fonamental, imatge de pluralitat, l'época moderna i de comen~ar .:..a abans C.e t.o-c, de diversitat i de que ha marcat :es seves de~a~ que ha ins~i~ucions. per una correcció de la concepció ~oc ~ingu~ : en ai ~ b plura: de l ha 9aís que s'ha .fomentat des del poder autor.omic. He dit amb alguna .freqUenc i a que l'actua: l -3 so ··/'ern Generalitat té una visió "monista" de Catalunya. Es fAcil de rebatre aiirmacions aquesta. i 3~s t ~ac~es Hi ha un exemple molt prec1s del que és la de Catalunya que promou el Govern. pensament gen~riques inter~retació Es una materialització monista que s'acaba de produir púolicament, mena de matisació, i que té, per tant, ca~ ce ~ seu sense cap tot el valor il.lustratiu. Em refereixo a la proposta que el Conseller Rigol ha .fet per a un pacte institucional en el terreny de la cultura. 15 �"ess21:ci al ist·~s 2stic 11 conven<;ut. ci'un s'integra .::Osol u t:.a d.el pluralitat, . pensament:. c;ue ccns~.: Co:-isel ... er t. ue :.;-: que ha estat:. tradicional:nen-:. e.i ciel ' a;:;e - . ..... ac .: o la que . . de ec;uili::.:iri L!l1d C.' .:::c;u..as-:.. -:.aranna ent:.re con:front.ació. :..a propoo;.a, la La lógica del pact.e i cul~ural fas les divergéncies i indirect.ament, una d'adminiatració trencant definitiva, ens unif icaci6 de l es Jerarquia tensions i entre l'autonomia cels portaria la conversi6 dels. ca.~· ::er :-e:::::.- r.1 e _ la en diierents que nivell.s governs constituci6 aJuntaments -;:io2.íticues . s' h auria el.s sectorials de coordinació d'administracions i paulatina en ~orta d'una nova administració pública constitució s'haurien integració canvi, en culturals. a pe.r del En d '.31 tre.=. J ur1tes potanc~almen~, en a :a l ".3 ci mini.stració periférica de la Generalitat. El respecte a les competéncies de l'altre no és en incompatible amb d'administració. quals públic, la cooperaci6 entre els diferents nivells Al contrari, hi ha problemes la naturalesa dels exigeix un tractament multinivell.és el cas del de la seguretat ciutadana o de la sanitat, abans. 16 transport com hem vist �A la premsa de dissabte passat vam poder llegir com el nombre de delictes a la ciutat al primer disminuit del 85 en comparació al mateix periode de l'any 84. havia trimestre Cree que una de les causes en aquesta reducció és el treball coordinat que han fet a Barcelona la Policia de l'Estat i les la Guardia Urbana, segons directrius que mes tard han quedat plasmades al document de la Comissi6 Socias. Vull aprofitar dones per tornar a aferir a experiéncia de la Comissió per Socia~ la Generalitat l ' aplicar-la t.ota a Catalunya. Cal que tant la Generalitat com el Govern Central assu meixin la necessitat de administracions gestionar, i transferir locals. serveis i competencies a les Els aJunta,11en-i:s han dernostrat c;ue ?OC.en que saben fer-ho. moltes vegades, millar que altres administracions. Abana sanitaria referits donat he de xifres l'AJuntament. sobre En podria a la informatització, a la gestió d'empreses competitives No n'hi capacitat ha prou, dels raconei:xement pero, SJUntaments financer. el Cal donar a~c el sector representa altres a gestors~ rnodi:ficar d'arribar com a m1nim a un 25 per cent.. i~clús polític ce Cal a la un subst.anci.!!lm•2nt 21 sector local, un 15 per cent de la d e spesa pública 17 exe m ~les, ~rivat. reconeixe~ent l'estructura actual de la despesa pública. ara ce :es obres públiques o amb el com c o st total, c;ue ~a �1 1 conclusions :..es Pero pessi:nistes. que es són no voidria deixar asuestd ..J. ..../:.. a:. in ter;·re-:.-~c i6 negativa de la situació. Vull més c;:ue, encara apro~itar tot i som temps a moltes i davant ben poli-c..ica aquest de aubrat.:.ldr que l'any 1985 sa'ns comen9a a esca?ar dels desencallar són aquesta oportunitat per a d'arribar a un acord CGe moltes coses. coneguts. resoldre'ls. pais no anira _? o.:. i ti.e ~é !'!anca ci~s. -:.eni;n només a--. u.n-.:i. :>e voluntat si Barcelona no va né. ~ue cal em~en y er Barcelona endavant. Dexin-me proclamar només per acabar el meu si el President de la President del Govern Generalitat~ Espanyol decidida de buscar solucions i convencimen~ l'Alcalde de 3arcelona es reuneixen arn.:.J la C~..18 ~ vo.:.un::.a;: prendre éecisisns, , molt alt dels problemes de Barcelona pais~ poden trobar el seu desllorigador. ~ L'Alcalde de 3arcelona és a punt per Moltes gracier-:.. 18 ce re::.ruc, don~r ce to-:. aquest ?as. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Barcelona, dels símbols a les decisions Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-06-11 Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Planificació Model social Acció política Ciutat Description An account of the resource Conferència pronunciada per l'alcalde Maragall a l'Associació de la Premsa de Barcelona. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col·legi de Periodistes de Catalunya Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 799 Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/695/19920209_LV.pdf 0fa1d1adab3eb598ed245697a39f595b PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 09/02/1992 La Vanguardia, p.028, Opinión Barcelona, Senado y bicapitalidad PASQUAL MARAGALL No hace mucho, en una entrevista para "La Vanguardia", se me preguntó si no sería razonable pedir el traslado del Senado a Barcelona. Y, naturalmente, contesté que sí. La pregunta, aunque inesperada, estaba en línea con el esquema de bicapitalidad española que he defendido para Barcelona desde hace tiempo, incluso en los foros políticos, económicos y culturales de Madrid. La dialéctica entre política y comunicación tiene sus leyes. A veces, la repercusión de unas palabras es superior a lo que pueda prever su autor, pero ante lo inesperado de una pregunta no se puede siempre aplazar la respuesta. Siendo muy consciente de lo difícil que sería trasladar a Barcelona el Senado, contesté afirmativamente, halagado de que por fin alguien pensara en términos parecidos a los míos en cuanto a la necesidad de utilizar en otras ciudades el efecto indirecto (económico, social, de empleo, moral, etcétera) de la presencia del Estado y de las grandes sedes, incluso privadas. La gracia del ejemplo del Senado, tan difícilmente factible por otra parte, está en el hecho innegable -si bien inmaterial y sin efectos prácticos- de que Cataluña sea, sin ninguna duda, la comunidad decana del autonomismo, tanto por la fecha de aprobación de su primer Estatuto de Autonomía (1932) como por otras razones bien conocidas de índole histórica y cultural. Me parece, incluso, que Barcelona puede pretender a una cierta especialización institucional en temas de autogobierno territorial -sea autonómico, sea local-. Está inscrito en nuestra historia desde el Recognoverunt proceres, Els Usatges y el Consell de Cent. En Barcelona se elabora el "Informe anual sobre las autonomías" y está a punto de aparecer el informe sobre el gobierno local, procedente de una fundación discreta pero eficaz como es la Carles Pi i Sunyer. Tanto los sucesivos ministros de Administración Territorial (Joaquín Almunia y José Manuel Eguiagaray) y políticos catalanes como Raimon Obiols y Miquel Roca la han honrado con su presencia y aliento en la presentación y en la edición de los informes. En los últimos años, además, el Saló de Cent se ha convertido en un simbólico foro autonómico. Por él han pasado los 17 presidentes de las comunidades a expresar su visión de la autonomía, con públicos, muchos de ellos catalanes de adopción, que han seguido con fervor las palabras de "sus" presidentes. Me permito decir a veces, en broma, que aquí pasan muchos políticos su examen de autonomía como en Madrid pasan el de estado. ¿Por qué no podría ser Barcelona la sede del Senado? Dejando por un momento de lado los inconvenientes materiales del traslado, podría ser una operación de gran significado político. Así lo debía entender el entrevistador que me lo preguntó y así lo entiendo como alcalde. El Senado en Barcelona podría ser un buen símbolo de la apuesta prefederalista de nuestra democracia por el autogobierno territorial. Insisto en que no me hago ilusiones, para el futuro inmediato, en relación con el Senado, pero subrayo que estamos hablando de la cámara territorial por excelencia. ¿Por qué no en un horizonte más alejado de las actuales prisas y de las actuales rigideces? 41 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA Aunque no sea un ejemplo equiparable, en Puerto Rico, cuya capital es San Juan, Ponce es sin duda la capital del autonomismo -que allí quiere decir otra cosa que aquí, por supuesto-. En una ocasión, Rafael Hernández Colón -un gobernante admirable, en mi opinión- inquirió si el presidente Tarradellas podría ir a Ponce a dar una lección magistral sobre autonomismo -cosa imposible, por la edad del President-. Fue Isidre Molas, entonces vicepresidente del Parlament de Catalunya, y uno de nuestros más entendidos especialistas en la materia, y él puede testimoniar hasta qué punto hay ciudades, en todos los países, que encarnan con especial vigor determinados sentimientos y pueden muy dignamente ser sedes o depositarías de determinados valores y de las instituciones que los expresan. Hay otros ejemplos más cercanos y homologables de este proceso que siempre he defendido de distribución territorial de los organismos del Estado y de grandes sedes de empresas públicas. El más significativo es Alemania, modelo de estado federal, que tras la Segunda Guerra Mundial apostó por repartir las sedes institucionales entre sus principales ciudades. Así, por ejemplo, el Tribunal Constitucional está en Karlsruhe, al igual que el Tribunal Supremo y la Fiscalía del Estado, mientras que el Tribunal Federal de Cuentas y el de Patentes y Marcas están en Munich, la Oficina Federal de Trabajo en Nuremberg y el Banco Federal en Francfort. El Gobierno francés de Edith Cresson ha dado reciente ejemplo de una tendencia que podría extenderse, al trasladar a Estrasburgo la reputada Escuela Nacional de Administración, en un plan que comprende otros organismos y ciudades y que hasta hoy contempla desplazar fuera de París a más de 20.000 funcionarios. Cuando el Gobierno español se plantea crear una ciudad administrativa artificial fuera de Madrid, desde nuestra perspectiva federalista creemos más oportuno desplazar a otras ciudades organismos y centros del Estado. Pensemos en Asturias, por ejemplo, y en el efecto tonificante que tendría que alguna gran institución estatal, ligada si se quiere de una manera u otra a los intereses del Principado, trasladase su sede a Oviedo o a Gijón. De igual manera, podría argumentarse por criterios de vocación y oportunidad en favor de Valencia -ahora que se encuentra entre las candidatas finalistas para la sede de Euronews y que proyecta un importante desarrollo de las telecomunicaciones-, de Bilbao o de Zaragoza, como ciudades significativas. Hay organismos especializados -de marina mercante, de pesca, de agricultura o de minas, por decir algunos nombres- cuya ubicación en el centro peninsular resulta incluso paradójica. Pero podría sin duda apostarse por enclaves descentralizados para otro tipo de organismos sectoriales en favor de aquellas ciudades donde haya mayor tradición. Se trataría de favorecer "localizaciones preferidas" o especializaciones territoriales que el Estado debería apoyar. El desarrollo actual de las comunicaciones terrestres y aéreas y el de las telecomunicaciones contribuiría, sin duda, a paliar posibles inconvenientes. Quizás el eco de mis palabras se haya simplificado, pero la resonancia altamente positiva que la idea ha cosechado indica que algo está cambiando en la mentalidad general sobre la estructura territorial del Estado. Esta España que ha ensayado con tan buenos resultados un estado de las autonomías bien debe plantearse ese nuevo reto, lo que en la Francia tradicionalmente centralista se está llamando la "deslocalización". Creo que sería posible y deseable una mayor plasticidad de las decisiones del Estado en materia de ubicación de sus instituciones e intereses. Y que ello tendría efectos muy positivos en otros tantos puntos del país. Si el ejemplo del Senado ha servido de punto de partida para una reflexión en esta línea, habrá cumplido una misión no desdeñable. 42 de 204 �Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA La bicapitalidad española que Barcelona no ha dejado nunca de ejercer se reforzaría con la instalación de sedes significativas de instituciones públicas, que debería extenderse a otras ciudades, en una concepción más amplia de la distribución territorial del Estado. Esta es una causa que necesita muy buenos abogados no en el nivel de la política estricta, sino al nivel más profundo de la cultura política, ese nivel donde se fraguan los cambios de civilización y de conducta. Por supuesto que Barcelona tiene mucho que ofrecer también, a su nivel, en el terreno de la deslocalización de instituciones. Podría ser también un hecho revisable la centralización de instituciones catalanas, debida como todas a la comodidad, en el fondo, de sus protagonistas. El nuestro es uno de los muchos escándalos silenciosos de la política catalana de los últimos diez años. PASQUAL MARAGALL, alcalde de Barcelona 43 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1157 Title A name given to the resource Barcelona, Senado y bicapitalidad Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Acció política Espanya Catalunya Federalisme Espanya. Cortes Generales. Senado Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-02-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1404/19940915d_00640.pdf 28390bfb56593cb8451ea31ae85ea06c PDF Text Text K.fu:UmUA , ^QU O cot¿Q~, Psc- ~ BARCELONA, UN NOU SALT ENDAVANT Intervenció del company Pasqual Maragall 'Barcelona, 15 de setembre de 1994 �Estimats companys i estimats amics, Tinc entès que aquí hi ha molta gent que ha col.laborat en la conducció d'aquesta ciutat a nivell de gestió i també a nivell polític, hi ha molts que són polítics, hi ha alguns que no ho són -tinc la impressió- i, per tant, als companys ï als amics, a tots els que han contribuït a gestionar aquesta ciutat que tothom en aquest moment admira, moltes gràcies per ser aquí, en aquest principi de curs que és un altre principi de curs, però n o és qualsevol principi de curs. Aquí a l'entrada ens han preguntat què era aquest acte, si era el principi de la campanya electoral; hem dit que no; que era el principi de curs que cada any ho fèiem. Però és evident que aquest és un curs especial i ho he dit també aquí fora. És un curs i és un principi de curs, en el qual hem de definir, és l'últim any del mandat, i per tant hem de dir clarament com voldríem que aquest mandat es recordés, en primer lloc; i en segon lloc, com voldríem que aquest mandat fas seguit per un altre mandat, és a dir, recordar tot allò que pensem que s'ha fet, que la gent coneix però, que a vegades oblida. Regurgitar-ho, tornar-ho a la memòria, d'una forma no monogràfica, no monolítica, no única, és a dir, no només parlar d'allò que s'ha fet, però si fer present el que s'ha fet, és a dir, en la consciència de cada un dels ciutadans, el que els ciutadans ja saben que és allò que ha succeït en aquesta ciutat, però no com final del nostre discurs, sinó com a principi del nostre discurs i com a punt de partida d'un diàleg, la segona part del qual és un diàleg respecte del que pensem ;fer. Als ciutadans els convencerem, sobre la base de posar-los en disposició primer, preparar-los psicològicament, recordant- 1 �els-hi que és el que ha succeït, com aquesta ciutat ha canviat més en quatre anys que en quaranta; com les últimes eleccions es van celebrar un any abans que passés el moment, potser de més glòria d'aquesta ciutat en aquest segle i, per tant, amb "l'Ai! al cor de tothom" sense saber encara, si tot sortiria bé o seria un desastre, amb la ciutat potes per munt; cosa que tots hem oblidat, i s'ha de recordar i, com en aquests quatre anys doncs, la ciutat ha quedat bé davant el món i, a més a més, s'ha transformat ella mateixa, gràcies també, (més que en els quaranta anys anteriors) que en els quaranta anys anteriors aquesta ciutat va anar rumiant cada un dels seus projectes i rumiar els projectes és més difícil que fer-los, com la nostra història ha demostrat. Per tant, un any que comença amb un tipus de reflexió que nosaltres fem avui, que està projectada cap endavant i que comença tot just al darrera, comença en el present -el que acaba de passar- en la confiança de saber que aquest petit col.lectiu que està aquí reunit de 300 - 350 persones, és el cor d'un col.lectiu més gran de ciutadans de Barcelona que han protagonitzar una gesta històrica, que molts ciutadans (que a mi venen a veurem i a vosaltres us visiten molt sovint també) ens comenten que és denominada "la gesta de transformació més important que cap altra ciutat a Europa hagi fet en el segle XX". En aquesta sala avui, hi ha el cor del col.lectiu, no dic tot el col.lectiu, perquè van haver-hi tants i tants voluntaris, tants i tants treballadors i tants altres que ens van ajudar, inclús fora d'aquí, però diguem-m'ho tot, no hagués sigut per l'existència d'aquest grup humà, i aquest grup d'idees i aquesta voluntat d'acció i aquesta manera d'actuar, Barcelona no hagués fet el que ha fet o no hagués fet d'aquesta manera i, aquesta manera és satisfactòria per un 70, 80, 90 % de ciutadans. Sapigueu-m'ho bé en el moment d0 començar, i sapiguem també, que amb això no hi ha prou, i que això és només la primera part de l'argument perquè en la segona, hem de convèncer a 2 �aquells mateixos ciutadans que ells mateixos han protagonitzat, dirigits per nosaltres, la gran gesta; volen tornar-se a engrescar per fer-ne un altra, no del mateix estil, no la mateixa gesta, sinó un altra de diferent que ha de consistir en que Barcelona es vol posar i es vol mantenir, més bé dit, allà on està, com Ora explicaré. Es tracta amb en el nou salt endavant, de fer uns altres jocs olímpics, un salt qualitatiu, diferent, no es tracta de tornar a recuperar el retràs de quaranta anys enrera, no es tracta d'una nova gran exposició universal, es tracta justament del salt qualitatiu que representa mantenir-se dalt de la cresta de l'ola, durant quatre anys més, deu anys més, quinze anys mes, vint anys més, perquè d'aquí vint anys el nostres hereus no tinguin de díir: "recuperem la ciutat que se'ns ha degradat des de l'any 92." Aquest és el nostre salt qualitatiu i vull agrair a totsels que sou avui aquí, el que feu i el que fareu. Jo per descomptat, no sóc fflassa partidari de baralles internes, sí sóc partidari de la diversitat i dels intercanvis d'opinió, i de les opinions diferents, sóc antimonopolista com tots vosaltres, m'avorreix la monografia i la unanimitat, i per tant, crec, que és bo que hi hagi una opinió i aquestes s'expressin en la forma que sigui, vigilant el to i avisant, és a dir, no, amagant abans de tirar la pedra sinó dient "la me ya opini0 és aquesta, jo que sóc tal, opino aix¿D tal" torno a dir, vigilant el to, això és important. I els que són de fora i els qe vindran, perquè molts han de venir sinó les coses no aniran com haurien d'anar, molts més han de venir aquest any, els hi toca la feina de tonificar-nos, és a dir, de portar -sens la saba nova amb la qual continuar aquest projecte e tants anys que portem, que tenim molts anys en darrera i que nosaltres hem portat en aquests anys. Si, 200 grups per 200 persones, en aquest terreny del porta 3 �a porta i en altres terrenys, dp fer forat com diem a vegades en algunes altres operacions que hem de fer, que s'han de situar justament en els camps :més allunyats, no tant en el camp territorial , com aquí s'ha definit, un altre dia parlarem, sinó en el camp ( si multipliqueu 200 x 200 són 40.000) de guanyar 40.000 vots en terreny contrari o en terreny neutral, no el té ningú'!, aquesta és difícil perquè es batuda per les bales que s'escapen de banda i banda, però aquesta serà un altra operació que acompanyarà a la que en Joan Ferran ens acaba de definir. Bé, jo torno ara de València, m'he escapat quasi per arribar, desgraciadament quan he entrat a Catalunya, (i no vull que això sembli com una broma, com una ironia o com una frivolitat) a l'entrar a Catalunya, he sentit pudor de cremat , només entrar, molt abans de L'Hospitalet del Infante, sota el Monte Caro ja hi havia aquesta olor que m'ha recordat que aquest país ha tingut moments molt "fumuts". No ha hagut la capacitat de reacció que es mereix el país, entre tots. (no és qüestió de fer aquí un debat que ja es farà en el Parlament), no ha tingut capacitat de reacció i l'ha de tenir; nosaltres hi contr.ibuirem. No oblidem mai la circumstància i el lloc en el qual parlem. No oblidem mai la subjectivitat de ciutadans que tenim uns sentiments i no només unes idees, uns sentiments, unes carències i una sensibilitat que no es tenen perquè amagar, i la nostra és d'estimació pel nostre país i de sofriment, quan el veiem sofrir, quan el veiem funcionar d'una manera que no és òptima i que no és la que hauria de ser. Per altra banda, vinc de Madrid, de plantejar una vegada més, ï vosaltres ho sabeu, a vegades els mitjans de comunicació sembla que sempre sigui la primera i no és la primera vegada que nosaltres plantegem el pacte local; és quasi l'enèsima vegada que nosaltres plantegem que l'impuls autonòmic en aquest país ha d'anar acompanyat d'un impuls local, que altrament l'impuls de 1'autogoern podria ser suspecte en la mesura en que pogués ser un impuls per crea r un nivell de 4 �govern en sí mateix, més que no pas per aconseguir per al país i per les ciutats que el formen el nivell de benestar i de qualitat de vida que tots 1i desitgem i que depèn de l'existència d'un nivell de govern fort, però també, de la capacitat d'aquell nivell de govern, de retornar cap als ciutadans els recursos, l'autoritat i les competències que se li han donat per tal de fer-li la vida més plaent i no només per . tal de poder-s'hi comparar bé en les especificacions nacionals ï internacionals de poder relatiu, que és la situació en la qual ens trobem. Nosaltres hem defensat i defens4rem el pacte local i l'impuls local, la Llei de Grans Ciutats i la Carta de Barcelona, perquè sabem que més enllà de la defensa de Catalunya, defensa que moltes vegades S'ha de formular en termes diferents de com s'està formulant oficialment, --en termes de victivisme--, defensa que moltes vegades s'ha de formular en forma d'atac en el sentit positiu, en forma d'innovació, d'iniciativa, creativitat, imaginació, de millor govern, de rigor, d'honestedat, de capacitat de transformació --com aquesta ciutat i moltes altres de la pròpia Catalunya han demostrat--, defensa, jo dic,1 que s'ha de reformular en aquests termes, nosaltres aquesta defensa la farem, però repeteixo, nosaltres la basarem en l'existència de poders locals forts, no ens resignem a`acceptar que pugui haver-hi un govern de Catalunya que ho sigui, efectivament, sobre la base de poders locals febles, en els quals s'haurà sostret per via de tutela, per via d'intervenció, per via d'invasió, per via d'ofec, la seva capacitat creativa, el dia que això passi Catalunya estarà ella mateixa ofegada encara que tingui govern mixtos, i per tant s'hauran d'aixecar les veus de la nostra creativitat, nosaltres estem per una Catalunya que estigui basada en l'existència d'un govern fort amb competències que nosaltres estem defensant que retornin, però també, amb una capacitat de dorar en el poder local tot el seu rol, tot el seu protagonism o . Mireu, jo vull tornar a vire una etapa de creació, d'entusiasme per Barcelona i vull fer-ho amb la vostra 5 �col.laboració. Hi ha feina per tots. Ha d'haver un esquema organitzatiu clar --que ja s'està creant-- que serà "desequida." Hi ha projectes de transformació i de millora de la ciutat que són més ambiciosos que mai i que ara us explicaré, (succintament, perquè avui és només un primer dia i després haurem de seguir). També us volia dir, abans d'explicar, el que jo considero que són els principis; el que jo considero que són els principals projectes de la ciutat, en aquest moment. També us volia dir, que una de a es coses que més m'han dolgut en els darrers mesos ha estat el menyspreu, --que de vegades determinats mitjans o opinions han manifestat-- pel legítim desig dels qui hem conduït aquesta ciutat, que som els que hi som aquí, a seguir protagonitzant aquesta transformació; trobo de mal gust, de mala jeia, de poca golada i que no ha de merèixer ni un minut del nostre menyspreu, ni això, sobre aquestes expressions que s'han fet, respecte de la voluntat d'aquest col.lectiu que nosaltres formem aquí. de voler continuar. Evidentment que volem continuar! perquè tenim el desig i sentim la necessitat de seguir estant gratificats, per la millor de les coses que li poden passar a un Barceloní, que és portar la ciutat de Barcelona. Evidentment que sí! Tots aquells que diuen que més d'això, és algo que no es pot exigir perquè seria simplement un desig de continuar en les poltrones municipals. I nosaltres volem, honesta i legítimament, continuar protagonitzant la gran aventura d'una ciutat que s'ha convertit en aquest moment, torno a dir, en una referència important a Europa i vol seguir -ho sent. Els punts, jo diria els principis quasi, de la nostra actuació aquests anys, i no espereu de mi un manual de campanya electoral detallada perquè no es tracta d'això, sinó, un resum succint però diversificat del que són els elements que formen el nostre pensament, crec, en aquest moment: Europa; Catalunya; Cultura; Civisme; Qualitat; Honestedat, 6 �Autoritat, Economia, Llibertat, Servei al Públic i Proximitat (això que diuen els tècnics ji*fdics Subsidiaritat) - Europa és la nova patria gran, el nou mercat, el nostre nou rostre internacional (aixO es tluasi un setze jutges,...) és la nova cara que tenim en el món, la forma i la firma que ha de tenir la nostra solidaritat, (difícilment farem, però ha • fem, l'hem fet a Rwanda, l'hem l fet a Sarajevo, ... i allá on calgui, com a ciutat de Barcelona vull dir), peró és evident que nosaltres hem d'empenyar 'a Europa com un sistema de ciutats, que tingui una marca en el món respectada, no com ara que és vist encara com el lloc de reunió deis antics Estats colonialistes que tracten de construir alguna cosa de futur que encara no existeix ique no és més que, de moment, una debilitat, davant de problemes tan importants com Iugoslàvia o altres que es poden produir molt a prop de casa nostra. Nosaltres volem construir la nova patria gran i la volem construir com un nou rostre inernacional, com el nostre nou rostre internacional, obert en el món i progressiu, fer-ho des de la patria petita de sempre, Catalunya, la patria petita de sempre, oberta i confiada; la patria que ha de parlar el llenguatge de les seves ciutats precisament, el del camero, el de la cultura, el de l'esport, el de la joia de viure (diuen els francesas volt bé) el de la innovació i el de l'amistat, no el del victimisme, ni l'agressió soferta, no n'hi ha per tant; a més a més, parlant tant deis que ens agredeixen els beneficiem, els farem famosos, ahir em vam preguntar: "Que pensa voté de les paraules del Sr. Anguita i la resposta del Sr. Pujol?". No penso res, no m'interessa res, no interesa a cap ciutadà i feu-me el favor d'anar amb el Sr. Anguita, si tan rebombori fa les seves avaluacions, el millor que es mereix és el silenci. Crec que amb això --deixeu-m'ho dir-- fips ara, en rigor ha estat molt bé perqué no ha dit res, i aqMell que l'insten a dir algo, millor farien callant; la millior resposta que es mereix una pregunta com aquesta és cap resposta perquè el que aconseguim és que els mitjans de comunicaoió o incautes, o interessats, 7 �o frívols donin a aquest tipus de polèmica tot l'espai que no interessa a ningú, exclusivament interessa als que formulen aquestes opinions. Mireu, hi ha una mútua alimentació de nacionalismes espanyol i català que de vegades l'únic que beneficia és als extrems d'aquesta discussió i perjudica als que estem conduint la nau de la governació d'aquesta ciutat i d'aquest país, i per tant, a nosaltres això no ens ha d'interessar i no només no ens ha d'interessar sinó que hem d'aconseguir que on sàpiga que a la gent profundament no l'interessa; epidèrmicament potser sí, però profundament nit. - La Cultura, és d'alguna forma la ciutat, no és una cosa molt diferent de la ciutat, la cultura abans s'entenia com una qüestió d"èlits", de minories, 1a cultura és ara la forma de manifestar-se d'un poble, d ■ un col.lectiu, d'una ciutat; que és el que és una ciutat, i sobre el que és la nostra ciutat. Des d'un punt de vista cultural podem dir, -dada important que a vegades es deprecia- que el nostre públic ha augmentat, el públic dels espectacles culturals -i aquesta és una gran victòria- ha augmentat molt; com a societat doncs, podem oferir als nostres creadors un públic més ample, més jove, més curiós, un públic suficient inclús per finançar la seva creació, molt més que no pas abans, i ells, els creadors barcelonins, els nostres creadors, ens poden oferir una millor imatge, crítica, engrescadora, fidel o suggerent de nosaltres mateixos, quan nosaltres anem al teatre que no teníem fa deu anys o vuit anys ï veiem les coses que veiem i portem als nostres amics, als forasters o als nostres fills, sabem que ells estan rebent de la nostra ciutat i de la nostra cultura una imatge 1, representació que abans nosaltres, quan érem petits, np teníem; els forasters quan venien no gaudien perquè no existia; hem creat una xarxa cultural, no només des del punt de vista de la infrastructura, sinó també, des del punt de vista molt més important del públic, d'un púbic exigent; serem millors a través d'aquesta ampliació cultural, els forasters es trobaran millor aquí, no només en quan a infrastructura sinó 8 �en quan a cultura viva, jo diria si no 'fos que pot semblar una mica folklòric i no ho és, trobaran la plaça i trobaran la 'sardana, les dues coses, l'escenari i l'activitat, i'• trobaran, com poden trobar fora de la ciutat estricta però dins de la ciutat real trobaran, el Vallès.^i'el .campus universitari i el paisatge i ],á gent que hi viu. • --Civisme, és l'únic "isme" d'aquesta. ciutat, és l'únic "isme" real de Barcelona, aquesta ciutat no té'mes- que 'un "isme" profund, profundament sentit pels barceloninsgque,és el çivisme;- l'únic radicalmen t barceloní i acceptable per tothom, el • que . respecta .tots- i respecta' tots els ."isme"; de cada ciutadà, com a dit Havel d'una forma molt gràfica ,/molt bonica, "civisme és respectar de cadascú totes les seves herències,. totes les seves pertinències, .totes les seves aficions, totes les . seves religions, totes les seves passions" i., fer-ho d'una manera que les faci compatibles totes amb unes regles de joc que és el que nosaltres anomenen ciutadania. Bé, aquest civisme és l'única "religió" d'aquesta ciutat, l'únic "isme" permés, el més autèntic, hem de ser cívics, però eficaços, no dèbils, inclús en la repressió dels comportaments incívics, aquesta.és la gran batalla moral que tenim al davant. - Qualitat, ja sabeu que les grans empreses han descobert que la qualitat és l'única garantia t de supervi.vència i d'èxit de les pròpies empreses: els cercles de qualitat, el control de qualitat, els responsables de qualitat. I aquesta qualitat té dos secrets: Una, posar-se, el! fabricant o productor o' el comerciant, en el lloc del client, aquest és el secret més principal, saber posar-se en ell lloc de l'altre, que és el que lí costa més a la persona humana, situar-se fora d'ella mateixa en el lloc de l'altra, el funcionari, en el lloc del ciutadà. I el segon secret, és saber-se posar, en el lloc del treballador, l'empresari que ro es posa en el lloc del treballador no és capaç d'aconséguir la qualitat, i això, ja ho estan confessant avui, gents que fa uns anys haguessin considerat que això era subversió i que això era un missatge sindical, sinó probablement no revolucionari, ja 9 �autogestionat, i veiem de formes diverses, algunes exagerades i altres més serioses, com els grans empresaris estan plantejant noves estratègies per tal d'abaratir els seus costos en la relació amb els proveïdors, això és molt conegut i és lògic que sigui així, l'Ajuntament i la ciutat ha de fer el mateix, i al mateix temps posar-se en el lloc del proveïdor i en el lloc del treballador, més bé dit, posant al treballador en el llpc de les decisions perquè ell en sap més, això ho he sentit Oir, la setmana passada en una reunió del Pla Estratègic en Francesc Raventós, en Santacana i els seus responsables i 200 persones més, una colla de responsables de gran qualitat, de grans empreses d'aquest país o multinacionals, era un missatge que jo estava acostumat a sentir en les reunions socialistes, en les reunions d'esquerra amb unes altres paraules, i que ara d'una altra forma acaba sent, tan Un lloc comú, que els propis sindicats la troben conservadora, i molt bé, aquesta filosofia no és conservadora, aquest missatge és revolucionari que nosaltres hem après actuant al servei de la nostra ciutat, que cada un dels nostres regidors, la Núria Gispert, la Marta Mata, el Lluís Armet, el Josep M_ Vegara, el Juanjo Ferreiro i tots al d4rrera, hem après en la nostra relació i els funcionaris de la casa igual, en la nostra relació amb la ciutat, i l'hem;de practicar, la filosofia de la qualitat, perquè una ciutat és una gran "empresa ", diferent, diversa, però que té un control de qualitat, que pot ser perfectament no ja l'Ajuntament sol, ni tan sols l'Area Metropolitana ella mateixa en la ciutat real, sinó, el propi Pla Estratègic, en eli qual l'Ajuntament i l'Area Metropolitana conviuen amb les Universitats , amb el Cercle d'Economia, amb la patronal, amb els sindicats, amb la Cambra de Comerç, amb el Port, amb la Zona Franca, etc, - Honestedat, aquest és l'alt±e gran repte moral d'aquesta ciutat i en aquest any, la nostra és una societat en diversos graus de corrupció; el trasfugüisme és un grau de corrupció, a Sant Adrià o a Granollers, és un grau de corrupció política, el favoritisme, l'acceptació de privilegis, la condescendència amb els propers, la manca d'esperit crític i 10 �independent per part dels opinants, dels mitjans, d'aquells que han de criticar i ser independents a l'opinió ( que s'ho pensen tres vegades abans d'opinar perquè volen saber l'efecte que tindrà sobre aquells que manen o tenen poder) el çàlcul de resultats, com a prenli o com a prïncipi moral, tot això és, en diversa graduació,, dèshonest. Per tant, el gran repte moral, d'aquesta ciutat si volem sobreviure, si volem tirar endavant, si volem canviar-la, si volem que sigui una ciutat di a, és, no acceptar.que això .s'imposi (no ja en la política, .també; en, la ciutat, en el jutjats, en,' les finances, en ...la policia, en les empreses, arreu); és una responsabilitat nostra, --no és una competència nostra--, però, s nosaltres volem pesar en aquesta ciutat i que la ciutat ens segueixi, hem d'aconseguir marcar fites que acabin amb aquestes lacres, amb aquesta situació que és real, que es viu a totes les ciutats d'Europa o a moltes ciutats d'Europa, segurament, però que nosaltres discretament hem d'aconseguir millorar. Barcelona ha de ser el lloc de la neteja, ha de ser el lloc 'de les "mans netes ", la ciutat on amb discreció però amb claredat, cada ofensa tingui la seva repressió perquè sinó no viurem tranquils, on cada ofensor sigui objecte del menyspreu públic que li correspongui, això .és una ciutat digna. Ho deia Cervantes, de Barcelona deja coses meravelloses que jo sempre cito per aproximació "Hospital; de los enfermos, venganza de los ofendidos, consuelo de los humillados, correspondencia firme de fieles amistades y en lugar y belleza única", això ho deia aquest senyor que ens 'fia visitar fa molts segles i bé, . aquesta ciutat no pot perc}re aquestes virtuts, hem de seguir sent "el hospital de los enfermos", hem de seguir sent, "la venganza de los ofendidos", i hem de seguir sent "el càstig de los ofensores", a quells que es passen, aquells prepotents que tenen un poder a polític o financer o judicial que utilitzen d'una forma que no és conforme precisament,a les nostres lleis de moral i d'honestedat. - Autoritat, quan diem autoritat i en el pacte local, quan 11 �nosaltres anem a demanar, no anem a demanar diners perquè sabem que no hi ha. Ja li vaig dir ahir al President del govern "no vinc a demanar diners, ja sé que no teniu, el que vinc és, en tot cas, a demanar una redistribució dels diners que costi més barato al país, això sí". Nosaltres sabem que els serveis municipals costen menys que els serveis que es porten des dé més lluny, senzillament per una raó, perquè el mercat, el públic, com dèiem abans, està més aprop i ens controlen més, i per tant, és més difícil de timar al públic, des de l'Ajunjtament, l'Autonomia o des de l'Estat, en aquest sentit, nó és que vinguem a demanar diners, venim a demanar que ens donin els diners que ens toca perquè al conjunt del país els serveis públics surtin a més bon preu, però bàsicament, nosaltres venim a demanar autoritat, és a dir, la capacitat de la governació local, de representants locals electes, dé ser eficaços en tot allò que la gent exigeix, en aquells camps en que la gent exigeix ser eficaços i demanar. Que és el que desmoralitza a la gent de les grans ciutats? , i de vegades, li fa dir "la gran ciutat no té solució", que la gran ciutat se'ls hi aparei4 com un gran caos impossible d'ordenar i que, a més a més, cada dia hí ha l'emissió de fragants infraccions de l'ordre que havia d'existir que no tenen resposta. Això, és el q4e indigna més, no perquè hi hagi una brutícia o un accident o una maldat o una ofensa, sinó que la brutícia no tingui servei de recollida; que la maldat no tingui al menys un recurs o algú que aixequi la mà per dir "això no pot ser". Això és lo que desarma a la gent, tenim una societat tan complex en la ciutat urbana que no sabem com arreglar les coses (ple succeeixen, que és normal que succeeixin, perquè és normal que el jovent sigui més violent que la gent més adulta, i té més força de viure que no pas la tercera edat, i per tánt, això ho manifesta en els carrers i allà on siguin, i és; normal que faci més soroll, però no és normal que determinat sorolls no tinguin algú per dir, "calli !", i quan la gent es veu en la necessitat d'haver-ho de dir ella mateixa, i no tenir ningú que els 12 �recolzí, aleshores la gent desconfia de l'establiment polític.` Per tant, autoritat, per això, per donar confiança a la gent. - Economia, ja ho he'dit, no hem de gastar més del que cal,.' ni ingressar.més del que necessitem per'pagar puntualment; que és el que estem fent, hem d;aconseguir un modest estalvi i repartir-lo, aquest és el nostre objectiu, més no seria ni raonable, ni possiblè, ni desijable. T repartir-lo, entre retorn al present i retorn al futur, és a dir, entre una lleugera baixa d'impostos ,In: retorn del capital del emprèstits o emissions; laquesta és la tria que. hem dè fer, i l'hem de fe, a més a Més, en una situació en que veiem l'escàndol del naixement d'una nova impunitat econòmica pública o una nova irresponsabilitat. % Explicava abans en Joan Ferran que ara hi'ha una exposició que costa mil milions i que es farà a partir de la Mercè i durant el mes d'octubre, això només ens diu una cosa, hi ha en el sistema que hem creat i que hem volgut !, "Al tanto" perquè el volem, com ha dit abans l'Ernest; "a la Generalitat, no se li jutja pel que fa sinó perquè existeix, i com més existeixi millor", és a dir, com més autogovern tinguem'amb un nivell de govern que no existia i que no ens han reconegut millor, perquè d'alguna forma, més satisfacció hi ha d'una ofensa antiga; precisament, però això pot dona i està donant , situacions d'autèntica irresponsabilitat econòmica. Només hi ha un nivell de govern a Europa, en aquest moment, en que l'antiga imatge de l'Esta .1 irresponsable, davant de la història, segueix existint, que és aquest nivell que no és ben bé aquests Estats que .hi i.ha bastant apretats pertot arreu, per sobre, per Europa i!per sota, per les Regions i els Ajuntaments, ni tampoc passajen els Ajuntaments que estan apretats per la gent i per la ne essitat de donar un servei; en canvi aquell nivell intermig que volem tenir, que volem potenciar, que volem a més a}més, dignificar, perquè a vegades dona mostra d'una capacitat de despesa que és escàndol en el sentit bíblic de la paraula, en el sentit que les criatures ingènues que són tots els demés, ens 1 ^ �escandalitzem que sigui possible que aquests graus de llibertat, existeixin. Per tant, economia, que no és el principi, no caure en aquest espectacle que escandalitza a la gent. - Llibertat, la ciutat és llibertat, ho deia un cop en Joan Clos, em recordo, a la Ciutat Vella. "La ciutat és llibertat, hem de poder conviure amb la diversitat", el que vol dir que hem de poder viure com vulguem, hem d'oferir als ciutadans de Barcelona la possibilitat de viure com vulguin, no necessàriament segons unes pautes iguals per tothom, la ciutat és precisament la diversitat i la llibertat de viure com un vulgui; hem de poder triar la nostra vida; hem de limitar la repressió solament allò que fa mal a la llibertat dels demés, dels ciutadans, o a la seva integritat o al seu dret de ser respectats en la seva pròpia diversitat. Nosaltres, a vegades, quan per exemple hem discutit el tema de la drogaaddicció i que s'havia de fer; i quan el PP deia "nosaltres considerem que el consum de drogues és un delicte", nosaltres vam contestar "nosaltres no, nosaltres considerem que la drogaaddicció és una malaltia" i altres deien "i per tant lliures de fer el que vulguin", nosaltres deien "no!, tampoc, no és lliure d'ostentar la malaltia com a bandera" perquè aquesta ostentació és ofensiva a la sensibilitat dels ciutadans i per tant, l'ostentació d'allò que no es bo, sinó que és en toti cas patològic és el límit de la llibertat, nosaltres no hem#de perseguir els diferents, pel fet que són diferents, malalts o altres, sinó que els hem de demanar-els-hi senzillament que tractin de portar la seva situació d'una manera digna i no ostentosa ni ofensiva per als altres, aquests són els límits de la llibertat però no altres, - Servei al públic, cap dels nostres servidors públics, pot no posar-se en el lloc dels ciutadans als quals està servint, "ells sempre tenen la raó", diu la Mercè Sala a RENFE, on està fent la revolució de la qualitat, no es nota encara, més be dit, si que es nota però no és diu encara i s'acabarà 14 �dient, perquè les coses que tenen una inèrcia i això ho saben els publicitaris i els tècnics de mitjans de comunicació triguen molt a canviar-se, han de passar moltes coses i molt temps perquè una cosa que ha estat sempre percebuda com a lenta sigui percebuda d'una forma diferent; lo important és posar-se com diu la Mercè Sala en el lloc del client i dir, vostè sempre té raó, i veure les coses tal com les veu el client perquè el client no té l'obligació de saber tota l'estructure ni les causes que fan que els trens arribin tard, té l'obligació de pagar el bitllet i prou. Els clients no són sempre els ciutadans que tenim al davant, sinó tots els altres que poden no estar-hi d'acord perquè tenen arguments per explicar el perquè no està permès el que no ho està i perquè aquella cua és obligada, és a dir, una cua és correcta quan es pot explicar i la gent que la fa la pot entendre sinó no ho és. Proximitat o subsidiaritat, i aquí acabo aquesta llarga lletania no de deu sinó d'onze manaments quasi, que no són manaments, són principis de reflexió perquè aquest any els tinguem com a referència. Aquest principi l'hem de concebre com una medicina d'efectes retardats és una fórmula potent que no tindrà encara efectes immediats però que hem d'anar receptant, la subsidiaritat, la1proximitat, és més barat, és més democràtic, és més federal,' és més participatiu, és més liberal en el bo sentit, és més social i és més europeu, aquest és el meu criteri. Bé amb aquests principis nosaltres haurem de fer algunes coses i avui abans d'acabar dir-iios alguns dels projectes que jo considero que són principals en aquesta ciutat i els enumeraré només: les infrastructures culturals, el MNAC, el Museus d'Art Contemporani, 1'Auditorium, la reconstrucció del Liceu, el Pedralbes, etc.; la primacia del transport públic que l'hem d'aconseguir, malgrat tots els retrasos, malgrat totes les paranoies en que ens estant entretenint per fer una cosa que està pactada, pastada i menjada, casi ja, i que encara ens l'han de posar al plat, que és un consorci, d'autoritat única que gestioni el transport d'una forma 15 �equitativa amb una contribució raonable de cada una de les autoritats. El medi ambient global, considerat com globalitat, no pas com una batalla sectorial dels verds contra els blaus, sinó com una preocupació permanent. La rehabilitació de la Ciutat Vella, en la qual ens hi juguem la vida, ens hi juguem d'alguna forma la credencial històrica, la vivificació de l'Eixample i de les seves illes, completant la façana marítima que ja és ara la gran revolució de la ciutat, tothom ho reconeix el que hem de completar perquè encara falten coses, ara inaugurarem la passarel la del Moll d'Espanya, el dia de la Mercè podreu passar a peu des de les Rambles fins al Nàutic per sobre del aigua, però a més a més, hem d'arribar des de la Vila Olímpica fins al Besòs i aquí hi ha moltes coses a solucionar; protegir Collserola que és el gran Parc central metropolità i aquest hivern haurem de fer com deia la Rosa Martí, els incendis s'apaguen a l'hivern, i els incendis de l'estiu que bé els apagarem aquest hivern amb una }gran operació de mobilització de voluntaris per la qual us demano des d'ara ja la col.laboració de gent i centenars de voluntaris que hauran de fer de Collserola un bosc ben net; ordenar els rius, que no són rius que són clavegueres que ho han sigut sempre històricament i abans eren dins de la Ciutat el principal, la Rambla, el caganer i els merdans com deien i que ara encara a Mollet en diuen, i que avui sóln el Besòs i el Llobregat com diu la Trinca que diu exactament el mateix, el caganer i el merdans, no són dos rius, s'hail d'ordenar s'han de sanejar, però també urbanitzar s'han d'aprofitar com llocs, justament, de lleure i de satisfacció de lcs grans masas de població de l'Area metropolitana, crear espais d'aigua a terra i probablement guanyar espais de iterra en el mar, en tot cas, per nosaltres per aquesta ciutat el que és aigua de maig, tenim mar, tenim muntanya, tenim el Pirineu a prop i l'Ampurdà al costat i el camp de Tarragona) però el que no tenim és aigua, no tenim rius, no tenim grans rius; el Llobregat i el Besòs els ordenarem, seran grans espais de 16 �lleure però no seran, segurament, rius en el sentit de grans espais d'aigua que ens puguin satisfer d'aquesta necessitat i, per tant, aquí també haurem ;de donar una primacia en això i Hem de fer de Barcelona la primera, la més avançada en Telecomunicacions, i anem camí d'aconseguir-ho i hem de fer del Delta del Llobregat la porta sud d'Europa i amb el Borrell ho estem aconseguim, Un dia d'aquests comença les obres de la marge dreta, però no és només 1' autovia de la marge dreta, és també la Zona Franca, la zona d'activitats logístiques, l'Aeroport, el Pot. Nosaltres hem dissenyat i pensat els sistemes generale de telecomunicacions de transports de mobilitat d'haver natural , de ferroviari, d'aeroportuari i port i de cultura per tal que Barcelona sigui o pugui ser una de les millors ciutats d'Europa, tingui en el Delta del Llobregat laIseva porta sud, que Europa tingui la seva entrada I hem de?fer del Besòs, de Sant Adrià a Montcada, quan dic Sant Adrià, ho dic amb una certa recança per les coses que han passat a Sant Adrià, més ben dit per les coses que no han passat, és a dir pel fracàs dels plans de rehabilitació que companys nostres van endegar í que els hi va costar el càrrec amb l'ajut de la intervenció no només de xenofòbia, no només per la reacció d'alguns dels que van reaccionar contra la construcició d'un torre per poder descongestionar la Mina i hi havia de tot, bona fe però també hi havia xenofòbia i això va ser$ recolzat amb la intervenció d'autoritats que no tenen altres coses a fer i que van consagrar una situació en la qual serà dificilíssim de recuperar la Mina, i per tant Sant Adrià, la seva integritat. doncs, hem de fer -torno a dir- en el Besòs, començant per Sant Adrià fins a Montcada (a Montcada estan arribant ja els gitanos portuguesos que estaven a Ripollet amb les seves rulots i han arribat fins a Vallbona) i molt especialment en el Congost aquest que formen unitròs de Montcada, Vallbona, Ciutat Meridiana i Torre Baró, él aquí on hem de fer l'esforç més gran urbanísticament, i és tan gran que com deia el Cullell l'altre dia que, --de egades, té expressions que encara se li poden agrair--, hem de fer una operació d'Estat, Estat i Generalitat per descomptat ("Estat" entenem nosaltres 17 �ara, Estat i la Generalitat) i a Europa, Fons Europeus, per això tenim aquí a en Santi que es belluga tan bé en els passadissos europeus, hem de fer una gran operació d'Estat, en el Congost, perquè aquests quatre barris, un d'ells d'un altre municipi, no han tingut el gran canvi, és més, han pagat un preu, només han tingut un gran benefici, crec jo, que és el nus de la Trinitat després d'un esforç titànic, vosaltres sabeu que jo vaig ser, una setmana a Trinitat Vella per discutir i l'Acebillo venia cada dia i també el Regidor, i discutíem amb les associacions de veïns i al final es va aconseguir el gran pacte social i urbanístic de la Trinitat Vella, al mateix temps el més gran distribuïdor de tràfic d'Espanya i un parc meravellósi però amb això no hi ha prou, hi ha el tema de la presó i el de la nova autopista, que no hi ha manera de fer, per entra r+ en el nus, amb el famós pont que es va tirar en una nit si recordeu que no han passat tres anys i sembla que facin vuit, bé això és algo que nosaltres devem. Hem de crear la Sagrera, entre la Plaça Les Glòries i Sant Andreu, la nova gran centralitat, la porta ferroviària europea. Hem de fer de la capitalitat cultural europea de l'any 2001 un niu de reflexió i de creació sobre la nova Europa, no ens resignem aquesta vegada a dir serem capital europea i aprofitarem per canviar la ciuttat, farem de la capital una excusa, com ja hem de dit de ve4ades, o un argument , no, no, no. Nosaltres volem que la capitalitat sigui al revés: que Europa s'aprofiti de nosaltres per néixer culturalment, així com la ciutat fins ara s'ha aprofitat per fer les noves infrastructures, nosaltres també, ja ho donen per descomptat, ja l'empenta va començar molt abans i per tant tot el que està en marxa l'auditorium, el teatre nacional, els museus etc, això estarà acabat, però ivoldríem ademés que tot això acabat, poguéssim dir a Europa, a Barcelona 2001 neix l'Europa cultural, es a dir, es crea una cultura Europea, subratllat Europea, Majúscula' una cultura de tots, que ademés els mitjans de telecomunicació que hi haurà en aquell �moment, pugui ser simultània, que hi hagin espectacles que al mateix temps s'estigui veiem a moltes ciutat europees, aquesta és la gran proposta d'En Nadal i En Mascarell, fer de la capitalitat el lloc de naixement de l'Europa nova culturalment. Hem de fer de la Carta Municipal, la Llei d'una ciutat forta i ben organitzada, amb justícia local i amb ensenyament avançat, i ensenyament avançat vol dir curiosament, un ensenyament tan avançat com elique teníem a la República, és a dir el Patronat Municipal Escolar, en gestió local de l'énsenyament no universitari, això és el que diu la Carta Municipal, per delegació o per Consorci. L'Institut Municipal d'Educació ha de gestionar totes les escoles, un ensenyament primari i secundari, per tant, tot l'ensenyament no universitari, i hem de demanar al nostre partit que fem l'esforç immens parlamentàriament d'acudir en favor de la política d'immersió lingüística en un moment que estava sent criticada (digueu-m'ho aquí eil la intimitat -amb raó, en bona mesura-) perquè les instruccions que es van donar, no la Llei -que la van fer el Pepe González i la Marta Mata- que van ser ponents en el Parlament català en el primer mandat; no la llei que estava bé, sinóles instruccions que es van donar l'estiu passat, van ser errònies. Vam practicar globalment bé però amb errors, Omb falles, que feia com deia aquell document que es va publica en "El Periódico" i que havien fet alguns companys, doncs hi havien hagut errors com per exemple "hi havien nanos que no tenien contacte amb el castellà fins al 6 o 8 anys, etc." hi havia tot el programa dels transeünts que tenen dret segons la llei a tenir l'educació en la llengua que dethani i no van obtenir aquesta resposta. Be, nosaltres per esperit de' país, vam dir, silenciem aquestes crítiques, convertim aquestes crítiques en un arma per obtenir del Govern de la Generalitat garanties d'un diàleg a dos durant aquest durs, una derogació de les instruccions de l'estiu passat, una formulació d'unes de noves millors i un control continuat del procés que seguirà 19 �i bé en aquell moment, jo crec que havíem d'haver dit i ho farem immediatament, com a pai#'tit volem també que aquesta col.laboració nostra en la política educacional i en la inversió es tradueixi en una actitud favorable per part del govern de Convergència amb la creació del Patronat Municipal Escolar perquè per nosaltres, això i lo altre, és tot el mateix, és una educació de qualiitat. En fi, de fer de Barcelona, una ciutat capdavantera d'Europa, aquest és l'objectiu, això és el que fa dringar el cor dels barcelonins; per això lluitem, per això som de Barcelona i jo crec que podem acabar dientl que hem de ser-ne dignes ciutadans i guanyar per la npstra ciutat l'admiració de propis i. estranys. Moltes gràcies 20 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4310 Title A name given to the resource Barcelona, un nou salt endavant Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Barceló Sants Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Economia Cultura Acció política Planificació Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-09-15 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2802/19910525_DiarideBarcelona_BarcelonaCiutatFetaBarcelonins_PM.pdf adc733f2fdef0d61199419d42a5b6b88 PDF Text Text PUBLICACIÓ Diputació de Barcelona Gabinet de Comunicació DATA 2>W/ à*£orcehna 25 M a i g 1991 OPINIÓ Barcelona, una ciutat f eta pels barcelonins Pasqual Maragall l meu enyorat amic i fidel adversan polític, E Ramon Trías Fargas, va descobrir-me una bella definició de Barcelona, deguda a l'escriptor i polític renaixentista italià Francesco Guicciardini. En el seu discurs de comiat de l'Ajuntament, pronunciat en el plenari municipal l'estiu del 1987, Ramon Trías va acabar la seva intervenció tot evocant les paraules de Giucciardini: "La ciutat de Barcelona és una ciutat que potser no gaudeix dels monuments i edificis de Florència o deVenècia, però hi ha una bellesa natural, hi ha una uniformitat i una categoría mínima a tots els nivells que la fan molt singular. I és que Barcelona està feta per tots els barcelonins". Això va ser escrit l'any 1512. D'aleshores ençà, Barcelona ha passat moltes vicissituds, ha viscut períodes d'intensitat i de signes històrics diversos. Però la cosa fonamental, la seva qualitat urbana mitjana i el fet que és una ciutat feta per tots els barcelonins, es manté per damunt de tot. Encara més, s'ha reforçat Barcelona ha experimentat en els darrers dotze anys una transformació urbana d'una gran envergadura. L'equip de govern municipal, liderat pels socialistes, ha dut a terme una política de reequilibri intern de la ciutat, de potenciació econòmica i de reparació del teixit urbà. L'èxit d'aquesta estratègia -que ha comptat amb el gran impuls que li ha donat l'organització dels Jocs Olímpis del 1992- no ofereix cap mena de dubte. En els darrers quatre anys, per exemple, l'atur a Barcelona s'ha reduït a la meitat. Els espais públics creats -places, parcs i jardins- no només han estat premiats a Harvard i han cridat l'atenció dels especialistes d'arreu, sinó que han estat immediatament ocupats i gaudits pels barcelonins: la gent els ha fet seus des d'un primer moment. I això és la cosa més important. En aquests darrers anys, Barcelona s'ha convertit en un punt de referència important per a les ciutats europees. Ha estat escoltada en els fòrums europeus i ha estat assenyalada com un exemple a seguir. El seu paper central dins de la macroregió de la Mediterrània nord-occidental s'ha vist reforçat per la constitució de la xarxa anomenada C-6. que agrupa, a més de Barcelona. Palma de Mallorca. València. Saragossa, Montpeller i Toulouse. L'organització dels Jocs no ha fet oblidar mai a la ciutat que el nostre horitzó no era el 92. Per això vam elaborar amb la participació de 190 institucions de tota mena. el Pla Estratègic per a la Barcelona de l'any 2000. Hi vam dibuixar la ciutat que volíem tots els barcelonins. Les opcions econòmiques, les apostes de futur, la vocació internacional de la ciutat s'hi troben reflectides, però també la voluntat ferma de fer una ciutat cada dia més equilibrada, més solidaría, més amable, amb menys trànsit, amb menys fums i amb menys soroll. En aquest any, hem fet molta feina de la bona. No sempre hem trobat la col·laboració que hauríem volgut per part de la institució de govern de tots els catalans. En canvi, hem comptat amb l'entusiasme de la immensa majoria dels barcelonins, que han suportat la incomoditat que les obres ens han causat a tots plegats amb la certesa que servien per millorar substancialment la ciutat i la seva qualitat de vida. Ells saben que la ciutat no s'acaba, tot al contrari, el 92. La Barcelona dels anys 90, la que comença amb la indispensable participació de tothom a partir de diumenge que ve, girarà entorn de tres grans projectes: la definitiva recuperació de la Ciutat Vella, el naixement esperançador de la Ciutat Nova de Llevant, i la consolidació de Barcelona com una capital cultural i universitaria. Efectivament, un cop fetes les grans obres d'infrastructura (aquelles que no es veuen, però que hi són), havent recuperat Montjuïc i el Poblenou, la nova façana marítima i les noves platges, havent consolidat el paper de la ciutat com a centre econòmic i de comunicacions de la Mediterrània occidental, aquestes són les tres grans apostes del futur. La transformació de la Ciutat Vella en un focus de cultura, ens permetrà guanyar la batalla contra la marginalità! i la degradació. El sorgiment de la Ciutat Nova a Llevant, a partir de les grans operacions renovadores de la Vila Olímpica i de la prolongació de la Diagonal des de la plaça de les Glòries fins al mar, juntament amb diverses promocions o les acordades amb les cooperatives sindicals, permetrà oferir percentatges significatius d'habitatge assequible en una zona de la ciutat fins ara inarticulada i inacabada. I serà aquí on sorgirà el gran equipament cultural i artístic de Llevant. Barcelona, capital de Catalunya, és una ciutat densa, dinàmica, amb un bon nivell d'ifrastructures i amb una riquesa cultural envejable. No és una gran capital estatal o imperial, a diferència de París o Viena. Però té aquella qualitat essencial que la feia tan singular als ulls de Guicciardini: és una ciutat feta pels seus habitants. Dur a terme la Barcelona dels anys 90 requereix, ara més que mai. el supon i la participació de tots els ciutadans. Us hi convido. • � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Barcelona, una ciutat feta pels barcelonins Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-05-25 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Ciutadania Model social Acció política Ciutats Source A related resource from which the described resource is derived Diari de Barcelona Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de la còpia en paper custodiada a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 538 Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1218/19900502d_00380.pdf 422a3c6665ee7f66f2bfd1621ae9b8fb PDF Text Text A"C1 \2)C ? GVci 2 pv\n # IL LUSTRE SENYOR DEGà, SENYORES I SENYORS, VULL AGRAIR D'ENTRADA L'AMABLE INVITACIó DEL COL . LEGI D'ADVOCATS A PRONUNCIAR AQUESTA CONFERèNCIA SOBRE EL PAPER DE BARCELONA AL MóN. LA INVITACIó EM SATISFà DOBLEMENT, PER L'OPORTUNITAT QUE SE'M BRINDA D'EXPOSAR ALGUNES DE LES PREOCUPACIONS DE L'ALCALDE DE BARCELONA I PERQUè EL COL . LEGI D ADVOCATS ÉS UNA INSTITUCIó D'UNA GRAN SIGNIFIpACIó PER A LA NOSTRA CIUTAT, I QUE INTEGRA UT COL.LECTIU DE CIUTADANS ESPECIALMENT SENSIB E A L'ESTAT DE BARCELONA. PERQUè, EFECTIVAMENT, POCA *ENT COM ELS ADVOCATS. A TRAVÉS DE L'ENQUESTA DIàRIA QUE PODEN FER D DELS SEUS DESPATXOS ESTAN TAN AMATENTS I TA AL CORRENT DEL POLS VITAL DE LA CIUTAT. I POCA GENT COM VOSTS SABEN QUE EL CLIMA ECONòMIC I SOCIAL DE LA CIUTAT HA CANVIAT POSITIVAMENT EN ELS DARRERS ANYS. �ALLÒ QUE ABANS EREN EXPEDIENTS DE CRISI, DE LIQUIDACIó D'EMPRESES, D'ACOMIADAMENT, SóN ARA EXPEDIENTS DE CONSTITUCIÓ DE 0OCIETATS, I GESTIONS RELACIONADES AMB INVERSIONS DE CAPITAL EXTERIOR. VOSTèS SóN ELS PRIMERS A NOTAR AQUEST CANVI DE SIGNE DE LACONJUNTURA. I POCA GENT COM VOSTèS VIU Ef, REPTE, ON PROBABLEMENT CONFLUEIXEN LA IL•LUSIó AMB LA INQUIETUD, DE LA INTERNACONALITZACIó CREIXENT, IMPARABLE, DE LA NOST ECONOMIA, AMB LA INFLUèNCIA QUE TÉ SOBRE LL VIDA DELS BARCELONINS. ÉS PER AIXò QUE VOLbRIA PARLARLOS AVUI DEL ROL INTERNACIONAL DE1BARCELONA. FA UNS ANYS -VIST EN PERSPECTIVA, NO GAIRES, PERò SI HEM DE JUDICAR PER L'ESFORÇ FET I PER LA INTENSITAT AMB Q Jè ELS HEM VISCUT, JA SEMBLEN MOLTS- TENíEM UNA PREOCUPACIÓ ESSENCIAL: SITUAR BARCELONA EN EL MAPA. I AIXò PODEM DIR QUE JA' SIMA ACONSEGUIT, EN GRAN PART GRàCIES A LA DESIGNACIÓ DE BARCELONA COM A SEU DELS JOCS 4LíMPICS DE 1992. PERò TOTS VOSTèS SABEN QU AQUEST FET ES VA PRODUIR TAMBÉ COM A CONSEQÜèNCIA D'UNA �VOLUNTAT PRèVIA DE PRESèNCIA DE LA CIUTAT EN EL MÓN. A MÉS, AQUEST RELLANÇAMENT INTERNACIONAL NO úNICAMENT UN FENOMEN OUE AFECTI g BARCELONA: SóN LES CIUTATS WROPEES MÉS ÉS CAPDAVANTERES LES QUE HAN PRES NOilA CONSCIéNCIA DEL SEU PAPER COM A MOTOR DEL DESENVO LUPAMENT ECONÒMIC. peÁ c4z ' PENSIN QUE AVUI DIA EL PRESSUPOST(DE MÉS D'UNA CIUTAT EUROPEA ÉS SUPERIOR AL DE LES DEMARCACIONS TERRITORIALS DE NIVELL SUPERIOR (DEPARTAMENT, PROVíNCIA O REGIó),. NO ÉS EL CAS D'ESPANYA, EVIDENTMENT, PE LA NOSTRA CONFIGURACIÓ AUTONÓMICA, PERÒ AIX ÉS AIXí EN D'ALTRES PAÏSOS. PERò, PER DAMUNT DE TOT, ALLÓ QUE DETERMINA AQUEST PAPER PREPONDERANT DE LES CIUTATS A EUROPA ÉS LA SEVA CAPACITAT DESENVOLUPAMENT GENERAL, D'INFLUIR EN EL D'ACIIJAR COM A AGENTS ECONÒMICS (LA SEVA INTERVENCIÓ ESTRAJ TéGICA, EL SEU SUPORT ALS SECTORS LOCALS, A �L'ATRACCIÓ D'EMPRESES, ETC.). EUROPA, UN SISTEMA DE CIUTATS EN MÉS D'UNA OCASIó HEM DEF[NIT EUROPA COM UN SISTEMA DE CIUTATS. EUROPAIÉS, EFECTIVAMENT, EL CONTINENT URBà PER EXCEL•LèNCIA. LA MAJOR PART DE LES GRANS CIUTA` ['S DE PRIMER ORDRE ESTAN SITUADES A EUROPA. DIXO A BANDA EL FENOMEN DE LES MACROCIUTATS ¡DEL TERCER MóN, QUE ÉS TOTA UNA ALTRA COSA.; EL SISTEMA EUROPEU DE CIUTATS ES CARACTERITZA PER LA SEVA COHESIó GLOBAL I PER LA SEVA DIVERSITAT INTERNA, LA QUAL COSA LI DóNA UNA GRAN POTENCIALITAT. EN L'ETAPA ACTUAL DE CANVIS RàPIDS I IMPORTANTS EN EL CAMP DE L'ECONOMIA I DE LA TECNOLOGIA, LES CIUTATS S'ENFROITEN A NOUS DESAFIAMENTS, LA SOLUCIó DELS QUALS PASSA PEL i SEU REFORÇAMENT COM A CENTRES DE CREATIVITAT, DE DIFUSIó DE LA CULTURA I DE CONCENTRACIó DE CAPITALS. �c4 7_ . /•" "^ 3^ ^i^j'-1^^1. /( COM A CONSEQUéNCIA D'AIXò, LA COMPETèNCIA PER ATREURE LA RECERCA, LA ORODUCCIó I ELS SERVEIS ES PRODUEIX PRIORITàRIAMENT ENTRE CIUTATS. ELS ELEMENTS QUE IN['ERVENEN EN AQUESTA COMPETÒNCIA SóN DIVERSOS, PERò ES PODEN RESUMIR EN ALGUNS PUNTS CONCRETS: - LA VOLUNTAT, CONSENSUADA AMB ELS DIVERSOS ESTAMENTS DE LA CIUTAT, !D'ARRIBAR A SER UNA GRAN METRòPOLI DE SERVEIS - UNA RELACIó FèRTIL ENTRE NDúSTRIA I INVESTIGACIó, ENTRE EMPRESA I UNIVERSITAT, QUE INTEGRI INVESTIGACIÓ I INNOVACIó, I QUE FACI POSSIBLE EL DESENVOLUPAMENT E LES NOVES TECNOLOGIES. - UNA BONA INFRASTRUCTURA DE COMUNICA.-------CIONS, EN UN SENTIT AMPLI (AUTOPISTES, PORTS, AEROPORTS, TELECOMUNICACIONS), QUE POSSIBILITI UN ACCÉS RàPID I FàCIL. - LA CAPACITAT DE CONVERTIR-SE EN CENTRE DE CULTURA I DE SERVEIS PERSONALS DE TOTA c ^^ �MENA, EN CENTRE DE LLEURE I D'ESPORT. AIXI, NO ENS HA D'ESTRANYAR QUE, SEGONS UNA ENQUESTA RECENT, LES GRANS CIUTATS FRANCESES QUE HAN ATRET UN MÉS GRAN NOMBRE DE CREADORS D'EMPRESES (ÉS A DIR, PARIS, LIó, MARSELLA, BORDEUS, LILLE, NIÇA I TOLOSA) SÓN CIUTATS QUE TENEN AEROPORT, UN TEIXIT ECONòMIC DIVERSIFICAT I UNA CONCENTRAIÓ BASTANT NOTABLE DE CENTRES DE RECERCA. CAL AFEGIR TAMBÉ QUE LA COMPETITIVITAT ENTRE CIUTATS DEPèN CADA COP MÉS1DE FACTORS COM EL MEDI AMBIENT I LES INFRAS.+ URES EDUCATIVES I CULTURALS. EN UNA PARAULA, PODRÍEM DIR QUE LES CI A U^ SÓN E MPRESES QUE COMPETEIXEN PER ATREURE INVERSIONS I RESIDENTS, VENENT A CANVI LOCALITZACIONS. UN ESTUDI PUBLICAT ARA FA UN ANY PER LA DATAR FRANCESA, ÉS A DIR, LA Dp LÉGATION 1. L'AMÉNAGEMENT nu TFRRITOIRE ET à L'ACTION RÉGIONALE, AVALUAVA LA COMPETITIVITAT DE LES CIUTATS EUROPEES EN BASE A UNA SèRIE DE PARàMETRES QUE COMPRENIEN 6 �- LA POBLACIÓ I EL SEU CREIXEMENT, - LES EMPRESES MULTINACIONAL$ - LES INFRASTRUCTURES - EL NOMBRE D'ENGINYERS, DIRECTIUS I TèCNICS - LA RECERCA I LA UNIVERSITAT - LES PLACES FINANCERES - EL TRàNSIT DE PORTS I AEROPORTS - L'EXPANSIÓ CULTURAL - LES CIUTATS DE FIRES I CONGRESSOS - LA PREMSA I L'EDICIó - LES TELECOMUNICACIONS - LES CIUTATS AMB MÉS ACTIVITATS ESPECIFIQUES. DONCS BÉ, EN AQUEST RàNKING, QUE ENCAPÇALAVEN LòGICAMENT LONDRES I PAR' SEGUIDES EN SEGON LLOC PER MILà} BARCELONA S'HI TROBAVA EN TERCER LLOC _ AL MÀTEIX NIVELL DE MADRID, MUNIC, FRANKFURT, BRUSSEL•LES I AMSTERDAM. SUBRATLLO LA DADA, ROMA, A MÉp A MÉS, I BARCELONA ES TROBA CLASSIFICADA ENTRE LES CIUTATS ON NO DOMINA ESPECIALMENT ALGUN DELS INDICADORS ESMENTATS, �LA QUAL COSA VOL DIR QUE ÉS UNA CIUTAT BASTANT EQUILIBRIDA EN LA SEVA OFERTA I, PER TANT, EN LA SEVA CAPACITAT D'ATRACCIó. ALTRAMENT, NO TÉ RES D'ESTRANY QUE ENTRE AQUESTES CIUTATS QUE ACABO D'ESMENTAR S'HI TROBIN TRES CIUTATS FUNDADORES DEL MOVIMENT EUROCIUTATS, DEL QUAL PARLARÉ DESPRÉS, I QUE NO SÓN CAPITALS D'ESTAT. TANMATEIX, NO ES TRACTA NOMÉS D'ATREURE, SINó DE PROJECTAR. BARCELONA HA DE SER TAMBÉ UN CENTRE DE PRODUCCVÓ DE FLJXOS CAP A L'EXTERIOR. I ENTRE TENIR__ .__I251- AQUESTS ACTIUS HAN DE ^^,^.^k PA ¿ „„N, LvU^-^ ^ CULTURALS. JUNTAMENT AMB LA COMPETITIVI AT, L'ALTRA GRAN ATOT DE LES CIUTATS ÉS LA 44OMPLEMENTARIETAT, QUE PASSA PER L'ESP1CIALITZACIó FUNCIONAL I PRODUCTIVA, CENTRADA EN ALGUN SECTOR O SECTORS ECONòMICS I DE SERVEIS. EN UN DOCUMENT DE TREBALL D'UNA CONFERèNCIA INTERNACIONAL CELEBRADA RECENTMENT A BRUSSELLES, EN ESMENTAR AQUESTA ESPFCIALITZACIó �ENTRE CIUTATS, ES DEIA -I SUBRATLLO QUE HO DEIA UN ORGANISME DEL PARLAMENT IUROPEU, NO PAS NOSALTRES-, QUE BARCELON SEMBLAVA MOSTRAR UN ESPECIAL DINAMISME EN TOTS7ELS àMBITS. PERó AIXò NO ÉS SUFICIENT. El HA ENCARA MOLTS DèFICITS HISTóRICS A RESOLDRE, MOLTES COSES A APUNTALAR. HO ESTEM FENT; I HO ESTEM FENT A UN RITME MOLT RàPID, QUE A1VEGADES ENS IMPEDEIX -PER LA SEVA MATEIXA RAPIDESA- DE VEURE'N LA GLOBALITAT, L'ABAST TOTAL D'AQUEST CANVI IMPRESSIONANT. PERò LA GENT QUE VE DE FORA, I QUE AL CAP D'UN TEMPS¡ RETORNA A BARCELONA, ÉS PERFECTAMENT 1 CONSCIENT D'AQUESTS CANVIS, I HO DIUEN AMB IL«LUSIó I FINS I TOT -DEIXIN-M'HO DIR- AMB t/N CERT PUNT D'ENVEJA. UN ALTRE INFORME, AQUEST D'UTN INSTITUT ITALIà, I DEL QUAL S'HA FET RESS4 RECENTMENT LA PRENSA, ESTABLIA UN RáNKING CIUTATS DÉTRINTA-UNA, INDUSTRIALITZADES DE TOT EL _MóN, I ASSENYALAVA QUE BARCELONA -LA /NOVENA EN POBLACIÓ, LA SEGONA EN DENSITAT (DESPRÉS DE �PARÍS), LA CINQUENA EN QUILòMETRES DE XARXA DE METROS, LA VUITENA PEL NOMBRE JE--CTRCULACIó DE VEHICLES -, TENIA ENCARA DÒFICITS EN ZONES VERDES, TOT I L'ESFORÇ IMPORTANT QUE HEM FET AQUESTS DARRERS ANYS. EN AQUEST SENTIT, M'AGRADA IA REMARCAR ELS AVANTATGES, NO SEMPRE PONDERATS, DEL FET QUE BARCELONA, LA CIUTAT MUNICIPAL, PERDI POBLACIÓ EN BENEFICI DE L'àREA METROPOLITANA, LA CIUTAT-REAL. CREC QUE S'HA D'AVALUAR `POSITIVAMENT LA J DES-DENSIFICACIó QUE AIXò SUPOSA PER A LA CIUTAT CENTRAL, QUE JA NO POT CRÉIXER MÉS, EMPRESONADA COM ESTá ENTRE ELS DOS RIUS I LA SERRA DE COLLSEROLA LA POSICIó INTERNACIONAL DE BARCELONA BARCELONA ÉS EL PUNT DE REFERèNCIA D'UN TERRITORI, D'UNA MACROREGIó/EUROPEA QUE ÉS UNA DE LES àREES AMB EXPECTATIVES DE DESENVOLUPAMENT MÉS GRANS DE TOTA LA COMUNITAT. 10 » �LA POSICIó DE BARCELONA DINS EL SISTEMA EUROPEU DE CIUTATra ÉS MOLT BONA. LA CONNEXIÓ DE LA PENÍNSULA AMB LA XARA EUROPEA D'AUTOPISTES AFAVOREIX CLARAMENT' BARCELONA. L'EIX D'ACTIVITAT ECONòMICA ES VAi DESPLAÇANT CADA COP MÉS CAP A LA MEITAT ORIENTAL DE LA PENÍNSULA IBèRICA, EN UNA FRANJA MÉS O MENYS ESTRETA DE TERRITORI QUE SEGUIIX BASTANT FIDELMENT EL TRAÇAT DE L'AUTOPISTA QUE UNEIX LA JONQUERA AMB CADIS, I QUE, NORD ENLLà, ARRIBA SENSE INTERRUPCIÓ FINS A HAMBURG I FINS A LONDRES. AQUí ES DEMOSTRA L'ENCERT DE FER EN EL MOMENT OPORTÚ LA XARXA D'AUTOPISTES QUE UNIA LES QUATRE CAPITALS CATALANES I UE FA QUE BARCELONA NO TINGUI RES A ENVEJAR A ALTRES CIUTATS PUNTERES EUROPEES. HO DI PERQUé HI HA UNA CERTA OPINIó QUE POTSER PECA DE MASSA CAUTA, DAVANT DELS GRANS ESFORÇOS INVERSORS, QUE DESPRÉS -COM EN EL CAS DE LES AUTOPISTESACABEN DEMOSTRANT LA SEVA RENDABILITAT A MIG TERMINI. EN CANVI, ÉS CERT QUE ENS 11 ERJUDICA LA cavvutvnA . /11_, •CAL447 ^{ �P ° i-~^ „j ^ MALA CONNEXIÓ FERROVIàRIA AMB C/t ^ e EUROPA QUE ^ 14-4,4r pt..,_,ÁJLOLe./(-. AÏLLA EL PORT DE BARCELONA I QUEREDUEIX LA CAPACITAT D'INTERCANVI I DISTRIBJCIó DE LA CIUTAT. D'AQUI ELS ESFORÇOS QUE HEM DE FER TOTES LES ADMINISTRACIONS PER I ACONSEGUIR L'AMPLE DE VIA EUROPEU. INDISPENSABLE PER CONNECTAR EL PORT, I L'ARRIBADA DEL TGV A BARCELONA. I D'AQUí TAMBÉ LA IMPORTàNC A VITAL DE L'AEROPORT, QUE ESTá SENT RENOVAT ;I AMPLIAT A BONA MARXA. COM TAMBÉ CREIX A UN RITME SUPERIOR A LES PREVISIONS EL =TRàNSIT DE PASSATGERS, QUE DURANT EL PRIMER TRIMESTRE D'ENGUANY HA SOFERT UN INCREMENT ESPECTACULAR DEL 20 % RESPECTE AL MATEIX PERIODE DEL 1989. AQUESTES XIFRES FAN DEL PRATI L'AEROPORT EUROPEU QUE HA EXPERIMENTAT UN CREIXEMENT MÉS GRAN EN EL 1990. FINS AL PUNT QUE ES TEM QUE FINS I TOT FACI INSUFICIENT ABAN 2000 DE L'ANY L'AMPLIACIó ACTUAL. LES AUTORITATS AèRIES HAN ARRIBAT A PLANTEJAR RECENTMENT LA CONSTRUCCIÓ D'UNA TERMINAL MÉS AMPLIADA, TOT I QUE LA PREVISIó 12 C^^^ d sn-9 �DEL PROJECTE ACTUAL ÉS QUE PUGUI ACOLLIR GENEROSAMENT MÉS DE 12 MILIONS DE PASSATGERS A L'ANY. A MÉS A MÉS, CAL TENIR EJ COMPTE QUE NO ES PRODUEIXEN "PUNTES" EXCESSIVES, I QUE EL TRàNSIT ESTà DISTRIBUïT BASTANT HOMOGèNIAMENT AL LLARG DE L'ANY. TOT PLEGAT }rA QUE BARCELONA OCUPI AQUESTA POSICIó , RAL D'UNA MACROREGIó EUROPEA, QUE SALTA PER DAMUNT DE LES ; FRONTERES DE LES COMUNITATS AUTÒNOMES I FINS I TOT DELS ESTATS, FINS A ABRAÇAR UN RADI D'APROXIMADAMENT 350 KM I D'UNS€15 MILIONS D'HABITANTS. ÉS ^^ „9„, rA.ei_ NsktPi‹ EL QUE HEM ANOMENAT EN1 MÉS D'UNA OCASIó EL NORD DEL SUD: UNA àREA DELIMITADA PER TOULOUSE, SARAGOSSA, VALèN4A, PALMA DE MALLORCA I MONTPELLER. UNA àREA D UN GRAN PES DEMOGRàFIC I ECONòMIC, I D'UN G ECONòMIC. ABANS, EL TRIANGLE ""ru,K.- N DINAMISME 4ó— TOULOUSE- MARSELLA ERA EL CUL DE SAC D'EUROPA, PERÒ DES DE L'INGRÉS D'ESPANYA I PORTUGAL Á LA COMUNITAT EUROPEA, HA PASSAT A SER UNA ZONA D'ASSENTAMENTS PRODUCTIUS. 13 �EL CANVI IMPORTANT ÉS QUE ABANS PERPINYà O TOULOUSE MIRAVEN CAP A PARíS, ARA COMEN- CEN A MIRAR DECIDIDAMENT CAP A BARCELONA. UN ARTICLE RECENT DE "LE FIGARO" REMARCAVA QUE EL VENT S'HA GIRAT DELCOSTAT h - IIRINEUS, COM LA CATALUNYA SUD (QUE ÉS DEFINIDA I COM A "SUPERPUISSANCE RÉGIONALE DAtRIèRE SA CAPITALE BARCELONE") HAVIA GUANYAT LA PARTIDA A LA CATALUNYA NORD. COM TAMBÉ MIRA CAP A BARCELONA, CADA VEGADA MÉS, TOTA LA VALL DE L'EIRE, DES DE g. SARAGOSSA FINS A PAMPLONA. PODRIEM DIR QUE, EN DEFINITIVA, ES TRACTA DE LA REEDIICó D'AQUELL ANTIC SOLAR CATALANO-ARAGONÉS, QUE ELS REIS CATALANS VAN ACRÉIXER DES DE BARCELONA CAP A MONTPELLER, AL NO*D, I FINS A MÚRCIA, AL SUD. EUROCIUTATS HA EUROPEA ESTAT ALLÒ PRECISAMENT LA QUE HA PROPICIAT LA 14 INTEGRACIó PRESA DE ^Q ^^ ^v`, ^ Gc,^ t ^ Cf,,, o �CONSCIèNCIA DE LES CIUTATS EUROPEES DEL SEU ROL COM A MOTORS DEL DESENVOLUPAMENT ECONòMIC, I DE LA NECESSITAT DE CONSTITUIR-SE EN INTERLOCUTORS VàLIDS DE 01 COMISSIÓ EUROPEA. AMB AQUESTA CONVICCIÓ Vp TENIR LLOC EL NAIXEMENT D'EUROCIUTATS, QUE ÉS UN INSTRUMENT MÉS, ENCARA QUE NO L'üNIC, D'UNA POLÍTICA àMPLIA DE RELACIONS EXTE42IORS I QUE, PENSO, POT ACABAR CONSTITUINT EL MARC IDONI 3 PER A MOLTES DE LES RELACIONS QU* FINS ARA HEM ANAT TEIXINT. ARA FA UN ANY, L'ABRIL DEL 1989, VA TENIR LLOC A LA NOSTRA CIUTAT LA PRIMERA CONFERèNCIA D'EUROCIUTATS, QUE V REUNIR ELS ALCALDES I REPRESENTANTS D'UNA VINTENA DE LES PRINCIPALS CIUTATS DE L'EUROPA COMUNITàRIA, JUNTAMENT AMB REPRESENTANTS DE LA COMISSIÓ EUROPEA I DEL PARLAMENT EUROPEU. EL MOVIMENT D'EUROCIUTATS ÉS RES, L'EXPRESSIÓ DE DE LES GRANS CIUTATS DAVANT DE LES INSTITUCIONS GOVERNS ESTATALS, ABANS QUE LA VOLUNTAT D'UN NOMBRE DELS 1 DE FER CERT VALER COMUNITàRIES I ELS INTERESSOS I LES 15 �CONCEPCIONS EUROPEES DE LES CIUTATS. EL GRUP FUNDADOR D'AQUEST MOVIMENT ESTà CONSTITUïT PER SIS GRANS CIUTATS, QUE SóN BARCELONA, T---BIRMINGHAM, FRANKFURT, LIó, MILà 1 ROTTERDAM, QUE CONSTITUEIXEN EL COMITè ORGANITZADOR DE LA PRòXIMA CONFERèNCIA, QUE PINDRà LLOC JUSTAMENT LA SETMANA ENTRANT A LIó. POSTERIORMENT, S'HAN ADHERIT EUROCIUTATS CIUTATS COM AMSTERDAM, BRUSSEL . LES, COLòNIA, ATENES, BORDEUS, ESTRASBJRG, LILLE, LISBOA, LIVERPOOL, MADRID, MARSELLA, NàPOLS, STUTTGART, TESSALàNICA, TOULOUSE VALèNCIA. LAMES D ,' OCTUBRE PASSAT, ELS ALCALDES DE LES SIS CIUTATS FUNDADORES VAM SÉR REBUTS A rA COMISSIó BRUSSEL-LES PEL PRESIDENT DE EUROPEA, EL SR. JACQUES DELORS, 1 PEL COMISSARI BRUCE MILLAN. EN AQUESTA IREUNIó, EL PRESIDENT DELORS VA PROPOSAR LA CREACIÓ D'UNA "TASK FORCE" QUE COORDINI LES ACTIJACIONS DELS COMISSARIATS I DE LES DIRECCIONS GENERALS EN L'àMBIT DE LES CIUTATS. VA SER, SENS DUBTE, UN PRIMER PAS IMPORTANT EN EL R CONEIXEMENT DE LES CIUTATS COM UN INTERLOCUTOR VàLID DE 16 �LA COMISSIó DE LES COMUNITATS EURPPEES, I DEL SEU PAPER FONAMENTAL EN LA CONSTRUCCIÓ DE L'EUROPA UNIDA. ELS OBJECTIUS DEL PLA ESTRATèGIC L'IMPULS DE BARCELONA, HO HE DIT EN MÚLTIPLES OCASIONS I HO REITER AVUI, NO S'ACABA EL 1992. BARCELONA VOLI ACABAR DE GARANTIR EL SEU DESENVOLUPAMENT FUTUR EN EL CONTEXT EUROPEU I MUNDIAL. PERAIXò CALIA DEFINIR ELS FACTORS D'ESPECIALITACIó DE LA CIUTAT I BUSCAR AL MATEIX TEMPS EL REEQUILIBRI SOCIAL. AQUESTS SóN PRECISAMENT, A GRANS TRETS, ELS OBJECTIUS QUE ES VA MACAR, ARA FA DOS ANYS, LA COMISSIó ENCARREGADA D'ELABORAR EL PLA ESTRATèGIC ECONòMIC I SOCIAL BARCELONA 2000. L'ELABORACIÓ DEL PLA ESTRATèÇIC S'HA FET DE FORMA CONSENSUADA, AMB LA IMPLICACIó D'UN AMPLïSSIM VENTALL D'INSTITUCIONS, ORGANITZA- CIONS I ENTITATS ECONòMIQUES, € SOCIALS I CULTURALS DE LA CIUTAT. EN CONCRET, HAN ESTAT 17 �188 LES INSTITUCIONS I PERSONALIII'ATS QUE HI HAN PARTICIPAT. CREC QUE LA XIFRA ÉS PROU SIGNIFICATIVA. L'APROVACIÓ DEL DOCUMENT FINAL, EN UNA SESSIó SOLEMNE FETA AL SALó DE CENT DE L'AJUNTAMENT EL PASSAT ;DIA 19 DE ` MARÇ, MARCA UNA FITA IMPORTANTEN AQUESTA DEFINICIó DE QUé VOLEM QUE SIGUIí LA CIUTAT DEL DEMà, LA CIUTAT DE L'ANY 20001 EL PLA ESTRATèGIC ÉS UN INSTRUMENT PER DONAR CONTINUïTAT I AMPLITUD ,t L'IMPULS ECONòMIC DE BARCELONA. EL FET D'HAVER COMPTAT AMB TOTS ELS AGENTS SòCIO-ECONòMICS DE LA CIUTAT, QUE ÉS L'AUTèNTICA PROTAGONISTA DEL PLA, N'ASSEGURA PRECISAMENT LA 1UTILITAT I L'EFICàCIA. EN AQUEST SENTIT, VULL DEIXAR CLAR EL COMPROMÍS FERM DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA DE TIRAR ENDAVANT LES POLÍTIQUES SUGGERIDES AL PLA EN àREES DE LA SEVA COMPEèNCIA O EN AQUELLES ON POT EXERCIR UN CERT LIDERATGE, O TENIR SIMPLEMENT ALGUNA INFLUèNCIA. EL PLA HA FIXAT TRES GRANS LINIES ESTRA- 8 �TèGIQUES: - LA CONFIGURACIÓ DE BARCELONA COM UN DELS CENTRES DIRECCIONALS DE LA MACROREGIó EUROPEA SUDOCCIDENTAL, - LA MILLORA DE LA QUALITAT; DE VIDA I DEL PROGRÉS DELS SEUS CIUTADANS, DINS D'UNA CIUTAT SOCIALMENT EQUILIBRADA, - LA POTENCIACIó AVANÇATS A L'EMPRESA. RESPECTE AL DARRER OBJECTIU CREC QUE ÉS JUST RECONèIXER QUE A BARCELONA XISTEIX UN ENDARRERIMENT IMPORTANT -RESPECT A MILà O A MUNIC, PER EXEMPLE- EN ALLò QUE P.' 51 A EMPRESES DE SERVEIS A LES EMPRESES. PERò ELS HE DE RECORDAR QUE AQUESTES EMPRESES HAN DE SORGIR DEL MERCAT. L'AJUNTAMENT LLANÇARà MISSATGES 7 AL MERCAT, DIFONDRE LA L'EXISTèNCIA MERCAT ME FARá RECOMANACIONS PÉR CREAR •I CONVICCIó DE L'OPORTUNITAT DE D'AQUESTES EMPRESES. PERò HA DE RESPONDRE. I VOSTéS, QUE SóN HI HAN CONSCIENTS D'AQUESTA MANCANÇA 19 EL �D'APORTAR TAMBÉ LA SEVA AJUDA INESTIMABLE. LA CIUTAT COM A REDISTRIBUiDOR DE RIQUESA M'HE REFERIT AMB BASTANT D'éMFASI AL PAPER DE LA CIUTAT COM A GENERADO DEL DESENVOLUPAMENT ECONóMIC, I PER TANT1DE RIQUESA. LA CIUTAT REP -I VA A BUSCARI- UNA SèRIE D'INPUTS ECONÒMICS, ALS QUALS AP ICA CREATIVITAT I VALOR AFEGIT. ELS ACREIX, ELS TRANSFORMA, I ALESHORES ELS POT RDISTRIBUIR. EL CREIXEMENT ECONÒMIC QUE V A U EFECTIVAMENT LA NOSTRA CIUTAT ÉS EL QUE 1 NOSALTRES, ENTRE TOTS, HEM INDUlT. CREC QUE NINGÚ NO PODRà DISCUTIR QUE ELS RESULTATS SÓN SATISFACTORIS. FA UNS ANYS, POCS ANYS, VIVíEM OBSESSIVAMENT LA PREOCUPACIÓ DE L/ATUR. AVUI AQUESTA PREOCUPACIÓ ES MANTÉ, PER h EL CERT ÉS QUE L'ATUR HA BAIXAT CONSIDERABLEMENT A ESPANYA, MO T MÉS A CATALUNYA (UN* CINC PUNTS PER SOTA),LI ENCARA MÉS A BARCVLONA. L'ATUR A BARCELONA HA BAIXAT JA PER S015. DELS DOS 20 �DíGITS, PER SOTA DEL Q PER CENT, I AIXò UN èXIT INDISCUTIBLE DE TOTS. ÉS ÉS EL RESULTAT, COM ELS DEIA AL PRINCIPI, D'AQUET CANVI DE SIGNE POSITIU DE LA CONJUNTURA. I PERó ES MANTENEN ALGUNES 1DSIGUALTATS, PERQUé EL CREIXEMENT ECONóMIC I LA CONSEGÜENT DISMINUCIó DE L'ATUR NO AFECTA TI)THOM DE LA MATEIXA MANERA. ELS ATURATS DE LLARGA DURADA CONTINUEN TENINT GRANS DIFICULTATS PER INCORPORAR-SE AL MERCAT DE TREBALL, I L'ATUR FEMENí MANTÉ COTES MOLT MÉS ALTES QUE NO L'ATUR MASCULÍ. a L'ATUR FEMENÍ, UNIT A LA DESIGUALTAT SALARIAL I LA DISCRIMINACIó LABORAL QUE PATEIXEN ENCARA MOLTES DONES AL NOSTRE PAÍS, ÉS UNA DE LES QÜESTIONS QUE EN $ FA ESTAR ENCARA MOLT LLUNY DE LES SOCIALDEMOCRáCIES DEL NORD D'EUROPA: MENTRE QUE A SUèCIA EL 50 % DE LA FORÇA DE TREBALL CONDICIONS ÉS FEMENINA, I EN D'IGUALTAT PROGRESSIVA, TOTAL, AMB EL TREBALL MASCUL SINó AQUÍ LA INTEGRACIó DE LA DONA AL MNERCAT DE TREBALL NO PASSA GAIRE DEL 30 % I SUBSISTEIX UNA 21 �DESIGUALTAT EVIDENT, QUE CAL CORRpGIR. LA CIUTAT HA DE SER TAMBÉ UN CENTRE REDISTRIBUiDOR DE RIQUESA, HA DE CONTRIBUIR AL REEQUILIBRI SOCIAL I TERRI'rORIAL, HA D'AJUDAR A CORREGIR LES DESVICIONS QUE PROVOCA EL CREIXEMENT. AQUESTA ÉS LA PREOCUPACIÓ CENTRAL DE L'ALCALDE DE BARCELONA EN AQUESTS MOMENTS. JA HE DIT I REPpTIT QUE, UN COP POSATS EN MARXA ELS TRENS DEL '92, ARA ERA L'HORA DE CENTRAR-NOS EN ELS ROBLEMES DE LA QUALITAT DE VIDA. LA BARCELONA DEL 93 ÉS PER AIXò QUE PARLEM DE LA BARCELONA DEL '93. UNA CIUTAT QUE CANVIA OUALITATIVAMENT, QUE ESDEVÉ UNA METRoPOLI DE SERVEIS. UNA CIUTAT MÉS BEN ACABADA, FíSTCAMENT MÉS BEN ACABADA, ON S'HAGIN TANCAT LES FERIDES PROFUNDES QUE Hl VA OBRIR L'ESPECULACIÓ DELS ANYS SEIXANTA. UNA CIUTAT EQUILIBRADA, S)CIALMENT I 22 �FíSICAMENT EQUILIBRADA, ON LA CONTRAPOSICIÓ CENTRE-PERIFèRIA S'HAGI VIST MATISADA I FINALMENT SUPERADA PER UNA MULTIPLICITAT DE CENTRES -ALLò QUE EN DIEM LES àREES DE NOVA CENTRALITAT- I PER LA HUMANITZACIÓ DE LA PERIFèRIA. VULL REFERIR-ME A UN EXEMPLE CONCRET D'AQUESTA POLÍTICA, QUE POTSER NO ÉS PROU CONEGUT DE TOTS ELS BARCELONINS PIRò QUE TÉ I TINDRà UNA INCIDèNCIA ENORME: PER ALS DISTRICTES DE NOU BARRIS I DE SAN ANDREU. ÉS L'àREA DE RENFE-MERIDIANA, SITUAbA EN UNA DE LES ENTRADES DE LA CIUTAT. DONCS BÉ, ESTEM CONSTRUINT PORT, I UN PARC I UNS PROMOVENT-HI UN HOTEL ARA HI AMPS D'ES- UN CENTRE COMERCIAL. NO DUBTIN QUE AQUESTA PART DE LA CIUTAT ESDEVINDRà MÉS CIUTAT, I PARTICI'ARà MÉS DEL PROCÉS CREATIU DE LA CIUTAT. 1, LA CONSTRUCCIÓ DELS CINTIITRONS, TAN BàSICA PER A LA CIUTAT, COMPORTARà A MÉS UNA DISMINUCIó SIGNIFICATIVA DEL TRàNSIT A 23 �u11-2~lt ›Jr L'AVINGUDA MERIDIANA. AIX. ENS PERMETRà DE DISMINUIR ELS CARRILS E cilcuLAció CONVERTIR LA MERIDIANA EN UNA RádédilLA URBANA, AMB UNA DOBLE FILADA D'ARBRAT. VOLEM UNA CIUTAT RAONABLEMENT CóMODA I HABITABLE. PER AIXò HEM DISSENYAT UNS CINTURONS HUMANS, QUE TINGUIN iUN IMPACTE 1 AMBIENTAL 1 ACÚSTIC REDUiT AL MINIM POSSIBLE. N'ÉS UNA BONA MOSTRA EL TRAM JA C NSTRUiT DEL INTURó DEL LITORAL, QUE MOLTS CIUTADANS VAN 9 INAUGURAR FA UNES SETMANES AMB TANTA IL.LUSIó I CURIOSITAT QUE FINS I TOT VAN PROVOCAR UN EMBÚS. I N'ÉS UN EXEMPLE LA COBERTURA D'UNA PART u s eR_ . NT DEL SEGON CINTURÓ, PACTADA AMB ELS VEÏNS FINS A L'EXTENUACIó DELS NEGOCIA1 DORS PER?, AMB LA SATISFACCIÓ D1HAVER ATèS RAONABLEMENT LES DEMANDES DELS CI,TADANS. I PER AIXò HEM POSAT L'ACCEVT SOBRE ELS PARCS URBANS. I SOBRE EL GRAN PA]C CENTRAL, EL CENTRAL PARK DE L'àREA METROPOLITANA, QUE ÉS EL COLLSEROLA. I HEM OBERT UNA NOVA FAÇANA MARÍTIMA DE 24 11.w d,p,t-vs7'cc-, f-e(4,-, 66- , �LA CIUTAT, CONSTITUÏEN IXÇAILES VIES DEr TREN QUE UNA BARRERA PER AL 1POBLENOU DINAMITZANT TOTA L'àREA DE LLEVANT, AMB LA PROLONGACIÓ DEL PASSEIG DE CARLESI FINS AL 0,99/1"CtA-- MAR, ON NOUS EDIFICIS D'OFICIN#S I EL NOU r PALAU DE CONGRESSOS SIGNIFICARAN UNA FORTA QLt POTENCIACIÓ DEL SECTOR. I HEM REGENERAT . — LES PLATGES DE BARCELONA, ON LA GENT POT TORNAR BANYAR—SE. (t.t^- L4/e, ().1( r7, / I Hl HAURá UN NOU PORT ESPORTIUiA LA VILA 71:1: OLÍMPICA. 4a, f ? re..., I /jai- ESTEM FENT TAMBÉ UNA CIUTAT QUE PRESTI SERVEIS CULTURALS DE PRIMER ORDRE EN AQUESTS MOMENTS S'ESTAN COMENQAMPACONSTRUIR L'AUDI- thiorrti.u4fij TORI I EL TEATRE NACIONAL A LA PLAÇA DE LES ARTS, ON FINALMENT S I EMPLAÇARá TAMBÉ —Hl HA IX. CABUT, AMB UNA PETITA DISMINUCI1) DEL VOLUM EDIFICAT— EL NOU EDIFICI DE L'AIXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ. AIXò SIGNIFICARáiUNA CONCEN1 TRACIó D'OFERTA CULTURAL QUE, SENS DUBTE, REVITALITZARà UNA ZONA ABANS DE1RADADA PER L'ABANDó DE L'ESTACIÓ DEL NORD. beit‘ ( f 1dt. ) 25 (2- 1 t41. 9 5 4, au7 td77-1.‹,A, e¿ti c-/t- �HEM TIRAT ENDAVANT 1----- RESTAURACIÓ DEL MUSEU D'ART LA DE NECESSáRIA// CATALUNYA, SOTA LA MIRADA ATENTA D'UNA OMISSIó DE < pi I') SEGUIMENT ENCAPÇALADA PER PERE DURAN FARELL, ti I ON PARTICIPA LA GENERALITAT DE 0£TALUNYA. HEM CONTRIBUiT A RESTAURAR EL PALAU DE LA MúSICA I A MODERNITZAR-NE ELS ERVEIS. Hl HA UN PLA AMBICIóS D'AMPLIAR I MODERNITZAR EL LICEU, QUE TOPA AMB ALGUNES DIFIOULTATS QUE ESTIC SEGUR QUE PODREM RESOLDRE PER MITJà DEL DIàLEG. # e ey,,t4,z- r4)24- ¿ 4-74 i.‹,1,z4 d 14 I ESTEM FENT UNA CIUTAT QUE CONSTITUEIXI UN PUNT DE REFERéNCIA PER ALS EU OPEUS. UNA CIUTAT ACOLLIDORA, DOTADA D'UNA OFERTA CULTURAL TEMPTADORA, 1 D' UNA INFRASTRUCTURA CM- HOTELERA I DE SERVEIS QUE PERMÉTI ACOLLIR ty AQUEST FLUX CADA VEGADA MÉS GRAN DE GENT QUE ENS VISITA. PENSIN QUE EUROPA TÉ CINC O SIS GRANS CENTRES D'ATRACCIÓ -I DE GENERACIó- DE FLUXOS, I BARCELONA REUNEIX LES CONDICIONS PER SER-NE UN D'ELLS. 26 �LA CARTA MUNICIPAL BARCELONA TÉ UNA ESPECIFICTAT PRòPIA COM A GRAN METRòPOLI, I AQUESTA ESPECIFICITAT HA DE TENIR FORÇOSAMENT UNA TRAD CCIó EN ELS INSTRUMENTS LEGALS QUE PERMETI4J LA SEVA ACTUACIÓ I LA SEVA COHESIÓ A NIIELL DE LA CIUTAT REAL, DE LA CIUTAT METROPO1.,ITANA. EN MOMENTS CONCRETS DE LA OSTRA HISTòRIA MODERNA, L'AJUNTAMENT VA CREURE QUE HAVIA D'ASSUMIR -EN ABSèNCIA D'UNES INSTITUCIONS NACIONALS CATALANES- UNS DETERMINATS SERVEIS DE SUPLèNCIA QUE POGUESSIN MANTENIR I PROMOURE EL CARáCTER DE CAPITALITAT QUE TÉ LA r^ CIUTAT. EN EL PERIODE MÉS RECENT, HELI CREGUT QUE LES MANCANCES DE LA CIUTAT NOMÉS ES PODIEN COMENÇAR A RESOLDRE SI ES FEIA UN ESFORÇ EXTRAORDINARI. I L'HEM FET, ENCARA QUE EL TIPUS D'ACTUACIÓ CORRESPONGUÉS EN MOLTS CASOS AL QUE S'ESPERA D'UNA ADMINISTRAC ±o ESTATAL. I L'HEM DEL TEMPS. I HO HEM FET AMB RIGdR, AVALUANT 27 1714 vt �MOLT BÉ QUé SIGNIFICAVA CADA ESFORÇ INVERSOR, CADA NOU PROJECTE. PERÒ ENS FALTEN INSTRUMENTS PER ACTUAR SOBRE LA CIUTAT REAL, QUE ÉS LA CIUTAT QUE COINCIDEIX AMB EL MERCAT DE TREBALL DE BARCELONA, AMB ELS MILERS I MILERS DE tERSONES QUE ENTREN I SURTEN DIàRIAMENT DE BARCELONA CAP A LES SEVES FEINES I PER PRESTAR ELS SEUS SERVEIS. LA CARTA MUNICIPAL HA DE DONAR SORTIDA A QUATRE TIPUS DE QÜESTIONS: - EL GOVERN METROPOLITà, SEVSE QUE AIXò SIGNIFIQUI UNA RESSURRECCIó DE VELLES INSTITUCIONS. L'ÚNICA CONDICIó QéE EM SEMBLA EXIGIBLE ÉS QUE ALLò NOU SIGUI MILLOR QUE ALLò VELL, QUE LA NOVA CARTA SIGUT MILLOR QUE LA LLEI ESPECIAL D'EN BALLBÉ DE LPANY 1960, I QUE LA NOVA CONFIGURACIÓ METROPOLITANA SIGUI MILLOR QUE LA CMB -NO COM ARA, QUE ÉS PITJOR. - LA DESCENTRALITZACIÓ DEL MOUCIPI, QUE RECULLI I AMPLIi LA GENEROSA DES4NTRALITZA28 �CIó CAP ALS DISTRICTES QUE HEM EFECTUAT EN ELS DARRERS ANYS. - LES FORMES CARACTERÍSTIQUES DEL GOVERN DE LA CIUTAT I DEL LLIURAMENT I FINANçAMENT DELS SEUS SERVEIS. - I LA FORMA DE CONCRETAR LA PARTICIPACIó DE LA CIUTAT, DE LA GENERALITAT I DE L'ESTAT EN LES GRANS INSTITUCIONS1DE BARCELONA: EL PORT, L'AEROPORT, EL CONSORCI DE LA ZONA FRANCA, LA FIRA, ELS MUSEUS, LES UNIVERSITATS O L'AUTORITAT UNICA DELj TRANSPORT. AQUESTA ÉS UNA POSSIBILITAT, UNAiOPORTUNITAT QUE CREC QUE CAL APROFITAR, I EN LA QUE BARCELONA ESTà DISPOSADA NO NOMÉi A DEMANAR, SINó A OFERIR. L'EUROPA DE LES CIUTATS VOLDRIA, PER ACABAR, FER èMFASI EN AQUESTA BONA DISPOSICIÓ DE BARCELONA A OFERIR LA SEVA COL•LABORACIó EN LA PROJECCIÓ EXTERIOR DE LA CIUTAT, QUE IGNIFICA I 29 �COMPORTA, EN DEFINITIVA, LA PROJECCIÓ DE TOT EL PAíS. EN EL MARC DE LA CONSOLIDACIÓ DE LES MACROREGIONS EUROPEES, L'EUROPA DE LES CIUTATS NO ÉS UNA IDEA ALTERNATIVA I INCOMPATIBLE AMB EL TRADICIONAL BINOMI EUROPA DELS ESTA T TS .__ T EUROPA DELS POBLES. ELS ESFORÇOS ENCAMINATS A LA PROJECCIÓ INTERNACIONAL DE BARCELONA CONTRIBUEIXEN POSITIVAMENT I OBREN NOVES POSSIBILITATS A LA PROJECCIÓ DE CATALUNYA DINS L'EUROPA DE LES REGIONS, I A LA PROJECCIÓ D'ESPANYA DINS L'EUROPA DELS ESTATS. L'EUROPA DE LES CIUTATS ES, EN DEFINITIVA, LA REIVINDICAC . DEL APER DE LES CIUTATS EN LA CONSTRUCCIÓ D EUROPA UNIDA, DESPRÉS DE TANTS ANYS DE P • DOMINI DELS 'N LA POLÍTICA PER A BARCELONA, AQUEST ÉS U MOMENT PLE INTERESSOS AGRíCOLES COMUNITàRIA. D'INTERèS I DE POSSIBILITATS. EUROPA ENS POT AJUDAR A RESOLDRE ELS PROBLEMES 30 TíPICAMENT �URBANS, QUE SóN PRECISAMENT ELS PROBLEMES DE LA MAJORIA DELS CIUTADANS EUROPEUS. LA COMISSIó EUROPEA POT I HA DE DQNAR SUPORT ECONòMIC I POLÍTIC A LES CIUTATS, I A LES SOLUCIONS QUE LES PRòPIES CIUTATS APORTEM EN MATèRIES TAN IMPORTANTS COM ÉS ARA EL TRàNSIT. PERMETIN-ME, DONCS, QUE ELS DEMANI LA SEVA COL . LABORACIó, QUE FACIN SEVA AQUESTA VOLUNTAT DE CONSTRUCCIÓ EUROPEA, I QUE APOR- TIN LA SEVA FORMACIÓ I EXPERIèNCI1 PROFESSIONALS A L'ENGRANDIMENT DE LA CIUTAT I A LA SEVA PROJECCIÓ. MOLTES GRàCIES. í � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4124 Title A name given to the resource Barcelona, una nova frontera / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Europa és un continent urbà. Competitivitat entre ciutats. Empresa - Ciutat - Universitat. Especialització funcional i productiva entre ciutats. La ciutat perd població en benefici a l'area metropolitana. Pla Estratègic: configurar Barcelona com un dels centres direccionals de la Macroregió, millorar la qualitat de vida i potenciar l'indústria i els serveis avançats a l'empresa. Aigua: advertència. La Carta: descentralització i finançament. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Col.legi d'Advocats Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Euroregió Barcelona Territoris Acció política Ciutats Catalunya Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-05-02 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/683/19870605_LV.pdf 5e3b4fe8d1960b8bbfaf7d6fdecfe85b PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA , VIERNES, 5JUNIO 1987 E1CCIONES Ei OPINIÓN LA VANGUARDIA25 Barcelona,elfuturoy elpresente talunya La candidatura (PSC-PSOE) del ha Partit basado deissu Socialistes campaña deen Cala confianza en el futuro. Lo que ocurre hoy en la sociedaddependede lo que se espera que ocurra en los próximos años. Unas expectativaspesimistasgeneralizadasse au- futuro habríamos tenido más inversiónprivada y mostrar Barcelonaen los próximosaños. Pero ese toaIimentn. Nadie va a ampliar sus empresas en más empleo.Con másinversiónmetropolitanaten- cambio de perspecthas se ha idopreparando lentauna zona si esperaque allí no va a haber crecimien- dríamos menoscongestióndeltráficoen Barcelona. mente en el pasado. Losocho añ de gobiernosoto, y el hechodeque nadiesedispongaaampliarsus Barcelonanecesitabaquesele dijeraahí estátodo cialista de la ciudad son pasado,precisamenteporempresas deteriorael presentede esazona.Hay me— el mundo, ahí estátoda Europa,hay un futuro estu- que han sido añosdifíciles;peroen todos esosaños nos movimientode dinero y menosempleo.Nadie pendo delante, nodejemosperder estaoportunidad no se ha dejado ni un momento de afirmar en las arregla su casa si piensa mudarse a otro lugar por- de colocarnosbienen el pelotónde cabeza. acciones concrótasde cada día y cada barrio —no que cree que su barrio irá a peor. Y el que nadie Y Barcelonaha entendi4o muy bienese mensaje sólo en la filosofía— que Barcelonacontabacon elearregle su casa degrada también el presente de ese deportivo. El mundo de los negociosy la actividad mentes para un futuro amplio. Nuestrainsistencia, barrio. está cambiandosu perspectivade futuro y eso está y la de otrosmuchosciudadanos,se ha vistorecomPor lo tanto, afirmar que uña personase ocupa modificando el presente.La recuperacióndel En- pensada por Laactualsituaciónde reanimaciónde del futuro y no del presentees un sin sentidológico. sanche como lugar de residenciaes ya un hecho, va la actividadcuyosefectosse notaránen el futuro inEl presentees la preparacióndel futum. mucho más allá de la acción individual de unos mediato, en el presenteinmediato. En Barcelonase ha pasadopor unosañosde pre- cuantos precursores.Lomismoocurrirácon la CiuLas dificultadesdel presentede laciudad proviedominio injustificadode lasexpectativasnegativas, tat Vella si conseguimosque no prevalezcanalgu- nen de unos anos en que ha predominado una viy de ahí viene una buenaparte de lasdificultadesde nas tendenciascatastrofistasque oímosahora. Po- t Sión negatiw del futuro. El esfuerzo de muchos nuestro presente.Con una visiónmás optimistadel cas zonasde Europa van a tenerel impulsoque va a ; ciudadanos se ha centradoen romperesaperspecti- Casi se puede considejar un axioma que somos lo que sabemos.El hombre viveensociedadyseempapadelacultura en la que esta inmerso establectendo— se entre él y su ambiente colectivounas creído que el hombre era capazde elloy relaciones que se podrían clasificar de estaba legitimadopara hacerlo. Y porosmóticas. De esta dialécticaentre el in- que creemosque la verdad es un ideal dividuo y la colectividadnace la aleato- hacia el que tenemos,peroque sabemos ría percepción de la realidad, la inter- —como en la persecución eleática de pretación del mundo, laspautas de con- Aquiles y la tortuga—que no llegaremos ducta, los conceptos. a conseguir. Pero este convencimiento Distinguiéndose de otras cuiturs no nos instala, a los hombres europeos, mucho más conservadoras,nuestra cul- en el fatalismoy el desánimo,sino que tura europea-occidentalpone en duda nos sirvede acicatepara la atrevidabúacontinuamente sus conocimientos y queda que nos conduce a relativizarlas transgrede suscreencias.Desdelos leja- verdades provisionalesy a rechazarlas nos —lejanosen el tiempo y enorme- cuanco ya no nos sirven. De ahí nace la mente actuales en el espíritu—“Todo especificidadde nuestracivilización:vicambia: nada permanece”y ‘El hombre vimos en la libertad de revisar siempre es la medida de todas las cosas”de los nuestro pensamiento, no erigimos en griegos, nuestra civilizaciónno ha cesa- dogma ninguna teoría. do de custionarsesus ideas porque ha Esta característicaconductala descu‘ • troducido u negativa, ha elementos mejorado de añoranza la deeficacia calidad de la cerrazón. dela de vida ciudad, Se enhan los la geshain tión 4e susservicios,sobre todo para señalary para recordar que Barcelonaes una de las grandesáreas urbanas del mundo con capacidady voluntadpara móverse sin preocupacionesde fronteras. Insistir en el futuro de Barcelonaes cambiar el presente. El capital humanoque representaniosjóvenesde la ciudad,a lós que se forma más que nunca y a los que se orientaa moversecon iniciativasen esemun do abierto,es el principal activode esefuturo. El mensajeque estamosaportando en esta cam paña yen nuestraactuación,a la ciudad,consisteen convencerlade sus posibilidades,que predominen los que tienenuna visiónabierta y optimistadel futuro sobre los que tienen una visión pesimista.Sólo decantando la balanzaen estesentidopi.,edelograrse un presentellenode vida. PASQUAL MARAGALL , brimos en todos los campos de la actividad humana, porque emana del propio concepto que tenemosdel hombre. La máxima délficadel nosce te ipsum”ha originado que el hombre, en su introspección, se dé cuentade sus portentosas capacidades: ‘Hay un dios en nosotros”, exclama Ovidio. Y este dios no cesa de crear. Cada teoría científica,cada doctnna política, cada escuela artística nueva, cuando ha aparecidoha signifiçadouna ruptura o una transformación de los moldes culturalesque informabanla sociedad hasta aquel momentoy, mayor o menor, su incidenciaha sido un revulsiyo, o al menos una cogitación,para las ideas y el comportamientodel hombre. . . Pero la historianos enseñaque la vigencia es pasajeray que nuevasteorías,doetrinas y escuelas la convertirán, a Lo sumo, en una variable más de la ecuación diofánticaque formanuestro hagaje cultural. Por este motivo me sorprenden los dogmas filosóficosinstaladoscornoverdades inamoviblesen el pensamientode algunos de nuestrospoliticos y me asquietan los mensajes doctrinarios en boca desus corifeos.Ahora, en época de elecciones, parece que priva el difícil transformismo para agradar al mayor número de ciudadanos;quizásla ambición de conquistary de po-el der comporta en algunos casos el más impúdico proteísmo. Pero gracias a su doble lenguajesabeque su puramen es te formal, es sólo una pasajeraadapta i mediopara cazarcon mas efica cia, es una simple operación de marketing para sintonizar mejorcon la demanda. En estos casos émulos de Jano, el observadoratento puededescu brir con facilidad,detrás del rostro sonriente, la otra cara adusta de siempre.Y ellos lo reconocen.Hay palabras suyas que nos demuestran que permanecen anclados en el dogma.Como cuandonos advierten: “Nosotrossomos un manza no que coyunturalmenteproduce peras, pero que nadie olvide que somos un manzano y que acabaremosproduciendo manzanas”.La caraoculta de Jano ha hablado: nos dice que quiere hacer retroceder la historia. ‘ JOSE? MARIA CULLELL 1 1 IIA FIRA DEL LLIBRE DE BARCELONA Passeig deGraca 29 maig17 juny ‘-iJ , Curso intensivo mes de julio La Radiobienhecho COLEGIO STA. CRISTINk L otoSainz,JuanAntonioCorbatón,ManelCamasy Marc Pesquerocomocomentaristas invitadosenl EurobosketAtnos 87 Y SiroLópez,AndrésMontesy Angel Barrosocomoenv!ados especiales. Con JoséMoría Garcíacomomáximoreporsah!e d e A lo altura queVd. se merece. EGB, BUPYCOU Selectividad Recuperaciónde asignaturaspendientes 28 añosde experiencia Abierta matrículacurso1987-88 Avda.Tibidabo,56.Tela. 417-01-33y 417-42-01 A T E •M A 3 19 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1145 Title A name given to the resource Barcelona: el futuro y el presente Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Jocs Olímpics Barcelona Planificació Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1987-06-05 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Alcalde de Barcelona Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1034/19860707d_00141.pdf c0d35b8194428e66f8613d70ea4105a8 PDF Text Text Ajuntament de Barcelona "Barcelona: horitz6 1992" Conferncia de l'Excm. Sr. Pasqual Maragall - la Societat Catalana d'Estudis Jurídics i Socials Barcelona, 7 de juliol de 1986 �SRES„ SEE.: ;4-r ESTAT INVITAT PER APUESTA SOCIETAT PER PARLAP—VOS DE BARCELONA A L'HORITZ5 1992. ES A DIR, OLLA BARCELONA DELS JOCS OLÍMPICS, DE LA BARCELONA DE L'ANY :000. BARCELONA ES TROI3A A FINALS D'AQUEST SEGLE - -XX DAVANT 1,DUES ALTEP,NATIVES e) UNA SERIA ESDEVENIR UNA CAPITAL DE PRPV -MES O MENYS PRòSPERA, O MENYS FELIC. LA SEGONA ALTERNATIVAJES LA D'UNA CIUTAT MODERNA, CAPITAL AMO UNA PROJECCI6 A TOTA ESPANYA, D'UNA CATALUNYA PRCSSPERA I INTEGRADA L'ESPAI ECONESMIC EUROPEU, LÍDER DE LES CIUTATS MEDITERR7VIIES, CAPITAL EUROPEA AMB IRRADIACI6 SOBRE TOT EL SUD DE LA COMUNITAT EUROPEA I CIUTAT PONT ENTRE EUROPA I AMèRICA LLATINA. CREC QUE INTERPRETO BÉ EL SENTIR DELS BARCELONINS SI DIC QUE L'ALTERNATIVA QUE TOTS VOLEM i77,S LA SEGONA. 2 451,Tti1t •41 Jr-to• �DONCS BE, PENSO QUE EL PROJECTE OLiMPIC Pc; LA. MILLOR EXCUSA, EL MILLOR ESTIMUL QUE TENIM PER ACCELERAR EL PROCÉS OUE ENS PERMETI CONFIGURAR UNA CIUTAT COM LA QUE VOLEM. FINE ARA LES DEMANDES DELS CIUTADANS I, CON SEQÜENTMENT, L'ACTUACICS DE L'AJUNTAMENT S'HAN DIRIGIT SOBRE TOT ALS SERVEIS: ESCOLES, SANITAT, NETEJA, SEGURETAT, CULTURA. EN ELE ANYS QUE , PORTEN D'AjUNTAMENT DEMOCRATIC HEM ACONSEGUIT PRESTAR AQUESTS SERVEIS AMB UN NIVELLL D'EFIC.CIA SATISFACTORI, GENSE. AUGMENTAR PLANTILLES -BEN AL CONTRARI, DISMINUINT-LES- 1 SENSE INCREMENT DEL COET REAL, TOT AIX¿") EN UN CONTEXT DE CRIS1 ECONaMICA. L'UaBANISME SALVATGE QUE VA PATIR AQUESTA CIHTAT DURANT ELS ANYS 60 I COMENCAMENTS DELE 70 HA FET QUE ELE BARCELONINS MIRIN AME DESCONFIANCA LES GRANE OBRES PüELIQUES. PER¿ PENSQ QUE JA ÉS EL MOMENT DE QUE ENE TREIEM ACUEST COMPLE:'1 DE SOBRE. UNA COSA ÉS, PER �-4- EXEMPLE, REBUTJAR LA CONSTRUCCI6 DE VIES RAPIDES SEGREGADES QUE TRENQUEN EL TEIXIT URB. ES UNA ACTITUD RAONABLE 1 COMPRENSIBLE. PER CS UNA ALTRA Wc TENIR UNA XARXA VIIRIA QUE NO TÉ EL MíNIM I D EFICIaCIA QUE UNA CIUTAT DE LES CARACTEPíSTIQUES DE LA NOSTRA NECESSITA. TENIM UN EIXLNPLE QUE FUNCIONA FORÇA BÉ. ' PER¿), EN CANVI, TENIM UN POBLE NOU AILLAT DE LA CIUTAT. UNA iREA METROPOLITANA AMB ACCÉS DIFíCIL A LA CIUTAT CENTRAL I POC DOTADA DE COMUNICACIONS INTERIORS. FL RIU BESES SEPARA LA CIUTAT CENTRAL DE STA. COLOMA (140,000 HABITANTS), ST. ADRIA (36.000 HABITANTE) 1 BADALONA (230.000 HABITANTS). DONCS DÉ, SOBRE EL BESES NOMÉS HI HA OUATRE PONTS: EL DE PASSEIG DE SANTA COLOMA, EL DEL CAERER SANTANDER, EL DEL CARRER GUIPSCOA I EL DE L'AUTOPISTA. I, PER SORT, DES DE FA POC HA DOS TUNEES DE METRO, NO PGT SER QUE UN RIU URBA CON ÉS EL BESES FVO Li O4J* iJG u. AM �-5- SEPARI D'AQUESTA MANERA LES POBLACIONS METROPOLITANES. CADA CARRER DE BARCELONA HAURI A DE CONTINUAR EN UN CARRER DE STA. COLOMA O ST. BARCELONA NECESSITA MOLTES D'INVERSIONS PI7IBLICUFS QUE ASSEGURIN EL SEU FUTUR COM A Fitt-nki if%) va. liom CIUTAT. BARCELONA PRECISA 5' UN GRAN ESFORÇ EN EL TERRENY DE LES INFRAESTRUCTURES I NO NOMES EN EL DE LES COMUNICACIONS ESTRICTES PER MOLT QUE SIGUI EL DES EVIDENT. BARCELONA HA D'OBRIR-SE AL MAY, TIA. DE ESTAR. COMUNICADA, HA DE INTEGRAR-SE AL NON DE LES NOVES TECNOLOGIES. TOT AIX¿ CAL SER -HO. PERCS CAL QUE HI HAGI UNA IDEA MOBILITZADORA PER ENDEGAR EL PROCÉS AME UN OBJECTIU CON, AMB UN PLAÇ FIXAT. I LA MILLOR COSA L'ACCI¿ DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA. DURANT ELS uLTIMS ANYS UA ESTA? PRESIDIDA PER LA CANDIDATURA 1 DE BARCELONA ALS 3j00 DE 1992. NO ES TRACTA TAN DE LA PERSPECTIVA DE QUINZE DIES 1hil4 ' no DP SENS DUBTE, ELS JOCS. BONA PART DE LA CONSCINCIA CIUTADANA SOBRE SOLS yo DE �-6- COMPETICIONS ESPORTIVES, SIN6 D'UN FENCSMEN DE CONSENS, D'ACORD ENTRE ELS CIUTADANS I ELS PODERS ROES:TICS, PENSO QUE APAET DE LA REIVINDICACI6 DE L'AUTONOMIA, A CATALUNYA S' HAN PRODUïT POQUES VEGADES AQUEST FENC;MEN DE COMPLICITAT ENTRE CIUTADANIA E PODERS POLíTICS AL VOLTANT DE GRANE PROJECTE. LES.. . „ . D I JE;;EXPOSICIONS UNIVERSALS, LA DE 1888 T LA DE 1929, VAN SER ALTRES DUES OCASIONS EN QUE ES VA PRODUIR AQUESTA MOBILITZACI6 I AQUESTA EAVt /141 COINCIDNCIA, EA FIXACI(T) D'UN OBJECTIU D'AQUESTA MENA NO ns PAS UNA FUGIDA ENDEVANT. DE FET 1S UNA FORMA • DE CANVIAR LA TEMPERATURA, EL TARANN1 SOCIAL PILA,* ECON61IC DEL PAIS EN FUNCI6 DEL FUTUR. EL PRESENT DEPN TAMBf: DE TAL CON VOLEM SER O ESPEREN QUE SEREN. SI EL QUE ELTa PASSANT EN EL PRESENT FEH NOMnS CONSENCIA DEL PASSAT, A LA. HISTUEID 1)E LES CIUTATS, DE LA HUMANITAT NO H1 '11-NIA. LA 7t1L4 i) c)t4 71)/tA �ELS GRANS CANVIS QUE ES VAN S'HA E RILN ')RODHYT AOUEEHE A . ',.UELLS QUE TIREN 551 EL T E.:'; E ;DE CM VA)* IAJA • PoT ALE CAN V I: IECTA'IEDT î:rRs, ES XARXES EE EAEVI IMPORTANT S'EA DE JA, EN LA 11 \J 5 ( ,•EIIISETE DE QUE RA PRESTDTT DE EA DOSTRA SOCIETAT DUEANT . EA CIE151 5 5 15 HEEE. P.ASSAT. pex A EV Tih, ;Oda �DIU AIIN AIX QUE ELS INDICANOuS UOsITINS SUS PERMETEN AFIRi . U* (E, NSvBx SOPTIUT BE LA CRISI SIGUISJ PRODUCTE USES SOCS. SARM FACTOPS DETERMIUANTS EV EA CRIST ESCAPES OCNTSGE v CIUTLT, D'UN - PATA. PA USTIS SI Al QUE [PESA UN AUNINNT PROP1CI, S .Z.N,SE UE vvE T COJUUTURA. FAVORABLE - • •-• SOEVEVTID-EU EU DISPARADOR D'UNA H ILLo PAssAn. DE LLARG. UA o DIE.PRIE A ECONCSMICA LUE DESTTESS I DE LES EXPECTATIVES f,'S UN DELE CEBVS 'Wc.: HA EVOLUCIONAT ,ESPECIA LIS SI DE LES EXPECTATIVES CON EOUVIOURADOPES D'EQUILIBRIS I DESEQUILIBRIS, GV,UC1.A SEGUINT A R EXPLICA •1:71E BOMA PANT DE BES CRISIS, (I) UN AUTPES TURflES, DE LES SITUACIONS D' DES DHE DE IN[ U u VISTA un PEODUCCI 1 PILIPRI ;:c -:'OCUPAOIr), 1;PTIS ELS PR201-3, LES INVUNSIONB, ES PODEN �, TI IC LA 111:11.; D I E .7-r1U:CT:, - -r.VY:. LA DISTRIBUCI PESIMISTES, DISTRIDUCIj; D'EXPECTATIVES, HA DE SER, U`,.:1 [ITUACI6 CONSISTENT DE CRISI, EXPLICALE PER UNA PESSIMISTES, SIR, l'J'T''.IBUCI(57) NO SIGUI su: STW USP,I2UU. 1 yl_JE C..0 AL PESSIMISME. DONCS, LA SITUACIS DE I PATIM ENCARA, NO ESTJi SER LS EXPECTATIVES REALS DEL QUE us., GRAU DE PESSIMISME P,S SUPERIOR AL J=IPIOUEN LES POSSIBILITATS REALS D'IHWTSUICS, D'ACTIVITAT, D'OCUPACI(5. POLI.TICA ncor¿micA HAURIA DE TENIR EN COMPTE LA NECESSITAT DE TRENCAR LA POLARITZACI¿ - XCESIVA CAP AL CANT5 PESSIMISTA. I AQUESTA. E FUNCI NO L'HAN D'EXERCIR NOMÉS BES RESPONSABLES DE LA POLiTICA ECON¿MICA, SINO TAMBÉ TOTS ELS QUE TEmin ALGUNA RESPONSABILITAT TOTS ELE �QUE TEN -j:M MJCUN TIPUS D'INCID j5NCIA EN LA MARXA DE LA SOCIETAT. HEM DE FER DE TRENCADORS DEL PESSIMISME, DE TRENCADORS DE LA UNIFORMITAT. EN AQUESTS MOMENTS SER REALISTA VOL DIR, PRECISAENT, SER MIS OPTIMISTA. CAL SABER TROBAR, PEP TANT, AOUELLS PROJECTES QUE DECANTEN LES EN EXPECTATIVES III AQUEST EA TOTA LA TRADICIE DEL SENTIT. PENSAMENT Ecw¿Snic QUE VA PER AQUEST CAMÍ, INCLOENT-H T EL PENSA=NT DE J.n. KEYNES. KEYNES DEDICA UNA PART DEL SEU TRACTAT SOBRE EL DINER (TREATISE ON MONEY) f TAMO DE LA TEORIA GENERAL, A. L'ESTUDI DE LES EXTECTATIVES, A ALIJE QUE ELL ENTENIA PER LA INFLUENCIA DF LES EXPECTATIVES EN EL COMPORTA•ENT DELE AGENTS ECONEMICS. KRYNES INSISTIL EN LA HUMANITAT, IMPORTA.NCIA DE QUE LA ELS PASOS, LES CIUTATS TINGUESSIN OBJECTIUS CONEGUTS 1 ASSUMIBLES, QUE HAURIEN ERE DE MOTOR PEE MOVIMENT DEL SISTEMA. KEYNES FRIA UNA INTERPRETACIE DE LA HISTERIA EN FUNCIC; DE LA ' K1 �INFLUeNCIA 1D3E HI EXERCIEN AQUEST TIPUS D'OBJECTIDS I LA QUANTITAT DE DINERS QUE H1 ANAVA ASSOCIAT. D'AOHESTA. MANERA ASSOCIAVA ELS DESCORIMENTS DE MINES D'OR AMB ÉPOQUES DE GRAN ACTIVITAT ECONSMICA. LES MINES DE SIERRA MORENA, PER EXEMPLF, S'HAVIEN. TANCAT I TORNAT A oBRIR D'UNA FORMA CORRELATIVA ALS PERÍODES D'ESPLENDOR DE LA. SOCIJMW„ POS ROMA O L'ESPANYA DELS ARABS. L'ASSOCIACI6 DELS DOS FENCSMENS, QUANTITATS DE DINERS I OBJECTIUS IMPORTANTS, ES FEIA PERJ) D'UNA MANMA MASSA MEC A . NICA: H1 NAVIA EL DESCOSRIMENT DE LES MINES, NI HAVIA UNA QUANTITAT DE LINEES 1 JIl MAVIA UN CREIXEMENT ECONCSMIC. DE LA. MATEIZA LANERA UAMILTON HAVIA APLICAT AQUESTA INTERPRETACIS ALL PERIODES DE REVOLUCI¿ ECONCSMICA,SON EL TRECENTO O EL DEL DESCUBRIMENT D'AMARICA I LA GRAN EXPANSI5 ECON¿MICA QUE S'EN VA SEGUIn. LA. cRITIcA MARISTA 0 kli/JES SUCESIUS 10, A AQUESTA TEORIA VA SER QUE, ADMETENT QUE EXISTIA UNA CORRELACI6 ENTRE �-12- ELS FENC-)•ENS, NO ESTAVA CLAR QUINA ERA LA CAUSA 1 num L'EFFCTE. LA INTERPRETACI5 DE HAMILTON I EYNES NO ENE: EXPLICA PEROU', ES VA DECOBRIR U14 AT í RICA, PERQUÉ ES VAN TORNAR A OBRIR LES MINES. LA INTERPRETACI5 QUE ES VA DONAR DONCS, ENFPOT DE LA PURA CONCATENACI6 MEC:iNICA, 1S QUE DARREA FIXACI5 D'OBJECTIUS H1 HA UN nEsIG TNSATISFET DINTRE DE LA SOCIETAT QUE ES MANIFESTA EN FORITA DEL DESCCMIMENT I QUE TÉ COM A EFECTE UNES ALTERACIONS EN ELS PREUS, UNS BENEFICIS, UNA 5ITUAC15 MOLT DIFERENT. ABANS DEL DESCOBRIMENTS DEL SEGLES XV I XVI III UA DONCS UNA SOCIETAT QUE NECESSITA ALGUNA FOR:1A. DE. PROJECTAR-SE, UNA FORMA DE REALITZAR UNA TENSI6 AN1MICA, SOCIAL PREEXISTENT, UNA DEMANDA INSATISFETA D'ACTIVITAT I DE LES IDEES. AMI DONCS, 1 TORNANT ALS NOSTRES DIES A LA NOSTRA CIUTAT, CAL DIR QUE SI ELS JOCS oLínPIcs PODEN SER LA. CAUSA DE GRANS BENEFICIS QUANTTFICATS, SI FARAN DE CATALITZADOR D'ENERGIES TO Pi Oh rfil4 J•i4 t< ) �f e ?BEQUE EN AQUESTA CIUTAT NI HA UN DESIG LLARCAMENT CONTINGUT DE PROJECTAR-SE A NIVELL NACIONAL I INTERNACIONAL. UN DESIG DE GENERAR UN SEGUIT E I ACTIVITATS EN EL CAMP DE L'ESPORT, EN EL EAMP CULTURAL, EN EL CAMP INDUSTRIAL I CIENTÍFIC. ,~11,01.1X..1~~."Pkr~,- aARCELONA, I TOTA CATALUNYA, HAN VISCUT PORTE ANYS AMB UNA CAPACITAT D'IMPLEMENTACI6 DE PROJECTES MOLT INFERIOR A LA QUE LES SEVES RASES SOCIAL, CULTURAL I ECON(5" MICA PERMETIEN. ES AflUESTA INFRAUTILITZACI6 DE LES SEVES POTENCIALITATS LA QUE FA QUE PERI6DICAMENT, EN EL CURE DE LA SEVA HIST¿RIA, BARCELONA S'HAGI PROJECTAT CAP AL FUTUR I CAP A LA RESTA DEL MEN, EUSCAMT UNA. CAPITALITAT, UN PROTAGONISME QUE LES SEVES CONDICIONE LI PERMETIEN TEN IR. D'AOUESTA MANERA A L'ENTORN DEL PROJECTE DE L'EXTOSICI1) DEL f88 BARCELONA VA DONAR EL SALT CAP A L'EIXAMPLE, CONFIGURANT LA ~~1~1~. CAPITAL *ODEPA QUE HA ESTAT EN AQUEST SEGLE (')U1 ARA ACAYA. �EL DESIG DE CONTINUAR SENT-HO PEL SEGLE OUD vn QUE HA FET POSSIBLE LA CONNEXIO QUE DEIA ABANS ENTRE EL POBLE DE BARCELONA I 3J t CANDIDATURA. OL MRICA DE 1992. EL.7, DOCE OLÍMPICS NO S5N CAP AMENAÇA CONTRA LA CATALANITAT DE CATALUNYA. 77N AL CWTRARI, UNA OCAS CONSTITJIPA17, CONEIXER AL MCSN, 16 ' NICA PER DONAR DES DE LA CONFIANÇA DE A [DOBLE LES NOSTRES IL.LUSIONAT, V PARTICULARJTATS, LA NOSTRA IDENTITAT. I HO PODREM RED A UN PaBLIC QUE ES COMPTARA EN L'ORDRE DELS r • CENTENARS DE MILIONS DE PERSONES. L'ADHESI(.5 MASS IVA AL OLÍMPIC PROJECTE S'EXPLICA TAMB PEL QUE DEIA AEANS DEL TRENCAMENT O EL PFSSIMISME. FI HA MOLTA GENT QUE SE N'ADUNA DE QUE HI HA CONDICIONS POSSIBLES DE CREIXEMENT ONU 110 ES PODEN CUMPLIR PER DIFERENTS RAONS, SIGUIN ERRORS DE POLÍTICA, SIGUIN FETS OBJECTIUS. 1r, "\ DE TANIN El HA UAGUT MOLTA GENT QUE SE N'ADONA QUE LES POSSIBILITATS DE CREIXEMENT D'ACTIVITATS, 1)'INVERSI6 S6N SUPERIORS A ALL¿ QUE ELE INDICADORS DE L'ECONOMIA HAVIEN VINGUT �-15- DOMANT. PEE TANT LA GENT VEU QUE ns B5 D'AFEGIR-SE A. PROJECTES MOBILITZADORS D'AOUESTA MENA. I NO TANT PEROUE ESTIGUIN INTERESSATS EN LA FINALITAT ESPECÍFICA DEL PROJECTE, SINE PERQUE INTUEIXEN LA CAPACITAT DE MOBILITZACI5 CAP A L'OPTIMISME DEL LA CAPACITAT D'EMPENYER LA SOCIETAT FORA DE LA EITUACI5 DE CRISI. AQUESTES IDEES QUE ACABO D'EXPOSAR LES HE 41~4~4~~~~~4~~1,~§~~~5~§~§~~""511°"'"'"""01-",11 EXPLICAT REPETIDES VEGADES AL LLARG D'AQUEST ANY. AnA PODEN FER UNA MICA DE BALANÇ DELS SEUS RESULTATS PRkTICS. Paoj 12.05 SI RECAPACITEN UNA MICA PODEN OFERIR RELACT GENS MENYSPREABLE DELS PROJECTES QUE . S'HAN wollat TERNE '79.000041111.........~~~~ ~~~~~~ GRàCIES A'-WJIT.9144QAT-, QUE SIGNIFICAVA TENIR LA DATA DE 1992 CON A LIMIT. PROJECTES MECESSARIS PER A LA CIUTAT, QUE GALIA. FER, r OtME DIFíCILMENT HAURIEM TROBAT EL DESLLORICADOR SENSE AQUEST HORITZ5. ;ES DEBTE LES OPERACIONS MP,S IMPORTANTE S5N 44-11-X4 �LP:S RELACIONADES AUB LA REORDENACIJS URBANÍSTICA DEL POBLE NOU AQUEST PROJECTE ÉS TRASCENDENTAL PER LA CIUTAT, TANT COM HO VA SER L'ENDEEROCAMENT DE LES RALLES , O EL DE LA CIUTADELLA- SIGNIFICARA OBRIR DEFINITIVAMENT LA. CIUTAT AL MAR, COMPENSAR EL DESPLACAMENT DEL CENTRE DE GRAVETAT DE LA CIUTAT CAP A PONENT I REGENERAR TOT UN FARRA PROFUNDAMENT DEGRADAT. GRkIEJ" A L'ESPER6 OLÍMPIC, L'ESTAT, LA LA GENERALITAT, CORPORACI(5 METROPOLITANA, L'AJUNTAMENT, LA RENFE I LES EMPRESES AFECTADES S'HAM POGUT POSAR D'ACORD EN UN DISSENY URBANíSITIC J E ALTRAMENT NO HAURIA TINGUT NI L'EMPENTA NI EL CALENDARI QUE HA TINGUT. EL PLA ESPECIAL D'ORDENACI URBANA QUE S'HA R ED A(JT„N't, COMPREN UNB SEGUIT D'ACTUACIONS DE OUALS LA VTLA OLÍMPICA N'ÉS NOMÉS UNA PART. L'A.MBIT DEL PLA ESPECIAL ,~1611~~......1.14.~01.."11114.111~140~~111 TÉ UNA SUPERFÍCIE TOTAL DE 73 13 HA, DE LES QUALS 53,44 HA CORRESPONEN AL P01 CON D'ACTUACIS 1 21,42 HA A LA VILA OLÍMPICA, 1 �D'AQUEST SRL, HAN ESTAT ADOUIRIDES A RENFE 7,3PACTUALMENT DEDICADES A FERROCARRIL I 1 .worranam.m........m..o.~«...-.~~~ingle~~1~-§~0~1~~1~~1~111~~~~~: 18,70 DE SRL EDIFICABLE. EL SóL PENDENT DE COMPRA 1). E PI'ZESENTA 17, 86 HA "'"»~,11~100~1~111~~.4141~,~9..1 LA IfivEnsI6 REVISTA PER A LA PREPARACIó DELS 5f} N; 1S DE 28.700 MILIONS DE PTS. awhy~,5111~~~4.116«~~~~~~~~~1111~1111~~1~~~1~ D'AQUESTA HIERA CORRESPONEN A LA COMPRA DE LA UR.MNITZACIR SRL DE LA VILA Miezlál..1.1~~4/00 5■12,4411.roaso,..~44.4~1.--h ESTRICTE NOML', 5.000 MILIONS DE PESSETES -.1...."~.~~5,14~1,11~31~71~~.11~M~1~1~11~..a DIR UN i7 OLIMPICA ls A PER CENT. AQUEST COS ES AUTOFINANCIABLE Ale1~1~1.01~41■0001~415~9~.~~~". LOE A RESOLTAT DEL PROCÉS URBANSTSTIC I DE GESTIR REPERCUTIBLE A LA INICIATIVA PRIVADA. LA RESTA CORRESPON A LA REESTRUCTURACIS DE ,...,,,,,.~.~1.11.11~1•4-1,,..~1.11~~,..,,,,snyi.4101~~1~11111~~161~1~1~1~.70111~1~11~7.-“Irl-~01~ LA XARXA D'ENLLACOS FERROVIARIS (8.400 MILIONS), ,....,,,,..,,,,,,,,,~~~~~0~~~0~~~~5~1~~~a~~5~0~~1~ A LA CONSTRUCCIR DE rcam~-3yaffirls~~40eloapoopqrsmsonan MILIOWS) _Ilá (2.400 EA REESTRUCTURACIR DE LA XARXA DE COL.LECTORS (3.000 MILIONS (3.800 YIILIONS), COMPRA (1.600 MILIONS) I URBANI MX.11.001~..rn D'ECUIPNMENUS (4.500 MILIONS). A DE PLATGES T S TRUC C IR �EL FINANCAMENT DELS 28.700 MILIONS DE PESSETES ES REPARTEIX ENTRE CONVENIS ENTRE ADMINISTRACIONS, ADMINISTRACI6 LOCAL I INICIATIVA PRIVADA: 1. REESTPUCTUFjCIS FERROVIARIA: CTSJERAL 2.033 rdLlONS 'J :TAMENri 2.787 19 11 2.428 MINISTERI DE TRANSPORTS CORPORACI6 METROPOLITANA 91 11 1.213 2. DEFENSA DE COSTES HOPU ls e 3.500 MILIONS AJUNTAMENT 30% PASSEIG MARíTIM (750 MILIONS) •~11.114~,' LA RESTA DEL PRESSUPOST, FINS AL VOLTANT, 140.00-4,1£14~ DE PESSETES ANIRAN A CjiRREC DE L'AWINISTRACI5 LOCAL, AJUNTAMENT I C.M.B. CAL TEN IR EN COMPTE, PERO' , QUE, CON HE DIT ABAES 5.00G MILIONS SON RECUPERABLES A L'OPERACIS IMMOBILISRIA DE CONSTRUCCIC; DE LA VILA OLíMPICA. L'ESTAT DE TOTA L'OP' RA -I5 POBLE NOU, �PESUMINT'A.S EL SEGÜENT: 3 -S'HAN COMPRAT 13,7 HA DE SóL -S'LEE FET EL CONVENIS SOBRE COSTES I FFCC - LANREDACTAT 1 APROVAT EL 50% DELS PROJECTES FERROVIARIS, I ES PREVEU ENLLESTIR LA RESTA PER L'OCTUBRE -S I VAN AWUDICAT LES OBRES DEL "SIF(5 DE VILANOVA" I DE LA REMODELACI¿ DEL RAMAL BESOS-SAGR ERA -ESTN EN CURE DE LICITACI5 LES OBRES DEL SALT DE MOLTE) DE L'ESTACIJ) DE VILANOVA 1 LA NAU TALGO -MSTACI6 DE SANT ANDREU -EL PnOJECTE D'OBRES DE DEFENSA DE COSTES S'EST1 PINALITZMT. ES PREVEU L'ADJUDICACI¿"; ABANS D'ACABAR L' AM/ - S 'LEE ENDERROCAT LES EDIFICACIONS DE L' ARENAL I DE TOT EL ERONT COSTANER DAVANT EL FERROCARRIL. ELE ENDERROCS ACABARAN A L'OCTUBRE. L'ALTRE GRAN OPERACI6 LLIGADA DIRECTAMENT ALS JOC;"-, .P,S A . OUE S'ARTICULA ENTORN L'ANELLA OLSIMPICA DE MONTJUYCA AME AQUESTA OPERACI5 ACONSEGUIREN, D'UNA BANDA UNA CONCENTRACI6 D'EQUIPAflENTS ESPORTIUS -ESTADIS, PALAU D'ESPORTS UNIVERSITAT 01 EN L'ESPORT, PISCINA- D'ALTA. E AL'ANDA ACABAREN L'ORDENAMF1,q ETA �UREAEíSTIC DE LA MUNTANYA DE MONTJUIC, QUE VA SER. CWENCAT EL 1929 PER¿; NO PAS ACABAT. QUEDA PER ESTRUCTURAR EL SECTOR COMPRES ENTRE L'ESTADI I EL 1-An7pi: DEL POLVORi, ON FAREM EL PARC DEL MIGDIA. DINS DE L'ANELLA OLíMPICA, A L'ESTAD' HEM ACABAT ELS ENDERPOCS I S' ESTA TREBALLENT AL MOVIMENT DE TERRES, DI A - I NIT, EXTRAIENT-SE UNA MITJANA DE 6.000 V.3 DE TERRA AL DIA. AL PALAU D'ESPORTS S' FÍAN ACABAT ELS TREBALLS PELVIS D'EXPLANAMENT, SANEJAMENT I MILLORA DEL S j5L1 5' Hl ESTA TREBALLANT AL PILOTATGE DELE FONAMWTS. EL VIVEE DE PLANTES HA ESTAT TRASLLADAT ALS "3 PINS". TA SOCIETAT D'AIGUES HA PRESENTAT EL PROJECTE DEL NOU DIPC;SIT DE 60.000 M3 D'AIGUA QUE SUBSTITUIP51. L'ACTUAL DE 17.000 M3. HA ESTAT LLIURAT EL PROJECTE EXECUTIU DE L'INEF, LA UNIVERSITAT DE L'ESPORT ON SE CELEBRARAN . LES COMPETICIONS DE LLUITA LES OBRES COMENCARAN �AONEST ANY, LES OBRES DE L'ESTADI, SERAN FINANÇADES PER. L'ESTA . LES DE L'INEF PER LA GENERALITAT. EL PALAU OLiMPIC, PER LA DIPUTACIó DE BARCELONA, L'AJUNTAMENT, 1 25%. LES OBRES D'URBANITZACICS 1 ELS TREBALLS PREVIS DE L'ESTADI LES FINANCIA LIAJUNTAMENT. IMPORTANT RESULTAT UN ALTRE DE HOBILITZACTo PER ALS JOCS ES LA COL.LABORACI¿; DE L'AjUNTAMENT, LA CORPORACI6 METROPOLITANA I LA .„, GENEEKLITAT AME LA DIRECCIo GENERAL DE CORREUS I -a -1-,----`-•.--^-^-,---rte-.~-,TELDCOMUNICACIONS, INFORMATICA, AME- LA D'ELECTRONICA LA COMPANYIA TE FONICA I L'OFI 1NA oil/. iMP I CA EN EL PROJECT BIT 92 ., _ . A'nEST PROJECTE, AMB L'OBJECTIU DE RESPONDRE A LES EXIGDCIES DEL COI QUANT A COMUNICACIONS I SERVEIS INFORMaTICS DELS JOCS, ACTUARA TAMBE CON A CATALITADOR D'ALTRES PROJECTES, DOTARA LA CIUTAT NNE. UNA, INFRAESTRUCTURA TELEMATICA PERMANENT OFERIRA OPORTUNITATS A LA INDÚSTRIA NACIONAL, INTRODUIRA NOUS SERVEIS AME TECNOLOGIA r �R 'jLTA, Co(JRDINAU t TOTS ELS ESFORCOS EN TELECOMJMICACIONS I SEF1 UN BANC D'ASSAIG DE MMES TECNOLOGIES. AOIEST f.:S UN ELEMENT CRUCIAL EN LA CONFIGURACI5 DE LA BARCELONA QUE VOLEN PER L'ANY 92. ES JA DE CONEIXEMENT COMG QUE QUI NO AGAFI EL CARRO DE LES NOVES TECNOLOGIES NO PODRá INTEGRARSE A. LA SOCIETAT DEL FUTUR. ES UNA OPORTUNITAT IINICA PER PARTICIPAR EN AQUESTA NOVA REVOLUCI¿ INDUSTRIAL AMB ELS PAÏSOS AVANCATS, PEITUE CONTRARIAMENT AL QUE POT SEMBLAR, LA SOLUCI6 DE LA CRISI ECONZMICA, DE L'ATUR, PASSA PER. LES NOVEL TECNOLOGIES. O ENS ESFORCEM PER CREAR OCUPACT6 EN AQUEST CAMP O NO EN CREAREN RAS. 7 EL VOLDRIA ARA EXPLICAR BREUMENT COM SER á FINANCAMENT DELS jOCS \EN SENTIT ESTRICTE SI BARCELONA N'ACONSEGUEIX L'ORGANITZACIá. ABANS, PERc7), ELS VULL EXPLICAR BREUMENT QUINA ES L' ESTRUCTURA EN LA CANDIDATURA. �-23- CANDIDATURA. DE BARCELONA S'ARTICULA, EN UNA SIDIE D'ORGANISMES QUE VEHICULEN I FACILITEN eL PROGR1S 1 L'HARMONITZACI6 DE LA PROPOSTA. OLíMPICA, EL CONSELL RECTOR, QUE APLEGA REPRESENTANTS DE TOTES LES INSTITUCIONS IMPLICADES EN EL PROJECTF BARCELONi (GOVERN ESPANYOL, GENERALITAT UE CATALUNYA, DIPUTACI5 PROVINCIAL, METROPOLITANA, AJUNTAMENT „ DE CORPORACIo BARCELONA, AS S OC .AC I o "UARCELONA OL1MPICA'92", CZZ.115.2.L_ DE COMERC...), MARCA LES GRANS DIRECTRIUS DE EA CANDIDATJRA. D'AOUEST AMPLI CONCERT DE FORCES CIVIOUES EN DIMANEN UN REDUlT COMITE DE RELACIONS INTERNACIONALS I UN COMIT1 EXECUTIU, QUE RESOLEN, CONCRETEN 1 DELEGUEN L'EXECUXIo ESPECIFICA DE LES GENERALS FORMULADES AL CONSELL RECTOR. L'OFICINA OLI1MPICA, AME UN PLANTER DE MIG CENTENAR D'ESPORTISTES, TkNICS, PROFESSIONALS, GESTORS 1 PERSONAL ADMINISTRATIU, DNA COS ALE CaRRECS DELEGATS PEL COMITe EXECUTIU I EL COMIT DE RELACIONS INTERNACIONALS. LES SEVES ACTIVITATS 4 h) 1.9tt �A la proposta presentada per la Candidatura de Barcelona, el finançament deis JJ 00 de 1992 és fruit de l'esforç conjunt del COJO i de les administracions públiques: central, autonómica i local, les quals assumeixen aspectes concrets de la inversió en instal.lacions. El pressupost preparat per al COJO inclou les despeses d'organització dels JJ 00 i també les inversions a càrrec seu en instal-lacions esportives i en el condicionament de les àrees urbanístiques en què s'ubiquen les principals instal.lacions esportives i residencials. Aquest pressupost es finança, gairebé en les seves tres quartes parts, a pa rt ir dels ingressos propis del COJO, mentre que la resta dels recursos prové de la canalització d'ingressos públics generats amb la finalitat específica dels JJ 00, o de transferències genèriques del sector públic central. La inversió necessària per construir algunes de les instal.lacions significatives es durà a terme per part de l'administració pública. També anirà a càrrec de l'administració pública la urbanització de les àrees destinades a la localització d'instal .lacions i el desenvolupament d'infrastructures de la xarxa viària, comunicacions transports. Tanmateix, en els darrers casos esmentats, es tracta d'una adaptació a la conveniència dels JJ 00 dels plans d'inversió pública que haurien de realitzar-se de manera similar en tots els casos. EI pressupost del COJO es mostra equilibrat, de manera que hom preveu que els ingressos generats puguin ésser - otals previstes. suficients per cobrir les •,R Formalment, el pre post del CO • - estat plantejat en pessetes del 198 i �EI volum de despeses més important és el destinat a l'Organització dels JJ 00 pròpiament dita, és a dir a aquelles activitats orientades a fer possible la realització dels JJ 00 amb les màximes garanties d'èxit. La part del pressupost que reflecteix la inversió en installacions esportives representa només una part de les inversions que els JJ 00 suposaran en aquest camp. En efecte, una part important de les installacions més significatives ja existeixen o han estat assumides per l'administració pública amb càrrec als seus pressupostos. Com a criteri general en aquest terreny el COJO assumeix totalment el condicionament necessari de les instal•lacions, esportives per a la celebració dels JJ 00, i també el cost del material esportiu que calgui utilitzar. Els costos de noves edificacions o de reforma i ampliació aniran només en part a càrrec del COJO i, parcialment, a càrrec dels titulars o de les administracions públiques d'acord amb els convenis que es formulin. L'aportació del COJO al desenvolupament de les àrees urbanístiques on calgui localitzar les installacions esportives i residencials més importants consisteix, com a criteri general, a fer-se càrrec de les despeses de condicionament. Aquestes corresponen tant al condicionament de les àrees amb caràcter permanent, com a la seva adequació per a l'ús específic durant els JJ 00. Queden, consegüentment, a càrrec de les administracions locals encarregades del desenvolupament de les àrees, els costos bàsics d'urbanització d'aquestes, excepte en àquells casos que es consideri que seran repercutibles sobre els usuaris del sòl urbanitzat. El model de finançament que la Candidatura de Barcelona proposa per al COJO parteix de la disponibilitat d'un volum molt important d'ingressos propis d'aquest comitè, procedents, fonamentalment, de la cessió de drets derivats de la celebració deis JJ 00 i d'altres aspectes relacionats amb els mateixos. Aquests ingressos es complementen amb els procedents de les participacions en ingressos no fiscals de l'administració pública establerts específicament per als JJ 00,i amb transferències procedents de l'Estat. Això dóna lloc a un pressupost que apareix inicialment equilibrat. Hom ha mirat especialment de preveure els recursos suficients per proporcionar una excel.lent qualitat dels serveis subministrats als membres de la Família Olímpica i als espectadors deis JJ 00, i també en la promoció de l'esport, a través de la �creació d'ïnstal•lacions que augmentin el grau de pràctica esportiva en el futur. La Candidatura de Barcelona preveu, d'altra banda, que la participació en ingressos derivats de les loteries s'utilitzi, en part, per a desenvolupar programes de promoció de l'esport. Cal tenir en compte, a més, que les inversions que ha de realitzar l'administració local en instal . lacions i obres d'urbanització relacionades amb la celebració dels JJ 00 durant el quinquenni 1987-91 resulten perfectament compatibles amb la seva capacitat d'inversió. Des del punt de vista històric, la inversió prevista pel concepte indicat no arriba a assolir el 30 % de la inversió efectuada en el quinquenni 1981-85 pels municipis de la Corporació Metropolitana de Barcelona, àmbit que comprèn, pràcticament, la totalitat de les inversions que han de dur-se a terme. Quant a les despeses, es preveuen de tres tipus, despeses d'organit,,, zació, inversions a les instal.lacions i inversions en àrees urbanes. Les despeses d'organització dels JJ 00 previstes en el pressupost del COJO estan classificades en dotze conceptes que integren agrupacions de despeses de naturalesa homogènia. El pressupost del COJO corresponent a les despeses d'organització dels JJ 00 és brut, és a dir que no n'han estat deduïts els ingressos generats per activitats o serveis el cost dels quals s'inclou en les esmentades despeses. Respecte del total de despeses d'organització dels JJ 00 s'han establert previsions d'aportacions i col.laboracions. Aquestes col . laboracions consisteixen en les contribucions del personal voluntari i en l'aportació de serveis i materials o cessió temporal de béns realitzats per empreses i institucions col . laboradores de l'organització dels JJ 00 �b) Inversions en instal•lacions La realització dels JJ 00 en òptimes condicions suposa la construcció d'algunes instai-lacions esportives de gran envergadura (Estadi i Palau Olímpic), i també la reforma o ampliació d'altres instal•lacions existents. Per al desenvolupament de les competicions olímpiques és necessari, a més, condicionar les instal•lacions i dotar-les amb els materials de competició adients per a cada esport. ( JAULA LI ) La distribucio per agents del cost de les inversions en instal•lacions esportives ha exclòs del pressupost del COJO aquelles obres de nova construcció l'import de les quals ha estat ja programat per algyns dels agents de l'administració pública, o es preveu que ho sigui de manera immediata. Pel que fa a la resta d'instal•lacions esportives s'estableix la previsió de convenis amb els seus titulars i amb les administracions públiques interessades en el seu ús. L'aportació del COJO a aquests convenis se situa, normalment, entre un terç i dos terços del cost total de les obres de nova construcció i de reforma o ampliació, en funció de l'àmbit del servei que presten ï de la seva utilització posterior als JJ 00, i també de la titularïtat pública o privada. El COJO preveu assumir en la seva totalitat 'el cost del condicionament de les instal•lacions i del material esportiu que s'hi ha d'instat lar, donat que es tracta, en general, d'exigències d'homologació i d'equipament originades estrictament per l'ús a què han de ser destinats durant ets JJ 00. Per a la construcció de les instal•lacions complementàries de caràcter bàsicament residencial, es compta amb un important concurs de la iniciativa privada per finançar-les, atès el seu destí posterior. Es tracta d'edificacions estructurades com a habitatges, que seran destinades durant el període dels JJ 00 a residències d'atletes ï acompanyants o de membres dels mitjans de comunicació, però la utilització posterior dels quals serè com a domicilis privats. �El pressupost del COJO inclou, en el capítol de despeses d'organització, les dotacions necessàries per llogar les edificacions, i també per adaptar-les a les necessitats dels JJ 00, i readaptar-les posteriorment perquè puguin utilitzar-se com a habitatges privats. D'aquesta manera la iniciativa privada que finança la seva construcció serà compensada pel temps que no pugui disposar de les ïnstal•iacions, sense que això li suposí cap cost addicional. El nombre d'habitacles que han de construir-se encaixa, en una primera aproximació, en la dinàmica pròpia de la demanda registrada a l'àmbit territorial de la Corporació Metropolitana de Barcelona. En efecte, el nombre d'habitatges que cal construir representa al voltant del 18 % del nombre d'habitatges construïts en l'àmbit indicat en el trienni 1981-85. ( TAULA 5 ) c) Inversions en àrees urbanes Les actuacions que han de dur-se a terme a les àrees on es localitzaran les principals instal .lacions esportives i residencials consisteixen a dotar-les amb els equipaments urbanístics necessaris perquè puguin ésser destinades a l'ús previst. El pressupost del COJO assurtieïx, en aquest cas, les despeses'de condicionament de la majoria de les àrees, tant les de caràcter permanent, com les destinades exclusivament a la seva utilització durant els JJ 00. Les despeses bàsique s d'urbanització seran assumides, tal i corn ja s'ha indicat, per l'administració local responsable de l'àmbit urbà en qué es realitzen les obres, o bé pel sector privat, en aquells en qué estiguin plenament compreses en un àmbit d'ús residencial privat- ( TAULA 6.,) �Veiem ara la Previssió d'ingressos Els ingressos que la Candidatura de Barcelona preveu per al COJO s'engloben en dos grans grups. En primer Lloc els ingressos el procés de gestió dels quals depèn exclusivament del Comitè Organitzador, amb les úniques limitacions derivades de la Carta Olímpica i de les clàusules del contracte que s'ha de subscriure amb el COI. En segon lloc els ingressos que cal obtenir a pa rt ir de l'autorització i col•laboració del Govern Espanyol, sense que la gestió del COJO pugui influir decisivament en el seu rendiment. En aquest cas es troben tant les participacions en ingressos no fiscals com les transferències pressupostàries establertes en els pressupostos de l'Estat. a) Ingressos propis Els ingressos estimats per al COJO es fonamenten en les previsions que s'indiquen seguidament. Pel que fa als ingressos procedents de la venda d'entrades s'estima que la capacitat total d'espectadors als actes dels JJ 00 serà de 4 800 000. El 10 % d'aquestes entrades potencials es considera invendible, atenent els requeriments i compromisos del COJO amb el COI i altres organismes esportius. Del total comercialitzat hom estima que almenys el 80 % pot ésser venut, amb la qual cosa el nombre d'entrades venudes seria d'unes 3 500 000. El preu mitjà establert per a les entrades seria de 825 pessetes, inferior en més de tres vegades al que es va fixar a Los Angeles 84, i equivalent a la meitat aproximada del preu actualitzat aplicat a Munic 72 i a Montreal 76. Els ingressos corresponents a allotjaments a la Vila Olímpica són de quantitat reduïda, per la raó que l'estada serà gratuïta per a la majoria de les persones que hi seran allotjades. Així, la Candidatura de Barcelona estableix, com a criteri general, que l'estada a la Vila Olímpica serà gratuïta per als atletes durant el període que s'estimi necessari, d'acord amb el COI i les Federacions de cada esport. �Per aquesta raó, el COJO assumeix la major part de les despeses de les residències a la Vila Olímpica, i els ingressos estimats per aquest concepte procedeixen exclusivament de les estades d'unes 5 300 persones durant 22 dies, com a mitjana, a les quals s'aplica una tarifa de 6 300 pessetes diàries, equivalents a uns 40 dòlars USA. Aquesta tarifa cobreix exclusivament els costos d'alimentació i el funcionament de la Vila Olímpica durant els dies d'obe rt ura als participants, mentre que s'assignen a càrrec del COJO la resta de despeses de condicionament i posada en marxa de la Vila. La venda de programes, cartells i litografies s'estima que pot proporcionar uns ingressos de 175 milions de pessetes, per la venda de programes (ingressos equivalents al 10 % del cost d'edició) i més de 50 milions addicionals per la venda de cartells i litografies. La cessió de les llicències per a l'explotació dels emblemes i símbols olímpics, incloent-hi la mascota dels JJ 00 del 1992, està previst que suposi per al COJO uns ingressos de 15 000 milions de pessetes. L'experiència dels darrers JJ 00 i el desenvolupament i la consolidació del programa internacional de marketing, que contribueix a enfortir a escala mundial la comercialització de la imatge dels JJ 00, refermen la previsió establerta. Hom considera que aquests ingressos són els que hom pot obtenir un cop deduïda la participació dels CON en les vendes d'articles emparats per les llicències als páisos respectius. Tanmateix, la participació del COI sobre els ingressos d'aquest programa s'estableix específicament en el capítol d'«Imprevistos i diversos» del pressupost del COJO. La previsió establerta inclou els ingressos corresponents als sponsors que poden obtenir-se per tal de cobrir el cost del recorregut de la torxa olímpica, la trajectòria del qual, extraordinàriament prolongada, contribuirà a la difusió dels JJ 00 del 1992. • �La Candidatura de Barcelona estableix com a xifra que caldrà assolir amb la cessió deis drets de ràdio i televisió a tot el món, 400 rnilions de dòlars, utilitzant com a referència l'experiència dels darrers JJ 00 tal i com es descriu amb tot detall a la resposta a la pregunta 21 d'aquest Qüestionari. D'acord amb la clàusula 33 del contracte que se subscriurà entre el C01, el COE i la ciutat de Barce lo na, la distribució dels ingressos per la cessió dels drets de difusió per ràdio i televisió serà la que s'indica seguidament: L'assignació del COJO de 80 milions de dòlars en compensació pel cost dels serveis a premsa, ràdio i televisió és justificada per la raó que els costos previstos per aquest concepte superen àmpliament.aquest grau i assoliran els 1 3n 4 milïnns de dòlars. TAULA 7 ) Voldria extendrem una mica sobre .`aquest apartat . tls ingressos que figuren en el pressupost del , Comitè Organitzador per drets de televisió són ets que h correspondrien una vegada deduida la participació del Comitè Olímpic Internacional, de les FF II i deis CON en els ingressos bruts percebuts pels drets de difusió a través de la ràdio •LkdA la televisió deis Jocs Olimpics. . 'Ameu vojecte ue valorar tes nostres previsions, cal tenïr en compte que els ingressos bruts en drets de difusió als Estats Units dels JJ 00 de Los Angeles 1984 assoliren els 225,6 milions de dòlars. Els corresponents a la resta del món se sitúen en 61,2 milions de dòlars. Aquestes xifres superaven notablement els ingressos assolits als JJ 00 de Montreal i de -!Moscou. Les teñdències posteriors mostren que la valoració deis drets de difusió per ràdio i televisió s'han situat a un grau més elevat. Segons les informacions disponibles, els drets pagats per la cadena NBC, abans de totes les deduccions, per a la difusió als Estats Units deis JJ 00 de Seül assoliran, com a mínim, els 300 milions de dòlars. Hom - preveu, a més, que aquesta quantitat pugui augmentar en funció dels ingressos per publicitat que es derivin de la retransmissió dels JJ OO. Els drets de difusió als Estats Units dels JJ 00 d'hivern de Calgary 1988 assoliran els 309 milions de dòlars, procedents de la cadena de televisió ABC. Les bases esmentades permeten d'establir, amb . un caràcter mínim, una previsió dels drets de difusió dels JJ OO del 1992 per ràdio ï televisió situada en 400 milions de dòlars en unitats ;monetàries de 1985. Hom estima que,del total indicat, una quantitat lleugerament superior als 300 milions procediria de la difusió en el territori dels Estats Units, mentre que una quantitat lleugerament inferior als 100 milions procediria de la resta del món, i també de la difusió per ràdio. El caràcter mínim de la previsió adoptada es defineix partint de la base que les xifres considerades són pràcticament les:mateixes que ja s'han assolit efectivament. D'aquesta manera, la projecció al 1992 dels ingressos suposa, exclusivament, una actualització en funció del nivell de prr,Jus. �Lògicament, I'accid de la inflació donarà lloc al fet que els ingressos del 1992 corresponguin a un major volum de dòlars nominals que no s'indiquen al pressupost. Tanmateix, aquest és un fet que el pressupost de la nostra Candidatura contempla, ja que tot ell s'ha elaborat —tant en ingressos com en despeses— en unitats monetàries del 1985. Ara bé, el nostre pressupost prescindeix voluntàriament de l'augment previsible dels ingressos que es produirà pel creixement de la renda ï, consegüentment, de la capacitat del consum, en el període comprès entre 1985 i 1992. El creixement de la renda en unitats monetáries constants ha de situar-se, segons previsions de I'OCDE, entre . el 15 % i el 25 % en el període correspQnent entre 1985 i 1992 per a les economies nordamericana; europea, japonesa i d'altres que puguin tenis 'un pes significatiu per als drets de difusió . dels JJ .00. Lògicament, els drets de difusió haurien de registrar un _ creixement similar al general de la renda i de la capacitat de consum en el període esmentat. Aquest és un factor que•,?. no s'ha tingut en compte erí les previsions dels drets de difusió. Tenirn, doncs, un marge de seguretat que .garanteix l'acompliment de les previsions en un grau superior al que ha estat previst. Dels 400 milions de dòlars que hom ha previst per dréts de difusió a través de televisió i ràdio, 80 milions de dòlars podran destinar-se al cobriment dels serveis gratuïts que han de proporcionar-se a la premsa, la ràdio i la televisió, 'equivalents al 20 % dels drets totals percebuts. Al Comitè Olímpic internacional correspondria un terç (1/3) deis 320 milions de dòlars restants que hom preveu ingressar per drets de ràdio 'r televisió. D'aquesta manera li correspondrien uns ingressos de 106,7 milions de dòlars. Els 293,7 milions de dòlars d'ingrèssos que reflecteix el pressupost del Comitè Organitzador corresponen, tal i com s'ha indicat, a la participació neta d'aquest en els drets de difusió per ràdio i televisió. Tenen en compte, per tant, la participació prevista pel Comitè Olímpic Internacional per al propi COI, les FF II, els CON ï el Comitè Organitzador. �prestació de serveis compren un conjunt d ir gr nssos^ d•' diversa mena. El concepte més important correspon a 1 600 milions de pessetes derivats de la utilització de locals i equips per part de les cadenes de ràdio i televisió que realitzin programes unilaterals, i també per la utilització exclusiva de locals en centres de premsa. També s'inclouen en aquest apartat els ingressos que el COJO percebrà per l'allotjament de visitants a 10 vaixells de creuer ancorats al port de Barcelona durant els JJ 00. Aquests vaixells tindran una capacitat per a 6 000 persones. També s'hi inclouen els ingressos generats per l'estada de 4100 persones a la Vila de la premsa. La Candidatura de Barcelona ha establert que el cost diari d'estada d'aquestes persones serà de 4 800 pessetes diàries, equivalents a 30 dòlars USA. Aquest apartat comprèn també, i per acabar, els ingressos obtinguts per les entrades a les exposicions i actes de caire cultural. b) Participació en ingressos El programa de loteries previst per al COJO, de forma semblant a la que s'ha utilitzat tradicionalment en anteriors JJ 00, •suposa uns ingressos de 7 000 milions de pessetes. El programa d'ingressos derivats de les travesses contempla l'establiment d'un recàrrec a favor del COJO sobre cada aposta. Els ingres`5os per al COJO se situen en 7 750 milions de pessetes. El programa d'emissió de segells es considera d'una importància especial per al COJO en virtut de la seva capacitat de difondre la imatge dels JJ 00 a escala internacional. S'estableix, en aquest cas, una sobretaxa voluntària a favor del. COJO tal com preveu l'Ordenança Postal Espanyola. Les emissions commemoratives dels JJ 00 previstes són vuit, que caldrà desenvolupar a partir-de 1988, les set primeres adaptades als valors de la sèrie postal bàsica i la vuitena de caràcter extraordinari, que caldrà emetre en el moment de la celebració dels JJ 00. Els ingressos que aquestes emissions poden proporcionar al COJO són de 990 milions de pessetes. �igU .11 d'emissió de segells, té un interès especial ciona(1U la suya capacitat difusora dels JJ 00. La tradició olímpica comporta l'encunyació de monedes de gran qualitat en metalls nobles (or i plata) que són molt apreciats en els medis numismàtics mundials. En commemoració dels JJ 00 hom ha previst l'emissió d'una sèrie integrada per vuit monedes --una d'or i set de plata— amb un valor nominal que s'establirà d'acord amb el contingut metàl•lic i el seigniorage habitual en aquests casos. H programa Ü ènu.ss/Ú nombre total de monedes que caldrà emetre s'estima en uns tres milions d'unitats. D'aquestes, aproximadament una quarta part es poden vendre en el mercat interiór i les tres quartes parts en el mercat internacional, d'acord amb l'experiència d'anteriors JJ 00 i amb la valoració del mercat interior a partir de les importacions de monedes similars els últims anys. Els ingressos previstos per al COJO a pa rt ir 'del programa d'emissió de monedes se situen en 4 970 milions de pessetes. El c) Transferències de l'Estat La previsió de transferències directes de l'Estat al COJO és un concepte que s'estableix amb caràcter residual per tal de cobrir les necessitats del seu pressupost. L'aportació d'aquestes transferències es fonamenta en l'increment dels ingressos fiscals de l'Estat que es produirà com a conseqüèncïa de la renda generada per l'activitat econòmica derivada dels JJ 00. L'increment de despeses previst ha de generar un augment de la renda interior de prop de 130 000 milions de pessetes. Els ingressos fiscals que.això haurà .de comportar a l'Estat —donada la pressió fiscal per ingressos impositius del 14,5 % sobre el PIB— se situen al voltant de 18 700 milions de pessetes que superen netament les transferències assignades. No s'inclouen, òbviament, en aquest concepte, les rendes d'imatge que, els anys posteriors, es produiran a causa de la difusió internacional del país, promoguda p els JJ 00. �d) Altres ïngressos Una gran part dels actius adquirits pel COJO s'utilitzaran _durant un període molt curt de temps. Consegüentment, la seva depreciació serà escassa, donat que la seva deterioració per ús serà molt petita i la seva obsolescència serà .pràcticament nul•la. Amb tot i això, hom ha suposat una depreciació mitjana del voltant del 50 %, amb la qual cosa es cobreix amb escreix qualsevol risc previsible. D'aquesta manera s'assoleix una xifra de vendes d'actius de 6 299 milions de pessetes Cal ressaltar, finalment, que una valoració precisa del cost dels JJ 00 ha de sobrepassar el marc estricte del pressupost del COJO i incloure també I àmbit d'altres agents econòmics que realitzaran inversions relacionades amb la realització dels JJ 00. En entrar en aquest àmbit, tanmateix, es dilueix notablement el concepte de «cost dels JJ 00» que apareixia amb tota claredat al pressupost del COJO. Així és, efectivament, tot i atenent exclusivament a les inversions destinades a ser utilitzades directament per a la celebració dels JJ 00, o bé d'inversions que, com en el cas de les residencials, es poden reutilitzar posteriorment al • marge dels JJ 00. En aquest sentit, les inversions realitzades pel sector públic en instal.lacions esportives i àrees urbanístiques relacionades directament amb 'la celebració dels JJ 00 són de 26 346,0 milions de pessetes. D'altra banda, les inversions del sector privat, fonamentalment instal•lacions residencials, que el COJO utilitzarà temporalment durant la celebració dels JJ 00 són de 23 750,0 milions de pessetes. En aquesta valoració, no s'hi inclouen les inversions que només s'utilitzaran durant els JJ 00 d'una manera indirecta, com són la millora dels sistemes de comunicació, transport, etc., si bé els agents públics han previst la seva realització, en l'àmbit de llurs respectives competències, dins del pla general de realització dels Jocs. �D'ALTRA BANDA, I AL MARGE DELS INDUBTA3LES BENEFICI DE TIPUS ECONOMIC, E$POIZTIU.I DE PROJECCIO INTERNACIONAL, H1 HA(ALTRES ASPECTES ) DEL PROJECTE OLIMPIC DE BARCELONA QUE CAL REMARCAR. ELE, JOCS DEL 92 CONSTITUEIXEN, SENSE CAP DUPTE, UNA FINA DE PRIMER ONDEE PER A INCENTIVAR LA MOBILITZACIO PACIFICA DE LA JOVENTUT; UNA FINA QUE HA DE SERVIR PER A ESTIMULAR LA PARTICIPACIO DELS CIUTADANS EN LES ACTIVITATS ESPORTIVES I PER ANIMAR A LA JOVENTUT DE TOT EL MON A COMPETIR I A su p r\R- , F. UNA =NA, AL CAP I A LA FI, CAPAÇ DE DESENCADENAR UNA OLIMPIADA CULTURAL A LA QUE BARCELONA. ESTA EN CONDICIONS D'APORTAR, DURANT QUA= ANYS, EL SEU LLEGAT HISTORIC BIMIL.LENARI, LES SEVES. ARTE PLASTIQUES, LA SEVA MUSICA, EL SEU TEATRL... EL SEU PASSAT 1 EL SEU PRESENT. EL REPTE DELE JOCS Ps DONCS EL REPTE DE CONVERTIR BARCELONA EN LA CIUTAT QUE VOLEM QUE SIGUI. LA BARCELONA QUE VOL SER LA SEU DELS �JOCS ;)LI1P.-..CS DF, 1.992, LA BARCELONA CAPITAL D'UNA CATALUNYA MODERNA, DINàMICA, LA METROPOLI QUE HA SER RECONEGUDA COM U N A GRAN CAPI'I'AI, EUROPEA EN LES PROXIMES DkADES, LA BARCELONA . I T,\r'INOAMEPIC ANA 1 I PORTA D' ENTRADA A. EUROPA, LA BARCELONA QUE REPRN BARCELONA REINDUSTRIALITZADA DELS CULTURAL, "NORANTA" T A EONES EL SEU LIDL;;tATGiE SER UNA CIUTAT QUE TINGUI UNES C'^Wt;t".{ICAt_.IO`3S CONVENCIONALS I UNES EXCEL.LENTS TI;L:I:COr•II.ÉidICACIONS, UNS ENLLAÇOS AERIS I; a'LP^ C fi:<Ii?_I'I'AL;S l;S'I'ABILITZATS, i:Ç7I,I=:RU, U^3!'. FIRA (')NSOLIDADA I, ALTI,ES C OS UN PORT ACTIU I ENTRE MOLTES ME S, '.1N GRAN MERCAT CENTRAL I Uï•àt1, A.WINI`'TF;1,C_IO EFICAÇ. BARC E LONA HA DE SER, Iïi:SU.;.IN `I', UNA CIUTAT EFIC:II;T:T. ESTIC CONVENCUT QUE LA CAPITALITAT QUT? PROPOSEM ES POT D E I'.IVAR AMB TOTA NATURALI`T'AT D' AQUEST OBJECTIU D' EFICIENCIA. UNA CAPITAL N O LA ,;, PAS .,:' VOLUNTARISME UN FAREM1--.,^ ^^I•t:, AP•" .,N . LA CIUTAT QUE VOLEN. QUE SIGUI BARCELONA ES LA Ii:':i'AT ttUé". CATALUNYA NECESSITA COM A CAPITAL �PEP A PROJECTAR-SE AL NON, ES LA CAPITAL QUE ESPANYA EO PUDRA PEEMETEE'S EL LUXE DE DEIXAR DE BANDA SI VOL TEUIP UNA PLATAFORMA INTERNACIONAL SOLVENV EN UNA SNPIE DE TERRENYS LEN CONCRETS 1 IDENTIFICABLES. LE , EN DEFINITIVA, LA CIUTAT QUE MILLOR PODRIA LIDERAR EL QUE HEM ANOMENAT "NOED DEL SUD". EL REPTE DELS JOCS NO 1S MP,S QUE EL REPTE LE EEC AJEESTA CIUTAT. ESTIC SEGUR QUE BARCELONINS SASRAN ENE FRONT A AQUEST REPTE. MO:ETES GRACIES ELS �TAULES �_I C) (l) o) H O f- -D O E- U z z U) c.> c ,zr o cm a 1 o ° li O a) ,-, 0 4-,l'" ocu a> o o co co, .1r) o co r--- cm N ,- LO co O) u> u) ••.... ca a) ti a) TJ a) C > .2 os = t) 1 u) 1.0 co (x) r--- ,1- , -1- U11) O In O tí) ,a) 7- O) 7- co C 11) '-`. O Cn CL o . (1) t --C1 C 0 •= O 10 a) (O N O O > 1-5 .....(:/> 1 00 co o .- o 4.- (1) 0 co N O Lo LO N- o O r- C9 1- o O. o o o cv ,,- nt Cf) o Nco o co Cr) (1) oO) u) .-o .co a) ..... o > oa U) o E 00 u) itl -c ...-.- a> al > i--a> cc ..., o o o co u) o o co u) o ,zr r-, cg o -.,t rr) o o o o izt) c«.-, a) (13 > o O .. o Lo O in (f) E ,o o-- (--..) O -- (II ..(i; -----'.-- cl ,,, ,-, , ; ( (1) a) - c.(f) -= --1 •00.„ - E U)' o a) o •- L O CII ---,..,) ID 0 a ----cr.7-o (r) --ns 75 _. _•_ E 0.) i., i5 '_. -: 13 L.-. a (;-..1 (1) ,,,-- 111 I _1 -=t I O I- �>-I 1– T MM W CY) t`-- «çt •Ç}- ;t> LO Ñ O (O nr ^ CU N N N CY) l 1 O (r N ® O O (} CO W c\I T VJ M o l'/ N T` NO O Op U 1 o ^ l N O 07 N rn ,... t0 > 'i. ó V o ^ m U) R1 U p Ç. 1:3 < CO 4 d ^dt^^ N (T T Ó T C o L .l] cd c_) ^ C o ^ O 2 ^ cv -O (1 (1) . ._ <y a) -0 (U Q) \ <S (Ti _ o -D Ñ T Q) > çU C Cl_ a) —a-) -^ ._ Ó CC. 2 T? cl Q) l. ,<Z (.0 ^ ^ _ i C7 Ñ (U Q) L Q U) tL <i _ Q ' 1-- �o o a) M CD M o o .., o o U 0 v ra) ^ ^ ^ ó o ^ ^ CO �q r CD t rt N *- et .c• C(j ^^ .- C"3 C ) t^ O C^ a ^ ois Cr) C") .-cT 6> N N d' d' ea , cD N $? r N tnlnUi O G)f^ s- a) ro ni o o UD N CO ti N O 0) tf en cDtl' ON N. e-' V g1, a.= •- U) 0 0000 •-Ocn 0) N N ON 0) CT O ftt` V N 0. . N O U) O y m 2 Ñ á> a O Cs !¿(+n^ C''^CO® ) a) et N m ^ N... C u to ^ OO N O LO C") 0 M N nr h r [tr z a> ^ ^ c .^ .^ 'O el ^ a (n (/) Ua n.. U) lt l C) r- N NN N (0 CC) O 1A U) c:7) 0, C u) y n^ N a) c OC7) ifl Q m o U) (P) y= ^ 0 dÚ („'u J Q c ro►-v O O cu Iel °o ^ lU C^ 02 o y O cn v c(ao ^ . E C ayfi ro u, o. CA ^ E .1) C> a C^ - t0 C70 ' CO. cD tr) tri t^ CO u) u) r C0 d `f t!) O Ur) O 00 N c') N Ch .- t\ CO ON th T r Ñ(Ñ rn C7) ^ ^ E y y C U) L11 . ^ W4 4.000L a J cycn 2 F- O Q? r- CO °C7 ^ co co CT)C7> 0 0) O ^ O c.> U) r 7 13- — v vi -0 ^ ^ •o ^ ' ó m U) 1.).19.ó ^Ñ ") ^ ^ á).S rn CC Cra tA r, C3 ü ' a )p `' O r- N O a) ^ I 11 çL1 ^ .m O 00 *t d 0•0 U) a) •cti ,^ (U +' a) a) C ro^v ^0 C1 Q y OCO ç ^ WU c u) ^ O U_ T^ U) O U C ,ro ro O ,p v U (0 U) tt7 O tr; a v UO ^ CA ^ N CO CO CC) r- �O) L o "") N O O N- O' ,r- ..qt. CO O) o') in O) o LO CO N r) cd" N N lo (O N - CO 00 O) (.0 U) (.0 <O •.,. .) a): CO u-) (Y"; in N C.) ("4 , e o o c – p <1 - or) r-- (10 N Lo :x O cti O c6 F- c0 r .£1 o va N c0 N .° a5 ra O c\J (1) -ce) u, 0'-(t5. oi' cc) CV' 1__ i o nt i ;- o. -.. < c"'S ....I 4 1..„ o oo -) –J 11.1 J) co o o Lu U.1 a. u) LU e O .1 ;.... 0 > = -03 O (.9 cc N TO nt CO C» O) O O LO 00 N V) f•-• r• LO N CO N LO • LO r1CO c0 •••• LO 11 C). N CC) (13 1-- O O) O) O CO LO ('‚4 C‘J e) Lo ..- cs c.c) a) cn . CM u-) nt g›) 1c5 • .. o O) so o en' z O T- 1- "O = 0 •K.I al u cr; CM O nt. nt. 1t•-• ¡fi O I,- l I i 2 1- r-... nt o O ts-. W-• 10 tr . o I I. 91 I nt C5.1 d' 00 CC) 1-di. O ,-.. co.. LO NO ,- co.. co N , u) rr I ,- u) r-- LO u) N o_ o) a) 03 CO I I c "tt .1.- cY) a) O 'Ir" (O T-• TCO u) N IO ,- O ni /- LO. cv LO 0) • T.. LO nt O I h: i N d N 03 Ir". ' o o — cr),. . 1 a) o cg « O ,- r- o a) a) o C O a. C' U) a tri O N d ('4 at) id („4 CO C \I ni n CD r- tri- N U) c E) < r ..) (i) }--- u, .iS - cl cr) II) Lri' ,- cc.. y- 1- LO ,- 1,c.i. . (Ti o nt. N Cr) N " CO cl. O 1..r) 'Ir cm Ce 1.-. 1- N Q., (u c o O u, O T- co CO N " " Cli " O "Kt (1.! ID l' -) D 0 c — E < a O w , U) a) , H (1) cl. — ct) as u) Œ. I O O o_ - N rt ccr a) r- 1 e D D (ts. tri CO o ai co 4-3 o :O y co 6 r- '5 c5) (1 I) 'E ,o E , y ,-:-_ Ili O U) -- 1-5 < c3 (u O H �O^ O . ^ ^ tt^ ^ ^ ...^ r [t •rT"" ... a 1O �—I u) o (o cn < I– , / cc • o 2 ,- ca o 2 O N ti) o 0) N. CM E O CM O) 'n:r o rt 7. a Lo CO 0 • . Iii .4 o . . O -0 13 '5 , "t CO CV O 1– Lo (9 O cm , • . . . -.. c ,o E' O - La CO O) Lo O • . .... -• .9 o • --, Lo LO (iD CY) - O LO <o O) ' . .. 0 . .• ..c.> • ., , . . . . . ,... . . •: tu .' E ,„....... .• O• ' . .. . .„, . in W ' '''ICII . . . r• . . : . .. , o: . . . . . • .. , . , tg cc: 0 • . . . ... es, z : . . . , . . • • , CC O O • C tt3 u. X2 • . ,• '.• t■ O • CO .•o • O In CD 'O LO "zt CD 1-- nr ni' • 1- O. 1-• • o (I) mID o . 5c .-.0 o 5 o. (t1 E -á 8 tri 0.) cP t oo c .2 oc ° 2 --á -E' a) - - -• 1 31-Ji :5 uc> c—R-t0.o.. OEcal -.., ST'F-s.(1) Q) 1 75 - . 1 CD 7/5 o o Ics_ . .= .... o - - . . _ --¿ }— O H � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3940 Title A name given to the resource Barcelona: horitzó 1992 / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Societat Catalana d'Estudis Jurídics i Socials Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Competitivitat Economia Acció política Model social Societat Catalana d'Estudis Jurídics, Econòmics i Socials Planificació Description An account of the resource Conté notes manuscrites de PM. Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1986-07-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1483/19960422d_00723_LD.pdf 18e03c3aedbff2924c40e57b3a70c264 PDF Text Text CONFERENCIA AL CERCLE D'ECONOMIA �Barcelona: projectcs pcr al scgle XXI. L'aposta logística. Conferencia de !'Alcalde al Cercle d'Economia. 22 d'abril de 1996 - Moltes gnkies. El primer que ens podríem preguntar és que vol dir logística, pcrque aquí hi ha rnolta gent que ho sap, i millor que jo. Em penso que amb un públic tan extens i tan dívers com aquest és de rigor que primer detineixi l'objecte del meu parlament. Logística, entenc jo, que no sóc un expert, vol dir l'analisi deis moviments de les persones, de les coses, pero també de les idees, de tot alió que és immaterial, del diner, en un determinat territori, en una determinada ciutat, en una determinada regió. Avui parlarem d'una ciutat, que és la ciutat de Barcelona. Evidentment, parlarem de la ciutat reaL no del municipi. Mirarem de saber quins són els projectes que tencn a veure amb que aquest territori funcioni bé, i funcioni bé en relació amb tots aquells territoris més grans als quals pertany: Catalunya, Espanya, Europa i el món. Vull agrair al Cercle que hagi mantingut una curiositat intel·lectual, quasi política --en el millor sentit de la paraula--, sobre aqu9stes qüestions. Cree que, en alguna mesura, necessitem tornar a tenir el paper que el Cercle va fer al principi deis anys 70. Estem en un període no u, caminem cap al segle XXI, i probablement ens falta una renovació d'idees com les que aleshores va representar aquella mena de doll d'aigua fresca que va ser el fet que hi hagués gent de la societat civil que es plantegés com havia de ser aquesta ciutat, amb plantejaments que no eren els oticials i que van trencar motiles i obrir portes i finestres. - El que tot seguit intentaré explicar-los no és, ja els aviso, una "carta als reis mags" o un seguit de desitjos encadenats di~1cils d'aconseguir. Tot al contrari. Són els projectes que Barcelona ha d'afrontar per al canvi de mi l·lenni. Són projectes deis quals depen el futur de la ciutat i de tota !'arca metropolitana, i per aixo els hem de tenir ben pensats i definits. Aquesta no és una atirmació gratuita ni molt¡ menys retórica. Si en el marc deis Jocs Olímpics vam dir que Barcelona havia aconseguit "posar-se al mapa" i �dotar-se de tot alió que li mancava, ara tenill\1 l'oportunitat de conso lidar el que ens hem guanyat i, sobretoL donar un pas endqvant clarament decisiu. Si abans deis .loes estavem convent;uts que teníem un lloc destacat i una veu própia, els projectes que afrontcm ara han de confirmar que realment "estem on ens pensavem que estavem", i que podem estar encara millor. Barcelona --i dient Barcelona vull dir l'area, o la regió metropolit~na; després veurem la di fcrencia-no vol perdre el tren. Ara que hem aconseguit tcnir l'estació, el punt de partida, hem d'agafar definitivament el tren que ens ha,de portar més enllú. 1.- "La scgona gran transformació" .... Les grans tites que han marcat els canvis de ¡Barcelona en el darrer segle, i que han determina! en hona mesura el deseJ¡lvolupament de la ciutat, s'han ' les estructures económiques i caracteritzat per una repercussió evident dn urbanístiques. Les exposicions de 1888 i 1929 van ser un canvi important, pero en horra mesura limitat i centrat a parcel·les ~oncretes. És en el marc deis .Toes Olímpics i en la decada deis 80 quan Barcelona empren una transformació amb vocació global. Fa quinze anys, Barcelona havia de fcr un gran esfort; per a posar al dia la seva estructura urbana i avan<;:ar cap a un teixit méf coherent, organitzat i integrat. En poc temps s'ha donat un tomb espectacular a Ilorganització urbana. S'ha constru"it una infrastructura basica com són les Rondes, :s'ha recupera! el front de mar, s'ha ' definit la fl·ontera de muntanya amb Collsdrola, s'han potenciat noves arces urbanes i s'ha parat atenció als espais més degradats. Aquesta gran transfonnació ha estat enllestida amb exit. Els darrers anys han permes posar progrés. Paral-lelament als projectes Barcelona ha planificat i previst d'operacions que configuren el que Barcelona". les bases per a una nova etapa de canv1 1 "olímpiq", i en bona mesura gracies a ells, les no~es fites, dissenyant un conjunt en diem ;1a "segona gran transformació de Els projectes sobre els que avui reí1exionem són el nucl i d'aqucsta nova etapa. Són projectes referenciats, que no dclimitats físicament, entre la serra de Collserola, el Llobregat, el Besós i el mar. Estem parlant d'una zona on viu el 8% de la població es pan yola --més del 10% si parl~m de la població metropolitana--, on s'ubica més del 20% del sector industria) i es genera el 15% del producte interior brut ( PIB). 2 �El criteri amb que Barcelona afronta aquest repte és un plantejament global, format per diversos elements que es coordiner~ en un objectiu comú . i\.quest és el model que Barcelona ha de seguir i que tar~ bons resultats ha gcnerat: el del consens, la coordinació d'esfor~os, b compli~itat d'agents públics i privats pero amb un liderat institucional necessari per assegurar l'impuls. Sempre he dil que el gran secret de l'exit o~ímpic de Barcelona va ser que un projecte nacional i d'Estat com els .loes va s~r liderat pel poder més petit i més proxim, el de la ciutat. Aixo va permetre que ¡Ja ciutat no fos utilitzada, sinó que fos transformada. - L'Administració local ha evidenciat la sev* valua i la capacitat de generar iniciatives, i ha de mantenir una partici~ació preeminent: el principi de subsidiarietat també ha de ser aplicable al camp de les in !'rastructures i els grans projectes. L'Administració local ha de tenir, seg ur. competencia tecnica i moral per intervenir-hi, i no descartar en cap cas la ¡possibilitat que tingui reconegudes competencies reals i lega lment establertes. Per deixar-ho ciar, la Carta Municipal que ~c tualment estem debatent incloura referencies explícites a la participació directa ~e I'Ajuntament de Barcelona en el desenvolupament deis grans projectes i de l ~s intl·astructures existents i en els organismes que més específicament cls han dq dirigir. Mentre a la banda del Llobrcgat l'argument¡ és la intcnnodalitat i la logística, juntament amb l'especificitat i el tractament ¡del medí natural, a l'al tra frontera ¡ fluvial, el Besos, l'argument és el de la reg~neració, en sentit ampli. Aquesta doble localització, marcada en aquest cas pel ~ dos rius barcelonins, retlecteix la vocació globalitzadora que té la segona gratl transformació de Barcelona i de l'area metropo litana. Ja saben que aquestes dues conques tluvials l~an estat el lloc pel qual la historia ha entrat en el pla de Barcelona. Llevat del que hagi pogut passar després de la construcció de l'aeroport i del port, des del pupt de vista de connexió terrestre de Barcelona amb el conjunt de la península ibhica no ha passat res que no hagi estat per aquests dos estrets ; des de les guerrb fins a l'aigua i el gas, des de les torres de l'electricitat tl ns als rius, les autopistjes --que es van multip!icant-- i les línies ferroviaries --que també es van increm4ntat-- . Aquests dos espais són, per tant, les nostres arteries, fonamentals perque e! cap, el cor i el cos d'aquesta ciutat funcionin. La creació d'una autoritat única del transport, ~ 1 túnel d'Horta, el C)uart Cinturó, el replantejament de la política de peatges i les actuacions ferroviaries, la recuperació del Besos o la redefinició de l'arJa del Llobregat, són elements que, 3 �entre les seves múltiples repercussions, teneq un denominador comú : incideixen directament i decisivament en l'articulació d~ l sistema mctropolita. i en la seva plena consolidació. Aquest és un l~tctor que no podcm obviar en <lap moment. Ens trobem amb un fet ara més palpable qu e mai: la realítat de Barcelona és intennunicipaL multiterritorial, metropolitana. Aquesta dimensió ~s especialment cvícknt en el repte que Barcelona afl·onta en el camp de les infra~tructurcs. Que vol dir aixó? En primer !loe, i com a orientació global, que cal tcnír molta cura que les infrastructures no trasbalsin el model territori~l que necessitem . En segon lloc, que el s projectes que Barcel~na té en perspectiva fan necessari adoptar un canvi d'escala de la gestió que s'e~tá duent a termc. Conseqüentment, cal pensar. obertament, sense prejudicis 1'Ílal lixats pero amb la sinceritat necessaria, en la possibílitat de reconsiderar !el paper i el dimcnsionament deis organismes que !'han d'aplicar. I entre aquesis organismes es troben les entitats metropolitanes i les relacions que han d'establir les difcrcnts instítucions i agents actuants. l. l.- La realitat mct ropolitana Barcelona ha estat durant molt tcmps, com <'eía el geógraf Pau Vila, "una taca urbana de ríu a ríu estesa". També ho havia !!lit abans Mossen Cinto Verdaguer. Barcelona no ha pcrdut aquest scntit, ben al contrari, ha estat aixó el que l'ha reforvada progressivament. Ara bé, el que en podríem dir l'extensió de la "Barcelona real" (la "ciutat viscuda") esta ana1 t cada cop més lluny. Vull definir aquí, pcr l'ús d'aquesta xerrada, i sense pretensió de crear ciencia pero per utilitat d'aquesta hora i mitja que ssarem plegats, el que entenc per area i el que entenc per regió. Si haguéssim de definir el que és Shanghai, o el que és París o Londres o Boston, probablement no podríem limitar-nos al que e.s matematics en diuen un escalar, a un número, una xifra, una població, una ex ter sió. Probablement necessitaríem un vector de més d'un i de dos elements, de tre~. Si haguéssim de dclinir el que és demograficament i J'ísicamcnt Barcelona, lhauríem d'utilitzar tres elements d'aquest vector. L'element "C", ciutat; l'elemeht "M", metrópolis, i l'elerncnt "R", regió. Nosaltres, que hem provat de fer aqU¡esta deíinició --pnque vam tenir �l'encárrec de Nacíons Unides de fer l'Urban S~rvey, l'cstudi de les ciutats del món 1 quant a poblacíó í ind icadors demogn.Hics, t~sics i económics més irnportants-- , nosaltres. dic . vam veure que si no teníem ! tres dimensions de cada ciutat no podíem anar més ll uny. ,... No cal que e ls exp liqui que la Barcelona ref!l té 3,1 milions d'habi tants en una arca d'uns 470 Km2 i Madrid té 3,1 miliods en una área de 600 Km2. En la primera, pero, hi ha trenta-tres municipis, i ~n la segona n'hi ha un. Si anem a Saragossa, e l municipi té 1.000 km2, pejro probablemcnt no és una área metropolitana; és molt més gran que una arca metropolitana, peró hi ha molt terreny comú i rural que no formaria part est~ctament del que podríem anomenar arca metropolitana. Per tant, area metro¡j>olitana. connurbació, ciutat real, metrópoli , en el cas de Saragossa seria mepys que un municipi, en el cas de Madrid seria bastant semblant a un municip t i en el cas de Barcelona són trenta ' 111UI11C lp!S . Per tant, traiem-nos del cap que !'arca metrqpolitana és un problema polític. El que esta plantejat no és un problema polítici és un problema de llenguatge que hem de traslladar a la política. L'Estatut d9 Catalunya ja va reconeixer el fet metropolita, pero tot el que ha vingut desp~és de l'Estatut no ho ha reconegut pro u, sobretot a partir de 1987. · - 1 ara entrem en el concepte de regió metrqpolitana, aquest tercer element del vector que va més enlla de la continu"itat fí~ica peró que es manté di ntre de la unitat de mercat. El mercat diari, de treball~ de transport i de residencia, esta format per aquell territori en el qua! la ge~t treballa, pel qua! diariament es desplaya. Hi ha uns percentatges que estadís ~icament estan servint per decidir si un municipi és metropolita: els científics flUe ho valoren consideren que el cankter metropolita es crea quan un 15, un o un 30 per cent deis moviments es fan "tallant el cordó", ja sigui per anar a ¡ treballar o per rebre normalment població activa; aquestes dades serien el qu~ ens fa pensar que aqucll municipi forma part d'una ciutat real més gran que ell mateix. 2g i La regió metropolitana va molt més enlla df l "continu" normal tlsic, d'aquesta Barcelona del Llobregat i del Besos. La regi<!> metropolitana travessa la Serra de Collserola, i probablement la del Garrat~ i l'~stret de Montgat, i se'n va a trobar unes ciutats que són la segona corona metrop~litana amb personalitat propia. Són ciutats que van de Mataró a Vilanova pas~ant per Vilafranca, per Terrassa i Sabadell, per Granollers i per altres ciutats, potser de menor entitat pero també amb forta significació. Aquestes ciutats, a diferencia de les que formen l'area metropolitana estricta, són ciutats que tenen d'alguna forma el seu propi !"hinterland", depenent també de les 5 �seves dimensions. Per exemple, Sabadell és e 1 casc urbà estricte, el municipi, i en canvi Terrassa té camp a córrer, té molt més terreny: la mancomunitat va ser un intent de compartir aquest camp que tenia T rrassa. Aniríem veient cada una de les situacions. i En conjunt, aquesta regió formada per l'àrea metropolitana més les polaritats de la segona corona metropolitana ens porta a 1.500 km 2 . i una població de 4,5 milions. Per tant, a una ciutat que ja es pot comparar, no a Londres, com he tingut ocasió de comparar-la aquesta setmana, pelò sí amb la majoria de les grans ciutats milionàries europees. Fa 43 anys que es va aprovar el Pla Comarcal, que és el que va crear el que després va ser definit com a Corporació Metropolitana. Han passat molts anys però la democràcia encara no ho ha reconegjat del tot, i això que l'Estatut sí que ho reconeix com a necessitat però sense dir-n. els límits. Catalunya no pot viure sense aquesta Barcelona gran, sense dedicar una atenció específica a aquesta Barcelona real, més gran que el propi municipi. 2.- Els projectes Parlem ara de les infrastructures a les quals v1ll dedicar una atenció. Per dur a terme els reptes del segle XXI hepi de treballar a partir d'uns criteris bàsics per garantir un nivell òptim de qualitat Els espais naturals no poden acabar degradats. El planejament i l'execució dels projectes no pot oblidar l'equació entre progrés urbanístic i econòmic, d'una banda, i degradació ambiental d'una altra. Persones com en Ramon Folch, i d'altres, han demostrat tot el contrari: treballar sense pensar en l'entorn, o, pitjor encara, treballar "contral' l'entorn, no només és injustificable sinó que ja no és rendible, ni socialment n econòmicament. No podem malversar territori. Desgraciadament, els darrers anys a Catalunya s'han posat en pràctica algunes polítigpes urbanístiques, especialment en matèria d'infrastructures, que, al marge la seva necessitat i rendibilitat, no s'han caracteritzat per l'estalvi en l'ocupació territorial. .io m'esvero cada vegada que veig el consum d'espai dels postres intercanviadors d'autopistes. Està molt bé que en els Monegros, en espais on el sòl és absolutament abundant, passi això, i fins i tot que pugui passar en carreteres exteriors al que és una configuració urbana, el que és lU ciutat real, pero no pot passar a 4 �l'cntorn de les ciutats. Suposem el nord d~ Girona; en aquests intcrcanvis que s'hi han fct, per !'arribada de l'autovia d~ Banyoles i pcr la cunnexió de la Nacional 11, hi ha un consum de l'espai que jo cree que el fcm amb el sentit comú d'un nen de cinc anys. Hi ha un excés de consum de l'espai. hi ha una malversació de territori. El que s'ha fet en un territori com el que nosaltre · tenim, i no estic assenyalant ningú, ha estat una tradició de la projecció de les obres públiques que no ha tingut en compte el fet que l'ús del territori havia de ser una mica més contingut. Tercer criteri: s'ha de generar "més ciutat '. No es pot caure en una ordenació 1 urbana i territorial que suposi fer "una peqiferia de la pcri láia". He m de saber compaginar l'entorn i el territori amb les ryecessitats urbanes i económiques. 1 Aquests serien els principis que hauríem de tenir en compte en el moment de comenc;ar a analitzar les infl·astructures neces ~ aries. Si Catalunya, i més concretament la regió metropolitana de Barcelona, estan practicament equiparades amb la Unió Euro¡pea. tant en nivel! de renda com en generació de riquesa --i estic parlant de mi Uanes de la Unió-- . és ciar que la dotació d'infrastructures lli té molt a veure ... i 'encara ha de ser més decisiva. Podríem parlar un moment, encara que nmw!s sigui de passada, pcrc¡uc no seria just no fer-ho, de quin és !'impacte que a ¡uest conjunt d'infrastructures i el creixement economic que s'hi ha de de~env olupar poden tcnir sobre les diferencies socials. Aquests dies s'ha par!* d'uns estudis realitzats per una institució privada pero molt meritoria que tr9balla d'una forma molt positiva en la nostra ciutat, en el camp de Benestar SociaL i per tant no vull deixar d'aturarm'hi. L'Área Metropolitana de Barcelona, tan fragil:com és, ha estat capa<; tanmateix de 1 fer una Enqucsta Metropolitana cada 3-4 an~s, i aquesta enquesta ens diu, entre d'altres coses, que esta passant amb les diferencies socials a la ciutat real de Barcelona. Només ho apunto, ho deixo sobre IIa taula, són coses que s'han d'haver dit i després ja les analitzarem amb més det~ll, i si hi ha temps de fer un debat dones possiblement el farem. L'Enquesta Metropolitana no sembla que lligui amb els resultats de l'enquesta esmentada abans: 'i no dóna el resultat d'una creixent 1 diferenciació social o dualització de la nq;tra ciutat barcclonina real, de la Barcelona gran. No és així. Més aviat el condari, es dóna la tendencia a una certa homogeneHzació. Tanco aquest parentesi per seguir endavant ~obre els projectes : primer parlarem de les xarxes, després parlarem del Besos i fínalment del Llobregat. 1 1 t 7 1 • ~ �- 2. I. Xarxes: La xarxa ferroviaria És un deis elements claus per a l'area de B< rcelona. No només pcr a l'area de Barcelona, és clau per a tota Europa. Ja saben vostes que Europa esta patint un9 congestió en aquests mapes tant bonics que es fan ara sobre !'existencia de ¡ les zones més dcnsi ficades de la "lotaringia" industrial del continent. És aque~ta mena de riu que baixa des del sud-est brit~mic i Londres, entra pcr Holanda, ~a i:-.:a pel Rin i s' introdu eix a través del Rhone i fins al nord d'Italia, amb el triangl~ famós que formen Genova, Mila i Torí, i que té un bra~ que baixa pcr la costa nprd-oriental de la península iberica, que som nosaltres. Aquí és on som, aquesta ésjla realitat que estem vivint. Ocia que Europa esta patint de congestió eh aquesta area. Europa esta patint 1 d'excés de camions, d'excés de vol~ també r d'alguns problemes de congcstió ferroviaria, en tot l'eix Rhin-Rhone. Es una pr~oc upació constan( de les autoritats europees en aquest moment que a nosaltres ~ns afecta i que a nos<lltres ens pot beneficiar. Estem parlant amb coniian<;a i este¡11 parlant amb lotes les cartes sobre la taula: ens pot beneíiciar en la mesura ~ue nosaltres encara no estem tan congestionats com alguns ports, aeroports 10 carreteres europees. En aquests corredors, potser nosaltrcs podem oferir uns c(l stos de congestió més baixos. No es pot entrar a la regió del Po venint de Londres i passar per Barcelona per carretera. Pero sí que es pot fer per mar, o PF aire o. encara, telcmaticament. I encara anant per terra, en el tn'tnsit de :.eterminades mercader ies. Hi ha mercaderies que arriben físicament a Bar~.. elona pero que es despatxen a Rotterdam, perquc allí són més efica<;os. Pero per fer aixo hem de tenir les estructures, j1em de tenir els túnels que haguem de tenir --que ara diré quins són--, l'accé$ ferroviari a l'aeroport que seria necessari, els accessos al port i el moviment ~-~rroviari de mercaderies óptim, una bona solució al problema del cordó mediterra i, un canal ferroviari del Llobregat, una solució pel corredor del Valles i, per el scomptat, i aixó és central, una concepció completa del punt crucial de tot aix,~, que és la Sagrera. - Els túnels.- Dos túnels ferroviaris travesse1~ actualment la ciutat. 1 aixó és una sort; Madrid no ho té, Madrid té un sol t( 11el que travcssa des de Chamartín iins a Atocha. Nosaltres tenim dos túncls en ample iberic i amb l'estació Sants com a nucli centra l. Tenint en comp ~e que l'estació de la Sagrera haun't 8 �de ser un nou punt d'enlla<; de les línie ~ de rodalies i regionals i que s'hi 1 sumara !'alta velocitat. caldn't disposar robablement d'un tercer corredor. Avan<;o en aquesta intervenció meva, qw vol ser una mica provocativa, que vol ser per obrir temes i no pas pcr tanca -ne cap encara, av<uwo que des del meu punt de vista el corredor s'hauria de i'fr aprofitant !'actual túnel que arriba fins a l'Estació de Fran¡;a (ramal Glories~, molt poc utilitzat --és el que en deiem graficament "la pera", perque la fo rma que té és aquesta, donant la volta al Pare de la Ciutadella-- , i creant ¡un túnel nou, probablement de 2'7 quilometres, sota el front 1itoral, tíns al M ~rrot, per poder arribar a l'aeroport. - 1 - L'aeroport.- L'aeroport demana una ac'P essibilitat ferroviaria amp lia. Per garantir tots els enlla¡;os caldrú duplicar l'qctual via única, fer una variant de la línia de la costa que passi per l'aeroport i preveure el pas de !'alta veloc itat. La intermodalitat és la base d'aquest mode~. L'aeroport tindrá. aixL una nova estació de sis vi es (4 d'ample iberic i 2 ~·ample internacional) integrada en l'edifíci de la terminal que es vagi desenv<)lupant. Tots els trens regionals o de llarg recorregut que entrin a Barcelona tin lran parada a l'acroport. 1 - Les mercaderies i el port.- L'estació de ctan Tunis és el punt clau. S'han de 1 millorar les connexions entre tots cls eleqnents del port, integrant-los en una anella ferroviaria consti tu"Ida per dos nous laccessos, l'un seguint el desviament del riu Llobregat i l'altre com a connexi~ directa entre Can Tunis i la nova terminal de contenidors del Moll Sud. P~r ccrt, no sé si vostes coneixen la nova terminal del port, per descomptat qfe alguns sí, pero si no la coneixen els recomanaria que la visitessin. 1 1 Aquestes són les noves realitats de Bar~elona, aquí és "on ens juguem les faves" d'una forma molt directa. Aquq;tes zones d'activitats logístiques, aquestes tcrminals de contenidors que el ibarceloní no coneix potser prou. A més, l'ampliació del port preveu una nova estació de mercaderies, term inal de l'accés en ample internacional. El día 15 d'abril va sortir en proves el prilmer tren complet de contenidors de Barcelona a. Madrid. Aixo ~ls ~embla~a estrany, peró és aixi: . ha estat Barcelona qu1 ha creat a Madnd, tmalme~t, una duana, un punt d'arnbada del port de Barcelona. O sigui, el port de Barqelona és ara el port de Madrid en el sentit que té un sistema de trens cotjnplets cada nit, que s'inaugurara oficialmcnt d'aquí uns dics quan les pro~es que s'estan fent demostrin que realrnent va bé --el dia 15 va sortir el p~imer tren, pero aixo no vol dir que estigui totalment operatiu-- . El tren va fins a Azuqueca, a la província de Guadalajara, a les portes de Madrid. 9 �Barcelona no sera tot el que pot ser logísticament. i en delínitiva com a ciutat, si no és capa¡; de fer arribar els seus servei~ líns a la porta del consumidor. l el consumidor nostre és la península iberica n el seu conjunt. pcró també el cor d'Europa. Pensin que Rotterdam en aquest moment és el port de Mi la, ja ho he dit alguna vegada anteriormcnt: no és Gcnova, és búsicamciJt Rotterdam. Pensil~ que Rotterdam avan<;a pel Rhin i 4stú preocupant-sc d'anar més enlla, ! d'enllayar amb el Danubi i fer arribar¡ els seus trcns. i a partir d'aquí possiblemcnt barcasses, pcrque les seves rercaderies, en la línia d'anar cap a Budapest, no tinguin una lhmtera. I nofaltres, mcntre, no teníem un tren complet fins a Madrid. Ara el tenim. i en qquest cas és un tren privat, tot i que !'empresa que l'ha creat té presencia públilca. El port hi és. la Zona Franca hi és, la Renie hi és; pero en definitiva es tr~cta d'una iniciativa privada que ha costal moltíssim d'arrancar pcrquc aquestes idees noves. tant cvidents com són, tant óbvies. tanmateix es troben an~b les resistencics d'operadors que estan acostumats a actuar d'una altra fonm~. 1 Els die, perla seva tranquilitat, que també lhi ha un altre tren que va a Lisboa i "Leixoes" , que és el port d'Oporto, cad1 nit: que n'hi ha un altre que va a Metz, que és el cor d'Europa, cada nit; i qpe d'altres aniran sortint. Pero s'han d'anar creant els punts d'arribada, s'ha d'al1ar buscant la demanda com ha fet Rotterdam des de Üt molts anys; els hol~ndesos fa molts scgles que viucn d'una bona logística, i són la gcnt que viueh millor d'Europa. ja ho sabem. Tornem a la llista d'estructures necessaries: - El corredor mediterrani.- Per resoldre problemes de congestió, caldra quadruplicar {'actual via doble entre Ca: telldefels i El Prat, i construir la variant cap a l'aeroport. Canal terroviari del Llobregat.- Els trens !de mercaderies hauran d'entrar tots per !'interior, pero a partir de Martorell anlran per una nova línia de dues vies que els permetra accedir a la plataforma logística del Delta sense interierencies amb els serveis de viatgers. D'altra banda, l'accés de l'alta velocitat a l'acroport i de les mercaderie~ en ample internacional obligara a construir una altra línia de dues vies. En !total, dones, caldra construir, igual com ara s'esta construint !'autovía del mate dret del Llobregat, 4 noves vies (dos de cada ample) des ele Castellbisbal t1ns al Port, seguint el Llobregat. 1 1 En aquesta qüestió els meus tecnics són nfolt especílícs en el sentit que no es pot malversar territori i que s'han de ~a lvar fronteres corporatives d'uns ministeris amb uns altres, o deis operador$ ferroviaris amb els ruters. Hem de ser capayos de ter com altres pai"sos civi ~itzats han let, definir una xarxa de serveis en la qua! la ruta i la t'errovia ipuguin coexistir de forma que la 1 ro �- utilització de sól sigui la mínima, en una area en la quaL com sahem, com he dit abans, e l sól és molt car. Aquí és on e~ demostrara el que és un Estat fort necessari, lleuger i intel·ligent, no una smnf! d'autoritats que defcnscn els seus territoris a costa del contribuent. .. i de l'ent~ rn. - - Corredor del Valles.- Pantl·lela a la línia d~ble actual Mollet-E! Papiol caldra construir-ne una altra en ample internacior1aL per als trens de mercaderies que vagin al Port i per als trens d'alta velocitat: que no hagin d'entrar a Barcelona. Sobre aquesta nova línia es creara l'estació ldel Valles peral TGV. - La Sagrera.- El comento en darrer lloc, pe1 oés el punt crucial del nou sistema ferroviari que es preveu per a Barcelqna. Concebuda com una estació intermodal (amb quatre nivclls) --esta ldemostrat que infrastructures com aquesta funcionen millor si tenen un cara< ter compacte--. concentrara: el pas de les circulacions de rodalies, el pas deis trens regionals procedents del nord cap a Sants i !'Hospitalet, la terminal deis regionals del sud (en substitució de Sant Andrcu Comtal), la terminal del corredor mediterrani. i !'alta velocitat. A més, l'estació quedara unida a l'aeroport.. a la xarxa de metro i a la xarxa viaria. i incorporara una estació d'autobusqs, un servei de taxi i un aparcament de cotxes. Barcelona aeroport i ferroviaria tlexibilitat Lió. té ciares les pnontats en l'arribada de !'alta velocitat: Sagrera, Valles, per aquest ordre. A ~xí s'ha de configurar una anella d'ample internacional i alta ~elocitat. Aquest esquema permet i efectivitat, i és el que s'esta d.hsenvolupant en ciutats com París o La xarxa viaria Els darrers anys hem aconseguit la constru~ció de les Rondes, amb tot el seu significat de vies urbanes i metropolitan~s. Les Rondes, els accessos de Barcelona i bona part de la xarxa viaria metropolitana han assolit una intensitat de transit notable. He m superat els 100.000 v~hicles/dia a la Ronda Litoral i hem arribat als 140.000 d'intensitat mitja diaria a 1~ Ronda de Da! t. No hi cap carretera d'Espanya ni cap vía urbana que doni aqt~esta intensitat. Cal ler tl·ont a la demanda existent i a les necessitats que es preveuen, en un marc de creixement constant de la mobilitat. En aquest camp haurem de treballar tant o niés el sojt com el hard, en la gestió del trimsit que hi passa, que és més complexa: des del punt de vista de les actituds 11 �i deis incentius, peró més senzilla des del nunt de vista de l'eng.inyeria, de la inversió. S'haurá de treballar en els dos camps~ l, evidentment, l'elemcnt fonamcntal de la qit.estió són els preus, l'incentiu més potent. Un incentiu encara més potent, perr que s'ha d'utilitzar amb molt de compte, és la prohibició. Nosaltres prohibintm el pas deis camions perque les Rondes no estan pensades per aixo. Les Ron~es estan atraient una bona part del transit ( 10.000 vchicles cliaris) que hi passa itugint ele la B-30, pel fet que les Rondes no tenen peatge i la B-30 sí. Aban~ un senyor que anava de Lleida a Mataró a portar uns vedclls anava per clalt, i ~ra passa pcr la Ronda del Litoral i s'estimba. No es tan fetes les Rondes per aixct i per tant ho prohi birem en el se u di a. Pero no ho farem sense una !larga explicaJió ni sense que abans els gestors d'aquests itineraris alternatius que estan impe~i ts per !'existencia de peatges prou importants no Ü1cin amb nosaltres l'esfor<; d ~ disminuir aquests peatges per tal que aquests scnyors trobin la ruta natural se*se un cost, sense una penalització excessiva. En aixo ja hi estan treballant Carm~ San Miguel i l'amic Basáñez, i ben aviat, espero, ens podran donar alguna notíci ~ positiva en aquest scntit. Aixo no vol dír una ofensiva generalitzada per la ~neva part contra tots els peatges existents. Compte amb fcr modi1icacions e¡1 aquest sentit. que probablement serien molt benvingudes, i nosaltres no descat1em que es facin. pcrque óbviament tot aixo s'ha de treballar mantenint l'equinibri económic i linancer de les explotacions, que estan donant un bon resultat 1en aquesta materia. 1 Quan veiem la intensitat de tránsit en el tún ~l de Vallvidrera. ens sorprenem de fins a quin punt és possible que hi hagi un1s Rondes com les que teni m, ben plenes, i en canvi un magnífic túnel que f ompleix una funció molt similar enregistri una baixíssima intensitat per mor ¡ del peatge que s'ha de pagar per finan~ar la invcrsió. r.a inversió, com voslés s~ben molt bé, va ser Ida primer per una empresa privada i després recuperada per I'Ajuntament --que va rescatar-ne la concessió pagant a tots els provei"dors i a jtots els obligacionistes que teníem estesos per tota Espanya-- , i un cop recuperaqa pe! sector públic, l'Ajuntament ho va regalar a la Generalitat (es va quedar un te~<; de les accions i en ~a regalar dos ter<;os) a canvi que fes les inversions que equivalien al valor d'aquelles accions durant un número determinat d'anys. Inversiops que tinalment es van fcr, com és bcn notori, perque el túnel está funcionant. 1 'fambé s'ha de dir que es van fer a credit, i nQ amb carrec al capital, pero en tot cas es va fer i el túnel esta funcionant, pero ¡amb la hipoteca d'un peatge potser una mica massa alt, contra el qual jo avui no aixeco cap bandera. Estic parlant deis camions de llarg recorregut o de curt recorregut, perque en definitiva accedeixen al port, a Mercabarna, a la zona ~'activitats logístiques, i ho fan per 1 12 l �vies que no són óptimes socialment sistema de preus relatius. que requereixen d'una mod i licació del ¡ En aquest context, les actuacions més nece sáries en la xarxa vtana, rcpercussió més important, són: les de - Autovía del Baix Llohregat.- Va des d'Abrera tins al port i es preveu que estigui enllestida cap a mitjans del 199l És fonamental per a l'accés de camions a la plataforma del Delta, un asp~cte que passa pe! fet que el nus de connexió de !'autovía i !'autopista A-7 (8- O) sigui complct. 1-lem de garantir que els tránsits pesants procedents de Tanagona i Girona arrihin directament al port pe! marge dret i descongestionar ai ~í trams de I'A-7, I'A-2 i les Rondes. - Pota Sud.- Actualment en construcció, s'h~ decidit incorporar-!Ji un seguit de millores que afavoreixen la seva integracjió territorial al terme del Prat. En relació directa amb la Pota Sud s'ha dona~ un pas important amb la reforma del Nus del Llobregat, que estará acabat et~ un mes: el nou Nus preveu l'accés a la Pota Sud i alhora millora significati~ament la connexió entre la Ronda Litoral i la Ronda de Dalt. - Autovía del marge esquerre del Besós.- $a de tenir una !'unció d'ordenació deis tr~msits locals. Jugará un paper basic ~n la vertebració deis fronts urbans de Santa Coloma i Sant Adriú al riu. - Ronda Litorai-Montju"lc.- Es tracta de dota¡r la Ronda 1jtoral de dues cal<;ades laterals. Saben que el gran exit de les ~ondcs és la combinació troncalslaterals, moltes vegades fent aquesta men~ de voladís sobre els troncals, que marca molt quina ha estat la intenció de t~r una ronda que no trenqués ciutat, sinó que justament s'acompanyés de la 1ciutat i la permetés en les seves funcions més socials, humanes. ¡ Quan veig el riu de la M-30 de Madrid ~'he de trcure el barret davant de l'espectaclc estetic, fabulós, que represent~ aquell riu de vehicles, peró sé com a alcalde que alió trenca la ciutat igual cor si passés una ~utovia pe! mig de Nova York, sobretot en la ciutat futura qu~ anira creixent. Es una decisió que s'hauria d'haver pcnsat moltes vegades, i ~ Barcelona és va decidir no fer-Ia, 1 primer perque no podíem --per necessit4t, perque no teníem cspai-- , peró segon pcrque no volíem. l quan ens han qit si volem fer la Ronda Litoral de més carrils hem dit que no. No volem cre~r un t1ux de transit que sobrepassi la capacitat d'absorció del nostre territori urbá. 1 13 �- Túnel d'Horta.- Es la continuació de l'e x que arrcnca en cls túnels de la Rovira i permetni una connexió alternat va a l'A-1 X en les comunicacions amh el Valles Occidental. Urgent. és el gn¡m emhús diari de la ciutat real. A-16 Sitges-Vendrell.- Tancará l'eix de la costa de PonenL el vuit catala. ! Quart cinturó (B-40).- La prioritat més urgent és el tram Abrera - 1 errassa, per enllac;:ar Sabadell i Terrassa amh les vies que tenen nus a Martorell. La xarxa electrica Els ho resumeixo per alleugerir una mica la cqnferencia. Ens preocupen les torres d'alta tensió. Les grans ciutats del mon ~'un nivell de vida i d'exigencia importants no tenen conduccions d'aquest aba~t tan a prop de la ciutadania. Tenen conduccions subtcrrrmies que nosaltres no ten1m. Tenim unes galeries de serveis que vam obtenjr de les companyies de serveis amb l'ajuda del Govern espanyol, imposant unes c9rtes condicions de linan<;ament que eren més favorables per a les companyies, t~t i que aquestes van rer un esforc;: important. 1 ara podem dir que tenim una co~a que moltes ciutats no tenen, una anella subterrania, sota de les Rondes, de t30 a 40 km., que permet el pas d'electricitat. de telefonía, de cable de fibr~ óptica, que pennctria tins i tot, teóricament, el pas del gas ciutat, pero no ho Ita per raons tecniques i de carácter psicológic que jo ara no discutiré. En tot tas, una galería de gran capacitat perfectament visitable i que recomano que vis!tin. La xarxa de telecomunicacions Vostes saben també que amb motiu deis Jocs¡Olímpics Telefónica va avanc;:ar la seva inversió de 7 anys en 4 anys. Va invertir de l'ordre de 250.000 milions, bastant més del que hagués invertit normaltrlent. Es va avanc;:ar el famós "Plan Fotón", que és un plaque deia que a Madrid i¡a Barcelona totes les illes amb una agencia bancaria havien de tenir connexió ¡per fibra óptica. Ja la tenim. Els objectius del Plan Fotón ja s'han aconseguit j 1 avui, si hi ha grans empreses a aquesta ciutat que no estan utilitzant la xarxa digital de serveis integrats és perque no volen o no poden económicament, o no volen políticament, peró no perque no puguin tlsicament. H.o poden ter. 14 �No és el matcix el cas de Madrid. Recon o quan vam comcn<;ar a discutir d'aquestes qücstions i a Madrid es parlava de 'Onvcrtir la Castcll;tna en "autopista inteligente". i nosaltres vam f'er el "Pacte del Valles". Ens vam reunir un grup de municipis i vam dir: a que ens equivalla Castellana en aquest cas'!; dones l'A-18, la B-30 que va de Monteada tins a Sabadell i; Terrassa. 1 de fet vam arribar a un pacte per crear un eix de libra óptica, l'any 84. molt pioner, des del Pare Tecnológic fins a Terrassa. Tot aixó va ¡ quedar una mica esmorte"it pels esdeveniments legals de l'any 87, les llcis d'o~denació territorial. pero a nivell de case urba les coses estan molt ben plantejades1 i a nivel! de l'area ho estaran aviat. 1 Cree que l'acord a que s'ha arribat amb la Llti de Telecomunicacions per Cable, en la delínició de demarcacions entre Generalitat. 1\juntament i ds operadors, és un acord mol t imnortant. Ha estat anunciat Üt un narcll de dies. L'cntesa amb el conseller Sub ira en aquesta qüestió ha estat I erfecte. A vui sabcm que tenim una demarcació admesa. Aqucst era un assumpté d'una complcxitat molt gran. 1 per altra banda sabem que Barcelona té dos op radors. cosa que ens garanteix un factor tan fonamental com és la competencia. . . Barcelona és la primera ciutat d'aquest país i ie molts pa"isos d'Europa que té dos operadors, no solament en telefonía móbil siqó també en la telcronia de cable de libra óptica. A linal d'any tindrcm dues conipanyies okrint a uns ).000-1 0.000 abonats. ampliables Jins a 20.000, tots els fe rveis de televisió que es puguin donar per cable de fibra óptica. I a partir de ll' 1 de gener del 98. si és que no és abans, perque les pressions de la Unió Euro¡ ea van en aquest sentit, també els serveis de telefonía a través d'aquesta fibra. Recordo, discutint amb els suecs. que cm deien: vostes tenen dos operadors pero nosaltres en tenim 25, a Estocolm. Vaig anitr a Estocolm el mes de desembre passat a una reunió del Bangemann Challeng~, en virtut del qua! Estoco lm repta a Barcelona, i a tates les ciutats europees que ~ 'atrcvcixen a tenir alguns deis deu productes proposats per la Comissió Bange~ann, a ser millors que Estocolm d'aquí a un any. Nosaltres vam acceptar eJi repte i a més va m propasar que Barcelona tos la seu de la segona reunió del $angemann Challenge. i ho sera, els primers dies del mes d'octubre d'aquest any. 1 Ells són !'estrella del Nord i nosaltres ¡serem !'estrella del Sud de les telecomunicacions. l tot gracies a una deriai que aquesta ciutat va comprendre afortunadament a temps, que és que la densit~t que nosaltres tenim i que paguem en forma de congestió i en molesties té tam~é alguns avantatges, i alguns d'ells suposen que les xarxes per dtpita o per famíl .a són més barates. Aixó ens permet d'anar una mica més endavant que altrcs en a(iuesta línia. 15 �2.2. Besos: El Besos, al seu pas per !'área de Barcel< na, és el nu més contaminat de Catalunya. Una altra dada prou eloqüent: en l'entorn de la llera del Besos resideixen més d'un milió de persones, el 17 p~r cent de la pohlació de Catalunya. Els darrers anys, per convenís entre Administracions i per acords entre els ajuntament implicats, s'han posat les bases pojlítiques de l'actuació. Ara s'inicia la fase d'intervenció directa. Una intervenció qpe es concreta, a grans trets, en la recuperació de la llera del riu í el Pla del Congost del Besós. El Pla del Congost Aquest és un nom que vostes haurien d'obliqlar, perque hi ha un riu que es diu 1 Congost que va a petar justament al Besqs i que está molt gelós d'aquesta 1 denominació, i per tant no els agrada que parlf m del pla com del Besos. Pero ens hi hem acostumat. lnvcn.tarem un altre noti1· pero. de moment... Que és el Congost per a nosaltres? Es el tros on el Bes<)s passa acanalat entre Sant Joan de Monteada i les Trinitats, que van ser partide~ i separades per la Meridiana. i per on efectivament succeeixen el 90 per cent deis problemes que tenim. Tots els fenomens problemútics tenen una presencia o ~ltra en aquella zona. - És un pla de 4.500 milions, tinanc;ats amb tqns europeus básicament, que no va aconseguir entrar en fons de cohesió i que el! ministre Borre!! va en tomar d'una forma valenta que permet ara tenir aquests projectes a disposició. 1-fi esta treballant l'enginyeria de Barcelona Region~l per crear les transversalitats que salvaran la vida urbana en aquel! lloc, tan ca4igat pcr vies longitudinals, amb els trens, les autovies, 11electricitat i les noves vie$ de tren que encara s'han de fer. 1 1 Nosaltres volem reconstituir !'existencia d'u pa trama urbana sobre la base de ponts per sobre de les autopistes entre els barris de Torrebaró, Ciutat Meridiana i Vallbona, i des de Vallbona fins a l'altre can~ó, a Santa Coloma i a la part baixa de Monteada. I també sobre la base de l'allargament de la Vía Júlia lins a la plac;a Roja de la Ciutat Meridiana. El procés de regeneració de l'area del Be~sós tractament de la xarxa d'alta tensió, la dot~ció actuació integral als barris implicats. Hi ha b<irris marginalitat del Besos, com és el cas de la M~na, molts anys a duríssims processos de degradac¡ó. s'haurá de completar amb el de serveis i habitatges, i una que han pagat molt car aquesta i que han estat sotmesos durant �- Recuperar la llera des de Monteada lins al mar Tenim un projecte per al qua! s'ha sol·lic tat l'ajut dd fons de cohesió. La proposta tindria un cost aproximat de 8.600 M. de pessetes, el xo<Vt) deis quals es finanyaria amb aquests ajuts. La proposta compren el tractament de l'aigua er mi llorar-la en qualitat i quantitat i el tractament de la llera, doblant el cabal actuaL adequant passejos laterals i regenerant els elements naturals. Preveiem que ben aviat es podn1 dura terme ~na prova pilot de regeneració en un tram limitat del riu, a l'alyada de Santa Col01~a. Front litoral Entre el carrer Selva de Mar de Barcelona id futur port de Badalona es troba una area determinada per la desembocadura del ~iu Besos i delimitada per la Ronda LitoraL la línia de RENFE, la platja nova < ~e la Mar Be!Lt i el tcrme de Sant Adriú. Aquesta arca, un paratge pla format per l~s sedimentacions del riu, es veu intcrrompuda per instal·lacions tecniques sitpades arran de mar i que tenen un gran impacte sobre el territori (depuradora, i11cincradora i les centrals termiques) i es veu caracteritzat per la manca de qualitat lurbana i la densitat deis barris de la zona. En aquest context, hi ha dos factors claus. D 1una banda, les instal·lacions tenen i han de seguir tenint un papcr importantíssilm a !'arca, i el seu trasllat és tan desaconsellable com poc viable económicam~nt. D'altra banda, l'espai en que es troben té grans possibilitats per completar l'ordenació del front marítim i esdevenir un úrea d'ús i integració urbana de primer ordre. 1 Així, les actuacions a desenvolupar s'han de ipnamentar en dos criteris basics. cont~nu .... En primer !loe, construir un front litoral que sigui el nucli identificador i qualificador dels barris de l'entorn i que resp?ngui a les demandes d'usos i lleure associat al mar. Per fer-ho, cal guanyar terreqy al mar, ampliant la terra terma en una franja d'entre 400 i 600 metres d'ampl~da i 2 quilómetres de llargada (75 hectarees). Aixó ja ho vam comenyar afer amb la Ronda Litoral i el sanejament de les platges; vostes recordaran haver vist una escullera ele pedres a l'últim tram 17 ¡ 1 �des de !'última platja de la Mar Bella. Aixo S1 ha de continuar !Cnt, peró amb una extensió molt més gran . Potser va m guanyar , O o 12 hectarecs. 1 este m parlant de ter-ne 75 més . · En segon !loe, integrar les inll·astructurcs te"niques existents, que mantindran la seva funció i les perspectives de desenvolu~ament pero hauran qucdat en una segona línia. No les haurem . per tant. de tdaslladar. perque aquesta porció de terreny entre les grans estacions mediambientals que he menciona! i el mar fara possible que el passeig marítim (i el lleure i la qualitat de vida) passi per davant sense fer un trasllat que s'havia estimat ath1b un cost de 13.000 milions de pessetes, que ens estalviarem. 2.3. Llobregat: - L'area del Llobregat és probablement la ql.le té una dimcnsió més clarament 1 económica, juntament ambla logística que he mencionat. El cont.~~ situ~r La plataforma del Llobregat l'hauríem de dintre del que és el nostre mercat exterior i tenir en co mpte qu ins seran els pafametres del funcionament d'aquest ' mercat, que s'exercira com a demandant. ! ! Pel que fa als ports, es preveu que I'Eur~pa Occidental seguira essent l'area económica amb un major volum de trMiqs interregionals i que els principals intercanvis externs seran amb Asia i Amerjica del Nord. t Quan die Asia vostes podran pensar ¡que es tic parlant de coses que possiblement encara no existeixen. No. ~ vui hi ha hagut la inauguració de Samsung; les grans empreses del sud~t asiatic. de l'est asi atic, s'estan posicionant a Barcelona i considerant-la ~om el punt d'entrada de les seves línies comercials i econorniques al sud dj Europa, i a Europa en conjunt. El presidcnt de !'empresa Cosco, que és la n~viera xinesa més important i té un tonatge brut de siso vuit vegades el de la jt1ota espanyola mercantiL va visitar aquesta zona fa dues setmanes (encara que aixo no va sortir enlloc). Cosco esta creant un nou servei de contenidors efes d'un port al sud de Shangai, que es diu Ningbó i que s'esta llanyant com a ~ran port d'exportació al centre de la Xina, i d'aquí sortiran línies de contenidob cap a la costa est de l'Atlantic; el canal de Panama és cada vegada més pro~lematic des de molts punts de vista, i estan buscant un lloc de parada al Mediterrani. Segons el presidcnt de Cosco, 18 �tots els números els té Barcelona, si ~ fectivament es contirma la bona disposició, la qualitat de la ubicació i del ~ scrvcis que ell va creure trobar en aquesta ciutat. Per tant, quan parlem de !'Asia no és r omés per quedar bé . Ens hem de guanyar, i ens estem guanyant, també aqllLest mcrcat. Ho aconseguircm si en la plataforma del Llobregat nosaltres ar~ibem a guanyar una pos ició en el procés de concentració portuúria i de de* nvolupament d'enclavaments forts que s'esta prod uint. En l'ámbit deis ports mcridional s juga1 a un paper básic la capacitat de captació del trati c amh l'Orient Llunya i, també, amh I'Orient Mi~ja i el Nord d'África. Quant als aeroports, les previsions són sen blants. Es tendeix a la concentració creixent en alguns grans "hubs" europcu ·, (entcnem per "hub" un punt de concentració i redistribució del tdmsit de ~assatgers, i del de mercaderies, que és creixent, molt creixent), en dctriment¡ deis aeroports periterics, i a una 1 creixent polarització entre els grans aerop< rts i entre els grans eixos de trimsit intereuropeus i internacionals. Es prcvc u un increment de l'especialitza~ ió (tant en captació de passatgers com de mercaderies) i un paper cada vega a més rellevant de les mercaderies (el 25% del comen;: mundial d'articles nu mfacturats es transporta ja ara per vía aeria). Pel que fa als serveis logístics, amb l'an pliació de mercats la demanda ha crescut espectacularment i s'ha moditicat. Les empreses han d'cstar presents en arces de consum diverses, han de cpntrolar els tluxos d'abastament i distribució . Les operacions relacionade~ amb la circulació de materials augmenten constantment; cls terminis d'erytrega són més curts i la freqüencia d'enviaments és més gran. El mercat i !'oferta de serveis logístics, do11cs, s'csta transformant. Així, hi ha una creixent subcontractació de les activitats logístiques per part de les grans empreses industrials a operadors especiali ~zats, i els operadors logístics, més globals i amb més prestacions, esdevenen ¡agents polivalents amb una amplia capacitat de serveis. En aquesta direcció, cal garantir ámbits l d'actuació prou amplis, combinar diferents transits i diferents modalitats de transport. 19 �La localització deis serveis logístics és f~ namental. La creació i ubicació de plataformes logístiques té els seus fact~rs d'exit en !'existencia d'una gran densitat i una connexió eficav d'infrastruqtures de transport i en el fet que els centres de tn1nsit i reclistribució han cl'ofe ·ir serveis de qualitat. de tractament especialitzat deis procluctes i de transmiss ó d'infónnació. Les tendencies sobre Jocalització d'activitats ¡iroductives a la Unió Europea situen una gran arca de producció a !'Europa centtal i tres centres logísti cs que, per raons economiques i geopolítiques, hauran ~e situar-se a !'Europa de l'Est, al Nord d'Europa i al Sud o area de la Mediterra~ia. Barcelona ha de ser el punt clau de l'area logística del sud d'Europa. - Ara vine de Copenhaguen, que esta en el seu rny de capitalitat cultura l. Cree que és una ciutat que s'ha d'analitzar amb molta Ftenció, perque, així com nosaltres som el norcl del su d, ells són el sud del nor~. Ells són el punt d'entrada de tot l'espai escand inau. Ara construiran un pont sopre l'estret que separa Copenhaguen de Malmoe, al sud de Suecia. Pocs quilometrf S, en 30 minuts es podrú ;mar amb cotxc. Aixo creará un espai nou, molt més ~ran que el de cadascu n d'aquests pa"isos. Estan utilitzant per a aixo una filo~ fia que és bastant semblant a la nostra, potenciant Copenhaguen com un punt ~e trobada, com un punt de ruptura, un punt de gran qualitat cultural, d'ofertes de ~ · erveis tecnológics sofisticats. L'área ele Barcelona compta amb un perfil ¡sectorial i territorial que li atorga avantatges de sortida. Són els avantatges de~ivats del fet d'aplegar, en un espai territorial delimitat, el port, l'aeroport i l'activi~at logística --cosa que no succeeix pn'tcticament enlloc-- , una xarxa de transpor ts i comunicacions ja existcnt i un conglomerat económic i urbá dinamic i actiu. Hamburg i Rotterdam. per exemple, disposen d'un port molt potent peró no cl'un aeroport del mateix nivel!. Marsella dispo~ a d'un port actiu, pero també té rnancances en aeroport i li üt!ta "massa críqca". Fa unes setmanes ho deia en Josep Anton Acebillo: tenim un aeroport i u~ port directament connectats a les línies viáries i ferroviáries i a menys d'un quqrt d'hora del centre de Barcelona, i al Japó, per tenir una cosa semblant, han hagut de fer una illa artiticial. Barcelona ha de desenvolupar. equilibrar i apfotitar les seves condicions i arribar a constituir-se en un veritable i equilibrat "huW logístic, una plataforma integrada d'escala europea i amb voluntat intercontinental. 20 �Barcelona ha de convertir-se, juntament amb Madrid. en el gran poi logístic del país. En aquest doble eix Barcelona-Madrid (que ha de ser reconegut com a jerarquicament superior a d'altres plataforme!) de la Península com són Bilbao, Va!Cncia, 1\lgeciras i d'altres) , mentrc Ma~rid consolida la seva posició en relació amh la prúctica totalitat de la lfcnínsula i tcndeix a una certa especialit~ació e~1 cúrre~a .i nt~rcontincnta.l E~ropa-0~ncrica; Barcelona pote.nci.a el seu caracter d'area logtstlca mtermodal 1 port mendtonal d entrada peral trans1t amb la conca mcditerrania, amb Europa en g~neral i amh Oricnt. La potenciació del centre logístic de Barcelona se situa ~n !'esquema de desradialització i desenvolupament de l'eix mediterrani. ' Per posar en marxa tots els elements necessa is per assol ir aquest objectiu, el 16 d'abril de l 994 es va signar el Conveni d'I nfi·as tructures i Mcdi Ambient del Delta del Llobregat, subscrit pe! Govern ce~traL la Generalitat i els ens locals implicats (ajuntaments de Barcelona i d'El Ptat, Mancomunitat de Municipis de !'Área Metropolitana de Barcelona i Cons 11 Comarcal del Baix Llobregat). Aquest conveni és l'instrument inicial per de! envolupar l'anomenat Pla del Delta del Llobregat. '- - - Dos anys després, fa cinc dies, el 16 d'abril d'enguany, hcm signat un deis dos convenís de desenvolupament practic. Hem arrihat a fer tots els ac01·ds jurídics i económics (complicadíssims) referents a a~gunes de les zones que esta ven incloses dintre del Delta. El que estava previst que seria la depuradora del Llobregat estava situada en una gran finca que va ser propictat del Consorci le la Zona Franca i es va vendre al Port en el seu moment. en el procés de san~jament del Consorci, quan amb en Narcís Serra el vam trabar com el vam tro!Jflr. Es va haver de sanejar, i es va sanejar. Una de les coses que vam aprendre v~ ser que havíem d'aprolitar aquesta gran extensió de 100 hectarees tocant al riu i a la vora del mar. que després ha estat utilitzada com gran aparcament de lcotxes ahans del transport. La localització d'aquesta depuradora s'ha traslla~at a l'altra banda del riu desviat i s'ha mantingut la posició de la incinerador~, pero aquesta zona all i he rada per aquesta permuta sera destinada a potencipr la ZAL, la Zona d'Activitats Logístiques, de la qua! estem comen<;:ant a !tocar els límits de les necessitats. Necessitem més zones d'activitats logístique$ si efectivament volem jugar el rol de gran poi logístic del sud d'Europa que abaqs he mencionat. 1 ¡ 21 �L'aeroport Tenim prcvist que arri bará a tenir més de 301miiions de passatgers l'any 2011 i entorn de 40 milions ci nc anys dcsprés, tot i !les prcvencions que s'han de tenir respecte a aquestes xifres de previsions tan !largues . Pe! que fa a les mercaderies, és previsible que s'assoleixi el mig milió de to*es de carrega el 2020. Aixo vol dir assumir els serveis, les capacitats i les dimensipns adequades. - 1 Hem de tenir en compte que a l'aeroport e~ generen actualmcnt més 30.000 milions de pessetes de valor afegit brut, pr4p de 5.000 llocs de treball i una producció de bens i serveis valorada en 50.0$0 milions de pessetes. Els efectes indirectes arriben als 112.000 milions de valpr afegit brut. 208.000 milions de producció i 44 .000 llocs de treball. 1 1 Dones bé, al Sud d'Europa Ji cal una instapació prou dimensionada, i hem d'aconseguir que sigui a Barcelona. Aquest tip~s de localitzacions. no les proposa ningú des de tora; hem de ser nosaltres mkteixos els que trehallem en una proposta seriosa i realista. 1 Arribar a aquests obj<..:ctius vol dir: - Fer una tercera pista.- Les pistes actuals e1 trobaran saturades abans d'arribar als 20 milions de passatgers (any 2004). '~othom. comenyant per les entitats economiques, valora la necessitat i lins i tpt la urgencia de la nova pista. Es fara seguint alhora criteris d'eficiencia aer háutica i de compatibilitat amb les reserves naturals de la zona. Ja els avanyo que en les discussions que hem tingut amb els experts de la ciutat, discussions algunes d'elles semipúb~iques, s'ha lct pales per part deis expertes ecológics amb més solvencia que¡alguncs de les reserves d'aqüífers tcnen data en el seu naixement, que el Ren~olar i la Ricarda probablement no tenen més d'un número d'anys, que ara jo no diré perque no em puguin després desmentir pero que és un número n~ molt llarg. Deia R.amon Folch en una d'aquestes reunions que aquest no és e problema ecologic més dificil de resoldre: en una zona humida com aquella reconstituir aquest tipus d'estanys és perfectament possible i no és novedós, en el sentit que no fa cent anvs que les extraccions o altres operacions de can'tc~er industrial van provocar aquests forats, que després es van reomplir amb liaigua deis aqiiíJcrs . És a dir, que aquests aqüífers són forats provocats per upa aetivitat industrial relativament recent, i es poden reconstituir en relativa~nent bones condicions, si és que haguessin de ser afectats. Hi ha una preo~upació per aquest assumpte 1 es 1 resoldra bé. 1 - - - - f 22 - - • �Punts de recepció d'avions.- Terminals.- Es preveu una nova termin~tl central situada entre la línia del ferrocarril i !'actual terminal B amb conne ~ ió amb ]'actual pont de plataforma i amb el complemcnt de les noves zones d'itparcamcnt. Connexions interiors.- Fan1 falta un siste1~a de transport interior, soterrat i de caracter lleuger, que rnillori les connexion$ en termes de freqüencia, temps de recorregut i confort per als viatgers. 1 ~ ~ Qualitat.- S'ha de mantenir el nivell l arquitectónic, molt remarcable, aconseguit ambla renovació del 92. Zona de dtrrega al costat terra.- Es prevt_tu destinar-hi una superficie de 59 hectarees com a zona d'activitats logístiquds. 1 l <..- - Zona modular al costat aire.- Zona d'ate~ció als avions, de 7 hectarees, on s'instal·laran serveis de "handling", tallers, nagatzems. hangars i heliport. ¡ - Pare Tecnol6gic i Serveis.- 80 hectarees d Pare Tecnológic i de Serveis, que ha de permetre convertir l'aeroport en base d'operacions d'una o més aerolínies i ser-ne centre de mantenimept. El que Delta Airlines és per 1 Atlanta, ho hem d'aconseguir, sense la m.teixa dimensió, peró en el mateix sentit: que algunes línies tri"in el nostre aerc}port coma base. ¡ l - Ciutat aeroportuaria per serveis i activit~ ts complementaries.- Es preveuen unes 100 hectarees en aquest sen ti t. Els darrers anys han estat els de la plena cons, lidació de !'área del Port Vell com a part integrada en la ciutat, alliberada de n.ercaderies. Aquesta transformació s'ha de completar amb la renovació de les! estacions de viatgers, un edifici d'oficines i serveis (el World Trade Center, ara desencallat amb la reordenació accionarial) i la segona bocana, que facilitara ¡a segregació del transit de viatgers i vaixells esportius . S'ha produH una evolució ascendcnt del tratic de mcrcaderies, amb la recent ampliació del Mol! Sud, que acull la nova terminal de contenidors, i amb la ' que arriba fins a la llera actual primera fase de la Zona d'Activitats Logístiqqes, del Llobregat. 23 �En l'actualitat el port de Barcelona ocupa 43 ~ hectúrees. Amh l'ampl íació de la ZAL, gracies a la desviació del riu, i amb cls t¡errenys que es guanyaran al mar, la superfície a l'any 2000 sera de 773 hectareesi Seguint el Pla Director, el máxim desenvolupament del Port es preveu que arri~i, el 20 1O, a les 1.04X hectarees, a través de la perllongació deis elics el'abric. La Zona d'Activitats Logístiques, en aquest sertit, sera fonamental. 1 tot aixo s'ha de fer amb un respecte total de la línia :de costa, deis aqüífers i de les infrastructures mediambientals que són nec~ssaries per tirar endavant aquest projecte, tot mantenint l'equilibri del Delta det lL!obregat. Un rnodcl de gestió Quin és el repte pendent en el futur del Pla del¡Delta del Llobregat ? Tenint en comptc el calendari més adequtt, s'ha de construir un esquema temporal amb les diferents interdependcncies !que incideixen en el Pla i amb una seqüencia concatenada de decisions. Les coniissions permanents i de segu iment del Pla han de ser l'estri per fer-ho possit 1le, pero al darrera ha d'haver-h i, logicament, una voluntat política clara i una di 'posició fcrma. Encertar-la en les coses que s'han de fer é~ una condició necessaria pero no suficient. Es pot dir que tothom sap el que ~ 'ha de fer per organitzar uns Jocs Olímpics, pero segurament el que no sabíem era com s'havia de fer. 1-Iem d'estendre la retlexió al com fer les ce ses. Es tracta d'incorporar criteris qualitatius des de l'inici de la planificació i de~ , de la gestió deis projectes. Si no hi ha un model de gcstió adient (i ·obre aixo vam aprendre molt en !'experiencia olímpica), es fa impossible l'exig~ncia de qualitat. Avui he tingut ocasió de veure el ministre el · Comen;, que ha volgut atorgar a Barcelona la medalla del merit turístic, cosa lfUe li hem agra"it profundament. És un gest per part d'una persona que ha sabut ¡entendre aquesta ci uta t. Abans ho comentavem amb el president del Cercle, ha 1abut entendre quines són les coses que ens interessaven, les que necessitavemi sense gaire prejudicis, amb una mentalitat pragmatica i al mateix temps sensible. Comentavern que la granelesa ele l'organització deis Jocs va consistir en que les lgrans aelministracions van admetre que la petita administració fos la que presidí1. 1 aquest exercici d'humilitat, que no hagués estat possible si no hi hagués en el govcrn espanyol uns components de catalanitat importants, va permetre que els J ~s es convertissin no només en un 24 1 �gran exit esportiu i organitzatiu, sinó en un gran exit urbá, de transformació de la ciutat i de salt endavant. 1 Perque qui va presidir aquella ocasi(J históri a va ser justamcnt el poder més pctit, el més proper a la societat civil. Hcm d'e~tendre aquesta re11exió de com fer les coses a aquest tipus de qüestions. ; 1 1 - Aixó es pot fer de moltes maneres. Jo prop~saria un model de gestió de clau única, que gestionés els interessos legítims del les administracions públiques i de les empreses privades implicades, peró que n~ permctés fugues o interprctacions alienes a l'interes delmodel inicialment aprova¡t. Aixó és molt importan t. Quan van acabar els JJcs vaig dir. en el moll del port, en presencia del ministre d'Obres Públiqucs, que ~auríem de crear un comissionat, o conseller delegat, del Delta del Llobregat. No ¡es va crear. Vam trigar dos anys a signar el conveni i dos més a eomenc;ar a sigqar convenís comparatius. Aixó no vol dir que no s'hagi fet res; sí que se n'han t~t de coses, ja n'he dites algunes, i altres que estan en marxa. PcJtser avui estic substituint d'altres Pero ens ha taltat tenir visió de conJ·unt. 1 persones que l'haguessin pogut tenir o que rhaguessin hagut de tenir. .la cm sembla bé, i espero que a vostes també, que ~igui !'alcalde de Barcelona qui en definitiva prengui la bandera de la gestió d'a~uests projectes i de la necessitat d'un sistema organitzatiu que es correspongui am b els reptes que tenim i amb la qualitat que volem donar als eiutadans. - - Aixó és el més important del que els volia dir. Els anys vuitanta van ser la "decada olímpica" i tenien com a referencia [el 92. Els anys noranta, prenent l'horitzó immecliat del segle XXI, han de ser, eSJ:an sent, i seran probablement, la "decada logística" i la decada europea. 1 Acabo aquí les meves paraules. Si és que hi ha temps, i sobre el_judici polític que podem tenir tots plegats en el moment actual, deixaria, Sr. President, que fossin els aquí presents els que formulessin les preguntes. ¡ Moltes gracies. 25 �""' - - r ,.. - - ��Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCA LDIA Data: 22.4.96 GUIQ Pera: De: Assumpte: Excm. Sr. Alcalde Gabinet (AB) Conferencia al Cercle d'Economia. ~ 9:00 h. De cara a la conferencia que !'Alcalde pronuncim' al Cercle d'Economia, es fan avinents els aspectes següents: La conferencia esta centrada en els projecte~ que s'han de desenvolupar al llarg deis propers anys a h1rea de Barcelona en el carhp de les infrastructures, la logística i les comunicacions. En aquest sentit, porta per títol "Barcelona: projectes per al segle XXI. L'aposta logística" . La conferencia té lloc a petició de !'Alcaldía i s'inscriu en les diferents actuacions que, impulsades per !'Alcalde, s'estan duent a term< per difondre i promoure el debat sobre els grans projectes metropolitans. Altres accions ¡en aquesta dírecció han estat les reunions que !'Alcalde ha mantingut al Palauet Albéniz pmb alcaldes metropolítans, parlamentaris i rectors d'universitat, i amb sectors professionals. En aquest sentit, la conferencia permet orientar les explicacions a una representació amplia deis sectors economics, financers i empresaríals. La conferencia s'iniciara a les 19:30 h. Pre iament, el Cercle d'Economia ofereix la possibilitat que el ponent mantingui un contac e amb els mit_jans de comunicació. L'ordre previst és el següent: - Presentació a carrec del president del Cerclf d'Economia, Josep Piqué. -Conferencia de !'Alcalde (aproximadament !45 minuts). - Col.loqui a partir de les preguntes deis assi. tents. (*). S'adjunta a continuació la proposta de te: t pera la intervenció de !'Alcalde, elaborada conjuntament amb Josep A. Apebillo. Un cop fina !itzats la conferencia i el col.loquif és previst que !'Alcalde assisteixi al sopar que el Cercle d'Economia ofereix als conferencjiants. El sopar tíndn'l lloc al restaurant Reno i hí ~ón convidats els membres de la junta del Cercle, així com representants d'algunes de le$ entitats membres. S'hi preveu l'assistencia del primer i la tercera tinent d'alcalde. ' CERCLE.AB �A De :Excm.Sr.Alcalde :Gabinet (A V) -------------~------~- -------------- ------·------- ------------- --~-------------------~~--- ------~--------- Estractes de la Conferencia que poden ser utilitzats a la Conferencia de Premsa previa 1 - L'Administració local ha de tenir una jparticipació preeminent en tots els projectes que conformen la segona gran transformació de Barcelona i la dimensió metropolitana que la caracteritza. La realitat de Barcelona és intermunicipal, multi-territorial, metrppolitana. Aquesta dimensió és especialment evident en el repte que Barcelona afronta en el camp de les infrastructures. 1 - A l'Administració local, impulsora lde totes les grans infrastructures projectades, se Ji han de reconeixer competencies reals i legalment estableties per intervenir-hi. - La Carta Municipal incloun1 refer€mcies explícites a la participació directa de I'Ajuntament de Barcelona :en el desenvolupament deis grans projectes i de les infrastructures existents o a crear, i més especíticament en els organismes que les dirigeixen. - Els projectes que Barcelona té ens p~rspectiva fan necessari adoptar un canvi d'escala de la gestió que es duu a lterme. l pensar en la possibilitat de reconsiderar el paper i el dimension~ment deis organismes que I'han ' d'ap1icar. entre ells les entitats metropolitanes i les relacions que han d'~sta_blirJ~s _dif~rentsjns_tüucions i agehts actuants. - Barcelona té una configuració i una funció de centralitat innegable. Cal refon;ar-la, per bé del país, i que assoleixi plenament el cankter de cocapital f:ktica de l'Estat. Alhora, pero, Barcelona ha d'estar coordinada amb les altres "centralitats", igualment 'nnegables. 1 - Barcelona ha de convertir-se, logístic del país. junta~ent i amb Madrid, en el gran poi �Ajuntament de Barcelona GABI NET DE L'ALCAL DIA PROPOSTA PERA LA INTERVENCIÓ DE I...'ALCALDE 0.- lntroduQ.ció Vull agrair al Cercle d'Economia, i al seu president, l'oportunitat de comptar amb aquest fórum, reconegut i qualificat, per a exposar els projectes de Barcelona per al segle XXI . El que tot seguit intentaré explicar-los no és, ja els aviso, una "carta als reis mags" o una mena ¡de desitjos encadenats difícils d'aconseguir. Tot el contrari. Só~ els projectes que Barcelona ha d'afrontar, esta afrontant ja, lper al canvi de mil.leni. Són projectes deis quals depen el futur de la ciutat i de tata l'area metropolitana, i per aixó els tenim; ben pensats i definits. ¡ 1aquesta no és una afirmació gra tu"lta ni molt menys retórica. Si 1 en el marc deis Jocs Olímpics tJam dir que Barcelona havia aconseguit "posar-se al mapa" ii dotar-se de tot alió que li mancava, ara tenim l'oportunitat !de consolidar el que ens hem guanyat i, sobretot, donar un pas ~ndavant clarament decisiu. 1 ! ! Si abans deis Jocs estavem convenc;uts que teníem un lloc destacat i una veu propia, els projectes que afrontem han de confirmar que realment "estehl on ens pensavem que estavem", i que podem estar en~ara millar. Barcelona, i dient Barcelona vull dir l'area o regió metropolitana de Barcelona, no vol perdre el tren; ara que hem aconseguit tenir l'estació, hem d'agafar definitivament el tren. ! Miraré d'orientar la meva interverilció en tres parts : una primera sobre el que en diem la segona gran transformació de Barcelona i la dimensió metropolitana que la caracteritza; una segona centrada en els projectesl própiament dits, amb especial atenció al camp de la logística; i una tercera per fer una valoració global , situats com esteh, en un context determinat. 2 CERC LE.AB �Ajuntament de Barce lona UABI NET DE L'ALCALDIA 1.- "La segona gran transformació" Les grans fites que han marca~ els canvis de Barcelona en l'últim segle, i que han determinat en bona mesura el desenvolupament de la ciutat, s'han caracteritzat per una repercussió evident en les estructures económiques i urbanístiques. Les exposicions d' 1888 i 1929 van ser un canvi important, peró en bona mesura limitat i centrat en parcel.les concretes . És en el marc deis Jocs Olímpics i en la década deis 80 quan Barcelona empren unf transformació amb vocació i global. 1 Fa quinze anys , Barcelona havia de fer un gran esforc; per a posar al dia la seva estructura utbana i avanc;ar cap a un teixit més coherent, organitzat i integrat. En molt poc temps s'ha donat un tomb espectacular a l'organització urbana, s'ha construH un infrastructura basica com són les rondes, s'ha recuperat el front de mar, s'ha definit la frontera de muntanya amb Collserola , s'han potencia~ noves arees urbanes i s'ha parat atenció als espais més degradats. Aquesta gran transformació ha estat enllestida amb exit. Els darrers anys han permés pqsar les bases pe r a una nova etapa de canvi i progrés. lParal.lelament als projectes "olímpics", i en bona mesura gracies a ells, Barcelona ha planificat i previst les noves ,fites, dissenyant un conjunt d'operacions que configuren el QUe en diem la "segona gran transformació de Barcelona". : ¡ Els projectes sobre els que avui reflexionem són el nucli d'aquesta nova etapa. Són projectes referenciats, que no delimitats físicament, entre la serra de Collserola , el Llobregat, el Besos i el mar, és a dir, una zona on vi u més del 10°/o de la 3 CERCLE .AB �Ajuntament de Barce lona GABI NET DE L'ALCALD IA població espanyola, s'ubica més del 20°/o del sector industrial i es genera el 15o/o del Producte Interior Brut. El criteri amb qué Barcelona ~fronta aquest repte és un plantejament global , format pe ~ diversos elements que es coordinen en un objectiu com~ . Aquest és el model que Barcelona ha de seguir i que tan! bons resultats ha generat: el del consens , la coordinació d'es~or<;os, la complicitat d'agents públ ics i privats pero amb un li~eratge institucional necessari per assegurar l' impuls . En aquest sentit, I'Administració local ha evidenciat la seva valua i la capacitat de generar ini~iatives, i ha de mantenir una participació preeminent (el principi de subsidiareitat també ha de ser aplicable al camp de les infrastructures i els grans projectes ). L'Administració local h~ de ten ir, segur, competencia técnica i moral per intervenir-hi, 'i no descartar en cap cas la possibilitat que tingui reconegudes competéncies reals i legalment establertes. La Carta Municipal que actualment estem negociant, incloura referéncies explícites a la participació directa de I'Ajuntament de Barcelona en el desenvolupament deis grans projectes i de les infrastructures existents o a crear, i més específicament en els organismes que les dirigeixen. Mentre a la banda del Llobregat l'~rgument és la intermodalitat i la logística , juntament amb l'especificitat i el tractament del medí natural , a l'altra "frontera tlyvial" , el Besos, l'argument és el de la regeneració , en sentit ampli. Aquesta doble localització, marcada en aquest cas pels dosi rius barcelonins , reflecteix la vocació globalitzadora que té la ~ egona gran transformació de Barcelona i l'area metropolitana. 1 1 La creació d'una autoritat única d~l transport, el túnel d'Horta, el Quart Cinturó , el replantejament pe la política de peatges, les 1 4 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GAB INET DE L'ALCALDIA actuacions ferroviaries, la recuperació del Besos o la redefinició de l'area del Llobregat, elements que ara veurem, són elements que , entre les seves múltiples repercussions , tenen un denominador comú: incideixen ~irectament i decisivament en l'articulació i desenvolupament ~el sistema metropolita , en la seva plena consolidació. Aquest és un factor que no podem obviar en cap moment. Ens trobem arnb un fet ara més pa~pable que mai: la realitat de Barcelona és intermunicipal, multi-territorial , metropolitana. Aquesta dimensió és especialrment evident en el repte que Barcelona afronta en el camp deJes infrastructures. Qué vol dir aixó? En primer lloc, i coma orientació global, cal tenir malta cura per tal que les infrastructures no tra~balsin el model territorial que necessitem. En segon lloc, els projectes que Barcelona té en perspectiva fan necessari adoptar un canvi d'~scala de la gestió que es duu a terme. 1, conseqüentment, i pensar -obertament, sen se prejudicis malfixats pero amb la sinceritat necessaria-- en la possibilitat de reconsiderar el paper i el dimensionament deis organ1smes que l'han d'apliqar, entre ells les entitats metropolitanes i les relacions que han d'establir les diferents institucions i agents actuants. Barcelona --i , insisteixo, vull dir tant la ciutat com l'entorn metropolita-- ha estat durant m61t temps, com deia el geógraf Pau Vila, "una taca urbana de riu a riu extesa". Barcelona no ha perdut aquest sentit, ans al contrari , l'ha refor<;at progressivament. Ara bé, el que len podríem dir l'extensió de la "Barcelona real" esta anant cada vegada més lluny. 1 5 CE RCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABJNET DE L'ALC/\LDI/\ Barcelona és el terme municipal i l'ambit que marquen les actuals entitats metropolitanes. ¡ Barcelona, pero, "és" cada vegada més Sabadell , Granollers¡, Matará, Terrassa o Vilanova; el que es coneix com la segoria corona metropolitana. 1 en aquest sentit, els projectes que ara veurem són tan decisius com necessans. De la mateixa manera que és irr~,prescindible una bona relació entre Barcelona , L'Hospitalet, Gava o Montgat, es fa necessari establir els mecanismes més i adequats entre Barcelona i Terrassa, Barcelona i Vilafranca o Vilanova i Sabadell. Les dades sobre mobilitat de persones, vehicles i mercaderies, les necessitats empresarials a Ba~alona o Cornella, tetes les dades de que disposem ja ara mateix, així ens ha demostren. Amb els nous projectes, i amo el debat necessari, aquesta realitat s'ha de veure del tot evidenciada. j L'area metropolitana "classica" é~ la que correspon als actuals ens metropolitans i va ser delimitada fa ja més de 40 anys pel "Pia Comarcal de Barcelona". Fixint-se: estem parlant d'una realitat que es va reconeixer el~ anys 50, en plena dictadura, pero que en la democracia enca~ra no ha estat reconeguda del tot, i aixo que a I'Estatut queda ciar que Catalunya no pot viure sense una "Barcelona gran". La contigüitat i continuHat del earcelones i el Baix Llobregat amb les comarques del Valles i el Maresme ens donen un aglomeració de gairebé 4 milions de persones . En aquest context, les relacions "amb" o "d~s de" Barcelona ja no són els únics parametres per entendre 1i la funcionalitat metropolitana. Un exemple: de la mateixa manera que les noves demandes d'oficines es cobreixen encara ~ajoritariament prop del centre, el gruix de !'oferta de sol industrial es traba a la segona corona metropolitana , on també se satisfa més de la meitat de !'oferta de nou habitatge. 1 6 CE RCLE./\B �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCAL DIA Vull, dones, que no se'm malintenpreti: Barcelona --i ara vull dir el terme municipal estricte-- no té vocació expansionista, no es vol apropiar de res. Barcelona, pero, té una configuració i una funció de centralitat innegable. Cal reforc;ar-la, per bé del país, i que assoleixi plenament el caraater de capital de Catalunya i ca-capital factica de I'Estat. Alho r¡a, pero, Barcelona ha d'estar coordinada amb les "altres centralitats", igualment innegables. D'aquesta mena d'unió de centralitats ha de sortir la forc;a urbana, social i económica que ens permet tenir un lloc al país i, sobretot, en la nova Europa que ja tenim. No hem d'oblidar que Barcelona esta obligada a int~grar-se, a guanyar-se un lloc en el sistema de ciutats europees. 1 ho ha de fer sense ser formalment capital d'Estat (som nrtés que una capital provincial o regional , pero menys que una capital d'Estat) , amb malta dosi d'iniciativa propia i amb no pdques dificultats. Barcelona no ha de competir amb París o Londres --tot i que parlant en termes i dimensions metropolitanes les diferencies no són tan grans--. Barcelona, p~ro, sí pot competir clarament amb ciutats com Mila, Lió o Frarbkfurt. En aquest repte tenim molt a guanyar i ens hi hem de dedicar amb determinació. Per dur a terme els reptes del segle XXI hem de treballar a partir d'uns criteris basics per gar~ntir un bon nivel! de qualitat: - Els espa1s naturals no han d'acabar degradats 1i minusvalorats, s1no que sj'han de potenciar. Hem d'aconseguir que les infrastructures contribueixin a l'articulació i a la qualificació 1productiva del territori, pero també , i en el mateix nivell d'importancia, a la seva qualificació mediambiental. En el planejament i l'execució deis projectes no és admissible l'equació "progrés urbanístic i economic igual a degradació ambiental". Persones com en Ramon Folch, i 7 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABI NET DE L'ALCALDI A 2.- Els proiectes El conjunt de projectes de qué parlem es poden distribuir en tres grans blocs: xarxes (ferr9viaria, viaria, eléctrica, de telecomunicacions i de transport P,úblic), Besos i Llobregat. Tot i el risc de simplificació, intentaré fer-hi les referéncies més ' ciares i succintes possible. 2.1. XARXES: La xarxa ferroviaria: És un deis elements claus pera l'area de Barcelona. i Els darrers anys han estat els de ~a planificació de la lí ni a d'alta velocitat, que després de la concr~ció en el tram Madrid-Sevilla esta preparada per a tenir en la qonnexió amb Franc;a la nova prioritat í en Barcelona el punt e rucia l. També han estat els anys de la millora deis serveis de 1F dalies í deis trens regionals. 1 La nova etapa ha de ser la que do'ni resposta a les necessitats i possibilitats del ferrocarril que s'esta configurant a Europa, amb serveis competitius i especialitz~ts i seguint el criteri de la intermodalitat. En aquest sentit, !les perspectives a l'area de Barcelona són les següents: 1 1 - Els túnels.- Dos túnels travessen actualment la ciutat, en ample ibéríc i amb l'estació de Sants com a nucli central. Tenint en compte que l'estació ee la Sagrera haura de ser un nou punt d'enllac; de les línies de rodalies i regionals i que s'hi sumara l'alta velocitat, < aldra disposar d'un tercer 9 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDI/\ corredor, que s'haura de fer aprofitant !'actual túnel que arriba fins a I'Estació de Franc;a (ramal Glories) i creant un de nou, de 2'7 kilómetres, sota el lfront litoral, fins al Morrot, per l a poder arribar a I'Aeroport. deman~ - L'Aeroport.- L'Aeroport una accessibilitat ferroviária amplia. Per garantir tots els e~llac;os caldra duplicar !'actual vi a única, ter una varia nt de la !Hnia de la costa que passara per I'Aeroport i preveure el pa$ de l'alta velocitat. L'Aeroport tindra, així, una nova estació de sis vies (4 d'ample iberic i 2 d'ample internacional) integrkda en l'edifici de la futura terminal. Tots els trens regionf;lls o de llarg recorregut que entrin a Barcelona tindran para~a a I'Aeroport. ·~ i Les mercaderies i el Port.- U.'estació de Can Tunis és el punt clau . Es milloraran les¡ connexions entre tots els elements del Port, integrant-l1~s en una anella ferroviaria constitu'1da per dos nous accessos, i·'un seguint et desviament del riu Llobregat i l'altre com a connexió directa entre Can Tunis i la nova ter1inal de contenidors del Moll Sud. A més, l'ampliació del Portt preveu una nova estació de mercaderies, terminal de l'accés en ample internacional. - El corredor mediterrani.- Per resoldre problemes de congestió, caldra quadruplicc'r !'actual via doble entre Castelldefels i El Prat, i construir la variant cap a I'Aeroport. 1 Canal ferroviari del Llobrega ~.- Els trens de mercaderies hauran d'entrar tots per l'interi?r, peró a partir de Martorell aniran per una nova línia de dues vies que els permetra accedir a la plataforma l1 gística del Delta sense interferencies amb els serveis de viatgers. D'altra banda, l'accés de l'alta velocitat a I'Aer~ port i de les mercaderies en ample internacional obligara a construir una altra línia de dues vies. En total, dones, caldran 4 noves vies (dos de cada ample) des de Castellbisbal fin si al Port, seguint el Llobregat. 10 l CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GAB INET DE L'ALCALDIA - Corredor del Valles.- Paral.lela a la línia doble actual MolletEl Papiol caldra construir+ne una altra en ample internacional, per als trens de mercaderies que vagin al Port i per als trens d'alta velocitat que no hagin d'entrar a Barcelona. Sobre aquesta noV¡a línia es creara l'estació de viatgers del Valles peral TGV. 1 1 La Sagrera.- El comento en darrer lloc, pero es el punt crucial del nou sistema ferroviari que es preveu per a Barcelona. Concebuda com uha estació intermodal --esta demostrat que infrastructures Q;om aquesta funcionen millar si tenen un caracter compactet-, concentrara: el pas de les circulacions de rodalies, el ! pas deis trens regionals procedents del nord cap a Sants i L'Hospitalet, la terminal deis regionals del sud (en ~ ubstitució de Sant Andreu Comtal) , la terminal del corredqr mediterrani, i l'alta velocitat. A més, l'estació quedara unida a I'Aeroport, a la xarxa de metro i a la xarxa viaria, i incorporara una estació d'autobusos, un servei de taxi i :~ n aparcament de cotxes. Barcelona té ciares les prio~itats en !'arribada de l'alta velocitat: Sagrera, Aeroport i Valles, per aquest ordre. Així s'ha de configurar una anella fe ~roviaria d'ample internacional i alta velocitat. Aquest esquem~ permet flexibilitat i efectivitat, i és el que s'esta desenvolupant en ciutats com París o Lió. La xarxa viaria: Els darrers anys hem aconseguit la construcció de les Rondes, amb tot el seu significat de vies urbanes i metropolitanes. Les Rondes, els accessos de Barcelona i bona part de la xarxa viaria metropolitana han assolit un~ intensitat de transit notable. Cal fer front a la demanda existent i a les necessitats que es preveuen , en un marc de creixemE¡nt constant de la mobilitat. 11 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABI NET DE L'ALCALDIA Dos fets apareixen com a referer¡¡ts. D'una banda, el fet que la xarxa no esta completa. D'altra banda, la necessitat de 1 remodelar !'esquema de peatges v1ans de la regió metropolitana, implantats en el seu moment amb criteris de finan<;ament de la inversió pero: no de gestió equilibrada del sistema viari. Aquest extrem, que limplica especialment la B-30, és fonamental per tal d'optimitz~r l'ús de les infrastructures i millorar els itineraris deis camions cap al Port i les arees logístiques. S'estima que 10.000 vehicles diaris passen per les Rondes, i no per la B-30, per ~stalviar-se el peatge, i a1xo provoca fortes deseconomies a !es dinamiques urbanes i de transport. En aquest context, les actuaci¡ons més necessaries repercussió més important són: l de 1 Va Autovia del Baix Llobregat.des d'Abrera fins al Port i es preveu que estigui enllestid~ cap a mitjans del 1997. És fonamental per a l'accés de $amions a la plataforma del Delta, un aspecte que passa pel fet que el nus de connexió de l'autovia i !'autopista A-7 (S-30) sigui complert. Hem de garantir que els trafics pesants procedents de Tarragona i Girona arribin directament al l Port per la marge dreta i descongestionar així trams d~ I'A-7, I'A-2 i les Rondes. L'autovia del Llobregat no ha[ de convertir-se en un nou alimentador de camions. - Pota Sud.- Actualment en 1 construcció, s'ha decidit incorporar-hi un seguit de millores que afavoreixen la seva integració territorial al terme del Prat. En relació directa amb la "Pota Sud" s'ha donat un pas1important amb la reforma del Nus del Llobregat, que estara ~cabat en un mes: el nou Nus preveu l'accés a la "Poté!J Sud" i alhora millora significativament la connexió entre la Ronda Litoral i la Ronda de Dalt. 12 CERCLE. AB �Ajuntament de Barcelona GABIN ET DE L'ALCALDIA - Aut~~ia, del ma~~e esq~er~a ¡del Besós.- ~a de tenir una func1o d ordenac1o deis trans1tsi locals. Jugara un paper basic en la vertebració deis fronts urbans de Santa Coloma i Sant Adria al riu. - Ronda Litorai-Montju"lc.- Es trFJcta de dotar la Ronda Litoral de dues calc;ades laterals en el$ trams urbans que encara no en tenen (a partir del Morrot), per afavorir l'accesibilitat al nou fer de via especialitzada de recinte de la Fira a Pedrosa i per 1 camions. El primer objectiu passa per la construcció d'un túnel sota Montjüfc, entre Colom i el passeig de la Zona Franca. El segon, per un vial i perimetral al Port, és a dir, connexió entre la Zona Franca (carrer A) i el passeig de Colom per relligar les arees portuaries, industrials i logístiques. - Túnel d'Horta.- És la continuaGió de l'eix que arrenca en els túnels de la Rovira i permetra L¡na connexió alternativa a I'A18 en les comunicacions amb ~ 1 Valles Occidental. La seva urgencia i necessitat va marca~ a pels embussos diaris que ha de contribuir a resoldre. - A-16 Sitges-Vendrell.- Tancar~ l'eix de la costa de Ponent. - Quart cinturó (B-40).- La pric ritat més urgent és el tram Abrera - Terrassa, per enllac;ar Sabadell i Terrassa amb les vies que tenen nus a Martorell. La xarxa eléctrica: Partim de la base que les xarxes1 de serveis formen part de !'estructura del territori i en bona p4lrt el condicionen . Els darrers anys han suposat una transfonmació clara en l'ordenació d'aquestes xarxes. Ara bé, tot i que s'ha avanc;at notablement 13 1 CERC LE .AB �Ajuntament de Barcelona GABI NET DE L'ALCALDIA en la seva integració, la xarxa eléctrica és l'única que manté grans infrastructures aéries com a elements de transport, amb l'ocupació de territori i les limitaciqns que aixó suposa . Ens trobem que les xarxes de les diferents companyies eléctriques són independents i n9més estan coordinades molt parcialment; i que les xarxes eléc¡:triques s'han anat implantant sense gai re planificació territori~l, sense lligams amb altres infrastructures lineals i provocant un impacte ambiental, urbanístic i visual evident. : Paral.lelament, les línies subtern3nies que arriben a l'area qje Barcelona encara són mott 1 escasses . 1 Si afegim que la xarxa actual és insuficient per atendre les previsions de demanda en l'hori~zó del 2005, cal una doble actuació: retirada de línies aéries !i soterrament de la xarxa per un costat, redimensionament de ¡la xarxa a través de noves inversions per l'altre. Estem treballant (les empreses l. eléctriques catalanes, Red Eléctrica Española, Ministeri d'lnl~ ústria i Energia i Barcelona Regional) en aquesta direcció. Aq'uest és el model a seguir: un gran pacte que contempli la viabilitat técnica, económica i territorial de les operacions. Els plans per a la remodelació qe la xarxa d'alta tensió a la regió metropolitana es concreten en: - Relligar les centrals de Begue~, Sant Boi, Sant Just i Santa Coloma, amb una línia de 400 ~V, que no pot ser subterrania i que es crearia utilitzant la trac;a d'una línia ja existent a Collsero la (sera l'única que romk ndra a la serra) . 1 - Formar una anella de 220 k!v a !'interior de Barcelona utilitzant les galeries de serveis lde les Rondes, fent-la arribar a Santa Coloma 1 14 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABI NET DE L'ALCALDIA Ampliar els eqUips de maniobra centrals. transformació d'algunes A partir d'aquestes actuacions e~~ poden retirar quasi tates les línies aeries de Collserola i tates les que recorren el Besos des de Santa Coloma al mar, un element imprescindible per a qualsevol actuació de regeneraciq del riu. La xarxa de telecomunicacions:l i Hem arribat a definir el marc legal amb la Llei de Telecomunicacions per Cable, ¡ que determina un segon operador a més de Telefónica per a tots els ambits territorials. Paral.lelament, s'han iniciat un ~eguit de processos que en diverses ciutats, entre elles Barcelona i les de la regió metropolitana, han posat les bases per a la implantació d'una xarxa de telecomunicacions. L'acord que fa ben pocs dies van signar les agrupacions de municipis amb el conseller Subira, amb la regulació per demarcacions, ha de consolidar els fonaments de la feina a fer. Tenint en compte que la constrycció d'una segona xarxa de telecomunicacions comporta un increment de les afectacions a la via pública i un impacte en l'ocUJpació i gestió del subsól, els interessos de les Administracions locals han de ser compatibles i anar coordinats amb els objectiu ~ globals. 1 1 En el cas de Barcelona, I'Ajuntament ha elaborat un pla especial per a la implantJció de les xarxes de telecomunicacions. Els objectius s·pn: 15 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABI NET DE L'ALCALDIA Permetre una rapida i eficac; implantació amb la mm1ma afectació possible al transit i la via pública. ~ Establir les reserves d'espais necessaries. - Contribuir a una gestió adequada del subsol de domini públic - Utilització generalitzada de le~ infrastructures subterranies existents (metro, clavegueram, aparcaments, canalització de semafors, galeries de serveis ).\ 1 El transport públic: Recordaran que durant la campariya vaig dir que havíem de fer "!'olimpíada del transport públic". Seguim entestats a fer-Ia. 1 Per aixo comptem amb algunes¡1 peces clau, algunes de les quals ja les hem muntades i <tl'altres estem treballant per 1 aconseguir-les . 1 A grans trets , hem aconsegui~ un instrument llargament esperat, el nou contracte-progra¡ma, que ja esta repercutint sensiblement en millares notable ~ , com la renovació de la flota d'autobusos, i que permet eixugar els deutes existents. Ens falta, pero, desenvolupar-lo i fer-Io arribar fins a la integració tarifaría i la constitució de I'Autoritch Única del Transport. 1 També ens falten altres coses, pe1 a les quals ja vaig dir davant del Consell Plenari de I'Ajuntament que Barcelona espera col.laboració i compromisos. E m 1refereixo a l'ampliació de la xarxa de metro, amb 13 nove~ estacions, una exigencia ineludible. Finalment, també ens falta resoldre dos pilars fonamentals, perqué el metro no és l'únic modb que implica prestigi i hi ha alternatives igualment "netes", caqaces i eficients: d'una banda, el transport a l'area de Montju·lc i lla Zona Franca, sobre la qual s'estan estudiant propostes com la construcció d'un monorrail; !6 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA d'altra banda, el tramvia del Baix lllobregat, del qual farem una prava pilot a la Diagonal, que comen<;ara el proper mes de novembre 2.2. BESOS : El Besos, al seu pas per l'area de Barcelona, és el riu més contaminat de Catalunya. També és, pero, un element que vertebra l'ambit metropolita. En aquest context, és ineludible regenerar el Besos i donar-hi ! el paper d'espai natural i ordenador del contínuum urba del~ municipis que s'hi aboquen. Una dada prou eloqüent: en l'entorn de la llera del Besos resideixen més d'un milió de persones, el 17 per cent de la població de Catalunya. 1 Els darrers anys, per convenis entre Administracions i per acords entre els ajuntament impljcats, s'han sentat les bases polítiques de l'actuació. Ara s'inici~ la fase d'intervenció directa. Una intervenció que es concneta, a grans trets, en la recuperació de la llera del riu , el ~la del Congost del Besos i la reordenació del front litoral. ! El procés de regeneració de l'~rea del Besos s'haura de completar amb el tractament de la¡xarxa d'alta tensió , la dotació de serveis i habitatges, l'autovia de la marge esquerra, la remodelació de les infrastructure1s ferroviaries i una actuació integral als barris implicats -la M!na i altres-, sotmesos durant molts anys a duríssims processos 'de degradació. Recuperació de la llera des de Monteada fins al mar 1 En el marc del Consorci per a la 1Defensa de la Canea del riu Besos, els ajuntaments de Barcelqna, Santa Coloma, Monteada 17 CERCLE.AB �Aj untament de Barce lona GABI NET DE L'ALCALD IA i Sant Ad ria han fet una proposta de projecte per al qual se sol.licita l'ajut deis fans de cohesió de la Unió Europea. La proposta tindria un cost aproximat de 8.600 M. de pessetes, el 80o/o deis quals es financ;aria amb¡aquests ajuts . La proposta compren el tractament de l'aigua per millorar-la en qualitat i quantitat i el tractamenti de la llera doblant el cabdal actual, adequant passejos later~ls i regenerant els elements naturals. · 1 , Preveiem que ben aviat es podra dur a terme una prava pilot de regeneració en un tram limitat ~el riu, a l'alc;ada de Santa Coloma . Pla del Congost del Besós Ara fa un any, el MOPTMA i els ajuntaments de Barcelona, Santa Coloma i Monteada vam si~nar el conveni d'actuacions a 1 l'area del Congost del Besos. El conveni feia referencia a les conseqüencies que la presencia de grans infrastructures, carreteres i autopistes i línies ferroviaries comporta en aquesta area , compartida pels municipis esmentats , i es planteja¡ a l'objectiu de definir i aplicar estrategies d'actuació al respecte. 1 La connectivitat entre barris i npunicipis i la millora de les cond icions d'u rbanització eren ¡els criteris basics de les actuacions recollides en el conveni , que planteja també la creació de futurs usos de serveis li equipaments a la zona, així com la co ntin unat amb la recuperació de la serralada de la Marina. En aquest punt, el Pla dél Congost del Besos enllac;a directament amb el procés de recuperació de Collserola. 1 18 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA 1 El 12 de febrer d'enguany es :va signar una addenda del conveni que formalitzava la incorporació de la Generalitat i de I'Ajuntament de Sant Adria. Una vegada completats els acords, el pla del Congost del Besos es tradueix en la construcció de tres ponts o passarel.les sobre elj riu, nous vials i espais verds i promoció d'habitatges. 1 1 El pressupost total de les milions de pessetes. actua~ions a puja a prop de 6. 000 ' 1 1 l Eront litoral Entre el carrer Selva de Mar del Barcelona i el futur port de Badalona es troba una a¡rea determinada per la desembocadura del riu Besos i delimitada per la Ronda Litoral, la línia de RENFE, la platja nova \de la Mar Bella i el terme de Sant Adria Aquest area, un paratge pla format per les sedimentacions del riu, es veu interromput per inst$l.lacions técniques situades arran de mar i que tenen un gnan impacte sobre el territori (depuradora, incineradora i ce~trals térmiques) i es veu caracteritzat per la manca de qualitat urbana i la densitat deis barris de la zona . En aquest context, dos factors són claus. D'una banda, les instal.lacions tenen i han de seguir tenint un paper importantíssim a l'area metropolitana, i el seu trasllat és tan desaconsellable com poc viable et onómicament. D'altra banda, l'espai en qué es traben té gran¡s possibilitats per completar l'ordenacíó del front marítim i esde'venir un area d'ús í integració urbana de primer ordre. Així, les actuacions a desenvolup~r s'han de fonamentar en dos criteris bas1cs . 19 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GAB INET DE L'ALCALDIA En primer lloc, construir un front litoral continu que sigui el nucli identificador i qualificador deis barris de l'entorn i respon gui a les demandes d'usos i lleure aspociat al mar. Per fer-ho, cal guanyar terreny al mar, amplian~ la terra terma en una franja d'entre 400 i 600 metres d'amplada i 2 kilómetres de !largada (75 hectarees). En segon lloc, integrar les infras~ructures técniques existents, que man tindran la seva fun ció i les perspectives de desenvolupament pero hauran guedat en una segona línia, reduint-se !'impacte territorial i ciu~ada actual. 1 ' L'ordenació d'aquesta area compta amb noves platges i zones de bany en piscines a la marge qreta del riu, la instal.lació del nou Zoo, un pare natural de 15 h€fctarees, un canal aquatic i el port esportiu de Sant Adria, ~ més de l'ordenació viaria necessana. 2.3. LLOBREGAT: L'area del Llobregat és probablement la que té una dimensió més clarament económica, en ta~ que concentra la que ha de ser la plataforma logística del Delta. Aix6, pero, no ens ha de fer creure que s'hi treballa amb <triteris menys globals. Tot el contrari, ens obliga a compaginar tots els elements que es deriven de la construcció d'infrastructures i treure'n el maxim profit possible, a tots els nivells. El context Per les característiques de la plataforma del Llobregat, em permetran que refereixi algunes d~des per situar l'operació. 20 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABI NET DE L'ALCALDIA ~ Europa Occidental concentra el 44°/o del comen; mundial; América del Nord el 17°/o i el Jqpó el 8°/o. 1 - Es calcula que la demanda de serveis de transport, des d'ara fins a l'any 201 O, creixera fins a un 60°/o pel que fa a mercaderies i fins a un 120°/o qpant a passatgers . - Aquesta tendencia es pot veJre afectada per l'aparició de "trams de saturació" (especialment en el transport per carretera i el ferroviari) i per :la major repercussió que el transport per carretera té sob~ el medi ambient i sobre la seguretat vrana (consum id'energies no renovables, contaminació atmosférica, efecte sobre el terreny). ~ També hi poden incidir, com l a restriccions a l'oferta, la pervivéncia de xarxes de ~ransport incompletes i la inapropiada integració deis mddus de transport (cal pensar que fins ara , el disseny de les xarxes de transport s'ha fet sovint des d'una perspectiva jexclusivament nacional i, a més, l'evolució económica ha ~ eterminat una dotació i una qualitat desigual d'infrastructures entre el centre-nord d'Europa i les arees més meridipnals del continent). - Pel que fa als ports, es preveu que I'Europa Occidental seguira essent l'area económipa amb un major volum de trafics interregionals i que els principals intercanvis externs seran amb Asia i América del !Nord. No es preveu que els ports del Nord de la Unió europea perdin el domini deis fluxos ar11b Nord-América, per~ els ports de la Mediterrania han de jugar el paper preeminent en el trafic a I'Orient Llunyá 1 Es perfila un refor<;ament de 1~ concentració portuaria i el desenvolupament d'enclavame~ts forts ("ports-cru'r'lla", grans "main ports", cada vegada men~s nombrosos), un increment 21 CERC LE. AB �Ajuntament de Barcelona GABI NET DE L'ALCALDIA ' de la competencia interportuaria a escala continental tendencia a l'especialització portuaria. una En l'ambit deis ports meridionals jugara un paper basic la capacitat de captació del trafic1 amb I'Orient Llunya i, també, amb I'Orient Mitja i el Nord d'Aflíica. 1 Quant als aeroports, les pr~visions són semblants. Es tendeix a la concentració creixent en alguns grans "hubs" europeus, en detriment deis aeroports periferics, i a una creixent polarització entre els ¡ grans aeroports i entre els grans eixos de transit intereuroroeus i internacionals. Es preveu un increment de l'especialització (tant en captació de passatgers com de mercaderies) i un paper cada vega da més rellevant de les merca~eries (el 25°/o del comen; mundial d'articles manufacturat~ es transporta ja ara per via aeria) . i - Pel que fa als serveis logístics, amb l'ampliació de mercats la demanda ha crescut espec¡tacularment i s'ha modificat. Les empreses han d'estar presents en arees de consum diverses, tenen una majar pressió competitiva i s'han d'adaptar a l'evolució de la demknda i avanc;ar-s'h i. 1 Les empreses han de control~r els fluxos d'abastament i distribució. Les operacions relationades amb la circulació de materials augmenten constantment; els terminis d'entrega 1 són més curts i la freqüencia d ~ enviaments és més gran. De la gestió de fluxos massius ~s passa a la necessitat de gestionar fluxos difusos de merc~aderies. El mercat i l'oferta de serveis logístics, dones, s'esta transformant. Així, hi ha una c~ixent subcontractació de les activitats logístiques per parit de les grans empreses industrials a operadors especialltzats, els operadors logístics, 22 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABI NET DE L'ALCALDI A més globals i amb més prerstacions, esdevenen agents polivalents amb una amplia capacitat de serveis. En aquesta direcció, cal gartantir ambits d'actuació prou amplis, combinar diferents trafics i diferents modus de transport i disposar de xarxes d'alta qualitat de servei. i 1 1 La localització deis serveis logístics és fonamental. La creació i ubicació de platafor:mes logístiques té els seus factors d'éxit en !'existencia 1 d'una gran densitat i una connexió eficac; d'infrastructures de transport i en el fet que els centres de transit i redistribució han d'oferir serveis de qualitat, de tractament espe~ialitzat deis productes i de transmissió d'informació. També depenen de la capacitat d'acollir grans volums de trafiq i projectar adequadament la imatge de les empreses instal ~ lades a la plataforma i de la relació respecte d'altres plataformes logístiques. 1 Les potencialitats de l'area de ~arcelona Les tendéncies sobre localitzaci<!> d'activitats productives a la Unió Europea situen una gran $rea de producció a l'europa central i tres centres logístics qlLJe, per raons económiques i geopolítiques, hauran de situar-sb a !'Europa de I'Est, al Nord d'Europa i al Sud ó area de la Me~iterrania. Barcelona ha de ser el punt clau de l'area logística del sud d'Europa. L'area de Barcelona compta amq un perfil sectorial i territorial que li atorga avantatges de sortida. Són els avantatges derivats del fet d'aplegar, en un espai · territorial delimitat, el Port, I'Aeroport i l'activitat logística, una xarxa de transports i comunicacions ja existent i un qonglomerat económic i urba dinamic i actiu . 23 CERCLE.AB �Aj untament de Barcelona GABIN ET DE L'ALCALDIA Hamburg 1 Rotterdam, per exemple, disposen d'un port molt potent peró no d'un aeroport del mateix nivell. Marsella disposa d'un port actiu, pero també té mancances en aeroport i "massa crítica". Fa unes setmanes ho deia en Josep Anton Acebillo: tenim un aeroport i un port directament connectats a les línies viaries i ferroviaries i a menys d'un quart d'hora del centre de Barcelona, i al Japó, per tenir una cosa semblant, van haver de fer una illa artificial. Barcelona ha de desenvolupar, equilibrar i aprofitar les seves condicions i arribar a constituir-se en un veritable i equilibrat "HUB" logístíc, una plataforma integrada d'escala europea i amb voluntat intercontinental. Barcelona ha de convertir-se, juntament amb Madrid , en el gran poi logístic del país. En aquest doble eix Barcelona-Madrid (que ha de ser reconegut com a jerarquicament superior a d'altres plataformes de la Península -Bilbao , Valencia, Algeciras .. .-), mentre Madrid consolida la se va posició en relació amb la practica totalitat de la Península i tendeix a una certa especialització en carrega intercontinental EuropaAmérica, Barcelona potencia el seu caracter d'area logística intermodal i port meridional d'entrada per al transit amb la canea mediterrania, amb Europa en general i amb Orient. La potenciació del centre logístic de Barcelona se situa en !'esquema de des-radialització i desenvolupament de l'eix mediterrani . Per posar en marxa tots els elements necessaris per assolir aquest objectiu , el 16 d'abril de 1994 es va signar el Conveni d'lnfrastructures i Medí Ambient del Delta del Llobregat, subscrit pel Govern central, la Generalitat i els ens locals implicats (Ajuntaments de Barcelona i del Prat, Mancomunitat de Municipis de I'Area Metropolitana de Barcelona i Consell Comarcal del Baix Llobregat). Aquest conveni es l'instrument 1 24 l CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona UABINET DE L'ALCALD IA l'intercanvi modal, acull un seguit d'operacions que augmenten el valor afegit de les mercaderies aplega un conjunt de serveis relacionats amb la gestió d'estqcs, la distribució , processos industrials lleugers, control de q ~ alitat, embalatge i etiquetat, etc. Tot plegat, en coordinació ar11b la resta d'elements que configuren el Pla del Delta i direc~ment relacional amb l'entorn metropolita, especialment la Zon~ Franca --recordem el nou centre de mercaderies, 37 hectarees en els terrenys que SEAT de mercaderies de acaba de retornar--, i amb la plataforma 1 Santa Perpetua. La ZAL comptara amb dues arees funcionals: serveis generals comuns (administratius, terciaris, ~a llers, aparcaments , fora del recinte tancat) i arees logístique~ (amb el conjunt d'activitats d'emmagatzematge i intermodalitiü). Actualment la ZAL ocupa 65 hectarees , que passaran a ser 268 amb la desviació el riu. Es preveu que , una vegada cpmpleta, hi treballin 10.000 persones i s'hi moguin 9 milions d~ tones anuals. 1 Fa tot just una setmana vam signar, amb !'alcalde del Prat, Lluís Tejedor, i el president de I'Autoritat Potuaria de Barcelona, Antoni Pujol , el conveni que permet tirar definitivament endavant l'ampliació del Port i la ZAL i, paral.lelament, la ubicació i construcció de la dept .radora del Llobregat. El pas immediat ha de ser, pero, una acceleració del procés per a la desviació del riu Llobregat, que¡ depén deis acords entre la Generalitat i I'Ajuntament del Prat.; El medi natural 1 El Pla del Delta és probablemen1 la primera gran operació en qué explícitament, per conveni i amb la maxima ratificació possible , es compagina la creació d'infrastructures molt 29 CERCLE.A1:3 �Ajuntament de Barcelona GABIN ET DE L'ALCALDIA diferents amb la preservació del rjnedi natural. La mateixa area del Delta i la vall baixa del Llobregat en depenen en gran mesura . 1 No es pot parlar de condicion~ment, sinó de coordinació i interessos mutus. El Pla del Delta ¡demostrara fefaentment, com deia abans, que infrastructures i desenvolupament económic no només no són incompatibles !¡ sino que són mútuament interdependents amb els intere,ssos medi ambientals i la necessitat d'assolir unes ciutats i un territori sostenibles. Minimització d'impactes, auditories i estudis mediambientals, permeabilitat, heterogenenat d'ha~itats o biodiversitat no són, al PI a del Delta , termes abstractes. j Són en bona part la el a u de l'éxit. 1 Per la seva incidencia i significat els elements més destacats en relació amb el medi natural sóri: 1 - Desviament del riu.- El Llobregat ha de recuperar un paper vertebrador del territori i s'hil han de compatibilitzar les necessitats hidrauliques, infras~ructurals i mediambientals. A ' grans trets, és una operació asimétrica: la marge esquerra, determinada per la ZAL, la marge dreta, afavoridora deis recursos naturals. - Cicle hídric.- Cal millorar ¡1es condicions actuals de contaminació mitjan<;ant la r~cionalització de tot el cicle hidrológ ic, tant en qualitat corh en quantitat de l'aigua. La qualitat passa pel Pla de Sanej$ment, la nova depuradora i la mi llora deis afluents Anoia i Ru~í, així com el control estricte de qualsevol vessament perjudiCial. - Aqüífers i aiguamolls.- Establir tots els mecanismes necessaris per garantir la recatrega i reduir la contaminació als aqüífers. Als aiguamolls s'h~n censat fins a 337 especies diferents d'aus, i caldra coordinar el tractament de les zones 1 30 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA humides del Delta amb el pla de I'Aeroport i el desviament del riu. ' - Línia de costa.- En l'últim segl~ la línia de costa a la zona de la desembocadura del Prat ha! patit un retrocés de més de 200 metres. L'aportació artificial de sorres, la construcció d'obres de defensa i les actuacions que es derivin del comportament del riu un cop qesviat i del nou contradic del Port, són els elements neces~aris per regenerar el litoral i estabilitzar les platges. - lnfrastructures mediambientals.- Són dues: la depuradora del Prat i la incineradora de residus solids urbans. La depuradora ocupara 43 hectarees al marge esquerra de la nova llera del riu i sera una planta de tractament biologic. Quant a la incineradora, s'esta en fase de definició i dimensionament, pero la se~a necessitat i viabilitat no admeten dubtes; entre d'altres lraons, per la durada limitada 1 del col.lector del Garraf. Les grans xifres del Pla del Delta poden donar una idea de les dimensions d'aquest projecte, er un període d'entre 1O i 15 anys: - lnversió directa de prop de n1ig bilió de pessetes. Aquest nivell d'inversió, malgrat la seva1 dimensió, no és desgavellat; se situa en la quota del promig d'inversions públiques que fan les administracions en te fritoris complexes i altament · productius com el Delta. - Generació de 134.000 llocs dé treball (94.000, directament per la construcció d'infrastructlílres; 40.000 com a ocupació indu"lda). 31 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCAL DIA - S'activara la producció per ~alar de 770.000 milions de pessetes a la regió metropolitana (494.000 d'inversió directa i 275.000 de producció indu'lda). ¡ - 381.000 milíons de valor afegi~ brut generat per la inversió (246.000 directes i 135.000 ind1f!'lts). Es pot percebre que aquesta operació requereix, si més no, un doble repte: d'una banda, l'eqlllilibri entre logística i medi mabient, i de l'altra, establir un ordre de prioritats i un calendari 1 d'actuació. Els acords assolits fins ara incideíxen en ambdues direccions i, f pasa pas, han d'assegurar l'exit d,el projecte. Cal, pero, estar-hi atents i mantenir un ritme cons,tant d'actuació, que permeti introduir els matisos o modificacipns pertinents peró que eviti endarreriments i compleixi elsl terminis amb la maxima exigencia possible. Cal donar un impuls estrategic global al conjunt de projectes que configuren el Pla. Aques' fet, a més, afavoreix la consolidació d'una "marca'' única per al conjunt, factor recomanable tant per a la realitzjació del projecte com per al seu progressiu desenvolupament projecció. 1 1 Més enlla deis projectes concrets,¡ cal adoptar uns mecanismes que assegurin una veritable gestió coordinada i global del Pla. Aquest és el gran repte pendent er el futur immediat del Pla del Delta del Llobregat. En prime r lloc, es fa neces~ari garantir el compromís institucional, entes com a esfor<; de consens peró partint de la base que hem de mantenir i refor~ar el compromís de tates les parts. 32 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALD IA t Tenint en compte el calendari més adequat, s'ha de construir 1 un esquema temporal amb les di~erents interdependéncies que incideixen en el Pla i amb un~ seqüéncia concatenada de decisions. Les comissions permarents i de seguiment del Pla han de ser l'estri per fer-ho possible, pero al darrera ha d'haverhi, logicament, una voluntat polític~ clara i una disposició terma. Encertar amb les coses que s'·han de fer és una condició i necessaria pero no suficient. Es ~ot dir que tothom sap el que s'ha de fer per organitzar uns Jocf Olímpics, pero segurament no estem d'acord sobre com es fa ¡ j Hem d'extendre la reflexió al c~m fer les coses. Es tracta d'incorporar criteris qualitatius de~ de l'inici de la planificació i des de la gestió deis projectes. 1 Si no hi ha un model de gesticf> adient (i sobre a1xo vam aprendre molt en !'experiencia !olímpica), es fa impossible l'exigéncia de qualitat. Proposem! un model de gestió de clau un~ca, que gestioni els in~eressos legítims de les administracions públiques i de les empreses privades implicades, pero que no perm~ti fugues o interpretacions alienes a !'interés del model inicialment aprovat. 1 Aixo es pot fer de moltes maner$s. Amb el nomenament d'un comissari o de comissionats de l~s administracions, a partir de la formació de consorcis o societé!üs, pero sempre amb la idea d'establir una direcció técnica únida que no exclogui ningú. Les estratég ies En el cas del Port, el Pla ha de cbnsolidar i donar continunat a una estrategia de futur que es J.a iniciar fa ja uns anys. Les bases d'aquesta estrategia són: 33 CERCLE.AB �t Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA - Línia d'especialització, foname ~talment en carrega general i concretament en trafic de contenidors, que és el camp amb més expectatives (la "cont~nerització" ha passat de representar el 30°/o de la carrepa general el 1980 al 72°/o el 1994 ). Paral.lelament, mantenen un paper important la carrega de granels líquids i gránels sólids i destaca el trafic ¡ d'automóbils. 1 - Millora de !'eficacia, ja evidenciada els últims anys, amb una 1 escassa conflictivitat laboral i ~na qualificació del personal que afavoreixen la qualitat en la prestació de serveis. ' - Ampliació de les seves cap~citats operatives i del seu Té la seva confirmació en "hinterland". És el factor essencial. ! el PI a del Delta i l'element ¡més important en la Zona d'Activitats Logístiques. 1 - Aprofitament adequat deis nou ~ accessos, fet que haura de repercutir en un creixement del !trafic "roll on-roll off' i que, en el cas de les connexions ferroviaries, permetra un sistema 1 polivalent d'enllac;os. 1 1 Pel que fa a I'Aeroport, les peq;pectives d'ampliació han de garantir-ne una capacitat i un ~esenvolupament de primer ordre. L'estratégia passa per: - Consolidar Barcelona com el penínsu la. ~ri ncipal "hub" europeu de la 1 - La creació d'una xarxa regicbnal d'alimentació deis vols europeus i inter-continentals. - Desenvolupar la vocació intercqntinental de I'Aeroport amb la promoció de noves línies cap ¡ a América del Sud i cap a Orient. 34 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALO IA - Aprofitament deis avantatges dl61 camp de vol del Prat per a la capta ció de vols en hores de menor transit. - Possibilit~t de ser elegit com ~eroport "hub" d'alguna gran company1a . - Maxima explotació deis ava tatges associats a l'oferta intermodal del Delta. Les potencialitats, dones, són moltes. Peró els punts debils també existeixen, i cal estar ~lerta per reduir-ne la seva incidencia. Aquestes febleses es ~oden concretar en: ¡ - Possibles incompliments o retar;ds deis compromisos assolits en el projecte Desenvolupament escas dlun sector logístic avan9at autócton, que no es correspondria amb l'area de Barcelona i que ha estat provocat probabler¡nent per la poca demanda de serveis logístics d'unes empre$es sovint petites i mitjanes i amb poca vocació exportadora fins ara. 1 1 - Déficit d'infrastructures log,ístiques a Catalunya, i concretament a la regió metropplitana de Barcelona, i manca d'equilibri en la seva localitzaciq. - Dependencia deis grans operaqors estrangers. - Temptació d'invertir grans recursos económics en la creació d'altres "hubs" logístics peninsulars. 1 1 - En el desenvolupament de la ZAL, preus elevats per a la disposició del sól necessari, limitacions per a possibles 35 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA ampliacions a més llarg term.ini 1 ports. ~· la competencia d'altres Caldra calibrar adequadament els impactes urbanístics i mediambientals, perqué hi ha jel risc que els beneficis que inicialment s'han d'obtenir pugll.Jin convertir-se en perjudicis. Aixó és especialment ciar en el terreny de la preservació de l'entorn natural, pero també íntlou la necessitat de garantir external itats i efectes urbanísti~s positius en les arees que envolten les infrastructures. 1 El desenvolupament de Barcelonia com a plataforma logística pot tenir una incidencia en lq base económica i social comparable als grans projectes 1ue han confígurat Barcelona des del segle XIX. 1. Aixó es deriva, principalment, del ~et d'íntroduir, definitivament i amb les condicions més idónie$, un model en el qual les economies i les relacíons s'orientin no només o no tant cap a mercats nacionals sinó cap a mercats més amplís , europeus i mundials. · L'operació del Delta tindra un efecte directe evídent, tant en l'activitat constructiva i económic~ com en els llocs de treball que es generaran directament. ¡ Cal pensar, pero, que la contríbució més important rau e11 els efectes induHs sobre el conjunt de l'economia a Barcelona, l'area metropolitana, el conjunt de Catalunya i la resta d¡'Espanya, sobre els serveis i perspectives de les empreses i sobre l'augment de la competitivitat. En aquest sentit, els efectes es p<pden considerar a curt termini (sector de la construcció i activi~ats complementaries), a mig termini (creixement de les actititats vinculades al comen;, l'emmnagatzematge i la distribucip) i a llarg termini (influencia 1 ¡ 36 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALDIA en la creació i desenvolupament ld'aquestes activitats i efectes de les infrastructures de transport). Un últim apunt, important per a il'éxit de l'operació. Si abans parlavem d'una "marca" de conjufnt era per un motiu ben ciar: cal una acció coordinada d'aqministracions i empreses i organismes privats que abasti ' no només l'execució deis projectes sinó el seu desenvolupa~ent. Els anys vuitanta van ser la "década olímpica" i tenien com a referencia el 92 . Els anys noranta, prenent l'horitzó immediat del segle XXI , han de ser, estan sent, la "década logística". 1 1 3.- Els projectes en el context polític actual Podríem dir que Barcelona "ja n9 necessita convencer ningú". Ara bé, sí que ens cal una doble f~in a de reafirmació. En primer lloc, reafirmar-nos nosaltres matei~os en les nostres capacitats; en segon lloc, convencer els , nostres interlocutors de la trascendencia del moment en qué ens trobem . Per qué diem que ens trobem en· un "moment" trascedent i no parlem deis "propers anys" ? La resposta és rotunda: tot alió que no engeguem ara mateix, diftícilment tindra garantit el seu desenvolupament. Aquest argument es aplicable excepc1o. ~ tots els projectes, sense En el context deis Jocs Olímpics tots vam assumir la importancia d'aquell repte. Sabíe~ que no treballavem només per "quinze dies de gloria" sinó per transformar la ciutat. Ara podem dir que ens trobem elfl una situació equiparable. 37 CERCLE.AB �Ajuntament de Barcelona GABINET DE L'ALCALD IA Equiparable fins i tot per raons de calendari. Alguns diran que el 92 teníem aquell 25 de juliol que ens impel.lia , i que ara no 1 tenim data-límit. Aixó no és cert:¡ tenim la data-límit del segle XXI, i aixó és un repte tanto més mportant que el del 92. Si voleu , encara podem afegir l l'argument de les xifres. A l'entorn deis Jocs es va arribar a 4Jn total de 800 .000 milions de pessetes d'inversió. Els projectes¡ara en curs ultrapassen amb escreix aquesta xifra. L'analisi d'aquesta dada , que podria semblar un obstacle per a la realització deis projectes, ha del ten ir en compte que el sector públic no ha de financ;ar íntegranPent, ni de bon trae;, tates les operacions previstes. Recordem ~ue apostem per l'i mpuls, per un cert lideratge públic, peró no per una actuació monograficament pública generadora de despeses excessives i sovint inabastables . Els darrers quinze anys han estat positius per a Barcelona, i aixó ningú no pot negar-ha. Ho han estat sobretot per la tossuderia de la ciutat, !'empenta, el dinamisme i, també, 1 peró en bona mesura gracies a la complicitat que hem sabut provocar i a la col.laboració de molts esforc;os. Els projectes que avui hem vist depenen en gran mesura de la continuHat d'aquesta manera ~e fer. Aquest conjunt de projectes són tan necessaris con!l viables. Demostren que cal mantenir l'esforc; inversor per seguir endavant en la línia de superació deis déficits que la regiq metropolitana encara pateix. 1 Barcelona , en el nou context polític, es considera legitimada a reclamar les seves necessitats. due no són només seves sinó de tot el país . Confiem que trobar1em una sensibilitat adequada per part deis nous i vells respons~bles polítics. 1 38 CE RCLE.AB �Ajuntament de Barcelona UA131NET DE L'ALCALDIA Tanquem una legislatura escur9ada i de la qual molts han dit que ha estat poc profitosa. Barcblona pot dir que aixó no és cert. Aquesta legislatura ha estat la de l'impuls definitiu, amb dates, compromisos, convenís i ~ifres concretes , a nombrosos projectes . Un impuls técnic, polític i en molts casos ja engegat amb realitzacions concretes. 1en quines condicions aixó s'ha roduH ? Entre d'altres coses, amb una ordenació territorial per definir, que s'esta perfilant a través del futur Pla Territorial perq que ha de trabar les sortides adequades . En certa manera estem en un rnoment en qué s'ha perdut aquell debat que la ciutat i l'area metropolitana generaven. 1 Calen alternatives, abrir noves vies de consens i participació als ajuntaments i els ens local~. Tot i les circumstancies, coratge polític i la voluntat Barcelona sí que ha mantingut d'actuació necessaria , perqué la¡ ciutat i l'area metropolitana creixen, tenen noves exigéncies, i perqué l'entorn internacional ens demana molts esfor9os. 11 Vull convidar-vos a reflexionar er un esperit de col.laboració i cooperació. El que demanen Barc~lona i el seu entorn (diguemli area metropolitana, Regió 1 o¡ conurbació barcelonina) és complicitat i coordinació d'esfor90 ~. 1 Tenim experiencia i bagatge, hem demostrat de qué som capa9os . Molts deis que este4 avui aquí heu treballat i col.laborat en la Barcelona que¡ avui tenim. Comptem amb vosaltres per a la Barcelona que hlem de ten ir. 39 CERCLE.AB � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4389 Title A name given to the resource Barcelona: proyectos para el siglo XXI. La apuesta logística. Conferència. Proposta d'intervenció. Resum. Transcripció notes manuscrites. Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cercle d'Economia Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Competitivitat Infraestructures Economia Model social Acció política Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1996-04-22 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1459/19951104d_00697.pdf b21837932c34c6289911a37a51ba936f PDF Text Text L th9 GAit_ 21L/ (Mi *a-- ur¿/BARCELONA: UNA REFERENCIA PARA LA CULTURA EUROPEA DEL S. XXI 111 419 S HE VENIDO AQUÍ COMO ALCALDE DE LA CIUDAD DE BARCELONA QUE ASPIRA A 1SER NOMINADA CIUDAD EUROPEA 1 .,E_LA_CU FLTUfL2A_NÑO 2001. COMO ALCALDE DE UNA CIUDAD QUE TIENE UN PÁSADO, UN PRESENTE Y UN FUTURO QUE, SIN DUDA, CONTRIBUIRÁ A CONSTRUIR LA EUROPA DEL MILENIO QUE VIENE. C-u,a‘k& » Qu_ipz - fi EL NUEVO SIGLO, EUROPA Y LA CULTURA, SON TRES REFERENTES ESENCIALES DE NUESTRO FUTURO _INMEDIATO. EL SIGLO XXI PLANTEARÁ MUCHOS RETOS EN LAS MANERAS DE VIVIR, EN EL PENSAMIENTO, EN LAS ARTES, EN LAS CIENCIAS. ES POR ELLO QUE LES PROPONGO UNA REFLEXIÓN BASADA EN LOS SIGUIENTES EJES: - EUROPA - LA NUEVA CULTURA - EL PAPEL- DE LA CIUDADES EN ESTE NUEVO ENTORNO -BARCELONA: UN CONTRATO CON LA CULTURA. �1. EUROPA: EUROPA ES _ ► ► ►^ ► • OSAICO DE CULTURAS MUY DIFERENTES. ES, TAMBIÉN UN MODELO DE CIVILIZACIÓN DONDE SE HAN FORMADO MUCHOS DE LOS VALORES QUE HAN HECHO POSIBLE NUESTRA CULTURA. SIN INSISTIR EN LA COHABITACIÓN MAS PROFUNDA ENTRE LA CULTURA Y EL EJERCICIO Y LA PRACTICA DE LA LIBERTAD,' DE LA PLURALIDAD, DE LA TOLERANCIA I DE LA CIVILIDAD, EUROPA NO PUEDE EXISTIR Y LA CULTURA TAMPOCO. LA EUROPA DEL NUEVO SIGLO SÓLO ES IMAGINABLE REFORZADA DESDE LA POTENCIACIÓN DE LA CULTURA. D E MOMENTO, POR ENCIMA DE LA EUROPA DE LA CULTURA PREVALECEN LA EUROPA DE LA ECONOMÍA LA EUROPA DE LA POLÍTICA, EGURAMENTE, POR ESTA RAZÓN, PODRIA DEJAR DE SER UN ESPACIO CULTURAL CENTRAL EN EL MUNDO. EUROPA HA SIDO DURANTE 500 AÑOS EL CENTRO DF LA CIVILIZACIÓN MUNDIAL, DE EUROPA SURGIERON 2 �LAS MEJORES IDEAS. DESDE GALILEO HA SIDO LA CUNA DE LA CIENCIA MODERNA Y L S ARTISTASINGENIEROS DEL RENACIMIENTO EMPEZARON EL DESARROLLO DE LA TECNOLOGÍA MODERNA. LA FILOSOFÍA, LA MÚSICA, LA PINTURA, LA LITERATURA FUERON DURANTE MUCHOS AÑOS PATRIMONIO DE EUROPA, LOS MEJORES SUEÑOS, LAS MEJORES UTOPÍAS, LOS MÁS INTENSOS DESEOS, SURGIERON DE EUROPA, EUROPA CREÓ UN MODELO DE CIVILIZACIÓN. EN EUROPA HA CONVIVIDO UN CONJUNTO DE PUEBLOS DIFERENTES, DE CULTURAS DIVERSAS, QUE EN MUCHOS MOMENTOS DE LA HISTORIA HAN SABIDO RESPETARSE. PERO TAMBIÉN ES CIERTO QUE EUROPA HA GENERADO LAS INTOLERANCIAS MAS DEVASTADORAS. DESDE LA CULTURA ES POSIBLE Y NECESARIO INSISTIR EN LA RECONSTRUCCIÓN DE AQUELLA FABRICA DE SUEÑOS Y DE DESEOS POSITIVOS QUE FUE EUROPA. LA MEJOR IDENTIDAD PARA EUROPA ES LA CULTURA. AQUELLA IDENTIDAD QUE PRETENDE LA UNIVERSALIDAD DESDE LA 3 �PRODUCCIÓN CULTURAL LOCAL. GLOBALMENTE, ACTUAR LOCALMENTE" "PENSAR ES POR TODO ELLO QUE EL GRAN RETO PENDIENTE DE EUROPA ES U RETO, HOY POR HOY, CULTURAL. SOLO DESDE LA CULTURA SE PODRÁ REHABILITAR UN MODELO DE CIVILIDAD QUE ACEPTE LA DIVERSIDAD, LA PLURALIDAD Y LA LIBERTAD COMO SUBSTRATOS ESENCIALES DE LA CREATIVIDAD. 1 2. LA NUEVA CULTURA: ESTAMOS ASIST NDO AL DESARROLLO D UN MUNDO MÁS COMP JO, MUCHO MÁ OMPLEJO QUE EL ANTERIOR. U MUNDO •10E EXIGIRÁ MÁS N PARA AFRONTAR INTELIGENCIA, MÁS IMAe N LAS POTENCIALIDADES 0S RETOS DE LA NUEVA ESO ES PERTINENTE SITUACIÓN. POR PREGUNTARSE ,,/QUÉ CUL URA SE ESTA PRODUCIEN2Ó, QUE CONTRIBUCI• SE HACEDESDE LA CULtURA EXPLIL RNOS LAS PARA COMPLEJIDADES DE NUESTRO ENTOR Uc* �ES CIERTO QUE LA CULTURA DE FIN DE SIGLO SE CARACTERIZA POR UNA AMPLIACIÓN CASI ARITMÉTICA DE SUS REGISTROS, PERO TAMBIÉN ES CIERTO QUE LAS RAZONES CULTURALES ESTÁN pERDIENDO PRESENCIA Y CONVICCIÓN EN NUESTRA SOCIEDAD A LAS MÚSICAS "CULTAS" SE HAN INCORPORADO NUEVAS FORMAS DE CULTURA POPULAR COMO EL JAll Ó El.= POP; LA Fl 'TRADICIONAL Y LA TRADICIÓN SE HAN INCORPORADO CON FUERZA EN EL UNIVERSO CULTURAL; LAS PELÍCULAS DE ION CONSTITUYEN UN HOLLEICD Y LA TE AMPLIO UNIVERSO CULT AL. CADA DÍA SE AÑADEN ----, NUEVAS FORMAS DE DISTRIBUCIÓN Y LO CD EL INTERACTIVO DISPUTAN CON LAS FORMAS C FAMILIARES Y ESCOLARES MÁS TRADICIONALES DE TRANSMISIÓN DE LA CULTURA, AL LADO DE LAS DE LAS PEQUEÑAS INSTITUCIONES ASOCIATIVAS DE CRECEN 1 LAS SIEMPRE, PODEROSAS CORPORACIONES EMPRESARIALES PRODUCTORAS DE _________---------BIENES CULTURALES INDUSTRIALIZADOS. LAS ' IDENTIDADES CULTURALES LOCALES O NACIO ES TIENEN UNCOMPETIDOR PODEROSO EN UNA ESPECIE DE 7 SUPRAIDENTIDAD CULTURAL �INTERNACIONAL CONSTRUIDA DESDE UNOS POCOS CENTROS DE EMISIÓN D BIENES CULTURALES, SOBRETODO, AUDIOVISUALES. JACK LANG CUANDO ERA MINISTRO DE CULTURA EN FRANCIA DECÍA "TODO ES CULTURA". CIERTO, TODO ES CULTURA, PERO NO TODA LA CULTURA ES IGUAL., LA CULTURA EN MAYÚSCULAS O LA CULTURA EN MINÚSCULAS PERDERÁ DEL TODO AQUELLA ÁUREA INMACULADA QUE HEREDÓ , DE LOS ILUSTRADOS Y TENDRÁ QUE DEFINIR Y ESCLARECER OPCIONES. TENDRÁ QUE INSISTIR EN EVIDENCIAR ALGUNAS DE LAS {3~ DE LAS CUALES NUNCA DEBÍA HABERSE ALEJADO, COMO SU NECESARIA COHABITACIÓN CON EL EJERCICIO DE LOS VALORES DE CIVILIDAD: LA LIBERTAD, LA PLURALIDAD, LA TOLERANCIA, LA MODERNIZACIÓN. SIN INSISTIR EN LA PROFUNDIZACIÓN DE ESTAS RELACIONES, LA CULTURA NO PODRÁ EJERCERSE. 6 �3. EL PAPEL DE LAS CIUDADES EN ESTE NUEVO ENTORNO: ESTE NUEVO ORDEN NO PODRÁ PONERSE EN MARCHA SIN TENER EN CUENTA LAS CIUDADES. ME GUSTA RECORDAR QUE EUROPA ES EL CONTINENTE URBANO POR EXCELENCIA, QUE EUROPA ES UN SISTEMA DE CIUDADES Y QUE LAS CIUDADES SON SU PRINCIPAL MOTOR. A FINALES DEL SIGLO XX, EL 80% DE LA POBLACIÓN EUROPEA SE CONCENTRA EN ZONA URBANAS. LA FUNCIÓN DE CE RALIDAD D CIUDADES NO SE ENCU Å5 GRANDES SÓLO EN EL CAMPO POLÍTICO-ADMINISTr I VO, INO TAMBIÉN EN EL FINANCIERO Y OMERC IAL, C CIENTIFIC TECNOLÓG ICO' Y EN URAL Y DE OCIO, CAMPO DE LAS COMUN CACIONES. LAS CIUDADES CONSTITUYEN EL CORAZÓN Y EL SISTEMA NERVIOSO DEL FUNCIONAMIENTO EUROPEO. YA NO HACE FALTA QUE REPITAMOS LOS VIEJOS MODELOS DE CONCENTRACIÓN URBANA. EL CONCEPTO DE COMUNICACKbN HA CAMBIADO. 7 GUADALU.MGA �LAS NUEVAS TECNOLOGÍAS SON BÁSICAS PARA EL FUTURO DE NUESTRAS CIUDADES. PERMITIRÁN QUE LAS CIUDADES SEAN MAS COMPETITIVAS Y OFREZCAN UNA MEJOR CALIDAD DE VIDA. NO HAY NINGUNA DUDA DE QUE UNA CIUDAD QUE SE ADAPTE RÁPIDAMENTE A LAS INNOVACIONES TECNOLÓGICAS SERÁ MAS CAPAZ DE CRECER Y DE GENERAR OCUPACIÓN, PORQUE LOS MEJORES CAPITALES Y LOS MEJORES TALENTOS IRÁN DONDE HAYA LA MÁXIMA INFORMACIÓN AL PRECIO MAS û ;l/ifs{\I nfi)-W,(■,f BAJO Y CALIDAD DE VIDA. EN ESTE ENTORNO LA COLABORACIÓN DE LAS INSTITUCIONES PÚBLICAS Y PRIVADAS EN EL DESARROLLO DE ESTA NUEVAS TECNOLOGÍAS DE LA INFORMACIÓN ES FUNDAMENTAL PARA APLICAR CON ÉXITO LOS AVANCES TECNOLÓGICOS. TENEMOS QUE PROTEGER 1NUESTROS INTERESES COMO PAÍS Y COMO CIUDADANOS. TENEMOS QUE ACEPTAR LA COMPETENCIA, ESTIMULARLA, TENEMOS QUE HACER POSIBLE QUE LOS PRECIOS SEAN REDUCIDOS Y QUE SURJA EL MAYOR NÚMERO POSIBLE DE PRODUCTOS INDEPENDIENTES, DE SISTEMAS DE PARTICIPACIÓN LOCALES, DE 8 GUADALU.MGA �CREATIVIDAD NO ESTANDARIZADA. ESTE ES EL GRAN RETO Y BARCELONA Y MUCHAS OTRAS GRANDES CIUDADES EUROPEAS SE ESTÁN PREPARANDO A CONCIENCIA PARA AFRONTARLO Y PARA GANAR LA PARTIDA. 4. BARCELONA: UN CONTRATO CON LA CULTURA HACE TRES AÑOS, BARCELONA CERRABA CON LOS JUEGOS OLÍMPICOS UNA ETAPA DE PROFUNDA RENOVACIÓN QUE PERMITIÓ DINAMIZAR UNA CIUDAD QUE DURANTE DEMASIADO TIEMPO HABÍA SIDO CASTIGADA POR LA FALTA DE UN PODER DEMOCRÁTICO Y AUTÓNOMO, POR LA FALTA DE AMBICIÓN Y DE PROYECTO, ,POR LA ESPECULACIÓN Y LA DESIGUALDAD, POR LA NEGLIGENCIA Y EL DESCUIDO. A PARTIR DE 1979, ENTRE TODOS, SUPIMOS LLEVAR A CABO UNA TRANSFORMACIÓN QUE SITUÓ BARCELONA EN EL MAPA Y QUE A LA VEZ PERMITIÓ QUE LA CIUDAD RENOVADA SE ENCONTRASE A SI MISMA. 9 GUADALIIMGA �AHORA SON LAS MEJORES CIUDADES EUROPEAS LAS QUE SE REENCUENTRAN CON BARCELONA, LAS QUE REDESCUBREN LA CIUDAD Y LAS QUE LA TOMAN COMO PUNTO DE REFERENCIA. CUANDO CLAUSURAMOS LOS JUEGOS DIJE QUE HABÍA LLEGADO LA HORA DE LA CULTURA. LA HORA DE LLENAR LAS INFRAESTRUCTURAS QUE HABÍAMOS CREADO. DE PONER EL ACENTO EN EL URBANISMO TENÍAMOS QUE PASA A HACER LA CIUDAD DE LA URBANIDAD Y DEL CIVISMO. CIVISMO Y CULTURA SON LOS DOS GRANDES PILARES CON QUE BARCELONA HA DE AFRONTAR ESTE FIN DE SIGLO Y EMPEZAR, CON ESPERANZA RENOVADA, EL SIGLO XXI QUE SE INICIA CON EL 2001. PARA NOSOTROS, CONSEGUIR OFICIALMENTE LA CAPITAL CULTURAL EUROPEA DEL AÑO 2001, SIGNIFICARÁ LA RATIFICACIÓN, EL COROLARIO DE UN MODELO DE CIUDAD QUE HA MOSTRADO AL MUNDO Y QUE SE OFRECE COMO EXPRESIÓN DE LA CULTURA DEL SIGLO QUE VIENE. UN MODELO DE \ CIUDAD QUE INTEGRA, QUE NO SEGREGA, QUE SE RECONOCE EN LA PLURALIDAD Y EN LA TOLERANCIA, 10 GUADALU.MGA �EN LA DIVERSIDAD PERO TAMBIÉN EN LA COHESIÓN Y EN EL CONSENSO. BARCELONA HA DESTACADO SIEMPRE Y LO TIENE QUE SEGUIR HACIENDO POR LA FUERZA, POR SU INVENTIVA Y ORIGINALIDAD DE SUS CREADORES, QUE SON GARANTÍA QUE EL EDIFICIO INSTITUCIONAL QUE HEMOS CREADO SEA SÓLIDO Y TENGA VIDA. LA IMAGINACIÓN AL PODER, bECÍA UN VIEJO LEMA. DEBEMOS HACERLO REALIDAD ENTRE TODOS. BARCELONA HA FIRMADO lUN CONTRATO CON LA CULTURA. UN CONTRATO PARA LA CULTURA QUE EN TÉRMINOS CONCRETOS QUTE DECIR TRES COSAS. EN PRIMER LUGAR, QUE BARCELONA PONE SU ASPIRACIÓN DE CAPITALIDAD CULTURAL AL SERVICIO DE LAS CULTURAS 1 DE EUROPA, DE TODAS AQUELLAS CULTURAS DISPUESTAS A INTERCAMBIAR IDEAS, EXPERIENCIAS, PRODUCCIONES Y VOLUNTAD DE REENCUENTRO. EN SEGUNDO LUGAR, QUE BARCELONA ASPIRA A QUE LA CAPITALIDAD CONTRIBUYA AL HECHO DE QUE LA CULTURA REAL SE HAGA PRESENTE. ESTO 11 GUADALU.MGA �QUIERE DECIR HACER DE LA CAPITALIDAD UN PROCESO ABIERTO DESTINADO A DAR VOZ A TODOS AQUELLOS QUE TIENEN COSAS QUE DECIR, SIGNIFICA ENCONTRAR LA DISTANCIA CORRECTA ENTRE CULTURA PRODUCIDA DESDE LA CIUDAD Y EL PAPEL INSTITUCIONAL. RECUPERAR LA VIVACIDAD Y LA INDEPENDENCIA DE LOS DISTINTOS SECTORES CREATIVOS TRADICIONALES. INCORPORAR LAS NUEVAS REALIDADES CULTURALES A VECES NO CONSIDERADAS O MENOSPRECIADAS POR LA VIGENCIA DE UNA IDEA MUY TRADICIONAL DE LA CULTURA QUE NO EXPLOT1A SUFICIENTEMENTE EL FORMIDABLE POTENCIAL COGNOSCITIVO, PROYECTIVO Y CREATIVO DEL SER HUMANO EN RELACIÓN CON EL MUNDO. EN TERCER LUGAR, EL CONTRATO POR LA CULTURA DE BARCELONA TIENE QUE SIGNIFICAR UN PASO ADELANTE PARA LA CULTURA CATALANA Y LA DdL PAÍS. 11,4 Úvl EL CONTRATO POR LA CULTURA DE BARCELONA ES UN CONTRATO QUE HA SIDO ACOGIDO Y PROTAGONIZADO POR REPRESENTANTES, LO HOMBRES Y LAS MUJERES„ DE CULTURA DEL PAÍS. 12 �11. UN CONTRATO POR LA CULTURA PROPUESTO POR '\:1\i„,'-W BARCELONAN AL CONJUNTO DE LA LA CIUDAD DE BARCELONA SOCIEDAD CATALANA, AL CONJUNTO DE LA CULTURA n P` V ESPAÑOLA. UN CONTRATO PROPUESTO DESDE LA e^^^,V,^^ CULTURA CATALANA A TODA LA GENTE DE CULTURA D EUROPA. ^ ^" ^ ^ (^tn /' Pfr n —COMA-- F1RMA EN RELACIÓN AL PROYECTO _ BARCELONA 2001, EDUARD DELGADO, UN EXCELENTE CONOCEDOR DEL SECTOR CULTURAL EUROPEO "MUCHOS SECTORES DE LAS CULTURAS DE EUROPA VERÁN CON BUENOS OJOS QUE BARCELONA PROPONGA UN PROYECTO CULTURAL ENTENDIDO COMO UNA PISCINA DONDE SE INVITA A NADAR A TODOS Y NO, COMO SUELE HACERSE, PARA PEDIRLES QUE VENGAN A HACER DE PÚBLICO, SENTADOS EN LAS GRADAS, PARA APLAUDIR MARCAS MÁS O MENOS ¡ GLORIOSAS DEL PAÍS ANFITRIÓN". ^,^1! ` ^ ^^- \ ESTE ES EL PROYECTO DE BARCELONA. ESTE ES EL CONTRATO POR LA CULTURA QUE OFRECE NUESTRA CIUDAD. MUCHAS GRACIAS 13 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4365 Title A name given to the resource Barcelona: una referencia para la cultura europea del s.XXI. Jornades Europees de Cultura, Oci i Turisme. Ministeri de Cultura Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Santa María de Guadalupe Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Relacions Internacionals Unió Europea Acció política Model social Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-11-04 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/757/20020721_LV.pdf f13fe1d8c5db3427ec549acb48a4a7ad PDF Text Text Articles de Pasqual Maragall a LA VANGUARDIA 21/07/2002 La Vanguardia, p.005 BARCELONA ´92 La carrera sigue con el Fòrum 2004 PASQUAL MARAGALL Los Juegos Olímpicos fueron una gran oportunidad para transformar Barcelona y, sobre todo, para proyectar internacionalmente un modelo de ciudad. Barcelona dio un gran salto, pero aún más: cogió impulso para el futuro. Otras ciudades han respondido a nuestro reto, pero que sepan que Barcelona no ha detenido su carrera y ataca de nuevo. Habíamos preparado el post-92. Llegó entonces la remodelación del Port Vell, con el Maremàgnum y el World Trade Center; las grandes instalaciones culturales, como el Macba y el Auditori; las zonas comerciales, como la Illa. Después llegó el plan del delta del Llobregat. Y ahora, el liderazgo en el mundo de las ciudades. Barcelona ha conseguido para el 2004 la sede permanente de las Ciudades Unidas, hasta ahora dividida entre La Haya y París. Se trata de una noticia impresionante, que habrá que agradecer para siempre a Joan Clos y a su equipo internacional. El Fòrum 2004 sitúa a Barcelona, y con ella a Cataluña, como líder en la celebración del nuevo tipo de acontecimientos internacionales del siglo XXI. ¡Felicidades! Pasqual Maragall Ex alcalde de Barcelona 151 de 204 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1222 Title A name given to the resource BARCELONA'92 La carrera sigue con el Fòrum 2004 Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Source A related resource from which the described resource is derived La Vanguardia Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Barcelona Fòrum de les Cultures Jocs Olímpics Ciutats Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002-07-21 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Descriptive Identification : Note Note inside the descriptive identification of an archival description or a component. Activitat política Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/975/19850307d_00060.pdf d030bdf7abac55caae0f4f4c8c7560c4 PDF Text Text ^^ OCUPAR EL ESCAÑO DE LA ACADEMIA OLÍMPICA ESPAÑOLA ES PARA MI, Y PARA LA CIUDAD QUE REPRESENTO, UNA SATISFACCION SINCERA Y HONDAMENTE SENTIDA. TANTO POR LAS PERSONALIDADES OUE HAN DESFILADO POR ESTA DOCTA INSTITUCION, COMO POR LA PROFUNDA RAIGAMBRE QUE BARCELONA HA TENIDO SIEMPRE CON EL OLIM PISMO, Y QUE HA SABIDO MANTENER, DESDE QUE EL DEPORTE LLEGO A LAS COSTAS DE LA PENÍNSULA, LLEVADO POR EL IMPULSO HELÉNICO, HASTA LA ÚLTIMA CITA OLIM PICA DE HACE OCHO MESES EN LOS ANGELES. POR ELLO, AGRADEZCO A SU DIRECTOR, EL MAGISTRADO CONRADO DURANTEZ, LA DISTINCION QUE HA TENI DO CON MI CIUDAD, AL CONCEDERNOS UNA JORNADA DEDI CADA A BARCELONA Y A SUS INMEDIATOS AFANES OLIMPI COS. ^--^+ LA ACADEMIA OLÍMPICA INTERNACIONAL, HA TENIDO CASI SIEMPRE UNA ASISTENCIA ESPAÑOLA CON FIRMES ACENTOS BARCELONESES. CONRADO DURANTEZ, ME CONSTA QUE HA ILUSTRADO CON SUS LECCIONES Y CONFERENCIAS A VARIAS OLEADAS DE ALUMNOS DE LA ACADEMIA OLÍMPICA INTERNACIONAL EN LA PROXIMIDAD DE LAS RUI NAS DE LA VIEJA OLYMPIA. ALLI HA COMPARTIDO SUS PONENCIAS CON OTROS CONFERENCIANTES BARCELONES; QUE NUNCA HAN OLVIDADO EL ALTO MAGISTERIO QUE SE HA EJERCIDO EN LAS RIBERAS DEL ALFEO Y A LA SOMBRA DEL MONTE CRONOS. Y, COMO ALCALDE DE BARCELO NA, ME SATISFACE QUE ESTA ACADEMIA OLÍMPICA ESPA- �ÑOLA, QUE ES LA ANTENA HISPANA DE AQUEL FORO HELÉNICO, DEDIQUE UNA JORNADA DE SU SESIÓN DE 1985 A LA INQUIETUD DE MI CIUDAD ANTE EL FENÓMENO OLIMPICO. BARCELONA, EN SUS DOS MIL AÑOS DE HISTORIA, HA ESMALTADO SUS DIAS, GLORIOSOS O TRISTES, CON PINCELADAS DEPORTIVAS Y DE HONDA SIGNIFICACIÓN OLIMPICA. EN EL AÑO 128 DESPUÉS DE JESUCRISTO, CUANDO EN LA VIEJA OLYMPIA SE CELEBRABAN LOS 227 JUEGOS DE LA ANTIGUA HÉLADE, UN CIUDADANO BARCELONES, LUCIUS MINELIS NATALIS, VENCIÓ EN LA CA RRERA DE CUADRIGAS LOGRANDO EL PRIMER TRIUNFO ES PAÑOL EN LOS JUEGOS OLIMPICOS. EN LL PRoP►,, ciUDAD DE uLYMPIA S- cR i PC ON is G- UNA Que RECU° .l2D A CvM e ES?DIVA ,Q TRAVSS Uc DARCE LCÑ , ES UNO L3 LoS PA1 Sis' az !VAS' AN11 GU/ VINCULACIVÑ A LA IUcA, OLIN-1PjCA - LA iNfCleiPClOni iEDICRD A A UN SM,Pdei N / U,Q L t1^ ^ YC^ZoNQ, QUE VI 2oc Y /1J- 0 C/J Y t-U e W( nO ie Dz LA FACULTAD DE ASIMILACIÓN QUE SIEMPRE HA TENIDO BARCELONA, NOS HA PERMITIDO BENEFICIARNOS DE LA ESPLÉNDIDA APORTACIÓN QUE LAS OTRAS CIUDADES Y TIERRAS DE ES PAÑA NOS HAN DADO A LOS BARCELONESES Y A LOS CATA LANES, Y DE LA QUE TAN ORGULLOSOS NOS SENTIMOS TO DOS. EL DEPORTE ES UNA DE TANTAS MANIFESTACIONES EN LAS QUE MI CIUDAD HA RECIBIDO, CONTENTA Y ALBO ROZADA, LA IMPORTANTE AYUDA DE TODO NUESTRO PAIS. ^-^ CLZ al-V CUi.CYi6^S, eh/ EL 196Lo 1j �NO FUE F1CIL LA ECLOSIÓN DEL OLIMPISMO EN ESPAÑA. PEÁ O EL ESFUERZO IND VIDUAL, EL Y MJ.1W . NOS PERENTUSIASMO DE NUESTROS HOMBRES; MITID HALLARNOS EN LOS COMIENZOS DE ESTE MOVI MIENTO HUMANO, POPULAR Y UNIVERSAL QUE ES EL OLIMPISMO, Y QUE SE HA CONVERTIDO EN LA MANIFES TACIÓN MAS IMPORTANTE DE NUESTRA SOCIEDAD EN ES TOS FINALES DEL SIGLO XX. AUNQUE EL DESPERTAR OFICIAL DEL OLIMPISMO ESPAÑOL FUE TARDIO, NO POR ELLO LA INQUIETUD DE NUESTRO PAIS POR EL DEPORTE, Y SINGULARMENTE POR EL FENÓMENO OLIMPICO, DEJO DE REVELARSE DESDE QUE EL BARÓN DE COUBERTIN LANZO, EN 1894 SU PRIMERA LLAMADA A LA AMISTAD ENTRE TODOS LOS PUEBLOS BAJO EL SIGNO DE LOS CINCO AROS. EN LA REUNIÓN DEL 23 DE JUNIO DE 1894, EN EL ANFITEATRO DE LA SORBONA, 4MWOMMffl EL RENOVADOR DE LOS JUEGOS, REUNIÓ A LOS REPRESENTANTES DE S DOCE PAISES QUE RESPONDIERON, OFICIALMENTE A Oh LLAMADA r -y Y FUNDARON EL COMITÉ INTERNACIONAL OLIMPICO, TAMBIEN ESTUVIMOS NOSOTROS ALLI. ~~ ^,• ^y F,- FALTO EN AQUELLA PRIMERA CITA DEL NACIENTE OLIMPISMO, UN REPRESENTANTE ESPAÑOL. FUE UN PROFESOR DE LA UNIVERSIDAD DE OVIEDO QUIEN POR SU CUENTA ACUDIÓ A PARIS PARA ESCUCHAR LA VOZ DEL MO VIMIENTO OLIMPICO Y MOSTRAR QUE TAMBIEN EN NUESTRO PAIS, LAS INQUIETUDES DEPORTIVAS Y OLIMPICAS ERAN ALGO NO �• 4. CUANDO LOS JUEGOS CUATRIENALES SE PUSIERON EN MOVIMIENTO, TANBIEN ESTUVO PRESENTE EL DEPORSORBONA PARISINA SOLAMENTE TE ESPAÑOL. SI, ACUDIERON DOCE PAISES REPRESENTATIVOS DEL MUNDO DE FINALES DE SIGLO COMO ERAN, ENTRE OTROS, , GRECIA, FRANCIA, BOHEMIA, ALEMANIA, RUSIA HUNGRIA, SUECIA, EN LOS JUEGOS OLIMPICOS DE 1900, EN PARIS, YA HUBO UN ESPAÑOL QUE PARTICIPO EN LOS MISMOS, Y QUE LO HIZO A TITULO INDIVIDUAL, PUES NO EXISTIA TODAVIA EL COMITÉ OLIMPICO ESPAÑOL. FUE EL MARQUES DE MEJORADA DEL CAMPO EL PRIMER ES PAÑOL QUE PARTICIPO EN UNOS JUEGOS OLIMPICOS MODERNOS, AUNQUE LO HIZO CON CARACTER TOTALMENTE - t M4 f C3 R c-N ï--I](Z. C S\MO PRIVADO. LA SE CELEBRARON LOS JUEGOS OLIMPICOS DE 1900 EN PARIS, -QUE DURA RON CASI DOCE MESES- IMPIDIERON OUE LOS RESULTA DOS DE TIRO CON ARCO, QUE FUE LA DISCIPLINA EN LA QUE PARTICIPO AQUEL PRIMER OLIMPICO ESPAÑOL, QUEDASEN PROTOCOLIZADOS. / f( LA C.6u BARCELONA, A PRINCIPIOS DE SIGLO VIVIÓ Imwr wM L-.. ho) wDa- i .M17o2iD a ^ Ç-' ^^ ► i^. y' ¡. ^'^^^^.^ ^ ^' y) "^:¡. ^.^. %i ^5, ^^ .^ ./^ . ii^►r,^'.i^. ii1. / /^: ^" !:^'í í F /: DP4Mis-nsm-,) í5-^-e1 -/-.3 ï^/^^ / PERO LA INQUIETUD DEPORTIVA NO CESO Y EN LOS PRIMEROS LUSTROS DEL SIGLO, LOS DEPORTES ATLÉTICOS, EL CICLISMO, LA HIPICA, EL FÓTBOL Y LOS NAUTICOS, ERAN DEPORTES FIRMEMENTE ARRAIGADOS EN LA CIUDAD. LA NATACIÓN FUNDO SUS PRIMEROS CLUBS Y LA FEDERANpC10 1 CION ESPAÑOLA DE ESTE DEPORTE CISAMENTE EN LA CIUDAD CONDAL. LA PRENSA DEPORTIVA CREABA EL PRI MER DIARIO ESPAÑOL ESPECIALIZADO, MIENTRAS LOS DE I' ,'-í / �5. MAS ÓRGANOS INFORMATIVOS DE BARCELONA CONCEDIAN YA AMPLIOS ESPACIOS A LA INFORMACIÓN Y AL COMENTARIO DEPORTIVOS. EL PRIMER ENVIADO ESPECIAL A UNOS JUEGOS, FUE UN PERIODISTA BARCELONnS. LOS JUEGOS OLIMPICOS DE 1908, QUE SE CELEBRARON EN LONDRES, LOS PRIMEROS QUE DIERON LA IMAGEN DE LOS JUEGOS MODERNOS, FUERON SEGUIDOS, NO SOLAMENTE POR LOS DIARIOS BARCELONESES, SINO POR UNA MASA DEPORTIVA FERVOROSA Y ENTUSIASTA. A TAL PUNTO QUE PROVOCARON LA CREACIÓN DE VARIOS CLUBS Y FEDERACIONES. FUE ENTON CES CUANDO EL FENÓMENO OLIMPICO ARRAIGÓ EN ESPA ÑA Y LOS BARCELONESES DE ENTONCES SE DIERON CUENTA DE QUE EL OLIMPISMO ES EL VEHICULO EDUCATIVO MAS EFICAZ PARA LOGRAR UNA JUVENTUD MAS IDEN TIFICADA CON LOS IDEALES DE PAZ, DE AMISTAD Y DE MEJORAMIENTO DE LA SOCIEDAD. Y SE FUNDÓ EN BARCELONA EL COMITÉ OLIMPICO ESPAÑOL. POR ELLO NO FUE SORPRENDENTE QUE CUANDO EL DEPORTE ESPAÑOL PARTICIPO POR VEZ PRIMERA, EN FOR MA OFICIAL, EN UNOS JUEGOS OLIMPICOS, EN AMBERES EL AÑO 1920, TRES DIRIGENTES DEPORTIVOS BARCELONESES SOLICITARAN EN NOMBRE DEL AYUNTAMIENTO DE LA CIUDAD CONDAL, AL PRESIDENTE DEL COMITÉ INTERNACIONAL OLIMPICO, EL BARON DE COUBERTIN, LA SEDE DE LOS JUEGOS DE 1924. Y SE CONSTRUYO PARA ELLO EL VIEJO ESTADIO DE "LA FUXARDA". `/A N ~A+-VADE MI, 0i3U l_Q\ICjA ic, jjAqb AL CoMo M Zk -YYZRA+vD , eL M y2 ou "M 'iC pzSTZ UI fz1luo EN a ueR 0n` cC^ �6. NO SE LOGRO ENTONCES, PERO NO POR ELLO SE DE SANIMARON LOS BARCELONESES. LA MUNICIPALIDAD CONSTRUYO EN 1929, UN ESPLÉNDIDO ESTADIO DE ATLETISMO EN MONTJUIC, CON CAPACIDAD PARA 35.000 ESPECTADORES QUE FUE EL PRIMERO DE ESPAÑA; UNA PISCINA DE 50 METROS Y OTRAS INSTALACIONES DEPORTIVAS,PARA SOLI CITAR EN 1931, LOS JUEGOS OLÍMPICOS DE 1936. EL CAMBIO DE RÉGIMEN EN ESPAÑA Y EL DESCONCIER TO POLÍTICO QUE VIVIÓ NUESTRO PAÍS EN ABRIL DE 1931, MOTIVO LA SUSPENSIÓN DE LA TRIGÉSIMA SESIÓN DEL CIO, QUE DEBÍA CELEBRARSE PRECISAMENTE EN BARCELONA Y EL VOTO POSTAL A QUE FUE SOMETIDA LA DECISIÓN RESPECTO LA SEDE DE 1936, FUE FAVORABLE A BERLÍN. NUEVAMENTE BARCELONA VOLVIÓ A SOLICITAR LA OR GANIZACION DE UNOS JUEGOS OLÍMPICOS Y SE PRESENTO EN 1966 UNA CANDIDATURA CONJUNTA CON MADRID PARA LOS JUEGOS DE 1972. LA DECISIÓN TAMPOCO NOS FAVORECIÓ Y MUNICH ALCANZO LA SEDE. A PESAR DE AQUELLOS INFORTUNIOS, EL DEPORTE ESPAÑOL HA SEGUIDO AVANZANDO Y BARCELONA NO HA RENUNCIADO JAMAS A SU VIEJA ASPIRACIÓN OLÍMPICA4 Y EN 1981, EL ENTONCES ALCALDE DE BARCELONA, NARCÍS SERRA, RECOGIÓ EL SENTIR POPULAR DE LA CIUDAD Y ANUNCIO LA INTENCIÓN MUNICIPAL DE SOLICITAR LOS JUEGOS DE LA VIGÉSIMOQUINTA OLIMPIADA PARA 1992. EXAMINEMOS PRIMERO LOS HECHOS Y LAS CIRCUNSTANCIAS QUE MOTIVARON ESTA DECISIÓN Y QUE SON YA �7. PROPÓSITO FIRME DE LA CIUDAD Y DE TODO EL PAÍS, DE ALCANZAR LA SEDE OLÍMPICA DE 1992. EN LA ALTERNANCIA CONTINENTAL QUE ES NORMATIVA -AUNQUE NO REGLA- DEL COMITÉ INTERNACIONAL OLÍMPICO, SE ESTABLECE QUE LOS JUEGOS DE 1992 DEBEN CELEBRARSE EN EUROPA. ES DIFICIL QUE SE ROMPA ESTA TRADICIÓN. DE ENTRE LOS 24 PAISES DE EUROPA OCCIDENTAL QUE SON MIEMBROS DEL COMITÉ IN TERNACIONAL OLÍMPICO, ESPAÑA ES EL ÚNICO GRAN PAÍS QUE JAMAS HA ORGANIZADO NINGUNA EDICIÓN DE LOS JUEGOS. ES DIFÍCIL ENCONTRAR UNA RAZÓN ÉTICA, DEPORTIVA Y VALIDA QUE NO DESEMBOQUE NECESA1:~AD RIAMENTE EN LAS DE CONCEDER LOS JUEGOS DEL 92, A BARCELONA. , L® cUM?16,01 , EX •TRAS RAZONES, NO ESTRICTAMENTE DEPORTIVAS, QUE JUSTIFICAN Y APOYAN UNA DECISIÓN FAVORABLE A NUESTRA CIUDAD. BARCELONA CUMPLIRA ESTE FIN DE SIGLO EL SEGUNDO MILENARIO DE SU EXISTENCIA. FUE ANTES DE LA ERA CRISTIANA CUANDO LOS POBLADOS IBEROS, FENICIOS, CARTAGINESES Y ROMANOS QUE EXISTÍAN EN MONTJUIC, EN EL MONTE TA BER, EN COLLCEROLA YEN EL TURÓ DE LA RUBIRA, SE UNIERON;Y SE CONSTITUYERON EN URBE PRIMERO Y EN CIUDAD DESPUÉS. ¿QUÉ MEJOR CELEBRACIÓN PARA FES TEJAR EL SEGUNDO MILENARIO DE UNA CIUDAD QUE ORGANIZAR UNOS JUEGOS OLÍMPICOS? 5 Y ONW OTRO ARGUMENTO DE LA MAYOR IMPORTAN CIA QUE JUSTIFICARIA, POR SI SOLO, EL QUE LOS JUE �( 8: ES EL QUINTO CENTENARIO DEL DESCUBRIMIENTO .DE AMÉRICA. SI EN 1492 LOS ESPAÑOLES LLEVAMOS AL NUEVO MUNDO UN CONCEPTO DISTINTO DE CIVILIZACIÓN .1r ,7- 7. , _ ,.,^ i i' „ ^^r^ , ^, ,.^^^^ . ° ' , ESPERAMOS QUE TODA AMÉRICA, JUNTO CON LA JUVENTUD DE TODO EL MUNDO, FESTEJE EN ESPAÑA LA CONMEMORACIÓN DE AQUEL DESCUBRIMIENTO QUE PUEDE AFIRMARSE COM PLETÓ EL CONOCIMIENTO TOTAL DE NUESTRO PLANETA. ESPERAMOS A LOS 160 PAISES DEL MUNDO, EN 1992. PERO CON SINGULAR AFECTO A QUIENES, HABLANDO NUESTRA MISMA LENGUA Y PARTICIPANDO DEL MISMO CONCEPTO DE LA CULTURA Y LA CIVILIZACIÓN QUE NO SOTROS, VENGAN A "DESCUBRIRNOS" EN LOS ALBORES DEL AÑO 2.000. ES INDUDABLE QUE LAS RAZONES ÉTICAS Y TRADICIONALES JUEGAN EN FAVOR DE BARCELONA. PERO TAMBIÉN LA REALIDAD DEPORTIVA TIENE BASES SOLIDAS EN BARCELONA PARA QUE LOS JUEGOS de 1992 TEN GAN COMO SEDE LA CIUDAD CONDAL. BARCELONA HA VENIDO GESTANDO DURANTE AÑOS Y AÑOS SUS INSTALACIONES DEPORTIVAS. EN UN ESPLÉNDIDO EJEMPLO DE MARIDAJE DEPORTIVO ENTRE LOS CLUBS Y ENTIDADES PRIVADAS, CON LA INICIATIVA MU NICIPAL Y PUBLICA, NUESTRA CIUDAD HA SABIDO CREAR TRES AREAS DE SINGULAR DENSIDAD DEPORTIVA QUE PER MITEN ESPERAR, CON SOLIDO FUNDAMENTO, QUE LOS JUE GOS OLIMPICOS DE 1992 TENGAN COMO SEDE UNA CIUDAD ESPAÑOLA. �9. CADA INTENTO BARCELONÉS DE ORGANIZAR UNOS JUEGOS, VINO RESPALDADO POR UNA INSTALACIÓN DEPORTIVA A TONO CON SU ÉPOCA. PARA 1924 SE CONTA BA CON EL ESTADIO DE "LA FUXARDA", TODAVIA EXISTENTE Y EN PLENO USO. CUANDO SE POSTULO LA CANDIDATURA PARA 1936, NINGUNA OTRA CIUDAD QUE ASPI BABA A AQUELLOS JUEGOS, CONTABA ENTONCES CON UN ESTADIO COMO EL DE MONTJUIC, CON LA PISCINA DE 50 METROS QUE SE CONSTRUYO EN SUS PROXIMIDADES, NI CON LAS DEMÁS INSTALACIONES QUE SE LEVANTARON EN AQUELLA MONTAÑA, QUE SE HA CONVERTIDO DESDE ENTONCES EN LUGAR EXCLUSIVO DE MUSEOS, DEPORTES Y CONGRESOS. CUANDO SE SOLICITARON LOS JUEGOS DE 1972, SE CONSTRUYERON LAS PISCINAS "BERNAT PICORNELL", QUE FUERON MARCO ESPLÉNDIDO DE LOS CAMPEONATOS DE EUROPA DE NATACIÓN DE 1970. SE DISPO NIA ASIMISMO DEL "CAMP NOU" DEL FUTBOL CLUB BARCE LONA, QUE ES ACTUALMENTE EL MAYOR ESTADIO FUTBOLISTICO DEL MUNDO, DESPUÉS DE-QUE MARACANA Y HAMPDEN PARK HAYAN REDUCIDO SU CAPACIDAD MULTITUDINARIA. EL PARQUE DEPORTIVO DE LA DIAGONAL, CONTABA YA EN 1966, CON LAS INSTALACIONES DEL REAL CLUB DE POLO QUE OFRECEN UNAS POSIBILIDADES EXTRAORDINARIAS PARA ALBERGAR. LA CELEBRACIÓN DE SEIS DISCI "-N RO , LIgElziVV C JJfvi80, V c - aPLINAS OLIMPICAS. CELo►vA , E P f oL, L 'N05 rTLT , UMV. Pes, ACTUALMENTE BARCELONA DISPONE DE UNA BASE DEPORTIVA QUE PERMITIRLA LA CELEBRACIÓN DE LOS JUEGOS, INCLUSO ANTES DE LA FECHA ESPERADA DE 1992. EL ESFUERZO DEL AYUNTAMIENTO BARCELONÉS, EN EJEM- �10. PLAR ARMONIA CON LA DIPUTACIÓN PROVINCIAL Y LA GENERALITAT DE CATALUNYA, ESTA ACENTUANDO EL PER FIL DEPORTIVO DE LA COLINA DE MONTJUIC, QUE SE CONVERTIRÁ EN UN LUGAR ÚNICO, AL MENOS EN EUROPA, PARA LA JUVENTUD DEPORTIVA, SUPERANDO INCLUSO EL PARQUE DE OBERWIESENFELD DE MUNICH, LA ZONA DEL MOSONA EN MOSCÚ Y EL SECTOR OLIMPICO QUE ALBERGO LOS JUEGOS DE MONTREAL EN 1976. j _ c MD EL EMPLAZAMIENTO DEL VIEJO ESTADIO DE MONTJUIC PERMITE SU REMODELACIÓN, QUE COMENZÓ YA EL PASADO MES DE FEBRERO, SEGÚN EL PROYECTO DEL ARQUITECTO ITALIANO GREGOTTI, Y QUE ESPERAMOS TERMI NE SUS ESTRUCTURAS EN 1988 Y ALBERGUE LA COPA DEL MUNDO DE ATLETISMO DEL AÑO 1989. RODAJE MUY CONVENIENTE PARA QUE LA COMPETICIÓN ATLÉTICA DE LOS JUEGOS SE DISPUTE CON TODAS LAS GARANTIAS. INMEDIATO AL ESTADIO / SE LEVANTARA EL NUEVO PALACIO DE DEPORTES, CUYAS OBRAS SE INICIARAN EN BREVE QUE, CON UNA CAPACIDAD PARA 17.000 ESPECTADORES, COMPLE TARA LA RED DE PALACIOS DE DEPORTES CON QUE CUENTA BARCELONA, COMO SON EL MUNICIPAL, EL BLAU-GRANA, EL JOVENTUT Y OTROS, INDISPENSABLES PARA LOS TORNEOS DE CLASIFICACIÓN DE LOS DIEZ DEPORTES DE SALA QUE COMPRENDE EL PROGRAMA OLIMPICO. EL NUEVO PALACIO DE DEPORTES DE MONTJUIC PROYECTADO Y DIRIGIDO POR EL ARQUITECTO JAPONÉS ISOZAQUI, ES UN EJEMPLO DE AUDACIA DEPORTIVA, DE PRECISIÓN TÉCNICA Y DE EQUILIBRIO ESTÉTICO EN SU CONJUN 0. ►M - ES A roh RI A S IDirh ¡ IMPORTANTE INSTALACIÓN `SUFRAGADA '•R LA DIPUTA CIÓN PROVINCIAL DE BARCELONA, EN UNA DEMOSTRACIÓN �11 . MAS DE LA COLABORACIÓN ENTUSIASTA QUE TODOS LOS ÓRGANOS ADMINISTRATIVOS BARCELONESES ESTAN DANDO EN ESTE EMPEÑO COMÚN, QUE SON LOS JUEGOS OLIM PICOS. ÇLA GENERALITAT DE CATALUNYA, QUE EN TODO MOMENTO HA SECUNDADO ESTE ÁFAN COLECTIVO DE:INTE GRACIÓN :DEL - PAIS EN NUESTRO AV' N OLIMPICO, CONS—' ((N TRUIRA SU ESCUELA DEPORTIVA EN EL ESPACIO INMEDIA TO AL ESTADIO, AL PALACIO DE DEPORTES Y LAS PISCI NAS PICORNELL , QUE SERA HABILITADO COMO SUBCENTRO DE PRENSA DE AQUELLAS TRES INSTALACIONES. EL ESTADIO DE HOCKEY "PAU NEGRE" , COMPLETARA EL AREA COMPETITIVA DEL ANILLO OLIMPICO. EN LA PLAZA DE ESPAÑA SE INSTALARA EL CEN TRO PRINCIPAL DE PRENSA, EN EL ACTUAL PALACIO DE CONGRESOS, CON UN AREA DE TRABAJO, TANTO PARA PRENSA ESCRITA COMO PARA LA ELECTRÓNICA DE 50.000 METROS CUADRADOS, MAYOR QUE LA EXISTENTE EN LOS ANGELES, EN OCASIÓN DE LOS MAGNIFICOS JUEGOS OLIM PICOS CELEBRADOS EL AÑO ÚLTIMO. LOS INFORMADORES GOZARAN DE UN AMPLIO APARCAMIENTO, DE DOS LINEAS nrchs 1>e DE METRO, DE CUATRO OBUSES, AMPLIAS AVNIDAS DE ACCESO, TODO ELLO EXISTENTE YA AHORA Y ake LA PROXI MIDAD DEL ANILLO OLIMPICO DE MONTJUIC. ESTO NO SON PROYECTOS, SINO QUE SON REALIDADES QUE EXISTEN YA AHORA Y QUE SE COMPLETARAN CON LOS SERVICIOS COMUNES Y EXCLUSIVOS PARA LOS MEDIOS DE COMUNICACIÓN, COMO RESTAURANTES, SALAS DE DESCANSO, �12. DE ENTREVISTAS, DE REUNIONES, Y DEMAS ELEMENTOS INDISPENSABLES PARA LOS INFOR MADORES QUE DURANTE TRES SEMANAS VIVEN, CON UNA INTENSIDAD POCO APARENTE, EL GRAN ACONTECIMIENTO OLIMPICO. A SOLAMENTE TRES KILÓMETROS DEL AREA DE MONTJUIC Y ENLAZADO-CON ESTA POR AMPLIAS VIAS DE COMUNICACIÓN, LIS SE HALLA EL PARQUE DEPORTIVO DE DIAGONAL QUE CON SUS 42 HECTAREAS Y SUS NUEVEyINSTAL CIONES DEPOR i_4 vM'\'► DLY4 PRi OUWI"" PU t U CAS, Cc ie Ls TIVAS, OFRECE HOY A 170.000 ESPECTADORES LA POSI BILIDAD DE PRESENCIAR LOS FUTUROS TORNEOS OLIMPI COS DE DEPORTES TAN DIVERSOS COMO SON EL FÚTBOL, EL BASKET, LA HIPICA, LA ESGRIMA, EL HOCKEY, EL TENIS, EL PENTAHLON MODERNO, EL VOLEIBOL ÇRAS DISCIPLINAS. A LOS 120.000 ESPECTADORES "CAMP NOU ", SE AÑADEN LOS 20.000 ASIENTOS DEL "MINI— ESTADI ", LOS 8.000 DEL "PALAU BLAU —GRANA" LOS 2.000 DEL "PAI4U DE GEL", LOS 6.000 DEL TENIS BARCELONA, LOS 10.000 DEL REAL CLUB DE POLO, QUE SON UNA REALIDAD ACTUAL Y QUE SE COMPLETARAN CON LA AMPLIACIÓN HASTA 30.000 DEL CAMPO DE CONCURSO HIPICO, DE LOS CAMPOS DE HOCKEY Y DE LA PISTA CEN TRAL DE TENIS, ASI COMO CON EL PALACIO DE DEPORTES QUE LA GENERALITAT DE CATALUNYA Y EL AYUNTAMIENTO DE HOSPITALET TIENEN YA PROYECTADO Y EN FASE DE PRÓXIMA EJECUCIÓN, EN AQUEL MISMO SECTOR. �13. r Corv LP C51. -{).7)0Rneoiú cákYdR Cioni CicLtS vtJ ` ►^ t^^ Ui C~IS.UIThT LA TERCERA ZONA OLTMPICA DE BARCELONA S LA DEL VALLE DE HEBRON. TAMBIEN ESTA ES UNA R LI –DAEXISTNYPLEAVÍD,COMQUE STRADO DURANTE LOS CAMPEONATOS DEL MUNDO DE C CLIS MO QUE SIRVIERON PARA INAUGURAR EL AMPLIO VE ODRO MO CONSTRUIDO POR EL AYUNTAMIENTO BARCELONÉS. DIS TANTE SOLAMENTE 4 KILÓMETROS DEL PARQUE DEPORTIVO DE DIAGONAL, Y CUATRO Y MEDIO DE MONTJUTC, UNIDO CON AQUELLOS SECTORES DEPORTIVOS POR DOS FÁCILES VIAS DE COMUNICACIÓN, COMO SON LA DIAGONAL Y a, CINTURÓN-E RONDA POR UNA PARTE, Y LA GRAN VIA, AVENIDA MERIDIANA Y PASEO DE VALLDAURA POR OTRA, EL VELÓDROMO QUEDA PLENAMENTE ARTICULADO CON LAS DEMÁS INSTALACIONES DEPORTIVAS, QUE, A SU VEZ, DISPONEN DE UNA FLUIDEZ DE COMUNICACIÓN COMO POCAS CIUDADES TIENEN PARA UNIR SUS ESCENARIOS DEPORTIVOS. �14. EN EL VALLE DE HEBRON, EXISTE YA UN ROMAN TICO PARQUE, EL DEL LABERINTO t QUE ES EL MAS ANTIGUO DE BARCELONA, t QUE COMPLETA ARMONIOSAMEN TE AQUELLA INSTALACIÓN CON LAS PISCINAS QUE LO CIRCUNDAN, Y CON EL PROYECTO DE OTRAS CONSTRUCCIONES DEPORTIVAS QUE DOTARAN AQUEL BARRIO DE UN EQUIPAMIENTO DEPORTIVO DEL MAS ALTO VALOR URBANISTICO. C ‘i ^ ----^ ,.^^. QUEDA ím CUARTO SECTOR OLIMPICO, EN EL BARRIO DEL "POBLE NOU ". EN TAN DESASISTIDO SECTOR SE HA PROYECTADO CONSTRUIR, EN COLABORACION CON LA INICIATIVA PRIVADA, LA VILLA OLIMPICA, CON CAPACI DAD PARA UNOS 12.000 ATLETAS Y FEDERATIVOS, EN UNOS 3.000 APARTAMENTOS, QUE DOTARAN AL BARRIO DE UNA POSIBI IDAD DE HABITACION REALMENTE EXCEPCIO t ^ UN occim cc^nl .'^ SEMANAS, RENFE PAr2t1 NAL, HACE ".LIBERAR í^S TODA LA ZON A DE FERROCARRIL Y VIAS DEI LA LINEA BAR el. /21.1)f3 ps u\ GA`hl 0E NtA,t1 CELONA-MATARÓ Y DEJAR EXPEb ITAS LAS HECTÁREAS ACTUALMENTE OCUPADAS, EN EL PLAZO DE UN AÑO Y MEDIO. PARA LLEVAR A CABO TAN IMPORTANTE -ME ATREVER VAN A V A. DECIR TRASCENDENTAL- MEJORA URBANA, SE íJ ESNAPUMIWOWna 7.000 MILLONES DE PESETAS, QUE GARANTIZAN LA EFECTIVIDAD DE TAN ESPLENDIDA OBRA, QUE DA RA UN NUEVO ROSTRO, NO SOLAMENTE AL BARRIO, SINO A TODA LA CIUDAD. NO EN VANO SE TRATA DE LA CARA MARITIMA DE LA PLAYA DE LEVANTE DE BARCELONA, ACTUALMENTE MUY ME JORADA, CON AGUAS DEPURADAS, ARENA ASEADA, Y UNA �15. COMUNICACIÓN FÁCIL Y RÁPIDA A TRAVÉS DEL CINTU RON DEL LITORAL. FI- COMO ESPERAMOS, SE NOS CON CEDEN LOS JUEGOS OLIMPICOS, AQUEL BARRIO SE CON VERTIRA EN UNO DE LOS MAS SUGESTIVOS DE LA CIUDAD. LA EDIFICACION DE LA VILLA OLIMPICA, ABIER TA AL MAR Y A LA CIUDAD, SE COMPLEMENTARA CON LA CONSTRUCCIÓN INMEDIATA A LA VILLA OLIMPICA, Ztl rÍ ►: a" ^! a►: 3̀ , ^.• . ,.^ü•% ^ ^.^ íi Í E . . .. i ^ .... 10301. i•,V/i _ 4 QUE DOTARÁN AL BARRIO DEL POBLE NOU DE UN EQUIPAMIENTO DEPORTIVO A EN VIDIAR POR LA MAYORIA DE CIUDADES EUROPEAS, Y QUE SERA ESCENARIO DE LA COMPETICIÓN OLIMPICA DE NATACIÓN; UNO DE LOS TORNEOS DE CLASIFICACION DE LOS DEPORTES DE SALA; Y DE PISTA DE EN TRENAMIENTO PARA LOS ATLETAS, QUE, SIN SALIR DE LA VILLA OLIMPICA, PODRAN CUIDAR DEBIDAMENTE SU PREPARACIÓN. NO HE MENCIONADO HASTA AHORA, TRES DISCIPLI NAS DEPORTIVAS QUE EL DEPORTE ESPAÑOL NO PUEDE RELEGAR A UN SEGUNDO NIVEL, YA QUE SE TRATA DE LAS DISCIPLINAS DEPORTIVAS EN LAS QUE EL DEPORTE ESPAÑOL HA ALCANZADO MAS BRILLANTES TRIUNFOS, MAS RECIENTES TITULOS, Y HA PRODUCIDO MAYOR IMPACTO EN TODOS LOS MEDIOS INFORMATIVOS. SE TRA TA DE LA VELA, DEL REMO Y DEL CANOTAGE, TRES DE PORTES EN LOS QUE ESPAÑA HA FIGURADO SIEMPRE ENTRE LOS MEJORES DEL MUNDO. NO SE HA DECIDIDO TODAVIA EL ESCENARIO DE SUS COMPETICIONES, YA QUE TODAS LAS PROPUESTAS QUE SE NOS HAN FORMULADO �16 . SON IDÓNEAS, ATRACTIVAS Y ENCIERRAN EL MAYOR IN TERES. PALMA DE MALLORCA Y SU AÑEJA TRADICIÓN NÁUTICA, TIENE CREDENCIALES MUY SÓLIDAS PARA CON VERTIRSE EN MARCO ESPLÉNDIDO PARA LAS REGATAS OLÍMPICAS. PERO NO PUEDE OLVIDARSE QUE LA COSTA MEDITERRÁNEA TAMBIEN OFRECE PUERTOS, CONDICIONES TÉCNICAS Y POSIBILIDADES LOGZSTICAS QUE ENCAJAN PERFECTAMENTE CON LAS EXIGENCIAS DE LA COMPETICIÓN OLÍMPICA. ESTA ES UNA RESOLUCIÓN QUE TOMA REMOS MAMOWWUNIWn CON LA VISTA PUESTA EN TODO EL AMPLIO Y ESPLÉNDIDO PANORAMA QUE OFRECE LA NÁUTICA ESPAÑOLA, TAN PRÓDIGA EN ESCENARIOS Y EN AMBIENTES EN DONDE LA VELA ES SENTIDA CON SINGU LAR ATENCIÓN. PARA EL REMO Y EL CANOTAGE, POR EL MOMENTO, TENEMOS DOS POSIBILIDADES OPTIMAS. EL "LAGO DE PLATA" DE BANYOLES ES UN LUGAR EN EL QUE LAS FE DERACIONES INTERNACIONALES DE REMO Y DE CANOTAGE HAN PUESTO REITERADAMENTE SUS OJOS, Y SUS TRANQUILAS AGUAS HAN SIDO ESCENARIO DE COMPETICIONES DE ALTO NIVEL INTERNACIONAL. ALLÍ SE ENCUENTRA LA ESCUELA NACIONAL DE REMO, Y TANTO LOS BOGADO RES ESPAÑOLES COMO NUESTROS PALISTAS HAN FORJADO ALLI LOS TRIUNFOS QUE HAN SABIDO ALCANZAR EN LOS JUEGOS OLIMPICOS Y EN LOS CAMPEONATOS DEL MUNDO. EL CENTENAR DE KILÓMETROS QUE LE SEPARAN DE BAR CELONA, NO SERAN NINGUNA DIFICULTAD, YA QUE LA AUTOPISTA MAS ANTIGUA DE ESPAÑA ESTÁ ALLÍ PARA ACERCAR LOS DOS ESCENARIOS OLIMPICOS. �17. OTRA POSIBILIDAD, ES EL "PARC DEL MAR", EN EL DELTA BARCELONÉS DEL LLOBREGAT, EN DONDE ES POSIBLE LA CONSTRUCCIÓN DE UN CANAL DE REMO QUE CONVERTIRIA AQUELLA ZONA INDUSTRIAL EN UN PARQUE DEPORTIVO QUE CUBRIRIA LAS NECESIDADES DE OCIO Y DEPORTIVAS DE UN SECTOR DE LA CONUR BACION BARCELONESA QUE TIENE ALLI UNA DENSIDAD CERCANA A LAS DOSCIENTAS MIL PERSONAS. COMO PUEDE VERSE, BARCELONA CUENTA CON INSTALACIONES DEPORTIVAS A PUNTO, EN UN 70 POR CIENTO. Y LAS QUE TODAVIA NO ESTÁN DISPUESTAS, SE ESTAN YA CONSTRUYENDO. BALANCE MUCHISIMO MAS HALAGÜEÑO Y CONCRETO, QUE LAS DEMÁS CIUDADES CON LAS QUE DISPUTAREMOS LA SEDE OLIMPICA DE 1992, CON TANTA ENERGIA Y CONVICCIÓN, COMO DEPORTIVIDAD Y RESPETO, PUEDEN OFRECER. DE POCO SERVIRIA TODA ESTA DISPONIBILIDAD DEPORTIVA DE BARCELONA/ SI BARCELONA NO CONTASE CON DOS ELEMENTOS ESENCIALES Y BÁSICOS PARA ME RECER UNOS JUEGOS OLÍMPICOS. LA UNANIMIDAD PO LITICA EN ORGANIZAR UNOS JUEGOS, Y UNA VOCACIÓN OLÍMPICA EN TODOS SUS CIUDADANOS QUE VIENE IM PULSADA POR UNA INERCIA DEPORTIVA DE CUATRO GE NERACIONES. ESTO ES NO SOLAMENTE IMPORTANTE, SINO DECISIVO Y CONCLUYENTE. CUANDO MI PREDECESOR, ELL ALCALDE NARCIS SERRA HIZO PUBLICA LA INTENCIÓN BARCELONESA DE �18. POSTULAR LOS JUEGOS, EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA APROBÓ, POR UNANIMIDAD, EN SU PLENO REGLA MENTARIO, AQUELLA DECISIÓN. VALE LA PENA EXPLI QUE AQUELLA FUE LA PRIMERA CAR L/ CORPORACIÓN MUNICIPAL LO-J-20 OCASIÓN EN QUE ' C LA UNANI MIDAD, NO SOLO DE TODOS LOS PARTIDOS POLITICOS, SINO TAMBIEN EL ENTUSIASMO DE TODOS LOS CONCEJA LES. ESTA MUESTRA DE IDENTIFICACIÓN DE TODA LA MUNICIPALIDAD -Y MAS TARDE DE LA CORPORACIÓN METROPOLITANA- RESPECTO LOS JUEGOS OLÍMPICOS, HA SIDO UNA DE LAS NOTAS QUE CON MAYOR RELIEVE HAN REGISTRADO LOS COMENTARISTAS EN LOS ROTATI VOS DE TODO EL MUNDO, Y LOS CONOCEDORES DE LA COSA OLIMPICA. LA SEGUNDA ETAPA DE NUESTRA CARRERA, HA SI DO TAMBIEN UNÁNIME. EL GOBIERNO AUTÓNOMO DE LA GENERALITAT ANUNCIÓ SU TOTAL IDENTIFICACIÓN CON EL PROYECTO OLÍMPICO,-Y ESTÁ DEMOSTRÁNDOLO CON SU APOYO TÉCNICO, ECONÓMICO Y DEPORTIVO. LA SECRETARIA DE ESTADO PARA EL DEPORTE, EXAMINÓ CON DETENIMIENTO NUESTRO ANTEPROTECTO, LO APROBÓ Y PROMETIO SU APOYO. EL COMITÉ OLÍM PICO ESPAÑOL,P MUCHOS DE CUYOS MIEMBROS VEO EN ESTA SALA, DISCUTIÓ NUESTRO ANTEPROYECTO. �19. LO EXAMINÓ CON DETALLE. COMO ERA DE ESPERAR, AL TRATARSE DE UN ORGANISMO DE ESPECIALISTAS DE GRAN RIGOR TÉCNICO, HUBO OPINIONES DISCOR. DANTES EN ALGUNAS PARTICULARIDADES. TUVIMOS MUY EN CUENTA SUS OBSERVACIONES Y RAZONAMIEN TOS. PERO TAMBIÉN DIERON SU APROBACIÓN Y APO YO A LA CANDIDATURA BARCELONESA. AQUÍ DESEARIA DETENERME UN MOMENTO, PARA SUBRAYAR LA INDISPENSABLE COLABORACIÓN, CONSE JO, ASISTENCIA E IDENTIFICACIÓN QUE ES NECESA RIA ENTRE EL COMITÉ OLIMPICO ESPAÑOL Y LAS FEDERACIONES ESPAÑOLAS DE LOS 23 DEPORTES OLIMPI COS, CON EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA Y NUESTRO MADURADO, LÓGICO Y AMPLIO PROYECTO. CdMv G.51"&„ NUESTRA GENERACIÓN LA QUE NOS SEGUIRÁ, JAMÁS TENDRÁN OCASIÓN DE ORGANIZAR UNOS JUEGOS OLIMPICOS3LA PROPIA ROTACIÓN CONTINENTAL A LA QUE ALUDIA AL COMIEN ZO DE MI DISERTACIÓN, NO DARÁ OPORTUNIDAD A QUE UNA CIUDAD ESPAÑOLA PUEDA SOLICITAR DE NUEVO LA ORGANIZACIÓN DE UNOS JUEGOS HASTA BIEN ENTRADO EL SIGLO XXI. APARTE DE QUE ATENAS TIENE YA CONSENSUADA LA CONCESIÓN DE LOS JUEGOS DEL PRI MER CENTENARIO DEL RESTABLECIMIENTO DE CITA CUA TRIENAL, EN 1996, ESTÁN ASIA Y AMERICA QUE ESPE RAN SU PLAZO. PEKIN, HA ANUNCIADO YA SU CANDIDATURA PARA UNA EDICIÓN EN EL PROXIMO SIGLO. Y SERIA MUY DIFICIL QUE NO SE ACCEDIERA AL DESEO �M 1300) MASA DEL I4 PAISC^DEL MUNDO. ES DE ESPERAR QUE, UN DIA U OTRO, UN CONTINENTE QUE JAMAS HA RECIBIDO EL MENSAJE OLIMPICO COMO ES AFRICA, SO LICITE LA SEDE PARA UNA DE SUS CIUDADES EN PLE NO DESARROLLO.` 20. LA TECNOLOGIA MODERNA Y LOS MEDIOS DE - ORGANIZACION Y DE CONTROL QUE EL SIGLO XXI OFRECERÁ, DARAN UNA SERIA OPCIÓN PARA QUE LOS PAISES DE NIVEL. MEDIO PUEDAN INCORPORAR SE AL ROSARIO DE CIUDADES QUE HAN ALBERGADO LA ORGANIZACIÓN DE LOS JUEGOS. LAS FEDERACIONES ESPAÑOLAS TIENEN PUES, AN TE SI QUIZÁS LA ULTIMA OPORTUNIDAD DE ALCANZAR LA META SOÑADA POR TODOS LOS AUTÉNTICOS DEPORTISTAS: SER PROTAGONISTAS DE UNOS JUEGOS OLÍMPICOS. PERO NO SERLO SOLAMENTE EN UNA ELIMINATORIA O EN UN COMBATE. SINO SERLO PLENAMENTE DURANTE LOS SEIS AÑOS QUE DURA LA ORGANIZACIÓN DE UNOS JUEGOS. ES LA GRAN OCASIÓN, LA ÚNICA DE IDENTIFICARSE TOTAL MENTE CON SUS RESPECTIVAS FEDERACIONES INTERNACIONALES, DE QUIENES DEPENDE LA ORGANIZACIÓN �TECNICA DE LOS JUEGOS. ES UNA LABOR DE ARGO ALCANCE, QUE COMENZARÁ EN FORMA INTENSI A YA EN 1986. PERO QUE DES AHORAEBE ACE TUAR— 4 1»- SE) SE EN UNA TAREA QUE "`"' (CAPAZ DE E USIAS MAR A TODOS LOS DEPORTISTAS ESPAÑOLES, QUIZÁS DEBAMOS REVISAR NUESTRO CONCEPTO, NO SOLO Mil/OPUS (1)~4N5 DEPORTE, SINÓ TAMBIEN DE LA IDENTIFICACIÓN QUE Sac0,,65 02 DEBE EXISTIR EN UN PALS QUE SE ABRE NUEVAMENTE AL MUNDO, COMO ES ESPAÑA. ES MUY DIFÍCIL QUE SE PUEDA REPETIR LA OPORTUNIDAD ANTE LA QUE SE HALLA EL DEPORTE ESPAÑOL, Y EI,ÍDESARROLLO DE NUESTRO PAIS. OSCD"¿-5 A NADIE DE M 16 HABRÁ ESCAPADO EL AMA BLE AMBIENTE QUE TODO LO ESPAÑOL TIENE ACTUAL MENTE EN EL MUNDO DEL OLÍMPISMO. LAS FEDERA— , CIONES INTERNACIONALES DE LOS DEPORTES OLIMPI— COS CUENTAN ENTRE SUS DIRIGENTES MAS RELEVANTES CON DEPORTISTAS ESPAÑOLES. LAS COMPETICIONES INTERNACIONALES AL MÁS ALTO NIVEL HACEN ES CALA EN NUESTROS ESTADIOS, PISCINAS Y PALACIOS DE DEPORTES! EL DEPORTE ESPAÑOL CUENTA CON DOS MIEMBROS EN EL COMITÉ INTERNACIONAL OLIMPICO, Y OTROS DOS EN LAS COMISIONES DE AQUEL ALTO ORGANISMO. TODO ELLO, SON CIRCUNSTANCIAS EXTRAORDI NARIAS QUE PERMITEN UNA AUDIENCIA, UNA ATENCIÓN Y UN CRÉDITO DE TODO LO ESPAÑOL EN EL MOVIMIENTO OLIMPICO, QUE, SIN DUDA, FAVORECE LA PRETENSIÓN ESPAÑOLA DE QUE UNA DE NUESTRAS CIUDADES SE CON VIERTA EN SEDE DE LOS JUEGOS CUATRIENALES. �Z Me( Zo l991.5 22. Y VOLVIENDO A LA UNANIMIDAD N QUE LA ADMINISTRACIÓN ESPAÑOLA APOYA LA C DIDATURA DE BARCELONA, DEBO MENCIONAR EN ULT MO LUGAR, Y QUE POR SER EL ULTIMO ES EL MAS IMPORTANTE, LA APROBACION DEL GOBIERNO ESPAÑOL/Y DE LAS MAS ALTAS INSTANCIAS DEL PAIS A ESTE DESEO DE TODO NUESTRO DEPORTE PARA QUE, POR FIN, ESPAÑA REUNA A TODA LA JUVENTUD DEL MUNDO, EN UNA DE NUESTRAS CIUDADES. PARALELAMENTE CON ESA UNANIMIDAD POLITICA RESPECTO LOS JUEGOS OLÍMPICOS, EL CONSEJO RECTOR DE LA CANDIDATURA HA SEGUIDO ELABORANDO LOS PROYECTOS; LLEVANDO A CABO LA EJECUCIÓN DE LOS MIS MOS; COORDINANDO SU PROYECCIÓN EXTERIOR; SIGUIEN DO EN FORMA INMEDIATA LA INFORMACIÓN CERCA DE LOS MIEMBROS DEL COMITÉ INTERNACIONAL OLIMPICO; ATENDIENDO LAS INDICACIONES DE LAS FEDERACIONES INTERNACIONALES Y DE LAS ESPAÑOLAS EN CUANTO NOS HAN INDICADO; Y ESCUCHANDO CON LA MAYOR ATENCIÓN CUANTAS SUGERENCIAS SE NOS HAN HECHO DESDE LOS COMITÉS OLIMPICOS NACIONALES, QUE EN DEFINI TIVA SON QUIENES ORGANIZAN Y DIRIGEN LA PARTICIPA CION DE LOS ATLETAS EN CADA EDICIÓN DE LOS JUEGOS. LA VERTIENTE FINANCIERA DE LA FUTURA ORGANIZACIÓN DE LOS JUEGOS DE 1992, HA SIDO ESTRUCTURADA DESDE 1983, HABIENDOSE LLEGADO A UN PRESU%0s 6151 MILLONES DE PESETAS EN 1983 -h6► PUESTO de ARTICULADO EL MISMO CON LOS SISTEMAS Y PROCEDIMIENTOS NECESARIOS PARA EL EQUILIBRIO DEL MISMO �23. CON LOS INGRESOS PREVISTOS, SIN ALEGRIAS, TRIUN FALISMOS NI LIGEREZAS. k^ .X ‘ ' ^ AS uN ii i p► 0 aC v INN at . EN ESTE ASPECTO, DEBO MENCIONAR LA APORTACIÓN ECONÓMICA QUE LA CÁMARA DE COMERCIO, IN DUSTRIA Y NAVEGACIÓN DE BARCELONA, ASI COMO DE GRANDES EMPRESAS ESTÁN APORTANDO A LA FINANCIA CION DE LA CANDIDATURA ESPAÑOLA A LOS JUEGOS OLIMPICOS DE 1992, SIN PEDIR NINGUNA COMPENSACIÓN DE CUALQUIER INDOLE, A CAMBIO DE SU COLABORACIÓN ECONÓMICA. ESTE ES UN EJEMPLO DE ENOR ME VALOR. TANTO POR EL ESPIRITU DEPORTIVO QUE REVELA, COMO POR SU SANA VISION INDUSTRIAL Y CIUDADANA QUE CONTINUAMENTE PONEN DE MANIFIESTO EN UNA APORTACIÓN DINERARIA DE GRAN EFICACIA EN TODOS LOS ÓRDENES. 6t 5 b = 1, ESTAMOS EN VISPERAS DE PEDIR LA COLABORACIÓN PERSONAL DE TODOS LOS CIUDADANOS ESPAÑOLES QUE DESEEN HACERLO, QUE TENGAN CAPACIDAD PARA PRESTARLA Y DISPONGAN DEL TIEMPO ÚTIL PARA CONCRETAR SU APORTACIÓN, LOS EJEMPLOS DE LOS ANGE LES, SARAJEVO, MUNICH, MOSCU,y MONTREAL, han SI DO REVELADORES. PERO POR ENCIMA DE TODO, ES INDISPENSABLE QUE TODA ESPAÑA SIENTA COMO UNA EMPRESA PROPIA, INDIVIDUAL Y COLECTIVAMENTE, LA GRAN Y APASIONANTE AVENTURA DE LOS JUEGOS OLIMPICOS DE 1992. SERA EL ESPEJO MUNDIAL DE ESPAÑA. EL REDESCU- �24. BRIMIENTO DE EUROPA POR LOS DEMAS CONTINENTES, EN UN AÑO DE ENORME SIGNIFICACIÓN ECUMÉNICA, COMO SERÁ EL QUINTO CENTENARIO DE LA LLEGADA DE EUROPA AL NUEVO CONTINENTE, AL PACIFICO Y A OTROS MUNDOS IGNOTOS CUANDO LAS NAVES ESPAÑOLAS DE COLON EMPRENDIERON LA RUTA DE OCCIDENTE EN UN MOMENTO EN QUE CAMBIÓ LA FAZ DEL MUNDO. UNA VEZ MAS, ESPAÑA PUEDE DESEMPEÑAR UN PA PEL SINGULAR EN LA IMPORTANTISIMA EFEMÉRIDES DE 1992. DESDE SEVILLA A BARCELONA, TODA ESA I.C.B_REALIDAD QUE ES ESPAÑA, DEBE SENTIRSE INTEGRADA EN LA GRAN MANIFESTACIÓN CULTURAL Y DEPOR TIVA QUE AQUELLAS DOS CIUDADES VIVIRÁN APASIONA DAMENTE Y DE LAS QUE TODO EL MUNDO ASPIRA A PAR TICIPAR. EN ELLO, LA COLABORACIÓN DE LA ACADEMIA OLIMPICA ESPAÑOLA, TIENE UN MAGISTERIO MUY IMPORTANTE A DESARROLLAR. DESDE AQUI, LES OFREZ CO TODA LA CIUDAD DE BARCELONA PARA QUE, SINCRO NIZANDO CON MADRID Y CON TODO NUESTRO PAIS, EJER ZAN LA MISIÓN QUE, COMENZADA EN LAS RUINAS DE LA VIEJA OLYMPIA, SE PROYECTE POR TODOS LOS RINCONES DE NUESTRO GENEROSO PAIS. ELLO NOS DARA A TODOS EL PLACER DE COMPARTIR CON m~4 -. , DISTINGUIDOS MIEMBROS DE LA ORGANIZACION OLIMPICA ESPAÑOLA, LA ILUSIONADA AVENTURA DE UNIR A TODO EL MUNDO, EN ESPAÑA, BAJO EL SIGNO DE LOS CINCO AROS OLIMPICOS. �Q223/.^7:2 22?29Z^.O7yaaZ2 apo2u22 '^uoaaa^2^ ^^ 7 poa? 2L?? "TP � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 3881 Title A name given to the resource Barcelona'92, un ambicioso proyecto para España / Conferència Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Vall d'Hebron, Diagonal-Mar, Montjuic, Poble Nou. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Academia Olímpica Española, Madrid Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Esports Relacions Internacionals Espanya Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Territoris Catalunya Barcelona Type The nature or genre of the resource Conferència Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-03-07 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/1575/0000000739.pdf 52de67dbf307f3e5d6f26be0da24df1d PDF Text Text ���� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Bargalló té un perfil més adequat com a conseller en cap Source A related resource from which the described resource is derived El Punt Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Busquets, Jordi Gordillo, Saül Flores, J.M. Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Govern Consellers Carod-Rovira, Josep Lluís Catalunya Acció política Tripartit Bargalló Valls, Josep, 1958- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-02-29 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5411/FMHP_02566.JPG 3183050168af5c63dd572f867cc2d085 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 11/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. UNESCO (París) Title A name given to the resource Benvinguda a la seu de la UNESCO Subject The topic of the resource Relacions internacionals Viatges oficials Institucions polítiques Cooperació cultural Organitzacions internacionals Maragall Mira, Pasqual, 1941- Matsuura, Koïchiro Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5412/FMHP_02567.JPG 40664d1c19780f982bbe51ea01a7ca8a Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 11/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. UNESCO (París) Title A name given to the resource Benvinguda a la seu de la UNESCO Subject The topic of the resource Relacions internacionals Viatges oficials Institucions polítiques Cooperació cultural Organitzacions internacionals Maragall Mira, Pasqual, 1941- Matsuura, Koïchiro Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/2972/FMHP_00111.jpeg 3b60531c529855a41ea01c9abc88fa51 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 09/03/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Aeroport de de Sâo Félix do Araguaia Title A name given to the resource Benvinguda a Pasqual Maragall a l'aeroport de de Sâo Félix do Araguaia Subject The topic of the resource Premis Bisbes Drets Humans Aeroports Maragall Mira, Pasqual, 1941- Casaldàliga, Pere, 1928-2020 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/2974/FMHP_00113.jpeg ab6f957a6f03df037c9864bf69d43556 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 09/03/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Aeroport de de Sâo Félix do Araguaia Title A name given to the resource Benvinguda a Pasqual Maragall a l'aeroport de de Sâo Félix do Araguaia Subject The topic of the resource Premis Bisbes Drets Humans Aeroports Maragall Mira, Pasqual, 1941- Casaldàliga, Pere, 1928-2020 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1343/19930909d_00576.pdf a3a707e86088c19a6146fcba7661e1df PDF Text Text IE• PARAULES DE BENVINGUDA A SA MAJESTAT LA REINA SONJA DE NORUEGA 9 de setembre de 1993 MAJESTAT, ES PER A MI UN GRAN HONOR DONAR-V S LA BENVINGUDA A BARCELONA, I TRANSMETRE-US EL SENTIMENT D'HOSPITALITAT I ELS MILLORS VOTS DELS HABITANTS D'UNA CIUTAT QUE SE SIINT, JUSTAMENT, ORGULLOSA DE MOSTRAR-SE OBERTA I ACOLLIDORA. LA VOSTRA PRESèNCIA A LA CIUTAT ENS COMPLAU ESPECIALMENT PEL MOTIU QUE US HI PORTA. BARCELONA RESTARà PER SEMPRE FIDEL A LA FRATERNITAT OLÍMPICA I ÉS, ALHORA TRADICIONALMENT SENSIBLE A LES MANIFESTACIONS CULTURALS. "TERRA D'HIVERN ", L'EXPOSICIÓ D PINTURA NORUEGA QUE DEMà SERà INAUGURADA SOTA EL VOSTRE RETAL PATROCINI, FINALITATS QUE LA CIUTAT TÉ EN G N COMPLEIX DUES ESTIMA: PERMET A BARCELONA EXPRESSAR LA SEVA FRATERNITAT AMB LILLEHAMER, LA CIUTAT QUE D'AQUÍ A POC ENCENDRà LA FLAMA DELS JOCS OLÍMPICS D'HIVERN DEL 1994 1, AL MATEIX TEMPS, GAUDIR D'UNA MOSTRA RELLEVANT DE LA CULTURA DE NORUEGA. EL VOSTRE PAÍS ÉS UN EXPONENT ¡DE LA RIQUESA DE LA DIVERSITAT D'EUROPA EN TOTS ELS ORDRES. TINEREM ARA L'OPORTUNITAT D'ADMIRAR �OBRES D'ARTISTES NORUECS QUE PLASMEN INIGUALABLEMENT LA BELLESA SINGULAR DE LES TERRES DE L'HIVEN NòRDIC, TAN LLUNYANES DE LA NOSTRA MODERACIÓ MEDITERRàNIA I, TANMATEIX, TAN PRòXIMES PER LA COMPARTIDA CIVILITZACIó EUROPEA. PERò TAMBÉ HEM POGUT ADMIRAR LA CORATJOSA HABILITAT, LA SàVIA PRUDèNCIA, DE LA DIPLOMàCIA NORUEGA QUE HA SABUT CREAR UN MARC FAVORABLE PER LA NEGOCIACIÓ DEL CONFLICTE MÉS LLARG DE LA SEGONA MEITAT D'AQUEST SEGLE. BARCELONA, DES DE LA RIVA OCbIDENTAL DEL MAR QUE HA VIST DESENVOLUPAR-SE EL CONFLICTE, AGRAEIX AQUESTA APORTACIÓ A LA CAUSA DE LA PAU I LA CONVIVèNCIA ENTRE POBLES, CULTURES I RELIGIONS. MAJESTAT, BARCELONA, CULTURA, CIUTAT MEDITERRàNIA OLÍMPICA I SENSIBLE A LA US ACULL AMB SINCEf2 ENTUSIASME PER TOT EL QUE REPRESENTEU. SIGUEU BENVINGUDA � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4249 Title A name given to the resource Benvinguda a Sa Majestat la Reina Sonia de Noruega / Salutació Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Cultura Barcelona Noruega Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-09-09 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) de Catalunya EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1344/19930910d_00575.pdf 2b60e0a1b5ea43fdafbad6cb7fc0c91b PDF Text Text PARAULES DE BENVINGUDA A LA REINÏ SòNIA DE NORUEGA (10.09.93 / Saló de Cent) MAJESTAT, SIGUEU BENVINGUDA A LA CASA DE L4 CIUTAT. LA CORPORACIÓ MUNICIPAL, LA REPRESENTACIÓ DEMOCRàTICA DE LA CIUTAT, US SALUDA RESPECTUOSAMENT EN AQUEST HISTòRIC SALÓ DE CENT. LA SALA QUE AVUI US ACULL SIMB LITZA EL PODER DE LA CIUTAT DE BARCELONA, CAP I CASAL DE CATALUNYA, QUE DES DE L'EDAT MITJANA SABÉ DOTAR-SE D'UN SISTEMA REPRESENTATIU ON TOTS ELS ESTAMENTS DE LA CIUTAT EREN PRESENTS. AQUEST SALÓ, SOBRI I TANMATEI) PLE DE VIDA, HA CONEGUT ELS MOMENTS MÉS INTENSOS DE LA HISTòRIA DE LA CIUTAT, ELS MÉS COMPROMESOS PERò TAMBÉ ELS MÉS COMPLAENTS, COM EL DE REBRE AVUI SA MAJESTAT. BARCELONA ÉS UNA CIUTAT AMB UNA HISTÒRIA BIMIL • LENàRIA, QUE EN ELS DARRERS ANYS, GRàCIES A LA RECUPERACIÓ DE L'AUTONOMIA I DE LES LLIBERTATS DEMOCRàTIQUES, I GRàCIES A L'EXTRAORDINARI IMPULS �QUE HAN SIGNIFICAT ELS JOCS OLíMPCS DE 1992, HA SABUT RETROBARSE A ELLA MATEIXA, ALHORA QUE S'O3RIA AL MÓN. ELS JOCS OLÍMPICS, MAJESTAT, EN EFECTE UNA OCASIó úNICA PER QUè ELS POBLES I LES CIUTATS DEL MÓN ES DONIN A CONèIXER. AMB ELS JOCS, MOLTS CIUTADANS I CIUTADANES D'ARREU VAN CONèIXER LA REALITAT DE CATALUNYA I D'UNA ESPANYA PLURAL. ARA, PASSATS ELS JOCS, ENS HEM P OPOSAT CONSOLIDAR BARCELONA COM UNA DE LES CAPITALS EUROPEES DE LA CULTURA. PER AIXò ENS COMPLAU ESPECIALMENT, MAJESTAT, REBRE-U AVUI A LA NOSTRA CIUTAT AMB MOTIU DE LA PRESENTACIó DE L'OLIMPIADA CULTURAL DE LILLEHAMMER. CULTURA I ESPORT SÓN DUES DE LES MANIFESTACIONS DE LA PERSONALITAT HUMANA QUE CONTRIBUEIXEN AVUI -EN UN MaN ON SEMBLEN OBRIR-SE FERMES ESPERANCES DE PAU A L'ORIENT MITJà- A LA FRATERNITAT ENTRE ELS POBLES DE TOT EL MaN. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4250 Title A name given to the resource Benvinguda a Sa Majestat la Reina Sonia de Noruega / Salutació Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Jocs Olímpics Noruega Relacions Internacionals Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-09-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1132/19880105d_00257.pdf a349f874aee896dccd30b8567e9ab8df PDF Text Text PARAULES DE BENVINGUDA A SES MAJESTATS ELS REIS D'ORIENT DE L'EXCM. SR. ALCALDE DE BARCELONA . ESTIMATS REIS D'ORIENT, QUERIDOS REYES MAGOS, AQUEST ANY 1988 US VENIM A REBRE EN NOM DE TOTES LES CIUTATS D'ESPANYA 1, PER TANT, US PARLARE NO SOLAMENT EN EL MEU IDIOMA PROPI, QUE ES EL CATALA SINO EN EL COMU DE TOTS ELS ESPANYOLS, QUE ES EL CASTELLA. EN BARCELONA SABEMOS QUE, COMO SOIS MAGOS Y TENEIS PODERES MAGICOS, ESTAIS AL MISMO TIEMPO AQUI Y EN MUCHAS CIUDADES DE TODA ESPAÑA, DE `PODA CATALUÑA, EN L'EMPORDA, EN LA TERRA ALTA, EN LAS COMARCAS METROPOLITANAS: ELS VALLESSOS, EL BAIX LLOBREGAT I E' BESOS; INCLUSO EN LOS DISTRITOS DE BARCELONA, EN HORTA -GUINARDO, EN SARRIA, EN TRINITAT VELLA, EN SANT ANDREU, EN LES CORTS, EN SANT MARTI Y EN MILES Y MILES DE BARRIOS Y PUEBLOS: EN TRIANA DE SEVILLA, EN ALUCHE DE MADRID, EN EL CASCO VIEJO DE SAN SEBASTIAN, EN EL PALO DE MALAGA, EN TORRERO DE ZARAGOZA, EN LA PLAZA BARCELONA DE SALAMANCA, EN SANTIAGO DE COMPOSTELA, EN EL BARRIO DEL CARMEN DE VALENCIA, EN EL ESPOLON DE LOGROÑO, EN FIN.... QUE ESTAIS EN TODAS PARTES Y A TODAS PARTES VAIS PARA REPARTIR ILUSION A LOS NIÑOS Y NIÑAS Y TAMBIEN, AUNQUE NO LO DIGAN, A LOS MAYORES. �DICEN QUE NO SOLO DE PAN VIVEN LAS PERSONAS Y QUE DE ILUSION TAMBIEN SE VIVE. PERO YO PEDIRIA QUE JUNTO A LA ALEGRIA QUE VAIS A DEJARNOS NOS DEJEIS TAMBIEN DOS COSAS: 1. TRANQUILIDAD, ES DECIR, PAZ ENTRE LAS PERSONAS Y LOS PUEBLOS. 2. Y QUE SEPAMOS REPARTINOS EL PAN QUE TENEMOS CON EL TERCER MUNDO (QUE VOSOTROS CONOCEIS BIEN) Y, LO QUE PARECE MAS FACIL Y ES BIEN DIFICIL, CON EL CUARTO MUNDO,QUE SON LOS MARGINADOS QUE TENEMOS AQUI BIEN CERCA. QUE NO TENGAN QUE ENFRENTARSE A NADIE PARA GANARSE EL SUSTENTO. QUE SEPAMOS AYUDARLES Y SE DEJEN AYUDAR, EN LA ERA DE LOS DESCUBREIMIENTOS QUE SE INICIO HACE QUINIENTOS AÑOS Y QUE TODAVIA NO HA TERMINADO. "DESPACIO" EN CATALAN " POC A POC" : US PARLARE POC A POC I TOTOM (TODOS), I TOTOM M'ENTENDRA: ESTIMATS REIS D'ORIENT, EN NOM DE TOTS EL NENS I NENES DE BARCELONA, DE TOT CATALUNYA I DE TOT ESPANYA, �US DONO LA BENVINGUDA MES CORDIAL, LA QUE SURT DEL COR, I US ASSEGURO QUE LA JOIA (ALEGRIA) QUE ENS DEIXEREU AVUI MIRAREM QUE ENS DURI TOT L'ANY, BEN AL FONS, BEN AL FONS DE TOTS NOSALTRES. MOLTES GRACIES �—S (-- ---, .--,› \—) e_, (75 N cz,. V.-) kte. r-__ T.- r -, ....., n .--' < 1----- `'-.. -, ,, ----) ___, L--- I • C - (-1'.. -1 , Cf Ai (--,-- J ---&-.) \•-> e?.. -■-"P ->s• •-•. ( r, ■..---, ,....> `•--- r-- --.2, l' _.--- \-, rz. r-(7.r\ ----▪ - •-' ,- n‘ -'(=t N -17-, ___1 -■4. 7 (-- r4 (-■ %) - N, C.., r' C ( Z 1, r:-. (.. -I- •1''v •, 4^,-) (,-- -...,-., k--cy- P,',1 (-- (-3 r7" (--‘, •'' --- .1' n r--- ----- ri'■ r- 1-7, ..-7Zy ."' ? Ç.I‘) (s -., -. -. r'' P`, I II> 14 Ilk 111."A 11..:% -;-- • -.d.!' • !\) C:t\ .„(-) --‘ k:_,. il; 1 CI'v --(--. * 1,--, ,-,-,,, ..xn % \_, --: ç,,,i r.' v ç• q .-Ç-(\, .--(7, .. .1%"• V\i r- ‘ffi‘ 1 c----- .--> , Ni-, r,--› \t — (T•, r•.. t n (-, - > \..... 5-__. ' 1 - --? 7-' n --- , ›., '`Z7 (7.I –1.(5', Z .,, _W '`--) t 9 fl �^ ^ ^ U _. L. \^ C ^ -^ ç 4 ^ (^ "1 ^' ^ (7,^ N ^ - I ,.\ , ^ ^ ll , ^ ^, ..-) ^ I ^ n ^ ¡J^^\ c ^ ^ ^ n ^ ó ,„ ¿_ \_., ^ ^ r r c._ ^ , ^ ^ ^, ^ -.1. ,r(z ^ ^^ ^ -,r \,\ `n^ r ^ ^ r N ^ C R,^^ ^ ^n ^ ^ -', ^ 2, ? , C) ^ 1 2_ ^1 ñJ (Tr- ti r. ^ ^ ^ ^C ^ ^ ^^ n^ ^ 9 -0 --Z__)(_ r71 (---,n ^^ n ^ c' ^k `- ^ ^ n ^ ^ ^ ^ 1) ^ --(Z1- 1 rt ^ \'')\,-IN.(--^^^-. ^ V ^ ^ -->^ 4 `-^ rr ^, C `^ r^ r^- J 1 ,^ ^ ^ , ^ �?. rì N ri'' .,--, ?. \.., (--- --1 c rc 1 ¿ --1 , (I) N C'....—N > ‘(-- n (---) 1 _.• Cr Z (--, \--, ›. Z a z7 c, n r' TI --I 1\ \,, r--7zJ ( ) 5,--\ .›. (---- o L.. - 1 0 c-:--.z; \., , <„.. c © 7-5,1 (;) ,z7 f• v--7Z -7 á 71 r � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4038 Title A name given to the resource Benvinguda a SS.MM. els Reis d'Orient Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Moll de la Fusta Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Joventut Cultura Model social Barcelona Festes Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1988-01-05 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1210/19900105d_00365.pdf b7e46a853dfd0bc3e22c55766620efe4 PDF Text Text 335 5 Paraules de benvinquda als Reis de l'Orient per l'Alcalde de Barcelona (Fòrmula bilingüe diferenciada: primer en català en nom dels nens de Barcelona, després en castellà en nom dels nens d'Espanya). Magestats de l'Orient Rei blanc, Rei ros, Rei negre Benvinguts sigueu a la ciutat de Barcelona Bienvenidos seáis a la ciudad de Barcelona Barcelona'ko hirira ongi etorriak Benvidos seades a cidade de Barcelona Com Alcalde, em plau donar-vos la benvinguda en nom de tots els nens i nenes de Barcelona, Reis de l'Orient, Reis Mags, Reis de la Il.lusió. Nens i nenes de la Barcelona d'avui, ciutadans de la Barcelona de demà, l'arribada dels Reis al nostre port és una de les més antigues i màgiques tradicions. Que els regals que aquesta nit us deixin els Reis siguin el premi a la vostra il.lusió. Magestats, sigueu generosos amb els nens i nenes de Barcelona, contempleu la seva il.lusió i la seva fidelitat. Reis d'Orient, sigueu generosos també amb la ciutat de Barcelona, que acaba de començar la seva dècada màgica, alimentada d'esforç, de treball, de confiança i d'il.lusió» �Queridos Reyes Magos de Oriente, Melchor, Gaspar y Baltasar Bienvenidos seáis a España en esta noche mágica. Me complace daros la bienvenida en nombre de todos los niños y niñas de España en esta vuestra llegada al puerto de Barcelona. Barcelona está representando a todos en muchas cosas y nada más entrañable y emocionante para su Alcalde que hacerlo ante los Reyes Magos. Majestades de Oriente, Reyes Magos, sed generosos con los niños y niñas, contemplad su ilusión y su fidelidad, premiad con los regalos de esta noche fantástica todo un año de esfuerzo y de buenas intenciones. Sed generosos también con este país que empieza los 90 con la seguridad de entrar en una gran época de esperanza: es más, en una década de cumplimiento de muchos deseos largamente generados. Hace 30 años un Presidente, un secretario general y un Papa formularon deseos que muchos compartian. Esperemos de esta década realidades. Reis de l'Orient, benvinguts a Barcelona i a Catalunya. Reyes Magos, bienvenidos también en nombre de todos los niños de España. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4116 Title A name given to the resource Benvinguda a SS.MM. els Reis d'Orient Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Port de Barcelona Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Joventut Barcelona Model social Festes Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-01-05 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1376/19940303d_00613.pdf 7c4ed753d814a86cafa79c6c15b548e0 PDF Text Text Paraules de benvinguda de l'Alcalde al President de la República Argentina, Carlos S. Menem Saló de Cent, 3 de març de 1994 ESTIMADO PRESIDENTE, ES PARA NOSOTROS UNA GRAN SATISFACCIoN DAROS LA BIENVENIDA A BARCELONA. EL GOBIERNO DE LA CIUDAD OS SALUDA EN ESTE HISTÓRICO SALO DE CENT, SÍMBOLO DE LA DEMOCRACIA MUNICIPAL Y DE LA VOLUNTAD DE AUTOGOBIERNO DE LOS BARCELONESES.. LOS LAZOS DE UNIóN ENTRE¡NUESTROS DOS PAÍSES HAN TENIDO SIEMPRE UNA FUERTE EXPRESIÓN EN BARCELONA, PUERTO DE EMBARQUE DE MUCHOS CATALANES QUE HICIERON LAS AMERICAS O QUE TUVIERON QUE SUFRIR EL EXILIO Y, POSTERIORMENTE, PUERTO DE ACOGIDA DE MUCHOS ARGENTINOS QUE HUÍAN DE UN REGIMEN QUE NO RESPETABA LAS LIBERTADES QEMOCRáTICAS. 1 �LOS AVATARES DE LA HISTORIA LLEVARON A NUESTROS CIUDADANOS DE UNA A OTRA ORILLA EN BUSCA DE LA LIBERTAD Y LA DIGNIDAD O DE OPORTUNIDADES ENCONTRARON EN SUS PAISESIDE ORIGEN. PERO DEL DOLOR DEL EXILIO O QUE MáS NO ALLá DE LA LEJANíA GEOGRáFICA, E INCLUSO DE LA SOLIDARIDAD CON QUE UNOS Y OTROS FUERON RECIBIDOS, ES EVIDENTE QUE ESTE TRASVASE HA PERMITIDO ACERCARNOS Y CONOCERNOS MEJOR. BARCELONA ES UNA CIUDAD CON UNA CLARA VOCACIóN MEDITERRáNEA Y EUROPEA. ÉSTE ES NUESTRO MARCO GEOGRáFICO, CULTURAL Y ECONÓMICO. PERO ELLO NO ES OBSTáCULO PARA QUE BARCELONA SIENTA TAMBIÉN, MáS ALLá DE TODA RETÓRICA ESTÉRIL, UNA DECIDIDA VOCACIÓN AMERICANA. LA HA TENIDO HISTÓRICAMENTE Y LA MANTIENE. Y EXTIENDÉ, EN TANTO QUE CIUDAD ABIERTA, UN ALIENTO DE FRATERNAL SOLIDARIDAD HACIA LOS PUEBLOS DE LA+AMÉRICA LATINA -Y MUY PARTICULARMENTE HACIA LA ARGENTINA Y LA CIUDAD DE BUENOS AIRES. BARCELONA, PUERTA SUR DE EUROPA, TIENE LA VOCACIÓN DE SER LA PUERTA DE ENTRADA DE LA ECONOMÍA LATINOAMERICANA ANTE LAS; FRONTERAS, NO SIEMPRE ABIERTAS, DE LA UNIÓN EUROPEA. �UNA UNIóN QUE SE AMPLIA EN ESTOS DíAS HACIA EL NORTE Y HACIA LA EUROPA CENTRAL, Y ANTE LA QUE ESPAÑA TIENE EL DEBER DE LLAMAR LA ATENCIÓN TANTO SOBRE EL ESPACIO MEDITERRáNEO -DONDE EXISTE UN POTENCIAL DE CONFLICTIVIDAD ANTE EL QUE DEBEMOS ACTUAR SIN DEMORA- COMO ANTE LA REALIDAD EMERGENTE DE LA AMÉRICA LATINA, QUE ESTá DEJANDO ATRáS, NO SIN DIFICULTADES, LOS AÑOS SOMBRÍOS DE LA DEUDA EXTERNA Y EL DECLIVE ECONÓMICO. PRUEBA DE NUESTRA VOCACIóN AMERICANISTA ES LA SOLICITUD PARA QUE BARCELONA SEA LA SEDE DE LA FUTURA OFICINA EUROPEA DEL BANCO INTERAMERICANO DE DESARROLLO (BID), QUE HE DIRIGIDO A SU PRESIDENTE, DON ENRIQUE IGLESIAS, Y QUE CUENTA CON EL APOYO DEL GOBIERNO ESPAÑOL. EL PUERTO, EL AEROPUERTO, LA ZONA FRANCA Y LA FERIA DE MUESTRAS DE BARCELONA SON, JUNTO A LA CáMARA DE COMERCIO LOCAL, POTENTES INSTRUMENTOS PARA ASEGURAR LA PRESENCIA DE LA ECONOMÍA ARGENTINA EN EUROPA. LA DELEGACIÓN DE EMPRESARIOS QUE OS ACOMPAÑA, PRESIDENTE, ENCONTRARá EN LOS RESPONSABLES DE ESTAS INSTITUCIONES TODO EL APOYO QUE VUESTRO PAÍS SUSCITA EN BARCELONA CON LA MAYOR NATURALIDAD. �POR OTRO LADO, LA EXPERIENCIA DE BARCELONA EN TECNOLOGÍAS URBANAS Y EN LA ORGANIZACIÓN DE LOS JUEGOS OLÍMPICOS, SON UN CAPITAL ACUMULADO AL QUE ARGENTINA, Y MUY PARTICULARMENTE BUENOS AIRES, i PUEDE Y DEBE ACUDIR. DESDÉ AQUí, SEÑOR PRESIDENTE, OS OFRECEMOS TODA NUESTRA COLABORACIÓN. UNA COLABORACIÓN QUE BARCELONA SUPO ENCONTRAR EN DOS áMBITOS QUE SI VOS QUERÉIS, PRESIDENTE, SON MENORES, PERO PARA NOSOTROS ABSOLUTAMENTE ENTRAÑABLES. DOS CIUDADANOS ARGENTINOS QUE HICIERON DE BARCELONA SU SEGUNDO HOGAR HAN ESTADO ÍNTIMAMENTE LIGADOS, DESDE FACETAS DISTINTAS, AL REENCUENTRO QUE BARCELONA EXPERIMENTO CONSIGO MISMA EN DE LOS AÑOS DZ RECUPERACIÓN LA DEMOCRACIA. EL PRIMERO DE ELLOS, UN DISEÑADOR GRáFICO, AMERICA SáNCHEZ, DISEÑÓ EL LOGOTIPO DE LA CANDIDATURA DE BARCELONA A LOS JUEGOS DE 1992, CONTRIBUYENDO CON ELLO EN DAR A CONOCER AL MUNDO LA REALIDAD DE UNA CIUDAD, CREATIVA E IMAGINATIVA. EL OTRO, DESAPARECIDO DEMASIADO JOVEN, FUE EL RUMBERO ARGENTINO-CATALáN "GATO" PEREZ. ÉL CANTÓ, INDISTINTAMENTE EN CASTELLANO Y EN CATALáN, A 4 �NUESTRA CIUDAD. TAMBIÉN CON SU RITMO Y SU ALEGRíA, BARCELONA RECUPERÓ SU PASO. ES ESTA BARCELONA RENOVADA, CATALANA Y ESPAÑOLA, EUROPEA Y LATINOAMERICANA, LA QUE OS RECIBE HOY. SED, DE NUEVO, BIENVENIDO. MUCHAS GRACIAS. 5 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4282 Title A name given to the resource Benvinguda al President de la República d'Argentina Sr. Carlos S. Menem Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Abstract A summary of the resource. Sol.licitud de Barcelona com a seu de la Oficina Europea del Banc Interamericà de Desenvolupament, BID. Cooperació Bcn - Argentina. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Història Territoris Acció política Argentina Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-03-03 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1372/19940217d_00609.pdf e4f80e51f6ca0ed0f33905700269ca13 PDF Text Text PARAULES DE BENVINGUDA DE L'ALCALDE AL PRESIDENT DE LA REPúBLICA D'HONGRIA, ARPAD GONCZ SALÓ DE CENT, 17 DE FEBRER DE 1994 BENVOLGUT PRESIDENT, SIGUEU BENVINGUT A BARCE NA. EL GOVERN DE LA CIUTAT US SALUDA EN AQUEST HISTòRIC SALÓ DE CENT, SíMBOL DE LA DEMOCRàCIA MUN I CIPAL I DE LA VOLUNTAT D'AUTOGOVERN DELS BARCELONINS. AQUESTA ÉS UN CIUTAT QUE ES`IMA LA LLIBERTAT -COM TOTES LES CIUTATS. LA LLIBERTAT ÉS EL NOSTRE BÉ i MÉS PREUAT. I AIXò ENS ACOSTA A VALORS QUE SÓN FONAMENTALS PER ENTENDRE HONGRIA. HUNGRÍA ES UNA REFERENCIA IMPORTANTE PARA TODOS NOSOTROS. NO SÓLO PORQUE LOS CATALANES TUVIMOS HACE MUCHOS SIGLOS UNA REINA HÚNGARA, ESPOSA DE JAIME I, SINó SOBRE TODO POR EL PAPEL CENTRAL DE SU PAíS EN LA AGITADA HISTORIA DE LA EUROPA DEL SIGLO XX. J► �MI GENERACIÓN, PRESIDENTE, FEA QUEDADO POLíTICAMENTE MARCADA POR DOS IMPACTOS: LA INVASIÓN SOVIÉTICA DE HUNGRÍA DE 1956, QUE PARA MUCHOS FUE EL DESVANECIMIENTO FINAL DE1 7 POSIBILIDADES...f. LAS LIBERADORAS Y TRANSFORMADORAS DE LOS REGÍMENES ,^, ^^ NACIDOS DE LA REVOLUCIÓN DEI OCTUBRE, Y LA CAÍDA DEL MURO DE BERLÍN EN 1989, QUE ABRIÓ PASO A UNA DIFÍCIL TRANSICIÓN HACIA LA DEMOCRACIA EN LOS PAÍSES DEL ESTE EUROPEO. EN ESTE PROCESO DEMOCRATIZPDOR, EL LIDERAZGO DE DESTACADOS INTELECTUALES QUE1 HABÍAN SIDO REPRESALIADOS POR EL RÉGIMEN COMUN STA HA SIDO DECISIVO. HOY, PRESIDENTE, OS SALUDAMOS CON LA CONVICCIÓN Y LA SATISFACCIÓN DE PENSAR QUE LA PRESENCIA DE UN ESCRITOR E INTELECTUAL COMO =USTED AL FRENTE DE UNO DE LOS PAÍSES PIONEROS EN E01 TRANSICIÓN HACIA LAS LIBERTADES DEMOCRáTICAS, ES PARA TODOS NOSOTROS QUE TAMBIÉN VIVIMOS HACE1 NO MUCHOS AÑOS UNA TRANSICIÓN DEMOCRáTICA, MUCHO MENOS TRAUMáTICA, EN ESPAÑA- UNA GARANTíA DE ESTABILIDAD, DE CIVISMO Y DE TOLERANCIA. j&3 ^} ^1 .^,^ ^M / ^ o / sr\AÁL? o\t■n. vte.X 4 O-U 0 J 1 UAil l UJ4.Q (yo \¡i\1 ^ (^ V 'h4l (/n ^ k( 3 ' . ""a \r-1( u (" y-^, ^ ^( ¡, V V ^^j t ú ^- ^ ^ /hl)? 4 ( �NUESTROS PAÍSES SE REENCUENTRAN -DESPUÉS DE UN LARGO PARÉNTESIS- Y SE PROPONEN CONTRIBUIR A LA CONSTRUCCIÓN DE UN ESPACIO EUROPEO SEGURO, SOLIDARIO, Y DISPUESTO A OFRECER AL MUNDO LA VIGENCIA DE SUS VALORES POL TICOS Y CULTURALES. LA TRAGEDIA QUE SE VIVE EN 11A ANTIGUA YUGOSLAVIA Y QUE ESTá A PUNTO DE ALCANZAR UNA FASE DECISIVA:1/ ILUSTRA SOBRE LAS DIFI ULTADES CON QUE SE ENCUENTRA ESA AFIRMACIóN DE LOS VALORES QUE LOS EUROPEOS, YA SEAN DE LA EUROPA CENTRAL O DE LA MEDITERRáNEA, ESTIMAMOS COMO PROPIOS. BARCELONA ENTIENDE QUE LAS CIUDADES SON LA GRAN RIQUEZA DE EUROPA. EN 1\INGúN OTRO CONTINENTE HALLAMOS UNA PRESENCIA TAN CONSISTENTE DEL FENÓMENO URBANO. SÓLO EN E ROPA PODEMOS ENCONTRAR CIUDADES COMO PRAGA, MUNIC , BUDAPEST, VIENA SE-R44P-, SEPARADAS POR APENAS APENAS CENTENARES DE QUILÓMETROS. BARCELONA SE PROPONE SEGUIR PROMOVIENDO TODAS LAS INICIATIVAS TENDENTES A UN MAYOR PROTAGONISMO DE LAS CIUDADES. ESTA ES NUESTRA APORTACIóN A LA �CONSTRUCCIÓN EUROPEA: CONTRIBUIR A HACER CIUDADANOS DE EUROPA, CIUDADANOS Q1E ASUMAN Y ESTIMEN LA DIVERSIDAD, LA PLURALIDAD DE LAS IDEAS, LA RELATIVIDAD DE LAS FRONTERAS, LA COMPATIBILIDAD DE LAS CULTURAS RESPECTIVAS, LA CUR]OSIDAD POR LOS DEMáS, LA MATIZACIÓN DE LA ESTIMA PROPIA. EL CIVISMO DE LA URBANIDAD, EL CIVISMO COMÚN DE EUROPA DEBE CONSTITUIR UNA RED DE SEGURIDAD CONTRA LA EXPANSIÓN DE TODOS AUELLOS SENTIMIENTOS EXCLUYENTES QUE PODRÍAN RETRASAR LA CONSOLIDACIÓN DEL GRAN ESPACIO COMÚN DE TODOS LOS EUROPEOS. ÉS AVUI AMB AQUEST ESPERIT, A BARCELONA. DIVERSES DE PRESIDENT, VOLDRíEM QUE, CADASCú, AMB QUE US AMB LES EL CABAL DEL REBEM PARLES PASSAT HISTòRIC PROPI, PERò AMB LA MATEIXA PROPIETAT AMB QUè ELS ALTRES EUROPEUS SENTIM BUDAPEST COM A NOSTRA, US SENTïSSIU AVUI TAMBÉ A CASA. MOLTES GRàCIES, � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4278 Title A name given to the resource Benvinguda al President de la República d'Hongria, Sr. Arpad Göncz Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló de Cent Language A language of the resource Català Castellà Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Acció política Territoris Hongria Europa Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1994-01-17 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/1429/19950105d_00666.pdf f8757390dd9ec363122d6ca3b2b52b47 PDF Text Text Discurs de l'Excm. Sr. Alcalde de benvinguda als Reis d'Orient (Moll de la Fusta, 5 de gener de 1995, 18 h) MAJESTATS, ARRIBEU EN UN BON MOMENT I MOLT A 1UNT. ELS NENS I LES NENES DE BARCELONA, DE TOT CATALUNYA 1 DE TOT ESPANYA US ESPEREN AMB MÉS ÀNSIA QUE MAI. DURANT EL 1994 HAN VIST NOVES PAUS I NOVES GUERRES, GUERRES INACABABLES, I PAUS PRECÀRIES A LES VOSTRES TERRES DE L'ORIENT, A CISJORDÁNIA I A L'INTERIOR DE MOLTS PASOS ÀRABS. PAU A SUDÁFRICA I, POTSER, A IRLANDA DEL NORD EXTERMINI A RUANDA, GUERRA A TOETXÈNIA I AMENACES D'ODIS VIOLENTS ENTRE VEÏNS PER TOTES BANDES: MENTRE HUTUS I TUTSIS, COSACS I TXETXENS, SERBIS I BOSNIANIS S'ENFRONTEN SENSE QUE CAP FORÇA NACIONAL O INTERNACIONAL AiCONSEGUEIXI DE CALMAR-LOS, ALTRES VEÏNS ES MIREN DE CUA D'ULL. VOLDRÍEM CREURE, MAJESTATS, QUE SEGLES ENRERA AIXÒ NO ERA AIXÍ, PERÒ TEMEM QUE DES DE CAÏM I ABEL EXISTEIX LA DESCONFIANÇA ENTRE ELS SERS MÉS PROXIMS. PER AIXÒ AVUI, DES DE BARCELONA, DES DE TOTES LES CIUTATS US DEMANEM CONSELL 1 US OFERIM CIVISME, US OFERIM LA CIUTAT COM A ESCOLA D'ACTITUDS. SI A LA CIUTAT VILLA US ACOSTEU A LA CASA DE LA CARITAT, VEUREU COM BARCELONA, I TOTES LES CIUTATS, ES TRANSFORMEN ELLES MATEIXES I CONyERTEIXEN EL PAÍS SENCER EN CIUTAT I LA NATURALESA EN JARDÍ. US DEMANEM CONSELL PER A FER DE DEBÒ L'ANY 1995 L'ANY DE LA TOLENCIA, TAL COM HO HAN PROCLAMAT LES NACIONS UNIDES. �ANUI QUE LES NACIONS UNIDES HAN DE SENTIR NOVAMENT VEUS EN CONTRA EN EL MATEIX PAÍS ON RESIDEIXEN, A CADA NACIÓ -A CATALUNYA, A ESPANYA I A LA NOVA GRAN PATRIA EUROPEA- HEM DE RESPONDRE QUE ESTEM A FAVOR DE LA TOLERANCIA I DEL DIÀLEG. ARRIBARÁ UN DIA EN QUÉ LES CIUTATS ORENDRAN EL RELLEU I S'UNIRAN DIRECTAMENT EN UNA GRAN ASSEMBLA DE CIUTATS DEL MÓN. PER() AQUEST DIA NO HA ARRIBAT ENCARA, NO ÉS PER AL 1995. PER A AQUEST ANY US DEMANEM UN CONSELL: COM HEM DE FER DE LA NOSTRA PARTICULARITAT -CATALANA O CASTELLANA, ANDALUSA O GALLEGA, ESPANYOLA I EUROPEA- UNA FONT DE RIQUESA I D'AMISTAT PER ALS ALTRES, I NO UN REFUGI PER A 1 tA DESCONFIANÇA. MAJESTATS: AQUÍ CREIEM QUE NOMÉS Hl HA PÀTRIES PETITES. PERÓ NOMÉS SE SALVARAN AQUELLES PÀTRIES PETITES QUE SENTEN ÍNTIMAMENT LA NECESSITAT DE CREAR? AMB ELS SEUS VEINS, ALTRES PÀTRIES MÉS GRANS. MAJESTATS, ONGI ETORRIAK BARCELONARA (ONGUI ETORRIAK BARCELONARÁ) SEXADES BENVIDOS A BARCELONA SED BIENVENIDOS A BARCELONA SIGUEU BENVINGUTS A BARCELONA Ane.L. 919,9:.,:,4111111?,n.ldfk 10 E: V95 LNQ .......... � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 4335 Title A name given to the resource Benvinguda Reis d'Orient Type The nature or genre of the resource Discurs Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Moll de la Fusta Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Cultura Model social Festes Nació Europa Guerra Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1995-01-05 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2718/Bicicleta_cullera_poma.jpg 36c8024fa1b3f11d9186650ec75c8479 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 107 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Cromosoma TV Produccions Televisió de Catalunya Televisión Española Director Name (or names) of the person who produced the video Bosch, Carles Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Bicicleta, cullera, poma Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2010 Type The nature or genre of the resource Documental Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Castellà Anglès Subject The topic of the resource Alzheimer Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Recerca i Desenvolupament Salut Description An account of the resource Pel·lícula documental sobre la lluita contra la malaltia de l'Alzheimer de Pasqual Maragall. Abstract A summary of the resource. El 20 d'octubre de 2007 Pasqual Maragall, expresident de la Generalitat de Catalunya i exalcalde de Barcelona, va anunciar públicament que patia Alzheimer. <em>Bicicleta, cullera, poma</em> recull el procés vital i la lluita de Pasqual Maragall i la seva família contra l'Alzheimer, malaltia que afecta a 26 milions de persones a tot el món. Precisament, "bicicleta", "cullera" i "poma" són tres paraules que s'utilitzen en l'exploració clínica de la memòria a curt termini.<br /><br />La càmera del director Carles Bosch va seguir durant dos anys Maragall i la seva família a la vida quotidiana: visites al neuròleg, escenes familiars a la seva masia de Rupià, la celebració de la victòria d'Obama a la seu del Partit Demòcrata de Nova York, a la qual Maragall va assistir com a convidat o reunions del Patronat de la Fundació Pasqual Maragall per la Investigació sobre l'Alzheimer. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Sobre Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/1710/0000000811.pdf aee2d4b01a8bf90cd89e37bf4777a288 PDF Text Text (COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 00295L Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por: Dia: 21/10/2007 - Hora: 23:21 DILLUNS 22 D’OCTUBRE DEL 2007 Opinió La resposta a la malaltia d’un expresident el Periódico 9 La roda Bona salut política PILAR Rahola Una vegada aprovat l’Estatut, vaig convocar eleccions al Parlament i me’n vaig anar tranquil i feliç PASQUAL Maragall Ve de la primera pàgina Amb una tensió constant, amb la batalla contra les pràctiques habituals de finançament dels partits polítics (el famós 3% que finalment ha resultat ser bastant més alt), amb la batalla de l’Estatut, amb els partits (i el país) poc acostumats a governs de coalició, amb un govern de Madrid primerament popular, i després socialista, però que somniava en un pacte amb els nacionalistes. I que va veure des del primer moment que l’Estatut de Catalunya posava en joc la seva pròpia estabilitat i que hauria preferit un president més obedient (¡i ara que el tenen no és tan obedient com es pensaven!). En tot cas, que quedi clar: encara que en el moment més àlgid de la tempesta vaig dir que no me n’aniria perquè m’ho demanessin com a contrapartida política, una vegada aprovat l’Estatut al Parlament català, al Congrès i al Senat espanyols, i una vegada refrendat l’Estatut pels catalans al mes de juny, vaig anunciar que convocaria eleccions per a l’1 de novembre (ara farà un any). I vaig plegar, feliç i tranquil. Espero que ara, tal com ha defensat Javier Pérez Royo, no se li acudi a ningú modificar l’Estatut que el poble ha ratificat! UN DELS MEUS col.laboradors d’aquests anys ha fet un llibre sensacional en què explica els tres anys del meu govern que s’havia de titular, segons l’autor, 1000 dies amb P.M. o El Turmix. No sé quin títol li posaran finalment. Us el recomano. Surt per cap d’any. I no és ditiràmbic. Més aviat finament satíric. Animus iocandi Ferreres Excel.lent. Em pomar poc». «Camidria estalviar de nar prou». «Fer esfer una part de les port», ni que sigui Memòries... tot i ping-pong o pàdel. que aleshores el ¡Fins i tot els escacs meu editor em són saludables! mataria. Distreuen. «Anar a Haig d’admetre la feina a peu o en finalment que el bici». «No dormir trancasso d’aquests ni poc ni massa». anys ha estat des¡Ah!, i non stringere comunal, això sí. l’anno, tal com Encara que notídiuen els italians. cies com les que I, parlant dels han aparegut als italians, un altre diaris aquests úlbon consell és no tims dies realment perdre mai l’insón per eixorivir terès ni pel sexe qualsevol. oposat o preferit..., Tot plegat em ni tampoc per la permet i em perpossibilitat de canmetrà viure feliç, viar els partits rodejat d’amics i polítics per fer-los amigues i de promés oberts, més jectes de tota menets i finançats na. Entre els quals amb transparènevidentment hi ha cia, amb eleccions LEONARD BEARD fer el possible per primàries i diverposar aquest país sos candidats a la al nivell en què es presidència, com troba Amèrica en Això em permetrà viure feliç, envoltat d’amics en aquests momatèria d’excelments està passant i de projectes de tota mena, entre ells el d’elevar lència mèdica i als Estats Units. . el nivell del país en excel lència mèdica hospitalària. El Rutelli i els seus meu pare, que es amics van coguanyava la vida mençar la seva acvenent medicaments i ens duia als És aquí on ens hem de guanyar el tivitat per lluitar contra els escànfills per Espanya visitant represen- reconeixement que realment inte- dols de la tangentòpoli dels anys tants, estaria content si ho sabés. I la ressa. No solament en l’habitatge i el de Craxi i altres. meva mare, que tenia tants fills que turisme, que també. Si Catalunya no de vegades havia de dir fins a tres s’espavila en sectors punters, hautambé per això, noms abans d’ensopegar amb el cor- rem perdut el tren que més ens m’agrada el Partit Demòcrata, al recte, també. convé. Estem condemnats, en el bon naixement del qual vam assistir Crec que ja que una de les puntes sentit de la paraula, a viure de la re- juntament amb Josu Jon Imaz ara més avançades de la nostra indús- cerca i els serveis avançats, de la fa un any, just en el moment en tria és la farmacèutica, té tot el sen- creació cultural i de l’ interès que què vaig plegar, i que ara ha fet el tit del món que ens aboquem a la re- desperten arreu les nostres edito- llançament definitiu, al qual vaig cerca mèdica. Disposem dels mit- rials i el nostre art, com he pogut assistir, a Roma i a Torí, el cap de jans, la indústria, i bons, molt bons comprovar recentment a Frankfurt. setmana passat. Per aquest motiu hospitals, però encara ens falta un l’any 1998 vaig registrar el Partit depèn de molts fac- Català d’Europa davant del notari bon tros per arribar allà on podem aspirar a ser en el camp de la indús- tors, però un de molt important és Tarragona. Veurem què dóna de si tria farmacèutica i de l’excel.lència la felicitat i un altre són els bons aquella idea. H hàbits. «Menjar poc i pair bé». «Fu- Expresident de la Generalitat. hospitalària. PER AIXÒ, LA SALUT Un home anomenat Pasqual ls temps de l’eufòria i l’esperança, quan arribaves amb les teves Olimpíades sota el braç i aconseguies que aquest país, de vegades tan espantadís, s’inflés d’il.lusió i valentia. Els temps del repte ciutadà, amb la ciutat transmutant la pell fins a aconseguir una certa dignitat, després d’anys de foscor i de por. L’estreta complicitat... Els temps de l’Estatut, convulsos, abruptes, potser injustos. I després, aquells temps complexos de l’aterratge més enllà de la política, temps d’una certa distància, potser d’una molta incomprensió. No saps com em pesen, avui, els dies en què t’he volgut trucar. Sí. T’hauria dit que l’article tal no em va agradar, o que no sé què del teu paper actual. Però el cert, amic, és que t’hauria tingut a prop, disfrutant del teu verb intens, de la teva mirada més enllà de les mirades, de la teva calidesa humana. Però no et vaig trucar, per allò de les presses, els dies i les coses, i en aquests moments tinc l’ànima penjant d’un penjador trist, sense saber si enviar-te un SMS de carinyo, o escriure’t aquest article trencat. De manera que pren-te’l com el E Rep aquest petó escrit com el que és, la meva forma espantada de dir-te t’estimo que és, una manera matussera de fer-te un petó, d’escriure’t que t’admiro gairebé tant com t’estimo, i que avui les notícies cavalquen dalt del desconcert. Rafael Nadal deia ahir, en un delicat article, que tots ens sentim herois davant el teu gest heroic, potser perquè saps compartir els sentiments com ningú. Un dels grans polítics de la història d’aquest mesquí país, aquest títol ja no te’l roba ningú. Però, més enllà de la política de les coses reals, has estat capaç de donar ales als somnis, de tintar amb emoció la freda gestió pública, de transcendir la pobresa de les coses quotidianes. ¿Un somiador? Més aviat, un ésser humà complet. Ara tornes a la trinxera, amb el coratge dels grans, amb la força dels bons, amb el rigor dels seriosos. T’enfrontes a una dura malaltia i, fins i tot en els reptes de la vida, ¡punyetes!, ens ensenyes a tenir dignitat. ¡Quin gran home que ets, estimat Pasqual! I que òrfena de tu, aquesta tarda de diumenge. Rep aquest petó escrit com el que és, la meva forma espantada de dir-te t’estimo. H � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Bona salut política Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Salut Política Alzheimer Partit demòcrata Model social Acció política Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context 1534 Source A related resource from which the described resource is derived El Periódico de Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-10-22 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5349/FMHP_02504.JPG 65bbae068e019074a291f3b100d2d6cb Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 09/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Escola Superior de Música de Catalunya L'Auditori de Barcelona Title A name given to the resource Brindis a L'Auditori Subject The topic of the resource Cultura Escoles de música Equipaments culturals Ministres Alcaldes Maragall Mira, Pasqual, 1941- Calvo, Carmen Hereu, Jordi, 1965- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5529/FMHP_02684.JPG b539ea143be49e64c77cfd1f941d09b7 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 11/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Maison de la Catalogne a París Title A name given to the resource Brindis a la Maison de la Catalogne Subject The topic of the resource Relacions internacionals Institucions polítiques Administració pública Visites oficials Diplomàcia Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/5530/FMHP_02685.JPG 349699cbd9ec262a81a0d8693d8ff10e Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 11/10/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Bedmar,Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Maison de la Catalogne a París Title A name given to the resource Brindis a la Maison de la Catalogne Subject The topic of the resource Relacions internacionals Institucions polítiques Administració pública Visites oficials Diplomàcia Brindis Maragall Mira, Pasqual, 1941- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4641/FMHP_01788.JPG 2442a4f501e562edaece4d773706723e Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 16/11/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Ritz Title A name given to the resource Brindis durant el Sopar de la Nit Ulls del Món Subject The topic of the resource Hotels Sopars Fundacions Trastorns de la visió Polítics Maragall Mira, Pasqual, 1941- Ribó, Rafael, 1945- Trias, Xavier, 1946- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4642/FMHP_01789.JPG e89accdad07f815a8d273b5aff9d7cd6 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 16/11/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Ritz Title A name given to the resource Brindis durant el Sopar de la Nit Ulls del Món Subject The topic of the resource Hotels Sopars Fundacions Trastorns de la visió Polítics Maragall Mira, Pasqual, 1941- Ribó, Rafael, 1945- Trias, Xavier, 1946- Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/4643/FMHP_01790.JPG ecfeefa3e49cda660649789aac76972c Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 16/11/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Hotel Ritz Title A name given to the resource Brindis durant el Sopar de la Nit Ulls del Món Subject The topic of the resource Hotels Sopars Fundacions Trastorns de la visió Presidents--Mullers Maragall Mira, Pasqual, 1941- Garrigosa, Diana, 1944-2020 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/2970/FMHP_00109.jpeg 8d5327816e9457bda0878e1bee0e2ba8 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 12/03/2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Moreno, Rubén Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Centre Català de Santiago de Xile Title A name given to the resource Bufant espelma 100 anys del Casal Català de Xile Subject The topic of the resource Català Política lingüística Relacions internacionals Aniversaris Maragall Mira, Pasqual, 1941- Garrigosa, Diana, 1944-2020 Grimau, Sigfrid (President Casal Català) Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/1550/0000000723.pdf 0f101e73d76e6edb48926c15e2e8921c PDF Text Text Entrevista a Pasqual Maragall,President del PSC (Publicat a: Diari Avui) "Cal controlar la frontera i evitar els guetos als barris" "Hi ha gent que fa proclames acomodant-se a l'humor o al mal humor de la gent quan el que s'ha de fer és parlar menys i actuar més" A. Sáez / C. Palomar BARCELONA "No es tracta de repartir conselleries, sinó de situar en aquests territoris un poder fort de la Generalitat" "Franco va demonitzar l'Església basca perquè no li va donar suport i aquí hi ha l'arrel del problema" AVUI Vostè ha encetat durant aquest mes de juny una campanya que el portarà a recórrer tot Catalunya en nou dies. P.M. La gira actual és una intensificació en pocs dies del que ja faig habitualment, recorrent Catalunya poble per poble i territori per territori. AVUI ¿Amb què s'ha trobat en les primeres visites? P.M. Hem estat a Lleida, a la Seu d'Urgell i a Girona. A les Terres de l'Ebre, a la Catalunya Central, al Camp de Tarragona... El que he trobat és el que ja sabia, però més concentrat. M'he trobat amb una actitud de menys queixa i més projectes. Hi ha hagut una evolució important en aquest sentit. He vist una latència important de l'esperança de canvi. AVUI Quin sentit té fer aquesta campanya si vostè ja porta mesos visitant el territori català? P.M. Hem vist que tots van proclamant candidats i nosaltres, en comptes de fer un acte formal fora de temps i precipitat, hem volgut fer més gràfic que en el nostre cas hi ha un candidat que ja hi era. AVUI ¿Però el PSC farà la proclamació del seu candidat? P.M. Segurament, però abans de començar la campanya. AVUI ¿Repetirà experiències com aquesta de cara a les eleccions municipals? P.M. En el cas de les municipals la feina és dels alcaldes. Ara bé, això no vol dir que jo no hi sigui. De tota manera nosaltres lliguem molt les dues campanyes, no tan sols per la proximitat, sinó per la interrelació que tenen. El que hem fet és ajuntar les dues campanyes. AVUI Això es complementa amb la presentació dels compromisos... P.M. Estem lligant un missatge global que és comú amb un de més específic. Un missatge central de confiança, de crida, de no arrogància, de crítica de govern tirant cap al cantó de les possibilitats i, d'altra banda, l'especificitat de cada lloc mitjançant els exemples viscuts. AVUI Vostè ha defensat la necessitat de descentralitzar Catalunya i ha proposat el trasllat a Lleida de la conselleria d'Agricultura si guanya les pròximes eleccions catalanes. ¿Es planteja traslladar alguna conselleria més fora de Barcelona? P.M. No necessàriament, perquè no es tracta d'anar per Catalunya repartint conselleries, sinó de situar en aquests territoris un poder fort de la Generalitat. Aquest és un dels aspectes de la descentralització, de l'esperit federal, del principi de subsidiarietat que aplicarem. Aquesta setmana passada hem presentat la nostra proposta sobre la cultura. Com que ja s'ha fet la gran majoria dels equipaments culturals catalans ara cal crear una xarxa perquè no es tracta només de tenir un gran Teatre Nacional, sinó també de tenir un sistema nacional de teatre que alimenti el Teatre Nacional. AVUI ¿No tenen por que els copiïn la seva proposta cultural igual que van fer amb la proposta sobre la família? P.M. No, ens encanta que ens copiïn. Vol dir que som nosaltres els qui marquem els temes i l'agenda política. En el cas de la família, ens van copiar tant Aznar com el govern de Convergència i Unió, però les seves propostes tenen menys ambició. I encara no ho han aplicat. La dreta sempre lluita contra els símptomes i no contra la malaltia. AVUI Mariano Rajoy ha anunciat un enduriment de l'actual llei d'estrangeria. ¿Creu que prendran com a model la llei italiana que només té en compte els immigrants com a mà d'obra? P.M. Sí, segurament. Clar que el que no saben fer és anar al Marroc i pactar que no vinguin. S'ha de ser més europeu en el tema del control de les fronteres i més local en els temes de les escoles i dels barris per evitar els guetos, i això el govern del PP no ho veu. Tampoc ho veu Pujol. Hi ha gent que fa proclames acomodant-se a l'humor o al mal humor de la gent quan el que s'ha de fer és parlar menys i actuar més; és a dir, resoldre els problemes. AVUI ¿La immigració serà el tema central de la campanya? P.M. No ho crec, tot i que la dreta buscarà que ho sigui. Tenim l'exemple d'aquestes declaracions sobre un imam de Premià que fa un any que viu fora de Catalunya i que s'hauria d'expulsar... AVUI L'alcaldessa de Badalona, la socialista Maite Arqué, també va afegir-se a les paraules de Carod i de Mas respecte a l'expulsió de l'imam de Premià. P.M. Doncs es va equivocar, igual que Carod i Mas. AVUI ¿No són tots els partits culpables del que ha passat a Premià? P.M. El PSC no té cap interès a fer electoralisme d'aquest tema. El que ha de fer Pujol és reunir els imams i parlar amb ells perquè es posin d'acord amb l'alcaldessa. Pel que fa al col·lectiu de Premià, que no facin tant cas del seu advocat, que curiosament és del PP. AVUI El fet que s'hagin produït incidents pel tema de la mesquita a Premià, on governa el PSC, ¿no �demostra la incapacitat dels socialistes per fer front a aquest problema? P.M. Seria veritat si tothom hagués estat en el seu lloc en el pacte institucional i no hagués fallat. AVUI ¿No creu que entre tots ho han deixat podrir? P.M. No. L'alcaldessa primer els va donar l'escola per resar i ara els proposa una permuta per anar a un altre lloc, cosa que no accepten, de moment. AVUI ¿Creu que el fenomen Anglada pot fer forat a les municipals? P.M. No ho sé. Fins que no es facin les eleccions no ho sabrem, però, de tota manera, jo crec que no farà forat. Nosaltres invertirem en 40 barris per fer front a aquests � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Cal controlar la frontera i evitar els guetos als barris Source A related resource from which the described resource is derived Avui Language A language of the resource Català Creator An entity primarily responsible for making the resource Sáez, Albert Palomar, Cristina Maragall, Pasqual, 1941- Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Type The nature or genre of the resource Entrevista Subject The topic of the resource Oposició Campanyes Catalunya Immigració Model social Acció política Municipis Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2002-06-09 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes