77 50 5190 https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/12/2718/Bicicleta_cullera_poma.jpg 36c8024fa1b3f11d9186650ec75c8479 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05. Recursos d'informació Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Aplega la documentació bibliogràfica relacionada amb Pasqual Maragall (no generada per ell). Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 107 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Cromosoma TV Produccions Televisió de Catalunya Televisión Española Director Name (or names) of the person who produced the video Bosch, Carles Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Bicicleta, cullera, poma Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2010 Type The nature or genre of the resource Documental Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Català Castellà Anglès Subject The topic of the resource Alzheimer Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Recerca i Desenvolupament Salut Description An account of the resource Pel·lícula documental sobre la lluita contra la malaltia de l'Alzheimer de Pasqual Maragall. Abstract A summary of the resource. El 20 d'octubre de 2007 Pasqual Maragall, expresident de la Generalitat de Catalunya i exalcalde de Barcelona, va anunciar públicament que patia Alzheimer. <em>Bicicleta, cullera, poma</em> recull el procés vital i la lluita de Pasqual Maragall i la seva família contra l'Alzheimer, malaltia que afecta a 26 milions de persones a tot el món. Precisament, "bicicleta", "cullera" i "poma" són tres paraules que s'utilitzen en l'exploració clínica de la memòria a curt termini.<br /><br />La càmera del director Carles Bosch va seguir durant dos anys Maragall i la seva família a la vida quotidiana: visites al neuròleg, escenes familiars a la seva masia de Rupià, la celebració de la victòria d'Obama a la seu del Partit Demòcrata de Nova York, a la qual Maragall va assistir com a convidat o reunions del Patronat de la Fundació Pasqual Maragall per la Investigació sobre l'Alzheimer. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Sobre Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2717/Governs_Generalitat_de_Pasqual_Maragall.pdf aa7f919657cafe386b6c18d74fa3392d PDF Text Text Governs de la Generalitat de Catalunya amb Pasqual Maragall com a president 2003 Antoni Siurana i Zaragoza Carles Solà i Ferrando Josep Maria Vallès i Casadevall Joan Saura i Laporta Montserrat Tura i Camafreita Joaquim Nadal i Farreras Caterina Mieras i Barceló Salvador Milà i Solsona Josep-Lluís Carod-Rovira Joan Carretero i Grau Antoni Castells i Oliveres Pere Esteve i Abad Marina Geli i Fàbrega Anna Simó i Castelló Josep Bargalló i Valls Josep Maria Rañé i Blasco Conseller Conseller Conseller Conseller Consellera Conseller Consellera Conseller Conseller Conseller Conseller Conseller Consellera Consellera Conseller Conseller Agricultura, Ramaderia i Pesca Universitats, Recerca i Societat de la Informació Justícia Relacions Institucionals i Participació Interior Política Territorial i Obres Públiques Cultura Medi Ambient i Habitatge Presidència Governació i Administracions Públiques Economia i Finances Comerç, Turisme i Consum Salut Benestar i Família Educació Treball i Indústria Conseller Conseller Conseller Conseller Consellera Conseller Consellera Conseller Conseller Conseller Conseller Consellera Consellera Conseller Conseller Consellera Agricultura, Ramaderia i Pesca Universitats, Recerca i Societat de la Informació Justícia Relacions Institucionals i Participació Interior Política Territorial i Obres Públiques Cultura Medi Ambient i Habitatge Governació i Administracions Públiques Economia i Finances Comerç, Turisme i Consum Salut Benestar i Família Conseller Primer Treball i Indústria Educació Conseller Conseller Conseller Conseller Consellera Conseller Consellera Conseller Conseller Conseller Conseller Consellera Consellera Conseller Conseller Consellera Agricultura, Ramaderia i Pesca Universitats, Recerca i Societat de la Informació Justícia Relacions Institucionals i Participació Interior Política Territorial i Obres Públiques Cultura Medi Ambient i Habitatge Governació i Administracions Públiques Economia i Finances Comerç, Turisme i Consum Salut Benestar i Família Conseller en Cap Treball i Indústria Educació Conseller Conseller Conseller Conseller Consellera Conseller Agricultura, Ramaderia i Pesca Universitats, Recerca i Societat de la Informació Justícia Relacions Institucionals i Participació Interior Política Territorial i Obres Públiques 2004 (Març) Antoni Siurana i Zaragoza Carles Solà i Ferrando Josep Maria Vallès i Casadevall Joan Saura i Laporta Montserrat Tura i Camafreita Joaquim Nadal i Farreras Caterina Mieras i Barceló Salvador Milà i Solsona Joan Carretero i Grau Antoni Castells i Oliveres Pere Esteve i Abad Marina Geli i Fàbrega Anna Simó i Castelló Josep Bargalló i Valls Josep Maria Rañé i Blasco Marta Cid i Pañella 2004 (Novembre) Antoni Siurana i Zaragoza Carles Solà i Ferrando Josep Maria Vallès i Casadevall Joan Saura i Laporta Montserrat Tura i Camafreita Joaquim Nadal i Farreras Caterina Mieras i Barceló Salvador Milà i Solsona Joan Carretero i Grau Antoni Castells i Oliveres Josep Huguet i Biosca Marina Geli i Fàbrega Anna Simó i Castelló Josep Bargalló i Valls Josep Maria Rañé i Blasco Marta Cid i Pañella 2006 (25 abril) Jordi William Carnes i Ayats Manuel Balcells i Díaz Josep Maria Vallès i Casadevall Joan Saura i Laporta Montserrat Tura i Camafreita Joaquim Nadal i Farreras 1 �Ferran Mascarell i Canalda Francesc Baltasar i Albesa Xavier Vendrell i Segura Antoni Castells i Oliveres Josep Huguet i Biosca Marina Geli i Fàbrega Anna Simó i Castelló Josep Bargalló i Valls Jordi Valls i Riera Marta Cid i Pañella Conseller Conseller Conseller Conseller Conseller Consellera Consellera Conseller Conseller Consellera Cultura Medi Ambient i Habitatge Governació i Administracions Públiques Economia i Finances Comerç, Turisme i Consum Salut Benestar i Família Conseller en Cap Treball i Indústria Educació Conseller Conseller Conseller Consellera Conseller Conseller Conseller Conseller Conseller Consellera Consellera Conseller Conseller Agricultura, Ramaderia i Pesca Justícia Relacions Institucionals i Participació Interior Política Territorial i Obres Públiques Cultura Medi Ambient i Habitatge Governació i Administracions Públiques Economia i Finances Salut Benestar i Família Treball i Indústria Educació i Universitats 2006 (16 maig) Jordi William Carnes i Ayats Josep Maria Vallès i Casadevall Joan Saura i Laporta Montserrat Tura i Camafreita Joaquim Nadal i Farreras Ferran Mascarell i Canalda Francesc Baltasar i Albesa Xavier Sabaté i Ibarz Antoni Castells i Oliveres Marina Geli i Fàbrega Carme Figueras i Siñol Jordi Valls i Riera Joan Manuel del Pozo i Àlvarez 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Llistat dels membres dels governs de la Generalitat amb Pasqual Maragall de president Creator An entity primarily responsible for making the resource Arxiu Digital Pasqual Maragall Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2019 Type The nature or genre of the resource Informe Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Govern Consellers Catalunya. Generalitat President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Llistat amb els noms i composició dels membres dels governs de la Generalitat de Catalunya amb Pasqual Maragall de president. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Informes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/32/2716/Governs_municipals_amb_Pasqual_Maragall_com_a_alcalde.pdf 1c902ec599b1b009a884ff1037536eab PDF Text Text Governs municipals amb Pasqual Maragall com a alcalde (1982-1997) Font: Institut Municipal d’Estadística (http://www.bcn.es/estadistica/catala/dades/telec/loc/locgob/index.htm) Any 1982 Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA Il.lm. Sr. JOSEP MIQUEL ABAD I SILVESTRE Il.lma. Sra. MERCÈ SALA I SCHNORKOWSKI Il.lm. Sr. JORDI VALLVERDÚ I GIMENO Il.lm. Sr. FELIP SOLÉ I SABARÍS Il.lm. Sr. RAIMON MARTINEZ I FRAILE Il.lma. Sra. NÚRIA GISPERT I FELIU Il.lm. Sr. RAFAEL PRADAS I CAMPS Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT Il.lm. Sr. JOSEP MARIA SERRA I MARTÍ Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES Il.lm. Sr. JACINT HUMET I PALET Il.lm. Sr. RAIMON MARTINEZ I FRAILE Il.lm. Sr. GUILLEM SANCHEZ I JULIACHS Càrrec Alcalde Tinent Alc. Tinent Alc. Regidor Regidor Regidor Regidora Regidor Regidora Regidor Regidor Regidor Regidor Regidor Àmbit / Àrea Càrrec Alcalde 1r. Tin. Alc. 2n. Tin. Alc. 3r. Tin. Alc. Regidor Regidora Regidor Regidor Regidora Regidor Regidor Àmbit / Àrea Càrrec Alcalde 1r. Tin. Alc. 2n. Tin. Alc. 3r. Tin. Alc. Regidor Regidora Regidora Regidor Regidor Regidora Regidor Regidor Àmbit / Àrea Àmbit: Planificació i Ordenació Ciutat Àmbit: Empreses i Serveis Personals Àrea: Descentralització i Participació Àrea: Sanitat Àrea: Ensenyament Àrea: Adjunta Ensenyament Àrea: Cultura Àrea: Serveis Socials Àrea: Serveis Municipals Àrea: Joventut i Esports Àrea: Circulació Àrea: Relacions Ciutadanes Àrea: Finances Any 1983 - Eleccions 8 de maig Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA Il.lma. Sra. MERCÈ SALA I SCHNORKOWSKI Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA Il.lm. Sr. RAIMON MARTINEZ I FRAILE Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA Interior Il.lma. Sra. M. AURÈLIA CAMPMANY I FARNÉS Il.lm. Sr. JOSEP M. SERRA I MARTÍ Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL Àmbit: Planificació i Ordenació Ciutat Àmbit: Finances i Serveis Generals Àmbit: Serv. Personals i Rel. Ciut. Àrea: Protecció Ciutadana i Reg. Int. Àrea: Cultura i Ensenyament Àrea: Serveis i Empreses Municipals Àrea: Sanitat Àrea: Serveis Socials Àrea: Joventut i Esports Àrea: Transports i Circulació Any 1984 Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA Il.lm. Sr. JORDI PARPAL I MARFÀ Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA Il.lm. Sr. RAIMON MARTINEZ I FRAILE Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA Il.lma. Sra. M. AURÈLIA CAMPMANY I FARNÉS Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS Il.lm. Sr. JOSEP M. SERRA I MARTÍ Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL Àmbit: Planificació i Ordenació Ciutat Àmbit: Finances i Serveis Generals Àmbit: Serv. Personals i Rel. Ciut. Àrea: Protecció Ciutadana i Reg. Int. Àrea: Cultura i Ensenyament Àrea: Adjunta Ensenyament Àrea: Serveis i Empreses Municipals Àrea: Sanitat Àrea: Serveis Socials Àrea: Joventut i Esports Àrea: Transports i Circulació Any 1985 Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA Il.lm. Sr. JORDI PARPAL I MARFÀ Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA Il.lm. Sr. RAIMON MARTINEZ I FRAILE Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA Il.lma. Sra. M. AURÈLIA CAMPMANY I FARNÉS Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS Il.lm. Sr. JOSEP M. SERRA I MARTÍ Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL Càrrec Alcalde 1r. Tin. Alc. 2n. Tin. Alc. 3r. Tin. Alc. Regidor Regidora Regidora Regidor Regidor Regidora Regidor Regidor Àmbit / Àrea Càrrec Alcalde 1r. Tin. Alc. 2n. Tin. Alc. Àmbit / Àrea Àmbit: Planificació i Ordenació Ciutat Àmbit: Finances i Serveis Generals Àmbit: Serv. Personals i Rel. Ciut. Àrea: Protecció Ciutadana i Reg. Int. Àrea: Cultura Àrea: Ensenyament Àrea: Serveis i Empreses Municipals Àrea: Sanitat Àrea: Serveis Socials Àrea: Joventut i Esports Àrea: Transports i Circulació Any 1986 Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA Il.lm. Sr. JORDI PARPAL I MARFÀ Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA Àmbit: Planificació i Ordenació Ciutat Àmbit: Finances i Serveis Generals 1 �Il.lm. Sr. RAIMON MARTINEZ I FRAILE Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA Il.lma. Sra. M. AURÈLIA CAMPMANY I FARNÉS Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS Il.lm. Sr. JOSEP M. SERRA I MARTÍ Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL 3r. Tin. Alc. Regidor Regidora Regidora Regidor Regidor Regidora Regidor Regidor Àmbit: Serv. Personals i Rel. Ciut. Àrea: Protecció Ciutadana i Reg. Int. Àrea: Cultura Àrea: Ensenyament Àrea: Serveis i Empreses Municipals Àrea: Sanitat Àrea: Serveis Socials Àrea: Joventut i Esports Àrea: Transports i Circulació Càrrec Alcalde 1r. Tin. Alc. Regidor Regidor Regidor Regidor Regidora Regidor Regidora 2n. Tin. Alc. Regidor Regidor 3r. Tin. Alc. Regidora Regidor Regidor Regidor Regidor Regidora Àmbit / Àrea Àmbit: Alcaldia-Presidència Àrea: Relacions Institucionals Àrea: Adjunt Relacions Institucionals Àrea: Presidència Àrea: Promoció Urbanística i JJOO'92 Àrea: Relacions Territorials Àrea: Transports Públics Àrea: Promoció Ciutadana Àrea: Publicacions Àmbit: Organització i Economia Àrea: Finances Àrea: Desenvolup. Econòmic i Social Àmbit: Benestar Social Àrea: Serveis Socials Àrea: Joventut i Esports Àmbit: Urbanisme, Obres i Serveis Àmbit: Trànsit, Vialitat i Protec. Ciut. Àmbit: Salut Pública Àmbit: Educació Càrrec Alcalde 1r. Tin. Alc. Regidor Regidor Regidor Regidor Regidora Regidor Regidora 2n. Tin. Alc. Regidor Regidor 3r. Tin. Alc. Regidora Regidor Regidor Regidor Regidor Regidora Àmbit / Àrea Àmbit: Alcaldia-Presidència Àrea: Relacions Institucionals Àrea: Adjunt Relacions Institucionals Àrea: Presidència Àrea: Promoció Urbanística i JJOO'92 Àrea: Relacions Territorials Àrea: Transports Públics Àrea: Promoció Ciutadana Àrea: Publicacions Àmbit: Organització i Economia Àrea: Finances Àrea: Desenvolup. Econòmic i Social Àmbit: Benestar Social Àrea: Serveis Socials Àrea: Joventut i Esports Àmbit: Urbanisme, Obres i Serveis Àmbit: Trànsit, Vialitat i Protec. Ciut. Àmbit: Salut Pública Àmbit: Educació Càrrec Alcalde 1r. Tin. Alc. Regidor Regidor Regidor Regidor Regidora Regidora 2n. Tin. Alc. Regidor Regidor 3r. Tin. Alc. Regidora Regidor Regidor Regidor Àmbit / Àrea Àmbit: Alcaldia-Presidència Àrea: Relacions Institucionals Àrea: Adjunt Relacions Institucionals Àrea: Presidència Àrea: Promoció Urbanística i JJOO'92 Àrea: Relacions Territorials Àrea: Transports Públics Àrea: Publicacions Àmbit: Organització i Economia Àrea: Finances Àrea: Desenvolup. Econòmic i Social Àmbit: Benestar Social Àrea: Afers Socials i Joventut Àrea: Esports Àmbit: Urbanisme, Obres i Serveis Àrea: Adjunt Política Sòl i Habitatge Any 1987 - Eleccions 10 de juny Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA Il.lm. Sr. LLUIS ARMET I COMA Il.lm. Sr. ANTONIO SANTIBURCIO I MORENO Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA Il.lm. Sr. JORDI PARPAL I MARFÀ Il.lm. Sr. JORDI BORJA I SEBASTIÀ Il.lma. Sra. MERCÈ SALA I SCHNORKOWSKI Il.lm. Sr. RAIMON MARTINEZ I FRAILE Il.lma. Sra. M. AURÈLIA CAMPMANY I FARNÉS Il.lm. Sr. FRANCESC RAVENTÓS I TORRAS Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA Il.lm. Sr. ANTONI LUCHETTI I FARRÉ Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES Il.lm. Sr. JOSEP M. SERRA I MARTÍ Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU Il.lma. Sra. MARTA MATA I GARRIGA Any 1988 Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA Il.lm. Sr. LLUIS ARMET I COMA Il.lm. Sr. ANTONIO SANTIBURCIO I MORENO Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA Il.lm. Sr. JORDI PARPAL I MARFÀ Il.lm. Sr. JORDI BORJA I SEBASTIÀ Il.lma. Sra. MERCÈ SALA I SCHNORKOWSKI Il.lm. Sr. RAIMON MARTINEZ I FRAILE Il.lma. Sra. M. AURÈLIA CAMPMANY I FARNÉS Il.lm. Sr. FRANCESC RAVENTÓS I TORRAS Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA Il.lm. Sr. ANTONI LUCHETTI I FARRÉ Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES Il.lm. Sr. JOSEP M. SERRA I MARTÍ Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU Il.lma. Sra. MARTA MATA I GARRIGA Any 1989 Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA Il.lm. Sr. LLUIS ARMET I COMA Il.lm. Sr. ANTONIO SANTIBURCIO I MORENO Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA Il.lm. Sr. JORDI PARPAL I MARFÀ Il.lm. Sr. JORDI BORJA I SEBASTIÀ Il.lma. Sra. MERCÈ SALA I SCHNORKOWSKI Il.lma. Sra. M. AURÈLIA CAMPMANY I FARNÉS Il.lm. Sr. FRANCESC RAVENTÓS I TORRAS Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA Il.lm. Sr. ANTONI LUCHETTI I FARRÉ Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES Il.lm. Sr. JOSEP M. SERRA I MARTÍ Il.lm. Sr. XAVIER VALLS I SERRA 2 �Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU Il.lma. Sra. MARTA MATA I GARRIGA Regidor Regidor Regidora Àmbit: Trànsit, Vialitat i Protec. Ciut. Àmbit: Salut Pública Àmbit: Educació Càrrec Alcalde 1r. Tin. Alc. Regidor Regidor Regidor Regidora Regidora Regidora Regidor 2n. Tin. Alc. Regidor Regidor 3r. Tin. Alc. Regidora Regidor Regidor Regidor Regidor Regidor Regidora Àmbit / Àrea Àmbit: Alcaldia-Presidència Àrea: Relacions Institucionals Àrea: Adjunt Relacions Institucionals Àrea: Presidència Àrea: Relacions Territorials Àrea: Transports Públics Àrea: Publicacions Àrea: Promoció i Relacions Cíviques Àrea: Adjunt Cultura Àmbit: Organització i Economia Àrea: Finances Àrea: Desenvolup. Econòmic i Social Àmbit: Benestar Social Àrea: Afers Socials i Joventut Àrea: Esports Àmbit: Urbanisme, Obres i Serveis Àrea: Adjunt Política Sòl i Habitatge Àmbit: Trànsit, Vialitat i Protec. Ciut. Àmbit: Salut Pública Àmbit: Educació Càrrec Alcalde Regidor 1r. Tin. Alc. Regidor Regidor 2n. Tin. Alc. Regidor Regidor Regidor 3r. Tin. Alc. Regidor Regidora Regidor Regidor Regidor Regidor Regidora Regidor Regidor Regidor Regidor Regidora Àmbit / Àrea Àmbit: Alcaldia-Presidència Àrea: Presidència, adjunt Alcaldia Àmbit: Urbanisme i Medi Ambient Àrea: Planejam., Gestió Urb. i Edif. Àrea: Política Sòl i Habitatge Àmbit: Organització i Economia Àrea: Finances Àrea: Desenvolup. Econòmic i Social Àrea: Programació i Pressupostos Àmbit: Benestar Social Àrea: Salut Pública Àrea: Promoció Social Àrea: Afers Socials Àrea: Esports i Jocs Olímpics Àmbit: Via Pública Àrea: Estat del carrer Àmbit: Educació i Cultura Àrea: Cultura Àrea: Institut Municipal d'Història Àrea: Difusió i Relacions Culturals Àmbit: Descentral. i Rel. Ciutadanes Àrea: Promoció i Relacions Cíviques Càrrec Alcalde Regidor 1r. Tin. Alc. Regidor Regidor 2n. Tin. Alc. Regidor Regidor Regidor 3r. Tin. Alc. Regidor Regidora Regidor Regidor Regidor Regidor Regidora Regidor Àmbit / Àrea Àmbit: Alcaldia-Presidència Àrea: Presidència, adjunt Alcaldia Àmbit: Urbanisme i Medi Ambient Àrea: Planejam., Gestió Urb. i Edif. Àrea: Política Sòl i Habitatge Àmbit: Organització i Economia Àrea: Finances Àrea: Desenvolup. Econòmic i Social Àrea: Programació i Pressupostos Àmbit: Benestar Social Àrea: Salut Pública Àrea: Promoció Social Àrea: Afers Socials Àrea: Esports i Jocs Olímpics Àmbit: Via Pública Àrea: Estat del carrer Àmbit: Educació i Cultura Àrea: Cultura Any 1990 Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA Il.lm. Sr. LLUIS ARMET I COMA Il.lm. Sr. ANTONIO SANTIBURCIO I MORENO Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA Il.lm. Sr. JORDI BORJA I SEBASTIÀ Il.lma. Sra. MERCÈ SALA I SCHNORKOWSKI Il.lma. Sra. M. AURÈLIA CAMPMANY I FARNÉS Il.lma. Sra. NÚRIA GISPERT I FELIU Il.lm. Sr. JOAN FUSTER I SOBREPERE Il.lm. Sr. FRANCESC RAVENTÓS I TORRAS Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA Il.lm. Sr. ANTONI LUCHETTI I FARRÉ Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS Il.lma. Sra. FRANCESCA MASGORET I LLARDENT Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES Il.lm. Sr. JOSEP M. SERRA I MARTÍ Il.lm. Sr. XAVIER VALLS I SERRA Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU Il.lma. Sra. MARTA MATA I GARRIGA Any 1991 - Eleccions 26 de maig Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA Il.lm. Sr. LLUIS ARMET I COMA Il.lm. Sr. ANTONI LUCHETTI I FARRÉ Il.lm. Sr. XAVIER VALLS I SERRA Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA Il.lm. Sr. ANTONIO SANTIBURCIO I MORENO Il.lm. Sr. JOSEP M. VEGARA I CARRIÓ Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS Il.lm. Sr. XAVIER CASAS I MASJOAN Il.lma. Sra. CAROLINA HOMAR I CRUZ Il.lm. Sr. FRANCESC TRILLAS I GENÉ Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL Il.lm. Sr. FRANCISCO NARVÁEZ I PAZOS Il.lma. Sra. MARTA MATA I GARRIGA Il.lm. Sr. ORIOL BOHIGAS I GUARDIOLA Il.lm. Sr. JOAN FUSTER I SOBREPERE Il.lm. Sr. FRANCESC VICENS I GIRALT Il.lm. Sr. ALBERT BATLLE I BASTARDAS Il.lma. Sra. NÚRIA GISPERT I FELIU Any 1992 Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA Il.lm. Sr. LLUIS ARMET I COMA Il.lm. Sr. ANTONI LUCHETTI I FARRÉ Il.lm. Sr. XAVIER VALLS I SERRA Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA Il.lm. Sr. ANTONIO SANTIBURCIO I MORENO Il.lm. Sr. JOSEP M. VEGARA I CARRIÓ Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS Il.lm. Sr. XAVIER CASAS I MASJOAN Il.lma. Sra. CAROLINA HOMAR I CRUZ Il.lm. Sr. FRANCESC TRILLAS I GENÉ Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL Il.lm. Sr. FRANCISCO NARVÁEZ I PAZOS Il.lma. Sra. MARTA MATA I GARRIGA Il.lm. Sr. ORIOL BOHIGAS I GUARDIOLA 3 �Il.lm. Sr. JOAN FUSTER I SOBREPERE Il.lm. Sr. FRANCESC VICENS I GIRALT Il.lm. Sr. ALBERT BATLLE I BASTARDAS Il.lma. Sra. NÚRIA GISPERT I FELIU Regidor Regidor Regidor Regidora Àrea: Institut Municipal d'Història Àrea: Difusió i Relacions Culturals Àmbit: Descentral. i Rel. Ciutadanes Àrea: Promoció i Relacions Cíviques Càrrec Alcalde Regidor 1r. Tin. Alc. Regidor Regidor 2n. Tin. Alc. Regidor Regidor 3r. Tin. Alc. Regidor Regidora Regidor Regidor Regidor Regidor Regidora Regidor Regidor Regidor Regidor Regidora Regidor Àmbit / Àrea Àmbit: Alcaldia-Presidència Àrea: Presidència, adjunt Alcaldia Àmbit: Urbanisme i Medi Ambient Àrea: Urbanisme Àrea: Política Sòl i Habitatge Àmbit: Organització i Economia Àrea: Finances Àrea: Desenvolup. Econòmic i Social Àmbit: Benestar Social Àrea: Salut Pública Àrea: Promoció Social Àrea: Afers Socials Àrea: Esports i Turisme Àmbit: Via Pública Àrea: Estat del carrer Àmbit: Educació i Cultura Àrea: Cultura Àrea: Institut Municipal d'Història Àrea: Difusió i Relacions Culturals Àmbit: Descentral. i Rel. Ciutadanes Àrea: Promoció i Relacions Cíviques Àmbit: Manteniment Urbà i Serveis Càrrec Alcalde Regidor 1r.Tin. Alc. Regidor Regidor 2n.Tin. Alc. Regidor Regidor 3a.Tin. Alc. Regidor Regidora Regidor Regidor Regidor Regidor Regidora Regidor Regidor Regidor Regidor Regidora Regidor Àmbit / Àrea Àmbit: Alcaldia-Presidència Àrea: Presidència, adjunt a Alcaldia Àmbit: Urbanisme i Medi Ambient Àrea: Urbanisme Àrea: Política de Sòl i Habitatge Àmbit: Organització i Economia Àrea: Desenvolupament Eco. i Soc. Àrea: Cooperació Empresarial Àmbit: Benestar Social Àrea: Salut Pública Àrea: Promoció Social Àrea: Afers Socials Àrea: Esports i Turisme Àmbit: Via Pública Àrea: Estat del carrer Àmbit: Educació i Cultura Àrea: Cultura Àrea: I.M.Història, Ed. i Publicacions Àrea: Difusió i Relacions Culturals Àmbit: Descentral.i Rel. Ciutadanes Àrea: Promoció i Relacions Cíviques Àmbit: Manteniment Urbà i Serveis Càrrec Alcalde 1r.Tin. Alc. 2a.Tin. Alc. 3a.Tin. Alc. 4a.Tin. Alc. Regidor Regidor Regidora Regidora Regidor Regidor Regidor Regidor Regidor Regidor President Comissió / Regidor Ponent Any 1993 Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA Il.lm. Sr. LLUIS ARMET I COMA Il.lm. Sr. ANTONI LUCHETTI I FARRÉ Il.lm. Sr. XAVIER VALLS I SERRA Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA Il.lm. Sr. ANTONIO SANTIBURCIO I MORENO Il.lma. Sra. EULALIA VINTRÓ I CASTELLS Il.lm. Sr. XAVIER CASAS I MASJOAN Il.lma. Sra. CAROLINA HOMAR I CRUZ Il.lm. Sr. FRANCESC TRILLAS I GENÉ Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL Il.lm. Sr. FRANCISCO NARVÁEZ I PAZOS Il.lma. Sra. MARTA MATA I GARRIGA Il.lm. Sr. ORIOL BOHIGAS I GUARDIOLA Il.lm. Sr. JOAN FUSTER I SOBREPERE Il.lm. Sr. FRANCESC VICENS I GIRALT Il.lm. Sr. ALBERT BATLLE I BASTARDAS Il.lma. Sra. NÚRIA GISPERT I FELIU Il.lm. Sr. JOSEP M. VEGARA I CARRIÓ Any 1994 Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA Il.lm. Sr. GUERAU RUIZ I PENA Il.lm. Sr. LLUÍS ARMET I COMA Il.lm. Sr. ANTONI LUCCHETTI I FARRÉ Il.lm. Sr. XAVIER VALLS I SERRA Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU Il.lm. Sr. ANTONI SANTIBURCIO I MORENO Il.lm. Sr. XAVIER MUÑOZ I PUJOL Il.lma. Sra. EULÀLIA VINTRÓ I CASTELLS Il.lm. Sr. XAVIER CASAS I MASJOAN Il.lma. Sra. CAROLINA HOMAR I CRUZ Il.lm. Sr. FRANCESC TRILLAS I GENÉ Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES Il.lm. Sr. JOAN TORRES I CAROL Il.lm. Sr. FRANCISCO NARVÁEZ I PAZOS Il.lma. Sra. MARTA MATA I GARRIGA Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA Il.lm. Sr. JOAN FUSTER I SOBREPERE Il.lm. Sr. FRANCESC VICENS I GIRALT Il.lm. Sr. ALBERT BATLLE I BASTARDAS Il.lma. Sra. NÚRIA GISPERT I FELIU Il.lm. Sr. JOSEP MARIA VEGARA I CARRIÓ Any 1995 - Eleccions 28 de maig Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU Il.lma. Sra. EULÀLIA VINTRÓ I CASTELLS Il.lma. Sra. MARAVILLAS ROJO I TORRECILLA Il.lma. Sra. PILAR RAHOLA I MARTÍNEZ Il.lm. Sr. XAVIER CASAS I MASJOAN Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA Il.lma. Sra. M. CARMEN SAN MIGUEL I RUIBAL Il.lma. Sra. TERESA SANDOVAL I ROIG Il.lm. Sr. ANTONI SANTIBURCIO I MORENO Il.lm. Sr. JOSEP M. VEGARA I CARRIÓ Il.lm. Sr. PERE ALCOBER I SOLANAS Il.lm. Sr. ALBERT BATLLE I BASTARDAS Il.lm. Sr. XAVIER CASAS I MASJOAN Il.lm. Sr. EUGENI FORRADELLAS I BOMBARDÓ Comissió: Hisenda i Infraestructures Comissió: Benestar Social i Educació Comissió: Ocupació i Promoció Eco. Comissió: Comerç i Consum Comissió: Equilibri Territ. i Planej. Urbà Comissió: Presidència i Política Cultural Comissió: Mobilitat i Seguretat Comissió: Ciutat Amiga i Joventut Comissió: Política de Sòl i Habitatge Comissió: Medi Ambient i Serv. Urbans Ponència: Participació Cívica Ponència: Relacions Ciut. i Esports Ponència: Salut Pública Ponència: Habitatge 4 �Il.lm. Sr. JOAN FUSTER I SOBREPERE Il.lm. Sr. ERNEST MARAGALL I MIRA Il.lma. Sra. IMMACULADA MORALEDA I PÉREZ Il.lm. Sr. FRANCESC NARVÁEZ I PAZOS Il.lm. Sr. JOSEP PUIG I BOIX Il.lm. Sr. AGUSTÍ SOLER I REGÀS Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES Regidor Regidor Regidora Regidor Regidor Regidor Regidor Ponència: Cultura Ponència: Funció Pública i Qualitat Ponència: Joventut i Dona Ponència: Mobilitat Ponència: Ciutat Sostenible Ponència: Drets Civils Ponència: Educació i Turisme Càrrec Alcalde 1r.Tin. Alc. 2a.Tin. Alc. 3a.Tin. Alc. 4a.Tin. Alc. Regidor Regidor Regidora Regidora Regidor Regidor Regidor Regidor Regidor Regidor Regidor Regidor Regidora Regidor Regidor Regidor Regidor President Comissió / Regidor Ponent Any 1996 i 1997 Excm. Sr. PASQUAL MARAGALL I MIRA Il.lm. Sr. JOAN CLOS I MATHEU Il.lma. Sra. EULÀLIA VINTRÓ I CASTELLS Il.lma. Sra. MARAVILLAS ROJO I TORRECILLA Il.lma. Sra. PILAR RAHOLA I MARTÍNEZ Il.lm. Sr. XAVIER CASAS I MASJOAN Il.lm. Sr. JOAQUIM DE NADAL I CAPARA Il.lma. Sra. M. CARMEN SAN MIGUEL I RUIBAL Il.lma. Sra. TERESA SANDOVAL I ROIG Il.lm. Sr. ANTONI SANTIBURCIO I MORENO Il.lm. Sr. JOSEP M. VEGARA I CARRIÓ Il.lm. Sr. PERE ALCOBER I SOLANAS Il.lm. Sr. ALBERT BATLLE I BASTARDAS Il.lm. Sr. XAVIER CASAS I MASJOAN Il.lm. Sr. EUGENI FORRADELLAS I BOMBARDÓ Il.lm. Sr. JOAN FUSTER I SOBREPERE Il.lm. Sr. ERNEST MARAGALL I MIRA Il.lma. Sra. IMMACULADA MORALEDA I PÉREZ Il.lm. Sr. FRANCESC NARVÁEZ I PAZOS Il.lm. Sr. JOSEP PUIG I BOIX Il.lm. Sr. AGUSTÍ SOLER I REGÀS Il.lm. Sr. ENRIC TRUÑÓ I LAGARES Comissió: Hisenda i Infraestructures Comissió: Benestar Social i Educació Comissió: Ocupació i Promoció Econ. Comissió: Comerç i Consum Comissió: Equilibri Territ. i Planej. Urbà Comissió: Presidència i Política Cultural Comissió: Mobilitat i Seguretat Comissió: Ciutat Amiga i Joventut Comissió: Política de Sòl i Habitatge Comissió: Medi Ambient i Serv. Urbans Ponència: Participació Cívica Ponència: Relacions Ciut. i Esports Ponència: Salut Pública Ponència: Habitatge Ponència: Cultura Ponència: Funció Pública i Qualitat Ponència: Joventut i Dona Ponència: Mobilitat Ponència: Ciutat Sostenible Ponència: Drets Civils Ponència: Educació i Turisme 5 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.03. Acció i òrgans de govern (de l'Ajuntament de Barcelona) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Documents produïts en l'exercici de l'acció del govern de la ciutat de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Llistat dels membres dels governs municipals de Barcelona amb Pasqual Maragall d'alcalde Creator An entity primarily responsible for making the resource Arxiu Digital Pasqual Maragall Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2019 Type The nature or genre of the resource Informe Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Ajuntament de Barcelona Govern Ciutat Barcelona Description An account of the resource Llistat de tots els regidors de cada govern municipal encapçalat per Pasqual Maragall com a Alcalde de Barcelona. Source A related resource from which the described resource is derived Departament d'Estadística i Difusió de Dades. Ajuntament de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Informes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/32/2715/Llistat_Agermanaments_i_convenis.pdf 1879df6b9aa972f71610a21d06da3c20 PDF Text Text Agermanaments i convenis de col·laboració Nombre de convenis 164 Any 1972 - 2007 Ciutat Data Tipus de conveni Descripció Signatari 1 Signatari 2 30-03-1984 Agermanament Protocol d'Agermanament entre Barcelona i Colònia Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Norbert Burger-Alcalde Colònia 01-12-1984 Conveni de col·laboració Assessorament i cooperació en materia de circulació Manuel Pons-Cónsol Major del Comú Andorra Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona 23-03-1997 Conveni de col·laboració Procés verbal de Col.laboració entre La Wilaya d'Alger i Barcelona Cherif Rahmani-Ministre en Missió Extraordinaire Pasqual Maragall-Alcalde · Buenos Aires 22-04-1985 Conveni de col·laboració Accions de intercanvi en temes urbans Pasqual Maragall-Alcalde Julio Cesar SaguierIntendente Municipal · Buenos Aires 24-09-1986 Conveni de col·laboració Conveni entre Corporació Metropolitana de Barcelona i Àrea Metropolitana de Buenos Aires Agustí MarinaVicepresident CMB Juan Antonio Portesi-Mtro Govern Provincia Buenos Aires · Buenos Aires 23-06-1987 Conveni de col·laboració Instrument de Ratificació Conveni Col.laboració entre CMB i AMBA Alejandro ArmendárizGovernador Buenos Aires Pasqual Maragall-Pte.CMB · Buenos Aires 17-01-1990 Conveni de col·laboració Addenda al conveini de cooperació de 22-4-1985 Carlos Grosso-Intendente Municipal Buenos Aires Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Córdoba 22-04-2005 Conveni de col·laboració Conveni de Cooperació entre Córdoba i Barcelona (PECba) Guillermo MarianacciSecretari de Govern Córdoba Xavier Casas-Primer Tinent d'Alcalde Barcelona · Córdoba 26-07-2006 Conveni de col·laboració Adenda al conveni de cooperació de 22-4-2005. Reemplaçament de la clausula 1ª incorporant els punts 6,7i 8 Xavier Casas-Primer Tinent d'Alcalde Barcelna Luis Alfredo JuezIntendent Municipal Córdoba · La Plata 11-03-1987 Conveni de col·laboració Carta d'Intencions entre La Plata i Barcelona Enrique BarésRepresentant Municipalitat La Plata Jordi Borja-Tinent Alcalde Barcelona · La Plata 27-04-1992 Conveni de col·laboració Conveni Cooperació Tècnica entre La Plata i Barcelona. Julio Cesar Alak-Intendent Municipal La Plata Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona ALEMANYA · Colònia ANDORRA · Andorra la Vella ALGÈRIA · Alger ARGENTINA dijous, 17 / maig / 2007 Pàg. 1 de 14 �Ciutat Tipus de conveni Descripció Signatari 1 Signatari 2 · Partido de General Pue 11-06-1992 Conveni de col·laboració Protocol Col.laboració, intercanvi experiències urbano-deportives Jocs Olimpics 1992, Jocs Panamericans 1995 Mario Roberto RussakIntendent P.G. Pueyrredon Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Rosario 31-07-1999 Conveni de col·laboració Declaració conjunta Hermes Juan BinnerIntendent Rosario Joan Clos-Alcalde Barcelona · Anvers 13-06-1997 Conveni de col·laboració Declaració d'amistat entre Barcelolna i Anvers Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Leona Detiège-Alcadessa Anvers · Ostende 16-06-2006 Conveni de col·laboració Carta d'Intencions. Col.laboració en matèria de planificació urbanística Joan Clos-Alcalde Barcelona Jean VandecasteeleAlcalde Ostende 07-06-1990 Conveni de col·laboració Potenciació relacions económiques i culturals Ronald Mac Lean AlbaroaAlcalde La Paz Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Data BÈLGICA BOLÍVIA · La Paz BÒSNIA I HERCEGOVINA · Sarajevo 10-11-1994 Conveni de col·laboració Acord Col.laboració i Amistat. Pal-liar efectes de la guerra (antiga Iugoslavia) Tarik Kupusovic-Alcalde Sarajevo Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Sarajevo 10-11-1994 Conveni de col·laboració Addenda al protocol de 10-11-1994. Entrega del telèfon satèl.lit Tarik Kupusovic-Alcalde Sarajevo Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Sarajevo 21-09-1996 Conveni de col·laboració Acord Col.laboracio.Rehabilitació barrio Mojmilo-Villa Olímpica Sarajevo'84 Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Sabira HadzovicPta.Cantón Sarajevo · Sarajevo 31-01-1998 Conveni de col·laboració Declaració. ( Ratifiquen els acords anteriors) Midhat Haracic-President Cantó Sarajevo Joan Clos-Alcalde Barcelona · Sarajevo 04-11-2000 Agermanament Protocol d'Agermanament. Potencià relacions económiques i culturals. Joan Clos-Alcalde Barcelona Mirsad Kebo-President Cantó Sarajevo · Campinas 31-03-2000 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació Tècnica entre Campinas i Barcelona Francisco Amaral-Prefeito Municipal Campinas Joan Clos-Alcalde Barcelona · Porto Alegre 23-03-1999 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació Joan Clos-Alcalde Barcelona Raul Pont-Prefeito Porto Alegre · Porto Alegre 29-01-2002 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació entre Barcelona i Porto Alegre. Tarso Genro-Alcalde Porto Alegre Joan Clos-Alcalde Barcelona · Rio de Janeiro 29-09-1972 Agermanament Carta-Declaració de proyecte de agermanament Jose Mª de PorciolesAlcalde Barcelona R.B. Dents-Cónsol General Brasil BRASIL dijous, 17 / maig / 2007 Pàg. 2 de 14 �Ciutat Data Tipus de conveni Descripció Signatari 1 Signatari 2 · Rio de Janeiro 15-05-1993 Conveni de col·laboració Conveni de Cooperació entre Rio de Janeiro i Barcelona Cesar Maia-Prefeito Rio de Janeiro Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Salvador de Bahia 09-06-2006 Conveni de col·laboració Protocol d'Intencions entre L'Institut Mpal Paisatge Urbà i el PMS Joao Herinque de Barradas-Prefecte del Salvador Jordi Portabella-Pte IMPU · Salvador de Bahía 15-07-2004 Conveni de col·laboració Carta d'Intencions Antonio José Imbassahy da Silva-Prefeito Salvador de Bahia Joan Clos-Alcalde Barcelona · Santos 05-10-1989 Conveni de col·laboració Promoure activitats d'intercanvi en sector d'interès mutus Telma de Souza-Alcalde Ciudad de Santos Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Sao Paulo 15-05-1985 Agermanament Promoure activitats d'intercanvi d'interès mutus Pasqual Maragall-Alcalde Mario Covas-Alcalde · Bogotá 26-09-2003 Conveni de col·laboració Anexe al Protocol d'amistat i cooperació del 22-3-1999 Joan Clos-Alcalde Barcelona Antanas Mockus-Alcalde Mayor Bogotá · Bogotá 18-07-2005 Conveni de col·laboració Protocol d'amistat i cooperació Joan Clos-Alcalde Barcelona Luis Eduardo GarzónAlcalde Mayor Bogotá · Cartagena de Indias 15-03-1997 Conveni de col·laboració Protocol d'amistat i cooperació Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Guillermo Paniza-Alcalde Cartagena de Indias · Medellín 02-10-1992 Conveni de col·laboració Declaració d'Intencions Carolina Homar-Regidora Serveis Socials Barcelona Alvaro Jimenez-Secretario Serveis Socials Medellín · Santa Fé de Bogotá 22-03-1999 Conveni de col·laboració Construcció Archivo Districtal Joan Clos-Alcalde Barcelona Enrique Peñalosa-Alcalde Mayor Santa Fé de Bogotá · Kyonggi 23-11-2000 Conveni de col·laboració Acord d'Amistat i Col.laboració entre Barcelona i Kyinggi Joan Clos-Alcalde Barcelona Lim-Chang YuelGovernador Pronvicial Kyonggi · Pusan 25-10-1983 Agermanament Carta-Declaració d'Agermanament Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Alcalde de Pusan 26-04-1991 Conveni de col·laboració Protocol. Restauració del carrer Barcelona a l'Havana Wifredo Espinosa-Comité Executiu L'Havana Jordi Borja-Regidor Relacions Internacionals Barcelona COLÒMBIA COREA DEL SUD CUBA · La Habana dijous, 17 / maig / 2007 Pàg. 3 de 14 �Ciutat Data Tipus de conveni Descripció Signatari 1 Signatari 2 · La Habana 25-10-1993 Agermanament Acord d'Agermanament. Intensificar les relacions enrtre els dos Governs Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Pedro Chávez-Pte Assamblea Poder Popular L'Havana · La Habana 05-12-1994 Agermanament Acord d'Agermanament entre el Dtre de Nou Barris i el ¨Dtro de El Cerro Juan José Ferreiro-Regidor Dtro Nou Barris Noelio Portal-Representant Aj. L'Havana · La Habana 10-05-1997 Agermanament Protocol d'Agermanament entre el Dtre.Sants-Monjuic i el Municipi de Marianao de l'Havana Pere Alcober-Regidor Dtre. Sants-Monjuic Arturo R. BasPte.Assamble Poder Popular Municipi Marianao · La Habana 02-10-1997 Agermanament Protocol d'Agermanament entre Dtre de Sarrìa-Sant Gervasi i el Municipi Plaza de la Revolución Jaume Ciurana-Regidor Dtre.Sarrià-Sant Gervasi Jorge Pollo-Cònsol República de Cuba · La Habana 22-05-1998 Conveni de col·laboració Conveni de Col.laboracio entre Cuba i Barcelona. Cesió de peçes i vehicles usats amb destinació Cuba Carmen San Miguel. Regidora Mobilitat i Seguritat Barcelona Gastón Gorrita-Assamblea Poder Popular L'Havana · La Habana 22-09-1998 Conveni de col·laboració Protocol per recuperar l'herència arquitectónica catalana a l'Havana Teresa Sandoval-Pta.IMPU Barceloana Eusebio Leal-Historiador de la ciutat de l'Havana · La Habana 14-09-1999 Conveni de col·laboració Protocol per donació de pintures per la Restauració del Palau Convencions de l'Havana Jordi Portabella-Pte. IMPU Barcelona Joan Marull-Consell Delegat grup AZKO NOBEL · La Habana 20-09-1999 Agermanament Protocol d'agermanament entre el Dtre.Horta-Guinardó i el Municipi de Boyeros Manuel de Jesus Paniagua- Immaculada MoraledaPte Assamblea Boyeros Regidora Dtre Horta Guinardó · La Habana 16-11-1999 Agermanament Protocol d'Agermanament entre Dtre. Les Corts i Assamble Poder Popular Municipi de Playa Jordi Hereu-Regidor Dtre. Les Corts Manuel Hermida-Cónsol República de Cuba · La Habana 14-11-2000 Agermanament Protocol d'Agermanament entre Dte Sant Martí i Municipi d'Havana de L'Est Francesc Narvaez-Regidor Dte. Sant Martí Carlos A. Roche-Pte Assmblea Habana del Este · La Habana 19-01-2002 Agermanament Protocol d'Agermanament entre Dtre Nou Barris i el Municipi de El Cerro Manuel Pérez -Regidor Dtre. Nou Barris Gaspar MoraguesSecretari Assamblea El Cerro Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació entre Sto Domingo de Guzmán i Barcelona Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Rafael Suberví-Alcalde Sto Domingo Guzmán Conveni de col·laboració Carta d'Intencions Omar Abdel AkherGovernador del Caire Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona REPÚBLICA DOMINICANA · Santo Domingo de Guz 05-07-1996 EGIPTE · El Caire dijous, 17 / maig / 2007 23-06-1992 Pàg. 4 de 14 �Ciutat Data Tipus de conveni Descripció Signatari 1 Signatari 2 14-09-2006 Agermanament Protocol d'Agermanament entre Barcelona i Dubayy Jordi Hereu-Alcalde Barcelona Hussein Lootah-Dtor General Dubayy · Guayaquil 23-06-2005 Conveni de col·laboració Conveni d'Amistat i cooperació entre Guayaquil i Barcelona Joan Clos-Alcalde Barcelona Jaime Nebot-Alcalde Guayaquil · Quito 14-10-2002 Conveni de col·laboració Conveni de Cooperació entre Quito i Barcelona. Paco Moncayo-Alcalde Quito Joan Clos-Alcalde Barcelona · Quito 18-10-2005 Conveni de col·laboració Conveni de Cooperacio entre Quito i Barcelona.Renovació conveni de 14-22002 Paco Moncayo-Alcalde Quito Joan Clos-Alcalde Barcelona · San Francisco de Quito 28-03-1990 Conveni de col·laboració Conveni de Cooperació Tècnica Rodrigo Paz-Alcalde San Francisco de Quito Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona EMIRATS ÀRABS UNITS · Dubayy EQUADOR ESPANYA · 24-05-1990 Conveni de col·laboració Addenda al conveni entre Barcelona i la Societat Estatal del Cinquè Centenari Jordi Borja-Regidor Barcelona Angel Serrano-Conseller Delegat Societat 5è Centenari · 24-05-1990 Conveni de col·laboració Conveni de col.laboració entre l'Ajuntament de Barcelona i Societat Estatal Quinto Centenario Pasqual Maragall- Acalde de Barcelona Luis Yañez-Barnuevo- Pte Sociedad Quinto Centenario · Agencia Española de C 30-10-1990 Conveni de col·laboració Conveni-Marc de Col.laboració entre AECI i Barcelona Fernando M.ValenzuelaPte. AECI Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Agencia Española de C 03-11-1995 Conveni de col·laboració Pla Operatiu entre l'Agència Espanyola de Cooperació Intenacional i Barcelona per a territoris ocupats durant 1995 Ana Mª Ruiz-Tagle Pasqual Maragall-Alcalde Morales-Agència Espanyola Barcelona · Agencia Española de C 22-09-1997 Conveni de col·laboració Pla Operatiu per a 1997 Conveni Marc de Col.laboració entre l'AECI i Barcelona Fernando Villalonga-Pte AECI Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Madrid 08-09-1988 Conveni de col·laboració Conveni de Cooperació entre el MOPU, Ajuntament Barcelona i la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana Angel Menendez-Dtor Gral Instituto Territorio i Urbanisme Jordi Borja-Tinent Alcalde Barcelona i Lluís TejedorVicepresident Mancomunitat Municipis · Madrid 18-10-1997 Conveni de col·laboració Acord entre Madrid i Barcelona per la fusió de candidatures per la Xarxa nº4. Programa URB-AL Jose Mª Alvarez del Manzano-Alcalde Madrid Joan Clos-Alcalde Barcelona dijous, 17 / maig / 2007 Pàg. 5 de 14 �Ciutat · Montevideo Data Tipus de conveni Descripció Signatari 1 Signatari 2 18-09-2003 Conveni de col·laboració Conveni de Col.laboració entre Mercociutats i el CIDEU Javier Sanchez-Secretari Gral CIDEU Enrique Riera-Secretari Executiu Mercociudades ESTATS UNITS D'AMÈRICA · Boston 23-11-1983 Agermanament Carta -Declaració d'Agermanament entre Barcelona i Boston Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Kevin H.White-Alcalde Boston · Boston 15-10-1998 Conveni de col·laboració Memorandum d'Intencions en temes econòmics entre Barcelona i Boston Maravillas Rojo-Regidora Barcelona Robert J. Wolfang- Per la Ciiutat de Boston · Chicago 20-11-2006 Conveni de col·laboració Carta d'Intencions entre Barcelona i Chicago. Jordi Hereu-Alcalde Barcelona Richard M. Daley-Alcalde Chicago · Seattle 06-12-2003 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació entre Seattle i Barcelona Gregory J.Nickels-Alcalde Seattle Joan Clos-Alcalde Barcelona · Albertville 05-12-1988 Conveni de col·laboració Declaració de Cooperació entre Barcelona i Albertville Henry Dujol-Alcalde Albertville Pascual Maragall-Alcalde Barcelona · Lió 06-12-2004 Conveni de col·laboració Acord de Cooperació Econòmica Barcelona-Lió-Torí. Joan Clos-Alcalde Barcelona Gerad Collomb-Alcalde Lió · Lió i Marsella 09-07-1998 Conveni de col·laboració Acord de Concertació Internacional entre Barcelona, Gènova, Lió i Marsella Joan Clos-Alcalde Barcelona Marie-Hélene FinasConseillère Mpal Lió i Jean Claude Gaudin-Alcale Marsella · Montpeller 24-02-1986 Agermanament Acord Complementari de la carta d'agermanament entre Barcelona i Montpellier de 23-11-1963 Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona George Freche-Alcalde Montpellier · Perpinyà 21-01-1994 Conveni de col·laboració Addenda al Conveni-Marc del 21-11994 Pasqual Maragall-Alcalde de Barcelona Joan-Pau Alduy-Alcalde de Perpinyà · Perpinyà 21-01-1994 Conveni de col·laboració Conveni-Marc de Cooperació Intermunicipal Pasqual Maragall-Alcalde de Barcelona Joan-Pau Alduy-Alcalde de Perpinyà 16-02-1999 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació Dimitris L. AvramopoulosAlcalde Atenes Joan Clos-Alcalde Barcelona 15-03-1997 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Oscar José Rafael BergerAlcalde Guatemala FRANÇA GRÈCIA · Atenes GUATEMALA · Guatemala dijous, 17 / maig / 2007 Pàg. 6 de 14 �Ciutat Data Tipus de conveni Descripció Signatari 1 Signatari 2 · San Pedro de Sula 12-02-1993 Conveni de col·laboració Conveni de Cooperació Tècnica Hector G.Guillen-Alcalde San Pedro de Sula Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · San Pedro de Sula 16-03-1994 Conveni de col·laboració Acord de Ratificació del Conveni de Cooperació Tècnica de 12-2-1993 Luis García y BustamanteAlcalde de San Pedro Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · San Pedro de Sula 31-01-1996 Conveni de col·laboració Protocol de Col.laboració "Barcelona Solidaria" Tona MascareñasAjuntament Barcelona Hector Mauricio ReinaZona Metropol.Valle del Sula · San Pedro de Sula 10-07-1998 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació Joan Clos-Alcalde Barcelona Roberto Larios SilvaAlcalde San Pedro de Sula · Tegucigalpa 13-11-1998 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació Joan Clos-Alcalde Barcelona Vilma de CastellanosAlcaldessa Dtro Central Tegucigalpa 01-02-2007 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació entre Budapest i Barcelona Gàbor Demszky-Alcade Budapest Jordi Hereu-Alcalde Barcelona 14-01-2000 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació enre Esfahan i Barcelona Mohamad Ali JavadiAlcalde Esfahan Joan Clos-Alcalde Barcelona 28-05-1998 Agermanament Conveni d'Agermanament entre Dublín i Barcelona Joan Clos-Alcalde Barcelona Jhon Stafford-Alcalde Dublín 24-09-1998 Conveni de col·laboració Acord d'Amistat i Col.laboració entre Barcelona, Gaza i Tel aviv-Yafo Joan Clos-Alcalde Barcelona Roni Milo-Alcalde Tel avivYafo · Gènova 09-07-1998 Conveni de col·laboració Acord de concertació Internacional entre las ciutats de Barcelona, Gènova, Lió i Marsella Joan Clos-Alcalde Barcelona Carlo Repetti-Alcalde Gènova · Gènova 17-02-1999 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació entre Atenes, Barcelona i Gènova Joan Clos-Alcalde Barcelona Giuseppe Pericu-Alcalde Gènova · Nàpols i Regió Campan 22-05-2002 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació entre Nàpols, Barcelona i la Regió Campania Joan Clos-Alcalde Barcelona Rosa Iervolino-Alcaldessa Nàpols i Antonio BassolinoPte. Regió Campania HONDURES HONGRIA · Budapest IRAN · Isfahan IRLANDA · Dublín ISRAEL · Tel aviv-Yafo ITÀLIA dijous, 17 / maig / 2007 Pàg. 7 de 14 �Ciutat Data Tipus de conveni Descripció Signatari 1 Signatari 2 06-12-2004 Conveni de col·laboració Acord de Cooperació Econòmica entre Barcelona-Lió-Torí Joan Clos-Alcalde Barcelona Sergio ChamparinoAlcalde Torí · Azuchi 21-11-1989 Conveni de col·laboració Acord com Ciutats Promotores d'Intercanvi cultural Internacional Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Alcalde de Azuchi · Iokoama 25-04-1990 Conveni de col·laboració Comunicat Conjunt Barcelona-Iokoama sobre l'exposició Barcelona Creation 1990 Pasqual Maragall-Alcalde Hidenobu TakahideAlcalde Iokohoma · Kobe 15-07-1991 Agermanament Carta d'Intencions de Agermanament entre Kobe i Barcelona Kazutoshi SasayamaAlcalde Kobe Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Kobe 06-04-1993 Agermanament Acord d'Agermanament entre Kobe i Barcelona Kazutoshi SasayamaAlcalde Kobe Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Kobe 03-04-2003 Agermanament Declaració amb motiu Xè aniversari Agermanamet entre Kobe i Barcelona Tatsuo Yada-Alcalde Kobe Joan Clos-Alcalde Barcelona 25-11-1991 Conveni de col·laboració Acord Intencions Cooperació Tècnica entre Barcelona, El Mina i L'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics Abul Kader AlamedineAlcalde El Mina Jordi Borja-Delegat per L'Ajuntament Barcelona i Manuel Hernandez-Pte Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics · Agadir 05-10-1993 Conveni de col·laboració Conveni de Col.laboració entre La Mancomunitat de Municipis Area Metropolitana de Barcelona i la Ciutat d'Agadir Mohamed El QuatiqAlcalde Agadir Pasqual Maragall-Pte. Mancomunitat Municipis · Agadir 29-07-1994 Conveni de col·laboració Missió d'Assessorament BarcelonaAgadir Joan Parpal-Àrea Metropolitana de Municipis · Casablanca 05-10-2004 Conveni de col·laboració Protocol de Cooperació entre Barcelona y Casablanca Joan Clos-Alcalde Barcelona Mohamed Sajid-Alcalde Casablanca · Tànger 25-11-1991 Conveni de col·laboració Acord d'Intencions de Cooperació Tècnica entre Barcelona, Tànger i l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics Dehman Derham-Alcalde Tànger Jordi Borja-Delegat Ajuntament Barcelona i Manuel Hernández-Pte Entitat Metropolitana Serveis Hidràulics · Torí JAPÓ LÍBAN · El Mina MARROC dijous, 17 / maig / 2007 Pàg. 8 de 14 �Ciutat Data Tipus de conveni Descripció Signatari 1 Signatari 2 13-12-2006 Conveni de col·laboració Conveni entre Ajuntament Barcelona, Comuna Tetuan i Agencia Urbana Tetuan per la rehabilitació placetas medina de Tetuan Jordi Hereu - Alcalde Barcelona Rachid Talbi El-Alami Pte Comuna Tetuan i Salim Znibar Dtor Agencia Urbana Tetuan · Ciutat de Mèxic 07-09-1995 Conveni de col·laboració Conveni Marc de Col.laboració entre Promoció Ciutat Vella S.A i El Fideicomiso del Centre Históric de la Ciutat de Mèxic Francesc Compta-Gerent Promoció CiutatVella S.A. Javier CarvalloRepresentant Fideicomiso · Ciutat de Mèxic 14-09-1995 Conveni de col·laboració Protocol de Col.laboració entre Agència Paisatge Urbà i Fideicomiso Centre Históric Ciutat de Mèxic en materies de Protecció paisatge urbà Ferran Ferrer Viana-Dtor Agència Paisatge Urbà Javier CarvalloRepresentant Fideicomiso · Chihuahua 19-09-1994 Conveni de col·laboració Conveni de Cooperació Tècnica entre Barcelona y Chihuahua Patricio Martínez-Alcalde Chihuahua Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Distrito Federal de Mèx 08-12-1989 Conveni de col·laboració Conveni de Cooperació Districte Federal Mèxic i Barcelona Manuel Camacho-Cap Departament Dtre Federal Mèxic Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Distrito Federal de Mèx 08-12-1992 Conveni de col·laboració Acord de ratificació Conveni de Cooperació Tècnica entre Districte Federal de Mèxic i Barcelona Manuel Camacho-Cap Departament Dtre. Federal Mèxic Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Estados Unidos Mexica 28-06-1986 Conveni de col·laboració Memorandum de Cooperació entre la Secretaria de desenvolupament urbà i ecològica dels Estats Units Mexicans i Barcelona Manuel Camacho-Secretari Desenvolupament Urbà Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Guadalajara 13-05-1998 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació Entre Barcelona i Guadalajara Joan Clos-Alcalde Barcelona Francisco Javier RamírezAlcalde Guadalajara · León 14-07-1990 Conveni de col·laboració Acord Intercanvi Tècnic Econòmic i Cultural entre Leon (Mèxic i Barcelona) Carlos Medina-Pte Mpal León Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · MÈXIC DF 23-03-1999 Conveni de col·laboració Protocol d'amistat entre Barcelona i Mèxic Joan Clos - Alcalde de Barcelona Cuauhtemoc Cardenas Governador Ciutat de Mèxic · Monterrey 27-06-1977 Agermanament Proclama de "Ciutat Germana" Cesar Santos-Cabildo de Monterrey · Monterrey 14-02-1990 Agermanament Acord Complementari al conveni d'agermanament entre Monterrey i Barcelona Sócrates Rizzo-Pte. Municipal Monterrey · Tetuan MÈXIC dijous, 17 / maig / 2007 Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Pàg. 9 de 14 �Ciutat Data Tipus de conveni Descripció Signatari 1 Signatari 2 · Monterrey 16-02-1990 Agermanament Acord per un programa de Col.laboració entre TUBSA.i Monterrey en el marc de l'agermanament del 142-1990 Sócrates Rizzo-Pte Mpal Monterrey Jordi Borja-Pte. TUBSA · Monterrey 05-10-1992 Agermanament Protocol de Ratificació al Conveni d'agermanament de 26-4-1977 i 14-21990 Albert Batlle-Regidor Ajunta. Barcelona Benjamín ClariondPte.Mupal Monterrey · Monterrey 05-10-1993 Agermanament Protocol de Ratificació al conveni d'Agermanament del 26-4-1977, 14-21990 i 5-10-1992 Lluís Armet-Primer Tinent Alcalde Barcelona Benjamín ClariondPte.Mpal Monterrey · Monterrey 15-10-2001 Conveni de col·laboració Conveni d'Amistat i Cooperació entre Monterrey i Barcelona Joan Clos-Alcalde Barcelona Felipe de Jesús Cantú-Pte Mpal Monterrey · Puebla de Zaragoza 21-09-2005 Conveni de col·laboració Conveni d'Amistat i Cooperació entre Puebla de Zaragoza i Barcelona Joan Clos-Alcalde Barcelona Enrique Doger-Pte Mpal Puebla de Zaragoza · Puebla de Zaragoza 03-07-2006 Conveni de col·laboració Conveni d'Assitencia Tècnica entre Puebla de Zaragoza i Associació Mundial de Grands Metropolis Enrique Doger-Pte Mpal Puebla de Zaragoza Joan Clos-Pte Metropolis · Tijuana 13-07-1990 Conveni de col·laboració Conveni de Cooperació Tècnica entre Tijuana i Barcelona Carlos Montejo-Pte Mpal de Tijuana Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Veracruz 06-06-2002 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació entre Barcelona i Veracruz Joan Clos-Alcalde Barcelona José Ramón Gutierrez-Pte Mpal Veracruz 07-06-1990 Conveni de col·laboració Conveni de Cooperació entre Barcelona i León Luis Felipe P. CalderaAlcalde León Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Deir El-Balah 09-03-1995 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Samir Mohamed Al-AzaizaAlcalde Deir El-Balah · Gaza 24-09-1998 Conveni de col·laboració Acord d'Amistat i Col.laboració Joan Clos-Alcalde Barcelona Aown Shawa-Alcalde Gaza · Gaza 05-12-2001 Conveni de col·laboració Acord entre Barcelona i Gaza. Construcció en Gaza de "Barcelona Peace Park" Joan Clos-Alcalde Barcelona Nassi Khayet-Alcalde Gaza · Jericó 09-03-1995 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Hassan Saleh-Alcalde Jericó NICARAGUA · León PALESTINA dijous, 17 / maig / 2007 Pàg. 10 de 14 �Ciutat Data Tipus de conveni Descripció Signatari 1 Signatari 2 13-12-1991 Conveni de col·laboració Conveni de Cooperació entre Asunción i Barcelona Carlos Filizzola-Intendente Asunción Albert Batlle-Regidor Barcelona · Lima 22-05-1986 Conveni de col·laboració Conveni de Cooperació Científica i Tècnica entre Lima i Barcelona Alfonso Barrantes-Alcalde Lima Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Lima 22-03-1999 Conveni de col·laboració Carta d'Intencions de Cooperació Tècnica entre Lima i Barcelona Alberto Andrade-Alcalde Lima Joan Clos-Alcalde Barcelona · Trujillo 04-02-1991 Conveni de col·laboració Carta d'Intencions de Cooperació Tècnica entre Trujillo i Barcelona Eduardo L. Cuba-Rpte Trujillo Jordi Borja-Tinent d'Alcalde Barcelona · Trujillo 22-02-1991 Conveni de col·laboració Conveni de Cooperació Tècnica entre Trujillo i Barcelona José Murgia-Alcalde Trujillo Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona 27-09-1990 Conveni de col·laboració Conveni de Cooperació Tècnica i Cultural entre Gdansk i Barcelona Jacek Starosciak-Alcalde Gdansk Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Leningrad 24-10-1985 Conveni de col·laboració Conveni d'Amistat i Col.laboració entre Barcelona i Leningrado Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona V.Hodyrev-Comité Executiu Soviet Leningrado · San Petesburgo 25-04-1994 Conveni de col·laboració Conveni de Col.laboració entre Benestar Social i Salut Pùblica de Barcelona; L'IMAS el GASI i L'Hospital Municipal Maria Magdalena de San Petesburgo Eulàlia Vintró-Ajuntament Barcelona, Xavier CasasRegidor Barcelona, Josep Fité-IMAS, Francesc RilloGASI Yuri Gorbachev-Dtor Hospital Sta Magdalena San Petesburgo · San Petesburgo 29-03-2002 Conveni de col·laboració Protocol entre San Petesburgo i Barcelona Vladimir Yakovlev Governador de San Petesburgo Joan Clos - Alcalde de Barcelona · San Salvador 19-05-1995 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistad i Cooperació Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Mario Valiente-Alcalde San Salvador · San Salvador 09-06-1998 Conveni de col·laboració Ratificació Protocol d'Amistat i Cooperacio signat el 19-5-1995 Joan Clos-AlcaldeBarcelona Hector Ricardo SilvaAlcalde San Salvador · San Salvador 09-02-2007 Conveni de col·laboració Renovació llaços d'amistat i vincles de cooperació suscrits el 19 -5-1995 i ratificat el 9-6-1998 entre San Salvador i Barcelona Ramón Nicolau, Regidor de Participació Ajuntament BCN Violeta Menjivar, Alcaldesa Municipalidad El Salvador PARAGUAI · Asunción PERÚ POLÒNIA · Gdansk RÚSSIA EL SALVADOR dijous, 17 / maig / 2007 Pàg. 11 de 14 �Ciutat Data Tipus de conveni Descripció Signatari 1 Signatari 2 05-01-1997 Agermanament Conveni d'Amistat i Agermanament Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Recep Tayyip-Alcalde Istanbul · Montevideo 17-04-1985 Agermanament Acta Conveni d'Agermanament Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Aquiles R. LanzaIntendent Montevideo · Montevideo 14-05-1986 Conveni de col·laboració Acord complementari de la carta d'agermanament entre Montevideo i Barcelona d'abril 1985 Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Jorge Luis ElizaldeIntendent Montevideo · Montevideo 15-07-1991 Agermanament Acord Complementari al Conveni d'agermanament entre Montevideo i Barcelona Tabaré Vazquez-Intendent Montevideo Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Montevideo 28-03-1995 Agermanament Protocol Ratificació acord complementari al conveni d'agermanament entre Montevideo i Barcelona Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Mariano Arana-Intendent Montevideo · Montevideo 31-10-1995 Conveni de col·laboració Creació Comissió Mixta MontevideoBarcelona Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Mariano Arana SanchezIntendent Montevideo · Montevideo 22-05-1997 Agermanament Acord Complementari al conveni d'agermanament entre Montevideo i Barcelona Maiano Arana-Intendent Montevideo Eulalia Vintró-Segona Tinent Alcalde Barcelona · Montevideo 22-03-1999 Agermanament Ratificar el Conveni d'Agermanament entre Montevideo i Barcelona Mariano Arana-Intendent Montevideo Joan Clos-Alcalde Barcelona · Montevideo 30-01-2002 Conveni de col·laboració Acord de Cooperació en materia d'arxius municipals entre Barcelona i Montevideo Mariano Arana-Intendent Montevideo Joan Clos-Alcalde Barcelona · Montevideo 21-11-2003 Conveni de col·laboració Memoràndum d'enteniment entre Montevideo i Barcelona amb motiu de la celebració del Campament de la Pau en el marc del Fórum Universal de las Cultures Barcelona 2004 Mariano Arana-Intendent Montevideo Joan Clos-Alcalde Barcelona 15-03-1997 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació entre Bolivar i Barcelona Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Manuel Rocca-Pte Càmara Mpal Bolivar-Barcelona 11-03-1997 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació Joan Clos-Alcalde Barcelona Ariel Ulloa-Alcalde Concepción TURQUIA · Istanbul URUGUAI VENEÇUELA · Bolivar XILE · Concepción dijous, 17 / maig / 2007 Pàg. 12 de 14 �Ciutat Data Tipus de conveni Descripció Signatari 1 Signatari 2 · Santiago de Chile 10-10-1990 Conveni de col·laboració Conveni de cooperació tècnica entre Santiago de Chile i Barcelona Jaime Ravinet-Alcalde Santiago de Chile Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Santiago de Chile 26-04-1991 Conveni de col·laboració Conveni de Cooperació Tècnica entre Barcelona i el Ministeri de Bens Nacionals de Chile Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Luis Alvarado ConstelaMinistre de Bens Nacionals · Santiago de Chile 25-01-1992 Conveni de col·laboració Protocol de Col.laboració entre Fundació Salvador Allende i Barcelona (Creació Museu Salvador Allende) Isabel Allende-Dtra Gral.Fundació Salvador Allende Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Santiago de Chile 12-11-1992 Conveni de col·laboració Acord de Ratificació del Conveni de Cooperació Tècnica entre Santiago de Chile i Barcelona Jaime Ravinat-Alcalde Santiago de Chile Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Santiago de Chile 15-03-1997 Conveni de col·laboració Protocol de Ratificació del Conveni de Cooperació Tècnica entre Santiago de Chile i Barcelona Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Jaime Ravinat-Alcalde Santiago de Chile · Valparaiso 28-03-1990 Conveni de col·laboració Carta d'Intencions de Cooperació entre Valparaiso i Barcelona Tona.M. Mascareñas-Dtra Cooperació Amërica Latina Ajuntament Barcelona Raúl García-Dtor Extensión Cultural Valparaiso · Valparaiso 19-12-1995 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació Hernan Pinto MirandaAlcalde Valparaiso Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona · Valparaiso 28-12-2001 Agermanament Protocol d'Agermanamet entre Valparaiso i Barcelona Xavier Casas-Primer Tinent Alcalde Barcelona Hernán Pinto-Alcalde Valparaiso · Valparaiso 27-07-2005 Conveni de col·laboració Protocol. (Campanyes de Millora del Paisatge Urbà) Jordi Portabella-Pte IMPU Barcelona Aldo Cornejo-Alcalde Valparaiso · Viña del Mar 19-06-1997 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació Maravillas Rojo-Tercera Tinent d'Alcalde Barcelona Rodrigo González-Alcalde Viña del Mar · Guangzhou 29-10-2003 Conveni de col·laboració Conveni d'Intercanvi i cooperació entre Guangzhoi i Barcelona Zhang Guangning-Alcalde Guangzhou Joan Clos-Alcalde Barcelona · Ningbo 27-10-1995 Conveni de col·laboració Protocol d'Amistat i Cooperació entre Ningbo i Barcelona Zhang Welwen-Alcalde Ningbo Joan Clos-Alcalde Barcelona · Ningbo 15-06-1999 Conveni de col·laboració Carta d'Intencions entre el Port de Ningbo i el Port de Barcelona Chen Qi Hong-Autoritat Portuaria Ningbo Joaquim Tosas-Pte Port Autònom Barcelona · Shanghai 14-04-1989 Conveni de col·laboració Memorandum d'Acord entre Barcelona i Shangahi Pasqual Maragall-Alcalde Barcelona Zhu Rongji-Alcalde Shangahi XINA dijous, 17 / maig / 2007 Pàg. 13 de 14 �Ciutat Data Tipus de conveni Descripció Signatari 1 Signatari 2 · Shanghai 31-10-2001 Agermanament Protocol d'Agermanament entre Barcelona i Shangahi Zhou Muyao-Alcalde Shangahi Joan Clos-Alcalde Barcelona · Shanghai 24-07-2006 Conveni de col·laboració Memoràndum sobre intercanvis i cooperació entre Xangai i Barcelona Feng Guoqin-Tinent d'Alcalde Xangai Jordi Portabella-Tinent d'Alcalde Barcelona dijous, 17 / maig / 2007 Pàg. 14 de 14 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.03. Acció i òrgans de govern (de l'Ajuntament de Barcelona) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Documents produïts en l'exercici de l'acció del govern de la ciutat de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Llistat d'agermanaments i convenis de col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona 1972-2007 Creator An entity primarily responsible for making the resource Ajuntament de Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2007-05-17 Type The nature or genre of the resource Informe Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Ajuntament de Barcelona Barcelona Ciutats Description An account of the resource Relacions establertes amb ciutats de tot el món. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Informes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/22/2714/democracia_ciutadans_coberta.jpg 2c540192f9808535a654f5e080ec150d Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.01. Activitat associativa Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Agrupa la documentació generada en relació a les activitats de caire associatiu de Pasqual Maragall. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La democràcia dels ciutadans Creator An entity primarily responsible for making the resource Catalunya Segle XXI Gomis, Llorenç Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1999 Type The nature or genre of the resource Monografia Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Catalunya Segle XXI Catalunya Democràcia Ciutadania Economia Model social Description An account of the resource Epíleg de Pasqual Maragall. El llibre sintetitza els treballs ralitzats en el marc de la Convenció Cívica Catalana per a la Renovació de la Cultura Política 1997-1998. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Publisher An entity responsible for making the resource available Edicions 62 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/22/2713/19931102_DocCatSegXXI_Reflexions_i_propostes_OCR.pdf 363e50251f98f641c14553752bbe782b PDF Text Text 2. 11.93 CATALUNYA SEGLE XXI "REFLEXIONS I PROPOSTES PER A LA CATALUNYA DEL PROPER SEGLE" . OBJECTIU: Impulsar un moviment ciutadà de debat i de propostes sobre el futur de Catalunya. Posar les bases per disposar d'un element comú de consens sobre Catalunya i els objectius que s'han d'assolir. Qu-(UA t{ c..· vt S\lttQ_ [µ ~- f1M r ( DECLARACIO: ~,~ ~ O_ j Catalunya afronta els últims anys del segle :XX en unes condicions alhora bones i i-~1 (/r~ Jr:r difícils. Mirant enrera, contemplen el progrés democràtic que ha experimentat en J. ~ l'afirmació i el reconeixement de la seva identitat nacional i en la seva capacitat &J\,.,__ 'autogovern; en la millora del nivell de vida dels ciutadans; en la modernització de es empreses; en la producció científica, cultural i artística; en l'extensió dels serveis públics d'ensenyament, de sanitat i d'assistència social; en les infrastructures de transport; en els equipament urbans, la renovació de les ciutats i en molts altres aspectes de les condicions de vida, individuals i col.lectives. Aquest progrés, però, no pot amagar mancances serioses que afecten el benestar dels habitants de Catalunya en àmbits diversos. Tampoc ha d'amagar els dèficits de reflexió sobre el futur i la falta de projectes de llarg abast. Nous i complexos problemes, en una etapa d'acceleració històrica, s'afegeixen a d'altres que no han estat degudament atesos. Aquest últims anys han viscut l'enfonsament d'ideologies que havien fonamentat el segle XX. La precipitació de fets històrics de gran transcendència ha modificat profundament els equilibris, en un context de canvi de valors. La desaparició dels blocs, la indefinició d'una Europa organitzada en un mapa que ja no és vigent, la �proliferació de nacionalismes agressius, la globalització de l'economia, la consolidació d'aturs estructurals a nivells insuportables, la interçlependència creixent, els problemes de supervivència de cultures i llengües, el desenvolupament de noves formes de desigualtat, la crisi ecològica i l'allunyament dels ciutadans de la vida política són, entre altres, factors que obliguen a reformar aspectes bàsics del funcionament de les societats europees avançades. Sense aquestes reformes el camí de progrés pot veure's amenaçat, mentre el pessimisme i la intolerència més o menys r .· organitzada s'iri'taI.len entre nosaltres. Des de Catahinya Segle XXI proposem que tot plegat sigui d'una altra manera i que el pensament catalanista incorpori els canvis recents per tal de continuar sent una resposta vàlida, integradora i creadora. de consens per la nostra societat i la dels nostres fills. Lliure de prejudicis esteri~dors, amb imaginació r-distingint les idees /l de les creences. L'avenç capa la unitat europea pot oferir-nos un escenari més favorable en el qual afrontar, amb noves actituds, els problemes propis i participar en la resposta als interrogants que la Humanitat té plantejats en aquest tombant de segle. Les noves actituds han de comportar un millor aprofitament de la capacitat d'iniciativa de la societat catalana, l'estímul a l'acció dels seus agents més dinàmics i l'enfortiment de la cohesió social. Volem contribuir, amb un ampli moviment ciutadà de debat, a la necessària reflexió col.lectiva entorn d'un gran nombre de qüestions, des de l'obertura i la conti~ en el futur. Ho volem fer cridant tothom a participar-hi: aporteu elements d'estudi ' realitzeu propostes i doneu suport i difusió a aquest projecte cívic. La història del nostre país és rica en experiències semblants, que han tingut, en alguns casos, influències molt positives sobre la vida catalana. La situació actual i els reptes dels propers anys exigeixen a la Catalunya avançada, lliure i democràtica en què vivim, a punt d'entrar en el segle XXI, que generi, en la recuperació d'aquest tradició de reflexió i de compromís dels ciutadans amb el país, un impuls nou. �AMBIT: Tot Catalunya. PARTICIPANTS: L'objectiu és crear una plataforma àmplia, oberta a tots els ciutadans de Catalunya, interessada en aquesta proposta. Les dos uniques limitacions estàn condicionades a la voluntat de que tots els seus participants siguin demòcrates i estiguin sensibilitzats per Catalunya i pel paper que aquesta ha de jugar en el futur. METODOLOGIA: Es tracta d'endegar un procès de reflexió i propostes a partir d'una àmplia participació ciutadana amb comissions de treball, sectorials i territorials i sessions plenàries que han d'aprovar les propostes. La metodologia que es vol seguir d'alguna manera es pot SeJ!!blar a la que es va utilitzar en el seu dia pel Congrès de Cultura Catalana, que va mobilitzar un nombre important de catalans interessats en reflexionar sobre el present i futur de Catalunya. TEMES A TRACTAR: Els temes poden ser basicament: l) L'ENFORTIMENT DE LA DEMOCRACIA, EN UN ENTORN I PERSPECTIVA DE CRISI DE VALORS. 2) L'ECONOMIA CATALANA EN UN MERCAT GLOBAL: COMPETITIVITAT I CREIXEMENT. 3) SOCIETAT: INMIGRACIO, NOVES MODEL TENDENCIES: DE ATUR BENESTAR, ESTRUCTURAL, COHESIO SOCIAL, ORGANITZACIO I REPRESENTACIO, ETC. 4) PER UN ENTORN AMB QUALITAT DE VIDA (territori, urbanisme, medi ambient i planificació estratègica). 5) IDENTITAT NACIONAL: cultura, llengua, rol geopolític intercultural. 1 diàleg �ORGANITZACIO: Es tractaria de crear un consell ampli, c·onformat per persones d'elevat prestigi arreu de Catalunya. Hi hauria un comitè executi.u conformat per 10 6 15 persones que portarien les tasques més de direcció del procès. ACTIVITATS: S'iniciaria amb una Secció Constitutiva i el posterior endegament de Grups de Treball, que poden tenir les Comissions que considerin adients. Cada Grup de Treball organitzarà de forma coordinada act~, jornades, estudis, simposis, trobades internacionals, etc. per aprofundir i avançar en les diferents propostes. Periodicament es reunirà l' Assamblea General de tot:S els membres per evaluar i aprovar els avanços que es vagin realitzan. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.01. Activitat associativa Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Agrupa la documentació generada en relació a les activitats de caire associatiu de Pasqual Maragall. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Catalunya Segle XXI "Reflexions i propostes per a la Catalunya del proper Segle" Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1993-11-02 Type The nature or genre of the resource Informe Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Catalunya Segle XXI Catalunya Política Model social Description An account of the resource Document de treball amb la proposta definitòria i organitzativa de Catalunya Segle XXI. Conté notes manuscrites de Pasqual Maragall. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Informes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/22/2712/1998_CCC_document_programa_OCR.pdf 73c6d426fe126707f76520e1291e5bde PDF Text Text •· Catalunya Segle XXI CONVENCIÓ CÍVICA CATALANA PER A LA RENOVACIÓ DE LA CULTURA POLÍTICA Barcelona, 1997-1998 El punt de partida Catalunya Segle XX! ha congregat en els seus tres anys de vida a més de tres cents socis i a gairebé un miler d' amics, procedents de medis professionals, acadèmics o socioeconòmics molt diversos. Ha desenvolupat una sèrie de debats -tant interns com públics-, que malgrat la seva modèstia, han situat a Catalunya Segle XX! entre els punts de referència dels qui aspiren a una renovació de la cultura política, econòmica i social del nostre temps. Un pas més: la CONVENCIÓ CÍVICA En aquest moment, Catalunya Segle XX! vol donar un pas més. Considera que és necessari prosseguir la seva reflexió col·lectiva sobre bases més sistemàtiques i en un procés orientat a un resultat concret. Amb aquest motiu, ha posat en marxa la Convenció Cívica Catalana per a la Renovació de la Cultura Política. Els treballs preparatoris, iniciats el març de 1997, es desplegaran fins a la tardor de 1998. l �Des de Catalunya i més enllà Som conscients de que aquesta tasca i aquest procés tenen un horitzó que va molt més enllà de Catalunya i d'Espanya. Però arrenquem d'un punt de partida i d'una experiència històrica col·lectiva, d'un territori i d'una societat, que han tingut i tenen la vocació de lloc de trobada. La Convenció, doncs, s'ha de celebrar en una Catalunya que entenem com a àgora oberta i no com a temple enclaustrat. Una convocatòria oberta Catalunya Segle XXI entén que la Convenció és, per vocació, un procés obert a la participació dels ciutadans i col·lectius que -situats en diferents latituds del paisatge polític- comparteixen la preocupació per a renovar alguns elements caducats de la cultura democràtica, en les seves dimensions social, econòmica i política. Catalanisme obert, afirmació de les llibertats polítiques i reivindicació de les solidaritats socials constitueixen les seves referències inexcusables. Per aquestes raons, Catalunya Segle XXI està disposada a compartir el seu treball amb altres entitats -fundacions, organitzacions no governamentals, departaments universitaris, associacions professionals i socioeconòmiques, empreses i entitats del camp cultural o informatiu- en la forma més adequada a la seva naturalesa i voluntat, ja sigui en la fase preparatòria, ja sigui en la fase plenària final. Un esforç d'interpretació polític reflexió. Però no un programa El producte de la reflexió generada per la Convenció no ha de ser un conjunt de polítiques públiques sectorials, pròpies dels programes de partit. Però sí té l'ambició de que els partits -igual que altres actors socials, econòmics o políticspuguin comptar amb la nostra reflexió quan portin a terme les seves tasques específiques. Per això, Catalunya Segle XXI considera que la Convenció -com a procés en marxa i com a material documental produït- pot ser útil a les forces polítiques, contribuïnt a la tasca comuna de repensar les maneres d'analitzar la política democràtica i d'intervenir en ella. Recíprocament, Catalunya Segle XXI accepta i acull els comentaris i observacions que sorgeixin dels partits i d'altres actors col.lectius, en la mesura en que encaixin en la naturalesa del seu projecte. 2 �Tres eixos de reflexió per a tres Àmbits Temàtics La Convenció pretén contribuir a l'elaboració de noves formes d'interpretar la realitat política democràtica i a la definició de noves maneres d'actuar eficaçment sobre la mateixa. Amb aquest objectiu s'han delimitat tres grans àmbits temàtics: Àmbit 1. Ciutadania, comunitat, territori.Una cultura política renovada ha de replantejar les relacions entre espai (territori), comunitat i ciutadania. Es perfila una nova concepció de la proximitat i de la distància com a eixos de participació: globalització vs. identitat. En aquest marc, les ciutats emergeixen com a ferment, els Estats com a garants i guardians del trànsit cap a una nova distribució de la ciutadania, i no necessàriament com a productors de serveis. La subsidiarietat apareix com a fil conductor. Quina aportació es pot fer des de Catalunya? Àmbit 2. Una economia al servei de la societat: els nous reptes.Són clars els signes d'esgotament de les formes socials i econòmiques que hem conegut, basades en el ple treball, el consum, el benestar. Amenacen els riscos del no-treball, del desastre ecològic o de la dualització de l'accés a la informació i al coneixement. Com fer compatible la creació de riquesa, la conservació del medi i una cohesió social, basada en l'equitat? Com donar a aquesta tasca la dimensió global, que tenen ja els intercanvis econòmics o mediàtics? Quins límits i quines potencialitats presenta la societat catalana? Àmbit 3. Poder i participació ciutadana: noves regles de joc.La complexitat i l'escala dels problemes han debilitat -a vegades han anul.lat-l'efectivitat de l'acció política tradicional. Algunes pretensions polítiques reequilibradores o igualitàries són titllades d'inútils i fins i tot contraproduents. S'ha de confiar només en l'intercanvi mercantil o en la cooperació voluntària? Quin paper pot reservar-se a les institucions polítiques formals? Com es relacionen i equilibren aquestes institucions amb els nous -i no tan nous- poders fàctics locals i globals, dels diners i de la informació? S'ha de pensar en un nou Montesquieu per a compensar determinats desequilibris? Cada Àmbit Temàtic compta amb un Comité Assessor. La seva tasca consisteix en definir el contingut dels Àmbits, l'estructura dels Grups de Treball i la seva supervisió dels textos elaborats. 3 �Els Grups de Treball de cada Àmbit Correspón a una vintena de Grups de Treball -que consten en la relació adjunta- el tractament dels interrogants i problemes que s'enquadren en els Àmbits Temàtics descrits. A partir d'un document inicial, cada Grup ha de formular -amb el concurs d'experts o testimonis qualificats, espanyols i estrangersun text o document, que serà considerat en la fase plenària final de la Convenció. El calendari El procés es desenvolupa en dues fases. En la fase preparatòria (febrer 1997-setembre 1998), els Grups de Treball examinen els documents inicials i el sotmeten a revisió, fins a produir un text final cada Grup. En la fase plenària (octubre-novembre 1998), es produirà la discussió dels textos anteriors i la seva elaboració final. El resultat final de la Convenció La Convenció, per tant, ha de concloure amb l'examen i l'aprovació eventual de la Col.lecció de Textos preparats pels Grups de Treball. Aquests textos -i tot el material complementari generat durant el procés- seran editats i difosos, després de la corresponent selecció i integració. 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.01. Activitat associativa Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Agrupa la documentació generada en relació a les activitats de caire associatiu de Pasqual Maragall. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Convenció Cívica Catalana per a la renovació de la cultura política Creator An entity primarily responsible for making the resource Catalunya Segle XXI Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1997 Type The nature or genre of the resource Informe Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Catalunya Segle XXI Convenció Cívica Catalana Catalunya Catalanisme Política Congressos i conferències Description An account of the resource Document que defineix i estableix el platejament de la Convenció Cívica Catalana. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Publisher An entity responsible for making the resource available Catalunya Segle XXI EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Informes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2711/passant_comptes_2019.jpg d91154e4dd126a720e54f24572ff5733 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Passant comptes: memòries d'un economista al servei de les institucions Creator An entity primarily responsible for making the resource Morillas Antolín, Andreu Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2019 Type The nature or genre of the resource Monografia Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Economia Morillas Antolín, Andreu Biografies Maragall Mira, Pasqual, 1941- Govern alternatiu Govern Administració pública Description An account of the resource Primera publicació escrita de la col·lecció de Testimonis Llegat Pasqual Maragall. 203 p. Abstract A summary of the resource. Text a la contraportada: L'autor presenta una panoràmica de la seva dilatada carrera professional dedicada a diverses institucions del país. És un repàs a quaranta-tres anys, que abasten un període que va del final de la dictadura als anys del sotrac del procés independentista. La part central i més extensa del llibre està dedicada al treball d'Andreu Morillas, primer al costat de Pasqual Maragall al Parlament de Catalunya, on es fa un repàs exhaustiu i intencionat de l'estratègia de Pasqual Maragall per a assolir el Govern de la Generalitat, la transició des de l'oposició al Govern i, finalment, la copiosa experiència de set anys de Govern, com a secretari d'Economia en els Governs dels presidents Maragall i Montilla. D'aquesta etapa de Govern, sobretot des d'un punt de vista sectorial, es pot apreciar l'extensa obra feta, poc airejada encara, però també hi són presents episodis singulars dels quals se'n ha parlat poc. Encara que a molts dels episodis d'aquestes memòries no els manquen tocs d'humor o ironia, l'autor no deixa de traslluir un cert desencís quan considera i observa el decaïment en l'obra de posteriors governs i el progressiu desprestigi de les institucions. PASSANT COMPTES és, doncs, un intent d'explicar més de quaranta anys de treball a diverses institucions del país, però també una veu crítica del recent desplegament polític i institucional de Catalunya. Bona part de les cent-quaranta pàgines dedicades a l'època parlamentària i a la col·laboració en el Govern de la Generalitat, permetran, sens dubte, donar testimoni i enriquir el bagatge de documentació i coneixement que constitueix el Llegat de Pasqual Maragall. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Publisher An entity responsible for making the resource available Fundació Catalunya Europa Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Text complet disponible a:<br /><a href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/publicacions/95/passant-comptes-mem%C3%B2ries-d-un-economista-al-servei-de-les-institucions.html">https://www.catalunyaeuropa.net/ca/publicacions/95/passant-comptes-mem%C3%B2ries-d-un-economista-al-servei-de-les-institucions.html</a> EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Sobre Pasqual Maragall Testimonis Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2710/estructura_urbana_2019_coberta.jpg 82bc42ea4009b588b36937f5b8f7852b Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Estructura urbana i segregació: Un segle a Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Nicolini, Rosella Garcia López, Miquel Àngel Roig Sabate, José Luis Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2019 Type The nature or genre of the resource Monografia Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Urbanisme Barcelona Economia Model social Habitatge Maragall Mira, Pasqual, 1941- Description An account of the resource Treball resultant de l'ajut de recerca 2017 del programa Llegat Pasqual Maragall. El llibre és el número 3 de la Col·lecció Recerca - Llegat Pasqual Maragall. 116 p. Abstract A summary of the resource. Text a la contracoberta: Aquesta publicació es proposa oferir una anàlisi quantitativa d'un segle per a esbrinar si les diferents polítiques territorials aplicades a Barcelona - sobretot les de les últimes dècades - han estat efectives en el control dels problemes de segregació o discriminació urbana. L'estudi es compon de quatre assaigs que tenen l'objectiu principal d'identificar els determinants de la distribució dels col·lectius de ciutadans a Barcelona en funció de l'estructura urbana de la ciutat i de les polítiques aplicades per l'administració pública al llarg del temps. Aquesta última dimensió permet també revisar el pensament i l'acció de Pasqual Maragall en aquest àmbit, durant la seva etapa com a alcalde a l'Ajuntament de Barcelona. L'estudi és el resultat de l'Ajut a la Recerca Llegat Pasqual Maragall 2017 que va ser atorgat als professors del departament d'economia aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona, Rosella Nicolini, Miquel Àngel Garcia López i José Luis Roig Sabaté. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Publisher An entity responsible for making the resource available Fundació Catalunya Europa Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Accés al llibre en format digital:<br /><a href="Accés%20al llibre en format digital: https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/publicacions/92/estructura-urbana-i-segregaci%C3%B3-un-segle-a-barcelona.html">https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/publicacions/92/estructura-urbana-i-segregaci%C3%B3-un-segle-a-barcelona.html</a> EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Recerca Sobre Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/15/2709/19530329_ReglamentMinyonsEscoltes_PM.pdf eea0e280a8c7afc9438357cb451dfe4a PDF Text Text �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 01.01. Activitat personal Description An account of the resource Aplega la documentació generada entorn a les activitats de caire personal de Pasqual Maragall. Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Pàgina acreditativa en el llibret: Minyons Escoltes: Reglament núm. 1 Creator An entity primarily responsible for making the resource Minyons Escoltes Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1950 [ca] Type The nature or genre of the resource Certificat Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Escoltisme Maragall Mira, Pasqual, 1941- Confraria de la Nostra Senyora de Montserrat Description An account of the resource Dades al regalment dels minyons escoltes de Pasqual Maragall, exemplar núm. 647. S'hi anota la data de la Promesa: 29/03/1953 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Certificats https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/2708/19660625_ASTEF_PM.pdf 4c6499107ad051f0cac81ab6ba593ec8 PDF Text Text � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 01.01.02. Activitat acadèmica Description An account of the resource Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall: - Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957). - Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964). - Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965). - Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat. - Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno). - Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors. - Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana. - Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude". Type The nature or genre of the resource Sèrie Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1945-1979 No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Diploma certificant l'assoliment amb èxit de l'estada amb l'ASTEF, en un programa de planificació sectorial Creator An entity primarily responsible for making the resource Association pour l'organisation des stages en France França. Ministère des affaires étrangères França. Ministère des Finances Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1966-06-25 Type The nature or genre of the resource Certificat Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Francès Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Planificació Economia París Delors, Jacques Description An account of the resource El diploma certifica l'assoliment de les pràctiques dins el programa de planificació sectorial al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors a París del 10/01/1966 fins al 25/06/1966. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. París EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Certificats https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/2707/19640729_SVIMEZ_PM.pdf 09a957d11686482df44bd840a34d51e0 PDF Text Text � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 01.01.02. Activitat acadèmica Description An account of the resource Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall: - Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957). - Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964). - Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965). - Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat. - Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno). - Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors. - Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana. - Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude". Type The nature or genre of the resource Sèrie Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1945-1979 No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Certificat d'aprofitament del curs a l'SVIMEZ sobre el desenvoupament econòmic italià Creator An entity primarily responsible for making the resource Centro per gli Studi sullo Sviluppo Economico Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1964-07-29 Type The nature or genre of the resource Certificat Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Universitats Economia Desenvolupament econòmic Itàlia Description An account of the resource Declaració certificant l'assistència i aprofitament de Maragall al curs durant 3 setmanes de juliol a SVIMEZ: Associazione per lo sviluppo dell'industria nel Mezzogiorno. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Roma EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Certificats https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/17/2706/19630322_CertificatStrasbourg_PM.pdf 979615b3cfe1644d9997d1282d3c6f57 PDF Text Text � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 01.01.02. Activitat acadèmica Description An account of the resource Recull la documentació relacionada amb l'activitat acadèmica de Pasqual Maragall: - Escola primària: Escoles Virtèlia (1945-1957). - Llicenciatura en Dret: Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (1957-1964). - Llicenciatura en Econòmiques: Facultat d'Econòmiques de la Universitat de Barcelona (1958-1965). - Pràctiques de Dret Europeu (1963): estada a Estrasburg (França) per realitzar unes pràctiques de Dret Europeu a la Facultat Internacional de Dret Comparat. - Pràctiques a Roma (1964): beca per estudiar planificació regional a la SVIMEZ (Associazione per lo SVIluppo dell'industria nel MEZzogiorno). - Pràctiques amb Delors a París (gener-juny 1966): beca del Govern francès per l’estudi de planificació regional. Realitza unes pràctiques com a economista a l'Association pour l'organisation des STages En France (ASTEF) on obté el Diploma de planificació sectorial i regional. Les pràctiques les fa al Comissariat del Vè Pla amb el professor Jacques Delors. - Postgrau a la New School for Social Research, New York, amb beca Fulbright (setembre 1971-setembre 1973): Master of Arts en economia, especialitzat en economia internacional i economia urbana. - Doctorat (02/03/1979): en Ciències Econòmiques a la UAB. La tesi doctoral Els preus del sòl urbà. El cas de Barcelona (1948-1978), la va dirigir el catedràtic Josep Maria Vegara Carrió i va obtenir una valoració "Summa cum laude". Type The nature or genre of the resource Sèrie Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1945-1979 No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Certificat de presència al curs del Programme d'Études sur les Organisations Européennes a Estrasburg Creator An entity primarily responsible for making the resource Faculté Internationale pour l'Enseignement du Droit Comparé Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1963-03-22 Type The nature or genre of the resource Certificat Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Francès Subject The topic of the resource Dret Universitats Europa Description An account of the resource Certificat d'assistència al curs entre els dies 10 i 22 de març de 1963. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Estrasburg EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Certificats https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/16/2705/19410113_CertificatNaixement_PM.pdf c2a84253ae83a3a1de84f72e8fc622a3 PDF Text Text � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 01.01.01. Documents identificatius Description An account of the resource Documentació amb funció identificativa i acreditativa de Pasqual Maragall. Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Certificat de naixement de Pasqual Maragall Creator An entity primarily responsible for making the resource Registre Civil Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1964-07-02 Type The nature or genre of the resource Certificat Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Família Biografia Description An account of the resource Certificació en extracte d'inscripció de naixement (13/01/1941). Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Certificats https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/2704/pasqual_maragall001.JPG bf981fcd1bf51932629e6aba3e753116 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital (jpg) Dimensions físiques The actual physical size of the original image 1500x1000 px, 240 dpi Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Fotografia de la presentació del llibre de mèmories de Pasqual Maragall, Oda Inacabada. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-11-30 Type The nature or genre of the resource Imatge Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource jpg Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Palau de la Música Catalana Description An account of the resource Maragall de cos sencer a l'escenari del Palau de la Música, d'esquena a l'auditori amb tota la de gent de peu. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Música Catalana Rights Information about rights held in and over the resource RBA EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/15/2703/1965_CV_manuscrit_PM.pdf 5b32c28b9cd5e1dae4e6f3f0d618bee4 PDF Text Text ������� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 01.01. Activitat personal Description An account of the resource Aplega la documentació generada entorn a les activitats de caire personal de Pasqual Maragall. Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Nota biogràfica de Pasqual Maragall Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1965 Type The nature or genre of the resource Manuscrit Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Biografia Economia Ocupació Maragall Mira, Pasqual, 1941- Universitats Description An account of the resource Nota manuscrita de Maragall escrita als 24 anys, explicant la seva experiència acadèmica i laboral fins aleshores. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 792 Escrits https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2702/19920714_LosRodeos_Torxa.pdf 64662921e6eb2ce6c9686f0f6a520161 PDF Text Text 14.07.92 /Rebuda de la Torxa a Tenerife Paraules de l'Alcalde a l'aeroport de Loj Rodeos "La densidad y la magnitud del sentimiento se componen de distancia, sacrificio e intensidad cordial. Sólo los países que saben pagar los cosFes de la distancia y mantener el afecto -y de esto lob canarios sabéis mucho y los españoles en general lo sabeos por vosotros- pueden acceder a estadios superiores de integración en la humanidad y vivir con sentido pleno el humanismo que llevamos todos inscrito dentro cono un programa, como una gran promesa. "He venido aquí a daros la antorcha olímpica, pudiendo haber ido a otros lugares de más tensación, para deciros esto que os digo: Lo que es bueno para Tenerife es bueno para Canarias. Lo que es bueno para Canarias es bueno para Cataluña. Y lo que es bueno par á Cataluña es bueno para España. Y hoy nos podríamos atreer a decir: Y lo que es bueno para España es bueno para Europa, que es el marco posible y real y necesario del humanismo que transportamos como esperanza. "La llama que llegó al archipiéla g o no es otra cosa que la pequeña luz que emite la esperanz . Sólo eso. Pero por ser eso y sólo eso ha sido seguida ya i y respetada, por más de tres millones de personas desee aquella tarde, para siempre inolvidable, en que descendió de un pequeño "caró d'art" (carro de pesca, barca del arte) en la serena playa de Empúries, en el Golfo de Roses. "La distancia, física y culturál, que nos separa del centro de España a ustedes y nootros es en un sentido menos larga que la que separa a Tenerife y Barcelona. Y en otro sentido distinto, esta Ultima distancia es mas breve, porque ambos estamos en la periferia, o física o culturalmente lejanos del centra l () las dos cosas. "Y eso nos une. Nos une el sentiMiento. Nunca deberíamos �confundir España con el centro y, el centro confundirse con España, sobretodo, nunca debería a riesgo de perderla. "O España somos todos por un igual, o no es nadie. Es más, o cada uno acepta que cualquier otro puede representarla con toda dignidad, que la parte es lo único interesante, real, vivo y concreto del todo, o el todo será una ficción sin vida y sin alma. "Que todos los españoles, como ncs enseñan nuestros Reyes cada dia, aprendan a respetar 14 diversidad. Que nadie utilice el nombre del colectivo como bandera y el nombre de la parte como algo menor, o peer aún, como diminitivo o como despreciativo. "Sólo hay una cosa grande, y esa es el alma de un pueblo pequeño y concreto, con su idioma, sus vientos y sus horizontes. Y sólo hay una más grande todavía: la unión de ese pueblo con otros, para forrtar un sentimiento más poderoso. "Y esa unión requiere, más allá de los textos constitucionales, un espíritu constitucional de lealtad por parte de todos. "Nadie debe explotar la potenci inmensa de los nombres que nos representan para el enfrentamiento; ni desde abajo ni desde arriba. "Todos debemos tragar nuestros 4apos y renunciar a la emotividad fácil y próxima para conseguir la más serena y mas potente que nos lleva hacia el ` humanismo. "El Estado debe ejemplarizar ese sacrificio más que nadie y nosotros •entonces le devolveremos confianza por confianza. "Y aquéllos que estan, que estamos situados en los escalones intermedios de la 1 representación y la gobernación de los pueblos, debemos medir nuestros gestos y evitar que nuestros altavoces nd generen pasión excesiva en nuestros representados, ni illolesten el quehacer de nuestros vecinos. 1 Y �"Todo esto nos dice hoy la llama desde Tenerife. Y nos lo dice con moderación y pasión, ';que es lo que predomina en las gentes que la vienen a ver. p "Estamos acabando de construir un camino a la llama que la llevará hasta la antorcha del Estadio, cuando un arquero acierte a pasar la flecha por el punto elegido. "Desde el fondo del alma os doy gracias, tinerfeños, canarios, porque vuestra distancia es nuestra obligación, y en vuestra tierra la llama resplandece más libre que nunca. s _ "Que lo oigan todos los que tienin que oirlo". r � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Paraules de l'Alcalde a l'aeroport de Los Rodeos: rebuda de la Torxa olímpica a Tenerife Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-07-14 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Barcelona Catalunya Espanya Territoris Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Aeropuerto Los Rodeos (Tenerife) Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2701/19920706_Impuls_CercleEconomia.pdf 370e18188f5b0eb435114636265ba642 PDF Text Text 1 Cercle d'Economia / Barcelona, 6 juliol 1992 "1993, L'Impuls renovat de Barcelona" Conferència pronunciada per 1'Excm.Sr.Pasqual Maragall, Alcalde de Barcelona M'agradaria que tinguéssim determinats moments, com pot ser aquesta nit, per parlar amb tota la tranquil.litat del món, sense la pressió d la possible influència que poden tenir els nostres judicis en la realització dels Jocs. Un cop passats els Jocs, hauríem de ser capaços de trobar el to per fer l'anàlisi ponderada de l'esforç que cadascú ha fet, el sector pri vat -i cadascun dels susbsectors privats-, el sector púbic -i cadascun dels subsectors públics- i, en definitiva, també l'organització empresarial que ha consistit en posar d'acord a tots aquests agents. Les xifres dels Jocs Una de les preguntes e ja ens podem començar a formular és "Qui ha pagat qua nt ?". En els informes que vosa]jtres teniu (s'ha repartit una avaluació de l'impacte econòmic global dels Jocs) es fa un càlcul de quina ha estat la participació del sector privat i del sector públic. �2 Hi ha dues vies d'anàlisi diferents que ja s'aniran lligant: una és la de l'impacte, que és una anàlisi "macro", per dir-ho d'alguna manera. L'altra és la del microanàlisi, projecte per projecte. S'ha fet l'esforç de càlcul per les dues vies, però tots són encara discutibles. Jo me'n fio molt del meu Gabinet de Programació i del meu Regidor de Programació Pressupostos, senyor Josep Maria Vegara, economista, enginyer, ha estat director de l'Institut d'Estudis Fiscals i té una que s'ha visió enormement equànim i equilibrada. I, per tant, l'estudi fet sota la seva direcció, per a mi és el que compta. De vegades veig altres anàlisis; ara fa poc he vi4t una estimació de 900.000 milions. Es poden anar afegiSt coses que potser no tenen res a veure, directíssimament a veure, amb els Jocs i que, no obstant, es poden considerrr inversions del 92. L'autopista Terrassa-Manresa és una inversió vinculada als Jocs?. Si?. No?. Depèn. A Manresa pròpiament no hi ha Jocs, però l'autopista suposa una millora per a l'activitat global de Catalunya, fins i itot de 1'Area Metropolitana, d'alguna forma. L'illa d'or, per exemple, és un típic projecte del 92, que ha nascut amb l'impuls clímpic, no per acabar-se en aquest any, però sota l'esperit del 92. Si suméssim projectes sirilars als anteriors, segurament que superaríem els 750.000 milions i arribaríem als 900.000 milions. �3 En tot cas, crec que serà important valorar qui ha fet què. Es una qüestió de justícia que s'ha de plantejar. I és perquè veig el què diuen les xifres que tenim i el què després sents a dir. L'opinió de la gent respecte de qui ha fet què és normalment injusta amb algun dels actors, normalment aquell que està m*s lluny. Per exemple, si es pregunta a la gent, què ha fet la Comunitat Europea pels Jocs, probablement es digui que no ha fet res. I no és veritat. Europa hi ha col.laborat. Ha destinat un pressupost de deu milions d'Ecus perqué s'inverteixin en els Jocs del 92, dos terços per Barcelona i un terç per Albertville. Però la injustícia més gran es fa amb l'Estat. Tant en l'operació com en les obres. El COOB té un pressupost -l'operació, no les obres-, de 150.000 milions, si comptem diners en efectiu exclusivament, i 175.000 o 180.000 si c omptem també les aportacions en espècie de patrocinadors que contribueixen amb equips, serveis, personal, etc. L'Estat va destinar, des del primer moment, una partida de 9.000 milions, que ara deuen haver pujat a 12 o 14, a fons perdut. I aquesta s una de les discussions que hem tingut des del primer dia perqué des del principi hem insistit que fossin a fons per ut. I alguns dels intèrprets de la voluntat estatal van dir: "No, no, això és a compte per si hi ha algun dia un dèf cit ". En fi, jo interpreto que era a fons perdut i això honora molt l'Estat. �4 Perà, a més, ha fet una altra cosa que és important, respecte de les estimacions d'ingressos que depenien de l'Estat -no que ell aportava, però que depenien d'ell, com emissions de segells, monedeg, apostes i loteries,- una quantitat relativament important. Es va dir, concretament el Secretari d'Estat Antoni Zabalza, "això, que és una k 1 previsió firmada conjuntamentsper les quatre institucions que composen el COOB, nosaltres ho considerem un compromís t si el mercat no aporta la quantitat prevista". I així ha estat. Com sabeu, algunes d'aquestes figures d'ingressos públics han patit una certa ?risi en els mesos i en els anys que acabem de passar. I, per tant, l'Estat ha compromès que això tindria un bon fi, aquella previsió l'ha convertit en una obligació. L'Operació COOB serà una operació equilibrada, ja us ho avanço, que podrà tenir un desviació de l'ú o del dos per cent, com a màxim. La previsió econòmica inicial, feta l'any 1987, es feia en base s una cotització del dòlar a 165 pessetes. Ara el dòlar està a 95 i, per tant, ha calgut fer una reducció de despesa real de 10.000 milions. A mi ni I m'agradaria que el COOB tingués un superhàbit. Em semblaria en certa manera injust, perquè hi ha tantes coses a pagar que em sembla injust que es pogués lluir. Com veiem, doncs, les previsions es compliran. I aquí l'únic que pràcticament ha ana4 a risc ha estat l'Estat. En el conveni de creació del COOB -que alguns ja no recordaran- deia que l'Estat es comprometia pels 9.000 milions inicials i que, per tant, a patir d'aquí eren l'Ajuntament 1 �5 i la Generalitat els qui havien de pagar, un 40 % cadascun i l'Estat només un 20 %. De manera que sobre el paper sí que hi havia el compromís de ]t a Generalitat i de l'Ajuntament. Però a la pràctica, l'únic que realment ha corregut el compromís, és l'Estat. Amb les obres no podem di_ exactament el mateix perquè les coses són formalment diferents. Les obres dels 500 i escaig mil milions, l'Estat n'ha pagat pràcticament la meitat. I es pot dir, és que ].i tocava. Sí i no. Li tocava des d'un punt de vista històric, que tots els qui som en aquesta sala considerem inapel.lable. Ja era hora que l'Estat fes unes inversions importants a Catalunya, concretament a aquesta ciutat. Des d'aquest punt de vista, li tocava. Ara bé, per què ningú ha denunciat això, ni l'Estat, ni l'Ajuntament? Perquè, prime , tots érem conscients de la primera raó que he dit. Hi havia un endarreriment històric, hi havia un deute moral. I, en segon lloc, hi havia un càlcul polític de la Generalitat -que jo accepto-, en virtut del qual es considera amb el dret a consolidar la seva situació econòmica abans de fer front a totes les obligacions que competencialmet i legalment per la Constitució i l'Estatut- li pertoquen. I això és així i s'ha piloduït d'aquesta forma, però s'ha de dir. Perquè aquest tipus de generositat en la interpretació no sempre es troba en aquest món i, per tant, jo vull ara agrair a l'Estat,1a la Generalitat, al sector privat les seves aportacions, que a mi em semblen mesurades �6 i proporcionades a l'esforç que hem fet i a la responsabilitat de cadascú. El finançament de la ciutat De vegades es pregunta quina és la situació de les finances públiques i concret4ment de les locals, després d'aquest esforç. Puc parlar de les finances locals, que són de les que en tinc un més gran coneixement de causa i, a més, estic obligat a fer-ho. De les altre finances públiques també en tinc la meva opinió, peró crep que no és ara el moment de parlar-ne. Els 100.000 milions d'í nversió olímpica que ha fet l'Ajuntament de Barcelona surten d'uns pressupostos anuals d'uns 150.000 milions o 250.000 milions, si comptem el pressupost consolidat amb les empreses municipals. És que nosaltres podem pagar tranquil.lament aquestes inversions i la càrrega financera que h va associada? Rotundament, sí. Està programat pel mateix Regidor Vegara perquè així sigui. Es possible, és factible, ho estem fent i, a més, té una base ben comprensible. La inversió olímpica no ha estat una inversió desproporcionada. No ha estat, en cap cas, Montréal. A Montréal van acabar l'estadi l'any passat i els Jocs els varen celebrar l'any 76. I aquí se'is ha criticat pel contrari, per haver fet un estadi, deen alguns, massa petit en principi. Nosaltres no hem fet res que no sigui proporcio- �7 nat i que no doni, per dir-ho d'alguna manera, el seu resultat. L'Estadi i el Palau Sant Jordi estan donant dividends a l'Ajuntament. Aquest any no, perquè l'Ajuntament cedirà aquestes instal.11cions al COOB. Però n'hi va haver l'any passat i n'hi haurà l'any vinent. Les inversions que s'hanIfet han augmentat la riquesa d'aquesta ciutat. Aquesta ciutat val més. Val més pel sector públic i val més pel sector privat. I ara plantegem-nos si n, és just que diguem, a una audiència com aquesta que s'hc4 pot plantejar amb serietat, si l'augment de preus del qual es parla molt sovint no té dues cares: una que és la c'restia pel comprador i una altra que és el benefici del venedor. Qui som els venedors de Barcelona? Som els resident i propietaris de la ciutat. I a qui fem pagar? Fem paga , evidentment, a nosaltres mateixos -amb la qual cosa cancel.lem, des del punt de vista de la comptabilitat, part d'aquest benefici- i als que ens visiten, als que ens compren o als que volen venir. Aquests paguen un peatge més lt perquè venen a una ciutat que val més, que té més demanda i que té més oferta, però que té més valor unitari. I vostès em preguntaran: Però tot això té un efecte fiscal? Té un efecte sobre le bases fiscals de l'Ajunta- ment que li permeti ingressat més a través de l'Impost sobre Activitats Econòmiques i de la contribució urbana, actualment de l'IBI? Doncs sí que els té. I d'aquí es queixen els nostres joves que, probablement, són la part de �8 la societat que, en aquesta cancel.lació d'ingressos i despeses, els toca pagar. Aquesta ciutat val més # produeix més riquesa, i, lògicament, el sector públic té una participació més gran gràcies a aquest increment de riquesa. I no només la € ciutat, també l'Estat i, per t Int, també la Generalitat que es nodreix dels mateixos ingressos. Perquè els impostos més elàstics al tipus de nova riquesa que s'ha creat són, segurament, els de l'Estat i, per tant, els de la Generalitat, i no els locals. Els tritluts locals estan molt determinats. Són ingressos poc flexibles respecte el creixement i la inflació, i que necessiten en tot cas d'esforços polítics i administratius, con! re-avaluar, re-taxar cadastres, per poder a última hora capitalitzar o rebre la part corresponent d'aquesta nova r iquesa que s'ha creat. És a dir, l'Ajuntament ho ha de demanar. Per entendre'ns, ha de dir al ciutadà: Vostè ha de reconèixer que la seva casa, el sòl sobre la qual està assentada, val més que abans ï, per tant, em deixarà que li palsi al cobrament un impost proporcionalment més elevat. Això succeeix amb l'Impost sobre la Renda, però d'una forma molt més automàtica. Perquè s'incrementin els rèdis, només s'ha de canviar un percentatge o no s'ha de canviar res, perquè ja puja la renda ella sola. Però, en definitiva, i deixant de banda aquesta queixa, que és una queixa, típica de subsector d'ingressos rígids -en una altra ocasió m'agradarà parlar de quines solucions té aquest problema-, la veritat és que el sector �9 públic està obtenint, i obtindrà un rèdit important de la inversió que s'ha fet i, per tant, està en condicions de pagar l'esforç realitzat. Això no vol dir que l'Ajuntament no tingui problemes econòmics. Els tenim de molt -bans dels Jocs, i els seguirem tenint mentre no es trobi una solució. Aquests problemes tenen uns noms: transports i capitalitat. I, sobre el 93, cal que primer estableixi clarament les bases sobre les quals hem de plantejar els objectius. Transports metropolitans Els transports de Barcelona no són propietat de l'Ajuntament de Barcelona, sifó que van ser traspassats a l'Area Metropolitana. Les L1 is d'ordenació territorial, que ens poden agradar o no però estan aprovades i són vigents, van crear una Entitat Metropolitana del Transport a la que es donaven els instrur$tents fiscals -si s'atrevia-, per finançar o una part o li totalitat del dèficit del transport públic que és, com vostès saben, molt considerable; a Barcelona i a totes le ciutats grans d'Europa. L'Ajuntament va ser coher e nt i, per tant, va cedir les companyies de transport a 1 Entitat Metropolitana, que estava dotada d'unes possib.4.litats fiscals en aquesta matèria que l'Ajuntament de Bsírcelona no tenia. Es van posar les companyies de transport sota la titularitat de qui, lògicameint, l'havia de tenir; que �10 s'extenia a l'àmbit territorial sobre el qual es manifesta la realitat transport, que és ]'Area Metropolitana. Aquesta Entitat Metropolitana es, com ja he dit, titular legalment reconeguda pel Parlament d Catalunya per aplicar el recàrrec sobre l'IBI. Aquest recàrrec, d'àmbit metropolità, fa pagar a tots els ciutadans Ona part dels costos derivats del fet que el bitllet que satisfan els usuaris té un preu inferior al cost que genera el{ seu viatge. Seguidament hi havia un isegon pas que no era fàcil. S'havia de convèncer vint alca " des metropolitans que fessin el mateix vot de traspàs en ell mateix moment. Això, que en una altra ocasió no hauria est * t gens senzill, va ser fàcil perquè sobre aquest tema se n'jhavia parlat molt i hi havia un consens. Fins i tot amb ajuntaments que no tenen metro. I ja es poden imaginar el què significa convèncer ajuntaments que no tenen el servei de metro perquè paguin una part del seu dèficit. Però laixó es va aconseguir amb relativa facilitat; es va trigar un any. I després es va fer un altre pas, que era més complicat: posar-nos tots els ajuntaments d'acord en recaptar 4.000 milions com a recàrrec obre l'IBI per finançar les necessitats metropolitanes de transport. I es va aconseguir. Llavors, quan en aquest punt, malgrat no ser el president de l'Entitat Metropolitana del Transport, però sí podent parlar en nom de l'Are4i Metropolitana, en qualitat de president de la Mancomunitat de Municipis de l'Area Metropolitana de Barcelona, p dir, molt seriosament, que �11 si algú ha fet l'esforç de "retratar-se" davant del públic barceloní i demanar-li el gensi simpàtic esforç o sacrifici de pagar més sobre el seu rebuít de l'IBI, ha estat aquesta entitat i, per tant, és a lquesta entitat a qui s'ha d'ajudar. L'Entitat del Transport està recaptant ara 4.000 milions de pessetes/any, per contribuir a un dèficit que potser és més del doble d' aquesta xifra. I, dit sigui de passada, per tranquil.litat Zels creditors i dels seus obligacionistes, l'E.M.T. età ben gestionada. En un termini molt immediat s'obti(ndrà un crèdit d'onze mil milions del Banc de Crèdit Local que té com a garantia precisament aquests ingressos i, per tant, un grau de seguretat molt gran. Però, a més, i ara per tranquil.litat de tots els ciutadans barcelonins, amb això anirem forts a la Generalitat i a l'Estat, i insistirem en el què ja estem dient ara: A la Comunitat de Madrid, on hi ha un consorci per a la gestió del transport públic, la Comunitat Autònoma paga el 50 % d'aquest dèficit. En canvi, en el nostre cas, el de l'Area Metropolitana de Barcelpna, la Comunitat Autònoma no paga res. El que sí és cert, en canvi, és que l'autonomia catalana paga dos terços de la inversió, en casos com el conegut "Pla Felipe", que és un pla de ferrocarrils de rodalies, metros i altres infrastructures d'accés a les grans ciutats. En aquest cas 14 Comunitat Autònoma paga dos terços de la inversió i l'Estlat un terç. En canvi, a la �12 Comunitat de Madrid és a l'inrevés, és l'Estat qui paga els dos terços i la Comunitat només un terç. Per què passa això? Perquè la història hajl anat conformant d'aquesta forma, però cal dir-ho molt clarament, no hi ha equivaléncia. I de l'Estat què s'ha d'e4tigir? A l'Estat cal demanarli que sigui raonable amb l'anàlisi del contracte-programa que es va signar en el seu moment i que ha quedat una mica desfassat. L'Estat ara està pagant kines 23 pessetes per viatge, la qual cosa és positiva. S'hagi passat d'un sistema d'auditoria complicadíssim, en el qul l'Estat analitzava tots els comptes de les companyies de transports per veure quina part del dèficit pagava, a un altre sistema en el què es defineix el què aporta l'Estat com una fracció del cost del bitllet. Ara es paga 50 pessetes per bitllet -40 i escaig, si es compra la targeta de deu viatges-. A més d'aquestes 40 pessetes, 1'Es:at n'hi afegeix 20, i ens mancarien encara unes 20 més, aproximadament, perquè no hi hagués dèficit. Jo he estat partidari d'incrementar les tarifes en el moment en què ha calgut. Cada vegada que hi ha unes eleccions en aquest país -que és 4uasi cada any-, hi ha hagut algú, que ha demanat que no s'atpugin les tarifes. I com que aquestes veus han tingut influència en la Comissió de 1 Preus, que és la que ha de v tllar per la inflació i la bona marxa de l'economia del país, aquesta comissió els ha donat la raó i ens han reba ixat la tarifa que s'havia �13 demanat. De manera que, d'aquestes vint i escaig pessetes que manquen, sempre n'hi ha quatre o cinc que cal posar-les en el compte d'aquestes bones( ànimes, que han volgut que els ciutadans de Barcelona paguin menys pel transport públic. Ara s'està revisant la narxa del contracte-programa perquè l'any vinent finalitzl, la seva vigència. La meva opinió és que els canvis d'impostos i de tarifes, encara que siguin marginals, tenen (l os costos: un, pagar més i l'altre, canviar, que és un ccst psicològic, a vegades més gran que pagar més. Per tant, jo no sóc partidari que ara, de cop i volta, s'apugin les tarifes del transport enormement, però sí que sóc partidari de fixar una lí ia claríssima que digui que en quatre anys arribarem a pa ar, no el 45 o el 50 % del cost, sinó segurament un 60 o un 65 %. Ha de ser així o, si no, no hi ha solució. I jo estic segur -perquè conec la gent que hi ha al Ministeri d'Economia i Hisenda- que, per molt que els hi costi plantejar determinades discussions o determinades vies, i més en aquest moment, aquesta l'acceptaran. Despeses de Capitalitat Barcelona té unes despeses, que s'estimen en 17.000 milions anuals per compte de Fa deu anys que demanem poder 'Estat i de la Generalitat. discutir d'aquesta qüestió i �14 no ho aconseguim. Crec, però, que ara el moment és a punt d'arribar . Aquestes són les despesep de museus, d'hospitals, de conservatoris, de l'escola Massana, de palaus, d'orquestres, que té l'Ajuntament i que normalment els ajuntaments no tenen. Són més aviat desPeses d'autonomies o d'Estat. L'Ajuntament les té en funció de l'estat de les transferències que hi van haver i que no es van discutir amb la ciutat de Barcelona. Nosaltres hem estat gairebé deu anys en una situació que jo en diria de piloteig, ¡però no hi estarem més. Hem volgut fer les inversions que1han posat aquesta ciutat en f el nivell on havia d'estar ., al mateix temps, no hem deixat de prestar cap d'aquests serveis. Que ningú no pogués dir que Barcelona perdia l'Escola Massana o la seva orquestra per culpa dels Jocs Olímpics. Però ara que tenim els Jocs fets, ara exigirem a aquells que han de pagar, que paguin la part que els hi pertoca. Per la ciutat, l'obligas ció principal ha estat no lDerdre el nivell d'aquests serveis, que són històrics i modèlics. La major part d'ells tenen al darrera unes històries de caràcter ciutadà, de caràcter polític i de caràcte_ pedagògic, importants. Sóc partidari de mantenir aquests serveis, però no, ara ja no, sense la part d'aportació au:onòmica-estatal que els hi pertoca. Els posaré un exemple que servirà bastant per entendre què passarà al 93. L'educació. L'Ajuntament hi ha de destinar 10.000 milions cada any, dels quals una part li �15 pertoca pròpiament perquè tots els ajuntaments han de mantenir els edificis de les escoles públiques. Però és que, a més, l'Ajuntament té 40 escoles, cosa que els altres ajuntaments no tenen. En aquest país les escoles són totes nacionals, abans eren de l'Estat i ara són de les Comunitats Autònomes. Però l'Ajuntament té 40 escoles: 1'.1scola del Bosc, l'Escola del Mar, l'Escola Massana, entre 4ltes. Quan s'ha discutit amb els ministres d'educació, en han dit que aquesta competència ha estat transferida a l'Autonomia. I l'Autonomia ens ha dit que a ells no els h: ho havien valorat. Quan els van transferir les escoles públiques no els van transferir les municipals i, per tant, n4 ens ho poden pagar. I no és que hi hagi puranent malícia, és que el tema és enormement complicat perquè s'acaba amb una discussió de qualitat, que m'interessa moll posar de relleu avui aquí. Per exemple, em deia el Ministre Maravall, quan era Ministre d'Educació: "Jo ja eltaria disposat a pagar, però no puc, perquè resulta que en els territoris MEC -aquells en què l'Autonomia no ha rebut encara la transferència en Educació- el Ministeri aplica Llei d'Educació, sobre quants ns estàndards que estan a la alumnes hi ha d'haver per aula, per exemple. Si es dóna el cas que una escola pública en té menys, se li retalla el oncert, és a dir, la subven- ció va a la baixa. Hem analitzat Catalunya i hem vist que això a Cataluya no passa. Per tant, quan l'Autonomia li diu a vostè que no té diners per pagar-li les seves escoles, és veritat i no és veritat. Perqul una part dels diners sí que �16 els té, doncs si l'Autonomia apliqués els mateixos estàndards que el Ministeri d'Educ4ció està aplicant als territoris MEC, tindria un sobrant que l'hauria de dedicar per pagar les escoles de l'Ajuntament". Qui tenia raó? Tots dos segurament. En tot cas s'haurtn de posar d'acord. 1993, l'impuls renovat dt Barcelona L'Ajuntament de Barcelon4 avui és una institució que està muntada sobre un caval d'uns 250.000 milions de ptes./any de despeses i ingrelsos, i està disposada a fer el què calgui perquè aquest ca all, que és molt potent i en creixement, porti beneficis a a ciutat i no problemes. Que no transfereixi situacions de dificultats financeres, sino que les absorbeixi, i les pot absorbir. Això implica el què jo en dic la tercera fase del4 Jocs Olímpics. Els Jocs Olímpics han tingut una fase de concepció, molt engrescadora -en Joan Mas Cantí en sap molt d'això-, i una fase posterior d'inversif i de realització que s'acabarà, no el dia 9 d'agost sine el dia 12 de setembre, quan s'acabin els Paralímpics. I té una tercera fase, tan important com les altres dues, que és el que els militars en diuen "la explotación del éxito". Aquesta fase cons i steix en finançar bé el què s'ha fet i en treure'n el màxim profit. I, en aquesta etapa estem disposats a treure prof4 de totes les inversions que s'han fet en tots els sentits: econòmic, financer, però també ciutadà. �17 L'Ajuntament té un patrimoni molt crescut de 680.000 milions de pessetes. Aproximadament la meitat d'aquest patrimoni està posat al servei públic i, per tant, no és disponible. El patrimoni actual és molt superior al que havia estat històricament i fa front a un bon nombre d'obligacions. Nosaltres l'administrarem amb un esperit empresarial. S'està creant dins de l'Ajuntament un equip financer que té aquesta missió, i que té un crèdit molt important per la qualitat de les persones que el formen. Un equip dels més respectables, deixeu-m'ho dir, de la ciutat o del país en aquest moment. Nosaltres proposem que aquesta infrastructura que s'ha creat sigui utilitzada i aprofitada amb una gran expansió en el terreny cultural. Per què en el terreny cultural? Perquè creiem que les inversions estan en marxa, que el 92 ha servit per endegar una colla d'inversions culturals importants i perquè pensem que, en definitiva, el què una ciutat d'Europa ha de fer, és ser capaç d'oferir una qualitat de vida i un component cultural en el sentit més ampli. Suficient com per atraure inversions i atraure clients, i atraure la gent mél qualificada que és la que volem atraure. Pel que fa a l'urbanisme, la inversió privada ha de prendre el relleu en els nous projectes que estem vehiculant, principalment els del front costaner, des del port fins el Besòs. El mateix pensem respecte un altre segon gran projecte que és l'acabament de la Diagonal. Volem que �18 aquest projecte finalitzi en els quatre anys propers, amb la qual cosa s'haurà triangulat la part que quedava de la Barcelona municipal. I els estic parlant de la municipal, perquè dintre de la Barcelona Municipal, amb aquest avantprojecte del Pla de la Sagrera s'hauran colmatat les possibilitats. Això vol dir qúe nosaltres hem de treballar colze a colze amb l'àrea metropolitana per continuar essent motor d'una evolució en què hi ha moltes coses a fer, com es deia en la "Gestión del caos" de l'any 1973. Moltes coses a fer en aquest terreny i, particularment, en la zona d'activitats logístiques que hi ha entre l'aeroport i el port, amb o sense desviació de¡1 riu. Es en aquesta zona on ha d'arribar l'ample de via europeu, sobretot l'ample de via, també el tren d'alta vel citat, per descomptat. Però molt més important per l'animació de l'aeroport i del port, és l'ample de via europeu. L'aeroport ha de tenir elldesdoblament que necessita. El tren ha d'arribar a l'aeroport d'una forma diferent a com arriba ara. Ha d'arribar -com molt bé ja va preveure en el seu moment el Ministre Barrionuevo, quan era Ministre de Transports- passant per davant, i no acabant a l'aeroport, sinó seguint en direcció a S ges i Tarragona. Així l'aeroport serà com 1ausana respecte de Ginebra, una parada del tren que va des de Sitges i Tarragona a Barcelona i a França. Aquest da.a veurem que la gent anirà a l'aeroport. Està demostrat psicològicament que els trens que acaben en un cul de sac no són rendibles, sí que ho són aquelles parades que estan posades en una línia. �19 Per nosaltres, doncs, cultura en el sentit més ampli, inversió privada amb urbanisme municipal i àrea metropolitana són les grans línies d'avenç. I àrea metropolitana no vol dir només unes activitats d'inversió en un punt concreto vol dir també, per exemple, la redefinició del servei de r odalies. L'àmbit que hauria d'abarcar és el de la la regió metropolitana: la dels quatre milions i escaig d'habitants, no la dels tres milions. La regió I, ja definida per Pau Vila ha de funcionar millor com a àmbit de la xarxa de rodalies en la que, segurament, arribarà un dia eln què s'haurà d'implicar-hi també una part de capital privat. N'he parlat amb la Mercè Sala d'aquesta qüestió. Cal que els serveis de ¶odalies t el vuit català en definitiva, puguin ser gestionats d'una forma que tinguin més relació amb la demanda, tant des del punt de vista tarifari com, sobretot, des dej punt de vista de la qualitat. Que les rodalies puguin esdevenir una mica les autovies, les rondes si voleu o els túnels. Si hem après a dotar-nos amb les infrastructures per la mobilitat amb l'automòbil particular, per qiè no ho hem de fer amb el transport públic, i concretament amb el pla de rodalies?. Hi ha previstos 120.000 milions d'inversió d'aquí a l'any 2000 per projectes de sanljament i d'abastament d'aigües a l'àrea metropolitana. AijIcò comportarà uns ingressos. També des d'un punt de vista financer són inversions que tenen una seguretat. Hi ha els ¶ànons 1 que actualment estan una mica en crisi perquè la gent es pregunta si realment �20 estan justificats pel tipus de serveis que s'obtenen. La gent veu l'estat en què es ttoben el Besòs i el Llobregat i es pregunta sobre la justificació d'aplicar el cànon de sanejament. La gent, també, pensa que l'aigua no té el bon gust que hauria de tenir -que ja és millor des que s'està { ampliant la planta d'ozoonització-. De manera que ja veieu que hí ha projectes per davant. I, abans d'obrir-me a les vostres preguntes, valdria que sabessiu que a l'Ajuntament de Barcelona tenim una convicció. Creiem que els Jocs han creat un concepte nou: el concepte de ciutat competitiv4. En el temps que hem estat preparant els Jocs, hem anaticreant, sense saber-ho, un concepte nou, que és que les àiutats es poden governar com una empresa i, tanmateix, servir l'interès general. I la idea que nosaltres vendrem a Europa, dintre del que és el sistema de ciutats europeu, és, justament, la importància que les ciutats actuïn d'aquesta forma, en funció de l'interès general però amb una clara formalització empresarial de les seves a Ctivitats. Cada vegada són més les ziutats que s'adonen que no poden prestar els serveis amb la qualitat i quantitat que demanen els seus habitants, si empreses, canviant d'escala. { f no és, com passa en les Però una ciutat no pot canviar d'escala a voluntat, si és que l'escala de les ciutats té algun sentit. Perquè, quants habitants té Barcelona?,1.650.000 habitants? Puja o baixa el nombre d'habitants de Barcelona?. Els divendres a �21 la nit, si marxem per les autopistes veiem que entra tanta gent com surt. S'està creant la Catalunya-ciutat de la que parlaven els nou-centistes. S'està convertint en una realitat, que es manifesta, per exemple, en què hi ha ha molta més gent de Rupià -que treballen a Girona- però que baixen a Barcelona sovint. Abans els feia malta por i ara els interessa. Per tant, si és que la talla d'una ciutat té algun sentit fora de la seva àrea tgetropolitana i, fins i tot, del seu país en el cas de països petits o regions en el sentit geogràfic de la paraulal és perquè que la seva força prové d'un hinterland important, d'unes connexions sòlides com les que nosaltres estem intentant crear amb les cinc ciutats del nostre entorn. Es ]la xarxa C-6: Tolosa, Montpeller, Saragossa, València i Pa lma de Mallorca. Però també ho són les aliances amb altres ciutats. Hi ha projectes de compartir una orquestra entre dues o tres ciutats. Fins ara hem estat acostumats a què una orquestra era d'una ciutat: la de Viena, la de Berlín. Ara hi ha ciutats que es plantegen de fer l'orquestra VienaPraga o Viena-Budapest. Potser) nosaltres ho haurem de fer algun dia. Potser amb València que és d'on venen els millors instrumentistes de vent. Aquest és, somerament, .'esperit que jo us volia transmetre. Barcelona té la convicció de poder vendre una mercaderia que es diu, no només Barcelona, sinó ciutat, com a concepte. Res més. Gràcies. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 1993, l'impuls renovat de Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1992-07-06 Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Barcelona Economia Planificació Jocs Olímpics (25ns : 1992 : Barcelona, Catalunya) Futur Model social Description An account of the resource 21 p. Conferència pronunciada per l'alcalde Pasqual Maragall, sobre els reptes i oportunitats després dels Jocs Olímpics. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Cercle d'Economia Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2700/19900817_ciudades_desarrollo.pdf 7d3c5526d0314a48175fe36390089069 PDF Text Text LAS CIUDADES EN EL DESARROLLO ECONOMICO Quiero agradecer en primer lugar a los responsables de -~ d~ verano de la Univer~idad Menéndez y Pelayo, los cursos en profesor Manuel Castells y a don Julio ! directores de este seminario, la oportunidad que particular Rodríguez, me y brindan al ~eminario de intervenir en un . dedicado a los i problemas de las grandes c1udades 1 Sin embargo, confesar - prevención de entrada una ! ante la asociación que se establece, pretenderlo, cierta quizás sin entr_:~-~n__~3:-µdad 4 omo sinónimo de fuente Las problema, debo sino grandes su ciudades no son la único contenedor posible. causa En la de del gran ciudad se plantean, a veces de forma dramática, problemas de pobreza, de soledad, de minusva ía, de marginalidad. Pero son problemas de la sociedad. La gran ciudad tiene en qambio un gran poder de negociación, en ella viven también, además de los problemas, las soluciones. 1 -Lvctf �¡ Tomemos apostamos, el caso de Barcei ona. ciudad, municipal Ayuntamiento ,~ paralelameljlte, y, en ese proceso de la Pºf \la _!C_c:'~~nciació~- económica 1 la el desde el primer momen o de la restitución de democracia municipal en 1979, de En ./ ()/! c / C crea ~ ión por la inte :"·c ión y de redistribución de riqueza. No hace falta, les recuerde españolas el en porque está en la mente de estado de la !ciudad ¡ general- en 1979 ~ -de sumida todos, las en que ciudades una crisis 1 económica con importantes nivele~ de paro, con escasas perspectivas económiqas. que actuar, mobilizar y encontrar un energías las Frente a ello, 1 • . ~fectivamente de que ot ~as y había capaz de disponía la ambicioso, proy~cto ciudad. E implicar tanto a las de inflación administraciones como a 1 la sociedad civil en esa voluntad 1de ganar el futuro. A esa ambición hubo que pone1le un nombre. Y el "nombre de la cosa" aspiración realidad fueron la de en los cludad;- Juego~ ~~do que octubre de 1986. una Olímpicos, ver hecha Pero Barcelona ya vieja finalmente empezó a 1 trabajar obtenido, antes de la nominaci dn. Si no la hubiéramos deberíamos y estoy seg lro de que habríamos sabido encontrar otro nombre a esa aspiración. 2 • f..elp.uu . . ~ �Como sea que ya me han precedido otros participantes en 1 el seminario que les habrán (( ---------·-·-------·----···- -·- ···---·-· -- ~-----------· _____ ______, . habla~o - ···-··-·------ --- -·- ·---- - -----·- - - - de la realidad y de de papel las ciudades en el desarrollo necesariamente voy los --- - ------ ·-··--··~·-·-·-·--------,.----·---~--·----·-"- "" · -- ------- -·----~~----···--·-- proyectos de Barcelona, - voy a analizar genéricamente económico, a refererirrn' en más de una el aunque ocasión a Barcelona y al contexto español. Voy a dividir mi intervenció~ en tres aspectos básicos. 1 En primer lugar, el desarrollo voy a examinar J1 papel de las ciudades en económico, y economía de la innovación. En necesidad de t ás seg~ndo de una estrategia de reequilibrio social, concretamente, en la lugar, reivindicaré la e~pecialización económica así como el papel de los y poderes ¡ locales 1 dentro público/privado. de un contexto de complernentariedad ¡ Y finalmente, v qy a hacer una referencia a ¡ lo que creo debe constituir una política del Estado español hacia las grandes ciudades. Las ciudade-ª1_ escenario del cambio 1 En más de una ocasión se ha ldefinido ~_ Europa corno sistema de ciudades. Europa es, -===- ~==----- e~ectivarnente, un el continente urb;nc>Por excelencia. La mayoría de las grandes ciudades de primer orden están situadas en Europa. 1 3 Dejo a un lado el �fenómeno de las macrociudades del Tercer Mundo, cosa muy distinta. caracteriza por El su sistema europeo cohesión global y que es otra de por ciudades su se diversidad interna, lo que le da una gran potencialidad. La Este economía cambio se cambio. vez estrecha caracteriza imbricación entre servicios, en secto. · el / base de inc~u~trial 1 \ fu~damentalmente más y a el sector la los / de innovación ' procesos ¡ de ~formación / tecnológica , un proceso de . y de 1 1 comunicación. \ características más\ re11vantes de este proc(eso son Las . la articulación mundial de tecnológica regiones / / ! a4 el desarrollo particular del terciario del en / un gestión económicas ! y mundiales; / ciudades sector í avanáado o sistema europeas terciario y y en cualificado; la 1 reorganización innovación de los '\ proce~o~ , l?~oductivos en base y / la íeXternalización tecnológica / actividades empresas, "no propias'~ ·· de / en de particular de los la las \ lci T ~'$pecialización . de y el consiguiente crecimient9 de los servicios las empresas en las fiudades; y \ / a el j impac~de sistemas ! adaptabilidad de la fuerza de trabajo. 4 las a las tecnologías de \,Cs:.µalificación y �Simultáneamente a estos cambios económicos aparecen los 1 cambios sociales, que se tra~ucen en una preocupante aparición de ri:t.1gyª§ ----formas desigualdad social. Cambios en --- ---- de ___,,, _ ,,_____ ---la estructura ocupacional, en beneficio del sector servicios y en detrimento del sector indu$trial. 1 nueva paro pobreza, y formada Incremento de ancianos e la desigualdad entre sexos, aumento del empleo. de esencialmente por trabajadores cualificac~ón, con poca Aparición una en inmigrantes. correlativo al Nueva~elación entre centro y periferia 1 caracterizada innovación. por la accesibil~dad a los procesos de Extensión de los sistemas de protección social. En conclusión, se produce un dualización social, crec~miento de la desigualdad y 1 aunque no de ¡1a polarización social, en las ciudades. Este proceso demográficos, que también se ve afectado por en las ciudad - una disminución de la población, los cambios europeas se traducen en ¡en su envejecimiento y en i la disminución tiene su lado del número de petsonas positivo, indudablemente: por vivienda. Eso desdensif icación, independencia personal; pero crea ltambién problemas sociales de margin~ción y de soledad. 5 �El papel de las ciudades en el cambio económico en La mutación económica y soci ~ll que se está "/produciendo ' / Europa, como consecuencia de la pueva fase de / crecimiento, transformación e i~ternaciorializac ión de : procesos económ1cos plantea a lo' .t /" gob~érnos i al conjunto de la de los estados / la exigencia de fomentar el papel de adaptar los ~as ! ' ' eco,~mia ciudades para poder del al país nuevo f entorno. Efectivamente, del buen ciudad funcionamiento de la ¡ como sistema de producción y de gestión depende el dinamismo económico y el bienest'ár materia d.e los países. Ello se debe fundamentalmente a las razones siguientes: - Las ciudades constituye~ los nudos de infraes- ! tructuras 1 . necesarias para la creq1 ente interacción de las economías nacionales. - El procesos cualificado uso intensivo productivos y de nu vas exige, capacidad !por tecnologías un emp~esarial, los personal lado, y en por otro, i i accesibilidad de las empresas a le~ y de formación. 6 centros de investigación �/ - La especialización productiva, que hafte surgir en las ciudades empresas de servicios 1 comunes . ~ / cualificados a otras empresas. - Las estrategias espaciale~ ¡ urbanas son hoy en día un 1' clave en la política de 1 os agentes elemento económicos y / sociales. - La entrada comportará / en vigor / del Acta Unica Europea en inevitable/~entrÁlización una política 1993 que se verá compensada por la po7enciación de las ciudades y de los poderes locales. - La revalorización cultural ide la ciudad corno valor de uso. La importancia de los elernen~os educativos, culturales, i informativos y comunicacionales incrementan el papel de ¡ ciudad y de su entorno, por cuanto garantizan el acceso la de la población a la calidad de vida jy a la cultura. 1 Los factores del nuevo modelo Jed~ento europeo / ¡// Hay tanto una en el serie de I ! ' fac~ores que inciden crecimiento fomento decisivamente económico y la 1 as~ura~do al mismo tiempo, innovación I / I 1 desde ¿/' �~ quilibrios una perspectiva progresista, los social básicos territorial que deben haber frente a las 1 dades que pueden generar ese mism~ crecimiento. económico aseguran sostenido 1 son los / dotación y calidad de las infraestructuras, - La 1 especial ¡' / más o : menos siguientes : /esigual- actuatÍ~ad Los principales factores que ¡ en la crecimiento tipo ' 1 un pe de autopistas , red las telecomunicacio, es, ¡ a s i como una trenes y y en / aeropuert$ que aseguren una de acceso fácil y rápido. . . l - La opción por las actividades l los ± . Q, que avances cientif icos a la pro4ucción, incorporan y posibi l itan el desarrollo de nuevas tecnologias. - La cualificaciónde los recursos humanos. una fuerza adaptarse de a trabajo altament~ cualificada la constante variac +ón de las Se requiere capaz de condiciones de y producción . - La politica de promoción e 1 onómica de la ciudad, pasa entre otras cosas por la créación de zonas de que calidad 1 ambiental, bien dotadas infraes~ructuralmente y con ¡ 8 valor �, simbólico; / o bien el desarrollo de las políti98s de parques tecnológicos. / - Y finalmente, costes económicos competitivos, aunque .fJ5·/ ya su importancia es menor frente a accesibilidad aludidos fatores y comunicación c9n ¡ 1os centros de tecnológico. de desarrollo ,;"' /' A estos factores ec~nómicos cabría sumarles otros, nada ¡' desdeñables, ~ como accesibilidad a . la calidad del medio 1á vivienda, ciudad , la constitución de o l la proyección cultural ,¿'orno determinantes de una calidad de v i da ji vez más una red de cada 1 es ~rechamente ! ligada al crecimiento económico. 1 ------- - - - - _____¡__----- En --una- -pa-labra;- podríamos decir que las ciudades empresas la . // local d e serv1c¡cs personales, la ambiente, que compiten para atraet son inversiones y residentes, vendiendo a cambio localizaciones. Y ello implica también un \ ~ambio en la ~dministración ! consideración tradicional del pape l de la \ \ local. -~ El Ayuntam i entQ como agente econó,ico 1 La concepción del Ayuntamienl o como promotor activo 9 de �actividades exigencia económicas cada económica y que estamos papel en la 1 ~roceso vez mayor en el viviendo municipal de Barcelona, ese sociales 1 1 ciudad de El una transformación proyecto en consonancia con ello, de agente económico, es al lado de las de Carta recoge ya funciones tradicionales de la Administración local. ' Procesos como el incremento de la cooperación público! privada en la consecución de objetivos ciudadanos, o la 1 propia desregularización tradicionalmente intervención del como de las i actividades consideradas ! públicas, ¡ conllevan la sector privado ¡ en el terreno 1 intervenci~n 1 público, y la paralela creciente considerado del sector público en el terreno considerado propio del privado. La compe5j.j:ividad entre ciudades Las características del cambio económico y social en 1 los países desarrollados .......... entre ciudades. Esta~ -~-- ...· - las - .... ,.. 1 relabiones son de Í también de co plementar~d \" tecnología, l para -------- ciones 1 competencia ) pero atraer / ersiones y nacionales e ..,,,...,,,.·--" para----s-er· sedes organismos de internacionales y de grandes empresas, l centros de comunicaciones (TAV, para constituirse en 1 tc.), y para recibir apoyo ¡ 10 �y financiación internacional. cambio~ En la etapa actual de rápidos e importantes ... t------ - el campo de la economía y de la tecnología, enfrentan refuerzo cultura y a como desafíos, las ciudades se f uya solución pasa centros de creati+ idad, por su de la de difusión de concentración de ca~itales. Junto ciudades nuevos en a la competitividad, es l ¡ ¡ la otra gran baza de las la, ~ que pasa por entari. dad, ¡ funcional y prod$ctiva, centrada en algún la especialización compl sector o sectores económicos y de l servicios. Por esta razón se ha puesto de moda en la especializada cuyos la aparición de lQs criterios de jerarquizació~ ránkings de l i teratura ciudades, están correlacionados con los factores que he señalado como claves, pero cuya validez debe ser examinada a veces con pr$caución. En concreto , un estudio elab~rado por l~r /en \ ponderando las ciudades europeas en función 1 entre los ingenieros aeropuertos, plaza d.e--r f c riterios r _ _ --------- _ sobresalen el ~úmero de investigadores, estudiantes, el ~ ráfico de los que y 1989, ' / ------· la financiera, posición daba ! cultu~al y la importancia el primi r e indiscutible 11 puertos y como lugar a �Londres París. y Luego les seg'1ía, a cierta distancia, i 1 tras de la cual se situab~ un tercer grupo de Milán, ciudades integrado por Madrid, 1 ¡Munich, siete Francfort, Roma, Bruselas, Barcelona y Amsterdam. La competitividad entre ciudades es tan necesaria, que parezca en aparie~cia, paradójico entre ellas. Barcelona por como la colaboración ha entendido esa necesidad, ha y . impulsado l a creación del lobby di las Eurociudades . i ) Eurociudades La integración europea ha l propiciado la toma de conciencia por parte de las ciudades europeas de su rol como motores del constituirse europea. desarrollo en Bajo Eurocidades, económi~o, interlocutores esta convicción cuya y de la válidos necesidad de nació el Comisión la movimiento conferencia primera de tuvo de lugar precisamente en Barcelona, en abr 1 de 1989. El expresión ciudades y movimiento de des de la voluntad de un ierto es, ante número todo, de la grandes de hacer valer ante las instituciones comunitarias los gobiernos estatales, los 12 ntereses y la concepción ¡ �europea de las ciudades. por como a F+anc I f ort , . . h am, B irm1ng Barce 1 ona, Rotterdam, El grupo fundador está constituido las que se han Amsterdarn, Estrasburgo, Lille, Burdeos, Lisboa, Nápoles, Stuttgart, Tesalónica, Europa La de las Bruselas, Liverpool, y T~ulouse es, Colonia, Madrid, Marsella, j ciudades ' Mi' l an posteriormente ciudades sum~do i Atenas, . , L1on, y Valencia . en definitiva, la 1 reivindicación del papel de las ciudades en la de la Europa unida, los intereses también una después de t~ntos construcción años de predominio de agrícolas en la política comunitaria. clara . torna de conctencia ciudades europeas corno 1 locomotora~ del papel Y es de , las • del desarrollo econom1co. Crecimiento y desarrollo Pero el desarrollo no implica sólo estar situados entre los primeros puestos del ránking. ¡ Hay que conseguir también 1 una ciudad socialmente equilibrad, . En efecto, la adaptación tecnológica económico brios y organizativa al nuevo modelo está creando y va a sociales negligibles y que cr~ar de crecimiento importantes se traducir4n en costes en la rnarginación !de sectores desequili- humanos más o nada menos 1 amplios de la sociedad, producienqo importantes deseconomías 13 �que podrían afectar las propias bases del desarrollo. 1 1 Hay, en concreto, dos grapdes peligros de los cuales i deben escapar las ciudades: 1) la formación de islas cerradas dentro de la ciudad, 1 2) i y la inexistencia de trapsferencias de recursos de 1 una parte del área metropolitana al resto. Es necesaria territorial económico. entonces una política de reequilibrio y de igualdad social que favorezca el dinamismo Me voy a referir al Pfimero de los peligros, la formación de islas cerradas dentro de la ciudad. 1 El papel del mercado: el ejemplo La ~ Ciutat Vella necesidad -y la dificultad- de conciliar la fuerza 1 del mercado con el proyecto de una ciudad social y territo- rialmente equilibrada tiene un claro exponente en la rehabi1 I litación de los centros históricos de las grandes ciudades. En una Barcelona estuvimos dura¡te seis años manteniendo política errónea de rehabilitación de Ciutat Vella, distrito histórico y uno de los m~s 1 el degradados de la ciudad. \ 14 i �Mientras las fuerzas del mercado pugaban en contra, dirección perversa, nosotros hos manteníamos principio de que nadie se moviert del barrio, sólo una fieles ! al que no debía ¡ haber transvase de población. Fue en 1 ~e cuando decidimos \ \ había que conjuntar la 1 acción pública con la acción del mercado inmobiliario, que 1 empezaron cierto a 1 b'ios: cam • surtir efecto los grado d e b'iamos .. a d m1t1r • sin ¡l e 1 cual no existe la de migración, vida , real, en un marco de valores pafl atinamente en alza, que 1 permitiera que aquellas familias con un cierto nivel adquisitivo no sintieran la neces t dad compulsiva de marchar. \ Nos movemos nos -y segu i remos moviendo, no nos 1 engañemos- en economía de m~rcado, una con todo su gran enorme poder i potencial creativo destrucción. Por ello, que con define tambié~¡ con su pero un de 1 creo que j la actitud a adoptar es la gran pragiµatismo el documento de ¡ estrategia política aprovado recientemente por Laborista británico. the future, utilizamos". mercado se y trabaje En ese docu,ento, a es lo que h+y que tu favor, nCt1 sucediendo en Ciutat Vella. 15 en Partido titulado Looking to afirma que "no t eneramos eso el el mercado, conseguir: contra, como que lo el venía �Veamos ahora desequilibr io el entre metropolitana, y segundo j de la luego ciud~d 1 los peligr os, central examinaremos su y algunos el 1 área de los 1 instrumentos que deben contribuir i a su solución. La ciudad metropolitana Las ciudades ciudades industriales se están de servicios, pero en $1 conviert i endo proceso la definición en y los límites de l a propia ciudad han cambiado. El centro histórico se convierte en la ciudad central 1 de una realidad reconocida como metropolitana más amplia, tal. Ello conl ~ eva que normalmente del suelo en la ciudad central suben, límites del área urbana se extie1den y el valor de Este proceso no implica ~e ser que los mientras los precios de las localizac iones accesibles debe mercado incrementa. nec~sariamente un crecimiento !1 paralelo suelo sino 4 n aumento de los usos del i en localizaciones centrale~ o accesibles, es decir servicios: en la población, má s operaciones económicas y más población residente. 16 no- ( �Luego, una política de centrklidades alternativas y una 1 mayor y mejor accesibilidad es la l única vía para impedir que los precios del suelo suban más. Si no existe una política metropolitana fuerte, esas polítifas de nuevas centralidades y de mejor accesibilidad dificultades. excesiva de preden encontrar grandes lo~ resultados serán una alza Y si fracasan, l os precios y una f agmentación excesiva lo y del suelo urbano. Veamos que Barcelona sy área / metropolitana. En el de Barcelona jqúe no / un equilibrio relativo r la renta en su territorio. de la Así, pee~ r ..Ve de los diez distritos ' catalunya ( y el otro, media). Eso la distribución de se hallan por encf ma ~e la ciudad media / de \. No\l"Barris, se ' / 1 quie~ no renta 1 decir qµe esa en no haya ' socia ~ · sinó desigualdad que su comparación /' con otras ciudades europeas, es j más equilibra a lo largo / del territorio . / Sin embargo, 27 y en abierto e · tras~o se i s de los municipios del Area Metropolit . ~-~ ·- por encima de la media,,>=-atalana. tercera 1 -- de Barcelona se tncl~~o ; encuentran 1i por hallan nueve de e l los, una ' bajo de la / ( ~etropolitana) corresponde con la existe se/ media 1 t �española, que es más baja. A principios de este verano estuve en Baltimore, en una 1 conferencia sobre organizada por ciudades la Hopki~s Jonhs en University. la insolidaridad fiscal norte~mericana. fiscal entre la transición Allí les ' Baltimore! era un ejemplo prototípico recordaba que para mi, de industriales ciudad servicios, y acomodada, era de 3 a l. municip~l, l! la La que desigualdad prestaba los ricos suburbios donde vivía la los población Es dec ~ r, la población que acudía al downtown se beneficiaba de uno~ servicios que financiaban 1 ¡ los habitantes -cada vez menos, porque las clases medias se 1 van a vivir a los suburbs- que i se quedaban - ¡ allí . Y les decía: la única solución es el go~ierno metropolitano. 1 Los instrumentos: la Carta municipal 1 Barcelona tiene una especificidad ! propia como gran metrópoli, y esta especificidad ~ebe tener forzosamente una traducción en ¡ los instrumentos ! legales que permitan su 1 actuación y su cohesión a nivel ! de la ciudad real , ' ciudad metropolitana. La Carta municipal, de la de la qfe ya les debió hablar ayer 18 ¡ �r edacción l inicial, debe dar salida a cuatro grandes tipos de problemas 1 Jordi Borja, que re~ponsable ha sido el de su I que tiene planteados Barcelona: - El gobierno metropolitano, sin que ello signifique la resurrección de viejas instituciones, como la CMB, pero sí una mejora muy substancial de la ~ituación actual. 1 ¡ j descentralización - La • • • que del 1mun1c1p10, ! recoja y amplie la descentralización ya ef~ctuada en los últimos años 1 hacia los distritos. - Las formas características del gobierno de la ciudad y de la prestación y financiación de sus servicios . - Y la forma de concreta la participación de la 1 ciudad, de la instituciones barcelonesas: Consorcio de y d~l Estado Generalitat 1 el Puerto, la Zona Franca, el la Feria, universidades o la Autoridad Unic en las grandes Aeropuerto, los el museos, las del Transporte. 1 k'\J\ 2cW - &J t . . ·L-.-~ b_, ~1i Los instrumentos: el plan estratégico ! La elaboración de la Carta 1 1 m~nicipal 1 19 1 1 de Barcel ona está '· �siguiendo la vía que ya ensayamos con del Plan Estratégico! Barcelona 2000: elaboración en éxito la es decir, la búsqueda de un amplio consenso social e instituc i onal. pronto o más tarde, vas económicas formar ' de mejora necesitan, más un entorno de esperanza y de expectati- sólidas. coalic i ones proyecto esfuerzo~ los Efectivamente, Los g o iernos amplias para expresar de futuro, municipales y deben construir un a partir de l las expectativas (y de los miedos) existentes, convenciendo! a los grupos que compiten que su interés común es unirse. Precisamente, deseamos, amplio ideas la importanc~a y e l convenicimiento 1 d~ del modelo de ciudad que la necesidad de lograr un consenso ciudadano entornf a esa centrales que idea, presidieron la elaboración fueron del las Plan 1 Estratégico Económico y Social Barcelona 2000. 1 El Plan pretende aprovecha~ ' el impulso de los Juegos Olímpicos para garantizar su desa rollo futuro, más allá del 1992. Para ello había que definir factores de especiali- zación de la c i udad y al mismo ti po buscar el reequilibrio social. No voy a extenderme en ello, porque éste es un tema que �ya ha sido expuesto y debatido en el seminario, . sin emb argo sub rayar 1 1 a impor . t anc • 1a que ha pero quiero tenido para 1 Barcelona la elaboración de un plhn ampliamente consensuado 1 entre las instituciones y los más variados estamentos de la ciudad, hasta un total de 188 instituciones, asociaciones y 1 personalidades. El Plan 1 Estratégico es un instrumento para dar 1 continuidad y amplitud al impulso l económico de Barcelona. El í Plan ha fijado tres grandes línea$ estratégicas, a saber: 1 ¡ como uno de los centros - la configuración de Barcelcl>na i direccionales de la macrorregión europea suroccidental, 1 - la mejora de la calidad de vida y del progreso de sus ciudadanos, dentro de una ciudad socialmente equilibrada, y - la potenciación industrial ly de servicios avanzados a la empresa. En ese impulso es necesaria, !repito, la colaboración de todos. Parte de este 1 esfuerzo ¡debe pasar, y con esto 1 termino, por la definición de um política propia de estado 1 hacia las grandes ciudades. 21 �Por una política de Estado para las grandes ciudades 1 1 La importancia de las grandrs ciudades en el progreso ; económico y social de España requiere, a mi entender, un tratamiento específico por parte tlel Estado, una política de 1 Estado para las ciudapes. grandes No 1 se trata, debo 1 de insistir, a ¡ nadie, discriminar sino de tratar distintamente a los desiguales. Esa política de Estado debe centrarse, entorno l a dos grandes elementps. definición del sistema básico ~e En a mi primer grandes parecer, lugar, ciudades y la el 1 de la posibilida~ legal de establecimiento específico para cada una de b11as en un tratamiento función de sus 1 características ~ Ese tratamiento pif erencial debería afectar \_ ~alencia, lógicamente a Madrid, Barcelona, El segundo centrarse en la elemento Bilbao y de esb política de 1 introducción e~ las Sevilla~ Estado políticas de debe lucha 1 contra el desequilibrio territbrial de las periferias 1 metropolitanas, desarrollo como un elemental prioritario. Puesto que el económico ha conduci~o a reforzar las ciudades ! centrales, en ~e contrapartida 1 22 han incrementado las �diferencias entre centro y perife ia. Una política de Estado para un as grandes ciudades exige incremento de la desconcentrapión territorial del Estado i y el establecimiento de nuevas cbmpetencias y funciones ; relación a las Administraciones 1 ~utonómicas y locales. en En 1 ! Cataluña, y en una perspectiva menudo como deseable fe~eral, un repartp del nos hemos referido a gasto público del l 50/25/25: % para 50 el 1 Estado ~ 25 % para i autónoma y 25 % para la administrbción local. ¡ la comunidad Pues bien, la 1 Generalitat de Catalunya ya ha ~legado -y me ello- a ese 25 %, mientras que casi diez puntos por debajo. l ¡ lo~ felicito de ayuntamientos aún estamos El Estado debe entender, pues, 1 que es la hora de los ayuntamientps. Creo que básicamente la de los local, control gest~ón técnico-administrativa i servicios debería realizarse a nivel l manteniendo el Gobierno central las y seguimiento de los programas, autonómico funciones y de y concentrando los sistemas de presupuestación y finb nciación. Los ejes para una política c bncertada entre Gobierno grandes ciudades, l y con la particibación de las CCAA, son los siguientes: 23 �~ os a partir de - financiación costes especif icos que incluyendo el 1 tratamiento aglomerficiones, grandes las generan ! ' de las áreas metropolitanas como un conjunto global. administrativa , .. uanto en - Autoorganización incluyendo p~rticipación la la a gestión ciudadana, la descentralización y la elección de representantes. - Participación de las ciud~des en la definición de las grandes infraestructuras, tanto de accesibilidad externa como interna, raestructuras de soporte a así como de rales. las actividades económicas 1 ~as - Participación efectiva de i grandes ciudades en las politicas estatales que les afectan. - Colaboración en la promb ción externa (turística, ¡ cultural, comercial y económica) j y proyección internacional de las ciudades. - Desarrol l o mejora de públicos, concertado de politicas la calidad de vida: servi cios sociales, edio especificas de ambiente, servicios s Lelo y vivienda, seguridad ' ciudadana, traf i co, cultura y edupación, justicia local. 1 24 �Por ello me parece necesario estudiar en profundidad la posibilidad Ciudades, de creación de un Mi isterio para las Grandes coordinador de las pol'ticas específicas para las aunque mismas, también pudiera tomar la forma de un organismo dependiente de Presidentia del Gobierno, o bien un órgano interministerial. Una reflexión final: para es~ desarrollo metropolitano, ' propuesto en1 el congreso socialista de \ el modelo federal, 1988, es la mejor solución. El federalismo, izquierda catalana, de Canadá, (luego que es un vieja ~ no equivale aspiración homogeneidad. de la El ejemplo que ha reconocido en ~os acuerdos del lago Meech ¡ boicoteados por otras raz~nes) la especificidad del Québec, debería servirnos de guí~. Muchas gracias. 25 Z:u- 7 1 ( l~'.) )<..' ;~~ , ~ @<d ~ G,_1 (Yfv._~ ~ o ¡~ ·-~ ~ {\'[Ut/> vi; ·h·c:-- , 1 /, J?A /1 ��SEMINARIO: "LOS PROBLEMA S DE L11S GRANDES CIUDADES" U. J .M. P. Del 13 al 17 de eo N e ago ~ to L us T o NE s �-1- El Seminario sobre Probl emas de las grandes ciudades ha abarcado la dualidad desarrollo económic p-conflicto urbano, centrándose tanto en los d i agn óstic os de la realidad cpncreta de las ciudades como en l a 1 propuesta de estrategias de interven~ ión pública encaminadas a la solución de los conflictos y el fomento del ~esarrollo económico. La posibilidad de hacer compati bl es ambos polos de la !dualidad va a depen~e; tanto del marco político que se pergeñe, como de la lcapacidad financiera que se recabe en un contexto en el que las necesidad~s de financiación crecen exponencialmente. El Seminario se ha orga izado en tres bloques temáticos: l. Ciudad y demandas so1 iales 1 1 2. Ciudad y actividad e1onómica 3. Ciudad y marco polít ~ co. E?; ~l bloque de ciud3C. y demandas soc "'i él1es se preseütaron dis- tintos aspectos, unos centrados en ~e mandas sociales básicas, es decir, vivienda, transporte, educación, cu~ tura, sanidad, y otros que caracteri- l . .. ¡1d e 1 as grandes ciudades , expl icándose zaron l os procesos de po l ar1zac1on c omo están modi ficándose la s estru tj turas sociales de la s mismas. 1 1 Mie ntras que para algu1os conferenciantes l a polarización se había visto incrementada de forma 4ue los pobres eran sistemátic amente más pobres y los ricos más ricos, ¡ ando lugar a la apari c ión de sectores so ci a l es margi nados que participan ¡ en economías informal e s,otros planteaban qu e di cha polarización no se hf visto tan incremen t ada, si bien es cierto que e l crecimiento de las r ntas entre las clases más altas ha sido superi o r que el de las clases d menor renta. �-3- En relación al tráfico e1 las grandes ciudades, se presentó la experi e ncia del área metropolitana de Toronto. La planificación del transport e en Toronto ha estado ínti~amente relacionada con la política territori a l, dando lugar a un desarr~llo espacial basado en el transpor- ' te públic o . Esta profunda interrelaci~n se ha mantenido durante cuarenta afias y s e observa, como consecuencia <le tal política, que la mitad de la s viv i endas construídas a partir d~ los afias 50 y que el 90 por ciento 1 d e las of i c i nas están situadas a cort~ distancia de los accesos al metro. El área metropolitana de roronto ha adoptado una política de de s arr ol l o de subcentros económicos f era del área central de la ciudad. i Esta po l í t ica persigue un uso más efi :iente del transporte público. Asimismo se presentó la experiencia del área de Madrid. El modelo d e localización del empleo y ctt la población de Madrid se éncuen- Í tra fuertemente polarizado por la mag* itud del terciario c en tral que ha dado lug ar a un sistema de desplazami ~ nto predominantement e radial. El c r ecimiento de la movi \ idad, tanto en vehícu l o privado como en transpo rt e público, ha origin~do problemas de congestión en la 1 red viaria urbana y de acceso, y a pr ~ blemas de saturación en el sistema de t ran s po r tes col ectivos. Para solucionar estos problemas, la política d e t r anspor t e s de finida por el Consor9 io de Transportes de Madrid t i ene un t ri p l e o bj etivo : - Me jor a r la eficacia y po l i tan o l~ ¡ integración del te rr i t orio metro- �-4- - Potenciar el transpor e público y - Regula r la util i zaciót del veh ículo privado. En relación con los prol lemas de las ciudades y el med io am1 biente, se planteó que, al final dcj siglo XX, en e l qu e la mitad de la población mundial habitará en ciuda1 es, la supervivencia de la misma es- Pºf su capacidad para cono c er y control medioambientales ~ue éstas generan. Este contexto plan- tará en buena parte condicionada lar los problemas tealas siguientes paradojas: la pri ~er a que frente a la i nercia de los ! enfoq~es ' parciales e individualista~' serian nece sarias soluciones globa- les y coordin adas y la segunda, J a ~ mposibilidad de qu e las grand es ciu- ' dades del te r ce r mundo alcancen lo ~ patrones de vida que representan las 1 megalópolis de l mundo industrializ ~do. l Lo s problemas puntuales , de tráfico, medio amb i ente, contaminación, etc., deb e n tomarse como mapifestaciones de un a crisis más profunda que podría conducir tarde o 1 t~mprano a replan tear las formas actua- les de vida y urbanización. En el segundo bloque, ~i udad y actividad económica, se abor- dó, en prim er lugar, la importanci J de la internacional iz ación de las activid ades económ icas y de los av+ ces tecnológicos en la comunicación 1 e información en la década de los q chenta, como procesos claves para la formac jón de un ~istema global de d iudades. Este sistema global implica un conjunto de nuevas relaciones de complementariedad y compet itividad que afectan a todas las ciudades. I,i cho sistema se basa e n un control jerarquizado d e unas ciu dad es por tras, en la reord enación de los luga- res centrale s y en Ja especializaclón funcional de cada ciudad . �-5- En segundo lugar se habló del desarrollo tecnológico y ciuda1 des. La innovación tecnol6gic~ sigue pautas inci e rtas y desorde naacumulación del des a rrollo tecnoló- das b e ne f ici á ndose de los procesos gico y d e su co ncentra c ión en una s ~ la área. La e lev a da interrelaciór entre los agente s i ns titu c ionales , sociale s y empr es ariales, los intenso~ intercambio s comer ci ales y tecnológi- cos en t r e las c ompañias han demostr ~ do ser factores fundamentales en el de- l sarr o J~ o de l as z o nas dedicadas a ld industria de alta t ec nolog ia. Ci udades c on industrias ¡de alto nivel de des a r rollo tecnológico - t•icas c 1munes: presenta n ci. erta s carac t er1s . Ex isten c ia de una U11i t ersidad con cierto ni v el de investigac ión. Ma no de obra altament . cualificada. Ex isten c ia de parque tecnológico. Un medi o ambiente ade1 uado. Un buen nivel de infrmestructuras. Disponibilidad de cap t tal. Des de las instituciones j públicas, en Españ a se está tratando d e ge n er a r un a oferta de servicios 1vanzados , localizados en los parques t e cno lóg icos, p a ra estimular la dem ~ nda pública y pri va da de dichos servi c i o s. Se exp uso la ne c esidad de que l es to s parque s tecnol óg icos se relacion aran con sus homólogos de segundo ~ rden, localiz a dos e n á rea s g eográficas �-6- de otro s pai ses y estuvieran conect~dos a centros de inve st igación próximos . En tre los o bjetivos de gichos parques t ec n o l ógicos se encuentran el fomento de cultura empresar ~a l, y de una b ase industrial, la po- ' tenciaci ó n de redes de colaboración ,co n otras empr esas , e t c. En re lación con el dise ~ o urbanístico de las g randes ciudades se plan teó qu e el sueJo y la infrae $ tructura metropolitana so n elementos fundamental es del mismo. Se abogó p~ r la necesidad de un marco de referenc ia a medio pl a zo , que fijara el en ;orno donde se tendrán que desenvolver los agentes soc iales, cr i ticándos e l os aires desregul ador e s actua lment e en boga. Se expuso la experienci~ de planificaciones estrat égicas lle- va das a cabo en diferentes ciudades ! es pañolas, re sa lt ándose la importancia de la participación de los a ge ntes i mplicados para el buen fin del plan. Se ha expuesto Jos planes est ratégi~os d e las ciudades de Barc elona, Bi l bao y Se v i ll a . La necesidad del plan se justifica por l a no o ptimizac ión del 1 ¡ mercado en determina dos aspectos y ~a necesidad de desarrollar procesos 1 de camb io de las ciuda de s . Procesos¡ li d e rados por el s ec tor público , pero que han de s e r participativos y consens ua dos. �-7- El tercer bloque, ciudad y marco políti co abordó, en primer lugar, el tema de la financiación que ocasiona la atención de las d~ las ciudades. Los gastos municipales nec ~s idades las grandes ciudades, el estricto m ~rco de los ciudadanos exceden, en municipal. Allí donde se producen desajustes entre la ciudad administtjativa y la ciudad real se producen dificultade s de financiación. Los gastos públicos, en términos per cápita, son crecientes en relación al tamaño de las grandef ci udades, si bien este factor no es el únrco relevante. Los municipios ! entrales soportan adicionalmente los gastos que generan las prestaciones de servicios que deben proporc ionar a sus coronas metropolitanas. Los recursos derivados re las recaudaciones de los impuestos locales son desiguales de uno s muni ~ip ios a otros, e implican, igualmen 1 te, esfuerzos fiscales muy difere~t~s. ¡ La capacidad de generar un ahorro que posibilite la autofinanciación es ]imitada, si bien los ! municipios españoles están menos en<leudados que los muni ci pios 1 equivaJ~ntes La financiación de las europeos. iudades se enfrenta además con la di- ficultad de la carencia de mercados e instrumentos financieros adecuados a los largos plazos que sus proyect~. de inversión requieren. Los ayunta mj e ntos perci~en un conjunto de transfere ncias de la Administra ció n Central . Desde la Ley de Regulaci ón de las Haciendas Lo- �• -8- 1 Sf. han incrementado en un porcentaje cales de 1989 es tas transferencias ¡ fijo en relación al año anterior. E$ta forma de distribución no guarda ninguna r elac i ón con el volumen de mastos ordinarios o totales ni con los 1 ¡ ingresos de las administraciones lod ales, provocando seri as disfunciones f ! y situac iones muy desiguales entre ~unicipios. Por otra parte, los límites objetivos q u e existen tanto a 1- capacidad recaudator i a como al endeudamie n to, hac en imprescindible ur incremento de la fin a nciación esta- tal para el. aco metimiento de proyecios dirigidos a satisfacer las necesidades de lo s ciu dadanos, inabordabl cl s desde los presupues t os municipales. 1 HEl segundo de los fué el gobier no de las grandes asp ~ ctos ! ciud~des. analizados en es t e tercer bloque Es~as responden a una concepción 1 ~ otencial de grandes empresas c on un inmenso de crecimien t o y desarrollo económico, as1 como el marco donde $e expresan, (y por lo tanto se pueden 1 procurar soluc i ones), los grandes pi oblemas actuales: pob r eza, calidad de vida, contaminación, marginalidad • • '@> ' La s grandes ciudades no l pueden ser una compete ncia exclusiva del poder loca l . La ciudad real es f upramunicipal. El Gobierno metropolitano debe ser capaz de asimilar esa l realidad y la perifer i a debe participa r en definir la política municipa del centro. Por otro lado, el Gobier- no metropolitano requiere la colaba ación con las Administraciones de mayor émbito territorial (Autonómica t Estatal). Se defendió i gualmente l a necesidad de una Política Europea de Grandes Ci udad es y la adaptación ¡ de mecanismos electorales, de represen- ! tación y de ge st ión a la compleja r alidad de las grandes ciudades. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Las ciudades en el desarrollo económico Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1990-08-17 Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Ciutats Description An account of the resource Ponència de Pasqual Maragall al seminari “Los problemas de las grandes ciudades". Inclou document de conclusions del seminari al final. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. UIMP, Santander Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'<a href="http://ajuntament.barcelona.cat/arxiumunicipal/arxiucontemporani/ca" target="_blank" rel="noopener">Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona</a>. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/21/2698/PARAULES_FPM_19_juny.pdf 4aaa655f4b8b5bfdc664009cad8b0ebb PDF Text Text Presentació de la Fundació Pasqual Maragall 19 de juny de 2008 – TNC [Salutacions] Vicepresident, consellers, rectors, resta d’autoritats… Benvolguts amics. Us agraeixo molt sincerament que avui estigueu aquí amb nosaltres acompanyant-nos en aquesta “presentació en societat” de la Fundació Pasqual Maragall per a la Recerca sobre l’Alzheimer. Vull fer també especial esment a tots aquells que avui no podien assistir i que ens han fet arribar el seu afecte i el seu recolzament i ens han ofert la seva col·laboració. Quan fa uns mesos vaig donar a conèixer públicament que m’havien diagnosticat un principi d’Alzheimer, vaig anunciar també que volia dedicar part dels meus esforços a fer avançar la recerca científica d’excel·lència sobre aquesta malaltia i a ajudar a vèncer la desconsideració social que l’envolta, fent que se’n parlés d’ella de forma oberta. La Diana i els meus fills van decidir acompanyar-me en aquesta nova aventura. També el meu germà Ernest i bons amics com Narcís Serra, Santiago de Torres, Xavier Roig, Guerau Ruiz Pena i Marta Grabulosa que s’han implicat activament com a membres del Patronat. �Hem rebut, i seguim rebent, moltes mostres de suport i d’adhesió encoratjant-nos a tirar endavant la iniciativa. Si aquell compromís personal s’ha concretat en la Fundació que avui presentem, és sens dubte gràcies a tots aquests suports. Aquest projecte és també vostre. El Dr. Camí us ha presentat els seus objectius. No només és un projecte ambiciós, arriscat i innovador, sinó que malauradament resulta absolutament necessari. Però només serà una realitat si aconseguim que sigui un projecte col·lectiu, si l’impulsem conjuntament. Si fem d’ell, en definitiva, un projecte de tots. Vaig dir en el seu moment que enlloc estava escrit que aquesta malaltia hagués de ser invencible. Estic segur que ho aconseguirem. Gràcies a tots de nou per la vostra assistència. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 13. Expresident de la Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 -- Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Sèrie documental que recull la documentació generada a partir de desembre de 2006, com a expresident. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Presentació de la Fundació Pasqual Maragall Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2008-06-19 Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Alzheimer Fundació Pasqual Maragall Recerca i Desenvolupament Salut Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Teatre Nacional de Catalunya EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2697/0000001590.pdf 1b93a4b81f38a86c9e9ed33249148e48 PDF Text Text SI SALA BROX_ 6 de maig del 1.985 Transcripció de la conferència de PASQUAL MARAGALL i MIRA �Moltes gràcies. Muchas gracias a Migo. Nunca me había pasado esto de salir como en el teatro, realmente. Y menos de hablar en una mesa de vidrio. Es una situación absolutamente inédita, la que me encuentro. Com veig que la majoría de la gent són del país m'imagino, doncs potser que parlaré en català, si no hi ha ningú que tingui inconvenient. Tractaré de parlar relativament lent cosa que en mí és una mica difícil, perb ho intentaré. Jo els confesso que aquesta conferbncia, per mi, és una cosa que té un problema i té un atractiu. Un problema perqué realment és un tema que no és el meu tema. No te perque ser-ho, ademes, art i cultura. El tema, vull dir del cicle, el tema que eneapga la la conferbncia d'avui. En canvi, a sota hi ha un subtítul, que si que és el meu tema, que és el nostre tema, que és la Bar celona del futur. Que s'ha fet Jo d'entrada vull dir que no faré, ja que és diu que és la Barcelona del futur, el tema del qual s'ha de parlar, no faré una histbria. Encara que sigui molt breument faré un recordatori del que jo cree que ja s'ha fet, es a dir que Barcelona ja és o ja ha fet l'Ajuntament, també, en aquests darrers nays, en maté ria d'art i de cultura. Recuperació membria cultural Jo cree que cal dir molt clarament que s'ha fet una recupera ció de la memoria cultural, recuperació deis noms de la nostra història artística, des de Casas fins a Apel.les Fenosa fins a Ramon Rogent i des de Gargallo i Julio González a Manolo, per exemple, en pintura, en escultura. Ho sabeu prou. No ho haig de repetir. �Hi ha hagut durant aquests últims sis anys, que ja són sis anys d'Ajuntaments democràtics, de Barcelona democràtica, una recuperació de la membria colectiva. Inclus jo diria un accent especial en temes que tinguessin que veure amb la recuperació d'aquesta membria. Crec que ha hagut també una multiplicació d'iniciatives locals, a nivell de barri, a nivell de ciutat, a nivell de distric te. Jo crec que hi ha hagut iniciatives que estaven esmorteides, que en la tradició democràtica es van, d'altra forma, començar a manifestar i que en aquest periode s'han disparat; s'han poten ciat i s'han disparat. Positivament i afortunadament, I que en el últim periode veiem, potser, i amb aixó ja m'endinso una mica en temes de futur, un problema d'ajust entre aquesta multiplicació i aquesta explosió d'iniciatives locals, i el que hauria de ser, el que haurà de ser el paper del sector públic,i concretament de l'Ajuntament en tota aquesta histbria. Tema aquest, com sabeu enormement conflictiu, inclús contradictori, com diré des près. Música Crec que hi ha hagut un dignificació de la música a Barcelona. Es a dir, que tenim un Liceu que no teniem, de categoria important. I tenim una música, al Palau, í tenim una música també, créc modestament, al Conservatori, que són dignes i no ho eren. Es a dir, que una mica, aquesta onada de recuperació ha arribat a tot arreu. Jo diria que també la multiplicació ha arribat una mica a tot arreu. Teatre En teatre, molt succintament, crec que hi ha hagut el naixement de les coses entre les quals hem de triar. Es a dir, hi ha hagut el retorn de les nostres figures. Hi ha hagut també l'exportació �a de les nostres figures, cosa menys esperada. Vull dir, potser no tothom s'esperava que el període democràtic, a la Barcelona democràtica, el que hi hagués fos precisament una exportació teatral molt important, concretament a Madrid, però també fora d'Espanya. I aix6 ha suceeit. Es a dir, artistes, creadors i directors teatrals han triunfat afora. Cosa que ha espantat a més de un en el sentit de dir " nosaltres no som capaços de donar—los l'àmbit que ells haurien de tenir a casa, haurien de triomfar aquí,estan triomfant a fora, és senyal que la ciutat no és capaç de oferir els recursos que realment calen per que aquesta gent triomfi aquí" pero que també es pot llegir a la inversa, es positiu, en la mesura en que noms serem capaços i això es una de les tesis de la meva conferéncia, crec que no més serem capaços de crear un art i una cultura, si es que això te algun sentit de dir—ho així, que s'aguantin potents i poderosos, si som capaços d'exportar. Igual en teatre, igual en cultura com en economia. Per una raó que ademés en economia no es dona, que és que en aques cas els productes exportats tornen, i tornen sabent—ne més. I ara, si em sent a lo millor s'enfada, en Lluís Pasqual, quan torni del Centro Dramático Nacional, en sabrà més del que sabia quan va marxar des del Lliure, en sabrà més. Però tornarà, aixb us garanteixo perqué m'ho ha dit. De manera que ¿ que tindrem aquí ? tindrem un Lluís Pasqual un altre vegada, desprès d'have-lo perdut, per dir—ho així, com ha dit algú de vegades "Perdut per Catalunya". No senyor, no està perdut per Catalunya, sino que està guanyant per Catalunya un coneixement que portarà aquí i que rendirà, que tindrà un rendiment positiu. Això molt succintamentper dir el que jo crec que ha anat passant el que crec que és la situació actual i el que ha estat aquest període de recuperació democràtica. Urbanisme I ara també, molt brutalment, molt succintament, dir.vos el que jo penso de la Barcelona del futur en matèria artística i cultural en la qual jo incloc també la matèria urb an ística per descontat. �Parets fora Si hagués de definir amb una frase una mica provocativa, i en aquesta sala se'm permetrá, en una altra audiència potser no, diria que la política que cal fer i que Barcelona ha de fer és una política de treure parets, de treure obstacles. Parets fora, obstacles fora. Barcelona ha de ser transparent. Ha de ser més transparent. 1 ara explicaré el que vull dir amb això. No es pensin que és una fórmula que no te res al darrera, té al contrari, tota una colla de mesos, d'anys ja d'exercici d'Ajuntament democrátic de Barcelona al darrera que em convenç de que donat el que és Barcelona, donat el que és aquesta ciutat, donada la seva histbria, donada la seva realitat, el millor que podem fer de cara al futur és projectar la seva transparéncia. El seu esponjament„ com diuen els urbanistes amb aquest nou ba rroquisme que ells han inventat i que imposen, perque es maco, és bonic i és explicatiu. Jo cree que s'ha d'esponjar Barcelona. Cree que Barcelona és una ciutat que té una riquesa precisament la seva densitat humana i per problema, també, la seva densitat humana. De manera que si el que volen és aprofitar al máxim tots els avantatges de la densitat, i eliminar-ne els inconvenients, el que caldrà evidentment és que la mantinguem, que Barcelona no minvi, però l'haurem de fer més transparent. ¿Que vull din amb "més transparent"? ¿Que vull dir amb "parets afora"? Vull din que Barcelona cree que no es coneix massa, Barcelona no coneix prou la seva prbia potbncia, ni la seva pròpia bellesa. A Barcelona es ritual que hi hagi entesos que coneguin les belleses que té o els mérits que té o els actius que té i que tantmateix aquests romanguin més o menys amagats. Es a dir que ha de haver-hi algá perque ens ho expliqui perquè no se saben o no es coneixen. I això es veritat, per exemple, amb les vidrieres noucentistes. �Ha hagut d'have phi tota una recuperació de l'estudi de l'atenció sobre el modernisme i sobre les vidrieres (quan jo era menut me'n recordo que em semblaven - diguem-ho clar - lletges) perqué ens adonessim d'aquesta riquesa que tenïam amb aques modernisme de les vidrieres de l'àxample. I ha hagut d'haver-hi persones com en García Martín, com la Pilar Muñoz que es posessin, ciutadans ilustrisims i que tenen el mérit d'haver trencat aquesta barrera, aquesta paret, h'haver tret aquesta paret per saber el que ja sabiem que hi eran perb que no miravem, em tot cas. Eren les vi drieres que hi havia dintre de les cases de l'Eixample. Que, repeteixo, anys enrera no eren una cosa que es valorés. I ara hem sabut que allb que teniem dintre de les parets de l'Eixample era molt important. I que aquelles vidrieres, que nosaltres estavem acostumats a veure i que a alguns inclus potser no ens agradava, resulta que mundialment tenen una importància, fora de Barcelona tenen importància, tenen valor. Això és el que vull dir quan dic " parets Lora", quan dic transparència, Vull dir que hem de ser capaços d'explicar tot el que som à tot el que tenim. I ademés vull dir-ho d'una forma molt gràfica i molt física i molt real. No només es veritat en el cas que he posat, sino que es veritat, per exemple en el cas dels jardins de Barcelona. Barcelona és una ciutat que tothom sap que no té verd, que no té espais verte, que no té pares, que no té jardins. Si que en té. Clar que en té. Però estan darrera de les parets. Aquest és el problema. Es a dir, a Barcelona ens trobem amb la paradoxa de que segurament, les xifres canten i la densitat és molt important . Per tant, segur que hi ha menys vert que en altres capitals. Perb aquell que hi ha, i que no es conta a lo millor es un verd privat, per dir-ho d'alguna forma. I Barcelona ha adherit a aquesta costum d'amagar la riquesa, d'amagar allb que és bonic -per les raons que siguin, hi ha 1000 interpretacions -- i es queda sense poder veure allb que només quan cau descubrim. Per exemple, al Passeig de la Bonanova, quan cauen les torres les veiem. rzl �Hem fet nosaltres una proba, a l'Ajuntament, amb la Quinta Amèlia de Sarrià. Amb el parc de la Quinta Amèlia. Vostés saben que el Parc de la Quinta Amèlia a Sarrià era part d'una finca molt gran que té ara una edificació, que és el centre cívic de Sarrià, un carrer que hi passa pel mig i a sota el jardi, el parc de la Quinta Amèlia. Doncs molt bé, aquest parc, inclus el parc públic, era privat, en el sentit de que estava privat de veure'ls hi havia unes parets. Si vostés passan ara -- ara no perqué hi ha obres -- però, si passan d'aqui uns dies pel carrer, em penso que es deia Trinquet, que es aquest que puja davant els Caputxins cap a Sarrià, cap a Duquesa d'Orleans, veuran a ma dreta que hem tirat la paret. ¡ Ah miracle ! De cop i volta resulta que allb que era una paret i que era una cosa que només es veia si un tenia la virtud de viure, en un pis alt, tothom ho veu. I va apareixent una Barcelona verda. Ademés molt bellament verda, perq ue està conservada verge, es un jardí, perqué es una cosa que s'ha treballat. Seminari I el mateix diria de tantes i tantes de les edificacions d'aquesta ciutat, dels edificis públics importants d'aquesta ciutat que tenen una riquesa de jardi, una riquesa de verd i que no es veuen. Començaria pel Seminari -- si em sentís el bisbe no sé que diria -- pero començaria pel Seminari: aquella paret no hi fa res. I continuaria segurament en part per la Universitat ï amb coses de l'Ajuntament, siguem clars. Ara imaginem que seria baixar pel carrer Balmes -- i apart que hi hauria de haver.hi arbres al carrer Balmes, ja he dit que avui seria provocatiu, dones apart de que hi hauria d'haver-hi arbres al carrer Balmes perque seria, i serà, i serà, com el carrer Muntaner, que la gran diferencia que té, apart dels tranvies que van haver, amb el carrer Balmes és que té arbres. Llavors el carrer Muntaner és un carrer esplendoros, magnífic, que te al tanto una altra diferència: des de dalt es veu el mar. f ^l �Perb si el carrer Balmes tingués arbres seria evidentment un carrer molt diferent del que és ara, en tindrà. Perb és que ademés, al arribar a Consell de Cent imaginem, perque aixi será, ja el podem començar a veure,que en contes de veure una parét, repeteixo, i a m à esquerra un bloc de vivendes, imaginem que un de través, en diagonal, en biaix veu la Universitat. 1 no només la Universitat, sino el Jardí de la Universitat, el carrer Aribau i la Granvia. aquesta operació que és tan barata, que és tan senzilla, de treure les parets ens donará unes perspectives que no tenim. Barcelona és una ciutat carent de perspectiva. Digem.ho ciar, no en té, té les de Montjutc, té les avingudes, la Diagonal, l'entrada a Barcelona per la Diagonal es magnificent e és magnifica, té la propia Granvia, etc. Perb tot el altre no és perspectiva, només es veu des de l'aire. L'Eixample que és tan meravellos, i els urbanistes ens ho (balen cada dia, és aquest redescubriment que estem fent, en canvi, no es viu, no es veu. Es pot sentir quan un va trasladant-se perb no es veu tot seneer.. Llavors el que hem de fer, jo cree, és reprendre, guanyar mes perspectives que no tenim per veure el que ja tenim. No cal inventar massa res. El que cal és desinven tar. El que cal es desfer, ordenadament i respetuosament, perqué no cal que ningú s'enfadi, no cal tirar res que s'hagi de mante nir. Perb aixb hem de fer-ho. Hem de treure parets, hem de fez' Barcelona transparent. Hem de fer Barcelona coneixedora de la seva potència, perb també de la seva bellesa. La ciutat metropolitana Amb tot aixb ?ligaría un tema que vindrà una mica més endavant, en aquesta conferbncia, que no vol ser molt llarga p erb si suggeridora de bastants temes diferents, que sería el tema de la ciutat metropolitana. �Jo cree que aquesta és una altra barrera que hem de vencer. Físicament i espiritualment. Fisicament perqué hi ha barreres que s'han de vencer p hi ha comunicacions que no van. Connectivitat Barcelona és una ciutat mal comunicada internament. No vull dir que el tràfic, com deja sigui molt dolent, perque l'he sentit des d'allà darrera. No. El tráfic es dolent, però ring°, és relativament menys dolent que en altres ciutats. Es a dir, la malla aquesta perpendicular ortogonal que hi ha a l'Eixample absorbeix, i aixó está demostrat, indios matemáticament, absor- beix extraordináríament més que no pas un sistema clàssic de cinturons circulars que a Barcelona ja sabem que és molt complicat, en part perque hi ha el mar, i per altres raons. Es a dir, no es un problema de connexió interna dins del cen tre. Jo cree que és un problema de connexió interna de la Barce lona més gran, de la Barcelona metropolitana, de la ciutat metropolitana, de l'àrea metropolitana. Aqui si que hi ha barreres. Hi ha barreres perqué les comunicacions son insuficients. Els carrers del Barri del Besos, si vostes el coneixen, s'acaben amb el riu. 1 de vegades abans del riu. Fa un 'Jemps vostes debien veure una foografía en cite el Sr. Jordi Parpal jo mateix estavem davant d'una fàbrica,que era la Bultaco, que queja perqué la máquina, la pala, la tirava. I allò no es tirava perque sí. Era una fábrica abandonada en la qual s'hi ha d'obrir un =ni, que és Cristòbal de Moura, un carrer molt ample que el que ha de fer es obrir aquest cul de sac que avui és el barri de la Mina. Es a dir, hem d'obrir camina que existeixen sobre el plano, i que són possibles i que s'han d'alliberar.E1 mateix diria a nivell de les grana connexions, al nivell de la Granvia, de l'autovia de Castelldefels. Aquestes vies s'han d'obrir i al mateix temps s'han de respectar els cascos urbans, es ha dir, �els hem de vorejar. I aixb no és impossible de fer, aixb ho tenim pensat. I l'alcalde de Castelidefels, que está aquí amb nosaltres, ho sap. El tenim dibuixat. El que passa és que hem defer-ho. Collcerola ¿Que tenim dibuixat també? Tenim dibuixat la perforació de Collcerola, del Tibidabo. I aixb s'ha de fer. S'ha d'acabar amb la idea de que hl ha microclimes, de que la muntanya es una pro tecci6... La muntanya, Collcerola, es una riquesa en sí mateixa, es un pare en sí mateix. En Nicolau Rubió, el gran arquitecte paisatgista català, el que va fer la plaga de la Sagrada Familia, etc, deja que en el futur el Collcerola, el Tibidabo seria el parc central de la connurbaci6 barcelonina, seria el Bois de Vincennes, deja ell, de la connurbació de Barcelona. Hem de fer-ho que sigui. Ara, aixb no treu en absolut que nosaltres el que hem de fer també és fer transparent aquesta ciutat metro politana o gran dintre seu, perforant el tunel i fent del Tibidabo, no un obstacle, sinó un lloc central efectivament. Es exactament el mateix, aixb es una transposició, pero passa una mica el mateix que en el Pirineu. Hi ha tot aquell somni català de que arribará el dia en que el Pirineu regnarà i que el Pirineu será centre. Molt bé, ¿ quan será centre el Pirineu? El Pirineu será centre quan estigui foradat per sota, aixb está clarissim. Es a dir, quan hi hagi una comunicaci6 important entre les dues bandes que no sigui a través de l'escalada que practicament significa passar els coll d'Ares o del Puig Morens. El dia que el Pirineu sigui realment fluid per sota, cosa que no ataca en absolut, no és cap manca de respecte pel Pirineu en si mateix, el Pirineu será centre. Dones jo us dic que el Tibidabo, el que nosaltres en diem el Tibidabo i que més propiament és el Collcerola perque es una serra de més 5.000 ha. será el pare central de l'Area Metropoli tana, ho será sobre tot quan sigui permeable, quan sigui trans parent, també, des d'aquest punt de vista fisic. Que és una cosa �en la qual estem i en el que desgracid.dament, com que és un tema d'aquets de cooperació institucional, triga, triga molt. Triga més del que ho hauria d'haver estat. Però no ens en anem per temes estrictament de l'urbanisme. Perque aleshores parlariem poc del que potser és específic d'aquest escenari, que és pafinr d'art i de la cultura. Centres del futur Deixtm dir només, en mathria urbanídica, que la Barcelona del futur tindrà tres centres. La Barcelona estricte, estic parlant, no la metropolitana. El centre tradicional, que s'anat desplaçant i está demostrat, des de la Pça. Catalunya amunt pel Passeig de Grácia fins al cinc d'oros i desprhs cap a la Pça. Frances Macià, que avui es prácticament, des del punt de vista econbmic el centre de Barcelona. Aixb está mesurat econòmicament. Perb també dos centres, N—S o E—W que són el correspon a l'eix Numància—Pça. ihstact(de Sants— carrer Tarragona—Pça. d'Espanya—Montjutc, aquest és un gran eix, que ja está construtnt—se, que ja es veu, que ja és palpa, que ja es toca, que ja te les obres, que ja la gent l'està identificant. I un altre que es el de l'altra banda, el del Nord, el de Llevant, si valen, que és el de Marina, el de Carles I. Es a dir, l'eix Sagrada Família—Poble Nou, per enten dren's. Aquest esth més per fer. Está més per construir. Eix Nord—Llevant Aquest segon eix, vostes imaginin, que quan aconseguim una de les operacions que ara ele explicaré, que és l'aixecament de la via ferroviària de la platja del Poble Nou, de la linea que lliga l'estaci6 de França amb el riu Besós per seguir per la costa, quan aixequem aquesta via férrea, que l'aixecarem, perque ja está acordat, ja está aconseguit, vostes podran anar passejant des de la Sagrada Familia fins el mar en 35 minuts. Passejant. Aixb es diu de seguida i sembla que no és per tant perque, primer de tot, la gent ja no passeja, i en segon lloc potser 35 minuts és bastant. Perb no és molt, i imaginem el que signi �fica que una cosa que nosaltres veiem tan urbà, tan central, tan congestionat com pugui ser la Pça. de la Sagrada Familia estigui a mitja hora de caminar de la platja, de la platja. Es a dir, sense cap mena d'inconvenient, d'entrebanc important en el camí. Dones no hi haurà cap entrebanc, perqué en aquesta política de transparIncia i de tirar parets i obstacles el primer obstacle que tirarem será la via del tren. Vostes saben que hi ha dos vies que surten de l'estació de Franca, una que gira en forma circular cap el carrer Arad, passant justament per allá, per Carlos I, per Marina, i una altra que segueix la costa. Dones molt bé, la primera l'ensorrarem i la segona la treurem. De manera que això serà possible. Es a dir, aquest eix que avui te un cul de sac ell mateix també, aquest eix que té una paret ell mateix, no el tindrà. Aixb pensin que ja hi ha un acord de les administracions que estan involucrades aquí sí, amb aixb, que són, el Ministeri de Transporte, básicament, la Generalitat, la C.M.B. i l'Ajuntament de Barcelona per tirar-ho endevant. I aixb tirará endevant. I aqui tindrem un altre eix central, per dir-ho adxí: No és que hi hagi una plaga central, és que és un eix que creará vida al seu entorn. Pensin que a l'entorn d'això hi ha coses tan importants, per donar vida, com són, a la dreta el Parc de la Ciutadella, i per tant el Parlament de Catalunya que deixará de tenir una esquena per tenir una cara en aquell cantó, en el que és ara el carrer Wellington, que algUns de vostés, molts, coneixen, altres potser no, dones ara és un carrer tancat. Es a dir, és l'esquena del Parc. No te entrades al Parc per allá. Dones aquest carrer Wellington, que está entre el Parc i Carles I, i aquest és el que els estic dient, el que será será un carrer molt important i molt rie. Per que allá hi haurà precisament, l'entrada, per aquesta banda, en el pare de la Ciutadella, l'entrada per aquesta banda en el Parlament de Catalunya, no en el Museu d'Art Modem perque ja els dirè que aixb canviarà de lloc, però sí en aquest centre tan important. I al mateix temps, al propi carrer Wellinz ton, a l'esquena tindrà en aquell asil de vells que hi havia, que quan vam entrar va ser una de les impresions fortes psicoló �giques que jo vaig tenir, de coneixer, con un centre de misèria, com un autèntic centre de misèria, que avui està pràcticament vuit, utilitzat per protecció civil. En allà hi tindrem, esperem-ho, un centre important d'ecologia, i potser de botànica. En tot cas els explicaré que tal com hem dividit la ciutat en el Pla de Museus, la zona de la Ciutadella és la zona de la Ciència. Hi ha el parc Zoològic, que s'haurà de traslladar en part, perb que seguirà tenint una presència, com tenen a altres ciutats del món, el Zoo junior, el zoo "petit". Hi ha el museu de Zoologia, propiament, hi ha el museu de Geologia, la colecció Martorell. Tot això, ja creat històricament, una concentració de museus de ciència molt important, que tindrà la seva sortida també per aquesta banda. Pero ademés al gran edifici de l'asil de Wellington, que els recomano que visitin, si és que es pot visitar, que ara mateix no ho se dir-ho, penso que potser encara no, però els recomano que es vagin apuntant a l'agenda per anar-hi. Perque aquest edi fiti que és magnífic, que és de la época magnífica dels nostres avis q ue van fer-ho tot, pràcticament, en aquesta Barcelona de l'eixample, aquest edifici té en el seu sostre, un "réservoir", un gran dipòsit d'aigua, que en el seu temps va ser el dipbsit d'aigua que alimentava el llac i la font del Parc de la Ciutadella, que avui està alimentat per altres mitjans, però l'aigua hi és en allà. I tan hi és que és un punt ecològic import an t. Hi ha aus, hi ha ocells que hi fan parada, dins dels itineraris dels ocells, aquell lloc és important. Dones imaginem que aquest edifici, i estem sempre en el domi ni de la ciència ficció possible, perque ja està planejat, i és qüestió de temps i de diners. I els tindrem. Perqué són coses cares però no impossibles. Imaginem, dones que en aquest edifici hi haurà el museu ecològic, el que a mi m'agradari dir-li el mu seu Margalef si el Margalef me'l permeteix. Es a dir, el Margalef ha de fer el seu museu a Barcelona, aixb, és evident, el museu del medi ambient. I al damunt d'aquesta gran reserva d'aigua, possiblement, més facilitats terciàries, mes instal.lacions terciaries, que podan ser -- ho tenim díbuíxat també-- un �restaurant que seria el restaurant del pare, el que va ser antigament el restaurant del pare. Es a dir, el restaurant on hi anessin els parlamentaris del Parlament de Catalunya, per descontat, però també la gent dels museus i els ciutadans que hi volguin anar, Ja veuen que aquesta zona va guanyant en qualitat i en densi tat. Iii ha el laboratori municipal. 1 desprhs hi ha les casernes, la intendbncia militar, que marxarà. Marxarà d'allà no perque jo ho digui, sino perqué n'hem parlat i pot marxar. Forma part deis plans de l'exhrcit que aixb sigui així. I en aquest lloc fantàstic i ara jo si que els aviso que els clic un desig no una realitat, aixb no está planejat, és el meu desig i cree que seria fantàstic podria anar-hi, hauria d'anar-hi el Tri- bunal Superior de Justicia de Catalunya. En aquest moment, el Tribunal Superior s'està planejant que estigui al que hem podriem dir les golfes, amb tot el respecte, del Palau de Justicia antic, que ja han vist vostès que está en obres. I s'hi está invertint molts diners i será molt digne. No die que no ho sigui. Ara, possiblement en el futur, i aixb m'atreveixo a dir-ho perque n'he parlat, amb el conseller de Justicia i amb el president de l'Audihncia, amb tots dos. I tots dos comparteixen aquest desig, que de moment és només un desig, no és un plan, que en allá on ara hi ha dos mançanes senseres, que són 20.000 m2 d'IntendIncia militar hi poguhs anar un gran edifici, que possi blement hauria de ser modem, no té perqué ser una retòrica antiga, una còpia de l'antic, que seria el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya. Imaginem que aixb está lligat, per proximitat, amb l'actual Audihncia i que está lligat amb el Parlament. Alla hi tenim un eix absolutament important des del punt de vista cívic. Eix, a més, que des del punt de vista del transit s'ha convertit en una manera d'anar, repeteixo, des de la Sagrada Familia al mar. �Eix Sud-Ponent Ja veuen dones com és aquest segon centre, així com el primer ja no l'explico, perqué és més conegut, l'Escorxador, l'Espanya Industrial la veuran dintre de molt poc inaugurada -- és un pare fantàstic, magnífic, dissenyat per un arquitecte base, Peña Gauchegui, que des de dalt, si se'l miren, ara quan passin preguntaran que hi fan aquelles columnes. L'han de veure des de baix, també. Es a dir, l'han de veure entrant per l'entrada natural, que seria l'entrada de l'Espanya Industrial des del barri d'Hostafrancs. Entrant des d'allá, el que va ser la gran estesa del Vapor Nou, que se'n deja, de l'Espanya Industrial, no el vapor ven, el vapor nou, el vapor deis Riel'. Aquella gran estesa manté encara avui els arbres que s'hi van plantar, que són uns platans, robusts, importants, un edifici al mig que será escola r i tot el demés, amb més dimensió que l'escorxador, i no cree equivocar-me, un gran pare. Un gran pare que s'acava en un llac que bordeja i que separa el que és pare del que és una rampa que puja fins la plaga de L'estació de Sants, la Plaga deis Palsos Catalans. I en aquí s'aixequen aquestes columnes immenses que el que fan, jo cree positivament, és trencar la monotonia de l'espai circundant. Pça. Estació Sants Abans d'haver-hi la Plaça de l'Estació de Sants que és molt discutida des del punt de vista urbanistic, hi havia un entorn absolutament miserable des del punt de vista gràfic, perdir-ho així. La suma d'allb que en diuen la Torre de Catalunya amb l'estació de Sants, propiament, donava un resultat pitjor que zero, molt dolen.Molt antithtic. Cree que la plaga, tal com està ara, que com deia un conductor de camió una veada, que es va estacionar davant meu amb la llum vermella al c( Numáncia o a Infanta Carlota, no record° ben on era, jo em mirava la plaga ell també, s'estava acabant, ell em mirava a mi i jo u preguntava "que li semblava? i ell em va dir "Es intrigant Sr. Maragall". Bé, dones aquesta plaga �intrigant jo cree que ha aconseguit trencar una asimetria. Dones el que esta fent en Peña Gauchegui al darrera, a l'Espanya Industrial, és una mica prosseguir aquesta forma de digni ficació deis volums que per si mateixos eren irrecuperables. L'urbanisme que hem tíngut, ha sigut tan absolutament miserable, en ele darrers cínquanta anys que evidentment cal una certa potència per trencar aquella monotonía i aquella asimetria. I tota potbncia urbanística és perillosa, això jo ho reconec, i es arris cada, i la gent pot dir "al tanto que això que s'està fent és molt arriscat, al tanto que és molt personal, porta molt el segell d'aquells que ho fan". Bé, i qué. Es important que ens arrisquem, és molt important que ene arrisquem a donar als artistes, jo cree, als millors, la possibilitat de posar el seu segell a les obres que s'estan fent, a la Barcelona d'avui. Si no, que tindrem será aquesta cosa que va ser la marca de fábrica del periode de transició, que és molt important, que és el "Salvem" punts sus- . pensius. Salvem-ho tot. 1 ja he dit fine a quin punt això en mereix respecte i ho estem practicant, i és el que hem fet: recupe rar la memòria col.lectiva salvem-ho tot. Perb creen coses noves, perque altrament el que estarem fent és una burda chía del passat. Una mena prevenció o un nou ritual, una mena litúrgia de record. I em penso que les ciutats no viuen d'aixb, no viuen purament d'això. Per tant en aquest eix hem donat també, com he dit abans, possibilitats ale creadors de que crein per trencar allò que ha sigut la medíocritat ambient dele darrers anys. Aquests són els dos eixos centrals, els dos centres nous que compensen el que és el centre tradicional. I apuntem cap a una cosa que jo en penco que si no ho digués vostés no m'ho perdonarien perque quasi sempre s'em pregunta sobre aquesta qüestió. Apuntan concÍetament cap a la muntanya de Montjutc, es a dir, cap a la Platja delPoble Nou en un cas i cap a la muntanya de Montjútc en un altre. J.J.0.0. I aquí és on apareixen ele J.J.0.0. con element de vertebració. Els J.J.0.0. el que ens permeten és d'acabar una muntanya que el �29 va deixar a mig acabar. Va construir magníficament fins a la meitat 1 inclus es va aventurar una mica a dalt de tot amb l'es tadi, perb que no va acabar perque la banda de Ponent i la banda de Sud, si volen vostes, no está acabada. El que es diu el Parc del Migdia no esta fet. Montjutc En aquest eix apuntem cap una muntanya de Montjutc sblida i realment acabada que aprofita tota la seva capacitat de simbolis me que és immensa, qué és infinita. La muntanya de Montjutc a mí se m'ha dit per part d'observadors estrangers molt qualificats que era el millor argument de Barcelona. I és veritat. Es el millor argument, primer per les virtuts que té ella mateixa físi cament. Segon per la concentració d'instal.lacions esportives que allá Id ha, que ja té, artístiques per una banda i esportives er una altra, adalt de tot. Paró tercer, parqué a l'explicació de les instal.laciones que allá hi ha hi ha tamW l'explicació de la histbria olímpica de Barcelona. Parqué Barcelona que ha optat 4 vegades als Joca, aquesta és la 4§, cada vegada ha fet una pega. I l'ha feta precisament a Montju5c. La 1A que va fer, a l'any 24, que va ser la 1-4 vegada que van optar als JJ00 va ser l'Estadi Català, que en dejan, l'estadi de la Fuxarda, que ara es un camp de rugby i un lloc on la Guàrdia Urbana hi evoluciona amb els seus cavalls. Però está allá, és un namp important i molt bell. A l'any 36 es va fer l'Estadi Olímpic de Montjutc, per l'any 36. Es va fer a l'any 29, amb la idea d'organitzar els JJOO, i allá está. Está caient-se, destra, desmoronat, desfet. Per b esthallá i és el símbol del nostre desig de fa molts anys. Per tant, ara, quan el reconstruim, i el refem d'una forma una mica diferent perque sigui justament més capaç des del punt de vista de páblic, el que estem fent també és reprendre la nostra histbria la histbria de la nostra ambició olímpica. I aquest mateix any es va fer l'antiga piscina Olímpica de 50 metres de Montjutc que avui pràcticament no es fa servir. �¿ Perqué no es fa servir? No es fa servir perque a l'any 1972 que vam tornar a ser candidats, aquesta vegada d'una forma molt desgraciada, juntament amb Madrid i amb poc énfasi i poca fe, es va fer, tanmateix, les piscines Picornell, que estan allá, al costat de l'Estadi. De manera que explicar Montjulc es explicar la història de l'ambició olímp ica de Barcelona. Nosaltres amb aquest eix apuntem a un Montjuic realment acabat. L'altre dia sortint de l'homenatge a Rómulo Gallegos, que va ser molt emotiu, amb els veneçolans que van venir, un d'ells, l'ambaixador Manuel Rafael Rivero, de la Comisión Nacional Venezolana para el centenario Rómulo Gallegos, em deja "No me quiero ir de Barcelona sin ver las fuentes de Montjuic". 1 el vaig dir. Fira Desgraciadament, com que hi havia la Fira de Mostres, el Saló de l'automobil, estava tancat, cosa que em posa a mí, de vegades, en dificultats amb el meu amic i col.laborador J.M1 Figueras. ¿ Per qué ? Perqué Montjutc no s'hauria de tancar. De moment ja hem reduit molt les ocasions en les que es tanca, perqué són grans salons, son salons que realment no hi queben en els pa yellons i per tant hem d'utilitzar la via per exposar. Avui en dia hi ha cotxes a l'Avgda M g Cristina, cosa que si depengués de mí no hi serien. Per?) hi són. Perqué també hem de mirar la competivitat. 1 és evident que Barcelona si perdés espai firal u passa rien al davant unes altres ciutats d'exposició perdriem. Per això hem d'anar al tanto. Però la nostra voluntat es que allá en un plaç d'un any o de 2 anys no hi hagi més exposicions al carrer, no s'hagi de tancar el recinte, i que precisament la virtud de la Fira e Barcelona sigui el poder ensenyar un escenari com el que té. Quan jo deja a S.M.1a,Reina abans d'ahir que el Saló de l'automóbil de Barcelona es el segon d'Europa, algú em va dir ¿ i el de Ginebra qué ? Bé, dones el de Ginebra sembla ser que estadísticament es més petit. El que passa és que és enormement més diáfan, que té la virtut de que es veu tot d'un cop. Molt bé. Nosaltres tenim la virtud de que si respectem Montjuic tal com és �i no el tapem amb "xiringuitos" per dir—ho d'una forma molt vulgar, l'Avinguda M g Cristina, guanyem. Tenim més que diafani tat, tenim una perspectiva, aquí sí, magnífica i a més una pers pectiva en la qual hi hagut i hi ha un esforç d'inversió molt important, perque tot el que va des de la Pça d'Espanya fins a les fonts, tot això s'ha remodelat. I el que abans eren aquells llapiços de llum que va fer en Butgas, i que avui no es veurien, perque la llum ambient es menjaria allò, ara són unes fonts il.luminades, que són una maravella, perb que estan tapades per stands d'expositors. Dones molt bé, nosaltres apuntem cap a un Montjutc també més transparent en aquest sentit, més obert i potent fins a dalt del tot. Aixb és una feina important que com de totes maneres està poc inserta a la vida quotidiana no l'accelerarem més del que el nostre projecte necessiti. Perb no molt més que aixà, perqué la ciutat és la ciutat que es viu cada dia, també. I a nosaltres ens interessa uns JJ00 com a motor, com a mòbil, com arrosegador d'iniciatives. Perb el que no farem serà sacrificar a això la prioritat de moltes coses que són de la vida quotidiana. Per tant, això tindrà el ritme que necessitin els JJOO, que és un tema de set anys. No més ritme que aquest. Lentament irem pujant les escales de Montjuic. Ara hem arribat firmo a les fons. Perb més amunt us asseguro que, i ara reprenc l'anecdota, com que estava tencada la Fira, amb l'ambaixador veneçola.varem haver d t atx minat, era firi$ una _el Palau Nacional de Montjuïc, que estava il.lu maravella, no tenia el feix de llums no sé exacta- ment perqué, perb en tot cas molt maco, i mirant cap avall es veia magnífica tota l'avinguda Má Cristina,tot iluminat, les fonts trevallant i a més amb la música, que a mi, que no soc un melbman molt coneixedor, m'agrada, i vam anar baixant. Vam anar baixant cap a la plaça de les fonts. Dones molt bé, alib està molt descuidat. Allb a mí se'm trencava l'ànima, perqué realment hi ha troços d'escales de Montjuïc de l'any 29 que estaven per terra, estan destroçades. (18) �Referem el can/ des d'abaix. Anirem pujant, anirem reconstruint Montjutc fins el cim, fins a dalt de tot. I a l'anella Olímpica, al llarg de l'estadi, que té més de mig Km., és molt llarg, tindrà tota la distáncia que hi ha avui entre el Palau Nacional de Mont jule, el Museu d'Art de Catalunya, i la Pça. d'Espanya. Es a dir el que anem a fer ara és una cosa tan'important com la que es va fer al 29. Només allá. Anella Olímpica En aquesta anella olímpica hi haurà, perque ja hi estem treba llant, obres d'arquitectes que son de primera fila mundial. Un arquitecte de Milán, Gregotti, está fent, refent, l'estadi,junt amb Correa i Milà. Un arquitecte japonés está fent el Palau d'Esports, Isozaki, que estará adjacent a l'Estadi, i Ricardo Bofill está fent la Universitat de l'Esport, l'INEF, que se'n diu tbcnicament, que estará al final d'aquesta anella, ja mirant cap al Prat, el que és el baleé cap al Prat i que té una forma semicircular creant un conjunt, que evidentmentserà un conjunt divers, no será d'una sola mà, però que hem cregut que, com deja l'Oriol Bohigas un cop, respon una mica al que ha sigut la histb ria de Barcelona que ha anat creant de diverses mans un espai més o menys homogeni. També es veritat que el Puig i Cadafalch no és el Domènech i Muntaner. I cada u va fer el seu, i el Jujol és el Jujol i el Gaudí és el Gaudí. Tots ella van fer coses, uns al costat de les altres, i van crear aquest espai que ara ens estimem. Dones a Montjute hem volgut donar una mica també aquesta expressió, que existirá en la qual gent de molt relleu arquitec tónicament a nivell mundialestará fent la seva contribució. I evidentment, qui tanca el tot són els arquitectes de casa, els barcelonins, Correa, Milá, Margarit i Buxadé. Ells són els que són capaços d'explicar el conjunt i higa el conjunt amb l'entorn, amb aquest pare del Migdia, perque saben el que volem, una mica. Perque sabien, tenien aquest avantatge, els altres tenien un handicap, i per tant van guanyar en el tot. �Pavelló Mies van der Rohe En aquesta muntanya volem fer també la reconstrucció, i aquí si que és reconstrucci6 i respecte del passat, del Pavelló Alemany del 1929. Vostes saben que va haver-hi un arquitecte Alemany molt impor tant, Mies van der Rohe, que després va ser el que va fer Chicago i el que va fer Nova York, per dir.ho arquitecte que els explicar a passar per Mies van der Rohe que va fer les grans pautes del que va ser pues així. Avui en dia no hi ha cap vostes Nova York i Chicago sense fer el Seagram Building i que va l'arquitectura de les ciutats deis gratacels. Dones, molt bé, aquest senyor en el moment que estava començant a fer tot aixó, va fer, per al Govern Alemany a Barcelona el Pavelló Alemany de la Pira del 29. I aquell Pavelló que és molt petit, ja el veuran, és una mostra, potser perqué és petit, tan con centrada de la Bauhaus, d'aquesta arquitectura tan simétrica, tan simple, tan transparent també, perque hi ha molt vidre, i tan maca dels anys 20's i 30's que es va convertir en un model. I és un dibuix que està als manuals d'arquitectura dels nois que fan arquitectura avui dia a tot el món. I tanmateix no existeix, perque l'unic que hi havia era els planos al MOMA de Nova York. Hem creat un patronat, amb el MOMA de Nova York, amb l'Institut de Cultura de Prusia, alemany, amb els successors del propi Mies van der Rohe, la Fira i l'Ajuntament i tots plegats estem reconstruint el pavelló alemany de 1929. I aixb estará visible al Març de l'any que bé. Que és el centenari de Mies van der Rohe. Inclús podría estar abans. El que passa és que en aixb soc partidari d'anar a poc a poc, perqub el que no vull, i el hi die molt sincerament, es pagar-lo, aquest Pavelló. Penso que aquest Pavelló, posats ara que els Governs estan amb problemes de déficits i no paguen, dones molt bé, que paguin les fundacions, que paguin les empreses que puguin fer-ho, i en aixb estem. Quan jo vaig amb la maleteta pel món, la gent diu "¿Qué fa aquest senyor? " Dones jo vaig venent Barcelona per tot arreu. 1 per tant vaig demanant ajuts perqué aixb sigui així. Jo al mes de juny que haig d'anar a Berlín E. per explicar el nostre projecte olímpic al COI, que es reuneix una vegada a l'any, aquest any és allà, jo aprofitaré per anar a veure les grans empreses alemanyes, i les fundacions alemanyes veure com ens (20) �• poden ajudar a construir un pavelló que en part, que en gran part era seu, és seu, és el Pavelló Alemany. I crec que ho acon seguirem, que ens ajudin. M'agradaria no haver de pagar molt perqué ademés penso que realment és un luxe. Es a dir, és evidentment una reconstrucció, és evidentment una peça de Museu, és un edifici que el visitaran -- en aquest sentit no és un luxe-- el visitaran milers d'estudiants d'arquitectura cada any, això està garantit. Psrò d'alguna forma és alguna cosa que no necessitem vitalment per viure. Per això m'agradaria que fossim capaços de convencer a aquells que poden contribuir perqué efectivament contribueixin. Ja saven una mica quina és la filosofia de l'altre eix, de l'eix de ponent, de l'eix sud, que apunta cap a un objectiu tan vital com és els JJ00. ( S'acaba la cara 1 del cassette) ( Inici cara 2) ...les coses dignes que hi ha en el camí, que són moltes. Com aquestes que els hi dit de les biblioteques. El Raval Aquest és un dels projectes que jo crec que trigaran més. Es un projecte de cosidora, molt lent, que caldrà fer amb molt de compte, que demanarà també un gran esforç, però que hi és, que està dibuixat i que és possible de fer i es ferà. De manera que El Raval que es ara un niu una mica de nostàlgies, si volen, i de problemes, s'anirà convertint poc a poc en un centre de cultura i activitat cultural. El que volem nosaltres amb el Pla de Museus és que aquesta zona de les 5 que hem creat, així com els hi parlat de la Ciuta della i no els he parlat de Montjutc, però és evidentment un �centre molt potent artísticament, el que volem és que el Raval sigui el centre més actiu, a nívell artístic. Es a dir, que els museus de más activitat, de menys exposició i más acció. o més pedagdgía, o més innovació, o més canvi d'exposicions estiguin precisament allá. El museu del llibre, el museu d'art contempo rani, aquest que provisionalment en Rigol vol posar a Sta. Mbnica. Dones molt bé, aixb és provisional, perqué l'acord que tenim dintre del Pla de Museus és que el museu vagi a la Casa de la Caritat. La Casa de la Caritat és un creuer magnífic, desfet, també, perb que l'estem refent, que te, en part amb el Pati Manning, una mica del poc Renaixement que hi ha a Barcelona, del poc Renacentisme que hi ha a Barcelona. I que es convertirá en el gran renaixement artístic, si això va bé, si aquesta ,9operaci6 va bé, perque pot ser el nostre Pompidou, el nostre Beaubourg. En un marc que no és sensiblement diferent d'aquell. Es a dir, que l'ope ració és possible està demostrat, històricament, hi ha l'experihn cia de Paris. La farem. ¿Amb quina lentitud, amb quina velocitat? El Pla de Museus té 10 anys, si no m'equivoco, sino la Regidora que està aquí devant em corregirá. Dones en 10 anys. En 10 anys es pot convertir el Raval en el centre deis museus més actius, el del llibre, l'Escola Massana, d'Arts i oficis, el museu d'art contemporani. Museu que a mí m'agradaria anomenar Galeria, perque penso que Museu, un Museu d'Art Contamporani en una ciutat que te el Museu Picasso, que té el Museu Dalí a la cantonada, que té la Fundació Miró, i que en el seu dia l aquí al costat tindrà segurament, esperem—ho, la Fundació Thies, és una mica agosarat. Perb aquests fons edtaran al servei d'una sala d'exhibicions, i aquesta sala d'exhibicions d'experimentació cultural serà el que diuen el Museu d'Art Contemporani de la Casa de la Caritat. Es a dir, que pels vells centres també hi ha coses que es mouen, que es belluguen. Hl ha un tema que a mí em preocupa enor mement perb que no te res a veure amb l'art i la cultura, que és �• 1 el tràfic, en els vells centres. I ara no en parlaré. Sense resol dra aquest tema, però no hi haurà una posibilitat de guanyar una qualitat cultural i urbanística, en els vells centres. Ho anirem fent. Monumentalitzar la perifèria Pensin, per altra banda que, a la perifèria, nosaltres hem po usat énfasi en el sentit següent: algú va dir, en el centre de Barcelona el que cal és atrevir—se, com ens hem atrevit a tornar a crear ciutat, espais nous. No només respectar,sino crear. I en la perifèria el que cal és monumentalitzar. I santament que va dir. Es a dir, a la perifèria de Barcelona, monumentalitzar no vol dir senzillament crear monuments. Vol dir dignificar. Es a dir, nosaltres ens neguem rotundament a admetre l'urbanisme destructiu d'aquests últims cinquanta anys. I, ¿com hem d'arreclar—lo? Doncs ha temes que demanen els hi dic molt sincerament no tenen un arrecio. Aquests grans barris nous, a mi quan em diuen que s'ha de rehabilitar, és que s'ha de rehabilitar tan la Ciutat Satèlite de Cornellà com el Raval pràcticament. Només que el Raval és de l'any 1700, suposem, és del s.XVIII i Cornellá és de fa 30 anys, la S.Ildefons. Però s'ha de rehabilitar igual. Això, ho confeso, no tenim la solu ció, de moment no la tenim. Ara, el que sí que sabem és que l'única solució, el millor camí de la solució és que hi hagi vitalitat democràtica en aquests centres. Que hi hagi l'acció permanent dels ve gns que s'organitzin, o dels seus representants, a través dels districtes, o dels municipis metropolitans, per refer aquest teixit. Nosaltres hem volgut, al que és la Barcelona estricte, al municipi de Barcelona hem volgut monumentalitzar la perifèria en aquest sentit. I els posaré un exemple perqué el vegin ben ciar. A la Plaça de Llucmajor hi haurà, en el futur pròxim l'estatua de Vila— domat que estava al cim del cinc d'oros, del "llapis" que en diuen. Aquesta estatua, que vostes saben que va ser un gran debat a Barce lona. Perque, diguem—ho clar, la burguesia del Passeig de Gràcia no volia un monument al Pi i Margall ï a la 1á República en el cor de l'Eixample. Es així. I en canvi l'Ajuntament el volia. I aquí va haver-hi un gran estira i arronsa que es va saldar amb aquesta (2A) �X • s, ' ro $ mena de compromís de que entre el Passeig de Gràcia i els jardinets hi anès el monument al Pi i Margall. I es va quedar allá sobre, al damunt del llápis del cinc d'oros. Quan va venir l'acabament de la guerra, evidentment allb es va treure i es va substituir per una altre estatua que a mAs no estava al cim sino al peu. I que va ser durant molts anys, si vostes recordan, i inclus jo recordo que quan vam entrar a l'Ajuntament al principi encara era un lloc de problemes, de pintades diverses,etc. Dones aquesta estatua, que va reapareixer en un magatzem municipal i és magnifica, és enormement digna i és gran, es d'un tamany molt més que natural, jo la vaig descubrir precisàment a l'exposici6 Catalunya dins de l'Espanya moderna, que es va presentar a Madrid, l'havien tret l'Huguet i en Martorell i en Mo_Kay, que són els que van montar l'exposici6, l'havien tret dels magatzems municipals, estava allá vaig dir, "Escolteu, aquesta estatua ha d'anar al carrer altre vegada". I anirà, no una altra vegada, perque nosaltres no volem tampoc permanentment continuar o refer els debats antics, no es tracta d'aixb. Es tracta en aquest moment de la Pça. de Llucmajor, allá on passa el Passeig de Valldaura i es creua amb el Passeig de Verdun, on comença la Via Júlia, el que podria ser el cor deis Nou Barris, en allá, precisament en allá seria el gran monument, aquell monumnnt, precisament. I allá el posarem. A la Plaga de la Palmera del Poble Nou Besos, que els recomena ria que veiessin, segurament si hi haguessin entesos qué a nivell de escultura i urbanisme ens diria que és el més interessant, com diuen ells, que té Barcelona, la Plaga de la Palmera. L'escultura que va fer hi un escultor nordamericà molt famos, que és Richard Serra, és senzillament com una fábrica semicircular, tallada pel mig, amb la Palmera que hi és, evidentment, amb un espai que está tractat d'una forma diferent davant darrera. L'haurien de veure. Aquesta Plaga correspon al que havia sigut una mangana edificable. I que es va recuperar gràcies a les indemnitzacions que van pagar els propietaris dels hotels de la Diagonal que tenen més edificaci6 del que la llei els permet. De manera que tot un simbolisme inmens: treure edificabilitat de la perifIria i compen �sar una mica el desgaTell urbanístic histbric amb mes coses d'una gran dignitat. La Pça. de la Palmera, si vostés la veuen, té una enorme dignitat. Escultors americans I així seguirem. Nosaltres tenim un plan d'anar colocant en places importants de la perifbria obres eseultbriques també impor tants. També modernes, que responguin a la idea de que cal no només conservar, com aquesta de Viladomat, sino també tenir a l'avanguàrdia artistica del món aquí, ara. Brian Hunt, escultor americà, farà al mes de maig una exposició, a la Galeria Hellman de Nova York que es diu "Escultures per a Barcelona", no perqué si, sino perque aquest senyor ha vingut 8 i 10 i 12 vegades aqui, perqué adora ijarcelona, perque és una persona que sap que les seves obres aquí tenen un context magnífic. Quan Richard Meier, que és el millor arquitecte del món, es podria dir, l'arquitecte que ha tingut el premi que es podría equiparar al premi Nobel de l'arquitectura, que és el premi . . . em va dir a Nova York que ell estaria disposat a fer una cosa aqui, a Barcelona, es dir tot aix6 s'hauria de concretar. I el meu argument definitiu per fer-lo venir, que va venir, va ser dir-li "T'ensenyaré un lloc al costat d'una cosa d'en Gaudí". Aquest senyor que havia d'anar a Frankfort a fer el seu museu, no s'ho va pensar dos vegades i al dia segtlent era aqui. ¿ Per qué ? Perqué per un gran arquitecte com Richard Meier tenir una cosa feta al costat d'una pega de Gaudí és molt important. Y Es a dir, nosaltres tenim moltes ventatges, en aquest sentit. I quan aquests senyors venen i ens diuen " es que venen els escultors americans, els arquitectes americans", no és perque si. Es perque l'entorn,s'ho val. I és perque Barcelona te molt més del que Barcelona sap, com he dit al munieipi, i la gent del món ho sap molt més que nosaltres. O molt més del que ens pensem. Molta gent del món,no -bota. Per aixb hem de viatjar de vegades també, per explicar-ho. Per b ho saben, aquells que en saben ho saben. Ellsworth Kelly, un altre escultor americà, te molt avançada �ja la peça escultòrica que anirà al Parc de la Pegaso, el que va ser la fàbrica Pegaso i que serà un magnífic espai públic. Beverly Peppers, que és una escultora americ ana que viu a Itàlia,fa un conjunt escultòric per la gespa de l'Estació del Nord, que està en aquest eix de Nord-Llevant que els he dit abans. Hi ha el cas de Richard Serra que ja els he dit. Hi la possibilitat de que Anthony Caro, aquest escultor que ara està exposant a la Fundació Miró, tingui una peça per nosaltres, per al Parc de la Creueta del Coll que és un altre parc, és un dels 50 parcs o places que estem fent i que vostes algun dia veuran. Vegin dones que nosaltres no volem només crear uns altres centres, ï no només volem crear en els cascos antics que hi hagi una nova vida, sino que el que voldríem i el que conseguirem amb tota seguretat és que la perifèria vagi recobrant una dignitat i un orgull. Projecció internacional Per últim em voldria referir, molt breument, perqué és tard, a la projecció internacional de Barcelona. Jo penso que és bó que vostes sapiguen que hi haurà grans exposicions de Barcelona, molta presència de Barcelona fora de Barcelona, i fora d'Espanya. Concretament, al més de Novembre d'aquest any hi ha una gran exposició de Barcelona a un lloc on nosaltres no hem estat tradicio nalment, perque nosaltres hem pogut estar a Paris, o hem pogut ser més o menys coneguts a Italia i inclus a Nord-Amèrica, però no hem entrat a Anglaterra. A Anglaterra no hem estat mai massa, no hem explicat mai massa quin és el nostre missatge, la nostra presència, la nostra existència. I al mes de Novembre es fa una exposició a Londres organitza da pel British Arts Council, amb la col.laboració nostra, evidentment, que es titula "Hommage to Barcelona", homenatge a Barcelona, una mica parafrasejant la frase de "Hommage to Cata lonia" d'Orwell, que com vostes saben va viure aqui durant la guerra. Doncs hi ha un homenatge a Barcelona a Londres que agafa des de 1888 fins ... �1936, es a dir, que agafa tot el modernisme i tot Gaudí fins el GATPAC, per entendren's. I aquesta exposició estará a la Hayworth Gallery davant del Parlament, a l'altre banda del Támesis compartint galería amb una exposició que a mi em fa una il.lusió absolu ta que és l'exposició antológica de Torres García. I am fa il.lusió perque vine de l'Uruguay de coneixer la vidua de Torres García, aquest uruguaià-català o català-uruguaià, que va fer la paret de la sala Torres García de la Generalitat de Catalunya, aquesta cosa neoclàssica, orejana, magnífica, discuti ble, segur, i que uns diran que es maco, i uns altres que no, perb és molt important, i que després va anar evolucionant cap a una mena de cosa molt més simbblica o molt més atrevida. Perb hi haurá una antolbgica de Torres García en allá que jo cree que és el millar complement que podem esperar per una exposició nostra a fora. I nosaltres estarem també a Europalia, que és la gran exposi ció que les nacions europees fan pele pasos membres del Consell d'airopa a Brussel.les aquesta vegada és Espanya que hi será i allá hi haurà un espai important de peces que possiblement vin dran de l'exposició de Londres. I nosaltres estarem a Leningrad. Perqué Leningrad és una ciutat que té un tresor amagat per nosaltres que és l'Hermitage, i dintre de l'Hermitage, molt particularment el Matisse. Ha sigut un intent nostre de fa molts mesos de portar peces del Matisse aqui. Molt dificil. Ademés, per raons molt comprensibles és molt difícil. Perb que, una mica amb la palanca de l'agermanament entre Barcelo na I Leningrad, aconseguirem que vinguin. I mirarem de que vingui no qualsevol Matisse, sino Matisses importants, si pot ser aquella mena de sardana fantástica, "La danse", aquella dansa magnífica del Matisse, de color verd i blau . Es a dir que Barcelona estará present afora i además fara sentir les seves demandese;fora. (2 7) �Nord del Sud I els vull dir que apart d'aquestes presències llunyanes com aquesta de Llatinoamérica, que hem passaria hores explicant a vostés la riquesa que ha tingut, hi ha una presència més propera i que jo m'estimo molt i que penso que artísticament i culturalment caldria valorar. Que es el següent: Més enllà del que se'n diu tradicionalemnt Els Falsos Catalana o la Catalunya Nord hi ha un àmbit que de vegades ha estat explicats per els geògrafs o pels economistes territorials o pels economistes literaris, com ara el Racionero, que ha fet aquest llibre recentment sobre la mediterrània i els barbars del Nord, que és l'Occitania, en definitiva, i la regió Nord Oest del Mediterrani. En aquesta regió hi ha una patent atenció a tot el que es fa en aqui. Es clar, Barcelona és clarament per ells l'alternativa de una capi talitat que Paris històricament ha tingut per raons polítiques. Però per raons de sensibilitat, culturals, quasi diria sensuals, cap a on miren és cap aquí. Montpellier pot estar més lluny de Salses, pot estrmés enllà de la Catalunya Nord estricte. Però Montpellier mira cap a Barcelona com alternativa de Paris. Ola rament, Clarísimament. I sobre tot en el terreny cultural. Les "intelligentsies" q ue hi ha en tot aquest mon -- i quan dic Montpellier podria dir Albi, amb el seu museu Toulouse—Lautrec i la seva antiga ascendència occitana, que va ser històricament, com vostes saben, assimilada pel poder francas. Però jo no estic parlant en aquí de política jo estic parlant de cultura, jo els dic que tenim un mercat, si volen, en el sentit mLs vulgar, que tenim una regid d'influència que s'exten bastant enllà i que amés; tenim una regid de concomitància que va també més enllà cap el Nord d'Itàlia,.•. Es a dir, que hi ha a tota aquesta zona una sensibilitat co muna, una capacitat artística comuna, una capacitat de viure si milar o emparentada que fa que hi hagi una mutua atenció en la qual Barcelona pot jugar —hi un paper important. Per tant, projecció internacional llunyana, si. Però també afermaci6 d'una certa capitalitat, i és una paraula que potser no està de moda, però jo la �vull dir, d'una certa capitalitat cultural de Barcelona en aquesta regió que és la que li dona el punt de partida o la plataforma per fer a nivel internacional. I quan dic Barcelona vull dir Catalunya. Barcelona és poc més artísticament, culturalment, inclús diría poli ticament, que la plataforma d'expresió de Catalunya. Es l'instrument del qual s'ha dotat un pais històricament per expresar-se i relacio nar-se. La gent s'ajunta precisament per això, majorment per això. Per poder parlar ami els de fora, per poder fer front al repte dels de fora, per poder competir. De manera que no hi ha complementarse tat més gran que la que hi ha entre aquests dos conceptes. I aquesta àrea d'influència, de la q ual nosaltres sense cap mena de vergonya hem de reclamar la capitalitat cultural, existeix. Cap ital, producció de símbols No em vull extendre més. No més voldria acabar dient que si aquesta capitalitat ha d'existir, si els nostres somnis han de ser possibles, segurament serà b6 que no ens perdem. Tanmateix hem fet de la capital que som, una simple plataforma de producció de símbols culturals, per consum interior. Això seria un gr an error. Tota capital te sempre; dos funciona. Una, relacionar-se, que és la que he dit. I una altra, donar consciència de pais al pais. I donar consciència de pais al pais molt sovint vol dir fer énfasi en allò que és segurament menys creatiu, manys divers, menys intercanviable i més propi, més d'afirmació í això tampoc és contradictori. Hi ha molta gent que diu "no hem de ser cosmopolites, hem de ser internacionals però afirmant-nos en nosaltres mateixos". Si senyor. Evidentment. S'ha de ser radicalment un mateix per poder expressar alguna cosa que valgui en el mercat mundial, per dir.ho així, per ser internacional. Si no ni s'és tan sols. Ara bé, no ens enganyem. Des del punt de vista de la Cultura, i de l'ajuda de les institucions a la cultura, que és un punt que abans he anunciat que parlaria, però que he passat una mica aixi de trascantó, porqué es molt contradictori, perque sen's diu per una banda que la societat civil ha de viure per ella mateixa, ha de crear cultura, se l'ha de deixar que visqui, i jo estic absoluta �ment amb aquesta línia, i per altra banda sen's diu que cal fer un teatre oficial, català o de Barcelona, soposem. O cal subven cionar les iniciatives particulars. Bé, aquí hí ha tota una con tradicció que avui només he tocal d'esquitllentes i que algun dia segurament algu o altre del nostre equip explicará amb més detall. Nosaltres tenim posicions preses, en aquesta línia. Perb bé, jo cree que la ca p ital d'un pais, com és Barcelona, una ciutat gran, m'és igual que sigui capital o no, en tot cas no s'ha d'abocar exclusivament simbols de consum massiu per al conjunt del pais. Perqué normalment aquests símbols, que calen, que són necessaris, perque creen identitat i si no tampoc seriem, aquests símbols són normalment, per ser de consum massiu, precisa ment, d'una certa qualitat mitja. Qué no és la de punta, que no és la que es pugui comparar amb d'altres a nivell internacional. Tots els palsos tenen la doble vertient: una creació de codis, de símbols, de banderes, de cançons, de poesies relativament sen zilles, que neixen i que donen als ciutadans la conscilncia de ser—ho, d'aquell país, de ser diferents dels demés, per una banda, i d'una altra les puntes, diguessim, d'una art molt més divers. Puntes que sén tant en la creació individual com en la col.lectiva i popular. Es poden donar, i es donen, cree jo, puntes de creació cultural popular també importants, perb no oficial en qualsevol cas, no elements de simbolització de un poder polític, sinó pre cisament elements d'expressió d'una espontaneitat ciutadana. Jo cree que aquí no hem fallat, perb si, el que hem fet, com un pais ben entenimentat que son hem posat primer les coses que han d'anar primer, primer els bous i despres el carro. 1 primer era la creació d'uns codis, d'uns llenguatges, d'uns símbols que calia reafirmar, aixb és cert, i és el que hem fet. Ara bé, aixb no ens ha de fer oblidar que hem de ser capaços de creativitat, i de competitivitat i d'universalitat. Crear ambient per la creació I aquesta s'aconsegueix, tant amb la creació individual, del taller d'aquell individu al qual s'ha de deixar crear, se l'ha de donar l'entorn o la confiança en ell mateix que dona una �ciutat pròspera i lliure per que pugui crear, com en els barris aquells extrems en el que es crea en definitiva l'art popular, a nivell musical, suposem, amb la música de Rock, o amb el teatre popular. Perqué és en aqui on hi ha la font inesgotable de crativitat que desprès dona un Leonardo, o que desprhs dona un Mozart o un Elvis Presley, m'és igual, en aquest cas. Hem de poder crear aquesta confiança de la ciutadania en ella mateixa no només a través de símbols sino a través d'una qualitat de vida i d'una confiança en la seva societat i en el seu pais que permet, que realment es doni una creació individual, diversa, competitiva, difícil. Aquesta és la que li donará la qualitat. Es a dir, arrels si, universalisme també, i tot això sobre la base de la ereaci6 de lo que jo en diría la creació, del que jo en diria una cultura, no oficial, sino urbana. Moltes gràcies. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Art i cultura a la Barcelona del futur Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Description An account of the resource 32 p. Transcripció de la conferència de l'aclade Pasqual Maragall i Mira. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Sala Brok Subject The topic of the resource Cultura Art Barcelona Model social Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-05-06 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2696/0000001425.pdf f3f094cd84b397ee768150dcfc78e1d3 PDF Text Text o i4 HE ESTAT INVITAT AQUEST VESPRE PER A EXPOSAR QUINA ÉS LA MEVA VISIÓ DEL FUTUR DE CATALUNYA, I PER A FER-HO DES DE LA PERSPECTIVA LOCAL, DE L'ADMINISTRACIÓ LOCAL. EL MEU PLANTEJAMENT SER& TAMBÉ BARCELONÍ, PERÒ NO CENTRALISTA. VULL EXPRESSAR EL MEU CONVENCIMENT QUE EL FUTUR DE CATALUNYA DEPèN EN BONA PART DEL FUTUR DE BARCELONA. CATALUNYA NOMÉS FUNCIONAR& SI FUNCIONA BARCELONA; SI LA SEVA CAPITAL I CIUTAT MÉS REPRESENTATIVA ES COMPORTA COM UNA METRÒPOLIS EFICIENT I MODERNA, PROJECTADA CAP AL MÓN . EXPOSARt EL MEU CONVENCIMENT QUE ELS AJUNTAMENTS CATALANS TINDRAN UNA FUNGIÓ DECISIVA EN LA CONFIGURACIÓ DEL FUTUR DEL NOSTRE PAIS, T QUE SÓN CAPAÇOS D'ACTUAR SOBRE LES CONDICIONS DE VIDA DELS CIUTADANS I SOBRE EL CONJUNT DE LA SOCIETAT CATALANA. 1 �ELS AJUNTAMENTS, PERÒ, HAURAN DE VEURE RECONEGUDA LA SEVA AUTONOMIA I HAURAN DE REBRE COMPETèNCIES EN SERVEIS QUE SERAN MILLOR GESTIONATS DES DE NIVELL LOCAL. NORD-SUD ARA MAS QUE MAI PODEM DIR QUE LA CATALUNYA DEL DEMB ŠS UNA CATALUNYA EUROPEA. ¿COM ES VEU AIXb DES DE BARCELONA? A BARCELONA SEMPRE HEM TINGUT CLAR QUE EL FUTUR ES TROBAVA A EUROPA, TOT I CONEIXENT LES DIFICULTATS I SACRIFICIS QUE LA INTEGRACI6 EXIGEIX. PERÒ A BARCELONA SEMPRE HI HA HAGUT UNA PRACTICA UNANIMITAT EN AQUESTA QUESTI6. EN CANVI, NO ESTIC TAN SEGUR QUE S'HAGIN ENTèS ALGUNES DE LES DIRECTRIUS DE LA POLITICA DE L'AJUNTAMENT QUE PRESIDEIXO, QUE .he �ESTAN ÍNTIMAMENT LLIGADES A LA VOCACI6 EUROPEA DE CATALUNYA, DE BARCELONA. BARCELONA, LA BARCELONA METROPOLITANA , ÉS LA CIUTAT AMB MAJOR PES ESPECÍFIC D'UNA àMPLIA ZONA GEOGRàFICA TRANSPIRENENCA QUE ALTRES VEGADES HEM ANOMENAT EL NORD DEL SUD. NO ÉS UNA REGI6 DE FRONTERES BEN DEFINIDES, PER& ABASTA, A MÉS DE CATALUNYA, BONA PART DEL MIDI FRANCÉS QUE GRAVITA ENTORN DE TOULUSE, TOTA LA REGI6 LANGUEDOC -ROSSELL6 I, PROBABLEMENT,UNA BONA PART DE LA FRANJA URBANA DE LA COSTA BLAVA. LA INCORPORACI6 D'ESPANYA A LA COMUNITAT ECON&MICA EUROPEA PRODUIRà UN RADICAL CANVI D'EQUILIBRI AL SUD DE FRANÇA. AQUESTA REGIb PASSAR DE SER FRONTERA, CUL DE SAC, A SER ZONA DE PAS. AQUÍ ÉS ON EL PAPER DE BARCELONA ESDEVÉ CRUCIAL. �BARCELONA POT OFERIR ELS INSTRUMENTS I ELS SERVEIS D'UNA METRÒPOLI MODERNA QUE LA CONFIGURIN COM LA CAPITAL D'UNA REGIR EUROPEA EN TRANSFORMACIÓ. EL PORT, UN AEROPORT CONNECTAT AMB LES XARXES INTERNACIONALS, UN CENTRE DE SERVEIS SOFISTICATS I UNA àMPLIA OFERTA CULTURAL, UN MERCAT CENTRAL I UNA NOTABLE CONCENTRACIÓ UNIVERSITbRIA PODEN DESPLAÇAR CAP A BARCELONA EL CENTRE DE GRAVETAT D'AQUESTA ZONA. ES EN AQUEST PLANTEJAMENT QUE ES TROBA LA BASE D'UNA POLÍTICA EXTERIOR QUE EXPLICA TOT UN SEGUIT D'ACTUACIONS RECENTS. L'EMPENTA I LA IMAGINACIÓ DEL NOU ALCALDE DE MONTPELLER HAN ESTAT EL DETONANT QUE HA PERMéS DE RECONVERTIR UN AGERMANAMENT GAIREBÉ SIMBÒLIC EN UNA RELACIÓ PLENA DE POSSIBILITATS �CONCRETES DE CARA AL FUTUR. EL MES DE JUNY DE L'ANY PASSAT, L'ALCALDE DE MONTPELLER VA SER LA PRIMERA VEU DEL MIDI QUE VA APROVAR PUBLICAMENT L'ENTRADA D'ESPANYA AL MERCAT COMÚ. HO VA FER DES DE BARCELONA. AL MES D'OCTUBRE, EN LA MEVA VISITA A MONTPELLER ES VAN FER ELS PRIMERS CONTACTES AMB VISTES A L'ESTABLIMENT D'UNA LSNIA AEREA DE TERCER NIVELL ENTRE LES DUES CIUTATS. NONES UNES SETMANES MES TARD, A MITJAN GENER, LA LSNIA ES POSAVA EN MARXA. A FINALS DE NOVEMBRE VAM CELEBRAR A LA SEU D'URGELL UNA PRIMERA REUNI6 D'ALCALDES DE LES DUES VESSANTS DEL PIRINEU PER A TRACTAR DEL PROBLEMA DE LES COMUNICACIONS. VAM ACOR- DAR DE TORNAR A REUNIR-NOS EN EL PRIMER �TRIMESTRE DEL 1985. AQUESTA SEGONA REUNIÓ S'HA FET I, A PART D'ALTRES PROJECTES, S'HA AVANÇAT SERIOSAMENT EN LA PREPARACIÓ D'UN ELLAÇ AERI ENTRE BARCELONA I TOULOUSE AMB ESCALA A LA SEU, COM HA ESTAT RECOLLIT PELS DIARIS. ES MSS QUE PROBABLE QUE DURANT EL PROPER MES DE DE MAIG POGUEM OBRIR LA LÍNIA AEREA BARCELONA-MARSELLA I QUE A MITJAN JUNY FUNCIONI JA AMB DOS VOLS EN CADA DIRECCIÓ. L'ALCALDE DE TOULOUSE VA SER A BARCELONA FA NOMÉS UN PARELL DE SETMANES. ESTA PLENAMENT DECIDIT A JUGAR LA CARTA DE L'OBERTURA CAP AL SUD. ELS SEUS OBJECTIUS SÓN, LOGICAMENT,DIFERENTS DELS DE BARCELONA PERb HI HA UNA COINCIDENCIA EN LA VOLUNTAT DE POTENCIAR LA GRAN REGIÓ TRANSPIRINENCA. �TOTS AQUEST SON PASOS MODESTOS, SI VOLEU, PER& INDIQUEN UNA VOLUNTAT I UNS OBJECTIUS INSERITS DINS D'UNA ESTRATèGIA BEN DEFINIDA. ÉS UN REPTE IMPORTANT. MARSELLA EST& EN CRISI EN ALGUNS ASPECTES, PERÒ TÉ UNA GRAN ZONA INDUSTRIAL. TOULUSE, O SI VOLEN, TOLOSA DEL LLENGUADOC, SS UNA GRAN CONCENTRACI6 DE TECNOLOGIA DE PUNTA, IMPULSADA PER UNES INDÚSTRIES AEROSPACIALS QUE ACABEN DE REBRE UNES NOVES COMANDES DE VOLUM INUSITAT. NO ÉS FBCIL LA COMPETèNCIA, PERÒ BARCELONA HA DE SER PRESENT EN AQUESTA ZONA. SISTEMA DE CIUTATS CATALUNYA èS, JUNTAMENT AMB EL PAÍS BASC, LA ZONA D'ESPANYA MÉS URBANITZADA. S'HI TROBA UN CONJUNT DE CIUTATS MITGES QUE ARTICULEN UN SISTEMA CENTRE DEL QUAL áS BARCELONA I LA SEVA BREA. �A CATALUNYA HI HA 935 MUNICIPIS, DELS QUALS 50 TENEN ENTRE 5000 I 10000 HABITANTS, 38 ENTRE 10000 I 20000, 24 ENTRE 20000 I 50000, 8 ENTRE 50000 I 100000, 7 ENTRE 100000 I 500000 I NOMÉS UN, BARCELONA, AMB MÉS DE MIG MILIÓ D'HABITANTS. LA REALITAT DEL SISTEMA DE CIUTATS CATALB S'OPOSA A LA IMATGE D'UNA BARCELONA QUE S'EXTèN COM UNA TACA D'OLI OCUPANT-HO TOT.COMPTEM AMB AQUESTA XARXA DE CIUTATS, QUE SI FUNCIONA BÉ, SI ES EFICIENT, POT EQUILIBRAR EL TERRITORI. PERÒ TOT EL CONJUNT DEPèN TAMBA DE QUE BARCELONA FUNCIONI. EL SISTEMA DE CIUTATS CATALà, LA CATALUNYA-CIUTAT, LA CATALUNYA QUE TENIM AVUI, FUNCIONARà SI L'ESTRUCTURA DEL SEU TERRITORI ES EFICIENT, SI ESTà BEN CONNECTAT, SI ELS �IMPULSOS ARRIBEN ALLà ON HAN D'ARRIBAR, SI LES RESPOSTES ES PRODUEIXEN EN EL MOMENT QUE S'HAN DE PRODUIR. LA CATALUNYA DEL FUTUR HA D'ACONSEGUIR INTEGRAR-SE A LA XARXA URBANA EUROPEA. EL SISTEMA EUROPEU DE CIUTATS S'ESTRUCTURA ENTORN D'UNA LÍNIA QUE LLIGA LONDRES AMB LA CONCA DEL RHUR, PASSANT PER AMSTERDAM I PARIS,I QUE BAIXA PER LA VALL DEL ROINA PER ENLLAÇAR AMB LA VALL DEL PO A ITàLIA. L'AUTOPISTA I EL SISTEMA FERROVIARI CATALà LLIGA PERFECTAMENT BARCELONA AMB EL CARRER MAJOR D'EUROPA. AQUESTA COLUMNA VERTEBRAL ÉS LA ZONA INDUSTRIAL MÉS IMPORTANT D'EUROPA,LA FRANJA ON ES DECIDEIXEN EL 60 0 70% DE LES COSES IMPORTANTS QUE SUCCEEIXEN AL NOSTRE CONTINENT. EL SISTEMA DE CIUTATS CATALà, LA CATALUNYA-CIUTAT, LA CATALUNYA QUE TENIM AVUI, 9 �FUNCIONAR& SI L'ESTRUCTURA DEL SEU TERRITORI ES EFICIENT, SI ESTà BEN CONNECTAT, SI ELS IMPULSOS ARRIBEN ALL ON HAN D'ARRIBAR, SI LES RESPOSTES ES PRODUEIXEN EN EL MOMENT QUE S'HAN DE PRODUIR. AREA METROPOLITANA TOTA LA REFLEXI6 ENTORN DEL CARBCTER URBà DE CATALUNYA PRESUPOSA L'EXIST&NCIA D'UNA àREA METROPOLITANA CONSOLIDADA, UN àREA QUE SIGUI EL MOTOR, QUE ARROSSEGUI LA RESTA DE CATALUNYA. AQUÍ, COM TANTES ALTRES VEGADES, LA REA- �LITAT VA PER DAVANT DE LA PRESA DE CONSCIèNCIA. EL FET QUE ES PUGUI ANAR EN METRO FINS AL CENTRE DE CORNELLà, O DE SANTA COLOMA, I, BEN AVIAT, BADALONA ÉS, RESPECTE A LA CONCEPCIÓ TRADICIONAL DE LA BARCELOINA CIUTAT, UNA PETITA REVOLUCIÓ QUE TOTS ELS NIVELLS DE GOVERN IMPLICATS HAN D'ACOMPANYAR DE MESURES COMPLEMENTàRIES I ADAPTACIONS CONCEPTUALS. LA MÉS EVIDENT, EL RECONEIXEMENT DE L'EXISTèNCIA D'UNA CIUTAT METROPOLITANA, NO TÉ ENCARA UNA ACCEPTACIÓ UNàNIM. CATALUNYA HA DE CONèIXER LA CIUTAT METROPOLITANA. L'HA DE CONèIXER I L'HA DE RECONèIXER. I PER RECONEIXER-LA CALEN LLEIS, CALEN INVERSIONS, MOLTES MÉS INVERSIONS QUE LES QUE S'HI ESTAN FENT. LA CAPITAL METROPOLITANA HA DE SER LA PLATAFORMA DE LLANÇAMENT DE CATALUNYA CAP A LA INTEGRACIÓ EUROPEA. �AIXÒ gS MOLT DIFERENT DEL CENTRALISME BARCELONI. BARCELONA NO VOL CONCENTRAR RECURSOS. VOL TENIR EL NIVELL URBA IMPRESCINDIBLE PER CONTINUAR ESSENT EL QUE HISTÒRICAMENT HA ESTAT: EL MOTOR DE TOTA CATALUNYA. HA DE QUEDAR MOLT CLAR QUE EL QUE *S BO PER A BARCELONA I LA SEVA ÁREA áS BO PER A CATALUNYA.LA DICOTOMIA ENTRE UNA CATALUNYA RURAL I UNA BARCELONA PREPOTENT I XUCLADORA ŠS FALSA. JA HEM DIT ABANS QUE CATALUNYA ŠS UN SISTEMA DE CIUTATS, ON TOTS ELS SEUS COMPO- NENTS ESTAN INTERRELACIONATS. PER SORT, LA REALITAT ENS AFAVOREIX. EL CREIXEMENT DEMOGRAFIC DE L'àREA ESTè PRACTICAMENT ESTABILITZAT DES DE FA DEU ANYS, I NO ES PREVEU QUE LA TENDèNCIA CANVII.L'ESPAI FISIC DE L'hREA ESTS ESGOTAT, I TENIM UN PLA GENERAL �METROPOLITà QUE FIXA MOLT CLARAMENT EL MARC D'ACTUACI6 URBANÍSTICA. EN ELS ANYS VINENTS ELS ESFORÇOS HAN D'ANAR PEL CAMÍ DE LA RECONSTRUCCI6, DE L'ACABAMENT D'AQUELLES ZONES URBANES QUE HAN QUEDAT A CAVALL DE PLANIFICACIONS RECENTS I TEIXITS URBANS ANTICS, DE LA CONNEXI6 DE NUCLIS URBANS AïLLATS PER BARRERES URBANÍSTIQUES. TOT AIX6, REPETEIXO, NO TÉ RES A VEURE AMB L'ALIMENTACI6 D'UN CAP HIPERTROFIAT. MÉS AVIAT S'ASSEMBLA A LA RECOMPOSICI6 D'UN MOTOR DESGASTAT. MUNTANYA L MAR VULL DETENIR -ME UNA MICA EN DUES DE LES ACTUACIONS MÉS SIGNIFICATIVES PER A LA CONFIGURACIU6 DE LA CIUTAT METROPOLITANA DEL DEMd. �LA PRIMERA ES REFEREIX AL MASSÍS DE COLLCEROLA. COLLCEROLA, AMB UNES 11000 HA, TOCA VUIT MUNICIPIS, CADASCUN DELS QUALS EL CONSIDERA COM LA SEVA MUNTANYA. LES MOLTES AGRESSIONS SOFERTES NO HAN ANUL.LAT LA SEVA UNITAT GEOGRBFICA. SITUAT AL MIG D'UN ANELL DE CIUTATS, I OBSTACULITZANT L'ARRIBADA A BARCELONA DES DE L'INTERIOR DE CATALUNYA, COLLCEROLA HA ESTAT TRADICIONALMENT CONSIDERAT COM UNA BARRERA. EL REPTE QUE Tš LA CIUTAT METROPOLITANA ŠS TRANSFORMAR-LO EN UN NEXE, EN UN PARC CENTRAL QUE UNEIXI LES CIUTATS QUE. ES VEIEN SEPARADES PEL MASSÍS. EL SEGON GRAN OBJECTIU METROPOLITB ŠS LA RECUPERACI6 DEL FRONT MARÍTIM DE BARCELONA, DES DEL LLOBREGAT AL MONTGAT. ES UN OBJECTIU �QUE CAL NO VEURE UNICAMENT COM UNA OPERACI6 DE REHABILITACI6 URBANA, O LIMITAR-LO ALS SEUS ASPECTES LÚDICS D'ADECENTAMENT DE PLATGES, O D'OPERACI6 LLIGADA A LA VILA OLÍMPICA. ES TOT AIXà, PERÒ *S MOLT MÉS, I EL FUTUR DE CATALUNYA HI ESTA IMPLICAT. AQUESTA OPERACI6 IMPLICA RECUPERAR LA CONDICI6 DEL PORT DE BARCELONA COM A PRIMER PORT DEL MEDITERRANI I DOTAR LA ZONA D'UNA BONA COMUNICACI6 INTERNACIONAL, RESOLENT AL PRAT TOTES LES CAPACITATS DE CONNEXI6 (AEROPORT, AMPLIACI6 DEL PORT, ETC>. LA RECUPERACI6 URBANA DEL POBLE NOU CONFIGURAR& D'ALTRA BANDA, UN NOU EIX INSTITUCIONAL ENTORN DEL PASSEIG DE CARLES I, EN LA PROXIMITAT DEL QUAL S'HI TROBARAN LES SEUS D'ALGUNES DE LES PRINCIPALS INSTITUCIONS D'AUTOGOVERN DE CATALUNYA, COM EL PARLAMENT O EL �TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTICIA. DE LA MATEIXA MANERA QUE COLLCEROLA, EN CORVERTIR-SE EN PARC METROPOLITA , PASSARà DE SER BARRERA A FER DE NEXE, LA REHABILITACIó DEL POBLE NOU I DE LES PLATGES DE LLEVANT RECONSTRUIRè LA CONNEXI6 RESTA DEL TERRITORI, ENTRE LA CAPITAL I LA A TRAVÉS DE LA COSTA DE LLEVANT. AJUNTAMENTS LSECTOR GESTOR L'EXPERIèNCIA DE SIS ANYS DE DEMOCRACIA ALS MUNICIPIS ENS PERMET D' AFIRMAR QUE ELS AJUNTAMENTS S6N UN FACTOR DINAMITZADOR DE LA VIDA CATALANA EN TOTS ELS ASPECTES: SOCIAL, CULTURAL I ECONÓMIC. ELS ALCALDES D'AQUESTS AJUNTAMENTS HAN FET MOLTES VEGADES EL PAPER QUE TRADICIONALMENT S'HA ASSIGNAT A L'EMPRESA- �RI. ELS AJUNTAMENTS HAN TINGUT UNA ACTIVITAT ARRISCADA I EFICIENT, MÉS NOTbRIA ENCARA PER COINCIDIR AMB UNA ETAPA D'ATONIA DEL SECTOR PRIVAT. LA PROXIMITAT DELS GOVERNS MUNICIPALS ALS ADMINISTRATS PERMET QUE AQUELLS DETECTIN AMB FACILITAT LES NECESSITATS DE LES SEVES POBLACIONS.D'ALTRA BANDA, LA MATEIXA PROXIMITAT FA QUE ELS CIUTADANS PUGUIN EXIGIR TAMBÉ, MÉS FdCILMENT, EL RENDIMENT DE COMPTES. ALS MUNICIPIS ON ES DETECTEN FENÒMENS D'INEFICACIA ÉS ON S'HA REGISTRAT LA M*S ALTA "MORTALITAT" POLÍTICA D'ALCALDES I REGIDORS. CREC, PER TANT QUE SI SE'LS RESPECTA L'AUTONOMIA, ELS MUNICIPIS CONTINUARAN JUGANT UN PAPER FONAMENTAL EN LA CONSTRUCCI6 DE LA CATALUNYA DEL DEMà. �ALGUNES VEGADES S'HA EXPLICAT LA PERSPECTIVA ECONÒMICA ACTUAL PER LA MANCA D'IL.LUSI6 I PER L'AVORRIMENT GENERALITZAT DE LA CONJUNTURA QUE NO ESTIMULEN LES INVERSIONS QUE PODRIEN CAPGIRAR EL SIGNE DE LES PREDICCIONS. AQUESTA EXPLICACI6 ŠS FORÇA RAONABLE.PERÒ PER RECUPERAR LA IL.LUSI6 NO CREC QUE EL REMEI ADEQUAT SIGUI UNA CURA DE CAVALL, UNA TERÁPIA DE XOC COM LA QUE PROPOSEN ALGUNS SECTORS.EL QUE NECESSITA EL PAIS NO S6N NOVES PRESSIONS SOBRE LA LEGISLACI6 LABORAL. NI TAMPOC S'HO POT PERMETRE. SI QUE CREC, EN CANVI, QUE EXISTEIXEN JA LES CONDICIONS ADEQUADES PER INVERTIR. I CREC QUE ELS AJUNTAMENTS PODEN DONAR L'IMPULS QUE SERVEIXI D'ESTÍMUL, DE RUPTURA DE LA "UNIFORMITAT",DE LES PREVISIONS PESSIMISTES COM DEIA EL PROFESSOR GARCIA DURáN. �ELS AJUNTAMENTS, PERb, HAURAN DE VEURE AUGMENTADA LA SEVA PARTICIPACI6 EN LA DESPESA PÚBLICA TOTAL. ACTUALMENT, EL CONJUNT DE LES DESPESES DE LES ADMINISTRACIONS LOCALS D'ESPANYA NO SUPERA EL 15 PER CENT DEL TOTAL DE LA DESPESA PÚBLICA. L'OBJECTIU HA DE SER QUE AQUESTA PARTICIPACIÓ PUGI FINS AL 25 PER CENT. AIXb EXIGIR& ADOPTAR NOVES MESURES FISCALS. NO HE D'AMAGAR, PERÒ, QUE PER ASSOLIR AQUEST OBJECTIU HEM DE COMPTAR AMB UN CREIXEMENT SIGNIFICATIU DE LA RENDA NACIONAL. PERb TAMBÉ HEM DE COMPTAR AMB LA DISPOSICIÓ A FERHO. I POTSER LA MILLOR MANERA SER& TREURE LES DECISIONS FISCALS DEL CONTEXT ELECTORAL. �JJOO HAIG DE FER UNA REFERÒNCIA A UNA DATA MOLT PRECISA DEL FUTUR:1992. ¿QUIN PAPER HA DE TENIR L'ESFORç PER A LA CANDIDATURA OLÍMPICA EN EL DISSENY DEL FUTUR DE CATALUNYA? L'ENTUSIASME PER ACONSEGUIR QUE BARCELONA SIGUI LA SEU DELS JOCS OLIMPICS DE 1992 POT SER L'ESTIMUL QUE TRENQUI LA UNIFORMITAT A QUA M'HE REFERIT ABANS. EL PROFESSOR GARCIA DURAN DIU QUE UN SISTEMA ES DESESTABILITZA SI LA DISTRIBUCIÓ DE PREVISIONS OPTIMISTES I PESSIMISTES ENTRE ELS INVERSORS AFAVOREIX EL PESSIMISME MÉS DEL QUE ÉS REALISTA A LLARG TERMINI. CREC QUE EL MOMENT ACTUAL RESPON BASTANT �A AQUESTA DESCRIPCI6. NECESSITEM EXPECTATIVES MÉS OPTIMISTES, QUE,HEM D'ADMETRE, D'ALTRA BANDA, QUE SÓN LES MÉS REALISTES. ELS JJ00 NO ENS OBLIGARAN A FER MÉS COSES DE LES QUE BARCELONA NECESSITA. L'AIXECAMENT DE LA LÍNIA DE TREN DE LA COSTA, LA RENOVACIÓ URBANA DEL POBLE NOU, LA MILLORA DE LES COMUNICACIONS L'EQUIPAMENT ESPORTIU DELS BARRIS, LA POTENCIACIÓ DE LES TELECOMMUNICACIONS, S6N NECESSBRIES, AMB JOCS O SENSE JOCS. ELS JJOO, A MÉS, HAURAN DE CONSTITUïR L'ESTIMUL PER INICIAR UNA POLÍTICA DE PRONOCió DE L'ESPORT DE BASE,ELS RESULTATS DE LA QUAL JA ES PODRIEN VEURE D'AQUI A SET ANYS. ESTIC ABSOLUTAMENT CONVENÇUT, I NO EM CANSARÉ DE REPETIR -HO, QUE L'EXTENSIÓ MASSIVA 21 �DE LA PRàCTICA ESPORTIVA POT CONSTITUIR UN DELS EFECTES MÉS POSITIUS PER AL PASS DE LA CANDIDATURA OLÍMPICA DE BARCELONA. EL DEFICIT EXISTENT EN AQUEST TERRENY ŠS MOLT GRAN I SERIA IMPERDONABLE QUE ES PERDÉS L'OPORTUNITAT HISTÒRICA DE MILLORAR SUBSTANCIALMENT LES POSSIBILITATS DE PRàCTICA ESPORTIVA DEL CONJUNT DE LA POBLACI6. HE DE DIR AQUÍ QUE L'ACOLLIDA D'AQUESTES PROPOSTES QUE HEM FET DES DE L'AJUNTAMENT HA ESTAT, EN GENERAL, MOLT POSITIVA EN UN ESPECTRE MOLT AMPLI QUE ARRIBA FINS A LA PROPIA COALICI6 DE MANUEL FRAGA. HE D'AFEGIR TAMBS, PERÒ, QUE M'INQUIETA LA MANCA DE SENSIBILITAT QUE HE TROBAT EN MITJANS PRÒXIMS AL GOVERN DE LA GENERALITAT QUE SEMBLEN LIMITAR LA SEVA PREOCUPACI6 ESPORTIVA A LA PROMOCI6 DE LA PRàCTICA I L'ENTRENAMENT D'ELITE. �EMPRESES JA HE DIT COM ELS AJUNTAMENTS, ELS ALCALDES, HAN FET DURANT AQUESTS ANYS UN PAPER SEMBLANT AL QUE S'ATRIBUEIX ALS EMPRESARIS. PERÒ AIXÒ NO HA ESTAN CERT TAN SOLS PEL QUE FA A L'ACTIVITAT MUNICIPAL CLàSSICA, TÍPICA. TAMBÉ HA ESTAT CERT, EN MOLTS CASOS, QUAN ELS AJUNTAMENTS HAN GESTIONAT DIRECTAMENT EMPRESES DE CARáCTER PRIVAT. RECENTMENT, PER EXEMPLE, MERCABARNA HA OBTINGUT EL PREMI A LA MILLOR GESTI6 D'EMPRESA PÚBLICA. NO SE SI SABEN, PERÒ, QUE MERCABARNA ERA CANDIDATA AL PREMI A LA MILLOR GESTI6 EMPRESARIAL "TOUT COURT", ENTRE EMPRESES PúBUQUES I PRIVADES. I NO EL VA OBTENIR PER L'OPOSICI6 FRONTAL DEL FOMENT DEL TREBALL. �AQUEST PREMI RECONEIX L'èXIT D'UNA GESTI6 QUE HA PERMèS A MERCABARNA PASSAR A TENIR RESULTATS EXPECTALURATMENT POSITIUS I ENDEGAR UN PLA D'EXPANSI6 COMERCIAL. EN EL FUTUR, QUAN HAGI PASSAT LA FEBRE PER ASSUMIR EL MÉS GRAN NOMBRE DE COMPETèNCIES, ES RECONEIXERà LA MAJOR EFICACIA GESTORA DELS AJUNTAMENTS I LA GENERALITAT COMENÇAR& A TRANSFERIR SERVEIS A LES ADMINISTRACIONS MUNICIPALS. PENSO, EVIDENTMENT, EN SERVEIS COM LA SANITAT I L'ENSENYAMENT. �EL SECTOR DE LA SANITAT ÉS MOLT IMPORTANT PER LES SEVES DIMENSIONS ECONÒMIQUES (UN 6 DEL P.I.B). ES TRACTA, A MAS, D'UN SECTOR QUE, PELS SEUS REQUERIMENTS I ANTECEDENTS HISTàRICS, ES TROBA MAJORITARIAMENT DINTRE DE L'AMBIT PÚBLIC. MOBILITZA UNS RECURSOS MOLT IMPORTANTS I EXIGEIX DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES UNA RESPONSABILITAT POLÍTICA PER LA SEVA GESTI6. EN AQUEST MOMENTS, EL SECTOR DE LA SANITAT S'ESTA CONFIGURANT COM UN SECTOR TÍPICAMENT AUTONÒMIC. ES UNA SITUACI6 PARTICULARMENT DECISIVA PERQUè POT DESEMBOCAR, ENCARA, EN DUES OPCIONS OPOSADES: LA GESTIO CENTRALITZADA DES DE LA INSTITUCI6 AUTONÒMICA O BÉ LA DELEGACI6 POLÍTICA DE LA GESTI6 ALS AJUNTAMENTS, ADEQUADAMENT CONSORCIATS, PER TAL D'APROFITAR ELS AVANTATGES DE L'ADMINISTRACI6 LOCAL (MAJOR PROXIMITAT AL CIUTADA I RESPONSABILITAT POLÍTICA MÉS DIRECTA). �DE FET, EN LES PREVISIONS QUE S'HAN INCORPORAT AL PROJECTE DE LLEI DE SANITAT JA S'OBRE UNA LÍNIA DE DEFINICIÓ DE LA PRESèNCIA MUNICIPAL EN EL CONTROL DE LA GESTIÓ. LA REALITAT POLÍTICA DE BARCELONA RECLAMA UN PAS MÉS EN LA PARTICIPACIÓ MUNICIPAL EN LA GESTIÓ SANITARIA QUE ES CONCRETARIA EN UN áREA DE SALUT ÚNICA A BARCELONA, EN LA CREACIÓ DE 10 DISTRICTES SANITARIS COINCIDENTS AMN ELS DISTRICTES MUNICIPALS, I QUE PERMETRIEN UNA PARTICIPACIÓ MUNICIPAL EN AQUEST NIVELL, I EN LA CONSTITUCIÓ DEL CONSORCI D'HOSPITALS DE BARCELONA. TENIM L'ESPERANÇA QUE LA PRUDèNCIA I EL BON SENTIT POLÍTICS DE TOTS PERMETIN QUE AQUESTS PROJECTES ES CONVERTEIXIN EN REALITAT. ES UN OBJECTIU PARTICULARMENT RAONABLE EN EL �MOMENT HISTÒRIC D'UNA REFORMA SANITBRIA, QUE S'HA VIST PRECIPITADA PER LA CRISI ECONÒMICA I QUE, PER AQUESTA MATEIXA RA6, *S CONVENIENT QUE TINGUI EN COMPTE ELS PERILLS QUE ES PODRIEN DERIVAR D'UNA AGRAVACI6 DELS DèFICITS. COM EN TANTS D'ALTRES TERRENYS SERS MILLOR FER UN ESFORÇ DE NEGOCIACI6 ARA QUE EL PROBLEMA ENCARA *S AL NOSTRE ABAST QUE FER-LO QUAN ES COMPLEIXIN ELS AUGURIS NEGATIUS QUE SOBRE EL FUTUR ECONÒMIC DEL SECTOR SANITARI ES FAN DES DE DIVERSOS ANGLES. TOT AIXÒ HA DE SER UN MOTIU DE REFLE- XI6.DES DE LA MEVA EXPERIèNCIA NOM*S DIRè QUE ELS COSTOS PER UBA C UNITAT D'ASSISTèNCIA �BàSICA) ALS HOSPITALS MUNICIPALS DE BARCELONA FOREN, EL 1984, DE 15.691 PTS PER UBA I DIA AL L'HOSPITAL DEL MAR I DE 16.060 PTS AL DE L'ESPERANÇA, MENTRE QUE ALS HOSPITALS DEL ICS EL COST ES DESCONEGUT . EN CANVI, LA SUBVENCI6 REBUDA HA ESTAT DE 10.472 PTS PER UBA I DIA ALS HOSPITALS MUNICIPALS CONTRA 20.000 PTS A ST PAU I CLiNIC I 15000 ALS CENTRES PRIVATS. PENSO QUE HEM DE DEIXAR DE MIRAR LES TRANSFERèNCIES DE SERVEIS,EL REPARTIMENT DE LES COMPETèNCIES, COM EINES PER A LA MOBILITZACI6 I COM ARGUMENT DE VICTIMISME. HEM D'ACOSTUMAR-NOS A TRACTAR CADA CAS COM UN PROBLEMA DE GESTI6. VEURE A QUIN NIVELL DE L'ADMINISTRACI6 ES PRESTARà AMB M*S EFICIèNCIA EL SERVEI . O SI CALDRA UNA ACCI6 COORDINADA. I PROCEDIR EN CONSEQUANCIA, PERÒ AMB SERENITAT, SENSE ARGUMENTACIONS PASSIONALS. �PER A CONSTRUIR UNA ADMINISTRACIá EFICAÇ A CATALUNYA CAL FER UN ESFORÇ PER A QUE CADA ADMINISTRACIÓ S'OCUPI D'ALLb QUE LI PERTOCA, EVITANT EXPANSIONISMES ESTARILS. CAL QUE LES ADMINISTRACIONS APRENGUIN A RESPECTAR L'AUTONOMIA MUTUA . ELS AJUNTAMENTS NO SON L'ADMINISTRACIÓ PERIFéRICA DE LA GENERALITAT.LA MATEIXA AUTONOMIA QUE DEMANEM AL GOVERN CENTRAL PER A LA GENERALITAT HA DE TENIR-LA PRESENT LA GENERALITAT EN LES SEVES RELACIONS AMB ELS AJUNTAMENTS. QUAN L'ALCALDE DE BARCELONA VOL FER UN PACTE AMB LA OPOSICIÓ AL GOVERN MUNICIPAL PER AFRONTAR CONJUNTAMENT PROBLEMES DE COMPETéNCIA MUNICIPAL HA DE TENIR COM A INTERLOCUTOR EL LÍDER DE LA OPOSICIÓ MUNICIPAL, NO EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT. �HEM VIST EN EL PASSAT COM EL GOVERN DE LA GENERALITAT TENIA DIFICULTATS PER ASSUMIR EL LSMIT DE LES SEVES COMPETèNCIES. LES OFICINES DE BENESTAR EN SÓN UN EXEMPLE. N'HI HA D'ALTRES. EL GOVERN AUTÒNOM NO HA DE COMPORTAR-SE COM UN AJUNTAMENT GRAN.EL SEU OBJECTIU NO HA DE SER TENIR MESTRES I GUARDIES EN NÒMINA, SINE FORMULAR POLÍTIQUES ORIENTADORES DE LA GESTIÓ D'UNS RECURSOS TRANSFERITS I ADMINISTRATS, EN BONA PART, DES DELS AJUNTAMENTS. L'ESSèNCIA DE L'ACTUACIÓ DEL GOVERN DE LA GENERALITAT HAURIA DE CONSISTIR A IMPULSAR, INCENTIVAR, ESTIMULAR LA INNOVACIÓ I PROPOSAR OBJECTIUS QUALITATIUS. SI LA GENERALITAT NO ASSUMEIX QUE LES SEVES COMPETèNCIES, COM LES DE L'ESTAT, HAU- �RIEN DE SER TAXATIVES,I TANCADES, I LES LOCALS, RESIDUALS 1 EXPANSIVES PERDRà TOTA LEGITIMITAT EN LES SEVES PROTESTES DE NO INTERVENCIONISME I DE PREOCUPACIÓ PER L'AUTOGOVERN. ENCARA QUE RECLAMI UNA DISTRIBUCIÓ DE COMPETiNCIES, TAMBÉ AFIRMO QUE CAL NO OBSSESSIONAR-SE AMB AQUEST PROBLEMA . A VEGADES CAL ADMETRE RESPONSABILITATS COMPARTIDES, COORDINACIÓ D'ESFOROS I DE GESTI6,UN ENFOCAMENT DE MULTI-NIVELL DE GOVERN. NOMÉS AMB AQUEST PLANTEJAMENT SERS POSSIBLE L'AFRONTAMENT DE MOLTS PROBLEMES QUE TENIM A BARCELONA I, BEN SEGUR, A TOTA CATALUNYA. PERÒ ÉS UN ENFOCAMENT QUE EXIGEIX UNA CERTA RENUNCIA AL PROTAGONISME I UNA FERMA VOLUNTAT DE COOPERACIÓ. ES UNA ACTITUD QUE NO SEMPRE HA �ESTAT PRESENT A LES NOSTRES ADMINISTRACIONS COM HO PROVA EL FET QUE HA COSTAT MÉS DE DOS ANYS I MIG TIRAR ENDAVANT EL COMPROMÍS ASSUMIT PER LA GENERALITAT EL 1982, CON A CONSEQUèNCIA DEL SANEJAMENT DE TABASA, L'EMPRESA QUE HAVIA DE CONSTRUIR ELS TúNELS DE VALLVIDRERA. EN L'ESMENTAT ACORD, LA GENERALITAT S'HAVIA COMPROMèS A INVERTIR PER UN VALOR EQUIVALENT AL 65% DE L'OBRA FETA, ES A DIR, UNS 2.500 MILIONS DE PESSETES, COM A CONTRAPARTIDA DE LA CESSI6 PER L'AJUNTAMENT DEL 65' DE LES ACCIONS DE LA SOCIETAT. S'HAURAN PERDUT DOS ANYS I MIG EN LA POSADA EN MARXA D'UNES OBRES QUE SóN ESSENCIALS PER A L'ESTRUCTURACIÓ DEL TERRITORI. HI HA, NO OBSTANT, ALGUNS EXEMPLES DE LES POSSIBILITATS D'UNA BONA VOLUNTAT DE C00PERACI6 ENTRE INSTITUCIONS. EL CAS MÉS POSITIU ÉS L'ACORD QUE FINALMENT HA ADOPTAT EL CONSELL �D'ADMINISTRACIÓ DE RENFE D'AIXECAR LES VIES DEL POBLE NOU. ES UNA DECISI6 EXTRAORDINdRIAMENT IMPORTANT PER AL FUTUR URBANISTIC DE BARCELONA I, AMB TOTA SEGURETAT, PER A LA MILLORA DE L'EFICIèNCIA D'UNA PART CABDAL DEL TERRITORI QUE ENLLAÇA LA METRÒPOLI AMB LA RESTA DE CATALUNYA. COMARCALISME VULL TORNAR A REFERIR-ME A LA IMPORTàNCIA QUE Tš PER A CATALUNYA LA CAPITALITAT DE BARCELONA. PERSONALMENT HE TINGUT OCASI6 DE COMPROVAR COM AQUESTA FUNCI6 QUE ES ALHORA DE MOTOR I D'APARADOR -COM EN QUALSEVOL ALTRA CAPITAL-ES COMPRESA PER LA GENT DEL NOSTRE PAIS.LA HIPOTèTICA CONFRONTACIÓ ENTRE LA METRbPOLI BARCELONINA I UNA IDÍLICA CATALUNYA COMARCAL *S UNA ELABORACI6 PARTIDISTA SENSE CAP BASE REAL. ELS CATALANS ESTAN ORGULLOSOS DE TENIR UNA CAPITAL AMB UNA PRESèNCIA AL MÓN �CADA COP MÉS AFIRMADA, UNA CAPITAL QUE PUGUI PROJECTAR-SE AMB POTèNCIA PRÒPIA. SI EM PERMETEN LA PETITA FRIVOLITAT, CREC QUE LA MATEIXA IDENTIFICACI6 QUE UNA MAJORIA DELS CATALANS TÉ AMB EL BARÇA NO DEIXA DE SER UN REFLEX DE LA IDENTIFICACI6 AMB BARCELONA. ELS PRESSUPOSTOS IDEOLÒGICS DELS QUI FABRIQUEN LA CONFRONTACI6 NO S6N EN ABSOLUT COMARCALISTES. EN TOT CAS SERIEN PAIRALISTES. I EL PAIRALISME ÉS UN PRODUCTE TÍPICAMENT URBà I MEDIOCRE. NO TÉ RES A VEURE AMB EL CAMP NI LA PAGESIA. PENSO QUE LA HISTÒRIA D'AQUESTA CASA ENS D6NA UN BON MOTIU DE REFLEXI6. AQUÍ ÉS ON GENT COM JOSEP PLA ES VA IMPREGNAR DE CULTURA URBANA. GENT QUE,PRECISAMENT PER TENIR BEN CLAR QUE PERTANYIA AL CAMP, ASSUMIA SENSE RECEL NI COMPLEXES EL BARCELONISME. (...) �DIVISIÓ TERRITORIAL ES PROBABLE QUE LA PRÒPIA IDEOLOGIA PAIRALISTA A LA QUE EM REFERIA ABANS ES TROBI A L'ORIGEN DE MOLTES INDECISIONS EN MATèRIA D'ORDENACIÓ TERRITORIAL. EN COMPTES D'ES- TRUCTURAR EL TERRITORI ES PARLA DE POSAR CONTRAPESOS A LA CAPITAL. TAMBÉ EN AQUEST TERRENY ÉS MOLT IMPORTANT QUE ES FACI UN ESFORÇ PER ADMETRE QUE EL PAIS ÉS COM ÉS I ES REBUTGI LA TEMPTACIÓ D'INTENTAR QUE LA HISTàRIA FACI MARXA ENRERA. UN CERT VOLUNTARISME AS IMPORTANT EN LA VIDA DELS POBLES I ES EVIDENT QUE EN EL CAS DE LES COMARQUES S'HA DEMOSTRAT COM UNA VOLUNTAT COL.LECTIVA DE RECUPERAR-LES PODIA ARRIBAR A FER-SE DE FORTA EN ELS SENTIMENTS DELS NOSTRES CIUTADANS. TOT AIXÒ ÉS CERT I, PROBABLEMENT, AS TAMBÉ POSITIU. PERb ÉS FONAMENTAL PER AL �FUTUR DEL PASS QUE ES PRENGUIN DECISIONS AMB RAPIDESA I LES DECISIONS OPERATIVES NO ES PODEN PRENDRE SOBRE DESITJOS I NOSTBLGIES. CAL ADOPTAR-LES SOBRE BASES REALS. LA NOVA DIVISIÓ TERRITORIAL DE CATALUNYA ÉS URGENT I S'HA DE CONFIGURAR SOBRE LA BASE DE LES REALITATS D'AVUI. ALGUNES D'AQUESTES REALITATS COINCIDEIXEN AMB LES QUE VAN CONDUIR AL MAPA DE PAU VILA PERS N'HI HA D'ALTRES QUE NO. EL FONSMEN METROPLITA DE BARCELONA, PER EXEMPLE, NO TENIA EL 1936 LES CARACTERÍSTIQUES QUE TÉ ARA, GAIREBÉ CINQUANTA ANYS DESPRÉS. CREC QUE LES RESOLUCIONS SOBRE ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE LA V ASSEMBLEA DE LA FEDERACIÓ DE MUNICIPIS DE CATALUNYA PODEN SERVIR DE PUNT DE PARTIDA. LES RESOLUCIONS DEIEN QUE L' ESQUEMA DE �LA ORGANITZACI6 TERRITORIAL DE CATALUNYA HA DE FONAMENTAR-SE EN:A) MUNICIPIS, B)COMARQUES I C) VEGUERIES, REGIONS O PROVÍNCIES. ALS MUNICIPIS CALDR& PREVEURE RáGIMS DIFERENTS PER A MUNICIPIS DIFERENTS. LES COMARQUES, CONSIDERADES COM A ENTITATS LOCALS, HAURAN D'ASSUMIR COMPETèNCIES I RECURSOS TRASPASSATS, SOBRETOT, DE LA GENERALITAT I LES DIPUTACIONS, PERb TAMBÉ DELS AJUNTAMENTS. LES VEGUERIES, O REGIONS, O PROVÍNCIES, HAURIEN DE CONSTITUIR LES DIVISIONS PERIFSRIQUES DE L'ADMINISTRACI6 DE L'ESTAT I DE LA GENERALITSAT. EN QUALSEVOL CAS HEM DE SER PRAGMBTICS. HEM DE FUGIR DEL FETITXISME DELS NOMS, TREURE EL MBXIM PROFIT DEL QUE ÉS POSSIBLE ARA I EVITAR TOT ALLb QUE IMPLICARIA REFORMES DE LLEIS BàSIQUES. TENIM UNA CONSTITUCI6 I UN ESTATUT QUE VAN SER APROVATS EN UN MOMENT CLAU DE LA TRANSICI6, DESPRÉS D'UN PROCÉS DE NEGO CIACI6 COSTES. SERIA MOLT IRRESPONSABLE TORNAR �A OBRIR AQUELL PROCÉS I NO ESTA GENS CLAR ON AQUEST CAMÍ ENS PODRIA PORTAR. LES CONCEPCIONS QUE A TOTS ENS AGRADEN MÉS, ALTRUISTES, POèTIQUES I MÍTIQUES DE LA NACIONALITAT CATALANA SóN MOLT ATRACTIVES, MOUEN ELS NOSTRES SENTIMENTS, PERÒ NO SERVEIXEN PER A RES SI, PARAL.LELAMENT, NO SABEM ORGANITZAR EL NOSTRE PAIS D'UNA FORMA EFICIENT, I, ABANS QUE RES, AIXÓ VOL DIR QUE S'HAN DE PRENDRE DECICIONS. ELS PAISOS MÍTICS, LES PáTRIES QUE ES REFEREIXEN A SSENCIES HISTÒRIQUES NO DEMANEN MASSA DECISIONS. NORMALMENT,EXIGEIXEN ADHESIÓ. ELS PAISOS REALS, LES PàTRIES DE CARN I OSSOS I PROBLEMES PROSAICS SI QUE DEMANEN DECISIONS PELS SEUS CIUTADANS, REPRESENTATS �ELS SEUS GOVERNANTS. ELS HO PUC DIR DES DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA, DES DE LA PRIMERA LÍNIA DE L'ADMINISTRACIÓ. FER UNA CIUTAT, FER UN PAIS REQUEREIX ADOPTAR DECISIONS. AMB LES NOSTRES DECISIONS O AMB LA NOSTRA PASSAVITAT ESTEM CONSTRUINT LA CATALAUNYA DEL FUTUR. EL MEU MISSATGE D'AVUI AS QUE RESULTARà MOLT MÉS POSITIU PER AL PAÍS QUE EL SEU FUTUR EL FEM CONSCIENTMENT, AMB DECISIONS PENSADES, DEBATUDES I APLICADAS AMB ENTUSIASME. DE FET, L'ABSèNCIA DE DECISIONS ÉS UN FORMA BORDA DE PRENDRE DECISIONS. EL PAIS NO QUEDAR& ATURAT ENCARA QUE ELS SEUS GOVERNANTS OPTIN PER LA POLÍTICA DE NO PRENDRE DECISIONS. PERE SI VOLEM FER UN PAÍS MODERN, EFICIENT, EQUILIBRAT, SENSIBLE ALS PROBLEMES DELS SEUS CIUTADANS, CAL QUE PRENGUEM DECISIONS. �CAP REVIFAMENT DEL LIBERALISME NO POT JUSTIFICAR QUE ELS GOVERNS DEIXIN DE FER ALLÒ PER AL QUE HAN ESTAT CONCEBUTS, ES A DIR, GOVERNAR. I GOVERNAR VOL DIR PRENDRE DECISIONS, ESCOLLIR UNES OPCIONS EN LLOC D'UNES ALTRES. A BARCELONA, A CATALUNYA D'AVUI, HI HA UNA LLISTA PREOCUPANT DE PROBLEMES QUE ESPEREN SOLUCI6 O, COM A MÍNIM, DECISIONS DE GOVERN. PENSO PER EXEMPLE, EN EL PROBLEMA DEL PORT DE BARCELONA, EN LES PRESONS, EN QUESTIONS INTIMAMENT LLIGADES AMB LA SEGURETAT COM EL CONTROL DE LES PENSIONS, EL CONTROL DE LES DROGADICCIONS, LA PROTECCIÓ DELS MENORS O EL SEGUIMENT DEL TR&FEC D'OBJECTES ROBATS. TOTS AQUESTS PROBLEMES SÓN SUSCEPTIBLES DE SER ABORDATS PER L'ADMINISTRACI6 AUTONbMICA, AMB EL SUPORT DELS AJUNTAMENT. �ESTAVA PENSANT PRECISAMENT EN AQUESTS PROBLEMES QUAN, POC ABANS D'ACABAR L'ANY PASSAT VAIG COMENÇAR A INSISTIR EN LA MEVA PROPOSTA DE QUE 1985 FOS L'ANY DE LES DECISIONS. AVUI, LAMENTABLEMENT, HE DE CONSTATAR QUE EL PRIMER TRIMESTRE JA S'HA ESCOLAT SENSE QUE HAGI ESTAT APROFITAT MES QUE PER A UNS CONTACTES EXPLORATORIS ENTRE ELS DIFERENTS PARTITS I ADMINISTRACIONS. VULL APROFITAR L'EXCEL.LENT OPORTUNITAT D'AQUESTA TRIBUNA A L'ATENEU PER A FER UN SENYAL D'ALERTA SOBRE EL RETARD QUE PORTEM EN L'APROFITAMENT D'UN ANY QUE, EN NO TROBAR-SE MARCAT PER CAP ELECCIÓ, ES MOLT ADEQUAT PER A LA NEGOCIACIÓ DE LES GRANS DECISIONS QUE IMPLIQUEN LES DIFERNETS ADMINISTRACIONS. DES DEL PARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA S'HA PROPOSAT AL GOVERN DE LA GENERALI- �TAT QUE S'OBRI UNA NEGOCIACIÓ IMMEDIATA PER A PACTAR UN BLOC DE QUATRE LLEIS BàSIQUES PER A ORGANITZAR AMB RACIONALITAT EL FUTUR DE CATALUNYA: LA LLEI DE LA FUNCIÓ PÚBLICA, LA LLEI ELECTORAL, LA LLEI MUNICIPAL I LA LLEI D'ORDENACIÓ TERRITORIAL. AQUESTA PROPOSTA DEL PSC Tí LA MATEIXA DIRECCIÓ QUE LES QUE ACABO DE FER COM ALCALDE DE BARCELONA. ES TRACTA DE TRENCAR UNA POLÍTICA DE PASSIVITAT QUE POT SER MOLT GREU PER AL PAÍS. NO HI HA CAP GREUGE QUE JUSTIFIQUI L'AJORNAMENT CONSTANT D'ALGUNES DECISIONS URGENTS. POTSER SER& POSSIBLE DISTREURE DURANT UN TEMPS MÉS L'OPINIÓ PÚBLICA AMB VISTOSES BATALLES PELS PRINCIPIS PERÒ, FATALMENT, ELS CIUTADANS D'AQUEST PAIS ACABARAN PREGUNTAN-SE UN DIA PERQUè NO ES VA DECIDIR AMPLIAR O NO AMPLIAR EL PORT DE BARCELONA EN EL MOMENT EN QUE PRENDRE LA DECISIÓ TENIA SENTIT... NO ÉS RAONABLE REFERIR CADA PROBLEMA -DES DEL LICEU �AL CONSELL RECTOR DE LA CANDIDATURA OLÍMPICA O AL CONSELL DE SEGURETAT URBANA- A UNA QUESTI6 DE PRINCIPIS . AIXb CONSOLIDARIA UNA TRASCENDENTALISME EN LA NOSTRA VIDA PÚBLICA QUE PODRIA TENIR CONSEQUèNCIES MOLT NEGATIVES I QUE TRENCARIA AMB TOTA LA TRADICIÒ POLÍTICA DEL M6N EN EL QUE ESTEM IMMERSOS. COM DEIA JA FA TRES MESOS DES D'UNA ALTRA PRESTIGIOSA TRIBUNA DE LA CIUTAT, LA DE L'ASSOCIACI6 DE LA PREMSA, POTSER ENCARA S6M A TEMPS D'OBRIR UNA TREVA EN LA BATALLA DELS PRINCIPIS I DE PASSAR A PRENDRE LES DECISIONS QUE ELS CIUTADANS D'AQUEST PAÍS RECLAMEN. MOLTES GRdCIES. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Catalunya demà: una perspectiva local Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Description An account of the resource Text de la conferència pronunciada per l'alcalde Pasqual Maragall a l'Ateneu Barcelonès. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Ateneu Barcelonès Subject The topic of the resource Catalunya Ciutats Identitat col·lectiva Nacionalisme Administració local Model social Administració pública Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1985-04-10 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/30/2695/0000001422.pdf a0ded53d050dfa76a889f4579d2fffd8 PDF Text Text Seminari Internacional "Ciutat, Nació i Terra" (Institut d'Humanitats, 27.11.91. 19.00 hores) CONFERENCIA DE L'EXCM. SR. PASQUAL MARAGALL, ALCALDE DE BARCELONA "CIUTAT, NACIó, TERRA: REFLEXIÓ DE BARCELONA" 1 �CONFERèNCIA "CIUTAT, NACIó, TERRA". La idea inicial d'aquestes conferències va ser la de lligar el concepte de ciutat ï món com a llocs de la diversitat, com a llocs on, justament, allò que defineix la ciutat i el món, més que una característica comuna, és un conjunt de caracterítiques de diversitat. La ciutat és el lloc on la gent és gent, on els uns es troben amb els altres i on als ciutadans no se'ls pregunta d'on venen, sinó d'on són. És el lloc del "ius soli", i no el lloc del "ius sanguinis", per definició. És el lloc de l'intercanvi, del comerç i del contacte. El mateix passa amb el món. El món, ei problema i la gràcia que té és de ser enormement divers, de ser com una ciutat. En canvi, la nació, com dèiem, és la unitat, la unicitat, és justament la pertinença, el fet de pertànyer a un col.lectiu definit per una llengua, per una ètnia, per unes característiques determinades, geogràfiques i físiques, i fins i tot culturals. Per tant, si sóc d'una nació sóc diferent dels altres nacionals, de les altres nacions. Si sóc d'una ciutat sóc un component més dins dels molts diversos, d'un lloc en el qual puc conviure, precisament, amb altres nacionals o amb gent d'altres procedències i, tal com aquí s'ha dit per part d'un dels ponents, comença a treballar amb 1 la �integració mai no acabada, segurament, de la nació que toqui, la nació en la qual la ciutat està. Algú va pensar que això podia ser un menyspreu respecte a la nació i al nacionalisme, i jo voldria dir, d'entrada, que no és així, que justament el fet que hi pugui haver una unitat ideal entre ciutat i món, per ser tots ells el lloc de l'encontre i de la diversitat, no vol dir que hi pugui haver, precisament, un contacte directe entre la ciutat i el món. I, d'alguna forma, l'humanisme - aquesta religió de la tera sencera - se'ns apareix com una ingenuïtat, històricament almenys, tot i que no vol dir que s'hagi de renunciar. Se'ns apareix, però, com una ingenuïtat que obvia una mediació necessària. No hi ha possibilitat de passar del lloc de la diversitat-ciutat al lloc de la diversitat-món si nó és a través de la mediació i de la cura d'humilitat que representa reconèixer-se súbdit d'una nació, d'una singularitat i d'una diferència. Només assumint aquesta diferència, aquesta particularitat, serà possible després reconstruir, em sembla, la universalitat del món. Jo sempre cito els mateixos textos, perquè com que sóc un alcalde d'una ciutat - i les ciutats el que fan és ocupar bastant els seus governants - llegeixo poc, i aleshores unes quantes lectures que tinc les cito d'una forma bastant continuada i freqüentment. Una d'elles, i no la citaré en extensió perquè algú ja me l'ha sentida, és una visió del 2 �segle passat, i es refereix, precisament, a la qüestió de la particularitat i la universalitat. Es preguntava l'autor d'aquest text si érem europeus o no - en aquell moment, cap a l'any 1990, es parlava molt d'Europa, i l'article es referia a si érem europeus ò no -. L'autor, que era català, deia en definitiva que les grans nacions, la gent que pertany a França o a Alemanya, no es pregunta si són europeus sinó que diuen: sóc francès, sóc alemany, i tothom ho entén. Quan diuen sóc francès o alemany, diuen que són europeus. Per tant, els catalans, deia, hauríem de dir el mateix. Nosaltres som catalans, i la gent hauria d'entendre que som europeus directament. Feia una certa apel.lació a no caure en una mena de cosmopolitisme europeu, almenys aparentment europeista, i a no perdre la gràcia, la sal i a no diluir la veritat, deia ell, de la nostra nacionalitat. En aquest cas, de la nostra nacionalitat catalana en un continent més ample que la podia esvair d'alguna manera. L'autor deia: per a mi, tot això d'Europa està molt bé, tot això de les ciutats, també, però m'hi falta la sal, i la sal és Catalunya. Aquesta sal és la particularitat. Aquesta sal de la vida és justament el fet de pertànyer a un col.lectiu que és limitat i que té, justament, unes característiques pròpies que el fan diferent de les demés; i sense aquesta particularitat, deia, no hi havia sal en 3 �aquesta comedia o en aquesta novel.la que és la vida. Però la gracia d'aquest article no estava en aixó, que segurament és una afirmació feta per altres i molt repetida durant la història, sinó que d'aquest punt de partida, des del cosmopolitanisme a un cert nacionalisme, l'autor continuava aquest viatge i anava més enllà, perqué finalment s'estava dirigint a uns ciutadans d'una ciutat o d'una comarca, i els deja: "vosaltres, de moment, us heu de dir catalans 1 arribará un dia en que, potser, ni us caldrà, i us podreu dir comarcans, de la comarca que sigui, o suposant, en el cas de Barcelona, barcelonins". Per qué ? Perquè de la mateixa manera que Catalunya, deja ell, denota Espanya, i es preguntava entremig qué se n'havia de fer de la pertanyença espanyola i ho solucionava rápidament - la millar manera de ser espahyols és ser catalans, o no és així? Ningú pot contestar que no a aquesta pregunta, ni a Catalunya ni a fora de Catalunya. La millar manera de ser espanyols, bons espanyols, és ser catalans. Bé doncs, a partir d'aqui, d'aquest nacionalisme, ell evolucionava cap a una posició que linealment és molt lógica, i deia, finalment, si era cert que és dins la particularitat que hi ha la universalitat, i si era cert que és dins de l'afirmarse un mateix, que un es pot retrobar amb els demés, perqué és precisament la unitat del gest el que uneix, i no tant l'idioma, suposem doncs, que també pot ser cert que un dia 4 �en que vostès que són de l'Empordà o de Barcelona es diran empordanesos i no caldrà que es diguin catalans perquè tothom entendrà que si es diuen empordanesos, són de Catalunya. L'autor anava més enllà i deia: si un dia a Catalunya li falta l'Empordà, Catalunya no seria Catalunya, no seria exactament Catalunya. I, en canvi, si un dia, de Catalunya només li quedés l'Empordà, Catalunya se salvaria i tornaria a ésser, perquè, acabava dient, és dintre del concret i dintre de l'engruna, penso que deia, allà on hi ha la veritat i no pas en el contenidor de l'engruna. Bé, aquest tipus de pensaments crec que venen molt sovint a molts ciutadans i, en tot cas, a alguns alcaldes que veuen l'espectacle profús i divers i magnífic d'una ciutat que a més se sap a ella mateixa i que a més s'explica a ella mateixa i es defineix amb una gran brillantor. Jo no ho faré aquí perquè en aquesta sala, precisament, hi ha molts més millors cronistes de la ciutat, diria, que jo mateix. Barcelona, s'ha dt molt, és una ciutat, és fins i tot un prototipus de ciutat, potser el més genuí. Barcelona no és una ciutat castell, com deia la Maria Aurèlia Capmany, no és una ciutat que derivi d'un castell i d'un senyor que vivia en el castell, sinó que és una ciutat ciutat, que surt de baix, i que no prové de l'Estat ni de l'església. No és filla de cap instància no ciutadana, aparentment. És una �ciutat que s'ha fet ella mateixa. Si la ciutat és la gent, com deia, sembla, Shakespeare, encara que amb un concepte més cortesà de la ciutat, Barcelona és com molt poques d'altres una ciutat de ciutadans. Jo mateix, fa uns anys, crec que va ser l'any 83, quan em van fer alcalde, perquè em van fer alcalde - així, em van tirar a la piscina i vaig haver de nadar em vaig dedicar a recórrer Barcelona, preguntant a la gent, a les entitats dels barris, districte per districte, què pensaven ells que s'havia de fer. I després de molt voltar per la ciutat vaig arribar a la conclusió que el programa ja estava fet, perquè el que em deien aquella gent era allò que realment la ciutat volia i a més la cara de la ciutat era la cara d'aquelles persones que jo veia, i , per tant, no se me n'acudia una altra de millor, ja que la ciutat eren ells. Després hi ha hagut d'altres regidors i d'altres ciutadans il.lustres com, per exemple, Ramon Trias Fargas, que han dit coses, jo crec, molt atinades sobre Barcelona ciutat. En Trias Fargas citava un viatger florentí del s. XVI anomenat Guichardini que deia: "Barcelona és una ciutat - crec que deia una cosa molt semblant al que diem -, que potser no gaudeix dels monuments i dels edificis de Florència o Venecia, però hi ha una bellesa natural, una uniformitat, deia, i una categoria mínima a tots els nivells 6 �que la fan molt singular". Podria tenir això alguna cosa a veure amb la frase de Rubió i Todorí - tant influït pel mite de la ciutat regió o de la Catalunya ciutat -, quan parlava de l'àurea mediocritas, deia ell, amb el Regional Planning ? No ho sabem. En tot cas, en l'època actual, els barcelonins ens sentim hereus d'un gran esforç col.lectiu, d'una sèrie llarga de generacions que han fet la ciutat. Queden molt lluny els segles en què Barcelona va ser la capital d'una Confederació d'Estats Medievals i, fins i tot, la capital d'un imperi comercial a la Mediterrànea. Però ja en aquell temps, la força de Barcelona va ser les seves classes actives o el que, amb el llenguatge de 1'época, ja en deien els ciutadans, els mercaders, els ciutadans honrats, en deien, o els menestrals. Recordeu que a les Corts Catalanes hi havia tres braços: hi havia el braç eclesiàstic que presidia - tots els presidents de la Generalitat pràcticament van ser capellans fins en Macià -; hi havia el braç noble, que eren els militars, els nobles, i que a més defensaven el país, - quan el defensaven, ja que el 1714 la cosa no els va anar massa bé, i va haver de ser l'alcalde de la ciutat, pobret, que no era ni noble ni militar sinó un advocat de Moià i conseller primer del Consell de Cent, el que amb la Coronela, una mena de guàrdia urbana, va defensar la ciutat heroicament tant com va poder de l'escomesa castellano-francesa; i bé, el tercer braç a �les Corts era justament aquell representat pel conseller primer, - per exemple, en Rafel de Casanoves - que en deien ciutadans honrats, ciutadans honrats en un moment en què tot just el comerç devia estar entrant dins de les muralles, o potser feia només dos segles, - que pel que estem parlant no és tant-. El comerç no entra dins de les muralles fins ben avançada la baixa edat mitjana. Henri Lefévre explica en el seu llibre sobre la ciutat com era precisament Lora de les muralles, on hi havia tantes coses que són importants per a la vida, com ho pot ser el comerç. Perquè aquest no es considerava propi de la comunitat, sinó un contacte. En un moment en què la ciutat era encara més comunitària, més nació quasi que ciutat en el sentit mercantil i en el sentit modern, el comerç es considerava una mica pecat i es feia fora de les muralles en uns mercats prop de la creu - la creu es trobava a la cruïlla dels camins, fora de la porta, "fora de porta" en deien -, fora de muralla per espantar els mals esperits que se suposava que eren sempre presents en aquells indrets i on, a més, hi havia la prostitució. Si aneu a Avila, o a alguna d'aquestes ciutats castellanes tan maques i que encara tenen muralles, trobareu la creu a fora, prop de la porta, i en aquesta creu hi havia totes aquestes coses importantíssimes per a la vida. Aquestes coses no passaven dins la ciutat. Dintre la ciutat 8 �hi havia, efectivament, ciutadans honrats a la manera d'Atenes, ciutadans patricis que no s'havien de barrejar amb les coses lletges de la vida, i tampoc, per descomptat, amb el mercat, i possiblement tampoc amb la producció que es considerava mes aviat com a una qüestió deis esclaus. Els esclaus eren naturalesa, no eren ciutat, no eren societat; formaven part de l'entorn que utilitzava el ciutadà per sobreviure. Bé, qué queda de tot això a la Barcelona del s. XVIII? Hi queda, segurament, una herencia nominal mes que no pas real, per la qual he portat a col.lació ara i aquí tota aquesta història, i una ciutat que es fa a ella mateixa sota la base d'auto donar-se unes lleis, d'auto governar-se, de tenir un Consell de Cent que sense ser democràtic, perquè no ho era en el sentit modern de la paraula, incorporava una bona part de representativitat, si Inés no de les famílies importants de la ciutat i no nomes deis nobles, sinó, justament, de les famílies burgeses, deis Tiers Etat, d'allò que fins en aquell moment no s'havia . considerat com a formant part realment del que era important de la vida i imporant de la societat. Si mireu un llibre molt maco, molt petit, que ha editat l'Ajuntament, i que es diU el govern de la ciutat, en el qual surten tots els consellers primers i alcaldes - un invent de Felip V, com gairebé tot, ja que l'Ajuntament és 9 �un invent de Felip V, i abans era Consell de Cent, consellers i conseller primer - veureu que els noms de tots els consellers primers i alcaldes des de 1260 fins avui són noms de families que repeteixen. Pràcticament, la durada de la governació d'un alcalde, des de 1260 fins ara, el promig és d'un any i mig de durada d'alcaldia, i encara aquest promig está influït perquè hi va haver un alcalde que es deja Porcioles que hi va estar setze anys, de manera que va fer pujar la mitjana considerablement. Aquests noms que vosaltres veieu en aquest llibre veureu que es repeteixen segons unes seqüències diferents. En la primera part del llibre, de 1260 fins ben entrada la baixa edad mitjana, hi ha un nombre molt repetitiu i molt curt de noms. Són sempre les mateixes families, deu, dotze, vint families que repeteixen. A partir i després de las lluites que hi ha entre aristocracia i burgesia aquest nombre s'amplia 1 aleshores ja són més famílies les que entren a poder governar, per dir-ho així, 1 per tant els noms es repeteixen però en una serie de 40 o 50 en comptes d'una serie de 10 o 12. Hi ha, doncs, una certa democratització creixent que, finalment, i això és molt caracteristic d'aquesta ciutat, arriba a una crisi, el 1714, amb la dissolució del Consell de Cent per part d'un Monarca que en el fons va ser un Monarca modernitzador, absolutista, que va crear l'estat modern, en el sentit modern de la 10 �paraula, i que va acabar cruelment amb el que eren les nostres llibertats. Però no perquè la guerra que havia precedit aquesta victòria de Felip V fos una guerra nacionalista, que no ho era. Això la Núria Sales ho va explicar molt nítidament l'últim 11 de setembre, al Consell de Cent, era una guerra entre botiflers, diríem, i austríacs, però sense que això no tingués encara cap connotació de caràcter nacional. Era entre els que anaven a favor del borbó i els que anaven a favor dels austríacs. Tan catalanistes eren els uns com els altres, o millor dit, tan poc catalanistes eren els uns com els altres. Perà, en definitiva, qui va guanyar va ser el borbó i va suprimir les lleis que la ciutat s'havia donat, i les va suprimir, diuen, i això és una hipòtesi que caldria contrastar. En bona mesura no va acceptar, -com va acceptar, sembla, pràcticament totes les constitucions Catalanes, que se'n deien, i totes les Ordenacions que teníem - el costum que s'havia anat imposant que el Rei no podia influir en la selecció de noms de consellers que anaven dintre el saquet del qual, per atzar, es treia una bola amb el nom del conseller primer. Això no ho va acceptar. 1 diuen alguns que aquí va esclatar realment la guerra i que això explica, també, en bona part, que la defensa de la ciutat la fes qui la va fer i no pas, per dir-ho així, el braç noble de les Corts Generals. 11 �Bé, doncs, aquesta és una ciutat que ha tingut constantment una consciéncia de tal i un govern com a tal. Repeteixo, no hi ha estat en si mateix, en el sentit fort de la paraula, no hi ha tampod una influència molt imporant de l'Església, no tenim un episodi com a Colònia en el moment en que la burgesia expulsa els bisbes d'una forma gairebé violenta, un contrast brutal en el renaixement entre la burgesia i l'Església, però, tanmateix, podem dir que és una ciutat que no ha estat totalment dominada com d'altres ciutats ha han estat, ciutats enormement respectables amb la institució eclesiástica. En fi, avui, després d'una llarguíssima història, podem dir amb cert orgull, encara que no amb arrogancia, que aquesta ciutat és una "self made city", és una ciutat que s'ha fet ella mateixa. D'aquí li ve en part el que en podríem dir una part del seu atractiu, segurament, tant pel que fa als propis ciutadans de Barcelona que a vegades poden, fins i tot, extremar aquest sentiment d'auto-estima com pels ciutadans de fora que la visiten i l'estudien, precisament com a tal, com a un espécimen de ciutat ciutat, ciutat guió, ciutat, i no pas cap altra cosa. Vol això dir que es pot explicar Barcelona sense Catalunya? Ja he dit que no. Ja ha he dit al principi, i em penso que seria tan erroni intentar explicar Barcelona sense tirar ma de Catalunya com ha és valer explicar Catalunya com 12 �si Barcelona no existís. S'ha citat molt sovint Vicenç Vives i d'altres autors en el sentit que la nostra nació no es pot explicar sense la nostra ciutat, capital. I él cert. La gran diferencia que hi ha entre una nacionalitat com la nostra, -que és una nacionalitat sense estat, per o nacionalitat amb cultura, una nació en el sentit estrigte amb qué va néixer aquesta paraula, segurament en el sentit que aquesta va prendre cos l'época moderna-, per mort que digui el meu amic Isidre Molas, qui sovint repeteix que sense estat no acaba d'haver nació del tot, podríem dir que Catalunya ho és, i ho és precisament, a diferencia del que pugui passar a indrets que ara no anomenaré per no Iferir susceptibilitats, en fi cultures europees, regioná europees que no acaben de ser nació, que tenen idioma, ' que tenen moltes coses que nosaltres tenim i fins i tot un gran orgull i un passat gloriós, i encara potser aria una certa bel.licositat i tot per proclamar la seva independencia, però no tenen capital. I en no tenir una capital no tenen el mitjá de llenguatge davant el món, ro tenen la connexió amb el món, no tenen el lloc des don fer-se valer com a tals nacions, precisament, no tenen aquest punt de contacte que és la ciutat important. Peró al revés també és cert. La força de Barcelona li ve, li ha vingut sempre de la barreja. I la barreja d'on li 13! �ve? la barreja li ve del camp i de Catalunya sencera, com li ha vingut després d'Espanya sencera, cosa que no podem oblidar i que és un fet absolutament incontrovertible. Hi ha qui vol refer la història i s'imagina que en el fons aquesta vinguda darrera de gent que no és de comarques sinó de comarques de fora de Catalunya no ha estat més que el producte voluntari d'una política d'intimidació i de colonització. Pot haver-hi hagut dintre dels rengles d'aquells que governen l'Estat espanyol aquesta voluntat, d'alguns, almenys. Però és evident que el fenomen depassa de molt aquesta anècdota i s'assembla molt més a allò que ha estat, en un sentit, la recreació, el creixement del Nord d'Itàlia, i fins i tot dels Estats Units d'Amèrica, és a dir, el producte d'una genuïna barreja d'elements vinguts de fora. Però en bona mesura, durant molts segles, Barcelona era el producte d'un país que existia, que tenia una identitat, amb gran orgull, i que per altra banda produïa, com encara existeix ara, una ciutat important. Si haguéssim de complicar el discurs diríem, fins i tot, que Barcelona es planteja ara un cert retrobament de les seves identitats internes, una certa descentralització, una certa recreació d'allò que va existir contra el que molta gent es pensa no fa pas tant de temps, perquè els antics ajuntaments, que van ser absorbits per Barcelona a finals del segle XIX o primers del segle XX, fins al 1920, amb l'annexió de Sarrià, que i4 �estan enormement mitificats per tots nosaltres, i ens interessa que ho estiguin, ens va bé que ho estiguin perquè és molt bo que hi hagi un cert esperit nacional, per dir-ho així, cosa que no és dolenta, en cada un dels districtes de Barcelona. El cert és que, com gairebé tot el que va crear Felip V, com ja he dit, en dissoldre, en acabar el Consell de Cent, que anava des del Montecatos fins al Castrofelix, com en deien de Castelldefels, fins al Montgat, i que cobria tot aquest territori, que després se n'ha dit i ha estat una àrea metropolitana, el que va fer va ser, per poder governar tot aquest territori i donar-li una governació local, en definitiva, crear en cada una de les parròquies que hi havia a la plana del barcelonès, i fins i tot més enllà del Llobregat i a l'altra banda del Besos, però sobretot a la pròpia plana de Barcelona, entre Coilserola i el mar, crear, dic, en cada una d'aquelles parròquies un ajuntament. El que ells en deien "nuevo ayuntamiento", una paraula castellana que es va aplicar aquí per crear els ajuntaments, els quals si us hi fixeu, tots tenen noms de sants: Sant Gervasi, Sant Vicenç de Sarrià, Sant Joan d'Horta, Sants, Sant Martí, Sant Andreu, etc. El mateix succeeix a l'altra banda del riu, excepte Cornellà, que és un nom romà, i l'Hospitalet, on hi havia un hospital, així, doncs, tenim: Sant Vicenç, Sant Boi, Sant Joan, Sant Feliu, Sant Climent, etc. Per què ? 15 �Perquè eren parròquies, i aquelles parròquies es van convertir en ajuntaments. Moltes d'aquestes parròquies, a més, eren sufragànies, com es deia, de les de dintre les muralles, de les de dintre la Barcelona antiga i, per tant, de fet, no només no eren ciutats, o no eren municipis, no eren entitats relativament importants des del punt de vista professional, sinó que existien en virtut, també, de l'existència de la pròpia ciutat dintre les muralles. És doncs aquest un cas molt especial de ciutat, que arribat un moment ha recuperat d'una banda, la seva identitat externa, per dir-ho així, com a capital de Catalunya i., d'altra banda, ha fet un intent de recuperació del màxim d'elements d'identitat interns, que podien semblar en un moment donat, fins i tot, com a perillosos per a la pròpia identitat de la ciutat com a tal. Repeteixo: identitat interna que no té la pàtina de 2000 anys d'història, sinó no més de 200 anys que ha servit en bona part per a aglutinar, per donar dolor, per donar bandera, si voleu, i caliu a l'existència de poders intralocals. Nosaltres ens preguntem, aleshores, si aquesta ciutat pot fer un paper dintre la nació, dintre la nacióestat mes gran i dintre Europa. I la veritat és que ens trobem amb unes connexions de llenguatge molt importants fora de Catalunya i fora d'Espanya. Ens trobem moltes ciutats que, d'alguna manera, estan refent aquest mateix 16 �camí i que es plantegen, sens dubte d'una forma molt agosarada i molt avançada sobre el temps de la realitat, si el temps dels fets, es plantegen, dic, jugar un paper més enllà dels seus propis límits. Ara, a Europa, justament, es planteja com constituirla. El dia 10-11 de desembre a Maastricht, reconeixent l'existència dels seus socis fundadors, que són els estats, els fills de Felip V, els estats absoluts, però també en el moment de la reconstitució, perquè la constitució és a Roma l'any 1957-58, es planteja ara, l'any 1991, a Europa, aquest esforç de recuperació d'elements d'identitat interns que van més enllà dels propis Estats. Evidentment, això no és general. Hi ha països que no s'ho plantegen, però nosaltres sí. A Espanya hi ha un Estat i unes Autonomies; altres països, com Alemanya, tenen el sistema dels Lànder, que els porta en aquest sentit. Per tant, la supranació europea es quedarà probablement en un reconeixement, no només dels estats consagrats en els segles XVIII-XIX, sinó també en un inici de reconeixement de coses que aquests propis estats no havien reconegut ells mateixos fins fa relativament poc. Com és el cas d'Espanya, perquè hi ha el reconeixement republicà, pero aquest, precisament, devia estar a l'arrel, una de les arrels de la curta vida de la República i del seu final tràgic. En tot cas, doncs, un esforç meritori i important el que s'està fent i que encara va més enllà. En 1!7 �contra del que alguns pensen, sense cap malícia, en aquest intent de recuperació d'elements d'identitat interna dels països en el moment de crear la supranació, que crec meritori, hi són també les ciutats. És a dir, en el que se'n diu preabreviatura al Comitè de Regions, no només hi ha regions, i no només hi haurà regions, sinó que també hi haurà les ciutats, d'alguna forma. Quina és la diferència, doncs, des d'aquest punt de vista, i aniré acabant de seguida, a Europa, entre ciutat i nació, entenent per nació, en aquest cas precisament, la regió, que és la nació petita, la nació en el sentit més original i més primari. La diferència és que en el millor dels casos i en un període de temps que no és immediat, Europa es podrà dividir en regions. Podrem fer un mapa d'Europa, tirant unes línies en les quals tot trosset de terreny estigui dintre d'una regió, a més d'estar dintre d'Europa. En canvi, això no ho podrem fer mai amb les ciutats. No podrem perquè la pròpia definició de ciutat és enormement variable, per tamany, per importància i per tota mena de característiques. És pràcticament impossible que algun dia vegem un mapa d'Europa dividit en ciutats. Per tant, no ens fem il.lusions ni temences que ningú no :s'imagini que les ciutats poden voler algun dia substituir, en el sentit poètic de finals del s. XIX com a element d'identitat del 18 �qual parlava al principi, les nacions-estat ni tan sols les regions. No serà així. Com em deia Jacques Delors quan va estar aquí a Barcelona, i va estar molt amatent a respectar tots els matisos, va dir: "les regions s'han d'institucionalitzar a Europa, les ciutats són el motor d'Europa". És enormement diferent, i, tanmateix, les dues coses són enormement importants. Que s'hagi d'institucionalitzar les regions no vol dir que les ciutats d'alguna forma no siguin reconegudes i, d'una manera imperfecta, jo diria que el que succeirà a Maastricht el dia 10 - gràcies, que quedi ben clar, a la proposta Hispano-Alemanya, que han estat els dos països que han defensat aquesta proposta, a capa i espasa, contra els demés - el que es farà de manera imperfecta però germinal, inicial, i després veurem què dóna de si aquesta llavor, serà reconèixer l'existència d'aquestes fraccions o elements d'identitat subeuropees i subestatals: les regions i les ciutats. Al meu entendre no passarà molt de temps sense que aquest Comitè ell mateix es divideixi. Però, en fi, en un moment en què tots hem de tenir la màxima prudència amb les nostre paraules perquè la criatura encara no ha nascut, i jugar amb el seu futur seria tant com jugar-se la pell de l'ós abans d'haver-lo caçat, jo crec que no haig d'anar molt més enllà, sinó indicar que probablement tot això succeirà i 19 �que no serà dolent que succeeixi si succeeix bé. No serà necessàriament dolent i, per descomptat, la ciutat de Barcelona i el seu Alcalde militaran a favor d'un reconeixement específic per a cada una de les apel.lacions: la regional i la ciutadana. Nosaltres estem convençuts, i més ara, en els mesos que han passat des del dia que amb en Josep Ramoneda vam parlar de fer aquest seminari, que no hi haurà ni tampoc hi ha ni ha hagut una Europa forta, - en el seu sentit ontològic d'Europa forta per utilitzar, ja que parlem de filosofia, una paraula que es pot criticar -, si no hi ha les ciutats. Més ben dit, que Europa és sobretot - malgrat que trigarem molt a poder desenvolupar del tot les conseqüències d'aquesta afirmació -, un sistema de ciutats. I només cal fer una cosa, que avui dia és bastant senzilla, i és agafar un satèlit i marxar i, des del satèlit, mirar i aleshores veureu tal com es veu en aquestes pel.lícules de l'Imax, aquestes fotos en les quals es veu com arrenca la península italiana i en una mateixa fotografia, que a més no és una fotografia sinó una pel.lícula que es va movent, es veu Venècia i Gènova, i ja veureu el que és Europa. Europa és el continent urbà, és el continent poblat per definició. No vol dir que no hi hagi la Selva Negra ni els Monegros ni el Massís Central, que hi són, i que a més són el contrapunt, i que com he dit abans són el que dóna, 20 �segurament, substància i sentit a les ciutats que els representen després. Però, tanmateix, allò que se'ns apareix com el dibuix d'Europa és el dibuix d'una taca, per dir-ho així, que surt plena de vida. Surt, per altra banda, del sudest anglès, entra pel Raandstat holandès, i se'n va pel Rin i empalma d'alguna forma amb el Rhone i baixa fins a la vall del Po i el Nord d'Itàlia amb el triangle amb Gènova, Venècia i Milà, i que té un braç que s'endinsa dins la Península Ibèrica en el qual nosaltres estem, braç que nosaltres tractem de fer el més fort possible, justament per a articular-nos físicament a l'Europa real que és aquesta, no a l'esperit d'Europa sinó a la materialitat d'Europa, sense la qual poc esperit hi haurà. Totes les ciutats crec que han de lluitar per buscar el seu rol, el seu paper, en aquesta supranació, i com en "La Venganza de Don Mendo" no passar-se ni quedar-se curt. Un pla estratègic que sigui excessiu, segurament farà que la ciutat no faci sinó patir en la construcció europea. Un missatge, en fi, que pequi per l'altra banda li passaria exactament el mateix. Per tant, Barcelona com a ciutat que plantejarà què pensa fer dintre d'aquesta supranació i com es pensa relacionar amb la seva nació o amb les seves nacions, en el sentit de nació i de nació-estat, pensa en la seva vocació profunda que sap que no es realitzarà fins després d'aquí a molts anys - nosaltres segurament ja no ho 21 �veurem -, però crec que té la profunda convicció, en les seves minories més conscients i segurament, d'una forma difusa, en la seva majoria, en la majoria de la població, que ha de fer un paper no només de ciutat sinó de civisme, de ciutadania, de ciutadanisme, i és aquesta la carta que jugarà dintre d'Europa. Sap que haurà d'esperar, com encara està esperant en molts sentits dins l'Estat de les Autonomies i com a Ajuntament, que moltes coses que encara han d'arribar arribin. I sap que ha d'esperar perqué hi ha molts greuges pendents que s'han de deixar, justament, substanciar i resoldre pel pas de la història. El greuge basc, segurament, encara trigarà anys, perquè sang crida sang, i haurà de vessar-se, desgraciadament, molta sang innocent abans que es creï una nova legitimitat d'unió social, profunda, sentimental i volguda entre els bascs i la resta dels pobles d'Espanya. En el cas de Catalunya, això no és pas tan dramàtic, però és cert que nosaltres hem d'esperar, no esperar passivament, sinó que hem de lluitar, per altra banda, perquè això sigui el màxim d'accelerat, però, al mateix temps, hem d'anar dient sense descans allò que la nostra consciència de ciutadans ens demana de dir, i és que l'autogovern no s'esgota en la nació, i com deia el poeta a finals de segle: la nostra particularitat d'éssers humans té 22 �altres mediacions inferiors a la de la nacionalitat que som, justament, més humanes en fi tant que són més personals i més properes. Aquest serà el paper de la ciutat, de Barcelona. Defensar juntament amb el gpvern espanyol, segurament, i en el marc del moviment de ciutats i regions que existeix a Europa, concretament el Consell de Municipis i Regions d'Europa, defensar la importància de les regions, nacions i de les ciutats. I dintre d'aquest conjunt, doncs, plantar la llavor d'allò que algun dia, crec, serà l'autèntica Europa de les ciutats. Aquesta és la nostra vocació. Els agraeixo molt que vostès hagin vingut a fer aquesta reflexió sense la qual nosaltres realment res no podríem. La força de Barcelona està justament en el fet que en els seus millors moments, i aquest probablement n'és un, ha pogut atreure veus forasteres que des de fora ens han dit molt millor que nosaltres allò que nosaltres érem. Moltes gràcies per la seva presència. 23 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 09.01. Activitat de representació (com a Alcalde) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1982-1997 Description An account of the resource Aquesta sèrie agrupa els documents sorgits de la funció representativa de l'exercici del càrrec d'Alcalde de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Ciutat, nació, terra: reflexió de Barcelona Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Conferència Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Ciutats Nació Globalització Barcelona Catalunya Identitat (Concepte filosòfic) Teoria de l'Empordà Description An account of the resource 23 p. Transcripció de la conferència de Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona, al Seminari Internacional Ciutat, Nació i Terra (Institut d'Humanitats, 27/11/91. 19.00 hores). Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Institut d'Humanitats Date Available Date (often a range) that the resource became or will become available. 1991/11/26 Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1991-11-27 Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document forma part del fons municipal de l’Ajuntament de Barcelona (productor de la documentació) i és còpia digital de l’original custodiat a l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2694/viatges_internacionals_2006.pdf b2187491ac4742ec0d8e56fe1ffc64d3 PDF Text Text Acció de Govern Viatges internacionals de Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya 2006 MARROC RABAT, CASABLANCA 16 i 17 de gener Dinar oficial de celebració de la missió empresarial ofert per la regió de Rabat-Salé Trobada privada dels Presidents dels 4 Motors per Europa Sessió inaugural de la Conferència Plenària dels 4 Motors per Europa Sopar de gala ofert per les autoritats marroquines Trobada amb la premsa i traspàs de la presidència al president Queyranne Inauguració II Fòrum Econòmic Catalunya-Marroc BÈLGICA BRUSSEL·LES 7 i 8 de febrer Recepció d'Any Nou a Brussel·les Reunió amb el Joaquín Almunia, Comissari d'Economia i Afers Monetaris Reunió amb Janez Potocnik, Comissari de Ciència i recerca Dinar amb els alts càrrecs catalans de la Comissió Europea Reunió amb Josep Borrell, president del Parlament Europeu Reunió amb Javier Solana, Alt Comissionat de la PESC Trobada amb Yves Leterme, ministre-president de Flandes Reunió amb Eneko Landaburu, DG de Relacions Exteriors de la Comissió Europea FRANÇA TOULOUSE 10 de febrer Dinar dels Presidents de l'Euroregió Trobada dels Presidents de Regió i els presidents de les Cambres de Comerç Debat-taula rodona dels Presidents amb els mitjans de comunicació EUA NOVA YORK 21, 22 i 23 de febrer Visita a les instal·lacions del Memorial Sloan-Kettering Cancer Center Seminari amb els estudiants del programa d'estudis urbans de la New School: "From the Barcelona Model to the Catalonia Project" Trobada amb Arjun Appadurai, provost de la New School Entrevista amb Kofi Annan, secretari general de l'ONU Trobada amb Emily Rafferty, presidenta del Metropolitan Museum de Nova York. Anunci de l'exposició sobre Barcelona i la Modernitat l'any 2007 Recepció a la residència de l'ambaixador d'Espanya davant les NNUU Recepció amb els membres del Catalan Institute of America Visita als arxius de la Brigada Lincoln. Acord per fundar un Catalan Center. Trobada amb Juan Antonio Yáñez-Barnuevo, ambaixador d'Espanya davant les NNUU Entrevista amb Eveline Herfkens, coordinadora executiva de la Campanya del Mil·leni Visita al Laboratori Thomas J. Watson d'IBM Trobada amb científics i responsables de la política d'estímul a la innovació tecnològica de Nova York a la New York Academy of Sciences Conferència sobre el moment actual a Catalunya al King Juan Carlos I Centre de la NYU Visita a l’exposició sobre Goya a la Frick Collection Sopar ofert pel President de la Generalitat a la Galeria Salander O'Reilly de Nova York Visita a l'exposició "On site: new architecture in Spain" del MOMA Visita a les oficines del COPCA-CIDEM Visita a la seu de Hewlet-Packard a Manhattan i videoconferència BRASIL SAO FÉLIX DO ARAGUAIA 9 de març Acte de lliurament del Premi Internacional Catalunya a Pere Casaldàliga 1 �XILE SANTIAGO DE XILE, VALPARAISO, VIÑA DEL MAR 11, 12 i 13 de març Visita a Isla Negra Presentació artística oferta per la Presidenta Bachelet Cerimònia de "Transmisión del mando Presidencial" a Michelle Bachelet Dinar privat amb Isabel Allende Sopar ofert pel MHP amb motiu del centenari del Casal Català de Santiago Visita al Museu de la Solidaridad Salvador Allende Visita al Cementiri de Santiago i ofrena al mural les víctimes de la dictadura Trobada de la presidenta Bachelet amb els convidats especials al Palacio de la Moneda Recepció oferta per la presidenta Bachelet a les delegacions i convidats especials Visita al Centre Català de Santiago de Xile Visita a les instal·lacions de la CEPAL i esmorzar amb José Luís Machinea Acte acadèmic d'imposició al MHP de la medalla rectoral de la Universitat de Xile ITALIA ROMA 27 setembre Dinar privat amb Romano Prodi Signatura d'un conveni amb la FAO BÈLGICA BRUSSEL·LES 3 i 4 d’octubre Conferència-sopar del MHP "20 anys de Catalunya a Europa" Esmorzar amb Javier Solana Visita a les oficines de la Delegació/PCPE, Turisme de Catalunya, ICIC i COPCA FRANÇA PARÍS 11 d’octubre Signatura del Memoràndum d'entesa entre Catalunya i la UNESCO Dinar amb periodistes i personalitats polítiques Visita al Museu Jeu de Paume i trobada amb Marta Gili Sopar privat a casa de Montserrat Casals, amb Jorge Semprún Entrevista amb Jacques Delors SENEGAL Del 5 al 9 de novembre de 2006 Visita al projecte de recursos hidràulics de l'entitat ACPP a Siganar Visita a una granja-escola de gallines a Mlomp Benviguda amb les autoritats locals a Ziguinchor Visita al Centre de Salut de l’Assemblea de Cooperació per la Pau a Oussouye Dinar amb entitats de Velingara Entrevista amb Abdou Malal Diop, ministre de Senegalesos a l'Exterior Entrevista amb Macky Sall, primer ministre de Senegal Dinar amb Fernando Morán Calvo-Sotelo, ambaixador d'Espanya a Senegal Reunió amb ONG's catalanes a Dakar Entrevista amb Abdoulaya Wade, president de la República del Senegal 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Viatges internacionals de Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya, el 2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Gabinet del president Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Maragall Mira, Pasqual, 1941- Viatges i visites President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Document resum de l'activitat internacional del President Pasqual Maragall durant l'any 2006. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Informes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2693/20060907_decret_convocatoria_eleccions.pdf 47b413ad64b861404961e50279487d8f PDF Text Text �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource DECRET 340/2006, de 7 de setembre, de convocatòria d'eleccions al Parlament de Catalunya i de la seva dissolució Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Decret Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Eleccions Parlament de Catalunya Autonomia Catalunya President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Document amb el decret signat per Pasqual Maragall. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-09-07 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Legislació https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/13/2692/material_grafic_campanyaEstatut_2006.pdf ff3a156fa2f0ead12d1c9799ac40396c PDF Text Text 5617 Master pag Educaci 5/5/06 13:17 P gina 1 art. 44.1/educació “Els poders públics de Catalunya han de garantir la qualitat del sistema d’ensenyament i han d’impulsar una formació humana, científica i tècnica de l’alumnat basada en els valors socials d’igualtat, solidaritat, llibertat, pluralisme, responsabilitat cívica i els altres que fonamenten la convivència democràtica” El nou Estatut és aquí. Un nou Estatut que reconeix la nostra identitat nacional, defineix drets ciutadans, amplia les competències de la Generalitat, i estableix un nou sistema de finançament. Tenim ara una oportunitat històrica a les nostres mans: donar a Catalunya un gran impuls per a millorar el benestar de les persones. D’ara endavant podrem resoldre eficaçment els problemes de la gent des d’aquí, de més a prop. D’ara endavant podrem destinar més recursos a habitatge, a transports públics, a polítiques socials, a educació i salut, a modernitzar les infraestructures i a promoure una economia més competitiva. Per a tu. Per a tots i totes, nou Estatut. D’ara endavant. El nou Estatut atribueix al govern de Catalunya més capacitat per decidir sobre el nostre sistema educatiu i universitari. Amb unes competències ampliades i detallades, podrem decidir el model educatiu i universitari que volem, treballar millor per garantir-ne la qualitat i, per exemple, intervenir directament en la definició de criteris i la distribució de beques i ajuts. Per a més informació: www.gencat.cat/nouestatut �Master pag Familia 5/5/06 13:01 P gina 1 art. 16/família “Totes les persones tenen dret, d’acord amb els requisits establerts per la llei, a rebre prestacions socials i ajuts públics per càrregues familiars” art. 17/menors “Els menors tenen dret a rebre l’atenció integral necessària per al desenvolupament de llur personalitat i llur benestar en el context familiar i social” art. 18/persones grans “Les persones grans tenen dret a viure amb dignitat, lliures d’explotació i de maltractaments, sense que puguin ésser discriminades a causa de l’edat” El nou Estatut és aquí. Un nou Estatut que reconeix la nostra identitat nacional, defineix drets ciutadans, amplia les competències de la Generalitat, i estableix un nou sistema de finançament. Tenim ara una oportunitat històrica a les nostres mans: donar a Catalunya un gran impuls per a millorar el benestar de les persones. D’ara endavant podrem resoldre eficaçment els problemes de la gent des d’aquí, de més a prop. D’ara endavant podrem destinar més recursos a habitatge, a transports públics, a polítiques socials, a educació i salut, a modernitzar les infraestructures i a promoure una economia més competitiva. Per a tu. Per a tots i totes, nou Estatut. D’ara endavant. L’Estatut incorpora un capítol de drets i deures dels ciutadans i de principis que han de respectar els poders públics. Aquets articles en són una mostra. A més s’incorporen noves competències en aquests àmbits: la Generalitat tindrà plena capacitat per regular les polítiques socials. En la política de família podrà determinar, per exemple, el concepte de família nombrosa i el tipus i la quantia de les subvencions que podran percebre. Per a més informació: www.gencat.cat/nouestatut �Master pag Palau 2 5/5/06 13:07 P gina 1 art. 5/els drets nacionals “L’autogovern de Catalunya es fonamenta també en els drets històrics del poble català, en les seves institucions i en la tradició jurídica catalana...” En nou Estatut és aquí. Un nou Estatut que reconeix la nostra identitat nacional, defineix drets ciutadans, amplia les competències de la Generalitat, i estableix un nou sistema de finançament. Tenim ara una oportunitat històrica a les postres mans: donar a Catalunya un gran impuls per a millorar el benestar de les persones. D’ara endavant podrem resoldre eficaçment els problemes de la gent des d’aquí, de més a prop. D’ara endavant podrem destinar més recursos a habitatge, a transports públics, a polítiques socials, a educació i salut, a modernitzar les infraestructures i a promoure una economia més competitiva. Per a tu. Per a tots i totes, nou Estatut. D’ara endavant. En el nou Estatut es reconeix, per primer cop en un text jurídic, la identitat nacional de Catalunya i es fa referència als drets històrics del poble català. Per a més informació: www.gencat.cat/nouestatut �Master pag Recursos 5/5/06 13:16 P gina 1 art. 202.1 Els recursos de la Generalitat “La Generalitat disposa d’unes finances autònomes i dels recursos financers suficients per a afrontar l’exercici adequat del seu autogovern” El nou Estatut és aquí. Un nou Estatut que reconeix la nostra identitat nacional, defineix drets ciutadans, amplia les competències de la Generalitat, i estableix un nou sistema de finançament. Tenim ara una oportunitat històrica a les nostres mans: donar a Catalunya un gran impuls per a millorar el benestar de les persones. D’ara endavant podrem resoldre eficaçment els problemes de la gent des d’aquí, de més a prop. D’ara endavant podrem destinar més recursos a habitatge, a transports públics, a polítiques socials, a educació i salut, a modernitzar les infraestructures i a promoure una economia més competitiva. Per a tu. Per a tots i totes, nou Estatut. D’ara endavant. Estableix una nova cistella d’impostos: IRPF: la Generalitat passa de gestionar-ne el 33% a gestionar-ne el 50%. IVA: la Generalitat passa de gestionar-ne el 35% a gestionar-ne el 50%. Impostos especials (hidrocarburs, tabac, alcohol, cervesa, vi i productes intermedis): la Generalitat passa de gestionar-ne el 40% a gestionar-ne el 58%. Es crea l’Agència Tributària de Catalunya, es tindrà més capacitat normativa, es garanteix que Catalunya no perdrà posicions en l’ordenació de les comunitats autònomes segons la seva renda per càpita i, durant 7 anys, l’Estat invertirà en infraestructures en la mateixa mesura que Catalunya contribueix a la riquesa d’Espanya. Per a més informació: www.gencat.cat/nouestatut �Master pag Transport 5/5/06 13:06 P gina 1 art. 169/transport “Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre els transports terrestres de viatgers i mercaderies de carretera, ferrocarril i cable que transcorrin íntegrament en el territori de Catalunya, amb independència de la titularitat de la infraestructura” El nou Estatut és aquí. Un nou Estatut que reconeix la nostra identitat nacional, defineix drets ciutadans, amplia les competències de la Generalitat, i estableix un nou sistema de finançament. Tenim ara una oportunitat històrica a les nostres mans: donar a Catalunya un gran impuls per a millorar el benestar de les persones. D’ara endavant podrem resoldre eficaçment els problemes de la gent des d’aquí, de més a prop. D’ara endavant podrem destinar més recursos a habitatge, a transports públics, a polítiques socials, a educació i salut, a modernitzar les infraestructures i a promoure una economia més competitiva. Per a tu. Per a tots i totes, nou Estatut. D’ara endavant. La Generalitat regularà el transport ferroviari de rodalies i regionals, decidirà els horaris, la freqüència de pas dels trens, planificarà les noves línies. Amb més capacitat de decisió en aquest àmbit, el govern de Catalunya podrà ser més eficaç en la modernització del transport públic i en la dotació de nous serveis ferroviaris. Per a més informació: www.gencat.cat/nouestatut � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource C. Fons de la Generalitat de Catalunya Type The nature or genre of the resource Subfons Description An account of the resource Aquest subfons aplega totes les sèries documentals vinculades a l'activitat de Pasqual Maragall a la Generalitat de Catalunya. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Material gràfic publicitari de la campanya per l'Estatut de 2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 Type The nature or genre of the resource Propaganda Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual i gràfic Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Estatut Catalunya Promoció Campanyes EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Publicitat https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/24/2691/2012_EstatutAutonomiaCatalunya_TextConsolidat.pdf 77544d629b3d81c635463cf302f85e39 PDF Text Text Estatut d’autonomia de Catalunya TE X T CO N SO LI DAT �Quarta edició, desembre del 2012 (edició núm. 435) © Parlament de Catalunya Parc de la Ciutadella, s/n • 08003 Barcelona Tel. 933 046 635 • Fax 933 046 636 www.parlament.cat A/e: edicions@parlament.cat Text consolidat a càrrec dels Serveis Jurídics i els Serveis d’Assessorament Lingüístic del Parlament de Catalunya Dipòsit legal: B-33418/2012 �Estatut d’autonomia de Catalunya TEXT CONSOLIDAT Barcelona, 2012 ��Tramitació parlamentària i afectacions Tràmits de l’aprovació de l’Estatut Text de la proposta de reforma elaborat per la Ponència redactora (BOPC 208, 11.07.2005). Informe de la Ponència de la Comissió d’Organització i Administració de la Generalitat i Govern Local (BOPC 211, 28.07.2005). Dictamen de la Comissió d’Organització i Administració de la Generalitat i Govern Local (BOPC 213, 01.08.2005; correcció d’errades: BOPC 214, 04.08.2005). Dictamen del Consell Consultiu (BOPC 217, 06.09.2005). Proposta aprovada pel Ple del Parlament (BOPC 224, 03.10.2005), en sessió tinguda el dia 30 de setembre de 2005 (DSPC-P 54). Presa en consideració pel Congrés dels Diputats (BOCG-B 210-2, 04.11.2005), en sessió tinguda el dia 2 de novembre de 2005 (DSCD-P 125). Informe de la Ponència mixta paritària Congrés dels Diputats - Parlament de Catalunya (BOCG-B 210-11,0 7.03.2006; correcció d’errades: BOCG-B 210-12, 09.03.2006, i BOCG-B 210-13, 10.03.2006). Dictamen de la Comissió Mixta Constitucional Congrés dels Diputats Parlament de Catalunya aprovat el dia 30 de març de 2006 (BOCG-B 210-14, 22.03.2006). Debat final al Ple del Congrés dels Diputats (BOCG-B 210-15, 31.03.2006; correcció d’errades: BOCG-B 210-16, 18.05.2006), en sessió tinguda el dia 30 de març de 2006 (DSCD-P 166). Dictamen elaborat per la Comissió Mixta Senat - Parlament de Catalunya (BOCG-S-IIIB 12-g, 08.05.2006), en sessió tinguda els dies 3, 4 i 5 de maig de 2006 (DSS-C 318, 319 i 321). Debat final al Ple del Senat (BOCG-S-IIIB 12-h, 12.05.2006), en sessió tinguda el dia 10 de maig de 2006 (DSS-P 83). Projecte de reforma de l’Estatut aprovat a Catalunya per referèndum popular el dia 18 de juny de 2006. Llei orgànica 6/2006, de reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, sancionada per Sa Majestat el Rei Joan Carles I el dia 19 de juliol de 2006. 5 �Publicada en català, en aranès i en castellà en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC 4680, 20.07.2006). Publicada en castellà en el Boletín Oficial del Estado (BOE 172, 20.07.2006). Modificacions de l’Estatut Llei de l’Estat 16/2010, del 16 de juliol, del règim de cessió de tributs de l’Estat a la Comunitat Autònoma de Catalunya i de fixació de l’abast i les condicions de la cessió (BOE 173, 17.07.2010). Vigència de preceptes de l’Estatut del 1979 En l’apèndix es reprodueix el text de les disposicions transitòries tercera, quarta i sisena de la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya, que, d’acord amb la disposició transitòria segona d’aquesta Llei orgànica 6/2006, mantenen, en el que correspon, la vigència com a regulació transitòria. Sentències del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut Sentència 31/2010, del 28 de juny, del Tribunal Constitucional (RI 8045-2006), sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya (BOE 172, 16.07.2010). Sentència 48/2010, del 9 de setembre, del Tribunal Constitucional (RI 9501-2006), sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya (BOE 246, 11.10.2010). Sentència 137/2010, del 16 de desembre, del Tribunal Constitucional (RI 8675-2006), sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya (BOE 16, 19.01.2011). Sentència 138/2010, del 16 de desembre, del Tribunal Constitucional (RI 9330-2006), sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya (BOE 16, 19.01.2011). Les afectacions de les sentències es recullen en aquest document de la manera següent: • Els articles, paràgrafs, sintagmes o paraules declarats inconstitucionals o nuls apareixen destacats en vermell. • Els articles, paràgrafs, sintagmes o paraules subjectes a una interpretació conforme a la sentència apareixen destacats entre claudàtors. 6 �ÍNDEX SISTEMÀTIC Preàmbul . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19 Títol preliminar Article 1. Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21 Article 2. La Generalitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21 Article 3. Marc polític . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 Article 4. Drets i principis rectors . . . . . . . . . . . . . . . . 22 Article 5. Els drets històrics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 Article 6. La llengua pròpia i les llengües oficials . . . . . . . . . 23 Article 7. La condició política de catalans . . . . . . . . . . . . . 23 Article 8. Símbols de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 Article 9. El territori . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 Article 10. La capital . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 Article 11. L’Aran . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 Article 12. Els territoris amb vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25 Article 13. Les comunitats catalanes a l’exterior . . . . . . . . . . 25 Article 14. Eficàcia territorial de les normes . . . . . . . . . . . . 25 7 �ÍNDEX SISTEMÀTIC DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA Títol I. Dels drets, deures i principis rectors Capítol I. Drets i deures de l’àmbit civil i social Article 15. Drets de les persones . . . . . . . . . . . . . . . . . 26 Article 16. Drets en l’àmbit de les famílies . . . . . . . . . . . . 26 Article 17. Drets dels menors . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26 Article 18. Drets de les persones grans . . . . . . . . . . . . . . 26 Article 19. Drets de les dones . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26 Article 20. Dret a viure amb dignitat el procés de la mort . . . . . . 27 Article 21. Drets i deures en l’àmbit de l’educació . . . . . . . . . 27 Article 22. Drets i deures en l’àmbit cultural . . . . . . . . . . . 28 Article 23. Drets en l’àmbit de la salut . . . . . . . . . . . . . . 28 Article 24. Drets en l’àmbit dels serveis socials . . . . . . . . . . 28 Article 25. Drets en l’àmbit laboral . . . . . . . . . . . . . . . 29 Article 26. Drets en l’àmbit de l’habitatge . . . . . . . . . . . . . 29 Article 27. Drets i deures amb relació al medi ambient . . . . . . . 29 Article 28. Drets dels consumidors i usuaris . . . . . . . . . . . 30 Capítol II. Drets en l’àmbit polític i de l’Administració Article 29. Dret de participació . . . . . . . . . . . . . . . . . 30 Article 30. Drets d’accés als serveis públics i a una bona Administració . . 31 Article 31. Dret a la protecció de les dades personals . . . . . . . . 32 Capítol III. Drets i deures lingüístics Article 32. Drets i deures de coneixement i ús de les llengües . . . . 32 Article 33. Drets lingüístics davant les administracions públiques i les institucions estatals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32 Article 34. Drets lingüístics dels consumidors i usuaris . . . . . . . 33 Article 35. Drets lingüístics en l’àmbit de l’ensenyament . . . . . . 33 Article 36. Drets amb relació a l’aranès . . . . . . . . . . . . . . 34 Capítol IV. Garanties dels drets estatutaris Article 37. Disposicions generals . . . . . . . . . . . . . . . . 34 Article 38. Tutela . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35 Capítol V. Principis rectors Article 39. Disposicions generals . . . . . . . . . . . . . . . . 35 Article 40. Protecció de les persones i de les famílies . . . . . . . . 36 8 �ÍNDEX SISTEMÀTIC DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA Article 41. Perspectiva de gènere . . . . . . . . . . . . . . . . . 37 Article 42. Cohesió i benestar socials . . . . . . . . . . . . . . . 38 Article 43. Foment de la participació . . . . . . . . . . . . . . . 38 Article 44. Educació, recerca i cultura . . . . . . . . . . . . . . 39 Article 45. Àmbit socioeconòmic . . . . . . . . . . . . . . . . 39 Article 46. Medi ambient, desenvolupament sostenible i equilibri territorial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41 Article 47. Habitatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42 Article 48. Mobilitat i seguretat viària . . . . . . . . . . . . . . 42 Article 49. Protecció dels consumidors i usuaris . . . . . . . . . . 42 Article 50. Foment i difusió del català . . . . . . . . . . . . . . 42 Article 51. Cooperació al foment de la pau i cooperació al desenvolupament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43 Article 52. Mitjans de comunicació social . . . . . . . . . . . . 43 Article 53. Accés a les tecnologies de la informació i de la comunicació 44 Article 54. Memòria històrica . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44 Títol II. De les institucions Capítol I. El Parlament Article 55. Disposicions generals . . . . . . . . . . . . . . . . 45 Article 56. Composició i règim electoral . . . . . . . . . . . . . 45 Article 57. Estatut dels diputats . . . . . . . . . . . . . . . . . 45 Article 58. Autonomia parlamentària . . . . . . . . . . . . . . 46 Article 59. Organització i funcionament . . . . . . . . . . . . . 46 Article 60. Règim de les reunions i les sessions . . . . . . . . . . 47 Article 61. Funcions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48 Article 62. Iniciativa legislativa i exercici de la funció legislativa . . . 48 Article 63. Delegació en el Govern de la potestat legislativa . . . . . 49 Article 64. Decrets llei . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49 Article 65. Promulgació i publicació de les lleis . . . . . . . . . . 50 Article 66. Causes de finiment de la legislatura . . . . . . . . . . 50 Capítol II. El president o presidenta de la Generalitat Article 67. Elecció, nomenament, estatut personal, cessament i competències . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50 9 �ÍNDEX SISTEMÀTIC DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA Capítol III. El Govern i l’Administració de la Generalitat Secció primera. El Govern Article 68. Funcions, composició, organització i cessament . . . . . 52 Article 69. El conseller primer o consellera primera . . . . . . . . 52 Article 70. Estatut personal dels membres del Govern . . . . . . . 52 Secció segona. L’Administració de la Generalitat Article 71. Disposicions generals i principis d’organització i funcionament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53 Article 72. Òrgans consultius del Govern . . . . . . . . . . . . . 54 Capítol IV. Les relacions entre el Parlament i el Govern Article 73. Drets i obligacions dels membres del Govern envers el Parlament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54 Article 74. Responsabilitat política del Govern i dels seus membres . . 54 Article 75. Dissolució anticipada del Parlament . . . . . . . . . . 55 Capítol V. Altres institucions de la Generalitat Secció primera. El Consell de Garanties Estatutàries Article 76. Funcions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55 Article 77. Composició i funcionament . . . . . . . . . . . . . 56 Secció segona. El Síndic de Greuges Article 78. Funcions i relacions amb altres institucions anàlogues . . 56 Article 79. Designació i estatut del síndic de greuges . . . . . . . . 57 Secció tercera. La Sindicatura de Comptes Article 80. Funcions i relacions amb el Tribunal de Comptes . . . . 58 Article 81. Composició, funcionament i estatut personal . . . . . . 58 Secció quarta. Regulació del Consell de l’Audiovisual de Catalunya Article 82. El Consell de l’Audiovisual de Catalunya . . . . . . . . 58 Capítol VI. El govern local Secció primera. Organització territorial local Article 83. Organització del govern local de Catalunya . . . . . . . 59 Article 84. Competències locals . . . . . . . . . . . . . . . . . 59 Article 85. El Consell de Governs Locals . . . . . . . . . . . . . 60 10 �ÍNDEX SISTEMÀTIC DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA Secció segona. El municipi Article 86. El municipi i l’autonomia municipal . . . . . . . . . . 61 Article 87. Principis d’organització i funcionament i potestat normativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62 Article 88. Principi de diferenciació . . . . . . . . . . . . . . . 62 Article 89. Règim especial del municipi de Barcelona . . . . . . . 62 Secció tercera. La vegueria Article 90. La vegueria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63 Article 91. El Consell de Vegueria . . . . . . . . . . . . . . . . 63 Secció quarta. La comarca i els altres ens locals supramunicipals Article 92. La comarca . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63 Article 93. Els altres ens locals supramunicipals . . . . . . . . . . 64 Capítol VII. Organització institucional pròpia de l’Aran Article 94. Règim jurídic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64 Títol III. Del poder judicial a Catalunya Capítol I. El Tribunal Superior de Justícia i el fiscal o la fiscal superior de Catalunya Article 95. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya . . . . . . 65 Article 96. El fiscal o la fiscal superior de Catalunya . . . . . . . . 66 Capítol II. El Consell de Justícia de Catalunya Article 97. El Consell de Justícia de Catalunya . . . . . . . . . . . 66 Article 98. Atribucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67 Article 99. Composició, organització i funcionament . . . . . . . 68 Article 100. Control dels actes del Consell de Justícia de Catalunya . 68 Capítol III. Competències de la Generalitat sobre l’Administració de justícia Article 101. Oposicions i concursos . . . . . . . . . . . . . . . 69 Article 102. El personal judicial i la resta del personal al servei de l’Administració de justícia a Catalunya . . . . . . . . . . . 69 Article 103. Mitjans personals . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70 Article 104. Mitjans materials . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71 Article 105. Oficina judicial i institucions i serveis de suport . . . . 72 11 �ÍNDEX SISTEMÀTIC DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA Article 106. Justícia gratuïta. Procediments de mediació i de conciliació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72 Article 107. Demarcació, planta i capitalitat judicials . . . . . . . 72 Article 108. Justícia de pau i de proximitat . . . . . . . . . . . . 72 Article 109. Clàusula subrogatòria . . . . . . . . . . . . . . . . 73 Títol IV. De les competències Capítol I. Tipologia de les competències Article 110. Competències exclusives . . . . . . . . . . . . . . . 73 Article 111. Competències compartides . . . . . . . . . . . . . 73 Article 112. Competències executives . . . . . . . . . . . . . . 74 Article 113. Competències de la Generalitat i normativa de la Unió Europea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74 Article 114. Activitat de foment . . . . . . . . . . . . . . . . . 74 Article 115. Abast territorial i efectes de les competències . . . . . 75 Capítol II. Les matèries de les competències Article 116. Agricultura, ramaderia i aprofitaments forestals . . . . 75 Article 117. Aigua i obres hidràuliques . . . . . . . . . . . . . . 76 Article 118. Associacions i fundacions . . . . . . . . . . . . . . 77 Article 119. Caça, pesca, activitats marítimes i ordenació del sector pesquer . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78 Article 120. Caixes d’estalvis . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79 Article 121. Comerç i fires . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80 Article 122. Consultes populars . . . . . . . . . . . . . . . . . 81 Article 123. Consum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 81 Article 124. Cooperatives i economia social . . . . . . . . . . . . 82 Article 125. Corporacions de dret públic i professions titulades . . . 83 Article 126. Crèdit, banca, assegurances i mutualitats no integrades en el sistema de seguretat social . . . . . . . . . 84 Article 127. Cultura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84 Article 128. Denominacions i indicacions geogràfiques i de qualitat . 86 Article 129. Dret civil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87 Article 130. Dret processal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88 Article 131. Educació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88 Article 132. Emergències i protecció civil . . . . . . . . . . . . . 90 12 �ÍNDEX SISTEMÀTIC DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA Article 133. Energia i mines . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90 Article 134. Esport i lleure . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 91 Article 135. Estadística . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 92 Article 136. La funció pública i el personal al servei de les administracions públiques catalanes . . . . . . . . . . 92 Article 137. Habitatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93 Article 138. Immigració . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 94 Article 139. Indústria, artesania, control metrològic i contrastació de metalls . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 95 Article 140. Infraestructures del transport i de les comunicacions . . 95 Article 141. Joc i espectacles . . . . . . . . . . . . . . . . . . 97 Article 142. Joventut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98 Article 143. Llengua pròpia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98 Article 144. Medi ambient, espais naturals i meteorologia . . . . . 98 Article 145. Mercats de valors i centres de contractació . . . . . . 100 Article 146. Mitjans de comunicació social i serveis de contingut audiovisual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 101 Article 147. Notariat i registres públics . . . . . . . . . . . . . 101 Article 148. Obres públiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102 Article 149. Ordenació del territori i del paisatge, del litoral i urbanisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 103 Article 150. L’organització de l’Administració de la Generalitat . . . 104 Article 151. Organització territorial . . . . . . . . . . . . . . . 105 Article 152. Planificació, ordenació i promoció de l’activitat econòmica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 105 Article 153. Polítiques de gènere . . . . . . . . . . . . . . . . 106 Article 154. Promoció i defensa de la competència . . . . . . . . 106 Article 155. Propietat intel·lectual i industrial . . . . . . . . . . 107 Article 156. Protecció de dades de caràcter personal . . . . . . . . 107 Article 157. Publicitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 108 Article 158. Recerca, desenvolupament i innovació tecnològica . . . 108 Article 159. Règim jurídic, procediment, contractació, expropiació i responsabilitat en les administracions públiques catalanes . . . . 109 Article 160. Règim local . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 110 Article 161. Relacions amb les entitats religioses . . . . . . . . . 111 13 �ÍNDEX SISTEMÀTIC DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA Article 162. Sanitat, salut pública, ordenació farmacèutica i productes farmacèutics . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111 Article 163. Seguretat privada . . . . . . . . . . . . . . . . . 112 Article 164. Seguretat pública . . . . . . . . . . . . . . . . . . 113 Article 165. Seguretat social . . . . . . . . . . . . . . . . . . 114 Article 166. Serveis socials, voluntariat, menors i promoció de les famílies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 115 Article 167. Símbols de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . 115 Article 168. Sistema penitenciari . . . . . . . . . . . . . . . . 116 Article 169. Transports . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 116 Article 170. Treball i relacions laborals . . . . . . . . . . . . . . 117 Article 171. Turisme . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 118 Article 172. Universitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 119 Article 173. Videovigilància i control de so i enregistraments . . . . 120 Títol V. De les relacions institucionals de la Generalitat Capítol I. Relacions de la Generalitat amb l’Estat i amb altres comunitats autònomes Article 174. Disposicions generals . . . . . . . . . . . . . . . . 121 Secció primera. Col·laboració amb l’Estat i amb altres comunitats autònomes Article 175. Instruments de col·laboració entre la Generalitat i l’Estat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 121 Article 176. Efectes de la col·laboració entre la Generalitat i l’Estat . 122 Article 177. Règim dels convenis entre la Generalitat i l’Estat . . . . 122 Article 178. Convenis i acords amb altres comunitats autònomes . . 122 Secció segona. Participació en institucions i en procediments de presa de decisions estatals Article 179. Compareixença de senadors davant el Parlament . . . 123 Article 180. Designació de membres del Tribunal Constitucional i del Consell General del Poder Judicial . . . . . . . . . . . . 123 Article 181. Participació en l’ordenació general de l’activitat econòmica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 123 Article 182. Designació de representants en els organismes econòmics i socials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 123 14 �ÍNDEX SISTEMÀTIC DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA Secció tercera. La Comissió Bilateral Generalitat - Estat Article 183. Funcions i composició de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 124 Capítol II. Relacions de la Generalitat amb la Unió Europea Article 184. Disposició general . . . . . . . . . . . . . . . . . 126 Article 185. Participació en els tractats de la Unió Europea . . . . . 126 Article 186. Participació en la formació de les posicions de l’Estat . 126 Article 187. Participació en institucions i organismes europeus . . . 127 Article 188. Participació en el control dels principis de subsidiarietat i de proporcionalitat . . . . . . . . . . . . 128 Article 189. Desenvolupament i aplicació del dret de la Unió Europea . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 128 Article 190. Gestió de fons europeus . . . . . . . . . . . . . . . 128 Article 191. Accions davant el Tribunal de Justícia . . . . . . . . 128 Article 192. Delegació de la Generalitat davant la Unió Europea . . 129 Capítol III. Acció exterior de la Generalitat Article 193. Disposicions generals . . . . . . . . . . . . . . . . 129 Article 194. Oficines a l’exterior . . . . . . . . . . . . . . . . . 129 Article 195. Acords de col·laboració . . . . . . . . . . . . . . . 129 Article 196. Tractats i convenis internacionals . . . . . . . . . . 129 Article 197. Cooperació transfronterera, interregional i al desenvolupament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 130 Article 198. Participació en organismes internacionals . . . . . . 130 Article 199. Coordinació de les accions exteriors . . . . . . . . . 130 Article 200. Projecció internacional de les organitzacions de Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 130 Títol VI. Del finançament de la Generalitat Capítol I. Les finances de la Generalitat Article 201. Principis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 131 Article 202. Els recursos de la Generalitat . . . . . . . . . . . . 131 Article 203. Competències financeres . . . . . . . . . . . . . . 132 Article 204. L’Agència Tributària de Catalunya . . . . . . . . . . 133 Article 205. Òrgans economicoadministratius . . . . . . . . . . 134 15 �ÍNDEX SISTEMÀTIC DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA Article 206. Participació en el rendiment dels tributs estatals i mecanismes d’anivellament i de solidaritat . . . . . . . . . 134 Article 207. El tractament fiscal . . . . . . . . . . . . . . . . . 135 Article 208. Actualització del finançament . . . . . . . . . . . . 135 Article 209. Lleialtat institucional . . . . . . . . . . . . . . . . 136 Article 210. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 136 Capítol II. El pressupost de la Generalitat Article 211. Competències de la Generalitat . . . . . . . . . . . 138 Article 212. El pressupost de la Generalitat . . . . . . . . . . . . 138 Article 213. Recurs a l’endeutament . . . . . . . . . . . . . . . 138 Article 214. Estabilitat pressupostària . . . . . . . . . . . . . . 138 Article 215. El patrimoni de la Generalitat . . . . . . . . . . . . 139 Article 216. Empreses públiques . . . . . . . . . . . . . . . . 139 Capítol III. Les finances dels governs locals Article 217. Principis rectors . . . . . . . . . . . . . . . . . . 139 Article 218. Autonomia i competències financeres . . . . . . . . 139 Article 219. Suficiència de recursos . . . . . . . . . . . . . . . 140 Article 220. Llei de finances locals . . . . . . . . . . . . . . . . 141 Article 221. El cadastre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 141 Títol VII. De la reforma de l’Estatut Article 222. La reforma dels títols que no afecten les relacions amb l’Estat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 142 Article 223. La reforma de la resta dels títols . . . . . . . . . . . 143 Disposició addicional primera Designació de senadors . . . . . . . Disposició addicional segona Acords amb el Govern de l’Estat . . . . Disposició addicional tercera Inversions en infraestructures . . . . . Disposició addicional quarta Capacitat de finançament . . . . . . . Disposició addicional cinquena Revisió del règim especial de l’Aran . . Disposició addicional sisena Administració ordinària . . . . . . . . Disposició addicional setena Relació de tributs cedits . . . . . . . . Disposició addicional vuitena Cessió de l’impost sobre la renda de les persones físiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16 144 144 145 145 145 145 146 147 �ÍNDEX SISTEMÀTIC DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA Disposició addicional novena Cessió de l’impost sobre hidrocarburs, de l’impost sobre les labors del tabac, de l’impost sobre l’alcohol i begudes derivades, de l’impost sobre la cervesa, de l’impost sobre el vi i begudes fermentades i de l’impost sobre productes intermedis . Disposició addicional desena Cessió de l’Impost sobre el valor afegit . Disposició addicional onzena Capacitat normativa . . . . . . . . . Disposició addicional dotzena Interpretació harmònica . . . . . . . Disposició addicional tretzena Fons propis i comuns amb altres territoris . Disposició addicional catorzena Jocs i apostes . . . . . . . . . . . Disposició addicional quinzena Transparència . . . . . . . . . . . Disposició transitòria primera Adaptació de les lleis i les normes amb rang de llei . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Disposició transitòria segona Vigència de disposicions transitòries anteriors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Disposició derogatòria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Disposició final primera Aplicació dels preceptes del títol VI . . . . . Disposició final segona L’Agència Tributària de Catalunya . . . . . . Disposició final tercera Termini de creació de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat . . . . . . . . Disposició final quarta Relació d’entitats econòmiques i financeres . . 148 148 149 149 149 150 150 150 150 151 151 151 151 152 Apèndix. Disposicions transitòries de l’Estatut d’autonomia del 1979 que es mantenen vigents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 153 Índex analític . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 157 17 ��Estatut d’autonomia de Catalunya PREÀMBUL Catalunya s’ha anat fent en el decurs del temps amb les aportacions d’energies de moltes generacions, de moltes tradicions i cultures, que hi han trobat una terra d’acollida. El poble de Catalunya ha mantingut al llarg dels segles una vocació constant d’autogovern, encarnada en institucions pròpies com la Generalitat –que fou creada el 1359 a les Corts de Cervera– i en un ordenament jurídic específic, aplegat, entre altres recopilacions de normes, en les Constitucions i altres drets de Catalunya. Després del 1714, han estat diversos els intents de recuperació de les institucions d’autogovern. En aquest itinerari històric constitueixen fites destacades, entre altres, la Mancomunitat del 1914, la recuperació de la Generalitat amb l’Estatut del 1932, el restabliment de la Generalitat el 1977 i l’Estatut del 1979, nascut amb la democràcia, la Constitució del 1978 i l’Estat de les autonomies. La llibertat col·lectiva de Catalunya troba en les institucions de la Generalitat el nexe amb una història d’afirmació i respecte dels drets fonamentals i de les llibertats públiques de la persona i dels pobles; una història que les dones i els homes de Catalunya volen prosseguir amb la finalitat de fer possible la construcció d’una societat democràtica i avançada, de benestar i progrés, solidària amb el conjunt d’Espanya i incardinada a Europa. 19 �Preàmbul ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA El poble català continua proclamant avui com a valors superiors de la seva vida col·lectiva la llibertat, la justícia i la igualtat, i manifesta la seva voluntat d’avançar per una via de progrés que asseguri una qualitat de vida digna per a tots els que viuen i treballen a Catalunya. Els poders públics estan al servei de l’interès general i dels drets de la ciutadania, amb respecte pel principi de la subsidiarietat. És per tot això que, seguint l’esperit del preàmbul de l’Estatut del 1979, aquest Estatut assumeix que: • Catalunya és un país ric en territoris i gents, una diversitat que la defineix i l’enriqueix des de fa segles i l’enforteix per als temps venidors. • Catalunya és una comunitat de persones lliures per a persones lliures on cadascú pot viure i expressar identitats diverses, amb un decidit compromís comunitari basat en el respecte per la dignitat de cadascuna de les persones. • L’aportació de tots els ciutadans i ciutadanes ha configurat una societat integradora, amb l’esforç com a valor i amb capacitat innovadora i emprenedora, uns valors que continuen impulsant-ne el progrés. • L’autogovern de Catalunya es fonamenta en la Constitució, i també en els drets històrics del poble català, que, en el marc d’aquella, donen origen en aquest Estatut al reconeixement d’una posició singular de la Generalitat. Catalunya vol desenvolupar la seva personalitat política en el marc d’un Estat que reconeix i respecta la diversitat d’identitats dels pobles d’Espanya. • La tradició cívica i associativa de Catalunya ha subratllat sempre la importància de la llengua i la cultura catalanes, dels drets i els deures, del saber, de la formació, de la cohesió social, del desenvolupament sostenible i de la igualtat de drets, i avui, especialment, de la igualtat entre dones i homes. • Catalunya, per mitjà de l’Estat, participa en la construcció del projecte polític de la Unió Europea, els valors i els objectius de la qual comparteix. • Catalunya, des de la seva tradició humanista, aferma el seu compromís amb tots els pobles per a construir un ordre mundial pacífic i just. 20 �TÍTOL PRELIMINAR Art. 2 El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit [Catalunya com a nació]1 d’una manera àmpliament majoritària. La Constitució espanyola, en l’article segon, reconeix [la realitat nacional de Catalunya]2 com a nacionalitat. En exercici del dret inalienable de Catalunya a l’autogovern, els parlamentaris catalans proposen, la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats acorda, les Corts Generals aproven i el poble de Catalunya ratifica aquest Estatut. TÍTOL PRELIMINAR Article 1. Catalunya Catalunya, com a nacionalitat, exerceix el seu autogovern constituïda en comunitat autònoma d’acord amb la Constitució i amb aquest Estatut, que és la seva norma institucional bàsica. Article 2. La Generalitat 1. La Generalitat és el sistema institucional en què s’organitza políticament l’autogovern de Catalunya. 2. La Generalitat és integrada pel Parlament, la Presidència de la Generalitat, el Govern i les altres institucions que estableix el capítol V del títol II. 3. Els municipis, les vegueries, les comarques i els altres ens locals que les lleis determinin integren també el sistema institucional de la Generalitat, com a ens en els quals aquesta s’organitza territorialment, sens perjudici de llur autonomia. 4. Els poders de la Generalitat emanen del poble de Catalunya i s’exerceixen d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i la Constitució. 1. Aquesta referència del preàmbul de l’Estatut no té eficàcia jurídica interpretativa d’acord amb el FJ 12 de la STC 31/2010, del 28 de juny. 2. Aquesta referència del preàmbul de l’Estatut no té eficàcia jurídica interpretativa d’acord amb el FJ 12 de la STC 31/2010, del 28 de juny. 21 �Art. 3 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Article 3. Marc polític 1. Les relacions de la Generalitat amb l’Estat es fonamenten en el principi de la lleialtat institucional mútua i es regeixen pel principi general segons el qual la Generalitat és Estat, pel principi d’autonomia, pel de bilateralitat i pel de multilateralitat. 2. Catalunya té en l’Estat espanyol i en la Unió Europea el seu espai polític i geogràfic de referència i incorpora els valors, els principis i les obligacions que deriven del fet de formar-ne part. Article 4. Drets i principis rectors 1. Els poders públics de Catalunya han de promoure el ple exercici de les llibertats i els drets que reconeixen aquest Estatut, la Constitució, la Unió Europea, la Declaració universal de drets humans, el Conveni europeu per a la protecció dels drets humans i els altres tractats i convenis internacionals subscrits per Espanya que reconeixen i garanteixen els drets i les llibertats fonamentals. 2. Els poders públics de Catalunya han de promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat dels individus i dels grups siguin reals i efectives; han de facilitar la participació de totes les persones en la vida política, econòmica, cultural i social, i han de reconèixer el dret dels pobles a conservar i desenvolupar llur identitat. 3. Els poders públics de Catalunya han de promoure els valors de la llibertat, la democràcia, la igualtat, el pluralisme, la pau, la justícia, la solidaritat, la cohesió social, l’equitat de gènere i el desenvolupament sostenible. [Article 5. Els drets històrics L’autogovern de Catalunya es fonamenta també en els drets històrics del poble català, en les seves institucions seculars i en la tradició jurídica catalana, que aquest Estatut incorpora i actualitza a l’empara de l’article 2, la disposició transitòria segona i altres preceptes de la Constitució, dels quals deriva el reconeixement d’una posició singular de la Generalitat amb relació al dret civil, la llengua, la cultura, la projecció d’aquestes en l’àmbit educatiu, i el sistema institucional en què s’organitza la Generalitat.]3 3. Aquest precepte és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 10 de la STC 31/2010, del 28 de juny, i pel FJ 4 de la STC 137/2010, del 16 de desembre. 22 �TÍTOL PRELIMINAR Art. 7 Article 6. La llengua pròpia i les llengües oficials 1. La llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català és la llengua d’ús normal i preferent4 de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, i és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament. [2. El català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà, que és la llengua oficial de l’Estat espanyol. Totes les persones tenen el dret d’utilitzar les dues llengües oficials i els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure de conèixer-les. Els poders públics de Catalunya han d’establir les mesures necessàries per a facilitar l’exercici d’aquests drets i el compliment d’aquest deure. D’acord amb el que disposa l’article 32, no hi pot haver discriminació per l’ús de qualsevol de les dues llengües.]5 3. La Generalitat i l’Estat han d’emprendre les accions necessàries per al reconeixement de l’oficialitat del català a la Unió Europea i la presència i la utilització del català en els organismes internacionals i en els tractats internacionals de contingut cultural o lingüístic. 4. La Generalitat ha de promoure la comunicació i la cooperació amb les altres comunitats i els altres territoris que comparteixen patrimoni lingüístic amb Catalunya. A aquests efectes, la Generalitat i l’Estat, segons que correspongui, poden subscriure convenis, tractats i altres mecanismes de col·laboració per a la promoció i la difusió exterior del català. 5. La llengua occitana, denominada aranès a l’Aran, és la llengua pròpia d’aquest territori i és oficial a Catalunya, d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis de normalització lingüística. Article 7. La condició política de catalans 1. Gaudeixen de la condició política de catalans o ciutadans de Catalunya els ciutadans espanyols que tenen veïnatge administratiu a Catalunya. Llurs drets polítics s’exerceixen d’acord amb aquest Estatut i les lleis. 4. Aquesta expressió és inconstitucional i nul·la d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny. 5. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 14.b de la STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 6 de la STC 137/2010, del 16 de desembre. 23 �Art. 8 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA 2. Gaudeixen, com a catalans, dels drets polítics definits per aquest Estatut els espanyols residents a l’estranger que han tingut a Catalunya el darrer veïnatge administratiu, i també llurs descendents que mantenen aquesta ciutadania, si així ho sol·liciten, en la forma que determini la llei. Article 8. Símbols de Catalunya [1. Catalunya, definida com a nacionalitat en l’article 1, té com a símbols nacionals la bandera, la festa i l’himne.]6 2. La bandera de Catalunya és la tradicional de quatre barres vermelles en fons groc i ha d’ésser present als edificis públics i en els actes oficials que tinguin lloc a Catalunya. 3. La festa de Catalunya és la Diada de l’Onze de Setembre. 4. L’himne de Catalunya és Els segadors. 5. El Parlament ha de regular les diverses expressions del marc simbòlic de Catalunya i n’ha de fixar l’ordre protocol·lari. 6. La protecció jurídica dels símbols de Catalunya és la que correspon als altres símbols de l’Estat. Article 9. El territori El territori de Catalunya és el que correspon als límits geogràfics i administratius de la Generalitat en el moment de l’entrada en vigor d’aquest Estatut. Article 10. La capital La capital de Catalunya és la ciutat de Barcelona, que és la seu permanent del Parlament, de la Presidència de la Generalitat i del Govern, sens perjudici que el Parlament i el Govern es puguin reunir en altres llocs de Catalunya, d’acord amb el que estableixen, respectivament, el Reglament del Parlament i la llei. Article 11. L’Aran 1. El poble aranès exerceix l’autogovern mitjançant aquest Estatut, el Conselh Generau d’Aran i les altres institucions pròpies. 6. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 12 de la STC 31/2010, del 28 de juny. 24 �TÍTOL PRELIMINAR Art. 14 2. Els ciutadans de Catalunya i les seves institucions polítiques reconeixen l’Aran com una realitat occitana dotada d’identitat cultural, històrica, geogràfica i lingüística, defensada pels aranesos al llarg dels segles. Aquest Estatut reconeix, empara i respecta aquesta singularitat i reconeix l’Aran com a entitat territorial singular dins de Catalunya, la qual és objecte d’una particular protecció per mitjà d’un règim jurídic especial. Article 12. Els territoris amb vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya La Generalitat ha de promoure la comunicació, l’intercanvi cultu­ ral i la cooperació amb les comunitats i els territoris, pertanyents o no a l’Estat espanyol, que tenen vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya. A aquests efectes, la Generalitat i l’Estat, segons que correspongui, poden subscriure convenis, tractats i altres instruments de col·laboració en tots els àmbits, que poden incloure la creació d’organismes comuns. Article 13. Les comunitats catalanes a l’exterior La Generalitat, en els termes establerts per la llei, ha de fomentar els vincles socials, econòmics i culturals amb les comunitats catalanes a l’exterior i els ha de prestar l’assistència necessària. Amb aquesta finalitat, la Generalitat, segons que correspongui, pot formalitzar acords de cooperació amb les institucions públiques i privades dels territoris i els països on es troben les comunitats catalanes a l’exterior i pot sol·licitar a l’Estat la subscripció de tractats internacionals sobre aquesta matèria. Article 14. Eficàcia territorial de les normes 1. Les normes i les disposicions de la Generalitat i el dret civil de Catalunya tenen eficàcia territorial, sens perjudici de les excepcions que es puguin establir en cada matèria i de les situacions que s’hagin de regir per l’estatut personal o per altres normes d’extraterritorialitat. 2. Els estrangers que adquireixen la nacionalitat espanyola resten sotmesos al dret civil català mentre mantinguin el veïnatge administratiu a Catalunya, llevat que manifestin llur voluntat en contra. 25 �Art. 15 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA TÍTOL I Dels drets, deures i principis rectors CAPÍTOL I Drets i deures de l’àmbit civil i social Article 15. Drets de les persones 1. Els ciutadans de Catalunya són titulars dels drets i els deures reconeguts per les normes a què fa referència l’article 4.1. 2. Totes les persones tenen dret a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures d’explotació, de maltractaments i de tota mena de discriminació, i tenen dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal. 3. Els drets que aquest Estatut reconeix als ciutadans de Catalunya es poden estendre a altres persones, en els termes que estableixen les lleis. Article 16. Drets en l’àmbit de les famílies Totes les persones tenen dret, d’acord amb els requisits establerts per la llei, a rebre prestacions socials i ajuts públics per a atendre les càrregues familiars. Article 17. Drets dels menors Els menors tenen dret a rebre l’atenció integral necessària per al desenvolupament de llur personalitat i llur benestar en el context familiar i social. Article 18. Drets de les persones grans Les persones grans tenen dret a viure amb dignitat, lliures d’explotació i de maltractaments, sense que puguin ésser discriminades a causa de l’edat. Article 19. Drets de les dones 1. Totes les dones tenen dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal, i a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures d’explotació, maltractaments i de tota mena de discriminació. 26 �TÍTOL I. DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS Art. 21 2. Les dones tenen dret a participar en condicions d’igualtat d’oportunitats amb els homes en tots els àmbits públics i privats. Article 20. Dret a viure amb dignitat el procés de la mort 1. Totes les persones tenen dret a rebre un tractament adequat del dolor i cures pal·liatives integrals i a viure amb dignitat el procés de llur mort. 2. Totes les persones tenen dret a expressar llur voluntat d’una manera anticipada per tal de deixar constància de les instruccions sobre les intervencions i els tractaments mèdics que puguin rebre, que han d’ésser respectades, en els termes que estableixen les lleis, especialment pel personal sanitari quan no estiguin en condicions d’expressar personalment llur voluntat. Article 21. Drets i deures en l’àmbit de l’educació 1. Totes les persones tenen dret a una educació de qualitat i a accedir-hi en condicions d’igualtat. La Generalitat ha d’establir un model educatiu d’interès públic que garanteixi aquests drets. 2. Les mares i els pares tenen garantit, d’acord amb els principis establerts per l’article 37.4, el dret que els assisteix per tal que llurs fills i filles rebin la formació religiosa i moral que vagi d’acord amb llurs conviccions a les escoles de titularitat pública, en les quals l’ensenyament és laic. 3. Els centres docents privats poden ésser sostinguts amb fons públics d’acord amb el que determinen les lleis, per tal de garantir els drets d’accés en condicions d’igualtat i a la qualitat de l’ensenyament. 4. L’ensenyament és gratuït en totes les etapes obligatòries i en els altres nivells que s’estableixin per llei. 5. Totes les persones tenen dret a la formació professional i a la formació permanent, en els termes que estableixen les lleis. 6. Totes les persones tenen dret a disposar, en els termes i les condicions que estableixin les lleis, d’ajuts públics per a satisfer els requeriments educatius i per a accedir en igualtat de condicions als nivells educatius superiors, en funció de llurs recursos econòmics, aptituds i preferències. 27 �Art. 22 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA 7. Les persones amb necessitats educatives especials tenen dret a rebre el suport necessari que els permeti accedir al sistema educatiu, d’acord amb el que estableixen les lleis. 8. Els membres de la comunitat educativa tenen dret a participar en els assumptes escolars i universitaris en els termes que estableixen les lleis. Article 22. Drets i deures en l’àmbit cultural 1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat a la cultura i al desenvolupament de llurs capacitats creatives individuals i col·lectives. 2. Totes les persones tenen el deure de respectar i preservar el patrimoni cultural. Article 23. Drets en l’àmbit de la salut 1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat i gratuïtat als serveis sanitaris de responsabilitat pública, en els termes que estableixen les lleis. 2. Els usuaris de la sanitat pública tenen dret al respecte de llurs preferències pel que fa a l’elecció de metge o metgessa i de centre sanitari, en els termes i les condicions que estableixen les lleis. 3. Totes les persones, amb relació als serveis sanitaris públics i privats, tenen dret a ésser informades sobre els serveis a què poden accedir i els requisits necessaris per a usar-los; sobre els tractaments mèdics i llurs riscs, abans que els siguin aplicats; a donar el consentiment per a qualsevol intervenció; a accedir a la història clínica pròpia, i a la confidencialitat de les dades relatives a la salut pròpia, en els termes que estableixen les lleis. Article 24. Drets en l’àmbit dels serveis socials 1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat a les prestacions de la xarxa de serveis socials de responsabilitat pública, a ésser informades sobre aquestes prestacions i a donar el consentiment per a qualsevol actuació que les afecti personalment, en els termes que estableixen les lleis. 28 �TÍTOL I. DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS Art. 27 2. Les persones amb necessitats especials, per a mantenir l’autonomia personal en les activitats de la vida diària, tenen dret a rebre l’atenció adequada a llur situació, d’acord amb les condicions que legalment s’estableixen. 3. Les persones o les famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims d’una vida digna, d’acord amb les condicions que legalment s’estableixen. 4. Les organitzacions del tercer sector social tenen dret a complir llurs funcions en els àmbits de la participació i la col·laboració socials. Article 25. Drets en l’àmbit laboral 1. Els treballadors tenen dret a formar-se i promoure’s professionalment i a accedir de manera gratuïta als serveis públics d’ocupació. 2. Les persones excloses del mercat de treball perquè no han pogut accedir-hi o reinserir-s’hi i que no disposen de mitjans de subsistència propis tenen dret a percebre prestacions i recursos no contributius de caràcter pal·liatiu, en els termes que estableixen les lleis. 3. Tots els treballadors tenen dret a acomplir les tasques laborals i professionals en condicions de garantia per a la salut, la seguretat i la dignitat de les persones. 4. Els treballadors, o llurs representants, tenen dret a la informació, la consulta i la participació en les empreses. 5. Les organitzacions sindicals i empresarials tenen dret a complir llurs funcions en els àmbits de la concertació social, la participació i la col·laboració social. Article 26. Drets en l’àmbit de l’habitatge Les persones que no disposen dels recursos suficients tenen dret a accedir a un habitatge digne, per a la qual cosa els poders públics han d’establir per llei un sistema de mesures que garanteixi aquest dret, amb les condicions que determinen les lleis. Article 27. Drets i deures amb relació al medi ambient 1. Totes les persones tenen dret a viure en un medi equilibrat, sostenible i respectuós amb la salut, d’acord amb els estàndards i els 29 �Art. 28 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA nivells de protecció que determinen les lleis. També tenen dret a gaudir dels recursos naturals i del paisatge en condicions d’igualtat, i tenen el deure de fer-ne un ús responsable i evitar-ne el malbaratament. 2. Totes les persones tenen dret a la protecció davant les diferents formes de contaminació, d’acord amb els estàndards i els nivells que determinen les lleis. També tenen el deure de col·laborar en la conservació del patrimoni natural i en les actuacions que tendeixin a eliminar les diferents formes de contaminació, amb l’objectiu de mantenir-lo i conservar-lo per a les generacions futures. 3. Totes les persones tenen dret a accedir a la informació mediambiental de què disposen els poders públics. El dret d’informació només pot ésser limitat per motius d’ordre públic justificats, en els termes que estableixen les lleis. Article 28. Drets dels consumidors i usuaris 1. Les persones, en llur condició de consumidores i usuàries de béns i de serveis, tenen dret a la protecció de llur salut i seguretat. També tenen dret a una informació veraç i entenedora sobre les característiques i els preus dels productes i dels serveis, a un règim de garanties dels productes adquirits i dels subministraments contractats i a la protecció de llurs interessos econòmics davant conductes abusives, negligents o fraudulentes. 2. Els consumidors i usuaris tenen dret a ésser informats i a participar, directament o per mitjà de llurs representants, pel que fa a les administracions públiques de Catalunya, en els termes que estableixen les lleis. CAPÍTOL II Drets en l’àmbit polític i de l’Administració Article 29. Dret de participació 1. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar en condicions d’igualtat en els afers públics de Catalunya, de manera directa o bé per mitjà de representants, en els supòsits i en els termes que estableixen aquest Estatut i les lleis. 30 �TÍTOL I. DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS Art. 30 2. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a elegir llurs representants en els òrgans polítics representatius i a presentar-s’hi com a candidats, d’acord amb les condicions i els requisits que estableixen les lleis. 3. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure i a presentar iniciatives legislatives al Parlament, en els termes que estableixen aquest Estatut i les lleis. 4. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar, directament o per mitjà d’entitats associatives, en el procés d’elaboració de les lleis del Parlament, mitjançant els procediments que estableixi el Reglament del Parlament. 5. Totes les persones tenen dret a dirigir peticions i a plantejar queixes, en la forma i amb els efectes que estableixen les lleis, a les institucions i l’Administració de la Generalitat, i també als ens locals de Catalunya, en matèries de les competències respectives. La llei ha d’establir les condicions d’exercici i els efectes d’aquest dret i les obligacions de les institucions receptores. 6. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure la convocatòria de consultes populars per la Generalitat i els ajuntaments, en matèria de les competències respectives, en la forma i amb les condicions que les lleis estableixen. Article 30. Drets d’accés als serveis públics i a una bona Administració 1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat als serveis públics i als serveis econòmics d’interès general. Les administracions públiques han de fixar les condicions d’accés i els estàndards de qualitat d’aquests serveis, amb independència del règim de llur prestació. 2. Totes les persones tenen dret que els poders públics de Catalunya les tractin, en els afers que les afecten, d’una manera imparcial i objectiva, i que l’actuació dels poders públics sigui proporcionada a les finalitats que la justifiquen. 3. Les lleis han de regular les condicions d’exercici i les garanties dels drets a què fan referència els apartats 1 i 2 i han de determinar els casos en què les administracions públiques de Catalunya i els serveis públics que en depenen han d’adoptar una carta de drets dels usuaris i d’obligacions dels prestadors. 31 �Art. 31 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Article 31. Dret a la protecció de les dades personals Totes les persones tenen dret a la protecció de les dades personals contingudes en els fitxers que són competència de la Generalitat i tenen dret a accedir-hi, examinar-les i obtenir-ne la correcció. Una autoritat independent, designada pel Parlament, ha de vetllar perquè aquests drets siguin respectats, en els termes que estableixen les lleis. CAPÍTOL III Drets i deures lingüístics Article 32. Drets i deures de coneixement i ús de les llengües Totes les persones tenen dret a no ésser discriminades per raons lingüístiques. Els actes jurídics fets en qualsevol de les dues llengües oficials tenen, pel que fa a la llengua, validesa i eficàcia plenes. Article 33. Drets lingüístics davant les administracions públiques i les institucions estatals 1. Els ciutadans tenen el dret d’opció lingüística. En les relacions amb les institucions, les organitzacions i les administracions públiques a Catalunya, totes les persones tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin. Aquest dret obliga les institucions, organitzacions i administracions públiques, inclosa l’Administració electoral a Catalunya, i, en general, les entitats privades que en depenen quan exerceixen funcions públiques. 2. Totes les persones, en les relacions amb l’Administració de justícia, el Ministeri Fiscal, el notariat i els registres públics, tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin en totes les actuacions judicials, notarials i registrals, i a rebre tota la documentació oficial emesa a Catalunya en la llengua sol·licitada, sense que puguin patir indefensió ni dilacions indegudes a causa de la llengua emprada, ni se’ls pugui exigir cap mena de traducció. 3. Per a garantir el dret d’opció lingüística, els jutges i els magistrats, els fiscals, els notaris, els registradors de la propietat i mercantils, els encarregats del Registre Civil i el personal al servei de l’Administració de justícia, per a prestar llurs serveis a Catalunya, han d’acreditar, en la forma que estableixen les lleis, que tenen un 32 �TÍTOL I. DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS Art. 35 nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües oficials, que els fa aptes per a complir les funcions pròpies de llur càrrec o de llur lloc de treball. 4. Per a garantir el dret d’opció lingüística, l’Administració de l’Estat situada a Catalunya ha d’acreditar que el personal al seu servei té un nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials, que el fa apte per a complir les funcions pròpies del seu lloc de treball. [5. Els ciutadans de Catalunya tenen el dret de relacionar-se per escrit en català amb els òrgans constitucionals i amb els òrgans jurisdiccionals d’àmbit estatal, d’acord amb el procediment establert per la legislació corresponent. Aquestes institucions han d’atendre i han de tramitar els escrits presentats en català, que tenen, en tot cas, plena eficàcia jurídica.]7 [Article 34. Drets lingüístics dels consumidors i usuaris Totes les persones tenen dret a ésser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que elegeixin en llur condició d’usuàries o consumidores de béns, productes i serveis. Les entitats, les empreses i els establiments oberts al públic a Catalunya estan subjectes al deure de disponibilitat lingüística en els termes que estableixen les lleis.]8 Article 35. Drets lingüístics en l’àmbit de l’ensenyament [1. Totes les persones tenen dret a rebre l’ensenyament en català, d’acord amb el que estableix aquest Estatut. El català s’ha d’utilitzar normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament universitari i en el no universitari.]9 2. [Els alumnes tenen dret a rebre l’ensenyament en català en l’ensenyament no universitari.]10 També tenen el dret i el deure de conèixer amb suficiència oral i escrita el català i el castellà en finalitzar 7. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 21 de la STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 6 de la STC 137/2010, del 16 de desembre. 8. Aquest article és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 22 de la STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 6 de la STC 137/2010, del 16 de desembre. 9. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 24 de la STC 31/2010, del 28 de juny. 10. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 24 de la STC 31/2.010, del 28 de juny. 33 �Art. 36 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA l’ensenyament obligatori, sigui quina sigui llur llengua habitual en incorporar-se a l’ensenyament. L’ensenyament del català i el castellà ha de tenir una presència adequada en els plans d’estudis. 3. Els alumnes tenen dret a no ésser separats en centres ni en grups classe diferents per raó de llur llengua habitual. 4. Els alumnes que s’incorporen més tard de l’edat corresponent al sistema escolar de Catalunya gaudeixen del dret a rebre un suport lingüístic especial si la manca de comprensió els dificulta seguir amb normalitat l’ensenyament. 5. El professorat i l’alumnat dels centres universitaris tenen dret a expressar-se, oralment i per escrit, en la llengua oficial que elegeixin. Article 36. Drets amb relació a l’aranès 1. A l’Aran totes les persones tenen el dret de conèixer i utilitzar l’aranès i d’ésser ateses oralment i per escrit en aranès en llurs relacions amb les administracions públiques i amb les entitats públiques i privades que en depenen. 2. Els ciutadans de l’Aran tenen el dret d’utilitzar l’aranès en llurs relacions amb la Generalitat. 3. S’han de determinar per llei els altres drets i deures lingüístics amb relació a l’aranès. CAPÍTOL IV Garanties dels drets estatutaris Article 37. Disposicions generals 1. Els drets que reconeixen els capítols I, II i III d’aquest títol vinculen tots els poders públics de Catalunya i, d’acord amb la naturalesa de cada dret, els particulars. Les disposicions que dictin els poders públics de Catalunya han de respectar aquests drets i s’han d’interpretar i aplicar en el sentit més favorable per a llur plena efectivitat. Els drets que reconeixen els articles 32 i 33 també vinculen l’Administració general de l’Estat a Catalunya. 2. El Parlament ha d’aprovar per llei la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya. Les disposicions d’aquest article relatives 34 �TÍTOL I. DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS Art. 39 als drets que reconeixen els capítols I, II i III d’aquest títol s’apliquen també als drets reconeguts per la dita Carta. 3. La regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets reconeguts pels capítols I, II i III d’aquest títol s’han de fer per llei del Parlament. 4. Els drets i els principis d’aquest títol no comporten una alteració del règim de distribució de competències ni la creació de títols competencials nous o la modificació dels que ja existeixen. Cap de les disposicions d’aquest títol no pot ésser desplegada, aplicada o interpretada de manera que redueixi o limiti els drets fonamentals que reconeixen la Constitució i els tractats i els convenis internacionals ratificats per Espanya. Article 38. Tutela 1. El Consell de Garanties Estatutàries tutela els drets que reconeixen els capítols I, II i III d’aquest títol i la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya, d’acord amb el que estableix l’article 76.2.b i c. 2. Els actes que vulnerin els drets reconeguts pels capítols I, II i III d’aquest títol i per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya són objecte de recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, d’acord amb els procediments que estableixen les lleis. CAPÍTOL V Principis rectors Article 39. Disposicions generals 1. Els poders públics de Catalunya han d’orientar les polítiques públiques d’acord amb els principis rectors que estableixen la Constitució i aquest Estatut. En l’exercici de llurs competències, els poders públics de Catalunya han de promoure i adoptar les mesures necessàries per a garantir-ne l’eficàcia plena. 2. El reconeixement, el respecte i la protecció dels principis rectors informen la legislació positiva, la pràctica judicial i l’actuació dels poders públics. 35 �Art. 40 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA 3. Els principis rectors són exigibles davant la jurisdicció, d’acord amb el que determinen les lleis i les altres disposicions que els despleguen. Article 40. Protecció de les persones i de les famílies 1. Els poders públics han de tenir com a objectiu la millora de la qualitat de vida de totes les persones. 2. Els poders públics han de garantir la protecció jurídica, econòmica i social de les diverses modalitats de família que regulen les lleis, com a estructura bàsica i factor de cohesió social i com a primer nucli de convivència de les persones. Així mateix, han de promoure les mesures econòmiques i normatives de suport a les famílies dirigides a garantir la conciliació de la vida laboral i familiar i a tenir descendència, amb una atenció especial a les famílies nombroses. 3. Els poders públics han de garantir la protecció dels infants, especialment contra tota forma d’explotació, d’abandonament, de maltractament o crueltat i de la pobresa i els seus efectes. En totes les actuacions portades a terme pels poders públics o per institucions privades l’interès superior de l’infant ha d’ésser prioritari. 4. Els poders públics han de promoure polítiques públiques que afavoreixin l’emancipació dels joves, facilitant-los l’accés al món laboral i a l’habitatge per tal que puguin desenvolupar llur propi projecte de vida i participar en igualtat de drets i deures en la vida social i cultural. 5. Els poders públics han de garantir la protecció jurídica de les persones amb discapacitats i han de promoure’n la integració social, econòmica i laboral. També han d’adoptar les mesures necessàries per a suplir o complementar el suport de llur entorn familiar directe. 6. Els poders públics han de garantir la protecció de les persones grans perquè puguin portar una vida digna i independent i participar en la vida social i cultural. També han de procurar la plena integració de les persones grans en la societat per mitjà de polítiques públiques basades en el principi de solidaritat intergeneracional. 7. Els poders públics han de promoure la igualtat de les diferents unions estables de parella, tenint en compte llurs característiques, 36 �TÍTOL I. DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS Art. 41 amb independència de l’orientació sexual de llurs membres. La llei ha de regular aquestes unions i altres formes de convivència i llurs efectes. 8. Els poders públics han de promoure la igualtat de totes les persones amb independència de l’origen, la nacionalitat, el sexe, la raça, la religió, la condició social o l’orientació sexual, i també han de promoure l’eradicació del racisme, de l’antisemitisme, de la xenofòbia, de l’homofòbia i de qualsevol altra expressió que atempti contra la igualtat i la dignitat de les persones. Article 41. Perspectiva de gènere 1. Els poders públics han de garantir el compliment del principi d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes en l’accés a l’ocupació, en la formació, en la promoció professional, en les condicions de treball, inclosa la retribució, i en totes les altres situacions, i també han de garantir que les dones no siguin discriminades a causa d’embaràs o de maternitat. 2. Els poders públics han de garantir la transversalitat en la incorporació de la perspectiva de gènere i de les dones en totes les polítiques públiques per a aconseguir la igualtat real i efectiva i la paritat entre dones i homes. 3. Les polítiques públiques han de garantir que s’afrontin de manera integral totes les formes de violència contra les dones i els actes de caràcter sexista i discriminatori; han de fomentar el reconeixement del paper de les dones en els àmbits cultural, històric, social i econòmic, i han de promoure la participació dels grups i les associacions de dones en l’elaboració i l’avaluació d’aquestes polítiques. 4. Els poders públics han de reconèixer i tenir en compte el valor econòmic del treball de cura i atenció en l’àmbit domèstic i familiar en la fixació de llurs polítiques econòmiques i socials. 5. Els poders públics, en l’àmbit de llurs competències, i en els supòsits que estableix la llei, han de vetllar perquè la lliure decisió de la dona sigui determinant en tots els casos que en puguin afectar la dignitat, la integritat i el benestar físic i mental, en particular pel que fa al propi cos i a la seva salut reproductiva i sexual. 37 �Art. 42 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Article 42. Cohesió i benestar socials 1. Els poders públics han de promoure polítiques públiques que fomentin la cohesió social i que garanteixin un sistema de serveis socials, de titularitat pública i concertada, adequat als indicadors econòmics i socials de Catalunya. 2. Els poders públics han de vetllar per la plena integració social, econòmica i laboral de les persones i dels col·lectius més necessitats de protecció, especialment dels que es troben en situació de pobresa i de risc d’exclusió social. 3. Els poders públics han de vetllar per la dignitat, la seguretat i la protecció integral de les persones, especialment de les més vulnerables. 4. Els poders públics han de garantir la qualitat del servei i la gratuï­ tat de l’assistència sanitària pública en els termes que estableix la llei. 5. Els poders públics han de promoure polítiques preventives i comunitàries i han de garantir la qualitat del servei i la gratuïtat dels serveis socials que les lleis determinen com a bàsics. 6. Els poders públics han d’emprendre les accions necessàries per a establir un règim d’acolliment de les persones immigrades i han de promoure les polítiques que garanteixin el reconeixement i l’efectivitat dels drets i deures de les persones immigrades, la igualtat d’oportunitats, les prestacions i els ajuts que en permetin la plena acomodació social i econòmica i la participació en els afers públics. 7. Els poders públics han de vetllar per la convivència social, cultural i religiosa entre totes les persones a Catalunya i pel respecte a la diversitat de creences i conviccions ètiques i filosòfiques de les persones, i han de fomentar les relacions interculturals per mitjà de l’impuls i la creació d’àmbits de coneixement recíproc, diàleg i mediació. També han de garantir el reconeixement de la cultura del poble gitano com a salvaguarda de la realitat històrica d’aquest poble. Article 43. Foment de la participació 1. Els poders públics han de promoure la participació social en l’elaboració, la prestació i l’avaluació de les polítiques públiques, i també la participació individual i associativa en els àmbits cívic, social, cultural, econòmic i polític, amb ple respecte als principis de pluralisme, lliure iniciativa i autonomia. 38 �TÍTOL I. DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS Art. 45 2. Els poders públics han de facilitar la participació i la representació ciutadanes i polítiques, amb una atenció especial a les zones menys poblades del territori. 3. Els poders públics han de procurar que les campanyes institu­ cionals que s’organitzin en ocasió dels processos electorals tinguin com a finalitat la de promoure la participació ciutadana i que els electors rebin dels mitjans de comunicació una informació veraç, objectiva, neutral i respectuosa del pluralisme polític sobre les candidatures que concorren en els processos electorals. Article 44. Educació, recerca i cultura 1. Els poders públics han de garantir la qualitat del sistema d’ensenyament i han d’impulsar una formació humana, científica i tècnica de l’alumnat basada en els valors socials d’igualtat, solidaritat, llibertat, pluralisme, responsabilitat cívica i els altres que fonamenten la convivència democràtica. 2. Els poders públics han de promoure el coneixement suficient d’una tercera llengua en finalitzar l’ensenyament obligatori. 3. Els poders públics han de promoure i han d’impulsar la implicació i la participació de la família en l’educació dels fills i filles, en el marc de la comunitat educativa, i han de facilitar i promoure l’accés a les activitats d’educació en el lleure. 4. Els poders públics han de fomentar la investigació i la recerca científica de qualitat, la creativitat artística i la conservació i la difusió del patrimoni cultural de Catalunya. 5. Els poders públics han d’emprendre les accions necessàries per a facilitar a totes les persones l’accés a la cultura, als béns i als serveis culturals i al patrimoni cultural, arqueològic, històric, industrial i artístic de Catalunya. Article 45. Àmbit socioeconòmic 1. Els poders públics han d’adoptar les mesures necessàries per a promoure el progrés econòmic i el progrés social de Catalunya i dels seus ciutadans, basats en els principis de la solidaritat, la cohesió, el desenvolupament sostenible i la igualtat d’oportunitats. 39 �Art. 45 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA 2. Els poders públics han de promoure una distribució de la renda personal i territorial més equitativa en el marc d’un sistema català de benestar. 3. Els poders públics han d’adoptar les mesures necessàries per a garantir els drets laborals i sindicals dels treballadors, han d’impulsar i han de promoure’n la participació en les empreses i les polítiques d’ocupació plena, de foment de l’estabilitat laboral, de formació de les persones treballadores, de prevenció de riscs laborals, de seguretat i d’higiene en el treball, de creació d’unes condicions dignes al lloc de treball, de no-discriminació per raó de gènere i de garantia del descans necessari i de les vacances retribuïdes. 4. La Generalitat ha de promoure la creació d’un espai català de relacions laborals establert en funció de la realitat productiva i empresarial específica de Catalunya i dels seus agents socials, en el qual han d’estar representades les organitzacions sindicals i empresarials i l’Administració de la Generalitat. En aquest marc, els poders públics han de fomentar una pràctica pròpia de diàleg social, de concertació, de negociació col·lectiva, de resolució extrajudicial de conflictes laborals i de participació en el desenvolupament i la millora de l’entramat productiu. 5. La Generalitat ha d’afavorir el desenvolupament de l’activitat empresarial i l’esperit emprenedor tenint en compte la responsabilitat social de l’empresa, la lliure iniciativa i les condicions de competència, i ha de protegir especialment l’economia productiva, l’activitat dels emprenedors autònoms i la de les empreses petites i mitjanes. La Generalitat ha de fomentar l’acció de les cooperatives i les societats laborals i ha d’estimular les iniciatives de l’economia social. 6. Les organitzacions sindicals i empresarials han de participar en la definició de les polítiques públiques que les afectin. La Generalitat ha de promoure la mediació i l’arbitratge per a la resolució de conflictes d’interessos entre els diversos agents socials. 7. Les organitzacions professionals i les corporacions de dret públic representatives d’interessos econòmics i professionals i les entitats associatives del tercer sector han d’ésser consultades en la definició de les polítiques públiques que les afectin. 40 �TÍTOL I. DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS Art. 46 8. La Generalitat, en consideració a les funcions social, cultural i de promoció econòmica que compleixen les caixes d’estalvis, ha de protegir l’autonomia institucional i ha de promoure la contribució social d’aquestes entitats a les estratègies econòmiques i socials dels diversos territoris de Catalunya. Article 46. Medi ambient, desenvolupament sostenible i equilibri territorial 1. Els poders públics han de vetllar per la protecció del medi ambient per mitjà de l’adopció de polítiques públiques basades en el desenvolupament sostenible i la solidaritat col·lectiva i inter­ generacional. 2. Les polítiques mediambientals s’han de dirigir especialment a la reducció de les diferents formes de contaminació, la fixació d’estàndards i de nivells mínims de protecció, l’articulació de mesures correctives de l’impacte ambiental, la utilització racional dels recursos naturals, la prevenció i el control de l’erosió i de les activitats que alteren el règim atmosfèric i climàtic, i el respecte als principis de preservació del medi, conservació dels recursos naturals, responsabilitat, fiscalitat ecològica i reciclatge i reutilització dels béns i els productes. 3. Els poders públics han de fer efectives les condicions per a la preservació de la natura i la biodiversitat, han de promoure la integració d’objectius ambientals a les polítiques sectorials i han d’establir les condicions que permetin a totes les persones el gaudi del patrimoni natural i paisatgístic. 4. Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica i territorial aplicant polítiques que assegurin un tractament especial de les zones de muntanya, la protecció del paisatge, la defensa del litoral, el foment de les activitats agràries, ramaderes i silvícoles i una distribució equilibrada al territori dels diferents sectors productius, els serveis d’interès general i les xarxes de comunicació. 5. Els poders públics han de facilitar als ciutadans la informació mediambiental i han de fomentar l’educació en els valors de la preservació i de la millora del medi ambient com a patrimoni comú. 41 �Art. 47 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Article 47. Habitatge Els poders públics han de facilitar l’accés a l’habitatge mitjançant la generació de sòl i la promoció d’habitatge públic i d’habitatge protegit, amb una atenció especial pels joves i els col·lectius més necessitats. Article 48. Mobilitat i seguretat viària 1. Els poders públics han de promoure polítiques de transport i de comunicació, basades en criteris de sostenibilitat, que fomentin la utilització del transport públic i la millora de la mobilitat i garanteixin l’accessibilitat per a les persones amb mobilitat reduïda. 2. Els poders públics han d’impulsar, d’una manera prioritària, les mesures destinades a l’increment de la seguretat viària i la disminució dels accidents de trànsit, amb una incidència especial en la prevenció, l’educació viària i l’atenció a les víctimes. Article 49. Protecció dels consumidors i usuaris 1. Els poders públics han de garantir la protecció de la salut, la seguretat i la defensa dels drets i els interessos legítims dels consumidors i usuaris. 2. Els poders públics han de garantir l’existència d’instruments de mediació i arbitratge en matèria de consum, n’han de promoure el coneixement i la utilització i han de donar suport a les organitzacions de consumidors i usuaris. Article 50. Foment i difusió del català 1. Els poders públics han de protegir el català en tots els àmbits i sectors i n’han de fomentar l’ús, la difusió i el coneixement. Aquests principis també s’han d’aplicar respecte a l’aranès. 2. El Govern, les universitats i les institucions d’ensenyament superior, en l’àmbit de les competències respectives, han d’adoptar les mesures pertinents per a garantir l’ús del català en tots els àmbits de les activitats docents, no docents i de recerca. 3. Les polítiques de foment del català s’han d’estendre al conjunt de l’Estat, a la Unió Europea i a la resta del món. 4. Els poders públics han de promoure que les dades que figurin en l’etiquetatge, en l’embalatge i en les instruccions d’ús dels productes distribuïts a Catalunya constin també en català. 42 �TÍTOL I. DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS Art. 52 [5. La Generalitat, l’Administració local i les altres corporacions públiques de Catalunya, les institucions i les empreses que en depenen i els concessionaris de llurs serveis han d’emprar el català en llurs actuacions internes i en la relació entre ells. També l’han d’emprar en les comunicacions i les notificacions dirigides a persones físiques o jurídiques residents a Catalunya, sens perjudici del dret dels ciutadans a rebre-les en castellà si ho demanen.]11 6. Els poders públics han de garantir l’ús de la llengua de signes catalana i les condicions que permetin d’assolir la igualtat de les persones amb sordesa que optin per aquesta llengua, que ha d’ésser objecte d’ensenyament, protecció i respecte. 7. L’Estat, d’acord amb el que disposa la Constitució, ha de donar suport a l’aplicació dels principis que estableix aquest article. S’han d’establir els instruments de coordinació i, si escau, d’actuació conjunta perquè siguin més efectius. Article 51. Cooperació al foment de la pau i cooperació al desenvolupament 1. La Generalitat ha de promoure la cultura de la pau i accions de foment de la pau al món. 2. La Generalitat ha de promoure accions i polítiques de cooperació al desenvolupament dels pobles i ha d’establir programes d’ajut humanitari d’emergència. Article 52. Mitjans de comunicació social 1. Correspon als poders públics de promoure les condicions per a garantir el dret a la informació i a rebre dels mitjans de comunicació una informació veraç i uns continguts que respectin la dignitat de les persones i el pluralisme polític, social, cultural i religiós. En el cas dels mitjans de comunicació de titularitat pública la informació també ha d’ésser neutral. 2. Els poders públics han de promoure les condicions per a garantir l’accés sense discriminacions als serveis audiovisuals en l’àmbit de Catalunya. 11. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 23 de la STC 31/2010, del 28 de juny. 43 �Art. 53 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Article 53. Accés a les tecnologies de la informació i de la comunicació 1. Els poders públics han de facilitar el coneixement de la societat de la informació i han d’impulsar l’accés a la comunicació i a les tecnologies de la informació, en condicions d’igualtat, en tots els àmbits de la vida social, inclòs el laboral; han de fomentar que aquestes tecnologies es posin al servei de les persones i no afectin negativament llurs drets, i han de garantir la prestació de serveis per mitjà de les dites tecnologies, d’acord amb els principis d’universalitat, continuïtat i actualització. 2. La Generalitat ha de promoure la formació, la recerca i la innovació tecnològiques perquè les oportunitats de progrés que ofereix la societat del coneixement i de la informació contribueixin a la millora del benestar i la cohesió socials. Article 54. Memòria històrica 1. La Generalitat i els altres poders públics han de vetllar pel coneixement i el manteniment de la memòria històrica de Catalunya com a patrimoni col·lectiu que testimonia la resistència i la lluita pels drets i les llibertats democràtiques. Amb aquesta finalitat, han d’adoptar les iniciatives institucionals necessàries per al reconeixement i la rehabilitació de tots els ciutadans que han patit persecució com a conseqüència de la defensa de la democràcia i l’autogovern de Catalunya. 2. La Generalitat ha de vetllar perquè la memòria històrica es converteixi en símbol permanent de la tolerància, de la dignitat dels valors democràtics, del rebuig dels totalitarismes i del reconeixement de totes les persones que han patit persecució a causa de llurs opcions personals, ideològiques o de consciència. 44 �TÍTOL II. DE LES INSTITUCIONS Art. 57 TÍTOL II De les institucions CAPÍTOL I El Parlament Article 55. Disposicions generals 1. El Parlament representa el poble de Catalunya. 2. El Parlament exerceix la potestat legislativa, aprova els pressupostos de la Generalitat i controla i impulsa l’acció política i de govern. És la seu on s’expressa preferentment el pluralisme i es fa públic el debat polític. 3. El Parlament és inviolable. Article 56. Composició i règim electoral 1. El Parlament es compon d’un mínim de cent diputats i un màxim de cent cinquanta, elegits per a un termini de quatre anys per mitjà de sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, d’acord amb aquest Estatut i la legislació electoral. 2. El sistema electoral és de representació proporcional i ha d’assegurar la representació adequada de totes les zones del territori de Catalunya. L’Administració electoral és independent i garanteix la transparència i l’objectivitat del procés electoral. El règim electoral és regulat per una llei del Parlament aprovada en una votació final sobre el conjunt del text per majoria de dues terceres parts dels diputats. 3. Són electors i elegibles els ciutadans de Catalunya que estan en ple ús de llurs drets civils i polítics, d’acord amb la legislació electoral. La llei electoral de Catalunya ha d’establir criteris de paritat entre dones i homes per a l’elaboració de les llistes electorals. 4. El president o presidenta de la Generalitat, quinze dies abans del finiment de la legislatura, ha de convocar les eleccions, que han de tenir lloc entre quaranta i seixanta dies després de la convocatòria. Article 57. Estatut dels diputats 1. Els membres del Parlament són inviolables pels vots i les opinions que emetin en l’exercici de llur càrrec. Durant llur mandat 45 �Art. 58 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA gaudeixen d’immunitat amb l’efecte concret que no poden ésser detinguts si no és en cas de delicte flagrant. 2. En les causes contra els diputats, és competent el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Fora del territori de Catalunya la responsabilitat penal és exigible en els mateixos termes davant la Sala Penal del Tribunal Suprem. 3. Els diputats no estan sotmesos a mandat imperatiu. Article 58. Autonomia parlamentària 1. El Parlament gaudeix d’autonomia organitzativa, financera, administrativa i disciplinària. 2. El Parlament elabora i aprova el seu reglament, el seu pressupost i fixa l’estatut del personal que en depèn. 3. L’aprovació i la reforma del Reglament del Parlament corresponen al Ple del Parlament i requereixen el vot favorable de la majoria absoluta dels diputats en una votació final sobre el conjunt del text. Article 59. Organització i funcionament 1. El Parlament té un president o presidenta i una mesa elegits pel Ple. El Reglament del Parlament en regula l’elecció i les funcions. 2. El Reglament del Parlament regula els drets i els deures dels diputats, els requisits per a la formació de grups parlamentaris, la intervenció d’aquests en l’exercici de les funcions parlamentàries i les atribucions de la Junta de Portaveus. 3. El Parlament funciona en ple i en comissions. Els grups parlamentaris participen en totes les comissions en proporció a llurs membres. 4. El Parlament té una diputació permanent, presidida pel president o presidenta del Parlament i integrada pel nombre de diputats que el Reglament del Parlament determini, en proporció a la representació de cada grup parlamentari. La Diputació Permanent vetlla pels poders del Parlament quan aquest no és reunit en els períodes entre sessions, quan ha finit el mandat parlamentari i quan ha estat dissolt. En cas de finiment de la legislatura o de dissolució del Parlament, el 46 �TÍTOL II. DE LES INSTITUCIONS Art. 60 mandat dels diputats que integren la Diputació Permanent és prorrogat fins a la constitució del nou Parlament. 5. Els càrrecs públics i el personal al servei de les administracions públiques que actuen a Catalunya tenen l’obligació de comparèixer a requeriment del Parlament. 6. El Parlament pot crear comissions d’investigació sobre qualsevol assumpte de rellevància pública que sigui d’interès de la Generalitat. Les persones requerides per les comissions d’investigació han de comparèixer-hi obligatòriament, d’acord amb el procediment i les garanties establerts pel Reglament del Parlament. S’han de regular per llei les sancions per l’incompliment d’aquesta obligació. 7. El Reglament del Parlament ha de regular la tramitació de les peticions individuals i col·lectives dirigides al Parlament. També ha d’establir mecanismes de participació ciutadana en l’exercici de les funcions parlamentàries. Article 60. Règim de les reunions i les sessions 1. El Parlament es reuneix anualment en dos períodes ordinaris de sessions fixats pel Reglament. El Parlament es pot reunir en sessions extraordinàries fora dels períodes ordinaris de sessions. Les sessions extraordinàries del Parlament són convocades pel seu president o presidenta per acord de la Diputació Permanent, a proposta de tres grups parlamentaris o d’una quarta part dels diputats, o a petició de grups parlamentaris o de diputats que en representin la majoria absoluta. El Parlament també es reuneix en sessió extraordinària a petició del president o presidenta de la Generalitat. Les sessions extraordinàries es convoquen amb un ordre del dia determinat i s’aixequen després d’haver-lo exhaurit. 2. Les sessions del Ple són públiques, excepte en els supòsits establerts pel Reglament del Parlament. 3. El Parlament, per a adoptar acords vàlidament, s’ha de trobar reunit amb la presència de la majoria absoluta dels diputats. Els acords són vàlids si han estat aprovats per la majoria simple dels diputats presents, sens perjudici de les majories especials establertes per aquest Estatut, per les lleis o pel Reglament del Parlament. 47 �Art. 61 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Article 61. Funcions Corresponen al Parlament, a més de les funcions establertes per l’article 55, les següents: a) Designar els senadors que representen la Generalitat al Senat. La designació s’ha de fer en una convocatòria específica i de manera proporcional al nombre de diputats de cada grup parlamentari. b) Elaborar proposicions de llei per a presentar-les a la Mesa del Congrés dels Diputats i nomenar els diputats del Parlament encarregats de defensar-les. c) Sol·licitar al Govern de l’Estat l’adopció de projectes de llei. d) Sol·licitar a l’Estat la transferència o delegació de competències i l’atribució de facultats en el marc de l’article 150 de la Constitució. e) Interposar el recurs d’inconstitucionalitat i personar-se davant el Tribunal Constitucional en altres processos constitucionals, d’acord amb el que estableixi la Llei orgànica del Tribunal Constitucional. f) Les altres funcions que li atribueixen aquest Estatut i les lleis. Article 62. Iniciativa legislativa i exercici de la funció legislativa 1. La iniciativa legislativa correspon als diputats, als grups parlamentaris i al Govern. També correspon, en els termes establerts per les lleis de Catalunya, als ciutadans, mitjançant la iniciativa legislativa popular, i als òrgans representatius dels ens supramunicipals de caràcter territorial que estableix aquest Estatut. 2. Són lleis de desenvolupament bàsic de l’Estatut les que regulen directament les matèries esmentades pels articles 2.3, 6, 37.2, 56.2, 67.5, 68.3, 77.3, 79.3, 81.2 i 94.1. L’aprovació, la modificació i la derogació d’aquestes lleis requereixen el vot favorable de la majoria absoluta del Ple del Parlament en una votació final sobre el conjunt del text, llevat que l’Estatut n’estableixi una altra. 3. El Ple del Parlament pot delegar la tramitació i l’aprovació d’iniciatives legislatives a les comissions legislatives permanents. En qualsevol moment pot revocar aquesta delegació. No poden ésser objecte de delegació a les comissions la reforma de l’Estatut, les lleis de desenvolupament bàsic, el pressupost de la Generalitat i les lleis de delegació legislativa al Govern. 48 �TÍTOL II. DE LES INSTITUCIONS Art. 64 Article 63. Delegació en el Govern de la potestat legislativa 1. El Parlament pot delegar en el Govern la potestat de dictar normes amb rang de llei. Les disposicions del Govern que contenen legislació delegada tenen el nom de decrets legislatius. No poden ésser objecte de delegació legislativa la reforma de l’Estatut, les lleis de desenvolupament bàsic, llevat que es delegui l’establiment d’un text refós, la regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets reconeguts per l’Estatut i per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya i el pressupost de la Generalitat. 2. La delegació legislativa només es pot atorgar al Govern. La delegació ha d’ésser expressa, per mitjà d’una llei, per a una matèria concreta i amb la determinació d’un termini per a fer-ne ús. La delegació s’exhaureix quan el Govern publica el decret legislatiu corresponent o quan el Govern es troba en funcions. 3. Quan es tracti d’autoritzar el Govern per a formular un nou text articulat, les lleis de delegació han de fixar les bases a les quals s’ha d’ajustar el Govern en l’exercici de la delegació legislativa. Quan es tracti d’autoritzar el Govern a refondre textos legals, les lleis han de determinar l’abast i els criteris de la refosa. 4. El control de la legislació delegada és regulat pel Reglament del Parlament. Les lleis de delegació també poden establir un règim de control especial per als decrets legislatius. Article 64. Decrets llei 1. En cas d’una necessitat extraordinària i urgent, el Govern pot dictar disposicions legislatives provisionals sota la forma de decret llei. No poden ésser objecte de decret llei la reforma de l’Estatut, les matèries que són objecte de lleis de desenvolupament bàsic, la regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets reconeguts per l’Estatut i per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya i el pressupost de la Generalitat. 2. Els decrets llei resten derogats si en el termini improrrogable dels trenta dies subsegüents a la promulgació no són validats expressament pel Parlament després d’un debat i una votació de totalitat. 3. El Parlament pot tramitar els decrets llei com a projectes de llei pel procediment d’urgència, dins el termini establert per l’apartat 2. 49 �Art. 65 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Article 65. Promulgació i publicació de les lleis Les lleis de Catalunya són promulgades, en nom del rei, pel president o presidenta de la Generalitat, el qual n’ordena la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, en el termini de quinze dies des de l’aprovació, i en el Boletín Oficial del Estado. A l’efecte de l’entrada en vigor, regeix la data de publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. La versió oficial en castellà és la traducció elaborada per la Generalitat. Article 66. Causes de finiment de la legislatura La legislatura fineix per expiració del mandat legal en complir-se els quatre anys de la data de les eleccions. També pot finir anticipadament si no té lloc la investidura del president o presidenta de la Generalitat, o per dissolució anticipada, acordada pel president o presidenta de la Generalitat. CAPÍTOL II El president o presidenta de la Generalitat Article 67. Elecció, nomenament, estatut personal, cessament i competències 1. El president o presidenta té la més alta representació de la Generalitat i dirigeix l’acció del Govern. També té la representació ordinària de l’Estat a Catalunya. 2. El president o presidenta de la Generalitat és elegit pel Parlament d’entre els seus membres. Es pot regular per llei la limitació de mandats. 3. Si, un cop transcorreguts dos mesos des de la primera votació d’investidura, cap candidat o candidata no és elegit, el Parlament resta dissolt automàticament i el president o presidenta de la Gene­ralitat en funcions convoca eleccions de manera immediata, que han de tenir lloc entre quaranta i seixanta dies després de la convocatòria. 4. El president o presidenta de la Generalitat és nomenat pel rei. 50 �TÍTOL II. DE LES INSTITUCIONS Art. 67 5. Una llei del Parlament regula l’estatut personal del president o presidenta de la Generalitat. Als efectes de precedències i protocol a Catalunya, el president o presidenta de la Generalitat té la posició preeminent que li correspon com a representant de la Generalitat i de l’Estat a Catalunya. 6. Com a representant ordinari de l’Estat a Catalunya, correspon al president o presidenta: a) Promulgar, en nom del rei, les lleis, els decrets llei i els decrets legislatius de Catalunya i ordenar-ne la publicació. b) Ordenar la publicació dels nomenaments dels càrrecs institucionals de l’Estat a Catalunya. c) Demanar la col·laboració a les autoritats de l’Estat que exerceixen funcions públiques a Catalunya. d) Les altres que determinin les lleis. 7. El president o presidenta de la Generalitat cessa per renovació del Parlament a conseqüència d’unes eleccions, per aprovació d’una moció de censura o denegació d’una qüestió de confiança, per defunció, per dimissió, per incapacitat permanent, física o mental, reconeguda pel Parlament, que l’inhabiliti per a l’exercici del càrrec, i per condemna penal ferma que comporti la inhabilitació per a l’exercici de càrrecs públics. 8. El conseller primer o consellera primera, si n’hi ha, o el conseller o consellera que determini la llei, supleix i substitueix el president o presidenta de la Generalitat en els casos d’absència, malaltia, cessament per causa d’incapacitat i defunció. La suplència i la substitució no per­meten exercir les atribucions del president o presidenta relatives al plantejament d’una qüestió de confiança, la designació i el cessament dels consellers i la dissolució anticipada del Parlament. 9. El president o presidenta de la Generalitat, si no ha nomenat un conseller primer o consellera primera, pot delegar temporalment funcions executives en un dels consellers. 51 �Art. 68 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA CAPÍTOL III El Govern i l’Administració de la Generalitat SECCIÓ PRIMERA El Govern Article 68. Funcions, composició, organització i cessament 1. El Govern és l’òrgan superior col·legiat que dirigeix l’acció política i l’Administració de la Generalitat. Exerceix la funció executiva i la potestat reglamentària d’acord amb aquest Estatut i les lleis. 2. El Govern es compon del president o presidenta de la Generalitat, el conseller primer o consellera primera, si escau, i els consellers. 3. Una llei ha de regular l’organització, el funcionament i les atribucions del Govern. 4. El Govern cessa quan ho fa el president o presidenta de la Generalitat. 5. Els actes, les disposicions generals i les normes que emanen del Govern o de l’Administració de la Generalitat han d’ésser publicats en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Aquesta publicació és suficient, a tots els efectes, per a l’eficàcia dels actes i per a l’entrada en vigor de les disposicions generals i les normes. Article 69. El conseller primer o consellera primera El president o presidenta de la Generalitat per decret pot nomenar i separar un conseller primer o consellera primera, de la qual cosa ha de donar compte al Parlament. El conseller primer o consellera primera és membre del Govern. El conseller primer o consellera primera, d’acord amb el que estableix la llei, té funcions pròpies, a més de les delegades pel president o presidenta. Article 70. Estatut personal dels membres del Govern 1. El president o presidenta de la Generalitat i els consellers, durant llurs mandats i pels actes presumptament delictius comesos al territori de Catalunya, no poden ésser detinguts ni retinguts excepte en cas de delicte flagrant. 52 �TÍTOL II. DE LES INSTITUCIONS Art. 71 2. Correspon al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya decidir sobre la inculpació, el processament i l’enjudiciament del president o presidenta de la Generalitat i dels consellers. Fora del territori de Catalunya la responsabilitat penal és exigible en els mateixos termes davant la Sala Penal del Tribunal Suprem. SECCIÓ SEGONA L’Administració de la Generalitat Article 71. Disposicions generals i principis d’organització i funcionament 1. L’Administració de la Generalitat és l’organització que exerceix les funcions executives atribuïdes per aquest Estatut a la Generalitat. Té la condició d’administració ordinària d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis, sens perjudici de les competències que corresponen a l’Administració local. 2. L’Administració de la Generalitat serveix amb objectivitat els interessos generals i actua amb submissió plena a les lleis i al dret. 3. L’Administració de la Generalitat actua d’acord amb els principis de coordinació i transversalitat, amb la finalitat de garantir la integració de les polítiques públiques. 4. L’Administració de la Generalitat, d’acord amb el principi de transparència, ha de fer pública la informació necessària perquè els ciutadans en puguin avaluar la gestió. 5. L’Administració de la Generalitat exerceix les seves funcions al territori d’acord amb els principis de desconcentració i de descentralització. 6. Les lleis han de regular l’organització de l’Administració de la Generalitat i han de determinar en tot cas: a) Les modalitats de descentralització funcional i les diverses formes de personificació pública i privada que pot adoptar l’Administració de la Generalitat. b) Les formes d’organització i de gestió dels serveis públics. 53 �Art. 72 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA c) L’actuació de l’Administració de la Generalitat en règim de dret privat, i també la participació del sector privat en l’execució de les polítiques públiques i la prestació dels serveis públics. 7. S’ha de regular per llei l’estatut jurídic del personal al servei de l’Administració de la Generalitat, incloent-hi, en tot cas, el règim d’incompatibilitats, la garantia de formació i actualització dels coneixements i la praxi necessària per a complir les funcions públiques. Article 72. Òrgans consultius del Govern 1. La Comissió Jurídica Assessora és l’alt òrgan consultiu del Govern. Una llei del Parlament en regula la composició i les funcions. 2. El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya és l’òrgan consultiu i d’assessorament del Govern en matèries socioeconòmiques, laborals i ocupacionals. Una llei del Parlament en regula la composició i les funcions. CAPÍTOL IV Les relacions entre el Parlament i el Govern Article 73. Drets i obligacions dels membres del Govern envers el Parlament 1. El president o presidenta de la Generalitat i els consellers tenen el dret d’assistir a les reunions del Ple i de les comissions parlamentàries i prendre-hi la paraula. 2. El Parlament pot requerir al Govern i als seus membres la informació que consideri necessària per a l’exercici de les seves funcions. També en pot requerir la presència al Ple i a les comissions, en els termes que estableix el Reglament del Parlament. Article 74. Responsabilitat política del Govern i dels seus membres 1. El president o presidenta de la Generalitat i els consellers responen políticament davant el Parlament de forma solidària, sens perjudici de la responsabilitat directa de cadascun d’ells. 2. La delegació de funcions del president o presidenta de la Generalitat no l’eximeix de la seva responsabilitat política davant el Parlament. 54 �TÍTOL II. DE LES INSTITUCIONS Art. 76 Article 75. Dissolució anticipada del Parlament El president o presidenta de la Generalitat, amb la deliberació prèvia del Govern i sota la seva exclusiva responsabilitat, pot dissoldre el Parlament. Aquesta facultat no pot ésser exercida quan estigui en tràmit una moció de censura i tampoc si no ha transcorregut un any com a mínim des de la darrera dissolució per aquest procediment. El decret de dissolució ha d’establir la convocatòria de noves eleccions, que han de tenir lloc entre els quaranta i els seixanta dies següents a la data de publicació del decret en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. CAPÍTOL V Altres institucions de la Generalitat SECCIÓ PRIMERA El Consell de Garanties Estatutàries Article 76. Funcions 1. El Consell de Garanties Estatutàries és la institució de la Generalitat que vetlla per l’adequació a aquest Estatut i a la Constitució de les disposicions de la Generalitat en els termes que estableix l’apartat 2. 2. El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar, en els termes que estableixi la llei, en els casos següents: a) L’adequació a la Constitució dels projectes i les proposicions de reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya abans que el Parlament els aprovi. b) L’adequació a aquest Estatut i a la Constitució dels projectes i les proposicions de llei sotmesos a debat i aprovació del Parlament i dels decrets llei sotmesos a convalidació del Parlament. c) L’adequació a aquest Estatut i a la Constitució dels projectes de decret legislatiu aprovats pel Govern. d) L’adequació dels projectes i les proposicions de llei i dels projectes de decret legislatiu aprovats pel Govern a l’autonomia local en els termes que garanteix aquest Estatut. 3. El Consell de Garanties Estatutàries ha de dictaminar abans de la interposició del recurs d’inconstitucionalitat pel Parlament o pel 55 �Art. 77 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Govern, abans de la interposició de conflicte de competència pel Govern i abans de la interposició de conflicte en defensa de l’autonomia local davant el Tribunal Constitucional. 4. Els dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries tenen caràcter vinculant amb relació als projectes de llei i les proposicions de llei del Parlament que desenvolupin o afectin drets reconeguts per aquest Estatut.12 Article 77. Composició i funcionament 1. El Consell de Garanties Estatutàries és format per membres nomenats pel president o presidenta de la Generalitat entre juristes de reconeguda competència, dues terceres parts dels quals a proposta del Parlament, per majoria de tres cinquenes parts dels diputats, i una tercera part a proposta del Govern. 2. Els membres del Consell de Garanties Estatutàries han d’elegir d’entre ells el president o presidenta. 3. Una llei del Parlament regula la composició i el funcionament del Consell de Garanties Estatutàries, l’estatut dels membres i els procediments relatius a l’exercici de les seves funcions. Es poden ampliar per llei les funcions dictaminadores del Consell de Garanties Estatutàries que estableix aquest Estatut sense atribuir-los caràcter vinculant. 4. El Consell de Garanties Estatutàries té autonomia orgànica, funcional i pressupostària, d’acord amb la llei. SECCIÓ SEGONA El Síndic de Greuges Article 78. Funcions i relacions amb altres institucions anàlogues 1. El Síndic de Greuges té la funció de protegir i defensar els drets i les llibertats que reconeixen la Constitució i aquest Estatut. Amb aquesta finalitat supervisa, amb caràcter exclusiu,13 l’activitat de l’Administració de la Generalitat, la dels organismes públics o privats vin12. Aquest apartat és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny. 13. Aquest incís és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny. 56 �TÍTOL II. DE LES INSTITUCIONS Art. 79 culats o que en depenen, la de les empreses privades que gestionen serveis públics o acompleixen activitats d’interès general o universal o activitats equivalents de manera concertada o indirecta i la de les altres persones amb un vincle contractual amb l’Administració de la Generalitat i amb les entitats públiques que en depenen. També supervisa l’activitat de l’Administració local de Catalunya i la dels organismes públics o privats vinculats o que en depenen. 2. El Síndic de Greuges i el Defensor del Poble col·laboren en l’exercici de llurs funcions. 3. El Síndic de Greuges pot sol·licitar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries sobre els projectes i les proposicions de llei sotmesos a debat i aprovació del Parlament i dels decrets llei sotmesos a convalidació del Parlament, quan regulen drets reconeguts per aquest Estatut. 4. El Síndic de Greuges pot establir relacions de col·laboració amb els defensors locals de la ciutadania i altres figures anàlogues creades en l’àmbit públic i el privat. 5. Les administracions públiques de Catalunya i les altres entitats i persones a què fa referència l’apartat 1 tenen l’obligació de cooperar amb el Síndic de Greuges. S’han de regular per llei les sancions i els mecanismes destinats a garantir el compliment d’aquesta obligació. Article 79. Designació i estatut del síndic de greuges 1. El síndic o síndica de greuges és elegit pel Parlament per majoria de tres cinquenes parts dels seus membres. 2. El síndic o síndica de greuges exerceix les seves funcions amb imparcialitat i independència, és inviolable per les opinions expressades en l’exercici de les seves funcions, és inamovible i només pot ésser destituït i suspès per les causes que estableix la llei. 3. S’han de regular per llei l’estatut personal del síndic de greuges, les incompatibilitats, les causes de cessament, l’organització i les atribucions de la institució. El Síndic de Greuges gaudeix d’autonomia reglamentària, organitzativa, funcional i pressupostària d’acord amb les lleis. 57 �Art. 80 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA SECCIÓ TERCERA La Sindicatura de Comptes Article 80. Funcions i relacions amb el Tribunal de Comptes 1. La Sindicatura de Comptes és l’òrgan fiscalitzador extern dels comptes, de la gestió econòmica i del control d’eficiència de la Generalitat, dels ens locals i de la resta del sector públic de Catalunya. 2. La Sindicatura de Comptes depèn orgànicament del Parlament, exerceix les seves funcions per delegació d’aquest i amb plena autonomia organitzativa, funcional i pressupostària, d’acord amb les lleis. 3. La Sindicatura de Comptes i el Tribunal de Comptes han d’establir llurs relacions de cooperació per mitjà d’un conveni. En aquest conveni s’han d’establir els mecanismes de participació en els procediments jurisdiccionals sobre responsabilitat comptable. Article 81. Composició, funcionament i estatut personal 1. La Sindicatura de Comptes és formada per síndics designats pel Parlament per majoria de tres cinquenes parts. Els síndics elegeixen d’entre ells el síndic o síndica major. 2. S’han de regular per llei l’estatut personal, les incompatibilitats, les causes de cessament, l’organització i el funcionament de la Sindicatura de Comptes. SECCIÓ QUARTA Regulació del Consell de l’Audiovisual de Catalunya Article 82. El Consell de l’Audiovisual de Catalunya El Consell de l’Audiovisual de Catalunya és l’autoritat reguladora independent en l’àmbit de la comunicació audiovisual pública i privada. El Consell actua amb plena independència del Govern de la Generalitat en l’exercici de les seves funcions. Una llei del Parlament ha d’establir els criteris d’elecció dels seus membres i els seus àmbits específics d’actuació. 58 �TÍTOL II. DE LES INSTITUCIONS Art. 84 CAPÍTOL VI El govern local SECCIÓ PRIMERA Organització territorial local Article 83. Organització del govern local de Catalunya 1. Catalunya estructura la seva organització territorial bàsica en municipis i vegueries. 2. L’àmbit supramunicipal és constituït, en tot cas, per les comarques, que ha de regular una llei del Parlament. 3. Els altres ens supramunicipals que creï la Generalitat es fonamenten en la voluntat de col·laboració i associació dels municipis. Article 84. Competències locals 1. Aquest Estatut garanteix als municipis un nucli de competències pròpies que han d’ésser exercides per aquestes entitats amb plena autonomia, subjecta només a control de constitucionalitat i de legalitat. 2. Els governs locals de Catalunya tenen en tot cas competències pròpies sobre les matèries següents, en els termes que determinin les lleis: a) L’ordenació i la gestió del territori, l’urbanisme i la disciplina urbanística i la conservació i el manteniment dels béns de domini públic local. b) La planificació, la programació i la gestió d’habitatge públic i la participació en la planificació en sòl municipal de l’habitatge de protecció oficial. c) L’ordenació i la prestació de serveis bàsics a la comunitat. d) La regulació i la gestió dels equipaments municipals. e) La regulació de les condicions de seguretat en les activitats organitzades en espais públics i en locals de concurrència pública. La coordinació mitjançant la Junta de Seguretat dels diversos cossos i forces presents al municipi. f) La protecció civil i la prevenció d’incendis. 59 �Art. 85 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA g) La planificació, l’ordenació i la gestió de l’educació infantil i la participació en el procés de matriculació en els centres públics i concertats del terme municipal, el manteniment i l’aprofitament, fora de l’horari escolar, dels centres públics i el calendari escolar. h) La circulació i els serveis de mobilitat i la gestió del transport de viatgers municipal. i) La regulació de l’establiment d’autoritzacions i promocions de tot tipus d’activitats econòmiques, especialment les de caràcter comercial, artesanal i turístic i foment de l’ocupació. j) La formulació i la gestió de polítiques per a la protecció del medi ambient i el desenvolupament sostenible. k) La regulació i la gestió dels equipaments esportius i de lleure i promoció d’activitats. l) La regulació de l’establiment d’infraestructures de telecomunicacions i prestació de serveis de telecomunicacions. m) La regulació i la prestació dels serveis d’atenció a les persones, dels serveis socials públics d’assistència primària i foment de les polítiques d’acolliment dels immigrants. n) La regulació, la gestió i la vigilància de les activitats i els usos que es porten a terme a les platges, als rius, als llacs i a la muntanya. 3. La distribució de les responsabilitats administratives en les matèries a què fa referència l’apartat 2 entre les diverses administracions locals ha de tenir en compte llur capacitat de gestió i es regeix per les lleis aprovades pel Parlament, pel principi de subsidiarietat, d’acord amb el que estableix la Carta europea de l’autonomia local, pel principi de diferenciació, d’acord amb les característiques que presenta la realitat municipal, i pel principi de suficiència financera. 4. La Generalitat ha de determinar i fixar els mecanismes per al finançament dels nous serveis derivats de l’ampliació de l’espai competencial dels governs locals. Article 85. El Consell de Governs Locals El Consell de Governs Locals és l’òrgan de representació de municipis i vegueries en les institucions de la Generalitat. El Consell ha 60 �TÍTOL II. DE LES INSTITUCIONS Art. 86 d’ésser escoltat en la tramitació parlamentària de les iniciatives legislatives que afecten de manera específica les administracions locals i en la tramitació de plans i normes reglamentàries de caràcter idèntic. Una llei del Parlament regula la composició, l’organització i les fun­ cions del Consell de Governs Locals. SECCIÓ SEGONA El municipi Article 86. El municipi i l’autonomia municipal 1. El municipi és l’ens local bàsic de l’organització territorial de Catalunya i el mitjà essencial de participació de la comunitat local en els afers públics. 2. El govern i l’administració municipals corresponen a l’ajuntament, format per l’alcalde o alcaldessa i els regidors. S’han d’establir per llei els requisits que s’han de complir per a l’aplicació del règim de consell obert. 3. Aquest Estatut garanteix al municipi l’autonomia per a l’exercici de les competències que té encomanades i la defensa dels interessos propis de la col·lectivitat que representa. 4. Els actes i els acords adoptats pels municipis no poden ésser objecte de control d’oportunitat per cap altra administració. 5. Correspon a la Generalitat el control de l’adequació a l’ordenament jurídic dels actes i els acords adoptats pels municipis i, si escau, la impugnació corresponent davant la jurisdicció contenciosa administrativa, sens perjudici de les accions que l’Estat pugui emprendre en defensa de les seves competències. 6. Els regidors són elegits pels veïns dels municipis per mitjà de sufragi universal, igual, lliure, directe i secret. 7. Les concentracions de població que dins d’un municipi formin nuclis separats es poden constituir en entitats municipals descentralitzades. La llei els ha de garantir la descentralització i la capacitat suficients per a portar a terme les activitats i prestar els serveis de llur competència. 61 �Art. 87 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Article 87. Principis d’organització i funcionament i potestat normativa 1. Els municipis disposen de plena capacitat d’autoorganització dins el marc de les disposicions generals establertes per llei en matèria d’organització i funcionament municipal. 2. Els municipis tenen dret a associar-se amb altres i a cooperar entre ells i amb altres ens públics per a exercir llurs competències, i també per a complir tasques d’interès comú. A aquests efectes, tenen capacitat per a establir convenis i crear mancomunitats, consorcis i associacions i participar-hi, i també adoptar altres formes d’actuació conjunta. Les lleis no poden limitar aquest dret si no és per a garantir l’autonomia dels altres ens que la tenen reconeguda. 3. Els municipis tenen potestat normativa, com a expressió del principi democràtic en què es fonamenten, en l’àmbit de llurs competències i en els altres sobre els quals es projecta llur autonomia. Article 88. Principi de diferenciació Les lleis que afecten el règim jurídic, orgànic, funcional, competencial i financer dels municipis han de tenir en compte necessàriament les diferents característiques demogràfiques, geogràfiques, funcionals, organitzatives, de dimensió i de capacitat de gestió que tenen. Article 89. Règim especial del municipi de Barcelona El municipi de Barcelona disposa d’un règim especial establert per llei del Parlament. L’Ajuntament de Barcelona té iniciativa per a proposar la modificació d’aquest règim especial i, d’acord amb les lleis i el Reglament del Parlament, ha de participar en l’elaboració dels projectes de llei que incideixen en aquest règim especial i ha d’ésser consultat en la tramitació parlamentària d’altres iniciatives legislatives sobre el seu règim especial. 62 �TÍTOL II. DE LES INSTITUCIONS Art. 92 SECCIÓ TERCERA La vegueria [Article 90. La vegueria 1. La vegueria és l’àmbit territorial específic per a l’exercici del govern intermunicipal de cooperació local i té personalitat jurídica pròpia. La vegueria també és la divisió territorial adoptada per la Generalitat per a l’organització territorial dels seus serveis. 2. La vegueria, com a govern local, té naturalesa territorial i gaudeix d’autonomia per a la gestió dels seus interessos.]14 Article 91. El Consell de Vegueria 1. El govern i l’administració autònoma de la vegueria corresponen al Consell de Vegueria, format pel president o presidenta i pels consellers de vegueria. 2. El president o presidenta de vegueria és escollit pels consellers de vegueria d’entre els seus membres. [3. Els consells de vegueria substitueixen les diputacions.]15 [4. La creació, la modificació i la supressió, i també el desplegament del règim jurídic de les vegueries, són regulats per llei del Parlament. L’alteració dels límits provincials, si s’escau, s’ha de portar a terme d’acord amb el que estableix l’article 141.1 de la Constitució.]16 SECCIÓ QUARTA La comarca i els altres ens locals supramunicipals Article 92. La comarca 1. La comarca es configura com a ens local amb personalitat jurídica pròpia i és formada per municipis per a la gestió de competències i serveis locals. 14. Aquest article és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 40 de la STC 31/2010, del 28 de juny. 15. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 41 de la STC 31/2010, del 28 de juny. 16. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 41 de la STC 31/2010, del 28 de juny. 63 �Art. 93 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA 2. La creació, la modificació i la supressió de les comarques, i també l’establiment del règim jurídic d’aquests ens, són regulats per una llei del Parlament. Article 93. Els altres ens locals supramunicipals Els altres ens locals supramunicipals es fonamenten en la voluntat de col·laboració i associació dels municipis i en el reconeixement de les àrees metropolitanes. La creació, la modificació i la supressió, i també l’establiment del règim jurídic d’aquests ens, són regulats per una llei del Parlament. CAPÍTOL VII Organització institucional pròpia de l’Aran Article 94. Règim jurídic 1. L’Aran disposa d’un règim jurídic especial establert per llei del Parlament. Per mitjà d’aquest règim es reconeix l’especificitat de l’organització institucional i administrativa de l’Aran i se’n garanteix l’autonomia per a ordenar i gestionar els afers públics del seu territori. 2. La institució de govern de l’Aran és el Conselh Generau, que és format pel Síndic, el Plen des Conselhèrs e Conselhères Generaus i la Comission d’Auditors de Compdes. El síndic o síndica és la més alta representació i l’ordinària de la Generalitat a l’Aran. 3. La institució de govern de l’Aran és elegida per mitjà de sufragi universal, igual, lliure, directe i secret, en la forma establerta per llei. 4. El Conselh Generau té competència en les matèries que determinin la llei reguladora del règim especial de l’Aran i la resta de lleis aprovades pel Parlament i les facultats que la llei li atribueix, en especial, en les actuacions de muntanya. L’Aran, per mitjà de la seva institució representativa, ha de participar en l’elaboració de les iniciatives legislatives que afecten el seu règim especial. 5. Una llei del Parlament estableix els recursos financers suficients perquè el Conselh Generau pugui prestar els serveis de la seva competència. 64 �TÍTOL III. DEL PODER JUDICIAL A CATALUNYA Art. 95 TÍTOL III Del poder judicial a Catalunya CAPÍTOL I El Tribunal Superior de Justícia i el fiscal o la fiscal superior de Catalunya Article 95. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 1. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és l’òrgan jurisdiccional en què culmina l’organització judicial a Catalunya i és competent, en els termes establerts per la llei orgànica corresponent, per a conèixer dels recursos i dels procediments en els diversos ordres jurisdiccionals i per a tutelar els drets reconeguts per aquest Estatut. En tot cas, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és competent en els ordres jurisdiccionals civil, penal, contenciós administratiu i social i en els altres que es puguin crear en el futur. [2. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és l’última instància jurisdiccional de tots els processos iniciats a Catalunya, i de tots els recursos que es tramiten en el seu àmbit territorial, sigui quin sigui el dret invocat com a aplicable, d’acord amb la Llei orgànica del poder judicial i sens perjudici de la competència reservada al Tribunal Suprem per a la unificació de doctrina. La Llei orgànica del poder judicial ha de determinar l’abast i el contingut dels recursos esmentats.]17 3. Correspon en exclusiva al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la unificació de la interpretació del dret de Catalunya. 4. Correspon al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la resolució dels recursos extraordinaris de revisió que autoritzi la llei contra les resolucions fermes dictades pels òrgans judicials de Catalunya. 5. El president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és el representant del poder judicial a Catalunya. És nomenat pel rei, a proposta del Consell General del Poder Judicial i amb la participació del Consell de Justícia de Catalunya,18 en els termes que 17. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 44 de la STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 8 de la STC 137/2010, del 16 de desembre. 18. Aquest incís és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny. 65 �Art. 96 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA determini la Llei orgànica del poder judicial. El president o presidenta de la Generalitat ordena que se’n publiqui el nomenament en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. 6. Els presidents de sala del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya són nomenats a proposta del Consell General del Poder Judicial i amb la participació del Consell de Justícia de Catalunya,19 en els termes que determini la llei orgànica del poder judicial. Article 96. El fiscal o la fiscal superior de Catalunya 1. El fiscal o la fiscal superior de Catalunya és el fiscal o la fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, representa el Ministeri Fiscal a Catalunya i és designat en els termes que estableix el seu estatut orgànic. 2. El president o presidenta de la Generalitat ordena la publicació del nomenament del fiscal o la fiscal superior de Catalunya en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. 3. El fiscal o la fiscal superior de Catalunya ha de trametre una còpia de la memòria anual de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya al Govern, al Consell de Justícia de Catalunya i al Parlament, i ha de presentar-la davant aquest dins els sis mesos següents al dia en què es fa pública. 4. Les funcions del fiscal o la fiscal superior de Catalunya són les que estableix l’Estatut orgànic del Ministeri Fiscal. La Generalitat pot subscriure convenis amb el Ministeri Fiscal. CAPÍTOL II El Consell de Justícia de Catalunya Article 97. El Consell de Justícia de Catalunya El Consell de Justícia de Catalunya és l’òrgan de govern del poder judicial a Catalunya. Actua com a òrgan desconcentrat del Consell General del Poder Judicial, sens perjudici de les competències 19. Aquest incís és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny. 66 �TÍTOL III. DEL PODER JUDICIAL A CATALUNYA Art. 98 d’aquest darrer, d’acord amb el que estableix la Llei orgànica del poder judicial.20 Article 98. Atribucions 1. Les atribucions del Consell de Justícia de Catalunya són les que estableixen aquest Estatut, la Llei orgànica del poder judicial, les lleis que aprovi el Parlament i les que, si escau, li delegui el Consell General del Poder Judicial. 2. Les atribucions del Consell de Justícia de Catalunya respecte als òrgans jurisdiccionals situats al territori de Catalunya són, d’acord amb el que estableix la Llei orgànica del poder judicial, les següents: a) Participar en la designació del president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i també en la designació dels presidents de sala del dit Tribunal Superior i dels presidents de les audiències provincials. b) Proposar al Consell General del Poder Judicial i expedir els nomenaments i els cessaments dels jutges i magistrats incorporats a la carrera judicial temporalment amb funcions d’assistència, suport o substitució, i també determinar l’adscripció d’aquests jutges i magistrats als òrgans judicials que requereixin mesures de reforç. c) Instruir expedients i, en general, exercir les funcions disciplinàries sobre jutges i magistrats, en els termes que estableixen les lleis. d) Participar en la planificació de la inspecció de jutjats i tribunals; ordenar-ne, si escau, la inspecció i la vigilància, i fer propostes en aquest àmbit; atendre les ordres d’inspecció dels jutjats i tribunals que acordi el Govern, i donar compte de la resolució i de les mesures adoptades. e) Informar sobre els recursos d’alçada interposats contra els acords dels òrgans de govern dels tribunals i jutjats de Catalunya.21 f) Precisar i aplicar, quan escaigui, en l’àmbit de Catalunya, els reglaments del Consell General del Poder Judicial. 20. Aquest article és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny. 21. Aquestes lletres són inconstitucionals i nul·les d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny. 67 �Art. 99 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA g) Informar sobre les propostes de revisió, delimitació i modificació de les demarcacions territorials dels òrgans jurisdiccionals i sobre les propostes de creació de seccions i jutjats. h) Presentar una memòria anual al Parlament sobre l’estat i el funcionament de l’Administració de justícia a Catalunya. i) Totes les funcions que li atribueixin la Llei orgànica del poder judicial i les lleis del Parlament, i les que li delegui el Consell General del Poder Judicial. 3. Les resolucions del Consell de Justícia de Catalunya en matèria de nomenaments, autoritzacions, llicències i permisos s’han d’adoptar d’acord amb els criteris aprovats pel Consell General del Poder Judicial.22 4. El Consell de Justícia de Catalunya, per mitjà del seu president o presidenta, ha de comunicar al Consell General del Poder Judicial les resolucions que dicti i les iniciatives que emprengui i ha de facilitar la informació que li sigui demanada. Article 99. Composició, organització i funcionament 1. El Consell de Justícia de Catalunya és integrat pel president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que el presideix, i 23 pels membres que siguin nomenats, d’acord amb el que estableix la Llei orgànica del poder judicial, entre jutges, magistrats, fiscals o juristes de reconegut prestigi. El Parlament de Catalunya designa els membres del Consell que determini la Llei orgànica del poder judicial. 2. El Consell de Justícia de Catalunya aprova el seu reglament intern d’organització i funcionament, d’acord amb la normativa aplicable. Article 100. Control dels actes del Consell de Justícia de Catalunya 1. Els actes del Consell de Justícia de Catalunya són impugnables en alçada davant el Consell General del Poder Judicial, llevat que hagin estat dictats en exercici de competències de la comunitat autònoma.24 22. Aquest apartat és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny. 23. Aquest incís és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny. 24. Aquest apartat és inconstitucional d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny. 68 �TÍTOL III. DEL PODER JUDICIAL A CATALUNYA Art. 102 2. Els actes del Consell de Justícia de Catalunya que no siguin impugnables en alçada davant el Consell General del Poder Judicial es poden impugnar jurisdiccionalment en els termes establerts per les lleis. CAPÍTOL III Competències de la Generalitat sobre l’Administració de justícia Article 101. Oposicions i concursos 1. La Generalitat proposa al Govern de l’Estat, al Consell General del Poder Judicial o al Consell de Justícia de Catalunya,25 segons que correspongui, la convocatòria d’oposicions i concursos per a proveir les places vacants de magistrats, jutges i fiscals a Catalunya. 2. El Consell de Justícia de Catalunya convoca els concursos per a proveir places vacants de jutges i magistrats a Catalunya en els termes establerts per la Llei orgànica del poder judicial.26 3. Les proves dels concursos i les oposicions regulats per aquest article, si tenen lloc a Catalunya, poden fer-se en qualsevol de les dues llengües oficials, a elecció del candidat. Article 102. El personal judicial i la resta del personal al servei de l’Administració de justícia a Catalunya 1. Els magistrats, els jutges i els fiscals que ocupin una plaça a Catalunya han d’acreditar un coneixement adequat i suficient del català per a fer efectius els drets lingüístics dels ciutadans en la forma i amb l’abast que determini la llei. 2. Els magistrats, els jutges i els fiscals que ocupin una plaça a Catalunya han d’acreditar un coneixement suficient del dret propi de Catalunya en la forma i amb l’abast que determini la llei. 3. En tot cas, el coneixement suficient de la llengua i del dret propis ha d’ésser valorat d’una manera específica i singular per a obtenir una plaça en els concursos de trasllat corresponents. 25. Aquest incís és inconstitucional d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny. 26. Aquest apartat és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny. 69 �Art. 103 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA 4. El personal al servei de l’Administració de justícia i de la Fiscalia a Catalunya ha d’acreditar un coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials que el fa apte per a complir les funcions pròpies del seu càrrec o lloc de treball. Article 103. Mitjans personals 1. Correspon a la Generalitat la competència normativa sobre el personal no judicial al servei de l’Administració de justícia, dins el respecte a l’estatut jurídic d’aquest personal establert per la Llei orgànica del poder judicial. En els termes esmentats, aquesta competència inclou la regulació de: a) L’organització d’aquest personal en cossos i escales. b) El procés de selecció. c) La promoció interna, la formació inicial i la formació continuada. d) La provisió de destinacions i ascensos. e) Les situacions administratives. f) El règim de retribucions. g) La jornada laboral i l’horari de treball. h) L’ordenació de l’activitat professional i les funcions. i) Les llicències, els permisos, les vacances i les incompatibilitats. j) El registre de personal. k) El règim disciplinari. 2. En els mateixos termes que estableix l’apartat 1, correspon a la Generalitat la competència executiva i de gestió en matèria de personal no judicial al servei de l’Administració de justícia. Aquesta competència inclou: a) Aprovar l’oferta d’ocupació pública. b) Convocar i resoldre tots els processos de selecció, i l’adscripció als llocs de treball. c) Nomenar els funcionaris que superin els processos selectius. d) Impartir la formació, prèvia i continuada. e) Elaborar les relacions de llocs de treball. 70 �TÍTOL III. DEL PODER JUDICIAL A CATALUNYA Art. 104 f) Convocar i resoldre tots els processos de provisió de llocs de treball. g) Convocar i resoldre tots els processos de promoció interna. h) Gestionar el Registre de Personal, coordinat amb l’estatal. i) Efectuar tota la gestió d’aquest personal, en aplicació del seu règim estatutari i retributiu. j) Exercir la potestat disciplinària i imposar les sancions que escaiguin, inclosa la separació del servei. k) Exercir totes les altres funcions que siguin necessàries per a garantir una gestió eficaç i eficient dels recursos humans al servei de l’Administració de justícia. 3. En el marc del que disposa la Llei orgànica del poder judicial, es poden crear per llei del Parlament cossos de funcionaris al servei de l’Administració de justícia dependents de la funció pública de la Generalitat. 4. La Generalitat disposa de competència exclusiva sobre el personal laboral al servei de l’Administració de justícia. Article 104. Mitjans materials Corresponen a la Generalitat els mitjans materials de l’Administració de justícia a Catalunya. Aquesta competència inclou en tot cas: a) La construcció i la reforma dels edificis judicials i de la fiscalia. b) La provisió de béns mobles i materials per a les dependències judicials i de la fiscalia. c) La configuració, la implantació i el manteniment de sistemes informàtics i de comunicació, sens perjudici de les competències de coordinació i homologació que corresponen a l’Estat per a garantir la compatibilitat del sistema. d) La gestió i la custòdia dels arxius, de les peces de convicció i dels efectes intervinguts, en tot allò que no tingui naturalesa jurisdiccional. e) La participació en la gestió dels comptes de dipòsits i consignacions judicials i en llurs rendiments, tenint en compte el volum de l’activitat judicial acomplerta a la comunitat autònoma i el cost efectiu dels serveis. 71 �Art. 105 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA f) La gestió, la liquidació i la recaptació de les taxes judicials que estableixi la Generalitat en l’àmbit de les seves competències sobre l’Administració de justícia. Article 105. Oficina judicial i institucions i serveis de suport Correspon a la Generalitat, d’acord amb la Llei orgànica del poder judicial, determinar la creació, el disseny, l’organització, la dotació i la gestió de les oficines judicials i dels òrgans i els serveis de suport als òrgans jurisdiccionals, incloent-hi la regulació de les institucions, els instituts i els serveis de medicina forense i de toxicologia. Article 106. Justícia gratuïta. Procediments de mediació i de conciliació 1. Correspon a la Generalitat la competència per a ordenar els serveis de justícia gratuïta i d’orientació jurídica gratuïta. 2. La Generalitat pot establir els instruments i els procediments de mediació i de conciliació en la resolució de conflictes en les matèries de la seva competència. Article 107. Demarcació, planta i capitalitat judicials 1. El Govern de la Generalitat, almenys cada cinc anys, amb l’informe previ del Consell de Justícia de Catalunya, ha de proposar al Govern de l’Estat la determinació i la revisió de la demarcació i la planta judicials a Catalunya. Aquesta proposta, que és preceptiva, ha d’acompanyar el projecte de llei que el Govern trameti a les Corts Generals. 2. Les modificacions de la planta judicial que no comportin reforma legislativa poden correspondre al Govern de la Generalitat. Així mateix, la Generalitat pot crear seccions i jutjats, per delegació del Govern de l’Estat, en els termes establerts per la Llei orgànica del poder judicial. 3. La capitalitat de les demarcacions judicials és fixada per una llei del Parlament. Article 108. Justícia de pau i de proximitat 1. La Generalitat té competència sobre la justícia de pau, en els termes que estableixi la Llei orgànica del poder judicial. En els mateixos 72 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 111 termes, correspon al Consell de Justícia de Catalunya el nomenament dels jutges. La Generalitat també es fa càrrec de llurs indemnitzacions i és la competent per a la provisió dels mitjans necessaris per a l’exercici de llurs funcions. Li correspon també la creació de les secretaries i llur provisió. 2. La Generalitat, en les poblacions que es determini i d’acord amb el que disposa la Llei orgànica del poder judicial, pot instar que s’estableixi un sistema de justícia de proximitat que tingui per objectiu resoldre conflictes menors amb celeritat i eficàcia. Article 109. Clàusula subrogatòria La Generalitat exerceix, ultra les competències expressament atribuïdes per aquest Estatut, totes les funcions i les facultats que la Llei orgànica del poder judicial reconeix al Govern de l’Estat amb relació a l’Administració de justícia a Catalunya. TÍTOL IV De les competències CAPÍTOL I Tipologia de les competències [Article 110. Competències exclusives 1. Corresponen a la Generalitat, en l’àmbit de les seves competències exclusives, de manera íntegra, la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva. Correspon únicament a la Generalitat l’exercici d’aquestes potestats i funcions, mitjançant les quals pot establir polítiques pròpies. 2. El dret català, en matèria de les competències exclusives de la Generalitat, és el dret aplicable en el seu territori amb preferència sobre qualsevol altre.]27 Article 111. Competències compartides En les matèries que l’Estatut atribueix a la Generalitat de forma compartida amb l’Estat, corresponen a la Generalitat la potestat legislativa, la 27. Aquest article és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 59 de la STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 9 de la STC 137/2010, del 16 de desembre. 73 �Art. 112 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA potestat reglamentària i la funció executiva, en el marc de les bases que fixi l’Estat com a principis o mínim comú normatiu en normes amb rang de llei, excepte en els supòsits que es determinin d’acord amb la Constitució i amb aquest Estatut.28 En exercici d’aquestes competències, la Generalitat pot establir polítiques pròpies. El Parlament ha de desplegar i concretar per mitjà d’una llei les dites disposicions bàsiques. [Article 112. Competències executives Correspon a la Generalitat, en l’àmbit de les seves competències executives, la potestat reglamentària, que comprèn l’aprovació de disposicions per a l’execució de la normativa de l’Estat, i també la funció executiva, que en tot cas inclou la potestat d’organització de la seva pròpia administració i, en general, totes les funcions i activitats que l’ordenament atribueix a l’Administració pública.]29 Article 113. Competències de la Generalitat i normativa de la Unió Europea Correspon a la Generalitat el desplegament, l’aplicació i l’execució de la normativa de la Unió Europea quan afecti l’àmbit de les seves competències, en els termes que estableix el títol V. Article 114. Activitat de foment 1. Correspon a la Generalitat, en les matèries de la seva competència, l’exercici de l’activitat de foment. Amb aquesta finalitat, la Generalitat pot atorgar subvencions amb càrrec a fons propis. 2. Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència exclusiva, l’especificació dels objectius als quals es destinen les subvencions estatals i comunitàries europees territorialitzables, i també la regulació de les condicions d’atorgament i la gestió, incloent-hi la tramitació i la concessió. 3. Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència compartida, precisar normativament els objectius als quals es destinen les subvencions estatals i comunitàries europees territorialitzables, i 28. Aquest incís és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny. 29. Aquest article és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 61 de la STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 9 de la STC 137/2010, del 16 de desembre. 74 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 116 també completar la regulació de les condicions d’atorgament i tota la gestió, incloent-hi la tramitació i la concessió. 4. Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència executiva, la gestió de les subvencions estatals i comunitàries europees territorialitzables, incloent-hi la tramitació i la concessió. 5. La Generalitat participa en la determinació del caràcter no territorialitzable de les subvencions estatals i comunitàries europees. Així mateix, participa, en els termes que fixi l’Estat, en la gestió i la tramitació d’aquestes subvencions. Article 115. Abast territorial i efectes de les competències 1. L’àmbit material de les competències de la Generalitat està referit al territori de Catalunya, excepte en els supòsits a què fan referència expressament aquest Estatut i altres disposicions legals que estableixen l’eficàcia jurídica extraterritorial de les disposicions i els actes de la Generalitat. 2. La Generalitat, en els casos en què l’objecte de les seves competències té un abast territorial superior al del territori de Catalunya, exerceix les seves competències sobre la part d’aquest objecte situada en el seu territori, sens perjudici dels instruments de col·laboració que s’estableixin amb altres ens territorials o, subsidiàriament, de la coordinació per l’Estat de les comunitats autònomes afectades. CAPÍTOL II Les matèries de les competències Article 116. Agricultura, ramaderia i aprofitaments forestals 1. Correspon a la Generalitat, respectant el que estableixi l’Estat en exercici de les competències que li atribueix l’article 149.1.13 i 16 de la Constitució, la competència exclusiva en matèria d’agricultura i ramaderia. Aquesta competència inclou en tot cas: a) La regulació i el desenvolupament de l’agricultura, la ramaderia i el sector agroalimentari. b) La regulació i l’execució sobre la qualitat, la traçabilitat i les condicions dels productes agrícoles i ramaders, i també la lluita contra els fraus en l’àmbit de la producció i la comercialització agroalimentàries. 75 �Art. 117 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA c) La regulació de la participació de les organitzacions agràries i ramaderes i de les cambres agràries en organismes públics. d) La sanitat vegetal i animal en els casos en què no tingui efectes sobre la salut humana i la protecció dels animals. e) Les llavors i els planters, especialment tot allò que estigui relacionat amb els organismes genèticament modificats. f) La regulació dels processos de producció, de les explotacions, de les estructures agràries i de llur règim jurídic. g) El desenvolupament integral i la protecció del món rural. h) La recerca, el desenvolupament, la transferència tecnològica, la innovació de les explotacions i les empreses agràries i alimentàries i la formació en aquestes matèries. i) Les fires i els certàmens agrícoles, forestals i ramaders. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre: a) La planificació de l’agricultura i la ramaderia i del sector agroalimentari. b) La regulació i el règim d’intervenció administrativa i d’usos de la forest, dels aprofitaments i els serveis forestals i de les vies pecuàries de Catalunya. Article 117. Aigua i obres hidràuliques 1. Correspon a la Generalitat, en matèria d’aigües que pertanyin a conques hidrogràfiques intracomunitàries, la competència exclusiva, que inclou en tot cas: a) L’ordenació administrativa, la planificació i la gestió de l’aigua superficial i subterrània, dels usos i els aprofitaments hidràulics i també de les obres hidràuliques que no siguin qualificades d’interès general. b) La planificació i l’adopció de mesures i instruments específics de gestió i protecció dels recursos hídrics i dels ecosistemes aquàtics i terrestres vinculats a l’aigua. c) Les mesures extraordinàries en cas de necessitat per a garantir el subministrament d’aigua. 76 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 118 d) L’organització de l’administració hidràulica de Catalunya, inclosa la participació dels usuaris. e) La regulació i l’execució de les actuacions relacionades amb la concentració parcel·lària i amb les obres de regatge. 2. La Generalitat, en els termes que estableix la legislació estatal, assumeix competències executives sobre el domini públic hidràulic i les obres d’interès general. En els mateixos termes, li correspon la participació en la planificació i la programació de les obres d’interès general. 3. La Generalitat participa en la planificació hidrològica i en els òrgans de gestió estatals dels recursos hídrics i dels aprofitaments hidràulics que pertanyin a conques hidrogràfiques intercomunitàries. Correspon a la Generalitat, dins del seu àmbit territorial, la competència executiva sobre: a) L’adopció de mesures addicionals de protecció i sanejament dels recursos hídrics i dels ecosistemes aquàtics. b) L’execució i l’explotació de les obres de titularitat estatal, si s’estableix mitjançant conveni. c) Les facultats de policia del domini públic hidràulic que li són atribuïdes per la legislació estatal. 4. La Generalitat ha d’emetre un informe preceptiu per a qualsevol proposta de transvasament de conques que impliqui la modificació dels recursos hídrics del seu àmbit territorial. 5. La Generalitat participa en la planificació hidrològica dels recursos hídrics i dels aprofitaments hidràulics que passin per Catalunya o que hi fineixin provinents de territoris de fora de l’àmbit estatal espanyol, d’acord amb els mecanismes que estableix el títol V, i participa en l’execució de la dita planificació en els termes que estableix la legislació estatal. Article 118. Associacions i fundacions 1. Correspon a la Generalitat, respectant les condicions bàsiques que l’Estat estableixi per garantir la igualtat en l’exercici del dret i la reserva de llei orgànica, la competència exclusiva sobre el règim jurídic 77 �Art. 119 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA de les associacions que compleixen llurs funcions majoritàriament a Catalunya. Aquesta competència inclou en tot cas: a) La regulació de les modalitats d’associació, de la denominació de les associacions, de les finalitats, dels requisits de constitució, modificació, extinció i liquidació, del contingut dels estatuts, dels òrgans de govern, dels drets i deures dels associats, de les obligacions de les associacions i de les associacions de caràcter especial. b) La determinació i el règim d’aplicació dels beneficis fiscals de les associacions que estableixi la normativa tributària, i també la declaració d’utilitat pública, el contingut i els requisits per a obtenir-la. c) El registre d’associacions. 2. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre el règim jurídic de les fundacions que compleixen llurs funcions majoritàriament a Catalunya. Aquesta competència inclou en tot cas: a) La regulació de les modalitats de fundació, de la denominació de les fundacions, de les finalitats i dels beneficiaris de la finalitat fundacional; de la capacitat per a fundar; dels requisits de constitució, modificació, extinció i liquidació; dels estatuts; de la dotació i el règim de la fundació en procés de formació; del patronat i el protectorat, i del patrimoni i el règim econòmic i financer. b) La determinació i el règim d’aplicació dels beneficis fiscals de les fundacions que estableixi la normativa tributària. c) El registre de fundacions. 3. Correspon a la Generalitat la fixació dels criteris, la regulació de les condicions, l’execució i el control dels ajuts públics a les associacions i les fundacions. Article 119. Caça, pesca, activitats marítimes i ordenació del sector pesquer 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de caça i pesca fluvial, que inclou en tot cas: a) La planificació i la regulació. b) La regulació del règim d’intervenció administrativa de la caça i la pesca, de la vigilància i dels aprofitaments cinegètics i piscícoles. 78 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 120 2. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de pesca marítima i recreativa en aigües interiors, i també la regulació i la gestió dels recursos pesquers i la delimitació d’espais protegits. 3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d’activitats marítimes, que inclou en tot cas: a) La regulació i la gestió del marisqueig i l’aqüicultura i l’establiment de les condicions per a practicar-los, i també la regulació i la gestió dels recursos. b) La regulació i la gestió de les instal·lacions destinades a aquestes activitats. c) El busseig professional. d) La formació i les titulacions en matèria d’activitats d’esbarjo. 4. Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria d’ordenació del sector pesquer. Aquesta competència inclou, en tot cas, l’ordenació i les mesures administratives d’execució relatives a les condicions professionals per a l’exercici de la pesca, la construcció, la seguretat i el registre oficial de vaixells, les confraries de pescadors i les llotges de contractació. Article 120. Caixes d’estalvis 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya, la competència exclusiva sobre la regulació de llur organització, respectant el que estableixi l’Estat en exercici de les competències que li atribueix l’article 149.1.11 i 13 de la Constitució. Aquesta competència inclou en tot cas: a) La determinació de llurs òrgans rectors i de la manera en què els diversos interessos socials hi han d’estar representats. b) L’estatut jurídic dels membres dels òrgans rectors i dels altres càrrecs de les caixes d’estalvis. c) El règim jurídic de la creació, la fusió, la liquidació i el registre. d) L’exercici de les potestats administratives amb relació a les fundacions que creïn. e) La regulació de les agrupacions de caixes d’estalvis amb seu social a Catalunya. 79 �Art. 121 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA 2. Correspon a la Generalitat, en matèria de caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya, la competència compartida sobre l’activitat financera, d’acord amb els principis, les regles i els estàndards mínims que estableixin30 les bases estatals, que inclou, en tot cas, la regulació de la distribució dels excedents i de l’obra social de les caixes. Així mateix, la Generalitat fa el seguiment del procés d’emissió i distribució de quotes participatives, excepte en els aspectes relatius al règim d’ofertes públiques de venda o subscripció de valors i admissió a negociació, a l’estabilitat financera i a la solvència. 3. Correspon a la Generalitat, en matèria de caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya, la competència compartida sobre disciplina, inspecció i sanció de les caixes. Aquesta competència inclou en tot cas l’establiment d’infraccions i sancions addicionals en matèries de la seva competència. 4. La Generalitat, d’acord amb el que estableix la legislació estatal, col·labora en les activitats d’inspecció i sanció que el Ministeri d’Economia i Hisenda i el Banc d’Espanya exerceixen sobre les caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya. Article 121. Comerç i fires 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de comerç i fires, que inclou la regulació de l’activitat firal no internacional i l’ordenació administrativa de l’activitat comercial, la qual alhora inclou en tot cas: a) La determinació de les condicions administratives per a exercir-la i dels llocs i els establiments on s’acompleixi i l’ordenació administrativa del comerç electrònic o del comerç per qualsevol altre mitjà. b) La regulació administrativa de totes les modalitats de venda i totes les formes de prestació de l’activitat comercial, i també de les vendes promocionals i de la venda a pèrdua. c) La regulació dels horaris comercials, respectant en l’exercici d’aquesta competència el principi constitucional d’unitat de mercat. 30. Aquest incís és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny. 80 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 123 d) La classificació i la planificació territorial dels equipaments comercials i la regulació dels requisits i del règim d’instal·lació, ampliació i canvi d’activitat dels establiments. e) L’establiment i l’execució de les normes i els estàndards de qualitat relacionats amb l’activitat comercial. f) L’adopció de mesures de policia administrativa amb relació a la disciplina de mercat. 2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de fires internacionals celebrades a Catalunya, que inclou en tot cas: a) L’activitat d’autorització i declaració de la fira internacional. b) La promoció, la gestió i la coordinació. c) L’activitat inspectora, l’avaluació i la rendició de comptes. d) L’establiment de la reglamentació interna. e) El nomenament d’un delegat o delegada en els òrgans de direcció de cada fira. 3. La Generalitat col·labora amb l’Estat en l’establiment del calendari de fires internacionals. [Article 122. Consultes populars Correspon a la Generalitat la competència exclusiva per a l’establiment del règim jurídic, les modalitats, el procediment, l’acompliment i la convocatòria per la mateixa Generalitat o pels ens locals, en l’àmbit de llurs competències, d’enquestes, audiències públiques, fòrums de participació i qualsevol altre instrument de consulta popular, salvant el que disposa l’article 149.1.32 de la Constitució.]31 Article 123. Consum Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de consum, que inclou en tot cas: a) La defensa dels drets dels consumidors i els usuaris, proclamats per l’article 28, i l’establiment i l’aplicació dels procediments administratius de queixa i reclamació. 31. Aquest article és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 69 de la STC 31/2010, del 28 de juny. 81 �Art. 124 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA b) La regulació i el foment de les associacions dels consumidors i els usuaris i llur participació en els procediments i afers que les afectin. c) La regulació dels òrgans i els procediments de mediació en matèria de consum. d) La formació i l’educació en el consum. e) La regulació de la informació en matèria de consumidors i usuaris. Article 124. Cooperatives i economia social 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de cooperatives. 2. La competència a què fa referència l’apartat 1 inclou l’organització i el funcionament de les cooperatives, els quals alhora inclouen en tot cas: a) La definició, la denominació i la classificació. b) Els criteris sobre fixació del domicili. c) Els criteris rectors d’actuació. d) Els requisits de constitució, modificació dels estatuts socials, fusió, escissió, transformació, dissolució i liquidació. e) La qualificació, la inscripció i la certificació en el registre corresponent. f) Els drets i deures dels socis. g) El règim econòmic i la documentació social. h) La conciliació i la mediació. i) Els grups cooperatius i les formes de col·laboració econòmica de les cooperatives. 3. La competència a què fa referència l’apartat 1 inclou en tot cas la regulació i el foment del moviment cooperatiu, en especial per a promoure les formes de participació a l’empresa, l’accés dels treballadors als mitjans de producció i la cohesió social i territorial. La regulació i el foment del moviment cooperatiu inclouen: a) La regulació de l’associacionisme cooperatiu. b) L’ensenyament i la formació cooperatius. 82 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 125 c) La fixació dels criteris, la regulació de les condicions, l’execució i el control dels ajuts públics al món cooperatiu. 4. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre el foment i l’ordenació del sector de l’economia social. Article 125. Corporacions de dret públic i professions titulades 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de col·legis professionals, acadèmies, cambres agràries, cambres de comerç, indústria i navegació i altres corporacions de dret públic representatives d’interessos econòmics i professionals, la competència exclusiva, salvant el que estableixen els apartats 2 i 3. Aquesta competència, respectant el que disposen els articles 36 i 139 de la Constitució, inclou en tot cas: a) La regulació de l’organització interna, del funcionament i del règim econòmic, pressupostari i comptable, i també del règim de col· legiació i adscripció, dels drets i deures de llurs membres i del règim disciplinari. b) La creació i l’atribució de funcions. c) La tutela administrativa. d) El sistema i el procediment electorals aplicables a l’elecció dels membres de les corporacions. e) La determinació de l’àmbit territorial i la possible agrupació dins de Catalunya. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre la definició de les corporacions a què fa referència l’apartat 1 i sobre els requisits per a crear-ne i per a ésser-ne membre. 3. Les cambres de comerç, indústria i navegació, si ho acorden prèviament la Generalitat i l’Estat, poden complir funcions de comerç exterior i destinar-hi recursos camerals. 4. Correspon a la Generalitat, respectant les normes generals sobre titulacions acadèmiques i professionals i el que disposen els articles 36 i 139 de la Constitució, la competència exclusiva sobre l’exercici de les professions titulades, que inclou en tot cas: a) La determinació dels requisits i les condicions d’exercici de les professions titulades, i també dels drets i les obligacions dels professionals titulats i del règim d’incompatibilitats. 83 �Art. 126 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA b) La regulació de les garanties administratives davant l’intrusisme i les actuacions irregulars, i també la regulació de les prestacions professionals de caràcter obligatori. c) El règim disciplinari de l’exercici de les professions titulades. Article 126. Crèdit, banca, assegurances i mutualitats no integrades en el sistema de seguretat social 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre l’estructura, l’organització i el funcionament de les mutualitats de previsió social no integrades en el sistema de seguretat social. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre l’estructura, l’organització i el funcionament de les entitats de crèdit que no siguin caixes d’estalvis, de les cooperatives de crèdit i de les entitats gestores de plans i fons de pensions i de les entitats físiques i jurídiques que actuen en el mercat assegurador altres que aquelles a les quals fa referència l’apartat 1, d’acord amb els principis, les regles i els estàndards mínims que fixin32 les bases estatals. 3. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre l’activitat de les entitats a què fan referència els apartats 1 i 2. Aquesta competència inclou els actes d’execució reglats que li atribueixi la legislació estatal. 4. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre disciplina, inspecció i sanció de les entitats a què fa referència l’apartat 2. Article 127. Cultura 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de cultura. Aquesta competència exclusiva comprèn en tot cas: a) Les activitats artístiques i culturals, que es porten a terme a Cata­ lunya, incloent-hi: Primer. Les mesures relatives a la producció i la distribució de llibres i publicacions periòdiques en qualsevol suport, i també la gestió del dipòsit legal i l’atorgament dels codis d’identificació. 32. Aquest incís és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny. 84 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 127 Segon. La regulació i la inspecció de les sales d’exhibició cinematogràfica, les mesures de protecció de la indústria cinematogràfica i el control i la concessió de llicències de doblatge a les empreses distribuïdores domiciliades a Catalunya. Tercer. La qualificació de les pel·lícules i els materials audiovisuals en funció de l’edat i dels valors culturals. Quart. La promoció, la planificació, la construcció i la gestió d’equipaments culturals situats a Catalunya. Cinquè. L’establiment de mesures fiscals d’incentivació de les activitats culturals en els tributs sobre els quals la Generalitat tingui competències normatives. b) El patrimoni cultural, incloent-hi en tot cas: Primer. La regulació i l’execució de mesures destinades a garantir l’enriquiment i la difusió del patrimoni cultural de Catalunya i a facilitar-hi l’accés. Segon. La inspecció, l’inventari i la restauració del patrimoni arquitectònic, arqueològic, científic, tècnic, històric, artístic, etnològic i cultural en general. Tercer. L’establiment del règim jurídic de les actuacions sobre béns mobles i immobles integrants del patrimoni cultural de Catalunya i la determinació del règim jurídic dels béns immobles, i també la declaració i la gestió d’aquests béns, excepte els que siguin de titularitat de l’Estat. Quart. La protecció del patrimoni cultural de Catalunya, que inclou la conservació, la reparació, el règim de vigilància i el control dels béns, sens perjudici de la competència estatal per a la defensa dels béns integrants d’aquest patrimoni contra l’exportació i l’espoliació. c) Els arxius, les biblioteques, els museus i els altres centres de dipòsit cultural que no són de titularitat estatal, incloent-hi en tot cas: Primer. La creació, la gestió, la protecció i l’establiment del règim jurídic dels centres que integren el sistema d’arxius i el sistema bibliotecari, dels museus i dels altres centres de dipòsit cultural. Segon. L’establiment del règim jurídic dels béns documentals, bibliogràfics i culturals que hi estan dipositats. 85 �Art. 128 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Tercer. La conservació i la recuperació dels béns que integren el patrimoni documental i bibliogràfic català. d) El foment de la cultura, amb relació al qual inclou: Primer. El foment i la difusió de la creació i la producció teatrals, musicals, audiovisuals, literàries, de dansa, de circ i d’arts combinades portades a terme a Catalunya. Segon. La promoció i la difusió del patrimoni cultural, artístic i monumental i dels centres de dipòsit cultural de Catalunya. Tercer. La projecció internacional de la cultura catalana. 2. Correspon a la Generalitat la competència executiva sobre els arxius, les biblioteques, els museus i els centres de dipòsit cultural de titularitat estatal situats a Catalunya la gestió dels quals no es reservi expressament l’Estat, que inclou, en tot cas, la regulació del funcionament, l’organització i el règim de personal. [3. En les actuacions que l’Estat faci a Catalunya en matèria d’inversió en béns i equipaments culturals es requereix l’acord previ amb la Generalitat. En el cas de les activitats que l’Estat acompleixi amb relació a la projecció internacional de la cultura, el Govern de l’Estat i el Govern de la Generalitat han d’articular fórmules de col·laboració i cooperació mútues, d’acord amb el que estableix el títol V d’aquest Estatut.]33 Article 128. Denominacions i indicacions geogràfiques i de qualitat 1. Correspon a la Generalitat, respectant el que disposa l’article 149.1.13 de la Constitució, la competència exclusiva sobre denominacions d’origen i altres mencions de qualitat, que inclou el règim jurídic de creació i funcionament, el qual alhora inclou: a) La determinació dels possibles nivells de protecció dels productes, llur règim i llurs condicions, i també els drets i les obligacions que en deriven. b) El règim de titularitat de les denominacions, respectant la legislació de propietat industrial. 33. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 73 de la STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 9 de la STC 137/2010, del 16 de desembre. 86 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 129 c) La regulació de les formes i les condicions de producció i comercialització dels productes corresponents, i el règim sancionador aplicable. d) El règim de l’organització administrativa de la denominació d’origen, o menció de qualitat, referida tant a la gestió com al control de la producció i la comercialització. 2. La competència a què fa referència l’apartat 1 inclou el reconeixement de les denominacions o les indicacions, l’aprovació de llurs normes reguladores i totes les facultats administratives de gestió i control sobre l’actuació de les denominacions o les indicacions, especialment les que deriven de l’eventual tutela administrativa sobre els òrgans de la denominació i de l’exercici de la potestat sancionadora per infraccions del règim de la denominació. 3. La Generalitat, en cas que el territori d’una denominació superi els límits de Catalunya, exerceix les facultats de gestió i control sobre les actuacions dels òrgans de la denominació relatives a terrenys i instal·lacions situats a Catalunya, en els termes que determinen les lleis. La Generalitat participa en els òrgans de la denominació i en l’exercici de llurs facultats de gestió. 4. La Generalitat exerceix sobre el seu territori les obligacions de protecció derivades del reconeixement per la mateixa Generalitat d’una denominació d’origen o d’una indicació geogràfica protegida. Les autoritats corresponents col·laboren en la protecció de les denominacions geogràfiques i de qualitat catalanes fora del territori de Catalunya i davant les corresponents institucions de protecció europees i internacionals. [Article 129. Dret civil Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de dret civil, excepte en les matèries que l’article 149.1.8 de la Constitució atribueix en tot cas a l’Estat. Aquesta competència inclou la determinació del sistema de fonts del dret civil de Catalunya.]34 34. Aquest article és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 76 de la STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 9 de la STC 137/2010, del 16 de desembre. 87 �Art. 130 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Article 130. Dret processal Correspon a la Generalitat dictar les normes processals específiques que derivin de les particularitats del dret substantiu de Catalunya. Article 131. Educació 1. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenyament no universitari, la competència exclusiva sobre els ensenyaments postobligatoris que no condueixen a l’obtenció d’un títol o una certificació acadèmica o professional amb validesa a tot l’Estat i sobre els centres docents en què s’imparteixen aquests ensenyaments. 2. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenyament no universitari, amb relació als ensenyaments obligatoris i no obligatoris que condueixen a l’obtenció d’un títol acadèmic o professional amb validesa a tot l’Estat i amb relació als ensenyaments d’educació infantil, la competència exclusiva que inclou: a) La regulació dels òrgans de participació i consulta dels sectors afectats en la programació de l’ensenyament en el seu territori. b) La determinació dels continguts educatius del primer cicle de l’educació infantil i la regulació dels centres en què s’imparteix aquest cicle, i també la definició de les plantilles del professorat i de les titulacions i les especialitzacions de la resta del personal. c) La creació, el desenvolupament organitzatiu i el règim dels centres públics. d) La inspecció, l’avaluació interna del sistema educatiu, la innovació, la recerca i l’experimentació educatives i també el garantiment de la qualitat del sistema educatiu. e) El règim de foment de l’estudi, de beques i d’ajuts amb fons propis. f) La formació permanent i el perfeccionament del personal docent i dels altres professionals de l’educació i l’aprovació de directrius d’actuació en matèria de recursos humans. g) Els serveis educatius i les activitats extraescolars complementàries amb relació als centres docents públics i als centres docents privats sostinguts amb fons públics. 88 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 131 h) Els aspectes organitzatius dels ensenyaments en règim no presencial adreçats a l’alumnat d’edat superior a la d’escolarització obligatòria. 3. En allò que no regula l’apartat 2 i amb relació als ensenyaments a què fa referència el dit apartat, correspon a la Generalitat, respectant els aspectes essencials del dret a l’educació i a la llibertat d’ensenyament en matèria d’ensenyament no universitari i d’acord amb el que disposa l’article 149.1.30 de la Constitució, la competència compartida que inclou en tot cas: a) La programació de l’ensenyament, la seva definició i l’avaluació general del sistema educatiu. b) L’ordenació del sector de l’ensenyament i de l’activitat docent i educativa. c) L’establiment dels plans d’estudi corresponents, incloent-hi l’ordenació curricular. d) El règim de foment de l’estudi, de beques i d’ajuts estatals. e) L’accés a l’educació i l’establiment i la regulació dels criteris d’admissió i escolarització de l’alumnat als centres docents. f) El règim de sosteniment amb fons públics dels ensenyaments del sistema educatiu i dels centres que els imparteixen. g) Els requisits i les condicions dels centres docents i educatius. h) L’organització dels centres públics i dels privats sostinguts amb fons públics. i) La participació de la comunitat educativa en el control i la gestió dels centres docents públics i dels privats sostinguts amb fons públics. j) L’adquisició i la pèrdua de la condició de funcionari o funcionària docent de l’administració educativa, el desenvolupament dels seus drets i deures bàsics, i també la política de personal al servei de l’administració educativa. 4. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenyament no universitari, la competència executiva sobre l’expedició i l’homologació dels títols acadèmics i professionals estatals. 89 �Art. 132 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Article 132. Emergències i protecció civil 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de protecció civil, que inclou, en tot cas, la regulació, la planificació i l’execució de mesures relatives a les emergències i la seguretat civil, i també la direcció i la coordinació dels serveis de protecció civil, que inclouen els serveis de prevenció i extinció d’incendis, sens perjudici de les facultats dels governs locals en aquesta matèria, respectant el que estableixi l’Estat en exercici de les seves competències en matèria de seguretat pública. 2. La Generalitat, en els casos relatius a emergències i protecció civil d’abast superior a Catalunya, ha de promoure mecanismes de col·laboració amb altres comunitats autònomes i amb l’Estat. 3. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de salvament marítim, en els termes que determini la legislació de l’Estat. 4. La Generalitat participa en l’execució en matèria de seguretat nuclear, en els termes que siguin acordats en els convenis subscrits a aquest efecte i, si s’escau, en les lleis. Article 133. Energia i mines 1. Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria d’energia. Aquesta competència inclou en tot cas: a) La regulació de les activitats de producció, emmagatzematge i transport d’energia, l’atorgament de les autoritzacions de les instal· lacions que transcorrin íntegrament pel territori de Catalunya i l’exercici de les activitats d’inspecció i control de totes les instal·lacions existents a Catalunya. b) La regulació de l’activitat de distribució d’energia que s’acompleixi a Catalunya, l’atorgament de les autoritzacions de les instal· lacions corresponents i l’exercici de les activitats d’inspecció i control de totes les instal·lacions existents a Catalunya. c) El desplegament de les normes complementàries de qualitat dels serveis de subministrament d’energia. d) El foment i la gestió de les energies renovables i de l’eficiència energètica. 90 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 134 2. La Generalitat participa, per mitjà de l’emissió d’un informe previ, en el procediment d’atorgament de l’autorització de les instal·lacions de producció i transport d’energia que ultrapassen el territori de Cata­lunya o si l’energia és objecte d’aprofitament fora d’aquest territori. 3. La Generalitat participa en la regulació i la planificació d’àmbit estatal del sector de l’energia que afecti el territori de Catalunya. 4. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre el règim miner. Aquesta competència inclou, en tot cas, la regulació i el règim d’intervenció administrativa i control de les mines i els recursos miners que estiguin situats al territori de Catalunya i de les activitats extractives que s’hi acompleixin. Article 134. Esport i lleure 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d’esport, que inclou en tot cas: a) El foment, la divulgació, la planificació, la coordinació, l’execució, l’assessorament, la implantació i la projecció de la pràctica de l’activitat física i de l’esport arreu de Catalunya, a tots els nivells socials. b) L’ordenació dels òrgans de mediació en matèria d’esport. c) La regulació de la formació esportiva i el foment de la tecnificació i de l’alt rendiment esportiu. d) L’establiment del règim jurídic de les federacions i els clubs esportius i de les entitats catalanes que promouen i organitzen la pràctica de l’esport i de l’activitat física en l’àmbit de Catalunya, i la declaració d’utilitat pública de les entitats esportives. e) La regulació en matèria de disciplina esportiva, competitiva i electoral de les entitats que promouen i organitzen la pràctica esportiva. f) El foment i la promoció de l’associacionisme esportiu. g) El registre de les entitats que promouen i organitzen la pràctica de l’activitat física i esportiva amb seu social a Catalunya. h) La planificació de la xarxa d’equipaments esportius de Catalunya i la promoció de la seva execució. 91 �Art. 135 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA i) El control i el seguiment medicoesportiu i de salut dels practicants de l’activitat física i esportiva. j) La regulació en matèria de prevenció i control de la violència en els espectacles públics esportius, respectant les facultats reservades a l’Estat en matèria de seguretat pública. k) El garantiment de la salut dels espectadors i de les altres persones implicades en l’organització i l’acompliment de l’activitat física i esportiva, i també de la seguretat i el control sanitaris dels equipaments esportius. l) El desenvolupament de la recerca científica en matèria esportiva. 2. La Generalitat participa en entitats i organismes d’àmbit estatal, europeu i internacional que tinguin per objecte el desenvolupament de l’esport. 3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de lleure, que inclou en tot cas el foment i la regulació de les activitats que s’acompleixin al territori de Catalunya i el règim jurídic de les entitats que tinguin per finalitat l’acompliment d’activitats de lleure. 4. La Generalitat participa en entitats i organismes d’àmbit estatal, europeu i internacional que tinguin per objecte el desenvolupament del lleure. Article 135. Estadística 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre estadística d’interès de la Generalitat, que inclou en tot cas: a) La planificació estadística. b) L’organització administrativa. c) La creació d’un sistema estadístic oficial propi de la Generalitat. 2. La Generalitat participa i col·labora en l’elaboració d’estadístiques d’abast supraautonòmic. Article 136. La funció pública i el personal al servei de les administracions públiques catalanes Correspon a la Generalitat, en matèria de funció pública, respectant el principi d’autonomia local: 92 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 137 a) La competència exclusiva sobre el règim estatutari del personal al servei de les administracions públiques catalanes i sobre l’ordenació i l’organització de la funció pública, salvant el que disposa la lletra b. b) La competència compartida per al desenvolupament dels principis ordenadors de l’ocupació pública, sobre l’adquisició i la pèrdua de la condició de funcionari, les situacions administratives i els drets, els deures i les incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques. c) La competència exclusiva, en matèria de personal laboral, per a l’adaptació de la relació de llocs de treball a les necessitats derivades de l’organització administrativa i sobre la formació d’aquest personal. Article 137. Habitatge 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d’habitatge, que inclou en tot cas: a) La planificació, l’ordenació, la gestió, la inspecció i el control de l’habitatge d’acord amb les necessitats socials i d’equilibri territorial. b) L’establiment de prioritats i objectius de l’activitat de foment de les administracions públiques de Catalunya en matèria d’habitatge i l’adopció de les mesures necessàries per a assolir-los, tant amb relació al sector públic com al privat. c) La promoció pública d’habitatges. d) La regulació administrativa del comerç referit a habitatges i l’establiment de mesures de protecció i disciplinàries en aquest àmbit. e) Les normes tècniques, la inspecció i el control sobre la qualitat de la construcció. f) Les normes sobre l’habitabilitat dels habitatges. g) La innovació tecnològica i la sostenibilitat aplicable als habitatges. h) La normativa sobre conservació i manteniment dels habitatges i la seva aplicació. 2. Correspon a la Generalitat la competència sobre les condicions dels edificis per a la instal·lació d’infraestructures comunes de telecomunicacions, radiodifusió, telefonia bàsica i altres serveis per cable, respectant la legislació de l’Estat en matèria de telecomunicacions. 93 �Art. 138 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA [Article 138. Immigració 1. Correspon a la Generalitat en matèria d’immigració: a) La competència exclusiva en matèria de primer acolliment de les persones immigrades, que inclou les actuacions sociosanitàries i d’orientació. b) El desenvolupament de la política d’integració de les persones immigrades en el marc de les seves competències. c) L’establiment i la regulació de les mesures necessàries per a la integració social i econòmica de les persones immigrades i per a llur participació social. d) L’establiment per llei d’un marc de referència per a l’acolliment i la integració de les persones immigrades. e) La promoció i la integració de les persones retornades i l’ajuda a aquestes, i l’impuls de les polítiques i les mesures pertinents que en facilitin el retorn a Catalunya. 2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria d’autorització de treball als estrangers la relació laboral dels quals s’acompleixi a Catalunya. Aquesta competència, que s’exerceix necessàriament en coordinació amb la que correspon a l’Estat en matèria d’entrada i residència d’estrangers, inclou: a) La tramitació i la resolució de les autoritzacions inicials de treball per compte propi o aliè. b) La tramitació i la resolució dels recursos presentats amb relació als expedients a què fa referència la lletra a i l’aplicació del règim d’inspecció i sanció. 3. Correspon a la Generalitat la participació en les decisions de l’Estat sobre immigració que tinguin una transcendència especial per a Catalunya i, en particular, la participació preceptiva prèvia en la determinació del contingent de treballadors estrangers mitjançant els mecanismes que estableix el títol V.]35 35. Aquest article és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 83 de la STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 9 de la STC 137/2010, del 16 de desembre. 94 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 140 Article 139. Indústria, artesania, control metrològic i contrastació de metalls 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d’indústria, salvant el que estableix l’apartat 2. Aquesta competència inclou, en tot cas, l’ordenació dels sectors i dels processos industrials a Catalunya, la seguretat de les activitats, de les instal·lacions, dels equips, dels processos i dels productes industrials i la regulació de les activitats industrials que puguin produir impacte en la seguretat o la salut de les persones. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre la planificació de la indústria, en el marc de la planificació general de l’economia. 3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d’artesania. 4. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de control metrològic. 5. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de contrastació de metalls. Article 140. Infraestructures del transport i de les comunicacions 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre ports, aeroports, heliports i altres infraestructures de transport al territori de Catalunya que no tinguin la qualificació legal d’interès general. Aquesta competència inclou en tot cas: a) El règim jurídic, la planificació i la gestió de tots els ports i aeroports, instal·lacions portuàries i aeroportuàries, instal·lacions marítimes menors, estacions terminals de càrrega en recintes portuaris i aeroportuaris i altres infraestructures de transport. b) La gestió del domini públic necessari per a prestar el servei, especialment l’atorgament d’autoritzacions i concessions dins dels recintes portuaris o aeroportuaris. c) El règim econòmic dels serveis portuaris i aeroportuaris, especialment les potestats tarifària i tributària i la percepció i la recaptació de tota mena de tributs i gravàmens relacionats amb la utilització de la infraestructura i del servei que presta. 95 �Art. 140 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA d) La delimitació de la zona de serveis dels ports o els aeroports i la determinació dels usos, els equipaments i les activitats complementàries dins del recinte del port o l’aeroport o de les altres infraestructures de transport, respectant les facultats del titular del domini públic. 2. La Generalitat participa en els organismes d’abast supraautonòmic que exerceixen funcions sobre les infraestructures de transport situades a Catalunya que són de titularitat estatal. 3. La qualificació d’interès general d’un port, un aeroport o una altra infraestructura de transport situats a Catalunya requereix l’informe previ de la Generalitat, que pot participar en la seva gestió, o assumir-la, d’acord amb el que estableixen les lleis. 4. Correspon a la Generalitat la participació en la planificació i la programació de ports i aeroports d’interès general, en els termes que determini la normativa estatal. 5. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre la seva xarxa viària en tot l’àmbit territorial de Catalunya, i també la participació en la gestió de la xarxa de l’Estat a Catalunya, d’acord amb el que estableix la normativa estatal. Aquesta competència inclou en tot cas: a) L’ordenació, la planificació i la gestió integrada de la xarxa viària de Catalunya. b) El règim jurídic i financer de tots els elements de la xarxa viària dels quals és titular la Generalitat. c) La connectivitat dels elements que integren la xarxa viària de Catalunya entre ells o amb altres infraestructures del transport o altres xarxes. 6. Correspon a la Generalitat, en matèria de xarxa ferroviària, la competència exclusiva amb relació a les infraestructures de les quals és titular i la participació en la planificació i la gestió de les infraestructures de titularitat estatal situades a Catalunya, d’acord amb el que estableixi la normativa estatal. 7. Correspon a la Generalitat, d’acord amb la normativa de l’Estat, la competència executiva en matèria de comunicacions electròniques, que inclou en tot cas: 96 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 141 a) Promoure l’existència d’un conjunt mínim de serveis d’accés universal. b) La inspecció de les infraestructures comunes de telecomunicacions i l’exercici de la potestat sancionadora corresponent. c) La resolució de conflictes entre operadors de radiodifusió que comparteixin múltiplexs la cobertura dels quals no ultrapassi el territori de Catalunya. d) La gestió del registre d’instal·ladors d’infraestructures comunes de telecomunicacions i del registre de gestors de múltiplexs l’àmbit dels quals no ultrapassi el territori de Catalunya. Article 141. Joc i espectacles 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de joc, apostes i casinos, si l’activitat s’acompleix exclusivament a Catalunya, incloent-hi en tot cas: a) La creació i l’autorització de joc i apostes i llur regulació, i també la regulació de les empreses dedicades a la gestió, l’explotació i la pràctica d’aquestes activitats o que tenen per objecte la comercialització i la distribució dels materials relacionats amb el joc en general, incloent-hi les modalitats de joc per mitjans informàtics i telemàtics. b) La regulació i el control dels locals, les instal·lacions i els equipaments utilitzats per a acomplir aquestes activitats. c) La determinació, en el marc de les seves competències, del règim fiscal sobre l’activitat de joc de les empreses que l’acompleixen. 2. L’autorització de noves modalitats de joc i apostes d’àmbit estatal, o bé la modificació de les existents, requereix la deliberació a la Comissió Bilateral Generalitat - Estat que estableix el títol V i l’informe previ determinant de la Generalitat. 3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d’espectacles i activitats recreatives, que inclou, en tot cas, l’ordenació del sector, el règim d’intervenció administrativa i el control de tota mena d’espectacles en espais i locals públics. 97 �Art. 142 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Article 142. Joventut 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de joventut, que inclou en tot cas: a) El disseny, l’aplicació i l’avaluació de polítiques, plans i programes destinats a la joventut. b) La promoció de l’associacionisme juvenil, de les iniciatives de participació de la gent jove, de la mobilitat internacional i del turisme juvenil. c) La regulació, la gestió, la intervenció i la policia administrativa d’activitats i instal·lacions destinades a la joventut. 2. Correspon a la Generalitat la subscripció d’acords amb entitats internacionals i la participació en aquestes en col·laboració amb l’Estat o de manera autònoma, si ho permet la normativa de l’entitat corresponent, i en tot cas la tramitació de documents atorgats per entitats internacionals que afectin persones, instal·lacions o entitats amb residència a Catalunya, respectant la legislació de l’Estat. Article 143. Llengua pròpia 1. Correspon a la Generalitat de Catalunya la competència exclusiva en matèria de llengua pròpia, que inclou, en tot cas, la determinació de l’abast, els usos i els efectes jurídics de la seva oficialitat, i també la normalització lingüística del català. 2. Correspon a la Generalitat i també al Conselh Generau d’Aran la competència sobre la normalització lingüística de l’occità, denominat aranès a l’Aran. Article 144. Medi ambient, espais naturals i meteorologia 1. Corresponen a la Generalitat la competència compartida en matèria de medi ambient i la competència per a l’establiment de normes addicionals de protecció. Aquesta competència compartida inclou en tot cas: a) L’establiment i la regulació dels instruments de planificació ambiental i del procediment de tramitació i aprovació d’aquests instruments. 98 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 144 b) L’establiment i la regulació de mesures de sostenibilitat, fiscalitat i recerca ambientals. c) La regulació dels recursos naturals, de la flora i la fauna, de la bio­diversitat, del medi ambient marí i aquàtic si no té per finalitat la preservació dels recursos pesquers marítims. d) La regulació sobre prevenció en la producció d’envasos i embalatges en tot llur cicle de vida, des que es generen fins que passen a ésser residus. e) La regulació sobre prevenció i correcció de la generació de residus amb origen o destinació a Catalunya i sobre la gestió i el trasllat d’aquests i llur disposició final. f) La regulació en la prevenció, el control, la correcció, la recuperació i la compensació de la contaminació de sòl i subsòl. g) La regulació i la gestió dels abocaments efectuats en les aigües interiors de Catalunya, i també dels efectuats en les aigües superficials i subterrànies que no passen per una altra comunitat autònoma. En tot cas, dins del seu àmbit territorial, correspon a la Generalitat la competència executiva sobre la intervenció administrativa dels abocaments en les aigües superficials i subterrànies. h) La regulació de l’ambient atmosfèric i de les diverses classes de contaminació d’aquest, la declaració de zones d’atmosfera contaminada i l’establiment d’altres instruments de control de la contaminació, amb independència de l’administració competent per a autoritzar l’obra, la instal·lació o l’activitat que la produeixi. i) La regulació del règim d’autorització i seguiment de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. j) La promoció de les qualificacions relatives a productes, activitats, instal·lacions, infraestructures, procediments, processos productius o conductes respectuosos amb el medi. k) La prevenció, la restauració i la reparació de danys al medi ambient, i també el règim sancionador corresponent. l) Les mesures de protecció de les espècies i el règim sancionador. 2. Correspon a la Generalitat, en matèria d’espais naturals, la competència exclusiva que, respectant el que disposa l’article 149.1.23 de 99 �Art. 145 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA la Constitució, inclou, en tot cas, la regulació i la declaració de les figures de protecció, delimitació, planificació i gestió d’espais naturals i d’hàbitats protegits situats a Catalunya. 3. La Generalitat, en el cas dels espais naturals que ultrapassen el territori de Catalunya, ha de promoure els instruments de col· laboració amb altres comunitats autònomes per a crear, delimitar, regular i gestionar aquests espais. 4. La declaració i la delimitació d’espais naturals dotats amb un règim de protecció estatal requereix l’informe preceptiu de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat. Si l’espai està situat íntegrament al territori de Catalunya, la gestió correspon a la Generalitat. 5. Correspon a la Generalitat l’establiment d’un servei meteorològic propi, el subministrament d’informació meteorològica i climàtica, incloent-hi el pronòstic, el control i el seguiment de les situacions meteorològiques de risc, i també la recerca en aquests àmbits i l’elaboració de la cartografia climàtica. 6. La Generalitat exerceix les seves competències per mitjà del Cos d’Agents Rurals, competents en la vigilància, el control, la protecció, la prevenció integral i la col·laboració en la gestió del medi ambient. Els membres d’aquest cos tenen la condició d’agents de l’autoritat i exerceixen funcions de policia administrativa especial i policia judicial, en els termes que estableix la llei. Article 145. Mercats de valors i centres de contractació Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria de mercats de valors i centres de contractació situats a Catalunya. Aquesta competència inclou en tot cas: a) La creació, la denominació, l’autorització i la supervisió dels mercats de valors i dels sistemes organitzats de negociació. b) La regulació i les mesures administratives d’execució sobre organització, funcionament, disciplina i règim sancionador de les societats rectores de mercats de valors. c) El control de l’emissió, l’admissió, la suspensió, l’exclusió i l’establiment de requisits addicionals d’admissió dels valors que es 100 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 147 negocien exclusivament en aquests mercats, i també la inspecció i el control. d) L’acreditació de les persones i de les entitats per a ésser membres d’aquests mercats. e) L’establiment de les fiances que han de constituir els membres de les borses de valors en garantia de les operacions pendents de liquidació. Article 146. Mitjans de comunicació social i serveis de contingut audiovisual 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de serveis de ràdio i televisió, i també de qualsevol altre servei de comunicació audiovisual: a) La competència exclusiva sobre l’organització de la prestació del servei públic de comunicació audiovisual de la Generalitat i dels serveis públics de comunicació audiovisual d’àmbit local, respectant la garantia de l’autonomia local. b) La competència compartida sobre la regulació i el control dels serveis de comunicació audiovisual que utilitzin qualsevol dels suports i de les tecnologies disponibles dirigits al públic de Catalunya, i també sobre les ofertes de comunicació audiovisual, si es distribueixen al territori de Catalunya. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria de mitjans de comunicació social. 3. La Generalitat ha de fomentar el pluralisme lingüístic i cultural de Catalunya en els mitjans de comunicació social. Article 147. Notariat i registres públics 1. Correspon a la Generalitat de Catalunya, en matèria de notaries i de registres públics de la propietat, mercantils i de béns mobles, la competència executiva que inclou en tot cas: a) El nomenament dels notaris i els registradors de la propietat, mercantils i de béns mobles, per mitjà de la convocatòria, l’administració i la resolució de les oposicions lliures i restringides i dels concursos, que ha de convocar i portar a terme fins a la formalització dels nomenaments. Per a la provisió de les notaries i dels registres, els candidats han d’ésser admesos en igualtat de drets i han d’acreditar el 101 �Art. 148 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA coneixement de la llengua i del dret catalans en la forma i amb l’abast que estableixen l’Estatut i les lleis. b) La participació en l’elaboració dels programes d’accés als cossos de notaris i registradors de la propietat, mercantils i de béns mobles d’Espanya, als efectes de l’acreditació del coneixement del dret català. c) L’establiment de les demarcacions notarials i registrals, in­ cloent-hi la determinació dels districtes hipotecaris i dels districtes de competència territorial dels notaris. d) El nomenament de notaris arxivers de protocols de districte i la guarda i custòdia dels llibres de comptadoria d’hipoteques. 2. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de règim dels recursos sobre la qualificació dels títols o les clàusules concretes en matèria de dret català que s’hagin d’inscriure en un registre de la propietat, mercantil o de béns mobles de Catalunya. 3. Correspon a la Generalitat, en el marc de la regulació general, la competència executiva en matèria de Registre Civil, incloent-hi el nomenament dels seus encarregats, interins i substituts, l’exercici amb relació a aquests de la funció disciplinària, i també la provisió dels mitjans humans i materials necessaris per a l’exercici de les funcions. Aquests encarregats han d’acreditar el coneixement de la llengua catalana i del dret català en la forma i amb l’abast que estableixen l’Estatut i les lleis. Article 148. Obres públiques 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de les obres públiques que s’executen al territori de Catalunya i que no han estat qualificades d’interès general ni afecten una altra comunitat autònoma. Aquesta competència inclou en tot cas la planificació, la construcció i el finançament de les obres. 2. La qualificació d’interès general requereix l’informe previ de la Generalitat. La Generalitat participa en la planificació i la programació de les obres qualificades d’interès general, d’acord amb el que disposa la legislació de l’Estat i segons el que estableix el títol V d’aquest Estatut. 3. Correspon a la Generalitat la gestió dels serveis públics de la seva competència als quals quedin afectades o adscrites totes les 102 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 149 obres públiques que no siguin d’interès general. En el supòsit de les obres qualificades d’interès general o que afecten una altra comunitat autònoma, es poden subscriure convenis de col·laboració per a la gestió dels serveis. Article 149. Ordenació del territori i del paisatge, del litoral i urbanisme 1. Correspon a la Generalitat en matèria d’ordenació del territori i del paisatge la competència exclusiva, que inclou en tot cas: a) L’establiment de les directrius d’ordenació i gestió del territori, del paisatge i de les actuacions que hi incideixen. b) L’establiment i la regulació de les figures de planejament territorial i del procediment per a tramitar-les i aprovar-les. c) L’establiment i la regulació de les figures de protecció d’espais naturals i de corredors biològics, d’acord amb el que estableix l’article 144.2. d) Les previsions sobre emplaçaments de les infraestructures i els equipaments de competència de la Generalitat. e) La determinació de mesures específiques de promoció de l’equilibri territorial, demogràfic, socioeconòmic i ambiental. 2. La determinació de l’emplaçament d’infraestructures i equipaments de titularitat estatal a Catalunya requereix l’informe de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat. 3. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ordenació del litoral, respectant el règim general del domini públic, la competència exclusiva, que inclou en tot cas: a) L’establiment i la regulació dels plans territorials d’ordenació i ús del litoral i de les platges, i també la regulació del procediment de tramitació i aprovació d’aquests instruments i plans. b) La gestió dels títols d’ocupació i ús del domini públic maritimoterrestre, especialment l’atorgament d’autoritzacions i conces­sions i, en tot cas, les concessions d’obres fixes a la mar, respectant les excepcions que es puguin establir per motius mediambientals en les aigües costaneres interiors i de transició. 103 �Art. 150 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA c) La regulació i la gestió del règim econòmic financer del domini públic maritimoterrestre, en els termes que estableix la legislació general. d) L’execució d’obres i actuacions al litoral català que no siguin d’interès general. 4. Corresponen a la Generalitat l’execució i la gestió de les obres d’interès general situades al litoral català, d’acord amb el que estableix l’article 148. 5. Correspon a la Generalitat, en matèria d’urbanisme, la competència exclusiva, que inclou en tot cas: a) La regulació del règim urbanístic del sòl, que inclou, en tot cas, la determinació dels criteris sobre els diversos tipus de sòl i els seus usos. b) La regulació del règim jurídic de la propietat del sòl, respectant les condicions bàsiques que l’Estat estableix per garantir la igualtat de l’exercici del dret a la propietat. c) L’establiment i la regulació dels instruments de planejament i gestió urbanística, i també de llur procediment de tramitació i aprovació. d) La política de sòl i habitatge, la regulació dels patrimonis públics de sòl i habitatge i el règim de la intervenció administrativa en l’edificació, la urbanització i l’ús del sòl i el subsòl. e) La protecció de la legalitat urbanística, que inclou, en tot cas, la inspecció urbanística, les ordres de suspensió d’obres i llicències, les mesures de restauració de la legalitat física alterada, i també la disciplina urbanística. 6. Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria de dret de reversió en les expropiacions urbanístiques en el marc de la legislació estatal. Article 150. L’organització de l’Administració de la Generalitat Correspon a la Generalitat, en matèria d’organització de la seva Administració, la competència exclusiva sobre: a) L’estructura, la regulació dels òrgans i directius públics, el funcionament i l’articulació territorial. 104 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 152 b) Les diverses modalitats organitzatives i instrumentals per a l’actuació administrativa. Article 151. Organització territorial Correspon a la Generalitat, respectant la garantia institucional que estableixen els articles 140 i 141 de la Constitució, la competència exclusiva sobre organització territorial, que inclou en tot cas: a) La determinació, la creació, la modificació i la supressió dels ens que configuren l’organització territorial de Catalunya. b) La creació, la supressió i l’alteració dels termes tant dels municipis com dels ens locals d’àmbit territorial inferior; la denominació, la capitalitat i els símbols dels municipis i dels altres ens locals; els topònims, i la determinació dels règims especials. c) L’establiment per mitjà de llei de procediments de relació entre els ens locals i la població, respectant l’autonomia local. Article 152. Planificació, ordenació i promoció de l’activitat econòmica 1. Correspon a la Generalitat la competència per a la promoció de l’activitat econòmica a Catalunya. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre l’ordenació de l’activitat econòmica a Catalunya. 3. La Generalitat pot establir una planificació de l’activitat econòmica en el marc de les directrius que estableixi la planificació general de l’Estat. 4. Correspon a la Generalitat el desenvolupament i la gestió de la planificació general de l’activitat econòmica. Aquesta competència inclou en tot cas: a) El desplegament dels plans estatals. b) La participació en la planificació estatal per mitjà dels mecanismes que estableix el títol V. c) La gestió dels plans, incloent-hi els fons i els recursos d’origen estatal destinats al foment de l’activitat econòmica, en els termes que s’estableixin per mitjà de conveni. 105 �Art. 153 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Article 153. Polítiques de gènere Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de polítiques de gènere, que, respectant el que estableix l’Estat en exercici de la competència que li atribueix l’article 149.1.1 de la Constitució, inclou en tot cas: a) La planificació, el disseny, l’execució, l’avaluació i el control de normes, plans i directrius generals en matèria de polítiques per a la dona, i també l’establiment d’accions positives per a aconseguir eradicar la discriminació per raó de sexe que s’hagin d’executar amb caràcter unitari per a tot el territori de Catalunya. b) La promoció de l’associacionisme de dones que acompleixen activitats relacionades amb la igualtat i la no-discriminació i de les iniciatives de participació. c) La regulació de les mesures i els instruments per a la sensibilització sobre la violència de gènere i per a detectar-la i prevenir-la, i també la regulació de serveis i recursos propis destinats a aconseguir una protecció integral de les dones que han patit o pateixen aquest tipus de violència. Article 154. Promoció i defensa de la competència 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de promoció de la competència en els mercats respecte a les activitats econòmiques que s’exerceixen principalment a Catalunya. 2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de defensa de la competència en l’exercici de les activitats econòmiques que alterin o puguin alterar la lliure competència del mercat en un àmbit que no ultrapassi el territori de Catalunya. Aquesta competència inclou en tot cas: a) L’execució en mesures relatives als processos econòmics que afectin la competència. b) La inspecció i l’execució del procediment sancionador. c) La defensa de la competència en l’exercici de l’activitat comercial. 3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre l’establiment i la regulació del Tribunal Català de Defensa de la Compe106 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 156 tència, com a òrgan independent, amb jurisdicció sobre tot el territori de Catalunya, al qual correspon en exclusiva tractar de les activitats econòmiques que s’acompleixin principalment a Catalunya i que alterin o puguin alterar la competència, en els termes que estableixen els apartats 1 i 2. Article 155. Propietat intel·lectual i industrial 1. Correspon a la Generalitat de Catalunya la competència executiva en matèria de propietat intel·lectual, que inclou en tot cas: a) L’establiment i la regulació d’un registre, coordinat amb el de l’Estat, dels drets de propietat intel·lectual generats a Catalunya o dels quals siguin titulars persones amb residència habitual a Catalunya; l’activitat d’inscripció, modificació o cancel·lació d’aquests drets, i l’exercici de l’activitat administrativa necessària per a garantir-ne la protecció a tot el territori de Catalunya. La Generalitat ha de comunicar a l’Estat les inscripcions efectuades en el seu registre perquè siguin incorporades al registre estatal; ha de col·laborar amb aquest registre i facilitar el bescanvi d’informació. b) L’autorització i la revocació de les entitats de gestió col·lectiva dels drets de propietat intel·lectual que actuïn majoritàriament a Catalunya, i també assumir tasques complementàries d’inspecció i control de l’activitat d’aquestes entitats. 2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de propietat industrial, que inclou en tot cas: a) L’establiment i la regulació d’un registre, coordinat amb el de l’Estat, de drets de propietat industrial de les persones físiques o jurídiques. b) La defensa jurídica i processal dels topònims de Catalunya aplicats al sector de la indústria. Article 156. Protecció de dades de caràcter personal Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de protecció de dades de caràcter personal que, respectant les garanties dels drets fonamentals en aquesta matèria, inclou en tot cas: 107 �Art. 157 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA a) La inscripció i el control dels fitxers o els tractaments de dades de caràcter personal creats o gestionats per les institucions públiques de Catalunya, l’Administració de la Generalitat, les administracions locals de Catalunya, les entitats autònomes i les altres entitats de dret públic o privat que depenen de les administracions autonòmica o locals o que presten serveis o acompleixen activitats per compte propi per mitjà de qualsevol forma de gestió directa o indirecta, i les universitats que integren el sistema universitari català. b) La inscripció i el control dels fitxers o els tractaments de dades de caràcter personal privats creats o gestionats per persones físiques o jurídiques per a l’exercici de les funcions públiques amb relació a matèries que són competència de la Generalitat o dels ens locals de Catalunya, si el tractament s’efectua a Catalunya. c) La inscripció i el control dels fitxers i els tractaments de dades que creïn o gestionin les corporacions de dret públic que exerceixin llurs funcions exclusivament en l’àmbit territorial de Catalunya. d) La constitució d’una autoritat independent, designada pel Parlament, que vetlli per garantir el dret a la protecció de les dades personals en l’àmbit de les competències de la Generalitat. Article 157. Publicitat Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre la regulació de l’activitat publicitària, sens perjudici de la legislació mercantil de l’Estat. Article 158. Recerca, desenvolupament i innovació tecnològica 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de recerca científica i tècnica, la competència exclusiva amb relació als centres i les estructures de recerca de la Generalitat i als projectes que aquesta finança, que inclou en tot cas: a) L’establiment de línies pròpies de recerca i el seguiment, el control i l’avaluació dels projectes. b) L’organització, el règim de funcionament, el control, el seguiment i l’acreditació dels centres i les estructures situats a Catalunya. c) La regulació i la gestió de les beques i dels ajuts convocats i finançats per la Generalitat. 108 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 159 d) La regulació i la formació professional del personal investigador i de suport a la recerca. e) La difusió de la ciència i la transferència de resultats. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre la coordinació dels centres i les estructures de recerca de Catalunya. 3. Els criteris de col·laboració entre l’Estat i la Generalitat en matèria de política de recerca, desenvolupament i innovació s’han de fixar en el marc del que estableix el títol V. Així mateix, s’han d’establir els sistemes de participació de la Generalitat en la fixació de les polítiques que afectin aquestes matèries en l’àmbit de la Unió Europea i en altres organismes i institucions internacionals. Article 159. Règim jurídic, procediment, contractació, expropiació i responsabilitat en les administracions públiques catalanes 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de règim jurídic i procediment de les administracions públiques catalanes, la competència exclusiva en allò que no estigui afectat per l’article 149.1.18 de la Constitució. Aquesta competència inclou: a) Els mitjans necessaris per a exercir les funcions administratives, incloent-hi el règim dels béns de domini públic i patrimonials. b) Les potestats de control, inspecció i sanció en tots els àmbits materials de competència de la Generalitat. c) Les normes de procediment administratiu que derivin de les particularitats del dret substantiu de Catalunya o de les especialitats de l’organització de la Generalitat. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida en tot allò relatiu al règim jurídic i el procediment de les administracions públiques catalanes en allò que no queda inclòs a l’apartat 1. 3. Correspon a la Generalitat, amb relació als contractes de les administracions públiques de Catalunya: a) La competència exclusiva sobre organització i competències en matèria de contractació dels òrgans de les administracions públiques catalanes i sobre les regles d’execució, modificació i extinció dels contractes de l’Administració, en allò que no estigui afectat per l’article 149.1.18 de la Constitució. 109 �Art. 160 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA b) La competència compartida en tot allò que no és atribuït a la competència exclusiva de la Generalitat per la lletra a. 4. Correspon a la Generalitat, en matèria d’expropiació forçosa, la competència executiva, en tot cas, per a: a) Determinar els supòsits, les causes i les condicions en què les administracions catalanes poden exercir la potestat expropiatòria. b) Establir criteris de valoració dels béns expropiats segons la naturalesa i la funció social que hagin de complir aquests béns, d’acord amb la legislació estatal. c) Crear i regular un òrgan propi per a la determinació del preu just i fixar-ne el procediment. 5. Correspon a la Generalitat, en matèria de responsabilitat patrimonial, la competència compartida per a establir les causes que poden originar responsabilitat amb relació a les reclamacions dirigides a la Generalitat, d’acord amb el sistema general de responsabilitat de totes les administracions públiques. 6. Les competències de la Generalitat especificades en els apartats 1, 3, 4 i 5 s’han d’exercir respectant el principi d’autonomia local. Article 160. Règim local 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de règim local que, respectant el principi d’autonomia local, inclou: a) Les relacions entre les institucions de la Generalitat i els ens locals, i també les tècniques d’organització i de relació per a la cooperació i la col·laboració entre els ens locals i entre aquests i l’Administració de la Generalitat, incloent-hi les diverses formes associatives, mancomunades, convencionals i consorcials. b) La determinació de les competències i de les potestats pròpies dels municipis i dels altres ens locals, en els àmbits especificats per l’article 84. c) El règim dels béns de domini públic, comunals i patrimonials i les modalitats de prestació dels serveis públics. d) La determinació dels òrgans de govern dels ens locals creats per la Generalitat i el funcionament i el règim d’adopció d’acords d’aquests òrgans. 110 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 162 e) El règim dels òrgans complementaris de l’organització dels ens locals. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida en tot allò que no estableix l’apartat 1. 3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de règim electoral dels ens locals que crea, a excepció dels que són garantits constitucionalment. Article 161. Relacions amb les entitats religioses 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d’entitats religioses que acompleixen llur activitat a Catalunya, que inclou, en tot cas, la regulació i l’establiment de mecanismes de col· laboració i cooperació per a l’acompliment de llurs activitats en l’àmbit de les competències de la Generalitat. 2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria relativa a la llibertat religiosa. Aquesta competència inclou en tot cas: a) Participar en la gestió del registre estatal d’entitats religioses amb relació a les esglésies, les confessions i les comunitats religioses que acompleixen llur activitat a Catalunya, en els termes que determinin les lleis. b) L’establiment d’acords i convenis de cooperació amb les esglésies, les confessions i les comunitats religioses inscrites en el registre estatal d’entitats religioses, en l’àmbit de competències de la Generalitat. c) La promoció, el desenvolupament i l’execució, en l’àmbit de les competències de la Generalitat, dels acords i dels convenis signats entre l’Estat i les esglésies, les confessions i les comunitats religioses inscrites en el registre estatal d’entitats religioses. 3. La Generalitat col·labora en els òrgans d’àmbit estatal que tenen atribuïdes funcions en matèria d’entitats religioses. Article 162. Sanitat, salut pública, ordenació farmacèutica i productes farmacèutics 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de sanitat i salut pública, la competència exclusiva sobre l’organització, el funcionament intern, l’avaluació, la inspecció i el control de centres, serveis i establiments sanitaris. 111 �Art. 163 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA 2. Correspon a la Generalitat l’ordenació farmacèutica, en el marc de l’article 149.1.16 de la Constitució. 3. Correspon a la Generalitat, en tot cas, la competència compartida en els àmbits següents: a) L’ordenació, la planificació, la determinació, la regulació i l’execució de les prestacions i els serveis sanitaris, sociosanitaris i de salut mental de caràcter públic en tots els nivells i per a tots els ciutadans. b) L’ordenació, la planificació, la determinació, la regulació i l’execució de les mesures i les actuacions destinades a preservar, protegir i promoure la salut pública en tots els àmbits, incloent-hi la salut laboral, la sanitat animal amb efectes sobre la salut humana, la sanitat alimentària, la sanitat ambiental i la vigilància epidemiològica. c) La planificació dels recursos sanitaris de cobertura pública i la coordinació de les activitats sanitàries privades amb el sistema sanitari públic. d) La formació sanitària especialitzada, que inclou l’acreditació i l’avaluació de centres; la planificació de l’oferta de places; la participació en l’elaboració de les convocatòries i la gestió dels programes de formació de les especialitats i les àrees de capacitació específica i l’expedició de diplomes d’àrees de capacitació específica. e) El règim estatutari i la formació del personal que presta serveis en el sistema sanitari públic. 4. La Generalitat participa en la planificació i la coordinació estatal en matèria de sanitat i salut pública, d’acord amb el que estableix el títol V. 5. Correspon a la Generalitat la competència executiva de la legislació estatal en matèria de productes farmacèutics. Article 163. Seguretat privada Correspon a la Generalitat l’execució de la legislació de l’Estat en les matèries següents: a) L’autorització de les empreses de seguretat privada que tenen llur domicili social a Catalunya i l’àmbit d’actuació de les quals no ultrapassa el territori de Catalunya. 112 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 164 b) La inspecció i la sanció de les activitats de seguretat privada que s’acompleixen a Catalunya. c) L’autorització dels centres de formació del personal de seguretat privada. d) La coordinació dels serveis de seguretat i investigació privades amb la Policia de la Generalitat i les policies locals de Catalunya. Article 164. Seguretat pública 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de seguretat pública, d’acord amb el que disposa la legislació estatal: a) La planificació i la regulació del sistema de seguretat pública de Catalunya i l’ordenació de les policies locals. b) La creació i l’organització de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra. c) El control i la vigilància del trànsit. 2. Correspon a la Generalitat el comandament suprem de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra i la coordinació de l’actuació de les policies locals. 3. Corresponen a la Generalitat, en el marc de la legislació estatal sobre seguretat, les facultats executives que li atribueixi l’Estat i en tot cas: a) Les funcions governatives sobre l’exercici dels drets de reunió i manifestació. b) El compliment de les disposicions per a la conservació de la natura, del medi ambient i dels recursos hidrològics. 4. La Generalitat participa, per mitjà d’una junta de seguretat de composició paritària entre la Generalitat i l’Estat i presidida pel president de la Generalitat, en la coordinació de les polítiques de seguretat i de l’activitat dels cossos policíacs de l’Estat i de Catalunya, i també en el bescanvi d’informació en l’àmbit internacional i en les relacions de col·laboració i auxili amb les autoritats policíaques d’altres països. La Generalitat, d’acord amb l’Estat, ha d’ésser present en els grups de treball de col·laboració amb les policies d’altres països en què participi l’Estat. 113 �Art. 165 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA 5. La Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra té com a àmbit d’actuació el conjunt del territori de Catalunya i exerceix totes les funcions pròpies d’un cos de policia, en els àmbits següents: a) La seguretat ciutadana i l’ordre públic. b) La policia administrativa, que inclou la que deriva de la normativa estatal. c) La policia judicial i la investigació criminal, incloent-hi les diverses formes de crim organitzat i terrorisme, en els termes que estableixin les lleis. Article 165. Seguretat social 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de seguretat social, respectant els principis d’unitat econòmica patrimonial i de solidaritat financera de la seguretat social, la competència compartida, que inclou: a) El desplegament i l’execució de la legislació estatal, llevat de les normes que configuren el règim econòmic. b) La gestió del règim econòmic de la seguretat social. c) L’organització i la gestió del patrimoni i dels serveis que integren l’assistència sanitària i els serveis socials del sistema de la seguretat social a Catalunya. d) L’ordenació i l’exercici de les potestats administratives sobre les institucions, les empreses i les fundacions que col·laboren amb el sistema de la seguretat social, en les matèries a què fa referència la lletra c, i també la coordinació de les activitats de prevenció de riscs laborals que acompleixen a Catalunya les mútues d’accidents de treball i malalties professionals. e) El reconeixement i la gestió de les pensions no contributives. f) La coordinació de les actuacions del sistema sanitari vinculades a les prestacions de la seguretat social. 2. La Generalitat pot organitzar i administrar, a aquests efectes i dins del seu territori, tots els serveis relacionats amb les matèries damunt especificades, i exerceix la tutela de les institucions, les entitats i les fundacions en matèria de sanitat i seguretat social, llevat de l’alta inspecció, que queda reservada a l’Estat. 114 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 167 Article 166. Serveis socials, voluntariat, menors i promoció de les famílies 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de serveis socials, que inclou en tot cas: a) La regulació i l’ordenació de l’activitat de serveis socials, les prestacions tècniques i les prestacions econòmiques amb finalitat assistencial o complementàries d’altres sistemes de previsió pública. b) La regulació i l’ordenació de les entitats, els serveis i els establiments públics i privats que presten serveis socials a Catalunya. c) La regulació i l’aprovació dels plans i els programes específics dirigits a persones i col·lectius en situació de pobresa o de necessitat social. d) La intervenció i el control dels sistemes de protecció social complementària privats. 2. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de voluntariat, que inclou, en tot cas, la definició de l’activitat i la regulació i la promoció de les actuacions destinades a la solidaritat i a l’acció voluntària que s’executin individualment o per mitjà d’institucions públiques o privades. 3. Correspon a la Generalitat, en matèria de menors: a) La competència exclusiva en matèria de protecció de menors, que inclou, en tot cas, la regulació del règim de la protecció i de les institucions públiques de protecció i tutela dels menors desemparats, en situació de risc i dels menors infractors, respectant en aquest darrer cas la legislació penal. b) La Generalitat participa en l’elaboració i la reforma de la legislació penal i processal que incideixi en les competències de menors. 4. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de promoció de les famílies i de la infància, que inclou en tot cas les mesures de protecció social i llur execució. Article 167. Símbols de Catalunya Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre la regulació, l’ordenació, la configuració i la preservació dels símbols de Catalunya, d’acord amb el que estableix aquest Estatut. 115 �Art. 168 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Article 168. Sistema penitenciari 1. Correspon a la Generalitat la competència executiva de la legislació de l’Estat en matèria penitenciària, que inclou en tot cas: a) La capacitat per a dictar disposicions que adaptin la normativa penitenciària a la realitat social de Catalunya. b) La totalitat de la gestió de l’activitat penitenciària a Catalunya, especialment la direcció, l’organització, el règim, el funcionament, la planificació i la inspecció de les institucions penitenciàries de qualsevol tipus situades a Catalunya. c) La planificació, la construcció i la reforma dels establiments penitenciaris situats a Catalunya. d) L’administració i la gestió patrimonial dels immobles i dels equipaments adscrits a l’Administració penitenciària catalana i de tots els mitjans materials que li siguin assignats. e) La planificació i l’organització del treball remunerat de la població reclusa, i també l’execució de les mesures alternatives a la presó i de les activitats de reinserció. 2. La Generalitat pot emetre informes en el procediment d’atorgament d’indults. Article 169. Transports 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre els transports terrestres de viatgers i mercaderies per carretera, ferrocarril i cable que transcorrin íntegrament dins el territori de Catalunya, amb independència de la titularitat de la infraestructura. Aquesta competència inclou en tot cas: a) La regulació, la planificació, la gestió, la coordinació i la inspecció dels serveis i les activitats. b) La regulació de la intervenció administrativa per a l’exercici de les activitats de transport. c) La regulació del transport urbà i dels serveis de transport discrecional de viatgers en vehicles de turisme. d) La regulació específica del transport turístic, escolar o de menors, sanitari, funerari, de mercaderies perilloses o peribles i d’altres 116 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 170 que requereixin un règim específic, respectant les competències estatals sobre seguretat pública. e) La regulació d’un sistema de mediació en matèria de transports. f) La potestat tarifària sobre transports terrestres. 2. La integració de línies o serveis de transport que transcorrin íntegrament per Catalunya en línies o serveis d’àmbit superior requereix l’informe previ de la Generalitat. 3. La Generalitat participa en l’establiment dels serveis ferroviaris que garanteixin la comunicació amb altres comunitats autònomes o amb el trànsit internacional, d’acord amb el que estableix el títol V. 4. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre els centres de transport, logística i distribució localitzats a Catalunya que inclou: a) Els centres d’informació i distribució de càrregues. b) Les estacions de transport per carretera. 5. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre els operadors de les activitats vinculades a l’organització del transport, la logística i la distribució localitzades a Catalunya. 6. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de transport marítim i fluvial que transcorri íntegrament per Catalunya que, respectant les competències de l’Estat en marina mercant i ports, inclou: a) La regulació, la planificació i la gestió del transport marítim i fluvial de passatgers. b) La intervenció administrativa per la prestació dels serveis i l’acompliment de les activitats que tinguin relació amb el transport marítim i fluvial. c) Els requisits per a l’exercici de l’activitat. Article 170. Treball i relacions laborals 1. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de treball i relacions laborals, que inclou en tot cas: a) Les relacions laborals i les condicions de treball. b) Les polítiques actives d’ocupació, que inclouen la formació dels demandants d’ocupació i dels treballadors en actiu, i també la 117 �Art. 171 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA gestió de les subvencions corresponents. La Generalitat participa en els plans o les activitats de formació que superin l’àmbit territorial de Catalunya. c) Les qualificacions professionals a Catalunya. d) La intermediació laboral, que inclou la regulació, l’autorització i el control de les agències de col·locació amb seu a Catalunya. e) La negociació col·lectiva i el registre dels convenis col·lectius de treball. f) Els procediments de regulació d’ocupació i d’actuació administrativa en matèria de trasllats col·lectius entre centres de treball situats a Catalunya. g) La prevenció de riscs laborals i la seguretat i la salut en el treball. h) La potestat sancionadora de les infraccions de l’ordre social, en l’àmbit de les seves competències. i) La determinació dels serveis mínims de les vagues que tinguin lloc a Catalunya. j) El control de legalitat i, si escau, el registre posterior dels convenis col·lectius de treball de les empreses que acompleixen llur activitat exclusivament a Catalunya. k) Els instruments de conciliació, mediació i arbitratge laborals. l) L’elaboració del calendari de dies festius que ha de regir a tot el territori de Catalunya. 2. Correspon a la Generalitat la competència executiva sobre la funció pública inspectora en tot allò que regula aquest article. A aquest efecte, els funcionaris dels cossos que acompleixen aquesta funció depenen orgànicament i funcionalment de la Generalitat. Per mitjà dels mecanismes de cooperació que determina el títol V, s’han d’establir les fórmules de garantia de l’exercici eficaç de la funció inspectora en l’àmbit social. Article 171. Turisme Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de turisme, que inclou en tot cas: 118 �TÍTOL IV. DE LES COMPETÈNCIES Art. 172 a) L’ordenació i la planificació del sector turístic. b) La promoció del turisme que inclou la subscripció d’acords amb ens estrangers i la creació d’oficines a l’estranger. c) La regulació i la classificació de les empreses i els establiments turístics i la gestió de la xarxa d’establiments turístics de titularitat de la Generalitat. A fi de facilitar la coordinació entre aquests establiments i els establiments de la xarxa de paradors de l’Estat situats a Catalunya, la Generalitat participa, en els termes que estableixi la legislació estatal, en els òrgans d’administració de Paradors de Turisme d’Espanya. d) La regulació dels drets i els deures específics dels usuaris i els prestadors de serveis turístics i dels mitjans alternatius de resolució de conflictes. e) Els ensenyaments i la formació sobre turisme que no donin dret a l’obtenció d’un títol oficial. f) La fixació dels criteris, la regulació de les condicions i l’execució i el control de les línies públiques d’ajut i de promoció del turisme. Article 172. Universitats 1. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenyament universitari, sens perjudici de l’autonomia universitària, la competència exclusiva sobre: a) La programació i la coordinació del sistema universitari català, en el marc de la coordinació general. b) Les decisions de creació d’universitats públiques i l’autorització de les privades. c) L’aprovació dels estatuts de les universitats públiques i de les normes d’organització i funcionament de les universitats privades. d) La coordinació dels procediments d’accés a les universitats. e) El marc jurídic dels títols propis de les universitats, d’acord amb el principi d’autonomia universitària. f) El finançament propi de les universitats i, si escau, la gestió dels fons estatals en matèria d’ensenyament universitari. 119 �Art. 173 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA g) La regulació i la gestió del sistema propi de beques i ajuts a la formació universitària i, si escau, la regulació i la gestió dels fons estatals en aquesta matèria. h) El règim retributiu del personal docent i investigador contractat de les universitats i l’establiment de les retribucions addicionals del personal docent funcionari. 2. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenyament universitari, sens perjudici de l’autonomia universitària, la competència compartida sobre tot allò a què no fa referència l’apartat 1, que inclou en tot cas: a) La regulació dels requisits per a la creació i el reconeixement d’universitats i centres universitaris i l’adscripció d’aquests centres a les universitats. b) El règim jurídic de l’organització i el funcionament de les universitats públiques, incloent-hi els òrgans de govern i de representació. c) L’adscripció i la desadscripció de centres docents públics o privats per a impartir títols universitaris oficials i la creació, la modificació i la supressió de centres universitaris en universitats públiques, i també el reconeixement d’aquests centres en universitats privades i la implantació i la supressió d’ensenyaments. d) La regulació del règim d’accés a les universitats. e) La regulació del règim del professorat docent i investigador contractat i funcionari. f) L’avaluació i el garantiment de la qualitat i de l’excel·lència de l’ensenyament universitari, i també del personal docent i investigador. 3. La competència executiva sobre l’expedició dels títols universitaris oficials. Article 173. Videovigilància i control de so i enregistraments Correspon a la Generalitat la competència sobre l’ús de la videovigilància i el control de so i enregistraments o altres mitjans anàlegs, en l’àmbit públic, efectuats per la policia de Catalunya o per empreses i establiments privats. La Generalitat ha d’exercir aquesta competència respectant els drets fonamentals. 120 �TÍTOL V. DE LES RELACIONS INSTITUCIONALS DE LA GENERALITAT Art. 175 TÍTOL V De les relacions institucionals de la Generalitat CAPÍTOL I Relacions de la Generalitat amb l’Estat i amb altres comunitats autònomes Article 174. Disposicions generals 1. La Generalitat i l’Estat es presten ajuda mútua i col·laboren quan és necessari per a l’exercici eficaç de les competències respectives i per a la defensa dels interessos respectius. 2. La Generalitat pot establir amb altres comunitats autònomes relacions de col·laboració per a la fixació de polítiques comunes, per a l’exercici eficaç de les seves competències i per al tractament dels afers d’interès comú, especialment quan tinguin un abast supraterritorial. La Generalitat ha de prestar l’ajuda necessària a les altres comunitats autònomes per a l’exercici eficaç de llurs competències. [3. La Generalitat participa en les institucions, els organismes i els procediments de presa de decisions de l’Estat que afectin les seves competències d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis.]36 SECCIÓ PRIMERA Col·laboració amb l’Estat i amb altres comunitats autònomes Article 175. Instruments de col·laboració entre la Generalitat i l’Estat 1. La Generalitat i l’Estat, en l’àmbit de les competències respectives, poden subscriure convenis de col·laboració i fer ús dels altres mitjans de col·laboració que considerin adequats per a acomplir els objectius d’interès comú. 2. La Generalitat també col·labora amb l’Estat per mitjà dels òrgans i els procediments multilaterals en els àmbits i els afers d’interès comú. 36. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 111 de la STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 2 de la STC 138/2010, del 16 de desembre. 121 �Art. 176 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Article 176. Efectes de la col·laboració entre la Generalitat i l’Estat 1. La participació de la Generalitat en els òrgans i els mecanismes bilaterals i multilaterals de col·laboració amb l’Estat i amb altres comunitats autònomes no altera la titularitat de les competències que li corresponen. 2. La Generalitat no queda vinculada per les decisions adoptades en el marc dels mecanismes multilaterals de col·laboració voluntària amb l’Estat i amb altres comunitats autònomes respecte a les quals no hagi manifestat el seu acord. 3. La Generalitat pot fer constar reserves als acords adoptats en el marc dels mecanismes multilaterals de col·laboració voluntària quan s’hagin pres sense la seva aprovació. Article 177. Règim dels convenis entre la Generalitat i l’Estat 1. El règim jurídic dels convenis signats per la Generalitat, pel que fa a aquesta, ha d’ésser establert per llei del Parlament. 2. Els convenis subscrits entre el Govern de la Generalitat i el Govern de l’Estat s’han de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya en el termini d’un mes a comptar del dia en què se signen. La data de publicació dels convenis en el Boletín Oficial del Estado en determina l’eficàcia pel que fa a tercers. Article 178. Convenis i acords amb altres comunitats autònomes 1. La Generalitat pot subscriure amb altres comunitats autònomes convenis de col·laboració i acords de cooperació. 2. Els convenis i els acords amb les altres comunitats autònomes poden acordar, entre altres continguts, la creació d’òrgans mixtos i l’establiment de projectes, plans i programes conjunts. 3. La subscripció de convenis i acords només requereix l’aprovació prèvia del Parlament en els casos que n’afectin les facultats legislatives. En els altres casos, el Govern ha d’informar el Parlament de la subscripció en el termini d’un mes a comptar del dia de la signatura. 4. Els convenis de col·laboració subscrits per la Generalitat amb altres comunitats autònomes s’han de comunicar a les Corts Generals i llur vigència comença seixanta dies després d’aquesta comunicació, llevat que les Corts Generals decideixin que s’han de qualificar com 122 �TÍTOL V. DE LES RELACIONS INSTITUCIONALS DE LA GENERALITAT Art. 182 a acords de cooperació que requereixen l’autorització prèvia a què fa referència l’article 145.2 de la Constitució. 5. Els convenis i els acords subscrits per la Generalitat amb altres comunitats autònomes s’han de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya en el termini de quaranta-cinc dies i d’un mes, respectivament, a comptar del dia en què se signen. SECCIÓ SEGONA Participació en institucions i en procediments de presa de decisions estatals Article 179. Compareixença de senadors davant el Parlament Els senadors elegits a Catalunya i els que representen la Generalitat en el Senat poden comparèixer davant el Parlament a petició pròpia per a informar sobre llur activitat en el Senat, en els termes que estableix el Reglament del Parlament. [Article 180. Designació de membres del Tribunal Constitucional i del Consell General del Poder Judicial La Generalitat participa en els processos de designació de magistrats del Tribunal Constitucional i de membres del Consell General del Poder Judicial, en els termes que estableixin les lleis o, si escau, l’ordenament parlamentari.]37 Article 181. Participació en l’ordenació general de l’activitat econòmica La Generalitat participa en l’elaboració de les decisions estatals que afecten l’ordenació general de l’activitat econòmica en el marc del que estableix l’article 131.2 de la Constitució. Article 182. Designació de representants en els organismes econòmics i socials 1. La Generalitat designa o participa en els processos per a designar els membres dels òrgans de direcció del Banc d’Espanya, la Comissió 37. Aquest article és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 113 de la STC 31/2010, del 28 de juny i pel FJ 8 de la STC 137/2010, del 16 de desembre. 123 �Art. 183 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Nacional del Mercat de Valors i la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions, i dels organismes que eventualment els substitueixin, i també dels altres organismes estatals que exerceixen funcions d’autoritat reguladora sobre matèries de rellevància econòmica i social relacionades amb les competències de la Generalitat, en els termes que estableix la legislació aplicable. 2. La Generalitat designa o participa en els processos per a designar els membres dels organismes econòmics i energètics, de les institucions financeres i de les empreses públiques de l’Estat la competència dels quals s’estengui al territori de Catalunya i que no siguin objecte de traspàs, en els termes que estableix la legislació aplicable. 3. La Generalitat designa o participa en els processos per a designar els membres del Tribunal de Comptes, el Consell Econòmic i Social, l’Agència Tributària, la Comissió Nacional d’Energia, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, el Consell de Ràdio i Televisió, dels organismes que eventualment els substitueixin i dels que es creïn en aquests àmbits, en els termes que estableix la legislació aplicable. 4. La Generalitat, si la naturalesa de l’ens ho requereix i la seva seu principal no és a Catalunya, pot sol·licitar a l’Estat la creació de delegacions territorials dels organismes a què fa referència l’apartat 1. SECCIÓ TERCERA La Comissió Bilateral Generalitat - Estat Article 183. Funcions i composició de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat [1. La Comissió Bilateral Generalitat - Estat, d’acord amb els principis que estableixen els articles 3.1 i 174, constitueix el marc general i permanent de relació entre el Govern de la Generalitat i el Govern de l’Estat als efectes següents: a) La participació i la col·laboració de la Generalitat en l’exercici de les competències estatals que afectin l’autonomia de Catalunya. 124 �TÍTOL V. DE LES RELACIONS INSTITUCIONALS DE LA GENERALITAT Art. 183 b) L’intercanvi d’informació i l’establiment, quan escaigui, de mecanismes de col·laboració en les respectives polítiques públiques i els assumptes d’interès comú.]38 2. Les funcions de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat són deliberar, fer propostes i, si escau, adoptar acords en els casos establerts per aquest Estatut i, en general, amb relació als àmbits següents: a) Els projectes de llei que incideixen singularment en la distribució de competències entre l’Estat i la Generalitat. b) La programació de la política econòmica general del Govern de l’Estat en tot allò que afecti singularment els interessos i les competències de la Generalitat i sobre l’aplicació i el desenvolupament d’aquesta política. c) L’impuls de les mesures adequades per a millorar la col·laboració entre l’Estat i la Generalitat i assegurar un exercici més eficaç de les competències respectives en els àmbits d’interès comú. d) Els conflictes competencials plantejats entre les dues parts i la proposta, si escau, de mesures per a resoldre’ls. e) L’avaluació del funcionament dels mecanismes de col·laboració que s’hagin establert entre l’Estat i la Generalitat i la proposta de les mesures que permetin millorar-lo. f) La proposta de la relació d’organismes econòmics, institucions financeres i empreses públiques de l’Estat en els quals la Generalitat pot designar representants, i les modalitats i les formes d’aquesta representació. g) El seguiment de la política europea per a garantir l’efectivitat de la participació de la Generalitat en els assumptes de la Unió Europea. h) El seguiment de l’acció exterior de l’Estat que afecti les competències pròpies de la Generalitat. i) Les qüestions d’interès comú que estableixin les lleis o que plantegin les parts. 38. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 115 de la STC 31/2010, del 28 de juny, pel FJ 10 de la STC 137/2010, del 16 de desembre i pel FJ 2 de la STC 138/2010, del 16 de desembre. 125 �Art. 184 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA 3. La Comissió Bilateral Generalitat - Estat és integrada per un nombre igual de representants de l’Estat i de la Generalitat. La seva presidència és exercida de manera alternativa entre les dues parts en torns d’un any. La Comissió disposa d’una secretaria permanent i pot crear les subcomissions i els comitès que cregui convenients. La Comissió elabora una memòria anual, que trasllada al Govern de l’Estat i al Govern de la Generalitat i al Parlament. 4. La Comissió Bilateral Generalitat - Estat es reuneix en sessió plenària almenys dues vegades l’any i sempre que ho demani una de les dues parts. 5. La Comissió Bilateral Generalitat - Estat adopta el seu reglament intern i de funcionament per acord de les dues parts. CAPÍTOL II Relacions de la Generalitat amb la Unió Europea Article 184. Disposició general La Generalitat participa, en els termes que estableixen aquest Estatut i la legislació de l’Estat, en els afers relacionats amb la Unió Europea que afectin les competències o els interessos de Catalunya. Article 185. Participació en els tractats de la Unió Europea 1. La Generalitat ha d’ésser informada pel Govern de l’Estat de les iniciatives de revisió dels tractats de la Unió Europea i dels processos de subscripció i ratificació subsegüents. El Govern de la Generalitat i el Parlament han de dirigir al Govern de l’Estat i a les Corts Generals les observacions que estimin pertinents a aquest efecte. 2. El Govern de l’Estat pot incorporar representants de la Generalitat a les delegacions espanyoles que participin en els processos de revisió i negociació dels tractats originaris i en els d’adopció de nous tractats, en les matèries que afectin les competències exclusives de la Generalitat. Article 186. Participació en la formació de les posicions de l’Estat 1. La Generalitat participa en la formació de les posicions de l’Estat davant la Unió Europea, especialment davant el Consell de Ministres, 126 �TÍTOL V. DE LES RELACIONS INSTITUCIONALS DE LA GENERALITAT Art. 187 en els afers relatius a les competències o als interessos de Catalunya, en els termes que estableixen aquest Estatut i la legislació sobre aquesta matèria. 2. La Generalitat ha de participar de manera bilateral en la formació de les posicions de l’Estat en els afers europeus que l’afecten exclusivament. En els altres casos, la participació es fa en el marc dels procediments multilaterals que s’estableixin. 3. La posició expressada per la Generalitat és determinant per a la formació de la posició estatal si afecta les seves competències exclusives i si de la proposta o la iniciativa europees poden derivar conseqüències financeres o administratives especialment rellevants per a Catalunya. En els altres casos, aquesta posició ha d’ésser escoltada per l’Estat. 4. L’Estat ha d’informar la Generalitat de manera completa i actualitzada sobre les iniciatives i les propostes presentades davant la Unió Europea. El Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya han de dirigir al Govern de l’Estat i a les Corts Generals, segons que correspongui, les observacions i les propostes que estimin pertinents sobre les dites iniciatives i propostes. Article 187. Participació en institucions i organismes europeus 1. La Generalitat participa en les delegacions espanyoles davant la Unió Europea que tractin afers de la competència legislativa de la mateixa Generalitat, i especialment davant el Consell de Ministres i els òrgans consultius i preparatoris del Consell i de la Comissió. 2. La participació que estableix l’apartat 1, si es refereix a competències exclusives de la Generalitat, permet, mitjançant acord previ, exercir la representació i la presidència d’aquests òrgans, d’acord amb la normativa aplicable. 3. La Generalitat, d’acord amb l’Estat, participa en la designació de representants en el marc de la representació permanent d’aquest en la Unió Europea. 4. El Parlament pot establir relacions amb el Parlament Europeu en àmbits d’interès comú. 127 �Art. 188 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Article 188. Participació en el control dels principis de subsidiarietat i de proporcionalitat El Parlament participa en els procediments de control dels principis de subsidiarietat i de proporcionalitat que estableixi el dret de la Unió Europea amb relació a les propostes legislatives europees si aquestes propostes afecten competències de la Generalitat. Article 189. Desenvolupament i aplicació del dret de la Unió Europea 1. La Generalitat aplica i executa el dret de la Unió Europea en l’àmbit de les seves competències. L’existència d’una regulació europea no modifica la distribució interna de competències que estableixen la Constitució i aquest Estatut. 2. Si l’execució del dret de la Unió Europea requereix l’adopció de mesures internes d’abast superior al territori de Catalunya que les comunitats autònomes competents no poden adoptar per mitjà de mecanismes de col·laboració o coordinació, l’Estat ha de consultar la Generalitat sobre aquestes circumstàncies abans que s’adoptin les dites mesures. La Generalitat ha de participar en els òrgans que adoptin aquestes mesures o, si aquesta participació no és possible, ha d’emetre un informe previ. 3. En el cas que la Unió Europea estableixi una legislació que substitueixi la normativa bàsica de l’Estat, la Generalitat pot adoptar la legislació de desenvolupament a partir de les normes europees. Article 190. Gestió de fons europeus Correspon a la Generalitat la gestió dels fons europeus en matèries de la seva competència, en els termes que estableixen els articles 114 i 210. Article 191. Accions davant el Tribunal de Justícia 1. La Generalitat té accés al Tribunal de Justícia de la Unió Europea en els termes que estableixi la normativa europea. 2. El Govern de la Generalitat pot instar el Govern de l’Estat a iniciar accions davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea en defensa dels legítims interessos i competències de la Generalitat. La Generalitat col·labora en la defensa jurídica. 128 �TÍTOL V. DE LES RELACIONS INSTITUCIONALS DE LA GENERALITAT Art. 196 3. La negativa del Govern de l’Estat a exercir les accions sol·licitades ha d’ésser motivada i ha d’ésser comunicada immediatament a la Gene­ ralitat. Article 192. Delegació de la Generalitat davant la Unió Europea La Generalitat pot establir una delegació per a defensar millor els seus interessos davant les institucions de la Unió Europea. CAPÍTOL III Acció exterior de la Generalitat Article 193. Disposicions generals 1. La Generalitat ha d’impulsar la projecció de Catalunya a l’exterior i promoure els seus interessos en aquest àmbit, respectant la competència de l’Estat en matèria de relacions exteriors. 2. La Generalitat té capacitat per a portar a terme accions amb projecció exterior que derivin directament de les seves competències, sia de manera directa, sia per mitjà dels òrgans de l’Administració general de l’Estat. Article 194. Oficines a l’exterior La Generalitat, per a la promoció dels interessos de Catalunya, pot establir oficines a l’exterior. Article 195. Acords de col·laboració La Generalitat, per a la promoció dels interessos de Catalunya, pot subscriure acords de col·laboració en l’àmbit de les seves competències. Amb aquesta finalitat, els òrgans de representació exterior de l’Estat han de prestar el suport necessari a les iniciatives de la Generalitat. Article 196. Tractats i convenis internacionals 1. El Govern de l’Estat ha d’informar prèviament la Generalitat sobre els actes de subscripció dels tractats que afectin d’una manera directa i singular les competències de Catalunya. La Generalitat i el Parlament poden dirigir al Govern les observacions que considerin pertinents. 129 �Art. 197 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA 2. Si es tracta de tractats que afecten Catalunya d’una manera directa i singular, la Generalitat pot sol·licitar al Govern que integri representants de la Generalitat en les delegacions negociadores. 3. La Generalitat pot sol·licitar al Govern la subscripció de tractats internacionals en matèries de la seva competència. 4. La Generalitat ha d’adoptar les mesures necessàries per a executar les obligacions derivades dels tractats i els convenis internacionals ratificats per Espanya o que vinculin l’Estat en l’àmbit de les seves competències. Article 197. Cooperació transfronterera, interregional i al desenvolupament 1. La Generalitat ha de promoure la cooperació amb les regions europees amb què comparteix interessos econòmics, socials, ambientals i culturals, i hi ha d’establir les relacions que corresponguin. 2. La Generalitat ha de promoure la cooperació amb altres territoris, en els termes que estableix l’apartat 1. 3. La Generalitat ha de promoure programes de cooperació al desenvolupament. Article 198. Participació en organismes internacionals La Generalitat ha de participar en els organismes internacionals competents en matèries d’interès rellevant per a Catalunya, especialment la UNESCO i altres organismes de caràcter cultural, en la forma que estableixi la normativa corresponent. Article 199. Coordinació de les accions exteriors La Generalitat ha d’impulsar i coordinar, en l’àmbit de les seves competències, les accions exteriors dels ens locals i dels organismes i altres ens públics de Catalunya, sens perjudici de l’autonomia que tinguin. Article 200. Projecció internacional de les organitzacions de Catalunya La Generalitat ha de promoure la projecció internacional de les organitzacions socials, culturals i esportives de Catalunya i, si escau, llur afiliació a les entitats afins d’àmbit internacional, en el marc del compliment dels seus objectius. 130 �TÍTOL VI. DEL FINANÇAMENT DE LA GENERALITAT Art. 202 TÍTOL VI Del finançament de la Generalitat CAPÍTOL I Les finances de la Generalitat Article 201. Principis 1. Les relacions d’ordre tributari i financer entre l’Estat i la Gene­ ralitat són regulades per la Constitució, per aquest Estatut i per la llei orgànica a què fa referència l’apartat tercer de l’article 157 de la Constitució. 2. El finançament de la Generalitat es regeix pels principis d’autonomia financera, coordinació, solidaritat i transparència en les relacions fiscals i financeres entre les administracions públiques, i també pels principis de suficiència de recursos, responsabilitat fiscal, equitat i lleialtat institucional entre les esmentades administracions. 3. El desenvolupament d’aquest títol correspon a la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat. 4. D’acord amb l’article 138.2 de la Constitució, el finançament de la Generalitat no ha de comportar efectes discriminatoris envers Catalunya respecte a les altres comunitats autònomes. Aquest principi ha de respectar plenament els criteris de solidaritat que enuncia l’article 206 d’aquest Estatut. Article 202. Els recursos de la Generalitat 1. La Generalitat disposa d’unes finances autònomes i dels recursos financers suficients per a afrontar l’exercici adequat del seu autogovern. 2. La Generalitat gaudeix de plena autonomia de despesa per tal de poder aplicar lliurement els seus recursos d’acord amb les directrius polítiques i socials determinades per les seves institucions d’autogovern. 3. Els recursos de les finances de la Generalitat són constituïts per: a) Els rendiments dels seus impostos, taxes, contribucions especials i altres tributs propis. 131 �Art. 203 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA b) El rendiment de tots els tributs estatals cedits, d’acord amb el que disposa l’article 201 d’aquest Estatut. c) Els recàrrecs sobre els tributs estatals. d) Els ingressos procedents del Fons de compensació interterritorial i d’altres assignacions establertes per la Constitució, si escau. e) Altres transferències i assignacions amb càrrec als pressupostos generals de l’Estat. f) Els ingressos per la percepció dels seus preus públics. g) Els rendiments del patrimoni de la Generalitat. h) Els ingressos de dret privat. i) El producte d’emissió de deute i de les operacions de crèdit. j) Els ingressos procedents de multes i sancions en l’àmbit de les seves competències. k) Els recursos procedents de la Unió Europea i de programes comunitaris. l) Qualsevol altre recurs que pugui establir-se en virtut del que disposen aquest Estatut i la Constitució. Article 203. Competències financeres 1. La Generalitat té capacitat per a determinar el volum i la composició dels seus ingressos en l’àmbit de les seves competències financeres, i també per a fixar l’afectació dels seus recursos a les finalitats de despesa que decideixi lliurement. 2. La Generalitat participa en el rendiment dels tributs estatals cedits a Catalunya. A aquest efecte, aquests tributs tenen la consideració següent: a) Tributs cedits totalment, que són aquells respecte als quals corresponen a la Generalitat la totalitat dels rendiments i la capacitat normativa. b) Tributs cedits parcialment, que són aquells respecte als quals corresponen a la Generalitat una part dels rendiments i, si s’escau, la capacitat normativa. 3. En el marc de les competències de l’Estat i de la Unió Europea, l’exercici de la capacitat normativa a què fa referència l’apartat 2 inclou 132 �TÍTOL VI. DEL FINANÇAMENT DE LA GENERALITAT Art. 204 la participació en la fixació del tipus impositiu, les exempcions, les reduccions i les bonificacions sobre la base imposable i les deduccions sobre la quota. 4. Corresponen a la Generalitat la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció dels tributs estatals cedits totalment, i també aquestes funcions, en la mesura en què s’atribueixin, respecte als cedits par­ cialment, d’acord amb el que estableix l’article 204. 5. La Generalitat té competència per a establir, mitjançant una llei del Parlament, els seus tributs propis, sobre els quals té capacitat normativa. 6. L’exercici de la capacitat normativa en l’àmbit tributari, per part de la Generalitat, es basa en els principis d’equitat i d’eficiència. En la seva actuació tributària, la Generalitat promou la cohesió i el benestar socials, el progrés econòmic i la sostenibilitat mediambiental. Article 204. L’Agència Tributària de Catalunya 1. La gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció de tots els tributs propis de la Generalitat de Catalunya, i també, per delegació de l’Estat, dels tributs estatals cedits totalment a la Generalitat, corresponen a l’Agència Tributària de Catalunya. 2. La gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció dels altres impostos de l’Estat recaptats a Catalunya corresponen a l’Administració tributària de l’Estat, sens perjudici de la delegació que la Generalitat en pugui rebre ni de la col·laboració que es pugui establir especialment quan ho exigeixi la naturalesa del tribut. Per a desplegar el que determina el paràgraf anterior, s’ha de constituir, en el termini de dos anys, un consorci, o un ens equivalent, amb participació paritària de l’Agència Estatal d’Administració Tributària i de l’Agència Tributària de Catalunya. El Consorci es pot transformar en l’Administració tributària a Catalunya. 3. Les dues administracions tributàries han d’establir els mecanismes necessaris per a permetre la presentació i la recepció a les oficines respectives de les declaracions i la resta de documentació amb transcendència tributària que hagin de produir efectes davant l’altra administració, amb vista a facilitar el compliment de les obligacions tributàries dels contribuents. 133 �Art. 205 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA La Generalitat participa, en la forma que es determini, en els ens o organismes tributaris de l’Estat responsables de la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció dels tributs estatals cedits parcialment. 4. L’Agència Tributària de Catalunya s’ha de crear per llei del Parlament i disposa de plena capacitat i atribucions per a l’organització i l’exercici de les funcions a què fa referència l’apartat 1. 5. L’Agència Tributària de Catalunya pot exercir per delegació dels municipis les funcions de gestió tributària amb relació als tributs locals. Article 205. Òrgans economicoadministratius La Generalitat ha d’assumir, per mitjà dels seus propis òrgans economicoadministratius, la revisió per la via administrativa de les reclamacions que els contribuents puguin interposar contra els actes de gestió tributària dictats per l’Agència Tributària de Catalunya. Tot això, sens perjudici de les competències que en matèria d’unificació de criteri corresponen a l’Administració General de l’Estat. A aquests efectes, la Generalitat i l’Administració General de l’Estat poden també acordar els mecanismes de cooperació que siguin necessaris per a l’exercici adequat de les funcions de revisió per la via economicoadministrativa. Article 206. Participació en el rendiment dels tributs estatals i mecanismes d’anivellament i de solidaritat 1. El nivell de recursos financers de què disposi la Generalitat per a finançar els seus serveis i les seves competències s’ha de basar en criteris de necessitats de despesa i ha de tenir en compte la seva capacitat fiscal, entre altres criteris. A aquests efectes, els recursos de la Generalitat són, entre altres, els que deriven dels seus ingressos tributaris, ajustats a l’alça o a la baixa en funció de la seva participació en els mecanismes d’anivellament i de solidaritat. 2. La Generalitat participa en el rendiment dels tributs estatals cedits. El percentatge de participació s’estableix tenint en compte els seus serveis i les seves competències. 134 �TÍTOL VI. DEL FINANÇAMENT DE LA GENERALITAT Art. 208 3. Els recursos financers de què disposi la Generalitat es poden ajustar perquè el sistema estatal de finançament disposi de recursos suficients per a garantir l’anivellament i la solidaritat a les altres comunitats autònomes, a fi que els serveis d’educació, de sanitat i altres serveis socials essencials de l’estat del benestar prestats pels diferents governs autonòmics puguin assolir nivells similars al conjunt de l’Estat, sempre que portin a terme un esforç fiscal també similar.39 De la mateixa manera, la Generalitat rep recursos, si escau, dels mecanismes d’anivellament i de solidaritat. Els nivells esmentats són fixats per l’Estat. 4. La determinació dels mecanismes d’anivellament i de solidaritat s’ha de fer d’acord amb el principi de transparència, i se n’ha d’avaluar el resultat quinquennalment. [5. L’Estat ha de garantir que l’aplicació dels mecanismes d’anivellament no alteri en cap cas la posició de Catalunya en l’ordenació de rendes per capita entre les comunitats autònomes abans de l’anive­ llament.]40 6. S’ha de tenir en compte, com a variable bàsica per a determinar les necessitats de despesa a què fa referència l’apartat 1, la població, rectificada pels costos diferencials i per variables demogràfiques, en particular per un factor de correcció establert en funció del percentatge de població immigrant. Així mateix, s’han de tenir en compte la densitat de població, la dimensió dels nuclis urbans i la població en situació d’exclusió social. Article 207. El tractament fiscal La Generalitat gaudeix del tractament fiscal que les lleis estableixen per a l’Estat en els impostos estatals. Article 208. Actualització del finançament 1. L’Estat i la Generalitat han d’actualitzar quinquennalment el sistema de finançament, tenint en compte l’evolució del conjunt de 39. Aquest incís és inconstitucional i nul d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny. 40. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 134 de la STC 3/2010, del 28 de juny, pel FJ 6 de la STC 48/2010, del 9 de setembre, i pel FJ 11 de la STC 138/2010, del 16 de desembre. 135 �Art. 209 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA recursos públics disponibles i la de les necessitats de despesa de les diferents administracions. Aquesta actualització s’ha d’efectuar sens perjudici del seguiment i, eventualment, la posada al dia de les variables bàsiques emprades per a la determinació dels recursos proporcionats pel sistema de finançament. 2. L’actualització a què fa referència l’apartat 1 ha d’ésser aprovada per la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat. Article 209. Lleialtat institucional 1. D’acord amb el principi de lleialtat institucional, s’ha de valorar l’impacte financer, positiu o negatiu, que les disposicions generals aprovades per l’Estat tinguin sobre la Generalitat o les aprovades per la Generalitat tinguin sobre l’Estat, en un període de temps determinat, en forma d’una variació de les necessitats de despesa o de la capacitat fiscal, a fi d’establir els mecanismes d’ajustament necessaris. 2. Les dues administracions s’han de facilitar mútuament l’accés a la informació estadística i de gestió que sigui necessària per a exercir millor les competències respectives, en un marc de cooperació i transparència. Article 210. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat [1. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat és l’òrgan bilateral de relació entre l’Administració de l’Estat i la Generalitat en l’àmbit del finançament autonòmic. Li corresponen la concreció, l’aplicació, l’actualització i el seguiment del sistema de finançament, i també la canalització del conjunt de relacions fiscals i financeres de la Generalitat i l’Estat. És integrada per un nombre igual de representants de l’Estat i de la Generalitat. La presidència d’aquesta Comissió Mixta és exercida de manera rotatòria entre les dues parts en torns d’un any. La Comissió adopta el seu reglament intern i de funcionament per acord entre les dues delegacions. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat exerceix les seves funcions sens 136 �TÍTOL VI. DEL FINANÇAMENT DE LA GENERALITAT Art. 210 perjudici dels acords subscrits pel Govern de Catalunya en aquesta matèria en institucions i organismes de caràcter multilateral.]41 2. Correspon a la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat: [a) Acordar l’abast i les condicions de la cessió de tributs de titularitat estatal i, especialment, els percentatges de participació en el rendiment dels tributs estatals cedits parcialment a què fa referència l’article 206, i també fer-ne la revisió quinquennal. b) Acordar la contribució a la solidaritat i als mecanismes d’anivellament a què fa referència l’article 206.]42 c) Establir els mecanismes de col·laboració entre l’Administració tributària de Catalunya i l’Administració tributària de l’Estat als quals fa referència l’article 204, i també els criteris de coordinació i d’harmonització fiscal d’acord amb les característiques o la naturalesa dels tributs cedits. [d) Negociar el percentatge de participació de Catalunya en la distribució territorial dels fons estructurals europeus.]42 e) Aplicar els mecanismes d’actualització que estableix l’article 208. f) Acordar la valoració dels traspassos de serveis de l’Estat a la Generalitat. g) Establir els mecanismes de col·laboració entre la Generalitat i l’Administració de l’Estat que siguin necessaris per a l’exercici adequat de les funcions de revisió per la via economicoadministrativa a què fa referència l’article 205. h) Acordar els mecanismes de col·laboració entre la Generalitat i l’Administració General de l’Estat per a l’exercici de les funcions en matèria cadastral a què fa referència l’article 221. 41. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 135 de la STC 31/2010, del 28 de juny, pel FJ 6 de la STC 48/2010, del 9 de setembre, pel FJ 10 de la STC 137/2010, del 16 de desembre, i pel FJ 2 de la STC 138/2010, del 16 de desembre. 42. Les lletres a, b i d són constitucionals interpretades en els termes establerts pel FJ 135 de la STC 31/2010, del 28 de juny, pel FJ 6 de la STC 48/2010, del 9 de setembre, pel FJ 10 de la STC 137/2010, del 16 de desembre, i pel FJ 2 de la STC 138/2010, del 16 de desembre. 137 �Art. 211 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA 3. D’acord amb el que estableix l’article 209, la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat ha de proposar les mesures de cooperació necessàries per a garantir l’equilibri del sistema de finançament que estableix aquest títol quan pugui ésser alterat per decisions legislatives estatals o de la Unió Europea. 4. La part catalana de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat ret comptes al Parlament sobre el compliment dels preceptes d’aquest capítol. CAPÍTOL II El pressupost de la Generalitat Article 211. Competències de la Generalitat La Generalitat té competència exclusiva per a ordenar i regular les seves finances. Article 212. El pressupost de la Generalitat El pressupost de la Generalitat té caràcter anual, és únic i inclou totes les despeses i tots els ingressos de la Generalitat, i també els dels organismes, les institucions i les empreses que en depenen. Correspon al Govern d’elaborar i executar el pressupost, i al Parlament, d’examinar-lo, esmenar-lo, aprovar-lo i controlar-lo. La llei de pressupostos no pot crear tributs, però pot modificar-ne si una llei tributària substantiva així ho estableix. Article 213. Recurs a l’endeutament 1. La Generalitat pot recórrer a l’endeutament i emetre deute públic per a finançar despeses d’inversió dins els límits que la mateixa Generalitat determini i respectant els principis generals i la normativa estatal. 2. Els títols emesos tenen a tots els efectes la consideració de fons públics i gaudeixen dels mateixos beneficis i condicions que els que emet l’Estat. Article 214. Estabilitat pressupostària Correspon a la Generalitat l’establiment dels límits i les condicions per a assolir els objectius d’estabilitat pressupostària dins els principis i la normativa de l’Estat i de la Unió Europea. 138 �TÍTOL VI. DEL FINANÇAMENT DE LA GENERALITAT Art. 218 Article 215. El patrimoni de la Generalitat 1. El patrimoni de la Generalitat és integrat pels béns i els drets dels quals és titular i pels que adquireixi per qualsevol títol jurídic. 2. Una llei del Parlament ha de regular l’administració, la defensa i la conservació del patrimoni de la Generalitat. Article 216. Empreses públiques La Generalitat pot constituir empreses públiques per a complir les funcions que són de la seva competència, d’acord amb el que estableixen les lleis del Parlament. CAPÍTOL III Les finances dels governs locals Article 217. Principis rectors Les finances locals es regeixen pels principis de suficiència de recursos, equitat, autonomia i responsabilitat fiscal. La Generalitat vetlla pel compliment d’aquests principis. Article 218. Autonomia i competències financeres 1. Els governs locals tenen autonomia pressupostària i de despesa en l’aplicació de llurs recursos, incloent-hi les participacions que percebin a càrrec dels pressupostos d’altres administracions públiques, dels quals poden disposar lliurement en l’exercici de llurs competències. 2. La Generalitat té competència, en el marc establert per la Constitució i per la normativa de l’Estat, en matèria de finançament local. Aquesta competència pot incloure la capacitat legislativa per a establir i regular els tributs propis dels governs locals i 43 inclou la capacitat per a fixar els criteris de distribució de les participacions a càrrec del pressupost de la Generalitat. 3. Els governs locals tenen capacitat per a regular llurs pròpies finances en el marc de les lleis. Aquesta capacitat inclou la potestat de 43. Aquest incís és inconstitucional d’acord amb la STC 31/2010, del 28 de juny. 139 �Art. 219 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA fixar la quota o el tipus dels tributs locals, i també les bonificacions i les exempcions, dins els límits que estableixen les lleis. 4. Correspon als governs locals, en el marc que estableix la normativa reguladora del sistema tributari local, la competència per a gestionar, recaptar i inspeccionar llurs tributs, sens perjudici que la puguin delegar a la Generalitat i que puguin participar en l’Agència Tributària de Catalunya. 5. Correspon a la Generalitat l’exercici de la tutela financera sobre els governs locals, respectant l’autonomia que els reconeix la Constitució. Article 219. Suficiència de recursos 1. La Generalitat ha d’establir un fons de cooperació local destinat als governs locals. El fons, de caràcter incondicionat, s’ha de dotar a partir de tots els ingressos tributaris de la Generalitat i s’ha de regular per mitjà d’una llei del Parlament. Addicionalment, la Generalitat pot establir programes de col· laboració financera específica per a matèries concretes. 2. Els ingressos dels governs locals consistents en participacions en tributs i en subvencions incondicionades estatals són percebuts per mitjà de la Generalitat, que els ha de distribuir d’acord amb el que disposi la llei de finances locals de Catalunya, l’aprovació de la qual requereix una majoria de tres cinquenes parts, i respectant els criteris que fixi la legislació de l’Estat en aquesta matèria. En el cas de les subvencions incondicionades, aquests criteris han de permetre que el Parlament pugui incidir en la distribució dels recursos amb l’objectiu d’atendre la singularitat del sistema institucional de Catalunya a què fa referència l’article 5 d’aquest Estatut. 3. Es garanteixen als governs locals els recursos suficients per a afrontar la prestació dels serveis la titularitat o la gestió dels quals se’ls traspassi o se’ls delegui. Tota nova atribució de competències ha d’anar acompanyada de l’assignació dels recursos suplementaris necessaris per a finançar-les correctament, de manera que es tingui en compte el finançament del cost total i efectiu dels serveis traspassats. El compliment d’aquest principi és una condició necessària perquè entri en vigor la transferència o la delegació de la competència. A aquest 140 �TÍTOL VI. DEL FINANÇAMENT DE LA GENERALITAT Art. 221 efecte, es poden establir diverses formes de finançament, incloent-hi la participació en els recursos de les finances de la Generalitat o, si escau, de l’Estat. 4. La distribució de recursos procedents de subvencions incondicionades o de participacions genèriques en impostos s’ha de portar a terme tenint en compte la capacitat fiscal i les necessitats de despesa dels governs locals i garantint-ne en tot cas la suficiència. 5. La distribució dels recursos entre els governs locals no pot comportar en cap cas una minoració dels recursos obtinguts per cadascun d’aquests, segons els criteris utilitzats en l’exercici anterior a l’entrada en vigor dels preceptes d’aquest Estatut. Article 220. Llei de finances locals 1. El Parlament ha d’aprovar la seva pròpia llei de finances locals per a desplegar els principis i les disposicions que estableix aquest capítol. 2. Les facultats en matèria de finances locals que aquest capítol atribueix a la Generalitat s’han d’exercir amb respecte a l’autono­ mia local i escoltat el Consell de Governs Locals, que estableix l’ar­ ticle 85. Article 221. El cadastre L’Administració General de l’Estat i la Generalitat han d’establir les vies de col·laboració necessàries per a assegurar la participació de la Generalitat en les decisions i l’intercanvi d’informació que calguin per a l’exercici de les seves competències. Així mateix, s’han d’establir formes de gestió consorciada del cadastre entre l’Estat, la Generalitat i els municipis, d’acord amb el que disposi la normativa de l’Estat i de manera que es garanteixin la plena disponibilitat de les bases de dades per a totes les administracions i la unitat de la informació. 141 �Art. 222 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA TÍTOL VII De la reforma de l’Estatut Article 222. La reforma dels títols que no afecten les relacions amb l’Estat 1. La reforma dels títols I i II de l’Estatut s’ha d’ajustar als procediments següents: a) La iniciativa de la reforma correspon al Parlament de Catalunya, a proposta d’una cinquena part dels seus diputats, i al Govern de la Generalitat. Els ajuntaments de Catalunya poden proposar al Parlament l’exercici de la iniciativa de reforma si així ho demanen un mínim del 20% dels plens municipals, que representin un mínim del 20% de la població. També poden proposar-la 300.000 signatures acreditades dels ciutadans de Catalunya amb dret de vot. El Parlament ha de regular aquests dos procediments per a proposar l’exercici de la iniciativa de la reforma. b) L’aprovació de la reforma requereix el vot favorable de les dues terceres parts dels membres del Parlament, la remissió i la consulta a les Corts Generals, la ratificació de les Corts per mitjà d’una llei orgànica i el referèndum positiu dels electors de Catalunya. c) Si en el termini de trenta dies a partir de la recepció de la consulta establerta per la lletra b les Corts Generals es declaren afectades per la reforma, aquesta ha de seguir el procediment establert per l’article 223. [d) Una vegada ratificada la reforma per les Corts Generals, la Generalitat l’ha de sotmetre a referèndum.]44 2. Si la proposta de reforma no és aprovada pel Parlament o pel cos electoral, no pot ésser sotmesa novament al debat i la votació del Parlament fins que hagi transcorregut un any. 44. Aquesta lletra és constitucional interpretada en els termes establerts pel FJ 147 de la STC 31/2010, del 28 de juny. 142 �TÍTOL VII. DE LA REFORMA DE L’ESTATUT Art. 223 Article 223. La reforma de la resta dels títols 1. La reforma dels títols de l’Estatut no inclosos en l’article 222 s’ha d’ajustar al procediment següent: a) La iniciativa de reforma correspon al Parlament, al Govern de la Generalitat i a les Corts Generals. Els ajuntaments i els titulars del dret de vot al Parlament poden proposar al Parlament que exerceixi la iniciativa de reforma en els termes establerts per l’article 222.1.a. b) L’aprovació de la reforma requereix el vot favorable de les dues terceres parts dels membres del Parlament, l’aprovació de les Corts Generals per mitjà d’una llei orgànica i, finalment, el referèndum positiu dels electors. c) Una vegada aprovada la proposta de reforma de l’Estatut, el Parlament l’ha de trametre al Congrés dels Diputats. d) La proposta de reforma pot ésser sotmesa a un vot de ratificació del Congrés i del Senat d’acord amb el procediment que estableixen els reglaments parlamentaris respectius. El Parlament ha de nomenar una delegació per a presentar la proposta de reforma de l’Estatut davant el Congrés i el Senat. Si les Corts Generals ratifiquen la proposta de reforma de l’Estatut, es considera aprovada la llei orgànica corresponent. e) Si no s’aplica el procediment establert per la lletra d, s’ha de constituir una comissió mixta paritària, formada per membres de la comissió competent del Congrés dels Diputats i una delegació del Parlament amb representació proporcional dels grups parlamentaris, per tal de formular de comú acord, i pel procediment que estableix el Reglament del Congrés dels Diputats, una proposta conjunta en el termini de dos mesos. f) La tramitació de la proposta de reforma de l’Estatut al Senat ha de seguir un procediment anàleg a l’establert per la lletra e en els termes del Reglament del Senat. En aquest cas, la delegació del Parlament, amb les adaptacions corresponents, ha de constituir, conjuntament amb membres de la comissió competent del Senat, una comissió mixta paritària per tal de formular de comú acord una proposta conjunta. g) Si la comissió mixta paritària no arriba a formular una proposta conjunta, la proposta de reforma de l’Estatut s’ha de tramitar d’acord amb el procediment ordinari establert pels respectius reglaments parlamentaris. 143 �DA 1 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA h) El Parlament, per la majoria absoluta dels seus membres, pot retirar les propostes de reforma que hagi aprovat en qualsevol moment de la tramitació a les Corts Generals abans que siguin aprovades de manera definitiva. La retirada de la proposta de reforma no comporta en cap cas l’aplicació del que estableix l’apartat 2. [i) L’aprovació de la reforma per les Corts Generals per mitjà d’una llei orgànica ha d’incloure l’autorització de l’Estat perquè la Generalitat convoqui en el termini màxim de sis mesos el referèndum a què fa referència la lletra b.]45 2. Si la proposta de reforma no és aprovada pel Parlament, per les Corts Generals o pel cos electoral, no pot ésser sotmesa novament al debat i la votació del Parlament fins que hagi transcorregut un any. Disposició addicional primera Designació de senadors 1. Correspon al Parlament de designar els senadors que representen la Generalitat al Senat, en els termes que estableix una llei aprovada per la majoria absoluta del Ple del Parlament en una votació final sobre el conjunt del text. La designació s’ha de fer amb una convocatòria específica i en proporció al nombre de diputats de cada grup parlamentari. 2. El Parlament, per mitjà d’una llei aprovada en una votació final sobre el conjunt del text per majoria absoluta, ha d’adequar les normes relatives a l’elecció dels senadors a la reforma constitucional del Senat, en allò que hi correspongui. Disposició addicional segona Acords amb el Govern de l’Estat Si l’Estatut estableix que la posició del Govern de la Generalitat és determinant per a conformar un acord amb el Govern de l’Estat i aquest no l’acull, el Govern de l’Estat ho ha de motivar davant la Comissió Bilateral Generalitat - Estat. 45. Aquesta lletra és constitucional interpretada en els termes establerts pel FJ 147 de la STC 31/2010, del 28 de juny. 144 �DISPOSICIONS ADDICIONALS DA 6 Disposició addicional tercera Inversions en infraestructures [1. La inversió de l’Estat a Catalunya en infraestructures, exclòs el Fons de compensació interterritorial, s’ha d’equiparar a la participació relativa del producte interior brut de Catalunya amb relació al producte interior brut de l’Estat per un període de set anys. Aquestes inversions poden emprar-se també per a l’alliberament de peatges o la construcció d’autovies alternatives.]46 2. A aquest fi, s’ha de constituir una comissió integrada per les administracions estatal, autonòmica i local. Disposició addicional quarta Capacitat de finançament 1. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat ha d’elaborar els informes necessaris per a avaluar el compliment del que disposa l’article 201.4. 2. Els mecanismes que eventualment s’hagin d’establir per a acomplir el que disposa l’article 201.4 es poden aplicar gradualment fins a assolir l’objectiu. Disposició addicional cinquena Revisió del règim especial de l’Aran A partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut, en el termini de quatre anys s’ha de revisar i modificar el règim especial de l’Aran per a adaptar-lo, en el que calgui, al que estableix aquest Estatut. Disposició addicional sisena Administració ordinària La Generalitat serà Administració ordinària de l’Estat a Catalunya en la mesura que li siguin transferides, mitjançant els instruments que corresponguin, les funcions executives que compleix 46. Aquest apartat és constitucional interpretat en els termes establerts pel FJ 138 de la STC 31/2010, del 28 de juny, i pel FJ 6 de la STC 48/2010, del 9 de setembre. 145 �DA 7 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA l’Administració de l’Estat per mitjà dels seus òrgans territorials a Catalunya. Disposició addicional setena Relació de tributs cedits Se cedeix a la Comunitat Autònoma de Catalunya el rendiment dels següents tributs: a) L’impost sobre la renda de les persones físiques, amb caràcter parcial, en el percentatge del 50 per cent. b) L’impost sobre patrimoni. c) L’impost sobre successions i donacions. d) L’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats. e) Els tributs sobre el joc. f) L’impost sobre el valor afegit, amb caràcter parcial, en el percentatge del 50 per cent. g) L’impost especial sobre la cervesa, amb caràcter parcial, en el percentatge del 58 per cent. h) L’impost especial sobre el vi i begudes fermentades, amb caràcter parcial, en el percentatge del 58 per cent. i) L’impost especial sobre productes intermedis, amb caràcter parcial, en el percentatge del 58 per cent. j) L’impost especial sobre l’alcohol i begudes derivades, amb caràcter parcial, en el percentatge del 58 per cent. k) L’impost especial sobre hidrocarburs, amb caràcter parcial, en el percentatge del 58 per cent. l) L’impost especial sobre les labors del tabac, amb caràcter parcial, en el percentatge del 58 per cent. m) L’impost especial sobre l’electricitat. n) L’impost especial sobre determinats mitjans de transport. 146 �DISPOSICIONS ADDICIONALS DA 8 ñ) L’impost sobre les vendes detallistes de determinats hidrocarburs.47 El contingut d’aquesta disposició es pot modificar per mitjà d’un acord entre el Govern de la Generalitat i el Govern de l’Estat, el qual l’ha de tramitar com a projecte de llei. A aquest efecte, la modificació d’aquesta disposició no es considera com a modificació de l’Estatut. L’abast i les condicions de la cessió han d’ésser establerts per la Comissió Mixta a què fa referència l’article 210 que, en tot cas, l’ha de referir als rendiments a Catalunya. El Govern ha de tramitar l’acord de la Comissió com a projecte de llei. [Disposició addicional vuitena Cessió de l’impost sobre la renda de les persones físiques El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut ha de contenir, en aplicació de la 47. El text del primer paràgraf (fins a la lletra ñ) correspon a la modificació que en va fer l’article 1 de la Llei de l’Estat 16/2010, del 16 de juliol, del règim de cessió de tributs de l’Estat a la Comunitat Autònoma de Catalunya i de fixació de l’abast i les condicions de la cessió (BOE 173, del 17.07.2010). El text original deia: «A l’efecte del que estableix l’article 203.2, en el moment de l’entrada en vigor d’aquest Estatut tenen la consideració de: »a) Tributs estatals cedits totalment: »– Impost sobre successions i donacions. »– Impost sobre el patrimoni. »– Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats. »– Tributs sobre jocs d’atzar. »– Impost sobre les vendes al detall de determinats hidrocarburs. »– Impost sobre determinats mitjans de transport. »– Impost sobre l’electricitat. »b) Tributs estatals cedits parcialment: »– Impost sobre la renda de les persones físiques. »– Impost sobre el valor afegit. »– Impost sobre hidrocarburs. »– Impost sobre les labors del tabac. »– Impost sobre l’alcohol i begudes derivades. »– Impost sobre la cervesa. »– Impost sobre el vi i begudes fermentades. »– Impost sobre els productes intermedis.» 147 �DA 9 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA disposició anterior, un percentatge de cessió de l’impost sobre la renda de les persones físiques del 50%. Es considera com a produït al territori de la comunitat autònoma de Catalunya el rendiment cedit de l’impost sobre la renda de les persones físiques que correspongui als subjectes passius que hi tenen llur residència habitual. Igualment, s’ha de proposar d’augmentar les competències normatives de la comunitat sobre el dit impost.]48 [Disposició addicional novena Cessió de l’impost sobre hidrocarburs, de l’impost sobre les labors del tabac, de l’impost sobre l’alcohol i begudes derivades, de l’impost sobre la cervesa, de l’impost sobre el vi i begudes fermentades i de l’impost sobre productes intermedis El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut ha de contenir, en aplicació de la disposició addicional setena, un percentatge de cessió del 58% del rendiment dels impostos següents: l’impost sobre hidrocarburs, l’impost sobre les labors del tabac, l’impost sobre l’alcohol i begudes derivades, l’impost sobre la cervesa, l’impost sobre el vi i begudes fermentades i l’impost sobre productes intermedis. L’atribució a la comunitat autònoma de Catalunya es determina en funció dels índexs que en cada cas corresponen.]49 [Disposició addicional desena Cessió de l’Impost sobre el valor afegit El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut ha de contenir, en aplicació de 48. Aquesta disposició és constitucional interpretada en els temes establerts pel FJ 137 de la STC 31/2010, del 28 de juny, pel FJ 8 de la STC 137/2010, del 16 de desembre, i pel FJ 8 de la STC 138/2010, del 16 de desembre. 49. Aquesta disposició és constitucional interpretada en els termes establerts pel FJ 137 de la STC 31/2010, del 28 de juny, pel FJ 8 de la STC 137/2010, del 16 de desembre, i pel FJ 8 de la STC 138/2010, del 16 de desembre. 148 �DISPOSICIONS ADDICIONALS DA 13 la disposició addicional setena, un percentatge de cessió del 50% del rendiment de l’impost sobre el valor afegit. L’atribució a la comunitat autònoma de Catalunya es determina en funció del consum en el seu territori.]50 Disposició addicional onzena Capacitat normativa En el marc de les competències i de la normativa de la Unió Europea, l’Administració General de l’Estat ha de cedir competències normatives sobre l’impost sobre el valor afegit en les operacions efectuades en fase detallista els destinataris de les quals no tinguin la condició d’empresaris o professionals i en la tributació en fase detallista dels productes gravats pels impostos especials de fabricació. Disposició addicional dotzena Interpretació harmònica Les normes de la llei orgànica a què fa referència l’article 157.3 de la Constitució i les normes contingudes en aquest Estatut s’han d’interpretar harmònicament. Disposició addicional tretzena Fons propis i comuns amb altres territoris Els fons propis de Catalunya situats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó i a l’Arxiu Reial de Barcelona s’integren en el sistema d’arxius de Catalunya. Per a la gestió eficaç de la resta de fons comuns amb altres territoris de la Corona d’Aragó, la Generalitat ha de col·laborar amb el Patronat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, amb les altres comunitats autònomes que hi tenen fons compartits i amb l’Estat per mitjà dels mecanismes que s’estableixin de mutu acord. 50. Aquesta disposició és constitucional interpretada en els termes establerts pel FJ 137 de la STC 31/2010, del 28 de juny, pel FJ 8 de la STC 137/2010, del 16 de desembre, i pel FJ 8 de la STC 138/2010, del 16 de desembre. 149 �DA 14 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA Disposició addicional catorzena Jocs i apostes El que disposa l’article 141.2 no és aplicable a la modificació de les modalitats dels jocs i apostes atribuïts, per a finalitats socials, a les organitzacions d’àmbit estatal, de caràcter social i sense finalitat de lucre, d’acord amb el que disposa la normativa aplicable a les dites organitzacions. Disposició addicional quinzena Transparència L’Estat, en compliment del principi de transparència, ha de publicar la liquidació provincial dels diversos programes de despesa pública a Catalunya. Disposició transitòria primera Adaptació de les lleis i les normes amb rang de llei 1. Les lleis del Parlament i les normes amb rang de llei del Govern vigents en el moment de l’entrada en vigor d’aquest Estatut que even­ tualment puguin resultar incompatibles amb els drets reconeguts pel títol I mantenen la vigència per un termini màxim de dos anys, en el qual han d’ésser adaptades a la regulació establerta per aquest Estatut. 2. Els grups parlamentaris, els membres del Parlament, el Govern i el Síndic de Greuges, en el termini establert per l’apartat 1, poden sol·licitar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries, en els termes establerts per llei, sobre la compatibilitat amb l’Estatut de les lleis del Parlament o de les normes amb rang de llei dictades pel Govern abans de l’entrada en vigor d’aquest. El dictamen no té valor vinculant i pot fer recomanacions al Parlament o al Govern per a modificar o derogar les normes que consideri incompatibles. Disposició transitòria segona Vigència de disposicions transitòries anteriors Les disposicions transitòries tercera, quarta i sisena de la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Cata150 �DISPOSICIONS DEROGATÒRIA I FINALS DF 3 lunya, mantenen, en el que correspon, la vigència com a regulació transitòria.51 Disposició derogatòria Es deroga la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya. Disposició final primera Aplicació dels preceptes del títol VI 1. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat ha de concretar, en el termini de dos anys a partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut, l’aplicació dels preceptes del títol VI. 2. Els preceptes del títol VI es poden aplicar de manera gradual atenent llur viabilitat financera. En tot cas, aquesta aplicació ha d’ésser plenament efectiva en el termini de cinc anys a partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut. Disposició final segona L’Agència Tributària de Catalunya L’Agència Tributària de Catalunya, a què fa referència l’article 204, s’ha de crear per llei del Parlament, en el termini d’un any a partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut. Les funcions que en aplicació d’aquest Estatut corresponguin a l’Agència Tributària de Catalunya han d’ésser exercides, fins que aquesta es constitueixi, pels òrgans que les acomplien fins aleshores. Disposició final tercera Termini de creació de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat, que estableix l’article 210, s’ha de crear en el termini de sis mesos a 51. Les disposicions transitòries tercera, quarta i sisena de l’Estatut d’autonomia del 1979 es reprodueixen en l’apèndix (pàg. 349). 151 �DF 4 ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut. Mentre no es constitueixi, la Comissió Mixta de Valoracions Estat - Generalitat n’assumeix les competències. La constitució de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat comporta l’extinció immediata de la Comissió Mixta de Valoracions Estat - Generalitat. Disposició final quarta Relació d’entitats econòmiques i financeres La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat, en el termini de sis mesos a partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut, ha de determinar la relació de les entitats a què fa referència l’article 182. 152 �APÈNDIX Disposicions transitòries de l’Estatut d’autonomia del 1979 que es mantenen vigents Tercera 1. Fins que s’haurà completat el traspàs dels serveis corresponents a les competències fixades a la Generalitat per aquest Estatut, l’Estat garantirà el finançament dels serveis transferits a la Generalitat amb una quantitat igual al cost efectiu del servei a Catalunya en el moment de la transferència. 2. Per tal de garantir el finançament dels serveis esmentats, es crea una Comissió Mixta paritària Estat-Generalitat, que adoptarà un mètode encaminat a fixar el percentatge de participació previst a l’apartat 3 de l’article 44. El mètode a seguir tindrà en compte tant els costos directes com els costos indirectes dels serveis, i també les despeses d’inversió que corresponguin. 3. La Comissió Mixta de l’apartat anterior fixarà el citat percentatge, mentre duri el període transitori, amb una antelació mínima d’un mes a la presentació dels Pressupostos Generals de l’Estat a les Corts. 4. A partir del mètode fixat a l’apartat segon, s’establirà un percentatge en el qual es considerarà el cost efectiu global dels serveis transferits per l’Estat a la Generalitat, minorat pel total de la recaptació obtinguda per la Generalitat pels tributs cedits, en relació amb la 153 �ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA suma dels ingressos obtinguts per l’Estat en els capítols I i II de l’últim pressupost anterior a la transferència dels serveis valorats. Quarta Mentre una llei de Catalunya no regularà el procediment per a les eleccions al Parlament, aquest serà elegit d’acord amb les normes següents: 1. Previ acord amb el Govern, el Consell Executiu de la Generalitat Provisional convocarà les eleccions en el termini màxim de quinze dies a comptar des de la promulgació d’aquest Estatut. Les eleccions s’hauran de celebrar en el termini màxim de seixanta dies des del de la convocatòria. 2. Les circumscripcions electorals seran les quatre províncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. El Parlament de Catalunya estarà integrat per 135 diputats, dels quals la circumscripció de Barcelona elegirà un diputat per cada 50.000 habitants, amb un màxim de 85 Diputats. Les circumscripcions de Girona, Lleida i Tarragona elegiran un mínim de sis Diputats més un per cada 40.000 habitants, i els seran atribuïts 17, 15 i 18 diputats, respectivament. 3. Els diputats seran elegits per sufragi universal igual, directe i secret dels majors de divuit anys, segons un sistema d’escrutini proporcional. 4. Les Juntes Provincials electorals tindran, dins els límits de llur respectiva jurisdicció, la totalitat de les competències que la normativa electoral vigent atribueix a la Junta Central. Per als recursos que tinguessin per objecte la impugnació de la validesa de l’elecció i la proclamació de diputats electes serà competent la Sala Contenciosa Administrativa de l’Audiència Territorial de Barcelona, fins que quedarà integrada en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que també entendrà en els recursos o impugnacions que procedeixin contra els acords de les Juntes electorals provincials. Contra les resolucions de l’esmentada Sala de l’Audiència Territorial no hi cabrà cap recurs. 154 �APÈNDIX 5. En tot allò que no sigui previst en la present Disposició, seran d’aplicació les normes vigents per a les eleccions legislatives al Congrés dels Diputats de les Corts Generals. Sisena El traspàs dels serveis inherents a les competències que segons el present Estatut corresponen a la Generalitat es farà d’acord amb les bases següents: 1. Un cop constituït el Consell Executiu o Govern de la Generalitat, i en el termini màxim d’un mes, serà nomenada una comissió mixta encarregada d’inventariar els béns i drets de l’Estat que hauran d’ésser objecte de traspàs a la Generalitat, de concretar els serveis i institucions que hauran d’ésser traspassats i de procedir a l’adaptació, si cal, dels que passaran a la competència de la Generalitat. 2. La Comissió Mixta estarà integrada paritàriament per vocals designats pel Govern i pel Consell de la Generalitat i ella mateixa establirà les seves normes de funcionament. Els acords de la Comissió Mixta prendran la forma de proposta al Govern, que les aprovarà mitjançant decret, i aquells acords figuraran com a annexos al decret i seran publicats simultàniament al Boletín Oficial del Estado i al Diari Oficial de la Generalitat, i adquiriran vigència a partir d’aquesta publicació. 3. La Comissió Mixta establirà els calendaris i terminis per al traspàs de cada servei. En tot cas, l’esmentada Comissió haurà de determinar en un termini de dos anys des de la data de la seva constitució el terme en el qual s’haurà de completar el traspàs de tots els serveis que corresponen a la Generalitat, d’acord amb aquest Estatut. 4. Serà títol suficient per a la inscripció en el Registre de la Propietat del traspàs de béns immobles de l’Estat a la Generalitat, la certificació per la Comissió Mixta dels acords governamentals degudament promulgats. Aquesta certificació haurà de contenir els requisits exigits per la Llei Hipotecària. El canvi de titularitat en els contractes d’arrendament de locals per a oficines públiques dels serveis que siguin transferits no donaran dret a l’arrendador a extingir o renovar el contracte. 155 �ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA 5. Els funcionaris adscrits a serveis de titularitat estatal o altres institucions públiques que resultin afectats pels traspassos a la Generalitat passaran a dependre d’aquesta, i els seran respectats tots els drets de qualsevol ordre i naturalesa que els corresponguin en el moment del traspàs, àdhuc el de prendre part en els concursos de trasllat que convoqui l’Estat en igualtat de condicions amb els altres membres de llur cos, i d’aquesta manera podran exercir llur dret permanent d’opció. Mentre la Generalitat no aprovarà el règim estatutari dels seus funcionaris, seran d’aplicació les disposicions de l’Estat vigents sobre la matèria. 6. La Generalitat assumirà amb caràcter definitiu i automàtic, i sense solució de continuïtat, els serveis que ja li hauran estat traspassats des del 29 de setembre de 1977 fins a la vigència del present Estatut. Quant a les competències el traspàs de les quals serà en curs d’execució, se’n continuarà la tramitació d’acord amb els termes establerts al corresponent decret de traspàs. Tant en un cas com en l’altre, les transferències realitzades s’adaptaran, si calia, als termes d’aquest Estatut. 7. Les Diputacions Provincials de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona podran transferir o delegar en la Generalitat de Catalunya, d’acord amb allò establert en la legislació de Règim Local, aquells serveis que per llur pròpia naturalesa requereixin un planejament coordinat, i podran conservar l’execució i gestió d’aquests mateixos serveis. 8. La Comissió Mixta creada d’acord amb l’article 3 del Reial Decret de 30 de setembre de 1977 es considerarà dissolta quan es constituirà la Comissió Mixta esmentada a l’apartat 1 d’aquesta Disposició transitòria. 156 �ÍNDEX ANALÍTIC A abocaments La Generalitat hi té competència compartida pel que fa a la regulació i la gestió dels efectuats en aigües interiors i en les aigües superficials i subterrànies que no passen per una altra comunitat autònoma 144.1.g La Generalitat hi té competència executiva pel que fa a la intervenció administrativa dels efectuats en aigües superficials i subterrànies 144.1.g Vegeu també medi ambient acadèmies La Generalitat hi té competència exclusiva 125.1 Vegeu també corporacions de dret públic; professions titulades; titulacions acadèmiques accidents laborals Vegeu seguretat i higiene en el treball acció — de defensa jurídica Vegeu jurisdicció contenciosa administrativa; topònims; Tribunal de Justícia de la Unió Europea 157 �A ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — exterior La Generalitat i l’Estat han d’emprendre les accions necessàries per al reconeixement de l’oficialitat del català a la Unió Europea i perquè el català sigui present i s’utilitzi en els organismes internacionals i en els tractats internacionals de contingut cultural o lingüístic 6.3 La Generalitat ha de promoure la comunicació i la cooperació amb els territoris que comparteixen patrimoni lingüístic amb Catalunya 6.4 Es poden subscriure mecanismes de col·laboració amb els territoris que comparteixen patrimoni lingüístic amb Catalunya per a la promoció i la difusió exterior del català 6.4 La Generalitat ha de promoure la comunicació, l’intercanvi cultural i la cooperació amb els territoris que tenen vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya 12 Es poden subscriure mecanismes de col·laboració, en tots els àmbits, amb els territoris que tenen vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya 12 La Generalitat ha de fomentar els vincles amb les comunitats catalanes a l’exterior i els ha de prestar l’assistència necessària 13 Les polítiques de foment del català s’han d’estendre al conjunt de l’Estat, a la Unió Europea i a la resta del món 50.3 La Generalitat ha de promoure accions i polítiques de cooperació al desenvolupament dels pobles 51.2; 197.3 Les autoritats corresponents col·laboren en la protecció de les denominacions geogràfiques i de qualitat davant les institucions de protecció europees i internacionals 128.4 La Generalitat participa en entitats i organismes d’àmbit estatal, europeu i internacional que tenen per objecte el desenvolupament de l’esport 134.2 La Generalitat participa en entitats i organismes d’àmbit estatal, europeu i internacional que tenen per objecte el desenvolupament del lleure 134.4 La Generalitat pot subscriure acords amb entitats internacionals per a la joventut i pot participar en aquestes entitats 142.2 158 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A A En correspon el seguiment a la Comissió Bilateral Generalitat - Estat, si afecta competències pròpies de la Generalitat 183.2.h La Generalitat té capacitat per a impulsar i portar a terme accions de projecció i de promoció a l’exterior 193 La Generalitat pot establir oficines a l’exterior 194 La Generalitat pot subscriure acords de col·laboració per a promoure els interessos de Catalunya i, amb aquest fi, ha de rebre el suport dels òrgans de representació exterior de l’Estat 195 La Generalitat participa en la subscripció i l’execució de tractats i convenis internacionals 196 La Generalitat ha de promoure la cooperació amb les regions europees i altres territoris amb què comparteix interessos econòmics, socials, ambientals i culturals 197.1; 197.2 La Generalitat ha de promoure programes de cooperació al desenvolupament dels pobles 197.3 La Generalitat ha de participar en els organismes internacionals competents en matèries d’interès rellevant per a Catalunya 198 La Generalitat ha d’impulsar i coordinar la dels ens locals i la dels altres ens públics 199 La Generalitat ha de promoure la projecció internacional de les organitzacions culturals i llur afiliació a les entitats afins d’àmbit internacional 200 Vegeu també Unió Europea — política i de govern El Parlament n’exerceix l’impuls i el control 55.2 El president o presidenta de la Generalitat dirigeix l’acció del Govern 67.1 El Govern és l’òrgan superior col·legiat que dirigeix l’acció política 68.1 acords — internacionals Es poden subscriure mecanismes de col·laboració amb territoris que comparteixen patrimoni lingüístic amb Catalunya per a la promoció i la difusió exterior del català 6.4 159 �A ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Se’n poden subscriure amb les comunitats i els territoris que tenen vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya 12 Se’n poden subscriure de cooperació amb les institucions públiques i privades dels territoris i els països on es troben les comunitats catalanes a l’exterior 13 La Generalitat en pot subscriure amb entitats internacionals per a la joventut 142.2 La Generalitat pot subscriure acords de col·laboració per a promoure els interessos de Catalunya, i els òrgans de representació exterior de l’Estat hi han de prestar el suport necessari 195 Vegeu també acció exterior; tractats internacionals; Unió Europea — municipals Vegeu control dels actes i els acords municipals — parlamentaris Perquè siguin vàlids, han d’haver estat aprovats per la majoria simple dels diputats presents al Parlament, en reunions on siguin presents la majoria absoluta dels diputats 60.3 actes — de gestió tributària La Generalitat ha d’assumir la revisió per la via administrativa de les reclamacions que els contribuents interposin contra els dictats per l’Agència Tributària de Catalunya, d’acord amb l’Administració General de l’Estat 205 — del Consell de Justícia de Catalunya Vegeu control dels actes del Consell de Justícia de Catalunya — del Govern o de l’Administració de la Generalitat Han d’ésser publicats en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 68.5 — dels municipis Vegeu control dels actes i els acords municipals 160 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A A — jurídics Els fets en qualsevol de les dues llengües oficials tenen, pel que fa a la llengua, validesa i eficàcia plenes 32 Vegeu també Administració de justícia; impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats — oficials La bandera de Catalunya hi ha d’ésser present 8.2 activitat — comercial Vegeu comerç — de foment Correspon d’exercir-la a la Generalitat en les matèries de la seva competència 114.1 — econòmica Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica i territorial per mitjà d’una distribució equilibrada dels sectors productius, els serveis d’interès general i les xarxes de comunicació 46.4 Correspon a la Generalitat la competència per a promoure-la 152.1 La Generalitat té competència compartida sobre la seva ordenació 152.2 La Generalitat en pot establir una planificació 152.3 Correspon a la Generalitat el desenvolupament i la gestió de la planificació general 152.4 La Generalitat té competència exclusiva en matèria de promoció de la competència en els mercats 154.1 La Generalitat té competència executiva en matèria de defensa de la lliure competència 154.2 Hi és competent el Tribunal Català de Defensa de la Competència 154.3 La Generalitat participa en l’elaboració de les decisions estatals que n’afecten l’ordenació general (en el marc de l’art. 131.2 CE) 181 — empresarial La Generalitat n’ha d’afavorir el desenvolupament 45.5 — firal Vegeu fires 161 �A ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — publicitària La Generalitat té competència exclusiva per a regular-la 157 activitats — artístiques i culturals La Generalitat hi té competència exclusiva 127.1.a La Generalitat té competència exclusiva sobre l’establiment de mesures fiscals d’incentivació de les activitats culturals 127.1.a.cinquè La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar i difondre la creació i la producció teatrals, musicals, audiovisuals, literàries, de dansa, de circ i d’arts combinades 127.1.d.primer — d’inspecció i sanció Vegeu inspecció; règim sancionador — extractives Vegeu règim miner — extraescolars La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’ensenyament no universitari inclou les activitats extraescolars complementàries dels centres públics o sostinguts amb fons públics 131.2.g — fraudulentes Vegeu drets dels consumidors i usuaris; frau — marítimes La Generalitat hi té competència exclusiva, que inclou el marisqueig, l’aqüicultura i el busseig professional 119.3 Vegeu també activitats recreatives; mar; pesca — recreatives La Generalitat té competència exclusiva en la pesca recreativa en aigües interiors 119.2 La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’activitats marítimes inclou la formació i les titulacions en activitats d’esbarjo 119.3.d La Generalitat hi té competència exclusiva, que inclou en tot cas l’ordenació del sector, el règim d’intervenció administrativa i el control de tota mena d’espectacles en espais i locals públics 141.3 Vegeu també lleure 162 �A ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Administració — de justícia El reconeixement, el respecte i la protecció dels principis rectors dels poders públics informen la pràctica judicial 39.2 Es regulen les competències que hi té la Generalitat capítol III del títol III La Generalitat té competència normativa i també competència executiva i de gestió en matèria de personal no judicial al servei de l’Administració de justícia (en els termes de la LOPJ) 103.1; 103.2 Es poden crear per llei del Parlament cossos de funcionaris al servei de l’Administració de justícia dependents de la funció pública de la Generalitat 103.3 La Generalitat té competència exclusiva sobre el personal laboral al servei de l’Administració de justícia 103.4 Corresponen a la Generalitat els mitjans materials de l’Administració de justícia a Catalunya 104 Correspon a la Generalitat determinar la creació, el disseny, l’organització, la dotació i la gestió de les oficines judicials i dels serveis de suport als òrgans jurisdiccionals (en el marc de la LOPJ) 105 Correspon a la Generalitat regular els serveis de medicina forense i de toxicologia (en el marc de la LOPJ) 105 La Generalitat té competència per a ordenar els serveis de justícia gratuïta i d’orientació jurídica gratuïta 106.1 La Generalitat pot establir instruments i procediments de mediació i de conciliació en la resolució de conflictes judicials 106.2 El Govern participa en la determinació i la revisió de la demarcació i la planta judicials, i pot crear seccions i jutjats (en els termes de la LOPJ) 107.1; 107.2 S’ha de fixar per llei la capitalitat de les demarcacions judicials 107.3 La Generalitat té competència sobre la justícia de pau i es fa càrrec de les indemnitzacions dels jutges i de la creació i la provisió de les secretaries i dels altres mitjans necessaris (en els termes de la LOPJ) 108.1 163 �A ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A El nomenament dels jutges de pau correspon al Consell de Justícia de Catalunya (en els termes de la LOPJ) 108.1 La Generalitat pot instar que s’estableixi en determinades poblacions un sistema de justícia de proximitat per a resoldre conflictes menors 108.2 La Generalitat exerceix totes les funcions i les facultats que la Llei orgànica del poder judicial reconeix al Govern de l’Estat amb relació a l’Administració de justícia a Catalunya 109 Vegeu també administracions públiques; Fiscalia; poder judicial — de l’Estat a Catalunya Ha d’acreditar que el personal al seu servei té un nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials 33.4 La Generalitat serà Administració ordinària de l’Estat a Catalunya en la mesura que li siguin transferides les funcions executives que hi compleixen els òrgans territorials de l’Administració de l’Estat DA 6 Vegeu també administracions públiques; Estat espanyol — de la Generalitat Ha d’estar representada en l’espai català de relacions laborals 45.4 És l’organització que exerceix les funcions executives atribuïdes per l’Estatut a la Generalitat 71.1 Té la condició d’administració ordinària 71.1 Serveix amb objectivitat els interessos generals 71.2 Actua amb submissió plena a les lleis i al dret 71.2 Actua d’acord amb els principis de coordinació i transversalitat 71.3 D’acord amb el principi de transparència, ha de fer pública la informació necessària perquè els ciutadans en puguin avaluar la gestió 71.4 Exerceix les seves funcions al territori d’acord amb els principis de desconcentració i de descentralització 71.5 Les lleis n’han de regular l’organització 71.6 S’ha de regular per llei l’estatut jurídic del personal al seu servei 71.7 El Síndic de Greuges en supervisa l’activitat 78.1; 78.5 La Generalitat té competència exclusiva per a regular-ne l’organització 150 Vegeu també administracions públiques; Generalitat — electoral a Catalunya El dret d’opció lingüística dels ciutadans l’obliga 33.1 164 �A ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — hidràulica La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa a l’organització, inclosa la participació dels usuaris, de la relativa a les conques hidrogràfiques internes 117.1.d — local Ha d’emprar el català en les seves actuacions internes i en les comunicacions dirigides a persones residents a Catalunya 50.5 El Síndic de Greuges en supervisa l’activitat 78.1 Vegeu també ens locals; governs locals — penitenciària Vegeu sistema penitenciari — tributària a Catalunya L’Agència Estatal d’Administració Tributària i l’Agència Tributària de Catalunya han de constituir un consorci paritari, que pot esdevenir l’Administració tributària a Catalunya, i han d’establir mecanismes de col·laboració 204.2; 204.3; 210.2.c Vegeu també Agència Estatal d’Administració Tributària; Agència Tributària de Catalunya; sistema tributari administracions públiques El català és llur llengua d’ús normal i preferent 6.1 Els consumidors i usuaris tenen dret a ésser-ne informats i a participar-hi, directament o per mitjà de llurs representants 28.2 Tenen l’obligació de cooperar amb el Síndic de Greuges 78.5 La Generalitat, en matèria de règim jurídic i procediment de les administracions públiques catalanes, hi té competència exclusiva i competència compartida 159.1; 159.2 La Generalitat, en matèria de contractes de les administracions públiques, hi té competència exclusiva i competència compartida 159.3 Les competències en matèria de règim jurídic i procediment de les administracions públiques catalanes s’han d’exercir respectant el principi d’autonomia local 159.6 Vegeu també drets en l’àmbit públic; expropiació forçosa; personal al servei de les administracions públiques; responsabilitat patrimonial aeroports Vegeu infraestructures de transport 165 �A ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Agència — Espanyola de Protecció de Dades La Generalitat en designa membres o participa en els processos per a designar-ne 182.3 — Estatal d’Administració Tributària La Generalitat en designa membres o participa en els processos per a designar-ne 182.3 Li corresponen la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció dels tributs estatals no cedits totalment, sens perjudici de la possibilitat de delegació o de col·laboració 203.4; 204.2; 204.3 Vegeu també Administració tributària a Catalunya; administracions públiques; Agència Tributària de Catalunya; sistema tributari — Tributària de Catalunya Li corresponen la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció dels tributs propis de la Generalitat, dels tributs estatals cedits totalment i, si en rep la delegació, dels tributs estatals cedits parcialment 203.4; 204.1; 204.2 Pot col·laborar amb l’Agència Estatal d’Administració Tributària en la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció dels tributs estatals no cedits totalment, i pot rebre’n la delegació 203.4; 204.2; 204.3 Té plena capacitat per a exercir les seves funcions 204.4 S’ha de crear per llei, en el termini d’un any; fins que es constitueixi, n’han d’exercir les funcions els òrgans que les complien 204.4; DF 2 Per delegació dels municipis, pot exercir la gestió dels tributs locals 204.5 La Generalitat ha d’assumir la revisió administrativa de les reclamacions contra els actes de gestió tributària dictats per l’Agència Tributària de Catalunya, sens perjudici de la competència estatal d’unificació de criteri 205 Els governs locals hi poden participar 218.4 Vegeu també Administració tributària a Catalunya; administracions públiques; Agència Estatal d’Administració Tributària; sistema tributari 166 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A A agències de col·locació La Generalitat té competència executiva per a fer-ne la regulació, l’autorització i el control 170.1.d agricultura Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica i territorial per mitjà del foment de les activitats agràries, ramaderes i silvícoles 46.4 La Generalitat hi té competència exclusiva (respectant l’art. 149.1.13 i 16 CE) 116.1 Correspon a la Generalitat la regulació i el desenvolupament de l’agricultura 116.1.a Correspon a la Generalitat la regulació de la participació en organismes públics de les organitzacions agràries i ramaderes i de les cambres agràries 116.1.c Correspon a la Generalitat la regulació dels processos de producció, de les explotacions, de les estructures agràries i de llur règim jurídic 116.1.f Correspon a la Generalitat el desenvolupament integral i la protecció del món rural 116.1.g La Generalitat té competència compartida en la planificació de l’agricultura 116.2 Vegeu també fires; forest; sanitat vegetal; sector alimentari agrupacions de caixes d’estalvis Vegeu caixes d’estalvis aigües La Generalitat té la competència exclusiva en matèria de les que pertanyen a conques hidrogràfiques internes 117.1 La Generalitat té competències executives sobre el domini públic hidràulic 117.2 La Generalitat participa en la planificació hidrològica i en els òrgans de gestió estatals dels recursos hídrics i dels aprofitaments hidràulics que pertanyin a conques hidrogràfiques compartides 117.3 167 �A ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té facultats d’execució de la legislació estatal sobre seguretat pel que fa a la conservació de la natura, del medi ambient i dels recursos hídrics 164.3.b Corresponen a la Generalitat facultats d’execució de la legislació sobre seguretat pel que fa a la conservació dels recursos hídrics 164.3.b Vegeu també abocaments; conques hidrogràfiques; mar; medi ambient; obres hidràuliques; rius ajudes Vegeu ajuts humanitaris; ajuts públics; col·laboració entre la Generalitat i l’Estat Ajuntament de Barcelona Té iniciativa per a proposar la modificació del règim especial del municipi de Barcelona 89 Ha de participar en l’elaboració dels projectes de llei que incideixen en el règim especial del municipi de Barcelona 89 Ha d’ésser consultat en la tramitació parlamentària d’altres iniciatives legislatives sobre el règim especial del municipi de Barcelona 89 Vegeu també ciutat de Barcelona ajuntaments Els corresponen el govern i l’administració municipals 86.2 Són formats per l’alcalde o alcaldessa i els regidors 86.2 ajuts — humanitaris La Generalitat ha d’establir programes d’ajut humanitari d’emergència 51.2 — públics Totes les persones tenen dret, d’acord amb els requisits establerts per la llei, a rebre prestacions socials i ajuts públics per a atendre les càrregues familiars 16 Totes les persones tenen dret a disposar-ne per a satisfer els requeriments educatius i per a accedir en igualtat de condicions als nivells educatius superiors 21.6 Les persones o les famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania 24.3 168 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A A Les persones excloses del mercat de treball que no disposen de mitjans de subsistència tenen dret a percebre prestacions i recursos no contributius de caràcter pal·liatiu 25.2 Els poders públics han de promoure les polítiques que garanteixin els ajuts per als immigrants que els permetin la plena acomodació social i econòmica 42.6 La Generalitat fixa els criteris, regula les condicions, executa i controla els destinats a les associacions i les fundacions 118.3 La Generalitat fixa els criteris, regula les condicions executa i controla els destinats al món cooperatiu 124.3.c La Generalitat té competència exclusiva en matèria d’ensenyament no universitari, que inclou el règim d’ajuts amb fons propis per als ensenyaments obligatoris i no obligatoris que condueixen a l’obtenció d’un títol acadèmic o professional amb validesa a tot l’Estat i per als d’educació infantil 131.2.e La Generalitat té competència compartida en matèria d’ensenyament no universitari, que inclou el règim d’ajuts estatals per als ensenyaments obligatoris i no obligatoris que condueixen a l’obtenció d’un títol acadèmic o professional amb validesa a tot l’Estat i per als d’educació infantil 131.3.d La Generalitat té competència exclusiva en matèria de recerca científica i tècnica, que inclou la regulació i la gestió de les beques i dels ajuts que convoca i finança 158.1.c La Generalitat té competència exclusiva en matèria de turisme, que inclou la fixació dels criteris, la regulació de les condicions i l’execució i el control de les línies públiques d’ajut i de promoció del turisme 171.f La Generalitat té competència exclusiva en matèria d’ensenyament universitari, que inclou la regulació i la gestió del sistema propi de beques i ajuts a la formació universitària 172.1.g Vegeu també subvencions alcalde o alcaldessa Forma l’ajuntament juntament amb els regidors 86.2 alcohol Vegeu impost sobre el vi i begudes fermentades; impost sobre l’alcohol i begudes derivades; impost sobre la cervesa 169 �A ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A alimentació Vegeu sector alimentari ambient atmosfèric Les polítiques mediambientals s’han de dirigir a la reducció de la contaminació i a la protecció del règim atmosfèric i climàtic 46.2 La Generalitat té competència compartida sobre l’ambient atmosfèric i la contaminació de l’atmosfera 144.1.h La Generalitat té competència compartida sobre l’emissió de gasos d’efecte hivernacle 144.1.i Vegeu també medi ambient àmbit supramunicipal És constituït per les comarques i pels altres ens locals que creï la Generalitat 83 Vegeu també ens locals animals Vegeu fauna; protecció dels animals; ramaderia anivellament Vegeu mecanismes d’anivellament i de solidaritat antisemitisme Els poders públics han de promoure’n l’eradicació 40.8 Vegeu també igualtat apostes Vegeu jocs i apostes aprofitaments — cinegètics i piscícoles La Generalitat té competència exclusiva sobre llur regulació 119.1.b — forestals Vegeu forest — hidràulics Vegeu aigües 170 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A A aqüicultura La Generalitat té competència exclusiva per a regular-la, gestionar-la i establir les condicions per a practicar-la 119.3.a Aran La llengua occitana, denominada aranès a l’Aran, és la llengua pròpia d’aquest territori i és oficial a Catalunya 6.5 El poble aranès exerceix l’autogovern mitjançant l’Estatut, el Conselh Generau d’Aran i les altres institucions pròpies 11 És una realitat occitana dotada d’identitat cultural, històrica, geogràfica i lingüística reconeguda pels ciutadans de Catalunya i per les seves institucions polítiques 11 És una entitat territorial singular dins de Catalunya, reconeguda, emparada i respectada per l’Estatut 11 És objecte d’una particular protecció per mitjà d’un règim jurídic especial 11; 94.1 A l’Aran totes les persones tenen el dret de conèixer i utilitzar l’aranès 36.1 Els seus ciutadans tenen el dret d’utilitzar l’aranès en llurs relacions amb la Generalitat 36.2 La regulació del seu règim jurídic és matèria de desenvolupament bàsic de l’Estatut 62.2 Disposa d’organització institucional i administrativa específica 94.1 La seva institució de govern és el Conselh Generau 94.2 El síndic o síndica és la més alta representació i l’ordinària de la Generalitat a l’Aran 94.2 El Conselh Generau és elegit per mitjà de sufragi universal, igual, lliure, directe i secret 94.3 Ha de participar, per mitjà de la seva institució representativa, en l’elaboració de les iniciatives legislatives que afecten el seu règim especial 94.4 Una llei del Parlament estableix els recursos financers perquè el Conselh Generau pugui prestar els serveis de la seva competència 94.5 En el termini de quatre anys se n’ha de revisar i modificar el règim especial per a adaptar-lo al que estableix l’Estatut DA 5 aranès És la denominació de la llengua occitana a l’Aran 6.5 És la llengua pròpia de l’Aran 6.5 171 �A ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A És oficial a Catalunya, d’acord amb el que estableixen l’Estatut i les lleis de normalització lingüística 6.5 A l’Aran totes les persones tenen el dret de conèixer-lo i utilitzar-lo i d’ésser-hi ateses oralment i per escrit en llurs relacions amb les administracions públiques 36.1 Els ciutadans de l’Aran tenen el dret d’utilitzar-lo en llurs relacions amb la Generalitat 36.2 S’han de determinar per llei els drets i deures lingüístics que hi tenen relació altres que els reconeguts per l’Estatut 36.3 Els poders públics han de protegir-lo en tots els àmbits i sectors i n’han de fomentar l’ús, la difusió i el coneixement 50.1 La Generalitat i el Conselh Generau d’Aran tenen la competència sobre la normalització lingüística de l’occità, denominat aranès a l’Aran 143.2 Vegeu també Aran arbitratge — de consum Els poders públics han de garantir instruments de mediació i arbitratge en matèria de consum 49.2 — laboral Vegeu mediació laboral àrees metropolitanes Són fonament dels ens locals supramunicipals altres que la comarca 93 art Vegeu activitats artístiques i culturals; patrimoni arqueològic; patrimoni arquitectònic; patrimoni artístic; patrimoni cultural; patrimoni monumental artesania Els governs locals tenen competències pròpies en l’autorització i la promoció d’activitats artesanals 84.2.i La Generalitat hi té competència exclusiva 139.3 Arxiu — de la Corona d’Aragó Els fons propis de Catalunya que conté s’integren en el sistema d’arxius de Catalunya DA 13 172 �A ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat ha de col·laborar amb el Patronat de l’Arxiu per a la gestió eficaç dels fons compartits DA 13 — Reial de Barcelona Els fons propis de Catalunya que conté s’integren en el sistema d’arxius de Catalunya DA 13 arxius Correspon a la Generalitat la gestió i la custòdia dels de l’Administració de justícia a Catalunya, si no tenen naturalesa jurisdiccional 104.1.d La Generalitat té competència exclusiva sobre els que no són de titularitat estatal 127.1.c ; 127.1.d.segon La Generalitat té competència executiva sobre els que són de titularitat estatal, si l’Estat no se’n reserva expressament la gestió 127.2 Vegeu també Arxiu de la Corona d’Aragó; Arxiu Reial de Barcelona assegurances La Generalitat té competència compartida sobre l’estructura, l’organització, el funcionament i l’activitat de les entitats físiques i jurídiques no integrades en el sistema de seguretat social que actuen en el mercat assegurador, i també en matèria de disciplina, inspecció i sanció en aquest àmbit 126.2; 126.3; 126.4 assistència — primària Vegeu sanitat; serveis socials — sanitària Vegeu sanitat — social Vegeu serveis socials associacionisme — cooperatiu La Generalitat té competència exclusiva per a regular-lo 124.3.a — de consumidors i usuaris La Generalitat té competència exclusiva per a regular-lo i fomentar-lo i sobre la participació de les associacions en els procediments i els afers que les afectin 123.b 173 �A ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — de dones La Generalitat té competència exclusiva per a promoure’l 153.b — esportiu La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar-lo i promoure’l 134.1.f — juvenil La Generalitat té competència exclusiva per a promoure’l 142.1.b associacions La Generalitat té competència exclusiva sobre el règim jurídic de les que compleixen llurs funcions majoritàriament a Catalunya 118.1 La Generalitat fixa els criteris, regula les condicions i executa i controla els ajuts públics que s’hi destinen 118.3 Vegeu també associacionisme atmosfera Vegeu ambient atmosfèric audiovisuals Vegeu mitjans de comunicació social; produccions audiovisuals; serveis de comunicació autogovern El poble de Catalunya ha mantingut al llarg dels segles una vocació constant d’autogovern preàmbul El de Catalunya es fonamenta en la Constitució, i també en els drets històrics del poble català, en les seves institucions seculars i en la tradició jurídica catalana preàmbul ; 5 Catalunya l’exerceix constituïda en comunitat autònoma 1 La Generalitat és la institució en què s’organitza políticament el de Catalunya 2.1 El poble aranès l’exerceix mitjançant l’Estatut, el Conselh Generau d’Aran i les altres institucions pròpies 11.1 Vegeu també Aran; Generalitat autonomia — d’institucions de la Generalitat El Consell de Garanties Estatutàries té autonomia orgànica, funcional i pressupostària 77 174 �A ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A El Síndic de Greuges té autonomia reglamentària, organitzativa, funcional i pressupostària 79 La Sindicatura de Comptes té autonomia organitzativa, funcional i pressupostària 80.2 — de la Generalitat És un dels principis que regeixen les relacions de la Generalitat amb l’Estat 3.1 El finançament de la Generalitat es regeix per aquest principi en les relacions fiscals i financeres entre les administracions públiques 201.2 Vegeu també autogovern; Estatut d’autonomia de Catalunya; drets — local El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar si s’hi adeqüen els projectes i les proposicions de llei i els projectes de decret legislatiu aprovats pel Govern 76.2.d El Consell de Garanties Estatutàries ha de dictaminar abans que s’interposin conflictes en defensa de l’autonomia local davant el Tribunal Constitucional 76.3 Es garanteix l’autonomia dels municipis 84.1; 86.3 El principi de subsidiarietat que estableix la Carta europea de l’autonomia local regeix la distribució de les responsabilitats administratives entre les diverses administracions locals 84.3 La Generalitat ha de respectar aquest principi en l’exercici de les seves competències en matèria de funció pública 136 La Generalitat ha de respectar aquest principi en l’exercici de les seves competències en matèria de serveis públics de comunicació audiovisual d’àmbit local 146.a La Generalitat ha de respectar aquest principi en l’exercici de la competència exclusiva sobre organització territorial 151 La Generalitat ha de respectar aquest principi en l’exercici de les seves competències en matèria de règim jurídic i procediment de les administracions públiques 159.6 La Generalitat ha de respectar aquest principi en l’exercici de les seves competències en matèria de règim local 160 La Generalitat vetlla perquè es compleixi aquest principi pel que fa a les finances locals 217 175 �A ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Els governs locals tenen autonomia pressupostària i de despesa en l’aplicació de llurs recursos 218 La Generalitat ha de respectar aquest principi en l’exercici de les seves facultats en matèria de finances locals 220.2 Vegeu també ens locals — parlamentària El Parlament gaudeix d’autonomia organitzativa, financera, administrativa i disciplinària 58 autopistes Vegeu xarxa viària autovies Vegeu xarxa viària B Banc d’Espanya La Generalitat designa membres dels seus òrgans de direcció o participa en els processos per a designar-ne 182.1 banca La Generalitat té competència compartida sobre entitats de crèdit que no siguin caixes d’estalvis 126.2; 126.3; 126.4 bandera de Catalunya És la tradicional de quatre barres vermelles en fons groc 8.2 Ha d’ésser present als edificis públics i en els actes oficials que tinguin lloc a Catalunya 8.2 Vegeu també símbols nacionals Barcelona Vegeu Ajuntament de Barcelona; Arxiu Reial de Barcelona; ciutat de Barcelona; municipi de Barcelona begudes alcohòliques Vegeu impost sobre el vi i begudes fermentades; impost sobre l’alcohol i begudes derivades; impost sobre la cervesa 176 �B ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A benestar social Els poders públics l’han de fomentar i garantir 42 Els poders públics han de promoure una distribució de la renda personal i territorial més equitativa en el marc d’un sistema català de benestar 45.2 La Generalitat ha de promoure que la societat del coneixement i la informació contribueixi a millorar el benestar i la cohesió socials 53.2 La Generalitat el promou en la seva actuació tributària 203.6 Per a garantir que les comunitats autònomes puguin assolir, amb un esforç fiscal similar, uns nivells similars de prestació de serveis socials essencials de l’estat del benestar, els recursos financers de la Generalitat es poden ajustar, en el sentit que escaigui, per mitjà dels mecanismes d’anivellament i de solidaritat 206.3 Vegeu també serveis socials béns documentals, bibliogràfics i culturals La Generalitat té competència exclusiva sobre l’establiment de llur règim jurídic 127.1.c.segon Vegeu també patrimoni cultural; patrimoni documental i bibliogràfic beques Vegeu ajuts públics biblioteques La Generalitat té competència exclusiva sobre les que no són de titularitat estatal 127.1.c ; 127.1.d.segon La Generalitat té competència executiva sobre les que són de titularitat estatal, si l’Estat no se’n reserva expressament la gestió 127.2 bilateralitat És un dels principis que regeixen les relacions de la Generalitat amb l’Estat 3.1 La participació de la Generalitat en els òrgans i els mecanismes bilaterals i multilaterals de col·laboració amb l’Estat i amb altres comunitats autònomes no altera la titularitat de les competències que li corresponen 176.1 177 �B ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat ha de participar de manera bilateral en la formació de les posicions de l’Estat en els afers europeus que l’afecten exclusivament 186.2 La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat és l’òrgan bilateral de relació entre l’Administració de l’Estat i la Generalitat en l’àmbit del finançament 210 Vegeu també Comissió Bilateral Generalitat - Estat; relacions institucionals biodiversitat Els poders públics han de fer efectives les condicions per a preservar-la 46.3 La Generalitat té competència compartida sobre la regulació de la biodiversitat 144.1.c Vegeu també medi ambient Boletín Oficial del Estado S’hi han de publicar les lleis de Catalunya 65 La data en què s’hi publiquen els convenis entre la Generalitat i l’Estat en determina l’eficàcia pel que fa a tercers 177.2 busseig professional La Generalitat té competència exclusiva per a regular-lo i gestionar-lo i per a establir les condicions per a practicar-lo 119.3.a C cable Vegeu serveis ferroviaris; telecomunicacions caça La Generalitat hi té competència exclusiva 119.1 cadastre La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat ha d’acordar els mecanismes de col·laboració entre la Generalitat i l’Administració General de l’Estat per a l’exercici de les funcions en matèria cadastral 210.2.h L’Administració General de l’Estat i la Generalitat han d’establir vies de col·laboració i formes de gestió consorciada 221 178 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A caixes d’estalvis La Generalitat n’ha de protegir l’autonomia institucional i ha de promoure llur contribució social 45.8 La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació de l’organització de les que tenen domicili a Catalunya 120.1 La Generalitat té competència exclusiva en la regulació de les agrupacions que tenen la seu social a Catalunya 120.1.e La Generalitat té competència compartida sobre l’activitat financera de les que tenen domicili a Catalunya 120.2 La Generalitat té competència compartida pel que fa a la regulació de la distribució dels excedents i de l’obra social de les que tenen domicili a Catalunya 120.2 La Generalitat té competència compartida sobre disciplina, inspecció i sanció de les que tenen domicili a Catalunya 120.3 Vegeu també entitats de crèdit calendari — escolar Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.g — laboral La competència executiva de la Generalitat en matèria de relacions laborals inclou l’elaboració del calendari de dies festius 170.1.l cambres — agràries La Generalitat té competència exclusiva per a regular llur participació en organismes públics 116.1.c — de comerç, d’indústria i de navegació La Generalitat hi té competència exclusiva 125.1 Poden complir funcions de comerç exterior 125.3 Vegeu també corporacions de dret públic capitalitat La capital de Catalunya és la ciutat de Barcelona 10 — de les demarcacions judicials És fixada per una llei del Parlament 107.3 179 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — dels municipis És inclosa en la competència exclusiva de la Generalitat sobre organització territorial 151.b carreteres Vegeu xarxa viària Carta — de drets dels usuaris i d’obligacions dels prestadors de serveis públics Les lleis han de determinar els casos en què les administracions públiques n’han d’adoptar una 30.3 — dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya El Parlament l’ha d’aprovar per llei 37.2 Les disposicions relatives als drets estatutaris s’apliquen també als drets que aquesta reconeix 37.2 El Consell de Garanties Estatutàries tutela els drets que aquesta reconeix 38.1 Els actes que vulnerin els drets que reconeix són objecte de recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 38.2 És matèria de desenvolupament bàsic de l’Estatut 62.2 La regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets que reconeix no poden ésser objecte de delegació legislativa ni de decret llei 63.1; 64.1 Vegeu també Consell de Garanties Estatutàries; drets — europea de l’autonomia local El principi de subsidiarietat que s’hi estableix regeix la distribució de les responsabilitats administratives entre les diverses administracions locals 84.3 cartografia climàtica La seva elaboració correspon a la Generalitat 144.5 casals catalans Vegeu comunitats catalanes a l’exterior 180 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A casinos La Generalitat hi té competència exclusiva si l’activitat s’acompleix exclusivament a Catalunya 141.1 Vegeu també jocs i apostes castellà És la llengua oficial de l’Estat espanyol 6.1 És, juntament amb el català, llengua oficial a Catalunya 6.2 Totes les persones tenen el dret d’utilitzar-lo 6.2 Els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure de conèixer-lo 6.2 Els poders públics han d’establir les mesures necessàries per a facilitar l’exercici dels drets d’utilitzar-lo i conèixer-lo i el compliment del deure de conèixer-lo 6.2 No hi pot haver discriminació pel fet d’usar-lo 6.2; 32 L’ensenyament del català i el castellà ha de tenir una presència adequada en els plans d’estudis 35.2 Vegeu també deures lingüístics; drets lingüístics; idiomes català La tradició cívica i associativa de Catalunya ha subratllat sempre la importància de la llengua i la cultura catalanes preàmbul És la llengua pròpia de Catalunya 6.1 És la llengua d’ús normal i preferent de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya 6.1 És la llengua normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament 6.1 És, juntament amb el castellà, llengua oficial a Catalunya 6.2 Totes les persones tenen el dret d’utilitzar-lo 6.2 Els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure de conèixer-lo 6.2 Els poders públics han d’establir les mesures necessàries per a facilitar l’exercici dels drets d’utilitzar-lo i conèixer-lo i el compliment del deure de conèixer-lo 6.2 No hi pot haver discriminació pel fet d’usar-lo 6.2; 32 La Generalitat i l’Estat han d’emprendre les accions necessàries perquè se’n reconegui l’oficialitat a la Unió Europea 6.3 181 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat i l’Estat han d’emprendre les accions necessàries perquè sigui present i s’utilitzi en els organismes internacionals i en els tractats internacionals de contingut cultural o lingüístic 6.3 La Generalitat ha de promoure la comunicació i la cooperació amb les altres comunitats i els altres territoris que comparteixen patrimoni lingüístic amb Catalunya 6.4 Es poden subscriure convenis, tractats i altres mecanismes de col·laboració per a la promoció i la difusió exterior del català 6.4 Els actes jurídics fets en català tenen, pel que fa a la llengua, validesa i eficàcia plenes 32 El dret d’utilitzar-lo obliga les institucions, organitzacions i administracions públiques, inclosa l’Administració electoral a Catalunya, i, en general, les entitats privades que en depenen quan exerceixen funcions públiques 33.1 Totes les persones tenen dret a utilitzar-lo en totes les actuacions judicials, notarials i registrals, i a rebre tota la documentació oficial emesa a Catalunya en la llengua sol·licitada, sense que puguin patir indefensió ni dilacions indegudes a causa de la llengua emprada, ni se’ls pugui exigir cap mena de traducció 33.2 Els jutges i els magistrats, els fiscals, els notaris, els registradors de la propietat i mercantils, els encarregats del Registre Civil i el personal al servei de l’Administració de justícia i de la Fiscalia a Catalunya, per a prestar llurs serveis a Catalunya, han d’acreditar que en tenen un nivell de coneixement adequat i suficient 33.3; 102.1; 102.4; 147.1.a ; 147.3 Els ciutadans de Catalunya tenen el dret de relacionar-se per escrit en català amb els òrgans constitucionals i amb els òrgans jurisdiccionals d’àmbit estatal 33.5 Els òrgans constitucionals i els òrgans jurisdiccionals d’àmbit estatal han d’atendre i han de tramitar els escrits presentats en català, que tenen, en tot cas, plena eficàcia jurídica 33.5 Totes les persones tenen dret a ésser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que elegeixin en llur condició d’usuàries o consumidores de béns, productes i serveis 34 182 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A C Les entitats, les empreses i els establiments oberts al públic estan subjectes al deure de disponibilitat lingüística 34 Totes les persones tenen dret a rebre l’ensenyament en català 35.1 El català s’ha d’utilitzar normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament universitari i en el no universitari 35.1 Els alumnes tenen dret a rebre l’ensenyament en català en l’ensenyament no universitari 35.2 Els alumnes tenen el dret i el deure de conèixer amb suficiència oral i escrita el català i el castellà en finalitzar l’ensenyament obligatori, sigui quina sigui llur llengua habitual en incorporar-se a l’ensenyament 35.2 L’ensenyament del català i el castellà ha de tenir una presència adequada en els plans d’estudis 35.2 El professorat i l’alumnat dels centres universitaris tenen dret a expressar-se, oralment i per escrit, en la llengua oficial que elegeixin 35.5 Els poders públics l’han de protegir en tots els àmbits i sectors i n’han de fomentar l’ús, la difusió i el coneixement 50.1 El Govern, les universitats i les institucions d’ensenyament superior han d’adoptar les mesures pertinents per a garantir-ne l’ús en les activitats docents, no docents i de recerca 50.2 Les polítiques de foment del català s’han d’estendre al conjunt de l’Estat, a la Unió Europea i a la resta del món 50.3 Els poders públics han de promoure que les dades que figurin en l’etiquetatge, en l’embalatge i en les instruccions d’ús dels productes distribuïts a Catalunya constin en català 50.4 La Generalitat, l’Administració local i les altres corporacions públiques de Catalunya, les institucions i les empreses que en depenen i els concessionaris de llurs serveis han d’emprar el català en llurs actuacions internes i en la relació entre ells 50.5 La Generalitat, l’Administració local i les altres corporacions públiques de Catalunya, les institucions i les empreses que en depenen i els concessionaris de llurs serveis han d’emprar el català en les comunicacions i les notificacions dirigides a persones físiques o jurídiques residents a Catalunya 50.5 183 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Les proves dels concursos i les oposicions de magistrats, jutges i fiscals, si tenen lloc a Catalunya es poden fer en qualsevol de les dues llengües oficials, a elecció del candidat o candidata 101.3 El coneixement suficient de la llengua i del dret propis de Catalunya ha d’ésser valorat d’una manera específica i singular per a obtenir una plaça en els concursos de trasllat de magistrats, jutges i fiscals 102.3 La Generalitat té competència exclusiva pel que fa a la normalització lingüística del català 143.1 Vegeu també deures lingüístics, drets lingüístics; idiomes catalans Vegeu condició política de catalans; retorn de catalans emigrats Catalunya El Parlament, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania, la defineix com a nació, i la Constitució espanyola en reconeix, com a nacionalitat, la realitat nacional preàmbul Com a nacionalitat, exerceix el seu autogovern constituïda en comunitat autònoma 1 La Generalitat és el sistema institucional en què s’organitza políticament el seu autogovern 2.1 Té en l’Estat espanyol i en la Unió Europea el seu espai polític i geogràfic de referència 3.2 Estructura la seva organització territorial bàsica en municipis i vegueries 83.1 Vegeu també català; condició política de catalans; Generalitat; memòria històrica; retorn de catalans emigrats; símbols nacionals; territori de Catalunya CE Vegeu Constitució espanyola centres — de contractació Vegeu mercats de valors 184 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — de dipòsit cultural La Generalitat té competència exclusiva sobre els que no són de titularitat estatal 127.1.c ; 127.1.d.segon La Generalitat té competència executiva sobre els que són de titularitat estatal, si l’Estat no se’n reserva expressament la gestió 127.2 — docents Els governs locals tenen competències pròpies en el manteniment i l’aprofitament dels centres docents públics 84.2.g Vegeu també ensenyament cervesa Vegeu impost sobre la cervesa cessació — del Govern Es regula 68.4 — del president o presidenta de la Generalitat Es regula 67.7; 67.8 — del síndic o síndica de greuges S’ha de regular per llei 79.3 — dels síndics de comptes S’ha de regular per llei 81.2 ciència Vegeu recerca científica cinema La Generalitat té competència exclusiva per a regular i inspeccionar les sales d’exhibició cinematogràfica 127.1.a.segon La Generalitat té competència exclusiva per a establir mesures de protecció de la indústria cinematogràfica 127.1.a.segon La Generalitat té competència exclusiva per a concedir llicències de doblatge a les empreses domiciliades a Catalunya 127.1.a.segon La Generalitat té competència exclusiva per a qualificar les pel·lícules en funció de l’edat i dels valors culturals 127.1.a.tercer La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar i difondre la creació i la producció audiovisuals 127.1.d.primer 185 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A circ La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar i difondre la creació i la producció de circ 127.1.d.primer ciutadania Vegeu condició política de catalans; drets en l’àmbit públic; drets polítics; poble de Catalunya; retorn de catalans emigrats ciutat de Barcelona És la capital de Catalunya 10 Hi tenen la seu permanent el Parlament, la Presidència de la Generalitat i el Govern 10 clàusula subrogatòria Vegeu subrogació de funcions clima Vegeu ambient atmosfèric; meteorologia clubs esportius Vegeu entitats esportives cohesió — econòmica i territorial Els poders públics han de vetllar per assegurar-la per mitjà de polítiques específiques 46.4 — social És un principi rector de l’actuació dels poders públics 4.3 Els poders públics han de promoure polítiques que la fomentin 42 Vegeu també benestar social col·laboració Vegeu també cooperació — de la Generalitat amb entitats internacionals Vegeu entitats internacionals per a la joventut; tractats internacionals — entre ens locals Vegeu ens locals 186 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A C — entre la Generalitat i altres comunitats autònomes La Generalitat ha de promoure la comunicació i la cooperació amb les comunitats que comparteixen patrimoni lingüístic amb Catalunya, i pot subscriure-hi mecanismes de col·laboració per a la promoció i la difusió exterior del català 6.4 La Generalitat ha de promoure la comunicació, l’intercanvi cultural i la cooperació amb les comunitats que tenen vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya, i pot subscriure-hi mecanismes de col·laboració, en tots els àmbits, i crear organismes comuns 12 S’ha de promoure en casos d’emergències i d’actuacions en matèria de protecció civil d’abast superior a Catalunya 132.2 S’ha de promoure per a crear, delimitar, regular i gestionar els espais naturals que ultrapassen el territori de Catalunya 144.3 Es poden subscriure convenis per a la gestió d’obres qualificades d’interès general o que afecten una altra comunitat autònoma 148.3 La Generalitat participa en l’establiment dels serveis ferroviaris que garanteixin la comunicació amb altres comunitats autònomes 169.3 Es pot establir per a fixar polítiques comunes, exercir eficaçment les competències respectives i tractar afers d’interès comú 174.2 La participació de la Generalitat en els òrgans i els mecanismes bilaterals i multilaterals de col·laboració amb l’Estat i amb altres comunitats autònomes no altera la titularitat de les competències que li corresponen 176.1 La Generalitat no queda vinculada per les decisions adoptades en el marc dels mecanismes multilaterals de col·laboració voluntària amb l’Estat i amb altres comunitats autònomes respecte a les quals no hagi manifestat el seu acord 176.2 Es poden subscriure convenis de col·laboració i acords de cooperació, que poden incloure la creació d’òrgans mixtos i l’establiment de projectes, plans i programes conjunts 178 L’Estat ha de consultar la Generalitat sobre l’adopció de determinades mesures d’execució del dret de la Unió Europea 189.2 S’ha d’establir per a la gestió eficaç dels fons compartits de l’Arxiu de la Corona d’Aragó DA 13 Vegeu també dret de la Unió Europea 187 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — entre la Generalitat i l’Estat Les relacions de la Generalitat amb l’Estat es fonamenten en el principi de la lleialtat institucional mútua 3.1 Les relacions de la Generalitat amb l’Estat es regeixen pel principi general segons el qual la Generalitat és Estat, pel principi d’autonomia, pel de bilateralitat i pel de multilateralitat 3.1 S’ha d’articular pel que fa a les activitats que l’Estat acompleixi amb relació a la projecció internacional de la cultura 127.3 La Generalitat l’ha de promoure en casos d’emergències i d’actuacions en matèria de protecció civil d’abast superior a Catalunya 132.2 Es pot donar en les relacions amb les entitats internacionals per a la joventut 142.2 Els criteris corresponents en matèria de política de recerca, desenvolupament i innovació s’han de fixar en el marc del que estableix el títol V 158.3 La Generalitat participa en la coordinació de les polítiques de seguretat i de l’activitat dels cossos policíacs de l’Estat i de Catalunya 164.4 La Generalitat participa en les relacions de col·laboració i auxili amb les policies d’altres països 164.4 S’han d’establir les fórmules de garantia de l’exercici eficaç de la funció inspectora laboral per mitjà de mecanismes de cooperació 170.2 La Generalitat i l’Estat es presten ajuda mútua i col·laboren per a exercir eficaçment les competències respectives i defensar els interessos respectius 174.1 La Generalitat participa en les institucions, els organismes i els mecanismes de presa de decisions de l’Estat que afectin les seves competències 174.3 Es pot articular per mitjà de convenis i d’altres instruments 175.1; 177 Es pot articular per mitjà d’òrgans i procediments multilaterals 175.2; 176 Els òrgans de representació exterior de l’Estat han de prestar el suport necessari als acords de col·laboració que subscrigui la Generalitat per a la promoció dels interessos de Catalunya 195 188 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A C Es poden adoptar els mecanismes corresponents per a l’exercici adequat de les funcions de revisió per la via economico­ administrativa 205 L’Administració de la Generalitat i l’Administració de l’Estat s’han de facilitar informació estadística 209.2 Si l’Estatut estableix que la posició del Govern de la Generalitat és determinant per a conformar un acord amb el Govern de l’Estat i aquest no l’acull, el Govern de l’Estat ho ha de motivar davant la Comissió Bilateral Generalitat - Estat DA 2 S’ha d’establir per a la gestió eficaç dels fons compartits de l’Arxiu de la Corona d’Aragó DA 13 Vegeu també Comissió Bilateral Generalitat - Estat col·legis professionals La Generalitat hi té competència exclusiva 125.1 Vegeu també corporacions de dret públic; professions titulades; titulacions acadèmiques comarques Integren el sistema institucional de la Generalitat 2.3 Constitueixen l’àmbit supramunicipal 83.2 Tenen personalitat jurídica pròpia, estan formades per municipis i llur creació, modificació o supressió, i també l’establiment de llur règim jurídic, són regulats per una llei del Parlament 92 Vegeu també ens locals comerç Els governs locals tenen competències pròpies en l’autorització i la promoció d’activitats comercials 84.2.i La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’agricultura i ramaderia inclou la lluita contra els fraus en l’àmbit de la producció i la comercialització agroalimentàries 116.1.b La Generalitat té competència exclusiva en matèria de comerç i fires 121.1 Correspon a la Generalitat l’ordenació administrativa de l’activitat comercial 121.1 189 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La competència exclusiva de la Generalitat sobre denominacions d’origen i altres mencions de qualitat inclou la regulació de les formes i les condicions de comercialització dels productes, el règim sancionador aplicable i el règim de l’organització administrativa pel que fa al control de la comercialització 128.1.c ; 128.1.d La Generalitat té competència exclusiva per a regular les empreses que tenen per objecte la comercialització i la distribució dels materials relacionats amb el joc, incloent-hi les modalitats de joc per mitjans informàtics i telemàtics 141.1.a Vegeu també activitat econòmica; fires — electrònic La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa a l’ordenació administrativa 121.1.a — exterior Poden exercir-ne funcions i destinar-hi recursos camerals les cambres de comerç, indústria i navegació si ho acorden prèviament la Generalitat i l’Estat 125.3 Vegeu també cambres de comerç, d’indústria i de navegació — referit a habitatges La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa a la regulació administrativa i l’establiment de mesures de protecció i disciplinàries 137.1.d Vegeu també habitatge Comissió — Bilateral Generalitat - Estat Les relacions de la Generalitat amb l’Estat es regeixen pel principi de lleialtat institucional, pel principi general segons el qual la Generalitat és Estat i pels principis d’autonomia, de bilateralitat i de multilateralitat 3.1; 183.1 Ha de deliberar amb relació a l’autorització de noves modalitats de joc i apostes d’àmbit estatal o a la modificació de les existents 141.2 Ha d’informar preceptivament sobre la delimitació d’espais naturals dotats amb un règim de protecció estatal 144.4 Ha d’informar sobre la determinació de l’emplaçament d’infraestructures i equipaments de titularitat estatal 149.2 190 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A C La Generalitat i l’Estat es presten ajuda mútua i col·laboren per a exercir eficaçment les competències respectives i defensar els interessos respectius 174.1; 183.1 La Generalitat participa en les institucions, els organismes i els mecanismes de presa de decisions de l’Estat que afectin les seves competències 174.3; 183.1 Constitueix el marc general i permanent de relació entre el Govern de la Generalitat i el Govern de l’Estat per a la participació i la col·laboració de la Generalitat en l’exercici de les competències estatals, per a l’intercanvi d’informació i per a l’establiment de mecanismes de col·laboració 183.1 Delibera, fa propostes i, si escau, adopta acords amb relació a la distribució de competències, a la programació de la política econòmica general, a la millora de la col·laboració entre l’Estat i la Generalitat, als conflictes de competència, a la designació de representants de la Generalitat en organismes estatals, al garantiment de la participació de la Generalitat en la Unió Europea, al seguiment de l’acció exterior de l’Estat i a altres qüestions d’interès comú 183.2 Se n’estableix la composició 183.3 Se’n regula el funcionament 183.4 Adopta el seu reglament intern i de funcionament per acord de les dues parts 183.5 Si el Govern de l’Estat no acull la posició del Govern de la Generalitat en un cas en què sigui determinant, ho ha de motivar davant aquesta comissió DA 2 Vegeu Comission d’Auditors de Compdes — d’Oïdors de Comptes Vegeu Comission d’Auditors de Compdes — del Mercat de les Telecomunicacions La Generalitat designa membres dels seus òrgans de direcció o participa en els processos per a designar-ne 182.1 — Jurídica Assessora És l’alt òrgan consultiu del Govern 72.1 Una llei del Parlament en regula la composició i les funcions 72.1 191 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat Determina, a proposta de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat, la relació de les entitats a què fa referència l’article 182 183.2.f ; DF 4 La Generalitat, en la gestió dels fons europeus, s’ha de subjectar al que estableix l’article 210 190 Li correspon el desenvolupament del títol VI, relatiu al finançament de la Generalitat 201.3; DF 1 Li correspon l’aprovació de l’actualització quinquennal del sistema de finançament 208.2 És l’òrgan bilateral de relació entre l’Administració de l’Estat i la Generalitat en l’àmbit del finançament; és integrada per un nombre igual de representants de l’Estat i de la Generalitat; la presidència és rotatòria 210.1 Li corresponen la concreció, l’aplicació, l’actualització i el seguiment del sistema de finançament, i també la canalització del conjunt de relacions fiscals i financeres entre la Generalitat i l’Estat 210.1; 210.2; 210.3 La part catalana de la Comissió ret comptes al Parlament 210.4 Li correspon l’elaboració dels informes necessaris per a avaluar el compliment del principi de no-discriminació i els criteris de solidaritat en matèria de finançament de la Generalitat DA 4.1 Li correspon establir l’abast i les condicions de la cessió de nous tributs estatals DA 7 S’ha de crear en un termini de sis mesos a partir de l’entrada en vigor de l’Estatut DF 3 Vegeu també Comissió Mixta de Valoracions Estat - Generalitat — Mixta de Valoracions Estat - Generalitat Resten vigents les disposicions transitòries tercera i sisena de la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya DT 2 Assumeix transitòriament les competències de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat DF 3 La constitució de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat en comporta l’extinció immediata DF 3 192 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — Nacional d’Energia La Generalitat en designa membres o participa en els processos per a designar-ne 182.3 — Nacional del Mercat de Valors La Generalitat designa membres dels seus òrgans de direcció o participa en els processos per a designar-ne 182.1 Comission d’Auditors de Compdes Integra el Conselh Generau d’Aran 94.2 comissions parlamentàries El president o presidenta de la Generalitat i els consellers tenen el dret d’assistir-hi i prendre-hi la paraula 73.1 El Parlament hi pot requerir la presència dels membres del Govern 73.2 Vegeu també Parlament de Catalunya — d’investigació El Parlament en pot crear sobre qualsevol assumpte de rellevància pública que sigui d’interès de la Generalitat 59.6 Les persones requerides hi han de comparèixer obligatòriament. S’han de regular per llei les sancions per l’incompliment d’aquesta obligació 59.6 — legislatives El Ple del Parlament hi pot delegar, amb restriccions, la tramitació i l’aprovació d’iniciatives legislatives 62.3 competència Vegeu defensa de la competència; lliure competència; Tribunal Català de Defensa de la Competència competències Els drets estatutaris i els principis rectors no n’alteren la definició ni la distribució, i l’existència d’una regulació europea tampoc no n’altera la distribució 37.4; 189.1 Se’n defineix la tipologia capítol I del títol IV Se’n distribueix la titularitat per matèries capítol II del títol IV En l’àmbit de les que la Generalitat té atribuïdes, li corresponen el desplegament, l’aplicació i l’execució de la normativa de la Unió Europea 113 193 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A L’àmbit material de les que corresponen a la Generalitat està referit al territori de Catalunya, excepte en determinats supòsits 115.1 Les que la Generalitat té atribuïdes sobre un objecte d’abast territorial superior al del territori de Catalunya es refereixen només a la part d’aquest objecte situada en el seu territori 115.2 La Generalitat pot participar en la formació de les posicions de l’Estat davant la Unió Europea en afers relatius a les seves competències 186 La Generalitat participa en les delegacions espanyoles davant la Unió Europea que tractin afers de la seva competència legislativa 187 La Generalitat, en l’àmbit de les seves competències, aplica i executa el dret europeu i, si escau, el desenvolupa 189 Vegeu també transferència de competències — compartides entre la Generalitat i l’Estat Comporten l’atribució a la Generalitat de la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva, en el marc de la legislació bàsica de l’Estat 111 — exclusives de la Generalitat Comporten l’atribució íntegra a la Generalitat de la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva, amb caràcter íntegre i exclusiu 110.1 Queden subjectes preferentment al dret català 110.2 El Govern de l’Estat pot incorporar representants de la Generalitat a les delegacions que participin en els processos de revisió i negociació de tractats de la Unió Europea en les matèries que afecten aquestes competències 185 — executives de la Generalitat Comporten l’atribució a la Generalitat de la potestat reglamentària i la funció executiva 112 — financeres de la Generalitat La Generalitat pot determinar el volum i la composició dels seus ingressos i fixar lliurement les finalitats de despesa a què afecta els seus recursos 203.1 La Generalitat participa en el rendiment dels tributs estatals que li siguin cedits totalment o parcialment 203.2; 206; DA 7 194 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat pot establir tributs propis 203.5; 206 La Generalitat ha de basar la normativa tributària en els principis d’equitat i d’eficiència i ha de promoure la cohesió i el benestar socials, el progrés econòmic i la sostenibilitat mediambiental 203.6 Vegeu també finançament de la Generalitat — locals Vegeu ens locals; governs locals comunicacions Vegeu infraestructures; telecomunicacions; transport comunitats — autònomes Vegeu Catalunya; col·laboració entre la Generalitat i altres comunitats autònomes; mecanismes d’anivellament i de solidaritat; relacions institucionals — catalanes a l’exterior La Generalitat ha de fomentar els vincles amb aquestes i els ha de prestar l’assistència necessària 13 concertació social Vegeu relacions laborals conciliació Vegeu mediació — de la vida laboral i familiar Els poders públics han de promoure mesures econòmiques i normatives dirigides a garantir-la 40.2 concursos La Generalitat proposa al Govern de l’Estat, al Consell General del Poder Judicial o al Consell de Justícia de Catalunya la convocatòria d’oposicions i concursos per a proveir les places vacants de magistrats, jutges i fiscals 101 El coneixement suficient de la llengua i del dret propis de Catalunya ha d’ésser valorat d’una manera específica i singular per a obtenir una plaça en els concursos de trasllat de magistrats, jutges i fiscals 102.3 195 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Correspon a la Generalitat l’administració i la resolució de les oposicions i els concursos per a nomenar els notaris i els registradors de la propietat, mercantil i de béns mobles 147.1.a condició política de catalans La tenen els ciutadans espanyols amb veïnatge administratiu a Catalunya 7.1 Els espanyols residents a l’estranger que han tingut a Catalunya el darrer veïnatge administratiu, i també llurs descendents que mantenen aquesta ciutadania, gaudeixen dels drets polítics definits per l’Estatut 7.2 Vegeu també deures; drets; retorn de catalans emigrats confidencialitat Vegeu dades personals conflictes Vegeu mediació — de competència El Consell de Garanties Estatutàries ha de dictaminar abans que el Govern n’interposi 76.3 Correspon a la Comissió Bilateral Generalitat - Estat deliberar sobre els plantejats entre la Generalitat i l’Estat i proposar mesures per a resoldre’ls 183.2.d — en defensa de l’autonomia local El Consell de Garanties Estatutàries ha de dictaminar abans que se n’interposin davant el Tribunal Constitucional 76.3 confraries de pescadors La Generalitat té competència compartida en aquesta matèria 119.4 Vegeu també pesca Congrés dels Diputats El Parlament hi pot presentar proposicions de llei 61.b Vegeu també Corts Generals conques hidrogràfiques Vegeu també rius 196 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — compartides Correspon a la Generalitat la participació en la planificació i la gestió dels recursos hídrics i els aprofitaments hidràulics 117.3 La Generalitat té competència executiva per a l’adopció de mesures addicionals de protecció i sanejament dels recursos hídrics i els ecosistemes 117.3.a La Generalitat té competència executiva en l’execució i l’explotació de les obres hidràuliques de titularitat estatal 117.3.b Corresponen a la Generalitat les facultats de policia del domini públic hidràulic que li atribueixi la legislació estatal 117.3.c La Generalitat ha d’emetre un informe preceptiu per a qualsevol proposta de transvasament que impliqui la modificació dels recursos hídrics del seu àmbit territorial 117.4 La Generalitat participa en la planificació dels recursos hídrics i els aprofitaments hidràulics que passin per Catalunya o que hi fineixin provinents de territoris de fora de l’àmbit estatal espanyol, i també en l’execució de la dita planificació 117.5 — internes La competència exclusiva que hi té la Generalitat inclou l’ordenació administrativa, la planificació i la gestió de l’aigua superficial i subterrània 117.1.a La competència exclusiva que hi té la Generalitat inclou els usos i els aprofitaments hidràulics 117.1.a La competència exclusiva que hi té la Generalitat inclou les obres hidràuliques que no siguin qualificades d’interès general 117.1.a La competència exclusiva que hi té la Generalitat inclou els recursos hídrics i els ecosistemes vinculats a l’aigua 117.1.b La competència exclusiva que hi té la Generalitat inclou les mesures extraordinàries per a garantir el subministrament d’aigua 117.1.c La competència exclusiva que hi té la Generalitat inclou l’organització de l’Administració hidràulica 117.1.d La competència exclusiva que hi té la Generalitat inclou les actuacions relacionades amb la concentració parcel·lària i amb les obres de regatge 117.1.e 197 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Conselh Generau d’Aran És la institució de govern de l’Aran i és format pel Síndic, el Plen des Conselhèrs e Conselhères Generaus i la Comission d’Auditors de Compdes 94.2 És elegit per mitjà de sufragi universal, igual, lliure, directe i secret 94.3 Té competència en les matèries que determinin la llei reguladora del règim especial de l’Aran i la resta de lleis aprovades pel Parlament i les facultats que la llei li atribueix en les actuacions de muntanya 94.4 Una llei del Parlament n’estableix els recursos financers perquè pugui prestar els serveis de la seva competència 94.5 Vegeu també Aran Consell — Consultiu de la Generalitat Vegeu Consell de Garanties Estatutàries — de Garanties Estatutàries És una de les institucions que integren la Generalitat 2.2 Tutela els drets que reconeixen els capítols I, II i III del títol I i la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya 38.1 La seva regulació és matèria de desenvolupament bàsic de l’Estatut 62.2 És la institució de la Generalitat que vetlla per l’adequació a l’Estatut i a la Constitució de les disposicions de la Generalitat 76.1 Pot dictaminar sobre l’adequació a la Constitució dels projectes i les proposicions de reforma de l’Estatut 76.2.a Pot dictaminar sobre l’adequació a l’Estatut i a la Constitució dels projectes i les proposicions de llei, dels decrets llei sotmesos a convalidació i dels projectes de decret legislatiu 76.2.b ; 76.2.c Pot dictaminar sobre l’adequació a l’autonomia local dels projectes i les proposicions de llei i dels projectes de decret legislatiu 76.2.d Ha de dictaminar abans de la interposició del recurs d’inconstitucionalitat pel Parlament o pel Govern, abans de la interposició de conflicte de competència pel Govern i abans de la interposició de conflicte en defensa de l’autonomia local davant el Tribunal Constitucional 76.3 198 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A C Els seus dictàmens tenen caràcter vinculant amb relació als projectes de llei i les proposicions de llei que desenvolupin o afectin drets reconeguts per l’Estatut 76.4 El president o presidenta de la Generalitat en nomena els membres, a proposta del Parlament i del Govern, entre juristes de reconeguda competència 77.1 Els seus membres han d’elegir d’entre ells el president o presidenta 77.2 Una llei del Parlament en regula la composició, el funcionament, l’estatut dels seus membres i els procediments relatius a l’exercici de les seves funcions 77.3 Les seves funcions dictaminadores poden ésser ampliades per llei 77.3 Té autonomia orgànica, funcional i pressupostària 77.4 El Síndic de Greuges li pot sol·licitar dictamen sobre els projectes i les proposicions de llei sotmesos a debat i aprovació del Parlament i sobre els decrets llei sotmesos a convalidació del Parlament 78.3 Dictamina sobre la compatibilitat amb l’Estatut de les lleis del Parlament o de les normes amb rang de llei dictades pel Govern abans de l’entrada en vigor de l’Estatut DT 1.2 Vegeu també drets — de Governs Locals És l’òrgan de representació de municipis i vegueries en les institucions de la Generalitat 85 Ha d’ésser escoltat en la tramitació parlamentària de les iniciatives legislatives que afecten de manera específica les administracions locals i en la tramitació de plans i normes reglamentàries de caràcter idèntic 85 Una llei del Parlament en regula la composició, l’organització i les funcions 85 Ha d’ésser escoltat pel que fa a l’exercici de les facultats de la Generalitat en matèria de finances locals 220.2 — de Justícia de Catalunya Participa en la proposta de nomenament del president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 95.5 Participa en la proposta de nomenament dels presidents de sala del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 95.6 199 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A El fiscal o la fiscal superior de Catalunya li ha de trametre la memòria anual de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 96.3 És l’òrgan de govern del poder judicial a Catalunya 97 Actua com a òrgan desconcentrat del Consell General del Poder Judicial 97 Les seves atribucions són les que estableixen l’Estatut, la Llei orgànica del poder judicial i les lleis que aprovi el Parlament, i les que li delegui el Consell General del Poder Judicial 98.1 Se’n regulen les atribucions respecte als òrgans jurisdiccionals situats al territori de Catalunya 98.2 Les seves resolucions en matèria de nomenaments, autoritzacions, llicències i permisos s’han d’adoptar d’acord amb els criteris aprovats pel Consell General del Poder Judicial 98.3 Ha de comunicar al Consell General del Poder Judicial les resolucions que dicti i les iniciatives que emprengui i ha de facilitar la informació que li sigui demanada 98.4 És integrat pel president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que el presideix, i pels membres que siguin nomenats entre jutges, magistrats, fiscals o juristes de reconegut prestigi 99.1 El Parlament en designa els membres que determina la Llei orgànica del poder judicial 99.1 Aprova el seu reglament intern d’organització i funcionament 99.2 Els seus actes són impugnables en alçada davant el Consell General del Poder Judicial, llevat que hagin estat dictats en exercici de competències de la comunitat autònoma 100.1 Els seus actes no impugnables en alçada davant el Consell General del Poder Judicial es poden impugnar jurisdiccionalment 100.2 La Generalitat li proposa, si escau, la convocatòria d’oposicions i concursos per a proveir places vacants de magistrats, jutges i fiscals 101.1 Convoca els concursos per a proveir places vacants de jutges i magistrats (en els termes de la LOPJ) 101.2 Emet un informe previ a la proposta del Govern sobre la determinació i la revisió de la demarcació i la planta judicials 107.1 200 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Nomena els jutges de pau (en els termes de la LOPJ) 108.1 Vegeu també Consell General del Poder Judicial — de l’Audiovisual de Catalunya És una de les institucions que integren la Generalitat 2.2 És l’autoritat reguladora independent en l’àmbit de la comunicació audiovisual pública i privada 82 Actua amb plena independència del Govern en l’exercici de les seves funcions 82 Una llei del Parlament ha d’establir els criteris d’elecció dels seus membres i els seus àmbits específics d’actuació 82 — de Ministres de la Unió Europea La Generalitat participa en la formació de les posicions de l’Estat davant el Consell de Ministres de la Unió Europea, en els afers relatius a les competències o als interessos de Catalunya 186.1 La Generalitat participa en les delegacions espanyoles davant el Consell de Ministres i els seus òrgans consultius i preparatoris 187.1 Vegeu també Unió Europea — de Ràdio i Televisió La Generalitat en designa membres o participa en els processos per a designar-ne 182.3 — de Treball, Econòmic i Social de Catalunya És l’òrgan consultiu i d’assessorament del Govern en matèries socioeconòmiques, laborals i ocupacionals 72.2 Una llei del Parlament en regula la composició i les funcions 72.2 — Econòmic i Social La Generalitat en designa membres o participa en els processos per a designar-ne 182.3 — General de l’Aran Vegeu Conselh Generau d’Aran — General del Poder Judicial Proposa al rei, amb la participació del Consell de Justícia de Catalunya, el nomenament del president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 95.5 201 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Proposa, amb la participació del Consell de Justícia de Catalunya, el nomenament dels presidents de sala del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 95.6 La Generalitat li proposa la convocatòria d’oposicions i concursos per a proveir places vacants de magistrats, jutges i fiscals 101.1 La Generalitat participa en els processos de designació dels seus membres 180 Vegeu també Consell de Justícia de Catalunya conseller primer o consellera primera Supleix i substitueix el president o presidenta de la Generalitat, si escau, però no en pot exercir totes les atribucions 67.8 És membre del Govern 68.2; 69 Pot ésser nomenat i separat pel president o presidenta de la Generalitat per decret 69 Té funcions pròpies, a més de les delegades pel president o presidenta de la Generalitat 69 Vegeu també consellers de la Generalitat; Govern de la Generalitat consellers — de la Generalitat Si no hi ha conseller primer o consellera primera, el que determini la llei supleix i substitueix el president o presidenta de la Generalitat, si escau, però no en pot exercir totes les atribucions 67.8 No poden ésser designats ni separats durant la suplència o la substitució del president o presidenta de la Generalitat 67.8 El president o presidenta de la Generalitat pot delegar temporalment funcions executives en un d’ells si no hi ha conseller primer o consellera primera 67.9 Són membres del Govern 68.2 No poden ésser detinguts ni retinguts 70.1 Correspon al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya decidir sobre llur inculpació, processament i enjudiciament 70.2 Tenen el dret d’assistir a les reunions del Ple del Parlament i de les comissions parlamentàries i prendre-hi la paraula 73.1 202 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Responen políticament, juntament amb el president o presidenta de la Generalitat, davant el Parlament de forma solidària 74.1 Vegeu també conseller primer o consellera primera; Govern de la Generalitat — de vegueria Formen, amb el president o presidenta, el consell de vegueria 91.1 Escullen el president o presidenta de vegueria d’entre ells 91.2 Vegeu també vegueries consells de vegueria Els corresponen el govern i l’administració autònoma de la vegueria 91.1 Són formats pel president o presidenta i pels consellers de vegueria 91.1 Substitueixen les diputacions provincials 91.3 Resta vigent la disposició transitòria quarta de la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya DT 2 Vegeu també vegueries Constitució espanyola L’autogovern de Catalunya es fonamenta en la Constitució i en els drets històrics del poble català preàmbul ; 5 Reconeix la realitat nacional de Catalunya com a nacionalitat (art. 2 CE) preàmbul Catalunya, com a nacionalitat, exerceix el seu autogovern constituïda en comunitat autònoma d’acord amb la Constitució 1 Els poders de la Generalitat s’exerceixen d’acord amb el que estableixen l’Estatut i la Constitució 2.4 Els poders públics de Catalunya han de promoure el ple exercici de les llibertats i els drets que reconeix 4.1; 15.1 A l’empara de la Constitució (art. 2, DT 2 i altres preceptes CE), l’Estatut incorpora i actualitza els drets històrics del poble català, les seves institucions seculars i la tradició jurídica catalana 5 En deriva el reconeixement d’una posició singular de la Generalitat amb relació al dret civil, la llengua, la cultura i la projecció d’aquestes en l’àmbit educatiu 5 En deriva el sistema institucional en què s’organitza la Generalitat 5 203 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A El desplegament, l’aplicació o la interpretació dels drets i els principis estatutaris no poden reduir o limitar els drets fonamentals que reconeix 37.4 Les polítiques públiques s’orienten d’acord amb els principis rectors que estableixen la Constitució i l’Estatut 39.1 D’acord amb el que disposa, l’Estat ha de donar suport a l’aplicació dels principis estatutaris relatius al foment del català 50.7 El Parlament pot sol·licitar a l’Estat la transferència o delegació de competències i l’atribució de facultats, en el marc de l’article 150 CE 61.d El Consell de Garanties Estatutàries vetlla per l’adequació a l’Estatut i a la Constitució de les disposicions de la Generalitat 76 El Síndic de Greuges té la funció de protegir i defensar els drets i les llibertats que la Constitució reconeix 78.1 L’alteració dels límits provincials s’ha de portar a terme d’acord amb el que estableix l’article 141.1 CE 91.4 En les matèries que l’Estatut atribueix a la Generalitat de forma compartida amb l’Estat, corresponen a la Generalitat la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva, excepte en els supòsits que es determinin d’acord amb la Constitució i l’Estatut 111 La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva en matèria d’agricultura i ramaderia (art. 149.1.13 i 16 CE) 116.1 La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva sobre la regulació de l’organització de caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya (art. 149.1.11 i 13 CE) 120.1 La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva en els instruments de consulta popular (art. 149.1.32 CE) 122 La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva en corporacions de dret públic (art. 36 i 139 CE) 125.1 La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva sobre l’exercici de les professions titulades (art. 36 i 139 CE) 125.4 La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva sobre denominacions d’origen i altres mencions de qualitat (art. 149.1.13 CE) 128.1 204 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A C La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva en dret civil (art. 149.1.8 CE) 129 La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència compartida en ensenyament no universitari (art. 149.1.30 CE) 131.3 La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva en espais naturals (art. 149.1.23 CE) 144.2 La Generalitat n’ha de respectar la garantia institucional en l’exercici de la competència exclusiva en organització territorial (art. 140 i 141 CE) 151 La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva en polítiques de gènere (art. 149.1.1 CE) 153 La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva en règim jurídic i procediment de les administracions públiques catalanes (art. 149.1.18 CE) 159.1 La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència exclusiva en matèria de contractes de les administracions públiques catalanes (art. 149.1.18 CE) 159.3.a La Generalitat l’ha de respectar en l’exercici de la competència sobre l’ordenació farmacèutica (art. 149.1.16 CE) 162.2 Les Corts Generals decideixen si els convenis de col·laboració subscrits per la Generalitat amb altres comunitats autònomes s’han de qualificar com a acords de cooperació i requereixen l’autorització prèvia que estableix l’article 145.2 CE 178.4 La Generalitat participa en l’elaboració de les decisions estatals que afecten l’ordenació general de l’activitat econòmica en el marc que estableix l’article 131.2 CE 181 L’existència d’una regulació europea no modifica la distribució interna de competències que estableixen la Constitució i l’Estatut 189.1 Les relacions d’ordre tributari i financer entre l’Estat i la Generalitat són regulades per la Constitució, per l’Estatut i per la llei orgànica a què fa referència l’article 157.3 CE 201.1 D’acord amb l’article 138.2 CE, el finançament de la Generalitat no ha de comportar efectes discriminatoris envers Catalunya respecte a les altres comunitats autònomes 201.4; DA 4 205 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Els ingressos procedents del Fons de compensació interterritorial i d’altres assignacions establertes per la Constitució són recursos de les finances de la Generalitat 202.3.d ; 202.3.l La Generalitat té competència en finançament local, en el marc establert per la Constitució i per la normativa de l’Estat 218.2 En l’exercici de la tutela financera sobre els governs locals, la Generalitat ha de respectar l’autonomia que els reconeix la Constitució 218.5 Les normes de la llei orgànica a què fa referència l’article 157.3 CE i les normes que conté l’Estatut s’han d’interpretar harmònicament DA 12 consultes populars Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure’n la convocatòria 29.6 La Generalitat té competència exclusiva per a establir-ne el règim jurídic, les modalitats, el procediment, l’acompliment i la convocatòria per la mateixa Generalitat o pels ens locals 122 consum La Generalitat hi té competència exclusiva 123 Vegeu també consumidors i usuaris consumidors i usuaris Tenen dret a la protecció de llur salut i seguretat 28.1 Tenen dret a una informació veraç i entenedora, a un règim de garanties i a la protecció de llurs interessos econòmics 28.1 Tenen dret a ésser informats i a participar amb relació a les administracions públiques 28.2 Tenen dret a ésser atesos oralment i per escrit en la llengua oficial que elegeixin 34 Els poders públics n’han de garantir la protecció pel que fa a la salut, la seguretat i la defensa de llurs drets i interessos legítims 49.1 Els poders públics han de garantir l’existència d’instruments de mediació i arbitratge en matèria de consum i els han de promoure 49.2 Els poders públics han de donar suport a les organitzacions de consumidors i usuaris 49.2 206 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té competència exclusiva sobre la defensa de llurs drets 123.a La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació i el foment de les associacions en aquesta matèria i sobre llur participació en els procediments i els afers que les afectin 123.b La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació de la informació en aquesta matèria 123.e Vegeu també usuaris contaminació Totes les persones tenen dret a la protecció davant les diferents formes de contaminació 27.2 Les polítiques mediambientals s’han de dirigir a reduir-ne les diferents formes 46.2 Vegeu també medi ambient contenciós administratiu Vegeu jurisdicció contenciosa administrativa contractes La Generalitat, en matèria de contractes de les administracions públiques, hi té competència exclusiva i competència compartida 159.3 La Generalitat ha de respectar el principi d’autonomia local en l’exercici de la competència sobre els contractes de les administracions públiques 159.6 contrastació de metalls La Generalitat hi té competència executiva 139.5 contribucions especials Integren els recursos de les finances de la Generalitat 202.3.a control — de l’acció política i de govern L’exerceix el Parlament 55.2 — de l’eficiència L’exerceix la Sindicatura de Comptes en el sector públic 80.1 Vegeu eficiència 207 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — de la contaminació Vegeu medi ambient — de so i enregistraments Vegeu vigilància en l’àmbit públic — dels actes del Consell de Justícia de Catalunya L’exerceix el Consell General del Poder Judicial 100.1 — dels actes i els acords municipals Els actes i els acords dels municipis no poden ésser objecte de control d’oportunitat per cap altra administració 86.4 Correspon a la Generalitat pel que fa a l’adequació a l’ordenament jurídic 86.5 — dels principis de subsidiarietat i de proporcionalitat Hi participa el Parlament 188 — metrològic La Generalitat hi té competència executiva 139.4 Conveni europeu per a la protecció dels drets humans Els poders públics han de promoure el ple exercici de les llibertats i els drets que reconeix 4.1; 15.1; 37.4 convenis — amb altres comunitats autònomes Vegeu col·laboració entre la Generalitat i altres comunitats autònomes — col·lectius de treball La Generalitat té competència executiva pel que fa al registre dels convenis col·lectius de treball 170.1.e ; 170.1.j Vegeu també relacions laborals — de cooperació amb entitats religioses Vegeu entitats religioses — en matèria de seguretat nuclear Vegeu seguretat nuclear — entre la Generalitat i l’Estat Vegeu col·laboració entre la Generalitat i l’Estat 208 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A C — internacionals Vegeu acords internacionals convivència — domèstica La llei ha de regular les unions estables de parella i altres formes de convivència i llurs efectes 40.7 Els poders públics han de reconèixer i tenir en compte el valor econòmic del treball de cura i atenció en l’àmbit domèstic i familiar en la fixació de llurs polítiques econòmiques i socials 41.4 Vegeu també famílies; unions estables de parella — social Vegeu democràcia; mediació social cooficialitat de llengües Vegeu llengua oficial cooperació Vegeu també col·laboració — al desenvolupament La Generalitat ha de promoure accions i polítiques de cooperació al desenvolupament dels pobles 51.2; 197.3 — amb entitats religioses Vegeu entitats religioses — interregional Vegeu cooperació transfronterera — local Els municipis poden establir convenis i crear mancomunitats, consorcis, associacions i altres formes d’actuació conjunta 87.2 La vegueria n’és l’àmbit territorial específic 90.1 Els ens locals supramunicipals altres que la comarca es fonamenten en la voluntat de col·laboració i associació dels municipis i en el reconeixement de les àrees metropolitanes, i són regulats per una llei del Parlament 93 Les tècniques corresponents integren la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de règim local 160.1.a 209 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — transfronterera La Generalitat ha de promoure la cooperació amb les regions europees i altres territoris amb què comparteix interessos econòmics, socials, ambientals i culturals 197.1; 197.2 cooperatives La Generalitat n’ha de fomentar l’acció 45.5 La Generalitat hi té competència exclusiva, que inclou en tot cas l’organització i el funcionament 124.1; 124.2 La Generalitat té competència exclusiva per a regular i fomentar el moviment cooperatiu 124.3 — de crèdit La Generalitat té competència compartida sobre llur estructura, organització, funcionament, activitat, disciplina, inspecció i sanció 126.2; 126.3; 126.4 corporacions de dret públic Han d’ésser consultades en la definició de les polítiques públiques que les afectin 45.7 Han d’emprar el català en llurs actuacions 50.5 La Generalitat hi té competència exclusiva, salvant la definició i els requisits per a crear-ne i per a ésser-ne membre, en què té competència compartida 125.1; 125.2 La Generalitat té competència executiva sobre la inscripció i el control dels fitxers i els tractaments de dades que creïn o gestionin les que exerceixin llurs funcions exclusivament a Catalunya 156.c corredors biològics La Generalitat té competència exclusiva en matèria d’ordenació del territori i del paisatge, que inclou l’establiment i la regulació d’aquesta figura de protecció 149.1.c Corts Generals Intervenen en els convenis de col·laboració subscrits per la Generalitat amb altres comunitats autònomes 178.4 El Govern i el Parlament els dirigeixen observacions pel que fa a les iniciatives de revisió dels tractats de la Unió Europea i als processos de subscripció i ratificació subsegüents 185.1 210 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A El Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya han de dirigir al Govern de l’Estat i a les Corts Generals les observacions que estimin pertinents sobre les iniciatives presentades davant la Unió Europea 186.4 Intervenen en la reforma de l’Estatut 222; 223 Cos d’Agents Rurals La Generalitat exerceix les funcions de vigilància, control, protecció, prevenció integral i col·laboració en la gestió del medi ambient per mitjà d’aquest cos 144.6 Els seus membres tenen la condició d’agents de l’autoritat i exerceixen funcions de policia administrativa especial i policia judicial 144.6 costa Vegeu litoral; platges creació artística La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar i difondre la creació i la producció teatrals, musicals, audiovisuals, literàries, de dansa, de circ i d’arts combinades que es porten a terme a Catalunya 127.1.d.primer crèdit Vegeu entitats de crèdit crim organitzat La Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra hi és competent 164.5.c cultura Totes les persones tenen dret a accedir-hi en condicions d’igualtat 22.1 Els poders públics han de vetllar per la convivència cultural i han de fomentar les relacions interculturals per mitjà de l’impuls i la creació d’àmbits de coneixement recíproc, diàleg i mediació 42.7 Els poders públics han de garantir el reconeixement de la cultura del poble gitano com a salvaguarda de la seva realitat històrica 42.7 Els poders públics han d’emprendre les accions necessàries per a facilitar que totes les persones hi tinguin accés 44.5 Els poders públics han de promoure les condicions per a garantir el pluralisme cultural en els mitjans de comunicació social 52.1 211 �C ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té competència exclusiva en aquesta matèria 127.1 La competència exclusiva de la Generalitat en aquesta matèria comprèn el foment i la difusió de la creació i la producció teatrals, musicals, audiovisuals, literàries, de dansa, de circ i d’arts combinades que es porten a terme a Catalunya 127.1.d.primer La competència exclusiva de la Generalitat en aquesta matèria comprèn la projecció internacional de la catalana 127.1.d.tercer Les actuacions que faci l’Estat a Catalunya en matèria d’inversió en béns i equipaments culturals requereixen l’acord previ amb la Generalitat 127.3 En el cas d’activitats que l’Estat acompleixi amb relació a la projecció internacional de la cultura, el Govern de l’Estat i el de la Generalitat han d’articular fórmules de col·laboració i cooperació mútues 127.3 La Generalitat ha de fomentar el pluralisme lingüístic i cultural en els mitjans de comunicació social 146.3 La Generalitat ha de participar en els organismes internacionals competents en matèries d’interès rellevant per a Catalunya en aquest àmbit 198 La Generalitat ha de promoure la projecció internacional de les organitzacions culturals i llur afiliació a les entitats afins d’àmbit internacional 200 D dades personals Totes les persones tenen dret a la confidencialitat de les relatives a la salut pròpia 23.3 Totes les persones tenen dret a la protecció de les contingudes en els fitxers que són competència de la Generalitat 31 Totes les persones tenen dret a accedir a les contingudes en els fitxers que són competència de la Generalitat, i a examinar-les i obtenir-ne la correcció 31 La Generalitat té competència executiva en matèria de protecció de dades personals 156 Vegeu també Agència Espanyola de Protecció de Dades 212 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A dansa La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar i difondre la creació i la producció de dansa 127.1.d.primer Declaració universal de drets humans Els poders públics han de promoure el ple exercici de les llibertats i els drets que reconeix 4.1; 15.1; 37.4 decrets El president o presidenta de la Generalitat pot nomenar i separar un conseller primer o consellera primera per decret 69 El de la convocatòria de noves eleccions s’ha de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 75 — legislatius El Ple del Parlament no pot delegar en una comissió la tramitació i l’aprovació d’una llei de delegació 62.3 El Parlament pot autoritzar el Govern, amb restriccions, per a dictar decrets legislatius 63 El president o presidenta de la Generalitat, en nom del rei, els promulga 67.6.a El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar sobre l’adequació a l’Estatut i a la Constitució dels projectes de decret legislatiu 76.2.c El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar sobre l’adequació a l’autonomia local dels projectes de decret legislatiu 76.2.d Vegeu també procediment legislatiu — llei El Govern pot dictar disposicions legislatives provisionals sota aquesta forma en cas d’una necessitat extraordinària i urgent 64.1 No en poden ésser objecte la reforma de l’Estatut, les matèries que són objecte de lleis de desenvolupament bàsic, la regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets reconeguts per l’Estatut i per la Carta dels drets i deures dels ciutadans de Catalunya, i el pressupost de la Generalitat 64.1 Resten derogats els que no siguin validats expressament pel Parlament en el termini improrrogable dels trenta dies subsegüents a la promulgació 64.2 213 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A El Parlament els pot tramitar com a projectes de llei pel procediment d’urgència 64.3 El president o presidenta de la Generalitat, en nom del rei, els promulga 67.6.a El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar sobre llur adequació a l’Estatut i a la Constitució 76.2.b El Síndic de Greuges pot sol·licitar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries sobre els que regulen drets reconeguts per l’Estatut 78.3 Vegeu també procediment legislatiu defensa — de l’autonomia local Vegeu conflictes en defensa de l’autonomia local — de la competència Correspon a la Generalitat la competència executiva en aquesta matèria 154.2 Vegeu també Tribunal Català de Defensa de la Competència — del patrimoni de la Generalitat Una llei del Parlament l’ha de regular 215.2 — dels consumidors i usuaris Els poders públics l’han de garantir 49.1 La Generalitat hi té competència exclusiva 123.a — dels drets fonamentals i de les llibertats públiques El Síndic de Greuges l’exerceix 78.1 — jurídica Vegeu jurisdicció contenciosa administrativa; topònims; Tribunal de Justícia de la Unió Europea Defensor del Poble El Síndic de Greuges i el Defensor del Poble col·laboren en l’exercici de llurs funcions 78.2 defunció del president o presidenta de la Generalitat És causa de cessament en el càrrec 67.7; 67.8 214 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A delegació — de competències El Parlament en pot sol·licitar a l’Estat (en el marc de l’art. 150 CE) 61.d La Generalitat pot crear seccions i jutjats per delegació del Govern de l’Estat 107.2 La Generalitat pot rebre la delegació de la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció de tributs estatals no cedits totalment 203.4; 204.2 Correspon a l’Agència Tributària de Catalunya, per delegació de l’Estat, la recaptació dels tributs estatals cedits totalment 204.1 La que es faci a favor dels governs locals ha d’anar acompanyada de l’assignació dels recursos necessaris 219.3 — de funcions El president o presidenta de la Generalitat pot delegar temporalment funcions executives en un dels consellers, si no ha nomenat un conseller primer o consellera primera 67.9 El president o presidenta de la Generalitat pot delegar funcions en el conseller primer o consellera primera 69 La del president o presidenta de la Generalitat no l’eximeix de la seva responsabilitat política davant el Parlament 74.2 La Sindicatura de Comptes exerceix les seves funcions per delegació del Parlament, amb plena autonomia organitzativa, funcional i pressupostària 80.2 El Consell de Justícia de Catalunya té, entre altres atribucions, les que li delegui el Consell General del Poder Judicial 98.1; 98.2.i L’Agència Tributària de Catalunya pot exercir per delegació dels municipis les funcions de gestió tributària dels tributs locals 204.5 Els governs locals poden delegar a la Generalitat la competència per a gestionar, recaptar i inspeccionar llurs tributs 218.4 — legislativa Vegeu decrets legislatius 215 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A delegacions — a la Unió Europea El Govern de l’Estat pot incorporar representants de la Generalitat en les delegacions que participin en els processos de revisió i negociació dels tractats originaris i en els d’adopció de nous tractats, en les matèries que afectin les competències exclusives de la Generalitat 185.2 La Generalitat participa en les que tractin afers de la competència legislativa de la mateixa Generalitat 187.1 La Generalitat en pot establir per a defensar millor els seus interessos 192 La Generalitat pot sol·licitar al Govern de l’Estat que hi integri representants de la Generalitat si negocien tractats que afecten Catalunya d’una manera directa i singular 196.2 — territorials La Generalitat pot sol·licitar a l’Estat que en creï en el cas de determinats organismes reguladors 182.4; DF 4 demarcacions — judicials El Govern de la Generalitat, almenys cada cinc anys, n’ha de proposar al Govern de l’Estat la determinació i la revisió 107.1 Una llei del Parlament en fixa la capitalitat 107.3 — notarials i registrals Llur establiment correspon a la Generalitat, en el marc de la seva competència executiva en matèria de notaries i de registres públics de la propietat, mercantils i de béns mobles 147.1.c — territorials dels òrgans jurisdiccionals El Consell de Justícia de Catalunya informa sobre les propostes de revisió, delimitació i modificació d’aquestes demarcacions 98.2.g democràcia És un principi rector de l’actuació dels poders públics 4.3 Els poders públics han de vetllar per la convivència social, cultural i religiosa i pel respecte a la diversitat de creences i conviccions 216 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A D ètiques i filosòfiques, i han de fomentar les relacions interculturals per mitjà de l’impuls i la creació d’àmbits de coneixement recíproc, diàleg i mediació 42.7 Els poders públics han d’impulsar en el sistema d’ensenyament una formació basada en els valors que fonamenten la convivència democràtica 44.1 Vegeu també memòria històrica; valors socials denominacions d’origen Vegeu mencions de qualitat desenvolupament — bàsic de l’Estatut Les matèries esmentades pels articles 2.3, 6, 37.2, 56.2, 67.5, 68.3, 77.3, 79.3, 81.2 i 94.1 han d’ésser regulades per lleis de desenvolupament bàsic 62.2 Les lleis de desenvolupament bàsic tenen requisits específics d’aprovació, modificació i derogació 62.2 El Ple del Parlament no pot delegar en una comissió la tramitació i l’aprovació de les lleis de desenvolupament bàsic 62.3 Les matèries que han d’ésser regulades per lleis de desenvolupament bàsic no poden ésser objecte de delegació legislativa, llevat que es delegui l’establiment d’un text refós, ni de decret llei 63.1; 64.1 — dels pobles Vegeu cooperació al desenvolupament — sostenible Vegeu sostenibilitat — tecnològic Vegeu innovació tecnològica designació — de senadors S’ha d’establir per llei del Parlament; s’ha de fer en una convocatòria específica i en proporció al nombre de membres dels grups parlamentaris DA 1 217 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — del síndic o síndica de greuges És elegit pel Parlament per majoria de tres cinquenes parts dels seus membres 79.1 — dels membres del Tribunal Constitucional i del Consell General del Poder Judicial La Generalitat hi participa 180 deures Els ciutadans de Catalunya són titulars dels que reconeixen les normes a què fa referència l’article 4.1 15.1 Vegeu també Carta de drets dels usuaris i d’obligacions dels prestadors de serveis públics; Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya; drets — dels prestadors de serveis turístics La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació dels drets i els deures específics en matèria de turisme 171.d — en l’àmbit cultural Totes les persones tenen el de respectar i preservar el patrimoni cultural 22.2 — en l’àmbit del medi ambient Totes les persones tenen el deure de fer un ús responsable dels recursos naturals i del paisatge, i d’evitar-ne el malbaratament 27.1 Totes les persones tenen el deure de col·laborar en la conservació del patrimoni natural i en les actuacions que tendeixin a eliminar les diferents formes de contaminació 27.2 — lingüístics Els ciutadans de Catalunya tenen el deure de conèixer el català i el castellà, el compliment del qual ha d’ésser facilitat pels poders públics 6.2 El dret d’opció lingüística obliga les institucions, organitzacions i administracions públiques, inclosa l’Administració electoral a Catalunya, i, en general, les entitats privades que en depenen quan exerceixen funcions públiques 33.1 Els jutges i els magistrats, els fiscals, els notaris, els registradors de la propietat i mercantils, els encarregats del Registre Civil 218 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A i el personal al servei de l’Administració de justícia i de la Fiscalia a Catalunya, per a prestar llurs serveis a Catalunya, han d’acreditar que tenen un nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües oficials 33.3; 102.1; 102.4; 147.1.a ; 147.3 L’Administració de l’Estat situada a Catalunya ha d’acreditar que el personal al seu servei té un nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials 33.4 Els òrgans constitucionals i els òrgans jurisdiccionals d’àmbit estatal han d’atendre i han de tramitar els escrits presentats en català 33.5 Les entitats, les empreses i els establiments oberts al públic estan subjectes al deure de disponibilitat lingüística 34 Els alumnes tenen el deure de conèixer amb suficiència oral i escrita el català i el castellà en finalitzar l’ensenyament obligatori 35.2 S’han de determinar per llei els deures lingüístics relatius a l’aranès 36.3 Vegeu també idiomes deute públic Constitueix un dels recursos de les finances de la Generalitat 202.3.i La Generalitat en pot emetre per a finançar despeses d’inversió 213.1 Els títols emesos per la Generalitat tenen la consideració de fons públics i gaudeixen dels mateixos beneficis i condicions que els emesos per l’Estat 213.2 Diada de l’Onze de Setembre És la festa de Catalunya; juntament amb la bandera i amb l’himne, és un dels símbols nacionals de Catalunya 8.1; 8.3 diàleg social Vegeu democràcia; relacions laborals Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya S’hi publiquen les lleis de Catalunya i la data d’aquesta publicació és la que regeix a l’efecte de l’entrada en vigor 65 S’hi publiquen les normes, les disposicions i els actes emanats del Govern i de l’Administració de la Generalitat i aquesta publicació és suficient per a l’eficàcia o l’entrada en vigor 68.5 219 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A S’hi publica el decret de dissolució del Parlament 75 S’hi publica el nomenament del president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 95.5 S’hi publica el nomenament del fiscal o la fiscal superior de Catalunya 96.2 Els convenis subscrits entre el Govern de la Generalitat i el Govern de l’Estat s’hi han de publicar en el termini d’un mes a comptar del dia en què se signen 177.2 Els convenis i els acords subscrits per la Generalitat amb altres comunitats autònomes s’hi han de publicar en el termini de quaranta-cinc dies i d’un mes, respectivament, a comptar del dia en què se signen 178.5 dignitat El poble català manifesta la seva voluntat d’avançar per una via de progrés que asseguri una qualitat de vida digna per a tothom qui viu i treballa a Catalunya preàmbul Catalunya és una comunitat de persones lliures per a persones lliures on cadascú pot viure i expressar identitats diverses, amb un decidit compromís comunitari basat en el respecte per la dignitat de cadascuna de les persones preàmbul Les persones grans tenen dret a viure amb dignitat, lliures d’explotació i de maltractaments, i no poden ésser discriminades a causa de l’edat 18 Totes les persones tenen dret a rebre un tractament adequat del dolor i cures pal·liatives integrals i a viure amb dignitat el procés de llur mort 20.1 Les famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims d’una vida digna 24.3 Tots els treballadors tenen dret a acomplir les tasques laborals i professionals en condicions de garantia per a la salut, la seguretat i la dignitat de les persones 25.3 Les persones que no disposen dels recursos suficients tenen dret a accedir a un habitatge digne 26 220 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A D Els poders públics han de garantir la protecció de les persones grans perquè puguin portar una vida digna i independent i participar en la vida social i cultural 40.6 Els poders públics han de vetllar perquè la lliure decisió de la dona sigui determinant en tots els casos que en puguin afectar la dignitat, la integritat i el benestar 41.5 Els poders públics han de vetllar per la dignitat, la seguretat i la protecció integral de les persones 42.3 Els poders públics han de promoure les polítiques de creació d’unes condicions dignes al lloc de treball 45.3 Els poders públics han de promoure les condicions per a garantir el dret que els continguts dels mitjans de comunicació respectin la dignitat de les persones 52.1 dimissió del president o presidenta de la Generalitat És causa de cessament en el càrrec 67.7 Diputació Permanent La presideix el president o presidenta del Parlament i la integra el nombre de diputats que el Reglament del Parlament determini 59.4 Vetlla pels poders del Parlament quan aquest no és reunit en els períodes entre sessions, quan ha finit el mandat parlamentari i quan ha estat dissolt 59.4 Pot acordar de convocar sessions extraordinàries del Ple 60.1 diputacions provincials Vegeu províncies diputats El Parlament es compon d’un mínim de cent diputats i un màxim de cent cinquanta, elegits per a un termini de quatre anys per mitjà de sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, d’acord amb l’Estatut i la legislació electoral 56.1 Són inviolables pels vots i les opinions que emetin en l’exercici de llur càrrec 57.1 221 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A En les causes contra ells, és competent el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i, fora del territori de Catalunya, la Sala Penal del Tribunal Suprem 57.2 No estan sotmesos a mandat imperatiu 57.3 El Reglament del Parlament n’ha de fixar els drets i deures i el nombre mínim per a formar grup parlamentari 59.2 El nombre de diputats que el Reglament del Parlament determini, en proporció a la representació de cada grup parlamentari, integra la Diputació Permanent 59.4 El mandat dels diputats que integren la Diputació Permanent és prorrogat fins a la constitució del nou Parlament en cas de finiment de la legislatura o de dissolució del Parlament 59.4 Una quarta part dels diputats o un grup de diputats que representi la majoria absoluta pot sol·licitar la convocatòria d’una sessió extraordinària del Ple 60.1 El Parlament designa els senadors de manera proporcional al nombre de diputats de cada grup parlamentari 61.a Els correspon la iniciativa legislativa 62 Una cinquena part dels diputats del Parlament pot proposar la reforma dels títols I i II de l’Estatut 222.1.a discriminació Vegeu igualtat disponibilitat lingüística Totes les persones tenen dret a ésser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que elegeixin 34 Les entitats, les empreses i els establiments oberts al públic estan subjectes al deure de disponibilitat lingüística 34 Vegeu també deures lingüístics; drets lingüístics dissolució del Parlament El conseller o consellera que supleix o substitueix el president o presidenta de la Generalitat no la pot acordar 67.8 El president o presidenta de la Generalitat la pot acordar, excepte en determinats supòsits 75 El decret de dissolució ha d’establir la convocatòria de noves eleccions 75 Vegeu també eleccions al Parlament 222 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A districtes — de competència territorial dels notaris La Generalitat té competència executiva per a determinar-los 147.1.c — hipotecaris La Generalitat té competència executiva per a determinar-los 147.1.c doblatge Vegeu llicències de doblatge domini públic La Generalitat té competències executives sobre el domini públic hidràulic 117.2 Corresponen a la Generalitat les facultats de policia del domini públic hidràulic que li atribueixi la legislació estatal pel que fa a les conques hidrogràfiques internes 117.3.c La competència exclusiva de la Generalitat sobre les infraestructures de transport que no siguin d’interès general inclou la gestió del domini públic necessari per a prestar el servei 140.1.b ; 140.1.d La competència exclusiva de la Generalitat sobre l’ordenació del litoral inclou la gestió del domini públic maritimoterrestre, inclòs l’atorgament de concessions d’obres fixes a la mar, i la regulació i la gestió del règim econòmic financer 149.3.b ; 149.3.c La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de règim jurídic i procediment de les administracions públiques catalanes inclou els mitjans necessaris per a exercir les funcions administratives, incloent-hi el règim dels béns de domini públic i patrimonials 159.1.a La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de règim local inclou el règim dels béns de domini públic, comunals i patrimonials 160.1.c donacions Vegeu impost sobre successions i donacions dones Tenen dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal, i a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures d’explotació, maltractaments i tota mena de discriminació 19.1 223 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Tenen dret a participar en condicions d’igualtat d’oportunitats amb els homes en tots els àmbits públics i privats 19.2 Els poders públics han de garantir el compliment del principi d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes en l’accés a l’ocupació, en la formació, en la promoció professional, en les condicions de treball, inclosa la retribució, i en totes les altres situacions 41.1 Els poders públics han de garantir que les dones no siguin discriminades a causa d’embaràs o de maternitat 41.1 Els poders públics han de garantir la transversalitat en la incorporació de la perspectiva de gènere i de les dones en totes les polítiques públiques 41.2 Les polítiques públiques han de garantir que s’afrontin totes les formes de violència contra les dones i els actes sexistes i discriminatoris 41.3 Les polítiques públiques han de fomentar el reconeixement del paper de les dones en tots els àmbits 41.3 S’ha de promoure la participació dels grups i les associacions de dones en l’elaboració i l’avaluació de les polítiques públiques 41.3 Els poders públics han de reconèixer i tenir en compte el valor econòmic del treball de cura i atenció en l’àmbit domèstic i familiar 41.4 Els poders públics han de vetllar perquè la lliure decisió de la dona sigui determinant en tots els casos que en puguin afectar la dignitat, la integritat i el benestar 41.5 Els poders públics han de garantir la no-discriminació per raó de gènere en l’àmbit laboral 45.3 La llei electoral ha d’establir els criteris de paritat entre dones i homes per a l’elaboració de les llistes electorals 56.3 La Generalitat té competència exclusiva en polítiques per a dones (en el marc de l’art. 149.1.1 CE) 153.a La Generalitat té competència exclusiva per a establir accions positives per a aconseguir eradicar la discriminació per raó de sexe 153.a La Generalitat té competència exclusiva en la regulació de les mesures i els instruments per a la sensibilització sobre la violència de gènere i 224 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A per a detectar-la i prevenir-la, i també per a aconseguir una protecció integral de les dones que la pateixen 153.c Vegeu també igualtat dret — català Correspon al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya unificar-ne la interpretació 95.3 Els magistrats, els jutges i els fiscals que ocupin una plaça a Catalunya n’han d’acreditar un coneixement suficient 102.2; 102.3 És el dret aplicable en matèria de les competències exclusives de la Generalitat, amb preferència sobre qualsevol altre 110.2 Correspon a la Generalitat dictar les normes processals que derivin de les particularitats del dret substantiu de Catalunya 130 Els candidats a notaris i registradors n’han d’acreditar el coneixement 147.1.a ; 147.1.b La Generalitat té competència exclusiva en matèria de règim dels recursos sobre la qualificació dels títols o les clàusules concretes en matèria de dret català que s’hagin d’inscriure en un registre de la propietat, mercantil o de béns mobles de Catalunya 147.2 Els encarregats del Registre Civil n’han d’acreditar el coneixement 147.3 — civil de Catalunya Té eficàcia territorial 14.1 Els estrangers que adquireixen la nacionalitat espanyola hi resten sotmesos mentre mantinguin el veïnatge administratiu a Catalunya 14.2 És competència exclusiva de la Generalitat (en el marc de l’art. 149.1.8 CE) 129 La competència exclusiva de la Generalitat sobre el dret civil de Catalunya inclou la determinació del seu sistema de fonts 129 — de Catalunya Vegeu dret català — de la Unió Europea El Parlament participa en el control dels principis de subsidiarietat i de proporcionalitat que estableixi el dret de la Unió Europea amb relació a les propostes legislatives europees 188 225 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat l’aplica i l’executa en l’àmbit de les seves competències, i, en determinats supòsits, ha d’ésser consultada també sobre mesures internes derivades de l’execució d’aquest dret 189.1; 189.2 Vegeu també normativa de la Unió Europea; Unió Europea — propi Vegeu dret català dret — de petició Totes les persones tenen dret a dirigir peticions a les institucions i a l’Administració de la Generalitat, i també als ens locals 29.5 El Reglament del Parlament ha de regular la tramitació de les peticions individuals i col·lectives dirigides al Parlament 59.7 — de queixa Totes les persones tenen dret a plantejar queixes a les institucions i a l’Administració de la Generalitat, i també als ens locals 29.5 drets Totes les persones tenen dret a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures d’explotació, de maltractaments i de tota mena de discriminació, i al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal 15.2 Els que l’Estatut reconeix als ciutadans de Catalunya es poden estendre a altres persones 15.3 Se n’estableixen en l’àmbit civil i social capítol I del títol I Se n’estableixen en l’àmbit polític i de l’Administració capítol II del títol I Se n’estableixen en l’àmbit lingüístic capítol III del títol I S’estableix el caràcter vinculant dels drets estatutaris i dels reconeguts per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya, se’n determinen els procediments de desplegament, aplicació i interpretació i se’n regulen els mecanismes de garantiment i de tutela capítol IV del títol I La regulació essencial i el desenvolupament directe dels que reconeix l’Estatut no poden ésser objecte de delegació legislativa ni de decret llei 63.1; 64.1 226 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Els dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries tenen caràcter vinculant amb relació als projectes de llei i les proposicions de llei que desenvolupin o afectin drets reconeguts per l’Estatut 76.4 Vegeu també Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya; Consell de Garanties Estatutàries; igualtat; principis rectors de les polítiques públiques — amb relació a les dades personals Totes les persones tenen dret a la protecció de les dades personals contingudes en els fitxers que són competència de la Generalitat, i tenen dret a accedir-hi, examinar-les i obtenir-ne la correcció 31 — de les dones Vegeu dones — de reunió i manifestació Corresponen a la Generalitat les funcions governatives sobre l’exercici d’aquests drets 164.3.a — dels consumidors i usuaris Tenen dret a la protecció de llur salut i seguretat, a una informació veraç i entenedora sobre les característiques i els preus dels productes i dels serveis, a un règim de garanties dels productes adquirits i dels subministraments contractats i a la protecció de llurs interessos econòmics davant conductes abusives, negligents o fraudulentes 28.1 Tenen dret a ésser informats i a participar, directament o per mitjà de llurs representants, pel que fa a les administracions públiques 28.2 La Generalitat hi té competència exclusiva 123.a La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació dels drets i els deures específics en matèria de turisme 171.d Vegeu també drets en l’àmbit públic — en l’àmbit cultural Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat a la cultura i al desenvolupament de llurs capacitats creatives individuals i col·lectives 22.1 227 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — en l’àmbit de l’educació Totes les persones tenen dret a una educació de qualitat i a accedir-hi en condicions d’igualtat. La Generalitat ha d’establir un model educatiu d’interès públic que garanteixi aquests drets 21.1 Els pares tenen el dret que llurs fills rebin la formació religiosa i moral que vagi d’acord amb llurs conviccions a les escoles de titularitat pública, en les quals l’ensenyament és laic 21.2 Totes les persones tenen dret a la formació professional i a la formació permanent 21.5 Totes les persones tenen dret a disposar d’ajuts públics per a satisfer els requeriments educatius i per a accedir en igualtat de condicions als nivells educatius superiors, en funció de llurs recursos econòmics, aptituds i preferències 21.6 Les persones amb necessitats educatives especials tenen dret a rebre el suport necessari que els permeti accedir al sistema educatiu 21.7 Els membres de la comunitat educativa tenen dret a participar en els assumptes escolars i universitaris 21.8 Totes les persones tenen dret a rebre l’ensenyament en català 35.1 Els alumnes tenen dret a rebre l’ensenyament en català en l’ensenyament no universitari i dret a conèixer amb suficiència oral i escrita el català i el castellà en finalitzar l’ensenyament obligatori 35.2 Els alumnes tenen dret a no ésser separats en centres ni en grups classe diferents per raó de llur llengua habitual 35.3 Els alumnes que s’incorporen tard al sistema escolar tenen dret a rebre un suport lingüístic especial si la manca de comprensió els dificulta seguir amb normalitat l’ensenyament 35.4 El professorat i l’alumnat universitaris tenen dret a expressar-se en la llengua oficial que elegeixin 35.5 — en l’àmbit de la salut Totes les persones tenen dret a rebre un tractament adequat del dolor i cures pal·liatives integrals i a viure amb dignitat el procés de llur mort 20.1 Totes les persones tenen dret a expressar llur voluntat d’una manera anticipada per tal de deixar constància de les instruccions sobre les intervencions i els tractaments mèdics que puguin rebre 20.2 228 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat i gratuïtat als serveis sanitaris de responsabilitat pública 23.1 Els usuaris tenen dret que siguin respectades llurs preferències pel que fa a l’elecció de metge o metgessa i de centre sanitari 23.2 Totes les persones tenen dret a ésser informades sobre els serveis a què poden accedir i sobre els tractaments mèdics i tenen dret que se’ls sol·liciti el consentiment per a qualsevol intervenció 23.3 Totes les persones tenen dret a accedir a la història clínica pròpia 23.3 Totes les persones tenen dret a la confidencialitat de les dades relatives a la salut pròpia 23.3 Vegeu també seguretat de les persones; seguretat i higiene en el treball — en l’àmbit del medi ambient Totes les persones tenen dret a viure en un medi equilibrat, sostenible i respectuós amb la salut 27.1 Totes les persones tenen dret a gaudir dels recursos naturals i del paisatge en condicions d’igualtat 27.1 Totes les persones tenen dret a la protecció davant les diferents formes de contaminació 27.2 Totes les persones tenen dret a accedir a la informació mediambiental de què disposen els poders públics 27.3 — en l’àmbit dels serveis socials Totes les persones tenen dret a rebre prestacions socials i ajuts públics per a atendre les càrregues familiars 16 Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat a les prestacions de la xarxa de serveis socials de responsabilitat pública, tenen dret a ésser informades sobre aquestes prestacions i tenen dret que se’ls sol·liciti el consentiment per a qualsevol actuació que les afecti personalment 24.1 Les persones amb necessitats especials tenen dret a rebre l’atenció adequada a llur situació 24.2 Les persones o les famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims d’una vida digna 24.3 Les organitzacions del tercer sector social tenen dret a complir llurs funcions en els àmbits de la participació i la col·laboració socials 24.4 229 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Les persones que no disposen dels recursos suficients tenen dret a accedir a un habitatge digne 26 Les entitats associatives del tercer sector han d’ésser consultades en la definició de les polítiques públiques que les afectin 45.7 — en l’àmbit laboral Els treballadors tenen dret a formar-se i promoure’s professionalment i a accedir de manera gratuïta als serveis públics d’ocupació 25.1 Les persones excloses del mercat de treball que no disposen de mitjans de subsistència tenen dret a percebre prestacions i recursos no contributius de caràcter pal·liatiu 25.2 Els treballadors tenen dret a acomplir les tasques laborals i professionals en condicions de garantia per a la salut, la seguretat i la dignitat de les persones 25.3 Els treballadors, o llurs representants, tenen dret a la informació, la consulta i la participació en les empreses 25.4 Les organitzacions sindicals i empresarials tenen dret a complir llurs funcions en els àmbits de la concertació social, la participació i la col·laboració social 25.5 Els poders públics han de promoure les mesures econòmiques i normatives de suport a les famílies dirigides a garantir la conciliació de la vida laboral i familiar 40.2 Els poders públics han de facilitar l’accés dels joves al món laboral 40.4 Els poders públics han d’adoptar les mesures necessàries per a garantir els drets laborals i sindicals dels treballadors 45.3 — en l’àmbit públic Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar en condicions d’igualtat en els afers públics 29.1 Els ciutadans de Catalunya tenen dret a elegir llurs representants en els òrgans polítics representatius i a presentar-s’hi com a candidats 29.2 Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure i a presentar iniciatives legislatives al Parlament 29.3 Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar en el procés d’elaboració de les lleis del Parlament 29.4 Totes les persones tenen dret a dirigir peticions i a plantejar queixes a les institucions i l’Administració de la Generalitat, i també als ens locals 29.5 230 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure la convocatòria de consultes populars per la Generalitat i els ajuntaments 29.6 Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat als serveis públics i als serveis econòmics d’interès general 30.1 Totes les persones tenen dret que els poders públics les tractin d’una manera imparcial i objectiva, i que l’actuació dels poders públics sigui proporcionada a les finalitats que la justifiquen 30.2 Les lleis han de determinar els casos en què les administracions públiques han d’adoptar una carta de drets dels usuaris i d’obligacions dels prestadors de serveis públics 30.3 La Generalitat té competència exclusiva en l’establiment per mitjà de llei de procediments de relació entre els ens locals i la població 151.c — històrics Són fonament de l’autogovern de Catalunya 5 — humans Els poders públics han de promoure el ple exercici dels que reconeixen l’Estatut, la Constitució, la Unió Europea, la Declaració universal de drets humans, el Conveni europeu per a la protecció dels drets humans i els altres tractats i convenis internacionals subscrits per Espanya, dels quals drets són titulars els ciutadans de Catalunya 4.1; 15.1; 37.4 — lingüístics No hi pot haver discriminació per l’ús de qualsevol de les dues llengües oficials 6.2 Totes les persones tenen dret a la no-discriminació per raons lingüístiques 32 Els ciutadans tenen el dret d’opció lingüística 33.1 Totes les persones tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin en les actuacions judicials, notarials i registrals, i a rebre la documentació oficial emesa a Catalunya en la llengua sol·licitada 33.2 Els ciutadans tenen dret a relacionar-se per escrit en català amb els òrgans constitucionals i amb els òrgans jurisdiccionals d’àmbit estatal 33.5 231 �D ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Els consumidors i usuaris tenen dret a ésser atesos oralment i per escrit en la llengua oficial que elegeixin 34 Totes les persones tenen dret a rebre l’ensenyament en català 35.1 Els alumnes tenen dret a rebre l’ensenyament en català en l’ensenyament no universitari i dret a conèixer amb suficiència oral i escrita el català i el castellà en finalitzar l’ensenyament obligatori 35.2 Els alumnes tenen dret a no ésser separats en centres ni en grups classe diferents per raó de llur llengua habitual 35.3 Els alumnes que s’incorporen tard al sistema escolar tenen dret a rebre un suport lingüístic especial si la manca de comprensió els dificulta seguir amb normalitat l’ensenyament 35.4 El professorat i l’alumnat universitaris tenen dret a expressar-se en la llengua oficial que elegeixin 35.5 A l’Aran, totes les persones tenen el dret de conèixer i utilitzar l’aranès i d’ésser ateses en aranès en llurs relacions amb les administracions públiques i amb les entitats que en depenen 36.1 Els ciutadans de l’Aran tenen el dret d’utilitzar l’aranès en llurs relacions amb la Generalitat 36.2 S’han de determinar per llei, amb relació a l’aranès, drets lingüístics altres que els reconeguts per l’Estatut 36.3 Vegeu també idiomes — polítics En gaudeixen els catalans, inclosos els residents a l’estranger i llurs descendents si han mantingut la ciutadania 7 E economia Vegeu també activitat econòmica; Ministeri d’Economia i Hisenda — productiva La Generalitat l’ha de protegir 45.5 — social La Generalitat n’ha d’estimular les iniciatives 45.5 La Generalitat té competència exclusiva sobre el foment i l’ordenació d’aquest sector 124.4 232 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A E ecosistemes La Generalitat té competència exclusiva en mesures i instruments de gestió i protecció dels ecosistemes aquàtics i terrestres en conques hidrogràfiques internes 117.1.b La Generalitat té competència executiva sobre l’adopció de mesures addicionals de protecció i sanejament dels ecosistemes aquàtics en conques hidrogràfiques compartides 117.3.a Vegeu també medi ambient edificis Vegeu també habitatge; telecomunicacions — judicials i de la fiscalia La Generalitat té competència sobre la construcció i la reforma dels edificis judicials i de la fiscalia 104.a — públics La bandera de Catalunya hi ha d’ésser present 8.2 educació Els poders públics han de promoure i han d’impulsar la implicació i la participació de la família en l’educació dels fills 44.3 Els poders públics han de facilitar i promoure l’accés a les activitats d’educació en el lleure 44.3 Els poders públics han de fomentar l’educació en els valors de la preservació i de la millora del medi ambient com a patrimoni comú 46.5 Vegeu també ensenyament — en el consum La Generalitat té competència exclusiva sobre aquesta matèria 123.d — infantil Els governs locals tenen competències pròpies sobre la planificació, l’ordenació i la gestió de l’educació infantil 84.2.g La Generalitat té competència exclusiva en educació infantil 131.2 — viària Els poders públics l’han d’impulsar per a incrementar la seguretat viària i fer disminuir els accidents de trànsit 48.2 233 �E ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A efecte hivernacle La Generalitat té competència compartida sobre l’emissió de gasos d’efecte hivernacle 144.1.i Vegeu també medi ambient eficàcia territorial de les normes Les normes i les disposicions de la Generalitat i el dret civil de Catalunya tenen eficàcia territorial, sens perjudici de les excepcions que es puguin establir 14 Vegeu també dret civil de Catalunya; estrangers eficiència La Sindicatura de Comptes fiscalitza el control d’eficiència del sector públic 80.1 És un dels principis pels quals es regeix l’exercici de la capacitat normativa de la Generalitat en l’àmbit tributari 203.6 eleccions al Parlament El president o presidenta de la Generalitat les ha de convocar quinze dies abans del finiment de la legislatura 56.4 La legislatura fineix per expiració del mandat legal en complir-se els quatre anys de la data de les eleccions 66 Si, un cop transcorreguts dos mesos des de la primera votació d’investidura, cap candidat o candidata no és elegit, el Parlament resta dissolt automàticament i el president o presidenta de la Generalitat en funcions les convoca de manera immediata 67.3 El president o presidenta de la Generalitat cessa per renovació del Parlament com a conseqüència d’unes eleccions 67.7 Han de tenir lloc entre els quaranta i els seixanta dies següents a la data de publicació del decret de dissolució 75 Vegeu també Administració electoral a Catalunya; participació; règim electoral del Parlament electricitat Vegeu impost sobre l’electricitat 234 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A E Els segadors És l’himne de Catalunya; juntament amb la bandera i amb la Diada de l’Onze de Setembre, és un dels símbols nacionals de Catalunya 8.1; 8.4 Vegeu també símbols nacionals emancipació dels joves Vegeu joves emergències La competència exclusiva en matèria de protecció civil inclou la regulació, la planificació i l’execució de mesures relatives a les emergències 132.1 La Generalitat ha de promoure mecanismes de col·laboració en els casos d’emergències d’abast superior a Catalunya 132.2 Vegeu també protecció civil; salvament marítim; seguretat nuclear emissió de deute Vegeu deute públic empreses Els treballadors, o llurs representants, tenen dret a la informació, la consulta i la participació en les empreses 25.4 Les obertes al públic estan subjectes al deure de disponibilitat lingüística 34 Els poders públics han d’impulsar i promoure la participació dels treballadors en les empreses 45.3 La Generalitat ha d’afavorir el desenvolupament de l’activitat empresarial 45.5 Vegeu també organitzacions empresarials; relacions laborals — agràries i alimentàries La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’agricultura i ramaderia inclou la innovació de les empreses agràries i alimentàries 116.1.h 235 �E ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — col·laboradores amb el sistema de la seguretat social La competència compartida de la Generalitat en matèria de seguretat social inclou l’ordenació i l’exercici de les potestats administratives sobre les empreses que col·laboren amb el sistema de la seguretat social 165.1.d — de seguretat privada La Generalitat executa la legislació de l’Estat en matèria d’autorització de les empreses de seguretat privada amb domicili social a Catalunya l’àmbit d’actuació de les quals no ultrapassa el territori de Catalunya 163.a — dedicades al joc i les apostes i casinos La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de joc, apostes i casinos inclou la regulació d’aquestes empreses 141.1.a La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de joc, apostes i casinos inclou la determinació del règim fiscal de les activitats d’aquestes empreses 141.1.c — distribuïdores de cinema La Generalitat té competència exclusiva pel que fa a les activitats artístiques i culturals, que inclou el control i la concessió de llicències de doblatge a les empreses distribuïdores domiciliades a Catalunya 127.1.a.segon — petites i mitjanes La Generalitat les ha de protegir especialment 45.5 — privades El Síndic de Greuges supervisa l’activitat de les empreses privades que gestionen serveis públics o acompleixen activitats d’interès general o universal de manera concertada o indirecta 78.1 Correspon a la Generalitat la competència sobre l’ús de la videovigilància i el control de so i enregistraments o altres mitjans anàlegs efectuats en l’àmbit públic per empreses i establiments privats 173 — públiques Les empreses que depenen de la Generalitat, l’Administració local i les altres corporacions públiques de Catalunya han d’emprar el català en llurs actuacions internes i en les comunicacions i les notificacions dirigides a persones físiques o jurídiques residents a Catalunya 50.5 236 �E ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat designa o participa en els processos per a designar membres de les empreses públiques de l’Estat amb competències al territori de Catalunya 182.2; 183.2.f ; DF 4 Les despeses i els ingressos de les empreses que depenen de la Generalitat són inclosos en el pressupost de la Generalitat 212 La Generalitat en pot constituir per a complir les funcions que són de la seva competència 216 — turístiques La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa a la regulació i la classificació 171.c endeutament Vegeu deute públic energia La Generalitat té competència compartida en aquesta matèria 133.1 La Generalitat participa en el procediment d’atorgament d’autoritzacions de les instal·lacions que ultrapassen el territori de Catalunya o si l’energia és aprofitada fora d’aquest territori 133.2 La Generalitat participa en la regulació i la planificació d’àmbit estatal del sector de l’energia que afecta el territori de Catalunya 133.3 Vegeu també Comissió Nacional d’Energia enregistraments Vegeu vigilància en l’àmbit públic ens — estrangers La competència exclusiva de la Generalitat sobre la promoció del turisme inclou la subscripció d’acords amb ens estrangers 171.b — locals Integren el sistema institucional de la Generalitat, sens perjudici de llur autonomia 2.3 Totes les persones tenen dret a dirigir-los peticions i a plantejar-los queixes 29.5 Als òrgans representatius dels ens locals supramunicipals els correspon la iniciativa legislativa 62.1 237 �E ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Sindicatura de Comptes és l’òrgan fiscalitzador extern dels comptes, de la gestió econòmica i del control d’eficiència dels ens locals 80.1 L’ens local bàsic de l’organització territorial de Catalunya és el municipi 86.1 La comarca es configura com a ens local amb personalitat jurídica pròpia 92.1 Els ens locals supramunicipals altres que la comarca es fonamenten en la voluntat de col·laboració i associació dels municipis i en el reconeixement de les àrees metropolitanes, i són regulats per una llei del Parlament 93 Poden convocar, en l’àmbit de llurs competències, enquestes, audiències públiques, fòrums de participació o altres instruments de consulta popular 122 La Generalitat té competència exclusiva en la determinació, la creació, la modificació i la supressió dels ens que configuren l’organització territorial de Catalunya (en el marc dels art. 140 i 141 CE) 151.a La Generalitat té competència exclusiva en la creació, la supressió i l’alteració dels termes tant dels municipis com dels ens locals d’àmbit territorial inferior (en el marc dels art. 140 i 141 CE) 151.b La Generalitat té competència exclusiva en la denominació, la capitalitat i els símbols dels municipis i dels altres ens locals (en el marc dels art. 140 i 141 CE) 151.b La Generalitat té competència exclusiva en l’establiment per mitjà de llei de procediments de relació entre els ens locals i la població (en el marc dels art. 140 i 141 CE) 151.c La competència exclusiva de la Generalitat sobre règim local inclou les tècniques de cooperació i col·laboració entre els ens locals i entre aquests i la Generalitat, incloent-hi les diverses formes associatives, mancomunades, convencionals i consorcials 160.1.a La competència exclusiva de la Generalitat sobre règim local inclou la determinació de les competències i potestats dels ens locals 160.1.b La competència exclusiva de la Generalitat sobre règim local inclou la determinació, el funcionament i el règim d’adopció d’acords dels òrgans de govern dels que crea 160.1.d La competència exclusiva de la Generalitat sobre règim local inclou el règim dels òrgans complementaris de l’organització dels ens locals 160.1.e 238 �E ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té competència exclusiva en matèria de règim electoral dels ens locals que crea 160.3 La Generalitat n’ha d’impulsar i coordinar les accions exteriors 199 Vegeu també comarques; cooperació local; governs locals; municipis; vegueries — supramunicipals Vegeu comarques; cooperació local; ens locals; vegueries ensenyament El català és la llengua normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament 6.1 A les escoles de titularitat pública l’ensenyament és laic 21.2 Els centres docents privats poden ésser sostinguts amb fons públics per a garantir el dret a la qualitat de l’ensenyament 21.3 És gratuït en totes les etapes obligatòries i en els altres nivells que s’estableixin per llei 21.4 Els membres de la comunitat educativa tenen dret a participar en els assumptes escolars i universitaris 21.8 Els alumnes que s’incorporen tard al sistema escolar tenen dret a rebre un suport lingüístic especial 35.4 Els poders públics han de garantir la qualitat del sistema d’ensenyament 44.1 Els poders públics han d’impulsar una formació humana, científica i tècnica de l’alumnat basada en els valors que fonamenten la convivència democràtica 44.1 Els poders públics han de promoure el coneixement suficient d’una tercera llengua en finalitzar l’ensenyament obligatori 44.2 Els poders públics han de promoure i impulsar la implicació i la participació de la família en l’educació dels fills 44.3 El Govern ha de garantir l’ús del català en l’ensenyament superior en els àmbits de les activitats docents, no docents i de recerca 50.2 La llengua de signes catalana ha d’ésser objecte d’ensenyament 50.6 Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.g Vegeu també drets en l’àmbit de l’educació; drets lingüístics; educació; ensenyament cooperatiu; ensenyament no universitari; ensenyament universitari; formació — cooperatiu La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de cooperatives inclou l’ensenyament cooperatiu 124.3.b Vegeu també cooperatives 239 �E ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — en matèria de turisme La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de turisme inclou els ensenyaments de turisme que no donin dret a l’obtenció d’un títol oficial 171.e — no universitari Les institucions d’ensenyament superior han de garantir l’ús del català en els àmbits de les activitats docents, no docents i de recerca 50.2 La Generalitat té competència exclusiva sobre els ensenyaments postobligatoris que no condueixen a l’obtenció d’un títol o certificació amb validesa a tot l’Estat 131.1 La Generalitat té competència exclusiva sobre els ensenyaments obligatoris i no obligatoris que condueixen a l’obtenció d’un títol amb validesa a tot l’Estat en allò que regula l’article 131.2 i la competència compartida en allò que regula l’article 131.3 131.2; 131.3 La Generalitat té competència executiva sobre l’expedició i l’homologació de títols acadèmics i professionals estatals 131.4 Vegeu també ensenyament — universitari Les universitats han de garantir l’ús del català en els àmbits de les activitats docents, no docents i de recerca 50.2 La Generalitat hi té competència exclusiva, i també hi té competències compartides 171.1; 172.2 La Generalitat té competència executiva sobre l’expedició dels títols universitaris oficials 172.3 Vegeu també ensenyament entitats — associatives Per mitjà d’aquestes entitats, els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar en el procés d’elaboració de les lleis del Parlament 29.4 Les del tercer sector han d’ésser consultades en la definició de les polítiques públiques que les afectin 45.7 — culturals Vegeu projecció internacional 240 �E ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — de crèdit La Generalitat té competència compartida sobre l’estructura, l’organització, el funcionament, l’activitat, la disciplina, la inspecció i la sanció de les que no siguin caixes d’estalvis 126.2; 126.3; 126.4 — de gestió col·lectiva dels drets de propietat intel·lectual La competència executiva de la Generalitat en matèria de propietat intel·lectual inclou l’autorització, la revocació i les tasques complementàries d’inspecció i control de les que actuïn majoritàriament a Catalunya 155.1.b — econòmiques i financeres Vegeu organismes estatals econòmics i socials — esportives La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’esport inclou l’establiment del règim jurídic, la declaració d’utilitat pública, la regulació i el registre de les que promouen i organitzen la pràctica de l’esport i de l’activitat física 134.1.d ; 134.1.e ; 134.1.g La Generalitat participa en entitats i organismes d’àmbit estatal, europeu i internacional que tenen per objecte el desenvolupament de l’esport 134.2 Vegeu també projecció internacional — físiques i jurídiques que actuen en el mercat assegurador La Generalitat té competència compartida sobre llur estructura, organització, funcionament, activitat, disciplina, inspecció i sanció 126.2; 126.3; 126.4 — gestores de plans i fons de pensions La Generalitat té competència compartida sobre llur estructura, organització, funcionament, activitat, disciplina, inspecció i sanció 126.2; 126.3; 126.4 — internacionals per a la joventut La Generalitat hi pot subscriure acords i hi pot participar, i en tramita els documents 142.2 — municipals descentralitzades Les concentracions de població que dins d’un municipi formin nuclis separats s’hi poden constituir 86.7 241 �E ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — obertes al públic Estan subjectes al deure de disponibilitat lingüística 34 — privades En les relacions amb les que depenen de les institucions, organitzacions i administracions públiques, totes les persones tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin 33.1 En les relacions amb les que depenen de les administracions públiques a l’Aran, totes les persones tenen el dret d’ésser-hi ateses oralment i per escrit en aranès 36.1 — públiques En les relacions amb les que depenen de les administracions públiques a l’Aran, totes les persones tenen el dret d’ésser-hi ateses oralment i per escrit en aranès 36.1 El Síndic de Greuges supervisa l’activitat de les persones que tenen un vincle contractual amb les que depenen de l’Administració de la Generalitat 78.1 — que presten serveis socials La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de serveis socials n’inclou la regulació i l’ordenació 166.1.b — religioses La Generalitat té competència exclusiva sobre les que acompleixen llur activitat a Catalunya 161.1 La Generalitat col·labora en els òrgans d’àmbit estatal amb funcions en aquesta matèria 161.3 Vegeu també llibertat religiosa; registre estatal d’entitats religioses — socials Vegeu projecció internacional equipaments La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’ordenació del territori i del paisatge inclou les previsions sobre emplaçaments d’infraestructures i equipaments sobre els quals tingui competència 149.1.d La determinació de l’emplaçament d’infraestructures i equipaments de titularitat estatal requereix l’informe de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat 149.2 242 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A E — comercials La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa a la classificació i la planificació territorial, la regulació dels requisits i del règim d’instal·lació, l’ampliació i el canvi d’activitat 121.1.d — culturals La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa a la promoció, la planificació, la construcció i la gestió 127.1.a.quart Les actuacions de l’Estat en matèria d’inversió en els situats a Catalunya requereixen l’acord previ amb la Generalitat 127.3 — esportius Els governs locals tenen competències pròpies per a regular-los i gestionar-los 84.2.k La Generalitat té competència exclusiva per a planificar-ne la xarxa i garantir-ne la seguretat i el control sanitaris 134.1.h ; 134.1.k — municipals Els governs locals hi tenen competències pròpies pel que fa a la regulació i la gestió 84.2.d equitat — de gènere És un principi rector de l’actuació dels poders públics 4.3 Vegeu també dones — financera És un dels principis pels quals es regeix el finançament de la Generalitat 201.2 És un dels principis pels quals es regeix l’exercici de la capacitat normativa de la Generalitat en l’àmbit tributari 203.6 És un dels principis pels quals es regeixen les finances locals 217 erosió Les polítiques mediambientals s’han de dirigir a la prevenció i el control de l’erosió i de les activitats que alteren el règim atmosfèric i climàtic 46.2 Vegeu també medi ambient 243 �E ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A esbarjo Vegeu lleure escoles Vegeu educació; ensenyament esforç fiscal Per a determinar els mecanismes d’anivellament i de solidaritat entre les comunitats autònomes s’ha de valorar llur esforç fiscal 206.3 espai català de relacions laborals Vegeu relacions laborals espais — marítims protegits La Generalitat té competència exclusiva per a delimitar-los en aigües interiors 119.2 — naturals La competència exclusiva de la Generalitat en aquesta matèria inclou la regulació i la declaració de les figures de protecció, delimitació, planificació i gestió (en el marc de l’art. 149.1.23 CE) 144.2 La Generalitat ha de promoure els instruments de col·laboració amb altres comunitats autònomes per a crear, delimitar, regular i gestionar els espais naturals que ultrapassen el territori de Catalunya 144.3 La declaració i la delimitació dels que estan dotats amb un règim de protecció estatal requereix l’informe preceptiu de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat. Si estan situats íntegrament a Catalunya, llur gestió correspon a la Generalitat 144.4 La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’ordenació del territori i del paisatge inclou l’establiment i la regulació de les figures de protecció d’espais naturals 149.1.c Espanya Les dones i els homes de Catalunya volen fer possible la construcció d’una societat democràtica i avançada, de benestar i progrés, solidària amb el conjunt d’Espanya i incardinada a Europa preàmbul 244 �E ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Catalunya vol desenvolupar la seva personalitat política en el marc d’un Estat que reconeix i respecta la diversitat d’identitats dels pobles d’Espanya preàmbul Vegeu també Estat espanyol espècies — animals Vegeu fauna; protecció dels animals; ramaderia — vegetals Vegeu agricultura; flora espectacles La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’esport inclou la prevenció i el control de la violència en els espectacles públics esportius 134.1.j La competència exclusiva de la Generalitat en aquesta matèria inclou l’ordenació del sector, el règim d’intervenció administrativa i el control en espais i locals públics 141.3 esport Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.i La Generalitat té competència exclusiva en aquesta matèria 134.1 La Generalitat participa en entitats i organismes d’àmbit estatal, europeu i internacional que tenen per objecte desenvolupar-lo 134.2 Vegeu també entitats esportives; espectacles; federacions esportives estabilitat — laboral Els poders públics han d’impulsar polítiques que la fomentin 45.3 — pressupostària La Generalitat estableix els límits i les condicions per a assolir-ne els objectius 214 estadística La Generalitat hi té competència exclusiva, si és del seu interès 135.1 La Generalitat participa i col·labora en l’elaboració d’estadístiques d’abast supraautonòmic 135.2 Vegeu també informació estadística 245 �E ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A estat del benestar Per a garantir que les comunitats autònomes puguin assolir, amb un esforç fiscal similar, uns nivells similars de prestació de serveis socials essencials, els recursos financers de la Generalitat es poden ajustar, en el sentit que escaigui, per mitjà dels mecanismes d’anivellament i de solidaritat 206.3 Vegeu també benestar social Estat espanyol Les relacions de la Generalitat amb l’Estat es regeixen pel principi general segons el qual la Generalitat és Estat 3.1 Catalunya hi té el seu espai polític i geogràfic de referència i incorpora els valors, els principis i les obligacions que deriven del fet de formar-ne part 3.2 Les polítiques de foment del català s’han d’estendre al conjunt de l’Estat 50.3 Ha de fixar els termes en què la Generalitat participa en la gestió i la tramitació de les subvencions estatals i comunitàries europees no territorialitzables 114.5 La Generalitat participa en l’elaboració de les decisions estatals que afecten l’ordenació general de l’activitat econòmica (en el marc de l’art. 131.2 CE) 181 Les relacions d’ordre tributari i financer entre l’Estat i la Generalitat són regulades per la Constitució, per l’Estatut i per la llei orgànica a què fa referència l’art. 157.3 CE 201.1 La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat és l’òrgan bilateral de relació en finançament entre l’Administració de l’Estat i la Generalitat 210.1; 210.2; 210.3 Vegeu també acció exterior; Administració de l’Estat a Catalunya; Agència Espanyola de Protecció de Dades; Banc d’Espanya; col·laboració entre la Generalitat i l’Estat; Constitució espanyola; Espanya; Ministeri d’Economia i Hisenda; Ministeri Fiscal; nacionalitat espanyola; paradors de turisme; relacions institucionals; tractats internacionals 246 �E ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Estatut d’autonomia de Catalunya És la norma institucional bàsica de Catalunya 1 Les matèries esmentades pels articles 2.3, 6, 37.2, 56.2, 67.5, 68.3, 77.3, 79.3, 81.2 i 94.1 han d’ésser regulades per lleis de desenvolupament bàsic 62.2 Les lleis de desenvolupament bàsic tenen requisits específics d’aprovació, modificació i derogació 62.2 El Ple del Parlament no pot delegar en una comissió la tramitació i l’aprovació de la reforma de l’Estatut ni de les lleis de desenvolupament bàsic 62.3 La reforma de l’Estatut no pot ésser objecte de delegació legislativa ni de decret llei 63.1; 64.1 Les matèries que han d’ésser regulades per lleis de desenvolupament bàsic no poden ésser objecte de delegació legislativa, llevat que es delegui l’establiment d’un text refós, ni de decret llei 63.1; 64.1 El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar sobre l’adequació a la Constitució dels projectes i les proposicions de reforma de l’Estatut 76.2.a Se’n regulen els procediments de reforma títol VII Resta derogada la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya, salvant les disposicions transitòries tercera, quarta i sisena, que mantenen, en el que correspon, llur vigència transitòria DT 2; DD estatut personal Pot ésser una excepció al principi d’eficàcia territorial de les normes i les disposicions de la Generalitat i del dret civil de Catalunya 14.1 Vegeu també personal al servei de l’Administració de la Generalitat; personal dependent del Parlament — de la Sindicatura de Comptes Vegeu Sindicatura de Comptes — del president o presidenta de la Generalitat Vegeu president o presidenta de la Generalitat — del síndic o síndica de greuges Vegeu Síndic de Greuges 247 �E ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — dels diputats Vegeu diputats — dels membres del Govern Vegeu consellers de la Generalitat; president o presidenta de la Generalitat estrangers Els que adquireixin la nacionalitat espanyola resten sotmesos al dret civil català mentre mantinguin el veïnatge administratiu a Catalunya 14.2 Vegeu també ens estrangers; immigració ètnies Vegeu igualtat; mediació social; poble gitano Europa Les dones i els homes de Catalunya volen fer possible la construcció d’una societat democràtica i avançada, de benestar i progrés, solidària amb el conjunt d’Espanya i incardinada a Europa preàmbul Vegeu també cooperació transfronterera; Unió Europea expedients de regulació Vegeu regulació d’ocupació explotació Vegeu drets; igualtat expropiació forçosa La Generalitat té competència executiva per a determinar els supòsits, les causes i les condicions en què les administracions públiques catalanes la poden exercir; per a establir criteris de valoració dels béns expropiats, i per a crear un òrgan propi que determini el preu just i que en fixi el procediment 159.4 La competència executiva de la Generalitat en aquesta matèria s’ha d’exercir respectant el principi d’autonomia local 159.6 Vegeu també urbanisme extinció d’incendis Vegeu incendis 248 �F ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A F famílies Totes les persones tenen dret a rebre prestacions socials i ajuts públics per a atendre les càrregues familiars 16 Les que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims d’una vida digna 24.3 Els poders públics han de garantir la protecció jurídica, econòmica i social de les diverses modalitats de família 40.2 Els poders públics han de promoure mesures econòmiques i normatives dirigides a garantir la conciliació de la vida laboral i familiar i a tenir descendència, amb una atenció especial a les famílies nombroses 40.2 Els poders públics han de promoure la igualtat de les diferents unions estables de parella 40.7 La Generalitat té competència exclusiva en matèria de promoció de les famílies i de la infància 166.4 Vegeu també educació; menors farmàcia Vegeu ordenació farmacèutica; productes farmacèutics fauna La competència compartida de la Generalitat en matèria de medi ambient inclou la regulació de la fauna i les mesures de protecció de les espècies i el règim sancionador 144.1.c ; 144.1.l Vegeu també ecosistemes; protecció dels animals federacions esportives La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’esport inclou l’establiment de llur règim jurídic 134.1.d Vegeu també esport ferrocarril Vegeu serveis ferroviaris 249 �F ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A festa de Catalunya És la Diada de l’Onze de Setembre; juntament amb la bandera i amb l’himne, és un dels símbols nacionals de Catalunya 8.1; 8.3 finançament — de la Generalitat És objecte de regulació títol VI Es regeix pels principis d’autonomia financera, coordinació, solidaritat i transparència en les relacions fiscals i financeres entre les administracions públiques, i també pels principis de suficiència de recursos, responsabilitat fiscal, equitat i lleialtat institucional entre les esmentades administracions 201.2 D’acord amb l’article 138.2 CE, no ha de comportar efectes discriminatoris envers Catalunya respecte a les altres comunitats autònomes 201.4; DA 4 L’Estat i la Generalitat han d’actualitzar quinquennalment el sistema de finançament 208.1 L’actualització del sistema de finançament ha d’ésser aprovada per la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat 208.2 La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat és l’òrgan bilateral de relació entre l’Administració de l’Estat i la Generalitat en l’àmbit del finançament 210.1; 210.2; 210.3 La part catalana de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat ret comptes al Parlament 210.4 Resta vigent la disposició transitòria tercera de la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya DT 2 Vegeu també Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat; competències financeres de la Generalitat; finances de la Generalitat; mecanismes d’anivellament i solidaritat; sistema tributari — local La Generalitat ha de determinar els mecanismes per al finançament de l’ampliació de competències locals 84.4 La Generalitat té competència en aquesta matèria 218.2 Vegeu també governs locals; suficiència de recursos 250 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A F finances — de la Generalitat Són objecte de regulació capítol I del títol VI La Generalitat disposa de finances autònomes i dels recursos suficients per a exercir l’autogovern, amb plena autonomia de despesa, d’acord amb les directrius de les seves institucions d’autogovern 202.1; 202.2 Se n’estableixen els recursos 202.3 El nivell de recursos financers de què ha de disposar la Generalitat s’ha de basar en criteris de necessitats de despesa i ha de tenir en compte la seva capacitat fiscal, entre altres criteris 206.1; 206.6 La Generalitat té competència exclusiva per a ordenar-les i regular-les 211 La Generalitat pot recórrer a l’endeutament i emetre deute públic per a finançar despeses d’inversió 213.1 Els títols emesos per la Generalitat tenen la consideració de fons públics i gaudeixen dels mateixos beneficis i condicions que els emesos per l’Estat 213.2 Vegeu també finançament de la Generalitat; mecanismes d’anivellament i solidaritat — dels governs locals Són objecte de regulació capítol III del títol VI Es regeixen pels principis de suficiència de recursos, equitat, autonomia i responsabilitat fiscal 217 La capacitat dels governs locals per a regular llurs finances inclou la potestat de fixar la quota o el tipus dels tributs locals, i també les bonificacions i les exempcions 218.3 El Parlament ha d’aprovar la seva pròpia llei de finances locals 220.1 Les facultats de la Generalitat en aquesta matèria s’han d’exercir amb respecte a l’autonomia local i escoltat el Consell de Governs Locals 220.2 Vegeu també finançament local finiment de la legislatura Vegeu eleccions al Parlament; legislatura 251 �F ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A fires La Generalitat té competència exclusiva en fires i certàmens agrícoles, forestals i ramaders 116.1.i La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de comerç i fires inclou la regulació de l’activitat firal no internacional 121.1 La Generalitat té competència executiva sobre les fires internacionals que se celebren a Catalunya 121.2 La Generalitat col·labora amb l’Estat per a establir el calendari de fires internacionals 121.3 fiscal superior de Catalunya És el fiscal o la fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 96.1 Representa el Ministeri Fiscal a Catalunya 96.1 És designat en els termes que estableix el seu estatut orgànic 96.1 El president o presidenta de la Generalitat ordena que se’n publiqui el nomenament en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 96.2 Ha de trametre la memòria anual de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya al Govern, al Consell de Justícia de Catalunya i al Parlament, i ha de presentar-la davant aquest 96.3 Les seves funcions són les que estableix l’estatut orgànic del Ministeri Fiscal 96.4 Vegeu també Fiscalia Fiscalia El fiscal o la fiscal superior de Catalunya ha de trametre la memòria anual de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya al Govern, al Consell de Justícia de Catalunya i al Parlament, i ha de presentar-la davant aquest 96.3 El personal al seu servei a Catalunya ha d’acreditar un coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials 102.4 La Generalitat té competència en la construcció i la reforma dels edificis de la fiscalia i la provisió de béns mobles i materials per a aquestes dependències 104.a ; 104.b Vegeu també Administració de justícia; fiscal superior de Catalunya; fiscals; Ministeri Fiscal 252 �F ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A fiscalitat Vegeu sistema tributari — ecològica És un dels principis que han de respectar les polítiques mediambientals 46.2 La competència compartida de la Generalitat en matèria de medi ambient inclou l’establiment i la regulació de mesures de fiscalitat 144.1.b Vegeu també medi ambient fiscals Han d’acreditar que tenen un nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües oficials 33.3; 102.1 Han d’acreditar un coneixement suficient del dret propi de Catalunya 102.2 Vegeu també Fiscalia flora La competència compartida de la Generalitat en matèria de medi ambient inclou la regulació de la flora i les mesures de protecció de les espècies i el règim sancionador 144.1.c ; 144.1.l Vegeu també ecosistemes foc Vegeu incendis foment Vegeu activitat de foment; subvencions fons — arxivístics Vegeu Arxiu Reial de Barcelona; arxius — de pensions Vegeu entitats gestores de plans i fons de pensions — estatals La Generalitat gestiona els fons i els recursos d’origen estatal destinats al foment de l’activitat econòmica 152.4.c 253 �F ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’ensenyament universitari inclou la gestió dels fons estatals en aquesta matèria 172.1.f La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’ensenyament universitari inclou la regulació i la gestió dels fons estatals en matèria de beques i ajuts a la formació 172.1.g Vegeu també subvencions estatals i europees — europeus La Generalitat els gestiona en matèries de la seva competència 190 La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat negocia el percentatge de participació de Catalunya en la distribució territorial dels fons estructurals 210.2.d Vegeu també subvencions estatals i europees — propis La Generalitat pot atorgar subvencions amb càrrec a fons propis per a l’exercici de l’activitat de foment 114.1 La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’ensenyament no universitari inclou el règim de foment de l’estudi, de beques i d’ajuts amb fons propis 131.2.e — públics Els centres docents privats hi poden ésser sostinguts 21.3 La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’ensenyament no universitari inclou els serveis educatius i les activitats extraescolars complementàries amb relació als centres docents públics i als centres docents privats sostinguts amb fons públics 131.2.g La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ensenyament no universitari inclou el règim de sosteniment amb fons públics dels ensenyaments del sistema educatiu i dels centres que els imparteixen 131.3.f La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ensenyament no universitari inclou l’organització dels centres públics i dels privats sostinguts amb fons públics 131.3.h La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ensenyament no universitari inclou la participació de la comunitat educativa 254 �F ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A en el control i la gestió dels centres docents públics i dels privats sostinguts amb fons públics 131.3.i Tenen aquesta consideració els títols de deute públic emesos per la Generalitat i gaudeixen dels mateixos beneficis i condicions que els que emet l’Estat 213.2 Fons — de compensació interterritorial Els ingressos que en procedeixen són part dels recursos de les finances de la Generalitat 202.3.d Vegeu també inversió — de cooperació local La Generalitat l’ha d’establir per llei 219.1 S’ha de dotar a partir de tots els ingressos tributaris de la Generalitat 219.1 forces de seguretat Els governs locals tenen competències pròpies en la coordinació per la Junta de Seguretat de les forces presents al municipi 84.2.e Vegeu també Junta de Seguretat; Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra; policies locals forest Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica i territorial per mitjà del foment de les activitats agràries, ramaderes i silvícoles 46.4 La Generalitat té competència exclusiva en fires i certàmens agrícoles, forestals i ramaders 116.1.i La Generalitat té competència compartida sobre la regulació i el règim d’intervenció administrativa i d’usos de la forest, dels aprofitaments i els serveis forestals i de les vies pecuàries 116.2.b formació Totes les persones tenen dret a la formació professional i a la formació permanent 21.5 Els poders públics han d’impulsar en el sistema d’ensenyament una formació humana, científica i tècnica basada en els valors que fonamenten la convivència democràtica 44.1 255 �F ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Els poders públics han d’impulsar polítiques de formació de les persones treballadores 45.3 La garantia de formació i actualització dels coneixements del personal al servei de l’Administració de la Generalitat s’ha de regular per llei 71.7 La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de cooperatives inclou la formació cooperativa 124.3.b La competència executiva de la Generalitat en matèria de treball i relacions laborals inclou la formació dels demandants d’ocupació i dels treballadors en actiu 170.1.b La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de turisme inclou la formació sobre turisme que no doni dret a l’obtenció d’un títol oficial 171.e Vegeu també ensenyament; personal al servei de les administracions públiques; personal de seguretat privada; personal docent; personal investigador; personal sanitari; treballadors frau Les persones tenen dret a la protecció de llurs interessos econòmics davant conductes abusives, negligents o fraudulentes 28.1 La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’agricultura i ramaderia inclou la lluita contra els fraus en l’àmbit de la producció i la comercialització agroalimentàries 116.1.b funció — executiva L’exerceix el Govern 68.1 La Generalitat l’exerceix, de manera íntegra, en l’àmbit de les seves competències exclusives 110.1 La Generalitat l’exerceix, en el marc de la legislació bàsica de l’Estat, en l’àmbit de les seves competències compartides 111 La Generalitat l’exerceix en l’àmbit de les seves competències executives 112 Inclou la potestat d’organització de l’administració pròpia i totes les funcions i activitats que l’ordenament atribueix a l’Administració pública 112 256 �F ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Correspon a la Generalitat l’aplicació i l’execució de la normativa de la Unió Europea que afecti l’àmbit de les seves competències 113 — pública La Generalitat hi té competències exclusives i compartides 136 Vegeu també funcionaris; ocupació pública; personal al servei de les administracions públiques funcionaris Es poden crear per llei del Parlament cossos de funcionaris al servei de l’Administració de justícia dependents de la funció pública de la Generalitat 103.3 La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ensenyament no universitari inclou l’adquisició i la pèrdua de la condició de funcionari o funcionària docent de l’administració educativa 131.3.j La Generalitat té competència compartida sobre l’adquisició i la pèrdua d’aquesta condició 136.b Els que duen a terme la funció pública inspectora en matèria de treball i relacions laborals depenen orgànicament i funcionalment de la Generalitat 170.2 La Generalitat té competència exclusiva sobre l’establiment de les retribucions addicionals dels funcionaris docents universitaris 172.1.h La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ensenyament universitari inclou la regulació del règim del professorat docent i investigador funcionari 172.2.e Vegeu també personal al servei de l’Administració de justícia; personal al servei de l’Administració de la Generalitat; personal al servei de les administracions públiques; personal docent fundacions La Generalitat té competència exclusiva sobre el règim jurídic de les que compleixen llurs funcions majoritàriament a Catalunya 118.2 Correspon a la Generalitat la fixació dels criteris, la regulació de les condicions, l’execució i el control dels ajuts públics que s’hi destinen 118.3 257 �F ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya inclou l’exercici de les potestats administratives amb relació a les fundacions que creïn 120.1.d Vegeu també seguretat social G garanties dels drets estatutaris Se’n regulen els mecanismes capítol IV del títol I Vegeu també Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya; Consell de Garanties Estatutàries; drets gasos La Generalitat té competència compartida sobre l’emissió de gasos d’efecte hivernacle 144.1.i Generalitat És el sistema institucional en què s’organitza políticament l’autogovern de Catalunya 2.1 És integrada pel Parlament, la Presidència de la Generalitat, el Govern i les altres institucions que estableix el capítol V del títol II 2.2 Els municipis, les vegueries, les comarques i els altres ens locals que les lleis determinin també integren el seu sistema institucional 2.3 S’organitza territorialment en municipis, vegueries, comarques i els altres ens locals que les lleis determinin 2.3 Els seus poders emanen del poble de Catalunya i s’exerceixen d’acord amb l’Estatut i la Constitució 2.4 Les seves relacions amb l’Estat es fonamenten en el principi de la lleialtat institucional mútua i es regeixen pel principi general segons el qual la Generalitat és Estat, pel principi d’autonomia, pel de bilateralitat i pel de multilateralitat 3.1 Ocupa una posició singular amb relació al dret civil, la llengua, la cultura, la projecció d’aquestes en l’àmbit educatiu, i el sistema institucional en què s’organitza 5 Ha d’emprendre, juntament amb l’Estat, les accions necessàries per al reconeixement de l’oficialitat del català a la Unió Europea i la presència i la utilització del català en els organismes 258 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A G internacionals i en els tractats internacionals de contingut cultural o lingüístic 6.3 Ha de promoure la comunicació i la cooperació amb les comunitats i els territoris que comparteixen patrimoni lingüístic amb Catalunya 6.4 El territori de Catalunya és el que correspon als límits geogràfics i administratius de la Generalitat 9 Barcelona és la seu permanent de la seva presidència 10 Ha de promoure la comunicació, l’intercanvi cultural i la cooperació amb les comunitats i els territoris que tenen vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya 12 Ha de fomentar els vincles socials, econòmics i culturals amb les comunitats catalanes a l’exterior i els ha de prestar l’assistència necessària 13 Les seves normes i disposicions tenen eficàcia territorial 14 Ha d’establir un model educatiu d’interès públic que garanteixi el dret a una educació de qualitat 21.1 Ha de promoure la creació d’un espai català de relacions laborals 45.4 Ha d’afavorir el desenvolupament de l’activitat empresarial i l’esperit emprenedor, ha de fomentar l’acció de les cooperatives i les societats laborals i ha d’estimular les iniciatives de l’economia social 45.5 Ha de promoure la mediació i l’arbitratge per a la resolució de conflictes d’interessos entre els diversos agents socials 45.6 Ha de protegir l’autonomia institucional i ha de promoure la contribució social de les caixes d’estalvis a les estratègies econòmiques i socials dels diversos territoris de Catalunya 45.8 Ha d’emprar el català en les seves actuacions internes i en les comunicacions i les notificacions dirigides a persones residents a Catalunya 50.5 Ha de promoure la cultura de la pau i accions de foment de la pau al món, ha de promoure accions i polítiques de cooperació al desenvolupament dels pobles i ha d’establir programes d’ajut humanitari d’emergència 51 Ha de promoure la formació, la recerca i la innovació tecnològiques 53.2 259 �G ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Ha de vetllar pel coneixement i el manteniment de la memòria històrica de Catalunya i perquè aquesta es converteixi en símbol de la tolerància, de la dignitat dels valors democràtics, del rebuig dels totalitarismes i del reconeixement de les persones que han patit persecució per llurs opcions personals, ideològiques o de consciència 54 Exerceix totes les funcions i les facultats que la Llei orgànica del poder judicial reconeix al Govern de l’Estat amb relació a l’Administració de justícia a Catalunya 109 El Govern de l’Estat en pot incorporar representants a les delegacions que participin en els processos de revisió i negociació de tractats de la Unió Europea 185.2 La Generalitat pot participar en la formació de les posicions de l’Estat davant la Unió Europea 186 Se’n regulen les institucions títol II Se n’estableixen les competències títol IV Se’n regulen les relacions amb altres institucions títol V Se’n regula el finançament títol VI La Generalitat serà Administració ordinària de l’Estat a Catalunya en la mesura que li siguin transferides les funcions executives que hi compleixen els òrgans territorials de l’Administració de l’Estat DA 6 Vegeu també Administració de la Generalitat; Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya; Govern de la Generalitat gitanos Vegeu poble gitano Govern — de l’Aran Vegeu Conselh Generau d’Aran — de l’Estat El Parlament li sol·licita l’adopció de projectes de llei 61.c La Generalitat li proposa la convocatòria d’oposicions i concursos per a cobrir les places vacants de magistrats, jutges i fiscals 101.1 260 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A G El Govern de la Generalitat, almenys cada cinc anys, amb l’informe previ del Consell de Justícia de Catalunya, li ha de proposar la determinació i la revisió de la demarcació i la planta judicials 107.1 Pot delegar a la Generalitat la creació de seccions i jutjats 107.2 Les funcions i les facultats que amb relació a l’Administració de justícia a Catalunya li reconeix la Llei orgànica del poder judicial són exercides per subrogació per la Generalitat 109 Ha d’articular fórmules de col·laboració i cooperació mútues amb el Govern de la Generalitat en el cas de les activitats que l’Estat acompleix amb relació a la projecció internacional de la cultura 127.3 Els convenis que subscriu amb el Govern de la Generalitat s’han de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 177.2 El marc general i permanent de relació amb el Govern de la Generalitat és la Comissió Bilateral Generalitat - Estat 183.1 Ha d’informar la Generalitat de les iniciatives de revisió dels tractats de la Unió Europea i dels processos de subscripció i ratificació subsegüents 185.1 Pot incorporar representants de la Generalitat a les delegacions que participin en els processos de revisió i negociació de tractats de la Unió Europea, en les matèries que afectin les competències exclusives de la Generalitat 185.2 El Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya han de dirigir al Govern de l’Estat i a les Corts Generals les observacions que estimin pertinents sobre les iniciatives presentades davant la Unió Europea 186.4 El Govern de la Generalitat el pot instar a iniciar accions davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea en defensa dels legítims interessos i competències de la Generalitat; la negativa a exercir les accions sol·licitades ha d’ésser motivada i ha d’ésser comunicada immediatament a la Generalitat 191.2; 191.3 Ha d’informar prèviament la Generalitat sobre els actes de subscripció dels tractats que afectin les competències de Catalunya 196.1 261 �G ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Si no acull la posició del Govern de la Generalitat en el cas que sigui determinant, ho ha de motivar davant la Comissió Bilateral Generalitat - Estat DA 2 Vegeu també Comissió Bilateral Generalitat - Estat — de la Generalitat Integra la Generalitat, juntament amb el Parlament, la Presidència de la Generalitat i les altres institucions que estableix el capítol V del títol II 2.2 Té la seu permanent a la ciutat de Barcelona, sens perjudici que es pugui reunir en altres llocs de Catalunya 10 Ha d’adoptar mesures per a garantir l’ús del català en les activitats docents, no docents i de recerca 50.2 Té iniciativa legislativa 62.1 La seva regulació és matèria de desenvolupament bàsic de l’Estatut 62.2 Pot dictar normes amb rang de llei per delegació del Parlament 63 Pot dictar, en cas de necessitat extraordinària i urgent, disposicions legislatives provisionals sota la forma de decret llei 64.1 És l’òrgan superior col·legiat que dirigeix l’acció política i l’Administració de la Generalitat 68.1 Exerceix la funció executiva i la potestat reglamentària 68.1 Es compon del president o presidenta de la Generalitat, el conseller primer o consellera primera, si escau, i els consellers 68.2 Una llei n’ha de regular l’organització, el funcionament i les atribucions 68.3 Cessa quan ho fa el president o presidenta de la Generalitat 68.4 Els actes, disposicions generals i normes que n’emanen han d’ésser publicats en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 68.5 Es regula l’estatut personal dels membres del Govern 70 La Comissió Jurídica Assessora i el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya en són els òrgans consultius 72 El Parlament li pot requerir informació, i també demanar-li que comparegui al Ple i a les comissions 73 Se’n regula la responsabilitat política 74 262 �G ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Ha de proposar al Govern de l’Estat la determinació i la revisió de la demarcació i la planta judicials 107.1 Ha d’articular fórmules de col·laboració i cooperació mútues amb el Govern de l’Estat en el cas de les activitats que l’Estat acompleix amb relació a la projecció internacional de la cultura 127.3 Els convenis que subscriu amb el Govern de l’Estat s’han de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 177.2 El marc general i permanent de relació amb el Govern de l’Estat és la Comissió Bilateral Generalitat - Estat 183.1 Ha de dirigir al Govern de l’Estat i a les Corts Generals les observacions pertinents sobre les iniciatives de revisió dels tractats de la Unió Europea i dels processos de subscripció i ratificació subsegüents 185.1 Ha de formular observacions amb relació a les iniciatives presentades per l’Estat davant la Unió Europea 186.4 Pot instar el Govern de l’Estat a iniciar accions davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea en defensa dels interessos i les competències de la Generalitat 191.2 La iniciativa de la reforma de l’Estatut correspon al Parlament i al Govern 222.1.a Vegeu també Administració de la Generalitat governs locals Es regulen els municipis, les vegueries, les comarques i els altres ens supramunicipals capítol VI del títol II Es determina l’organització territorial del govern local 83 Es garanteix als municipis un nucli de competències pròpies en diverses matèries 84; 160.1.b Vegeu també comarques; Consell de Governs Locals; cooperació local; ens locals; finances dels governs locals; municipis; vegueries grups parlamentaris El Reglament del Parlament en regula els requisits de formació i també la intervenció en l’exercici de les funcions parlamentàries 59.2 Participen en totes les comissions en proporció a llurs membres 59.3 263 �G ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A El nombre de diputats de la Diputació Permanent el determina el Reglament en proporció a la representació de cada grup parlamentari 59.4 Poden proposar, en nombre de tres, o si representen la majoria absoluta, les sessions extraordinàries del Parlament 60.1 Els senadors que representen la Generalitat són designats en proporció al nombre de diputats de cada grup parlamentari 61.a ; DA 1 Tenen iniciativa legislativa 62.1 Han de tenir representació en la comissió mixta paritària relativa a la reforma dels títols de l’Estatut no inclosos en l’article 222 223.1.e Poden sol·licitar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries sobre la compatibilitat amb l’Estatut de les lleis del Parlament o de les normes amb rang de llei dictades pel Govern abans de l’entrada en vigor d’aquest DT 1.2 H habitatge Les persones que no disposen dels recursos suficients tenen dret a accedir a un habitatge digne; els poders públics han d’establir per llei un sistema de mesures que garanteixi aquest dret 26 Els poders públics han de promoure polítiques públiques que afavoreixin l’emancipació dels joves facilitant-los-hi l’accés 40.4 Els poders públics hi han de facilitar l’accés per mitjà de la promoció d’habitatge públic i d’habitatge protegit 47 Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.b La Generalitat hi té competència exclusiva 137.1 La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’urbanisme inclou la política de sòl i habitatge 149.5.d heliports Vegeu infraestructures de transport hidrocarburs Vegeu impost sobre hidrocarburs; impost sobre les vendes al detall de determinats hidrocarburs; sistema tributari 264 �I ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A higiene en el treball Vegeu seguretat i higiene en el treball himne El de Catalunya és Els segadors; juntament amb la bandera i la Diada de l’Onze de Setembre, és un dels símbols nacionals de Catalunya 8.1; 8.4 homofòbia Vegeu orientació sexual homosexualitat Vegeu orientació sexual horaris comercials La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de comerç i fires n’inclou la regulació 121.1.c Vegeu també comerç I idiomes Vegeu castellà; català; deures lingüístics; drets lingüístics; llengua; occità igualtat Es proclama com a valor superior de la vida col·lectiva preàmbul La tradició cívica i associativa de Catalunya ha subratllat sempre la importància de la igualtat de drets i, especialment, de la igualtat entre dones i homes preàmbul Els poders públics han de promoure les condicions perquè, tant la dels individus com la dels grups, sigui real i efectiva 4.2 És un principi rector de l’actuació dels poders públics 4.3 Els poders públics han de promoure la igualtat de totes les persones amb independència de l’origen, la nacionalitat, el sexe, la raça, la religió, la condició social o l’orientació sexual 40.8 Els poders públics han de promoure l’eradicació del racisme, de l’antisemitisme, de la xenofòbia, de l’homofòbia i de qualsevol altra expressió que atempti contra la igualtat i la dignitat de les persones 40.8 265 �I ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A És un dels valors socials que els poders públics han d’impulsar en la formació de l’alumnat 44.1 Les mesures necessàries per a promoure el progrés econòmic i el progrés social de Catalunya i dels seus ciutadans s’han de basar, entre altres principis, en el de la igualtat d’oportunitats 45.1 Vegeu també dones; drets; immigració; joventut; persones amb discapacitats; persones grans; unions estables de parella immigració Els alumnes que s’incorporen tard al sistema escolar tenen dret a rebre un suport lingüístic especial 35.4 Els poders públics han d’establir un règim d’acolliment dels immigrants i han de promoure polítiques que en garanteixin els drets i els deures, la igualtat d’oportunitats, la plena acomodació social i econòmica i la participació en els afers públics 42.6 Els governs locals tenen competències pròpies per al foment de les polítiques d’acolliment dels immigrants 84.2.m La Generalitat té competència exclusiva en matèria de primer acolliment dels immigrants, que inclou les actuacions sociosanitàries i d’orientació 138.1.a Correspon a la Generalitat desenvolupar la política d’integració dels immigrants i establir i regular mesures per a llur integració social i econòmica i per a llur participació social 138.1.b ; 138.1.c Correspon a la Generalitat establir per llei un marc de referència per a l’acolliment i la integració dels immigrants 138.1.d La Generalitat té competència executiva en matèria d’autorització de treball als estrangers, en coordinació amb la que correspon a l’Estat en matèria d’entrada i residència d’estrangers 138.2 La Generalitat participa en les decisions de l’Estat en aquesta matèria en la determinació del contingent de treballadors estrangers 138.3 El percentatge de població immigrant és una variable bàsica per a determinar el nivell de recursos financers de què ha de disposar la Generalitat 206.6 Vegeu també retorn de catalans emigrats 266 �I ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A impacte — ambiental Les polítiques mediambientals s’han de dirigir a articular mesures que el corregeixin 46.2 Vegeu també medi ambient — financer S’ha de valorar el que puguin tenir les disposicions generals de l’Estat sobre la Generalitat o les de la Generalitat sobre l’Estat 209 impost Vegeu també sistema tributari — sobre determinats mitjans de transport És un tribut estatal cedit totalment DA 7.a — sobre el patrimoni És un tribut estatal cedit totalment DA 7.a — sobre el valor afegit És un tribut estatal cedit parcialment DA 7.b El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir de l’entrada en vigor de l’Estatut ha de contenir la cessió del 50% del rendiment d’aquest impost DA 10 L’atribució d’aquest impost es determina en funció del consum en el territori de Catalunya DA 10 L’Administració General de l’Estat ha de cedir competències normatives sobre aquest impost en determinades operacions DA 11 — sobre el vi i begudes fermentades És un tribut estatal cedit parcialment DA 7.b El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir de l’entrada en vigor de l’Estatut ha de contenir la cessió del 58% del rendiment d’aquest impost DA 9 — sobre els productes intermedis És un tribut estatal cedit parcialment DA 7.b El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir de l’entrada en vigor de l’Estatut ha de contenir la cessió del 58% del rendiment d’aquest impost DA 9 267 �I ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — sobre hidrocarburs És un tribut estatal cedit parcialment DA 7.b El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir de l’entrada en vigor de l’Estatut ha de contenir la cessió del 58% del rendiment d’aquest impost DA 9 — sobre l’alcohol i begudes derivades És un tribut estatal cedit parcialment DA 7.b El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir de l’entrada en vigor de l’Estatut ha de contenir la cessió del 58% del rendiment d’aquest impost DA 9 — sobre l’electricitat És un tribut estatal cedit totalment DA 7.a — sobre la cervesa És un tribut estatal cedit parcialment DA 7.b El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir de l’entrada en vigor de l’Estatut ha de contenir la cessió del 58% del rendiment d’aquest impost DA 9 — sobre la renda de les persones físiques És un tribut estatal cedit parcialment DA 7.b El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir de l’entrada en vigor de l’Estatut ha de contenir la cessió del 50% del rendiment d’aquest impost DA 8 Es considera com a produït a Catalunya el rendiment cedit que correspongui als subjectes passius que hi resideixen DA 8 S’ha de proposar d’augmentar les competències normatives de la Generalitat sobre aquest impost DA 8 — sobre les labors del tabac És un tribut estatal cedit parcialment DA 7.b El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut ha de contenir la cessió del 58% del rendiment d’aquest impost DA 9 — sobre les vendes al detall de determinats hidrocarburs És un tribut estatal cedit totalment DA 7.a — sobre successions i donacions És un tribut estatal cedit totalment DA 7.a 268 �I ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats És un tribut estatal cedit totalment DA 7.a impostos Vegeu sistema tributari incendis Els governs locals tenen competències pròpies en prevenció d’incendis 84.2.f La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de protecció civil inclou la direcció i la coordinació dels serveis de prevenció i extinció d’incendis 132.1 Vegeu també protecció civil indicacions geogràfiques i de qualitat Vegeu mencions de qualitat indults La Generalitat pot emetre informes en el procediment per a atorgar-ne 168.2 indústria La Generalitat hi té competència exclusiva, llevat de la planificació, en què té la competència compartida 139.1; 139.2 La Generalitat té competència executiva en la defensa jurídica i processal dels topònims de Catalunya aplicats al sector de la indústria 155.2.b — cinematogràfica Vegeu cinema — editorial Vegeu llibres infància Vegeu infants infants Els poders públics n’han de garantir la protecció, especialment contra tota forma d’explotació, d’abandonament, de maltractament o crueltat i de la pobresa i els seus efectes 40.3 269 �I ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A En totes les actuacions portades a terme pels poders públics o per institucions privades l’interès superior de l’infant ha d’ésser prioritari 40.3 La Generalitat té competència exclusiva en matèria de promoció de les famílies i de la infància, que inclou les mesures de protecció social i llur execució 166.4 Vegeu també menors informació Els poders públics han de promoure les condicions per a garantir el dret a la informació 52.1 L’Administració de la Generalitat ha de fer pública la informació necessària perquè els ciutadans en puguin avaluar la gestió 71.4 El Parlament pot requerir al Govern i als seus membres la que consideri necessària per a l’exercici de les seves funcions 73.2 Vegeu també consumidors i usuaris; mitjans de comunicació social; rendició de comptes; tecnologies de la informació i de la comunicació — climàtica Vegeu informació meteorològica i climàtica — electoral Les campanyes institucionals que s’organitzin en ocasió dels processos electorals han de promoure la participació ciutadana 43.3 Els poders públics han de procurar que els electors rebin dels mitjans de comunicació una informació veraç, objectiva, neutral i respectuosa del pluralisme polític sobre les candidatures que concorren en els processos electorals 43.3 Vegeu també mitjans de comunicació social — en l’àmbit de la salut Totes les persones tenen dret a ésser informades sobre els serveis sanitaris a què poden accedir i sobre les intervencions i els tractaments mèdics 23.3 — en l’àmbit dels serveis socials Totes les persones tenen dret a ésser informades sobre les prestacions de la xarxa de serveis socials de responsabilitat pública 24.1 270 �I ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — estadística L’Administració de la Generalitat i l’Administració de l’Estat se n’han de facilitar mútuament 209.2 — mediambiental Totes les persones tenen dret a accedir a la que tenen els poders públics, amb els límits que es poden imposar per motius d’ordre públic justificats 27.3 Els poders públics han de facilitar als ciutadans la informació mediambiental 46.5 — meteorològica i climàtica En correspon a la Generalitat el subministrament, incloent-hi el pronòstic, el control i el seguiment de les situacions meteorològiques de risc 144.5 Vegeu també meteorologia — policíaca La Generalitat participa en el bescanvi d’informació en l’àmbit internacional, en les relacions de col·laboració i auxili amb les autoritats policíaques d’altres països i en els grups de treball amb les policies d’altres països 164.4 infraestructures La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’ordenació del territori i del paisatge inclou les previsions sobre emplaçaments d’infraestructures i equipaments sobre els quals tingui competència 149.1.d La determinació de l’emplaçament d’infraestructures i equipaments de titularitat estatal requereix l’informe de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat 149.2 La inversió de l’Estat a Catalunya en infraestructures s’ha d’equiparar a la participació relativa del producte interior brut de Catalunya amb relació al producte interior brut de l’Estat per un període de set anys, i es pot emprar per a alliberar peatges o per a construir autovies alternatives DA 3 — de telecomunicacions Vegeu telecomunicacions 271 �I ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — de transport La Generalitat té competència exclusiva sobre els ports, els aeroports, els heliports i les altres infraestructures que no tinguin la qualificació d’interès general 140.1 La Generalitat participa en els organismes d’abast supraautonòmic que exerceixen funcions sobre les de titularitat estatal 140.2 La qualificació d’interès general d’un port, un aeroport o una altra infraestructura requereix l’informe previ de la Generalitat 140.3 La Generalitat pot participar en la gestió d’un port, un aeroport o una altra infraestructura d’interès general, i pot també assumir aquesta gestió 140.3 La Generalitat participa en la planificació i la programació dels ports i els aeroports d’interès general 140.4 La Generalitat té competència sobre la connectivitat dels elements que integren la xarxa viària 140.5.c Les inversions de l’Estat a Catalunya es poden emprar per a alliberar peatges o per a construir autovies alternatives DA 3 Vegeu també transport ingressos de la Generalitat Vegeu finances de la Generalitat inhabilitació del president o presidenta de la Generalitat En poden ésser causa una incapacitat permanent, física o mental, i una condemna penal ferma 67.7; 67.8 Vegeu també president o presidenta de la Generalitat iniciativa — de la reforma de l’Estatut Correspon al Parlament, a proposta d’una cinquena part dels seus diputats, i al Govern de la Generalitat 222.1 Vegeu també Estatut d’autonomia de Catalunya — legislativa Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure i a presentar iniciatives legislatives al Parlament 29.3 Correspon als diputats, als grups parlamentaris i al Govern, i també als ciutadans, mitjançant la iniciativa legislativa popular, 272 �I ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A i als òrgans representatius dels ens supramunicipals de caràcter territorial 62.1 L’Ajuntament de Barcelona té iniciativa per a proposar la modificació del règim especial del municipi de Barcelona 89 innovació tecnològica La Generalitat ha de promoure la formació, la recerca i la innovació tecnològiques 53.2 Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en la recerca, el desenvolupament, la transferència tecnològica i la innovació de les explotacions i les empreses agràries i alimentàries (en el marc de l’art. 149.1.13 i 16 CE) 116.1.h La Generalitat té competència exclusiva sobre la innovació tecnològica aplicable als habitatges 137.1.g Els criteris de col·laboració entre l’Estat i la Generalitat en aquesta matèria s’han de fixar d’acord amb el que estableix el títol V 158.3 S’han d’establir els sistemes de participació de la Generalitat en la fixació de les polítiques que afectin aquesta matèria en l’àmbit de la Unió Europea i en altres institucions internacionals 158.3 Vegeu també recerca científica inspecció El Consell de Justícia de Catalunya té atribucions respecte a la de jutjats i tribunals 98.2.d La Generalitat té competència compartida en la de les caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya 120.3 La Generalitat col·labora en la que exerceixen el Ministeri d’Economia i Hisenda i el Banc d’Espanya sobre les caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya 120.4 La competència executiva de la Generalitat sobre les fires internacionals que se celebren a Catalunya inclou l’activitat inspectora 121.2 La Generalitat té competència compartida en la de les cooperatives de crèdit i de les entitats gestores de plans i fons de pensions i de les entitats físiques i jurídiques que actuen en el mercat assegurador 126.2 La Generalitat té competència exclusiva sobre la de les sales d’exhibició cinematogràfica 127.1.a.segon 273 �I ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té competència exclusiva sobre la del patrimoni arquitectònic, arqueològic, científic, tècnic, històric, artístic, etnològic i cultural 127.1.b.segon La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’ensenyament no universitari inclou la inspecció del sistema educatiu 131.2.d La Generalitat té competència compartida sobre la de les instal·lacions que produeixen, emmagatzemen, transporten i distribueixen energia 133.1.a ; 133.1.b La Generalitat té competència exclusiva sobre la de l’habitatge 137.1.a La Generalitat té competència exclusiva sobre la de la construcció d’habitatges 137.1.e La Generalitat té competència executiva en la de les infraestructures comunes de telecomunicacions 140.7.b La Generalitat té competència compartida sobre la dels mercats de valors 145.c La Generalitat té competència exclusiva sobre la d’urbanisme 149.5.e La Generalitat té competència executiva en la de les activitats econòmiques que alterin o puguin alterar la lliure competència del mercat en un àmbit que no ultrapassi el territori de Catalunya 154.2.b La Generalitat assumeix tasques complementàries d’inspecció de les entitats de gestió col·lectiva dels drets de propietat intel·lectual que actuïn majoritàriament a Catalunya 155.1.b La Generalitat té competència exclusiva en la de tots els àmbits materials de competència de la Generalitat (en el marc de l’art. 149.1.18 CE) 159.1.b La Generalitat té competència exclusiva sobre la de centres, serveis i establiments sanitaris 162.1 La Generalitat té competència executiva sobre la de les activitats de seguretat privada que s’acompleixen a Catalunya 163.b L’alta inspecció de les institucions, les entitats i les fundacions en matèria de sanitat i seguretat social és reservada a l’Estat 165.2 La Generalitat té competència executiva sobre la de les institucions penitenciàries 168.1.b 274 �I ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té competència exclusiva sobre la dels serveis i les activitats de transport terrestre de viatgers i mercaderies per carretera, ferrocarril i cable que transcorrin íntegrament per Catalunya 169.1.a La Generalitat l’exerceix sobre els tributs propis i sobre els tributs estatals cedits totalment, i també, si en rep la delegació, sobre els altres tributs estatals 203.4; 204.1; 204.2 L’Administració tributària de l’Estat l’exerceix sobre els tributs estatals no cedits totalment, sens perjudici de la possibilitat de delegació o de col·laboració 203.4; 204.2; 204.3 institucions Vegeu Aran; Generalitat; relacions institucionals; sistema institucional de la Generalitat; tractats internacionals instruments de col·laboració entre la Generalitat i l’Estat Vegeu col·laboració entre la Generalitat i l’Estat intermediació laboral La competència executiva de la Generalitat en aquesta matèria inclou la regulació, l’autorització i el control de les agències de col·locació 170.1.d intrusisme La competència exclusiva de la Generalitat sobre l’exercici de les professions titulades inclou la regulació de les garanties administratives per a evitar-lo 125.4.b inversió La de l’Estat en béns i equipaments culturals de Catalunya requereix l’acord previ amb la Generalitat 127.3 La Generalitat disposa de plena autonomia de despesa 202.2 La Generalitat pot recórrer a l’endeutament i emetre deute públic per a finançar les despeses d’inversió 213.1 La de l’Estat a Catalunya en infraestructures s’ha d’equiparar a la participació relativa del producte interior brut de Catalunya amb relació al producte interior brut de l’Estat per un període de set anys, i es pot emprar per a alliberar peatges o per a construir autovies alternatives DA 3 275 �I ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A L’Estat ha de publicar la liquidació provincial dels diversos programes de despesa pública a Catalunya DA 15 Vegeu també finançament de la Generalitat investigació Vegeu comissions parlamentàries d’investigació — científica Vegeu recerca científica — policíaca La Generalitat té facultats d’execució de la legislació estatal sobre la coordinació dels serveis de seguretat i investigació privades amb la Policia de la Generalitat i les policies locals 163.d La investigació criminal és una de les funcions de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra 164.5.c inviolabilitat El Parlament és inviolable 55.3 Els membres del Parlament són inviolables pels vots i les opinions que emeten en l’exercici de llur càrrec 57.1 El síndic o síndica de greuges és inviolable per les opinions expressades en l’exercici de les seves funcions 79.2 IRPF Vegeu impost sobre la renda de les persones físiques IVA Vegeu impost sobre el valor afegit J jocs i apostes La Generalitat hi té competència exclusiva si l’activitat s’acompleix exclusivament a Catalunya 141.1 L’autorització de noves modalitats d’àmbit estatal o la modificació de les existents requereix la deliberació a la Comissió Bilateral Generalitat- Estat i l’informe previ determinant de la Generalitat 141.2 276 �J ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A El que disposa l’article 141.2 no és aplicable a la modificació de les modalitats atribuïdes, per a finalitats socials, a les organitzacions d’àmbit estatal de caràcter social i sense finalitat de lucre DA 14 Vegeu també tribut sobre jocs d’atzar joventut Els poders públics han de promoure polítiques públiques que afavoreixin l’emancipació dels joves, facilitant-los l’accés al món laboral i a l’habitatge 40.4 Els poders públics han de promoure polítiques públiques perquè els joves puguin participar en igualtat de drets i deures en la vida social i cultural 40.4 La Generalitat hi té competència exclusiva 142.1 Correspon a la Generalitat la relació amb les entitats internacionals en aquesta matèria, en col·laboració, si escau, amb l’Estat, i la tramitació dels documents que atorguin 142.2 Vegeu també igualtat joves Vegeu joventut Junta de Seguretat Els governs locals tenen competències pròpies en la coordinació per mitjà d’aquesta dels diversos cossos i forces de seguretat 84.2.e La Generalitat participa, per mitjà d’aquesta, en la coordinació de les polítiques de seguretat i de l’activitat dels cossos policíacs de l’Estat i de Catalunya i en les relacions de col·laboració i auxili amb les policies d’altres països 164.4 jurisdicció contenciosa administrativa Correspon a la Generalitat la impugnació davant aquesta dels actes i els acords adoptats pels municipis 86.5 justícia Es proclama com a valor superior de la vida col·lectiva preàmbul Catalunya, des de la seva tradició humanista, aferma el seu compromís amb tots els pobles per a construir un ordre mundial pacífic i just preàmbul 277 �J ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A És un principi rector de l’actuació dels poders públics 4.3 Vegeu també poder judicial; Tribunal de Justícia de la Unió Europea — de pau La Generalitat hi té competència i es fa càrrec de les indemnitzacions dels jutges i de la creació i la provisió de les secretaries i dels altres mitjans necessaris (en els termes de la LOPJ) 108.1 El nomenament dels jutges correspon al Consell de Justícia de Catalunya 108.1 — de proximitat La Generalitat pot instar que s’estableixi en determinades poblacions un sistema de justícia de proximitat per a resoldre conflictes menors 108.2 — gratuïta La Generalitat té competència per a ordenar els serveis de justícia gratuïta i d’orientació jurídica gratuïta 106.1 jutges Els que ocupin una plaça a Catalunya han d’acreditar que tenen un nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües oficials 33.3; 102.1 La Generalitat proposa al Govern de l’Estat, al Consell General del Poder Judicial o al Consell de Justícia de Catalunya la convocatòria d’oposicions i concursos per a proveir-ne les places vacants 101.1 El Consell de Justícia de Catalunya convoca els concursos per a proveir-ne les places vacants (en els termes de la LOPJ) 101.2 Els que ocupin una plaça a Catalunya han d’acreditar un coneixement suficient del dret propi de Catalunya 102.2 Vegeu també magistrats — de pau Vegeu justícia de pau jutjats La Generalitat en pot crear per delegació del Govern de l’Estat (en els termes de la LOPJ) 107.2 Vegeu també jutges 278 �L ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A L legislació Vegeu també procediment legislatiu — de seguretat social La Generalitat té competència compartida per a desplegar-la i executar-la 165.1.a — penal La Generalitat participa en l’elaboració i la reforma d’aquesta legislació quan incideix en les competències de menors 166.3.b — penitenciària En correspon a la Generalitat l’execució 168.1 — processal La Generalitat participa en l’elaboració i la reforma d’aquesta legislació quan incideix en les competències de menors 166.3.b legislatura El president o presidenta de la Generalitat ha de convocar eleccions quinze dies abans que fineixi 56.4 Fineix per expiració del mandat legal en complir-se els quatre anys de la data de les eleccions, per manca d’elecció del president o presidenta de la Generalitat o per dissolució anticipada 66 Vegeu també Parlament de Catalunya literatura La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar i difondre la creació i la producció literàries portades a terme a Catalunya 127.1.d.primer Vegeu també llibres litoral Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica i territorial per mitjà de la protecció del paisatge i la defensa del litoral 46.4 La Generalitat té competència exclusiva en l’ordenació del litoral 149.3 279 �L ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té competència exclusiva, dins l’ordenació del litoral, per a establir i regular plans territorials d’ordenació i ús del litoral i de les platges 149.3.a La Generalitat té competència exclusiva sobre la gestió dels títols d’ocupació i ús del domini públic maritimoterrestre, inclòs l’atorgament de concessions d’obres fixes a la mar, i sobre la regulació i la gestió del règim econòmic financer 149.3.b ; 149.3.c La Generalitat té competència exclusiva en matèria d’execució d’obres i actuacions al litoral que no siguin d’interès general 149.3.d Corresponen a la Generalitat l’execució i la gestió de les obres d’interès general situades al litoral 149.4 Vegeu també abocaments; mar llacs Els governs locals tenen competències pròpies sobre la regulació, la gestió i la vigilància de les activitats i els usos que s’hi porten a terme 84.2.n llavors La Generalitat hi té competència exclusiva 116.1.e Llei orgànica — 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya Vegeu Estatut d’autonomia de Catalunya — del poder judicial Determina els termes en què el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és competent per a conèixer de recursos i de procediments i per a tutelar drets 95.1 Determina l’abast i el contingut dels recursos que tenen com a última instància el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 95.2 Determina en quins termes participa el Consell de Justícia de Catalunya en la proposta de nomenament del president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 95.5 280 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A L Determina en quins termes participa el Consell de Justícia de Catalunya en la proposta de nomenament dels presidents de sala del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 95.6 Determina, juntament amb altres normes, les atribucions del Consell de Justícia de Catalunya 98.1; 98.2 Determina quins membres del Consell de Justícia de Catalunya han d’ésser nomenats pel Parlament 99.1 Determina els termes en què el Consell de Justícia de Catalunya pot convocar els concursos per a proveir places vacants de jutges i magistrats 101.2 Determina el marc en què es poden crear cossos de funcionaris al servei de l’Administració de justícia dependents de la funció pública de la Generalitat 103.3 La Generalitat s’hi ha d’atenir en l’exercici de les seves competències sobre les oficines judicials i els òrgans i els serveis de suport als òrgans jurisdiccionals 105 Estableix en quins termes la Generalitat pot crear seccions i jutjats 107.2 Estableix en quins termes correspon a la Generalitat la competència sobre els jutjats de pau i en quins termes correspon al Consell de Justícia de Catalunya el nomenament dels jutges de pau 108.1 D’acord amb aquesta, la Generalitat pot instar que s’estableixi un sistema de justícia de proximitat 108.2 La Generalitat exerceix totes les funcions i les facultats que aquesta llei reconeix al Govern de l’Estat amb relació a l’Administració de justícia a Catalunya 109 lleialtat institucional Les relacions de la Generalitat amb l’Estat es fonamenten en aquest principi 3.1 S’ha de valorar d’acord amb aquest principi l’impacte financer de les disposicions generals de l’Estat sobre la Generalitat o les de la Generalitat sobre l’Estat 209 281 �L ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A lleis Vegeu també Estatut d’autonomia de Catalunya; Llei orgànica del poder judicial; procediment legislatiu — de Catalunya Es poden determinar per llei ens locals altres que els municipis, les vegueries i les comarques 2.3 Les lleis de normalització lingüística estableixen l’oficialitat de l’aranès 6.5 La llei que regula el funcionament del Govern ha de regular la possibilitat que es reuneixi fora de Barcelona 10 La llei relativa a les comunitats catalanes a l’exterior ha d’establir els termes en què la Generalitat els ha de prestar assistència i hi ha de fomentar els vincles 13 Es pot establir per llei l’extensió dels drets estatutaris a persones altres que els ciutadans de Catalunya 15.3 Es pot establir per llei la gratuïtat de l’ensenyament en etapes no obligatòries 21.4 S’ha d’establir per llei un sistema de mesures per a garantir el dret d’accés a un habitatge digne 26 S’han de regular per llei les condicions d’exercici i els efectes dels drets de petició i de queixa, i també les obligacions de la Generalitat i dels ens locals com a institucions receptores 29.5 S’han de regular per llei les condicions d’exercici i les garanties del dret d’accedir en condicions d’igualtat als serveis públics i als serveis econòmics d’interès general i del dret a una bona Administració 30.3 S’han de determinar per llei els casos en què cal adoptar una carta de drets dels usuaris dels serveis públics i d’obligacions dels prestadors 30.3 S’han de determinar per llei, amb relació a l’aranès, drets i deures lingüístics altres que els estatutaris 36.3 S’ha d’aprovar per llei la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya 37.2 S’ha de fer per llei la regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets estatutaris 37.3 282 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A L S’han de regular per llei les diferents unions estables de parella i les altres formes de convivència 40.7 El règim electoral de Catalunya s’ha de regular per llei 56.1; 56.2; 56.3; DT 2 S’han de regular per llei les sancions per l’incompliment de l’obligació de comparèixer davant una comissió d’investigació del Parlament 59.6 El Parlament pot elaborar proposicions de llei per a presentar-les a la Mesa del Congrés dels Diputats 61.b El Parlament pot sol·licitar al Govern de l’Estat l’adopció de projectes de llei 61.c S’ha de regular per llei la iniciativa legislativa popular que correspon als ciutadans 62.1 S’ha de regular per llei la iniciativa legislativa que correspon als òrgans representatius dels ens supramunicipals de caràcter territorial 62.1 Les matèries esmentades pels articles 2.3, 6, 37.2, 56.2, 67.5, 68.3, 77.3, 79.3, 81.2 i 94.1 han d’ésser regulades per lleis de desenvolupament bàsic 62.2 Les lleis de delegació legislativa al Govern no poden tenir per objecte ni la reforma de l’Estatut, ni les lleis de desenvolupament bàsic, llevat que siguin per a autoritzar l’establiment d’un text refós, ni la regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets estatutaris, ni el pressupost de la Generalitat 63.1 La delegació legislativa al Govern ha d’ésser expressa i s’ha de fer per llei 63.2 Les lleis de delegació legislativa que autoritzin el Govern a formular un nou text articulat han de fixar les bases del text, i les que l’autoritzin a refondre textos legals han de determinar l’abast i els criteris de la refosa 63.3 Les lleis de delegació poden establir un règim de control especial per als decrets legislatius 63.4 Es pot regular per llei la limitació de mandats del president o presidenta de la Generalitat 67.2 S’ha de regular per llei l’estatut personal del president o presidenta de la Generalitat 67.5 283 �L ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A S’ha de determinar per llei el conseller o consellera que ha de suplir i substituir el president o presidenta de la Generalitat en els casos d’absència, malaltia, cessament per causa d’incapacitat i defunció 67.8 S’han de regular per llei l’organització, el funcionament i les atribucions del Govern 68.3 S’han d’establir per llei les funcions pròpies del conseller primer o consellera primera 69 S’ha de regular per llei l’organització de l’Administració de la Generalitat 71.6 S’han de determinar per llei les modalitats de descentralització funcional i les diverses formes de personificació de l’Administració de la Generalitat 71.6.a S’han de determinar per llei les formes d’organització i gestió dels serveis públics de l’Administració de la Generalitat, i també la participació del sector privat en l’execució de les polítiques públiques i en la prestació dels serveis públics 71.6.b ; 76.1.c S’ha de determinar per llei l’actuació de l’Administració de la Generalitat en règim de dret privat 71.6.c S’ha de regular per llei l’estatut jurídic del personal al servei de l’Administració de la Generalitat 71.7 S’han de regular per llei la composició i les funcions de la Comissió Jurídica Assessora 72.1 S’han de regular per llei la composició i les funcions del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya 72.2 S’han de regular per llei la composició i el funcionament del Consell de Garanties Estatutàries, l’estatut dels seus membres i els procediments relatius a l’exercici de les seves funcions, i se n’ha de garantir l’autonomia orgànica, funcional i pressupostària 77.3; 77.4 Es poden ampliar per llei les funcions dictaminadores del Consell de Garanties Estatutàries 77.3 S’han de regular per llei els mecanismes destinats a garantir l’obligació de les administracions públiques i d’altres entitats i persones de 284 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A L cooperar amb el Síndic de Greuges, i les sancions per l’incompliment d’aquesta obligació 78.5 S’han de regular per llei l’organització i les atribucions del Síndic de Greuges i l’estatut personal, les incompatibilitats i les causes de cessament de la persona que n’ocupa el càrrec 79.2; 79.3 S’han de regular per llei l’organització i el funcionament de la Sindicatura de Comptes i l’estatut personal, les incompatibilitats i les causes de cessament dels síndics de comptes 80.2; 81.2 S’han d’establir per llei els àmbits d’actuació del Consell de l’Audiovisual de Catalunya i els criteris d’elecció dels seus membres 82 S’han de regular per llei la creació, la modificació i la supressió de les comarques, i se n’ha d’establir el règim jurídic 83; 92.2 S’han de regular per llei la composició, l’organització i les funcions del Consell de Governs Locals 85 S’han d’establir per llei els requisits per a l’aplicació del règim de consell obert en els municipis 86.2 S’han de garantir per llei la descentralització i la capacitat suficients a les entitats municipals descentralitzades 86.7 Les lleis no poden limitar el dret de cooperació entre els municipis si no és per a garantir l’autonomia dels altres ens que tenen reconeguda aquesta capacitat 87.2 Les lleis que afecten el règim jurídic, orgànic, funcional, competencial i financer dels municipis han de tenir en compte les característiques que els diferencien 88 S’ha d’establir per llei el règim especial del municipi de Barcelona 89 S’han de regular per llei la creació, la modificació i la supressió de les vegueries, i se n’ha de desplegar el règim jurídic 91.4 S’han de regular per llei la creació, la modificació i la supressió dels ens locals supramunicipals altres que la comarca, i se n’ha d’establir el règim jurídic 93 S’ha d’establir per llei el règim especial de l’Aran 94.1; 94.3; 94.4 S’han d’establir per llei els recursos financers suficients per al Conselh Generau d’Aran 94.5 285 �L ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A S’ha de determinar per llei quins recursos extraordinaris de revisió correspon de resoldre al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 95.4 Es poden establir per llei noves atribucions del Consell de Justícia de Catalunya 98.1 S’han de determinar per llei la forma i l’abast en què els magistrats, els jutges i els fiscals han d’acreditar que coneixen el català i el dret propi de Catalunya 102.1; 102.2 Es poden crear per llei cossos de funcionaris al servei de l’Administració de justícia dependents de la funció pública de la Generalitat 103.3 S’ha de fixar per llei la capitalitat de les demarcacions judicials 107.3 S’ha de desplegar i concretar per llei la legislació bàsica de l’Estat en les matèries en què la Generalitat té competències compartides amb l’Estat 111 S’ha d’establir per llei un marc de referència per a l’acolliment i la integració dels immigrants 138.1.d Es poden establir per llei procediments de relació entre els ens locals i la població 151.c S’ha d’establir per llei el règim jurídic dels convenis signats per la Generalitat 177.1 Es poden establir per llei tributs propis de la Generalitat 203.5 S’ha de crear per llei, en el termini d’un any a partir de l’entrada en vigor de l’Estatut, l’Agència Tributària de Catalunya 204.4; DF 2 Els pressupostos de la Generalitat i dels organismes, les institucions i les empreses que en depenen s’aproven anualment per llei 212 S’han de regular per llei l’administració, la defensa i la conservació del patrimoni de la Generalitat 215.2 Les lleis poden autoritzar la Generalitat a constituir empreses públiques 216 La competència de la Generalitat en matèria de finançament local pot incloure la capacitat legislativa per a establir i regular els tributs propis dels governs locals 218.2 S’ha de regular per llei un fons de cooperació local 219.1 286 �L ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La llei de finances locals ha de desplegar els principis i les disposicions de l’Estatut en aquesta matèria i ha de determinar els criteris de distribució entre els governs locals dels ingressos consistents en participacions en tributs i en subvencions incondicionades estatals 219.2; 220 S’ha de regular per llei la designació dels senadors que representen la Generalitat DA 1.1; DA 1.2 Les lleis vigents en el moment de l’entrada en vigor de l’Estatut que siguin incompatibles amb els drets reconeguts pel títol I s’hi han d’adaptar en el termini de dos anys DT 1.1 El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar sobre la compatibilitat amb l’Estatut de les lleis aprovades abans de l’entrada en vigor d’aquest DT 1.2 — de l’Estat El Parlament pot elaborar proposicions de llei per a presentar-les a la Mesa del Congrés dels Diputats 61.b El Parlament pot sol·licitar al Govern de l’Estat l’adopció de projectes de llei 61.c S’han de determinar per llei orgànica els termes en què el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és competent per a conèixer dels recursos i dels procediments en els diversos ordres jurisdiccionals i per a tutelar els drets estatutaris 95.1 El projecte de llei de determinació i revisió de la demarcació i la planta judicials que el Govern de l’Estat trameti a les Corts Generals ha d’anar acompanyat de la proposta preceptiva del Govern de la Generalitat 107.1 Es poden fixar per llei, com a principis o mínim comú normatiu, les bases en què s’ha d’emmarcar l’exercici per la Generalitat de la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva en les matèries en què té competències compartides amb l’Estat 111 La Generalitat ha de respectar la legislació bàsica de l’Estat i la reserva de llei orgànica en l’exercici de la competència exclusiva sobre el règim jurídic de les associacions 118.1 287 �L ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat ha de respectar la legislació bàsica de l’Estat en l’exercici de la competència compartida sobre l’activitat financera de les caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya 120.2 La Generalitat les ha de respectar en l’exercici de la competència executiva en matèria de salvament marítim 132.3 Es pot establir per llei que la Generalitat participi en la gestió d’infraestructures de transport d’interès general, o que l’assumeixi 140.3 S’han de determinar per llei els termes en què la Generalitat participa en la planificació i la programació de ports i aeroports d’interès general 140.4 S’han de determinar per llei els termes en què la Generalitat participa en la gestió de la xarxa viària de titularitat estatal 140.5 S’han de determinar per llei els termes en què la Generalitat participa en la planificació i la programació de les infraestructures de la xarxa ferroviària de titularitat estatal 140.6 S’han de determinar per llei els termes en què correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de comunicacions electròniques 140.7 La Generalitat ha de respectar la legislació bàsica de l’Estat en la regulació del règim jurídic de la propietat del sòl 149.5.b S’han de determinar per llei els termes en què la Generalitat ha de participar en la gestió del registre estatal d’entitats religioses 161.2.a S’han d’establir per llei els termes en què la Policia de la Generalitat Mossos d’Esquadra exerceix les funcions en l’àmbit de la policia judicial i de la investigació criminal 164.5.c La Generalitat les ha de respectar en la participació en els òrgans d’administració de Paradors de Turisme d’Espanya 171.c S’ha de regular per llei la participació de la Generalitat en les institucions, els organismes i els procediments de presa de decisions de l’Estat que afectin les seves competències 174.3 Es poden establir per llei els termes en què la Generalitat ha de participar en els processos de designació de membres del Tribunal Constitucional i del Consell General del Poder Judicial 180 288 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A L La Comissió Bilateral Generalitat - Estat delibera, fa propostes i, si escau, adopta acords amb relació als projectes de llei que incideixen en la distribució de competències entre l’Estat i la Generalitat 183.2.a Les relacions d’ordre tributari i financer entre l’Estat i la Generalitat s’han de regular per llei orgànica (art. 157.3 CE), que s’ha d’interpretar harmònicament amb les normes de l’Estatut 201.1; DA 12 La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat ha de proposar mesures de cooperació per a garantir l’equilibri del sistema de finançament quan pugui ésser alterat per decisions legislatives estatals o de la Unió Europea 210.3 La reforma de l’Estatut s’ha de fer per llei orgànica 222.1.b ; 223.1.b ; 223.1.d ; 223.1.i El Govern de l’Estat ha de tramitar com a projecte de llei els acords a què arribi amb el Govern de la Generalitat per a la modificació de la relació de tributs estatals cedits DA 7 El Govern de l’Estat ha de tramitar com a projecte de llei l’acord de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat que determini l’abast i les condicions de la cessió de tributs estatals DA 7 El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir de l’entrada en vigor de l’Estatut ha de contenir de percentatge de cessió determinat respecte a diversos impostos DA 8; DA 9; DA 10 Vegeu també Llei orgànica del poder judicial llengua Totes les persones tenen dret a no ésser discriminades per raons lingüístiques 32 Els alumnes que s’incorporen més tard de l’edat corresponent al sistema escolar de Catalunya gaudeixen del dret a rebre un suport lingüístic especial 35.4 Els poders públics han de promoure el coneixement suficient d’una tercera llengua en finalitzar l’ensenyament obligatori 44.2 — de signes catalana Els poders públics n’han de garantir l’ús 50.6 Ha d’ésser objecte d’ensenyament, protecció i respecte 50.6 289 �L ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — oficial Ho és el català, que és la llengua pròpia de Catalunya, i també ho és el castellà, que és la llengua oficial de l’Estat espanyol 6.1; 6.2 Totes les persones tenen el dret d’utilitzar les dues llengües oficials i els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure de conèixer-les 6.2 Els poders públics han d’establir les mesures necessàries per a facilitar l’exercici del dret d’utilitzar les dues llengües oficials i el compliment del deure de conèixer-les 6.2 No hi pot haver discriminació per l’ús de qualsevol de les dues llengües oficials 6.2 Els actes jurídics fets en qualsevol de les dues llengües oficials tenen, pel que fa a la llengua, validesa i eficàcia plenes 32 Totes les persones, en les relacions amb l’Administració de justícia, el Ministeri Fiscal, el notariat i els registres públics, tenen dret a utilitzar la que elegeixin 33.2 Totes les persones, en les relacions amb l’Administració de justícia, el Ministeri Fiscal, el notariat i els registres públics, tenen dret a rebre tota la documentació oficial emesa a Catalunya en la llengua sol·licitada 33.2 Cap persona, en les relacions amb l’Administració de justícia, el Ministeri Fiscal, el notariat i els registres públics, no pot patir indefensió ni dilacions indegudes a causa de la llengua emprada, i no es pot exigir a ningú cap mena de traducció 33.2 Els jutges i els magistrats, els fiscals, els notaris, els registradors de la propietat i mercantils, els encarregats del Registre Civil i el personal al servei de l’Administració de justícia han d’acreditar el coneixement adequat i suficient de les llengües oficials 33.3 L’Administració de l’Estat situada a Catalunya ha d’acreditar que el personal al seu servei té un nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials 33.4 Totes les persones tenen dret a ésser ateses oralment i per escrit en la que elegeixin en llur condició d’usuàries o consumidores de béns, productes i serveis 34 290 �L ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Les entitats, les empreses i els establiments oberts al públic estan subjectes al deure de disponibilitat lingüística 34 El professorat i l’alumnat dels centres universitaris tenen dret a expressar-se, oralment i per escrit, en la que elegeixin 35.5 Les proves dels concursos i les oposicions de magistrats, jutges i fiscals, si tenen lloc a Catalunya, es poden fer en qualsevol de les dues llengües oficials, a elecció del candidat o candidata 101.3 El personal al servei de l’Administració de justícia i de la Fiscalia a Catalunya ha d’acreditar un coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials 102.4 Vegeu també aranès; castellà; català — pròpia La de Catalunya és el català 6.1 El català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la llengua d’ús normal i preferent de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, i és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament 6.1 La de l’Aran és l’occità, amb la denominació d’aranès 6.5 El coneixement suficient de la llengua i del dret propis de Catalunya ha d’ésser valorat d’una manera específica i singular per a obtenir una plaça en els concursos de trasllat de magistrats, jutges i fiscals 102.3 La Generalitat té competència exclusiva per a determinar-ne l’abast, els usos i els efectes jurídics de l’oficialitat 143.1 La Generalitat té competència exclusiva en la normalització lingüística del català 143.1 La Generalitat i el Conselh Generau d’Aran tenen competència sobre la normalització lingüística de l’occità 143.2 Vegeu també aranès; català lleure Els poders públics han de facilitar i promoure l’accés a les activitats d’educació en el lleure 44.3 Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.k La Generalitat hi té competència exclusiva 134.3 291 �L ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat participa en entitats i organismes d’àmbit estatal, europeu i internacional que tenen per objecte desenvolupar-lo 134.4 Vegeu també activitats marítimes; activitats recreatives llibertat La llibertat col·lectiva de Catalunya troba en les institucions de la Generalitat el nexe amb una història d’afirmació i respecte dels drets fonamentals i de les llibertats públiques de la persona i dels pobles preàmbul El poble català el proclama com un dels valors superiors de la seva vida col·lectiva preàmbul Els poders públics han de promoure el ple exercici de les que reconeixen aquest Estatut, la Constitució, la Unió Europea, la Declaració universal de drets humans, el Conveni europeu per a la protecció dels drets humans i altres tractats i convenis internacionals subscrits per Espanya 4.1; 15.1; 37.4 Els poders públics han de promoure les condicions perquè tant la dels individus com la dels grups siguin reals i efectives 4.2 Els poders públics l’han de promoure 4.3 És un dels valors socials que els poders públics han d’impulsar en la formació de l’alumnat 44.1 Vegeu també memòria històrica; Síndic de Greuges — d’ensenyament La Generalitat ha de respectar el dret a la llibertat d’ensenyament en l’exercici de la competència compartida en matèria d’ensenyament no universitari 131.3 — religiosa Els poders públics han de vetllar per la convivència religiosa i pel respecte a la diversitat de creences i conviccions ètiques i filosòfiques, i han de fomentar les relacions interculturals 42.7 La Generalitat hi té competència executiva 161.2 La competència executiva de la Generalitat en aquesta matèria inclou la participació en la gestió del registre estatal; l’establiment d’acords i convenis de cooperació amb les esglésies, les confessions 292 �L ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A i les comunitats religioses que hi estiguin inscrites, i la promoció, el desenvolupament i l’execució dels acords i dels convenis signats entre l’Estat i les dites esglésies, confessions i comunitats 161.2 Vegeu també entitats religioses; igualtat; pluralisme en els mitjans de comunicació llibres La Generalitat té competència exclusiva per a establir les mesures relatives a la producció i la distribució de llibres, i per a gestionar-ne el dipòsit legal i atorgar-ne els codis d’identificació 127.1.a Vegeu també béns documentals, bibliogràfics i culturals; biblioteques; patrimoni documental i bibliogràfic — de comptadoria d’hipoteques Vegeu notaris arxivers de protocols de districte llicències de doblatge La Generalitat té competència exclusiva sobre el control i la concessió d’aquestes a les empreses distribuïdores domiciliades a Catalunya 127.1.a.segon Vegeu també cinema; cultura lliure competència La Generalitat, respecte a les activitats econòmiques que s’exerceixen principalment a Catalunya, té competència exclusiva en matèria de promoció de la competència en els mercats 154.1 La Generalitat, respecte a les activitats econòmiques que alterin o puguin alterar la lliure competència del mercat en un àmbit que no ultrapassi el territori de Catalunya, té competència executiva en matèria de defensa de la competència 154.2 llotges de contractació La Generalitat hi té competència compartida 119.4 Vegeu també pesca LOPJ Vegeu Llei orgànica del poder judicial 293 �M ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A M magistrats Per a prestar llurs serveis a Catalunya han d’acreditar que tenen un nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües oficials 33.3 Els nomenaments i els cessaments dels que s’incorporen a la carrera judicial temporalment en òrgans jurisdiccionals situats a Catalunya són proposats al Consell General del Poder Judicial i expedits pel Consell de Justícia de Catalunya 98.2.b La Generalitat proposa al Govern de l’Estat, al Consell General del Poder Judicial o al Consell de Justícia de Catalunya la convocatòria d’oposicions i concursos per a proveir-ne les places vacants 101.1 El Consell de Justícia de Catalunya convoca els concursos per a proveir-ne les places vacants 101.2 Els que ocupin una plaça a Catalunya han d’acreditar un coneixement adequat i suficient del català 102.1 La Generalitat participa en la designació de membres del Tribunal Constitucional i del Consell General del Poder Judicial 180 Vegeu també jutges malalties professionals Vegeu seguretat i higiene en el treball maltractaments Vegeu dones; drets; persones grans; violència de gènere mancomunitats Vegeu cooperació local mandat Vegeu diputats; legislatura mar La Generalitat té competència exclusiva en la pesca marítima en aigües interiors 119.2 La Generalitat té competència exclusiva en la pesca recreativa en aigües interiors 119.2 294 �M ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té competència exclusiva en la regulació i la gestió dels recursos pesquers i la delimitació d’espais protegits en aigües interiors 119.2 La Generalitat té competència exclusiva en matèria d’activitats marítimes, que inclou el marisqueig, l’aqüicultura, el busseig professional i la formació i les titulacions en matèria d’activitats d’esbarjo 119.3 La Generalitat té competència compartida en matèria d’ordenació del sector pesquer 119.4 La Generalitat té competència executiva en matèria de salvament marítim 132.3 La Generalitat té competència compartida sobre la regulació dels recursos naturals, de la flora i la fauna, de la biodiversitat i del medi ambient marí i aquàtic, si no té per finalitat la preservació dels recursos pesquers marítims 144.1.c La Generalitat té competència compartida en la regulació i la gestió dels abocaments efectuats en les aigües interiors 144.1.g La Generalitat té competència exclusiva sobre la gestió dels títols d’ocupació i ús del domini públic maritimoterrestre, inclòs l’atorgament de concessions d’obres fixes a la mar, i sobre la regulació i la gestió del règim econòmic financer 149.3.b ; 149.3.c La Generalitat té competència exclusiva en el transport marítim 169.6 Vegeu també espais naturals; litoral; medi ambient marina mercant La Generalitat, en l’exercici de la competència exclusiva sobre el transport marítim i fluvial que transcorre íntegrament per Catalunya, ha de respectar les competències de l’Estat en marina mercant i ports 169.6 marisqueig La Generalitat té competència exclusiva per a regular-lo i gestionar-lo i per a establir les condicions per a practicar-lo, i també per a regular-ne i gestionar-ne els recursos 119.3.a 295 �M ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A mecanismes d’anivellament i de solidaritat El finançament de la Generalitat no ha de comportar efectes discriminatoris envers Catalunya respecte a les altres comunitats autònomes (art. 138.2 CE) 201.4; DA 4 Els recursos de la Generalitat són, entre altres, els que deriven dels seus ingressos tributaris, ajustats a l’alça o a la baixa en funció de la seva participació en aquests mecanismes 206.1 Els recursos financers de què disposi la Generalitat es poden ajustar perquè el sistema estatal de finançament disposi de recursos suficients per a garantir l’anivellament i la solidaritat entre les comunitats autònomes 206.3 La Generalitat, si escau, en rep recursos 206.3 S’han de determinar d’acord amb el principi de transparència, i se n’ha d’avaluar el resultat quinquennalment 206.4 L’Estat ha de garantir que llur aplicació no alteri en cap cas la posició de Catalunya en l’ordenació de rendes per capita entre les comunitats autònomes abans de l’anivellament 206.5 La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat n’acorda la contribució 210.2.b medi ambient Totes les persones tenen dret a la protecció davant les diferents formes de contaminació 27.2 Els poders públics han de vetllar per la protecció del medi ambient 46.1 Es regulen els objectius de les polítiques mediambientals 46.2 Els governs locals tenen competències pròpies en la protecció del medi ambient 84.2.j La Generalitat té competència exclusiva sobre la planificació i l’adopció de mesures i instruments específics de gestió i protecció dels recursos i dels ecosistemes pel que fa a les conques hidrogràfiques internes 117.1.b La Generalitat té competència executiva sobre l’adopció de mesures addicionals de protecció i sanejament dels recursos i dels ecosistemes aquàtics pel que fa a les conques hidrogràfiques compartides 117.3.a 296 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A M La Generalitat té competència exclusiva en la regulació i la gestió dels recursos pesquers i la delimitació d’espais protegits en aigües interiors 119.2 La Generalitat hi té competència compartida, i és competent per a l’establiment de normes addicionals de protecció 144.1 La Generalitat té competència compartida sobre els instruments de planificació ambiental 144.1.a La Generalitat té competència compartida sobre les mesures de sostenibilitat, fiscalitat i recerca ambientals 144.1.b La Generalitat té competència compartida sobre els recursos naturals, la flora i la fauna, la biodiversitat i el medi ambient marí i aquàtic 144.1.c La Generalitat té competència compartida sobre la producció d’envasos i embalatges 144.1.d La Generalitat té competència compartida sobre la generació, la gestió, el trasllat i la disposició final de residus 144.1.e La Generalitat té competència compartida sobre la contaminació de sòl i subsòl 144.1.f La Generalitat té competència compartida sobre els abocaments efectuats en aigües interiors i en aigües superficials i subterrànies internes 144.1.g La Generalitat té competència executiva sobre la intervenció administrativa dels abocaments en aigües superficials i subterrànies 144.1.g La Generalitat té competència compartida sobre la contaminació atmosfèrica 144.1.h La Generalitat té competència compartida sobre l’emissió de gasos d’efecte hivernacle 144.1.i La Generalitat té competència compartida sobre la promoció de les qualificacions d’actuacions respectuoses amb el medi 144.1.j La Generalitat té competència compartida sobre la prevenció, la restauració i la reparació de danys al medi ambient, i sobre el règim sancionador 144.1.k 297 �M ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té competència compartida sobre les mesures de protecció de les espècies i sobre el règim sancionador 144.1.l La Generalitat exerceix determinades competències en aquesta matèria per mitjà del Cos d’Agents Rurals 144.6 La gestió dels títols d’ocupació i ús del domini públic maritimoterrestre ha de respectar les excepcions que es puguin establir per motius mediambientals en les aigües costaneres interiors i de transició 149.3.b La Generalitat té competència compartida en la preservació, la protecció i la promoció de la sanitat ambiental 162.3.b La Generalitat té facultats d’execució de la legislació estatal sobre seguretat pel que fa a la conservació de la natura, del medi ambient i dels recursos hídrics 164.3.b Vegeu també Cos d’Agents Rurals; desenvolupament sostenible; deures en l’àmbit del medi ambient; drets en l’àmbit del medi ambient; espais naturals; recursos naturals mediació — en l’àmbit cooperatiu La Generalitat hi té competència exclusiva 124.2.h — en l’àmbit judicial La Generalitat pot establir instruments i procediments de mediació i de conciliació en la resolució de conflictes judicials en les matèries de la seva competència 106.2 — en matèria d’esport La Generalitat té competència exclusiva en l’ordenació dels òrgans competents 134.1.b — en matèria de consum Els poders públics han de garantir-ne els instruments 49.2 La Generalitat té competència exclusiva per a regular-ne òrgans i procediments 123.c — en matèria de transports terrestres La Generalitat té competència exclusiva per a regular-la 169.1.e 298 �M ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — laboral La Generalitat l’ha de promoure per a resoldre conflictes d’interessos entre els diversos agents socials 45.6 La Generalitat té competència executiva en els instruments de conciliació, mediació i arbitratge laborals 170.1.k Vegeu també relacions laborals — social Els poders públics han de fomentar les relacions interculturals per mitjà de l’impuls i la creació d’àmbits de coneixement recíproc, diàleg i mediació 42.7 medicina Vegeu també drets en l’àmbit de la salut; metges; personal sanitari — forense Correspon a la Generalitat la regulació de les institucions, els instituts i els serveis de medicina forense i de toxicologia (en el marc de la LOPJ) 105 memòria històrica La Generalitat i els altres poders públics han de vetllar perquè es conegui i perquè es converteixi en símbol permanent dels valors democràtics 54 mencions de qualitat La Generalitat té competència exclusiva sobre denominacions d’origen i altres mencions de qualitat (en el marc de l’art. 149.1.13 CE) 128.1; 128.2 La Generalitat participa en els òrgans de les denominacions que ultrapassen el territori de Catalunya, i exerceix facultats de gestió i control sobre llurs actuacions a Catalunya 128.3 La Generalitat exerceix les obligacions de protecció de les denominacions d’origen i de les indicacions geogràfiques protegides 128.4 Les autoritats corresponents col·laboren en la protecció de les denominacions geogràfiques i de qualitat fora del territori de Catalunya 128.4 299 �M ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A menors Tenen dret a rebre l’atenció integral necessària per a desenvolupar llur personalitat i llur benestar en el context familiar i social 17 La Generalitat té competència exclusiva per a qualificar les pel·lícules i els materials audiovisuals en funció de l’edat i dels valors culturals 127.1.a.tercer Llur protecció és competència exclusiva de la Generalitat 166.3.a La Generalitat participa en l’elaboració i la reforma de la legislació penal i processal que hi incideixi 166.3.b La Generalitat té competència exclusiva per a regular de manera específica el transport escolar o de menors 169.1.d Vegeu també infants mercaderies Vegeu transport mercat Vegeu també lliure competència — assegurador La Generalitat hi té competència compartida 126.2; 126.3; 126.4 — de les telecomunicacions Vegeu Comissió del Mercat de les Telecomunicacions — de treball Les persones que en són excloses tenen dret a percebre prestacions i recursos no contributius de caràcter pal·liatiu 25.2 mercats de valors La Generalitat té competència compartida en els mercats de valors i centres de contractació situats a Catalunya 145 Vegeu també Comissió Nacional del Mercat de Valors Mesa — del Congrés dels Diputats El Parlament pot presentar-li proposicions de llei 61.b 300 �M ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — del Parlament El Reglament del Parlament en regula l’elecció i les funcions 59.1 meteorologia Correspon a la Generalitat l’establiment d’un servei meteorològic propi 144.5 Correspon a la Generalitat el subministrament d’informació meteorològica i climàtica 144.5 Correspon a la Generalitat la recerca meteorològica i climàtica i l’elaboració de la cartografia climàtica 144.5 metges Han de respectar les instruccions anticipades dels pacients sobre intervencions i tractaments mèdics 20.2 Els usuaris de la sanitat pública tenen dret que siguin respectades llurs preferències pel que fa a l’elecció de metge o metgessa 23.2 La Generalitat té competència compartida sobre el règim estatutari i la formació del personal al servei del sistema sanitari públic 162.3.e mines Vegeu règim miner Ministeri — d’Economia i Hisenda La Generalitat col·labora en les activitats d’inspecció i sanció que aquest exerceix sobre les caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya 120.4 — Fiscal Totes les persones tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin a l’hora de relacionar-s’hi 33.2 El fiscal o la fiscal superior de Catalunya el representa a Catalunya, i exerceix les funcions que estableix el seu estatut orgànic 96.1; 96.4 La Generalitat pot subscriure-hi convenis 96.4 Vegeu també Fiscalia 301 �M ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A mitjans de comunicació social El català és la llengua d’ús normal i preferent en els públics 6.1 Els poders públics han de procurar que els electors en rebin una informació veraç, objectiva, neutral i respectuosa del pluralisme polític sobre les candidatures que concorren en els processos electorals 43.3 Els poders públics han de promoure les condicions per a garantir el dret a rebre’n una informació veraç i uns continguts que respectin la dignitat de les persones i el pluralisme polític, social, cultural i religiós 52.1 La informació dels de titularitat pública ha d’ésser neutral 52.1 La Generalitat hi té competència compartida 146.2 La Generalitat hi ha de fomentar el pluralisme lingüístic i cultural de Catalunya 146.3 Vegeu també serveis de comunicació mobilitat Els poders públics han de promoure polítiques de transport i de comunicació que en fomentin la millora 48.1 — internacional La Generalitat té competència exclusiva en la promoció de la mobilitat internacional en matèria de joventut 142.1.b — reduïda Els poders públics han de promoure polítiques de transport i de comunicació que garanteixin l’accessibilitat per a les persones amb mobilitat reduïda 48.1 moció de censura L’aprovació d’una moció de censura és causa de cessament del president o presidenta de la Generalitat 67.7 mort Totes les persones tenen dret a viure amb dignitat el procés de llur mort 20.1 Vegeu també drets en l’àmbit de la salut 302 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A M Mossos d’Esquadra Vegeu Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra moviment cooperatiu Vegeu cooperatives multes Constitueixen part dels recursos de les finances de la Generalitat 202.3.j multilateralitat És un dels principis pels quals es regeixen les relacions de la Generalitat amb l’Estat 3.1 La participació de la Generalitat en els òrgans i els mecanismes bilaterals i multilaterals de col·laboració amb l’Estat i amb altres comunitats autònomes no altera la titularitat de les competències que li corresponen 176.1 municipi de Barcelona Disposa d’un règim especial 89 Vegeu també Ajuntament de Barcelona; ciutat de Barcelona municipis Integren el sistema institucional de la Generalitat 2.3 Catalunya estructura la seva organització territorial bàsica en municipis i vegueries 83.1 L’Estatut els garanteix un nucli de competències pròpies i plena autonomia, subjecta només a control de constitucionalitat i legalitat 84.1; 86.3 Són els ens locals bàsics de l’organització territorial i el mitjà de participació de la comunitat local en els afers públics 86.1 El govern i l’administració de cada un corresponen a l’ajuntament 86.2 Els actes i els acords que adopten no poden ésser objecte de control d’oportunitat per cap altra administració 86.4 Disposen de plena capacitat d’autoorganització dins el marc de les disposicions generals establertes per llei en matèria d’organització i funcionament municipals 87.1 303 �M ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Tenen dret a associar-se amb altres i cooperar entre ells i amb altres ens públics per a exercir llurs competències i tenen capacitat per a establir convenis i crear mancomunitats, consorcis i associacions 87.2 Tenen potestat normativa en l’àmbit de llurs competències 87.3 Les lleis que afecten llur règim jurídic, orgànic, funcional, competencial i financer han de tenir en compte les diferents característiques que tenen 88 Llur voluntat de col·laboració i associació fonamenta la creació d’ens locals supramunicipals altres que la comarca 93 La Generalitat hi té competència exclusiva amb relació a la creació, la supressió i l’alteració dels termes, a la denominació, la capitalitat i els símbols, als topònims i a la determinació dels règims especials 151.b La Generalitat té competència exclusiva sobre la determinació de llurs competències i potestats pròpies, en els àmbits especificats per l’article 84 160.1.b L’Agència Tributària de Catalunya pot exercir, per delegació, llurs funcions de gestió tributària 204.5 Vegeu també cooperació local; ens locals; entitats municipals descentralitzades; municipi de Barcelona muntanya Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica i territorial per mitjà de polítiques que assegurin un tractament especial de les zones de muntanya 46.4 Els governs locals tenen competències pròpies sobre la regulació, la gestió i la vigilància de les activitats i els usos que s’hi porten a terme 84.2.n El Conselh Generau d’Aran té les facultats que la llei li atribueix en les actuacions de muntanya 94.4 La Generalitat té competència compartida en la regulació i el règim d’intervenció administrativa i d’usos de les vies pecuàries 116.2.b Vegeu també forest; medi ambient 304 �N ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A museus La Generalitat té competència exclusiva sobre els que no són de titularitat estatal 127.1.c ; 127.1.d.segon La Generalitat té competència executiva sobre els que són de titularitat estatal, si l’Estat no se’n reserva expressament la gestió 127.2 música La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar i difondre la creació i la producció musicals portades a terme a Catalunya 127.1.d.primer mutualitats — d’accidents de treball i malalties professionals La Generalitat té competència compartida en la coordinació de les activitats de prevenció de riscs laborals que acompleixen a Catalunya 165.1.d — de previsió social La Generalitat té competència exclusiva sobre l’estructura, l’organització i el funcionament de les no integrades en el sistema de seguretat social 126.1 La Generalitat té competència compartida sobre llur activitat 126.3 N nació Vegeu Catalunya nacionalitat Vegeu també Catalunya; igualtat — espanyola Els estrangers que l’adquireixen, si tenen veïnatge administratiu a Catalunya i no manifesten llur voluntat en contra, resten sotmesos al dret civil català 14.2 natura Els poders públics han de fer efectives les condicions per a preservar-la 46.3 305 �N ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té facultats d’execució de la legislació sobre seguretat pel que fa a la conservació de la natura, del medi ambient i dels recursos hídrics 164.3.b Vegeu també medi ambient; paisatge; recursos naturals negociació col·lectiva Vegeu relacions laborals no-discriminació Vegeu igualtat nomenaments Vegeu Consell de Justícia de Catalunya; Consell General del Poder Judicial; conseller primer o consellera primera; concursos; Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya; diputats; funcionaris; jutges; Llei orgànica del poder judicial; magistrats; notaris; notaris arxivers de protocols de districte; president o presidenta de la Generalitat; publicació dels nomenaments; registradors de la propietat, mercantils i de béns mobles normalització lingüística Vegeu aranès; català; política lingüística normativa Vegeu també potestat normativa — de l’Estat Correspon a la Generalitat la potestat reglamentària per a executar-la 112 — de la Unió Europea Correspon a la Generalitat desplegar-la, aplicar-la i executar-la quan afecti l’àmbit de les seves competències 113 Si una normativa europea substitueix la legislació bàsica de l’Estat, la Generalitat pot adoptar la legislació de desenvolupament a partir de les normes europees 189.3 Vegeu també Unió Europea — penitenciària La Generalitat té competència executiva per a dictar disposicions que l’adaptin a la realitat social de Catalunya 168.1.a 306 �N ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — sobre habitatges La Generalitat hi té competència exclusiva 137.1 Vegeu també habitatge — tributària La Generalitat té competència exclusiva sobre la determinació i el règim d’aplicació dels beneficis fiscals de les associacions i les fundacions que estableixi la normativa tributària i que compleixen llurs funcions majoritàriament a Catalunya 118.1.b ; 118.2.b Vegeu també sistema tributari normes — de la Generalitat Tenen eficàcia territorial 14.1 Llur publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya és suficient perquè entrin en vigor 68.5 Les que tenen rang de llei vigents en el moment de l’entrada en vigor de l’Estatut que eventualment puguin resultar incompatibles amb els drets reconeguts pel títol I mantenen la vigència per un termini màxim de dos anys DT 1.1 Els grups parlamentaris, els membres del Parlament, el Govern i el Síndic de Greuges poden sol·licitar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries sobre la compatibilitat amb l’Estatut de les que tenen rang de llei dictades pel Govern abans de l’entrada en vigor d’aquest DT 1.2 — de procediment administratiu La Generalitat té competència exclusiva en les que deriven de les particularitats del dret substantiu de Catalunya o de les especialitats de l’organització de la mateixa Generalitat 159.1.c — processals Correspon a la Generalitat dictar les que derivin de les particularitats del dret substantiu de Catalunya 130 notaries Totes les persones tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin a l’hora de relacionar-s’hi 33.2 307 �N ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat hi té competència executiva 147.1 La Generalitat té competència executiva per a establir les demarcacions notarials 147.1.c Vegeu també notaris; registres de la propietat, mercantils i de béns mobles notaris Per a prestar llurs serveis a Catalunya han d’acreditar que tenen un nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües oficials 33.3 La Generalitat té competència executiva per a nomenar-ne i per a administrar i resoldre les oposicions i els concursos corresponents 147.1.a Els candidats a proveir les notaries han d’ésser admesos en igualtat de drets i han d’acreditar el coneixement de la llengua i del dret catalans 147.1.a La Generalitat participa en l’elaboració dels programes d’accés al Cos de Notaris als efectes de l’acreditació del coneixement del dret català 147.1.b — arxivers de protocols de districte La Generalitat té competència executiva per a nomenar-ne 147.1.d O obra social Vegeu caixes d’estalvis obres — de regatge La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació i l’execució de les actuacions que hi estan relacionades pel que fa a les conques hidrogràfiques internes 117.1.e — hidràuliques La Generalitat té competència exclusiva sobre l’ordenació administrativa, la planificació i la gestió de les que són en aigües que pertanyen a conques hidrogràfiques internes i que no són qualificades d’interès general 117.1.a 308 �O ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Correspon a la Generalitat la participació en la planificació i la programació de les que són d’interès general, sobre les quals té competència executiva 117.2 Correspon a la Generalitat l’execució i l’explotació de les de titularitat estatal, si s’estableix per mitjà de conveni, pel que fa a les conques hidrogràfiques compartides 117.3.b — públiques Són competència exclusiva de la Generalitat les que s’executen al territori de Catalunya i que no han estat qualificades d’interès general ni afecten una altra comunitat autònoma 148.1 La qualificació d’interès general d’aquestes obres requereix l’informe previ de la Generalitat 148.2 La Generalitat participa en la planificació i la programació de les qualificades d’interès general 148.2 La Generalitat pot subscriure convenis de col·laboració per a la gestió dels serveis públics als quals quedin afectades o adscrites obres públiques qualificades d’interès general o que afectin una altra comunitat autònoma 148.3 Correspon a la Generalitat la gestió dels serveis públics de la seva competència als quals quedin afectades o adscrites obres públiques que no siguin d’interès general 148.3 Correspon a la Generalitat l’execució i la gestió de les d’interès general situades al litoral català 149.4 occità És oficial a Catalunya, d’acord amb el que estableixen l’Estatut i les lleis de normalització lingüística 6.5 La Generalitat i el Conselh Generau d’Aran tenen la competència sobre la normalització lingüística de l’occità 143.2 Vegeu també aranès oci Vegeu lleure ocupació Els treballadors tenen dret a accedir de manera gratuïta als serveis públics d’ocupació 25.1 309 �O ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Els poders públics han de garantir el compliment del principi d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes en l’accés a l’ocupació 41.1 Els poders públics han d’impulsar les polítiques d’ocupació plena 45.3 Els governs locals tenen competències pròpies sobre el foment de l’ocupació 84.2.i La Generalitat té competència executiva en les polítiques actives d’ocupació 170.1.b La Generalitat té competència executiva en la intermediació laboral 170.1.d Correspon a la Generalitat la competència executiva en els procediments de regulació d’ocupació 170.1.f Vegeu també treball — pública La Generalitat té competència executiva per a aprovar-ne l’oferta pel que fa al personal no judicial al servei de l’Administració de justícia 103.2.a La Generalitat té competència compartida per a desenvolupar-ne els principis ordenadors 136.b oficines — a l’exterior La Generalitat té competència exclusiva per a crear oficines a l’estranger per a la promoció del turisme 171.b La Generalitat en pot establir per a promoure els interessos de Catalunya 194 Vegeu també acció exterior; turisme — judicials Correspon a la Generalitat determinar-ne la creació, el disseny, l’organització, la dotació i la gestió 105 Onze de Setembre És un dels símbols nacionals de Catalunya 8.1 És la Diada de Catalunya 8.3 310 �O ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A opció lingüística Totes les persones tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin en les relacions amb les institucions, les organitzacions i les administracions públiques a Catalunya 33.1 Aquest dret obliga els organismes públics i les entitats privades que en depenen 33.1 Per a garantir aquest dret, els jutges i els magistrats, els fiscals, els notaris, els registradors de la propietat i mercantils, els encarregats del Registre Civil i el personal al servei de l’Administració de justícia han d’acreditar que tenen un nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües oficials 33.3 Per a garantir aquest dret, l’Administració de l’Estat situada a Catalunya ha d’acreditar que el personal al seu servei té un nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials 33.4 Vegeu també deures lingüístics; drets lingüístics operacions de crèdit Llur producte constitueix part dels recursos de les finances de la Generalitat 202.3.i oposicions — a l’Administració de justícia La Generalitat en proposa la convocatòria al Govern de l’Estat, al Consell General del Poder Judicial o al Consell de Justícia de Catalunya per a proveir les places vacants de magistrats, jutges i fiscals 101.1 Les proves dels concursos i les oposicions de magistrats, jutges i fiscals, si tenen lloc a Catalunya, es poden fer en qualsevol de les dues llengües oficials, a elecció del candidat o candidata 101.3 — al Cos de Notaris Vegeu notaris ordenació — del litoral La Generalitat hi té competència exclusiva 149.3 Vegeu també litoral 311 �O ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — del paisatge La Generalitat hi té competència exclusiva 149.1 Vegeu també paisatge — del sector pesquer La Generalitat hi té competència compartida 119.4 Vegeu també pesca — del territori Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.a La Generalitat hi té competència exclusiva 149 — farmacèutica Correspon a la Generalitat (en el marc de l’art. 149.1.16 CE) 162.2 ordre — protocol·lari El Parlament ha de fixar l’ordre protocol·lari de les diverses expressions del marc simbòlic de Catalunya 8.5 Vegeu també protocol; símbols nacionals — públic El dret d’accés a la informació mediambiental de què disposen els poders públics només pot ésser limitat per motius d’ordre públic justificats 27.3 La Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra exerceix totes les funcions en aquest àmbit 164.5.a — social La Generalitat té competència executiva en matèria de treball i relacions laborals, que inclou la potestat sancionadora de les infraccions de l’ordre social 170.1.h Vegeu també relacions laborals organismes — comuns La Generalitat i l’Estat poden subscriure convenis i tractats que incloguin la creació d’organismes comuns amb comunitats i territoris que tenen vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya 12 312 �O ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — estatals econòmics i socials La Generalitat designa membres dels òrgans de direcció de determinats organismes estatals o participa en els processos per a designar-ne, i pot sol·licitar a l’Estat que creï delegacions territorials d’alguns d’aquests organismes 182; 183.2.f ; DF 4 — internacionals La Generalitat i l’Estat han d’emprendre les accions necessàries perquè el català hi sigui present i s’utilitzi 6.3 La Generalitat ha de participar en els competents en matèries d’interès rellevant per a Catalunya 198 organismes genèticament modificats La Generalitat té competència exclusiva en les llavors i els planters, especialment pel que fa als organismes genèticament modificats 116.1.e organització — de l’Administració de la Generalitat Les lleis l’han de regular 71.6 Vegeu també Administració de la Generalitat — de l’Aran Es regula 94 Vegeu també Aran — judicial El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és l’òrgan jurisdiccional en què culmina 95.1 — territorial És matèria de desenvolupament bàsic de l’Estatut 62.2 La Generalitat hi té competència exclusiva 151 Vegeu també comarques; ens locals; municipis; vegueries organitzacions — agràries i ramaderes La Generalitat té competència exclusiva per a regular-ne la participació en organismes públics 116.1.c 313 �O ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — culturals La Generalitat n’ha de promoure la projecció internacional i l’afiliació a les entitats afins d’àmbit internacional 200 — de consumidors i usuaris Els poders públics hi han de donar suport 49.2 — del tercer sector social Tenen dret a complir llurs funcions en els àmbits de la participació i la col·laboració socials 24.4 Vegeu també entitats associatives — empresarials Tenen dret a complir llurs funcions en els àmbits de la concertació social, la participació i la col·laboració social 25.5 Han d’estar representades en l’espai català de relacions laborals 45.4 Han de participar en la definició de les polítiques públiques que les afectin 45.6 Vegeu també relacions laborals — esportives La Generalitat n’ha de promoure la projecció internacional i, si escau, l’afiliació a les entitats internacionals afins 200 — professionals Han d’ésser consultades en la definició de les polítiques públiques que les afectin 45.7 — sindicals Vegeu sindicats — socials La Generalitat n’ha de promoure la projecció internacional i, si escau, l’afiliació a les entitats internacionals afins 200 òrgans — consultius de la Unió Europea La Generalitat participa en les delegacions espanyoles davant els òrgans consultius i preparatoris del Consell i de la Comissió de la Unió Europea si tracten afers que són de la seva competència 187.1 314 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — consultius del Govern La Comissió Jurídica Assessora és l’alt òrgan consultiu 72.1 El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya ho és en matèries socioeconòmiques, laborals i ocupacionals 72.2 — de participació en matèria d’ensenyament no universitari Correspon a la Generalitat la competència exclusiva per a regular-los 131.2.a — economicoadministratius La Generalitat assumeix, per mitjà d’aquests, la revisió per la via administrativa de les reclamacions contra els actes de gestió tributària dictats per l’Agència Tributària de Catalunya 205 — jurisdiccionals Es regulen les atribucions del Consell de Justícia de Catalunya respecte a aquests òrgans 98.2 Correspon a la Generalitat determinar la creació, el disseny, l’organització, la dotació i la gestió de les oficines judicials i dels òrgans i els serveis de suport als òrgans jurisdiccionals 105 orientació jurídica gratuïta Vegeu justícia gratuïta orientació sexual Els poders públics han de promoure la igualtat de les unions estables de parella, amb independència de l’orientació sexual de llurs membres 40.7 Els poders públics han de promoure l’eradicació de l’homofòbia 40.8 Vegeu també igualtat P paisatge Totes les persones tenen dret a gaudir-ne en condicions d’igualtat 27.1 Totes les persones tenen el deure de fer-ne un ús responsable 27.1 Els poders públics han d’establir les condicions que permetin a totes les persones el gaudi del patrimoni natural i paisatgístic 46.3 315 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica i territorial per mitjà de la protecció del paisatge i la defensa del litoral 46.4 La Generalitat té competència exclusiva per a establir les directrius d’ordenació i gestió del paisatge i de les actuacions que hi incideixen 149.1.a paradors de turisme La Generalitat participa en els òrgans d’administració de Paradors de Turisme d’Espanya 171.c paritat entre dones i homes Els poders públics l’han de garantir 41.2 La llei electoral n’ha d’establir els criteris per a l’elaboració de les llistes electorals 56.3 Vegeu també dones Parlament de Catalunya Ha definit Catalunya com a nació preàmbul Integra la Generalitat, juntament amb la Presidència de la Generalitat, el Govern i les altres institucions que estableix el capítol V del títol II 2.2 Ha de regular les diverses expressions del marc simbòlic de Catalunya i n’ha de fixar l’ordre protocol·lari 8.5 La seva seu permanent és la ciutat de Barcelona, sens perjudici que es pugui reunir en altres llocs, d’acord amb el que estableix el Reglament del Parlament 10 Designa una autoritat independent que vetlla per protegir els drets de les persones relatius a les dades personals contingudes en els fitxers que són competència de la Generalitat 31; 156.d Representa el poble de Catalunya 55.1 Exerceix la potestat legislativa, aprova els pressupostos de la Generalitat i controla i impulsa l’acció política i de govern 55.2 És la seu on s’expressa preferentment el pluralisme i es fa públic el debat polític 55.2 Se’n regulen les funcions 55.2; 61 És inviolable 55.3 316 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A P Es compon d’un mínim de cent diputats i un màxim de cent cinquanta, elegits per a un termini de quatre anys 56 Els que en són membres són inviolables pels vots i les opinions que emetin en l’exercici de llur càrrec 57 Gaudeix d’autonomia organitzativa, financera, administrativa i disciplinària 58 Té un president o presidenta i una mesa elegits pel Ple 59 Se’n regula el règim de reunions i sessions 60 Es regula la iniciativa legislativa 62 Elegeix el president o presidenta de la Generalitat d’entre els seus membres 67.2 Resta dissolt automàticament si cap candidat o candidata no és elegit un cop transcorreguts dos mesos des de la primera votació d’investidura 67.3 No pot ésser dissolt pel conseller o consellera que supleix o substitueix el president o presidenta de la Generalitat 67.8 El president o presidenta de la Generalitat li dóna compte del nomenament i la separació del conseller primer o consellera primera 69.1 Els membres del Govern tenen drets i obligacions envers el Parlament 73 El president o presidenta de la Generalitat i els consellers responen políticament davant seu de forma solidària 74.1 Pot ésser dissolt pel president o presidenta de la Generalitat 75 Proposa al president o presidenta de la Generalitat dues terceres parts dels membres del Consell de Garanties Estatutàries 77.1 Elegeix el síndic o síndica de greuges 79.1 La Sindicatura de Comptes en depèn orgànicament 80.2 Designa els síndics de la Sindicatura de Comptes 81.1 El fiscal o la fiscal superior de Catalunya li ha de trametre i presentar la memòria anual de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 96.3 Designa els membres del Consell de Justícia de Catalunya que determini la llei orgànica del poder judicial 99.1 Designa l’autoritat competent encarregada de vetllar per garantir el dret a la protecció de dades personals en l’àmbit de les competències de la Generalitat 156.d 317 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Estableix per llei el règim jurídic dels convenis signats per la Generalitat 177.1 Els senadors elegits a Catalunya i els que representen la Generalitat hi poden comparèixer 179 La Comissió Bilateral Generalitat - Estat li trasllada una memòria anual 183.3 Ha de dirigir al Govern de l’Estat i a les Corts Generals les observacions pertinents sobre les iniciatives de revisió dels tractats de la Unió Europea i dels processos de subscripció i ratificació subsegüents 185.1 Ha de formular observacions amb relació a les iniciatives presentades per l’Estat davant la Unió Europea 186.4 Pot establir relacions amb el Parlament Europeu en àmbits d’interès comú 187.4 La part catalana de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat li ret comptes 210.4 Li correspon, juntament amb el Govern de la Generalitat, la iniciativa de la reforma de l’Estatut 222; 223 Vegeu també diputats; eleccions al Parlament; grups parlamentaris; lleis de Catalunya; règim electoral del Parlament; procediment legislatiu; Reglament del Parlament Parlament Europeu El Parlament de Catalunya hi pot establir relacions en àmbits d’interès comú 187.4 participació Els poders públics han de facilitar la de totes les persones en la vida política, econòmica, cultural i social 4.2 Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar en condicions d’igualtat en els afers públics 29.1 Els ciutadans de Catalunya tenen dret a elegir llurs representants en els òrgans polítics representatius i a presentar-s’hi com a candidats 29.2 Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure i a presentar iniciatives legislatives al Parlament 29.3; 62.1 Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar en el procés d’elaboració de les lleis del Parlament 29.4 318 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A P Totes les persones tenen dret a dirigir peticions i a plantejar queixes a les institucions i l’Administració de la Generalitat, i també als ens locals 29.5 Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure la convocatòria de consultes populars per la Generalitat i els ajuntaments 29.6 Els poders públics l’han de fomentar en l’elaboració, la prestació i l’avaluació de les polítiques públiques, i també en els àmbits cívic, social, cultural, econòmic i polític 43.1 Els poders públics l’han de facilitar, amb una atenció especial a les zones menys poblades del territori 43.2 Les campanyes institucionals que s’organitzin en ocasió dels processos electorals l’han de promoure 43.3 El sistema electoral ha d’assegurar la representació adequada de totes les zones del territori 56.2 La Generalitat té competència exclusiva en la promoció de les iniciatives de participació de la gent jove 142.1.b Vegeu també cooperatives; dones; ensenyament; Generalitat; organitzacions del tercer sector social; organitzacions empresarials; sindicats; treballadors; Unió Europea patrimoni Vegeu també impost sobre el patrimoni; impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats — arqueològic Els poders públics han d’emprendre les accions necessàries per a facilitar-hi l’accés 44.5 La Generalitat té competència exclusiva per a fer-ne la inspecció, l’inventari i la restauració 127.1.b.segon Vegeu també patrimoni cultural — arquitectònic La Generalitat té competència exclusiva per a fer-ne la inspecció, l’inventari i la restauració 127.1.b.segon Vegeu també patrimoni cultural — artístic Els poders públics han d’emprendre les accions necessàries per a facilitar-hi l’accés 44.5 319 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té competència exclusiva per a fer-ne la inspecció, l’inventari i la restauració 127.1.b.segon La Generalitat té competència exclusiva per a promoure’l i difondre’l 127.1.d.segon Vegeu també patrimoni cultural — bibliogràfic Vegeu patrimoni documental i bibliogràfic — científic La Generalitat té competència exclusiva per a fer-ne la inspecció, l’inventari i la restauració 127.1.b.segon Vegeu també patrimoni cultural — cultural Totes les persones tenen el deure de respectar-lo i preservar-lo 22.2 Els poders públics n’han de fomentar la conservació i la difusió 44.4 Els poders públics han d’emprendre les accions necessàries per a facilitar-hi l’accés 44.5 La Generalitat té competència exclusiva per a regular i executar mesures destinades a garantir-ne l’enriquiment i la difusió i a facilitar-hi l’accés 127.1.b.primer La Generalitat té competència exclusiva per a fer-ne la inspecció, l’inventari i la restauració 127.1.b.segon La Generalitat té competència exclusiva sobre l’establiment del règim jurídic de les actuacions sobre els béns mobles i immobles que l’integren 127.1.b.tercer La Generalitat té competència exclusiva per a protegir-lo 127.1.b.quart La Generalitat té competència exclusiva per a conservar i recuperar els béns que integren el patrimoni documental i bibliogràfic 127.1.c.tercer La Generalitat té competència exclusiva per a promoure’l i difondre’l 127.1.d.segon Vegeu també cultura — de la Generalitat Els seus rendiments integren els recursos de les finances de la Generalitat 202.3.g 320 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A És integrat pels béns i els drets dels quals és titular i pels que adquireixi per qualsevol títol jurídic 215.1 Una llei del Parlament n’ha de regular l’administració, la defensa i la conservació 215.2 — documental i bibliogràfic La Generalitat té competència exclusiva per a conservar i recuperar els béns que l’integren 127.1.c.tercer Vegeu també béns documentals, bibliogràfics i culturals; patrimoni cultural — etnològic La Generalitat té competència exclusiva per a fer-ne la inspecció, l’inventari i la restauració 127.1.b.segon Vegeu també patrimoni cultural — històric Els poders públics han d’emprendre les accions necessàries per a facilitar-hi l’accés 44.5 La Generalitat té competència exclusiva per a fer-ne la inspecció, l’inventari i la restauració 127.1.b.segon Vegeu també patrimoni cultural — industrial Els poders públics han d’emprendre les accions necessàries per a facilitar-hi l’accés 44.5 — monumental La Generalitat té competència exclusiva per a promoure’l i difondre’l 127.1.d.segon — natural Totes les persones tenen el deure de col·laborar per a conservar-lo 27.2 Els poders públics han d’establir les condicions que en permetin el gaudi a tothom 46.3 — tècnic La Generalitat té competència exclusiva per a fer-ne la inspecció, l’inventari i la restauració 127.1.b.segon Vegeu també patrimoni cultural 321 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Patronat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó Vegeu Arxiu de la Corona d’Aragó patronats La Generalitat té competència exclusiva per a regular els de les fundacions que compleixen llurs funcions majoritàriament a Catalunya 118.2.a pau Catalunya aferma el seu compromís amb tots els pobles per a construir un ordre mundial pacífic i just preàmbul És un principi rector de l’actuació dels poders públics 4.3 La Generalitat ha de promoure la cultura de la pau i accions de foment de la pau al món 51.1 Vegeu també justícia de pau peatges Les inversions de l’Estat a Catalunya es poden emprar per a alliberar peatges DA 3.1 pel·lícules Vegeu cinema pensions Vegeu també entitats gestores de plans i fons de pensions — no contributives La competència compartida de la Generalitat en matèria de seguretat social inclou el reconeixement i la gestió de les pensions no contributives 165.1.e personal — al servei de l’Administració de justícia Ha d’acreditar el coneixement adequat i suficient de les llengües oficials 33.3; 102.4 La Generalitat té competència normativa i competència executiva i de gestió en matèria de personal no judicial (en els termes de la LOPJ) 103.1; 103.2 322 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té competència exclusiva en matèria de personal laboral 103.4 — al servei de l’Administració de l’Estat a Catalunya Ha d’acreditar el coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials 33.4 — al servei de l’Administració de la Generalitat Una llei n’ha de regular l’estatut jurídic 71.7 — al servei de la Fiscalia a Catalunya Ha d’acreditar el coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials 102.4 — al servei de les administracions públiques Té l’obligació de comparèixer a requeriment del Parlament 59.5 La Generalitat té competència exclusiva sobre el seu règim estatutari 136.a La Generalitat té competència compartida per al desenvolupament dels principis ordenadors de l’ocupació pública, sobre l’adquisició i la pèrdua de la condició de funcionari, les situacions administratives i els drets, els deures i les incompatibilitats d’aquest personal 136.b La Generalitat té competència exclusiva, en matèria de personal laboral, per a adaptar la relació de llocs de treball a les necessitats derivades de l’organització administrativa i sobre la seva formació 136.c — de seguretat privada La Generalitat executa la legislació de l’Estat en matèria d’autorització de centres de formació d’aquest personal 163.c — dependent del Parlament El Parlament en fixa l’estatut 58.2 — docent La Generalitat té competència exclusiva en matèria d’ensenyament no universitari, la qual inclou la formació permanent i el perfeccionament del personal docent 131.2.f La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa al règim retributiu en l’ensenyament universitari 172.1.h 323 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ensenyament universitari inclou l’avaluació i el garantiment de la qualitat i de l’excel·lència d’aquest personal 172.2.f — investigador La competència exclusiva de la Generalitat sobre els seus centres i estructures de recerca inclou la regulació i la formació professional d’aquest personal 158.1.d La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’ensenyament universitari inclou el règim retributiu d’aquest personal 172.1.h La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ensenyament universitari inclou la regulació del règim d’aquest personal 172.2.e La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ensenyament universitari inclou l’avaluació i el garantiment de la qualitat i de l’excel·lència d’aquest personal 172.2.f — sanitari Ha de respectar les instruccions anticipades dels pacients sobre intervencions i tractaments mèdics 20.2 La Generalitat té competència compartida sobre el règim estatutari i la formació del personal al servei del sistema sanitari públic 162.3.e persones Els poders públics han de tenir com a objectiu la millora de llur qualitat de vida 40.1 Vegeu també deures; drets; igualtat — amb discapacitats Els poders públics n’han de garantir la protecció jurídica i n’han de promoure la integració social, econòmica i laboral 40.5 Els poders públics han de promoure polítiques de transport i de comunicació que garanteixin l’accessibilitat per a les persones amb mobilitat reduïda 48.1 Els poders públics han de garantir les condicions que permetin d’assolir la igualtat de les persones sordes que optin per l’ús de la llengua de signes catalana 50.6 324 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — grans Tenen dret a viure amb dignitat, lliures d’explotació i de maltractaments, i no poden ésser discriminades a causa de l’edat 18 Els poders públics n’han de garantir la protecció perquè puguin portar una vida digna i independent i participar en la vida social i cultural 40.6 Els poders públics n’han de procurar la plena integració en la societat per mitjà de polítiques públiques basades en el principi de solidaritat intergeneracional 40.6 perspectiva de gènere Els poders públics n’han de garantir la incorporació transversal en totes les polítiques públiques 41.2 Vegeu també dones pesca Els governs locals tenen competències pròpies sobre la regulació, la gestió i la vigilància de les activitats i els usos que es porten a terme a les platges, als rius i als llacs 84.2.n La Generalitat té competència exclusiva en matèria de pesca fluvial 119.1 La Generalitat té competència exclusiva en matèria de pesca marítima i recreativa en aigües interiors 119.2 La Generalitat té competència exclusiva en la regulació i la gestió dels recursos pesquers i la delimitació d’espais protegits en aigües interiors 119.2 La Generalitat té competència compartida en matèria d’ordenació del sector pesquer 119.4 La Generalitat té competència compartida sobre la regulació dels recursos naturals, de la flora i la fauna, de la biodiversitat i del medi ambient marí i aquàtic, si no té per finalitat la preservació dels recursos pesquers marítims 144.1.c Vegeu també activitats marítimes peticions Totes les persones tenen dret a dirigir-ne a les institucions i l’Administració de la Generalitat, i també als ens locals, en matèries de les competències respectives 29.5 325 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A El Reglament del Parlament ha de regular la tramitació de les individuals i col·lectives dirigides al Parlament 59.7 planificació — ambiental La Generalitat hi té competència compartida 144.1.a — d’aeroports La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa als que no tenen la qualificació legal d’interès general 140.1.a La Generalitat hi participa pel que fa als d’interès general 140.4 — d’emergències i seguretat civil La Generalitat hi té competència exclusiva 132.1 — d’equipaments comercials La Generalitat hi té competència exclusiva 121.1.d — d’equipaments culturals La Generalitat hi té competència exclusiva 127.1.a.quart Vegeu també cultura — d’espais naturals La Generalitat hi té competència exclusiva (en el marc de l’art. 149.1.23 CE) 144.2 — d’habitatge públic Els governs locals hi tenen competències 84.2.b Vegeu també habitatge — d’heliports La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa als que no tenen la qualificació legal d’interès general 140.1.a — d’infraestructures de transport La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa a les que no tenen la qualificació legal d’interès general 140.1.a — d’institucions penitenciàries La Generalitat hi té competència executiva de la legislació de l’Estat 168.1.b ; 168.1.c Vegeu també sistema penitenciari 326 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A P — d’obres públiques La Generalitat té competència exclusiva sobre les que s’executen al territori de Catalunya que no han estat qualificades d’interès general ni afecten una altra comunitat autònoma 148.1 La Generalitat hi participa pel que fa a les qualificades d’interès general 148.2 — de l’activitat econòmica La Generalitat en pot establir una en el marc de les directrius que estableixi la planificació general de l’Estat 152.3 Correspon a la Generalitat desenvolupar-la i gestionar-la 152.4 La Generalitat participa en l’estatal per mitjà dels mecanismes que estableix el títol V 152.4.b — de l’agricultura i la ramaderia La Generalitat hi té competència compartida 116.2.a — de l’educació infantil Els governs locals hi tenen competències 84.2.g Vegeu també educació infantil; ensenyament — de l’esport La Generalitat hi té competència exclusiva 134.1.a ; 134.1.h Vegeu també esport — de la caça La Generalitat hi té competència exclusiva 119.1.a Vegeu també caça — de la indústria La Generalitat hi té competència compartida 139.2 — de la inspecció de jutjats i tribunals Vegeu Consell de Justícia de Catalunya — de la pesca fluvial La Generalitat hi té competència exclusiva 119.1.a Vegeu també pesca — de la seguretat pública Correspon a la Generalitat 164.1.a 327 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — de la xarxa viària La Generalitat hi té competència exclusiva 140.5.a — de polítiques per a la dona La Generalitat hi té competència exclusiva 153.a Vegeu també dones — de ports La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa als que no tenen la qualificació legal d’interès general 140.1.a La Generalitat hi participa pel que fa als d’interès general 140.4 Vegeu també ports — del sector agroalimentari La Generalitat hi té competència compartida 116.2.a — del sector turístic La Generalitat hi té competència exclusiva 171.a Vegeu també turisme — del transport fluvial de passatgers La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa al que transcorre íntegrament per Catalunya 169.6.a Vegeu també transport — del transport marítim de passatgers La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa al que transcorre íntegrament per Catalunya 169.6.a Vegeu també transport — del transport terrestre La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa al de viatgers i mercaderies per carretera, ferrocarril i cable que transcorre íntegrament per Catalunya 169.1.a Vegeu també transport — estadística La Generalitat hi té competència exclusiva 135.1.a 328 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A P — hidrològica La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa a les conques hidrogràfiques internes 117.1 La Generalitat hi participa pel que fa a les conques hidrogràfiques compartides 117.3 La Generalitat hi participa pel que fa als recursos hídrics i els aprofitaments hidràulics que passen per Catalunya o que hi fineixen provinents de territoris de fora de l’àmbit estatal espanyol 117.5 — sanitària La Generalitat hi té competència compartida 162.3 plans — d’estudis L’ensenyament del català i el castellà hi ha de tenir una presència adequada 35.2 La Generalitat, pel que fa als ensenyaments no universitaris, hi té competència compartida 131.3.c — de pensions Vegeu entitats gestores de plans i fons de pensions — territorials La Generalitat té competència exclusiva per a establir i regular les figures de planejament territorial i el procediment per a tramitar-les i aprovar-les 149.1.b La Generalitat té competència exclusiva per a establir i regular els d’ordenació i ús del litoral i de les platges 149.3.a Vegeu també planificació planta judicial El Govern de la Generalitat n’ha de proposar al Govern de l’Estat la determinació i la revisió 107.1 Les modificacions d’aquesta que no comportin reforma legislativa poden correspondre al Govern de la Generalitat, que pot crear seccions i jutjats 107.2 329 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A planters La Generalitat hi té competència exclusiva 116.1.e platges Els governs locals tenen competències pròpies sobre la regulació, la gestió i la vigilància de les activitats i els usos que s’hi porten a terme 84.2.n La Generalitat hi té competència exclusiva, respectant el règim general del domini públic, pel que fa a establir i regular plans territorials d’ordenació i ús 149.3.a Vegeu també litoral Ple — del Parlament Vegeu Parlament de Catalunya — dels Consellers i Conselleres Generals Vegeu Plen des Conselhèrs e Conselhères Generaus Plen des Conselhèrs e Conselhères Generaus Integra el Conselh Generau d’Aran 94.2 pluralisme És un principi rector de l’actuació dels poders públics 4.3 Els poders públics l’han de respectar en promoure la participació social en l’elaboració de les polítiques públiques 43.1 És un dels valors socials que els poders públics han d’impulsar en la formació de l’alumnat 44.1 El Parlament és la seu on s’expressa preferentment 55.2 — en els mitjans de comunicació Els poders públics han de procurar que els electors rebin dels mitjans de comunicació una informació veraç, objectiva, neutral i respectuosa del pluralisme polític sobre les candidatures que concorren en els processos electorals 43.3 Els poders públics han de promoure les condicions per a garantir el pluralisme polític, social, cultural i religiós en els mitjans de comunicació 52.1 330 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat ha de fomentar el pluralisme lingüístic i cultural de Catalunya 146.3 població S’ha de tenir en compte com una de les variables per a determinar les necessitats de despesa de la Generalitat 206.6 poble Vegeu també Defensor del Poble — aranès Vegeu Aran — de Catalunya Ha mantingut al llarg dels segles una vocació constant d’autogovern preàmbul Vol fer possible la construcció d’una societat democràtica i avançada, de benestar i progrés, solidària amb el conjunt d’Espanya i incardinada a Europa i respectuosa dels drets fonamentals i de les llibertats públiques de les persones i dels pobles preàmbul Proclama com a valors superiors la llibertat, la justícia i la igualtat preàmbul Manifesta la seva voluntat d’avançar per una via de progrés que asseguri una qualitat de vida digna per a tots els que viuen i treballen a Catalunya preàmbul L’autogovern de Catalunya es fonamenta també en els seus drets històrics preàmbul ; 5 El Parlament n’ha recollit el sentiment i la voluntat en definir Catalunya com a nació preàmbul N’emanen els poders de la Generalitat 2.4 El Parlament el representa 55.1 Vegeu també Catalunya — gitano Els poders públics han de garantir el reconeixement de la seva cultura com a salvaguarda de la seva realitat històrica 42.7 Vegeu també igualtat 331 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A pobles Les institucions de la Generalitat són el nexe amb una història d’afirmació i respecte dels drets fonamentals i de les llibertats públiques de la persona i dels pobles preàmbul Catalunya vol desenvolupar la seva personalitat política en el marc d’un Estat que reconeix i respecta la diversitat d’identitats dels pobles d’Espanya preàmbul Catalunya aferma el seu compromís amb tots els pobles per a construir un ordre mundial pacífic i just preàmbul Els poders públics han de reconèixer llur dret a conservar i desenvolupar la identitat 4.2 La Generalitat ha de promoure accions i polítiques de cooperació a llur desenvolupament 51.2 pobresa Les persones o famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania 24.3 Els poders públics han de garantir la protecció dels infants, especialment contra tota forma d’explotació, d’abandonament, de maltractament o crueltat i de la pobresa i els seus efectes 40.3 Els poders públics han de vetllar per la plena integració social, econòmica i laboral de les persones i dels col·lectius en situació de pobresa i de risc d’exclusió social 42.2 La Generalitat té competència exclusiva per a regular i aprovar plans i programes específics dirigits a persones i col·lectius en situació de pobresa o de necessitat social 166.1.c Vegeu també benestar social poder judicial Es regula el poder judicial a Catalunya títol III Vegeu també Administració de justícia; Consell de Justícia de Catalunya; Fiscalia; jutges; Llei orgànica del poder judicial; magistrats; Tribunal Superior de Justícia de Catalunya policia Vegeu també Cos d’Agents Rurals; Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra; policies locals 332 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — administrativa Corresponen a la Generalitat, pel que fa a les conques hidrogràfiques compartides, les facultats de policia del domini públic hidràulic que li atribueixi la legislació estatal 117.3.c La Generalitat té competència exclusiva sobre l’adopció de mesures de policia administrativa amb relació a la disciplina de mercat 121.1.f La Generalitat té competència exclusiva sobre la relativa a activitats i instal·lacions destinades a la joventut 142.1.c El Cos d’Agents Rurals exerceix funcions de policia administrativa especial 144.6 És una de les funcions de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra 164.5.b — judicial És una de les funcions del Cos d’Agents Rurals 144.6 És una de les funcions de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra 164.5.c Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra La Generalitat executa la legislació de l’Estat en matèria de coordinació dels serveis de seguretat i investigació privades amb les policies 163.d Correspon a la Generalitat de crear-la i organitzar-la 164.1.b La Generalitat en té el comandament suprem 164.2 La Generalitat participa en la coordinació de les polítiques de seguretat i l’activitat dels cossos policíacs de l’Estat i de Catalunya i en les relacions de col·laboració i auxili amb les policies d’altres països 164.4 Té com a àmbit d’actuació el conjunt del territori de Catalunya i exerceix totes les funcions pròpies d’un cos de policia en seguretat ciutadana i ordre públic, com a policia administrativa i com a policia judicial i d’investigació criminal 164.5 Correspon a la Generalitat la competència sobre l’ús de la videovigilància i del control de so i enregistraments en l’àmbit públic efectuats per la policia de Catalunya 173 333 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A policies locals La Generalitat executa la legislació de l’Estat en matèria de coordinació dels serveis de seguretat i investigació privades amb les policies 163.d Correspon a la Generalitat de fer-ne l’ordenació i de coordinar-ne l’actuació 164.1.a ; 164.2 política lingüística És matèria de desenvolupament bàsic de l’Estatut 62.2 Vegeu també aranès, castellà; català ports La Generalitat, en l’exercici de la competència exclusiva sobre el transport marítim i fluvial que transcorre íntegrament per Catalunya, ha de respectar les competències de l’Estat en marina mercant i ports 169.6 Vegeu també infraestructures de transport potestat — disciplinària Vegeu règim disciplinari — legislativa El Parlament l’exerceix 55.2 El Parlament la pot delegar en el Govern 63 Correspon a la Generalitat, de manera íntegra, en l’àmbit de les seves competències exclusives 110.1 Correspon a la Generalitat, en el marc de la legislació bàsica de l’Estat, en l’àmbit de les seves competències compartides 111 Correspon a la Generalitat desplegar la normativa de la Unió Europea que afecti l’àmbit de les seves competències 113 Vegeu també lleis — normativa Els municipis en tenen en l’àmbit de llurs competències i en els altres sobre els quals es projecta llur autonomia 87.3 Correspon a la Generalitat la competència normativa sobre el personal no judicial al servei de l’Administració de justícia 103.1 334 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té capacitat normativa sobre els tributs estatals cedits totalment, sobre els tribus estatals cedits parcialment, si s’escau, i sobre els tributs propis que creï per llei 203.2; 203.3; 203.5; 205.6; DA 7 S’ha de proposar d’augmentar la capacitat normativa de la Generalitat amb relació a l’impost sobre la renda de les persones físiques DA 8 L’Administració general de l’Estat ha de cedir competències normatives sobre determinades operacions amb relació a l’impost sobre el valor afegit i als impostos especials de fabricació DA 11 — reglamentària El Govern l’exerceix 68.1 Correspon a la Generalitat, de manera íntegra, en l’àmbit de les seves competències exclusives 110.1 Correspon a la Generalitat, en el marc de la legislació bàsica de l’Estat, en l’àmbit de les seves competències compartides 111 Correspon a la Generalitat en l’àmbit de les seves competències executives 112 Comprèn l’aprovació de disposicions per a l’execució de la normativa de l’Estat 112 Presidència de la Generalitat Integra la Generalitat, juntament amb el Parlament, el Govern i les altres institucions que estableix el capítol V del títol II 2.2 La seva seu permanent és la ciutat de Barcelona 10 Vegeu també president o presidenta de la Generalitat president o presidenta — d’audiència provincial El Consell de Justícia de Catalunya participa en la seva designació 98.2.a — de la Generalitat El Parlament es reuneix en sessió extraordinària a petició seva 60.1 La regulació del seu estatut personal és matèria de desenvolupament bàsic de l’Estatut 62.2 Promulga, en nom del rei, les lleis, els decrets llei i els decrets legislatius, i n’ordena la publicació 65; 67.6.a Té la més alta representació de la Generalitat 67.1 335 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Dirigeix l’acció de Govern 67.1 Té la representació ordinària de l’Estat a Catalunya 67.1 És elegit pel Parlament 67.2 És nomenat pel rei 67.4 Una llei del Parlament en regula l’estatut personal 67.5 Ordena la publicació dels nomenaments dels càrrecs institucionals de l’Estat a Catalunya 67.6.b Demana la col·laboració a les autoritats de l’Estat que exerceixen funcions públiques a Catalunya 67.6.c Cessa per renovació del Parlament com a conseqüència d’unes eleccions, per aprovació d’una moció de censura o denegació d’una qüestió de confiança, per defunció, per dimissió, per incapacitat permanent, física o mental, i per condemna penal ferma 67.7; 67.8 Pot delegar temporalment funcions executives en un dels consellers, si no ha nomenat un conseller primer o consellera primera 67.9 És membre del Govern 68.2 Pot nomenar i separar un conseller primer o consellera primera, de la qual cosa ha de donar compte al Parlament 69 Té el dret d’assistir a les reunions del Ple i de les comissions parlamentàries i prendre-hi la paraula 73.1 Respon políticament, juntament amb els consellers, davant el Parlament de forma solidària 74.1 La delegació de funcions no l’eximeix de la seva responsabilitat política davant el Parlament 74.2 Pot dissoldre el Parlament 75 Ordena la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya del nomenament del president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 95.5 Presideix una junta de seguretat de composició paritària entre la Generalitat i l’Estat 164.4 — de sala del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya És nomenat a proposta del Consell General del Poder Judicial i amb la participació del Consell de Justícia de Catalunya 95.6; 98.2.a — de vegueria Forma el consell de vegueria juntament amb els consellers 91.1 És escollit pels consellers de vegueria d’entre els seus membres 91.2 336 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A P — del Parlament El Reglament del Parlament en regula l’elecció i les funcions 59.1 Presideix la Diputació Permanent 59.4 Convoca les sessions extraordinàries del Parlament 60.1 — del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya És el representant del poder judicial a Catalunya 95.5 És nomenat pel rei, a proposta del Consell General del Poder Judicial i amb la participació del Consell de Justícia de Catalunya 95.5; 98.2.a El president o presidenta de la Generalitat ordena que se’n publiqui el nomenament en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 95.5 presons Vegeu sistema penitenciari pressupostos — de la Generalitat Són aprovats pel Parlament 55.2; 212 El Ple del Parlament no en pot delegar la tramitació i l’aprovació en una comissió 62.3 No poden ésser objecte de delegació legislativa ni de decret llei 63.1; 64.1 Tenen caràcter anual, són únics i inclouen totes les despeses i els ingressos de la Generalitat i dels organismes, les institucions i les empreses que en depenen 212 El Govern els elabora i els executa 212 Correspon al Parlament d’examinar-los, esmenar-los, aprovar-los i controlar-los 212 La llei de pressupostos no pot crear tributs, però en pot modificar si ho estableix una llei tributària substantiva 212 La Generalitat pot recórrer a l’endeutament i emetre deute públic 213 Correspon a la Generalitat establir límits i condicions per a assolir els objectius d’estabilitat pressupostària 214 Vegeu també finances de la Generalitat — del Parlament El Parlament els elabora i els aprova 58.2 337 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — generals de l’Estat Constitueixen recursos de les finances de la Generalitat transferències i assignacions amb càrrec a aquests 202.3.e prestacions Totes les persones tenen dret a rebre prestacions socials i ajuts públics per a atendre les càrregues familiars 16 Les persones o les famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania 24.3 Les persones excloses del mercat de treball que no disposen de mitjans de subsistència tenen dret a percebre prestacions i recursos no contributius de caràcter pal·liatiu 25.2 Vegeu també ajuts públics — professionals La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació de les de caràcter obligatori 125.4.b preu just Correspon a la Generalitat, en matèria d’expropiació forçosa, la competència executiva per a crear i regular un òrgan propi que el determini 159.4.c preus Els consumidors i usuaris tenen dret a ésser-ne informats d’una manera veraç i entenedora 28.1 La competència exclusiva de la Generalitat sobre les infraestructures de transport que no siguin d’interès general inclou el règim econòmic dels serveis portuaris i aeroportuaris, especialment les potestats tarifària i tributària i la percepció i la recaptació de tota mena de tributs i gravàmens 140.1.c La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de transport terrestre inclou la potestat tarifària 169.1.f Els ingressos per la percepció dels públics constitueixen recursos de les finances de la Generalitat 202.3.f Vegeu també preu just; sistema tributari 338 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A P prevenció — d’incendis Vegeu incendis — de riscs laborals Vegeu seguretat i higiene en el treball principis rectors de les polítiques públiques Els poders públics han de promoure els que estableixen l’Estatut, la Constitució, la Unió Europea, la Declaració universal de drets humans, el Conveni europeu per a la protecció dels drets humans i els altres tractats i convenis internacionals subscrits per Espanya que reconeixen i garanteixen els drets i les llibertats fonamentals 4 Els poders públics han d’orientar llurs polítiques d’acord amb els que estableixen la Constitució i l’Estatut, i els han de promoure i garantir 39.1 El reconeixement, el respecte i la protecció d’aquests principis informen la legislació positiva, la pràctica judicial i l’actuació dels poders públics 39.2 Són exigibles davant la jurisdicció 39.3 S’estableixen els de caràcter estatutari capítol V del títol I procediment — administratiu La Generalitat té competència exclusiva sobre l’establiment i l’aplicació del relatiu a la queixa i la reclamació en matèria de consum 123.a La Generalitat té competència exclusiva en les normes de procediment administratiu que derivin de les particularitats del dret substantiu de Catalunya o de les especialitats de l’organització de la Generalitat 159.1.c — de reforma de l’Estatut Vegeu Estatut d’autonomia de Catalunya — legislatiu Els ciutadans tenen dret a participar en el procés d’elaboració de les lleis 29.4 L’aprovació de la llei electoral requereix una majoria especial 56.2 339 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A L’aprovació i la reforma del Reglament del Parlament requereixen la majoria absoluta 58.3 Perquè els acords adoptats pel Parlament siguin vàlids, cal la presència de la majoria absoluta dels diputats i l’aprovació de la majoria simple dels presents, sens perjudici de les majories especials que s’estableixin 60.3 La iniciativa legislativa correspon als diputats, als grups parlamentaris i al Govern, i també als ciutadans, mitjançant la iniciativa legislativa popular, i als òrgans representatius dels ens supramunicipals de caràcter territorial 62.1 Les lleis de desenvolupament bàsic tenen requisits específics d’aprovació, modificació i derogació 62.2 La tramitació i l’aprovació de les lleis de desenvolupament bàsic de l’Estatut, del pressupost de la Generalitat i de les lleis de delegació legislativa al Govern no poden ésser delegades en una comissió pel Ple del Parlament 62.3 El Parlament pot autoritzar el Govern, amb restriccions, per a dictar decrets legislatius 63.1 La reforma de l’Estatut no pot ésser objecte de delegació legislativa ni de decret llei 63.1; 64.1 Les matèries que han d’ésser regulades per lleis de desenvolupament bàsic no poden ésser objecte de delegació legislativa, llevat que es delegui l’establiment d’un text refós, ni de decret llei 63.1; 64.1 La regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets estatutaris no poden ésser objecte de delegació legislativa ni de decret llei 63.1; 64.1 El pressupost de la Generalitat no pot ésser objecte de delegació legislativa ni de decret llei 63.1; 64.1 La delegació legislativa al Govern ha d’ésser expressa i s’ha de fer per llei, per a una matèria concreta i amb la determinació d’un termini, i s’exhaureix quan el Govern publica el decret legislatiu, i també si el Govern es troba en funcions 63.2 Les lleis de delegació legislativa que autoritzin el Govern a formular un nou text articulat han de fixar les bases del text 63.3 340 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Les lleis de delegació legislativa que autoritzin el Govern a refondre textos legals han de determinar l’abast i el criteri de la refosa 63.3 El control de la legislació delegada és regulat pel Reglament del Parlament i, eventualment, per les lleis de delegació 63.4 El Govern pot dictar disposicions legislatives provisionals sota la forma de decret llei en cas d’una necessitat extraordinària i urgent 64.1 No poden ésser objecte de decret llei ni la reforma de l’Estatut, ni les matèries que són objecte de lleis de desenvolupament bàsic, ni la regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets reconeguts per l’Estatut i per la Carta dels drets i deures dels ciutadans de Catalunya, ni el pressupost de la Generalitat 64.1 Resten derogats els decrets llei que no siguin validats expressament pel Parlament 64.2 El Parlament pot tramitar els decret llei com a projectes de llei pel procediment d’urgència 64.3 Es regula la promulgació, la publicació i l’entrada en vigor de les lleis, i també l’elaboració de la versió oficial en castellà 65; 67.6.a El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar sobre l’adequació a la Constitució dels projectes i les proposicions de reforma de l’Estatut 76.2.a El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar sobre l’adequació a l’Estatut i a la Constitució dels projectes i les proposicions de llei, dels decrets llei sotmesos a convalidació i dels projectes de decret legislatiu 76.2.b ; 76.2.c El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar sobre l’adequació a l’autonomia local dels projectes i les proposicions de llei i dels projectes de decret legislatiu 76.2.d Els dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries tenen caràcter vinculant amb relació als projectes de llei i les proposicions de llei que desenvolupin o afectin drets estatutaris 76.4 El Síndic de Greuges pot sol·licitar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries sobre els projectes de llei i les proposicions de llei que regulen drets estatutaris 78.3 341 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A El Consell de Governs Locals ha d’ésser escoltat en la tramitació parlamentària de les iniciatives legislatives que afecten de manera específica les administracions locals 85 L’Ajuntament de Barcelona ha de participar o ésser consultat en la tramitació de les iniciatives legislatives que afecten el règim especial del municipi de Barcelona 89 L’Aran ha de participar en l’elaboració de les iniciatives legislatives que afecten el seu règim especial 94.4 L’aprovació de la llei de finances locals requereix una majoria de tres cinquenes parts 219.2 L’aprovació de la llei que regula la designació dels senadors que han de representar la Generalitat al Senat requereix una majoria absoluta DA 1.1; DA 1.2 Vegeu també decrets legislatius; decrets llei; Estatut d’autonomia de Catalunya; legislació; Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya; Llei orgànica del poder judicial; lleis de Catalunya; lleis de l’Estat; règim electoral del Parlament; Unió Europea produccions audiovisuals La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar i difondre la creació i la producció audiovisuals portades a terme a Catalunya 127.1.d.primer productes Vegeu també preus — agrícoles i ramaders La Generalitat té la competència exclusiva en la regulació i l’execució sobre la qualitat, la traçabilitat i les condicions d’aquests productes 116.1.b — farmacèutics La Generalitat té la competència executiva de la legislació estatal en aquesta matèria 162.5 — intermedis Vegeu impost sobre els productes intermedis 342 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A professions La Generalitat té competència executiva en matèria de qualificacions professionals 170.1.c — titulades La Generalitat hi té competència exclusiva (en el marc dels art. 36 i 139 CE) 125.4 progrés El poble de Catalunya manifesta la seva voluntat d’avançar per una via de progrés que asseguri una qualitat de vida digna per a tots els que viuen i treballen a Catalunya preàmbul Les dones i els homes de Catalunya volen prosseguir la construcció d’una societat democràtica i avançada, de benestar i progrés, solidària amb el conjunt d’Espanya i incardinada a Europa preàmbul Els poders públics han d’adoptar les mesures necessàries per a promoure l’econòmic i el social 45.1 Perquè les oportunitats de progrés que ofereix la societat del coneixement i de la informació contribueixin a la millora del benestar i la cohesió socials, la Generalitat ha de promoure la formació, la recerca i la innovació tecnològiques 53.2 La Generalitat ha de promoure l’econòmic en la seva actuació tributària 203.6 projecció internacional El Govern de l’Estat i el Govern de la Generalitat han d’articular fórmules de col·laboració i cooperació mútues per a la projecció internacional de la cultura 127.3 La Generalitat ha d’impulsar la projecció de Catalunya a l’exterior i n’ha de promoure els interessos en aquest àmbit 193 La Generalitat ha de promoure la de les organitzacions socials, culturals i esportives 200 Vegeu també acció exterior projectes de llei Vegeu lleis de Catalunya; lleis de l’Estat; procediment legislatiu 343 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A ­ ropietat p — industrial La Generalitat ha de respectar la legislació de propietat industrial en l’exercici de la seva competència sobre el règim de titularitat de les denominacions d’origen 128.1.b La Generalitat hi té competència executiva 155.2 La competència executiva de la Generalitat en aquesta matèria inclou l’establiment i la regulació d’un registre de drets, coordinat amb el de l’Estat 155.2.a La competència executiva de la Generalitat en aquesta matèria inclou la defensa jurídica i processal dels topònims de Catalunya aplicats al sector de la indústria 155.2.b — intel·lectual La Generalitat té competència executiva en aquesta matèria 155.1 proporcionalitat Totes les persones tenen dret que l’actuació dels poders públics sigui proporcionada a les finalitats que la justifiquen 30.2 El sistema electoral és de representació proporcional i ha d’assegurar la representació adequada de totes les zones del territori 56.2 El Parlament participa en el control dels principis de subsidiarietat i de proporcionalitat que estableixi el dret de la Unió Europea amb relació a les propostes legislatives europees 188 proposicions de llei Vegeu lleis de Catalunya; lleis de l’Estat; procediment legislatiu protecció — civil Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.f La Generalitat té competència exclusiva en aquesta matèria, sens perjudici de les facultats dels governs locals i respectant les competències de l’Estat en matèria de seguretat pública 132.1 La Generalitat ha de promoure mecanismes de col·laboració en aquest àmbit amb altres comunitats autònomes i amb l’Estat en actuacions d’abast superior a Catalunya 132.2 344 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — de dades personals Vegeu dades personals — de les persones Vegeu persones — de menors La Generalitat hi té competència exclusiva, respectant la legislació penal 166.3.a — del medi ambient Els poders públics han de vetllar per la protecció del medi ambient per mitjà de polítiques públiques basades en el desenvolupament sostenible i la solidaritat col·lectiva i intergeneracional 46.1 Les polítiques mediambientals s’han de dirigir a la fixació d’estàndards i de nivells mínims de protecció del medi ambient 46.2 Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.j Vegeu també medi ambient — dels animals La Generalitat hi té competència exclusiva 116.1.d — dels consumidors i els usuaris Els poders públics han de garantir-la 49.1 — social La Generalitat té competència exclusiva en la intervenció i el control dels sistemes privats complementaris 166.1.d Vegeu també serveis socials protectorats La Generalitat té competència exclusiva per a regular els de les fundacions que compleixen llurs funcions majoritàriament a Catalunya 118.2.a protocol El dels símbols de Catalunya és fixat pel Parlament 8.5 El president o presidenta de la Generalitat té a Catalunya, als efectes protocol·laris, la posició preeminent que li correspon com a representant de la Generalitat i de l’Estat 67.5 345 �P ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A províncies Les diputacions són substituïdes pels consells de vegueria 91.3 L’alteració dels límits provincials s’ha de portar a terme d’acord amb el que estableix l’article 141.1 CE 91.4 Resta vigent la disposició transitòria quarta de la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya DT 2 Resta vigent la disposició transitòria sisena de la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya DT 2 proximitat Vegeu justícia de proximitat publicació — de les lleis El president o presidenta de la Generalitat l’ordena en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, en el termini de quinze dies des de l’aprovació, i en el Boletín Oficial del Estado 65; 67.6.a A l’efecte de l’entrada en vigor de les lleis, regeix la data de publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 65 — dels actes del Govern o de l’Administració de la Generalitat Es fa en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 68.5 És suficient per a l’eficàcia dels actes i per a l’entrada en vigor de les normes 68.5 — dels nomenaments El president o presidenta de la Generalitat ordena la dels càrrecs institucionals de l’Estat a Catalunya 67.6.b El president o presidenta de la Generalitat ordena la del fiscal o la fiscal superior de Catalunya 96.2 publicacions periòdiques La Generalitat té competència exclusiva per a establir les mesures relatives a la producció i la distribució, i per a gestionar-ne el dipòsit legal i atorgar-ne els codis d’identificació 127.1.a 346 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Q publicitat La Generalitat hi té competència exclusiva, sens perjudici de la legislació mercantil de l’Estat 157 Q qualificació — d’interès general La d’un port, un aeroport o una altra infraestructura de transport situats a Catalunya requereix l’informe previ de la Generalitat 140.3 La d’una obra pública que s’executa al territori de Catalunya requereix l’informe previ de la Generalitat 148.2 — de pel·lícules Vegeu cinema — de títols Vegeu registres de la propietat, mercantils i de béns mobles qualificacions professionals La Generalitat té competència executiva per a fer-ne la regulació, l’autorització i el control 170.1.c qualitat — d’activitats i productes La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació i l’execució de la qualitat, la traçabilitat i les condicions dels productes agrícoles i ramaders 116.1.b La Generalitat té competència exclusiva sobre l’establiment i l’execució de les normes i els estàndards de qualitat relacionats amb l’activitat comercial 121.1.e Correspon a la Generalitat el desplegament de les normes complementàries de qualitat dels serveis de subministrament d’energia 133.1.c Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre les normes tècniques, la inspecció i el control sobre la qualitat de la construcció 137.1.e Vegeu també mencions de qualitat 347 �Q ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — de vida El poble català manifesta la seva voluntat d’avançar per una via de progrés que asseguri una qualitat de vida digna per a tots els que viuen i treballen a Catalunya preàmbul Els poders públics han de tenir com a objectiu millorar la de totes les persones 40.1 — dels serveis d’interès general Totes les persones tenen dret a una educació de qualitat 21.1 Per a garantir el dret a la qualitat de l’ensenyament, els centres docents privats poden ésser sostinguts amb fons públics 21.3 Les administracions públiques han de fixar els estàndards de qualitat dels serveis públics, amb independència del règim de prestació 30.1 Els poders públics han de garantir la qualitat i la gratuïtat de l’assistència sanitària pública 42.4 Els poders públics han de garantir la qualitat i la gratuïtat dels serveis socials bàsics 42.5 Els poders públics han de garantir la qualitat del sistema d’ensenyament 44.1 Els poders públics han de fomentar la investigació i la recerca científica de qualitat 44.4 La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’ensenyament no universitari inclou el garantiment de la qualitat del sistema educatiu 131.2.d La Generalitat té competència compartida sobre l’avaluació i el garantiment de la qualitat i de l’excel·lència de l’ensenyament universitari 172.2.f queixes Totes les persones tenen dret a plantejar-les a les institucions i l’Administració de la Generalitat, i també als ens locals, en matèries de les competències respectives 29.5 La Generalitat té competència exclusiva per a establir i aplicar els procediments administratius de queixa i reclamació en matèria de consum 123.a 348 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A R qüestió de confiança La denegació d’una qüestió de confiança és causa de cessament del president o presidenta de la Generalitat 67.7 No pot plantejar-la el conseller o consellera que supleix o substitueix el president o presidenta de la Generalitat 67.8 R racisme Els poders públics han de promoure’n l’eradicació 40.8 Vegeu també igualtat; mediació social ràdio Vegeu radiodifusió radiodifusió La Generalitat hi té competència executiva per a resoldre conflictes entre els operadors que comparteixin múltiplexs la cobertura dels quals no ultrapassi el territori de Catalunya 140.7.c La Generalitat té competències exclusives i compartides en aquest àmbit 146 Vegeu també Consell de Ràdio i Televisió; mitjans de comunicació social; telecomunicacions ramaderia Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica i territorial per mitjà del foment de les activitats agràries, ramaderes i silvícoles 46.4 La Generalitat hi té competència exclusiva (en el marc de l’art. 149.1.13 i 16 CE) 116.1 Correspon a la Generalitat la regulació i el desenvolupament de la ramaderia 116.1.a Correspon a la Generalitat la regulació de la participació en organismes públics de les organitzacions agràries i ramaderes i de les cambres agràries 116.1.c Correspon a la Generalitat la regulació dels processos de producció, de les explotacions, de les estructures agràries i de llur règim jurídic 116.1.f 349 �R ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Correspon a la Generalitat el desenvolupament integral i la protecció del món rural 116.1.g La Generalitat té competència compartida en la planificació de la ramaderia 116.2.a La Generalitat té competència compartida en la regulació i el règim d’intervenció administrativa i d’usos de les vies pecuàries 116.2.b Vegeu també fires; protecció dels animals; sanitat animal; sector alimentari recaptació — de taxes judicials Correspon a la Generalitat en l’àmbit de les seves competències sobre l’Administració de justícia 104.f — de tributs La recaptació de tributs relacionats amb la utilització de la infraestructura i els serveis portuaris correspon a la Generalitat 140.1.c Correspon a la Generalitat la recaptació dels tributs propis i la dels tributs estatals cedits totalment, i també, si en rep la delegació, la dels altres tributs estatals 203.4; 204.1; 204.2 Correspon a l’Administració tributària de l’Estat la recaptació dels tributs estatals no cedits totalment 203.4; 204.2; 204.3 recerca científica Els poders públics l’han de fomentar 44.4 El Govern, les universitats i les institucions d’ensenyament superior han d’adoptar les mesures pertinents per a garantir l’ús del català en aquest àmbit 50.2 La Generalitat ha de promoure la formació, la recerca i la innovació tecnològiques 53.2 Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en la recerca, el desenvolupament, la transferència tecnològica i la innovació de les explotacions i les empreses agràries i alimentàries (en el marc de l’art. 149.1.13 i 16 CE) 116.1.h La Generalitat té competència exclusiva per a desenvolupar-la en l’àmbit esportiu 134.1.l 350 �R ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té competència compartida per a establir-la i regular-la en l’àmbit del medi ambient 144.1.b Correspon a la Generalitat la relativa a la meteorologia i al clima 144.5 La Generalitat té competència exclusiva amb relació als seus centres i estructures de recerca i als projectes de recerca que finança 158.1 La Generalitat té competència compartida sobre la coordinació dels centres i les estructures de recerca 158.2 Els criteris de col·laboració entre l’Estat i la Generalitat en aquest àmbit s’han de fixar d’acord amb el que estableix el títol V 158.3 S’han d’establir els sistemes de participació de la Generalitat en la fixació de les polítiques que afectin aquesta matèria en l’àmbit de la Unió Europea i en altres institucions internacionals 158.3 La Generalitat té competència exclusiva sobre el règim retributiu del personal investigador contractat per les universitats 172.1.h La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ensenyament universitari inclou la regulació del règim del personal investigador contractat i funcionari 172.2.e La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ensenyament universitari inclou l’avaluació i el garantiment de la qualitat i de l’excel·lència del personal investigador 172.2.f reciclatge El reciclatge i la reutilització dels béns i els productes són uns dels principis que han de respectar les polítiques mediambientals 46.2 Vegeu també residus recurs — d’alçada El Consell de Justícia de Catalunya ha d’informar dels interposats contra els acords dels òrgans de govern dels tribunals i els jutjats de Catalunya 98.2.e — d’inconstitucionalitat El Parlament pot interposar-ne 61.e El Consell de Garanties Estatutàries ha de dictaminar abans que el Parlament o el Govern n’interposin 76.3 351 �R ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya En són objecte els actes que vulnerin els drets reconeguts pels capítols I, II i III del títol I i per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya 38.2 — de qualificació de títols o clàusules en matèria de dret català La Generalitat té competència exclusiva sobre el seu règim 147.2 — extraordinari de revisió Correspon al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de resoldre’ls 95.4 recursos — financers Vegeu finances de la Generalitat — hídrics La Generalitat té facultats d’execució de la legislació sobre seguretat pel que fa a llur conservació 164.3.b Vegeu també aigües — miners Vegeu règim miner — naturals Totes les persones tenen dret a gaudir-ne en condicions d’igualtat 27.1 Totes les persones tenen el deure de fer-ne un ús responsable i evitar-ne el malbaratament 27.1 Les polítiques mediambientals s’han de dirigir a fer-ne una utilització racional i a conservar-los 46.2 La Generalitat té competència compartida sobre llur regulació 144.1.c Vegeu també medi ambient; natura — pesquers La Generalitat té competència exclusiva per a fer-ne la regulació i la gestió 119.2 referèndum Les reformes de l’Estatut s’hi han de sotmetre 222.1.b ; 222.1.d ; 223.1.b ; 223.1.i 352 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A R reforma — de l’Estatut Vegeu Estatut d’autonomia de Catalunya — del Reglament del Parlament Vegeu Reglament del Parlament — de la legislació penal i processal La Generalitat participa en la que incideixi en les competències de menors 166.3.b regatge Vegeu obres de regatge regidors Formen l’ajuntament, juntament amb l’alcalde o alcaldessa 86.2 Són elegits pels veïns dels municipis per mitjà de sufragi universal, igual, lliure, directe i secret 86.6 règim — disciplinari El Consell de Justícia de Catalunya instrueix expedients i exerceix funcions disciplinàries sobre jutges i magistrats (en els termes de la LOPJ) 98.2.c La Generalitat té competència normativa i també executiva i de gestió en matèria del personal no judicial al servei de l’Administració de justícia, que inclou la regulació del règim disciplinari 103.1.k ; 103.2.j La Generalitat té competència exclusiva en matèria de corporacions de dret públic representatives d’interessos econòmics i professionals, la qual inclou el règim disciplinari (en el marc de l’art. 36 i 139 CE) 125.1.a La Generalitat té competència exclusiva sobre l’exercici de les professions titulades, la qual inclou el règim disciplinari (en el marc dels art. 36 i 139 CE) 125.4.c La Generalitat té competència executiva en matèria de Registre Civil, la qual inclou l’exercici de la funció disciplinària 147.3 Vegeu també règim sancionador 353 �R ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — electoral del Parlament És regulat per una llei del Parlament 56.1; 56.2; 56.3 És matèria de desenvolupament bàsic de l’Estatut 62.2 Resta vigent la disposició transitòria quarta de la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya DT 2 Vegeu també eleccions al Parlament; informació electoral — electoral dels ens locals Els regidors són elegits pels veïns dels municipis per mitjà de sufragi universal, igual, lliure, directe i secret 86.6 La Generalitat hi té competència exclusiva pel que fa als ens locals que crea 160.3 Vegeu també informació electoral — estatutari del personal al servei de les administracions públiques catalanes La Generalitat hi té competència exclusiva 136.a — estatutari del personal en el sistema sanitari públic La Generalitat hi té competència compartida 162.3.e — local La Generalitat hi té competència exclusiva 160 — miner La Generalitat hi té competència compartida 133.4 — sancionador S’han de regular per llei les sancions per l’incompliment de l’obligació de comparèixer en les comissions d’investigació del Parlament 59.6 S’han de regular per llei els mecanismes destinats a garantir el compliment de l’obligació de les administracions públiques i d’altres entitats i persones a cooperar amb el Síndic de Greuges, i les sancions per l’incompliment d’aquesta obligació 78.5 La Generalitat té competència executiva i de gestió en matèria de personal no judicial al servei de l’Administració de justícia, que inclou exercir la potestat disciplinària i imposar les sancions que escaiguin 103.2.j La Generalitat té competència compartida en disciplina, inspecció i sanció de les caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya 120.3; 120.4 354 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A R Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre disciplina, inspecció i sanció de les entitats de crèdit que no siguin caixes d’estalvis 126.4 La Generalitat té competència exclusiva sobre el règim sancionador aplicable en la regulació dels productes amb denominació d’origen (en el marc de l’art. 149.1.13 CE) 128.1.c ; 128.2 La Generalitat té competència executiva en matèria d’autorització de treball als estrangers la relació laboral dels quals s’acompleixi a Catalunya, que inclou l’aplicació del règim d’inspecció i sanció 138.2 La Generalitat té competència executiva en la inspecció de les infraestructures comunes de telecomunicacions i l’exercici de la potestat sancionadora corresponent 140.7.b La Generalitat té competència compartida en la prevenció, la restauració i la reparació de danys al medi ambient, i també el règim sancionador corresponent 144.1.k La Generalitat té competència compartida sobre organització, funcionament, disciplina i règim sancionador de les societats rectores de mercats de valors 145.b La Generalitat té competència executiva en la inspecció i l’execució del procediment sancionador en matèria de defensa de la competència 154.2.b La Generalitat té competència exclusiva en control, inspecció i sanció en matèria de règim jurídic i procediment de les administracions públiques catalanes (en el marc de l’art. 149.1.18 CE) 159.1.b La Generalitat executa la legislació de l’Estat pel que fa a la inspecció i la sanció de les activitats de seguretat privada que s’acompleixen a Catalunya 163.b La Generalitat té competència executiva en matèria de treball i relacions laborals, que inclou la potestat sancionadora de les infraccions de l’ordre social 170.1.h La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació administrativa del comerç referit a habitatges i l’establiment de mesures de protecció i disciplinàries en aquest àmbit 137.1.d 355 �R ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Els ingressos per multes i sancions són part dels recursos de les finances de la Generalitat 202.3.j Vegeu també règim disciplinari registradors de la propietat, mercantils i de béns mobles Han d’acreditar el coneixement adequat i suficient de les llengües oficials 33.3 La Generalitat té competència executiva en llurs nomenaments 147.1.a La Generalitat té competència executiva per a participar en l’elaboració dels programes d’accés a llur cos als efectes de l’acreditació del coneixement del dret català 147.1.b Registre Civil Els encarregats han d’acreditar el coneixement adequat i suficient de les llengües oficials 33.3 Els encarregats han d’acreditar el coneixement del dret català 147.3 La Generalitat hi té competència executiva, en el marc de la regulació general 147.3 registre — d’associacions La Generalitat hi té competència exclusiva 118.1.c — d’entitats que promouen i organitzen la pràctica de l’activitat física i esportiva La Generalitat hi té competència exclusiva 134.1.g — d’instal·ladors d’infraestructures comunes de telecomunicacions La Generalitat té competència executiva per a gestionar-lo si l’àmbit d’aquests instal·ladors no ultrapassa el territori de Catalunya 140.7.d Vegeu també telecomunicacions — de drets de propietat industrial La Generalitat té competència executiva per a establir-ne i regular-ne un, en coordinació amb el de l’Estat 155.2.a — de drets de propietat intel·lectual La Generalitat té competència executiva per a establir-ne i regular-ne un, en coordinació amb el de l’Estat, per als drets generats 356 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A R a Catalunya o dels quals siguin titulars persones amb residència habitual a Catalunya 155.1.a — de fundacions La Generalitat hi té competència exclusiva 118.2.c — de gestors de múltiplexs La Generalitat té competència executiva per a gestionar-ne un si l’àmbit d’aquests gestors no ultrapassa el territori de Catalunya 140.7.d Vegeu també telecomunicacions — estatal d’entitats religioses La Generalitat té competència executiva per a participar en la gestió d’aquest registre 161.2.a — oficial de vaixells La Generalitat hi té competència compartida pel que fa al sector pesquer 119.4 registres de la propietat, mercantils i de béns mobles La Generalitat hi té competència executiva per a establir les demarcacions registrals 147.1.c La Generalitat hi té competència exclusiva en matèria de règim dels recursos sobre la qualificació dels títols o les clàusules concretes en matèria de dret català que s’hi hagin d’inscriure 147.2 Vegeu també registradors de la propietat, mercantils i de béns mobles Reglament del Parlament Pot establir que el Parlament es reuneixi en altres llocs de Catalunya diferents de la ciutat de Barcelona, seu permanent del Parlament 10 Estableix els procediments en què els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar en el procés d’elaboració de les lleis 29.4 En correspon l’aprovació i la reforma al Ple del Parlament 58.3 La reforma requereix el vot favorable de la majoria absoluta dels diputats 58.3 357 �R ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Regula l’elecció, les funcions i la composició del president i la Mesa del Parlament i de la Diputació Permanent 59.1; 59.4 Regula els drets i els deures dels diputats, els requisits per a la formació de grups parlamentaris, la intervenció d’aquests en l’exercici de les funcions parlamentàries i les atribucions de la Junta de Portaveus 59.2 Estableix el procediment i les garanties de les persones que han de comparèixer en les comissions d’investigació 59.6 Ha de regular la tramitació de les peticions individuals i col·lectives dirigides al Parlament 60.1 Ha d’establir mecanismes de participació ciutadana en l’exercici de les funcions parlamentàries 59.7 Fixa els dos períodes ordinaris de sessions en què es reuneix anualment el Parlament 59.7 Estableix en quins supòsits les sessions del Ple no són públiques 60.2 Pot fixar majories especials per a l’adopció vàlida d’acords 60.3 Regula el control de la legislació delegada 63.4 Estableix els termes en què el Parlament pot requerir la presència dels membres del Govern al Ple i a les comissions 73.2 Ha d’establir com l’Ajuntament de Barcelona ha de participar en l’elaboració dels projectes de llei que incideixen en el règim especial del municipi de Barcelona 89 Estableix els termes en què els senadors elegits a Catalunya i els que representen la Generalitat poden comparèixer davant el Parlament a petició pròpia 179 regulació d’ocupació La Generalitat té competència executiva en matèria de procediments de regulació d’ocupació i de trasllats col·lectius 170.1.f rei El president o presidenta de la Generalitat promulga en nom seu les lleis, els decrets llei i els decrets legislatius 65; 67.6.a Nomena el president o presidenta de la Generalitat 67.4 Nomena el president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 95.5 358 �R ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A reinserció Les persones que no han pogut reinserir-se al mercat de treball i que no disposen de mitjans de subsistència tenen dret a percebre prestacions i recursos no contributius de caràcter pal·liatiu 25.2 La Generalitat té competència executiva en l’execució de les mesures alternatives a la presó i de les activitats de reinserció 168.1.e Vegeu també sistema penitenciari relacions — institucionals Les de la Generalitat amb l’Estat es fonamenten en el principi de la lleialtat institucional i es regeixen pel principi general segons el qual la Generalitat és Estat, pel principi d’autonomia, pel de bilateralitat i pel de multilateralitat 3.1 Es regulen les de la Generalitat amb l’Estat, amb altres comunitats autònomes i amb la Unió Europea títol V Vegeu també acció exterior; col·laboració entre la Generalitat i altres comunitats autònomes; col·laboració entre la Generalitat i l’Estat — interculturals Els poders públics les han de fomentar per mitjà del coneixement recíproc, el diàleg i la mediació 42.7 — laborals Les organitzacions sindicals i empresarials tenen dret a complir llurs funcions en els àmbits de la concertació social, la participació i la col·laboració social 25.5 La Generalitat ha de promoure la creació d’un espai català de relacions laborals 45.4 Les organitzacions sindicals i empresarials han de participar en la definició de les polítiques públiques que les afecten 45.6 L’execució de la legislació de l’Estat en aquesta matèria correspon a la Generalitat 170.1 La competència executiva de la Generalitat en aquesta matèria inclou la negociació col·lectiva, el registre i el control de legalitat dels convenis col·lectius i els instruments de conciliació, mediació i arbitratge 170.1.e ; 170.1.j ; 170.1.k 359 �R ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La competència executiva de la Generalitat en aquesta matèria inclou la determinació dels serveis mínims en cas de vaga 170.1.i Vegeu també Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya; treball religions Vegeu drets en l’àmbit de l’educació; entitats religioses; igualtat; llibertat religiosa; mediació social; mitjans de comunicació social renda Vegeu també impost sobre la renda de les persones físiques — garantida de ciutadania Les persones o les famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir-hi 24.3 Vegeu també ajuts públics — per capita L’Estat ha de garantir que l’aplicació dels mecanismes d’anivellament no alteri la posició de Catalunya en l’ordenació de rendes per capita 206.5 — personal i territorial Els poders públics n’han de promoure una distribució més equitativa, en el marc d’un sistema català de benestar 45.2 rendició de comptes El president de la Generalitat ha de donar compte al Parlament del nomenament o la separació del càrrec d’un conseller primer o consellera primera 69 El Parlament pot requerir al Govern i als seus membres la informació que consideri necessària per a l’exercici de les seves funcions 73.2 El Consell de Justícia de Catalunya ha de donar compte al Govern de les ordres d’inspecció de jutjats i tribunals 98.2.d La competència executiva de la Generalitat sobre les fires internacionals que se celebren a Catalunya inclou la rendició de comptes 121.2 La part catalana de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat ret comptes al Parlament 210.4 360 �R ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A representació — de la Generalitat La més alta correspon al president o presidenta de la Generalitat 67.1 A l’Aran la més alta i l’ordinària corresponen al síndic o síndica d’Aran 94.2 — ordinària de l’Estat A Catalunya, correspon al president o presidenta de la Generalitat 67.1; 67.5; 67.6 residus La Generalitat té competència compartida per a regular la prevenció en la producció d’envasos i embalatges en tot llur cicle de vida 144.1.d La Generalitat hi té competència compartida 144.1.e Vegeu també medi ambient resolució de conflictes Vegeu mediació responsabilitat — cívica És un dels valors socials que els poders públics han d’impulsar en la formació de l’alumnat 44.1 — fiscal És un principi rector de les finances dels governs locals, pel compliment del qual vetlla la Generalitat 217 — patrimonial La Generalitat té competència compartida per a establir les causes que la poden originar amb relació a les reclamacions que li dirigeixen 159.5 — penal En les causes contra diputats fora del territori de Catalunya, és exigible davant la Sala Penal del Tribunal Suprem 57.2; 70.2 — política El president o presidenta de la Generalitat i els consellers en responen davant el Parlament de forma solidària, sens perjudici de la responsabilitat directa de cadascun d’ells 74.1 361 �R ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La delegació de funcions del president o presidenta de la Generalitat no l’eximeix 74.2 retorn de catalans emigrats La Generalitat ha d’impulsar polítiques i mesures per a facilitar-lo i ha d’afavorir la promoció i la integració de les persones retornades a Catalunya 138.1.e reversió Vegeu urbanisme riscs laborals Vegeu seguretat i higiene en el treball rius Els governs locals tenen competències pròpies sobre la regulació, la gestió i la vigilància de les activitats i els usos que s’hi porten a terme 84.2.n La Generalitat té competència exclusiva en la pesca fluvial 119.1 La Generalitat té competència exclusiva en el transport fluvial que transcorre íntegrament per Catalunya 169.6 Vegeu també aigües; conques hidrogràfiques; medi ambient S salut Vegeu sanitat salvament marítim La Generalitat té competència executiva en aquesta matèria 132.3 sancions Vegeu règim sancionador sanitat Els poders públics han de garantir la qualitat i la gratuïtat de l’assistència sanitària pública 42.4 362 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té competència exclusiva sobre l’organització, el funcionament intern, l’avaluació, la inspecció i el control de centres, serveis i establiments sanitaris 162.1 La Generalitat té competència compartida en prestacions i serveis sanitaris, sociosanitaris i de salut mental de caràcter públic 162.3.a La Generalitat té competència compartida en la preservació, la protecció i la promoció de la salut pública 162.3.b La Generalitat té competència compartida en la planificació dels recursos sanitaris de cobertura pública i en la coordinació de la sanitat privada amb la pública 162.3.c La Generalitat té competència compartida en formació sanitària especialitzada 162.3.d La Generalitat té competència compartida en el règim estatutari i la formació del personal del sistema sanitari públic 162.3.e La Generalitat participa en la planificació i la coordinació estatal en matèria de sanitat i salut pública 162.4 La Generalitat exerceix la tutela de les institucions, les entitats i les fundacions en aquesta matèria, llevat de l’alta inspecció, que resta reservada a l’Estat 165.2 Vegeu també drets en l’àmbit de la salut; ordenació farmacèutica; productes farmacèutics — alimentària La Generalitat té competència compartida en la preservació, la protecció i la promoció de la sanitat alimentària 162.3.b — ambiental La Generalitat té competència compartida en la preservació, la protecció i la promoció de la sanitat ambiental 162.3.b — animal La Generalitat hi té competència exclusiva en els casos en què no tingui efectes sobre la salut humana 116.1.d La Generalitat té competència compartida en la preservació, la protecció i la promoció de la sanitat animal amb efectes sobre la salut humana 162.3.b 363 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — vegetal La Generalitat hi té competència exclusiva en els casos en què no tingui efectes sobre la salut humana 116.1.d sector — alimentari Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en la regulació i el desenvolupament del sector agroalimentari (en el marc de l’art. 149.1.13 i 16 CE) 116.1.a Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en la regulació i l’execució sobre la qualitat, la traçabilitat i les condicions dels productes agrícoles i ramaders (en el marc de l’art. 149.1.13 i 16 CE) 116.1.b Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en la lluita contra els fraus en l’àmbit de la producció i la comercialització agroalimentàries (en el marc de l’art. 149.1.13 i 16 CE) 116.1.b La Generalitat té competència exclusiva en les llavors i els planters, especialment pel que fa als organismes genèticament modificats (en el marc de l’art. 149.1.13 i 16 CE) 116.1.e La Generalitat té competència exclusiva en la recerca, el desenvolupament, la transferència tecnològica i la innovació de les explotacions i les empreses agràries i alimentàries i la formació en aquestes matèries (en el marc de l’art. 149.1.13 i 16 CE) 116.1.h La Generalitat té competència compartida sobre la planificació del sector agroalimentari 116.2.a La Generalitat té competència compartida en la preservació, la protecció i la promoció de la sanitat alimentària 162.3.b Vegeu mencions de qualitat — de l’economia social La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar-lo i ordenar-lo 124.4 — pesquer La Generalitat hi té competència compartida pel que fa a l’ordenació 119.4 Vegeu també pesca 364 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — turístic La Generalitat hi té competència exclusiva 171 Vegeu també turisme seguretat — civil Vegeu protecció civil — ciutadana Vegeu seguretat pública — de les persones Totes les persones tenen dret a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures d’explotació, maltractaments i tota mena de discriminació 15.2; 19.1 Les persones, en llur condició de consumidores i usuàries de béns i de serveis, tenen dret a la protecció de llur salut i seguretat 28.1 Els poders públics han de vetllar per la dignitat, la seguretat i la protecció integral de les persones, especialment de les més vulnerables 42.3 Els poders públics han de garantir la protecció de la salut, la seguretat i la defensa dels drets i els interessos legítims dels consumidors i usuaris 49.1 La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació de les activitats industrials que puguin produir impacte en la seguretat o la salut de les persones 139.1 — i higiene en el treball Els treballadors tenen dret a acomplir les tasques laborals i professionals en condicions de garantia per a la salut, la seguretat i la dignitat 25.3 Els poders públics han d’impulsar i promoure polítiques que la garanteixin 45.3 La competència compartida de la Generalitat en matèria de seguretat social inclou la coordinació de les activitats de prevenció de riscs laborals que acompleixen les mútues d’accidents de treball i malalties professionals 165.1.d La Generalitat té competència exclusiva sobre la prevenció de riscs laborals i sobre la seguretat i la salut en el treball 170.1.g 365 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — industrial La Generalitat té competència exclusiva sobre la seguretat de les activitats, de les instal·lacions, dels equips, dels processos i dels productes industrials 139.1 — marítima La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ordenació del sector pesquer inclou l’ordenació i les mesures administratives d’execució relatives a la seguretat dels vaixells 119.4 — nuclear La Generalitat participa en l’execució de la legislació en aquesta matèria 132.4 — privada Correspon a la Generalitat l’execució de la legislació de l’Estat en matèria d’autorització d’empreses, en matèria d’inspecció i sanció d’activitats, en matèria d’autorització de centres de formació del personal i en matèria de coordinació dels serveis de seguretat i investigació privades amb la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra i amb les policies locals 163 — pública Els governs locals tenen competències pròpies sobre la regulació de les condicions de seguretat en les activitats organitzades en espais públics i en locals de concurrència pública 84.2.e La competència exclusiva de la Generalitat en matèria d’esport inclou la regulació en matèria de prevenció i control de la violència en els espectacles públics esportius 134.1.j Corresponen a la Generalitat la planificació i la regulació del sistema de seguretat pública 164.1.a Correspon a la Generalitat l’ordenació de les policies locals 164.1.a Corresponen a la Generalitat la creació i l’organització de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra 164.1.b Corresponen a la Generalitat el control i la vigilància del trànsit 164.1.c La Generalitat té les facultats executives que li atribueixi l’Estat i, en tot cas, les funcions governatives sobre l’exercici dels drets de reunió i manifestació 164.3.a 366 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té facultats d’execució de la legislació sobre seguretat pel que fa a la conservació de la natura, del medi ambient i dels recursos hídrics 164.3.b La Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra exerceix totes les funcions en l’àmbit de la seguretat ciutadana i l’ordre públic 164.5.a Vegeu també forces de seguretat; Junta de Seguretat; protecció civil — social La Generalitat hi té competència compartida 165.1 La Generalitat en pot organitzar i administrar els serveis que hi estan relacionats i exerceix la tutela de les institucions, les entitats i les fundacions en aquesta matèria, llevat de l’alta inspecció, que resta reservada a l’Estat 165.2 Vegeu també assegurances; sanitat — viària Els poders públics han d’impulsar, d’una manera prioritària, les mesures destinades a incrementar-la 48.2 senadors Correspon al Parlament designar els que representen la Generalitat 61.a ; DA 1 Poden comparèixer davant el Parlament a petició pròpia per a informar sobre llur activitat en el Senat 179 Senat Vegeu Corts Generals; senadors servei meteorològic Correspon a la Generalitat d’establir-ne un de propi 144.5 serveis Vegeu també traspàs de serveis — aeroportuaris La Generalitat hi té competència exclusiva sobre llur règim econòmic respecte a les infraestructures que no tinguin la qualificació d’interès general 140.1.c 367 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — d’interès general Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat als serveis públics i als serveis econòmics d’interès general 30.1 Les administracions públiques han de fixar els estàndards de qualitat dels serveis públics i les condicions per a accedir-hi 30.1 Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica i territorial per mitjà d’una distribució equilibrada dels sectors productius, els serveis d’interès general i les xarxes de comunicació 46.4 Els governs locals tenen competències pròpies pel que fa a l’ordenació i la prestació dels serveis bàsics 84.2.c Vegeu també drets — d’ocupació Els treballadors tenen dret a accedir als serveis públics d’ocupació de manera gratuïta 25.1 — de comunicació Els poders públics han de promoure les condicions per a garantir l’accés sense discriminacions als serveis audiovisuals en l’àmbit de Catalunya 52.2 Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.l La Generalitat té competència executiva per a promoure un conjunt mínim de serveis de comunicació electrònica 140.7.a La Generalitat hi té competència exclusiva sobre l’organització de la prestació dels serveis de contingut audiovisual de la Generalitat i d’àmbit local 146.1.a La Generalitat té competència compartida per a fer la regulació i el control dels serveis i de les ofertes de comunicació audiovisual en l’àmbit de Catalunya 146.1.b Vegeu també mitjans de comunicació social; telecomunicacions — de protecció civil Vegeu protecció civil — de ràdio i televisió Vegeu serveis de comunicació 368 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — de seguretat i investigació privades La Generalitat executa la legislació de l’Estat en matèria de coordinació amb la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra i amb les policies locals 163.d — ferroviaris La Generalitat té competència exclusiva amb relació a les infraestructures de la xarxa ferroviària de les quals és titular i participa en la planificació i la gestió de les de titularitat estatal 140.6 La Generalitat té competència exclusiva sobre els transports terrestres de viatgers i mercaderies per ferrocarril i cable que transcorrin íntegrament per Catalunya 169.1 La Generalitat participa en l’establiment dels que garanteixin la comunicació amb altres comunitats autònomes o amb el trànsit internacional 169.3 — forestals Vegeu forest — portuaris La Generalitat hi té competència exclusiva sobre el seu règim econòmic respecte a les infraestructures que no tinguin la qualificació d’interès general 140.1.c — sanitaris Vegeu sanitat — socials Els poders públics han de promoure polítiques públiques que garanteixin un sistema adequat de serveis socials públics i concertats 42.1 Els poders públics han de promoure polítiques preventives i comunitàries en l’àmbit dels serveis socials 42.5 Els poders públics han de garantir la qualitat i la gratuïtat dels serveis socials bàsics 42.5 Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.m La Generalitat hi té competència exclusiva 166.1 Vegeu també benestar social; pobresa; seguretat social 369 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A sexisme Vegeu igualtat; orientació sexual; perspectiva de gènere silvicultura Vegeu forest símbols — dels municipis La Generalitat hi té competència exclusiva 151.b — nacionals Són la bandera tradicional de quatre barres vermelles en fons groc, la Diada de l’Onze de Setembre i l’himne de Els segadors 8.1 Correspon al Parlament de regular-ne les expressions 8.5 Llur protecció jurídica és la que correspon als altres símbols de l’Estat 8.6 La Generalitat té competència exclusiva per a regular-los, ordenar-los, configurar-los i preservar-los 167 Síndic de Greuges És una de les institucions que integren la Generalitat 2.2 La seva regulació és matèria de desenvolupament bàsic de l’Estatut 62.2 Té la funció de protegir i defensar els drets i les llibertats que reconeixen la Constitució i l’Estatut 78.1 Supervisa l’activitat de l’Administració local i la dels organismes públics o privats vinculats o que en depenen 78.1 El Síndic de Greuges i el Defensor del Poble col·laboren en l’exercici de llurs funcions 78.2 Pot sol·licitar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries sobre els projectes de llei, les proposicions de llei i els decrets llei que regulen drets reconeguts per l’Estatut 78.3 Pot establir relacions de col·laboració amb els defensors locals de la ciutadania 78.4 S’han de regular per llei els mecanismes destinats a garantir l’obligació de les administracions públiques i d’altres entitats i persones de cooperar amb el Síndic de Greuges, i les sancions per l’incompliment d’aquesta obligació 78.5 370 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La persona que n’ocupa el càrrec és elegida pel Parlament per majoria de tres cinquenes parts 79.1 La persona que n’ocupa el càrrec exerceix les seves funcions amb imparcialitat i independència 79.2 La persona que n’ocupa el càrrec és inviolable per les opinions expressades en l’exercici de les seves funcions 79.2 La persona que n’ocupa el càrrec és inamovible i només pot ésser destituïda i suspesa per les causes que estableixi la llei 79.2 Una llei ha de regular l’estatut personal, les incompatibilitats i les causes de cessament de la persona que n’ocupa el càrrec i l’organització i les atribucions de la institució 79.3 Gaudeix d’autonomia reglamentària, organitzativa, funcional i pressupostària 79.3 Pot sol·licitar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries sobre la compatibilitat amb l’Estatut de les lleis del Parlament o de les normes amb rang de llei dictades pel Govern abans de l’entrada en vigor de l’Estatut DT 1.2 síndic o síndica — de l’Aran Integra el Conselh Generau d’Aran 94.2 És la més alta representació i l’ordinària de la Generalitat a l’Aran 94.2 Vegeu també Aran — de la Sindicatura de Comptes Formen la Sindicatura de Comptes 81.1 Són designats pel Parlament per majoria de tres cinquenes parts 81.1 Una llei n’ha de regular l’estatut personal, les incompatibilitats i les causes de cessament, i també l’organització i el funcionament de la Sindicatura de Comptes 81.2 — major És elegit pels síndics de la Sindicatura de Comptes 81.1 sindicats Tenen dret a la informació, la consulta i la participació en les empreses 25.4 371 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Tenen dret a complir llurs funcions en els àmbits de la concertació social, la participació i la col·laboració social 25.5 Els poders públics han d’adoptar les mesures necessàries per a garantir els drets laborals i sindicals dels treballadors 45.3 Han d’estar representats en l’espai català de relacions laborals 45.4 Han de participar en la definició de les polítiques públiques que els afecten 45.6 Vegeu també relacions laborals Sindicatura de Comptes És una de les institucions que integren la Generalitat 2.2 La seva regulació és matèria de desenvolupament bàsic de l’Estatut 62.2 És l’òrgan fiscalitzador extern dels comptes, de la gestió econòmica i del control d’eficiència dels ens locals i de la resta del sector públic de Catalunya 80.1 Depèn orgànicament del Parlament, exerceix les seves funcions per delegació d’aquest i amb plena autonomia organitzativa, funcional i pressupostària 80.2 Ha d’establir les relacions de cooperació amb el Tribunal de Comptes per mitjà d’un conveni 80.3 És formada per síndics designats pel Parlament 81.1 Una llei n’ha de regular l’organització i el funcionament, i també l’estatut personal, les incompatibilitats i les causes de cessament dels síndics de comptes 81.2 sinistralitat laboral Vegeu seguretat i higiene en el treball sistema — bibliotecari La Generalitat té competència exclusiva sobre els centres que l’integren 127.1.c.primer — d’arxius La Generalitat té competència exclusiva sobre els centres que l’integren 127.1.c.primer S’hi integren els fons propis de Catalunya situats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó i a l’Arxiu Reial de Barcelona DA 13 372 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — de benestar Els poders públics han de promoure una distribució equitativa de la renda en el marc d’un sistema català de benestar 45.2 — de finançament Vegeu finançament de la Generalitat — de fonts Vegeu dret civil de Catalunya — electoral Vegeu règim electoral del Parlament — estadístic La Generalitat té competència exclusiva per a crear-ne un de propi 135.1.c — institucional de la Generalitat La Generalitat és el sistema institucional en què s’organitza políticament l’autogovern de Catalunya 2.1 La Generalitat és integrada pel Parlament, la Presidència de la Generalitat, el Govern i les altres institucions que estableix el capítol V del títol II, i també pels municipis, les vegueries, les comarques i els altres ens locals que les lleis determinin 2.2; 2.3 Deriva de la Constitució (art. 2, DT 2 i altres preceptes CE), a l’empara de la qual l’Estatut incorpora i actualitza els drets històrics del poble català, les seves institucions seculars i la tradició jurídica catalana 5 Es regulen les institucions d’autogovern títol II Els criteris que fixi la legislació de l’Estat en matèria de subvencions incondicionades han de permetre que el Parlament pugui incidir en la distribució dels recursos amb l’objectiu d’atendre la singularitat del sistema institucional de Catalunya 219.2 — penitenciari La Generalitat té competència executiva de la legislació de l’Estat en aquesta matèria 168.1 La Generalitat té capacitat per a dictar disposicions que adaptin la normativa penitenciària a la realitat social de Catalunya 168.1.a 373 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té competència executiva en la gestió de l’activitat penitenciària 168.1.b La Generalitat té competència executiva en la planificació, la construcció i la reforma dels establiments penitenciaris 168.1.c La Generalitat té competència executiva en l’administració i la gestió patrimonial dels immobles i dels equipaments adscrits a l’Administració penitenciària catalana i de tots els mitjans materials que li siguin assignats 168.1.d La Generalitat té competència executiva en la planificació i l’organització del treball remunerat de la població reclusa 168.1.e La Generalitat té competència executiva en l’execució de les mesures alternatives a la presó i de les activitats de reinserció 168.1.e La Generalitat pot emetre informes en el procediment d’atorgament d’indults 168.2 — sanitari Vegeu sanitat — tributari La fiscalitat ecològica és un dels principis que han de respectar les polítiques mediambientals 46.2 La competència exclusiva de la Generalitat sobre el règim jurídic de les associacions i les fundacions que compleixen llurs funcions majoritàriament a Catalunya inclou la determinació i el règim d’aplicació dels beneficis fiscals 118.1.b ; 118.2.b La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de cultura inclou l’establiment de mesures fiscals d’incentivació de les activitats culturals 127.1.a.cinquè La competència exclusiva de la Generalitat sobre les infraestructures de transport que no siguin d’interès general inclou les potestats tarifària i tributària i la percepció i la recaptació de tota mena de tributs i gravàmens 140.1.c La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de les activitats de joc, apostes i casinos que s’acompleixen a Catalunya inclou la determinació del règim fiscal sobre l’activitat de joc 141.1.c La competència compartida de la Generalitat en matèria de medi ambient inclou l’establiment i la regulació de mesures de fiscalitat 144.1.b 374 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Les relacions fiscals entre l’Administració de la Generalitat i l’Administració de l’Estat són regulades per la Constitució, per l’Estatut i per una llei orgànica (art. 157.3 CE) i es regeixen pels principis d’autonomia financera, coordinació, solidaritat i transparència, i també pels principis de suficiència de recursos, responsabilitat fiscal, equitat i lleialtat institucional 201.1; 201.2 Els recursos de les finances de la Generalitat són constituïts, entre altres fonts, pels rendiments dels tributs propis, els rendiments dels tributs estatals cedits i els recàrrecs sobre els tributs estatals 202.3.a ; 202.3.b ; 202.3.c La Generalitat participa en el rendiment dels tributs estatals cedits 203.2; 206.2 Corresponen a la Generalitat la totalitat dels rendiments i la capacitat normativa dels tributs estatals cedits totalment 203.2.a ; 203.3 Corresponen a la Generalitat una part dels rendiments i, si s’escau, la capacitat normativa dels tributs estatals cedits parcialment 203.2.b ; 203.3 Corresponen a la Generalitat la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció dels tributs propis i dels tributs estatals cedits totalment, i també, si en rep la delegació, dels altres tributs estatals 203.4; 204.1; 204.2 La Generalitat té competència per a establir per llei els seus tributs propis, sobre els quals té capacitat normativa 203.5 La Generalitat ha de basar la normativa tributària en els principis d’equitat i d’eficiència i ha de promoure la cohesió i el benestar socials, el progrés econòmic i la sostenibilitat mediambiental 203.6 Correspon a l’Administració tributària de l’Estat la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció dels tributs estatals no cedits totalment, sens perjudici de la possibilitat de delegació o de col·laboració 204.2; 204.3 L’Agència Estatal d’Administració Tributària i l’Agència Tributària de Catalunya han d’establir mecanismes de col·laboració i han de constituir un consorci, que pot esdevenir l’Administració tributària a Catalunya 204.2; 204.3; 210.2.c Es regula la participació de la Generalitat en els rendiments dels tributs estatals i en els mecanismes d’anivellament i de solidaritat entre les comunitats autònomes 206 375 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat gaudeix del tractament fiscal que les lleis estableixen per a l’Estat en els tributs estatals 207 S’ha de valorar la variació de la capacitat fiscal produïda per l’impacte financer de les disposicions generals de l’Estat sobre la Generalitat o de les de la Generalitat sobre l’Estat, a fi d’establir els mecanismes d’ajustament necessaris 209 La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat canalitza el conjunt de relacions fiscals i financeres entre la Generalitat i l’Estat 210 La llei de pressupostos de la Generalitat no pot crear tributs, però en pot modificar, si ho estableix una llei substantiva 212 La competència de la Generalitat en matèria de finançament local pot incloure la capacitat legislativa per a establir i regular els tributs propis dels governs locals 218.2 Correspon als governs locals la competència per a gestionar, recaptar i inspeccionar llurs tributs i per a fixar la quota, el tipus i les exempcions i bonificacions dels tributs locals 218.3; 218.4 El fons de cooperació local s’ha de dotar a partir de tots els ingressos tributaris de la Generalitat 219.1 Els ingressos dels governs locals consistents en la participació en tributs estatals són percebuts per mitjà de la Generalitat, que els distribueix d’acord amb la llei de finances locals 219.2 Els recursos procedents de participacions genèriques en impostos s’han de distribuir tenint en compte la capacitat fiscal i les necessitats de despesa dels governs locals i garantint-ne en tot cas la suficiència 219.4 S’estableix quins són els tributs estatals que tenen la consideració de cedits totalment o parcialment a Catalunya en el moment de l’entrada en vigor de l’Estatut DA 7 La relació de tributs estatals cedits a Catalunya es pot modificar per acord entre el Govern de la Generalitat i el Govern de l’Estat per mitjà de llei, sense necessitat de reformar l’Estatut DA 7 La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat ha de determinar l’abast i les condicions de la cessió de tributs estatals a Catalunya, per mitjà d’un acord que el Govern de l’Estat ha de tramitar com a projecte de llei DA 7 376 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Les normes de la llei orgànica a què fa referència l’article 157.3 de la Constitució s’han d’interpretar harmònicament amb les normes de l’Estatut DA 12 Vegeu també Administració tributària a Catalunya; Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat; mecanismes d’anivellament i de solidaritat societat del coneixement i de la informació Vegeu tecnologies de la informació i de la comunicació societats rectores de mercats de valors La Generalitat té competència compartida per a regular-les i adoptar les mesures administratives d’execució sobre organització, funcionament, disciplina i règim sancionador 145.b sòl Els poders públics han de facilitar l’accés a l’habitatge mitjançant la generació de sòl 47 Els governs locals tenen competències pròpies en la participació en la planificació en sòl municipal de l’habitatge de protecció oficial 84.2.b La Generalitat té competència compartida sobre la contaminació de sòl i subsòl 144.1.f La Generalitat té competència exclusiva en la regulació del règim urbanístic del sòl 149.5.a La Generalitat té competència exclusiva en la regulació del règim jurídic de la propietat del sòl 149.5.b La Generalitat té competència exclusiva en la política de sòl i habitatge, la regulació dels patrimonis públics de sòl i habitatge i el règim de la intervenció administrativa en l’edificació, la urbanització i l’ús del sòl i el subsòl 149.5.d solidaritat Les dones i els homes de Catalunya volen prosseguir la construcció d’una societat democràtica i avançada, de benestar i progrés, solidària amb el conjunt d’Espanya i incardinada a Europa preàmbul 377 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A És un principi rector de l’actuació dels poders públics 4.3; 45.1 Els poders públics han de procurar la plena integració de les persones grans per mitjà de polítiques públiques basades en la solidaritat intergeneracional 40.6 És un dels valors socials que els poders públics han d’impulsar en la formació de l’alumnat 44.1 Les polítiques públiques que vetllen per la protecció del medi ambient s’han de basar en la col·lectiva i en la intergeneracional 46.1 La Generalitat té competència exclusiva per a regular i promoure les actuacions destinades a la solidaritat i a l’acció voluntària 166.2 — financera La Generalitat té competència compartida en seguretat social, respectant els principis d’unitat econòmica patrimonial i de solidaritat financera de la seguretat social 165.1 És un dels principis pels quals es regeix el finançament de la Generalitat en les relacions fiscals i financeres entre les administracions públiques 201.2 Vegeu també mecanismes d’anivellament i de solidaritat sordesa Els poders públics han de garantir les condicions que permetin d’assolir la igualtat de les persones sordes que optin per l’ús de la llengua de signes catalana 50.6 La llengua de signes catalana ha d’ésser objecte d’ensenyament, protecció i respecte 50.6 sostenibilitat La tradició cívica i associativa de Catalunya ha subratllat sempre la importància del desenvolupament sostenible preàmbul Els poders públics han de promoure els valors del desenvolupament sostenible 4.3 Totes les persones tenen dret a viure en un medi equilibrat, sostenible i respectuós amb la salut 27.1 Els poders públics han d’adoptar les mesures necessàries per a promoure el progrés econòmic i el progrés social de Catalunya i dels seus ciutadans, basats en els principis de la solidaritat, la cohesió, el desenvolupament sostenible i la igualtat d’oportunitats 45.1 378 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Els poders públics han de vetllar per la protecció del medi ambient per mitjà de l’adopció de polítiques públiques basades en el desenvolupament sostenible 46.1 Els poders públics han de promoure polítiques de transport i de comunicació basades en criteris de sostenibilitat 48.1 Els governs locals tenen competències en la formulació i la gestió de polítiques per a la protecció del medi ambient i el desenvolupament sostenible 84.2.j La Generalitat té competència exclusiva en la sostenibilitat aplicable als habitatges 137.1.g La Generalitat té competència compartida sobre les mesures de sostenibilitat ambiental 144.1.b La Generalitat promou la mediambiental en la seva actuació tributària 203.6 subministrament — d’aigua La Generalitat té competència exclusiva per a garantir-lo en cas de necessitat pel que fa a les conques hidrogràfiques internes 117.1.c — d’energia La Generalitat té competència compartida per a desplegar les normes complementàries de qualitat d’aquests serveis 133.1.c subrogació de funcions La Generalitat exerceix totes les funcions i les facultats que la Llei orgànica del poder judicial reconeix al Govern de l’Estat amb relació a l’Administració de justícia a Catalunya 109 subsidiarietat Els poders públics estan al servei de l’interès general i dels drets de la ciutadania, amb respecte pel principi de subsidiarietat preàmbul És un dels principis que regeixen la distribució de les responsabilitats entre les administracions locals 84.3 El Parlament participa en el control dels principis de subsidiarietat i de proporcionalitat que estableixi el dret de la Unió Europea amb relació a les propostes legislatives europees 188 379 �S ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A subsòl La Generalitat té competència compartida sobre la contaminació de sòl i subsòl 144.1.f La Generalitat té competència exclusiva en el règim de la intervenció administrativa en l’ús del sòl i el subsòl 149.5.d subvencions Vegeu també ajuts públics — de la Generalitat Se’n poden atorgar amb càrrec a fons propis per a dur a terme l’exercici de l’activitat de foment 114.1 — estatals i europees Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència exclusiva, especificar els objectius als quals es destinen les territorialitzables, regular-ne les condicions d’atorgament i gestionar-les 114.2 Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència compartida, precisar normativament els objectius als quals es destinen les territorialitzables, completar la regulació de les condicions d’atorgament i tota la gestió 114.3 Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència executiva, de gestionar les territorialitzables 114.4 La Generalitat participa en la determinació de les que han de tenir caràcter no territorialitzable 114.5 La Generalitat participa en la gestió i la tramitació de les no territorialitzables 114.5 — estatals incondicionades Com a ingressos dels governs locals són percebudes per mitjà de la Generalitat, que les ha de distribuir d’acord amb el que disposi la llei de finances locals 219.2 Els criteris que fixi la legislació de l’Estat en aquesta matèria han de permetre que el Parlament pugui incidir en la distribució dels recursos amb l’objectiu d’atendre la singularitat del sistema institucional de Catalunya 219.2 La distribució dels recursos que generen s’ha de portar a terme tenint en compte la capacitat fiscal i les necessitats de despesa dels governs locals i ha de garantir-ne en tot cas la suficiència 219.4 380 �T ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A successions Vegeu impost sobre successions i donacions suficiència de recursos És un dels principis pels quals es regeix el finançament de la Generalitat 201.2 És un principi rector de les finances dels governs locals, pel compliment del qual vetlla la Generalitat 217; 219 sufragi universal Vegeu Aran; règim electoral del Parlament; règim electoral dels ens locals T tabac Vegeu impost sobre les labors del tabac taxes Correspon a la Generalitat la gestió, la liquidació i la recaptació de les judicials que estableixi en l’àmbit de les seves competències sobre l’Administració de justícia 104.f Llurs rendiments constitueixen els recursos de les finances de la Generalitat 202.3.a Vegeu també sistema tributari teatre La Generalitat té competència exclusiva per a fomentar i difondre la creació i la producció teatrals portades a terme a Catalunya 127.1.d.primer tecnologia Vegeu innovació tecnològica; tecnologies de la informació i de la comunicació; transferència tecnològica tecnologies de la informació i de la comunicació Els poders públics han d’impulsar que s’hi pugui accedir en condicions d’igualtat en tots els àmbits de la vida social, inclòs el laboral 53.1 381 �T ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Els poders públics han de fomentar que es posin al servei de les persones 53.1 Els poders públics han de garantir que la prestació de serveis que les utilitzin es faci d’acord amb els principis d’universalitat, continuïtat i actualització 53.1 telecomunicacions Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.l La Generalitat té competència sobre les condicions que han de complir els edificis per a instal·lar-hi infraestructures comunes de telecomunicacions, radiodifusió, telefonia bàsica i altres serveis per cable 137.2 La competència executiva de la Generalitat en matèria de comunicacions electròniques inclou la promoció de l’existència d’un conjunt mínim de serveis d’accés universal, la potestat inspectora i la potestat sancionadora respecte a les infraestructures comunes de telecomunicacions, la resolució de conflictes entre operadors de radiodifusió i la gestió dels registres d’instal·ladors d’infraestructures i de gestors de múltiplexs 140.7 La Generalitat designa o participa en els processos per a designar membres dels òrgans de direcció de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions 182.1 Vegeu també serveis de comunicació; tecnologies de la informació i de la comunicació teleesquí Vegeu serveis ferroviaris; telecomunicacions telefèric Vegeu serveis ferroviaris; telecomunicacions telefonia Vegeu telecomunicacions televisió Vegeu mitjans de comunicació social; serveis de comunicació; telecomunicacions tercer sector Vegeu organitzacions del tercer sector social 382 �T ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A termes dels ens locals La Generalitat té competència exclusiva per a crear-ne, suprimir-ne i alterar-los 151.b territori de Catalunya És el que correspon als límits geogràfics i administratius de la Generalitat en el moment de l’entrada en vigor de l’Estatut 9 El sistema electoral ha d’assegurar la representació adequada de totes les seves zones 56.2 L’àmbit material de les competències de la Generalitat s’hi refereix 115.1 terrorisme La Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra hi és competent 164.5 testament vital Vegeu drets en l’àmbit de la salut titulacions acadèmiques La Generalitat hi té competència exclusiva en matèria d’activitats marítimes d’esbarjo 119.3.d La Generalitat té competència executiva sobre l’expedició i l’homologació de títols acadèmics i professionals estatals en matèria d’ensenyament no universitari 131.4 La Generalitat té competència exclusiva sobre el marc jurídic dels títols propis de les universitats, d’acord amb el principi d’autonomia universitària 172.1.e La Generalitat té competència compartida sobre l’adscripció i la desadscripció de centres docents per a impartir títols universitaris oficials 172.2.c La Generalitat té competència executiva sobre l’expedició dels títols universitaris oficials 172.3 Vegeu també ensenyament; professions titulades topònims La Generalitat hi té competència exclusiva 151.b La Generalitat té competència executiva en matèria de propietat industrial, que inclou la defensa jurídica i processal dels topònims de Catalunya aplicats al sector de la indústria 155.2.b 383 �T ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A toxicologia Correspon a la Generalitat la regulació de les institucions, els instituts i els serveis de medicina forense i de toxicologia (en el marc de la LOPJ) 105 traçabilitat Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en la regulació i l’execució sobre la qualitat, la traçabilitat i les condicions dels productes agrícoles i ramaders 116.1.b tractament — de dades personals La Generalitat té competència executiva en aquesta matèria 156 — fiscal La Generalitat gaudeix del que estableixen les lleis per a l’Estat en els impostos estatals 207 — mèdic Vegeu drets en l’àmbit de la salut tractats — entre la Generalitat i l’Estat Vegeu col·laboració entre la Generalitat i l’Estat — internacionals Els poders públics han de promoure el ple exercici dels drets i les llibertats fonamentals que reconeixen 4.1; 15.1 La Generalitat i l’Estat han d’emprendre les accions necessàries perquè el català hi sigui present i s’utilitzi en els de contingut cultural o lingüístic 6.3 Les disposicions referents als drets estatutaris no poden ésser desplegades, aplicades o interpretades de manera que redueixin o limitin els drets fonamentals que reconeixen 37.4 El Govern de l’Estat ha d’informar prèviament la Generalitat sobre els actes de subscripció dels que afectin d’una manera directa i singular les competències de Catalunya, amb relació als quals la Generalitat i el Parlament poden formular les observacions que considerin pertinents 196.1 384 �T ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat pot sol·licitar al Govern que integri representants de la Generalitat en les delegacions negociadores dels que afecten Catalunya d’una manera directa i singular 196.2 La Generalitat pot sol·licitar al Govern que en subscrigui en matèries de la seva competència 196.3 La Generalitat ha d’executar les obligacions que en derivin 196.4 Vegeu també acció exterior; acords internacionals; Unió Europea tradició — cívica i associativa La de Catalunya ha subratllat sempre la importància de la llengua i la cultura catalanes, dels drets i els deures, del saber, de la formació, de la cohesió social, del desenvolupament sostenible i de la igualtat de drets, i subratlla avui, especialment, la importància de la igualtat entre dones i homes preàmbul — humanista És des d’aquesta seva tradició que Catalunya aferma el seu compromís amb tots els pobles per a construir un ordre mundial pacífic i just preàmbul — jurídica catalana És un dels fonaments de l’autogovern 5 transferència — de competències El Parlament pot sol·licitar a l’Estat la transferència o delegació de competències i l’atribució de facultats (en el marc de l’art. 150 CE) 61.d La que es faci a favor dels governs locals ha d’anar acompanyada de l’assignació dels recursos necessaris 219.3 Vegeu també delegació de competències; traspàs de serveis — tecnològica En matèria d’agricultura i ramaderia, la Generalitat hi té competència exclusiva 116.1.h 385 �T ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A transgènics Vegeu organismes genèticament modificats trànsit Els poders públics han d’impulsar, d’una manera prioritària, les mesures destinades a l’increment de la seguretat viària i la disminució dels accidents de trànsit 48.2 En correspon a la Generalitat el control i la vigilància 164.1.c Vegeu també xarxa viària — internacional La Generalitat participa en l’establiment dels serveis ferroviaris que hi garanteixin la comunicació 169.3 transparència L’Administració electoral la garanteix 56.2 L’Administració de la Generalitat, d’acord amb aquest principi, ha de fer pública la informació necessària perquè els ciutadans en puguin avaluar la gestió 71.4 El finançament de la Generalitat es regeix per aquest principi en les relacions fiscals i financeres entre les administracions públiques 201.2 La determinació dels mecanismes d’anivellament i de solidaritat s’ha de fer d’acord amb aquest principi 206.4 L’Estat i la Generalitat s’han de facilitar mútuament l’accés a la informació estadística i de gestió que sigui necessària per a exercir millor les competències respectives, en un marc de cooperació i transparència 209.2 En compliment d’aquest principi, l’Estat ha de publicar la liquidació provincial dels diversos programes de despesa pública a Catalunya DA 15 transport La Generalitat té competència exclusiva en el transport terrestre per carretera, ferrocarril i cable que transcorre íntegrament per Catalunya 169.1 La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de transports terrestres inclou la regulació d’un sistema de mediació 169.1.e 386 �T ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La integració de línies o serveis de transport que transcorrin íntegrament per Catalunya en els d’àmbit superior requereix l’informe previ de la Generalitat 169.2 La Generalitat, en l’exercici de la competència exclusiva sobre el transport marítim i fluvial que transcorre íntegrament per Catalunya, ha de respectar les competències de l’Estat en marina mercant i ports 169.6 Vegeu també impost sobre determinats mitjans de transport; infraestructures de transport; xarxes de comunicació — d’energia La Generalitat té competència compartida en la regulació de les activitats de producció, emmagatzematge i transport d’energia 133.1.a La Generalitat participa, per mitjà de l’emissió d’un informe previ, en el procediment d’atorgament de l’autorització de les instal·lacions de producció i transport d’energia que ultrapassen el territori de Catalunya 133.2 L’impost sobre determinats mitjans de transport té la consideració de tribut estatal cedit totalment DA 7.a — de mercaderies La Generalitat té competència exclusiva en el transport terrestre que transcorre íntegrament per Catalunya 169.1 La Generalitat té competència exclusiva per a regular de manera específica el de les perilloses o peribles 169.1.d La Generalitat té competència exclusiva sobre els centres de transport, logística i distribució, i sobre els operadors de les activitats que hi són vinculades 169.4; 169.5 La Generalitat té competència exclusiva en el marítim i fluvial que transcorre íntegrament per Catalunya 169.6 — de viatgers Els poders públics han de promoure polítiques de transport i de comunicació basades en criteris de sostenibilitat, que fomentin la utilització del transport públic i la millora de la mobilitat i garanteixin l’accessibilitat per a les persones amb mobilitat reduïda 48.1 387 �T ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Els governs locals tenen competències en la gestió del transport de viatgers municipal 84.2.h La Generalitat té competència exclusiva en el transport terrestre que transcorre íntegrament per Catalunya 169.1 La Generalitat té competència exclusiva en la regulació del transport urbà i dels serveis de transport discrecional de viatgers en vehicles de turisme que transcorren íntegrament per Catalunya 169.1.c La competència exclusiva de la Generalitat en matèria de transport terrestre inclou la potestat tarifària 169.1.f La Generalitat té competència exclusiva en el marítim i fluvial que transcorre íntegrament per Catalunya 169.6 — escolar La Generalitat té competència exclusiva per a regular-lo de manera específica 169.1.d — funerari La Generalitat té competència exclusiva per a regular-lo de manera específica 169.1.d — sanitari La Generalitat té competència exclusiva per a regular-lo de manera específica 169.1.d — turístic La Generalitat té competència exclusiva per a regular-lo de manera específica 169.1.d transvasaments Vegeu aigües traspàs de serveis La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat n’acorda la valoració 210.2.f Resten vigents les disposicions transitòries tercera i sisena de la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya DT 2 Vegeu també transferència de competències 388 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A T treball El poble català manifesta la seva voluntat d’avançar per una via de progrés que asseguri una qualitat de vida digna per a tots els que viuen i treballen a Catalunya preàmbul Les persones excloses del mercat de treball tenen dret a percebre prestacions i recursos no contributius de caràcter pal·liatiu 25.2 Els treballadors tenen dret a acomplir les tasques laborals i professionals en condicions de garantia per a la salut, la seguretat i la dignitat 25.3 Els poders públics han de facilitar l’accés dels joves al món laboral 40.4 Els poders públics han de garantir-hi el compliment del principi d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes 41.1 Els poders públics han de reconèixer i tenir en compte el valor econòmic del treball de cura i atenció en l’àmbit domèstic i familiar en la fixació de llurs polítiques econòmiques i socials 41.4 Els poders públics han de promoure polítiques d’ocupació plena i de foment de l’estabilitat laboral 45.3 Els poders públics han de promoure polítiques de formació de les persones treballadores 45.3 Els poders públics han de promoure polítiques de prevenció de riscs laborals i de seguretat i higiene en el treball 45.3 Els poders públics han de promoure polítiques de creació d’unes condicions dignes al lloc de treball i de garantia del descans necessari i de les vacances retribuïdes 45.3 Els poders públics han de garantir la no-discriminació per raó de gènere en l’àmbit laboral 45.3 La Generalitat té competència executiva en matèria d’autorització de treball als estrangers la relació laboral dels quals s’acompleixi a Catalunya 138.2 La competència compartida de la Generalitat en matèria de seguretat social inclou la coordinació de les activitats de prevenció de riscs laborals que acompleixen les mútues d’accidents de treball i malalties professionals 165.1.d La Generalitat té competència executiva en la planificació i l’organització del treball remunerat de la població reclusa 168.1.e L’execució de la legislació de l’Estat en aquesta matèria correspon a la Generalitat 170.1 389 �T ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té competència executiva en matèria de condicions de treball 170.1.a La Generalitat té competència executiva en matèria de qualificacions professionals 170.1.c La Generalitat té competència executiva en matèria de procediments de regulació d’ocupació i de trasllats col·lectius 170.1.f La Generalitat té competència executiva en matèria de prevenció de riscs laborals i de seguretat i salut en el treball 170.1.g La Generalitat té competència executiva en matèria de potestat sancionadora de les infraccions de l’ordre social 170.1.h La Generalitat té competència executiva en matèria d’elaboració del calendari de dies festius 170.1.l Vegeu també Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya; ocupació; relacions laborals; seguretat de les persones; treballadors treballadors Tenen dret a formar-se i promoure’s professionalment 25.1 Tenen dret a accedir de manera gratuïta als serveis públics d’ocupació 25.1 Tenen dret a acomplir les tasques laborals i professionals en condicions de garantia per a la salut, la seguretat i la dignitat de les persones 25.3 Tenen dret, i també llurs representants, a la informació, la consulta i la participació en les empreses 25.4 Els poders públics han de garantir llurs drets laborals i sindicals, i han d’impulsar i promoure llur participació en les empreses 45.3 La competència exclusiva en matèria de cooperatives inclou l’accés dels treballadors als mitjans de producció 124.3 Correspon a la Generalitat la participació preceptiva prèvia en la determinació del contingent de treballadors estrangers per mitjà dels mecanismes que estableix el títol V 138.3 Tribunal — Català de Defensa de la Competència La Generalitat té competència exclusiva per a establir-lo i regular-lo, amb jurisdicció a tot el territori de Catalunya 154.3 390 �T ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — Constitucional El Parlament pot personar-s’hi 61.e El Consell de Garanties Estatutàries ha de dictaminar abans de la interposició de conflicte en defensa de l’autonomia local davant d’aquest 76.3 La Generalitat participa en els processos de designació dels seus magistrats 180 — de Comptes Ha d’establir les relacions de cooperació amb la Sindicatura de Comptes per mitjà d’un conveni 80.3 La Generalitat en designa membres o participa en els processos per a designar-ne 182.3 — de Justícia de la Unió Europea La Generalitat hi té accés 191.1 El Govern de la Generalitat pot instar el Govern de l’Estat a iniciar-hi accions 191.2; 119.3 La Generalitat col·labora en la defensa jurídica dels seus interessos i competències davant aquest Tribunal 191.2 — Superior de Justícia de Catalunya Coneix els recursos contra els actes que vulnerin els drets reconeguts pels capítols I, II i III del títol I i per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya 38.2 És competent en les causes contra els diputats 57.2 Li correspon decidir sobre la inculpació, el processament i l’enjudiciament del president o presidenta de la Generalitat i dels consellers 70.2 És l’òrgan jurisdiccional en què culmina l’organització judicial a Catalunya 95.1 És competent per a conèixer dels recursos i dels procediments en els diversos ordres jurisdiccionals i per a tutelar els drets reconeguts per l’Estatut 95.1 És competent en els ordres jurisdiccionals civil, penal, contenciós administratiu i social i en els altres que es puguin crear 95.1 391 �T ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A És l’última instància jurisdiccional de tots els processos iniciats a Catalunya 95.2 Li correspon la unificació de la interpretació del dret de Catalunya 95.3 Li correspon la resolució dels recursos extraordinaris de revisió 95.4 El seu president o presidenta és el representant del poder judicial a Catalunya 95.5 Es regula el nomenament del seu president o presidenta 95.5 Es regula el nomenament dels presidents de sala 95.6 El fiscal o la fiscal superior de Catalunya n’és el fiscal o la fiscal en cap 96.1 El fiscal o la fiscal superior de Catalunya ha de trametre la memòria anual de la Fiscalia del Tribunal al Govern, al Consell de Justícia de Catalunya i al Parlament, i ha de presentar-la davant aquest 96.3 Vegeu també poder judicial — Suprem La Sala Penal del Tribunal Suprem decideix sobre la inculpació, el processament i l’enjudiciament del president o presidenta de la Generalitat i dels consellers fora del territori de Catalunya 57.2; 70.2 tributs Vegeu sistema tributari — sobre jocs d’atzar Són tributs estatals cedits totalment DA 7.a turisme Els governs locals tenen competències pròpies en la regulació de l’establiment d’autoritzacions i promocions d’activitats econòmiques de caràcter turístic 84.2.i La Generalitat té competència exclusiva per a fer una regulació específica del transport turístic 169.1.d La Generalitat hi té competència exclusiva 171 La Generalitat té competència exclusiva per a ordenar i planificar el sector turístic 171.a 392 �T ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té competència exclusiva en promoció del turisme, que inclou la subscripció d’acords amb ens estrangers i la creació d’oficines a l’estranger 171.b La Generalitat té competència exclusiva en la regulació i la classificació de les empreses i els establiments turístics i la gestió de la xarxa d’establiments turístics de titularitat de la Generalitat 171.c La Generalitat participa en els òrgans d’administració de Paradors de Turisme d’Espanya 171.c La Generalitat té competència exclusiva en la regulació dels drets i els deures específics dels usuaris i els prestadors de serveis turístics i dels mitjans alternatius de resolució de conflictes 171.d La Generalitat té competència exclusiva en els ensenyaments i la formació sobre turisme que no donin dret a l’obtenció d’un títol oficial 171.e La Generalitat té competència exclusiva en la fixació dels criteris, la regulació de les condicions i l’execució i el control de les línies públiques d’ajut i de promoció del turisme 171.f — juvenil La Generalitat té competència exclusiva per a promoure’l 142.1.b tutela — administrativa Correspon a la Generalitat en matèria de col·legis professionals, acadèmies, cambres agràries, cambres de comerç, indústria i navegació i altres corporacions de dret públic (en el marc dels art. 36 i 139 CE) 125.1.c La competència exclusiva de la Generalitat sobre denominacions d’origen i altres mencions de qualitat inclou les facultats que deriven de l’eventual tutela administrativa sobre els òrgans de la denominació 128.2 La Generalitat l’exerceix respecte a les institucions, les entitats i les fundacions en matèria de sanitat i seguretat social, llevat de l’alta inspecció, que queda reservada a l’Estat 165.2 — de drets Vegeu Consell de Garanties Estatutàries 393 �T ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — de menors La Generalitat té competència exclusiva en la regulació del règim de la protecció i de les institucions públiques de protecció i tutela dels menors desemparats, en situació de risc i dels menors infractors 166.3.a — financera Correspon a la Generalitat la dels ens locals, respectant l’autonomia que els reconeix la Constitució 218.5 U UNESCO La Generalitat ha de participar-hi 198 Unió Europea Catalunya participa, per mitjà de l’Estat, en la construcció del seu projecte polític i en comparteix els valors i els objectius preàmbul Catalunya hi té el seu espai polític i geogràfic de referència i incorpora els valors, els principis i les obligacions que deriven del fet de formar-ne part 3.2 Els poders públics han de promoure el ple exercici de les llibertats i els drets que reconeix 4.1; 15.1; 37.4 La Generalitat i l’Estat han d’emprendre les accions necessàries perquè s’hi reconegui l’oficialitat del català 6.3 Les polítiques de foment del català s’hi han d’estendre 50.3 El desplegament, l’aplicació i l’execució de la seva normativa corresponen a la Generalitat si afecta l’àmbit de les seves competències 113 La Generalitat té competències sobre les subvencions europees territorialitzables 114.2; 114.3; 114.4; 114.5 S’han d’establir els sistemes de participació de la Generalitat en la fixació de les polítiques en l’àmbit de la Unió Europea en matèria de política de recerca, desenvolupament i innovació 158.3 La Comissió Bilateral Generalitat - Estat intervé en el garantiment de l’efectivitat de la participació de la Generalitat en els assumptes de la Unió Europea 183.2.g 394 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A U Es regulen les relacions de la Generalitat amb la Unió Europea capítol II del títol V La Generalitat participa en els afers relacionats amb la Unió Europea que afectin les competències o els interessos de Catalunya 184 El Govern de l’Estat ha d’informar la Generalitat de les iniciatives de revisió dels tractats de la Unió Europea i dels processos de subscripció i ratificació 185.1 El Govern de l’Estat pot incorporar representants de la Generalitat a les delegacions que participin en els processos de revisió i negociació de tractats 185.2 La Generalitat pot participar en la formació de les posicions de l’Estat davant la Unió Europea 186.1; 186.2; 186.3 L’Estat ha d’informar la Generalitat sobre les iniciatives i les propostes presentades davant la Unió Europea, amb relació a les quals el Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya han de formular observacions i propostes 186.4 La Generalitat participa en les delegacions espanyoles davant la Unió Europea que tractin afers de la competència legislativa de la mateixa Generalitat 187.1; 187.2; 187.3 El Parlament de Catalunya pot establir relacions amb el Parlament Europeu en àmbits d’interès comú 187.4 El Parlament participa en el control dels principis de subsidiarietat i de proporcionalitat que estableixi el dret de la Unió Europea amb relació a les propostes legislatives europees 188 La Generalitat, en l’àmbit de les seves competències, aplica i executa el dret europeu 189.1 Si l’execució del seu dret requereix l’adopció de mesures internes d’abast superior al territori de Catalunya que les comunitats autònomes competents no poden adoptar per mitjà de mecanismes de col·laboració o coordinació, l’Estat ha de consultar la Generalitat sobre aquestes circumstàncies 189.2 En el cas que estableixi una legislació que substitueixi la normativa bàsica de l’Estat, la Generalitat pot adoptar la legislació de desenvolupament a partir de les normes europees 189.3 395 �U ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Correspon a la Generalitat la gestió dels fons europeus en matèries de la seva competència, d’acord amb els articles 114 i 210 190 La Generalitat té accés al Tribunal de Justícia de la Unió Europea 191 La Generalitat pot establir-hi una delegació per a defensar millor els seus interessos 192 Els recursos que en procedeixen constitueixen recursos de les finances de la Generalitat 202.3.k La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat - Generalitat ha de proposar mesures de cooperació per a garantir l’equilibri del sistema de finançament quan pugui ésser alterat per decisions legislatives estatals o de la Unió Europea 210.3 Vegeu també acció exterior unions estables de parella Els poders públics n’han de promoure la igualtat 40.7 Es regulen per llei 40.7 universitats El professorat i l’alumnat de llurs centres tenen dret a expressar-se, oralment i per escrit, en la llengua oficial que elegeixin 35.5 Han d’adoptar mesures per a garantir l’ús del català en l’àmbit de llurs activitats docents, no docents i de recerca 50.2 La Generalitat té competència executiva sobre la inscripció i el control dels fitxers i els tractaments de dades que creïn o gestionin les que integren el sistema universitari català 156.a La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària, té competència exclusiva en la programació i la coordinació del sistema universitari català, en el marc de la coordinació general 172.1.a La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària, té competència exclusiva en les decisions de creació d’universitats públiques i l’autorització de les privades 172.1.b La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària, té competència exclusiva en l’aprovació dels estatuts de les públiques i de les normes d’organització i funcionament de les privades 172.1.c La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària, té competència exclusiva en la coordinació dels procediments per a accedir-hi 172.1.d 396 �ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A U La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària, té competència exclusiva en el marc jurídic de llurs títols propis 172.1.e La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària, té competència exclusiva en llur finançament i, si escau, la gestió dels fons estatals en matèria d’ensenyament universitari 172.1.f La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària, té competència exclusiva en la regulació i la gestió del sistema propi de beques i ajuts a la formació universitària i, si escau, la regulació i la gestió dels fons estatals en aquesta matèria 172.1.g La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària, té competència exclusiva en el règim retributiu de llur personal docent i investigador contractat i l’establiment de les retribucions addicionals de llur personal docent funcionari 172.1.h La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària, té competència compartida en la regulació dels requisits per a la creació i el reconeixement d’universitats i centres universitaris i l’adscripció d’aquests centres a les universitats 172.2.a La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària, té competència compartida en el règim jurídic de l’organització i el funcionament de les públiques, incloent-hi llurs òrgans de govern i de representació 172.2.b La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària, té competència compartida en l’adscripció, la creació i el reconeixement de centres docents públics o privats i en la implantació i la supressió d’ensenyaments 172.2.c La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària, té competència compartida en la regulació del règim per a accedir-hi 172.2.d La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària, té competència compartida en la regulació del règim del professorat docent i investigador contractat i funcionari 172.2.e La Generalitat, sens perjudici de l’autonomia universitària, té competència compartida en l’avaluació i el garantiment de la qualitat i de l’excel·lència de l’ensenyament i del personal docent i investigador 172.2.f 397 �U ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La Generalitat té competència executiva en l’expedició de llurs títols oficials 172.3 Vegeu també ensenyament universitari; personal docent urbanisme Els governs locals hi tenen competències pròpies 84.2.a La Generalitat hi té competència exclusiva 149.5 La Generalitat té competència compartida en matèria de dret de reversió en les expropiacions urbanístiques 149.6 usos hidràulics Vegeu aigües usuaris Tenen dret que siguin respectades llurs preferències pel que fa a l’elecció de metge o metgessa i de centre sanitari 23.2 Les lleis han de determinar els casos en què les administracions públiques han d’adoptar una carta de drets dels usuaris i d’obligacions dels prestadors de serveis públics 30.3 La Generalitat té competència exclusiva sobre llur participació en l’organització de l’administració hidràulica pel que fa a les conques hidrogràfiques internes 117.1.d La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació dels drets i deures dels usuaris i els prestadors de serveis turístics 171.d Vegeu també consumidors i usuaris V vacances Els poders públics han de promoure polítiques de garantia de les vacances retribuïdes 45.3 Vegeu també treball vagues La Generalitat té competència executiva pel que fa a la determinació dels serveis mínims 170.1.i Vegeu també relacions laborals 398 �V ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A vaixells La competència compartida de la Generalitat en matèria d’ordenació del sector pesquer inclou la construcció, la seguretat i el registre oficial de vaixells 119.4 Vall d’Aran (Val d’Aran) Vegeu Aran valors — socials El poble català proclama avui com a valors superiors de la seva vida col·lectiva la llibertat, la justícia i la igualtat preàmbul L’aportació de tots els ciutadans i ciutadanes ha configurat una societat integradora, amb l’esforç com a valor i amb capacitat innovadora i emprenedora, uns valors que continuen impulsant-ne el progrés preàmbul Catalunya comparteix i incorpora els de la Unió Europea preàmbul ; 3.2 Els poders públics han de promoure els de la llibertat, la democràcia, la igualtat, el pluralisme, la pau, la justícia, la solidaritat, la cohesió social, l’equitat de gènere i el desenvolupament sostenible 4.3 Els poders públics han d’impulsar en el sistema d’ensenyament una formació basada en els que fonamenten la convivència democràtica 44.1 Els poders públics han de fomentar l’educació en els de la preservació i la millora del medi ambient 46.5 La Generalitat ha de vetllar perquè la memòria històrica es converteixi en símbol permanent de la dignitat dels valors democràtics 54.2 vegetals Vegeu agricultura; flora vegueries Integren el sistema institucional de la Generalitat 2.3; 83.1 La vegueria és l’àmbit territorial específic per a l’exercici del govern intermunicipal de cooperació local 90.1 La vegueria té personalitat jurídica pròpia 90.1 La vegueria és la divisió territorial adoptada per la Generalitat per a l’organització territorial dels seus serveis 90.1 399 �V ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A La vegueria té naturalesa territorial 90.2 Gaudeixen d’autonomia per a la gestió de llurs interessos 90.2 La creació, la modificació i la supressió i també el desplegament de llur règim jurídic són regulats per llei del Parlament 91.4 Vegeu també ens locals vehicles Vegeu transport veïnatge administratiu Els ciutadans espanyols que el tenen a Catalunya gaudeixen de la condició política de catalans 7.1 Els residents a l’estranger que l’han tingut a Catalunya gaudeixen de la condició política de catalans si ho sol·liciten 7.2 Els estrangers que adquireixen la nacionalitat espanyola resten sotmesos al dret civil català mentre el mantinguin a Catalunya, llevat que manifestin llur voluntat en contra 14.2 vi Vegeu impost sobre el vi i begudes fermentades viatgers Vegeu transport vídeos Vegeu produccions audiovisuals videovigilància Vegeu vigilància en l’àmbit públic vies pecuàries La Generalitat hi té competència compartida sobre la regulació i el règim d’intervenció administrativa i d’usos 116.2.b vigència La vigència dels convenis de col·laboració subscrits per la Generalitat amb altres comunitats autònomes comença seixanta dies després de la comunicació a les Corts Generals (en el marc de l’art. 145.2 CE) 178.4 400 �V ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A Les lleis del Parlament i les normes amb rang de llei del Govern vigents en el moment de l’entrada en vigor d’aquest Estatut que eventualment puguin resultar incompatibles amb els drets reconeguts pel títol I mantenen la vigència per un termini màxim de dos anys DT 1.1 Les disposicions transitòries tercera, quarta i sisena de la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya, mantenen la vigència DT 2 vigilància — del patrimoni cultural La Generalitat té competència exclusiva en el règim de vigilància del patrimoni cultural 127.1.b.quart — del trànsit Correspon a la Generalitat 164.1.c — dels òrgans jurisdiccionals El Consell de Justícia de Catalunya pot ordenar la vigilància de jutjats i tribunals 98.2.d — en l’àmbit de la salut La Generalitat té competència compartida en la vigilància epidemiològica 162.3.b — en l’àmbit del medi ambient Els governs locals tenen competències pròpies sobre la de les activitats i els usos que es porten a terme a les platges, als rius, als llacs i a la muntanya 84.2.n La Generalitat té competència exclusiva sobre la regulació de la vigilància en matèria de caça i pesca 119.1.b Correspon al Cos d’Agents Rurals 144.6 — en l’àmbit públic Correspon a la Generalitat la competència sobre l’ús de la videovigilància i el control de so i enregistraments en l’àmbit públic 173 401 �V ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A vincles històrics, lingüístics i culturals La Generalitat ha de promoure la comunicació, l’intercanvi cultural i la cooperació amb les comunitats i els territoris que en tenen amb Catalunya, amb els quals la Generalitat i l’Estat poden subscriure instruments de col·laboració i crear organismes comuns 12 Vegeu també comunitats catalanes a l’exterior violència — de gènere Les polítiques públiques han de garantir que s’afrontin de manera integral totes les formes de violència contra les dones i els actes de caràcter sexista i discriminatori 41.3 La Generalitat té competència exclusiva en la regulació de les mesures i els instruments per a la sensibilització sobre aquesta violència i per a detectar-la i prevenir-la 153.c La Generalitat té competència exclusiva en la regulació de serveis i recursos propis destinats a aconseguir una protecció integral de les dones que l’han patida o la pateixen 153.c — en l’esport La Generalitat té competència exclusiva en la regulació de la prevenció i el control d’aquesta en els espectacles públics esportius 134.1.j voluntariat La Generalitat hi té competència exclusiva 166.2 voluntats anticipades Vegeu drets en l’àmbit de la salut X xarxa — d’equipaments esportius La Generalitat té competència exclusiva per a planificar-la 134.1.h — d’establiments turístics La Generalitat gestiona la xarxa d’establiments de la seva titularitat i participa en els òrgans d’administració de Paradors de Turisme d’Espanya 171.c 402 �Z ÍN D E X ANALÍ TI C DE L’ESTATUT D’AUTONOMI A — de serveis socials Totes les persones tenen dret a accedir-hi en condicions d’igualtat 24.1 — ferroviària Vegeu serveis ferroviaris — viària La Generalitat té competència exclusiva en la de la seva titularitat i participa en la gestió de la de l’Estat 140.5 Les inversions de l’Estat a Catalunya es poden emprar per a alliberar peatges o per a construir autovies alternatives DA 3.1 Vegeu també infraestructures; trànsit; transport; vies pecuàries xarxes de comunicació Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica i territorial per mitjà d’una distribució equilibrada dels sectors productius, els serveis d’interès general i les xarxes de comunicació 46.4 Vegeu també serveis ferroviaris; xarxa viària xenofòbia Els poders públics han de promoure’n l’eradicació 40.8 Vegeu també igualtat Z zones — d’atmosfera contaminada La competència compartida de la Generalitat en matèria de medi ambient inclou la declaració de zones d’atmosfera contaminada 144.1.h Vegeu també ambient atmosfèric — de muntanya Vegeu muntanya 403 �� Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.03. Parlament de Catalunya Description An account of the resource Agrupa la documentació generada al voltant de l'activitat de Pasqual Maragall com a diputat al Parlament de Catalunya, principalment a les legislatures 1999 a 2003 i després com a President de la Generalitat de 2003 a 2006. Però també del període que en va ser de 1988 a 1995. Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Estatut d’autonomia de Catalunya: text consolidat (2012) Creator An entity primarily responsible for making the resource Parlament de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2012 Type The nature or genre of the resource Monografia Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Estatut Catalunya Parlament de Catalunya Legislació Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Text consolidat de l'Estatut de Catalunya després de les modificacions legals posteriors al referèndum que el va aprocar. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Publisher An entity responsible for making the resource available Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Legislació https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/24/2690/2006_EstatutAutonomiaCatalunya.pdf a1a03813105f107897aad8de5925436d PDF Text Text ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA 2 0 0 6 �L’Estatut del 2006 és una obra col·lectiva. Hem demostrat una vegada més que Catalunya és forta quan els catalans expressem lliurement la nostra voluntat. Hem escrit una gran pàgina de la nostra pròpia història. PA S Q U A L M A R A G A L L President de la Generalitat de Catalunya �ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA PREÀMBUL Catalunya s’ha anat fent en el decurs del temps amb les aportacions d’energies de moltes generacions, de moltes tradicions i cultures, que hi han trobat una terra d’acollida. El poble de Catalunya ha mantingut al llarg dels segles una vocació constant d’autogovern, encarnada en institucions pròpies com la Generalitat –que fou creada el 1359 a les Corts de Cervera– i en un ordenament jurídic específic, aplegat, entre altres recopilacions de normes, en les Constitucions i altres drets de Catalunya. Després del 1714, han estat diversos els intents de recuperació de les institucions d’autogovern. En aquest itinerari històric constitueixen fites destacades, entre altres, la Mancomunitat del 1914, la recuperació de la Generalitat amb l’Estatut del 1932, el restabliment de la Generalitat el 1977 i l’Estatut del 1979, nascut amb la democràcia, la Constitució del 1978 i l’Estat de les autonomies. La llibertat col·lectiva de Catalunya troba en les institucions de la Generalitat el nexe amb una història d’afirmació i respecte dels drets fonamentals i de les llibertats públiques de la persona i dels pobles; una història que les dones i els homes de Catalunya volen prosseguir amb la finalitat de fer possible la construcció d’una societat democràtica i avançada, de benestar i progrés, solidària amb el conjunt d’Espanya i incardinada a Europa. 7 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 p r e à m bu l El poble català continua proclamant avui com a valors superiors de la seva vida col·lectiva la llibertat, la justícia i la igualtat, i manifesta la seva voluntat d’avançar per una via de progrés que asseguri una qualitat de vida digna per a tots els que viuen i treballen a Catalunya. • Catalunya, des de la seva tradició humanista, aferma el seu compromís amb tots els pobles per a construir un ordre mundial pacífic i just. Els poders públics estan al servei de l’interès general i dels drets de la ciutadania, amb respecte pel principi de la subsidiarietat. És per tot això que, seguint l’esperit del preàmbul de l’Estatut del 1979, aquest Estatut assumeix que: • Catalunya és un país ric en territoris i gents, una diversitat que la defineix i l’enriqueix des de fa segles i l’enforteix per als temps venidors. El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a nació d’una manera àmpliament majoritària. La Constitució espanyola, en l’article segon, reconeix la realitat nacional de Catalunya com a nacionalitat. En exercici del dret inalienable de Catalunya a l’autogovern, els parlamentaris catalans proposen, la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats acorda, les Corts Generals aproven i el poble de Catalunya ratifica aquest Estatut. • Catalunya és una comunitat de persones lliures per a persones lliures on cadascú pot viure i expressar identitats diverses, amb un decidit compromís comunitari basat en el respecte per la dignitat de cadascuna de les persones. • L’aportació de tots els ciutadans i ciutadanes ha configurat una societat integradora, amb l’esforç com a valor i amb capacitat innovadora i emprenedora, uns valors que continuen impulsant-ne el progrés. • L’autogovern de Catalunya es fonamenta en la Constitució, i també en els drets històrics del poble català, que, en el marc d’aquella, donen origen en aquest Estatut al reconeixement d’una posició singular de la Generalitat. Catalunya vol desenvolupar la seva personalitat política en el marc d’un Estat que reconeix i respecta la diversitat d’identitats dels pobles d’Espanya. • La tradició cívica i associativa de Catalunya ha subratllat sempre la importància de la llengua i la cultura catalanes, dels drets i els deures, del saber, de la formació, de la cohesió social, del desenvolupament sostenible i de la igualtat de drets, i avui, especialment, de la igualtat entre dones i homes. • Catalunya, per mitjà de l’Estat, participa en la construcció del projecte polític de la Unió Europea, els valors i els objectius de la qual comparteix. 8 9 �TÍTOL PRELIMINAR article 1. Catalunya Catalunya, com a nacionalitat, exerceix el seu autogovern constituïda en comunitat autònoma d’acord amb la Constitució i amb aquest Estatut, que és la seva norma institucional bàsica. article 2. La Generalitat 1. La Generalitat és el sistema institucional en què s’organitza políticament l’autogovern de Catalunya. 2. La Generalitat és integrada pel Parlament, la Presidència de la Generalitat, el Govern i les altres institucions que estableix el capítol V del títol II. 3. Els municipis, les vegueries, les comarques i els altres ens locals que les lleis determinin integren també el sistema institucional de la Generalitat, com a ens en els quals aquesta s’organitza territorialment, sens perjudici de llur autonomia. 4. Els poders de la Generalitat emanen del poble de Catalunya i s’exerceixen d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i la Constitució. 11 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 article 3. Marc polític 1. Les relacions de la Generalitat amb l’Estat es fonamenten en el principi de la lleialtat institucional mútua i es regeixen pel principi general segons el qual la Generalitat és Estat, pel principi d’autonomia, pel de bilateralitat i pel de multilateralitat. 2. Catalunya té en l’Estat espanyol i en la Unió Europea el seu espai polític i geogràfic de referència i incorpora els valors, els principis i les obligacions que deriven del fet de formar-ne part. article 4. Drets i principis rectors 1. Els poders públics de Catalunya han de promoure el ple exercici de les llibertats i els drets que reconeixen aquest Estatut, la Constitució, la Unió Europea, la Declaració universal de drets humans, el Conveni europeu per a la protecció dels drets humans i els altres tractats i convenis internacionals subscrits per Espanya que reconeixen i garanteixen els drets i les llibertats fonamentals. 2. Els poders públics de Catalunya han de promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat dels individus i dels grups siguin reals i efectives; han de facilitar la participació de totes les persones en la vida política, econòmica, cultural i social, i han de reconèixer el dret dels pobles a conservar i desenvolupar llur identitat. 3. Els poders públics de Catalunya han de promoure els valors de la llibertat, la democràcia, la igualtat, el pluralisme, la pau, la justícia, la solidaritat, la cohesió social, l’equitat de gènere i el desenvolupament sostenible. article 5. Els drets històrics t í to l p r e l i m i n a r de la Generalitat amb relació al dret civil, la llengua, la cultura, la projecció d’aquestes en l’àmbit educatiu, i el sistema institucional en què s’organitza la Generalitat. article 6. La llengua pròpia i les llengües oficials 1. La llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català és la llengua d’ús normal i preferent de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, i és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament. 2. El català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà, que és la llengua oficial de l’Estat espanyol. Totes les persones tenen el dret d’utilitzar les dues llengües oficials i els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure de conèixer-les. Els poders públics de Catalunya han d’establir les mesures necessàries per a facilitar l’exercici d’aquests drets i el compliment d’aquest deure. D’acord amb el que disposa l’article 32, no hi pot haver discriminació per l’ús de qualsevol de les dues llengües. 3. La Generalitat i l’Estat han d’emprendre les accions necessàries per al reconeixement de l’oficialitat del català a la Unió Europea i la presència i la utilització del català en els organismes internacionals i en els tractats internacionals de contingut cultural o lingüístic. 4. La Generalitat ha de promoure la comunicació i la cooperació amb les altres comunitats i els altres territoris que comparteixen patrimoni lingüístic amb Catalunya. A aquests efectes, la Generalitat i l’Estat, segons que correspongui, poden subscriure convenis, tractats i altres mecanismes de col·laboració per a la promoció i la difusió exterior del català. L’autogovern de Catalunya es fonamenta també en els drets històrics del poble català, en les seves institucions seculars i en la tradició jurídica catalana, que aquest Estatut incorpora i actualitza a l’empara de l’article 2, la disposició transitòria segona i altres preceptes de la Constitució, dels quals deriva el reconeixement d’una posició singular 5. La llengua occitana, denominada aranès a l’Aran, és la llengua pròpia d’aquest territori i és oficial a Catalunya, d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis de normalització lingüística. 12 13 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 t í to l p r e l i m i n a r article 7. La condició política de catalans article 10. La capital 1. Gaudeixen de la condició política de catalans o ciutadans de Catalunya els ciutadans espanyols que tenen veïnatge administratiu a Catalunya. Llurs drets polítics s’exerceixen d’acord amb aquest Estatut i les lleis. La capital de Catalunya és la ciutat de Barcelona, que és la seu permanent del Parlament, de la Presidència de la Generalitat i del Govern, sens perjudici que el Parlament i el Govern es puguin reunir en altres llocs de Catalunya, d’acord amb el que estableixen, respectivament, el Reglament del Parlament i la llei. 2. Gaudeixen, com a catalans, dels drets polítics definits per aquest Estatut els espanyols residents a l’estranger que han tingut a Catalu nya el darrer veïnatge administratiu, i també llurs descendents que mantenen aquesta ciutadania, si així ho sol·liciten, en la forma que determini la llei. article 8. Símbols de Catalunya 1. Catalunya, definida com a nacionalitat en l’article 1, té com a símbols nacionals la bandera, la festa i l’himne. 2. La bandera de Catalunya és la tradicional de quatre barres vermelles en fons groc i ha d’ésser present als edificis públics i en els actes oficials que tinguin lloc a Catalunya. 3. La festa de Catalunya és la Diada de l’Onze de Setembre. 4. L’himne de Catalunya és Els segadors. 5. El Parlament ha de regular les diverses expressions del marc simbòlic de Catalunya i n’ha de fixar l’ordre protocol·lari. 6. La protecció jurídica dels símbols de Catalunya és la que correspon als altres símbols de l’Estat. article 9. El territori El territori de Catalunya és el que correspon als límits geogràfics i administratius de la Generalitat en el moment de l’entrada en vigor d’aquest Estatut. 14 article 11. L’Aran 1. El poble aranès exerceix l’autogovern mitjançant aquest Estatut, el Conselh Generau d’Aran i les altres institucions pròpies. 2. Els ciutadans de Catalunya i les seves institucions polítiques reconeixen l’Aran com una realitat occitana dotada d’identitat cultural, històrica, geogràfica i lingüística, defensada pels aranesos al llarg dels segles. Aquest Estatut reconeix, empara i respecta aquesta singularitat i reconeix l’Aran com a entitat territorial singular dins de Catalunya, la qual és objecte d’una particular protecció per mitjà d’un règim jurídic especial. article 12. Els territoris amb vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya La Generalitat ha de promoure la comunicació, l’intercanvi cultural i la cooperació amb les comunitats i els territoris, pertanyents o no a l’Estat espanyol, que tenen vincles històrics, lingüístics i culturals amb Catalunya. A aquests efectes, la Generalitat i l’Estat, segons que correspongui, poden subscriure convenis, tractats i altres instruments de col·laboració en tots els àmbits, que poden incloure la creació d’organismes comuns. article 13. Les comunitats catalanes a l’exterior La Generalitat, en els termes establerts per la llei, ha de fomentar els vincles socials, econòmics i culturals amb les comunitats catalanes a l’exterior i els ha de prestar l’assistència necessària. Amb aquesta fina- 15 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 litat, la Generalitat, segons que correspongui, pot formalitzar acords de cooperació amb les institucions públiques i privades dels territoris i els països on es troben les comunitats catalanes a l’exterior i pot sol·licitar a l’Estat la subscripció de tractats internacionals sobre aquesta matèria. TÍTOL I DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS article 14. Eficàcia territorial de les normes 1. Les normes i les disposicions de la Generalitat i el dret civil de Catalunya tenen eficàcia territorial, sens perjudici de les excepcions que es puguin establir en cada matèria i de les situacions que s’hagin de regir per l’estatut personal o per altres normes d’extraterritorialitat. 2. Els estrangers que adquireixen la nacionalitat espanyola resten sotmesos al dret civil català mentre mantinguin el veïnatge administratiu a Catalunya, llevat que manifestin llur voluntat en contra. c a p í to l 1 DRETS I DEURES DE L’ÀMBIT CIVIL I SOCIAL article 15. Drets de les persones 1. Els ciutadans de Catalunya són titulars dels drets i els deures reconeguts per les normes a què fa referència l’article 4.1. 2. Totes les persones tenen dret a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures d’explotació, de maltractaments i de tota mena de discriminació, i tenen dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal. 3. Els drets que aquest Estatut reconeix als ciutadans de Catalunya es poden estendre a altres persones, en els termes que estableixen les lleis. article 16. Drets en l’àmbit de les famílies Totes les persones tenen dret, d’acord amb els requisits establerts per la llei, a rebre prestacions socials i ajuts públics per a atendre les càrregues familiars. 16 17 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 article 17. Drets dels menors Els menors tenen dret a rebre l’atenció integral necessària per al desenvolupament de llur personalitat i llur benestar en el context familiar i social. article 18. Drets de les persones grans Les persones grans tenen dret a viure amb dignitat, lliures d’explotació i de maltractaments, sense que puguin ésser discriminades a causa de l’edat. article 19. Drets de les dones 1. Totes les dones tenen dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal, i a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures d’explotació, maltractaments i de tota mena de discriminació. 2. Les dones tenen dret a participar en condicions d’igualtat d’oportunitats amb els homes en tots els àmbits públics i privats. article 20. Dret a viure amb dignitat el procés de la mort 1. Totes les persones tenen dret a rebre un tractament adequat del dolor i cures pal·liatives integrals i a viure amb dignitat el procés de llur mort. 2. Totes les persones tenen dret a expressar llur voluntat d’una manera anticipada per tal de deixar constància de les instruccions sobre les intervencions i els tractaments mèdics que puguin rebre, que han d’ésser respectades, en els termes que estableixen les lleis, especialment pel personal sanitari quan no estiguin en condicions d’expressar personalment llur voluntat. article 21. Drets i deures en l’àmbit de l’educació d e l s d r e ts , d e u r e s i p r i n c i pi s r e c to r s 2. Les mares i els pares tenen garantit, d’acord amb els principis establerts per l’article 37.4, el dret que els assisteix per tal que llurs fills i filles rebin la formació religiosa i moral que vagi d’acord amb llurs conviccions a les escoles de titularitat pública, en les quals l’ensenyament és laic. 3. Els centres docents privats poden ésser sostinguts amb fons públics d’acord amb el que determinen les lleis, per tal de garantir els drets d’accés en condicions d’igualtat i a la qualitat de l’ensenyament. 4. L’ensenyament és gratuït en totes les etapes obligatòries i en els altres nivells que s’estableixin per llei. 5. Totes les persones tenen dret a la formació professional i a la formació permanent, en els termes que estableixen les lleis. 6. Totes les persones tenen dret a disposar, en els termes i les condicions que estableixin les lleis, d’ajuts públics per a satisfer els requeriments educatius i per a accedir en igualtat de condicions als nivells educatius superiors, en funció de llurs recursos econòmics, aptituds i preferències. 7. Les persones amb necessitats educatives especials tenen dret a rebre el suport necessari que els permeti accedir al sistema educatiu, d’acord amb el que estableixen les lleis. 8. Els membres de la comunitat educativa tenen dret a participar en els assumptes escolars i universitaris en els termes que estableixen les lleis. article 22 . Drets i deures en l’àmbit cultural 1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat a la cultura i al desenvolupament de llurs capacitats creatives individuals i col·lectives. 1. Totes les persones tenen dret a una educació de qualitat i a accedirhi en condicions d’igualtat. La Generalitat ha d’establir un model educatiu d’interès públic que garanteixi aquests drets. 2. Totes les persones tenen el deure de respectar i preservar el patrimoni cultural. 18 19 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 d e l s d r e ts , d e u r e s i p r i n c i pi s r e c to r s article 23. Drets en l’àmbit de la salut article 25. Drets en l’àmbit laboral 1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat i gratuïtat als serveis sanitaris de responsabilitat pública, en els termes que estableixen les lleis. 1. Els treballadors tenen dret a formar-se i promoure’s professionalment i a accedir de manera gratuïta als serveis públics d’ocupació. 2. Els usuaris de la sanitat pública tenen dret al respecte de llurs preferències pel que fa a l’elecció de metge o metgessa i de centre sanitari, en els termes i les condicions que estableixen les lleis. 3. Totes les persones, amb relació als serveis sanitaris públics i privats, tenen dret a ésser informades sobre els serveis a què poden accedir i els requisits necessaris per a usar-los; sobre els tractaments mèdics i llurs riscs, abans que els siguin aplicats; a donar el consentiment per a qualsevol intervenció; a accedir a la història clínica pròpia, i a la confidencialitat de les dades relatives a la salut pròpia, en els termes que estableixen les lleis. 2. Les persones excloses del mercat de treball perquè no han pogut accedir-hi o reinserir-s’hi i que no disposen de mitjans de subsistència propis tenen dret a percebre prestacions i recursos no contributius de caràcter pal·liatiu, en els termes que estableixen les lleis. 3. Tots els treballadors tenen dret a acomplir les tasques laborals i professionals en condicions de garantia per a la salut, la seguretat i la dignitat de les persones. 4. Els treballadors, o llurs representants, tenen dret a la informació, la consulta i la participació en les empreses. 5. Les organitzacions sindicals i empresarials tenen dret a complir llurs funcions en els àmbits de la concertació social, la participació i la col·laboració social. article 24. Drets en l’àmbit dels serveis socials 1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat a les prestacions de la xarxa de serveis socials de responsabilitat pública, a ésser informades sobre aquestes prestacions i a donar el consentiment per a qualsevol actuació que les afecti personalment, en els termes que estableixen les lleis. 2. Les persones amb necessitats especials, per a mantenir l’autonomia personal en les activitats de la vida diària, tenen dret a rebre l’atenció adequada a llur situació, d’acord amb les condicions que legalment s’estableixen. article 26. Drets en l’àmbit de l’habitatge Les persones que no disposen dels recursos suficients tenen dret a accedir a un habitatge digne, per a la qual cosa els poders públics han d’establir per llei un sistema de mesures que garanteixi aquest dret, amb les condicions que determinen les lleis. article 27. Drets i deures amb relació al medi ambient 3. Les persones o les famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims d’una vida digna, d’acord amb les condicions que legalment s’estableixen. 1. Totes les persones tenen dret a viure en un medi equilibrat, sostenible i respectuós amb la salut, d’acord amb els estàndards i els nivells de protecció que determinen les lleis. També tenen dret a gaudir dels recursos naturals i del paisatge en condicions d’igualtat, i tenen el deure de fer-ne un ús responsable i evitar-ne el malbaratament. 4. Les organitzacions del tercer sector social tenen dret a complir llurs funcions en els àmbits de la participació i la col·laboració socials. 2. Totes les persones tenen dret a la protecció davant les diferents formes de contaminació, d’acord amb els estàndards i els nivells que 20 21 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 d e l s d r e ts , d e u r e s i p r i n c i pi s r e c to r s determinen les lleis. També tenen el deure de col·laborar en la conservació del patrimoni natural i en les actuacions que tendeixin a eliminar les diferents formes de contaminació, amb l’objectiu de mantenir-lo i conservar-lo per a les generacions futures. 2. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a elegir llurs representants en els òrgans polítics representatius i a presentar-s’hi com a candidats, d’acord amb les condicions i els requisits que estableixen les lleis. 3. Totes les persones tenen dret a accedir a la informació mediambiental de què disposen els poders públics. El dret d’informació només pot ésser limitat per motius d’ordre públic justificats, en els termes que estableixen les lleis. article 28. Drets dels consumidors i usuaris 1. Les persones, en llur condició de consumidores i usuàries de béns i de serveis, tenen dret a la protecció de llur salut i seguretat. També tenen dret a una informació veraç i entenedora sobre les característiques i els preus dels productes i dels serveis, a un règim de garanties dels productes adquirits i dels subministraments contractats i a la protecció de llurs interessos econòmics davant conductes abusives, negligents o fraudulentes. 2. Els consumidors i usuaris tenen dret a ésser informats i a participar, directament o per mitjà de llurs representants, pel que fa a les administracions públiques de Catalunya, en els termes que estableixen les lleis. c a p í to l i i DRETS EN L’ÀMBIT POLÍTIC I DE L’ADMINISTRACIÓ 3. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure i a presentar iniciatives legislatives al Parlament, en els termes que estableixen aquest Estatut i les lleis. 4. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar, directament o per mitjà d’entitats associatives, en el procés d’elaboració de les lleis del Parlament, mitjançant els procediments que estableixi el Reglament del Parlament. 5. Totes les persones tenen dret a dirigir peticions i a plantejar queixes, en la forma i amb els efectes que estableixen les lleis, a les institucions i l’Administració de la Generalitat, i també als ens locals de Catalu nya, en matèries de les competències respectives. La llei ha d’establir les condicions d’exercici i els efectes d’aquest dret i les obligacions de les institucions receptores. 6. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a promoure la convocatòria de consultes populars per la Generalitat i els ajuntaments, en matèria de les competències respectives, en la forma i amb les condicions que les lleis estableixen. article 30. Drets d’accés als serveis públics i a una bona Administració article 29. Dret de participació 1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat als serveis públics i als serveis econòmics d’interès general. Les administracions públiques han de fixar les condicions d’accés i els estàndards de qualitat d’aquests serveis, amb independència del règim de llur prestació. 1. Els ciutadans de Catalunya tenen dret a participar en condicions d’igualtat en els afers públics de Catalunya, de manera directa o bé per mitjà de representants, en els supòsits i en els termes que estableixen aquest Estatut i les lleis. 2. Totes les persones tenen dret que els poders públics de Catalunya les tractin, en els afers que les afecten, d’una manera imparcial i objectiva, i que l’actuació dels poders públics sigui proporcionada a les finalitats que la justifiquen. 22 23 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 d e l s d r e ts , d e u r e s i p r i n c i pi s r e c to r s 3. Les lleis han de regular les condicions d’exercici i les garanties dels drets a què fan referència els apartats 1 i 2 i han de determinar els casos en què les administracions públiques de Catalunya i els serveis públics que en depenen han d’adoptar una carta de drets dels usuaris i d’obligacions dels prestadors. 2. Totes les persones, en les relacions amb l’Administració de justícia, el Ministeri Fiscal, el notariat i els registres públics, tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin en totes les actuacions judicials, notarials i registrals, i a rebre tota la documentació oficial emesa a Catalunya en la llengua sol·licitada, sense que puguin patir indefensió ni dilacions indegudes a causa de la llengua emprada, ni se’ls pugui exigir cap mena de traducció. article 31. Dret a la protecció de les dades personals Totes les persones tenen dret a la protecció de les dades personals contingudes en els fitxers que són competència de la Generalitat i tenen dret a accedir-hi, examinar-les i obtenir-ne la correcció. Una autoritat independent, designada pel Parlament, ha de vetllar perquè aquests drets siguin respectats, en els termes que estableixen les lleis. c a p í to l i i i DRETS I DEURES LINGÜÍSTICS article 32. Drets i deures de coneixement i ús de les llengües Totes les persones tenen dret a no ésser discriminades per raons lingüístiques. Els actes jurídics fets en qualsevol de les dues llengües oficials tenen, pel que fa a la llengua, validesa i eficàcia plenes. article 33. Drets lingüístics davant les administracions públiques i les institucions estatals 1. Els ciutadans tenen el dret d’opció lingüística. En les relacions amb les institucions, les organitzacions i les administracions públiques a Catalunya, totes les persones tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin. Aquest dret obliga les institucions, organitzacions i administracions públiques, inclosa l’Administració electoral a Catalunya, i, en general, les entitats privades que en depenen quan exerceixen funcions públiques. 24 3. Per a garantir el dret d’opció lingüística, els jutges i els magistrats, els fiscals, els notaris, els registradors de la propietat i mercantils, els encarregats del Registre Civil i el personal al servei de l’Administració de justícia, per a prestar llurs serveis a Catalunya, han d’acreditar, en la forma que estableixen les lleis, que tenen un nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües oficials, que els fa aptes per a complir les funcions pròpies de llur càrrec o de llur lloc de treball. 4. Per a garantir el dret d’opció lingüística, l’Administració de l’Estat situada a Catalunya ha d’acreditar que el personal al seu servei té un nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials, que el fa apte per a complir les funcions pròpies del seu lloc de treball. 5. Els ciutadans de Catalunya tenen el dret de relacionar-se per escrit en català amb els òrgans constitucionals i amb els òrgans jurisdiccionals d’àmbit estatal, d’acord amb el procediment establert per la legislació corresponent. Aquestes institucions han d’atendre i han de tramitar els escrits presentats en català, que tenen, en tot cas, plena eficàcia jurídica. article 34. Drets lingüístics dels consumidors i usuaris Totes les persones tenen dret a ésser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que elegeixin en llur condició d’usuàries o consumidores de béns, productes i serveis. Les entitats, les empreses i els establiments oberts al públic a Catalunya estan subjectes al deure de disponibilitat lingüística en els termes que estableixen les lleis. 25 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 article 35. Drets lingüístics en l’àmbit de l’ensenyament 1. Totes les persones tenen dret a rebre l’ensenyament en català, d’acord amb el que estableix aquest Estatut. El català s’ha d’utilitzar normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament universitari i en el no universitari. 2. Els alumnes tenen dret a rebre l’ensenyament en català en l’ense nyament no universitari. També tenen el dret i el deure de conèixer amb suficiència oral i escrita el català i el castellà en finalitzar l’ensenyament obligatori, sigui quina sigui llur llengua habitual en incorporar-se a l’ensenyament. L’ensenyament del català i el castellà ha de tenir una presència adequada en els plans d’estudis. 3. Els alumnes tenen dret a no ésser separats en centres ni en grups classe diferents per raó de llur llengua habitual. 4. Els alumnes que s’incorporen més tard de l’edat corresponent al sistema escolar de Catalunya gaudeixen del dret a rebre un suport lingüístic especial si la manca de comprensió els dificulta seguir amb normalitat l’ensenyament. 5. El professorat i l’alumnat dels centres universitaris tenen dret a expressar-se, oralment i per escrit, en la llengua oficial que elegeixin. article 36. Drets amb relació a l’aranès 1. A l’Aran totes les persones tenen el dret de conèixer i utilitzar l’aranès i d’ésser ateses oralment i per escrit en aranès en llurs relacions amb les administracions públiques i amb les entitats públiques i privades que en depenen. 2. Els ciutadans de l’Aran tenen el dret d’utilitzar l’aranès en llurs relacions amb la Generalitat. 3. S’han de determinar per llei els altres drets i deures lingüístics amb relació a l’aranès. 26 d e l s d r e ts , d e u r e s i p r i n c i pi s r e c to r s c a p í to l i v GARANTIES DELS DRETS ESTATUTARIS article 37. Disposicions generals 1. Els drets que reconeixen els capítols I, II i III d’aquest títol vinculen tots els poders públics de Catalunya i, d’acord amb la naturalesa de cada dret, els particulars. Les disposicions que dictin els poders públics de Catalunya han de respectar aquests drets i s’han d’interpretar i aplicar en el sentit més favorable per a llur plena efectivitat. Els drets que reconeixen els articles 32 i 33 també vinculen l’Administració general de l’Estat a Catalunya. 2. El Parlament ha d’aprovar per llei la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya. Les disposicions d’aquest article relatives als drets que reconeixen els capítols I, II i III d’aquest títol s’apliquen també als drets reconeguts per la dita Carta. 3. La regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets reconeguts pels capítols I, II i III d’aquest títol s’han de fer per llei del Parlament. 4. Els drets i els principis d’aquest títol no comporten una alteració del règim de distribució de competències ni la creació de títols competencials nous o la modificació dels que ja existeixen. Cap de les disposicions d’aquest títol no pot ésser desplegada, aplicada o interpretada de manera que redueixi o limiti els drets fonamentals que reconeixen la Constitució i els tractats i els convenis internacionals ratificats per Espanya. article 38. Tutela 1. El Consell de Garanties Estatutàries tutela els drets que reconeixen els capítols I, II i III d’aquest títol i la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya, d’acord amb el que estableix l’article 76.2.b i c. 27 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 d e l s d r e ts , d e u r e s i p r i n c i pi s r e c to r s 2. Els actes que vulnerin els drets reconeguts pels capítols I, II i III d’aquest títol i per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya són objecte de recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, d’acord amb els procediments que estableixen les lleis. 3. Els poders públics han de garantir la protecció dels infants, especialment contra tota forma d’explotació, d’abandonament, de maltractament o crueltat i de la pobresa i els seus efectes. En totes les actuacions portades a terme pels poders públics o per institucions privades l’interès superior de l’infant ha d’ésser prioritari. c a p í to l v PRINCIPIS RECTORS 4. Els poders públics han de promoure polítiques públiques que afavoreixin l’emancipació dels joves, facilitant-los l’accés al món laboral i a l’habitatge per tal que puguin desenvolupar llur propi projecte de vida i participar en igualtat de drets i deures en la vida social i cultural. article 39. Disposicions generals 1. Els poders públics de Catalunya han d’orientar les polítiques públiques d’acord amb els principis rectors que estableixen la Constitució i aquest Estatut. En l’exercici de llurs competències, els poders públics de Catalunya han de promoure i adoptar les mesures necessàries per a garantir-ne l’eficàcia plena. 2. El reconeixement, el respecte i la protecció dels principis rectors informen la legislació positiva, la pràctica judicial i l’actuació dels poders públics. 3. Els principis rectors són exigibles davant la jurisdicció, d’acord amb el que determinen les lleis i les altres disposicions que els despleguen. article 40. Protecció de les persones i de les famílies 1. Els poders públics han de tenir com a objectiu la millora de la qualitat de vida de totes les persones. 2. Els poders públics han de garantir la protecció jurídica, econòmica i social de les diverses modalitats de família que regulen les lleis, com a estructura bàsica i factor de cohesió social i com a primer nucli de convivència de les persones. Així mateix, han de promoure les mesures econòmiques i normatives de suport a les famílies dirigides a garantir la conciliació de la vida laboral i familiar i a tenir descendència, amb una atenció especial a les famílies nombroses. 28 5. Els poders públics han de garantir la protecció jurídica de les persones amb discapacitats i han de promoure’n la integració social, econòmica i laboral. També han d’adoptar les mesures necessàries per a suplir o complementar el suport de llur entorn familiar directe. 6. Els poders públics han de garantir la protecció de les persones grans perquè puguin portar una vida digna i independent i participar en la vida social i cultural. També han de procurar la plena integració de les persones grans en la societat per mitjà de polítiques públiques basades en el principi de solidaritat intergeneracional. 7. Els poders públics han de promoure la igualtat de les diferents unions estables de parella, tenint en compte llurs característiques, amb independència de l’orientació sexual de llurs membres. La llei ha de regular aquestes unions i altres formes de convivència i llurs efectes. 8. Els poders públics han de promoure la igualtat de totes les persones amb independència de l’origen, la nacionalitat, el sexe, la raça, la religió, la condició social o l’orientació sexual, i també han de promoure l’eradicació del racisme, de l’antisemitisme, de la xenofòbia, de l’homofòbia i de qualsevol altra expressió que atempti contra la igualtat i la dignitat de les persones. article 41. Perspectiva de gènere 1. Els poders públics han de garantir el compliment del principi d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes en l’accés a l’ocupació, en 29 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 d e l s d r e ts , d e u r e s i p r i n c i pi s r e c to r s la formació, en la promoció professional, en les condicions de treball, inclosa la retribució, i en totes les altres situacions, i també han de garantir que les dones no siguin discriminades a causa d’embaràs o de maternitat. 3. Els poders públics han de vetllar per la dignitat, la seguretat i la protecció integral de les persones, especialment de les més vulnerables. 2. Els poders públics han de garantir la transversalitat en la incorporació de la perspectiva de gènere i de les dones en totes les polítiques públiques per a aconseguir la igualtat real i efectiva i la paritat entre dones i homes. 3. Les polítiques públiques han de garantir que s’afrontin de manera integral totes les formes de violència contra les dones i els actes de caràcter sexista i discriminatori; han de fomentar el reconeixement del paper de les dones en els àmbits cultural, històric, social i econòmic, i han de promoure la participació dels grups i les associacions de dones en l’elaboració i l’avaluació d’aquestes polítiques. 4. Els poders públics han de reconèixer i tenir en compte el valor econòmic del treball de cura i atenció en l’àmbit domèstic i familiar en la fixació de llurs polítiques econòmiques i socials. 4. Els poders públics han de garantir la qualitat del servei i la gratuïtat de l’assistència sanitària pública en els termes que estableix la llei. 5. Els poders públics han de promoure polítiques preventives i comunitàries i han de garantir la qualitat del servei i la gratuïtat dels serveis socials que les lleis determinen com a bàsics. 6. Els poders públics han d’emprendre les accions necessàries per a establir un règim d’acolliment de les persones immigrades i han de promoure les polítiques que garanteixin el reconeixement i l’efectivitat dels drets i deures de les persones immigrades, la igualtat d’oportunitats, les prestacions i els ajuts que en permetin la plena acomodació social i econòmica i la participació en els afers públics. 5. Els poders públics, en l’àmbit de llurs competències, i en els supòsits que estableix la llei, han de vetllar perquè la lliure decisió de la dona sigui determinant en tots els casos que en puguin afectar la dignitat, la integritat i el benestar físic i mental, en particular pel que fa al propi cos i a la seva salut reproductiva i sexual. 7. Els poders públics han de vetllar per la convivència social, cultural i religiosa entre totes les persones a Catalunya i pel respecte a la diversitat de creences i conviccions ètiques i filosòfiques de les persones, i han de fomentar les relacions interculturals per mitjà de l’impuls i la creació d’àmbits de coneixement recíproc, diàleg i mediació. També han de garantir el reconeixement de la cultura del poble gitano com a salvaguarda de la realitat històrica d’aquest poble. article 42. Cohesió i benestar socials article 43. Foment de la participació 1. Els poders públics han de promoure polítiques públiques que fomentin la cohesió social i que garanteixin un sistema de serveis socials, de titularitat pública i concertada, adequat als indicadors econòmics i socials de Catalunya. 1. Els poders públics han de promoure la participació social en l’elaboració, la prestació i l’avaluació de les polítiques públiques, i també la participació individual i associativa en els àmbits cívic, social, cultural, econòmic i polític, amb ple respecte als principis de pluralisme, lliure iniciativa i autonomia. 2. Els poders públics han de vetllar per la plena integració social, econòmica i laboral de les persones i dels col·lectius més necessitats de protecció, especialment dels que es troben en situació de pobresa i de risc d’exclusió social. 30 2. Els poders públics han de facilitar la participació i la representació ciutadanes i polítiques, amb una atenció especial a les zones menys poblades del territori. 31 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 d e l s d r e ts , d e u r e s i p r i n c i pi s r e c to r s 3. Els poders públics han de procurar que les campanyes institucionals que s’organitzin en ocasió dels processos electorals tinguin com a finalitat la de promoure la participació ciutadana i que els electors rebin dels mitjans de comunicació una informació veraç, objectiva, neutral i respectuosa del pluralisme polític sobre les candidatures que concorren en els processos electorals. 2. Els poders públics han de promoure una distribució de la renda personal i territorial més equitativa en el marc d’un sistema català de benestar. article 44. Educació, recerca i cultura 1. Els poders públics han de garantir la qualitat del sistema d’ensenyament i han d’impulsar una formació humana, científica i tècnica de l’alumnat basada en els valors socials d’igualtat, solidaritat, llibertat, pluralisme, responsabilitat cívica i els altres que fonamenten la convivència democràtica. 2. Els poders públics han de promoure el coneixement suficient d’una tercera llengua en finalitzar l’ensenyament obligatori. 3. Els poders públics han de promoure i han d’impulsar la implicació i la participació de la família en l’educació dels fills i filles, en el marc de la comunitat educativa, i han de facilitar i promoure l’accés a les activitats d’educació en el lleure. 4. Els poders públics han de fomentar la investigació i la recerca científica de qualitat, la creativitat artística i la conservació i la difusió del patrimoni cultural de Catalunya. 5. Els poders públics han d’emprendre les accions necessàries per a facilitar a totes les persones l’accés a la cultura, als béns i als serveis culturals i al patrimoni cultural, arqueològic, històric, industrial i artístic de Catalunya. article 45. Àmbit socioeconòmic 1. Els poders públics han d’adoptar les mesures necessàries per a promoure el progrés econòmic i el progrés social de Catalunya i dels seus ciutadans, basats en els principis de la solidaritat, la cohesió, el desenvolupament sostenible i la igualtat d’oportunitats. 32 3. Els poders públics han d’adoptar les mesures necessàries per a garantir els drets laborals i sindicals dels treballadors, han d’impulsar i han de promoure’n la participació en les empreses i les polítiques d’ocupació plena, de foment de l’estabilitat laboral, de formació de les persones treballadores, de prevenció de riscs laborals, de seguretat i d’higiene en el treball, de creació d’unes condicions dignes al lloc de treball, de no-discriminació per raó de gènere i de garantia del descans necessari i de les vacances retribuïdes. 4. La Generalitat ha de promoure la creació d’un espai català de relacions laborals establert en funció de la realitat productiva i empresarial específica de Catalunya i dels seus agents socials, en el qual han d’estar representades les organitzacions sindicals i empresarials i l’Administració de la Generalitat. En aquest marc, els poders públics han de fomentar una pràctica pròpia de diàleg social, de concertació, de negociació col·lectiva, de resolució extrajudicial de conflictes laborals i de participació en el desenvolupament i la millora de l’entramat productiu. 5. La Generalitat ha d’afavorir el desenvolupament de l’activitat empresarial i l’esperit emprenedor tenint en compte la responsabilitat social de l’empresa, la lliure iniciativa i les condicions de competència, i ha de protegir especialment l’economia productiva, l’activitat dels emprenedors autònoms i la de les empreses petites i mitjanes. La Generalitat ha de fomentar l’acció de les cooperatives i les societats laborals i ha d’estimular les iniciatives de l’economia social. 6. Les organitzacions sindicals i empresarials han de participar en la definició de les polítiques públiques que les afectin. La Generalitat ha de promoure la mediació i l’arbitratge per a la resolució de conflictes d’interessos entre els diversos agents socials. 7. Les organitzacions professionals i les corporacions de dret públic representatives d’interessos econòmics i professionals i les entitats 33 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 d e l s d r e ts , d e u r e s i p r i n c i pi s r e c to r s associatives del tercer sector han d’ésser consultades en la definició de les polítiques públiques que les afectin. 5. Els poders públics han de facilitar als ciutadans la informació mediambiental i han de fomentar l’educació en els valors de la preservació i de la millora del medi ambient com a patrimoni comú. 8. La Generalitat, en consideració a les funcions social, cultural i de promoció econòmica que compleixen les caixes d’estalvis, ha de protegir l’autonomia institucional i ha de promoure la contribució social d’aquestes entitats a les estratègies econòmiques i socials dels diversos territoris de Catalunya. article 47. Habitatge Els poders públics han de facilitar l’accés a l’habitatge mitjançant la generació de sòl i la promoció d’habitatge públic i d’habitatge protegit, amb una atenció especial pels joves i els col·lectius més necessitats. article 46. Medi ambient, desenvolupament sostenible i equilibri territorial article 48. Mobilitat i seguretat viària 1. Els poders públics han de vetllar per la protecció del medi ambient per mitjà de l’adopció de polítiques públiques basades en el desenvolupament sostenible i la solidaritat col·lectiva i intergeneracional. 2. Les polítiques mediambientals s’han de dirigir especialment a la reducció de les diferents formes de contaminació, la fixació d’estàndards i de nivells mínims de protecció, l’articulació de mesures correctives de l’impacte ambiental, la utilització racional dels recursos naturals, la prevenció i el control de l’erosió i de les activitats que alteren el règim atmosfèric i climàtic, i el respecte als principis de preservació del medi, conservació dels recursos naturals, responsabilitat, fiscalitat ecològica i reciclatge i reutilització dels béns i els productes. 3. Els poders públics han de fer efectives les condicions per a la preservació de la natura i la biodiversitat, han de promoure la integració d’objectius ambientals a les polítiques sectorials i han d’establir les condicions que permetin a totes les persones el gaudi del patrimoni natural i paisatgístic. 4. Els poders públics han de vetllar per la cohesió econòmica i territorial aplicant polítiques que assegurin un tractament especial de les zones de muntanya, la protecció del paisatge, la defensa del litoral, el foment de les activitats agràries, ramaderes i silvícoles i una distribució equilibrada al territori dels diferents sectors productius, els serveis d’interès general i les xarxes de comunicació. 34 1. Els poders públics han de promoure polítiques de transport i de comunicació, basades en criteris de sostenibilitat, que fomentin la utilització del transport públic i la millora de la mobilitat i garanteixin l’accessibilitat per a les persones amb mobilitat reduïda. 2. Els poders públics han d’impulsar, d’una manera prioritària, les mesures destinades a l’increment de la seguretat viària i la disminució dels accidents de trànsit, amb una incidència especial en la prevenció, l’educació viària i l’atenció a les víctimes. article 49. Protecció dels consumidors i usuaris 1. Els poders públics han de garantir la protecció de la salut, la seguretat i la defensa dels drets i els interessos legítims dels consumidors i usuaris. 2. Els poders públics han de garantir l’existència d’instruments de mediació i arbitratge en matèria de consum, n’han de promoure el coneixement i la utilització i han de donar suport a les organitzacions de consumidors i usuaris. article 50. Foment i difusió del català 1. Els poders públics han de protegir el català en tots els àmbits i sectors i n’han de fomentar l’ús, la difusió i el coneixement. Aquests principis també s’han d’aplicar respecte a l’aranès. 35 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 2. El Govern, les universitats i les institucions d’ensenyament superior, en l’àmbit de les competències respectives, han d’adoptar les mesures pertinents per a garantir l’ús del català en tots els àmbits de les activitats docents, no docents i de recerca. 3. Les polítiques de foment del català s’han d’estendre al conjunt de l’Estat, a la Unió Europea i a la resta del món. 4. Els poders públics han de promoure que les dades que figurin en l’etiquetatge, en l’embalatge i en les instruccions d’ús dels productes distribuïts a Catalunya constin també en català. 5. La Generalitat, l’Administració local i les altres corporacions públiques de Catalunya, les institucions i les empreses que en depenen i els concessionaris de llurs serveis han d’emprar el català en llurs actuacions internes i en la relació entre ells. També l’han d’emprar en les comunicacions i les notificacions dirigides a persones físiques o jurídiques residents a Catalunya, sens perjudici del dret dels ciutadans a rebre-les en castellà si ho demanen. 6. Els poders públics han de garantir l’ús de la llengua de signes catalana i les condicions que permetin d’assolir la igualtat de les persones amb sordesa que optin per aquesta llengua, que ha d’ésser objecte d’ensenyament, protecció i respecte. 7. L’Estat, d’acord amb el que disposa la Constitució, ha de donar suport a l’aplicació dels principis que estableix aquest article. S’han d’establir els instruments de coordinació i, si escau, d’actuació conjunta perquè siguin més efectius. d e l s d r e ts , d e u r e s i p r i n c i pi s r e c to r s article 52. Mitjans de comunicació social 1. Correspon als poders públics de promoure les condicions per a garantir el dret a la informació i a rebre dels mitjans de comunicació una informació veraç i uns continguts que respectin la dignitat de les persones i el pluralisme polític, social, cultural i religiós. En el cas dels mitjans de comunicació de titularitat pública la informació també ha d’ésser neutral. 2. Els poders públics han de promoure les condicions per a garantir l’accés sense discriminacions als serveis audiovisuals en l’àmbit de Catalunya. article 53. Accés a les tecnologies de la informació i de la comunicació 1. Els poders públics han de facilitar el coneixement de la societat de la informació i han d’impulsar l’accés a la comunicació i a les tecnologies de la informació, en condicions d’igualtat, en tots els àmbits de la vida social, inclòs el laboral; han de fomentar que aquestes tecnologies es posin al servei de les persones i no afectin negativament llurs drets, i han de garantir la prestació de serveis per mitjà de les dites tecnologies, d’acord amb els principis d’universalitat, continuïtat i actualització. 2. La Generalitat ha de promoure la formació, la recerca i la innovació tecnològiques perquè les oportunitats de progrés que ofereix la societat del coneixement i de la informació contribueixin a la millora del benestar i la cohesió socials. article 51. Cooperació al foment de la pau i cooperació al desenvolupament article 54. Memòria històrica 1. La Generalitat ha de promoure la cultura de la pau i accions de foment de la pau al món. 2. La Generalitat ha de promoure accions i polítiques de cooperació al desenvolupament dels pobles i ha d’establir programes d’ajut humanitari d’emergència. 1. La Generalitat i els altres poders públics han de vetllar pel coneixement i el manteniment de la memòria històrica de Catalunya com a patrimoni col·lectiu que testimonia la resistència i la lluita pels drets i les llibertats democràtiques. Amb aquesta finalitat, han d’adoptar les iniciatives institucionals necessàries per al reconeixement i la rehabili- 36 37 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 tació de tots els ciutadans que han patit persecució com a conseqüència de la defensa de la democràcia i l’autogovern de Catalunya. 2. La Generalitat ha de vetllar perquè la memòria històrica es converteixi en símbol permanent de la tolerància, de la dignitat dels valors democràtics, del rebuig dels totalitarismes i del reconeixement de totes les persones que han patit persecució a causa de llurs opcions personals, ideològiques o de consciència. TÍTOL II DE LES INSTITUCIONS c a p í to l i EL PARLAMENT article 55. Disposicions generals 1. El Parlament representa el poble de Catalunya. 2. El Parlament exerceix la potestat legislativa, aprova els pressupostos de la Generalitat i controla i impulsa l’acció política i de govern. És la seu on s’expressa preferentment el pluralisme i es fa públic el debat polític. 3. El Parlament és inviolable. article 56. Composició i règim electoral 1. El Parlament es compon d’un mínim de cent diputats i un màxim de cent cinquanta, elegits per a un termini de quatre anys per mitjà de sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, d’acord amb aquest Estatut i la legislació electoral. 2. El sistema electoral és de representació proporcional i ha d’assegurar la representació adequada de totes les zones del territori de Catalunya. L’Administració electoral és independent i garanteix la transpa- 38 39 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 rència i l’objectivitat del procés electoral. El règim electoral és regulat per una llei del Parlament aprovada en una votació final sobre el conjunt del text per majoria de dues terceres parts dels diputats. diputats. diputats. 3. Són electors i elegibles els ciutadans de Catalunya que estan en ple ús de llurs drets civils i polítics, d’acord amb la legislació electoral. La llei electoral de Catalunya ha d’establir criteris de paritat entre dones i homes per a l’elaboració de les llistes electorals. 4. El president o presidenta de la Generalitat, quinze dies abans del finiment de la legislatura, ha de convocar les eleccions, que han de tenir lloc entre quaranta i seixanta dies després de la convocatòria. article 57. Estatut dels diputats 1. Els membres del Parlament són inviolables pels vots i les opinions que emetin en l’exercici de llur càrrec. Durant llur mandat gaudeixen d’immunitat amb l’efecte concret que no poden ésser detinguts si no és en cas de delicte flagrant. 2. En les causes contra els diputats, és competent el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Fora del territori de Catalunya la responsabilitat penal és exigible en els mateixos termes davant la Sala Penal del Tribunal Suprem. 3. Els diputats no estan sotmesos a mandat imperatiu. article 58. Autonomia parlamentària 1. El Parlament gaudeix d’autonomia organitzativa, financera, administrativa i disciplinària. 2. El Parlament elabora i aprova el seu reglament, el seu pressupost i fixa l’estatut del personal que en depèn. 3. L’aprovació i la reforma del Reglament del Parlament corresponen al Ple del Parlament i requereixen el vot favorable de la majoria absoluta dels diputats en una votació final sobre el conjunt del text. 40 de les institucions article 59. Organització i funcionament 1. El Parlament té un president o presidenta i una mesa elegits pel Ple. El Reglament del Parlament en regula l’elecció i les funcions. 2. El Reglament del Parlament regula els drets i els deures dels diputats, els requisits per a la formació de grups parlamentaris, la intervenció d’aquests en l’exercici de les funcions parlamentàries i les atribucions de la Junta de Portaveus. 3. El Parlament funciona en ple i en comissions. Els grups parlamentaris participen en totes les comissions en proporció a llurs membres. 4. El Parlament té una diputació permanent, presidida pel president o presidenta del Parlament i integrada pel nombre de diputats que el Reglament del Parlament determini, en proporció a la representació de cada grup parlamentari. La Diputació Permanent vetlla pels poders del Parlament quan aquest no és reunit en els períodes entre sessions, quan ha finit el mandat parlamentari i quan ha estat dissolt. En cas de finiment de la legislatura o de dissolució del Parlament, el mandat dels diputats que integren la Diputació Permanent és prorrogat fins a la constitució del nou Parlament. 5. Els càrrecs públics i el personal al servei de les administracions públiques que actuen a Catalunya tenen l’obligació de comparèixer a requeriment del Parlament. 6. El Parlament pot crear comissions d’investigació sobre qualsevol assumpte de rellevància pública que sigui d’interès de la Generalitat. Les persones requerides per les comissions d’investigació han de comparèixer-hi obligatòriament, d’acord amb el procediment i les garanties establerts pel Reglament del Parlament. S’han de regular per llei les sancions per l’incompliment d’aquesta obligació. 7. El Reglament del Parlament ha de regular la tramitació de les peticions individuals i col·lectives dirigides al Parlament. També ha d’establir mecanismes de participació ciutadana en l’exercici de les funcions parlamentàries. 41 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 article 60. Règim de les reunions i les sessions 1. El Parlament es reuneix anualment en dos períodes ordinaris de sessions fixats pel Reglament. El Parlament es pot reunir en sessions extraordinàries fora dels períodes ordinaris de sessions. Les sessions extraordinàries del Parlament són convocades pel seu president o presidenta per acord de la Diputació Permanent, a proposta de tres grups parlamentaris o d’una quarta part dels diputats, o a petició de grups parlamentaris o de diputats que en representin la majoria absoluta. El Parlament també es reuneix en sessió extraordinària a petició del president o presidenta de la Generalitat. Les sessions extraordinàries es convoquen amb un ordre del dia determinat i s’aixequen després d’haver-lo exhaurit. 2. Les sessions del Ple són públiques, excepte en els supòsits establerts pel Reglament del Parlament. 3. El Parlament, per a adoptar acords vàlidament, s’ha de trobar reunit amb la presència de la majoria absoluta dels diputats. Els acords són vàlids si han estat aprovats per la majoria simple dels diputats presents, sens perjudici de les majories especials establertes per aquest Estatut, per les lleis o pel Reglament del Parlament. article 61. Funcions Corresponen al Parlament, a més de les funcions establertes per l’article 55, les següents: a) Designar els senadors que representen la Generalitat al Senat. La designació s’ha de fer en una convocatòria específica i de manera proporcional al nombre de diputats de cada grup parlamentari. b) Elaborar proposicions de llei per a presentar-les a la Mesa del Congrés dels Diputats i nomenar els diputats del Parlament encarregats de defensar-les. c) Sol·licitar al Govern de l’Estat l’adopció de projectes de llei. d) Sol·licitar a l’Estat la transferència o delegació de competències i l’atribució de facultats en el marc de l’article 150 de la Constitució. e) Interposar el recurs d’inconstitucionalitat i personar-se davant el 42 de les institucions Tribunal Constitucional en altres processos constitucionals, d’acord amb el que estableixi la Llei orgànica del Tribunal Constitucional. f) Les altres funcions que li atribueixen aquest Estatut i les lleis. article 62. Iniciativa legislativa i exercici de la funció legislativa 1. La iniciativa legislativa correspon als diputats, als grups parlamentaris i al Govern. També correspon, en els termes establerts per les lleis de Catalunya, als ciutadans, mitjançant la iniciativa legislativa popular, i als òrgans representatius dels ens supramunicipals de caràcter territorial que estableix aquest Estatut. 2. Són lleis de desenvolupament bàsic de l’Estatut les que regulen directament les matèries esmentades pels articles 2.3, 6, 37.2, 56.2, 67.5, 68.3, 77.3, 79.3, 81.2 i 94.1. L’aprovació, la modificació i la derogació d’aquestes lleis requereixen el vot favorable de la majoria absoluta del Ple del Parlament en una votació final sobre el conjunt del text, llevat que l’Estatut n’estableixi una altra. 3. El Ple del Parlament pot delegar la tramitació i l’aprovació d’iniciatives legislatives a les comissions legislatives permanents. En qualsevol moment pot revocar aquesta delegació. No poden ésser objecte de delegació a les comissions la reforma de l’Estatut, les lleis de desenvolupament bàsic, el pressupost de la Generalitat i les lleis de delegació legislativa al Govern. article 63. Delegació en el Govern de la potestat legislativa 1. El Parlament pot delegar en el Govern la potestat de dictar normes amb rang de llei. Les disposicions del Govern que contenen legislació delegada tenen el nom de decrets legislatius. No poden ésser objecte de delegació legislativa la reforma de l’Estatut, les lleis de desenvolupament bàsic, llevat que es delegui l’establiment d’un text refós, la regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets reconeguts per l’Estatut i per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya i el pressupost de la Generalitat. 43 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 de les institucions 2. La delegació legislativa només es pot atorgar al Govern. La delegació ha d’ésser expressa, per mitjà d’una llei, per a una matèria concreta i amb la determinació d’un termini per a fer-ne ús. La delegació s’exhaureix quan el Govern publica el decret legislatiu corresponent o quan el Govern es troba en funcions. dies des de l’aprovació, i en el Boletín Oficial del Estado. A l’efecte de l’entrada en vigor, regeix la data de publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. La versió oficial en castellà és la traducció elaborada per la Generalitat. 3. Quan es tracti d’autoritzar el Govern per a formular un nou text articulat, les lleis de delegació han de fixar les bases a les quals s’ha d’ajustar el Govern en l’exercici de la delegació legislativa. Quan es tracti d’autoritzar el Govern a refondre textos legals, les lleis han de determinar l’abast i els criteris de la refosa. article 66. 4. El control de la legislació delegada és regulat pel Reglament del Parlament. Les lleis de delegació també poden establir un règim de control especial per als decrets legislatius. article 64. Decrets llei 1. En cas d’una necessitat extraordinària i urgent, el Govern pot dictar disposicions legislatives provisionals sota la forma de decret llei. No poden ésser objecte de decret llei la reforma de l’Estatut, les matèries que són objecte de lleis de desenvolupament bàsic, la regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets reconeguts per l’Estatut i per la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya i el pressupost de la Generalitat. 2. Els decrets llei resten derogats si en el termini improrrogable dels trenta dies subsegüents a la promulgació no són validats expressament pel Parlament després d’un debat i una votació de totalitat. 3. El Parlament pot tramitar els decrets llei com a projectes de llei pel procediment d’urgència, dins el termini establert per l’apartat 2. article 65. Promulgació i publicació de les lleis Les lleis de Catalunya són promulgades, en nom del rei, pel president o presidenta de la Generalitat, el qual n’ordena la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, en el termini de quinze 44 Causes de finiment de la legislatura La legislatura fineix per expiració del mandat legal en complir-se els quatre anys de la data de les eleccions. També pot finir anticipadament si no té lloc la investidura del president o presidenta de la Generalitat, o per dissolució anticipada, acordada pel president o presidenta de la Generalitat. c a p í to l i i EL PRESIDENT O PRESIDENTA DE LA GENERALITAT article 67. Elecció, nomenament, estatut personal, cessament i competències 1. El president o presidenta té la més alta representació de la Generalitat i dirigeix l’acció del Govern. També té la representació ordinària de l’Estat a Catalunya. 2. El president o presidenta de la Generalitat és elegit pel Parlament d’entre els seus membres. Es pot regular per llei la limitació de mandats. 3. Si, un cop transcorreguts dos mesos des de la primera votació d’investidura, cap candidat o candidata no és elegit, el Parlament resta dissolt automàticament i el president o presidenta de la Generalitat en funcions convoca eleccions de manera immediata, que han de tenir lloc entre quaranta i seixanta dies després de la convocatòria. 4. El president o presidenta de la Generalitat és nomenat pel rei. 5. Una llei del Parlament regula l’estatut personal del president o pre- 45 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 de les institucions sidenta de la Generalitat. Als efectes de precedències i protocol a Catalunya, el president o presidenta de la Generalitat té la posició preeminent que li correspon com a representant de la Generalitat i de l’Estat a Catalunya. c a p í to l i i i EL GOVERN I L’ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT 6. Com a representant ordinari de l’Estat a Catalunya, correspon al president o presidenta: secció primera EL GOVERN a) Promulgar, en nom del rei, les lleis, els decrets llei i els decrets legislatius de Catalunya i ordenar-ne la publicació. b) Ordenar la publicació dels nomenaments dels càrrecs institucionals de l’Estat a Catalunya. c) Demanar la col·laboració a les autoritats de l’Estat que exerceixen funcions públiques a Catalunya. d) Les altres que determinin les lleis. 7. El president o presidenta de la Generalitat cessa per renovació del Parlament a conseqüència d’unes eleccions, per aprovació d’una moció de censura o denegació d’una qüestió de confiança, per defunció, per dimissió, per incapacitat permanent, física o mental, reconeguda pel Parlament, que l’inhabiliti per a l’exercici del càrrec, i per condemna penal ferma que comporti la inhabilitació per a l’exercici de càrrecs públics. 8. El conseller primer o consellera primera, si n’hi ha, o el conseller o consellera que determini la llei, supleix i substitueix el president o presidenta de la Generalitat en els casos d’absència, malaltia, cessament per causa d’incapacitat i defunció. La suplència i la substitució no permeten exercir les atribucions del president o presidenta relatives al plantejament d’una qüestió de confiança, la designació i el cessament dels consellers i la dissolució anticipada del Parlament. article 68. Funcions, composició, organització i cessament 1. El Govern és l’òrgan superior col·legiat que dirigeix l’acció política i l’Administració de la Generalitat. Exerceix la funció executiva i la potestat reglamentària d’acord amb aquest Estatut i les lleis. 2. El Govern es compon del president o presidenta de la Generalitat, el conseller primer o consellera primera, si escau, i els consellers. 3. Una llei ha de regular l’organització, el funcionament i les atribucions del Govern. 4. El Govern cessa quan ho fa el president o presidenta de la Generalitat. 5. Els actes, les disposicions generals i les normes que emanen del Govern o de l’Administració de la Generalitat han d’ésser publicats en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Aquesta publicació és suficient, a tots els efectes, per a l’eficàcia dels actes i per a l’entrada en vigor de les disposicions generals i les normes. article 69. El conseller primer o consellera primera 9. El president o presidenta de la Generalitat, si no ha nomenat un conseller primer o consellera primera, pot delegar temporalment funcions executives en un dels consellers. El president o presidenta de la Generalitat per decret pot nomenar i separar un conseller primer o consellera primera, de la qual cosa ha de donar compte al Parlament. El conseller primer o consellera primera és membre del Govern. El conseller primer o consellera primera, d’acord amb el que estableix la llei, té funcions pròpies, a més de les delegades pel president o presidenta. 46 47 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 article 70. Estatut personal dels membres del Govern 1. El president o presidenta de la Generalitat i els consellers, durant llurs mandats i pels actes presumptament delictius comesos al territori de Catalunya, no poden ésser detinguts ni retinguts excepte en cas de delicte flagrant. 2. Correspon al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya decidir sobre la inculpació, el processament i l’enjudiciament del president o presidenta de la Generalitat i dels consellers. Fora del territori de Catalunya la responsabilitat penal és exigible en els mateixos termes davant la Sala Penal del Tribunal Suprem. secció segona L’ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT article 71. Disposicions generals i principis d’organització i funcionament 1. L’Administració de la Generalitat és l’organització que exerceix les funcions executives atribuïdes per aquest Estatut a la Generalitat. Té la condició d’administració ordinària d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis, sens perjudici de les competències que corresponen a l’Administració local. de les institucions 6. Les lleis han de regular l’organització de l’Administració de la Generalitat i han de determinar en tot cas: a) Les modalitats de descentralització funcional i les diverses formes de personificació pública i privada que pot adoptar l’Administració de la Generalitat. b) Les formes d’organització i de gestió dels serveis públics. c) L’actuació de l’Administració de la Generalitat en règim de dret privat, i també la participació del sector privat en l’execució de les polítiques públiques i la prestació dels serveis públics. 7. S’ha de regular per llei l’estatut jurídic del personal al servei de l’Administració de la Generalitat, incloent-hi, en tot cas, el règim d’incompatibilitats, la garantia de formació i actualització dels coneixements i la praxi necessària per a complir les funcions públiques. article 72. Òrgans consultius del Govern 1. La Comissió Jurídica Assessora és l’alt òrgan consultiu del Govern. Una llei del Parlament en regula la composició i les funcions. 2. El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya és l’òrgan consultiu i d’assessorament del Govern en matèries socioeconòmiques, laborals i ocupacionals. Una llei del Parlament en regula la composició i les funcions. 2. L’Administració de la Generalitat serveix amb objectivitat els interessos generals i actua amb submissió plena a les lleis i al dret. 3. L’Administració de la Generalitat actua d’acord amb els principis de coordinació i transversalitat, amb la finalitat de garantir la integració de les polítiques públiques. c a p í to l i v LES RELACIONS ENTRE EL PARLAMENT I EL GOVERN 4. L’Administració de la Generalitat, d’acord amb el principi de transparència, ha de fer pública la informació necessària perquè els ciutadans en puguin avaluar la gestió. article 73. Drets i obligacions dels membres del Govern envers el Parlament 5. L’Administració de la Generalitat exerceix les seves funcions al ter-ritori d’acord amb els principis de desconcentració i de descentralització. 1. El president o presidenta de la Generalitat i els consellers tenen el dret d’assistir a les reunions del Ple i de les comissions parlamentàries i prendre-hi la paraula. 48 49 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 de les institucions 2. El Parlament pot requerir al Govern i als seus membres la informació que consideri necessària per a l’exercici de les seves funcions. També en pot requerir la presència al Ple i a les comissions, en els termes que estableix el Reglament del Parlament. les disposicions de la Generalitat en els termes que estableix l’apartat 2. article 74. Responsabilitat política del Govern i dels seus membres a) L’adequació a la Constitució dels projectes i les proposicions de reforma de l’Estatut d’autonomia de Catalunya abans que el Parlament els aprovi. b) L’adequació a aquest Estatut i a la Constitució dels projectes i les proposicions de llei sotmesos a debat i aprovació del Parlament i dels decrets llei sotmesos a convalidació del Parlament. c) L’adequació a aquest Estatut i a la Constitució dels projectes de decret legislatiu aprovats pel Govern. d) L’adequació dels projectes i les proposicions de llei i dels projectes de decret legislatiu aprovats pel Govern a l’autonomia local en els termes que garanteix aquest Estatut. 1. El president o presidenta de la Generalitat i els consellers responen políticament davant el Parlament de forma solidària, sens perjudici de la responsabilitat directa de cadascun d’ells. 2. La delegació de funcions del president o presidenta de la Generalitat no l’eximeix de la seva responsabilitat política davant el Parlament. article 75. Dissolució anticipada del Parlament El president o presidenta de la Generalitat, amb la deliberació prèvia del Govern i sota la seva exclusiva responsabilitat, pot dissoldre el Parlament. Aquesta facultat no pot ésser exercida quan estigui en tràmit una moció de censura i tampoc si no ha transcorregut un any com a mínim des de la darrera dissolució per aquest procediment. El decret de dissolució ha d’establir la convocatòria de noves eleccions, que han de tenir lloc entre els quaranta i els seixanta dies següents a la data de publicació del decret en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. c a p í to l v ALTRES INSTITUCIONS DE LA GENERALITAT 2. El Consell de Garanties Estatutàries pot dictaminar, en els termes que estableixi la llei, en els casos següents: 3. El Consell de Garanties Estatutàries ha de dictaminar abans de la interposició del recurs d’inconstitucionalitat pel Parlament o pel Govern, abans de la interposició de conflicte de competència pel Govern i abans de la interposició de conflicte en defensa de l’autonomia local davant el Tribunal Constitucional. 4. Els dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries tenen caràcter vinculant amb relació als projectes de llei i les proposicions de llei del Parlament que desenvolupin o afectin drets reconeguts per aquest Estatut. article 77. Composició i funcionament article 76. Funcions 1. El Consell de Garanties Estatutàries és format per membres nomenats pel president o presidenta de la Generalitat entre juristes de reconeguda competència, dues terceres parts dels quals a proposta del Parlament, per majoria de tres cinquenes parts dels diputats, i una tercera part a proposta del Govern. 1. El Consell de Garanties Estatutàries és la institució de la Generalitat que vetlla per l’adequació a aquest Estatut i a la Constitució de 2. Els membres del Consell de Garanties Estatutàries han d’elegir d’entre ells el president o presidenta. 50 51 secció primera EL CONSELL DE GARANTIES ESTATUTÀRIES �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 de les institucions 3. Una llei del Parlament regula la composició i el funcionament del Consell de Garanties Estatutàries, l’estatut dels membres i els procediments relatius a l’exercici de les seves funcions. Es poden ampliar per llei les funcions dictaminadores del Consell de Garanties Estatutàries que estableix aquest Estatut sense atribuir-los caràcter vinculant. 5. Les administracions públiques de Catalunya i les altres entitats i persones a què fa referència l’apartat 1 tenen l’obligació de cooperar amb el Síndic de Greuges. S’han de regular per llei les sancions i els mecanismes destinats a garantir el compliment d’aquesta obligació. 4. El Consell de Garanties Estatutàries té autonomia orgànica, funcional i pressupostària, d’acord amb la llei. article 79. Designació i estatut del síndic de greuges secció segona EL SÍNDIC DE GREUGES article 78. Funcions i relacions amb altres institucions anàlogues 1. El Síndic de Greuges té la funció de protegir i defensar els drets i les llibertats que reconeixen la Constitució i aquest Estatut. Amb aquesta finalitat supervisa, amb caràcter exclusiu, l’activitat de l’Administració de la Generalitat, la dels organismes públics o privats vinculats o que en depenen, la de les empreses privades que gestionen serveis públics o acompleixen activitats d’interès general o universal o activitats equivalents de manera concertada o indirecta i la de les altres persones amb un vincle contractual amb l’Administració de la Generalitat i amb les entitats públiques que en depenen. També supervisa l’activitat de l’Administració local de Catalunya i la dels organismes públics o privats vinculats o que en depenen. 2. El Síndic de Greuges i el Defensor del Poble col·laboren en l’exercici de llurs funcions. 3. El Síndic de Greuges pot sol·licitar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries sobre els projectes i les proposicions de llei sotmesos a debat i aprovació del Parlament i dels decrets llei sotmesos a convalidació del Parlament, quan regulen drets reconeguts per aquest Estatut. 1. El síndic o síndica de greuges és elegit pel Parlament per majoria de tres cinquenes parts dels seus membres. 2. El síndic o síndica de greuges exerceix les seves funcions amb imparcialitat i independència, és inviolable per les opinions expressades en l’exercici de les seves funcions, és inamovible i només pot ésser destituït i suspès per les causes que estableix la llei. 3. S’han de regular per llei l’estatut personal del síndic de greuges, les incompatibilitats, les causes de cessament, l’organització i les atribucions de la institució. El Síndic de Greuges gaudeix d’autonomia reglamentària, organitzativa, funcional i pressupostària d’acord amb les lleis. secció tercera LA SINDICATURA DE COMPTES article 80. Funcions i relacions amb el Tribunal de Comptes 1. La Sindicatura de Comptes és l’òrgan fiscalitzador extern dels comptes, de la gestió econòmica i del control d’eficiència de la Generalitat, dels ens locals i de la resta del sector públic de Catalunya. 2. La Sindicatura de Comptes depèn orgànicament del Parlament, exerceix les seves funcions per delegació d’aquest i amb plena autonomia organitzativa, funcional i pressupostària, d’acord amb les lleis. 4. El Síndic de Greuges pot establir relacions de col·laboració amb els defensors locals de la ciutadania i altres figures anàlogues creades en l’àmbit públic i el privat. 3. La Sindicatura de Comptes i el Tribunal de Comptes han d’establir llurs relacions de cooperació per mitjà d’un conveni. En aquest conveni s’han d’establir els mecanismes de participació en els procediments jurisdiccionals sobre responsabilitat comptable. 52 53 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 article 81. Composició, funcionament i estatut personal 1. La Sindicatura de Comptes és formada per síndics designats pel Parlament per majoria de tres cinquenes parts. Els síndics elegeixen d’entre ells el síndic o síndica major. 2. S’han de regular per llei l’estatut personal, les incompatibilitats, les causes de cessament, l’organització i el funcionament de la Sindicatura de Comptes. secció quarta REGULACIÓ DEL CONSELL DE L’AUDIOVISUAL DE CATALUNYA de les institucions 3. Els altres ens supramunicipals que creï la Generalitat es fonamenten en la voluntat de col·laboració i associació dels municipis. article 84. Competències locals 1. Aquest Estatut garanteix als municipis un nucli de competències pròpies que han d’ésser exercides per aquestes entitats amb plena autonomia, subjecta només a control de constitucionalitat i de legalitat. 2. Els governs locals de Catalunya tenen en tot cas competències pròpies sobre les matèries següents, en els termes que determinin les lleis: 2. L’àmbit supramunicipal és constituït, en tot cas, per les comarques, que ha de regular una llei del Parlament. a) L’ordenació i la gestió del territori, l’urbanisme i la disciplina urbanística i la conservació i el manteniment dels béns de domini públic local. b) La planificació, la programació i la gestió d’habitatge públic i la participació en la planificació en sòl municipal de l’habitatge de protecció oficial. c) L’ordenació i la prestació de serveis bàsics a la comunitat. d) La regulació i la gestió dels equipaments municipals. e) La regulació de les condicions de seguretat en les activitats organitzades en espais públics i en locals de concurrència pública. La coordinació mitjançant la Junta de Seguretat dels diversos cossos i forces presents al municipi. f) La protecció civil i la prevenció d’incendis. g) La planificació, l’ordenació i la gestió de l’educació infantil i la participació en el procés de matriculació en els centres públics i concertats del terme municipal, el manteniment i l’aprofitament, fora de l’horari escolar, dels centres públics i el calendari escolar. h) La circulació i els serveis de mobilitat i la gestió del transport de viatgers municipal. i) La regulació de l’establiment d’autoritzacions i promocions de tot tipus d’activitats econòmiques, especialment les de caràcter comercial, artesanal i turístic i foment de l’ocupació. j) La formulació i la gestió de polítiques per a la protecció del medi ambient i el desenvolupament sostenible. k) La regulació i la gestió dels equipaments esportius i de lleure i promoció d’activitats. 54 55 article 82. El Consell de l’Audiovisual de Catalunya El Consell de l’Audiovisual de Catalunya és l’autoritat reguladora independent en l’àmbit de la comunicació audiovisual pública i privada. El Consell actua amb plena independència del Govern de la Generalitat en l’exercici de les seves funcions. Una llei del Parlament ha d’establir els criteris d’elecció dels seus membres i els seus àmbits específics d’actuació. c a p í to l v i EL GOVERN LOCAL secció primera ORGANITZACIÓ TERRITORIAL LOCAL article 83. Organització del govern local de Catalunya 1. Catalunya estructura la seva organització territorial bàsica en municipis i vegueries. �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 de les institucions l) La regulació de l’establiment d’infraestructures de telecomunicacions i prestació de serveis de telecomunicacions. m) La regulació i la prestació dels serveis d’atenció a les persones, dels serveis socials públics d’assistència primària i foment de les polítiques d’acolliment dels immigrants. n) La regulació, la gestió i la vigilància de les activitats i els usos que es porten a terme a les platges, als rius, als llacs i a la muntanya. 2. El govern i l’administració municipals corresponen a l’ajuntament, format per l’alcalde o alcaldessa i els regidors. S’han d’establir per llei els requisits que s’han de complir per a l’aplicació del règim de consell obert. 3. La distribució de les responsabilitats administratives en les matèries a què fa referència l’apartat 2 entre les diverses administracions locals ha de tenir en compte llur capacitat de gestió i es regeix per les lleis aprovades pel Parlament, pel principi de subsidiarietat, d’acord amb el que estableix la Carta europea de l’autonomia local, pel principi de diferenciació, d’acord amb les característiques que presenta la realitat municipal, i pel principi de suficiència financera. 4. La Generalitat ha de determinar i fixar els mecanismes per al finançament dels nous serveis derivats de l’ampliació de l’espai competencial dels governs locals. article 85. El Consell de Governs Locals El Consell de Governs Locals és l’òrgan de representació de municipis i vegueries en les institucions de la Generalitat. El Consell ha d’ésser escoltat en la tramitació parlamentària de les iniciatives legislatives que afecten de manera específica les administracions locals i en la tramitació de plans i normes reglamentàries de caràcter idèntic. Una llei del Parlament regula la composició, l’organització i les funcions del Consell de Governs Locals. secció segona EL MUNICIPI 3. Aquest Estatut garanteix al municipi l’autonomia per a l’exercici de les competències que té encomanades i la defensa dels interessos propis de la col·lectivitat que representa. 4. Els actes i els acords adoptats pels municipis no poden ésser objecte de control d’oportunitat per cap altra administració. 5. Correspon a la Generalitat el control de l’adequació a l’ordenament jurídic dels actes i els acords adoptats pels municipis i, si escau, la impugnació corresponent davant la jurisdicció contenciosa administrativa, sens perjudici de les accions que l’Estat pugui emprendre en defensa de les seves competències. 6. Els regidors són elegits pels veïns dels municipis per mitjà de sufragi universal, igual, lliure, directe i secret. 7. Les concentracions de població que dins d’un municipi formin nuclis separats es poden constituir en entitats municipals descentralitzades. La llei els ha de garantir la descentralització i la capacitat suficients per a portar a terme les activitats i prestar els serveis de llur competència. article 87. Principis d’organització i funcionament i potestat normativa 1. Els municipis disposen de plena capacitat d’autoorganització dins el marc de les disposicions generals establertes per llei en matèria d’organització i funcionament municipal. 1. El municipi és l’ens local bàsic de l’organització territorial de Catalunya i el mitjà essencial de participació de la comunitat local en els afers públics. 2. Els municipis tenen dret a associar-se amb altres i a cooperar entre ells i amb altres ens públics per a exercir llurs competències, i també per a complir tasques d’interès comú. A aquests efectes, tenen capacitat per a establir convenis i crear mancomunitats, consorcis i associacions i participar-hi, i també adoptar altres formes d’actuació conjun- 56 57 article 86. El municipi i l’autonomia municipal �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 ta. Les lleis no poden limitar aquest dret si no és per a garantir l’autonomia dels altres ens que la tenen reconeguda. 3. Els municipis tenen potestat normativa, com a expressió del principi democràtic en què es fonamenten, en l’àmbit de llurs competències i en els altres sobre els quals es projecta llur autonomia. article 88. Principi de diferenciació Les lleis que afecten el règim jurídic, orgànic, funcional, competencial i financer dels municipis han de tenir en compte necessàriament les diferents característiques demogràfiques, geogràfiques, funcionals, organitzatives, de dimensió i de capacitat de gestió que tenen. de les institucions article 91. El Consell de Vegueria 1. El govern i l’administració autònoma de la vegueria corresponen al Consell de Vegueria, format pel president o presidenta i pels consellers de vegueria. 2. El president o presidenta de vegueria és escollit pels consellers de vegueria d’entre els seus membres. 3. Els consells de vegueria substitueixen les diputacions. 4. La creació, la modificació i la supressió, i també el desplegament del règim jurídic de les vegueries, són regulats per llei del Parlament. L’alteració dels límits provincials, si s’escau, s’ha de portar a terme d’acord amb el que estableix l’article 141.1 de la Constitució. article 89. Règim especial del municipi de Barcelona El municipi de Barcelona disposa d’un règim especial establert per llei del Parlament. L’Ajuntament de Barcelona té iniciativa per a proposar la modificació d’aquest règim especial i, d’acord amb les lleis i el Reglament del Parlament, ha de participar en l’elaboració dels projectes de llei que incideixen en aquest règim especial i ha d’ésser consultat en la tramitació parlamentària d’altres iniciatives legislatives sobre el seu règim especial. secció tercera LA VEGUERIA secció quarta LA COMARCA I ELS ALTRES ENS LOCALS SUPRAMUNICIPALS article 92. La comarca 1. La comarca es configura com a ens local amb personalitat jurídica pròpia i és formada per municipis per a la gestió de competències i serveis locals. 2. La creació, la modificació i la supressió de les comarques, i també l’establiment del règim jurídic d’aquests ens, són regulats per una llei del Parlament. article 90. La vegueria 1. La vegueria és l’àmbit territorial específic per a l’exercici del govern intermunicipal de cooperació local i té personalitat jurídica pròpia. La vegueria també és la divisió territorial adoptada per la Generalitat per a l’organització territorial dels seus serveis. article 93. Els altres ens locals supramunicipals 2. La vegueria, com a govern local, té naturalesa territorial i gaudeix d’autonomia per a la gestió dels seus interessos. Els altres ens locals supramunicipals es fonamenten en la voluntat de col·laboració i associació dels municipis i en el reconeixement de les àrees metropolitanes. La creació, la modificació i la supressió, i també l’establiment del règim jurídic d’aquests ens, són regulats per una llei del Parlament. 58 59 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 c a p í to l v i i ORGANITZACIÓ INSTITUCIONAL PRÒPIA DE L’ARAN TÍTOL III DEL PODER JUDICIAL A CATALUNYA article 94. Règim jurídic 1. L’Aran disposa d’un règim jurídic especial establert per llei del Parlament. Per mitjà d’aquest règim es reconeix l’especificitat de l’organització institucional i administrativa de l’Aran i se’n garanteix l’autonomia per a ordenar i gestionar els afers públics del seu territori. 2. La institució de govern de l’Aran és el Conselh Generau, que és format pel Síndic, el Plen des Conselhèrs e Conselhères Generaus i la Comission d’Auditors de Compdes. El síndic o síndica és la més alta representació i l’ordinària de la Generalitat a l’Aran. 3. La institució de govern de l’Aran és elegida per mitjà de sufragi universal, igual, lliure, directe i secret, en la forma establerta per llei. 4. El Conselh Generau té competència en les matèries que determinin la llei reguladora del règim especial de l’Aran i la resta de lleis aprovades pel Parlament i les facultats que la llei li atribueix, en especial, en les actuacions de muntanya. L’Aran, per mitjà de la seva institució representativa, ha de participar en l’elaboració de les iniciatives legislatives que afecten el seu règim especial. 5. Una llei del Parlament estableix els recursos financers suficients perquè el Conselh Generau pugui prestar els serveis de la seva competència. c a p í to l i EL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA I EL FISCAL O LA FISCAL SUPERIOR DE CATALUNYA article 95. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 1. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és l’òrgan jurisdiccional en què culmina l’organització judicial a Catalunya i és competent, en els termes establerts per la llei orgànica corresponent, per a conèixer dels recursos i dels procediments en els diversos ordres jurisdiccionals i per a tutelar els drets reconeguts per aquest Estatut. En tot cas, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és competent en els ordres jurisdiccionals civil, penal, contenciós administratiu i social i en els altres que es puguin crear en el futur. 2. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és l’última instància jurisdiccional de tots els processos iniciats a Catalunya, i de tots els recursos que es tramiten en el seu àmbit territorial, sigui quin sigui el dret invocat com a aplicable, d’acord amb la Llei orgànica del poder judicial i sens perjudici de la competència reservada al Tribunal Suprem per a la unificació de doctrina. La Llei orgànica del poder judicial ha de determinar l’abast i el contingut dels recursos esmentats. 60 61 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 d e l p o d e r j u d i c i a l a c ata lu n ya 3. Correspon en exclusiva al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la unificació de la interpretació del dret de Catalunya. estableix l’Estatut orgànic del Ministeri Fiscal. La Generalitat pot subscriure convenis amb el Ministeri Fiscal. 4. Correspon al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la resolució dels recursos extraordinaris de revisió que autoritzi la llei contra les resolucions fermes dictades pels òrgans judicials de Catalunya. c a p í to l i i EL CONSELL DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA 5. El president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és el representant del poder judicial a Catalunya. És nomenat pel rei, a proposta del Consell General del Poder Judicial i amb la participació del Consell de Justícia de Catalunya, en els termes que determini la Llei orgànica del poder judicial. El president o presidenta de la Generalitat ordena que se’n publiqui el nomenament en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. 6. Els presidents de sala del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya són nomenats a proposta del Consell General del Poder Judicial i amb la participació del Consell de Justícia de Catalunya, en els termes que determini la llei orgànica del poder judicial. article 96. El fiscal o la fiscal superior de Catalunya 1. El fiscal o la fiscal superior de Catalunya és el fiscal o la fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, representa el Ministeri Fiscal a Catalunya i és designat en els termes que estableix el seu estatut orgànic. article 97. El Consell de Justícia de Catalunya El Consell de Justícia de Catalunya és l’òrgan de govern del poder judicial a Catalunya. Actua com a òrgan desconcentrat del Consell General del Poder Judicial, sens perjudici de les competències d’aquest darrer, d’acord amb el que estableix la Llei orgànica del poder judicial. article 98. Atribucions 1. Les atribucions del Consell de Justícia de Catalunya són les que estableixen aquest Estatut, la Llei orgànica del poder judicial, les lleis que aprovi el Parlament i les que, si escau, li delegui el Consell General del Poder Judicial. 2. Les atribucions del Consell de Justícia de Catalunya respecte als òrgans jurisdiccionals situats al territori de Catalunya són, d’acord amb el que estableix la Llei orgànica del poder judicial, les següents: 4. Les funcions del fiscal o la fiscal superior de Catalunya són les que a) Participar en la designació del president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i també en la designació dels presidents de sala del dit Tribunal Superior i dels presidents de les audiències provincials. b) Proposar al Consell General del Poder Judicial i expedir els nomenaments i els cessaments dels jutges i magistrats incorporats a la carrera judicial temporalment amb funcions d’assistència, suport o substitució, i també determinar l’adscripció d’aquests jutges i magistrats als òrgans judicials que requereixin mesures de reforç. c) Instruir expedients i, en general, exercir les funcions disciplinàries sobre jutges i magistrats, en els termes que estableixen les lleis. 62 63 2. El president o presidenta de la Generalitat ordena la publicació del nomenament del fiscal o la fiscal superior de Catalunya en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. 3. El fiscal o la fiscal superior de Catalunya ha de trametre una còpia de la memòria anual de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya al Govern, al Consell de Justícia de Catalunya i al Parlament, i ha de presentar-la davant aquest dins els sis mesos següents al dia en què es fa pública. �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 d e l p o d e r j u d i c i a l a c ata lu n ya d) Participar en la planificació de la inspecció de jutjats i tribunals; ordenar-ne, si escau, la inspecció i la vigilància, i fer propostes en aquest àmbit; atendre les ordres d’inspecció dels jutjats i tribunals que acordi el Govern, i donar compte de la resolució i de les mesures adoptades. e) Informar sobre els recursos d’alçada interposats contra els acords dels òrgans de govern dels tribunals i jutjats de Catalunya. f) Precisar i aplicar, quan escaigui, en l’àmbit de Catalunya, els reglaments del Consell General del Poder Judicial. g) Informar sobre les propostes de revisió, delimitació i modificació de les demarcacions territorials dels òrgans jurisdiccionals i sobre les propostes de creació de seccions i jutjats. h) Presentar una memòria anual al Parlament sobre l’estat i el funcionament de l’Administració de justícia a Catalunya. i) Totes les funcions que li atribueixin la Llei orgànica del poder judicial i les lleis del Parlament, i les que li delegui el Consell General del Poder Judicial. 2. El Consell de Justícia de Catalunya aprova el seu reglament intern d’organització i funcionament, d’acord amb la normativa aplicable. 3. Les resolucions del Consell de Justícia de Catalunya en matèria de nomenaments, autoritzacions, llicències i permisos s’han d’adoptar d’acord amb els criteris aprovats pel Consell General del Poder Judicial. 4. El Consell de Justícia de Catalunya, per mitjà del seu president o presidenta, ha de comunicar al Consell General del Poder Judicial les resolucions que dicti i les iniciatives que emprengui i ha de facilitar la informació que li sigui demanada. article 99. Composició, organització i funcionament 1. El Consell de Justícia de Catalunya és integrat pel president o presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que el presideix, i pels membres que siguin nomenats, d’acord amb el que estableix la Llei orgànica del poder judicial, entre jutges, magistrats, fiscals o juristes de reconegut prestigi. El Parlament de Catalunya designa els membres del Consell que determini la Llei orgànica del poder judicial. 64 article 100. Control dels actes del Consell de Justícia de Catalunya 1. Els actes del Consell de Justícia de Catalunya són impugnables en alçada davant el Consell General del Poder Judicial, llevat que hagin estat dictats en exercici de competències de la comunitat autònoma. 2. Els actes del Consell de Justícia de Catalunya que no siguin impugnables en alçada davant el Consell General del Poder Judicial es poden impugnar jurisdiccionalment en els termes establerts per les lleis. c a p í to l i i i COMPETÈNCIES DE LA GENERALITAT SOBRE L’ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA article 101. Oposicions i concursos 1. La Generalitat proposa al Govern de l’Estat, al Consell General del Poder Judicial o al Consell de Justícia de Catalunya, segons que correspongui, la convocatòria d’oposicions i concursos per a proveir les places vacants de magistrats, jutges i fiscals a Catalunya. 2. El Consell de Justícia de Catalunya convoca els concursos per a proveir places vacants de jutges i magistrats a Catalunya en els termes establerts per la Llei orgànica del poder judicial. 3. Les proves dels concursos i les oposicions regulats per aquest article, si tenen lloc a Catalunya, poden fer-se en qualsevol de les dues llengües oficials, a elecció del candidat. article 102. El personal judicial i la resta del personal al servei de l’Administració de justícia a Catalunya 1. Els magistrats, els jutges i els fiscals que ocupin una plaça a Cata- 65 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 d e l p o d e r j u d i c i a l a c ata lu n ya lunya han d’acreditar un coneixement adequat i suficient del català per a fer efectius els drets lingüístics dels ciutadans en la forma i amb l’abast que determini la llei. Generalitat la competència executiva i de gestió en matèria de personal no judicial al servei de l’Administració de justícia. Aquesta competència inclou: 2. Els magistrats, els jutges i els fiscals que ocupin una plaça a Catalunya han d’acreditar un coneixement suficient del dret propi de Catalunya en la forma i amb l’abast que determini la llei. a) Aprovar l’oferta d’ocupació pública. b) Convocar i resoldre tots els processos de selecció, i l’adscripció als llocs de treball. c) Nomenar els funcionaris que superin els processos selectius. d) Impartir la formació, prèvia i continuada. e) Elaborar les relacions de llocs de treball. f) Convocar i resoldre tots els processos de provisió de llocs de treball. g) Convocar i resoldre tots els processos de promoció interna. h) Gestionar el Registre de Personal, coordinat amb l’estatal. i) Efectuar tota la gestió d’aquest personal, en aplicació del seu règim estatutari i retributiu. j) Exercir la potestat disciplinària i imposar les sancions que escaiguin, inclosa la separació del servei. k) Exercir totes les altres funcions que siguin necessàries per a garantir una gestió eficaç i eficient dels recursos humans al servei de l’Administració de justícia. 3. En tot cas, el coneixement suficient de la llengua i del dret propis ha d’ésser valorat d’una manera específica i singular per a obtenir una plaça en els concursos de trasllat corresponents. 4. El personal al servei de l’Administració de justícia i de la Fiscalia a Catalunya ha d’acreditar un coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials que el fa apte per a complir les funcions pròpies del seu càrrec o lloc de treball. article 103. Mitjans personals 1. Correspon a la Generalitat la competència normativa sobre el personal no judicial al servei de l’Administració de justícia, dins el respecte a l’estatut jurídic d’aquest personal establert per la Llei orgànica del poder judicial. En els termes esmentats, aquesta competència inclou la regulació de: a) L’organització d’aquest personal en cossos i escales. b) El procés de selecció. c) La promoció interna, la formació inicial i la formació continuada. d) La provisió de destinacions i ascensos. e) Les situacions administratives. f) El règim de retribucions. g) La jornada laboral i l’horari de treball. h) L’ordenació de l’activitat professional i les funcions. i) Les llicències, els permisos, les vacances i les incompatibilitats. j) El registre de personal. k) El règim disciplinari. 3. En el marc del que disposa la Llei orgànica del poder judicial, es poden crear per llei del Parlament cossos de funcionaris al servei de l’Administració de justícia dependents de la funció pública de la Generalitat. 4. La Generalitat disposa de competència exclusiva sobre el personal laboral al servei de l’Administració de justícia. article 104. Mitjans materials Corresponen a la Generalitat els mitjans materials de l’Administració de justícia a Catalunya. Aquesta competència inclou en tot cas: 2. En els mateixos termes que estableix l’apartat 1, correspon a la a) La construcció i la reforma dels edificis judicials i de la fiscalia. b) La provisió de béns mobles i materials per a les dependències judicials i de la fiscalia. 66 67 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 d e l p o d e r j u d i c i a l a c ata lu n ya c) La configuració, la implantació i el manteniment de sistemes informàtics i de comunicació, sens perjudici de les competències de coordinació i homologació que corresponen a l’Estat per a garantir la compatibilitat del sistema. d) La gestió i la custòdia dels arxius, de les peces de convicció i dels efectes intervinguts, en tot allò que no tingui naturalesa jurisdiccional. e) La participació en la gestió dels comptes de dipòsits i consignacions judicials i en llurs rendiments, tenint en compte el volum de l’activitat judicial acomplerta a la comunitat autònoma i el cost efectiu dels serveis. f) La gestió, la liquidació i la recaptació de les taxes judicials que estableixi la Generalitat en l’àmbit de les seves competències sobre l’Administració de justícia. previ del Consell de Justícia de Catalunya, ha de proposar al Govern de l’Estat la determinació i la revisió de la demarcació i la planta judicials a Catalunya. Aquesta proposta, que és preceptiva, ha d’acompanyar el projecte de llei que el Govern trameti a les Corts Generals. article 105. Oficina judicial i institucions i serveis de suport Correspon a la Generalitat, d’acord amb la Llei orgànica del poder judicial, determinar la creació, el disseny, l’organització, la dotació i la gestió de les oficines judicials i dels òrgans i els serveis de suport als òrgans jurisdiccionals, incloent-hi la regulació de les institucions, els instituts i els serveis de medicina forense i de toxicologia. article 106. Justícia gratuïta. Procediments de mediació i de conciliació 1. Correspon a la Generalitat la competència per a ordenar els serveis de justícia gratuïta i d’orientació jurídica gratuïta. 2. La Generalitat pot establir els instruments i els procediments de mediació i de conciliació en la resolució de conflictes en les matèries de la seva competència. article 107. Demarcació, planta i capitalitat judicials 2. Les modificacions de la planta judicial que no comportin reforma legislativa poden correspondre al Govern de la Generalitat. Així mateix, la Generalitat pot crear seccions i jutjats, per delegació del Govern de l’Estat, en els termes establerts per la Llei orgànica del poder judicial. 3. La capitalitat de les demarcacions judicials és fixada per una llei del Parlament. article 108. Justícia de pau i de proximitat 1. La Generalitat té competència sobre la justícia de pau, en els termes que estableixi la Llei orgànica del poder judicial. En els mateixos termes, correspon al Consell de Justícia de Catalunya el nomenament dels jutges. La Generalitat també es fa càrrec de llurs indemnitzacions i és la competent per a la provisió dels mitjans necessaris per a l’exercici de llurs funcions. Li correspon també la creació de les secretaries i llur provisió. 2. La Generalitat, en les poblacions que es determini i d’acord amb el que disposa la Llei orgànica del poder judicial, pot instar que s’estableixi un sistema de justícia de proximitat que tingui per objectiu resoldre conflictes menors amb celeritat i eficàcia. article 109. Clàusula subrogatòria La Generalitat exerceix, ultra les competències expressament atribuïdes per aquest Estatut, totes les funcions i les facultats que la Llei orgànica del poder judicial reconeix al Govern de l’Estat amb relació a l’Administració de justícia a Catalunya. 1. El Govern de la Generalitat, almenys cada cinc anys, amb l’informe 68 69 �TÍTOL IV DE LES COMPETÈNCIES c a p í to l i TIPOLOGIA DE LES COMPETÈNCIES article 110. Competències exclusives 1. Corresponen a la Generalitat, en l’àmbit de les seves competències exclusives, de manera íntegra, la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva. Correspon únicament a la Generalitat l’exercici d’aquestes potestats i funcions, mitjançant les quals pot establir polítiques pròpies. 2. El dret català, en matèria de les competències exclusives de la Generalitat, és el dret aplicable en el seu territori amb preferència sobre qualsevol altre. article 111. Competències compartides En les matèries que l’Estatut atribueix a la Generalitat de forma compartida amb l’Estat, corresponen a la Generalitat la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva, en el marc de les bases que fixi l’Estat com a principis o mínim comú normatiu en normes amb rang de llei, excepte en els supòsits que es determinin d’acord amb la Constitució i amb aquest Estatut. En exercici d’aquestes com- 71 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 d e l e s co m pe t è n c i e s petències, la Generalitat pot establir polítiques pròpies. El Parlament ha de desplegar i concretar per mitjà d’una llei les dites disposicions bàsiques. 4. Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència executiva, la gestió de les subvencions estatals i comunitàries europees territorialitzables, incloent-hi la tramitació i la concessió. article 112. Competències executives Correspon a la Generalitat, en l’àmbit de les seves competències executives, la potestat reglamentària, que comprèn l’aprovació de disposicions per a l’execució de la normativa de l’Estat, i també la funció executiva, que en tot cas inclou la potestat d’organització de la seva pròpia administració i, en general, totes les funcions i activitats que l’ordenament atribueix a l’Administració pública. article 113. Competències de la Generalitat i normativa de la Unió Europea Correspon a la Generalitat el desplegament, l’aplicació i l’execució de la normativa de la Unió Europea quan afecti l’àmbit de les seves competències, en els termes que estableix el títol V. article 114. Activitat de foment 1. Correspon a la Generalitat, en les matèries de la seva competència, l’exercici de l’activitat de foment. Amb aquesta finalitat, la Generalitat pot atorgar subvencions amb càrrec a fons propis. 2. Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència exclusiva, l’especificació dels objectius als quals es destinen les subvencions estatals i comunitàries europees territorialitzables, i també la regulació de les condicions d’atorgament i la gestió, incloent-hi la tramitació i la concessió. 3. Correspon a la Generalitat, en les matèries de competència compartida, precisar normativament els objectius als quals es destinen les subvencions estatals i comunitàries europees territorialitzables, i també completar la regulació de les condicions d’atorgament i tota la gestió, incloent-hi la tramitació i la concessió. 72 5. La Generalitat participa en la determinació del caràcter no territorialitzable de les subvencions estatals i comunitàries europees. Així mateix, participa, en els termes que fixi l’Estat, en la gestió i la tramitació d’aquestes subvencions. article 115. Abast territorial i efectes de les competències 1. L’àmbit material de les competències de la Generalitat està referit al territori de Catalunya, excepte en els supòsits a què fan referència expressament aquest Estatut i altres disposicions legals que estableixen l’eficàcia jurídica extraterritorial de les disposicions i els actes de la Generalitat. 2. La Generalitat, en els casos en què l’objecte de les seves competències té un abast territorial superior al del territori de Catalunya, exerceix les seves competències sobre la part d’aquest objecte situada en el seu territori, sens perjudici dels instruments de col·laboració que s’estableixin amb altres ens territorials o, subsidiàriament, de la coordinació per l’Estat de les comunitats autònomes afectades. c a p í to l i i LES MATÈRIES DE LES COMPETÈNCIES article 116. Agricultura, ramaderia i aprofitaments forestals 1. Correspon a la Generalitat, respectant el que estableixi l’Estat en exercici de les competències que li atribueix l’article 149.1.13 i 16 de la Constitució, la competència exclusiva en matèria d’agricultura i ramaderia. Aquesta competència inclou en tot cas: a) La regulació i el desenvolupament de l’agricultura, la ramaderia i el sector agroalimentari. 73 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 d e l e s co m pe t è n c i e s b) La regulació i l’execució sobre la qualitat, la traçabilitat i les condicions dels productes agrícoles i ramaders, i també la lluita contra els fraus en l’àmbit de la producció i la comercialització agroalimentàries. c) La regulació de la participació de les organitzacions agràries i ramaderes i de les cambres agràries en organismes públics. d) La sanitat vegetal i animal en els casos en què no tingui efectes sobre la salut humana i la protecció dels animals. e) Les llavors i els planters, especialment tot allò que estigui relacionat amb els organismes genèticament modificats. f) La regulació dels processos de producció, de les explotacions, de les estructures agràries i de llur règim jurídic. g) El desenvolupament integral i la protecció del món rural. h) La recerca, el desenvolupament, la transferència tecnològica, la innovació de les explotacions i les empreses agràries i alimentàries i la formació en aquestes matèries. i) Les fires i els certàmens agrícoles, forestals i ramaders. d) L’organització de l’administració hidràulica de Catalunya, inclosa la participació dels usuaris. e) La regulació i l’execució de les actuacions relacionades amb la concentració parcel·lària i amb les obres de regatge. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre: a) La planificació de l’agricultura i la ramaderia i del sector agroalimentari. b) La regulació i el règim d’intervenció administrativa i d’usos de la forest, dels aprofitaments i els serveis forestals i de les vies pecuàries de Catalunya. article 117. Aigua i obres hidràuliques 1. Correspon a la Generalitat, en matèria d’aigües que pertanyin a conques hidrogràfiques intracomunitàries, la competència exclusiva, que inclou en tot cas: a) L’ordenació administrativa, la planificació i la gestió de l’aigua superficial i subterrània, dels usos i els aprofitaments hidràulics i també de les obres hidràuliques que no siguin qualificades d’interès general. b) La planificació i l’adopció de mesures i instruments específics de gestió i protecció dels recursos hídrics i dels ecosistemes aquàtics i terrestres vinculats a l’aigua. c) Les mesures extraordinàries en cas de necessitat per a garantir el subministrament d’aigua. 74 2. La Generalitat, en els termes que estableix la legislació estatal, assumeix competències executives sobre el domini públic hidràulic i les obres d’interès general. En els mateixos termes, li correspon la participació en la planificació i la programació de les obres d’interès general. 3. La Generalitat participa en la planificació hidrològica i en els òrgans de gestió estatals dels recursos hídrics i dels aprofitaments hidràulics que pertanyin a conques hidrogràfiques intercomunitàries. Correspon a la Generalitat, dins del seu àmbit territorial, la competència executiva sobre: a) L’adopció de mesures addicionals de protecció i sanejament dels recursos hídrics i dels ecosistemes aquàtics. b) L’execució i l’explotació de les obres de titularitat estatal, si s’estableix mitjançant conveni. c) Les facultats de policia del domini públic hidràulic que li són atribuïdes per la legislació estatal. 4. La Generalitat ha d’emetre un informe preceptiu per a qualsevol proposta de transvasament de conques que impliqui la modificació dels recursos hídrics del seu àmbit territorial. 5. La Generalitat participa en la planificació hidrològica dels recursos hídrics i dels aprofitaments hidràulics que passin per Catalunya o que hi fineixin provinents de territoris de fora de l’àmbit estatal espanyol, d’acord amb els mecanismes que estableix el títol V, i participa en l’execució de la dita planificació en els termes que estableix la legislació estatal. article 118. Associacions i fundacions 1. Correspon a la Generalitat, respectant les condicions bàsiques que l’Estat estableixi per garantir la igualtat en l’exercici del dret i la reserva de llei orgànica, la competència exclusiva sobre el règim jurídic de 75 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 d e l e s co m pe t è n c i e s les associacions que compleixen llurs funcions majoritàriament a Catalunya. Aquesta competència inclou en tot cas: b) La regulació del règim d’intervenció administrativa de la caça i la pesca, de la vigilància i dels aprofitaments cinegètics i piscícoles. a) La regulació de les modalitats d’associació, de la denominació de les associacions, de les finalitats, dels requisits de constitució, modificació, extinció i liquidació, del contingut dels estatuts, dels òrgans de govern, dels drets i deures dels associats, de les obligacions de les associacions i de les associacions de caràcter especial. b) La determinació i el règim d’aplicació dels beneficis fiscals de les associacions que estableixi la normativa tributària, i també la declaració d’utilitat pública, el contingut i els requisits per a obtenir-la. c) El registre d’associacions. 2. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de pesca marítima i recreativa en aigües interiors, i també la regulació i la gestió dels recursos pesquers i la delimitació d’espais protegits. 2. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre el règim jurídic de les fundacions que compleixen llurs funcions majoritàriament a Catalunya. Aquesta competència inclou en tot cas: a) La regulació de les modalitats de fundació, de la denominació de les fundacions, de les finalitats i dels beneficiaris de la finalitat fundacional; de la capacitat per a fundar; dels requisits de constitució, modificació, extinció i liquidació; dels estatuts; de la dotació i el règim de la fundació en procés de formació; del patronat i el protectorat, i del patrimoni i el règim econòmic i financer. b) La determinació i el règim d’aplicació dels beneficis fiscals de les fundacions que estableixi la normativa tributària. c) El registre de fundacions. 3. Correspon a la Generalitat la fixació dels criteris, la regulació de les condicions, l’execució i el control dels ajuts públics a les associacions i les fundacions. article 119. Caça, pesca, activitats marítimes i ordenació del sector pesquer 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de caça i pesca fluvial, que inclou en tot cas: a) La planificació i la regulació. 76 3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d’activitats marítimes, que inclou en tot cas: a) La regulació i la gestió del marisqueig i l’aqüicultura i l’establiment de les condicions per a practicar-los, i també la regulació i la gestió dels recursos. b) La regulació i la gestió de les instal·lacions destinades a aquestes activitats. c) El busseig professional. d) La formació i les titulacions en matèria d’activitats d’esbarjo. 4. Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria d’ordenació del sector pesquer. Aquesta competència inclou, en tot cas, l’ordenació i les mesures administratives d’execució relatives a les condicions professionals per a l’exercici de la pesca, la construcció, la seguretat i el registre oficial de vaixells, les confraries de pescadors i les llotges de contractació. article 120. Caixes d’estalvis 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya, la competència exclusiva sobre la regulació de llur organització, respectant el que estableixi l’Estat en exercici de les competències que li atribueix l’article 149.1.11 i 13 de la Constitució. Aquesta competència inclou en tot cas: a) La determinació de llurs òrgans rectors i de la manera en què els diversos interessos socials hi han d’estar representats. b) L’estatut jurídic dels membres dels òrgans rectors i dels altres càrrecs de les caixes d’estalvis. c) El règim jurídic de la creació, la fusió, la liquidació i el registre. 77 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 d e l e s co m pe t è n c i e s d) L’exercici de les potestats administratives amb relació a les fundacions que creïn. e) La regulació de les agrupacions de caixes d’estalvis amb seu social a Catalunya. b) La regulació administrativa de totes les modalitats de venda i totes les formes de prestació de l’activitat comercial, i també de les vendes promocionals i de la venda a pèrdua. c) La regulació dels horaris comercials, respectant en l’exercici d’aquesta competència el principi constitucional d’unitat de mercat. d) La classificació i la planificació territorial dels equipaments comercials i la regulació dels requisits i del règim d’instal·lació, ampliació i canvi d’activitat dels establiments. e) L’establiment i l’execució de les normes i els estàndards de qualitat relacionats amb l’activitat comercial. f) L’adopció de mesures de policia administrativa amb relació a la disciplina de mercat. 2. Correspon a la Generalitat, en matèria de caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya, la competència compartida sobre l’activitat financera, d’acord amb els principis, les regles i els estàndards mínims que estableixin les bases estatals, que inclou, en tot cas, la regulació de la distribució dels excedents i de l’obra social de les caixes. Així mateix, la Generalitat fa el seguiment del procés d’emissió i distribució de quotes participatives, excepte en els aspectes relatius al règim d’ofertes públiques de venda o subscripció de valors i admissió a negociació, a l’estabilitat financera i a la solvència. 3. Correspon a la Generalitat, en matèria de caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya, la competència compartida sobre disciplina, inspecció i sanció de les caixes. Aquesta competència inclou en tot cas l’establiment d’infraccions i sancions addicionals en matèries de la seva competència. 4. La Generalitat, d’acord amb el que estableix la legislació estatal, col·labora en les activitats d’inspecció i sanció que el Ministeri d’Economia i Hisenda i el Banc d’Espanya exerceixen sobre les caixes d’estalvis amb domicili a Catalunya. 2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de fires internacionals celebrades a Catalunya, que inclou en tot cas: a) L’activitat d’autorització i declaració de la fira internacional. b) La promoció, la gestió i la coordinació. c) L’activitat inspectora, l’avaluació i la rendició de comptes. d) L’establiment de la reglamentació interna. e) El nomenament d’un delegat o delegada en els òrgans de direcció de cada fira. 3. La Generalitat col·labora amb l’Estat en l’establiment del calendari de fires internacionals. article 122. Consultes populars article 121. Comerç i fires 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de comerç i fires, que inclou la regulació de l’activitat firal no internacional i l’ordenació administrativa de l’activitat comercial, la qual alhora inclou en tot cas: a) La determinació de les condicions administratives per a exercir-la i dels llocs i els establiments on s’acompleixi i l’ordenació administrativa del comerç electrònic o del comerç per qualsevol altre mitjà. 78 Correspon a la Generalitat la competència exclusiva per a l’establiment del règim jurídic, les modalitats, el procediment, l’acompliment i la convocatòria per la mateixa Generalitat o pels ens locals, en l’àmbit de llurs competències, d’enquestes, audiències públiques, fòrums de participació i qualsevol altre instrument de consulta popular, salvant el que disposa l’article 149.1.32 de la Constitució. 79 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 article 123. Consum Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de consum, que inclou en tot cas: a) La defensa dels drets dels consumidors i els usuaris, proclamats per l’article 28, i l’establiment i l’aplicació dels procediments administratius de queixa i reclamació. b) La regulació i el foment de les associacions dels consumidors i els usuaris i llur participació en els procediments i afers que les afectin. c) La regulació dels òrgans i els procediments de mediació en matèria de consum. d) La formació i l’educació en el consum. e) La regulació de la informació en matèria de consumidors i usuaris. article 124. Cooperatives i economia social 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de cooperatives. 2. La competència a què fa referència l’apartat 1 inclou l’organització i el funcionament de les cooperatives, els quals alhora inclouen en tot cas: a) La definició, la denominació i la classificació. b) Els criteris sobre fixació del domicili. c) Els criteris rectors d’actuació. d) Els requisits de constitució, modificació dels estatuts socials, fusió, escissió, transformació, dissolució i liquidació. e) La qualificació, la inscripció i la certificació en el registre corresponent. f) Els drets i deures dels socis. g) El règim econòmic i la documentació social. h) La conciliació i la mediació. i) Els grups cooperatius i les formes de col·laboració econòmica de les cooperatives. d e l e s co m pe t è n c i e s als mitjans de producció i la cohesió social i territorial. La regulació i el foment del moviment cooperatiu inclouen: a) La regulació de l’associacionisme cooperatiu. b) L’ensenyament i la formació cooperatius. c) La fixació dels criteris, la regulació de les condicions, l’execució i el control dels ajuts públics al món cooperatiu. 4. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre el foment i l’ordenació del sector de l’economia social. article 125. Corporacions de dret públic i professions titulades 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de col·legis professionals, acadèmies, cambres agràries, cambres de comerç, indústria i navegació i altres corporacions de dret públic representatives d’interessos econòmics i professionals, la competència exclusiva, salvant el que estableixen els apartats 2 i 3. Aquesta competència, respectant el que disposen els articles 36 i 139 de la Constitució, inclou en tot cas: a) La regulació de l’organització interna, del funcionament i del règim econòmic, pressupostari i comptable, i també del règim de col·legiació i adscripció, dels drets i deures de llurs membres i del règim disciplinari. b) La creació i l’atribució de funcions. c) La tutela administrativa. d) El sistema i el procediment electorals aplicables a l’elecció dels membres de les corporacions. e) La determinació de l’àmbit territorial i la possible agrupació dins de Catalunya. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre la definició de les corporacions a què fa referència l’apartat 1 i sobre els requisits per a crear-ne i per a ésser-ne membre. 3. La competència a què fa referència l’apartat 1 inclou en tot cas la regulació i el foment del moviment cooperatiu, en especial per a promoure les formes de participació a l’empresa, l’accés dels treballadors 3. Les cambres de comerç, indústria i navegació, si ho acorden prèviament la Generalitat i l’Estat, poden complir funcions de comerç exterior i destinar-hi recursos camerals. 80 81 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 4. Correspon a la Generalitat, respectant les normes generals sobre titulacions acadèmiques i professionals i el que disposen els articles 36 i 139 de la Constitució, la competència exclusiva sobre l’exercici de les professions titulades, que inclou en tot cas: a) La determinació dels requisits i les condicions d’exercici de les professions titulades, i també dels drets i les obligacions dels professionals titulats i del règim d’incompatibilitats. b) La regulació de les garanties administratives davant l’intrusisme i les actuacions irregulars, i també la regulació de les prestacions professionals de caràcter obligatori. c) El règim disciplinari de l’exercici de les professions titulades. article 126. Crèdit, banca, assegurances i mutualitats no integrades en el sistema de seguretat social 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre l’estructura, l’organització i el funcionament de les mutualitats de previsió social no integrades en el sistema de seguretat social. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre l’estructura, l’organització i el funcionament de les entitats de crèdit que no siguin caixes d’estalvis, de les cooperatives de crèdit i de les entitats gestores de plans i fons de pensions i de les entitats físiques i jurídiques que actuen en el mercat assegurador altres que aquelles a les quals fa referència l’apartat 1, d’acord amb els principis, les regles i els estàndards mínims que fixin les bases estatals. 3. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre l’activitat de les entitats a què fan referència els apartats 1 i 2. Aquesta competència inclou els actes d’execució reglats que li atribueixi la legislació estatal. 4. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre disciplina, inspecció i sanció de les entitats a què fa referència l’apartat 2. 82 d e l e s co m pe t è n c i e s article 127. Cultura 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de cultura. Aquesta competència exclusiva comprèn en tot cas: a) Les activitats artístiques i culturals, que es porten a terme a Catalunya, incloent-hi: Primer. Les mesures relatives a la producció i la distribució de llibres i publicacions periòdiques en qualsevol suport, i també la gestió del dipòsit legal i l’atorgament dels codis d’identificació. Segon. La regulació i la inspecció de les sales d’exhibició cinematogràfica, les mesures de protecció de la indústria cinematogràfica i el control i la concessió de llicències de doblatge a les empreses distribuïdores domiciliades a Catalunya. Tercer. La qualificació de les pel·lícules i els materials audiovisuals en funció de l’edat i dels valors culturals. Quart. La promoció, la planificació, la construcció i la gestió d’equipaments culturals situats a Catalunya. Cinquè. L’establiment de mesures fiscals d’incentivació de les activitats culturals en els tributs sobre els quals la Generalitat tingui competències normatives. b) El patrimoni cultural, incloent-hi en tot cas: Primer. La regulació i l’execució de mesures destinades a garantir l’enriquiment i la difusió del patrimoni cultural de Catalunya i a facilitar-hi l’accés. Segon. La inspecció, l’inventari i la restauració del patrimoni arquitectònic, arqueològic, científic, tècnic, històric, artístic, etnològic i cultural en general. Tercer. L’establiment del règim jurídic de les actuacions sobre béns mobles i immobles integrants del patrimoni cultural de Catalunya i la determinació del règim jurídic dels béns immobles, i també la declaració i la gestió d’aquests béns, excepte els que siguin de titularitat de l’Estat. Quart. La protecció del patrimoni cultural de Catalunya, que inclou la conservació, la reparació, el règim de vigilància i el control dels béns, sens perjudici de la competència estatal per a la defensa dels béns integrants d’aquest patrimoni contra l’exportació i l’espoliació. 83 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 d e l e s co m pe t è n c i e s c) Els arxius, les biblioteques, els museus i els altres centres de dipòsit cultural que no són de titularitat estatal, incloent-hi en tot cas: Primer. La creació, la gestió, la protecció i l’establiment del règim jurídic dels centres que integren el sistema d’arxius i el sistema bibliotecari, dels museus i dels altres centres de dipòsit cultural. Segon. L’establiment del règim jurídic dels béns documentals, bibliogràfics i culturals que hi estan dipositats. Tercer. La conservació i la recuperació dels béns que integren el patrimoni documental i bibliogràfic català. d) El foment de la cultura, amb relació al qual inclou: Primer. El foment i la difusió de la creació i la producció teatrals, musicals, audiovisuals, literàries, de dansa, de circ i d’arts combinades portades a terme a Catalunya. Segon. La promoció i la difusió del patrimoni cultural, artístic i monumental i dels centres de dipòsit cultural de Catalunya. Tercer. La projecció internacional de la cultura catalana. a) La determinació dels possibles nivells de protecció dels productes, llur règim i llurs condicions, i també els drets i les obligacions que en deriven. b) El règim de titularitat de les denominacions, respectant la legislació de propietat industrial. c) La regulació de les formes i les condicions de producció i comercialització dels productes corresponents, i el règim sancionador aplicable. d) El règim de l’organització administrativa de la denominació d’origen, o menció de qualitat, referida tant a la gestió com al control de la producció i la comercialització. 2. Correspon a la Generalitat la competència executiva sobre els arxius, les biblioteques, els museus i els centres de dipòsit cultural de titularitat estatal situats a Catalunya la gestió dels quals no es reservi expressament l’Estat, que inclou, en tot cas, la regulació del funcionament, l’organització i el règim de personal. 3. En les actuacions que l’Estat faci a Catalunya en matèria d’inversió en béns i equipaments culturals es requereix l’acord previ amb la Generalitat. En el cas de les activitats que l’Estat acompleixi amb relació a la projecció internacional de la cultura, el Govern de l’Estat i el Govern de la Generalitat han d’articular fórmules de col·laboració i cooperació mútues, d’acord amb el que estableix el títol V d’aquest Estatut. article 128. Denominacions i indicacions geogràfiques i de qualitat 1. Correspon a la Generalitat, respectant el que disposa l’article 149.1.13 de la Constitució, la competència exclusiva sobre denominacions d’origen i altres mencions de qualitat, que inclou el règim jurídic de creació i funcionament, el qual alhora inclou: 84 2. La competència a què fa referència l’apartat 1 inclou el reconeixement de les denominacions o les indicacions, l’aprovació de llurs normes reguladores i totes les facultats administratives de gestió i control sobre l’actuació de les denominacions o les indicacions, especialment les que deriven de l’eventual tutela administrativa sobre els òrgans de la denominació i de l’exercici de la potestat sancionadora per infraccions del règim de la denominació. 3. La Generalitat, en cas que el territori d’una denominació superi els límits de Catalunya, exerceix les facultats de gestió i control sobre les actuacions dels òrgans de la denominació relatives a terrenys i instal·lacions situats a Catalunya, en els termes que determinen les lleis. La Generalitat participa en els òrgans de la denominació i en l’exercici de llurs facultats de gestió. 4. La Generalitat exerceix sobre el seu territori les obligacions de protecció derivades del reconeixement per la mateixa Generalitat d’una denominació d’origen o d’una indicació geogràfica protegida. Les autoritats corresponents col·laboren en la protecció de les denominacions geogràfiques i de qualitat catalanes fora del territori de Catalunya i davant les corresponents institucions de protecció europees i internacionals. 85 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 article 129. Dret civil Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de dret civil, excepte en les matèries que l’article 149.1.8 de la Constitució atribueix en tot cas a l’Estat. Aquesta competència inclou la determinació del sistema de fonts del dret civil de Catalunya. article 130. Dret processal Correspon a la Generalitat dictar les normes processals específiques que derivin de les particularitats del dret substantiu de Catalunya. article 131. Educació 1. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenyament no universitari, la competència exclusiva sobre els ensenyaments postobligatoris que no condueixen a l’obtenció d’un títol o una certificació acadèmica o professional amb validesa a tot l’Estat i sobre els centres docents en què s’imparteixen aquests ensenyaments. d e l e s co m pe t è n c i e s e) El règim de foment de l’estudi, de beques i d’ajuts amb fons propis. f) La formació permanent i el perfeccionament del personal docent i dels altres professionals de l’educació i l’aprovació de directrius d’actuació en matèria de recursos humans. g) Els serveis educatius i les activitats extraescolars complementàries amb relació als centres docents públics i als centres docents privats sostinguts amb fons públics. h) Els aspectes organitzatius dels ensenyaments en règim no presencial adreçats a l’alumnat d’edat superior a la d’escolarització obligatòria. 3. En allò que no regula l’apartat 2 i amb relació als ensenyaments a què fa referència el dit apartat, correspon a la Generalitat, respectant els aspectes essencials del dret a l’educació i a la llibertat d’ensenyament en matèria d’ensenyament no universitari i d’acord amb el que disposa l’article 149.1.30 de la Constitució, la competència compartida que inclou en tot cas: a) La regulació dels òrgans de participació i consulta dels sectors afectats en la programació de l’ensenyament en el seu territori. b) La determinació dels continguts educatius del primer cicle de l’educació infantil i la regulació dels centres en què s’imparteix aquest cicle, i també la definició de les plantilles del professorat i de les titulacions i les especialitzacions de la resta del personal. c) La creació, el desenvolupament organitzatiu i el règim dels centres públics. d) La inspecció, l’avaluació interna del sistema educatiu, la innovació, la recerca i l’experimentació educatives i també el garantiment de la qualitat del sistema educatiu. a) La programació de l’ensenyament, la seva definició i l’avaluació general del sistema educatiu. b) L’ordenació del sector de l’ensenyament i de l’activitat docent i educativa. c) L’establiment dels plans d’estudi corresponents, incloent-hi l’ordenació curricular. d) El règim de foment de l’estudi, de beques i d’ajuts estatals. e) L’accés a l’educació i l’establiment i la regulació dels criteris d’admissió i escolarització de l’alumnat als centres docents. f) El règim de sosteniment amb fons públics dels ensenyaments del sistema educatiu i dels centres que els imparteixen. g) Els requisits i les condicions dels centres docents i educatius. h) L’organització dels centres públics i dels privats sostinguts amb fons públics. i) La participació de la comunitat educativa en el control i la gestió dels centres docents públics i dels privats sostinguts amb fons públics. j) L’adquisició i la pèrdua de la condició de funcionari o funcionària docent de l’administració educativa, el desenvolupament dels seus 86 87 2. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenyament no universitari, amb relació als ensenyaments obligatoris i no obligatoris que condueixen a l’obtenció d’un títol acadèmic o professional amb validesa a tot l’Estat i amb relació als ensenyaments d’educació infantil, la competència exclusiva que inclou: �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 drets i deures bàsics, i també la política de personal al servei de l’administració educativa. 4. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenyament no universitari, la competència executiva sobre l’expedició i l’homologació dels títols acadèmics i professionals estatals. article 132. Emergències i protecció civil 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de protecció civil, que inclou, en tot cas, la regulació, la planificació i l’execució de mesures relatives a les emergències i la seguretat civil, i també la direcció i la coordinació dels serveis de protecció civil, que inclouen els serveis de prevenció i extinció d’incendis, sens perjudici de les facultats dels governs locals en aquesta matèria, respectant el que estableixi l’Estat en exercici de les seves competències en matèria de seguretat pública. 2. La Generalitat, en els casos relatius a emergències i protecció civil d’abast superior a Catalunya, ha de promoure mecanismes de col·laboració amb altres comunitats autònomes i amb l’Estat. 3. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de salvament marítim, en els termes que determini la legislació de l’Estat. 4. La Generalitat participa en l’execució en matèria de seguretat nuclear, en els termes que siguin acordats en els convenis subscrits a aquest efecte i, si s’escau, en les lleis. d e l e s co m pe t è n c i e s lunya i l’exercici de les activitats d’inspecció i control de totes les instal·lacions existents a Catalunya. b) La regulació de l’activitat de distribució d’energia que s’acompleixi a Catalunya, l’atorgament de les autoritzacions de les instal·lacions corresponents i l’exercici de les activitats d’inspecció i control de totes les instal·lacions existents a Catalunya. c) El desplegament de les normes complementàries de qualitat dels serveis de subministrament d’energia. d) El foment i la gestió de les energies renovables i de l’eficiència energètica. 2. La Generalitat participa, per mitjà de l’emissió d’un informe previ, en el procediment d’atorgament de l’autorització de les instal·lacions de producció i transport d’energia que ultrapassen el territori de Catalunya o si l’energia és objecte d’aprofitament fora d’aquest territori. 3. La Generalitat participa en la regulació i la planificació d’àmbit estatal del sector de l’energia que afecti el territori de Catalunya. 4. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre el règim miner. Aquesta competència inclou, en tot cas, la regulació i el règim d’intervenció administrativa i control de les mines i els recursos miners que estiguin situats al territori de Catalunya i de les activitats extractives que s’hi acompleixin. article 134. Esport i lleure 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d’esport, que inclou en tot cas: a) La regulació de les activitats de producció, emmagatzematge i transport d’energia, l’atorgament de les autoritzacions de les instal·lacions que transcorrin íntegrament pel territori de Cata- a) El foment, la divulgació, la planificació, la coordinació, l’execució, l’assessorament, la implantació i la projecció de la pràctica de l’activitat física i de l’esport arreu de Catalunya, a tots els nivells socials. b) L’ordenació dels òrgans de mediació en matèria d’esport. c) La regulació de la formació esportiva i el foment de la tecnificació i de l’alt rendiment esportiu. d) L’establiment del règim jurídic de les federacions i els clubs esportius i de les entitats catalanes que promouen i organitzen la pràctica 88 89 article 133. Energia i mines 1. Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria d’energia. Aquesta competència inclou en tot cas: �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 de l’esport i de l’activitat física en l’àmbit de Catalunya, i la declaració d’utilitat pública de les entitats esportives. e) La regulació en matèria de disciplina esportiva, competitiva i electoral de les entitats que promouen i organitzen la pràctica esportiva. f) El foment i la promoció de l’associacionisme esportiu. g) El registre de les entitats que promouen i organitzen la pràctica de l’activitat física i esportiva amb seu social a Catalunya. h) La planificació de la xarxa d’equipaments esportius de Catalunya i la promoció de la seva execució. i) El control i el seguiment medicoesportiu i de salut dels practicants de l’activitat física i esportiva. j) La regulació en matèria de prevenció i control de la violència en els espectacles públics esportius, respectant les facultats reservades a l’Estat en matèria de seguretat pública. k) El garantiment de la salut dels espectadors i de les altres persones implicades en l’organització i l’acompliment de l’activitat física i esportiva, i també de la seguretat i el control sanitaris dels equipaments esportius. l) El desenvolupament de la recerca científica en matèria esportiva. 2. La Generalitat participa en entitats i organismes d’àmbit estatal, europeu i internacional que tinguin per objecte el desenvolupament de l’esport. 3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de lleure, que inclou en tot cas el foment i la regulació de les activitats que s’acompleixin al territori de Catalunya i el règim jurídic de les entitats que tinguin per finalitat l’acompliment d’activitats de lleure. 4. La Generalitat participa en entitats i organismes d’àmbit estatal, europeu i internacional que tinguin per objecte el desenvolupament del lleure. article 135. Estadística 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre estadística d’interès de la Generalitat, que inclou en tot cas: a) La planificació estadística. b) L’organització administrativa. 90 d e l e s co m pe t è n c i e s c) La creació d’un sistema estadístic oficial propi de la Generalitat. 2. La Generalitat participa i col·labora en l’elaboració d’estadístiques d’abast supraautonòmic. article 136. La funció pública i el personal al servei de les administracions públiques catalanes Correspon a la Generalitat, en matèria de funció pública, respectant el principi d’autonomia local: a) La competència exclusiva sobre el règim estatutari del personal al servei de les administracions públiques catalanes i sobre l’ordenació i l’organització de la funció pública, salvant el que disposa la lletra b. b) La competència compartida per al desenvolupament dels principis ordenadors de l’ocupació pública, sobre l’adquisició i la pèrdua de la condició de funcionari, les situacions administratives i els drets, els deures i les incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques. c) La competència exclusiva, en matèria de personal laboral, per a l’adaptació de la relació de llocs de treball a les necessitats derivades de l’organització administrativa i sobre la formació d’aquest personal. article 137. Habitatge 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d’habitatge, que inclou en tot cas: a) La planificació, l’ordenació, la gestió, la inspecció i el control de l’habitatge d’acord amb les necessitats socials i d’equilibri territorial. b) L’establiment de prioritats i objectius de l’activitat de foment de les administracions públiques de Catalunya en matèria d’habitatge i l’adopció de les mesures necessàries per a assolir-los, tant amb relació al sector públic com al privat. c) La promoció pública d’habitatges. d) La regulació administrativa del comerç referit a habitatges i l’establiment de mesures de protecció i disciplinàries en aquest àmbit. 91 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 e) Les normes tècniques, la inspecció i el control sobre la qualitat de la construcció. f) Les normes sobre l’habitabilitat dels habitatges. g) La innovació tecnològica i la sostenibilitat aplicable als habitatges. h) La normativa sobre conservació i manteniment dels habitatges i la seva aplicació. 2. Correspon a la Generalitat la competència sobre les condicions dels edificis per a la instal·lació d’infraestructures comunes de telecomunicacions, radiodifusió, telefonia bàsica i altres serveis per cable, respectant la legislació de l’Estat en matèria de telecomunicacions. article 138. Immigració 1. Correspon a la Generalitat en matèria d’immigració: a) La competència exclusiva en matèria de primer acolliment de les persones immigrades, que inclou les actuacions sociosanitàries i d’orientació. b) El desenvolupament de la política d’integració de les persones immigrades en el marc de les seves competències. c) L’establiment i la regulació de les mesures necessàries per a la integració social i econòmica de les persones immigrades i per a llur participació social. d) L’establiment per llei d’un marc de referència per a l’acolliment i la integració de les persones immigrades. e) La promoció i la integració de les persones retornades i l’ajuda a aquestes, i l’impuls de les polítiques i les mesures pertinents que en facilitin el retorn a Catalunya. 2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria d’autorització de treball als estrangers la relació laboral dels quals s’acompleixi a Catalunya. Aquesta competència, que s’exerceix necessàriament en coordinació amb la que correspon a l’Estat en matèria d’entrada i residència d’estrangers, inclou: a) La tramitació i la resolució de les autoritzacions inicials de treball per compte propi o aliè. b) La tramitació i la resolució dels recursos presentats amb relació als 92 d e l e s co m pe t è n c i e s expedients a què fa referència la lletra a i l’aplicació del règim d’inspecció i sanció. 3. Correspon a la Generalitat la participació en les decisions de l’Estat sobre immigració que tinguin una transcendència especial per a Catalunya i, en particular, la participació preceptiva prèvia en la determinació del contingent de treballadors estrangers mitjançant els mecanismes que estableix el títol V. article 139. Indústria, artesania, control metrològic i contrastació de metalls 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d’indústria, salvant el que estableix l’apartat 2. Aquesta competència inclou, en tot cas, l’ordenació dels sectors i dels processos industrials a Catalunya, la seguretat de les activitats, de les instal·lacions, dels equips, dels processos i dels productes industrials i la regulació de les activitats industrials que puguin produir impacte en la seguretat o la salut de les persones. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre la planificació de la indústria, en el marc de la planificació general de l’economia. 3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d’artesania. 4. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de control metrològic. 5. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de contrastació de metalls. article 140. Infraestructures del transport i de les comunicacions 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre ports, aeroports, heliports i altres infraestructures de transport al territori de Catalunya que no tinguin la qualificació legal d’interès general. 93 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 Aquesta competència inclou en tot cas: a) El règim jurídic, la planificació i la gestió de tots els ports i aeroports, instal·lacions portuàries i aeroportuàries, instal·lacions marítimes menors, estacions terminals de càrrega en recintes portuaris i aeroportuaris i altres infraestructures de transport. b) La gestió del domini públic necessari per a prestar el servei, especialment l’atorgament d’autoritzacions i concessions dins dels recintes portuaris o aeroportuaris. c) El règim econòmic dels serveis portuaris i aeroportuaris, especialment les potestats tarifària i tributària i la percepció i la recaptació de tota mena de tributs i gravàmens relacionats amb la utilització de la infraestructura i del servei que presta. d) La delimitació de la zona de serveis dels ports o els aeroports i la determinació dels usos, els equipaments i les activitats complementàries dins del recinte del port o l’aeroport o de les altres infraestructures de transport, respectant les facultats del titular del domini públic. 2. La Generalitat participa en els organismes d’abast supraautonòmic que exerceixen funcions sobre les infraestructures de transport situades a Catalunya que són de titularitat estatal. 3. La qualificació d’interès general d’un port, un aeroport o una altra infraestructura de transport situats a Catalunya requereix l’informe previ de la Generalitat, que pot participar en la seva gestió, o assumirla, d’acord amb el que estableixen les lleis. 4. Correspon a la Generalitat la participació en la planificació i la programació de ports i aeroports d’interès general, en els termes que determini la normativa estatal. 5. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre la seva xarxa viària en tot l’àmbit territorial de Catalunya, i també la participació en la gestió de la xarxa de l’Estat a Catalunya, d’acord amb el que estableix la normativa estatal. Aquesta competència inclou en tot cas: d e l e s co m pe t è n c i e s b) El règim jurídic i financer de tots els elements de la xarxa viària dels quals és titular la Generalitat. c) La connectivitat dels elements que integren la xarxa viària de Catalunya entre ells o amb altres infraestructures del transport o altres xarxes. 6. Correspon a la Generalitat, en matèria de xarxa ferroviària, la competència exclusiva amb relació a les infraestructures de les quals és titular i la participació en la planificació i la gestió de les infraestructures de titularitat estatal situades a Catalunya, d’acord amb el que estableixi la normativa estatal. 7. Correspon a la Generalitat, d’acord amb la normativa de l’Estat, la competència executiva en matèria de comunicacions electròniques, que inclou en tot cas: a) Promoure l’existència d’un conjunt mínim de serveis d’accés universal. b) La inspecció de les infraestructures comunes de telecomunicacions i l’exercici de la potestat sancionadora corresponent. c) La resolució de conflictes entre operadors de radiodifusió que comparteixin múltiplexs la cobertura dels quals no ultrapassi el territori de Catalunya. d) La gestió del registre d’instal·ladors d’infraestructures comunes de telecomunicacions i del registre de gestors de múltiplexs l’àmbit dels quals no ultrapassi el territori de Catalunya. article 141. Joc i espectacles 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de joc, apostes i casinos, si l’activitat s’acompleix exclusivament a Catalunya, incloent-hi en tot cas: a) L’ordenació, la planificació i la gestió integrada de la xarxa viària de Catalunya. a) La creació i l’autorització de joc i apostes i llur regulació, i també la regulació de les empreses dedicades a la gestió, l’explotació i la pràctica d’aquestes activitats o que tenen per objecte la comercialització i la distribució dels materials relacionats amb el joc en general, incloent-hi les modalitats de joc per mitjans informàtics i telemàtics. 94 95 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 d e l e s co m pe t è n c i e s b) La regulació i el control dels locals, les instal·lacions i els equipaments utilitzats per a acomplir aquestes activitats. c) La determinació, en el marc de les seves competències, del règim fiscal sobre l’activitat de joc de les empreses que l’acompleixen. de l’abast, els usos i els efectes jurídics de la seva oficialitat, i també la normalització lingüística del català. 2. L’autorització de noves modalitats de joc i apostes d’àmbit estatal, o bé la modificació de les existents, requereix la deliberació a la Comissió Bilateral Generalitat-Estat que estableix el títol V i l’informe previ determinant de la Generalitat. 3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d’espectacles i activitats recreatives, que inclou, en tot cas, l’ordenació del sector, el règim d’intervenció administrativa i el control de tota mena d’espectacles en espais i locals públics. 2. Correspon a la Generalitat i també al Conselh Generau d’Aran la competència sobre la normalització lingüística de l’occità, denominat aranès a l’Aran. article 144. Medi ambient, espais naturals i meteorologia 1. Corresponen a la Generalitat la competència compartida en matèria de medi ambient i la competència per a l’establiment de normes addicionals de protecció. Aquesta competència compartida inclou en tot cas: 1. Correspon a la Generalitat de Catalunya la competència exclusiva en matèria de llengua pròpia, que inclou, en tot cas, la determinació a) L’establiment i la regulació dels instruments de planificació ambiental i del procediment de tramitació i aprovació d’aquests instruments. b) L’establiment i la regulació de mesures de sostenibilitat, fiscalitat i recerca ambientals. c) La regulació dels recursos naturals, de la flora i la fauna, de la biodiversitat, del medi ambient marí i aquàtic si no té per finalitat la preservació dels recursos pesquers marítims. d) La regulació sobre prevenció en la producció d’envasos i embalatges en tot llur cicle de vida, des que es generen fins que passen a ésser residus. e) La regulació sobre prevenció i correcció de la generació de residus amb origen o destinació a Catalunya i sobre la gestió i el trasllat d’aquests i llur disposició final. f) La regulació en la prevenció, el control, la correcció, la recuperació i la compensació de la contaminació de sòl i subsòl. g) La regulació i la gestió dels abocaments efectuats en les aigües interiors de Catalunya, i també dels efectuats en les aigües superficials i subterrànies que no passen per una altra comunitat autònoma. En tot cas, dins del seu àmbit territorial, correspon a la Generalitat la competència executiva sobre la intervenció administrativa dels abocaments en les aigües superficials i subterrànies. h) La regulació de l’ambient atmosfèric i de les diverses classes de 96 97 article 142. Joventut 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de joventut, que inclou en tot cas: a) El disseny, l’aplicació i l’avaluació de polítiques, plans i programes destinats a la joventut. b) La promoció de l’associacionisme juvenil, de les iniciatives de participació de la gent jove, de la mobilitat internacional i del turisme juvenil. c) La regulació, la gestió, la intervenció i la policia administrativa d’activitats i instal·lacions destinades a la joventut. 2. Correspon a la Generalitat la subscripció d’acords amb entitats internacionals i la participació en aquestes en col·laboració amb l’Estat o de manera autònoma, si ho permet la normativa de l’entitat corresponent, i en tot cas la tramitació de documents atorgats per entitats internacionals que afectin persones, instal·lacions o entitats amb residència a Catalunya, respectant la legislació de l’Estat. article 143. Llengua pròpia �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 d e l e s co m pe t è n c i e s contaminació d’aquest, la declaració de zones d’atmosfera contaminada i l’establiment d’altres instruments de control de la contaminació, amb independència de l’administració competent per a autoritzar l’obra, la instal·lació o l’activitat que la produeixi. i) La regulació del règim d’autorització i seguiment de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. j) La promoció de les qualificacions relatives a productes, activitats, instal·lacions, infraestructures, procediments, processos productius o conductes respectuosos amb el medi. k) La prevenció, la restauració i la reparació de danys al medi ambient, i també el règim sancionador corresponent. l) Les mesures de protecció de les espècies i el règim sancionador. Els membres d’aquest cos tenen la condició d’agents de l’autoritat i exerceixen funcions de policia administrativa especial i policia judicial, en els termes que estableix la llei. 2. Correspon a la Generalitat, en matèria d’espais naturals, la competència exclusiva que, respectant el que disposa l’article 149.1.23 de la Constitució, inclou, en tot cas, la regulació i la declaració de les figures de protecció, delimitació, planificació i gestió d’espais naturals i d’hàbitats protegits situats a Catalunya. 3. La Generalitat, en el cas dels espais naturals que ultrapassen el territori de Catalunya, ha de promoure els instruments de col·laboració amb altres comunitats autònomes per a crear, delimitar, regular i gestionar aquests espais. 4. La declaració i la delimitació d’espais naturals dotats amb un règim de protecció estatal requereix l’informe preceptiu de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat. Si l’espai està situat íntegrament al territori de Catalunya, la gestió correspon a la Generalitat. 5. Correspon a la Generalitat l’establiment d’un servei meteorològic propi, el subministrament d’informació meteorològica i climàtica, incloent-hi el pronòstic, el control i el seguiment de les situacions meteorològiques de risc, i també la recerca en aquests àmbits i l’elaboració de la cartografia climàtica. article 145. Mercats de valors i centres de contractació Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria de mercats de valors i centres de contractació situats a Catalunya. Aquesta competència inclou en tot cas: a) La creació, la denominació, l’autorització i la supervisió dels mercats de valors i dels sistemes organitzats de negociació. b) La regulació i les mesures administratives d’execució sobre organització, funcionament, disciplina i règim sancionador de les societats rectores de mercats de valors. c) El control de l’emissió, l’admissió, la suspensió, l’exclusió i l’establiment de requisits addicionals d’admissió dels valors que es negocien exclusivament en aquests mercats, i també la inspecció i el control. d) L’acreditació de les persones i de les entitats per a ésser membres d’aquests mercats. e) L’establiment de les fiances que han de constituir els membres de les borses de valors en garantia de les operacions pendents de liquidació. article 146. Mitjans de comunicació social i serveis de contingut audiovisual 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de serveis de ràdio i televisió, i també de qualsevol altre servei de comunicació audiovisual: 6. La Generalitat exerceix les seves competències per mitjà del Cos d’Agents Rurals, competents en la vigilància, el control, la protecció, la prevenció integral i la col·laboració en la gestió del medi ambient. a) La competència exclusiva sobre l’organització de la prestació del servei públic de comunicació audiovisual de la Generalitat i dels serveis públics de comunicació audiovisual d’àmbit local, respectant la garantia de l’autonomia local. b) La competència compartida sobre la regulació i el control dels serveis de comunicació audiovisual que utilitzin qualsevol dels suports i de les tecnologies disponibles dirigits al públic de Catalunya, i 98 99 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 també sobre les ofertes de comunicació audiovisual, si es distribueixen al territori de Catalunya. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria de mitjans de comunicació social. 3. La Generalitat ha de fomentar el pluralisme lingüístic i cultural de Catalunya en els mitjans de comunicació social. d e l e s co m pe t è n c i e s 3. Correspon a la Generalitat, en el marc de la regulació general, la competència executiva en matèria de Registre Civil, incloent-hi el nomenament dels seus encarregats, interins i substituts, l’exercici amb relació a aquests de la funció disciplinària, i també la provisió dels mitjans humans i materials necessaris per a l’exercici de les funcions. Aquests encarregats han d’acreditar el coneixement de la llengua catalana i del dret català en la forma i amb l’abast que estableixen l’Estatut i les lleis. article 147. Notariat i registres públics 1. Correspon a la Generalitat de Catalunya, en matèria de notaries i de registres públics de la propietat, mercantils i de béns mobles, la competència executiva que inclou en tot cas: a) El nomenament dels notaris i els registradors de la propietat, mercantils i de béns mobles, per mitjà de la convocatòria, l’administració i la resolució de les oposicions lliures i restringides i dels concursos, que ha de convocar i portar a terme fins a la formalització dels nomenaments. Per a la provisió de les notaries i dels registres, els candidats han d’ésser admesos en igualtat de drets i han d’acreditar el coneixement de la llengua i del dret catalans en la forma i amb l’abast que estableixen l’Estatut i les lleis. b) La participació en l’elaboració dels programes d’accés als cossos de notaris i registradors de la propietat, mercantils i de béns mobles d’Espanya, als efectes de l’acreditació del coneixement del dret català. c) L’establiment de les demarcacions notarials i registrals, incloent-hi la determinació dels districtes hipotecaris i dels districtes de competència territorial dels notaris. d) El nomenament de notaris arxivers de protocols de districte i la guarda i custòdia dels llibres de comptadoria d’hipoteques. 2. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de règim dels recursos sobre la qualificació dels títols o les clàusules concretes en matèria de dret català que s’hagin d’inscriure en un registre de la propietat, mercantil o de béns mobles de Catalunya. 100 article 148. Obres públiques 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de les obres públiques que s’executen al territori de Catalunya i que no han estat qualificades d’interès general ni afecten una altra comunitat autònoma. Aquesta competència inclou en tot cas la planificació, la construcció i el finançament de les obres. 2. La qualificació d’interès general requereix l’informe previ de la Generalitat. La Generalitat participa en la planificació i la programació de les obres qualificades d’interès general, d’acord amb el que disposa la legislació de l’Estat i segons el que estableix el títol V d’aquest Estatut. 3. Correspon a la Generalitat la gestió dels serveis públics de la seva competència als quals quedin afectades o adscrites totes les obres públiques que no siguin d’interès general. En el supòsit de les obres qualificades d’interès general o que afecten una altra comunitat autònoma, es poden subscriure convenis de col·laboració per a la gestió dels serveis. article 149. Ordenació del territori i del paisatge, del litoral i urbanisme 1. Correspon a la Generalitat en matèria d’ordenació del territori i del paisatge la competència exclusiva, que inclou en tot cas: a) L’establiment de les directrius d’ordenació i gestió del territori, del paisatge i de les actuacions que hi incideixen. 101 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 d e l e s co m pe t è n c i e s b) L’establiment i la regulació de les figures de planejament territorial i del procediment per a tramitar-les i aprovar-les. c) L’establiment i la regulació de les figures de protecció d’espais naturals i de corredors biològics, d’acord amb el que estableix l’article 144.2. d) Les previsions sobre emplaçaments de les infraestructures i els equipaments de competència de la Generalitat. e) La determinació de mesures específiques de promoció de l’equilibri territorial, demogràfic, socioeconòmic i ambiental. b) La regulació del règim jurídic de la propietat del sòl, respectant les condicions bàsiques que l’Estat estableix per garantir la igualtat de l’exercici del dret a la propietat. c) L’establiment i la regulació dels instruments de planejament i gestió urbanística, i també de llur procediment de tramitació i aprovació. d) La política de sòl i habitatge, la regulació dels patrimonis públics de sòl i habitatge i el règim de la intervenció administrativa en l’edificació, la urbanització i l’ús del sòl i el subsòl. e) La protecció de la legalitat urbanística, que inclou, en tot cas, la inspecció urbanística, les ordres de suspensió d’obres i llicències, les mesures de restauració de la legalitat física alterada, i també la disciplina urbanística. 2. La determinació de l’emplaçament d’infraestructures i equipaments de titularitat estatal a Catalunya requereix l’informe de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat. 3. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ordenació del litoral, respectant el règim general del domini públic, la competència exclusiva, que inclou en tot cas: a) L’establiment i la regulació dels plans territorials d’ordenació i ús del litoral i de les platges, i també la regulació del procediment de tramitació i aprovació d’aquests instruments i plans. b) La gestió dels títols d’ocupació i ús del domini públic maritimoterrestre, especialment l’atorgament d’autoritzacions i concessions i, en tot cas, les concessions d’obres fixes a la mar, respectant les excepcions que es puguin establir per motius mediambientals en les aigües costaneres interiors i de transició. c) La regulació i la gestió del règim econòmic financer del domini públic maritimoterrestre, en els termes que estableix la legislació general. d) L’execució d’obres i actuacions al litoral català que no siguin d’interès general. 4. Corresponen a la Generalitat l’execució i la gestió de les obres d’interès general situades al litoral català, d’acord amb el que estableix l’article 148. 5. Correspon a la Generalitat, en matèria d’urbanisme, la competència exclusiva, que inclou en tot cas: 6. Correspon a la Generalitat la competència compartida en matèria de dret de reversió en les expropiacions urbanístiques en el marc de la legislació estatal. article 150. L’organització de l’Administració de la Generalitat Correspon a la Generalitat, en matèria d’organització de la seva Administració, la competència exclusiva sobre: a) L’estructura, la regulació dels òrgans i directius públics, el funcionament i l’articulació territorial. b) Les diverses modalitats organitzatives i instrumentals per a l’actuació administrativa. article 151. Organització territorial Correspon a la Generalitat, respectant la garantia institucional que estableixen els articles 140 i 141 de la Constitució, la competència exclusiva sobre organització territorial, que inclou en tot cas: a) La regulació del règim urbanístic del sòl, que inclou, en tot cas, la determinació dels criteris sobre els diversos tipus de sòl i els seus usos. a) La determinació, la creació, la modificació i la supressió dels ens que configuren l’organització territorial de Catalunya. b) La creació, la supressió i l’alteració dels termes tant dels municipis com dels ens locals d’àmbit territorial inferior; la denominació, la 102 103 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 d e l e s co m pe t è n c i e s capitalitat i els símbols dels municipis i dels altres ens locals; els topònims, i la determinació dels règims especials. c) L’establiment per mitjà de llei de procediments de relació entre els ens locals i la població, respectant l’autonomia local. dona, i també l’establiment d’accions positives per a aconseguir eradicar la discriminació per raó de sexe que s’hagin d’executar amb caràcter unitari per a tot el territori de Catalunya. b) La promoció de l’associacionisme de dones que acompleixen activitats relacionades amb la igualtat i la no-discriminació i de les iniciatives de participació. c) La regulació de les mesures i els instruments per a la sensibilització sobre la violència de gènere i per a detectar-la i prevenir-la, i també la regulació de serveis i recursos propis destinats a aconseguir una protecció integral de les dones que han patit o pateixen aquest tipus de violència. article 152. Planificació, ordenació i promoció de l’activitat econòmica 1. Correspon a la Generalitat la competència per a la promoció de l’activitat econòmica a Catalunya. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre l’ordenació de l’activitat econòmica a Catalunya. 3. La Generalitat pot establir una planificació de l’activitat econòmica en el marc de les directrius que estableixi la planificació general de l’Estat. 4. Correspon a la Generalitat el desenvolupament i la gestió de la planificació general de l’activitat econòmica. Aquesta competència inclou en tot cas: a) El desplegament dels plans estatals. b) La participació en la planificació estatal per mitjà dels mecanismes que estableix el títol V. c) La gestió dels plans, incloent-hi els fons i els recursos d’origen estatal destinats al foment de l’activitat econòmica, en els termes que s’estableixin per mitjà de conveni. article 153. Polítiques de gènere Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de polítiques de gènere, que, respectant el que estableix l’Estat en exercici de la competència que li atribueix l’article 149.1.1 de la Constitució, inclou en tot cas: article 154. Promoció i defensa de la competència 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de promoció de la competència en els mercats respecte a les activitats econòmiques que s’exerceixen principalment a Catalunya. 2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de defensa de la competència en l’exercici de les activitats econòmiques que alterin o puguin alterar la lliure competència del mercat en un àmbit que no ultrapassi el territori de Catalunya. Aquesta competència inclou en tot cas: a) L’execució en mesures relatives als processos econòmics que afectin la competència. b) La inspecció i l’execució del procediment sancionador. c) La defensa de la competència en l’exercici de l’activitat comercial. 3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre l’establiment i la regulació del Tribunal Català de Defensa de la Competència, com a òrgan independent, amb jurisdicció sobre tot el territori de Catalunya, al qual correspon en exclusiva tractar de les activitats econòmiques que s’acompleixin principalment a Catalunya i que alterin o puguin alterar la competència, en els termes que estableixen els apartats 1 i 2. a) La planificació, el disseny, l’execució, l’avaluació i el control de normes, plans i directrius generals en matèria de polítiques per a la 104 105 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 article 155. Propietat intel·lectual i industrial 1. Correspon a la Generalitat de Catalunya la competència executiva en matèria de propietat intel·lectual, que inclou en tot cas: a) L’establiment i la regulació d’un registre, coordinat amb el de l’Estat, dels drets de propietat intel·lectual generats a Catalunya o dels quals siguin titulars persones amb residència habitual a Catalunya; l’activitat d’inscripció, modificació o cancel·lació d’aquests drets, i l’exercici de l’activitat administrativa necessària per a garantir-ne la protecció a tot el territori de Catalunya. La Generalitat ha de comunicar a l’Estat les inscripcions efectuades en el seu registre perquè siguin incorporades al registre estatal; ha de col·laborar amb aquest registre i facilitar el bescanvi d’informació. b) L’autorització i la revocació de les entitats de gestió col·lectiva dels drets de propietat intel·lectual que actuïn majoritàriament a Catalunya, i també assumir tasques complementàries d’inspecció i control de l’activitat d’aquestes entitats. 2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de propietat industrial, que inclou en tot cas: a) L’establiment i la regulació d’un registre, coordinat amb el de l’Estat, de drets de propietat industrial de les persones físiques o jurídiques. b) La defensa jurídica i processal dels topònims de Catalunya aplicats al sector de la indústria. article 156. Protecció de dades de caràcter personal Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de protecció de dades de caràcter personal que, respectant les garanties dels drets fonamentals en aquesta matèria, inclou en tot cas: d e l e s co m pe t è n c i e s entitats de dret públic o privat que depenen de les administracions autonòmica o locals o que presten serveis o acompleixen activitats per compte propi per mitjà de qualsevol forma de gestió directa o indirecta, i les universitats que integren el sistema universitari català. b) La inscripció i el control dels fitxers o els tractaments de dades de caràcter personal privats creats o gestionats per persones físiques o jurídiques per a l’exercici de les funcions públiques amb relació a matèries que són competència de la Generalitat o dels ens locals de Catalunya, si el tractament s’efectua a Catalunya. c) La inscripció i el control dels fitxers i els tractaments de dades que creïn o gestionin les corporacions de dret públic que exerceixin llurs funcions exclusivament en l’àmbit territorial de Catalunya. d) La constitució d’una autoritat independent, designada pel Parlament, que vetlli per garantir el dret a la protecció de les dades personals en l’àmbit de les competències de la Generalitat. article 157. Publicitat Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre la regulació de l’activitat publicitària, sens perjudici de la legislació mercantil de l’Estat. article 158. Recerca, desenvolupament i innovació tecnològica 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de recerca científica i tècnica, la competència exclusiva amb relació als centres i les estructures de recerca de la Generalitat i als projectes que aquesta finança, que inclou en tot cas: a) La inscripció i el control dels fitxers o els tractaments de dades de caràcter personal creats o gestionats per les institucions públiques de Catalunya, l’Administració de la Generalitat, les administracions locals de Catalunya, les entitats autònomes i les altres a) L’establiment de línies pròpies de recerca i el seguiment, el control i l’avaluació dels projectes. b) L’organització, el règim de funcionament, el control, el seguiment i l’acreditació dels centres i les estructures situats a Catalunya. c) La regulació i la gestió de les beques i dels ajuts convocats i finançats per la Generalitat. 106 107 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 d e l e s co m pe t è n c i e s d) La regulació i la formació professional del personal investigador i de suport a la recerca. e) La difusió de la ciència i la transferència de resultats. catalanes i sobre les regles d’execució, modificació i extinció dels contractes de l’Administració, en allò que no estigui afectat per l’article 149.1.18 de la Constitució. b) La competència compartida en tot allò que no és atribuït a la competència exclusiva de la Generalitat per la lletra a. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida sobre la coordinació dels centres i les estructures de recerca de Catalunya. 3. Els criteris de col·laboració entre l’Estat i la Generalitat en matèria de política de recerca, desenvolupament i innovació s’han de fixar en el marc del que estableix el títol V. Així mateix, s’han d’establir els sistemes de participació de la Generalitat en la fixació de les polítiques que afectin aquestes matèries en l’àmbit de la Unió Europea i en altres organismes i institucions internacionals. article 159. Règim jurídic, procediment, contractació, expropiació i responsabilitat en les administracions públiques catalanes 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de règim jurídic i procediment de les administracions públiques catalanes, la competència exclusiva en allò que no estigui afectat per l’article 149.1.18 de la Constitució. Aquesta competència inclou: a) Els mitjans necessaris per a exercir les funcions administratives, incloent-hi el règim dels béns de domini públic i patrimonials. b) Les potestats de control, inspecció i sanció en tots els àmbits materials de competència de la Generalitat. c) Les normes de procediment administratiu que derivin de les particularitats del dret substantiu de Catalunya o de les especialitats de l’organització de la Generalitat. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida en tot allò relatiu al règim jurídic i el procediment de les administracions públiques catalanes en allò que no queda inclòs a l’apartat 1. 4. Correspon a la Generalitat, en matèria d’expropiació forçosa, la competència executiva, en tot cas, per a: a) Determinar els supòsits, les causes i les condicions en què les administracions catalanes poden exercir la potestat expropiatòria. b) Establir criteris de valoració dels béns expropiats segons la naturalesa i la funció social que hagin de complir aquests béns, d’acord amb la legislació estatal. c) Crear i regular un òrgan propi per a la determinació del preu just i fixar-ne el procediment. 5. Correspon a la Generalitat, en matèria de responsabilitat patrimonial, la competència compartida per a establir les causes que poden originar responsabilitat amb relació a les reclamacions dirigides a la Generalitat, d’acord amb el sistema general de responsabilitat de totes les administracions públiques. 6. Les competències de la Generalitat especificades en els apartats 1, 3, 4 i 5 s’han d’exercir respectant el principi d’autonomia local. article 160. Règim local 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de règim local que, respectant el principi d’autonomia local, inclou: a) La competència exclusiva sobre organització i competències en matèria de contractació dels òrgans de les administracions públiques a) Les relacions entre les institucions de la Generalitat i els ens locals, i també les tècniques d’organització i de relació per a la cooperació i la col·laboració entre els ens locals i entre aquests i l’Administració de la Generalitat, incloent-hi les diverses formes associatives, mancomunades, convencionals i consorcials. b) La determinació de les competències i de les potestats pròpies dels municipis i dels altres ens locals, en els àmbits especificats per l’article 84. 108 109 3. Correspon a la Generalitat, amb relació als contractes de les administracions públiques de Catalunya: �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 c) El règim dels béns de domini públic, comunals i patrimonials i les modalitats de prestació dels serveis públics. d) La determinació dels òrgans de govern dels ens locals creats per la Generalitat i el funcionament i el règim d’adopció d’acords d’aquests òrgans. e) El règim dels òrgans complementaris de l’organització dels ens locals. 2. Correspon a la Generalitat la competència compartida en tot allò que no estableix l’apartat 1. 3. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de règim electoral dels ens locals que crea, a excepció dels que són garantits constitucionalment. article 161. Relacions amb les entitats religioses 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d’entitats religioses que acompleixen llur activitat a Catalunya, que inclou, en tot cas, la regulació i l’establiment de mecanismes de col·laboració i cooperació per a l’acompliment de llurs activitats en l’àmbit de les competències de la Generalitat. 2. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria relativa a la llibertat religiosa. Aquesta competència inclou en tot cas: a) Participar en la gestió del registre estatal d’entitats religioses amb relació a les esglésies, les confessions i les comunitats religioses que acompleixen llur activitat a Catalunya, en els termes que determinin les lleis. b) L’establiment d’acords i convenis de cooperació amb les esglésies, les confessions i les comunitats religioses inscrites en el registre estatal d’entitats religioses, en l’àmbit de competències de la Generalitat. c) La promoció, el desenvolupament i l’execució, en l’àmbit de les competències de la Generalitat, dels acords i dels convenis signats entre l’Estat i les esglésies, les confessions i les comunitats religioses inscrites en el registre estatal d’entitats religioses. 3. La Generalitat col·labora en els òrgans d’àmbit estatal que tenen atribuïdes funcions en matèria d’entitats religioses. 110 d e l e s co m pe t è n c i e s article 162. Sanitat, salut pública, ordenació farmacèutica i productes farmacèutics 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de sanitat i salut pública, la competència exclusiva sobre l’organització, el funcionament intern, l’avaluació, la inspecció i el control de centres, serveis i establiments sanitaris. 2. Correspon a la Generalitat l’ordenació farmacèutica, en el marc de l’article 149.1.16 de la Constitució. 3. Correspon a la Generalitat, en tot cas, la competència compartida en els àmbits següents: a) L’ordenació, la planificació, la determinació, la regulació i l’execució de les prestacions i els serveis sanitaris, sociosanitaris i de salut mental de caràcter públic en tots els nivells i per a tots els ciutadans. b) L’ordenació, la planificació, la determinació, la regulació i l’execució de les mesures i les actuacions destinades a preservar, protegir i promoure la salut pública en tots els àmbits, incloent-hi la salut laboral, la sanitat animal amb efectes sobre la salut humana, la sanitat alimentària, la sanitat ambiental i la vigilància epidemiològica. c) La planificació dels recursos sanitaris de cobertura pública i la coordinació de les activitats sanitàries privades amb el sistema sanitari públic. d) La formació sanitària especialitzada, que inclou l’acreditació i l’avaluació de centres; la planificació de l’oferta de places; la participació en l’elaboració de les convocatòries i la gestió dels programes de formació de les especialitats i les àrees de capacitació específica i l’expedició de diplomes d’àrees de capacitació específica. e) El règim estatutari i la formació del personal que presta serveis en el sistema sanitari públic. 4. La Generalitat participa en la planificació i la coordinació estatal en matèria de sanitat i salut pública, d’acord amb el que estableix el títol V. 5. Correspon a la Generalitat la competència executiva de la legislació estatal en matèria de productes farmacèutics. 111 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 article 163. Seguretat privada Correspon a la Generalitat l’execució de la legislació de l’Estat en les matèries següents: a) L’autorització de les empreses de seguretat privada que tenen llur domicili social a Catalunya i l’àmbit d’actuació de les quals no ultrapassa el territori de Catalunya. b) La inspecció i la sanció de les activitats de seguretat privada que s’acompleixen a Catalunya. c) L’autorització dels centres de formació del personal de seguretat privada. d) La coordinació dels serveis de seguretat i investigació privades amb la Policia de la Generalitat i les policies locals de Catalunya. article 164. Seguretat pública 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de seguretat pública, d’acord amb el que disposa la legislació estatal: a) La planificació i la regulació del sistema de seguretat pública de Catalunya i l’ordenació de les policies locals. b) La creació i l’organització de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra. c) El control i la vigilància del trànsit. 2. Correspon a la Generalitat el comandament suprem de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra i la coordinació de l’actuació de les policies locals. d e l e s co m pe t è n c i e s 4. La Generalitat participa, per mitjà d’una junta de seguretat de composició paritària entre la Generalitat i l’Estat i presidida pel president de la Generalitat, en la coordinació de les polítiques de seguretat i de l’activitat dels cossos policíacs de l’Estat i de Catalunya, i també en el bescanvi d’informació en l’àmbit internacional i en les relacions de col·laboració i auxili amb les autoritats policíaques d’altres països. La Generalitat, d’acord amb l’Estat, ha d’ésser present en els grups de treball de col·laboració amb les policies d’altres països en què participi l’Estat. 5. La Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra té com a àmbit d’actuació el conjunt del territori de Catalunya i exerceix totes les funcions pròpies d’un cos de policia, en els àmbits següents: a) La seguretat ciutadana i l’ordre públic. b) La policia administrativa, que inclou la que deriva de la normativa estatal. c) La policia judicial i la investigació criminal, incloent-hi les diverses formes de crim organitzat i terrorisme, en els termes que estableixin les lleis. article 165. Seguretat social 1. Correspon a la Generalitat, en matèria de seguretat social, respectant els principis d’unitat econòmica patrimonial i de solidaritat financera de la seguretat social, la competència compartida, que inclou: a) Les funcions governatives sobre l’exercici dels drets de reunió i manifestació. b) El compliment de les disposicions per a la conservació de la natura, del medi ambient i dels recursos hidrològics. a) El desplegament i l’execució de la legislació estatal, llevat de les normes que configuren el règim econòmic. b) La gestió del règim econòmic de la seguretat social. c) L’organització i la gestió del patrimoni i dels serveis que integren l’assistència sanitària i els serveis socials del sistema de la seguretat social a Catalunya. d) L’ordenació i l’exercici de les potestats administratives sobre les institucions, les empreses i les fundacions que col·laboren amb el sistema de la seguretat social, en les matèries a què fa referència la lletra c, i també la coordinació de les activitats de prevenció de riscs 112 113 3. Corresponen a la Generalitat, en el marc de la legislació estatal sobre seguretat, les facultats executives que li atribueixi l’Estat i en tot cas: �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 d e l e s co m pe t è n c i e s laborals que acompleixen a Catalunya les mútues d’accidents de treball i malalties professionals. e) El reconeixement i la gestió de les pensions no contributives. f) La coordinació de les actuacions del sistema sanitari vinculades a les prestacions de la seguretat social. inclou, en tot cas, la regulació del règim de la protecció i de les institucions públiques de protecció i tutela dels menors desemparats, en situació de risc i dels menors infractors, respectant en aquest darrer cas la legislació penal. b) La Generalitat participa en l’elaboració i la reforma de la legislació penal i processal que incideixi en les competències de menors. 2. La Generalitat pot organitzar i administrar, a aquests efectes i dins del seu territori, tots els serveis relacionats amb les matèries damunt especificades, i exerceix la tutela de les institucions, les entitats i les fundacions en matèria de sanitat i seguretat social, llevat de l’alta inspecció, que queda reservada a l’Estat. article 166. Serveis socials, voluntariat, menors i promoció de les famílies 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de serveis socials, que inclou en tot cas: a) La regulació i l’ordenació de l’activitat de serveis socials, les prestacions tècniques i les prestacions econòmiques amb finalitat assistencial o complementàries d’altres sistemes de previsió pública. b) La regulació i l’ordenació de les entitats, els serveis i els establiments públics i privats que presten serveis socials a Catalunya. c) La regulació i l’aprovació dels plans i els programes específics dirigits a persones i col·lectius en situació de pobresa o de necessitat social. d) La intervenció i el control dels sistemes de protecció social complementària privats. 4. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de promoció de les famílies i de la infància, que inclou en tot cas les mesures de protecció social i llur execució. article 167. Símbols de Catalunya Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre la regulació, l’ordenació, la configuració i la preservació dels símbols de Catalunya, d’acord amb el que estableix aquest Estatut. article 168. Sistema penitenciari 1. Correspon a la Generalitat la competència executiva de la legislació de l’Estat en matèria penitenciària, que inclou en tot cas: a) La competència exclusiva en matèria de protecció de menors, que a) La capacitat per a dictar disposicions que adaptin la normativa penitenciària a la realitat social de Catalunya. b) La totalitat de la gestió de l’activitat penitenciària a Catalunya, especialment la direcció, l’organització, el règim, el funcionament, la planificació i la inspecció de les institucions penitenciàries de qualsevol tipus situades a Catalunya. c) La planificació, la construcció i la reforma dels establiments penitenciaris situats a Catalunya. d) L’administració i la gestió patrimonial dels immobles i dels equipaments adscrits a l’Administració penitenciària catalana i de tots els mitjans materials que li siguin assignats. e) La planificació i l’organització del treball remunerat de la població reclusa, i també l’execució de les mesures alternatives a la presó i de les activitats de reinserció. 114 115 2. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de voluntariat, que inclou, en tot cas, la definició de l’activitat i la regulació i la promoció de les actuacions destinades a la solidaritat i a l’acció voluntària que s’executin individualment o per mitjà d’institucions públiques o privades. 3. Correspon a la Generalitat, en matèria de menors: �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 d e l e s co m pe t è n c i e s 2. La Generalitat pot emetre informes en el procediment d’atorgament d’indults. radors de les activitats vinculades a l’organització del transport, la logística i la distribució localitzades a Catalunya. article 169. Transports 1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre els transports terrestres de viatgers i mercaderies per carretera, ferrocarril i cable que transcorrin íntegrament dins el territori de Catalunya, amb independència de la titularitat de la infraestructura. Aquesta competència inclou en tot cas: a) La regulació, la planificació, la gestió, la coordinació i la inspecció dels serveis i les activitats. b) La regulació de la intervenció administrativa per a l’exercici de les activitats de transport. c) La regulació del transport urbà i dels serveis de transport discrecional de viatgers en vehicles de turisme. d) La regulació específica del transport turístic, escolar o de menors, sanitari, funerari, de mercaderies perilloses o peribles i d’altres que requereixin un règim específic, respectant les competències estatals sobre seguretat pública. e) La regulació d’un sistema de mediació en matèria de transports. f) La potestat tarifària sobre transports terrestres. 6. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de transport marítim i fluvial que transcorri íntegrament per Catalunya que, respectant les competències de l’Estat en marina mercant i ports, inclou: a) La regulació, la planificació i la gestió del transport marítim i fluvial de passatgers. b) La intervenció administrativa per la prestació dels serveis i l’acompliment de les activitats que tinguin relació amb el transport marítim i fluvial. c) Els requisits per a l’exercici de l’activitat. article 170. Treball i relacions laborals 1. Correspon a la Generalitat la competència executiva en matèria de treball i relacions laborals, que inclou en tot cas: 5. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre els ope- a) Les relacions laborals i les condicions de treball. b) Les polítiques actives d’ocupació, que inclouen la formació dels demandants d’ocupació i dels treballadors en actiu, i també la gestió de les subvencions corresponents. La Generalitat participa en els plans o les activitats de formació que superin l’àmbit territorial de Catalunya. c) Les qualificacions professionals a Catalunya. d) La intermediació laboral, que inclou la regulació, l’autorització i el control de les agències de col·locació amb seu a Catalunya. e) La negociació col·lectiva i el registre dels convenis col·lectius de treball. f) Els procediments de regulació d’ocupació i d’actuació administrativa en matèria de trasllats col·lectius entre centres de treball situats a Catalunya. g) La prevenció de riscs laborals i la seguretat i la salut en el treball. h) La potestat sancionadora de les infraccions de l’ordre social, en l’àmbit de les seves competències. 116 117 2. La integració de línies o serveis de transport que transcorrin íntegrament per Catalunya en línies o serveis d’àmbit superior requereix l’informe previ de la Generalitat. 3. La Generalitat participa en l’establiment dels serveis ferroviaris que garanteixin la comunicació amb altres comunitats autònomes o amb el trànsit internacional, d’acord amb el que estableix el títol V. 4. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva sobre els centres de transport, logística i distribució localitzats a Catalunya que inclou: a) Els centres d’informació i distribució de càrregues. b) Les estacions de transport per carretera. �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 d e l e s co m pe t è n c i e s i) La determinació dels serveis mínims de les vagues que tinguin lloc a Catalunya. j) El control de legalitat i, si escau, el registre posterior dels convenis col·lectius de treball de les empreses que acompleixen llur activitat exclusivament a Catalunya. k) Els instruments de conciliació, mediació i arbitratge laborals. l) L’elaboració del calendari de dies festius que ha de regir a tot el territori de Catalunya. f) La fixació dels criteris, la regulació de les condicions i l’execució i el control de les línies públiques d’ajut i de promoció del turisme. 2. Correspon a la Generalitat la competència executiva sobre la funció pública inspectora en tot allò que regula aquest article. A aquest efecte, els funcionaris dels cossos que acompleixen aquesta funció depenen orgànicament i funcionalment de la Generalitat. Per mitjà dels mecanismes de cooperació que determina el títol V, s’han d’establir les fórmules de garantia de l’exercici eficaç de la funció inspectora en l’àmbit social. a) La programació i la coordinació del sistema universitari català, en el marc de la coordinació general. b) Les decisions de creació d’universitats públiques i l’autorització de les privades. c) L’aprovació dels estatuts de les universitats públiques i de les normes d’organització i funcionament de les universitats privades. d) La coordinació dels procediments d’accés a les universitats. e) El marc jurídic dels títols propis de les universitats, d’acord amb el principi d’autonomia universitària. f) El finançament propi de les universitats i, si escau, la gestió dels fons estatals en matèria d’ensenyament universitari. g) La regulació i la gestió del sistema propi de beques i ajuts a la formació universitària i, si escau, la regulació i la gestió dels fons estatals en aquesta matèria. h) El règim retributiu del personal docent i investigador contractat de les universitats i l’establiment de les retribucions addicionals del personal docent funcionari. article 171. Turisme Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de turisme, que inclou en tot cas: a) L’ordenació i la planificació del sector turístic. b) La promoció del turisme que inclou la subscripció d’acords amb ens estrangers i la creació d’oficines a l’estranger. c) La regulació i la classificació de les empreses i els establiments turístics i la gestió de la xarxa d’establiments turístics de titularitat de la Generalitat. A fi de facilitar la coordinació entre aquests establiments i els establiments de la xarxa de paradors de l’Estat situats a Catalunya, la Generalitat participa, en els termes que estableixi la legislació estatal, en els òrgans d’administració de Paradors de Turisme d’Espanya. d) La regulació dels drets i els deures específics dels usuaris i els prestadors de serveis turístics i dels mitjans alternatius de resolució de conflictes. e) Els ensenyaments i la formació sobre turisme que no donin dret a l’obtenció d’un títol oficial. 118 article 172. Universitats 1. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenyament universitari, sens perjudici de l’autonomia universitària, la competència exclusiva sobre: 2. Correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenyament universitari, sens perjudici de l’autonomia universitària, la competència compartida sobre tot allò a què no fa referència l’apartat 1, que inclou en tot cas: a) La regulació dels requisits per a la creació i el reconeixement d’universitats i centres universitaris i l’adscripció d’aquests centres a les universitats. b) El règim jurídic de l’organització i el funcionament de les universitats públiques, incloent-hi els òrgans de govern i de representació. c) L’adscripció i la desadscripció de centres docents públics o privats 119 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 per a impartir títols universitaris oficials i la creació, la modificació i la supressió de centres universitaris en universitats públiques, i també el reconeixement d’aquests centres en universitats privades i la implantació i la supressió d’ensenyaments. d) La regulació del règim d’accés a les universitats. e) La regulació del règim del professorat docent i investigador contractat i funcionari. f) L’avaluació i el garantiment de la qualitat i de l’excel·lència de l’ensenyament universitari, i també del personal docent i investigador. TÍTOL V DE LES RELACIONS INSTITUCIONALS DE LA GENERALITAT 3. La competència executiva sobre l’expedició dels títols universitaris oficials. article 173. Videovigilància i control de so i enregistraments Correspon a la Generalitat la competència sobre l’ús de la videovigilància i el control de so i enregistraments o altres mitjans anàlegs, en l’àmbit públic, efectuats per la policia de Catalunya o per empreses i establiments privats. La Generalitat ha d’exercir aquesta competència respectant els drets fonamentals. c a p í to l i RELACIONS DE LA GENERALITAT AMB L’ESTAT I AMB ALTRES COMUNITATS AUTÒNOMES article 174. Disposicions generals 1. La Generalitat i l’Estat es presten ajuda mútua i col·laboren quan és necessari per a l’exercici eficaç de les competències respectives i per a la defensa dels interessos respectius. 2. La Generalitat pot establir amb altres comunitats autònomes relacions de col·laboració per a la fixació de polítiques comunes, per a l’exercici eficaç de les seves competències i per al tractament dels afers d’interès comú, especialment quan tinguin un abast supraterritorial. La Generalitat ha de prestar l’ajuda necessària a les altres comunitats autònomes per a l’exercici eficaç de llurs competències. 3. La Generalitat participa en les institucions, els organismes i els procediments de presa de decisions de l’Estat que afectin les seves competències d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis. 120 121 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 secció primera COL·LABORACIÓ AMB L’ESTAT I AMB ALTRES COMUNITATS AUTÒNOMES article 175. Instruments de col·laboració entre la Generalitat i l’Estat 1. La Generalitat i l’Estat, en l’àmbit de les competències respectives, poden subscriure convenis de col·laboració i fer ús dels altres mitjans de col·laboració que considerin adequats per a acomplir els objectius d’interès comú. 2. La Generalitat també col·labora amb l’Estat per mitjà dels òrgans i els procediments multilaterals en els àmbits i els afers d’interès comú. article 176. Efectes de la col·laboració entre la Generalitat i l’Estat 1. La participació de la Generalitat en els òrgans i els mecanismes bilaterals i multilaterals de col·laboració amb l’Estat i amb altres comunitats autònomes no altera la titularitat de les competències que li corresponen. 2. La Generalitat no queda vinculada per les decisions adoptades en el marc dels mecanismes multilaterals de col·laboració voluntària amb l’Estat i amb altres comunitats autònomes respecte a les quals no hagi manifestat el seu acord. 3. La Generalitat pot fer constar reserves als acords adoptats en el marc dels mecanismes multilaterals de col·laboració voluntària quan s’hagin pres sense la seva aprovació. article 177. Règim dels convenis entre la Generalitat i l’Estat d e l e s r e l ac i o n s i n s t i t u c i o n a l s d e l a g e n e r a l i tat Catalunya en el termini d’un mes a comptar del dia en què se signen. La data de publicació dels convenis en el Boletín Oficial del Estado en determina l’eficàcia pel que fa a tercers. article 178. Convenis i acords amb altres comunitats autònomes 1. La Generalitat pot subscriure amb altres comunitats autònomes convenis de col·laboració i acords de cooperació. 2. Els convenis i els acords amb les altres comunitats autònomes poden acordar, entre altres continguts, la creació d’òrgans mixtos i l’establiment de projectes, plans i programes conjunts. 3. La subscripció de convenis i acords només requereix l’aprovació prèvia del Parlament en els casos que n’afectin les facultats legislatives. En els altres casos, el Govern ha d’informar el Parlament de la subscripció en el termini d’un mes a comptar del dia de la signatura. 4. Els convenis de col·laboració subscrits per la Generalitat amb altres comunitats autònomes s’han de comunicar a les Corts Generals i llur vigència comença seixanta dies després d’aquesta comunicació, llevat que les Corts Generals decideixin que s’han de qualificar com a acords de cooperació que requereixen l’autorització prèvia a què fa referència l’article 145.2 de la Constitució. 5. Els convenis i els acords subscrits per la Generalitat amb altres comunitats autònomes s’han de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya en el termini de quaranta-cinc dies i d’un mes, respectivament, a comptar del dia en què se signen. secció segona PARTICIPACIÓ EN INSTITUCIONS I EN PROCEDIMENTS DE PRESA DE DECISIONS ESTATALS 1. El règim jurídic dels convenis signats per la Generalitat, pel que fa a aquesta, ha d’ésser establert per llei del Parlament. article 179. Compareixença de senadors davant el Parlament 2. Els convenis subscrits entre el Govern de la Generalitat i el Govern de l’Estat s’han de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Els senadors elegits a Catalunya i els que representen la Generalitat en el Senat poden comparèixer davant el Parlament a petició pròpia per a 122 123 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 d e l e s r e l ac i o n s i n s t i t u c i o n a l s d e l a g e n e r a l i tat informar sobre llur activitat en el Senat, en els termes que estableix el Reglament del Parlament. els membres del Tribunal de Comptes, el Consell Econòmic i Social, l’Agència Tributària, la Comissió Nacional d’Energia, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, el Consell de Ràdio i Televisió, dels organismes que eventualment els substitueixin i dels que es creïn en aquests àmbits, en els termes que estableix la legislació aplicable. article 180. Designació de membres del Tribunal Constitucional i del Consell General del Poder Judicial La Generalitat participa en els processos de designació de magistrats del Tribunal Constitucional i de membres del Consell General del Poder Judicial, en els termes que estableixin les lleis o, si escau, l’ordenament parlamentari. 4. La Generalitat, si la naturalesa de l’ens ho requereix i la seva seu principal no és a Catalunya, pot sol·licitar a l’Estat la creació de delegacions territorials dels organismes a què fa referència l’apartat 1. article 181. Participació en l’ordenació general de l’activitat secció tercera LA COMISSIÓ BILATERAL GENERALITAT-ESTAT econòmica La Generalitat participa en l’elaboració de les decisions estatals que afecten l’ordenació general de l’activitat econòmica en el marc del que estableix l’article 131.2 de la Constitució. article 182. Designació de representants en els organismes econòmics i socials 1. La Generalitat designa o participa en els processos per a designar els membres dels òrgans de direcció del Banc d’Espanya, la Comissió Nacional del Mercat de Valors i la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions, i dels organismes que eventualment els substitueixin, i també dels altres organismes estatals que exerceixen funcions d’autoritat reguladora sobre matèries de rellevància econòmica i social relacionades amb les competències de la Generalitat, en els termes que estableix la legislació aplicable. 2. La Generalitat designa o participa en els processos per a designar els membres dels organismes econòmics i energètics, de les institucions financeres i de les empreses públiques de l’Estat la competència dels quals s’estengui al territori de Catalunya i que no siguin objecte de traspàs, en els termes que estableix la legislació aplicable. article 183. Funcions i composició de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat 1. La Comissió Bilateral Generalitat-Estat, d’acord amb els principis que estableixen els articles 3.1 i 174, constitueix el marc general i permanent de relació entre el Govern de la Generalitat i el Govern de l’Estat als efectes següents: a) La participació i la col·laboració de la Generalitat en l’exercici de les competències estatals que afectin l’autonomia de Catalunya. b) L’intercanvi d’informació i l’establiment, quan escaigui, de mecanismes de col·laboració en les respectives polítiques públiques i els assumptes d’interès comú. 2. Les funcions de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat són deliberar, fer propostes i, si escau, adoptar acords en els casos establerts per aquest Estatut i, en general, amb relació als àmbits següents: 3. La Generalitat designa o participa en els processos per a designar a) Els projectes de llei que incideixen singularment en la distribució de competències entre l’Estat i la Generalitat. b) La programació de la política econòmica general del Govern de l’Estat en tot allò que afecti singularment els interessos i les competències de la Generalitat i sobre l’aplicació i el desenvolupament d’aquesta política. 124 125 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 d e l e s r e l ac i o n s i n s t i t u c i o n a l s d e l a g e n e r a l i tat c) L’impuls de les mesures adequades per a millorar la col·laboració entre l’Estat i la Generalitat i assegurar un exercici més eficaç de les competències respectives en els àmbits d’interès comú. d) Els conflictes competencials plantejats entre les dues parts i la proposta, si escau, de mesures per a resoldre’ls. e) L’avaluació del funcionament dels mecanismes de col·laboració que s’hagin establert entre l’Estat i la Generalitat i la proposta de les mesures que permetin millorar-lo. f) La proposta de la relació d’organismes econòmics, institucions financeres i empreses públiques de l’Estat en els quals la Generalitat pot designar representants, i les modalitats i les formes d’aquesta representació. g) El seguiment de la política europea per a garantir l’efectivitat de la participació de la Generalitat en els assumptes de la Unió Europea. h) El seguiment de l’acció exterior de l’Estat que afecti les competències pròpies de la Generalitat. i) Les qüestions d’interès comú que estableixin les lleis o que plantegin les parts. c a pi to l i i RELACIONS DE LA GENERALITAT AMB LA UNIÓ EUROPEA 3. La Comissió Bilateral Generalitat-Estat és integrada per un nombre igual de representants de l’Estat i de la Generalitat. La seva presidència és exercida de manera alternativa entre les dues parts en torns d’un any. La Comissió disposa d’una secretaria permanent i pot crear les subcomissions i els comitès que cregui convenients. La Comissió elabora una memòria anual, que trasllada al Govern de l’Estat i al Govern de la Generalitat i al Parlament. 2. El Govern de l’Estat pot incorporar representants de la Generalitat a les delegacions espanyoles que participin en els processos de revisió i negociació dels tractats originaris i en els d’adopció de nous tractats, en les matèries que afectin les competències exclusives de la Generalitat. 4. La Comissió Bilateral Generalitat-Estat es reuneix en sessió plenària almenys dues vegades l’any i sempre que ho demani una de les dues parts. 5. La Comissió Bilateral Generalitat-Estat adopta el seu reglament intern i de funcionament per acord de les dues parts. article 184. Disposició general La Generalitat participa, en els termes que estableixen aquest Estatut i la legislació de l’Estat, en els afers relacionats amb la Unió Europea que afectin les competències o els interessos de Catalunya. article 185. Participació en els tractats de la Unió Europea 1. La Generalitat ha d’ésser informada pel Govern de l’Estat de les iniciatives de revisió dels tractats de la Unió Europea i dels processos de subscripció i ratificació subsegüents. El Govern de la Generalitat i el Parlament han de dirigir al Govern de l’Estat i a les Corts Generals les observacions que estimin pertinents a aquest efecte. article 186. Participació en la formació de les posicions de l’Estat 1. La Generalitat participa en la formació de les posicions de l’Estat davant la Unió Europea, especialment davant el Consell de Ministres, en els afers relatius a les competències o als interessos de Catalunya, en els termes que estableixen aquest Estatut i la legislació sobre aquesta matèria. 2. La Generalitat ha de participar de manera bilateral en la formació de les posicions de l’Estat en els afers europeus que l’afecten exclusivament. En els altres casos, la participació es fa en el marc dels procediments multilaterals que s’estableixin. 126 127 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 d e l e s r e l ac i o n s i n s t i t u c i o n a l s d e l a g e n e r a l i tat 3. La posició expressada per la Generalitat és determinant per a la formació de la posició estatal si afecta les seves competències exclusives i si de la proposta o la iniciativa europees poden derivar conseqüències financeres o administratives especialment rellevants per a Catalunya. En els altres casos, aquesta posició ha d’ésser escoltada per l’Estat. Europea amb relació a les propostes legislatives europees si aquestes propostes afecten competències de la Generalitat. 4. L’Estat ha d’informar la Generalitat de manera completa i actualitzada sobre les iniciatives i les propostes presentades davant la Unió Europea. El Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya han de dirigir al Govern de l’Estat i a les Corts Generals, segons que correspongui, les observacions i les propostes que estimin pertinents sobre les dites iniciatives i propostes. 1. La Generalitat aplica i executa el dret de la Unió Europea en l’àmbit de les seves competències. L’existència d’una regulació europea no modifica la distribució interna de competències que estableixen la Constitució i aquest Estatut. article 187. Participació en institucions i organismes europeus 1. La Generalitat participa en les delegacions espanyoles davant la Unió Europea que tractin afers de la competència legislativa de la mateixa Generalitat, i especialment davant el Consell de Ministres i els òrgans consultius i preparatoris del Consell i de la Comissió. 2. La participació que estableix l’apartat 1, si es refereix a competències exclusives de la Generalitat, permet, mitjançant acord previ, exercir la representació i la presidència d’aquests òrgans, d’acord amb la normativa aplicable. 3. La Generalitat, d’acord amb l’Estat, participa en la designació de representants en el marc de la representació permanent d’aquest en la Unió Europea. 4. El Parlament pot establir relacions amb el Parlament Europeu en àmbits d’interès comú. article 189. Desenvolupament i aplicació del dret de la Unió Europea 2. Si l’execució del dret de la Unió Europea requereix l’adopció de mesures internes d’abast superior al territori de Catalunya que les comunitats autònomes competents no poden adoptar per mitjà de mecanismes de col·laboració o coordinació, l’Estat ha de consultar la Generalitat sobre aquestes circumstàncies abans que s’adoptin les dites mesures. La Generalitat ha de participar en els òrgans que adoptin aquestes mesures o, si aquesta participació no és possible, ha d’emetre un informe previ. 3. En el cas que la Unió Europea estableixi una legislació que substitueixi la normativa bàsica de l’Estat, la Generalitat pot adoptar la legislació de desenvolupament a partir de les normes europees. article 190. Gestió de fons europeus Correspon a la Generalitat la gestió dels fons europeus en matèries de la seva competència, en els termes que estableixen els articles 114 i 210. article 191. Accions davant el Tribunal de Justícia article 188. Participació en el control dels principis de subsidiarietat i de proporcionalitat 1. La Generalitat té accés al Tribunal de Justícia de la Unió Europea en els termes que estableixi la normativa europea. El Parlament participa en els procediments de control dels principis de subsidiarietat i de proporcionalitat que estableixi el dret de la Unió 2. El Govern de la Generalitat pot instar el Govern de l’Estat a iniciar accions davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea en defensa 128 129 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 d e l e s r e l ac i o n s i n s t i t u c i o n a l s d e l a g e n e r a l i tat dels legítims interessos i competències de la Generalitat. La Generalitat col·labora en la defensa jurídica. Amb aquesta finalitat, els òrgans de representació exterior de l’Estat han de prestar el suport necessari a les iniciatives de la Generalitat. 3. La negativa del Govern de l’Estat a exercir les accions sol·licitades ha d’ésser motivada i ha d’ésser comunicada immediatament a la Generalitat. article 196. Tractats i convenis internacionals article 192. Delegació de la Generalitat davant la Unió Europea La Generalitat pot establir una delegació per a defensar millor els seus interessos davant les institucions de la Unió Europea. c a p í to l i i i ACCIÓ EXTERIOR DE LA GENERALITAT article 193. Disposicions generals 1. La Generalitat ha d’impulsar la projecció de Catalunya a l’exterior i promoure els seus interessos en aquest àmbit, respectant la competència de l’Estat en matèria de relacions exteriors. 2. La Generalitat té capacitat per a portar a terme accions amb projecció exterior que derivin directament de les seves competències, sia de manera directa, sia per mitjà dels òrgans de l’Administració general de l’Estat. article 194. Oficines a l’exterior La Generalitat, per a la promoció dels interessos de Catalunya, pot establir oficines a l’exterior. 1. El Govern de l’Estat ha d’informar prèviament la Generalitat sobre els actes de subscripció dels tractats que afectin d’una manera directa i singular les competències de Catalunya. La Generalitat i el Parlament poden dirigir al Govern les observacions que considerin pertinents. 2. Si es tracta de tractats que afecten Catalunya d’una manera directa i singular, la Generalitat pot sol·licitar al Govern que integri representants de la Generalitat en les delegacions negociadores. 3. La Generalitat pot sol·licitar al Govern la subscripció de tractats internacionals en matèries de la seva competència. 4. La Generalitat ha d’adoptar les mesures necessàries per a executar les obligacions derivades dels tractats i els convenis internacionals ratificats per Espanya o que vinculin l’Estat en l’àmbit de les seves competències. article 197. Cooperació transfronterera, interregional i al desenvolupament 1. La Generalitat ha de promoure la cooperació amb les regions europees amb què comparteix interessos econòmics, socials, ambientals i culturals, i hi ha d’establir les relacions que corresponguin. 2. La Generalitat ha de promoure la cooperació amb altres territoris, en els termes que estableix l’apartat 1. 3. La Generalitat ha de promoure programes de cooperació al desenvolupament. article 195. Acords de col·laboració La Generalitat, per a la promoció dels interessos de Catalunya, pot subscriure acords de col·laboració en l’àmbit de les seves competències. 130 article 198. Participació en organismes internacionals La Generalitat ha de participar en els organismes internacionals com- 131 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 petents en matèries d’interès rellevant per a Catalunya, especialment la UNESCO i altres organismes de caràcter cultural, en la forma que estableixi la normativa corresponent. TÍTOL VI DEL FINANÇAMENT DE LA GENERALITAT article 199. Coordinació de les accions exteriors La Generalitat ha d’impulsar i coordinar, en l’àmbit de les seves competències, les accions exteriors dels ens locals i dels organismes i altres ens públics de Catalunya, sens perjudici de l’autonomia que tinguin. article 200. Projecció internacional de les organitzacions de Catalunya La Generalitat ha de promoure la projecció internacional de les organitzacions socials, culturals i esportives de Catalunya i, si escau, llur afiliació a les entitats afins d’àmbit internacional, en el marc del compliment dels seus objectius. c a p í to l i LES FINANCES DE LA GENERALITAT article 201. Principis 1. Les relacions d’ordre tributari i financer entre l’Estat i la Generalitat són regulades per la Constitució, per aquest Estatut i per la llei orgànica a què fa referència l’apartat tercer de l’article 157 de la Constitució. 2. El finançament de la Generalitat es regeix pels principis d’autonomia financera, coordinació, solidaritat i transparència en les relacions fiscals i financeres entre les administracions públiques, i també pels principis de suficiència de recursos, responsabilitat fiscal, equitat i lleialtat institucional entre les esmentades administracions. 3. El desenvolupament d’aquest títol correspon a la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat. 4. D’acord amb l’article 138.2 de la Constitució, el finançament de la Generalitat no ha de comportar efectes discriminatoris envers Catalunya respecte a les altres comunitats autònomes. Aquest principi ha de respectar plenament els criteris de solidaritat que enuncia l’article 206 d’aquest Estatut. 132 133 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 article 202. Els recursos de la Generalitat 1. La Generalitat disposa d’unes finances autònomes i dels recursos financers suficients per a afrontar l’exercici adequat del seu autogovern. 2. La Generalitat gaudeix de plena autonomia de despesa per tal de poder aplicar lliurement els seus recursos d’acord amb les directrius polítiques i socials determinades per les seves institucions d’autogovern. 3. Els recursos de les finances de la Generalitat són constituïts per: a) Els rendiments dels seus impostos, taxes, contribucions especials i altres tributs propis. b) El rendiment de tots els tributs estatals cedits, d’acord amb el que disposa l’article 201 d’aquest Estatut. c) Els recàrrecs sobre els tributs estatals. d) Els ingressos procedents del Fons de compensació interterritorial i d’altres assignacions establertes per la Constitució, si escau. e) Altres transferències i assignacions amb càrrec als pressupostos generals de l’Estat. f) Els ingressos per la percepció dels seus preus públics. g) Els rendiments del patrimoni de la Generalitat. h) Els ingressos de dret privat. i) El producte d’emissió de deute i de les operacions de crèdit. j) Els ingressos procedents de multes i sancions en l’àmbit de les seves competències. k) Els recursos procedents de la Unió Europea i de programes comunitaris. l) Qualsevol altre recurs que pugui establir-se en virtut del que disposen aquest Estatut i la Constitució. d e l f i n a n ç a m e n t d e l a g e n e r a l i tat 2. La Generalitat participa en el rendiment dels tributs estatals cedits a Catalunya. A aquest efecte, aquests tributs tenen la consideració següent: a) Tributs cedits totalment, que són aquells respecte als quals corresponen a la Generalitat la totalitat dels rendiments i la capacitat normativa. b) Tributs cedits parcialment, que són aquells respecte als quals corresponen a la Generalitat una part dels rendiments i, si s’escau, la capacitat normativa. 3. En el marc de les competències de l’Estat i de la Unió Europea, l’exercici de la capacitat normativa a què fa referència l’apartat 2 inclou la participació en la fixació del tipus impositiu, les exempcions, les reduccions i les bonificacions sobre la base imposable i les deduccions sobre la quota. 4. Corresponen a la Generalitat la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció dels tributs estatals cedits totalment, i també aquestes funcions, en la mesura en què s’atribueixin, respecte als cedits parcialment, d’acord amb el que estableix l’article 204. 5. La Generalitat té competència per a establir, mitjançant una llei del Parlament, els seus tributs propis, sobre els quals té capacitat normativa. 6. L’exercici de la capacitat normativa en l’àmbit tributari, per part de la Generalitat, es basa en els principis d’equitat i d’eficiència. En la seva actuació tributària, la Generalitat promou la cohesió i el benestar socials, el progrés econòmic i la sostenibilitat mediambiental. article 204. L’Agència Tributària de Catalunya article 203. Competències financeres 1. La Generalitat té capacitat per a determinar el volum i la composició dels seus ingressos en l’àmbit de les seves competències financeres, i també per a fixar l’afectació dels seus recursos a les finalitats de despesa que decideixi lliurement. 134 1. La gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció de tots els tributs propis de la Generalitat de Catalunya, i també, per delegació de l’Estat, dels tributs estatals cedits totalment a la Generalitat, corresponen a l’Agència Tributària de Catalunya. 2. La gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció dels altres impos- 135 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 d e l f i n a n ç a m e n t d e l a g e n e r a l i tat tos de l’Estat recaptats a Catalunya corresponen a l’Administració tributària de l’Estat, sens perjudici de la delegació que la Generalitat en pugui rebre ni de la col·laboració que es pugui establir especialment quan ho exigeixi la naturalesa del tribut. A aquests efectes, la Generalitat i l’Administració General de l’Estat poden també acordar els mecanismes de cooperació que siguin necessaris per a l’exercici adequat de les funcions de revisió per la via economicoadministrativa. Per a desplegar el que determina el paràgraf anterior, s’ha de constituir, en el termini de dos anys, un consorci, o un ens equivalent, amb participació paritària de l’Agència Estatal d’Administració Tributària i de l’Agència Tributària de Catalunya. El Consorci es pot transformar en l’Administració tributària a Catalunya. 3. Les dues administracions tributàries han d’establir els mecanismes necessaris per a permetre la presentació i la recepció a les oficines respectives de les declaracions i la resta de documentació amb transcendència tributària que hagin de produir efectes davant l’altra administració, amb vista a facilitar el compliment de les obligacions tributàries dels contribuents. La Generalitat participa, en la forma que es determini, en els ens o organismes tributaris de l’Estat responsables de la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció dels tributs estatals cedits parcialment. 4. L’Agència Tributària de Catalunya s’ha de crear per llei del Parlament i disposa de plena capacitat i atribucions per a l’organització i l’exercici de les funcions a què fa referència l’apartat 1. 5. L’Agència Tributària de Catalunya pot exercir per delegació dels municipis les funcions de gestió tributària amb relació als tributs locals. article 205. Òrgans economicoadministratius La Generalitat ha d’assumir, per mitjà dels seus propis òrgans economicoadministratius, la revisió per la via administrativa de les reclamacions que els contribuents puguin interposar contra els actes de gestió tributària dictats per l’Agència Tributària de Catalunya. article 206. Participació en el rendiment dels tributs estatals i mecanismes d’anivellament i de solidaritat 1. El nivell de recursos financers de què disposi la Generalitat per a finançar els seus serveis i les seves competències s’ha de basar en criteris de necessitats de despesa i ha de tenir en compte la seva capacitat fiscal, entre altres criteris. A aquests efectes, els recursos de la Generalitat són, entre altres, els que deriven dels seus ingressos tributaris, ajustats a l’alça o a la baixa en funció de la seva participació en els mecanismes d’anivellament i de solidaritat. 2. La Generalitat participa en el rendiment dels tributs estatals cedits. El percentatge de participació s’estableix tenint en compte els seus serveis i les seves competències. 3. Els recursos financers de què disposi la Generalitat es poden ajustar perquè el sistema estatal de finançament disposi de recursos suficients per a garantir l’anivellament i la solidaritat a les altres comunitats autònomes, a fi que els serveis d’educació, de sanitat i altres serveis socials essencials de l’estat del benestar prestats pels diferents governs autonòmics puguin assolir nivells similars al conjunt de l’Estat, sempre que portin a terme un esforç fiscal també similar. De la mateixa manera, la Generalitat rep recursos, si escau, dels mecanismes d’anivellament i de solidaritat. Els nivells esmentats són fixats per l’Estat. 4. La determinació dels mecanismes d’anivellament i de solidaritat s’ha de fer d’acord amb el principi de transparència, i se n’ha d’avaluar el resultat quinquennalment. Tot això, sens perjudici de les competències que en matèria d’unificació de criteri corresponen a l’Administració General de l’Estat. 5. L’Estat ha de garantir que l’aplicació dels mecanismes d’anivellament no alteri en cap cas la posició de Catalunya en l’ordenació de rendes per capita entre les comunitats autònomes abans de l’anivellament. 136 137 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 d e l f i n a n ç a m e n t d e l a g e n e r a l i tat 6. S’ha de tenir en compte, com a variable bàsica per a determinar les necessitats de despesa a què fa referència l’apartat 1, la població, rectificada pels costos diferencials i per variables demogràfiques, en particular per un factor de correcció establert en funció del percentatge de població immigrant. Així mateix, s’han de tenir en compte la densitat de població, la dimensió dels nuclis urbans i la població en situació d’exclusió social. 2. Les dues administracions s’han de facilitar mútuament l’accés a la informació estadística i de gestió que sigui necessària per a exercir millor les competències respectives, en un marc de cooperació i transparència. article 207. El tractament fiscal La Generalitat gaudeix del tractament fiscal que les lleis estableixen per a l’Estat en els impostos estatals. article 208. Actualització del finançament 1. L’Estat i la Generalitat han d’actualitzar quinquennalment el sistema de finançament, tenint en compte l’evolució del conjunt de recursos públics disponibles i la de les necessitats de despesa de les diferents administracions. Aquesta actualització s’ha d’efectuar sens perjudici del seguiment i, eventualment, la posada al dia de les variables bàsiques emprades per a la determinació dels recursos proporcionats pel sistema de finançament. 2. L’actualització a què fa referència l’apartat 1 ha d’ésser aprovada per la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat. article 210. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat 1. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat és l’òrgan bilateral de relació entre l’Administració de l’Estat i la Generalitat en l’àmbit del finançament autonòmic. Li corresponen la concreció, l’aplicació, l’actualització i el seguiment del sistema de finançament, i també la canalització del conjunt de relacions fiscals i financeres de la Generalitat i l’Estat. És integrada per un nombre igual de representants de l’Estat i de la Generalitat. La presidència d’aquesta Comissió Mixta és exercida de manera rotatòria entre les dues parts en torns d’un any. La Comissió adopta el seu reglament intern i de funcionament per acord entre les dues delegacions. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat exerceix les seves funcions sens perjudici dels acords subscrits pel Govern de Catalunya en aquesta matèria en institucions i organismes de caràcter multilateral. 2. Correspon a la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals EstatGeneralitat: 1. D’acord amb el principi de lleialtat institucional, s’ha de valorar l’impacte financer, positiu o negatiu, que les disposicions generals aprovades per l’Estat tinguin sobre la Generalitat o les aprovades per la Generalitat tinguin sobre l’Estat, en un període de temps determinat, en forma d’una variació de les necessitats de despesa o de la capacitat fiscal, a fi d’establir els mecanismes d’ajustament necessaris. a) Acordar l’abast i les condicions de la cessió de tributs de titularitat estatal i, especialment, els percentatges de participació en el rendiment dels tributs estatals cedits parcialment a què fa referència l’article 206, i també fer-ne la revisió quinquennal. b) Acordar la contribució a la solidaritat i als mecanismes d’anivellament a què fa referència l’article 206. c) Establir els mecanismes de col·laboració entre l’Administració tributària de Catalunya i l’Administració tributària de l’Estat als quals fa referència l’article 204, i també els criteris de coordinació i d’harmonització fiscal d’acord amb les característiques o la naturalesa dels tributs cedits. 138 139 article 209. Lleialtat institucional �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 d e l f i n a n ç a m e n t d e l a g e n e r a l i tat d) Negociar el percentatge de participació de Catalunya en la distribució territorial dels fons estructurals europeus. e) Aplicar els mecanismes d’actualització que estableix l’article 208. f) Acordar la valoració dels traspassos de serveis de l’Estat a la Generalitat. g) Establir els mecanismes de col·laboració entre la Generalitat i l’Administració de l’Estat que siguin necessaris per a l’exercici adequat de les funcions de revisió per la via economicoadministrativa a què fa referència l’article 205. h) Acordar els mecanismes de col·laboració entre la Generalitat i l’Administració General de l’Estat per a l’exercici de les funcions en matèria cadastral a què fa referència l’article 221. nismes, les institucions i les empreses que en depenen. Correspon al Govern d’elaborar i executar el pressupost, i al Parlament, d’examinar-lo, esmenar-lo, aprovar-lo i controlar-lo. La llei de pressupostos no pot crear tributs, però pot modificar-ne si una llei tributària substantiva així ho estableix. 3. D’acord amb el que estableix l’article 209, la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat ha de proposar les mesures de cooperació necessàries per a garantir l’equilibri del sistema de finançament que estableix aquest títol quan pugui ésser alterat per decisions legislatives estatals o de la Unió Europea. 2. Els títols emesos tenen a tots els efectes la consideració de fons públics i gaudeixen dels mateixos beneficis i condicions que els que emet l’Estat. 4. La part catalana de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat ret comptes al Parlament sobre el compliment dels preceptes d’aquest capítol. c a p í to l i i EL PRESSUPOST DE LA GENERALITAT article 211. Competències de la Generalitat La Generalitat té competència exclusiva per a ordenar i regular les seves finances. article 213. Recurs a l’endeutament 1. La Generalitat pot recórrer a l’endeutament i emetre deute públic per a finançar despeses d’inversió dins els límits que la mateixa Generalitat determini i respectant els principis generals i la normativa estatal. article 214. Estabilitat pressupostària Correspon a la Generalitat l’establiment dels límits i les condicions per a assolir els objectius d’estabilitat pressupostària dins els principis i la normativa de l’Estat i de la Unió Europea. article 215. El patrimoni de la Generalitat 1. El patrimoni de la Generalitat és integrat pels béns i els drets dels quals és titular i pels que adquireixi per qualsevol títol jurídic. 2. Una llei del Parlament ha de regular l’administració, la defensa i la conservació del patrimoni de la Generalitat. article 216. Empreses públiques article 212. El pressupost de la Generalitat El pressupost de la Generalitat té caràcter anual, és únic i inclou totes les despeses i tots els ingressos de la Generalitat, i també els dels orga- La Generalitat pot constituir empreses públiques per a complir les funcions que són de la seva competència, d’acord amb el que estableixen les lleis del Parlament. 140 141 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 c a p í to l i i i LES FINANCES DELS GOVERNS LOCALS article 217. Principis rectors Les finances locals es regeixen pels principis de suficiència de recursos, equitat, autonomia i responsabilitat fiscal. La Generalitat vetlla pel compliment d’aquests principis. article 218. Autonomia i competències financeres 1. Els governs locals tenen autonomia pressupostària i de despesa en l’aplicació de llurs recursos, incloent-hi les participacions que percebin a càrrec dels pressupostos d’altres administracions públiques, dels quals poden disposar lliurement en l’exercici de llurs competències. 2. La Generalitat té competència, en el marc establert per la Constitució i per la normativa de l’Estat, en matèria de finançament local. Aquesta competència pot incloure la capacitat legislativa per a establir i regular els tributs propis dels governs locals i inclou la capacitat per a fixar els criteris de distribució de les participacions a càrrec del pressupost de la Generalitat. 3. Els governs locals tenen capacitat per a regular llurs pròpies finances en el marc de les lleis. Aquesta capacitat inclou la potestat de fixar la quota o el tipus dels tributs locals, i també les bonificacions i les exempcions, dins els límits que estableixen les lleis. 4. Correspon als governs locals, en el marc que estableix la normativa reguladora del sistema tributari local, la competència per a gestionar, recaptar i inspeccionar llurs tributs, sens perjudici que la puguin delegar a la Generalitat i que puguin participar en l’Agència Tributària de Catalunya. 5. Correspon a la Generalitat l’exercici de la tutela financera sobre els governs locals, respectant l’autonomia que els reconeix la Constitució. 142 d e l f i n a n ç a m e n t d e l a g e n e r a l i tat article 219. Suficiència de recursos 1. La Generalitat ha d’establir un fons de cooperació local destinat als governs locals. El fons, de caràcter incondicionat, s’ha de dotar a partir de tots els ingressos tributaris de la Generalitat i s’ha de regular per mitjà d’una llei del Parlament. Addicionalment, la Generalitat pot establir programes de col·laboració financera específica per a matèries concretes. 2. Els ingressos dels governs locals consistents en participacions en tributs i en subvencions incondicionades estatals són percebuts per mitjà de la Generalitat, que els ha de distribuir d’acord amb el que disposi la llei de finances locals de Catalunya, l’aprovació de la qual requereix una majoria de tres cinquenes parts, i respectant els criteris que fixi la legislació de l’Estat en aquesta matèria. En el cas de les subvencions incondicionades, aquests criteris han de permetre que el Parlament pugui incidir en la distribució dels recursos amb l’objectiu d’atendre la singularitat del sistema institucional de Catalunya a què fa referència l’article 5 d’aquest Estatut. 3. Es garanteixen als governs locals els recursos suficients per a afrontar la prestació dels serveis la titularitat o la gestió dels quals se’ls traspassi o se’ls delegui. Tota nova atribució de competències ha d’anar acompanyada de l’assignació dels recursos suplementaris necessaris per a finançar-les correctament, de manera que es tingui en compte el finançament del cost total i efectiu dels serveis traspassats. El compliment d’aquest principi és una condició necessària perquè entri en vigor la transferència o la delegació de la competència. A aquest efecte, es poden establir diverses formes de finançament, incloent-hi la participació en els recursos de les finances de la Generalitat o, si escau, de l’Estat. 4. La distribució de recursos procedents de subvencions incondicionades o de participacions genèriques en impostos s’ha de portar a terme tenint en compte la capacitat fiscal i les necessitats de despesa dels governs locals i garantint-ne en tot cas la suficiència. 5. La distribució dels recursos entre els governs locals no pot comportar en cap cas una minoració dels recursos obtinguts per cadascun 143 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 d’aquests, segons els criteris utilitzats en l’exercici anterior a l’entrada en vigor dels preceptes d’aquest Estatut. TÍTOL VII DE LA REFORMA DE L’ESTATUT article 220. Llei de finances locals 1. El Parlament ha d’aprovar la seva pròpia llei de finances locals per a desplegar els principis i les disposicions que estableix aquest capítol. 2. Les facultats en matèria de finances locals que aquest capítol atribueix a la Generalitat s’han d’exercir amb respecte a l’autonomia local i escoltat el Consell de Governs Locals, que estableix l’article 85. article 221. El cadastre L’Administració General de l’Estat i la Generalitat han d’establir les vies de col·laboració necessàries per a assegurar la participació de la Generalitat en les decisions i l’intercanvi d’informació que calguin per a l’exercici de les seves competències. Així mateix, s’han d’establir formes de gestió consorciada del cadastre entre l’Estat, la Generalitat i els municipis, d’acord amb el que disposi la normativa de l’Estat i de manera que es garanteixin la plena disponibilitat de les bases de dades per a totes les administracions i la unitat de la informació. 144 article 222. La reforma dels títols que no afecten les relacions amb l’Estat 1. La reforma dels títols I i II de l’Estatut s’ha d’ajustar als procediments següents: a) La iniciativa de la reforma correspon al Parlament de Catalunya, a proposta d’una cinquena part dels seus diputats, i al Govern de la Generalitat. Els ajuntaments de Catalunya poden proposar al Parlament l’exercici de la iniciativa de reforma si així ho demanen un mínim del 20% dels plens municipals, que representin un mínim del 20% de la població. També poden proposar-la 300.000 signatures acreditades dels ciutadans de Catalunya amb dret de vot. El Parlament ha de regular aquests dos procediments per a proposar l’exercici de la iniciativa de la reforma. b) L’aprovació de la reforma requereix el vot favorable de les dues terceres parts dels membres del Parlament, la remissió i la consulta a les Corts Generals, la ratificació de les Corts per mitjà d’una llei orgànica i el referèndum positiu dels electors de Catalunya. c) Si en el termini de trenta dies a partir de la recepció de la consulta establerta per la lletra b les Corts Generals es declaren afectades per 145 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 d e l a r e f o r m a d e l ’ e s tat u t la reforma, aquesta ha de seguir el procediment establert per l’article 223. d) Una vegada ratificada la reforma per les Corts Generals, la Generalitat l’ha de sotmetre a referèndum. bleix el Reglament del Congrés dels Diputats, una proposta conjunta en el termini de dos mesos. f) La tramitació de la proposta de reforma de l’Estatut al Senat ha de seguir un procediment anàleg a l’establert per la lletra e en els termes del Reglament del Senat. En aquest cas, la delegació del Parlament, amb les adaptacions corresponents, ha de constituir, conjuntament amb membres de la comissió competent del Senat, una comissió mixta paritària per tal de formular de comú acord una proposta conjunta. g) Si la comissió mixta paritària no arriba a formular una proposta conjunta, la proposta de reforma de l’Estatut s’ha de tramitar d’acord amb el procediment ordinari establert pels respectius reglaments parlamentaris. h) El Parlament, per la majoria absoluta dels seus membres, pot retirar les propostes de reforma que hagi aprovat en qualsevol moment de la tramitació a les Corts Generals abans que siguin aprovades de manera definitiva. La retirada de la proposta de reforma no comporta en cap cas l’aplicació del que estableix l’apartat 2. i) L’aprovació de la reforma per les Corts Generals per mitjà d’una llei orgànica ha d’incloure l’autorització de l’Estat perquè la Generalitat convoqui en el termini màxim de sis mesos el referèndum a què fa referència la lletra b. 2. Si la proposta de reforma no és aprovada pel Parlament o pel cos electoral, no pot ésser sotmesa novament al debat i la votació del Parlament fins que hagi transcorregut un any. article 223. La reforma de la resta dels títols 1. La reforma dels títols de l’Estatut no inclosos en l’article 222 s’ha d’ajustar al procediment següent: a) La iniciativa de reforma correspon al Parlament, al Govern de la Generalitat i a les Corts Generals. Els ajuntaments i els titulars del dret de vot al Parlament poden proposar al Parlament que exerceixi la iniciativa de reforma en els termes establerts per l’article 222.1.a. b) L’aprovació de la reforma requereix el vot favorable de les dues terceres parts dels membres del Parlament, l’aprovació de les Corts Generals per mitjà d’una llei orgànica i, finalment, el referèndum positiu dels electors. c) Una vegada aprovada la proposta de reforma de l’Estatut, el Parlament l’ha de trametre al Congrés dels Diputats. d) La proposta de reforma pot ésser sotmesa a un vot de ratificació del Congrés i del Senat d’acord amb el procediment que estableixen els reglaments parlamentaris respectius. El Parlament ha de nomenar una delegació per a presentar la proposta de reforma de l’Estatut davant el Congrés i el Senat. Si les Corts Generals ratifiquen la proposta de reforma de l’Estatut, es considera aprovada la llei orgànica corresponent. e) Si no s’aplica el procediment establert per la lletra d, s’ha de constituir una comissió mixta paritària, formada per membres de la comissió competent del Congrés dels Diputats i una delegació del Parlament amb representació proporcional dels grups parlamentaris, per tal de formular de comú acord, i pel procediment que esta- 146 2. Si la proposta de reforma no és aprovada pel Parlament, per les Corts Generals o pel cos electoral, no pot ésser sotmesa novament al debat i la votació del Parlament fins que hagi transcorregut un any. 147 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 disposició addicional primera disposició addicional quarta Designació de senadors Capacitat de finançament 1. Correspon al Parlament de designar els senadors que representen la Generalitat al Senat, en els termes que estableix una llei aprovada per la majoria absoluta del Ple del Parlament en una votació final sobre el conjunt del text. La designació s’ha de fer amb una convocatòria específica i en proporció al nombre de diputats de cada grup parlamentari. 2. El Parlament, per mitjà d’una llei aprovada en una votació final sobre el conjunt del text per majoria absoluta, ha d’adequar les normes relatives a l’elecció dels senadors a la reforma constitucional del Senat, en allò que hi correspongui. disposició addicional segona Acords amb el Govern de l’Estat Si l’Estatut estableix que la posició del Govern de la Generalitat és determinant per a conformar un acord amb el Govern de l’Estat i aquest no l’acull, el Govern de l’Estat ho ha de motivar davant la Comissió Bilateral Generalitat-Estat. disposició addicional tercera Inversions en infraestructures 1. La inversió de l’Estat a Catalunya en infraestructures, exclòs el Fons de compensació interterritorial, s’ha d’equiparar a la participació relativa del producte interior brut de Catalunya amb relació al producte interior brut de l’Estat per un període de set anys. Aquestes inversions poden emprar-se també per a l’alliberament de peatges o la construcció d’autovies alternatives. 2. A aquest fi, s’ha de constituir una comissió integrada per les administracions estatal, autonòmica i local. 148 1. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat ha d’elaborar els informes necessaris per a avaluar el compliment del que disposa l’article 201.4. 2. Els mecanismes que eventualment s’hagin d’establir per a acomplir el que disposa l’article 201.4 es poden aplicar gradualment fins a assolir l’objectiu. disposició addicional cinquena Revisió del règim especial de l’Aran A partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut, en el termini de quatre anys s’ha de revisar i modificar el règim especial de l’Aran per a adaptar-lo, en el que calgui, al que estableix aquest Estatut. disposició addicional sisena Administració ordinària La Generalitat serà Administració ordinària de l’Estat a Catalunya en la mesura que li siguin transferides, mitjançant els instruments que corresponguin, les funcions executives que compleix l’Administració de l’Estat per mitjà dels seus òrgans territorials a Catalunya. ðisposició addicional setena Relació de tributs cedits A l’efecte del que estableix l’article 203.2, en el moment de l’entrada en vigor d’aquest Estatut tenen la consideració de: a) Tributs estatals cedits totalment: Impost sobre successions i donacions. Impost sobre el patrimoni. Impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats. Tributs sobre jocs d’atzar. 149 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 Impost sobre les vendes al detall de determinats hidrocarburs. Impost sobre determinats mitjans de transport. Impost sobre l’electricitat. b) Tributs estatals cedits parcialment: Impost sobre la renda de les persones físiques. Impost sobre el valor afegit. Impost sobre hidrocarburs. Impost sobre les labors del tabac. Impost sobre l’alcohol i begudes derivades. Impost sobre la cervesa. Impost sobre el vi i begudes fermentades. Impost sobre els productes intermedis. El contingut d’aquesta disposició es pot modificar per mitjà d’un acord entre el Govern de la Generalitat i el Govern de l’Estat, el qual l’ha de tramitar com a projecte de llei. A aquest efecte, la modificació d’aquesta disposició no es considera com a modificació de l’Estatut. L’abast i les condicions de la cessió han d’ésser establerts per la Comissió Mixta a què fa referència l’article 210 que, en tot cas, l’ha de referir als rendiments a Catalunya. El Govern ha de tramitar l’acord de la Comissió com a projecte de llei. disposició addicional vuitena Cessió de l’impost sobre la renda de les persones físiques El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut ha de contenir, en aplicació de la disposició anterior, un percentatge de cessió de l’impost sobre la renda de les persones físiques del 50%. Es considera com a produït al territori de la comunitat autònoma de Catalunya el rendiment cedit de l’impost sobre la renda de les persones físiques que correspongui als subjectes passius que hi tenen llur residència habitual. Igualment, s’ha de proposar d’augmentar les competències normatives de la comunitat sobre el dit impost. 150 disposició addicional novena Cessió de l’impost sobre hidrocarburs, de l’impost sobre les labors del tabac, de l’impost sobre l’alcohol i begudes derivades, de l’impost sobre la cervesa, de l’impost sobre el vi i begudes fermentades i de l’impost sobre productes intermedis El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut ha de contenir, en aplicació de la disposició addicional setena, un percentatge de cessió del 58% del rendiment dels impostos següents: l’impost sobre hidrocarburs, l’impost sobre les labors del tabac, l’impost sobre l’alcohol i begudes derivades, l’impost sobre la cervesa, l’impost sobre el vi i begudes fermentades i l’impost sobre productes intermedis. L’atribució a la comunitat autònoma de Catalunya es determina en funció dels índexs que en cada cas corresponen. disposició addicional desena Cessió de l’impost sobre el valor afegit El primer projecte de llei de cessió d’impostos que s’aprovi a partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut ha de contenir, en aplicació de la disposició addicional setena, un percentatge de cessió del 50% del rendiment de l’impost sobre el valor afegit. L’atribució a la comunitat autònoma de Catalunya es determina en funció del consum en el seu territori. disposició addicional onzena Capacitat normativa En el marc de les competències i de la normativa de la Unió Europea, l’Administració General de l’Estat ha de cedir competències normatives sobre l’impost sobre el valor afegit en les operacions efectuades en fase detallista els destinataris de les quals no tinguin la condició d’empresaris o professionals i en la tributació en fase detallista dels productes gravats pels impostos especials de fabricació. 151 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 disposició addicional dotzena disposició transitòria primera Interpretació harmònica Adaptació de les lleis i les normes amb rang de llei Les normes de la llei orgànica a què fa referència l’article 157.3 de la Constitució i les normes contingudes en aquest Estatut s’han d’interpretar harmònicament. disposició addicional tretzena Fons propis i comuns amb altres territoris Els fons propis de Catalunya situats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó i a l’Arxiu Reial de Barcelona s’integren en el sistema d’arxius de Catalunya. Per a la gestió eficaç de la resta de fons comuns amb altres territoris de la Corona d’Aragó, la Generalitat ha de col·laborar amb el Patronat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, amb les altres comunitats autònomes que hi tenen fons compartits i amb l’Estat per mitjà dels mecanismes que s’estableixin de mutu acord. 1. Les lleis del Parlament i les normes amb rang de llei del Govern vigents en el moment de l’entrada en vigor d’aquest Estatut que eventualment puguin resultar incompatibles amb els drets reconeguts pel títol I mantenen la vigència per un termini màxim de dos anys, en el qual han d’ésser adaptades a la regulació establerta per aquest Estatut. 2. Els grups parlamentaris, els membres del Parlament, el Govern i el Síndic de Greuges, en el termini establert per l’apartat 1, poden sol·licitar dictamen al Consell de Garanties Estatutàries, en els termes establerts per llei, sobre la compatibilitat amb l’Estatut de les lleis del Parlament o de les normes amb rang de llei dictades pel Govern abans de l’entrada en vigor d’aquest. El dictamen no té valor vinculant i pot fer recomanacions al Parlament o al Govern per a modificar o derogar les normes que consideri incompatibles. disposició transitòria segona disposició addicional catorzena Jocs i apostes Vigència de disposicions transitòries anteriors El que disposa l’article 141.2 no és aplicable a la modificació de les modalitats dels jocs i apostes atribuïts, per a finalitats socials, a les organitzacions d’àmbit estatal, de caràcter social i sense finalitat de lucre, d’acord amb el que disposa la normativa aplicable a les dites organitzacions. Les disposicions transitòries tercera, quarta i sisena de la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya, mantenen, en el que correspon, la vigència com a regulació transitòria. disposició derogatòria Transparència Es deroga la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, d’Estatut d’autonomia de Catalunya. L’Estat, en compliment del principi de transparència, ha de publicar la liquidació provincial dels diversos programes de despesa pública a Catalunya. disposició final primera disposició addicional quinzena Aplicació dels preceptes del títol VI 1. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat ha de concretar, en el termini de dos anys a partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut, l’aplicació dels preceptes del títol VI. 152 153 �e s tat u t d ’ au to n o m i a d e c ata lu n ya 2 0 0 6 2. Els preceptes del títol VI es poden aplicar de manera gradual atenent llur viabilitat financera. En tot cas, aquesta aplicació ha d’ésser plenament efectiva en el termini de cinc anys a partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut. disposició final segona L’Agència Tributària de Catalunya L’Agència Tributària de Catalunya, a què fa referència l’article 204, s’ha de crear per llei del Parlament, en el termini d’un any a partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut. Les funcions que en aplicació d’aquest Estatut corresponguin a l’Agència Tributària de Catalunya han d’ésser exercides, fins que aquesta es constitueixi, pels òrgans que les acomplien fins aleshores. Índex 7 PREÀMBUL 11 TÍTOL PRELIMINAR 17 TÍTOL I DELS DRETS, DEURES I PRINCIPIS RECTORS 17 Capítol I. 22 Capítol II. 28 Drets i deures de l’àmbit civil i social Drets en l’àmbit polític i de l’Administració Capítol III. Drets i deures lingüístics Capítol IV. Garanties dels drets estatutaris Capítol V. Principis rectors 39 TÍTOL II 24 27 disposició final tercera Termini de creació de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat, que estableix l’article 210, s’ha de crear en el termini de sis mesos a partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut. Mentre no es constitueixi, la Comissió Mixta de Valoracions Estat-Generalitat n’assumeix les competències. La constitució de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat comporta l’extinció immediata de la Comissió Mixta de Valoracions Estat-Generalitat. ðisposició final quarta DE LES INSTITUCIONS 60 El Parlament Capítol II. El president o presidenta de la Generalitat Capítol III. El Govern i l’Administració de la Generalitat Capítol IV. Les relacions entre el Parlament i el Govern Capítol V. Altres institucions de la Generalitat Capítol VI. El govern local Capítol VII. Organització institucional pròpia de l’Aran 61 TÍTOL III 39 45 47 49 50 54 Relació d’entitats econòmiques i financeres La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat, en el termini de sis mesos a partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut, ha de determinar la relació de les entitats a què fa referència l’article 182. DEL PODER JUDICIAL A CATALUNYA 61 63 65 154 Capítol I. Capítol I. El Tribunal Superior de Justícia i el fiscal o la fiscal superior de Catalunya Capítol II. El Consell de Justícia de Catalunya Capítol III. Competències de la Generalitat sobre l’Administració de justícia �71 TÍTOL IV DE LES COMPETÈNCIES 71 Capítol I. 73 Capítol II. Tipologia de les competències Les matèries de les competències 121 TÍTOL V DE LES RELACIONS INSTITUCIONALS DE LA GENERALITAT 130 Relacions de la Generalitat amb l’Estat i amb altres comunitats autònomes Capítol II. Relacions de la Generalitat amb la Unió Europea Capítol III. Acció exterior de la Generalitat 133 TÍTOL VI 121 127 Capítol I. DEL FINANÇAMENT DE LA GENERALITAT 142 Les finances de la Generalitat Capítol II. El pressupost de la Generalitat Capítol III. Les finances dels governs locals 145 TÍTOL VII 133 140 Capítol I. DE LA REFORMA DE L’ESTATUT 148 DISPOSICIONS ADDICIONALS 153 DISPOSICIONS TRANSITÒRIES 153 DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA 153 DISPOSICIONS FINALS �Biblioteca de Catalunya - Dades CIP Catalunya [Estatut (2006)] Estatut d’autonomia de Catalunya 2006 I. Catalunya. Generalitat II. Títol III. Títol: Estatut (2006) 1. Catalunya. Estatut (2006) 342.4(467.1)“2006”(094) Coordinació: Direcció General de Difusió Corporativa © Antoni Tàpies, per la imatge de portada Disseny gràfic: +3 Edició: Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions Impressió i enquadernació: BIGSA Indústria Gràfica Dipòsit legal: B-42464-2006 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.03. Parlament de Catalunya Description An account of the resource Agrupa la documentació generada al voltant de l'activitat de Pasqual Maragall com a diputat al Parlament de Catalunya, principalment a les legislatures 1999 a 2003 i després com a President de la Generalitat de 2003 a 2006. Però també del període que en va ser de 1988 a 1995. Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Estatut d'autonomia de Catalunya 2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Parlament de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006 Type The nature or genre of the resource Monografia Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Estatut Catalunya Parlament de Catalunya Legislació Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Text estatutari refrendat a Catalunya el 18/06/2006. Publisher An entity responsible for making the resource available Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Legislació https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2689/Foto_Oficial_Nou_Govern_JB_16-5-06.jpeg ff60ac5277f23dc90d5bdb5ec836afd1 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital (jpeg) Dimensions físiques The actual physical size of the original image 2400x1599 px, 300 dpi, 596 kb Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Fotografia oficial del nou govern, després de la sortida d'ERC Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Type The nature or genre of the resource Imatge Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource jpeg Subject The topic of the resource Govern Consellers President de la Catalunya. Generalitat Catalunya. Generalitat Description An account of the resource D'esquerra a dreta: - a dalt: F. Baltasar, J. Valls, M. Geli, JM. del Pozo, F. Mascarell, JW. Carnes, C. Figueras, E. Maragall. - a baix: A. Castells, JM. Vallès, J. Nadal, P. Maragall, J. Saura, M. Tura, X. Sabaté. Rights Information about rights held in and over the resource Jordi Bedmar, Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-05-16 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Pati dels Tarongers, Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) de Catalunya EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2688/Nou_membres_Govern.jpeg c6af7e531ba742c0b5e0954842657fd4 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital (jpg) Dimensions físiques The actual physical size of the original image 2717x1795 px Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Fotografia dels nous consellers amb el Conseller Primer Bargalló i el President Maragall, a la remodelació del govern d'abril 2006 Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Type The nature or genre of the resource Imatge Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource jpg Subject The topic of the resource Govern Consellers Maragall Mira, Pasqual, 1941- Catalunya. Generalitat President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource D'esquerra a dreta: Jordi Valls i Riera, Manuel Balcells i Díaz, Xavier Vendrell i Segura, Josep Bargalló i Valls, Pasqual Maragall i Mira, Ferran Mascarell i Canalda, Jordi William Carnes i Ayats, i Francesc Baltasar i Albesa, Rights Information about rights held in and over the resource Jordi Bedmar, Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2006-04-21 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Pati dels Tarongers, Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) de Catalunya EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2687/Foto_1r_Govern_Maragall_JB.jpg 1ce651426b99d708cb2adfbdf509cba7 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital (jpg) Dimensions físiques The actual physical size of the original image 2000x1312 px Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Fotografia del primer govern Maragall Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Type The nature or genre of the resource Imatge Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource jpg Subject The topic of the resource Govern Maragall Mira, Pasqual, 1941- Consellers President de la Catalunya. Generalitat Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Fotografia al Pati dels Tarongers del president i consellers del Govern de la Generalitat de Catalunya. D'esquerra a dreta: - a dalt: Salvador Milà, Pere Esteve, Antoni Siurana, Caterina Mieras, Marina Geli, Josep Maria Rañé, Anna Simó. - a baix: Joan Carretero, Montserrat Tura, Joaquim Nadal, Josep Lluís Carod-Rovira, Pasqual Maragall, Joan Saura, Josep Maria Vallès, Antoni Castells, Josep Bargalló. Rights Information about rights held in and over the resource Jordi Bedmar, Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-12-22 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Pati dels Tarongers, Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) de Catalunya Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2686/FOTO_OFICIAL_PRESIDENT_MARAGALL.jpg f4a0ef84ae550d7de480d5dbc41b0288 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital (jpg) Dimensions físiques The actual physical size of the original image 993x992 px, 72 dpi Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Fotografia oficial de Pasqual Maragall com a president de la Generalitat Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004 Type The nature or genre of the resource Imatge Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource jpg Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Retrat en primer pla del mig cos superior de Maragall amb la senyera catalana i pintura de Tàpies al fons. Rights Information about rights held in and over the resource Jordi Bedmar, Generalitat de Catalunya Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) de Catalunya EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2685/internacional_MHPMaragall_2005.pdf 1281ab7cd2d1472e986ff6b9fb70944f PDF Text Text Acció de Govern Viatges internacionals de Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya 2005 BÈLGICA BRUSSEL·LES 19 i 20 de gener Reunió amb Carlos Bastarreche, ambaixador representant permanent d'Espanya a la UE Dinar amb els alts càrrecs catalans de la Comissió Europea Reunió amb Javier Solana, Alt Representant per a la Política Exterior de la UE Reunió amb Eneko Landaburu, Dtor Gral de Relacions Exteriors de la Comissió Europea Pressa de possessió d'Anna Terrón com a Delegada del Govern a Brussel·les Reunió amb Joaquin Almunia, Comissari d'Afers Econòmics i Monetaris Acte de celebració de l'Any Nou Sopar amb els diputats catalans al Parlament Europeu Entrevista amb Josep Borrell, president del Parlament Europeu Reunió amb José Manuel Barroso, president de la Comissió Europea SUÏSSA DAVOS 28 de gener Intervenció a la Cena Iberoamericana “ Which way now" Intervenció a la taula "Europe 2020: Dressing up for the occasion" URUGUAI MONTEVIDEO 1 i 2 de març Esmorzar amb la delegació de premsa catalana Trobada amb Enrique Iglesias, president del Banco Interamericano de Desarrollo (BID) Sessió solemne de l'Assemblea General d’acte de traspàs de poders a Tabaré Vázquez Entrevista en directe per Canal 5 d'Uruguai Entrevista amb Julio Maria Sanguineti, senador i ex-president de l'Uruguai Entrevista amb Néstor Kirchner, president de l'Argentina Dinar-Conferència del President "Catalunya pont entre la Unió Europea i Mercosur" Visita al Museu Torres Garcia i al Casal Català de Montevideo Ofrena floral al Monument del President Companys ITALIA CIUTAT DEL VATICÀ 8 d’abril Funeral solemne en memòria del Papa Joan Pau II TURQUIA ISTAMBUL, ANKARA 14, 15 i 16 d’abril Conferència "The Barcelona Process at 10: a time of new opportunities" Sopar ofert per Mimar Kadir Topbas, alcalde d'Istambul Esmorzar amb els empresaris de la delegació catalana Inauguració del seminari empresarial Catalunya – Turquia Signatura de l'Acord entre les Cambres de Comerç de Barcelona i d'Istanbul Visita al Parlament Turc Trobada amb Tayyip Erdogan, primer Ministre de Turquia Sopar ofert per Abdullah Gül, ministre d'Afers Exteriors i viceprimer ministre Esmorzar amb la premsa catalana Visita a l'exposició sobre el llibre català al Museu d’Art Modern d’Istanbul Dinar amb representants de la societat civil i intel·lectuals turcs FRANÇA PARÍS 20 d’abril Entrevista amb Michel Barnier, ministre d'Afers Exteriors Entrevista amb Jacques Delors BÈLGICA BRUSSEL·LES Entrevista amb José Manuel Barroso, president de la Comissió Europea 1 �26 d’abril FRANÇA PARÍS 13 de maig Lliurament del XVII Premi Internacional Catalunya 2005 al filòsof Claude Lévi-Strauss ISRAEL, JORDÀNIA I PALESTINA TEL AVIV, JERUSALEM, RAMALLAH, GAZA, MAR MORT Del 19 al 22 de maig Entrevista amb Simon Peres Ofrena floral al lloc de l'assassinat de Yitzak Rabin Sopar ofert per Eudaldo Miralpeix, ambaixador d'Espanya a Israel Entrevista amb Ehud Olmert, viceprimer Ministre i ministre d'Indústria Comerç i Treball Visita al nou Museu de l'Holocaust i a la ciutat vella de Jerusalem Entrevista amb Adnan Badran, primer ministre de Jordània Sopar ofert pel Rei Abdullah II de Jordània World Economic Forum. Panel sobre els 10 anys del Procés de Barcelona Entrevista amb Karen Koning Abu Zayd, comissària de les UNRWA Entrevista amb el Rei Abdullah II de Jordània Entrevista amb André Azoulay, conseller del Rei del Marroc Entrevista amb Ahmed Qurie, primer ministre palestí Dinar amb personalitats palestines de Jerusalem Entrevista amb Hassan Khreisheh i Ghazi Hananieh, vicepresidents del Parlament palestí Entrevista amb Nasser Al-Qidwa, ministre d'Afers Exteriors de l'ANP Ofrena floral a la tomba de Iàsser Arafat Entrevista amb Mahmoud Abbas, president de l'Autoritat Palestina Visita a l'Ajuntament de Gaza City Visita al Parc de la Pau 'Gaza-Barcelona' i al barri d'East Al Nasser Visita al camp de refugiats de Jabaliya Visita a l'Instituto Hispano-Palestino de Gaza Visita al Laboratori Fitosanitari (DARP) Recepció oficial oferta per l'Ajuntament de Gaza Entrevista amb Moshé Katzav, president d'Israel Lliurament dels Premis del partit de futbol entre nens israelians i palestins FRANÇA NÎMES 27 de maig Míting a favor de la Constitució Europea "La France et l'Europe à l'heure des choix" PORTUGAL LISBOA 22 i 23 de juny Sopar amb opinadors portuguesos Esmorzar amb José Manuel Carrilho, candidat PS portuguès a l'alcaldia de Lisboa Dinar privat amb Jorge Sampaio, president de Portugal Entrevista amb José Sócrates, primer ministre de Portugal FRANÇA PERPINYÀ 19 de juliol Inauguració obres túnel del Perthus (AVE), amb la Ministra espanyola i el Ministre francès ITALIA NÀPOLS 7 i 8 d’octubre Inauguració oficial de “Veles e Vents” amb el concert “La princesa filòsofa” Inauguració de l’exposició de Miquel Barceló "La divina comedia" Sopar privat amb Antonio Bassolino, president de la regió de Campania BÈLGICA BRUSSEL·LES 16 de novembre Intervenció del MHP en català a la reunió del Ple del Comitè de les Regions Reunió amb el Grup Socialista al Comitè de les Regions Dinar amb la delegació espanyola del Comitè de les Regions 2 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Viatges internacionals de Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya, el 2005 Creator An entity primarily responsible for making the resource Gabinet del president Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005 Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Maragall Mira, Pasqual, 1941- Viatges i visites President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Document resum de l'activitat internacional del President Pasqual Maragall durant l'any 2005. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Informes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/24/2684/20050224_DiarideSessions_Parlament.pdf 8753b7471ace620e8a699f360cb60d25 PDF Text Text DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT D E C ATA LU N YA VII legislatura Sèrie P - Número 36 Quart període Dijous, 24 de febrer de 2005 Ple del Parlament PRESIDÈNCIA DEL M. H. SR. ERNEST BENACH I PASCUAL Sessió núm. 45, primera reunió Í N D E X Debat general sobre l’acció política i de govern en relació amb l’evolució dels fets del barri del Carmel, de Barcelona, i amb les conclusions de l’expedient informatiu obert arran d’aquests fets (tram. 255-00002/07) (p. 3) (Dos fascicles) Fascicle primer �NOTA Aquesta publicació és impresa en paper ecològic (definició europea ECF), en compliment del que estableix la Resolució 124/III del Parlament, sobre la utilització del paper reciclat en el Parlament i en els departaments de la Generalitat, adoptada el 30 d’abril de 1990. �Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 3 SESSIÓ NÚM. 45.1 La sessió s’obre a les onze del matí i sis minuts. Presideix el president del Parlament, acompanyat de tots els membres de la Mesa, la qual és assistida per l’oficiala major i el lletrat major. Al banc del Govern seu el president de la Generalitat, acompanyat de tot el Govern. ORDRE DEL DIA DE LA CONVOCATÒRIA Punt únic: Debat general sobre l’acció política i de govern en relació amb l’evolució dels fets del barri del Carmel, de Barcelona, i amb les conclusions de l’expedient informatiu obert arran d’aquests fets (tram. 25500002/07). President de la Generalitat de Catalunya. Debat i votació. El president Comença la sessió. Debat general sobre l’acció política i de govern en relació amb l’evolució dels fets del barri del Carmel, de Barcelona, i amb les conclusions de l’expedient informatiu obert arran d’aquests fets (tram. 255-00002/07) Aquesta sessió tindrà un únic punt de l’ordre del dia, que és el debat general sobre l’acció política i de govern en relació amb l’evolució dels fets del barri del Carmel, de Barcelona, i amb les conclusions de l’expedient informatiu obert arran d’aquests fets. Aquest debat es regirà per la normativa establerta en els articles 123 i 124 del Reglament i els criteris adoptats per la presidència i la Junta de Portaveus del dia 21 de febrer de 2005. Té la paraula l’honorable senyor Joaquim Nadal. El conseller de Política Territorial i Obres Públiques (Sr. Joaquim Nadal i Farreras) Molt honorable president del Parlament de Catalunya, molt honorable president de la Generalitat, honorables conselleres i consellers, il·lustres senyores i senyors diputats, a fora plou, fa fred, en algun lloc de Catalunya potser neva, i hi ha més de mil persones que demà passat farà un mes que viuen fora de casa seva. Mentre una sola família, mentre una sola persona, continuï vivint fora de casa seva, el Carmel, i per al Govern de Catalunya al Carmel o allà on sigui, el Govern de Catalunya, en el cas del Carmel, d’acord amb i en coordinació permanent amb l’Ajuntament de Barcelona, mantindrà amb la màxima intensitat, tant com calgui en cada moment, tots els operatius i tots els mecanismes que ha posat en funcionament des del dia 25 de gener fins avui; ni una sola persona sense ser atesa en tot moment i fins a les últimes conseqüències. Aquest va ser el nostre compromís el primer dia, i aquest és el compromís que avui reiterem i que mantindrem fins deixar ben clar que el temps i les circumstàncies no poden acabar en l’oblit i en l’abandonament. SESSIÓ NÚM. 45.1 Quan el Carmel perdi actualitat, quan perdi notorietat mediàtica, aquest compromís haurà d’adquirir en la continuïtat i el compliment el seu més alt valor, un valor ètic, moral, polític i també material. No fa gaires dies, al Carmel mateix, en un programa de televisió un veí deia: «Quan les càmeres marxin els polítics desapareixeran.» En nom del Govern de Catalunya, en nom, en la mesura que puc, de l’Ajuntament de Barcelona, vull que quedi clar, ho torno a dir, que faci fred o calor, mentre una sola persona del Carmel visqui fora de casa seva el compromís del Govern és estar al costat dels veïns i veïnes afectats per aquesta circumstància, que és conseqüència d’un accident dramàtic que podria haver tingut unes conseqüències imprevisibles. Comparec avui, en nom i a petició del Govern, després de quasi un mes de l’inici de la crisi del Carmel i quinze dies més tard de la meva compareixença parlamentària davant de la Comissió de Política Territorial. En aquella primera compareixença, celebrada el dia 9 del mes de febrer, vaig presentar un primer informe d’urgència sobre els fets relacionats amb l’accident produït a la cua de maniobra de la prolongació de la línia 5 del metro al barri del Carmel. No és la meva intenció, en absolut, donar lliçons ni emetre judicis de valor, però no em puc estar de dir, ara, que en molts moments, més en els darrers dies que en els primers, he tingut, hem tingut molts, la sensació que l’ordre de les prioritats que havíem establert des del primer moment havia deixat de ser un ordre de prioritats compartit per Govern i algun grup de l’oposició. Per a tots aquells qui essent legítims representants dels ciutadans de Catalunya..., també ho són, ho som tots, dels veïns del Carmel. He tingut la impressió que en algun moment, en el fragor de la batalla partidària, es posaven per davant els objectius d’aquesta batalla partidària fins a posar en risc la mateixa credibilitat institucional. I he tingut la sensació que els atacs, les defenses, les autodefenses, els judicis previs, les presses i les urgències polítiques, havien distorsionat els principals objectius després de l’accident. Ho dic perquè ha sonat sovint aquests dies aquella cantarella que diu: «Si això ens hagués passat a nosaltres, què no dirien els que ara estant al Govern?» I he fet aquest repàs –he fet aquest repàs–, i en el repàs de les hemeroteques consta que fos quina fos la virulència de l’oposició el capteniment institucional dels grups polítics que donen suport al Govern..., es van posar sempre, i no m’ho ha semblat sentir aquests dies, a disposició del Govern mentre durés l’emergència. «Primer apaguin el foc, primer resolguin les nevades, després establim i arreglem les responsabilitats polítiques.» Vostès han tingut una pressa que entenc que ha estat una mala consellera del plantejament que inicialment havien fet. Vaig dir en aquella compareixença que ens trobàvem davant d’un fet greu que hauria pogut tenir conseqüències imprevisibles; vaig dir també que, des del meu punt de vista, s’hauria pogut evitar si els responsables directes de les obres haguessin pres determinades cauteles, i no em vaig estar de dir que trobava en tot el problema no només un fet puntual, un accident, ni tan soPLE DEL PARLAMENT �24 de febrer de 2005 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 36 4 lament un accident fortuït, sinó un corrent de fons que obligava el Govern a prendre mesures de gran abast, alhora que calia establir les responsabilitats, de tota mena, que se’n derivessin. El dia d’aquella compareixença van quedar apuntades unes línies d’exploració, un esquema de conclusions i un conjunt d’interrogants als quals calia donar resposta. També vaig dir, i m’hi reafirmo, que en el cas que s’emprenguessin accions judicials, i era previsible que així fos, posaríem tota, tota, tota l’Administració de la Generalitat a disposició de la justícia per tal que tingués tota la informació, com no podria ser d’una altra manera, tota la informació, i disposés de tots els mitjans per poder instruir amb diligència i rapidesa el cas. Vaig afirmar que no faltaria cap informació i que no escatimaríem esforços per tal de donar plena satisfacció a les naturals i legítimes aspiracions i exigències dels veïns del Carmel, a les seves preocupacions, als seus dubtes, a les seves pors. Ni una pregunta sense resposta fins allà on sigui possible. Estic en condicions avui d’aprofundir l’anàlisi dels antecedents i de les causes de l’accident, de determinarne les responsabilitats, les immediates i les remotes, i, el que per mi és més important, de presentar davant de la cambra un conjunt de mesures destinades a evitar al màxim possible nous riscos, aquí o en qualsevol altra obra pública que es dugui a terme a Catalunya. 25 de gener: els primers despreniments. Relato els fets que tots vostès coneixen, però no és sobrer. A un quart de nou del matí s’inicien els treballs de neteja del terra de la cua de maniobra del Carmel, en un punt determinat, per fer l’excavació necessària per formar una solera. En aquest punt determinat, la màquina que estava operant a la zona toca i trenca la base d’una falla. Es produeix el que s’anomena una xemeneia. I aquest fet és la base de l’accident. No és la primera, ni en aquest, en qualsevol moment de l’evolució de les obres, ni en molts altres túnels que s’han construït a Catalunya, a Espanya, a Europa i al món. Es produeix una xemeneia. Davant d’una xemeneia el manual del mètode de construcció que s’està seguint planteja com a solució i reacció la projecció de formigó i material de segellat, gunita, per estabilitzar la balma formada i retornar-li la consistència. Tots els tècnics diuen: «No patiu, això aguantarà.» Tendeix a aguantar quasi sempre, però aquesta vegada va caure. A última hora de la tarda, a les vuit del vespre, veient que segueix la caiguda de roques al lloc de l’accident es desallotjà l’edifici d’habitatges veí del taller. A migdia, s’havia desallotjat el taller. El 26 de gener es seguiren les tasques de consolidació de la xemeneia, de la campana, projectant formigó i apilonant terres per intentar evitar l’efecte en profunditat de la caiguda. Res més lluny de mi que la pretensió de creure que ja no correm cap risc, però els puc ben assegurar que, per tot el que he pogut saber aquestes setmanes, se m’ha demostrat que si no actuem amb contundència i en profunditat no atacarem d’arrel el problema que ens ha dut fins aquí. El dia 27 de gener a les nou del matí es produeix l’enfonsament total, el col·lapse fins a la superfície del solar del taller a nivell de carrer. El forat produït és de divuit metres de diàmetre. I immediatament es prepara un dispositiu per tapar tot el forat produït, la base de la xemeneia, amb formigó. Permetin-me, però, que en la primera part de la meva intervenció segueixi un esquema similar al de la compareixença del dia 9 i que doni resposta també a l’evolució de la situació des del dia 25 de gener fins avui, tant pel que fa als fets com pel que fa a l’atenció a les persones i a l’actuació en el conjunt de l’obra i de la zona sinistrada. No perquè sí, sinó perquè aquesta ha estat una pregunta formulada una i altra vegada de forma reiterativa i una de les acusacions principals que se’ns ha fet: «Han gestionat malament la crisi», s’ha sentit. Doncs parlarem també, i abans que de moltes altres coses, de com s’ha gestionat la crisi, qui l’ha gestionada i per què s’ha gestionat com s’ha gestionat. A les deu de la nit d’aquell dia s’inspeccionen els dos túnels, que no presenten danys aparents. Es va posar en marxa un dispositiu de mesura de convergències, tant en el túnel de la cua de maniobres com en el túnel de l’estació, a fi de comprovar si l’esfondrament havia desestabilitzat un sistema complex de dues estacions que estaven molt a prop l’una de l’altra, d’unes seccions molt àmplies, d’una superfície molt considerable, i que la caiguda d’una hauria pogut produir danys en la del costat. Després, tinc també la intenció d’analitzar les causes remotes i immediates del que ha succeït i tot el que envolta el projecte de prolongació de la línia 5 del metro, i, per extensió, una determinada manera de procedir amb relació a l’obra pública a Catalunya, que s’ha revelat com una herència feixuga i complexa de redreçar que calia haver qüestionat molt més críticament des del desembre de 2003. Els recordo ara, quasi fil per randa, l’explicació dels fets i de la seva cronologia més immediata en la versió que em confirmen els tècnics, tècnics del Departament, i el geòleg que el Departament de Política Territorial ha tingut assignat de forma constant a l’atenció de les queixes de les persones i al seguiment de l’evolució de l’obra. PLE DEL PARLAMENT Va haver-hi, efectivament, moviments; es van detectar moviments. I com que es van detectar moviments, es va decidir reforçar el túnel principal amb encavallades i contravolta de formigó i reforç de gunita, segons les zones i els moviments. El 3 de febrer, vostès ho recorden, després m’hi tornaré a referir, es va produir un segon enfonsament de dimensions més reduïdes sota la casa que s’havia hagut d’enderrocar. Aquest forat també s’omple de formigó. Hi ha una valoració molt de matís en la versió que vaig donar en la meva anterior compareixença i la d’avui. Aquell dia vaig dir –el 9 de febrer– que el trencament de la falla, de la base de la falla s’havia produït en iniciar-se els treballs coneguts com a destrossa. Però l’esfondrament es produeix no exactament en la fase anomenada de destrossa, sinó en un punt on, en el túnel de la cua de maniobres, s’havia avançat a secció compleSESSIÓ NÚM. 45.1 �Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 5 ta, i només faltava la formació d’una solera que la direcció d’obres considerava necessària per estabilitzar les convergències. El mètode austríac estableix dues maneres d’avançar: mitja volta fins al final i retorn de la contravolta per baix, en fase de destrossa, o avanç a secció completa. Si hagués estat destrossa pura en el punt de l’esfondrament, hauríem parlat d’un rebaix d’uns quants metres. No és destrossa pura, és simplement un rebaix de no més de setanta centímetres per formar la solera que la direcció d’obres havia demanat per estabilitzar les mesures de convergència. Tornarem després sobre les causes més immediates de l’esfondrament i les possibles explicacions, més endavant. Ara voldria només fixar l’atenció i posar tot l’èmfasi en un fet. La nit del 25 de gener el conseller en cap, l’alcalde de Barcelona i jo mateix vam entrar al punt de la cua de maniobra on s’havia format una campana o xemeneia, fins quasi sota la campana. En aquell moment –en aquell moment– els tècnics, la direcció d’obra, l’empresa de control geològic, l’UTE que tenia l’adjudicació de les obres, tots –tots– van coincidir a considerar que el que acabava de passar era un fenomen controlable i que no revestia un perill especial: no haurien posat en perill ni les seves vides ni les dels treballadors que hi treballaven ni tampoc la del conseller en cap, la de l’alcalde de Barcelona o la meva mateixa. No ens transmetien cap motiu d’alarma, ni per als treballadors que hi havia al túnel, hi insisteixo, ni per a nosaltres mateixos; ni, per descomptat, en aquell primer moment, per als veïns de l’entorn, excepte una sola casa. No és un fet irrellevant. Perquè vull dir que en les reunions de treball i seguiment de l’obra, dels dies i de les setmanes immediatament anteriors a l’esfondrament, si bé apareixen –apareixen– qüestions sobre mesures, materials i forma d’orientar els treballs, no es produeix en cap moment cap advertiment formal a GISA, ni a ningú, sobre la percepció de perill greu. En cap de les setmanes immediatament anteriors a l’esfondrament es produeix cap avís formal ni a GISA, ni al Departament, naturalment, més enllà de l’assistència a les reunions de seguiment de les obres d’un tècnic de GISA que n’era el director d’obra per compte d’aquesta empresa pública. GISA assistia a les reunions, a la majoria de les reunions, en la seva condició de supervisora, com ho feia també en condició d’observador i de futur usuari algun tècnic de l’Ajuntament de Barcelona. En condició d’observador. La representació de la propietat, la propietat pública, l’empresa pública, el Govern, l’Administració, l’ostentava, naturalment –després veurem per què–, la direcció d’obra, que des de l’inici mateix de les obres estableix una dinàmica de seguiment i de decisions sobre la marxa però que no arriba a concretar mai en aquests dies en un advertiment seriós de perill o inestabilitat. Mai prou, com a mínim per ordenar la paralització de les obres o per advertir formalment d’incompliment d’alguna de les parts. L’obra comença a finals del 2002. L’esfondrament és de primers del 2005. Les reunions són quinzenals, de les reunions se n’aixeca acta. Del que passa entre reuSESSIÓ NÚM. 45.1 nió i reunió no en queda constància, però d’una reunió a l’altra es prenen prou decisions com perquè, si el tema apuntat en una no és reiterat en la següent, hagi deixat de ser un problema. En el seguiment quinzenal hi ha problemes de gestió de l’obra des del principi mateix? Com en totes les obres segurament, és clar que n’hi ha. Es van resolent? Es van resolent. Però, hi insisteixo, no hi ha –no hi ha– ni el dia de l’esfondrament ni cap dia en les setmanes anteriors cap advertiment formal de perill immediat. Fossin quines fossin les mesures que es prenien, les discussions que hi hagués, els retrets sobre gruixos o els problemes de determinades mesures. El fet és que no hi ha en cap moment res que apunti cap a la percepció de la previsibilitat del que finalment va passar. Deixo apuntada aquí una línia que reprendrem més endavant amb més detall. Tornarem sobre això. Ara, però, deixin-me relatar i exposar detalladament la reacció de les administracions i dels responsables de GISA i de la direcció d’obres i de l’UTE constructora davant del desencadenament dels fets. Els parlaré, primer, de l’operatiu d’atenció a les persones i, posteriorment, de l’operatiu en relació amb les obres. Diran, potser, vostès, que el que ara els explicaré és prou conegut. Ha estat difós. S’ha explicat a bastament. Hi ha informacions diàries, hi ha notes, hi ha sessions informatives, sens dubte. Però si alguna cosa ha estat posada en qüestió amb un èmfasi, amb una reiteració, amb una contumàcia poc fonamentada és el suposat fracàs de l’operatiu o la manca de capacitat de reacció davant dels fets. Com ja vaig tenir ocasió d’exposar el dia 9 de febrer en la meva compareixença i com he anat explicant aquestes darreres setmanes, a partir de l’inici de la crisi les nostres prioritats, les del Govern de Catalunya i les de l’Ajuntament de Barcelona, prioritats compartides sempre, en relació amb l’atenció a les persones van ser en tot moment, minut a minut, les següents. Primer. Garantir la màxima seguretat dels ciutadans del Carmel. Evitar danys. Evitar víctimes. Deixin-m’ho dir cruament. (Pausa.) Que no quedi per nosaltres i que no resulti que haguem de lamentar ferits o víctimes mortals. Cal dir-ho. Per què un operatiu un tan ampli?, per què un perímetre de seguretat tan ampli? Per què aquell pas enrere, dos dies després? Per seguretat absoluta, per una seguretat de màxims. En algun cas, potser fins i tot no calia, però en això, el senyor Xavier Casas i jo, i tothom que hi va intervenir –i ho explicaré– vam tenir molt clar en l’operatiu diari que garantir la màxima seguretat dels ciutadans del Carmel, dels treballadors de les obres del túnel, dels membres dels cossos i forces de seguretat i de tot el personal que l’Ajuntament de Barcelona, primer, i el Govern de la Generalitat, després, van posar a disposició de l’operatiu, havíem de treballar amb plenes garanties. Segon, atendre amb la més absoluta sensibilitat les necessitats immediates i quotidianes, de tot ordre, que tinguessin les 1.057 persones desallotjades. Era el seu dret, és el seu dret. No és perquè sí, és un compromís d’arrel i de valor, de radicalitat democràtica amb els drets de les persones, la vida, les seves necessitats quoPLE DEL PARLAMENT �24 de febrer de 2005 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 36 6 tidianes. Quan, quan he començat he dit: «Fa fred, plou, és un dia inhòspit, en algun lloc de Catalunya neva...», he volgut dir que la vida d’hotel un dia, que la vida d’hotel dos dies, que la vida d’hotel unes vacances, pot ser molt divertida... Però que la vida d’hotel, compaginada amb la vida quotidiana de pares, fills i néts, tant li fa la qualitat de l’hotel, és incòmoda, és una situació no desitjable i, per tant, ha de quedar clar que el Govern i l’Ajuntament havien de posar a disposició de les 1.057 persones desplaçades de casa seva tot i més –tot i més– del que tinguessin a disposició, quasi una persona per desallotjat, per atendre les seves necessitats. Haurem fallat en alguna cosa? No haurem arribat a tot arreu? Hauran quedat detalls penjats? Hi haurà gent que tingui legítims motius de queixa? Sí, però no haurà quedat..., per tenir clar i per deixar clar que amb sensibilitat per a aquestes qüestions tan elementals de la vida quotidiana, el Govern i l’Ajuntament hi posaven tot de la seva part. Tercer, 1.057 persones fora de casa era un munt de persones que havien deixat les seves cases desemparades. Calia vetllar també –calia vetllar també– i cal encara per la protecció dels béns i de les activitats i per garantir l’estat i el valor dels béns privats i públics afectats pel desallotjament. I no parlo només de la seguretat física o material, sinó també de la plena –de la més absoluta, de la més radical– seguretat jurídica. I, finalment, tenint en compte els tres punts anteriors, oferir la màxima informació possible als ciutadans, directament o a través de tots els mitjans i vehicles de comunicació amb la ciutadania. Així mateix, el Govern i l’Ajuntament de Barcelona, amb els més de 915 professionals que hi estan implicats, segueixen treballant amb diligència i rigor per fer efectiu, gradual, tant com sigui possible, lliure, el retorn de les persones desallotjades a les seves llars al més aviat possible, i garantir, hi insisteixo, per damunt de tot, la seva seguretat. Des del mateix dia 27 de gener –i hi insisteixo, gràcies a la col·laboració extraordinària de l’Ajuntament de Barcelona–, 632 persones van quedar allotjades en hotels, 3 en residències assistides i 2 al Centre Municipal de Can Planes, mentre que la resta van preferir allotjar-se en habitatges de familiars o d’amics. Així mateix, es va elaborar un primer registre dels ciutadans afectats, es van activar els serveis d’atenció oportuns, amb tècnics especialitzats per part de les administracions públiques i d’organitzacions de voluntaris, i es va crear una comissió mixta de coordinació entre l’Ajuntament i la Generalitat, que des d’aleshores i fins al dia d’avui, sense cap interrupció, s’ha reunit una o dues vegades cada dia per avaluar en cada moment la situació, d’acord amb els objectius, aquells quatre objectius que acabo de definir anteriorment. Diumenge, 30 de gener, es varen establir punts d’informació a tots els hotels, que han comptat amb la presència d’un tècnic del Departament de Política Territorial, d’un tècnic del Departament de Medi Ambient i Habitatge, un tècnic del Departament de Benestar i Família i de la majoria de tinents d’alcalde i regidors i regidoPLE DEL PARLAMENT res, així com nombrosos tècnics de l’Ajuntament de Barcelona. Des d’aleshores s’ha mantingut un punt d’informació a cada hotel on resideixen, de forma provisional, els afectats. Els dies 28, 29 i 30 de gener es van celebrar reunions informatives diàries a Boca Nord. Del dia 31 de gener al 6 de febrer, diàriament a les vuit del vespre i, a partir del dia 7, els dimarts i els dijous. També es van establir punts d’atenció d’informació al Casal de Gent Gran del carrer Tolrà, a partir del dilluns dia 31; a l’oficina del Departament de Benestar i Família, situada a la plaça Pastrana; a més de l’existent a l’Espai Jove Boca Nord, del carrer dels Agudells. En total s’han realitzat 9.822 atencions personals als veïns afectats a tots aquests punts d’informació i atenció, i 5.733 atencions telefòniques, a dia d’ahir, en l’Espai de Boca Nord. La situació generada pel nou esvoranc del dia 3 ens va mostrar la impossibilitat de resoldre la situació amb la rapidesa que hauríem desitjat. Per aquest motiu, sense alterar els objectius inicials, vam replantejar el dispositiu. Amb la prioritat absoluta d’atendre i informar les persones afectades i de coordinar millor totes les actuacions, es va decidir crear tres subcomissions per fer un seguiment diari, puntual i més efectiu de tot el procés. Una comissió d’habitatge, coordinada pel conseller Salvador Milà i el regidor Eugeni Forradelles, amb la inestimable col·laboració del secretari del Departament de Medi Ambient d’Habitatge –secretari d’Habitatge–, el senyor Ricard Fernández. Una comissió d’atenció a les persones, coordinada per la consellera Anna Simó i el regidor Ferran Mascarell, i amb la col·laboració directa i permanent del secretari general del Departament. I una comissió de seguiment de les obres, coordinada pel tinent d’alcalde senyor Xavier Casas i per mi mateix. Així mateix, s’ha continuat mantenint el dispositiu de seguretat activat des del principi, coordinat per la consellera Montserrat Tura i el regidor Jordi Hereu, que ha comptat amb la participació de Joan Delort, secretari de Seguretat. I, per la seva part, l’Ajuntament de Barcelona ha constituït una unitat executiva especial per al barri del Carmel, amb l’objectiu de prestar serveis vinculats a l’atenció social de les persones, el suport logístic, la seguretat i la informació als veïns i les veïnes. Des del primer dia –des del primer dia–, el conseller en cap ha exercit la coordinació d’aquestes tres subcomissions del dispositiu d’atenció a les persones, així com la coordinació de la participació de les altres conselleries, i ha fet un seguiment absolutament exhaustiu de l’evolució dels esdeveniments. És justament aquest seguiment el que ens ha permès anar millorant progressivament els dispositius establerts d’atenció i suport mèdic, econòmic, tècnic, jurídic, a les persones afectades pels desallotjaments –que explicaré a continuació– i vetllar per la protecció dels béns públics i privats de la zona, sense que s’hagi produït cap incidència destacable al respecte... A partir del dia 31 de gener –i més enllà de les quatre subcomissions, he esmentat ja altres tres conselleries directament implicades en l’operatiu: Justícia, Educació, Salut–, a partir del dia 31 de gener es va articular SESSIÓ NÚM. 45.1 �Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 7 un operatiu per assegurar les activitats lectives dels infants de les dues escoles afectades pel desallotjament, i es van habilitar espais provisionals on els infants han pogut continuar les classes amb normalitat, s’ha establert un servei de trasllat i recollida dels alumnes a cada centre i s’assumeixen les despeses del servei de menjador escolar, quan han calgut. Aquest operatiu ha permès que tot i el lògic trasbals inicial de l’activitat escolar, l’assistència a les classes des de fa dies estigui completament normalitzada i la tasca docent es pugui dur a terme en bones condicions. Així mateix, el dia 7 de febrer vam situar l’Oficina d’Orientació Jurídica a l’oficina del Casal de Gent Gran del carrer Tolrà. En aquesta Oficina, el Col·legi d’Advocats ofereix un servei gratuït d’assistència i orientació jurídica a les persones afectades que ho sol·licitin, el cost del qual és assumit pel Departament de Justícia, i fins al dimarts 22 de febrer s’hi havien atès 241 consultes. A partir del dilluns 14 de febrer es va establir un nou servei d’autobús entre el Carmel i els hotels, que ha funcionat amb regularitat horària, afegit al que ja existia al matí i al servei que, com ja he explicat, el Departament d’Educació ofereix per al transport escolar dels infants. A més, el Govern de la Generalitat, de comú acord amb l’Ajuntament de Barcelona, va acordar amb les empreses subministradores de serveis Aigües de Barcelona, Gas Natural, Endesa, Telefónica i d’altres operadors, la paralització de l’emissió dels rebuts dels veïns desallotjats. Així mateix, se’ls ajornà el cobrament de tributs i preus públics municipals, vinculats als habitatges, pàrquings i locals de la zona afectada, i s’està estudiant quines són les fórmules més adequades per trobar una solució a l’ajornament del pagament d’hipoteques que han demanat o que tenen actives alguns veïns. Des del dia 9, des del dia de la compareixença, hem avançat més en el treball, en l’atenció a les persones. A aquest efecte, hem treballat amb el conjunt dels desallotjats en tres grups: els veïns que vivien en els blocs que han caigut o que han de ser enderrocats, trenta-un habitatges –dotze ja enderrocats, dinou pendents d’enderroc–; els veïns que podran tornar properament i esglaonadament a casa seva, i els treballadors i els titulars dels comerços i de les activitats econòmiques de la zona afectada. Primer, les persones que s’han quedat sense casa. El nostre compromís amb els veïns que han perdut casa seva és que tindran un habitatge alternatiu amb les mateixes prestacions d’ús i règim de tinença en el menor termini possible. Per tal d’atendre els veïns que s’han quedat sense casa, trenta-tres famílies que agrupen noranta-dues persones, s’ha obert una oficina d’atenció per al reallotjament a Adigsa, formada per dos professionals de l’Ajuntament i dos de la Generalitat, on se’ls ha atès de forma personalitzada i se’ls ha informat de les diferents possibilitats de reallotjament que tenen. Pel que respecta al reallotjament, se’ls ofereixen dues alternatives. Primera, mentre duri el procés d’assignació o construcció d’un nou habitatge definitiu –assignaSESSIÓ NÚM. 45.1 ció, si ja estigués fet, que n’hi han, o construcció del nou habitatge definitiu, que n’hi ha també en tracte, com a sòl i sostre construïble per poder aportar aquests habitatges alternatius a la gent que ha perdut casa seva– es reallotjarà aquestes famílies en pisos pont, com els de les promocions del carrer Llobregós, a Horta i Guinardó, i del carrer Garcilaso, completament equipats. I en el cas que alguna família prefereixi adquirir directament l’equipament bàsic de la llar, se li oferirà un import econòmic global equivalent a 9.000 euros. Així mateix, l’Administració aportarà una quantitat de 200 euros mensuals per fer front a les despeses ordinàries de serveis bàsics i, en funció del cas de cada família, s’estudiarà la possibilitat d’oferir places d’aparcament en el mateix edifici del reallotjament. Segon. En el cas que els afectats d’enderrocament no optin per accedir als habitatges de reallotjament perquè prefereixin resoldre directament el seu allotjament, bé a casa de familiars o mitjançant altres alternatives al seu càrrec, se’ls oferirà una compensació econòmica mensual de 700 euros i 200 euros més per cobrir els consums bàsics que la família pugui tenir. Si s’escau, també s’oferirà l’aval per al lloguer, sense límit. A aquests veïns se’ls pagaran, com correspon, les dietes de 15 euros per parella, 10 euros per adult i 5 per menor de setze anys. Així mateix, mentre no es produeixi el reallotjament, l’ajut per persones, dietes que l’Ajuntament havia avançat des del dia 31 de gener, a partir del 13 de febrer s’ha fet i s’està fent efectiu per part del Govern de la Generalitat, d’acord amb el Decret aprovat el dia 8 del mateix mes, amb uns percentatges avui de pagament ja molt elevats, si bé encara no totalment complets. L’objectiu d’aquests ajuts és compensar, amb caràcter d’urgència, les despeses corrents a compte de la indemnització final als residents dels habitatges perjudicats, amb períodes quinzenals. Les quantitats de l’ajut en concepte de dietes, per dia i persona, varien en funció de l’estructura familiar, de l’edat de les persones i del tipus d’allotjament en què es trobin. Així mateix, la Generalitat ofereix a aquestes persones bestretes a compte de les indemnitzacions futures. Per la seva banda, l’Estat farà efectiu un ajut d’11.500 euros a cada unitat familiar que hagi perdut totalment el seu habitatge i els seus béns familiars, personals i domèstics, i obre, a més, la possibilitat d’una línia de crèdit subvencionada amb l’Institut de Crèdit Oficial. Segon grup. Els veïns i veïnes que tinguin algun desperfecte en els seus habitatges tenen el nostre compromís que, a més de garantir al màxim la seva seguretat, la Generalitat es fa responsable que es reparin satisfactòriament tots aquests desperfectes, pis per pis, abans no retornin a les seves cases. La Generalitat i l’Ajuntament han posat a disposició de l’associació de veïns, i de tots els col·lectius de veïns i del conjunt de persones afectades, quatre certificats de seguretat sobre l’estat del subsòl de l’àrea que va ser desallotjada el dia 27 de gener. Un certificat amb la demanda de l’aixecament de l’ordre preventiva de desallotjament, dictada el dia 27 de gener a instàncies de la direcció d’obres. Certificat que signen els senyors Javier Gete Alonso, de TecCuatro; el senyor Benjamín Celada, de Geocontrol, i el PLE DEL PARLAMENT �24 de febrer de 2005 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 36 8 senyor José Antonio Rubín, d’UTE constructora de la línia 5. Segon, un certificat sobre les mesures d’anivellament en superfície, preses pel Servei Geològic de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, signat pel senyor Antoni Roca. Tercer, un informe sobre l’estat actual dels moviments apreciats en el sòl i el subsòl de l’àrea afectada, emès per l’empresa Eurogeotecnica, signat pel seu director gerent, el senyor Carles López. I finalment, un informe sobre l’estat actual de la zona afectada pel despreniment a la cua de maniobres, emès pels tècnics que han assessorat, a proposta dels diferents agents intervinents, les tasques de consolidació del túnel, i que són els professors Eduardo Alonso i José Manuel Serrano i el senyor Xavier Borràs. A partir d’aquest certificat s’ha identificat una àrea on no s’han produït moviments significatius que es considera estabilitzada i on, per tant, ja s’està en condicions d’iniciar les inspeccions corresponents per tal de verificar l’estat dels habitatges que s’hi troben i fer efectiu el retorn dels veïns. Fins allà on sigui visible la zona verda (l’orador mostra uns gràfics, els quals es reprodueixen en l’annex)..., la zona verda és la zona en què, un cop reunits els quatre certificats que he esmentat, més els certificats del Col·legi d’Arquitectes i el Col·legi d’Aparelladors, i els pèrits que han de certificar l’estat del pis, pis a pis, i del conjunt de l’edifici, després d’una visita, acompanyats d’un bomber i un mosso d’esquadra, que visaran aquesta inspecció..., podran tornar a casa seva. Tota la zona verda ja està començant a ser inspeccionada; no al ritme que voldríem, però tota la zona verda ja està començant a ser inspeccionada. (Vegeu el gràfic 1 de l’annex.) I la zona groga, la que està al voltant de la zona de l’esfondrament, la de la cruïlla Conca de Tremp, Sigüenza i passatge Calafell, on s’estan efectuant treballs de consolidació, pilotatge i injecció, i on s’hauran de fer treballs d’enderrocament, els mateixos tècnics que certifiquen que es pot aixecar l’acta d’ordre de desallotjament diuen que no tornaran a firmar la possibilitat del reallotjament fins que, en l’àmbit de la zona groga, no s’hagin acabat aquests treballs. El procés, doncs, està ben definit, està acordat amb l’associació de veïns. Aquest procés s’ha iniciat i –és natural– en el seu inici s’ha produït un cert recel, encara. Aquest serà, a partir d’ara, el repte dels responsables tècnics i polítics: retornar aquesta confiança i efectuar amb diligència les reparacions, i , si cal, esperar fins a la demolició dels immobles identificats, i fins a la finalització de les operacions de micropilotatge d’alguns dels edificis més pròxims a la zona de l’esvoranc, és a dir, la zona que he denominat com a zona groga. L’únic que els puc dir és que serà un esperó més per fer la feina ben feta i en el mínim temps possible. En qualsevol cas, les famílies ocupants d’aquests edificis, i que es trobin acollides en instal·lacions hoteleres o en allotjaments alternatius, tenen dret a les mateixes dietes que he explicat en el cas de les persones ocupants d’edificis afectats que està previst enderrocar. Tercer, els titulars de les explotacions econòmiques de la zona desallotjada. Finalment, les persones titulars, jurídiques o individuals, d’explotacions econòmiques que es duien a terme en els immobles afectats rebran PLE DEL PARLAMENT una bestreta en concepte de danys emergents i lucre cessant a compte de les futures indemnitzacions; activitats econòmiques tancades i activitats econòmiques obertes, l’activitat econòmica de les quals el calaix s’hagi vist afectat per una disminució del seu rendiment. Els titulars d’una activitat econòmica amb seu en un edifici afectat que figurin en el cens elaborat per l’Administració podran rebre 1.500 euros per treballador i mes, incloent el propietari, i deu euros per cada metre quadrat del local o establiment on es desenvolupi l’activitat, en concepte de lloguer més despeses generals per cada metre quadrat de local. El pagament es farà efectiu per local. Així mateix, es farà efectiu un ajut estatal de deu mil euros a cada titular de negoci situat en els edificis enderrocats, i aquestes persones tindran dret a una línia estatal de crèdit subvencionada amb l’ICO. El reconeixement d’uns drets, la resposta a unes necessitats, les mesures per a l’allotjament, la manutenció, les dietes i la compensació pels danys. A hores d’ara, el Departament d’Economia i Finances ha fet efectiu ja més de 700.000 euros en concepte de dietes i bestretes als veïns i comerciants afectats, a dia d’avui, a quaranta-quatre, dels quaranta-cinc comerços directament afectats i a una part molt important del cens dels veïns amb dret a bestreta, i que l’han acceptada, amb el benentès que ni el cens recull tots els desallotjats, ni tota la gent que figura en el cens ha volgut cobrar aquestes bestretes. Però l’oferiment es manté, i queda clar que tot és a punt per mantenir aquest operatiu fins on calgui i, mentre calgui, fins a l’últim moment, l’últim dia de l’última persona que no hagi tornat a casa seva o a la seva activitat econòmica. Per concloure aquest apartat voldria reiterar que, més enllà d’aquestes actuacions, que són d’emergència, ens proposem una nova fase de millora i remodelació del barri del Carmel, que es va iniciar amb la demanda de declaració com a àrea de rehabilitació integral del barri del Carmel per part del Govern de la Generalitat a petició de l’Ajuntament de Barcelona. Segon, l’actuació i l’operatiu en la zona d’obres. Entro ara a detallar –a detallar-les– quines han estat les actuacions pel que fa a la consolidació de l’obra. Primer, pel que fa a la part tapada de la cua de maniobra, que va ser objecte de formigonat. Com vostès saben, després del segon esfondrament que es va produir el dia 3 de febrer, es va decidir, amb l’assistència d’experts independents, procedir al rebliment de la part inaccessible del túnel de maniobra amb formigó. La decisió, molt sospesada, es va prendre davant de les incògnites sobre l’estat del túnel i el temps que hauria estat necessari per accedir-hi i comprovar-ne l’estat. Es produeix la xemeneia, queda un tros de túnel tapat, els tècnics no ens saben dir què pot haver passat allà dins i ens diuen que trigaran tres setmanes llargues a poder-hi entrar, de forma prou efectiva com per mesurar què hi està passant i com per actuar-hi si es detectava que hi estava passant alguna cosa greu. Per tant, davant de l’eventualitat d’una zona fosca, desconeguda, de moviments no mesurables, la decisió va SESSIÓ NÚM. 45.1 �Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 9 ser immediata, radical, contundent: costi el que costi, prescindim d’aquest túnel de maniobres, anul·lem-lo, reconstruïm la natura, reomplim el túnel, assegurem el terreny, fem que parin els moviments que es detecten en superfície i creem les condicions objectives de seguretat perquè la gent pugui tornar a casa seva. Les senyores i els senyors diputats tenen el detall i els plànols, dia a dia, de com ha estat aquest operatiu, i com s’han fet, i per quins punts, els treballs d’injecció. Aquests treballs van començar el dia 8 de febrer i van concloure’s el dia 16 de febrer. Als vuit punts d’injecció s’hi han injectat 14.573 metres cúbics de formigó d’una capacitat teòrica calculada de 16.000 metres cúbics. La diferència de volum seria atribuïble als materials acumulats en l’enderrocament i a les terres aportades en un primer moment per reforçar el túnel. En aquell moment, 16 de febrer, la seguretat ja era total pel que feia a l’estabilitat del túnel. Per tant, només restava anar buscant els possibles buits que haurien quedat i acabar-los d’omplir a través de perforacions més primes i més precises. Poden haver quedat bombolles, petits forats no reomplerts? Els tècnics diuen que sí. Greus? No. Amb perill per a l’estabilitat? No. Que caldrà anar detectant i reomplint? Sí. Però, de cinc punxades addicionals que s’han fet, quatre han tocat formigó i només una ha admès 5 metres cúbics de lletada de formigó. Per tant, tot dóna a entendre que l’operació de reblert amb formigó de la part no visible de la cua del túnel de maniobres està completament assegurada i ja no ens pot donar cap tipus de sorpresa. Segon, a la part visitable de la cua de maniobres les actuacions de reforç han consistit a fer 25 metres de solera, un embigat de reforç i posar 50 centímetres de gunita a tot el túnel. Finalment, pel que fa al reforç de l’estació i del túnel principal, s’ha procedit al seu total reforç i consolidació. Aquest reforç ha consistit a posar totes les encavallades, seguint dos trams: en el tram que va des de la cruïlla de connexió amb la cua del Carmel, en direcció a Teixonera, s’han posat 67 encavallades, cobrint 81 metres de túnel. I en el tram que va des de la cruïlla de la connexió de la cua de maniobres en direcció a Horta, s’han posat 15 encavallades, que cobreixen uns 18 metres, i en queden per posar uns 8 per fora de l’estació. S’ha reforçat l’estació amb 60 metres de solera d’uns 130 del total que mesura la part no formigonada. I en el túnel de línia, el túnel principal, des de l’estació del Carmel en direcció a Teixonera, s’han col·locat 16 encavallades, que cobreixen tot el tram excavat fins al punt on es va produir una altra xemeneia. No és gratuït tot això que estic explicant. No és per prolixitat, no és per cansar-los, no és per avorrir-los, és... –i és avorrit i és cansat, ho entenc–, però ha de quedar clar que en un mes, en les dues estacions, a tres torns, grups de treballadors, vint-i-quatre hores sobre vint-i-quatre, han estat treballant més enllà del que els tècnics recomanaven i consideraven raonable, simplement perquè el Govern de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona volien tota, tota, tota i més seguretat. I en SESSIÓ NÚM. 45.1 això han consistit, dia a dia –dia a dia–, matí i tarda, les sessions maratonianes amb les empreses de direcció d’obres i l’empresa que fa les obres de la línia 5 i amb el conjunt dels responsables tècnics de GISA. S’han de posar encavallades? El mètode diu que no. Hi ha hagut convergències? Sí. Doncs, digui el que digui el mètode, posin encavallades. Després parlarem del mètode, i de qui i quan defineix el mètode; però, digués el que digués el mètode, en un punt delicat, complex, sensible, perillós, objectivament perillós perquè havia caigut, la seguretat era una norma bàsica per damunt dels criteris de seguretat que la mateixa norma estableix. I si la norma diu «fins aquí ja n’hi ha prou», i complint la norma es va enfonsar, canviem la norma o incomplim la norma. I aquest va ser el criteri: forçar fins a les últimes conseqüències per assegurar la totalitat dels espais dels dos túnels de la zona del Carmel, anticipant obra que potser s’hauria hagut de fer d’aquí a sis mesos, vuit mesos o un any, forçant el ritme, assegurant les coses, donant garanties, ensenyant-ho tant com sigui possible. Pel que fa a les actuacions en superfície, explicar –és també conegut– que s’han fet una trentena d’injeccions perimetrals al passatge Calafell, Sigüenza i Conca de Tremp en la cruïlla de l’enfonsament per assegurar el terreny i fer disminuir progressivament els moviments d’enfonsament que es produïen, i que s’estan produint, també, injeccions en el tap de formigó per treure l’esponjositat, la porositat del reblert del fons. Mentre el fons sigui més flonjo que la massa de formigó injectada es va produint un moviment d’assentament. Foradant la massa de formigó per quaranta punts diferents, dels quals se’n porten deu o dotze en aquests moments, s’injecta formigó a tota la base de l’enorme pilar que forma l’esfondrament fins a la base mateixa del túnel. Consolidada la part més porosa de baix de tot, deixarà de moure’s el terreny, que ara es mou, de l’ordre, en aquell punt, d’1 mil·límetre al dia. Però aquesta és una qüestió que cal tenir en compte, que convé explicar i que és important que se sàpiga perquè quedi clar que aquesta és una manera d’actuar que vol abordar totes les eventualitats per tal de, abans que no prossegueixin les obres de la línia 5, tenir totalment assegurat tot l’entorn de l’estació del Carmel i permetre el progressiu retorn de les famílies a casa seva. I per això també, i amb l’assessorament dels professors Ramon Buxadé i Vicente Alegre, s’han identificat dotze cases més una en construcció –dotze cases més una en construcció– que caldrà recalçar. Diu el professor Buxadé: «Amb micropilotatge, travessant les argiles, injectant formigó fins a la roca, aquestes cases tindran ara millors fonaments que no tenien.» Si al Carmel en algun moment el procés de construcció s’havia fet sobre reblerts de rieres i runes acumulades, ara, en aquestes dotze cases en les quals s’han detectat moviments estructurals, el micropilotatge haurà assegurat fonaments per a tota la vida. En aquestes cases, en aquestes dotze cases, primer es consolidaran els fonaments, després es consolidarà l’estructura, després s’haurà de restaurar allò que s’ha fet malbé de la planta baixa de la casa per poder fer el pilotatge i, finalment, es procedirà a la rehabilitació del conjunt dels edificis afectats. PLE DEL PARLAMENT �24 de febrer de 2005 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 36 10 Al llarg de tot el procés s’han fet mesures des de diferents àmbits, l’Institut Cartogràfic, Eurogeotecnica, l’UTE constructora, per tal d’anar definint amb extensòmetres, amb el mètode Cyclops i amb mesures de superfície, què estava passant en tot l’entorn de la zona sinistrada. I avui podem dir que, excepte el moviment que es produeix en l’entorn immediat del forat produït per l’esfondrament del primer dia, tot es manté estable i no hi ha cap nou moviment. És a partir d’aquest moment quan diem: ja hi ha les condicions perquè la gent pugui començar a tornar a casa seva. Tots menys aquells de la zona groga que, o bé perquè són els habitants de les dotze cases a recalçar o bé perquè estan en la zona en què les màquines que hauran de recalçar els produiran molèsties, no és recomanable que tornin. Podem, doncs, fer a dia d’avui un balanç de situació: on som? On som avui, després d’un mes d’informacions contradictòries, de rumors, de temors imparables i de dubtes raonables? De tot el que s’ha dit, ara on som? Fins on hem arribat en el laboriós i complex procés de neutralització de la crisi? Avui encara només podem fer un balanç provisional, un estat de la qüestió amb molts aspectes oberts; el que sí que podem afirmar, però, és que allò que comportava més risc, una part del túnel de maniobra a què no es podia accedir, ha estat resolt d’una forma satisfactòria. I el balanç ara és el següent: hi ha 33 famílies que han perdut casa seva; 92 persones que s’han quedat sense el seu habitatge. Ja he dit com el recuperaran i trigaran o dos anys a tenir-ne un de nou, o en trobaran de seguida un de nou que els podrem oferir, o tindran un pis pont fins que tinguin el pis nou que haguem acordat. Segon, hi ha 13 edificis, un dels quals és obra nova, que han quedat afectats en graus diversos i que són ara objecte de treballs de refonamentació i recalçament, com els deia, amb actuacions de micropilotatge que fa l’empresa Rodio i que no fa l’UTE, que s’ocupa únicament i exclusivament dels treballs en la línia 5 del metro. En aquests edificis hi ha 92 persones que podran anar tornant a les seves cases un cop acabats els treballs de reforç i les obres dels interiors dels pisos per reparar els danys que s’hagin originat i que, en part, ja es reparen. mitgera, en la crugia, que uneix aquesta casa amb la del costat per tal d’assegurar que no hi ha un enderrocament traumàtic, sinó que es fa amb la delicadesa suficient com perquè només caigui la que ha de caure i totes les altres es puguin assegurar plenament. La resta, més de vuit-centes persones, poden tornar a casa seva progressivament i gradualment després de les certificacions que els he explicat. Si volen, i quan es pugui, després de les inspeccions, si una família va a casa seva i en el punt en què la troba diu: «Està com estava, només hi ha la pols d’un mes», i té tots els certificats, pot tornar avui mateix. Si, fruit de la inspecció, hi troba una esquerda, acordarem com vol el veí que s’arregli l’esquerda. Ho vol fer ell? La hi pagarem. Vol que ens en fem càrrec nosaltres? La hi repararem. I un cop reparat el dany, tornarà a casa seva, de manera que de les vuit-centes persones que ja avui podrien tornar a casa seva n’hi ha, sens dubte, que ho podrien fer sense cap altra condició i n’hi ha moltes d’altres que necessitaran una intervenció que resolgui aquells danys que s’hagin pogut produir, alguns dels quals potser no seran ni tan solament atribuïbles a l’accident del Carmel. Però és igual: el Govern ha decidit que vol que el procés de retorn gradual de la gent a casa seva sigui amb plenes garanties i d’una forma que es vagi fent de mica en mica, tant com vulgui la gent, al ritme que vulgui la gent, sense forçar per res aquest ritme. Tenim massa viu el record del 3 de febrer. Per tant, no volem –no volem– tornar a repetir la mateixa operació, sinó que volem fer-ho de tal manera que a poc a poc –a poc a poc– les coses es vagin resolent. És brut, aquest treball, fa fang, fa pols, avui deu ser un desastre l’entorn de les refonamentacions, sens dubte, totes les obres provoquen molèsties, però quan s’acabin els treballs de refonamentació puc assegurar-los que tothom podrà tornar a casa seva, excepte aquestes trenta-tres famílies que hauran de triar una altra casa. Anem ara a alguns dels aspectes que es desprenen un cop fet el balanç de situació, ho repeteixo: quantes cases s’hauran hagut d’enderrocar, quantes cases s’han hagut de desallotjar, quantes estan ja en condicions que la gent hi torni de seguida que vulgui i pugui, quantes trigaran unes setmanes o uns mesos. Establertes les xifres, anem ràpidament a algun dels resultats de l’expedient informatiu i de l’evolució dels fets. Els estalvio la part més administrativa d’aquest expedient informatiu, perquè vull suposar que totes les senyores i els senyors diputats saben quines són les funcions, les facultats i les responsabilitats de les parts actuants en la gestió d’una obra pública com aquesta. Però no serà un detall menor recordar aquestes funcions, les del Govern de la Generalitat, les del conseller de Política Territorial i Obres Públiques, les de les direccions generals del Departament de Política Territorial i Obres Públiques i les de GISA. Sí vull dir, però, perquè és un matís important, que mentre que a la resta dels departaments del Govern de la Generalitat són aquests departaments, cadascun, els que es relacionen amb GISA, consten en el seu Pla economicofinancer i figuren com a departament actuant en els encàrrecs del Govern a GISA, en l’àmbit de Política Territorial i Obres Públiques són les direccions generals, Carreteres, Ports i Transports, i abans Arquitectura i Habitatge, i ara Arquitectura i Paisatge, les que figuren com a titulars de les obres encarregades i com a responsables del seu finançament, i així ho reflecteixen també en els seus respectius pressupostos. Queda pendent una casa per enderrocar, que s’enderrocarà previsiblement a finals de la setmana que ve i que no s’enderrocarà fins que no s’hagi fet un tall en la En conclusió, tot i que la Direcció General de Ports i Transports no té cap responsabilitat específica, cap, sobre el control i la direcció de les obres de la seva Algú ha dit –algú ha dit– que els treballs que proposa el professor Ramon Buxadé són un nyap, i ho ha dit visitant casa seva, i amb raó diu: «Jo tinc al costat de la persiana un forat per on ara em passa la mà.» I diu: «Jo en aquesta casa no hi vull tornar.» I, de moment, té raó. Només no té raó en una cosa: com que no hi tornarà fins que no estigui tot fet, quan hi torni tornarà a una casa més sòlida i més nova, i trigarà un mes, o dos, o tres, o, com a molt, quatre, però quan hi torni tornarà a una casa més sòlida i més nova que quan en van sortir. PLE DEL PARLAMENT SESSIÓ NÚM. 45.1 �Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 11 competència encarregades pel Govern a GISA, en principi, hauria d’estar informada de la seva evolució i té facultats per donar instruccions a GISA si creu que s’ha de rectificar alguna cosa. Amb relació a GISA, els estalvio també el que són les seves funcions, tot i que també hi haurem d’anar a l’hora d’establir qui exerceix el control i com i qui fa la direcció d’obres i com, perquè hem d’establir les responsabilitats de l’Administració, per un costat, les del projectista, per un altre, que es fa responsable dels prejudicis que es puguin ocasionar com a conseqüència de defectes i insuficiències tècniques al projecte o d’errors materials, omissions i infraccions que li siguin imputables, i les de la direcció d’obra, que ho és per compte d’un contracte subscrit amb GISA i que té les màximes facultats per assistir el contractista, requerir, acceptar o reparar els plànols d’obra, fer comprovacions, paralitzar els treballs, informar o proposar a GISA propostes de modificació, informar periòdicament GISA, coordinar els temes de seguretat i salut. En definitiva, la direcció d’obres dirigeix l’execució de l’obra, ha d’informar GISA sobre la marxa d’aquesta i ho ha de fer immediatament si detecta factors problemàtics o pertorbadors, pot aturar les obres si ho creu convenient i té, per tant, plena responsabilitat en la direcció i control de les obres. El constructor ha de construir l’obra segons el projecte projectat, segons el projecte aprovat, sota el control i la direcció de la direcció d’obra, amb plena responsabilitat pels danys que es puguin ocasionar en el desenvolupament d’aquesta tasca, i, si bé pot proposar modificacions, aquestes només es poden realitzar si són aprovades per GISA. El projecte i el mètode constructiu. Pel que fa a l’execució del perllongament de la línia 5 del metro amb l’anomenat «mètode austríac», els informes i converses mantingudes han mostrat les característiques intrínseques del mètode, en especial les alteracions dels mètodes de treball que es donen respecte de les previsions del projecte inicial. Hi ha un professor que diu: «El mètode austríac s’aplica amb una pauta, que és com una quadrícula, amb unes mesures de seguretat, que si donen el que donen no cal reforçar i que si no donen prou cal reforçar.» És un mètode aleatori que neix de l’observació geològica, física, material, de l’obra. Diu: «I avança com puguis i decideix què faràs en funció del que trobis.» Per tant, és, en la seva aleatorietat, un mètode, segurament, ho vaig dir en la primera compareixença i m’hi reitero avui, que, com que es fia massa de l’observació directa, està massa a prop del risc que comporta o que pot comportar l’error humà. Aquests canvis que el mètode comporta per si mateix no són canvis de traçat, sinó que els mètodes d’elaboració del túnel es van modificant i adaptant d’acord amb les incidències. Els informes emesos per GISA amb posterioritat a l’accident determinen que una vegada iniciades les obres i aprovades apareixen condicionants reals nous, geològics o físics, que provoquen que s’hagi d’anar readaptant el projecte a la nova situació requerida, i es proposen adaptacions i/o modificacions del projecte original. La direcció d’obres té la missió d’estudiar la viabilitat dels canvis, tant a nivell tècnic com econòmic, i presentar les seves conclusions a les parts implicades. SESSIÓ NÚM. 45.1 Igualment, a mesura que avancen les obres i es va readaptant el projecte a la situació real, es fan estudis geològics i geotècnics complementaris per a una definició més exhaustiva i acurada del terreny i es realitzen nous sondejos i s’instal·len seccions d’auscultació. De la informació apuntada per GISA cal destacar el següent, i cito literalment: «Cal tenir present que una característica rellevant dels túnels construïts amb el sistema del nou mètode austríac és que la definició de les obres a executar s’inicia en la fase de projecte, però s’acaba determinant durant tot el període d’execució de l’obra.» En efecte, en el projecte, a partir de les dades provinents dels informes geotècnics i dels càlculs pertinents, es defineixen diversos tipus de sosteniment en funció de la naturalesa i competència del terreny, mesurada mitjançant paràmetres, i un cop a l’obra s’analitzen sistemàticament aquests paràmetres del terreny i, en funció del resultat, es decideix el tipus de sosteniment. Així, i respecte a les obres de la línia 5, GISA esmenta que tot i que en general la naturalesa del terreny que s’ha trobat coincideix força amb la previsió del projecte, no passa el mateix amb el seu grau d’alteració i, per tant, amb els esmentats paràmetres de competència. De manera que s’ha hagut d’utilitzar més longitud del sosteniment, més potent i menys del més feble respecte del que hi havia previst en el projecte. Per prendre en cada moment la decisió de com s’ha de seguir avançant en l’obra es disposa d’un equip de tècnics de la direcció d’obra i del contractista. Per tant, d’acord amb el que s’ha exposat, entenc que en el cas de les obres i infraestructures ferroviàries subterrànies efectuades d’acord amb el nou mètode austríac, les previsions del projecte original sofreixen alteracions en la fase d’execució de les obres, que són modificacions del mètode constructiu, però que en cap cas poden emparar modificacions de traçat o altres alteracions respecte al projecte aprovat. D’acord amb el que he exposat, per detectar la causa de l’esfondrament produït, caldrà estar amb més intensitat a l’estudi de la documentació emesa en la fase d’obres que no en el mateix projecte. La determinació de la causa del dany. GISA ha realitzat un informe en què es descriu l’actuació que s’estava duent a terme en el lloc concret en què es determina que la causa immediata que desencadena el procés que s’inicia el dia 25 de gener i condueix a l’ensorrament del dia 27 és l’actuació d’excavació de la solera, tal com he dit fa ja una estona, just en la zona del despreniment, combinada amb la presència d’una discontinuïtat del terreny molt propera a la mateixa zona que impedeix la seva autoestabilització, que és el que els tècnics esperaven i predeien i ens deien el dia vam anar allà a sota. La discontinuïtat del terreny és interpretada de forma diferent segons de l’informe que es tracti; mentre que la direcció d’obra esmenta una zona més diaclasada o fracturada, l’informe del contractista i el del geòleg de Política Territorial es refereix a l’existència d’una falla vertical. En qualsevol cas, es tractaria d’una debilitat del terreny. PLE DEL PARLAMENT �24 de febrer de 2005 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 36 12 Les afeccions produïdes per l’ensorrament del terreny, al voltant i a les zones properes de la cua de maniobres podrien explicar el segon esfondrament de menor envergadura. Res a veure amb el primer, simplement a efecte d’arrossegament; els deu metres més no serien res que no fos el mateix fenomen, ja conegut, de la falla que provoca el lliscament de tots els materials i no pas un nou fenomen que hagués de generar alarma addicional, com no fos la desestabilització general del sector que els mesuraments podien donar a entendre. Si ens n’anem als informes esmentats, s’observa el següent. D’acord amb la informació facilitada per l’UTE constructora a GISA, l’execució de les obres en el moment previ i precís de l’accident era la següent. El mes de juliol de 2004 s’havia excavat la cua de maniobres pel que fa al tram de l’accident en la seva major part a secció completa. A partir del dia 21 de gener es va iniciar el buidat de terres al –cito en castellà la paraula tècnica que esmenta l’informe– cajeo necessari per a l’execució d’una solera que havia de tenir trenta centímetres. Un rebaix de 70 per fer un reomplert de 30. S’indica que es van col·locar extensòmetres incrementals al llarg de l’obra; un dels quals a quatre metres de l’hastial esquerre en el punt quilomètric 0,935, i es va comprovar una absència de moviments en els últims 14 metres pròxims a la superfície del terreny i que corresponen a l’espessor quaternari de la zona. No es detecten moviments en els extensòmetres en la zona dels materials més antics. En data 25 de gener de 2004, a les dotze del matí, un cop efectuat aquest cajeo necessari per a la solera, es va produir el despreniment, i tots els fets que ja els he relatat amb anterioritat. L’UTE constructora amb relació a les causes indica: «El anómalo comportamiento del terreno a excavar en ejecución del túnel, imposible de prever a priori y con aparición de grandes discontinuidades en él, es posiblemente la principal causa de la formación de la primera caverna descrita. En concreto, se detectó a posteriori un liso –una falla vertical– en la proximidad del hastial izquierdo que pudo provocar el inicio del derrumbe.» La Direcció General de Ports i Transports emet un informe geològic amb relació al terreny en què es determina que a la cua de maniobres van aparèixer uns gresos potser amb unes característiques mecàniques inferiors a les de l’estació, potser la causa, la presència d’aigua. Però en general, durant l’excavació del túnel, no es va detectar un accident geològic diferent al trobat a la caverna de l’estació. Cito literalment: «Vist el que ha passat, i veient les roques despreses per la xemeneia i l’aspecte: plànols molt brillants, sense estries i lleugerament humits, la majoria de les roques són gresos molt tectonitzats, amb plànols de ruptura i alguna pissarrositat.» I a la part alta sembla que també ha caigut algun bloc de pissarra. Per tant, creiem que en una direcció paral·lela al túnel existeix una zona de fractura per on circula aigua i sense cohesió que, en excavar per executar l’hastial, s’ha posat en moviment, i en no tenir cohesió, no s’ha aturat la caiguda de materials fins a arribar a la superfície. PLE DEL PARLAMENT Per part de la direcció d’obra s’esmenten com a causes del despreniment: «Pudiera ser...», la direcció d’obra: «Pudiera ser la existencia de una zona puntual más diaclasada del macizo rocoso que al acometer el contratista el cajeo para la ejecución de la solera en esta parte del túnel movilizara empujes adicionales sobre el hastial izquierdo dando lugar a una rotura frágil del mismo.» Per tant, vistos els fets que es descriuen, cal analitzar el comportament de les empreses que estaven actuant i determinar la responsabilitat de cadascú amb relació a les obligacions que li són pròpies. Assumpció de responsabilitats sobre les causes remotes i immediates de l’accident. Torno enrere en l’operatiu que es va posar en marxa el dia 25 de gener, i torno a dir –torno a dir–: assumeixo, com assumeix el Govern, la plena responsabilitat d’aquest operatiu; l’assumeixo i la comparteixo amb tots els companys i companyes del Govern que, de forma immediata, es van posar a disposició per tal de coordinar les tasques que calguessin. I assumeixo que, conjuntament amb l’Ajuntament de Barcelona, vam establir un mecanisme diari, eficient i continuat de seguiment de la crisi, amb plena i permanent coordinació. Vaig dir en la meva anterior compareixença que assumia la responsabilitat de la continuïtat institucional de les obres en curs de la línia 5 i en totes les altres obres que s’havien estat licitant durant l’any 2003 a un ritme sense precedents. Ho reitero –ho reitero–: aquest és el sentit de la responsabilitat que he après amb relació a la funció pública, l’Administració i la continuïtat institucional. He vist, però –he vist, però–, que durant aquests dies no era precisament aquesta l’actitud i el capteniment del primer grup de l’oposició, que no ha fet –no ha fet– en cap moment el gest de posar-se a disposició per tot el que calgués amb relació a la mateixa emergència ni ha tingut la prudència de situar les responsabilitats polítiques en un àmbit on es poguessin delimitar en un sentit estricte amb relació als fets ocorreguts i a les seves causes immediates o remotes. Convé, doncs, ara, afirmar, precisar molt més les meves afirmacions de l’anterior compareixença, i distingir entre els orígens remots les decisions ja condicionades, la tramitació administrativa i els fets més immediats. Començaré per això darrer, que és el que ens convoca per urgència, i que origina aquesta compareixença i aquest conflicte. He explicat fa una estona què passa la nit del 25 de gener i en els dies successius; he dit també que no hi havia cap advertiment formal –cap–, radical i explícit sobre detecció de perill, tant que no es va veure cap perill en la visita que he esmentat ja tres vegades. Tot i així, per què passa? Els puc assegurar que no he sabut trobar una causa única que per ella sola, tota sola, amb simplicitat, amb rigor planià, de frase de subjecte, verb i predicat, expliqui satisfactòriament, doni una resposta satisfactòria a aquesta pregunta. No hi ha una resposta concloent. Diu: «Per què va caure la cua de maniobra del Carmel?» Resposta: «Perquè no hi havia no sé què...» No es pot dir, o no es pot dir amb aquesta simplicitat. No hi ha només una causa geològica com a causa única de l’acSESSIÓ NÚM. 45.1 �Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 13 cident; si hi fos, que hi podria ser, no percebuda, però la geologia per ella sola, diuen els geòlegs, i diuen els tècnics, i diu la direcció d’obra, i diu l’empresa constructora, no hauria hagut de fer caure el túnel, si no hi haguessin concorregut d’altres circumstàncies també. Vull dir que una major abundància d’estudis i sondeigs, que algú ha reclamat, no necessàriament hauria estalviat l’esfondrament. Es coneixia bé la textura de la zona; el caràcter antiquíssim i triturat dels materials, la condició de zona de reble, de rieres i la formació de terrasses per a la construcció de molts habitatges del barri del Carmel. Però l’obertura de l’estació principal i el fet que el túnel de maniobra, obert a secció completa, portés sis mesos excavat donava pautes suficients als geòlegs i als tècnics i a la direcció d’obres, així ho diuen, pautes suficients per a no fer patir. Tant és així que allà on apareixen i s’evidencien en l’excavació a secció completa les pissarres, al fons del túnel de la cua de maniobres, la direcció d’obres sí que ordena, tot just obert, la instal·lació de reforços en forma d’encavallades sobre tot el túnel a secció completa; arriben fins al final, diuen: «Tot és roca bona, això aguanta. Perfecte, no cal reforçar. El mètode austríac ens permet tirar milles, anem fins al final.» I al final troben pissarres, i la direcció d’obres diu: «Doncs, aquí s’ha de reforçar.» I el fons, des del carrer Llobregós fins al final de tot de la cua de maniobres, des de l’origen mateix està reforçat. De les reunions d’obra i dels informes de què sobre aquestes reunions he disposat s’apunten alguns temes d’interès per a la qüestió. El primer de tots és que, a diferència –a diferència, molt important– de la constància explícita de discrepàncies de la direcció d’obra pel que fa a l’obertura a secció completa del túnel en altres parts de l’obra, aquí i en aquest punt, i per aquesta qüestió, no apareix cap constància explícita de queixa. Hi ha, en actes d’obra anteriors d’altres punts de l’obra, d’altres moments i de cronologies diferents, advertiments de la direcció d’obra, que diu: «No avanceu més a secció completa, perquè no és segur»? Sí. N’hi ha en aquest punt? No. No hi ha cap advertiment explícit que digui: «No continueu avançant a secció completa.» Sí que consta, en canvi –sí que consta, en canvi–, en les actes de les reunions d’obra, que no sempre les mesures i els assajos del gruix de la gunita donen la resistència i l’espessor requerits. Com també consta que, en funció de les mesures de convergència i de la seva evolució, la direcció d’obra estableix la necessitat d’acabar la solera, de repetir els assajos i d’assolir els estàndards requerits. La direcció d’obra diu: «Fa sis mesos que està obert, a secció oberta, però com que les mesures diuen que això es mou una mica, faci una solera de trenta centímetres que estintolarà aquests moviments.» Hi ha qui diu: «Trenta centímetres, si va baixar el que va baixar, no haurien aguantat tot el que va baixar.» Per tant, la solera, per ella sola, potser tampoc no hauria estat garantia que no hagués passat l’accident que es va produir. Tampoc en les actes no apareix un motiu d’alarma evident, perquè, en actes anteriors i des de l’inici mateix de les obres, aquestes són qüestions controvertides que SESSIÓ NÚM. 45.1 es van resolent sobre la marxa o que es reiteren en reunions posteriors, si no s’han resolt. Dedueixo de tot això que el perill era latent però que no era evident, o que ningú de la direcció d’obres no el va considerar imminent. No ho era o no ho era prou perquè els representants de GISA que assistien a les reunions, i que molts de vostès coneixen molt bé, trobessin cap motiu –cap motiu– per traslladar al senyor Rossell, responsable de la direcció general d’obra civil, o a la mateixa presidència de GISA, primer el senyor Puigdollers i després, des del mes de març, el senyor Serra, cap motiu d’alarma greu. Tampoc no apareix –i aquest no és el criteri, ni les ordres, ni el sentit de l’eficàcia aplicat a GISA–, en cap moment, no apareix en cap moment cap relació entre possibles problemes de reforç, gruix o mesures i l’evolució econòmica del cost de l’obra. El cost de l’obra es dirimeix en un altre àmbit i en les mateixes certificacions d’obra, i enlloc no es veu ni enlloc no es diu..., i és evident que GISA no ho hauria permès, que algú jugui amb la seguretat a costa de les certificacions. I aquest és un fet molt important, perquè algú ha dit: «Bé, mira, tira milles, que s’estalviïn uns quants centímetres de formigó, i si no passa res, no passa res.» Vull que quedi clar que en cap cas, en cap moment, no hi ha una relació directa entre les determinacions de la direcció d’obra, de la mateixa UTE, dels tècniques de GISA que assisteixen a la reunió i de tota la direcció de GISA, i les eventuals desviacions del cost de l’obra. Feblesa objectiva del terreny?, com dèiem abans. Sí; no aparent en la part excavada i esfondrada. Discrepàncies de gruix i mesuraments? Sí. Necessitat de formar solera si les convergències no estabilitzaven? Sí. Insistència de la direcció d’obres en la formació d’aquesta solera? Sí. És la formació de la solera el detonant de l’esfondrament? Sí. La direcció d’obra, el mateix 13 de gener, insisteix que caldrà acabar –acabar– la destrossa, llevat que l’UTE formuli una justificació. Però «acabar» deu voler dir «concloure» i no «interrompre». En canvi, sí que és molt evident que s’estableix com a prioritari acabar la solera. La conclusió més evident i més circumscrita als fets podria ser la següent. A finals de 2004, alguns assajos de gunita no donaven resultats prou positius. La direcció d’obres detecta que en les mesures de les convergències costa tendir a l’estabilització. La direcció d’obres avisa que, si no hi ha estabilització de les mesures, o bé s’inverteix la tendència o caldrà fer la solera. El 13 de gener, la direcció d’obres insisteix que es faci la solera. La xemeneia apareix el dia 25 de gener, just en iniciar-se la destrossa per fer la solera. Aquesta solera, que havia de ser de trenta centímetres, amb un calaix de setanta..., si la inestabilitat hagués estat molt manifesta i alarmant, els tècnics asseguren que amb una solera de trenta centímetres –ja ho he dit abans– tampoc no s’hauria estabilitzat. Des de la meva primera compareixença s’ha produït un fet decisiu: l’obertura d’un procediment penal. I, en conseqüència, hi ha uns condicionants que em limiten: la prejudicialitat penal, que implica que, quan s’inicia PLE DEL PARLAMENT �24 de febrer de 2005 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 36 14 una acció penal, aquesta és l’única que es pot pronunciar respecte de culpabilitats. Jo no emetré cap judici sobre actituds doloses, culposes, perquè no els he sabut veure, però ara tampoc no ho podria fer perquè hi ha un procediment penal en marxa. Tant és així –tant és així–, que el tècnic de Geocontrol, ahir a la tarda, m’envia una carta dient: «Miri, ho sento. Vostè m’ha demanat un informe. Sóc titular d’aquesta empresa, he estat sotmès a una querella. Ja em perdonarà, però jo, aquest informe, a vostè, no l’hi faré.» Per tant, vull que quedi clar que, en el conjunt del procediment, tenim ara uns condicionants que no teníem en els primers moments de la meva anterior compareixença. del projecte constructiu i d’autorització per a adjudicar, per no gens menys que 393.000 euros, amb una clàusula final que no té pèrdua. «Clàusula cinquena: Atès que la redacció dels esmentats treballs d’ampliació del projecte constructiu s’han portat a terme integrant-los en els projectes que s’estan redactant», autoritza GISA perquè adjudiqui l’ampliació del projecte, pel procediment negociat i sense publicitat a favor de l’UTE: TecCuatro, Typsa, Intraesa, adjudicatària del projecte de referència, atès que és l’única que pot fer-ho. Deu ser que és l’única que pot fer-ho perquè ja està fent l’altre, però no deu ser pas l’única enginyeria del món, de Catalunya o d’Espanya, que sigui l’única que pot fer-ho? Anem ara a les causes remotes i al conjunt de fets de caràcter tècnic i administratiu que poden tenir una relació directa o indirecta amb el punt de l’esfondrament. Aquesta terminologia, aquest «que es redactarà en el transcurs de l’obra», o aquest «integrant-los en els projectes que s’estan redactant» –tanco les cometes de la cita literal– ens parla d’una manera de fer que consistia a fer obres amb un projecte bàsic o de traçat i en projectes constructius, modificats o no, que s’anaven fent i no s’aprovaven mai; mai a temps, vull dir –mai a temps. Hem vist que en el mètode austríac la determinació dels graus d’assegurament es deriva cap a l’observació directa a mesura que avancen les obres i en els termes que determini la direcció d’obres o el geòleg responsable de l’avanç de l’excavació. Primera qüestió rellevant, crec jo: on s’estableix el mètode austríac? En el projecte aprovat el dia 16 de novembre de l’any 2000. Segona qüestió: quan es decideix quina o quines empreses, o quina UTE d’empreses, farà la direcció d’obres? En l’adjudicació del dia 25 de juliol de 2002. Hi ha alguna altra adjudicació posterior a aquestes i fins a la data d’avui? No, cap més –cap més. Cap més adjudicació ni de l’obra, ni del projecte de què es deriva el mètode, ni de la direcció d’obres: Tec-Cuatro, Geocontrol, Intraesa; FCC, COMSA, COPISA, cap altra adjudicació. Hi ha algun altre projecte o acord de caràcter administratiu des del novembre del 2002 fins al febrer del 2004? No, cap altre –cap altre. Quan comença la idea de la realització de l’obra a base de projectes modificats sobre la marxa i en el decurs de l’obra? Quatre dies més tard de l’acord d’adjudicació de les obres. Efectivament, el dia 2 de juliol de 2002 –2 de juliol de 2002–, el senyor Jordi Joan Rossell, aleshores i ara director general d’obra civil de GISA, comunica al director general de Ports i Transports, aleshores el senyor Enric Ticó, que el 27 de juny s’havia adjudicat l’obra a l’UTE FCC, COMSA, COPISA, en la seva variant 1, per un pressupost de 93.682.442 euros. En el mateix escrit s’afirma: «Les modificacions citades, les de la variant de l’oferta, seran incorporades a un projecte modificat M1, que es redactarà en el transcurs de l’execució de l’obra.» Existeix aquest projecte modificat M1? No, no existeix. Tant no existeix l’M1 de quatre dies després de l’adjudicació de l’obra, que el mateix senyor Rossell, la mateixa persona, en escrit del 6 de febrer de 2004, adreçat al nou director general de Ports i Transports, senyor Jordi Julià, li sol·licita l’autorització per a la redacció d’un projecte modificat M1. No hi ha dos M1, no hi ha dos modificats. El que hi ha és un buit clamorós d’administració entre el juliol del 2002 i el febrer del 2004. Amb una excepció –amb una excepció–, que confirma la regla: el 10 de juny de 2003, l’aleshores director general, senyor Enric Ticó, fa una resolució per l’encàrrec d’ampliació de redacció PLE DEL PARLAMENT Ahir, el molt honorable president de la Generalitat va recordar-nos que en el projecte de metro lleuger a Can Cuyàs i a Ciutat Meridiana, el mes d’abril del 2004 fem l’aprovació definitiva del modificat, encarregat dos anys abans, d’unes obres inaugurades l’11 de desembre del 2003; és un exemple. (Remor de veus.) És un exemple, però no és l’excepció que confirma la regla ni el cas més clamorós. No és gens estrany, doncs, que es tramitin amb molta freqüència obres que s’estan fent, amb projectes sempre redactant-se, sense l’empara, doncs, d’un projecte tancat i conclòs, i que es conclou com un as built i una liquidació de final d’obra, és a dir, «ja el tancarem quan es tanqui tot». Anem a una altra qüestió determinant: qui i quan decideix que es modificava el traçat de la línia, el pou d’atac de Pastrana, la posició de l’estació del Carmel i la localització de la cua de maniobres al Carmel. (Remor de veus.) Ho repeteixo: qui i quan decideix que es modificava el traçat de la línia –el traçat de la línia–, la substitució del pou d’atac del carrer de Lisboa pel pou d’atac de Pastrana, la posició de l’estació del Carmel i la localització de la cua de maniobres al Carmel? Tots, tots i ningú des del mateix dia del novembre de 2002 que comencen les obres. Si no hi ha, des de l’endemà del començament de les obres fins al 6 de febrer, cap acte administratiu, com no sigui aquell encàrrec que els he citat, i es prenen decisions sobre el traçat i la localització de la cua de maniobres i es comencen obres, qui ho decideix? Tots i ningú. No hi ha ningú que ho empari. Tots i ningú. Ara, consta així en les actes dels dies 25 de novembre de 2002, 16 de gener de 2003, 30 de gener de 2003 i 13 de febrer de 2003, i per a aquesta qüestió és determinant assenyalar el contingut de les reunions del 25 de novembre de 2002, quatre dies després d’haver començat les obres, i del 10 de març de 2003. En totes dues assisteixen representants de la Direcció General de Ports i Transports, de GISA i de TMB, i en totes dues es planteja ja la localització de la cua de maniobres al Carmel. Notin que la reunió del dia 25 de novembre és –he dit quatre...– quinze dies posterior a la comunicaSESSIÓ NÚM. 45.1 �Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 15 ció, per part de GISA al Govern, de l’inici de les obres. I notin, també, que en la reunió del 10 de març de 2003, que presideix l’aleshores director general de Ports i Transports, senyor Enric Ticó, es valora molt positivament la localització de la cua de maniobres al costat de l’estació del Carmel. Aquest fet podria no tenir més importància si no fos que des d’aquestes mateixes dates, des de l’inici de les obres, totes les decisions d’obres que es prenen es prenen ja des d’aquest supòsit. Els sondejos nous de l’any 2003 són ja sobre el nou traçat. Tots els sondejos nous de l’any 2003 són ja sobre el nou traçat. Els plànols nous incorporen ja la nova disposició de tot el sistema i les obres que es comencen a Pastrana –maig del 2003– ho fan d’acord amb decisions d’un projecte modificat que no existeix. No sé si es veurà prou bé, però crec que és prou rellevant. (Vegeu el gràfic 2.) El projecte originari situa la cua de maniobres a Horta i el traçat de la línia amb aquest color blau. L’estació es disposa en aquesta orientació una mica esbiaixada. El modificat –el modificat inexistent– treu la cua de maniobres d’aquí, desplaça la via cap a aquest punt, resitua l’estació del Carmel desplaçant-la uns metres i posant-la més ortogonal, i col·loca la cua de maniobres aquí. I el pou de Pastrana substitueix el pou de Lisboa, per a iniciar, des d’aquí, l’atac cap a l’estació, cap a l’obertura del túnel, en el nou traçat, i cap a l’obertura de la cua de maniobres. De tal manera que quan al febrer del 2004, quan encara no s’havien complert ni dos mesos de la presa de possessió del nou govern, GISA demana autorització, ho fa seguint el mètode tradicionalment establert per redactar el modificat i iniciar les obres amb l’eufemisme de dir: «Autoritzin a donar suport administratiu a un conjunt de modificacions i d’obres que ja he estat fent o que he de començar a fer i que no tenen, ara per ara, cap empara administrativa.» Quan el 6 de febrer, el senyor Rossell s’adreça al senyor Julià i li diu: «Autoritzi’m aquest modificat, i autoritzi’m a començar les obres que inclou aquest modificat.» Li està dient: «Encarrega un modificat a l’UTE: Tec-Cuatro, Geocontrol, Typsa, Intraesa, que reculli tot allò que fem i hem estat fent des que va començar l’obra i que no hem recollit enlloc i que són modificacions del traçat. Fes un modificat que inclogui obres que ja tenim fetes i posahi tot allò que encara no està o començat del tot o acabat i que hem de continuar fent si volem continuar al ritme de l’obra.» I això és el que passa. Què passa? Deu dies després, repetint el mètode establert en el manual de GISA, el director general encarrega el modificat i amb la mateixa data autoritza l’inici de les obres, com tots els precedents anteriors; exactament seguint el mateix mètode: «Faci un modificat però no pari res perquè hem de fer l’obra i l’hem d’acabar en temps i en cost», i no hi ha el que ara hi haurà d’haver, i el que és evident que hauria d’haver-hi sigut, que és que si hi ha un modificat prou substancial, s’han d’aturar les obres i tramitar el modificat, cosa que feia un any que no s’estava fent. Ah, i si no cau res, no cau res, i tots tan feliços!, i GISA és un instrument excepcional, però si cau, cau, li caigui a qui li caigui. I ens ha caigut a nosaltres, és evident. SESSIÓ NÚM. 45.1 Però queda clar que la perversió del sistema és que, a base d’externalitzar-ho tot –fins el control!– i acordar modificar els termes del control de qualitat fa quatre anys, dient: «El control de qualitat a partir d’ara serà autocontrol. Tu, UTE que tens encarregades les obres, contracta tu el laboratori, paga-te’l tu, i que et controli que jo ja et vigilaré.» I el Consell d’Administració de GISA, del juliol del 2004, anul·la això i torna al control directe, fet des de GISA. De tal manera que... (pausa), deixin-me dir fins a quin punt em trobo ara en una situació peculiar, que és la següent: la d’haver d’assumir –la d’haver d’assumir– i la de voler assumir, i de creure que és com ha de ser, la responsabilitat de la continuïtat institucional, i, de l’altra, i al mateix temps, la de posar de manifest i denunciar alhora que, per la feblesa del projecte, per la seva immediata i simultània modificació no concretada ni encarregada, per un accés de confiança en el mètode –cosa que no passa en la línia 3, no passa, i en l’estudi comparatiu línia 5 - línia 3 la inspecció que s’ha fet de la línia 3 dóna un resultat excepcional, perquè l’UTE, que ho ha fet, ha dit: «Reforcem des del primer dia»–, per la recurrència de problemes de gestió des de l’inici de les obres, per la forma d’adjudicar les obres i la direcció d’obres, per la concentració d’adjudicacions i per la confiança reiterada i contumaç en una única empresa de control geològic, resulti que, d’una banda, cal assegurar i mantenir la continuïtat institucional de les obres..., però que consideri una autèntica immoralitat que ara s’intenti situar i atribuir un determinat nivell de responsabilitats polítiques amb un menyspreu absolut i un oblit clamorós d’uns antecedents que són absolutament imprescindibles per a la comprensió dels fets i que ho seran també per fonamentar les reformes que ja hem començat i que són imprescindibles. I això vol dir –i això vol dir– que, atès que a GISA s’ha produït un canvi d’escala espectacular –un canvi d’escala espectacular–, fruit de les adjudicacions dels anys 2002 i 2003, tant pel que fa al volum total d’obra com pel que fa al volum total de direcció d’obra, cal continuar amb més fermesa, i amb més radicalitat, i amb més rotunditat, tots els processos de reforma que s’havien iniciat tant per depurar les perversions administratives que en l’àmbit de la tramitació de les obres permetia el sistema, i ho permetia, però eren una perversió, com per donar dimensió adequada a aquesta empresa pública, que fa un salt d’una cartera de –parlo en pessetes– 100.000 milions de pessetes a 1 bilió de pessetes. Tampoc no em puc estar d’ensenyar-los-ho, perquè aquest no és... (Remor de veus.) Aquesta és la gràfica de les adjudicacions: 530 milions d’euros l’any 2003. (Vegeu el gràfic 3.) I aquesta és la gràfica encara més espectacular i més peculiar, i no té els índexs de concentració de les direccions d’obres: 70 milions d’euros l’any 2003. Volum i concentració –volum i concentració– són, atès l’alt grau d’externalització, una mala medecina per gestionar una cartera d’obres de l’envergadura del que compraven. (Vegeu el gràfic 4.) Havíem, naturalment, començat un conjunt de reformes, el retorn al control en substitució de l’autocontrol, i vam produir un sisme, no un sisme, sinó un moviment PLE DEL PARLAMENT �24 de febrer de 2005 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 36 16 del terreny, en el canvi, dos canvis successius, del plec de condicions per a l’adjudicació d’obra pública a GISA. Per què? Perquè el plec de condicions vigent que ens trobem quan entrem a assumir responsabilitats de govern establia que la manera d’adjudicar les obres situava en el punt de ser triada –triada– aquella empresa que no es separés més/menys un punt de la base mitjana, amb tendència a encertar-les quasi totes, i, per tant, amb baixes de perfil absolutament pla i amb opció, doncs, de decidir a qui s’adjudicava d’una forma aleatòria i discrecional –aleatòria i discrecional. Quan canviem el plec i diem: «No un punt, deu», es produeix tal trasbals que comencen a haver-hi baixes del 15 i del 20 per cent. I en l’assemblea de la Cambra de Contractistes el senyor Rafel Romero m’ensenya el seu gràfic i em diu: «–Mira, conseller, des que heu canviat el plec de clàusules ha passat això. –Bé, i què ha passat?» Diu: «Que és la guerra.» Dic: «La guerra entre qui, entre vosaltres i el Govern?» Diu: «No, la guerra entre nosaltres!» Dic: «–Que no sou partidaris del lliure mercat, que no sou partidaris del lliure mercat? –Home, sí, però tant no! –Bé, doncs, ajustem-ho una mica, ajustem-ho una mica, que el plec sigui al cinc.» Ja està fet –ja està fet–, és al cinc i ara és sempre la més barata, ara és al cinc i ara és sempre la més barata, i en l’ajustament del mètode –en l’ajustament del mètode– els contractistes han entès i han acceptat que hi ha unes noves regles del joc en la forma d’adjudicar l’obra pública que és imprescindible per a la transparència i per a la bona gestió de l’Administració. Això vol dir, sens dubte, que cal continuar la reforma en profunditat de l’empresa pública GISA; això vol dir que cal enfortir la relació entre GISA i els departaments clients d’aquesta empresa pública; això vol dir que GISA s’haurà de dividir en tres unitats de negoci diferents, carretes, ferrocarrils i obra civil, previsiblement amb tres direccions d’obres i tres nivells de responsabilitat, i això vol dir que en la supervisió dels projectes i de les obres hi haurà d’haver un sistema no només de supervisió, sinó de control i auditoria, entre el Departament i l’empresa pública GISA, o els departaments clients i l’empresa pública GISA, que determini amb claredat que el grau de supervisió mai no permet que es produeixin fets que puguin ser no del gust i d’acord amb les necessitats del client..., i, naturalment, d’acord amb el que són les necessitats més imperioses del procés. Farem aquesta reforma. I els estalvio un munt de pàgines amb la reforma proposada, perquè em sembla que ja he sigut molt llarg, però els porto directament a les meves conclusions sobre tot aquest afer. Primer, i amb relació a l’obra de la línia 5 del metro i a la cua de maniobres, suspendre les obres de tot el projecte de prolongació de la línia 5 del metro. «Suspendre» vol dir aturar. Tot aturat, de punta a punta, d’Horta a la Vall d’Hebron, tot aturat. Segon, requerir a l’UTE contractista i a l’UTE que té la direcció d’obres perquè realitzi les tasques d’urgència que es considerin imprescindibles i que es vagin acordant en les taules de treball i de seguiment de l’emergència o de l’obra per tal d’assegurar el conjunt de l’obra feta. PLE DEL PARLAMENT Tercer, requerir a GISA perquè convoqui un nou concurs per a la redacció d’un nou modificat projecte refós de tots els treballs fets fins ara en què es replantegin el mètode i les condicions de seguretat i reforç i s’avaluïn la necessitat i les possibilitats i la localització d’una nova cua de maniobres. Quart, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques ordenarà al president de GISA que proposi al Consell d’Administració que suspengui l’executivitat del contracte amb les empreses constructora i direcció d’obra dels treballs de la línia 5 fins a l’esclariment de la part de responsabilitats de cadascuna de les empreses causants del dany. Cinquè, crear una comissió d’experts que elabori un dictamen sobre el cas del Carmel i del conjunt del projecte a petició del Govern i amb lliurament de les seves conclusions per ser analitzades. Segon, amb relació a les responsabilitats derivades dels fets ocorreguts, respondre davant de tercers dels danys causats i emprendre accions legals per tal que les empreses responguin de la totalitat dels danys causats a tercers, i, per tant, de la pèrdua dels habitatges, dels desperfectes de la resta d’habitatges afectats i dels danys en continguts dels habitatges i en la via pública. Igualment, hauran de respondre de totes les despeses que l’Administració ja ha sufragat, consistents en el pagament de dietes, bestretes a compte d’indemnitzacions, despeses en hotels i tots els conceptes a què les administracions implicades hagin fet front. Així mateix, les empreses hauran d’indemnitzar la Generalitat, si fos el cas, per la mala execució i/o direcció de les obres de perllongament de la línia 5 del metro, i, consegüentment, de tots els reforços que s’hagin hagut de fer o s’hagin efectuat a posteriori com a conseqüència de l’esfondrament. Segon, mantenir l’operatiu d’atenció a les persones mentre hi hagi un sol veí del Carmel que encara no hagi tornat a casa. Tercer, amb relació a les obres públiques: elaborar i tramitar una llei reguladora de l’obra pública; crear un òrgan d’auditoria i control de qualitat de l’obra pública. Pel que fa a la tramitació dels projectes d’infraestructura que comportin la construcció de túnels, revisió per part del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de tots els projectes dels túnels de la Generalitat que estiguin en fase de projecció o d’execució, sota la supervisió d’un òrgan tècnic especialitzat; i col·laboració i coordinació amb totes les altres administracions que estiguin fent o hagin de fer túnels a Catalunya, de tal manera que –notícia d’avui– si per al túnel del TGV ara a Barcelona farem un assaig cada 62 metres –la línia 5 en tenia un cada 64–, i això és conseqüència, en part, de la psicosi o de la psicologia col·lectiva de por que s’ha generat aquí, a Madrid o a Lausana, respecte a l’esfondrament d’obres de túnel construïdes amb mètode austríac, caldrà revisar tots els projectes, analitzar-ne la seva tramitació, assegurar-ne tots els conceptes i coordinar-se amb altres administracions. Establir amb l’Ajuntament de Barcelona i amb els municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona que tinSESSIÓ NÚM. 45.1 �Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 17 guin obres de construcció ferroviària o de túnels de metro que els afectin mecanismes col·lectius o de bilateralitat per al seguiment d’aquestes obres i el seu assegurament. Per millorar les responsabilitats en la gestió de les obres públiques, definir clarament, redefinir les atribucions del titular i del gestor de l’obra, especialment quan ambdues funcions són exercides per òrgans diferents. Ha de correspondre al titular decidir la realització de l’obra, encarregar-la al gestor, decidir el model de finançament i, si s’escau, finançar-la, aprovar el projecte després d’haver-lo avaluat i/o auditat. Ha de correspondre al gestor encarregar i rebre el projecte, adjudicar la construcció i la direcció de l’obra, controlar el procés constructiu, executar el pagament, i encarregar el control de qualitat, supervisar i inspeccionar la construcció, i supervisar si s’escau, aprovar el control de qualitat en col·laboració i coordinació amb el titular de l’obra. Delimitar millor les responsabilitats del constructor respecte de les de la direcció d’obra, i unes i altres respecte de les del gestor. Definir bé l’abast de les potestats de control i supervisió que poden exercir tant el gestor –GISA o el que sigui–, com el titular de l’obra, el Govern, i establir els mecanismes o procediments que permetin assolir aquesta finalitat amb els deures de col·laboració que s’imposa en el constructor i a la direcció d’obra per facilitar-ne l’exercici. Elaborar, pel que fa a les obres ferroviàries, una normativa pròpia que reguli, entre altres aspectes, el procediment d’elaboració i aprovació dels projectes de les obres ferroviàries de Catalunya, i aquesta normativa ha de contenir els elements següents: fases de projecció de l’obra necessàries, projecte de traçat, projecte constructiu, determinació del contingut necessari de cadascun d’aquests projectes, determinació de la tipologia de tècnics competents per a la seva elaboració, determinació del procediment d’elaboració i aprovació del projecte, informes a autoritats competents, procediment d’informació pública i institucional del projecte, regulació dels supòsits de modificació del projecte aprovat, causes de modificació, determinació del procediment a seguir, regulació de la necessitat de suspensió de les obres fins a l’aprovació de les modificacions, i aquesta legislació hauria de contenir altres elements com la regulació dels aspectes de qualitat, la participació social en la fase de l’elaboració dels projectes, i en el seguiment de les obres l’organització administrativa, els controls administratius i les responsabilitats. Amb relació a GISA. Ja ho he esmentat, però torno a insistir en la necessitat de fer un nou conveni, reorganitzar l’empresa, reforçar les direccions generals, establir tres direccions generals i situar les decisions en un àmbit que permeti aquesta modificació de l’estructura interna de GISA, a fi d’organitzar els serveis de gestió d’obres en aquestes tres seccions: obres viàries, obres ferroviàries i obra civil, tot establint els ponts adequats i estables amb el Govern i amb Ifercat per a obres ferroviàries, i amb ICF Equipaments per a obres d’obra civil. I encarregar al Consell d’Administració que adopti les mesures necessàries per assolir la màxima diversificació dels contractes de direcció d’obra i de control de qualitat i l’aplicació de criteris clars en les revisions i modificacions dels contractes. SESSIÓ NÚM. 45.1 Pel que fa a les responsabilitats polítiques. La Direcció General de Ports i Transports no té responsabilitats pel que fa al control i direcció de les obres de perllongament de la línia 5, sí que existeixen responsabilitats perquè es produeix una tramitació administrativa del modificat no conclosa, en els termes de com es feia, que com a tal mancança administrativa no té rellevància pel dany produït –no té rellevància pel dany produït–, però té tota la rellevància política que vostès hi vulguin donar –tota la rellevància que vostès hi vulguin donar. Per tant, faig meves les paraules d’ahir del molt honorable president de la Generalitat. Pagaran justos per pecadors –pagaran justos per pecadors–, i el senyor Jordi Julià, que és un enginyer excel·lent, un tècnic de primera línia, que ha estat un bon director general i que simplement ha firmat dues autoritzacions el mateix dia per encarregar el projecte i fer les obres, amb tot el dolor, li accepto la seva dimissió, però no li tocaria –no li tocaria. (Remor de veus.) Ja en parlarem aquesta tarda de qui li tocaria, si els sembla. (Persisteix la remor de veus.) El president Senyores diputades, senyors diputats... El conseller de Política Territorial i Obres Públiques L’empresa pública GISA tenia instruments necessaris i possibles per estar al corrent de qualsevol incidència a les obres, si bé és cert que no consta en aquests moments, no consta, que fos requerida per part de cap de les empreses perquè prengués alguna determinació amb relació als contractes vigents. Cal indicar, vull indicar que no s’ha detectat cap responsabilitat en GISA amb relació al dany produït, però, i amb els mateixos motius, amb el mateix dolor, no perquè li toqui, accepto la dimissió del president de GISA, que es mantindrà en les seves funcions fins que el Govern nomeni –com diu la Llei: a proposta del conseller de Política Territorial i Obres Públiques– un nou president d’aquesta empresa pública, perquè GISA ha de continuar la seva feina, i ha de continuar adjudicant obres, i ha de continuar les reformes a empreses, però accepto la dimissió del senyor Ramon Serra com a president d’aquesta empresa pública. I encarregaré, en nom del Govern, al nou president que estableixi, delimiti i depuri, si n’hi haguessin, aquelles responsabilitats de caràcter tècnic que en l’escala subsegüent inferior de l’empresa pública GISA pogués haver-hi, per acció o per omissió, en relació amb aquest cas concret. No ara, ja ho farà el president que ho hagi de fer. Acabo. La Terra no és inerta, la Terra és viva, el subsòl té vida, cal incidir en el subsòl amb cura, amb sensibilitat, sense temptar-lo més del compte. Aquest ha estat el sentit, aquest ha estat el sentit de la insistència obsessiva fins a límits potser inexplicables pels mesuraments sistemàtics des del dia 25 de gener, cent tretze punts monumentalitzats en superfície per l’Institut Cartogràfic per veure què es mou, extensiòmetres, sismògrafs, mesuraments en alçada en les terrasses i els terrats de les cases, tot tipus de mesuraments i auscultacions per arribar a saber que com que la Terra té vida i es mou, PLE DEL PARLAMENT �24 de febrer de 2005 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 36 18 només podem donar garanties i seguretats als veïns quan no es mou, o es mou prou poc com perquè estigui dintre dels marges d’error dels mateixos instruments de mesura, per constatar que res no s’atura de cop, que quan una cosa es mou triga a assentar-se, a posar-se, que la compressió i descompressió genera elasticitats i flexibilitats impredictibles, que si es controlen tendeixen a disminuir, a fer-se residuals, i, finalment, imperceptibles. Voldria, per altra banda, insistir un altre cop en una qüestió cabdal. Hem de gestionar aquesta crisi i volem gestionar-la sense alterar el ritme, el calendari i les previsions del programa d’obra pública que Catalunya necessita i que els catalans i les catalanes esperen. Només que ara caldrà aplicar-hi, també aquí, tots els sensors i més, tots els controls, totes les auditories que calguin per tal de garantir la seva plena eficiència. GISA seguirà operativa, però GISA continuarà la seva reforma en profunditat fins a fer desaparèixer totes les inèrcies i els factors de descuit i abandonament que, a través de l’externalització, podien donar a entendre que s’havia dimitit i abandonat els controls públics: massa externalització, massa concentració, massa subcontractació, massa autocontrol i una supervisió massa feble. En el procés de reforma de GISA havíem començat pel plec de condicions i per les relacions amb el món de les empreses constructores. Ho repeteixo, totes van ser advertides que el canvi de plec significava un canvi de les regles del joc a favor de la transparència i la competència i a favor de fer desaparèixer la discrecionalitat i l’arbitrarietat. El món empresarial va rebre aquests senyals amb prevenció i confiança alhora, i va veure que havia arribat el moment d’esvair tota mena de malentesos. Ara, però, les empreses constructores i les enginyeries saben que caldrà anar més lluny, que s’haurà acabat l’autocontrol, la concentració, la percepció que la relació entre l’obra pública i l’Administració està amortida per GISA. GISA, intervinguda i relacionada amb el Govern, exercirà un control directe i establirà totes les cauteles per impedir la desinformació i la interrupció dels circuits. No es tracta de diluir i de burocratitzar els processos, sinó de reafirmar el caràcter d’empresa pública de la Generalitat al servei de l’execució, el seguiment i el control de l’obra pública, en termes d’eficiència i qualitat. Els mecanismes de les revisions de preus, modificats, reformats i liquidacions seran intervinguts i evitaran l’equació diabòlica, denunciada per la Sindicatura de Comptes a vegades, que voldria establir una relació entre l’eficiència en el cost i la minva en la qualitat. Mai, en tot cas, al preu de la seguretat i de les garanties. I una darrera cosa. En algun moment he viscut de prop l’arrogància de la tècnica, la constatació que la confiança en la tècnica és a vegades excessiva, perquè no és –no pot ser– il·limitada. L’experiència que hem fet el conseller Bargalló i jo, i el senyor Xavier Casas, presidint reunions amb tècnics i sospesant les opinions tècniques dels tècnics, ens han posat sovint davant d’una evidència tremenda del dubte entre posicions discrepants, entre interpretacions no coincidents, fins a fernos dir –i el conseller d’Universitats sap que ho vaig PLE DEL PARLAMENT comentar un dia a Govern: «És que els que som de lletres, com que som de lletres, volem més seguretats, i els tècnics, a vegades, no ens les esteu donant.» I això vol dir –això vol dir– que el diàleg entre la tècnica i la natura ha d’extremar (remor de veus), ha d’extremar la humilitat, la sensibilitat i el respecte. No estic fent –no estic fent– un al·legat ambientalista, estic dient que tots hem de ser capaços –tots, tots, tots!–, hem de ser capaços d’ajustar les necessitats i els reptes a les possibilitats i capacitats, també les econòmiques, que tenim, mostrar un respecte extrem a les lleis de la natura i a les nostres limitacions –les de tots– per controlar-la. Aquest principi és imprescindible per tornar la confiança en l’obra pública i en la necessitat de continuar el programa que s’ha traçat el Govern i que ens és imprescindible. Però caldrà aprendre dels errors i avançar per camins segurs i ajustats, on ningú tingui la temptació de creure que com que el paper –o sense paper– tot ho aguanta, la natura, també, perquè no és veritat. Ni el paper tot ho aguanta –quan no hi ha paper, molt menys–, però la natura, a vegades, no avisa i tampoc no ho aguanta tot. Gràcies, senyores diputades, senyors diputats. (Aplaudiments en un sector de l’hemicicle.) El president Se suspèn la sessió fins a les quatre de la tarda. La sessió se suspèn a tres quarts de dues del migdia i deu minuts i es reprèn a les quatre de la tarda i quatre minuts. Presideix el president del Parlament, acompanyat de tots els membres de la Mesa, la qual és assistida per l’oficiala major, el lletrat major i el lletrat Sr. Muro i Bas. Al banc del Govern seu el president de la Generalitat, acompanyat de tot el Govern. El president Es reprèn la sessió. Prossegueix el debat amb les intervencions dels representants dels grups parlamentaris... (Remor de veus.) Deia que prossegueix el debat amb les intervencions dels representants dels grups parlamentaris. L’ordre d’intervenció serà de major a menor. Té la paraula, pel Grup Parlamentari de Convergència i Unió, l’honorable senyor Felip Puig. El Sr. Puig i Godes Gràcies, senyor president. Senyores i senyors consellers..., senyores i senyors diputats..., senyores i senyors, vull, alhora de començar aquesta primera intervenció, traslladar la solidaritat i el sentiment de comprensió a totes les famílies i a totes les persones que avui, com a conseqüència de l’accident del barri del Carmel, estan patint una situació personal, familiar, i fins i tot, també, empresarial, complicada. La seva intervenció, senyor conseller, no ens ha sorprès, però li haig de dir que ha decebut molta gent. I SESSIÓ NÚM. 45.1 �Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 19 també li vull dir que des de Convergència i Unió no caurem en la major part de les seves provocacions. I és que no volem contribuir de cap manera, rotundament, a fer del problema del Carmel un espectacle de batalla partidista, que és l’escenari on sembla que vostè i el Partit Socialista es mouen millor. (Remor de veus.) I també li vull fer notar, senyor Nadal, que avui creiem haver assistit a un exercici d’arrogància i, fins i tot, de supèrbia personal i política com poques vegades s’havia assistit en aquest Parlament. També li hem de dir, en iniciar aquesta intervenció, i amb tota solemnitat, que, com altres afirmacions que vostè ha fet, ha faltat a la veritat. En cap moment jo mateix he defugit les responsabilitats que hauríem pogut tenir els governs de Convergència i Unió. I ho dic amb l’autoritat moral que em dóna que en les meves primeres intervencions apareix en els mitjans de comunicació aquesta afirmació en la meva boca. (Veus de fons.) Gràcies. També li vull dir, senyor Nadal, que tampoc és cert que no hi hagi hagut un oferiment de col·laboració per part de Convergència i Unió. Des del seu president..., Artur Mas, el mateix dia 3 i en aquesta cambra, va efectuar un oferiment formal d’ajuda i de col·laboració, absolutament formal. Però, més enllà d’aquesta introducció, hem de recordar necessàriament de què estem parlant, i és que, entre els dies 25 i 27 de gener, es produeix un accident a les obres d’execució de l’ampliació de la línia 5 del metro, i que avui, després d’un mes d’aquest accident, l’anàlisi, les causes de l’accident, així com també la gestió de l’emergència, la gestió de la crisi, continuen essent dos fronts oberts en què s’han produït errors, negligències, i en els quals avui hem constatat, també, incompetència i, fins i tot, en determinades decisions, mala intenció. Però la veritat..., les conseqüències són que estem, a més de la situació humana i personal, davant d’una crisi de govern que simbolitza i recau en la seva persona, però que evidencia també una notable manca de lideratge i de capacitat de governabilitat. Els objectius a dia d’avui continuen essent els mateixos: recuperar, en primer lloc, la normalitat al barri del Carmel, garantir als veïns la recuperació del seu patrimoni, redreçar la seva estabilitat personal, familiar i, si s’escau, empresarial; en segon lloc, restituir la confiança dels ciutadans en les institucions i en la seguretat de l’obra pública, i, també, més a mig termini, prosseguir amb les obres, amb l’extensió del metro, tan necessària en aquests barris i altres llocs de la ciutat de Barcelona. I les accions? És evident la prioritat: la intervenció sobre el terreny, la proximitat humana, la necessària i millorable coordinació, l’atenció tècnica, l’atenció personal. De la seva exposició, n’hem tret una certa sensació, i és que, fins i tot, algú podria pensar que algun veí havia d’agrair que hagués succeït aquest accident. Les millores que es produïen en base a la seva exposició han generat aquesta sensació. SESSIÓ NÚM. 45.1 Però, és conscient, senyor conseller, que en els darrers dies, a les darreres hores, s’ha retirat l’atenció psicològica que es prestava a les famílies? Ha contestat ja, el Govern, si pensa compensar els possibles danys morals que moltes famílies han vist trencats? És segur que mantenen viu el record del 3 de febrer, del que va passar el 3 de febrer? Fa falta més sensibilitat per atendre totes les necessitats humanes, sempre en farà falta; però creiem..., i aquí també hauríem esperat una certa i necessària autocrítica. Avui, en l’anàlisi de les causes de l’accident també continuem demanant la petició d’una comissió d’investigació, més que mai. Una comissió parlamentària que cerqui l’assessorament de tècnics, de consultors, si s’escau, una comissió parlamentària d’investigació per analitzar la informació que avui encara no es té. I vostè s’escuda sota les diligències judicials, però utilitza la informació, segons els seus interessos, esbiaixadament, parcialment –informació que avui no disposa ningú–, per a delimitar les causes de l’esfondrament, les reals; per a proposar de veritat mesures que millorin els procediments, sempre millorables, de planificació, execució de control; per a millorar la participació social en futurs projectes d’infraestructures; per a analitzar decisions tècniques adoptades durant la gestió de la crisi, per a millorar la resposta durant situacions d’emergència. No volem una comissió d’investigació per a buscar culpables, senyor Nadal! I és que creiem que, a través d’aquesta comissió d’investigació, també els veïns tenen dret a saber la veritat. Insistim en aquesta petició, i és que vostè avui ha donat la culpa al terreny, a la insolvència dels tècnics, a la gestió del Govern de Convergència i Unió, a dos col·laboradors seus, a les empreses, a la direcció d’obra, a tothom. Vostè no assumeix cap responsabilitat. I recordem que a la Comissió, a la compareixença, vostè ens va afirmar que l’accident s’hauria pogut evitar, i avui no hem conegut cap nova informació. Avui no ens ha explicat –i creiem també que els veïns volen i tenen el dret de saber-ho– com i per què s’hauria pogut evitar. Com segurament també s’hauria pogut evitar l’accident que va tenir lloc fa uns dies a Madrid –per cert amb el mètode de la tuneladora–, o el que abans-d’ahir va tenir lloc a Lausana, a Suïssa –per cert, amb un altre mètode, que tampoc és l’austríac. Però ens preguntem si s’hauria pogut evitar, en el supòsit, per exemple, que no s’hagués trencat un cercle de confiança i d’excel·lència, que ha funcionat durant anys entre el Govern, GISA, les empreses i els tècnics del país... (remor de veus), un cercle d’excel·lència i de confiança, de solvència tècnica, de confiança política, de capacitat de gestió dels equips polítics i tècnics implicats, amb una línia oberta permanent que ha permès sempre prendre les decisions que calien en el seu moment i que el nou equip polític no ha mantingut i ha trencat. O si s’hauria pogut evitar, per exemple, si no s’haguessin forçat –si no s’haguessin forçat– ritmes d’obres per accelerar calendaris. Potser, senyor Nadal. Al cap i a la fi això és el que vostè va manifestar com a intenció seva PLE DEL PARLAMENT �24 de febrer de 2005 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 36 20 en el moment de prendre possessió com a conseller. Ens plantejarem escurçar els terminis d’execució d’aquelles altres obres que tinguin incidències importants?, ens ho preguntem. També ens preguntem si s’hauria pogut evitar si no s’hagués produït un buit en l’execució de l’obra, d’aquesta obra entre el Departament, GISA, la direcció d’obres, les empreses decidint, com vostè va suggerir, més reforços, llegint millors els indicadors, analitzant els censors avariats, escoltant els moviments que l’octubre i el novembre ja van generar unes esquerdes que sembla que no van ser objecte de massa atenció... Això sí, no ens consta cap advertiment formal. Pot garantir si coneixia algun advertiment informal o no escrit? S’hauria pogut evitar si el febrer del 2004 –sí, el febrer del 2004–, quan s’encarrega la redacció del projecte modificat del túnel de maniobra –sí, del túnel de maniobra–, s’haguessin fet més sondeigs. Potser s’hauria pogut evitar. S’hauria pogut evitar si el juny de 2004 –sí, el juny del 2004–, quan es comencen les obres, el juny de 2004, del túnel de maniobra –del túnel de maniobra–, s’haguessin fet més sondeigs. «Si s’hagués fet més atenció a les obres que al projecte...», literal. Vostè també va suggerir-ho el dia de la seva compareixença. Potser si tot això s’hagués fet, s’hauria pogut evitar. S’hauria pogut evitar, senyor conseller, senyor Nadal, si vostè també hagués prestat més temps i atenció a les seves tasques de conseller d’Obres Públiques i potser no tant de temps a les seves responsabilitats com a portaveu d’aquest Govern, amb permanent estat de desballestament, intentant evitar la descoordinació, installant-se massa sovint al seu despatx del Palau i no al despatx de l’avinguda Tarradellas. I vostè basa la seva argumentació en el procés administratiu d’un modificat inexistent. De modificats en l’obra pública, que s’aproven al final de les obres, n’hi han molts, i més en aquest tipus d’obres on les necessàries adaptacions a les permanents necessitats d’actuar tècnicament amb solvència sobre el terreny generen el que és..., sí, habitual. I també en altres administracions, de modificats, n’està curulla la història: a l’Ajuntament de Barcelona, i si volen repassem les obres notables i significades amb modificats..., o potser a l’Ajuntament de Girona. No és aquest el problema, senyor Nadal, i si el fos, i si fos aquest el problema, per què des del maig del 2004 no aproven, vostès, el modificat que tenien sobre la taula? Contradicció culposa? Això sí, hem vist avui, entre altres personatges, un gran buròcrata que amb algunes de les decisions pot fer caure el risc al país de paralitzar tota l’obra pública només per buscar la seva exoneració. (Remor de veus.) Però, si m’ho permet, senyor Nadal, senyores i senyors diputats, és en el front de la gestió de l’emergència, de tot allò que s’esdevé a partir de l’aparició dels primers incidents, la xemeneia del 25 i l’esfondrament del dia PLE DEL PARLAMENT 27, que s’esdevé una successió de decisions i d’accions errònies, negligents, impròpies d’un govern eficaç i valent. És sobretot a partir de l’esfondrament del dia 27 de gener que aquest Govern evidencia una greu incompetència, que no pot amagar darrere l’al·lusió permanent a l’herència del passat. En primer lloc: precipitació, improvisació, falses esperances, imprudència... Sí, imprudència. El retorn a casa en un termini màxim d’una setmana, en poques hores, fins i tot, l’alcalde de Barcelona... El dia 27..., el projecte inclou i està garantit amb tots els estudis geològics; solvència total de l’estudi geològic del projecte. Anuncis, el dia 30, de retorns esglaonats, amb garanties escrites de plena seguretat, documents subscrits per tècnics independents, i es trasllada la pressió sobre els tècnics que ja estan sota sospita màxima, perquè són els que se’ls ha ensorrat el túnel, perquè signin ells els certificats. Això sí, com vostè deia, no ho podem oblidar..., el 3 de febrer. El dia 3 de febrer es produeix la greu crisi de confiança en les institucions, en els tècnics, en la societat, quan una decisió seva va provocar que uns veïns reallotjats amb precipitació siguin desallotjats en poques hores, davant del risc que un nou esfondrament pugui afectar la seva integritat. Aquí hi ha un dels punts clau de la gestió de la crisi. El mateix conseller, compungit i impotent, reconeix que s’ha dit tota la veritat en cada moment, però que la veritat d’un dia a l’altre ha estat desmentida per la veritat de l’endemà. Segon, informacions contradictòries, confusió, maquinació de falses sospites, insinuacions incertes, manca de coratge. El mateix director general reconeix el dia 5 de febrer no es pot dir que hi hagi hagut error o negligència tècnica; hi havia una falla a un metre del túnel que no es va poder detectar, però els estudis van ser correctes. Això coincideix el mateix dia amb unes imputacions i insinuacions al Govern de Convergència i Unió fetes pel president del Govern en seu parlamentària, que suggereix que faltaven estudis geològics: «Sabem que van ser incomplets.» L’endemà mateix el desmentiment del director tècnic de GISA i les seves declaracions en la compareixença en seu parlamentària corregeixen la falsa insinuació del president de la Generalitat. Però és que aquí ja estàvem, en aquest segon punt, preparant la vergonyosa línia defensiva del Partit Socialista: els atacs al Govern de Convergència i Unió. Que si el canvi d’ubicació del túnel de maniobra, que si la insuficiència dels sondejos, que si el projecte justet, que si el mètode constructiu, que si el sistema de control i d’inspecció, que si el model de relació entre PTOP i GISA, que si les insinuacions sobre els processos de contractació d’obra i selecció d’empreses. Fa trenta dies que intenten construir la teoria de la culpabilització de Convergència i Unió des d’allò tan miserable que és intentar sortir el menys malparat possible carregant les culpes als altres, minimitzant, això sí, els costos polítics i electorals. SESSIÓ NÚM. 45.1 �Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 21 I ho dic des de l’autoritat que ens confereix que no vam aparèixer, des del Grup Parlamentari, fins al dia 5 de febrer, havent donat al Govern més de deu dies perquè s’atenguessin les prioritats de la gent, perquè es veiés com s’orientava la crisi, perquè es veiés com s’anaven prenent decisions, i que no és fins després de l’accident, on posem una gran comprensió..., comencen a prendre decisions que s’orienten en aquesta línia. L’ombra de la sospita pertot arreu: al Govern del passat, a les obres del futur, als tècnics i a les empreses del present, menys allà on recau la responsabilitat. Aquesta tàctica, per nosaltres innoble i covarda, els portarà directament fins i tot a la fi de la política. La política no és només quedar bé o fer tot el que calgui per quedar el menys malament possible; la política és servir la gent, estar al seu costat, dir la veritat, assumir els riscos i la responsabilitat. O no és política. Tercer, frivolitat, demagògia, despotisme ignorant. «Això és com el chapapote.» Es tracta el barri del Carmel com un barri marginal, tot just descobert com a realitat urbana, potser, per alguns... –més que una reserva, potser, electoral? Es promet el Pla de rehabilitació integral del barri, aprovat des de l’any 1987. Divuit anys espera el barri del Carmel la seva rehabilitació profunda i resulta que és com a conseqüència de l’esfondrament, després que el mateix Govern i l’Ajuntament de Barcelona no l’haguessin situat a les seves prioritats de la Llei de barris –Roquetes i Santa Caterina, i no hi havia el Carmel. És gràcies a l’accident que ara sí que s’emprendrà la rehabilitació del barri del Carmel? Quatre, subhasta d’inversions: 200 milions de dòlars, 56 milions d’euros aprovats des del Govern, 235 milions en el Pla de rehabilitació de l’Ajuntament. La realitat és crua; arriba el president Zapatero: 16 milions d’euros. Per cert, ni els milions de dòlars ni els euros d’Europa hi són. Ocultació d’informació i manca de transparència, cinc. Només vint dies després dels forats apareix el projecte modificat. I quatre papers més que l’acompanyen com a tramitació administrativa. Vint-i-vuit dies després, el 22 de febrer, se’ns envia, això sí, un projecte molt complet de reompliment, amb tots els forats que s’han fet per injectar el formigó en el túnel enfonsat. Res més. Ni el llibre d’ordres, ni les actes de les comissions de seguiment quinzenals, ni els informes dels gerents, mensuals, ni informació que es conté en l’expedient informatiu. Això sí: filtracions interessades i controlades als mitjans de comunicació. Sis, apagada informativa i intent de manipulació dels mitjans de comunicació. «Apagueu les càmeres. Foragitem les televisions de les assemblees.» Protocol de cobertura informativa impropi d’un sistema democràtic i d’un país modern. Apagada informativa, intent, i censura dels mitjans de comunicació. Set, visita gloriosa. Veni, vidi, vinci!: el president Zapatero arriba al barri –per cert, no visita el barri–; com mister Marshall –no sé qui feia el paper de Pepe Isbert–, regala generosament 16 milions d’euros, menystenint, des d’un punt de vista de prestigi, les institucions catalanes, amb una pèrdua de valor de la GeSESSIÓ NÚM. 45.1 neralitat absoluta. Això sí: ve a salvar, ve a salvar el Partit Socialista, el projecte socialista. Vuit, insensatesa. Hem estès la sospita sobre la solvència de tots els túnels del país. Només vetllen per l’interès propi. Avui, qualsevol barri està ja generant i organitzant una plataforma per evitar que es passi el túnel per sota de casa seva. Estenen la sospita sobre totes les obres que s’han de fer a Barcelona i a altres ciutats catalanes: plataformes, traçats alternatius, reaccions... I avui encara –avui encara– ha tingut un nou episodi..., a l’absoluta indigència dels tècnics del país. Nou, criminalització dels tècnics de l’empresa GISA. Diu que es revisaran tots els processos d’externalització, senyor conseller. Vostès han fet el procés d’externalització de culpes més increïble i mai vist políticament en aquest país. Això sí, qualsevol altra externalització ara..., evidentment, des de la visió de l’intervencionisme i del control. Tot això és culpa –tot això és culpa– de Convergència i Unió, senyor conseller? La imprudència i els certificats que són erronis, la fractura total de la confiança, els enganys i les mitges veritats i mentides al Parlament, les contradiccions en les informacions, la maquinació i la conspiració contra el Govern anterior, la frivolitat, la indolència, la referència del chapapote, la desídia d’un pla especial de rehabilitació interior que espera des de l’any 87, la subhasta d’inversions, les promeses de recursos d’Europa que no hi són, l’ocultació d’informació, la manca de transparència, les filtracions interessades, l’apagada informativa, el protocol de censura als mitjans de comunicació, la vergonyant visita del president del Govern de l’Estat, les sospites sobre tots els túnels, la criminalització dels tècnics de GISA, tot això és culpa del Govern de Convergència i Unió?, preguntem modestament i humilment. Creiem que la gent comença a pensar –i ens ho diuen, també al barri del Carmel– que l’ombra del lideratge del president Pujol i de la major o menor, però de l’eficàcia dels seus governs... (remor de veus), sí, no els deixa respirar, no els deixa actuar. I és que la comparació, dia que passa, comença a ser odiosa. Els comença a pesar com una llosa, els deixa en evidència, i per això es dediquen incessantment, però en va, a intentar destruir l’obra de govern i el seu record. Fins i tot ara que estan al Govern continuen prioritzant la destrucció de l’adversari per sobre de la recerca del bé comú. Són un govern acomplexat, i això els està paralitzant, i això els acabarà passant factura. Els exigim que abandonin la crítica sistemàtica del passat. Fa tretze mesos que governen; assumeixin les seves responsabilitats. Deixi’m que m’aturi, senyor Nadal, un moment en la seva subtil referència a la continuïtat institucional. No. No. I no. No hi ha continuïtat institucional. Hi ha un abans i un després del 20 de desembre de l’any 2003. Hi ha un canvi de govern que, per exemple, en els processos de planificació i de decisions sobre l’àmbit del transport públic, allà on hi havia abans mecanismes plurals, consensos administratius, diàleg, debat des de les administracions de diferents colors polítics, doncs, resulta que en aquest sistema complex i difícil la crisi comença a aparèixer quan totes les administracions són PLE DEL PARLAMENT �24 de febrer de 2005 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 36 22 del mateix color, quan no hi ha contrast, quan no hi ha debat, quan la prepotència els comença a fer prendre decisions errònies. O és que no canvia vostè tota la línia directiva, la que l’interessa i creu, del seu Departament? I els que no canvia, no passen a ser propis del seu equip? O és que des del Departament de Política Territorial no es carrega, atura, corregeix, rectifica, modifica molts projectes en marxa de l’anterior Govern? «Tinc sobre la taula Bracons i l’orella de Casserres, per mirar-los amb lupa...» Revisarà les obres públiques pendents, establertes per l’anterior Executiu, analitzades una per una per decidir si s’han de fer correccions. Desembre del 2003. Les decisions i accions d’empreses a partir del gener del 2004 no són imputables a Convergència i Unió, ni a decisions ni a accions prèvies de Convergència i Unió: són decisions i accions seves, senyor conseller. O és que el traspàs de poder es fa a benefici d’inventari? O és que la medalla del tramvia, perquè és net i brillant, sí, i el metro del Carmel, perquè s’ensorra, no? O és que em vol dir que vostè es mira tots els projectes, com se’ls mira; canvia els directors generals que vol, com els canvia; modifica les comissions d’urbanisme; modifica, per cert, els plecs de condicions de GISA el mateix mes que autoritza la redacció del projecte modificat del túnel que s’ensorra; que canvia el sistema de control d’obres, els sistemes d’adjudicacions d’obres; que acomiada el director de GISA –per cert, el tornem a agafar a cuita-corrents com a assessor per a la comissió d’experts que han d’analitzar l’accident–, tot això, i no és responsabilitat seva? I aquí hi ha una continuïtat de la responsabilitat institucional, amb el break, amb el tall que es produeix d’una manera absoluta i plena? Traslladar la culpa al Govern anterior després de tretze mesos, senyor Nadal, a les empreses, als tècnics, als subordinats, creiem, com va dir vostè en la compareixença, que té un punt d’obscenitat. Ja n’hi ha prou! Repetim: els exigim que abandonin la crítica sistemàtica del passat i que assumeixin la seva responsabilitat. I és que no reneguem del projecte de la línia 5 del metro. De cap manera! I ara! Però si, per bé o per mal, tothom sap que el que s’està fent avui encara al país tot és obra de Convergència i Unió. (Remor de veus.) Res del que avui s’està executant, res, no té el seu origen en decisions, planificacions, projectes, execucions... No ha començat ni una sola obra que no estigués planificada o projectada per Convergència i Unió. Ara, el que han de saber –el que han de saber–, i són vostès que ens han portat a aquest debat, no nosaltres, que no el vam provocar..., el que han de saber és que el canvi del túnel enfonsat, ens el demana el metro i nosaltres l’assumim, sí. I la decisió del canvi del túnel de maniobres és nostre, sí. Però el projecte del túnel enfonsat l’encarreguen vostès, el supervisen vostès, no l’aproven vostès, l’executen vostès i l’ensorren vostès. (Pausa.) No s’amaguin darrere l’herència del passat. Ineficàcia, confusió, alguns nivells d’incompetència..., tot plegat desborda qualsevol defensa i protecció que intentin aiPLE DEL PARLAMENT xecar. I creiem sincerament que és indigne i vergonyós per a aquesta cambra i aquest país. S’han d’assumir amb coratge i valentia els errors i les responsabilitats. La desqualificació que avui ha fet aquí, senyor Nadal, de tots els cossos tècnics és un nou exercici d’irresponsabilitat institucional i nacional. Com demanarà als vint-i-nou veïns i famílies que ahir no van voler creure en vostès que es creguin els certificats que signen aquests tècnics que avui aquí vostè ha desqualificat d’una manera genèrica i absoluta? Però en el fons, si m’ho permeten, i vaig acabant, per què està passant tot això? Tot plegat, entre altres motius, i sobretot pel que fa a la gestió de l’emergència, és una conseqüència del seu estil de fer política, senyors del Partit Socialista. La seva excessiva vocació partidista i sectària en l’exercici del poder, la seva permanent manca d’autocrítica –ni un bri d’autocrítica, ni una espurna d’autocrítica avui s’ha vist en aquest Parlament–, els porta a governar des d’una certa prepotència, supèrbia. S’acaben desentenent, fins i tot, de les angoixes dels ciutadans. Intenten el control dels mitjans de comunicació. Evidencien una voluntat d’intoxicació permanent. Si hi afegim, a més, la descoordinació i la desorientació d’aquest Govern i el fet que estan convençuts que «el poble som nosaltres», que el poble són vostès, aquest convenciment, que només vostès tenen la raó, acaben donant la prioritat a salvar el projecte socialista. Minimitzant el cost polític, deixant els patiments dels ciutadans sempre en segon ordre. Han prioritzat la gestió política davant de la gestió humana. S’hauria pogut evitar, senyor Nadal, i no ho ha fet. Vostè ha gestionat en primera persona, potser fins i tot massa sol, la crisi, i avui la societat evidencia, el barri evidencia que la crisi de confiança és molt més gran que el dia 25, que el dia 27 i que el dia 3 de febrer. Vostè, i ho dic amb tot sentiment, vostè ha quedat desautoritzat. No tant per l’accident, que avui ha demostrat que també, sinó per les decisions i per la gestió a partir del dia 27 i sobretot del dia 3 de febrer. Vostè no pot continuar dirigint l’obra pública del país, vostè no pot seguir donant la cara en nom del Govern, des d’un punt de vista de portaveu i de la imatge de comunicació. Vostè ha de dimitir, ha de plegar, senyor Nadal, i si no ho fa el president l’ha de cessar. La crisi, entenem, se li ha escapat de les mans, ja no té el control ni la credibilitat necessària. I no ho diem només nosaltres, ho diuen els veïns que ahir..., que no accepten les propostes que els fa el seu Govern. No volen tornar a casa; de trenta inspeccions només una accepta el plantejament tècnic de retorn administratiu. Avui la crisi de Govern afecta l’autoestima del país, la confiança de la gent en la Generalitat, la qualitat democràtica d’aquest país. S’ha ensorrat un túnel, sí. L’han tapat molt de pressa, molt, molt de pressa. Però el que no podran és tapar l’immens forat obert en l’autoestima de la gent del barri. No podran tancar la fractura, que tardarà temps a cicatritzar, de la confiança de la gent en les institucions, en els polítics, en el seu Govern. No podran esborrar de la memòria de la gent la seva imprudència i incompeSESSIÓ NÚM. 45.1 �Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 23 tència, del dia 3 de febrer, en què se’ls arriba a posar en perill. I no podrà fer oblidar tampoc, senyor Nadal, la trista sessió que avui ha protagonitzat. Moltes gràcies, senyor president. El president Gràcies, senyor Puig. Té la paraula l’honorable conseller, senyor Joaquim Nadal. El conseller de Política Territorial i Obres Públiques Moltes gràcies, senyor president. Senyores i senyors diputats, he dit aquest matí i ho repeteixo ara, i val per al que val, per a les persones que ens escolten i ens veuen –i no val per al senyor Puig perquè ja ha demostrat que per ell no val–, que l’atenció del Govern de Catalunya i de l’Ajuntament de Barcelona posa al davant de tot, per damunt de tot, l’atenció preferent, sistemàtica i constant a les persones del Carmel que no poden tornar a casa seva; sistemàtica i constant. No s’ha retirat res a ningú. No s’ha retirat res a ningú. Es continua atenent a tothom i al CAP del Carmel s’ha normalitzat l’assistència psicològica als veïns. Però no s’ha retirat cap assistència psicològica als veïns, tot al contrari. De la mateixa manera que obrir el Mercat del Carmel és un intent de normalitzar la vida al Carmel, normalitzar l’atenció psicològica als veïns al CAP del Carmel és també normalitzar la vida en aquest sector. Vostè, senyor Puig, no ens ha impressionat ni amb el to ni amb els adjectius ni amb les acusacions ni amb la rastellera encadenada de fets dubtosos, tal com demagògicament l’ha presentat, i menys amb acusacions de faltar a la veritat, que ha formulat sobre aquest conseller i sobre tot el Govern. Perquè aquest Govern ha dit i dirà i continuarà dient tota la veritat –tota la veritat. Hi ha una veritat, senyor Puig, que vostè ha establert d’una forma meridiana i a la qual jo em resistia. Efectivament, hi ha un abans i un després del 20 de desembre. Després del 20 de desembre es trenca, no el cercle d’excel·lència: altres cercles, i es trenquen. I el problema és que potser no s’han trencat prou –i el problema és que potser no s’han trencat prou. Li hauria de quedar clar que, pel que fa a la confiança en les institucions, nosaltres no juguem, i no volem jugar a barrejar el crèdit i la confiança en les institucions amb la crisi del Carmel. Quan vostès es concentren en la gestió de la crisi, cometen un acte d’imprudència política descomunal. Primer, perquè en la seva forma de respondre a crisis similars, i de respondre-hi políticament i parlamentàriament, no són precisament un exemple a seguir, ni en la diligència, ni en la transparència. I no és per exposar-me en res, simplement és per deixar constància que passat un mes hem comparegut ja dues vegades i no hi ha precedents en la història parlamentària d’aquest Parlament de respostes, que són sovint de sis, vuit i dotze mesos, i de negatives sistemàtiques a la creació de qualsevol tipus de comissió d’investigació per fets més evidents i més greus que qualsevol dels que estem abordant avui. Hauria de quedar clar que si s’ha establert algun dubte respecte al buit clamorós que hi ha entre el novemSESSIÓ NÚM. 45.1 bre del 2002 i el febrer del 2004 sobre què i qui permet tot això, «tots i ningú» vol dir «Fuenteovejuna del 2002 fins a aquell moment», és a dir, «només vostès», en una frase que és per esculpir en pedra que diu: «La decisió de canviar l’emplaçament del túnel de la cua de maniobres del projecte de la línia 5 és una decisió tècnica, no política, que assumim i ens hi reafirmem. La prenem nosaltres, vostès l’executen i és a vostès a qui els cau.» I si hagués calgut una informació pública per prendre aquesta decisió? I si el tenor i la importància d’aquest canvi, que prenen i comencen a executar, hagués hagut de ser objecte d’una tramitació pública diferent, ni que només sigui per la Llei de contractes de l’Estat o de contractació de l’obra pública? Senyor Puig, jo no vull tirar endarrere per tirar endarrere, vull deixar clar simplement que quan vostè descriu una crisi de Govern i intenta situar damunt de la taula determinades qüestions, posa sobre la taula noms i cognoms de col·laboradors seus, d’abans i d’ara, als quals jo he renovat la confiança a vegades i altres no, la majoria se n’han fet mereixedors i d’altres no, però en qualsevol cas qui els ha posat a la picota avui és vostè i no jo. Perquè m’és igual que per esperit corporatiu vostè interpreti la meva interpretació com un atac als tècnics d’aquest país, tot al contrari. El respecte als tècnics em porta a reclamar dels tècnics l’arbitri de solucions que siguin conciliables en el terreny administratiu, econòmic i de les decisions polítiques que s’han de prendre. Repeteixo el que vaig dir sobre si s’hagués pogut evitar: és clar que s’hagués pogut evitar. Simplement aplicant un projecte diferent, un mètode constructiu diferent, un sistema de protecció diferent i un sistema de seguiment de les obres absolutament diferent. Perquè si vostè insisteix en els temes de caràcter més tècnic sobre l’esfondrament, convé recordar que si fallen alguns controls, que si no és prou diligent el seguiment i les auscultacions, tot això se situa en diferents moments en els temps i amb les mateixes empreses, que no sempre responen amb la diligència, que tampoc no he trobat en fets ocorreguts anteriors al 20 de desembre, i que vostè, ni ningú, ni cap col·laborador seu, no corregeix ni fa corregir. Nosaltres no hem volgut forçar el calendari de les obres. Nosaltres hem dit, amb tota claredat: «Si hi ha obres que s’allarguen mandrosament d’una forma impresentable en la imatge popular vint-i-quatre mesos quan es poden fer en dotze, si el contractista ho assumeix, que es facin en dotze.» Nosaltres hem dit: «Hem d’acabar amb l’espectacle lamentable que en els accessos a les poblacions turístiques de tota la costa catalana s’estigui amb obres obertes que haurien pogut estar tancades i acabades d’una forma sistemàtica i reiterativa com si estiguéssim en la manera de fer obres públiques dels anys cinquanta.» Però això no és posar a prova ni sotmetre a risc el sistema, és simplement deixar molt clar que a vegades parlant d’una forma diferent, dialogant d’una forma diferent, buscant el cercle de l’excel·lència d’una forma diferent i menys perversa, l’excel·lència emergeix i és possible. I vostè, senyor Puig, es concentra en un «acte» –diu– «d’imprudència» el 3 de febrer. Diu: «Forcen els tècnics a firmar uns certificats. Porten la gent a casa i els PLE DEL PARLAMENT �24 de febrer de 2005 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 36 24 fan tornar a marxar.» Per sort –vostè ha faltat a la veritat–, per sort. En l’explicació de com es gestiona aquest episodi, respecte al qual vam ser autocrítics des del primer dia, vostè ha faltat a la veritat, perquè va haver-hi un segon esfondrament, que vostè mateix aquest dematí amb el cap –si l’he interpretat bé– venia a dir que era un efecte col·lateral de l’esfondrament primer, que ens porta a decidir que s’aturin els retorns de la gent quan tot just hi havia començat a haver un primer retorn de molt poca gent a casa seva. Sobre el retorn esglaonat de cinc-cents, n’havien tornat no més de trenta o quaranta, i per tant, a tots els altres simplement se’ls diu: «No volem jugar amb les vostres vides. No volem que es pugui dir que per l’alarma que ha generat aquest segon esfondrament, si us continuem demanant que torneu a casa vostra, algú pugui dir que esteu cometent una irresponsabilitat i una imprudència, que no vam cometre i que no vam voler cometre.» Parla d’informació disponible i d’informació no disponible, diu: «Els llibres d’ordres.» Els llibres d’ordres, sap què diu el manual de GISA del 20 de maig de 2002 sobre els llibres d’ordres? «La Direcció d’Obra tramitarà el Llibre d’ordres oficial del Col·legi d’Enginyers, Camins, Canals i Ports, on s’anotaran els esdeveniments més remarcables a parer de la Direcció d’Obres.» Re més que això –re més que això. Hi he buscat, senyor Puig, els d’un episodi del mes de març de 2003 i d’un altre episodi del 26 de novembre de 2003, senyor Puig, i no hi són. No hi són perquè com que els llibres d’ordres només recullen l’opinió del director d’obres, però no són l’element de contrast pel seguiment de les incidències de les obres en la relació entre l’UTE constructora i la direcció d’obres, finalment, fins allà on jo sé, els llibres d’ordres són ben poca cosa, més enllà del que vostè pugui arribar a pensar. Vostè, senyor Puig, no només ha compromès els seus antics col·laboradors, no només ha plantejat una certa cacera inquisitorial en aquest sentit, no només ens ha recordat un intent d’externalització de culpes, sinó que a l’hora de fer pagar justos per pecadors és vostè, avui, en la forma d’actuar d’avui, ahir, abans-d’ahir i des del 5 de febrer ja li admeto, si és que és veritat que va ser el 5 de febrer, que vostè va començar a dir coses sobre aquest tema, qui ha posat GISA en risc, després d’haver trencat el cercle, ha estat vostè. Perquè si GISA estigués a punt de trencar-se no seria per voluntat d’aquest Govern, sinó perquè vostè, senyor Puig, hauria posat en perill allò que per vostè mateix era, segons sembla, un invent extraordinari que calia cuidar com una peça preciosa de l’herència que ens transmetia. Però amb relació a aquest tema tinc la impressió que és precisament vostè –precisament vostè– qui, per raons que se m’escapen, intenta fer saltar ara l’invent. I nosaltres per aquí no hi passarem. (Remor de veus.) Perquè, per altra banda –per altra banda–, vostè fa referència a un projecte d’un govern acomplexat. Quin complex d’un govern que afronta i aborda aquesta crisi en coordinació, dins del Govern i amb col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona, i, lluny de qualsevol complex, assumeix totes les responsabilitats de la gestió d’aquesta crisi i la intenta conduir de la millor manera possible perquè els veïns del Carmel, molts dels quals ens estan acompanyat avui, ara i aquí, puguin PLE DEL PARLAMENT tornar com més aviat millor a casa seva. Sense cap oferiment de col·laboració per part de vostès, com a mínim que ens consti, potser en seu parlamentària en el torn de preguntes, però li asseguro, senyor Puig, que a mi no em consta. A mi no em consta que vostè hagi fet cap tipus d’oferta en aquest sentit. I, per altra banda, diu: «Home!, vostès viuen de la renda de la nostra herència. Tot el que s’està fent és perquè ho vam deixar nosaltres a punt. Vostè no és digne» –em diu a mi– «de continuar gestionant l’obra pública de Catalunya. I, en aquests moments, hauria de quedar clar que aquest traspàs de poder que vam fer no és a benefici d’inventari.» Senyor Puig, tinc gravat, gravat molt a fons, aquí, molt a fons, l’episodi del nostre traspàs de poders. (Remor de veus.) I el tresor més preuat que tinc d’aquell traspàs de poders és, senyor Puig, la clau que no he canviat per entrar a la porta del seu despatx. Res més. En el traspàs de poders, que van intentar que fos silenciat i vergonyant, en una major apagada informativa que no té res a veure amb el que ara intentava denunciar... (remor de veus), l’únic que passa –l’únic que passa, senyor Puig, en aquell traspàs de poder a benefici d’inventaris– és que, com que no ens podien traslladar ni traspassar el cercle de l’excel·lència no identificable, era preferible que no ens traspassessin res. I així va anar. El nostre Govern, senyor Puig –el nostre Govern, senyor Puig–, ha aprovat en menys d’un any i ha aplicat en menys d’un any la Llei de barris a la qual vostès van votar en contra reiteradíssimes vegades, fins i tot, amb el vot favorable en contra de la seva posició del Partit Popular. Sistemàticament, el Partit Popular estava a favor de la Llei de barris i vostès hi van votar sistemàticament en contra. (Remor de veus.) El Govern de Catalunya en un any –en un any– ha aplicat els tretze primers programes i abans de final d’aquest mes, o com a molt tard el 15 de març, haurà convocat la segona convocatòria dels propers tretze barris per atendre amb la Llei de barris. I si alguna cosa tenim clara és que si l’ARI del Carmel ha de tenir un caràcter extraordinari, justament no és la Llei de barris qui ha de resoldre els problemes del Carmel, sinó el caràcter extraordinari de l’ARI que s’hi ha de fer. I precisament per això parlem de més diners dels que parlem en el programa de barris, parlem de més fons de finançament dels que parlem en el programa de barris i abordem totes aquestes qüestions intentant que la forma d’aplicar els recursos –la rehabilitació, els projectes urbanístics, les previsions d’intervenció, el caràcter integral en el barri del Carmel– tingui una dimensió que si fa divuit anys que s’espera, com a mínim, a vostès els en correspon la quota a part de disset. Per tant, ja em dirà vostè mateix com és que si hi ha divuit anys d’espera en un programa d’intervenció integral en el Carmel vostès no van estar en condicions d’acordar i concertar amb l’Ajuntament de Barcelona una intervenció d’aquestes característiques i d’aquesta envergadura per al barri del Carmel. (Remor de veus.) Senyor Puig, és curiós, no?, però, de la forma com vostè intenta posar en evidència aquest conseller o aquest SESSIÓ NÚM. 45.1 �Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 25 Govern, tinc tota la impressió –tota la impressió– que no fa altra cosa que posar-se en evidència vostè mateix. I ho fa –i ho fa– amb tota claredat perquè en la forma de demanar responsabilitats polítiques no fan altra cosa que assenyalar amb el dit noms de persones que potser les haurien d’assumir i ja no les poden assumir perquè no ocupen aquest càrrec. Probablement, la major autocrítica que jo hauria de ferme és la d’haver donat per més bona del compte l’herència d’aquest traspàs de poders no fet que vostè em va donar el dia 22 de desembre de l’any 2003. (Forta remor de veus.) Gràcies, senyor president, senyores i senyors diputats. El president Té la paraula, per al torn de rèplica, l’honorable senyor Felip Puig. El Sr. Puig i Godes Gràcies, senyor president. Senyor Nadal, ho tenia equivocat, jo no venia aquí a impressionar... No era la nostra intenció. No era el nostre objectiu. No sé si això..., en tot cas, ha sigut un lapsus, sí que aquesta era la seva voluntat. Nosaltres veníem aquí a veure si era possible avançar, a conèixer més a fons la veritat i amb el fet que s’assumissin, de veritat, les responsabilitats polítiques que avui no s’han assumit. Vostè parla d’un buit clamorós en la informació pública. Bé, si és així..., per què no la fan? Si tan veritat i cert i tan rotund és això, per què no la fan al febrer, al març, a l’abril, al maig del 2004, al juny del 2004 abans de començar les obres del túnel modificat? Per què? Vull recordar que quan jo he parlat de les responsabilitats en cap moment jo m’he posat a la boca el nom de ningú. No he posat a la picota a ningú. Vostè sí que ho ha fet, reiteradament, tant dels seus com dels antics, amb un estil, crec, que també ens diferencia..., també ho crec. (Veus de fons.) Jo no he posat a la picota a ningú, més aviat he recordat el que vaig fer des del primer moment i el que, òbviament, vaig fer en el seu moment també: proclamar la meva confiança en la solvència tècnica de tots els col·laboradors que jo vaig tenir i el que continua treballant amb vostè. I també li he de dir: és casual, però GISA ha construït en els darrers dotze anys 45 quilòmetres de túnels en carreteres; 24, 25 quilòmetres de túnels d’obres ferroviàries, de metro; 40 noves estacions... Alguna xemeneia apareix. No se’ns va ensorrar cap túnel de maniobres. GISA ha fet en els darrers deu o dotze anys més de tres mil obres, amb una inversió que supera els 7.000 milions d’euros, amb un nivell de solvència, de qualitat que creiem que avala la feina que s’ha fet. I quan nosaltres diem, senyor Nadal, que «fa falta més atenció als veïns», escolti’m, l’oficial dels bombers de Barcelona –no ho diu el senyor Puig, l’oficial dels bombers de Barcelona– diu: «Crec que a molta gent no l’hi han donat suficient informació ni seguretat.» I quan diem que hi han altres objectius polítics en la seva gestió, fins i tot una de les persones que molta gent identifica com és de les que més a peu de carrer i al SESSIÓ NÚM. 45.1 costat de la gent estan, deixa l’evidència en els mitjans de comunicació. En funció de com són els titulars del dia dels diaris del matí acabem tenint el dia d’una manera o d’una altra. El fet és que un titular et canvia el dia. La seva prioritat, la seva obsessió és aquesta en el fons –és aquesta–, ho diu la regidora de districte, del Partit Socialista. Aquesta és en el fons... (remor de veus), del Govern municipal –del Govern municipal–, disculpin l’error, del Govern municipal. (Remor de veus.) Del tripartit municipal. Ho he dit bé ara? (Veus de fons.) Del tripartit municipal. Senyor Nadal, vostè, també, deixi’m ja que, per acabar, li recordi: no sé com pot comparar el meu traspàs de poders i l’acord que vàrem tenir vostè i jo en donar-li o no publicitat..., per cert, un traspàs que jo sí que el tinc gravat, certament cordial, com certament cordial han sigut, malgrat la dificultat política, algunes entrevistes i algunes trobades que hem tingut vostè i jo durant aquests dies. Però vull recordar que el traspàs que vam fer en què, segons a criteri seu, vaig traslladar-li tota la informació i em vaig posar a la seva disposició per donar tota la informació que fos necessària, no sé com ho pot comparar amb un protocol de censura dels mitjans de comunicació que emana d’aquest Govern. Sincerament, és un nou exercici de perversió. Finalment..., home, dir que..., i és només una referència perquè, sí, jo sóc tècnic, tinc aquesta, en tot cas, desviació. (Rialles en un sector de l’hemicicle.) Però, clar, comparar el mètode de construir túnels amb aquella, diguem-ho així, teoria de deixar anar l’ase per la muntanya i per on passa l’ase anar construint la carretera amb el mètode austríac, em sembla molt poc procedent. Escolti, el mètode austríac consta de tot un manual, de tot un seguiment importantíssim de protocol d’actuació dels tècnics que estic convençut que és –i ho continuarà sent, doncs– un mètode, entre molts, utilitzat per construir els túnels, com s’estan construint avui a Catalunya, com s’estan construint avui a Barcelona i no passa res, o sí, segons, ho repeteixo, en funció de quin seguiment i de quines responsabilitats s’assumeixin. Moltes gràcies, senyor president. El president Senyor Mas, té la paraula. El Sr. Mas i Gavarró Sí... Senyor Nadal, en la seva intervenció ha planat, he entès jo –i em sembla que ho ha entès gairebé tothom–, ha planat l’ombra d’una certa sospita, se suposa que de mètodes no precisament ajustats a la legalitat. Sí, tothom ho sap. Jo només els demano una cosa: si tenen més que sospites, tenen proves, vagin als tribunals. Presentin querelles. De sospites, n’hi ha respecte a tothom. Respecte a vostès, n’hi ha un munt, però no les manifestem, ni les insinuem. Sí que sabem una cosa, que si algú en aquest país no pot parlar d’aquest tipus de sospites o d’ombres són precisament vostès, perquè... (remor de veus) –permetin-me un moment, els hem escoltat a tots vostès amb molta atenció–, perquè si alguna herència PLE DEL PARLAMENT �24 de febrer de 2005 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 36 26 va deixar el projecte socialista fa uns quants anys a l’Estat espanyol amb participació seva era precisament una manca molt important de confiança respecte a tots vostès. I escolti, no som nosaltres els que ens dediquem a parlar d’aquestes coses, i menys jo, no m’ho han sentit a dir pràcticament mai, entre altres coses perquè no tinc cap interès a parlar del passat, però no estem disposats a què vostès contínuament vagin estenent aquesta ombra de sospita. Després de la intervenció del senyor Nadal d’aquest matí hem escoltat un grapat d’aplaudiments. Què aplaudien, senyores i senyors diputats del Partit Socialista? Què aplaudien? Vostès han vingut aquí a salvar la cara i a salvar-se vostès. A això és al què han vingut. Perquè quan els veïns a vostès –i a vostè, senyor Nadal– els xiulen i vostès els aplaudeixen, no pot tenir també en aquest cas la sospita que els equivocats són vostès i els que l’encerten són els veïns? Els veïns és veritat que han perdut la casa alguns d’ells –altres no saben si la podran recuperar–, tot això és cert. Afortunadament, comparteixo amb vostè plenament, al 100 per cent, que afortunadament no hi ha hagut ni una sola víctima mortal. No han perdut les seves vides, i això és el més important de tot, totalment d’acord, però han perdut, senyor Nadal, senyores i senyors del Govern, una part de les seves vides, perquè quan s’ensorra una casa, no només s’ensorren unes pedres, no només s’ensorren unes parets, s’ensorra alguna cosa més important que tot això, i això sí que s’ha perdut. I això, em sembla que encara que hagin perdut la casa, aquestes persones afectades el que no han perdut és ni el criteri ni la sensibilitat. No aplaudeixin més durant tota la sessió d’aquesta tarda, els ho demano. No és cap consell, simplement és una petició. El senyor Maragall ahir, i avui ho ha tornat a fer el senyor Nadal, m’ha recordat una anècdota del servei militar. Un cop es va produir un accident que va consistir en què es va disparar un fusell –es va disparar–, i van estar hores i hores buscant qui era el responsable i qui era el culpable, i no el varen trobar. Sap que varen fer, aleshores? Van arrestar el fusell, el van arrestar. (Remor de veus.) Sí, sí, vostès ja saben que això passava. Bé, el problema, senyor Nadal, i senyor Maragall –ja que vostè també va insistir en aquest sentit–, el problema del que ha passat en el Carmel no és el «mètode austríac». El problema no és l’externalització, no és GISA –no és GISA–, no és Convergència i Unió, no és el subsòl i el terra, que segons vostè ara resulta que s’ha de mimar. No és aquest el problema. El problema, senyor Maragall –disculpi’m que m’adreci a vostè com a màxim responsable del Govern–, el problema són vostès. El problema són vostès, i avui ho han tornat a demostrar. Vostès, per la seva incompetència, per la seva arrogància, de la qual presumeixen, dia sí dia també, la seva manca de sensibilitat i en alguns moments la seva manca de coratge. El Carmel, senyor Maragall, és el mirall i l’aparador d’una cosa que nosaltres ja més o menys sabíem, que és que en aquest país no hi ha govern, en aquest país no PLE DEL PARLAMENT hi ha bon govern. I tot això que ja sabíem però que s’amagava darrere dels discursos, de les declaracions, de les contradeclaracions, de la pirotècnia i dels focs d’artifici, tot això ha sobresortit d’una forma evident i absoluta en el tema del Carmel. No hi ha bon govern. Vostè fa poc aquí va dir que estàvem, que el país estava en bones mans. No, senyor Maragall, estem en males mans, no nosaltres, el país en el seu conjunt està en males mans. Vostès diuen, i vostè ho va dir ahir i per això m’adreço a vostè... El president Senyor Mas, hauria d’anar acabant... El Sr. Mas i Gavarró Sí, acabo en un minut o dos. (Remor de veus.) Vostè va dir... (Remor de veus.) Ja sé que tenen ganes que acabi de pressa però tinguin un mínim de paciència. El president No, senyor Mas, és que se li ha acabat el temps. El Sr. Mas i Gavarró Vostè va dir, senyor Maragall, i avui s’ha reiterat, que paguen justos per pecadors. No sé si els que avui han de plegar, per decisió del conseller d’Obres Públiques, són justos o no –això ja ho decidiran vostès–, però el que sí que sabem és que els pecadors són vostès. I vostès no assumeixen aquesta responsabilitat. Altra cosa és que vulguin fer, o que no vulguin fer –millor dit–, penitència, i que vulguin convertir el seu pecat en virtut –allà vostès–, però els pecadors són vostès. I pel que sigui, per raons que es poden entendre i d’altres que potser no, pel que sigui, vostès no assumeixen, en el nivell que correspon, les seves responsabilitats. I darrer tema. M’agradaria, senyor Maragall, que vostè pugés a la tribuna, en un dia solemne com aquest, i reiterés que la culpa de tot plegat, com va dir ahir en seu parlamentària, és de Convergència i Unió. Si ho fa s’enfonsarà una mica més en el pou de la incredulitat, i també en el pou del descrèdit. Però jo li demano que ho faci, per poder tenir un debat, si cal, en aquest sentit. Perquè, si calla, aquesta serà la imatge viva de la seva impotència política. El president Té la paraula l’honorable conseller, senyor Joaquim Nadal. El conseller de Política Territorial i Obres Públiques Senyor Mas... Vull fer, abans de contestar al senyor Puig i al senyor Mas, dos aclariments. Un primer, respecte al retorn frustrat del dia 3 de febrer. Els tècnics continuaven mantenint, l’endemà, que es ratificaven en aquell certificat, que no se’n volien desdir i que el volien mantenir fins a les últimes conseqüències fins ara mateix. SESSIÓ NÚM. 45.1 �Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 27 Tant és així que, quan vam haver de plantejar si firmaven un nou certificat pel retorn, ara, els tres tècnics responsables de les dues UTE, deien: «No, amb el que ja vam firmar el 3 de febrer ja n’hi ha prou.» I nosaltres vam creure, sense forçar res, sinó situant les coses en aquell terreny que ens és imprescindible per ser jutjats com a bons gestors i no dilapidant els termes contractuals de la relació entre el Govern, el gestor, la direcció d’obres i l’empresa contractista, que és per deixar clar, que ara n’hi ha uns que firmen perquè volen i perquè de bona fe s’hi mostren disposats, i n’hi ha uns altres que havien de firmar i era la seva més absoluta obligació, perquè eren en els termes del contracte que tenien firmat els responsables de l’obra i havien de respondre’n civilment, com civilment de forma subsidiària respondrà aquest Govern si així toca. Per tant, aquell certificat val per al que val, i no val per als veïns, però per al Govern era absolutament imprescindible per deixar clar que en les reclamacions legals de caràcter patrimonial que formularem, aquells tècnics ens deien que més enllà de l’esfondrament puntual que s’havia produït res –res– no havia de fer patir ningú. Pensi que la preocupació per allò que les persones han deixat en les seves cases, aquells que hi han deixat alguna cosa, que n’hi ha un grapat –trenta-tres, moltes coses; d’altres, uns quants dies de les seves vides; d’altres, la moral col·lectiva com a barri–, tothom hi ha deixat alguna cosa. Però pensin que, filant primíssim, el Govern va esperar la disponibilitat del cap dels bombers de Barcelona per fer entrar a la casa que s’havia d’enderrocar, un cop s’havia enderrocat el primer forjat, per treure tantes coses com es poguessin treure, atenent justament aquesta sensibilitat i responent una interpel·lació que ens feien, a l’alcalde de Barcelona i a mi mateix, en el barri, dient: «No prometis el que no pots prometre. No diguis que podrem recuperar coses que tenim a dintre casa si no les podrem recuperar.» I el primer dia, el senyor Vicente Alegre, que estava entrant, ens truquem i diu: «Entro perquè jo no hi veig cap perill.» I degudament assessorat, jo li dic: «No entris. I no entris fins que els bombers no et deixin entrar. I quan els bombers et deixin entrar, aleshores entra tu, i que entri tothom qui calgui, i traguem tantes pertinències com sigui possible, com més millor.» Però si alguna cosa no farà aquest Govern serà justament barrejar els sentiments dels veïns del Carmel, els seus problemes, la gestió d’aquests problemes i l’intent de solucionar-los amb la baralla i batalla política en la forma i en els termes que vostès ara aquí, des de fa ja una setmana l’han volgut conduir i l’han volgut portar cap aquí. De fet, senyor Mas, ara, intervenint, intentant que el senyor president de la Generalitat respongui i atengui el seu requeriment, vostè, senyor Mas, fa bo, sensu contrario, aquell argument que deia. Perquè sortint vostè ara ens honora amb l’honor que no ens va concedir el president Pujol no responent directament la Moció de censura que li formulava el senyor Maragall en aquell moment. Gràcies, senyor president, senyores i senyors diputats. SESSIÓ NÚM. 45.1 El president Té la paraula el senyor Mas. El Sr. Mas i Gavarró Senyor Nadal, avui hauria estat molt més senzill per a tots plegats, també per a vostès, que en la seva intervenció hagués actuat amb molta més humilitat, amb molta menys arrogància i assumint la responsabilitat important que vostè té o que li han delegat –esculli el que vulgui. Això no ho ha fet. I, posats a parlar de l’episodi del 3 de febrer, jo no li nego que a vostès els ha impulsat en tot moment... –perquè, si no, serien males persones–, no els nego que els ha impulsat un desig de garantir per sobre de tot la seguretat. Només faltaria, senyor Nadal; no es posi cap medalla per això. És la pura evidència, és el que cal fer no per part d’un govern, per part de qualsevol persona sana, saludable i que tingui dos dits de judici: garantir primer la seguretat de tothom. Per tant, vostès han fet allò que és més elemental, però no pretenguin que nosaltres a més a més els aplaudim per haver indicat a uns veïns una tarda que anessin a casa seva, que dormissin allà i l’endemà que els haguessin de treure. Si això, senyor Nadal, no li mereix cap mena d’autocrítica, ni un petit mil·límetre d’autocrítica, si vostè considera que això no és suficient perquè algun alt responsable polític plegui immediatament, aleshores és que no parlem el mateix llenguatge. Reflexioni sobre això. Reflexioni a fons vostè mateix, i independentment de voler salvar la cara a qualsevol preu, i el càrrec, que s’entén molt bé, pensi si això és una actuació correcta o no: enviar uns veïns a casa seva una tarda i treure’ls l’endemà. Vostè creu que a partir d’aquí hi pot haver el més mínim, la més mínima dosi de confiança respecte a vostès? No s’estranyi si ara no hi volen tornar encara que els donin garanties. No s’estranyin, senyor Maragall, si en aquest moment a tot Catalunya, a aquelles ciutats on ha d’arribar el metro, a la ciutat de Barcelona, la gent en lloc de reclamar el metro com han fet durant tants anys, ara estan reclamant a crits que el metro no hi vagi. Això no és culpa d’altres, és culpa seva per no haver actuat amb la diligència i amb la competència que hauria calgut, i també amb la transparència. I, finalment, senyor Nadal –i ara suposo que es posaran a riure–, nosaltres no tenim res contra vostè –nosaltres no tenim res contra vostè. Entre altres coses, perquè ens coneixem des de fa molts anys, hem col·laborat en diverses ocasions, jo mateix amb vostè he fet un munt de coses positives al servei de molta gent, i no li tenim ganes especials; no senyor, encara que vostè s’ho pensi. L’única cosa que li estem demanant és que aquest Govern i el seu president actuïn amb el coratge necessari. I coratge significa que en un moment clau, ara no protegit per una pregunta parlamentària de dos minuts i mig, senyor Maragall, com ahir, on vostè sempre té l’última paraula, que en un moment clau vostè pugi a la tribuna i digui la seva, i torni a repetir, si realment ho pensa, que tot això, com va dir ahir en seu parlamentària, és culpa de Convergència i Unió. Faci-ho un altre PLE DEL PARLAMENT �24 de febrer de 2005 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 36 28 cop, i aleshores tindrem un debat també sobre això i sobre altres coses. Per tant, escolti’m, no hi ha res personal respecte a ningú; hi ha el judici sobre un govern que està actuant malament. Vostès són govern i nosaltres som oposició, vostès són govern i nosaltres, oposició avui, i, per tant, vostès han de fer de govern i nosaltres d’oposició. I això és el que nosaltres hem fet, com ha dit molt bé el senyor Puig, durant els primers dies, fent exactament el contrari del que vostès feien sempre... (remor de veus) –sí, senyors i senyores, sempre; que sempre intentaven, a la més mínima, i jo n’he patit alguna conseqüència, entre d’altres, saltar a la jugular–, i donar-los temps per gestionar correctament una emergència important. Però no ens facin culpables d’allò que simplement és atribuïble a vostè, a vostès en general. Per tant, senyor Maragall, seguim esperant que vostè pugi a la tribuna i que torni a ratificar –que torni a ratificar– si com va dir ahir... (remor de veus), si com va dir ahir tot això és culpa de Convergència i Unió i si resulta que nosaltres tenim el desvergonyiment que vostès, pobrets angelets, hagin d’assumir les responsabilitats d’aquests dimonis escuats que eren la gent de Convergència i Unió. El president Senyor Nadal, em demana la paraula? (Pausa.) Sigui conscient que obre torn, eh? Té la paraula. El president Senyor Mas... El Sr. Mas i Gavarró Sí, molt breument, també des d’aquí mateix..., observant el silenci avui absolutament protegit del president de la Generalitat (remor de veus), per dir-li, al senyor Nadal, que altra gent i jo mateix hem assumit totes les responsabilitats per bé i per malament; les bones guanyant les eleccions, les no tan bones no guanyant-les prou bé. Les hem assumit absolutament totes. I dit això, deixi’m dir-li que el que avui es posa en evidència, en total evidència, és que vostès no només han actuat amb greu incompetència, sinó que actuen amb greu manca de coratge polític. I això encara és pitjor –això encara és pitjor. I el que hauria d’haver fet vostè, també per dignitat, és no tallar el coll d’uns col·laboradors només, sinó presentar formalment la seva dimissió. I el president de la Generalitat, el que hauria d’haver fet immediatament és acceptar-la. Potser vostè és un peça massa important d’aquest Govern perquè el deixi, potser aquest Govern sense vostè i algú altre faria aigües per tots costats. I per això, probablement, vostè avui no plega, però en circumstàncies normals d’un govern normal, vostè hauria d’haver plegat. (El president de la Generalitat demana per parlar. Forta remor de veus.) El conseller de Política Territorial i Obres Públiques Ho sé, però no em puc estar de dir, senyor president, de l’escó estant, que en aquesta darrera intervenció, amb un punt de cinisme, de demagògia, d’una certa indignitat, el senyor Mas està intentant portar les coses a un terreny en què, com que falta a la veritat i no es recorda de les seves experiències passades, en realitat imputa i fa culpables i estableix unes responsabilitats polítiques que ell sap que en el terreny que les han plantejades no hi són i que en el terreny que les hem reconegudes no són justes, però serveixen per deixar clar que al Carmel l’única prioritat són els veïns. El president Té la paraula el president de la Generalitat. El president de la Generalitat (Sr. Pasqual Maragall i Mira) Però hauria de quedar clar que si hem de repassar les trajectòries de cadascun i l’evolució, els problemes són d’una altra índole i se situen en un altre terreny. Amb la vènia... (Pausa.) Vostè ha volgut que jo sortís i jo surto, efectivament. A dir-li que la seva intervenció demostra que hi ha alguna cosa més –alguna cosa més– que simplement un mal govern per part de vostès en els darrers anys. Que el president Pujol es va equivocar. Es va equivocar en el moment en què no va contestar allò que per llei efectivament havia de fer, que era contestar una moció de censura, que no hi ha cap llei al món que digui que es pot contestar per algú que no és el mateix «mocionat», cap, ni, per descomptat, el Reglament del Parlament de Catalunya. Que es va equivocar nomenant-lo, a vostè, i llançant-lo, a vostè, en aquella ocasió com a candidat. (Remor de veus.) Per això va guanyar..., ha guanyat tant que no el veig governant. I facin el favor d’escoltar un moment. I jo no vull –no vull– tornar a recordar els actes de dimissió de responsabilitat que en el passat alguns responsables dels governs anteriors havien fet. Nosaltres assumim la nostra, l’assumim i l’assumirem, governem i governarem, i per més que vagin dient, aquesta cantarella inacabable «és que vostès no governen, és que el problema són vostès, és que el problema és que no tenen no sé què» esdevé la descripció d’un únic problema, que és que el Govern ara el tenen uns i abans el tenien uns altres. Miri, la malícia de les seves paraules a mi em demostra..., la malícia de les seves paraules, el to de les seves paraules, després del to que ha utilitzat el conseller, em demostra que vostès tenen la cua de palla, que vostès realment tenen un problema i que s’han sentit atacats per una acusació que d’alguna forma vostès mateixos se’n deuen ressentir, com a verídica, perquè altrament no s’explicaria que vostè hagi sortit aquí amb el to, amb la falta de respecte, amb el to i la falta de respecte que ha utilitzat. Tant és així –tant és així– que, dels que van tornar el primer dia, uns quants que van voler encara estant vivint a casa seva i naturalment no ha passat res. Perquè si parlem de vides –si parlem de vides–, que quedi clar, ell ho ha reconegut, aquí no hi ha cap vida humana en joc en aquest moment. PLE DEL PARLAMENT SESSIÓ NÚM. 45.1 �Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 29 Nosaltres hem aplaudit el conseller aquest dematí, sí, però l’hem aplaudit segurament equivocadament, perquè no havíem d’haver-ho fet. Però ha sigut perquè hi ha hagut una reacció, jo crec, instintiva per aplaudir l’honradesa i el rigor de l’explicació que s’havia fet i al mateix temps el conteniment amb la qual s’havia fet. I vostès no han estat a l’alçada, senyor Puig i senyor Mas. I vostès no han estat a alçada perquè vostès tenen alguna cosa a amagar; si no, no s’explicaria el seu to. La història ho demostrarà. Vostès han trencat avui una regla que en aquest Parlament s’havia respectat sempre, que era el respecte entre diputats i el respecte al president de la Generalitat. I, d’això, la història els en passarà factura. (Remor de veus.) El president El president de la Generalitat de Catalunya Sí, no, molt breument, perquè penso que, efectivament, hem tocat el moll de l’os. Vostès tenen un problema, i aquest problema es diu 3 per cent. (Forta remor de veus.) El president Senyor Mas... (Remor de veus.) Sí, sí, senyor Mas, té la paraula... El Sr. Mas i Gavarró Sí. Senyor Maragall... (Persisteix la remor de veus.) El president Senyores diputades, senyors diputats, si us plau... (Pausa.) Senyor Mas, té la paraula, breument. Senyor Mas, s’ha obert un torn, per tant, té la paraula. El Sr. Mas i Gavarró El Sr. Mas i Gavarró Senyor Maragall, m’hauria d’explicar exactament en què li hem faltat al respecte, perquè, si no, és simplement una frase. El que passa, que potser vostè té la pell tan prima i l’orgull tan ple i l’amor propi tan inflat que al final resulta que, a qualsevol crítica, encara que sigui expressada en termes absolutament correctes des d’un punt de vista parlamentari i des d’un punt de vista personal –no se li ha fet cap al·lusió personal de cap mena, simplement sobre el funcionament del seu Govern–, vostè hagi de replicar que se li està mancant al respecte. Algun problema deu tenir vostè si considera que en aquest Parlament se li falta al respecte simplement per la sessió que hem tingut avui. Segona cosa. Jo estic absolutament al·lucinat que vostè s’aixequi en aquest Parlament en un sessió com la d’avui i parli de tot menys del Carmel. És a dir, vostè es posa dret, ens parla de la Moció de censura que vostè va organitzar per criteris purament partidistes, o per passar l’estona perquè es devia avorrir, i ara resulta que el gran problema és si el senyor Pujol li va contestar o no la Moció de censura? Aquest és el problema, senyor Maragall? Aquest és el problema del Carmel? Aquest és el problema del túnel del metro? Aquest és el problema de l’obra pública de Catalunya? No, senyor Maragall, jo no esperava això de vostè, jo esperava una altra cosa. Jo esperava que vostè, que ahir en aquesta mateixa seu, ben emparat pel Reglament del Parlament i, per tant, sense capacitat de controvèrsia..., que avui anés a aquella tribuna (l’orador assenyala la tribuna d’oradors), no a aquesta, a aquella tribuna, i davant de tothom ens parlés del tema que avui ens ha convocat, que és el Carmel, els veïns, la gent afectada, l’obra pública a Catalunya, la confiança que ha de merèixer un govern del país, el bon govern que tots plegats necessitem, els que hi són –vostès– ara i els que esperem tornar-hi ben aviat. El president Senyor president..., el senyor president demana la paraula...? SESSIÓ NÚM. 45.1 ...vostè ha perdut completament els papers. Si el president de la Generalitat avui ha d’acabar aquest torn parlamentari d’aquesta manera, vostè ha perdut completament els papers. Vostè ha perdut completament els papers, senyor Maragall. Si era per això, realment es podia haver estalviat aquesta intervenció. Jo li demanaria, senyor Maragall..., senyor Maragall, li demanaria... (veus de fons), li demanaria una cosa, i li ho dic també amb tota la modèstia i espero que amb tota la correcció i amb tot el respecte: entre vostès i nosaltres en aquests propers mesos hem de fer coses molt importants al servei d’aquest país, no ho oblidi. Per fer aquestes coses importants és molt necessari que un cert cercle de confiança entre vostès i nosaltres segueixi existint, i que aquest cercle de confiança, que no és d’amistat, però és de confiança política, d’intentar fer coses junts al servei del nostre país i de la seva gent, de la gent del Carmel i de molta altra gent, que això no es trenqui. I amb la seva última intervenció això es trenca definitivament. Vostè engega la legislatura a fer punyetes. Suposo que n’és conscient. I, per tant, li demano, formalment, amb modèstia i amb ple respecte, que vostè retiri aquesta última expressió i que puguem tornar a restablir aquest mínim de confiança que el nostre país necessita. (Remor de veus.) El president El senyor president demana la paraula..., i la té. El president de la Generalitat Honorable senyor diputat, accedeixo a la seva demanda. Però accedeixo a la seva demanda per una sola raó, perquè vostè acaba de dir una cosa molt important, que interessa més el país que tot el que ens ha dit abans. I això tan important és que Catalunya té al davant coses molt importants a fer i espero de vostè i del seu Grup que estiguin en condicions de complir efectivament la seva part de l’obligació en els mesos que vindran en els quals es jugarà l’Estatut de Catalunya, la Constitució espanyola i, en bona mesura, el nostre futur. PLE DEL PARLAMENT �24 de febrer de 2005 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 36 30 El president Senyor Mas... El Sr. Mas i Gavarró Jo li agraeixo, senyor Maragall, aquesta rectificació, que em sembla que és bona, no l’humilia en absolut –no l’humilia en absolut–, però els ho torno a dir, si en algun moment vostès tenen alguna sospita, al marge del que s’ha dit avui, sobre el que sigui, facin el favor de fer allò que s’ha de fer: anar als tribunals, presentar les demandes que calgui i, a partir d’aquí, ja se’n parlarà. Però deixin d’estendre l’ombra de la sospita pertot arreu, perquè vostès no ho poden fer, per trajectòria, i no ho han de fer sobretot mirant cap al futur. El president Moltes gràcies a tots dos. És el torn del Grup Parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi i té la paraula el seu portaveu, el senyor Miquel Iceta. El Sr. Iceta i Llorens Moltes gràcies, senyor president, he de dir-li que he estat a punt de demanar-li empara, perquè em semblava... (Remor de veus.) El president Senyor Iceta, fem-ho bé, esperi’s un segon... El Sr. Iceta i Llorens Jo parlo per als veïns, i em sembla que ells sí que escoltaran. El president Va, doncs. Endavant. El Sr. Iceta i Llorens He estat a punt de demanar-li empara perquè corríem el risc de perdre el fil de debat, i jo crec que el tema no es mereix que es perdi el fil de debat. Volia començar així, senyor president, senyores i senyors diputats..., vull que les meves primeres paraules vagin adreçades a mostrar la solidaritat del Grup Socialistes - Ciutadans pel Canvi amb els veïns i veïnes del barri del Carmel afectats per una desgràcia causada per les obres de la línia 5 del metro. (El president s’absenta del Saló de Sessions i el vicepresident primer el substitueix en la direcció del debat.) La intervenció del nostre Grup, així com la tasca dels governs de Catalunya i de la ciutat de Barcelona, té com a objectiu prioritari defensar els interessos dels veïns i les veïnes afectats, la seva seguretat, la compensació pels perjudicis que han patit, la recuperació dels seus immobles, o l’assignació de nous immobles quan la recuperació sigui impossible, i també pal·liar el perjudici sofert pel comerç i les activitats econòmiques. PLE DEL PARLAMENT Volem reconèixer i agrair la presència d’alguns veïns i veïnes del Carmel i dels seus representants avui, aquí. Compartim la seva angoixa, som conscients que hi ha pèrdues que no es podran mai compensar, ens sotmetem, per tant, de bon grat a les seves crítiques i acollim les seves propostes. El nostre objectiu és fer possible que recuperin la tranquil·litat i l’alegria de viure en el seu barri, i volem que sàpiguen que no descansarem fins a aconseguir-ho. Tothom parla en nom dels veïns del Carmel. Ells ja han dit el que volen: explicacions, disculpes, responsabilitats, compensacions, garanties i exemples. Nosaltres creiem sincerament, conseller, que vostè les ha donat. Més enllà d’errors i encerts puntuals, vostè i el Govern de què forma part estan treballant amb la responsabilitat, la serietat i l’eficàcia que ha de dignificar la gestió pública, potser sense l’espectacularitat d’efectes immediats, difícils en circumstàncies com aquesta, per no dir impossibles, però fent el que cal fer per recuperar la confiança de fons en la política i en la gestió pública. I volem dir-los, modestament, però fermament, als veïns i les veïnes del Carmel, que la millor garantia per a la recuperació de la tranquil·litat en el seu barri, per impulsar la regeneració urbana que cal i assegurar la continuïtat amb seguretat de les obres del metro..., cal prosseguir en la línia que el conseller Nadal i el Govern de la Catalunya està tirant endavant. N’hem estat convençuts des de sempre, però encara més després de sentir la seva intervenció d’aquest matí. Sabem conseller que per vostè en aquests moments no hi ha més èxit personal o polític que el retorn, la satisfacció i la compensació als afectats, i en el fons aquesta és la màxima garantia que podem donar-los. I feta aquesta menció, em deixaran que discrepi amablement del molt honorable president de la Generalitat. Perquè avui, si no l’he entès malament, deia: «Potser no hauríem hagut d’aplaudir.» Jo discrepo d’ell. Nosaltres, als responsables polítics que donen la cara, siguin o no del nostre partit, els aplaudim. No ho hauríem pogut fer, si haguessin defugit responsabilitats, si s’haguessin amagat o si s’haguessin dedicat en moments de crisi a inaugurar una discoteca, llavors no. (Remor de veus.) Segona qüestió que jo crec que cal parlar i parlar clarament. Es parla de transparència –tota, tota, absolutament– i que no es poden fer acusacions o insinuacions infundades –tota la raó. I en la meva intervenció, creguin-me, i a més em subjecto, com no podia ser d’altra manera, a la crítica pública dels altres grups, dels altres companys diputats, dels mitjans de comunicació, intentaré no caure en el que considero un error de tot debat parlamentari, que a més desprestigia no només la persona o el Grup que fa mal ús de les seves prerrogatives parlamentàries, sinó el conjunt de la política. I creguin-me que nosaltres també hem aplaudit el conseller Nadal per un altre motiu: perquè creiem que ha entomat responsabilitats que li pertocaven, però també algunes que no li pertocaven. I això en política pot no tenir compensació. Ningú té l’obligació d’agrair el que podem considerar una obligació dels responsables polítics. Però, creguin-me, el Grup a què pertany el conseller té l’obligació, moral, si m’ho permeten, de fer un SESSIÓ NÚM. 45.1 �Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 31 reconeixement especial, singular, perquè creiem que és sobretot merescut. Hem pogut aquests dies parlar amb molta gent, del Carmel i de fora, i ens diuen: «Mira, sort que ha passat això amb en Nadal, ja veurem si hi té responsabilitat o no, però amb aquest estem segurs que el tema tirarà endavant.» I pensava que potser només era una opinió meva, però he d’agrair al senyor Artur Mas la sinceritat de part de la seva intervenció. Jo li vull agrair que hagi pujat a aquesta tribuna, perquè l’he entès així, i em disculpo per endavant si no és..., però deia: «Home, nosaltres entenem per què no plega vostè, perquè al cap i a la fi és un dels puntals del Govern.» Si m’ho permet, senyor Mas, si es girés el revés, sembla que Convergència i Unió es veu obligada a demanar la dimissió del senyor Nadal precisament perquè és un dels puntals del Govern. Si no és així, doncs, millor; si vostès consideren que és proporcionada la responsabilitat, doncs, ja es veurà. Nosaltres, la veritat és que ens sentim orgullosos de tenir-lo en el nostre partit. Ens va costar. No sé si tothom ho recordarà: el senyor Nadal no... En fi, va costar. Va voler estar en una llista, va estar disposat a fer d’alcalde, deia, «per una estona», perquè li agradava molt la feina, però sempre que anés com a independent, no fos cas, no? I nosaltres, la veritat, vam fer els possibles per convèncer-lo que tampoc érem tan mala gent, i finalment ho vam aconseguir. Però ens en sentim orgullosos no només perquè ens va costar incorporar-lo en la nostra candidatura, ja m’entendran, sinó perquè hem après d’ell, hem gaudit del seu exemple, de la seva feina. I permetin-me que ho torni a recordar, perquè qualsevol responsable polític pot tenir en un moment determinat la temptació de posar davant la defensa de la seva imatge: el que és important és aquell responsable polític que sap posar davant l’interès públic, davant del que pot ser el seu interès personal, la seva imatge personal o perdre el temps defugint responsabilitats, intentant establir quines eren i quines no eren. Ho sento, hem aplaudit, però jo, si avui no hagués aplaudit, no hauria dormit tranquil. Una cosa és aquest orgull que sentim com a socialistes..., i l’orgull que sentim perquè en Joaquim Nadal hagi entomat crítiques, algunes que potser li corresponien i altres que no. Però, escoltin-me, que ell hagi volgut mossegar-se la llengua, en fi, pot ser un costum; ara, el seu Grup Parlamentari no pot –no pot. I nosaltres hem de dir a la cambra, als ciutadans, en general a l’opinió pública, que ens ha dolgut assistir aquests dies a una campanya de desprestigi precisament perpetrada pels que van aprovar el projecte, van adjudicar l’obra, van aprovar un mètode constructiu que planteja problemes, que s’han de poder resoldre, però que planteja problemes, van acceptar modificacions a pilota passada, saltant-se tràmits i verificacions, concentrant encàrrecs en poques empreses, reduint fins a fer pràcticament inservibles els controls de l’obra i, en canvi, avui volen, pretenen aparèixer com els garants de transparència i eficàcia. SESSIÓ NÚM. 45.1 Mirin, estem indignats. Però ho repeteixo..., i crec que compliré, perquè m’ho he preparat, no vull que les emocions que a vegades es poden desbordar en un debat em traeixin, no voldria traspassar el que crec que en un debat polític ha de ser l’enumeració de fets, i, per tant, fer un estalvi solemne de qualificatius, particularment de desqualificatius; no crec que sigui bo. Jo crec que el judici l’han de fer els ciutadans; nosaltres podem i tenim l’obligació de proporcionar arguments. Creguin-me que crec que els ciutadans faran un judici que no serà negatiu respecte al conseller Nadal ni d’aquest Govern, entre d’altres coses, perquè alguns dels defectes que nosaltres apreciàvem en el Govern de Convergència i Unió, Convergència i Unió segueix practicant-los des de l’oposició. Per exemple: tenim un problema? Doncs, què fem? Encarregar una enquesta i publicar-la. Doncs, com avui. Amb un avantatge, que volem reconèixer aquí: aquest cop sí, almenys, l’enquesta la paga el partit; és un avanç. Jo recordo fa mesos que per intentar explicar el canvi vaig dir: «El canvi és que vostè ja no és conseller.» Hi ha gent que només recorda aquella part de la meva intervenció, que maleïda la gràcia, perquè..., i per això em limito, intento limitar-me al màxim, però potser vaig ser ingenu. I també ho vull dir. Perquè realment el canvi no és només un problema que un govern entra i un altre surt, o un surt i un altre entra, per aquest ordre, sinó realment si canvien les polítiques i es revelen com a més eficaces i capaces de reformar. I, per tant, probablement, el canvi que jo en aquell moment potser d’abrandament veia estrictament com aquell moviment de files que ha permès que la primera fila d’aquest Parlament sigui ocupada per un personal polític diferent, doncs, calia que madurés i s’assentés. Jo potser vaig ser ingenu pensant que la hipoteca, diríem, desapareixeria d’un dia per l’altre. Però no creguin, no crec que es tracti..., i en aquest sentit també he de valorar positivament la intervenció del senyor Mas, en el sentit de no criticar l’obra d’una o altra persona: aquí en el fons estem posant en discussió, amb arguments, models diferents de fer, i al final són només els ciutadans els que poden jutjar. Però nosaltres creiem que s’ha marcat fins i tot en la gestió d’aquesta crisi, amb el capteniment d’un conseller, un model ben diferent de fer les coses. Primer, perquè se’ns han donat explicacions, i en aquesta cambra, i en un temps raonable. En fi, recordem quant es trigava abans a comparèixer en comissió? Recordem un ple extraordinari d’aquesta naturalesa? Recordem la creació d’alguna comissió d’alguna cosa –no m’atreveixo a dir encara quina veurem avui? No. Per tant, hi ha un canvi radical. Assumpció de responsabilitats de tipus polític? Poquíssimes. I n’hi deuen haver. Algunes, potser, d’immediates, de gent que ha actuat directament i no ho ha fet prou bé, i algunes, potser, més estructurals, d’aquestes que em sembla que el conseller anomena «remotes». Miri, sabem ja moltes coses, tot i que, a vegades, conseller, li he de dir que la seva intervenció ens ha costat PLE DEL PARLAMENT �24 de febrer de 2005 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 36 32 de seguir, eh? Però vostè ha donat moltes explicacions sobre què ha passat i el perquè. Sabem quan es va pensar l’obra, qui i com la va adjudicar, qui va executar-ne els canvis, qui els convalidava a pilota passada, qui tenia la responsabilitat del control tècnic i qui havia d’avisar de problemes i no ho va fer. Més o menys. Aquest és el panorama que ens ha situat. Home, algú va tapar o com a mínim no va advertir de problemes. Conseller, vostè s’hi ha compromès, però jo li ho he de repetir en nom del meu Grup: actuï, contra persones, empreses, siguin responsables tècnics o no, o siguin tècnics de les empreses, o qui sigui; modifiqui el que calgui perquè mai més a Catalunya una obra pública pugui executar-se sense requeriments de seguretat del màxim nivell. O la consellera de Benestar i Família, demostrant la proximitat als afectats, que, efectivament, aquesta ha estat la primera prioritat, no podia ser d’altra manera. La nostra obligació?, sí, però algú ha de reconèixer que s’ha fet, i s’ha fet bé. La consellera d’Interior que, en fi, la gent sap que el seu concepte de seguretat és tan ampli com l’exigència ciutadana de tranquil·litat, i per això la seva expansivitat. Si algú va estalviar recursos per augmentar guanys, sigui inflexible –sigui inflexible–, si és que es va donar, i si no, no en parlem més, perquè si es va donar, jo crec, no sóc expert, ho podem portar a la fiscalia que probablement hi apreciaria delicte, i si no ha passat... L’Ajuntament de Barcelona. Queda malament que ho diguem, potser, fora d’allà, però també el nostre Grup es veu obligat a dir-ho: l’alcalde, els tinents d’alcalde i la gent del districte, siguin del partit que siguin, que alguns sí que sabem cadascú d’on és; la presidenta del Consell, la Maravillas, la Mavi; la regidora, l’Elsa, i tanta i tanta gent; tècnics del districte –veig la Núria Carmona a la sala–, atenent les persones, que era la nostra obligació, particularment des de l’Ajuntament on, des del punt de vista de responsabilitats per l’obra, ni n’hi havien ni se n’hi han de buscar, encara que alguns sembli que només es dediquin a això. Anem on calgui i allà on calgui perquè jo crec que aquest Govern, tots els governs tenen una obligació envers la institució que ocupen temporalment, i és donar la màxima garantia als ciutadans que s’està utilitzant el poder, l’autoritat i els recursos de la forma més eficient possible. «Podemos meter la pata pero no meter la mano», s’ha dit en castellà i lamento no tenir en català en aquests moments una expressió comparable. Doncs, jo crec que això tots els governs, ho repeteixo, tenen aquesta obligació i han de maldar perquè així sigui. En els moments més crítics, si no estic mal informat, fins a –que no sé si vol dir «fins a» o «més de»– noucents treballadors de l’Administració dedicats sobre el terreny sense horari i sense límit. I això em serveix també per parlar del mèrit d’aquestes persones, no ja dels governs, no ja de les administracions, sinó la gent que va entendre que si hi havia dies que un no podia anar a dormir, no hi anava. Jo crec que han honorat, com convé fer de tant en tant, perquè, si no, tots ho oblidem, la funció pública, el servei públic, que no és només una feina, també és una vocació. I, per tant, no s’aturi, ni es quedi curt, ens té al seu costat, vagi fins on calgui, nosaltres no volem exonerar ningú de les seves responsabilitats, perquè si ho féssim, ens estaríem fent responsables; no ho volem. El Govern ha aprovat les mesures que estaven al seu abast, des del punt de vista de pal·liar el dany en la mesura que es pot, perquè, ho he dit abans, hi han coses que no es recuperen, algunes de materials i algunes que entren en aquest camp, difícil però existent, de l’esperit. He llegit coses aquests dies terribles, i hem vist fotos de gent buscant aquell record, no?, aquell record que pren cos i no sempre el podrem recuperar, aquella peça; però, en canvi, el record espero que sempre el tinguem, no? És veritat que potser això de la continuïtat institucional, que ja he vist que hi han interpretacions diferents, s’ha d’acceptar a benefici d’inventari, potser. Jo no sé si de vostè canviaria la clau del pany del despatx. Però és veritat que potser algú ha apreciat que potser s’haurien hagut d’aplicar reformes més valentes, més directes, més ràpides, sobre procediments que potser no proporcionen les garanties més altes exigibles. I això sí que li ho demano, conseller, perquè algú pot pensar: «Escolti’m, si no hagués passat això de l’esvoranc» –també dit socavón o forat–, «no hauria passat res.» Vostè..., m’ha semblat llegir en la seva intervenció, o escoltar, millor dit, que ja hi havien procediments de reforma en curs, però jo crec que davant de la cambra, davant dels veïns, de l’opinió pública, dels ciutadans, convé deixar clar quins i com. No voldria deixar de parlar d’altres membres del Govern, perquè això és un govern, de tres partits, sí, però per mi tots i cadascun membres del meu Govern. El conseller en cap; ara no sé per què s’ha dit: «No hi és.» Jo crec que hi ha estat sempre que calia i sempre coordinant. A vegades no cal estar a l’escó per fer la feina. I, de fet, em tranquil·litza saber que algú està en un altre lloc en aquests moments, ara. La coordinació es pot produir des de molts llocs i em consta que s’ha fet, i s’ha fet bé. PLE DEL PARLAMENT Per tant, no hi ha mai prou diners per compensar coses perdudes d’aquesta naturalesa, perquè, i perdoneu el castellà, es necio confudir valor y precio; hi han coses que no tenen preu però que sí que tenen un immens valor. I també no oblidar que és veritat que hi han uns afectats directes, però hi ha una voluntat política d’actuar decididament sobre un barri. I jo crec que amb això el conseller Nadal, millor que molts –anava a dir millor que ningú, però aquesta contenció que se’ns demana i que de grat compleixo...–, millor que molts, coneix. Entre altres coses gràcies a ell tenim una llei de barris, que, per cert, no per al Carmel, perquè això ho hem d’abordar específicament, però jo crec que ja hem de començar a pensar a incrementar la seva dotació econòmica perquè hi han molts barris a Catalunya que ho necessiten. I l’èxit de la convocatòria dels ajuts, fins i tot alguna petita querella institucional que s’hi va produir en el moment de l’adjudicació, ens indiquen fins a quin punt és una línia política adequada. SESSIÓ NÚM. 45.1 �Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 33 Nosaltres creiem, sincerament, que la resposta a la crisi ha estat ràpida i eficaç. I, perdonin, aquí s’ha dit: «Home, ha estat ineficaç...» Que algú recorda encara el retard a cobrar, per exemple, indemnitzacions en casos d’incendi? Ho dic... (Veus de fons.) No sabia les xifres –gràcies, diputat. Per tant, jo crec que s’ha estat eficaç. Ara, és evident, hi ha hagut una resposta no exempta d’ensurts; hi ha hagut una gent que li vam dir que podia tornar i després li vam dir: «Millor que surtis perquè, escolta’m, tot i que els tècnics ens diuen que això és segur, no ens la volem jugar perquè encara la terra belluga.» El valor a preservar aquí no era la imatge d’un polític o un tècnic, el valor d’una opinió, sinó el valor de la seguretat, no només de les vides, que afortunadament..., però també d’aquesta noció de seguretat que les persones hi tenen dret per ser ciutadanes del nostre país. Conseller, ho he dit al principi, vostè sempre ha donat la cara –per això potser li trencaran–, però nosaltres, aquest valor, l’hi hem de reconèixer abans de res. Ens ha donat una informació exhaustiva, he intentat resumir-la, m’he quedat avui sense dinar, però... Anem a veure... Si no ho he entès malament, causa immediata única de l’accident..., no hi és –no hi és–, és difícil d’escatir o de trobar. Potser –jo ho dic així, perdonin, eh?– una falla geològica difícil de detectar? Podem dir-ho així? Amb tot allò, jo em perdo. Potser caldria haver incrementat mesures perquè un determinat mètode constructiu exigeix més que l’estricte compliment d’una norma de seguretat? És això? És això, ultrapassar el que diuen les normes. Ara, és evident que hi han accidents que no es poden evitar. També és evident. I també és evident que en aquest cas hi han causes remotes o estructurals que han tingut la seva importància, i que estaríem fent un flac servei als veïns i a la ciutadania si no en parléssim. Hi ha un projecte discutible. Vostè ensenyava des d’aquí uns gràfics. He vist que allò bellugava molt, i si no ho he entès malament, sense que ningú se’n fes càrrec, cap firma, cap informe, cap valoració. Escolti’m, això, jo, que la meva experiència de gestió pública és limitada, crec que no es pot fer així. Jo recordo que al meu ajuntament fins i tot per aprovar un «retranqueig» s’havia de fer una paperassa tremenda. Per tant, aquí alguna cosa ha fallat o han canviat molt les coses des que jo vaig ser regidor a l’Ajuntament de Cornellà del Llobregat. El mètode constructiu aquest, vàlid i que ha funcionat a molts llocs, i que té problemes, que tenen una solució..., però és veritat que potser en funció del terreny s’hi ha de parar més atenció des del punt de vista de la seguretat i de l’actuació directa. clar és que s’hagin de convalidar molt a pilota passada i que es vulguin fer tan de pressa que després ningú es pugui fer responsable d’un efecte negatiu d’una actuació d’aquesta naturalesa. Per cert, si no l’he entès malament, a partir de quatre dies que s’havia adjudicat l’obra. No és una mica estrany? O és que ja es va adjudicar sabent que seria modificada i en fi..., perquè també és possible, jo no hi entenc gaire. I després ha dit unes coses que..., un control geotècnic i geològic, jo diria, com una finca extremenya, manifestament millorable. Perquè, clar, és que vostè ha dit: «Confiança reiterada i contumaç» –això, ho he anat a mirar a la transcripció perquè...– «en determinades empreses.» Jo no hi afegeixo res. No cal. Aquí ja s’ha parlat d’un cercle d’excel·lència, de qualitat i de confiança política. Doncs, si hi havia un cercle... Després, m’ha semblat veure en un gràfic que els anys electorals aquí les adjudicacions es disparen... Una cosa és un cercle d’excel·lència, però jo espero que no es tracti d’un cercle de connivència. Jo m’he hagut de rellegir la seva intervenció un i altre cop perquè hi ha una cosa que no és comprensible, almenys, des del punt de vista d’una persona que no està avesada a la gestió pública. Però hi ha un buit clamorós d’administració entre el juliol del 2002 i el febrer del 2004, però tots sabem que l’obra seguia i es feia, perquè han arribat on ha arribat i, per tant, es bellugava. Després li hem sentit dir, conseller: «Obres que es fan sense l’empara d’un projecte.» Ah, això sí, un director general el 2004 va firmar por lo que había, por lo que iba a haber..., i tot plegat, i dues firmes un mateix dia... I, efectivament, segurament, això, no ho podia haver fet, o hauria hagut d’advertir que allò no podia ser. Per tant, arribats aquí, aquesta sensació que pagaran justos per pagadors, que és veritat que la noció de justícia i de pecat, doncs, és molt làbil. Però per nosaltres és bastant una certesa, perquè, si no ho hem entès malament en la seva intervenció, conseller, pagaran aquells que intentaven esmenar errors que venien d’abans. Potser ells havien comès també algun error, però en tot cas jo crec que la valoració no serà suficientment ajustada i plegaran els que intentaven posar remei a errors estructurals comesos quan manaven alguns dels que pugen a la tribuna a criticar-lo a vostè, conseller. Potser li estan criticant que no els hagi esmenat abans la plana. L’altre dia hi havia, per cert, un acudit en un diari que assenyalava aquesta eventual circumstància. És veritat que, als que no hi entenem, això que les empreses es controlin a si mateixes sobre la qualitat de l’obra que fan, sona malament. Jo abans feia una frase d’aquestes: «Si l’autocontrol esdevé descontrol, mal assumpte.» Algú ho ha de vigilar, i algú que no tingui interès directe amb l’assumpte. Vostè ha plantejat una esmena a la totalitat, no?, parlamentàriament, des del punt de vista dels procediments. Llàstima que en l’àmbit de l’obra pública no existeixi l’esmena de devolució, perquè les coses són com són. S’ha de revisar encara més l’herència, conseller, em temo, no per assenyalar responsabilitats, no –jo crec que quan un polític n’assenyala com a responsable un altre, lamentablement la nostra credibilitat col·lectiva no està a la màxima alçada–, però sobretot per evitar problemes, per evitar que alguns errors es puguin tornar a produir en el futur. Això de fer modificacions fetes sobre la marxa? A mi també em sona que això es fa; el que ja no sé si és tan Nosaltres, no podia ser altra cosa, fem nostres les seves conclusions, les mesures que es proposa aplicar, i ens SESSIÓ NÚM. 45.1 Fascicle segon PLE DEL PARLAMENT �24 de febrer de 2005 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 36 34 agradaria que quedés clar que aquestes propostes d’esmena s’estaven ja aplicant en certa mesura abans, perquè el gest que els veïns pensin que només s’arreglen les coses quan hi han desgràcies no ens agrada. Miri, arribem al capítol de les responsabilitats. Aquí també hi ha canvis, conseller, respecte a l’abans i el després, que es deia, del desembre del 2003. Vostè podia haver dit que el que ha passat era un accident inevitable. Ho hem sentit dir en altres ocasions, en altres llocs, en altres administracions –no em refereixo només a Catalunya, estic referint-me en general. Hem vist gent trigar molt, molt, molt a comparèixer al Parlament; hem vist que es neguen explicacions; fins i tot hem vist moments en què s’ha fet que aquest Parlament aprovés resolucions laudatòries que nosaltres crèiem injustificades. De tot hi ha hagut. Però nosaltres celebrem que el seu estil, que és el nostre, no sigui aquest. Com que em diuen que en els discursos convé posar-hi alguna cita d’autoritat, he buscat les de la responsabilitat, les de Weber. També m’han dit que es fan servir, però que no sempre es compleixen i que cadascú les interpreta com vol. Però n’hi ha una que ens podem aplicar tots i que jo crec que tots hi estarem d’acord, i és que, quan parlem de justos i pecadors, en política sols hi ha dos tipus de pecats mortals, diu Weber, no implicar-se en les tasques públiques i la falta de responsabilitat. Jo crec que en això tots hi podem estar d’acord. I, què és responsabilitat? Diu Weber: «L’ètica de la responsabilitat és la que ens obliga a respondre de les conseqüències de les nostres accions.» Diu: «Un polític sense conviccions és senzillament un oportunista, un professional de la manipulació, un venedor de fum, però un polític sense consciència de la responsabilitat, perdut en el seu món neuròtic d’utopies irrealitzables, és un perill.» No estic pensant absolutament en ningú. Feia la cita com d’autoritat. Però el que sembla que ha de quedar clar és que un és responsable d’allò que fa, d’allò que decideix o d’allò que, havent-ho de saber, no ho sap, o de la seva tria. Aquesta és la seva responsabilitat. I, per tant, jo ho dic perquè..., a part que avui vostè ha establert unes responsabilitats, que pel nostre Grup són les ajustades, jo crec que convé que fem tots un esforç d’assentament d’una certa teoria democràtica de la responsabilitat. I jo els diré, no com que sigui veritat revelada, la meva opinió respecte a això. Els responsables polítics no són fitxes de dòmino. No cauen del primer a l’últim amb independència de la seva actuació concreta o de la seva vinculació amb els errors comesos, si no hi ha una relació directa..., miri, vostè no és responsable, potser ho hauria volgut ser per a poder-ho evitar, però no n’és. Tampoc no em sembla ni just ni acceptable graduar les responsabilitats en funció de l’alarma social: a més alarma, més responsabilitat, perquè cal tranquil·litzar l’opinió pública. Miri, creguin-me, la gent no quedarà avui més tranquil·la en funció de quants caps o colls siguin tallats, em sembla en l’expressió del senyor Mas, sinó quanta PLE DEL PARLAMENT llum, quanta transparència, quanta garantia siguem capaços de posar sobre la taula. Tampoc és acceptable, en termes de responsabilitat, intercanviar cromos entre socis de govern. Ni entre govern i oposició. Siguem, en això, rigorosos. Per tant, es tracta de delimitar responsabilitats en funció d’aquests principis, que diuen els experts en dret i gràcies als quals m’han ajudat, «proporcionalitat i equitat». Per tant, ni a pes ni a «bulto». Nosaltres acceptem la delimitació que ens proposa, conseller, perquè la proposa i la justifica, conscients que potser estem determinant responsabilitats d’una forma massa difusa, i, per tant, aquesta noció genèrica que potser justos paguen per pagadors és dolenta. Em sembla que acaba el meu temps i no vull depassarlo massa. Una mica..., president, amb un minut crec que acabaré. Conseller, el nostre Grup és escèptic, vostè ho sap, sobre la constitució d’una comissió parlamentària d’investigació, creiem que pot convertir-se fàcilment en un terreny de nou escenari de lluita partidista, però som conscients que això ha de ser un acord dels grups, i, per tant, treballarem per fer l’acord que creiem, entre tots, que millor serveix, precisament, a l’interès públic de transparència i d’atribució de responsabilitats, però, particularment, com evitar que torni a passar el que ha passat. Jo ja els ho adverteixo, en el nostre Grup no hi ha ni geòlegs, ni enginyers de mines, ni tampoc directors d’obra. He trobat un arquitecte, si convé ja els el portarem. A nosaltres no ens podran trobar –i perdoni que en això el copio– discutint d’injeccions de formigó, de gunitats, encavallades, xemeneies, triangulacions, micropilotatges, el sistema Cyclops, convergències o anivellacions de precisió. Tampoc ens hi trobaran per un espectacle de foc creuat de responsabilitats. Per això havíem pensat que potser una comissió de tipus independent podria funcionar millor. Ho parlarem amb els grups. Els ho he de dir: la idea no és original. Creiem que és una bona còpia, una bona interpretació. «CIU i PP volen un estudi independent sobre les causes del sinistre» –1 de febrer del 2005–, «els diputats sotasignats del Grup de Convergència i Unió sol·liciten la creació d’una comissió d’investigació per a analitzar i conèixer les circumstàncies de caràcter tècnic que han provocat l’esfondrament.» Per tant, en fi, creiem que la nostra, diríem, obsessió, o que la nostra insistència sobre determinades qüestions lliga amb algunes de les propostes o sensibilitats que en alguns moments s’han expressat, i espero, pel bé d’aquest bé públic que és la transparència i la confiança en les institucions, que ens puguem posar d’acord. Conseller..., m’adreço a tu, no paris. Recorda la frase de Willy Brandt: «No són les dificultats sinó la resignació allò que ens pot vèncer.» Els veïns del Carmel et necessiten, necessiten la teva feina. El president i el Govern t’han reiterat la confiança, i avui ho fa, també, Quim, el teu Grup Parlamentari. Moltes gràcies, president, per la seva amabilitat, senyores i senyors diputats. SESSIÓ NÚM. 45.1 �Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 35 El vicepresident primer Gràcies, senyor Iceta. Honorable conseller, té la paraula. El conseller de Política Territorial i Obres Públiques Gràcies, senyor president. Senyores diputades, senyors diputats, il·lustre senyor diputat, podria, segurament, prescindir d’aquest torn, i fins i tot n’havíem parlat, considerant que el to i el sentit de la seva intervenció recollirien en molt bona mesura aspectes centrals del que havia estat el meu intent, aquest matí, de fixar i establir quines eren les prioritats del Govern amb relació als fets del Carmel. Vull, sí, però, aprofitar aquesta intervenció per afegir alguna dada més i algun compromís més a alguna de les coses que he comentat aquest matí. S’ha formulat, no l’ha formulada vostè, però s’ha formulat aquesta tarda una pregunta sobre el reconeixement dels drets morals dels veïns i dels danys morals soferts pels veïns. Aquest, com tots els altres termes referits als danys soferts pels veïns, serà un procés laboriós i, alhora, generós de converses i negociacions que voldríem portar de la manera més clara, més transparent, més oberta, menys condicionada per intents d’aprofitar l’avinentesa i per situar les coses en un punt just: que tothom recuperi allò que ha perdut, que tothom recuperi allò que sent un intangible o pertinences difícils de valorar també rebi una valoració i ho recuperi, i que els danys morals siguin reconeguts d’una forma que estableixi justícia i equitat, i, per tant, respongui al que podríem dir-ne una jurisprudència que serveixi per a aquest cas i per a d’altres. bona mesura crec que vam encertar, que, fent les coses ajustades i amb un tempo ben plantejat, es podien resoldre molt bé problemes de canvi d’orientació de determinades prioritats polítiques sense fer tabula rasa, tant és així que, probablement, donada la dimensió del Departament, no hi ha cap altre departament –cap altre departament– en el Govern que aculli en els rengles dels seus tècnics qualificats excàrrecs polítics avui rellevats del seu càrrec polític. Però aquest és un fet administrativament inevitable. Així està plantejat: qui té un lloc que ocupa plaça a..., i cedeix aquesta plaça per a ocupar un lloc de confiança, té el dret del retorn a la plaça que ocupava si aquella plaça és vacant. Per tant, és veritat que segurament no vam fer prou de pressa totes les reformes que calien, però vull que també li quedi clar que és veritat que es van començar totes les que calien. No serà ara pel Carmel que abordarem la reforma de GISA, no serà ara pel Carmel que revisarem els projectes ferroviaris de Catalunya, sinó que una cosa i altra estaven enfocades, plantejades i fent-se. I el que serà la meva màxima feina en aquest moment serà impedir, justament, que la incidència tan monogràfica del cas del Carmel freni o alenteixi aquest procés de reforma necessària que havíem entomat amb anterioritat. Gràcies, senyor diputat, senyor president. El president Passem al següent Grup Parlamentari, que és el d’Esquerra Republicana de Catalunya, i té la paraula, en el seu nom, l’il·lustre senyor Joan Ridao. (El president es reincorpora al seu lloc.) El Sr. Ridao i Martín Vull dir també que vostè ha fet esment d’aquesta qüestió i vull aprofitar també l’avinentesa per situar el tema en el seu punt just. Tot allò que s’hagi de fer al Carmel, que s’ha de fer, no serà i no volem que sigui, i no ens podem permetre que sigui plantejat i entès en detriment de coses que s’han de fer a d’altres llocs. Moltes gràcies, senyor president. Molt honorable president de la Generalitat, honorables consellers, honorable senyor Nadal, em sap greu que ara el senyor Mas no hi és, en aquests moments, a l’hemicicle, però em volia adreçar a ell, ni que fos un instant ras i curt per dirli que al nostre Grup Parlamentari no li han passat inadvertides algunes de les seves paraules. Vull dir que el futur de l’Estatut no pot ser una amenaça per a amagar el 3 per cent. D’això ja en parlarem, tindrem l’oportunitat de parlar-ne més endavant. El nostre Grup està compromès amb el combat i la lluita per la transparència i per la netedat de les institucions, però una cosa no es pot vincular a l’altra. Hi ha qui ha esmentat..., i la simetria pot ser en qualsevol moment, potser, no prou ben interpretada, però és igual. Si han passat coses o a Lleida, o a Tarragona, o a Sallent, o a d’altres àmbits, on fenòmens diversos de subsidència plantegen situacions de pèrdua també irreparable de les cases o de necessitat de rehabilitació i de recuperació de barris sencers, vull que quedi clar que el Carmel tindrà tot allò que li correspon, i que, a més a més, ningú mai no podrà dir: «Ho han donat al Carmel, però ho han tret d’aquests altres.» Crec que és un compromís important que ha de servir per situar les coses al seu punt just i per a ajudar a entendre i a fer entendre que la sensibilitat que el Govern de Catalunya està aplicant per tot allò que està passant al Carmel, naturalment l’aplicarà tant com calgui als altres casos que es produeixin. I vull concloure, senyor diputat, reiterant-me en una idea que vostè també em plantejava i que vull que li quedi clara: potser sí que havíem d’haver anat més de pressa, potser sí que havíem d’haver sigut més radicals, però vam creure, i ho vam creure de bona fe, i amb SESSIÓ NÚM. 45.1 Com que hem vingut a parlar del Carmel, és d’això que principalment vull parlar, i, per tant, tampoc vull contribuir a convertir aquest debat en un autèntic espectacle. Com recordava, i, de fet, ho ha recordat insistentment, el conseller Nadal durant les seves intervencions, demà passat farà un mes que es va iniciar el malaurat drama, l’episodi del Carmel, amb un fet que es va iniciar, si vostès volen, amb un ensurt: l’enfonsament del túnel que s’estava construint en l’ampliació de la línia 5 del metro. Un accident que probablement no hauria passat d’això: d’un accident d’allò més probable en aquest tipus d’obres públiques importants, si no és que, com tots sabem, dos dies més tard, es va descobrir un enorme esvoranc que va motivar el desallotjament d’un miler llarg de persones dels seus habitatges. PLE DEL PARLAMENT �24 de febrer de 2005 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 36 36 Fins aquí, senyor Nadal, el seu Departament, el de Política Territorial i d’Obres Públiques, i el Govern en el seu conjunt van superar aquesta primera fase d’incertesa, d’inquietud, gràcies al fet que la crisi, l’enderrocament d’alguns immobles, només va afectar un grapat de famílies, i perquè el conjunt d’administracions concernides van assegurar a la resta de les persones damnificades que podien tornar a casa perquè havien conjurat el perill. Però aquest clima, com tots sabem, es va estroncar. L’esvoranc era molt més gran del que s’havia previst inicialment. Es va haver de desallotjar tot el perímetre. Es van enderrocar tres edificis més. I cregui’m que aquest relat no el faig per delectar-me en la desgràcia ni per retornar al període emocional i esquinçador de la memòria sentimental de molta gent que ens escolta, de molts dels damnificats del Carmel, ni per reviure, lògicament, el xoc traumàtic de veure la gent del Carmel garbellant entre llàgrimes en els contenidors de deixalles per trobar alguns objectes de la seva existència: una foto esgrogueïda –s’ha dit–, una peça de roba, el disc dur de l’ordinador. Una crua, per cert, estampa, en una de les ciutats que es vanta, jo crec que amb raó, de ser de les millors del món, i en molts aspectes ho és. Faig aquest relat dels fets, que és una mica més càlid, potser, del que vostè mateix ha fet aquest matí, senzillament perquè per a molts aquests fets són uns fets inexplicables. Perquè deixant de banda els aspectes dels estudis geològics pertinents –que en parlarem–, deixant de banda també el procés previ dels treballs de perforació –i després en parlarem–, que són evidentment elements centrals per entendre bona part del que ha passat, aquí, abans que re, el que va fallar és tot un sistema –tot un sistema– de realització de l’obra pública. L’actual Govern, probablement sense intencionalitat, el que ha fet és perpetuar aquest sistema. Allò que vostè eufemísticament ha dit, «donar continuïtat institucional». Bé, aquest Govern, en part, és responsable d’haver perpetuat aquest sistema, tan «denostat», que avui tots plegats estem desestimant. I si va fallar tot un sistema d’obra pública, que afecta l’actual Govern i, evidentment, el Govern anterior, evidentment va fallar i falla la confiança. Hem insistit des del primer dia que aquí hi ha una autèntica crisi de legitimitat i de confiança. I la confiança, en la nostra societat, s’ha convertit en una categoria política transcendental. Diguem-ne que és el fil molt prim, molt delicat, que relliga de vegades el ciutadà amb els governants, en una època, per cert, més aviat de lleialtats precàries. Una confiança que té molt a veure amb la fermesa i amb la seguretat, que són dos elements que són, probablement, el codi genètic de qualsevol estat. Una confiança, per cert, que tots els que som aquí sabem perfectament que ens costa molt de guanyar, als polítics, i que si es perd costa molt de recuperar. No ho ha dit, senyor Nadal, no ho ha admès –ja li ho diré jo, sense cap mena d’empatx– que aquesta confiança probablement es va esmicolar aquella atziaga nit en què un grup de veïns, amb tots els informes tècnics que probablement ara es tornarien a reproduir amb la PLE DEL PARLAMENT mateixa intensitat que es van fer en el seu dia –vostè ho ha dit–, en el moment que es va autoritzar aquells veïns a tornar a casa seva i l’endemà van ser desallotjats. A partir d’aquell moment, per desgràcia –a partir d’aquell moment–, tot l’episodi malaurat del Carmel es va començar a escriure d’una altra manera, i vostè segurament és el primer que n’és conscient, d’això. A pesar que –i ho vull dir molt clar– la gestió de la crisi, es digui el que es digui, ha estat positiva en termes generals. En alguns aspectes, particularment, no. No passa re. Però en termes generals ho ha estat, perquè la resposta per part de la Generalitat i de l’Ajuntament de Barcelona, les dues administracions conjuntament, no han escatimat ni els recursos ni els esforços necessaris. Avui per avui encara hi ha un miler de treballadors públics per atendre els damnificats. Seria inacabable –vostè ho ha fet, jo no tinc el mateix temps que vostè– de fer una llista exhaustiva, prolixa, del conjunt d’actuacions fetes per tots els departaments del Govern, encara que els esforços d’aquests departaments del conjunt del Govern puguin quedar literalment sepultats per la magnitud del desastre. Les coses són com són. Encara que aquests esforços estan, o han estat, literalment, sepultats, en molts moments –avui mateix– per l’estultícia d’alguns que volen fer veure que hi ha hagut descoordinació, que hi ha hagut insolidaritat, que hi ha hagut inhibició per part d’alguns membres d’aquest Govern. Els primers que ho saben són les famílies que ocupaven o que s’han vist afectats i han hagut de desallotjar els seus habitatges. Saben, per exemple, que s’ha declarat el barri àrea de rehabilitació integral; saben que rebran, si no les estan rebent ja, les bestretes a compte de futures indemnitzacions; han disposat d’habitatges pont si ho han volgut, dietes per subvenir a les despeses de supervivència ordinària; ajuts per poder compensar el lucre cessant de les seves activitats econòmiques; serveis d’autobusos, transport escolar; s’han suspès el pagament de rebuts d’aigua, llum, electricitat, l’IBI, telèfon, etcètera. I tot això, i més, vull dir que està en sintonia, en directa sintonia amb allò que el nostre Grup Parlamentari va reclamar des del primer moment de la gestió d’aquesta crisi. La nostra primera i principal preocupació ha estat sempre –i en això el Govern ha estat, jo diria, encertat– que calia atendre i compensar les persones, al marge d’aclarir els fets, al marge d’assumir també, si s’esqueia, les eventuals responsabilitats. Però també és veritat que a mesura que passaven els dies les causes d’aquest fiasco del túnel sota la muntanya del Carmel han esdevingut més espesses. Es va assegurar, òbviament, la seguretat del veïnat, els damnificats van començar, com he dit, a rebre les necessàries compensacions, però també es van multiplicar de forma inquietant els interrogants. I voldria, en tot cas, fer una referència a un aspecte molt particular, com és el pecat, per nosaltres, d’imprevisió. Malauradament, la desconfiança juga molt males passades de vegades, i de vegades té efectes, diguem-ne que retroactius, canvia el judici sobre les coses del passat, a vegades llença una implacable, diguem-ne, mirada retrospectiva. I comença a fer, a tots plegats, el terreny de joc una mica més costerut del que caldria. SESSIÓ NÚM. 45.1 �Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 37 Hi ha qui aquests dies responsabilitza, jo diria que amb molta raó, els gestors actuals –també els anteriors, lògicament– d’haver-los entabanat des del mateix inici de la democràcia amb un urbanisme d’aparador, que ha oblidat els dèficits estructurals de barris com el Carmel, erigits sobre el «desarrollisme» més salvatge. Perquè, no ens enganyem, assistim en bona part a un episodi –a un dels successius episodis negatius– d’un barri ara molt més digne que no era fa uns anys, però d’un barri –s’ha de reconèixer– generalment maltractat, mal utilitzat i mal gestionat des de fa anys, des de l’època del caos urbanístic, del barraquisme, de l’autoconstrucció incontrolada els anys cinquanta, seixanta, també dels anys setanta, per tal d’acollir a corre-cuita la immigració desatesa i obligada a construir temeràriament en terrenys inservibles. No vull dir amb això –preciso– que el responsable directe de l’actual crisi sigui aquest fenomen, sinó que una part del problema l’hem d’anar a buscar en els errors del que s’ha denominat el «porciolisme». El porciolisme en tants i tants barris intersticials com el Carmel, però com el Verdum, com la Verneda, com la Mina, com Torre Baró, on els greus errors del porciolisme ens han portat l’expansionisme urbà sense planificació, sense el mínim sentit de la sociabilitat, sense serveis. Els immobles cauen també, per tant, moltes vegades perquè unes obres normals d’urbanització i de transport no són sostenibles a causa de les pèssimes condicions d’un espai que mai no s’hauria d’haver urbanitzat ni habitat de forma tan densa. El responsable directe, ho repeteixo, d’aquesta crisi no és que fa anys s’hagués destronat un dels pocs pulmons de la ciutat de Barcelona per esdevenir un refugi de la immigració –salvatgement explotada, lògicament–, però sí que afirmem que el problema de la baixa qualitat territorial del barri del Carmel era prou conegut. I era prou conegut com per haver extremat les precaucions a l’hora de decidir la construcció d’un túnel. Per tant, no es poden dissimular –entenem– errors de previsió. Vull dir que el fet que hi hagi hagut, com hi ha hagut, altres tipus de dificultats i de desgràcies acumulades en tot aquest afer, que recauen sobre tècnics intervinents, que recauen sobre les empreses constructores, no sana en absolut l’omissió, el pecat o l’error d’imprevisió, perquè, evidentment, tot acte humà incorre en risc, no existeix la seguretat absoluta –ho hem vist a Madrid, ho hem vist a Suïssa, també, amb un túnel de les mateixes característiques que el del Carmel–, i per això la qüestió és sempre si resulta assumible, de què depèn i com es pot reduir. Aquest és l’abecé de tot gestor prudent. Vull dir que estem davant de l’autèntica paràbola del porciolisme, que és, probablement, el que ha passat al Carmel, el símbol de l’enfonsament d’aquest porciolisme, de vegades una mica sociovergent i transversal que s’ha viscut en aquest país. I, per tant, n’hi ha alguns que han estat marmessors tradicionals d’aquesta manera de fer. Potser és per això que ara es comença a veure el problema urbanístic amb tota la seva extensió. Hi ha un pla integral. No es tracta només de construir en les cases ensulsiades durant aquest incident, ni de refer, lògicaSESSIÓ NÚM. 45.1 ment, una part del barri –que es tracta d’això–, sinó que es tracta autènticament de repensar i de dignificar bona part de l’estructura d’aquest sector. I, per tant, no només garantir un habitatge digne, sinó també un barri digne, que vol dir amb densitats adequades, amb serveis públics i també amb identitat pròpia. Per tant, la primera causa determinant, per nosaltres, de responsabilitats en aquesta crisi, honorable conseller, rau en la imprevisió i en el fet que se sabia la naturalesa geològica del terreny. Perquè la majoria d’experts que coneixen les nostres profunditats coincideixen –i aquests dies ho hem sentit a bastament– que el subsòl de la zona és canviant, amb calcificacions, amb forats càrstics com el de l’AVE famós de Saragossa. Per tant, el Carmel és una zona, com a mínim, dubtosa –ho era fa uns anys– per construir-hi pisos, i probablement també per fer-hi passar el metro, miri què li dic. I això, com a mínim, ens porta a una altra consideració, i és que si s’havien d’extremar les degudes cauteles, entrem en el segon pecat de tota aquesta història, per nosaltres. Ja no és un pecat d’imprevisió, no és un pecat d’omissió, és un pecat d’acció que té a veure amb els errors tècnics que hi hagi pogut haver en tot plegat. El mateix conseller Nadal –avui no ho ha dit, però l’altre dia ho va dir en la Comissió– va admetre que l’esllavissada era evitable. Ho era, entenc, amb més reforços, ho era amb més atenció a tots els indicadors que hi havia. I això és el que determina que estem davant d’un accident, la causa del qual està bàsicament en l’existència d’algun tipus de conducta negligent. I estem davant del típic supòsit, per tant, de la responsabilitat política que dimana, en aquest cas, d’errors o d’incompetència tècnica, per tant, d’un projecte mal concebut, probablement d’una obra mal executada. Ja sabem, doncs, que hi ha hagut falta d’imprevisió, però també sabem que hi ha una segona causa que determina un nivell de responsabilitats, que hi ha hagut una obra pública planejada i executada sense el degut rigor tècnic, sense les precaucions constructives que exigia la geologia del terreny. I, evidentment, estem davant d’un fet que no era un fet natural, que el que ha esquerdat el Carmel és la mala execució d’una obra pública i no una nevada o una catàstrofe atmosfèrica. Creiem, per tant, que el que hi ha hagut és una manca de diligència per part sobretot de la direcció de l’obra –vostè ho ha dit– i creiem també que hi ha hagut un mal control, supervisió, per part de l’empresa pública GISA, que és l’empresa pública encarregada de la seva supervisió. Per què? Perquè de les explicacions que vostè mateix ha donat avui aquí, fa uns dies en comissió, llegint detalladament el projecte i el projecte modificat es desprèn, primer, que no es van fer més informes geològics addicionals, per tant, tot i el canvi d’ubicació de la cua de maniobres, no es van encarregar més estudis geològics. No consta en els llibres d’obra que es prenguessin mostres del terreny durant l’avançament del túnel. Que es va planificar mentre s’anava fent, que no es van adoptar probablement les mesures de reforç necessari. I tots aquests errors, i d’altres, van ser provocats. I aquest és un element, per nosaltres, molt important. Una lliçó a extreure de cara al futur. Van ser provocats PLE DEL PARLAMENT �24 de febrer de 2005 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 36 38 per aquesta pràctica, que vostè ha admès generalitzada, de pretendre buscar amb menys costos majors avenços. La modificació del projecte hauria d’escurçar les obres dos mesos i mig, abaratint costos. Es deia, i ho diu literalment el projecte, que el sistema d’obra elegit, el famós nou «mètode austríac», havia de permetre uns resultats econòmicament competitius. Ho diu literalment el projecte. El mateix conseller Nadal ha admès que en ocasions hi ha hagut un predomini d’aspectes financers sobre els aspectes tècnics. Un criteri, evidentment, molt discutible. Per això, dins de la cadena d’errors hi ha una qüestió que cal aclarir i que és un tema estructural, més enllà de tot aquest fenomen conjuntural que s’ha produït al Carmel, que és l’opacitat en la política de contractació. Allò que vostè ha dit de contractació, de subcontractació, de subcontractació a l’hora de la subcontractació. Ens demanem en quina mesura tot això té, per tant, a veure amb aquests procediments que se segueixen en subhastes, en adjudicacions d’obra pública, que en alguns casos fa que empreses poc solvents facin postura a la baixa i ofereixin preus inferiors als costos reals de l’obra, per després, un cop adjudicat el contracte, incrementar progressivament els preus. Fins i tot s’ha dit, de vegades, que aquest estalvi conseqüent va a parar directament al plateret, allò del 3 per cent que abans algú ha citat, ni que fos de forma molt críptica. I en tot cas, el que és segur és que tot això acaba repercutint en procediments tècnics més insegurs, en l’expulsió del mercat, literalment, de les empreses més serioses, i en un preu final més elevat que el que s’hauria d’haver fixat inicialment. I per si això no fos poc, a part de l’opacitat, hi ha un altre element, per a nosaltres, preocupant, que és la gestió i la política de l’empresa GISA, que vostè ha dit que canviarà i que nosaltres aplaudim. Una GISA que adjudica el projecte, que adjudica l’obra, que més tard adjudica la direcció de l’obra i es reserva la inspecció, però alguna cosa de vegades no funciona quan, per exemple, el mateix director general de GISA ha arribat a dir que no va veure el projecte de la línia 5, perquè estava ocupat, estava immers a estudiar el projecte de la línia 9. Quant a les responsabilitats. I parlo de les responsabilitats públiques, perquè el forat és públic i les responsabilitats, també. Les de la direcció de l’obra, les de les empreses constructores semblen evidents, i ja es determinaran, ja es depuraran internament, per tant, en això li fem total confiança, honorable conseller. Les responsabilitats no són al mateix nivell, però són, en part, compartides. El Govern actual, diguem, el de la continuïtat institucional, és un govern que, amb la millor de les intencions del món, ha donat continuïtat al desgavell de l’empresa GISA, que ve del passat, però que ha estat acceptat; probablement en aquest punt no s’ha estat prou diligent com per canviar el funcionament i la dinàmica d’aquesta empresa. Aquesta empresa va fer, creiem nosaltres, humilment, un control deficient de l’obra, que, tot i que no va rebre, certament, cap comunicació, com vostè ha dit, d’incidències, probablement no va atendre tots els avisos de perill que constaven –i n’hi va haver. I probablement va ignorar, per exemple, jo diria desencertadament, alguns moviments en la base PLE DEL PARLAMENT del túnel que haurien alertat qualsevol. Perquè també tenint el túnel obert, des del mes de juliol del 2004, no va aturar l’obra, tot i que, com vostè mateix ha admès aquest matí, hi havia fins a tres interpretacions geològiques distintes. I un altre element més, perquè el director general de Ports i Transports, que segurament és un gran professional –no ho posem en dubte–, amb la seva firma estampada a l’expedient, el que està fent és validant el projecte modificat, improvisat, el regularitza com si res, quan la modificació suposava l’obertura, per exemple, d’un forat enorme que no estava previst, per exemple, a la plaça Pastrana. I també amb la seva firma autògrafa en aquell expedient, el que fa és també validar el mètode constructiu, avui, per cert, tan infamat per tots plegats. Per això, honorable conseller, no són sobreres, per doloroses que siguin, aquestes dimissions, tot i que volem més concrecions, ja ho avenço, en nom del nostre Grup Parlamentari. Per tant, demà, nosaltres demanarem, amb la resta de grups que donen suport al Govern, la creació d’una comissió d’investigació. I el Govern anterior. He dit que les responsabilitats hi eren a tots nivells, probablement no al mateix nivell. El Govern anterior, d’entrada, va pensar, per error, que el subsòl del Carmel oferia, en teoria, més garanties geomecàniques que el d’Horta. I això és un cras error. Això és un error, es digui com es digui. L’opció política la va prendre l’anterior Govern. I per cert, com revela l’informe de la Sindicatura de Comptes, em sembla que el senyor Nadal no s’hi ha referit avui, però fa alguns dies sí que ho va dir. GISA va encarregar el projecte constructiu sense que el projecte estigués degudament realitzat, i més concretament, el va aprovar el mateix dia en què es va encarregar l’estudi geològic. Sí que ho ha dit, el que no ha dit era la font d’autoritat que era l’informe, em fa l’efecte, de la Sindicatura. Per tant, es van modificar les obres amb una ordre oral, sense cap mena, en aquest cas, de formalitat, per fer una cosa tan greu com canviar el traçat i canviar l’emplaçament o la ubicació de la cua de maniobra. I a més a més es va adjudicar el projecte per menys diners del pressupostat. Però, oh!, meravella de les meravelles! Què tenim? Ho diu la Sindicatura, que el mes d’agost ja es va detectar un desviament a l’alça del 30 per cent. I què tenim? Que el pressupost de l’empresa pública GISA, per a l’any 2005, ja ha hagut de preveure un segon pagament, amb un increment del 17,9 per cent. Per tant, en definitiva, senyores, senyors diputats, honorable conseller, el Carmel ha estat una catàstrofe social, humana i urbanística. Ho ha estat i ho continua sent per a l’actual Govern, no pas perquè tingui la culpa principal, aquest Govern. Aquest Govern s’ha trobat una herència de projectes defectuosos, s’ha trobat, probablement, amb un mal control de les obres, amb un sistema dissenyat i previst per l’antiga Administració, tot i que, en bona part, també és veritat que l’actual Govern ha acceptat mètodes i projectes anteriors. Això, per a nosaltres, determina una responsabilitat que aquest Govern ha d’assumir, i que, de fet, ja ha assumit, i per tant entenem que està molt ben assumida. Gràcies, senyor president, senyores i senyors diputats. SESSIÓ NÚM. 45.1 �Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 39 El president Gràcies, senyor diputat. Té la paraula l’honorable conseller, senyor Joaquim Nadal. El conseller de Política Territorial i Obres Públiques Moltes gràcies, senyor diputat. Molt honorable senyor president, senyores diputades i senyors diputats... Vostè ha començat, senyor diputat, fent esment d’un tema al qual el Govern creu que ha de donar el suport que es concreti en les resolucions que es puguin votar demà al dematí. Efectivament, tots tenim el compromís, i tots tenim la voluntat política d’establir tants mecanismes com faci falta per vetllar per la transparència en la gestió i l’adjudicació de l’obra pública. Vull, en aquest sentit, afirmar que qualsevol observatori de la transparència, qualsevol sistema que s’estableixi, serà benvingut per part del Govern, però vull també advertir –i m’agradaria que quedés molt clar per a tothom– que el sol fet d’haver canviat el plec de clàusules de GISA per a l’adjudicació, licitació i adjudicació de l’obra pública, determinava ja, amb absoluta claredat, una voluntat d’anar en aquesta direcció i d’establir que, fos quina fos la situació, que ara no jutjo, el cert és que la desfilada d’empreses intentant esbrinar quina seria la voluntat del Govern a l’hora d’adjudicar i dir: «Escolta, a mi mai no me n’ha tocat cap; me’n tocarà alguna?» «Si guanyes la subhasta, sí.» Només això tan simple: «Si, fruit de l’aplicació del plec, et toca, sí». «Oh, és que a mi mai...» És igual. Va quedar clar, i ha anat quedant clar, entrevista darrere entrevista, que al marc, hi podem afegir les cauteles que vostès vulguin i tots els mecanismes que facin falta, però és indiscutible que la sola modificació del plec desfeia un punt d’una excessiva horitzontalitat en l’oferta, i per tant assegurava una major competència en la licitació, i en aquest sentit, una major transparència en l’adjudicació. De manera que la qüestió de si mantenir la confiança de determinats càrrecs públics representava o no perpetuar el sistema, jo li voldria discutir, sobretot perquè entenc que, en la mesura que tots ells, o una bona part d’ells, han estat fidels servidors en l’àmbit de la funció pública, del que és el comès que tenien, en funció d’un nou programa de Govern i dels objectius definits en l’Acord del Tinell, a tots, sense cap mena de dubte, en aquest àmbit, se’ls va fer la confiança, que jo crec que valia la pena de fer-los-la. Vostè, després, ha fet referència a un aspecte de caràcter més concret, que és el tema de la confiança entorn del desallotjament o del retorn, fruit d’aquella nit del 3 de febrer. És veritat, és veritat que, tant l’Ajuntament de Barcelona com el Govern de la Generalitat viurien en aquests moments la crisi del Carmel d’una forma diferent si aquell vespre no hagués calgut decidir que era millor que els microbusos que hi havia a punt per a l’endemà, perquè la gent tornés dels hotels a casa seva, aturessin tot el dispositiu. Però les causes són clares, ja les hem dites, i, probablement, el preu polític pagat i la responsabilitat assumida guarda la proporció justa, la necessària, la que calia, amb la voluntat explícita i radical d’evitar, per tots els mitjans, que mai no ens haguéssim de penedir de l’existència de víctimes mortals al Carmel. I aquest fet, que és considerat com SESSIÓ NÚM. 45.1 un acte d’irresponsabilitat que genera responsabilitat política per a alguns, per a aquest conseller és, mal li pesi, un acte de responsabilitat per garantir i esclarir que, si hi havia una única ombra de dubte respecte al nivell de seguretat assolible, era preferible la marxa enrere a mantenir la pruïja del retorn i córrer un risc del qual mai més, mai més no ens n’haguéssim refet si hagués passat alguna cosa. Li agraeixo, senyor diputat, d’una manera molt especial, les paraules que ha tingut per a l’acció conjunta i coordinada de tot el Govern, perquè entenc que, molt més enllà del que ha estat el meu relat, no hi ha operatiu possible que aguanti la forma, l’estructura, les característiques, la durada i la dedicació que ha hagut de tenir, si no hagués estat amb aquesta condició, tant pel que fa a l’Ajuntament de Barcelona com pel que fa als diferents departaments del Govern de la Generalitat. En el meu Departament vam assumir només una presència pública donant la cara, com deia el portaveu del Grup Parlamentari Socialista, amb relació al fet més directe relacionat amb la crisi, però preteníem i volíem, i així va ser, i el conseller en cap ho va coordinar, que fossin tots els departaments del Govern, tots, els qui donessin resposta de Govern a una crisi que, per la seva magnitud, es situa en un terreny de dimensions difícilment avaluables, ni que només sigui perquè deu ser, segurament, més fàcil gestionar un municipi de 1.057 habitants, amb tota la seva complexitat com a municipi, que gestionar 1.057 habitants dispersos en hotels, concentrats en una forma de viure que no és la seva habitual, i sotmesos a unes tensions i a unes pressions i a unes dinàmiques que són necessàriament incòmodes; incòmodes, per utilitzar una paraula suau. Però, ja ho he dit aquest matí, aquell punt de calidesa que hi posava vostè, senyor Ridao, és recollit, per part meva, d’aquesta manera també. Els pares, els fills, els néts..., el dinar del diumenge, els records, la normalitat de la vida quotidiana queda interrompuda brutalment per aquesta manera de viure. I, en aquest sentit, té tota la raó. I, per tant, jo li agraeixo que vostè ens recordi fins a quin punt l’operatiu transversal i coordinat que ha establert el Govern ha estat d’un enorme potencial. Després vostè ha entrat en una qüestió de la màxima importància, tant pel que fa als orígens remots del problema com pel que fa a la projecció futura de la qüestió. I és allò que n’ha dit «la gestió en herència sociovergent del porciolisme». A mi m’agradaria fer una reivindicació, ara, aquí, avui, del Carmel tal com és. Del Carmel d’avui, que no és el Carmel de fa vint-i-cinc, trenta o trenta-cinc anys, com tants altres barris de Catalunya que han canviat i molt. Per tant, és veritat que probablement en els seus orígens, reblerts de rieres, processos d’autoconstrucció, arribades de gent, etcètera, assenyalin unes densitats en una topografia compromesa que no fa les coses fàcils. Però li puc assegurar, senyor diputat, que vint-i-cinc anys de gestió democràtica, d’urbanisme i de polítiques socials al Carmel i arreu han fet possible, a Barcelona, però a qualsevol altra ciutat de Catalunya, la combinació d’aquesta cosa, si se’m permet l’expressió perquè ha sortit als diaris, fashion, i al mateix temps el reconeiPLE DEL PARLAMENT �24 de febrer de 2005 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 36 40 xement d’arrel dels valors ètics, morals, associatius, comunitaris, de barris com el Carmel, que, fets a si mateixos, viuen un procés de canvi i de transformació radical en vint-i-cinc anys que els porta a tenir un conjunt d’equipaments, un urbanisme ben plantejat –rambla del Carmel o Biblioteca Joan Marsé–, que han de ser atribuïts a unes polítiques que, en el seu procés acumulatiu –en el seu procés acumulatiu–, signifiquen –signifiquen– una visió contrastada que en cap cas no hauríem de situar com una foto fixa de l’origen en els termes que vostè plantejava, sinó com el resultat d’una evolució en la qual els mateixos veïns hi han tingut un paper determinant, com tants altres barris hi ha hagut a Catalunya. Tant que, a vegades, quan un relaciona barris i en posa un al costat de l’altre i hi posa noms pot cometre l’error, té el risc d’equivocar els elements de simetria i comparació que es poden establir, i per això em sembla tan important fer una reivindicació del Carmel tal com és. Ara, n’hi ha prou? No n’hi ha prou. I en cal més? En cal molt més. I calen aquests recursos que s’ha dit? Calen aquests recursos que s’ha dit. Hi ha unes polítiques plantejades des d’un àmbit d’intervenció amb voluntat de rehabilitació integral que ha de permetre un pas més en una projecció a vuit anys que signifiqui un canvi encara més important? Sí. I, a més a més, respecte a això, hi ha coses que costen diners i altres que, com el somiar, són gratis. I l’Ajuntament de Barcelona, però el Govern de la Generalitat, estan en disposició de, conjuntament amb els veïns i veïnes del Carmel, somiar gratis, perquè si tenim les facultats com a autoritat urbanística per intervenir, planejar, ordenar, preveure, crear noves condicions de present i de futur que ajudin a construir les bases d’un nou urbanisme, s’ha de poder fer, entès el Carmel en un sentit ampli, el Carmel tot sol potser no seria possible, als Tres Turons, sí, estenent-ho cap a la Vall d’Hebron, també. Definint una política urbanística que, per exemple, trenqui aquella gran discontinuïtat que se situa en l’àmbit que separa el Carmel de l’Hospital de la Vall d’Hebron, amb terrenys que, en paraules de l’alcalde de Barcelona, són terra de ningú, on fa una mica de por de passar-hi. Per què? Perquè són terrenys, si no erms, no prou utilitzats; que, intel·ligentment utilitzats, pensant en els termes del Carmel i de les necessitats del Carmel, poden permetre, primer, definir les condicions urbanístiques i, després, anar definint el volum de les inversions necessàries perquè l’àrea del Carmel esdevingui un model d’aplicació d’una política urbanística en l’estil, en la línia i en l’orientació del programa de barris definit per la Llei de barris. Crec que aquesta és una qüestió important. I crec, fins i tot, que puc dir que s’han donat les primeres passes, anticipant-se en molts aspectes –en molts aspectes– a les previsions del programa global. Una cosa són els pisos de Llobregós o de Garcilaso, però una altra és el compromís previ, signat pel carrer Dant, per adquirir els drets edificatoris sobre trenta-vuit habitatges que han de permetre definir amb molta claredat les primeres passes de la segona fase d’oferta als veïns afectats que s’han quedat sense casa en aquest procés de reallotjament. PLE DEL PARLAMENT I no és una operació qualsevol. És una operació que, si l’aportació del Govern espanyol s’ha situat de moment en 16 milions d’euros, aquesta sola operació en són 14. Per tant, estem parlant de definir polítiques, algunes desenvolupades des de l’Institut Català del Sòl, que ajudin a anar situant les coses de tal manera que totes les peces es moguin en una direcció adequada per fer que el Carmel, i en el conjunt ampli del Carmel, s’hi facin aquelles polítiques que ajudin a resoldre totes aquestes qüestions. Finalment, senyor diputat, vostè ha parlat d’imprevisió, omissió, acció i errades tècniques com a causes de responsabilitat. I les hem situades en el terreny que les hem situades per deixar clar que, efectivament, n’hi havia algunes. I ho hem reconegut. Però vull, sobretot, que quedi clara una cosa, i aquesta era la perversió del sistema: el director general al qual hem acceptat la dimissió signa l’autorització per l’encàrrec de la redacció del projecte modificat i, alhora, autoritza l’inici d’unes obres que ja s’estaven fent. Error, evidentment. Però..., però, senyor Ridao, mai no les aprova, i no les aprova, tot i que en la forma que s’aplicava aquest sistema tenia vuit mesos per fer-ho, perquè en el caràcter fragmentari de la documentació que, respecte a l’encàrrec de modificat que se’ns fa, recull el projecte modificat respecte a la cua de maniobres de la Teixonera, el porta a pensar que, naturalment, o el modificat és més ampli, i ara ho haurà de ser per encàrrec extern i licitació pròpia, o que aquell era un document insuficient; no per allò que calia fer, sinó amb relació a l’encàrrec que se’ns havia formulat. Amb el benentès que també és veritat que, pel que fa a la naturalesa geològica del terreny... –jo ara li parlaré un moment dels assajos fets, i on es van fer i quan es van fer. I tothom ve a dir: «Amb aquests assajos n’hi havia prou.» I el fet que tothom sabés que més enllà dels aspectes de roques més antigues, paleozoiques, dels trencaments d’aquestes roques, era també un fet conegut el reblert de rieres, l’acumulació de runes, la textura superficial d’una geologia inestable, no era una dada determinant per sondatges que travessaven tot aquest conjunt de materials inestables i anaven a buscar 15, 20, 30, 40 metres més avall la textura adequada i exacta de la roca que es trobava. Quan es planteja així –quan es planteja així– el que els sondatges donen és que el terreny sondejat, en funció del túnel, té les condicions geològiques adequades, en aquell punt o en aquells punts. I el que diuen els tècnics és que, donada la naturalesa geològica del terreny, també en aquell punt, el tall estratigràfic que representa la mateixa obertura del túnel, el principal, i la cua de maniobres, és el més gran sondatge que es podia haver fet i que es fa i que s’analitza. I, per tant, per aquesta tècnica de «definim les condicions geològiques del terreny o les del projecte sobre la marxa», que quedi clar que hi havia en el moment de la decisió elements suficients, com a mínim, per deixar clar que no per molta més geologia disponible hauríem tingut més, o tantes com hauria estat desitjable, garanties que haguessin pogut evitar allò que vaig dir que es podia evitar. Però es podia evitar per la suma de tot plegat. Es podia evitar? Sí. Però només es podia evitar si, SESSIÓ NÚM. 45.1 �Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 41 fruit del conjunt dels elements coneguts en un moment donat, algú hagués pres, amb un principi d’autoritat, un lideratge que hagués dit: «Per aquí no anem bé, hem de reforçar.» I l’explicació causal és aquesta, és o la fortuïtat de l’accident o la imprevisibilitat de l’accident que s’hauria pogut evitar adoptant mesures de prevenció. El president I aquesta és la situació, lamentable, com pot imaginarse, en què ens trobem i amb tot el problema que tot això ocasiona. El Sr. Ridao i Martín No he dit –no ho he dit, senyor Ridao, no ho he dit– que en cap cas hi haguessin condicionants econòmics pel que fa a la continuïtat de les obres i els estudis. I, en aquest sentit, crec que és important d’assenyalar i de garantir que en cap moment no hi va haver cap argument econòmic, plantejat per GISA, que volgués tenir repercussions i responsabilitats sobre les causes de l’esfondrament. I acabo. És clar que hi havia desviacions pressupostàries, i més que n’hi hagués hagut –i més que n’hi hagués hagut–, tot i que, analitzant el pressupost, el modificat com a tal havia de ser un modificat de cost zero, perquè és estació per estació. Si la treus d’un lloc i la poses a l’altre, en tot cas el marge no és escandalós, i, per tant, les desviacions provenen, provindrien..., caldria analitzar d’on provenien per altres costats. I si el control va ser deficient o no.., jo vull afirmar que no. Amb un matís: ni el senyor Antoni Pérez, com a enginyer, ni el senyor Guinot, com a tècnic de GISA, que participaven directament en el seguiment de les obres, no són persones donades a confiar cegament en la direcció d’obres que es té al davant. Són gent exigent, són gent competent, són gent que avui es troben desbordades pels fets, són gent molt tocada per allò que ha passat, però són gent que et diuen amb tota sinceritat que, amb les dades que els donava la direcció d’obres i el conjunt d’elements de què disposaven, no hi havia motiu per generar una alarma que no era com a molt aparent. Després es va fer evident, i a partir d’aquest moment és quan, en la lògica de la política que vostè planteja, anem a l’establiment d’unes responsabilitats polítiques, bé per negligència, per no haver, diligentment, de forma suficient, vigilat el conjunt de les obres... Amb el benentès, però –i amb això acabo definitivament–, que si el senyor Tersol s’estava dedicant monogràficament a la línia 9 no és pas perquè fes una actitud d’abandonament respecte a la línia 5, sinó perquè el volum, la dimensió, l’entitat, la densitat dels problemes d’avanç que la tuneladora té, o les dues tuneladores, respecte a aquesta obra requerien, tota i més, la seva atenció especial, que continua tenint-la. Haurem de parlar de la línia 9, però la línia 9, que té un mètode constructiu diferent, avança més lentament del que hauria d’avançar, però és objecte d’un seguiment i d’una vigilància superior a la línia 5, perquè en la línia 9, al ritme de l’avanç de les tuneladores, el conjunt de les incidències detectades així ho feia recomanable, com no era el cas en el cas de la línia 5. Gràcies, senyores diputades, senyors diputats. SESSIÓ NÚM. 45.1 Gràcies, honorable conseller. Té la paraula el senyor Joan Ridao. (Pausa.) Senyor president, senyores i senyors diputats... Honorable conseller, quan jo parlo de perpetuar el sistema d’obra pública o aquesta continuïtat institucional mal entesa, no em refereixo a la continuïtat de determinats alts càrrecs en el seu Departament, que, si presenten, diguem-ne, el currículum adequat i, per tant, la perícia i la professionalitat adequades, poden continuar en el seus llocs de responsabilitat. Vull dir que té molt més a veure amb els procediments i, per tant, amb la cadena de contractacions, que vostè ha blasmat insistentment; amb la reducció de costos a ultrança per actuar amb més celeritat, però alhora amb més inseguretat; amb la incúria, en ocasions també, d’alguna empresa, de GISA, per què no?, en algun moment. Em refereixo estrictament a això. En segon lloc, a mi em molesta, igual que a vostè, aquests dies, quan he llegit els mitjans de comunicació, que es refereixin tot sovint al Carmel com un barri marginal, perifèric, com un suburbi. A mi em molesta, i m’emprenya, i recordo haver estat... I jo no sóc del Carmel, no sóc de Barcelona; sóc de Rubí, que és una ciutat que estructuralment té molts problemes també, com el Carmel. Per tant, comparteixo la mateixa opinió que vostè. I, a més, el Carmel avui és un barri molt més digne que no fa vint o trenta o quaranta anys enrere, això és obvi, i gràcies a l’esforç, sobretot, de les administracions, de l’Ajuntament de Barcelona molt particularment... Em refereixo al Carmel, en origen, com l’epifenomen, una mica, com el paradigma, si vostè vol, d’aquell expansionisme sense planificació, sense el mínim sentit de la sostenibilitat, sense els deguts serveis. Una mica, allò del Candel de Donde la ciudad pierde su nombre, no?, probablement, amb el degut respecte, però és una mica demodé, ja. I, per tant, aquesta referència probablement és sobrera i anacrònica. Jo el que li vull dir és que qui va beneir això, en definitiva, qui és el responsable d’això en el seu moment va ser un senyor que es diu Porcioles, a qui, per cert, no vam ser pas nosaltres que vam atorgar la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona –oi que m’entén? Per tant, des d’aquest punt de vista, hi ha un altre element a tenir en compte, com és el passat; cadascú sap el seu, però a mi m’interessa molt particularment, de cara al futur, probablement..., la meva queixa és que no es va tenir en compte en els antecedents, probablement, tot plegat, per extremar les degudes precaucions. Pel que fa a les responsabilitats, no li sàpiga greu acceptar les responsabilitats que convingui, perquè l’objectiu que ens porta ara i aquí –per això hem acceptat aquest Ple monogràfic– és recuperar la credibilitat, i això passa necessàriament també per assumir responsabilitats. PLE DEL PARLAMENT �24 de febrer de 2005 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 36 42 Vostè s’ha referit al paper del director general. El director general autoritza a fer un projecte modificat, no el projecte, diu vostè. D’acord. Però igualment això és tant com fer un vestit a mida, per exemple, per al forat de la plaça Pastrana, i això es va fer a través d’aquest projecte modificat, i, per tant, en això té una responsabilitat també el director general. Vostè diu: «Es van fer sondejos cada seixanta-vuit metres al túnel principal», vostè ho ha dit, i és veritat, però zero sondejos a la cua de maniobres; dos, però la veritat és que no se’n van fer tants com al túnel principal. Per tant, des d’aquest punt de vista..., i el sondeig S-14 té dinou metres de profunditat; per tant, no es va actuar amb la mateixa diligència i amb la mateixa prudència que en altres casos. tar de dintre, les faci qui les faci i les digui qui les digui. El joc net per part de tothom no només ha de ser compatible amb l’Estatut, sinó que sense joc net no cal que ens posem a fer un nou Estatut. Un estatut limitat, hipotecat o condicionat per les irregularitats, no se’l mereix el poble de Catalunya i no podria tenir mai el suport d’un parlament com aquest. Estatut i Catalunya, sí; honradesa i comptes clars, també. Gràcies, senyor president. El president Senyor Nadal, té la paraula. El conseller de Política Territorial i Obres Públiques Li dic que no tingui recança a admetre responsabilitats perquè el quid de la qüestió, el que ens porta ara i aquí, hi insisteixo, és aquesta autèntica crisi de confiança en les institucions públiques, també en aquest Govern. I el primer objectiu de tota administració pública ha de ser vetllar per la seguretat, i també pels drets dels seus ciutadans. I, si això no és així, la confiança, la legitimitat, la credibilitat del conjunt d’administracions entren en crisi. I quan un àmbit del Govern, qualsevol, el Departament que vostè dirigeix, el de Política Territorial i Obres Públiques, pot perjudicar la credibilitat de tot un govern, vostè ha de ser el primer interessat que aquest Departament, el seu Departament, assumeixi la seva responsabilitat. Per què? Per evitar perjudicar tot el Govern i el conjunt de les institucions públiques. I cregui’m, que li ho dic jo, en nom del meu Grup Parlamentari, d’Esquerra Republicana, que aquesta doctrina la tenim, com vostè sap, molt ben assumida. Pujo a la tribuna, senyor president, per deixar clar, molt clar, que, efectivament, una cosa és una cosa, i l’altra és l’altra. És a dir, el compromís de la transparència és un compromís que hem assumit, és un compromís que hem acceptat i que hem compartit, i és un compromís que ens hem exigit mútuament i que mantindrem. Però és també molt evident que l’Estatut que Catalunya mereix i necessita no pot quedar sotmès a cap pressió ni a cap preu vinculat a aquesta qüestió. Moltes gràcies, senyor president, senyores i senyors diputats. I, per altra banda, Catalunya necessita, Catalunya vol, Catalunya ha de tenir un estatut a la mida de la voluntat i de les necessitats del poble de Catalunya, sense cap condicionant ni contrapartida de cap mena. El president Té la paraula el senyor Carod-Rovira. El Sr. Carod-Rovira Senyor president, senyores i senyors diputats, hem seguit el debat amb interès polític i amb atenció personal, per motius obvis, i desitgem, com estem convençuts que desitja tothom, que es resolgui el problema dels afectats, que s’evitin situacions similars en el futur i que s’assumeixin les responsabilitats que s’han d’assumir. Però si surto jo ara a fer ús de la paraula és perquè abans hem sentit en aquest hemicicle afirmacions d’una gravetat extraordinària a propòsit de l’anomenat «3 per cent», és a dir, sobre presumptes irregularitats financeres en obra pública. I aquest Parlament no pot tolerar, per respecte a la seva sobirania i a la seva dignitat, la més mínima expressió per part de ningú que pugui ser interpretada com una amenaça, com un silenci, com una acusació, com una dissuasió o com un pretext que ningú, de cap banda, pugui utilitzar com a moneda de canvi davant l’elaboració de l’Estatut. Cap interès econòmic de ningú, de cap part, pot passar al davant o pot condicionar l’interès nacional de la majoria. Si no estem disposats com a Parlament a acceptar limitacions de fora, tampoc aquest Parlament les pot accepPLE DEL PARLAMENT De manera que recullo les seves paraules i expresso que, en allò que s’hagi d’investigar pel sistema que s’hagi d’investigar –comissió d’investigació, estudi o el que decidíssim–, en allò que s’hagi d’establir com a mètode per afavorir i garantir la transparència i tots aquells altres compromisos de control democràtic que vam signar i compartir plegats, farem tot el que s’hagi de fer. El president Hi ha cap més paraula? (Pausa.) Per tant, passem al Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya. Té la paraula, en el seu nom, l’excel·lentíssim senyor Josep Piqué. El Sr. Piqué i Camps Moltes gràcies, molt honorable president del Parlament. Il·lustres diputats i diputades, estem aquí en un ple extraordinari demanat pel Grup Parlamentari del Partit Popular en primer terme, sobre això que jo crec que en termes mediàtics ja es comença a conèixer com «el cas Carmel». Això s’ha utilitzat, aquesta expressió s’ha utilitzat en altres circumstàncies, no?, i de seguida va tenir èxit; però jo crec que estem parlant del cas Carmel. Per què? Home, perquè estem davant d’un fenomen molt greu i d’una situació molt complicada, molt greu, hi insisteixo. Abans el senyor conseller ha dit una cosa que en el context d’avui no m’ha semblat, si m’ho permet, gaire oportuna, no? Aquí hi ha veïns del Carmel i els deia que somiar és gratis. De moment el que necessiten és poder SESSIÓ NÚM. 45.1 �Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 43 dormir a casa seva, de moment. El primer que necessiten és dormir a casa seva, i quan dormin al seu llit, potser podran somniar. Però mentrestant aquestes expressions, si m’ho permet, eh? –i li ho dic amb tots els respectes–, jo me les estalviaria, i a més a més perquè no només hi ha veïns del Carmel, sinó que també hi ha veïns de Sallent, que també avui no han merescut ni una sola paraula de ningú. (Veus de fons.) Potser sí, doncs escolti’m me n’alegro, potser m’he despistat en algun moment, però jo els vull expressar també la meva solidaritat, com és natural, no? S’han comès greus errors en la gestió de la crisi, senyor conseller, probablement no imputables a vostè. I vostè sap que jo li tinc un gran respecte personal i un apreci personal, però s’han comès greus errors, probablement alguns d’ells inevitables, no dic que no, perquè és veritat que quan hi ha un problema, doncs, tots som propensos a generar falses esperances, a minimitzar el problema, a dir que això només durarà unes hores, que només durarà tres dies, que al final d’això no n’hi ha per tant. Després hem vist que les coses es compliquen, com és natural, no? Però, deixi’m... (remor de veus), no se’m posin nerviosos perquè avui ja els anticipo que vull parlar claret. Només hi ha una dada positiva de tot el que ha succeït en aquest darrer mes i, particularment, del que ha succeït avui només hi ha una dada positiva, i és que no hi ha desgràcies personals, és l’única dada positiva, tota la resta és un desastre. El debat d’avui és un desastre, el que hem vist aquesta tarda... –no parlo d’aquest matí, senyor conseller, li ho dic amb tota sinceritat–, el que hem vist aquesta tarda és un desastre, un desastre per als veïns que ens estan escoltant, per als ciutadans que ens estan escoltant per la ràdio i per als ciutadans que ens estan veient per la televisió. I ho justificaré, no és una afirmació que vulgui ser demagògica, ho justificaré. Però, a més a més, és que aquí hi ha representants dels veïns afectats i estem parlant, gràcies a Déu que no hi ha desgràcies personals, no hi ha hagut ni morts ni ferits, però estem parlant de grans drames humans, de sentiments molt profunds d’angoixa, d’irritació, de sentiments de desconfiança respecte a les institucions, de desesperança. I em vull fer una pregunta, i la faig a aquesta cambra i la faig a ells també, que no me la poden contestar, a diferència dels que estem a la part baixa de l’hemicicle, a l’hemicicle. Aquests sentiments d’irritació, de desconfiança, de desesperança, d’angoixa després del debat d’avui, s’han reduït? Han millorat, però, després d’haver escoltat com els polítics parlàvem només de les nostres coses, només dels nostres problemes i que ens intercanviàvem amenaces i xantatges, de la qual cosa vull parlar al final, jo em pregunto si els sentiments dels afectats han disminuït o han augmentat. I tinc la personal convicció, i tinc la clara intuïció que avui els veïns surten més angoixats, més irritats, no amb més confiança en les institucions i, probablement, més desesperançats. Hem vist també, des del punt de vista de la gestió de la crisi, com des del Govern, al qual vostè pertany –tot el seu Govern, que presideix el senyor president de la Generalitat, que li agraeixo la seva presència perquè sé que tenia un altre compromís i que ha tingut la deferència, ara, d’estar en aquests moments, i li agraeixo–, doncs, hem vist com s’ha intentat limitar la llibertat d’informació per part dels mitjans de comunicació. Avui gairebé no se n’ha parlat, d’això, no?, però crec que és un dels escàndols democràtics més importants que hem assistit en molt de temps, dir: «Escolti’m, jo ja li diré a vostè, mitjà d’informació, quines són les informacions noticiables, i ja li passaré les imatges que jo crec que són les importants.» Escolti’m, ja sé que després això s’ha corregit, en part –en part–, però no del tot. Ha passat un mes. Hi ha moltes famílies sense casa que no saben si hi podran tornar o no, i els que se’ls diu que hi poden tornar, amb claríssima desconfiança. Com molts de vostès jo també he visitat el barri. Ho he fet sense càmeres, per cert, i sense fotos, com molts d’altres, ja ho sé, però he vist l’angoixa dels ciutadans i he vist les esquerdes, i he vist gent plorar –he vist gent plorar–, i això mereix una resposta per part de la classe política d’una alçada intel·lectual i d’una alçada moral –moral– molt superior a la que hem vist aquesta tarda, molt superior. Els ciutadans afectats i el conjunt dels ciutadans que poden estar afectats per altres coses, que també en vull parlar, mereixien dels que estem en aquest hemicicle representant-los, a ells, representant el conjunt del poble de Catalunya, respostes millors, i una mica més d’humilitat, efectivament, no?, i més autocrítica. SESSIÓ NÚM. 45.1 Hi ha hagut precipitació en determinades decisions. Se n’ha parlat tant que jo no hi insistiré massa, però, quan es decideix que poden tornar i després es decideix que no poden tornar, a alguns dels afectats se’ls produeix un mal irreparable i una desconfiança, probablement, irreversible respecte a les institucions i respecte a les certificacions dels tècnics. Però, al mateix temps, també hi ha hagut un retard en decisions que fa molt de temps que tots sabem que eren inevitables. Tots sabíem que aquest tema tant i tant important s’havia de debatre en aquest Ple, que havíem de fer un ple extraordinari monogràfic, tots ho sabíem. Per què hem tardat tant? Perquè hem vingut, arrossegant els peus, i tots sabem que de la forma que sigui –i estic disposat a parlar-ne–, de la forma que sigui cal una comissió d’investigació. Estic disposat a parlar-ne, i els grups parlamentaris, i demà segurament..., estem en disposició d’arribar a un acord. Però que cal una comissió d’investigació, sobretot després d’haver escoltat les coses que hem escoltat aquesta tarda, segur, més que mai. Era una decisió irreversible –irreversible–, inevitable, perquè portem un mes discutint sobre aquesta qüestió. Fem-ho ja d’una vegada. I després, una mica d’autocrítica. Si totes aquestes coses són així –que crec que són així–, si a més a més els veïns, per més que se’ls digui tot el que se’ls ha dit avui, se senten amb una certa situació d’indefensió, fem una mica d’autocrítica. No parlaré de què hauria passat si els responsables d’aquesta història fóssim uns altres, no en parlaré, d’això. Ja no en vull parlar, d’això, perquè em sembla que queda prou clar. Per què no en parlaré? Perquè avui tenim tots en aquesta cambra –i representem el conjunt del poble de Catalunya– una gran responsabilitat, i és –i fins ara no l’hem PLE DEL PARLAMENT �24 de febrer de 2005 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 36 44 complert–, és estar a l’alçada de les circumstàncies. I estar a l’alçada de les circumstàncies vol dir evitar fer partidisme, sovint barat, evitar actuar per càlculs electoralistes o oportunistes. En una situació com aquesta, amb els afectats davant –i encara que no hi estiguessin, evidentment, igual–, els polítics, els que tenim responsabilitats polítiques des del Govern o des de l’oposició –i de vegades hem estat al govern i ara estem a l’oposició– hem d’estar a l’alçada d’allò que ens exigeixen els ciutadans. I vol dir que hem d’estar a l’alçada del rigor, de la seriositat i també de la transparència, i també d’evitar determinats espectacles. I això també exigeix que exigim tots plegats saber el que ha passat, per què i qui a pres les decisions, i exigir, probablement, com a mínim, tres coses: responsabilitats, evitar que això torni a passar en el futur i, potser, el que és més important ara, que els afectats puguin veure satisfetes les seves necessitats com més aviat millor, i que puguin tornar a confiar, com més aviat millor, en les institucions. Hem de tornar la confiança en les institucions per part dels ciutadans, que, hi insisteixo, avui està perduda. Per això em sembla que la comissió d’investigació en la forma que acordem és absolutament imprescindible, no per tirar-nos els trastos al cap, perquè tots tenim al cap perquè serveixen determinades comissions d’investigació al final, i jo no vull compartir aquesta responsabilitat des del meu Grup Parlamentari, no la vull compartir. No vull que hi hagi una comissió d’investigació al si del Parlament de Catalunya i que al final els ciutadans pensin que només serveix per retreure’ns, els diferents grups polítics, les nostres misèries. Vull una comissió d’investigació política –política– que dirimeixi responsabilitats polítiques però que simultàniament treballi amb rigor i treballi amb seriositat i doni respostes reals a les preocupacions de la gent. I, en aquest terreny, jo ja els avanço que el meu Grup Parlamentari hi serà i treballarem en aquesta direcció. no es poden complir; els certificats perquè la gent pugui tornar i que es veu que són, al final, paper mullat; decisions polítiques prèvies a l’emissió d’aquests certificats, que ja estaven preses. Bé, no només el treball del senyor conseller de Política Territorial i Obres Públiques, que em consta que ha dedicat moltes hores a això, sinó de la resta de consellers afectats. Ara, el senyor Bargalló, quan jo deia que alguns hem visitat el barri de manera discreta, ell em deia que també, i estic disposat a creure’l, no?, però també és veritat que he tingut la temptació de pensar que, com que el primer dia el van dur a un lloc que després va demostrar que es podia enfonsar, potser se li van acabar les ganes de tornar-hi, perquè no hem sabut que hi tornés –no hem sabut que hi tornés. Permeti’m la petita broma, però que no ho és –que no ho és–, perquè és veritat que el conseller d’Habitatge té les seves responsabilitats i no l’hem escoltat avui, ni avui, ni pràcticament al llarg de la crisi. I la consellera de Benestar Social, també, i el conseller de Comerç ja no és ni aquí, i es va permetre el gran luxe de dir: «Escolti’m, no aniré al Carmel ni hi penso anar. Però ja he parlat amb els comerciants del Carmel –he parlat amb els comerciants del Carmel.» I el senyor conseller de Comerç no es pot escaquejar com s’està escaquejant. I el senyor conseller en cap, amb tots els respectes, doncs ha d’agafar també les regnes d’aquesta història, perquè no és només un problema del conseller de Política Territorial, sinó que és un problema del conjunt del Govern –del conjunt del Govern . Després, bé, hi pot haver un debat sobre si s’havia de segellar o no el túnel de maniobres. Hi ha diferents opinions. Jo les que he consultat, i que em mereixen més confiança, és que s’havia de fer. Ja li anticipo que s’havia de fer. Són els mateixos que em diuen que utilitzar el nou «mètode austríac» per fer túnels sota les cases d’una ciutat és una catàstrofe i un desastre, els mateixos –els mateixos–, per tant, ja aniré després a això, no? Però més enllà de la gestió de la crisi hem de parlar de moltes coses, i, efectivament, hi ha una cosa que és la gestió de la crisi, hi ha un altre tema que és els darrers catorze mesos, i després hi ha un altre tema que és el que el senyor conseller en deia aquest matí «els orígens remots»; és clar, remots..., remots tampoc, no?, però dels últims tres o quatre anys quan s’inicia tota aquesta història. Però després també m’agradaria parlar d’aquests ajuts de la Unió Europea que havien de venir, que ja no sé quins són, perquè avui no s’ha esmentat això, que jo sàpiga, que jo recordi, almenys en quantitat fixa, 235 o 238 –ara no ho recordo– milions d’euros. En algun moment s’havia parlat de 200 milions de dòlars. Després la Unió Europea va dir: «Escolti’m, potser sí, però vostè m’ha de dir a què renuncia, perquè això és un joc de suma zero», d’això també n’hauríem de parlar, no? I per tant, hauríem de parlar també..., és clar, també s’ha dit, en aquest context, no?: «Ara l’Ajuntament ha arribat una mica tard», el senyor conseller de Comerç... (Remor de veus.) En aquest context ara es diu: «No, és que pel Carmel farem un ARI», ara... Calia que s’enfonsés el Carmel perquè es fes una actuació de rehabilitació integral del Carmel, no?, calia que s’enfonsés. Home, pensem-hi tots plegats, no?, perquè també, si em queda temps, voldria parlar d’això que en diuen la «Barcelona del disseny i la Barcelona real», que passa també per aquí, no? Jo, si m’ho permeten, faré un petit comentari sobre les tres qüestions. Sobre la primera, la gestió de la crisi. Home, un pèl d’autocrítica, no? Terminis que després M’agradaria també que en algun moment, quan es demanen responsabilitats a les empreses, també es parlés de les assegurances, i a qui estan atribuïdes. Però, bé, Estem davant d’una crisi important. Aquí s’ha esmentat molt sovint la paraula accident. Miri, no. Un accident és un accident. Això és el resultat d’una actuació de l’Administració, que a la vista del que he escoltat aquest matí jo crec que ja ens queden molts pocs dubtes que, com a mínim, és negligent, i puc seguir expressant dubtes, però com que sé que hi ha un procediment penal obert em quedaré aquí, però no estic gens segur que les negligències no siguin, a més a més, culposes, per no dir doloses, que no ho sé, però segurament aquesta sospita s’ha instal·lat ja i veurem quin resultat té. PLE DEL PARLAMENT SESSIÓ NÚM. 45.1 �Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 45 errors de gestió de la crisi crec que són evidents. Però he vist un intent del conseller, raonable d’altra banda, de dir: «Miri, ho hem fet raonablement bé.» Vostè ha dit que ho havien fet del tot bé, i jo li dic que ho han fet bastant malament. Però al final la culpa és dels anteriors. I aquest matí ha dedicat vostè una bona estona a derivar la responsabilitat cap als governs de Convergència i Unió. Molt bé, jo també en vull parlar, d’això, també, però vostès porten catorze mesos –catorze mesos– i vostè va dir en la compareixença a la Comissió de Política Territorial –no ho sabem ben bé, perquè en un moment parlava d’accident, en d’altres no–, va dir: «Això no es podia preveure, però sí que es podia prevenir.» Hem d’anar al diccionari, eh?, per esbrinar tot això –hem d’anar al diccionari. Però, bé, en qualsevol cas els canvis, que és veritat que s’havien anat fent amb anterioritat i que es fan sense estudis ni al·legacions, al final també es legalitzen sense publicitat ni concurrència, sí, perquè resulta que el que es presenta té seixanta-un cèntims de diferència –menys– del límit que obliga que efectivament els estudis s’hagin de fer amb publicitat i concurrència. Deixo a part el tema de dir: «Escolti, és clar, nosaltres ens vam trobar en una situació que no podíem fer res més, vull dir, ens trobàvem en una situació de fet, que és que les coses ja s’estaven fent i per tant, la construcció havia de seguir i havíem d’autoritzar que es fes el modificat el mateix dia.» Que no deixa de ser una cosa bastant peculiar i bastant pintoresca, no?, però puc entendre que com que s’havia fet així i es legalitzava una situació de fet, doncs, la seva Administració ho fes. Però del febrer del 2004 al febrer del 2005 ha passat un any –un any. I ara els faig una pregunta: calia que s’esfondrés el Carmel perquè vostès s’adonessin que els procediments que es fan servir són una catàstrofe? Si no s’hagués esfondrat el Carmel, seguirien fent exactament el mateix? Perquè jo entenc molt bé la crítica als procediments dels anteriors, i la comparteixo, però vostès porten més d’un any, i, des del moment que es produeix aquesta circumstància, vostès haurien pogut adonar-se que algunes coses, efectivament, s’havien de canviar. Van publicitar fins a límits propagandístics que havien fet una auditoria de gestió que va permetre al senyor conseller d’Economia i Finances donar un suspens a l’actuació administrativa de l’anterior Govern. Ens en vam adonar, d’aquestes coses? Ens en vam adonar, dels forats brutals del procediment administratiu que se segueix en les obres públiques a Catalunya i que vostè aquest matí ens ha explicat a bastament i que a mi, personalment, m’han deixat esparverat? –hi torno de seguida, perquè no vull acabar encara amb els darrers catorze mesos. Quin cas hem fet de les discrepàncies que després s’han conegut entre la direcció d’obres, les constructores i la mateixa GISA? Quin cas hem fet dels avisos dels mateixos veïns? I dels grups municipals? El Grup Municipal del Partit Popular a l’Ajuntament de Barcelona, doncs, ja fa molts i molts mesos, si no ho recordo malament des del passat mes de març o de maig de l’any passat ja li preguntava a l’Ajuntament: «Escolti, vostè n’és conscient, del que està passant al Carmel?» I el nostre propi Grup Parlamentari aquí al Parlament de Catalunya, el mes de gener, va presentar també aquesSESSIÓ NÚM. 45.1 ta qüestió en aquest Parlament. Respostes en els dos cantons? Zero –zero. En termes pràctics, cap. I els veïns no ho saben, a més a més. Però –però– jo he tingut ocasió de repassar les hemeroteques, i tots hem vist la notícia d’una floristeria al Carmel, del mes de gener, que diu: «Escolti’m, és que no puc entrar, perquè se m’ensorra la vorera de davant de la floristeria» –del mes de gener. Què passa?, que aquests avisos no són suficients? Hem de seguir fent el mateix? Hem de tirar pel dret? És que tot això és molt preocupant, no? No parlo ja que no hi hagi avaluació de l’impacte ambiental del projecte, que probablement és legal que no hi sigui, però no deixa de ser una cosa, com a mínim, que permet una certa interrogació. Me’n vaig als orígens remots, perquè voldria parlar de tot el que tinc ganes de parlar. Home, ara, és clar, dius..., allò que en diuen en castellà «a toro pasado», no? Però quan parles amb els veïns et diuen: «Escolti’m, és que per allà sota era impossible fer el que vostès plantegen.» A qui se li pot ocórrer fer una cua maniobres en una muntanya, en un lloc que tothom sap que abans hi passava una riera? Sí. Això, ho diuen els veïns; no ho dic jo –no ho dic jo. I vostè aquest mateix matí ens ha explicat els problemes d’allà sota. A qui se li pot ocórrer fer una cosa tan important i tan àmplia com una cua de maniobres, un túnel de cua de maniobres, en un terreny que és un terreny com el del Carmel, absolutament inestable, per molts motius? Diu: «No, i a més a més, per si no n’hi ha prou, ho fem al costat de l’estació. I a més a més perforem el túnel per un mètode com el mètode austríac, que ens dóna els resultats que ara hem vist que ens dóna.» I va decidir que fos el mètode austríac, quan en molts altres llocs això ja està prohibit i quan et diuen: «Aquest és un mètode per obrir mines, explotacions mineres, però no per fer túnels sota conurbacions, perquè té enormes riscos» –enormes riscos. Diu: «No, hi ha una explicació, i és que costa menys.» Ai las! Tremend, perquè, si aquesta és la raó, algú haurà de donar moltes i moltes explicacions; els d’abans i els d’ara, perquè vostès han avalat la continuïtat d’aquest mètode, almenys fins ara. Aquest matí hem sentit coses també tremebundes sobre la tramitació administrativa i el paper de GISA. Escolti’m, això de GISA és molt important, molt; però al final, pel que hem descobert aquest matí, o tot ho contracta o tot ho subcontracta. Per què? Deixo la pregunta amb interrogant, perquè, com que avui hi ha hagut moltes coses que han quedat amb interrogant, la deixo aquí; però estic segur que tots vostès estan intuint el que estic intentant explicar. Per què? Vostè mateix, senyor conseller, ha dit: «Hi ha una concentració inexplicable d’adjudicataris i de càrrega de treball»; ho ha dit avui i ho va dir en la seva compareixença davant de la Comissió de Política Territorial i Obres Públiques. En quin país vivim? –en quin país vivim? Vostè ens ha explicat uns procediments d’adjudicació de l’obra pública i de modificació dels projectes que segurament els ciutadans que viuen al Poblenou, o que viuen a la Teixonera, o que viuen al carrer Rosselló, o que viuen al Coll, o que viuen al Bon Pastor han entès perfectament, perquè resulta que tots ells, PLE DEL PARLAMENT �24 de febrer de 2005 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 36 46 no només els del Carmel, estan dient que les seves cases s’estan movent i que tenen esquerdes que abans no tenien. Hem de donar una resposta a això, senyor conseller. I la resposta no pot ser: «Oh!, és que fins ara les coses es feien sobre la marxa» –sobre la marxa. Fins ara se’ls ha dit, a tots aquests veïns, que les seves esquerdes no tenien res a veure amb les obres del metro. Som capaços de mantenir aquesta afirmació avui? No sé si el Govern ho ha fet, però l’Ajuntament de Barcelona, sí. I hem de donar una resposta a aquesta gent perquè, Déu no ho vulgui, però que no passi res –que no passi res. I de la manera que hem vist que s’adjudicaven les obres públiques i que es modificaven els projectes, sense al·legacions, sense informació, sobre la marxa i a posteriori, i, al cap de no sé quants mesos, doncs, resulta que es legalitzaven, quina confiança hem de tenir respecte al que està succeint? I no em digui que la Terra es mou. És clar; és clar, en rotació. Des de Galileu ho sabem. (Rialles.) Sí, sí. I a Galileu li va costar el que li va costar, no?, però nosaltres ja estem en una altra etapa històrica. Oh, és clar que la Terra es mou!, només faltaria! I és clar que hem de fer túnels sota les ciutats!, només faltaria! Totes les ciutats del món estan plenes de túnels per sota, i de conduccions de tot tipus. Només hi ha un petit problema: que s’han de fer bé –que s’han de fer bé. I no hem de mirar d’estalviar costos ni hem de mirar de dir: «Bé, doncs, escolti, vejam, qui dia passa any empeny, i ja en parlarem, i tant de bo que no ens passi mai re...», fins que passa. I ara, i ara ens ha passat, no? I això de posar les prioritats financeres per sobre de la seguretat, doncs, em sembla que, als afectats, no els deu agradar gaire. Per això mateix –i vaig acabant, senyor president–, crec que la comissió d’investigació, en la forma que considerem oportuna, però que ha de ser una comissió política, en seu parlamentària, perquè, si no, segurament els ciutadans no ens ho entendrien, ha d’entrar en totes aquestes coses, no? –ha d’entrar en totes aquestes coses. Entre d’altres, perquè el que era un clamor en l’opinió pública catalana però que ningú en parlava perquè, com que Catalunya és el regne d’allò políticament correcte, allà on tots ja ens entenem, no?, «tu ja m’entens» i, en fi, «no cal que en parlem, perquè tots estem al cap del carrer»..., el clamor que hi ha a la societat catalana, jo avui l’he vist confirmat per afirmacions –no només per insinuacions, no?, sinó per afirmacions– de destacats membres del Govern de la Generalitat, com vostè mateix, o pel mateix president de la Generalitat. Em refereixo a aquest clamor que existeix des de fa molt i molt de temps, que l’adjudicació de les obres públiques a Catalunya, doncs, passava pel pagament de comissions. Jo no vull anar..., jo no hagués fet mai pàbul a aquest tipus de rumors, i menys en seu parlamentària, però és que avui he escoltat determinades afirmacions del conseller de Política Territorial i del mateix president de la Generalitat que em porten a la conclusió de dir: «Escolti’m, ja no és només un rumor.» Per tant, parlem-ne. O a què ve aquesta referència al 3 per cent que ha fet el senyor president de la Generalitat?, a què ve? I després en parlaré, d’això, en la línia d’una de les coses que ha dit el senyor Carod-Rovira. PLE DEL PARLAMENT Vostè mateix ha dit que hi havia una concentració difícilment explicable de l’adjudicació d’obres, tant des del punt de vista de la direcció d’obres com des del punt de vista de la construcció: el paper de GISA. Sé que es pot obrir la via penal sobre tot això, només faltaria; però jo crec que els ciutadans també es mereixen que els que tenim responsabilitats polítiques, un cop aquest tema s’ha suscitat en seu parlamentària amb la claredat amb què s’ha suscitat avui..., formi part també d’allò que hagi de veure i discutir la comissió d’investigació. I espero que en aquest tema no passi –i ara ho diré amb tota solemnitat, i em dirigeixo als dos grups majoritaris de la cambra–, espero que en aquest tema no passi el que va passar en el tema de les enquestes, que al final els dos grups majoritaris de la cambra es van posar d’acord per tapar-se mútuament les vergonyes. Espero que en aquest tema no torni a passar, i demano la col·laboració de la resta de grups parlamentaris. I vaig acabant, senyor president, i vull tornar al principi. Jo crec que l’espectacle que hem donat avui, doncs, ens ha avergonyit, ens ha d’avergonyir com a representants dels ciutadans i representants de la sobirania. Durant molts minuts hem vist com el que interessava, el que es discutia, no era només la problemàtica dels ciutadans del Carmel, dels afectats o del conjunt dels ciutadans de Catalunya, preocupats pel que passarà amb l’obra pública. Hem vist com es retreia, fins i tot, què havia passat en la legislatura passada sobre una determinada moció de censura. Jo crec que els veïns del Carmel deuen haver quedat estupefactes que avui es parlés, en aquesta sessió parlamentària, d’aquesta història. No parlem d’això, avui. Un altre dia potser sí, però avui hem de parlar de les coses que ens han convocat en aquest Ple extraordinari i monogràfic, que és un problema angoixant, profundament angoixant, dels afectats, i un problema molt de fons per als ciutadans de Catalunya, que és com es fa l’obra pública a Catalunya i què hi pot haver darrere les adjudicacions de l’obra pública a Catalunya, després de les coses que jo avui he tingut ocasió d’escoltar i que, d’altra banda, estan en el Diari de Sessions, recollides també de manera explícita. Jo no sé què poden pensar els ciutadans després d’aquest debat, però tinc la impressió que, confiança en les institucions, menys que abans de començar. Tinc la impressió que, confiança en els nostres polítics, menys que abans de començar. Tinc la impressió que el prestigi de les nostres institucions és cada vegada menor, sobretot després d’haver vist el que hem vist avui. I vull dir una altra cosa. Jo avui he assistit a un espectacle profundament lamentable, que té dos protagonistes: senyor president de la Generalitat, senyor president del grup parlamentari més important de l’oposició. I he vist com s’intercanviaven acusacions. I hi ha hagut un moment en què s’ha dit: «Escoltin, retirin l’acusació perquè, si no, en els grans temes de país, nosaltres no hi serem.» I he vist la resposta del president de la Generalitat, dient: «Escolti’m, no, no, si ens hi juguem els grans temes de país, nosaltres no continuarem per aquesta via.» Això no pot ser –això no pot ser. I estem parlant de coses prou serioses –prou serioses– perquè no siguin objecte d’intercanvis estranys –d’intercanvis estranys– i, com es diu en castellà, de cambalaches –de SESSIÓ NÚM. 45.1 �Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 47 cambalaches. Estem en un país en què potser hem de començar a ser conscients de les nostres pròpies limitacions, de començar-nos a convèncer que això que estem en l’oasi, que potser vol dir que en el fons estem en una mena de desert ètic –en una mena de desert ètic–, i que quan pensàvem, com deia la propaganda del Fòrum, que des d’aquí volíem canviar el món..., hauria estat molt més important, molt més important i molt més significatiu, intentar canviar el Carmel. Per tot això, jo ho lamento, senyor conseller –i li ho dic des de l’estimació personal–, m’hauria agradat poder retirar la petició del Grup Parlamentari Popular de la seva dimissió; també m’hauria agradat retirar la petició de dimissions d’altres consellers afectats. Després d’haver vist el que avui hem vist, crec que el millor que poden fer vostès, és anar a casa. Gràcies. El president Té la paraula l’honorable conseller senyor Joaquim Nadal. El conseller de Política Territorial i Obres Públiques Molt honorable president, molt honorable president de la Generalitat, excel·lentíssim senyor, senyores diputades i senyors diputats... Vostè pot dir –perquè l’expressió parlamentària és tan lliure i gratuïta com el somniar– que, vist el que ha vist, el millor que podem fer és anar-nos-en a casa; d’acord, és el seu punt de vista. Hi pot posar aquell punt d’afectació, de contundència matisada, d’habilitat retòrica que li coneixem i li reconeixem. I podem donar-li alguna credibilitat, molta o gens. Jo no li’n negaré, però tampoc no la hi reconeixeré tota, senyor Piqué, perquè, com que en el debat polític el joc de les paraules ens transporta amb una enorme facilitat..., de tocar els sentiments de les persones, d’anar al cor de la gent, de dir: «Jo sí que..., i ningú més no hi pensa.» I després... (l’orador fa petar els dits) gran salt mortal i arribar al Fòrum o a l’Estatut. Perquè ha passat, d’acord, però, en qualsevol cas, si ens hem de lamentar d’un espectacle, en graus diversos, hi haurem contribuït avui, aquesta tarda i aquest matí, tots plegats, vostè en la seva petita part, amb la quota del punt d’habilitat que jo li reconec, perquè sé que sap construir els discursos de tal manera que –ja em perdonarà–, entre el joc de les ulleres i de la reflexió, conduint les coses d’un costat cap a l’altre... (Remor de veus.) Tothom té els seus recursos, no? Però ens porta a aquell punt de: «Jo sí que voldria un debat net, un debat no contaminat, un debat tot ell només pensant en el Carmel i parlant del Carmel.» I per què no s’hi ha agafat, senyor Piqué? Jo he dedicat tres hores aquest matí, tres hores, a parlar del Carmel; de les tres hores, una l’he dedicada a alguna d’aquestes qüestions que tenen una certa rellevància, però que no són, amb relació al Carmel, les centrals. I no m’he dedicat –no m’he dedicat– d’una forma autocomplaent a dir «que bé que ho hem fet!», perquè jo sé quanta gent insatisfeta hi ha al Carmel, encara avui, de com estan les coses i sé quants dies ens costarà encara redreçar la situació. I hi serem cada dia i tots els membres del Govern hi seran cada dia, i de SESSIÓ NÚM. 45.1 l’Ajuntament de Barcelona, també, per redreçar aquesta situació. I, és veritat, no hi ha hagut cap víctima mortal i això ens deixa un punt de tranquil·litat que jo els primers dies no tenia, li ho puc ben assegurar, no la tenia, perquè no me les tenia totes. I ara , en canvi, m’ho miro amb un punt de tranquil·litat moral, pensant que s’està fent tot el que s’ha de fer, tant com es pot, de la millor manera possible, amb entrebancs, amb errades, amb sotragades. D’acord, però tot el que s’ha de fer per atendre les persones, totes. No cal la presència mediàtica o la presència subterrània dels consellers. El conseller Huguet potser no ha anat al Carmel, però potser s’ha reunit tantes vegades com ha calgut amb sectors implicats per abordar qüestions específiques que afecten el problema del comerç, en allò que és de la seva competència i que no és estrictament allò que és la compensació econòmica pel lucre cessant i pels problemes derivats del tancament dels establiments com a conseqüència de l’ensorrament, que és competència d’altres departaments, que han entomat i que hem entomat aquesta situació. Exactament igual com els altres consellers i conselleres que s’hi han dedicat, han fet tot i més per aconseguir que un dispositiu dedicat a atendre i a respondre les necessitats de les persones fos al més complet possible, al més continuat possible, al més eficaç possible i que duri tant com calgui. Vostè està d’acord que tothom qui ha perdut la casa l’ha de recuperar? Suposo que sí, no? Vostè està d’acord que mentre no la pugui recuperar tingui una solució de transició? Vostè està d’acord que per a allò que ha perdut, que tenia dintre casa seva, recuperi un valor que hem d’acordar amb ells i que estem acordant amb ells? I vostè està d’acord que l’hem de compensar pels danys morals que ha sofert per aquesta qüestió, aquests i tots els altres fins allà on es determini? Oi, que sí? Doncs, des del primer dia –des del primer– i amb un acord de Govern –amb un acord de Govern– que estableix i determina la forma dels ajuts i que mostra que com que som dues administracions diferents, per mètodes diferents, l’Ajuntament de Barcelona, des del primer dia, pot fer lliuraments a compte com a diner de butxaca als veïns i, en el cas del Govern de Catalunya hem d’arbitrar un ordre, un acord de Govern, crear un dispositiu, concordar diferents departaments implicats, establir un cens, rebre les competències que havia assumit l’Ajuntament de Barcelona i entomar totes aquestes qüestions per donar les dietes que corresponguin, per avançar les bestretes que corresponguin, i per començar a negociar les indemnitzacions que corresponguin, segons els casos. I suposo que també hi està d’acord? I també suposo que tots estem d’acord que, encara que sigui un plantejament –algú pot dir– maximalista, vist el desastre, no per maximalista hauria de quedar que tots els veïns del Carmel que han estat desallotjats tinguin garanties plenes, suficients, assegurades que els desperfectes que es detectin a les seves cases siguin reparats abans no tornin a casa seva. I s’està fent, d’una manera no fàcil, d’una manera no gens fàcil. El dia que tinguem tothom a casa i reconstruïm la complexitat de l’operatiu, ho entendrem tots plegats. Tenir dotze, quinPLE DEL PARLAMENT �24 de febrer de 2005 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 36 48 ze, vint, trenta facultatius o perits dedicats a analitzar i certificar i dedicar-hi el temps que cal, i assegurar que els veïns no es pensin que (l’orador pica de mans) plasplas, visita de metge, (l’orador fa petar els dits) cinc minuts i s’ha acabat, sinó... De metge no reformat (rialles) –no reformat–, metge no reformat, sinó visita pis per pis, tot el temps que calgui, diagnòstic acurat i concertació amb els veïns –concertació amb els veïns. Hem visitat, per exemple, les dues escoles i l’església d’una de les dues escoles. Algú de la mateixa escola diu: «Aquesta, aquesta i aquesta ja hi eren, d’escletxes, ja hi eren.» Però, oi que també estarem d’acord que si hem hagut de desallotjar un barri sencer d’una zona concreta i deixar alumnes de dues escoles sense escola, ara quan els plantegem la solució, la solució abordi la totalitat del problema i els plantegi les fórmules que siguin. Abans-d’ahir en parlàvem: «Voleu una reparació d’una setmana del més evident, tornar a l’escola, reparar per Setmana Santa en una segona fase i acabar a l’estiu o voleu dos mesos d’obres i tornar d’aquí a dos mesos?» I es farà el que acordem i triïn, perquè em sembla elemental, perquè s’ha de fer així, perquè no ens ho podem plantejar d’una altra manera, perquè és veritat, vam dir-ho el primer dia: l’atenció a les persones és prioritària, és l’única qüestió que avui manté el tema del Carmel viu com un problema ciutadà de primeríssima magnitud, tota la resta ho resoldrem, amb les discrepàncies que vulgui pel que fa a la valoració tècnica de les solucions adoptades o dels problemes polítics respecte a la gestió administrativa dels problemes plantejats. Però hem dedicat una hora i mitja llarga a parlar només d’això. De manera que, senyor Piqué, i amb el mateix respecte que vostè m’expressa, jo també hi puc posar aquest punt de sentiment personal, d’afectació, de dir (l’orador pica de mans): «No ens podem permetre donar segons quin espectacle», però tampoc no estaria bé que perquè estem tan marcats per determinades situacions ens trobéssim tot el dia mirant-nos a nosaltres mateixos com a classe política i dient: la classe política, la desconsideració de la classe política feta per un polític pot ser un recurs retòric o un moment d’oportunitat per dir, home, plantegem-nos-ho seriosament –plantegem-nos-ho seriosament. Però tots, tots hem quedat colpits en altres moments d’altres episodis per aquella situació tan interpel·lant que deia: «Senyors d’aquesta Comissió, de què volen parlar: de l’objecte de la Comissió o de les seves picabaralles?» No vull anar més enllà, sabem de què parlem. Simplement estic dient: no és el cas o no hem volgut que fos el cas. Jo mateix aquesta tarda, en algun moment, amb el senyor Puig he derivat cap aquí, i no m’ha agradat. Jo mateix en algun moment aquesta tarda en el frec a frec amb el senyor Puig he derivat cap aquí, potser ell també, però vull dir-ho jo. El cert és que efectivament, si poséssim les coses en el seu punt just, i efectivament investiguéssim allò que hem d’investigar i abordéssim l’anàlisi de les causes que hem d’analitzar, i ho fem amb l’oferiment que vostè acaba de fer i o que han fet altres grups de la cambra, potser aportarem a aquesta cambra un plus de credibilitat entre tots, no guanyat per ningú en el moment de la seva intervenció dient «ara, ara sí; ara sí». No. Entre tots, per qüesPLE DEL PARLAMENT tió de capteniment de la cambra, per dir, home... Perquè és veritat que és fàcil jugar amb les paraules, no? I vostè diu, només de començar: «Senyor conseller, no m’ha agradat, vostè ha dit que somiar és gratis, però mentre no puguin dormir a casa seva..., primer que puguin dormir, després, deixi’ls somiar.» I jo estava parlant d’una altra cosa. No em negui que pel fet d’haver dit que somiar és gratis, jo ja no he dedicat avui i el nostre Govern no ha dedicat avui tota l’atenció que cal a una i màxima prioritat que són les persones, que tenen dret, tenen tot el dret a tornar com abans millor a casa seva i que han de poder somiar a casa seva i fora de casa seva que les administracions respondran les expectatives que sobre el Carmel entre tots hi hem de posar. De manera que vull insistir, d’una banda, que, d’acord, les persones primer, però posem-nos d’acord que tots hi hem donat la nostra part de feina, amb errors i encerts, i que tothom hi ha posat de la seva part, posem-n’hi més; si en cal més, posem-n’hi més. O és que no tenim encara un problema obert mentre hi hagi discrepàncies entre els veïns pel que fa a la possibilitat de tornar? Entre aquells que creuen de bon grat que l’Administració ha fet tot el que havia de fer, dedicant-hi totes les hores que hi havia de dedicar, i aquells altres que creuen que «han de passar encara moltes coses per poder tornar a casa meva». I el Govern respecta exactament igual a uns i a altres. Però aquesta situació també l’haurem de gestionar, i forma part de l’escenari del problema, i ens hi haurem de dedicar i haurem de treballar sobre aquesta qüestió. De manera que, transparència, sí; investigació, sí; no donar espectacle, sí; situar les coses en el seu punt just, sí; parlar de les persones, sí, sincerament, obertament, cadascú des de la seva posició. I quan fem després un altre pas i diem: «I per tornar la confiança als ciutadans» –diu– «no me la vull jugar, hi ha un procés penal obert, però jo hi veig responsabilitats negligents o culposes, però, bé, no ho diré.» (Remor de veus.) Ja ho ha dit, però és igual, queda dit a benefici d’inventari i a aplicar a qui sigui: direcció d’obres, UTE, GISA, Govern... No ho sé. És igual. Ara, si és un accident que es podia haver evitat, és evident que, si s’hagués fet tot el que es podia fer, potser això no hauria passat. Però també és molt evident, molt més del que vostè diu, i, per tant, molt menys radicalment en contra del que vostè diu, que a Lausana ahir, a Madrid fa una setmana, a Heathrow fa deu anys, al Japó no sé fa quant temps, amb el mateix mètode –amb el mateix mètode– excepte un cas –excepte un cas–, ha passat el que ha passat. I podia haver passat molt pitjor, perquè si s’esfondra tot un supermercat, no és el Carmel, però, si s’esfondra tot un supermercat pot passar el que sigui. I no ha passat, i tant millor, no?, i Déu no ho vulgui! Però el mètode austríac, amb les adaptacions que siguin, és un mètode que el senyor Melis ha proscrit a Madrid, però que ningú més no ha proscrit enlloc més, amb el matís que sent exactament el mateix el que s’aplica en la línia 3, com que s’aplica amb criteris de màxima seguSESSIÓ NÚM. 45.1 �Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 49 retat, tot apunta al fet que no hi ha els mateixos problemes –no hi ha els mateixos problemes. Ara bé, concentració, adjudicacions, controls, negligència..., no m’ho tingui en compte, senyor Piqué, però... (Veus de fons.) No, li ho diré, perquè igual que ell ha dit que hi havia possibles responsabilitats culposes, que no diré, eh?, doncs, no m’ho tingui en compte, però li ho diré, perquè, a l’hora d’intentar fer simetries respecte a l’escàndol, a l’espectacle, a la degradació de l’espectacle, no ens agrada, però no ens agrada ni a vostè ni a mi, ni a ningú del Govern ni a ningú d’aquesta cambra. No ens agrada. No ens agrada, i és així, que la mateixa empresa que fa els controls geològics de la línia 5, sigui la que fa i feia els de l’AVE Madrid - Lleida. prendre ara, però moltes de les que s’havien pres, s’havien pres i estaven en procés de reforma abans que passés el del Carmel, i, per tant, no ha calgut que passés el del Carmel perquè això passi, però en aquest cas sí, és evident –i això tindrà els seus costos, però és evident– que, com fan la majoria de les altres administracions, qualsevol encàrrec de modificat, fins que no hagi estat tramitat i aprovat adequadament, ha de comportar la interrupció de les obres de què és objecte aquell modificat, sens dubte –sens dubte. Per tant, també va en el conjunt de les propostes de reforma de l’empresa pública GISA que he plantejat, no per fer un procés enrere cap a les causes remotes, sinó simplement per dir: «Escolteu..., fem-ho, fem-ho tot!» No ens agrada. S’ha publicat. S’ha dit –s’ha dit. No té més valor que el que té, simplement serveix perquè alhora que vostè diu «m’hauria agradat moltíssim poder acabar aquest debat dient “ni aquest, ni aquesta, ni aquest, i no sé quin altre conseller o consellera”, ni vostè mateix no haguessin hagut de dimitir», però, és clar, «com que jo tinc memòria» –ho ha dit en premsa, no ho ha dit avui aquí, no?– «com que jo tinc memòria i sé com ens van tractar...» Home!, la simetria és doble: si estableix la simetria respecte a les peticions de dimissió, tampoc no és gratuït que jo recordi –tampoc no m’ho tingui en compte– que hi ha una coincidència, que no és fruit de concentració perquè són dos administracions, com tampoc que no té res a veure que un munt de túnels, molts d’ells no urbans, encara avui, alguns d’ells començats en època del Govern del Partit Popular i d’altres començats ja en època del nou govern socialista, amb xemeneies o no, se segueixin excavant amb el mètode austríac. I una última cosa..., una última cosa, senyor Piqué, potser –potser–, hem comès algun error en matèria de política informativa, potser sí. (Remor de veus.) Potser ens hauríem pogut estalviar algun episodi, potser sí. Però li ben asseguro, senyor Piqué, el següent: primer, en aquesta matèria, i els prego que si hem de tenir respecte per les institucions i pel debat i per tot allò que vostè ens deia en aquest intent de..., que avui ha fet amb tant d’èmfasi, de donar-nos unes quantes lliçons, que jo he recollit –que jo les he recollides–, pel que fa a les situacions d’emergència i de tragèdia i de perill, algun cas havíem de fer de les recomanacions del CAC en aquesta matèria. Probablement, potser em puc equivocar, però, si d’aquí una setmana es produeix el calat de Viella, Viella mateix... (Veus de fons.) Evident, és un matís... (Rialles i veus de fons.) No, no, no, no..., és un fet important. Però a Viella no hi ha gent a sobre, però a Lausana sí que hi havia gent a sobre. (Remor de veus.) Vull dir que, pel que fa a la decisió del mètode, que jo no defenso, perquè he dit que el canviaríem i he dit que no el tornaríem a aplicar en zona urbana i que l’aplicaríem corregit. Si això no és autocrítica respecte a un mètode que hem heretat i hem dit «doncs, ara no –doncs, ara no», vull també que quedi constància, senyor Piqué, que en la revisió dels procediments –en la revisió dels procediments– havíem començat i de molt –havíem començat i de molt. Quin és el nostre problema? Potser no haver arribat prou enllà –no haver arribat prou enllà. Vostè sap el que són les càmeres anant marxa enrere filmant una persona que avança, no? I en una obra en què hi ha màquines, obrers, fang i molt de merder, li asseguro que les coses s’havien de fer, pel que fa a baixar al túnel –pel que fa a baixar al túnel–, amb una cura molt especial. Però, escolti... No facin cas de la procedència, no?, és igual... (Remor de veus.) Diu: «El Govern de CiU va encarregar obres a GISA sense un projecte previ.» Sindicatura de Comptes de l’any 2000, Diari de Girona..., és igual, no? (Rialles.) Sindicatura de Comptes de l’any 2000. Aquest..., aquest és un problema compartit que ve de lluny i que s’ha de reformar amb cura, sense cap connivència, amb les propostes que he fet de reformar l’empresa GISA i deixant clar..., deixant clar una sola cosa –una sola cosa–: el manual estableix el mètode, i en el mètode es defineix que el mateix dia s’encarrega i autoritza. N’hi ha prou –n’hi ha prou– amb una decisió, que naturalment prendrem, i aquesta l’hem de SESSIÓ NÚM. 45.1 I una segona qüestió, i aquesta ja me la pot imputar directament a mi, no al secretari de Comunicació, i és que en el perímetre de seguretat de les obres no hi podien entrar les càmeres, si no era d’una forma preparada, esglaonada i ordenada com es va fer en un dia determinat. (Remor de veus.) I, pel que fa al perímetre de seguretat de l’enderroc, potser ho hauríem de compartir amb la consellera Tura, però, pel que fa al perímetre de seguretat..., mentre dura l’enderroc havent obert un punt d’informació on es van atendre els mitjans de comunicació, ho havíem de fer, crec, com ho vam fer. Perquè, per altra banda, hem fet 15 conferències de premsa sobre el tema; 13 entrevistes; d’1 a 3 notes diàries informatives, i l’únic que es va fer va ser establir –establir-lo– un perímetre de seguretat per a l’enderroc i unes cauteles per entrar al túnel. Hi ha una altra qüestió sobre la qual jo no puc opinar, sobre la qual no m’atreveixo a opinar, que és si en les assemblees dels veïns, on n’hi ha que ho volen i n’hi ha que no ho volen, han de ser totalment obertes o no. No m’atreveixo a opinar. Sobre això jo no hi he intervingut, però li asseguro que no em veig amb cor de tenir una opinió clara respecte de si ha de ser tot obert o si s’han d’establir unes regles del joc que hem d’acordar. Hem comès algun error? Segurament que sí. Jo mateix, com a portaveu, potser –potser– no hem acordat amb PLE DEL PARLAMENT �24 de febrer de 2005 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 36 50 els mitjans la manera d’acordar conjuntament com abordàvem l’accés a la màxima informació. Però li asseguro que, notes a part, afortunades o no, si alguna cosa ha mogut el Govern és la voluntat de donar tota, tota, tota i més, la informació de què disposava. Gràcies, senyor diputat. El president Gràcies, honorable conseller. Té la paraula el senyor Piqué. El Sr. Piqué i Camps Sí, moltes gràcies, senyor president. Moltes gràcies, honorable conseller, gràcies per les seves paraules i pel seu to. Jo vull ser congruent amb les paraules que he dit abans, no? I, per tant, li anticipo que sobre aquesta darrera qüestió jo avui no en parlaré. Sobre la qüestió de la política informativa, avui –avui–, no en parlaré, en parlarem en un altre moment, perquè avui crec que no toca parlar d’això, més enllà d’haver-ne fet la referència. Però aquest és un debat que avui no crec que sigui el que realment esperen escoltar els ciutadans que ens escolten. Per tant, li anticipo que en parlarem un altre dia; no sé si vostè tindrà la responsabilitat de contestar com a conseller portaveu o serà el conseller en cap o a qui li toqui..., m’és igual, en tornarem a parlar i ho plantejarem en seu parlamentària. Tampoc voldria anar a algunes al·lusions que vostè ha fet respecte a actuacions d’altres administracions i de..., no, perquè a mi això també em resultaria fàcil i segurament divertit i trobaria molts exemples que podríem intercanviar, no? –que podríem intercanviar. Jo crec que avui el que toca, i, per tant, ja li anticipo que seré breu amb aquesta intervenció..., avui el que ens toca és, efectivament, parlar. Primer, de com atendre les necessitats dels ciutadans afectats; de com tranquil·litzar aquells ciutadans que creuen que es poden veure afectats per situacions similars –i no n’hem parlat gaire–, i de com tranquil·litzar el conjunt dels ciutadans i que recuperin la confiança en les seves institucions a l’hora de resoldre problemes com els que hem tingut. I jo li he distingit en la meva intervenció dues coses, que torno a reiterar, si convé, jo li he dit: «Vostè ha fet una intervenció prolixa aquest matí, de gairebé tres hores.» En alguns moments, li haig de dir, que..., en fi, es feia difícil de seguir perquè estaven plenes de tecnicismes i jo no sóc un tècnic en geologia ni amb... Vostè n’ha hagut d’aprendre com jo, en altres circumstàncies, que al final has d’aprendre coses de les quals no necessàriament ets un expert, no? Però jo li he reconegut que aquest matí vostè ha fet un esforç d’explicació, li he retret que en alguns casos no hi havia prou autocrítica respecte a la gestió de la crisi, però quan he fet la qualificació del resultat d’aquest debat no m’he referit a la seva intervenció d’aquest matí, m’he referit al debat d’aquesta tarda entre els diferents grups polítics. I, per tant, em puc reiterar de nou, perfectament, amb les afirmacions que li he fet. Jo ja sé que vostè ha dedicat més d’una hora a parlar de tot el que s’havia fet per als veïns. Vostè també convinPLE DEL PARLAMENT drà amb mi que tot el que es faci sempre és poc i que el sentiment de molts veïns, com han expressat avui mateix, és que se senten indefensos, que creuen que no estan prou informats... I això és natural, i segur que tenen raó, perquè els afectats per una desgràcia que ells no han provocat sempre –sempre– tenen raó o, com a mínim, se’ls ha de donar la raó i se’ls ha de donar satisfacció. Per tant, sobre això no estem discutint. Estem discutint, en tot cas, de què més es pot fer respecte a l’angoixa, a la irritació, a la desesperança, a la desconfiança de totes aquestes persones. Què és el que podem fer, que n’hem parlat pràcticament gens avui, respecte a la desconfiança i a l’angoixa que tenen altres veïns d’altres llocs de Barcelona i de Catalunya perquè també creuen que els pot passar quelcom similar, i pràcticament no n’hem parlat, i es mereixen que els prestem exactament la mateixa atenció –exactament la mateixa atenció–, i que també parlem, al final, no només de què és el que hem de fer per intentar donar resposta a les necessitats dels veïns afectats, sinó què hem de fer perquè el que ha succeït no torni a passar. I, per tant, la pregunta bàsica no és només què hem de fer per als veïns, sinó què hem de fer perquè el que ha passat no torni a passar. I, per tant, saber per què ha passat. I aquí, doncs, segurament, ens hem de preguntar què ha passat en els darrers mesos, quan vostès porten responsabilitats de govern; què ha passat en anterioritat, quan les responsabilitats dels governs eren d’uns altres, i quines conseqüències en podem treure..., i quines conseqüències en podem treure, hi insisteixo, per evitar que es tornin a produir situacions tan dramàtiques com les que vivim. Però és que, a més a més, d’aquest debat d’avui ha sortit una altra circumstància que nosaltres, com a representants dels ciutadans de Catalunya, no podem deixar de banda, i crec que seria una responsabilitat de tots plegats, de tots els grups polítics, i és que, arran del debat d’avui, en seu parlamentària i per persones molt autoritzades, s’ha fet un intercanvi no només d’insinuacions, sinó d’acusacions respecte al fet que hi poden haver comportaments irregulars en els processos d’adjudicació de l’obra pública a Catalunya. No sé si ara, abans, o ara i abans. Jo crec que tenim l’obligació, per tots els ciutadans que ens han escoltat, de donar-los una resposta adequada que els tranquil·litzi –que els tranquil·litzi–, i que no puguin tenir la sospita, que avui queda enlaire –queda enlaire–, queda en l’atmosfera, que puguin tenir la sospita que, com que s’han de pagar determinades comissions, potser no es gasta allò que s’ha de gastar perquè l’obra pública sigui absolutament segura. Gràcies, senyor conseller. El president Senyor Nadal..., té la paraula. El conseller de Política Territorial i Obres Públiques Gràcies, senyor president. Excel·lentíssim senyor, recullo aquesta qüestió, que jo he esmentat potser molt de SESSIÓ NÚM. 45.1 �Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 51 passada aquest matí, i a la qual vaig dedicar més estona perquè el Grup Parlamentari de Convergència i Unió així m’ho va demanar en la compareixença parlamentària del dia 9, on em demanava «no ens parli només dels problemes tècnics per l’esfondrament de l’AVE, sinó del conjunt de l’obra pública que s’està fent a Catalunya en termes semblants i quina és la seva situació». És veritat... (veus de fons), del metro, perdó, del metro, del metro... (Remor de veus.) Però anem cap a tot allò altre, no? És veritat. És a dir, hi ha 70 quilòmetres de túnels a fer en l’entorn metropolità de Barcelona, part dels quals corresponen a aquesta Administració i part dels quals corresponen a l’Administració de l’Estat; que s’han de fer, que hem de fer i que els farem, i que abordarem les qüestions de seguretat que ara emergeixen amb més contundència pel camí que faci falta. De manera que és veritat, vostè ho diu «avui, d’això, n’hem parlat poc», però és un tema del qual també n’haurem de parlar, i, sobretot, no sé si n’haurem de parlar gaire, sinó que el que haurem de fer és fer coses que ho assegurin, fer totes les que calguin perquè ho assegurin, tant en allò que fa als traçats subterranis complexos de la línia del TGV com pel que fa als traçats subterranis complexos de les diferents línies de metro que s’estan construint i que s’han de construir a la ciutat de Barcelona i a la seva àrea metropolitana. De manera que li recullo el repte, que és un compromís que prenc en nom del Govern, que ho farem i que ho hem de fer. I, a més a més, jo li he tornat a repassar el conjunt de les propostes que hem fet per a les persones. Vostè ja m’ha reconegut que ho havíem fet així. Però, si hem de tornar a parlar de les persones del Carmel o de qualsevol altra persona de Catalunya afectada per situacions no similars però que tinguin una certa equivalència, les que siguin, a part de parlar-ne molt, han fet, els grups de l’oposició, en aquesta matèria per a aquesta funció alguna proposta concreta? O la faran demà en les resolucions, senyor Piqué? (Veus de fons.) Perfecte. Si hi són..., a Madrid han presentat iniciatives, és veritat. Si demà hi són, les veurem, les analitzarem, i totes aquelles que siguin positives li asseguro que les recollirem. I jo crec que, plantejades les coses en aquests termes, aquest debat d’avui en el seu balanç global, un cop hagi intervingut el portaveu d’Iniciativa per Catalunya, podrem fer un balanç contrastat en què, si en algun moment ens hem sortit del guió d’allò que seria esperable per part de la gent, per exemple, en el meu debat amb el senyor Felip Puig, en el balanç global puguem convenir tots plegats que hem estat fent un servei a la comunitat i a les necessitats concretes dels veïns i les veïnes del Carmel. El president Senyor Piqué... El Sr. Piqué i Camps Gràcies, senyor president. D’una manera molt breu. Senyor conseller, com és natural, després d’aquest deSESSIÓ NÚM. 45.1 bat, jo em veig amb l’obligació, en nom del meu Grup Parlamentari, de mantenir la petició de dimissió, també la petició de responsabilitat d’altres membres del Govern, però sé molt bé que vostè és lliure de..., diguem-ne, d’acceptar-ho, o el president de la Generalitat és lliure, doncs, de provocar el seu cessament, no? I no ens correspon a nosaltres aquesta responsabilitat. Sí que li anticipo que la nostra posició demà en les resolucions tindrà un to, com acostuma a ser, com sempre és, per part del Grup Parlamentari Popular, constructiu, des del punt de vista de les aportacions que puguem fer a l’hora de prestar l’atenció màxima als afectats, als veïns, i de prevenir situacions de futur; però, també, a l’hora de buscar una fórmula que permeti que aquesta imprescindible investigació es porti a terme i que recuperem, entre tots, la confiança dels ciutadans amb les nostres institucions. Gràcies. El president Gràcies. És el torn, doncs, ara, del Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Alternativa, i té la paraula l’il·lustre senyor Joan Boada. El Sr. Boada i Masoliver Gràcies, senyor president. Senyores i senyors diputats, vull aprofitar també per saludar els veïns i veïnes del Carmel que ens estan seguint en aquest debat, alguns aquí a l’hemicicle, altres a la sala gran i altres, segur, des de casa seva, i mostrar la solidaritat que tenen, del nostre Grup Parlamentari, en tot el que està passant. La meva intenció és dirigir-me als veïns del Carmel, per un cantó, i al Govern per l’altre, i fer tot un seguit de reflexions i propostes amb relació a aquestes qüestions. Vull dir que jo no entraré en qüestions que aquí s’han debatut i que en aquests moments –en aquests moments– a nosaltres no ens interessen. Perquè l’objectiu d’aquest Ple, per a nosaltres, d’aquest Ple extraordinari, era donar resposta als ciutadans de Catalunya, i ho és, i, en concret, als dels Carmel; o sigui, posar la gent en primer pla. La gent que ha patit i continua patint aquests dies no mereix ser doble víctima: una, de l’accident, i, l’altra, de perdre protagonisme perquè ho siguin les lluites partidistes, com ha passat avui. Cal depurar responsabilitats? Sí. Cal saber el que ha passat? Sí. I, a més a més, posar les bases perquè no es torni a repetir. Però, sobretot, el que cal és no descansar fins que tot estigui solucionat, que tothom estigui a casa fins que la llum torni a fer brillar les cares de la gent del Carmel, una gent orgullosa i orgullosa del barri tal com és perquè l’han fet ells amb les seves mans. M’explicava el senyor Fernando González, el dia que vàrem anar a visitar, el nostre Grup Parlamentari, i ho explicava orgullós, quan i on va construir la seva primera casa, i de quina manera construïen les cases tots junts, les persones, sobretot els caps de setmana després de treballar hores i hores durant la setmana, i que, a més a més, tots aplegats esmorzaven i continuaven la seva obra. És un barri de la gent i fet per la gent! I això és el PLE DEL PARLAMENT �24 de febrer de 2005 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 36 52 que nosaltres volem que continuï essent, amb les reformes, amb els canvis que calgui; però, sobretot, cal tenir en compte, doncs, aquestes qüestions perquè aquestes són imprescindibles, per a la gent, per a ells i també per a nosaltres. Per això, per aquestes qüestions creiem que el primer objectiu són les persones, i per això ho valorarem i volem valorar com s’ha gestionat la crisi. Continuo pensant –ho vaig dir en l’anterior intervenció– que s’ha fet bé, malgrat, i en sóc conscient, que hi ha molts homes i dones del Carmel que no creuen el mateix que jo acabo de dir, que segur que pensen que hi ha coses que s’han fet malament, que creuen que no s’han atès, però jo continuo pensant, escoltant el senyor Nadal, escoltant les actuacions de l’Ajuntament de Barcelona, que s’han fet moltes i moltes coses, que hi ha hagut una reacció ràpida de les administracions i, especialment, de l’Ajuntament de Barcelona, i que, a partir d’aquí, hi ha hagut una col·laboració i coordinació entre aquestes dues administracions. Que es podia millorar? Segur, ho ha dit també el conseller Nadal. Que s’haurien de tenir respostes més ràpides en casos d’emergència d’aquest tipus? Sí, però si fem un repàs a les actuacions, veiem que són moltes i molt eficients, des de l’atenció personalitzada, passant pels reallotjaments, les indemnitzacions, habitatges i comerços... No em vull estendre, s’ha explicat aquí moltes vegades, i em sembla que tothom en som conscients, de tota aquesta feina. S’ha de fer tot el que calgui i amb la màxima sensibilitat, i en això hi vull insistir, senyor Nadal, i la resta de membres del Govern, perquè al més aviat possible puguin estar ja altra vegada a les seves cases les 800 persones que ja poden tornar i, evidentment, la resta que queden fins a arribar a les 1.057. També sóc conscient que la confiança es va perdre el 3 de febrer. Ho vaig dir l’altre dia, i és veritat. Es va perdre amb el procés d’allotjament i altra vegada a tornar a casa i altra vegada tornar a sortir pel perill que hi havia. Ho reconec. Comparteixo aquesta pèrdua de confiança, però també estic ben segur, i es demostra, que el Govern i l’Ajuntament de Barcelona la recuperen a marxes forçades, perquè aquesta és la seva obligació, a través d’actuacions concretes, i que aquesta és l’obligació de tots plegats, fins i tot dels que estem aquí, també, i fins i tot dels que opinem sobre com funciona aquest debat parlamentari. El primer objectiu he dit que són les persones. El segon és la transparència. Jo crec que avui es fa un nou exercici de transparència. Alguns poden pensar que un mes és massa llarg pel que s’ha fet, però en aquest mes s’ha fet una compareixença del conseller Nadal i avui un ple extraordinari a iniciativa del Partit Popular i posteriorment, evidentment, del Govern. I això és una qüestió, senyor Piqué i senyors de Convergència i Unió, que m’hauran de reconèixer que això no s’havia fet en actuacions semblants en altres períodes legislatius. No hi vull entrar; només ho vull citar. Aquesta és una realitat. A algú li pot semblar que és poc, segur, però, en tot cas, és molt més del que s’havia fet i s’acosta molt a allò que entenem tots els ciutadans que vol dir «transparència». PLE DEL PARLAMENT Una explicació aquest matí exhaustiva per part del conseller Nadal que ha servit per saber més coses, que ha demostrat que el Govern ha tingut una dedicació plena a buscar els orígens de l’accident, però, des del nostre punt de vista, no n’hi ha prou. El mateix conseller ho reconeixia aquest matí quan afirmava que el col·lapse es produeix per una conjunció de diferents causes. Encara no les sabem totes. Per això, cal una comissió parlamentària, amb presència, si cal, de tècnics, que investigui fins al final. Tota la informació que ens ha donat el conseller s’ha de contrastar, i ho hem de fer amb els representants polítics i en seu parlamentària, i en aquesta comissió, en presència, hi torno a insistir, de tècnics o no, haurem d’establir els mecanismes de decisió, adjudicació i control de l’obra pública que s’han de canviar, em sembla que tots ho reconeixem, i, en definitiva, haurem de saber què ha passat en el Carmel, i, sobretot, perquè no torni a passar més, és a dir perquè portem a terme totes les mesures preventives possibles perquè no torni a passar. I també caldrà saber quines responsabilitats tenen les empreses, deixem-ho clar, també, que portaven la direcció d’obres i la construcció, i, si cal, si hi ha responsabilitats, passar també tota la informació aconseguida a la justícia. D’aquesta manera, també farem un pas més per anar recuperant la confiança dels ciutadans. I em penso que després de les intervencions del senyor Mas, sobretot, i també del senyor Maragall, encara cal més una comissió d’investigació, perquè sentim moltes coses..., que poder s’hauria d’anar molt més al fons de tota aquesta qüestió. No ens fa por cap comissió d’investigació, en un partit que dóna suport al Govern. Al contrari –al contrari: estem obligats a tirar-la endavant i estem obligats a ferho d’una manera ràpida i eficient per, hi torno a insistir, recuperar la confiança dels ciutadans. Hi havia una qüestió que el senyor Nadal en deia les «causes remotes», l’ha batejat amb les «causes remotes» (l’orador riu), és igual, ha quedat bé, vull dir que ja ens entenem què vol dir. Jo en dic les «responsabilitats de l’anterior Govern». Ho dic perquè a partir de, em penso, l’anterior intervenció, la compareixença del conseller Nadal..., va dir que reconeixia que es podia haver evitat, no?, i, fins i tot, em penso que va ser titular d’algun mitjà de comunicació. Nosaltres ho compartim: es podia haver evitat. A partir d’aquí, a partir d’aquesta afirmació, s’ha de saber quines són les causes i les responsabilitats que se’n deriven, les properes i les més llunyanes. I en tots aquests dies, aquest mes, tots hem parlat amb tothom i amb molt gent, i hem parlat amb tècnics, hem parlat amb enginyers, hem parlat amb tot un seguit de gent que en saben molt, molts tècnics que saben molt d’aquestes qüestions, i tots, molts, ens arribaven a quin era el moll de l’os de tota aquesta qüestió, i sempre sortia la paraula «GISA» –«GISA»–, més que GISA, la manera com funcionava GISA. El conseller ja n’ha fet una explicació exhaustiva, però jo li voldria donar dues o tres reflexions, o potser dues o tres informacions complementàries. Bé, complementàries per a tots plegats, suposo que per al conseller no SESSIÓ NÚM. 45.1 �Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 53 ho són. L’empresa pública GISA, quan estava controlada i governada per Convergència i Unió, es converteix, des del nostre punt de vista, de forma volguda, evidentment, en un monstre, en un monstre que actua com una altra administració paral·lela, sense control polític. He dit «de forma volguda». I quin era el procediment de GISA, amb el vistiplau del Govern de Convergència i Unió i, evidentment, amb un dels protagonistes que ha intervingut aquesta tarda al capdavant del Departament? Doncs donar la major part de projectes i direccions d’obres a les mateixes empreses. Però jo les diré, perquè han sortit: Auding, Ibering, Typsa, TecCuatro... Les veuran vostès en un 70 o un 80 per cent d’obres donades, o d’obres construïdes, o obres adjudicades. Això quant a direcció d’obres. I quant a constructores: Fomento, COMSA, COPISA, etcètera. I no en dic algunes, perquè, evidentment, doncs, no hi participaven quasi mai. Però això no només ho dic jo, això ho reflecteix l’informe que algú ha dit que no se’n parlava massa, jo sí que en parlaré, l’informe de gestió elaborat pel Govern de la Generalitat, presentat el desembre passat, que diu que amb relació al volum de contractes de GISA hi ha, diu textualment: «Poca diversificació dels adjudicataris, per la qual cosa els contractes es concentren tant pel nombre d’expedients com pel seu volum econòmic en algunes empreses i en algunes persones físiques, arquitectes o enginyers.» Una comissió d’investigació parlamentària posarà noms i cognoms a aquestes qüestions. També diu, s’afirma –que no sé si s’ha dit massa avui, això ho dit el senyor conseller, sí–, que es fraccionen els contractes per poder utilitzar el procediment negociat, que és un procediment que, d’aquesta manera –un topall de diners– s’evita el concurs públic, i després es van fent adjudicacions sense concurs públic, és una manera d’evitar el concurs públic. El concurs públic si una cosa positiva té és que és transparent; l’altre, no tant. El conseller Nadal n’ha fet un exemple, em sembla, amb la resolució feta pel senyor Ticó, exdirector general i molt citat avui, en què ampliava la redacció d’un projecte a Typsa, una de les empreses que jo he dit abans. Bé, però aquest monstre que jo he dit que era aquesta estructura de GISA anterior, o del Govern anterior, es converteix en l’únic client, gairebé l’únic client, d’enginyeries i constructores del país, cosa que provoca una situació de domini i que s’esdevingui una mena de llei del silenci que fa que aquestes pràctiques no siguin denunciades pel sector. No sé si podria acostar-se al que explicava el conseller Nadal quant a la reacció de la Cambra de Constructors davant l’anunci del conseller. Aquesta concentració feia que els projectes i la direcció d’obra fossin dolents, molts dolents, dit per persones que hi entenen, no només pel Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Alternativa, sinó per persones, enginyers, que hi entenen i que alguns, evidentment, els han vist. Per què? Perquè se’ls obligava que es fessin molt de pressa, les feien sempre els mateixos, amb honoraris baixos, em deien, fins un 40 per cent més baix del que es paga a les obres que fa l’Estat, les d’aquí, amb terminis d’execució molt curts. SESSIÓ NÚM. 45.1 En definitiva, un menyspreu al projecte inicial amb la idea que ja s’arreglarien en el procés de construcció i ja ho assumiria l’empresa constructora. El senyor Nadal em penso que ha explicat perfectament que és el que havia passat en totes les obres de la línia 5. D’aquí l’enfrontament continuat entre l’UTE, la que toqués; la direcció facultativa, la de sempre, gairebé, i GISA. En definitiva, un sistema de gestió i control de l’obra pública pervers, sense control polític, que el Govern actual, evidentment, no pot assumir. No sé si això és el que volia dir el senyor Puig quan en deia «cercle d’excel·lència», no?, però, en tot cas, poder s’hi deu apropar bastant. Això que acabo d’explicar que ningú pensi que és mirar enrere. Això és, també, parlar del Carmel, és constatar una realitat que ha estat una –una–, no la, sinó una de les causes d’un accident que es podia evitar, i per això cal, per un cantó, aprofundir més la responsabilitat, i, sobretot, canviar el sistema i proposar-ne un de nou, com ja ha explicat el conseller. Però per nosaltres, em sembla que de tota aquesta situació que ja se n’ha parlat molt avui i que en continuarem parlant hi ha tot un seguit de lliçons de què aquest Govern també ha de prendre nota..., i que ha de començar a actuar. Estic d’acord amb vostè, senyor Nadal, que la gestió de l’obra pública s’havia d’haver qüestionat més fermament des del desembre de 2003. Vostè ho ha dit aquest matí. Caldria haver iniciat abans aquests canvis, ser molt més ràpids amb canvis que són del tot necessaris. No s’havia de mantenir, conseller Nadal, l’herència del passat. Era massa feixuga. Vostè n’era conscient, i per això ara ens sembla molt positiu que vostè continuï les reformes –«continuï», dic, que ja les havia començat– en la contractació, en la gestió i el control de l’obra pública. Però vull deixar molt clar que, des del nostre punt de vista, s’havia d’haver començat abans i amb més contundència. No podem tolerar moltes de les herències que ens ha deixat l’antic Govern de Convergència i Unió. I, a més a més, hi volem participar, en aquests canvis. A més a més, ja n’hem fet, de canvis, en altres empreses que tenien una situació semblant, com, per exemple, Adigsa, no?, que ja hi tirem endavant, ja s’hi han tirat endavant, reformes per què es publiquen, sense cap tipus de problema, el preu d’adjudicació d’una obra i el de liquidació. Així es veu claríssimament què és el que es fa, com es fa i fins on es pot arribar. Transparència, transparència i més transparència, perquè la gestió pública no admet que s’hagi d’amagar absolutament res, i per nosaltres això també és prioritari. I això continua essent parlar del Carmel. I també, per nosaltres, hi ha una altra lliçó que hauria d’aprendre el Govern i que, de ben segur, n’ha pres nota, en tota aquesta situació: millorar la capacitat de resposta a emergències d’aquest tipus, que potser no ha estat tan ràpida i efectiva com hauria d’haver estat. I em sembla que aquest és un element també a tenir en compte i poder reparar. No només en aquesta, sinó en emergències semblants que ens poden sortir, necessitem, el Govern necessita, un dispositiu molt ràpid, PLE DEL PARLAMENT �24 de febrer de 2005 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 36 54 doncs, que hi pugui fer front, tot i que, hi torno a insistir, al llarg dels dies aquest dispositiu s’ha fet ferm, fort i, a més a més, molt eficient en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona. Hi ha una qüestió que no compartim, senyor Nadal: no compartim la seva decisió de deixar que els tècnics de la direcció de l’obra o de l’UTE signin documents acreditatius. Ells han fet l’obra, no poden ser jutge i part. Han de ser altres persones, altres tècnics, que signin aquests documents que donen facilitat als veïns, perquè és possible que nosaltres encara no comprenguem la situació, és possible..., que vostè hi està molt més a dintre, però, a mi, em costa molt veure aquelles signatures i darrere el director de l’obra de Geocontrol i TecCuatro, el de l’UTE, que, precisament, pot ser que en algunes de les seves actuacions, potser, podran tenir algunes certes responsabilitats; avui vostè ja n’ha insinuat unes quantes, en aquest sentit. Jo crec que el Govern... Algú ha dit aquí que ja era hora, o que tot just ara, em sembla que des de Convergència i Unió, es deia, han descobert els barris, o a través de l’actuació del Carmel han descobert els barris. Home!, a mi, em sembla que no és del tot adequat dir qüestions com aquestes, perquè el Govern de la Generalitat actual ja coneixia la realitat dels barris des de fa molt de temps, sobretot perquè hi havia començat a actuar. No és una retòrica per part meva, sinó que hi havia començat a actuar a través de la Llei de barris, una eina importantíssima, insuficient, potser, quant als diners, és possible que n’hi hauria d’haver més, però, en tot cas, sí que és eficient..., sinó que, a més a més, s’ha actuat amb rapidesa. Mentre succeïa això del Carmel, mentre es feien altres coses, el Govern continuava governant, com deia el president Maragall ahir, perquè mentre passava això s’actuava amb rapidesa per solucionar els problemes en el barri del Turó de la Peira, a Barcelona, el de Mariola, a Lleida, o el barri de l’Estació de Sallent, que és veritat que hi va haver persones aquí..., on, precisament, durant molts d’anys –molts anys–, molts, massa, no hi ha aparegut ni el senyor Pujol ni la seva ombra, on durant anys, molts d’anys, massa anys, allà s’han donat llicències per construir en una zona totalment inestable i que el Govern de Convergència i Unió no hi havia fet res. Ni tampoc havíem notat la sensibilitat que ha demostrat el senyor Mas amb el barri del Carmel, que hi estem d’acord, evidentment..., no l’havia demostrat amb el barri de l’Estació de Sallent, ni de bon tros. En canvi, ara, se soluciona el barri de l’Estació de Sallent, el Turó de la Peira, la Mariola, a Lleida, i, evidentment, també, al Carmel es fa tot el que és possible i més. I acabo amb dues reflexions: una, dirigida al Govern, que estic segur que el senyor Nadal entendrà perfectament, i estic segur que aquesta, com que acabo, serà una reflexió transversal, espero que a la resta de membres del Govern. Miri, tots hem de ser capaços –tots– d’ajustar les necessitats i els reptes a les possibilitats i capacitats, també les econòmiques, que tenim per mostrar un respecte extrem a les lleis de la natura i a les nostres limitacions, les de tots..., que tenim per controlar-la. La Terra es mou..., la natura és molt important. Això ho deia vosPLE DEL PARLAMENT tè, senyor Nadal, i això és un al·legat mediambientalista. Això és un al·legat ambientalista, i aquestes són paraules que esperem que siguin també una lliçó per al Govern, no només per al barri del Carmel, no només per a les obres subterrànies, sinó per a totes les actuacions que es facin en el territori... De ben segur, si apliquem aquest al·legat ambientalista que ha dit vostè, senyor Nadal, segur que les generacions futures ens ho agrairan, de ben segur. I una altra –i acabo–, als veïns. Senyores i senyors veïns i veïnes del Carmel, si us plau, des del nostre punt de vista, o des d’aquesta tribuna deixin que els digui una cosa. No dubtin ni un moment que estem al seu costat, que no pararem fins a solucionar tots els seus problemes, i, sobretot, si us plau, ens tinguin confiança. Gràcies, senyor president. El president A vostè, senyor diputat. Té la paraula l’honorable conseller. El conseller de Política Territorial i Obres Públiques Molt honorable president, senyores diputades, senyors diputats. Senyor diputat, és clar que era un al·legat ambientalista, de contingut ambientalista, però no estava fet, en el moment que ho he fet i per què ho he fet, amb aquesta finalitat. I a més a més, com l’he fet i quan l’he fet, l’he fet naixent d’una reflexió que venia d’una geòloga prestigiosa, que en unes notes que havia preparat per a membres del Govern venia a dir: «Potser al Carmel, entre l’opinió del professor Riba i la dels que han mostrat una confiança il·limitada en el subsòl del Carmel, hauria calgut un punt intermedi de sensibilitat per saber que segons què s’havia d’haver pensat dues vegades.» De manera que, evidentment que tenia un punt..., no era una evasió poètica, ni tan solament una disquisició ambientalista contra els tècnics, com el senyor Puig en algun moment ha volgut entendre. De cap manera. Jo ara, quan vaig a l’Escola d’Enginyers, senyor Puig, dic: «Aquesta és la meva escola.» Jo dic: «Jo sóc de lletres, però ara aquesta és la meva escola.» De manera que ha de quedar molt clar també que amb relació a totes aquestes qüestions, tot plegat és molt delicat i molt subtil, i requereix justament d’escoltar tots els missatges, de rebre totes les indicacions de tots els grups parlamentaris, d’assumir-les com a Govern i d’acceptar i entendre que és veritat que calen a vegades canvis de ritme, canvis d’escala, propostes radicals..., però li vull assegurar una cosa, senyor Boada. GISA potser va esdevenir un monstre, però GISA són dues-centes persones, no més. És un gran aparell tècnic administratiu, en la seva major part molt qualificat, que només espera que s’acabi de completar un procés de reforma que n’asseguri els processos administratius i de transparència. Però l’instrument és preciós i segurament no ens podríem permetre de no tenir-lo, amb les reformes que calguin, però li ben asseguro que pel que fa a la gestió, al control de l’obra pública, al control dels comptes públics i a l’eficàcia per a la realització de l’obra pública, GISA i el conjunt dels seus tècnics ha demostrat, en SESSIÓ NÚM. 45.1 �Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 55 aquests dotze mesos llargs de Govern nou de Catalunya que ha sabut entomar no tot –no tot–, però sí un bon grapat de coses que havien quedat malmeses..., o insuficientment abordades en situacions anteriors i que ara anaven agafant vies de solució. Per exemple –i el conseller de Justícia ho podria dir–, la secretària general del meu Departament ho deia, posant-se gairebé vermella després d’un consell tècnic el dia que en el mateix moment que es comunicava la notícia del Carmel, el secretari general de Justícia estava dient en el consell tècnic: «La gestió que ha fet GISA amb relació als drets de superfície i a les adjudicacions dels edificis judicials, que havien quedat deserts en una gestió anterior, un cop n’hem parlat dues vegades, ha estat exemplar i eficient.» I la secretària general deia: «Home, fins i tot m’ha sabut greu, perquè m’ha semblat que es produïa en un moment que no tocava.» Però, qui diu això diu que anirem abordant el Pla d’autovies, el Pla d’edificis judicials, el Pla de comissaries, el Pla de centres de salut i tots aquells centres d’educació que, pel sistema de dret de superfície, haurem de compartir entre ICF Equipaments i l’empresa pública GISA. Naturalment, amb canvis en els gestors, amb més gerents d’obra, amb més directors generals, amb més òrgans de control i amb un lligam polític i d’auditoria molt més garantit. Sens dubte. I deixi’m dir també que al llarg del dia hem estat parlant dels veïns del Carmel, de l’atenció a les persones, de tots els problemes del Carmel. I han anat sortint noms diversos del govern i del govern de la ciutat, alguns presents aquí des de primera hora del matí. I si en començar el debat jo no he saludat ni els veïns del Carmel –que els he saludat només d’arribar, a l’escala– i no he saludat tants i tants membres del Govern, secretaris generals o directors generals que han estat al peu del canó sempre i als hotels, informant-los, ho vull fer ara. Perquè, per exemple, fóra una brutal injustícia que igual com hem esmentat només una vegada –i ho hauríem de fer deu– en Ricard Fernández, o Antoni Segarra, o la Carmina Llumà, que no esmentéssim l’Oriol Nel·lo, el Manel Nadal, en Joan Llort, el mateix Jordi Julià, en Joan Delort, tots els comandaments dels Mossos d’Esquadra, en Xavier Casas, l’Imma, l’Elsa, i tots aquells que a Boca Nord –a Boca Nord– s’han estat dedicant hores i hores, dies i dies, matí, tarda i nit, i no han perdut el somriure a la cara –alguna vegada potser sí, alguna vegada potser sí–, que no els agraeixi en nom del Govern tota, tota la feina que han fet. (Remor de veus.) Els consellers ja els he citat aquest matí, no?, però pel que fa a la resta de la gent, vull que quedi clar fins a quin punt hi ha tanta, tanta, tanta gent que pensa en vosaltres, treballa per vosaltres i no pararà (l’orador pica amb el puny a la tribuna) de reunir-se amb vosaltres dematí, tarda i nit, dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabte o diumenge, fins que acabem. I ho farem plegats, i arreglarem aquest problema, i abordarem futures reformes d’aquest país, que aquest país necessita. SESSIÓ NÚM. 45.1 Senyores diputades i senyors diputats, senyor diputat, moltes gràcies. El president El senyor Puig demana la paraula... El Sr. Puig i Godes Sí, gràcies, senyor president, per al·lusions reiterades. Una primera –i seré molt breu–, una primera reflexió és: s’ha parlat molt de GISA, amb molts qualificatius i amb moltes valoracions. No hi entraré a fons, perquè donaria per, segurament, un ple monogràfic o una nova compareixença. Només manifestar que ens reiterem en la nostra convicció que l’equip tècnic i professional, i que l’empresa en si, ha estat un magnífic instrument al servei de la Generalitat i al servei del país, i que la seva acció en inversió en infraestructures del país ha estat sempre al nivell exigit per la societat, que hem estat construint i que s’està construint en aquests moments. I vull dir-ho perquè com que s’avancen..., i crec que serà una de les víctimes, des d’un punt de vista de les propostes de reforma i de revisió..., una de les víctimes del que nosaltres entenem que no és el que hauria de ser l’assumpció de les responsabilitats polítiques i no pas els processos de reforma. I la segona, per al·lusions, també, a algun diputat absent en aquests moments... (Remor de veus.) Sí, per allusions a un diputat absent, em crec, senyor president..., que puc al·ludir i al·legar al Reglament. El president Senyor Puig, acabi... El Sr. Puig i Godes Moltes gràcies. El president ...i en tot cas, prego..., que estem al final d’aquest debat... El Sr. Puig i Godes Sí, volia fer referència a les insinuacions que, òbviament, des d’un punt de vista polític han estat retirades pel president de la Generalitat, però que des d’un punt de vista dialèctic s’han mantingut durant la resta del debat. Les insinuacions i les concretes i específiques mencions al tema de suposades comissions del 3 per cent, que han estat reiteradament citades pels diferents grups parlamentaris. Només vull dir –i no hi entraré, perquè el president ja ha retirat el que ell havia dit–, però sí que, el que vull dir és que qualsevol insinuació en aquest sentit, o es porta allà on s’ha de portar, que és a les instàncies judicials, o evidentment no poden quedar protegides per la inviolabilitat parlamentària. Moltes gràcies, senyor president. El president Acabat el debat, doncs, aquesta presidència fa avinent que per tal de donar compliment a l’article 124 del PLE DEL PARLAMENT �24 de febrer de 2005 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 36 56 Reglament, la tramitació de les propostes de resolució subsegüents a aquest debat serà la següent. El termini per a presentar les propostes de resolució acabarà demà a les deu del matí. La comunicació als grups parlamentaris de les propostes admeses es farà a les deu i deu. El termini per presentar les propostes transaccionals serà des d’un quart d’onze fins a les onze. La comunicació als grups parlamentaris de les propostes admeses es farà a les onze i deu i la comunicació a la Mesa de les PLE DEL PARLAMENT propostes de resolució que els grups parlamentaris vulguin votar separadament s’hauria de fer a dos quarts de dotze. La sessió per al debat i votació de les propostes començarà –es reprendrà, en aquest cas– a les dotze del migdia. Se suspèn la sessió. La sessió se suspèn a les nou del vespre i dos minuts. SESSIÓ NÚM. 45.1 �Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 57 ANNEX ...\Barcelonès\elcarmel3.dgn 22/02/2005 14:12:49 Gràfic 1 SESSIÓ NÚM. 45.1 PLE DEL PARLAMENT �24 de febrer de 2005 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Sèrie P - Núm. 36 58 Gràfic 2 PLE DEL PARLAMENT SESSIÓ NÚM. 45.1 �SESSIÓ NÚM. 45.1 4 4 6 0 11 11 31 31 0 31 1993 36 36 0 36 1994 48 1995 48 48 0 1998 118 118 0 118 1996 Anys 248 248 70 178 1997 259 259 84 175 1998 Nombre Obres Adjud. Edificació 1997 84 1999 95 2001 117 234 353 353 95 258 1999 373 373 97 276 2000 351 351 117 234 2001 TOTAL Nombre Obres Adjud. 2000 97 276 351 350 350 143 207 2002 2002 207 143 350 2003 254 272 530 526 254 272 2003 530 3 TOTAL Nombre Obres Adjud. 4 0 6 11 1992 0 1996 175 258 373 Nombre Drets de Superfície Adjud. Total Nombre Obres Adjud. 1995 48 48 70 178 259 353 1 0 4 Nombre Obres Adjud. Edificació 1991 6 1994 36 36 Nombre Obres Adjud. Obra Civil 1993 31 31 118 118 248 Nombre d'Obres Adjudicades 1990-2004 Nombre Concessions Adjud. 4 1992 11 11 1990 1991 6 6 GISA Import (Milers €) Nombre Obres Adjud. Obra Civil 1990 0 100 200 300 400 500 600 286 - - 286 128 158 2004 * Sense RAM 3.004 3 1 3.000 988 2.012 TOTAL 2004 128 158 286 Sèrie P - Núm. 36 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 24 de febrer de 2005 59 Gràfic 3 PLE DEL PARLAMENT �PLE DEL PARLAMENT 0 723 8.418 8.429 5.952 10.987 6.674 10.806 12.736 15.987 Total Nombre Adj. Direccions Nombre Adj. Direcc. Edificació 0 0 3 3 723 1994 5.952 16 16 8.418 8.418 1992 29 29 8.429 8.429 1993 Import Adj. Direcc.Obra Civil 1993 8.429 40 40 5.952 5.952 1994 1995 10.987 44 44 10.987 10.987 1995 1996 6.674 40 40 6.674 6.674 1996 349 211 138 15.987 8.105 7.881 1999 1999 8.105 7.881 345 150 195 16.642 7.117 9.525 2000 17.688 370 178 192 37.468 8.127 29.341 2001 2001 8.127 Total Import Adj. Direccions 2000 7.117 9.525 Adjudicació Direcció d'Obra Línia 9 157 95 87 153 62 66 12.736 3.314 4.648 10.806 9.422 1998 1998 3.314 6.158 1997 Import Adj. Direcc. Edificació 1997 4.648 9.422 - 473 293 180 25.485 11.274 14.211 2002 32.889 848 620 228 75.716 20.584 55.132 2003 2002 11.274 14.211 25.485 5.467 505 378 127 26.296 14.277 12.019 2004 2003 20.584 55.132 75.716 3.372 2.012 1.360 262.318 77.446 184.872 TOTAL 2004 14.277 12.019 26.296 DIARI DE SESSIONS DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Nombre Adj. Direcc. Obra Civil Total Import Adj. Direccions 0 723 0 Import Adj. Direcc. Edificació 1991 1990 1992 8.418 GISA 1991 723 Import Adj. Direcc.Obra Civil 1990 0 10.000 6.158 29.341 30.000 20.000 37.468 16.642 Imports d'Adjudicació de Direccions d'Obra 1990-2004 40.000 50.000 60.000 70.000 80.000 24 de febrer de 2005 Sèrie P - Núm. 36 60 Gràfic 4 SESSIÓ NÚM. 45.1 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.03. Parlament de Catalunya Description An account of the resource Agrupa la documentació generada al voltant de l'activitat de Pasqual Maragall com a diputat al Parlament de Catalunya, principalment a les legislatures 1999 a 2003 i després com a President de la Generalitat de 2003 a 2006. Però també del període que en va ser de 1988 a 1995. Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Debat general sobre l'acció política i de govern en relació amb l'evolució dels fets del barri del Carmel, de Barcelona, i amb les conclusions de l'expedient informatiu obert arran d'aquests fets (tram. 255-00002/07). Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Nadal Farreras, Joaquim Mas, Artur Puig, Felip Benach, Ernest Type The nature or genre of the resource Intervenció al Parlament Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource El Carmel Obres públiques Catalunya Barcelona Parlament de Catalunya Description An account of the resource Diari de sessions del Parlament de Catalunya de la sessió dedicada a la crisi del Carmel. VII legislatura. Quart període. Sèrie P - Número 36 Dijous, 24 de febrer de 2005 Sessió núm. 45, primera reunió Source A related resource from which the described resource is derived Diari de sessions del Parlament de Catalunya Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Parlament de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-02-24 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Debats https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2683/Informe_bon_govern_2005.pdf 35e134e2ab8000600fcf471a8f39e8b2 PDF Text Text INFORME SOBRE BON GOVERN I TRANSPARÈNCIA ADMINISTRATIVA Grup de Treball Bon Govern i Transparència Administrativa Generalitat de Catalunya �INFORME SOBRE BON GOVERN I TRANSPARÈNCIA ADMINISTRATIVA 27 de juliol de 2005 Grup de Treball Bon Govern i Transparència Administrativa Generalitat de Catalunya �© Generalitat de Catalunya Primera edició: ISBN: Dipòsit legal: BCoordinació de l’edició i producció: Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions Impressió i enquadernació: �Composició del Grup de Treball sobre Bon Govern i Transparència Administrativa: President: Anton Cañellas i Balcells Vocals: Manuel Ballbé i Mallol Joan Cals i Güell Helena Guardans i Cambó Pere L. Huguet i Tous José Luis López Bulla Juan José López Burniol Josep Mir i Bagó Amadeu Petitbó i Juan Jordi Porta i Ribalta Eulàlia Vintró i Castells Secretari del Grup de Treball: Pere Almeda i Samaranch El Departament de Justícia ha proveït el Grup de Treball amb el suport necessari per a la realització de les seves funcions El Grup de Treball també ha comptat amb la col·laboració i aportacions de: Ramon Alberch i Fugueres, Enric Bartlett Castella, Ricard Borràs Iglesias, Joan Coscubiela Conesa, Carles Duarte i Montserrat, Lluís Foix Carner, Ildefons Garcia Serena, Jordi Mercader i Miró, Francesc Raventós i Torras, Guerau Ruiz Pena, Antoni Serra Ramoneda, Joaquim Triadú i Vila-Abadal, Miguel Trias Sagnier, M. Rosa Virós Galtier, Ramón Valls Plana ��5 ÍNDEX Acord de Govern i Resolució Proposta ................................................................................................................................................................................................................................... 7 Resolució ............................................................................................................................................................................................................................... 9 I. Introducció ......................................................................................................................................................................................................................... A. L’encàrrec ................................................................................................................................................................................................................. B. La delimitació de l’àmbit de reflexió ............................................................................................................... C. Unes reserves .................................................................................................................................................................................................. D. El pla de treball ........................................................................................................................................................................................... 11 11 12 14 16 II. Els valors ................................................................................................................................................................................................................................ A. Valors i dimensió social ............................................................................................................................................................ B. Alguns exemples ...................................................................................................................................................................................... C. Altres factors a considerar ................................................................................................................................................... 17 17 18 19 III. Propostes i recomanacions .............................................................................................................................................................. A. Principis i propostes per al reforçament d’una cultura ciutadana que rebutgi com a inacceptables les pràctiques desviades de l’interès general ............................................................................................................................................................................... B. Principis i recomanacions que han d’orientar les actuacions de les administracions públiques catalanes .................................................................................... C. Recomanacions sobre reformes normatives ................................................................................. D. Consideracions finals .................................................................................................................................................................... 23 26 41 42 IV. Documents que fonamenten les propostes i recomanacions del grup de treball sobre bon govern i transparència administrativa ........ A. Administració i funció pública ................................................................................................................................ B. L’àmbit institucional autonòmic especialitzat ......................................................................... C. Alts càrrecs ........................................................................................................................................................................................................ D. Les empreses públiques ........................................................................................................................................................ E. La contractació ............................................................................................................................................................................................ F. Ajuts i subvencions .......................................................................................................................................................................... G. Transparència i accés a la informació ...................................................................................................... 45 45 60 64 73 80 91 113 24 �Proposta 7 �8 informe sobre el bon govern i transparència administrativa �Resolució 9 ��I. INTRODUCCIÓ A. L’encàrrec L’Acord de Govern de 21 de desembre de 2004 va establir la creació d’un Grup de Treball sobre Bon Govern i Transparència Administrativa, al qual va encarregar la redacció d’un “informe sobre els principis que han d’orientar les actuacions de les administracions públiques catalanes, dels seus organismes i empreses i dels seus responsables polítics i professionals per tal d’assegurar la transparència en la gestió dels recursos públics i la igualtat en l’accés a la informació sobre aquesta gestió per part de tots els ciutadans, organitzacions i empreses”, afegint que “l’Informe podrà incloure recomanacions sobre eventuals reformes normatives o de procediment administratiu que garanteixin el respecte als esmentats principis i redueixin el risc de pràctiques desviades de l’interès general”, i que “haurà de presentar igualment propostes per al reforçament d’una cultura ciutadana que rebutgi com a inacceptables aquelles pràctiques”. L’Acord expressa clarament l’objectiu de l’encàrrec: “Una societat que vol ser competitiva en l’esfera internacional, ambiciosa en els seus objectius col·lectius i eficient en la utilització dels seus recursos públics ha de comptar amb un sistema polític i �12 informe sobre el bon govern i transparència administrativa administratiu gestionat per responsables electes i professionals que respectin en tot moment els principis d’integritat personal, de lleialtat a l’interès públic i de rendiment transparent a la seva gestió”. Així mateix, l’Acord justifica i explica la decisió adoptada: “Tal com estableix el Pla de Govern 2004-2007 en aplicació explícita de l’Acord del Tinell en aquesta matèria, cal reforçar la qualitat democràtica del nostre sistema polític i administratiu i fer més transparent la gestió dels seus organismes i institucions”. B. La delimitació de l’àmbit de reflexió La primera tasca del Grup de Treball va ser la delimitació de l’àmbit de la seva reflexió; i, a aquests efectes, va partir –com no podia ser menys– del mateix text de l’Acord, que es refereix al “sistema polític i administratiu” i diu que cal “reforçar la qualitat democràtica del nostre sistema polític i administratiu”. El Grup va decidir, des de l’inici, centrar els esforços del seu treball en el “sistema administratiu”, referint-se i adreçant-se al conjunt de les administracions públiques de Catalunya (Administració autonòmica i a les seves empreses i organismes, Administració local: diputacions, ajuntaments de capitals de comarca i de més de 50.000 habitants, consells comarcals, àrea metropolitana i els seus ens), deixant de banda els temes directament concernents a les institucions electives i representatives. En conseqüència, va quedar fora de la reflexió del Grup un conjunt de matèries essencialment referides al sistema electiu i representatiu, la inclusió de les quals va ser, però, inicialment considerada: la reforma del sistema electoral, l’organització política i administrativa del territori, la reforma del finançament dels partits; així com també la reforma de la regulació dels mitjans de comunicació públics i la reforma de la justícia. �Introducció Deixant de banda problemes competencials –evidents en l’àmbit de la justícia–, les raons per adoptar la decisió d’excloure aquestes matèries de la reflexió del Grup van ser: 1a. La interpretació literal del nom que l’Acord dóna al Grup de Treball: “Grup de Treball sobre Bon Govern i Transparència Administrativa”. Les paraules Govern i Transparència Administrativa deixen fora –conjuntament i estrictament interpretades– tota referència directa al sistema polític representatiu. 2a. La interpretació històrica de l’Acord. S’ha de tenir en compte que l’Acord de Govern de creació del Grup de Treball sobre Bon Govern i Transparència Administrativa va ser adoptat amb anterioritat al greu incident sorgit en la realització d’una important obra pública en el barri del Carmel, que va provocar un intens debat sobre temes molt concrets d’adjudicació d’obres, contractació administrativa i vigilància de l’execució i suscità una forta preocupació col·lectiva. Va sorgir, doncs, d’una voluntat prèvia del Govern i d’un compromís en ferm de vetllar per l’interès públic, fomentant la transparència en les actuacions de les administracions. Aquesta voluntat d’aprofundir en el bon govern i la transparència –manifestada lògicament en un moment de canvi polític– ha de ser interpretada, doncs, com un esforç per a la realització dels valors d’una societat i d’una cultura democràtiques segures de si mateixes, que tenen una visió positiva de les seves capacitats i una percepció optimista de les seves possibilitats de futur en un moment de canvi accelerat. És un pas endavant, no una reacció de defensa. 3a. El sentit, universalment acceptat, de l’expressió transparència i bon govern, que es refereix al conjunt d’activitats tendents –en una societat avançada– a la rendició de comptes, mitjançant l’avaluació de les institucions, tradicions i processos que determinen com s’exerceix el poder, com els ciutadans utilitzen la seva veu participant en l’adopció de les decisions públiques i com aquestes decisions es prenen d’acord amb l’interès general. 13 �14 informe sobre el bon govern i transparència administrativa C. Unes reserves Aquesta deliberada –i lògica– limitació de la reflexió del Grup de Treball al sistema administratiu no pot impedir, atesa la indubtable complexitat de l’encàrrec –òbviament marcat, per altra banda, pel conjunt de reaccions provocades posteriorment pel greu incident del Carmel al qual s’ha fet esment–, que aquest Grup de Treball formuli unes reserves per tal de centrar el sentit, l’abast i els límits del seu informe. Són aquestes: 1a. L’eficiència del sistema polític i administratiu del qual parla l’Acord necessita, amb molta més urgència i profunditat que qualsevol reforma administrativa, una reforma política –pendent i ajornada des de fa molts anys– que es concreti en una llei electoral, una llei d’organització territorial, una llei de finançament dels partits polítics i una llei reguladora dels mitjans de comunicació públics. L’efectiva assumpció –a què aspira l’Acord- dels “principis d’integritat personal, de lleialtat a l’interès públic i de rendiment transparent de la (...) gestió”, per part dels “responsables electes i professionals”, depèn més de la democràcia interna dels partits –que tal vegada es podria afavorir amb un sistema electoral de llistes obertes i amb una organització territorial distinta–, de la suficiència i transparència en el finançament dels partits –que impediria les desviacions que afloren intermitentment als mitjans i acaben davant de la justícia–, i de l’efectiva independència de la televisió i de la ràdio públiques –avui encara no suficientment assolida–, que no pas de la reforma de la contractació administrativa, del perfeccionament del sistema d’adjudicació d’obres, del rigorós desenvolupament de les regles de funcionament de les empreses públiques, o d’una curosa transparència de les subvencions que faci impossibles les relacions de dependència. No deixa de ser significatiu, en aquest sentit, que la ponència redactora de l’Estatut hagi decidit eludir, recentment, tota concreció pel que fa al sistema elec- �Introducció toral i a l’organització territorial, tot ajornant una vegada més la revisió d’aquestes matèries. La raó resulta evident: es tracta de temes que afecten directament el moll de l’ós del poder dels partits. Per això resulta més fàcil, tot i la seva dificultat, redactar un projecte d’Estatut que consensuar uns projectes de llei electoral i d’organització territorial. 2a. Aquesta efectiva assumpció dels “principis d’integritat personal, de lleialtat a l’interès públic i de rendiment transparent de la (...) gestió”, per part dels “responsables electes i professionals”, no està tant en funció que es facin lleis noves com que es compleixin i es facin complir les lleis vigents. No es tracta, doncs, prioritàriament, d’un problema de canvi normatiu o de regulació d’una matèria òrfena fins ara d’ordenació, sinó de l’efectiva voluntat d’observar i fer observar la llei per part de tots, començant per la mateixa Administració. S’ha de recordar, en aquest punt: 1. Que el tret definidor d’un sistema democràtic és el compliment exacte de la llei. 2. Que la llei és autònoma i heterònoma; és a dir, que vincula tant qui la dóna com qui la rep. 3. Que complir la llei no significa tan sols el seu acatament formal, sinó la seva aplicació d’acord amb el seu esperit i atenent la finalitat que persegueix. 3a. I –en aquesta mateixa línia– no es pot deixar de constatar, per acabar, una tendència històrica a mantenir de facto unes zones d’ombra normatives, en matèries que –com les subvencions– faciliten establir mecanismes de control social per part d’una Administració que, a la vegada, està dirigida per un partit, de manera que es reprodueix un vell esquema de dominació (partit – administració – societat), incompatible amb un sistema democràtic. 15 �16 informe sobre el bon govern i transparència administrativa D. El pla de treball Centrada la tasca del Grup sobre “Bon Govern i la Transparència” en l’àmbit del sistema administratiu, el pla de treball s’ha perfilat sobre l’esquema bàsic de l’acció administrativa. Consegüentment, tenint en compte que el que fa l’Administració és, en essència, gestionar serveis, contractar i subvencionar, el guió adoptat ha estat determinat per la previsió d’aquesta triple acció administrativa: • què es fa –la funció–, • qui ho fa –els actors–, • com ho fan –les accions i la transparència–. Resulta evident, des d’aquesta perspectiva, que la insistència del Grup s’inscriu dintre del que s’entén per “transparència i bon govern en una societat avançada”, que no es limita a la rendició de comptes –accountability– sinó que estableix temes clarament estructurals, com són les institucions, tradicions i processos que determinen com és exercit el poder, com els ciutadans intervenen en l’adopció de decisions i com aquestes decisions es prenen d’acord amb l’interès general. Per aquesta raó, la consideració de la funció, dels actors, de les accions i de la transparència, van precedits d’una referència als valors que han d’informar el bon govern. �II. ELS VALORS A. Valors i dimensió social El sistema polític i les seves institucions són un reflex de la societat. Una societat en canvi permanent, que reclama una Administració de qualitat a l’alçada de les seves necessitats, amb capacitat d’innovació, àgil i diligent en la resposta. Aquest clam, però, és més intens quan es fonamenta en l’existència d’una cultura democràtica, en la qual la ciutadania exerceix les virtuts cíviques, participa de manera compromesa en els afers públics, motivant i estimulant els canvis socials i institucionals. En un esforç tenaç per assolir majors cotes de legitimitat democràtica. Tanmateix, es constata una societat notablement abocada a la valoració de l’èxit mesurat en diners, disposada a tolerar l’hàbit de la trampa i en la qual, a més de l’impacte de quaranta anys de dictadura que va deixar com a pitjor herència el convenciment que les lleis no s’havien d’acatar ni de complir, s’està produint també una pèrdua d’autoritat, i amb ella, la minva de confiança en institucions socials tradicionals bàsiques (família, escola, església catòlica, poder polític, poder judicial...). En aquesta societat, la proposta d’articular pautes o criteris de bon �18 informe sobre el bon govern i transparència administrativa govern esdevé, d’una banda, especialment pertinent, però, de l’altra, particularment difícil. Pertinent, perquè deixar-nos caure pel pendent dels comportaments egoistes i transgressors és el millor auguri de retorn a la llei de la selva en un món globalitzat amb grans dificultats per articular mecanismes de governabilitat i valors de ciutadania a escala global. L’actual hegemonia es mantindrà si no hi ha la necessària capacitat col·lectiva de bastir-ne altres. Difícil, perquè no es tracta únicament de formular propostes legislatives, reglamentistes o ètiques sinó d’impulsar el convenciment individual i col·lectiu d’un canvi de paradigma on els dirigents polítics i socials han d’esdevenir modèlics. B. Alguns exemples • Les diverses enquestes sociològiques posen en relleu els canvis de valors de la nostra societat i el constant i creixent menyspreu de les institucions socials, amb una valoració més positiva de la família, que, d’altra banda, és ja quelcom molt diferent de la tradicional família extensa i patriarcal. • L’escola, encara que es resisteix a adonar-se’n, ha deixat de ser, i probablement no tornarà a ser, el lloc prioritari de dipòsit i transmissió del coneixement i dels valors, i l’educació deixa de ser una etapa més de la vida de la persona per esdevenir un procés continuat i constant. • L’església catòlica, en tant que institució, perd progressivament influència entre els joves i la societat, que no veuen en ella un punt de referència actualitzat davant la complexitat que els envolta. • La desafecció cap als partits i el descrèdit de la política tenen el millor indicador en les xifres reals d’afiliació i en la participació electoral. Tampoc no sembla que cap personatge polí- �Els valors tic d’aquí o de fora representi cap ideal a seguir, a creure, a imitar o a admirar. Si bé és certa l’existència d’apatia entre la ciutadania en relació amb l’interès i la participació en la política, així com també una gradual complexitat dels afers públics que en provoca un distanciament, es pot afirmar que la preocupació envers els afers públics es canalitza a través de formes i dimensions diverses, com poden ser la vinculació a ONG o la participació en xarxes i moviments socials de tot tipus. • La confiança en la justícia i en els jutges, llevat d’algun cas mediàtic, tampoc es troba en un moment d’alça, més aviat tot el contrari. C. Altres factors a considerar a) L’allau indiscriminada d’informacions de tota mena que ens bombardeja sistemàticament i constantment, sense capacitat ni temps per ordenar els continguts, ponderar la font i valorar-ne la significació així com per diferenciar què és informació i què és opinió, contribueix en gran mesura a la indiferència, a la passivitat i al fals refugi en la individualitat o en un petit món propi social o nacional, així com a la sensació d’inseguretat i d’incertesa pel que fa al futur individual i col·lectiu. b) S’està generalitzant, també, la creença que els esforços per redreçar aquesta situació, quan n’hi ha, responen a una bona voluntat individual, però que la capacitat col·lectiva o possibilitat d’assolir els canvis o millores proposats és molt escassa, per no dir nul·la. A més, algunes campanyes destinades a promoure el civisme s’adiuen més amb anuncis publicitaris de cotxes o de perfums que amb compromisos institucionals. En el mateix sentit, els anomenats codis ètics professionals o d’empresa responen a aquesta percepció; hom en saluda l’aprovació amb major o menor entusiasme i difusió, però mai més es té 19 �20 informe sobre el bon govern i transparència administrativa notícia de la seva aplicació, especialment pel que fa a la reprovació dels incompliments. c) Després d’una primera fase, en la transició política i en les primeres legislatures, on la il·lusió general per bastir un sistema democràtic va generar interès i afecció, hem arribat ja, i hi estem instal·lats, a una etapa de desconfiança i assumpció derrotista del tots són iguals, justificable en bona mesura pels gravíssims escàndols de corrupció econòmica i policial sobrevinguts i per la consciència d’acords tàcits en aquests temes entre els grans partits, sigui a Catalunya o a Espanya. L’opacitat de les finances dels partits i d’on surten els recursos que gasten a les campanyes electorals enterboleix encara més el panorama. d) Al llarg dels darrers anys s’ha produït la desaparició de veus potents en defensa dels valors més elementals i comuns. La dreta, per no ser titllada de retrògrada; l’esquerra, per donarse-les de moderna i progressista, i quan els reivindica mira cap a l’exterior i no cap a l’interior. Per exemple: solidaritat amb el tercer món, però no tant amb el quart; justícia, sí, però més cap a Pinochet i els diversos generals del món que cap a la corrupció interna; llibertat per als pobles i nacions oprimides, incloent-hi la nostra, però menys per acceptar les crítiques a la pròpia actuació; igualtat, també, però no acabem de posar-hi el coll per resoldre les discriminacions cap a les persones immigrants, les excloses, les dones, els joves.... e) Vivim, més que mai, en una societat plural en la qual coexisteixen sistemes de valors diferents. Aquest fet exigeix, d’una banda, l’aprenentatge del respecte al pluralisme i, d’altra banda, l’exigència de fer respectar, per part de l’Administració pública, aquells valors comuns indispensables per a la convivència i la cohesió social del país. f) Una forma visible d’aquest pluralisme es manifesta, d’una manera especial, amb la presència de confessions religioses diferents en un mateix espai. Unes i altres han de ser compatibles �Els valors amb les normes comunes de convivència d’una societat laica fonamentada en els drets humans i en els mecanismes socials propis de la democràcia, en permanent exploració de formes millors de participació ciutadana. g) Els canvis socials s’han donat en el nostre país, a més, en unes circumstàncies en les quals hem hagut de cremar etapes molt ràpidament: hem passat de l’analfabetisme a l’audiovisual, del clericalisme a l’agnosticisme, del puritanisme en les formes a dèficits preocupants de civisme i responsabilitat social, hem estat de tornada de l’Estat del benestar, però sense haver-hi anat mai del tot, hem viscut una crisi de partits i sindicats sense haver tingut temps de consolidar-los, etc. h) Sembla evident que no n’hi ha prou amb un catàleg de propostes i recomanacions, com les que en aquest document es presenten; aquestes només podran ser útils si, alhora, es configura una ètica pública, a través de la definició de valors universals de ciutadania, compartits pel conjunt de la comunitat, fonamentats en el diàleg i partint del compromís i la responsabilitat de conviure en societat. 21 ��Propostes i recomanacions III. PROPOSTES I RECOMANACIONS Tal com ja s’ha dit, l’Acord del Govern que creà aquest Grup de Treball li va encarregar “redactar un informe sobre els principis que han d’orientar les actuacions de les administracions públiques catalanes, dels seus organismes i empreses i dels seus responsables polítics i professionals per tal d’assegurar la transparència en la gestió dels recursos públics i la igualtat en l’accés a la informació sobre aquesta gestió per part de tots els ciutadans, organitzacions i empreses”, afegint que “l’Informe podrà incloure recomanacions sobre eventuals reformes normatives o de procediment administratiu que garanteixin el respecte als esmentats principis i redueixin el risc de pràctiques desviades de l’interès general”, i que “haurà de presentar igualment propostes per al reforçament d’una cultura ciutadana que rebutgi com a inacceptables aquelles pràctiques”. En conseqüència, aquest Grup de Treball, sobre la base de les ponències presentades pels seus membres i recollides en l’apartat IV d’aquest document, debatut el seu contingut i assolit un consens suficient, formula els següents principis, recomanacions i propostes: 23 �24 informe sobre el bon govern i transparència administrativa A. Principis i propostes per al reforçament d’una cultura ciutadana que rebutgi com a inacceptables les pràctiques desviades de l’interès general 1. Entenem la transparència i bon govern com el conjunt de mesures que tenen per objecte en una societat avançada, facilitar i fer efectiva la rendició de comptes, mitjançant l’avaluació de la tasca de les institucions, dels processos i de les pràctiques que determinen com s’exerceix el poder, com els ciutadans participen en l’adopció de les decisions públiques i com aquestes decisions es prenen d’acord amb l’interès general. Constatem que l’avenç experimentat en aquest camp, des de la instauració de la democràcia i gràcies a un fort impuls social, ha estat molt important. I afirmem que, no obstant aquest innegable progrés, resulta necessària i urgent una substancial millora en els mecanismes de transparència i bon govern, adient amb la creixent demanda d’una societat que, cada dia que passa, es mostra més exigent en la vigència efectiva dels valors democràtics. 2. Afirmem que no n’hi ha prou, per a aquesta millora en la transparència i bon govern, amb un catàleg de propostes i recomanacions; aquest s’ha de fer i podrà esdevenir útil si alhora el Govern, amb la participació informada i efectiva de la ciutadania, s’implica a fons en: • La definició de valors de ciutadania per a Catalunya. • La defensa constant d’aquests valors en el seu discurs i en la seva acció, tot fent-los coherents i conseqüents, i explicant-ho així. • L’adopció de mesures en cascada, promotores d’aquests valors, en totes les conselleries i empreses públiques, així com en la resta d’administracions públiques. �Propostes i recomanacions • La formació de tots els treballadors públics en aquests valors i en la seva pràctica. • La recerca de la complicitat amb tots els sectors socials en aquesta defensa, amb particular atenció als mitjans de comunicació tant públics com privats. • La inclusió d’aquests valors en tots els acords que promogui dins i fora de Catalunya. 3. Deixem constància que fóra injust, així com contrari a la realitat dels fets, atribuir a l’Administració la responsabilitat exclusiva en les pràctiques desviades de l’interès general, ja que és freqüent que la iniciativa d’aquestes provingui d’empreses i corporacions que cerquen, mitjançant actuacions esbiaixades, la perpetuació de les situacions de domini –quan no de pràctic oligopoli– de què gaudeixen, en detriment d’altres competidors. Reivindiquem, per tant, l’equitat en les relacions entre els actors públics i privats. L’Administració pot ser molt exigent, i ho ha de ser, a fi d’assegurar que els contractistes compleixin escrupolosament la legalitat i els estàndards d’ètica i de comportament exigibles al sector públic en qüestions com ara la contractació de persones discapacitades, la transparència, el codi ètic, la responsabilitat social, la protecció del medi ambient i la normalització lingüística, entre d’altres. L’Administració, a més de complir els requisits d’obertura, rigor i transparència per si mateixa, els ha de projectar en el sector empresarial que treballa per al sector públic. 4. Subratllem que la necessària implicació social i ciutadana per assolir objectius de transparència i bon govern s’ha de concretar també en la generalització i impuls de les institucions i dels procediments de participació ciutadana en els diversos àmbits d’activitat pública. 25 �26 informe sobre el bon govern i transparència administrativa 5. Recordem, finalment, que una cultura ciutadana que rebutgi com a inacceptables les pràctiques desviades de l’interès general descansa i es fonamenta, bàsicament, en la voluntat deliberada i plena de complir la llei –com a expressió de la voluntat general- tant per part de l’Administració com per part dels administrats. Amb el benentès que el fet que una llei sigui imperfecta o millorable no justifica mai el seu incompliment. L’Estat –i la Generalitat és l’Estat a Catalunya– és, en essència, un sistema jurídic. Consegüentment, no hi ha pràctica més desviada de l’interès general que aquella que burla la llei, tant si ho fa frontalment com si esquiva el seu mandat sota l’aparença d’un estricte compliment formal. I aquesta desviació assoleix el seu grau més alt de perversitat quan és la mateixa Administració la que infringeix la norma, amb subterfugis i pretextos que s’emparen obliquament en preteses raons d’eficàcia o eficiència. En conclusió, un sistema democràtic no exigeix que les lleis siguin perfectes –que mai no ho són–, sinó que les lleis democràticament aprovades es compleixin. Hi ha democràcia allà on es compleix la llei, expressió de la voluntat social dominant, que subordina els interessos particulars a l’interès general. El problema no és de lleis, sinó de voluntat de complir-les i fer-les complir. B. Principis i propostes que han d’orientar les actuacions de les administracions públiques catalanes a) Gestió pública. Personal al servei de les administracions 6. Recomanem que l’Administració elabori i faci pública una estratègia global sobre la forma més idònia per gestionar cada tipus de servei o activitat de la seva competència, amb el ben- �Propostes i recomanacions entès que l’opció escollida en cada cas valorarà els criteris de responsabilitat pública i d’eficiència, garantint sempre l’audiència o participació dels usuaris i la transparència en l’apreciació dels avantatges i inconvenients que presenten cada una de les opcions ponderades. Consegüentment, el Govern hauria de fer una relació exhaustiva de tots els serveis i funcions que presta l’Administració de la Generalitat, indicant-ne en cada cas la forma de gestió o de prestació i la seva justificació. També ho haurien de fer les administracions locals. 7. Recomanem elaborar indicadors d’eficàcia i d’eficiència dels serveis i dels procediments que gestionen o tramiten l’Administració i les seves empreses. Així mateix, recomanem sotmetre sistemàticament a programes d’auditoria externa de gestió tots els serveis i procediments, a fi de detectar disfuncions i oportunitats de reforma, incorporar-hi els nous avenços i millorar-ne l’eficàcia, l’agilitat i la transparència. Recomanem adoptar mesures de responsabilitat, i, si cal, sancionadores, per evitar ineficiències i mal funcionament de l’Administració. 8. Recomanem l’adopció de mesures per promoure l’esperit de servei i el prestigi social de la funció pública. Accentuant la disponibilitat del funcionari a ser accessible i estar al servei del ciutadà i adoptant amb especial rigor mesures disciplinàries contra els qui incompleixen les seves obligacions i donant publicitat a les estadístiques de l’activitat disciplinària de l’Administració. Reclamem amb aquesta finalitat, una actitud més responsable i compromesa amb els serveis públics per part de les organitzacions sindicals. 9. Recomanem generalitzar la figura de la Carta de Serveis a totes les administracions públiques, organismes, empreses 27 �28 informe sobre el bon govern i transparència administrativa i, en especial, als serveis de la Generalitat, tant els prestats directament com els externalitzats, i formalitzar-hi compromisos concrets i tangibles de prestació, dins de terminis i nivells de qualitat garantits, amb el benentès que qualsevol incompliment d’aquests compromisos hauria de generar la corresponent compensació o indemnització a favor del damnificat. Les cartes de serveis hauran de servir per posar en relleu el cost i la importància del servei, així com la responsabilitat dels seus usuaris. 10. Recomanem assegurar procediments i polítiques que garanteixin la transparència, l’objectivitat i l’eficiència en l’accés i la gestió de la funció pública: • preveient un procediment més eficient, ràpid i neutre de reclutament o selecció adaptat a les necessitats de l’oferta. • no permetent el nomenament de cap altre interí mentre el nombre total d’interins no estigui per dessota del que es podria considerar un marge raonable d’interinatge funcional que fixarà el Govern. • garantint que aquests pocs interins siguin reclutats segons uns requisits mínims de transparència i objectivitat. • equiparant els funcionaris de les administracions públiques, que hagin complert requisits similars d’accés a la funció pública quant a la capacitat per aspirar a llocs en qualsevol d’aquestes, sense fer compartiments estancs. 11. Recomanem establir criteris clars sobre quina tipologia de feines requereix contracte laboral i quina requereix nomenament de funcionaris. No és admissible la situació actual, que en molts casos es caracteritza per la convivència de funcionaris i laborals fent exactament les mateixes tasques en el mateix servei. Així mateix, convé garantir l’aplicació de procediments objectius i transparents de selecció del �Propostes i recomanacions personal laboral amb contracte indefinit, tant per part de les administracions públiques com dels seus organismes i empreses. La possibilitat d’utilitzar el concurs com a sistema de selecció no ha de servir d’excusa per afeblir aquests requisits de transparència, objectivitat, mèrit i capacitat. 12. Recomanem la creació d’una carrera administrativa de la Generalitat, que pugui assolir ràpidament un prestigi reconegut tant en el sector públic com en el privat. Per tal que això sigui possible, recomanem: • La provisió dels llocs de treball efectuant processos de selecció públics, adequats al perfil professional buscat i amb un reclutament rigorosament objectiu. • Aposta decidida per la qualitat d’un centre de formació especialitzat, que pot organitzar-se en l’entorn de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya degudament potenciada i amb la col·laboració de les universitats. • Adaptar el sistema de retribució i d’incentius dels empleats públics i fer-los més propers als de l’empresa privada a fi d’estimular-ne la competència professional, la dedicació i la responsabilitat, i incrementar-ne la polivalència i l’eficiència, amb l’objectiu de millorar els resultats, la productivitat i la qualificació professional. 13. Recomanem adoptar polítiques d’igualtat en l’accés i presència de la dona en els llocs de responsabilitat, que corregeixin la discriminació actual. 14. Recomanem establir la limitació numèrica dels alts càrrecs, així com: • Vincular la seva existència a paràmetres objectivables; • Justificar sempre la seva creació; 29 �30 informe sobre el bon govern i transparència administrativa • Que cada Administració faci pública la llista corresponent d’alts càrrecs; • Acreditar la idoneïtat dels candidats mitjançant la seva intervenció en Comissió Parlamentària o Plenària prèviament al seu nomenament; • Revisar la retribució en atenció a les condicions de mercat, vincular-la a resultats i donar-li transparència; • Organitzar una formació específica i de gran qualitat adreçada als alts càrrecs en l’entorn de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya degudament potenciada i amb la col·laboració de les universitats; • Aplicar un règim específic d’incompatibilitats, dedicació exclusiva i declaració d’activitats i patrimonial. • Previsió legal d’una indemnització per cessament, per tal de preparar una reinserció professional o laboral. 15. Recomanem l’aprovació d’un codi de conducta dels alts càrrecs i dels empleats públics, a fi de garantir la seva dedicació òptima al servei objectiu i neutral dels interessos públics generals i de tots els ciutadans en particular, tot definint uns criteris bàsics sobre les pautes que han d’observar en el desenvolupament de la seva funció. Aquests criteris haurien de ser concretats en unes normes que assegurin la imparcialitat, l’austeritat, la transparència i l’assumpció dels valors constitucionals i estatutaris, de sostenibilitat i de responsabilitat social de la seva tasca, per part dels alts càrrecs i funcionaris. Així mateix, recomanem donar publicitat de forma periòdica al compliment i incompliment del codi de conducta. 16. Pel que fa a l’àmbit institucional autonòmic especialitzat, recomanem: 1. Revisar l’abast de l’àmbit institucional autonòmic especialitzat, en particular, la raó de ser d’algunes de les ins- �Propostes i recomanacions titucions, la dimensió que han anat adquirint, el nombre de membres que en formen part, i els seus costos de funcionament en relació amb les funcions que han de complir. 2. Estendre el sistema d’audiència prèvia dels candidats a càrrecs davant la comissió corresponent del Parlament; i, per als càrrecs d’òrgans unipersonals o de major relleu, davant una comissió ad hoc de la institució parlamentària. 3. Donar publicitat als tràmits de cobertura i selecció dels càrrecs institucionals i que es fomenti la pràctica de disposar d’un nombre superior de candidats al de llocs a cobrir. 4. Revisar, dotant de major rigor la normativa actual sobre incompatibilitats, conflictes d’interès sobrevinguts i activitats en els períodes previs i posteriors a l’exercici dels càrrecs. 5. Establir que la presa de possessió de determinats càrrecs incorpori, juntament amb la declaració de béns, la suspensió de l’afiliació política, si escau. 6. Fixar, amb la periodicitat que aconselli cada cas, que els ens i òrgans aquí establerts informin i rendeixin comptes de l’activitat desenvolupada davant les institucions corresponents, i que tota la informació rellevant sigui publicada en la forma adient, així com incorporada a la pàgina web que procedeixi. Aquest rendiment de comptes hauria d’emmarcar-se en una perspectiva plurianual. 17. Recomanem que la normativa sobre les institucions que tenen encomanades funcions específiques altament qualificades de regulació, control o consulta, i, en general, aquelles que tenen una incidència rellevant en l’exercici dels drets i llibertats i en l’activitat econòmica, garanteixi la indepen- 31 �32 informe sobre el bon govern i transparència administrativa dència dels càrrecs corresponents. Amb aquesta finalitat, hauria d’establir l’obligació de les persones que els ocupen de guardar secret de la informació institucional obtinguda i determinar la improcedència que, al marge de les previsions legals, siguin cridades, o voluntàriament acudeixin, a informar altres càrrecs o institucions. 18. Recomanem, amb la finalitat de verificar, avaluar i fer efectiu el compliment de les lleis i de les resolucions públiques: • Potenciar i desenvolupar els serveis i els procediments d’inspecció • Establir procediments d’avaluació periòdica del grau de compliment de les principals normatives del sector públic i dels principals problemes que pot presentar la seva aplicació. b) Empreses públiques 19. Recomanem l’adopció d’un criteri dràsticament restrictiu a l’hora de constituir noves empreses i consorcis públics, evitant la proliferació d’unes i altres, la burla del control administratiu que facilita el “maquillatge” comptable – financer i provoca que se’n dilueixin les responsabilitats polítiques. 20.Recomanem que les empreses públiques explicitin la seva missió i la responsabilitat que els seus gestors i òrgans de govern assumeixen davant la societat (responsabilitat social de l’empresa), i que els seus òrgans de govern estableixin periòdicament els objectius fixats als gestors de l’entitat i determinin els paràmetres de mesurament per tal d’avaluar la seva gestió i els resultats assolits. �Propostes i recomanacions 21. Recomanem que la Generalitat i totes les administracions exerceixin els seus drets dominicals sobre les diferents empreses públiques i vetllin perquè actuïn d’una manera coordinada i eficient. 22. Recomanem que l’estructura i dinàmica dels consells d’administració de les empreses públiques s’adaptin a la tasca de supervisió de la gestió que aquest òrgan ha de dur a terme. Així mateix, han d’assumir un nivell de compromisos en línia amb les iniciatives internacionals en aquest àmbit, que explicitin els valors corporatius per mitjà dels instruments següents: • La formulació d’un codi ètic de l’empresa. • L’assignació de responsabilitats en matèria de responsabilitat social de l’empresa a l’organigrama. • La gestió de la identitat i de la reputació corporativa. • La formació d’una comissió d’ètica, i el compliment en el si del mateix consell, encarregada de supervisar el compliment dels compromisos assumits per l’empresa en matèria de responsabilitat social. 23. Recomanem que les empreses públiques formulin comptes anuals individuals i consolidats i els sotmetin a la verificació d’auditors independents. Aquests comptes i l’informe d’auditoria s’hauran de fer públics. Així mateix, les empreses públiques s’haurien de sotmetre periòdicament a auditories (de gestió, qualitat, ambientals...) dutes a terme per professionals externs independents. 24. Recomanem que l’empresa pública disposi d’una pàgina web amb informació suficient per conèixer les dades més rellevants de la seva activitat i per avaluar el seu sistema de govern i l’assumpció efectiva de la responsabilitat social. 33 �34 informe sobre el bon govern i transparència administrativa 25. Recomanem, per tal de promoure l’existència d’empreses més responsables i sostenibles: • Establir un marc legislatiu i fiscal favorable (fons de pensions, etiqueta social...). • Fixar mesures de transparència amb mecanismes de verificació i certificació (etiquetes, índex social i reporting). • Aprovar un codi d’autoregulació de la vaga per a totes aquelles empreses que ofereixin un servei públic a la comunitat, sigui aquesta empresa pública o empresa subcontractada. Aquest codi hauria de ser de compliment obligat i es definiria com un punt més del conveni col·lectiu. • Aplicar les mesures internacionals sobre responsabilitat social corporativa. • Campanyes públiques de responsabilitat social corporativa. • Afavorir el desenvolupament del mercat en un context de competitivitat sostenible. • Contractació pública que afavoreixi les empreses que donin suport a la responsabilitat social corporativa. c) Contractació 26.Recomanem dur a terme un esforç de simplificació, tant de la normativa reguladora dels contractes de l’Administració com dels procediments que a la pràctica se segueixen per contractar. En definitiva, es tracta d’aconseguir que contractar amb l’Administració sigui més fàcil, menys críptic, menys costós en temps i en esforços burocràtics. Per tant, caldria publicar a les pàgines web dels organismes i administracions que contracten, i amb la major puntualitat que sigui possible: • les licitacions, • les bases de selecció, �Propostes i recomanacions • les ofertes (o com a mínim el seu resum), • el quadre comparatiu de les ofertes econòmiques, • les puntuacions obtingudes per cada oferta • les adjudicacions. 27. Recomanem definir amb més detall i rigor els projectes, especialment en els contractes d’obres, dedicant més recursos del cost total en aquesta fase del projecte, fet que permetria estalviar en la seva execució, reduir modificats i garantir més transparència i objectivitat en la selecció dels contractistes. 28. Recomanem una actitud activa de l’Administració a fi de propiciar que el major nombre possible d’empreses o de professionals esdevinguin contractistes en potència. Per aconseguir-ho cal: 1. Facilitar els tràmits de classificació empresarial. 2. Una actitud més activa de l’Administració, estimulant, assessorant i donant suport a empreses i professionals per tal que superin els obstacles i els dubtes burocràtics i assoleixin la condició de contractista. 3. Procurar que la quantia dels contractes i, en general, les bases de selecció siguin favorables a la concurrència d’un nombre significatiu d’ofertes, i evitar en qualsevol cas que per raons de quantia o d’altres de similars la major part de contractistes potencialment interessats es puguin sentir exclosos. 29.Recomanem, com a criteri general, que la subcontractació es limiti als supòsits en què sigui justificada i, si és possible, prevista en el moment de l’adjudicació (formant part de l’oferta de cada contractista) o admesa expressament per part de l’administració contractant. En qualsevol cas, la re- 35 �36 informe sobre el bon govern i transparència administrativa lació entre el contractista principal i el subcontractat ha de ser totalment transparent. 30. Afirmem que la transparència exigeix la necessitat de motivar sempre i raonadament –sense cap excepció– la modalitat de contracte escollida per a cada cas, i de fer pública aquesta motivació. En aquest sentit, són perfectament compatibles amb la transparència, els procediments restringits o selectius de contractació, sempre que es justifiquin de manera oberta, els criteris de selecció. També es recomana que cada òrgan que contracta i que cada Administració portin al dia una base de dades pública, accessible des de les seves pàgines web, a on constin, un per un, tots els contractes fets per qualsevol procediment, amb indicació de l’objecte, el pressupost, l’adjudicatari i, fins i tot i si és possible, descripció del treball lliurat. 31. Recomanem, amb la finalitat de garantir que les adjudicacions es basin en criteris de màxima objectivitat: 1. Fer un esforç de previsió sistemàtica i exhaustiva dels criteris tècnics de selecció en les bases de licitació, i fer-ne una aplicació motivada, raonada i pública per determinar l’oferta escollida. La valoració de l’oferta tècnica ha de ser tant objectiva com la de l’oferta econòmica. 2. Valorar l’oferta econòmica fins a l’entorn de la meitat de la puntuació total, de manera que resulti força determinant. 3. Eliminar els criteris de selecció que en la seva aplicació deixen un marge de discrecionalitat excessiu. 32. Recomanem restringir al màxim la possibilitat de recórrer a reformats o modificats dels contractes, i, si cal utilitzar-los, que sigui en casos com més taxats millor, amb tota publici- �Propostes i recomanacions tat, i amb procediments objectius i també transparents de valoració econòmica dels canvis que s’acordin en relació amb el contracte adjudicat. 33. Recomanem que l’Administració es doti de protocols rigorosos de seguiment i control de l’execució dels contractes i d’auditoria i/o control de qualitat dels serveis o productes obtinguts com a resultat d’aquests. Aquests protocols o procediments s’han de complementar amb una dotació de recursos humans i tècnics suficients i més qualificats per a l’Administració, amb els quals pugui exercir efectivament aquestes tasques de seguiment, direcció o supervisió i control dels seus contractes. d) Ajuts i subvencions 34. Recomanem que els ajuts públics es convoquin amb la màxima transparència, de forma comprensible, amb publicitat, destacant les quantitats que s’ofereixen i els objectius pretesos. Els ajuts públics han de ser considerats com a compromisos de l’Administració per assolir determinats objectius. Per aquesta raó l’accés fàcil dels ciutadans a les dades es considera un instrument fonamental. 35. Recomanem que els ajuts públics respectin el principi de legalitat i siguin atorgats amb objectivitat i gestionats amb eficàcia, eficiència, transparència, coherència i responsabilitat tot evitant els conflictes d’interès. 36. Recomanem que els ajuts públics respectin, en principi, els valors de la competència i el lliure mercat així com la legislació vigent sobre aquest tema. Qualsevol allunyament 37 �38 informe sobre el bon govern i transparència administrativa d’aquests valors ha de ser adequadament motivat i, si s’escau, comunicat a les autoritats responsables del funcionament competitiu dels mercats. Una mesura aconsellable seria que el Tribunal Català de Defensa de la Competència hagués d’informar preceptivament sobre els ajuts públics en relació a llur impacte sobre la competència en els mercats de béns i serveis. El Tribunal hauria de fer un informe anual i un altre de quinquennal que haurien de ser debatuts en seu parlamentària. 37. Afirmem que el rendiment de comptes és la peça fonamental de la transparència i bon govern en matèria de subvencions. Conseqüentment, la Sindicatura de Comptes hauria de fer un informe anual i un altre de quinquennal sobre els ajuts públics atorgats a ciutadans i operadors econòmics per totes les administracions catalanes. L’informe no s’hauria de limitar a l’avaluació dels aspectes comptables ans també hauria de posar l’accent en els aspectes econòmics (cost, impacte, etc.) i al grau de compliment dels objectius pretesos. Aquest Informe hauria de ser debatut en seu parlamentària. 38. Recomanem que els funcionaris de les administracions catalanes responsables de la gestió dels diferents programes d’ajuts públics estiguin obligats a retre comptes de la seva gestió tant a la Sindicatura de Comptes com al Parlament de Catalunya. També seran responsables de la no adequació dels resultats assolits als objectius pretesos. 39. Recomanem que una de les maneres per garantir la transparència administrativa en l’atorgament d’ajuts en el sector de la cultura passi per l’establiment de convenis, per períodes superiors a un any o que englobin una legislatura, d’acord �Propostes i recomanacions amb un projecte o un programa avaluable tant pel que fa als seus objectius com per la metodologia proposada. 40. Recomanem donar a conèixer anualment l’assignació de recursos públics a les organitzacions sindicals i empresarials i transparentar i auditar els seus comptes amb caràcter preceptiu. e) Dret a la informació i transparència 41. Recomanem assegurar que en tots els procediments administratius es comunicaran als interessats el nom, adreça física i electrònica i telèfon d’un funcionari responsable, a qui s’han de poder adreçar en qualsevol moment per demanar assessorament, suport o informació sobre la tramitació. 42. Recomanem garantir que tots els serveis, organismes i administracions públiques tinguin a disposició dels ciutadans interessats manuals intel·ligibles que els orientin i informin a bastament sobre els tràmits, els ritmes, els criteris i pautes de resolució dels diferents procediments. 43. Recomanem garantir que tots els serveis, organismes i administracions públiques ofereixin als ciutadans un canal fàcil, assequible i ràpid d’accés a la informació, de queixa, de suggeriment o de denúncia per qualsevol tracte inadequat o desatenció que hagin pogut rebre. 44. Recomanem, en els casos de concurrència d’administracions en la prestació d’un mateix servei, oferir al ciutadà, un únic interlocutor públic responsable, per tal d’evitar que aquesta concurrència afebleixi la responsabilitat de l’Administració davant el ciutadà i dilati la prestació del servei. 39 �40 informe sobre el bon govern i transparència administrativa 45. Recomanem fer més àgil l’assumpció de responsabilitat per l’Administració i fer més transparent la responsabilitat personal de les seves autoritats i empleats. 46. Recomanem vincular l’efectivitat del lliure accés a la informació amb l’existència d’uns arxius perfectament organitzats. Això implica que l’Administració ha d’aportar els recursos necessaris per tal d’assegurar un adequat sistema de gestió documental que permeti un nivell de descripció dels documents que faciliti respondre eficientment a la demanda ciutadana i a les necessitats de l’Administració. Així mateix, es proposa promoure l’adopció de la metodologia de l’arxivística i la gestió documental per tal de garantir el tractament, la preservació i l’accés de la informació més enllà del suport en què es contingui”. 47. Recomanem que la Comissió Nacional d’Accés, Avaluació i Tria Documental prevista en la Llei 10/2001, de 13 de juliol de 2001, d’arxius i documents sigui l’organisme especialitzat i responsable del sistema d’accés a la documentació pública de les administracions catalanes, que promogui el seu perfeccionament i assisteixi els poders públics i els administrats en casos de dubtes i conflictes. 48. Recomanem garantir l’accés a la informació per mitjà de l’ús generalitzat de les tecnologies de la informació, i especialment, de les xarxes i Internet aprofundint en els criteris d’administració oberta i estructurant sistemes coordinats entre les administracions públiques. 49.Recomanem que les administracions no limitin la publicitat de les seves resolucions i convocatòries als diaris oficials, i menys durant el mes d’agost, i adoptin mesures actives i creatives per donar-ne una publicitat eficaç. �Propostes i recomanacions C. Recomanacions sobre reformes normatives 50. Recomanem promulgar una legislació d’incompatibilitats, que en gran part pot ser comuna a alts càrrecs i a empleats públics, que adopti mesures eficaces per aconseguir la dedicació professional exclusiva dels alts càrrecs i dels empleats públics que optin per aquest règim, tot garantint l’exercici objectiu i imparcial de les seves responsabilitats i evitant en qualsevol cas situacions de conflicte entre la funció pública i interessos privats. 51. Recomanem revisar les lleis i els instruments de procediment administratiu, per tal de fer més àgil, obert i eficaç el funcionament de l’Administració. En concret, una nova Llei de procediment administratiu de la Generalitat (la vigent és de 1989), que aprofiti tot el potencial de transparència, agilitat i participació obert per la més recent legislació bàsica de l’Estat en la matèria. 52. Recomanen aprovar una nova llei de subvencions que reculli els principis de legalitat, objectivitat, eficàcia, eficiència, transparència, coherència, control, responsabilitat i les recomanacions de l’apartat precedent. 53. Recomanem regular amb caràcter d’urgència l’assignació de recursos a les organitzacions sindicals i empresarials, amb la finalitat que aquestes puguin desenvolupar degudament les funcions pròpies i reconegudes constitucionalment, d’acord amb criteris objectius de representativitat i amb transparència plena. Transparència que exigeix, amb caràcter preceptiu, que el Govern presenti un informe anual al Parlament sobre aquesta matèria específica, així com la creació d’un registre públic especial en 41 �42 informe sobre el bon govern i transparència administrativa el qual constin les dades bàsiques de les organitzacions sindicals. 54. Recomanen regular, en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, l’accés a la informació i la documentació pública, mitjançant la determinació genèrica de convertir tots els documents en l’àmbit de l’Administració en documents públics i accessibles al ciutadà. No obstant això, aquesta determinació genèrica no pot ser absoluta, raó per la qual s’han d’establir els corresponents procediments per determinar els límits a l’accés quan escaigui. La nova normativa haurà de preveure que el ciutadà que sigui part en un expedient administratiu, tingui a la seva disposició des de l’inici, tot l’expedient i li sigui facilitat l’accés a la documentació, en tot moment i sense necessitat d’establir un tràmit d’audiència i posada de manifest de tot l’expedient. La regulació haurà de preveure, també, les circumstàncies, condicions i requisits d’una possible externalització de la gestió dels arxius públics. D. Consideracions finals 55. Demanem al Govern de la Generalitat l’adopció de les iniciatives legislatives i executives adients per concretar les propostes i recomanacions precedents. 56. Considerem que la importància i l’envergadura de les reformes proposades requereixen un fort impuls polític. Recomanem, per tant, al Govern de la Generalitat l’atribució específica a un dels seus membres de la responsabilitat de promoure, gestionar i fer seguiment de l’aplicació d’aquestes recomanacions. �Propostes i recomanacions 57. Demanem al Govern de la Generalitat que cada any, i en compliment del compromís públic assumit, reti comptes al Parlament de Catalunya de les mesures posades en marxa a proposta d’aquest document. 58. Finalment, demanem la publicació i difusió d’aquest document, per al coneixement de totes les administracions públiques de Catalunya. 43 ��IV. DOCUMENTS QUE FONAMENTEN LES PROPOSTES I RECOMANACIONS DEL “GRUP DE TREBALL SOBRE BON GOVERN I TRANSPARÈNCIA ADMINISTRATIVA” A. Administració i funció pública 1. L’Administració ha de dotar-se d’una estratègia per decidir raonadament, cas per cas, la millor de les grans opcions organitzatives per gestionar els seus serveis: gestió directa, ens o empreses especialitzades, externalització... L’Administració contemporània acostuma a escollir entre tres grans opcions a l’hora de decidir com gestionarà els serveis i activitats que li pertoquen: mitjançant els seus òrgans i funcionaris, creant organismes, entitats o empreses públiques (i fins i tot fundacions privades) o bé externalitzant els serveis o activitats de la seva competència a gestors privats. L’opció per una o altra d’aquestes solucions és una decisió política, que massa sovint s’acostuma a prendre sota la pressió ideològica dels apriorismes dominants sobre aquestes qüestions (“els funcionaris són gestors poc eficients”, “l’externalització, especialment en règim de competència, és més eficient”, “la privatització és contrària als interessos públics”), sense ponderar suficientment, cas per cas, els avantatges i els inconvenients de cada una d’aquestes. �46 informe sobre el bon govern i transparència administrativa D’aquesta manera, no és infreqüent la gestió directa per part de funcionaris o altres empleats de l’Administració de funcions que segurament es podrien prestar amb més eficiència i eficàcia per gestors privats, la creació d’entitats, organismes o empreses perfectament prescindibles o l’externalització de serveis o funcions que poden implicar una deixadesa excessiva de responsabilitats públiques, en la mesura que afecten aspectes centrals de l’exercici del poder públic. Aquesta manca d’una estratègia prou meditada sobre quines són les grans opcions organitzatives que cal prendre per gestionar amb la major eficàcia possible cada tipus de servei o funció de l’Administració denota un funcionament poc eficient dels serveis públics. Però també comporta desconfiança i incertesa per part de funcionaris i usuaris dels serveis, sentiments que, a més a més, poden ser fàcilment estimulats pels prejudicis ideològics existents sobre aquestes qüestions i traslladats als ciutadans en general. Per tal de resoldre aquests dèficits d’eficiència i de confiança, cal que l’Administració s’esforci per definir una estratègia global sobre la forma més idònia per gestionar cada tipus de servei o activitat de la seva competència, amb el benentès que l’opció escollida en cada cas ho serà tot ponderant els criteris de responsabilitat pública i d’eficiència, i garantint sempre l’audiència o participació dels usuaris i la transparència en l’apreciació dels avantatges i inconvenients que presenten cada una de les opcions ponderades. Així, i a títol d’exemple, proposem definir formalment uns criteris com ara els següents: • Les funcions d’inspecció i de control no s’haurien d’externalitzar, o en tot cas ho haurien de ser sota mesures de control molt estrictes. • L’Administració ha de garantir el control efectiu de les activitats externalitzades. �Documents Així mateix, i a fi de palesar la conveniència de dur a terme aquesta tasca, i al mateix temps posar de manifest el desordre vigent en aquesta qüestió, proposem al Govern de fer una relació exhaustiva de tots els serveis i les funcions que presta l’Administració de la Generalitat, indicant en cada cas la seva forma de gestió o de prestació. 2. L’Administració ha de generalitzar les cartes de serveis, a fi de formalitzar els seus compromisos o garanties de gestió i prestació d’aquests L’Administració només estarà autènticament al servei del ciutadà quan garanteixi realment la prestació efectiva dels serveis i de les funcions que preveuen les lleis, i a més amb unes ràtios mínimes de celeritat o de qualitat, així com de minimització de costos. L’Administració catalana està lluny d’assolir aquests objectius, tret d’algunes prestacions molt puntuals. La figura que s’està estenent més per aconseguir aquesta finalitat és la de la carta de serveis. Amb la carta de serveis, cada organisme, dependència o servei públic expressa amb detall les funcions o prestacions que estan sota la seva responsabilitat i es compromet formalment a proporcionar-les dins d’uns terminis màxims i amb uns requisits determinats mínims de qualitat. Pràcticament cap dels departaments i organismes de la Generalitat no s’ha dotat de la corresponent carta de serveis i, en general, aquesta Administració no ha fet cap gest significatiu per formalitzar davant dels ciutadans o dels usuaris dels seus serveis compromisos concrets de compliment efectiu de les prestacions que aquests li requereixen. Proposem, per tant, generalitzar la figura de la carta de serveis a tots els departaments, organismes, empreses i, en general, serveis de la Generalitat, tant els prestats directament com 47 �48 informe sobre el bon govern i transparència administrativa els externalitzats, i formalitzar a través d’aquesta compromisos concrets i tangibles de prestació, dins de terminis i nivells de qualitat garantits, amb el benentès que qualsevol incompliment d’aquests compromisos hauria de generar la corresponent compensació o indemnització a favor del damnificat. Quant a les compensacions o indemnitzacions, en cada cas s’hauran de valorar quines són més adequades i, a més de l’eventual responsabilitat dels funcionaris, gestors o directius implicats, poden establir la prestació alternativa del servei per un gestor privat, si és procedent (atencions sanitàries, per exemple), a costa de l’Administració, una indemnització econòmica o altres. En qualsevol cas, ha de quedar clar que l’incompliment per l’Administració del temps de resposta compromès per la carta de serveis ha de tenir conseqüències en benefici del ciutadà afectat. Així mateix, la carta de serveis pot tenir també un important valor pedagògic, posant en relleu el cost real i la importància i transcendència del servei que es tracti i, en conseqüència, els deures i responsabilitats que també pertoquen als usuaris, per garantir el seu bon funcionament. La imatge social dominant de la funció pública és essencialment negativa: irresponsabilitat, prepotència i amiguisme, semblaria ser que són els atributs que més defineixen els empleats del sector públic. Aquesta imatge, a més d’injusta, dificulta enormement tota política seriosa d’incentius i de millora de la funció pública. Per tant, proposem combatre-la decididament. Amb aquesta finalitat, proposem mesures eficaces per promoure una imatge de responsabilitat, disponibilitat i servei que donin prestigi a la funció pública. I la millor manera d’assolir-la és fer tot el possible per posar efectivament els funcionaris al servei dels ciutadans. I castigar efectivament els pocs que incompleixen, amb mesures disciplinàries. �Documents A més, seria també convenient de donar publicitat, en termes estadístics, a aquesta activitat disciplinària de l’Administració, amb la finalitat de fer palesa l’actitud de cura i de rigor amb què el Govern gestiona l’Administració. Amb aquesta mateixa finalitat, és necessari que els sindicats de la funció pública assumeixin el grau de responsabilitat que manifesten en les relacions laborals privades, per tal de coadjuvar a la millora del servei públic, objectiu en què també hi haurien d’estar molt més implicats del que ho estan actualment. 3. Cal assegurar procediments i polítiques que garanteixin la transparència, l’objectivitat i l’eficiència en l’accés a la funció pública El sistema vigent d’accés a la funció púbica (en un sentit ampli: funcionaris, laborals, eventuals i alts càrrecs) és poc eficient i massa opac, amb dues conseqüències altament negatives: • No es garanteix la selecció dels millors. • S’abona la percepció social del clientelisme i l’amiguisme en el nomenament dels funcionaris i responsables públics. Cal distingir diverses situacions: funcionaris de carrera, personal laboral, funcionaris eventuals o de confiança i alts càrrecs i assimilats. En el cas dels funcionaris de carrera, que en principi s’haurien de reclutar mitjançant oposició o concurs-oposició, el principal problema rau en l’abús dels interinatges, deguts probablement a parts iguals a una injustificable manca de previsió sobre les necessitats futures de personal, que porta a cobrir habitualment amb urgència les vacants, i al fet que els procediments d’oposició vigents són tan i tan llargs que requereixen més d’un i, a vegades, de dos anys per dur a terme tot el procés de l’oposició. 49 �50 informe sobre el bon govern i transparència administrativa Sigui com sigui, el cas és que a l’Administració de la Generalitat hi ha una borsa de funcionaris interins que supera el 36% del total de personal d’administració i tècnic, i que han estat reclutats sense cap garantia d’objectivitat, mèrit o capacitat i transparència, i que a la pràctica hipotequen la cobertura futura en propietat de les places que estan ocupant. Per resoldre aquesta situació proposem adoptar les mesures següents: • Preveure un procediment més eficient i ràpid d’oposició, que permeti cobrir amb pocs mesos les vacants i deixi d’obligar els opositors a llargues inversions memorístiques (un bon psicotècnic, una senzilla prova de redacció i un curs selectiu, per exemple). • No permetre el nomenament de cap altre interí mentre el nombre total d’interins no estigui per dessota del que es podria considerar un marge raonable d’interinatge estructural. • Garantir, a més, que aquests pocs interins siguin reclutats segons uns requisits mínims de transparència i objectivitat (per exemple, donant sempre prioritat als qui s’haguessin presentat a l’oposició respectiva immediata anterior i no haguessin obtingut plaça, per ordre de la qualificació obtinguda) A més a més, caldria revisar el sistema vigent d’oposicions, a fi de flexibilitzar-lo, per tal d’assegurar la desitjable adaptació de cada tipus d’oposició a les característiques del lloc de treball a cobrir, que poden ser molt diferents, i també a fi de professionalitzar més els tribunals, garantint una composició al màxim de neutre, però també al màxim d’experta en els coneixements i aptituds que han d’acreditar els aspirants. En relació amb el personal laboral, cal fer tres observacions: • En primer lloc, cal establir criteris clars sobre quina tipologia de feines requereix contracte laboral, amb el benentès que la resta haurien de ser funcionaris. No és aquesta la situació actual, que en molts casos es caracteritza per la convivència de �Documents funcionaris i laborals fent exactament les mateixes tasques en el mateix servei. • En segon lloc, reiterar el que s’acaba de dir sobre els funcionaris interins, a fi de limitar l’ús dels contractes laborals temporals. • En tercer lloc, convé garantir millor del que és habitual l’aplicació de procediments objectius i transparents de selecció del personal laboral amb contracte indefinit, tant per part dels departaments de la Generalitat, com dels seus organismes i empreses. La possibilitat d’utilitzar el concurs com a sistema de selecció no ha de servir d’excusa per afeblir aquests requisits de transparència, objectivitat, mèrit i capacitat. Pel que fa als funcionaris eventuals o de confiança i als alts càrrecs (i assimilats, com és el cas dels directius dels organismes i empreses públiques), no es tracta de qüestionar la necessària discrecionalitat del Govern o dels consellers en el seu nomenament. Ara bé, entenem que és exigible, per un criteri elemental de transparència i de bona administració, que el seu nomenament es justifiqui expressament i públicament en els mèrits, tant professionals, com polítics, que acreditin que la persona designada és la més apropiada al lloc a cobrir. 4. Cal revisar el sistema de gestió i d’incentius dels empleats públics, a fi d’estimular-ne la competència professional, la dedicació i la responsabilitat Una Administració eficaç necessita poder gestionar amb eficiència i flexibilitat els seus recursos humans i comptar amb empleats públics competents i estimulats per un sistema positiu d’incentius. La nostra Administració està lluny d’assolir aquests objectius. Per començar, l’estructura de grups, cossos i nivells és massa rígida i complicada, dificulta enormement poder designar en 51 �52 informe sobre el bon govern i transparència administrativa cada moment l’empleat més idoni per a cada lloc de treball, i dificulta també poder estimular i motivar positivament la seva dedicació i la seva feina. Així mateix, el sistema vigent d’incentius és poc eficient. El principal incentiu que s’ofereix als empleats públics és un treball estable, estabilitat que és indiferent de si desenvolupen més o menys bé la seva feina. Els incentius retributius són escassos, ja que la piràmide de sous és molt plana, de manera que les retribucions superiors sovint no justifiquen l’assumpció d’especials compromisos de responsabilitat o de dedicació, i en tot cas resulten poc competitives amb el sector privat. Fins i tot el complement de productivitat, que ben gestionat podria permetre una certa incentivació retributiva del treball realment fet, sovint és distribuït de forma lineal i indiscriminada. El resultat és una Administració poc atractiva per als professionals qualificats, i formada majoritàriament per personal de nivells professionals o de titulació mitjans i baixos. Cal revisar el sistema de provisió dels llocs de treball i els instruments de gestió del personal del sector públic, a fi d’incrementar-ne la flexibilitat i l’eficiència. Cal també establir un sistema d’incentius favorable a millorar la dedicació i la qualificació professional dels empleats públics. Aquest sistema hauria de combinar els elements següents: • Una política retributiva més adient amb el sector privat. • L’assignació d’una part significativa del sou a la productivitat o a l’assoliment efectiu dels objectius fixats per a cada empleat, que ha de poder canviar, amunt o avall, cada exercici pressupostari, d’acord amb la productivitat o dels objectius realment assolits. • Polítiques de formació més eficaces. �Documents 5. Cal revisar el règim d’incompatibilitats i promoure un codi de conducta dels empleats públics, a fi de garantir la seva dedicació òptima i el servei objectiu i neutral dels interessos públics L’Administració ha de ser capaç de garantir als ciutadans i de fer palès un tracte respectuós i deferent, eficient, objectiu i neutral. Tenim una llarga tradició que acostuma, massa sovint amb raó, a identificar l’Administració més aviat amb tot el contrari: menyspreu i prepotència pels administrats, indiferència i ineficàcia en la resolució de les seves demandes, clientelisme i favoritisme. Si bé és innegable que l’Administració contemporània ha deixat molt enrere aquestes taques del passat, i els alts càrrecs i personal que la serveixen manifesten majoritàriament una actitud de servei exemplar, la inèrcia cultural és tan forta que resta encara a fer una inversió molt important en normatives, gestos i canvis d’actitud per superar definitivament aquesta visió negativa i desconfiada de la cosa pública, encara molt estesa a la nostra societat. I on segurament cal incidir més és en el règim de dedicació i de servei dels empleats públics, inclosos els alts càrrecs. En un doble nivell: el del règim d’incompatibilitats, d’una banda, i en el del codi ètic o de conducta, de l’altra. L’objectiu no és un altre que poder garantir als ciutadans uns graus òptims de dedicació a la cosa pública, neutralitat i independència respecte d’interessos privats i servei als ciutadans per part dels empleats públics, i que així es percebi a bastament. És a dir, els servidors públics no solament han de ser correctes, sinó exemplars, en l’exercici de les seves funcions. En l’actualitat, la Generalitat no disposa d’una legislació pròpia d’incompatibilitats dels seus alts càrrecs, la que regula la incompatibilitat dels seus funcionaris és millorable i, tret de 53 �54 informe sobre el bon govern i transparència administrativa comptades excepcions, tampoc no disposa de cap tipus de normativa o codi ètic o manual de conducta aplicable als seus alts càrrecs i empleats. Davant d’aquestes mancances, considerem necessari: • Promulgar una legislació d’incompatibilitats, que en gran part pot ser comuna a alts càrrecs i a empleats, que adopti mesures eficaces per aconseguir com a mínim la dedicació professional exclusiva dels alts càrrecs i dels empleats que optin per aquest règim, garantir l’exercici objectiu i imparcial de les seves responsabilitats i, en general, per evitar en qualsevol cas situacions de conflicte entre la funció pública i interessos privats. Entre d’altres mesures concretes, aquesta legislació hauria d’assegurar: • La dedicació plena al càrrec, que, en el cas dels alts càrrecs, no s’hauria de poder compaginar amb responsabilitats polítiques o de partit. • La publicitat de les declaracions d’ingressos, patrimonials i d’activitats. • Definir uns criteris bàsics sobre la conducta que han d’observar alts càrrecs i empleats públics en el desenvolupament de la seva funció, criteris que haurien de ser desenvolupats i concretats mitjançant un codi ètic o de conducta, a confeccionar pel Govern, consultant entitats socials i representatives dels usuaris dels serveis públics, que s’hauria d’aplicar a tots els departaments, organismes i empreses de la Generalitat, i que en tot cas ha d’assegurar la imparcialitat, l’austeritat, la transparència i l’assumpció dels valors constitucionals, de sostenibilitat i de responsabilitat social de l’empresa per part dels alts càrrecs i funcionaris. • Adoptar mesures per garantir el compliment efectiu dels requeriments adoptats per l’esmentada normativa d’incompatibilitats o de conducta. �Documents 6. Cal revisar les lleis i instruments de procediment administratiu i de gestió pública, per tal de fer encara més àgil, obert, eficient i eficaç el funcionament de l’Administració En els darrers anys s’han fet reiterats esforços i s’han impulsat diverses mesures per modernitzar i agilitar i per imprimir majors dosis de transparència, eficiència i eficàcia al funcionament de l’Administració. Les noves lleis de procediment administratiu, la incorporació de la cultura de la gestió, les polítiques de participació ciutadana i els manuals, protocols i procediments que es vénen aplicant els darrers temps en són una mostra. Tanmateix, estem encara lluny d’assolir una praxis de funcionament de l’Administració, tant en el seu vessant de funcionament intern, com en el d’atenció als ciutadans, que sigui satisfactòria. Certament, el repte és molt difícil. En part, a causa de la imatge negativa fortament consolidada a la societat després de tants anys d’administració ineficient, críptica i tancada. I en part, perquè allò que li demanem a l’Administració a vegades és massa contradictori: escurçar els procediments i incrementar el debat i la participació, millorar la transparència i protegir el dret a la intimitat, donar serveis de major qualitat i gastar menys... D’aquí la necessitat d’intensificar els esforços per millorar el funcionament de l’Administració. En aquest sentit, convé impulsar les mesures següents: • Una nova llei de procediment administratiu de la Generalitat (la vigent és de 1989), que aprofiti tot el potencial de transparència, agilitat i participació obert per la legislació bàsica de l’Estat més recent. • Establir indicadors de cost unitari dels diversos serveis i procediments públics i sotmetre’ls a auditories externes de gestió. • Sotmetre a un programa sistemàtic i permanent d’auditoria de gestió tots els procediments aplicats pels diversos serveis, 55 �56 informe sobre el bon govern i transparència administrativa organismes i departaments de la Generalitat, a fi de detectar disfuncions i oportunitats de reforma i incorporar-hi els nous avenços que es vagin produint, a fi de millorar-ne l’eficàcia, l’agilitat i la transparència. • Garantir que tots els serveis, organismes i departaments de la Generalitat tinguin a disposició dels ciutadans interessats manuals intel·ligibles i assessors que els orientin i informin a bastament sobre els tràmits, els ritmes i els criteris i pautes de resolució dels diferents procediments. • Assegurar que en tots els procediments administratius es comunicarà als interessats el nom, adreça física i electrònica i telèfon d’un funcionari responsable, a qui s’han de poder adreçar en qualsevol moment per demanar assessorament, suport o informació sobre la seva tramitació. • Garantir que tots els serveis, organismes i departaments oferiran als ciutadans un canal fàcil, assequible i ràpid de queixa, de suggeriment o de denúncia per qualsevol tracte inadequat o desatenció que hagin pogut rebre. Aquestes queixes han de ser contestades en un termini de com a màxim un mes pel responsable del servei o organisme i al cap de l’any haurien de ser objecte d’un informe global. • Assegurar que es motivaran sempre les decisions de l’Administració, i que aquesta motivació en cap cas no es limitarà a un formulisme buit de contingut, sinó que contindrà uns elements mínims de justificació i de congruència amb el contingut de la resolució. • Preveure conseqüències o sancions efectives en cas d’incompliment dels requisits anteriors, inclosos els casos d’insuficiència o de mal funcionament dels serveis públics. �Documents 7. Establir instruments per fer complir les normes i els procediments públics i per avaluar-ne el grau de compliment Hom tendeix a confiar excessivament en el poder de les normes i de les decisions públiques. A pensar que n’hi ha prou amb prendre resolucions perquè les coses funcionin i per canviar la realitat. A la pràctica, això no és veritat: les lleis no es compleixen per si soles, no són bones o útils per definició i les resolucions administratives moltes vegades no transcendeixen els papers. És necessari que els poders públics no es limitin a fer lleis i a prendre acords. És imprescindible que es preocupin també, i de forma molt intensa, pel seu compliment i per la seva aplicació. Amb aquesta finalitat, com a mínim caldria: • Potenciar i desenvolupar molt més els serveis i procediments d’inspecció per tal de verificar el compliment efectiu de les normes en els diversos àmbits d’activitat social. • Establir mecanismes d’avaluació objectiva i pública del grau de compliment de les principals lleis del sector públic (funcionaris, procediment, contractació, urbanisme, educació, sanitat, medi ambient, etc.), que serveixin també per detectar les seves deficiències i els principals problemes que planteja la seva aplicació. 8. Davant la concurrència d’administracions, cal oferir al ciutadà un interlocutor públic responsable i únic Cada vegada són més els casos en els quals la intervenció administrativa, ja sigui per controlar o supervisar l’activitat dels ciutadans i de les empreses, o per prestar-los serveis, és a cura d’òrgans i entitats diverses, de manera que cal l’actuació i la conformitat de més d’una autoritat o funcionari per produir allò que hom demana a l’Administració. Aquest fet dificulta la tramita- 57 �58 informe sobre el bon govern i transparència administrativa ció dels assumptes, afebleix la responsabilitat pública, limita la seguretat jurídica i massa vegades condemna els ciutadans i les empreses a veritables carreres d’obstacles burocràtiques. Per fer front a aquests problemes, es ve parlant des de fa temps de la idea de la finestreta única, model que algunes poques lleis han aplicat, almenys formalment, a algun procediment determinat. Tanmateix, estem lluny d’assolir que la finestreta única sigui una realitat. Cal que s’estableixi legalment, i amb caràcter general, que en tots aquells procediments en els quals intervenen diversos òrgans o diverses administracions, la responsabilitat de la tramitació recaurà sempre en un únic òrgan, que haurà de vetllar per la tramitació sencera de l’expedient, procurant la intervenció àgil de tots els altres òrgans implicats, i donant en qualsevol moment la informació que li requereixin els interessats sobre l’estat de la tramitació. En definitiva, per molts que siguin els òrgans i les administracions implicades en un mateix assumpte, s’ha d’oferir als ciutadans un responsable únic de la seva tramitació, que els pugui donar comptes no solament dels tràmits de la seva competència, sinó assumint també la responsabilitat de la resta d’intervencions de l’Administració. La tant habitual sortida de traslladar les culpes a un altre òrgan s’hauria d’eradicar de l’Administració. 9. Cal fer més àgil l’assumpció de responsabilitat per l’Administració i fer més transparent la responsabilitat personal de les seves autoritats i empleats Tot i que el sistema de responsabilitat patrimonial de l’Administració que es ve aplicant entre nosaltres és prou generós amb els damnificats, resulta com a mínim francament millorable en dos aspectes. �Documents Per una banda, caldria trobar entre tots plegats (administració, tribunals, advocats) la manera d’oferir ràpidament als damnificats la compensació o indemnització que uns i altres saben que acabaran obtenint després d’uns anys de recursos i reclamacions. La majoria de les vegades assistim a un mercadeig perfectament conegut i previsible: es reclamen indemnitzacions molt exagerades; l’Administració n’ofereix de molt minses; els tribunals acaben fixant el punt intermedi que uns i altres coneixen d’entrada. Resultat: el damnificat obté una indemnització justa, ... uns anys després d’haver patit el dany. Es tracta d’una situació força absurda, sens dubte negativa per als ciutadans afectats, que haurien de ser indemnitzats molt més puntualment, que contribueix a carregar innecessàriament de feina la justícia i que projecta una imatge negativa i sovint insensible de l’Administració. No està a les mans de l’Administració trobar una solució satisfactòria a aquest problema, ja que si es limités a oferir d’entrada indemnitzacions més elevades, aquest gest segurament incrementaria les finalment acordades pels tribunals, en detriment dels recursos públics. Tanmateix, el que sí que pot i ha de fer l’Administració és promoure una reflexió amb els jutges i els altres professionals de la justícia, que pugui donar com a resultat la ràpida i justa assumpció de responsabilitat per l’Administració pels danys que hagi pogut ocasionar, de manera que siguin del tot excepcionals els casos de recursos judicials per aquest motiu. Així mateix, l’Administració hauria d’estar molt més disposada a atendre amb celeritat i objectivitat (aplicant, per exemple, barems del tipus dels promoguts per les asseguradores) les demandes de responsabilitat en via administrativa, a part de promoure solucions negociades o arbitrals als conflictes en aquest àmbit, solucions que la legislació vigent ja preveu. Per una altra banda, advertim també un dèficit de responsabilitat personal de les autoritats i funcionaris. Des del punt de 59 �60 informe sobre el bon govern i transparència administrativa vista del damnificat, ja està bé la situació actual: l’Administració respon de qualsevol dany ocasionat pel funcionament dels seus serveis, sigui o no imputable a algun dels seus empleats o alts càrrecs. Tanmateix, des del punt de vista de la transparència i del funcionament eficient dels serveis públics, el sistema de responsabilitat administrativa també hauria d’identificar els servidors públics que, amb la seva mala fe, desídia, negligència o incompetència, si s’escau, hagin ocasionat els danys dels quals ha de respondre l’Administració, donar-los publicitat i, en la mesura del possible, fer-los assumir personalment el cost de la indemnització o les responsabilitats disciplinàries que corresponguin. B. L’àmbit institucional autonòmic especialitzat 1. Descripció i valoració L’esquema institucional de la Generalitat de Catalunya conté, principalment a l’entorn del Parlament, una sèrie d’ens i òrgans als quals la legislació encomana funcions especialitzades i dota d’un estatut particular. La naturalesa d’aquelles és diversa: gestora, consultiva, supervisora o reguladora, segons els casos. També ho són l’estructura interna, la forma jurídica que adopten i el vincle institucional de les peces del conjunt. Tot i la diversitat assenyalada, el bon desenvolupament de les funcions que tenen encomanades el Consell Consultiu, la Sindicatura de Comptes, el síndic de Greuges, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya, la Comissió Jurídica Assessora, el Consell Econòmic i Social, el Tribunal Català de Defensa de la Competència, el Consell d’Administració de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i altres sol comportar dos tipus de requeriments. En �Documents el primer hi figuren els relatius a la independència o autonomia respecte de la institució a la qual serveixen, així com la imparcialitat respecte dels interessos de grup en l’àmbit objecte de la seva competència. El segon tipus de requeriments fa referència a la preparació especial, així com al perfil adequat, de les persones que n’han d’ocupar els càrrecs. La nostra anàlisi de la normativa vigent no ha detectat mancances remarcables en la configuració institucional d’aquest àmbit ni en els requeriments genèrics anteriorment esmentats, però considerem que seria convenient sotmetre a revisió, bé per la raó de ser d’algunes de les seves peces, bé per la dimensió que han anat adquirint i els seus costos de funcionament en relació amb les funcions que han de complir. Pel que fa a la designació dels càrrecs, constatem que, en correspondència amb la diversitat d’aquest àmbit, hi ha una gradació de previsions legals en què figuren tràmits especials, quòrums qualificats, nomenaments irrevocables i altres cauteles per afavorir-ne el bon funcionament.1 Això no és obstacle, però, per indicar que hem observat la consolidació de determinades pràctiques que parcialment poden deformar l’esperit del legislador i afectar desfavorablement el rigor, l’objectivitat i, en definitiva, la qualitat d’aquest nivell de servei públic. Però no solament la qualitat, sinó també l’acceptació política i social del servei en qüestió. Revalorar-lo i prestigiar-lo exigeix situar-lo en l’àmbit concret de la institució que en té la responsabilitat i evitar l’extrapolació al seu interior de les configuracions i les dinàmiques partidàries, procurant que l’exercici dels càrrecs quedi 1. En aquest sentit, s’ha de tenir en compte la “Proposició de llei sobre la intervenció del Parlament de Catalunya en la designació de les autoritats i els càrrecs de designació parlamentària”, presentada pels grups parlamentaris que donen suport al Govern el passat novembre 2004. També el PP en va presentar una de similar. Actualment els lletrats del Parlament han fet una proposta refosa de les dues iniciatives parlamentàries i s’està en període de negociació i d’esmenes. 61 �62 informe sobre el bon govern i transparència administrativa al marge d’aquestes i pugui realitzar-se en plena llibertat i responsabilitat personals. Els partits polítics són institucions fonamentals de la democràcia. Convé assumir la importància que té per al sistema democràtic l’existència de partits arrelats, transparents i amb bones pràctiques, internes i externes, tant com la necessitat d’evitar que la seva actuació substitueixi i intervingui en la presa de decisions que corresponen a altres institucions del sistema. És un dels grans reptes actuals amb vista a enfortir la confiança en les institucions polítiques. Establert l’anterior, la selecció de les persones per a cobrir els càrrecs aquí previstos ha de guiar-se per criteris de mèrit i experiència, és a dir, d’adequació del perfil professional, personal i cívic a les responsabilitats encomanades. No ha de constituir un impediment per ser-ne candidat el fet de comptar amb una trajectòria de dedicació al servei públic a través de l’acció política, amb afiliació o sense, però això no pot derivar en un tracte de favor ni en l’establiment de quotes partidàries, essent, alhora, exigible que la selecció ponderi segons criteris prudents que aquesta circumstància no afectarà, com tampoc d’altres, la independència i la credibilitat de la institució corresponent. En un altre pla, volem remarcar que la independència o l’autonomia amb la qual la legislació ha dissenyat els òrgans aquí considerats ha de tenir com a corol·lari l’exigència d’una acurada transparència i un rendiment de comptes rigorós, en uns termes que permetin valorar l’eficàcia del treball efectuat i els costos. 2. Recomanacions 1. Que es revisi l’abast de les institucions que integren aquest àmbit i, en particular, la raó de ser d’algunes d’aquestes, la dimensió que han anat adquirint i els seus costos de funcionament en relació amb les funcions que han de complir. �Documents 2. Que es tendeixi cap a l’extensió del sistema d’audiència prèvia dels candidats davant la comissió corresponent del Parlament i, per als càrrecs d’òrgans unipersonals o de major relleu, davant una comissió ad hoc de la institució parlamentària. 3. Que es doni publicitat als tràmits de cobertura i selecció dels càrrecs i que es fomenti la pràctica de disposar d’un nombre superior de candidats al de llocs a cobrir. Així mateix, aquest procés hauria de preveure, en determinats casos, l’ampliació dels subjectes capacitats per a la presentació de propostes. 4. Que es revisi en un sentit de major rigor la normativa actual sobre incompatibilitats, conflictes d’interès sobrevinguts i activitats en els períodes previs i posteriors a l’exercici dels càrrecs. Això ha de comportar l’adequació de les retribucions a les exigències de preparació i dedicació que s’estableixin, i a les limitacions d’activitat posteriors. 5. Que la presa de possessió de determinats càrrecs incorpori, juntament amb la declaració de béns, la suspensió de l’afiliació política, si és el cas. 6. Que tots els ens i òrgans disposin del seu reglament de règim interior i d’un codi de conducta, els quals hauran de recollir i concretar els principis generals sobre bones pràctiques similar a l’adreçat als alts càrrecs i empleats públics, proposat en aquest document. 7. Que, de forma explícita, en desenvolupament de la normativa aplicable, el reglament de règim interior i el codi de conducta reconeguin i refermin la independència dels càrrecs corresponents, estableixin l’obligació de les persones que els ocupen de guardar secret de la informació institucional obtinguda i determinin la improcedència que aquestes persones siguin cridades, o voluntàriament acudeixin, a informar, al marge de les previsions legals, altres càrrecs o institucions. 8. Que les institucions regulin la forma en què ha de supervisar-se el compliment del reglament de règim interior i el codi 63 �64 informe sobre el bon govern i transparència administrativa de conducta, tot precisant l’ús que cal donar al resultat d’aquest control. 9. Que, amb la periodicitat que aconselli cada cas, els ens i òrgans aquí establerts informin i rendeixin comptes de l’activitat desenvolupada davant les institucions corresponents, i que tota la informació rellevant sigui publicada en la forma adient, així com incorporada a la pàgina web que sigui procedent. Aquest rendiment de comptes hauria d’emmarcar-se en una perspectiva plurianual. 10. L’efectiva aplicació de les recomanacions precedents a la Sindicatura de Comptes resulta notòriament urgent, per raons que són públiques. C. Alts càrrecs 1. Introducció: L’alt càrrec, entre el responsable polític i el funcionari públic. Gestor públic L’alt càrrec, situat en una posició intermèdia entre el càrrec polític i el funcionari, és, cada vegada més, l’autèntic gestor públic, responsable no tan sols d’executar les polítiques públiques, sinó d’adaptar als casos concrets directrius d’abast general o, fins i tot, de contribuir molt activament a la seva definició. És, per tant, molt important, des del punt de vista del bon govern i la transparència, introduir elements de control democràtic i publicitat en tots els processos relacionats amb el reclutament, la retribució i la regulació dels alts càrrecs, atesa la seva importància real en el funcionament de les estructures de govern i, al mateix temps, de la visibilitat de la seva actuació davant la ciutadania, decisiva moltes vegades a l’hora d’establir judicis sobre el funcionament de les administracions. �Documents 2. Proliferació. Conveniència de limitació numèrica. Necessitat de justificar la creació de nous alts càrrecs. Publicitat relació d’alts càrrecs L’alt càrrec no funcionari hauria de ser una figura excepcional amb limitació numèrica i pressupostària. Sense que, per la matèria de què es tracta i pel fet que no hi ha dades fàcilment accessibles ni presentades de forma ordenada i periòdica, pugui establir-se un judici objectiu, hi ha un estat d’opinió generalitzat sobre l’excessiu nombre d’alts càrrecs existents. La història de l’Administració de la Generalitat ha estat exemplar en aquest sentit: s’ha assistit a la transformació del secretari general tècnic –un funcionari situat al nivell més alt de responsabilitat administrativa– en un secretari general configurat com el segon nivell de responsabilitat política del Departament. Posteriorment, s’ha produït un procés de proliferació dels secretaris sectorials –precedida en el temps per la curiosa pràctica de reconèixer la categoria de secretari general a determinats directors generals–, la generalització de l’existència de directors de serveis, amb rang de director general, a tots els departaments, i una certa tendència a la creació de noves direccions generals, així com els càrrecs relacionats amb el desplegament territorial, que contribueixen a configurar una administració certament intensiva en càrrecs de definició i responsabilitat política. Les administracions locals, els ajuntaments (el cas de l’Ajuntament de Barcelona és molt clar en aquest sentit) i les diputacions, no han estat aliens a aquest procés de proliferació dels alts càrrecs, amb l’aparició de figures noves com ara els gerents –existents també als consells comarcals–, coordinadors... En una i altra administració la pràctica generalitzada de la creació d’ens i organismes autònoms, empreses públiques, 65 �66 informe sobre el bon govern i transparència administrativa consorcis... que configuren la frondosa realitat present, ha fet necessària la creació, al seu vèrtex, de nous alts càrrecs, que vénen a afegir-se als generats pels motius abans esmentats. Caldria estudiar si aquesta tendència respon, com cal suposar, a la creixent complexitat de les tasques que desenvolupen les administracions, o bé si hi ha hagut un creixement desproporcionat, més inspirat per la necessitat de situar a l’entorn dels responsables polítics un equip de gestors de la seva confiança i, per tant, de defugir els més rígids criteris de provisió dels llocs de treball reservats al personal funcionari. Si s’arriba a la conclusió que ha estat aquesta la causa, si més no, parcial, s’han de fixar limitacions a la proliferació dels alts càrrecs, més enllà de les purament pressupostàries: l’establiment d’un cert numerus clausus, deixant oberta la creació, degudament justificada, de noves unitats administratives, amb els seus corresponents alts càrrecs al front, davant l’aparició de noves necessitats objectivament contrastables. El numerus clausus d’alts càrrecs, inclosos els no funcionaris i els funcionaris, hauria d’incloure també la limitació en el nombre màxim de conselleries, empreses i organismes públics així com de directors generals i càrrecs assimilables. L’Administració local hauria d’aplicar també idèntiques limitacions en els seus càrrecs i organismes. Cal, igualment, definir els criteris mínims i objectius per a cada categoria d’alt càrrec i el perfil concret del lloc, a l’estil del catàleg que hi ha dels llocs de treball funcionarials. 3. Reclutament: criteris polítics versus criteris tècnics. Compromís entre lliure designació i transparència del procés: intervenció d’una comissió parlamentària o plenària. Cessament Caldria suposar que una Administració amb més de vint anys d’existència, considerant tant l’Administració de la Generalitat �Documents com les administracions locals, els serveis de l’Estat a Catalunya i els subsistemes públics docent i sanitari, hauria d’haver generat ja el nombre suficient de funcionaris altament qualificats (i, al mateix temps, plural en les seves opcions!) per tal que els rectors polítics poguessin designar, d’entre aquest col·lectiu, persones de suficient confiança tècnica i política per encomanar-los l’exercici dels alts càrrecs. Malgrat això, s’aprecia en la pràctica la designació de persones d’un mèrit discutible, i que, moltes vegades simplement per anys de vida, difícilment han pogut acumular les experiències professionals i els coneixements tècnics que, sens dubte, trobaran a faltar en l’exercici de les seves noves responsabilitats. Una via senzilla d’actuació, coherent a més amb la proposta d’excepcionalitat de l’alt càrrec no funcionari, seria aplicar a Catalunya la LOFAGE i seleccionar fins a director general o equivalent entre personal funcionari de manera més habitual. La selecció hauria de ser mitjançant concurs obert, on constessin els requeriments del càrrec i els mèrits específics dels candidats. Caldria un escrit motivat i públic de la selecció feta. D’altra banda, la selecció hauria de ser oberta a funcionaris de totes les administracions (europea, estatal, Generalitat, altres comunitats autònomes, administracions locals, etc.) amb similars processos i requisits d’accés. Caldria, per tant, considerar, com a element d’autoregulació, la necessitat que els responsables polítics haguessin de presentar davant una comissió parlamentària, o comissions del Plenari en el cas dels ens locals, els candidats a alts càrrecs, amb una breu exposició del seu currículum, on quedi destacada la idoneïtat, competència i experiència, inclosa la possibilitat de respondre oralment a qüestions relacionades amb el càrrec a desenvolupar. També podria fer-se una compareixença del responsable polític amb el seu equip de candidats a alt càrrec davant de la Comissió Parlamentària o de Plenari per justificar-ne la selecció. 67 �68 informe sobre el bon govern i transparència administrativa La correlació de forces dins de la Comissió hauria de garantir, pel que fa a les formacions amb responsabilitats de govern, que les seves designacions no es veurien obstaculitzades, però potser aquesta pràctica extremaria la cura a l’hora de presentar candidats sense un historial professional suficientment acreditat. D’altra banda, si s’apliquessin aquestes propostes i l’estructura dels alts càrrecs fos menys discrecional, es podria disminuir la paràlisi administrativa que envolta els processos electorals de les institucions polítiques. I, a més, serviria d’incentiu per al funcionariat, que veuria oberta la possibilitat d’intervenir en l’orientació i gestió de la política. Altra consideració pot fer-se en el cas –no tan freqüent– de candidats provinents del món empresarial, sense cap activitat política prèvia coneguda: El fossar existent entre les retribucions dels alts càrrecs als sectors públic i privat dificulta en gran mesura aquest reclutament, llevat dels casos –certament no desitjables– d’una trajectòria professional no especialment reeixida o d’unes expectatives de reincorporació al sector privat en millor posició després de l’experiència al sector públic. També hi ha gent vocacional que desitja, després d’una etapa reeixida en el món privat, aportar la seva experiència al sector públic, per motivacions diverses, grup de gent que convindria afavorir i valorar molt positivament. 4. És necessària una major presència de les dones en els alts càrrecs Ara per ara, podem dir que la presència de la dona en aquests tipus de llocs és molt baixa. En dades del 2004, i sobre l’estructura de l’Estat, només el 22,28% dels alts càrrecs eren dones. A l’any 1995 només ho eren el 14,42%. A Catalunya, per exemple, el percentatge d’alcaldesses a l’any 2003 era el 10,25% del total �Documents de titulars d’alcaldies. A l’any 1995 era només el 4,66%. Pel que fa a la Generalitat, la situació no pot ser gaire diferent. Hi ha uns avanços lents. El Consell Econòmic i Social, en relació amb la presència de la dona en alts càrrecs de les administracions públiques ha assenyalat en el seu informe del primer trimestre 2005, que és escassa, encara que se n’han donat lleugers augments. Cal, doncs, adoptar polítiques de més igualtat en l’accés i presència de la dona en aquests llocs de responsabilitat, en coherència amb el Codi ètic del Govern de l’Estat. 5. Retribucions: relació amb el reclutament. Atenció a la situació de mercat. Conveniència de vinculació a resultats. Publicitat i transparència. Ingressos relacionats Ja s’ha parlat de les sensibles diferències que hi ha entre els nivells retributius dels alts càrrecs de l’Administració i els llocs de treball en el sector privat que poguessin considerar-se equivalents pel que fa als nivells de responsabilitat i d’experiència –si més no, teòricament!– requerides. Es comprova que aquestes diferències no han fet més que créixer, i moltes vegades s’ha al·ludit a aquesta situació com una de les causes de l’aparent manca, entre l’estoc d’alts càrrecs existents, dels perfils professionals que es podrien considerar com a més idonis. Considerem que aquest plantejament no deixa d’oferir punts febles: per una banda, l’exercici d’alts càrrecs a l’Administració pública ofereix un seguit de compensacions no estrictament monetàries –des del sentiment altruista de servei a la col·lectivitat, fins als nivells d’estatus i reconeixement públic, o el sentit de proximitat al poder–, que els fan especialment desitjables per a un segment dels professionals. Cal tenir en compte, d’altra banda, que les tensions i exigències productives que hi ha al sector privat, i els nivells de dispo- 69 �70 informe sobre el bon govern i transparència administrativa nibilitat, inclinen també la preferència de molts individus cap a activitats, en principi, més adaptables a la compatibilitat amb una vida de relació social i familiar, així com al cultiu d’afeccions. S’hauria d’avançar justament en aquesta línia; no intentar competir en retribucions amb el sector privat, si bé hauria d’augmentar la retribució en el sector públic, sinó pacificar l’activitat dels alts càrrecs, oferint una millor qualitat de vida; a tall d’exemple, establir horaris màxims de permanència als llocs de treball, o generalitzar tendències com ara la de finalitzar la jornada setmanal a partir de les 14 hores del divendres. Avenços en aquesta direcció poden tenir repercussions favorables ja que predisposaran cap al servei públic persones altament preparades, però conscients de la necessitat d’una millor qualitat de vida i, alhora, l’Administració disposarà d’uns alts càrrecs amb una vida personal i social més reeixida, i amb millors possibilitats de connectar amb la realitat i els fenòmens socials, defugint la mena de síndrome que, moltes vegades, pateixen els que difícilment es relacionen fora de les esferes del poder polític. S’ha d’establir un sistema de retribució fixa i un de variable, lligat a la responsabilitat tècnica i política, així com a resultats. La retribució ha de ser transparent per tots els conceptes, inclosos els relatius a dietes, consells d’administració d’empreses públiques i privades (caixes d’estalvi, p.ex.). L’actual llista de les pàgines web de la Generalitat o de l’Ajuntament de Barcelona és particularment incomprensible.... 6. Formació específica Recentment, es qüestiona el sistema meritocràtic característic de l’Administració francesa, on els alts càrrecs procedeixen de centres de formació prestigiosos i elitistes, si bé cal tenir en compte que un sistema d’ajuts als estudis –situat a anys llum del que hi ha a la nostra societat– fa dependre l’accés a les esmentades �Documents escoles, fonamentalment, de la capacitat de l’individu, per més que continuï tenint una influència moltes vegades determinant el seu estatus familiar. En el cas de l’Administració catalana –i, sobretot, pel que fa a la Generalitat i les grans administracions locals– el sistema de reclutament abans breument descrit es vol complementar amb una formació de tercer cicle, encarregada a centres també prestigiosos, però especialment orientats a la gestió d’empreses privades, sota criteris ideològics coherents amb l’esmentada orientació. És, per tant, un model radicalment diferent, on, en lloc d’institucions que preparen específicament els servidors públics, amb nivells de qualitat que els fan també altament desitjats pel sector privat, els alts càrrecs i personal directiu són posteriorment formats (a un cost considerable) per centres de formació del sector privat i per al sector privat. Sense menystenir, ni molt menys, la valuosa aportació que poden fer els centres privats especialitzats en la formació dels directius públics. Cal considerar que la millor alternativa és fer una aposta decidida per la qualitat d’una oferta de formació específica per a aquests, que pot organitzar-se a l’entorn d’una Escola d’Administració Pública de Catalunya degudament potenciada, i que, mantenint tots els lligams necessaris amb el món acadèmic i els centres que ara hi ha de formació d’alt personal, tingui una clara orientació envers l’Administració pública i se centri en la transmissió dels valors que li són característics. Hom aposta per la creació d’una carrera administrativa de la Generalitat amb prestigi tant en el sector públic com en el privat. 7. Codi de conducta En la línia oberta pel Govern central, els alts càrrecs de l’Administració autonòmica i local haurien de regir-se per un codi de 71 �72 informe sobre el bon govern i transparència administrativa conducta que comportés el seu compromís amb una actuació professional ajustada a certs principis ètics: exemplaritat, honradesa, transparència, austeritat, eficàcia, confidencialitat i imparcialitat, entre d’altres. L’actual codi del Departament de Justícia és un bon model, o el del Govern de l’Estat, BOE de 7 de març de 2005. Aquests principis ètics hauran de dirigir, com hem dit, la conducta dels alts càrrecs. Conducta que sens dubte, atès el seu nivell públic, hauria de comportar un grau de seguiment per part de la Comissió Parlamentària o comissions del Plenari. Es podria trametre des del departament competent del Govern de la Generalitat (Departament de Governació i Administracions Públiques) a l’esmentada Comissió Parlamentària, anualment, un informe sobre els possibles incompliments dels principis ètics i de conducta dels alts càrrecs que s’hagin pogut donar i, en el seu cas, les mesures que s’haurien d’adoptar davant els incompliments. En el mateix sentit, els governs locals podrien informar la Comissió del Plenari i proposar les mesures corresponents. 8. Règim d’incompatibilitats. Dedicació exclusiva. Declaració d’activitats i patrimonial S’està formulant un nou marc d’incompatibilitats d’alts càrrecs. El Govern de la Generalitat va aprovar en la seva sessió de 8 de març de 2005 un projecte de llei en aquest sentit. Actualment està en fase de tramitació parlamentària, en concret en termini d’esmenes dels grups parlamentaris. Tot i compartir el seu contingut, la Llei d’incompatibilitats de l’Estat ja promulgada és més estricta i exigent en alguns punts. Caldria, doncs, que la llei catalana fos, si calgués, més estricta, no menys. �Documents 9. Àmbit d’aplicació d’aquestes mesures Caldria aplicar aquestes mesures tant a l’Administració autonòmica i a les seves empreses i organismes com a l’Administració local: diputacions, consells comarcals, àrea metropolitana i els seus ens, ajuntaments de capitals de comarca i de poblacions de més de 50.000 habitants. Aquestes administracions haurien de facilitar l’actual llista d’alts càrrecs, càrrecs de confiança (assessors) i/o de lliure designació, així com els criteris objectius que defineixen la condició d’alt càrrec. Els càrrecs de confiança, assessor i/o de lliure designació, és a dir, els funcionaris eventuals, constitueixen un segon esglaó de la discrecionalitat, opacitat i, a vegades, mal ús d’aquestes figures; p.e., els membres de partits que fan tasca partidària però amb retribució i càrrec públic, s’haurien de separar formalment dels alts càrrecs, però cal aplicar mecanismes similars pel que fa a la limitació numèrica i pressupostària, als criteris objectius de la definició i justificació del lloc de treball, el perfil dels candidats, l’explicació motivada de la selecció, el compliment del codi ètic, la transparència en la retribució i el rendiment de comptes de l’activitat duta a terme. Les llistes d’alts càrrecs, en els dos esglaons, haurien d’estar permanentment actualitzades, amb explicitació clara dels increments i decrements, i inclusió de les retribucions en euros totals l’any. D. Les empreses públiques 1. Principis que han de presidir el seu funcionament Atès que –d’acord amb el que ja s’ha dit– l’eficient gestió dels serveis públics ha d’ésser desenvolupada en ocasions per em- 73 �74 informe sobre el bon govern i transparència administrativa preses públiques, s’ha de tenir ben present que aquestes empreses ho són tan sols pel que fa a l’estructura formal de companyies mercantils que utilitzen, però no pel que fa al seu funcionament profund, ja que els seus gestors mai no resten sotmesos al control dels propietaris –accionistes–, ni la seva gestió rep sempre ni necessàriament la sanció del mercat. Si a aquesta absència del control propi de les societats mercantils –junta d’accionistes i mercat–, s’hi afegeix la no subjecció als mecanismes de control propis de la normativa administrativa, provocada precisament pel seu caràcter societari, resulta que aquestes societats queden en una mena de terra de ningú, grisa i indefinida, apta per a tota mena d’ingerències, discrecionalitats i irregularitats. Per tal que aquesta indefinició es corregeixi: 1. Les empreses públiques han d’assumir i explicitar la seva missió i la responsabilitat que els seus gestors i òrgans de govern assumeixen davant la societat (responsabilitat social de l’empresa). 2. Els òrgans de govern de l’entitat han d’establir periòdicament els objectius fixats als gestors de l’entitat i determinar els paràmetres de mesurament per tal d’avaluar-ne la gestió. 3. Els departaments i altres actors institucionals relacionats amb l’empresa (stakeholders interns) han d’estar representats en els seus òrgans de govern. Els gestors i òrgans de govern de l’empresa han d’establir canals de comunicació fluïts i transparents amb les entitats i els col·lectius que influeixen i reben influència de l’activitat de l’empresa (stakeholders externs). 4. La Generalitat ha d’exercir els seus drets dominicals sobre les diferents empreses públiques i vetllar perquè actuïn d’una manera coordinada i eficient. 5. El Consell d’Administració ha d’assumir com a funció bàsica la d’orientar i supervisar l’actuació dels gestors i vetllar pel �Documents desenvolupament de la missió de l’empresa, d’acord amb l’interès general. 6. El Consell –que ha de reflectir el pluralisme polític– estarà integrat per un nombre de membres no superior a deu, dels quals almenys un terç haurien de ser professionals independents i la resta representants dels departaments relacionats amb la seva activitat. Només un dels seus membres hauria de ser executiu de l’empresa. 7. El Consell hauria d’organitzar una comissió executiva per desenvolupar les tasques de gestió; una comissió d’auditoria i de control financer per supervisar la informació financera subministrada per l’empresa; una comissió de contractació i inversions quan aquestes tasques siguin bàsiques en l’activitat de l’empresa, i una comissió d’ètica i compliment destinada a supervisar el compliment dels compromisos assumits per l’empresa en matèria de responsabilitat social i bon govern. 8. La retribució dels consellers executius i professionals ha de ser suficient per atreure persones qualificades. La retribució dels consellers nomenats per raó del seu càrrec o en representació d’un departament s’hauria d’entendre inclosa dins el paquet retributiu que perceben per la seva adscripció al departament al qual pertanyen. 9. El càrrec de president del Consell ha de tenir com a funció principal dirigir el Consell en l’exercici de la seva tasca de supervisió. No és convenient que aquesta funció sigui assumida pel primer executiu. El secretari del Consell ha de ser un lletrat no integrat a l’estructura executiva de l’entitat. 10. Les empreses públiques han de formular comptes anuals individuals i consolidats i sotmetre’ls a la verificació d’auditors independents. Els informes d’auditoria han de contenir una opinió favorable. Els comptes i l’informe s’haurien de fer públics en un termini màxim de quatre mesos des del tancament de l’exercici. 75 �76 informe sobre el bon govern i transparència administrativa 11. Les empreses públiques s’haurien de sotmetre periòdicament a auditories de gestió dutes a terme per professionals externs independents. 12. El Consell d’Administració ha d’assumir la responsabilitat social de l’empresa com a element central del govern corporatiu i orientar les seves polítiques i pràctiques d’acord amb aquesta assumpció. 13. El Consell d’Administració ha de promoure la formulació d’un codi ètic de l’empresa, assignar responsabilitats en matèria de responsabilitat social de l’empresa dins del seu organigrama, i gestionar la identitat i la reputació corporatives d’una manera coherent amb l’assumpció d’aquella responsabilitat. 14. L’empresa pública ha de disposar d’una pàgina web amb informació suficient per conèixer les dades més rellevats de la seva activitat i per avaluar el seu sistema de govern i l’assumpció efectiva de la responsabilitat social. 15. El Consell d’Administració ha d’avaluar periòdicament si les seves pràctiques de govern s’orienten d’una manera socialment responsable a la realització de la missió de l’empresa. 2. Consideració especial de la responsabilitat social corporativa a) Delimitació del concepte La reflexió sobre responsabilitat social corporativa es va generalitzar l’any 2001 a partir de sonats escàndols financers que van posar de manifest la problemàtica de govern de grans empreses cotitzades. Es defineix un entorn comú marcat pels organismes internacionals que han impulsat el desenvolupament de la responsabilitat social corporativa a escala global. Són aquests organismes els que han elaborat principis i iniciatives per promoure la responsabilitat social corporativa i li han donat legitimitat. La Unió Europea ha desenvolupat, per mitjà de la Comissió Europea, diferents documents amb l’objectiu de promoure la �Documents responsabilitat social corporativa entre les empreses europees i entre tots els agents socials. Considera que la responsabilitat social corporativa és la contribució de les empreses al desenvolupament sostenible. Així es va definir en la Declaració final del Consell Europeu de Lisboa, el març del 2000: “convertir la UE en el 2010 en l’economia basada en el coneixement més competitiva i més dinàmica del món, capaç de créixer econòmicament de manera més sostenible amb més i millors llocs de treball i major cohesió social”. La responsabilitat social corporativa es pot entendre com un element fonamental per la governanza social, de la contribució empresarial al desenvolupament sostenible i de la construcció d’un espai europeu amb cohesió social. I el que és molt important és que, per fer això, les empreses no han de deixar de ser empreses ni han d’assumir funcions que no els corresponguin, sinó que s’han de convertir en les empreses que ara Europa i l’economia global requereixen. El nou entorn global necessita una nova visió de l’empresa. La responsabilitat social corporativa vol marcar els valors que dirigeixen l’empresa en totes les seves relacions, locals, nacional i internacionals. I aquests valors han de ser compartits. Si no hi ha aquesta visió compartida és difícil construir una política pública de responsabilitat social corporativa. La responsabilitat social corporativa va més enllà de l’àmbit estrictament de govern i arriba a la funció social que l’empresa desenvolupa i, per tant, a la responsabilitat social dels seus gestors. I no solament afecta les empreses cotitzades, sinó també altres tipus d’organitzacions com ara les empreses familiars, les societats de base cooperativa i mutualista, les caixes d’estalvis, els fons de pensions i les empreses públiques. S’ha de ser molt cautelós a l’hora d’extrapolar solucions pensades per a l’empresa privada a altres tipus d’empreses o organitzacions on la funció del benefici és diferent i està orientada 77 �78 informe sobre el bon govern i transparència administrativa al servei del ciutadà. Encara que a vegades el document fa referència a l’empresa privada, volem deixar clar que les propostes no s’hi adrecen. És important emmarcar la responsabilitat social corporativa des d’una perspectiva política. Què poden fer l’Administració i les empreses públiques per impulsar i promoure l’existència d’empreses i organitzacions més responsables i sostenibles? S’ha de dir que fins avui aquest debat ha creat falses expectatives i que en alguns àmbits ha estat vist com una moda o una estratègia de màrqueting. És per això que aquest compromís ha de ser a llarg termini perquè la responsabilitat social corporativa no es quedi en una moda o una eina més del màrqueting de l’empresa. Respecte a l’empresa pública, aplicar la responsabilitat social corporativa molts cops seria tant senzill com complir la normativa vigent de manera explícita, ja que el seu interès no és la iniciativa individual sinó que és un interès general. Per això és, doncs, important que es formuli i assumeixi la missió de l’empresa com a element essencial de la cultura de l’organització. Anar més enllà en l’administració i empreses públiques pot suposar un desgast costós i un llast més que pot minvar la competitivitat en relació amb el món privat. Tot i així l’Administració té un paper important en aquest àmbit de promoció, amb una visió àmplia de la responsabilitat social corporativa entre les empreses. b) Propostes Què poden fer l’Administració i les empreses públiques per impulsar i promoure l’existència d’empreses i organitzacions més responsables i sostenibles? a) Dins l’empresa pública: El Consell d’Administració hauria d’assumir, com a òrgan de govern de l’empresa, un nivell de compromisos en línia amb �Documents iniciatives internacionals en aquest àmbit, tot explicitant els valors corporatius per mitjà dels instruments següents: • La formulació d’un codi ètic de l’empresa. • L’assignació de responsabilitats en matèria de responsabilitat social de l’empresa a l’organigrama. • La gestió de la identitat i de la reputació corporativa. • La formació d’una comissió d’ètica, en el si del mateix Consell, encarregada de supervisar el compliment dels compromisos assumits per l’empresa en matèria de responsabilitat social. b) Per promoure l’existència d’empreses més responsables i sostenibles: Definim uns instruments per promoure polítiques de responsabilitat social corporativa. Per a la seva implementació i posterior control, considerem que s’ha de definir i aplicar l’ordenament. En el cas d’incompliment, la justícia ha d’actuar. D’aquesta manera no serà tan necessària la creació de nous òrgans, amb els inconvenients que això suposaria. • Marc legislatiu i fiscal favorable (fons de pensions, etiqueta social...). • Mesures de transparència amb mecanismes de verificació i certificació (etiquetes, índex social i generació de llistats –reporting). • Codi d’autoregulació de la vaga per a totes aquelles empreses que donin un servei públic a la comunitat, siguin públiques o subcontractades. Aquest codi hauria de ser de compliment obligat i es definiria com un punt més del conveni col·lectiu. • Aplicar les mesures internacionals sobre responsabilitat social corporativa. • Campanyes públiques de responsabilitat social corporativa. • Afavorir el desenvolupament del mercat i la competitivitat sostenible. • Contractació pública que afavoreixi empreses que donin suport a responsabilitat social corporativa. 79 �80 informe sobre el bon govern i transparència administrativa E. La contractació 1. Fer més fàcil contractar amb l’Administració Hi ha una percepció social molt estesa de manca de transparència, de pràctiques clientelars i d’excés d’obstacles a la contractació del sector públic. Diversos processos judicials dels darrers anys a l’entorn de casos de corrupció en algunes adjudicacions públiques alimenten aquesta malfiança. El cas és, però, que la contractació administrativa està molt exhaustivament regulada, amb una legislació molt completa i detallada, amb procediments molt estrictes, que haurien d’assegurar les majors garanties d’objectivitat en les adjudicacions. Tanmateix, la percepció social és més aviat la contrària: que hi ha clientelisme, amiguisme i adjudicació a dit. Per tant, l’existència i l’abundància de normativa no és garantia d’una imatge d’objectivitat, de transparència, ni de seguretat jurídica. Això ens porta a una doble conclusió: – per una banda, que l’existència d’una normativa molt detallada i completa, més que una garantia pot esdevenir un impediment per a la transparència; – per una altra, que les normes, per bones que siguin, i en cas de no aplicar-se correctament, no garanteixen l’objectivitat ni la transparència, objectius que caldrà perseguir mitjançant polítiques actives de comunicació i d’aplicació correcta de les lleis. Per aconseguir que les normes sobre contractació pública siguin més assequibles, més conegudes i més fàcilment complides i afavoreixin, a més, una percepció social de major confiança en l’objectivitat dels procediments de contractació, cal dur a terme un esforç de simplificació, tant de la normativa reguladora dels contractes de l’Administració, com dels procediments que a la pràctica se segueixen per contractar. �Documents Aquesta tasca pot ser més fàcilment assolible si es diferencia més del que es fa actualment entre els diversos tipus de contractes, segons el volum econòmic, la complexitat i altres criteris, de manera que es puguin aplicar procediments molt més simples als contractes que no justifiquin precaucions especials. En definitiva, es tracta d’aconseguir que contractar amb l’Administració sigui més fàcil, menys críptic, menys costós en temps i en esforços burocràtics. I per aconseguir transmetre amb aquesta tasca un missatge més creïble de transparència i neutralitat, cal efectuar-la amb una certa imaginació i flexibilitat, amb una mirada diferent a la visió burocràtica tradicional. Les tecnologies de la informació permeten quelcom impensable fins fa poc temps: la convocatòria i la difusió immediates de les licitacions i de pràcticament tot el procediment d’adjudicació. Per tant, caldria publicar a les pàgines web dels organismes i administracions que contracten, i amb la major puntualitat possible: – Les licitacions. – Les bases de selecció. – Les ofertes (o com a mínim el seu resum). – El quadre comparatiu de les ofertes econòmiques. – Les puntuacions obtingudes per cada oferta. – Les adjudicacions. I, a més, donar difusió per Internet (a cambres de contractistes i de comerç, patronals, col·legis professionals, etc.) a les licitacions. 2. Els contractistes Unes primeres qüestions que plantegen alguns dubtes que caldria resoldre, des del punt de vista de la transparència, fan re- 81 �82 informe sobre el bon govern i transparència administrativa ferència als requisits i condicions que han de reunir les persones o les empreses per poder ser contractistes amb l’Administració. En primer lloc, i amb caràcter general, observem que la contractació amb l’Administració sovint continua semblant massa restringida a cercles relativament tancats de contractistes, ja sigui per desconeixement de les licitacions o dels tràmits burocràtics requerits per poder contractar amb l’Administració. Contribueixen a aquesta imatge restrictiva: – El sistema de classificació de contractistes, que obliga a tràmits que, per a moltes petites empreses, són massa complicats, o simplement ignorats, per aspirar tan sols a ser contractista. – La difusió insuficient de les licitacions, encara limitada en massa casos als butlletins oficials, malgrat la utilització creixent de pàgines web. – El llenguatge burocràtic de les bases de selecció, el sistema de les certificacions, els retards en els cobraments..., que estimulen poc a ser contractista amb l’Administració. L’Administració hauria de tenir una actitud més activa a fi de propiciar que el major nombre possible d’empreses o de professionals esdevinguin contractistes en potència. Per aconseguir-ho cal facilitar els tràmits de classificació empresarial. Però no solament això: caldria també una actitud més activa de l’Administració, estimulant, assessorant i donant suport a empreses i professionals per tal que superin els obstacles i els dubtes burocràtics i assoleixin la condició de contractista, ja que, en definitiva, l’interès públic també radica a poder disposar d’una generosa borsa de contractistes. Així mateix, i en la línia de fer més assequible de contractar amb l’Administració, també convé procurar que la quantia dels contractes i, en general, les bases de selecció siguin favorables �Documents a la concurrència d’un nombre significatiu d’ofertes, i evitar en qualsevol cas que, per raons de quantia o d’altres de similars, la major part de contractistes potencialment interessats es puguin sentir exclosos. En segon lloc, i també des d’aquesta perspectiva de la determinació dels contractistes, ens hem de referir a dues pràctiques, del tot justificables i perfectament admeses legalment, que, tanmateix, poden incidir negativament en la transparència de la contractació administrativa: les unions temporals d’empreses (UTE) i les subcontractacions. Quant a les UTE, sovint s’ha especulat que a vegades s’utilitza aquesta figura no tant per aportar especialització o recursos que no té pel seu compte un sol aspirant a contractista, sinó simplement per associar un intermediari o facilitador del contracte. Per esvair definitivament aquest motiu de sospita i d’opacitat en les raons de les UTE, és recomanable que se’ls exigeixi formalment la motivació clara de la seva constitució, sobre la base de raons tècniques o econòmiques, sempre en relació amb la licitació concreta a la qual es presenten. També és aconsellable que l’Administració vetlli especialment per les garanties de responsabilitat en aquests casos, ja que la solvència de la unió temporal, si no s’ha perfilat prou acuradament, pot afeblir la individual de les empreses que la constitueixen. Pel que fa a les subcontractacions, constatem que són molt habituals, principalment en les obres o serveis d’especial complexitat, les pràctiques d’externalitzar o de subcontractar parts del contracte a terceres empreses. Les subcontractacions estan molt justificades en determinades situacions, com ara, si es tracta d’aconseguir aportacions d’alguns especialistes o de reaccionar davant de situacions imprevistes. 83 �84 informe sobre el bon govern i transparència administrativa Tanmateix, la seva proliferació excessiva pot generar efectes nocius, com ara afeblir les garanties de qualitat de l’obra o del servei contractat. Per aquest motiu, la pràctica de les subcontractacions tendeix a ser limitada o envoltada de garanties específiques, en molts casos de forma més estricta que la vigent a la nostra legislació. Com a criteri general, propugnem que es limiti als supòsits en què sigui justificada i, si és possible, prevista en el moment de l’adjudicació i, en qualsevol cas, del tot transparent. Així, creiem que s’hauria d’establir com a requisit per admetre subcontractacions, si eren previsibles tenint en compte les capacitats i habilitats del contractista, la seva previsió expressa en la fase de selecció, amb identificació de les empreses a subcontractar i dels seus mèrits, de manera que les empreses subcontractades formin part de l’oferta de cada contractista. També recomanem estudiar la possibilitat d’exigir al contractista l’execució amb els seus mitjans d’un percentatge mínim del concurs. Cas de no ser previsible, i imposar-se com a necessària a títol de sobrevinguda, la subcontractació hauria de tenir sempre el vistiplau –o, com a mínim, el nihil obstat– de l’òrgan administratiu contractant, a fi de poder comprovar que les empreses subcontractades reuneixen els requisits mínims de solvència tècnica i econòmica exigible als contractistes. Així mateix, i en qualsevol cas, la transparència hauria de presidir tot el procés de la subcontractació, de manera que els pactes entre contractista i subcontractista (obligacions, responsabilitats, preu) s’haurien d’incorporar a la documentació del contracte, i ser perfectament coneguts per l’Administració o per qualsevol interessat. Finalment, l’Administració pot i ha de ser molt exigent a fi d’assegurar que els contractistes compleixin escrupolosament la legalitat i els estàndards d’ètica i de comportament exigibles �Documents al sector públic en qüestions com ara la contractació de persones discapacitades, la transparència, el codi ètic, la responsabilitat social, la protecció del medi ambient i la normalització lingüística, entre d’altres. Els requisits d’obertura, rigor i transparència, l’Administració, a més de complir-los per si mateixa, els ha de projectar en el sector empresarial que treballa per al sector públic. 3. La tramitació dels contractes Els procediments formals de contractació són molt costosos en tramitació burocràtica: anuncis a diaris oficials, terminis més o menys llargs per a la presentació d’ofertes, cauteles en la valoració d’aquestes, terminis per recórrer... Difícilment es pot contractar una obra modesta o un servei no gaire sofisticat amb menys de tres o quatre mesos. De totes maneres, la legislació vigent ofereix a l’Administració la possibilitat d’optar entre diverses modalitats de contractació, que ofereixen graus molt diferents de complexitat administrativa i de rigor en la selecció. Els procediments més rigorosos i costosos en temps i en tràmits segurament són també els que garanteixen major objectivitat en la selecció. Tanmateix, si la tramitació és massa costosa, també pot tenir l’efecte de desincentivar molts empresaris, sobretot els petits, a ser contractistes, ja que temen que els costi massa en temps, en assessorament i en gestoria, a part del retard a cobrar. I també pot incentivar les administracions a cercar dreceres, abusant de les adjudicacions directes i dels negociats sense publicitat i d’altres pràctiques similars. Efectivament, els contractes de quantia limitada permeten o bé la contractació directa (fins a 12.000 euros en els de serveis), o bé els negociats sense publicitat (fins a 30.000 euros en els de serveis). Tant en un 85 �86 informe sobre el bon govern i transparència administrativa cas com en l’altre, el procediment és raonablement ràpid i l’Administració té plena capacitat per triar el contractista, sense que s’hagi de sotmetre a la valoració de factors objectius de selecció. Com que, per aquest motiu, són procediments molt còmodes per a l’Administració (més ràpids de tramitar i amb la possibilitat de decidir lliurement el contractista), hi ha tendència a abusar-ne, per la via de fragmentar més o menys artificialment adjudicacions que en pura lògica haurien de convocar-se unitàriament i tenir un valor econòmic superior. Així ho ha posat de manifest l’auditoria de gestió encarregada per l’actual Govern de la Generalitat. Segurament no hi ha motius per suprimir o limitar excessivament les actuals possibilitats de recórrer a l’adjudicació directa o als procediments negociats sense publicitat per a determinats tipus de contractes de quantia limitada, per als quals podrien resultar contraproduents procediments massa rigorosos. Així mateix, també deu ser difícil evitar del tot la picaresca administrativa de fragmentar contractes més grans per poder utilitzar més aquests procediments. La millor manera d’aconseguir que l’Administració no abusi d’aquestes pràctiques i utilitzi realment el procediment de contractació més idoni per a cada cas és la transparència. En un doble sentit: – Per una banda, la transparència que s’hauria d’imposar sempre en la necessitat de motivar raonadament la modalitat de contracte escollida per a cada cas, i de fer pública aquesta motivació. – Per una altra, també proposem que cada òrgan que contracta i cada Administració portin al dia una base de dades pública, accessible des de les seves pàgines web, on constin, un per un, tots els contractes fets per qualsevol procediment, amb indicació de l’objecte, el pressupost, l’adjudicatari i, fins i tot i si és possible, la descripció del treball lliurat. �Documents Aquestes mesures es podrien complementar també amb una limitació global de la quantia que cada òrgan o departament pot contractar mitjançant procediments restringits o d’adjudicació directa. Una altra qüestió que és important de tenir en compte en la tramitació dels contractes és la importància de garantir uns projectes ben fets, especialment amb vista als contractes d’obres. Per poder valorar de forma objectiva els costos i de manera sistemàtica els mèrits tècnics de les ofertes, i assegurar al mateix temps una execució acurada, cal que el projecte estigui ben fet, amb el grau convenient de detall i de rigor; en qualsevol cas, amb més detall i rigor del que ha estat habitual. Gastar més en projecte no equival a gastar més: a la llarga, permet estalviar en execució, reduir modificats i garantir més transparència i objectivitat en la selecció dels contractistes. Així mateix, entenem que l’assoliment d’objectius de transparència i d’objectivitat no és incompatible amb la pràctica de procediments restringits de contractació, especialment per a casos en què el que es contracta són serveis que tenen components destacats de creativitat o de complexitat tecnològica o de qualsevol altre ordre. Ans al contrari: segurament el servei eficient dels interessos públics probablement aconsella fer un ús més freqüent d’aquests tipus d’adjudicacions. Ara bé, precisament perquè la mateixa denominació de procediments restringits o no oberts de contractació convida a la malfiança, creiem que en aquests casos cal ser especialment curós en el compliment dels principis de transparència i d’objectivitat. Tant pel que fa a la necessitat de fer explícits els motius que han portat a la selecció prèvia de les empreses o dels professionals convidats al procediment restringit, com en relació amb el tracte neutral i no discriminatori que l’Administració ha de procurar tenir-hi en tot moment. 87 �88 informe sobre el bon govern i transparència administrativa 4. Els criteris d’adjudicació El criteri de selecció més objectivable és l’econòmic: es queda el contracte qui presenta una oferta econòmicament més avantatjosa. Hi ha, però, diversos factors que impedeixen o dificulten deixar la selecció dels contractistes només en funció del millor preu: – Conveniència de valorar els factors tècnics, que a la llarga són els que permeten servir millor l’interès públic. El mateix es pot dir dels factors ambientals o similars, que també poden ser molt útils per assegurar el bon funcionament de l’obra o servei contractat. El problema és que aquests tipus de factors, a diferència del purament econòmic, a vegades són massa difícils d’objectivar, i solen deixar massa marge a l’apreciació subjectiva del qui valora. – Conveniència d’impedir l’excessiva concentració d’adjudicacions en una mateixa empresa, cosa que sol portar l’Administració a gestionar una certa diversificació en les seves adjudicacions, objectiu que a vegades només es pot assolir amb una certa intervenció en l’aplicació dels criteris de selecció. – Pressions polítiques, sindicals o empresarials per protegir les empreses locals. Aquestes pressions poden ser decisives si es competeix amb altres administracions més sensibles a les dels interessos respectius. No podem ignorar aquests condicionants, principalment la necessitat de tenir molt en compte els aspectes tècnics de les ofertes, però cal també reduir al màxim els àmbits de discrecionalitat de l’Administració a l’hora d’apreciar-los i de seleccionar el contractista. Amb aquesta finalitat, i a fi de garantir que les adjudicacions es basen en criteris al màxim d’objectius possible, recomanem: �Documents – Fer un esforç de previsió sistemàtica i exhaustiva dels criteris tècnics de selecció en les bases de licitació, i fer-ne una aplicació motivada, raonada i pública per determinar l’oferta escollida. La valoració de l’oferta tècnica ha de ser tan objectiva com la de l’oferta econòmica. – Valorar l’oferta econòmica fins al voltant de la meitat de la puntuació total, de manera que resulti força determinant. En tot cas, s’han de procurar eradicar els criteris de selecció que en la seva aplicació deixen un marge de discrecionalitat excessiu. 5. L’execució dels contracte Mentre que els procediments de selecció del contractista, quan es fa per concurs i malgrat les mancances assenyalades, són raonablement objectius i públics, una vegada adjudicat el contracte, la relació entre Administració i contractista es torna més opaca, amb un major marge de discrecionalitat. D’aquesta manera no és infreqüent que, ja sigui a iniciativa del contractista o de l’Administració, es produeixin modificacions o reformes del contracte durant la seva execució, que poden acabar comportant canvis substancials en el volum del contracte i fins i tot en el seu equilibri econòmic, al marge dels mecanismes de publicitat i de concurrència de la fase de selecció del contractista. Convindria, per tant, restringir al màxim la possibilitat de recórrer a reformats o modificats dels contractes. I, si cal utilitzar-los, que sigui en casos com més taxats millor, amb tota publicitat, i amb procediments objectius i també transparents de valoració econòmica dels canvis que s’acordin en relació amb el contracte adjudicat. A fi de garantir aquests objectius de transparència, entenem que seria molt recomanable fer públic, en finalitzar l’execució 89 �90 informe sobre el bon govern i transparència administrativa del contracte, un informe o memòria on constin les principals dades: ofertes rebudes, oferta seleccionada, motius de la selecció, possibles revisions o modificacions del preu o de l’objecte del contracte, preu pagat finalment, informes o auditories de control o de qualitat... Aquestes memòries s’haurien de mantenir accessibles al públic en una base de dades que donaria publicitat a les males pràctiques, i també podria servir a l’Administració per identificar contractistes especialment incomplidors o conflictius. 6. El control de l’execució dels contractes Hi ha una certa tendència administrativa a desentendre’s de verificar, revisar o controlar el contingut d’allò que es contracta. En part perquè se suposa que precisament ho encomana a algú més capacitat o especialitzat que els serveis administratius; i en part perquè prou feina tenen els funcionaris amb la tramitació administrativa dels expedients de la seva incumbència, per, a més a més, posar-se a discutir amb els contractistes externs. Aquesta actitud en part explica l’interès de molts funcionaris a fer adjudicacions directes o negociats sense publicitat: saben que poden confiar en determinats proveïdors i no es volen arriscar a contractar cares noves o males experiències. També fa que al final s’estigui poc a sobre del contractista, de manera que no és infreqüent que l’Administració rebi menys del que hauria de rebre pel que paga. Cal que l’Administració es doti de protocols rigorosos de seguiment i control de l’execució dels contractes i d’auditoria o/ i control de qualitat dels serveis o productes resultants obtinguts. Aquests protocols han de ser especialment exigents en els casos en què l’objecte del contracte sigui molt complex o costós; en els casos restants, es pot limitar a un control més o menys aleatori. �Documents Aquests protocols o procediments s’han de complementar amb una dotació de recursos humans i tècnics suficients i més qualificats per a l’Administració, amb els quals pugui exercir efectivament aquestes tasques de seguiment, direcció o supervisió i control dels seus contractes. F. Ajuts i subvencions 1. Definició S’entén per ajut públic qualsevol aportació de recursos públics a operadors econòmics i empreses (públiques o privades) així com qualsevol avantatge atorgat per les autoritats públiques de qualsevol nivell de govern que suposi una reducció de les càrregues a les quals haurien de fer front els operadors econòmics i les empreses en condicions de mercat. En el sentit més ampli, els ajuts públics inclouen les subvencions, les desgravacions fiscals, les participacions en el capital privat, els préstecs concedits en condicions favorables, els impostos diferits, les garanties i avals, la condonació de pagaments... El concepte econòmic dels ajuts i subvencions té la seva traducció en els textos legislatius. D’acord amb la Llei 38/2003, de 17 de novembre, de subvencions, aquestes suposen una disposició dinerària procedent de les administracions que compleixi els següents requisits: “a) que el lliurement es faci sense contraprestació directa dels beneficiaris. b) que el lliurament estigui subjecte al compliment d’un determinat objectiu, l’execució d’un projecte, la realització d’una activitat, l’adopció d’un comportament singular, ja efectuats o per efectuar, o la concurrència d’una situació, i el beneficiari ha de complir les obligacions materials i formals que s’hagin establert, i c) que el projecte, l’acció, la conducta o la situació finançada tingui per ob- 91 �92 informe sobre el bon govern i transparència administrativa jecte el foment d’una activitat d’utilitat pública d’interès social o de promoció d’una finalitat pública”. En el mateix sentit es pronuncia el Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, pel qual s’aprova el Text refós de la llei de finances públiques de Catalunya: “Es considera subvenció tot ajut que comporti una disposició de fons públics acordada per la Generalitat o les seves entitats autònomes a càrrec dels seus pressupostos, que tingui per objecte un lliurament dinerari entre els diferents òrgans i unitats de l’Administració pública de la Generalitat, o d’aquestes a altres entitats públiques o privades i particulars”, i que compleixi uns requisits similars als establerts a la llei espanyola (art. 87). De com els ajuts públics poden tenir efectes sobre els mercats, se n’ocupa la Llei de defensa de la competència (LDC). D’acord amb l’article 19.2, s’entén per ajut públic “les aportacions de recursos a operadors econòmics i empreses públiques o privades, així com a produccions, amb càrrec a fons públics, o qualsevol altre avantatge concedit pels poders o entitats públiques que suposi una reducció de les càrregues a les quals haurien de fer front els operadors econòmics i les empreses en condicions de mercat o que no comportin una contraprestació en condicions de mercat. També es consideren ajuts qualsevol altra mesura que tingui un efecte equivalent al de les anteriors que distorsionin la lliure competència”. Els ajuts públics poden ésser adreçats a empreses, a grups específics, sectorials, territorials (afavoreixen un territori determinat) i horitzontals (PME, I+D, medi ambient, inversions). Des de la perspectiva del funcionament competitiu dels mercats, l’interès de l’anàlisi dels ajuts públics rau en el fet que alteren o amenacen alterar les condicions de la competència entre empreses, així com l’assignació eficient de recursos, de concedir avantatges a uns operadors econòmics enfront d’altres. Des de la perspectiva del comerç entre territoris contribueixen a falsejar els intercanvis. Per aquestes raons la Comissió Europea (CE) �Documents controla els ajuts; també ho fan les autoritats nacionals responsables d’aplicar les normes de defensa de la competència. La rellevància del tema es posa de manifest si es té en compte la importància econòmica de les subvencions i, també, dels ajuts. En efecte, d’acord amb les dades de la UE, Espanya té un nivell d’ajuts públics relativament alt: certament, el percentatge dels ajuts públics (sense comptar el sector ferroviari) sobre el PIB fou, l’any 2002, del 0,68%, tan sols superat per Dinamarca (0,92%), Irlanda (0,85%), Portugal (0,83%) i Suècia (1,28%). La mitjana de la UE fou del 0,56%. Aquest fet justifica l’atenció dedicada a aquesta qüestió. També són importants les subvencions atorgades a persones i entitats, generalment sense ànim de lucre. Aquesta conducta pot suposar la distribució de fons públics amb elevades dosis de discrecionalitat. El fet mereix atenció per la magnitud de les subvencions dins el pressupost de les administracions públiques. A tall d’exemple, i amb independència de les matisacions necessàries, en tot cas sobreres en el present nivell d’anàlisi, cal dir que, a la liquidació del pressupost consolidat de despeses corresponent a l’any 2003 (Administració de la Generalitat, OOAA, SCS, ICS, ICASS, Seg. Soc, ICASS GC), les transferències corrents foren de 42 milions d’euros, cosa que representava més del 36 per cent dels crèdits definitius; les transferències a les famílies i institucions –expressió genuïna de la discrecionalitat administrativa– suposaven el 44 per cent de les transferències corrents. Una quantitat tan elevada ha de ser objecte d’un control particularment rigorós. Sobre aquesta qüestió no es disposa d’informació suficient. De tota manera, cal pensar, si s’accepta el que es conclou a l’Informe d’avaluació de la Gestió (Acord de Govern de 20 de gener de 2004), de desembre de 2004, referit al Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme (Seccions Pressupostàries de Treball): Àrea de Subvencions de la 93 �94 informe sobre el bon govern i transparència administrativa Direcció General d’Ocupació (Servei d’Ocupació de Catalunya (DGO/SOC), que el procés és millorable. En efecte, en l’esmentat dictamen se sosté que “els processos i circuits són molt complexos, hi participen moltes unitats diferents i els terminis que van des de la presentació de la relació de justificants fins a fer la proposta de pagament del 25% restant o del 100% (si no hi ha bestreta) superen en força ocasions l’any i mig. No s’ha pogut comprovar si els justificants han estat presentats dins el termini. En els expedients examinats figuren fitxes de justificacions econòmiques, la data de les quals és superior a un any a la data de finalització de l’acció”. La conclusió és que cal “establir si el procediment de seguiment, verificació i revisió de les justificacions presentades pels beneficiaris de les subvencions és l’adequat” i que “cal determinar si, una vegada certificat el correcte compliment o no, de la finalitat de la subvenció concedida, el procediment és prou àgil per assegurar-ne el seu pagament o, si s’escau, l’inici de l’expedient de revocació total o parcial i possible reintegrament”. Davant la possibilitat del risc que aquesta qüestió, documentada en un cas específic, no sigui un fet aïllat ans el reflex d’una conducta general, cal establir una adequada regulació de les subvencions, seguint l’exemple de l’espanyola, basada en els principis de planificació, transparència, objectivitat, eficàcia i eficiència, acompanyada dels sistemes de control adients i rigorosament aplicats, així com d’avaluació de resultats. Ensems cal establir les corresponents responsabilitats pel mal ús dels recursos públics. Per assegurar aquests principis cal disposar d’una base de dades pública en relació amb els ajuts i subvencions. La utilització dels ajuts com a instrument de política econòmica o d’actuació política és general als estats de la Unió Europea (UE). Per aquesta raó la CE és sensible en relació amb aquesta qüestió. Per això, recentment, la CE ha publicat un document de consulta titulat “Pla d’acció d’ajuts estatals. Menys �Documents ajuts estatals amb uns objectiu més ben definits: programa de treball per a la reforma dels ajuts estatals 2005-2009”. El document presenta un programa orientador de treball que la Comissió pretén dur a terme en col·laboració amb els estats membres que hauria de servir de guia per a l’estratègia i política de la Comissió en relació amb la política d’ajuts dels estats membres. Per aquesta raó la comissària de la competència ha afirmat que “els ajuts públics són la nova frontera de la política de la competència”, i ha fet de la revisió de la política d’ajuts públics la prioritat principal del seu mandat. En definitiva, els ajuts públics consisteixen en la concessió d’avantatges a operadors econòmics, organitzacions i persones, sense contrapartida equivalent. Quan són atorgats a operadors econòmics poden alterar la posició de les empreses en l’àrea competitiva i, per tant, els seus resultats. Per aquesta raó, les autoritats de defensa de la competència vetllen perquè els ajuts no modifiquin de forma significativa el funcionament dels mercats. Aquest fet no exclou que determinats ajuts puguin ésser atorgats ateses determinades circumstàncies i condicions. De fet, la CE, per una banda, vol reforçar el control dels ajuts que incideixen en la conducta i resultats de les empreses; i, per una altra, vol facilitar la concessió de determinats ajuts quan aquests cauen dins les categories dels que poden ésser concedits sense problemes. En tot cas, en un marc democràtic, la concessió d’ajuts (i subvencions) ha de sotmetre’s a determinades circumstàncies i controls per a evitar des de la distorsió de la conducta de les empreses en els mercats fins a la discrecionalitat o la corrupció. 2. Justificació dels ajuts públics Totes les administracions públiques atorguen, amb més o menys intensitat, ajuts públics en les seves formes més diver- 95 �96 informe sobre el bon govern i transparència administrativa ses. Aquests, en determinades circumstàncies i sota certes condicions, troben una justificació tant des de la perspectiva de l’anàlisi econòmica com de la mateixa pràctica de les autoritats de defensa de la competència. La teoria de la hisenda pública, per exemple, sosté que els ajuts podrien justificar-se si compleixen alguna o algunes de les següents funcions atribuïdes al sector públic: assignativa, redistributiva i estabilitzadora. Més concretament, els ajuts públics poden justificar-se si contribueixen a millorar l’assignació de béns i factors productius i, en conseqüència, l’eficiència. En altres paraules, si contribueixen a corregir les errades del mercat (monopolis naturals i situacions de poder de mercat, informació asimètrica o imperfecta, externalitats, béns públics i mercats amb problemes de coordinació). També es justifiquen si contribueixen a millorar la distribució de la renda pel mercat. Tanmateix, l’anàlisi econòmica aconsella utilitzar d’altres instruments com ara el sistema tributari o les transferències (subsidis o programes territorials d’inversió, p. e.). I, finalment, troben justificació si contribueixen favorablement al comportament de variables com l’ocupació, les inversions o les exportacions, per exemple. De tota manera, l’anàlisi econòmica considera que els ajuts públics no són determinants i atorga una importància especial a les expectatives empresarials i a les característiques de les empreses, els mercats i l’entorn empresarial. En el document de la CE esmentat se sosté que la política d’ajuts ha format part de la política de competència i que el paper de la CE ha estat d’impedir les corresponents alteracions indegudes de la competència per assegurar que els operadors econòmics confrontin els seus interessos en igualtat d’armes en l’àrea del mercat. Malgrat tot, prenent els Acords de Lisboa i la defensa de la competència com a punts de referència, la Comissió pretén con- �Documents centrar els ajuts públics a l’entorn dels objectius següents: en primer lloc, la innovació i la R+D amb l’objectiu de reforçar la societat del coneixement; i, en segon lloc, modernitzar les pràctiques i els procediments dels ajuts. En relació amb la primera qüestió, ensems l’èmfasi centrat en els ajuts a la innovació, hom considera qüestions com el capital risc, les inversions en capital humà, els serveis d’interès econòmic general de gran qualitat, els ajuts regionals i els relacionats amb el medi ambient així com els que tinguin a veure amb les infraestructures. En aquests casos, cal repensar el sistema actual i definir un procediment d’exempció per categories que faciliti no solament la tasca de control per part de la Comissió com la definició de polítiques públiques per part dels estats membres. Però la racionalitat del sistema restaria molt lluny de l’òptim si hom no procedeix a adaptar les normes, millorar les pràctiques i procediments, reduir la burocràcia, supervisar el compliment dels principis i assegurar la independència dels òrgans de control. Tot plegat prenent el funcionament competitiu dels mercats com a referència general. En altres termes, els ajuts als operadors econòmics no s’eliminaran, però a l’empara dels Acords de Lisboa seran reconsiderats i es reforçarà el control del seu possible impacte sobre la competència. 3. Alguns exemples de la regulació sobre ajuts i subvencions a) Unió Europea El Tractat de la UE es refereix als ajuts públics en els articles 87 i 88. En el primer d’aquests articles es declaren incompatibles amb el Mercat Comú aquells ajuts públics que afectin els intercanvis comercials intracomunitaris. Tanmateix, la prohibició recull alguns aspectes que els fan compatibles si bé sota la vigilància de la CE. L’article 88 del Tractat estableix el procedi- 97 �98 informe sobre el bon govern i transparència administrativa ment de control dels ajuts d’Estat tot determinant que els estats membres han de notificar qualsevol projecte de concessió d’ajut abans de la seva execució i la Comissió, en el cas que els ajuts afectin els intercanvis intracomunitaris, té la potestat de declarar la seva incompatibilitat així com la seva supressió o modificació. En el Consell d’Estocolm es disposà la necessitat de reduir i reorientar els ajuts amb l’objectiu de millorar la competitivitat de les empreses de la UE i de contribuir a assolir l’estabilitat pressupostària. En el cas espanyol, per aconseguir aquests objectius s’han dissenyat les línies d’actuació de la proposada Comissió Nacional de Defensa de la Competència (CNDC) que hauran de ser les següents: reforçar l’anàlisi econòmica en l’estudi dels ajuts, agilitar i reduir el procés de control tot adoptant reglaments d’exempció en el cas dels ajuts de naturalesa horitzontal, incrementar la seguretat jurídica i la transparència i racionalitzar i enfocar els seus recursos. Addicionalment, en el Tractat pel qual s’estableix una Constitució per a Europa, la UE es reserva en exclusiva els següents àmbits (art. I-13): establiment de les normes sobre competència per al funcionament del mercat interior i la política comercial comuna. En conseqüència, a l’article III-167 s’estableix el següent: “1. Excepte que la Constitució disposi una altra cosa, seran incompatibles amb el mercat interior, en la mesura que afectin els intercanvis entre els estats membres, els ajuts atorgats pels estats membres o mitjançant fons estatals que prenguin qualsevol forma, que falsegin o amenacin falsejar la competència, afavorint a determinades empreses o produccions”. Dit això, un conjunt d’ajuts seran compatibles amb el mercat interior i un altre grup podrà ser compatible. Entre els ajuts compatibles s’assenyalen els de caràcter social atorgats a consumidors individuals, sempre que no discriminin segons l’origen dels productes, i els adreçats a reparar �Documents desastres naturals o d’altres esdeveniments de caràcter excepcional. Ensems s’hi inclouen els adreçats al creixement econòmic regional quan el nivell de vida sigui anormalment baix, hi hagi una desocupació elevada, i els adreçats a impulsar un projecte important d’interès comú. Tot plegat, sense excloure els que tenen com a objectiu el desenvolupament de determinades activitats o territoris sempre que no alterin els intercanvis de manera contrària a l’interès comú, els adreçats a la promoció de la cultura i la defensa del patrimoni quan no alterin les condicions dels intercanvis i de la competència, i aquells establerts reglamentàriament. Lògicament, l’esmentada regulació exigeix un control adequat. Aquest fet s’entén si es pren en consideració la munió d’exemples d’ajuts públics que han tingut efectes significatius sobre el funcionament competitiu dels mercats. En conseqüència, a l’article III-68 s’estableix que la CE examinarà permanentment, junt amb els estats membres, els règims d’ajuts existents i proposarà als estats les mesures adients que contribueixin al desenvolupament del mercat interior. En cas que l’ajut s’apliqui de forma abusiva o no sigui compatible amb el mercat interior, la Comissió adoptarà una decisió europea perquè l’estat membre el suprimeixi o l’adapti. En cas d’incompliment, la Comissió o qualsevol Estat membre podrà anar al Tribunal Superior de Justícia de la UE. Tanmateix, el Consell pot adoptar, per unanimitat, una decisió de compatibilitat. Tot plegat posa en relleu que la norma és la prohibició dels ajuts i la possibilitat d’aquests és l’excepció, degudament fixada i vigilada. b) Constitució espanyola L’economia espanyola, a més de respectar les disposicions de la UE, ha de respectar els principis establerts en la Constitució. Aquesta estableix la llibertat de mercat i l’eficiència i assignació equitativa dels ajuts públics que, en relació amb el que 99 �100 informe sobre el bon govern i transparència administrativa s’ha dit, com a norma general, no han de tenir un impacte negatiu sobre les condicions de competència en els mercats. Més concretament, l’article 31.2 de la Constitució estableix que “La despesa pública realitzarà una assignació equitativa de recursos públics i la seva programació i execució respondran als criteris d’eficiència i economia”. Per la seva banda, l’article 38, que ha de ser interpretat prenent en consideració el moment en què fou aprovat, disposa que “Es reconeix la llibertat d’empresa en el marc de l’economia de mercat. Els poders públics garanteixen i protegeixen el seu exercici i la defensa de la productivitat, d’acord amb les exigències de l’economia general i, en el seu cas, de la planificació”. Per tant, la defensa del mercat i els criteris d’eficiència i economia en la gestió de la despesa pública estan reconeguts explícitament a la Constitució. Ensems la defensa de la lliure empresa és una missió que obliga a totes les autoritats. c) Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions La Llei de subvencions és un bon text que té com a objectiu el compliment dels principis anteriors amb la transparència, el control i les responsabilitats pertinents que exigeix un instrument que pot discriminar entre persones o pot contribuir a alterar el funcionament competitiu dels mercats. En conseqüència, el text recull, de manera exhaustiva, les bases reguladores de la concessió de les subvencions (art. 17) i la publicitat de les subvencions concedides (art. 18). Ensems, les administracions han de facilitar a la Intervenció General de l’Administració de l’Estat “a efectes merament estadístics i informatius” un conjunt d’informació prevista reglamentàriament (art. 20). Aquest text, perfectible com tots els textos, recull un conjunt de principis que, aplicats degudament, sens dubte, contribuirien a assolir els objectius esmentats. El títol I es refereix als procediments de concessió i gestió de les subvencions. La detallada regulació inclou la comprova- �Documents ció de les subvencions (art. 32) i dels valors (art. 33), així com el procediment d’aprovació de la despesa i pagament (art. 34). El títol II es refereix al reintegrament de les subvencions. El títol IV tracta del control financer de subvencions. I el títol IV es refereix a les infraccions i sancions administratives en matèria de subvencions. La concessió d’ajuts i subvencions exigeix transparència, objectius i resultats. També hauria d’assegurar que no hi ha alternativa possible. Tot plegat, degudament valorat, atès que es tracta d’assignar eficientment recursos escassos que procedeixen de les contribucions de ciutadans i empreses. Si els ajuts resulten justificats sembla assenyat que assegurin la continuïtat de les activitats a les quals es dóna suport, el que aconsella programar les assignacions amb un horitzó superior a l’exercici pressupostari Així, d’acord amb l’art. 8, abans de procedir a la concessió d’una subvenció s’ha de concretar, amb caràcter previ, “un pla estratègic de subvencions, els objectius i els efectes que es pretenen amb la seva aplicació, el termini necessari per a la seva consecució, els costos previsibles i les fonts de finançament, que s’han de supeditar en tot cas al compliment dels objectius d’estabilitat pressupostària”. A mes, si els objectius pretesos afecten el mercat, els seus efectes han de ser “mínimament distorsionadors”, i la gestió dels ajuts i subvencions ha de seguir els criteris de publicitat, transparència, concurrència, objectivitat, igualtat, no-discriminació, eficàcia en el compliment dels objectius i eficiència en l’assignació i la utilització dels recursos públics. d) Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, pel qual s’aprova el Text refós de la llei de finances públiques de Catalunya La regulació de les subvencions i les transferències de la Generalitat de Catalunya es troben al capítol IX (articles 87 i seg.). A ambdues, se’ls aplica el mateix règim. En aquest cas, el que 101 �102 informe sobre el bon govern i transparència administrativa es disposa s’aplica a l’Administració de la Generalitat, les seves entitats autònomes, altres ens públics que depenen de la Generalitat i empreses, públiques, consorcis i altres ens amb participació majoritària de la Generalitat. D’acord amb el Decret legislatiu, la concessió de les subvencions s’ha de sotmetre als principis de publicitat, concurrència (amb algunes excepcions)2 i objectivitat. En el cas de les subvencions atorgades a empreses s’han de complir les normes de la UE i les directrius emanades de la CE. Com en la legislació espanyola, les bases reguladores, les convocatòries i la concessió estan sotmeses a una regulació exhaustiva. Tanmateix, es considera la possibilitat excepcional de concedir directament subvencions innominades o genèriques “sempre que s’acrediti la impossibilitat de promoure la concurrència pública per les especificitats del subvencionat o de les activitats a desenvolupar”. En aquest cas, la concessió ha de complir un conjunt de requisits taxats. També es considera que “Excepcionalment, la concessió es pot produir mitjançant acords, pactes, convenis i contractes amb entitats de dret públic o privat, si aquests mitjans són més eficients per a assolir els objectius fixats, i són exigibles els mateixos requisits establerts en aquest capítol”. El control de les subvencions (article 97) rau en la Intervenció General de la Generalitat que “ha d’elevar a l’òrgan concedent un informe que n’inclogui els resultats”. La seva durada no pot superar l’any. Ensems, d’acord amb la Llei de la Sindicatura de Comptes 6/1984, de 5 de març, modificada per les 2. Les excepcions són, en qualsevol cas, discutibles i haurien de ser degudament explicitades i sotmeses a un control especial, atès que poden ser font d’arbitrarietat. Vegeu l’article 90.3. Cal destacar el punt c): “Si per l’especificitat i les característiques del beneficiari o de l’activitat subvencionada no és possible, d’una manera objectivable, promoure la concurrència pública”. �Documents lleis 15/1991, de 4 de juliol, i 7/2002, de 25 d’abril, la Sindicatura “és l’òrgan de fiscalització de la gestió econòmica, financera i comptable del sector públic a Catalunya” i pot actuar per delegació del Tribunal de Comptes d’acord amb el previst a la Llei orgànica 2/82 (art. 1). Més concretament, i en relació amb els ajuts i subvencions, l’article 2.1.b) estableix que entre les funcions de la Sindicatura de Comptes hi ha la de “Fiscalitzar les subvencions, els crèdits i els ajuts amb càrrec als pressupostos dels ens públics indicats per l’article 5, i també els avals i les exempcions fiscals directes i personals concedits per aquests ens”. De forma explícita no es preveu cap informe sobre l’impacte de les subvencions sobre el mercat ni en relació amb el control d’eficiència i eficàcia. Tanmateix, segons la disposició transitòria primera “Mentre el Parlament de Catalunya no promulgui les normes corresponents i el Govern de la Generalitat no dicti les disposicions reglamentàries, regiran les normes i disposicions anàlogues de l’Estat, d’acord amb la disposició transitòria segona de l’Estatut, en tot allò que no estigui en contradicció amb les lleis i reglaments catalans”. Com les disposicions de l’Estat són prou acurades, la seva aplicació amb rigor, cura i universalitat seria suficient perquè els ajuts públics compleixin els requisits que la llei estableix. e) Llei de defensa de la competència (Ley 16/1989, de 17 de julio, de Defensa de la Competencia) D’acord amb el que s’ha esmentat, els ajuts públics poden introduir distorsions significatives en la competència en els mercats de béns i serveis. Per aquesta raó, la LDC encarrega al Tribunal estatal que vetlli perquè els ajuts públics no atorguin avantatges competitius a unes empreses en detriment d’altres. El TDC, d’ofici o a instància del Ministeri d’Economia i Hisenda, pot analitzar els criteris de concessió d’ajuts públics en relació amb els seus efectes sobre les condicions de la compe- 103 �104 informe sobre el bon govern i transparència administrativa tència en els mercats de béns i serveis, així com elevar un informe al Consell de Ministres que pot proposar als poders públics la supressió o modificació dels criteris esmentats i també aquelles mesures dirigides a mantenir o restablir la competència. Ensems el TDC pot ser consultat en matèria de competència per les cambres legislatives, el Govern, els departaments ministerials, les comunitats autònomes, les corporacions locals, les cambres de comerç i les organitzacions empresarials, sindicals o de consumidors i usuaris. f) El Llibre blanc per a la reforma del sistema espanyol de defensa de la competència (20 de gener de 2005) Després de més de 15 anys d’aplicació de la vigent LDC hom pretén modificar-la a la llum de l’experiència i de les modificacions en la regulació comunitària. Com a pas previ s’ha presentat el Llibre blanc per a la reforma del sistema espanyol de defensa de la competència. En l’apartat de propostes de reforma es posa l’èmfasi en la necessitat de replantejar els instruments de seguiment i control que hi ha actualment en l’àmbit nacional tot atorgant a la CNDC, de pròxima creació, un paper més actiu en les funcions d’anàlisi prèvia i avaluació dels efectes dels ajuts públics sobre la competència. D’acord amb el Llibre blanc (punt 209) “L’objectiu seria, en darrera instància, procurar augmentar l’eficiència, tractar d’identificar i minimitzar possibles distorsions i, finalment, en el seu cas, redirigir els ajuts vers objectius horitzontals que, compatibles amb el manteniment de la competència, ajudessin a assolir una productivitat interna superior”. En conseqüència, se suggereix: En primer lloc, revisar la definició d’ajut públic de l’article 19 de la LDC, i alinear-lo amb la jurisprudència i doctrina comunitàries. En segon lloc, establir els mecanismes adequats perquè la CNDC pugui comptar amb la informació sobre ajuts públics �Documents concedits coneguts per l’Administració central, amb independència de l’Administració que els concedeixi. En tercer lloc, disposar que, d’acord amb aquesta informació, la CNDC pugui fer informes o recomanacions concretes sobre projectes o mesures. Al mateix temps es preveu la possibilitat d’elaborar un informe anual sobre ajuts públics i competència amb l’objectiu de poder identificar els possibles efectes sobre els mercats i proposar als poders públics directrius i criteris econòmics per assolir una major eficàcia i eficiència dels ajuts. Finalment, explorar la possible participació dels òrgans autonòmics de defensa de la competència en l’anàlisi i propostes sobre ajuts públics atorgades per les administracions autonòmiques o locals de la comunitat autònoma. Amb això no es pretén negar el paper polític que en molts casos juguen aquest ajuts. Tot el contrari: atesa l’evident naturalesa pública, resulta especialment obligada la seva subjecció a principis i procediments d’objectivitat i transparència. 4. Propostes a) Els ajuts públics han de ser convocats amb la màxima transparència, de forma comprensible, amb publicitat, destacant les quantitats que s’ofereixen i els objectius pretesos. Els ajuts públics han de respondre a un pla plurianual i han de ser considerats com a compromisos de l’Administració per assolir determinats objectius. Per aquesta raó l’accés fàcil dels ciutadans a totes les dades, llevat de les que tinguin caràcter confidencial, es considera un instrument fonamental. b) Els ajuts públics, com a principi general, han de respectar el principi de legalitat i han de ser atorgats amb objectivitat i gestionats amb eficàcia, eficiència, transparència, coherència i responsabilitat tot evitant els conflictes d’interès. 105 �106 informe sobre el bon govern i transparència administrativa c) Els ajuts públics, en principi, han de respectar els principis de la competència i el lliure mercat així com la legislació vigent. Qualsevol allunyament d’aquest principi ha de ser adequadament motivat i, en el seu cas, comunicat a les autoritats responsables del funcionament competitiu dels mercats. Una mesura aconsellable seria que el Tribunal Català de Defensa de la Competència hagués d’informar preceptivament sobre els ajuts públics en relació amb l’impacte sobre la competència en els mercats de béns i serveis. El Tribunal hauria de fer un informe anual i un altre de quinquennal sobre els ajuts i subvencions atorgats per les administracions catalanes, que haurien de ser debatuts en seu parlamentària. d) El rendiment de comptes és fonamental. Un síndic de la Sindicatura de Comptes que no pertanyi a cap partit que governi la Generalitat, hauria de ser el responsable de fer un informe anual i un altre de quinquennal sobre els ajuts públics atorgats a ciutadans i operadors econòmics per totes les administracions catalanes. L’informe no s’hauria de limitar a l’avaluació dels aspectes comptables sinó que també hauria de posar l’accent en els aspectes econòmics (cost, impacte, etc.) i el grau de compliment dels objectius pretesos. Aquest informe, que hauria de ser públic, hauria de ser debatut en seu parlamentària. e) Els funcionaris de les administracions catalanes responsables de la gestió dels diferents programes d’ajuts públics han d’estar disposats a donar comptes de la seva gestió tant a la Sindicatura de Comptes com al Parlament de Catalunya. També seran responsables de la legalitat dels ajuts públics concedits i de la no-adequació dels resultats assolits als objectius pretesos. f) Per tal de fer eficaces aquestes propostes cal una nova llei de subvencions que reculli aquests principis. Mentrestant, cal garantir l’aplicació de la legislació espanyola. �Documents 5. Un cas especial: cultura de la subvenció, subvenció de la cultura L’anàlisi de les subvencions públiques requereix un tractament especial quan es refereix al món de la cultura, sobretot si volem tenir en compte la seva aplicació concreta al cas de Catalunya. a) Breu anotació històrica Catalunya ha subsistit, sobretot des d’un punt de vista lingüístic i cultural, mercès a la capacitat del món associatiu i a les iniciatives sorgides de la ciutadania, especialment durant els quaranta anys de dictadura franquista. Des d’una apreciació probablement exagerada, es va arribar a dir que Catalunya es distingia per ser una societat civil sense estat, mentre que Espanya era un estat sense societat civil. Durant les dècades dels cinquanta i seixanta, per exemple, sorgeixen entitats com el Moviment de Mestres Rosa Sensat, la Universitat Catalana d’Estiu, la Fundació Carulla Font, Òmnium Cultural, la Fundació Jaume Bofill; iniciatives editorials com Edicions 62, Enciclopèdia Catalana; revistes com Oriflama, Serra d’Or, etc. o subsisteixen en la semiclandestinitat entitats com l’Institut d’Estudis Catalans, l’Agrupació Dramàtica de Barcelona o les Associacions de Veïns, per posar casos ben diferents. Tot això canvia radicalment a partir de l’any 80. Per començar, moltes entitats perden els seus quadres, els quals adquireixen responsabilitats directament polítiques en la nova etapa democràtica. Per altra banda, molt del suport econòmic i social perd intensitat amb la consciència que “ara ja no cal” perquè tenim les nostres pròpies institucions i no és necessària la labor de suplència d’altres temps. Tot plegat és ben sabut, però la possible novetat actual és que des de fa un cert temps ha reviscolat la consciència que, tot i la importància insubstituïble de l’activitat directament políti- 107 �108 informe sobre el bon govern i transparència administrativa ca, el nostre país necessita paral·lelament una societat civil dinàmica que no estigui subjecte als vaivens electorals, que actuï amb independència dels partits polítics, que tingui capacitat de mobilització i d’aglutinament d’iniciatives, que pugui arriscarse i anar més enllà de la correcció política, si cal. b) Les expectatives de la nova situació Aquest breu repàs històric té especial rellevància en el món cultural. Moltes entitats que tenen l’origen en l’època franquista, i moltes altres de noves creades a partir de la recuperació democràtica, han intentat suplir les mancances d’una realitat nacional que ha trobat en la cultura i en la llengua un dels signes més característics de la seva personalitat col·lectiva. I això ha creat també la suposició que pel sol fet de defensar aquesta personalitat, havia d’estar subvencionada per les institucions públiques del país un cop recuperades. Es tractava d’anar superant aquella expressió –encunyada per l’actual Síndic de Greuges de Catalunya– que teníem una cultura de peatge. Els poders públics havien d’alliberar, o almenys alleugerir, aquest peatge, és a dir, el pagament privat de les nostres mancances culturals. S’ha incrementat la consciència que la normalitat implicava el suport públic a les diverses iniciatives socials en el món de la cultura. I això sense mesurar prou les necessitats del temps present. Per tant, a partir d’una situació realment anòmala pels avatars de la nostra història recent, ha anat calant una cultura de la subvenció en el sentit que, la societat civil catalana s’assembla a la imatge d’una corrua de persones fent cua a les finestretes de l’Administració pública a la recerca d’una subvenció. Val a dir que això no només passa en el món de la cultura. En altres camps ha estat encara més evident: s’ha contemplat amb un cert estupor la proliferació i creació ex novo d’una bona quantitat d’entitats i ONG dedicades al Tercer Món a partir de la decisió pública de dedicar-hi el 0,7% del PIB. �Documents c) El difícil equilibri En el nostre context, i referint-nos especialment al sector de la cultura, es fa difícil plantejar aquestes qüestions amb fredor i objectivitat. És cert que les entitats privades tenen sovint uns avantatges innegables en la seva actuació cultural: mobilitzen molts voluntaris; tenen un nivell d’eficiència superior al de l’Administració pública en relació amb els recursos esmerçats, especialment en la gestió d’alguns serveis; responen normalment a iniciatives sorgides des de la base abans que l’Administració en pogués tenir cura; continuen cobrint encara un espai que en un país plenament normalitzat estaria cobert per l’Estat; etc. Malgrat tot, caldria preveure alguns mecanismes de bon govern i transparència administrativa, sense que això vulgui dir que no s’hagin de tenir en compte les particularitats de l’activitat cultural del nostre país i les condicions històriques en les quals s’ha hagut de desenvolupar. També seria convenient que, com a conseqüència del creixent desvetllament de la ciutadania respecte a la societat civil, s’estimulés que les entitats tinguessin el suport bàsic dels seus socis com una manera de visualitzar i demostrar la necessitat social de la seva pròpia existència. No obstant això, caldran les subvencions de l’Administració pública per a la realització de programes concrets, com passa arreu de l’Estat espanyol. Amb molta més raó haurà de passar a Catalunya pels motius ja exposats. d) Possibles mesures Una de les maneres de garantir la transparència administrativa en aquest sector hauria de passar pel conveni, normalment per un període superior a un any o que englobés una legislatura, en funció d’un projecte o d’un programa avaluable tant pel que fa als seus objectius com per la metodologia proposada. No cal dir que aquesta avaluació s’hauria de fer amb criteris de rendibilitat social i cultural i no amb criteris de rendibilitat econò- 109 �110 informe sobre el bon govern i transparència administrativa mica. El seguiment del conveni es podria fer anualment amb la presentació dels comprovants corresponents i l’avaluació parcial del contracte programa. Això no vol dir que ocasionalment no es pogués subvencionar alguna intervenció no prevista en el conveni inicial si les circumstàncies ho reclamessin. En els criteris d’avaluació de propostes caldria superar el possible clientelisme polític, tant des de l’Administració general com des de la municipal. No cal dir que la generositat política esperable dels administradors hauria de permetre que les avaluacions no estiguessin marcades per afinitats ideològiques dels concursants amb els avaluadors. e) Un últim apunt Quan es redacten aquestes notes surt a la llum el Document per a l’establiment del Consell de la Cultura i de les Arts a la Generalitat de Catalunya, que es va presentar públicament a la premsa el passat dia 21 de març. Aquest document, redactat per una comissió presidida per Josep Maria Bricall, té per finalitat proposar un organisme a imatge del que han estat els Arts Councils i, per tant, aparentment no té relació directa amb els objectius del GT sobre Bon Govern i Transparència Administrativa. No obstant i això, pel que fa referència al tema concret de la cultura, conté alguns suggeriments que poden complementar les propostes que es presenten. Tracta el tema de les subvencions, la creació de diversos comitès d’experts, d’una comissió d’ajuts i del procediment pel qual s’hauria de regir el sistema d’avaluació com a pauta per a la concessió d’aquests ajuts per part del CCAC, el qual administrarà els recursos d’un fons de promoció cultural. El document també conté dos annexos que recullen experiències internacionals de codis ètics corresponents als Arts Councils d’altres països a tenir en compte. �Documents 6. Elements per la transparència en les organitzacions sindicals El paper que les organitzacions sindicals (OOSS), en especial les més representatives, estan cridades a desenvolupar en els processos de concertació social, participació institucional o negociació col·lectiva, obliga a garantir la màxima independència d’aquestes organitzacions per tal de fer efectiva la representació dels interessos que li són propis, i evitar que aquesta funció pugui venir distorsionada per un altre tipus de dependència, en especial econòmica o política, que posi el pes de les organitzacions al servei d’altres finalitats. Sens dubte, la transparència en les relacions econòmiques que han de mantenir aquestes organitzacions sindicals i els poders públics ha de ser un element que ha de deixar clar la no- existència de dependències en relació amb els recursos que s’utilitzen per obtenir determinades finalitats. I al mateix temps, la transparència ha de permetre constatar el respecte que els poders públics mostren per l’exercici de la funció social de les organitzacions sindicals, per evitar situacions que podrien comportar la pèrdua d’independència de les organitzacions o tergiversar la representativitat atorgada pels treballadors i treballadores. La realitat del mandat constitucional que empara la funció social de les OOSS en el nostre país, fa que de les actuacions sindicals de les OOSS se’n beneficiïn el conjunt dels treballadors i treballadores i que la defensa d’interessos que realitzen les OOSS no se circumscriu a l’afiliació estricta. Aquest trasllat del resultat de l’actuació al conjunt de la classe treballadora origina la necessitat de disposar de recursos específics i suficients per dur a terme la funció social que depassa el marc estricte de l’afiliació. És per això que la normativa determina com element de representativitat el resultat de les eleccions 111 �112 informe sobre el bon govern i transparència administrativa sindicals, el qual es determina per sufragi universal i directe en cada àmbit d’elecció. Aquests elements citats fan necessari que els poders públics determinin, d’una banda, l’assignació de recursos per dotar de suficiència econòmica les organitzacions sindicals perquè puguin desenvolupar les seves funcions, i d’altra determinar els recursos a assignar segons criteris de representativitat, per garantir la seva utilització a les finalitats establertes, i garantir així la independència de les OOSS, que es deuen a qui representen, i no a qui els transfereixen els recursos per garantir la seva funció. És per tot això que considerem necessari abordar de forma urgent una norma del govern que reguli la transparència dels recursos que gestionen les OOSS, norma que hauria de garantir les següents qüestions: – El govern presentarà anualment al Parlament un informe que contindrà la informació dels recursos adreçats a les organitzacions sindicals o entitats a elles vinculades, així com els objectius i finalitats dels mateixos i el volum de recursos esmerçats i els criteris aplicats pel seu repartiment. – S’establirà la creació d’un registre públic on constin les dades bàsiques de les organitzacions sindicals (estatuts, afiliació, entitats vinculades...) i els comptes anuals aprovats i auditats. Aquest registre públic, al mateix temps, certificarà la representativitat de les OOSS per tal de determinar els criteris d’objectivitat en el repartiment dels recursos públics, que garanteixin la suficiència per a l’actuació de les OOSS. – S’establirà l’obligatorietat d’auditories externes dels comptes de les OOSS, que s’hauran de dipositar al registre abans esmentat. – Es determinarà que la certificació del registre, conforme el dipòsit de dades necessàries, sigui condició imprescindible per accedir a qualsevol tipus d’ajut. �Documents G. Transparència i accés a la informació 1. Transparència i accés a la informació Per poder gaudir d’una administració pública transparent pels ciutadans necessitem garantir l’accés a la informació. Aquest és requisit indispensable per a la transparència. No podem entendre una administració transparent sense que aquesta s’obri al ciutadà mitjançant l’accés a la informació. Per tant, garantint l’accés a la informació, obtindrem la transparència com a valor a l’Administració pública. Quant a l’accés a la informació hem de distingir dos àmbits diferenciats. En primer lloc, l’accés a la informació de caràcter general i l’accés a la informació en expedients individualitzats: L’accés a la informació de caràcter general implica establir, mitjançant les corresponents reformes legislatives, el caràcter públic de tota la documentació i informació de l’Administració pública, establint les corresponents excepcions només en l’àmbit de la seguretat de l’Estat i la protecció de dades de caràcter personal. En aquest sentit hem de destacar la iniciativa del Regne Unit que l’any 2000 va aprovar la “Freedom of Information Act” i que va entrar en vigor el passat u de gener en la que es declara la facultat de tots els ciutadans per obtenir la informació sense necessitat de justificació i sense cap requisit formal per accedir-hi, i que pot ser sol·licitada mitjançant correu electrònic o oralment i l’Administració té l’obligació de facilitar-la gratuïtament. En definitiva, el que fa l’esmentada Llei del Regne Unit, és declarar pública tota la informació en poder de les administracions i facilitar el seu accés a qualsevol ciutadà sense necessitat de justificar l’interès per obtenir-la i sense cap altre límit que la seguretat de l’Estat i la protecció de dades de caràcter personal. 113 �114 informe sobre el bon govern i transparència administrativa Únicament modificant la legislació vigent en la qual s’exigeix la condició d’interessat o la prèvia autorització de l’Administració (article 37 de la llei 30/92) per l’accés a la informació (article 35 de la llei 30/92) podrem garantir l’accés a la informació i la transparència administrativa, invertint la necessitat d’autorització i declarant amb caràcter general l’accés a la documentació, sent l’excepció amb caràcter extraordinari la limitació de l’accés, justificable únicament per raons de seguretat de l’Estat o la protecció de dades de caràcter personal. Cal incidir que per fomentar i garantir el veritable accés a la informació calen mesures coercitives que facilitin l’accés. En aquest sentit hem de recordar que la nova legislació abans esmentada del Regne Unit estableix un nou tipus penal comès pel funcionari en negar-se a facilitar l’accés a la informació. El segon dels aspectes a tenir en compte és l’accés a la informació en procediments individualitzats dels ciutadans davant l’Administració pública i l’accés a l’expedient administratiu. Segons la legislació actual, el ciutadà que és part interessada en un procediment administratiu té accés a l’expedient únicament durant el tràmit d’audiència (article 84 de la Llei 30/92), tenint coneixement en aquell moment de documents i informes elaborats en el mateix expedient. El sistema actual del procediment administratiu, no obliga l’Administració a facilitar l’accés de l’expedient a l’interessat més que en el tràmit d’audiència i ni tan sols s’estableix l’obligació en l’expressat tràmit de facilitarne còpia. Resulta necessària, doncs, la reforma legislativa perquè el ciutadà que sigui part en un expedient administratiu tingui a la seva disposició des de l’inici tot l’expedient i li sigui facilitat l’accés a la documentació i informes en tot moment, i sense necessitat d’establir un tràmit d’audiència, i posada de manifest de tot l’expedient. �Documents 2. Incidència de les noves tecnologies en l’accés a la informació Tot el que s’exposa fins el moment implica modificar l’estructura administrativa per facilitar l’accés a la informació, però l’ús de les noves tecnologies, i, especialment, de les xarxes obertes com Internet fa que l’aplicació de criteris d’Administració oberta pel ciutadà resultin relativament fàcils de configurar. Si mantenim criteris de lliure accés a la informació per part del ciutadà, resulta extraordinàriament senzill garantir el dret a l’accés mitjançant la publicació de la informació a internet com una veritable administració oberta en la qual l’exercici del dret d’accés s’exerciti pel ciutadà des del seu domicili, sense necessitat de traslladar-se a l’Administració i sense haver de demanar còpia dels documents. Però això requereix, la creació de sistemes coordinats entre les administracions públiques i dintre de cada departament de cadascuna d’elles, de veritables gestors documentals que permetin l’accés a la informació. L’exemple a exportar el trobem en l’Agència Tributària, en què no només podem presentar documents i rebre notificacions, sinó que també podem accedir a tota la informació de què disposa del contribuent. Aquesta possibilitat que el ciutadà accedeixi no només a la informació general de l’Administració pública sinó que també a la informació que li afecta directament, és possible gràcies a eines com la signatura electrònica que permet garantir la identitat i la confidencialitat, especialment en aquells procediments administratius on l’accés a la informació es veu limitat per la Llei de protecció de dades de caràcter personal, amb l’ús de la signatura electrònica es permet garantir l’accés a la informació individualitzada pel ciutadà, i per tant, l’accés a l’expedient administratiu individualitzat des del propi domicili. 115 �116 informe sobre el bon govern i transparència administrativa Però tot això requereix una especial voluntat de coordinació entre les administracions públiques, atès que l’accés a la informació no es limita només a visualitzar-la, sinó que a més permet modificar-la i interactuar. Resulta incomprensible que actualment un ciutadà que canvia de domicili necessiti efectuar un rosari d’actuacions davant diferents administracions per modificar les seves dades personals. A títol d’exemple podem assenyalar que un senzill canvi de domicili requereix en l’actualitat adreçar-se a l’ajuntament pel padró d’habitants, a l’agència tributària, a trànsit al registre de conductors i al de vehicles, al cadastre, a les oficines de la hisenda municipal, ja que aquestes no estan coordinades amb el padró d’habitants, etc. Aplicant criteris d’eficàcia administrativa i precisament d’accés a la informació hauria de ser suficient amb modificar telemàticament l’adreça en un registre per tal que es produís la modificació en tota la resta de registres de titularitat pública. 3. Límits i efectivitat del dret a la informació Del debat en la seu de la Comissió podem concloure la necessitat de regular en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat de Catalunya l’accés a la informació mitjançant la determinació genèrica de convertir tots els documents en l’àmbit de l’Administració en documents públics i accessibles al ciutadà, però també en el mateix debat de la Comissió es va concloure que aquesta determinació genèrica no podia ser absoluta i que haurien d’establir-se els corresponents límits a l’accés. Per tant, la llei que reguli l’accés a la informació, haurà de contenir-ne els límits, així com els mecanismes per evitar l’arbitrarietat administrativa. En aquest sentit, la llei que reguli l’accés a la informació haurà d’establir els terminis i formes d’exercici d’aquest dret, ja que resulta fonamental l’establiment de la determinació tem- �Documents poral de l’exercici de l’accés, perquè la seva dilació provoca la ineficàcia del dret a la informació. Igualment haurà d’establir la forma de l’exercici del dret a la informació i la determinació de l’assumpció per part del ciutadà del cost del servei mitjançant la fixació de la corresponent taxa, sempre que l’administrat no sigui part de l’expedient administratiu. També resulta important determinar que la sol·licitud d’accés no requereix cap formalisme, i especialment, que no cal acreditar o justificar l’interès per l’accés, i que només la sol·licitud d’accés sense cap altra justificació permeti obtenir la documentació requerida de l’Administració. De la mateixa manera, i a l’objecte de facilitar l’accés a la informació als ciutadans que són part en un expedient administratiu, s’hauria de determinar l’obligació de l’Administració a facilitar còpia dels documents de l’expedient administratiu a totes les parts i no esperar al tràmit d’audiència per posar-ho en coneixement de la part. Resulta habitual en els diferents expedients de l’Administració pública, que les parts tinguin coneixement del contingut dels informes emesos en aquest expedient, mitjançant la posada de manifest del mateix, negant-se inclús en l’actualitat a fer entrega de les còpies dels referits informes a qui és part en l’expedient. 3.1 Límits al dret d’accés a la informació Tot allò exposat fins ara, defineix les característiques del dret d’accés a la informació, però, per tal d’evitar el mal ús d’aquest dret i el perjudici a tercers, és necessari que es regulin els límits. I és evident que existeixen dos models diferents per regular els límits d’accés a la informació com a garantia de la transparència administrativa: A) Establir un catàleg complet i detallat d’aquells documents que no són susceptibles de ser consultats, entenent que 117 �118 informe sobre el bon govern i transparència administrativa tots els que no es trobin dintre d’aquests numerus clausus són de lliure accés, tot i que es permet amb caràcter excepcional per mitjà de resolució raonada, denegar l’accés a la informació del document que no estigui relacionat en el catàleg, però que atempti contra la seguretat i defensa de l’Estat o la intimitat de les persones. Així mateix i per evitar el mal ús d’aquesta darrera facultat, s’estableixen multes coercitives al funcionari que injustificadament denegui l‘accés emparant-se en suposades causes justificades, i en alguns països s’arriba a tipificar-lo com a delicte. Aquest model obre les portes de l’accés a la informació al ciutadà, però degut al catàleg preestablert de documents resulta rígid des de dos punts de vista. Per una banda, impedeix l’accés a tots els documents classificats com no accessibles encara que hi pugui haver una justificació, i per una altra, la seva rigidesa i sancions poden impedir que es vulnerin drets de terceres persones davant la impossibilitat de denegar l’accés. B) El segon model es basa en la determinació del caràcter públic de tots els documents però limitant l’accés mitjançant la definició de supòsits genèrics que poden limitar l’exercici del dret d’accés i establint una comissió en el si de la pròpia Administració que determini, si atenent a les circumstàncies de cadascuna de les peticions, s’atorga el dret d’accés o no. Amb aquest model la llei hauria d’establir els límits al dret d’accés quan es posi en perill algun dels següents valors: – Intimitat personal i familiar – Seguretat i defensa de l’Estat – Seguretat ciutadana – Propietat intel·lectual, propietat industrial i comercial També s’haurà d’incloure per les característiques especials de documents referits a les següents matèries: – Informacions prèvies a la presa de decisions en matèria de monetària, financera o fiscal. �Documents – Aquella documentació que pugui portar avantatges o desavantatges desproporcionats i injustes a aquell que la sol·licita o a tercers. – Aquells documents en possessió de l’Administració que amb finalitats industrials, comercials o de gestió financera en què la divulgació de les dades pugui perjudicar el seu nivell de competitivitat, i que posin en perill la lliure competència. – Els documents preparatoris d’una decisió administrativa. Però en ser una definició genèrica i no un catàleg tancat de documents, aquest sistema requereix una comissió al si de la pròpia Administració. Comissió que interpreti tant la negativa a l’accés, entenent que una sol·licitud concreta pot estar inclosa en algun dels supòsits assenyalats, com també la sol·licitud d’accés a un document en un principi inclòs en els supòsits anteriors, però que qui exercita el dret d’accés al·lega un interès superior al de protecció de la norma, demanant a la citada Comissió que autoritzi l’accés al document que en un principi no seria públic. Per tant aquest sistema permet una més gran flexibilitat, però perquè sigui realment efectiu, caldrà determinar el règim jurídic de la Comissió, la seva composició mitjançant un sistema d’elecció dels membres que garanteixi la seva independència i la dotació de mitjans pressupostaris per al seu funcionament, ja que la falta de mitjans i la independència de la Comissió pot fer davallar tot el sistema, concedir l’accés a un document dos o tres anys després de la seva sol·licitud és igual a denegar-ne l’accés. 3.2 Efectivitat del dret d’accés a la informació Totes les disposicions legals, sobretot el dret d’audiència permanent, absolutament fonamental, queden a un no-res si les oficines de l’Administració no disposen d’un sistema de gestió de 119 �120 informe sobre el bon govern i transparència administrativa documents que faci possible la recuperació ràpida de la informació desitjada i si els arxius no poden procurar a l’usuari uns instruments de descripció i informació que abastin amb una certa precisió la globalitat dels documents que conserven. Cal assenyalar que la complexitat de les problemàtiques inherents al dret d’accés requereix un tractament sistemàtic i exhaustiu que vagi més enllà de les referències contingudes en la Llei de règim jurídic. Això només és possible amb la promulgació d’una llei d’accés a la documentació pública. Aquest accés s’ha d’entendre com un dret democràtic més, que ha de fomentar la participació ciutadana en la res publica –cosa pública–, permetre un control democràtic de l’activitat administrativa, facilitar una circulació, equitativa de la informació i, al mateix temps, garantir que el dret a la intimitat de les persones no pugui ser vulnerat. Finalment, cal remarcar que la transparència i la publicitat de l’actuació de les administracions esdevenen, a hores d’ara, una ineludible corol·lari de la democràcia i un element fonamental de la seva legitimació, de manera que el nivell d’efectivitat del dret d’accés als documents constituirà en l’esdevenidor un paràmetre molt significatiu del grau de democratització de les institucions públiques. Aquestes premisses, juntament amb altres reflexions més vinculades als arxius com a patrimoni de la humanitat, ha portat el Comitè de Ministres del Consell d’Europa a emetre una Recomanació (Nº R (2000) 13) als estats membres referida a la necessitat d’una política europea comuna en matèria d’accés als arxius. En aquest sentit, és indubtable que la noció de dret a la informació com a dret profundament democràtic cal vincular-la a l’accessibilitat dels arxius públics. En els darrers anys un fet cada cop més usual en paral·lel a la pressió de les associacions i de les organitzacions no governamentals que defensaven l’obertura dels arxius com una fórmula de lluitar contra la �Documents impunitat d’individus acusats de crims de guerra o d’abusos de poder en el marc de règims dictatorials, interessa fixar-se en la necessitat de garantir la conservació dels arxius en els conflictes bèl·lics, durant les dictadures o els vinculats als aparells repressius dels estats en tant que, tard o d’hora, esdevenen instruments imprescindibles per a la restitució de la convivència pacífica i dels drets –morals, econòmics– de molts ciutadans, a banda de permetre de fer justícia davant de determinats abusos dels governs. L’efectivitat del dret a la informació exigeix també una política molt més activa i eficaç de l’Administració, per fer publicitat de les seves resolucions i convocatòries. No n’hi ha prou amb publicar-les als diaris oficials. I menys encara, si quan les publiquen tothom està de vacances. Aquesta publicació formal, obligada per les lleis, s’ha de complementar amb mesures més creatives i eficaces que serveixin realment per donar publicitat de les resolucions i convocatòries públiques entre els sectors i col·lectius potencialment interessats. 121 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Informe sobre bon govern i transparència administrativa Creator An entity primarily responsible for making the resource Grup de Treball sobre Bon Govern i Transparència Administrativa Type The nature or genre of the resource Monografia Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Govern Administració pública Transparència Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Publisher An entity responsible for making the resource available Generalitat de Catalunya Description An account of the resource 121 p. Treball resultant del grup de treball creat arran de l'Acord de Govern de 21 de desembre de 2004. Aquest acord va establir la creació d'un Grup de Treball sobre Bon Govern i Transparència Administrativa, al qual va encarregar la redacció d’un “informe sobre els principis que han d’orientar les actuacions de les administracions públiques catalanes, dels seus organismes i empreses i dels seus responsables polítics i professionals per tal d'assegurar la transparència en la gestió dels recursos públics i la igualtat en l'accés a la informació sobre aquesta gestió per part de tots els ciutadans, organitzacions i empreses”, afegint que “l'informe podrà incloure recomanacions sobre eventuals reformes normatives o de procediment administratiu que garanteixin el respecte als esmentats principis i redueixin el risc de pràctiques desviades de l'interès general”, i que “haurà de presentar igualment propostes per al reforçament d'una cultura ciutadana que rebutgi com a inacceptables aquelles pràctiques". Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2005-07-27 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Informes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2682/viatges_internacionals_PMaragall_2004.pdf 6d1b389d6a5e2e5f6dc8a9dde554a75e PDF Text Text Acció de Govern Viatges internacionals de Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya 2004 SUÏSSA DAVOS 23, 24 i 25 de gener Intervenció del President “The Case for Olympic Truce” Intervenció del President "The World in 2014: The Battle between Nation States and Regional Blocs" Intervenció del President "Closing Remarks to the Open Forum 2004" BÈLGICA BRUSSEL·LES 19 de febrer Entrevista amb Javier Solana, Alt Representant per a la PESC Entrevista amb Pedro Solbes, Comissari d'Economia i Afers Monetaris Entrevista amb Romano Prodi, President de la Comissió Europea Recepció d'Any Nou del Patronat Català pro Europa Sopar amb Michel Barnier, Comissari de Política Regional i Afers Institucionals Dinar amb eurodiputats i alts càrrecs catalans a les institucions comunitàries FRANÇA MONTPELLIER I PERPINYÀ 18 i 19 de març Signatura de l'acord de cooperació futura entre Catalunya, Aragó, Midi-Pyrénées i Languedoc-Roussilon Visita a la Casa de Catalunya de Perpinyà FRANÇA PARÍS 2 i 3 de maig Inauguració del Congrés Fundacional de Ciutats i Governs Locals Units Trobada Internacional sobre l'organització del territori Entrevista privada amb Valéry Giscard d'Estaign Visita a l'exposició de Joan Miró al Centre Georges Pompidou Dinar amb François Hollande i altres representants del PSF MARROC RABAT, AGADIR, CASABLANCA, MARRAKESH, TÀNGER 27, 28 i 29 de maig Audiència amb SM El Rei del Marroc Mohamed IV Ofrena floral al Mausoleu de Hassan II Entrevista privada amb la diputada marroquina Nouzha Skalli Entrevista amb Mohamed Benaïssa, ministre d'Afers Exteriors del Marroc Conferència del MHP "Le Processus de Barcelone aujourd'hui: les défis et les espoirs" Sopar ofert per Mohamed Benaïssa, Ministre d'Afers Exteriors del Marroc ( Esmorzar privat amb Driss Jettou, Primer Ministre del Marroc Inauguració del Fòrum "Les relations economiques Maroc-Espagne " Trobada amb el wali de Casablanca Ofrena floral al monument conmemoratiu dels atemptats de Casablanca Presentació conclusions de la taula rodona sobre cooperació Marroc-Catalunya Dinar ofert pel President a les personalitats econòmiques catalanes i del Marroc Trobada amb els empresaris catalans Visita al COPCA i inauguració de la Plataforma empresarial del COPCA Visita a la mesquita Hassan II amb el wali de Casablanca Entrevista amb el wali de Marrakesh Dinar amb catalans al Marroc, amb assistència de les autoritats de Tànger Taula rodona "Societat civil i desenvolupament ", amb ONG's i societat civil ALGÈRIA ALGER 3, 4 i 5 de setembre Sopar amb Juan Bautista Leña, Ambaixador d'Espanya a Algèria Trobada amb empresaris catalans a Algèria Audiència amb Ahmed Ouyahia, Primer Ministre 1 �Entrevista amb Abdelaziz Belkhadem, Ministre d'Exteriors Sopar ofert per Abdelmalek Sellal, Ministre dels Recursos de l'Aigua Entrevista amb Khalida Toumi, Ministra de Cultura Entrevista amb Daho Ould Kablia, Ministre de l'Interior Entrevista amb Karim Djoudi, Ministre de Finances, encarregat de la Reforma Financera Seminari: Les relacions econòmiques Algèria-Espanya Dinar ofert pel President a les personalitats econòmiques d'Algèria i Catalunya Conferència sobre els nous Reptes del Procés Euro-Mediterrani Entrevista amb Chérif Rahmani, Ministre de l'Ordenament del Territori i Medi Ambient XINA I JAPÓ BEIJING, FUZHOU, SHANGHAI, MACAO, TOKIO Del 18 al 23 d’octubre Acte d'inauguració de la Plataforma Empresarial del COPCA Entrevista amb el Ministre de Comerç Dinar ofert per l'ambaixada espanyola als empresaris catalans Entrevista amb membres del Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics Beijing 2008 Entrevista amb el Ministre Assistent d'Assumptes Exteriors Sopar ofert per Chen Haosu, President de l'Ass. de l'Amistat amb els pobles estrangers Esmorzar amb responsables d'empreses catalanes que acompanyen al viatge Dinar amb touroperadors xinesos Entrevista amb Jia Quinglin, President de la Conf. Consultiva Política del Poble Xinès Visita al campus de la China Europe International Business School (CEIBS) Reunió amb empreses catalanes a l'àrea de Shanghai Cloenda de la sessió sobre medi ambient amb empreses catalanes Visita a la fàbrica Relats Insulation Material Entrevista amb l'Alcalde de Shanghai Final Mundial B hockey patins Catalunya-Anglaterra a Macao Recepció a l'Ambaixada d'Espanya als catalans residents al Japó Sopar ofert per l'Ambaixador d'Espanya a Tokio Entrevista amb Kazuyuki Kinbara, director per a Europa de Keidanren Signatura del conveni entre Casa Asia i la Japan Foundation Visita a la Japan External Trade Organization (JETRO) Esmorzar amb representants de Nissei Giin Renmei Entrevista amb Syuzen Tanigawa, viceministre d'Assumptes Exteriors Entrevista amb el príncep hereu del Japó Conferència del President "Cataluña como destino de las inversiones" i sopar Entrevista amb el diari Nikkei Acte d'inauguració de la Plataforma Empresarial del COPCA Dinar amb Kenzaburo Oé, Premi Nobel de Literatura BÈLGICA BRUSSEL·LES 17 de novembre Entrevista amb Jacques Delors, expresident de la Comissió Europea Dinar informal amb els Presidents dels "Quatre Motors per a Europa" Entrevista amb M. Janez Popotocnic, futur Comissari de Recerca Entrevista amb Jacques Barrot, Comissari de Política Regional Sessió commemorativa X Aniversari del Comitè de les Regions Intervenció en la taula rodona "Regions i ciutats, pilars de la nova Europa" MÈXIC MÈXIC DF, ZAPOPAN, GUADALAJARA Del 24 al 28 de novembre Visita a l'Orfeó Català a Mèxic Entrevista amb Ariadna García, periodista del Diari Reforma Visita al Museu Nacional d'Antropologia Sopar ofert per Cristina Barrios, ambaixadora espanyola a Mèxic Visita al Museu del "Templo Mayor" Dinar ofert per Luis Ernesto Derbez Bautista, Ministre de Relacions Exteriors Entrevista amb Fernando Canales Clariond, Ministre d'Economia Entrevista amb Vicente Fox, president de Mèxic Esmorzar amb els periodistes que acompanyen en el viatge 2 �Donació a la ciutat de Guadalajara de l'escultura de Josep Llimona "Sant Miquel" Inauguració de l'exposició "La Divina Comedia" de Miquel Barceló Dinar ofert per Emilio González, presidente Municipal de Guadalajara Conferència a càrrec del President amb el títol "Elogio de la Hospitalidad" Visita al Museu d'Art de Zapopan Inauguració de l'exposició "Retrospectiva" d'Antoni Tàpies Sopar privat ofert per José Trinidad Padilla, rector de la Universidad de Guadalajara Inauguració de la XVIII Fira Internacional del Llibre de Guadalajara Lliurament del Premi de Literatura Juan Rulfo a Juan Goytisolo Recorregut inaugural pel Gran Saló d'Exposicions de la FIL Inauguració del Pavelló de la Cultura Catalana a la FIL Dinar ofert pel Govern català i per la FIL Sopar ofert pel Fondo de Cultura Económica en honor a Juan Goytisolo Esmorzar amb una delegació d'empresaris catalans Acte d'homenatge a l'exili català Trobada amb els representants del sector editorial i escriptors presents a la FIL Homenatge a Manuel Vázquez Montalbán FRANÇA TOULOUSE 19 de novembre Visita a la seu d'Airbus Dinar de treball i visita als laboratoris de Sanofi-Aventis Visita a les instal·lacions de Prologue Biotech Trobada amb el President de la regió Midi-Pyrénées Martin Malvy Presentació del llibre "Républicains espagnols en Midi-Pyrénées" 3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Viatges internacionals de Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya, el 2004 Creator An entity primarily responsible for making the resource Gabinet del president Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004 Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Relacions Internacionals Maragall Mira, Pasqual, 1941- Viatges i visites President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Document resum de l'activitat internacional del President Pasqual Maragall durant el seu mandat. EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Informes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2681/balanc_govern_2004.pdf 88e8d0c4fdce2a757e39592367d95dec PDF Text Text Página 1 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència Secretaria de Coordinació Interdepartamental de l’acció de Govern Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència Secretaria de Coordinació Interdepartamental Balanç Any 2004 Any 2004 11:31 Balanç de l’acció de Govern 31/12/04 D.L.: B. 50.758 - 2004 cubierta balanç de govern �Actuacions més destacades del Govern de la Generalitat de Catalunya Any 2004 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència Secretaria de Coordinació Interdepartamental 3 �4 �Índex 1. Conjuntura econòmica de Catalunya ........................................................................7 2. Acció de Govern − Actuacions interdepartamentals ....................................................................... 13 − Presidència ..................................................................................................... 16 Relacions Institucionals i Participació ............................................................... 21 − − − − − Política Territorial i Obres Públiques ................................................................. 23 Justícia ............................................................................................................ 31 Interior ............................................................................................................. 34 Economia i Finances ........................................................................................ 38 − Governació i Administracions Públiques ........................................................... 43 Educació ......................................................................................................... 48 − Cultura ............................................................................................................ 52 − Salut ............................................................................................................... 56 Agricultura, Ramaderia i Pesca ........................................................................ 61 − − − − Treball i Indústria.............................................................................................. 65 Comerç, Turisme i Consum .............................................................................. 68 − Benestar i Família ............................................................................................ 72 Medi Ambient i Habitatge ................................................................................. 76 − Universitats, Recerca i Societat de la Informació .............................................. 80 − 3. Recull normatiu − Lleis i Projectes de llei..........................................................................................87 − Decrets ................................................................................................................88 5 �6 �Conjuntura econòmica de Catalunya El creixement del PIB L’economia internacional avança de forma molt positiva, tot i que la trajectòria alcista del preu del petroli li ha restat força empenta. Destaca l’espectacular avenç de les economies asiàtiques per la fortalesa de les exportacions, especialment tecnològiques. La Xina tancarà el 2004 amb un augment del PIB d’un 9% i un important ritme inversor. La represa de l’economia europea es va consolidant amb el creixement més elevat d’ençà del 2000. L’economia catalana rep l’impuls de la demanda europea i millora el sector industrial i les exportacions. El creixement del PIB ha avançat des d’un 2,4% en el primer trimestre a un 2,7% en el segon. I al tercer trimestre es preveu mantenir el mateix creixement del 2,7%. Evolució Producte Interior Brut 5 4,5 4,3 4,3 4,2 4 3,6 3 3,7 2,9 2,7 2,5 2,5 2,5 2,3 Taxa creixement PIB 2 1 2,1 0,9 0 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 III Trim 2004 -1 Catalunya Espanya -1,8 -2 Els sectors econòmics El sector industrial és un dels principals beneficiats de la millora del context econòmic i presenta una empenta notable a partir del segon trimestre, continuada al tercer amb un creixement del 2,6% en el seu valor afegit brut (va ser del 0,8% al primer trimestre). Pel que fa al sector de la construcció, el cicle de creixement s’ha desaccelerat lleument, per bé que menys de la previsió inicial. El VAB del sector passa del 3,5% del primer trimestre al 3,2% del segon, i a un 2,95% al tercer trimestre. Els resultats del sector serveis són força més positius que l’any anterior. El creixement del VAB del sector ha guanyat empenta fins el 2,8% en el tercer trimestre. Dins el sector turístic, en els vuit primers mesos de l’any, s’ha produït un increment tant del nombre de turistes com de pernoctacions. Al sector agrari s’estima que la producció disminuirà enguany un 4,5%. 7 �L’IPC L’evolució dels preus és una de les dades econòmiques més preocupant per a l’economia catalana. El superior diferencial sostingut respecte al conjunt espanyol provoca tensions internes importants. L’avanç de l’IPC a Catalunya es va situar en un 3,9% al mes de novembre, després de registrar un petit increment d’un 0,3% respecte al mes anterior. L’escalada del preu del petroli ha estat pressionant els preus de consum els últims mesos, però gràcies a la recent moderació dels carburants (que han registrat el primer descens mensual dels preus en més d'un any) la taxa interanual de l’IPC ha caigut fins aquest 3,9%, Al conjunt d’Espanya, la inflació interanual s’ha situat en un 3,5%. Així, el diferencial d'inflació de Catalunya respecte a la mitjana estatal s'ha mantingut en quatre dècimes. Evolució Índex de Preus al Consum 4,5 4,3 4,1 Taxa interanual IPC 3,9 3,7 3,5 3,3 3,1 2,9 2,7 2,5 Catalunya Espanya El mercat de treball L’economia catalana continua creant ocupació a un ritme sostingut, similar al dels dos darrers anys, amb un creixement dels afiliats a la Seguretat Social del 2,5% interanual. Segons l’EPA, en el tercer trimestre el ritme de creixement de la població activa s’ha desaccelerat a Catalunya fins a un 0,7% i, atès que segons aquesta font l’ocupació ha crescut un 1%, això ha permès reduir l’atur un 2,1%, cosa que situa la taxa d’atur a un nivell del 8,9%, per sota de la mitjana de la zona euro. La dinàmica de l’atur registrat a les oficines de treball de la Generalitat proporciona un diagnòstic menys positiu i el nombre de desocupats inscrits va ser, el novembre del 2004, un 2% més que el mateix mes de l'any anterior. La taxa d'atur registrat es va situar en el 6,6% de la població activa. Pel que fa a l'Estat espanyol, el nombre d'aturats registrats va decréixer un 1% interanual i la taxa d'atur es va situar en el 8,7%. 8 �Evolució Taxa d'Atur Registrat 11 10 10,0 9 8,7 8 7 6,6 6,6 6 5 Catalunya Espanya El comerç exterior Els resultats del sector exterior presenten globalment una tendència similar a la de l’any anterior, si bé el saldo comercial amb la resta de l’Estat presenta enguany una aportació positiva, contràriament a l’any anterior, mentre que, d’altra banda, el saldo amb l’estranger està tenint enguany una aportació més negativa. En el primer semestre, la dinàmica de les exportacions de béns i serveis a l’estranger ha evolucionat a una taxa mitjana del 2,9% mentre les importacions ho fan fet a un ritme del 6%, cosa que ha deteriorat el saldo comercial i ha provocat una aportació negativa del sector exterior al creixement de l’economia. Tant l’any passat com durant els cinc primers mesos d’enguany, les exportacions de béns s’han caracteritzat per una dinàmica alentida. L’any passat van créixer un 4% i enguany, en el període acumulat de gener a maig, el creixement és encara més feble, del 0,6%. Tanmateix, les dades més recents dels mesos de juny, juliol i agost dibuixen una nova situació, amb creixements que superen l’11% en els dos primers mesos i d’un 8,1% a l’agost. L’entorn internacional i europeu de creixement de la demanda i del comerç propicien aquest creixement, tot i que l’encariment del petroli i la forta apreciació de l’euro està afectant aquest escenari de creixement internacional. El percentatge de participació de les exportacions catalanes en el total de l’Estat espanyol continua presentant una aportació destacada durant el període 1990-2004, ja que s’ha incrementat des del 23,7% fins al 26,8% (amb dades acumulades dels primers set mesos de l’any 2004). Fonts: Institut d'Estadística de Catalunya, Departament d'Economia i Finances i Secretaria d’Estat de Comerç i Turisme. 9 �10 �Acció de Govern 11 �12 �Actuacions Interdepartamentals – Declaració de les bases de l'Acord Estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de l'economia catalana. El Govern s'ha reunit amb els sindicats i les organitzacions patronals per tal d’iniciar un procés que porti a consensuar els eixos i mesures que responguin al repte de millorar la competitivitat de Catalunya i dibuixar les grans línies del model econòmic català del futur. Constitució del Consell d’experts, presidit pel catedràtic Manuel Castells, que és l’organisme encarregat d’assessorar, proposar i contrastar els treballs de les comissions de treball de l’Acord. El catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Josep Oliver, com a Coordinador General s’encarrega de dirigir la metodologia i els criteris per treballar cadascuna de les línies estratègiques definides al Pla de Treball. Constitució de les vuit comissions que elaboraran les propostes de contingut de l’Acord. Impuls i desenvolupament de les tasques d'anàlisi i proposta dels grups de treball dels sectors del tèxtil, l’electrònica de consum i de l’automòbil. ƒ Departament d’Economia i Finances ƒ Departament de Treball i Indústria ƒ Departament de Comerç, Turisme i Consum – Impuls a la instal·lació a Barcelona d’un nou centre d’investigació en medicina regenerativa per a investigació en cèl·lules mares embrionàries. Signatura del conveni marc de col·laboració científica per a la constitució del Centre d’Investigació de Medicina Regenerativa de Barcelona, dins la Xarxa del Centro Nacional de Trasplantes y Medicina Regenerativa. ƒ Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació ƒ Departament de Salut – Projecte de llei de modificació de diverses lleis del Dret Civil en matèria d’adopció i tutela (Codi de família, Codi de successions i Llei d’unions estables de parella). ƒ Departament de Justícia ƒ Departament de Benestar i Família – Programa “L’anticoncepció d’emergència en la xarxa de salut de Catalunya”. Disponibilitat del fàrmac Levonorgestrel a tots els centres sanitaris de Catalunya, tant en els hospitalaris com als centres de salut. ƒ Departament de la Presidència (Secretaria General de Joventut) ƒ Departament de Salut – Creació de la Comissió Interdepartamental per al pla integral d’atenció a persones amb problemes de salut mental. ƒ Departament de la Presidència ƒ Departament de Benestar i Família ƒ Departament de Salut ƒ Departament de Treball i Indústria ƒ Departament d’Interior ƒ Departament de Comerç, Turisme i Consum ƒ Departament d’Educació 13 �– Constitució de la Bioregió. Serà un espai territorial on, en l’àmbit concret de la biomedicina i la biotecnologia per a la salut, diferents agents públics (universitats, hospitals i centres de recerca) i privats (laboratoris farmacèutics o empreses de tecnologies sanitàries i biotecnològiques) desenvolupin la seva activitat. La finalitat de la bioregió serà generar, mitjançant la col·laboració de tots aquests agents, nous productes i serveis altament competitius. ƒ Departament de la Presidència ƒ Departament d’Economia i Finances ƒ Departament de Salut ƒ Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació ƒ Departament de Treball i Indústria – Presentació del projecte del futur parc aeroespacial i de la mobilitat de Catalunya, que se situarà a Viladecans. El Parc, que acollirà empreses industrials i de serveis tant del sector aeroespoacial com de sectors afins, compta també amb la participació de l’Ajuntament de Viladecans i de la Cambra de Comerç de Barcelona. ƒ Departament de Política Territorial i Obres Públiques ƒ Departament de Treball i Indústria – Inversió de 1.461.662 € en el projecte Òmnia ƒ Departament de Benestar i Família ƒ Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació – Signatura d’un conveni per a la realització d’una prova pilot per a la implantació de la recollida selectiva al centre penitenciari de Girona i poder-lo estendre als centres penitenciaris de tot Catalunya en un posterior conveni. ƒ Departament de Justícia ƒ Departament de Medi Ambient i Habitatge – Presentació de les directrius del futur pla per a la gestió de dejeccions ramaderes de la Generalitat de Catalunya. Els dos departaments es comprometen a potenciar una simplificació administrativa sobre dues bases: la corresponsabilitat del ramader i el control efectiu de l’Administració. ƒ Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca ƒ Departament de Medi Ambient i Habitatge – Signatura d’un acord amb el Gremi dels Àrids, per fomentar el desenvolupament del sector extractiu i fer compatible l’extracció dels àrids amb la protecció del medi i amb les disposicions urbanístiques. ƒ Departament de Medi Ambient i Habitatge ƒ Departament de Política Territorial i Obres Públiques ƒ Departament de Treball i Indústria – Signatura d’un conveni per catalogar i fer el tractament arxivístic de la documentació històrica del Departament de PTOP. ƒ Departament de Política Territorial i Obres Públiques ƒ Departament de Cultura – Signatura d’un conveni per impulsar el desenvolupament i la promoció turística de l’Alt Pirineu i l’Aran. ƒ 14 Departament de Política Territorial i Obres Públiques �ƒ Departament de Comerç, Consum i Turisme – Constitució del Grup de Treball per a la racionalització i el finançament de la despesa sanitària, les propostes de la qual ja es troben en fase de redacció. ƒ Departament d’Economia i Finances ƒ Departament de Salut – Pla d’atenció i prevenció per les situacions de calor extrema. Orientat especialment a la detecció i la prevenció de problemes de salut relacionats amb la calor en la gent gran. ƒ Departament de Benestar i Família ƒ Departament de Salut ƒ Departament de Medi Ambient i Habitatge – Acord amb CAT 365, per a la cessió de les dades de famílies nombrosos als ajuntaments per facilitar-los la bonificació automàtica en l’IBI. ƒ Departament de Governació i Administracions Públiques ƒ Departament de Benestar i Família – Posada en marxa d’un programa d’educació viària per a la gent gran que té per objectiu la metodologia d’un entorn educatiu en seguretat viària per a aquest col·lectiu. ƒ Departament d’Interior ƒ Departament de Benestar i Família – Creació de la Comissió d’Impuls de la Política d’Immigració ƒ Departament de la Presidència ƒ Departament de Treball i Indústria ƒ Departament de Benestar i Família 15 �Departament de la Presidència Acció de Govern – Projecte de llei del conseller o consellera en cap. – Decret pel qual es regulen l’estructura i les funcions de l’Oficina de la Presidència de la Generalitat. – Aprovació del decret de regulació de l’estatut del cap de l’oposició. Secretaria de Política Lingüística – Aprovació del Pla d’Acció de Política Lingüística 2004-2005. El Pla preveu 13 mesures amb l'objectiu de potenciar l'ús social del català i fer fàcil viure en català. – Aprovació de mesures per fomentar l'ús del català mitjançant la contractació pública, les subvencions i els crèdits i avals atorgats per l'Administració de la Generalitat i les entitats que hi estan adscrites o vinculades. – Creació del programa destinat a promoure la creació de la Casa de les Llengües. El projecte vol fer de Catalunya un referent mundial i internacional en diversitat lingüística, multilingüisme i indústria aplicada a les noves tecnologies de la informació i la comunicació. – Plans pilot d'acolliment lingüístic. S’han posat en marxa a Reus, Badalona i Banyoles, amb la finalitat de potenciar l'ús del català entre la nova població immigrada. – Voluntaris per la llengua. S’han constituït un total de 4.500 parelles lingüístiques a 90 municipis de Catalunya. – Cursos de català del Consorci per a la Normalització Lingüística. Durant el període octubre 2003-setembre 2004, s’han realitzat 2.570 cursos amb 53.717 matriculats. I a l’octubre de 2004 s’han iniciat 1.702 cursos als quals s’han matriculat 27.608 persones (dades provisionals). – S’ha incrementat en 1.000 places l’oferta de cursos de català a Barcelona ciutat. – Cinema en català. S’han estrenat 18 pel·lícules doblades al català: Doraemon, el gladiador; El gat; El nen que volia ser un ós; Els fills de la pluja; Els increïbles; Garfield; Germà ós; Glup; Harry Potter i el pres d’Azkaban; L’ espantataurons; La volta al món en 80 dies; Llegeix-me els llavis; Scooby Doo 2: desbocat; Shin chan, operació rescat; Shrek 2; Sky Captain i el món del demà; Spider-Man 2, i Un seguit de desgràcies catastròfiques de Lemony Snicket. En versió original subtitulada s’ha estrenat Chemins de traverse. En format DVD han sortit a la venda títols com: Spider-Man 2; Harry Potter i el pres d'Azkaban; Germà ós; Buscant en Nemo; El Cid, la llegenda; P3K: Pinotxo; Shrek 2; Mulan; Shin Chan, operació rescat, o Deep Blue. – Prestatgeria única. Espai dins els locals comercials, amb imatge pròpia clarament identificable, on els ciutadans sempre hi podran trobar, en condicions adequades d'estoc i visibilitat, els productes audiovisuals (DVD, vídeo i videojocs) en català que existeixen en el mercat. – Presentació pública dels resultats de l’Enquesta d’Usos Lingüístics a Catalunya 2003 i de l’Enquesta d’Usos Lingüístics a la Catalunya Nord 2004 (EULCN). Aspectes a destacar de la primera: el 50,1% de la població té el català com a llengua habitual; la transmissió de la llengua de pares a fills ha crescut 11 punts respecte a la generació anterior. Pel que fa a la 16 �segona, el 65,3% dels ciutadans de la Catalunya Nord respon que entén la llengua catalana i el 37,1%, assegura que la sap parlar. – Terminologia normalitzada. El Consell Supervisor del TERMCAT ha aprovat durant l’any 2004 un total de 378 nous termes. El TERMCAT ha atès durant l’any un total de 8.000 consultes. Institut Català de la Dona – Elaboració del “V Pla d’acció i desenvolupament de les polítiques de dones a Catalunya, 2004-2007” i del “Programa per a l’abordatge integral de les violències contra les dones”, que constitueix l’eix 6 del Pla. Obertura del procés de participació ciutadana per recollir les aportacions de les associacions de dones i l’administració local i presentació del Pla als mitjans de comunicació. – Trobades de regidores i responsables polítiques de programes municipals i comarcals per a les dones de Catalunya amb l’objectiu de potenciar l'intercanvi d'informació i establir canals de col·laboració. – Consens amb els grups de dones de Catalunya en l’elaboració del nou text que regula el Consell Nacional de Dones de Catalunya, òrgan de participació de l’ICD. – Col·laboració amb TV3 en l’assessorament dels continguts i el tractament de la informació que es va oferir dins de la Setmana de la violència contra les dones que va fer aquest mitjà de comunicació. – Organització de les estades a Catalunya de temps lliure per a dones amb fills i filles exclusivament al seu càrrec, convocades per l’Instituto de la Mujer del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales (hi van participar 96 dones i 169 nens i nenes d’entre 2 i 12 anys, durant la primera quinzena de juliol). – Inici de les actuacions de sensibilització contra les violències que pateixen les dones, que preveu el nou Programa per a l’abordatge integral de les violències contra les dones, amb la campanya, adreçada a la població jove, “Talla amb els mals rotllos”. – Presentació de la nova col·lecció “Quaderns de l’Institut” de l’Institut Català de la Dona. – Presentació dels resultats del projecte europeu Equal “Compartir és sumar”, dut a terme al llarg de tres anys a Portugal, França i Catalunya. – Edició i distribució de prop de 500.000 fullets per fer difusió de la Línia d'atenció a les dones en situació de violència 900 900 120, en vuit idiomes. – Realització de formació específica per a personal tècnic de l'administració marroquina. Secretaria General de Joventut – Pla d’actuació del Govern de la Generalitat en l’àmbit de la Joventut per al període 20042007. Recull 36 programes d’actuacions adreçades a joves en matèria d’emancipació (habitatge, ocupació, educació, salut, cultura, cohesió social i equilibri territorial) i participació (interlocució, associacionisme, foment de la participació i cohesió social i equilibri territorial). – Signatura de convenis amb els ens locals i presentació del suport als ens locals: Suport a plans comarcals i locals de joventut i signatura dels convenis amb els Consells Comarcals. Creació d’una nova normativa que agrupi les línies de subvenció existents i estableixi les condicions per accedir a subvencions i recursos per part dels ens locals. 17 �– Creació del Projecte Educatiu Integral, que té com a objectiu donar resposta a la necessitat d’interrelacionar tots els agents educatius que intervenen en el procés formatiu d’infants i joves. – Presentació de la Guia d'Activitats d'Estiu que organitzen les associacions educatives juvenils catalanes. – Recepció fins a 31 d’agost, de 3.377 notificacions d’activitats d’estiu on hi participen més de 163.319 infants i joves. La utilitat prioritària d’aquestes notificacions és permetre, si es dóna el cas, actuar en qualsevol situació d’emergència i vetllar per la qualitat de les activitats d’acord amb la informació sobre la situació del lloc de realització i dels participants de les activitats notificades. – Festival Mundial de la Joventut de Barcelona. Suport al Consell Nacional de Joventut de Catalunya i al Consell de Joventut de Barcelona en l’organització d’aquest esdeveniment al qual van assistir més de 8.000 joves de tot el món. – Elaboració del “Pack escoles 2004” adreçat a tots els centres d’ensenyament secundari de Catalunya, que agrupa per primera vegada tota l’oferta pedagògica opcional destinada a treballar capacitats, hàbits i actituds en el camp del desenvolupament personal dels joves. – Primera reunió de la Comissió Interdepartamental de Polítiques de Joventut, com a òrgan de coordinació i impuls de les polítiques de joventut del Govern de la Generalitat. – Presentació de les novetats del Programa Borsa Jove d’Habitatge. Enguany, el programa Borsa Jove d’Habitatge gairebé ha doblat el pressupost, que ha passat de 271.400 € al 2003 a 506.000 € al 2004. – Activació de les taules sectorials d’interlocució de la Secretaria General de Joventut amb els agents socials implicats en matèria de salut, cultura, educació reglada, habitatge i treball. – Pagament dels convenis per al funcionament ordinari de les entitats especialment rellevants del món juvenil per un total de 2.594.320 €. En són beneficiàries 67 associacions juvenils de diferents àmbits: educatives, polítiques, sindicals, d’estudiants, etc. Secretaria de Coordinació Interdepartamental – Indemnitzacions per temps de privació de llibertat. Concessió dels ajuts per als expressos polítics per valor de 4.969.480,65€ en els casos de majors de 65 anys (2.270 expedients) i per valor de 736.410 € en els menors de 65 anys (329 expedients). – Estudi de les fosses comunes existents a Catalunya i manteniment del Cens de persones desaparegudes. – Realització de la primera exhumació d’una fossa comuna de la Guerra Civil, per tal que amb l’aprenentatge que se’n desprengui es pugui establir un protocol d’actuació que tingui en compte totes les fases que hi estan relacionades: estudis previs, extracció, proves antropològiques i d’identificació, destí final de les restes i objectes trobats i dignificació dels llocs. – Casa de la Generalitat a Perpinyà. Creació d'un servei de comunicació extern i d'una borsa de treball transfronterera. Preparació d'un conveni marc amb el Consell General del Pirineus Orientals i d'un conveni específic amb l'àrea d'acció cultural de l'Ajuntament de Perpinyà. Secretaria General de l’Esport – Presentació del pla d’actuació de l’Esport, que recull els deu projectes en matèria esportiva que es desenvoluparan durant els propers anys des de la Secretaria General de l’Esport. 18 �Entre d’altres, els àmbits són: la projecció internacional de Catalunya, els equipaments esportius, l’esport a les escoles, la relació entre salut i esport, l’esport d’alt rendiment, la nova normativa jurídica esportiva o el finançament esportiu. – Renovació del conveni per a la realizació de la Fórmula I al Circuit de Montmeló. – Protocol de col·laboració entre la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) i el Comitè Olímpic de Catalunya (COC). – Presentació de la campanya catalana de l’Any Europeu de l’Esport. – Presentació de l’estudi comparatiu dels resultats esportius de Catalunya-Espanya en els Jocs Olímpics. – Recepció als esportistes catalans que van participar als Jocs Olímpics i Paralímpics d’Atenes, als campions del món de curses d’alta muntanya i de pitch and putt, i a la selecció catalana d’Hoquei patins, campiona del Mundial B, disputat a Macau (Xina). – Inauguració per part del conseller en cap de la Casa de l’Esport a Barcelona (Bac de Roda/Guipúscoa) on s’ubicaran diferents Federacions esportives catalanes. – Inauguracions d’equipaments esportius: Obres de reforma i millora dels vestidors i adequació de l’entorn del camp de futbol de Mediona (Alt Penedès); 1a Pedra Pavelló Poliesportiu Municipal Guissona (Segarra); Complex esportiu municipal La Llagosta (Vallès Oriental); Pavelló poliesportiu de Tordera (Maresme); Enllumenat camp de futbol de Bot (Terra Alta); Cobertura piscina CN Barcelona (Barcelonès); Noves instal·lacions del Club de Tennis Sabadell (Vallès Occidental); Frontó curt a Vinaixa (Garrigues); Camp de gespa artificial a la zona esportiva districte 5è a Reus (Baix Camp); 1a pedra al Circuit de Castellolí (Anoia); Piscina a l’aire lliure i vestidors de Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès); Pista doble poliesportiva a Caldes de Malavella (Selva); Complex esportiu municipal de Montornès del Vallès (Vallès Oriental); Vestidors del camp de futbol de Canet de Mar (Maresme); Piscina coberta a Tàrrega (Urgell), Pistes de pàdel Club de Tennis Barcelona-Teià a Teià (Maresme); Grades camp de futbol municipal de l’Escala (Alt Empordà); Piscina coberta municipal de Salt (Gironès); Camp de golf públic Sant Joan a Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental); Enllumenat del camp de futbol i canvi del terra del pavelló poliesportiu a Vilanova del Camí (Anoia); Pavelló municipal d’esports d’Avinyó (Bages); Camp de tir olímpic de Torres de Segre (Segrià); Gespa artificial del camp de futbol L’Àliga /Club Esportiu Europa. Barcelona (Barcelonès); 1a pedra de la piscina municipal de Roses (Alt Empordà); inauguració de la piscina coberta de Cervera (Segarra); Inauguració pavelló municipal d’esports a Montblanc (Conca de Barberà); Inauguració del Pavelló Municipal d’Esports a Roda de Ter (Osona); Inauguració de les noves instal·lacions d’Alp-La Molina (Cerdanya). Secretaria de Relacions Internacionals – Reunió de constitució de l’Euroregió a Barcelona amb la participació dels presidents d’Aragó, Balears, Catalunya, Languedoc-Roussillon i Midi-pyrénées, – Creació del programa per a l’impuls de l’Euroregió Pirineus-Mediterrània, que tindrà entre d’altres, les funcions d’impulsar i estimular la col·laboració institucional entre els diferents països i regions que conformen l’Euroregió, promoure l’intercanvi cultural i educatiu en els seus territoris, i facilitar el coneixement de la seva realitat social i econòmica. – Viatge oficial del M. H. President a Toulouse en el marc de l’Euroregió. – Reunió del XXII Consell Plenari de la Comunitat de Treball dels Pirineus, celebrat a la Seu d’Urgell. 19 �– Participació del M. H. President en la reunió de presidents i en les celebracions del X aniversari del Comitè de les Regions – Acord de la Conferència per a Assumptes Relacionats amb les Comunitats Europees, que permetrà articular la participació directa de representants autonòmics en els grups de treball i les formacions sectorials del Consell. – Creació de la Delegació del Govern de la Generalitat a Brussel·les amb la finalitat de representar i defensar els interessos de Catalunya davant la Unió Europea i per efectuar el seguiment i recaptar directament la informació d’iniciatives, programes i activitat de les institucions de la Unió Europea que puguin afectar o interessar a la societat catalana. – Decret de creació de l'oficina de la Generalitat a París amb la denominació "Maison de la Catalogne". – Modificació del decret regulador de les oficines de la Generalitat a l'exterior, que dóna una redacció més precisa dels preceptes qüestionats, amb l'objectiu d'aconseguir una entesa entre el Govern de l'Estat i el Govern de la Generalitat en aquesta matèria. – 16è Premi Internacional Catalunya atorgat al filòsof i polític palestí Sari Nussibeh i a l’escriptor israelià Amos Oz. La Generalitat l’atorga anualment com a reconeixement a aquelles persones que han contribuït decisivament amb el seu treball creador a desenvolupar els valors culturals, científics o humans arreu del món. – Celebració de II Fòrum Hispano-xinès a Barcelona. – Viatges oficials del M. H. President de la Generalitat en visita institucional i acompanyat de delegacions empresarials: al Marroc, Algèria, la Xina , el Japó i Mèxic (en ocasió de la Fira del Llibre de Guadalajara). – Viatge oficial de l’Hble. Conseller en Cap a Edimburg en ocasió de la V Conferència de Presidents de Regions amb Poder Legislatiu. Direcció General d’Afers Religiosos – Signatura de convenis de col·laboració amb el Consell Islàmic de Catalunya, amb el Consell Evangèlic de Catalunya, amb la Comunitat Local Bahà’í de Barcelona, i amb la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia en representació de la Lliga per la Laïcitat. – Conveni pluriennal amb la Universitat Autònoma de Barcelona, per a la realització d’un estudi sociològic sobre les dificultats presents a Catalunya per exercir els drets de llibertat religiosa. Conveni amb la Universitat Rovira i Virgili per a l’elaboració d’una proposta sobre locals de culte. – Convocatòria de subvencions per a activitats de relació entre les confessions religioses i la societat catalana. Convocatòria d’ajuts per a estudis superiors relacionats amb les religions i la laïcitat fora de Catalunya, a Europa. – Presentació d’un estudi sobre les minories religioses a Catalunya. Delegació del Govern a Madrid – Lliurament de l’XI Premi Blanquerna al poble de Madrid en homenatge a les víctimes de l’11 de març. – Creació del programa “Catalunya Proposa” destinat a donar conèixer la proposta de Catalunya al conjunt d’Espanya així com explicar alhora l’Espanya que es proposa des de Catalunya. 20 �Departament de Relacions Institucionals i Participació Acció de Govern – Creació de la Comissió Assessora de la Reforma de l’Autogovern de la Generalitat de Catalunya. Una de les prioritats del Govern de la Generalitat de Catalunya és impulsar un Acord Nacional sobre l’Autogovern i el finançament amb la participació de totes les forces polítiques i socials del país en la preparació de les accions necessàries per ampliar l’autogovern a Catalunya, l’elaboració d’un nou Estatut i l’adopció d’un nou sistema de finançament. – Posada en marxa de la campanya de participació sobre el nou Estatut de Catalunya i presentació dels seus resultats. Un total de 106.729 persones han participat en la campanya de participació sobre el nou Estatut de Catalunya, des del passat mes de maig. Aquesta xifra reflecteix tots els ciutadans que han participat, a través de la pàgina web, del correu tradicional, del bus de l’Estatut, les xerrades informatives, els tallers de debat, a les sessions de la setmana de l’Estatut, o a través del Festatut. Aquesta participació s’ha traduït en un total d’11.152 aportacions individuals. El sistema que més han fet servir els ciutadans per informar-se i formular consultes ha estat la pàgina web (amb un total de 86.757 visites), mentre que els qüestionaris, dipositats al bus de l’Estatut i enviats per correu tradicional són els més s’han fet servir per formular les aportacions (un total de 6.622 persones han fet servir aquest mètode). Els drets socials, els lingüístics, l’autodeterminació i les propostes al voltant del nou finançament són els més repetits pels catalans a la campanya de participació. – Lliurament de les aportacions dels ciutadans a la ponència parlamentària per a la reforma de l’Estatut. – Constitució de la Comissió d’Organització Territorial i presentació dels primers acords en matèria de la nova divisió territorial de Catalunya. – Presentació del document actualitzat pel govern de les competències pendents que ha de transferir l’executiu central a la Generalitat. – Conveni de col·laboració amb l’Amical Mauthaussen, pel qual la Generalitat es compromet a cooperar amb l’Amical per reimpulsar el seu treball de recuperació de la memòria històrica. – Creació d’una pàgina web del departament com a canal directe de participació ciutadana. – Conveni amb la UAB per a la realització del projecte de creació del Memorial Democràtic en la seva vessant institucional, organitzativa i funcional. – Jornades sobre desenvolupament constitucional i estatutari a l’Institut d’Estudis Autonòmics amb experts de tot l’Estat. – Constitució de la Comissió pel desplegament de la Carta Municipal de Barcelona, integrada per representants del Govern català i de l’Ajuntament de Barcelona, i presidida pel conseller de Relacions Institucionals i Participació. – Reunió de la Comissió Bilateral de Cooperació Estat-Generalitat, l’òrgan encarregat de prevenir i proposar solucions per als conflictes entre les dues administracions, que va 21 �finalitzar amb l’acord de retirada de 7 recursos per part de la Generalitat i 5 per part del Govern central. – Jornada sobre la reforma de la Iniciativa Legislativa Popular. – Constitució i primera reunió de la Comissió Mixta de Transferències Estat-Generalitat, d’alt valor simbòlic perquè la Comissió Mixta Catalana no s’havia reunit des de 2001. En la reunió es va acordar el traspàs immediat de 6 competències i es van obrir ponències per estudiar traspassos que ja tenen una sentència favorable del Tribunal Constitucional. – Primera reunió entre el Ministeri d’Administracions Públiques, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona per impulsar la Carta Municipal de Barcelona. – Assistència als actes de commemoració del 60è aniversari de l’alliberament de París. La Conselleria de Relacions Institucionals i Participació convida una delegació d’ex-combatents catalans a participar-hi. Aquesta acció s’emmarca dins el projecte de Memorial Democràtic que s’està posant en marxa. – Celebració del 25è aniversari de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. – Presentació a les entitats de l’avantprojecte de Memorial Democràtic. El Memorial Democràtic serà la institució de la Generalitat que, amb la seva presència i amb la seva activitat, commemorarà l’antifranquisme i, amb ell, els valors i les tradicions polítiques i culturals que permeten comprendre el llarg i costós procés històric que ha cimentat la nostra democràcia, la Constitució i l’Estatut. És, per tant, una institució de la responsabilitat moral i de la responsabilitat política que garantirà el dret al coneixement històric de l’antifranquisme i dels fonaments de la democràcia actual. La seva vocació és unir passat, present i futur. El projecte de Memorial Democràtic és una proposta oberta que ara se sotmetrà a les opinions del món acadèmic i les entitats que treballen per la recuperació de la memòria històrica al nostre país. 22 �Departament de Política Territorial i Obres Públiques Acció de Govern – El Govern ha aprovat el Pla economicofinancer 2004-2010 de GISA, que suposarà una inversió en infraestructures de 7.500 M€. El total de les aportacions de la Generalitat a consignar en els pressupostos del període 2004-2010 sumarà, d’una banda 3.817 M€, i de l’altra, 3.605 M€ més corresponents a un Pla economicofinancer exclusiu per a les obres de la Línia 9 del Metro de Barcelona per al període 2005-2014. Planificació territorial – Creació del Programa de planejament territorial amb l’objectiu d’elaborar i aprovar en el curs de la present legislatura els plans territorials de l’Alt Pirineu i l’Aran, la Plana de Lleida, el Camp de Tarragona, la Catalunya Central, la Regió Metropolitana i les Comarques Gironines, així com també revisar el Pla Territorial de les Terres de l’Ebre i el Pla Territorial General de Catalunya. – Presentació de l’avenç del Pla director de l’Empordà, del de l’Alt Pirineu i l’Aran, i del de les comarques centrals, i de l’inici dels treballs del Pla Territorial de l’àmbit de Ponent. – Es crea una comissió per a la redacció del Pla director d’estacions d’esquí, per tal d’atendre les necessitats d’infraestructures, la millora d’accessos i ajudes públiques per fer front a la competència d’Aragó i Andorra. També s’inclouen limitacions per a la creació o ampliació d’estacions i la possibilitat de crear una marca única per millorar la promoció. – Signatura del conveni de constitució de l’Observatori Català del Paisatge juntament amb representants del món local, col·legis professionals i els rectors de les universitats catalanes, i signatura de la Carta del Paisatge de l’Alt Penedès. – Subvencions a 20 consells comarcals per un import d’1,1 M€ destinades a la millora de camins a les zones de muntanya. Aquesta partida, a executar durant el que queda d’aquest any i l’any vinent, es destina al finançament d’actuacions de millora de la xarxa veïnal i rural de camins a les zones de muntanya. Urbanisme – El Parlament ha aprovat una modificació substancial de la Llei 2/2002 d’Urbanisme de Catalunya per al foment de l’habitatge assequible, la sostenibilitat territorial i l’autonomia local. – Aprovat inicialment el Pla director de preservació del litoral. Aquesta normativa estableix que no es podrà construir a menys de 500 metres de la costa en el cas de sòls no urbanitzables i de les zones urbanitzables no delimitades. En aquest context, s’han atorgat 790.000 € en ajuts a 11 ajuntaments per a actuacions paisatgístiques en la gestió del sòl no urbanitzable del sistema costaner. 23 �– Aprovats els objectius i criteris del Pla director urbanístic dels àmbits del sistema costaner integrats per sectors de sòl urbanitzable delimitat sense pla parcial aprovat i iniciada la consulta als ajuntaments. Aquest nou pla centra el seu interès en un àmbit de 721 ha que conformen 50 sectors que es localitzen en 28 municipis de la costa catalana, i s’ha aixecat la suspensió preventiva de la resta de 161 sectors de 27 municipis de sòl urbanitzable sense pla parcial aprovat. – Presentació i aprovació inicial del Pla director urbanístic de Gallecs, que garantirà definitivament la preservació i l’ordenació del paratge. – L’Institut Català del Sòl, l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, el Consorci del Centre Direccional de Cerdanyola i el Consorci per a la construcció, equipament i explotació del laboratori de llum Sincrotró han signat un conveni per facilitar i urbanitzar els terrenys on s’ha de construir aquest equipament. – Impuls, mitjançant l’Institut Català del Sòl, a la creació de nous consorcis que permetin dur a terme el desenvolupament urbanístic de les promocions: Prat Nord al Prat de Llobregat; Eixample Nord de Vilanova i la Geltrú; Can Filuà de Santa Perpètua de Mogoda i Ca l’Alemany de Viladecans. Aquesta promoció donarà cabuda al futur Parc Aeroespacial de Catalunya. – Al llarg del 2004, la Generalitat, mitjançant l’Institut Català del Sòl, ha establert 42 nous convenis amb ajuntaments per a la promoció de sòl en més de 30 municipis diferents, 29 convenis corresponen al programa de sòl industrial i 13 al programa de sòl residencial. – S’han redactat i tramitat des de l’Institut Català del Sòl als ajuntaments, pel que fa al sòl d’ús industrial, un total de 29 documents de planejament que permetran urbanitzar 660 ha i pel que fa al sòl d’ús residencial, 26 documents més que permetran urbanitzar 386 ha amb capacitat per a més de13.000 habitatges potencials. – Hi ha en execució 35 actuacions de promoció de sòl que han de permetre urbanitzar 519 ha. D’aquestes, 13 actuacions, que suposen la urbanització de 325 ha, són d’ús industrial i les restants 22 actuacions, que suposen la urbanització de 194 ha amb capacitat per a 9.147 habitatges potencials, són d’ús residencial. – S’ha aprovat el Pla Urbanístic de Sant Andreu-Sagrera l’objectiu del qual és facilitar la implantació de la xarxa del Tren d’Alta Velocitat Madrid - Barcelona - Frontera francesa i permetre la creació d’un centre intermodal, el soterrament de les vies, la creació d’un corredor verd des del Nus de la Trinitat, la construcció d’habitatge social i habitatges per a joves i intensificar els usos terciaris de la zona. Remodelació de barris i nuclis antics – Llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen atenció especial i aprovació del Decret que la desenvolupa. – Adjudicats els primers ajuts de la Llei de barris a 13 projectes de millora i rehabilitació integral de diferents municipis de Catalunya, que suposaran una inversió de 198 M€, 99 dels quals són a càrrec de la Generalitat. – Al llarg del 2004 la Generalitat, mitjançant l’Institut Català del Sòl, ha establert 42 acords amb ajuntaments per a la rehabilitació de nuclis antics i la restauració de monuments en aquests municipis. – Iniciades un total de 37 obres de rehabilitació de nuclis antics i restauració de monuments que suposaran una inversió global d’uns 7 M€ . D’entre elles, cal destacar la restauració del Monestir de Sant Quirze de Colera a Rabós, la segona fase de la restauració del Castell de 24 �Monsoriu a Arbúcies/Sant Feliu de Buixalleu, les obres d’urbanització i rehabilitació a l’entorn de la Plaça de l’Òmnium Cultural a Sant Quirze de Besora, la rehabilitació del Castell dels Comtes de Prades a Falset, la urbanització de la Plaça Major de Prades i la de la Plaça de la Catedral de Vic. – Acabades 44 obres de rehabilitació de nuclis antics i restauració de monuments que han suposat una inversió global de 5,5 M€. D’entre elles cal destacar l’ordenació del Conjunt Històric de Montagut, la remodelació del C/ Sant Isidre-zona Riera de les Arenes a Matadepera, la restauració de l’Església de Santa Maria a la Pobla de Lillet i de les cobertes de l’Església de Sant Llorenç de Morunys, la rehabilitació de l’edifici de les Casotes a Sant Carles de la Ràpita i la rehabilitació de la Plaça del Rec, del jardí i la tanca de la Torre Viladomiu a Puigcerdà. Carreteres – Modificació del projecte de les obres de l’eix Vic-Olot, per reduir l’impacte ambiental i garantir la preservació de la zona i presentació de la nova proposta per a l’eix Vic-Olot en el tram de la Garrotxa, que modifica el traçat previst i redueix sensiblement l’impacte visual i mediambiental. – Signatura de l’acord amb els ajuntaments de Palamós, Vall-llobrega, Mont-ras i Palafrugell, sobre la reconversió de la carretera C-31 en el tram Palamós-Palafrugell en una via desdoblada (60 M€). – La Generalitat engega un pla de xoc per millorar la senyalització de les carreteres. En conjunt, l’actuació prevista, amb un cost superior als 21 M€, millorarà la senyalització d’unes 1.000 cruïlles i suposarà la instal·lació d’uns 10.000 nous plafons. – Entre les obres acabades cal destacar: el tram desdoblat entre Balsareny i Puig-reig de l’eix del Llobregat C-16 (80,2 M€), la variant de Palau-Solità i Plegamans (14,4 €), la variant de la C-65 a Llagostera (8,7 M€), la 1a fase del desdoblament de la variant de Santa Cristina d’Aro (7,6 M€), la nova carretera de Guissona a Solsona (Tram Guissona-Biosca 7,4 M€), el nou pont al carrer Maristany sobre el riu Besòs (6,5 M€) i la 3ª fase de la millora dels revolts al Priorat T-702, T-712, T-730 a la Figuera (6 M€) entre altres. – Entre les obres iniciades cal destacar: el desdoblament de l’eix del Llobregat entre Puigreig i Berga (176,7 M€), la variant de Sant Esteve d’en Bas C-63 (13,3 M€), la 2ª fase del desdoblament de la C-31 entre Santa Cristina d’Aro i Platja d’Aro (8,9 M€), els accessos a Balaguer per la carretera de Corbins de connexió de la C-12 amb la C-26 (6,8 M€), la millora de revolts i reforç de ferm de la L-303 entre la intersecció amb L-310 i Agramunt (5,3 M€) i la variant de Sant Jordi Desvalls i la supressió del pas a nivell (5,1 M€) entre altres. – S’han adjudicat 355 noves actuacions de millora de la xarxa viària catalana per un import de prop de 180 M€, que incidiran especialment en la seguretat viària i en la comoditat de la circulació. Transports Metro i tramvies – Entrada en servei del Trambaix i del Trambesòs. – Entrada en servei del vestíbul de l’intercanviador de Cornellà de Llobregat, que connecta el Trambaix, el metro (L5) i Renfe. – Inici de les obres de construcció del nou intercanviador de metro de Sagrera Meridiana, que suposa una inversió de 87,1 M€. 25 �– S’han acabat les obres d’instal·lació del sistema de conducció automàtica (ATP-ATO) de les línies 1 i 3 (17,7 M€) – Adjudicat el perllongament de la L2 des de Pep Ventura fins a Badalona Centre (31 M€). – Adjudicat el perllongament de la L4 entre les estacions de Santander i Sagrera Meridiana i les obres de connexió de la L4 i la L9 amb les cotxeres del triangle ferroviari (88,9 M€). – En l’àmbit de la Línia 9, amb l’adjudicació del darrer tram que va del polígon Mas Blau del Prat de Llobregat a la nova terminal l’Aeroport de Barcelona (139 M€), es troben en marxa les obres de la totalitat del traçat de la nova línia. – L’empresa pública Infraestructures Ferroviàries de Catalunya (IFERCAT) ha passat a ferse càrrec de la construcció i gestió de la Línia 9. Per aquesta raó s’ha aprovat el Pla economicofinancer de la nova empresa administradora de la Línia 9 del Metro, que preveu una inversió en infraestructures de 3.162 M€ fins al 2008. El Pla té en compte els ingressos i les obligacions relatius a la construcció i l’explotació de la L9, així com els recursos financers necessaris per al compliment dels contractes per a l’execució de les obres d’aquesta nova línia. Així mateix, el Govern ha autoritzat a IFERCAT a efectuar una operació de finançament de 650 M€ per assumir part del cost de les obres de la nova línia. – Signatura dels contractes de subministrament i arrendament dels 50 nous trens per a la Línia 9 del metro (296 M€) i adjudicació del contracte de subministrament de 10 trens per a la L1 (65 M€). Actuacions a la xarxa de FGC – Presentació del Pla d’Inversions 2005-2007 de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), que preveu una inversió de 602,9 M€. – El Govern de la Generalitat autoritza Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a formalitzar una operació de finançament per un import de 42,9 M€ que es destinaran a inversions en infraestructures ferroviàries que realitza GISA a la xarxa ferroviària de FGC. – Entrada en funcionament de dues passarel·les per a vianants que uneixen l’intercanviador de Quatre Camins amb les parades dels autobusos de l’anomenat corredor de Vallirana, Cervelló i Corbera situades a l’encreuament de la N-340 amb la N-IIa (840.000 €), i Ferrocarrils de la Generalitat n’assumirà la gestió integral. – Nou programa de transport escolar de la línia Barcelona-Vallès a FGC per al curs 20042005. El servei previst consistirà en la reserva de dos trens especials per a escolars al matí entre Pl. Catalunya i Sant Joan, i la reserva de dos cotxes a la tarda d’un tren procedent de Sant Joan, i d’un altre procedent de Mira-sol. – S’han realitzat les obres de cobriment del tram dels FGC comprès entre el pont de Cabanyes i el pont d’Edison a Rubí (6,6 M€) i les excavacions arqueològiques a l’estació UPC-Vallparadís per al perllongament dels FGC a Terrassa. – Continua la implantació del Metro del Baix Llobregat: ƒ 26 S’han iniciat les obres del desdoblament del tram Martorell enllaç-Olesa de Montserrat (8,7 M€), l’enclavament del desdoblament del tram Baixador de Palauestació de Martorell (7,1 M€), la 1ª fase de l’enclavament i senyalització de la línia d’FGC a Pallejà (3,2 M€), les instal·lacions de l’estació de Martorell del desdoblament de la via entre el baixador de Palau i l’estació de Martorell Vila i Martorell Enllaç (2,9 M€), la construcció d’una sots-central elèctrica a Olesa de Montserrat (2,8 M€) i la millora de comunicació entre andanes a l’estació de Palau (1,1 M€). �ƒ S’han adjudicat les obres del pas del tren d’alta velocitat sota l’estació d’FGC a Martorell Enllaç (3,4 M€) i l’escomesa elèctrica de mitja tensió de la nova subcentral d’Olesa de Montserrat (2,1 M€). Millora de l’accessibilitat a la xarxa de Metro i d’FGC – Entrada en servei de la remodelació de l’estació de metro de Sants (L5 i L3), que ha consistit a adaptar-la a persones amb mobilitat reduïda i en la construcció d’un nou vestíbul (9,2 M€) i acabament de la instal·lació d’ascensors a l’estació de la plaça Catalunya de la L3 (624.344 M€). – S’han iniciat les obres d’adaptació a la normativa i millora de l’accessibilitat de 42 estacions de metro de les línies L1, L4 i L5 (49,13 M€) i les obres de l’ascensor inclinat per a la millora de la mobilitat i els accessos a l’estació de Ciutat Meridiana de la L11 (2,7 M€) – S’han adjudicat les obres d’adaptació a la normativa i millora de l’accessibilitat a 14 estacions de l’L-3 (20,4 M€) i l’adaptació i millora de l’accessibilitat de les estacions de Collblanc i Can Vidalet de la L5 (2,3 M€). – S’han iniciat les obres del nou vestíbul a l’estació Almeda d’FGC a Cornellà (4,2M€). – Adjudicades les obres d’ampliació del vestíbul del costat Rosselló i l’andana en sentit Sarrià de l’estació de FGC de Provença (18,2 M€). Transport de viatgers per carretera – Ha entrat en funcionament la nova estació d’autobusos de Camprodon (342.298 €) i la de Palafrugell (1,9 M€); s’han iniciat les obres de l’estació d’autobusos de Sant Feliu de Guíxols (1,7 M€) i l’estació d’autobusos provisional de Lloret de Mar (226.473 €); s’han adjudicat les obres de l’estació d’autobusos de Cervera (486.593 €), la 2a fase de l’estació del Vendrell (230.000 €), la rehabilitació, millora de la senyalització i col·locació d’instal·lacions d’aprofitament d’energies renovables a diverses estacions d’autobusos de les comarques gironines (2 M€) i la nova estació d’autobusos de Lloret (7,9 M€) que inclou un nou aparcament soterrat i la urbanització de l’entorn. – S’han acabat les obres de rehabilitació d’estacions d’autobusos a la demarcació de Tarragona (2 M€) i s’ha iniciat la instal·lació de bicebergs a les estacions d’autobusos de Tarragona, Tortosa, Valls i el Vendrell, i 8 punts d’informació d’Internet a les estacions d’autobusos de Cambrils, Gandesa, Móra d’Ebre, Reus, Tarragona, Tortosa, Valls i el Vendrell (1,6 M€). Altres actuacions en matèria de transport – El servei Carsharing (cotxe multiusuari) inicia el seu període de proves, amb un centenar de socis i 10 vehicles, que s’allargarà fins a finals de gener quan ja entrarà en ple funcionament. – Presentació de l’Observatori de la Mobilitat i de la nova web www.mobilitat.net. – Entrada en servei del carril bus de la intersecció de la C-17 i la N-150 a Montcada i Reixac (750.000 €). – S’encarreguen els treballs per definir el futur Eix Transversal Ferroviari. S’ha adjudicat la redacció de l’estudi previ de corredors i de caracterització d’alternatives de l’eix transversal ferroviari (377.986 €). Es tracta d’una línia mixta, per a passatgers i mercaderies, d’ample internacional i d’alta velocitat que enllaçaria Lleida, Cervera, Igualada, Manresa, Vic i Olot i 27 �que comptaria amb quatre ramals: un cap a la frontera francesa, dos amb els ports de Barcelona i Tarragona, i un quart amb la sortida de Puigcerdà cap a Tolouse. – Signatura d’un acord entre el Departament de PTOP i el Ministeri de Foment per a la supressió de 24 passos a nivell de Renfe a diversos punts de la xarxa viària catalana. La Generalitat es farà càrrec de suprimir-ne 10, mentre el Ministeri s‘encarregarà de la supressió dels altres 14. El cost d’aquestes actuacions serà d’uns 40 M€ i el conveni té una vigència de 6 anys. – Signats els convenis entre l’Ajuntament de Vilafranca i el DPTOP pels quals el departament participarà en el finançament del soterrament de les vies del ferrocarril que transcorren pel municipi amb 8 M€. – El Govern ha acordat aprovar el contracte programa entre l’Administració General de l’Estat i l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) per al període 2002-2004, amb un total d’aportacions de 1.175 M€. – Signatura d’un conveni amb el Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona, pel qual la Generalitat, els ajuntaments i agents socials integrats en el Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona preveuen establir mitjans de transport públic als polígons de Gran Via Sud/ Pedrosa, Palau-solità i Plegamans i Polinyà. – Impuls a la creació de les Autoritats de Transport Metropolità (ATM) de Girona, Lleida i Tarragona. Aeroport – Inaugurada la tercera pista de l’Aeroport de Barcelona, que permetrà doblar el nombre de moviments, que passarà de 52 a 90 avions que aterraran o s’enlairaran cada hora. (Aquesta actuació l’ha fet el Ministeri de Foment). – Signatura d’un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç per impulsar el desenvolupament dels enllaços aeris intercontinentals a l’Aeroport de Barcelona, coordinats amb AENA i la direcció de l’aeroport. – Signatura d’un conveni marc de col·laboració amb AENA i l’Ajuntament de Vilobí d’Onyar, que permetrà regular i ordenar la circulació en els accessos de l’Aeroport de Girona-Costa Brava. – El Departament de PTOP presenta els resultats d’un estudi que situa l’opció d’Alguaire com a emplaçament més favorable per a l’Aeroport de Lleida. Port – Presentació del Pla d’accessibilitat ferroviària i viària del Port de Barcelona. – Presentació del Pla d’Inversions de Ports de la Generalitat 2005-2008, que preveu una inversió de 105,7 M€ en els ports situats al litoral de Girona, Barcelona i Tarragona. – Les actuacions més rellevants que Ports de la Generalitat ha dut a terme durant l’any 2004, d’acord amb el Pla d’Inversions 2001-2004 són les següents: a) Inversions de suport al sector pesquer: S’ha dut a terme la reforma de la nau de venda de peix del port de Palamós (886.817,09 €) i la remodelació de les instal·lacions pesqueres de Vilanova i la Geltrú (645.000 €). S’ha adjudicat l’ordenació de la dàrsena pesquera del port de Vilanova i la Geltrú (258.859,83 €) i la reforma de la nau de venda de peix del port de Mataró (429.219,70 €). 28 �b) Inversions per assegurar la funcionalitat de cada port com a infraestructura per al recer d’embarcacions: S’han finalitzat les obres de l’ampliació del port de l’Escala corresponents a l’últim tram del moll adossat (932.512,39 €), s’ha iniciat l’execució de les obres del reforç del dic de recer del port de Sant Feliu de Guíxols (7,4 M€) i s’ha adjudicat l’acabament del moll adossat del port de Palamós (2,1 M€). c) Inversions de potenciació de la nàutica esportiva i de caire turístic-ciutadà: S’han finalitzat les obres de la millora de la façana marítima i habilitació del moll d'atracament per a vaixells del port de l’Ametlla de Mar (269.990 €). S’ha adjudicat la construcció i explotació de la dàrsena esportiva interior del port de Vilanova i la Geltrú (18 M€) i que preveu la construcció de la nova dàrsena esportiva, la reubicació de la nàutica popular i el trasllat del varador. – S’han posat en marxa els projectes d’actuació mediambiental als ports del Masnou, Mataró i Portbou (359.000 €). – Inauguració del port esportiu de Roses finançat per l’Ajuntament. – Presentació del port de Badalona i del port de Calafell. – Signatura d’un conveni entre el Departament de PTOP i els ports esportius del litoral català per fer-se càrrec conjuntament de la regeneració de les platges afectades per les seves infraestructures (cofinançament al 50%). Infraestructures logístiques – Posada en marxa la CIM de Lleida, la plataforma logística més important de les terres de Lleida. La CIM ha tingut una inversió de 17,4 M€, i compta amb una superfície total de 42 ha. – El Govern ha autoritzat els representants de la Generalitat a l’empresa Centre Integral de Mercaderies i Activitats Logístiques SA (CIMALSA) a formalitzar una operació de finançament per valor de 40 M€. Aquesta inversió permetrà desenvolupar els projectes en marxa que culminaran amb 4 nous Centres Integrals de Mercaderies: CIM la Selva, CIM el Camp, CIM l’Empordà, CIM el Penedès. – S’han acabat les obres de la 2ª fase de l’aparcament per a vehicles pesants de Sort (673.291 €) i de Cassà de la Selva (619.155 M€) i s’ha iniciat el de Valls (3,2 M€). – Signatura d’un conveni amb l’ajuntament del Prat de Llobregat per seguir impulsant el Centre d’Informació i el programa de comunicació del Pla del delta del Llobregat, per tal de donar una visió global de les diverses obres d’aquest pla per al conjunt de la ciutadania. El cost total de les despeses s’estima en 145.000 € (120.000 € aportats per l’ajuntament, i 25.000 € per PTOP). Peatges – El Govern de la Generalitat ha presentat, en el marc del Grup de Treball de Reordenació dels Peatges, un document que planteja un nou sistema de revisió anual de tarifes que tindrà en compte la intensitat de trànsit de la via. També s’hi inclou un pla de millores a la xarxa d’autopistes, les bases per la redacció d’un protocol d’emergències, l’estudi de nous descomptes de les concessionàries, el compromís de les concessionàries de presentar un Pla de millores i seguir negociant de cara a la creació per part de l’Estat d’un fons dels impostos generats per les concessions per a l’homogeneïtzació dels peatges i de transició cap a un nou model de vies d’alta capacitat. En la tercera reunió del Grup de Treball de Reordenació de Peatges, s’han acordat nous descomptes que arribaran al 40% en les hores 29 �valls dels dies de l’any de màxima afluència de vehicles, i fins al 25% segons l’ús de determinades autopistes. També es crearà un sistema de Telepeatge per a vehicles pesats i un nou sistema de revisió de les tarifes vinculat al pas de vehicles. Aquest conjunt de mesures coincidiran amb el decret anual de revisió de peatges amb els increments corresponents que aquest any seran menors del que pertocaria gràcies a la revisió de la fórmula. 30 �Departament de Justícia Acció de Govern Administració de Justícia – Aprovació de la creació el 2005 de 22 jutjats i 3 seccions, 17 a Barcelona, 2 a Girona, 1 a Lleida i 5 a Tarragona. – Posada en funcionament dels nous jutjats mercantils a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, encarregats principalment, de la tramitació dels concursos de creditors, dels expedients judicials que afectin a les persones sotmeses a concurs i dels assumptes referits a la propietat intel·lectual i industrial. – Aprovació del Pla de renovació del parc immobiliari judicial per al període 2004-2007. Licitació de la construcció d’edificis judicials: Cornellà del Llobregat, el Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Igualada, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Cerdanyola del Vallès, Olot i Santa Coloma de Gramenet. Disseny dels projectes d’obres de nous edificis judicials. Inversió 2004-07 : 240 M€. – Redefinició i reanudació de les obres de la Ciutat de la Justícia de Barcelona - L’Hospitalet. – Posada en marxa del programa Iuscat, de modernització de tecnologies de la informació a l’àmbit judicial. Aquest projecte suposa una inversió de 15,8M€, i comporta la incorporació de gairebé 8.000 nous ordinadors a l’administració judicial. – Signatura d’un protocol entre el Departament i el Ministeri de Justícia, per a la informatització i normalització del català al Registre Civil. – Revisió de la regulació i augment de les retribucions i la gestió del torn d’ofici dels col·legis d’advocats catalans. – Conveni entre el Departament de Justícia i el Consell de Col·legis de Procuradors de Catalunya per millorar el torn d’ofici d’aquests professionals. – Aprovació d’un nou pla integral per potenciar l’ús del català als Jutjats. – Distribució de la primera Carta dels drets lingüístics dels ciutadans en l’àmbit judicial, conjuntament amb l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia, als jutjats i tribunals de Catalunya. – Reforma del Consell de la Justícia, per agilitar el seu treball, amb la creació d’una comissió permanent. – Posada en marxa de l’elaboració del Llibre verd de la Justícia a Catalunya. – Concessió del Premi Justícia de Catalunya a l’expresident del TSJC, Guillem Vidal i a l’exsíndic de Greuges de Catalunya, Anton Cañellas, durant la Celebració del Dia de la Justícia a Catalunya. Serveis Penitenciaris – Aprovació del Pla de Política penitenciària, amb actuacions en recursos humans, organització i instal·lacions. – Aprovació del Pla director d’equipaments penitenciaris, que preveu la construcció de sis nous centres penitenciaris fins a l’any 2010 amb 6.500 noves places per a interns, per assolir les 10.500 l’any 2010 (8.500 de règim tancat i 2.000 de règim obert). 31 �– Creació de la Taula Cívica del Sistema penitenciari català, formada per experts i representants de la societat civil, òrgan consultiu de debat, treball i proposta i de relació entre la societat i l’administració penitenciària. – Adopció de mesures urgents per millorar el sistema penitenciari. ƒ ƒ Ampliació de la plantilla en 100 places. Inversió de 566.000 € en material de seguretat dels centres penitenciaris catalans. – Posada en funcionament del DERT (departament especial de règim tancat) del Centre Penitenciari de Quatre Camins. – Aprovació del Decret que regula les compensacions per als municipis on s’instal·lin equipaments penitenciaris. – Aprovació provisional del Pla especial de construcció del Centre Penitenciari Lledoners (Bages) i creació de la Comissió de Seguiment del Pla especial del nou centre. – Inici del Programa de Formació Permanent del Personal Penitenciari. – Inici de les obres del Centre Penitenciari Brians-2. – Signatura d’un conveni amb l’Ajuntament de la Roca per la construcció del nou centre penitenciari per a joves dins el complex de Quatre Camins. – Aprovació de Circulars internes: ƒ 1/2004 de modificació de la circular 1/2003 relativa a les mesures a adoptar davant l’entrada en vigor de la Llei orgànica 7/2003, de 30 de juny, de mesures de reforma per al compliment íntegre de les penes. ƒ 2/2004 de procediment de proposta, elevació i seguiment de la llibertat condicional. ƒ 3/2004 del procediment d’actuació en situació de crisi en unitats psiquiàtriques. ƒ 4/2004 sobre els sistemes de control del personal autoritzat a accedir als establiments penitenciaris. ƒ 5/2004 sobre trasllat d’interns en situació d’urgència. ƒ 6/2004 sobre el procediment d’actuació i observació posterior a la utilització de mitjans coercitius i sobre les normes bàsiques d’ ús dels mitjans de seguretat que configuren els equipaments individuals d’intervenció. – Elaboració de les bases del Reglament Penitenciari de Catalunya. – Signatura d’un conveni amb la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació de Municipis de Catalunya per potenciar els treballs en benefici de la comunitat, mesures penals alternatives que afavoreixen la reinserció social. – Convocatòria pública per a l'atorgament de subvencions plurianuals corresponents al segon semestre de l'any 2004 i a l'any 2005, a entitats sense ànim de lucre, per col·laborar en actuacions pròpies de la Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil. Justícia Juvenil – Presentació del pla director de Justícia Juvenil 2004-2007, amb actuacions en programes, equipaments i personal del sistema de justícia juvenil. – Implementació del Pla de Mesures Urgents de Justícia Juvenil, per fer front a les necessitats immediates en aquest àmbit. – Adquisició de les instal·lacions del nou Centre de Justícia Juvenil a la ciutat de Barcelona (Horta) que entrarà en funcionament a finals de 2005. 32 �Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) – Creació del Consell Assessor del Centre d’Iniciatives per a la Reinserció. – Aprovació del Pla encarregat d’impulsar la relació amb el món empresarial i sindical per aconseguir augmentar i millorar formació, la inserció laboral dels interns de les presons catalanes. – Signatura d’un Acord amb la Confederació Empresarial Comarcal de Terrassa (CECOT), per fomentar el treball productiu als centres penitenciaris de Catalunya. – Increment d’un 24% en persones ocupades i d’un 29,3% en jornades de treball durant el 2004 en tallers gestionats en els Centres Penitenciaris. – Presentació del primer producte de la marca Made in Cire (Bossa Catalana). Dret i entitats jurídiques – Elaboració de l’avantprojecte de llei de Col·legis professionals. – Aprovació del decret que modifica la regulació dels òrgans de l’Observatori de Dret Privat de Catalunya i creació de la Comissió de Codificació. – Aprovació del calendari de treball de l’Observatori de Dret Privat de Catalunya. – El Govern de la Generalitat i el Departament de Justícia han dut a terme diverses actuacions per a la defensa i la promoció del dret civil de Catalunya que motivà la retirada dels recursos d’inconstitucionalitat per part del Govern de l’Estat, contra tres lleis civils catalanes, que havia presentat l’anterior executiu del PP: la Primera Llei del Codi Civil de Catalunya, de 30 de desembre de 2002, la Llei de l’accessió i l’ocupació, de 31 de desembre de 2001 i la Llei de drets reals de garantia, de 5 de juliol de 2002. – Potenciació de la mediació com a via alternativa per resoldre conflictes familiars, mitjançant el Centre de Mediació Familiar de Catalunya. – Impuls del Consell Català d’Associacions, com a òrgan encarregat de promoure i potenciar les associacions en l’àmbit social. – Informatització i digitalització dels Registres d’Associacions i Fundacions per possibilitar una gestió on-line de les relacions amb els ciutadans i amb les entitats. Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada – Inauguració de la nova seu del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada. Durant l’any 2004 s’han realitzat més de 300 cursos i seminaris relacionats amb els diferents àmbits de competència del Departament de Justícia. – Posada en marxa del programa de formació directiva per al personal del Departament de Justícia em el CEJFE. – Beques per a la preparació d’oposicions a jutge/jutgessa i fiscal, i en matèries pròpies d’investigació del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada. Altres – Creació de la circular electrònica, e-Justícia, adreçada a professionals i treballadors de la Conselleria i a persones i col·lectius vinculats a l’Administració de Justícia, el sistema penitenciari, el dret civil i les entitats jurídiques. 33 �Departament d’Interior Acció de Govern Seguretat ciutadana – Llei 1/2004, de 24 de maig, de modificació de l’article 22 de la Llei 10/1994, de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra. – Aprovació de l'oferta d'ocupació pública de 112 noves places del Cos de Mossos d'Esquadra de la Generalitat de Catalunya destinada als membres de les forces i cossos de seguretat de l’Estat. També es convoquen 5 places de la categoria d’intendent, i 22 places de la categoria d’inspector (5 de les quals estan reservades als membres i forces de seguretat de l’Estat). – Aprovació d’una oferta d’ocupació pública parcial per a l’any 2005, de 1.553 places del Cos de Mossos d’Esquadra. – Inici del predesplegament dels Mossos d’Esquadra a Barcelona ciutat. La Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra ha assignat des de l’1 de novembre de 2004 un total de 700 efectius a la ciutat de Barcelona. – Desplegament de 116 efectius a la comarca de l’Anoia. – Pla de reforç de seguretat ciutadana estiu 2004. Aquest pla ha vist incrementat el seu contingent en 1.090 policies, que suposen un total de 6.242 efectius policials distribuïts en tot el territori de desplegament. Per primer cop en les regions policials Metropolitana Sud i Metropolitana Barcelona, participació de 200 Mossos d’Esquadra destinats a la seguretat del Fòrum i en l’anomenada “Operació Turisme”. – Lliurament dels diplomes de la 17a promoció del Curs de Formació Bàsica 2003-2004 de l’Escola de Policia de Catalunya. Han rebut els diplomes de graduació 1.035 mossos d’esquadra i 375 policies locals. S’ha assolit en aquesta promoció el percentatge de dones més alt de totes les promocions, un 33%. – Execució de diversos projectes relacionats amb el desplegament del Cos de Mossos d’Esquadra a la ciutat de Barcelona. Representen una inversió total de 3.928.000 € en la construcció de 4 noves comissaries dels Mossos d’Esquadra als districtes de Sant Andreu, Sants-Montjuïc, Horta-Guinardó i Gràcia, i d’un espai per a suport logístic a Nou Barris. – Construcció d’una comissaria dels Mossos d’Esquadra a Igualada per un import de 2.569.811,05 €. Aquesta comissaria ocuparà el mateix lloc que ocupa actualment el Destacament de Trànsit. – Destinació de 13.465.000 € en els dos anys vinents per a la construcció de dues noves comissaries dels Mossos d’Esquadra als districtes de Gràcia i de Sants de Barcelona; l’una al recinte de l’antic Hospital Militar, i l’altra a l’entorn dels antics Habitatges d’Eduard Aunós. – Resolució per la qual s’aprova que la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra incorpori i apliqui el Codi Europeu d’Ètica de la Policia en totes les seves intervencions i actuacions. – Aprovació de l’adquisició de 335 nous vehicles per als Mossos d’Esquadra. 34 �– Signatura d’un conveni de coordinació i col·laboració en matèria de seguretat pública i policia entre el Departament d’Interior i l’Ajuntament del Masnou, i un altre conveni amb Premià de Dalt. – Signatura del conveni de col·laboració amb les entitats municipalistes de Catalunya (ACM i FMC) perquè els Mossos d’Esquadra i les guàrdies urbanes es coordinin en matèria de policia d’espectacles, activitats recreatives i establiments públics. – Conveni de coordinació i col·laboració en matèria de seguretat pública i policia, firmat pel ministre d’Interior, la consellera d’Interior i l’alcalde de Barcelona, per impulsar un sistema de seguretat global a la ciutat de Barcelona. Trànsit i seguretat viària – Impuls d’actuacions per a la millora de la seguretat viària. En aquest sentit es fa pública la ubicació de radars com a mesura dissuasòria i s’incideix en els controls d’alcoholèmia entre els més joves. – Presentació de la campanya publicitària de trànsit 2004, que es focalitza al voltant de la lluita contra la velocitat excessiva o inadequada per tal de reduir els accidents de trànsit, i presentació del dispositiu especial de circulació previst amb motiu de la revetlla de Sant Joan (Pla d’Estiu 2004). – Nou programa d’activitats per a la seguretat viària a Catalunya per al 2004, per ajudar a complir l'objectiu fixat pel Pla català de seguretat viària per als anys 2002-2004 de reduir el nombre de morts i ferits greus un 15% respecte del valor de l'any 2000. – Presentació d’un nou sistema de patrullatge que durà a terme la Divisió de Trànsit dels Mossos d’Esquadra, orientat a aconseguir reduir la sinistralitat viària i detectar conductes temeràries. – Autorització de la despesa amb abast plurianual de 14.785.832,92 € al Servei Català de Trànsit, per a la contractació del servei de manteniment de les instal·lacions de regulació i control de trànsit en els accessos nord i sud a Barcelona, dels equips remots ubicats a diferents carreteres de Catalunya, així com també les obres d'instal·lació d'equips de gestió de trànsit a la carretera A-2, en el tram Abrera-Soses. – Signatura d’un conveni amb la Universitat Autònoma de Barcelona per a la creació d’una càtedra de formació i educació viària, que serà pionera a tot l’Estat. – Difusió, des del Centre d’Informació Viària de Catalunya a Barcelona, dels nous missatges als conductors a través dels panells informatius que hi ha instal·lats a la xarxa viària catalana. – Signatura d’un conveni del Servei Català de Trànsit (SCT) amb la Universitat de València per a la realització d'estudis de gestió de trànsit en matèria de seguretat viària per un import de 63.280 €. – Presentació del Pla integral contra la velocitat excessiva, el qual es materialitza amb la col·locació de sistemes de comprovació objectiva de velocitat a la xarxa viària catalana per tal d'aconseguir una mobilitat segura i sense riscos. Hi haurà 21 trams de la xarxa viària catalana que estaran sota control de radar fix automàtic. Hi haurà 22 radars dinàmics dels Mossos d’Esquadra i 18 radars dinàmics de les policies locals. – Autorització de la despesa amb plurianualitat de 778.738,82 €, per a la conservació de les instal·lacions de vigilància, control, seguretat i comunicacions del centre de control de carreteres de Vic. 35 �Emergències i seguretat civil – Presentació al Parlament de Catalunya de la campanya contra incendis per a l’estiu 2004. Orientada a la millora de la prevenció dels incendis i a l’increment dels mitjans humans, parc mòbil terrestre i aeri, i tecnologia de la comunicació (Pla d’Estiu 2004). – Implantació del telèfon 112, únic per a tot l'àmbit europeu i amb resposta immediata les 24 hores del dia, que centralitza totes les trucades d'urgència. Serveix perquè els ciutadans i ciutadanes puguin sol·licitar els serveis públics d'urgències sanitàries, d'extinció d'incendis i salvaments, de seguretat ciutadana i de protecció civil quan es trobin davant d'una situació d'emergència. – Entrada en servei de les instal·lacions de la seu administrativa i el control operatiu de la regió d’emergències metropolitana sud, a l’Hospitalet de Llobregat. – Aprovació de la revisió del Pla especial d’emergència exterior del sector químic de Tarragona (PLASEQTA). – Autorització de la despesa d’abast plurianual per un import de 2.387.967,84 € per a la contractació de 3 nous camions de bombers amb autoescales automàtiques, destinades a la renovació del parc mòbil. – Adjudicació dels 58 nous vehicles de bombers que han de substituir els "egipcis" retirats el desembre passat. El cost total de l’operació és de 21.707.552 €. – Aprovació de l’oferta d’ocupació pública de 125 noves places de la categoria de bomber de l’escala bàsica del cos de bombers de la Generalitat de Catalunya per a l’any 2004. – Convocatòria per a la concessió de subvencions adreçades a ens locals per a dotacions i inversions en infraestructures destinades a parcs de bombers voluntaris, per una quantitat màxima de 901.519 €. – Pla de xoc de reforma i condicionament de parcs de bombers que abasta fins a l'any 2006 i que representarà una inversió global de 62,4 M€. – Modificació puntual del Pla General d’Ordenació del municipi de Mataró, que permetrà la construcció d’un nou parc de bombers de la ciutat, molt més gran i amb unes instal·lacions adaptades a les necessitats actuals d’un parc que dóna servei tant a la ciutat com a la resta de municipis veïns. – Presentació del conveni amb la Unió Espanyola d’Entitats Asseguradores i Reasseguradores (UNESPA), pel qual aquesta contribuirà a la millora dels serveis d’extinció d’incendis. El Conveni serà de 14 M€ anuals durant els tres anys de vigència, que suposa un augment del 75%. – Pla d’aplicació de la recaptació del gravamen finalista previst a la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya, per l'any 2003. La recaptació correspon a l’impost finalista que grava les empreses situades a Catalunya que poden generar un risc i activar plans de protecció civil. Jocs i espectacles – Actualització de la normativa de jocs i apostes mitjançant l’aprovació d’un nou decret que integra de forma unitària la normativa de jocs i apostes. – Signatura del “Conveni marc per a la delegació de competències en matèria de Policia de l’espectacle, activitats recreatives i establiments públics”. – Constitució de la Mesa Tècnica del Joc entre el Departament d’Interior i les diferents associacions del sector del joc privat a Catalunya. 36 �– Constitució de la Comissió Permanent del Consell Assessor d’Espectacles i Activitats Recreatives. – Decret 348/2004, de 20 de juliol, pel qual es regulen els criteris de l’habilitació i les funcions del personal de control d’accés de determinats establiments d’espectacles i activitats recreatives. Altres actuacions – Conveni de col·laboració amb l’Institut de les Nacions Unides per a la Formació Professional i Investigacions (UNITAR) per a la creació d’un centre de formació per a la cooperació descentralitzada (CIFAL) a Barcelona dedicat a seguretat, espai de convivència o diversitat cultural. – Signatura d’un conveni de col·laboració entre el Departament d’Interior i el Consell de l’Audiovisual de Catalunya per estudiar i fer un seguiment de la informació que ofereixen els mitjans audiovisuals en relació amb les actuacions que du a terme el Departament d’Interior i amb les temàtiques que afecten el seu àmbit competencial. 37 �Departament d’Economia i Finances Acció de Govern – Elaboració i presentació dels pressupostos de la Generalitat per al 2004 i per al 2005. Ambdós projectes de Llei de Pressupostos han estat aprovats pel Parlament. Els del 2004 van ser aprovats a l’estiu i amb un volum total de despesa de 18.514 M€, un 7,1% més que la despesa efectuada l'any 2003 i uns ingressos de 17.660 M€, amb un increment del 9,6%. Aquests pressupostos han servit per posar en marxa les grans línies programàtiques actuals del Govern: polítiques socials; competitivitat i impuls als sectors productius de l'economia; inversions i infraestructures, ensenyament, seguretat i habitatge. Els pressupostos per al 2005 preveuen uns ingressos no financers de 20.102 M€, amb un increment del 13,9%, i unes despeses no financeres de 20.706 M€ (12,2%). És significatiu el salt inversor que preveuen amb un total de 4.483 M€, un 65,1% més que l'exercici anterior. Els comptes consoliden el canvi d'orientació iniciat ja l'any 2004. Aquest esforç inversor es concentrarà, bàsicament, en quatre àmbits: polítiques socials i educació, foment de la competitivitat i infraestructures, habitatge i barris, i seguretat i justícia. La inversió per habitant és de 669 € davant dels 365 € el 2003 i dels 405 € el 2004. – Presentació al Parlament de l’informe economicofinancer que va encarregar el Govern al Departament d’Economia i Finances per conèixer l’estat dels comptes de la Generalitat a 31 de desembre del 2003. El resultat de l’informe, elaborat per una unitat especial dirigida per l’interventor general, Josep Maria Portabella, va detectar un resultat negatiu de 1.177 M€ i una despesa acumulada i desplaçada de 2.903 M€. Per aquest motiu, s’ha elaborat un pla de sanejament, que ha estat aprovat pel Govern català i pel Consejo de Política Fiscal y Financiera i que aconseguirà reduir el dèficit i arribar a l’equilibri pressupostari l’any 2008. – Presentació de l’informe de gestió que va encarregar el Govern al Departament, que detecta les principals patologies de la gestió pública de l’anterior administració, i proposa un seguit de mesures per evitar que aquestes pràctiques es repeteixin i per millorar la gestió. – Constitució de la part catalana de la Comissió Mixta de Valoracions Estat-Generalitat per començar a debatre sobre la revisió de l’actual model de finançament autonòmic. S’ha demanat formalment al Govern central que comencin les negociacions. En l’última reunió del mes de desembre, es va presentar la liquidació del 2002, que és el primer any d’aplicació del nou model de finançament. La Generalitat va aconseguir gràcies al nou model 251M€, una xifra per sota dels 469 M€ que s’havien previst. En el si d’aquesta Comissió també s’ha constituït una comissió tècnica formada pels millors especialistes en la matèria per posar al dia les estimacions del dèficit fiscal de Catalunya. – Renovació del conveni de l’Obra Social entre la Generalitat i les deu caixes d’estalvis catalanes per un import de 18 M€. Les entitats han incrementat en un 11,1% la seva aportació respecte a l’any anterior. El conveni atorga a la Generalitat la possibilitat d’orientar i establir prioritats en matèria d’obra social, per tal que les entitats inverteixin part de la seva obra a respondre a les noves necessitats socials i culturals dels ciutadans. – Creació de les comissions d’inversions i de retribucions de les caixes catalanes. Aprovació del decret que introdueix les modificacions necessàries per adaptar la legislació catalana a la Llei d’acompanyament dels pressupostos de l’Estat 2004. El decret regula la creació de les comissions d’inversions i de retribucions, i estableix la representació de les corporacions locals i dels impositors de la resta de CA en els òrgans de govern de les caixes catalanes. 38 �– Adjudicació de 500 M€ en obligacions per refinançar més del 70% del deute viu de les universitats. La Generalitat assumirà el 70% del deute d'aquestes entitats, amb un estalvi de més de 800.000 € anuals i una millora en els terminis d'amortització. – Aixecament de la intervenció de les mútues Norton Life, Personal Life i Caja Hipotecaria Mutual, mantenint algunes mesures de supervisió preventives sobre l’activitat de la tercera. – Recepció de 53,5 M€ addicionals de la Comissió Europea, com a reconeixement de l’eficiència en la gestió dels ajuts europeus que Catalunya rep a través dels fons FEDER i FSE. Suposa una dotació d’un 4% més sobre els recursos inicials aprovats per a les zones objectiu 2 de Catalunya per al 2000-2006. Catalunya podrà a partir d’ara sumar aquest import addicional als 1.235,5 M€ que ja gestionava. – Autorització al Servei Català de la Salut per al pagament de 800 M€ als centres sanitaris concertats, per tal d’avançar les contraprestacions derivades de convenis o contractes de prestació de serveis sanitaris. – El Tribunal Català de Defensa de la Competència ha dictat les seves primeres resolucions sancionadores a empreses per conductes d'abús de posició dominant i pràctiques restrictives de la competència. Han estat dirigides a dinou autoescoles de Sabadell, a l'empresa Baqueira Beret SA i a Endesa. – Les pimes guanyen terreny en productivitat a les grans companyies: la rendibilitat de l'empresa catalana es manté per sobre l'europea i l'espanyola, segons l'Informe anual de l’empresa catalana 2003 elaborat per la Direcció General de Programació Econòmica, amb dades de la Central de Balanços del Banc d'Espanya. – La inversió de les empreses catalanes a l’estranger s’ha multiplicat per 9,4 en deu anys, segons destaca l’últim número de la revista Nota d’Economia, editada pel Departament. Institut Català de Finances – Autorització de la formalització d’una operació d’endeutament a favor de Fira 2000 SA per un import de 50 M€, avalada per l’ICF, per finançar l’ampliació dels nous pavellons. – Creació de la societat mercantil ICF Equipaments, encarregada de buscar el millor finançament per construir les infraestructures que li encarregui la Generalitat, especialment escoles. – ICF Holding tanca el finançament dels trens de la Línia 9 per 350 M€. La societat Arrendadora Ferroviària, constituïda per l’ICF Holding, “la Caixa”, Cajamadrid i Société Générale, han signat els contractes de finançament per comprar els 50 trens que circularan per la futura L9 del metro de Barcelona. – L’ICF arriba a un acord amb els ajuntaments i els empresaris de les Valls d’Àneu per mantenir oberta l’estació Espot Esquí, amb la decisió de cedir-los-en la gestió. – L’ICF Holding entra en l’accionariat de l’empresa Projectes Territorials del Bages, amb una aportació de 2 M€. – Durant els primers onze mesos del 2004, l’ICF ha formalitzat 327 operacions, per un import total 324,7 M€, amb una mitjana de 993.082 € per operació: 39 �Distribució Barcelonès comarcal d'operacions (en €) Període 1.1.2004-30.11.2004 120 formalitzades 36,7% 226.927.934,06 69,9% 1.891.066,12 8 174 17 5 11 13 24 1204 % 2,4% 53,2% 5,2% 1,5% 3,4% 4,0% 7,3% 36,7% 1,2% import 638.692,00 260.123.984,16 11.206.913,10 447.769,00 8.590.927,50 12.311.748,50 10.623.134,26 226.927.934,06 4.266.700,00 % 0,2% 80,1% 3,5% 0,1% 2,6% 3,8% 3,3% 69,9% 1,3% mitjana 79.836,50 1.494.965,43 659.230,18 89.553,80 780.993,41 947.057,58 442.630,59 1.891.066,12 1.066.675,00 Maresme Alta Ribagorça 81 2,4% 0,3% 638.692,00 90.200,00 0,2% 0,0% 79.836,50 90.200,00 Vallès Occidental Garrigues 171 5,2% 0,3% 11.206.913,10 30.630,00 3,5% 0,0% 659.230,18 30.630,00 Vallès Oriental Noguera Àmbit PallarsPonent Sobirà 112 244 3,4% 0,6% 7,3% 1,2% 8.590.927,50 99.570,80 10.623.134,26 1.092.900,00 2,6% 0,0% 3,3% 0,3% 780.993,41 49.785,40 442.630,59 273.225,00 Alt PlaUrgell d'Urgell Alta Ribagorça Segarra 41 12 16 1,2% 0,3% 0,3% 0,6% 0,3% 1,8% 4.266.700,00 209.800,00 90.200,00 1.200.000,00 1,3% 0,1% 0,0% 0,4% 1.066.675,00 209.800,00 90.200,00 600.000,00 0,6% 0,6% 1,2% 0,3% 0,3% 6,7% 0,0% 0,1% 0,0% 0,2% 30.630,00 57.705,58 49.785,40 369.550,00 Pallars Sobirà Vall d'Aran Pla d'Urgell Camp de Tarragona 22 41 1 22 30.630,00 346.233,46 99.570,80 739.100,00 1.092.900,00 2.548.000,00 209.800,00 8.571.919,02 0,3% 0,8% 0,1% 2,6% 273.225,00 2.548.000,00 209.800,00 389.632,68 Segarra Alt Camp Segrià Baix Camp 23 65 0,6% 0,9% 1,8% 1,5% 1.200.000,00 4.978.382,14 346.233,46 1.230.176,00 0,4% 1,5% 0,1% 0,4% 600.000,00 1.659.460,71 57.705,58 246.035,20 Urgell Baix Penedès Vall d'Aran Conca de Barberà 24 12 0,6% 1,2% 0,3% 0,6% 739.100,00 475.133,00 2.548.000,00 720.300,00 0,2% 0,1% 0,8% 0,2% 369.550,00 118.783,25 2.548.000,00 360.150,00 222 6,7% 0,6% 8.571.919,02 87.165,79 2,6% 0,0% 389.632,68 43.582,90 Alt Camp Tarragonès 36 0,9% 1,8% 4.978.382,14 1.080.762,09 1,5% 0,3% 1.659.460,71 180.127,02 Baix Camp Centrals Comarques Baix Penedès Anoia 5 32 44 1,5% 9,8% 1,2% 1,2% 1.230.176,00 27.016.640,98 475.133,00 6.072.392,00 0,4% 8,3% 0,1% 1,9% 246.035,20 844.270,03 118.783,25 1.518.098,00 Conca Bagesde Barberà 2 15 0,6% 4,6% 720.300,00 14.716.933,50 0,2% 4,5% 360.150,00 981.128,90 Berguedà Priorat 23 0,9% 0,6% 778.679,34 87.165,79 0,2% 0,0% 259.559,78 43.582,90 Maresme Àmbit Metropolità Vallès Occidental Alt Penedès Vallès Oriental Baix Llobregat Àmbit Ponent Barcelonès Alt Urgell Garrigues Segrià Noguera Urgell Camp Prioratde Tarragona Osona Tarragonès ComarquesCentrals Gironines Comarques Alt Empordà Anoia nombre 10 6 3,1% 1,8% 5.448.636,14 1.080.762,09 1,7% 0,3% 473.969,02 180.127,02 37 32 11,3% 9,8% 11.434.059,37 27.016.640,98 3,5% 8,3% 309.028,63 844.270,03 46 1,8% 1,2% 912.374,99 6.072.392,00 0,3% 1,9% 152.062,50 1.518.098,00 Baix Empordà Bages 155 1,5% 4,6% 747.282,00 14.716.933,50 0,2% 4,5% 149.456,40 981.128,90 Garrotxa Berguedà Gironès Osona 34 108 1,2% 0,9% 2,4% 3,1% 379.400,00 778.679,34 5.087.695,61 5.448.636,14 0,1% 0,2% 1,6% 1,7% 94.850,00 259.559,78 635.961,95 473.969,02 Pla de l'Estany Comarques Gironines Ripollès Alt Empordà 371 64 0,3% 11,3% 1,2% 1,8% 159.000,00 11.434.059,37 579.300,77 912.374,99 0,0% 3,5% 0,2% 0,3% 159.000,00 309.028,63 144.825,19 152.062,50 Selva Baix Empordà Terres de l'Ebre Garrotxa 59 13 4 2,8% 1,5% 4,0% 1,2% 3.569.006,00 747.282,00 3.860.901,00 379.400,00 1,1% 0,2% 1,2% 0,1% 396.556,22 149.456,40 296.992,38 94.850,00 Baix Ebre Gironès Montsià Pla de l'Estany 83 15 0,9% 2,4% 1,5% 0,3% 753.500,00 5.087.695,61 2.800.700,00 159.000,00 0,2% 1,6% 0,9% 0,0% 251.166,67 635.961,95 560.140,00 159.000,00 Ribera d'Ebre Ripollès Terra Alta Selva 42 93 0,6% 1,2% 0,9% 2,8% 127.701,00 579.300,77 179.000,00 3.569.006,00 0,0% 0,2% 0,1% 1,1% 63.850,50 144.825,19 59.666,67 396.556,22 25 13 327 3 7,6% 4,0% 100,0% 0,9% 3.107.128,43 3.860.901,00 324.737.767,22 753.500,00 1,0% 1,2% 100,0% 0,2% 124.285,14 296.992,38 993.081,86 251.166,67 Sense de territorialitzar (*) Terres l'Ebre Totals Baix Ebre (*) Correspon a diferents operacions de la línia d'aiguats formalitzades agrupadament Montsià 5 1,5% 2.800.700,00 0,9% 560.140,00 Ribera d'Ebre 2 0,6% 127.701,00 0,0% 63.850,50 Terra Alta 3 0,9% 179.000,00 0,1% 59.666,67 25 327 7,6% 100,0% 3.107.128,43 324.737.767,22 1,0% 100,0% 124.285,14 993.081,86 Sense territorialitzar (*) Totals (*) Correspon a diferents operacions de la línia d'aiguats formalitzades agrupadament 40 �DISTRIBUCIÓ COMARCAL DE LES OPERACIONS FORMALITZADES PER L'ICCA PERÍODE 1.1.2004-30.11.2004 Nombre ÀMBIT METROPOLITÀ Alt Penedès Baix Llobregat % s/total 87 9,94% Import % s/import 7.668.444,91 12,78% 1 0,11% 219.000,00 0,37% 12 1,37% 335.066,00 0,56% Barcelonès 27 3,09% 1.800.325,52 3,00% Garraf 19 2,17% 1.345.499,00 2,24% Maresme 14 1,60% 1.788.673,09 2,98% Vallès Occidental 8 0,91% 1.866.173,02 3,11% Vallès Oriental 6 0,69% 313.708,28 0,52% COMARQUES GIRONINES 50 5,71% 4.886.521,55 8,15% Alt Empordà 18 2,06% 369.405,41 0,62% Baix Empordà 0,81% 16 1,83% 486.791,90 Garrotxa 1 0,11% 24.170,00 0,04% Gironès 3 0,34% 773.024,00 1,29% Selva CAMP DE TARRAGONA Alt Camp 12 1,37% 3.233.130,24 5,39% 116 13,26% 1.933.239,84 3,23% 6 0,69% 205.811,71 0,34% 34 3,89% 609.446,05 1,02% Conca de Barberà 5 0,57% 189.184,66 0,32% Priorat 1 0,11% 21.600,00 0,04% 70 8,00% 907.197,42 1,51% 358 40,92% 11.836.886,27 19,75% 187 21,37% 5.270.376,29 8,80% Baix Camp Tarragonès TERRES DE L'EBRE Baix Ebre Montsià 86 9,83% 2.867.057,82 4,78% Ribera d'Ebre 46 5,26% 2.701.999,13 4,51% Terra Alta ÀMBIT DE PONENT 39 4,46% 997.453,03 1,66% 248 28,34% 27.798.682,10 46,39% Alt Urgell 1 0,11% 43.730,00 0,07% Alta Ribagorça 6 0,69% 172.018,00 0,29% Garrigues 15 1,71% 2.687.064,44 4,48% Noguera 18 2,06% 681.959,71 1,14% 1 0,11% 190.520,00 0,32% Pallars Sobirà Pla d'Urgell 9 1,03% 1.453.719,00 2,43% Segarra 4 0,46% 151.560,10 0,25% Segrià 122 13,94% 21.065.225,15 35,15% Urgell 72 8,23% 1.352.885,70 2,26% 16 1,83% 5.811.808,75 9,70% COMARQUES CENTRALS Anoia 1 0,11% 5.060,83 0,01% Bages 3 0,34% 708.023,45 1,18% Berguedà 3 0,34% 1.524.969,00 2,54% Osona 7 0,81% 3.491.675,47 5,83% Solsonès TOTAL 2 0,23% 82.080,00 0,14% 875 100,00% 59.935.583,42 100,00% Institut Català de Crèdit Agrari Durant els primers onze mesos del 2004, l’ICCA ha formalitzat 875 operacions, per un import total 59,9 M€. L’activitat de l’Institut s’ha adreçat als sectors agrícola, agroindustrial, pesquer, ramader, forestal, aqüícola i a l’agroturisme i ha abastat 35 comarques. 41 �Àmbit tributari La recaptació tributària de la Generalitat durant els mesos de gener a novembre del 2004, s’ha incrementat en un 19,86%, respecte a l’exercici anterior. RECAPTACIÓ DELS INGRESSOS TRIBUTARIS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA Període gener-novembre 2004 (dades provisionals) 2004 2003 % var. IMPOSTOS DIRECTES Impost successions i donacions 415.469.800,54 350.580.499,53 18,51% Impost patrimoni* 277.351.513,98 274.106.944,23 1,18% SUBTOTAL I. DIRECTES 692.821.314,52 624.687.443,76 10,91% IMPOSTOS INDIRECTES Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats 2.315.783.542,34 1.885.832.395,09 22,80% SUBTOTAL I. INDIRECTES 2.317.474.539,09 1.885.842.196,33 22,89% 301.151.843,78 270.630.654,50 11,28% 5.402.903,58 6.858.944,25 -21,23% 306.554.747,36 277.489.598,75 10,47% 3.316.850.600,97 2.788.019.238,84 18,97% 476.734,74 724.261,50 -34,18% Gravamen de protecció civil 1.135.122,92 1.078.609,62 5,24% TOTAL TRIBUTS PROPIS 1.611.857,66 1.802.871,12 -10,59% PENDENT D'APLICAR A PRESSUPOST 98.548.860,24 60.897.260,52 61,83% TOTAL TRIBUTS (cedits+propis+pendent) 3.417.011.318,87 2.850.719.370,48 19,86% TAXES I A. INGRESSOS Total taxes estatals sobre el joc Altres Ingressos SUBTOTAL TAXES I ALTRES TOTAL TRIBUTS CEDITS Impost sobre grans establiments comercials 42 �Departament de Governació i Administracions Públiques Acció de Govern Organització Territorial – Inici dels treballs legislatius per a l’articulació del projecte del nou model d’organització territorial de Catalunya. – Creació de la Subdelegació Territorial del Govern de la Generalitat a la Catalunya Central i a la Subdelegació Territorial del Govern de la Generalitat a l’Alt Pirineu i Aran. – Creació de la Comissió mixta de traspàs de serveis i recursos de les diputacions a la Generalitat i als consells comarcals i establiment de la seva composició, organització i funcionament. Funció Pública – Estructuració i reestructuració dels departaments del Govern. – Inici dels treballs d’elaboració del Llibre Blanc de la Funció Pública Catalana. – Aprovació de l’oferta d’ocupació pública parcial per a l’any 2004, de 899 places per a cossos i escales de funcionaris d’administració general i d’administració especial de la Generalitat de Catalunya. – Acord de regulació de determinats aspectes del règim del personal eventual i publicitat dels nomenaments de l’esmentat personal. – Queden suprimits 53 consells i comissions de l’Administració per tal d’agilitar la Generalitat. – Acord per a la selecció de mútues de treball i malalties professionals de la Seguretat Social que han de donar cobertura d’assegurances al personal pertanyent al Règim General de la Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya. – Signatura del conveni de col·laboració entre la Secretaria d’Administració i Funció Pública i l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques per a l’aplicació d’un programa específic de revisions i avaluacions de les incapacitats per contingències comunes dels empleats/des públiques de la Generalitat de Catalunya. – S’ha creat, amb la col·laboració de la Direcció General de Relacions Laborals del Departament de Treball i Indústria, una unitat d’auditoria amb l’objectiu d’avaluar el sistema de prevenció de l’Administració de la Generalitat. – Vistiplau a l’acord de la Mesa General de Negociació de l’Administració de la Generalitat sobre les retribucions dels anys 2004 i 2005 amb un increment del 2% respecte a les fixades al 2003 per al personal funcionari i estatutari (amb un increment del 2% pel que fa a l’any 2004 i d’un 2,3 % pel que fa a l’any 2005, i un increment anual equivalent al 20 % del complement de destinació). També inclou l’aportació, per part de l’Administració de la Generalitat, com a promotora del pla de pensions per als seus empleats, d’un import equivalent al 0,5 % de la massa salarial tant de l’any 2004, com de l’any 2005. 43 �– S’acorda un increment salarial del 2%, pel que fa al personal laboral, i per a l’any 2004, així com una aportació, per part de l’Administració de la Generalitat, com a promotora del pla de pensions per als seus empleats, d’un import equivalent al 0,5 % de la massa salarial de l’any 2004. – Concessió d’ajuts a les organitzacions sindicals per fomentar l’acció i la formació sindicals en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat pel que fa al personal funcionari d’administració i tècnic, al personal docent no universitari, al personal estatutari i al personal laboral. L’import de l’ajut atorgat a les organitzacions sindicals és de 110.995 €. – S’ha signat el Pacte sobre Drets sindicals en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat. Escola d’Administració Pública de Catalunya. – Inici dels treballs i de les relacions amb tots els agents implicats per a la creació i regulació del Pla únic de formació de les administracions catalanes. – Signatures de convenis amb les diputacions catalanes, les entitats municipalistes i les universitats publiques de Catalunya per a la realització i l’organització d’un mestratge en gestió i dret local. – Acollida a la seu de l’Escola del Centre Europeu de Regions. Reforçament de les relacions amb l’Institut Europeu d’Administració Pública i autorització d’aquesta entitat per editar en català les seves publicacions. – Pel que fa a E-formació: impuls de la formació virtual mitjançant la disposició d’una plataforma tecnològica que es posarà al servei dels departaments, dels centres de formació i de les entitats locals de Catalunya durant el 2005. Administració Local – S'atorguen ajuts per al finançament de les despeses extraordinàries ocasionades als ens locals pels temporals diversos i incendis esdevinguts a l'estiu i a la tardor de 2003 per un import total de 3.263.823 €. Han estat subvencionades un total de 97 actuacions. – Subvenció a l’Ajuntament de Banyoles de 404.223,73 € per indemnitzar les víctimes i familiars de l’accident succeït a l’estany de Banyoles l’any 1998. – Convocatòria de subvencions per al finançament dels serveis comarcals d’assistència jurídica, econòmica i tècnica als municipis i del programa corresponent als anys 2004 i 2005. La dotació màxima per a l’any 2004 és d’1.200.000 € i per a l’any 2005, de 3 M€. – Ajut d’1.3 M€ a l’Ajuntament de Badia del Vallès per a la prestació de serveis municipals no obligatoris, i pròrroga de les previsions de suport financer de la Llei de creació del municipi, que finalitzava la seva vigència l’abril del 2004. – Acord de Govern per crear un programa que tingui per objectiu cooperar amb els petits municipis i les zones deprimides per tal de detectar les seves necessitats i poder trobar-hi solucions convenients. Òrgans del Departament de Governació i Administracions Públiques – Designació dels representants de la Generalitat a la Junta de Govern de l’Institut Europeu de la Mediterrània. – Modificació de la composició de la Comissió Govern de la Generalitat-Conselh Generau Vall d’Aran. Constitució d’un grup de treball Generalitat-Vall d’Aran, que ha analitzat la 44 �situació actual dels traspassos i de la prestació dels serveis amb tots els departaments de la Generalitat. – Se suprimeix l’Àrea de Cooperació al Desenvolupament dependent de la Secretaria de Cooperació Exterior. Secretaria de Cooperació Exterior – Aprovació del Pla Anual de Cooperació per al desenvolupament del 2004. – S’inicia el procés jurídic per crear el Consell Català de Foment de la Pau i el Comitè d’Ajut Humanitari d’Emergència. – Presentació del programa ‘Joves cooperants 2004’ que permetrà a joves menors de 30 anys en atur treballar en projectes de cooperació al desenvolupament en països de l’Amèrica Central i del Sud i de l’Àfrica. – Resolució per la qual s’amplia l’import màxim dels ajuts a les comunitats catalanes a l’exterior per finançar despeses corrents i activitats socials i/o culturals. L’ampliació de l’import màxim de la subvenció és de 180.660 €. Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament – Convocatòria ordinària de subvencions a ONG, per un import de 9.360.000 €, destinades a donar suport a projectes que realitzen les ONG en l'àmbit de la cooperació al desenvolupament i la solidaritat internacional. Aquesta s’ha adaptat als objectius estratègics i als països prioritaris del Pla Director i del Pla Anual 2004. – Convocatòria de subvencions per un import de 1.100.000 € per al finançament de projectes a realitzar per organitzacions empresarials per al desenvolupament de projectes de cooperació de millora de la capacitat productiva i l’ocupació, conjuntament amb el COPCA. – Convocatòria restringida de subvencions per un import de 1.150.000 € destinades a donar suport a les universitats catalanes i a les xarxes d’universitats dels Països Catalans que impulsen projectes de cooperació al desenvolupament i solidaritat internacional. – Actuacions d’Ajut Humanitari d’Emergència a l’Iran, el Marroc, Haití, el Txad i les Filipines mitjançant diverses ONG i de manera coordinada amb l’Ajuntament de Barcelona, el Fons Català de Cooperació i la FCONGD per un valor de 375.000 €. – Signatura de convenis de col·laboració amb Metges Sense Fronteres, Creu Roja, UNICEF, Farmacèutics Mundi, Acció Solidària-Igman i la Fundació Doctor Trueta. Els convenis d’ajut humanitari sumen més d’1 M€.. – Participació de l’ACCD amb 500.000 € al fons dels pressupostos de Ministeri de Salut de Moçambic. – Signatura del Convenis de cooperació amb la Fundació Rigoberta Menchú Tum Intermón Oxfam, Fundació Clínic, CCOO, UGT, Associació Àgora Nord Sud, Càtedra UNESCO per la Pau i els Drets Humans- Escola de Cultura per la Pau, PNUD a Colòmbia, Comitè Català de l’ACNUR, UNRWA a Palestina, entre d’altres. 45 �Administració Oberta de Catalunya – Es modifica la composició del Consell General del Consorci Administració Oberta Electrònica de Catalunya i s’aproven les bases estratègiques i les bases operatives del Consorci. – Acord de dissolució de la societat Serveis Públics Electrònics S.A. – Consolidació dels serveis de certificació electrònica que presta CatCert. – Atorgament de subvencions als ens locals per un import de 6 M€ per a projectes d’administració electrònica. FEDER – Resolució per la qual es dóna publicitat a les actuacions dels ens locals de Catalunya incorporades al Document únic de programació per a la zona Objectiu 2 de Catalunya amb cofinançament FEDER per a les anualitats 2004 i 2005 amb un import total de 68.802.635,00 € PUOSC – Decret d'aprovació de les bases d'execució del Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya per al quadrienni 2004-2007 i del PUOSC 2004 per un import total de 84.721.118 €. – Decret d’aprovació de les bases d'execució dels programes específics de cooperació municipal de la Diputació de Girona i de les biblioteques del PUOSC per al mateix quadrienni. – Signatura del Conveni per a l’aportació de la Diputació de Lleida al Pla Únic d’Obres i Serveis (PUOSC) 2004-2007, d’acord amb el que estableix l’article 10 de la convocatòria aprovada mitjançant el Decret 189/2003. – Les diputacions de Tarragona, Girona i Lleida han signat els convenis en què es fixen les aportacions que han de fer al PUOSC, d’acord amb el que disposa la Llei 23/1987. – Signatura d’un conveni entre la Generalitat i la Diputació de Barcelona amb el compromís mutu de desistir dels plets que mantenen respecte a la cooperació inversora en obres i serveis de competència municipal. Fons de Cooperació Local – Publicació de les resolucions de distribució del Fons de Cooperació Local de Catalunya, any 2004 per a ajuntaments per un import de 43.044.363,00 € i per a consells comarcals amb un import de 27.749.245,00 €. Avantprojectes de Llei – Avantprojecte de llei de la Comissió Jurídica Assessora amb l’objectiu de fer més operatiu el funcionament de la Comissió, i facilitar el desenvolupament dels debats, preservar la congruència i la unitat de la doctrina jurídica creada i simplificar la burocràcia. La segona finalitat de l’avantprojecte és establir un règim d’incompatibilitats propi dels membres de la Comissió, que garanteixi la total objectivitat i imparcialitat dels dictàmens. A més, l’avantprojecte adequa les competències de la Comissió a les modificacions legislatives que s’han anat produint, amplia les competències en relació amb els supòsits en els quals ha de dictaminar preceptivament i també pel que fa a l’elaboració de dictàmens no preceptius. 46 �– Avantprojecte de llei del Jurat d’Expropiació de Catalunya. Té per finalitat modificar l’estructura del Jurat, de manera que sigui un òrgan col·legiat permanent de l’Administració de la Generalitat, amb independència jeràrquica i de criteri. A més, s’ha establert una prohibició expressa per tal que la presidència de les seccions del jurat no pugui ser ocupada per persones que exerceixin l’advocacia o l’assessorament immobiliari i urbanístic. 47 �Departament d’Educació Acció de Govern – Elaboració i presentació del “Programa 2004-2007. Una educació per al segle XXI” a tota la comunitat educativa. – Impuls del Pacte Nacional d’Educació. Creació de cinc grups de treball per al debat d’aquest Pacte (professorat, autonomia dels centres, corresponsabilitat dels ajuntaments amb l’educació, família i educació i xarxa de centres finançats amb fons públics). L’objectiu és obrir el procés de debat el proper gener, fins al maig. Les conclusions serviran de base per a l’elaboració d’una Llei Catalana d’Educació amb la participació de tota la comunitat educativa. – Atorgament del Premis Catalunya Educació en distinció a mestres, professors i professores, centres i projectes d’innovació per la seva trajectòria, tasca professional o excel·lència en l’àmbit de l’educació. Centres Docents – Aprovació de la Llei 5/2004, de creació de 30.000 places de llars d’infants de qualitat per al període 2004-2008. Es prioritzen zones socialment desfavorides, respectant l’equilibri territorial i tenint en compte les fluctuacions de la demanda. – Decret 252/2004, pel qual s'estableix el procediment d'admissió de l'alumnat als centres docents en els ensenyaments sufragats amb fons públics. Aquesta normativa garanteix plena transparència en el procés d’admissió de l’alumnat als centres i facilita la integració educativa i social de l’alumnat amb necessitats educatives específiques. – Regulació de la constitució i la composició del Consell Escolar, la selecció del director o la directora i el nomenament i cessament dels òrgans de govern dels centres docents públics, amb l’objectiu de dotar tots els centres públics de mecanismes per exercir i consolidar l’autonomia dels estaments de la comunitat educativa i, en definitiva, de millorar la qualitat educativa. – Creació, de manera experimental, de 12 Oficines Municipals d’Escolarització, una eina per a la transparència en els processos de matriculació i un espai de participació dels municipis en el fet educatiu. – Creació de les Oficines d’Informació Escolar als ajuntaments, per tal de poder informar les famílies i l’alumnat de tota l’oferta educativa existent en el seu àmbit municipal. – Elaboració del Pla de Construccions Escolars 2004-2007, que inclou la construcció de nous Centres d’Educació Infantil i Primària (CEIP), Instituts d’Estudis de Secundària (IES) i obres de reforma, adequació i millora (RAM). – Entrada en funcionament, el 2004, de 28 edificis de CEIP i de 9 IES de nova construcció que representen 8.455 llocs escolars. – Entrada en funcionament, el 2004, de 31 ampliacions en CEIP i de 26 en IES que representen 8.650 llocs escolars. – 21,2 M€ per al funcionament i 15,9 M€ per a la creació de places municipals de llars d’infants. 48 �– 5,9 M€ per a la renovació del conveni de col·laboració entre el Departament d’Educació i l’Ajuntament de Barcelona, per a la creació de noves places d’educació preescolar a la ciutat de Barcelona 2005-2007. Previsió de creació de 1.200 noves places. – 21,7 M€ per subvencionar, a través de concurs públic, els centres docents privats per a l’educació infantil (P4 i P5) el curs 2004-05. – 43,9 M€ destinats a la concertació de l’ensenyament de P3 per al curs 2004-2005 a 853 unitats escolars. – Creació de 5 escoles de música en col·laboració amb els ajuntaments. – Increment de 2.610 noves places a Escoles Oficials d’Idiomes. Ordenació i Innovació Educativa – Creació de la Subdirecció General de Llengua i Cohesió Social amb l’objectiu d’afrontar els nous reptes que planteja l’acollida i la integració de l’alumnat nouvingut al sistema educatiu. – Pla de Llengua i Cohesió Social per adequar el sistema educatiu a la creixent complexitat i pluralitat que ha anat adquirint la societat catalana. Es destinen més de 35 M€ a diverses actuacions per al curs 2004-2005 que tenen com a objectiu consolidar la llengua catalana com a eix vertebrador d’un projecte plurilingüe, l’acollida i integració a l’escola per a tot l’alumnat i promoure la igualat d’oportunitats. ƒ Es triplica la inversió destinada a l’acollida de l’alumnat nouvingut. ƒ Es destinen 850 mestres i professors per posar en marxa el pla. ƒ Es doblen els ajuts a l’escola concertada, que passen a ser de 7.200 €. Es doblen els centres concertats que reben aquests ajuts, que passen a ser 100. Es destinen 40 professors per a aules d’acollida a centres concertats. La inversió total és d’ 1 M€, que equival a multiplicar per deu els ajuts a l’escola concertada per aquest concepte. – Posada en marxa de gairebé 700 aules d’acollida (565 en centres públics i 100 en concertats) per atendre les necessitats dels alumnes nouvinguts. – Creació de la Unitat de Programes d’Innovació Educativa per avançar en la implantació de diferents programes: ƒ Biblioteques escolars i el gust per la lectura ƒ Coeducació i Igualtat de gènere ƒ Educació per a la Ciutadania ƒ Educació en Comunicació audiovisual ƒ Educació mediambiental ƒ Convivència i Mediació escolar ƒ Salut a l’escola ƒ Llengües estrangeres – Iniciació de 90 aules obertes per donar suport a alumnes amb mancances significatives en els seus aprenentatges. – Dotació de 17 unitats de suport a l’educació especial en centres ordinaris per a l’escolarització d’alumnes que, per les seves necessitats educatives especials, són susceptibles de ser escolaritzats en centres d’educació especial. – Programa de Convivència i Mediació Escolar en el qual participen tots els col·lectius de la comunitat educativa. S’ha iniciat el programa a 53 IES nous per al curs 2004-2005, de manera qeu són 103 els que l’estan desenvolupant, amb 105 alumnes, 621 professors i 49 �professores i 339 pares i mares inscrits. Aquest programa, que fomenta la participació de totes les persones del centre, és especialment indicat per a la resolució de petits conflictes i per als casos de maltractament entre alumnes. – Inversió de 18,2 M€ en tecnologies de la informació per als centres docents i serveis educatius. S'han instal·lat 9.379 ordinadors i 1.759 videoprojectors, amb configuracions i tipologies adaptades a necessitats específiques: 711 aules específiques (d'acollida, obertes i de suport a l'educació especial), 100 aules de batxillerat científic, 150 aules multimèdia per a l'educació secundària, 459 ordinadors portàtils per a professionals de serveis educatius... – S'han posat en funcionament l'entorn d'e-learning Educampus del Departament d'Educació, al servei de la formació permanent del professorat i, en general, de tota la comunitat educativa, i l'aplicació educativa JClic per Internet, incorporada al portal educatiu edu365.com, que dóna accés a milers d'activitats educatives per a l'alumnat. Formació Professional i Educació Permanent – Assumpció de les competències sobre formació de persones adultes i definició dels eixos d’actuació per al període 2004-2007 en aquesta matèria. – Oferta de 75 cicles formatius nous en centres públics (l’ampliació més alta que s’ha realitzat mai des de l’existència dels cicles formatius). – Acord de col·laboració amb el Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació per coordinar els processos de correspondència i reconeixement de crèdits entre els Cicles Formatius de Grau Superior i Estudis universitaris de primer cicle. – Aplicació de mesures inicials per flexibilitzar l’accés a la formació professional per a l’alumnat que comparteix activitat laboral i estudis: obertura de la matrícula per crèdits i inici del projecte per realitzar estudis de Formació Professional a distància. – Autorització de 283 cursos, en 152 centres, per impartir programes de garantia social per al curs 2004-2005. – Realització de 38 Plans de Transició al Treball, organitzats pel Departament d’Educació per al curs 2004-05, amb 76 grups i 1.166 joves inscrits. – Inici de l’elaboració del Catàleg integrat de qualificacions de Catalunya. – Elaboració de la normativa i experimentació de processos d’acreditació de les competències professionals. – Creació de les comissions de Formació Professional al si dels Serveis Territorials del Departament d’Educació, per tal de fer possible una nova planificació de la Formació Professional que consolidi els centres que la imparteixen com a referents per a persones i empreses i permeti, alhora, optimitzar infraestructures. – Nous convenis amb empreses, organitzacions empresarials i administracions locals, per impartir cicles formatius. – Preparació d’una oferta de formació professionalitzadora per als joves sense graduació, amb més presència en les estratègies de competitivitat i cohesió social. – Promoció de les estades de formació pràctica en empreses d’altres països d’estudiants i professors i intensificació de la participació en projectes experimentals d’àmbit internacional. – Signatura i aplicació d’un conveni amb el Consell General de Cambres de Comerç de Catalunya per a la millora de la qualitat formativa de la FCT. 50 �– Impuls del procés d’implantació de sistemes de qualitat i millora contínua als centres que imparteixen FP, amb un augment considerable dels centres públics que han obtingut la certificació ISO 9001: 2000 i dels que estan en procés d’obtenir-la. – Dotació de 5 M€ per a la millora dels equipaments dels centres públics. – Autorització de 283 cursos, en 152 centres, per impartir programes de garantia social per al curs 2004-2005. – Treball conjunt amb les entitats locals i comarcals per a desenvolupar plans integrals de Formació Bàsica de persones adultes en municipis i comarques. Recursos Humans – Formalització de la proposta de dotacions de professorat a incloure en l’avantprojecte de pressupostos de l’any 2004, d’acord amb la previsió de necessitats d’escolarització en centres públics per al curs 2004-2005. S’han incorporat 2.200 dotacions de professorat i altres professionals. – Signatura del protocol de negociació per al període 2004-2005 amb els sindicats amb representació a la mesa sectorial d’educació. – Convocatòria de 3.680 places per a cossos de funcionaris docents per al proper curs 2005-2006. Es concreta en 1.950 per educació infantil i primària (1.000 d’Educació Infantil, 100 d’Audició i Llenguatge, 150 d’Educació Especial, 300 d’Anglès, 300 d’Educació Física i 150 de Música) i 1.730 per secundària (200 d’Anglès, 75 de Biologia i Geologia, 75 de Física i Química, 10 de Llatí, 10 de Grec, 50 de Dibuix, 50 d’Economia, 50 d’Educació Física, 20 de Filosofia, 40 de Francès, 200 de Geografia i Història, 200 de Llengua Castellana i Literatura, 200 de Llengua Catalana i Literatura, 100 de Matemàtiques, 50 de Música, 200 de Psicologia i Pedagogia i 200 de Tecnologia) que abasten totes les especialitats. – Increment de professorat als centres amb un elevat nombre d’alumnat nouvingut i increment dels Tallers de Llengua (curs 2003-2004). Aquesta mesura s’ha aplicat a 76 Centres d’Educació Infantil i Primària (CEIP) i a 27 Instituts d’Educació Secundària (IES). 51 �Departament de Cultura Acció de Govern – Pressupost: 45 M€ més per a la cultura. El pressupost del Departament de Cultura per al 2005 es situa en 239.838.922 €, la qual cosa significa un creixement del 23,08 % en relació amb el pressupost de l’exercici anterior. El Departament marca les grans línies de treball: preservar el patrimoni i la memòria; potenciar la creació i el pensament contemporanis; consolidar les empreses culturals; impulsar la cooperació cultural amb l’estabiment de xarxes territorials; impulsar la cultura cívica i la participació ciutadana; projectar la cultura catalana a l’exterior. – Projecció internacional de la cultura catalana: Guadalajara, Frankfurt i Berlín. ƒ La cultura catalana, convidada d’honor a la Fira Internacional del Llibre (FIL) de Guadalajara. Des de Catalunya s’hi desplacen 500 persones del món de la creació literària i de l’edició i la delegació de Catalunya hi organitza més de 125 actes. A la FIL hi participen 135.000 professionals del llibre. ƒ Participació a la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt, en la qual s’anuncia que la Cultura Catalana serà convidada d’honor a l’edició de l’any 2006 o 2007. Al mateix temps se celebrarà l’Any de la Cultura Catalana a Alemanya coincidint amb l’edició de la Fira que aculli la Cultura Catalana com a convidada d’honor. ƒ Conveni de colaboració entre l’Institut Ramon Llull i l’Instituto Cervantes amb la finalitat de promoure conjuntament la cultura catalana a l’exterior a través de la xarxa de centres de l’Instituto Cervantes. – Acords específics en l’àmbit cultural entre Catalunya i les Balears, fruit de la cimera entre els dos Governs. ƒ Commemoració del 150 aniversari dels anys Alcover i Costa i Llobera. ƒ Col·laboració en la projecció exterior de la cultura de Catalunya i les Balears. ƒ Acord per relacionar les respectives Xarxes de biblioteques públiques. ƒ Impulsar i donar continuïtat a la Trobada Internacional de Científics, amb seu alternativa a Palma i Barcelona. ƒ Acord de col·laboració per la difusió conjunta del Patrimoni arquitectònic i arqueològic. ƒ Assessorament per a la creació de programes d’ensenyaments artístics. – Papers de Salamanca. La comissió de 18 experts, consensuada entre el Ministeri de Cultura i el Departament de Cultura de la Generalitat i aprovada pel Ple del patronat de l’Arxiu de la Guerra Civil Espanyola, considera “justes i legítimes” les raons que avalen la devolució dels fons documentals de la Generalitat de Catalunya. Noves estratègies – Anunci de la creació del Consell de la Cultura i les Arts i nomenament de Josep Mª Bricall com a comissionat per iniciar el desplegament del Consell. – Encàrrec de posada en marxa de l’Institut per a la Creació Artística i el Pensament Contemporani per donar suport a partir de 2005 als processos de producció, exhibició, 52 �difusió i conservació de les pràctiques culturals i artístiques del món contemporani en els àmbits del pensament i la creació. – Presentació del “Pla del departament de Cultura 2005-2007. Una visió territorial”, a ajuntaments, representants culturals de les diputacions, Federació de Municipis de Catalunya i Associació de Municipis de Catalunya. Cooperació amb l’àmbit local, establiment de xarxes territorials i circuits de difusió, impulsar polítiques de públic i promoció en són alguns dels objectius. – Presentació del document “TNC: una nova etapa”, un document que estableix les futures línies d’actuació del Teatre Nacional de Catalunya: la creació i la difusió de l’obra dels creadors catalans és l’eix vertebrador de l’activitat del teatre i les produccions pròpies són l’eix fonamental de treball. S’incentiven les coproduccions amb els diferents agents teatrals i en especial amb els nous centres de creació i producció territorials. La Sala Tallers es dedicarà també a sala d’assaig de companyies de teatre i dansa de Catalunya. – Impuls a la promoció de la literatura. Compromís de doblar el pressupost de la Institució de les Lletres Catalanes on el suport a la creativitat, participació en l’Any del Llibre i la Lectura, ajuts a traduccions, creació de pàgines web i estudis literaris marquen les línies de treball de la Institució. Equipaments culturals – Museu Nacional d’Art de Catalunya: Inaguració del museu el 16 de desembre. 45.000 metres quadrats de superfície construïda i 12.000 metres quadrats d’exposició dedicada a l’art català. El Palau Nacional acull la totalitat de les col·leccions del MNAC, i s’hi incorporen les col·leccions del Renaixement i del barroc, les dels segles XIX i XX, les del Gabinet Numismàtic de Catalunya, les del Gabinet de Dibuixos i Gravats i les col·leccions de Fotografia. També comptarà amb la Biblioteca General d'Història de l'Art. ƒ Se signen acords amb l’Excma Sra. Carmen Cervera, baronessa ThyssenBornemisza, per a l’exhibició al MNAC de les 64 obres de la col·lecció Thyssen instal·lades fins al moment al monestir de Pedralbes i per al dipòsit al MNAC de 360 obres de la col·lecció particular de pintura catalana propietat de la baronessa. – Biblioteques: Es destinen 32.979.026 € a la construcció i millora de biblioteques públiques, en el marc del Programa d’Ajuts a Biblioteques Públiques del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya per al període 2004-2007. Els ajuts permetran la construcció de 85 biblioteques, la millora d’altres 19 i la posada en funcionament de tres nous bibliobusos. – Filmoteca de Catalunya. Presentació del projecte de la nova seu de la Filmoteca de Catalunya, obra de l’arquitecte Josep Lluís Mateo. L’edifici se situarà al barri del Raval de Barcelona i comptarà amb dues sales de cinema, un banc d’imatges, arxiu i biblioteca. – Auditori. Acord per al finançament de la Sala de Cambra de l’Auditori. L’acord preveu el finançament del Ministeri de Cultura, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona i permetrà inaugurar la sala el primer semestre del 2006. – Arxius. Dos nous arxius comarcals a la Ribera d’Ebre i al Pla de l’Estany. El Departament de Cultura compromet la construcció de dos nous arxius comarcals a Móra d’Ebre i a Banyoles. – Gran Teatre Liceu. S’aprova el nou Contracte Programa del Gran Teatre del Liceu, on el Departament de Cultura incrementa la seva aportació. En el 2005 aquesta aportació se situa en el 32% i es preveu que al final del període 2006-2009 l’aportació se situï en el 40%. 53 �– El Patronat de Poblet aprova la confecció d’un pla integral d’actuacions per al període 2005-2007. Audiovisual – Participació en el projecte de Ciutat de l’Audiovisual a Terrassa. Participació a través de l’Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC) en el projecte estratègic d’especialització de Terrassa com a Ciutat de l’Audiovisual de Catalunya: s’aprova la participació de l’ICIC en la creació de la Societat Municipal de Comunicació de Terrassa, que tindrà per objecte la creació i gestió del futur Parc Audiovisual de Terrassa. – Impuls al Consorci Catalan Films & TV amb la participació de l’ICIC. Aquest Consorci té tres línies d’actuació: ƒ Promoció internacional de les produccions catalanes ƒ Gestió dels fons internacionals de suport a la producció ƒ Creació de fons de coproducció, tant estatals com internacionals – Conveni entre el Departament de Cultura, a través de l’ICIC i, quatre grans entitats financeres (La Caixa, Caixa Catalunya, Banc de Sabadell i Banco Santander-Central Hispano) amb l'objectiu de facilitar l’accés al finançament de les empreses culturals catalanes a partir d’un paquet de productes financers recollits sota el nom de Crèdit Cultura. Aquest conveni posa 12 M€ a disposició de les indústries culturals mitjançant tres línies financeres (avals, préstecs a llarg termini i tresoreria) en condicions prioritàries, a més d’oferir la subvenció de les despeses financeres. – Centre de desenvolupament audiovisual: Amb l’objectiu de contribuir a la consolidació de la indústria audiovisual catalana, s'ha encarregat al Centre de Desenvolupament Audiovisual que doni suport a la viabilitat de projectes i serveis a les productores audiovisuals amb l'objectiu d'afegir valor als continguts dels seus projectes afavorint la qualitat i contribuir a la millora de les condicions a la producció. – Producció audiovisual. S’han destinat 7,93 M€ al foment de la producció audiovisual subvencionant 120 produccions audiovisuals: 50 llargmetratges cinema, 25 llargmetratges televisius, 17 documentals per televisió, 9 sèries d’animació i 19 curtmetratges. – Conveni de col·laboració entre el Departament de Cultura i la Xarxa Audiovisual Local (XAL) per a la realització i emissió d'una línia de programes televisus anomenada "Denominació d'Origen" amb l'objectiu de fixar una franja de programació vinculada al territori seguint els criteris de qualitat que guien els contingut de la Xarxa de Televisions Locals, la innovació en els llenguatges i la connexió i promoció de nous creadors, a través de la potenciació de les empreses de producció catalanes. Suport i reconeixement a la creativitat contemporània – Reconeixement a la creació contemporània: concessió dels Premis Nacionals de Cultura: Alícia de Larrocha (Música), Emili Teixidor (Literatura), Josep Maria Pou (Teatre), Joan Colom (Arts Visuals), Isabel Coixet (Cinema i Audiovisual), Artur Blasco (Cultura Popular), Sol Picó (Dansa) FAD-Foment de les Arts Decoratives (Disseny), Enderrock (Foment de l’Ús de la Llengua Catalana), Manel Risques i Ricard Vinyes, ex aequo, per l’exposició Les presons de Franco i el projecte OVNI-Observatori de Vídeo No Identificat (Patrimoni Cultural), Vilaweb (Periodisme). – Inaguració de la secció Audiovisual Català del Sitges 2004- Festival Internacional de Cinema de Catalunya. Dins aquest Festival, Catalan Films & TV promouen la creació de la 54 �primera edició de la Sitges Sales Office, com a punt de trobada de la indústria nacional i internacional. Així mateix s’ha donat suport a altres 17 festivals de cinema d’arreu de Catalunya. – European Films Awards: enguany els premis europeus del cinema s’han lliurat a Barcelona. Això ha estat possible gràcies a la col·laboració de Departament de Cultura, el Ministeri de Cultura i l’Ajuntament de Barcelona. – Compromís de potenciar i incrementar el suport i finançament a la Fira de Teatre de Tàrrega, que el 2005 celebra el 25è aniversari, i suport al Mercat de la Música Viva de Vic. Cultura popular i tradicional – Suport institucional a la sol·licitud presentada davant la UNESCO per tal que la Patum de Berga sigui declarada Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat i compromís de participació en les accions de promoció i comunicació que es duran a terme per reforçar la candidatura. – Constitució de la junta de Govern del consorci del Museu Casteller de Catalunya, amb seu a Valls, per tal d’avançar en l’impuls al museu. – Mediterrània. 7ª Fira d’Espectacles d’Arrel Tradicional. La fira que se celebra a Manresa s’obre a la resta de cultures de la Mediterrània. En l’edició d’enguany aplega 32 estrenes, 140 actuacions i més d’un centenar d’espectacles. – 17è Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folklòrics: la ciutat austríaca de Graz acull el 5 d’agost més de 700 participants i una mostra de 20 grups representatius de la cultura popular i tradicional catalana. Commemoracions – 800 anys de les Homilies d’Organyà. Presentació de l’edició trilingüe ( català, castellà i anglès) de les Homilies d’Organyà, llibre commemoratiu del 800 aniversari del primer text escrit en llengua catalana. – Any Dalí: Presentació de l’exposició Dalí, una vida de llibre, l’aportació més important del Departament de Cultura a l’Any Dalí 2004 i participació en l’organització de l’encontre internacional Dalí. Noves fronteres de la ciència, l’art i el pensament, on es reflexiona sobre les relacions entre art, ciència i pensament a partir de l’obra de Dalí. 55 �Departament de Salut Acció de Govern – Presentació del Pla de Xoc en les llistes d’espera: eliminació dels tres mesos d’espera tècnica que anteriorment no estaven inclosos com a temps real d’espera del pacient. Els pacients rebran un certificat d’estar inclosos en llista d’espera quirúrgica. Increment del nombre de professionals i de sessions quirúrgiques. Introducció de criteris de valoració clínics i socials per a aquelles patologies que ho requereixin. Creació d’un registre unificat d’adequació de la indicació de la pròtesi de genoll tenint en compte aspectes clínics i socials. – Presentació del Pla Estratègic de Millora de l’Atenció Primària a Catalunya (Pla de Xoc dels Centres de Salut) mitjançant el qual s’incrementarà el nombre de professionals dels equips d’atenció primària en un 38%. El Govern ja ha acordat autoritzar l'augment de les dotacions de llocs de treball disponibles per l'Institut Català de la Salut i que es destinaran a la posada en funcionament del Pla de Xoc durant l’exercici de l’any 2004; concretament,160 dotacions en l’àmbit de la Divisió de Primària, corresponents a 109 places de metge, 24 de pediatre i 27 d’auxiliars administratius. – Presentació del Pla de Xoc d’Infermeria a l’Atenció Primària. Aquest Pla, inserit dins del Pla Estratègic de Millora de l’Atenció Primària a Catalunya, té com a objectiu adequar el treball d’infermeria en els equips d’atenció primària (EAP) d’acord amb les necessitats d’atenció de la població i dins del marc organitzatiu més òptim de l’EAP dins el període 2004-2007. – Anunci de la fusió dels consells d’administració de SEMSA i SCUBSA i revisió de les urgències, emergències i el transport sanitari amb l’objectiu de crear una única empresa que es responsabilitzarà de la planificació, el finançament i la gestió de les emergències en tot el territori català. – Pla d’actuació sanitària en relació amb l’enderrocament de Can Tunis i la seva desaparició com a zona de tràfic i consum de drogues. – Pla Integral d’Urgències de Catalunya (PIUC), que té com a objectius principals: extremar la prevenció i la vigilància epidemiològica (toxoinfeccions alimentàries i legionel·losis), adequar els recursos humans i els centres, assegurar la capacitat de resposta del transport sanitari i activar mesures per reduir els efectes de la calor sobre la salut. – Pla Bàsic del Transport Sanitari: reforç del servei de transport sanitari amb 31 vehicles més, amb motiu de la temporada estival (del 19 de juny al 12 de setembre). Seguir millorant l’accessibilitat al telèfon 061 des de tot el territori de Catalunya com a plataforma única d’accés als serveis d’urgències i emergències sanitàries. Reforç del servei telefònic Sanitat Respon 902 111 444 per donar resposta a l’increment d’activitat que es produeix durant aquest període (Pla d’Estiu 2004). Atenció primària – Inauguració de Centres d’Atenció Primària (CAP): CAP Ramon Turró de Barcelona, CAP l’Escala (Moisés Broggi), CAP Sabadell Nord, que forma part de l’Àrea Bàsica de Salut Sabadell 3 B, la Sénia (Montsià). 56 �– Inauguració de Consultoris Locals: Dosrius (Maresme), Maià de Montcal (Garrotxa), El Far d’Empordà (Alt Empordà), Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental), Prat de Comte (Terra Alta), Viladamat (Alt Empordà). – Autorització de la despesa de 50.740.425,92 € per a la signatura d'un conveni de col·laboració entre l'empresa pública Energètica d'Instal·lacions Sanitàries, EISSA, i l'Institut Català de la Salut, ICS, per a la contractació de la generació, renovació tecnològica i explotació d'energia solar tèrmica i convencional per a 28 Centres d'Atenció Primària. – Inversió d’250.000 €, per a la l'adequació de la planta soterrani del CAP Històric ABS Lleida-1 per ubicar les noves àrees de radiografia i educació sanitària. Atenció hospitalària – Inauguració de les noves instal·lacions d’hospitalització del Servei d’Hematologia i Oncologia Pediàtriques de l’Àrea Maternoinfantil de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. – Inauguració del Laboratori de Recerca i de la Unitat de Medicina Nuclear de l’Hospital Doctor Josep Trueta. – Inauguració de la Factoria Cel·lular Josep Carreras al Centre de Transfusió i Banc de Teixits ubicat a l’Hospital Duran i Reynals de l’Hospitalet de Llobregat. – Inauguració de la Unitat d’Hospitalització Psiquiàtrica de l’Hospital de Sant Joan de Déu a Sant Boi de Llobregat. – Inauguració de la Ciber@ula de l’Hospital Maternoinfantil de la Vall d’Hebron. – Inauguració del Centre de Transfusió i Banc de Teixits de Lleida. – Inauguració del nou Hospital de Santa Caterina de Salt. El cost ha estat de 34,7 M€ i pel que fa al seu equipament s’ha fet una inversió de 9,6 M€. – Inauguració de la nova unitat de rehabilitació i la unitat psiquiàtrica de l’Institut Pere Mata a Reus, Baix Camp. – Inauguració de les obres de la zona de Ressonància Magnètica Nuclear de l’Àrea Maternoinfantil de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona. – Primera pedra del nou edifici que substituirà l’actual l’Hospital de Sant Jaume de Manlleu. – Obres de remodelació de la UCI i de la construcció de la nova àrea d’exploració complementària de cardiologia de l’Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta per un import total de 2,3 M€. – Obres de construcció de la nova Unitat de Medicina Intensiva i de la remodelació i ampliació de l’Àrea Obstètrica de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta per un import total de 2,3 M€. – Aprovació de la signatura d’un conveni amb el Consorci Sanitari Integral per a la construcció i equipament d’un nou hospital comarcal a Sant Joan Despí amb una inversió prevista de 54,5 M€, que donarà servei al Baix Llobregat Fonsanta i Baix Llobregat Centre, en una àrea d’influència de 275.000 habitants. – Finançament de la instal·lació de plaques solars tèrmiques als Hospitals Arnau de Vilanova de Lleida, Germans Trias i Pujol de Badalona, Josep Trueta de Girona, Joan XXIII de Tarragona i Vall d'Hebron de Barcelona, a tots ells per primera vegada, per un import de 623.365 €. 57 �– Inversió d’1,6 M€, per a les obres de reforma i ampliació del Servei de Radioteràpia de l'Àrea General de l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona. En concret, aquesta actuació té per objecte la instal·lació d’un equip de radioteràpia –accelerador lineal. Inversions – Aprovació de la remodelació de tres centres de salut dins del Pla Economicofinancer de l’empresa Gestió d’Infraestructures SA (GISA), per un import de 16.122.749,56 €, a Barcelona, Badalona i Sant Adrià de Besòs. – Autorització de la despesa amb abast plurianual per un import de 10.452.236,68 € per a la contractació del subministrament de la generació, renovació tecnològica i explotació d'energia solar tèrmica i convencional per a diversos hospitals de l'Institut Català de la Salut. – Actuacions per un import de 30.662.899, 36 €: ƒ Remodelació/ampliació dels CAP següents: Mollerussa, Sant Pere i Sant Pau de Tarragona, Sant Feliu de Guíxols, Martorell, Santa Perpètua de la Mogoda, Sant Quirze del Vallès. ƒ Construcció dels CAP següents: Alcanar, Montcada i Reixach, Rambla de Sabadell, Roger de Flor (Barcelona) ƒ Remodelació / Ampliació del Consultori de Bigues i Riells ƒ Remodelació de 3a Fase d’urgències de l’Hospital Maternoinfantil de la Vall d’Hebron. ƒ Remodelació Neonatologia de l’Hospital Maternoinfantil de la Vall d’Hebron. ƒ Remodelació de la 4a planta de l’Hospital de Traumatologia de la Vall d’Hebron. – Convocatòria de subvencions a la construcció, l'ampliació, el remodelatge i l'equipament de consultoris locals i centres d'atenció primària de titularitat municipal per als exercicis de 2004 i 2005. Aquesta convocatòria, que abastarà les inversions realitzades durant les anualitats de 2004 i 2005, tindrà un import de 2 M€. Normativa, convenis i declaracions – Procés de jubilacions del personal estatutari, des de l’1 de juliol, d’acord amb la Llei 55/2003, de 16 de desembre, de l’Estatut Marc del personal estatutari dels serveis de la salut. – Procés de jubilació de professionals assistencials de l’Institut Català de la Salut (ICS), fruit dels acords establerts entre l’ICS i els sindicats presents a la Mesa sectorial de Sanitat per començar a aplicar al territori català l’Estatut Marc, aprovat per tots els grups polítics. El nombre de professionals que es veuran afectats a partir de l’1 de juliol per aquesta mesura és de 419 (un 1,6% del total de la plantilla, 274 professionals d’atenció primària i 145 professionals d’atenció hospitalària. – Aprovació, per part del Govern, de les normes complementàries relatives a l’especialitat d’obstetrícia i ginecologia en l’àmbit de l’Institut Català de la Salut, i per al desplegament i organització del Programa d’atenció a la salut sexual i reproductiva en l’àmbit d’aquest mateix organisme. – Signatura de l'acord de constitució del nou Consorci Sanitari de Mollet del Vallès per dur a terme la construcció, equipament i posada en funcionament d'un nou centre hospitalari al municipi de Mollet del Vallès. – Pacte per a la salut a Olot i la comarca de la Garrotxa, que suposa la creació de la Corporació de Salut de la Garrotxa. 58 �– Ampliació de l’equip humà de l’Institut Català de la Salut en un total de 160 llocs de treball (corresponents a 109 places de metge, 24 de pediatre i 27 d’auxiliars administratius), d’acord amb el Pla de Xoc dels Centres de Salut. – Aprovació de l'oferta d'ocupació pública parcial per a l'any 2004 de 133 places vacants de diverses categories professionals de personal sanitari d'equips d'atenció primària de l'Institut Català de la Salut: 109 places a l’àmbit de la Medicina de família i 24 places de l’àmbit de la Pediatria. – Aprovació de l’oferta d'ocupació pública parcial per a l’any 2004 de 152 places de personal estatutari sanitari no facultatiu de diverses categories professionals de l'Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona (92 places) i de l'Hospital Verge de la Cinta de Tortosa (60 places), dependents de l'Institut Català de la Salut. – Signatura d’un conveni entre l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i els laboratoris Lilly, per desplegar el projecte de les Oncoguies. L’objectiu d’aquest conveni és col·laborar a la creació, desenvolupament, execució, gestió, promoció i explotació de projectes i serveis relacionats amb l’avaluació i anàlisis de resultats assistencials, i la investigació clínica relacionada amb el càncer. – Signatura d’un conveni de col·laboració entre la Generalitat i l’Ajuntament Barcelona per a la millora de la xarxa sanitària a la ciutat de Barcelona, per un import de 427 M€, dels quals 55 M€ els posa l’Ajuntament de Barcelona i 372 M€ el Departament de Salut. El conveni preveu, entre altres, completar les infraestructures en l’atenció primària (construcció de 10 nous centres de salut); incrementar l’oferta de llits en l’àmbit sociosanitari, especialment per a la gent gran; ampliar la dotació de recursos assistencials i comunitaris en salut mental; realitzar millores en equipaments i en infraestructures als centres hospitalaris; i aprofundir en una millor cooperació i integració de xarxes públiques de salut i serveis socials. Atenció sociosanitària – Inauguració del Centre Sociosanitari Sant Jordi a Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat). – Inauguració de l’Hospital de Dia Miquel Martí i Pol, a Lleida. Drogodependències i sida – Inici de l’assaig clínic per valorar l’eficàcia de l’heroïna oral i la morfina oral a Catalunya per al tractament de pacients que hagin fracassat en els Programes de Manteniment amb Metadona. – Signatura de la declaració de bases per la constitució de la Xarxa Sida i Món Local a Catalunya. – Autorització de la despesa amb abast plurianual de 112.288 €, per a la contractació del servei de manteniment i evolució del Sistema d'Informació sobre Drogodependències a Catalunya. Aquest Sistema recull tota la informació de l'activitat assistencial provinent del conjunt de centres que componen la xarxa d'atenció a les drogodependències (XAD). – Presentació de la campanya: VIH/Sida. No posis a prova la teva vida. Pren el control: feste la prova, per promoure la prova del VIH. – Presentació de l’Informe anual de l’any 2003 del Sistema Integrat de Vigilància Epidemiològica de l’HIV/SIDA a Catalunya (Sives). L’informe incorpora, també, dades de la vigilància epidemiològica de les infeccions de transmissió sexual i de la tuberculosi a Catalunya. 59 �Salut mental – Presentació del Pla Director de Salut Mental i Addiccions i la participació del Departament de Salut de Catalunya en un projecte europeu 2004-2006 contra la depressió. – Autorització de la despesa amb abast plurianual de 270.600 €, per subvencionar la Fundació Malalts Mentals de Catalunya per col·laborar amb el finançament del projecte de suport psicològic i seguiment humà de les tuteles i curateles. – Inauguració del nou Centre de Salut Mental de l’Alt Empordà. 60 �Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca Acció de Govern – Convocades les següents ordres d'ajut als sectors agraris: Plans de reconversió de la vinya; ajuts als conreus herbacis; ajuts al bestiar boví, oví i cabrum; ajuts agroambientals; indemnitzacions compensatòries en zones de muntanya i desfavorides; ajuts per a foment de les assegurances agràries; ajuts a la primera instal·lació de joves agricultors en determinats supòsits; ajuts per a la millora de la qualitat de la carn de boví, ajuts a la qualitat alimentària. – Convocatòria del primer Congrés del Món Rural de Catalunya l’any 2006. L’aprovació d’aquesta activitat respon a la necessitat d’adaptar la situació actual de l’agricultura i el món rural a les principals tendències d’evolució d’aquest àmbit. – Projecte de llei de contractes d’integració. L’objectiu d’aquest nou Projecte és garantir una major qualitat de les explotacions ramaderes i adaptar-les a la nova legislació, especialment en relació les directrius sanitàries i la protecció del medi ambient. – S’han elaborat els estudis previs per a la introducció gradual del Contracte Territorial d’Explotació a l’Alt Urgell, el Berguedà, la Conca de Barberà i el Pla de l’Estany, comarques escollides per iniciar un pla pilot. Durant aquesta legislatura es desplegarà progressivament fins a assolir la totalitat de Catalunya. – Impuls al Pla d’actuació de la fruita dolça amb la creació d’un registre de plantacions. Aquest registre de plantacions ha de contenir totes les parcel·les de fruita existents a Catalunya amb indicació de la seva espècie i varietat, per tal de poder conèixer el potencial productiu de les plantacions que hi ha a Catalunya a partir de les dades tècniques. Pagament d’ajuts Agricultura – Ajut a la producció d'oli d'oliva: saldo campanya 2001/02 i bestreta campanya 2002/03. – Pagament del saldo del Pla de xoc per a la recuperació del potencial productiu de les oliveres gelades 2001 (3 M€). – Pagament del Pla de Recuperació de les oliveres. L’ingrés efectuat suposa un pagament a compte del 95% dels ajuts del Pla de Recuperació de la campanya 2002-2003. – Acordat amb la titular del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, l’augment de la partida destinada a la incorporació de joves al camp. Les esmentades ajudes passaran de 39.000 a 56.000 € per jove. – 389.229 € per al pagament complementari de l’ajut als productors per superfícies de determinats productes agrícoles. Són beneficiaris d’aquest pagament un total de 213 pagesos catalans. – 12,4 M€ per al pagament dels ajuts als fruits secs de closca i garrofes de l’any 2003 que corresponen a 15.245 productors agrupats en 19 OPFH (Organitzacions de Productors de Fruiters i Hortalisses). 61 �– Pagament dels ajuts agroambientals a l’arròs (7,8 M€). – 6,99 M€ per als pagaments corresponents a determinades mesures agroambientals que van adreçats a 7.187 explotacions. Aquests ajuts s’emmarquen dins del programa de mesures agroambientals a Catalunya, que recull un nombre d’actuacions encaminades a donar suport al manteniment i creixement de determinats sistemes productius més respectuosos amb el medi ambient i el paisatge, i amb una menor contribució a la generació d’excedents. Desenvolupament Rural – Aprovació d’un total de 165 sol·licituds d’ajuts del programa PRODER de desenvolupament rural, corresponents a 11 comarques catalanes: Alt Empordà, Anoia, Baix Camp, Garrigues, Noguera, Osona, Pla d’Urgell, Ribera d’Ebre, Segarra, Solsonès i Urgell. La inversió que es generarà serà de 20,5 M€ amb una subvenció total concedida de 4,8 M€. – Concessió al DARP de 1.340.000 € per encarregar a REGSA l’execució d’obres de millora de camins rurals per a la millora de les infraestructures per a la producció agrícola del Programa de Desenvolupament Rural (PDR 2000-2006) de Catalunya. Ramaderia – Pagament de 17,8 M€ per la prima del sector boví. El DARP ha abonat 4,6 M€ com a pagament complementari de la prima de vaques alletants, 8,3 M€ del saldo de la prima de vaquí de carn i 4,9 M€ corresponents al saldo de la prima pel sacrifici de bovins. – 16 M€ abonats als ramaders d’oví i cabrum catalans en concepte de la prima de la campanya 2004. – 6,6 M€ abonats als ramaders catalans en concepte de prima làctia. El pagament de la prima làctia, previst per a l’any 2005, s’avança a l’any 2004 com a compensació als productors per la baixada de preus d’intervenció i de la llet en pols. Concessió de crèdits – El govern ha autoritzat l’Institut Català del Crèdit Agrari a: 62 ƒ establir una línia de crèdit (import màxim de 20 M€) per finançar els ajuts concedits pel DARP per a la recuperació del potencial productiu del conreu de l’olivera. ƒ obrir una línia de préstecs dotada amb 811.366 €, per avançar l'ajut per a la paralització temporal, corresponent a l'any 2004, de l'activitat pesquera de la flota d'arrossegament dels ports de Tarragona. Aquesta actuació afecta un total de 163 embarcacions. ƒ obrir una línia de préstecs per avançar les prestacions d'atur que han de percebre els mariners afectats per la parada temporal de la flota d'arrossegament dels ports de Tarragona. Aquesta línia de crèdit estarà dotada amb un import global de 542.006 €, i beneficiarà un total de 414 mariners. ƒ ampliar la línia de préstecs adreçada al sector pesquer amb base als ports de Catalunya fins a un import màxim de 24 M€. ƒ obrir una línia de préstecs per avançar les prestacions d’atur als mariners afectats per la paralització temporal de l’activitat pesquera de la flota d’encerclament dels ports catalans. Aquesta mesura afecta un total de 1.390 mariners i 130 embarcacions de tot Catalunya i està dotada amb un import global de 1.724.904 €. �ƒ obrir una línia de préstecs dotada amb 420.708,47 €, per avançar l’ajut per a la paralització temporal, corresponent a l’any 2005, de l’activitat pesquera de la flota d’encerclament dels ports de Catalunya. ƒ atorgar un préstec de 5,5 M€ a la Comunitat de regants del canal d’Aragó i Catalunya (zona de Soses). ƒ atorgar un préstec de 3 M€ a la Comunitat de regants del canal de Pinyana d'Alcarràs (Segrià), TTMM d'Alcarràs i Torres de Segre. Regadius – Aprovat el Pla Economicofinancer de l’empresa pública Regs de Catalunya, S.A. (REGSA) per al període 2004- 2013. El Pla preveu una inversió de més de 676 M€ durant aquest període. – Acordada l'ocupació urgent dels béns afectats per a l'execució d'obres del projecte del regadiu Algerri-Balaguer, en el terme municipal de Castelló de Farfanya, Menàrguens i Torrelameu (Noguera). – Acordada l’ocupació urgent dels béns afectats per l’execució d’obres de dos projectes de transformació en regadiu de suport al Baix Ebre i la Terra Alta. Les obres compten amb un pressupost de 18,4 M€. – Declaració d’utilitat pública i d’urgent execució la concentració parcel·lària de la zona regable dels termes municipals de: Sarroca de Lleida i Torres de Segre, Soleràs i Albagés, les Borges Blanques i Juneda, Llardecans i Cogul. – Ampliació del perímetre a concentrar a Artesa de Segre i Foradada. La superfície total a concentrar ascendeix a 7.775 ha. Aquestes s’insereixen en el marc de la zona que comprèn el canal Segarra-Garrigues. R+I+D – Posada en marxa del Pla Anual de Transferència Tecnològica, PATT 2004. El PATT 2004 compta amb un total de 418 actuacions a disposició del sector agroalimentari de Catalunya. – Aprovació del projecte Pleurogen de Genòmica en Peixos Plans finançat per la Fundació Genoma España i Genome Canadá. Aquest projecte es desenvoluparà també des del Centre d'Aqüicultura de l'IRTA a Sant Carles de la Ràpita. – L’IRTA exporta a tot el món un clon d’olivera obtingut al centre de Mas Bové. – Signatura d’un conveni de col·laboració entre l’IRTA i l’Associació Interprofessional Lletera de Catalunya (ALLIC). L’objectiu del conveni és elaborar plans de millora de la qualitat de la llet i de la sanitat de les explotacions lleteres de Catalunya. – L’IRTA presenta els resultats de la Xarxa d’Experimentació varietal de Cereals de Catalunya. Promoció del sector agroalimentari català – Participació en les fires alimentàries de Berlin, Polònia, Moscou, Nüremberg, Tòquio, Varsovia i Dusseldorf. També promocionà el sector de la fruita al Marroc i organitza una missió comercial als països escandinaus i a Beirut. – Presentació de la campanya promocional “Estima els teus vins”. Amb aquesta campanya, el DARP, mitjançant l’Institut Català de la Vinya i el Vi, vol promocionar les excel·lents qualitats dels vins catalans, per la qual cosa ha comptat també per a la seva realització amb 63 �el suport de tots els Consells Reguladors de les Denominacions d’Origen de Catalunya i del sector vitivinícola català. – Promoció dels productes catalans als supermercats alemanys Kaufhof. Frankfurt, Berlín i Munic seran les ciutats on es portarà a terme la promoció de productes catalans. 64 �Departament de Treball i Indústria Acció de Govern Política d’ocupació i formació – Aprovació del Decret i impuls del desenvolupament del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), i del pla de desenvolupament de polítiques actives. Aquestes accions fan efectiu el reordenament del SOC per tal de definir les seves responsabilitats, la seva estructura i les seves funcions. – Desenvolupament d’un Pla de sanejament econòmic del SOC per donar resposta als deutes acumulats amb entitats, institucions i centres col·laboradors. Ja s’ha fet front al 75% dels deutes que s’havien contret fins al 2003 i no havien estat abonats. – Suspensió definitiva del Servei Català de Col·locació (SCC), motivada per la necessitat de fer efectiva i transparent la política d’intermediació de la Generalitat en matèria laboral. L’SCC havia esdevingut incapaç de donar un autèntic servei públic i, a més a més, funcionava al marge de la resta de serveis similars de l’Estat i de la UE. – Recepció per part de la Generalitat de més de 285 M€ per a la realització de polítiques actives d’ocupació. Immediatament, es van desenvolupar les convocatòries de subvencions corresponents i es van signar les ordres que regulen tota la programació de la formació ocupacional i d’activitats relacionades amb les polítiques actives d’ocupació per a l’any 2004. – Signatura d’una declaració conjunta per a la transferència dels fons de Formació Contínua a Catalunya, per part de la Generalitat, les organitzacions empresarials i els sindicats més representatius de Catalunya, que van constituir el Consorci per a la Formació Contínua com a organisme per desenvolupar, impulsar i difondre la formació professional i gestionar els recursos en aquesta matèria. – Tramitació, des del 5 de juliol, per part del SOC, de més de 46.000 renovacions de permisos de residència i treball per a immigrants. Aquesta mesura és fruit de la col·laboració entre el Departament de Treball i Indústria i la Delegació del Govern a Catalunya. – Aprovació del Decret de Nous Jaciments d’Ocupació, que atorga caràcter permanent al programa de Jaciments d’Ocupació. Amb aquesta regulació, el programa serà plurianual i amplia els col·lectius als quals va adreçat. – Signatura d’un acord de col·laboració en matèria d’ajuts per a la formació dels treballadors afectats per Expedients de suspensió de contractes al sector tèxtil, per part del Departament i conjuntament amb els sindicats UGT i CC.OO. i el Consejo Intertextil. Paral·lelament, el Govern va acordar destinar 2 M€ en ajudes al sector tèxtil per al 2004, que podrien afectar entre 5.000 i 6.500 treballadors. La decisió està motivada pel possible impacte en el sector de la liberalització del mercat internacional i la consegüent desaparició d’aranzels, a partir de l’1 de gener de 2005. Política de relacions laborals i qualitat en el treball – Mediació en la negociació col·lectiva de Seat i Nissan, i accions per a la reducció de l’impacte laboral i social en els processos de reestructuració de, entre d’altres, Philips, Samsung, Novalux, Panasonic, o Levi’s. 65 �– Presentació, durant el Dia Internacional de la Dona Treballadora, d’un informe sobre la situació de la dona al mercat laboral de Catalunya. Elaboració del nou butlletí estadístic semestral “Dona i Treball”, que ofereix informació exhaustiva sobre la situació sociolaboral de la dona. – Edició de 10.000 tríptics sobre assetjament laboral en el treball en els quals es donen consells sobre com actuar en els casos on existeixin situacions de vexació a la feina. – Decàleg d’actuacions en matèria de prevenció de riscos laborals, que inclou: ƒ “Finestreta virtual” per denunciar via Internet situacions de risc laboral. ƒ Comunicació telemàtica de comunicats d’accidents de treball. ƒ Programa pilot a la comarca del Pla de l’Estany per conscienciar i implicar la societat en la prevenció de riscos laborals. ƒ Pla de lluita especial contra la sinistralitat a les comarques de Lleida. ƒ Creació d’un Registre de delegats de prevenció de riscos laborals i comitès de seguretat i salut a l’empresa. ƒ Cursos, jornades i seminaris en matèria de prevenció per a 10.000 alumnes durant els primers 9 mesos de l’any. ƒ Creació d’un dispositiu al sector de la Construcció de 24 representants (12 de les organitzacions empresarials i 12 dels sindicats) per visitar les obres amb l’objecte de promoure-hi la prevenció. ƒ Publicació d’un manual d’avaluació integral de riscos de seguretat ergonòmics i psicosocials, com a complement a l’activitat preventiva de les empreses. ƒ Acord per incloure clàusules relacionades amb la prevenció de riscos en els convenis col·lectius. ƒ Auditoria dels sistemes de prevenció dels departaments de la Generalitat per aconseguir una millora en la seguretat i la salut laboral del personal. ƒ Campanya publicitària de prevenció de riscos laborals, amb el lema “A la feina, cap risc”. – Anunci que la recaptació de les sancions per incompliment de la normativa sobre prevenció de riscos laborals es reinvertirà en la millora de la seguretat dels treballadors de les empreses catalanes. – Petició per part de la Generalitat al Govern central del traspàs de la gestió de la totalitat d’efectius de la Inspecció de Treball, en compliment d’una Resolució Parlamentària de 2002. – Aprovació del projecte de Llei de reforma del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya, amb l’objectiu de garantir la seva independència i reforçar la seva funció assessora. La nova regulació preveu, entre d’altres coses, la supressió dels representants del Govern català i de l’Administració local en els òrgans de l’entitat. – Establiment de l’obligació de presentar un Pla Social per part de les empreses en el moment de sol·licitar un Expedient de Regulació d’Ocupació com a requisit imprescindible perquè el Departament iniciï la seva tramitació. La mesura, d’aplicació a empreses de 50 o més treballadors, fa de Catalunya la primera Comunitat Autònoma que dóna compliment al que preveu l’Estatut dels Treballadors, segons el mandat que estableix una Directiva Europea de 1998 sobre acomiadaments col·lectius. – Inauguració a Lleida de la primera seu descentralitzada del Tribunal Laboral de Catalunya, amb l’objectiu d’acostar les institucions a les empreses i els treballadors. Durant els seus 13 anys de funcionament, aquest òrgan ha esdevingut un eficaç sistema extrajudicial de resolució de conflictes laborals mitjançant la conciliació i l’arbitratge. 66 �Política Industrial – Creació, en el marc del CIDEM, de l’Agència Catalana d’Inversions, organisme que té una doble vessant: atraure inversions estrangeres que s’articulin amb el teixit industrial català i encarregar-se de la localització exterior dels establiments catalans. – Disseny de l’Observatori de prospectiva industrial, que serà l’encarregat de dissenyar una metodologia per a la diagnosi i l’acció pública. L’anàlisi es concentrarà en tres sectors prioritaris, per la seva elevada exposició a la competència internacional: tèxtil, automoció i electrònica de consum. – Convocatòria de 4 ordres per donar suport a la recerca, el desenvolupament i la innovació industrial. Els objectius de les convocatòries, dotades amb 24,2 M€, són: incentivar sectors estratègics; donar suport a l’adaptació i al creixement del valor afegit en sectors altament exposats a la competència internacional; i promoure la col·laboració entre empreses, centres públics i privats de recerca i centres tecnològics per engegar projectes de millora tecnològica. Les ordres incorporen una nova clàusula en virtut de la qual les empreses hauran de retornar l’import de l’ajut si relocalitzen la seva producció en un termini de 7 anys. – Acords per a la creació dels següents Centres Tecnològics: el de l’Aeronàutica i l’Espai a Viladecans, el de Tecnologies de la Nutrició i la Salut de Reus, el de Tecnologies Agroalimentàries de Lleida, i el de Difusió Tecnològica del Moble, a la Sènia. La Xarxa de Centres Tecnològics estarà formada, a finals de la legislatura, per entre 8 i 10 centres d’arreu de Catalunya i s’ha creat un Registre de centres que permetrà l’ordenació del sistema català de transferència de tecnologia, identificant les entitats que componen l’oferta científica i tecnològica. – Signatura de diferents acords d’àmbit territorial per al desenvolupament i la reactivació econòmica (entre d’altres, a Anoia, la Selva, o al Lluçanès). Política energètica – Organització de la Setmana de l’Energia. El seu objectiu principal era incidir en el canvi d’hàbits dels ciutadans, introduint mesures i actituds en l’àmbit del transport i de la llar que fomentin l’estalvi energètic i impulsant fonts d’energia respectuoses amb el medi ambient. En aquest marc, els Departaments de Treball i Indústria i de Medi Ambient i Habitatge van signar un conveni de col·laboració amb el FC Barcelona per afavorir la incorporació de criteris de sostenibilitat energètica i mediambiental en les actuacions del club. – Creació del Centre de Suport a les Ordenances Solars (CSOS), que donarà suport jurídic, administratiu i tècnic als municipis que disposen o pretenen crear ordenances municipals per a la implantació de l’energia solar tèrmica en els seus territoris. L’acord el van signar 22 municipis de Catalunya, la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, l’Associació Catalana de Municipis i Comarques i el Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient a les comarques de Girona. – Acord amb la cadena de distribució alimentària Condis per a la utilització del biodièsel, un combustible no contaminant i biodegradable, en els més de 100 vehicles de l’empresa. – Inici dels treballs d’anàlisi, diagnòstic i redacció del nou Pla de l’Energia 2005-2015. – Signatura de convenis per a la realització de plans de millora de la qualitat del servei elèctric a Catalunya, amb el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç i les empreses AgriEnergia, SA, Bassols Energia, SA, Distribuidora de Energía Eléctrica del Bages, SA, Electra Caldense, SA, Electra del Cardener, SA, Elèctrica Curós, SA, Estabanell Y Pahisa, SA, Fecsa-Endesa, i Productora Eléctrica Urgelense, SA. 67 �Departament de Comerç, Turisme i Consum Acció de Govern Comerç – Aprovació de la llei d’equipaments comercials. – Presentació del programa d’ajuts al comerç per a l’any 2004 per a l’impuls de la competitivitat de les petites i mitjanes empreses comercials de Catalunya amb un import de 14 M€. – Inici dels treballs d’elaboració del Nou Pla de Dinamització del Comerç Urbà 2005-2008. És previst que l’any 2005 es faci la convocatòria d’ajuts corresponent a aquest Pla. – Signatura del conveni per a la dinamització del comerç urbà amb el Consell de Cambres de Catalunya, que permetrà desenvolupar actuacions conjuntes per millorar la competitivitat de les petites i mitjanes empreses, amb un pressupost de 800.000 € a parts iguals. – Inauguració de la nova edició de la “Barcelona Fashion Week” on s’ha destacat la importància de la internacionalització del disseny i la creació per a la potenciació de la indústria tèxtil. – Presentació dels Premis a la Innovació del sector firal català, que seran atorgats per primera vegada l'any 2005. Aquests premis tenen com a objectiu reconèixer públicament les entitats firals excel·lents de Catalunya, divulgar la qualitat i la innovació, i ser font d'informació i guia per establir sistemes de gestió competitius. – Aprovació del Pla d’Orientació dels Equipaments Comercials (POEC) de Badalona, amb un creixement màxim de 25.000m2 de superfície comercial. La resolució dictada pel Departament limita a 17.500m2 la superfície que es podria destinar a un gran magatzem i a 7.500 m2 l’ampliació del projecte ‘Badalona, ciutat europea del bàsquet’. Internacionalització – Ajuts a la internacionalització per al desenvolupament de noves línies de serveis i programes ja existents que permetran mobilitzar 270 M€. – Convocatòria per a la concessió de beques en el marc del Programa de formació en matèria de promoció comercial a l’estranger. Amb una aportació per beca entre 18.000 i 27.000 € anuals bruts, segons la destinació. – Posada en marxa de les plataformes empresarials de Mèxic, Beijing, Tòquio, Nova Delhi, Casablanca, el Caire, Miami i São Paulo. És prevista, per al primer semestre de l’any 2005, l’obertura de les plataformes Budapest, Varsòvia, París, Moscou i Praga. – El COPCA i el Consell de Cambres de Catalunya desenvolupen el programa conjunt de 129 missions empresarials 2004. – Presentació del contracte assignat al COPCA pel Govern d’Egipte per assessorar al govern egipci en el redisseny de la seva política comercial exterior amb un projecte finançat per la Comissió Europea. El Trade Enhancement Programme és un programa de promoció 68 �comercial encapçalat pel COPCA. Té un pressupost total de 14,3 M€, dels quals 6,6 € es destinaran al contracte d’assistència tècnica que desenvoluparà el COPCA. – Presentació del Pla Estratègic per la Internacionalització de Catalunya 2005-2008, en el marc de la “Nit de la Internacionalització”. Aquest Pla detallarà les línies estratègiques per posicionar Catalunya en el seu entorn econòmic com una de les millors pràctiques en comerç exterior en els propers quatre anys. Turisme – Creació del ‘Pla de Dinamització Turística’ amb 4,2 M€ d’inversió per millorar les infrastructures i els serveis turístics de les comarques del Montsià, Terra Alta, al Baix Ebre i Ribera d’Ebre durant l’any 2004 i 2005. Creació del Consorci per a l’execució d’aquest Pla. – Elaboració del programa d’activitats per captar el turisme cultural i de qualitat amb l’any Dalí. – Participació en l’acord de suport a la consolidació de l’Aeroport de Girona per ajudar a diversificar, desestacionalitzar i dinamitzar l’oferta turística. També aprovació d’una esmena del Comitè Europeu de les Regions que reconeix la importància de les línies aèries de baix cost. – Presentació de la campanya de promoció turística al mercat espanyol “Catalunya te sienta bien”. – Signatura d’un conveni que preveu una inversió de 309.000 € per impulsar el desenvolupament i la promoció turística de l’Alt Pirineu i Aran. El conveni permetrà reforçar la marca ‘Pirineus’ com un producte de qualitat i potenciar els recursos turístics de les comarques de l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, el Berguedà, la Cerdanya, la Garrotxa, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Ripollès, el Solsonès i la Vall d’Aran. – Convocatòria de concessió de subvencions a les oficines de turisme de Catalunya per a la millora d’instal·lacions i d’equipaments. La quantitat màxima destinada és de 360.000 €. – Acord amb el ministre mexicà de Turisme per tal d’afavorir la inversió d’empresaris catalans en projectes turístics de qualitat a Mèxic. – Acord amb el Gremi de Restauració de Barcelona per impulsar l’ús del català en el sector. L’acord, que té una vigència de dos anys, facilitarà l’aprenentatge del català a més de 8.000 treballadors del sector perquè el seu objectiu és incrementar l’ús del català en bars i restaurants on hi ha un alt nombre de treballadors de fora de l’Estat espanyol. – Presentació dels objectius del Pla Estratègic de Turisme de Catalunya i del balanç de la temporada turística davant de la Comissió d’Indústria, Energia, Comerç i Turisme del Parlament. El Pla Estratègic té com a principal objectiu definir l’evolució del model turístic de Catalunya per al període 2005-2010 i orientar la política del sector públic i privat. – Autorització de la despesa amb abast pluriennal de 360.000 € per al desenvolupament del Pla de Foment amb l’Ajuntament de Banyoles i per al desenvolupament del Pla de Foment amb el Consell Comarcal del Pla de l’Estany. – Presentació de l’oferta turística de la vessant sud dels Pirineus a un grup de més de 40 agències de viatges i operadors turístics internacionals, a Amsterdam (Països Baixos), conjuntament amb les Comunitats Autònomes d’Aragó i Navarra. Aquesta acció de promoció forma part d’un acord marc entre Turisme de Catalunya, la resta de comunitats autònomes de la vessant sud dels Pirineus i l’organisme de promoció turística de l’Estat espanyol, Turespaña, per tal de promoure els seus actius turístics sota el nom de la marca “Pirineus”. 69 �– Col·laboració del Departament junt amb el Consell de Cambres de Catalunya en l’organització del II Congrés de Turisme (Girona, 15-17 de desembre de 2004). – Signatura de l’acord entre Turisme de Catalunya i la Federació Catalana de Càmpings per ser presents a les principals fires europees sota la “Marca” Catalunya. L’acord preveu la promoció dels càmpings catalans a les fires europees d’Anvers, Utrecht, Amsterdam, Stuttgart, Brussel·les i Essen. – Inauguració de la cinquena edició del campionat amateur de golf “Catalunya-Costa Brava Cuina&Golf”, que Turisme de Catalunya va organitzar del 17 al 19 de maig, creat i pensat per promoure la Costa Brava entre touroperadors internacionals. – Turisme de Catalunya patrocina l’expedició “Catalans al K2-Magic Line”. – Turisme de Catalunya dóna suport al primer Campionat d’Europa de Piragüisme d’estil lliure, atès que considera que pot donar a conèixer un entorn natural de rius i paisatges preparats per al turisme interior dels Pirineus. – Signatura de l’acord de col·laboració de Turisme Catalunya amb l’Associació de Parcs Aquàtics de Catalunya per tal de col·laborar en una campanya publicitària de promoció dels parcs aquàtics amb un import de 60.000 €. – Signatura del Conveni amb el Club Futbol Barcelona per promocionar la “Marca” de Catalunya a les gires internacionals del Barça. D’aquesta manera, ‘Turisme de Catalunya’ viatjarà amb el Barça a Seül, Tòquio, Shizuoka i Xangai per presentar l’oferta turística de Catalunya als principals turoperadors asiàtics. Aquest conveni té una vigència d’un any i podrà prorrogar-se fins al 2006. L’acord no preveu cap aportació econòmica de cap de les 2 entitats. – Inversió de 96.000 € per promocionar el Turisme Nàutic a Catalunya. Aquesta inversió s’articula a través de tres acords per a la construcció de dues estacions nàutiques a Palamós i Salou i la promoció de l’oferta d’activitats nàutiques. – S’estableixen les bases reguladores de concessió d’ajuts als consells comarcals per a la senyalització d’itineraris turístics al medi rural. La quantia destinada és de 210.000 €. – Destinació d’1,8 M€ per promoure l’oferta turística de tardor i hivern catalana als mitjans de comunicació televisius. La campanya s’anomena ‘Locos por la nieve’ per donar un impuls al turisme de neu a l’Estat espanyol, i s’ha elaborat un espot especial sobre la tardor per a la campanya “Catalunya te sienta bien”, que ja va tenir incidència durant els mesos d’estiu. Turisme de Catalunya també ha creat una acció de comunicació particular anomenada “Catalunya és per viure-la” amb dos àmbits d’actuació concrets: promoure l’oferta de neu i potenciar la marca turística Terres de l’Ebre a tot el territori català. – Participació de Turisme de Catalunya en el Comitè Europeu de Relacions Exteriors d’Escòcia com a representant de Catalunya, que és model de referència per a la promoció del turisme escocès. Consum – Creació de l’Agència Catalana de Consum. – Convocatòria d’atorgament de subvencions destinades a les organitzacions de consumidors i usuaris per un import de 368.000 € i amb la finalitat de dur a terme activitats d’informació i protecció dels consumidors durant l’any 2004. – Posada en marxa de la campanya ‘Diferencia’t. Consumeix amb criteri’, adreçada a potenciar el consum responsable dels joves catalans. 70 �– Presentació de la targeta ‘Consumidors a Europa’, editada conjuntament per l’Institut Català del Consum i pel Centre Europeu del Consumidor (CEC) amb la finalitat d’informar els consumidors dels seus drets quan adquireixen productes o serveis als països de la Unió Europea. – Delegació de competències en matèria de resolució de conflictes de consum, tasques d'inspecció i campanyes de control a diversos consells comarcals: Consell Comarcal de l’Alt Empordà, del Bages, del Pallars Jussà, de la Ribera d’Ebre i de la Terra Alta; aquests s’han afegit als ja existents en l’exercici 2002 i 2003 amb experiència molt positiva en aquesta delegació de matèries: Consell Comarcal de l’Alt Urgell, del Baix Camp, del Baix Ebre, del Baix Empordà, del Baix Penedès, del Berguedà, de la Conca de Barberà, de la Garrotxa, del Montsià, d’Osona i del Conselh Generau d’Aran. – Presentació del balanç de les reclamacions gestionades pel Centre Europeu del Consumidor de Barcelona (CEC) durant l’any 2003: la sobre reserva (overbooking), la pèrdua d’equipatge i les errades en les reserves a través d’Internet són les principals reclamacions dels ciutadans europeus. – Posada en marxa d’una nova campanya de control per detectar els centres de bronzejat no registrats a Catalunya. – Alerta als ciutadans de la detecció de presumptes estafes telefòniques realitzades per empreses que ofereixen serveis de tarificació addicional en línies 803, 806, 807 i d’internet 907. L’estafa consisteix en l’oferiment de premis, promocions gratuïtes i connexions a pàgines web de pagament inexistents. – Retirada del mercat de 156.832 armilles d’alta visibilitat que incompleixen la normativa d’obligat compliment des del 24 de juliol d’enguany. El Departament ha realitzat 219 actuacions d’inspecció en 154 establiments de Catalunya des de l’inici de la campanya a l’octubre de 2003. – Sanció a Correus i altres 8 empreses per incomplir la Llei de política lingüística en rètols, senyalització i publicitat. Consum ha rebut 445 denúncies de ciutadans contra establiments comercials i de serveis per detectar incompliments en matèria de política lingüística, que han suposat la tramitació de 86 expedients sancionadors. En total, el Departament de Comerç, Turisme i Consum ha imposat sancions a 9 empreses per un import de més de 43.000 €. – Presentació de les dades referents a publicitat enganyosa coincidint amb la celebració a l’hotel Princesa Sofia de Barcelona de la VI Jornada Europea de Consum sobre publicitat enganyosa: en els darrers dos anys s’ha sancionat 51 empreses i s’han obert 124 expedients sancionadors per utilitzar publicitat o informació que indueix a engany en els consumidors. – Campanya de control a les oficines de les entitats financeres i d’assegurances. L’objectiu d’aquesta campanya és comprovar que la informació i les condicions de contractació dels diferents productes i serveis que ofereixen siguin transparents i comprensibles pels usuaris. – Obertura de 45 expedients sancionadors a establiments majoristes multipreu i basars per comercialitzar productes que poden comportar risc per a la seguretat de les persones. S’han immobilitzat 755.612 productes de procedència asiàtica resultat de les més de 9.000 actuacions d’inspecció realitzades durant l’any 2004. Dels productes retirats destaca la immobilització de 604.081 unitats d’armilles d’alta visibilitat per incompliment de la normativa de seguretat i 5.676 joguines de la campanya de Nadal. 71 �Departament de Benestar i Família Acció de Govern – Els responsables de la política social dels governs de Catalunya, el País Basc i Astúries van firmar la Declaració de Getxo, un document que serveix per definir el marc de col·laboració entre les comunitats per poder compartir projectes que avancin cap a sistemes socials universals. – Presentació de l’Anuari de l’Envelliment a Catalunya. – Presentació del Nou model assistencial en l'àmbit rural. – Presentació de les Bases per a una nova Llei de serveis socials de Catalunya, a la Federació de Municipis de Catalunya i a l’Associació Catalana de Municipis, així com a totes les Administracions Locals amb competències en serveis socials de Catalunya. – Presentat el balanç i les noves perspectives del Pla de Transformació del Barri de la Mina (2000-2010). – Subvencions atorgades per un import de 107 M€ . Actuacions comunitàries i cíviques – Presentada la campanya per a la no-discriminació del poble gitano. – Inaugurat un casal per a gent gran a l’Hospitalet de Llobregat. La inversió ha estat de més de 2 M€. – Creació d’un nou Consell Català del Voluntariat en el qual tindran cabuda representants territorials per tal de poder donar servei i promocionar el ric teixit associatiu de Catalunya. – Conveni amb la Universitat Politècnica de Catalunya i la Fundació “La Caixa” per acostar la gent gran a les tecnologies de la informació i la comunicació. – 42 concursos d’adjudicacions de pisos. – 8 promocions finalistes de remodelació dels barris: Sant Roc, Polvorí, Turó de la Peira, Sud-oest Besòs, Via Trajana i Xafarines. – Autoritzades les següents despeses amb abast plurianual: ƒ 209.462,06 €, per a l'atorgament d'una subvenció a l'Ajuntament del Vendrell per dur a terme la reforma d'un casal i la construcció d'un altre al Vendrell. ƒ 156.363 € per a les obres de remodelació integral del casal de gent gran "Jaume Terrades" de Mataró. Serveis Socials – Actualització dels ajuts per complementar les pensions de viduïtat més baixes. Augment d’un 3,8% (0,8% per sobre de l’IPC català). – Aprovació d’un augment del complement de les pensions més baixes, que passa de 300 a 360 € anuals, amb un augment del 20%, amb efectes retroactius des del mes de gener. 72 �– S’aprova destinar 30 M€ als ajuntaments de més de 20 mil habitants i als consells comarcals per al finançament de serveis socials i altres programes del Departament, per a aquest any. – S’aprova destinar 3,2 M€ per garantir serveis socials a persones amb disminució. – Inauguració de la llar residència per a discapacitats psíquics “Torrent de Llops” a Martorell. El cost de la inversió és de 743.637 €. – Inauguració de la llar residència per a disminuïts psíquics Reina Elisenda de Montcada, a Lleida, de l’Institut de Treball Social i Serveis Socials. La inversió és de 601.000 €. – Inauguració de la residència la Maçana de Salt, per a persones en procés de rehabilitació de malalties mentals, amb 29 places concertades. – Inauguració de la residència i centre de dia per a gent gran de Vila-seca, on hi haurà 50 places assistencials concertades amb el departament. – Obres d’adequació Casa del Mar de Sant Carles de la Ràpita. L’import de la inversió és de 691.906 €. – Aprovació del projecte de reconversió i reforma de la residència Mare de Déu de la Mercè a Tarragona, import 8,4 M€; nova construcció de la residència de disminuïts psíquics amb centre de dia al Prat de Llobregat, import 3 M€ i nova construcció del casal per a gent gran i centre de dia a Santa Perpètua de Mogoda 1,7M€ (Pla Economico-financer de l’empresa Gestió d’Infraestructures SA 2004-2010). – Adjudicada la construcció d’un centre de dia per a gent gran a Badia del Vallès. – Signatura d’un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca per a la construcció d’un centre residencial per a gent gran. – Inauguració del Centre Especial de Treball a l’Hospitalet de Llobregat i de dues llars residència -l’una a l’Hospitalet de Llobregat i l’altra a la Zona Franca de Barcelona – de l’associació de pares treballadors de la SEAT amb fills disminuïts. – Autoritzada la següent despesa amb abast plurianual: ƒ 720.140 € per a la subscripció d'un conveni amb el Conselh Generau dera Val d'Aran que té per objecte la realització d'obres a la residència geriàtrica i centre de dia per a gent gran de Vielha. - Elaboració de les dades bàsiques del Mapa de Serveis Socials 2003. Família i Infància – Signatura d’un conveni amb la Fundació Carmen y M. José Godó per facilitar l’acolliment familiar d’infants amb necessitats especials. – Inaugurat el centre residencial d’acció educativa l’Albera per a menors desemparats a Figueres. El Departament ha finançat part del cost de les obres a través de l’Institut Català de Finances per valor de més de 500.000 €. – Elaboració del disseny del programa de formació de pares i mares. – Aprovació i tramitació del programa de lleure en família, elaborat de manera conjunta amb Tujuca S.A. – Nou pis assistit per a joves tutelats a Tarragona. 73 �– Impuls del Pla de Xoc de Mesures de Protecció a la Infància i l’Adolescència amb un augment del 28% del pressupost i amb la incorporació de 48 nous educadors als Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència. – Convocatòria d’ajuts per a famílies en situació d’especial vulnerabilitat amb part múltiple de tres o més infants, de 240 fins a 320 € per família i anualment fins als 12 anys. – Increment de les ajudes a les famílies extenses que tenen menors tutelats acollits, fins a un import de 240 € mensuals. – Autoritzada les següents despeses amb abast plurianual: ƒ 466.799 € per a les obres d'adaptació d'una part de la planta segona de l'edifici principal del centre educatiu "Els Castanyers" de Palau Solità i Plegamans. ƒ 1,6 M€ per a les obres de rehabilitació integral de la residència infantil "Llar Les Vinyes" de Cerdanyola del Vallès i de la residència Infantil de Rubí. – Prestació econòmica de 550 € per infant a càrrec per a famílies amb infants menors de 3 anys i de 625 € per a famílies nombroses o monoparentals amb infants menors de 6 anys. Més de 235.000 famílies beneficiàries. Pressupost: 145 M€. – Atorgament de subvencions per un import de 1.321.538 € a entitats d’iniciativa social per a centres oberts i programes d’atenció a la infància en risc. – Signatura de convenis amb ens locals (ajuntaments i consells comarcals) per al finançament dels professionals dels Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència per un import de 6 M€. – Denominació i reestructuració de la Secretaria de la Família que passa a denominar-se Secretaria de Famílies i d’Infància i assumeix, com a funció nova, coordinar i gestionar l’execució de les polítiques del departament en matèria de lluita contra la violència familiar. – Posada en marxa del nou títol de família nombrosa, individualitzat per cada membre de la unitat familiar. Secretaria per a la Immigració – Pla de retorn dels catalans a l’estranger. Desplegament de la Llei de mesures al retorn dels catalans emigrats i llurs descendents i assignació d’una primera dotació de 200.000 € per posar en marxa el Pla d’Ajuda al Retorn. L’import atorgat és de 75.562,87 €. – Lliurament dels I Premis Francesc Candel, dedicats a la integració social dels immigrants. – Presentació de la guia Acull: Guia d’informació i de serveis. – Convocatòria d’ajuts destinats a entitats per a realització d’activitats i projectes d’integració social de persones immigrades i retornades. – Curs de tècniques d’intervenció amb famílies magrebines. Impartit a les comarques de l’Alt Camp, Alt Penedès, Alt Urgell, Anoia, Baix Penedès, Berguedà, Ribera d’Ebre, Ripollès, Maresme, Osona, Segrià, Garrigues, Urgell, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, i Vallès Occidental. – Convenis entre ens locals i el Departament, per a la realització dels Plans comarcals d’integració dels immigrants: Vallès Oriental (40.000€); Baix Camp (40.000€); Pla de l’Estany (40.000€); Tarragonès (40.000€); Baix Empordà (40.000€); Garrotxa (40.000€); Osona (40.000€); Alt Empordà (40.000€); Garraf (36.000€); Bages (36.000€); Alt Penedès (36.000€); Baix Ebre (36.000€); Anoia (20.000€). 74 �– Convenis amb diferents centres universitaris: 4.800 € a la Universitat de Lleida destinats a cursos de postgrau i màsters en intervenció socioeducativa per a contexts multiculturals; 11.070 € a l’IDEC de la Universitat Pompeu Fabra destinats a postgraus en Ciutadania i immigració; 50.000 € a la Fundació Universitat de Girona destinats al IV Congrés sobre la Immigració a Espanya. – Convenis amb diferents centres: CITE-CONC, per un import de 70.000€ destinats a la col·laboració en la xarxa de les seves oficines; amb l’AERC, per un import de 6.000 € destinats a la realització d’activitats de caràcter social i associatiu en l’àmbit dels emigrants i retornats; i amb la Creu Roja, per un import de 98.500 € destinats a la intervenció de les persones immigrants que vivien a les casernes del barri de Sant Andreu de Barcelona. – Convocatòria de subvencions destinades per a la realització d’activitats i projectes d’integració social per un import de 900.000 €. – Convocatòria per a la concessió de subvencions destinades a la construcció, l’habilitació, reformes d’ampliació o condicionament d’allotjaments de treballadors i treballadores temporers per un import de 603.600 €. 75 �Departament de Medi Ambient i Habitatge Acció de Govern Gestió de l’aigua – Inversió de 1.110 M€ a Catalunya per a 145 actuacions urgents a les conques del país per incrementar els recursos hídrics i millorar-ne la gestió. Aquestes actuacions consensuades amb el Govern de l’Estat per modificar el Pla Hidrològic Nacional, seran finançades a càrrec de fons de cohesió europeus, ja que responen als principis i objectius de la Directiva marc d’aigües. – Desviament del tram final del curs actual del riu Llobregat, i entrada en servei de la nova llera canalitzada del riu, fet que permetrà garantir la seguretat hidràulica, i també l’expansió del Port de Barcelona. – Inauguració de l’Estació Depuradora d'Aigües Residuals (EDAR) de Breda. – Aprovada una inversió d’1,5 M€ per a l’EDAR del Baix Llobregat. – Inaugurada la nova xarxa de distribució d’aigua al Maresme, i les obres de millora de l’abastament d’aigua potable a Sant Antoni de Vilamajor (858.000 €). – Aprovat per l’ACA el Pla sectorial de cabals de manteniment de les conques internes de Catalunya, que permetrà aconseguir un bon estat ecològic de les masses d’aigua. – Atorgament de l’ACA de 500.000 € a l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus (EMSHTR), per al programa de neteja de lleres 2004-2005, que es destinarà a la conservació i manteniment de la xarxa fluvial pública dels municipis de l’àmbit metropolità. – Creació de la Mesa Tècnica dels Aqüífers del Llobregat, òrgan tècnic especialitzat adscrit a l’ACA, que realitzarà l’anàlisi i el seguiment dels impactes que generaran sobre els aqüífers del Baix Llobregat les infraestructures previstes en el delta (nova terminal de l’aeroport, AVE, metro...). – La protecció de les aigües subterrànies rep un nou impuls amb l’aprovació del Decret de revisió de les zones vulnerables, adreçat a prevenir la contaminació per nitrats procedents de fonts agràries d’aquestes aigües. – Conveni amb Forestal Catalana per al programa de neteja de lleres 2004-2005, que es destinarà a la conservació i manteniment de la xarxa fluvial pública de l’Àmbit no metropolità, per un valor de 2 M€. – Inici de les actuacions adreçades a la descontaminació dels fangs al pantà de Flix en règim de col·laboració amb les Administracions Públiques afectades i implantació de filtres de carbó actiu a l’ETAP de l’Ampolla per prevenir riscos per a la salut. – Signatura del conveni entre l’ACA, l’EMSHTR i el CDRB i l’associació AFAQUIM per a la segregació selectiva de càrregues salines dels seus abocaments d’aigües residuals i el seu abocament a mar a través del col·lector de Salmorres de la conca del Besòs. Gestió dels residus – Inaugurades 4 deixalleries: Blanes, Vilassar de Mar-Cabrils-Cabrera, Begues i Pla de Santa Maria. 76 �– Inaugurada la Planta de Tractament de Purins de Juneda II. L’objectiu de la planta, que té una capacitat de 110.000 m3 anuals, és absorbir els excedents de purins de la comarca de les Garrigues, i complementar la planta de tractament ja existent a la mateixa població. Així es complementarà el Pla de gestió de dejeccions ramaderes de la comarca. – Inauguració del nou Centre Comarcal de Tractament de Residus Municipals de la Conca de Barberà a l’Espluga de Francolí, que donarà servei a 19.500 habitants de la comarca. El centre ha estat pressupostat en 3,7 M€. – Inauguració de les millores ambientals introduïdes a la planta de tractament d’olis minerals usats d’Alcover consistents en: Nova estació depuradora d’aigües residuals; nova torre de refrigeració, que permet un òptim funcionament del cicle tancat de les aigües; i aplicació de millores per a la reducció de l’impacte visual integrant la instal·lació en l’entorn. – Inauguració de l’ampliació i adequació del dipòsit controlat de les Borges Blanques, a les Garrigues, que ha suposat una inversió total de 460.134,87 €, dels quals el 80% ha estat aportat pel Fons de Cohesió de la Unió Europea i el 20% per fons propis de l’Agència de Residus de Catalunya del Departament de Medi Ambient i Habitatge. – Inversió de més de 51 M€ a l’Ecoparc de Montcada i Reixac, que es troba en període de proves. La planta tractarà 240.000 tones/any de residus de 10 municipis metropolitans del Barcelonès Nord i el Vallès Occidental. – Signatura dels convenis amb els sistemes integrats de gestió d’envasos ECOVIDRIO i ECOEMBES, que consolida d’aquesta forma el nou finançament als ens locals per a la recollida selectiva de vidre, paper i envasos lleugers (plàstics, llaunes, brics). – Establiment d’un protocol d’acord, amb el consens dels agents territorials, per a les bases de gestió del nou dipòsit controlat de Tivissa. – Realització d’una prova pilot amb l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus, consistent en la deposició del rebuig de residus procedents dels Ecoparcs metropolitans, degudament tractats i retractilats en forma de bala a l’abocador de la Vall d’en Joan al terme municipal de Begues. El cost de la prova és d’1,6 M€ i l’ARC hi aporta el 50%. Gestió de l’aire – Presentació del projecte de la Xarxa de Radars de Catalunya, xarxa que en aquests moments es compon de tres radars (Vallirana, Puig d’Arques i la Panadella) i que l'any vinent s'ampliarà amb un quart radar a Tivissa. Els radars meteorològics són instruments d’observació que permeten detectar a distància la presència de pluja i estimar-ne la intensitat. – Racionalització de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques i la seva integració en una nova eina de visualització que contempla a més de les 155 estacions completes (EMA) 225 pluviòmetres (ACA+CHE). – Campanya de determinació dels nivells d’ozó troposfèric amb l’aplicació de nous models avançats de predicció. Protecció del medi natural – Inauguració de les infraestructures del Projecte Life al riu Tordera. El Projecte té com a finalitat reutilitzar les aigües provinents de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de Tordera, a través d’un sistema natural d’aiguamolls que depuren l’aigua. Aquesta aigua neta i sanejada s’envia riu amunt per recarregar l’aqüífer. 77 �– Aprovació de 14 Plans especials de delimitació definitiva que afecten a 40 espais del PEIN, i ampliació dels límits actuals del Pla d’espais d’interès natural (PEIN) del Cap de Santes Creus a l’Ametlla de Mar (Baix Ebre). – Presentació del nou Pla General de Política Forestal 2005-2014. – Signatura de l’acord entre el DMAH i els ajuntaments del Prat del Llobregat i Viladecans per a la creació del consorci del delta del Llobregat. – Inauguració del Parc de la Pedra Tosca (Les Preses) dins del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. – Inaugurades les obres de millora d’accés a la pica d’Estats i el nou aparcament al pla de la Farga de l’Entitat Municipal Descentralitzada d’Àreu del municipi d’Alins. – Atorgament d’ajuts per un import de 842.000 € per a projectes de conservació, millora i ordenació en espais de la xarxa Natura 2000 al Pirineu i Prepirineu, desenvolupats per ens locals, entitats sense ànim de lucre i particulars. – Creació i participació en la Comissió de seguretat aeronàutica a l'Aeroport del Prat en relació amb les poblacions d'ocells. – Aprovació del Decret pel qual es declara la gavina corsa espècie d’interès especial i s’aproven els plans de recuperació del bitó, la gavina corsa, el fartet i el samaruc. – Constitució de la Junta Rectora del Parc Natural de l’Alt Pirineu, que esdevé el més gran de Catalunya, amb més de 69.000 ha a les comarques de l’Alt Urgell i el Pallars Sobirà. – Concessió de 4,7 M€ per a la regeneració dels boscos afectats pels incendis forestals de l’estiu del 2003. Polítiques ambientals – Presentació del mapa de recursos eòlics de Catalunya, elaborat pel Servei Meteorològic de Catalunya. Els resultats presentats permetran identificar les zones de Catalunya que ofereixen més possibilitats per a la generació d’energia eòlica, així com determinar aquelles zones amb poca eficiència eòlica. – Decret per regular la participació de les organitzacions no governamentals (ONG) i altres entitats sense ànim de lucre vinculades a l’ecologia i a la protecció del medi ambient en les activitats i programes del Departament de Medi Ambient i Habitatge, i que estableix la creació del Registre d’entitats per a la Protecció del Medi Ambient i la Sostenibilitat Ambiental. – Decret que estableix que la Direcció General de Qualitat Ambiental serà l’organisme que tramitarà, atorgarà o interromprà les autoritzacions de les instal·lacions que generen emissions de gasos d’efecte hivernacle. – Creació del Consell Social per al Desenvolupament Sostenible, un òrgan de participació dels agents socials en relació amb les propostes de desenvolupament sostenible que formuli l’executiu. Habitatge – Nou Pla per al Dret de l’Habitatge 2004-2007, que promou la creació de 42.000 nous habitatges protegits, la meitat en règim de lloguer, fomenta la rehabilitació de 40.000 habitatges i suposa una inversió, per part de la Generalitat de 100 M€. – Aprovats dos dels principals decrets del nou Pla de l’Habitatge que entraran en vigor el febrer, i que permetran assolir els principals objectius del Pla: 78 �ƒ el decret de desplegament del Pla pel dret a l’Habitatge 2004-2007. ƒ el decret regulador del Pla de rehabilitació de Catalunya. – Presentació de la xarxa de Mediació social per a l’Habitatge. – Acord del Govern per tramitar els expedients corresponents a 80.000 habitatges pendents d'ajuts a la rehabilitació d'habitatges. Amb aquest propòsit el Govern de la Generalitat ha decidit destinar al voltant de 80 M€ a atendre les peticions pendents i no admetrà noves sol·licituds fins que no s'aprovin les noves bases reguladores dels ajuts, llevat de les que estiguin incloses en àrees de rehabilitació integral prèviament declarades o que afectin habitatges amb patologies estructurals. – Lliurades les claus de 15 noves promocions d’habitatges de lloguer amb un total de 309 habitatges: 100 habitatges a Cornellà, 18 a Olot, 28 a Barcelona, 6 a la Seu d’Urgell, 30 a Sant Quirze del Vallès, 4 a Batea, 16 a Cunit, 7 a Ripoll, 13 a la Seu d’Urgell, 15 a Granollers, 45 a Sant Pere de Ribes, 12 a Centelles i 22 a Castell-Platja d’Aro. – Lliurades les claus de 3 noves promocions d’habitatges de compra amb un total de 140 habitatges: 20 habitatges a Castellar del Vallès, 32 a Cunit i 88 a Badalona. – Signatura de 26 convenis amb diferents municipis de Catalunya per promoure l’habitatge social protegit de compra, de lloguer per a joves i per a gent gran. – 78.000 € en la implantació d’energies renovables, solar-fotovoltaiques i solar-tèrmiques, en el barri de Pomar de Badalona. – Pel que fa al procés de remodelació de barris, s’han lliurat 3 noves promocions d’habitatges de compra amb un total de 249 habitatges: 96 habitatges de compra al barri de Sant Roc de Badalona, 42 al barri de Via Trajana a Sant Adrià de Besòs, 111 al barri del Polvorí de Barcelona i 60 al barri del Besòs, on es reallotjaran famílies que ja viuen al barrri. – Signatura d’un acord amb el Ministeri d’Habitatge per donar continuïtat a la remodelació de barris a la demarcació de Barcelona. Els barris beneficiats per aquestes remodelacions són el Turó de la Peira, Via Trajana, el Polvorí, del Besòs, Trinitat Nova i Governador, a la ciutat de Barcelona; Can Gambús (barri d’Arraona), a Sabadell; Sal i Pota, de Súria; Sant Roc, de Badalona; Creu Roja-Vallparda, de l’Hospitalet de Llobregat; i de Sant Cosme, al Prat de Llobregat. El Departament de Medi Ambient i Habitatge hi invertirà 12,4 M€ i el Ministeri d’Habitatge 8,3 M€, en el present exercici – Aprovació, per part de l’Incasol, de la signatura de convenis amb 10 ajuntaments (Alguaire, Avinyó, Calaf, Castellfollit de la Roca, les Franqueses del Vallès, Horta de Sant Joan, Molins de Rei, Palafrugell, Premià de Mar i Santa Eugènia de Berga) per a la construcció de 348 habitatges, dels quals 290 seran de lloguer, amb autorització prèvia de l’Incasol. – Adjudicades per Adigsa un total de 31 obres de rehabilitació d‘habitatges socials per un import de 7,5 M€. Les obres s’efectuaran a 26 barris d’arreu de Catalunya, i consisteixen en millores externes dels edificis i millores en la seguretat, així com d’altres que permetran millorar la qualitat de vida dels veïns. – El Govern autoritza ADIGSA a una operació d’endeutament de 29 M€ per rehabilitar el parc d’habitatges de titularitat de la Generalitat de Catalunya, d'acord amb els compromisos adquirits en el Pla Director d'Obres (PDO) de l’any 1997. – La Generallitat ha desallotjat 61 famílies que vivien en els edificis pròxims a les coves subterrànies de les Mines de potassa de Sallent (Bages), que en els darrers anys han anat patint diversos esfondraments. Aquests veïns han estat reallotjats en pisos nous promoguts per l’Incasol a Sallent i altres reallotjats provisionalment i de manera gratuïta en municipis de les rodalies de Sallent. 79 �Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació Acció de Govern – Creixement d’un 13,5% del pressupost del DURSI per a l’any 2005. L’import destinat a la Direcció General de Recerca augmenta un 38%, la qual cosa evidencia la implicació del Govern amb la recerca en el marc del Pla de Recerca i Innovació (2005-2008). Per la seva banda, el pressupost de la Direcció General d'Universitats creixerà un 10,8%. Finalment, la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació creixerà enguany un 7,4%. La part principal correspon al desenvolupament del Pla Director d'Infraestructures de Telecomunicacions, que en una bona part s’executarà a través del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) en el pressupost del qual s’hi destinaran 20 M€. El futur model de telecomunicacions presentat al Parlament potencia especialment el CTTI i el Pla. Àmbit Universitats – Signatura d’un conveni de col·laboració per desenvolupar, a partir del curs acadèmic 200405, un Pla pilot de titulacions adaptades al futur espai Europeu d’Ensenyament Superior, previst per al 2010. Les universitats públiques i privades catalanes han presentat un total de 46 títols de Grau i 16 Màsters adaptats al sistema de cicles establert en la declaració de Bolonya. D’altra banda, s’ha aprovat una despesa plurianual d’1,83 M€ per al finançament del Pla pilot 2004-2006. – Possibilitat de sol·licitar el Suplement Europeu del Títol, expedit per les universitats a partir del proper curs, un cop finalitzada la carrera. – Proposta de creació, per llei, d’un Fons destinat a l’acció territorial de les universitats i centres d’educació superior que pretén donar suport al rol estratègic que juguen aquestes institucions en el desenvolupament econòmic, social i cultural del territori. El pressupost del 2005 ja preveu una partida destinada a aquesta finalitat. – Novetats en la Programació universitària 2004-2005: Llicenciatura de Criminologia (UB / UAB / UdG); Enginyeria Aeronàutica (Campus Terrassa UPC); 2n cicle de la Llicenciatura en Periodisme (URV) i 2n cicle d’Enginyeria de Telecomunicació (UPF/UAB). – Acord en el marc del CIC pel que fa a les noves titulacions que s’impartiran al curs 20052006. És una proposta “de mínims” atès l’impacte de la davallada demogràfica a les universitats i les perspectives de canvi en l’estructura dels estudis en el marc del futur EEES. 450.000 € a ajuts a les universitats públiques catalanes per al finançament dels seus programes ERASMUS per al curs 2004-2005. – Ajuts i beques universitàries gestionats per l'AGAUR la majoria dels quals poden sol·licitarse mitjançant la plataforma de l'Administració Oberta de Catalunya: Ajuts a associacions d'estudiants universitaris; Ajuts per al finançament de projectes de millora de la qualitat docent a les universitats catalanes; Ajuts a l'edició i la difusió de llibres de text o manuals universitaris, en suport paper o en suport electrònic, escrits en llengua catalana; Ajuts a les universitats de Catalunya per a projectes i activitats de normalització lingüística; Beques predoctorals per a estudiants internacionals associades a programes de doctorat consolidats 80 �reconeguts en la convocatòria IQUC i renovació de beques predoctorals associades a programes de doctorat IGSOC; Ajuts per a la internacionalització de programes de doctorat i de mestratge de les universitats públiques catalanes; Ajuts a la mobilitat del personal d’universitats públiques catalanes i administracions públiques del sector universitari i de recerca; Ajuts a estudiants universitaris de centres adscrits; ajuts a estudiants universitaris de les comarques de l’Alt Pirineu i l’Aran. – Concessió de les Distincions Jaume Vicens Vives a la qualitat docent universitària. – Lliurament de les distincions de les proves d'accés a la Universitat a 77 alumnes que han obtingut una nota igual o superior a 9. – El web del DURSI sobre estudis universitaris i sortides laborals ha estat traduït a l’anglès. També s’han activat les aplicacions de preinscripció universitària, que es pot fer directament des d’internet i de preparació de la selectivitat. Una altra novetat ha estat poder consultar els criteris de correcció i qualificació específics de cadascuna de les proves de les PAU de juny 2004. – Implantació, a partir del proper curs, de la matrícula gratuïta universitària per als majors de 65 anys, les persones amb minusvalidesa i les víctimes d'actes terroristes. – Encàrrec d’un estudi sobre la previsió de la demanda d’estudis universitaris a Catalunya 2014-2015, al qual es destinen 36.000 €. – Aprovació de les normes d'organització i funcionament de la Universitat Abat Oliva i de la Universitat Ramon Llull – Signatura d'un conveni i un acord marc entre l’Associació d’Investigació de les Indústries del Curtit i Annexes i el Consorci de l'Escola Tècnica d'Igualada per a la creació del campus universitari d'Igualada, que vol fer-se al Pla de la Massa. – L'Escola Virtual d’Idiomes per a Universitaris (EVIU) completa la seva oferta d'anglès amb un nivell d'iniciació. El curs passat l'EVIU va quadruplicar el nombre de matriculats respecte al 2002-03. Àmbit Recerca – Elaboració i aprovació per part de la CIRIT del Pla de Recerca i Innovació 2005-2008. També s'ha posat en marxa una nova web de participació (www.gencat.net/pricatalunya), que forma part d’un conjunt d’accions per donar a conèixer el Pla que regirà la recerca i la innovació a Catalunya durant els propers anys. – Ajuts de recerca gestionats mitjançant l’AGAUR: Ajuts per donar suport al desenvolupament de projectes de recerca i innovació en matèria educativa i d'ensenyament formal (reglat) i no formal (no reglat); Ajuts en equipament i infraestructura destinats a la recerca; Ajuts a projectes d'abast comarcal; Ajuts per al finançament d'actuacions en l'àmbit de la comunicació i de la divulgació científica; Ajuts per a l'organització d'accions mobilitzadores; Beques Batista i Roca; Beques per a estades de recerca fora de Catalunya; Beques per a joves membres dels casals catalans; Ajuts a universitats i centres públics de recerca per a la contractació i reincorporació de doctors a grups de recerca de Catalunya; Beques de formació en l'àmbit de les nanotecnologies a Catalunya; Ajuts per a doctors visitants a Catalunya; Premis CIRIT per fomentar l'esperit científic del jovent; Ajuts per a la creació, el desenvolupament i la consolidació de xarxes temàtiques dinamitzadores de recerca i desenvolupament i de transferència de tecnologia; Renovació de beques en programes de doctorat de les universitats catalanes en àrees de ciències socials i humanitats; Concessió i renovació de beques predoctorals per a la formació de personal 81 �investigador i per a la contractació de personal per a la seva inserció en el món de la recerca. – Concessió de les "Distincions per a la promoció de la recerca universitària" corresponents al 2004. – Lliurament dels premis de la 23a edició dels Premis CIRIT 2004 per fomentar l'esperit científic del jovent. – Impuls al programa ICREA. El pressupost del programa augmenta fins a 5 M€ el 2004, que representa un increment d’1 M€ respecte al 2003. Per altra part, les universitats i centres de recerca catalans han presentat 170 propostes per als 25 nous contractes previstos per al 2004. Aquests nous contractes se sumaran als 85 contractes signats des de la seva creació l’any 2001. – Publicació en el web del DURSI d'un estudi sobre la producció científica catalana en els darrers 20 anys encarregat per la CIRIT i elaborat pel Grup de recerca en Bibliometria i Avaluació en Ciència de l'IMIM i per la Universitat Pompeu Fabra (UPF). – Actuacions en Institucions de Recerca : ƒ 1,3 M€ de despesa plurianual per al finançament del conveni de col·laboració amb el Centre d’Investigacions Energètiques Mediambientals i Tecnologies, la UAB i l’Institut de Física d’Altes Energies per a la creació del Centre de Competència Científic Tecnològic Port d’Informació Científica (PIC). ƒ 4,44 M€ per al finançament de la Xarxa de Centres de Referència de Recerca i Desenvolupament de la Generalitat els anys 2004-2005. ƒ 600.000 € per la Fundació “Genoma España”, per a la participació en projectes d’investigació que tenen per objectiu impulsar el desenvolupament d'empreses biotecnològiques. ƒ 450.000 € per al Consorci Laboratori de Genètica Molecular Vegetal ƒ 480.000 € per a l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) per tal de finançar la pròrroga del contracte-programa del centre de referència i desenvolupament en Aqüicultura. ƒ 9 M€ per al Patronat de la Fundació Parc Científic de Barcelona en el qual participa el DURSI, per contribuir al desenvolupament del PCB. ƒ 50.000 € per a la constitució de la Fundació Privada Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (ICPHES). L’ICPHES tindrà caràcter interdisciplinari ja que combinarà biologia, arqueologia i antropologia social ƒ 2,28 M€ de despesa plurianual per al finançament del conveni de col·laboració amb el Ministeri d’Educació i Ciència per a la titularitat i l’explotació conjunta del feix de llum BM16 en la instal·lació europea de radiació del Sincrotró. ƒ Previsió d’una inversió de 2,5 M€ en un supercomputador que s'instal·larà abans de finals d'any a la UPC i funcionarà amb programari Linux a partir del gener 2005. – 174.800 € per al finançament de la convocatòria per a programes internacionals de cooperació científica amb el Centre Nacional d’Investigació Científica de França durant l’any 2004. – 8,44 M€ per al finançament de convenis específics de col·laboració entre el Departament, les Universitats i l’Institut d’Estudis Catalans per desenvolupar accions del III Pla de Recerca de Catalunya durant el 2004 i el 2005. – Nova revista de comunicació i divulgació didàctica de la ciència i la recerca ICTINIUS, dirigida al gran públic que tindrà caràcter trimestral. L’edició d’aquest suport de divulgació científica es realitza dins el Programa de Divulgació, Didàctica i Comunicació Científica. – Presentació de la 9ª Setmana de la Ciència a Catalunya (SC04) 82 �Àmbit Telecomunicacions i Societat de la Informació – Implantació del programa MICROCOM amb l’entrada en funcionament de nous centres de difusió de TV3 i C33 arreu de Catalunya per tal d’ampliar la cobertura dels serveis bàsics de telecomunicacions a aquelles zones que tenen més dificultats per accedir a aquests serveis. En aquest marc, s’han signat convenis amb Retevisión Móvil (Amena), Telefónica Móviles España (Movistar) i Vodafone España, per tal de millorar l'extensió territorial de la cobertura actual en els serveis de telefonia mòbil arreu de Catalunya. – Inici del desplegament de la televisió digital terrestre a Catalunya, amb el projecte Maresme Digital. – Inici del desplegament de la xarxa pública de banda ampla. Inauguració de la xarxa de banda ampla de l’Alt Pirineu i l’Aran que s’integra en el Pla Director d’Infraestructures. – Signatura del protocol de col·laboració per a la posada en marxa d’un centre per dinamitzar els usos de la societat de la informació a l’Alt Pirineu. Els signants són l'Ajuntament de la Seu d'Urgell i el DURSI. – Contractació de la consultora Sayós&Carrera per col·laborar en el concurs de veu i dades que el CTTI va convocar per tal de donar suport al procés de licitació, adjudicació i execució del contracte de serveis de telecomunicacions de veu i dades de l'Administració. – Publicació de la llista dels 101 prestadors homologats de serveis de tecnologies de la informació per la Generalitat de Catalunya relacionats amb el desenvolupament d'aplicacions, el disseny tècnic orientat a la planificació, i la instal·lació, atenció i gestió de les instal·lacions de tecnologies de la informació i la comunicació. La publicació del concurs s’ha fet al portal e-catàleg. – Compromís del Govern per a la promoció i l’ús de programari lliure. En aquest sentit s’ha presentat el Pla pl.ct de promoció del programari lliure a Catalunya que inclou la nova plataforma de desenvolupament de PL que ha posat en marxa la Generalitat a través de La Farga.org., aixì com la coproducció amb Softcatalà d’un CD-ROM de programari de lliure distribució. La Universitat de Lleida serà la universitat pilot a Catalunya per fer la implantació de PL. – Publicació de la convocatòria d’ajuts per desenvolupar projectes de formació en tecnologies de la informació i la comunicació orientats a fomentar l’accés a la societat del coneixement a Catalunya (FTIC) que serà gestionada per l’AGAUR. Es tracta d’una acció integrada en el Pla de Formació i Alfabetització dissenyat per la STSI. – Creació d’un ens gestor d'infraestructures que executarà el desplegament previst al Pla Director d'Infraestructures de Telecomunicacions. – Constitució de la Fundació Privada pel Foment de la Societat del Coneixement, juntament amb l’Ajuntament de Cornellà, la Diputació de Barcelona, el Word Trade Center Almeda Park, l’empresa Siemens, la Universitat Politècnica de Catalunya i la Fundació Catalana per a la Recerca amb la intenció d’impulsar el Citilab, centre de difusió i formació de les noves tecnologies amb una aportació de 30.051€ destinats al capital fundacional. – Conveni de col·laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya per al desenvolupament del Projecte Internet Catalunya (PIC), segona fase 2004-2006. En aquest període s’hi destinaran 1,01 M€. – Organització, per part de la STSI, del primer curs bàsic per a dinamitzadors de la Xarxa de Telecentres de Catalunya, integrada per més de 400 centres d'arreu del país. – Augment de la participació del CTTI a la Torre de Collserola fins a un 22,85%. 83 �84 �Recull normatiu 85 �86 �Lleis i projectes de llei LLEIS APROVADES – LLEI 1/2004, de 24 de maig, de modificació de l'article 22 de la Llei 10/1994, de la Policia de la Generalitat-Mossos d'Esquadra – LLEI 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial – LLEI 3/2004, de 28 de juny, de segona modificació de la Llei 2/2000, del 4 de maig, del Consell de l'Audiovisual de Catalunya – LLEI 4/2004, d'1 de juliol, reguladora del procés d'adequació de les activitats d'incidència ambiental al que estableix la Llei 3/1998, del 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració ambiental – LLEI 5/2004, de 9 de juliol, de creació de llars d'infants de qualitat. – LLEI 6/2004, de 16 de juliol, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2004 – LLEI 7/2004, de 16 de juliol, de mesures fiscals i administratives – Llei d’horaris comercials – Llei de creació de l’Agència Catalana del Consum – Llei de modificació de la Llei 2/2002 d’urbanisme, per al foment de l’habitatge assequible, la sostenibilitat territorial i l’autonomia local – Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2005 – Llei de mesures financeres PROJECTE DE LLEIS – Projecte de Llei de Contractes d’integració que pretén aconseguir, sobre la base de la llibertat de pactes, la consecució d’un major equilibri entre les parts que intervenen en la relació contractual. – Projecte de llei de la Conselleria en Cap o Conselleria Primera – Projecte de llei de modificació de la Llei 9/1998 del Codi de Família, de Llei 10/1998 d’unions estables de parella i de la llei 40/1991 del Codi de Successions per causa de mort en el dret civil de Catalunya, en matèria d’adopció i tutela. – Projecte de llei de nova regulació del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya. – Projecte de llei de reestructuració de la Comissió Jurídica Assessora. – Projecte de Llei del Jurat d’Expropiació de Catalunya. 87 �maig juny juliol Agost setembre octubre 10 2 11 15 1 2 8 1 7 8 6 12 4 2 2 10 1 2 1 2 8 1 1 3 1 2 3 1 9 9 5 5 1 5 6 3 1 1 1 3 10 8 5 8 21 7 12 12 12 1 3 9 3 5 1 3 1 1 3 3 2 2 6 2 1 1 1 1 3 200 55 3 1 6 4 1 1 1 1 1 1 2 2 30 33 1 34 13 37 8 1 3 1 2 2 1 1 1 1 3 3 1 2 3 1 1 5 1 2 1 1 2 8 1 2 1 1 1 11 29 21 1 2 1 25 TOTAL abril 14 1 desembre març 57 3 novembre febrer DECRETS 2004 Presidència Rel. Institucionals i Participació PTOP Justícia Interior Economia i Finances Governació i Adm. Públiques Educació Cultura Salut DARP Treball i Indústria CTC Benestar i Família DURSI Medi Ambient i Habitatge Total gener Decrets 6 152 8 26 22 18 2 45 20 3 40 20 2 23 1 26 35 14 1 17 17 2 22 17 505 El Govern de la Generalitat ha aprovat durant aquest any 505 decrets (des de l’1 de gener fins el 27 de desembre de 2004) dels quals destaquem els següents: Departament de la Presidència – DECRET 256/2004, de 13 d'abril, de regulació de l'estatut del cap de l'oposició. – DECRET 307/2004, de 8 de juny, pel qual es concedeix la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya al senyor Joan Oró i Florensa. – DECRET 314/2004, de 22 de juny, de creació de la Delegació del Govern de la Generalitat a Brussel·les. – DECRET 352/2004, de 27 de juliol, pel qual s'estableixen higienicosanitàries per a la prevenció i el control de la legionel·losi. les condicions – DECRET 358/2004, de 24 d'agost, de creació de la Comissió interdepartamental de polítiques de joventut. – DECRET 359/2004, de 24 d'agost, de creació de l'oficina de la Generalitat de Catalunya a Paris amb la denominació Maison de la Catalogne. – DECRET 361/2004, de 24 d'agost, de creació del Consell Social per al Desenvolupament Sostenible, i de modificació del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya. 88 �– DECRET 385/2004, de 21 de setembre, pel qual es regulen l'estructura i les funcions de l'Oficina de la Presidència de la Generalitat. – DECRET 386/2004, de 21 de setembre, pel qual es modifica el Decret 152/2001, de 29 de maig, sobre avaluació i certificació de coneixements de català. – DECRET 401/2004, de 5 d'octubre, pel qual es regula la participació de les organitzacions no governamentals i altres entitats sense ànim de lucre vinculades a l'ecologia i a la protecció del medi ambient en les activitats i programes del Departament de Medi Ambient i Habitatge. – DECRET 418/2004, de 2 de novembre, pel qual es modifiquen els estatuts de funcionament i règim intern del Patronat Català Pro Europa. – DECRET 428/2004, de 16 de novembre, de modificació dels Estatuts del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, aprovats pel Decret 10/2002, de 8 de gener. Departament de Relacions Institucionals i Participació – DECRET 315/2004, de 22 de juny, pel qual es regula la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques – DECRET 288/2004, d'11 de maig, pel qual s'aprova la modificació de determinats articles dels Estatuts del Consorci autonòmic per a la coordinació del sistema metropolità de transport públic de l'àrea de Barcelona, Autoritat del Transport Metropolità. – DECRET 316/2004, de 22 de juny, de modificació de l'article 7 del Decret 287/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament parcial de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme. – DECRET 369/2004, de 7 de setembre, pel qual es desenvolupa la Llei 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen atenció especial. – DECRET 415/2004, de 19 d'octubre, pel qual es modifiquen els Estatuts de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Departament de Justícia – DECRET 266/2004, de 27 d'abril, de regulació dels òrgans de l'Observatori de Dret Privat de Catalunya. – DECRET 335/2004, de 20 de juliol, pel qual es regula la declaració de la implantació d'equipaments penitenciaris al territori de Catalunya. – DECRET 371/2004, de 7 de setembre, de concessió del Premi Justícia de Catalunya. – DECRET 387/2004, de 21 de setembre, de concessió del Premi Justícia de Catalunya Departament d’Interior – DECRET 348/2004, de 20 de juliol, pel qual es regulen els criteris de l'habilitació i les funcions del personal de control d'accés de determinats establiments d'espectacles i activitats recreatives. 89 �Departament d’Economia i Finances – DECRET 311/2004, de 8 de juny, de modificació del Decret 190/1989, d'1 d'agost, d'aprovació de les Normes reguladores dels procediments de designació dels membres dels òrgans de govern de les caixes d'estalvis i de la convocatòria i el funcionament d'aquests. Departament de Governació i Administracions Públiques – DECRET 340/2004, de 20 de juliol, pel qual s'aprova la constitució de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Tornafort, en el terme municipal de Soriguera (Pallars Sobirà). – DECRET 351/2004, de 27 de juliol, pel qual s'aprova la constitució de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Seana, en el terme municipal de Bellpuig (Urgell). – DECRET 373/2004, de 7 de setembre, de modificació del Decret 225/2002, de 27 d'agost, pel qual es regula la Comissió de Delimitació Territorial. – DECRET 374/2004, de 7 de setembre, de modificació del Decret 223/1996, de 12 de juny, de creació del Consell Assessor de les Comunitats Catalanes i del Cens registral dels centres i agrupacions catalans al món. – DECRET 375/2004, de 7 de setembre, pel qual s'aproven les bases d'execució del Pla únic d'obres i serveis de Catalunya per al quadrienni 2004-2007. Departament d’Educació – DECRET 252/2004, d'1 d'abril, pel qual s'estableix el procediment d'admissió de l'alumnat als centres docents en els ensenyaments sufragats amb fons públics. – DECRET 317/2004, de 22 de juny, pel qual es regulen la constitució i la composició del consell escolar, la selecció del director o de la directora i el nomenament i el cessament dels òrgans de govern dels centres docents públics. – DECRET 407/2004, de 19 d'octubre, pel qual s'assignen al Departament d'Educació les funcions i els serveis traspassats a la Generalitat de Catalunya en matèria d'ensenyament (escoles viatgeres). Departament de Cultura – DECRET 326/2004, de 6 de juliol, pel qual es crea el càrrec de comissionat per al disseny de l'estructura i el funcionament del Consell de la Cultura i de les Arts. – DECRET 438/2004, de 9 de novembre, de concessió de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Departament de Salut – DECRET 284/2004, d'11 de maig, pel qual es dicten normes complementàries relatives a l'especialitat d'obstetrícia i ginecologia en l'àmbit de l'Institut Català de la Salut, i per al desplegament i organització del Programa d'atenció a la salut sexual i reproductiva en l'àmbit d'aquest mateix organisme. – DECRET 285/2004, d'11 de maig, pel qual es modifica la disposició transitòria del Decret 126/2003, de 13 de maig, pel qual s'estableixen els requisits tecnicosanitaris dels establiments d'òptica. 90 �– DECRET 445/2004, de 30 de novembre, pel qual es modifica el Decret 395/1996, de 12 de desembre, pel qual s'estableixen els procediments de notificació de les malalties de declaració obligatòria i brots epidèmics al Departament de Salut. Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca – DECRET 302/2004, de 25 de maig, pel qual es crea i s'aprova el funcionament del Registre d'indústries agràries i alimentàries de Catalunya (RIAAC). – DECRET 389/2004, de 21 de setembre, pel qual es regula la pesca de corall vermell (Corallium rubrum) a les aigües interiors del litoral català. – DECRET 408/2004, de 19 d'octubre, pel qual s'assignen al Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca les funcions i els serveis traspassats a la Generalitat de Catalunya en matèria d'ensenyament professional nauticopesquer. – DECRET 409/2004, de 19 d'octubre, pel qual s'assignen al Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca els mitjans patrimonials traspassats a la Generalitat de Catalunya en matèria d'agricultura (SENPA). – DECRET 447/2004, de 30 de novembre, pel qual es crea la Comissió interdepartamental en matèria de plaguicides i biocides. Departament de Treball i Indústria – DECRET 286/2004, d'11 de maig, pel qual s'estableixen les bases reguladores de les subvencions destinades als projectes que continguin mesures adreçades a la creació de llocs de treball en el marc dels nous jaciments d'ocupació. – DECRET 379/2004, de 7 de setembre, del Registre de Centres Tecnològics de Catalunya. – DECRET 399/2004, de 5 d'octubre, pel qual es crea el registre de delegats i delegades de prevenció i el registre de comitès de seguretat i salut, i es regula el dipòsit de les comunicacions de designació de delegats i delegades de prevenció i de constitució dels comitès de seguretat i salut. Departament de Comerç, Turisme i Consum – DECRET 287/2004, d'11 de maig, pel qual es suspèn temporalment la tramitació i l'aprovació de determinats programes d'orientació comercial. – DECRET 356/2004, de 20 de juliol, pel qual es regula la capacitat sancionadora en matèria d'ordenació del comerç. – DECRET 380/2004, de 7 de setembre, de quarta modificació del Decret 252/2000, de 24 de juliol, sobre l'activitat artesanal a Catalunya Departament de Benestar i Família – DECRET 305/2004, d'1 de juny, de creació i regulació de la Comissió per a l'elaboració dels documents preparatoris de l'avantprojecte de llei reguladora de les actuacions, l'assistència i els serveis socials 91 �Departament de Medi Ambient i Habitatge – DECRET 234/2004, de 16 de març, pel qual es prorroga la vigència de les normes generals del Pla per a la conservació de les àrees protegides de les Illes Medes. – DECRET 259/2004, de 13 d'abril, pel qual es declara espècie en perill d'extinció la gavina corsa i s'aproven els plans de recuperació de diverses espècies. – DECRET 329/2004, de 6 de juliol, pel qual es modifica el Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel que fa als límits de l'espai del Pla d'espais d'interès natural al cap de Santes Creus. – DECRET 364/2004, de 24 d'agost, pel qual es declaren zona d'actuació urgent els terrenys forestals afectats per l'incendi forestal de l'any 1998 a les comarques del Solsonès, la Segarra, el Bages i l'Anoia. – DECRET 390/2004, de 21 de setembre, d'assignació de competències en matèria d'emissió de gasos d'efecte hivernacle. – DECRET 454/2004, de 14 de desembre, de desplegament del Pla per al dret a l'habitatge 2004-2007. – DECRET 455/2004, de 14 de desembre, de regulació del Pla de rehabilitació d'habitatges de Catalunya. Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació – DECRET 424/2004, de 2 de novembre, pel qual s'aprova l'adaptació de les Normes d'organització i funcionament de la Universitat Ramon Llull. 92 �Página 1 Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència Secretaria de Coordinació Interdepartamental de l’acció de Govern Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència Secretaria de Coordinació Interdepartamental Balanç Any 2004 Any 2004 11:31 Balanç de l’acció de Govern 31/12/04 D.L.: B. 50.758 - 2004 cubierta balanç de govern � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Balanç de l'acció de govern: actuacions més destacades del Govern de la Generalitat de Catalunya, any 2004 Creator An entity primarily responsible for making the resource Secretaria de Coordinació Interdepartamental. Departament de Presidència. Generalitat de Catalunya Type The nature or genre of the resource Monografia Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Govern Balanç Acció política Model social Catalunya Catalunya. Generalitat Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-12 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Informes https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/29/2680/foto_oficial_Miravet_JB_12-11-04.jpg 38334c8f0b1f1f5c7aef1a547700eea2 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.03. Acció i òrgans de govern (de la Generalitat de Catalunya) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Inclou la docmentació relacionada amb l'exercici de l'acció governamental. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital (BMP) Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Fotografia de la cimera de Miravet Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Type The nature or genre of the resource Imatge Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource jpg Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Mas, Artur, 1956- de Madre, Manuela Carod-Rovira, Josep Lluís Piqué, Josep Saura, Joan Estatut Description An account of the resource Imatge de grup dels líders polítics a cos sencer al castell de Miravet amb el riu Ebre al fons. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Miravet Rights Information about rights held in and over the resource Jordi Bedmar, Generalitat de Catalunya Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-11-12 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/2679/comunicat_Miravet.pdf 9544f9e27d55eda380a2bf76c15495fe PDF Text Text COMUNICAT 1.- Constatem la necessitat i la utilitat de la reunió de Miravet i ens comprometem a mantenir aquestes reunions sempre que calgui per a la bona marxa de la redacció i l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. 2.- Invitem el poble de Catalunya que assumeixi el nou Estatut com l'instrument útil per al seu progrés en el marc estatal i europeu, adequant l'actual a les necessitats de la societat catalana i als seus anhels i aspiracions de futur. 3.- El nou text hauria de ser aprovat pel Parlament al llarg del pròxim període de sessions. 4.- El president i els grups parlamentaris ens comprometem a intentar superar les diferències que puguin plantejar-se en el transcurs del debat estatutari, amb la màxima voluntat d'acord en reunions de treball com la d’avui, celebrada a Miravet. 5.- Malgrat aquesta voluntat, no s'amaga que el procés d'elaboració d'un nou Estatut serà complex, ja que en les competències polítiques i financeres hi ha encara molts aspectes pendents a debatre i acordar. 6.- Desitgem que l'Estatut acabi sent un text assumit, entès i defensat per totes les ciutadanes i ciutadans de Catalunya i acceptat per l'Estat com una peça capital del seu propi ordenament". Miravet, 12 de novembre de 2004 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Comunicat de la cimera de Miravet Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Mas, Artur, 1956- de Madre Ortega, Manuela Carod-Rovira, Josep Lluís Piqué, Josep Saura, Joan Type The nature or genre of the resource Comunicació Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Estatut Acció política Catalunya Territoris Identitat col·lectiva Partits polítics Polítics Description An account of the resource Comunicat resultant de la cimera de partits convocada pel president Maragall per acordar el procés de reforma estautaria. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Miravet Provenance A statement of any changes in ownership and custody of the resource since its creation that are significant for its authenticity, integrity, and interpretation. The statement may include a description of any changes successive custodians made to the resource. Aquest document és còpia digital de l'original custodiat a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-11-12 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Escrits https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/27/2678/Acte_presa_possessio_Maragall.jpg b32b4a64983b849c77797a83a94beaa7 Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 12.01. Activitat de representació (com a President) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-2006 Description An account of the resource Aplega els expedients i documents emanats de l'activitat protocol·lària i de projecció pública com a President de la Generalitat. Imatge fixa A static visual representation. Examples include paintings, drawings, graphic designs, plans and maps. Recommended best practice is to assign the type Text to images of textual materials. Format original The type of object, such as painting, sculpture, paper, photo, and additional data Digital (jpg) Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Fotografia de l'acte de presa de possessió de Pasqual Maragall com a MH President de la Generalitat de Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Bedmar, Jordi Type The nature or genre of the resource Imatge Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource jpg Subject The topic of the resource Catalunya Maragall Mira, Pasqual, 1941- Pujol, Jordi, 1930- Benach, Ernest, 1959- Investidura García-Valdecasas i Salgado, Júlia, 1944-2009 President de la Catalunya. Generalitat Rights Information about rights held in and over the resource Jordi Bedmar, Generalitat de Catalunya Description An account of the resource Fotografia frontal on es veu tota la taula presidencial amb Valdecasas, Pujol, Maragall i Benach de peu i aplaudint. Maragall llueix al coll el penjoll amb el medalló amb l'escut de la Generalitat. Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-12-20 Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Palau de la Generalitat de Catalunya (Barcelona, Catalunya) EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Fotografies https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2677/030830_PSOE_Declaracion_de_Santillana.pdf 707b85c376ff505fcf00b977e659f387 PDF Text Text PROCEDIMIENTO DE ELABORACION La España Plural: La España Constitucional,La España Unida, La España en Positivo DE CANDIDATURAS consejo territorial 30 agosto 2003 �Partido Socialista Obrero Español Introducción: la España Plural es la España Unida Estamos en el comienzo de un curso político crucial, cuajado de citas con las urnas, que nos conducirá a la decisiva opción que la ciudadanía va a efectuar en Resolución del Consejo Territorial marzo de 2004. El proyecto socialista para España, con el que concurriremos a las distintas contiendas electorales, arranca de la Constitución y se proyecta, desde ella, hacia Europa y hacia el mundo del siglo XXI. No podría ser de otra manera: los socialistas contribuimos decisivamente al pacto constitucional y a la construcción del Estado de las Autonomías así como a la integración de España en la Unión Europea. Somos la única fuerza política democrática que apostó por adoptar y afirmar todos y cada uno de los pilares de nuestro actual Estado Autonómico. Votamos sí al referéndum de la Constitución. Votamos sí al referéndum del Estatuto de Autonomía del País Vasco. Votamos sí al referéndum del Estatuto de Autonomía de Cataluña. Votamos sí al referéndum del Estatuto de Autonomía de Galicia. También votamos sí al referéndum del Estatuto de Autonomía de Andalucía, que marcó un jalón decisivo en el proceso autonómico toda vez que demostró que la voluntad democrática de la ciudadanía era un título tan válido para acceder a la autonomía como la Historia, el pasado o cualesquiera tradiciones de autogobierno o sentimiento identitario. A partir de aquí fue posible construir el mapa autonómico -17 Comunidades Autónomas y 2 Ciudades Autónomas, cuyos Estatutos, todos, impulsamos decisivamente- del que actualmente disfrutamos. Y fue bajo un Gobierno socialista, cuando los españoles alcanzamos una ambición que trascendía a varias generaciones: la incorporación de España a Europa y a las etapas de su construcción constitucional. Nuestra visión de España sigue siendo la misma que hace ya veinticinco años, contribuimos a incorporar a la Constitución. Una Constitución que supuso un gran avance conceptual de cuya cabal comprensión la derecha más reaccionaria se encuentra todavía muy lejos. Nuestra Constitución reconoce y consagra una nación española cuya unidad es compatible con el reconocimiento del derecho a la autonomía de las nacionalidades y regiones que la integran, sobre la base de la solidaridad entre sus pueblos y del respeto a su diversidad social, política, lingüística y cultural. La Constitución de 1978 consagra, pues, por fin, una coincidencia feliz entre la España legal y la España real. Esta España real es una España plural, respetuosa con su diversidad, que no sólo no niega las diferentes identidades que la con- 2 �Partido Socialista Obrero Español forman, sino que se muestra orgullosa de esa pluralidad. De esta forma, el pluralismo se incorpora como un elemento intrínseco de su identidad y como valor superior del ordenamiento jurídico. La Constitución afirma una autonomía que es libertad, identidad y pluralidad, y se sitúa en las antípodas de una concepción Resolución del Consejo Territorial sectaria, impositiva y uniformadora de nuestro país. Esta es la mejor virtualidad de nuestro Estado Autonómico: la conjugación de la pluralidad con el debido respeto a la singularidad dentro de un marco común, dentro de una realidad histórica y de un proyecto compartido de convivencia en un orden de libertades; eso es España para nosotros. El Estado Autonómico no solamente es respetuoso con la pluralidad de las autonomías sino que lo es también con la singularidad y la particularidad que puedan hacer valer –sin quebranto de los principios constitucionales y los derechos iguales de los ciudadanos– las Comunidades Autónomas o cada Comunidad Autónoma. Porque, efectivamente, el Estado Autonómico reconoce diversas singularidades. Así, por ejemplo, la lengua cooficial es una singularidad que no es homogeneizable. Tiene características propias y plantea cuestiones específicas en el ámbito educativo, en el ámbito de los servicios públicos, en el ámbito de la administración de justicia, de la integración social, del etiquetaje, de la cinematografía y de la cultura. Lo mismo ocurre con el derecho civil, foral o especial que no existe en todas las Comunidades Autónomas; o los regímenes económico-fiscales específicos, protegidos por la Constitución, no son generales para todas la Comunidades. Hay singularidades en el Estado Autonómico, pero dicho esto, el conjunto tiene que tener sentido. Para los socialistas, la prioridad de nuestras políticas es la defensa activa de la igualdad de los ciudadanos en el disfrute de sus derechos. No hay en ello sombra de incompatibilidad con el principio autonómico. Pero afirmamos claramente: La igualdad en derechos y de oportunidades debe prevalecer. Ni puede haber discriminaciones ni desigualdad en derechos ni de oportunidades, por lo que asegurar la igualdad de derechos y oportunidades de todos los españoles es la misión prioritaria del Partido Socialista. Los españoles hemos construido con éxito ese proyecto común que es para nosotros la España autonómica. Hemos, asimismo, aprendido de la experiencia vivida en estos 25 años. Una experiencia de la que podemos extraer una enseñanza clara: la esencia de la unidad de España es el reconocimiento de su pluralidad. Y nada aleja más a España de su unidad que la imposición y el centralismo. Pero esa experiencia también aconseja no quedarse quietos: queremos y podemos 3 �Partido Socialista Obrero Español mejorar el funcionamiento de nuestro Estado Autonómico. Por lo aprendido, pero también para encarar en la mejor disposición las nuevas necesidades de presente y de futuro de la sociedad española. Las pautas de esa mejora están en la propia Constitución: participación, coordinación y colaboración. En definitiva, Resolución del Consejo Territorial se trata de perfeccionar, a través de una mayor participación de las Comunidades Autónomas, la realidad compartida que es España. Los españoles merecen un partido de Gobierno que plantee soluciones a los problemas de los ciudadanos en lugar de concentrarse en crearlos o en crispar, confrontar, atacar y dividir. Somos ese partido. El PSOE, tan decisivo en la construcción del Estado Autonómico, va a volver, 25 años después, mal que le pese a la derecha y a los nacionalistas, a liderar el Gobierno de la España de las Autonomías, profundizando en el autogobierno, garantizando la cohesión y la solidaridad y acometiendo desafíos en relación con problemas de funcionamiento identificados desde hace tiempo. Y encarando así, además, en mejores condiciones los nuevos retos de futuro. El PSOE ha mantenido una línea coherente, en su discurso y en su práctica, desde el día en que abordamos la adopción de la Constitución junto al nacionalismo democrático y una derecha entonces dialogante. Siempre hemos sabido cuál es el modelo territorial que mejor convenía a España y a su bienestar, el que mejor refleja la diversidad de identidades y la convivencia entre ellas. No somos nacionalistas. Nunca hemos hecho ni haremos de tan esencial cuestión bandería de partido, ni objeto de doble juego, ni de doble rasero. Nuestra oposición frontal a todo segregacionismo o pseudo-soberanismo, ya venga del PNV o de CiU, lo es por razón de principios y no de interés partidario, coyuntural, propagandístico. Frente a los separatistas y a los separadores, a los que quieren dividir y a los que utilizan las tensiones segregacionistas para sus fines partidarios, el PSOE siempre ha estado y está en la Constitución. Siempre en la España plural. Siempre en la práctica del diálogo institucional. Y siempre en la ambición de conseguir un máximo grado de consenso para acometer las reformas que conquisten el futuro. Esto es un proyecto de Estado y una comprensión real de lo que es nuestra sociedad. Todo lo demás son tácticas que piensan muy poco en la Historia de todos, de España y de los españoles, y menos aún en su futuro. El PSOE, desde el 35 Congreso de julio de 2000, ha deliberado y adoptado por unanimidad de todos sus órganos federales toda una serie de documentos 4 �Partido Socialista Obrero Español donde pone de relieve estos desafíos y ofrece respuestas. “Una ciudadanía plena: ciudades, autonomías, España y Europa”, aprobado por el Comité Federal en febrero de 2002, el “Manifiesto socialista para la España autonómica del siglo XXI”, y el “Programa Marco Autonómico para las elecciones del 25 Resolución del Consejo Territorial de mayo”, aprobados ambos por la Conferencia Autonómica de enero de 2003, así como el posicionamiento del PSOE para la Convención Europea titulado “Una Constitución Europea para la paz, la solidaridad y los derechos humanos”, son, entre otros, documentos donde se definen de forma nítida los retos y las soluciones que los socialistas planteamos para nuestro Estado Autonómico. Sólo desde la mala fe o el propagandismo sectario se puede mentir pretendiendo que el PSOE necesite definir un modelo del Estado. Nuestro modelo de Estado se basa en la Constitución y el bloque constitucional: lo llamamos Estado de las Autonomías. Esta resolución, pues, no es el punto de partida de nada: es la prolongación de una labor histórica, continuada y constante. Para nosotros, el objetivo político sigue siendo el mismo: que todos los españoles se sientan cómodos siéndolo tal y como lo quieran ser; que el espacio común y compartido sea habitable y aceptable para todos en un orden que garantice la igualdad de derechos y libertades ciudadanas. Para los socialistas, España es, sobre todo, democracia, libertad, igualdad, pluralismo y justicia. Es la garantía de los derechos fundamentales y del bienestar de los ciudadanos. El PSOE, al contrario que la derecha, no pretende confiscar España para su propio provecho. Los socialistas queremos a España que ni necesita ser inventada ni se encuentra en discusión. España es y ha sido siempre la pasión de los socialistas. España son los españoles que la hacen en su Historia y en cada generación. El modelo de Estado que propugnamos constituye un instrumento al servicio de un valor, una ciudadanía plena, formada por ciudadanos, hombres y mujeres, libres, responsables de su destino, activos, que deliberan y participan en las instituciones democráticas. Han pasado casi ocho años desde que el PP gobierna en España. Hoy vivimos el momento de mayor crispación, división social y territorial de nuestro país de los últimos 25 años. Es evidente que alguna responsabilidad es imputable a los gobiernos de José M. Aznar. Porque los suyos han sido gobiernos que, en lugar de dialogar, han confrontado; que en lugar de consensuar, han impuesto; que en lugar de integrar, han dividido. El inmovilismo que históricamente ha caracteri- 5 �Partido Socialista Obrero Español zado a la derecha en nuestro país, cuando no su propensión a la contrarreforma o a las “relecturas” de los avances democráticos, comportan, sin duda, una influencia negativa para la estabilidad territorial que la España plural necesita y reclama. Probablemente, el ejemplo más sangrante es el desprecio de los Resolución del Consejo Territorial gobiernos de Aznar por el diálogo institucional entre Estado y CCAA y entre las propias CCAA: quien se llena la boca retóricamente de Constitución ha venido infringiendo la obligación consagrada en el Reglamento del Senado de celebrar anualmente un debate monográfico sobre el Estado de las Autonomías para debatir los problemas que a todas ellas afectan. En los últimos años, además, hemos asistido a un intento por parte del Gobierno del Partido Popular de apropiarse de la Constitución. Nada más lejos del espíritu constitucional que la pretensión de patrimonializar para su beneficio político lo que por su gestación y por su propia naturaleza pertenece a todos. No hay nada más inconstitucional que apropiarse de la Constitución. No hay nada más opuesto a la Constitución que utilizar de manera excluyente una norma que se concibió justamente para ser patrimonio común e integrador de todos los españoles. Frente a esta derecha que, en lugar de integrar crispa, confronta y divide, el PSOE quiere volver a liderar, desde el consenso y la participación, las reformas necesarias para adaptar nuestro Estado Autonómico a la realidad actual. Para aumentar el sentimiento de pertenencia, de convivencia, y, consiguientemente, de seguridad, de lealtad en lo común y de confianza recíproca entre los múltiples actores de nuestro sistema constitucional. El mundo está asistiendo a cambios espectaculares. Para ganar el futuro, España y sus instituciones deben aprestarse a sumar, a cooperar y a dotar a los ordenamientos autonómicos de todas las potencialidades para afrontar estos retos. Nuevas realidades como son la integración y ampliación de Europa, la Constitución Europea, el fenómeno de la inmigración, la apertura de nuevos espacios económicos y comerciales, la globalización de los derechos humanos y de la democracia, de su legalidad y su cultura cívica, la incidencia de una justicia universal para la garantía de los derechos humanos y el nuevo orden global, un mayor nivel de exigencia de los ciudadanos hacia sus representantes en las instituciones y la mejora de la calidad de nuestra democracia, son todos ellos aspectos esenciales que deben inspirar nuestro ordenamiento constitucional y autonómico. A la adaptación a estos fenómenos de nuestras instituciones estatales y autonómicas y a perfeccionar la actual estructura del Estado se dirigirán, principalmente, las reformas propuestas por el PSOE para anticipar el futuro. 6 �Partido Socialista Obrero Español Nuestra propuesta de perfeccionamiento del Estado Autonómico supone asumir, con coraje, el deber de postular reformas institucionales concretas y específicas allí donde las consideramos necesarias, oportunas, y coherentes con la mejora de los mecanismos de autogobierno. Nuestro objetivo, en suma, es Resolución del Consejo Territorial poner nuestro orden territorial en plena forma para que el país en su conjunto y cada territorio en particular puedan alcanzar las máximas cotas de progreso, bienestar, libertad, igualdad y justicia. Y ello, para conseguir más solidaridad, cohesión social e igualdad de derechos y de oportunidades, que son los objetivos que siempre han guiado y seguirán guiando nuestro quehacer político. Los elementos principales de esta propuesta son los siguientes: 1. Reforma del Senado El Senado diseñado en 1978 no está preparado para asumir el papel crucial que debería desempeñar en uno de los Estados más descentralizados del mundo como es hoy España. Países como EEUU, Alemania, Suiza, Austria, Australia o Bélgica sí disponen de segundas cámaras adecuadas a su propia esencia de Estados descentralizados. Sencillamente, en 1978 era imposible prever el formidable desarrollo autonómico alcanzado posteriormente, que ha superado claramente todas las expectativas entonces barajadas. Veinticinco años después, necesitamos un Senado adaptado a la actual realidad. El propio espíritu constitucional así lo demanda. El Senado en los Estados compuestos no puede limitarse a amplificar la misma mayoría que en el Congreso, cuando no a deformarla, o a sesgarla, sino que debe cumplir una función de participación territorial. Y cuando decimos participación territorial, no hablamos sólo de representación sino de contribución de las CCAA a la formación de la voluntad del Estado en las decisiones que les afectan. Esa es precisamente la función que echamos de menos en España. Teniendo una Cámara prevista para ello, no cumplimos con los cometidos para los que estaba establecida. El déficit del Senado no es solamente un déficit de representación, en el sentido de que su composición no refleja suficientemente la realidad autonómica del país. Pero el déficit del Senado es también un déficit de participación. Es decir: no produce el efecto de que las Comunidades Autónomas, con su propio y específico peso político y su importancia política, puedan participar activamente en la formación de la voluntad del Estado y sentirse, por tanto, protagonistas del proceso decisorio. 7 �Partido Socialista Obrero Español Por ello, los socialistas impulsaremos, desde el consenso, la reforma constitucional del Senado para que cumpla su función y se convierta en una auténtica cámara de representación, participación e integración de las Comunidades Autónomas en el Estado Autonómico. Resolución del Consejo Territorial Es necesario también dotar de capacidad al Senado para promover, con iniciativa propia, grandes planes, nacionales o de cooperación, entre Estado y Comunidades Autónomas, en los que puedan ser acometidos el diseño y la ejecución de políticas que en estos momentos resultan difíciles, casi impensables, porque requieren esfuerzos de aproximación y de distribución de responsabilidades desde el principio. Son los llamados Planes Comunes de Cooperación. El de la inmigración es uno, para el que hace falta claramente una gran estrategia nacional y que no puede solventarse ni con parches, ni con un bilateralismo miope entre una Comunidad Autónoma y el Estado, de espaldas a todos los demás. Estos instrumentos de cooperación se podrían también utilizar para poner en marcha iniciativas conjuntas de infraestructuras, con la política del agua, o de carácter medioambiental; o para crear un nuevo modelo de seguridad pública en el que se integren varias administraciones y niveles de gobierno; o para el desarrollo actual y moderno de la Justicia a través de la participación de las CCAA en funciones de gobierno interno de la Administración de Justicia en ámbitos no judiciales; o para la configuración del modelo de Justicia de proximidad; o para lograr la integración de los servicios de inspección, gestión, recaudación y liquidación tributaria. 2. La integración de la España Autonómica en Europa En España, el proceso de integración en la Unión europea- y por tanto, de transferencia de soberanía y competencias a las instituciones europeas- se ha desarrollado al mismo tiempo que se producía una importante descentralización política desde el Estado a las Comunidades Autónomas. Este proceso paralelo a lo largo de dieciocho años ha ido formalizando una legítima aspiración: la participación más activa y directa de las Comunidades Autónomas en el ámbito comunitario, pues es allí donde se formulan y se toman decisiones que les afectan. En los últimos siete años no se ha avanzado nada en reforzar el principio de cooperación y colaboración entre el Gobierno y las Comunidades autónomas que en el ámbito de la política comunitaria es imprescindible. Así, la legítima aspiración de las Comunidades Autónomas a participar más activamente en las deci- 8 �Partido Socialista Obrero Español Resolución del Consejo Territorial siones de la Unión Europea que afectan a sus políticas de gobierno es hoy, más que nunca, una necesidad para el buen funcionamiento de nuestro Estado Autonómico. En este momento, en el que la Unión Europea avanza en su construcción hacia la adopción de una auténtica Constitución Europea, que culminará el próximo año, en España tenemos que resolver esta laguna de nuestro funcionamiento institucional. Los gobiernos y parlamentos autonómicos elegidos por sus ciudadanos deben decidir y aplicar políticas que vienen determinadas por un sistema competencial definido en la Constitución, en los Estatutos de Autonomía, y en abundante jurisprudencia constitucional. Además, nuestra pertenencia a la Unión Europea nos sitúa ante una realidad en la que una importante cantidad de políticas comunes europeas afectan a competencias autonómicas, ya sean éstas de carácter exclusivo o compartidas con el Gobierno de España. Todo ello, en fin, avala la necesidad de reformar el Senado en el sentido de convertirlo en una verdadera cámara autonómica en la que pueda abordarse correctamente la gestión del principio de subsidiariedad, tema clave en un sistema de reparto de competencias de la Unión no basado en un catálogo rígido y todavía más importante para estados autonómicos como España, que añaden su propia distribución competencial, directamente entroncada con la europea. Es ésta una realidad que ningún Gobierno responsable puede permitirse ignorar, si queremos que nuestro Estado funcione y funcione bien. Los socialistas proponemos, desde hace tiempo, mecanismos de participación activa de las Comunidades Autónomas en la toma de decisiones comunitaria. Ni más ni menos que los utilizados por otros estados miembros de la Unión que, con estructuras políticas similares a la nuestra, han probado excelentes resultados en este ámbito. Así, la perspectiva de profundizar en las relaciones entre las Comunidades Autónomas, el Gobierno de España, y la Unión Europea debe asociarse a la reforma del Senado, como Cámara de representación territorial y foro de integración de todas las voluntades. Es la forma en la que se articulan otros países de la Unión, y sin duda el órgano constitucional más válido para garantizar el principio de lealtad. 9 �Partido Socialista Obrero Español Pero hasta que la reforma no sea un hecho, seguiremos proponiendo mecanismos que hagan posible esta participación, tales como la inclusión en la delegación española ante el Consejo de Ministros de la Unión Europea, y en sus órganos auxiliares, de representantes del conjunto de las Comunidades Autónomas. Resolución del Consejo Territorial Es una propuesta de participación modulada según la distribución competencial que determina la Constitución y los Estatutos de Autonomía, es respetuosa con el criterio de que el Estado es el miembro de la Unión, y que la Unión lo es, por tanto, de Estados y pueblos de Europa, y pretende un compromiso de corresponsabilidad en la conformación de la voluntad general. En este contexto europeo hay, además, otro elemento que expresa elocuentemente la distancia recorrida desde 1978 hasta el momento actual. La Constitución Española no hace ninguna referencia, no ya a la participación de las CCAA en la construcción europea; es que no hace referencia alguna ni a la Unión Europea, ni a la Comunidad Europea. Ni siquiera menciona la palabra “Europa”. La explicación es simple: la redacción de nuestra Constitución es anterior a la plasmación efectiva del compromiso de España en su voluntad europeísta, y en estos 25 años sólo se ha producido una reforma muy parcial para adaptar un artículo que hiciera posible el sufragio de ciudadanos europeos en las elecciones locales. 3. Conferencia de Presidentes Desde hace más de siete años, el Gobierno del PP no convoca el debate sobre el Estado de las Autonomías, algo a lo que le obliga legalmente el Reglamento del Senado. España no merece esto. Los pueblos de España no merecen ese desprecio. La España plural necesita más diálogo institucional entre el Presidente del Gobierno y los Presidentes de CCAA y de éstos entre sí. Los Presidentes de Comunidades Autónomas gozan de la legitimidad democrática que les otorga haber sido elegidos por los ciudadanos de su territorio. Son depositarios de la voluntad popular y, por ello, merecen ser escuchados por las instituciones del Estado a la hora de tomar decisiones que afectan de manera directa a las Autonomías cuya representación ostentan. En la España Autonómica del siglo XXI no es lógico que no exista un foro donde se reúnan los Presidentes Autonómicos entre sí y con el Presidente del Gobierno. Para suplir esta carencia, proponemos el establecimiento, en el seno 10 �Partido Socialista Obrero Español del Senado reformado, de una Conferencia de Presidentes, lugar de diálogo institucional entre el Presidente del Gobierno y los Presidentes Autonómicos y de las Ciudades Autónomas, que se reunirá con una periodicidad anual y tratará los problemas más importantes del país desde el punto de vista de las Resolución del Consejo Territorial Comunidades Autónomas. 4. Reformas de Estatutos de Autonomía Los socialistas hemos promovido a lo largo de estos 25 años de democracia constitucional los necesarios consensos desde los que han sido adoptadas reformas estatutarias cuando hemos entendido que las mismas eran necesarias y oportunas para conseguir un gobierno más cercano a la gente, capaz de proporcionar más justicia social y más igualdad de derechos. Los ciudadanos tienen derecho a saber que los Estatutos de Autonomía pueden modificarse dentro del marco constitucional, y así ha ocurrido, de hecho, con la gran mayoría de los mismos. Algunos de ellos, incluso, en más de una ocasión. Las coordenadas desde las que el Partido Socialista ha sido parte activa en esas modificaciones han sido claras, lo son ahora y continúan vigentes: 1) una impecable adecuación a la Constitución, a sus valores, y a la integridad política y territorial de España ninguna modificación puede alterar las reglas y los procedimientos constitucionalmente previstos en la que el voto de ningún español vale más de lo que vale el voto de cualquier otro; 2) amplio consenso social y político, toda vez que el proceso de aprobación exige mayorías cualificadas tanto en los Parlamentos autonómicos que representan a los distintos pueblos de España como en las Cortes Generales que representan al conjunto del pueblo español; y 3) congruencia con nuestro propio proyecto político y con nuestra visión del papel que desempeñan en él las CCAA: ser instancias de autogobierno próximo a los ciudadanos, prestadoras de servicios sociales de calidad y promotoras de cambio, modernización y progreso. Hoy nos disponemos de nuevo a abordar, bajo esas mismas coordenadas, conforme a la Constitución y a las reglas del juego democrático, y desde el imprescindible consenso, reformas estatutarias en aquellas Comunidades Autónomas donde el marco jurídico merezca ser perfeccionado para alcanzar los objetivos sociales a los que aspiramos y para conseguir un mayor y mejor desarrollo de los servicios que presta la Comunidad Autónoma en el marco constitucional. Nada de eso significa que defendamos una oleada global o indiscriminada de 11 �Partido Socialista Obrero Español reformas estatutarias. Sólo resulta prudente y aconsejable acometer una reforma estatutaria allí donde un alto grado de consenso democrático la considere oportuna y conveniente para que la ciudadanía de dicha Comunidad Autónoma y la del conjunto de España gocen de un mayor grado de bienestar y justicia. Resolución del Consejo Territorial 5. Las CCAA como motor de cambio, modernización, innovación y futuro Hace 25 años teníamos claro que autonomía significaba más identidad, en el sentido de refuerzo de los sentimientos propios de pertenencia a una comunidad propia, y más democracia, al aproximar las instancias de decisión a los ciudadanos. La experiencia, 25 años después, ha demostrado que las CCAA, además de todo ello, han constituido un potente y efectivo motor de cambio y progreso económico y social para sus territorios. Las CCAA tienen responsabilidades cruciales en la realización de derechos fundamentales de la ciudadanía tan vitales como la educación y la sanidad, y no menor es su papel ante el desafío que supone el fortalecimiento y universalización de los servicios sociales y atención domiciliaria a mayores, discapacitados y personas dependientes, procurando incrementar la solidaridad y la igualdad esencial en las prestaciones básicas. Los socialistas apostamos porque, después de 25 años, las CCAA sigan siendo motor de progreso. Por ello, postulamos que las CCAA deben liderar la sociedad española hacia la innovación tecnológica y la sociedad del conocimiento. El Estado Autonómico debe servir, de nuevo, para ganar el futuro para los ciudadanos. 6. España en red. Infraestructuras para el progreso social y económico de la España plural El Partido Socialista Obrero Español propugna un modelo de infraestructuras que permita al mismo tiempo la vertebración territorial de España, la potenciación de los grandes corredores económicos, la interconexión con Europa y África dada nuestra situación geoestratégica así como la cooperación más intensa con los países vecinos de Francia y Portugal , facilitando con todo ello la comunicación entre las distintas Comunidades Autónomas españolas y la formación de regiones económicas transfronterizas en línea con lo que propugna la Unión Europea. Este modelo coherente con la España plural de progreso social que defendemos implica compatibilizar las infraestructuras radiales con las nuevas infraestructuras transversales y longitudinales que permi- 12 �Partido Socialista Obrero Español tan la vertebración de una malla peninsular que posibilite la cohesión territorial en la que creemos. Sirva a modo de ejemplo nuestra apuesta por la potenciación de los corredores del Mediterráneo (de Algeciras a La Junquera) de gran utilidad para toda la red portuaria española del Mediterráneo, el del Ebro Resolución del Consejo Territorial que unirá el corredor del Mediterráneo con la Cornisa Cantábrica que a su vez aportará gran potencialidad a la plataforma logística de Zaragoza, el Eje del Duero, el Corredor de la Plata, el Eje Atlántico y el de la Cornisa Cantábrica. También la España extrapeninsular requiere de una atención singularizada en función de las características diferenciadas de cada uno de tales territorios: archipiélago balear y canario así como las ciudades autónomas de Ceuta y de Melilla. La potenciación y modernización de sus infraestructuras portuarias y aeroportuarias así como la definición de rutas de interés público en los modos de transporte aéreo o marítimo cuando se justifique han de constituir actuaciones gubernamentales irrenunciables con el objeto de posibilitar la cohesión territorial y social que demandamos. Las redes de infraestructuras diseñadas por el Ministerio de Fomento se inspiran en una concepción preautonómica, o aún peor, antiautonómica del Estado español en la que no se consideran las necesidades económicas del país ni el proceso de vertebración europea mediante las redes transeuropeas. El tradicional modelo radial de las infraestructuras del transporte en España se corresponde con una estrategia territorial de conexión centro- periferia, que hoy debe ser complementada con nuevas infraestructuras transversales y longitudinales a la luz de las tendencias de desarrollo territorial y económico imperantes en Europa y desde luego, a partir de nuestra integración en la Unión Europea. En la era global, propugnamos una visión integral de las infraestructuras como arterias de comunicación indispensables para el desarrollo de la actividad económica y para la vertebración y el reequilibrio del territorio, y no como un negocio en sí mismo. Los socialistas consideramos que los servicios de transporte son una herramienta de igualdad y solidaridad, de cohesión social y territorial. Por ello, las infraestructuras y los servicios esenciales que resultan exigibles para su correcta prestación permanecerán bajo titularidad pública, sin perjuicio de que éstos se puedan prestar indirectamente a través de empresas privadas. El plan de infraestructuras que propone el PSOE será instrumento de política territorial encaminado a satisfacer de forma equilibrada la demanda de movilidad que responda a las necesidades de las distintas áreas y a potenciar el creci- 13 �Partido Socialista Obrero Español miento económico de las zonas más desfavorecidas, desde la óptica de la corrección de las diferencias de la calidad de vida y de mejora en el entorno ambiental. Apoyaremos, a su vez, la cooperación transfronteriza en el desarrollo del Derecho regional europeo. Resolución del Consejo Territorial 7. Sentimiento constitucional: por la lealtad y el patriotismo de las libertades y de la ciudadanía En definitiva, nuestras ambiciones para España pasan por favorecer sentimientos, actitudes, en suma, una cultura política capaz de innovar y apostar por la mejor España, y por lo que tiene que ser: un país plural, dinámico, cimentado en identidades compatibles y no conflictivas entre sí, donde la idea de lo común que funda nuestra convivencia no pueda ser arrogada patrimonio privativo de nadie en particular. Santillana del Mar, 30 de Agosto de 2003 14 �xxxxxx xx xxxxxxxxx xxxxxx xxxxxxxx socialistas ahora � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La España Plural: La España Constitucional, La España Unida, La España en Positivo: consejo territorial 30 agosto 2003 Creator An entity primarily responsible for making the resource Partido Socialista Obrero Español Type The nature or genre of the resource Resolucions Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Partido Socialista Obrero Español Congressos i conferències Espanya plural Socialisme Federalisme Description An account of the resource Resolució del Consejo Territorial del PSOE, reunida a Santillana de Mar. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Santillana de Mar Alternative Title An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific. Declaración de Santillana Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-08-30 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Resolucions https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2676/Final_X_Congres_Psc.pdf abde2f0755a06ec589259fc9d31a1e86 PDF Text Text Intervenció de Pasqual Maragall en la clausura del X Congrés PSC 25 de juliol de 2004 Poques vegades una persona te la fortuna de presidir a l’hora un país que estima i un partit que va ajudar a néixer. Un país estimat i un partit tan ben parit com aquest No sé com agrair-vos-ho. En castellà en aquests casos es diu: “no tengo palabras”, però en català és més propi dir: tinc algunes coses a dir-vos. (No moltes) En primer lloc per saludar la presència de Manolo Chaves, el president del nostre partit espanyol, es a dir, el partit federal. Tot i ser un partit legalment com els altres, com Esquerra Republicana, el PNB, el Psoe o el PP, participem en els òrgans federals del Psoe. Somos un poco raros. Tan raros como Catalunya – y el Psoe tan raro como España. Y el que no lo quiera entender que se lo haga mirar, como decimos aquí. Manolo, te acordaràs de un viaje que hicimos hace poco más de 4 años, poco antes del 35 Congreso, entre Barcelona y Zaragoza, considerando como culminar aquel período difícil que tu conduciste de mano maestra tras la derrota de Marzo. El socialismo catalán hizo entonces una apuesta decidida por el cambio y por Zapatero. Y acertamos. Aquí hemos ganado la confianza del pueblo en todas las elecciones, como en Andalucía. De hecho aquí hemos quedado primeros ininterrumpidamente desde 1995 en todas las elecciones: locales, autonómicas, generales y europeas. Desde hace 9 años. Nos toca pues a andaluces y catalanes, sin falsa modestia, ayudar a nuestros amigos y compañeros de la España plural a conseguir victorias. El nostre secret te tres claus: treballar, (molt), respectar el passat i innovar constantment. Estimar Catalunya i perseguir la justícia social. autor PMM 1 �En quant a treballar, treballar amb ordre, amb precisió i sense parar, sense dormir si cal, aquest Partit del qual m’heu anomenat novament President, té un secret cada cop més conegut, una fórmula màgica que té nom i cognoms. No hi ha cap polític al Sud dels Pirineus, cap, amb el cap tan ben ordenat: es diu José Montilla. La seva tossuderia en el rigor en cada moment del present m’ha donat alguns disgustos, tants com la meva tossuderia en la projecció del futur els ha donat a ell. Però ah! Quan el rigor i la projecció se sumen, el present i el futur es troben. De debò, ha estat i seguirà essent un plaer treballar amb el Pepe i amb tots vosaltres El quartet que formem amb la nova Vice-presidenta Manuela de Madre i el nou Vice-secretari Miquel Iceta és imbatible. L’equip ampliat amb Toni Castells i Ernest Maragall, i amb Narcís Serra i Quim Nadal, i sempre que ha pogut amb l’alcalde Clos, ens ha permès, ho confesso, travessar amb èxit un dels períodes més apassionants de la història política recent, però també un dels dramàtics. Oi que em deixareu convocar-los informalment sempre que calgui? Sense la negociació del Pacte Tripartit que van fer el Pepe i l’Ernest ara no fórem aquí, vull dir que no hauríem aconseguit, ni nosaltres ni Catalunya, la perspectiva esplèndida que s’ens obre al davant. I que per cert la gent ha captat amb una majoria aclaparadora. Narcís Serra ja fa temps que tracta de que el deixem treballar tranquil en la creació del think tank més important d’Espanya i Iberoamèrica en política internacional i economia internacional. Ja el deixarem. Però la persona més decisiva, desprès de Felipe González, en la reforma de l’exèrcit, la integració en els esquemes de defensa europeus i occidentals, i finalment en la conducció del govern socialista espanyol, no podia no estar present en la fase de llançament del govern català i d’orientació de l’estratègia dels socialistes catalans. La defenestració de NS del govern, exigida pel PP i per Ciu l’estiu del 1995, és un dels moments més negres de la governació espanyola recent i un dels més difícils en la marxa del nostre partit. autor PMM 2 �La dialèctica que aleshores es va consagrar – val a dir, que Espanya només es pot governar, llevat de períodes extraordinaris de majories absolutes, amb un aliança entre un gran partit espanyol i els nacionalismes perifèrics – és funesta. Porta a la deriva cap el pacte entre dues parts que es malfien profundament l’una de l’altre i que per tant, si be poden expressar els interessos en joc, son incapaces de dibuixar el futur de l’Espanya plural a la que es referia JLRZ quan en el 35 Congrés deia: “Tenemos que reafirmar el proyecto de la España constitucional, el proyecto de un estado plural y común, de un proyecto que garantiza la identidad de todos, la de cada región, de cada nacionalidad, de cada nación. Un proyecto que ha de tener una vertebración inequívocamente federal, generosa y amplia”. Aquest Zapatero és el nostre Zapatero. Aquest Zapatero i el que parla de llibertat com al màxim valor, de la fidelitat a la gent del poble, del compromís amb els valors, de la transparència i la correspondència entre paraules i actes, d’una política internacional basada en la justícia i no en la força, actituds que l’han dut a retirar les tropes d’Iraq com havia promès, a capgirar l’escena internacional i a donar un tomb espectacular a la política espanyola, tant interior com exterior. Amics i amigues, Catalunya té al davant una oportunitat que no se’ns ha donat sovint: la de viure un present i projectar un esdevenidor a l’alçada dels somnis dels nostres avis i de les aspiracions dels nostres nets. Només ens reca que els nostres companys desapareguts, que els nostres pares, aquells que ens han deixat, no puguin veure la realització, difícil però possible, de les seves esperances. Sabem que els nacionalismes, espanyol o català, no estan en condicions de conduir aquesta fase històrica. No ens enganyem sobre la diversa entitat d’aquests nacionalismes: uns, com el català o el basc, es reconeixen com a tals sincerament; els altres, com l’espanyol, s’ignoren, perquè no tenen necessitat de dir-se nacionalistes, més ben dit, deriven la seva força de que no els cal denominar-se així. Per tant no exigim a cap nacionalista que deixi de considerar-se nacionalista per a acompanyar-nos en el nostre viatge cap a l’Espanya tranquil·lament plural. Simplement els diem que el nostre projecte és federal, els diem quin és l’horitzó final del trajecte. autor PMM 3 �I els diem que si no és per arreglar els barris, integrar be la immigració, donar seguretat al poble en el dia a dia, i millorar de debò l’educació i la salut, i si no entenen que la natura, avui, no està garantida en la seva integritat sense determinats comportaments de la humanitat, no podrem anar junts. Aquest Congrés ha posat les bases per a avançar durant quatre anys en aquesta direcció. A reveure doncs. Ara a descansar i demà a pencar des d’una posició més alta, més sòlida, més a prop del cel que volem tocar amb les mans. Fins demà! PM autor PMM 4 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Intervenció de Pasqual Maragall en la clausura del X Congrés PSC Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Discurs Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Congressos i conferències Catalunya Socialisme Acció política Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2004-07-25 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Discursos i conferències https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2675/20031214_Acord_Tinell.pdf b6688ef46b8a3e9d741f3384cd977d03 PDF Text Text ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 14 de desembre de 2003 �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 2 A les eleccions al Parlament del passat 16 de novembre, els catalans i les catalanes van donar a les forces catalanistes i progressistes una àmplia majoria per governar Catalunya. Aquesta majoria d’esquerres suposa una oportunitat històrica d’obrir una nova etapa que ens ha de permetre avançar en la construcció d’un país de ciutadans i ciutadanes lliures, que gaudeixin del benestar social, les oportunitats i les llibertats democràtiques i nacionals més plenes. Una nova etapa que, en definitiva, ha de servir per fer realitat un futur millor per a tots els ciutadans i ciutadanes. Les forces polítiques que subscriuen el pacte per a un govern catalanista i progressista CONSTATEN LA SEVA VOLUNTAT COINCIDENT DE GOVERNAR PER - promoure la construcció a Catalunya d’una societat democràtica avançada, on es respectin plenament els principis de la igualtat entre ciutadans, el control efectiu sobre els poders públics, la participació ciutadana en la presa de decisions polítiques, els principis de proximitat, subsidiarietat i col·laboració lleial entre institucions de qualsevol nivell de govern i l’eliminació de tota forma de corrupció pública; - avançar en l’expressió plena de la nació catalana, entesa com a comunitat de ciutadans i ciutadanes que –sense excepció- estan dotats dels mateixos drets i són responsables dels seus deures; - assegurar que les oportunitats arriben a tota la ciutadania i a tots els territoris del país, per garantir la cohesió social i territorial; - impulsar la prosperitat dels catalans i catalanes, amb una estratègia econòmica de país basada en l’educació, la innovació i un model d’infrastructures coherent amb el país. Emparades en aquesta voluntat comuna, les forces que subscriuen el pacte han convingut a adoptar les mesures de govern que s’inclouen en el present document i que s’articulen al voltant de quatre objectius: MÉS I MILLOR AUTOGOVERN. MÉS QUALITAT DEMOCRÀTICA UN NOU IMPULS ECONÒMIC PER A CATALUNYA CATALUNYA, UNA NACIÓ SOCIALMENT AVANÇADA UNA NOVA POLÍTICA TERRITORIAL I AMBIENTAL. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 3 MÉS I MILLOR AUTOGOVERN. MÉS QUALITAT DEMOCRÀTICA I.- L’APROFUNDIMENT DE L’AUTOGOVERN I L’ELABORACIÓ D’UN NOU ESTATUT 1.- Acord Nacional sobre l’Autogovern i el finançament. 1.1.- Procediment. El govern impulsarà de manera immediata un Acord Nacional sobre l’Autogovern i el finançament que incorpori totes les forces polítiques del país en la preparació de les accions necessàries per ampliar l’abast de l’autogovern, elaborar un nou Estatut i adoptar un nou sistema de finançament. Basant-se en aquest acord, el govern –en col·laboració amb altres institucions i entitatsengegarà un procés de sensibilització i compromís cívic, per tal d’explicar les raons que fonamenten la millora de l’autogovern i l’adopció d’un nou Estatut. Al Parlament, es constituirà la ponència conjunta de tots els grups, encarregada d’elaborar el projecte de nou Estatut i la resta de les proposicions de llei que han de conduir a l’objectiu esmentat. La ponència obrirà un procés de consulta amb entitats socials, econòmiques, culturals i altres representacions de la societat civil. En la tramitació parlamentària, les forces polítiques que subscriuen aquest pacte de govern s’esforçaran per tal que l’aprovació final dels textos elaborats compti en la Cambra catalana amb el vot favorable del nombre més ampli possible de diputats i diputades, com a expressió de l’Acord Nacional que el fonamenta. Les forces polítiques que subscriuen el pacte de govern es comprometen a convidar els Ajuntaments, altres ens locals i entitats públiques i privades a expressar la seva implicació i presa de posició en la proposta parlamentària. El projecte de nou Estatut aprovat pel Parlament serà tramès a les Corts Generals abans de la primavera de l’any 2005 i el seu procés d’elaboració culminarà amb la convocatòria del referéndum preceptiu. Durant tot aquest procés, les forces polítiques que subscriuen aquest pacte de govern es comprometen –en el marc de l’Acord Nacional sobre l’Autogovern- a impulsar totes les vies d’explicació, diàleg i recerca d’acord amb les forces polítiques de l’Estat i amb el conjunt de la seva societat civil. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 4 1.2.- Actuacions en cas d’obstaculització o bloqueig del procés. En cas de dilació indeguda en la tramitació, no presa en consideració, impugnació o inadequació substantiva del resultat final respecte a la proposta aprovada al Parlament de Catalunya que representin una obstaculització o bloqueig del procés, la ciutadania catalana serà cridada a pronunciar-se, mitjançant el procediment de consulta general que s’estimi més adient en aquella circumstància, sobre la seva adhesió al text estatutari aprovat pel Parlament. En tot cas, el Govern i les forces polítiques incorporades a l’Acord Nacional, emprendran totes les iniciatives jurisdiccionals, legislatives i polítiques que condueixin a fer respectar la voluntat expressada pel Parlament de Catalunya. 2.- Contingut. 2.1. La consideració constitucional de la Generalitat com a Estat. La consideració constitucional de la Generalitat com a Estat no ha tingut una traducció suficient en la composició, competències i distribució de les institucions comunes de l’Estat. La legislació postconstitucional no es correspon amb els principis inspiradors del pacte originari de 1978: el principi que converteix en Estat les institucions d’autogovern de les nacionalitats i regions, el principi de la plurinacionalitat d’Espanya i el principi d’autonomia que ha d’informar l’exercici de competències estatals i la configuració de les seves institucions. Per això, es fa necessari rectificar algunes disposicions legals i avançar en el desplegament d’altres possibilitats no considerades fins ara, que s’especifiquen tot seguit. En aquest sentit, les forces polítiques que subscriuen el pacte promouran que el Parlament faci ús del seu dret d’iniciativa legislativa davant de les Corts en aquells casos en què sigui necessari. A tal fi, es proposen: - Promoure la intervenció de la Generalitat en la designació dels membres d’institucions generals de l’Estat (Tribunal Constitucional, Consell General del Poder Judicial, Tribunal de Comptes, Consell Econòmic i Social) - Establir la participació de la Generalitat en els tràmits previs a la designació dels membres d’organismes, agències i empreses estatals, les intervencions dels quals afecten tot el territori espanyol (Banc d’Espanya, Comissió Nacional del Mercat de Valors, Comissió del Sistema Elèctric Nacional, Comissió del Mercat de Telecomunicacions, Agència de Protecció de Dades, Consell de RTVE, etc.) i promoure que les seus dels organismes esmentats en aquest apartat i l’anterior siguin distribuïdes per tot el territori de l’Estat. - Proposar la revisió de les competències, composició i elecció del Senat, per convertir-lo en cambra de representació efectiva de les CCAA i de la seva participació en la formació de la voluntat estatal, i com a expressió del caràcter plurinacional, pluricultural i plurilingüístic de l’Estat. - Proposar la reforma normativa necessària per a agilitzar l’exercici de la iniciativa legislativa per part de les CCAA davant les Corts Generals. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 5 - Reformar la legislació sobre administració de justícia per adaptar la seva estructura a la naturalesa composta de l’Estat, atribuir al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya les funcions de Tribunal de Cassació per resoldre en darrera instància els recursos judicials iniciats en el territori de la seva jurisdicció, assegurar la intervenció de la Generalitat en la fixació de la planta i demarcació judicial i integrar el seu personal no judicial en la funció pública catalana; i instituir la justícia municipal als grans nuclis urbans i la Fiscalia General de Catalunya. - Impulsar les reformes legals que facilitin els mecanismes de col·laboració entre les institucions estatals i la Generalitat, i entre la Generalitat i les altres CCAA, especialment pel que fa a l’establiment de convenis i acords intercomunitaris i d’òrgans permanents de col·laboració interterritorial. - Regular l’estatut del President de la Generalitat com a representant ordinari de l’Estat a Catalunya, modificant la LOFAGE i altres disposicions en la matèria. - Impulsar la transferència de les funcions executives de l’Estat en el territori de Catalunya a la Generalitat, per convertir-la progressivament en única administració responsable de les competències autonòmiques i estatals, mitjançant les previsions del art. 150 de la CE i la modificació necessària de la LOFAGE. Pel que fa al reconeixement de la plurinacionalitat de l’Estat i dels seus aspectes simbòlics i culturals, les parts adoptaran les iniciatives legislatives i polítiques necessàries per tal de: - Incorporar al currículum estatal en tots els nivells de l’ensenyament obligatori les matèries que expressen la diversitat cultural i lingüística. - Prendre les iniciatives polítiques i legals que portin al reconeixement de la realitat plurilingüística de l’Estat en la seva denominació oficial, en els registres públics, l’emissió de moneda i segells, el DNI i el passaport i l’etiquetatge de productes - Promoure la declaració del català i de la resta de llengües de l’Estat com a llengües cooficials en tot els seu territori i la seva declaració com a llengües oficials de la UE. - Impulsar per via legislativa i política la creació d’un Consell de les Cultures, encarregat de dur a terme les funcions previstes en l’art. 149.2 CE, i al qual s’aniran transferint aquestes funcions per part del govern de l’Estat - Establir el requisit d’utilització de les diverses llengües cooficials en les condicions de les concessions administratives per a la comunicació audiovisual - Fomentar per part de la Generalitat l’activitat cultural en les llengües reconegudes a l’EAC. - Promoure la presència internacional de les seleccions esportives de Catalunya. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 6 2.2.- Redefinició de l’àmbit competencial de la Generalitat. L’aprofundiment de l’autogovern haurà de ser garantit per un desenvolupament federal del pacte constitucional i estatutari, que ha d’articular adequadament l’Espanya plural i el reconeixement de Catalunya com a nació. Mitjançant aquest desenvolupament federal, es crearan espais més amplis de participació democràtica per compartir projectes col·lectius que neixen de l’autonomia individual i de la de les ciutats, regions i nacionalitats o nacions. En especial es considera necessari subratllar que la revisió de l’autogovern i l’elaboració del nou Estatut han d’incorporar: Respecte al desplegament normatiu de l’Estatut - Aprovar projectes de llei en matèries de competència reconeguda i no abordada fins ara pel Parlament de Catalunya: per exemple, ordenació de l’ensenyament, recerca, política familiar, ordenació del sector industrial o règim electoral - Activar les previsions estatutàries no posades en marxa en matèria de delegació o gestió de competències, per exemple, la clàusula subrogatòria en matèria de justícia o de gestió d’infraestructures d’interès general - Promoure el desenvolupament i el coneixement del dret públic i del dret civil de Catalunya, com a instruments de regulació d’una convivència nacional orientada pels valors de l’equitat, la llibertat, la igualtat, la justícia social i el pluralisme democràtic. Respecte a l’assumpció de competències executives - Impulsar la intervenció de la Comissió Mixta per completar els traspassos pendents i, en cas de desacord en la Comissió Mixta, insistir en el conflicte de competència davant del TC o atribuint facultats en aquest punt a un Senat reformat. Es recomana impulsar la modificació de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional, per tal que incorpori un procediment específic per resoldre les situacions de desacord en aquesta matèria - Adoptar les iniciatives legislatives i executives necessàries per adequar progressivament l'administració perifèrica de l'Estat al nivell de competències realment exercides per aquesta en l’àmbit territorial català i promoure la unificació de l'atenció administrativa al ciutadà a través dels acords institucionals que corresponguin, per la via de l’art. 150.2 CE i reformant la Llei Orgànica de Funcionament de l’Administració General de l’Estat (Llei 6/1997) - Aprovar els projectes de llei d’ordenació territorial, instituint la demarcació de la vegueria com a àmbit de descentralització de la Generalitat i de cooperació municipal, promovent, quan s’escaigui, la reforma de la legislació estatal sobre règim local per al reconeixement d’aquesta demarcació per part de l’Estat �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 7 - Exercir per part de la Generalitat la potestat reglamentària que li pertoca quan es tracti de les seves competències executives i recórrer als instruments jurisdiccionals adequats quan aquesta potestat sigui envaïda competencialment pel govern de l’Estat - Adoptar les iniciatives legislatives i polítiques per tal que la Presidència de la Generalitat assumeixi el comandament i la coordinació de les forces i cossos de seguretat en tot allò que afecta la seguretat interna de Catalunya. Respecte a la recuperació del repartiment competencial potencialment incorporat a la CE i a l’EAC - Recuperar –mitjançant l’acord polític, la iniciativa legislativa o l’actuació jurisdiccional davant del TC– una interpretació no expansiva de les competències estatals en la normativa bàsica i les lleis orgàniques, així com de les competències transversals (per exemple: cultura, legislació sobre RTVE, bases del règim local, dret a l’educació, sistema educatiu, comerç minorista, sanitat, poder judicial, espais naturals) - Fer ús de la iniciativa legislativa del Parlament davant les Corts per reformar les lleis estatals quan puguin limitar les potencialitats de l’autogovern, revisant les lleis orgàniques, la legislació bàsica i altres normes estatals que desborden l’establiment de principis o regles fonamentals en matèries de competència autonòmica (entre elles, les que afecten el règim jurídic de les administracions públiques, ports i aeroports, medi ambient, ràdio i televisió, immigració, seguretat pública o funció pública notarial i registral) - Instar la modificació de la normativa estatal pertinent pel que fa a la definició dels principis de territorialitat i interès general i establir convenis amb altres Comunitats Autònomes, quan els límits de la territorialitat puguin significar un obstacle per a l’adequada prestació de serveis i funcions de titularitat autonòmica - Interposar recursos d’inconstitucionalitat en cas de nova legislació estatal restrictiva de la interpretació de la competència autonòmica Respecte a l’ampliació de competències estatutàries - Incorporar al nou Estatut les competències sobrevingudes després de l’aprovació de l’Estatut de 1979 (policia de trànsit, mitjans de comunicació públics) - Recórrer a la previsió de l’art. 28 de l’EAC per tal d’impulsar l’aplicació de l’art. 150.1 i 2 CE en matèria d’ampliació de competències, per exemple, en l’àmbit de la immigració - Ampliar competències legislatives i/o executives de la Generalitat, entre d’altres, matèries següents: a) Règim i procediment jurídics, funció pública i contractatació administrativa b) Administració local c) Administració de justícia d) Funció pública notarial i registral en les �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA e) f) g) h) i) j) k) 8 Ordenació econòmica general Finançament i administració tributària. Jocs i apostes. Polítiques socials: sanitat, seguretat social i serveis socials Cultura, esports i mitjans de comunicació Ensenyament, universitats i recerca Mitjans de comunicació, radiotelevisió i telecomunicacions Seguretat pública Respecte a la resolució de conflictes eventuals en el procés d’adopció d’un nou Estatut - Promoure una reforma de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional que incrementi les actuals possibilitats d’arbitratge d’aquest Tribunal pel que fa a possibles conflictes sobre la tramitació de reforma estatutària i d’altres lleis orgàniques de particular transcendència en matèria d’autogovern II. REFORÇAMENT DE LA QUALITAT DEMOCRÀTICA DEL SISTEMA POLÍTIC El sistema polític català demana –després d’un quart de segle de funcionament- una revisió del seu disseny institucional i una correcció de les causes que provoquen l’allunyament ciutadà de les institucions i la desconfiança respecte de les seves decisions. Respecte de la revisió de les institucions de l’autogovern - Elaborar el projecte de llei sobre eleccions al Parlament de Catalunya, amb garantia de proporcionalitat, igualtat de vot, equitat de gènere, condicions territorials i representació dels catalans residents a l’estranger. Aquesta llei contemplarà els aspectes de finançament i despesa de les forces polítiques. - Adoptar, en relació amb el punt anterior, la iniciativa legislativa conduent a atorgar a la Sindicatura de Comptes la potestat de fiscalització dels comptes dels partits i de la seva despesa efectiva en les campanyes electorals i en el seu funcionament ordinari. - Reformar la Llei 3/1982, limitant la reelecció indefinida del President de la Generalitat i establint una durada temporal màxima a l’exercici del càrrec. - Impulsar la reforma del Reglament del Parlament, per a agilitzar els seus procediments, incrementar la freqüència de les sessions plenàries, facilitar les seves funcions d’impuls i control, la participació social i l’expressió del pluralisme polític. - Incorporar a la reforma del Reglament del Parlament la creació d’una Oficina Pressupostària destinada a potenciar la capacitat de control parlamentari sobre la gestió pressupostària i financera de l’Executiu i l’avaluació de les seves polítiques i de la seva producció normativa. - Reformar la llei 2/1995 d’iniciativa legislativa popular, per facilitar una major participació de la ciutadania en el procés legislatiu. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 9 - Impulsar les iniciatives necessàries per tal que la Generalitat assumeixi competències en la realització de referèndums i consultes populars directes i reguli altres formes de participació nuclis d’intervenció participativa, consells ciutadans, etc.-, per tal de fomentar-ne l’ús en l’àmbit local i nacional. - Reformar les lleis reguladores dels organismes consultius i fiscalitzadors de la Generalitat (Consell Consultiu, Sindicatura de Comptes, Consell de l’Audiovisual) per tal de facilitar l’exercici de les seves funcions, mitjançant la dotació adequada de recursos, la revisió de les seves competències, la definició de la seva responsabilitat política, els procediments de designació i revocació parlamentària del seus membres i la limitació dels seus mandats. - Incorporar a les lleis reguladores dels organismes consultius i fiscalitzadors de la Generalitat la facultat de les organitzacions socials, cíviques i culturals de presentar als grups parlamentaris candidats a l’elecció dels seus titulars (Consell Consultiu, Síndic de Greuges, Sindicatura de Comptes, Consell de l’Audiovisual). - Incorporar a la reforma del Reglament del Parlament el tràmit preceptiu de compareixença prèvia dels candidats a ocupar determinats càrrecs públics, per tal d’examinar la seva idoneïtat. - Reformar les normatives necessàries per eliminar les sessions secretes del Parlament i d’altres institucions de caràcter representatiu, llevat dels casos que puguin afectar el dret a la intimitat o a la seguretat. - Reformar la llei de publicitat institucional i el decret que la desplega per tal de controlar-ne efectivament l’ús per part de les institucions públiques i evitar-ne la utilització partidista. - Reformar la llei sobre enquestes i estudis d’opinió per tal de garantir la seva qualitat tècnica, l’accés i publicitat dels seus resultats i el control parlamentari de la seva execució. Respecte als criteris sobre la Llei Electoral de Catalunya - La llei electoral haurà de respectar els principis d’igualtat de vot de tots els electors, de proporcionalitat entre els vots i els escons obtinguts per cadascuna de les forces polítiques, una representació equitativa en matèria de gènere i l’expressió de la diversitat territorial de Catalunya. - La distribució dels escons parlamentaris es farà entre formacions polítiques que presentin una llista d’àmbit nacional, mitjançant l’aplicació de la fórmula proporcional del major quocient i seguint la regla D’Hondt. - Serà necessari haver obtingut una xifra de sufragis superior al 3 per cent dels vots vàlids emesos en el conjunt de Catalunya per participar en la distribució d’escons abans esmentada. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 10 - Per tal de respectar la representació de totes les zones del territori de Catalunya els escons atribuïts a cada formació política seran proveïts de la forma següent: a) En primer lloc, els escons correspondran als candidats o candidates de cada formació que hagin estat elegits en cadascun dels districtes d’àmbit territorial que es determinin. b) En segon lloc i fins a completar el nombre total d’escons que pertoqui a cada formació política, els escons pendents de provisió correspondran als candidats inclosos en la seva llista nacional. - Per tal de garantir una representació parlamentària sense discriminació de gènere, la llista nacional que presenti cada formació haurà de comptar amb una representació equitativa de dones i homes. - Es constituirà la Junta Electoral de Catalunya que tindrà les competències que la LOREG atribueix a la Junta Electoral Central pel que fa a les eleccions al Parlament de Catalunya. - Els efectes electorals concrets d’aquests criteris hauran de ser estudiats en profunditat per la ponència conjunta que es crei al Parlament per aprovar aquesta llei. Pel que fa a la regeneració democràtica, la transparència en la gestió pública i la lluita contra la corrupció - Reformar la llei 6/1984 de la Sindicatura de Comptes amb l’objectiu d’assegurar-ne la independència, la professionalitat i l’eficàcia, atribuint-li facultats d’auditoria de gestió i d’eficiència sobre l’actuació de les administracions públiques. - En el marc de la modificació legal abans esmentada, crear en el si de la Sindicatura una Oficina destinada a preservar la transparència i el funcionament ètic del sistema públic, especialitzada a evitar les pràctiques irregulars en les concessions i contractacions de béns i serveis del sector públic. - Aplicara l’administració autonòmica, de forma immediata, els convenis del Consell d’Europa relatius a la lluita contra la corrupció. - Informar al Parlament abans d’acabar l’any 2004 sobre tots els afers objecte de procediment judicial o de petició de creació de comissió parlamentària d’investigació durant la darrera legislatura, així com de la tramitació de totes les concessions i de les seves pròrrogues atorgades en els darrers dos anys, mitjançant els procediments i auditories que escaiguin. - Revisar el règim d’incompatibilitats dels alts càrrecs de l’administració i establir l’obligació de declaració pública del seu patrimoni, interessos i altres activitats professionals i mercantils. - Establir criteris objectius i procediments transparents en les convocatòries destinades a la contractació d’obres i serveis, així com a la concessió de subvencions per a entitats i activitats privades o socials per tal d’evitar el clientel.lisme polític. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 11 - Incorporar a les condicions sobre contractació pública la valoració de la situació de les empreses concursants en matèria de responsabilitat social, seguretat laboral i respecte al medi ambient. - Establir l’accés a través de la xarxa d’Internet, i en tot cas, per fer públics tots els contractes que estableixin amb proveïdors de béns i de serveis l’administració de la Generalitat i les societats i fundacions amb participació majoritària de l’administració autonòmica. - De manera especial, adoptar les mesures legals necessàries per a fer públics i accessibles a través de la xarxa d’Internet els convenis i operacions urbanístiques en què participin les administracions catalanes. - Fer públiques les condicions contractuals i retributives del personal –inclòs l’eventual- al servei directe de l’Administració de la Generalitat, dels seus organismes vinculats i de les empreses on aquesta hi té participació majoritària. Respecte a la gestió dels serveis públics i a la regulació del seu personal - Desconcentrar l’administració de la Generalitat i descentralitzar la prestació de serveis de la seva competència en benefici dels ens locals, per tal d’apropar la seva gestió als ciutadans i als territoris. - Fomentar la concertació amb altres actors públics, socials i privats per dissenyar i, si s’escau, gestionar l’aplicació de polítiques públiques. - Establir processos preceptius i periòdics d’avaluació dels serveis de l’administració, dels organismes autònoms, agències i empreses públiques. - Aprovar i publicar els criteris que han d’orientar les diverses formes de gestió dels serveis i la seva eventual externalització, establint contractes-programa i sistemes de control per resultats amb les agències, empreses públiques, organismes i entitats concertades. - Aprovar una Carta dels ciutadans que estableixi els principis bàsics que hauran de regir les relacions de les administracions amb els ciutadans. - Potenciar la informació, tramitació i serveis públics via Internet i via telèfon, reforçant l’AOC (Administració Oberta de Catalunya) com a xarxa en la què els governs locals ocupen una posició central, i establir acords amb altres administracions per oferir tràmits integrats als ciutadans. - Establir l’accés a través del web de les actuacions, documents, informes, contractes i recursos de l’administració, tot preservant les garanties de confidencialitat i privacitat que la llei prescriu. - Definir –d’acord amb el conjunt d’administracions i organismes públics de Catalunya- un sistema de funció pública catalana que faciliti la gestió de polítiques i programes �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 12 interadministratius, que generi sinergies entre les administracions catalanes i que faciliti la mobilitat del personal entre les diverses administracions de Catalunya. - Convocar amb periodicitat regular els concursos i oposicions de personal funcionari, per tal de reduir l’interinatge, evitar la discrecionalitat i el favoritisme en la provisió provisional de llocs de treball i reforçar el respecte als principis de mèrit, capacitat i igualtat d’oportunitats. - Aprovar l’estatut del directiu públic, amb un sistema adequat per a la seva formació, promoció i reclutament, que es fonamentarà en criteris públics de mèrit i capacitat. III.- PRESÈNCIA DE LA GENERALITAT EN LA UNIÓ EUROPEA, ORGANISMES INTERNACIONALS I RELACIONS EXTERIORS En un món globalitzat, Catalunya és també un actor de fet en moltes relacions socials, econòmiques, polítiques i culturals, que afecten els drets i els interessos dels ciutadans i les ciutadanes de Catalunya. De manera especial, cal considerar la presència de la Generalitat en l’àmbit d’una Europa cada cop més integrada en la UE. El govern reforçarà aquesta participació i la seva efectivitat, adoptant les mesures següents: - Ratificar les resolucions i iniciatives legislatives del Parlament de Catalunya per garantir la participació de la Generalitat i de les altres CCAA en la formació de la voluntat estatal en les institucions comunitàries. - Assegurar, igualment, la participació ordinària de la Generalitat i de les altres CCAA en la representació espanyola davant del Consell Europeu, del COREPER, dels Comitès i dels Grups de Treball del Consell i d’altres òrgans auxiliars quan tractin de matèries de competència autonòmica - Exercir per delegació estatal la representació espanyola en les institucions de la UE, quan es tractin matèries de competència autonòmica, d’acord amb l’art. 203 del Tractat de la Unió. - Assumir de forma plena per part de la Generalitat l’execució del dret comunitari –és a dir, la seva transposició al dret intern- en l’àmbit de les seves competències, tal com estableix l'art. 27.3 EAC - Ampliar i assegurar la intervenció de la Generalitat i de la resta de CCAA en les actuacions de l’Estat davant del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees quan es tracti de la defensa de les competències i interessos autonòmics, tal com es produeix en altres Estats compostos - Facilitar la participació de les CCAA en les relacions de l’Estat amb el Consell d’Europa i els seus òrgans i, en especial, promoure la cooperació entre el Parlament de Catalunya i l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 13 - Incorporar una representació de la Generalitat en la delegació estatal en organismes internacionals quan es tractin matèries de la seva competència - Promoure la presència de la Generalitat en organismes que accepten la participació d’entitats subestatals i tenen objectius relacionats amb competències autonòmiques (per exemple, UNESCO, Organització Mundial del Turisme, etc.) - Participar en la negociació de tractats internacionals sobre matèries d’interès autonòmic. - Establir acords internacionals amb altres entitats polítiques sobre matèries de competència de la Generalitat, especialment pel que fa a la col·laboració transfronterera - Impulsar la participació de la Generalitat en els fòrums i organitzacions internacionals, on hi hagi presència d’entitats polítiques subestatals i facilitar la seva adhesió als acords i tractats que contribueixin a la consecució d’un món més just i solidari - Establir la cooperació permanent amb les institucions representatives de la comunitat lingüística catalana en matèria econòmica, cultural i de serveis en el marc de la UE - Promoure la coordinació de polítiques econòmiques, socials i culturals en el conjunt dels territoris del denominat “arc mediterrani” en el marc de la UE, avançant vers la construcció d’Euroregió Pirineus-Mediterrània - Revisar les lleis estatals que transposen directrius o executen reglaments comunitaris a partir de competències bàsiques per fer efectiu allò que estableix l'art. 27.3 EAC, en matèria de tractats i convenis internacionals - Fer ús de l'article 27.4 EAC i, en el seu cas, reformar-lo per ampliar les seves possibilitats en matèria d’acords i tractats de contingut acadèmic, lingüístic i cultural - Establir una oficina de relacions del Parlament de Catalunya amb el Consell d’Europa - Establir agències públiques de representació institucional de la Generalitat allà on ho aconsellin circumstàncies de caràcter polític, econòmic, cultural o d’altre mena. IV.- COL.LABORACIÓ ENTRE LA GENERALITAT I ELS GOVERNS LOCALS La importància del govern local en la Catalunya actual i la seva tradició municipalista obliguen a fixar unes bases sòlides de col·laboració entre la Generalitat i els ens locals en benefici dels ciutadans, de la protecció dels seus drets i de la satisfacció de les seves necessitats. Per aquesta raó, és objectiu del Govern adoptar les mesures que acabin amb anys de malfiança, facilitin una col·laboració lleial entre nivells de govern, millorin l’eficàcia i l’eficiència de les seves actuacions i portin al reconeixement ciutadà del paper positiu que tenen totes les administracions. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 14 El nou Govern fomentarà polítiques de concertació entre la Generalitat i les diferents institucions d'àmbit local: ajuntaments, consells comarcals, diputacions i altres organismes supramunicipals. Cal posar fi a l'enfrontament entre les xarxes institucionals i d'equipaments paral·leles, inaugurant una política de col·laboració i concentració dels recursos pressupostaris disponibles i implantant una gestió eficient i professional; ben especialment en sectors essencials com els de la cultura, benestar social, ensenyament i medi ambient. Per fer efectiu aquest programa de govern és urgent dur a terme la reforma de l’organització territorial de Catalunya i procedir a la desconcentració i descentralització de competències i recursos en favor dels governs locals. D’aquesta manera es garantirà la igualtat de condicions i oportunitats entre tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, amb independència del seu lloc de residència. Aquestes són les mesures principals del govern: - Traspassar als Ajuntaments determinades competències en matèria d’educació, habitatge, immigració, benestar social, atenció sanitària primària i polítiques d’ocupació actives, amb les condicions i amb el finançament necessaris per exercir-les adequadament. - Augmentar el Fons de Cooperació Local de Catalunya per millorar el finançament municipal. - Aprovar iniciatives legislatives i mesures de govern que incentivin la cooperació i prestació conjunta de serveis entre els municipis, amb la formació de mancomunitats i comunitats de municipis, especialment entre els de menor dimensió. - Impulsar mesures per aconseguir uns consells comarcals més municipalistes, amb un tractament heterogeni en l’exercici de funcions de suplència, assistència i cooperació. - Aplegar en un únic organisme prestador de serveis, els diversos instruments d’intervenció pública que actuen sobre la conurbació metropolitana de Barcelona. - Reconèixer els Alcaldes com a representants ordinaris de la Generalitat en els seus respectius municipis. - Atorgar als Alcaldes el comandament únic de les forces de seguretat en els seus territoris. - Afavorir les condicions que facin possible la fusió de l’ACM i la FMC en una gran entitat municipalista catalana. - Impulsar la culminació del procés d’aprovació de la Carta Municipal de Barcelona, instant el Govern i les Corts de l’Estat a procedir a la seva tramitació immediata. V. FINANÇAMENT AUTONÒMIC Catalunya encara no compta amb un sistema de finançament satisfactori per al bon funcionament del seu autogovern. La Generalitat es compromet a adoptar les mesures �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 15 apropiades en el sentit dels punts que segueixen, iniciant el procés de solució definitiva dins de la present legislatura. 1.Constatem el fracàs de l’acord de finançament de 2001. La Generalitat adoptarà les mesures apropiades per tal de procedir de forma immediata a la seva revisió, i en tot cas dins la present legislatura. 2.La necessària revisió de l’acord de finançament actual es realitzarà a partir de lla tasca de la Comissió Mixta de Valoracions Estat-Generalitat establerta a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, en les responsabilitats que aquest li encomana com a òrgan bilateral de negociació i aprovació de les relacions fiscals entre la Generalitat de Catalunya i el govern central. 3.La Generalitat crearà l’Agència Tributària de Catalunya. Aquesta Agència serà responsable de la recaptació dels impostos propis, cedits i compartits. L’Agència establirà les formes de coordinació i consorciació que calguin amb l’Agència Estatal d’Administració Tributària, i, si és el cas, amb els responsables de la gestió dels impostos a la resta de l’Estat. Anualment, el govern de Catalunya publicarà un Informe sobre els fluxos econòmics distingint entre l’aportació a la prestació de serveis per part de l’Estat i l’aportació als mecanismes de solidaritat amb la resta de Comunitats Autònomes. 4. La Generalitat tindrà una participació en percentatges a determinar sobre la totalitat dels impostos pagats pels ciutadans de Catalunya (IRPF, IVA, Societats, Especials i altres). Sobre aquests impostos la Generalitat disposarà de responsabilitat tributària i capacitat normativa. 5.Els ingressos per habitant de la Generalitat tendiran a equiparar-se progressivament als obtinguts en aplicació dels sistemes de Concert i Conveni vigents en les Comunitats Autònomes forals. 6.Els ingressos disponibles per a la Generalitat per la prestació dels seus serveis s’atindran a allò que estableix l’article 45 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, i respondran a un criteri d’igualtat d’ingressos per càpita, rectificats per tres factors que hi incideixen determinantment: 1) costos diferencials; 2) nivell efectiu de necessitats; i 3) factors demogràfics, inclòs el factor migratori. En el cas de la sanitat caldrà contemplar també l’existència de centres d’excel·lència i el nombre d’usuaris desplaçats d’altres CCAA 7.La inversió en infraestructures de l’Estat a Catalunya es fixarà amb tendència a equiparar-se al percentatge del PIB, tenint en compte la compensació apropiada pels dèficits acumulats.. Aquest còmput es realitzarà amb caràcter plurianual i es crearà una comissió integrada pels representants dels tres nivells d’administració. La comissió, que estarà presidida per la Generalitat, programarà la inversió d’infraestructures de Catalunya (incloent les infraestructures de transport i comunicacions, de telecomunicacions i la inversió en I+D) i vetllarà pel compliment d’aquest acord. 8.La Generalitat contribuirà a la solidaritat amb les altres CC.AA. de l’Estat, de manera que els serveis prestats per les diferents CC.AA. als seus ciutadans puguin assolir nivells similars realitzant un esforç fiscal similar. A efectes de calcular aquest esforç de solidaritat, es �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 16 computarà com a contribució a l’Estat l’excés de preus públics i peatges pagats per Catalunya per sobre del que li correspon a la vista de la mitjana espanyola en aquests conceptes. El resultat dels mecanismes de solidaritat serà revisat quinquennalment per tal de verificar els seus efectes. 9.L’aplicació d’aquests criteris ha de permetre avançar progressivament en la reducció del dèficit fiscal de Catalunya amb l’Estat, de manera que en el termini de deu anys aquest s’equipari al de territoris de nivell de renda similar en altres països europeus. Així mateix, el govern de la Generalitat es compromet a plantejar la superació de l’actual dèficit de Catalunya amb el pressupost comunitari, situació que no es dóna en cap altre territori d’un nivell de renda similar al de Catalunya en relació amb la mitjana europea. El govern es compromet a la publicació i actualització anual dels estudis sobre la balança fiscal de Catalunya, així com a una àmplia divulgació dels seus resultats. 10.Aquest acord vincula el Govern en la negociació de la reforma del nou model finançament autonòmic durant la propera legislatura. La incorporació dels seus continguts en el procés de reforma de l’Estatut es realitzarà d’acord amb els mecanismes i procediments previstos en aquest mateix document en l’apartat corresponent a l’aprofundiment de l’autogovern i l’elaboració d’un nou Estatut que inclouen la participació de la societat civil i un ampli acord de la majoria de les forces polítiques del Parlament de Catalunya. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 17 UN NOU IMPULS ECONÒMIC PER A CATALUNYA I. EUROREGIÓ I INTERNACIONALITZACIÓ Avui, en un món globalitzat, amb l’aparició de noves economies emergents, particularment a l’Est d’Europa, que poden esdevenir altament competitives, Catalunya, per reforçar el seu paper capdavanter dins l’economia espanyola i el seu dinamisme en el context de les regions econòmiques europees, necessita redescobrir i situar-se en un espai econòmic molt més ampli. Catalunya pot d’esdevenir un nucli essencial d’una regió europea que abasta l’espai de l’antiga Corona d’Aragó i s’estén fins a Montpeller i Tolosa. Una euroregió que s’estén per l’eix Mediterrani, per l’eix de l’Ebre, i que connecta la Mediterrània occidental amb el nucli d’Europa, amb el Nord d’Itàlia i amb el Magrib. Es tracta d’una aglomeració de 17 milions d’habitants en la què Catalunya aporta el 36% de la població, el 38% dels ocupats, el 46% de la força de treball en la indústria o el 36% en els serveis. A. Consolidar l’Euroregió de l’Arc Mediterrani 1. Desenvoluparem una estratègia econòmica de Catalunya que passa per reforçar les relacions econòmiques i de tot tipus dins d’aquest espai. Catalunya es configura com un espai ròtula entre aquests territoris. Hem de convertir Catalunya en el motor productiu sostenible i en el centre logístic, cultural, de lleure i de consum més important d’aquesta zona. Per això hem de disposar d’equipaments comercials i culturals atractius i de qualitat, serveis educatius avançats, un pol universitari de referència, serveis de salut, etc. 2. Però cal superar, d’una banda, la insuficient inversió en infraestructures i , de l’altra, la visió centralitzada i radial que avui impera en el disseny infraestructural de l’Estat, tal com han posat de manifest també les principals institucions econòmiques catalanes (veure apartat dedicat a infraestructures i finançament). B. Internacionalització de l’empresa catalana 1. Augmentar sensiblement les partides del departament competent en matèria de política industrial destinades a afavorir la internacionalització de l’empresa catalana. 2. Elaborar un pla estratègic d’internacionalització de l’empresa catalana que prioritzi els països de l’àrea mediterrània i els de l’Europa central i oriental, que inclogui ajuts i suport en destí. Augmentar les modulacions dels ajuts públics per a aquestes destinacions. Incrementar la presència de la Generalitat en aquests països. 3. Posar en funcionament un instrument públic específic per al finançament del capital circulant per a PIMES amb filials a l’estranger, durant el període de maduració del projecte. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 18 II. OCUPACIÓ I TREBALL 1. La situació de bonança econòmica del país ha millorat substancialment les taxes d’activitat i d’ocupació de la població catalana, però encara subsisteixen importants desequilibris que cal corregir per tal assolir l’objectiu bàsic d’arribar a la plena ocupació, més estable i de qualitat. Aquests desequilibris són, en síntesi: - Dèficit de formació de la nostra població activa - Concentració de taxes massa elevades d’atur en certs col·lectius: dones, joves, persones amb baixa qualificació, col·lectius de major edat i persones amb discapacitats. Desequilibris territorials per desenvolupar els seus potencials d’ocupació. - Excessius nivells de precarietat, temporalitat i alta sinistralitat laboral. 2. La Generalitat donarà el reconeixement que correspon al paper institucional dels sindicats. En aquest sentit es promourà un gran acord nacional amb els representants del món econòmic i social per tal d’establir els grans objectius estratègics en el terreny econòmic i social. 3. Les principals línies a desenvolupar seran: 3.1 Reduir la temporalitat en la contractació fins a situar-la en les taxes similars a la mitjana de la Unió Europea (15 països). Aplicar un pla per reduir la sinistralitat laboral, incrementant les mesures i mitjans d’inspecció i control i desenvolupant un model de prevenció amb participació de tots els sectors implicats. 3.2 Assolir la delegació i el traspàs de recursos per part de l’Estat de les competències en matèria d’Inspecció laboral incloent el Cos d’Inspectors, per tal d’aconseguir un marc de fiscalització de l’activitat de les empreses i treballadors en matèria socio-laboral més eficient en relació al control del frau i la il·legalitat en la contractació. 3.3 Desenvolupar un pla integrat de polítiques actives d’ocupació, que garanteixi els drets bàsics de les persones aturades per tal de potenciar la seva ocupabilitat. S’actuarà en termes d’orientació professional, millora del nivell de la formació ocupacional, la formació al llarg de la vida, suport per a l’autoocupació. En aquest sentit, es reformarà el Servei d’Ocupació de Catalunya, per tal que integri polítiques, es descentralitzi i hi participin els agents socials i les administracions territorials. 3.4 S’actuarà per tal de desenvolupar les potencialitats del territori per crear ocupació i millorar la capacitat d’ocupar-se de les persones mitjançant els acords locals per l’ocupació que integraran les empreses, la formació i l’administració local, que exercirà competències en matèria d’ocupació i formació. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 19 3.5 Realitzar un Pla Integral cátala de formació professional que coordini els diferents subsistemes reglats i no reglats (ocupacional i continuada), basant-se especialment en la potenciació de la xarxa de IES-SEP, de manera que aquests esdevinguin veritables centres integrals. En la definició de l’oferta d’aquests centres hi han de participar els agents socials i econòmics i les institucions dels territoris. Reforçar els ensenyaments vinculats als oficis. Caldrà també materialitzar el traspàs dels fons i competències de formació contínua a Catalunya. 3.6 Establir un marc de negociació col·lectiva a Catalunya, que vetlli per evitar les discriminacions laborals, en particular les de gènere, redueixi la temporalitat, promogui la seguretat en el treball, eviti el treball irregular, descentralitzi el Tribunal Laboral de Catalunya, entre d’altres mesures que permetin avançar cap a la configuració d’un marc de relacions laborals català. La Generalitat promourà, respectant l’autonomia de les parts i prèvia consulta amb els agents socials, l’establiment d’un salari mínim de referència en tots els convenis col·lectius d’àmbit català. 3.7 Per tal d’avançar cap a la conciliació de la vida laboral i la personal i familiar i complementàriament a les mesures de política social s’actuarà sobre els mecanismes de determinació dels horaris laborals i de permanència en el lloc de treball, per tal d’assolir una major flexibilitat i adaptació a les necessitats de les persones. 3.8 Per evitar la dualitat en el mercat de treball s’impulsaran mesures com plans de recerca personalitzats d’ocupació i de formació adequada a cada necessitat, amb particular atenció als col·lectius més vulnerables o amb dificultats especials. 3.9 Assolir la convergència amb les taxes d’activitat europees, en especial pel que fa a la taxa d’activitat femenina i de la gent jove. 3.10 Impulsar, mitjançant el necessari acord social, la implantació progresiva de la jornada de 35 hores. 3.11 Desenvolupar una política activa de recuperació i captació de mà d’obra en els dos àmbits següents: a) Els descendents de catalans emigrats als quals cal facilitar el retorn (desplegar la llei del retorn aprovada al Parlament de Catalunya). b) El retorn de l’emigració d’universitaris i la captació d’universitaris i professionals d’altres països, que passa per una major inversió en R+D per situar-se a nivells europeus i per incorporar l’anglès com a llengua en els cicles superiors universitaris. 3.12 Potenciar la xarxa d’oficines de contractació en origen de la Generalitat (programa XILAXarxa d'Intermediació i selecció laboral en origen, prevista al Pla Interdepartamental d'Immigració 2001- 2004), amb els criteris següents: a) Prioritzar el Marroc, els països de l'Europa de l'Est i l'Amèrica Llatina (tal i com recull la resolució 1384/ VI del Parlament de Catalunya), d’on pot venir la mà d’obra més qualificada; per a l’obtenció de papers, difusió i coneixement del país receptor (valors, normes, entorn ocupacional) �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 20 b) Establir en els països d’origen convenis que defineixin els mecanismes adients per a la contractació de treballadors/es temporers, vetllant pel procediment de contractació i les condicions de treball, allotjament, atenció social i sanitària, i així com per les activitats culturals i de lleure. c) Integrar en la xarxa la col·laboració dels casals catalans de l’exterior. III. PIMES, AUTÒNOMS I ECONOMIA SOCIAL Destaquem la importància del treball autònom a Catalunya que aporta aproximadament el 20% de l’ocupació i el 13% del PIB. El treball autònom dependent s’enfronta a una difícil problemàtica per la disparitat entre la seva situació de fet i la seva consideració jurídica i fiscal. Avui l’economia social no tan sols té una importància econòmica significativa, sinó que adquireix una importància social en termes de creació d’ocupació, canalització de l’activitat emprenedora de col·lectius i com a resposta a moltes necessitats socials. El teixit empresarial català, basat majoritàriament en la PME, és la principal font d’ocupació i s’enfronta a reptes de competitivitat, productivitat i creació de valor en la nova societat del coneixement. 1. Potenciar les mesures i instruments de suport a l’autoocupació i a l’economia social: a) Incentivar la autoocupació, mitjançant la creació de microempreses i petites empreses, oferint assessorament respecte al pla d’empresa i/o formació per a la gestió empresarial. b) Unificar i ampliar en un sol instrument els diferents ajuts econòmics de foment de l’autoocupació independentment de la fórmula jurídica de l’empresa que es constitueixi. c) Oferir als nous emprenedors assessorament i informació per tal de facilitar que els projectes empresarials que resultin d’aquestes accions tinguin les majors possibilitats d’èxit. Les persones beneficiàries d’aquests ajuts es consideraran prioritàries com a beneficiàries de formació específica o complementària. d) Introduir la fórmula de microcrèdits com a marc financer de suport a la iniciativa autoocupadora. 2. Impulsar, a nivell estatal o autonòmic, la regulació jurídica que reconegui la situació real del treball autònom, els drets individuals i col·lectius als quals són creditors i la seva protecció social i que equipari la seva fiscalitat a la de la resta de treballadors quan es produeixin situacions de treball autònom dependent.S’elaborarà un Estatut del Treballador Autònom per tal de regular els seus Drets per part de la Generalitat en l’àmbit de les seves competències i es promouran les reformes legals necesàries a nivell estatal per tal de: a) Establir dins del règim d’autònoms la cotització complementària i voluntària per cobertura d’atur. b) Establir la possibilitat de cotització a temps parcial dins del règim d’autònoms en inici d’activitat o es compaginin feines com a contractat, així mateix, establir la posibilitat de jubilació parcial a partir dels 60 anys. c) Estudiar la possibilitat de descomptar l’IVA declarat de les factures impagades quan es compleixi un any de la seva emissió. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 21 d) A més a més, l’Estatut del Treballador Autònom haurà de permetre, entre altres drets: - Noves formes de capitalització de la prestació d’atur. - El diferiment d’impostos en l’inici d’activitat. - L’alternativa voluntària entre la Seguretat Social i les mutualitats de previsió social. - La configuració de la tipologia del treballador autònom dependent i dels seus drets laborals i sindicals, el quals tindran com a model bàsic, amb les adaptacions pertinents, els reconeguts per als treballadors per compte d’altri. - Separació efectiva del patrimoni personal del patrimoni afecte a l’activitat empresarial dels treballadors autònoms dependents. 3. Desenvolupar un Institut de Promoció Empresarial, sobre la base de l’actual CIDEM, el qual aplicarà programes similars a l’SBA i actuarà també a través d’agències territorials per tal d’adaptar-se al potencial i objectius de cada territori. 4. Estimular la difusió de la innovació en les PIMES, mitjançant mecanismes específics: a) Facilitar ales PIMES d’arreu del territori l’accés a Centres Tecnològics especialitzats sectorialment, en funció de l’especialització territorial, que proporcionin serveis i instal·lacions per a la R+D. b) Establir una via de finançament públic adreçada a les PIMEs, per a la definició de les seves estratègies d’innovació. c) Introduir mecanismes de “seed-capital” per a PIMES innovadores sorgides de l’àmbit universitari. d) Impulsar l’aprovació, per part de l’Estat, de l’ampliació a tots els projectes d’innovació de les PIMES, la deducció del 10 % en l’Impost de Societats, que actualment està vigent només per als foment de les TIC. 5. Impulsar la participació de les entitats de crèdit en la provisió de capital per al desenvolupament de nous projectes empresarials: a) Facilitar la creació d’instruments financers (capital risc, societats de garantia recíproca, business angels, etc.), fins i tot amb participació pública. b) Creació d’un fons d’avals de crèdits destinat, específicament, a nous emprenedors que desenvolupin la seva activitat en l’àmbit dels nous filons d’ocupació catalogats al Llibre Blanc del Pacte per l’Ocupació a Catalunya. Aquest fons comptaria amb la participació de l’administració. 6. Afavorir el desenvolupament del sector d’economia social (societats laborals i cooperatives) amb mesures de suport en matèria de formació, serveis tecnològics, assessorament, finançament i garantia recíproca, accés a la contractació de l’administració, entre d’altres. 7. Donar suport al reforçament de les seves estructures associatives i representatives i a l’enfortiment del seu prestigi i visibilitat. 8. Promoure en particular la Banca ètica per tal de donar suport a projectes viables d’economia social que contribueixin a les iniciatives relatives a les noves necessitats socials �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 22 9. Elaborar una Llei de reconeixement de les especificitats de la producció artesanal. IV.POLÍTICA INDUSTRIAL Catalunya és un país industrial amb una estructura productiva basada en sectors transformadors i en un predomini de la petita i mitjana empresa. El pes de la indústria multinacional, amb centres de decisió fora de Catalunya, és també molt important, ja que representa aproximadament el 50% de la producció i el 60% de les exportacions. Tot això configura un sector productiu amb punts forts que ens venen de la tradició industrial resultat de la revolucions del segles XIX i XX, però també amb punts febles que cal superar si volem donar resposta al repte que representen les noves condicions de la competència en una economia global. En aquest marc cal definir i aplicar una nova política industrial basada en els punts que segueixen: 1. Reforma del sistema educatiu i de la formació professional per elevar el nivell de qualificació de la població activa catalana. 2. Aplicació d’una política de recerca i innovació, definida a l’apartat corresponent, i dirigida principalment a millorar el potencial innovador de l’empresa catalana. 3. Aplicació d’una política de Societat de la lnformació, com la definida a l’apartat corresponent. 4. Promoció de nous sectors emergents intensius en coneixement. 5. Polítiques d’acord amb empreses multinacionals implantades a Catalunya, per incrementar el valor afegit de les seves plantes industrials, especialment en aquelles funcions més intensives en coneixement. 6. Mesures dirigides a potenciar els sectors industrials presents a Catalunya i de manera específica els que segueixen: alimentari, químic i farmacèutic, material de transport, metallmecànic, tèxtil i confecció, material elèctric i energies renovables. 7. Ajuda per al desenvolupament dels ‘clusters’ o districtes industrials a Catalunya i crear una xarxa de centres tecnològics vinculats a aquests districtes. 8. Impuls de plans estratègics territorials i sectorials, així com desplegament dels organismes existents (“Totempresa”) que tenen la missió de dur a terme anàlisis prospectius sobre el comportament dels diferents sectors. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 23 V. COMERÇ - Mantenir el criteri de potenciar el model comercial català (fonamentat en establiments en trama urbana, principalment configurat per PIMES autòctones i amb pluralitat de formats) en la revisió del PTSEC i l’eventual ajustament de la Llei d’Equipaments Comercials. - Afavorir actuacions conjuntes de comerços petits (compres, formació, modernització, qualitat producte, incentius i mecanismes de fidelització) per tal de garantir la seva competitivitat i modernització. - Mantenir l’Impost sobre grans superfícies - Garantir que el consumidor tingui al seu abast de manera ordenada i equilibrada una oferta comercial àmplia de qualitat. Adequar l’oferta als nous hàbits de consum i facilitar al consumidor el dret a escollir, - Garantir un marc igualador de les condicions de competència entre els diferents formats: recuperació del marc horari d’obertures de 72 hores setmanals i 8 festius anuals (atenent, si és el cas, a les circumstàncies de l’àmbit territorial i les necessitats del sector turístic, especialment pel que fa a les obertures en festius), incidència sobre els condicionants financers de l’activitat comercial i acompliment ordenat de la normativa vigent en matèria de comerç a Catalunya. Mantenir una política activa de preservació de les competències del Govern de Catalunya en matèria de comerç interior i d’oposició a la normativa d’horaris impulsada pel Partit Popular. - Controlar la realització dels POEC per part dels municipis: · Vigilar que l’ús de la superfície de lliure disposició amb que compten els municipis pel sol fet de realitzar un POEC respongui a criteris objectius i demostrables de necessitat i no a l’especulació. · Que la Comissió d’equipaments Comercials sigui un instrument tècnico-polític efectiu per a avaluar l’acompliment de la normativa que regula el PTSEC en la realització dels POEC. · Dissenyar un instrument normatiu transparent per avaluar la reversió de plusvàlues generades per noves grans implantacions cap a la dinamització del comerç preexistent. - Crear el Consorci de Dinamització Comercial de Catalunya, com a ens responsable de la coordinació de les actuacions i programes de dinamització territorial desplegats pel Govern de Catalunya i amb participació dels municipis, les cambres de comerç i les principals associacions de comerciants. Les funcions d’aquest consorci serien, entre altres: · Definir els criteris de les actuacions de dinamització comercial en funció del desplegament del Pla Territorial Sectorial d’Equipaments Comercials, els Programes d’Orientació dels Equipaments Comercial, elaborats pels municipis, i les situacions locals de concentració comercial. · Distribuir els fons per a programes de dinamització i orientació comercial. · Desenvolupar polítiques actives de formació en el sector comercial. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 24 · Impulsar, modernitzar i dinamitzar les fires comercials de Catalunya, augmentant la seva projecció interior i exterior, equipant-les amb les infrastructures necessàries per a un creixement més eficient i racional. VI. TURISME El sector turístic català constitueix una de les activitats centrals de l’economia catalana i un factor cabdal de promoció exterior de Catalunya. No obstant, presenta una sèrie de deficiències que cal resoldre, entre d’altres: Dificultats per a diversificar i desestacionalitzar l’oferta turística; saturació i massificació de determinades destinacions turístiques; insuficient agilitat per a afrontar els nous reptes derivats de la competitivitat internacional; obsolescència d’equipaments i endarreriment tecnològic i de capacitació professional; degradació paisatgística i urbanística; dualització empresarial. És imprescindible consolidar un model turístic competitiu, sostenible i de qualitat i que valoritzi l’atractiu dels elements identitaris del nostre país com la cultura, la història, la gastronomia i el paisatge. Les principals línies programàtiques a desenvolupar seran: 1. La remodelació de la política de promoció dels recursos turístics i les demarcacions turístiques de Catalunya 1.1 Impulsar la tasca de l’agència Catalunya Turisme en la promoció directa en els mercats emissors dels aspectes que identifiquen i individualitzen la marca turística Catalunya, les seves marques específiques i, en particular, les accions adreçades a incrementar el potencial dels elements patrimonials, culturals i històrics propis de Catalunya. 1.2 Fomentar la creació de labels i segells de qualitat amb estàndards exigents (incloent la creació de la marca Catalunya) que garanteixin i dotin de prestigi l’oferta turística catalana a tots els mercats i incrementi la seva competitivitat 2. Planificació del desenvolupament de les infraestructures turístiques per tal de fer compatible el potencial de creixement econòmic, l’equilibri territorial i la sostenibilitat ambiental de l’activitat 2.1 Elaborar i aprovar el Pla Territorial de Turisme de Catalunya per tal de conèixer territorialitzadament els recursos turístics disponibles; les àrees saturades i deficitàries; valorar els impactes econòmics, territorials i ambientals; determinar criteris d’actuació que vinculin a les administracions i als operadors, els quals han de conduir al reequilibri territorial i fomentar la diversificació i desestacionalització �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 25 2.2 Instrumentar programes específics per a la formació i qualificació del treballadors del sector. Crear, amb cooperació de l’àmbit universitari, un o diversos centres de R+D+i en matèria de turisme, tant per millorar l’actualment deficitària informació de base i l’evolució de la demanda, com per innovar instal·lacions, tipus de serveis i nous productes 2.3 Potenciar l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació en la difusió interior i exterior dels recursos turístics de Catalunya, en les relacions entre l’Administració i els subjectes turístics, i en els serveis i la informació a les persones usuàries. 2.4 Modernitzar les instal·lacions i equipaments actuals i aplicar amb rigor els criteris de qualificació dels centres i establiments turístics. 3. Configuració d’una administració turística i un sistema de finançament dels recursos públics que permetin el desenvolupament de les activitats turístiques en condicions de qualitat i de futura viabilitat. 3.1 Configurar una administració turística reformada en la qual el sector es pugui sentir identificat i representat tot garantint l’adequat finançament i la implicació de tots els sectors institucionals, econòmics i socials. 3.2 Avançar en la resolució del finançament dels municipis turístics. 3.3 Dotar totes les administracions responsables dels instruments financers i d’assistència tècnica necessaris i possibilitar projectes consorciats i coordinar i ampliar la implicació financera des del Govern català de les tasques de promoció i comercialització, donant suport a les iniciatives locals públiques i privades. 3.4 Establir una línia pressupostària específicament destinada a facilitar la conversió en recurs turístic d’elements significatius a nivell local del patrimoni històric i artístic de Catalunya. 3.5 Millorar els serveis públics que formen indirectament part del producte turístic, com seguretat, transport públic, telecomunicacions, etc. VII. PAGESIA I SECTOR AGROALIMENTARI La proposta d’acord programàtic pivotaria entorn de sis eixos: 1. Impulsar la competitivitat i la qualitat del sector agroalimentari - Garantir la producció d’aliments segurs, de qualitat, respectuosos amb el medi ambient, de manera eficient i d’acord amb les exigències del consumidor, mitjançant l’existència de controls efectius. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 26 - Incentivar la fusió de cooperatives i la formació de cooperatives de segon grau a través d’un veritable Pla de Modernització del Cooperativisme Agrari. - Durant l’any 2004 es definiran les línies prioritàries i els sectors estratègics de desenvolupament de la Producció agrària amb la redistribució corresponent dels Fons procedents de la PAC (Producció Integrada, Agroindustria, Porcicultura,..) 2. Apostar per l’equilibri territorial i la sostenibilitat, mitjançant la consolidació i la potenciació de la presència de la pagesia en el territori i la millora de la seva relació amb la resta de la societat. - Establir un catàleg de classificació d’espais d’especial interès agrari. - Millorar la inserció de l’activitat agrària en la gestió del territori amb l’establiment fins a finals de l’any 2005 de programes específics en infraestructures rurals (camins, electrificació, telèfon i accés a les noves tecnologies) - A partir del Registre d’Explotacions Agràries s’establirà el Contracte Territorial d’Explotació. - Definir i classificar les explotacions prioritàries per assegurar la continuïtat de l’activitat agrària com a factor de millora de l’equilibri territorial. En aquest sentit, abans de final del 2005 es posaran en marxa les mesures legals, fiscals i administratives necessàries (Bonificació o exempció de l’impost de transmissions patrimonials, modulació d’ajuts donant prioritat a l’explotació directa,..) 3. Dissenyar una nova administració agrària i dotar-la del suport financer apropiat - Promoure la regionalització de la PAC. - Promoure la candidatura de Barcelona com a seu de l’autoritat europea de seguretat alimentaría. - Impulsar la simplificació dels tràmits administratius mitjançant la creació durantl’any2004 de l’Oficina d’Estudis d’adaptació a la normativa europea, avançar en la delimitació i aplicació de les mesures que contribueixin a l’enfortiment del món rural català. - Establir durant l’any 2004 un autèntic programa de sanitat per a animals amb unificació de criteris i atenció especial a la prevenció. - Afavoriment i suport a les tecnologies de minimització d’impacte ambiental (purins, cadàvers, agroquímics...) - Durant els sis primers mesos de l’any 2004, creació del Cos de Pesadors i Classificadors de canals d’escorxadors amb la participació de tots els agents del sector. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 27 - Consolidar l’Administració Agrària com administració de serveis i participativa tot aprofitant les oportunitats que la PAC i la seva reforma ofereixen per endegar una veritable política agrària catalana. - Recuperar i reivindicar la funció d’assessorament i transferència de l’anterior servei d’extensió agrària creant el Servei d’Assessorament i Gestió Agrària (SEAGA). - Crear el Consell Assessor Agrari i potenciar les taules de foment, modernització i sectorials com a instruments de concertació de la política rural i agrària de la Generalitat de Catalunya - Potenciar la recerca, el desenvolupament i la transferència tecnològica a través de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries i de les universitats. - Accés directe a les Institucions Europees: com a Administració única ser present a Europa per defensar un model propi de gestió agrària i rural. - Impuls d’un Pla d’agricultura ecológica. - Aplicació estricte de les directrius europees pel que fa als productes transgènics. 4. Impulsar la nova cultura de l’aigua - Nous recs. Assegurar la viabilitat de les infraestructures hidràuliques amb polítiques de restitució de les inversions a l’Administració adaptades a la rendibilització real de les explotacions afectades. - Establiment progressiu de línies d’ajuts orientades a les explotacions prioritàries per modernització i renovació de les tecnologies del reg fins assolir una dotació de 30 milions d’euros/any en el context d’una política realista en la utilització i l’estalvi de l’aigua. - Revisió i control de totes les despeses compromeses en infraestructures hidraúliques amb especial atenció al canal Segarra-Garrigues. - Revisió durant l’any 2004 de l’afecció medi-ambiental dels nous regs i establiment de les zones d’exclusió definitives i les compensacions adients als agricultors afectats en base a estudis científics i tècnics reals. - Aprofitament d’aigües residuals per l’ús agrícola. 5. Consolidar l’empresa familiar agrària: - Consolidar les explotacions familiars sobre la base d’una empresa familiar agrària moderna, competitiva i diversificada. - Observatori de l’empresa agrària i establiment de la xarxa d’explotacions model. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 28 - Redacció i aplicació de Plans Estratègics d’Actuació per sectors d’activitat. - Creació d’una Mútua Catalana d’Assegurances agràries. - Durant l’any 2004, desenvolupar el dret civil català amb l’el.laboració d’una nova legislació de contractes de conreu que permeti superar les figures que creen inseguretat i fer més transparent el mercat de la terra.. - Constitució d’un Fons de Terres que faciliti l’accés dels joves a l’agricultura i permeti dimensionar les explotacions a escales realment competitius. - Es considerarà prioritari impulsar accions destiandes a la incorporació de la Dona al món rural, amb línies d’actuació que facilitin les iniciatives empresarials d’autoocupació, associació o agrupació. 6. Assolir un creixement modern i sostenible del sector pesquer - Elaborar el Pla de Pesca del Mediterrani conjuntament amb les comunitats autònomes afectades i la Unió Europea. - Potenciar el Centre Nacional d’Aqüicultura i l’Escola Nauticopesquera. - Impulsar, a partir de polítiques consensuades amb tots els sectors afectats, les “vedes” o “aturades biològiques” per tal de facilitar la regeneració de la fauna marina. - Incorporar les confraries en el procés de comercialització. - Assumir totes les competències possibles en matèria de pesca per tal d’incrementar l’eficàcia en la gestió pesquera. Alguns dels problemes pesquers a Catalunya venen de la impossibilitat de fer una política propia. VIII. EMPRESES I OPERADORS EN SECTORS ESTRATÈGICS - Crear condicions efectives de competència per suprimir situacions monoplístiques, per tal d’afavorir els consumidors a través de: a) Actuar des de la Generalitat, en concertació amb el sector privat, per impulsar la creació o la consolidació, en el seu cas, d’empreses i opardors catalans, públics o mixtos, en sectors estratègics (energia, telecomunicacions, infraestructures) sempre respectant les condicions de mercat. b) Fomentar l’aparició de nous operadors privats. - Potenciar l’existència de centres decisió empresarial a Catalunya de primer nivell en els esmentats sectors estratègics �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 29 - Reservar una part a determinar de la licitació de la Generalitat (incloent el sector púbic empresarial) per empreses petites i mitjanes, sempre que sigui factible per raons d’eficiència (en aquesta línia, cal facilitar el coneixement immediat de les licitacions públiques a les pimes, simplificar els procediments administratius, garantir el correcte finançament de les pimes durant l’execució contractual, ...); D’acord amb l’Informe sobre l’accés de les PIMES i de les empreses d’economia social a la licitació pública elaborat pel Govern a instàncies del Parlament, estudiar la viabiliatat d’accedir a un percentatge del 25%. - Introduir mesures per igualar la proporció de vies ràpides gratuïtes i de peatge amb la resta de l’Estat: a) Aplicar els acords del Grup de Treball sobre Peatges, en especial la constitució d’un Fons de rescat, tal com va aprovar per unanimitat el Parlament de Catalunya, finançat pels impostos que generen els peatges, així com el rendiment de les empreses concessionàries, la finalitat del qual serà l’eliminació puntual d’alguns peatges i la homogeneïtzació del cost d’aquests o altres finalitats de suport a la mobilitat sostenible. b) Eliminar l’increment dels peatges que es va produir arran de l’aplicació del nou IVA del 16% en lloc del 7% en compliment de la normativa comunitària. En aquest sentit, l’Estat es farà càrrec de l’increment mitjançant una subvenció a les concessionàries per tal d’evitar que el recàrrec vagi a compte dels usuaris. c) Suprimir gradualment els peatges que afecten la mobilitat quotidiana dels ciutadans i ciutadanes situats a 30 quilòmetres dels entorns metropolitans i que no disposin d’una alternativa raonable de transport públic o d’autovies lliures de peatge. IX. CAIXES D’ESTALVI - El sector financer té un aimportància estratégica. És fonamental disposar d’institucions financeres de primer nivell amb centre de decisió a Catalunya i mantenir la vinculació de les caixes al territori. - Cal reconèixer la tradició i importància de les caixes d’estalvis en l’economia catalana. És essencial el manteniment de l’actual model de les caixes d’estalvi com entitats de naturalesa fundacional, la qual cosa comporta exercir la seva activitat financera en benefici d’un conjunt d’interessos econòmics i socials. Han estat entitats eficients, competitives i d’alta rendibilitat social que cal preservar. - Caldrà realitzar les reformes legals necessàries per preservar i consolidar aquest model i per evitar les interferències legislatives, invasives de les competències autonòmiques, recentment produïdes des del govern de l’Estat. Pel que fa referència als òrgans de govern, és imprescindible assegurar la seva independència i representativitat efectiva, amb una adequada representació de la societat civil, entre la qual els sindicats. Es també fonamental l’existència d’unes pràctiques de bon govern que fomentin la transparència, el control i el rendiment de comptes. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 30 - S’establirà un mínim obligatori de dotacions a l’obra social, congruent amb la viabilitat financera de les entitats i es reforçaran els òrgans de govern responsables de vetllar per aquest aspecte. - Des de la Generalitat s’orientarà l’acció de l’obra social de totes les caixes que operen a Catalunya per a que es destini efectivament a cobrir les necessitats socials i culturals del seu entorn. En aquest sentit, s’establiran els mecanismes adients per tal d’assegurar la supervisió i l’establiment de les grans orientacions per part dels poders públics, inclòs el Parlament - La Generalitat promourà, a través dels instruments apropiats, línies de finançament per l’economia productiva i especialment per les PIMES (per exemple, pel finançament de capital circulant), en col·laboració amb les entitats financeres, i en particular amb les caixes d’estalvi. Així mateix, s’impulsaran accions concertades amb les caixes per a la promoció d’habitatge social i de lloguer. X. SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ L’adveniment de la Societat de la Informació i la Comunicació comporta noves oportunitats per al benestar social, però també nous riscos de desigualtats. Els governs doncs, han d’incorporar a la seva gestió l’acció decidida contra allò que es coneix com la “fractura digital”. D’altra banda a Catalunya el grau de penetració de les tecnologies de la informació i la comunicació a l’economia i la societat és francament baix en relació amb la resta de països de la UE. A més la liberalització del sector de les telecomunicacions, impulsada per la Unió Europea i iniciada a Catalunya l’any 1997, no ha produït els resultats que s’esperaven. Sis anys després de la liberalització, la quota de mercat dels nous operadors és gairebé testimonial i la seva cobertura territorial no abraça ni tan sols la zona metropolitana de Barcelona. Tampoc no s’ha avançat prou en la definició del marc normatiu de referència per al desenvolupament de la SIC a les administracions públiques. Per tal de fer front a totes aquestes mancances proposem: 1. Estendre l’ús d’Internet i de les TIC al conjunt de la població i evitar la fractura digital Impulsar un pla de xoc per a la formació bàsica de la ciutadania per a l’ús de les TIC, que s’executarà en coordinació amb els governs locals, empreses i associacions de tot el territori. Per donar suport a aquesta mesura caldrà garantir l’existència de punts d’accés a la xarxa (PIAP) amb banda ampla arreu del territori. Implantació de telecentres a tot Catalunya per combatre els desequilibris territorials �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 31 2. Dotar Catalunya de les infrastructures necessàries per a promoure el total desplegament de la banda ampla a tot el territori Construcció, en 4 anys, d’una xarxa troncal de fibra òptica, una interurbana i una urbana que facin arribar la banda ampla a tot el territori. Aprofitar per la construcció de la xarca infraestructures existents (xarxes viàries, xarxes de fibra òptica d’empreses...). Utilitzar altres tecnologies (satèl·lits, Wi-Fi...) en zones no urbanes i polígons industrials on no arribi el cable (aplicació dels preceptes continguts en l’Estudi de la viabilitat de l’arribada de la banda ampla municipi per municipi de Localret). 3. Liderar la modernització de les administracions públiques catalanes i implementar plenament l’Administració Oberta de Catalunya transparent, en xarxa, moderna, propera i integrada al servei de la ciutadania 3.1 Impulsar la Carta dels Drets del Ciutadà en la SIC. Els principals drets que contindrà aquesta Carta són: el dret a l’accessibilitat quant als aspectes territorials i socials per evitar la fractura digital, dret a la seguretat i privacitat, dret a la formació per a un ús eficaç de la informació i els serveis dels TIC, dret a l’accés per internet a una informació pública accessible, amigable, completa, de qualitat, diversificada i actualitzada i el dret a una administració pública amb democràcia participativa digital 3.2 Posar a disposició de la ciutadania, a través d’internet, informació i serveis, i informació sanitària i personal, amb garanties de confidencialitat i seguretat. 3.3 Fer accessibles tots els lloc web finançats amb fons públic (respectant els estàndars establerts per World Wide Web Consortium). 3.4 Utilitzar estàndars oberts que garanteixin el dret a escollir programari als usuaris. 3.5 Fomentar la producció de programari lliure i la corresponent documentació d’ús en català. 3.6 Utilitzar per part de la Generalitat de Catalunya, els organismes autònoms públics, les empreses públiques i les de capital mixt sota control majoritari de la Generalitat de Catalunya preferentment en els seus sistemes i equipament informàtic programari lliure en català. 3.7 Revisar l’acord amb els principal proveïdors reclamant transparència en els encàrrecs, professionalitat en les solucions, disminució de costos i qualitat en els serveis. 4. Promoure i donar suport al desenvolupament de la indústria catalana del sector 4.1 Promoure i donar suport a la indústria catalana d’elaboració de programari i a la del tractament de la llengua (traductors, reconeixedors de veu, cercadors, etc.), Permetre l'accés a tothom amb llicències lliures a la propietat intel·lectual dels recursos lingüístics fets amb fons publics �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 32 4.2 Impulsar la creació d’un cluster d’indústries i de serveis dels audiovisuals. Afavorir una indústria d’avantguarda per a la recuperació i producció de continguts audiovisuals, amb la seva transformació d’analògics a digitals. Fomentar l’exportació d’aquests serveis. Aprofitar els recursos de l’e-content (UE) per dur-ho a terme. 4.3 Creació de la Taula de Catalunya per la Societat de la Informació i el Coneixement. XI. UNIVERSITATS De cara al futur, el sistema universitari català ha de fer front a nous i importants reptes quan encara pateix importants mancances que han condicionat la seva evolució recent. Entre aquestes i en primer lloc, la manca d’un finançament adequat per part de la Generalitat. Per dotar Catalunya d’un sistema universitari competitiu i de qualitat, capaç de formar els recursos humans d’elevada qualificació que necessita el país cal superar també les deficiències en relació amb les demandes dels diferents sectors productius. Volem una universitat que constitueixi un factor d’atracció i de permanència d’activitats econòmiques en àmbits punters i d’alt valor afegit i que permeti situar Catalunya en una posició capdavantera en el marc de la societat del Coneixement. És per tots aquests motius que proposem: 1. Reprogramar el mapa universitari català, en paral·lel a la implantació de l’harmonització dels sistemes europeus d’ensenyament superior d’acord amb criteris de qualitat, eficàcia, excel·lència i equilibri territorial. 2. Dotar del suport necessari tant el professorat com l’alumnat per fer possible el canvi de paradigma pedagògic que comporta la nova arquitectura dels sistemes d’ensenyament superior europeus, acordat a la Declaració de Bolonya i l’èmfasi en el valor de la formació continuada que posa el Comunicat de Praga de 2001. D’acord amb les universitats, establir programes d’implantació de les noves titulacions amb la dotació necessària de recursos de formació, tutoria i orientació per a professorat i alumnat. 3. Impulsar l’establiment d’una veritable carrera professional dels diferents estaments universitaris. 4. Impulsar una política de professorat contractat que faci possible una veritable autonomia de les universitats a partir del programa Serra-Hunter. 5. Incrementar els recursos que es destinen a les universitats públiques en un 30% en termes reals i de manera gradual i progressiva durant el període 2004-2010. D’aquesta manera s’incrementarà la despesa pública per estudiant en relació amb el PIB fins assolir un nivell de finançament per estudiant similar a la mitjana europea (5.000 euros per alumne). �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 33 6. Incorporar en el model de finançament universitari indicadors de recerca com a criteri de repartiment. 7. Es contemplarà la implicació de la Generalitat amb les universitats de promoció pública amb gestió privada per la vinculació a l’assoliment d’objectius específics. 8. Establir vies de finançament addicionals vinculades a l’assoliment d’objectius específics. Aquest finançament condicionat s’incrementarà progressivament fins a un percentatge del 10% del total del finançament públic. 9. És fonamental impulsar el triangle universitat-empresa-territori Impulsar la dimensió que tenen les universitats d’instruments de desenvolupament econòmic i de cohesió del conjunt del país. 10. Impulsar la recuperació i la potenciació d’una veritable autonomia universitària, la qual no ha d’estar renyida, en el cas de les universitats públiques amb el rendiment de comptes al Parlament. 11. Dotar a les universitats d’un model de gestió que faci possible l’autonomia, la flexibilitat i la generació d’incentius per la millora de l’eficàcia en les tasques docents i de recerca. 12. Assegurar que la Programació Universitària de Catalunya, com a instrument de planificació i coordinació dels ensenyaments universitaris, sigui realitzada pel Govern d’acord amb les universitats. 13. Revisar i ampliar les dotacions econòmiques del sistema de beques. XII. RECERCA I INNOVACIÓ La recerca i la innovació són motors del creixement econòmic. A tots els països capdavanters són activitats prioritàries. El sector públic i el sector privat han de prioritzar i finançar la recerca bàsica i aplicada, generadora de coneixement, i incentivar la innovació. Catalunya destina a R+D un total de recursos públics i privats del voltant de l’1% del PIB, aproximadament la meitat de la mitjana europea, i una tercera part d’allò que hi destinen els països europeus punters Per tal de fer de la política de recerca i innovació un instrument eficaç per promoure el progrés econòmic i social proposem: 1. Preparació i aplicació d’un Pla de recerca i d’innovació de Catalunya 2004-2007 amb l’objectiu de situar-nos a la mitjana europea en R+D i de potenciar la capacitat innovadora de les empreses catalanes. Aquest Pla tindrà dues prioritats: la potenciació d’activitats d’R+D dels sectors emergents, i la difusió d’innovacions en els sectors tradicionals. L’objectiu serà arribar en aquesta legislatura a una inversió de R+D+I del 2% del PIB català, el que suposa triplicar les partides pressupostàries de la Generalitat destinades a aquestes activitats. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 34 2. Elaborar un Pla especial d’infrastructures científiques i tecnològiques de Catalunya, amb una primera fase 2004-2007 que ens situï en condicions similars a les dels països de la UE més avançats. 3. Establir, a partir de l’actual Fundació Catalana per a la Recerca, una agència per impulsar l’avaluació i el seguiment del Pla de Recerca que, alhora, desenvolupi tasques de prospectiva científica i altres que el departament corresponent li pugui delegar. 4. Augmentar l’esforç de finançament de la recerca bàsica i la innovació, potenciant les àrees científiques més necessàries per millorar els sectors més innovadors del país. 5. Prioritzar, en els programes públics de recerca, l’impuls de projectes interregionals amb les regions capdavanteres d’Europa en el camp de la innovació, els acords entre universitats (xarxes virtuals en el marc de l’Espai Europeu de Recerca) i la promoció de grups de referència a Europa. 6. Establir incentius perquè el sector públic i el privat realitzin projectes conjunts i aconseguir un flux major d’investigadors entre sectors, així com estimular la generació de patents. Promoure la implicació del món empresarial a través de la figura dels parcs científics, que cal potenciar en el futur a diverses universitats catalanes. 7. Potenciar l’entorn innovador de les empreses a Catalunya mitjançant un pla de centres tecnològics en el marc de l’esmentat Pla Especial d’Infrastructures Científiques i Tecnològiques. 8. Incorporar en els contractes–programa entre la Generalitat i les universitats l’exigència de disposar d’un instrument de transferència de tecnologia professionalitzat i coordinat amb els de les altres universitats públiques de Catalunya. Disposar de serveis comuns per millorar-ne l’eficiència. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 35 CATALUNYA, UNA NACIÓ SOCIALMENT AVANÇADA I. POLÍTICA EDUCATIVA. L’Educació, prioritat central del Govern Amb el convenciment que és absolutament necessari un canvi de rumb en la política educativa del nostre país, el Govern donarà un nou impuls de confiança i de qualitat al nostre sistema educatiu, que garanteixi, en l’àmbit de la societat del benestar i de la igualtat d’oportunitats, uns objectius mínims comuns a tota la ciutadania, que permetin la participació efectiva i democràtica i una formació adequada als reptes que tenim plantejats com a societat. Per això, el Govern desenvoluparà les següents línies d’actuació: L’educació pública és l’eix vertebrador del conjunt del sistema educatiu català i cal garantir que pugui acomplir la seva funció social i el seu caràcter universal, públic, gratuït, laic, democràtic, coeducatiu, científic, integrador i compensador de les desigualtats. En aquest sentit, és imprescindible implicar la societat i la ciutadania en l’educació, essent la participació un valor i alhora un instrument clau del desenvolupament social. 1. En el marc d’un Pacte Nacional per a l’Educació i l’elaboració de la Llei Catalana d’Educació, impulsarà cinc acords bàsics: . Un acord amb els ajuntaments per cooperar amb l’educació de la ciutadania . Un acord de corresponsabilitat educativa amb les famílies. . Un acord amb el professorat per desenvolupar una carrera docent estimulant. . Un acord amb les escoles finançades amb fons públics per compartir responsabilitats. . Un acord amb la comunitat educativa per gestionar els centres de manera autònoma i eficaç. 2. Situar la despesa educativa de manera progressiva al nivell de la mitjana europea, amb el compromís del Govern de prioritzar, en l’elaboració dels pressupostos, les partides per a ensenyament. En aquest sentit, s’incrementarà de forma progressiva, durant la present legislatura, els recursos destinats a l’ensenyament públic a fi de permetre'ns arribar a la mitjana dels països de la UE en un termini màxim de 6 anys. 3. Revisar els concerts educatius, amb la concreció d’una normativa clara de drets i deures, la priorització de les necessitats d’escolarització, la garantia de la gratuïtat de l’ensenyament i el compliment de la seva missió social. Per aquest motiu, s’actualitzaran els concerts de les escoles que compleixin la normativa i es rescindiran els concerts de les escoles que la incompleixin. 4. Establir criteris comuns de matriculació a partir d’oficines úniques i de la cogestió del sistema amb els municipis. En aquest sentit, s’elaborarà una nova normativa sobre el procediment d’admissió de l’alumnat, que crearà les Oficines úniques de matriculació i traspassarà a les administracions locals el procediment d’admissió d’alumnes. Les Oficines Municipals d’Escolarització, sota la direcció de la corresponent comissió de matriculació, assumiran les �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 36 competències de tramitació, barem i aplicació de les normes legals que regeixin en el procés de preinscripció i matriculació de l’alumnat en els centres docents mantinguts amb fons públics. Les oficines també tindran la funció d’orientar i informar les famílies de l’oferta educativa existent, sens perjudici de la informació que puguin oferir els mateixos centres. 5. Cogestionar la planificació educativa, tot creant mecanismes de corresponsabilitat i de cogestió entre el Departament competent en matèria educativa i les Administracions locals. Aquests mecanismes asseguraran la planificació de l’oferta educativa i el mapa escolar, l’oferta de places escolars públiques i l’avaluació de les necessitats d’escolarització, als efectes de la creació de nous centres públics i la concessió de nous concerts educatius als centres de titularitat privada, així com l’establiment d’itineraris entre centres d’educació primària i centres d’educació secundària 6. Avançar cap una xarxa integradora de tots els centres sostinguts amb fons públics per evitar la dualització del sistema educatiu, assegurant un servei sense cap discriminació i amb un nivell de qualitat satisfactori. En aquesta direcció, s’iniciarà un procés per igualar els centres concertats amb els centres públics, per tal d’assegurar progressivament la gratuïtat a les famílies i la igualtat de condicions dels centres. Així mateix, s’equipararan progressivament les condicions laborals del professorat. El sistema educatiu ha d’atendre tot l’alumnat en edat escolar, per mitjà de l’escola ordinària i l’escola d’atenció especial. Caldrà dotar els centres i el professorat del material i formació necessaris per fer de la diversitat una riquesa i no un problema. 7. Ampliar i millorar una oferta educativa atractiva i adequada per als infants i joves, amb més hores de classe i més serveis educatius, sense que això comporti un increment de les hores de dedicació del professorat. 8. Millorar la retribució del professorat, primant la seva formació permanent, a fi de permetre incorporar millores en els projectes educatius dels centres i en la pràctica educativa, així com la promoció professional del professorat. 9. D’acord amb la comunitat educativa, aconseguir una gestió autònoma i eficaç dels centres. Per tal d’assolir-ho, s’incrementarà el pressupost destinat al funcionament dels centres, d’acord amb indicadors objectius (nombre d’alumnat, característiques dels centres, context social, etc.). També s’incrementaran les dotacions per a l’adquisició de material d’ús didàctic i d’ús administratiu, així com les vinculades a projectes. S’establirà una línia específica de recursos financers, materials, tècnics i humans, vinculats al desenvolupament del projecte educatiu de centre (PEC), temporalitzat i avaluable, amb especial atenció als centres ubicats en zones socialment i econòmicament desfavorides. Així mateix, es desenvoluparà una altra línia específica destinada a les escoles de l’àmbit rural, tant pel que fa a les seves dotacions com a mesures de reforç de la qualitat educativa. 10. Donar suport a l’aprovació de la Iniciativa Legislativa Popular sobre ensenyament infantil, amb la creació de 30.000 places d’escoles bressol per tal de donar compliment a la demanda existent, considerant l’oferta pública de 0-3 anys com a etapa socioeducativa. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 37 11. Presentar un Pla de xoc per la millora dels centres públics. 12. Combatre el fracàs escolar amb un Pla de xoc per la seva prevenció de manera que millorin els resultats dels alumnes 13. Situar l’ensenyament de la religió en l’àmbit familiar i de la comunitat religiosa, tot oferint l’ensenyament de la cultura religiosa en les etapes d’educació obligatòria. I, en conseqüència, proposar la modificació de la normativa actual. 14. Aconseguir una formació professional més completa i adequada a les necessitats de les persones i del món del treball, lligant-la amb les necessitats de desenvolupament de les empreses i a les del territori. El nou model de formació professional ha d’integrar tots els actuals subsistemes (formació reglada o inicial, ocupacional i contínua). 15. Assumir el traspàs de l’ensenyament d’adults al Departament competent en matèria d’educació. I iniciar el procés per a la seva cogestió amb els ajuntaments 16. Desenvolupar línies de treball conjunt sobre els ensenyaments artístics amb el Departament competent en matèria de cultura, reservant al competent en matèria d’educació els aspectes curriculars i de titulacions. 17. Regular el sector privat d’ensenyament d’idiomes no inclòs en l’ensenyament reglat. 18. Elaborar i executar el Pla d’impuls a l’aprenentatge de llengües, amb l’objectiu de garantir a tot l’alumnat el coneixement del català, el castellà i l’anglès, així com l’optativitat per iniciar-se en el coneixement d’altres llengües. Aquest Pla contemplarà: - Català: nou impuls i reforçament dels programes d’immersió lingüística i de la utilització i ús del català com a idioma vehicular de l’ensenyament, amb especial èmfasi en el secundari. Garantir-ne les competències bàsiques. Mesures idèntiques per a l’aranès a la Vall d’Aran. - Castellà: garantir el domini comunicatiu del castellà amb un nivell adequat d’expressió i de comprensió oral i escrita. - Anglès: iniciar-ne l’aprenentatge a l’educació infantil; classes amb grups reduïts a secundària; possibilitar el seu ús com a llengua vehicular; augment de places públiques a les escoles oficials d’idiomes; pla específic de formació del professorat. - Segon idioma estranger: optativitat i impuls de l’ensenyament a secundària. 19. Promoció de la igualtat d’oportunitats de les dones en l’accés i presència a la formació de les diferents branques professionals. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 38 II BENESTAR SOCIAL: POLÍTIQUES D’ACCIÓ SOCIAL Amb l’objectiu de fer realitat el compromís per a la igualtat d’oportunitats de les persones i la cohesió social treballarem en les següents línies d’actuació. 1. Prioritzar des del nou govern les polítiques socials i apostar per: 1.1. Universalitzar els serveis socials. 1.2. I liderar la transversalitat de les polítiques socials en: serveis socials, ocupació, educació, habitatge i salut. 2. Articular els drets i deures de la ciutadania per mitjà d’una Carta dels Drets Socials de Catalunya en un termini màxim de dos anys. 3. Elaborar una Nova Llei de Serveis Socials de Catalunya (amb la participació de del món local, els sectors professionals i les entitats d’iniciativa social) que permeti la universalització dels serveis socials. 3.1. Aquesta nova Llei definirà: - Els indicadors de necessitat social com a base per a la planificació i l’avaluació. - La cartera de prestacions socials (drets que regularà la Carta). - Accions per promoure el civisme, la solidaritat i el voluntariat (consolidar la figura del voluntari/a no assalariat però sense que suposi la substitució d’un/a professional). - L’organització del Sistema de Serveis Socials. (mapa de serveis socials d’oferta pública i privats) - Els nivells competencials, amb una aposta decidida vers la municipalització (fer efectiu el principi de subsidiarietat i traspassar als ajuntaments les oficines de serveis socials, els casals d’avis, els serveis comunitaris i d’acció cívica, etc.) i el finançament adequat. - La relació amb el tercer sector i amb la resta de la iniciativa privada. - El finançament (arribant a la mitjana europea en despesa social en percentatge del PIB català). 3.2. Crearà una Agència per donar resposta a les necessitats sociosanitàries de les persones amb dependència (Agència de Suport a la Dependència). 3.3. Reforçarà el paper del tercer sector i garantirà un finançament plurianual a través d ela concertació i/o els contractes-programa. Així com, a través de clàusules socials en la contractació de les administracions púbiques. S’aplicaran orientacions generals de baremació per a aquestes contractacions per tal de garantir la qualitat en la prestació del servei. 3.4. Donarà un tractament preferent per gestionar i donar resposta a les actuals llistes d’espera dels serveis socials. 3.5. Reforçarà i faran representatius els diferents òrgans de participació (món local, sindicats, tercer sector, patronals i iniciativa privada col·laboradora) a fi d’elaborar conjuntament les noves propostes i participar en els processos d’avaluació continuada. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 39 4. Establir un nou marc de finançament per arribar a la mitjana europea en despesa social (en percentatge del PIB català). Definir i fer transparent l’aportació de l’Estat, la Generalitat, l’Administració Local i els fons europeus al nou model d’acció social; així com l’aportació dels usuaris en els serveis de copagament. 5. Accions prioritàries: 5.1. Família: - Garantir ajuts econòmics i millorar la fiscalitat per a les famílies amb infants a càrrec o amb persones dependents al seu càrrec especialment pel que fa a aquells col·lectius per motiu de les seves característiques necessiten un suport addicional:famílies nombroses, monoparentals,amb persones dependents a càrrec, acolliment, adopció… - Implementar un Pla de conciliació de la vida familiar i laboral. - Oferir ajuts a l’habitatge de compra o de lloguer per a famílies amb pocs recursos econòmics. - Promoure mesures legislatives per regular l’organització dels temps en l’ambit del mercat de treball, del comerç, dels transports, de l’administració pública, perquè homes i dones puguin compartir responsabilitats i treballs en tots els àmbits. - Promoure la reducció de la jornada per homes per a l’atenció dels fills i filles fins els 12 anys o altres familiars dependents. 5.2. Gent Gran: - Garantir ingressos econòmics dignes a totes les persones beneficiàries de pensions. El nou govern impulsarà l’increment general de les pensions en l’àmbit estatal i complementarà transitòriament les pensions baixes. En aquest sentit, impulsarà durant el primer any de legislatura la llei de complement de les pensions (aprovada al Parlament la seva presa en consideració). Aquesta Llei: a) Establirà un ajut econòmic anual (tendint a assolir entre el 80-100% del Salari Mínim Interprofessional) a favor dels titulars de pensions de jubilació i invalidesa en la seva modalitat no contributiva i dels de pensions del Fons d’Assistència Social i del subsidi de garantia d’ingressos mínims, així com de les pensions contributives més baixes, amb la finalitat que aquests puguin pal·liar llur situació d'insuficiència econòmica, cobrir les seves necessitats bàsiques i garantir la mateixa capacitat adquisitiva en relació a la mitjana estatal, compensant el cost de la vida diferencial de Catalunya. b) Regularà anualment la quantitat a percebre en cada cas per les persones beneficiàries. En cas que el cost derivat de la gestió del pagament ho faci aconsellable, es podrà establir un pagament únic de caràcter anual. Aquest ajut serà atorgat pel Govern de la Generalitat a través del Departament competent en matèria d'assistència i serveis socials c) Un cop passat aquest període i, sempre que s’hagi assolit l’objectiu fixat, l’increment de l’ajut tindrà com a mínim l’import que resulti de considerar la diferència de l’IPC entre Catalunya i el conjunt de l’Estat, any a any, per tal de compensar, sempre que es produeixi, la pèrdua de la capacitat adquisitiva dels beneficiaris d’aquest ajust. - Adoptar mesures que garanteixin l’envelliment actiu de les persones grans. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 40 - Universalitzar els serveis d’atenció a domicili i crear una xarxa d’equipaments i de serveis d’oferta pública per a la gent gran: casals, servei d’atenció a domicili, habitatges tutelats, centres de dia, residències, acolliment familiar, etc. 5.3. Infància: - Reconvertir l’Observatori de la Infància i l’Adolescència en un Observatori dels Drets dels Infants que garanteixi efectivament aquests drets i la seva protecció. Aquest òrgan haurà d’analitzar també les necessitats específiques i territorialitzades en aquest àmbit a Catalunya. - Implementar el Programa d’Atenció a la Infancia i l’Adolescència amb Dificultats Socials, dins el marc general del Pla d’Infància i Adolescència de Catalunya i el Programa de Suport a les Famílies. Compromís d’ampliació i adequació del pressupost per l’atenció a la infància i adolescència. - Dissenyar i implementar un programa transversal de prevenció primària i de detecció de les situacions de risc social que afecten els infants, des de Benestar Social i d’acord amb els departaments d’Educació i Sanitat, en cooperació amb els equips i serveis que hi treballen (atenció precoç, Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència –EAIA–, Equips d’Assessorament Pedagògic –EAPs–, Equips de Salut Mental Infantojuvenil –CSM-IJ–, etc.). - Revisar i modificar la Llei 37/1991, de 30 de desembre, de mesures de protecció dels menors desemparats i l’adopció i posteriors modificacions per tal de fer més incís en mesures preventives del risc social, i en les accions per la protecció efectiva. - Dur a terme un treball comunitari per combatre els elements socials i culturals que incideixen en un desenvolupament inadequat de l’infant (entorns marginals, pobresa, violència social i grupal, mitjans de comunicació i els continguts ideològics contraris als valors propis d’una societat democràtica). Dedicar una atenció especial als i les immigrants menors d’edat. - Promoure l’acolliment en família, família extensa o aliena (d’urgència i ordinari) amb suport específic i dotació suficient com a recurs prioritari. - Crear un programa d'atenció social al nen malalt, amb ajuts, programes de respir i reforç de l’atenció domiciliària a les famílies que tinguin nens amb malalties cròniques o oncològiques. 5.4. Persones amb discapacitat: - Crear un punt d’atenció (finestreta única i caixa única) per a la informació i adjudicació de prestacions i recursos par a les persones amb discapacitats i les seves famílies. - Complir la LISMI en totes les administracions públiques i en les empreses concessionàries de serveis, en especial referència a treball (que hi hagi 2% de treballadors amb discapacitats a l’administració de la Generalitat, al món local i l’empresa ordinària) i habitatge (que el 4% dels habitatges de promoció pública, de compra o lloguer, s’adaptin o es reservin per a persones amb discapacitats). - Ampliar a l’escola ordinària els serveis educatius i tècnics necessaris per assolir l’escola inclusiva �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 41 - Garantir les eines de comunicació alternatives necessàries i l’accessibilitat en tots els espais i serveis públics (llengua de signes, subtitulacions, braille, signes visuals, fer plenament accessible el servei de metro, 10% dels taxis adaptats, metro i autobús, etc) El Govern de la Generalitat impulsarà el compliment del decret 135/1995 codi d’accessibilitat a les ciutats (ajuntaments) i administracions i edificis públics i els sol·licitarà informes sobre el seu estat i obrirà un alínia d’ajuts per facilitar-ne el compliment abans del 2006 . - Garantir la prestació de serveis a les persones amb discapacitats psíquiques, físiques o sensorials (sanitaris, residencials, d’integració laboral...) 5.5 Pobresa i exclusió social: - Implantar el Programa Pobresa Zero. - Redefinir la Renda Mínima d’Inserció tendint a que esdevingui una renda bàsica de ciutadania tot estudiant les diferents propostes d’implantació progressiva. - Augmentar les pensions més baixes, tendint a assolir entre el 80-100% del Salari Mínim Interprofessional. (via legislativa tal com es marca a l'apartat de gent gran) - Crear un Pla d’actuació urgent per evitar les conseqüències negatives de la fi de la moratòria de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU). - Garantir la inserció sociolaboral de determinats col·lectius susceptibles a ser exclosos: malalts mentals, persones amb addiccions, persones amb discapacitat, etc, amb la col·laboració del món local i la iniciativa privada, especialment el tercer sector. 5.6 Habitatge: - Fomentar l’habitatge de lloguer, mitjançant un tractament fiscal favorable a la demanda i/o d’ajuts a les famílies. - Rehabilitar dels barris que requereixin atenció especial i també el parc d’habitatge construït. - Dotar convenientment les partides d’ajuts per a la instal·lació d’ascensors i solució de patologies estructurals. 5.7 Joves: - Desenvolupar una política de beques que incentivi els alumnes capacitats a continuar els estudis, davant de l’alternativa d’incorporar-se al mercat de treball, en la perspectiva d’assolir una taxa d’escolarització postobligatòria del 80% de les persones entre 16 i 25 anys. - Oferir a totes les persones joves en situació d’atur, en el termini màxim de sis mesos, una oferta formativa ocupacional adequada a les seves potencialitats o una oferta de treball a través del Servei d’Ocupació de Catalunya o les Taules d’Emancipació Juvenil. - Impulsar una oferta adequada a les necessitats de la gent jove, facilitant l’accés a l’habitatge (bosses de lloguer, foyers, lloguer rotatori, convivència amb gent gran). - Augmentar les bonificacions fiscals per a aquelles empreses que converteixin contractes temporals en indefinits. - Evitar la contractació via ETT per part de l’Administració de la Generalitat �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 42 - Potenciar els Plans de Transició al Treball (PTT) reformulant-los a nivell municipal i comarcal. - Realitzar campanyes d’orientació i informació sobre sexualitat i anticoncepció dirigides al jovent, que lii permeti gaudir d'unes pràctiques sexuals més segures i de qualitat; aquestes es duran a terme en àmbits tant de l'educació formal com de la no formal. - Engegar campanyes de foment entre el jovent de l’ús del preservatiu, com a barrera més eficient per evitar el contagi de MTS i facilitar-ne l’accés en els àmbits propers al jove. - Promocionar la prescripció gratuïta de la píndola del dia després en tots els centres de planificació familiar i centres de Salut. - Elaborar un Pla Nacional de prevenció de consum de drogues, que tindrà com a objectius prioritaris la prevenció del consum de drogues entre el jovent i la de donar al jovent informació objectiva sobre les conseqüències del consum de drogues. Aquests plans es duran a terme a centres d’ensenyament obligatori i instituts i entre altres actuacions inclourà l’edició de material didàctic especial per cada grup d’edat a qui vagi dirigit així com per al professorat. També es realitzarà una campanya dirigida a la informació i assessorament de pares i mares sobre les drogues. 5.8 5.9 Immigració: - Contribuir des de la Generalitat a l’ordenació dels processos migratoris i a una política que desplegui els instruments i mecanismes per aconseguir la legalitat i regularitat dels fluxos migratoris. - Elaborar un Pla general de Primera Acollida. - Oferir programes d’acollida que permetin coneixements bàsics de la realitat sociolaboral de Catalunya, dels seus drets i deures previstos a la Constitució i a l’Estatut, nocions de llengua, cultura i realitat social catalana i dels recursos als quals poden accedir, establert per via legislativa amb la creació d’una Carta d’Acollida. - Reforçar les polítiques socials de la Generalitat per a tothom, amb la finalitat de millorar el benestar, assegurar la cohesió social, garantir la convivència i evitar qualsevol tipus de discriminació derivada de la insuficiència de recursos. - Impulsar l’actuació de la Inspecció de Treball en la lluita contra l’explotació laboral, la explotació sexual i la degradació del mercat laboral, i enfortir els seus recursos humans i materials. - Realitzar les gestions oportunes davant del Govern de l’Estat per tal de poder disposar d’un permís de residència per a la recerca de feina per a aquelles persones nouvingudes que no han pogut regularitzar la seva situació i que s’extingirà en el moment en què sigui possible el retorn al seu país d’origen. Cooperació, Solidaritat i Pau: - Crear la Direcció General de Cooperació, Solidaritat i Ajut Humanitari. - Augmentar les accions destinades a reforçar la cooperació internacional en matèria de desenvolupament i, en particular, fomentar el codesenvolupament. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 43 - Establir programes especials de formació de personal dirigent dels països emissors d’emigració; donar suport a l’harmonització de les polítiques d’immigració de la UE, i fer una acció decidida a favor del respecte pels drets humans, econòmics, socials i laborals dels ciutadans i ciutadanes del Tercer Món. - Incrementar progressivament els recursos econòmics que es destinen a la política de cooperació i de solidaritat internacional fins arribar, com a mínim, al 0,7% dels tributs propis del pressupost de la Generalitat durant aquesta legislatura i al 0,7% dels ingressos incondicionats a l’any 2010. - Crear el Consell Català del Foment de la Pau - Dedicar una partida pressupostària per a la investigació i promoció de la pau, la prevenció i la resolució de conflictes i la cultura de la pau per assolir els objectius reclamats per les ONGs i les ONGDs. - Instaurar en els pressupostos partides englobades en Cooperació i Solidaritat ben diferenciades en el títol: Cooperació Internacional, Solidaritat, Foment de la Pau i Ajut d’emergència. 5.10 Polítiques per a gais i lesbianes: - Crear un Pla interdepartamental per a la no discriminació de les persones homosexuals per tal d’actuar en tots els àmbits de govern de forma coherent i adequada i incidir decisivament en el canvi cap a actituds socials positives envers aquest col·lectiu, especialment , pel que fa als drets individuals, en l’àmbit educatiu, laboral, sanitari i dels mitjans de comunicació. - Equiparar parelles de fet, amb independència de la seva orientació sexual, en el conjunt d’ajuts i suports (serveis socials, política d’habitatge, formació, treball, etc.). - Revisar el Codi de Família i la Llei d’unions estables de parella per incloure-hi el tractament de l’homosexualitat en tots els seus aspectes i donar curs, en els parlaments català i espanyol, a la regulació dels drets de matrimoni i adopció, segons les recomanacions de la Unió Europea. - Establir el diàleg entre l’Administració i el conjunt d’associacions legalment constituïdes d’aquest àmbit, a través d’un òrgan consultiu permanent, a fi d’eliminar els obstacles per a la plena igualtat de les persones pel que fa a la seva orientació sexual i gènere. III. SALUT: POLÍTIQUES SANITÀRIES El compromís per una sanitat més humanitzada i de qualitat el desenvoluparem a través de les següents línies d’actuació. 1. Elaborar des del nou govern un model sanitari (el Sistema de Salut de Catalunya) que prioritzi la promoció i la protecció de la salut, la prevenció de la malaltia (la salut pública), l’assistència sanitària i l’adaptació del sistema a les malalties cròniques. En aquest sentit, cal elaborar una nova llei de qualitat i modernització del sistema sanitari i el nou marc de finançament. 2. Instaurar el nou Sistema Català de Salut des del nou Departament de Salut i que prioritzarà: �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 44 2.1 La Salut Pública: - Crear l’Agència de Salut Pública de Catalunya amb descentralització en els territoris que establirà una infrastructura de Salut Pública (epidemiologia, recerca científica, laboratoris) basada en el rigor científic i els recursos i programes necessaris. - Fomentar la promoció de la salut en estratègies en relació a l’exercici físic, l’alimentació correcta, el sexe segur, la prevenció d’embarassos no desitjats, i l’educació per a la salut al llarg de tota la vida, amb especial atenció a la salut escolar i dels col·lectius més vulnerables. - Prioritzar les polítiques de salut laboral. Desenvolupar la Llei de prevenció de riscos laborals a Catalunya i coordinarem amb l’Agència Salut Pública la prevenció i promoció de la salut dels treballadors i treballadores de Catalunya. Un primer objectiu serà combatre les causes de l’alta sinistralitat laboral. - Desplegar un pla integral per a la reducció de l’accidentalitat i la mortalitat i morbilitat en el trànsit en un 50% en els propers 10 anys. - Reduir les desigualtats socials en salut a Catalunya. - Prevenir les addiccions a tòxics (tabac, alcohol, drogues il·legals i d’altres addiccions com al joc) i reforçar els programes de disminució de danys: · Engegant campanyes informatives i de sensibilització sobre les drogues i sobre les conseqüències sanitàries i socials del seu ús i abús. · Donant prioritat dins l’escola, els centres juvenils i els centres de salut dels programes de promoció de la salut i prevenció de les malalties, que incloguin obligatoriament les drogodependències. · Generalitzant els programes de reducció de danys. Aplicar el programes d’intercanvi de xeringues en tot l’àmbit penitenciari. - Potenciar i avaluar els programes de desintoxicació, rehabilitació i reinserció de les persones amb addiccions. - Regular les medicines naturals com a part dels recursos per a la salut i/o complementaris de l’actual medicina convencional, per tal de garantir la qualitat i la bona praxi. - Donar suport i cobertura legal i científica a l’ús terapèutic del cannabis. - Realitzar campanyes constants i genèriques de informació, educació i prevenció de la infecció pel virus del VIH així com de respecte i solidaritat amb els malalts de SIDA, amb les entitats socials que treballen en el sector. - Garantir continuadament tota la formació i suport als professionals sanitaris que treballen en la SIDA. - Generalitzar la prescripció de teràpies de xoc a posibles persones infectades pel VIH a tots els centres de la xarxa pública. - Garantir l’accés a la medicació i el suport social a les persones malaltes de SIDA, sense discriminacions. Tot aprofundint en un apolítica de farmacopea de genèrics. 2.2 L’Assistència Sanitària: - Millorar els Centres d’Atenció Primària (CAP) que esdevindran el centre del sistema sanitari. Augmentant la seva capacitat resolutiva i la seva autonomia, el �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA - - - - 45 temps de visita (un mínim de 10 minuts), reduir la pressió assistencial tot reduint les ratios a 1500 persones usuàries/UBA, els recursos humans i la cartera de serveis. Millorar l’atenció al ciutadà (atenció abans de 24 hores pel seu metge de capçalera, visita anual per garantir les activitats preventives i de promoció i protecció de la salut adequades a cada persona d’acord amb el seu historial clínic, edat, hàbits, etc.), i especialment a les persones grans. El Govern revisarà i avaluarà amb criteris objectius els diferents models de gestió i els seus efectes, i prendrà les mesures necessàries per garantir una adequada prestació dels serveis públics de salut. Millorar la xarxa especialitzada hospitalària, aconseguint un continuum assistencial entre la primària i l’hospitalària. Revisar els nivells assistencials dins cada hospital i protocolitzar-les actuacions en cada patologia des de les unitats de referència. Implementar el Sistema d’informació Integrada Sanitària (S.I.I.S)Donar a conèixer els diferents status de la situació dels centres “on line”, les demores en l’atenció, les llistes d’espera, índex de ocupació, mecanismes d’alerta de freqüentació. Optimitzar i agilitzar els programes d’inversió en manteniment de les instal·lacions hospitalàries, adequant la confortabilitat a les estades dels pacients, garantint l’equilibri entre confort i salut. Establir una xarxa informàtica única dins del sistema, amb la història Clínica informatitzada i integrada en tot el Sistema Sanitari Públic Català. Establir un únic punt d’informació sanitària, el qual sigui accessible des de i amb les noves tecnologies tenint en compte les persones amb discapacitats. Oferir un nou model per la salut mental d’accés universal i de responsabilitat pública que abordi la malaltia amb una visió biopsicosocial. Els serveis hauran d’estar prop del malalt i la comunitat intervindrà en l’atenció per evitar-ne l’aïllament; serà equitatiu territorialment; s’acordarà amb tots els agents de salut, i rebrà un finançament suficient que a més permeti incrementar la recerca; entre d’altres prioritats. Fer extensius els Plans de Serveis Individualitzats per a persones amb trastorns mentals severs (PSI) que permetin el seguiment personalitzat, continuat i multidisciplinari de les persones que pateixen malalties mentals greus. Oferir uns serveis sanitaris més confortables: millorar l’accessibilitat, les infrastructures i el confort de l’Atenció Primària i dels serveis d’urgència; garantir una atenció telefònica o per internet adequada; introduir millores en el confort de les habitacions hospitalàries (individuals o amb mampares separadores) i en el transport urgent (urgències i emergències sanitàries) arreu de Catalunya; Establir vincles operatius i d’intercanvi d’informació amb els Serveis Socials entre d’altres propostes. Implantar mesures per a la millora del transport sanitari: - Millorar la publicació a tots els nivells (ciutadans i ciutadanes així com a tots els col·lectius professionals sanitaris) informant dels criteris de la seva activació adequats i diferenciant en la seva Carta de Serveis els temps de resposta, la dotació tecnològica dels vehicles i el perfil i titulació professional de les dotacions pel que fa a transport sanitari urgent, transport Sanitari Programat i transport sanitari d’emergències �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 46 - Implementar el Sistema d’informació Integrada Sanitària (S.I.I.S) Donant a conèixer la distribució en el territori dels recursos, la seva operativitat i utilització. Es tindran en compte els increments de la demanda com indicador de previsió preventiva en temps real. - Dimensionar els recursos (ambulàncies) d’acord a una adequació equilibrada amb les necessitats de la població, siguin aquestes per densitat estacional o orogràfiques. - Equilibrar la despesa exercint un millor control de manera permanent en la mobilització d’aquest tipus de recurs. - Fer del Departament de Salut el responsable de la planificació i de les garanties de qualitat i d’equitat, amb independència dels proveïdors. Major presència de recursos propis en l’assistència i transport urgent i de les emergències, cal recuperar part del a gestió en el marc del CatSalut i una revisió de l’actual empresa pública SEMSA (Servei Emergències Mèdiques SA). Implantar mesures per a la millora de les urgències i les emergències, concretament pel que fa a: - Implantar un model únic de resposta integral de les emergències sanitàries a Catalunya, co-actuació coordinada amb els diferents grups operatius d’emergències. (policies, sanitaris, bombers i protecció civil) - Adequar-se a la normativa europea específica d’emergències. - Dimensionar i ajustar els recursos d’acord a criteris de riscos tecnològics, químics, naturals, i antròpics. - Assumir el número de recursos públics d’acord a la mobilitat poblacional i territori. - Establir, divulgar i formar en matèria dels Plans de Prevenció de Catalunya en l’àmbit de la protecció civil. - Establir indicadors homologats per efectuar una avaluació permanent. - Impulsar un pla de xoc contra les llistes d’espera: fer-les més transparents a través de registres centralitzats, en cap cas permetre dobles llistes d’espera; establir temps màxims d’espera inferiors a 6 mesos per a intervencions quirúrgiques de malalties no greus (cataractes, pròtesis de genoll i maluc, hèrnies, varius, etc.), els corresponents terminis màxims per a les proves diagnòstiques, i d’entre 1 i 2 mesos per a les visites no urgents Implementar el Sistema d’informació Integrada Sanitària (S.I.I.S).Informant dels increments de la demanda per situacions epidèmiques, de les demores en les derivacions a les especialitats mèdiques, conèixer els nivells de freqüentació més significatius del territori i de la situació real de les llistes d’espera. 2.3 Els serveis socials d’atenció a la Dependència: - Crear una Agència Sociosanitària per la Dependència. Aquesta garantirà l’accés, la igualtat territorial i la qualitat dels serveis sanitaris i socials per totes les persones amb dependència i oferirà un servei integral, sanitari i social a domicili, amb un treball conjunt de tots els professionals. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 2.4. 47 Recerca, investigació i docència: - Impulsar la revisió del model de formació i les especialitats a fi d’adaptar-les a les necessitats de salut de la població catalana i farà de la recerca, la investigació i la docència una part important de l’actiu dels professionals sanitaris. 3. Implementar una nova organització del sistema i de funcionament del model: 3.1. Introduir criteris de transparència en l’organització del sistema, basats en criteris de qualitat i eficiència. En qualsevol decisió de política sanitària garantirem la informació pública. L’adjudicació o compra d’activitat al sector privat serà justificat. El nou model simplificarà l’accés als ciutadans, incorporant l’ús de les noves tecnologies com un recurs al servei dels ciutadans i dels professionals. Vetllarem per l’ús preferent del català dins del sistema sanitari. Desenvolupar els Consells de Salut de les Àrees Bàsiques de Salut. 3.2. Assegurar un sistema sanitari més participatiu. Reforçar la percepció que els ciutadans són propietaris del sistema de salut i, alhora, en són consumidors i usuaris; garantir el dret del ciutadà a decidir en qualsevol intervenció i en el testament vital i a escollir el professional i el centre, en cas de no satisfacció; prioritzar l’accés al sistema a partir de les noves tecnologies; entre d’altres. 3.3 Fer dels professionals sanitaris el principal actiu. Consensuar un nou model retributiu bàsic homogeni, de carrera professional i d’incentius, per a tota la xarxa sanitària que comporti un correcte nivell salarial i una homologació de les condicions laborals bàsiques de tota la xarxa sanitària; potenciar el rol comunitari de la infermeria i el seu paper fonamental; analitzar les càrregues professionals per potenciar les zones amb més dèficits; adequar el nombre de professionals a la població que cal atendre valorant l’envelliment, les noves migracions, l’àmbit rural i aquelles zones amb més problemes socials; estimular la creació de noves professions sanitàries; entre d’altres compromisos. 3.4. Fer de l’Institut Català de la Salut (ICS) un institut modern i de qualitat, amb autonomia de gestió, que “retrà comptes” dels seus resultats en salut. 3.5. L’Administració local tindrà un paper clau en el nou model, estarà present en la presa de decisió de la planificació en tots nivells. Compartiran competències en salut pública i en serveis socials amb la Generalitat i em assistència sanitària cooperarà, participarà en la planificació i avaluació; i, a través d’un ens de gestió local podrà gestionar o cogestionar l’assistència sanitària. 3.6. La Generalitat establirà els criteris bàsics per al funcionament dels centres de gestió privada, tot vetllant per la seva corecta aplicació. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 48 4. Establir un nou finançament: 4.1. Equiparar el percentatge respecte al PIB del finançament sanitari al d’altres regions o països de renda per càpita i característiques similars a les nostres, a nivell europeu. 4.2. Elaborar una auditoria per conèixer l’estat de comptes del sistema, així com el seu nivell d’endeutament, prèvia elaboració d’un pla de sanejament. 4.3. Les inversions tindran les següents característiques: - Elaborar també un Pla específic d’inversions, reposicions i recursos humans necessaris de l’ICS i de la xarxa no-ICS en els propers vuit anys. - Preparar un Pla de refinançament de les inversions en salut mental, avui sota l’esforç dels proveïdors, amb l’ampliació del seu abast a l’atenció ambulatòria i comunitària, i amb la dotació de recursos socials i laborals suficients per a la inserció del malalt mental a la societat. - Mantenir el Pla d’inversions sociosanitàries previst fins el 2005 (27 milions d’euros) però es clarificarà el sistema d’endeutament o pagament per part del sistema públic de salut. 4.4. Implementar un Pla per la racionalització de la despesa basat en la qualitat i l’eficiència. 4.5. Incrementar els ingressos via Estat i finançament propi des del Govern de la Generalitat usant la seva capacitat normativa. 4.6. Fonamentar les relacions entre el sector públic i el sector privat en unes noves regles basades en la transparència. 4.7. Racionalitzar la despesa farmacèutica per fer un ús racional de consum de fàrmacs, així com poder dotar el sistema de més recursos. Potenciar l’ús de genèrics. IV. DONES: POLÍTIQUES DE GÈNERE El compromís per a la igualtat d’oportunitats i drets de les dones i per a l’eradicació de la violència de gènere l’aplicarem a través de les següents línies d’actuació. 1. Liderar des d’un nou govern les polítiques transversals de gènere, amb aquesta visió de gènere. pressupostos amb 2. Adaptar l’estructura organitzativa de la Administració de la Generalitat adjudicant recursos personals i materials per a l’aplicació de la transversalitat i polítiques específiques de gènere en la seva actuació, tant en els diferents departaments com a nivell territorial. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 49 3. Dotar l’Institut Català de la Dona (ICD) de poder polític real en els òrgans de Govern. Aquest Institut: 3.1. Implementarà un Pla d’Acció per a la Igualtat d’Oportunitats per a les Dones amb pressupost propi, amb desenvolupament a tots els departaments (amb avaluació externa). Actualitzarà els objectius i mesures reals per a fer possible la perspectiva de vida quotidiana amb la participació dels grups de dones en la seva elaboració i avaluació. 3.2. Implementarà un Pla integral per a la prevenció i l’eradicació de la violència exercida contra les dones amb objectius, mesures i pressupost propi, amb la participació (en l’elaboració i en l’avaluació) dels diferents grups de dones que porten a terme un treball específic en aquest àmbit. La dotació pressupostària d’aquest Pla constitueix una prioritat del Govern. 4. Assegurar la participació de les dones en l’elaboració i avaluació de les polítiques de gènere a través de la reforma del Consell de Dones de Catalunya. Aquesta reforma garantirà, a més a més, una democratització real d’aquest òrgan i la seva independència. 5. Presentar al Parlament de Catalunya el Projecte de Llei de prevenció, actuació i eradicació de la violència exercida contra les dones i el Projecte de Llei per la igualtat d’oportunitats. 6. Avançar en la regulació dels treballadors i treballadores del sexe comercial, tot impulsant el reconeixement jurídic i professional de les persones que es dediquen a la prostitució per tal que puguin disposar d'una cobertura social adient ja sigui com a treballador/a per compte d'altri o com a treballador/a autònom/a. - Reforçar les mesures per tal de combatre el proxenetisme en totes les seves formes, especialment el tràfic de persones, endurir el tractament penal de l'explotació sexual de persones i garantir la protecció als menors d' edat. - Articular mesures de suport orientades a aquelles persones que decideixin abandonar la prostitució. - Impulsar programes de suport a les persones que exerceixen aquesta activitat. V. POLÍTICA CULTURAL Obrir una nova etapa en la política cultural de Catalunya. Ha arribat el moment que la cultura recobri un paper de centralitat al nostre país. Per això, cal donar als béns culturals el valor i la consideració de béns d’interès general que els correspon i, a la vegada, cal reconèixer als ciutadans i les ciutadanes els seus drets d’accés ple a la cultura, com a protagonistes i no només com a consumidors. Una nova etapa en la política cultural de Catalunya exigeix, alhora, assegurar la preservació de l’autonomia de la cultura respecte dels poders polítics i econòmics. La cultura és el terreny on es realitza la capacitat de creació i d’innovació dels humans, on es forgen els imaginaris col·lectius, on s’acumula el tresor heretat de les generacions precedents, on es genera la responsabilitat crítica dels ciutadans, on s’expressa la rica i irrenunciable diversitat humana. En aquesta nova �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 50 etapa és imprescindible accentuar la funció social de la cultura, per garantir un compromís més clar amb els sectors socials més vulnerables i per a l’educació en la diversitat i la diferència. Per tal d’assolir les fites d’aquesta nova etapa, el Govern de la Generalitat impulsarà les següents polítiques i mesures: 1. Oferir al conjunt del teixit creatiu i associatiu cultural del país i a la resta d’administracions les bases d’un acord en el disseny i en la implementació d’aquesta nova política cultural. 2. Apostar de manera decidida per la creació i innovació cultural, i, en especial, els nous creadors. El talent i la creativitat, un dels actius més importants de la cultura catalana, ha de trobar tots els mitjans possibles per poder projectar-se amb força, posant la seva disposició centres de producció, xarxes de difusió i canals de projecció exterior. 3. Doblar el Pressupost del Departament de Cultura en 4 anys de manera que se situï a l’altura de les necessitats de la nostra cultura i sobretot dels reptes de futur que aquesta ha d’acarar per desenvolupar-se normalment. Situar la despesa cultural en el 2% del pressupost de la Generalitat. 4. Crear el Consell de la Cultura i de les Arts com a instrument per garantir la participació i l’autonomia del món de la cultura, des d’una concepció de modernitat, àmplia i plural, que contribueixi decisivament a establir objectius estratègics compartits i que esdevingui garantia d’unes regles de joc rigoroses i transparents. La Llei de creació d’aquest Consell hauria d’aprovar-se durant l’any 2005. 5. Implementar una política museística i patrimonial a través de la concertació amb el món local de xarxes públiques d’equipaments territorials, (biblioteques, teatres i auditoris, museus, arxius...). Aquestes xarxes estaran connectades amb els grans equipaments nacionals de referència i tindran com a missió apropar la cultura i les arts a tots els ciutadans i ciutadanes, tot impulsant decididament la creació, la producció culturals i la preservació i difusió del patrimoni, modernitzant-ne els instruments de protecció, conservació, recerca i difusió. En aquest àmbit, el Govern formularà totes les vies possibles per tal d’aconseguir el retorn de la documentació de la Generalitat, institucions locals, associacions i particulars dipositada com a expoli de guerra a l’Arxiu de Salamanca. 6. Apostar per una àmplia descentralització que permeti assegurar una densitat cultural equilibrada en el territori, amb serveis i equipaments a l’abast de tothom, a partir de l’aplicació dels principis de subsidiaritat i de l’equilibri territorial. Per a fer realitat aquest objectiu, es crearà una Xarxa d’equipaments públics de difusió i de creació cultural i s’impulsarà un Pla d’equipaments culturals de proximitat. 7. Definir una nova política de suport a la creació i la difusió de les arts escèniques, que suposarà, en un marc coherent, la concreció de la tasca del Teatre Nacional i del Teatre Lliure, la creació de nous centres de suport a la producció artística en el territori i la consolidació d’una Xarxa d’equipaments escènics, en el context del Pla esmentat en el punt anterior. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 51 8. Desenvolupar la dimensió cultural de l’educació i la dimensió educativa de la cultura. En aquest sentit, el Govern impulsarà una política decidida i ambiciosa d’ensenyaments artístics, tant en l’ensenyament obligatori –amb un objectiu de sensibilització- com en el de règim especial i el professional. Per tal d’impulsar aquesta línia d’actuació, es coordinaran els Departaments competents en matèria de cultura, d’educació i d’universitats. Així mateix, s’assumirà la integració de l’Institut del Teatre a la Generalitat. 9. Redefinir els instruments de projecció exterior de la cultura catalana, incorporant-los a un Institut Català de les Indústries Culturals renovat, que treballi en tots els àmbits culturals, que disposi de major capacitat empresarial i professional i amb millor connexió amb els diferents sectors de la cultura. En aquest context, el Govern enfortirà l’Institut Ramon Llull. 10. Articular un sistema de lectura pública potent, suficientment dotat i equilibrat arreu del país, que incorpori el desplegament de les biblioteques escolars. En aquesta direcció, el Govern aprovarà un mapa actualitzat de biblioteques a tots els municipis a partir de 3.000 habitants i oferirà serveis de bibliobús als municipis d’entre 300 i 3.000 habitants. D’acord amb el Departament competent en matèria d’educació, les biblioteques escolars i les biblioteques municipals existents en municipis de menys de 3.000 habitants podran ser el mateix equipament local, sempre que l’Ajuntament ho demani. 11. Impulsar la música creada i produïda al país, així com la indústria discogràfica, amb un suport ferm dels mitjans audiovisuals públics, en especial els de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. 12. Impulsar una nova política d’arts plàstiques i visuals que prioritzi la creació més experimental amb un programa de difusió a tot el territori i que comporti la projecció internacional de la producció artística generada a Catalunya. 13. Consolidar el lideratge editorial de Catalunya defensant la política de preu únic de llibre. Mantenir el sistema de suport genèric a l’edició en català, establint mecanismes més rigorosos d’accés i de control. 14. Promoure la consolidació d’una estructura audiovisual forta, viable, que asseguri la canalització de la creativitat existent en el país i que atregui el talent i les produccions exteriors, tot afavorint la internacionalització del sector. En aquest àmbit, el Govern impulsarà una política cinematogràfica que tingui en compte els creadors i que estableixi nous models de finançament mixtes basats en la corresponsabilitat entre la indústria i les televisions privades i públiques. 15. Fer efectiu un compromís ple dels mitjans públics audiovisuals amb la creació i difusió cultural del país. Els mitjans de comunicació han d’assumir majors responsabilitats culturals i, en conseqüència, el Govern impulsarà la coordinació i la concertació entre aquests mitjans i els objectius de consens de les polítiques culturals. 16. Donar un nou impuls al Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, redefinint el seu àmbit d’actuació i els sectors a què va dirigit, des de la concepció que són �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 52 cultura popular totes les mostres d’arrel tradicional que es produeixen a Catalunya. S’hi introduiran mecanismes de participació de les associacions que agrupen els agents del sector, dotant-lo de més autonomia de gestió, promovent polítiques de suport i subratllant la diversitat de les mostres actuals de cultura popular. 17. Crear el Museu Etnològic de Catalunya, no pas com un simple equipament centralitzat, sinó, també, com un ens de coordinació dels museus i ecomuseus territorials i temàtics existents i com a agent impulsor per a la creació d’aquells que es considerin necessaris per tal d’oferir una visió global i completa. 18. Redefinir la funció del Museu d’Història de Catalunya, tot adoptant la consideració de Museu Nacional i desenvolupant funcions de coordinació dels centres d’interpretació existents la territori. 19. Reforçar el binomi educació-cultura, des d’una triple perspectiva: educadora, cohesionadora i emancipadora. També amb una major atenció dels ensenyaments artístics en l’ensenyament obligatori. 20. Es prioritzarà la figura del contracte-programa pel finançament de polítiques de foment de la cultura. VI. POLÍTICA LINGÜÍSTICA La situació actual de l’ús social de la llengua catalana necessita d’una resposta urgent i decidida del Govern de la Generalitat, en els seus diversos àmbits d’actuació, que es formularà a través d’un Pla d’acció i suport de la llengua catalana, que es concretarà en els eixos següents: 1. La priorització de l’ús social del català, centralment en el comerç i en l’etiquetatge, a través de mesures d’acció positiva, entre les quals les referents a les compres i la contractació pública de la mateixa Generalitat. 2. La priorització de la presència del català en els àmbits de les noves tecnologies, els mitjans de comunicació i l’audiovisual, amb la voluntat d’assolir la plena normalització del català en l’àmbit del cinema. 3. La priorització de l’ensenyament de les llengües en l’àmbit de l’educació obligatòria, per tal d’aconseguir les competències bàsiques pel que fa al català, el castellà i l’anglès, així com el coneixement d’una altra llengua estrangera. 4. Garantir el coneixement del català per part del personal al servei de l’Administració de l’estat i de l’Administració de Justícia. 5. La priorització de l’aprenentatge de la llengua per a les persones provinents de l’emigració, des de la concepció que la llengua és un dret social per a tota la ciutadania. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 53 6. Garantir la unitat de la llengua establint la necessària col·laboració amb la resta de territoris de parla catalana. 7. Aquestes prioritzacions aconsellen de manera urgent avaluar el compliment de la Llei de Política Lingüística par tal d’assegurar que s’adapta a la realitat social i, en conseqüència, modificar els aspectes que s’hagin revelat inoperants. 8. Amb la mateixa voluntat, el Govern reformarà i reforçarà el Consorci per a la Normalització Lingüística, per tal de dotar-lo dels recursos necessaris per poder fer front als reptes de l’ús social del català i al que li encomani el Pla d’acció i suport. 9. Impulsar la presència del català en el terreny universitari i acadèmic: a) Institut Ramon Llull: Enfortiment del seu treball amb les universitats europees i espanyoles. Millora dels seus programes. Potenciació, si s’escau, dels convenis de col·laboració del Govern de Catalunya amb les administracions educatives i entitats d’altres territoris de llengua catalana. b) Institut d’Estudis Catalans (Secció filològica):retornar-li la funció de preservació i de millora de la funció acadèmica de la llengua. VII. POLÍTICA DE MITJANS DE COMUNICACIÓ AUDIOVISUALS Una societat moderna i oberta, un sistema comunicacional nacional, necessita, en el marc globalitzador en què vivim, d’uns mitjans públics potents, independents i professionals, que actuïn, a més, de motor de les indústries audiovisuals i culturals. A la vegada, és indispensable l’existència d’autoritats independents que garanteixin la pluralitat interna dels mitjans i l’externa del sistema, així com el compliment de la seva missió de servei públic. Per tal d’assolir aquests objectius, el Govern adopta els següents compromisos: 1. Ampliar les competències del Consell Audiovisual de Catalunya perquè esdevingui de manera efectiva l’autoritat independent del conjunt del nostre sistema Audiovisual. Això significa que ha de disposar del registre de mitjans audiovisuals i de competències plenes sobre la concessió i la revocació de llicències i autoritzacions, en la gestió de l’espectre radioelètric i en la inspecció de potències i cobertures. El CAC analitzarà, urgentment, la validesa jurídica i normativa de les concessions de llicències atorgades, de manera provisional o efectiva, els dos darrers anys. 2. Elaborar i aprovar la Llei Catalana de l’Audiovisual. Aquesta llei, que definirà la missió de servei públics de la ràdio i la televisió i el sistema audiovisual català, ha de contenir una visió actualitzada del sector audiovisual, vinculada a les telecomunicacions, i ha de contemplar la gestió de l’espectre radioelèctric. Així mateix, aquesta Llei ha de delimitar amb precisió l’espai comunicacional públic del privat, assegurant uns mitjans públics potents, eficients i independents, que actuïn buscant la complementarietat. La Llei regularà de forma precisa la ràdio i la televisió local i els mitjans comunitaris. I proporcionarà garanties respecte als drets bàsics que afecten els professionals de la �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 54 informació i la comunicació i els usuaris i destinataris dels mitjans. Crearà, també, un Consorci Públics de Comunicació, destinat a articular el sistema públic. 3. Reformar la Llei de creació de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió amb la voluntat d’abordar la reorganització de la Corporació. Això vol dir blindar la seva independència i professionalitat i la dels seus mitjans respecte al Govern, tot modificant la composició i les funcions del Consell d’Administració, establint un nou mecanisme de selecció i elecció dels directius i fixant els seus objectius, dins la consideració dels mitjans de la CCRTV com a eix del sistema públic audiovisual i en el marc del que estableixi la Llei Catalana de l’Audiovisual. 4. Revisar el contracte-programa de la CCRTV, tot establint un mecanisme permanent i transparent de finançament. 5. Consolidar una xarxa pública de televisions i ràdios locals, dotant-les de major capacitat i garantir la seva vitalitat com a mitjans de proximitat. 6. Assegurar una migració de la ràdio i televisió digital, consensuada amb tots els operadors, que permeti el desplegament de la potencialitat de la nova tecnologia. 7. Impulsar la necessària col·laboració amb els mitjans audiovisuals dels altres territoris de parla catalana. 8. Posar en marxa els mecanismes previstos en la legislació vigent per tal de promoure la participació de la societat civil en la definició del model audiovisual català. VIII. SEGURETAT PÚBLICA En el terreny de la seguretat pública, el nou Govern de la Generalitat impulsarà les següents mesures Mesures per coordinar les polítiques de seguretat a Catalunya 1. Comandament únic dels cossos i forces de seguretat actuants a Catalunya. Convertir la Junta de Seguretat de Catalunya en el veritable òrgan de coordinació de la Generalitat de Catalunya amb el Govern central i els ajuntaments. Canviar el reglament que la regula per tal que el conseller d’Interior en sigui el president i, d’aquesta manera, assumir la coordinació dels cossos policíacs a Catalunya, d’acord amb el principi de lleialtat institucional. També es donarà participació a una representació de les autoritats locals. 2. Assumpció per part de la PG-ME de totes les atribucions d’una policia ordinària i integral; actualització del protocol en matèria antiterrorista. 3. Assegurar la coordinació de les actuacions dels departaments del Govern en matèria de seguretat i el trasllat de la política general de seguretat a les actuacions sectorials dels �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 55 departaments del Govern. Creació d’una Comissió catalana de Seguretat, de naturalesa interdepartamental. 4. Presència del cos de Mossos d’Esquadra en els organismes europeus en matèria de policia. 5. Completar el desenvolupament del Centre Coordinador de Seguretat i Emergències – Telèfon Únic 112. Aquest òrgan ha de garantir una atenció eficaç de les trucades dels ciutadans i les ciutadanes al telèfon únic d’emergències. A través d’aquest centre es coordinaran i gestionaran operativament les activitats i serveis de totes les organitzacions relacionades amb la prevenció, planificació, atenció, assistència tècnica i professional de persones, béns o drets, per tal de disposar d’una actuació ràpida i eficaç dels serveis públics i privats d’emergències i de seguretat. 6. Nova Llei de Seguretat Pública: - Que harmonitzi la llei de policies locals i la de mossos d’Esquadra. - Definició d’un nou sistema d’autoritats i redefinició de les Juntes Locals de Seguretat. - Delimitació de competències entre els cossos. 7. Crear els consells regionals de seguretat, formats pel conjunt dels ajuntaments de les diferents regions o vegueries. Aquests consells han de dissenyar i aplicar els plans regionals de seguretat, que no han de ser sinó l’adaptació del Pla de Seguretat Pública de Catalunya a les especificitats de les diferents regions que formen el Principat. En aquesta línia, s’ha de prestar una atenció específica a les àrees metropolitanes existents a Catalunya. 8. Potenciar el paper de les juntes locals de seguretat, presidides pels alcaldes, com a òrgans de coordinació executius amb competències preventives i de planificació de les actuacions dels cossos presents al territori. Reforçament del paper dels alcaldes com a primera autoritat local en la coordinació de l’ordre públic i la seguretat ciutadana. 9. Potenciar els consells locals de seguretat com a fòrums de participació i debat de propostes de polítiques públiques i avaluació de programes. 10. Connectar totes les policies locals amb els Mossos d’Esquadra, a través de l’establiment de bases de dades comunes, sistemes de comunicació conjunts i mitjançant les taules de coordinació que permetin garantir la col·laboració i cooperació entre tots els cossos de policia. 11. Tractament específic de les àrees metropolitanes en quant a la coordinació de les policies locals. Mesures orientades a acabar el desplegament del Cos dels Mossos d’Esquadra 12. Acabar el desplegament dels Mossos d’Esquadra durant la propera legislatura, finalitzant l’any 2007. Accelerar provisionalment l’arribada del desplegament a les “zones calentes”, Camp de Tarragona, comarques metropolitanes de Barcelona etc... �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 56 13. Revisar el procés de selecció i formació dels aspirants a agent del Cos dels Mossos d’Esquadra. 14. Adoptar una nova política de recursos humans basada en l’increment del nombre de policies destinats a tasques exclusivament policíaques. Incorporació de facultatius, administratius i tècnics en les tasques de suport a l’actuació policíaca. 15. Actualitzar el marc legal en matèria de seguretat (Llei de Mossos, Llei de Policies Locals de 1991, etc.) per establir el sistema, criteris i contingents per a l’accés de persones procedents d’altres cossos policials residents a Catalunya. Mesures per assegurar la planificació de les polítiques de seguretat 16. Informar sobre la seguretat a Catalunya. El Govern de la Generalitat elaborarà un informe anual sobre la situació de la seguretat a Catalunya. 17. Articular un pla de seguretat pública. El Govern presentarà, bianualment, un pla de seguretat que establirà les directrius i les polítiques per desenvolupar, a partir de les previsions generals de riscos, actuacions i mitjans en seguretat ciutadana, emergències, seguretat viària i totes les qüestions que afectin la convivència i el civisme. 18. Compromís d’elaborar un pla de prevenció de Catalunya que faciliti les intervencions públiques i la implicació de les entitats públiques i associacions, mitjançant la definició d’objectius principals i l’aportació de recursos pressupostaris. 19. El pla de prevenció de Catalunya ha d’abordar de manera expressa les limitacions del sistema educatiu actual, en especial pel que fa a la incorporació al mercat laboral de joves i adolescents; les vinculacions entre l’urbanisme i l’ús social dels espais públics; la política d’habitatge social, etc. 20. Cercarem, en col·laboració amb els diferents operadors que intervenen en el camp de la prevenció de la inseguretat, especialment de l’administració de justícia, el consens necessari per establir un sistema universal de recollida d’informació estadística sobre la criminalitat. Així mateix, es constituirà un espai d’anàlisi de les dades (mesa o observatori d’anàlisi) on participaran els diferents operadors, amb l’objectiu de poder retornar als ciutadans i ciutadanes una informació validada. Mesures per desenvolupar la seguretat de proximitat 21. Establir els contractes locals, socials i de seguretat, en el marc de la política de suport als barris que desenvoluparà el Govern de la Generalitat en coordinació amb les autoritats locals. 22. Establir mecanismes regulars de coordinació entre els contractes locals, socials i de seguretat amb la proposta de suport als barris amb projectes. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 57 Mesures per millorar la formació i la carrera professional de les policies de Catalunya 23. Potenciació de la formació bàsica i especialitzada a l’Escola de Policia de Catalunya (EPC), i creació de cursos específics per a comandaments dins de l’EPC. 24. Investigació en matèries formatives que permetin aplicar els mitjans més moderns en cada matèria, i estades de preparació professional a l’estranger. 25. Obligació efectiva per a tots els ajuntaments per tal que els seus agents de policia local siguin formats a l’Escola de Policia de Catalunya, i aquells que provinguin dels CFSE completin la seva formació mitjançant un curs pont. 26. Elaboració i aplicació d’un pla de carrera professional que reculli tots els graus de l’escalafó de la Policia de Catalunya, amb homologació de les corresponents titulacions acadèmiques. Mesures per ordenar i controlar la seguretat privada 27. Traspàs al Govern del Generalitat de les competències en matèria de seguretat privada. 28. Compliment estricte del decret 272/95 que estableix la inspecció i el control de les empreses de seguretat privada. 29. Regulació de la figura del vigilant de discoteca i sales de festa. 30. Reforçament de la Unitat Central de Seguretat Privada i de la Brigada de joc i Espectacles dels Mossos d’Esquadra. 31. Increment de les actuacions de comprovació de la titulació específica exigible al personal que treballa en el sector de la seguretat. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 58 UNA NOVA POLÍTICA TERRITORIAL I AMBIENTAL Una nova política territorial i ambiental implica l'impuls de nous instruments d’acció transversal i de participació ciutadana: El Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CASDC) ha de ser un òrgan de consulta necessària format d’experts i tindrà vinculació directa amb el Consell Executiu a través de la conselleria en cap o la denominació que rebi en el futur. Es crearà un òrgan (consell social per la sostenibilitat) que disposarà de la participació dels agents socials a través de les universitats de la nació, del món científic i de les entitats per la protecció del medi. S’establirà la comissió interdepartamental de sostenibilitat, que amb vinculació directa amb la conselleria en cap, vetllarà per la coordinació i la garantia que el govern executa accions d’acord amb el principi de sostenibilitat de què s’ha dotat a través d’aquests acords. I. ENERGIA 1. Crear les condicions efectives de competència que superi la situació de monopoli energètic actual per tal d’afavorir els consumidors, la qualitat dels servei i la promoció de les energies renovables. 2. Creació de l’Agència Catalana de l’Energia, que tindrà per finalitat principal redactar, fer el seguiment i millorar els plans i estudis proposats a continuació: a) Redacció, en el termini d’un any, d’un nou Pla de l’Energia de Catalunya (que ha de contenir el Pla Nacional per a reduir les emissions de diòxid de carboni i dels gasos que contribueixen a l’escalfament del planeta i al Canvi Climàtic) amb els criteris següents: Promoure totes les accions necessàries per a maximitzar l’estalvi energètic i optimitzar l’eficiència energètica; i descentralitzar la producció d’energia d’acord amb les possibilitats i disponibilitats de recursos renovables que ofereix cada territori, incloent-hi mesures d’edificació bioclimàtica. b) Programa de desenvolupament de les fonts d’energia renovables per tal d’assolir-ne una producció del 12% l’any 2010.Constarà com a mínim de: - el mapa d’energia eòlica (que haurà d’incloure prèviament un mapa els recursos eòlics), a revisar amb la redifinició de zones d’implantació que no comportin impacte ambiental. Amb l’objectiu d’assolir 3000 Mw eòlics instal·lats abans de la fi del 2010. Implantació immediata dels projectes d’energia eòlica en els quals hi ha consens teritorial; - programa de desenvolupament del sostre solar tèrmic i fotovoltaic. Instal·lar plaques solars a prop de 8.000 terrats de Catalunya i elaborar un pla de crèdits tous per a la instal·lació de plaques solars; �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 59 - programa d’implantació i seguiment de centrals de biomassa generadores d’energia. - escenari real de demanda d’energia; - programa de tancament de les centrals nuclears; - programa d’establiment de les centrals tèrmiques de cicle combinat estrictament necessàries per cobrir les necessitats que es derivin de les conclusions dels punts anteriors i que no es construiran fins que no s’aprovi el pla; - impuls de noves tecnologies en sistemes de transport i de la recerca de nous combustibles menys contaminants als convencionals. c) Establir mecanismes que evitin la construcció de línies d’alta tensió fins que s’hagi finalitzat el nou Pla Energètic de Catalunya, excepte les que siguin valorades com a imprescindibles per a la implantació de transport ferroviari. 3. Recerca continuada de les millors tecnologies disponibles. 4. Aplicació de normatives de noves tecnologies i nous combustibles al transport. 5. Transposar la directiva europea en una Llei d’eficiència energètica en edificis. 6. Realitzar un pla anual de soterrament i de desplaçament de les línies que afectin zones densament poblades. 7. Llei sobre la producció d’energia provinent de fons netes i renovables (com la solar fotovoltaica, la biomassa i l’eòlica) i sobre l’edificació bioclimàtica. II. POLÍTICA I ORDENACIÓ TERRITORIAL Reformar les administracions públiques a partir de quatre principis: l’aproximació de la gestió dels serveis a la ciutadania (subsidiarietat), la simplificació de les instàncies administratives (racionalitat), l’optimització en l’aplicació dels recursos (eficiència) i el fet que els gestors públics hagin de retre comptes de manera clara i permanent (responsabilitat). Ordenar les administracions catalanes basant-se en tres nivells territorials: les vegueries o regions, les comarques i els municipis. Convertir les vegueries o regions en el lloc de trobada entre totes les administracions: àmbit territorial per a la descentralització de la Generalitat (amb la reordenació de les actuals delegacions dels departaments del Govern), àmbit per a la cooperació local (amb la revisió i reorganització de les funcions de les diputacions) i àmbit per a la reorganització de l’administració estatal a Catalunya (en substitució gradual de les demarcacions provincials actuals). Descentralitzar i flexibilitzar el repartiment de les competències, de manera que cada territori assumeixi les que corresponen a les seves característiques i capacitats. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 60 Plantejar una revisió en profunditat dels instruments de planificació, per a dotar-los d’un contingut més estratègic i una praxi més flexible, amb uns processos de formulació més participatius. - En matèria de planificació territorial considerem que cal aprofitar el marc normatiu vigent i la necessària revisió del PTG i la formulació dels Plans Territorials Parcials per a reforçar-ne els principis de sostenibilitat i iniciar un canvi de tendència decreixent en l’ocupació del territori, amb un model territorial en malla en què els espais lliures fan la funció de matriu i les ciutats i pobles s’expliquen com a nodes compactes, complexos i equipats, units per xarxa ferroviària prioritàriament i una xarxa viària servida prioritàriament per transport públic col·lectiu. Els plans han de tenir visió integrada i caràcter estructural que planifiqui el territori, a més, desvinculant el turisme de la construcció. Com a aspecte essencial, no hi haurà cap nova construcció de polígons industrials que no tinguin assegurada la seva connexió amb servei de transport públic. - Aquesta planificació territorial vincularà els criteris del planejament urbanístic. Ambdós tindran l’objectiu general de dotar les ciutats d’equipaments i espais lliures, que possibilitin la coexistència de funcions variades, amb un equilibri entre funcions productives i residencials mitjançant l’impuls d’actuacions de rehabilitació urbana, donant major rellevància i connexió als espais públics i millorant l’eficiència i la universalització dels serveis urbans. Així mateix, es millorarà la qualitat ambiental de les ciutats a través d’actuacions diverses que passen per la reducció i millora de la gestió dels residus, la millora de la mobilitat i l’accessibilitat, l’increment de l’eficiència energètica i la millora de la qualitat ambiental urbana (olors, sorolls, parcs, espais públics accessibles, etc.). - La nova planificació inclourà els criteris bàsics i generals següents: a) Respecte escrupulós a les limitacions absolutes de construir en sòls amb pendents superiors al 20% que marca el PTGC. b) Ampliar l’abast dels Plans d’Espais Fluvials perquè els permeti determinar la impossibilitat de noves construccions en zones que es determinaran com a inundables. c) Determinar com a zones d’especial consideració per la seva fragilitat les zones de litoral i muntanya. En aquest àmbit es proposa, doncs: 1. Aprovar definitivament, abans d’octubre del 2005, la revisió del Pla Territorial General de Catalunya, en compliment de les previsions de la llei 1/95, d’aprovació del PTG. Això implica preveure les partides pressupostàries adients per a agilitar els processos mitjançant les dotacions humanes i materials necessàries. 2. En el mateix termini aprovar la totalitat dels Plans Territorials Parcials pendents, el procés de formulació dels quals es farà en paral·lel a la revisió del PTGC per assegurar-ne la coherència. Així mateix, es farà la revisió del PTP de la Regió de l’Ebre. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 61 3. Els PTP incorporaran les previsions de redactar Plans Directors comarcals i d’altres àmbits supramunicipals de planificació, per a ser desplegats en aplicació de la Llei d’Urbanisme de Catalunya (o de la seva revisió si s’escau) per tal de facilitar i fomentar el planejament urbanístic supramunicipal. En concret, i com a mínim, els compromesos per mandats parlamentaris com el PDC del Pla de Bages, el de la plana de Vic i el de la Conca d’Òdena. 4. Aprovar el desplegament reglamentari total de la Llei d’Urbanisme de Catalunya que concreti el lligam entre planejament territorial i planejament urbanístic a fi que aquest darrer, com a planejament executiu, incorpori els criteris de sostenibilitat, compactació, moderació i, si s’escau limitació, del creixement. 5. S’adoptaran les iniciatives legislatives necessàries per al reconeixement de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i de les altres àrees metropolitanes de Catalunya, amb la determinació de les seves competències, recursos i gestió de serveis, adaptats a les necessitats de cadascuna d’elles. 6. S’impulsarà la culminació del procés d’aprovació de la Carta Municipal de Barcelona, instant el Govern i les Corts Generals de l’Estat a procedir a la seva tramitació immediata, i garantint alhora el ple acompliment de les previsions contingudes en la llei aprovada pel Parlament de Catalunya. Mesures cautelars Mentre es formulen els Plans Territorials i s’adapten els instruments de planejament que se’n derivin, s’aplicarà una figura equivalent a la de suspensió de llicències o moratòria específica en aquells indrets considerats més susceptibles d’especial protecció, com ara: a) Algunes parts del litoral i les comarques pirinenques (en connectors biològics, en espais d’especial protecció…)que es determinaran de manera concreta en el precís moment d’iniciar la revisió del PTGC. b) Els treballs inicials dels Plans Territorials hauran de determinar els indrets on cal establir mesures cautelars per evitar l’ocupació irracional del sòl. També hauran d’evitar en tot el territori català l’aparició i/o creixement de nuclis residencials o desconnexos de l’entramat urbà, especialment en pirinenques. c) A les urbanitzacions sense regulació es procedirà a una revisió que, en aquelles parts legalitzables permeti dotar-les adequadament. Alhora s’impedirà el seu creixement, determinat de mutu acord amb l’administració per tal que les parts residuals i no legalitzables quedin fora de planejament. Els sòls industrials en aquelles comarques on hi ha una oferta de sòl vacant considerable, que podríem fixar en un percentatge d’un 30% del sòl industrial net total. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 62 El mecanisme jurídic per fer operativa aquesta suspensió hauria de ser una llei formal del Parlament, tota vegada que l’habilitació per a la suspensió de llicències en planejament estan contemplades en la LUC. Es podria aprofitar aquesta regulació per establir un dret d’adquisició preferent o un dret de retracte en totes les operacions de transmissió de propietat que es detectessin a l’igual que es regula a la llei de l’urbanisme en determinats supòsits. Mesures complementàries En coherència amb la voluntat de fer efectives nombroses previsions legals vigents, es proposen les següents actuacions en matèria dels Plans ja aprovats –i pendents de desplegament i execució- i de Plans previstos però no formulats: 1. Revisió immediata i quadriennal del PEIN. 2. Formular i aprovar inicialment, en el termini de dos anys, el Pla Territorial Sectorial d’Espais Agraris de Catalunya. 3. Formular i aprovar inicialment, en el termini de dos anys, el Pla Territorial Sectorial del Litoral de Catalunya. 4. Formular i aprovar inicialment, en el termini de dos anys, el Pla Territorial Sectorial dels sistemes de connexió biològica entre espais lliures. 5. Redactar i aprovar el Pla Director de les Valls de Ges i en Bas. 6. La formulació dels Plans es farà amb mitjançant el principi de subsidiarietat. d’actuació amb calendaris d’execució, i pressupostos de la Generalitat hauran compliment. processos participatius i afavorint-ne l’aplicació Els plans esmentats incorporaran programes el corresponent estudi economicofinancer. Els de preveure partides específiques per al seu 7. Regular per decret les actuacions i els usos d’interès públic que, pel seu caràcter, s’hagin de realitzar a un sòl que tingui la qualificació urbanística de no urbanitzable, d’acord amb allò que es disposa a l’article 42 de la Llei d’urbanisme de Catalunya. La regulació ha d’establir que els projectes d’actuacions específiques d’interès públic hauran de justificar que, pel seu caràcter, les actuacions i usos previstos s’han d’efectuar en sòl no urbanitzable. Així mateix, quedaran obligats a definir, amb tota precisió, l’ús o els usos corresponents i les obres i instal·lacions necessàries per al seu desenvolupament. 8. Es negociaran amb l’estat espanyol les modificacions legals de les lleis tributàries que incideixen sobre l’habitatge. 9. Fixar la prestació de garantia davant la Generalitat de Catalunya per import del 10% del cost total d’execució de les obres que es realitzin, per cobrir, si s’escau, les responsabilitats �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 63 derivades d’incompliments i infraccions, inclòs el pla de restauració dels terrenys. En atenció a les característiques específiques del projecte, el Govern de la Generalitat de Catalunya podrà establir l’import mínim de la garantia prestada fins al 20% del cost total de les obres previstes. 10. Establir, per tal de compensar l’impacte ambiental que derivi de les actuacions d’interès públic, el pagament d’un cànon per part del promotor, públic o privat, de l’actuació. El cànon tindrà una quantia de l’1% sobre el pressupost total d’execució de les obres, construccions, edificacions i instal·lacions que es realitzin, serà percebut per l’ajuntament o ajuntaments afectats, i el seu import es destinarà a preservar i millorar la qualitat ambiental del municipi. 11. S’establiran figures jurídiques de protecció clara del sòl no urbanitzable i se’n reglamentaran, de manera detallada, els usos permesos. 12. Revisar i compensar les edificabilitats de la ciutat judicial de l’Hospitalet de Llobregat a través del Consorci. III. HABITATGE En el termini de dos anys, formularem i aprovarem inicialment el Pla Territorial Sectorial de l’Habitatge de Catalunya. Es farà amb finançament vinculat al finançament autonòmic, i amb recursos provinents de les caixes, per facilitar la coordinació amb l’urbanisme les reserves estratègiques de sòl per habitatge, tenint present les infrastructures de mobilitat i amb els següents continguts mínims: rehabilitació-reducció del parc vacant per la seva posada al mercat, creació d’un parc públic de lloguer a preus controlats amb percentatges obligatoris a totes les promocions i creació d’un programa d’API social en el mercat de 2ª ma oferint l’administració garanties a la propietat. L’objectiu final hauria de ser la provisió de 42.000 les vivendes protegides que s’haurien de proveir a Catalunya en la propera legislatura, la meitat de lloguer i amb un 25% destinats als joves. 1. Objectius La política de sòl i habitatge ha de tenir tres objectius fonamentals: a) Garantir el dret constitucional d’accés a un habitatge digne i adequat per a tots els sectors de la població, en especial per als grups –joves, sectors més desafavorits- que en les actuals condicions del mercat no poden accedir-hi. b) Evitar la segregació urbana i la degradació de barris. c) Evitar el consum accelerat de sòl, tot protegint de l’ocupació el sòl no urbanitzable i la conservant els paisatges. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 64 2. Mesures Per aconseguir aquests objectius, el govern adoptarà, durant la present legislatura, les següents mesures: a) Foment del lloguer. Per tal de trencar la rigidesa del mercat i donar entrada als joves es fomentarà el mercat de lloguer amb la desgravació o ajuda directa per als llogaters de 600 € anuals per a subvencionar les despeses d’habitatge. Aquesta desgravació s’aplicarà de manera directa a totes les llars que visquin en règim de lloguer lliure i disposin d’una renda inferior a 3,5 vegades el SMI. S’estudiarà així mateix la possibilitat d’ampliar l’ajuda o desgravació fins el 50% de les despeses del lloguer, amb un topall de 240 € mensuals, per tal d’afavorir l’emancipació dels joves entre 25 i 35 anys amb nivell de renda inferior a 3,5 vegades el SMI. b) Increment de l’habitatge protegit. Es doblarà la producció d’habitatge protegit, per fer-ne, com a mínim, 42.000 unitats en quatre anys rehabilitant, fent aflorar habitatge desocupat, i en darrer cas construint. D’aquest, se’n destinarà, com a mínim, un 50% a lloguer. Una quarta part d’aquesta producció serà promoguda directament per l’administració de la Generalitat. L’habitatge protegit de promoció pública es mantindrà sota control públic a través de l’ús preferencial del lloguer o de fórmules com la venda a dret de superfície o a carta de gràcia. c) Millora d’ús del parc habitatge. S’incentivarà la sortida al mercat de l’habitatge buit a través de polítiques fiscals i la creació d’un registre específic. Així mateix, es vetllarà per evitar la sobreocupació de vivendes que s’està produint en alguns barris. S’establirà un Pla Català de Rehabilitació, convenientment dotat, per tal de permetre la rehabilitació de 40.000 unitats d’habitatge en quatre anys. d) Rehabilitació integral de barris. S’establirà un programa de rehabilitació integral d’aquells barris i àrees urbanes que requereixin d’atenció especial, que serà gestionat conjuntament per la Generalitat i els ajuntament concernits. El Pla permetrà endegar la rehabilitació de quaranta barris de tot Catalunya durant la present legislatura. e) Protecció del sòl no urbanitzable. S’aplicaran a Catalunya els principis de la Carta Europea del Paisatge. El planejament territorial i urbanístic s’haurà d’adaptar a aquests principis, tot promovent un model d’urbanització caracteritzat per la compacitat, la complexitat i el caràcter integrat dels assentaments, principal garantia de la preservació del sòl no urbanitzable i dels valors del paisatge. f) S’establiran línies d’ajut a la rehabilitació d’habitatges que configuren el patrimoni rural en zones agràries (masies aïllades) o la recuperació de cases avui desocupades de petits municipis en procés de despoblamen, fins i tot, en els casos d’edificació d’aquestes característiques en espais sotmesos a figures d’especial protecció. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 65 IV. POLÍTICA DE RESIDUS Impuls decidit als sistemes de recollida selectiva i tractaments no finalistes. 1. Aplicació estricta de la llei 6/1993, del 15 de juliol, modificada el 2003, reguladora dels residus. 2. Pla estratègic de xoc per complir els objectius establerts al PROGREMIC, descomptant com a valoritzables els fluxos que preveu quant a incineració. 3. Revisió de la Llei de finançament de les infraestructures de tractament de residus i del cànon sobre la deposició de residus perquè inclogui l’aplicació d’un cànon que gravi l’abocament i la incineració de residus domiciliaris i industrials, amb l'objectiu de reduir el rebuig i augmentar la quantitat dels components de la brossa recollits selectivament. 4. Donar compliment a la disposició addicional segona de la Llei de modificació de la Llei 6/1993, del 15 de juliol, reguladora dels residus i alhora transposar la Directiva de la UE d’envasos en una Llei per a la reducció de residus d’envasos i embalatges que penalitzi els envasos i productes d'un sol ús, amb l'objectiu d'obtenir els recursos necessaris per recollir i triar la totalitat d'envasos que es posen en el mercat. 5. Creació d’un ens específic públic per a la gestió del fons de residus, amb els diners recaptats pel cànon de residus i per Ecoembes i Ecovidrio, amb l'objectiu d'incentivar les recollides selectives i el tractament de la matèria orgànica recollida selectivament. 6. Elaborar un Pla d'actuacions per fixar un escenari temporal on sigui factible abandonar la incineració de residus municipals. 7. Estudiar fórmules perquè la política impositiva referida als residus sigui progressiva. V. BIODIVERSITAT I PREVENCIÓ DE LA CONTAMINACIÓ - Redactar i aprovar la Llei de protecció de la biodiversitat que integri i faci compatible la gestió dels recursos naturals, la conservació de la diversitat biològica de Catalunya i la presència dels seus servadors. - Establir un Pla de gestió dels espais no urbanitzables i de protecció del paisatge. - Aplicació i seguiment dels convenis internacionals sobre protecció de les zones humides. - Aplicació de les línies marcades per la Directiva Hàbitats amb la finalitat d’aconseguir que la Xarxa Natura 2000 esdevingui una eina de protecció eficient i un canal de continuïtat de zones d’interès ecològic. Proposta de nous espais a esdevenir LIC i noves ZEPA a incloure en la Xarxa. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 66 - En el termini de dos anys, tenir aprovats almenys la meitat dels plans de gestió i la totalitat dels plans de delimitació dels espais previstos al PEIN. - Al llarg de la legislatura, tenir aprovada la totalitat dels plans d’usos i gestió dels Espais Naturals de Protecció Especial de Catalunya, i dotar-los dels mitjans humans i materials adequats per desenvolupar la seva tasca plenament. - Creació i dotació de nous Espais Naturals de Protecció Especial: estepes de Ponent; capçaleres del Ter i el Freser, Muntanyes de Prades, Montgrí-Medes, el sistema limnòtic de Banyoles-Porqueres, Montsec, costes del Montgrí i costes del Garraf, entre d’altres. - Establir eines de coordinació entre les xarxes d’espais naturals de les diferents administracions. - Estudiar i establir parcs naturals transestatals o transnacionals, i potenciar la xarxa Natura 2000. - Aprovar el reglament de desplegament de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica. - Aprovar el reglament de desplegament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn. - Revisar i aprovar una refosa de textos legals en matèria de protecció de la contaminació atmosfèrica d’origen gasós. - Desplegar per tot el territori català la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA). - Establir sistemes d’inspecció i de control efectius per tal de limitar rigorosament les emissions dels diferents sectors i fonts productores de gasos que causen l’efecte hivernacle, tant a través de solucions concretes amb plans específics de reducció a les indústries, com de l’efectiva adequació als requisits de la Llei d’intervenció integral de l’administració ambiental. - Aplicació estricta de la Llei d’Intervenció Integral de l’Administració Ambiental i modificació si s’escau. - Redactar i aprovar el Pla Estratègic de Gestió Forestal de Catalunya. - Redactar i aprovar la Llei de protecció integral del litoral de Catalunya, que haurà de tenir com a objectiu prioritari la redacció del Pla Director Territorial de les zones litorals per tal de protegir la zona terrestre i de plataforma continental. Contemplarà els diferents plans sectorials que estan íntimament lligats al litoral, com tota la normativa urbanística: el Pla de Sanejament, els plans d’usos de les platges, la regeneració de platges, la planificació de la pesca en aigües interiors, el Pla de Ports i tots els que tenen vinculació o incidència en la protecció del litoral. Haurà de definir una política sostenible al llarg del litoral que comprengui �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 67 tant la protecció de les zones naturals com la seva compatibilitat amb els usos de lleure i les activitats econòmiques (pesca, activitat dels mariscadors, activitat portuària, etc.). Determinar les mesures de protecció i correcció que siguin necessàries a cada tram del litoral. - Establir les fases d’implantació dels diferents programes que se’n derivin (qualitat de les aigües de bany, recuperació de fons marins, recuperació d’espais naturals, etc.). - Crear una autèntica xarxa d’àrees protegides marines i costeres, definint quins espais en formen part i quin grau de protecció hauran de tenir (en funció dels hàbitats existents, però també amb criteris per garantir la connectivitat ecològica a totes les zones preservades de la costa). Dotar de més protecció determinats fons marins i espècies com els herbassars de posidònia oceànica. - Definir nous espais protegits i programar el desenvolupament de plans específics de gestió que garanteixin la seva conservació o la seva compatibilització amb determinades activitats que ja es fan ara. - Regular les activitats pesqueres potenciant la pesca d’arts menors i regular les explotacions d’aqüicultura marina. És del tot necessari disposar d’un veritable cos de guardapesques. - Avaluar la qualitat sanitària de les aigües litorals per tal d’aplicar la nova Directiva d’aigües de bany. - Establir un major grau de protecció a diverses zones de la costa catalana com són: el nord de la Costa Brava, des del port de Portbou al port de Roses; la Costa Brava centre, des de la platja de Pals a la de Castell, a Palamós; i tota la Costa Brava sud, des de Sant Feliu de Guíxols fins a Blanes. Dins de cada tram hi ha àrees que preocupen més que d’altres i que necessiten una protecció especial, com la zona de Garbet a Colera, la zona afectada per una possible ampliació del port de Llafranc, i la possibilitat de construir ports al municipi de Tossa o a la zona de Pinya de Rosa, a Blanes. - Incorporar al Pla de Ports directives específiques en la línia d’exigir la implantació de tècniques de fondeig no agressives com les utilitzades a les Illes Medes (barrines). Aquesta mesura s’ha de complementar amb un estudi previ del fons marí. - Aturar el projecte urbanístic que afecta al corredor biològic que conecta el Cap de Creus amb els Aiguamolls de l’Empordà, fins que no s’hagi acabat el Pla Director Comarcal o el Pla Territorial de la Regió de Girona. - Revisar les explotacions mineres a la comarca i al Massís del Garraf-Ordal. - Habilitar línies d’ajuda específica adreçades als emprenedors que vulguin desenvolupar un projecte econòmic no agrari en nuclis de població de fins a 2.000 habitants. Hauran d’acreditar la viabilitat del projecte, la seva formació per desenvolupar-lo i un compromís de continuïtat de la iniciativa. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 68 - Impulsar plans de desenvolupament rural integrat a les zones d’agricultura mediterrània de secà i de muntanya, i a les zones més deprimides, on no s’assoleixi la renda mitjana de Catalunya. - S’establiran convenis amb els servadors naturals dels espais agrícoles i forestals de catalunya en tant l’activitat que realitzen, adquireix la funció de gestió del paisatge. VI. PLANIFICACIÓ - Recollir, integrar i donar suport al procés de desenvolupament de l’Agenda 21 local i oferir una base de col·laboració tècnica i econòmica, per tal d’implicar els ajuntaments que encara no han iniciat el procés d’ambientalització. - Elaborar un ampli diagnòstic de la realitat mediambiental a Catalunya, dels avenços i de les mancances, mitjançant un Llibre Blanc del Medi Ambient, amb la participació del món local, dels experts i de les entitats cíviques i conservacionistes. Així mateix, s’elaborarà i es publicarà bianualment un Informe sobre l’Estat del Medi Ambient a Catalunya, que establirà com a referent els indicadors de l’Agència Europea de Medi Ambient. - Impuls decidit a l’Agenda 21 de Catalunya com a document estratègic nacional de planificació i conscienciació ambiental que haurà de vincular-se parcialment al Pla Territorial General de Catalunya. Per tal de prendre consciència de l’impacte negatiu que el nostre actual estil de vida causa a altres parts del món, es calcularà bianualment la petja ecològica de Catalunya i es proposarà una estratègia de reduccions graduals d’aquest indicador. - Incentivar i promoure l’adopció d’iniciatives tipus “ecoetiquetes” i les ecoauditories. - Donar protecció jurídica al paisatge d’acord amb allò que estableix la Convenció Europea del Paisatge, aprovada pel Consell d’Europa, a la qual s’ha adherit el Parlament de Catalunya. VII. POLÍTICA DE GESTIÓ DEL CICLE INTEGRAL DE L’AIGUA L’Agència Catalana de l’Aigua haurà de basar-se en el principi de mínima intervenció possible en el medi i de preservació i gestió dels ecosistemes aquàtics. L’àrea de planificació haurà de coordinar i supervisar totes les actuacions de l’agència. 1. Durant la revisió del PTGC no es tramitaran nous projectes de camps de golf. 2. Oposició al Pla Hidrològic Nacional i als transvasaments dels rius Ebre i Roine en els termes del Compromís dels Partits Polítics per l'Ebre. 3. Elaboració del Pla Nacional de Gestió de l’Aigua, que contindrà: �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 69 a) Programa de reutilització de les aigües residuals depurades en l'agricultura, el rec de parcs i jardins, i en la neteja de la via pública. b) Programes d’estalvi intens de l’aigua destinada a ús domèstic i públic amb l'objectiu de reduir-ne el consum. c) Pla de substitució del rec agrícola tradicional per sistemes de regadiu més eficients, amb la participació dels sectors implicats i ajuts públics. d) Revisió de les concessions d’aigua vigents per garantir els cabals ecològics dels cursos fluvials i els diferents usos de l’aigua. 4. Aprovació del Pla d’Ordenació del sector porcí de Catalunya, que haurà de revisar el mapa de zones vulnerables per contaminació; establir recerca per gestionar-ne els residus de manera respectuosa amb el medi, i marcar el nombre màxim de granges i de caps que pot assumir el país. Mentre es redacta aquest pla, no s’autoritzaran noves granges en les zones vulnerables o amb evidència de contaminació de les aigües subterrànies. 5. Impulsar, completar i si s’escau revisar, el Pla d’Espais Fluvials per tal que incorpori actuacions de protecció i de prevenció d’inundacions per reduir al màxim el risc i els efectes de les inundacions amb actuacions de planificació. Haurà de fixar, determinar i implantar, de manera prioritària, els cabals mediambientals o de manteniment (ecològics), en funció de cada tram de riu i amb criteris variables al llarg de l’any, així com actualitzar i revisar les concessions d’aigua actualment existents. 6. Estudi de delimitació de les àrees de recàrrega dela aqüífers d’especial significació. 7. Revisar el Pla de Sanejament per imposar noves fites de qualitat i de recuperació ecològica dels rius, i redefinir i intensificar els programes de control i vigilància del domini públic hidràulic davant dels riscos d’abocaments i de contaminació. 8. Aplicar les directives comunitàries, tant la Directiva marc d’aigües com la Directiva de qualitat de les aigües, i desenvolupar una normativa pròpia per tal de garantir un major control en els punts de captació d’aigua potable, especialment en els que es considerin reserves estratègiques per la seva qualitat. 9. Disposar de la nova planificació hidràulica a Catalunya, a través del Pla de Gestió de Districte de Conca Fluvial, pendent des de fa anys, i que ha de ser el marc per actuar en tots els àmbits relacionats amb la gestió hidràulica. VIII. INSTRUMENTS DE DISCIPLINA I CONTROL I FISCALITAT AMBIENTAL El conjunt de propostes de planificació i ordenació territorial, protecció del territori i del paisatge, de desenvolupament sostenible i de protecció ambiental, fan imprescindible millorar, dotar o crear els instruments efectius d’inspecció i control de què han de disposar els departaments de �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 70 PTOP i Medi Ambient. En aquest sentit, té especial importància dotar-se de mitjans humans i materials que puguin resoldre aquestes qüestions quant a protecció de la legalitat urbanística i control ambiental derivat de la Llei IIAA. Així mateix, per tal d’evitar un consum exagerat de sòl i garantir una millora de la gestió del desenvolupament sostenible es fa necessari l’estudi d’instruments dissuassoris i de fiscalitat ecològica que puguin contribuir a assegurar l’esmentat objectiu. Aquest estudi s’haurà de fer de forma conjunta amb el departament d’Economia i Finances per tal de definir-ne l’impacte, la viabilitat, l’equitat i l’operativitat. Aquest estudi anirà enfocat a l’aplicació de figures impositives sobre la dispersió urbanística en el territori, les externalitats estacionals de determinades activitats, i els combustibles fòssils en la generació d’energia o en l’ús en transport. IX. INFRASTRUCTURES Catalunya, per causa del dèficit secular d’inversió pública en matèria d’infraestructures, es troba avui infraequipada en relació al seu pes i posició, cosa que compromet la seva competitivitat i la seva vertebració interna. 1. Cal augmentar la inversió en infraestructures durant els propers anys. 2. Cal complir els acords de juliol de 2002 del Grup de Treball per a la Reordenació dels Peatges a Catalunya. 3. Cal modificar abans de la seva aprovació definitiva el Pla Territorial Sectorial de sistemes de connexió ferroviària i del seu transport, i aprovar-ne els plans quadriennals d’inversions. - Millorar els serveis de la xarxa de rodalies i regionals, formada pels actuals serveis de Rodalies i Regionals de Renfe i les línies de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya al Vallès i al Baix Llobregat, especialment pel que fa als temps de recorregut de Manresa, Igualada i Vic. - Estendre els serveis de rodalies i regionals cap a Tarragona i Girona, i crear un nou nucli de rodalies a les terres de Lleida. - Afegir, a la línia actual del tram Tarragona–Castelló, una altra línia d’altes prestacions per a viatgers. És a dir, dotar aquest tram de 4 vies, com a la resta de corredors importants de la Península. - Construir una nova xarxa ferroviària catalana mixta mercaderies/viatgers per a l’interior de Catalunya, que connecti la regió metropolitana amb els ports de Tarragona i Barcelona. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 71 - Aprofitar les línies convencionals existents, que són bàsicament de passatgers, per a la xarxa de mercaderies. Modernitzar les línies Barcelona–Puigcerdà–La Tour de Querol, Lleida– Manresa–Barcelona i Reus–Gandesa. - Completar el traspàs de la línia Lleida–La Pobla. - Establir quatre xarxes ferroviàries: a) Línies de trens de viatgers d’altes prestacions de connexió amb la Península i amb Europa. b) Noves línies mixtes per a trens de mercaderies i viatgers que formin eixos transversals, l’eix transpirinenc i els ports de Barcelona i de Tarragona. c) La xarxa de “metro regional” a partir de les rodalies de Renfe i dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. d) Utilització de la xarxa convencional alliberada per a trens de mercaderies. - Crear la xarxa de “metro regional” que connecti l’àrea metropolitana amb l’eix transversal ferroviari i la nova línia orbital Mataró–Vilanova i la Geltrú. Aquesta línia orbital o segon cinturó ferroviari tindria, d’inici, un caràcter mixte, essent una peça bàsica per al transport de mercaderies a través de la RMB. - Estudiar la implantació de trens lleugers. - Crear centres logístics i estacions intermodals en els nusos d’intersecció de la xarxa ferroviària i la xarxa viària d’alta capacitat. - Demanar la transferència dels serveis de rodalies. - Incorporar les noves línies mixtes d’altes prestacions (eix transversal i connexions als ports, i eix pirinenc Barcelona–Manresa–Vic–Puigcerdà–frontera francesa) a la xarxa transeuropea i a la llista d’Essen de projectes prioritaris de la UE. - Crear un nou operador ferroviari català, amb la participació dels actuals operadors (Renfe i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya), per part d’empreses privades del sector del transport, els ports de Barcelona i Tarragona, i entitats financeres. - Cal estudiar la viabilitat d’un nou eix ferroviari transversal Reus-Igualada-Manresa-VicPuigcerdà-França. - En espera del possible by-pass ferroviari de la RMB per l’interior de Catalunya i preveient l’alliberament parcial de determinades vies amb l’arribada del TAV, cal abordar una ràpida adaptació de la xarxa actual a l’ample mixte europeu-ibèric (3 rails) per tal que des de Tarragona, Barcelona i Girona –en una primera fase- i Lleida puguin sortir mercaderies cap a �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 72 Europa per ferrocarril. Concretament, cal l’adequació de la línia convencional TarragonaVilafranca-Papiol-Mollet-Girona-PortBou i de la Lleida-Manresa-Barcelona. Igualment, en espera d’aquest by-pass ferroviari per l’interior, s’utilitzarà per al transport de mercaderies el nou 2on Cinturó ferroviari. - Cal lligar amb França l’obertura als trens de mercaderies del Puimorens com a pas previ per a la construcció del futur tunel ferroviari de Toses (25 Km!). - Tant bon punt existeixi un sistema viable de transportar mercaderies per tren, bé sigui perquè el País Valencià fa el mateix, bé sigui perquè es construeixen grans intercanviadors modals a les Terres de l’Ebre i a la plana de Lleida, caldrà desincentivar el pas de camions pel nostre territori. 4. Cal reformular, durant la legislatura, el Pla de Carreteres i elaborar un pla d’autopistes i autovies. El nou Pla de carreteres hurà de donar un fort impuls a la xarxa comarcal i local (xarxa capil·lar) que fins ara ha estat descuidada. La seva millora pot fer innecessària la construcció o incorporació d’alguna nova carretera de la xarxa bàsica. La seguretat viària ha de ser un dels reptes del nou govern. El pla de carreteres haurà de tenir un capítol d’inversions destinats a millores de la seguretat, es especial dels punts de major risc i trams de concetració d’accidents (TCA). - Redactar un nou pla d’autopistes i autovies equilibrador del territori. a) Xarxa europea: · Eix Transversal (Lleida–Manresa–Vic–Girona), vertebrador de la Catalunya Central i, per extensió, de les terres de Ponent i les gironines. · Eix Tarragona–Montblanc–Tàrrega, vertebrador del Camp de Tarragona i inici de l’Eix - Tarragona–Andorra. · Eix del Llobregat fins al Túnel del Cadí. · Ampliació a tres carrils de l’autopista A7 des del Vendrell fins a Salou. · Ampliació a tres carrils de l’autopista A-7. b) Xarxa d’autovies catalanes: · Eix de l’Ebre - Eix Occidental, vertebrador de les terres de l’Ebre i les de Ponent. · Eix Olot–Girona–Costa Brava, vertebrador de la regió de Girona. · Eix Vilanova i la Geltrú–Vilafranca. · Eix Olot–Figueres, connexió del Pirineu de Girona amb França. · Eix de la Cerdanya desdoblat fins a Ripoll. · Eix Maçanet–Platja d’Aro–Palamós–Palafrugell–La Bisbal–Girona, vertebrador del Baix Empordà i la Costa Brava sud i connexió d’aquest eix amb l’Eix Transversal de Catalunya. · Desdoblament de l’N-II i de l’N-340 en tot el territori català amb característiques d’autovia. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 73 · Accessos als Pirineus: Eix Lleida–Artesa–Ponts i desdoblament de l’N-230 fins a Alcarràs. · Autovia Lleida–Osca (N-240) com a part de l’eix Tarragona–País Basc. - Catalunya concentra el pas de dos corredors de fort trànsit de llarg recorregut: el Corredor Mediterrani (A-7 i N-340) i el de l’Ebre (A-2 i N-II), però té un sol eix amb continuïtat coherent en el seu pas per la zona més congestionada, la regió metropolitana: l’autopista A-7. Considerem que cal definir els itineraris que han d’absorbir el trànsit de llarg recorregut i donar-los la consideració de xarxa europea. La nostra proposta permet donar continuïtat a l’N-340 i a l’N-II per un nou corredor de la Catalunya interior, i alhora reforça el caràcter europeu de l’Eix del Llobregat. - Incrementar un 25% la inversió anual en carreteres a la xarxa capil·lar. - Racionalitzar la despesa en xarxa viària, tot garantint que el 30% d’aquest pressupost es dedicarà a millores de la seguretat, en especial dels punts de major risc i trams de concentració d’accidents (TCA), i a manteniment i conservació. - Sotmetre a la consideració del govern durant el mes de febrer un estudi sobre les conseqüències ambientals, jurídiques i econòmiques de l’aturada de les obres del tunel de Bracons, per tal que el govern prengui una determinació. - Revisar les característiques tècniques, secció i traçat de l’eix Vic-Olot en el tram que afecti la Vall d’en Bas, per tal de fer-ne una via de connexió intercomarcal entre Osona i la Garrotxa. - Potenciar les vies alternatives a l’eix Vic-Olot per als fluxos de llarg recorregut com el desdoblament de la C-17, l’N-260 i la Besalú-Girona. - En relació a les comunicacions entre las comarques de la segona corona metropolitana, caldrà: a) Asegurar la comunicació entre el Baix Llobregat i el Vallès Occidental amb el mínim impacte ambiental posible. b) Construir el segon cinturó ferroviari. c) Revisar les carreteres de comunicació entre les altres ciutats del segon cinturó metropolita. 5. Cal elaborar un Pla de mobilitat per Catalunya i de foment del transport col·lectiu i l’ús de la bicicleta. - Reformulació de la Llei de mobilitat incidint molt especialment en la relació entre planificació territorial, infraestructures i mobilitat. - Polítiques fiscals, la internalització dels costos socials associats a la mobilitat. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 74 - Fomentar una nova cultura en l’ús de l’automòbil mitjançant la promoció de fórmules alternatives com el car sharing (cotxe multiusuari) i el car pooling (cotxe compartit). - Elaborar un nou pla de transport de viatgers de Catalunya, així com nous plans sectorials de carreteres i infraestructures ferroviàries que afavoreixin la creació d’intercanviadors modals. - Connectar, en el marc del Pla de Transports de Viatgers, totes les capitals comarcals amb transport públic amb una freqüència mínima d’una hora. - Impulsar processos d’integració tarifària en les diferents àrees urbanes i comarcals. - Crear intercanviadors modals, en el marc de la planificació. - Incrementar els recursos destinats al transport col·lectiu, vinculant-los a la realització de plans de qualitat del servei. - Garantir l’accessibilitat de les persones amb mobilitat reduïda a la xarxa de transport públic. Compliment del codi d’accessibilitat de Catalunya. - Incloure la tarifació social en el sistema tarifari integrat i col·laborar des de la Generalitat en el seu finançament, que fins avui és únicament dels ajuntaments. - Crear un mecanisme de coordinació de la senyalització viària amb l’objectiu d’eliminar les disfuncions existents entre els diferents titulars de les vies. - Millorar els sistemes d’informació del transport col·lectiu i de la mobilitat en general, mitjançant la utilització de les noves tecnologies. - Fomentar la inclusió dels polígons industrials en els trajectes de les línies de transport públic. - Establir un pla integral de seguretat en el transport públic i de millora de l’accessibilitat de les persones amb mobilitat reduïda. Tots els elements que intervenen en el transport públic s’hauran d’analitzar, de manera que existeixin itineraris accessibles fins a les estacions i parades, i que els diferents vehicles de transport disposin dels elements necessaris per garantir aquesta accessibilitat. També caldrà preveure aparcaments propers per a aquestes persones i sistemes de transport a la demanda amb vehicles adaptats. 6. Cal elaborar un nou Pla de Ports de Catalunya que els potenciï com a centres distribuïdors del Sud d’Europa. - El port de Barcelona s’ha de convertir en el gran centre de distribució del sud d’Europa - Facilitar l’accés ferroviari en les tres amplades: mètrica, ibèrica i, sobretot, internacional, i la creació de noves línies per al transport de mercaderies entre la Península Ibèrica i Europa. �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 75 - El port de Tarragona té una gran especialització en productes petrolers, però ha de continuar diversificant la seva activitat. - Nou Pla de Ports de Catalunya. - Incorporar al nou Pla de Ports de Catalunya les anàlisis i les propostes relatives als vessants comercials, industrials, pesquers, de transport de mercaderies, passatgers i activitats logístiques dels ports. - Redactar nous plans estratègics per als ports de Sant Carles de la Ràpita, Vilanova i la Geltrú i Palamós que assegurin un estret lligam entre el port, la ciutat i el seu entorn. 7. Cal aconseguir funcions jerarquitzades del conjunt d’aeroports catalans i aconseguir que esdevinguin estratègics en la xarxa europea. - Fer de l’aeroport del Prat un autèntic intercanviador multimodal amb connexió ferroviària d’altes prestacions amb els aeroports de Girona i Reus. - Col·locar els aeroports de Reus i de Girona com a aeroports internacionals amb el desenvolupament de nínxols específics de mercat: turístic, companyies de baix cost i càrrega, però també comptant amb serveis regulars domèstics operats per companyies d’aviació regional. - Connectar per via ferroviària els aeroports de Reus i Girona amb Barcelona i el seu aeroport per optimitzar el potencial de la seva complementarietat. - Elaborar el Pla Estratègic dels Aeroports de Catalunya, que ha de completar, de manera especial, actuacions que permetin la complementarietat dels aeroports de Girona i Reus en relació amb el de Barcelona; assegurar la intermodalitat als aeroports i convertir l’aeroport de la Seu–Andorra en una aeroport transestatal. - Impulsar el gran potencial de Catalunya per a la càrrega aèria. Això comporta reclamar a l’Estat el traspàs i la constitució d’una empresa autònoma gestora de la terminal de càrrega de l’aeroport de Barcelona i afegir a aquest projecte la proposta d’integrar l’aeroport de Barcelona i la plataforma logística del Delta del Llobregat, l’aeroport de Reus i la plataforma logística del Camp de Tarragona, l’obertura dels punts d’inspecció fronterera les 24 hores del dia i un nou centre de càrrega aèria a l’aeroport de Reus. Fer de l’aeroport de Barcelona un autèntic intercanviador multimodal amb connexió ferroviària de gran velocitat amb els aeroports de Girona i Reus. 8. Cal convertir les infraestructures logístiques en factor de competitivitat. - Crear àrees logístiques de suport als ports de Tarragona i Barcelona (ports secs). �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 76 - Crear noves centrals intermodals i zones logístiques de mercaderies a l’Empordà, l’aeroport de Girona, Cervera/Tàrrega, Igualada, Manresa, Vic, Olot o ampliar les existents a Lleida, Tarragona/Reus i La Llagosta. - Crear una gran zona logística a les terres de l’Ebre (L’Aldea). �ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D'ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA 77 ANNEX CRITERIS SOBRE ACTUACIÓ POLÍTICA GENERAL Cap acord de governabilitat amb el PP a la Generalitat i a l'Estat. Els partits signants del present acord es comprometen a no establir cap acord de governabilitat (acord d'investidura i acord parlamentari estable) amb el PP al Govern de la Generalitat. Igualment aquestes forces es comprometen a impedir la presència del PP en el govern de l'Estat, i renuncien a establir-hi pactes de govern i pactes parlamentaris estables a les cambres estatals. Retirada de les mesures contràries a la plurinacionalitat, pluriculturalitat i plurilingüisme, i impuls d'un nou marc que les reconegui. El suport a un canvi de govern a nivell estatal per part de les forces representades en el pacte haurà de comportar, com a contrapartides imprescindibles: - el compromís de deixar sense efecte el conjunt de normes contràries a la plurinacionalitat, de qualsevol rang, aprovades durant el període governat pel PP, així com la retirada dels recursos interposats pel govern de l'estat davant la jurisdicció ordinària o el Tribunal Constitucional contra normes emanades de les institucions de Catalunya. - l'establiment d'un nou marc legal on es reconegui i es desenvolupi el caràcter plurinacional, pluricultural i plurilingüístic de l'estat Corresponsabilitat en l'acció del Govern. L'acció i les decisions del Govern han de ser assumides de manera compartida, unitària i global per les diferents forces polítiques i adoptades sempre en el marc del Govern. Tanmateix, la lleialtat als acords prèviament assolits i l'assignació de responsabilitats a cada formació política, no exclouen que tots els partits representats en el Govern expressin el seu parer sobre política general i sobre la gestió de les diverses àrees de govern o, eventualment, arribin a qüestionar actuacions concretes. Actuació lleial al Govern de Catalunya en totes les cambres de representació. Les forces polítiques representades al Govern de Catalunya s'hauran de comprometre a que els acords adoptats pel Parlament de Catalunya, o pel mateix Govern, rebran el suport explícit dels seus representants a la resta d'institucions (Congrés, Senat, Parlament Europeu) si són objecte de votació o debat. Igualment, els acords adoptats pel Govern seran vinculants per a tots els seus membres en les negociacions amb les altres administracions. �Aquest text ha estat aprovat i refrendat pels òrgans màxims dels tres partits i coalicions sotasignants, Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) – Ciutadans pel Canvi, Esquerra Republicana de Catalunya Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Alternativa. Signat a Barcelona, el 14 de desembre de 2003 Joan Saura i Laporta per ICV-EA Pasqual Maragall i Mira per PSC-CpC Josep-Lluís Carod-Rovira per ERC �ÍNDEX Més i millor autogovern. Més qualitat democràtica I. L'aprofundiment de l'autogovern i l'elaboració d'un nou Estatut. ...................................3 II. Reforçament de la qualitat democràtica del sistema polític ...........................................8 III. Presència de la Generalitat en la Unió Europea, organismes internacionals i relacions exteriors ........................................................................................................12 IV. Col·laboració entre la Generalitat i els governs locals .................................................13 V. Finançament autonòmic ...............................................................................................14 Un nou impuls econòmic per a Catalunya I. Euroregió i internacionalització ....................................................................................17 II. Ocupació i treball..........................................................................................................18 III. PIMES, autònoms i economia social............................................................................20 IV. Política industrial ..........................................................................................................22 V. Comerç .........................................................................................................................23 VI. Turisme.........................................................................................................................24 VII. Pagesia i sector agroalimentari ....................................................................................25 VIII. Empreses i operadors en sectors estratègics ..............................................................28 IX. Caixes d'estalvi.............................................................................................................29 X. Societat de la Informació i la Comunicació ..................................................................30 XI. Universitats ...................................................................................................................32 XII. Recerca i innovació ......................................................................................................33 Catalunya, una nació socialment avançada I. Política educativa .........................................................................................................35 II. Benestar social: polítiques d'acció social .....................................................................38 III. Salut: polítiques sanitàries............................................................................................43 IV. Dones: polítiques de gènere.........................................................................................48 V. Política cultural .............................................................................................................49 VI. Política lingüística.........................................................................................................52 VII. Política de mitjans de comunicació audiovisuals .........................................................53 VIII. Seguretat pública..........................................................................................................54 Una nova política territorial i ambiental I. Energia .........................................................................................................................58 II. Política i ordenació territorial ........................................................................................59 III. Habitatge ......................................................................................................................63 IV. Política de residus ........................................................................................................65 V. Biodiversitat i prevenció de la contaminació ................................................................65 VI. Planificació ...................................................................................................................68 VII. Política de gestió del cicle integral de l'aigua...............................................................68 VIII. Instruments de disciplina i control i fiscalitat ambiental................................................69 IX. Infraestructures.............................................................................................................70 Annex – Criteris sobre actuació política general ..................................................................77 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Acord per a un govern catalanista i d'esquerres a la Generalitat de Catalunya Creator An entity primarily responsible for making the resource Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Esquerra Republicana de Catalunya Iniciativa per Catalunya Verds Ciutadans pel Canvi Esquerra Unida Alternativa Type The nature or genre of the resource Acord Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Govern Esquerra (Ciències polítiques) Model social Acció política Catalunya. Generalitat President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource Document que recull l'acord signat per les tres forces polítiques per formar un govern de coalició a la Generalitat de Catalunya. L'acord també fou conegut com a "Pacte del Tinell". Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Saló del Tinell, Barcelona Alternative Title An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific. Pacte del Tinell Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-12-14 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Acords https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/23/2674/2003_programaPSC_autonomiques.pdf c1d31988e8f7f64a68a0303eb22a3049 PDF Text Text PROGRAMA ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA 2003 �PROGRAMA ELECTORAL ÍNDEX Pàg. 1. EL CANVI PER CATALUNYA. ARA ÉS L’HORA DE CATALUNYA, ARA ÉS L’HORA DEL CANVI 4 2. L’AUTOGOVERN I LES INSTITUCIONS AL SERVEI DE LA CIUTADANIA 8 2.1. El nou Estatut de Catalunya: garantia de progrés social i dels drets de la ciutadania 2.2. El nou estil de governar: més participació, més obertura 2.3. L’administració de justícia: més proximitat, més eficiència 2.4. L’acció política: transparència, responsabilitat, imparcialitat 2.5. L’administració pública eficient: serveis de qualitat en benefici de la ciutadania 2.6. La relació Generalitat–governs locals: col·laborar per millorar els serveis públics i la qualitat de vida 2.7. La nova ordenació territorial: adaptar les administracions a les necessitats i projectes dels territoris 2.8. Mitjans de comunicació: pluralitat i servei públic 2.9. El compromís amb la cultura: més ambició, més diàleg, més recursos 2.10. Política lingüística 2.11. Catalunya oberta a Europa i al món 2.12. Catalunya_solidària 10 14 18 23 25 3. MILLOR QUALITAT DE VIDA PER A LES PERSONES. UNA CATALUNYA SOCIALMENT AVANÇADA 29 31 34 38 51 56 61 67 3.1. Donar suport a les famílies. Polítiques de suport a la infància i a l’adolescència. Polítiques per a la gent gran. 3.2. Prioritat per l’habitatge i uns barris dignes i segurs 3.3. Drets de les dones i igualtat d’oportunitats 3.4. Llibertat sexual 3.5. Facilitar l’emancipació del jovent 3.6. Serveis sanitaris de qualitat per a tothom 3.7. Esport, salut física i ocupació activa de l’oci per a totes les edats 3.8. Una societat sense barreres. Noves polítiques per atendre les persones discapacitades. 3.9. La seguretat és un dret 3.10. Eradicar la pobresa 3.11. Catalunya, un país que acull i integra: la immigració 81 88 95 98 101 113 120 126 141 146 4. EDUCACIÓ, PROGRÉS ECONÒMIC I OCUPACIÓ Competitivitat i cohesió social: una aposta pel futur de Catalunya 4.1. L’educació és la clau de l’èxit com a país 4.1.1.Un_sistema_educatiu_de_qualitat 4.1.2.Més_formació_professional_i_tècnica 4.2. L’economia catalana a la societat del coneixement 4.2.1.Capital_humà 4.2.2.Universitats 166 166 172 172 180 185 185 187 2 69 �4.2.3. Recerca_i_innovació 4.2.4. Adaptació_a_la_Societat_de_la_Informació i el Coneixement (SIC) 4.2.5. Capital_risc 4.3. Ocupació i mercat de treball 4.4. Una economia basada en l’esperit emprenedor 4.4.1. Suport_als_emprenedors 4.4.2. Autònoms 4.4.3. Suport_a_l’economia_social 4.4.4. Pimes_i_empresa_familiar 4.4.5. Condicions de la competència, marc_institucional i facilitat per a l’activitat empresarial 4.4.6.Internacionalització_de l’empresa_catalana 4.5. Potenciar els sectors productius fonamentals de la nostra economia 4.5.1. Sectors_industrials 4.5.2. Sectors_emergents 4.5.3. Sector_agroalimentari 4.5.4. Comerç_i_consum 4.5.5. Turisme 4.5.6. Sector_financer 4.6. Política pressupostària, finançament autonòmic i fiscalitat 4.6.1. Finançament_autonòmic 4.6.2. Fiscalitat 4.6.3. Gestió_pressupostària 190 193 198 200 206 206 209 213 217 5. EL PAÍS QUE VOLEM, LES INFRAESTRUCTURES QUE NECESSITEM 5.1. Les infraestructures que Catalunya necessita 5.1.1. Ferrocarril 5.1.2. Xarxa viària - Autopistes, autovies i peatges - Xarxa europea - Pla de carreteres 5.1.3 Un pla de mobilitat per a Catalunya i foment del transport col·lectiu 5.1.4.Foment_de_la_bicicleta 5.1.5. Ports - Port de Barcelona - Port de Tarragona 5.1.6. Aeroports 5.1.7. La logística, factor de competitivitat 5.1.8. Energia 5.1.9. Telecomunicacions 258 260 261 265 265 267 268 269 273 274 276 276 278 282 284 289 6.LA_DEFENSA_DEL_MEDI_AMBIENT PER UN DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE 6.1. L’aigua: planificar, invertir, estalviar i administrar amb justícia 6.2. Fer compatible el creixement i el medi ambient 6.3. Planificar l’ús del sòl i protegir el paisatge 6.4. El camp, un lloc per viure i prosperar 292 292 296 311 315 3 220 222 225 225 229 231 236 241 244 251 251 252 254 �1. EL CANVI PER CATALUNYA. ARA ÉS L’HORA DE CATALUNYA, ARA ÉS L’HORA DEL CANVI Els Socialistes de Catalunya i Ciutadans pel Canvi compareixem de nou davant de la ciutadania catalana amb el propòsit d’impulsar el canvi que el país demana i necessita. Volem convocar tots els catalans i catalanes que creuen, com nosaltres, que ha arribat l’hora de Catalunya, de la Catalunya millor. Posarem en peu la coalició més gran que hagi conegut mai aquest país: la de tota la gent que pensa que no és l’hora de la queixa, sinó l’hora de l’afirmació i de la proposta. Fem aquesta convocatòria amb més il·lusió, més empenta, més idees noves i més experiència que fa quatre anys. Nosaltres tenim un somni: volem una Catalunya mai vista Volem una Catalunya gran, una Catalunya amb ambició, capaç d’afegir valor a la gran família dels pobles d’Espanya i d’Europa. Volem una Catalunya forta, segura d’ella mateixa, confiada en les seves possibilitats. Volem una Catalunya acollidora, integradora, plena d’oportunitats. Volem una Catalunya de tots, on tothom compti, on tothom pugui dir la seva, on tothom pugui viure millor. Volem una Catalunya que sigui referent de convivència social i cultural. Volem una Catalunya ben governada. Volem una Catalunya amb una identitat reforçada per la seva capacitat de compartir. Volem una Catalunya amb més i millor autogovern, amiga dels seus amics, sense complexes, lliure, creativa i justa. Volem una Catalunya dedicada a grans projectes de formació i d’infraestructures, que facilitin el creixement de la seva gent i de la seva economia. Volem una Catalunya equilibrada, on tots els territoris tinguin veu i puguin realitzar els seus projectes col·lectius. Volem una Catalunya respectada a Espanya i a Europa, capaç de projectar-se per la seva creativitat i capacitat d’innovació. Volem ser capaços de resoldre els problemes que tenim més a prop i d’aprofitar les oportunitats que se’ns presentin. Volem una Catalunya capdavantera de l’Espanya plural. Volem una Catalunya inserida en una Espanya en xarxa. Volem una Catalunya que vol estar amb Espanya dins d’Europa, que vol liderar l’avenç d’Espanya cap a un rol decisiu a l’Europa dels pobles. 4 �Volem una Catalunya motor de l’euroregió Pirineus–Mediterrània, una Catalunya que sàpiga treure partit de la seva situació en el món. Ara podem tornar a imaginar el futur. Després d’una etapa d’ineficàcia, de desencís, d’inèrcies debilitades, podem tornar a imaginar un futur esplèndid per a Catalunya. La política de reformes socials, l’experiència reconeguda i la nova manera de governar faran creïble el projecte de la Catalunya gran que entre tots serem capaços de fer. Ha arribat l’hora del canvi Catalunya entra en una nova etapa de la seva història. Nosaltres volem que ho faci amb empenta i energia renovades, volem guanyar el temps perdut. El nostre compromís és fer real aquest designi, convertir-lo en projecte i convocar els catalans i les catalanes perquè en siguin els protagonistes. Fer-ho, i fer-ho ara, és un deure que tenim amb aquells que ja no hi són i que hi tenien posades totes les seves esperances. Però, sobretot, tenim un deure amb les expectatives dels qui ens han de seguir. El nostre projecte El nostre projecte és innovador, net, amic, convincent i mira cap al futur. El nostre projecte està inspirat en un esperit de superació que volem que sigui digne d’una Catalunya dempeus, jove, justa, amb confiança en ella mateixa, competent i innovadora; una Catalunya que canviï la queixa per la proposta; una Catalunya que recuperi l’energia positiva que fa anys que perd lentament; una Catalunya que es reconegui ella mateixa, que sigui l’expressió real de totes les persones que la formen, amb les seves il·lusions i amb les seves capacitats, i que avanci confiada i segura. Volem una Catalunya amb empenta. Amb l’empenta d’un país d’emprenedors. Catalunya ha de saber i poder acollir els emprenedors, la gent amb capacitat de risc, amb coratge i amb ganes d’anar més enllà. Catalunya es pot convertir, i es convertirà, en el lloc de trobada dels creadors. Catalunya es pot convertir, i es convertirà, en la pàtria dels emprenedors econòmics i socials; dels treballadors que innoven a la feina; de les dones empresàries i autònomes; dels pagesos modernitzadors; de les organitzacions no governamentals més compromeses i imaginatives; dels investigadors i inventors reconeguts; de la gent gran activa; dels sindicats amb noves fórmules per a les noves realitats d’un món sense fronteres; dels empresaris conscients que guanyar diners gràcies a l’augment dels costos socials i ambientals no és crear valor sinó traspassar el mort a un altre; dels funcionaris motivats pel servei públic; d’uns mitjans de comunicació exigents amb els grups i agents socials, i també exigents amb ells mateixos. 5 �Amb l’empenta del lideratge d’una Generalitat que proposi un nou horitzó per a Catalunya, que promogui els grans acords de país (Estatut, Llei electoral, organització territorial, etc.), que impulsi els grans projectes territorials i que engresqui tots els catalans a participar en l’obra col·lectiva de guanyar el nostre futur. Amb l’empenta que ha sorgit de la col·laboració lleial i permanent de la Generalitat i els ajuntaments de Catalunya. Amb l’empenta que proporciona l’aposta plena per les noves tecnologies, que ens han de permetre ser a primera línia de la societat de la informació. Catalunya ha de passar a ser un país d’actors, no un país d’espectadors; no un país de propietaris d’uns quants pams quadrats que augmenten de preu sense que facin pràcticament res. El nostre projecte s’aferma en el lideratge polític i social de Pasqual Maragall. És un lideratge conscient de l’exigència que comporta encapçalar una ambició col·lectiva de gran abast, que no recula davant els reptes i les dificultats, i que ha demostrat saber estar a l’altura sempre que el país li ho ha demanat. És un lideratge que prefigura un nou estil a la presidència de la Generalitat, amb un president que creu en la gent, que ens dóna esperances, que fa confiança, que ofereix seguretat. Durant molts anys Catalunya ha tingut un president que deia què calia i què no calia, i un país que havia d’escoltar i aplaudir o tancar-se a casa. Ara Catalunya serà un país que parlarà, i que tindrà un president que l’escoltarà i després governarà. El nostre projecte és un projecte col·lectiu, no un projecte d’un home sol, ni un projecte d’un partit, ni tan sols un projecte compartit per un conjunt de forces polítiques. Vol ser un projecte sorgit des de baix, sumant totes les energies en una mateixa direcció i amb un mateix objectiu: construir una Catalunya mai vista. Per això, és un projecte servit per dones i homes amb il·lusió, empenta, experiència i preparació. I, per això, no ens cansarem de convocar els millors perquè aportin els seus coneixements i la seva experiència a la causa col·lectiva de Catalunya. L’experiència reconeguda és la penyora d’una gran proposta. Catalunya viurà una experiència com la que va viure Barcelona. Aplicarem a la política nacional els elements del "model Barcelona" (d’aquest model que ha esdevingut un referent internacional i que està fet de lideratge, de consens polític, social, empresarial i institucional, d’inversió pública com a catalitzador de la privada, i d’equip humà). Ho farem en tots i cadascun dels territoris del país: a les terres de l'Ebre, als Pirineus, al Camp de Tarragona, a les terres de Lleida, a les comarques de Girona, a la Catalunya Central, a la Regió Metropolitana de Barcelona. El nostre projecte és un projecte amb idees de futur. Tenim un programa per fer un país per viure-hi millor. Catalunya necessita un canvi en les seves polítiques perquè tot és diferent de fa 25 anys. 6 �Volem que aquestes eleccions autonòmiques siguin unes eleccions en què es discuteixi de polítiques, sobre com s’arreglen les coses. No tirant diners als problemes com fa la dreta moltes vegades. Volem parlar de coses reals, perquè venim d’on venim, dels barris de Girona, de Barcelona, de Lleida, de Tarragona, i perquè sabem com s’han de fer les coses. Darrere hi ha tota una concepció que hem estat discutint durant quatre anys. Les intuïcions de fa quatre anys continuen sent vigents: educació, educació, educació. Però també sabem què hem de fer amb l’habitatge, la seguretat, la protecció de la família, l’ajut als pares i mares que volen tenir criatures i alhora treballar. Ho sabem perquè ho vivim. El nostre programa insisteix en les polítiques que facin possible que les oportunitats arribin a tota la ciutadania i a tots els territoris del país, per assegurar la cohesió social i la cohesió territorial. Per això, prioritzem les polítiques socials, que ens permetran tenir els serveis propis de l’Estat del Benestar, de qualitat al servei de les persones i de les famílies. El nostre programa té l’ambició d’impulsar les bases de la prosperitat dels catalans i catalanes, amb una estratègia econòmica de país basada en l’educació i la innovació, i un model d’infraestructures coherents amb el propòsit de fer de Catalunya un país de qualitat obert al món. El nostre programa és un compromís amb la regeneració de la política, amb propostes per fer possible una altra manera de governar, amb la bandera de la proximitat per escoltar i atendre millor les demandes ciutadanes, amb la lleialtat institucional per ser més eficaços en el servei a la ciutadania i amb la transparència de l’acció pública. I, finalment, el nostre programa proposa la reforma de l’Estatut per arribar a tenir un autogovern a l’altura dels temps, per establir una relació positiva i creativa amb Espanya, per assegurar-nos una presència a Europa amb tota la nostra especificitat i, sobretot, per aconseguir la societat més justa, més pròspera i més igualitària a què aspirem. Polítiques socials, ambició estratègica, regeneració política i més autogovern i millor, configuren els grans eixos programàtics que doten de contingut concret el projecte de canvi que sotmetrem a la consideració de la ciutadania de Catalunya. 7 �2. L’AUTOGOVERN I LES INSTITUCIONS AL SERVEI DE LA CIUTADANIA Catalunya és un país avançat. La complexitat que comporta la seva diversitat cultural, social i econòmica exigeix la millora constant de les seves institucions de govern, si volem que tinguin la capacitat de respondre a les demandes del seus ciutadans i ciutadanes i de satisfer els nostres deures i compromisos de solidaritat en un context universal. Els desafiaments actuals no justifiquen un retorn a moments històrics superats. Ens demanen, en canvi, un esforç per donar un fonament socialment i econòmicament més sòlid a la nostra convivència, per incrementar la qualitat de la nostra democràcia i per fer-la avançar en el camí del progrés, el benestar, la llibertat, la igualtat i la justícia social. Per això, proposem les reformes legals i institucionals que ens permetin avançar cap a una Espanya plural i cap a una Catalunya més justa i més pròspera. El salt endavant que ha significat per a Catalunya el règim autonòmic no ens fa ignorar que el pas dels anys i l’evolució política i social fan palesa la necessitat d’introduir reformes i millores en el seu funcionament. El Govern de la Generalitat, el Parlament, l’administració pública, els poders locals, la justícia i els mitjans de comunicació públics han d’accentuar la seva proximitat a la ciutadania i als seus problemes. Les institucions polítiques són instruments d’organització de la convivència en llibertat i de solució dels problemes de la societat, sobre la base dels principis constitucionals i de valors com el pluralisme, la participació democràtica i l’interès públic. Per això, proposem una sèrie de reformes que afecten les relacions entre les institucions i la ciutadania. En aquest sentit, la ciutadania del nostre país ha anat molt per endavant de les institucions: malgrat una suposada manca d’ideologies i de motivació, els ciutadans i ciutadanes han sortit al carrer per fer palesa la seva disconformitat amb les decisions que es prenien en nom seu. Però una anàlisi serena de les mobilitzacions recents, des de l’assassinat d’Ernest Lluch o de Miguel Ángel Blanco, fins a la solidaritat amb Galícia o l’oposició contundent i contínua a l’atac contra l’Iraq, ens obliga a anar més enllà dels lloables motius concrets que en van ser la causa. Allò que la ciutadania ha volgut expressar cada vegada que s’ha aplegat en els pobles i ciutats de Catalunya, és la voluntat de participar directament en els afers públics, d’expressar l’opinió sense intermediaris, decebuts en molts casos pel funcionament dels canals exigibles en un règim democràtic. Per això, per no deixar debilitar més la nostra democràcia, cal saber escoltar i fer-se dignes de representar un poble actiu i amb inquietuds com és el nostre. El Govern de la Generalitat ha de ser capdavanter, a Espanya i a Europa, en el foment de la participació política, que atorgui a la ciutadania la capacitat d’intervenció pública que li correspon en un sistema democràtic, és a dir, ben al contrari del que s’ha fet fins ara. El Govern de la Generalitat no pot malbaratar el cabal participatiu que ha demostrat, una vegada rere l’altra, la ciutadania catalana. La vida pública no acaba amb l’acció del Govern o de l’Administració de la Generalitat. Té moltes altres esferes que també s’han de posar a l’abast de la ciutadania: la justícia, 8 �la cultura, la llengua o l’administració tributària són àmbits d’una importància cabdal en qualsevol societat. Sigui quina sigui la seva definició competencial exigeixen l’existència de serveis públics prestats amb la màxima eficiència, transparència i control democràtic. La ciutadania ha de ser informada, ha de poder opinar lliurement i ha de tenir el dret efectiu a decidir si volem que Catalunya sigui una societat plural, solidària i oberta, que comparteixi un espai de convivència i de garantia dels drets fonamentals des del qual sigui possible avançar cap a cotes més elevades de progrés, benestar, llibertat i justícia social. Això significa que l’autogovern i les seves institucions tenen valor, ja que actuen com a instruments efectius al servei dels ciutadans i de les ciutadanes de Catalunya, incrementant la qualitat de la nostra democràcia política i social. En aquesta matèria, el Partit dels Socialistes de Catalunya i Ciutadans pel Canvi es comprometen a governar seguint les línies que s’apunten en aquest programa. 9 �2.1. El nou Estatut de Catalunya: garantia de progrés social i dels drets de la ciutadania Avui el nostre autogovern es regeix per l’Estatut d’Autonomia de 1979 i per la Constitució de 1978. Són textos d’ara fa un quart de segle, quan Espanya no formava part de la Comunitat Europea, precedent de l’actual Unió Europea. Aquest marc normatiu –que es va aprovar democràticament– ha de servir d’instrument per fer polítiques socials i econòmiques que facin efectius els drets dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Contempla una distribució de competències entre la Generalitat i l’Estat. Però en l’exercici efectiu d’aquestes competències, s’han produït desequilibris i deficiències: el Govern de CiU no ha promogut l’exercici d’algunes competències de la Generalitat, que no han estat mai qüestionades per l’Estat; una interpretació expansiva de les competències estatals ha reduït – mitjançant el recurs a normes de presumpte caràcter bàsic i a les lleis orgàniques– l’àmbit competencial de la Generalitat; finalment, l’aparició de nous fenòmens socials i polítics (immigració, noves tecnologies, integració a la UE, etc.) no tenen el tractament adequat en l’actual regulació constitucional i estatutària. Per això, Catalunya necessita un nou Estatut per tal que la Generalitat sigui capaç de respondre als reptes del segle XXI i de satisfer les demandes dels catalans i les catalanes. Cal fer un pas endavant en l’actualització de l’autogovern que el converteixi en una eina més adequada per a la consolidació i perfeccionament del model social que coneixem com a Estat del Benestar i per a la resolució dels problemes contemporanis de la nostra societat. Per aquestes raons i des del lideratge del catalanisme polític, en concertació i amb el consens necessari amb la resta de forces polítiques, impulsarem l’aprovació d’un nou Estatut, amb la voluntat d’arribar a un projecte àmpliament compartit, perquè només d’aquesta manera podrem avançar de debò en la consolidació d’una majoria social i política favorable a Catalunya i a Espanya, sense les quals el projecte no pot prosperar. El nou Estatut s’ha de fonamentar en els principis següents: Catalunya és una nació i els seus ciutadans i ciutadanes es declaren titulars del dret a l’autogovern que confereix una voluntat nacional expressada repetidament a través de la nostra història i ratificada amb mitjans democràtics en el marc constitucional i estatutari. Els catalans i les catalanes tenen dret a intervenir en totes les decisions públiques que afecten els nostres drets i interessos. La Generalitat ha de tenir la capacitat d’elaborar i aplicar polítiques que defensin aquests drets i aquests interessos. Catalunya té una vinculació històrica i de futur amb una Espanya federal, amb una Espanya que és plural en continguts nacionals, lingüístics i culturals, a la qual hem fet i volem continuar fent una contribució que, d’altra banda, és insubstituïble. 10 �Catalunya ha de tenir presència i intervenció en les institucions de la UE, de la qual forma part com a comunitat política. Catalunya ha de poder cooperar amb altres pobles i nacions del món per tal d’establir un ordre internacional democràtic regit pels principis de la Carta de les Nacions Unides, malgrat totes les seves limitacions. Parlar avui d’evolució de l’Estat autonòmic és parlar d’una dinàmica federalista que s’ha d’expressar en dimensions diverses de l’organització de l’Espanya plural: política, fiscal, judicial i cultural. Els Socialistes de Catalunya i els Ciutadans pel Canvi proposem, per tant, que el nou Estatut avanci cap a aquest horitzó federal. FEDERALISME POLÍTIC Riquesa de la diversitat entre nacions i unió voluntària entre pobles: aquests són els principis que inspiren el federalisme i que són els més adaptats a la realitat plural d’Espanya. La Constitució de 1978 conté els elements adequats per avançar cap a un model d’aquestes característiques. La reforma de l’Estatut que nosaltres ens proposem de pactar amb les altres forces polítiques de Catalunya i amb les forces progressistes espanyoles s’ha d’inspirar en aquests elements de caràcter federal, acostant la capacitat de decisió política als territoris i a la ciutadania. OBJECTIUS 1. Reforçar la garantia efectiva dels drets polítics, econòmics i socials dels catalans i de les catalanes, incorporant-los al nou Estatut i convertint-los en l’objectiu principal de les actuacions legislatives i executives de la Generalitat. 2. Assegurar la intervenció de la Generalitat en totes les decisions que afecten els catalans i, per tant, una ampliació de les seves competències en l’àmbit legislatiu i executiu, tot respectant el principi de subsidiarietat. 3. Revisar la configuració i el funcionament de les institucions catalanes, per tal de ferles més obertes a la participació directa de la ciutadania i de les organitzacions socials, i promoure un control efectiu de la seva gestió i un rendiment de comptes periòdic de les seves actuacions. Això comporta, entre d’altres coses, la limitació de mandats del president i d’altres càrrecs de designació parlamentària, el control de la idoneïtat dels candidats a ocupar alguns d’aquests càrrecs i uns mecanismes efectius i de control periòdic de la seva actuació. 4. Impulsar la reforma del Senat per convertir-lo en una veritable cambra de representació territorial de la realitat plurinacional d’Espanya, basada en la representació de les comunitats autònomes. El Senat ha de ser el marc idoni de reconeixement i de protecció dels fets diferencials de la realitat plurinacional d’Espanya, expressió i instrument de la confiança federal. 11 �5 Emprendre la desconcentració i la descentralització de l’administració de la Generalitat a favor de vegueries, comarques i municipis dotats de capacitat de decisió i de recursos suficients. 6 Impulsar les reformes legislatives necessàries per fer efectiva la participació de la Generalitat en la Unió Europea i per assegurar la seva presència en els organismes internacionals adequats, perquè és en aquests escenaris on avui dia es defineixen sovint les polítiques que condicionen la nostra existència col·lectiva. MESURES Proposar immediatament la constitució de la ponència parlamentària conjunta per a la redacció del nou Estatut, a partir dels treballs presentats per les diferents forces polítiques de Catalunya, per tal de poder aprovar el projecte d’Estatut durant l’any 2004. Presentar immediatament al Parlament els projectes de llei de caràcter institucional referits al règim electoral de Catalunya, la limitació de mandats del president, la figura del conseller primer, l’ordenació territorial de Catalunya i els òrgans consultius de la Generalitat, entre d’altres. Impulsar la reforma del Reglament del Parlament per donar més agilitat, transparència i accessibilitat a les seves funcions legislatives, d’impuls i de control de l’acció del Govern, durant l’any 2004. Promoure que el Parlament faci ús de la seva iniciativa legislativa estatal impulsant la reforma constitucional del Senat. Adoptar les iniciatives legislatives necessàries per promoure la revisió de les lleis orgàniques, de la legislació bàsica i d’altres normes estatals que desborden l’establiment de principis o regles fonamentals en matèries de competència autonòmica (entre les quals, les que afecten el règim jurídic de les administracions públiques, ports i aeroports, medi ambient, ràdio i televisió, immigració, seguretat pública o funció pública notarial i registral) o que impedeixen la conversió de l’administració autonòmica en administració ordinària a Catalunya. Promoure que el Parlament faci ús de la seva iniciativa legislativa estatal pel que fa a la delegació de competències legislatives i executives de l’Estat a la Generalitat, de conformitat amb l’art. 150 de la CE. Proposar novament que el Parlament de Catalunya faci ús de la seva iniciativa legislativa davant de les Corts Generals per regular la participació de la Generalitat i de les altres comunitats autònomes a la Unió Europea. Promoure l’establiment a Catalunya de la seu d’organismes reguladors espanyols (Comissió del Mercat de Telecomunicacions, Comissió Nacional de l’Energia, etc.) Adoptar les iniciatives polítiques i legislatives necessàries per tal que la Presidència de la Generalitat assumeixi el comandament i la coordinació de les forces i cossos de seguretat en tot allò que afecta la seguretat interna de Catalunya. 12 �Adoptar les iniciatives polítiques i legislatives necessàries per garantir la intervenció de la Generalitat en la determinació de les disposicions que afecten els sectors regulats de l’activitat econòmica (energia, telecomunicacions) i assumir la defensa dels interessos dels consumidors. Promoure el desenvolupament i el coneixement del dret públic i del dret civil de Catalunya, com a instruments de regulació d’una convivència nacional orientada pels valors de l’equitat, la llibertat, la igualtat, la justícia social i el pluralisme democràtic. FEDERALISME FISCAL Un autogovern eficient se sustenta en la suficiència de la seva autonomia financera per assolir els objectius que la societat catalana encomana a les institucions de la Generalitat. Aquesta autonomia financera no ignora els compromisos de solidaritat amb la resta de pobles d’Espanya i, per tant, s’ha de definir i concertar en relació amb les seves administracions. Aquest lligam i aquesta concertació –lliurement assumits a partir del coneixement d’una informació exacta, pública i accessible de les balances fiscals– caracteritzen el federalisme fiscal que proposem. Aquest federalisme es basa en els criteris següents: Avançar cap a uns percentatges finals de distribució de la despesa pública entorn al 40% estatal - 30% autonòmic - 30% local. Aportar des de Catalunya a la hisenda estatal el que sigui necessari en proporció a la riquesa i rebre en proporció de la població. Igualar els resultats en despesa pública per habitant de les comunitats de règim comú amb els de les autonomies de règim foral, en proporció a les seves competències. Igualar a totes les comunitats autònomes la inversió de l’Estat per habitant. En el capítol FINANÇAMENT AUTÒNOMIC, FISCALITAT I GESTIÓ PRESSUPOSTÀRIA del programa, es detallen les característiques del federalisme fiscal que proposem (vegeu pàg. 251). 13 �2.2. El nou estil de governar: més participació, més obertura El federalisme també comporta aprofundir en el funcionament democràtic del sistema polític. Ha de donar més veu i intervenció a la ciutadania i ha de fer més accessibles les institucions representatives i administratives. La millora de la qualitat de la democràcia exigeix obrir nous canals a la participació política que permetin rebre les demandes concretes de diversos grups socials. La Generalitat ha de promoure de manera activa mecanismes de consulta, deliberació i intervenció de la ciutadania en l’elaboració de les seves polítiques i en el control de la seva aplicació, de manera directa o a través de les organitzacions socials. Desenvolupar la participació i el civisme és un compromís del nou Govern de la Generalitat per tal de tenir més democràcia i que aquesta sigui millor. El nou Govern ha de propiciar que els ciutadans i les ciutadanes puguin intervenir directament en l’activitat legislativa, mitjançant la iniciativa legislativa popular i a través de les diverses modalitats de consulta directa. Els poders públics han d’emprar activament les tecnologies de la informació i de les comunicacions per tal d’incrementar tots els nivells de la participació política. Per la seva part, el Parlament de Catalunya –com a institució representativa de la voluntat popular– ha d’actuar com l’espai principal de debat polític, d’idees, de control del govern i d’elaboració de polítiques estratègiques. Cal convertir el Parlament en una eina per despertar l’interès de la ciutadania per la vida política i on ressonin les veus de tots els membres de la nostra societat, inclosos els immigrants residents a Catalunya i que manifesten la voluntat de sentir-se ciutadans d’aquest país. Els òrgans fiscalitzadors i consultius vinculats al Parlament (Sindicatura de Comptes, Consell Consultiu, Consell de l’Audiovisual) s’han de configurar de manera que serveixin per controlar de manera efectiva l’acció del Govern i per proporcionar-li assessorament de qualitat i desvinculat d’interessos parcials. OBJECTIUS 1. Augmentar les vies de participació ciutadana en l’activitat política, tant en la designació d’òrgans representatius com en procediments d’intervenció directa, per tal de millorar la qualitat de la democràcia i de recuperar la confiança de la ciutadania en les institucions. 2. Reforçar les relacions de cooperació entre les institucions de la Generalitat i les organitzacions socials i col·lectius cívics per tal de potenciar el dinamisme de la societat catalana. 3. Reforçar el paper del Parlament en el conjunt institucional de la Generalitat, especialment en les seves funcions d’impuls de l’acció de govern i de control de l’Executiu. 14 �4. Instituir mecanismes efectius de consulta social durant els processos legislatius, utilitzant també les tecnologies de la informació i de les comunicacions. 5. Governar de manera oberta i transparent, facilitant tota la informació que la ciutadania consideri rellevant per als seus interessos. 6. Limitar la discrecionalitat en les decisions de l’Executiu, especialment pel que fa a les actuacions relacionades amb la qualificació del sòl i els temes urbanístics i, en general, en els contractes de les administracions públiques i els seus nomenaments. 7. Desterrar la patrimonialització de les institucions públiques per part dels partits polítics que les governen. 8. Fomentar el reforçament de la xarxa associativa com a eina de participació ciutadana. MESURES Reformar la llei catalana d’iniciativa legislativa popular, facilitant una major participació de la ciutadania en el procés legislatiu. Prendre les iniciatives necessàries per tal que la Generalitat assumeixi competències en la realització de consultes populars directes i reguli altres formes de participació –nuclis d’intervenció participativa, consells ciutadans, etc.–, per tal de fomentar-ne l’ús en l’àmbit local i nacional. Presentar immediatament un projecte de llei electoral per a l’elecció del Parlament de Catalunya, que garanteixi la proporcionalitat, la igualtat de vot, l’equitat de gènere, les condicions territorials i la representació dels catalans residents a l’estranger. Estudiar les iniciatives legals necessàries per incorporar un sistema de llistes obertes a les eleccions dels municipis amb menys de mil habitants. Estudiar l’oportunitat d’iniciar les reformes legals necessàries per atorgar el dret de sufragi actiu i passiu en les eleccions municipals i autonòmiques als ciutadans i ciutadanes no espanyols que acreditin haver mantingut la seva residència a Catalunya en el període que la llei determini. Limitar la reelecció indefinida del president de la Generalitat, establint una durada temporal màxima en l’exercici del càrrec. Limitar el nombre de mandats representatius consecutius i establir un sistema de compensació econòmica que possibiliti la reincorporació professional dels qui cessen sense una altra font d’ingressos. Facilitar la comunicació directa de la ciutadania amb els seus representants parlamentaris, mitjançant les previsions de la llei electoral, la reforma del Reglament i el recurs a les noves tecnologies de la comunicació. 15 �Impulsar la reforma del Reglament del Parlament, per agilitar-ne els procediments, facilitar-ne les funcions d’impuls i de control, la participació social i l’expressió del pluralisme polític. Promoure la creació d’una oficina parlamentària especialitzada que contribueixi a potenciar la capacitat de control del Parlament sobre la gestió pressupostària i financera de l’Executiu i l’avaluació de les seves polítiques i de la seva producció normativa. Reformar les lleis reguladores dels organismes assessors de la Generalitat (Consell Consultiu, Sindicatura de Comptes, Consell de l’Audiovisual) per tal de facilitar l’exercici de les seves funcions, mitjançant la dotació adequada de recursos, la revisió de les seves competències, la definició de la seva responsabilitat política, els procediments de designació i revocació parlamentària del seus membres i la limitació dels seus mandats. Atorgar a les organitzacions, cíviques i culturals la facultat de presentar als grups parlamentaris candidats als òrgans consultius i fiscalitzadors de la Generalitat (Consell Consultiu, Síndic de Greuges, Sindicatura de Comptes, Consell de l’Audiovisual). De manera especial, contribuir des de la majoria parlamentària i des del Govern a restaurar la independència, la professionalitat i l’eficàcia de la Sindicatura de Comptes, tenint en compte la importància de les funcions de control democràtic que té assignades. Introduir a la reforma del Reglament del Parlament el tràmit preceptiu de compareixença prèvia dels candidats a ocupar determinats càrrecs públics, per tal d’examinar-ne la idoneïtat. Reforçar les obligacions dels membres del Govern i dels alts càrrecs d’informar i de comparèixer davant del Parlament, així com de les autoritats cridades a retre comptes a les comissions parlamentàries d’investigació. Adaptar l’estructura de l’Executiu de la Generalitat a criteris de racionalitat, economia organitzativa i eficiència, revisant la relació entre els departaments i els organismes vinculats. Crear un marc legal estable que defineixi les atribucions, composició i regles de funcionament dels consells i òrgans consultius de l’Executiu, per tal d’assegurar la seva representativitat social i l’eficàcia de la seva intervenció. Adoptar les mesures legals necessàries per eliminar les sessions secretes de totes les institucions amb caràcter representatiu, llevat dels casos que puguin afectar el dret a la intimitat o a la seguretat. Adoptar les mesures legals, fiscals i formatives necessàries per tal d’afavorir la creació i consolidació d’associacions que responguin a interessos col·lectius i que 16 �actuïn d’acord amb els principis democràtics, reivindicant per a la Generalitat la competència per fer la declaració d’utilitat pública. 17 �2.3. L’administració de justícia: més proximitat, més eficiència El sistema judicial espanyol no ha experimentat el procés modernitzador que han viscut –tot i les seves limitacions– altres poders de l’Estat. La Constitució de 1978 permetria l’adopció d’una articulació més descentralitzada de l’administració de justícia. En aquesta matèria, l’Estatut d’Autonomia de 1979 conté previsions que no s’han desenvolupat. En canvi, la versió centralitzadora adoptada a la Llei orgànica del Poder Judicial i la interpretació d’altres disposicions relatives a l’administració de justícia perjudiquen la seva eficiència i fan que la institució judicial sigui una de les menys valorades per la ciutadania. El resultat no és gens estrany, perquè no s’ha sabut adaptar a les necessitats i al ritme de vida de la ciutadania i de les empreses i organitzacions socials. Les expectatives suscitades per la publicació del Llibre Blanc del Consell General del Poder Judicial i pel denominat Pacte per la Justícia, subscrit pels partits polítics estatals, no s’han satisfet. Algunes decisions del Govern del PP han produït un retrocés preocupant en la valoració social del prestigi del poder jurisdiccional i de la independència de les actuacions del Consell General del Poder Judicial respecte de l’Executiu. Per la seva part, l’acció del Govern de CiU en aquest camp ha estat insuficient, malgrat algunes millores parcials. Però no ha sabut respondre a una dinàmica social cada cop més exigent amb el servei públic de l’administració de justícia, ni ha sabut encarar problemàtiques noves sorgides dels canvis socials. Catalunya ha de disposar d’una administració de justícia que respongui a les necessitats i expectatives dels usuaris de la Justícia. La nostra societat necessita més òrgans judicials, més ben repartits territorialment i més dotats de mitjans tècnics i humans, per tal de garantir un servei públic a l’altura de la seva vida quotidiana: més rapidesa, més qualitat i molta més proximitat. Les decisions sobre la gestió d’aquest servei s’han de prendre des de Catalunya, per adaptar-la millor a les necessitats –econòmiques, socials i culturals– del país. El Parlament i el Govern de Catalunya –cadascun en el seu àmbit respectiu de funcions– han d’intervenir de prop en la dotació i supervisió de l’administració de justícia, en coordinació amb un Consell General del Poder Judicial que s’ha d’adaptar a l’Estat descentralitzat que defineix la Constitució i que reclamen les societats complexes del segle XXI. 18 �FEDERALISME JUDICIAL 1. La Constitució de 1978 no utilitza el terme federal ni s’ajusta a una concepció tradicional del federalisme, però està inspirada en el principi federal de distribució territorial dels poders públics. Així i tot, mentre el poder legislatiu i el poder executiu han quedat distribuïts entre l’Estat i les comunitats autònomes, el poder judicial segueix una pauta centralitzada que no s’adiu al caràcter compost de l’Estat espanyol. Un quart de segle després de la promulgació de la Constitució, la dinàmica política i social exigeix l’adaptació d’aquest poder judicial –tan poc valorat en la percepció de la ciutadania– a la diversitat de condicions que es donen a Espanya per poder respondre amb més efectivitat a les necessitats de la societat. 19 �OBJECTIUS 1. Contribuir a la construcció d’una administració de justícia més propera als ciutadans i a les ciutadanes i capaç d’actuar amb la qualitat necessària per tal de garantir amb més efectivitat els drets de la ciutadania i la independència judicial. 2. Per tal d’aconseguir l’objectiu anterior, impulsar la descentralització de l’administració de justícia, adaptant-la al caràcter plurinacional de l’Estat. 3. Respondre particularment a les necessitats actuals que la funció jurisdiccional experimenta en els gran nuclis urbans. 4. Impulsar un pacte cívic per la justícia, que impliqui a la ciutadania i proposant una carta de drets dels usuaris de la justícia que contempli compromisos concrets. 5. Adoptar les mesures legislatives, pressupostàries i de govern orientades a establir un sistema d’administració de justícia que respongui als paràmetres de qualitat i d’eficàcia de qualsevol servei públic, garantint en particular: l’estabilitat dels jutges en les seves demarcacions judicials; el compliment dels terminis processals i en l’adopció de les resolucions judicials; els mecanismes que assegurin l’efectivitat de les resolucions i que garanteixin un millor sistema d’atenció a l’usuari de la justícia; la garantia d’accés de tothom a l’administració de justícia. 6. Dotar el Parlament de les funcions de seguiment i d’avaluació del funcionament del servei públic de l’administració de justícia. 7. En particular, concentrar l’acció de govern en tres grans objectius: a) Una dotació i una gestió adequades dels recursos personals; b) una redefinició del paper i l’estructura de les oficines judicials; c) la millora de les infraestructures (parc immobiliari i parc informàtic). 8. Reorientar el sistema penitenciari català per tal que, a més d’una bona previsió en matèria d’infraestructures, faciliti un tractament personalitzat a cada intern, que es gestioni de manera eficient i coordinada amb els altres departaments de la Generalitat i amb les entitats socials col·laboradores. 9. Revisar a fons el sistema sancionador de menors, oferir als jutges d’aquesta jurisdicció tot el ventall de mesures previstes a la legislació i adequar els centres al nombre i característiques dels interns. MESURES Impulsar les iniciatives legislatives necessàries per tal d’atribuir al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya les funcions de Tribunal de Cassació per resoldre en darrera instància a Catalunya els recursos judicials en processos iniciats en aquest territori (excloent-ne només el recurs per unificació de doctrina i determinats conflictes de competència jurisdiccional). 20 �Impulsar les iniciatives legislatives necessàries per constituir la Comissió de Justícia de Catalunya que pugui exercir –en coordinació amb i per desconcentració del Consell General del Poder Judicial– funcions de govern i de supervisió de l’administració de justícia a Catalunya i garantir de manera més eficaç la qualitat d’aquest servei públic. Assegurar amb la reforma estatutària i legal l’exercici, per part de la Generalitat, de les competències relatives a la fixació de les demarcacions judicials i promoure que, des de l’òrgan propi de govern dels jutges i magistrats de Catalunya, es nomenin els magistrats que integren el TSJC. Impulsar actuacions dels centres de formació –Escola Judicial, Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada– que reforcin la qualitat de la preparació de jutges i altres funcionaris vinculats a l’administració de justícia a Catalunya, no només en matèria jurídica sinó també en altres matèries necessàries per al coneixement de la societat on exerceixen les seves funcions. Adoptar les iniciatives legislatives necessàries per tal que la Generalitat disposi de competència plena sobre la selecció, formació i gestió de tot el personal al servei de l’administració de justícia, llevat de magistrats i fiscals. Facilitar als òrgans judicials els mitjans humans, materials i pressupostaris que s’escaiguin, d’acord amb la legislació vigent. Promoure i garantir l’ús del català a l’administració de justícia com a expressió del principi de proximitat de servei, amb la implantació de programes i d’incentius adequats. Adoptar les mesures legals necessàries per tal que el Parlament sigui informat de manera preceptiva i periòdica de l’estat de l’administració de justícia a Catalunya per part del president del TSJC, dels vocals competents del CGPJ i del Consell dels Col·legis d’Advocats de Catalunya. Impulsar la iniciativa legislativa necessària per tal d’establir òrgans d’administració de justícia de proximitat a les principals aglomeracions urbanes, amb jurisdicció en conflictes d’entitat o quantia menors. Instituir les comissions territorials de justícia, integrades per representants de les administracions i de les entitats professionals, socials i cíviques del territori, amb la finalitat de fer el seguiment del funcionament del servei d’administració de justícia en el seu àmbit. Adoptar les mesures legislatives i pressupostàries necessàries per millorar la qualitat del servei públic de la justícia gratuïta, confiant l’assistència lletrada a advocats designats d’acord amb criteris de mèrit i capacitat, amb la intervenció de la Generalitat i dels col·legis professionals competents. Aprovar un reglament penitenciari de Catalunya que inclogui el tractament personalitzat dels interns, els faciliti la incorporació al mercat de treball, tingui en 21 �compte l’especificitat de la funció pública en aquest àmbit i adeqüi les condicions de les infraestructures a les mesures de seguretat convenients. Fomentar les mesures penals alternatives per tal de superar la visió centrada en la presó, amb el foment de la construcció de les infraestructures necessàries per dur-les a terme: centres de desintoxicació, pisos tutelats, xarxa psiquiàtrica penitenciària eficient, sistema descentralitzat per al compliment de mesures en règim obert, etc. Reformar el sistema d’execució de mesures en l’àmbit de la justícia juvenil, amb la creació d’un centre per a noies, la duplicació de les places existents, la posada en marxa de centres semioberts per a desintoxicació i tractament de trastorns psiquiàtrics, la concessió d’ajuts a les famílies per fer complir mesures de correcció en l’àmbit familiar, integrant els serveis responsables en un únic sistema. Fomentar la mediació penal i impulsar els programes de reparació a les víctimes: cap víctima no pot quedar sense rebre la sentència que posi fi al plet, ni sense conèixer els mecanismes pels quals pot obtenir la compensació que s’hi contempli. 22 �2.4. L’acció política: transparència, responsabilitat, imparcialitat L’actuació dels governs de CiU s’ha caracteritzat per la seva opacitat en molts àmbits de l’acció política i administrativa i per les reticències a l’hora de facilitar l’accés d’altres forces polítiques o de la mateixa ciutadania a informació d’interès general. Sovint ha resistit l’obligació de retre comptes i amb això ha augmentat la suspicàcia sobre la pràctica de favoritismes polítics o familiars, sobre la comissió d’irregularitats o sobre l’existència de corrupcions que embruten el bon nom de la Generalitat. Per això els Socialistes de Catalunya i els Ciutadans pel Canvi ens comprometem a impregnar amb el valor de la transparència tots els aspectes de l’actuació política i administrativa: l’actuació de les institucions, el procediment administratiu, la gestió de la funció pública, la prestació de serveis públics i l’actuació de les empreses públiques o vinculades d’alguna manera a l’Administració. Ens comprometem a aplicar normes de bon govern a les empreses del sector públic català, i a exigir aquestes mateixes normes a les empreses que es privatitzin, a empreses on la Generalitat tingui una participació o que contractin amb la Generalitat. Això vol dir: transparència en nomenaments i retribucions, protecció dels accionistes minoritaris, absència de conflictes d’interessos en els executius i membres del consell d’administració de l’empresa. El nou Govern de la Generalitat donarà informació permanent i entenedora sobre les seves actuacions. Amb això es pot superar la desconfiança que sovint alimenta la ciutadania respecte de les institucions públiques i pot servir d’estímul important per fer dels habitants de Catalunya persones decididament implicades en la defensa dels valors democràtics i cívics. OBJECTIUS 1. Governar de manera oberta i transparent, facilitant tota la informació que el ciutadà o ciutadana consideri rellevant per als seus interessos. 2. Assegurar l’agilitat de l’Administració en les seves prestacions i obligacions amb la ciutadania. 3. Limitar la discrecionalitat administrativa, en especial en qüestions com la política urbanística i del sòl, la contractació administrativa o el reclutament i promoció del personal. 4. Eliminar qualsevol forma de clientelisme, corruptela o corrupció en les actuacions administratives i desterrar la patrimonialització de les administracions i institucions de la Generalitat per part dels partits polítics que la governin. 23 �MESURES Adoptar l’avaluació preceptiva i periòdica de les polítiques públiques aplicades d’acord amb les pautes fixades per la Unió Europea, mitjançant l’establiment d’una oficina o servei adscrit a la Presidència o al departament en què es delegui. Promoure l’aprovació de codis de bon govern per part de les administracions. Reformar la llei de publicitat institucional i el decret que la desplega per tal de controlar-ne efectivament l’ús per part de les institucions públiques i evitar la seva utilització partidista. Aplicar de manera immediata i voluntària a l’administració autonòmica els convenis del Consell d’Europa relatius a la lluita contra la corrupció, encara que no hagin estat signats ni ratificats pel Govern de l’Estat, així com el manual de bones pràctiques sobre ètica pública. Establir criteris objectius en les convocatòries públiques destinades a la concessió de subvencions per a entitats i activitats privades o socials, per tal d’evitar que les subvencions es converteixin en font de clientelisme polític. Fer accessibles a través de la xarxa d’Internet o, en tot cas, fer públics tots els contractes que l’administració de la Generalitat i les societats i fundacions amb participació majoritària de l’administració autonòmica estableixin amb proveïdors de béns i de serveis. En especial, adoptar les mesures legals necessàries per fer públics i accessibles a través de la xarxa d’Internet els convenis i operacions urbanístiques en què participin les administracions catalanes. Fer accessibles a través de la xarxa d’Internet o, en tot cas, fer públiques les condicions contractuals del personal que està al servei directe de l’administració de la Generalitat, dels seus organismes vinculats i de les empreses on aquesta té participació majoritària, especificant-ne les funcions i retribucions. Incorporar a les decisions sobre contractació pública la valoració de les condicions de les empreses concursants en matèria de responsabilitat social, seguretat laboral i respecte al medi ambient. Exigir la realització periòdica d’una auditoria externa de qualitat a les empreses proveïdores de béns i de serveis a les administracions. 24 �2.5. L’administració pública eficient: serveis de qualitat en benefici de la ciutadania En 23 anys, el Govern de CiU no ha tingut interès a construir una administració pública innovadora a Catalunya i ha mantingut un aparell administratiu burocràtic, seguint les pautes de l’administració de l’Estat. En cap moment no s’ha optat per un model propi. Més enllà de la retòrica i d’alguns plans no aplicats, només s’hi han introduït algunes reformes disperses. La centralització, el partidisme i el clientelisme caracteritzen una Administració intervencionista que pretén imposar i dirigir, en lloc de dialogar, donar servei i liderar. L’acció administrativa de la Generalitat és, en línies generals, poc eficaç, costosa, lenta i poc receptiva, i esdevé un fre per a la competitivitat de Catalunya. El Govern disposa d’una extensa maquinària administrativa, amb més de 130.000 empleats, però sovint infrautilitzada. La cultura interna manté pautes molt jerarquitzades i no estimula la participació dels treballadors. Una part majoritària dels alts càrrecs i directius s’ha estat reclutat per vinculacions partidistes. Hi ha una greu manca de professionalització entre els directors generals. Avui, bona part dels empleats de la Generalitat es troben desmotivats per culpa d’una Administració que no compta amb ells. L’Escola d’Administració Pública de Catalunya està mancada d’una orientació estratègica i mai no ha tingut la confiança del Govern per esdevenir un instrument de modernització. El resultat d’aquesta negligència manifesta dels governs de CiU ha proveït aquests mateixos governs d’una justificació perversa per externalitzar alguns serveis públics – per privatització o concertació– en nom d’una pretesa eficiència més gran de la gestió privada. A més, el Govern de CiU ha intentat instrumentalitzar l’Administració al servei dels seus interessos de partit. S’ha consolidat la confusió entre el Govern, l’Administració, partit i grup parlamentari de la majoria governamental. El clientelisme i l’amiguisme presideixen sovint la relació de l’Administració amb els ajuntaments, les associacions i les empreses. Els Socialistes de Catalunya i els Ciutadans pel Canvi tenim com a prioritat la millora de l’administració pública catalana: en la seva organització, en la gestió, en la formació i la promoció del seu personal, i en el rendiment de comptes a l’opinió pública i al Parlament. OBJECTIUS 1. Facilitar la comunicació i la cooperació entre administracions i ciutadans per tal de restaurar el prestigi del servei públic, tant entre els ciutadans que en són destinataris com entre els funcionaris i empleats que l’han de prestar. 2. Impulsar estratègies de millora de qualitat en tots els serveis públics prestats per les administracions catalanes. 25 �3. Vetllar per l’ús eficient de tota mena de recursos públics. 4. Orientar l’acció administrativa d’acord amb els principis de descentralització, proximitat i subsidiarietat, amb la promoció de la intervenció ciutadana i social en el disseny de les polítiques públiques. 5. Reforçar la qualitat professional i el comportament ètic de tot el personal al servei de les administracions i, especialment, dels seus alts càrrecs. 6. Potenciar el prestigi social i professional de la funció pública catalana, amb accions de formació i col·laboració entre totes les administracions del país. 7. Establir una relació constructiva amb els sindicats, als quals, a més de la legítima defensa dels interessos professionals, es convidarà a corresponsabilitzar-se a bastir una administració cada cop més orientada al servei dels ciutadans i ciutadanes i dels seus drets. 8. Posar en marxa els instruments necessaris per a una avaluació permanent de l’acció de les administracions i per tal que aquestes retin comptes de manera efectiva sobre la seva actuació davant el Parlament i davant la societat. MESURES Presentar al Parlament una carta dels ciutadans o ciutadanes establint els principis bàsics que hauran de regir les relacions de les administracions amb els ciutadans. Publicar, per part dels serveis de l’Administració, els seus compromisos de qualitat davant dels usuaris i assegurar mecanismes de compensació en cas d’incompliment. Es facilitarà a la ciutadania l’elecció de proveïdor quan sigui possible. Crear consells d’usuaris, sistemes de queixes, suggeriments i fórmules de consulta per a la ciutadania i parts interessades. Els serveis treballaran per obtenir certificacions ISO 9000 i ISO 14000, per tal d’assegurar la seva qualitat i sostenibilitat mediambiental. Periòdicament, es realitzaran i publicaran auditories de qualitat i enquestes de satisfacció dels usuaris. Potenciar la informació, tramitació i serveis públics via Internet i via telèfon, les 24 hores del dia i per oferir nous serveis, reforçant l’AOC (Administració Oberta de Catalunya) com a xarxa en què els governs locals ocupen una posició central. Fomentar els acords amb altres administracions per oferir tràmits integrats a la ciutadania. Fer públiques al web les actuacions, documents, informes, contractes i recursos de l’Administració, tot preservant les garanties de confidencialitat i privacitat que la llei prescriu. Simplificar el llenguatge i els procediments administratius, facilitar-ne l’accés i comprensió, i ampliar horaris i punts d’atenció a la ciutadania. 26 �Reforçar la qualitat tècnica en l’activitat normativa, tant en el Parlament com en l’Executiu, amb la incorporació als projectes dels corresponents estudis d’impacte, memòria de costos i participació, i pla d’implantació. Fomentar l’economia normativa, amb l’avaluació dels rendiments de les disposicions legislatives i administratives, evitant normes complexes i supèrflues i eliminant les obsoletes. Racionalitzar la gestió patrimonial i, en els casos en què sigui necessari, renegociar contractes amb proveïdors. Establir processos preceptius i periòdics d’avaluació dels serveis de l’Administració, dels organismes autònoms, agències i empreses públiques, i procedir a la supressió d’aquells que no generin un valor afegit. Fixar i fer públics els criteris que han d’orientar les diverses formes de gestió dels serveis i la seva eventual externalització, establint contractes–programa i sistemes de control per resultats amb les agències, empreses públiques, organismes i entitats concertades. Impulsar la desconcentració de l’administració de la Generalitat a favor de les delegacions territorials i la descentralització de les seves competències en benefici dels governs locals, per tal d’apropar l’acció administrativa a la ciutadania i als territoris. Establir fórmules de partenariat amb altres actors públics, socials i privats per dissenyar i, si s’escau, gestionar l’aplicació de polítiques que han de respondre a necessitats col·lectives. Impulsar amb el conjunt d’administracions i organismes públics de Catalunya la definició d’un sistema de funció pública catalana que faciliti la gestió de polítiques i de programes interadministratius, que generi sinergies entre les administracions catalanes i que faciliti la mobilitat del personal entre les diverses administracions de Catalunya. Establir sistemes de formació permanent del personal que permetin aprofitar les capacitats de tots els empleats, obrint canals per a la gestió del coneixement i per a la seva participació en els processos de millora, especialment pel que fa als empleats que treballen en la prestació directa de serveis o en l’atenció als ciutadans i ciutadanes. Assegurar la convocatòria regular de les convocatòries per a l’accés al servei públic, per tal de reduir l’interinatge, evitar la discrecionalitat i el favoritisme en la provisió provisional de llocs de treball, i reforçar el respecte als principis de mèrit, capacitat i igualtat d’oportunitats. Reordenar el temps de treball d’acord amb les característiques de cada servei, tenint en compte, d’una banda, la qualitat de la prestació i l’atenció al ciutadà, i d’altra banda, la compatibilització del treball i les responsabilitats familiars dels empleats. 27 �Establir l’estatut del directiu públic, fixant un sistema adequat per a la seva formació, promoció i reclutament, que es fonamentarà en criteris públics de mèrit i capacitat. Publicar via Internet les retribucions íntegres del personal de la Generalitat, inclosos els llocs de confiança política i els alts càrrecs, que hauran de fer una declaració pública del seu patrimoni, interessos i activitats professionals i mercantils. Impulsar la reforma de la llei de la funció catalana, per tal d’incorporar-hi les disposicions legals necessàries per dur a terme les mesures abans esmentades. Ampliar les competències i els recursos de la Sindicatura de Comptes per tal d’incloure entre les seves funcions el seguiment de la qualitat dels serveis i de l’acció administrativa i l’avaluació de l’eficàcia de les polítiques. 28 �2.6. La relació Generalitat–governs locals: col·laborar per millorar els serveis públics i la qualitat de vida Els municipis són actors principals de l’acció pública a Catalunya. Els ajuntaments han assumit un paper de lideratge social, han dinamitzat la vida de les seves comunitats locals i han aglutinat esforços per impulsar amb èxit molts projectes d’interès col·lectiu. Malauradament, la relació històrica del Govern de CiU amb els ens locals ha estat marcada per la desconfiança, el recel i una falsa relació de competència. De fet, l’administració autonòmica, a causa de l’incompliment de les seves obligacions envers la ciutadania, ha carregat els municipis amb l’obligació de dur a terme i sufragar polítiques públiques que, en realitat, corresponen a la Generalitat. Això ha contribuït de manera decisiva a l’ofegament financer i pressupostari en què avui es troben tants municipis del país. A Espanya els governs municipals tenen un pes molt més reduït que a altres països. En tot el període democràtic hem passat del 10% al 13% del sector públic, davant del 20% als països federals i més del 33% als unitaris. Això és ignorar l’autonomia local garantida en el text constitucional, tot frenant el seu reconeixement com el govern més proper al ciutadà. La realitat, però, s’ha imposat i els ajuntaments han pres la iniciativa en la prestació de serveis públics i en el foment d’iniciatives que la societat catalana reclama cada dia amb més força. Per això trobem que la despesa no obligatòria que els ens locals efectuen arriba al 27% dels seus pressupostos. El municipi ha començat a cobrir necessitats en matèria de seguretat, educació, sanitat, promoció social o cultura, sense tenir pròpiament assignades aquestes competències. Els municipis són l’àmbit d’actuació pública més proper a la ciutadania i, per això, han de veure reconegut i enfortit el seu paper fonamental en l’edifici politicoadministratiu de Catalunya. Per això, l’actuació de Socialistes i Ciutadans pel Canvi ha d’impulsar a fons una relació de col·laboració permanent i constructiva de la Generalitat amb els governs locals de Catalunya, treballant –des dels respectius àmbits competencials– per servir millor els interessos dels ciutadans i les ciutadanes del Principat. OBJECTIUS 1. Establir una nova relació entre la Generalitat i els municipis basada en la confiança mútua i la cooperació. 2. Aplicar el principi de subsidiarietat, traslladant als governs locals competències que es poden exercir amb més eficiència i amb els recursos necessaris per fer-ho. 29 �3. Acompanyar el traspàs de competències d’una redistribució adequada del finançament de cada nivell territorial, de manera que els ens locals disposin de suficients recursos per aplicar les noves competències que assumeixin, apuntant a una distribució final de la despesa que se situï al voltant del 40% per l’administració estatal, el 30% per l’administració autonòmica i el 30% pels municipis. 4. Assegurar la suficiència financera dels municipis i reduir la seva dependència de subvencions governamentals. La hisenda municipal s’ha d’assentar en tres pilars fonamentals: la tributació pròpia, la participació en el rendiment dels grans impostos del sistema fiscal i les transferències procedents del Govern de l’Estat i del Govern autonòmic. 5. Fomentar el desenvolupament de formes múltiples de col·laboració entre l’activitat pública local i els interessos privats. MESURES Traspassar competències en matèria d’educació, habitatge, immigració, atenció primària sanitària i polítiques d’ocupació actives, amb les condicions i amb el finançament necessaris per exercir-les adequadament. Crear, per part del Govern de la Generalitat, comissions o organismes de consulta per tal d’atendre les corporacions municipals quan les competències apuntades a l’apartat anterior no es puguin transferir als ajuntaments i les exerceixi l’administració autonòmica. Aprovar, d’acord amb les institucions representatives del món local, un conjunt d’indicadors de gestió bàsics per als serveis públics locals, assequibles per a tots els municipis catalans, que els ajudarà a l’hora de retre comptes. Adoptar les iniciatives necessàries per a la reforma de la Llei d’hisendes locals, per tal que els ajuntaments disposin dels recursos adequats per prestar aquells serveis que ara ja tenen atribuïts i els que els correspongui prestar en el marc de la reordenació de competències entre nivells de govern, amb respecte pels principis de suficiència, autonomia, responsabilitat i equitat i participant, si s’escau, en els impostos estatals o transferits a la Generalitat. Reconèixer els alcaldes com a representants de la Generalitat en el territori. 30 �2.7. La nova ordenació territorial: adaptar les administracions a les necessitats i projectes dels territoris A Catalunya existeixen diferents nivells de govern que no sempre poden exercir adequadament les seves funcions a causa de la seva dimensió inadequada, de la indefinició de les seves competències o de la seva insuficiència pressupostària. Aquesta diversitat de nivells –municipis, comarques, províncies, Comunitat Autònoma, Estat i Unió Europea– fa més difícil l’assoliment dels objectius de servei públic eficient i de transparència democràtica. Però sovint també és un obstacle que dificulta que la societat d’un territori determinat pugui elaborar i tirar endavant un projecte de futur per a la seva població. És necessari simplificar i reordenar la configuració i les relacions d’aquestes estructures administratives. D’aquesta manera, es podrà afavorir el desenvolupament del conjunt del territori català, permetre i fomentar la col·laboració dels municipis dins l’àmbit de l’autonomia local i aprofitar els recursos públics de la manera més eficient i eficaç, sense menystenir els trets històrics i diferencials del municipalisme català. Aquesta voluntat d’ordenar territorialment Catalunya justifica també la necessitat de recuperar o promoure els organismes metropolitans que gestionin els interessos comuns en matèries o competències dels municipis que es vulguin organitzar al voltant de les seves àrees metropolitanes. En lloc d’una defensa retòrica dels petits municipis i de la seva manipulació clientelística, un nou Govern de la Generalitat ha de facilitar als ens locals –amb incentius i recursos– la possibilitat d’agrupar-se lliurement de la manera que considerin oportuna, per tal que el règim legal no constitueixi un fre a les aspiracions legítimes dels municipis i a la seva col·laboració més eficient. La desconfiança, la voluntat de control i la manca de desenvolupament d’un marc legal modern i versàtil per als ens locals han de deixar pas a un nou model que tingui en compte, primordialment, les necessitats dels pobles i de les ciutats. La divisió provincial de Catalunya prové d’una decisió política de mitjans del segle XIX. Avui dia cal repensar la província, sense ignorar que aquest ens té un reconeixement constitucional que fa impossible la seva desaparició sense el consens de les forces polítiques d’àmbit estatal. Tot i que el Govern de CiU ha proclamat sempre el seu desacord amb el mapa provincial, la seva Administració l’ha utilitzat amb freqüència a l’hora d’organitzar els seus serveis i ha deixat de banda altres possibilitats més adequades al territori. S’han creat altres ens, amb poca o cap voluntat real de potenciar-los. Durant la passada legislatura, el Govern de CiU va paralitzar al Parlament els treballs iniciats per examinar de manera concertada entre totes les forces polítiques aquesta qüestió i per elaborar propostes legislatives de renovació. Per tant, el Govern de CiU no només ha fet molt poc per superar els defectes de la situació present, sinó que ha fet tot el possible per impedir les actuacions que podrien millorar-la. Ha arribat el moment de posar fi a l’extremada centralització de la Generalitat, a la confusió i superposició de nivells de govern i a la incapacitat de donar representació satisfactòria a les aspiracions i als projectes que configuren el mosaic territorial català. 31 �És necessari, doncs, reformar en profunditat l’organització territorial de l’administració de la Generalitat, per tal d’adaptar-la al territori, afavorint alhora un repartiment del poder que contribueixi al desenvolupament del conjunt del país i a l’equilibri territorial. OBJECTIUS 1. Assegurar la igualtat d’oportunitats en l’accés a les prestacions i serveis públics per part de tota la ciutadania, amb independència del seu lloc de residència. 2. Aconseguir que els ciutadans i ciutadanes de tots els territoris participin de manera activa en les institucions representatives dels diversos nivells de govern local. 3. Reformar les administracions públiques a partir de quatre principis: l’aproximació de la gestió dels serveis a la ciutadania (subsidiarietat), la simplificació de les instàncies administratives (racionalitat), l’optimització en l’aplicació dels recursos (eficiència) i el fet que els gestors públics hagin de retre comptes de manera clara i permanent (responsabilitat). 4. Ordenar les administracions catalanes basant-se en tres nivells territorials: les vegueries o regions, les comarques i els municipis. 5. Convertir les vegueries o regions en el lloc de trobada entre totes les administracions: àmbit territorial per a la descentralització de la Generalitat (amb la reordenació de les actuals delegacions dels departaments del Govern), àmbit per a la cooperació local (amb la revisió i reorganització de les funcions de les diputacions) i àmbit per a la reorganització de l’administració estatal a Catalunya (en substitució gradual de les demarcacions provincials actuals). 6. Descentralitzar i flexibilitzar el repartiment de les competències, de manera que cada territori assumeixi les que corresponen a les seves característiques i capacitats. MESURES Adoptar immediatament les iniciatives legislatives necessàries per establir la divisió territorial en set vegueries (Alt Pirineu, Catalunya Central, Comarques Gironines, Regió Metropolitana de Barcelona, Terres de l’Ebre, Camp de Tarragona i Terres de Ponent), que seran àmbit de desconcentració de l’administració autonòmica i àmbit de descentralització i de foment de la cooperació intermunicipal. Descentralitzar a favor dels municipis, comarques i regions, la gestió de serveis i de recursos fins ara exercida per l’administració de la Generalitat, amb la col·laboració, si s’escau, d’organitzacions socials i d’entitats cíviques. Utilitzar la iniciativa legislativa del Parlament de Catalunya per proposar a les Corts Generals l’adaptació de l’organització provincial a la nova estructura que hagi aprovat el Parlament. Adaptar el funcionament intern de les diputacions provincials a l’estructura de vegueries, organitzant sobre aquesta base la representació política i la cooperació 32 �local en els set territoris, mentre no es produeixi la revisió pertinent del mapa provincial. Promoure –conjuntament amb el Conselh Generau d’Aran i atenent les especificitats del Govern local aranès– el desenvolupament de la Llei 16/1990 que regula el seu autogovern. Reformar el règim comarcal per tal de fer-lo més flexible pel que fa a la seva organització i les seves competències, més democràtic en la seva presa de decisions i més municipalista en el seu funcionament, convertint les comarques en òrgans de cooperació entre els municipis que les integren. Afavorir la cooperació i prestació conjunta de serveis entre els municipis tot incentivant –administrativament i econòmicament– la formació de mancomunitats i comunitats de municipis, especialment entre els de menor dimensió, per tal de superar la seva manca de capacitat i de recursos per proporcionar els serveis necessaris a la ciutadania. Prendre les iniciatives legislatives necessàries per fer possible que la Regió Metropolitana de Barcelona disposi de les competències, recursos i formes de gestió adients a la seva condició metropolitana. Adoptar les iniciatives legislatives necessàries per al reconeixement de les àrees metropolitanes de Catalunya i per a la determinació de les seves competències, recursos i gestió de serveis. Impulsar la culminació del procés d’aprovació de la Carta Municipal de Barcelona, instant el Govern i les Corts de l’Estat a procedir a la seva tramitació immediata. 33 �2.8. Mitjans de comunicació: pluralitat i servei públic Les característiques nacionals, culturals i lingüístiques de Catalunya fan necessari que el país disposi d’un sector de la comunicació suficientment potent per poder mantenir una presència pròpia, autònoma i significativa en un àmbit en què les tendències dominants estan condicionades per la concentració en grans grups transnacionals i la globalització dels continguts. Les evidents limitacions d’un mercat mediàtic i publicitari de sis milions de persones aconsellen explorar fórmules de col·laboració entre administracions, operadors i territoris que presenten elements culturals i econòmics comuns per intentar assolir una audiència suficient per al desenvolupament dels mitjans de comunicació en català. Per fer possible el desenvolupament d’aquest espai comunicatiu català és imprescindible l’existència d’uns mitjans de comunicació de titularitat pública que tinguin aquest objectiu com a prioritari, més enllà de les possibilitats que ofereix el mercat i la competència entre mitjans de comunicació de propietat privada. El Govern de la Generalitat ha de tenir un política orientada a la configuració d’un sistema de comunicació català (premsa, ràdio, televisió, mitjans en línia), en què la convivència del sector públic i el sector privat permeti disposar d’uns mitjans solvents i d’una indústria audiovisual competitiva. Aquesta política de comunicació del nou Govern mantindrà l’especificitat local del model de comunicació català. La tradició de la premsa, la ràdio i la televisió de caràcter local, sigui pública o privada, constitueix un factor diferencial i enriquidor d’aquest model que ha de sobreviure i enfortir-se amb l’objectiu general de configurar un sistema de comunicació competent i competitiu. En aquesta nova etapa, caldrà tenir especial cura a assegurar que aquests mitjans locals tinguin garantida la seva migració a la tecnologia digital en igualtat de condicions. En aquest sistema de comunicació, el grau d’influència del Govern encara és perceptible en el sector audiovisual, tant pel fet de l’existència de mitjans de titularitat pública com per la capacitat de regulació. Així, el sector audiovisual català està format per uns mitjans de titularitat pública que han de complir una missió de servei públic definida pel Parlament, oferir una programació de qualitat i reflectir, respectar i fomentar el pluralisme; i per uns mitjans de titularitat privada que han de ser regulats de manera transparent, afavorint la competitivitat i potenciant l’existència de grups solvents, tant informativament com econòmicament. El sector públic comprèn a Catalunya els mitjans de comunicació gestionats per l’Estat, la Generalitat i l’administració local. Aquest sector s’ha format per la successiva agregació d’operadors en funció de les respectives legitimitats de cada nivell d’Administració per convertir-se en gestors de mitjans de comunicació audiovisual. Aquest conjunt de mitjans públics, finançat de manera mixta i de caràcter bilingüe, s’ha de modular tant pel que fa al seu volum i capacitat com en la seva participació en el mercat publicitari, amb l’objectiu d’assolir un sector públic eficaç en l’acompliment de la seva missió de servei públic, informativament plural i econòmicament viable. 34 �El sector privat està format per uns mitjans audiovisuals que operen amb llicència adjudicada bé per l’administració de l’Estat bé per l’administració de la Generalitat, en funció de les respectives regulacions de ràdio i televisió. El mapa audiovisual de Catalunya –integrat per la relació de llicències atorgades, les freqüències ocupades i les disponibles, així com pels paràmetres tècnics dels emissors– s’ha de revisar per aconseguir una adequació de la realitat a la legalitat vigent. Aquesta revisió s’ha de fer salvaguardant la igualtat d’exigència i l’equilibri entre els diferents operadors, però amb la voluntat inequívoca d’acabar amb una llarga política de discrecionalitat i de manca de transparència. La perspectiva de la migració de la ràdio i la televisió analògiques a l’emissió digital, així com el desenvolupament de noves fórmules comunicatives a partir de les aplicacions tecnològiques en xarxa, obligaran els futurs governs de la Generalitat a disposar de programes específics per garantir la transició a la societat de la informació tant dels operadors del sector com de la ciutadania en el seu conjunt. Respecte a la premsa escrita, la Generalitat ha mantingut una política de suport en funció del seu paper de divulgació de la llengua catalana, així com algunes ajudes financeres a l’equipament industrial. Tot mantenint les ajudes a la difusió en català, i amb la perspectiva de fomentar l’existència d’empreses de comunicació solvents i competitives, el nou Govern estudiarà noves fórmules de suport al sector, donant prioritat a les ajudes industrials, la renovació tecnològica i la xarxa de distribució. OBJECTIUS 1. Configurar i desplegar un sistema comunicatiu català propi, autònom, potent i efectiu en la projecció del país i que afavoreixi els valors de convivència, pluralisme, llibertat, democràcia i cohesió social. 2. Obtenir competències plenes en matèria audiovisual per aconseguir que la Generalitat tingui la titularitat dels mitjans de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i sigui l’Administració competent per atorgar totes les concessions de ràdio i televisió que operin a Catalunya. 3. Modificar la normativa existent amb l’aprovació d’una nova Llei de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, establint els principis generals de la missió de servei públic i independència dels mitjans públics i assegurant els mecanismes de transparència i objectivitat que han de caracteritzar la regulació del sector privat. 4. Televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio han de poder emetre a tot l’àmbit lingüístic català. Així mateix, la ciutadania catalana ha de poder rebre les transmissions d’altres comunitats d’aquest mateix àmbit. 5. Afavorir el sector de la comunicació local a Catalunya, el seu arrelament al país, el seu paper en la comunicació de proximitat, de formació i participació social i comunitària. 6. Assegurar una migració a la ràdio i televisió digital, consensuada amb tots els operadors, que permeti alhora el desplegament de tota la potencialitat de la nova 35 �tecnologia i que faciliti la relació de la ciutadania amb les noves tecnologies de la comunicació. 7. Proposar un acord entre el sector públic i el sector privat que permeti el desenvolupament equilibrat d’un nou model audiovisual a Catalunya. 8. Promoure la consolidació d’una estructura industrial audiovisual forta, viable, que asseguri la canalització de la creativitat existent en el país i que atregui el talent i les produccions exteriors afavorint la internacionalització del sector. MESURES Modificar l’Estatut d’Autonomia i les lleis estatals corresponents (Estatuto de Radio y Televisión, Llei del tercer canal, Llei d’ordenació general de les telecomunicacions, Llei de televisió privada i Llei de l’Estat 66/1997), per aconseguir que la Generalitat tingui la titularitat dels mitjans de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i sigui l’Administració competent per atorgar totes les concessions de ràdio i televisió que operin a Catalunya. Elaborar la llei de l’audiovisual de Catalunya, establint els principis generals de la missió de servei públic i independència dels mitjans públics, així com els mecanismes de transparència i objectivitat que han de caracteritzar la regulació del sector privat per garantir la pluralitat del sistema. Ampliar la Llei del Consell de l’Audiovisual de Catalunya per assegurar la vigilància del mandat del Parlament. Aprovar una nova Llei de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió que aprofundeixi en els mecanismes per garantir-ne la independència i asseguri una programació de qualitat en la qual siguin prioritaris el foment del pluralisme, la formació, la cultura i el lleure, la indústria audiovisual del país i en la qual es tingui especial cura de la protecció de la infància i l’eradicació de la violència. Revisió del contracte–programa dels mitjans de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió per establir: un pla financer per a la liquidació del deute acumulat, un programa de finançament públic transparent i suficient per garantir la programació de servei públic i de qualitat, tot revisant progressivament l’accés al mercat publicitari, i un compromís de gestió sense dèficit. Crear un consorci de la Comunicació Pública de Catalunya amb l’objectiu de racionalitzar la despesa de recursos públics, reordenar l’oferta pública d’informació i potenciar l’eficàcia de l’esforç de les diferents administracions en aquest sector. Establir mecanismes de control per tal de prevenir missatges publicitaris de caràcter discriminatori cap a qualsevol col·lectiu social que incloguin continguts sexistes, xenòfobs, violents, fent una atenció especial a l’horari de la programació infantil. Consolidar una xarxa pública de televisions i ràdios locals i dotar-les de major capacitat per a la producció mancomunada de programes informatius i d’interès 36 �social i cultural, i garantir la supervivència i la vitalitat de les televisions i ràdios locals. Elaborar un pla de suport per facilitar el desplegament de la ràdio i la televisió digital. Crear una mesa permanent entre els operadors públics i els operadors privats per garantir el diàleg en el sector i per impulsar la indústria audiovisual. Millorar la implicació de Televisió de Catalunya (TVC) amb la indústria audiovisual i el sector cultural català, amb l’elaboració d’uns criteris objectius i estables que assegurin una relació eficaç i transparent. Crear un fons de garantia per a les indústries culturals amb l’objectiu d’incentivar les produccions fetes a Catalunya. Crear, en el marc del CAC, l’Observatori de la Indústria Audiovisual, que aporti a tots els agents implicats en la indústria els elements necessaris per a l’anàlisi de l’evolució del sector i que vetlli pel control de qualitat. Afavorir la comercialització de la producció audiovisual catalana, participant activament en els circuits i mercats internacionals i en la projecció internacional dels festivals de cinema i audiovisuals a Catalunya. Elaborar un programa per afavorir l’etapa de transició de la societat presencial a la societat de la informació tant dels mitjans de comunicació com dels seus usuaris, potenciant instruments com l’Agència de Qualitat d’Internet. Establir una línia d’ajudes financeres per a la millora de la xarxa de distribució de publicacions escrites i per a la consolidació d’una indústria de la impressió a Catalunya. Mantenir la política de suport actiu als mitjans de comunicació en català, així com la d’una inversió publicitària aplicada amb criteris objectius i transparents. 37 �2.9. El compromís amb la cultura: més ambició, més diàleg, més recursos La història de 23 anys de Govern de CiU és exactament el negatiu del que expressa el títol del programa de cultura dels socialistes. Poca ambició, diàleg escàs i recursos insuficients, i, sobretot, una capacitat nul·la per fer de la Generalitat un instrument de promoció d’una societat més culta, on tota la ciutadania pugi accedir als nivells culturals propis d’un país avançat. Poca ambició perquè Catalunya, durant els anys de Govern de CiU, no ha disposat d’un marc general de política cultural on inserir els programes d’actuació. Aquesta manca d’ambició s’ha traduït, a la pràctica, en tres característiques que han definit aquesta llarga etapa: manca de planificació, manca de directrius generals i manca de lideratge. Podem trobar multitud d’exemples en qualsevol dels sectors culturals: en el terreny de les infraestructures no hem disposat de cap document de referència ni de cap instrument inversor, ni tan sols no ha estat aprovat el mapa de biblioteques que, segons la Llei de 1993, s’havia de presentar l’any 1994. Davant la crisi de sectors claus de la indústria cultural catalana, especialment del cinema, l’audiovisual i les discogràfiques, el Govern de CiU ha estat un simple espectador i ha reaccionat tard i malament. Davant dels problemes que han denunciat els agents culturals o els representants de les administracions locals, ha tendit a defugir les seves responsabilitats, creant taules o comissions equívoques i poc operatives. Diàleg escàs perquè l’única iniciativa sòlida nascuda del diàleg entre pocs polítics i societat civil, el Pacte Cultural de 1985, va ser torpedinat des del mateix Govern, i el Consell Assessor de Cultura que es preveia ni tan sols no va iniciar la seva tasca. I aquesta situació no s’ha produït per una actitud obstruccionista de l’oposició o la manca d’interès de les organitzacions representatives dels sectors culturals, ans al contrari. La voluntat de cooperació de les administracions locals i dels sectors culturals ha quedat palesa a les lleis més importants: la del sistema bibliotecari, la de museus o la de normalització lingüística, i també en la gran quantitat de manifestos, escrits i iniciatives dels professionals de la cultura. La resposta de CiU ha estat puntual, per sortir del pas, fent algunes concessions menors a les demandes ciutadanes o pactant les lleis i incomplint-les reiteradament, sense desplegar o fer ús dels mecanismes de participació i control previstos. En definitiva, el Govern de CiU ha tirat endavant les seves actuacions menystenint el territori i els agents culturals, i negant-se a qualsevol diàleg i concertació amb les administracions locals i amb els representants associatius i professionals i agents emprenedors dels respectius sectors culturals. Que els recursos que ha destinat el Govern de CiU han estat insuficients és una realitat que ningú no discuteix. La situació ha estat paradoxal. Mentre des del Govern es deia que la cultura era l’eix central de la construcció nacional, els pressupostos aprovats any rere any desmentien aquesta afirmació. La despesa cultural del Govern de Catalunya no tan sols no és comparable amb la d’administracions similars en el context europeu, sinó que és una de les més baixes de totes les comunitats autònomes d’Espanya. Aquesta situació és ja del tot insostenible i està portant moltes institucions i sectors culturals cabdals per al desenvolupament del país a una situació insostenible (des de la política lingüística als museus nacionals, des dels ensenyaments artístics a la producció i la difusió artística). 38 �El Govern de CiU ha disposat d’una oportunitat única que també ha malbaratat: la possibilitat de crear de nou una organització administrativa moderna i competent adaptada als reptes contemporanis. La pròpia manca d’orientació general ha produït que, en aquests moments, l’organització de la Conselleria de Cultura sigui el resultat de la superposició d’organismes creats per circumstàncies diverses, amb multitud de càrrecs de lliure designació, cosa que provoca la manca de motivació dels veritables professionals. OBJECTIUS 1. Una política cultural central i transversal La cultura és l’espai on cal construir i socialitzar valors i actituds que permetin el progrés i garanteixin la integració de tots els ciutadans i ciutadanes, com ara l’assumpció col·lectiva de la democràcia i de la pluralitat, el compromís cívic, el cosmopolitanisme, la defensa de les llengües i el respecte de totes les tradicions culturals. Però la cultura és, fonamentalment, un dret inalienable de l’individu, que ha de garantir el ple desenvolupament del seu judici crític, la capacitat d’emancipar-se de les seves circumstàncies i de concretar les seves potencialitats com a ésser humà. La lògica derivada dels àmbits convencionals de la cultura –les arts escèniques, el patrimoni, la música, etc.– no és suficient. Cal tenir en compte totes les dimensions reals del fet cultural, el seu caràcter transversal: la capacitat de creació, la innovació, la construcció de la identitat, l’educació, el desenvolupament econòmic, etc. Només des d’aquesta concepció es garanteix el paper estratègic de la cultura com un dels factors essencials en el desenvolupament integral del país. Aquesta concepció transversal assegurarà la centralitat de la cultura en la totalitat de les polítiques de govern. 2. Un nou impuls a la capacitat de creació i innovació La cultura catalana s’ha expressat històricament i encara s’expressa destil·lant una enorme dosi de creativitat i de talent. Si en el passat Catalunya va ser coneguda a la Mediterrània i a Europa com a potència marítima els segles XIV i XV, i com a potència industrial (la fàbrica d’Espanya) el segle XIX, en el futur ha de ser considerada un dels centres creadors de continguts culturals més importants de la Unió Europea. La creativitat i la capacitat d’innovació depenen, en bona mesura, del bon funcionament del sistema educatiu i formatiu (l’escola, els ensenyaments artístics, la universitat, la formació professional), dels recursos destinats a la investigació, recerca i desenvolupament, de la creació d’un substrat favorable a la innovació i el risc en el conjunt de la societat. Sense el desenvolupament de la recerca científica el país no pot encarar el seu futur. En aquest sentit, cal promoure decididament la implantació de les noves tecnologies a tots els camps per millorar la creativitat, la recerca i la difusió de la memòria i del coneixement. L’aposta del Govern de la Generalitat en aquesta direcció serà una de les seves prioritats. 39 �3. Garantir l’autonomia de la cultura: repensar el paper del sector públic L’autonomia de la cultura respecte dels poders públics és un principi indestriable de l’acció del Govern. Sense defugir les seves responsabilitats ni recórrer a l’apel·lació retòrica del paper de la societat civil, la pràctica d’una doble subsidiarietat (en relació amb la capacitat de decisió i gestió de l’administració local), d’una banda, i els agents culturals privats i associatius, d’altra banda, garantiran la limitació de l’acció governamental. Per això, es proposa crear el Consell de la Cultura i de les Arts, amb capacitat operativa pròpia i al qual se sotmetran, conjuntament amb altres òrgans independents del Govern, les grans decisions en matèria de política cultural. El Consell de la Cultura i de les Arts és una pedra angular d’una nova manera de concebre la funció cultural del Govern i de la voluntat de retornar el protagonisme a la societat i les seves organitzacions. La posició actual del Govern i de l’administració catalana en relació amb l’ordenació competencial, el model públic d’intervenció i l’estructura organitzativa, és absolutament insatisfactòria. Els criteris bàsics que defineixen la reforma de l’organització administrativa de la política cultural són: la proximitat, la concertació, la concepció veritablement nacional de la funció dels serveis i institucions, l’economia en els factors de producció, l’eficàcia en els resultats i la transparència en els processos. Igualment, promourem l’extensió progressiva del sistema de mèrits i la concurrència professional fins al màxim nivell de la gestió pública. 4. Per una àmplia descentralització cultural Catalunya necessita una descentralització cultural que permeti assegurar una densitat cultural equilibrada arreu del Principat. Cal promoure una densitat homogènia, quantitativament i qualitativament, dels serveis i equipaments culturals a l’abast de tothom, siguin quines siguin les seves circumstàncies personals o geogràfiques. Aquest model, a més, proposa com a objectiu principal l’impuls i la dinamització de les xarxes associades als diversos sistemes culturals sectorials, de manera que permeti tant la distribució territorial coherent dels espais de difusió cultural com l’entrada en circuit de qualsevol producció cultural, independentment d’on es generi. També serà imprescindible donar resposta a les necessitats específiques de tots els territoris de Catalunya, des de l’àrea metropolitana fins a la regió pirinenca i les terres de l’Ebre. Per assolir aquest objectiu, cal que el Govern, amb l’aplicació dels principis de subsidiarietat i equilibri territorial, confiï en el territori i en el teixit social i empresarial i que concerti les actuacions amb els ajuntaments i amb els interlocutors socials, empresarials i associatius. Per crear densitat cultural, cal que les actuacions del Govern es concertin no només amb els municipis, sinó també amb el món associatiu. Donarem suport a l’associacionisme cultural; incorporarem les seves seus i propostes a les xarxes de serveis i equipaments; impulsarem la presència de les associacions, els professionals, les universitats i els emprenedors en la gestió de projectes, serveis i activitats; vetllarem per la participació de la societat civil en els organismes i les grans institucions culturals, i fomentarem la concertació entre el sector públic i els sectors socials –associatius i privats–, per tal de compartir o delegar la prestació de determinats serveis, d’acord amb uns contractes–programa que en garanteixin el control públic. 40 �En definitiva, ens proposem millorar l’accés de tota la ciutadania als serveis culturals – espectacles, equipaments, formació– sense discriminacions per raons de territori o de preu. En aquest sentit, caldrà establir amb els promotors i titulars de serveis i equipaments, incentius, descomptes i altres mesures de foment per promoure el consum de béns culturals, sobretot entre el jovent. 5. La cultura, factor de desenvolupament econòmic i de projecció internacional La dimensió econòmica de la cultura és cada vegada més important. La presència activa del sector cultural a l’escenari econòmic no només genera riquesa directament, sinó que és clau per millorar la competitivitat i l’atractiu final del país. Quatre afirmacions indiquen l’impacte de la cultura en el desenvolupament econòmic: la cultura incideix en el desenvolupament de sectors econòmics pròxims, com ara el turisme; la cultura és un valor afegit de l’entorn; la cultura dinamitza la capacitat de creació i innovació; i la cultura genera ocupació de manera creixent. La tradició catalana en el món de la producció cultural, la seva capacitat tècnica i la posició respecte a mercats diversos, permetran superar l’actual etapa de cert aïllament i de presència simbòlica desconnectada de la lògica dels mercats culturals. Una prioritat de l’acció de govern és definir estratègies precises d’internacionalització de la producció cultural en relació amb Europa, Amèrica del Sud i el nord i el sud de la Mediterrània. La “marca país” serà efectiva si aconseguim que Catalunya es consolidi com un dels focus culturals més vibrants de la Mediterrània. Per tal que la marca “fet a Catalunya” sigui susceptible d’ésser “comparada” internacionalment, cal que sigui expressió rica i creïble de sinergies i diversitat cultural. 6. L’aposta per la formació: enfortir els lligams entre educació i cultura L’acumulació educativa és un dels factors més determinants de la realitat cultural d’un país. Desenvolupar la dimensió cultural de l’educació i la dimensió educativa de la cultura és una exigència essencial per a la configuració de la societat del coneixement en què ja estem immersos. Amb la perspectiva transversal ja apuntada, la intersecció de cultura i educació és un dels aspectes principals que han d’impregnar totes les polítiques sectorials. En aquest sentit, l’ampliació de les competències i recursos de l’administració local en matèria d’educació serà un element clau per a la millora del sistema. De manera específica, es dedicarà especial atenció a la formació artística durant l’ensenyament obligatori i la de règim especial amb finalitat de capacitació professional o de sensibilització. L’endarreriment del país en aquesta matèria és un llast notable per al desenvolupament de multitud d’iniciatives culturals. 7. Una cultura de valors, cívica i comunitària Les desigualtats tradicionals, les noves exclusions de caràcter tecnològic, els nous fenòmens socials produïts pels moviments migratoris, els processos de globalització i les necessitats d’afirmació de la identitat del nostre país formen part de l’agenda d’acció cultural del Govern. Al marge de prescriure que cadascun dels programes culturals que el Govern aprovi hauran de tenir en compte les mesures necessàries per a la compensació de les desigualtats i els mecanismes de participació, cal establir línies específiques d’actuació per promoure un projecte cultural, cívic i comunitari, basat en el respecte, la solidaritat i el diàleg intercultural que enforteixi la cohesió social. És 41 �imprescindible construir un projecte cultural de futur integrador i, a la vegada, respectuós amb la diversitat. 8. Una nova idea de la relació entre política cultural i política lingüística Un dels problemes més greus que ha planat sobre el desenvolupament cultural de Catalunya ha estat la confusió permanent entre la política lingüística i la política cultural. Aquesta situació, a banda de produir alguns dels episodis més lamentables en el conjunt de l’actuació de CiU, ha suposat, de fet, una minva de les possibilitats de la indústria cultural catalana i ha generat desconfiança en molts agents culturals. En aquest sentit, el Govern ha de considerar com a cultura pròpia del país totes les manifestacions i productes culturals al marge del seu idioma. No es pot reduir cultura a llengua ni llengua a cultura. El nou Govern de la Generalitat ha d’estimular el consens social al voltant del català, mitjançant el diàleg, la mediació i la concertació, i posar en marxa, si s’escau, mesures de discriminació positiva. D’altra banda, aquesta no serà la comesa d’una direcció del Departament de Cultura, sinó la responsabilitat de tota l’administració de la Generalitat. 9. Per un federalisme cultural a l’Estat espanyol Un dels objectius principals del Govern és obtenir el reconeixement institucional i administratiu del caràcter plurinacional i pluricultural de l’Estat espanyol. Per això, cal millorar substancialment la relació i el coneixement mutu entre Catalunya i la resta de pobles d’Espanya, incloses les diverses llengües. D’altra banda, cal comprometre el Govern de l’Estat en la defensa de la pluralitat cultural, dels seus valors, la seva riquesa i el seu futur, i en la promoció internacional de la cultura. Cal adequar l’actual organització estatal de la cultura des de la perspectiva d’un estat federal. En aquest sentit, cal promoure la relació cultural de tots els territoris de parla catalana. La qualitat de la cultura és la millor carta de presentació per obtenir el reconeixement internacional i de la resta d’Espanya, així com el principal mitjà de diàleg amb altres pobles. Però això, per si sol, tot i ser important, no és suficient: al mateix temps cal aprofundir en els instruments de promoció de la cultura catalana a escala internacional. 10. Una nova concepció del paper cultural dels mitjans de comunicació públics A la societat del coneixement, continuen tenint un paper determinant els mitjans de comunicació, particularment els audiovisuals. La televisió i la ràdio públiques de Catalunya –dependents del Govern– no s’han compromès suficientment amb la creació, promoció i difusió de la cultura catalana. És significatiu que, tot i formar part del mateix Govern, la Conselleria de Cultura i la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió han instrumentat les seves relacions mitjançant convenis que han suposat la transferència dels migrats recursos de la Conselleria. Cal redreçar aquesta situació; els mitjans públics de comunicació, sense renunciar als seus objectius de reforçar l’espai audiovisual de la llengua catalana, han de ser part activa de la política cultural del Govern de la Generalitat. 42 �MESURES PRINCIPALS 1. Creació del Consell de la Cultura i de les Arts La cultura és el terreny de la llibertat, on s’expressa la pluralitat de la societat i la seva capacitat de creació i d’innovació. És vital preservar l’autonomia de la cultura respecte dels poders polítics, econòmics i socials. Per això, proposem la creació del Consell de la Cultura i de les Arts, que esdevingui la formalització d’un espai comú per a la cultura, un àmbit de diàleg i d’entesa, i el motor d’un ampli acord entre tots els agents que incideixen en la vida cultural catalana; que ens situï de manera decidida en una perspectiva no només de normalització cultural, sinó de resposta imaginativa i eficient als reptes culturals que el futur ens planteja; que no només aplegui els representants de les diverses administracions públiques, sinó que també, i sobretot, incorpori els diversos agents de l’activitat cultural, creadors, associacions, professionals, universitats, intel·lectuals, gestors. El CCA estarà format per persones de significació plural, que comptin amb un ampli reconeixement en el món de la cultura o bé siguin exponents significatius dels principals segments de l’activitat cultural. Els seus membres s’escolliran per consens, seguint el model del Consell Audiovisual de Catalunya. Participaran en les reunions el conseller de Cultura i altres càrrecs de la Conselleria. Tanmateix, es constituiran taules sectorials representatives per al diàleg i la concertació sobre les polítiques que s’hauran d’impulsar, així com taules intersectorials relatives a polítiques que impliquin diversos sectors. La creació del CCA suposarà la modificació de la composició i les funcions de diversos òrgans consultius actualment existents. Les funcions bàsiques del consell seran les següents: Articulació del debat estratègic i establiment dels grans objectius nacionals en matèria de cultura. Impuls del consens bàsic entre el sector públic, l’associatiu i l’empresarial al servei dels objectius fixats. L’arbitratge i la defensa dels drets culturals dels ciutadans i de les ciutadanes. Establiment dels criteris i d’un model de relació transparent entre el Govern i la societat civil pel que fa a les polítiques de suport econòmic i de concertació. Atorgaments anuals dels Premis Nacionals de Cultura. Elaboració d’un informe biennal sobre l’estat de la cultura a Catalunya. 2. Aprovació del Pla d’Infraestructures Culturals Territorials Després de 23 anys de govern de CiU, el balanç de la inversió en equipaments culturals és clarament insuficient. Aquesta constatació és especialment greu en el cas dels equipaments territorials. El pes de la inversió feta l’ha hagut d’assumir l’administració local. No es tracta només d’una manca flagrant de sensibilitat i de sentit de l’equilibri territorial en termes pressupostaris: és que el Govern ha estat incapaç d’elaborar, presentar i debatre cap mena de mapa o de pla. 43 �La premissa de partida del pla no ha estat només l’actual marc competencial, sinó el decantament del conjunt de serveis que, en la percepció de la majoria de ciutadanes i ciutadans, són ja considerats bàsics i que, en qualsevol cas, l’administració pública, per si mateixa o de manera concertada amb els agents socials, ha de garantir. El pla contempla de manera específica la tipologia d’equipaments que proveeixen aquests serveis culturals bàsics: les biblioteques, pel que fa a la lectura pública; els museus, les col·leccions i centres d’interpretació i arxius, pel que fa al patrimoni; els teatres, les sales polivalents, les sales d’exposicions i els centres d’art, pel que fa a la difusió artística. Preveu també un equipament de producció cultural per a aquells municipis que, en termes d’equilibri territorial, han d’exercir la capitalitat cultural d’un territori. El pla es complementa amb tres programes d’inversió en patrimoni immoble, de suport als equipaments dels sectors productius i de millora dels equipaments culturals associatius. El cost previst és de 770.000.000 d’euros i s’executarà al llarg dels propers deu anys. El pla contempla també la participació del Govern en el finançament de les despeses de funcionament i activitats de tota la xarxa d’equipaments culturals territorials. 3. Doblar el pressupost de Cultura Sense fer servir la retòrica de la importància de la cultura per a la vertebració nacional de Catalunya, el compromís del futur Govern socialista és clar i contundent: situar la despesa cultural en el 2% del pressupost de la Generalitat. I fer-ho al llarg d’un sol mandat. En termes concrets, això suposa situar el pressupost de la Conselleria en, aproximadament, 325 milions d’euros constants, és a dir, prop de 51 euros per any i habitant. L’avenç és substancial si tenim en compte que, per a l’any 2003, la despesa se situa en prop de 186 milions d’euros, 29 euros per habitant. La implantació d’aquesta mesura és de caràcter tècnic i disposa d’un document detallat. Tanmateix, és important remarcar els criteris i principis bàsics que la sustenten: Major transparència i claredat en la destinació de les despeses. Donar resposta a les demandes dels sectors culturals i a les resolucions aprovades pel Parlament de Catalunya. Dotar de manera adequada les altres dues mesures principals proposades, el Consell de les Arts i de la Cultura i el Pla d’Infraestructures. Completar les inversions en els equipaments culturals nacionals i dotar-los dels recursos adequats per al seu funcionament. Disposar d’un pressupost equilibrat i útil per a tots els sectors i agents culturals del país. Disposar d’un pressupost integrador que agrupi i ordeni totes les operacions culturals del Govern. Construir un pressupost ambiciós que aposti per la innovació i l’excel·lència cultural. 44 �OBJECTIUS I MESURES EN ELS DIFERENTS “SECTORS CULTURALS” 1. El patrimoni cultural El patrimoni cultural és un recurs principal per generar coneixement, valors, gaudi i qualitat de vida per a les ciutadanes i ciutadans de Catalunya, compatible amb un desenvolupament econòmic i territorial sostenible. Cal aprofitar les potencialitats objectives del patrimoni cultural i, en especial, la seva dimensió social i col·lectiva, la seva capacitat educadora, el seu caràcter científic, el seu potencial econòmic i estratègic, i els seus valors simbòlics i identitaris. Per potenciar el patrimoni cultural cal establir com a principal axioma, l’interès públic i col·lectiu, cercant la dinamització i rendibilització social de la memòria i dels béns culturals, assegurant-ne l’accessibilitat. En aquest sentit, cal utilitzar els valors intrínsecs dels béns culturals –i també naturals– com a factors de dinamització social, amb el suport i l’acord de la societat civil, concertant les polítiques sectorials amb els ajuntaments i el teixit social. Així mateix, cal gestionar el patrimoni amb una visió d’integralitat i de transversalitat, sobretot a escala territorial, vinculant les polítiques de patrimoni amb les de medi ambient, en el marc d’una sola política de tractament integral del paisatge. Cal aprofitar de manera sostenible el potencial econòmic de patrimoni mitjançant serveis i recursos de qualitat. Caldrà, en qualsevol cas: Modernitzar els instruments de protecció, conservació, recerca i difusió del patrimoni cultural català (arqueològic, arquitectònic, documental, bibliogràfic, etnològic, etc.), convertint l’Inventari del Patrimoni Cultural de Catalunya en una eina de gestió. Impulsar la concertació amb el món local de xarxes públiques d’equipaments territorials en el marc de sistemes nacionals de gestió: els sistemes de museus, el sistema d’arxius, la xarxa de parcs arqueològics i la xarxa de monuments. Desplegar els grans equipaments nacionals (Biblioteca de Catalunya, Arxiu Nacional de Catalunya, museus nacionals, etc.) com a referents de la seva especialitat i com a prestadors de serveis i de recursos al territori. Instituir els museus nacionals com a capçaleres dels seus respectius sistemes. Impulsar, en el marc del Pla d’Infraestructures i amb els mapes respectius i concertadament amb l’administració local, un pla d’intervenció sobre el patrimoni immoble, així com els respectius plans de museus, arxius i parcs arqueològics. Retorn dels documents espoliats per les tropes franquistes dipositats a Salamanca. 2. Les arts escèniques En relació amb les arts escèniques, volem vertebrar un entramat local de suport a la producció i a la difusió artística. Els criteris bàsics que inspiraran el nostre model seran els següents: Determinar, en el marc del Pla d’Infraestructures, el pla de teatres i sales, així com el suport als equipaments privats. 45 �Crear una xarxa de centres de suport a la producció artística i una xarxa d’equipaments escènics de difusió artística, d’acord amb la realitat local de Catalunya. Aquestes dues xarxes cercaran com objectius bàsics, alhora, els de la qualitat i l’excel·lència artística i els d’igualtat d’accés a l’oferta artística i descentralització. S’establiran els mecanismes de concertació necessaris perquè aquestes xarxes es nodreixin de les grans produccions impulsades pels grans equipaments teatrals d’àmbit nacional (el Teatre Nacional de Catalunya i el Teatre Lliure en el marc de la Ciutat del Teatre), per tal que arribin al públic de tots els territoris de Catalunya. Establir, d’acord amb la Conselleria d’Ensenyament, el mapa d’ensenyaments escènics, incloent-hi els cicles formatius de formació professional reglada, les titulacions mitjanes i les superiors. Establir dos plans específics de promoció destinats al sector de la dansa i al sector del circ que contemplin tots els segments de l’activitat: formació, creació, producció i difusió. 3. Les arts visuals Les arts plàstiques i visuals és un dels sectors de la cultura a Catalunya amb més potencial i que més necessita una política global que contribueixi a estructurar-lo i vertebrar-lo. Cal abordar amb decisió alguns dèficits estructurals en matèria d’ensenyament i estimulació dels públics que permeti una plena interactuació entre societat i art contemporani. Ens plantegem, per tant, assolir un nou lideratge en el foment de la creació més experimental, desenvolupar un extens programa de difusió a tot el territori amb les infraestructures actuals i les noves, i projectar internacionalment la producció artística generada a Catalunya. Les propostes principals del nostre model són: Impulsar una reforma profunda a l’ensenyament que asseguri la plena integració de la cultura visual a tots els nivells educatius. Potenciar els programes d’ampliació dels diferents segments de públic i la presència de l’art als mitjans de comunicació. Convertir Catalunya en un laboratori (R+D de les arts visuals) on els millors projectes disposin dels recursos econòmics, tècnics i humans necessaris per a la seva formalització. Crear i articular a tot el territori una xarxa de centres d’art i de sales d’exposicions, ja prevista en el Pla d’Infraestructures, que permeti establir i consolidar un circuit específic. Mitjançant les infraestructures actuals (municipals i privades) i una nova generació de centres d’art, establir un ambiciós programa de difusió que faci possible l’accés de la ciutadania a l’art a tot el territori. Potenciar el MACBA amb més recursos i espais perquè pugui desenvolupar el seu programa museològic, d’exposicions temporals i d’activitats, convertint-lo en un museu de referència a escala internacional. Impulsar els museus d’art i les col·leccions públiques a les principals ciutats catalanes. Promoure, d’acord amb les institucions públiques, els professionals i els operadors privats, el desenvolupament d’estratègies comunes de promoció a nivell català, espanyol i internacional dels artistes catalans. 46 �Potenciar el col·leccionisme privat amb mesures fiscals i donar suport a iniciatives del galerisme i als nous mediadors per estructurar un nou mercat. 4. La música La tradició musical a Catalunya ha estat especialment rica i inclou una gran diversitat de gèneres. Volem enfortir i facilitar l’activitat dels protagonistes i assegurar l’accés de la ciutadania a les diverses expressions musicals i a la formació, cercant com objectiu prioritari el compromís amb la qualitat. Ara bé, el sector musical continua manifestant dèficits estructurals que necessiten una acció contundent per part del Govern de Catalunya amb l’objectiu de consolidar un sector potent i estructurat. Els criteris d’actuació seran els següents: Establir un pla de suport als compositors, intèrprets i formacions musicals que garanteixi la possibilitat de desenvolupar projectes artístics a mig i a llarg termini. Potenciar la concertació entre els programadors públics i privats a fi i efecte d’establir línies d’acció conjuntes i complementàries en el territori de Catalunya. Promoure la consolidació dels circuits musicals públics i privats que abracin la totalitat del territori i dels diversos sectors musicals, reconeixent la funció cultural dels clubs de música i completant la xarxa d’equipaments. Establir, d’acord amb el conjunt de les institucions implicades, un pla de viabilitat i de consolidació de les formacions orquestrals. Establir un conjunt de mesures de suport a la indústria discogràfica catalana, incloent-hi la creació d’un fons de risc, en el marc de les mesures de suport a les indústries culturals. Desplegar la xarxa d’escoles de música i conservatoris –municipals i privats– amb el doble objectiu de formar i sensibilitzar la ciutadania, i de possibilitar l’aparició de futurs especialistes, que des dels primers nivells escolars es puguin formar cap a una capacitació professional i adreçar-se, si s’escau, a l’ensenyament superior. Impulsar la creació de nous públics. 5. L’edició i la literatura El sector editorial és l’àmbit de més pes i significació de les indústries culturals catalanes. Catalunya ha de mantenir i consolidar la posició del seu sector editorial. En el marc del sistema de suport general a les indústries culturals, s’establirà, de comú acord amb els diversos representants del sector, un pla d’innovació permanent de les estructures de producció, distribució i les polítiques d’internacionalització. Es destinarà un suport especial a la incorporació de noves tecnologies i a la producció multimèdia. 47 �Establir un pla de promoció de la lectura de manera coordinada entre el sistema bibliotecari, l’ensenyament obligatori i els programes i entitats de difusió de la literatura. Mantenir el sistema de suport genèric a l’edició en català, establint mecanismes més rigorosos d’accés i de control en funció de les tipologies de llibres i nombre d’exemplars. S’estendrà a les edicions multimèdia. Defensar de manera activa la política de preu únic del llibre, ja que forma part de l’excepció cultural associada a l’especificitat i el valor cultural d’aquest sector. Incrementar la presència internacional de la indústria editorial catalana en la perspectiva de l’ampliació de mercats. Promoure una presència més àmplia i qualificada del llibre i la literatura als mitjans de comunicació públics i privats i, d’una manera especial, als audiovisuals. 6. Les biblioteques i el sistema bibliotecari Les biblioteques públiques són una de les eines fonamentals en la democratització de l’accés a les noves tecnologies de la comunicació per part de tota la població, siguin quines siguin les seves circumstàncies personals. El nou Govern ha de coordinar els programes d’informació electrònica amb el sistema bibliotecari. Cal desplegar i articular un sistema bibliotecari potent, dotat i equilibrat arreu de Catalunya. Les biblioteques públiques són el principal mitjà d’accés a la cultura per a la majoria de la població. Cal garantir que els equipaments bibliotecaris disposin dels espais i mitjans suficients per desplegar aquesta funció de manera adequada. És imprescindible aprovar un mapa actualitzat d’equipaments que contempli els estàndards de dotacions, espais i serveis, i biblioteques a tots els municipis a partir de 3.000 habitants i servei de bibliobús als municipis d’entre 300 i 3.000 habitants. Les mesures principals són: Promoure la regulació complementària de la missió i el funcionament de les biblioteques escolars i, d’acord amb la Conselleria d’Ensenyament, establir un pla per a la implantació i millora de les biblioteques escolars, tenint en compte les estructures educatives i els recursos bibliotecaris existents. Reforçar el programa de plans anuals d’inversió bibliotecària, per a la qual cosa es tindrà en compte, prioritàriament, la construcció de noves biblioteques públiques i el desplegament del pla de bibliobusos. Desplegar les funcions de la Biblioteca de Catalunya, en especial les que fan referència al patrimoni documental, i impulsar les accions de cooperació amb altres centres bibliogràfics del país que disposen de fons d’interès patrimonial. 7. Cinema i audiovisual Per qualsevol observador de la vida cultural, l’evolució del sector audiovisual és un indicador de progrés molt important a Catalunya. Una cultura d’un país petit com el 48 �nostre, per ser forta en el marc d’un món globalitzat, ha de disposar d’una indústria audiovisual i cinematogràfica potent des del punt de vista creatiu i avançat des del punt de vista tecnològic. És una garantia de projecció en el futur i un dels pocs elements que permet construir una posició sòlida en el mapa de les ubicacions culturals. Els criteris d’actuació seran els següents: Configurar i desplegar un sistema comunicatiu català propi, autònom, potent i efectiu en la projecció del país i que afavoreixi els valors de convivència, pluralisme, llibertat, democràcia i cohesió social. Proposarem un acord entre el sector públic i el sector privat que permeti el desenvolupament equilibrat d’aquest nou model audiovisual a Catalunya. Promoure la consolidació d’una estructura industrial audiovisual forta, viable, que asseguri la canalització de la creativitat existent en el país i que atregui el talent i les produccions exteriors afavorint la internacionalització del sector. Facilitar la integració del sector cinematogràfic i audiovisual català a les xarxes de producció i distribució internacionals, especialment les d’àmbit europeu i de l’Amèrica Llatina. Assegurar una migració a la ràdio i la televisió digitals consensuada amb tots els operadors, que permeti, alhora, el desplegament de tota la potencialitat de la nova tecnologia i que faciliti la relació de la ciutadania amb les noves tecnologies de la comunicació. Modificar la normativa existent amb l’aprovació d’una nova Llei de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, que estableixi els principis generals de la missió de servei públic i independència dels mitjans públics i asseguri els mecanismes de transparència i objectivitat que han de caracteritzar la regulació del sector privat. Impulsar una política cinematogràfica comptant amb els creadors, que estableixi nous models de finançament mixtes basats en la corresponsabilitat entre la indústria i les televisions privades i les televisions públiques i l’Administració. Les televisions públiques han de vertebrar i liderar la promoció, la difusió exterior i l’obertura de nous mercats per als productes audiovisuals catalans. Treballar per normalitzar amb eficàcia l’ús del català al cinema. Donar suport als nous creadors que treballin nous formats i medis de difusió de l’audiovisual a les xarxes de banda ampla i a les aplicacions multimèdia. 8. La cultura popular Considerem imprescindible elaborar i potenciar un discurs identitari nou per a una catalanitat nova que assumeixi el passat de Catalunya i la complexitat de la seva història; es vinculi a la Catalunya actual, reconeixent que cultura popular catalana és tota la que es fa a Catalunya; reforci la consciència i la convivència democràtica; encaixi en el marc d’un projecte social i polític plural, i dissenyi un projecte de futur integrador, creatiu, intercultural i cosmopolita. Els criteris d’actuació seran els següents: 49 �El Departament de Cultura serà l’interlocutor del conjunt d’expressions de cultura popular, i vehicularà les relacions a través dels seus creadors, agents i organitzacions. Promoure la dinamització del teixit associatiu de cultura popular, incloent-hi la diversitat d’entitats i de col·lectius de cultura popular presents a Catalunya, segons una única política cultural i des d’un únic organisme. Derogar la Llei 2/1993, de 5 de març, de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l’associacionisme cultural, i tornar a situar els seus continguts a les normatives de patrimoni cultural, a una nova Llei d’associacions i a les mesures de promoció de la cultura popular i tradicional, respectivament. El Govern de Catalunya concertarà acords, amb la participació del teixit associatiu i d’altres instàncies de l’Administració, amb altres comunitats autònomes i països per a la recerca, promoció i projecció de les cultures populars i/o tradicionals. 50 �2.10. Política lingüística Per primera vegada en la història contemporània de Catalunya, hi ha hagut durant més de vint anys institucions d’autogovern que han actuat en matèria de política lingüística. L’avenç del coneixement i de l’ús del català en aquests anys és indiscutible, tota vegada que el punt de què es partia a principis dels vuitanta, data en què es creà la Direcció General de Política Lingüística, era mínim a causa de l’acció de la dictadura. S’ha aconseguit un ús oficial del català àmpliament estès i acceptat per la ciutadania, a les administracions públiques locals i autonòmiques. També hi ha hagut avenços, encara que desiguals, en la presència del català als mitjans de comunicació –orals i escrits– i en la consolidació d’indústries culturals. Especialment, hi ha hagut avenços en la consolidació i acceptació col·lectiva del català com a llengua d’ús oficial i avenços evidents en el grau de coneixement del català, gràcies a l’escolarització i a l’esforç d’un gran nombre de professionals de l’ensenyament regulat i d’adults i, sobretot, a l’interès i la voluntat d’aprenentatge dels mateixos ciutadans, que ha fet possible que més d’una generació sencera hagi estat educada plenament en català. Els ajuntaments, els sindicats i els partits d’esquerres hi han contribuït en primer pla, i els socialistes catalans, amb la seva prioritat històrica de mantenir la unitat civil del poble de Catalunya, ho han fet d’una manera molt fonamental. Darrerament, les enquestes constaten que l’alt grau de coneixement del català que existeix no es correspon amb un augment del seu ús públic, en especial en els sectors clau de la vida col·lectiva com ara el socioeconòmic, el món laboral o el del lleure. Constatem que els ciutadans, fins i tot els que no tenen el català com a llengua d’ús habitual, no hi són reticents. Alhora, es detecta que es produeix un cert estancament i un retrocés en alguns àmbits i territoris, i també s’incrementa la sensació col·lectiva que el català és, bàsicament, la llengua de relació amb l’administració catalana –ajuntaments i Generalitat– i no pas la llengua d’ús social. A més, encara hi ha importants dèficits no resolts. La política lingüística feta en aquests vint anys no ha aconseguit que a Catalunya hi hagi una situació realment d’igualtat entre les dues llengües oficials d’ús majoritari que hi coexisteixen. Aquesta coexistència es produeix de manera desigual en els diferents àmbits de la vida col·lectiva i en les diferents parts de territori. Alhora, la competència dels habitants de Catalunya a saber parlar i escriure és, estadísticament, menor que la d’entendre i llegir. Encara es constata l’existència d’àmbits on l’ús del català avança lentament, com ara la justícia, i d’altres en què la llengua catalana té poc pes, com ara el món de l’empresa i la societat de la informació. Es constata també el paper decisiu que té l’hàbit de les persones que parlen català i castellà d’adaptar-se sistemàticament a l’ús de la llengua castellana. En l’actualitat s’hi afegeix, a més, el fet que ens trobem en una nova situació caracteritzada per la globalització i la irrupció de les tecnologies de la informació i la comunicació. Es caracteritza també per l’arribada, en quantitats importants i que previsiblement augmentaran en els propers anys, de població immigrada de llengües i cultures diferents, que percep que no necessita saber català. Tot i així, una bona part d’aquestes persones demanen formació lingüística tan bon punt arriben a Catalunya. Una formació a la qual les actuals estructures existents no donen resposta amb la immediatesa que caldria, de vegades per manca de recursos, d’altres per la inexistència de criteris institucionals decidits i clars sobre com tractar l’acolliment lingüístic i cultural d’aquesta nova i diversa població que arriba a Catalunya. S’hi afegeix el fet que 51 �els departaments encarregats de la formació de la nova immigració adulta no tenen cap pla organitzat ni han previst les dotacions de recursos suficients perquè els professionals puguin dur a terme l’ensenyament del català. La situació actual demana ineludiblement un tractament global de l’ús de les llengües a Catalunya. I això perquè a la innegable existència d’una cultura catalana escrita i parlada en castellà, que a més a més és la llengua d’ús habitual de molts catalans i catalanes, s’afegeix la presència progressiva de llengües diferents del català en sectors com el món dels negocis en general i del turisme, el mosaic plurilingüe de la immigració i l’ús de l’anglès en el món de la ciència, en les TIC i en els productes culturals i d’oci. OBJECTIUS La nova política lingüística que plantegem per a la Catalunya actual es basa en la consecució d’un gran principi polític: Que la llengua catalana –i l’aranès en el seu territori d’ús– es consolidi efectivament com a instrument de prestigi, d’identificació col·lectiva, de patrimoni comú i de llengua de cultura i de futur, a la vegada que com a eina de comunicació i de cohesió socials, en el marc d’una realitat plurilingüe. La llengua castellana s’ha de considerar com una realitat positiva i un valuós patrimoni de la nostra societat. Les altres llengües utilitzades a Catalunya tampoc no s’han de considerar com a problema. Els ciutadans de Catalunya han d’acabar el seu cicle escolar dominant el català, el castellà i l’anglès. Aquest principi es concreta en cinc objectius estratègics per canviar la situació actual: 1. Garantir que el català, com a llengua pròpia de Catalunya i llengua de futur, continuï sent la llengua de l’ensenyament (mantenir i enfortir decididament la xarxa única vehiculada en català), la dels mitjans de comunicació institucionals, de les institucions públiques, de l’administració de la Generalitat i les administracions locals, de la toponímia i dels sectors clau de la nostra societat. 2. Liderar un gran pacte entre les institucions i la societat civil per la llengua i la cultura catalanes –i araneses en el seu territori d’ús–, que són les pròpies de Catalunya, amb l’objectiu d’incrementar-ne l’ús social, en especial en els sectors socioeconòmic, els mitjans de comunicació privats i el sector del lleure, per tal de garantir-ne la plena normalitat. 3. Assegurar el paper del català com a llengua d’acollida dels nous col·lectius d’immigrants i impulsar les mesures adequades per tal que aquesta premissa sigui seguida per totes les administracions públiques i per l’àmbit de l’ensenyament públic, privat i d’adults. Des dels diferents departaments de la Generalitat que hi actuïn s’han d’arbitrar i executar les mesures necessàries perquè el català es converteixi en un element d’integració social i econòmica i perquè aquests col·lectius coneguin la realitat plurilingüe i pluricultural de l’Estat. L’obtenció de competències en matèria d’immigració és condició indispensable per afavorir aquest procés. 52 �4. Instar, en el marc del projecte federal, el reconeixement efectiu, jurídic i legal del caràcter plurilingüístic d’Espanya, per tal de garantir el respecte dels drets lingüístics de tota la ciutadania de l’Estat. Així mateix, vetllar, d’acord amb les respectives instàncies acadèmiques i governamentals, pel foment de la llengua catalana en tot l’àmbit lingüístic. L’Estat ha de complir de manera efectiva la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, d’acord amb l’instrument de ratificació corresponent, i ha de defensar el ple reconeixement del català com a llengua oficial de la Unió Europea. 5. Promoure que el català i les seves varietats siguin especialment protegits pels diferents governs dels territoris de parla catalana. Potenciar, en aquest sentit, el paper de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’Institut Ramon Llull. MESURES La planificació ha de ser l’eix de la Política Lingüística. Alhora, aquesta no pot ser la política d’un únic departament del Govern, sinó una acció integrada de totes les conselleries, serveis públics i empreses que depenen de l’administració catalana. Una acció rigorosa gestionada amb transparència. Una acció planificada a partir de dades, indicadors i estudis sobre la situació, en actualització permanent, i seguida i avaluada amb els indicadors corresponents. La mesura prioritària serà l’elaboració d’un Pla Estratègic de la Llengua Catalana, que superi la política lingüística de la improvisació i de la simple fe en les normes, i que obri una nova perspectiva de futur per a la llengua catalana, implicant-hi tot el Govern i el conjunt de la societat catalana. Aquest Pla ha d’establir: Les línies precises i prioritàries d’actuació política, amb objectius a llarg i a mig termini que permetin incrementar l’oferta en català en els sectors que es consideren prioritaris: mitjans de comunicació privats, àmbit socioeconòmic i l’àmbit del lleure. Un pla global de tractament i de coneixement de les llengües diferents del català a Catalunya, que permeti observar-les com un patrimoni comú i faci possible bandejar de la vida social i política la seva utilització instrumental i partidista. Els nivells de concertació social i econòmica que són imprescindibles per consolidar el català com a llengua de prestigi i d’ús quotidià i també com a llengua amb reconeixement de l’Estat i d’Europa. Els instruments d’anàlisi, seguiment i avaluació imprescindibles i els recursos humans i econòmics necessaris per garantir el desplegament i l’execució més adequats de les propostes i la consecució dels objectius que s’hi plantegen. Les estratègies de desplegament i aplicació a partir de plans específics d’actuació que han d’incloure propostes d’àmbit sectorial i territorial i on s’han de recollir les mesures i les accions proposades, els òrgans executors, les entitats, associacions i organismes privats que hi col·laborin i els recursos humans i econòmics que s’hi destinaran. 53 �Paral·lelament a l’elaboració i execució d’aquest Pla Estratègic, el govern ha d’adoptar les mesures següents: La previsió dels recursos humans i econòmics necessaris per tal de desenvolupar programes potents de concertació social i econòmica: uns recursos econòmics no només de les administracions catalanes sinó també dels pressupostos de l’Estat. La creació d’un nou Consell de la Llengua Catalana, dotat suficientment i amb presència d’agents públics i socials, com a marc de debat i de construcció permanent del marc de concertació i consens imprescindible sobre la política lingüística. També com a plataforma d’impuls de la iniciativa social a favor del català. D’ell ha de partir l’elaboració del Pla Estratègic de la Llengua Catalana. La concertació entre el conjunt de les administracions públiques estatals i catalanes, cadascuna des del marc competencial que li és propi: Estat, Generalitat, ajuntaments, consells comarcals, diputacions (o vegueries). La reivindicació i l’obtenció de la corresponsabilitat dels governs de l’Estat i de la Unió Europea ha d’aconseguir l’existència de polítiques a favor de la diversitat lingüística i a favor del català i les seves varietats des de tots els nivells de poder democràtic que inclouen l’àrea lingüística catalana. Amb aquesta finalitat, el Govern ha d’elaborar i promoure una proposta programàtica referida a l’Estat espanyol i una altra referida a la Unió Europea. La concertació amb els governs dels territoris on es parla el català, en les seves diverses modalitats, i amb tres finalitats: la coordinació de les respectives polítiques lingüístiques, la protecció de les diverses modalitats i l’establiment d’una política comuna de projecció exterior de la llengua i la cultura catalanes. L’impuls i la preservació de la pervivència de l’aranès com a patrimoni de tots els catalans i catalanes i el foment de la seva normalització. L’establiment d’un gran marc d’acord amb els diferents sectors implicats per tal que es compleixi el que estableix la Llei de política lingüística. La planificació i consolidació d’una oferta àmplia de formació, adequada a la demanda i a les necessitats, i dotada de suficients recursos, que permeti a les persones adultes que arriben a Catalunya, parlants d’altres llengües, poder aprendre a parlar i escriure en català. La concertació amb els sindicats, organitzacions d’empresaris i comerciants, i patronals, de les polítiques i els plans estratègics per fomentar que el català esdevingui llengua d’ús habitual en l’activitat comercial i llengua de treball. Alhora, cal establir acords per concertar mesures que garanteixin l’accés a l’aprenentatge de la llengua catalana als treballadors en horari laboral, en especial als nouvinguts no catalanoparlants. La incidència en el fet que l’ensenyament obligatori ha d’assegurar als alumnes un nivell de competència lingüística en català, castellà i anglès, que els permeti desenvolupar-s’hi perfectament. Per tant, cal dotar l’ensenyament reglat de les 54 �condicions necessàries per un bon aprenentatge lingüístic (formació de mestres i de professors, recursos pedagògics, metodologies específiques per als diferents col·lectius, material competitiu, etc.). La reforma del Consorci per a la Normalització Lingüística per tal de garantir-ne un finançament i una organització suficients per al desenvolupament de les seves dues funcions principals: l’ensenyament de la llengua i la promoció de l’ús a escala general i local. En aquest context, s’ha de mantenir una atenció especial als col·lectius no catalanoparlants. La promoció de l’elaboració acadèmica destinada a incrementar l’accessibilitat del català a tots els usos de la llengua. Un treball de foment i acostament del català als usos quotidians que s’ha de fer amb la col·laboració i la implicació dels equips universitaris i de l’Institut d’Estudis Catalans. 55 �2.11. Catalunya oberta a Europa i al món Catalunya forma part d’un espai geogràfic, on les fronteres dels estats comencen a jugar un paper secundari. En aquest nou context Catalunya retroba la seva vocació –europea, mediterrània– de llarga tradició i amb un gran futur. Catalunya necessita Europa per al seu ple desenvolupament com a país. Europa és el marc institucional i, alhora, a Europa s’inicien processos de descentralització, de devolució de poder, de recuperació del territori i les identitats, on Catalunya té molt a dir: també Europa necessita Catalunya. Durant aquests anys, el Govern de CiU ha tingut al seu davant un doble repte: d’una banda, el repte europeu –inserir Catalunya en l’àmbit institucional comunitari– i, d’altra banda, el repte de la globalització –projectar Catalunya a l’exterior en termes polítics, comercials i culturals. Poc s’ha avançat en aquest doble sentit. Responent al primer repte, el Govern de CiU ha creat, entre altres instruments, el Patronat Català pro Europa i les iniciatives de cooperació transfronterera iniciades amb altres regions europees. Però aquestes iniciatives són insuficients. Europa és una gran oportunitat per al desenvolupament comercial, econòmic i cultural de Catalunya. Això no obstant, els mecanismes de participació catalana en la presa de decisions en el marc de la Unió Europea o són inexistents o es troben bloquejats. La situació encara s’agreuja més si tenim en compte que, amb l’ampliació, s’adheriran a la Unió Europea estats de molt menys pes econòmic i demogràfic que Catalunya que, malgrat això, participaran de ple dret en les institucions de la Unió i hi faran sentir la seva influència. D’altra banda, l’experiència del pluralisme que representa Catalunya dins d’Espanya pot ser determinant per a la construcció d’una realitat europea lliure d’essencialismes nacionals que es consolidi com una amalgama de realitats culturals diverses. La vocació europeista de Catalunya s’ha de reflectir en la seva major implicació dins la construcció europea. Fins ara, aquest europeisme ha estat expressat reiteradament, però amb poques (o nul·les) projeccions institucionals. Hem de tenir present que la Constitució europea s’està convertint en un risc i en una oportunitat per a la posició de Catalunya. És un risc perquè una orientació excessivament intergovernamental del futur text constitucional fa dependre la situació de Catalunya del que sigui l’estructuració de l’Estat de les autonomies i de la seva interpretació constitucional. Però també és una oportunitat, si més no a mig termini, perquè la dinàmica que inicia la Constitució modifica les categories jurídiques clàssiques i pot donar a les entitats no estatals una major possibilitat d’aconseguir el reconeixement formal del paper que ja juguen ara en les relacions socials, econòmiques i culturals entre pobles. El nou Govern de la Generalitat ha de tenir-ho en compte. En aquest context, cal revisar el règim de relacions directes entre Catalunya i la Unió Europea i, sobretot, reformar els aspectes de l’Estat de les autonomies a Espanya que impedeixen la plena realització de la dimensió europea que Catalunya ha d’exercir. El nou Govern de la Generalitat ha d’impulsar aquestes reformes per tal que Catalunya participi en les institucions i organismes de la Unió Europea quan aquests tractin matèries que siguin de la seva competència. Així mateix, la Generalitat, en coordinació amb l’Estat, ha de mantenir una presència permanent davant la Comissió Europea. 56 �El Govern de CiU ha tingut poca ambició a l’hora de projectar Catalunya en el context europeu. Amb massa freqüència, les polítiques exteriors de l’actual Govern han estat guiades per criteris de clientelisme, per no dir de simple sectarisme. Aquestes actituds han dictat els criteris pels quals es concedien i administraven els fons i les subvencions europees. S’han perdut oportunitats de consolidar inversions importants en àrees com la recerca aplicada a la indústria, la protecció davant dels incendis, el medi ambient, el Fons Social i el Fons Regional europeus, o les estructures agrícoles. El resultat és ben notori: Europa no és pròpiament un espai d’oportunitats per als empresaris catalans o per fer servir les seves iniciatives per impulsar l’activitat econòmica i social de Catalunya. A escala política, el Govern de CiU s’ha deixat perdre l’oportunitat d’enfortir el Comitè de les Regions com a cambra representativa del territori de la Unió. Malgrat la retòrica de CiU, s’ha assistit amb impotència al fracàs del reconeixement del català com a llengua oficial de la Unió Europea. Socialistes i Ciutadans pel Canvi es comprometen a fer avançar aquest reconeixement amb estratègies polítiques i jurídiques més efectives. La societat catalana s’ha d’incorporar de manera activa a les dinàmiques positives que comporta el món globalitzat. Més que mai, el desenvolupament –social, polític i econòmic– de Catalunya passa inevitablement per enfortir la seva presència tant a Europa com al món. De la mateixa manera que l’activitat empresarial, cultural i d’altres sectors d’emprenedors han de cercar nous mercats, les regions europees s’han de relacionar amb el seu entorn geogràfic i trobar quin és el seu espai propi com una realitat que també sap afirmar la seva identitat mitjançant una obertura cap a l’exterior. En un moment en què les tensions entre països, ocasionades per la modificació de la geoestratègia mundial a causa de la política exterior nord-americana amb la total connivència del Govern del PP, són importants, Catalunya ha de donar suport a totes les iniciatives orientades a recuperar la pau al món i l’establiment de relacions de franca cooperació entre països. El primer repte és recuperar el sentit polític del projecte europeu. En aquest sentit, cal aprofitar activament el fet que en la construcció d’Europa els estats no són ja els únics actors internacionals: els municipis i les comunitats nacionals i regionals hi guanyen veu. Per això, Catalunya té molt per aportar a Europa i al món. Catalunya ha d’explicar el seu model basat en una convivència social harmònica i una identitat forta, una unitat civil que encaixa a Espanya i a Europa i que no renuncia a oferir la seva història com a referent. Per la seva transcendència, la projecció exterior de Catalunya no es pot fer només des d’un exercici arrogant del Govern. Cal concedir a les qüestions europees i internacionals la importància que mereixen. Cal potenciar tant el debat parlamentari com la concertació i el diàleg a l’hora de cercar quines són les posicions i els objectius polítics que s’han d’assolir en aquest camp. El nou Govern de la Generalitat ha de tenir com un dels seus objectius prioritaris la refermança de l’aportació catalana a la consolidació de la UE i –des de la UE– a la comunitat mundial. Per això, ha de potenciar el debat europeu al Parlament de Catalunya i estimular al màxim la presència i l’activitat de tots els sectors socials en les qüestions europees i internacionals. Cal aconseguir que Catalunya tingui una agenda comuna entorn als temes que avui formen part del debat de la construcció d’Europa i d’una comunitat mundial regida pels principis de la Carta de l’ONU i del dret internacional. 57 �OBJECTIUS 1. Intensificar la participació de Catalunya en el procés d’aprofundiment de la integració dels estats de la UE i de reforma de les seves institucions. 2. Potenciar els instruments d’interlocució directa de la Generalitat amb la UE, assegurant que Catalunya intervingui en els processos de definició de polítiques en matèries de la seva competència. 3. Reforçar la identificació de la societat catalana amb la dels altres pobles europeus i contribuir a la consolidació de les polítiques comunitàries conjuntes que facin més estreta la unió entre aquests pobles. 4. Promoure la cooperació entre les administracions i institucions catalanes per tal que sigui més efectiva la seva participació en la preparació i aplicació de les polítiques de la UE. 5. Impulsar la reforma de les estructures de l’Estat de les autonomies a Espanya per tal d’assegurar que les polítiques i les decisions adoptades per les institucions catalanes tinguin projecció a escala de la UE. 6. Complementar les polítiques de la Unió Europea dins el marge competencial de Catalunya per assolir el màxim grau d’integració de determinats col·lectius. 7. Aconseguir la declaració d’oficialitat del català com a llengua de la Unió Europea. 8. Pel que fa a la dimensió mediterrània, promoure l’activitat econòmica i comercial, estretament lligada a les polítiques actives en matèria de cooperació, diàleg cultural, foment de la societat civil i la democràcia, i de la col·laboració en matèria d’educació de la regió. 9. Participar de manera activa en la construcció d’una comunitat internacional pacífica i més justa, que es regeixi pels principis de la Carta de l’ONU, de la Declaració Universal de Drets Humans i del dret internacional. 10. Reconèixer l’existència i el valor humà, cultural i polític de la Catalunya exterior integrada per més de 500.000 persones de diverses generacions repartides per tot el món, mitjançant l’impuls de polítiques que afavoreixin el reconeixement de drets a aquest col·lectiu. MESURES Utilitzar la iniciativa legislativa del Parlament de Catalunya per impulsar la reforma del Senat per tal que constitueixi el fòrum de participació i de decisió de les comunitats autònomes en relació amb la Unió Europea. Adoptar les iniciatives legislatives i polítiques necessàries per tal d’articular mecanismes de coordinació entre les comunitats autònomes i entre les comunitats 58 �autònomes i l’Estat, complementàries al Senat, que contribueixin a la fixació de les posicions comunes i a l’eficiència en l’aplicació de les decisions comunitàries. Activar la Conferència per a Afers Relacionats amb la Unió Europea, promoure l’establiment d’unes normes d’actuació permanent i crear mecanismes permanents de col·laboració interadministrativa entre les comunitats autònomes. Adoptar les iniciatives legislatives necessàries per tal que el dret espanyol reconegui la facultat de la Generalitat per intervenir en el procés de control de la subsidiarietat –previst a la Constitució europea–, ja sigui en l’àmbit legislatiu o en l’àmbit de l’execució. Adoptar les iniciatives legislatives necessàries per tal d’assegurar la representació electoral de Catalunya en el Parlament europeu. Establir una delegació de la Generalitat davant la Comissió Europea. Prendre les iniciatives polítiques i legals necessàries per tal que s’atorgui a les regions la possibilitat de recurs davant del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees en casos de vulneració del principi de subsidiarietat.. Adoptar les mesures administratives i polítiques que permetin una major participació dels ens locals i de les organitzacions socials i cíviques en el control i la gestió dels programes d’actuació cofinançats pels fons estructurals europeus. Millorar l’eficiència en la utilització dels fons europeus i assegurar el control parlamentari en la seva assignació, utilització i complement d’objectius. Reforçar la relació de Catalunya amb altres regions europees amb capacitat legislativa per concloure acords dins del seu àmbit de competències. Impulsar la constitució de xarxes europees transestatals de col·laboració econòmica, social i cultural que eliminin l’efecte frontera, en especial amb les regions veïnes del sud de França. Adoptar les mesures necessàries per incrementar la difusió i ensenyament del català a centres universitaris i culturals europeus, com a suport al seu reconeixement oficial a les institucions de la UE. Establir una política activa d’ajuts, de difusió de coneixements de les llengües de la Unió i de foment de xarxes transeuropees de treball i recerca universitària, amb l’ampliació de subvencions per a beques i altres complements. Prendre les iniciatives polítiques necessàries davant del Govern espanyol i de la resta de governs implicats per tal de rellançar la política euromediterrània iniciada a la Conferència de Barcelona de 1995. Contribuir a la consolidació de l’Institut Europeu de la Mediterrània, donant suport a les seves activitats i reforçant els seus recursos per tal que esdevingui un centre de definició d’una política euromediterrània catalana. 59 �Promoure la presència institucional de Catalunya en els organismes internacionals, amb la participació en la representació de l’Estat o directament quan s’admet la presència d’entitats polítiques no estatals. De manera particular, es promourà aquesta presència a la UNESCO. Promoure acords de cooperació entre la Generalitat i les organitzacions i col·lectius de Catalunya amb les institucions i col·lectius socials dels altres pobles de la Unió Europea i de la resta del món. Preveure a la futura llei electoral la representació al Parlament dels catalans residents a l’exterior. Col·laborar amb els casals i entitats catalanes a l’exterior per tal que esdevinguin un element central de la política de difusió cultural, sempre respectant el seu pluralisme polític, adoptant les mesures legals i polítiques necessàries i, si s’escau, reformant la Llei 18/1996. 60 �2.12. Catalunya solidària Catalunya és un país compromès amb la solidaritat. La societat catalana vol que el seu govern contribueixi a crear en el món condicions de justícia, equitat, fraternitat i llibertat, que eradiquin la pobresa i l’enorme desequilibri econòmic i social entre el Nord i el Sud. L’objectiu és construir un nou ordre mundial basat en una redistribució justa de la riquesa, el respecte als drets humans, els valors democràtics i l’estat de dret. Els socialistes ens comprometem a dur a terme una política catalana de cooperació per al desenvolupament i la solidaritat internacional, orientada a combatre les desigualtats i la injustícia. Una política fonamentada en la participació ciutadana i el consens social. L’actual globalització neoliberal ha accelerat els processos econòmics, ha incrementat la interdependència de les economies nacionals i ha agreujat les diferències socials ja existents entre països rics i països pobres. El binomi “decisió global–repercussió local” afecta cada vegada més la vida quotidiana dels ciutadans i les ciutadanes. Els avenços tecnològics han permès una mundialització sense regles del sector dels negocis i les finances, la qual cosa ha atorgat al capital especulatiu el paper de locomotora de l’economia. Aquest és un gran risc que cal controlar. Cal fer de la globalització un instrument al servei de les persones, d’universalització dels drets i d’una nova societat del benestar. Un món nou és possible si construïm una nova societat solidària tant al Sud com al Nord. Una societat que incorpori al seu ideari col·lectiu el valor de la solidaritat. Que entengui la solidaritat com un principi de justícia social i no de caritat. Per això han d’adquirir especial importància l’educació i la sensibilització, sobretot de les noves generacions, en els valors solidaris, la cultura de la pau i els drets humans. La societat solidària que volem ha de garantir els drets fonamentals de les persones a una vida digna i feliç, en harmonia amb el seu entorn. Són imprescindibles polítiques públiques redistributives orientades a aconseguir l’objectiu d’un desenvolupament humà sostenible. Les polítiques econòmiques impulsades pels organismes internacionals durant les darreres dècades no han donat els resultats previstos. Malauradament, la 5a Conferència Ministerial de l’OMC a Cancún, de la Ronda per al Desenvolupament, ha estat un nou fracàs. Kofi Annan, secretari general de l’ONU, declarava fa uns dies la necessitat d’una nova arquitectura política i organitzativa dels organismes internacionals, que respongui a l’actual realitat política i que superi la ineficàcia per resoldre els conflictes i el fracàs dels seus programes. Per eradicar la pobresa al món és necessari redefinir els objectius i les polítiques, principalment de l’ONU, l’FMI, el BM i l’OMC. Garantir el multilateralisme, la transparència i l’eficàcia de les agències i institucions internacionals és condició sine qua non per treballar per la governabilitat, la pau i el progrés de les diferents regions del planeta. Canviar les regles que regulen l’economia internacional: obrir els mercats del Nord als productes, principalment agrícoles, dels països del Sud; eliminar els aranzels i mesures proteccionistes que els penalitzen; crear una fiscalitat internacional que gravi el capital especulatiu i eviti l’enfonsament d’economies a nivells nacional i regionals, etc. 61 �En aquest context internacional, ens plantegem una política catalana de cooperació orientada a fomentar els canvis estructurals perdurables a les comunitats receptores, que ajudin a fomentar l’economia local, a crear capital humà, a consolidar els drets i l’exercici de la democràcia. La primera condició per al desenvolupament humà és la pau. Sense pau i estabilitat no és possible generar i redistribuir la riquesa. No és possible crear capital humà. Som un país que sabem de què parlem. Encara retenim a la nostra memòria la tragèdia i el patiment de la nostra guerra civil. El treball per a una cultura de la pau ha de ser un compromís de tots, promocionat des de i amb el suport de les institucions. Nosaltres treballarem perquè la cultura de la pau sigui un valor fonamental de la societat catalana. Barcelona ha estat reconeguda internacionalment com un exemple de defensa de la pau durant les darreres mobilitzacions contra la guerra de l’Iraq. Creiem en el diàleg entre la política, les institucions i la societat civil. El Govern de la Generalitat promourà la presència de Catalunya en el món global institucional i social. Donarem suport a iniciatives com el Fòrum Social de Porto Alegre o el Fòrum Social de la Mediterrània, sorgides de la voluntat de la ciutadania per trobar noves fórmules de lluita contra les injustícies produïdes arreu del món. Catalunya no és un estat, però té la voluntat de contribuir amb les seves aportacions al debat de les idees i les propostes de futur, per la qual cosa és imprescindible la participació del Govern català en els fòrums i els debats internacionals. Catalunya té voluntat de treballar fermament per la pau al món. OBJECTIUS I COMPROMISOS 1.- Aquests objectius ens fan adquirir un compromís que va més enllà de la simple aportació de recursos econòmics, però aquests són indispensables per a la seva realització. Adquirim, com a primer compromís, l’increment progressiu dels recursos econòmics que es destinen a la política de cooperació i de solidaritat internacional fins arribar, com a mínim, al 0,7% dels tributs propis del pressupost de la Generalitat durant aquesta legislatura i al 0,7% dels ingressos incondicionats a l’any 2010. 2.- Elaborarem el Llibre Blanc de la cooperació catalana, que farà balanç de l’estat actual d’aquesta política, analitzarà els actuals escenaris polítics i econòmics dels països potencialment receptors de la cooperació, focalitzarà adequadament les causes estructurals que afecten negativament les seves poblacions i proposarà les estratègies idònies de cooperació al desenvolupament per lluitar eficaçment contra la pobresa i la marginació. 3.- Proposem la concertació de les polítiques governamentals de cooperació internacional entre el Govern de l’Estat i el Govern català, sobre la base de criteris de complementarietat i subsidiarietat de les actuacions. Catalunya vol participar en l’elaboració de la política espanyola d’Ajut Oficial al Desenvolupament (AOD). Defensarem la participació i el consens polític com a mètode de treball de la Comissió Interterritorial de Cooperació al Desenvolupament, absolutament devaluat pel Govern del PP, i necessari per desenvolupar estratègies efectives de lluita contra la pobresa. El 62 �Govern no ha de confondre la legítima política de comerç i suport a les inversions exteriors, amb la política de cooperació al desenvolupament. Es necessiten grans canvis estructurals en la política econòmica internacional perquè les estratègies de cooperació produeixin resultats òptims. Donarem suport a una política de condonació condicionada, total o parcial, del deute extern dels països en vies de desenvolupament. Estem a favor de la creació d’una fiscalitat internacional que gravi les transaccions financeres del capital especulatiu. Creiem necessària la desaparició dels paradisos fiscals. 4.- Atorgarem majors competències al Parlament de Catalunya per aprovar i fer el seguiment de l’acció del Govern en matèria de cooperació al desenvolupament i solidaritat internacional. 5.- La cooperació catalana donarà prioritat als projectes de creació d’economia local productiva, principalment de petites i mitjanes empreses. Impulsarem projectes d’implantació de tecnologia, de capacitació dels treballadors, de construcció d’infraestructures, de foment del microcrèdit, de suport a les iniciatives d’economia social, així com totes les intervencions necessàries per assolir aquest objectiu. Afavorirem la creació de xarxes i sistemes de finançament local en els països d’origen. Amb aquesta finalitat, donarem suport a l’establiment d’acords i convenis de col·laboració amb les organitzacions de representació dels instruments de finançament ètic, amb les entitats del tercer sector compromeses amb el projecte d’impulsar les finances ètiques a Catalunya i amb institucions i iniciatives microfinanceres als països del Sud, per al suport al desenvolupament i a la consolidació de les xarxes de finançament local autòctones. 6.- En els països del Sud l’accés de les dones al treball permet la doble finalitat de proporcionar recursos de subsistència a les famílies, en molts casos monoparentals, i a la vegada incorporar una política d’igualtat de gènere als programes de cooperació al desenvolupament. Promourem aquests objectius en els programes de creació de microiniciatives d’economia local. 7.- Treballarem en la línia dels objectius del Programa del Mil·lenni de l’ONU. Els nostres programes de cooperació s’orientaran a la creació de capital humà, amb especial atenció als àmbits de l’educació i la salut. Invertir en educació, invertir en salut, invertir en programes per eradicar la fam, és invertir en un futur digne per a les properes generacions. 8.- Una educació que eradiqui l’analfabetisme, respectuosa envers la cultura autòctona de les comunitats receptores, que permeti l’accés al coneixement i les noves tecnologies, difusora dels drets humans i els valors democràtics. Una capacitació professional que respongui a les potencialitats dels mercats de treball emergents en els països receptors. Promourem la concertació amb la universitat i altres institucions privades per dur a terme una intervenció sostinguda en el camp de l’educació. 9.- Impulsarem la cooperació cultural, amb la participació de tots els agents que puguin aportar valor afegit a l’acció del Govern en els diferents àmbits de les arts i la cultura. El millor coneixement per part de la ciutadania de Catalunya dels entorns culturals i socials dels principals països emissors d’emigració, ha de ser un factor que millori 63 �simultàniament l’eficàcia de la cooperació i les polítiques d’integració a casa nostra. Promourem un millor coneixement de l’entorn cultural dels països generadors d’emigració, així com l’intercanvi cultural. Fomentarem el diàleg intercultural, sobretot a la Mediterrània, i ens dotarem dels instruments de cooperació necessaris per dur-lo a terme. 10 .- Impulsarem projectes de salut que millorin les condicions de vida de la població. És indispensable la creació d’infraestructures que facilitin l’accés a l’aigua. Fomentarem la concertació amb els sectors professionals i els sectors empresarials en l’àmbit de la sanitat i la farmacologia, per impulsar programes de lluita contra les pandèmies com la sida i malalties curables com la malària o altres, que actualment arruïnen la demografia de molts països, principalment de l’Àfrica Subsahariana. Actuarem en l’àmbit de la prevenció i l’educació sanitària. 11.- La dispersió geogràfica de l’actual model de cooperació catalana disminueix l’eficàcia de les actuacions. Cal concentrar les intervencions de cooperació en determinades zones o països per raons d’eficàcia. Els lligams històrics i culturals, les raons de veïnatge, la generació dels principals contingents d’immigració que rep Catalunya, són elements que cal tenir en compte per fixar les prioritats. Actuarem prioritàriament al Magrib, Amèrica Central i el Carib, i Amèrica del Sud, sense oblidar la inexcusable actuació als països més pobres, bona part dels quals es troben a l’Àfrica Subsahariana. 12 .- Ningú no pot obviar que la gran fractura existent entre els països rics i els països subdesenvolupats que es pretén minvar amb les accions de solidaritat internacional, és el primer i principal motor del fenomen migratori, per tant, sense pensar que les accions de cooperació al desenvolupament puguin ser eficaces a curt termini per frenar l’allau migratori, sí que cal tenir en compte la profunda relació entre els dos temes. Impulsarem programes de codesenvolupament, dirigits als països que generen un major contingent de població immigrada resident a Catalunya. Aquests programes tindran la doble finalitat de crear riquesa en els països d’origen i d’ajudar a la integració dels nous ciutadans o ciutadanes amb la seva comunitat d’acollida. 13 .- Promourem la cooperació tècnica en els àmbits que conformen les polítiques públiques i que afecten sobretot el benestar de les persones. Formació del personal, transvasament de coneixements, suport tècnic, jurídic i administratiu, etc., seran camps d’actuació de l’esmentada cooperació. 14.- Potenciarem les relacions Nord–Sud sota els criteris democràtics d’horitzontalitat i codecisió entre iguals, que superi la percepció de superioritat de la contrapart del Nord i estableixi criteris de corresponsabilitat durant tot el procés. 15.- Introduirem en totes les nostres polítiques de cooperació criteris d’eficiència de recursos, eficàcia de gestió i avaluació de resultats, que ens permetin la màxima rendibilitat dels programes i projectes. Corregirem la falta de planificació i de la dispersió de l’actual política de cooperació del Govern de CiU, que malmet bona part dels minsos recursos que s’hi destinen i disminueix els beneficis socials dels projectes. 16.- Volem reconèixer la importància de la cooperació al desenvolupament que des de fa anys han impulsat els ajuntaments, bé directament o bé per mitjà del Fons Català de 64 �Cooperació. Ressaltem la importància dels agermanaments en la cooperació entre municipis. És just dir que, malgrat la precarietat de recursos econòmics a què estan sotmesos la majoria d’ajuntaments, han estat l’única Administració que han complert l’objectiu de destinar el 0’7% dels seus recursos a cooperació i solidaritat internacional (0’28% l’administració espanyola i 0’16 % l’administració catalana). Donarem una major participació a l’administració local en la política autonòmica de cooperació. El municipi és l’espai idoni per aconseguir la cohesió social i la participació ciutadana. Concertarem polítiques de cooperació amb els ajuntaments orientades a enfortir la democràcia local i els programes de servei i atenció a les persones. 17.- Dotarem la política catalana de cooperació, dels instruments i mètodes adequats a criteris de transparència, transversalitat, eficiència de recursos i eficàcia de gestió. Fomentarem la participació i el consens social. Coordinarem les actuacions solidàries dels diferents departaments del Govern de la Generalitat. Aplicarem la transversalitat a les polítiques solidàries, per la qual cosa garantirem que aquests valors estiguin continguts en les diferents polítiques i programes d’actuació del Govern de la Generalitat. Implicarem en la cooperació catalana els organismes i institucions propis o concertats que actuen en l’escena de les relacions internacionals: CIDOB, Institut Català de la Mediterrània, Casa d’Àsia, oficines a l’exterior, Fons Català de Cooperació, etc. 18 .- Una nova societat solidària al Nord i al Sud només és possible si donem a l’educació i la sensibilització ciutadana la importància que es mereixen, tant a l’escola com als altres àmbits socials i als mitjans de comunicació, per tal de facilitar la difusió i la conscienciació de la ciutadania sobre aquests temes. 19.- El poble català té un alt valor solidari reiterat sobradament davant de qualsevol catàstrofe natural o tragèdia produïda pels conflictes bèl·lics que assoten un nombre considerable de països. Des de la Generalitat promourem una resposta àgil, coordinada i eficaç a les situacions d’emergència, amb la participació de tots els agents socials i institucionals de Catalunya, sense disminuir els recursos destinats als projectes i programes de cooperació al desenvolupament. En aquest sentit, assumim el repte de construir a mig termini, la coordinació d’un equip d’urgència amb capacitat i mitjans per actuar tan aviat com la situació de la zona afectada ho permeti en qualsevol crisi humanitària provocada per conflictes bèl·lics o catàstrofes naturals. Així la solidaritat i la complicitat que la societat catalana genera en aquestes ocasions es veurà traduïda, de manera immediata i efectiva, en una acció, sobre el terreny, de suport i auxili a les víctimes. 20.- Permanentment nous reptes s’afegeixen a l’agenda de la cooperació al desenvolupament, orientats a denunciar la injustícia de determinades polítiques i normes de funcionament del sistema econòmic i polític actual. Temes com el comerç just, la necessitat d’una banca ètica que posi en contacte i busqui les sinergies entre els estalviadors ètics del Nord i els demandants de microcrèdits del Sud, i d’uns fons ètics i 65 �solidaris, que reconciliïn diners i ètica, a la vegada que doni cobertura financera a les iniciatives emprenedores d’economia social i de microcrèdits que donen viabilitat a petites iniciatives empresarials, gairebé sempre vinculades a les persones més desprotegides de la societat. El dret, principalment dels països del Sud, a una sobirania alimentària són línies de treball que necessiten la complicitat dels poders públics. Des del Govern de la Generalitat donarem suport a aquestes iniciatives que en l’actualitat s’impulsen des de la societat civil. 21.- Defensem les diferències necessàries entre les polítiques de solidaritat i cooperació que cal exercir des de la responsabilitat de govern, i les que realitzen les ONG des de la seva sobirania i independència. Reiterem, però, el nostre compromís amb un procés continu de diàleg i de trobada que faciliti la comprensió mútua i l’intercanvi de coneixements necessaris entre els agents públics i privats que realitzen tasques de cooperació, sensibilització i solidaritat a Catalunya. Des del Govern de la Generalitat donarem suport a l’enfortiment de l’associacionisme en l’àmbit de la cooperació i la solidaritat. Promourem fórmules com el mecenatge que fomenti la participació altruista de la iniciativa privada en programes de cooperació i solidaritat. 22.- Impulsarem el treball en xarxa de tots els agents de la cooperació, per tal de compartir la informació, corregir l’atomització de les actuacions, potenciar la complementarietat i millorar l’impacte dels projectes. 66 �3. MILLOR QUALITAT DE VIDA PER A LES PERSONES. UNA CATALUNYA SOCIALMENT AVANÇADA1 La proposta dels Socialistes–Ciutadans pel Canvi és fer de Catalunya una societat de benestar avançat; una societat on tots els catalans i catalanes tinguin dret al benestar i a aprofitar les oportunitats per tal de viure en plenitud, salut i maduresa, en cadascun dels moments de la vida; on tots tinguem la capacitat i els recursos per escollir amb llibertat i responsabilitat com volem viure. Aquesta política de benestar que proposem es basa en l’exercici dels valors de la llibertat, de la igualtat i de la solidaritat. Gràcies a aquests valors, la societat catalana pot avançar cap a un futur més just i sense exclusions. Els drets asseguren la nostra llibertat. Per això, cal reafirmar-ne uns quants amb rotunditat, alguns de discutits, altres de mal utilitzats fins ara. El nou Govern de la Generalitat els posarà en el centre dels seus esforços i els tractarà com el que són: com a prerrogatives dels catalans i no regals o promeses aplicats per la seva administració. - - - Tots els ciutadans i ciutadanes tenen dret a un treball que els permeti créixer i desenvolupar-se. Tothom té dret a treballar en unes condicions respectuoses amb la seva seguretat i la seva salut. Tot català té dret a una sanitat preventiva o a estar atès correctament en el cas d’una malaltia. Tothom té dret a tenir una infància i una joventut respectades i orientades al futur. Tot català té dret a constituir una família i que aquesta sigui un àmbit d’educació activa i de solidaritat. Tothom té dret a l’educació, al desenvolupament professional i a la cultura. Tothom té dret, en el cas d’una discapacitat, a poder dur una vida autònoma. Tothom té dret a percebre les atencions socials necessàries per poder mantenir la seva qualitat de vida. Tothom té dret a una vellesa digna i segura a través d’uns serveis de suport de qualitat i unes pensions dignes. Tothom té dret a un habitatge digne, amb un cost raonable, en un entorn tranquil i segur. Tots els catalans tenen el dret a triar el seu propi estil de vida sense patir discriminacions o exclusions, i a exigir del seu Govern i de la resta d’administracions que el tractin de manera personalitzada respectant aquesta opció. Reiterem-ho: la visió de Catalunya del nou Govern de la Generalitat passa per oferir aquests drets dels catalans amb eficàcia, amb proximitat i en condicions de seguretat i d’igualtat. Fins ara, el Govern de la Generalitat no només no ha estat capaç de garantir aquests drets, sinó que encara estem ben lluny del nivell al qual ja han arribat altres països europeus i la majoria de comunitats autònomes espanyoles. Establim el compromís de consolidar el sistema català de serveis socials amb una xarxa de serveis de responsabilitat pública, d’accés universal, consolidant el quart pilar de l’Estat del Benestar al costat d’educació, salut i pensions. Per això liderarem un gran acord polític i social a nivell de l’Estat i de Catalunya i crearem un organisme que detecti les necessitats socials i que coordini i avaluï les polítiques socials implementades pel nou Govern. 1 Vegeu annex al final de l’apartat 67 �• La llibertat es complementa amb el valor de la igualtat. Igualtat vol dir que tots els catalans, independentment de la seva condició, tenen les mateixes oportunitats d’escollir les seves opcions de vida. Igualtat vol dir absència de situacions que neguen la igualtat d’oportunitats. El nou Govern de la Generalitat vetllarà i combatrà a fons tota exclusió i, en especial, les noves formes de desigualtat, com ara la precarietat laboral que pateix el jovent, la nova pobresa urbana, la violència familiar i l’agressivitat social, i les tensions envers els immigrants, així com les desigualtats que afecten col·lectius específics. Assolir el benestar és una qüestió de solidaritat i de justícia social: el benestar del conjunt i de cadascun dels catalans només es pot assolir mitjançant la cooperació d’aquest mateix conjunt. Si tots els catalans tenim els mateixos drets, també ens corresponen les mateixes responsabilitats a l’hora de construir el benestar de la societat, de mantenir aquest sistema i emprar-lo de manera responsable. Només un ús acurat i ajustat a les necessitats personals permetrà que tothom es pugui beneficiar del model que construïm. • Les polítiques per fer de Catalunya una societat de benestar avançat necessiten un important consens social: un nou contracte entre generacions per tal que el jovent es puguin incorporar a l’activitat adulta amb totes les garanties laborals i d’habitatge i per tal que la gent gran pugui exercir plenament tots els seus drets i gaudir d’una vida activa. La pròpia complexitat del sistema de benestar exigeix noves polítiques socials més integrades i integradores, que superin les pràctiques parcials i fragmentades. El progrés social de Catalunya exigeix una comprensió diferent del benestar, que apropi les diferents polítiques i les unifiqui en una actuació única orientada a millorar les condicions de vida dels catalans. Finalment, la possibilitat de fer de Catalunya una societat de benestar avançat exigeix la participació dels ajuntaments i les administracions locals, i la col·laboració institucional de la Generalitat amb elles. Són les comunitats locals, per la seva proximitat als ciutadans, les que estan en millors condicions per identificar les desigualtats i actuar per evitar l’exclusió: un pacte institucional entre la Generalitat i els ens locals per fer realitat aquest objectiu comú. 68 �3.1. Donar suport a les famílies. Polítiques de suport a la infància i a l’adolescència. Polítiques per a la gent gran Sens dubte, la família és la institució social més important. Constitueix el marc principal de convivència de les persones, on s’expressen múltiples formes de solidaritat i on es desenvolupa l’afectivitat i el creixement personal. La família és l’àmbit en el qual les persones se senten acollides i acompanyades en el seu desenvolupament personal. Malgrat la seva centralitat, la família no és una institució sense tensions, és una institució dinàmica; més aviat al contrari, està vivint profundes transformacions, tant en les seves estructures com en les relacions entre els seus membres. En podem citar algunes: l’endarreriment de l’edat d’emancipació dels fills, de la creació de noves famílies i de l’edat de la paternitat i la maternitat; la disminució del nombre de fills i els canvis en els rols clàssics del pare i de la mare; la incorporació progressiva de la dona al món del treball remunerat; l’augment del nombre de llars, sobretot les unipersonals i les monoparentals, i la disminució del nombre mitjà de persones per llar; les noves formes de convivència; l’augment del nombre de persones grans que es troben en situació de dependència, etc. Aquesta situació és encara més difícil a Catalunya, on existeix un dèficit greu de polítiques de suport a les famílies. La manca de perspectives i de seguretat laboral del jovent, els costos dels habitatges o la manca de places d’escola bressol, es projecten negativament sobre l’estructura familiar i, per extensió, sobre l’estructura social. Són uns dèficits que es fan evidents si establim comparacions amb la resta de països de la Unió Europea: els nostres nivells de cobertura dels serveis de suport a les famílies, les escoles bressol i els serveis de suport a la dependència, i la quantitat de les prestacions econòmiques són dels més baixos d’Europa, alhora que les polítiques de conciliació de la vida familiar i laboral estan molt poc desenvolupades. Això té uns costos molt importants, especialment per a les dones, els infants, la gent gran i les persones amb discapacitat. Les famílies catalanes, a més, s’han vist obligades a proporcionar, de manera informal, la provisió de béns i serveis que en altres països europeus assegura l’Estat del Benestar. Dins la família, la dona ha estat qui ha portat més el pes d’aquesta tasca. Una família que entenem i defensem en totes les seves formes: matrimonis, amb infants al seu càrrec o sense; parelles estables de diferent o d’igual sexe, amb infants a càrrec seu o sense; progenitors sols amb infants a càrrec seu (famílies monoparentals); nuclis familiars amb persones dependents al seu càrrec; famílies nombroses, així com qualsevol tipus nou de família. Les entitats que fan funcions de família tindran dret a aquests programes de suport. OBJECTIUS 1. Conciliar la vida laboral i la vida familiar, per donar valor a l’àmbit privat–familiar. 2. Facilitar la formació de noves famílies. 3. Reconèixer el valor individual i col·lectiu que tenen els infants. 69 �4. Possibilitar que les famílies tinguin el nombre de fills/es que desitgin. 5. Corresponsabilitzar els pares i mares des de la primera infància en l’atenció i educació dels seus fills/es. 6. Assolir la igualtat d’oportunitats de les dones per accedir al mercat laboral. 7. Garantir els serveis de suport a les persones amb dependència. 8. Fomentar el paper de la família com a àmbit de relacions intergeneracionals i intrageneracionals, afavorint la prevenció de qualsevol violència a la llar. 9. Potenciar la solidaritat familiar i la igualtat de gènere en el marc de la família. 10. Promoure la participació dels membres de la família en la comunitat. MESURES Mesures de prestacions econòmiques directes i universals Assignar a cada família, per cada fill/a a càrrec menor de 18 anys, 600 € anuals (50 € al mes per fill/a) amb la possibilitat de capitalitzar-ho en tres anys. Incrementar aquesta prestació econòmica per fills/es a càrrec: el 25% per a les famílies monoparentals i per a les famílies amb pocs recursos econòmics, i el 100% per a famílies amb infants discapacitats al seu càrrec. Atorgar una prestació econòmica universal de 300 € per naixement o adopció. Mesures de promoció del lleure Potenciar l’associacionisme educatiu del lleure. Garantir ajuts econòmics per a famílies amb pocs recursos econòmics pel lleure i les activitats extraescolars. Ampliar l’horari d’obertura de les escoles amb activitats no lectives. Mesures per potenciar la solidaritat entre generacions Desenvolupar els programes Viure en família, amb l’objectiu de facilitar que la persona amb dependència pugui romandre en el seu propi entorn social i familiar habitual, i per al qual es crearan 4.000 places en 4 anys; i el programa pilot d’Acolliment Familiar de les persones grans com a servei social (375 places en 4 anys). Oferir a les famílies que optin per acollir-se a aquests dos programes una prestació econòmica d’entre 5.400 € i 6.500 €, segons el grau de dependència de la persona gran, sense límit de renda pel programa d’Acolliment familiar i amb rendes de fins a 70 �21.000 € bruts anuals pel programa Viure en Família (tenint en compte, per al seu càlcul, la renda familiar disponible). Mesures relatives a desgravacions fiscals en els impostos propis i els cedits a la Generalitat de Catalunya Adoptar una deducció incrementada en la quota per l’adquisició d’habitatge habitual per part d’una família nombrosa o de joves. Aplicar el tipus reduït quan és tracti d’un immoble que hagi de constituir l’habitatge habitual d’una família nombrosa o de joves. Aplicar el tipus reduït quan es tracti de la transmissió de l’habitatge habitual a un membre de la família immediata. Mesures relatives a taxes i preus públics Preveure, en l’ordenació de les taxes i preus públics de la Generalitat, la regulació de les tarifes corresponents (segon diferents criteris: nombre de fills/es de la família; fills/es discapacitats; família monoparental, etc.). Mesures per millorar els serveis d’ajut a domicili per persones amb dependència Considerar com a dret universal els serveis de suport a totes les persones amb dependència. Aquests serveis estan dirigits a totes les persones dependents per diferents motius i a les seves famílies (malalties, maternitat, etc.). Prioritzar l’atenció a domicili. Augmentar la cobertura del servei integral d’atenció a domicili al 6%. I incrementar a un mínim de 5 hores setmanals l’atenció. Garantir els serveis d’ajuda a domicili a totes les persones amb discapacitats que ho requereixin (ampliar a un mínim de 20.000 persones l’atenció a domicili). Reconèixer el dret individual a la prestació social de dependència. Mesures per afavorir els serveis d’assessorament, mediació i teràpia familiar Garantir en 4 anys la creació de serveis d’assessorament, mediació i teràpia familiar en l’àmbit de l’atenció primària dels Serveis Socials a tot el territori català. 71 �Mesures per conciliar la vida laborar i la vida familiar Revisar els criteris per accedir al permís de maternitat, en particular el dels mesos requerits de cotització a la Seguretat Social. Promoure, afavorir i donar a conèixer l’assumpció voluntària per part de les empreses de les actuacions adreçades a la conciliació de la vida familiar en la línia de la responsabilitat social de les empreses, que propugna la Unió Europea. Introduir a les negociacions de convenis col·lectius més oportunitats de conciliació de la vida familiar i laboral, en referència a: - - Racionalitzar els horaris de funcionament dels centres productius en benefici d’una conciliació útil per a empresa i treballadors. Introduir permisos que facilitin –tant a homes com a dones– l’atenció de les seves responsabilitats familiars, sense que vagin en detriment de la seva competència i estabilitat laboral. Facilitar formes de flexibilitat de caràcter voluntari, reversible i no precari per a l’acompliment de la jornada laboral (horaris d’entrada i sortida, distribució de la vacances, etc.) per a les persones ocupades amb responsabilitats familiars. Promoure el còmput anual dels horaris de treball. Incentivar el treball a temps parcial fix, de caràcter temporal–reversible i no precari. Permís de paternitat o de progenitors sols (famílies monoparentals) addicional de 4 setmanes, a les 16 setmanes actuals. Promoure canvis per a la gestió del temps en la vida quotidiana que facilitin la conciliació de les diferents funcions de la família (horaris laborals, escolars, comercials, vacances, etc.). Altres mesures Assegurar la coordinació efectiva dels diferents nivells de l’Administració en les polítiques de suport a les famílies i evitar així la superposició de les actuacions públiques en aquesta matèria. Garantir el pagament de les pensions als fills/es (fons de reserva previst a la Llei d’acompanyament dels pressupostos de 2003). Desenvolupar un pla contra la violència familiar. Escola bressol És ben reconeguda la importància bàsica que els primers anys de vida tenen per al desenvolupament psicològic dels infants. Com a conseqüència d’això i per altres causes –principalment la incorporació de la dona al mercat laboral–, la demanda d’educació preescolar ha augmentat a tots els països de la Unió Europea. A més, també hi ha un 72 �consens en els organismes internacionals a favor de l’educació en els primers anys de vida. L’objectiu principal de la Unió Europea en el camp de l’educació infantil és familiaritzar els infants amb la vida en societat i ensenyar-los a viure amb els altres. En els darrers anys a Catalunya s’ha assistit a una creixent demanda social d’escoles bressol. L’escola bressol és un servei socioeducatiu, no estrictament escolar, que ha de ser capaç d’integrar els aspectes educatius, socials i assistencials amb els corresponents estàndards de qualitat escolars. L’educació dels infants de 0 a 3 anys és una responsabilitat compartida entre les famílies, els agents socials i les administracions públiques. Si es considera que crear places d’escola bressol és un servei educatiu, un servei a la família i una bona mesura per facilitar la incorporació de la dona al treball en igualtat de condicions, és evident que es tracta d’una política transversal. Malgrat la seva importància i transcendència, la política de l’actual Govern de la Generalitat no ha donat una resposta adequada a la dinàmica que reclama l’increment de places d’escoles bressol i l’augment de la seva qualitat. El principal objectiu del nou Govern de la Generalitat en aquest camp serà articular la xarxa pública d’escoles bressol. Cal fer que Catalunya gaudeixi de més places, de més qualitat. Cal tenir en compte que Catalunya té una realitat geogràfica, territorial i de distribució demogràfica heterogènia que obliga necessàriament a impulsar un servei d’escoles bressol diversificat, però que contingui els objectius comuns de respondre a les demandes socials del seu entorn. OBJECTIUS 1. Dotar Catalunya de les places d’escola bressol públiques, en col·laboració amb els ajuntaments, que garanteixin una cobertura suficient per a les necessitats de les famílies catalanes. 2. Garantir la sostenibilitat econòmica del model d’escoles bressol públiques de titularitat municipal i establir els convenis necessaris amb els ajuntaments i, alhora, dotar-los dels recursos necessaris per poder mantenir aquestes places. 3. Articular la xarxa pública d’escoles bressol. Això serà possible un cop aconseguits els dos objectius anteriors (augmentar l’oferta i els recursos). Polítiques de suport a la infància i a l’adolescència Nombroses limitacions afecten l’exercici dels drets dels infants, que es troben sotmesos a moltes situacions de risc social. Es tracta de situacions que impedeixen oferir una atenció adequada a un menor, amb el possible dèficit en les seves possibilitats de desenvolupament com a persona. En aquestes situacions l’infant té dret a rebre l’atenció dels serveis públics que són, en darrera instància, els garants del seu benestar. Dos factors intervenen en aquest increment del risc social: d’una banda, un nivell de desequilibri social més alt, originat per una bossa de pobresa infantil important i, d’altra banda, la dificultat per resoldre satisfactòriament els nous problemes que es donen a l’entorn familiar. 73 �La irrupció del fenomen migratori ha comportat també l’aparició d’una immigració infantil. Així, en els darrers anys, el sistema de protecció de la infància ha hagut de donar resposta a una realitat per a la qual no estava preparat. Bona part d’aquests menors es troben en situació de manca de protecció i alguns han passat a formar part de cercles delictius. El nou Govern de la Generalitat ha d’evitar l’aparició o el manteniment de situacions adverses per als infants. Ha de fer possible que romanguin en el seu entorn familiar i, quan això no pugui ser, ha de crear les condicions per a un creixement personal de qualitat per a l’infant i l’adolescent. Davant la situació de manca de protecció, cal assegurar un marc normatiu de protecció als menors. Aquesta protecció legal ha de garantir a tots els menors que es trobin a Catalunya el seu desenvolupament personal i social i assegurar-los el dret a rebre protecció per part dels poders públics. Aquest marc normatiu ha de reconèixer que la institució més adequada per al desenvolupament dels menors és una família, tot admetent que els poders públics són responsables dels menors que no en tinguin i dels menors la família dels quals no compleixi adequadament amb les seves funcions respecte al menor. És necessari desenvolupar un Pla Integral d’Infància i Adolescència, que coordini tant mesures que incideixin sobre aquest col·lectiu com els esforços fets des de la Generalitat amb les iniciatives impulsades pels ajuntaments. L’eficàcia d’aquest pla depèn tant de la capacitat d’adaptar el sistema de protecció i atenció a la infància a les necessitats i drets dels infants i adolescents i les seves famílies, com d’arribar a un compromís institucional i social a l’entorn d’aquesta problemàtica, un compromís que aplegui, entre d’altres, totes les institucions, la iniciativa social i els experts en la qüestió. OBJECTIUS 1. Garantir els drets dels infants i la seva protecció. 2. Desenvolupar plenament un Pla Integral d’Infància i Adolescència coordinat amb el Pla de Suport a les Famílies. 3. Intensificar l’acció preventiva des de l’àmbit local. 4. Adaptar el sistema de protecció i atenció a la infància a les necessitats i drets dels infants i adolescents i les seves famílies. 5. Crear un sistema de treball i cooperació permanent entre el sistema de protecció social i el de justícia juvenil. 74 �MESURES Mesures per millorar la sensibilització sobre els drets dels infants Revisar i desplegar la normativa de Protecció de Menors, ordenar-la i sistematitzarla, recollint els drets dels menors, la funció de la família en el desenvolupament dels infants i el reconeixement dels poders públics a l’hora de tutelar el menor quan la família no pot fer-ho de manera adequada. Aclarir els àmbits d’actuació i de coordinació de la Generalitat i els ajuntaments en les matèries de protecció dels menors i especificar els diferents graus de responsabilitat en matèries de desempara i de protecció. Potenciar l’ús del telèfon de la infància i l’adolescència, les 24 hores del dia, per intentar trobar una solució personalitzada als seus problemes, garantint-ne la confidencialitat. Mesures per conèixer i prevenir millor les noves situacions de risc dels infants Reorientar l’Observatori de la Infància i l’Adolescència per tal que permeti l’anàlisi de les necessitats específiques i territorialitzades d’aquest àmbit a Catalunya. Elaborar un mapa de recursos, programes i personal existent en aquest sector, així com un mapa del perfil dels infants que cal atendre i tendències, per tal de permetre la seva adequació i viabilitat. Identificar les zones geogràfiques i els col·lectius d’atenció preferent, en relació amb els maltractaments greus i els factors de risc que els desencadenen. Mesures per atendre integralment els infants en situació de risc Elaborar un Pla Integral d’Infància i Adolescència i coordinar les actuacions de la Generalitat en aquesta matèria amb tots els departaments implicats. Mesures per intensificar l’acció preventiva des de l’àmbit local Elaborar un manual de procediments i criteris específic per al primer nivell d’atenció social. Prioritzar la detecció de situacions de risc per als infants, especialment en la primera infància, a través de la cooperació amb els equips i serveis que hi treballen (atenció precoç, educació infantil, sanitat, etc.). Realitzar una atenció preventiva preferent a famílies amb fills/es en situació de dificultat social a través dels serveis d’assessorament, mediació i teràpia familiar. Dur a terme una acció preventiva i de control del treball, mendicitat o prostitució infantils, així com aquelles situacions que atemptin contra els drets individuals dels infants residents a Catalunya, encara que es produeixin fora de Catalunya (turisme sexual, ablació del clítoris, etc.). 75 �Mesures per millorar el sistema de protecció i atenció a la infància i l’adolescència Reconvertir els equips d’atenció a la infància i a l’adolescència (EAIA) en equips més interdisciplinaris, de base territorial, que han de decidir les mesures de protecció que cal adoptar. Promoure l’acolliment en família, família extensa o aliena (d’urgència i ordinari) amb suport específic i dotació suficient com a recurs prioritari per tal que cap nen de menys de deu anys estigui en un centre sinó en una família. Garantir que els infants que hagin d’estar transitòriament en centres d’acollida, d’estada limitada o centres residencials d’acció educativa (CRAE), hi estiguin el menor temps possible. Assegurar que els centres residencials només estiguin destinats a infants en situació d’alt risc social o especial dificultat. Potenciar l’assistència psiquiàtrica i els serveis específics per a infants i adolescents que es troben en situació de risc social i que presenten problemes de salut mental. Polítiques per a les persones grans2 Un dels èxits més evidents de les societats avançades és l’augment de l’esperança de vida, que, sovint, va acompanyat d’una millora de la qualitat de vida de la gent gran. Ara bé, aquest increment de l’esperança de vida, unit a una natalitat menor, ha derivat en un envelliment progressiu de la població. Aquest és un dels principals reptes al qual s’afronten la majoria dels països occidentals, sobretot en relació amb el manteniment de la viabilitat de les pensions, amb les garanties de serveis a la dependència i per aconseguir un equilibri entre les cotitzacions de la població activa i els drets dels pensionistes. A Catalunya, l’índex d’envelliment és cada vegada més alt (actualment la proporció de gent gran ja està a l’entorn del 18,28%, quan el 1981 era només del 15,28%) i l’esperança de vida és, també, cada vegada més elevada (79,30 anys) i se situa entre les més altes del món, comparable a la que tenen països com Islàndia, Noruega, Suècia, Holanda i el Japó. Actualment es pot parlar d’una situació “d’equilibri del sistema de llarga durada“ (referint-se al fet que la major part de l’assistència a persones grans dependents la proporciona la pròpia família (83%) o serveis domiciliaris contractats privadament per la família (12%)). La resta de les persones –aquelles que no tenen suport familiar ni els recursos econòmics necessaris per rebre assistència privada– són ateses per l’Administració, per voluntaris, amics, veïns o per ningú. L’any 2026 el nombre de persones dependents a Espanya serà de 2.200.000. A Catalunya, en l’actualitat hi ha 1.032.835 de persones majors de 65 anys. D’aquestes, al voltant de 138.400 persones tenen algun tipus de dependència (13,4%) –amb 2 Vegeu annex al final de l’apartat 76 �restriccions en activitats instrumentals i bàsiques de la vida quotidiana– i unes 213.797 persones tenen restriccions en activitats instrumentals de la vida quotidiana (20,7%). El nou Govern de la Generalitat s’ha de replantejar la política de vellesa no només pel que fa a increments de serveis i de programes, sinó també pel que fa als principis, a la revisió del model i al finançament. Es fomentarà una política que compti amb la participació de les persones grans, que n’eviti l’aïllament i afavoreixi una vida plena i activa, que ajudi les famílies amb persones grans dependents a càrrec seu, que personalitzi els serveis, que professionalitzi el sector d’atenció a la gent gran i que fomenti la comunicació i la sensibilització de la societat. OBJECTIUS 1. Envelliment actiu en una societat per a totes les edats. 2. Prevenir i atendre les persones grans dependents. 3. Garantir pensions o altres ingressos econòmics dignes a totes les persones grans. - En el marc de la legislació estatal, impulsar la revisió de les pensions (sobretot, les no contributives i les de viduïtat, i vetllar per l’increment de les pensions contributives més baixes). - Impulsar el debat en relació amb una assegurança a la dependència, a escala europea, d’Estat i de Catalunya, que garanteixi, definitivament, la cobertura universal de serveis de qualitat. La provisió de l’assegurança, sempre de caràcter universal, pot ser pública, mixta pública–privada o privada. MESURES Mesures per possibilitar un envelliment actiu El nou govern liderarà la transversalitat en les diferents polítiques, tenint en compte les persones grans. Potenciar des de l’àmbit educatiu una formació en relació amb l’envelliment i, en especial, amb l’envelliment actiu. Establirem un sistema de programes i de beques per a les persones grans que vulguin accedir a qualsevol estudi i a les noves tecnologies. Potenciar els casals per a la gent gran i rescatar-los com a centres socials, sense perdre l’activitat actual però ampliant-ne els serveis i equipaments. Aquests equipaments han de dependre del món local o del sector privat sense ànim de lucre. Reforçar i fer representatiu el Consell de la Gent Gran de Catalunya i que la seva opinió vinculi les decisions del Govern. Crear la figura del Defensor de la Gent Gran, lligat a la Sindicatura de Greuges. 77 �Mesures per potenciar els equipaments i les ajudes a la gent gran Liderar el reconeixement dels drets de totes les persones grans a accedir a serveis i prestacions quan arribi la dependència, a través de legislació bàsica a nivell d’Estat i normativa autonòmica. Elaborar un protocol, unificat per a tot Catalunya, que reguli la prestació del Servei Integral Sociosanitari d’Atenció a Domicili. Adoptar el pagament conjunt dels serveis a la gent gran segons el nivell de renda de l’usuari i la valoració de les seves necessitats específiques. Possibilitar que les persones dependents envelleixin en el seu entorn. - Estendre, incrementar i adaptar els serveis integrals d’atenció a domicili a les persones amb dependència. - Coordinar els diferents serveis existents i equilibrar el sector públic i el sector privat en la provisió del Servei Integral d’Atenció a Domicili. - Assegurar l’atenció a domicili o recursos alternatius a la llar que ho requereixin. - Garantir un servei de qualitat i, per tant, tenir cura de la formació permanent de les persones que treballen en el Servei Integral d’Atenció a Domicili o/i dels cuidadors familiars o informals. Augmentar la cobertura del servei integral d’atenció a domicili de l’1,7% actual al 6%. I incrementar en un mínim de 5 hores setmanals l’atenció. S’adoptarà una ràtio d’un professional per a cada set persones ateses pel Servei Integral Sociosanitari d’Atenció a Domicili. Universalitzar, en quatre anys, el servei de teleassistència, lligat a l’atenció a domicili. Per cada 100 terminals de teleassistència es crearà un nou lloc de treball. Ampliar la xarxa d’habitatges tutelats d’oferta pública. L’oferta actual és de 445 places d’habitatge tutelat, de les quals 323 són d’oferta pública, amb una cobertura mitjana del 0,031%. Afegir-hi un total de 1.000 places d’habitatges tutelats d’oferta pública per arribar a una cobertura mínima del 0’13%. Ampliar el nombre de places de centre de dia d’oferta pública i assegurar el servei de transport als centres de dia. Actualment hi ha 6.730 places de centre de dia, de les quals 2.571 són d’oferta pública, amb una cobertura mitjana del 0,25%. Ampliar, en 4 anys, 2.000 noves places d’oferta pública de centre de dia (a raó de 500 places/any) i arribar a una cobertura del 0,44% (per cada 100 persones majors de 65 anys). Per cada sis places de centre de dia es crearà un nou lloc de treball. Augmentar el nombre de places de residència d’oferta pública. Actualment hi ha 41.996 places de residència, de les quals 16.300 són d’oferta pública, amb una cobertura mitjana de l’1,58%, tot i que molt desigual a escala comarcal. Oferir 10.000 places noves de residència en el període de 4 anys (a raó de 2.500 places l’any), per arribar a una cobertura d’oferta pública del 2,55%. Reservarem el 5% de les places a estades temporals. Per cada tres places residencials es crearà un nou lloc de treball. 78 �Ens dotarem dels instruments necessaris per prevenir i detectar el maltractament físic i psíquic de les persones grans. Mesures per impulsar l’acolliment familiar Desenvolupar i executar la Llei 11/2001 d’acolliment familiar, de 13 de juliol. I com a mesura proposem un programa pilot d’acolliment familiar de persones grans com a servei social (actualment hi ha 0 places d’acolliment familiar). Arribar a les 375 places d’acolliment familiar en 4 anys. Potenciar el programa Viure en Família. Desenvolupar el programa Viure en Família, oferint a les famílies que reuneixin les condicions necessàries un suport econòmic si opten per tenir a casa una persona dependent (un membre de la seva família). Crear 4.000 places per a Viure en família en el període de 4 anys (a raó de 1.000 places anuals). Concedir una ajuda anual d’entre 5.400 € i 6.500 €, segons el grau de dependència, per a famílies amb rendes fins a 21.035,42 € bruts anuals que s’acullin a aquest programa (Viure en Família). Mesures per afavorir l’arranjament d’habitatges Arreglar una mitjana de 100 habitatges cada any (400 habitatges en 4 anys), 20 dels quals hauran de ser habitatges “d’acolliment familiar”. Aquest arranjament ha de contemplar: a) la conservació; b) el correcte funcionament de les instal·lacions (aigua, llum, gas), dels serveis sanitaris i de la cuina; c) condicions higièniques, ventilació, desguassos, condicions de seguretat, evacuació en cas d’incendis i barreres arquitectòniques. Establir un ajuda de 6.010,12 € per arreglar els habitatges per a persones amb rendes baixes. Mesures complementàries Crear un model sociosanitari d’atenció per a la integració de la xarxa sanitària i social dels serveis per a les persones grans amb dependència. Adaptar el sistema sanitari públic a les demandes de les persones grans, en especial davant de les malalties cròniques. Prioritzar les prestacions socials i sanitàries que permetin retardar la dependència de les persones grans. Mesures per assegurar unes pensions i ingressos dignes El nou govern instarà l’Estat, les Corts Generals i el Pacte de Toledo a avançar cap a unes pensions dignes per a tothom. Mentrestant, implementarem de manera transitòria ajuts econòmics a les pensions baixes. 79 �Augmentar les pensions més baixes, tendint a assolir entre el 80-100% del salari mínim interprofessional. Augmentar les pensions de viduïtat fins arribar al 70% de la base reguladora per a les vídues i vidus que no tenen fills a càrrec i 100% quan tinguin fills a càrrec. La pensió de viduïtat serà compatible amb el SOVI. Regular el dret a les pensions per a les parelles de fet. Consolidar i establir un sistema d’ajuts econòmics a les persones amb pensions baixes (inferiors al 80% del salari mínim interprofessional). Aquests ajuts tindran caràcter de prestació econòmica per lluitar contra la pobresa i seran transitoris fins aconseguir un pacte de pensions digne. 80 �3.2. Prioritat per l’habitatge i uns barris dignes i segurs Avui l’accés a l’habitatge de Catalunya és, a causa dels seus preus elevats, difícil per a moltes persones, en particular per al jovent. Així mateix, el manteniment del parc construït presenta molts problemes, que tendeixen a concentrar-se sobretot en determinats barris i que requeririen operacions de rehabilitació integral. Els resultats de l’actual conjuntura, agreujada per la manca d’una política d’habitatge de l’actual Govern de la Generalitat capaç de donar resposta a la situació, genera conseqüències d’ordre demogràfic, territorial i social. La política de govern de CiU ha fomentat l’especulació immobiliària i el risc de fractura social. Les conseqüències demogràfiques més importants són, en primer lloc, el retard en l’edat d’emancipació del jovent (l’any 2000, el 60,7% de joves entre 25 i 29 anys no s’havien emancipat). Aquest fet provoca una demora important en l’edat de reproducció i és una de les raons de la baixa taxa de natalitat. Les conseqüències territorials també són molt rellevants. Com que els preus són relativament més elevats a les ciutats més grans, la demanda es tendeix a desplaçar cap a localitats menys denses i de poblament més dispers, contribuint així als fenòmens de dispersió urbana i a l’increment del consum de sòl. Les conseqüències socials són de dos ordres. En primer lloc, hi ha l’increment de la població mal allotjada: s’ha calculat que el 13% de la població catalana (300.000 llars i 700.000 persones, en particular joves, nous nuclis familiars, persones acabades d’arribar i gent gran) està mal allotjada i prop d’un terç d’aquest conjunt (és a dir, al voltant de 90.000 llars i 210.000 persones) es troba en situació clarament deficient o de precarietat (persones sense sostre, en infrahabitatge o amb greus dificultats per mantenir-se en l’habitatge actual). En segon lloc, hi ha la concentració territorial de la part menys solvent de la demanda, que tendeix a concentrar-se, lògicament, a les àrees urbanes de preu més baix, que són les més mal equipades i, en ocasions, degradades. En definitiva, ni el Pla d’Habitatge 1998-2001 ni el Pla de Xoc d’Habitatge i Sòl 20002003 van assolir uns resultats superiors al 30%. El nou Pla –Pla Català de l’Habitatge 2002-2007– no contempla ni polítiques prioritàries de lloguer, ni mesures d’accés al sòl assequible (cessió, lloguer, etc.) per a la construcció d’habitatges protegits, ni de control de les segones transmissions d’habitatge de protecció oficial (HPO), ni de foment dels patrimonis públics de sòl i habitatge, ni d’intervenció integral en barris, ni preveu l’acord estratègic amb els promotors privats o sense afany de lucre. En conjunt, el nombre d’habitatges protegits ha conegut una forta caiguda (de 17.876 unitats l’any 1996, a 2.176, l’any 2000). Això implica que la quota de mercat de l’habitatge protegit a Catalunya ha passat del 34,2% al 4,0%. Per dir-ho pla: només 1 de cada 25 habitatges que es fa avui a Catalunya gaudeix d’alguna mena de protecció. 81 �Habitatge accessible Davant d’aquesta situació, el nou Govern de la Generalitat desenvoluparà una política d’habitatge basada en un doble compromís: facilitar l’accés a l’habitatge i rehabilitar els barris que ho requereixin. D’aquesta manera, volem garantir l’accés a l’habitatge, sobretot per als sectors més vulnerables i, per això, apostem per una política de lloguer potent –promoció, construcció i tractament fiscal–, per la promoció de l’habitatge de protecció oficial i el reforçament del parc públic d’habitatge. Considerem habitatge accessible aquell l’impacte del qual en la renda familiar no supera el 30%. És per això que hem de treballar per tal que la despesa en habitatge no superi el 30% de la renda familiar en cas de compra ni el 20% en cas de lloguer. D’altra banda, una nova política de foment a l’accés a l’habitatge ha de comptar amb un suport ampli dels diversos sectors implicats. Primer, de les administracions públiques amb competència específica (Govern de la Generalitat, Govern de l’Estat i ajuntaments). Segon, de les entitats sense afany de lucre. Tercer, del sector privat. Sense un pacte per l’habitatge accessible (amb els tres components) no es pot tirar endavant una nova política de foment d’accés a l’habitatge amb nivells d’eficàcia. És imprescindible que la nova política de l’habitatge a Catalunya pugui arribar, com a mínim, als nivells estatals d’ajuts per a l’accés a l’habitatge, ja que es troba actualment per sota de la mitjana espanyola. OBJECTIUS 1. El foment de l’habitatge de lloguer, mitjançant un tractament fiscal favorable a la demanda i/o ajuts a les famílies. 2. L’impuls de l’habitatge protegit mitjançant un sistema d’ajuts als promotors públics i privats d’habitatge protegit per tal d’incrementar i ampliar l’oferta dins del mercat (en matèria de sòl, fonamentalment). 3. La rehabilitació del parc construït mitjançant una nova política de control, manteniment, adaptació, renovació i/o reconversió del parc construït, tant en el medi urbà com en el rural. MESURES Mesures en matèria de sòl i urbanisme Reservar sòl per a l’habitatge protegit (amb un mínim del 25% dels nous aprofitaments en sòl urbà i del 50% en sòl urbanitzable), que possibilitin el desenvolupament de polítiques d’HPO adaptades a les realitats locals, tot tenint en compte les realitats urbanístiques i socials dels diversos territoris de Catalunya. 82 �Iniciar l’estudi de les mesures pertinents per tal d’intervenir en l’estabilització del preu del sòl i combatre l’especulació. Ampliar el patrimoni públic de sòl de la Generalitat, donant suport a la creació i consolidació dels patrimonis municipals del sòl i aplicant els recursos procedents de l’Estat per a la creació dels fons. Cedir sòl públic, en règim de lloguer, per a la construcció de l’habitatge protegit possibilitant, fins i tot, l’ús temporal del sòl destinat a equipaments per aquesta finalitat. Negociar la reforma de l’actual règim públic d’expropiacions sobretot pel que fa al valor de reposició per tal d’agilitar la cessió de sòl per habitatge protegit. Mesures en matèria de lloguer Aplicar 600 € anuals de desgravació fiscal, sobre el tram autonòmic de l’IRPF, o un ajut directe equivalent a fons perdut, per despeses de lloguer de l’habitatge principal, al qual es podran acollir totes les famílies amb ingressos inferiors a 21.035 € anuals (3,5 vegades el salari mínim). Prop de 200.000 famílies es beneficiaran de la implementació d’aquesta mesura. Promoure mesures fiscals per fomentar el mercat de lloguer: negociació de la reducció de l’IVA a les promocions de lloguer i bonificació per dos anys de l’ITP en la compra d’habitatge que es destini a lloguer. Dins el Pla de Promoció i Construcció d’Habitatges de Protecció Oficial, destinar aproximadament el 50% en règim de lloguer dins el Pla de Promoció d’Habitatges Públics. Establir ajudes específiques per afavorir la rehabilitació adreçada a lloguer tot impulsant, entre d’altres mesures, acords entre propietaris i llogaters per a la millora de l’habitatge habitual. Donar suport des de la gestió pública al foment del mercat de lloguer mitjançant la creació d’instruments públics de promocions immobiliàries. Mesures en matèria de rehabilitació urbana Realitzar 37.000 actuacions de rehabilitació urbana que puguin allotjar un nombre similar de famílies. Afavorir un tractament fiscal de la rehabilitació millor (bonificació de les taxes municipals sobre obres de rehabilitació), així com la modificació de la normativa d’ajuts a la rehabilitació. Estimular l’aparició d’agents rehabilitadors de caràcter local o sense ànim de lucre. Establir programes específics per a l’eradicació de l’infrahabitatge. 83 �Influir en l’adaptació de les característiques de l’habitatge a les noves necessitats de la demanda (eliminació de barreres, instal·lació d’ascensors, etc.). Promoure l’increment dels ajuts per a la rehabilitació d’habitatges rurals destinats a primera residència. Establir concerts amb les administracions locals per tal que, en matèria de rehabilitació d’habitatges, puguin desenvolupar accions directes amb dotacions de recursos tècnics i financers millors que permetin generalitzar experiències de recuperació dels habitatges i del teixit urbà, en especial els que es deuen a l’impuls d’iniciatives socials. Mesures en matèria de gestió del parc construït Unificar les funcions de diagnosi, control, inspecció i avaluació de l’estat del parc de l’habitatge. Dur a terme diferents actuacions per incrementar en 4.000 habitatges (1.000 habitatges l’any) el parc públic construït, mitjançant mecanismes de rescat dels habitatges de protecció oficial, basats en el pacte de recompra i/o compra de pisos buits. Adoptar noves mesures de control de les condicions d’habitabilitat i seguretat de l’habitatge existent. Crear el registre municipal de pisos buits i promoure’n l’ús residencial. Establir mesures per garantir l’accessibilitat per a tothom. Redactar un pla especial d’actuació per tractar en matèria d’habitatges, urbanisme i serveis, les urbanitzacions amb dèficits urbanístics. Mesures en matèria de l’habitatge protegit Promoció i construcció de 42.000 habitatges de protecció oficial, 14.000 dels quals seran promoguts directament per l’INCASOL, i aproximadament 20.000 seran en règim de lloguer. Establir ajuts de suport a la promoció de l’habitatge protegit que permetin la subvenció directa als promotors per garantir la cobertura del diferencial del cost del sòl en la construcció de l’habitatge de protecció oficial. Establir nous sistemes de cessió o de lloguer de sòl per a la construcció de l’habitatge de protecció oficial. Impulsar la modificació de la normativa vigent de l’habitatge protegit, per tal d’ampliar-ne el concepte a tots els efectes, a qualsevol habitatge (nou o de segona mà) que respecti els preus màxims de venda i s’adreci a població amb ingressos per sota de les 3,5 vegades el salari mínim interprofessional. 84 �Incrementar el control sobre les segones transmissions promovent l’ampliació del període mínim per requalificar l’habitatge protegit fins a 20 anys. Mesures en matèria d’ajuts a la solvència de la demanda Promoure programes específics de préstecs subsidiaris per a l’accés a l’habitatge protegit de joves, persones grans, llars monoparentals, nous residents, persones amb discapacitats i persones que viuen en condicions d’infrahabitatge. Bonificar l’ITP per a les famílies nombroses en l’adquisició del primer habitatge i quan la renda no superi els 36.000 euros anuals. Incloure en la desgravació de l’IRPF (tram autonòmic) les despeses de lloguer o un ajut a fons perdut per a les famílies amb menys recursos. Mesures en matèria d’intermediació no lucrativa i mediació social Crear serveis de mediació (públics i/o concertats) per facilitar el suport als sectors més vulnerables del mercat. Fomentar les cooperatives d’habitatge, establint un percentatge de reserva per a la promoció d’habitatge de protecció oficial i donar-lo a gestionar per cooperatives. Reglamentar la figura del promotor d’habitatge social sense ànim de lucre. Mesures en matèria de política fiscal A més de les desgravacions ja especificades anteriorment, es promouran les següents: Aplicació de l’IVA superreduït (4%) a qualsevol modalitat d’habitatge de protecció oficial. Regular la declaració d’exempció per a les subvencions rebudes en l’adquisició d’un habitatge de protecció oficial. Bonificar les taxes de llicències i impostos sobre la construcció en qualsevol modalitat d’habitatge de protecció oficial. Bonificar l’IBI en el període de construcció d’habitatges de protecció oficial destinats a lloguer. Bonificar l’IBI als habitatges protegits destinats a lloguer durant tot el període de vigència d’aquest règim. Establir un sistema de rescabalament per als municipis que apliquin les mesures de bonificació de tributs locals en la promoció de l’habitatge de lloguer. 85 �Barris dignes i ciutats i pobles segurs La problemàtica de l’habitatge va acompanyada, a més, de la situació difícil en què es troben molts barris de Catalunya, situats sobretot a les grans àrees urbanes. Són molts els ajuntaments que han tractat d’emprendre accions de rehabilitació a gran escala en àrees d’aquest tipus. De fet, s’han obtingut alguns èxits notables en alguns barris de ciutats de Catalunya. En aquestes accions s’ha comptat, sovint, amb la complicitat del sector privat, de les associacions veïnals i de les institucions europees. La intervenció dels successius governs de la Generalitat en aquest camp ha estat, però, massa tímida i erràtica, limitada per visions estretament sectorials, mancada de recursos i sense un projecte de conjunt. En efecte, tot i la millora que, en termes generals, han conegut les viles i ciutats de Catalunya en els darrers vint anys, àrees molt importants de les nostres ciutats pateixen problemes importants d’ordre urbanístic i social que, en ocasions, lluny de resoldre’s, tendeixen clarament a empitjorar. De fet, el 55% del sòl residencial de l’àmbit metropolità, on habiten dues terceres parts de la població de Catalunya, tenen algun tipus de dèficit de qualitat (urbanització, ordenació, equipaments o accessibilitat). Aquests dèficits afecten amb particular intensitat els nuclis antics, les àrees d’expansió urbana i els polígons d’habitatges. En la major part dels casos, les carències urbanístiques van acompanyades, a més, d’una problemàtica social: envelliment, nivell de renda baix, pèrdua de població i concentració de grups amb necessitats especials. Entre aquestes àrees destaquen, per la gravetat dels problemes que s’hi plantegen, una sèrie de barris que representen el 7% de la superfície residencial, amb prop de 180.000 habitatges i una població de prop de 400.000 habitants. En aquestes àrees, els dèficits superposats d’ordenació, edificació i benestar requereixen operacions d’intervenció integrals. OBJECTIUS 1. Impulsar la rehabilitació integral, mitjançant la posada en marxa del Pla d’Intervenció Integrada en Barris, de les àrees que requereixen atenció especial adreçada a la rehabilitació de l’habitatge, la millora dels equipaments i l’impuls de l’activitat econòmica. MESURES Mesures en matèria d’intervenció integral en barris Emprendre la rehabilitació integral de 40 barris de tot Catalunya que requereixen atenció especial, en un període de quatre anys, mitjançant la posada en marxa del Pla d’Intervenció Integrada en Barris. La rehabilitació estarà adreçada tant a l’habitatge, com a la millora dels equipaments i l’impuls de l’activitat econòmica. Crear un fons de foment per a barris i àrees urbanes que requereixen atenció especial amb una dotació de 600 milions d’euros, en part procedents dels fons europeus. 86 �Concertar les actuacions amb els ajuntaments i altres administracions locals per a la intervenció conjunta. 87 �3.3. Drets de les dones i igualtat d’oportunitats A Catalunya, des de l’adveniment de la democràcia, s’han produït canvis accelerats en la situació de les dones, especialment si ens comparem amb altres països europeus. Això es deu, fonamentalment, a l’acció de les dones, que no s’han resignat al paper que, tradicionalment, se’ls havia atorgat i han trencat la frontera que separava l’àmbit públic del privat, l’antiga i persistent estructura social que perpetuava la divisió sexual del treball entre homes i dones. Són canvis que afecten tant les millores legislatives de què ens hem anat dotant com, sobretot, la mentalitat de les dones respecte al seu lloc i les seves potencialitats en la societat. Aquests canvis es concreten en algunes dades espectaculars, com ara la feminització de les universitats o l’increment de la taxa d’activitat femenina (el nombre de dones que volen accedir al mercat laboral). Això no obstant, aquestes dades no ens poden fer oblidar una realitat no tan positiva, que ens mostra com el nivell d’atur entre les dones és molt superior al masculí, malgrat la seva formació superior. També es constata que les diferències d’ocupació s’agreugen quan les dones estan en edat de fertilitat, sent en aquests casos molt més difícil accedir a un lloc de treball. Si tenim en compte que les dones són les qui més pateixen la precarietat contractual i les qui menys cobren subsidi d’atur, en totes les edats, es comprèn per què es parla de la feminització de la pobresa, un risc que amenaça totes les dones però especialment les que viuen soles per decisió pròpia o per circumstàncies de separació o viduïtat. Aquests factors ens dibuixen un quadre on, a totes llums, manca una política decidida envers l’ocupació i l’eradicació de la pobresa entre les dones. I què podem dir de les afortunades que han trobat una feina? També en aquests casos hi ha senyals d’alarma que ens han de fer estar alerta. Observem que les dones continuen cobrant un sou sensiblement inferior al dels homes per un mateix treball realitzat i també com moltes dones s’enfronten amb dificultats per a la seva promoció laboral, especialment si es tracta d’accedir a llocs de direcció. És el que s’anomena "sostre de vidre", un fenomen de segregació vertical que es produeix tant a l’empresa privada com a l’àmbit públic i polític. Els i les socialistes volem una societat on el saber de les dones i les seves aportacions estiguin reconeguts amb valor específic, i on la igualtat d’oportunitats en el mercat laboral i dins de les organitzacions estigui absolutament garantida. D’altra banda, les circumstàncies socials fan que, en aquests moments, les dones joves no puguin decidir lliurement sobre la seva maternitat. Les reivindicacions clàssiques sobre el dret a la no-maternitat han donat pas a una situació en què les dones no tenen llibertat real per decidir en quin moment volen tenir fills ni quants en volen. Es planteja la necessitat de triar entre la independència econòmica o bé la carrera professional i la maternitat. Cal, per tant, garantir la llibertat d’elecció entre les dones. És evident que l’organització social no està responent a les necessitats individuals ni familiars en l’atenció a les persones ni en els usos del temps, circumstàncies que obliguen moltes dones a realitzar dobles, i fins i tot triples jornades (quan fan treball voluntari o comunitari) que repercuteixen en la seva salut i en la qualitat de vida de tota la societat. I per tenir cura de la salut de les dones, no podem oblidar la necessitat d’una assistència sanitària pública universal amb visió de gènere. Certament, la introducció de la targeta sanitària individual ha suposat una autonomia més gran per a les dones, que poden 88 �accedir al sistema sanitari com a ciutadanes i no com a dependents d’un treballador (com succeïa fins ara). Malgrat això, a les prestacions no cobertes pel sistema públic i en tot l’entorn sanitari cal acceptar que encara existeixen diferències de gènere que deriven en desigualtats envers les dones. Es basen, sobretot, en imatges socials i prejudicis sobre la malaltia que, en ocasions, prioritzen l’atenció i el diagnòstic terapèutic en els homes respecte de les dones, donant també un valor diferent a les queixes i símptomes femenins respecte dels masculins. Així mateix, persisteixen diferències en els assaigs clínics, tant en la seva realització (ja que la majoria de vegades es fan amb homes) com en la interpretació de resultats, en què de vegades la complexitat de la biologia femenina no està prou contemplada. Cal, en definitiva, fer un esforç per introduir la perspectiva de gènere a la salut al llarg de tots els cicles de la vida de les dones, valorant les seves especificitats quant a morbiditat i, fins i tot, mortalitat. Cal treure les dones de la invisibilitat que han tingut per a la ciència, en general, i la medicina, en particular, per tal que la nostra societat sigui tan justa com pretenem. Finalment, com a socialistes, ens neguem també a tancar els ulls davant d’un problema tan greu com és el de la violència envers les dones. Només una política basada en el respecte i la igualtat d’oportunitats entre els sexes aconseguirà una Catalunya lliure de violència de gènere. Una mort setmanal de mitjana és molt més del que una societat conscient pot suportar. Es tracta d’una violència irracional, sustentada en arguments antiquíssims de la dona com a propietat masculina i de la qual moltes persones encara no han comprès que poden ser còmplices, si no se solidaritzen amb les víctimes, si no protegeixen les vides de les dones maltractades, si no treballem per la seguretat absoluta de cada una de les dones del nostre país. Es calcula que la violència física afecta unes 100.000 catalanes i la violència psicològica més del 50% de les dones. Amb aquestes dades, ningú no es pot quedar indiferent. Treballarem per sensibilitzar la societat i aconseguir actuacions actives contra la violència. Treballarem per no deixar impunes les agressions ni els agressors. Treballarem per educar el nostre jovent en la igualtat d’oportunitats i la independència de cada ésser humà. Només així estarem en el camí d’una societat en pau on les dones siguin valorades. Com a resposta a aquestes situacions, el nou Govern de la Generalitat proposarà un contracte social nou entre homes i dones que arribi a tots els àmbits de la nostra cultura, tant públics com privats. Això implica la reformulació de la distribució actual de tasques entre dones i homes per tal d’aconseguir una igualtat d’oportunitats efectiva. Implica també, com a eix fonamental de la nostra política, transformar les actituds i els valors socials que condicionen la imatge de les dones construïda a través de l’educació, el llenguatge i els mitjans de comunicació. Només així s’assoliran els objectius essencials d’aquest nou pacte social entre homes i dones que propugnem i que consisteix a: - Compartir responsabilitats familiars. Compartir el treball. Compartir el poder. Promoure les condicions que possibilitin aquesta societat en igualtat d’oportunitats. La nova distribució de funcions, juntament amb el reconeixement social de les aportacions específiques de les dones, permetrà superar els rols sexistes i crear una 89 �societat on dones i homes puguin desenvolupar les seves capacitats i enriquir-se mútuament en la vida personal, familiar i social. OBJECTIUS Les línies estratègiques de govern que conduiran a aquest nou pacte social entre dones i homes són les següents: 1. Aconseguir la transversalitat efectiva en el desenvolupament de les polítiques de govern. 2. Lluitar per una Catalunya lliure de violència envers les dones. 3. Assolir la igualtat d’oportunitats en el mercat laboral. 4. Treballar pels nous usos del temps: conciliació de la vida laboral, familiar i personal. 5. Garantir l’accessibilitat per a tots i per a totes amb polítiques de mobilitat quotidiana. 6. Incentivar la participació de les dones i les xarxes socials. 7. Oferir una atenció integral davant de les necessitats de les dones. 8. Promoure nous valors socials envers les dones. MESURES Mesures per aconseguir la transversalitat efectiva en el desenvolupament de les polítiques de govern Presentar un projecte de llei per a la igualtat d’oportunitats, que englobi tots els sectors polítics i socials implicats. Incorporar la perspectiva de gènere als nous programes de govern, decrets, projectes de llei i revisar els que ja existeixen, seguint la normativa que ha elaborat la UE. Mesures per lluitar per una Catalunya lliure de violència envers les dones Desenvolupar un pla integral contra la violència de gènere, que s’avaluarà i pressupostarà bianualment. Estudiar l’impacte de la violència envers les dones i elaborar mapes de recursos públics per a les dones víctimes de maltractaments (a escala autonòmica, provincial i local), recursos privats i també mapes dels serveis que ofereixen les associacions de dones i d’altres entitats. 90 �Impulsar un circuit de coordinació d’atenció i detecció de la violència de gènere a Catalunya. Una comissió permanent interdisciplinària elaborarà els protocols d’actuació pertinents i coordinarà les actuacions entre els diferents agents implicats, com ara els serveis sanitaris, policíacs, judicials, socials i els ens locals. Així mateix, garantirà l’atenció de qualitat i la calidesa envers les dones, el compliment de la legislació i la protecció i la recuperació personal de les dones que pateixen maltractaments. Aquest àmbit definirà mesures de formació específica de personal i protocols d’actuació efectiva. Desplegar en el territori, conjuntament amb les entitats locals, punts d’informació i atenció a les dones per atendre les seves necessitats, promoure la seva autonomia i eradicar la violència envers les dones. Aquests punts, un per cada 150.000 habitants, han d’estar integrats per treballadors/es socials, professionals de la psicologia i de l’assessorament jurídic. Aquests espais de proximitat tenen la triple funció de finestra única on rebre informació i primera atenció en casos de violència de gènere i d’altres temes d’interès per a les dones; la promoció de la seva emancipació, i el treball amb la societat per tal d’aconseguir una tolerància zero en la violència envers les dones. Crear centres d’atenció a les dones que pateixen violència –un a cada regió–, equipaments d’atenció integral especialitzats i de referència per a tots els serveis de la zona, destinats a la recuperació personal i socioeconòmica de les dones, i donar impuls a plans d’emancipació (inserció laboral i accés a l’habitatge). Garantir la creació d’una xarxa d’equipaments d’acollida que respongui a les diverses necessitats de les dones: centres d’urgència (en col·laboració amb els ajuntaments) –un a cada regió–, cases d’acollida, cases de recuperació integral i pisos pont. Garantir, per tant, l’existència i l’accés a aquests recursos per part de les dones, a tot el territori de Catalunya. Crear fiscalies especials, jutjats que atenguin de manera específica els casos de violència de gènere, dotant així de majors recursos les fiscalies i reforçant el torn d’oficina. Arribar a acords socials, incloent-hi els mitjans de comunicació, per dur a terme accions per a l’eradicació de la violència de gènere, especialment de conscienciació de la ciutadania per tal d’aconseguir la tolerància zero envers la violència de gènere. Promoure accions formatives amb infants i joves, tant en l’àmbit de l’educació formal com la informal, per a la prevenció de les relacions abusives i el foment d’aprenentatges de models alternatius de convivència en el marc d’una cultura per la pau. Prevenir, detectar i perseguir judicialment l’assetjament sexual i moral (mobbing) al lloc de treball i d’altres àmbits on es pugui produir. Mesures per assolir la igualtat d’oportunitats en el mercat laboral Crear l’Oficina per a la Igualtat de les Dones en el Mercat de Treball, depenent de l’Institut Català de la Dona (ICD). Aquesta oficina ha d’impulsar les mesures 91 �específiques per assolir la igualtat d’oportunitats de les dones en l’accés i en les condicions de treball, amb accions concertades amb els ajuntaments. Promoure programes estratègics d’acció positiva, formació, informació i sensibilització a treballadors/es i empresaris/es, dels drets i deures sobre la igualtat d’oportunitats i l’eliminació de les discriminacions de gènere en la línia de la responsabilitat social de les empreses que propugna la Unió Europea. Reduir la segregació de gènere a determinats sectors professionals en els quals les dones, tradicionalment, no estan presents o estan subrepresentades, afavorint la seva formació específica i sensibilitzar i esperonar les empreses per fer efectiva la seva inserció. Afavorir la presència i participació de les dones en els programes formatius per a la reconversió de les actituds i perfeccionament de les persones semiqualificades o qualificades perquè conservin el seu lloc de treball, o accedir a altres ocupacions de més qualificació. Posar en funcionament programes d’informació a treballadors/es i empresaris/àries, dels drets i deures sobre la igualtat d’oportunitats i sobre l’eliminació de les discriminacions de gènere. Fomentar la sensibilització, la formació i la posterior ocupació de les dones en professions científiques i tècniques. Fomentar els projectes d’autoocupació especialment orientats a millorar les ocupacions de les dones i establir programes formatius orientats a la formació de les dones per a la direcció. Adreçar programes de formació, assessorament i foment de l’ocupació als col·lectius de dones amb més dificultats per a la inserció laboral, com ara dones amb poca qualificació professional, dones majors de 45 anys, dones soles amb responsabilitats familiars, dones immigrants, etc. Presentar un informe sobre l’estat de les situacions de discriminació vers les dones al Parlament de Catalunya durant el primer semestre de cada any, per part de la Conselleria de Treball. Mesures per als nous usos del temps: conciliació de la vida laboral, familiar i personal Facilitar l’organització del treball de manera flexible per als treballadors/es, així com la flexibilitat a les escoles i en el teixit comercial. Introduir, a les negociacions de convenis col·lectius, més oportunitats de conciliació de la vida laboral, familiar i personal mitjançant la incentivació dels còmputs anuals dels horaris de treball, la incentivació del treball a temps parcial tant per a homes com per a dones sempre que sigui indefinit, reversible a voluntat del treballador/a i no precari. 92 �Mesures per garantir l’accessibilitat per a tots i per a totes Fer dels mitjans de transport instruments que garanteixin l’accessibilitat als llocs de treball, a l’assistència sanitària, a l’oci i als equipaments culturals, sense discriminació de gènere. Apostar pels transports que tinguin un ús menys discriminatori, com són els mitjans col·lectius i públics. Introduir, en els plans de mobilitat urbans i territorials, la perspectiva de gènere, perquè els homes i les dones vivim de manera diferent la ciutat i cal tenir en compte aquestes diferencies perquè no esdevinguin desigualtats d’accés. Mesures per incentivar la participació de les dones i les xarxes socials Fomentar l’accés a Internet per part de les dones com una eina estratègica de participació social que possibilita el treball comú i la comunicació entre dones diverses, per tal de visibilitzar el saber de les dones en l’àmbit públic. Impulsar nous models de lideratge que incorporin els valors de direcció femenins, com ara el treball en equip, l’horitzontalitat en els llocs de treball, les estructures flexibles, etc. com una manera d’enriquir les organitzacions i la vida social. Incloure a la llei electoral catalana la presència equilibrada d’homes i de dones a les candidatures i assumir la paritat com una de les mesures bàsiques per assolir la democràcia plena i compartida. Impulsar la presència paritària de les dones en tots els àmbits de la vida pública catalana: organitzacions empresarials, culturals, organismes de representació agraris, socials, etc. Mesures per oferir una atenció integral davant les necessitats de les dones Analitzar i publicar sistemàticament les repercussions de la salut física i mental de les dones contractades a temps parcial. Incloure, a l’anàlisi i programes de salut laboral, els riscos psicosocials i els de la doble jornada sobre la salut de les dones. Promoure polítiques de salut que permetin la qualitat de vida i la independència de les dones, sobretot en edats avançades. Estudiar la viabilitat de la renda bàsica universal com a mesura que podria eradicar la feminització de la pobresa, especialment en dones soles o en dones grans. Oferir informació i formació específica a les dones de zones rurals, tenint en compte les seves necessitats i circumstàncies per tal d’augmentar-ne el nivell d’autonomia i lideratge. Establir programes socials i sanitaris per a les dones que es dediquen a la prostitució i facilitar que puguin accedir a altres oportunitats. 93 �Mesures per promoure nous valors socials envers les dones Convertir la Generalitat en una institució exemplificativa respecte a la igualtat d’oportunitats i la conciliació de la vida laboral, familiar i personal. Treballar per una nova cultura social que contempli les dones i les seves característiques com un valor fonamental i necessari per a l’existència humana. Respectar les decisions sobre la maternitat, l’educació dels fills/es i qualsevol àmbit social, en el marc del respecte a l’autoritat i el saber femení. Adreçar campanyes als homes (infants, joves i adults) sobre actituds alternatives de vida respecte a l’atenció a la família, la conciliació de la vida laboral, familiar i personal, el repartiment del treball domèstic i, especialment, sobre la necessitat d’una convivència no violenta i respectuosa. Formar-los en els valors d’una nova masculinitat. Treballar en el concepte de “feminització de la política”, redefinint els espais públics i privats, estenent la democràcia a l’esfera domèstica, introduint nous temes a les agendes polítiques (com ara la sexualitat, la maternitat, l’avortament, el medi ambient, el tenir cura de les persones, la pau o d’altres que interessin específicament a les dones), repensant les ciutats d’acord amb les aportacions de les dones i reforçant la política de participació femenina. Aprofundir en la coeducació (tant amb professors/es com amb l’alumnat) com a mecanisme essencial per assolir la igualtat d’oportunitats entre homes i dones. Donar suport, en àmbits educatius, a accions encaminades a difondre valors d’igualtat d’oportunitats entre noies i nois. Introduir en els plans d’estudi assignatures transversals sobre igualtat encaminades a fomentar valors de solidaritat i convivència cívica 94 �3.4. Llibertat sexual La situació social de les persones homosexuals ha millorat en els darrers temps. En la majoria dels països democràtics, els gais i les lesbianes han vist reconeguts drets comuns i un prestigi social que fins ara els eren negats. Els darrers vint anys no han estat una excepció a aquest progrés a Catalunya i a l’Estat espanyol. Gais i lesbianes aporten a la societat actual un seguit de valors com a comunitat. Han format una xarxa social informal que, de manera contínua, transmet a la societat missatges a favor del respecte a la diversitat sexual i afectiva: el “viu i deixa viure”. Una altra contribució a la societat és una redefinició no sexista, ni “heterosexista” de les identitats masculina i femenina. Aquest avenç en els drets que s’ha produït en el darrers temps en la societat és un clar exemple de la necessitat de majors espais de llibertat en els àmbits de la sexualitat i l’afectivitat. La presència creixent de gais i lesbianes a la vida social, d’una manera visible, demostra que la seva contribució a la vida col·lectiva és indispensable. La seva igualtat i llibertat és profitosa per al conjunt de la societat. Les accions destinades a la millora de la qualitat de vida dels gais i les lesbianes s’han desenvolupat sovint des de l’actitud de la tolerància. Els gais i les lesbianes creuen que aquesta ha estat una perspectiva errònia del tractament de les seves reivindicacions. La tolerància, en ella mateixa, és un mecanisme de control de les minories, ja que, per definició, allò que no agrada es tolera. Tolerància no és sinònim de normalització. Es tolera els dissidents mentre no pretenguin exercir drets ciutadans comuns. La tolerància és un acte de caritat, que no resol res. Des del nou Govern de la Generalitat treballarem per a una igualtat real. I és que, malgrat els avenços i la integració, encara queda molt a fer. La llibertat i la igualtat dels gais i les lesbianes no són del tot reals i efectives. La presència social de les dones i els homes homosexuals (i el seu tractament) encara és inferior a la dels homes i les dones heterosexuals, no s’ha avançat prou en el reconeixement i l’aplicació efectiva de les normes legals que regulen el dret a la igualtat d’oportunitats. La identitat gai i lesbiana continua sent un fenomen clarament urbà. Viure d’una manera visible la pròpia homosexualitat encara comporta un cost social de marginació i discriminació. La política educativa continua sense prestar l’atenció que correspon al fenomen de la pluralitat sexual i familiar. La dona lesbiana continua patint un doble procés de control social. Als tòpics de sempre sobre els gais i les lesbianes, se n’hi han afegit uns altres que intenten positivitzar l’homosexualitat, però que no deixen de constrènyer-la en uns rols que no es corresponen a la realitat de diversitat i pluralitat de les persones homosexuals. La situació, en la major part del món, continua sent catastròfica: l’assassinat, la tortura i el menyspreu envers gais i lesbianes continuen sent quotidians en els països del sud, mentre que a Occident els gais i les lesbianes no han deixat de ser ciutadans de segona, pàries socials a qui la seva diversitat sexual i afectiva ha fet mereixedors del càstig legal i l’ostracisme social. Finalment, els i les transsexuals pateixen actituds socials de rebuig, així com diverses limitacions legals que fan que no puguin viure la seva condició amb la plenitud necessària. El nou Govern de la Generalitat tindrà com a referent central la plena igualtat de les persones, així com la igualtat bàsica entre tots els éssers humans. És una evidència que 95 �la sexualitat i l’afectivitat no poden, en cap cas, constituir un impediment per al ple i lliure desenvolupament de la personalitat, ni ser tampoc un factor de desigualtat. Si l’homosexualitat és un manifestació més de la pluralitat sexual i afectiva de les persones, el nou Govern assumirà l’homosexualitat com una forma de sexualitat i afectivitat plenament equiparable a l’heterosexualitat. Per això, garantir el lliure exercici de la sexualitat i l’afectivitat com un dret de les ciutadanes i els ciutadans serà una prioritat del nou Govern de la Generalitat. Hem de fer de la llibertat sexual de les persones una llibertat efectiva i real. Aquest ha de ser el sentit de la llibertat en el segle XXI: treballar per una llibertat plena de les dones i els homes. OBJECTIUS 1. Assolir la plena igualtat de gais, lesbianes i transsexuals, i promoure la normalització del fet homosexual i transsexual. 2. Vetllar pels drets de gais, lesbianes i transsexuals a la lliure expressió de la seva sexualitat i al desenvolupament de la personalitat, i assegurar l’equiparació legal del fet homosexual i transsexual. 3. Garantir el respecte a la dignitat de la persona, independentment de la seva orientació sexual, i defensar la no-discriminació a causa de l’opció sexual. MESURES Mesures per al foment de la igualtat d’aquests col·lectius Donar suport a les actuacions i iniciatives de les associacions de gais i lesbianes, o a aquelles que, en un marc d’actuació més ampli en la defensa de la igualtat o la diversitat, incloguin la normalització d’aquest col·lectiu. Propiciar el treball conjunt de col·laboració entre les organitzacions socials i els col·lectius sense ànim de lucre que treballen en la defensa dels drets dels gais i lesbianes, i totes les administracions per tal de promoure els valors de respecte i igualtat. Defensar, davant de situacions de discriminació, les persones homosexuals, ja sigui mitjançant serveis específics de suport o bé a través de la inclusió d’aquest col·lectiu de manera específica en els serveis de defensa dels drets dels ciutadans (defensor del ciutadà, oficina per a la no-discriminació, etc.). Mesures per al reconeixement dels drets dels homosexuals i dels transsexuals Equiparar parelles de fet, amb independència de la seva orientació sexual, en el conjunt d’ajuts i suports (serveis socials, política d’habitatge, formació, treball, etc.). 96 �Revisió del Codi de Família i de la Llei d’unions estables de parella per incloure-hi el tractament de l’homosexualitat en tots els seus aspectes i donar curs, en els parlaments català i espanyol, a la regulació dels drets de matrimoni i adopció. Establir el diàleg entre l’Administració i el conjunt d’associacions legalment constituïdes d’aquest àmbit, a fi de remoure tots els obstacles per a la plena igualtat de les persones pel que fa a la seva orientació sexual i gènere. Garantir el desenvolupament de les polítiques d’igualtat que en resultin, en tots els sectors (joventut, immigració, gent gran, etc.). Obrir un espai de reflexió entre les associacions de gais i lesbianes i el conjunt de la comunitat educativa, per tal de tractar en profunditat el fet de la llibertat sexual i la introducció de mesures pedagògiques antidiscriminatòries. 97 �3.5. Facilitar l’emancipació del jovent El jovent de la Catalunya d’avui està format per una de les generacions més preparades i amb més capacitats de transformació de la història d’aquest país. Però, al costat d’aquesta realitat, molts joves troben contínues dificultats que els impedeixen poder desenvolupar plenament els seus projectes de vida, trobar ocupacions on aportar els seus coneixements, emancipar-se i entrar en la vida adulta. La majoria de les persones joves no es poden emancipar i romanen en els domicilis paterns fins als 30 anys o més. L’any 2002, el 67% de joves entre 25 i 29 anys encara vivien a casa dels pares. L’índex de joves membres d’associacions, molt baix i molt per sota de la mitjana europea, mostra que la condició juvenil, generosa en les seves respostes solidàries davant les injustícies de la societat, no troba en l’associacionisme una forma vàlida d’expressió de les seves inquietuds. L’actual Govern de la Generalitat ha fet poc per modificar aquesta situació. L’existència del Pla Nacional de Joventut no ha estat suficient per respondre a les necessitats d’aquesta nova condició juvenil. Han faltat recursos i capacitat d’implementació concertada amb totes les administracions per dur a terme polítiques actives i eficaces. El Pla ha servit, sobretot, per fer activitat publicitària. La condició juvenil, amb noves necessitats, exigeix que el Govern de la Generalitat faciliti les condicions necessàries perquè els joves es puguin emancipar. Emancipar-se significa assolir el màxim desenvolupament personal: entre altres coses, l’accés a un lloc de treball i a un habitatge. El nou Govern de la Generalitat assumeix la qüestió de l’emancipació juvenil com un tema prioritari. El nou Govern de la Generalitat ha d’ordenar la seva política de joventut entorn a tres eixos bàsics: l’educació i la cultura, el treball i l’habitatge. Cal un sistema educatiu on tant l’ensenyament professional com la formació universitària de grau mitjà i superior de titularitat pública siguin els protagonistes i impulsors de la formació continuada, a través de la reorientació i ampliació de les seves funcions tradicionals. En l’àmbit del treball, té especial importància reduir la temporalitat i combatre la inestabilitat i la inseguretat laboral. A llocs de treball fixes, contractes indefinits; a igual treball, igual salari. No volem cap jove sense més formació o treball garantits en acabar l’etapa d’educació obligatòria. En l’àmbit de l’habitatge, el nou Govern de la Generalitat arbitrarà un paquet d’accions adreçades a afavorir l’accés dels joves a un habitatge, en lloguer o en propietat. 98 �OBJECTIUS Els tres eixos d’una política adequada de joventut se situen, fonamentalment, entorn de la formació, el treball i l’habitatge. Sobre aquests eixos se situen les Taules d’Emancipació Juvenil, que esdevindran la xarxa d’actuació de les administracions públiques en matèria de joventut. Integrant en un mateix centre els serveis fins ara dispersos, es podran atendre de manera combinada i personalitzada les necessitats de cada persona jove en un territori determinat. Aquests centres permetran: 1. Conèixer en profunditat els mercats locals de treball, formació i habitatge del territori. 2. Identificar les necessitats i particularitats d’aquests territoris. 3. Establir una xarxa de relacions amb els agents econòmics i socials locals implicats. 4. Desenvolupar polítiques personalitzades segons les singularitats del mercat de destí. 5. Intermediar entre joves, empresaris, centres de formació i els que ofereixen habitatge de lloguer o compra. Les taules actuaran com a punts de servei on es podrà tractar i resoldre de manera personalitzada i integral la problemàtica juvenil al voltant dels tres eixos bàsics: formació, educació, treball i habitatge. MESURES Mesures per fomentar la formació dels joves Potenciar que els programes de garantia social (PGS) cerquin la reinserció en el sistema educatiu i no només la sortida ocupacional. Desenvolupar una política de beques que incentivi els alumnes capacitats a continuar els estudis, davant de l’alternativa d’incorporar-se al mercat de treball, en la perspectiva d’assolir una taxa d’escolarització postobligatòria del 80% de les persones entre 16 i 25 anys. Potenciar i prestigiar el cicles formatius professionals, especialment els vinculats amb els oficis. Afavorir la possibilitat d’alternar formació i treball. Consolidar un sector no universitari d’ensenyament superior per donar resposta a les necessitats tècniques del sector productiu del nostre país, vinculant l’ensenyament al progrés social i econòmic a través del teixit associatiu i del món empresarial. Potenciar l’intercanvi de joves de diversos països i la creació de xarxes d’interculturalitat i solidaritat. Mesures per fomentar la inserció laboral dels joves Vetllar perquè la contractació dels joves es produeixi en igualtat de drets socials i laborals evitant l’existència de discriminacions per raons d’edat. 99 �Potenciar els programes de formació i ocupació (escoles taller, cases d’oficis), en condicions de qualitat, per inserir els joves amb greus dificultats per continuar els estudis, així com potenciar la utilització dels contractes amb contingut formatiu (pràctiques i formació), vetllant per un ús correcte i afavorint-ne l’estabilitat. Donar suport a les iniciatives empresarials dels joves, especialment les relacionades amb l’aparició de noves activitats i, en particular, les relacionades amb el reforçament de la inclusió social, el lleure i el medi ambient. Oferir a totes les persones joves en situació d’atur, en el termini màxim de sis mesos, una oferta formativa ocupacional adequada a les seves potencialitats o una oferta de treball a través del Servei d’Ocupació de Catalunya o les Taules d’Emancipació Juvenil. Mesures per afavorir l’adquisició d’habitatges per als joves Impulsar una oferta adequada a les necessitats de la gent jove, facilitant l’accés a l’habitatge (bosses de lloguer, foyers, lloguer rotatori, convivència amb gent gran). Programa de suport per a l’accés al primer habitatge, tant pel que fa al finançament per a l’adquisició com a les garanties exigibles en els contractes de lloguer. Aplicar l’IVA reduït a les promocions de sòl destinat a habitatge protegit. Aplicar un marge de reducció en l’ITP i concedir una desgravació o ajut de 600 € anuals per contractes a persones joves. 100 �3.6. Serveis sanitaris de qualitat per a tothom La salut és l’element de la vida més apreciat per la ciutadania i les polítiques públiques són determinants per garantir-la. El sistema de salut es consolida com a Sistema Nacional de Salut, finançat a base d’impostos, a la Llei general de sanitat de l’any 1986, que garanteix la protecció de la salut del ciutadà i és un dels instruments més poderosos de redistribució de la renda i d’igualtat d’oportunitats, juntament amb l’educació i les pensions, principals elements dels estats del benestar europeus. A Espanya i a Catalunya, s’ha viscut un procés accelerat de construcció del sistema sanitari i més si es té en compte el baix nivell de prestacions i de recursos de què partíem. Les polítiques públiques de salut són clarament un dels pilars bàsics del sistema de benestar social avançat perquè, a més de ser un instrument de cohesió social, és alhora font de riquesa i d’ocupació (el sector sanitari té un pes del 3,9% en el PIB català, l’1% de la població treballa en una empresa sanitària publica i 49.774 persones formen part del personal sanitari). Des de mitjans dels noranta fins avui s’ha perdut la iniciativa i el lideratge polític per orientar el sistema, ja que la sanitat no ha estat una prioritat per al Govern de la Generalitat de Catalunya, sobretot en temes com la salut pública, la salut mental, la salut ambiental, la salut laboral i la defensa del consumidor. D’aquesta manera, s’ha produït una pèrdua de confiança creixent dels ciutadans en l’atenció sanitària (llistes d’espera, ambulàncies, etc.) i en la protecció de la salut (vaques boges, legionel·losi, intoxicacions alimentàries, etc.). A més, constatem el desencís i manca de motivació dels professionals i una iniquitat territorial creixent. En definitiva, podem parlar de crisi del model sanitari català i del seu finançament. El nou Govern ha de revisar i actualitzar el sistema sanitari, conservant-ne els elements vigents, útils i eficaços, tornant-ne a examinar d’altres i generant noves idees, projectes i il·lusions que trenquin amb les inèrcies i carències actuals. El nou Govern de la Generalitat ha de modernitzar l’Institut Català de la Salut. El nou ICS gaudirà una veritable autonomia de gestió, i descentralitzarà la presa de decisions operatives als centres o a xarxes integrades en el territori. Cal reformar l’administració sanitària catalana, garantint-ne la viabilitat econòmica, i executar un pla especial d’inversió per millorar el servei. La gestió pública del sistema sanitari pot ser, i ha de ser, de qualitat i eficient. Aquest nou sistema de salut ha d’integrar i coordinar els serveis socials d’atenció a la dependència juntament amb l’atenció sanitària i prioritzar la salut pública entesa com a promoció de la salut, prevenció i vigilància de la malaltia, protecció de la salut general, de la salut laboral i la mediambiental. 101 �Salut mental Cal fer especial esment en la salut mental. Catalunya va ser capdavantera en la reforma de l’assistència psiquiàtrica però, un cop restaurada la Generalitat i després de rebre els primers traspassos en matèria sanitària, va romandre aturada durant tota la dècada dels anys vuitanta, fins a la promulgació de la Llei d’ordenació de la sanitat a Catalunya (LLOSC), l’any 1990. El desenvolupament de l’assistència psiquiàtrica dels darrers anys s’ha basat, sobretot, en les estructures hospitalàries històriques, fent girar el sistema al voltant de les necessitats dels centres i no de les dels malalts i els seus familiars. No han existit uns criteris clars i explícits de planificació global del fenomen, fet que ha provocat una proliferació de dispositius d’assistència sanitària especialitzada, amb molta iniquitat en l’accés territorial i la qualitat. Actualment, Catalunya està per sota de la mitjana de l’Estat en despesa sanitària destinada a l’atenció psiquiàtrica per habitant. El propòsit del nou Govern de la Generalitat és afavorir la normalització de la vida de les persones que pateixen malalties mentals i de les seves famílies. Així doncs, caldrà establir una coordinació interdepartamental per tal que el malalt mental i les famílies que en tenen cura tinguin recursos per a la integració social i laboral del malalt. Salut pública Un altre àmbit de l’actuació del Govern de la Generalitat en sanitat que requereix una intervenció especial i un canvi d’orientació és el de la salut pública. Catalunya té un dels dèficits més importants d’Espanya i d’Europa en el desenvolupament de la salut pública i altres temes relacionats amb ella (salut ambiental, salut laboral, defensa del consumidor, etc.). Pel Govern de CiU, aquest no ha estat mai un tema prioritari i, per això, no existeix al nostre país una xarxa catalana de salut pública. L’exemple més clar d’aquest dèficit és que Catalunya té el nombre més elevat de malalties disentèriques d’Espanya i una de les taxes d’intoxicació alimentària més elevades. Ús racional dels medicaments: increment de l’ús dels genèrics L’ús dels medicaments és bàsic per al control de les malalties i redueix el nombre de baixes laborals, d’ingressos hospitalaris, d’intervencions quirúrgiques, millora la qualitat de vida i, per tant, redueix la pèrdua de vides humanes. Ara bé, els medicaments també poden tenir efectes negatius sobre la salut de l’usuari, en els casos en què hi ha una selecció inadequada dels medicaments o si se’n fa un ús inadequat. L’espectacular creixement del consum de medicaments i de la despesa farmacèutica ha estat motiu de preocupació en el conjunt de la UE. A Catalunya la despesa pública en medicaments és molt elevada: la mitjana de creixement durant els darrers vuit anys ha estat al voltant de l’11% anual. I la despesa en medicaments suposa al voltant del 24% de la despesa sanitària pública total. 102 �Cal una aposta decidida per fomentar el bon ús dels medicaments, impulsar l’ús dels genèrics i racionalitzar la despesa, actuant en tots els sectors implicats: usuaris (consumidors), indústria farmacèutica i prescriptors (metges i farmacèutics). Medicines naturals Un altre tema d’interès creixent en aquest àmbit és el de les medicines naturals (naturopatia, osteopatia, homeopatia, medicina tradicional xinesa i acupuntura). A Catalunya, l’interès per aquestes pràctiques representa la recuperació d’una llarga tradició i experiència, i hi ha més de 2.000 professionals en actiu al sector. En aquest sentit, les administracions de l’Estat i de Catalunya han ignorat la medicina natural i l’han deixat en una situació d’al·legalitat: es pot consumir i practicar, però cap Administració no en garanteix la qualitat al consumidor ni empara el professional. El nostre compromís és el de regular les medicines naturals com a part dels recursos per a la salut i com a complementàries de l’actual medicina convencional. A través de la regulació i avaluació, es garantirà la qualitat de l’oferta i la formació, i l’estabilitat i el reconeixement dels professionals. OBJECTIUS Salut (atenció sanitària, salut pública i serveis socials d’atenció a la dependència) Establir un model basat en la salut més que en la malaltia i en “tenir cura” davant de la cronicitat. Millorar la qualitat de l’atenció sanitària amb un enfocament biopsicosocial i amb perspectiva de gènere. Potenciar l’atenció primària de salut com a base fonamental del sistema sanitari. Prioritzar la salut pública i oferir garanties de salut i de seguretat alimentària. Atendre la cronicitat en les situacions que ho requereixin, mitjançant serveis socials d’atenció a la dependència. Situar el ciutadà com a centre del sistema. Dret a decidir sobre la pròpia vida i una mort digna. Establir polítiques públiques per disminuir les desigualtats socials en salut i incorporar en el Pla de Salut objectius substancials i avaluables en la reducció de la mortalitat. Millora del finançament sanitari i increment dels recursos. 103 �MESURES Mesures per millorar i reformar l’atenció primària Garantir un temps de visita suficient de deu minuts, proporcionar més recursos humans per tal d’adaptar les plantilles a les peculiaritats geogràfiques i socials de l’àrea, i incrementar la capacitat resolutiva dels centres d’atenció primària (CAP). Atendre els ciutadans i les ciutadanes abans de 24 hores amb el seu metge de capçalera en els centres de salut (sempre que la situació no sigui urgent). Realitzar la revisió anual de la història clínica a tots els ciutadans i ciutadanes per tal de garantir les activitats preventives i de promoció i protecció de la salut adequades a cada persona d’acord amb l’edat, hàbits, etc. Augmentar la cartera de serveis: prestacions dentals gratuïtes per a nens i nenes entre 6 i 14 anys i per a malalts crònics. Proporcionar atenció podològica a malalts de risc (diabètics, malalties de l’aparell circulatori, etc.). S’establiran mecanismes per tal d’evitar problemes d’equitat en el tracte i en els resultats de la salut de la ciutadania, establint terminis per a la integració total de tots els professionals sanitaris de l’atenció primària. Potenciar l’atenció domiciliària. L’atenció primària atendrà millor les persones grans i les persones que en tenen cura, mitjançant l’ús conjunt dels recursos socials i sanitaris, amb la col·laboració estreta dels ajuntaments. Dur a terme un canvi d’orientació en el sistema per dotar-lo d’eines de salut pública i comunitària que permetin la promoció de la salut, la prevenció de la malaltia i que evitin la medicalització excessiva. Així doncs, els centres d’atenció primària, a part de cobrir l’atenció sanitària, gestionaran l’aplicació de programes de salut pública i de programes d’atenció integral a la dependència. Introduir formació per una concepció integral de la persona en els CAP. La plantilla dels centres d’atenció primària s’ha d’adaptar al tipus de població i a les seves necessitats (increment d’immigració, increment de la natalitat, població envellida, etc.). Adequar els sistemes d’informació de l’atenció primària i fer-los compatibles amb els de la resta del sistema sanitari per tal d’aconseguir una bona coordinació entre nivells assistencials, respectant la privacitat del pacient. Els centres d’atenció primària han d’actuar com a motors de difusió de la informació i la formació dels usuaris de la sanitat pública. El personal sanitari, amb ajuda d’altres professionals, s’ha d’encarregar de la pedagogia sanitària de la població. 104 �L’assistència domiciliària ha de cobrir i fomentar la recuperació dels pacients en el seu entorn habitual, des d’una perspectiva sanitària i social, amb la participació d’equips multidisciplinars i acompanyada de polítiques de suport a la família. Prestar especial atenció a les malalties estranyes, amb centres de referència a Catalunya, en el camp científic i, molt especialment, en la reinserció del malalt a la societat i en el suport a les famílies i a les persones que en tenen cura. Tenint en compte l’increment de població procedent d’altres països, es facilitarà al personal de l’atenció primària la formació en la diversitat intercultural i en les patologies pròpies de cada país. Mesures per reduir les llistes d’espera Garantir serveis accessibles de diagnòstic ràpid a tot el territori, que evitaran les demores en la realització de proves o estudis i serviran per fer un diagnòstic precoç de malalties greus (com les oncològiques o cardiològiques). Reorganitzar l’oferta d’especialistes, fet que permetrà donar garanties d’un temps màxim d’espera d’entre un i dos mesos per a les visites no urgents, segons l’especialitat. Assegurar un temps màxim d’espera inferior als sis mesos per a les intervencions quirúrgiques de malalties no greus (cataractes, pròtesi de genoll i maluc, hèrnies, varius, etc.). Periòdicament, es revisarà quines són les intervencions amb llistes d’espera per evitar que l’actuació preferent en unes operacions no provoqui llistes d’espera en d’altres. Gestionar amb transparència les llistes d’espera. Establirem uns registres centralitzats que publicaran cada mes els indicadors de temps d’espera per centres, per procediments quirúrgics i per proves complementàries i visites d’especialistes. Proporcionar al pacient un certificat d’inclusió en una llista d’espera, perquè pugui tenir constància escrita del moment en què ha entrat en llista d’espera. Mesures per uns serveis sanitaris més confortables i humanitzats Millorar l’accessibilitat, les infraestructures i el confort de l’atenció primària i dels serveis d’urgència. Garantir una atenció telefònica o via Internet adequada. Introduir millores a les habitacions dels hospitals per fer-les més confortables. A les habitacions que no puguin ser individuals, els llits quedaran separats per mampares que garanteixin la intimitat. Els acompanyants disposaran de butaques més còmodes. Cap habitació no tindrà més de dos llits i la tendència de cara al futur ha de ser augmentar el nombre de cambres individuals, especialment en ginecologia i obstetrícia, i per a malalts en fase terminal. Millorar les infraestructures de les urgències hospitalàries per augmentar la intimitat, la dignitat i la comoditat del pacient. 105 �Millorar l’atenció hospitalària urgent per poder disminuir el temps d’espera en els serveis d’urgència. Millorar el transport urgent (urgències i emergències sanitàries) arreu de Catalunya, diferenciat del transport programat (trasllat de malalts a rehabilitació, visites hospitalàries, diàlisi, etc.). Creació d’una xarxa de transport sanitari urgent que contribueixi a disminuir el temps d’arribada als punts d’assistència, tenint en compte les particularitats territorials i la distribució de la població. Increment del transport sanitari medicalitzat per tal que arribi a tot el territori en les mateixes condicions, amb els mateixos temps de resposta i amb la mateixa oferta de serveis, en funció del territori. Assegurar la coordinació de tots els recursos sanitaris d’urgència dins d’un mateix territori, en el marc del 112 català. Millorar l’atenció a les emergències sanitàries extrahospitalàries, fent del 112 un número especialment sanitari i perfectament coordinat amb d’altres actuants del món de les emergències. Mesures per garantir l’atenció a les malalties cròniques Oferir un servei integral, sanitari i social a domicili, amb un treball conjunt de tots els professionals, en especial dels auxiliars de la llar, els treballadors socials i els infermers/es. Aquests darrers seran els professionals clau d’aquest servei, que es gestionarà des de l’àmbit local i als centres d’atenció primària (CAP). Creació de l’Agència Sociosanitària d’Atenció a la Dependència, que tindrà les funcions de planificació i de garantir l’accés i la qualitat dels serveis sanitaris i socials per a les persones amb dependència (malalts crònics, persones grans, amb discapacitats, malalts mentals, etc.), amb el finançament adequat i impulsant-hi la participació de les organitzacions socials no lucratives. En l’àmbit local –municipi o mancomunitat de municipis–, els serveis d’atenció sanitària i social garantiran un suport adequat a les persones amb dependència, en què es prioritzarà la dependència greu, el suport a domicili, la rehabilitació i, quan siguin necessaris, habitatges amb suport, centres de dia i residències. Establir mecanismes d’informació i de suport efectius a les entitats (associacions, fundacions, etc.) que agrupen voluntaris, familiars i malalts crònics (càncer, Alzheimer, fibromiàlgia, reuma, parkinson, malalties neuromusculars, malalts mentals, etc.), i coordinats amb la sanitat i els serveis socials públics. Que tota la població amb dependències pugui accedir als serveis amb igualtat de criteris de qualitat en l’assistència i el més a prop possible del seu entorn. Mesures per garantir un plantejament integral de la malaltia mental Implementar un nou model de salut mental que tindrà les característiques següents: serà d’accés universal i de responsabilitat pública; abordarà la malaltia amb una 106 �visió biopsicosocial (sanitària, social i psicològica alhora); els serveis hauran d’estar a prop del malalt i la comunitat intervindrà en l’atenció per evitar-ne l’aïllament; serà equitatiu territorialment; s’acordarà amb tots els agents de salut, i rebrà un finançament suficient que, a més, permetrà incrementar la recerca i la prevenció. S’integrarà la salut mental en els hospitals generals i en les estructures sanitàries d’àmbit territorial. Desplegament de dispositius assistencials d’àmbit comunitari (hospitals de dia, serveis d’internament a la comunitat i atenció domiciliària, comunitats terapèutiques i rehabilitadores) com alternativa a l’hospitalització tradicional en els grans hospitals psiquiàtrics. Afavorir la reinserció social i laboral del malalt psiquiàtric. Establir mecanismes per tal de garantir la continuïtat en la trajectòria assistencial del malalt mental més greu (trastorns mentals severs). Posar l’accent en una articulació adequada per efectuar un treball en xarxa entre els diferents agents de la salut mental i associacions d’usuaris i famílies, professionals, entitats proveïdores i diferents estaments de l’Administració. Establir criteris d’ús racional de psicofàrmacs i anàlisi de les seves indicacions. Realitzar un mapa de recursos per a la salut mental i accions per desplegar en vuit anys per a la universalització de l’assistència i les garanties de qualitat i d’equitat territorial. Definir la cartera o prestacions bàsiques de salut mental de tots els departaments implicats, amb indicadors de qualitat assistencial. Possibilitar que l’atenció sanitària primària atengui les persones amb trastorns mentals lleus i assegurar la formació adequada a la xarxa d’atenció hospitalària, sanitària, social i primària, i el treball conjunt entre la xarxa de salut mental i la xarxa sanitària i social bàsiques. Potenciar la intervenció psicoterapèutica i social de l’entorn familiar de les persones amb trastorns mentals lleus. Introduir de manera gradual terapeutes grupals a les àrees bàsiques de salut per donar cobertura psicoterapeuta a l’atenció dels trastorns mentals lleus. Increment del nombre de psicoterapeutes i terapeutes grupals en els centres de salut mental, així com dels infermers/res especialistes en salut mental. Donar suport a les associacions de familiars de malalts mentals de Catalunya, les associacions de malalts mentals i les de professionals de la salut mental. Integrar la xarxa de salut mental i la xarxa d’atenció a drogodependències dins de la xarxa integrada de salut. Mesures per millorar la salut pública Crear l’Agència de Salut Pública, amb un infraestructura (epidemiologia, recerca científica, laboratoris) basada en el rigor científic. Els serveis corresponents abordaran aspectes fonamentals, com la promoció de la salut, la prevenció de la 107 �malaltia i la protecció de la salut, l’educació per a la salut, la salut laboral, la salut comunitària, la seguretat alimentària, la seguretat viària i la salut mediambiental. Crear instruments de coordinació entre la formació, la recerca i l’aplicació de la salut pública. Reforçar els serveis de vigilància epidemiològica de manera que es garanteixi el seguiment de tots els casos notificats de malalties transmissibles de rellevància sanitària, per tal d’esbrinar l’origen de la infecció i poder identificar, tractar i prevenir altres casos. Millorar la formació dels tècnics en salut pública i vetllar per la seva carrera professional. Estimular la recerca a través de la xarxa de salut pública a Catalunya, que permetrà obtenir dades actualitzades dels problemes de salut emergents per realitzar-ne una prevenció adequada. Un esforç en anàlisi epidemiològica servirà per decidir els objectius en salut i per a l’avaluació dels programes. Fomentar estratègies en relació amb l’exercici físic, l’alimentació correcta, el sexe segur, la prevenció d’embarassos no desitjats, la reducció de riscos i danys en l’ús de drogues il·legals i l’educació per a la salut al llarg de tota la vida, amb especial atenció a la salut escolar i als col·lectius més vulnerables. La promoció de la salut i la prevenció seran estratègies essencials en l’abordatge de les drogodependències, especialment del tabac i l’alcohol, però també l’heroïna, la cocaïna, les drogues de síntesi i altres substàncies addictives. Els programes d’acció contra les drogodependències hauran de contemplar la participació activa de les administracions locals. Així ho recomanen els components preventius, comunitaris, rehabilitadors dels programes. Els dispositius assistencials d’atenció a la drogoaddicció estaran integrats als serveis de salut mental. Donar suport a la lluita contra la sida, com a malaltia que ens afecta a tots i a totes. Realitzar campanyes de prevenció contra la sida i la resta de malalties de transmissió sexual i fomentar l’ús de mètodes anticonceptius. Programes generalitzats sobre sexualitat a centres educatius i centres cívics, i repartiment gratuït de preservatius, especialment entre els sectors considerats de més risc per a la transmissió del virus de la sida (persones dedicades a la prostitució, adolescents, etc.). Estendre els serveis que proporcionen xeringues esterilitzades als drogoaddictes, per evitar el contagi de la sida a través de xeringues infectades. Atendre les persones seropositives. En el cas de persones que no tinguin la sida, però que en siguin portadores del virus, proporcionar gratuïtament la medicació que necessiten per no desenvolupar la malaltia. En el cas de persones que ja tinguin la malaltia, procurar que disposin del màxim d’atencions mèdiques possibles. Dotar de més mitjans la sanitat pública per fer front als malalts/es d’anorèxia, bulímia i altres trastorns de l’alimentació. Vetllar perquè els mitjans de comunicació disminueixin les imatges de dones extremadament primes, presentant-les com a 108 �models a seguir. Realitzar campanyes per difondre bons hàbits alimentaris i de salut. Cal explicar els avantatges de la dieta mediterrània per evitar un consum excessiu del menjar tipus fast-food i fomentar la pràctica de l’exercici físic per combatre la sedentarietat. Elaborar i presentar un informe de salut de Catalunya cada any i per cada regió sanitària. Establir programes concrets de salut pública per a cada àmbit territorial local, adaptats a les necessitats reals de salut dels ciutadans de cada territori. Mesures per millorar la gestió de l’Institut Català de la Salut Dotar cada hospital i equip d’atenció primària de l’ICS d’elements efectius d’autonomia de gestió. Crear òrgans de govern a cada hospital o àmbit territorial de l’ICS, amb la participació de l’administració local. Presentar anualment, igual que els altres centres de la xarxa, un informe sobre la gestió de l’Institut Català de la Salut i els seus resultats en el camp de la salut. Mesures per garantir l’ús racional dels medicaments Promoure un pacte amb els diferents sectors implicats per a l’ús racional dels medicaments (ciutadania, professionals sanitaris, farmacèutics, distribuïdors, indústria farmacèutica). El bon ús de la targeta sanitària individual serà un element estratègic per a l’avaluació del consum de fàrmacs. Desenvolupar un programa de qualitat en l’àmbit del medicament dins d’un marc normatiu per a l’acreditació dels serveis sanitaris públics, que permetrà la millora de les activitats assistencials que incideixin en el bon ús del medicament. Assegurar el seguiment i control de les compres de medicaments realitzades pels serveis farmacèutics de la Xarxa Pública Hospitalària per optimitzar la política actual, agilitar els procediments i dotar de transparència el sistema. Centralitzar la informació i crear preus de referència propis del sistema. Potenciarem les funcions de promoció de la salut i de prevenció de la malaltia de les oficines de farmàcia i la coordinació amb els serveis d’atenció primària. Cercar el consens amb tots els agents implicats entorn d’un nou sistema de retribució de les oficines de farmàcia que contempli les funcions assistencials i sanitàries dels professionals farmacèutics, per tal d’impulsar les modificacions legals pertinents. Impulsarem programes globals d’atenció farmacèutica amb la coordinació de l’Oficina de Farmàcia i els centres d’atenció primària que incloguin la detecció, correcció i prevenció dels problemes associats a l’incompliment dels tractaments i els errors de prescripció, interaccions farmacològiques o reaccions adverses als medicaments. 109 �Establir un pacte amb les oficines de farmàcia i els col·legis de farmacèutics de Catalunya, mitjançant el qual la Conselleria de Salut incideixi en la regulació i contractació de les oficines de farmàcia, en aplicació de les seves competències. Adaptar la regulació de les oficines de farmàcia a les característiques especials de cada territori. Promoure un pacte de sostenibilitat amb la indústria farmacèutica que contempli un codi ètic de les polítiques de promoció i que premiï la inversió en recerca. Difondre polítiques integrals per a la implantació de medicaments genèrics, que siguin un eix bàsic en els pactes de prescripció de sostenibilitat i de concertació. Elaborar guies terapèutiques de referència i la prescripció per principi actiu dels medicaments. El sistema sanitari català donarà especial prioritat a la recerca en aquells àmbits que reben menys atenció per part del sector privat i que alhora tinguin un impacte més gran sobre la salut pública catalana i la global. Mesures per regular les medicines naturals Regular les medicines naturals com a part dels recursos per la salut i/o complementaris i alternatius de l’actual medicina convencional. Oferir garanties de qualitat en l’ús de les medicines naturals: acreditació i homologació d’ensenyaments, centres i professionals. Instar l’Estat a regular les medicines naturals en l’àmbit de les seves competències i instar la Unió Europea a harmonitzar la regulació de les medicines naturals en el marc de la UE. Mesures per tenir un sistema sanitari democràtic i participatiu Reforçar la percepció que els ciutadans són propietaris del sistema de salut i, alhora, en són consumidors i usuaris. És necessari determinar els seus drets i deures per a la seva corresponsabilitat en el bon ús del sistema. També tindran dret a decidir en qualsevol intervenció i en el testament vital. Els ciutadans han de participar en els consells de salut nacionals, regionals i locals, on es retin comptes, amb total transparència, dels resultats del sistema en termes de salut i econòmics. Des dels organismes de defensa del consumidor s’ha de fer un seguiment de la qualitat del sistema, i des dels òrgans de participació ciutadana s’ha d’avaluar el grau de compliment dels objectius plantejats en els plans de salut per a cada regió sanitària. El dret a escollir el professional i el centre ha de ser del pacient, amb la garantia del dret a la segona opinió en cas de malalties de pronòstic greu detectades a través del metge de capçalera. Es donarà suport a les associacions de ciutadans i ciutadanes en defensa dels drets dels consumidors i entitats de persones o familiars específics per malalties i 110 �s’establiran mecanismes perquè puguin intervenir en la presa de decisions sobre el model organitzatiu dels serveis que reben. Les organitzacions i grups d’ajuda mútua de malalts i familiars de malalts són els autèntics clients del sistema i en coneixen les necessitats –tot i que puguin expressar-les de manera fragmentada– i, per tant, cal fomentar i donar suport a la seva existència i a la seva tasca, així com a la seva coordinació i interlocució amb el sistema sanitari. L’accés al sistema a partir de les noves tecnologies serà una prioritat. L’ús dels mitjans necessaris ha de permetre als ciutadans i ciutadanes accedir i moure’s a través del sistema des de qualsevol lloc. La història clínica compartida –amb la garantia de la protecció de les dades confidencials– facilitarà la informació. Els ciutadans podran accedir als indicadors de qualitat tant del sistema públic com del privat. Mesures per millorar les condicions dels professionals sanitaris Establir un model retributiu bàsic homogeni, de carrera professional i d’incentius, per a tota la xarxa sanitària que comporti un correcte nivell salarial i una homologació de les condicions laborals bàsiques de tota la xarxa sanitària. Incentivar en base a objectius (econòmics i professionals) la dedicació exclusiva a la xarxa pública. Analitzar detalladament les càrregues professionals per potenciar les zones amb els dèficits més grans. Assegurar la participació dels professionals en la presa de decisions tant pel que fa a la gestió com als plantejaments d’objectius clínics. Adequar el nombre de professionals a la població que cal atendre, valorant l’envelliment, les noves migracions, la demanda i l’ús dels serveis, l’àmbit rural i aquelles zones amb més problemes socials. La infermeria ha de veure potenciat tant el seu rol comunitari com el seu paper fonamental en l’atenció domiciliària, les cures de recuperació i de rehabilitació, el seguiment i atenció dels malalts crònics i de les necessitats de la gent gran dependent, l’educació per a la salut, la promoció d’hàbits saludables i la prevenció de malalties, així com el seu paper assistencial en l’àmbit hospitalari. Estimular la creació i/o el desenvolupament de les noves professions sanitàries (salubristes, especialistes en salut laboral, professionals sociosanitaris, fisioterapeutes, etc.). Desenvolupar les especialitats d’infermeria, determinant-ne les funcions i les competències. Impulsar la creació de la Llicenciatura en Infermeria. Impulsar una carrera professional on els incentius no siguin només de caire econòmic, sinó també de caire social: jornades de descans, períodes de formació subvencionats, reciclatge en altres centres, etc. 111 �Fomentar una política laboral en què el personal sanitari assistencial, després de determinats anys d’exercici, pugui desenvolupar càrrecs de caire consultiu. Mesures per reformar l’administració sanitària catalana per tal de millorar-ne els serveis Promoure una llei de modernització i de qualitat del Sistema Català de Salut. Treballar, en un horitzó de vuit anys, per arribar a equiparar el percentatge respecte al PIB del finançament sanitari al d’altres regions o països amb una renda per càpita i característiques similars a les nostres. Les inversions tindran les característiques següents: - Quantificarem l’import de les inversions traslladades als proveïdors així com les necessitats no cobertes per als propers quatre anys. S’elaborarà un pla de refinançament de les inversions. - Elaborarem un pla específic d’inversions, reposicions i recursos de l’ICS necessaris en els propers vuit anys. - Prepararem un pla de refinançament de les inversions en salut mental, avui sota l’esforç dels proveïdors, amb l’ampliació del seu abast a l’atenció ambulatòria i comunitària, i amb la dotació de recursos socials i laborals suficients per a la inserció del malalt mental a la societat. - Es mantindrà el pla d’inversions sociosanitàries previst fins al 2005 (27 milions d’euros), però es clarificarà el sistema d’endeutament o pagament per part del sistema públic de salut. Rendibilitzar les inversions o actius importants en forma d’instal·lacions o equips mèdics dels centres públics. Per tant, es potenciarà l’ús de les instal·lacions matí i tarda, d’una manera més intensiva. Establir sistemes eficaços de coordinació entre l’atenció hospitalària i la primària, per evitar la duplicació de proves, per millorar la informació sanitària, reduir-ne el cost i, sobretot, per donar un servei més eficaç i eficient a la ciutadania. 112 �3.7. Esport, salut física i ocupació activa de l’oci per a totes les edats En els darrers 25 anys s’han produït una sèrie de canvis que han modificat profundament el sector de l’activitat física i de l’esport. Avui dia, aspectes tan tradicionals com la competició, l’esforç, la superació o el sacrifici, estan deixant pas a altres conceptes com el benestar, el manteniment físic, la relació o la recreació. Estem vivint, doncs, una transformació del model d’organització esportiva. La verticalitat del sector, caracteritzada per la competició esportiva, s’ha transformat en un model horitzontal en què interaccionen un conjunt molt interessant d’àrees, conceptes i valors. La transversalitat de l’esport obliga a un nou plantejament en el qual l’activitat física i l’esport han esdevingut un factor indispensable a l’hora de parlar d’integració social, serveis socials, joventut, benestar social, turisme, desenvolupament econòmic, igualtat, diversitat, etc. L’esport és una eina per treballar la cohesió social i la millora de la qualitat de vida dels nostres ciutadans i ciutadanes dins del marc de les polítiques de l’Estat del Benestar. L’esport és un factor d’ocupació del temps de lleure i apareix com un element que transmet valors, que millora la salut i l’autoestima, que fomenta la participació, que genera cultura social i que fomenta la diversitat en la nostra societat plural. A la vegada, l’esport s’ha convertit també en un motor de creixement econòmic del país. El turisme, la indústria i altres sectors de l’economia troben en l’esport un element de creixement i de creació de riquesa. La base social de la pràctica esportiva ha variat totalment i avui dia una part molt important de la ciutadania, amb independència de la seva edat o condició, practica esport de manera regular. La progressiva incorporació de l’esport en els hàbits de vida dels ciutadans i ciutadanes i l’aparició de noves demandes i necessitats, han obligat les administracions a intervenir activament. Tot i aquest escenari, l’esport català viu una crisi de lideratge i de direcció. Hi ha una manca evident de coordinació entre les institucions i les entitats que, sota el nostre punt de vista, ha afectat molt directament 4 aspectes clau per al desenvolupament esportiu, econòmic i social d’un país com Catalunya: L’esport escolar. Elements que cal millorar L’organització esportiva als centres educatius públics de primària (CEIP) és insuficient i gairebé inexistent als instituts d’ensenyament secundari (IES). A la majoria de centres docents de Catalunya hi ha un divorci total entre l’educació física curricular i l’activitat esportiva dels alumnes, cosa que converteix l’activitat física i l’esport en un element marginal de l’educació dels nostres fills i filles. Les instal·lacions esportives dels centres escolars no estan optimitzades. Moltes tanquen a partir de les cinc de la tarda, fet que impossibilita l’organització d’activitats esportives. 113 �La relació entre els centres i els clubs i altres associacions esportives per tal d’aconseguir un millor aprofitament dels equipaments i dels recursos també és escassa. En molts casos el material esportiu, els recursos i les instal·lacions dedicades a la promoció de l’esport no són els adients ni estan preparats per satisfer les noves inquietuds o necessitats esportives dels joves. La formació i professionalitat dels tècnics esportius orientats a la iniciació esportiva no és l’òptima des d’un punt de vista quantitatiu ni qualitatiu. Encara és molt habitual trobar persones que, tot i que ho fan amb bona fe, no tenen ni la formació ni els recursos adients per desenvolupar una activitat formativa tan important com aquesta. La concepció de l’esport en edat escolar i la iniciació i la promoció esportiva encara es dissenyen sobre eixos directrius tradicionals. La planificació del cicle esportiu dels nostres fills i filles, en la majoria dels casos, no té en compte que l’activitat s’ha d’adaptar a l’estat evolutiu de la persona i que durant l’entrenament infantil s’han d’establir les bases de l’entrenament i del rendiment futur. A causa d’aquest mal plantejament de l’activitat esportiva en edat escolar, l’abandonament esportiu és molt ràpid i nombrós. Són escasses les alternatives cap als joves que abandonen l’esport en edat escolar per falta d’interès o competència esportiva. De la mateixa manera que veiem amb la promoció esportiva dels joves a qui no interessa el model tradicional actual, la selecció de talents esportius està mancada d’un model de planificació global amb el qual els joves talents obtinguin el millor tractament i les millors condicions de desenvolupament integral per a totes les disciplines esportives. El paper dels pares i les mares no s’està treballant. El seu comportament o posicionament davant de l’activitat o rendiment esportiu del seu fill o filla, pot afectar positivament o negativament el desenvolupament integral futur del jove. El desenvolupament de la pràctica esportiva Tot i la indiscutible feina feta, encara hi ha un llarg camí a recórrer per garantir les possibilitats d’accés de tots els segments de la població a un sistema de pràctiques físiques esportives que transmeti valors positius i que sigui equilibrat i de qualitat, amb independència de la procedència, de l’edat, del sexe, de la condició física o del nivell socioeconòmic dels usuaris. En molts casos, el teixit esportiu actual està d’esquena a les noves ofertes i formes de pràctica esportiva. Des de les institucions, des dels clubs, federacions i altres operadors, no hi ha ni la suficient coordinació ni la sensibilitat adequada per donar resposta a les noves necessitats de totes les persones que formen les societats modernes. Això, entre d’altres, està provocant la decadència de molts clubs modests i la crisi del sector associatiu a Catalunya. La concepció dels equipaments esportius que des de l’actual Govern de la Generalitat es defensen i se subvencionen, encara segueix el model tradicional a què fem referència. 114 �Les dimensions, distribucions i dotacions dels actuals equipaments esportius no estan preparades per donar resposta a les noves necessitats esportives de la població. Esport espectacle Defensem una reflexió a nivell de l’Estat i europeu sobre el futur de l’esport espectacle amb una revisió necessària dels mecanismes de control públic, de les lligues i dels clubs professionals i un endinsament dels instruments de fiscalització per tal de garantir la sostenibilitat del sistema i evitar-ne la fallida. Catalunya ha de continuar essent la seu de grans esdeveniments esportius i, a la vegada, continuar essent la seu de grans competicions internacionals de caràcter extraordinari. L’èxit esportiu i organitzatiu de tots aquests esdeveniments és un factor de promoció integral de la imatge del país, no només esportiva, sinó també política i econòmica. Per això mobilitzarem recursos públics i privats que ajudin a la seva consolidació. En el nostre punt de vista, la difusió dels esdeveniments esportius a través dels canals de comunicació de titularitat pública és reduïda i inexistent en els esports minoritaris i és per aquest motiu que promourem la màxima difusió de l’activitat esportiva a través dels mateixos i, molt especialment, a la televisió de Catalunya. L’esport, contingut transversal i factor econòmic important La renovació de la pràctica esportiva a Catalunya necessita una nova manera de gestionar l’esport. Cal integrar en un organisme de gestió esportiva els diferents departaments i unitats amb competències en l’activitat física i esportiva. L’esport, a més de ser un poderós element integrador de les polítiques de benestar, és també un sector amb un gran potencial de creixement que contribueix de manera molt significativa a la creació de riquesa, de coneixement i d’ocupació. L’esport ha estat recentment un instrument per a l’assoliment del creixement i de l’impuls del país (l’exemple més clar n’han estat els Jocs Olímpics). Avui, a la Unió Europea, la despesa realitzada en esport i la seva pràctica equival a un 2% de la despesa en economia domèstica i té un considerable potencial de creixement. A finals de l’any 2003, el consum de material esportiu a l’Estat espanyol serà de 3.840 milions d’€. El 45% de les indústries relacionades amb la producció de material esportiu es troben a Catalunya. Per tot això des del Govern de la Generalitat farem un esforç de captació i de localització per a les grans empreses de la indústria esportiva, dins d’un programa d’abast nacional que converteixi Catalunya en el país de l’esport. e) L’esport a Catalunya L’especificitat històrica, cultural, lingüística i política del nostre país té també la seva expressió en el fet esportiu. El ric teixit esportiu, la capitalitat de l’esport que Catalunya ha mantingut al llarg de més d’un segle a l’Estat espanyol, la vocació dels seus dirigents, esportistes, clubs i federacions, cal que tinguin la seva expressió en la promoció de la presència organitzada del nostre país en el món de l’esport. Per això lluitarem per dissenyar un marc europeu institucional que permeti que les nacionalitats, les regions i els altres àmbits de desconcentració política i administrativa 115 �dels Estats, tinguin un àmbit de participació i protagonisme en les competicions internacionals que doni sortida a l’anhel de projectar col·lectivament els sentiments esportius dels pobles i nacions. Ho farem a través d’un triple principi de: realisme respecte al marc legal i reglamentari que regula l’organització esportiva; gradualisme, a través d’una progressiva presència internacional del nostre esport; i possibilisme per esgotar al màxim les oportunitats de presència, amb la qual cosa avançarem en el reconeixement internacional de la realitat esportiva catalana. OBJECTIUS 1. Reformar i impulsar l’esport en edat escolar i per a la joventut. 2. Garantir el dret a la pràctica esportiva del conjunt de ciutadans i ciutadanes, i constituir i consolidar xarxes de desenvolupament esportiu sostenibles, socialment i econòmicament. 3. Consolidar Catalunya com un país de l’esport, seu de grans esdeveniments esportius, i mantenir-hi les competicions més emblemàtiques, fent-les cada cop més importants. 4. Crear l’Agència Catalana de l’Esport, que assumirà la coordinació amb les diferents polítiques que l’afectin transversalment (educació, salut, igualtat, integració, cultura, economia, indústria, turisme, urbanisme, medi ambient, etc.). 5. Garantir la presència internacional de l’esport català de manera realista, gradual i possibilista, cercant el màxim de complicitats que històricament han estat a la base de l’èxit de l’esport català. MESURES Mesures per reformar i impulsar l’esport en edat escolar i per a la joventut Convertir els centres educatius en llocs de referència i pràctica esportiva de nens i joves, i garantir-ne la continuïtat una vegada s’abandona el centre escolar, i la selecció i promoció dels talents esportius que destaquin. Millorar el model organitzatiu dels jocs escolars de Catalunya, especialment unificant les competicions en les edats infantils. Aprofitar més la utilització de les instal·lacions esportives dels centres escolars, millorar-les i arribar a acords amb instal·lacions properes, ja siguin públiques o privades. Crear la figura del dinamitzador d’activitats del centre escolar, que desenvoluparà les activitats extraescolars dintre del seu projecte educatiu. Farem un esport educatiu a través de la formació dels tècnics esportius, mestres d’educació física i llicenciats en INEFC. 116 �Incorporar a la iniciació, activitat i competició esportiva valors socials positius. Establir les bases per donar la informació necessària per educar els pares i les mares en la manera d’afrontar la pràctica esportiva dels seus fills. Posar en marxa un programa d’iniciació esportiva perquè tots els nens i nenes aprenguin a nedar abans dels 6 anys. Mesures per construir i consolidar xarxes de desenvolupament esportiu per afavorir la pràctica esportiva Potenciarem la generalització de la pràctica esportiva dels ciutadans i ciutadanes com element de benestar físic, equilibri de salut, interrelació social i transmissió de valors positius, incentivant aquesta pràctica conjuntament amb els sectors públic i privat de l’oferta esportiva. Establir un programa d’ajut a les federacions esportives i als clubs tradicionals per trobar un major equilibri entre els serveis als socis, l’esport educació, l’esport salut, l’esbarjo i l’esport de competició. Facilitar la transformació dels clubs i federacions catalanes, d’entitats administratives a entitats de serveis, per això impulsarem la participació dels clubs i de les federacions a l’explotació i gestió d’instal·lacions i serveis esportius. Racionalitzar les competicions esportives de nivell mitjà i l’esport d’alt nivell, millorant-ne les estructures, amb la detecció de talents, formació de tècnics i la integració educativa i laboral de l’esportista. Impulsar la participació femenina en l’esport, mitjançant el desenvolupament de programes específics al centre escolar, a l’esport universitari i a l’esport federat. Crear àmbits de coordinació amb els ajuntaments per tal d’impulsar les xarxes de desenvolupament esportiu entre els diferents nivells d’Administració i els clubs esportius locals. Substituir el mai aprovat Pla d’Instal·lacions Esportives de Catalunya pels Programes d’Ordenació Esportiva Municipal, buscant la complicitat amb les administracions locals i el conjunt del sector esportiu –federacions, clubs, associacions esportives, empreses de serveis, etc.– que permeti adequar les infraestructures esportives del país al servei de les demandes de pràctica esportiva del conjunt de la ciutadania i, a la vegada, possibilitar el manteniment i adequació de les instal·lacions lligades a l’esport federat. Des de la Generalitat promourem un Programa Específic de Construcció d’Instal·lacions Esportives d’Especial Interès. Intervenir en el sector del coneixement del món esportiu, amb la transformació de l’INEFC en Universitat Temàtica de l’Esport (referent mundial) i dotar-la d’un Observatori de l’Esport Català per conèixer i mesurar-ne els principals indicadors. Revisar i implementar el Pla Estratègic del CAR de Sant Cugat. 117 �Impulsar la programació esportiva a la televisió de Catalunya. Mesures per una nova manera de gestionar l’esport Crear l’Agència Catalana de l’Esport, on s’integrarien els diferents departaments i unitats administratives que tenen competències en l’activitat física i esportiva. En aquesta agència s’integrarien les unitats dels departaments d’Educació, Benestar Social, Salut (Sanitat), Turisme, Cultura, Urbanisme i Ordenació Territorial, Indústria, etc., a més de la integració i adequació de les actuals estructures administratives responsables de l’esport –Consell Català de l’Esport. L’agència també tindria com a funció la coordinació transversal del conjunt de polítiques de benestar i econòmiques que afectin la pràctica i l’activitat esportiva. Creació d’un equip d’assessorament per als municipis que requereixin l’ajut extern per tal de planificar i desenvolupar les seves polítiques esportives. Apostar clarament per la formació específica dels gestors esportius a Catalunya. Dotar de mitjans econòmics els ens locals per tal de donar ajuts al teixit associatiu i d’aquesta manera fomentar i sostenir l’esport tradicional. Posada en marxa d'un pla de millora i adequació de les instal·lacions esportives ja existents al territori, en alguns casos totalment obsoletes. Revisar la legislació vigent i adequar-la als nous temps i necessitats dels municipis i al món de l’esport en general, creant una comissió específica, amb la participació de tots els sectors afectats. Cal facilitar i potenciar la pràctica esportiva dels discapacitats i d’altres grups específics mitjançant actuacions d’adequació de les instal·lacions esportives per tal d’eliminar barreres arquitectòniques; programes de promoció de l’activitat física entre les persones amb disminucions, i acords amb els diferents sectors esportius per tal de promoure activitats d’esport adaptat. Mesures per fer de Catalunya el País de l’Esport L’esport és una de les senyes d’identificació internacional del nostre país arreu del món. Des del Govern promourem la captació per a Catalunya de grans esdeveniments esportius, a partir del programa Catalunya, País de l’Esport. Ajudarem a la consolidació i millora dels esdeveniments que any rere any se celebren al nostre país i en garantirem la continuïtat (Trofeu Comte de Godó de Tennis, Gran Premi de Fórmula 1, Gran Premi de Motociclisme, Ral·li de Catalunya, regates de creuers, Concurs Hípic Internacional, Volta Ciclista a Catalunya, Marató de Barcelona, etc.). Promourem, en conveni amb ajuntaments, diputacions, consells comarcals, clubs i federacions, la creació d’una xarxa de grans premis en diversos esports. 118 �Crearem àrees de desenvolupament esportiu a diverses regions del país (Pirineus, Terres de l’Ebre, Franja Costanera, etc.), per tal de promoure’n el desenvolupament a través d’una oferta esportiva i de lleure de qualitat. 119 �3.8. Una societat sense barreres. Noves polítiques per atendre les persones discapacitades Catalunya va liderar, durant els primers anys de recuperació de l’autogovern, les polítiques i accions que han contribuït a millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitats. A l’Estat i, fins i tot, en àmbits internacionals, Catalunya havia estat líder. Però, en els darrers anys, s’ha perdut iniciativa política, s’han perdut moltes oportunitats procedents del propi sector, associatiu o professional, i dels municipis. Això no obstant, segons dades de la Generalitat a Catalunya, s’ha passat de tenir 167.706 persones amb discapacitats registrades a finals del 1996, a tenir-ne 224.438 a finals del 1999. Això suposa un increment anual del 8%. A més del canvi quantitatiu, hi ha també un canvi qualitatiu, perquè han variat les tipologies considerades de discapacitat. Aquest augment de les persones amb discapacitats no vol dir que aquesta població augmenti, sinó que en els darrers anys està aflorant i cal preveure que, progressivament, Catalunya s’aproparà a la prevalença que marca l’Organització Mundial de la Salut. A més, cal tenir en compte que el fenomen del progressiu envelliment de la població també té incidència sobre la població amb discapacitats, i que hi ha algunes tipologies de trastorns que encara no estan suficientment quantificades ni s’han establert programes especialitzats per a elles, com en el cas del 2% de la població amb diferents graus de quequesa, o bé les més de 1.000 persones sordes i cegues, o les més de 3.000 persones amb pluridiscapacitats. Després de 23 anys, la cobertura de serveis i prestacions per a persones amb discapacitats a Catalunya és baixa i molt heterogènia en la qualitat. Això comporta que la família continuï sent el recurs bàsic per a una part molt significativa de la nostra població adulta de persones amb discapacitats. Encara és més greu en el cas de les persones discapacitades i amb malaltia mental. Un altre element d’aquest diagnòstic és la desigual dotació en el territori dels serveis necessaris per a les persones amb discapacitats. Davant d’aquesta realitat, cal defensar la universalitat d’uns drets bàsics per a les persones amb discapacitats. Aquests drets s’han d’assolir en el termini de dues legislatures. La proposta de societat de benestar avançada defensa que les persones amb discapacitats puguin gaudir d’una qualitat de vida millor. La responsabilitat política dels Socialistes–Ciutadans pel Canvi és construir de manera gradual escenaris d’inclusió. Es tracta d’adaptar i de no segregar. Per tant, el disseny del model educatiu, sanitari, laboral i social ha de contemplar tothom. Cal pensar en totes les persones i especialitzarse per poder proporcionar la igualtat d’oportunitats i el màxim de llibertat possible a les persones amb discapacitats. Per això, un objectiu prioritari del nou Govern de la Generalitat és garantir la qualitat de l’atenció i l’equitat com un dret de totes les persones amb discapacitats a ser ateses, com a ciutadanes, d’acord amb les seves circumstàncies i necessitats. Al mateix temps, cal impulsar la descentralització de serveis i recursos no només per fer més eficient la seva planificació, sinó per millorar-ne la implementació, control, gestió i avaluació, així com facilitar un grau més alt de participació. El nou Govern de la Generalitat ha de crear, comptant amb la col·laboració de les entitats representatives de les persones amb 120 �discapacitats, un pla de mesures que ordeni els recursos i que en permeti un ús més racional i eficient. Aquest pla ha de contenir un finançament adequat. A més de les prestacions generals, les persones amb discapacitats han de rebre una atenció personal individualitzada que adeqüi els recursos existents a la naturalesa de la seva situació. Aquest pla ha contemplar també un seguit de mesures econòmiques per a les famílies de les persones discapacitades i ha de garantir que el pares puguin decidir la modalitat educativa dels seus fills i accedir a les noves tecnologies (audiòfons digitals, teletext, Internet, lectors òptics, etc.) que faciliten l’accessibilitat en la comunicació i l’aprenentatge del llenguatge oral, de signes i escrit. I quan siguin adults han de rebre tot el suport necessari per tenir una vida autònoma. És una responsabilitat del nou Govern de la Generalitat fomentar campanyes de sensibilització que trenquin els estereotips fixats. Cal combatre el prejudici que generen els problemes de mobilitat, de comunicació i d’accés al coneixement. Moltes persones amb discapacitats són vàlides per diferents activitats laborals o per a les activitats de la vida diària, i poden ser persones molt qualificades en el seu treball. En aquest sentit, cal promoure l’accés específic de les persones amb discapacitats a totes les activitats pròpies del món de la cultura i de l’esport, dins dels circuits més normalitzats possibles. OBJECTIUS 1. Defensar la universalitat d’uns drets bàsics per a les persones amb discapacitats (PAD), que s’han d’assolir en el període de dues legislatures, ja que la comunitat es beneficia de la inclusió d’aquestes persones. 2. Garantir la qualitat de l’atenció i l’equitat com un dret de totes les PAD a ser ateses, com a ciutadans, d’acord amb les seves circumstàncies i necessitats. 3. Impulsar la coordinació de serveis com a camí cap a la integralitat que doni resposta a la globalitat de les necessitats de les PAD. 4. Impulsar la descentralització de serveis i recursos per desenvolupar el principi de subsidiarietat. 5. Fomentar la participació i practicar-la de manera habitual, no només en la planificació dels serveis, sinó també en la seva implementació, control, gestió i avaluació. 6. Definir, de manera consensuada, indicadors de necessitat i d’activitat, criteris de cobertura i d’avaluació dels serveis necessaris per a les PAD, amb les entitats, ajuntaments i col·legis professionals del sector. 121 �MESURES Mesures per crear un marc de defensa de la qualitat de vida de les persones amb discapacitats Elaborar, amb la col·laboració del sector i en els dos primers anys de la propera legislatura, una llei d’atenció i millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitats. Establir un catàleg de prestacions i serveis, així com el finançament i els nivells competencials de cada Administració. Revisar el dret civil català en matèria familiar i patrimonial per tal de considerar la situació singular de les persones amb discapacitats. Elaborar un programa de prevenció de les discapacitats a escala de Catalunya, i plans regionals que establiran les accions que s’han de dur a terme. Aquestes accions han de ser avaluables. Crear el marc adequat per al seguiment actualitzat de la situació de les persones amb discapacitats i formular propostes i recomanacions de millora de l’atenció i la qualitat de vida d’aquestes persones. Cercar la integració dels discapacitats sensorials i, en el seu cas, reconèixer el llenguatge de signes i el braile com un dret de la comunicació. Mesures per ordenar els recursos adients per atendre les necessitats de les persones amb discapacitats Realitzar el Pla de Mesures d’Ordenació dels Recursos que s’haurà d’aplicar en un període de 4 a 8 anys, comptant amb els professionals i entitats del sector. Aquest pla ha de desenvolupar un programa específic per a cada sector de persones amb discapacitats, que abraci no només les necessitats de serveis socials, sinó també sanitaris, educatius, laborals, de mobilitat, de comunicació, d’habitatge i de lleure, oci i esport. Aquests programes sectorials han d’incorporar indicadors d’avaluació i criteris de qualitat per al conjunt dels serveis. Mesures per cooperar amb les entitats municipals en l’aplicació de les polítiques envers les persones amb discapacitats Delegar en els municipis (especialment els de més de 20.000 habitants), en major mesura, la gestió de les competències en serveis personals. Comptar, en els municipis (especialment els de més de 20.000 habitants) i mancomunitats de municipis, amb professionals especialitzats per donar suport als professionals de la xarxa bàsica de serveis socials i atendre les persones amb discapacitats. 122 �Mesures de suport a les famílies amb persones discapacitades Crear un punt d’atenció única (finestreta única i caixa única) per a la informació i l’adjudicació de prestacions i de recursos per a les persones amb discapacitats i les seves famílies. Assignar a les famílies amb fills de 0 a 18 anys, amb caràcter progressiu, una prestació econòmica mensual de 100 euros (el doble de la dotació per a les famílies amb fills sense discapacitats) dins el programa Més Suport a les Famílies. Garantir els serveis d’ajuda a domicili de qualitat o d’assistent personal a totes les persones amb discapacitats que ho requereixin. Assegurar l’atenció a domicili o recursos alternatius a la llar que ho requereixi, així com serveis de descans per a les famílies. Es proposa ampliar a un mínim de 20.000 persones l’atenció a domicili o assistent personal a la llar. Vetllar perquè, en totes les etapes educatives, hi hagi els professionals necessaris per facilitar la integració dels infants amb discapacitats. Garantir l’adaptació de places en l’etapa d’Educació Secundària Obligatòria (ESO) i en les de batxillerat, cicles formatius, formació ocupacional, formació continuada i universitàries, per a les persones amb discapacitats, en centres de finançament públic o privat, i la suficiència de recursos humans i materials. Facilitar a les famílies suport de transport per a les activitats extraescolars o laborals complementàries, així com formació als pares. Oferir programes integrals específics per les famílies amb risc de marginació o desestructuració. Mesures per afavorir l’accessibilitat i la comunicació de les persones amb discapacitats Elaborar un pla d’accessibilitat de Catalunya, acompanyat d’un finançament adequat per poder-lo dur a terme. Fer plenament accessible el servei de metro l’any 2008. Assegurar, a les noves concessions de transport urbà i interurbà, la plena accessibilitat dels seus elements i garantir que un mínim del 10% dels taxis siguin adaptats, garantint el porta a porta. Promoure les reformes legislatives necessàries per tal que el 100% de la programació de les televisions públiques sigui subtitulada. Millorar les condicions d’habitabilitat de les persones amb discapacitats i eliminar les barreres arquitectòniques urbanes i d’accés als habitatges (línies d’ajuts per a l’arranjament d’habitatges). Proveir l’accés individual a les noves tecnologies, per afavorir la mobilitat i/o la comunicació de les persones amb discapacitats motrius o de comunicació. 123 �Fomentar la subtitulació en el cinema (incloses les pel·lícules espanyoles i catalanes), a les obres de teatre i espectacles en general. Proveir pantalles de transcripció de text i de lectura labial per tal que s’utilitzin a les conferències, debats i en tota mena d’intervenció pública que empri l’expressió oral. Complementar el pla individual amb les ajudes econòmiques familiars que s’escaiguin en l’etapa dels 0 als 18 anys, i les prestacions econòmiques individuals que necessiti la persona amb discapacitat, a partir de l’inici d’aquesta discapacitat. També disposarà de prestacions tècniques per a l’autonomia i independència personal. Mesures per als col·lectius de persones sordes i cegues Garantir la diversitat de necessitats individuals, segons si utilitzen la llengua oral o el llenguatge de signes per a la seva comunicació i accés a la informació. Qualsevol normativa, proposta o pla respecte a les persones sordes i a la seva educació ha de contemplar la realitat i diversitat actual. Donar suport efectiu, a través de la protecció normativa necessària, per poder exercir el dret de les persones sordes a utilitzar el llenguatge de signes, possibilitant l’ús d’intèrprets. Garantir el dret que tenen totes les persones cegues i les persones sordes a rebre tot el suport necessari per restablir i/o mantenir la comunicació (suport psicològic, classes de lectura labial), i a estar informats i accedir als últims avenços mèdics i a les noves tecnologies (audiòfons i altres aparells que afavoreixen la comunicació) i d’altres mitjans tècnics que permetin una vida autònoma (audiodescripció). Mesures per afavorir la integració laboral i social de les persones amb discapacitats Elaborar un pla a quatre anys per complir, de manera efectiva, el requisit del 2% de treballadors amb discapacitats a l’administració de la Generalitat i per tal de facilitar que els ajuntaments també ho facin efectiu. Complirem la Llei d’integració social dels minusvàlids (LISMI), i exigirem a les empreses concessionàries de serveis i contractes de la Generalitat el compliment de la reserva de llocs de treball. Garantir que el 4% dels habitatges de promoció pública, de compra o lloguer s’adaptin o es reservin per a persones amb discapacitats, per a famílies que tinguin al seu càrrec una persona discapacitada o per a persones amb discapacitat psíquica amb tutela, dins el programa Una Nova Política d’Habitatge. Impulsar des del Govern de la Generalitat, a través del Parlament de Catalunya, un gran acord polític i social per revisar la Llei d’integració social dels minusvàlids (LISMI), i garantir, des de l’Estat, el finançament de les prestacions i serveis universals per a la dependència. Impulsar, des del Govern de la Generalitat, un acord en el Parlament i amb el sector per a una normativa catalana per a la igualtat d’oportunitats de les persones amb discapacitats i per a la seva qualitat de vida, que incorpori l’elaboració d’un pla 124 �català de supressió de barreres arquitectòniques i de comunicació, i que clarifiqui les prestacions i serveis d’accés universal. Mesures d’acord polític amb altres institucions Establir una relació de concerts plurianuals amb les entitats que gestionen els serveis de les persones amb discapacitats i les seves famílies per tal d’acabar amb la seva fragilitat econòmica i financera actual. Definir els drets i les mesures de discriminació positiva per fer real una autèntica igualtat d’oportunitats per a les persones amb disminució dins la futura Constitució Europea. Impulsar a escala de l’Estat espanyol (i de la Generalitat de Catalunya, en els temes en els quals tingui competència) una valoració del nivell de compliment de la Llei d’integració social dels minusvàlids, i elaborar un pla d’acció perquè aquesta llei es faci del tot efectiva. Elaborar una proposta de normativa desenvolupant-ne els aspectes encara pendents i incomplets. Impulsar i liderar un gran acord polític i social per resoldre el finançament dels serveis (universals) de les persones amb dependència. En el si de la revisió del Pacte de Toledo i en el Congrés dels Diputats, buscar acord per garantir una nova línia de finançament dels serveis de dependència. 125 �3.9. La seguretat és un dret (garantir la seguretat: prioritat del nou govern) Seguretat i llibertat són dos valors propis de la societat del benestar avançat. Les persones, a més de tenir assegurada la llibertat des del reconeixement dels seus drets polítics, també demanen, amb la mateixa intensitat, tenir garantides les seves necessitats socials bàsiques i poder viure en una societat que sigui, en múltiples sentits, segura. El mateix concepte de progrés combina els múltiples avantatges dels avenços socials amb un conjunt de riscos potencials que es poden desencadenar per circumstàncies alienes a la pròpia llibertat individual. Per això, els ciutadans, que contribueixen a construir aquesta societat de benestar avançat, reclamen més garanties contra qualsevol mena d’inseguretat. La tradició històrica del socialisme democràtic ha estat protegir les persones contra les inseguretats que podien afectar el seu benestar personal. Per això, el sistema de benestar tradicional oferia la protecció d’un treball estable davant la incertesa, la protecció de la salut davant de possibles malalties, la garantia del dret a l’educació i la defensa davant de tota necessitat que pogués provocar alguna mena d’exclusió social. Garantir la seguretat ciutadana per a l’exercici dels drets i llibertats en igualtat de condicions ha de ser un dels objectius principals de qualsevol societat democràtica. Cap ciutadà, sigui quina sigui la seva situació social i econòmica o el territori en què visqui, no ha de quedar privat del dret a estar i a sentir-se segur, o el que és el mateix, privat del dret a ser i a sentir-se lliure. Els ciutadans a Catalunya, Espanya i Europa exigeixen més garanties de seguretat i de llibertat. La seguretat és una de les primeres responsabilitats d’un govern que vulgui merèixer el nom de govern: cal garantir, doncs, la tranquil·litat als carrers, barris, pobles i ciutats. Les acaballes del segle XX i l’inici del segle XXI han estat testimonis de profundes transformacions en les vides de les persones a les societats industrials avançades. El fenomen de la globalització, l’aparició de nous riscos i incerteses, el perill de la delinqüència organitzada i les actituds que malmeten la convivència poden provocar canvis profunds en la vida social, econòmica i política del nostre país. La manca de prevenció institucional del risc pot posar en dubte la nostra seguretat. Les tecnologies es troben a l’epicentre de les nostres vides i les nostres societats són potencialment generadores de riscos constants. El vertiginós desenvolupament tecnològic assolit pel món industrialitzat demana als poders públics els més alt grau de responsabilitat davant de les possibles situacions d’emergència que es poden produir. La seguretat mai no podrà ser completa i, a més a més, la posarem en dubte si no tenim un govern que en el centre de la seva agenda política no contempli la prevenció, planificació i gestió eficaç del risc. És evident que la seguretat va més enllà de la policia o de la justícia, i els professionals i experts de la seguretat, així com els ciutadans i ciutadanes, ho saben prou bé. La sensació de seguretat va molt lligada, per exemple, a com ens imaginem cadascú el nostre futur, a les pors creades per la precarietat del treball, als preus de l’habitatge, a la seguretat en el treball, a les carreteres i, en definitiva, als riscos lligats a com ens alimentem, a l’aire que respirem, al mal ús de les noves tecnologies, etc. 126 �Els drets i les responsabilitats han estat, són i seran al cor de la nostra política. Respecte pels altres, per les seves opinions, valors i estils de vida. El respecte, que és rebre i donar, és la base per creure en la comunitat, en la societat plural. El respecte és el que fa que siguem comunitat i no només un grup d’individus aïllats. El respecte i la convivència fan possible un nou contracte entre la ciutadania i el Govern. Un contracte que ha de possibilitar que amb els drets i les oportunitats es facin evidents, també, les responsabilitats i les obligacions. La delinqüència i la fractura social afecten tothom, però els més dèbils i amb menys oportunitats a la vida són els qui pateixen més. En el món d’avui les persones, la gent, volen una societat lliure de prejudicis, de racisme i d’intolerància, però no lliure d’unes pautes de convivència. L’estabilitat i la tranquil·litat dels nostres barris, ciutats i pobles és fonamental per al nostre projecte, per al canvi i per a l’extensió de les oportunitats. Els nostres sistemes de solidaritat social han de funcionar perfectament i no poden retrocedir de cap de les maneres. És imprescindible millorar la qualitat de la nostra escola pública i del nostre sistema d’assistència sanitària, així com de les pensions i de les ajudes a la família. Aquest és, probablement, el mecanisme de prevenció de la inseguretat més important que tenim. Hem d’aconseguir una societat forta i justa. Apostem per una articulació coherent de resposta a la delinqüència i als comportaments que trenquen la convivència, i restaurem la responsabilitat cívica com a valor de la justícia social i part essencial de la seva realització. Una millor o pitjor organització del model policíac que opera en el territori influirà en els millors o pitjors resultats pel que fa a l’eficàcia del sistema de seguretat. Els cossos policíacs han d’estar, doncs, al servei de la ciutadania, al servei de la resolució dels conflictes que apareixen a les societats plurals i diverses. Els socialistes remourem els entrebancs legals per tal que el nou model policíac que implementarem a Catalunya s’adeqüi a les necessitats de la població i dels municipis que vulguin establir una cooperació policíaca per compartir i estalviar recursos. Seguretat ciutadana La seguretat ciutadana s’ha convertit en una de les preocupacions principals de la societat catalana i, en els darrers anys, ha passat a ocupar un lloc prominent a l’agenda política. Totes les dades indiquen que en els últims anys s’ha produït un preocupant augment de la inseguretat. Per això, la política de seguretat ciutadana ha de ser el primer eix de la política del nou Govern de la Generalitat. Després de 20 anys d’autonomia i d’institucions democràtiques, els successius governs de CiU no han aconseguit definir un model de seguretat pública per a Catalunya, més enllà de la voluntat de tenir un cos de policia propi. A més, el PP, des del Govern 127 �central, lluny de resoldre el problema de la inseguretat ciutadana, n’ha provocat un empitjorament: la delinqüència durant aquests anys de Govern popular s’ha incrementat en un 20%. Aquest és el llegat d’uns mandats caracteritzats per l’abandonament de les polítiques socials i el deteriorament progressiu del servei públic de seguretat en benefici de la seguretat privada. Per això, el nou Govern de la Generalitat ha d’adoptar un sistema integral de seguretat, coordinar les diferents polítiques i cossos de seguretat existents a Catalunya i governar la seguretat. El nou Govern de la Generalitat ha de crear un sistema de seguretat adequat a la realitat social i política del país amb la concurrència d’aspectes com la representativitat, la participació comunitària, la coordinació institucional, la descentralització, la informació i l’accés al sistema de seguretat. Es tracta d’establir una coalició capaç d’oferir solucions de conjunt a les necessitats de seguretat del país. A més, actualment, a Catalunya hi ha una greu situació de provisionalitat, amb un procés de substitució dels cossos policíacs. El desplegament de la Policia de la Generalitat–Mossos d’Esquadra comporta una redistribució i substitució dels diversos cossos policíacs existents al Principat. Una mala planificació d’aquest desplegament per part del Govern de CiU, una mala previsió dels seus efectes i la manca de corresponsabilització del Govern central, són els factors determinants que han provocat un augment de la inseguretat, la reivindicació dels alcaldes i el descontentament de la societat civil dels territoris afectats, aquells on encara no s’ha desplegat ni saben quan hi arribarà la Policia–Mossos d’Esquadra. El procés de transició de cossos policíacs no ha s’ha produït com s’hauria desitjat. El Govern de la Generalitat no ha vetllat perquè, des del Ministeri de l’Interior, es garanteixin les dotacions dels cossos estatals. A una gran part del territori, el desplegament dels Mossos d’Esquadra tardarà a arribar i la societat es troba desatesa per un període massa llarg de temps, amb la inseguretat que això genera. A Catalunya s’ha produït una desigualtat territorial pel que fa a l’accés a un bon servei policíac; hi ha diferències ostensibles de ràtios policíaques. Hi ha municipis i territoris on trobem més de 4 policies per cada 1.000 habitants, i d’altres on només es disposa d’1,5 agents per 1.000 habitants. CiU, en benefici d’un pacte de permanència amb el PP, ha sacrificat els interessos de Catalunya i de la seva seguretat. La societat catalana no pot continuar instal·lada en el clima d’incertesa creat per una política inadequada de desplegament del cos dels Mossos d’Esquadra. Inadequada i poc eficient, ja que no s’han previst els efectes negatius de la reducció progressiva dels efectius de les forces i cossos de seguretat de l’Estat a Catalunya. Inadequada, perquè s’ha basat en l’exclusió de la integració en els Mossos d’Esquadra d’efectius de les forces i cossos de seguretat de l’Estat (FCSE) a Catalunya. Per això, l’estratègia i els criteris prioritaris del nou Govern de la Generalitat han de ser accelerar l’arribada del desplegament dels Mossos a les zones amb necessitats urgents de seguretat. Cal establir acords amb l’administració de l’Estat per tal de cooperar i col·laborar en els territoris on encara no s’ha desplegat la Policia–Mossos d’Esquadra. En aquest sentit, cal incorporar agents del Cos Nacional de Policia i de la Guàrdia Civil al cos de Mossos d’Esquadra i reconèixer l’experiència i els serveis policíacs realitzats a Catalunya pels agents de les forces i cossos de seguretat de l’Estat. Aquests cossos també són policia de Catalunya. Actualment, a Catalunya la seguretat pública és una competència exercida des de tres nivells diferents d’administració. Aquesta situació exigeix una planificació coordinada i 128 �efectiva, que eviti situacions de manca de coordinació i de duplicitat i, al mateix temps, urgeix un desplegament uniforme, ràpid i eficaç, per no augmentar el deteriorament de la seguretat. El Govern de la Generalitat ha d’impulsar un nou sistema de participació i col·laboració política amb els responsables municipals en el disseny del desplegament policíac. Encara és possible actuar correctament i no malmetre, com s’ha fet fins ara, una ocasió idònia per racionalitzar els serveis policíacs, optimitzar els mitjans i recursos actuals i definir les pràctiques i la infraestructura per construir un model sostenible de policia integral, que constitueix un eix fonamental de l’autogovern de Catalunya. El nou Govern de la Generalitat promourà una acció decidida per assumir l’autoritat del Govern de la Generalitat en matèria de seguretat pública. Res d’allò que preocupa als ciutadans, com la seva seguretat, no és aliè a l’autoritat i la responsabilitat del seu Govern. El Govern de la Generalitat ha de tenir autoritat plena en matèria de seguretat: comandament únic dels cossos de policia a Catalunya i acabar el desplegament del Cos de Mossos d’Esquadra l’any 2007. El conseller d’Interior ha de ser el màxim responsable de la seguretat a Catalunya. El Govern de la Generalitat, mentre no finalitzi el desplegament de la Policia–Mossos d’Esquadra, ha d’assumir l’autoritat plena sobre tots els cossos de seguretat. És imprescindible que el Govern de la Generalitat exerceixi aquesta competència completament i en la totalitat del territori. A través de l’exercici d’aquesta autoritat sobre els cossos policíacs a Catalunya, el Govern de la Generalitat podrà gestionar i governar de manera eficient la situació de transició en la substitució dels cossos de seguretat, a partir dels principis bàsics de seguretat i lleialtat institucional. El nou Govern de la Generalitat ha d’estendre la idea que a més comunitat, menys delinqüència: la seguretat necessita la participació de tots els actors socials implicats. En aquest sentit, s’alinea la proposta dels contractes locals, socials i de seguretat. Aquests contractes esdevenen l’instrument principal de la política de seguretat del nou Govern de la Generalitat i es basen en la intensificació de les accions conjuntes de totes les administracions públiques implicades i en la millor coordinació de les accions i iniciatives de les associacions locals i ciutadanes, de l’escola, el comerç, la policia, etc. Les accions dels contractes locals, socials i de seguretat estaran encaminades a dotar les àrees escollides d’una qualitat urbana i condicions equiparables a la mitjana de Catalunya, mitjançant accions com: la creació de nous espais lliures, el foment de la mobilitat sostenible, la rehabilitació del parc d’habitatges, operacions de reforma urbana, la dotació d’habitatges per al jovent, l’adaptació d’equipaments, la integració de la població immigrada, el foment d’activitats econòmiques i comercials, la lluita contra el fracàs escolar, i programes de policia de proximitat. Aquests contractes són vertaderes polítiques transversals per a les autoritats locals. Els barris seran els espais privilegiats de l’aplicació de les noves propostes polítiques de seguretat per tal de garantir la qualitat de vida. Per això, el nou Govern de la Generalitat ha de crear uns lligams de col·laboració activa amb els municipis i els seus barris, la Policia, l’escola, la justícia, el comerç i les associacions cíviques, i prioritzarà l’educació i el civisme com a eix de la prevenció, i la proximitat com a objectiu de l’actuació policíaca. 129 �OBJECTIUS 1. Aconseguir l’autoritat plena del Govern de la Generalitat en matèria de seguretat: comandament dels cossos de policia a Catalunya. 2. Un nou sistema integral de la seguretat: coordinació i planificació. 3. Seguretat pròxima: contractes locals, socials i de seguretat i coordinació amb les autoritats locals. 4. Acabar el desplegament del Cos de Mossos d’Esquadra durant la primera legislatura del nou Govern: any 2007. 5. El nou Govern de la Generalitat establirà els mitjans necessaris per enfortir la coordinació, col·laboració i treball conjunt dels Mossos d’Esquadra i les policies locals per tal que esdevinguin un únic servei de policia. 6. Remoure les traves legals que actualment impedeixen la mancomunitat dels serveis policíacs per tal que els municipis veïns que així ho desitgin puguin fer-ho. 7. Prioritzar un servei de policia d’àmbit i actuació metropolitana. MESURES Mesures per assegurar la planificació de les polítiques de seguretat Informar sobre la seguretat a Catalunya. El Govern de la Generalitat elaborarà un informe anual sobre la situació de la seguretat a Catalunya. Articular un pla de seguretat pública. El Govern presentarà, bianualment, un pla de seguretat que establirà les directrius i les polítiques per desenvolupar, a partir de les previsions generals de riscos, actuacions i mitjans en seguretat ciutadana, emergències, seguretat viària i aquelles que afectin la convivència i el civisme. Compromís d’elaborar un pla de prevenció de Catalunya que faciliti les intervencions públiques i la implicació de les entitats públiques i associacions, mitjançant la definició d’objectius principals i l’aportació de recursos pressupostaris. El pla de prevenció de Catalunya ha d’abordar de manera expressa les limitacions del sistema educatiu actual, en especial pel que fa a la incorporació al mercat laboral de joves i adolescents; les vinculacions entre l’urbanisme i l’ús social dels espais públics; la política d’habitatge social, etc. Cercarem, en col·laboració amb els diferents operadors que intervenen en el camp de la prevenció de la inseguretat, especialment de l’administració de justícia, el consens necessari per establir un sistema universal de recollida d’informació estadística sobre la criminalitat. Així mateix, es constituirà un espai d’anàlisi de les dades (mesa o observatori d’anàlisi) on participaran els diferents operadors, amb l’objectiu de poder retornar als ciutadans i ciutadanes una informació validada. 130 �Mesures per coordinar les polítiques de seguretat a Catalunya Convertir la Junta de Seguretat de Catalunya en el veritable òrgan de coordinació de la Generalitat de Catalunya amb el Govern central i els ajuntaments. Canviar el reglament que la regula per tal que el conseller d’Interior en sigui el president i, d’aquesta manera, assumir la coordinació dels cossos policíacs a Catalunya, d’acord amb el principi de lleialtat institucional. També es donarà participació a una representació de les autoritats locals. Assegurar la coordinació de les actuacions dels departaments del Govern en matèria de seguretat i el trasllat de la política general de seguretat a les actuacions sectorials dels departaments del Govern. Completar el desenvolupament del Centre Coordinador de Seguretat i Emergències – Telèfon Únic 112. Aquest òrgan ha de garantir una atenció eficaç de les trucades dels ciutadans i les ciutadanes al telèfon únic d’emergències. A través d’aquest centre es coordinaran i gestionaran operativament les activitats i serveis de totes les organitzacions relacionades amb la prevenció, planificació, atenció, assistència tècnica i professional de persones, béns o drets, per tal de disposar d’una actuació ràpida i eficaç dels serveis públics i privats d’emergències i de seguretat. Crear els consells regionals de seguretat, formats pel conjunt dels ajuntaments de les diferents regions o vegueries. Aquests consells han de dissenyar i aplicar els plans regionals de seguretat, que no han de ser sinó l’adaptació del Pla de Seguretat Pública de Catalunya a les especificitats de les diferents regions que formen el Principat. En aquesta línia, s’ha de prestar una atenció específica a les àrees metropolitanes existents a Catalunya. Potenciar el paper de les juntes locals de seguretat, presidides pels alcaldes, com a òrgans de coordinació executius amb competències preventives i de planificació de les actuacions dels cossos presents al territori. Potenciar els consells locals de seguretat com a fòrums de participació i debat de propostes de polítiques públiques i avaluació de programes. Comunicar i coordinar totes les policies locals amb els Mossos d’Esquadra, a través de l’establiment de bases de dades comunes i sistemes de comunicació conjunts que permetin garantir-ne la coordinació. Mesures orientades a acabar el desplegament del Cos dels Mossos d’Esquadra Aconseguir el comandament dels cossos de policia a Catalunya. Acabar el desplegament dels Mossos d’Esquadra durant la primera legislatura socialista, l’any 2007. Incloure la màxima aplicació del criteri d’integració en els Mossos d’Esquadra dels membres dels cossos i forces de seguretat de l’Estat residents a Catalunya. 131 �Revisar el procés de selecció i formació dels aspirants a agent del Cos dels Mossos d’Esquadra. Adoptar una nova política de recursos humans basada en l’increment del nombre de policies destinats a tasques exclusivament policíaques. Incorporació de facultatius, administratius i tècnics en les tasques de suport a l’actuació policíaca. Mesures per desenvolupar la seguretat de proximitat Establir els contractes locals, socials i de seguretat, en el marc de la política de suport als barris que desenvoluparà el Govern de la Generalitat en coordinació amb les autoritats locals. Establir mecanismes regulars de coordinació entre els contractes locals, socials i de seguretat amb la proposta de suport als barris amb projectes. Protecció civil Avui adquireixen més importància els serveis públics de protecció civil com a sistemes estructurats per a la salvaguarda i seguretat de la ciutadania en cas d’emergències i de catàstrofes, per la qual cosa caldrà realitzar una aposta per la planificació de l’esmentat servei (en els municipis radica la resposta primera i bàsica davant una situació de risc per a la població) i per a la millora i tecnificació dels serveis públics i els serveis d’extinció d’incendis. Com a conseqüència de la implantació i funcionament del servei públic de telèfon únic d’emergència 112, cal realitzar un plantejament que contribueixi a donar una participació més activa als municipis, tant en la implantació i coordinació, com en el funcionament d’aquests nous serveis d’atenció a l’emergència. OBJECTIUS 1. Elaboració dels corresponents plans de protecció civil, contemplant els objectius de prevenir els riscos que afectin el conjunt de Catalunya i els diversos municipis. 2. Preveure una organització eficaç en cas d’emergència i risc per a la població, un desenvolupament de les accions que tendeixen a la promoció de l’autoprotecció corporativa i ciutadana, i la implantació de totes les mesures que coadjuvin a la minimització del risc d’emergència al municipi. 3. Una normativa nova en matèria de protecció civil, amb l’objectiu d’incrementar les actuacions preventives, que defineixi clarament la participació dels ajuntaments en el desenvolupament i funcionament dels serveis de protecció civil. 4. Potenciar la participació ciutadana i fer costat a la creació d’associacions de voluntaris coordinats per tècnics en la matèria. 5. Incrementar la cultura de protecció civil a les escoles. 132 �MESURES S’impulsaran les gestions necessàries per realitzar les campanyes de divulgació i l’elaboració de guies dirigides a la població amb l’objectiu de minimitzar els riscos a la població civil, en especial, a les de major risc (població escolar, gent gran, etc.). S’impulsarà la definició de la carrera tècnica dels diversos professionals, la formació adequada que han de tenir i la seva imbricació en l’estructura administrativa de què depenen. Planificació de plans especials de formació en matèria de protecció civil, dirigida als serveis municipals dels ajuntaments. Es potenciarà la definició de la carrera professional de bomber, amb l’elaboració de l’estatut del bomber professional, que recollirà les condicions de treball, la formació i la resta d’aspectes vinculats a l’exercici de la seva professió. Elaborar, amb l’acord dels ajuntaments, nous protocols de coordinació i de gestió de trucades al 112, amb els objectius finals de garantir un millor servei a la ciutadania i convertir-lo de veritat en el telèfon únic d’emergències de la Comunitat Autònoma. Seguretat viària Un altre eix clau en la política de seguretat del nou Govern de la Generalitat és la qüestió viària. L’any 2002 es van produir a Catalunya 21.465 accidents, que van provocar un total de 30.600 víctimes, entre les quals 812 morts. Els accidents de trànsit són la primera causa de mortalitat entre la població de 5 a 34 anys. La Federació Europea de Víctimes d’Accidents de Trànsit recomana a l’Estat espanyol i a Catalunya que s’obri un debat en profunditat per millorar el suport a les víctimes i als seus familiars. Manca una xarxa de dispositius de rehabilitació física i psicològica per a la víctima amb seqüeles greus després del període d’hospitalització i una xarxa suficient de reinserció sociolaboral per a les víctimes d’accident de trànsit. Les responsabilitats dels conductors no s’han tractat de manera adequada i hi ha una manca de reflexió sobre el tema entre els responsables de l’administració estatal i la catalana. A més, les víctimes dels accidents de trànsit es troben en una situació d’indefensió davant dels conductors agressors que porten vehicles amb motor sense la corresponent assegurança, en situació de préstec del vehicle o sense la llicència obligatòria que habilita per a la conducció. Aquesta indefensió també és jurídica, ja que la víctima no té una informació adequada sobre els procediments judicials de l’accident i, a més, es troba amb els perjudicis personals i socioeconòmics que provoca el retard de la quasi totalitat de processos judicials, en relació amb el cobrament de possibles indemnitzacions i/o percepció de pensions d’invalidesa. 133 �El Cos de Bombers de la Generalitat serà una eina clau en l’assistència i trasllat urgent de les víctimes d’accident de trànsit. Respecte a la seguretat viària, els objectius del nou Govern de la Generalitat són clars i pocs: reduir la sinistralitat a causa d’accidents de trànsit a la xarxa viària catalana, objectiu que es pot expressar en els termes de reduir pel cap baix en un 50% el nombre de víctimes d’accidents de trànsit abans de l’any 2010. OBJECTIUS 1. Reduir la sinistralitat a causa d’accidents de trànsit a la xarxa viària catalana. 2. Reduir pel cap baix en un 50% el nombre de víctimes d’accidents de trànsit abans de l’any 2010. MESURES Crear el Pla integral per a la reducció de la sinistralitat a causa d’accidents de trànsit a la xarxa viària catalana 2003-2007, amb la finalitat de reduir en un 50% el nombre de víctimes d’accidents de trànsit abans de l’any 2010, com és l’objectiu de la UE. Desenvolupar la recerca necessària per a la prevenció d’accidents al nostre país amb la participació dels diferents departaments que hi intervenen (Obres Públiques, Sanitat, Interior, Justícia, Presidència, universitats, etc.) i sota la coordinació de l’autoritat de trànsit. Ampliar la xarxa de bases del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) d’assistència a emergències integrades per tal d’augmentar el parc de vehicles d’assistència medicalitzada (VAM), amb la finalitat de proporcionar suport vital avançat a les persones accidentades a les regions sanitàries de Lleida, Tarragona, Tortosa, Girona i Centre, que actualment tenen l’índex més baix de cobertura territorial i que presenten a la vegada major nombre de trams de concentració d’accidents (TCA). Continuar el desplegament de recursos d’atenció a les emergències mèdiques per tal que, mitjançant els vehicles d’atenció medicalitzada i altres dispositius d’assistència prehospitalària, es pugui donar suport vital avançat a tot el territori de Catalunya a les persones que es trobin en una situació potencialment crítica. Incrementar la dotació de recursos humans i tècnics de l’autoritat competent en trànsit per a la promoció de la prevenció dels accidents de trànsit i la sensibilització en matèria de seguretat passiva. Revisar la xarxa viària per tal d’eliminar-ne els punts negres ja identificats. Incrementar i estendre programes d’educació i de formació viàries. Crear una comissió parlamentària permanent de seguretat viària i mobilitat sostenible, que reculli propostes, encarregui informes sobre competències en matèria 134 �de seguretat viària i promogui la legislació pertinent, estudiï i doni a conèixer l’impacte socioeconòmic de la sinistralitat per accidents de trànsit i proposi mesures per eradicar-la. Crear un fons d’ajut a les corporacions locals perquè puguin actuar amb major eficàcia en la seguretat viària. Impulsar l’acció de la fiscalia de trànsit i dotar-la de recursos per tal que pugui desenvolupar la seva tasca de manera territorialitzada i amb més eficàcia. Establir un sistema d’ajut immediat (avançament indemnitzatori) a les víctimes d’accidents de trànsit i/o les seves famílies, que pugui ser gestionat amb rapidesa per l’Oficina de la Víctima. Promoure campanyes per evitar que es consumeixi alcohol abans de conduir. Seguretat i salut laboral Un dels altres eixos importants de les polítiques de seguretat són les qüestions relacionades amb la seguretat laboral. Des del Departament de Treball, es va afirmar que lluitar contra la sinistralitat laboral era una prioritat del Govern de la Generalitat per a aquesta legislatura, però la sinistralitat no ha parat d’augmentar, tal com demostren les xifres: 1.609 persones han mort en accidents laborals en els últims 10 anys a Catalunya. L’any 2002 va registrar l’índex de sinistralitat laboral més elevat de la dècada, amb un total de 186 treballadors morts (segons estadístiques del Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme). La sinistralitat laboral i les malalties professionals, que no han parat de créixer, suposen l’expressió de la precarietat i feblesa d’una part del teixit econòmic productiu. Els primers perjudicats són les persones que les pateixen i, en segon lloc, la societat en el seu conjunt, pels costos socials i econòmics que en deriven. Existeix un ampli consens, tant científic i tècnic com social, que entre les causes més conegudes cal assenyalar les següents: - Compliment insuficient de la normativa sobre la prevenció de riscos laborals. Baixa qualitat de les accions preventives que es fan a les empreses, ja que no incideixen directament en la millora de les condicions de treball i de salut. Manca de polítiques públiques i recursos insuficients per tal d’acomplir les funcions de vigilància, control i sanció, per part de l’Administració. Un model productiu de béns i serveis que fa de la precarietat en l’ocupació (fonamentalment expressada en forma de temporalitat i subcontractació en cadena) i en les condicions de treball, el mecanisme de competitivitat. El nou Govern de la Generalitat ha d’assumir una nova política de salut i seguretat laboral orientada a eliminar aquells factors que són determinants en els alts índexs de sinistralitat actuals. Per obtenir el principal objectiu d’aquesta estratègia, treballarem paral·lelament per reduir fins al 15% la temporalitat en la contractació. 135 �OBJECTIUS 1. Crear ocupació de més qualitat. 2. Reduir fins al 15% la temporalitat en la contractació. 3. Reduir, de manera dràstica, la precarietat i la sinistralitat en les condicions de treball i de seguretat. Mesures per millorar la seguretat i la salut laboral Desenvolupar un pla de prevenció de la sinistralitat laboral a Catalunya, acordat amb els agents socials i econòmics, dirigit a assolir els objectius, mínims i quantificats, de reducció de la sinistralitat per sectors i globals, que millorin de manera substancial la situació actual. Els sectors i les empreses amb un índex de sinistralitat més alt s’inclouran en plans específics. Aquest pla contemplarà l’increment de la inspecció i el control del compliment de la llei de prevenció de riscos laborals mitjançant la Inspecció de Treball; els continguts i qualitat dels plans de prevenció; la capacitat, la solvència i la qualitat dels serveis de prevenció de les empreses, propis i aliens; i la participació dels treballadors/es en el seu disseny i execució. Incrementar els recursos públics, tant humans com tècnics i econòmics, i organitzarlos adequadament per tal d’assolir la realització d’estudis i recerca tècnica en la matèria de prevenció dels riscos laborals, anàlisi de la situació i tendències i elaboració de propostes d’actuació que donarien contingut i suport a l’elaboració de les polítiques preventives. Potenciar l’existència de delegats territorials de prevenció de riscos laborals, com un col·lectiu col·laborador de l’Administració en les tasques de prevenció de riscos laborals en les petites i mitjanes empreses i en aquelles que no disposin de representació sindical en aquesta matèria. Intensificar els controls sobre les condicions de salut i seguretat en l’externalització i subcontractació d’operacions. En aquesta línia, totes les contractacions públiques respectaran la legislació existent en matèria de salut i seguretat laboral, de manera que no s’admetran licitacions que no incorporin el compliment de les obligacions existents en aquest àmbit, ni la participació d’empreses amb un alt índex de sinistralitat. Fomentar la investigació dels nous riscos i patologies laborals, amb especial atenció als psicosocials, així com la recerca dels sistemes de resolució de les problemàtiques derivades del treball i les seves formes d’organització. Difondre els resultats entre les empreses i els treballadors, perquè puguin ser coneguts, reconeguts i previnguts. Incrementar el nombre d’unitats de salut laboral, que actualment depenen de la Conselleria de Sanitat, amb la intenció d’arribar a tot el conjunt del territori de Catalunya amb el seu desplegament. 136 �Incorporar a tots els nivells educatius, des de l’ensenyament primari, continguts transversals en matèria de seguretat i de salut en el treball, que permetin assolir una cultura preventiva en aquest tema. Introduir en els programes de formació professional (reglada, ocupacional i continuada) i universitària, unitats educatives de la matèria seguretat i salut laboral, adaptades a les diferents especialitzacions que es cursin. Orientar part de la programació de formació contínua cap al desenvolupament d’un programa de formació en matèria de seguretat i de salut laboral en el treball, adreçat a les persones que s’han de responsabilitzar de la prevenció a les empreses, amb especial preferència per a les petites i mitjanes empreses. Desenvolupar els estudis de formació de caràcter mitjà i superior que capacitin i, finalment, acreditin les persones que els rebin com a tècnics en prevenció de riscos laborals. Sensibilitzar sobre la necessitat d’incorporar la prevenció dels riscos laborals als processos productius, adreçada principalment a les microempreses i a les petites i mitjanes empreses. Comprometre les mútues d’accidents de treball, com a gestores de la Seguretat Social, perquè financin la Fundació per a la Prevenció de Riscos de Catalunya, prevista a la Llei de prevenció de riscos laborals, a partir dels excedents d’explotació. Aplicar mesures administratives per incentivar les polítiques de prevenció a les empreses. Modificar l’actual llistat de malalties professionals adequant-lo a les patologies actuals. Fomentar la formació a tots els treballadors, especialment als de nova contractació i contractació temporal, als empresaris i als treballadors autònoms. Garantir el compliment de la legislació vigent en matèria de seguretat i de salut laboral, en les contractacions públiques. Incrementar el paper dels Centres de Seguretat i Condicions de Salut en el Treball de Catalunya per tal que tinguin un paper més important en la prevenció de riscos. Fomentar la informació i formació del personal sanitari de les àrees bàsiques en la detecció de problemàtiques de salut d’origen laboral. Seguretat alimentària Fa menys d’un segle, els aliments es consumien localment, molt a la vora del seu lloc de producció. En canvi en les últimes dècades, tant el sector agrícola i ramader com la indústria alimentària han patit canvis radicals i complexos que han fet possible 137 �consumir productes d’origen molt divers i llunyà, la qual cosa fa que resulti difícil seguir tota la cadena alimentària. Es pot afirmar que mai no s’havia disposat de tants aliments i de tanta qualitat. Però també és veritat que, actualment, existeix una gran sensibilització ciutadana respecte als problemes de salut pública i de seguretat alimentària. Les darreres crisis sanitàries (vaques boges, dioxines, legionel·losi, febre aftosa, mercuri i metalls pesats, etc.) han afectat greument la confiança dels consumidors i han posat de relleu les febleses d’un sistema productivista que, en ocasions, no atén els codis de bones pràctiques. Davant d’aquesta situació, és important que el nou Govern de la Generalitat endegui un programa integral que reguli tots els sectors que incideixen sobre l’alimentació de les persones per tal de garantir-ne la salut. Aquest programa ha de preveure com exercir un major control de la seguretat, higiene i qualitat dels aliments, afavorir les bones pràctiques productives i el control exhaustiu en la producció d’aliments, i garantir el principi de precaució i de transparència informativa als consumidors. OBJECTIUS 1. Vetllar per la salut de la ciutadania i garantir-ne la protecció. 2. Exercir un major control de la seguretat, higiene i qualitat dels aliments. 3. Afavorir les bones pràctiques productives i el control exhaustiu en la producció d’aliments. 4. Protecció i control ambiental. 5. Garantir el principi de precaució i de transparència informativa. MESURES Mesures per millorar la seguretat alimentària Farem que l’Agència de Salut Pública i l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària siguin, efectivament, organismes independents basats en el rigor científic, imparcials i transparents, que garanteixin la salut pública i proporcionin confiança als consumidors. Dotarem aquestes agències de tots els instruments necessaris per dur a terme la seva tasca amb eficàcia. Elaborar un pla per disminuir l’exposició dels éssers humans a substàncies que, per via alimentària o respiratòria, poden produir problemes de salut. Garantir una coordinació permanent i estricta entre els diferents organismes responsables de l’avaluació i control dels antibiòtics utilitzats en veterinària. 138 �Controlar específicament, en aplicació de la normativa comunitària, des de la inspecció del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, la qualitat dels pinsos i farines, i la utilització de greixos i olis. Fer efectives les mesures de seguretat i de bioseguretat a les explotacions i en el maneig i transport de bestiar. Fomentar i incentivar l’agricultura i la ramaderia ecològiques o integrades, que es comprometen a utilitzar mètodes biològics contra les plagues vegetals o pinso i aliments naturals per a la cria i engreix del bestiar, de comú acord amb les organitzacions agràries. Facilitar els processos d’identificació i de traçabilitat dels productes alimentaris, tant els destinats al consum humà com els destinats al consum animal, al llarg de totes les etapes de la cadena alimentària, així com el procés de composició, de manera clara i entenedora. Promoure campanyes de difusió d’informació pública sobre factors de risc, d’acord amb les directrius de l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària. Protecció dels animals La recent Llei de protecció dels animals, aprovada pel Parlament de Catalunya, recull una nova concepció dels animals com a éssers vius capaços de sentir i de patir, tant des del punt de vista físic com psíquic. La Constitució Federal Alemanya, així com la majoria de constitucions dels länder alemanys, inclou el deure de l’Estat de protegir els animals de manera diferenciada a la protecció de la natura o del medi ambient. Un Govern de la Generalitat de progrés adoptarà les mesures necessàries per situar-nos al nivell dels països del nostre entorn cultural més pròxim respecte a la defensa del benestar animal. MESURES En relació amb els animals de companyia, se’n fomentarà la tinença responsable. S’adoptaran mesures rigoroses de control de la cria i la venda. Pel que fa a la identificació, s’establirà un arxiu general dels animals de companyia i el cens dels ajuntaments. Es realitzaran programes de vacunació i d’esterilització d’animals sense llar i es promourà la gestió dels centres d’acollida per part d’associacions protectores sense ànim de lucre, així com la creació de colònies controlades de gats i d’ocells urbans. Adoptar mesures per a la professionalització dels manipuladors d’animals, particularment dels que s’utilitzin en la producció d’aliments, per tal de millorar el seu benestar en l’allotjament i transport i, en especial, de procurar-los un sacrifici, previ atordiment, sense dolor, d’acord amb les directives europees. Aquestes mesures promouran tant la millora del benestar animal com la qualitat i seguretat alimentària. 139 �Promoure la cobertura de l’atenció veterinària, les operacions, cures i sacrifici dels animals i elaborar una normativa adequada pel que fa al transport d’animals de companyia en els transports públics. En relació amb la fauna silvestre, s’adoptaran mesures per regular-ne el comerç i la possessió, en la línia de disminuir-ne o evitar-ne l’ús com a mascotes o en espectacles, darrere dels quals hi ha, en molts casos, un tràfic il·legal que provoca greus perjudicis tant per als animals implicats, com per al medi ambient, per exemple, en el cas d’abandonaments que poden produir la invasió d’espècies al·lòctones. 140 �3.10. Eradicar la pobresa Els darrers anys la conscienciació de la problemàtica que representa la pobresa s’ha consolidat a escala mundial. La pobresa i l’exclusió social són fenòmens de caràcter estructural i, al contrari del que es creia en els anys setanta, no desapareixen amb el creixement econòmic ni el progrés. A Catalunya, i segons estudis recents, aproximadament dues terceres parts de les persones pobres no tenen cap possibilitat de sortir-se’n, si no es modifiquen les condicions de redistribució actuals del sistema de benestar social. El quart món no només és quantitativament important, sinó que és permanent. Tot i que en les últimes dècades la pobresa severa ha disminuït –gràcies a les mesures de protecció social–, n’han sorgit noves formes. L’evolució de la societat ha fet que les causes de la pobresa i l’exclusió canviïn. Hi ha hagut un canvi en l’estructura de la pobresa, que ha passat a afectar col·lectius que compten amb poca o cap protecció social (per les llacunes en el sistema de protecció social). Ens trobem amb uns col·lectius concrets, amb pocs recursos econòmics, sobre els quals cal incidir perquè: - - Uns són determinants en l’autoreproducció i expansió de la pobresa. Aquest és el cas de les famílies (joves) amb fills al seu càrrec, sobretot llars monoparentals. La pobresa dels pares es pot propagar molt fàcilment als fills. Així, la pobresa infantil també és un fenomen a considerar i tractar. Els altres, les persones de més de 65 anys amb pensions no contributives, de viduïtat o mínimes de la Seguretat Social, que formen un col·lectiu molt important que ha de viure amb una economia per sota del llindar de la pobresa. Finalment, els sense sostre, un col·lectiu dispers i en deteriorament constant que requereix una política integral que se n’ocupi. A més, cal posar de manifest que la incidència de la pobresa és encara més elevada quan la persona de referència és una dona. La prioritat política del nou Govern de la Generalitat respecte a la pobresa i l’exclusió social té com a objectiu principal disminuir el nombre de pobres d’uns col·lectius concrets: les famílies amb fills al seu càrrec (sobretot monoparentals), la gent gran i els sense sostre. El millor instrument per lluitar contra la pobresa i l’exclusió és implementar polítiques transversals. Pensem que els col·lectius de pobres –tant els d’exclosos com els que es van empobrint– s’han de tractar com a part de la política general, encara que siguin un grup amb uns problemes específics i unes necessitats concretes. Les propostes polítiques que cal promoure s’orienten a capacitar les persones que encara estan en edat de treballar per tal que, per elles mateixes, surtin de la pobresa i de la dependència institucional. Els socialistes apostem per la formació encaminada al treball. Amb tot, per trencar el cercle de la pobresa cal implementar polítiques d’altres tipus que incideixin sobre aquest grup: polítiques de salut (prevenció i educació sanitària), d’educació (escoles bressol), d’habitatge (habitatges dignes per a tothom i lloguers a preu social per a aquests col·lectius), etc. 141 �La política que el nou Govern de la Generalitat ha d’aplicar per a aquests col·lectius implica i compromet totalment l’administració autonòmica (en la seva funció de planificació, avaluació i finançament) i la local (en la seva funció d’execució i planificació), però també, parcialment, l’administració de l’Estat i la iniciativa social. A més, cal assolir uns objectius que vénen determinats per les diferents situacions en què es troben alguns col·lectius davant els problemes de pobresa i exclusió. OBJECTIUS 1. Dones: neutralitzar els riscos de les dones de caure en situacions de pobresa mitjançant la potenciació de la seva formació, la seva entrada al mercat laboral i la millora de les seves condicions de treball. 2. Jovent: prevenir que les famílies joves caiguin en situacions de pobresa per evitarne la reproducció en els seus fills, sobretot mitjançant el sistema educatiu. 3. Infants: evitar la pobresa infantil mitjançant la prevenció i polítiques específiques per a aquest grup de població. 4. Gent gran: garantir una vida digna, amb qualitat de vida i amb la possibilitat de viure-la amb certa independència, mitjançant el manteniment de la capacitat econòmica de les persones grans. 5. Els sense sostre: dissenyar una política consensuada per als sense sostre per facilitar-ne la integració. MESURES Mesures per a la implementació d’una renda bàsica El Govern estudiarà la viabilitat d’establir una renda bàsica, prestacions no contributives i altres ajuts econòmics actuals. Mesures per combatre la pobresa i l’exclusió en el col·lectiu de les famílies (joves) amb fills al seu càrrec Invertir en educació infantil i crear la xarxa pública d’escoles bressol (30.000 places noves), per a la qual cosa es donarà suport econòmic als municipis. Garantir beques en educació infantil per a famílies amb pocs recursos econòmics. Combatre el fracàs escolar i promoure programes específics adreçats a l’alumnat amb greu risc d’abandonament del sistema escolar. Atendre la diversitat de l’alumnat en l’educació, fent una atenció especial i més personalitzada a les seves necessitats. 142 �Subvencionar el menjador, el transport escolar i els llibres per a famílies amb pocs recursos econòmics. Incentivar la permanència dels alumnes a l’ensenyament secundari postobligatori mitjançant una política de beques que redueixi el cost de l’oportunitat d’abandonar aquests estudis, per tal que les famílies amb menys recursos puguin assumir la càrrega econòmica que representa mantenir estudiant un fill/a en edat de treballar. Posar els mitjans perquè, des del territori, els nois i noies tinguin una oportunitat d’ocupació en sortir del sistema educatiu. Establir una major connexió entre l’escola i el treball, ja sigui mitjançant polítiques d’orientació laboral o amb una nova formació professional que respongui a les demandes del mercat, que tingui una continuïtat al llarg de la vida i que permeti adaptar-se a les necessitats i tecnologies de cada moment. Fomentar les ajudes directes a les famílies que tenen infants al seu càrrec. Incrementar en un 25% les prestacions econòmiques directes per a les famílies monoparentals i per a les famílies amb pocs recursos econòmics i amb infants al seu càrrec: 750 € anuals per a cada infant menor de 18 anys que estigui al seu càrrec. Potenciar les empreses d’inserció social, tot establint un marc normatiu estatal i autonòmic que permeti la suficiència econòmica i jurídica. Mesures per combatre la pobresa infantil Implementar el Programa d’Atenció a la Infància i l’Adolescència amb Dificultats Socials (elaborat pel Govern Alternatiu), dins el marc general del Pla d’Infància i Adolescència de Catalunya i el Programa de Suport a les Famílies. Dissenyar i implementar un programa transversal de prevenció primària i de detecció de les situacions de risc social que afecten els infants, des de Benestar Social i d’acord amb els departaments d’Educació i Sanitat. Augmentar la capacitat de detecció, especialment a la primera infància, en cooperació amb els equips i serveis que hi treballen (atenció precoç, educació infantil, sanitat, etc.). Dur a terme un treball comunitari per combatre els elements socials i culturals que incideixen en un desenvolupament inadequat de l’infant, com ara els entorns marginals, la pobresa, la violència social i grupal, i els continguts ideològics contraris als valors propis d’una societat democràtica. Potenciar l’atenció preventiva preferent a famílies amb fills en situació de marginació i/o pobresa a través de la xarxa bàsica de serveis socials en col·laboració amb els equips d’atenció precoç, educació, sanitat, etc. Acció preventiva i de control de la prostitució infantil (amb infants residents a Catalunya), el treball infantil, la mendicitat, així com aquelles situacions que atemptin contra els drets individuals dels infants residents a Catalunya, encara que es produeixin fora de Catalunya. 143 �Atendre a la pròpia llar les famílies desestructurades mitjançant acció assistencial, educativa i preventiva de les treballadores i treballadors familiars o, si s’escau, dels educadors i educadores. Introduir programes específics de prevenció i d’educació per a la salut a les escoles. Mesures per combatre la pobresa i l’exclusió en el col·lectiu de dones Crear un marc institucional per equiparar home i dona en el seu accés al treball i en les condicions de treball. Continuar fomentant projectes d’autoocupació i de creació de llocs de treball per a dones que desitgin incorporar-se al món del treball, professionalitzant les seves habilitats i capacitats. Potenciar la creació de llocs de treball en el sector serveis, particularment en els serveis d’ajuda a la llar (potencial jaciment d’ocupació). Afavorir que les mares soles i treballadores tinguin a l’abast una bona xarxa d’escoles bressol i serveis complementaris a la petita infància. Mesures per combatre la pobresa i l’exclusió en el col·lectiu de la gent gran Incidir en les properes negociacions sobre les pensions i revisar-les: a més dels increments generals, caldria revisar les pensions contributives més baixes, les no contributives i les de viduïtat, per tal que tots els col·lectius que estan per sota del salari mínim interprofessional arribin a assolir-lo d’immediat. Contribuir, a través d’ajuts econòmics de la Generalitat amb caràcter transitori, per ajudar a sortir de la pobresa les persones amb pensions mínimes. Universalitzar els serveis d’atenció a domicili i crear una xarxa d’equipaments i de serveis d’oferta pública per a la gent gran: casals, servei d’atenció a domicili, habitatges tutelats, centres de dia, residències, acolliment familiar, etc. Organitzar aquests serveis i equipaments dirigits a la gent gran de manera que s’adaptin a les necessitats de les persones i de les famílies, i que permetin la conciliació de les diferents responsabilitats de les persones. Promoure i impulsar que, des dels diferents nivells competencials, s’incrementin els recursos destinats als grups de dones grans en situació de pobresa i que es doni el màxim suport a la coordinació entre les actuacions en curs. Garantir el dret a rebre ajuts econòmics a les persones grans amb pensions baixes per a l’adquisició de material òptic, pròtesis auditives o dentals. Mesures per combatre la pobresa i l’exclusió en el col·lectiu dels sense sostre Planificar una política consensuada entorn als rodamóns que permeti actuar els diferents serveis i institucions amb uns criteris i objectius clars per assolir el major grau d’integració possible d’aquest col·lectiu. 144 �Destinar recursos suficients per pagar professionals i personal administratiu per poder rendibilitzar millor les tasques dels voluntaris, que suposen el 90% del personal en aquest àmbit a Catalunya i entre les entitats sense ànim de lucre. Prendre les mesures necessàries perquè s’atengui en els mateixos centres els malalts mentals i es potenciïn programes de prevenció i de control de drogodependències per a les persones que no tenen recursos. Buscar solucions que permetin una certa estabilitat a les persones que s’insereixen a la societat, com ara pisos compartits i tutelats. Desenvolupar una xarxa d’informació que permeti saber quina entitat fa el seguiment d’una determinada persona. Establir prioritats en el Pla de l’Habitatge per assignar habitatges a grups de risc. Establir una política de subvencions per a la rehabilitació d’habitatges buits i el lloguer de pisos i per afavorir el fet de compartir pis. Destinar 1.800 € anuals per a cada un dels 2.000 sense sostre que hi ha a Catalunya. Mesures per a l’habitatge social Atorgar 600 € anuals d’ajut directe a fons perdut per despeses de lloguer de l’habitatge principal, al qual es podran acollir totes les famílies amb ingressos inferiors a 21.000 € anuals en declaració individual i 30.000 € en declaració conjunta. Implementar programes específics de préstecs amb subsidis per a l’accés a l’habitatge protegit (en l’adquisició) per a joves, persones grans, llars monoparentals, nous residents, persones amb discapacitats i persones que viuen en condicions d’infrahabitatge. Adaptar les característiques de l’habitatge a les noves necessitats de la demanda (joves, famílies monoparentals, persones o famílies amb persones dependents al seu càrrec). Arranjar habitatges per a gent gran, és a dir, millorar una mitjana de 100 habitatges cada any (400 habitatges en 4 anys), 20 dels quals hauran de ser habitatges d’acolliment familiar. L’ajuda per arreglar els habitatges serà de 6.000 € per a persones amb rendes baixes. Aplicar noves mesures de control de les condicions d’habitabilitat i seguretat de l’habitatge existent. Crear programes específics per a l’eradicació de l’infrahabitatge. 145 �3.11. Catalunya, un país que acull i integra: la immigració Catalunya ha configurat la seva personalitat col·lectiva al llarg de la història a partir de capes successives, que es vertebren a l’entorn d’un nucli que aglutina el conjunt. La diversitat és una de les senyes d’identitat veritables del poble català. La realitat social d’ara exigeix integrar de nou realitats que vénen de fora, repetint un procés que ja s’ha produït moltes vegades al llarg de la història d’aquest país. L’actual procés immigratori presenta com a característiques: un fort creixement i acceleració del ritme d’arribades, ja que la població immigrada s’ha doblat en cinc anys (el maig del 2002, a Catalunya residien legalment 310.057 estrangers, dels quals 76.310 –el 25%– eren ciutadans de països de la UE, i els que es troben en situació irregular són entre 50.000 i 125.000, segons diverses fonts); concentració a determinats barris, pobles i ciutats; i pluralitat (és a dir, diversitat en molts aspectes, també cultural i religiosa). Tot això diferencia aquest procés d’altres processos previs. Aquestes són dades que cal tenir en compte per a una gestió correcta del fenomen. La població immigrada –tant la regularitzada, com la que no n’està– tendeix a concentrar-se intensament a determinats barris, pobles i ciutats. Aquesta concentració fa molt difícil la gestió d’aquest gran fenomen social, els efectes del qual recauen precisament sobre els ciutadans autòctons amb una situació social més desfavorable. A més, la presència al país de desenes de milers de persones indocumentades planteja una situació de risc per al benestar, la convivència i la seguretat col·lectives. L’única possibilitat que tenim, per tant, d’encaixar el procés immigratori, sense trencar la cohesió social de la societat d’acollida, és entendre que el procés ha de ser ordenat i que ha de tenir com a eixos principals l’aplicació del sistema legal vigent i la regulació. Cal, però, transmetre a l’opinió pública que la immigració no és un problema en si mateix per a les societats d’acollida i, sobretot, que la immigració no és “el problema”, tot i que provoca noves situacions que poden resultar problemàtiques i que també accentua i ajuda a evidenciar problemes preexistents de la societat d’acollida. El problema rau en la manca de recursos públics per fer front a aquestes situacions (poca quantitat de policies, justícia ineficaç, manca de recursos per reestructurar barris, insuficients recursos educatius i d’assistència social, etc.). Els veritables responsables dels dèficits són les polítiques neoliberals, que han reduït el sector públic i que afebleixen l’Estat del benestar. Els governs del PP i de CiU han reduït la despesa social al 2% del PIB des de 1996. Des d’una perspectiva econòmica, es calcula que aquesta població immigrada genera el 4% del PIB. Pel que fa a l’afiliació a la Seguretat Social, aquesta va augmentar un 32,6% a Catalunya entre el març del 2001 i el març del 2002. Més del 40% dels nous afiliats a la Seguretat Social són immigrants. La situació administrativa no ha de modificar el respecte pels drets que tenen les persones que es troben en aquesta situació. El reconeixement efectiu d’aquests drets és un dels aspectes que el nou Govern de la Generalitat ha d’assumir d’acord amb les seves competències. Una part del problema es pot gestionar des del Govern de la Generalitat (escolarització, sanitat, ajuts socials, etc.), però les mesures polítiques que poden permetre realment afrontar aquesta qüestió i reduir-ne l’impacte negatiu han de ser 146 �adoptades, sobretot, des del Govern central o han de ser concertades per l’Estat espanyol amb els altres estats de la UE. Les polítiques sobre immigració del nou Govern de la Generalitat s’han de guiar pel principi de transversalitat i assegurar condicions d’equitat en el suport a totes les persones que viuen a Catalunya per tal que puguin desplegar les seves oportunitats de vida. La política d’immigració ha de ser fonamentalment una política social, és a dir, de promoure les millors condicions i oportunitats de vida per a tots els ciutadans de Catalunya, tant dels autòctons com dels nouvinguts. Això requereix incrementar els recursos actualment destinats a les polítiques socials i reorientar-les per tenir en compte l’impacte del fenomen migratori. Entre aquestes polítiques, tenen una importància especial les referides a habitatge, sanitat, educació, ocupació, atenció social o família. Des de l’any 1993, en què s’inicia la política dels contingents anuals, la distribució dels nous immigrants entre comunitats feta per l’Estat requeria establir formes de participació en la decisió estatal i mecanismes de coordinació per evitar que les intervencions dels diversos poders públics generessin actuacions contradictòries. La gestió dels fluxos migratoris constitueix un dels eixos centrals de la política en matèria d’immigració. Gràcies a la seva regulació, el fenomen migratori es pot modular segons les necessitats i possibilitats de la societat d’acollida a fi de millorar el grau d’acceptació social i, alhora, la seva visibilitat. L’actual Llei d’estrangeria, malgrat les seves limitacions, és l’únic marc legal existent, per això cal que l’administració estatal, que és qui té les competències en matèria de regulació de fluxos, l’apliqui de manera coherent i amb rigor. L’impacte del fet migratori sobre el territori és tan important que el nou Govern de la Generalitat ha d’insistir en la participació més efectiva de les comunitats autònomes i dels ajuntaments sobre la definició de les polítiques d’immigració i dels contingents. Però l’ús instrumental de la Llei d’estrangeria no impedeix que el nou Govern de la Generalitat promogui iniciatives per modificar-la. Entre aquestes, cal prestar especial atenció a tots els aspectes que dificulten l’exercici dels drets fonamentals de la persona i als que puguin representar una millora en els aspectes administratius que afecten els immigrants. La Llei orgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers i la seva integració social, així com la seva posterior reforma, la Llei orgànica 8/2000, va posar en relleu les importants tasques que corresponien a les comunitats autònomes i als municipis en l’àmbit de la immigració, i va donar entrada a un nou òrgan de participació i de coordinació interadministratives en l’àmbit estricte de la immigració: el Consell Superior de Política de la Immigració, malbaratat pel Govern del PP, tant com el Foro para la Inmigración. En aquest marc legal, les funcions de les comunitats autònomes passen inexcusablement a un primer pla i es pot plantejar amb major facilitat, fins i tot, un increment de les competències autonòmiques, tot i que, un dels aspectes clau en tota aquesta estratègia, la canalització i control dels fluxos d’immigrants, està fora de l’àmbit competencial de la Comunitat, ja que està situat a escala estatal i de la Unió Europea. En l’àmbit de Catalunya, cal reforçar les polítiques socials orientades a assegurar la cohesió social i la integració dels immigrats. El nou Govern de la Generalitat ha de promoure un pla d’acollida dels immigrants que en faciliti la incorporació a la nova 147 �societat, que promogui el coneixement de les nostres lleis i costums, de les nostres expressions culturals i que proporcioni la competència indispensable en les nostres llengües. La primera acollida és un moment clau per facilitar la posterior inserció social, econòmica, laboral i familiar dels immigrants i, a més, actuarà com element preventiu de situacions problemàtiques des del mateix moment de la seva arribada. Aquest pla d’acollida s’adaptarà a les necessitats i condicions dels diferents territoris de Catalunya: culturals, urbanes, econòmiques, etc. És necessari implementar una política efectiva d’integració, per tal de construir una societat plural i, en cap cas, una pluralitat de societats. El compliment d’aquesta voluntat política exigeix, en primer lloc, un reconeixement de l’existència d’un nucli de valors comuns: respecte a la diferència, participació, igualtat davant la llei i submissió de tots a la llei. Per això, cal exigir als immigrants una cultura de la integració i l’acatament de la llei, tot i que aquesta mateixa exigència cal reclamar-la també als membres de la societat d’acollida. La política d’acolliment implica el reconeixement d’uns drets i l’exigència d’uns deures, coherents amb el marc de valors sobre els quals s’ha organitzat la societat catalana. Des de la responsabilitat de govern, el nou Govern de la Generalitat ha d’articular les seves propostes d’acollida sobre la definició dels valors vertebradors de la societat catalana, aquells valors que identifiquen tots els catalans i que són innegociables, i aquells altres que permeten generar un consens amb les persones nouvingudes. Entre els primers, figuren els drets humans, la defensa de la ciutadania, el respecte a la diferència i al pluralisme, i els valors i pràctiques bàsiques de la democràcia, com la igualtat, la nodiscriminació i la solidaritat. En aquest grup cal incorporar també el coneixement i respecte de les lleis i costums propis de Catalunya. Per tal de garantir la cohesió i de preservar la convivència, són necessaris barris més segurs i escoles dignes, especialment a les zones on es reben els principals contingents dels fluxos migratoris. Les polítiques públiques han de garantir que es respecti l’ús normal dels espais públics, carrers i places, evitant que la seva ocupació per a altres activitats sigui motiu de tensió i estimuli la reacció agressiva contra els immigrants. L’accés a un habitatge digne és una altra peça clau de la política d’acolliment, juntament amb l’existència d’escoles dignes, amb suficients recursos per tal de fer front als nous reptes que planteja el fenomen migratori. Finalment, la inserció laboral de l’immigrant és un dels altres elements crítics en aquesta política d’acolliment. Tenir un lloc de treball retribuït és, per moltes persones, el principal element per a la seva integració a la societat que l’acull. Pel que fa als municipis, que són la primera Administració amb què l’immigrant estableix contacte, gestionen bona part dels serveis primaris d’atenció social o de les prestacions educatives. Per això, el nou Govern de la Generalitat ha d’establir amb el món local uns criteris generals sobre la primera acollida i facilitar que els ajuntaments puguin assumir aquesta activitat amb els recursos suficients. A més, la Generalitat disposa de competències sobre alguns àmbits que van més enllà de les polítiques d’integració, que incideixen en les competències estatals exclusives i que es refereixen a la situació administrativa i laboral dels estrangers: són la inspecció laboral i la Policia Autonòmica. I aquestes competències s’han d’exercir contra el tràfic d’immigrants, de dones i d’infants de les organitzacions que el practiquen. El fenomen migratori també planteja qüestions de seguretat, el tractament de les quals correspon a les administracions judicial i de policia. La situació actual no és satisfactòria en cap dels 148 �dos àmbits i requereix mesures que la Generalitat pot impulsar o proposar a les altres administracions. El nou Govern de la Generalitat ha d’instar l’Estat perquè doti de més mitjans les oficines consulars als països d’origen de la immigració, tot reforçant les oficines laborals especialitzades destinades a la contractació en origen dels immigrats i obrint-les a la participació de les comunitats autònomes. El fet que darrere dels corrents migratoris dels països empobrits cap als països rics hi hagi, sobretot, un conjunt de causes d’origen econòmic i social, obliga a desbordar les actuacions que es puguin fer a l’interior de la societat catalana i a dur a terme una acció per influir sobre les polítiques exteriors perquè adoptin, entre d’altres coses, mesures que permetin modificar les condicions econòmiques i socials que justifiquen els fluxos migratoris. La importància de la immigració actual i dels seus efectes és una qüestió que afecta el model de societat. El seu tractament i la seva gestió han d’implicar, per tant, tota la ciutadania i, en conseqüència, també tots els nivells de govern: UE, Estat, autonomia i municipi. Per aquest motiu, el nou Govern de la Generalitat impulsarà la col·laboració institucional i la cooperació amb lleialtat, amb l’objectiu de garantir les millors condicions per fer possible una integració dels nouvinguts que asseguri la cohesió social i la convivència pacífica. L’acció de govern també ha de comportar que s’expliqui a l’opinió pública que la immigració no és un problema en ella mateixa. Cal remarcar que la immigració no és el problema, malgrat que provoqui situacions que poden ser problemàtiques per a la societat d’acollida. Des de la responsabilitat de govern, cal definir les bases per crear un consens mínim en la societat catalana que consolidi la legalitat del fenomen migratori, si es dóna de manera planificada, ordenada i emparada per llei. OBJECTIUS 1. Contribuir a l’ordenació dels processos migratoris i a una política que desplegui els instruments i mecanismes per aconseguir la legalitat i regularitat dels fluxos migratoris. 2. Reforçar les polítiques socials i les polítiques públiques orientades a assegurar la cohesió social i la integració dels immigrants. 3. Vetllar per la regularitat i transparència del mercat laboral i de les condicions de treball. 4. Contribuir, amb els mitjans a l’abast de la Generalitat, a la repressió del tràfic de persones i, molt especialment, de les organitzacions que el practiquen. 5. Establir mecanismes de coordinació permanent d’administració (estatal, autonòmica i local). 6. Crear una política exterior de cooperació econòmica, comercial, cultural i de promoció dels drets humans per millorar la situació dels països d’origen de la immigració. entre els tres nivells 149 �7. Combatre les expressions de racisme i xenofòbia entre la població, en especial entre adolescents i joves. MESURES Mesures per garantir la convivència i la cohesió social Reforçar les polítiques socials de la Generalitat, amb la finalitat de millorar el benestar, assegurar la cohesió social, garantir la convivència i evitar qualsevol tipus de discriminació derivada de la insuficiència de recursos. Redefinir i millorar la col·laboració entre Generalitat i municipis, amb redistribució de competències i recursos. Treballar de manera transversal en totes les àrees d’actuació de la Generalitat i dels ajuntaments, per tal que el pes del fet migratori no recaigui exclusivament en els serveis socials. Les ONG i associacions socials seran copartícips d’aquest projecte i ajudaran a canviar la imatge que els immigrants són els únics beneficiaris dels serveis socials. Desenvolupar, des de la Generalitat de Catalunya, un pla d’acollida d’immigrants que apliqui l’administració local, amb mesures específiques d’atenció en el moment de la seva arribada a Catalunya. Definir les àrees urbanes d’atenció especial, crear un fons de foment d’aquestes àrees per llei del Parlament i constituir els instruments d’actuació per acord entre la Generalitat i els ajuntaments afectats. Desenvolupar polítiques orientades a evitar l’exclusió social i el deteriorament dels espais i serveis públics. Promoure l’aprenentatge de la llengua i la cultura catalana com a via d’integració i de promoció a la societat catalana. Desenvolupar polítiques específiques en relació amb la dona immigrant tant per abordar la seva problemàtica com per reforçar el seu paper cohesionador. Ordenar i planificar la ubicació dels centres de culte, cercant el màxim consens amb totes les parts interessades. Fomentar des de les institucions els valors de convivència, tolerància i respecte a la diversitat. Mesures d’introducció de canvis legislatius Instar la reforma de la normativa i de la pràctica estatal per tal d’augmentar la capacitat d’actuació i d’intervenció de la Generalitat en les polítiques estatals d’immigració i en el servei exterior (en especial pel que fa a contingents anuals i contractació en origen). 150 �Instrumentalitzar una acció coordinada de la Generalitat en aquesta matèria, confiant-la a un organisme adequadament dotat de recursos i competències. Instar canvis, dins de la normativa i la pràctica estatals, en el tractament de la condició legal dels immigrats per tal de facilitar-ne la integració. En concret, cal reformar l’anomenada Llei d’estrangeria, actualment en vigor, en els apartats en què es dificulta l’exercici de drets fonamentals de la persona (reunió, manifestació, associació, sindicació, etc.). Promoure la simplificació i agilització de tràmits administratius i el funcionament efectiu d’una oficina única per tramitar-los com a elements d’una política orientada a garantir la legalitat, i la concessió (a les persones amb una ordre d’expulsió que no es pot executar) d’una documentació provisional de tolerància que els permeti treballar mentre no se n’executa l’expulsió. Promoure canvis legislatius que facin possible una major participació i implicació política dels estrangers. Establir una regulació adequada dels comerços i locals de concurrència pública modificant la legislació vigent en matèria d’horaris comercials i garantint en tots els casos el ple compliment de les ordenances fiscals i generals i la resta de normatives vigents. Mesures específiques en matèria judicial, laboral i educativa Instar una millora de la coordinació de les administracions en matèria judicial i de seguretat. Reclamar a l’Estat que ampliï el nombre, la capacitat i les condicions dels centres d’internament, distribuint-los pel territori per permetre un millor control i seguiment judicial. Impulsar l’actuació de la Inspecció de Treball en la lluita contra l’explotació laboral i la degradació del mercat laboral, i enfortir els seus recursos humans i materials. Garantir escoles dignes amb recursos adequats i la implicació de l’escola pública i l’escola concertada en l’educació dels fills de famílies immigrades o nouvingudes, i dotar de recursos extraordinaris les escoles amb alta concentració d’alumnes immigrants. Destinar els recursos per a la formació i dotació d’habilitats professionals a fi i efecte de facilitar la inserció laboral dels immigrants, en col·laboració amb els empresaris i sindicats. Mesures en matèria de cooperació internacional Incrementar les accions destinades a reforçar la cooperació internacional en matèria de desenvolupament i, en particular, fomentar el codesenvolupament; establir, per part del Govern de la Generalitat, programes especials de formació de personal dirigent dels països emissors d’emigració; donar suport a l’harmonització de les polítiques d’immigració de la UE, i fer una acció decidida de la Generalitat a favor 151 �del respecte pels drets humans, econòmics, socials i laborals dels ciutadans i ciutadanes del Tercer Món. 152 �ANNEX 1: Aportació del Grup de Politòlegs i Sociòlegs X Maragall VALORS DE L’ESQUERRA, PARTICIPACIÓ CIUTADANA I DIVERSITAT Des d’una perspectiva d’esquerres, la Llibertat, entesa com emancipació integral de l’ésser humà, no-dominació i no-interferència arbitrària d’unes persones sobre les altres o del poder sobre els individus, és el fonament sobre el qual s’ha de construir l’ordre polític, econòmic i social. La Llibertat mai no es pot gaudir amb plenitud si existeixen condicionants que n’impedeixin, dificultin o limitin el ple exercici i que creïn situacions de desigualtat entre les persones. Per això, en l’objectiu d’emancipació i d’autorealització integral de l’ésser humà, la igualtat d’oportunitats i la garantia universal de la seguretat vital i de l’educació, són imperatius essencials per a la construcció d’una societat d’homes i dones lliures, amb cohesió social i amb una economia sostenible i socialment responsable. Un discurs de progrés ha de rebutjar qualsevol plantejament que afirmi que les diferències identitàries formen la línia de separació “natural” i irreductible entre les persones i ha de postular amb rotunditat la radical igualtat de tots els ciutadans i ciutadanes en drets i en deures com a principi irrenunciable. La Civilitat, expressió del compromís de la Ciutadania amb la Llibertat, la forma de vida lliure i els valors democràtics i les institucions que la fan possible, actua com a mecanisme d’integració de les diferències i fa que tothom sigui igual en drets i en deures. La Democràcia és l’eina més poderosa per promoure la transformació social i la realització integral dels individus. Per això, per a la consecució de l’objectiu emancipador de l’esquerra, cal promoure els mecanismes i els instruments adequats per fer possible una participació activa i inclusiva de la ciutadania en els processos de deliberació i decisió política. En aquest context, és imprescindible que, des d’una perspectiva de progrés, es reclami el reconeixement del dret al vot als immigrants, així com la implementació de polítiques de protecció dels col·lectius més fràgils i més amenaçats per la discriminació, l’exclusió social i la marginació per qualsevol causa o motiu. Només des de la difusió dels valors de l’esquerra i amb polítiques públiques de progrés que proporcionin un horitzó de seguretat vital, serà possible combatre la incertesa que amenaça amplis sectors de la nostra societat que no poden construir un futur més estable. Això impedeix la construcció d’una societat més participativa amb un compromís cívic i col·lectiu més sòlid, essent aquest problema més accentuat entre la ciutadania nouvinguda. 153 �ANNEX 2: Sectorial de Gent Gran del PSC “LA GENT GRAN: NOVES POLÍTIQUES PER A NOUS TEMPS” L’ampliació de l’esperança de vida és una de les conquestes de l’Estat del Benestar. El descens de la mortalitat infantil i els avanços en la millora generalitzada de les condicions de vida de les societats avançades, fa que les persones visquin més anys i, en general, en millors condicions de salut, econòmiques i socials. Catalunya, amb una població total d’uns 6.506.0403 habitants, té un dels índexs d’envelliment més alts d’Espanya i de l’Europa dels quinze, i el nombre de persones de més de 65 anys al Principat se situa al voltant del 18,28% de la població (aproximadament 1.189.000 persones). L’esperança de vida també és una de les més altes d’Espanya i dels països de la Unió Europea, 80,1 anys4 de mitjana (79,87 els homes i 83,4 les dones). La taxa de natalitat és molt baixa, 1,32 fills per dona (en certa mesura a causa de la immigració estrangera), xifra que encara que supera la mitjana espanyola (1,24), no supera la mitjana de la Unió Europea (1,4). L’existència de moltes més persones de més de 80 anys (sobreenvelliment), amb riscos evidents d’estar exposades a pluripatologies i a malalties de caràcter neurodegeneratiu, que signifiquen un alt grau de dependència, obliga a replantejar un nou marc d’actuació dels serveis de caràcter sociosanitari, serveis de proximitat, serveis residencials, etc. Aquest escenari demogràfic no farà sinó ampliar-se en un futur pròxim i està obligant la Unió Europea, organismes internacionals com l’ONU o l’OMS, a una profunda reflexió i revisió de l’enfocament de l’envelliment i no només des de l’assistència sinó també des de l’òptica social i cultural. Actualment els experts indiquen que, independentment de l’edat que s’utilitzi en els diferents contextos, és necessari reconèixer que l’edat cronològica no és un indicador exacte dels canvis que acompanyen l’envelliment. Per això, les polítiques socials dirigides a la gent gran han de contemplar, actualment, tres elements essencials: I.- L’envelliment actiu en una societat per a totes les edats. II.- L’assistència sociosanitària a domicili: la prevenció i l’atenció. La lluita contra la dependència. III.- Un equitatiu i sostenible sistema públic de pensions. I. ENVELLIMENT ACTIU EN UNA SOCIETAT PER A TOTES LES EDATS 1. L’envelliment actiu des del cicle vital significa que les persones grans no són homogènies i que la diversitat de l’individu tendeix a créixer amb l’edat. Com indica l’OMS5, abordar l’envelliment des d’una perspectiva de desenvolupament 3 INE, actualització 2002 4 IEC, actualització març 2003 5 OMS, “Envelliment actiu”, 1999 154 �significa la possibilitat de fer front a molts dels reptes de les persones i les poblacions que envelleixen. Donar suport a l’envelliment actiu en una societat per a totes les edats des de l’àmbit de la salut, el mercat de treball, les polítiques d’educació i formació contínua, serveis socials i sanitaris, significarà, en una o altra mesura: El descens de la mortalitat prematura en les etapes més productives. La disminució de les malalties cròniques relacionades amb el procés d’envelliment. L’augment de la qualitat de vida de les persones grans. Una participació més gran de la gent gran en els àmbits culturals, socials i polítics de la societat. Un nexe intergeneracional més gran. El descens de la despesa en sanitat i tractaments mèdics. Així doncs, es tracta d’un nou enfocament global que normalitzi una part del procés vital de les persones i que la societat ha d’assumir sense sobresalts. Significa que la gent gran puguin comptar amb l’oportunitat de gaudir sense cap impediment dels drets garantits. La realitat d’aquest canvi la tenim en les diferències que, de manera general, podem observar en salut, nivell cultural, integració a la societat civil, etc., de la generació que es jubila en l’actualitat respecte a generacions anteriors. 2. Abans indicàvem que un dels elements que caracteritza el col·lectiu de la gent gran és la seva heterogeneïtat i un element comú generalitzat és el temps social i políticament útil de què disposen. Aquest tret suposa una força social i política molt important, però encara poc desenvolupada. La dreta nacionalista i espanyola subratlla el paper de la gent gran en el marc de la família, com el fet que tinguin cura dels néts que, deixant de banda el caràcter afectiu, significa un substitut de les mancances institucionals en matèria d’ajuda i cobertura social a les famílies, que a Espanya representa el 0,5% del PIB davant la mitjana del 2,1% europeu. 3. És necessari lluitar contra els estereotips que marquen la gent gran. És necessari que, des dels àmbits institucionals i polítics, es realitzi un esforç per combatre una visió de la vellesa negativa i desproporcionada. Una visió en què la vellesa apareix unida gairebé exclusivament a una despesa “desproporcionada” en sanitat, la “bancarrota” de les pensions i els serveis socials, etc. És a dir, la visió assistencial, exagerada i falsa, que intenta justificar un discurs privatitzador –almenys parcial– dels serveis i prestacions socials públiques i al qual no interessa posar de manifest la visió positiva de l’envelliment actiu com a part del cicle vital de les persones. 4. Si bé és cert que des dels àmbits institucionals es desenvolupen programes culturals, de promoció associativa i altres, no és menys cert que la responsabilitat de canviar “un estil… marcat per –com indicava el Pla Gerontològic Nacional de 1992– l’assistencialisme paternalista i per una concepció del jubilat com a inútil social” subjacent a la societat, radica en la voluntat política d’articular des del PSC un discurs i una acció coherent i creïble amb aquest nou marc polític des del qual hem d’enfocar l’envelliment de la societat. D’aquesta manera estarem en condicions de poder oferir a la societat aquesta visió de l’envelliment més acord amb la realitat dels temps en què vivim. És necessari recordar que la gent gran gasta en béns i 155 �serveis, i que al voltant d’aquest col·lectiu existeixen importants jaciments de treball. 5. És necessari que en aquest nou context enfoquem l’associacionisme i la participació activa de la gent gran, políticament i socialment, com un bé que preocupa i interessa a les institucions, a la societat i que forma part activa de la societat civil. Aquesta nova interpretació significa més participació de la gent gran en el disseny i construcció de les polítiques dirigides al col·lectiu. 6. Els avenços en la societat del coneixement i, en general, un nivell cultural més gran de la nostra societat, fan que la formació i el coneixement no siguin un element circumstancial sinó quelcom que es projecta, cada vegada més, al llarg d’una part important del cicle vital de les persones. Ja no produeix estranyesa que les entitats de gent gran disposin de sistemes informàtics d’adquisició de dades o que els utilitzin per interrelacionar-se, que els jubilats tinguin accés a Internet. Tampoc no resulta del tot estrany que ampliïn o comencin estudis universitaris que els puguin donar una nova perspectiva personal o que adquireixin coneixements d’idiomes. És necessari que prestem atenció a aquestes noves tendències que afloren per proporcionar camins i mitjans per poder desenvolupar aquestes iniciatives que, en definitiva, redunden en benefici del conjunt de la societat. 7. Un element que cada cop es debat més a la societat i al qual no es pot sostreure el col·lectiu de la gent gran, ja que també en formen part, és el del reconeixement del dret de gais i lesbianes a envellir amb els mateixos drets civils i socials, i l’accés, com a tal, als equipaments i serveis com la resta del col·lectiu, individualment o com a parella. OBJECTIUS 1. Liderar des del PSC aquest nou enfocament polític de l’envelliment actiu com a part del cicle vital de les persones, convertint-lo en acció de govern i un dels eixos de les polítiques dirigides a la gent gran. 2. Impulsar una visió normalitzada de l’envelliment en l’àmbit de l’escola. 3. Impulsar l’associacionisme i la participació activa de la gent gran com un eix important del desenvolupament de la societat civil. 4. Fomentar entre la gent gran l’accés a la societat del coneixement i, en general, a la formació, reglada o no. 5. Igualtat de drets de la gent gran independentment de la seva opció sexual o gènere. MESURES La Generalitat de Catalunya haurà de crear un organisme institucional que lideri el conjunt de polítiques socials dirigides al sector de la gent gran i que haurà de dependre de la conselleria adequada, amb independència de la necessària 156 �transversalitat de les diferents polítiques: sanitat, esports, serveis socials i la seva imbricació amb respectius àmbits públics d’actuació. Establir des de l’àmbit de l’educació pública matèries que formin els infants i el jovent en la vellesa activa. Establir un sistema de beques que depengui dels ingressos personals per als qui pretenguin realitzar estudis, reglats o no. Facilitar l’accés d’entitats i persones a la societat de la informació. Traspassar als ajuntaments l’actual xarxa de casals de gent gran, amb la dotació pressupostària i de personal adequada i la seva conversió a centres socials. Normativitzar el funcionament democràtic dels centres socials de la gent gran, així com el foment de projectes de caràcter comunitari que disposin del suport tècnic i financer adequats. Reglamentar les competències del Consell de la Gent Gran de Catalunya, de manera que les seves conclusions tinguin caràcter vinculant, havent-se contrastat la seva viabilitat tècnica i financera. Dotar de mitjans econòmics i tècnics camins de participació amb més capacitat de decisió. En aquest sentit, és necessari que els casals per a la gent gran deixin de ser, de manera gradual, equipaments diferenciats per convertir-se en centres socials, integrats o no en altres equipaments però, en qualsevol cas, oberts a la societat. Crear els consells territorials de la gent gran, que agrupin els consells municipals de participació i les entitats que representin els interessos de la gent gran dels diferents àmbits. Regular-ne la composició i representativitat, així com la seva imbricació amb el Consell de la Gent Gran de Catalunya. Aplicar i fer aplicar la no-discriminació per sexe o orientació sexual, segons s’indica a la Carta de Drets i Deures de la Gent Gran de Catalunya. Realitzar campanyes institucionals al voltant de “l’envelliment actiu com a part del cicle vital, en una societat de totes les edats”, principalment en els mitjans de comunicació públics i establir convenis amb els privats. II. LA NECESSÀRIA ASSISTÈNCIA SOCIOSANITÀRIA A DOMICILI: LA PREVENCIÓ I L’ATENCIÓ. LA LLUITA CONTRA LA DEPENDÈNCIA. LA DEPENDÈNCIA 1. L’envelliment de la població –i les seves conseqüències de pèrdua d’autonomia de les persones més grans– constitueix un repte per a la nostra societat i les del nostre entorn, ja que és necessari articular mesures i recursos per millorar la qualitat de vida de les persones grans que s’afronten, a casa seva o al seu establiment residencial, a una pèrdua progressiva de l’autonomia. 157 �2. Més del 80% de les persones grans opten per mantenir-se en el seu entorn quan necessiten atenció a la seva dependència. A Catalunya hi ha al voltant de 138.400 persones amb algun tipus de dependència per poder efectuar les activitats de la vida diària (AVD) i unes 214.000 persones amb restriccions per realitzar les activitats instrumentals de la vida diària (AIVD). 3. És necessari, en aquest escenari, un pacte que abraci el Govern d’Espanya, les comunitats autònomes i els ajuntaments per impulsar una Llei de dependència, que se sustenti en el reconeixement dels drets de les persones. La dependència contemplada com un factor de risc en el marc dels drets socials bàsics –marc jurídic estatal de la universalitat dels serveis socials– constitueix un dels pilars de l’Estat del Benestar juntament amb les pensions, la sanitat, l’ensenyament i els serveis socials. A països del nostre entorn com França o Alemanya, l’Estat ha abordat la dependència des del reconeixement dels drets subjectius de les persones, articulant sistemes públics solidaris que cobreixen les necessitats d’aquesta població. 4. Per tant, la llei que definirà objectius, finançament i metodologia d’intervenció ha de tenir un caràcter universalista i unes vies de finançament públic. Dues variables són interessants en l’anàlisi d’aquest fenomen: El grau de dependència de la persona que sol·licita la prestació. El nivell d’ingressos d’aquesta persona. 5. El 1999 la Llei de 30 de desembre sobre mesures fiscals administratives i d’ordre social, va establir que el Govern del PP, en el termini de sis mesos, havia de presentar a les Corts un informe sobre la dependència, cosa que fins ara no ha efectuat –tenint en compte a més que era fruit d’una petició de la UE a tots els països membres. El 2001 el PSOE va presentar una proposició no de llei sobre el tema que no va obtenir cap resposta. ENVELLIR EN EL SEU ENTORN I A CASA SEVA és un principi bàsic per enfocar l’assistència a la gent gran. Per aconseguir-ho, és necessari disposar, principalment, d’un programa integral de caràcter sociosanitari que doni resposta a la necessitat que plantegen les persones grans amb dificultats per realitzar les activitats de la vida diària (AVD), així com les activitats instrumentals de la vida diària (AIVD); amb el finançament adequat, amb professionals ben preparats i amb instruments metodològics d’intervenció i avaluació. 1. A Catalunya l’atenció a les persones grans amb dependència es realitza, en un 83% dels casos, en el marc de la pròpia família; en un 12%, amb serveis domiciliaris contractats privadament per la família; al voltant de l’1,3 són serveis públics d’ajuda a domicili, i la resta de les persones que ho necessiten són ateses per veïns, associacions o es veuen abocades a viure i morir sense atenció i en la més absoluta solitud. Malgrat tot, aquest “equilibri” està amenaçat en l’actualitat per tres factors: el sobreenvelliment de la població, els canvis en l’estructura familiar i la situació de les classes mitjanes, que per renda no poden optar a serveis públics i pels preus de mercat no poden accedir als privats durant un període prolongat de temps. 158 �2. El perfil de la persona que té cura de la gent gran és: dona, mestressa de casa, filla, mare o cònjuge, d’entre 45 i 64 anys, amb poca formació i que dedica més de quatre hores diàries a realitzar aquesta tasca. 3. A Catalunya un 66,5% de les dones entre 25 i 54 anys treballen fora de la llar; únicament un 9% ho fan a partir dels 55 anys. 4. Catalunya està a nou punts de diferència (17%) de l’Europa dels 15 (al voltant del 27%) i és de les regions on proporcionalment es dedica menys part del PIB a despesa social, menys fins i tot que Grècia, Portugal i dos punts menys que la mitjana espanyola, 19% (des del 96 al 2003, el PP ha reduït en dos punts –del 19 al 17% del PIB– la despesa social, retrocedint, en aquest com en altres aspectes, la convergència amb els nostres socis europeus). 5. El traspàs de l’ajut a domicili per a les persones grans que en el seu dia va realitzar la Generalitat als ajuntaments amb competències es va efectuar en condicions extremadament dures per als municipis. Es va traspassar un sistema basat en el suport familiar, la discrecionalitat administrativa i pressupostària i no en reconeixement dels drets. És a dir, un model sense futur. Malgrat els esforços dels ajuntaments socialistes i de progrés, la situació és greu. 6. D’altra banda, els serveis residencials estan poc desenvolupats i tenen una important presència del sector privat, amb preus poc accessibles per a persones o famílies amb ingressos baixos o, fins i tot, mitjans. En aquests moments hi ha 1.051 centres amb 41.954 places residencials. Les places concertades representen el 24,01% del total, les públiques el 14,74% i les privades el 61,25%. Els preus mitjans de les places concertades i de gran dependència oscil·len al voltant dels 1.081 euros al mes i exigeixen requisits molt alts. Les places de curta estada per a descans familiar o emergències són escasses. El conveni que regeix el sector és baixíssim, el salari base d’una gerocultora no supera els 600 euros. És un sector altament feminitzat. Això no obstant, el sector de residències privades ha realitzat el 2002 una xifra de negoci d’uns 1.700 milions d’euros que podria arribar, el 2003/2004, als 2.100 milions d’euros. OBJECTIUS 1. Establir un model únic de servei integral sociosanitari d’ajuda a domicili, que suposi un trànsit entre el model actual i la futura Llei de dependència, basat en la universalitat del sistema. 2. Envellir en el seu entorn. 3. Estendre, incrementar i adaptar el servei integral d’ajuda a domicili a les persones grans dependents. 4. Assegurar al domicili els serveis alternatius que es consideri convenients. 5. Establir un marc jurídic transitori entre el SISSAD i la futura Llei de dependència estatal. 159 �6. Establir els criteris adequats pel que fa a la qualitat de servei, formació de professionals i nivells de remuneració, mitjançant una nova normativa que obligui tant els serveis de caràcter públic, com els privats o concertats. 7. Planificar a nivell territorial (regió, municipi o mancomunitat de municipis) la xarxa d’equipaments i serveis. 8. Planificar la rehabilitació i adequació d’habitatges, així com l’eliminació de barreres arquitectòniques i millora de l’accessibilitat. 9. Revisar el programa Viure en Família. 10. Desenvolupar la Llei d’acolliment familiar, Llei 11/2001, de 13 juliol. 11. Establir ajudes en espècies (lloguers i energia) per compensar pensions baixes de persones soles. MESURES Traspassar als ajuntaments els centres socials de gent gran –casals–, els quals, sense perdre les seves activitats actuals, ampliaran el nombre i serveis, dins o fora d’altres equipaments comunitaris –centres cívics o aules de cultura–, assegurant que la gestió la realitzen les entitats de gent gran. Assegurar la transparència de la gestió per als públics i els privats. Regular, des del Parlament de Catalunya, el Servei Integral Sociosanitari d’Ajuda a Domicili, basat en la universalitat del sistema amb protocol, metodologia d’intervenció i regulació de funcions professionals unificades, tenint en compte la diferència entre la realitat rural i la urbana. Replantejar la necessitat de nous quadres de remuneració professional, tant per al sector públic com per al privat. La intervenció domiciliària s’ha de basar en els elements bàsics següents: El nivell de dependència de la persona que sol·licita el servei. El seu nivell d’ingressos. Augmentar la cobertura del servei integral sociosanitari d’atenció a domicili de l’1,3 actual al 6% entre quatre i vuit anys, incrementant en un mínim de 5 hores setmanals l’atenció. Es crearà un lloc de treball per cada set persones ateses. Universalitzar en quatre anys el servei de teleassistència, lligat a l’atenció domiciliària. Per cada 100 terminals de teleassistència es crearà un nou lloc de treball. Ampliar l’oferta d’habitatges amb serveis comuns d’oferta pública (l’oferta actual és de 445 places d’habitatge amb serveis comuns, de les quals 323 són d’oferta pública, amb una cobertura mitjana del 0,031%) en 1.000 places, en quatre anys i una cobertura mínima del 0,13%. 160 �Ampliar el nombre de places de centre de dia d’oferta pública, assegurant el transport (l’oferta actual és de 6.730 places, de les quals 2.751 són d’oferta pública i una cobertura mitjana del 0,25%) en 2.000 noves places, en quatre anys i una cobertura mitjana del 0,44%. Per cada sis places de centre de dia es crea un nou lloc de treball. Crear 4.000 places del programa Viure en Família en quatre anys. Concedir una ajuda d’entre 5.409 € i 6.490 €, segons el grau de dependència, per a les famílies amb rendes de fins a 21.035 € anuals que s’acullin al programa. Promoure des del Parlament de Catalunya una iniciativa estatal per regular la figura del metge geriatra com una especialitat de la carrera mèdica. Promoure la investigació i l’estudi del procés d’envelliment des dels àmbits geriàtric i gerontològic. Activar des del Parlament de Catalunya un Pla d’Acció contra la malaltia de l’Alzheimer i d’altres de caràcter neurodegeneratiu. Aquest pla ha d’estar connectat amb el Pla Estatal. És necessari revisar i dotar de vies de finançament clares el Pla d’Acció per a la Gent Gran 2003-2007, aprovat el passat mes d’agost pel Consell de Ministres. Establir el Pla d’Acció per a la Gent Gran de Catalunya. Crear des del Parlament de Catalunya una comissió que investigui la realitat dels maltractaments físics i psíquics a la gent gran i que proposi mesures. Assegurar els drets de la gent gran en general i de la dependent en particular, així com establir mecanismes que sancionin els abusos i maltractaments, físics o psíquics. Establir la figura del Defensor de la Gent Gran, adjunt al Síndic de Greuges. Establir un Pla de xoc per pal·liar la solitud i l’aïllament de la gent gran, que és un factor important en desorientació, demència i mort. MESURES COMPLEMENTÀRIES És necessari integrar la xarxa sanitària i de serveis socials per establir un sistema sociosanitari d’intervenció domiciliària, així com aclarir-ne les fonts de finançament. Revisar el sistema públic sanitari adequant-lo a les demandes de la gent gran, en particular per a les malalties cròniques. 161 �Assegurar que el Consell de la Gent Gran de Catalunya, així com les diferents entitats de gent gran, s’impliqui i participi activament en la definició de les propostes. III. UN SISTEMA PÚBLIC I SOSTENIBLE DE PENSIONS 1. El sistema públic de pensions, impulsat pels governs socialistes, significa un avanç significatiu en la definició de l’Estat del Benestar. L’anomenat Pacte de Toledo, també impulsat pels socialistes el 1995, representa el compromís de totes les forces democràtiques per assegurar la sostenibilitat del sistema, equilibrar la quantia de les diferents pensions, concretar les fonts de finançament i realitzar, de manera gradual, la convergència amb els països de la UE en aquesta matèria. 2. Malgrat les alarmes que veiem, de tant en tant, en els mitjans de comunicació, el sistema públic de pensions gaudeix de bona salut, és sostenible i té capacitat per millorar en general el nivell de pensions i, en primer lloc, de les que són més baixes i injustes. 3. L’estructura demogràfica d’Espanya i de Catalunya és molt semblant a la mitjana europea. Malgrat tot, Espanya gasta al voltant del 8,4% del PIB en pensions comparat amb el 12% de la mitjana europea. Si agafem com a referència les prestacions per vellesa6 –de les quals les pensions són les més importants–, la despesa en unitats de poder de compra (upc, xifra que s’utilitza per estandarditzar el valor adquisitiu de la moneda a cada país) el 1999 era de 1.393 i la mitjana europea va augmentar fins a les 2.3037. Espanya gasta cada vegada menys en pensions i Europa cada vegada més. 4. És incert que les pensions a Espanya siguin molt altes, el que passa és que els salaris, en general, són molt baixos. Agafem com exemple l’SMI, que és la meitat de la mitjana europea. Els salaris mitjans dels treballadors més ben pagats a Espanya –la manufactura– són un 63% de la mitjana de la mateixa categoria a Europa. 5. Un factor important és que les altes per pensions aquests anys són molt baixes, perquè es tracta de les generacions que van néixer durant la guerra i la postguerra. Els fluxos augmentaran més quan ingressin en el sistema les persones que provenen del baby-boom de finals dels 50 i una part dels 60. OBJECTIUS Des del Parlament de Catalunya és necessari realitzar una sèrie d’iniciatives que puguin presentar els corresponents grups parlamentaris a les Corts Generals, al voltant dels objectius següents: 1. Augmentar les pensions més baixes i injustes. 2. Augmentar de manera gradual el nivell general de les pensions, per realitzar la convergència amb Europa. 6 Vicenç Navarro, 2003. 7 Vicenç Navarro, 2003. 162 �3. Augmentar el nivell de les prestacions no contributives. 4. Assegurar la sostenibilitat del sistema. PROPOSTES Millorar el poder adquisitiu de les pensions 1. Revalorització inicial de les pensions en funció d’una previsió realista de l’IPC i no com fins ara, mitjançant un percentatge allunyat de l’evolució dels preus. 2. Millora del poder adquisitiu de les pensions més baixes, incrementant en almenys un 10% les pensions del SOVI i un 5% les pensions mínimes de jubilació sense cònjuge a càrrec i de viduïtat. 3. Incrementar les pensions no contributives amb una quantia no inferior a l’SMI, quan no existeixin altres ingressos. 4. Increment en un 1% per cada any cotitzat per a les pensions d’incapacitat i de jubilació en la seva modalitat de no contributives. Un nou concepte de la pensió de viduïtat 1. Es proposa canviar la concepció i quantia actual de la pensió de viduïtat de la manera següent: Durant els dos anys immediatament posteriors al fet causant, la pensió serà equivalent al 100% de la base reguladora en el cas de vídua amb fills al seu càrrec (en aquest import es considera inclosa la pensió d’orfenesa), i el 70% quan la vídua i vidu no tinguin fills al seu càrrec. Després dels dos anys, la pensió serà el 70% de la base reguladora, sempre que altres ingressos familiars no sobrepassin un determinat nivell. En la resta de casos serà el 55% de la base reguladora. La suma de la pensió de viduïtat i la d’orfenesa podran sobrepassar en la unitat familiar el 100% de la base reguladora. Quan la pensió de viduïtat s’obtingui a partir de la pensió que percebia el subjecte causant, la quantia, un cop complerts els 65 anys la persona beneficiària i si no té altres ingressos, serà equivalent a la de la pensió que hagués rebut el causant. En els supòsits de diversos beneficiaris procedents de situacions de separació o divorci, s’haurà de garantir la percepció de la pensió mínima per a cada beneficiari. Els beneficiaris de pensions de viduïtat que hagin cotitzat a la Seguretat Social, sense arribar a generar amb les seves cotitzacions una pensió contributiva, 163 �tindran dret, un cop fets els 65 anys, a incrementar la quantia de la pensió que els correspongui en un 1% per cada any o fracció que hagin cotitzat. En el cas d’unions de fet, es tindrà dret a percebre pensió de viduïtat quan quedi demostrada la convivència ininterrompuda, en els cinc anys immediats anteriors a la defunció del subjecte causant, en les mateixes quanties i condicions establertes per la llei. La pensió de viduïtat serà compatible amb la pensió del SOVI. Quan la pensió de viduïtat s’obtingui en un moment en què el subjecte causant estava de baixa en el moment de la defunció, generarà el dret a percebre aquesta i les d’orfenesa en les condicions establertes anteriorment, sempre que tingui coberts cinc anys de cotitzacions amb anterioritat al fet causant. Millores de les condicions d’accés a la pensió 1. Consideració de període cotitzat fins al màxim del temps que s’estableix com d’excedència per tenir cura de fills (3 anys) i l’utilitzat per tenir cura de familiars en situació de dependència per malaltia o minusvalidesa. 2. Regulació del dret de les pensions de viduïtat a les parelles de fet. No-discriminació entre pensionistes 1. Igual tractament per als treballadors que s’acullin a la jubilació anticipada, aplicant als pensionistes abans de l’1 de gener de 2002, els nous coeficients establerts en aquest mateix any, en raó dels períodes de cotització establerts. Reconeixement del dret a la jubilació anticipada dels treballadors autònoms. Garantir el sistema financer de les pensions 1. Accelerar el procés pel qual l’aportació de l’Estat atén el finançament dels complements a mínims de les pensions, amb l’objectiu que en cinc anys quedin coberts pels Pressupostos Generals de l’Estat. 2. Incentivar l’augment de l’edat de jubilació de manera voluntària i restringir l’abús per part de les empreses de la jubilació anticipada a càrrec de la Seguretat Social. Les jubilacions anticipades que siguin finançades amb càrrec a recursos públics no s’hauran d’imputar als pressupostos de la Seguretat Social fins que s’arribi a l’edat de 65 anys. 3. Dur a terme, sense dilació, el procés d’unificació dels diferents règims de la Seguretat Social agrupant-los en dos únics règims: treballadors per compte propi i treballadors per compte aliè, equiparant esforços de cotització, tenint en compte les singularitats de determinats col·lectius, i igualant l’acció protectora. 164 �MESURES COMPLEMENTÀRIES El Govern de la Generalitat de Catalunya establirà un sistema directe d’ajudes8 econòmiques a les pensions de viduïtat, no contributives i d’altres de quantia inferior al salari mínim professional. 8 Anomenades així i no “complementàries” per evitar la seva incostitucionalitat. 165 �4. EDUCACIÓ, PROGRÉS ECONÒMIC I OCUPACIÓ ÒMIC I OCUPACIÓ Competitivitat i cohesió social: una aposta pel futur de Catalunya 1. Catalunya continua sent el principal motor de l’economia espanyola. Hem guanyat posicions de manera molt clara en termes europeus. El nostre PIB per càpita se situa ja lleugerament per sobre de la mitjana comunitària, tenim un gruix d’empreses altament competitives i gaudim d’un entorn envejable. Malgrat tot, cal fer una constatació: hi ha aspectes fonamentals que no van com haurien d’anar. • L’economia catalana està perdent velocitat de creuer. Els darrers anys hem crescut per sota de la mitjana espanyola. Durant el període 1995-2002, el nostre PIB ha crescut un 22,6% en termes reals, mentre que el del conjunt de l’Estat ho feia en un 26,4%. Hem crescut menys que la mitjana espanyola i clarament per sota de les regions més dinàmiques, com Madrid (amb un 30,25%) i València (amb un 30,83%). Això és una novetat, perquè en el passat sempre es complia una llei: quan les coses anaven bé i creixíem, a l’economia catalana sempre li anava millor que al conjunt de l’economia espanyola; i quan les coses anaven malament, li anaven pitjor. • Catalunya ha perdut capacitat de lideratge. Ha deixat de ser al capdavant de l’economia espanyola. Hi ha la sensació difosa que l’economia catalana, que té uns potencials enormes, corre el risc de perdre peu i de no estar en condicions de desenvolupar el paper de primera fila que hem ocupat i que tenim l’ambició de continuar ocupant. No cal que en posem gaire exemples: hi ha centres de decisió empresarial que es traslladen fora del nostre territori; les multinacionals, que abans s’instal·laven sobretot a Catalunya, ara busquen altres localitzacions; en centres d’R+D estem molt per sota d’altres comunitats; en empreses de serveis avançats i d’alta tecnologia hem perdut terreny d’una manera molt clara; tots coneixem gent jove que acaba els estudis i que ha d’anar fora de Catalunya si vol trobar oportunitats professionals en determinats sectors de serveis o de tecnologia avançada. • Les raons d’aquest canvi apunten al pes més elevat del sector industrial tradicional i a la menor aportació de la indústria i serveis avançats, tant públics com privats, en el creixement de la nostra economia. D’aquesta manera, la creació d’ocupació i, a la vegada, el creixement econòmic, es fonamenten en bona part en un sector industrial que va perdent posicions a Europa. • Aquesta situació no és conjuntural. Ens trobem davant de l’esgotament d’un model de creixement basat en costos baixos, sobretot laborals, treball poc qualificat i sovint precari, i una producció de poc valor afegit. En definitiva, un model de baixa productivitat que va aprofitar les irrepetibles oportunitats dels noranta (devaluacions de la pesseta, contenció de salaris i preus, davallada dels tipus d’interès, inestabilitat a l’est de la Mediterrània). En aquesta nova dècada, aquestes oportunitats no es repetiran. El model de baixos costos ha de donar pas a un nou model d’elevat valor afegit. 166 �• En el mercat del treball, el creixement dels darrers anys ha estat massa supeditat a sectors que difícilment poden ser motors de creació d’ocupació en el futur proper. El 80% de l’ocupació creada a Catalunya en els darrers cinc anys ha estat propiciada per tres sectors: la construcció, el comerç (molt lligat al turisme) i els serveis públics. No es tracta precisament de sectors de productivitat elevada. És un model en què la construcció juga un paper massa determinant i enfosqueix les expectatives de creixement de l’ocupació per als propers anys. 2. Tenim una ambició de país. Tenim una ambició per a Catalunya. Volem recuperar el tremp i el paper capdavanter que Catalunya sempre ha tingut. Volem que Catalunya estigui en condicions d’assolir en la nova societat del coneixement un paper similar al que va tenir durant la revolució industrial, al capdavant de l’economia espanyola i ocupant una posició destacada entre les regions més avançades d’Europa. • Si volem ser competitius, haurem de fer una aposta decidida per augmentar la productivitat. L’economia europea i internacional ens obliguen a actuar en aquesta direcció, ja que les condicions de competència dels productes catalans han canviat considerablement amb l’emergència de nous competidors industrials i turístics. De fet, el creixement més gran de l’ocupació a Europa s’ha donat a les regions més terciaritzades i amb un valor afegit més elevat. Catalunya ha de tenir un paper central en la societat del coneixement. Això no vol dir que només ens haguem de centrar en els sectors de les noves tecnologies, en les TIC. Però aquesta capacitat de ser competitius en coneixement i en valor afegit s’ha de projectar a tota l’economia. Ha de tenir com a característica essencial la transversalitat a tots els sectors econòmics i, evidentment, en el sector de les TIC (biomedicina, telecomunicacions i informàtica). Però també en els sectors que constitueixen el gruix de la nostra activitat productiva (l’agroalimentari, el tèxtil, el metal·lúrgic, el farmacèutic, el químic, l’editorial, el de l’automòbil, els serveis, el turisme) i en els serveis a les empreses. A més, cal reforçar els sectors estratègics per aquest canvi: les empreses d’infraestructures, les de telecomunicacions, les del sector energètic i del sector financer (bancs, caixes i capital de risc). • Per tenir un pes real en el món globalitzat necessitem estar situats en una regió més àmplia i tenir-hi un paper estratègic. Catalunya ha de ser una peça essencial d’una regió europea de disset milions d’habitants. La regió que s’estén del sud de França, des de Montpeller i Tolosa, fins a València, Saragossa i Palma de Mallorca; que connecta el nucli central de l’Europa comunitària amb la Mediterrània occidental, i també amb el nord d’Itàlia i el Magrib. Una regió d’aquestes característiques, on les complementarietats entre els seus components són elevades, es pot comparar amb altres centres de la Mediterrània occidental, com Roine–Alps i Provença–Alps–Costa Blava a França (amb prop de 10 milions d’habitants) o la regió del nord-oest italià (Piemont, Ligúria i Llombardia, amb uns 15 milions). Catalunya ja significa prop del 36% de la població i del PIB d’aquesta macroregió i aporta més del 38% del total d’ocupats, amb prop del 46% del total de força de treball a la indústria i el 36% en serveis. Hem de convertir Catalunya en el centre productiu, logístic, de lleure i de consum més important d’aquesta zona. Hem de disposar d’equipaments comercials i culturals atractius i de 167 �qualitat; serveis educatius avançats i serveis de salut. I, evidentment, d’infraestructures. Molta feina ja està feta. L’eix Catalunya–València n’és un exemple. Hem d’avançar en la línia de la feina feta i no podem acceptar una concepció radial i centralitzada de l’Estat, en què Madrid és l’únic punt de referència. Hem d’apostar decididament per la bicapitalitat econòmica. Catalunya s’ha de comprometre a fons en el desenvolupament de l’Arc Mediterrani i de l’eix de l’Ebre, dels quals és punt de confluència i, a més, s’ha de comprometre en el reforçament de totes les infraestructures que vinculin les regions espanyoles de l’euroregió amb les franceses: TGV, túnels pels Pirineus, etc. • Totes les regions capdavanteres del món tenen centres universitaris potents. A Europa o als Estats Units, aquesta és una constant que es repeteix arreu. Si parlem de la societat del coneixement, aquest n’és un aspecte fonamental. En els darrers anys el sistema universitari català ha avançat molt. Cal continuar treballant-hi, mirant més enllà de les nostres fronteres. Hem d’exportar els nostres serveis universitaris fora de Catalunya. D’entrada, a aquesta regió europea i, si podem, més enllà: a la resta d’Espanya, al conjunt d’Europa, als països americans. Perquè això voldrà dir que tindrem la gent més preparada per accedir al sistema productiu i que disposarem d’un entorn apropiat per impulsar una activitat econòmica rica en coneixement i en valor afegit. Catalunya ha d’atreure els millors professors i els millors estudiants, que vol dir els millors professionals de demà. Les empreses de la societat del coneixement es localitzen allà on hi ha un capital humà potent. Aquest és el nostre objectiu. • Disposar de centres de decisió econòmica és fonamental. Catalunya té una xarxa de petites i mitjanes empreses altament competitives que han estat, en molts casos, capaces de situar-se a un nivell envejable. Ara bé, ens convé trobar un equilibri apropiat entre aquest teixit, que cal ajudar a ser competitiu, i l’existència de grans centres de decisió. Algunes de les nostres empreses mitjanes estan en condicions de fer el salt a primera divisió. I si poden fer-ho, cal ajudar-les i incentivar-les. D’altra banda, dins d’aquest teixit empresarial, no podem oblidar el paper fonamental dels treballadors autònoms. Assumeixen riscos i impulsen projectes de caràcter vertaderament innovador. Són un clar exemple d’un actiu de primera magnitud de l’economia catalana: l’esperit emprenedor. L’economia catalana disposa d’un gran potencial, al qual podem sumar un entorn envejable. Cal aprofitar-ho per ocupar el lloc que tenim l’ambició d’ocupar. 3. Quines polítiques cal posar en marxa per assolir els objectius esmentats? Els socialistes catalans volem que Catalunya estigui a primera línia, a Espanya i Europa. Per això, cal anar cap a un nou model de creixement econòmic que es basi en una millora de la nostra productivitat. Es tracta, en conseqüència, de polítiques transversals, que afecten tota la societat i tot el teixit econòmic, perquè el que pretenem és reforçar les bases de la nostra economia, cosa del tot imprescindible per donar un gran impuls cap endavant al país: invertir en coneixement, combatre el dèficit d’infraestructures, dur a terme polítiques de millora en el mercat de treball, el disseny de les condicions institucionals favorables per al desenvolupament de 168 �l’activitat empresarial i, finalment, la consolidació i ampliació del nostre model social d’Estat del Benestar. • Invertir en coneixement: Millorar substancialment el nostre sistema educatiu i la qualificació dels que s’incorporen al mercat de treball. En especial, aquesta inversió implica reduir les elevades taxes de fracàs escolar i el percentatge de ciutadans que només tenen educació primària, i potenciar de manera decidida la formació professional més directament vinculada al teixit productiu del país. Augmentar la dotació mitjana de recursos per estudiant, per assolir un sistema universitari d’excel·lència i uns professionals perfectament adaptats a les necessitats productives del país. Incrementar i estimular la inversió en R+D, i reforçar i potenciar els centres d’innovació tecnològica, en la línia de l’augment necessari de la productivitat agregada de la nostra economia i, en especial, de la nostra indústria. • Combatre el dèficit d’infraestructures de Catalunya: Dotar el país de les infraestructures necessàries en matèria de transports, comunicacions i xarxa energètica per assegurar la connectivitat cap enfora i la connectivitat cap endins. Necessitem un aeroport transoceànic i transcontinental i un sistema portuari de primer nivell. També necessitem l’eix diagonal, l’eix pirinenc, l’eix de l’Ebre o el desplegament de l’eix ferroviari transversal. Alhora, cal reforçar els lligams de comunicacions entre tots els territoris de l’euroregió (TGV, transport ferroviari de mercaderies) o facilitar el pas dels Pirineus. • Dissenyar i dur a terme les polítiques necessàries per pal·liar els problemes del mercat de treball: Cal dissenyar una política en relació amb el mercat de treball que permeti compatibilitzar de manera adequada, per als individus i per al país, la flexibilitat necessària amb la seguretat imprescindible. La nostra economia no pot continuar suportant les elevades taxes de fracàs escolar avui existents ni la baixa participació del jovent en els estudis postobligatoris, ja que el nostre mercat de treball necessita gent cada cop més formada. • La caiguda demogràfica tindrà conseqüències negatives sobre l’oferta de treball catalana, que no podrà cobrir els 400.000 llocs de treball demandats per les empreses en els propers deu anys. Caldrà desenvolupar 169 �polítiques actives en immigració, que atenguin la doble necessitat d’integració social i l’elevació del nivell formatiu del immigrants. • Crear un marc institucional favorable a l’activitat empresarial: El sector empresarial català, que ha d’assumir riscos i que té un esperit emprenedor envejable, no pot trobar barreres per desenvolupar els seus projectes. Cal introduir les condicions de competència imprescindibles per al bon funcionament del mercat, en especial en els serveis en xarxa com l’energia i les telecomunicacions. També s’ha d’apostar per les pràctiques de bon govern i per la responsabilitat social de les empreses. Per últim, però no menys important, s’ha de subratllar la necessitat d’un tracte fiscal just per a les empreses i per a la ciutadania. El nostre projecte no passa per augmentar els impostos. Els socialistes apostem per uns impostos més justos. Volem que pagui qui ha de pagar i que paguin allò que han de pagar. • Consolidar el nostre model social d’Estat del Benestar i reforçar les polítiques de cohesió social: Impulsar amb decisió les polítiques socials és fer un aposta per una gran inversió productiva per a Catalunya. L’empenta econòmica que Catalunya necessita ha de servir per aprofundir en la igualtat d’oportunitats. Els poders públics han de facilitar que les famílies puguin decidir lliurement el nombre de fills que volen. Massa vegades les dones han de renunciar a tenir fills perquè no poden compaginar la maternitat amb la carrera professional. Ni des d’un punt de vista de justícia social, ni tampoc atenent les necessitats econòmiques del país, Catalunya no pot continuar en la situació actual. La nostra societat ha d’atendre els problemes que deriven de l’envelliment de la població i ha de donar a la gent gran l’oportunitat i l’ajut necessari per passar la vellesa en el seu entorn i gaudir de les mateixes possibilitats, sentintse útils per a la societat. És del tot imprescindible desenvolupar una veritable política d’habitatge que el faci accessible als joves que es volen emancipar i a la població que ho necessita, i que ha d’anar acompanyada d’una actuació integral en els barris més degradats de Catalunya. I, evidentment, cal un compromís decidit en la lluita contra la pobresa. Un país modern i avançat com volem els socialistes és del tot incompatible amb l’existència d’un quart món a casa nostra que afecta més de 700.000 persones que viuen per sota del llindar de la pobresa. 170 �4. Cap d’aquests objectius no podrà ser efectivament assolit sense el compromís decidit dels poders públics. Però no només dels poders públics: • És imprescindible la complicitat entre el sector públic i el sector privat, amb el lideratge de la Generalitat, sense dirigismes de cap mena, fent cadascú la feina que li pertoca, amb la voluntat decidida d’aplegar esforços i de dur a terme una àmplia concertació social i institucional per tirar endavant l’estratègia econòmica que Catalunya necessita. • S’ha d’impulsar un gran acord social amb els sindicats, que busqui la seva complicitat per fer els canvis que el país necessita. Aquest acord s’ha de referir a totes les qüestions d’interès comú i, molt en especial, s’ha d’articular al voltant dels eixos vertebradors següents: a) polítiques actives d’ocupació, b) mercat de treball, en la línia de conjugar flexibilitat i seguretat, i c) educació. • És fonamental gaudir de palanques de poder polític que avui no tenim. Les decisions econòmiques estan estretament vinculades al poder polític. Les decisions recents del poder central en matèria d’infraestructures i en altres camps que afecten directament els processos de concentració empresarial, n’han estat un bon exemple. Per això, ens cal més autogovern. Per això, volem revisar el model de finançament autonòmic. Per això, la Generalitat ha de participar en la determinació de l’assignació de la inversió estatal a Catalunya i en la determinació de la compensació apropiada pels dèficits acumulats d’inversió pública estatal en infraestructures a Catalunya. 171 �4.1. L’EDUCACIÓ ÉS LA CLAU DE L’ÈXIT COM A PAÍS Els Socialistes de Catalunya, en els 25 anys de la nostra història, hem fet de l’educació la primera de les nostres banderes distintives. L’educació té com a objectiu essencial la realització de la persona com a ésser social, és a dir autònoma en una societat que volem democràtica. Entenem l’educació com un dret l’exercici del qual no s’acaba amb l’adquisició de coneixements i habilitats, sinó que és un mitjà que ens ha de portar cap a un progrés sense exclusió ni marginació, com un element clau per a les polítiques de cohesió i de desenvolupament social i com un instrument bàsic per a la igualtat d’oportunitats. Tenim davant un repte important, la necessitat d’una educació de qualitat per a tots els nois i noies de Catalunya; encertar en aquest repte pot comportar que ens encaminem cap a un model social menys desigual o, al contrari, cap a una societat amb més desigualtats; que aprofundim els valors democràtics i de ciutadania o incrementem la insolidaritat i la manca de civisme. L’educació és un element fonamental perquè el país produeixi riquesa per al bé de tota la societat, però també ho és per fomentar els valors democràtics i de civisme. Formar ciutadans cultes, amb valors cívics per poder participar en una societat democràtica, ha de ser un dels nostres objectius principals. L’educació s’ha de vertebrar al voltant d’un sistema públic com a garantia de cohesió social, que incorpori la diversitat social i cultural de la nostra societat. L’educació l’hem de contemplar amb una visió àmplia tant en l’espai com en el temps. El fet educatiu supera les parets de l’escola i els horaris escolars. Per això, s’ha d’obrir i relacionar amb mitjans de comunicació, activitats de lleure, ciutat educadora, etc. Amb la clara consciència que l’escola no ho pot fer tot tota sola, que necessita la cooperació de tothom, som conscients que la voluntat política i l’esforç pressupostari seran insuficients si no aconseguim una implicació del conjunt de la societat en les responsabilitats educatives. Per això, demanem el compromís amb l’educació a les famílies, als agents socials, a l’escola concertada i als ajuntaments. 4.1.1. Un sistema educatiu de qualitat Malauradament, la situació després de 23 anys d’autogovern no és afalagadora. Certament, els nivells educatius de la població i, en especial, de la població jove, han millorat, malgrat que la formació de la població activa catalana no està a l’altura de les regions més avançades d’Europa. El més greu del Govern de CiU en educació no és el que ha fet quantitativament, que és bastant en alguns camps (però menys del que calia), encara que en altres ha mostrat una preocupant paràlisi. El més greu és com ho ha fet, com ha governat i administrat l’educació, sense una participació efectiva, amb to baix i encobrint el sectarisme amb un excés de burocràcia o legalisme. El resultat ha estat l’atonia pedagògica i el manteniment de la desigualtat social a l’escola. 172 �S’han malbaratat dos elements clau per al bon funcionament del sistema educatiu: d’una banda, l’entusiasme i l’extraordinari esforç del professorat, la seva creença en la importància de la seva tasca i, d’altra banda, la creença col·lectiva en el centralisme de l’escola pública com a gran instrument de cohesió i de democratització, en el doble sentit de proporcionar a la població jove un alt nivell cultural i de construir un sistema d’igualtat d’oportunitats que permetés a cadascú arribar al màxim de les seves possibilitats, amb independència del seu origen social i cultural. A Catalunya hi ha un nivell de fracàs escolar alt, que explica, en part, el problema de la baixa escolarització dels joves en l’etapa postobligatòria. Constitueix, per tant, un greu problema, cosa que agreujarà el dèficit de treballadors qualificats que es preveu per als propers anys. D’altra banda, hi ha un assumpte no menys greu que el punt anterior: les mitjanes obtingudes a Catalunya en proves de comprensió lectora, en matemàtiques o en ciències, per exemple, ens situen per sota de la majoria de països del nostre entorn. Els catalans tenen un important dèficit en matèria de llengües estrangeres. En aquest sentit, el nou Govern de la Generalitat ha de garantir la formació en noves tecnologies i llengües, que avui són una formació imprescindible per a la vida i el treball. Malgrat l’esforç realitzat pel sistema educatiu en el coneixement del català, no s’ha aconseguit generalitzar-ne l’ús com a llengua principal de comunicació. Això comporta reforçar la tasca que ha estat fent fins ara el sistema educatiu, tant pels nous reptes que presenta en el camp de la llengua catalana el fenomen migratori, com per la necessitat de garantir la plena capacitat de l’ús de la llengua catalana a tots els ciutadans quan acaben l’etapa d’escolarització obligatòria. Cinc acords per avançar: Per poder dur a terme totes les mesures que proposem a continuació, necessitem la implicació dels principals actors del sistema educatiu, un compromís que implica la voluntat de compartir responsabilitats a través de cinc acords: • • • • • un acord amb els ajuntaments i els altres ens locals per cooperar en l’educació de la ciutadania; un acord de corresponsabilitat educativa amb les famílies, per crear les complicitats necessàries en l’educació dels fills; un acord amb el professorat per desenvolupar una carrera docent estimulant; un acord amb les escoles finançades amb fons públics per compartir responsabilitats, i un acord amb la comunitat educativa per gestionar els centres de manera autònoma i eficaç. Aquests seran els pilars de la nostra política educativa, ja que la cultura del nostre Govern es basarà en escoltar, dialogar, proposar i governar. 173 �OBJECTIUS Per resoldre aquesta situació, el nou Govern de la Generalitat ha d’oferir més educació i millor mitjançant l’ampliació de l’oferta educativa i la realització d’un esforç més gran en tots els àmbits educatius. Per això proposem els objectius següents: 1. Ampliar i millorar una oferta educativa atractiva i adequada per als infants i joves d’avui, amb més hores de classe i més serveis educatius, sense que això comporti un increment d’hores de dedicació del professorat. 2. Compartir les responsabilitats educatives entre l’escola, les famílies i els agents socials. 3. Promoure l’excel·lència i combatre el fracàs escolar del nostre sistema educatiu, de manera que millorin els resultats de tots els alumnes en l’ensenyament obligatori i s’incrementin les taxes de continuïtat i d’èxit en l’ensenyament postobligatori. Aconseguir una formació professional més completa i adequada a les necessitats de les persones i del món del treball. 4. Formar persones en els valors del civisme i la ciutadania, la tolerància i el respecte als altres. 5. Impulsar i aprofundir els processos d’innovació educativa necessaris per poder tractar millor la creixent diversitat i per incorporar i aprofitar satisfactòriament els avenços científics i tecnològics, particularment reforçant una presència més real de les TIC en els diferents ensenyaments. 6. Avançar cap a una xarxa integrant de tots els centres sostinguts amb fons públics per evitar la dualització del sistema educatiu entre un subsistema per als més aptes i amb més recursos i un subsistema per als menys aptes i amb menys recursos. Així doncs, la nostra obligació serà que totes les escoles amb fons públics ofereixin un servei públic d’educació sense cap discriminació i amb un nivell de qualitat satisfactori. 7. Aconseguir uns centres educatius autònoms i un professorat reconegut socialment i econòmicament, per millorar la gestió del servei educatiu. 8. Impulsar la formació permanent del professorat i la reflexió metodològica que permeti incorporar millores en els projectes educatius dels centres i en la pràctica educativa. 9. Fer més pròxima l’administració educativa, a la qual s’atorgarà un protagonisme creixent en els ajuntaments. 10. Establir les coordinacions necessàries entre el sistema educatiu i l’educació fora de l’escola. 174 �MESURES Mesures per millorar l’educació infantil Considerar l’educació infantil, és a dir, l’escola bressol de 0-3 anys i el parvulari de 3-6 anys, com el primer nivell del sistema educatiu a Catalunya. Promoure a cada territori la coordinació del 0-3 i el 3-6 per garantir la coherència pedagògica del nivell d’educació infantil i establir la continuïtat amb els altres nivells. Dotar Catalunya d’una oferta de 30.000 places més d’educació infantil, d’acord amb la Iniciativa Legislativa Popular presentada en el seu dia al Parlament de Catalunya. Impulsar un servei d’escoles bressol diversificat i flexible, en funció de les necessitats de l’entorn i de les famílies, amb objectius comuns i respecte pels infants, famílies i professionals en les seves relacions i condicions de treball. Articular una xarxa de titularitat pública d’escoles bressol entre les que actualment depenen de la Generalitat i les d’iniciativa municipal. Desplegar un programa de cooperació amb els ajuntaments per tal que l’oferta d’escola bressol sigui assumida pels municipis d’acord amb les seves necessitats i amb les garanties de finançament adequat. Ampliar el nombre de mestres a tots els parvularis garantint, com a mínim, la dotació d’un mestre més per a cada tres grups. Mesures per ampliar i millorar l’oferta educativa obligatòria i postobligatòria Dotar el sistema educatiu de més temps i més serveis, tant escolars com extraescolars. Garantir la formació en àmbits clau del coneixement –noves tecnologies, llengües estrangeres, matèries instrumentals (matemàtiques i llengua) i educació artística– a partir de la implantació gradual d’una hora diària més de classe a primària sense que això comporti un increment de dedicació del professorat. Així, els centres educatius, en exercici de la seva autonomia, podran programar activitats en relació amb els àmbits de coneixement esmentats. En acabar la secundària, tots els alumnes hauran de dominar perfectament el català, el castellà i l’anglès, i haver assolit un bon nivell de matemàtiques. Obrir progressivament els centres educatius públics fora de l’horari escolar, en una zona que reculli les necessitats de diversos centres, de manera que durant 11 mesos a l’any, 7 dies a la setmana i 12 hores al dia es faciliti una oferta de serveis educatius i assistencials, i la realització d’activitats extraescolars i comunitàries. Dur a terme un pla d’inversions de xoc per posar a punt tots els centres públics d’educació infantil i primària i tots els instituts d’ensenyament secundari. Aquest pla 175 �intentarà substituir les instal·lacions provisionals i dignificar els centres docents públics. A més, estarà acompanyat de plans plurianuals de renovació i de modernització de l’equipament de la xarxa de centres públics. Iniciar un procés que permeti una reducció del cost dels llibres de text i del material escolar. Combatre el fracàs escolar mitjançant l’increment dels recursos destinats al sector públic, tant per la necessitat, a llarg termini, que les persones tinguin una major qualificació professional, com per assegurar, a curt termini, la integració social i la igualtat d’oportunitats. Territorialment i socialment, aquest fracàs afecta amb més intensitat els barris i zones de menys renda, als quals destinarem proporcionalment més recursos. En aquest sentit, caldrà atendre els alumnes de manera personalitzada en funció de les seves capacitats, motivacions i interessos, i dels seus ambients familiars i socials. Elevar la taxa d’escolarització postobligatòria per arribar al 80% de la població escolaritzada a partir dels 16 anys en les diferents ofertes educatives postobligatòries. Incentivar la permanència dels alumnes a l’ensenyament secundari postobligatori mitjançant una política de beques. Incloure, en els continguts d’aprenentatge, punts de referència culturals, ètics i cívics, aptes per a societats plurals i complexes, amb diversos nivells d’identitats, però que necessiten compartir uns valors comuns per mantenir la seva cohesió. Mesures per compartir responsabilitats amb les famílies Activar la responsabilitat educativa de les famílies mitjançant la promoció d’una relació individualitzada entre la família i l’escola, que estableixi la cooperació necessària i especifiqui els compromisos adquirits per totes dues bandes en relació amb l’educació dels infants, adaptada a cada etapa escolar. Reforçar la figura del tutor amb la formació, la dedicació i el reconeixement adequats. Organitzar activitats de formació per a mares i pares perquè puguin exercir millor les seves responsabilitats educatives, donant especial importància a l’educació de les emocions, de la convivència i la col·laboració. Si s’escau, incorporar sistemes de mediació i de resolució de conflictes per millorar la convivència en els centres educatius. Agilitar i simplificar els procediments de participació de la comunitat escolar per tal d’estimular-la i fer-la més efectiva. Fomentar l’associacionisme familiar educatiu per tal d’estimular les associacions de mares i pares d’alumnes com a associacions autònomes, formades i dirigides per voluntaris socials, amb gestió participativa, democràtica i transparent, i arrelades a la xarxa ciutadana d’entitats i a les institucions municipals de participació. 176 �Mesures per compartir responsabilitats amb els agents socials Promoure vinculacions dels centres educatius amb entitats i associacions culturals i socials dirigides a possibilitar la seva consideració com a centre comunitari i compromès amb els problemes de la societat. Donar suport a la implantació i desenvolupament de projectes educatius de territori, que impulsin les vinculacions a l’entorn i afavoreixin una major implicació de les institucions i la ciutadania en el procés educatiu. Mesures per innovar l’educació Orientar l’educació cap a una dimensió afectiva i emocional, relacional i social perquè ha de procurar, a banda de l’adquisició de coneixements, la formació integral de la persona i el desenvolupament de les seves capacitats, tant en el camp personal com social. Consolidar programes coeducatius a l’escola i a les activitats de lleure, a través de currículums equilibrats i d’una orientació que trenqui les limitacions tradicionals entre gèneres. Introduir temes com la coeducació i la dimensió emocional de l’educació en la formació inicial i permanent del professorat. Consolidar i afavorir les zones escolars rurals de Catalunya i facilitar les possibilitats de coordinació i de formació dels mestres que hi treballin, potenciantne les experiències innovadores, com ara la formació de grups heterogenis d’alumnes, i garantint l’accés a les TIC. L’escola rural és clau per a la dinamització sociocultural del poble. Atendre la diversitat de l’alumnat amb una atenció més personalitzada i adaptada a les seves necessitats. Incrementar els recursos humans, materials, organitzatius i formatius per atendre’ls. Incloure mesures de discriminació positiva (ràtios més baixes, més recursos, etc.) en els centres educatius que acullen un percentatge més elevat d’alumnes amb dificultats. Coordinar les actuacions dels centres educatius amb les necessitats formatives i informatives que apareixen a l’entorn social: violència de gènere, igualtat de sexes, sexualitat, sida, alcoholisme, drogues, tabaquisme i trastorns alimentaris. Reforçar la cobertura i la capacitat d’actuació dels serveis de suport i d’assessorament al professorat especialitzat a atendre la diversitat. Promoure la constitució d’estructures territorials de coordinació de tots els serveis especialitzats (EAP, CREDA, educació compensatòria, etc.) que actuen en una mateixa zona i que estan relacionats amb aquesta atenció a la diversitat. Implantar un pla director de l’educació especial que ha de preveure tant la distribució territorial com la dotació i l’àmbit d’influència de la xarxa d’educació especial. 177 �Atendre la doble necessitat d’integració social i d’elevació del nivell formatiu de l’important contingent d’immigrants que el país necessita. Els reptes que això suposa cal afrontar-los amb un treball coordinat amb els serveis socials municipals, els mediadors culturals, els educadors socials i altres professionals que aborden aquesta problemàtica des del treball amb les famílies i els col·lectius. Aquesta política ha de ser complementària a la de reforçament de l’ensenyament obligatori a les zones o barris amb rendes més baixes, ja que és allà on es concentra el gruix de la immigració. Constituir plataformes que apleguin els diferents agents educatius, on es puguin conèixer i, si s’escau, coordinar les diverses tasques educatives. Impulsar les tecnologies de la informació i la comunicació dins el món educatiu. Incorporar-les en els currículums i dotar els centres dels equipaments necessaris i de personal i professorat coneixedor de la matèria. Mesures per integrar els centres educatius finançats amb fons públics Posar al dia el pacte escolar segons la lletra i l’esperit constitucional, per tal de garantir a tothom el dret a l’educació. Mitjançant aquest pacte, tots els centres mantinguts amb fons públics tindran els mateixos drets i deures. Les escoles privades concertades s’hauran de comprometre a complir tres obligacions bàsiques: a) Admetre i atendre tots els alumnes sense cap discriminació explícita o implícita. b) Fer efectiu el principi de gratuïtat, separant nítidament les activitats corresponents a l’ensenyament obligatori d’aquelles de caràcter complementari i voluntari. c) Dur a terme una gestió transparent i socialment controlable. A canvi, els poders públics es comprometran a: a) Un finançament suficient per garantir-ne la gratuïtat. b) Incorporar l’oferta de les escoles privades concertades (que compleixin els requisits establerts a la programació general de l’ensenyament) per tal de garantir l’estabilitat del sistema educatiu. c) Promoure la integració de les escoles privades concertades a les xarxes escolars territorials, per tal d’intercanviar experiències, recursos i serveis educatius amb el conjunt de les escoles mantingudes amb fons públics. 178 �Mesures per apropar la gestió: centres autònoms i professorat reconegut Impulsar uns centres més responsables i autònoms (en els currículums, en l’organització i en la gestió del personal, i econòmicament). Potenciar la funció tutorial i reconèixer al professorat que l’exerceix. Reforçar la funció directiva i la seva professionalització, que es farà compatible amb la participació de la comunitat educativa (el Consell Escolar, el Claustre i l’Administració participaran en el procés de nomenament del director). Crear la figura dels administradors escolars, que permetrà descarregar els equips directius de tasques administratives i econòmiques. Desplegar la carrera docent i fer-la més estimulant. Per això promourem a Catalunya, en l'àmbit de les competències pròpies, una veritable promoció professional. Creació de l’Institut Català de la Formació i la Renovació Pedagògica que, en col·laboració amb la universitat, farà el seguiment de la formació del futur professorat, habilitarà els qui vulguin optar per l’ensenyament públic i oferirà formació contínua. L’institut també es farà càrrec de la formació dels educadors dels serveis educatius no formals. Establir un sistema de formació inicial del professorat de primària i de secundària que permeti equilibrar la formació acadèmica necessària pròpia de les diferents àrees de coneixement amb la formació psicopedagògica, didàctica i organitzativa, així com assegurar que la formació permanent del professorat estigui vinculada a les diferents tasques que es desenvolupen als centres. Mesures per descentralitzar l’administració educativa Dur a terme un procés de descentralització de la gestió del sistema educatiu, en el qual els ajuntaments assumiran de manera gradual les funcions en educació, en paquets que siguin coherents i que es puguin administrar per separat. Establir, com a principi d’actuació, el caràcter cooperatiu entre les dues administracions educatives resultants: els ajuntaments i el departament de la Generalitat de Catalunya. Aquest caràcter cooperatiu, en les diferents intensitats que calgui, es garantirà reglamentàriament. Dissenyar i executar un pla en què participin tots els ajuntaments, dividint el territori en unitats prou grans (districtes escolars) que agrupin els municipis per tal que es pugui gestionar una oferta educativa completa. En aquest marc es desenvoluparan projectes educatius que abracin el conjunt del districte i permetin la creació de camins educatius entre els centres de primària i els de secundària. 179 �Mesures per desenvolupar els ensenyaments de règim especial Revisar el sistema de formació inicial i continuada del professorat, i la contractació d’especialistes. Promoure la interrelació de les diverses arts i dels seus ensenyaments, i promoure l’ensenyança d’idiomes. Elaborar el mapa de mínims amb les proporcions territorials que assegurin una implantació de centres i de recursos a tot el país. Màxima desregulació de currículums i altres aspectes normatius. Promoure projectes singulars adaptats a cada territori. Formar, seleccionar i homologar el professorat. Executar els plans inversors i incentivadors conjuntament amb els ajuntaments per tal d’implantar uns ensenyaments de règim especial al servei de les societats on estan implantats. 4.1.2. Més formació professional i tècnica Bona part de les propostes que presentem en els àmbits econòmic i laboral esmenten la importància decisiva de l’acció educativa per a la millora dels recursos humans. Des d’una visió progressista del desenvolupament social, l’educació es veu com el gran recurs per generar riquesa i repartir-la en forma de treball. I, per això, volem tirar endavant un sistema educatiu de qualitat com a base per combatre el fracàs escolar i aconseguir que més persones estiguin més preparades i millor. Per això, també volem incrementar el nombre d’alumnes que accedeixen al batxillerat. Ha de ser un sistema educatiu que també asseguri altres competències bàsiques en elements clau com són les llengües estrangeres i les TIC, i que incorpori elements d’orientació professional dins els processos d’ensenyament obligatori. La situació de Catalunya és clarament desfavorable respecte a altres països de la UE pel que fa al percentatge de persones que tenen un nivell de formació que els permet afrontar amb èxit els requeriments que presenta avui el mercat laboral. Això s’ha fet palès en la darrera fase expansiva de l’economia catalana, en què les tensions del mercat de treball s’estan concentrant en una determinada tipologia de títols de formació professional. Manquen treballadors amb qualificació adequada a les demandes del mercat, mancança que sovint s’ha vist mitigada per la contractació de persones amb estudis universitaris per a llocs on el perfil professional demanava una qualificació no universitària. Patim una manca d’adequació entre les demandes de les empreses i la política formativa que s’ha portat a terme fins ara. La poca sensibilitat que ha tingut el Govern en el camp 180 �de la formació professional ens ha dut a una situació clarament deficitària que necessita un redreçament urgent. Una de les preocupacions més importants del jovent és la perspectiva de trobar una feina digna i satisfactòria quan acaben els estudis. El mercat de treball s’ha tornat més opac i la complexitat dels sistemes per trobar feina és cada vegada més gran, malgrat que sabem que hi ha una clara possibilitat de trobar-ne perquè, d’altra banda, també sabem que les empreses ens demanen treballadors preparats i qualificats. De la mateixa manera que sabem que hi ha joves que poden i volen desplegar projectes emprenedors autònoms, que permetin desenvolupar petites empreses en què l’autoocupació pugui ser també la sortida per a projectes creatius que desitgin realitzar. Però des del Govern no s’ha tingut en compte la dificultat que comporta avui aquest procés i no s’han establert els mecanismes per donar expectatives als joves i facilitar-los la seva transició al treball. També sabem que, en la societat del coneixement, totes les persones tenim la necessitat de formar-nos contínuament. Els canvis tecnològics comporten una actualització permanent de la nostra formació i de les nostres competències professionals, de manera que d’aquesta necessitat se n’ha de desprendre el dret que totes les persones puguin accedir a la formació que necessiten al llarg de tota la seva vida, com a garantia per poder continuar progressant en el seu treball i com a garantia, també, del progrés que necessitem com a país. Per tirar endavant la nostra proposta ens dotarem d’un sistema de formació professional adaptat a la nostra realitat de país: Un sistema català que contempli globalment les necessitats concretes de desenvolupament social i econòmic del nostre país, molt lligat a la realitat propera de les persones i de les empreses, en connexió amb les innovacions que es produeixin en el món i amb la suficient flexibilitat per poder-les incorporar amb la immediatesa que reclama la transformació contínua del sistema de producció. Un sistema de formació professional que ens permeti donar sortida a les necessitats de tots els ciutadans i ciutadanes i coordinar les polítiques formatives amb les de treball i desenvolupament econòmic. Un sistema integrat de formació professional (reglada, ocupacional i contínua) arrelat al territori i capaç de donar resposta a les necessitats de treballadors i empreses. Un sistema amb la participació dels ens locals i dels agents socials, amb gestió descentralitzada i interconnectat en xarxa. Un sistema connectat amb el sistema d’R+D per facilitar la transferència de tecnologia i connectat amb el Servei Català d’Ocupació i amb els pactes locals per l’ocupació, per fer més fluid l’accés al mercat de treball. Un sistema que incorpori el dret a la formació permanent de totes les persones al llarg de tota la seva vida. 181 �Un sistema que contempli l’orientació personal, acadèmica i professional, amb instàncies úniques d’acompanyament a la inserció laboral. Un sistema que proporcioni a les persones les competències clau per poder desenvolupar-se en el mercat de treball i que superi les mancances importantíssimes que es presenten avui en temes tan fonamentals com les llengües estrangeres o les tecnologies de la informació i la comunicació. Un sistema flexible, àgil i que incorpori de manera sistemàtica les innovacions que es presenten en el mercat de treball. OBJECTIUS 1. Incrementar l’oferta de formació professional, tant quantitativament com qualitativament, en totes les seves modalitats (reglada, ocupacional i contínua) i especialitats, per tal que tothom pugui tenir una possibilitat de formar-se i una oportunitat de trobar feina. 2. Lligar la formació professional a les necessitats de desenvolupament de les empreses. 3. Lligar la formació professional a les necessitats de desenvolupament del territori. 4. Dissenyar un sistema integrat de formació que permeti als seus usuaris arribar a adquirir les competències professionals per diferents itineraris, de manera que faciliti la formació de totes les persones, sigui quina sigui la seva situació. 5. En el marc d’aquest sistema integrat, assegurar el dret a la formació permanent de totes les persones al llarg de la seva vida. 6. Assegurar un sistema de transició entre l’escola i el treball que permeti que tots els nois i noies puguin trobar feina quan surten del sistema educatiu. 7. Incorporar la formació professional en el sistema d’R+D de manera que es pugui convertir en un instrument de transferència de tecnologia i d’innovació en el teixit empresarial de Catalunya. MESURES Mesures per assegurar la transició entre l’escola i el treball Es dissenyarà un sistema d’orientació al món del treball que asseguri que tots els nois i noies tindran una oportunitat d’ocupació quan deixin el sistema educatiu. Per això, es dissenyarà un sistema que: Doni prioritat a l’orientació personal, acadèmica i professional en els centres de secundària. 182 �Estableixi connexions entre els centres de secundària i els serveis locals d’inserció professional. Estableixi una instància única d’orientació i acompanyament a la inserció laboral que actuï en l’àmbit local. Impulsi un projecte dissenyat pels joves que tingui en compte que la formació, juntament amb l’habitatge i l’ocupació, són l’eix fonamental per a l’emancipació del jovent. Mesures per a la integració dels tres subsistemes Crear uns centres de formació professional que oferiran formació reglada, ocupacional i contínua. Fomentar la cooperació amb les empreses de formació no reglada que, a nivell local, gaudeixen d’un important bagatge en aquest camp. Establir un sistema d’articulació i convalidació dels mòduls de formació ocupacional i els reglats. Organitzar la formació permanent de manera que permeti enllaçar la formació reglada i l’ocupacional amb la contínua. Consolidar un sistema que, en qualsevol moment de la vida de les persones, ofereixi una oportunitat d’actualització de les seves competències professionals. Establir un marc per a la valoració i certificació de les competències adquirides pels treballadors durant la seva vida laboral. Mesures per a la integració local del sistema de formació professional Creació d’organismes territorials que coordinin l’oferta de formació professional en el marc del seu territori, amb la participació de les administracions locals i dels agents socials. Connexió en xarxa dels centres que formen el sistema, per aprofitar potencialitats i assegurar la cobertura de la demanda. Foment del paper de la formació com a element per al desenvolupament social i econòmic del món local. Mesures per a un sistema formatiu obert a la innovació Creació d’una unitat d’innovació, amb terminals en els centres, per promoure la innovació a tot el sistema i connectar-lo amb els centres d’innovació tecnològica. 183 �Dotar els centres de formació professional d’una unitat d’innovació i transferència de tecnologia connectada als centres educatius i als grans centres d’innovació tecnològica i lligada a les necessitats de l’entorn productiu. Dotar d’autonomia els centres de formació perquè es puguin adaptar als canvis tecnològics i de producció. Capacitar els centres per poder establir contractes amb empreses per impartir formació a les seves instal·lacions. Dotar les pràctiques a les empreses del seu caràcter d’innovació i aproximació al món productiu. Mesures per a la planificació i gestió del sistema Definir una política conjunta de formació entre tots els ens implicats que superi la dispersió de competències entre les actuals conselleries, política que haurà de contemplar els elements d’observació i prospectiva, avaluació i gestió. 184 �4.2. L’ECONOMIA CATALANA A LA SOCIETAT DEL CONEIXEMENT 4.2.1 Capital humà Un capital humà altament qualificat és un element fonamental per a la competitivitat de la nostra economia. Tanmateix, la població activa de Catalunya té un nivell de formació clarament inferior a la mitjana europea i a la de les principals comunitats autònomes d’Espanya. Aquesta caracterització es deriva de l’excessiu pes del col·lectiu que només té estudis primaris en relació amb, per exemple, Madrid i el País Basc, que presenten pesos superiors als catalans en estudis superiors (el cas de Madrid) o en estudis mitjans (el del País Basc). Si es compara l’estructura catalana amb la de les regions líders dels principals països de la UE, aquest desequilibri es fa encara més evident. En aquests països, el nivell d’estudis predominant és el de secundària, mentre que els actius amb estudis primaris o sense cap formació tenen un pes relativament residual (no arriba al 20%), enfront de l’excessiva aportació catalana (superior al 50%). Aquesta situació de retard relatiu s’està aguditzant en aquests darrers anys, a causa d’una taxa d’escolarització dels joves inferior a la d’altres comunitats i un ritme de creixement d’aquesta escolarització també menor. Ambdós factors es deuen al fet que el mercat de treball català ha tingut una dinàmica més intensa que a la resta d’Espanya, amb una taxa d’atur notablement inferior i una taxa d’activitat dels joves més elevada. Així mateix, cal destacar l’alt nivell de fracàs escolar que es produeix a Catalunya, que explica també en part el problema de la baixa escolarització dels joves. El fet que només un percentatge baix de joves catalans continuïn l’escolarització postobligatòria constitueix un greu problema, que s’agreujarà per la manca de treballadors i treballadores que s’albira per als propers anys. Es calcula que, en un termini de deu anys, l’oferta de treball catalana no podrà cobrir els 400.000 llocs de treball oferts per les empreses. Per tant, caldrà recórrer a la immigració. OBJECTIUS 1. Realitzar un esforç més gran en l’educació en tots els seus àmbits: la primera infància, l’ensenyament obligatori, l’ensenyament postobligatori, la formació professional reglada, l’ensenyament universitari, la formació continuada i el reciclatge professional. 2. Ampliar l’oferta de treball incorporant una millora significativa de la qualificació dels treballadors i treballadores i respondre a la integració necessària de contingents creixents d’immigrants per fer front als dèficits de mà d’obra i, en especial, de treballadors i treballadores relativament especialitzats. 3. Dotar Catalunya dels instruments d’anàlisi actualment inexistents, per auscultar les necessitats presents i futures del mercat de treball i seguir de prop els canvis en les demandes de les empreses i les noves necessitats. 185 �Mesures en l’àmbit de l’ensenyament obligatori Combatre el fracàs escolar mitjançant un increment dels recursos destinats al sector públic, tant per la necessitat, a llarg termini, de disposar de treballadors i treballadores com més qualificats millor, com per assegurar, a curt termini, la integració social i la igualtat d’oportunitats. Territorialment i socialment, aquest fracàs afecta amb més intensitat els barris i zones amb menys renda, als quals caldrà destinar proporcionalment més recursos. Mesures en l’àmbit de l’ensenyament postobligatori Elevar la taxa d’escolarització postobligatòria amb l’objectiu que el 80% dels joves d’entre 16 i 25 anys estiguin escolaritzats. Aquest augment només pot venir de fer més alt el cost de l’oportunitat de deixar els estudis mitjançant una política de beques que incentivi els alumnes capacitats a continuar en els estudis davant de l’alternativa d’incorporar-se al mercat laboral. Dissenyar un mecanisme de reciclatge per als col·lectius (bàsicament femenins) que vulguin entrar en el mercat de treball en els propers anys. Reforçar la formació professional, en especial en els ensenyaments més vinculats als oficis. Aquest impuls ha de venir amb la integració dels mecanismes actuals de reciclatge professional i de formació continuada, en una mateixa estructura educativa que tingui una visió clara de les necessitats de formació del país a mig termini. Tot i que en l’actualitat el volum de recursos que s’hi esmercen és molt elevat, difícilment s’assoleixen els objectius pels quals s’ha pensat aquesta política. El disseny d’una formació professional integradora ha de permetre transitar amb facilitat des de qualsevol dels seus subsistemes a qualsevol altre o a la resta d’ensenyaments postobligatoris. Mesures en l’àmbit del reciclatge professional i la formació continuada Promoure mecanismes que integrin i coordinin territorialment la formació, les necessitats de les empreses i les polítiques d’ocupació a través d’una descentralització local adequada d’aquestes competències, molt en particular pel que fa a la formació permanent. Mesures per adequar el nivell formatiu dels immigrants Atendre la doble necessitat d’integració social i d’adequació del nivell formatiu de l’important contingent d’immigrants a les necessitats del nostre sistema productiu. Aquesta política ha de ser complementària a la de reforç de l’ensenyament obligatori a les zones o barris amb rendes més baixes, ja que és on es concentra el gruix de la immigració. Promoure l’aprenentatge del català entre els immigrants, com un requisit per millorar les seves possibilitats laborals. 186 �4.2.2. Universitats En els darrers vint anys, i en bona part gràcies al que va significar en el seu moment la implantació de l’LRU i de la Llei de la ciència, així com a la posterior transferència de competències de l’Estat cap a la Generalitat, el sistema universitari català ha experimentat un creixement molt important. Aquest creixement ha fet que actualment Catalunya tingui 12 universitats (7 públiques, 4 privades i la UOC), i que més de 200.000 joves (el 90% dels quals a les universitats públiques) hi cursin estudis superiors, la qual cosa significa que prop d’un 40% dels joves d’entre 18 i 25 estudien avui dia a la universitat. A més, prop d’una vintena de ciutats catalanes, de 17 comarques diferents, disposen com a mínim d’un centre universitari, la qual cosa posa de manifest una important presència i impacte del sistema universitari en el conjunt del territori de Catalunya. El creixement del sistema s’ha vist acompanyat per un increment global en la qualitat de les universitats, tant en docència com en recerca. Aquestes millores s’han produït malgrat les dificultats derivades de la manca d’una veritable política universitària, la insuficiència del finançament, favoritismes i arbitrarietats, i han estat possibles, en bona part, gràcies als esforços dels diferents estaments de la comunitat universitària. La millora en la qualitat ha tingut lloc en paral·lel a un augment important (fins i tot excessiu) en el nombre de titulacions i s’ha traduït en un major nivell de preparació dels titulats, fet que ha permès a les universitats donar una resposta millor a les necessitats dels diferents sectors productius, amb una demanda de recursos humans en canvi permanent. Això no obstant, en els darrers anys el model incrementalista seguit pels governs de CiU, sempre insuficient, ha mostrat creixents evidències d’esgotament, totalment incapaç de donar resposta a les necessitats actuals de les nostres universitats. De cara al futur, el sistema universitari català ha de fer front a nous i importants reptes quan encara pateix importants mancances que han condicionat la seva evolució recent. Entre aquestes i en primer lloc, la manca d’un finançament adequat per part de la Generalitat ha fet que els recursos rebuts per les universitats s’hagin apartat any rere any de les seves necessitats pressupostàries reals, de manera que han hagut de desenvolupar les seves funcions en una situació de dèficit pressupostari crònic. En segon lloc, el desenvolupament i la millora en la qualitat del sistema universitari català ha estat possible en bona part gràcies a l’esforç del personal acadèmic i d’administracions i serveis, en un context d’una manca absoluta de política de recursos humans i amb una situació d’important precarietat del professorat contractat. En canvi, el reconeixement d’aquesta tasca per part del Govern de la Generalitat ha estat pràcticament nul durant tots aquests anys, com ha posat de manifest la tardana (i insuficient en comparació amb altres comunitats autònomes) implementació dels anomenats complements autonòmics o l’incompliment flagrant de la resolució del Parlament de Catalunya de juny de 2000 que instava el Govern a constituir la Mesa Sectorial d’Universitats. 187 �A més, en els darrers temps, CiU, primer donant suport a la LOU del Govern espanyol del Partir Popular, i després impulsant una LUC elaborada sense un ampli consens, allunyada de les necessitats presents de les universitats catalanes i que encara reglamentava molt més el seu marc d’actuació, ha fet possible l’establiment d’un marc legal en el qual l’autonomia de les universitats s’ha vist fortament retallada. Finalment, cal assenyalar que, malgrat els pronòstics, no s’ha produït la davallada important en el nombre d’estudiants universitaris que els canvis demogràfics feien preveure. La demanda de segones titulacions, l’èxit creixent del districte obert i l’important flux migratori que està acollint Catalunya en els darrers anys, fa pensar que el nombre d’estudiants universitaris es mantindrà globalment. Per tot això, i per altres raons, els socialistes volem aconseguir el canvi que faci possible que el sistema universitari català faci un important salt cap endavant que li permeti fer front, amb garanties, als importants reptes que té plantejats, i que situï Catalunya com un país de referència en els àmbits de la universitat i de la recerca, a la primera línia del que ha de ser la societat del coneixement. OBJECTIUS 1. Potenciar la dimensió de servei públic de la universitat catalana, oberta al conjunt de la societat: formadora dels professionals d’alt nivell que demanda la societat actual, però també agent clau per a la formació integral de la persona, garantia de la igualtat d’oportunitats i la promoció social. 2. Fer possible que la universitat catalana participi plenament en la construcció del nou Espai Europeu d’Educació Superior, element cabdal de l’avenç cap a una veritable Europa de la ciutadania, on la mobilitat de titulats i professionals sigui una possibilitat real. Cal obrir les nostres universitats a estudiants i a professors d’altres territoris i països. Cal que Catalunya sigui capaç d’atraure i de retenir els millors professors i estudiants, el millor capital humà, element cabdal per al desenvolupament d’una economia basada en el coneixement. 3. Impulsar la recuperació i la potenciació d’una veritable autonomia universitària, fortament retallada en els últims temps. Una autonomia que no ha d’estar renyida, en el cas de les universitats públiques, amb el fet necessari d’haver de retre comptes cap a la societat que la finança, representada pel Parlament. 4. Dotar Catalunya d’un sistema universitari competitiu i de qualitat, capaç de formar els recursos humans d’elevada qualificació que necessita el país, superant les actuals deficiències en relació amb les demandes dels diferents sectors productius. Una universitat que constitueixi un factor d’atracció i de permanència d’activitats econòmiques en àmbits punters i d’alt valor afegit i que permeti situar Catalunya en una posició capdavantera en el marc de la societat del coneixement. 5. Impulsar una universitat que aporti als seus graduats no només una formació especialitzada, sinó també les competències necessàries que facin possible la seva adaptació als canvis que, sense dubte, hauran d’afrontar en un mercat laboral en constant mutació. Necessitat d’adaptació i d’actualització de coneixements que 188 �posen de manifest la importància creixent de la formació continuada o al llarg de la vida. 6. Connectar les universitats amb les necessitats dels diferents sectors productius i possibilitar la innovació constant tant en continguts com en els processos de formació i aprenentatge. Potenciar la vinculació entre les universitats i els seus entorns territorials, i impulsar la seva dimensió d’instruments de desenvolupament econòmic i de cohesió del conjunt del país. 7. Dotar la universitat amb les eines adequades per gestionar una situació de competència, estimular l’eficiència en la gestió i aprofundiment a l’hora de retre comptes. Tots aquests aspectes són clau per a la salvaguarda del paper central de la universitat com a institució generadora i difusora del coneixement, en un context en què ja fa temps que ha perdut el monopoli de l’ensenyament superior. MESURES Establir un model de finançament de les universitats públiques catalanes transparent, d’aplicació general, incentivador de l’excel·lència, la qualitat i la competència, i basat en conceptes mesurables, comparables i objectius. Incrementar els recursos que es destinen a les universitats públiques en un 30% en termes reals i de manera gradual i progressiva durant el període 2004-2010. Establir vies de finançament addicionals vinculades a l’assoliment d’objectius específics. Aquest finançament condicionat s’incrementarà progressivament fins a un percentatge del 10% del total del finançament públic. Suprimir el finançament directe o encobert de les universitats privades. Únicament es contemplarà la implicació de la Generalitat a les universitats de promoció pública amb gestió privada que tinguin funcions de desenvolupament per al territori o altres funcions específiques. Aquesta implicació estarà vinculada a l’assoliment d’objectius específics. Incrementar la despesa pública per estudiant en relació amb el PIB fins assolir un nivell de finançament per estudiant similar a la mitjana europea (5.000 euros per alumne). Impulsar una política pròpia de crèdits, beques i ajuts als estudiants que es concretarà en un sistema català complementari a l’estatal (fins que es produeixi la transferència de les beques), format per tres modalitats: la beca bàsica o complementària, la beca salari o d’ajuda compensatòria, i el préstec–renda. Incentivar l’estada dels estudiants dels darrers cursos a altres centres universitaris i de recerca. Les beques tipus Erasmus o Sócrates, de baixa quantia, es complementaran per garantir la igualtat d’oportunitats. Reprogramar el mapa universitari català, en paral·lel a la implantació de l’harmonització dels sistemes europeus d’ensenyament superior (Declaració de 189 �Bolonya), d’acord amb criteris de qualitat, eficàcia, excel·lència i equilibri territorial. Dotar del suport necessari tant el professorat com l’alumnat per fer possible el canvi de paradigma pedagògic que comporta la nova arquitectura dels sistemes d’ensenyament superior europeus, acordat a la Declaració de Bolonya (19 de juny de 1999) i l’èmfasi en el valor de la formació continuada que posa el Comunicat de Praga de 2001. D’acord amb les universitats, establirem programes d’implantació de les noves titulacions amb la dotació necessària de recursos de formació, tutoria i orientació per a professorat i alumnat. Impulsar una política de professorat contractat que faci possible una veritable autonomia a les universitats. Impulsar l’establiment d’una veritable carrera professional dels diferents estaments universitaris. Crear la mesa sectorial d’universitats tripartita. Modificar la legislació vigent perquè els presidents dels consells socials siguin elegits pel Parlament de Catalunya. Vincular les universitats a les capacitats i necessitats de desenvolupament dels seus territoris mitjançant el model de campus territorial que serà projectat amb precisió d’acord amb les universitats. Crear un observatori permanent del mercat laboral per detectar les necessitats presents i futures, i així definir els perfils professionals que han d’orientar la programació dels estudis universitaris. Potenciar la implantació i plena aplicació de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). Per fer-ho, impulsarem la formació del professorat i de l’alumnat en la utilització de la xarxa per a la millora de la qualitat de la docència i l’aprenentatge; l’exploració de noves fórmules mixtes presencial–distància per implantar nous models pedagògics, i la creació d’una potent plataforma telemàtica plural però prevista per ser presentada com l’oferta de la universitat catalana al món. 4.2.3 Recerca i innovació La recerca i la innovació són motors del creixement econòmic. A tots els països capdavanters de l’economia mundial s’han fet importants inversions en recerca i innovació. El sector públic i el sector privat han de prioritzar i finançar la recerca bàsica i aplicada, generadora de coneixement, i incentivar la innovació. En aquest sentit, Espanya i Catalunya no estan gens bé. Catalunya destina a R+D un total de recursos públics i privats del voltant de l’1% del PIB, aproximadament la meitat de la mitjana europea, i una tercera part d’allò que hi destinen els països europeus punters. Per una visió més àmplia de la política de recerca, vegeu el document Una política de recerca per a Catalunya a www.psc.es. 190 �Tot i així, el potencial actual de la universitat catalana en R+D, tant en personal com en instal·lacions, permet pensar que podria ser la base sobre la qual construir el sistema públic de ciència i tecnologia del futur. D’altra banda, d’acord amb l’Estat central, s’haurien de potenciar els centres del CSIC a Catalunya, integrats en aquest sistema. Finalment, la recerca hospitalària i dels centres de la Generalitat completen el potencial de la recerca pública a Catalunya. La política de recerca i innovació no és una política aïllada. La seva eficiència es pot degradar sense una política paral·lela en el camp de l’educació, la cultura, la indústria i l’ocupació, entre d’altres. Requereix un territori amb una elevada cultura innovadora i emprenedora, i amb un entorn urbà, cultural i científic capaç d’atreure altres investigadors i empreses. D’altra banda, cal tenir en compte la necessitat de potenciar grups de recerca mitjançant la reforma dels actuals grups consolidats de recerca, i de centres d’excel·lència, en el marc de l’Espai Europeu de Recerca. Malgrat que l’Estatut d’Autonomia atorga a la Generalitat competències en matèria de recerca, el cert és que el traspàs dels recursos no s’ha produït (excepte, parcialment, per a la recerca agrària). Això vol dir, per tant, que hi ha competències compartides que han de permetre construir àmbits de col·laboració amb l’objectiu d’impulsar conjuntament la recerca. Crear un entorn innovador és un element bàsic en l’estratègia per situar Catalunya en els llocs capdavanters de recerca a Europa. I també és essencial procurar els mecanismes adients per a una correcta difusió de la ciència en els mitjans productius i en la societat en general. OBJECTIUS 1. Fer de la política de recerca i innovació un instrument eficaç per promoure el progrés econòmic i social. Això demana més finançament, sistemes d’avaluació objectius, més professionalització i més cultura innovadora. Cal afavorir el canvi generacional i renovar les infraestructures necessàries per al desenvolupament de l’activitat investigadora. 2. Situar Catalunya en el nivell dels països més avançats de la UE en R+D, en el termini de temps més curt possible, incrementant els recursos públics i privats destinats a activitats científiques i d’innovació tecnològica. 3. Ordenar l’espai de recerca català en la línia d’incorporar-lo a l’espai europeu de recerca, d’acord amb les directrius aprovades en el document Towards an European Research Area presentat per la Comissió Europea el gener del 2000. 4. Crear un entorn innovador com a element bàsic en l’estratègia per situar Catalunya en els llocs capdavanters de recerca a Europa, així com procurar els mecanismes adients per a una correcta difusió de la ciència en els mitjans productius i en la societat en general. 191 �5. Establir un mecanisme de participació entre els sectors implicats –investigadors, empresaris–, per tal d’aportar la informació necessària per a l’elaboració d’una política de recerca i establir els mecanismes de seguiment i d’avaluació adients. MESURES Mesures per adoptar una política de xoc en recerca Preparació i aplicació d’un pla de recerca i d’innovació de Catalunya 2004-2007, amb l’objectiu de situar-nos a la mitjana europea en R+D i de potenciar la capacitat innovadora de les empreses catalanes. Aquest pla tindrà dues prioritats: la potenciació d’activitats R+D dels sectors emergents, i la difusió d’innovacions en els sectors tradicionals. Acordar amb l’Estat les formes de col·laboració i traspàs de recursos per poder fer efectives les competències que la Generalitat té atribuïdes en matèria de recerca a l’Estatut d’Autonomia. Augmentar la dotació dels pressupostos de la Generalitat destinats a recerca i innovació, passant en quatre anys dels 75 milions d’euros actuals (DURSI més Departament d’Indústria) a 240 milions d’euros, sobre els quals bastir una autèntica política de recerca i innovació, i afegir recursos addicionals procedents d’altres fonts. Caldrà garantir la coordinació dels departaments del govern que gestionen programes de recerca i d’innovació. Establir mecanismes competitius d’acord amb les millors pràctiques per al finançament dels grups de recerca de manera adequada en quantitat i en temps, i posar-hi a l’abast una gestió professional. Afavorir el canvi generacional amb una política de remuneracions i d’incentius laborals que estimuli i faciliti l’acompliment de les vocacions d’investigació a les universitats. Superar els punts de col·lapse actual: personal investigador, xarxa bibliogràfica digital, gestió dels serveis cientificotècnics existents, resoldre l’obsolescència de l’equipament dels grups de recerca i dels serveis generals de suport a la recerca, i proveir-los del personal tècnic necessari. Elaborar un pla especial d’infraestructures científiques i tecnològiques de Catalunya, amb una primera fase 2004-2007 que ens situï en condicions similars a les dels països de la UE més avançats. Mesures per ordenar els espais de recerca Augmentar l’esforç de finançament de la recerca bàsica i la innovació, potenciant les àrees científiques més necessàries per millorar els sectors més productius i innovadors del país i fent especial atenció a les àrees prioritàries europees. 192 �Promoure l’atracció de científics (amb particular èmfasi als joves talents), que aportin la seva capacitat als grups de recerca d’excel·lència, amb uns contractes que assegurin un funcionament estable com a punt de partida de la carrera investigadora. Prioritzar, en els programes públics de recerca, l’impuls de projectes interegionals amb les regions capdavanteres d’Europa en el camp de la innovació, els acords entre universitats (xarxes virtuals en el marc de l’Espai Europeu de Recerca) i la promoció de grups de referència a Europa. Mesures per promoure la creació d’un entorn innovador i la difusió de la ciència en els mitjans productius i en la societat Establir incentius perquè el sector públic i el privat realitzin projectes conjunts i aconseguir un flux major d’investigadors entre sectors, així com estimular la generació de patents. Promoure la implicació del món empresarial a través de la figura dels parcs científics, que cal potenciar en el futur a diverses universitats catalanes. Incorporar en els contractes–programa entre la Generalitat i les universitats l’exigència de disposar d’un instrument de transferència de tecnologia professionalitzat i coordinat amb els de les altres universitats públiques de Catalunya. Disposar de serveis comuns per millorar-ne l’eficiència. Potenciar l’entorn innovador de les empreses a Catalunya mitjançant un pla de centres tecnològics en el marc de l’esmentat Pla Especial d’Infraestructures Científiques i Tecnològiques. Mesures per implicar els diferents sectors i fer un seguiment de la política de recerca Establir, a partir de l’actual Fundació Catalana per a la Recerca, una agència per impulsar l’avaluació i el seguiment del Pla de Recerca que, alhora, desenvolupi tasques de prospectiva científica i altres que el departament corresponent li pugui delegar. Preparar un conjunt d’indicadors del potencial innovador de la indústria, basat en els proposats per la UE, que ens permetin mesurar la situació dels diferents sectors i del conjunt de la indústria catalana, en relació amb els altres països de la UE. Els diferents plans relacionats amb la recerca i la innovació es marcarien objectius quantitatius d’acord amb aquest conjunt d’indicadors. 4.2.4 Adaptació a la Societat de la Informació i el Coneixement (SIC) L’adveniment de la SIC comporta noves oportunitats per al benestar social, però també nous riscos de desigualtats, amb els consegüents perills per a la cohesió de què gaudeixen les societats europees. En aquesta nova societat, la globalitat i la localitat interactuen contínuament, aportant a la gestió de ciutats i territoris noves oportunitats, però també nous problemes. Els sectors socials més febles viuen amb angoixa els efectes de la globalització, que permet la mobilitat d’empreses, capitals i mercaderies 193 �per tot el planeta, però que pot deixar sense recursos zones importants del territori i sense esperança sectors importants de la població. Els governs, doncs, han d’incorporar a la seva gestió l’acció decidida contra allò que ja es coneix com la “fractura digital” (diferents nivells d’accés a la informació, capacitat per seleccionar-la), han de garantir la sostenibilitat (econòmica, social i ambiental) del país i dels municipis, i han de gestionar una diversitat cultural, ètnica i social cada cop més complexa. El grau de penetració de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) a l’economia i la societat és francament baix en relació amb la resta de països de la UE, tant pel que fa a les infraestructures com a la seva producció i utilització. A Espanya s’observa un estancament en la penetració d’Internet des de 2001. I a Catalunya la situació és encara més preocupant: hem perdut el lideratge entre les comunitats autònomes d’Espanya. El retard en el desenvolupament d’Internet no és només una qüestió relacionada amb les tecnologies, sinó també el resultat d’un problema educatiu i formatiu. Hi ha una relació entre el nivell de formació general de la població i la penetració d’Internet. Malgrat l’elaboració d’un Pla Estratègic per a la Societat de la Informació –el pla Catalunya en Xarxa–, el Govern de CiU no ha tingut una estratègia clara per desenvolupar a Catalunya la Societat de la Informació i del Coneixement. Com a resultat, a Catalunya s’està instal·lant l’esmentada “fractura digital”. Estem lluny de la mitjana europea en els principals indicadors de la SIC i el Govern és incapaç de presentar un pla que permeti pensar que en el futur aquesta realitat canviarà. D’altra banda, la liberalització del sector de les telecomunicacions, impulsada per la Unió Europea i iniciada a Catalunya l’any 1997, no ha produït els resultats que s’esperaven. El Govern de la Generalitat no ha aprofitat l’oportunitat que li brindava la liberalització de les telecomunicacions perquè la societat catalana es beneficiés plenament de les noves oportunitats. La introducció de la competència no ha millorat la qualitat, ni ha abaixat els preus dels serveis; a més, el concurs per a l’operador de cable tampoc no ha garantit la cobertura de tot el territori català amb una xarxa alternativa a la de l’operador dominant. Sis anys després de la liberalització, la quota de mercat dels nous operadors és gairebé testimonial i la seva cobertura territorial no abraça ni tan sols la zona metropolitana de Barcelona. Cal reconèixer l’esforç fet pels governs locals catalans, diputacions i ajuntaments, que, amb actuacions complementàries i amb el desenvolupament dels seus propis plans locals per a la SIC, han fomentat l’ús social de les TIC i han contribuït a la dinamització econòmica del sector. Fruit d’aquesta empenta i de la voluntat del Parlament d’esperonar el Govern, el juliol de 2001 se signà el Pacte per a la promoció de la societat de la informació a les administracions públiques catalanes, més conegut com l’acord per a l’Administració Oberta de Catalunya (AOC), subscrit per tots els grups parlamentaris. El Govern de CiU ha donat prioritat, amb unes despeses innecessàries i improductives, als aspectes d’imatge i de comunicació (portal CAT365) de l’Administració Oberta, sense desenvolupar una autèntica plataforma de connexió telemàtica entre les administracions que, respectant les seves competències i la seva identitat, integri els processos administratius per oferir serveis amb més celeritat i més qualitat a la ciutadania. Tampoc no s’ha avançat prou en la definició del marc normatiu de referència 194 �per al desenvolupament de la SIC a les administracions públiques. Cada Administració ha desenvolupat les seves iniciatives i fins ara el Govern de la Generalitat no ha estat capaç de definir estàndards de dades, ni de documents, ni de procediments comuns per a les administracions catalanes. En definitiva, estem perdent els elements objectius que ens permetrien ser una zona pionera en l’economia del coneixement al sud d’Europa. Estem endarrerint-nos en els elements estructurals (físics, tecnològics, immaterials i humans) que han de ser la base d’aquesta realitat. L’empenta de la societat civil catalana no ha anat acompanyada de la voluntat política ni de les mesures de govern que mereix. Som un país que no va malament, però que no s’està preparant per ser allò que diu que vol ser en els propers anys. Tot i que aquest capítol tracta específicament de l’Adaptació a la Societat de la Informació, les polítiques per desenvolupar aquesta societat han de tenir un clar component de transversalitat i coordinació entre les diverses àrees del govern. Així doncs, al llarg del programa trobarem apartats que el complementen (telecomunicacions a infraestructures, formació i treball a sectors emergents, innovació educativa a educació, administració oberta a administració, etc.). També cal fer referència al document del Govern Alternatiu El compromís per situar Catalunya al capdavant en la Societat de la Informació i del Coneixement, que desenvolupa amb més detall aquest apartat del programa. Per a l’execució d’aquest programa de govern volem el consens, la participació, la implicació de la societat civil, la corresponsabilitat en la gestió i en l’esdevenir dels afers públics. I això és així perquè la nostra voluntat de servei al país no creu en l’exclusivitat. Som plenament conscients que els temps de canvis accelerats i les incerteses que ens presenta el futur, reclamen la major de les complicitats possibles amb tots els agents socials, amb tots els ciutadans i ciutadanes, per tal de reduir les amenaces i aprofitar les oportunitats en benefici de tots. Per això, el nou Govern es dotarà de l’estructura organitzativa adient per executar amb la màxima eficiència les actuacions pròpies, però també per garantir la implicació i participació de la societat civil (empreses, institucions, entitat i persones) en els processos de deliberació, definició i execució dels projectes d’interès general del país. OBJECTIUS 1. Estendre l’ús d’Internet i de les TIC al conjunt de la població i evitar la fractura digital, tant social com territorial. Crear un mercat de demanda per afavorir la generació de productes i de serveis a la xarxa. Potenciar l’ús de les TIC per part de les empreses catalanes, com a generadores de desenvolupament econòmic i d’ocupació, amb l’objectiu quantitatiu de superar la mitjana dels països de l’OCDE en el termini de quatre anys. 2. Corregir l’actual model de liberalització afavorint la competència entre operadors i, des de l’acció de govern, complementar les seves actuacions. De manera específica, cal col·laborar amb els operadors de telecomunicacions per a la planificació i implantació de les infraestructures necessàries i establir un nou marc relacional entre operadores i administracions. Al mateix temps, cal garantir la igualtat d’oportunitats 195 �per a la ciutadania, les empreses i les organitzacions en l’accés a la xarxa i garantir l’equilibri territorial en l’accés a la banda ampla per afavorir el desenvolupament integral del país. 3. Promoure la defensa activa dels nous drets de la ciutadania que deriven de l’aparició de les TIC. En especial, el dret a l’alfabetització tecnològica, que condiciona tota la resta, desenvolupant iniciatives públiques i privades per elevar els coneixements i la familiaritat amb el nou entorn tecnològic, especialment de les persones amb risc d’exclusió. 4. Fer de l’administració pública catalana una autèntica administració en xarxa, i promoure la integració i concreció a Catalunya de l’estratègia europea (e-Europe 2005), amb la planificació coordinada de les actuacions adients per a cada una de les àrees de govern. MESURES Liderar la modernització de les administracions públiques catalanes i implementar plenament l’Administració Oberta de Catalunya transparent, en xarxa, moderna, propera i integrada davant la ciutadania. Impulsar la Carta dels Drets del Ciutadà en la SIC. Mitjançant l’aplicació progressiva de les mesures necessàries, es garantiran els drets reconeguts a la carta a tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya com a fet imprescindible per aconseguir que el nostre país sigui competitiu i competent en la societat de la informació i el coneixement, garantint alhora la cohesió social i l’equilibri territorial. Identificar i establir projectes locals amb les especificitats pròpies de cada territori, donant suport a les iniciatives locals per a la SIC, amb el compromís de dotar-los pressupostàriament. Generalitzar l’ús d’eines telemàtiques per a la gestió de processos de participació ciutadana. Posar en marxa vies de participació electrònica ciutadana en les fases de deliberació i de consulta prèvies a la decisió política. Endegar i liderar la modernització, coordinada i consensuada, i la integració dels sistemes d’informació sanitària. Posar a disposició de la ciutadania, a través d’Internet, informació i serveis, i informació sanitària i personal, amb garanties de confidencialitat i seguretat. Impulsar la creació d’un cluster d’indústries i serveis de les TIC aplicades a la salut. Formar el professorat en competències bàsiques en TIC, preferentment en el mateix centre i amb l’objectiu que puguin fer el pas d’usuaris a actors. Aplicar mesures per al professorat per adquirir equipaments informàtics i connexió a Internet. Tot i que el lideratge i la gestió del canvi organitzatiu, pedagògic i social que suposa el ple ús de les TIC en el centre educatiu és una responsabilitat troncal de tot l’equip 196 �directiu, dotar cada centre de perfils docents especialitzats en TIC, en el doble vessant d’Educació en Comunicació i en Gestió de la Informació. Utilització del centre escolar com a centre de recursos en tecnologies de la informació de la comunitat, en la línia esbossada dels centres públics com a centres oberts i amb intensitats diferents en funció de les seves característiques (en especial els centres de formació professional). En aquesta línia, crear i modernitzar les biblioteques escolars fins a convertir-les en centres de recursos interconnectats i vinculats a la xarxa pública de biblioteques. Desplegar una política industrial que possibiliti la consolidació del sector productiu d’infraestructures, serveis i continguts TIC per a l’educació. Promoure el sector de producció de continguts i serveis educatius multimèdia. Crear la Xarxa del Coneixement i l’Aprenentatge de Catalunya (XCAC) integrada per escoles, universitats, centres de recerca, biblioteques, museus i altres entitats educatives amb presència en línia, com un instrument bàsic per estimular la creació de comunitats d’aprenentatge i la generació de continguts propis a la xarxa. Promoure l’ús del programari lliure. Introduir plenament les TIC a l’escola rural, com un projecte específic. Impulsar un pla de xoc per a la formació bàsica de la ciutadania per a l’ús de les TIC, que s’executarà en coordinació amb els governs locals, empreses i associacions de tot el territori. Per donar suport a aquesta mesura caldrà garantir l’existència de punts d’accés a la xarxa (PIAP) amb banda ampla arreu del territori. Assegurar l’accessibilitat als PIAP a persones amb qualsevol tipus de discapacitat. Impulsar l’adaptació a la SIC dels sectors empresarials en general i, en particular, als de més incidència econòmica i arrelament al país: logística i distribució comercial, agroalimentació, tèxtil i turisme. Afavorir el desenvolupament de la televisió i de la radiodifusió digitals i fomentar el lideratge tecnològic de les televisions públiques catalanes. Promoure i donar suport al desenvolupament de la indústria catalana del sector, específicament a la d’elaboració de programari i a la del tractament de la llengua (traductors, reconeixedors de veu, cercadors, etc.). Impulsar la creació d’un cluster d’indústries i de serveis dels audiovisuals. Afavorir una indústria d’avantguarda per a la recuperació i producció de continguts audiovisuals, amb la seva transformació d’analògics a digitals. Fomentar l’exportació d’aquests serveis. Aprofitar els recursos de l’e-content (UE) per dur-ho a terme. 197 �4.2.5. Capital risc Segons les darreres dades europees sobre capital risc i innovació tecnològica, Espanya i Catalunya mostren resultats bastant pobres en la majoria d’indicadors relatius a la implantació de la societat del coneixement i de la nova economia. Mentre que als Estats Units els recursos per a capital risc representen l’1,3% del PIB, Anglaterra té l’1,0% i la mitjana europea es troba en el 0,4% del PIB, la mitjana espanyola només és del 0,2% i Catalunya encara està per sota d’aquesta xifra. El Govern de CiU ha impulsat tard i d’una manera feble l’aparició del capital risc. Tampoc no ha impulsat accions de manera sistemàtica per fomentar i posar en marxa programes de formació de l’esperit emprenedor i de la capacitat d’iniciativa en l’educació universitària i secundària. Només algunes iniciatives locals, algunes universitats parcialment i escoles de negocis privades han desenvolupat programes per assolir aquest objectiu. Els instruments financers de l’actual Govern no han afrontat seriosament, o ho han fet aïlladament, la necessitat de dedicar recursos per donar suport a la creació de noves empreses en el moment en què comencen, quan a la iniciativa privada li costa més arriscar capitals per fer-ho. Les empreses han de disposar del finançament necessari. És en aquest sentit que els mecanismes de capital risc són imprescindibles perquè els projectes innovadors tinguin oportunitats per esdevenir financerament viables. OBJECTIUS 1. Augmentar els recursos destinats a capital risc per a nous projectes i impulsar l’aparició de nous models de préstec del sistema financer i, en especial, de les caixes d’estalvi, que siguin accessibles a les noves empreses o a les empreses en creixement. 2. Facilitar l’accés als nous mercats d’emprenedors de certs segments de població menys afavorits (majors de 40 anys, immigrants, aturats de llarga durada, joves, etc.) per evitar la seva exclusió de la nova economia del coneixement. 3. Crear i, si s’escau, ampliar les infraestructures tecnològiques i de comunicacions que facilitin l’accés, la implementació i el desenvolupament de projectes empresarials en els àmbits innovadors i la seva existència en xarxa. 4. Fomentar l’esperit emprenedor, l’assumpció de riscos i la capacitat d’iniciativa empresarial de les noves generacions d’estudiants de secundària, de formació professional i universitaris. 198 �MESURES Fer una aposta decidida per incorporar l’esperit emprenedor a l’educació secundària i a la formació professional. Crear un programa transversal en tot el sistema universitari i de la formació professional per formar l’esperit emprenedor, amb un paquet troncal mínim per a tots els estudiants i un paquet optatiu d’importància creixent, amb un bon nivell de qualitat i utilitzant els darrers suports multimèdia. Formular un programa de suport específic que faciliti l’accés dels emprenedors amb més dificultats als nous mercats (majors de 40 anys, joves, aturats de llarga durada, immigrants, etc.). Estendre el model de viver virtual a tot el territori de Catalunya per facilitar la creació d’una gran xarxa de nous projectes d’empresa, d’emprenedors i emprenedores, de recursos humans i de serveis i, al mateix temps, crear un espai transparent de projectes empresarials susceptibles de rebre finançament. Potenciar a les universitats les infraestructures i els serveis de transferència de tecnologia al sector empresarial i de suport a la conversió en noves empreses dels resultats de la recerca i la innovació. Establir un model que permeti conèixer els àmbits de la recerca actual de totes les universitats, coordinar les diverses oficines de transferència de tecnologia i promoure societats que la comercialitzin. Crear un programa d’atracció d’emprenedors i emprenedores i de recursos humans internacionals a Catalunya que faciliti la immigració per als extracomunitaris, estableixi mecanismes d’acollida i orientació en el seu accés als recursos i potenciï el contacte amb els grups locals d’emprenedors, empreses i capitals. Crear fons específics per invertir a risc en nous projectes empresarials en sectors avançats tecnològicament i en projectes de desenvolupament de petites i mitjanes empreses que requereixin fer un salt en la innovació i desenvolupament tecnològic. Aquests fons es crearien amb l’impuls inicial del sector públic, però cercant un efecte multiplicador amb la participació i protagonisme creixent del sector privat. Establir instruments financers adequats per invertir a risc en aspectes com: petits projectes, instruments de garantia recíproca que minimitzin el risc per al sistema financer i mercats financers ad hoc per a aquest tipus de projectes. Suport al finançament dels costos d’anàlisi de nous projectes i la formació de tècnics en anàlisi de risc en noves activitats tecnològiques. Impulsar millores en el tracte fiscal que avui reben els petits inversors en projectes de capital risc. Crear un gabinet d’informació sobre ajuts, subvencions i finançament per a pimes que també faci costat a tots els àmbits de suport al territori, cambres de comerç, ajuntaments i associacions empresarials. 199 �4.3. OCUPACIÓ I MERCAT DE TREBALL Assolir a Catalunya la plena ocupació de qualitat, és a dir digna i segura, és l’objectiu de la nostra proposta. Pel socialisme, l’ocupació sempre ha estat quelcom més que un concepte econòmic. És un valor social i cultural, que es refereix tant a la inserció socioeconòmica com a l’assoliment d’una dignitat i d’unes competències i sabers, que permetin a la persona desenvolupar-se íntegrament com a tal. A la Cimera de Lisboa, l’any 2000, la Unió Europea va decidir no només assolir arribar a aquesta fita a l’horitzó de l’any 2010, sinó també què significava plena ocupació i com fer el camí per aconseguir-ho. Es va definir l’estratègia europea per l’ocupació. En percentatges, l’objectiu es va fixar en una taxa global d’ocupació del 70%, una taxa d’ocupació femenina del 60% i en la necessitat que un 50% de les persones de més de 55 anys es mantinguin ocupades. A Catalunya, l’any 2002 l’atur es va situar en el 9,6%, la taxa d’ocupació en el 65,6% i la taxa d’ocupació femenina en el 52,5%. Per assolir els objectius establerts a Lisboa, cal augmentar sobretot el nombre de dones que treballen, ja que el mercat català pateix un dèficit d’ocupació femenina, i també de les persones més grans de 55 anys. Per situar Catalunya en el camí de la plena ocupació, l’any 2007 hauran d’estar treballant 120.000 dones més que ara. Les nostres polítiques d’ocupació estaran orientades a aquesta finalitat. L’atur a Catalunya es caracteritza per ser: a) Femení: la taxa d’atur entre les dones (13,1%) gairebé dobla la dels homes (7,1%), i el diferencial més gran entre sexes afecta les dones de 25 a 45 anys. b) Jove (sense distinció de sexe): la taxa d’atur entre els menors de 25 anys és del 18%. c) Selectiu: està concentrat sobretot en persones amb nivells de qualificació baixos, ja que el 66% dels aturats només tenen estudis primaris. En els propers anys tindrem un dèficit important d’oferta laboral, especialment amb una qualificació professional mitjana, que es pot avaluar entre 350.000 i 400.000 llocs de treball. La resolució d’aquesta necessitat del nostre teixit econòmic i productiu vindrà, sens cap dubte, de l’aportació de mà d’obra qualificada procedent de la resta de l’Estat, així com de les persones procedents de fora de l’Estat i de la UE. El Govern de la Generalitat ha de facilitar l’ampliació i millora de l’oferta de treball, incrementant significativament la qualificació dels treballadors i treballadores, per tal que s’adeqüin a les demandes de les empreses, i facilitar la incorporació de la dona al mercat laboral. D’altra banda, el Govern ha de respondre a la integració necessària de contingents d’immigrants per fer front a les mancances de personal, especialment la de personal relativament especialitzat. En aquest sentit, s’hauran de desenvolupar actuacions en el camp professional, així com en els coneixements que els immigrants no tenen assolits en l’àmbit lingüístic, cultural, social i econòmic de Catalunya. D’aquesta manera, des del punt de vista ocupacional tindran els mateixos drets, deures i oportunitats que la resta de persones en el mercat laboral. En definitiva, el Govern ha de vetllar per ordenar els fluxos immigratoris d’acord amb les necessitats del nostre mercat de treball. 200 �El mercat laboral català té un clar problema de qualitat, que es manifesta en un dèficit de formació, una alta sinistralitat, un excés de temporalitat i massa precarietat laboral. El nivell de formació de la població activa és clarament inferior a la mitjana europea i a les principals comunitats autònomes, i el gruix de l’ocupació generat en l’etapa expansiva 1994-2001 s’ha caracteritzat per realitzar-se en sectors amb un nivell tecnològic relativament baix. Els socialistes catalans defensem la flexibilitat en el mercat de treball. Però aquesta ha d’anar inexcusablement unida a la seguretat dels treballadors i treballadores i a la millora permanent de les condicions contractuals. Molts dels problemes del mercat de treball deriven de les mancances del sistema educatiu: de l’elevat nivell de fracàs escolar; del baix percentatge de joves catalans que continuen l’escolarització postobligatòria; de la manca d’adequació entre la política formativa i les demandes de les empreses. En conseqüència, per resoldre els dèficits del mercat de treball cal dirigir les polítiques fonamentalment en el camp de l’educació i la formació. A més, patim la manca o insuficiència d’un sistema de protecció social que, articulat mitjançant la col·laboració pública–privada, afavoreixi la mobilitat territorial i faciliti la conciliació de la vida personal i familiar amb la laboral. Cal treballar amb dedicació i intensitat en el camp de l’habitatge, la creació d’escoles bressol, la generació de recursos i serveis per a l’atenció de persones dependents. Per la seva part, el Servei d’Ocupació de Catalunya no està responent a les demandes i necessitats de les empreses, persones i territoris. És poc transparent i eficaç, està desconnectat dels serveis homòlegs de l’Estat i d’Europa, i només ha intentat atendre la dimensió professional del mercat de treball. Cal transformar-lo per garantir un funcionament correcte i adequat que el faci capaç de respondre a les transformacions que s’estan produint en el mercat laboral català, espanyol i europeu. OBJECTIUS 1. Assolir la plena ocupació, estable i de qualitat a Catalunya. Això significa, essencialment, aconseguir que en quatre anys 120.000 dones més que ara tinguin treball. 2. Crear més ocupació i millor: 1) afavorir la creació d’empreses i l’autoocupació, amb el desenvolupament dels sectors relacionats amb les noves necessitats, la modernització del nostre teixit econòmic i productiu amb el desenvolupament de la recerca o la innovació i afrontant les causes i els efectes de la deslocalització; 2) promoure una organització i utilització més racional del temps de treball; i 3) reduir l’excés de temporalitat en la contractació i la sinistralitat. 3. Millorar les capacitats d’ocupació de les persones, amb la potenciació de la ràpida reinserció de les persones aturades al mercat de treball i la capacitació professional de les ocupades. Les polítiques actives d’ocupació tindran un paper clau. 4. Evitar la dualitat en la societat i el mercat de treball. Les persones amb més dificultats, les afectades per diferents factors de desigualtat que limiten les seves 201 �possibilitats d’inserció laboral, requereixen actuacions complementàries per compensar la situació de desavantatge inicial i situar-se en igualtat de drets i deures respecte a la resta. 5. Facilitar la conciliació entre la vida laboral i la familiar i personal. 6. Crear un sistema ocupacional que tingui com a motor del desenvolupament el món local, els agents econòmics i socials i el món del coneixement que conviuen a cada territori, i que faci protagonista l’aprofitament dels recursos humans i materials del propi territori per a la generació de riquesa i d’ocupació i no es limiti a atraure inversions externes o exclusivament a pal·liar les conseqüències de l’atur. MESURES Mesures per adequar el sistema educatiu a les necessitats del mercat de treball Consolidar un sistema de formació al llarg de la vida que afavoreixi el desenvolupament de les capacitats personals, millori la capacitat d’adaptació a les innovacions, formi en noves tecnologies i llengües, i que estableixi mecanismes de formació laboral per a les persones que vulguin entrar o reincorporar-se al món del treball. Establir el sistema per reconèixer la millora de la qualificació professional adquirida en el desenvolupament de l’exercici de l’activitat professional i formativa de caràcter no reglat (ocupacional i contínua). Adoptar el compromís d’impartir formació professional a 250.000 persones en atur, com a mínim, durant els propers cinc anys, i fomentar la capacitació professional de 250.000 persones més en aquest mateix període mitjançant la formació continuada, amb especial atenció a les empreses amb menys de 10 treballadors (recursos controlats de manera pública, concertada i transparent). Reforçar els mòduls formatius de l’ensenyament reglat, en especial els més vinculats als oficis; afavorir la integració dels actuals mecanismes de formació ocupacional i de formació continuada en una mateixa estructura educativa. Reconèixer el dret individual a la formació per iniciativa del propi treballador i en condicions pactades. Mesures per evitar la dualitat a la societat i el mercat de treball i potenciar les actuacions territorials i locals Aplicar un pla de recerca d’ocupació personalitzat per a i amb totes les persones desocupades abans del quart mes d’atur. Oferir una experiència laboral o una formació a totes les persones desocupades abans del dotzè mes d’atur i del sisè mes a les persones joves o a les més vulnerables. 202 �Oferir una experiència laboral o formació a les persones aturades de llarga durada i establir ajudes per a la seva contractació per part de les empreses. Incentivar les accions que s’adrecin a la permanència en el treball de les persones més grans, afavorint l’aprofitament i actualització de les seves capacitats, el pas progressiu de la vida activa a la jubilació o la seva participació en activitats de l’economia solidària. Facilitar l’accés al treball a les persones amb dificultats especials d’inserció laboral, mitjançant la seva incorporació automàtica als programes ocupacionals per a persones en atur de llarga durada; potenciant l’actuació de les empreses d’inserció sociolaboral, els centres ocupacionals, els centres especials de treball i les empreses del sector de l’economia social; establint clàusules socials en els contractes públics de les administracions públiques catalanes, adreçades a afavorir aquest objectiu, i creant ajudes per a la seva contractació per part de les empreses. Concedir ajuts a la contractació estable de les persones majors de 45 anys. Es destinaran a aquest fi, com a mínim, 6 milions d’euros durant els propers 5 anys. Mesures per establir nous instruments de gestió de l’ocupació Desenvolupar totes les potencialitats existents en el territori per crear ocupació i millorar la capacitat d’ocupar-se de les persones, mitjançant els acords locals per a l’ocupació que integraran tots els recursos orientant-los en aquesta direcció. Així, les competències efectives de la política d’ocupació residiran en el món local. Fer del Servei d’Ocupació de Catalunya un organisme integrador de polítiques, descentralitzat, desburocratitzat i participat en la seva direcció i gestió per les organitzacions empresarials i sindicals i les administracions locals. En aquesta direcció promourem la reforma de la llei del sistema ocupacional i del Servei d’Ocupació de Catalunya. Gestionar la intermediació laboral, garantint l’adequada connexió informàtica amb la resta de l’Estat i Europa per tal de fer efectiu, amb eficàcia, el dret a la mobilitat laboral lliurament decidida. Mesures per crear més ocupació Potenciar l’activitat en sectors econòmics emergents amb capacitat per atendre necessitats no cobertes o insuficientment cobertes d’empreses i de persones, com ara els serveis de proximitat (escoles bressol, serveis d’atenció domiciliària, atenció a les persones amb dependència), els relacionats amb l’educació, el lleure i el temps lliure, el medi ambient i la cultura, la solidaritat i la cooperació, o el suport als centres d’investigació. Col·laborar en el desenvolupament dels sectors d’activitat econòmica generadors d’ocupació en què les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) tinguin un paper fonamental i dels sectors industrials en què es disposa de recursos humans 203 �competents i de capacitat per ser econòmicament competitius amb l’activitat d’altres països. Establir, des del Govern de la Generalitat, un programa d’incentius als acords col·lectius i individuals que tingui com a objectiu les 35 hores setmanals (1.600 anuals), a través de noves contractacions estables, a jornada completa o a temps parcial, o la reordenació i reducció de la jornada de treball. Promoure la contractació a temps parcial, fixa i amb igualtat de drets, amb l’objectiu de doblar-la abans del 2010. Exigir un pla de reparació social dels perjudicis que produeixen a les empreses amb beneficis que optin per deslocalitzar-se. Aquest pla haurà de contemplar el retorn dels ajuts rebuts, les accions de la recol·locació de les persones que pretenen acomiadar i el suport a la regeneració del teixit econòmic i productiu de la zona que pretenen abandonar. Mesures per fomentar l’autoocupació Fomentar l’autoocupació (col·lectiva i individual) com a fórmula de creació d’ocupació estable des dels programes de desenvolupament local, mitjançant un suport i impuls decidit i descentralitzat a la xarxa d’infraestructures de vivers, incubadores, parcs científics i tecnològics, vivers virtuals, centres de serveis, d’iniciatives de suport als projectes d’autoocupació i noves creacions d’empreses. Donar suport a les cooperatives i societats laborals que estan actuant de manera activa en tots els sectors del mercat més tradicional i competitiu, i cercar la col·laboració amb elles, així com amb la resta d’entitats i d’empreses de l’economia social, en la generació de respostes a les noves necessitats socials, és fruit de la iniciativa i l’actitud emprenedora, generadores de treball estable i de qualitat, i innovadores. Mesures per millorar la qualitat de l’ocupació generada Establir un marc de relacions laborals que faci possible conjuntar flexibilitat i seguretat. Per tant, cal potenciar la negociació col·lectiva a Catalunya, vetllar per evitar les discriminacions laborals, en especial per motius de gènere, promoure l’aflorament de l’activitat laboral no declarada o irregular i el reconeixement dels drets de les persones que la desenvolupen, transformar en contractació fixa l’excés de temporalitat amb l’objectiu de reduir-la fins al 15% (la temporalitat s’ha de limitar a aquells casos en què està justificada pel caràcter temporal de l’ocupació), potenciar i descentralitzar al territori el Tribunal Laboral de Catalunya, i fomentar la promoció i constitució dels comitès d’empresa europeus a les empreses internacionals, per harmonitzar les condicions de treball i evitar el dúmping social. Promoure la responsabilitat social a les empreses (RSE) que impulsa la UE. L’acceptació i la incorporació voluntària de les empreses dels valors de respecte al 204 �medi ambient i de millora de les relacions laborals que configuren aquesta iniciativa haurà de suposar una millora “en origen” de les relacions laborals. Mesures per disminuir la sinistralitat laboral i les malalties professionals Establir un pla d’inspecció i control de la sinistralitat laboral i les malalties professionals amb la participació de tots els sectors implicats (empresa, treballadors i treballadores) en el seu disseny i execució; intensificar els controls sobre les condicions de salut i seguretat en l’exteriorització i subcontractació d’operacions; sensibilitzar sobre la necessitat d’incorporar la prevenció dels riscos laborals en els processos productius. 205 �4.4. UNA ECONOMIA BASADA EN L’ESPERIT EMPRENEDOR 4.4.1. Suport als emprenedors Els emprenedors, col·lectiu insubstituïble en la generació d’iniciatives creadores d’ocupació i riquesa (en particular microempresaris, autònoms, treball associat i iniciatives socials), són protagonistes importants del creixement de la nostra economia ja que aporten elements innovadors en matèria de gestió empresarial, en recerca de major qualitat en la producció de béns i serveis, en l’ús de nous models de prestacions socials i en l’aplicació intensiva de noves tecnologies. Catalunya, al llarg de la seva història, ha estat sempre un país d’emprenedors i d’empreses. Per això volem que Catalunya sigui la pàtria dels emprenedors. I, com a tal, que sigui un país que mobilitzi totes les seves energies, que no menyspreï cap talent, que estimuli els innovadors i la innovació, i que confiï en la gent que aposta esforços i riscos en la creació de noves empreses, nous llocs de treball, noves iniciatives cap a la societat. No és menys important la demostració de major flexibilitat i agilitat en les respostes als canvis en l’impuls de la innovació i en l’ampliació del teixit econòmic que esdevé complementari a les grans empreses. El propi desenvolupament de l’esperit emprenedor i la iniciativa empresarial són una valuosa habilitat social i productiva que objectivament enriqueix la capacitat global del país, així com un espai fonamental per oferir una autèntica igualtat d’oportunitats i una nova manera d’entendre la redistribució dels recursos per a totes les persones que volen emprendre un activitat econòmica o social. L’elevat nombre d’emprenedors que tenim a Catalunya és un factor de competitivitat que cal reforçar. Les microempreses i els treballadors autònoms doten de flexibilitat el sistema productiu, faciliten noves formes d’organització del treball i impulsen la mobilitat social. Tanmateix, és imprescindible que no pateixin situacions de desigualtat respecte a les grans empreses i a la resta de treballadors, per això cal una política activa a favor d’aquest col·lectiu. Els darrers anys, l’acció de la Generalitat no ha estat ni compromesa ni capdavantera en aquest camp. Amb una política tímida, poc engrescadora, escassament imaginativa, amb escassos recursos, molts dels quals simplement transferits des de l’Estat i la UE, poc innovadora i gens arriscada en matèria de finançament directe, de creació d’infraestructures o de suport mitjançant avals i garanties, no ha respost a les necessitats del país. La seva aportació des del CIDEM o des del Departament de Treball ha estat reactiva i no proactiva. En contraposició, i sense ser la seva competència, a partir dels anys 80 molts governs locals i associacions empresarials territorials van entendre la necessitat d’implementar polítiques locals de caràcter públic per tal de donar suport a la capacitat de crear i de generar noves iniciatives al teixit professional, tot seguint les recomanacions europees en matèria de foment de l’esperit emprenedor i de generació d’ocupació. Aquesta experiència continua sent l’actiu principal del país en matèria de suport als emprenedors 206 �i la creació d’empresa, i haurà d’estar present i ser potenciada en qualsevol disseny de polítiques actives del futur govern de la Generalitat. D’altra banda, la universitat també ha de tenir un paper important com a motor de creació de noves iniciatives empresarials. La creació de noves empreses de base tecnològica (EBT) sorgides dels entorns de la recerca pública que es duu a terme a les universitats i a altres centres de recerca, representa una de les modalitats de transferència de tecnologia de major valor afegit (ha representat una de les modalitats de transferència de tecnologia), alhora que una oportunitat per generar llocs de treball d’elevada qualificació, una oportunitat de regeneració del teixit productiu del país, i un espai que facilita que una part de joves preparats (gràcies a la formació universitària rebuda a càrrec dels pressupostos públics), pugui desenvolupar una trajectòria professional. En aquest sentit, cal dir que no ha estat fins fa molt poc que el Govern de la Generalitat ha prestat atenció a aquest teixit derivat del món de la recerca, de les universitats i dels centres de transferència de tecnologies, i la seva relació amb el camp dels nous emprenedors i emprenedores. OBJECTIUS 1. Fomentar activament l’esperit emprenedor relacionat amb les iniciatives de creació d’empreses i promoció de nous emprenedors i emprenedores que impulsen diversos agents: ajuntaments, cambres de comerç i associacions empresarials, universitats i centres de recerca, centres de formació de professionals, etc., donant un nou protagonisme als emprenedors i emprenedores i a les microempreses com a generadors d’ocupació, motors del creixement econòmic i espais d’igualtat d’oportunitats de totes les persones que vulguin posar en marxa una iniciativa empresarial o social. 2. Promoure polítiques de suport directe i descentralitzades (ajuntaments i universitats principalment) en matèria d’infraestructures (vivers, incubadores i centres de serveis), suport logístic, informació, formació, transferències de tecnologies i capital pragmàtic, suport a la innovació i a l’R+D, i finançament (recursos econòmics i assessorament). 3. Potenciar mecanismes d’enfortiment en aquest camp, en particular en processos de concertació públic–privat, així com de promoció de models de cooperació, col·laboració i associacionisme entre emprenedors, microempresaris, autònoms, economia social i, en general, iniciatives que es desenvolupen dins del sector, aprofitant també les sinergies que donen els acords i pactes locals per l’ocupació entre administracions i agents socials. 4. Potenciar a l’ensenyament universitari i professional la divulgació, informació i formació per a la creació d’empreses i potenciar la creació d’espais a les universitats, parcs científics i centres de recerca d’espais específics per aquest fi. 5. Impulsar millores en matèria de protecció social, fiscal i laboral d’acompanyament al procés de creació d’empreses adequades a les necessitats i demandes del sector. 207 �MESURES Enfortir i augmentar els recursos per a la difusió de la cultura emprenedora tant des de l’àrea educativa com institucional, en especial mitjançant el foment de la capacitat emprenedora dels nostres joves. Potenciar i promoure des del món local (ajuntaments i associacions empresarials) i des de les universitats, amb un suport decidit i descentralitzat del Govern de la Generalitat, la xarxa d’infraestructures de vivers, incubadores, parcs científics i tecnològics, vivers virtuals, centres de serveis, de suport a noves iniciatives emprenedores i noves creacions d’empreses, etc. Impulsar les estructures tecnològiques d’atenció unificada de “tot en un”, superant l’actual descoordinació entre administracions, en les quals l’emprenedor–recent empresari trobi suport en temes legals i fiscals, de gestió empresarial, aspectes financers, protecció de patents, accés a inversors, etc. Proposar que els Acords Nacionals de Formació Contínua estableixin el compromís de duplicar la taxa global de cobertura formativa per als nous emprenedors, autònoms i microempreses. Proposar la inclusió normalitzada en els programes d’estudis universitaris, tècnics i de formació professional, d’ensenyament i mòduls especialitzats de creació d’empreses i promoció de noves iniciatives emprenedores. Impulsar la creació de noves empreses de capital risc mixtes per invertir en nous projectes i donar suport a iniciatives ja existents amb aquest perfil, i establir un model de préstecs amb garantia recíproca que permeti als nous emprenedors i microempresaris accedir als recursos necessaris per començar una nova activitat empresarial, amb la promoció del desenvolupament d’una xarxa de business angels a nivell de tot Catalunya. Potenciar, des de la col·laboració entre entitats públiques i privades, un fons per al cofinançament de préstecs participatius destinat a autònoms, emprenedors i microempreses, així com impulsar un servei financer integrat que inclouria l’anàlisi dels projectes d’innovació, assessoria tecnològica i propostes sobre les línies de finançament disponibles. Afavorir el desenvolupament de sistemes de comptes d’estalvi per a inversió en petits projectes empresarials. S’impulsarà que aquests comptes estiguin complementats amb recursos de les partides socials d’entitats financeres. També s’ha de promoure, amb el concurs de les entitats financeres i de les institucions comunitàries, la millora del sistema de microcrèdits sense avals. Assegurar la disponibilitat d’infraestructures (xarxes) de qualitat a tot el territori, posant en marxa un pla de difusió social de les noves tecnologies per als emprenedors, els microempresaris i autònoms, i promoure un model que permeti augmentar significativament el nombre de noves iniciatives innovadores. 208 �Difondre entre els investigadors la importància de la patent com a instrument de captura i protecció del valor afegit potencial d’una recerca. Posar a disposició dels investigadors estructures que facilitin la valoració de la recerca i que els assessori en els processos de protecció i comercialització (via empresa derivada o altres) dels resultats obtinguts. Continuar impulsant iniciatives que aportin els recursos primerencs necessaris que permetin desvetllar i donar suport a projectes en estat encara embrionari sorgits de l’àmbit de la recerca. Potenciar concursos de projectes d’empreses derivades o start-up, que facilitin uns certs recursos a les iniciatives guanyadores, ajudin a revelar projectes i presentin un efecte de publicitat i de demostració a l’entorn. Orientar i potenciar la creació de noves empreses i el desenvolupament de noves iniciatives emprenedores sota el model de fórmules empresarials d’economia social, treball associat i, en altres casos, empreses del tercer sector. 4.4.2. Autònoms Els autònoms, com ja hem dit, constitueixen un element de riquesa i competitivitat del nostre país. Més de mig milió de persones desenvolupen a Catalunya la seva activitat laboral com a treballadors autònoms, i generen, amb el seu treball, una riquesa a Catalunya en torn al 12% de PIB Aquest col·lectiu té una importància cabdal en la nostra economia. Assumeixen riscos i sovint impulsen projectes innovadors amb adaptació i flexibilitat, i contribueixen a crear llocs de treball i riquesa. Malgrat el seu pes econòmic i social, l’ordenament jurídic, que es desenvolupa a nivell d’Estat espanyol i que regeix la seva activitat, no s’adequa a les seves necessitats ni reconeix el seus drets socials de la mateixa manera que als treballadors assalariats. Els autònoms han de superar diferents tipus de problemes quan duen a terme la seva activitat. Aquests problemes deriven del fet que, socialment, no se’ls reconeix el seu paper com a emprenedors i creadors de riquesa, de la seva desfavorable relació juridicolaboral amb tercers, d’una inadequada fiscalitat, de la seva insuficient protecció social, de la relació que mantenen amb les administracions públiques i, molt especialment, per la feblesa i transitorietat de les mesures de suport i de foment de l’activitat emprenedora. Particularment feble és, a més, la situació dels treballadors autònoms dependents que avui dia pateixen una situació més complexa ja que estan vinculats a un o a molt pocs clients, i estar sotmesos a un règim de dependència severa de tercers, que els fan extremadament vulnerables, i protegits de manera quasi nul·la davant dels canvis dels cicles econòmics. La situació, a Catalunya, ha estat encara més agreujada per la significativa indiferència del Govern de CIU de la Generalitat envers aquest col·lectiu. Les polítiques de suport al treballador i empresari autònom, a la creació d’empreses i als nous emprenedors, han estat molt poc desenvolupades, molt dependents de les transferències des de 209 �l’administració central al Departament de Treball, i amb un suport quasi nul d’Indústria i Comerç. Els autònoms tenen i tindran un paper protagonista en el creixement de la riquesa i l’ocupació en els propers anys. És i serà un espai cabdal per oferir mesures en línia per estendre una nova manera d’entendre la redistribució dels recursos per donar suport a les noves activitats econòmiques o socials, i espai de recerca d’una major igualtat d’oportunitats per amplis col·lectius de treballadors i empresaris del nostre país. És hora d’incidir activament i de fer tota la pressió necessària en la política del Govern de l’Estat i a les Corts, per potenciar aquest sector i donar-li el tractament legal i formal que li correspon. OBJECTIUS 1. Emprendre iniciatives des del Govern de la Generalitat perquè les Corts Generals desenvolupin un marc legislatiu de millora de la situació i condicions laborals d’aquests treballadors i empresaris autònoms, i eixamplar l’àmbit laboral i l’abast de l’acció protectora del sistema de protecció social públic envers aquest col·lectiu. Alhora, és indispensable aclarir i simplificar la seva fiscalitat. 2. Impulsar accions per a la promoció, el foment i la creació neta d’ocupació com a autònoms mitjançant l’autoocupació i noves empreses. 3. Promoure espais que facilitin la concertació, cooperació i associacionisme entre els propis autònoms per afavorir el desenvolupament de la seva pròpia empresa i augmentar la seva presència i reconeixement, social i cultural, promovent la seva participació i rol actiu en els debats que els afecten directament. 4. Pal·liar les mancances formatives, de capacitació, d’informació, de suport logístic, de suport en capital financer i pragmàtic, que obstaculitzen el desenvolupament del sector, i fer-ne partícip i actor principal l’administració local, la xarxa d’associacions empresarials i els agents socials del territori. 5. Crear i promoure instruments de suport financer públics i privats que donin suport al sector, en particular per la posada en marxa de noves empreses. MESURES Promoure que les Corts Generals emprenguin una revisió de la legislació actual perquè els autònoms estiguin en igualtat de drets i prestacions en relació amb els altres treballadors i ocupats, i per definir un marc públic i empresarial que n’estimuli l’activitat. En aquest sentit, és crucial impulsar l’Estatut Jurídic del Treballador Autònom, incloent-hi el reconeixement dels seus drets i deures. Dins d’aquesta proposta cal promoure: L’eliminació dels obstacles per a la contractació de familiars. 210 �L’impuls de la contractació estable i la promoció de l’ocupació mitjançant bonificacions i ajuts fiscals similars als que tenen les empreses. L’adaptació de les normes previstes per la Llei de prevenció de riscos laborals per cobrir les necessitats i realitats d’aquest col·lectiu. La promoció de la creació d’un fons de garantia per tal de cobrir les prestacions d’atur i incapacitat permanent. L’impuls de la reforma de les prestacions socials per als autònoms per equiparar-les amb les del Règim General en els casos d’incapacitat, jubilació, maternitat i conciliació de la vida familiar i laboral. El fet de permetre la modificació voluntària de les cotitzacions socials en funció de l’edat per tal de millorar les pensions de jubilació. L’establiment d’un marc de garanties en la base reguladora dels treballadors autònoms que els permeti poder calcular les seves bases reguladores i practicar cotitzacions per assolir una pensió digna. El suport i tractament específic a les necessitats del col·lectiu de treballadors autònoms dependents, tot impulsant un tractament singular relatiu a les seves condicions de treball i als drets com a treballadors que depenen d’una sola o de molt poques empreses, així com millorar el nivell de protecció social davant la pèrdua d’ocupació per causes alienes a la seva voluntat com a prestador de servei o treballador. En l’àmbit fiscal, cal redefinir el sistema de mòduls en el sentit següent: ampliació a noves professions, revisió dels mòduls existents i desenvolupament d’una nova normativa sobre conceptes desgravables; així mateix, aplicar coeficients correctors segons un límit de renda, durant els primers quatre anys d’una activitat i per als menor de trenta anys, i impulsar una reducció dels coeficients als successors dels titulars que tinguin més de 55 anys. Incorporar a la formació professional i universitària capacitació orientada a la creació d’empreses i establiment com autònom, així com la creació de programes específics de formació ocupacional per als aturats que es vulguin establir com a autònoms, amb especial atenció als joves, dones i aturats de llarga durada. Fomentar xarxes, plataformes tecnològiques i espais d’intercanvi que afavoreixin les relacions d’associacionisme i comercials dels autònoms i emprenedors. En especial, en el suport a la creació de centrals de compra, cooperatives de serveis i per a la contractació de gerents i de suport administratiu. Fomentar i estimular espais de suport logístic, de creació d’empreses –vivers, incubadores–, de suport i assessorament general als autònoms, de centres de serveis especialment adreçats a aquest sector, de serveis de formació i informació, de suport en capital pragmàtic, de suport tecnològic, a partir del treball que desenvolupa 211 �l’administració local, les associacions al territori, les cambres de comerç i els agents socials, integrant aquestes iniciatives en les estratègies europees per a l’ocupació que es desenvolupen al territori (acords i pactes locals per l’ocupació, etc.). Adaptar els programes de competitivitat i de qualitat empresarial als treballadors autònoms i les microempreses, tant als que tinguin instal·lacions obertes al públic, com a la resta de professionals. Establir l’obligació que les empreses que presentin expedients de regulació o de supressió d’ocupació informin sobre com poden afectar les mesures laborals als treballadors autònoms que depenen de l’empresa. Defensar de manera intensiva, mitjançant programes específics, tota l’economia que depèn de l’activitat rural, fent especial incidència a incentivar la successió de les empreses de caire familiar. Crear un observatori permanent de les iniciatives d’emprenedors i autònoms, i de creació i de potenciació de microempreses. Aquesta iniciativa vetllarà per les bones pràctiques laborals, amb dedicació preferent a la prevenció de riscos laborals, seguretat en el treball i el suport a la xarxa de centres de serveis, vivers, etc., que es dediquin al suport de la creació d’empresa. Potenciar l’oferta de serveis des de les cambres de comerç per als autònoms i les microempreses, així com la defensa dels seus interessos col·lectius. Potenciar la creació de fons d’estalvi per a la creació de noves empreses, amb la promoció per tal que les entitats financeres aportin un cofinançament equivalent o superior a l’estalvi produït per l’emprenedor, així com un augment dels fons per la millora del sistemes de microcrèdits sense garanties per accedir als recursos necessaris per crear o eixamplar una activitat. Potenciar, des de la col·laboració entre entitats públiques i privades, un fons per al cofinançament de préstecs participatius destinats a autònoms, emprenedors i microempreses de nova creació o existents, garantint els mecanismes de transparència i avaluació. Impulsar un servei financer integrat que inclouria l’anàlisi dels projectes d’innovació, assessoria tecnològica i propostes sobre les línies de finançament disponible, dissenyant un sistema d’avaluació de la implantació dels projectes i les reduccions fiscals que siguin possibles per estimular aquests projectes. Estendre als autònoms les mesures proposades per al conjunt dels emprenedors en el camp del finançament: millora del sistema de garanties, de les condicions del capital risc i ajuts privilegiats a projectes innovadors. Afavorir el desenvolupament de sistemes de comptes d’estalvi per a inversió en petits projectes empresarials per a persones amb dificultats. Aquests comptes estarien complementats amb recursos de les partides socials d’entitats financeres. 212 �4.4.3. Suport a l’economia social L’economia social és, en el nostre país, un element cabdal si es vol parlar d’una economia de progrés i de distribució de la riquesa, ja que s’ha de tenir present l’aportació que té en la creació de riquesa i d’ocupació. No podem oblidar que a Catalunya el sector d’economia social aporta entre el 5% i el 7% al PIB, i entre el 9% i l’11% d’ocupació. La seva importància no deriva exclusivament dels factors quantitatius, sinó també dels qualitatius. Hom reconeix que les cooperatives i societats laborals, així com la resta d’entitats i d’empreses de l’economia social, són fruit de la iniciativa i l’actitud emprenedora d’un col·lectiu de persones, generadores de treball estable i de qualitat, i innovadores. Actuen de manera activa en la generació de respostes a les noves necessitats socials i, alhora, també ho fan en tots els sectors del mercat més tradicional i competitiu. Per la seva configuració, funcionament democràtic i finalitat, s’adapten a la proposta d’empreses socialment responsables que promou la Comissió Europea. Al mateix temps, la seva aportació a la cohesió social i al creixement sostenible els atorga un paper clau en la manera de fer empresa, tan important en el propi desenvolupament local. En aquest context no és menys important, també, tenir present el paper que compleix la banca ètica en la difusió de noves maneres d’entendre l’economia del país. En aquest sentit, és fonamental impulsar i promoure iniciatives com la banca ètica, una manera diferent d’entendre el sistema financer, que posa al mateix nivell la consecució del benefici econòmic i del benefici social, i que atorga a les persones capacitat de decisió i de control sobre l’ús i la destinació que les entitats financeres fan dels seus estalvis. La banca ètica es diferencia de la banca convencional tant de cara als estalviadors com de cara als receptors de finançament. D’una banda, intenta atraure els estalviadors sensibles a determinats valors, com ara la cohesió i la justícia social, la sostenibilitat mediambiental o la igualtat de gènere. D’altra banda, finança els projectes empresarials que, sent sostenibles des del punt de vista financer, compleixen una sèrie de requisits vinculats als valors abans esmentats. Els anys de govern de CiU no han estat beneficiosos per al desenvolupament del sector. La manca de mesures en temes de formació i l’escassa transversalitat i coordinació en les mesures que podrien beneficiar el sector, són l’evidència de la indiferència envers problemes cabdals de funcionament del sector. L’actitud dels socialistes no vol ser exclusivament passiva sinó que serà de veritable canvi. Un compromís que volem basar en la col·laboració, concertació i corresponsabilització entre la societat i les entitats i empreses d’economia social, amb un suport decidit del sector públic, mitjançant una aliança estratègica que s’ha d’orientar a la resolució dels reptes que té plantejats, d’una banda, l’economia social com a tal i, d’altra banda, la societat en relació amb la conciliació al manteniment del creixement del benestar de les persones i d’una economia plural sostenible i amb dimensió humana. 213 �OBJECTIUS 1. Fomentar el creixement del sector, animant la creació d’empreses sota les fórmules d’economia social i incentivant la generació de noves iniciatives de treball associat i de foment cooperatiu com a forma de construcció de noves modalitats de democràcia econòmica. 2. Donar suport als processos que permetin la millora de la qualitat dels béns i serveis que produeixen, per afavorir la seva consolidació empresarial i la millora de la seva valoració econòmica i social. Incrementar el nivell de coneixement de les tècniques de gestió empresarial. 3. Impulsar la constitució de consorcis i xarxes de cooperació sectorial, intersectorial, territorial i transnacional, per reforçar la seva capacitat d’actuació, contractació, negociació i representació. 4. Afavorir l’accés a un finançament i una fiscalitat que atengui la seva especificitat empresarial. 5. Afavorir els projectes de banca ètica i de finançament ètic i socialment responsable a Catalunya, sensibilitzant la societat catalana en el coneixement de l’estalvi i les inversions ètiques i socialment responsables, i reconeixent a les organitzacions de representació dels instruments de finançament ètic, el paper d’agent actiu i d’interlocutor de l’Administració en aquesta matèria. 6. Donar a conèixer i reconèixer el paper d’economia social com un espai clau en els processos de consolidació de noves formes d’organització de la producció i de prestació de serveis, amb un sentit fortament democràtic, participatiu i redistributiu. 7. Actuar transversalment des del Govern per donar suport a aquest sector, tant en matèria de formació, com d’ajuts fiscals, reconeixement de drets socials, innovació i qualitat, transferència de tecnologies i implantació d’NTI. 8. Impulsar l’establiment i la generalització de les etiquetes socials com una manera de posar en relació els consumidors amb sensibilitat social amb els productors de l’economia social, i posar els moviments de consum responsable al servei del creixement de l’economia social. MESURES Mesures en matèria de potenciació del sector de l’economia social Recuperar la mesura del pagament únic de la prestació per desocupació, sense limitacions, per aquelles persones que després d’haver finalitzat una relació laboral amb una cooperativa o societat laboral tenen la possibilitat de passar a ser soci de treball d’aquesta mateixa cooperativa. Complementar amb aportacions específiques per les cooperatives i societats laborals els programes generals d’ajuts al desenvolupament empresarial 214 �(internacionalització, qualitat, etc.) i, especialment, els referents a les petites i mitjanes empreses, als quals han de tenir accés de manera normalitzada. Facilitar l’accés al finançament públic dels projectes empresarials creats per entitats i empreses d’economia social. Incrementar dins dels programes de vivers d’empreses la consolidació de fórmules empresarials relacionades amb l’economia social. Promoure en els programes de desenvolupament local la col·laboració amb les cooperatives i societats laborals existents, així com el foment de l’autoocupació col·lectiva com a fórmula de creació d’ocupació estable. Establir clàusules socials en els contractes públics de les administracions públiques catalanes, adreçades a afavorir la integració laboral o la prestació de serveis de proximitat a les persones amb dificultats especials d’inserció sociolaboral i amb més necessitats. Fomentar l’accés i l’ús de les noves tecnologies, mitjançant plans específics de desenvolupament i innovació tecnològica. Promoure i potenciar l’establiment dels consorcis i xarxes que tendeixin a dotar les entitats i empreses de l’economia social d’una dimensió d’actuació adequada. Mesures en matèria de formació i investigació Fer partícip actiu i sense discriminació les empreses de l’economia social en tots els ajuts a la formació existents, en particular millorant el tractament que se’ls dóna en el marc de la formació contínua (Forcem). Incorporar en els diferents programes formatius ocupacionals, continuats, reglats, uns mòduls formatius i universitaris de formació en matèria dels avantatges socials i econòmics del treball associat. Incrementar la presència de l’economia social en l’àmbit universitari, incorporant el seu estudi a les llicenciatures i diplomatures connexes amb la seva actuació empresarial i social. Establir les condicions per al desplegament de la investigació i la recerca sobre temes d’economia social. Possibilitar i fomentar la realització de crèdits en pràctiques a entitats i empreses d’economia social. Proposar la creació d’un espai de formació, reflexió i recerca d’alt nivell dedicat específicament a l’economia social, el cooperativisme i la democràcia econòmica. 215 �Mesures en matèria fiscal Unificar el tractament fiscal de totes les fórmules jurídiques d’economia social. Adaptació de la Llei de règim fiscal de les cooperatives als canvis que s’han produït, tant a nivell estatal com autonòmic. Establir exempcions per a la transmissió de drets de socis de cooperatives i societats laborals a favor de familiars. Mesures de potenciació de la banca ètica Donar suport a les propostes de reforma de la legislació financera per tal que els crèdits per a la creació d’empreses socials i per a l’autoocupació sense garanties reals deixin de ser considerats productes d’alt risc. Potenciar la recentment creada Societat de Garantia Recíproca AVALIS per tal que esdevingui una eina eficaç a l’hora de facilitar l’accés al finançament de les entitats que formen l’economia social catalana. Crear, també, fons d’avals específics per l’economia social, així com potenciar i agilitar els que ja existeixen. Impulsar els programes de sensibilització ciutadana i educació en l’àmbit del comerç just, la banca ètica i el consum responsable, establint els oportuns acords de col·laboració amb les organitzacions representatives del sector. Mesures en matèria de foment i promoció Millorar de manera substancial els recursos destinats a l’enfortiment de les estructures representatives del sector, per tal que pugin desenvolupar els objectius i finalitats pròpies. Incrementar la visibilitat de les entitats i empreses de l’economia social. Els mitjans de comunicació de titularitat pública tindran present la difusió i explicació d’aquesta realitat econòmica i social. Mesures en matèria de representació institucional Reconèixer a les organitzacions de representació del sector de l’economia social la presència en els òrgans en què les administracions públiques tinguin prevista la participació d’agents socials i econòmics per al disseny i/o consulta de les polítiques referents a economia, ocupació, afers socials, formació i qualificació professional, i relacions laborals i contractació. Mesures en matèria d’organització administrativa Crear l’Institut Català de l’Economia Social, en substitució de l’actual Institut per a la Promoció i la Formació de Cooperatives, perquè desenvolupi, amb una dotació i 216 �organització adequades, la promoció, divulgació i foment dels sector i els seus principis i valors socials. Reorganitzar i dotar de recursos humans i tècnics suficients, els registres públics de les entitats i empreses relacionades amb l’economia social (cooperatives, societats laborals, fundacions, associacions i mutualitats), per tal que puguin ésser un instrument de transparència del sector i no un fre burocràtic. 4.4.4. Pimes i empresa familiar Catalunya té un teixit empresarial basat en la petita i mitjana empresa majoritàriament de caràcter familiar que és la principal font d’ocupació del país, motiu pel qual ha de ser matèria d’interès per al nostre programa. Les empreses catalanes han de poder desenvolupar el paper clau que han tingut històricament en termes de creació de riquesa, ocupació i capacitat exportadora. Els principals reptes que afronta aquest teixit són la competitivitat en la societat del coneixement, mitjançant les millores de la productivitat i la creació de valor per sobre d’altres factors que han estat importants en el passat, i la capacitat per generar, via fusions o aliances d’empreses, entitats de major grandària que competeixin globalment. Com a país, a més, tenim el repte de la creixent competència global i la deslocalització d’empreses tant per la marxa dels centres de decisió com pel trasllat dels centres de producció, que encara que sobretot es dóna entre grans empreses, afecta el teixit de pimes que en són proveïdores. A més, avui Catalunya no estimula els emprenedors i hi ha una mancança de nous projectes empresarials. En el marc actual, alguns dels reptes que les petites empreses afronten i que dificulten la seva continuïtat són: la dificultat d’accés a finançament; la necessitat de modernitzar-se i d’integrar-se en l’economia del coneixement; la barreja de la dinàmica familiar i l’empresarial en la direcció de l’empresa –successió, repartiment de funcions, fiscalitat de la successió, etc.–, o la poca transparència en les actuacions de l’administració autonòmica, especialment en termes de contractació, concessions, finançament, ajuts, etc. En clau d’empresa familiar, cada cop és més difícil encarar amb èxit el relleu generacional en un entorn cada vegada més complex per a la supervivència de les pimes i on és difícil plantejar projectes a llarg termini. OBJECTIUS 1. Generar un entorn estimulant per als emprenedors i els petits empresaris, així com per a la continuïtat de les empreses familiars amb flexibilitat de formats i fórmules, i fer un país on una part important de la inversió vagi a nous projectes empresarials i on crear o continuar una empresa sigui una possibilitat real a l’abast de molta gent. 2. Generar entorns que impulsin i facilitin la col·laboració entre empreses a tots els nivells, des d’aliances temporals fins a fusions per afrontar projectes de major 217 �nivell, i esperonar les empreses que puguin fer-ho, a competir a primera línia en una economia globalitzada. 3. Fomentar la formació i la qualificació del capital humà: facilitar l’accés a la formació dels directius i els treballadors/es de les pimes. Una formació útil i continuada de debò, compatible amb la feina, que potenciï la formació a distància, in company i adaptada a les necessitats de l’empresa. 4. Facilitar l’accés al finançament per a projectes empresarials nous o d’expansió. Potenciar el desenvolupament de nous mecanismes de finançament que representin alternatives reals per a projectes empresarials de pimes. 5. Afavorir que les nostres empreses competeixin avançant en la societat del coneixement i en la utilització de les noves tecnologies. Hem d’ajudar les nostres empreses a competir en valor i a no haver de competir reduint costos laborals. 6. Generar sinergies i complicitats amb les empreses des de l’Administració, en una relació que estimuli a emprendre i que ofereixi punts de trobada i un model de gestió i actuació transparent i rigorós que incentivi el compliment de les obligacions i les actituds responsables per part de les empreses. 7. Crear entorns d’empresa diversificats i impedir la concentració d’una sola font de riquesa per a les pimes en una comarca o ciutat. Mesures per reforçar el capital humà Assegurar la qualitat de la gerència empresarial creant, en col·laboració amb escoles de negocis i coordinant els mecanismes institucionals de suport a la gestió de les petites empreses, un sistema de promoció econòmica per augmentar el nombre d’empreses que utilitzen assessorament extern i millorar la seva qualitat de manera continuada. Aquesta xarxa estarà oberta a tot tipus d’iniciatives públiques i privades que puguin estendre l’assessorament i reduir el seu cost per a les pimes. Reforçar la connexió entre les pimes, la universitat i la formació professional per tal d’adequar la formació a les demandes de les empreses, alhora que cal desenvolupar programes d’emprenedors que fomentin el risc empresarial des dels centres d’ensenyament. Afavorir la contractació i la formació de personal qualificat a les petites i mitjanes empreses, donant incentius pels esforços fets en aquesta matèria i per l’esforç formatiu. El Govern pot generar punts de trobada i marcs de relació assequibles entre les pimes i els seus representants i el mercat de directius. A la vegada, s’ha de vetllar perquè els períodes de formació no impliquin la contractació abusiva de les persones que comencen en el mercat de treball, regulant, per exemple, figures com les dels becaris, i reforçant-ne la situació. Impulsar noves formes de contractació que garanteixin que les empreses es proporcionen la flexibilitat que pot requerir la competitivitat, sense augmentar la precarietat ni perjudicar la seguretat jurídica pel que fa a les garanties dels 218 �treballadors i treballadores i les seves cobertures socials. D’altra banda, han de permetre conjugar millor la vida personal i la laboral. Mesures per facilitar l’accés a la societat del coneixement Impulsar la creació de centres de transferència de tecnologia. Millorar l’accés a la innovació i a la tecnologia de les pimes i de les microempreses; habilitar centres d’R+D, també per a pimes, fomentant l’aprofitament de sinergies i col·laboracions. Mesures per facilitar la gestió Impulsar l’estabilitat i la seguretat jurídica en matèria laboral i tributària i impulsar un marc simplificat de tributació en què el cost del compliment no sigui elevat. Ajudar les petites empreses i els empresaris individuals a complir amb les seves obligacions fiscals, comptant amb el suport dels col·lectius professionals. Donar suport a empreses en el compliment de les exigències socials i mediambientals. Hem de canviar el punt de vista: l’Administració no és només un fiscalitzador o un sancionador, sinó també un còmplice en el compliment de la responsabilitat i la funció social de l’empresa. Mesures per assegurar el finançament idoni per al funcionament de les pimes Generar accions, iniciatives de mediació i incentius fiscals que afavoreixin la concentració empresarial i la creació i la continuïtat d’empreses, sota qualsevol tipus de forma jurídica i titularitat, així com l’estalvi i l’acumulació de capital per a aquestes finalitats. Per als empresaris individuals i totes les formes d’autoocupació, impulsar la creació d’empreses, igual que s’incentiva la compra de l’habitatge, i per a les empreses ja existents primar legalment i fiscalment l’autofinançament. Facilitar l’accés al finançament incentivant algunes entitats financeres a reduir l’excés de garanties exigides; promoure alternatives de finançament dirigides a les pimes (crèdits tous, préstecs a llarg termini, fons d’inversió empresarial, capital risc per a pimes, etc.) i als seus projectes d’expansió, intentant que s’obrin a tots els sectors –no tecnològics i empreses petites–, i creant marcs de relació entre capital i emprenedors. Protegir les empreses de la morositat, de les pràctiques abusives a mercats amb concentració i de l’efecte dels deutes de l’Administració. Creació amb capital privat d’una societat o fons de capital risc per a pimes que actuï a tot el territori i impulsi també projectes de qualitat i modernització. Facilitar a les pimes l’accés a contractes de l’Administració, tant discriminant positivament com amb accés a finançament. Crear plans de recuperació empresarial per a activitats viables que puguin deixar sense feina els treballadors i treballadores, i també ajut a la liquidació d’empreses. 219 �Mesures per reforçar la col·laboració dels agents socials Amb l’ajut dels agents socials i de col·legis professionals, crear oficines d’atenció a l’empresari per canalitzar les informacions rellevants de totes les administracions de cara a l’empresari, facilitar informació de programes i ajuts, canalitzar demandes de treball i ajudar els nous emprenedors. Impulsar la col·laboració i la creació de programes conjunts amb els agents socials en l’àmbit de les pimes, en matèries com les relacions laborals, la contractació, l’accés a formació i tecnologia. També es podria ajudar a reforçar la mediació en el mercat de treball i avançar cap a uns serveis d’ocupació útils i eficaços. A la vegada, s’ha de reforçar el paper del agents socials en aquest món que és on menys presència tenen i estendre la responsabilitat social entre les empreses. Mesures per a l’empresa familiar Incentivar –amb estímuls fiscals i financers– i donar suport als processos de planificació de la successió en empreses familiars, d’acord amb uns certs criteris i estàndards de qualitat –protocol familiar, normes de bon govern, etc. Coordinar subvencions i actuacions públiques de manera transversal i vertical entre administracions, en col·laboració amb entitats privades; impulsar iniciatives legislatives, promoció directa i suport als projectes de viabilitat d’empreses familiars, com a enllaç entre agents socials i nexe per a projectes d’aliances; promoure partenariats, etc. 4.4.5. Condicions de competència, marc institucional i facilitat per a l’activitat empresarial El Govern de la Generalitat no ha tingut una visió estratègica ni ha creat polítiques adients respecte a sectors clau de l’economia, ni davant els processos de concentració econòmica. Catalunya ha perdut pes en la localització de les seus de grans empreses, capdavanteres en sectors punters –com l’audiovisual o les aplicacions informàtiques– o centres d’R+D de grans empreses que definiran la posició productiva dels territoris en el futur. El Govern de la Generalitat ha d’aconseguir que Espanya i Europa vegin Catalunya com un territori d’oportunitats empresarials envejables. Per aconseguir-ho, s’han d’alliberar les energies del teixit productiu català. El Govern ha de liderar aquest procés a través de les polítiques sectorials i de foment de competència, i ha de donar suport a les noves iniciatives productives capdavanteres. Això no serà possible sense una reforma de l’administració de la Generalitat, que els últims anys ha patit una pèrdua de credibilitat i qualitat que li ha restat legitimitat i eficàcia. El Govern de la Generalitat té un rol molt important en el vessant de la regulació i supervisió, que fins ara no ha volgut o no ha sabut dur a terme a Catalunya. A més, pot fer molt més del que ha fet fins ara en termes d’exercir lideratge i predicar amb l’exemple a Catalunya, creant sistemes d’indicadors, promovent el bon govern de les empreses amb qui contracta, etc. 220 �OBJECTIUS 1. Impulsar polítiques de competència: 1) Reformar els mercats de serveis en xarxa, com l’energia i les telecomunicacions, per ajudar a rebaixar els costos del teixit productiu a Catalunya; i 2) potenciar l’acció del Tribunal de Defensa de la Competència Català, dotant-lo de major independència respecte al poder executiu. 2. Millorar les condicions per al funcionament de les pimes i també per a la creació de noves empreses. Les petites i mitjanes empreses són un pilar essencial en la prosperitat de l’economia catalana. 3. Promoure, pels seus efectes positius sobre l’economia, l’establiment de la seu d’organismes reguladors a Catalunya. 4. Fer de les polítiques de consum un instrument potent i eficient, tant des del punt de vista dels interessos de la ciutadania en la seva dimensió de consumidora, usuària o inversora particular, com per millorar la qualitat dels nostres productes i serveis, la seva competitivitat, el foment de la competència i el bon funcionament dels mercats. Mesures per millorar la competència Reformar el Tribunal Català de Defensa de la Competència per tal de dotar-lo de més independència respecte al Consell Executiu. Les seves decisions es prendran de manera col·legiada per un consell format per experts de reconegut prestigi, escollits per majoria qualificada del Parlament de Catalunya. Reformar els mercats de serveis essencials en xarxa perquè es donin les condicions de competència idònies i el nivell de qualitat apropiat. En aquest sentit, cal ordenar i racionalitzar la intervenció de la Generalitat. Aconseguir la distribució en el territori dels òrgans espanyols de supervisió i regulació sectorial. Catalunya ha de ser seu d’un o més òrgans rellevants. Mesures per facilitar la creació de noves empreses Simplificar l’Administració per reduir les càrregues burocràtiques requerides per a la creació de noves empreses, prenent com a exemple experiències d’èxit com les anglosaxones (tipus Small Business Administration), i eliminar tots els punts estranguladors de l’Administració que impedeixen l’agilitat en la creació d’empreses. Promoure la dinamització de tots els aspectes judicials i de legislació mercantil que afecten la creació i el funcionament de les empreses. 221 �Reformar els actuals sistemes de contractació externa de la Generalitat tot evitant situacions de monopoli i facilitant la competència i la creació de teixit empresarial. Mesures per incorporar pràctiques de bon govern al sector públic autonòmic i a la resta de l’economia Fomentar l’adopció de pràctiques de bon govern i de responsabilitat social a les empreses. Estimular també la introducció del balanç social en la gestió de les empreses i aprofitar, en aquest sentit, l’experiència que poden aportar les empreses de l’economia social. Es fomentarà la inclusió d’una Memòria de Responsabilitat Social en els comptes anuals de les empreses, que permeti valorar la contribució social i mediambiental de la seva activitat. Especialment, adoptar a les empreses públiques i a les participades majoritàriament o minoritàriament per la Generalitat, un codi de bon govern que se situï a l’avantguarda de les recomanacions internacionals en aquest sentit. Les vendes d’actius que dugui a terme la Generalitat tindran en compte l’existència de pràctiques de bon govern a les empreses compradores o resultants d’aquesta venda. La contractació de la Generalitat amb empreses privades en tots els terrenys també valorarà l’existència d’aquestes pràctiques. Impulsar des de la Generalitat, amb les institucions locals i els agents econòmics i socials, l’adopció de pràctiques de gestió responsable, des del punt de vista social i ecològic, en totes les organitzacions del territori. En aquest sentit, s’elaborarà un Codi de Responsabilitat Social Corporativa, l’adhesió al qual serà considerada com un mèrit preferent per a les empreses que vulguin participar en la contractació amb el sector públic català. Mesures per potenciar les polítiques de consum Reformar l’Institut Català de Consum per tal de convertir-lo en un òrgan capaç de dissenyar i d’executar polítiques modernes i eficients de consum. És a dir, dotar-lo d’un caràcter transversal; proporcionar-li capacitat regulatòria o de proposta de regulació i capacitat o proposta sancionadora, i dotar-lo d’una major capacitat d’anàlisi i recerca, de formació i divulgació en les matèries de la seva competència. Potenciar el sistema català de mediació i arbitratge amb un desplegament territorial en cooperació amb les administracions locals. 4.4.6. Internacionalització de l’empresa catalana El pes de les multinacionals dins del sector industrial a Catalunya és molt important. Representen el 47,5% de la producció industrial i el 60% de les exportacions. Tenen presència a pràcticament tots els sectors industrials i es concentren, en un 80%, a la regió metropolitana de Barcelona. L’ampliació de la UE prevista per als països de l’Est podria desviar futures inversions cap a aquests països pel seu atractiu, tenint en compte la seva situació geogràfica, els baixos costos laborals i la formació del personal. 222 �La indústria catalana ha fet un gran esforç d’internacionalització durant els darrers anys, que es reflecteix tant en les xifres d’exportació com, darrerament, en les inversions a l’estranger. Amb tot, l’ampliació prevista de la UE pot representar un incentiu per a les exportacions, però també una amenaça per al creixement de potencials competidors amb una especialització productiva no gaire diferent de la nostra. D’altra banda, la manca de dimensió de la indústria catalana fa més difícil la possibilitat d’emprendre projectes importants de caràcter internacional o les possibilitats d’inversió en R+D. A Catalunya, en l’àmbit industrial, el CIDEM i el COPCA són instruments molt importants, però segurament caldria potenciar-los i dotar-los de més recursos i més participació del partenariat públic i privat. També caldria promoure la descentralització territorial i la col·laboració amb l’administració local i els agents de promoció econòmica de l’administració central. El Govern de la Generalitat ha d’ajudar a configurar un entorn més amable i atractiu per a la implantació a Catalunya d’activitats productives estratègiques. Així mateix, ha d’ajudar a la implantació internacional dels productes i de les empreses amb seu a Catalunya. Cal aconseguir una posició favorable del teixit productiu català en el context espanyol, europeu i internacional. Aquesta és l’estratègia més operativa per fer front a la pèrdua de centralitat de Catalunya en el context productiu espanyol. OBJECTIUS 1. Convertir Catalunya en seu d’empreses multinacionals així com de petites i mitjanes empreses estrangeres i d’emprenedors que vulguin fer negocis o invertir fora del seu país. Potenciar la posició competitiva de les empreses filials de multinacionals ubicades a Catalunya. 2. Afavorir l’aparició d’empreses grans, capaces de competir a primera línia d’una economia globalitzada; empreses que han de tenir la seu i els centres de decisió i R+D a Catalunya. 3. Consolidar grups en activitats capdavanteres, amb un important component tecnològic, per la seva capacitat d’innovació, de creació d’ocupació i de motor del conjunt de l’economia. 4. Afavorir la presència de l’empresa catalana a l’exterior. Mesures per atreure les inversions de les multinacionals Crear un entorn amigable que augmenti l’atractiu del nostre país per a la localització de seus d’empreses que treballin en l’àmbit d’activitats punteres en tecnologia, com l’audiovisual, la logística, la biotecnologia i la indústria del coneixement. Per aconseguir-ho, l’existència d’infraestructures apropiades (telecomunicacions, energia) i de capital humà abundant i qualificat és clau i cal concentrar-hi esforços en matèria d’educació i investigació. Sistematitzar l’atenció personalitzada del Govern envers les empreses multinacionals ubicades a Catalunya, alhora que fer que sigui transparent i d’acord 223 �amb les normes de la Unió Europea, i afavorir les seves inversions, sobretot les de més contingut tecnològic. Potenciar el servei d’inversions estrangeres del CIDEM, coordinant les seves actuacions amb altres institucions com l’Ajuntament de Barcelona, el Consorci de la Zona Franca i les cambres de comerç i, evidentment, la xarxa internacional del COPCA. Definir un pla de potenciació dels sectors proveïdors i subcontractistes de les empreses multinacionals, amb la finalitat de donar-los més valor afegit, afavorint-ne el creixement i actuant com a atractiu per a les noves inversions multinacionals. Retenir, fidelitzar i afavorir l’expansió de la xarxa de les empreses internacionals ja presents en el nostre territori. La reinversió de les empreses ja existents és tant o més important que la captació de noves empreses. Mesures per promoure la internacionalització de les empreses catalanes La consolidació i el creixement dels grups industrials amb seu a Catalunya n’exigeix la internacionalització física. Establir-se a l’estranger ajuda a guanyar quotes efectives de mercat i ajuda a exportar. Cal que el sector públic ajudi, en la línia iniciada per l’empresa privada, impulsant programes específics, com per exemple els de mobilitat de joves professionals i, fonamentalment, facilitant l’accés al mercat de capitals perquè les empreses mitjanes i grans puguin fer el salt i convertir-se en vertaderes multinacionals catalanes. Promoure, dins l’àmbit industrial, la reforma i la potenciació de les agències CIDEM i COPCA de la Generalitat. En aquest marc, posar a punt un nou pla de promoció de les exportacions industrials, liderat pel COPCA, amb el suport i la participació dels sectors empresarials i de forma coordinada amb l’ICEX. Facilitar la diversificació de mercats tenint en compte que actualment el 70% de les inversions se centren en el mercat europeu. Cal explorar nous mercats amb possibilitats com Àsia, el Magrib o els Estats Units. 224 �4.5 POTENCIAR ELS SECTORS PRODUCTIUS FONAMENTALS DE LA NOSTRA ECONOMIA 4.5.1 Sectors industrials Catalunya compta, actualment, amb una estructura industrial molt diversificada en els diferents sectors industrials tradicionals, resultat de l’evolució històrica seguida pel nostre país des de la revolució industrial del segle XIX. El pòsit de cultura industrial que aquest procés històric ens ha deixat és, segurament, l’actiu més important que té la nostra economia. Els sectors industrials que resulten d’aquest procés, i que per això anomenem tradicionals, representen actualment la base econòmica del país. Fomentar aquesta cultura industrial i promoure la competitivitat dels sectors industrials, serà un dels objectius més importants de la nostra estratègia econòmica. Pel valor de la producció i per la seva incidència en l’economia catalana, destaquen, per aquest ordre, els sectors químic, alimentari, de material de transport, metal·lúrgic i tèxtil–confecció. Farem una breu diagnosi de la situació de cada un d’aquests sectors. El sector alimentari el tractarem amb més profunditat en el capítol Sector agroalimentari. Així mateix, cal trencar la tendència actual a la progressiva decadència de sectors com el farmacèutic, no només per la pèrdua d’ocupació i d’ingressos que comporta, sinó també de recerca en un sector clau de futur. Sector químic Catalunya suposa al voltant del 44% de la producció del sector químic estatal i genera, aproximadament, la meitat del total de les exportacions, amb la qual cosa el Principat es configura clarament com la regió espanyola amb una especialització més marcada en aquesta branca. L’especialització també es posa de manifest en considerar que, dins el conjunt de la indústria catalana, la química, inclosa la farmàcia, esdevé el primer sector quant a aportació al valor afegit brut. El sector químic és el primer en importància pel que fa a la seva aportació al PIB industrial de Catalunya. L’any 2000 va suposar el 17% del PIB industrial i el 5% del PIB total de Catalunya. Des del punt de vista de l’estructura subsectorial, es pot apuntar que l’activitat al Principat està encapçalada per la química bàsica. El seu pes és del 48% en termes de producció i del 45% en termes de valor afegit brut. En el conjunt del sector de la química bàsica a Espanya, suposa el 60% del total. Això és conseqüència de la forta presència que té aquest tipus d’activitat en el polígon petroquímic de Tarragona, que constitueix el pol estratègic més important de la indústria petroquímica del sud d’Europa. Alguns factors que limiten la competitivitat de la indústria química a Catalunya són: les tarifes portuàries, molt altes comparades amb les dels països amb què competim; l’amplària de via, a Espanya diferent de la resta d’Europa, fet que endarrereix i encareix el transport; el preu de l’energia, sobretot, l’electricitat, el gas natural i l’aigua; i, finalment, el fort pes de les multinacionals, amb el que això representa en manca de centres de decisió i de pràctica absència d’activitats d’alt contingut tecnològic, com centres de recerca o enginyeries de procés. 225 �Sector de material de transport El sector del material de transport concentra la major part de la seva activitat en el sector de l’automòbil i la seva indústria auxiliar. L’evolució del sector de l’automòbil a Catalunya segueix les mateixes tendències que a Espanya i a la Unió Europea, i destaca per la seva gran vocació exportadora. Espanya s’ha consolidat com a cinquena productora mundial de turismes. Catalunya participa amb el 23% en el total d’aquesta producció. Al Principat el sector del vehicle turisme representa aproximadament el 5% del valor afegit brut, el 4% de l’ocupació manufacturera i supera el 22% en exportacions manufactureres. Espanya és el sisè país en importància pel que fa a la indústria auxiliar de l’automòbil, i a Catalunya es concentra pràcticament el 37% de l’activitat productiva en termes de volum de negoci i el 38% de la xifra total d’empreses. Aporta el 7,5% pel que fa al valor total de la producció industrial a Catalunya en empreses de més de vint treballadors. És la primera Comunitat en importància a Espanya en aquest segment de la indústria. Sector metal·lúrgic El sector metal·lúrgic és molt ampli i variat i té una llarga tradició a causa de la forta implantació de la indústria al Principat. Si ens remuntem a les èpoques contemporànies, podem dir que durant els anys seixanta, de progressiva liberalització a Espanya, el sector es va haver d’obrir a l’exterior per poder ser competitiu i depenia fortament de la tecnologia estrangera. Així, va ser un dels sectors industrials amb més patents i llicències. La crisi dels setanta va suposar una profunda reestructuració del sector i la desaparició de nombroses empreses. L’any 1986 marca l’inici de la recuperació econòmica, amb l’ingrés a la Comunitat Europea. Aquest fet provoca un creixement molt gran de les importacions que fa perdre quota de mercat a les empreses catalanes davant les companyies estrangeres. Cal destacar l’entrada d’un gran nombre d’empreses foranes en el sector interior, mitjançant la participació o adquisició de firmes locals o bé a través de la instal·lació de plantes de fabricació que s’especialitzen en una determinada producció dintre d’un grup internacional. A començaments dels anys noranta s’inicia una altra crisi que arriba al seu punt més crític l’any 1993. Això provoca un nou procés de reestructuració de l’activitat i esforços per part de les empreses per penetrar en els mercats exteriors. Concretament, el subsector dels equips mecànics té necessàriament una estreta vinculació amb la inversió industrial, cap on està dirigida, principalment, la producció d’equips, encara que també té una vinculació amb l’activitat constructora. Per això s’explica la dependència que té envers els cicles econòmics. És una conseqüència lògica que la marxa del sector depengui de la conjuntura econòmica. Aquest és un sector fortament marcat per la introducció de l’electrònica i la informàtica i dels nous materials. Els aspectes tecnològics són claus per a la competitivitat del sector, la qual cosa confereix a la recerca i desenvolupament una gran rellevància, especialment quan els cicles de vida són més curts a causa dels ràpids avenços i converteixen la mà d’obra qualificada en un factor indispensable. El sector destaca perquè té unes ràtios de recerca i desenvolupament sobre facturació, i una participació de personal qualificat més elevats que altres sectors industrials. 226 �Tèxtil i confecció La situació actual del sector tèxtil i de la confecció a Catalunya és preocupant. Durant el primer semestre del 2003 s’han perdut més de 2.000 llocs de treball i tot podria apuntar a una situació semblant a la de la primera part de la dècada del noranta, quan es van perdre prop de 50.000 llocs de treball. Ara tenim un sector exterior aparentment saturat i una data cada vegada més propera, l’1 de gener del 2005, amb el final de les quotes i la desaparició de les barreres aranzelàries de la UE. Els possibles avantatges competitius de Catalunya, que s’han de potenciar durant els propers anys, són prou coneguts: nivell tecnològic de procés i de producte, formació del personal, potenciació d’escoles tècniques i de disseny, xarxes comercials i de distribució, capacitat de resposta ràpida, diferenciació de productes per la via de la moda i el disseny, potenciació de marques pròpies, deslocalització d’algunes activitats, etc., tot plegat amb una intensitat d’aplicació diferent segons el subsector. De ben segur, però, que no podrem competir en costos amb productes de baix nivell. OBJECTIUS 1. Potenciar la capacitat competitiva dels sectors industrials tradicionals que avui representen el gruix de la base productiva industrial de Catalunya. 2. Millorar la posició competitiva dels sectors industrials indicats i de la resta de sectors i activitats industrials, mitjançant acords del Govern de la Generalitat amb els diferents sectors. 3. Potenciació de les activitats de recerca i, en general, d’alt valor afegit, per acords amb sectors i empreses. 4. Fomentar la internacionalització dels diferents sectors industrials en el marc de l’economia global. Mesures en el sector químic Preparar, amb la participació activa del sector, un pla estratègic del sector químic a Catalunya, amb l’objectiu de millorar la seva posició competitiva en relació amb els principals competidors europeus. Es tindrà en compte la superació dels factors limitadors abans esmentats. Elaborar i aplicar un nou pla de seguretat de la indústria química basat en la Directiva Seveso II, amb la finalitat de reduir al màxim el risc de les plantes químiques existents a Catalunya. Redefinir el contingut i objectius de l’Institut Català d’Investigació Química, actualment promogut per la Generalitat, d’acord amb el sector, tot connectant-lo amb el pla estratègic esmentat i en el marc d’un nou projecte de parc científic i tecnològic de Tarragona. 227 �Potenciar el centres de formació i de recerca existents avui a Catalunya relacionats amb el sector químic. Mesures en el sector de material de transport Potenciació de les activitats de recerca de les empreses de material ferroviari ubicades a Catalunya, en el marc del pla d’inversions en infraestructures ferroviàries. Acords específics amb les empreses del sector de fabricants de vehicles i amb la indústria auxiliar, per potenciar els centres de recerca i desenvolupament ubicats a Catalunya. Potenciació de les activitats del centre tecnològic IDIADA al servei de l’estratègia del sector de l’automoció. Pla específic de reforç de la capacitat competitiva del sector auxiliar de l’automòbil, potenciant la seva posició relativa en la cadena de subcontractació. Mesures en el sector metal·lúrgic Concretar, d’acord amb el sector, un pla d’acció dirigit a millorar la capacitat competitiva de les empreses. Potenciar les tasques pròpies que donen més valor al sector, com el disseny, el muntatge final, la comercialització i el servei postvenda, deixant les tasques bàsiques de mecanitzat, forja, submuntatges i altres, a subcontractistes, com tallers mecànics, etc. Tenint en compte les necessitats creixents d’un grau superior d’especialització dels fabricants del sector, preparació d’un pla especial i urgent de formació de treballadors i treballadores qualificats, a escala de formació professional i de diferents especialitats d’enginyeria. Preparar un pla específic de promoció de les exportacions del sector de fabricació de maquinària en el marc del COPCA, en col·laboració amb les associacions empresarials. Mesures en el sector tèxtil i de la confecció Acordar amb el sector un programa específic amb caràcter urgent per: potenciar el nivell tecnològic de procés i de producte, millorar la formació del personal, potenciar xarxes comercials i de distribució, fomentar la diferenciació de productes per la via de la moda i el disseny, i la potenciació de marques pròpies. En el marc de l’acord anterior, preparació d’un projecte de nou centre tecnològic del sector tèxtil, aprofitant els nuclis existents, com a base de suport per a la nova estratègia sectorial. 228 �4.5.2 Sectors emergents És prou conegut que a Catalunya s’ha generat un nou teixit productiu a cada nova onada de canvi tecnològic, però aquesta tradició catalana s’hauria estroncat els anys 1970 i 1980, amb un sector electrònic que neix i desapareix. Ara ens trobem amb una poca presència en el sector TIC i en altres sectors emergents i d’alt contingut tecnològic. La biotecnologia, les telecomunicacions i els nous materials pràcticament no han generat empreses a Catalunya. El poc pes dels sectors emergents o basats en els nous nuclis tecnològics és un dels condicionants més importants per al futur econòmic del país. D’altra banda, també se sap que per poder créixer més ràpidament i poder-nos acostar com més aviat millor al PIB per càpita mitjà de la UE, cal apostar per alguns sectors amb un fort potencial de creixement. Així ho han fet, entre d’altres, regions com BadenWürttemberg, Baviera, Flandes o el País Basc, a Europa; i Massachussets, Florida o el Quebec a Amèrica. Tots aquests territoris han elaborat un pla estratègic, han identificat els clusters o sectors amb un major potencial de creixement i, finalment, han posat en pràctica les polítiques concertades entre sector públic i privat per impulsar el desenvolupament d’aquests nous sectors d’activitat. A Catalunya, el Govern de la Generalitat no ha fet els deures en aquest camp, com posa de manifest l’estudi “Catalunya 2010: orientacions de les millors pràctiques internacionals per a l’economia catalana”, elaborat recentment pel Boston Consulting Group, per encàrrec de la mateixa Generalitat. Amb els sectors que hem anomenat “tradicionals”, l’economia catalana podria aspirar a mantenir un cert nivell d’activitat i d’ocupació, però segurament no podria aprofitar les oportunitats de creixement i de nova ocupació que ofereixen alguns sectors emergents, com han posat de manifest les regions esmentades. A Catalunya hem de ser capaços d’identificar les noves activitats en què podem estar ben posicionats a escala internacional, per apostar, decididament, per invertir-hi mitjançant un procés de concertació entre el sector públic i el privat, entre el Govern de la Generalitat i els sectors empresarials de Catalunya. Entre aquests nous sectors podem destacar els relacionats amb les TIC i amb la biotecnologia, tenint en compte el potencial actual existent a Catalunya. En el sector TIC disposem d’un elevat potencial de recerca pública i d’un cert teixit productiu, i en el biotec comptem amb una sòlida base de recerca biomèdica i amb un sector farmacèutic com a base per a les actuacions futures. També podríem considerar el sector aeroespacial, els nous materials, les energies alternatives –com la que pot girar al voltant de l’hidrogen–, les renovables o el sector de la indústria i de l’enginyeria de la llengua, entre d’altres. Tots aquests sectors tenen unes característiques comunes: necessitat d’importants despeses en R+D, fort creixement sectorial a nivell mundial i necessitat de personal altament qualificat. 229 �OBJECTIUS 1. Identificar els nous sectors amb un fort potencial de creixement a Catalunya, en funció de la situació de partida i dels nostres avantatges competitius, mitjançant l’elaboració d’un pla estratègic segons la metodologia utilitzada, seguint les bones pràctiques internacionals. 2. Reforçar la posició competitiva dels subsectors ja existents a Catalunya que resultin identificats en el procés anterior, com per exemple el de l’electrònica de consum, l’electrònica professional, els components i la subcontractació, o telemàtica i, de manera més incipient, l’audiovisual i els continguts digitals. 3. Donar prioritat a les despeses en R+D dirigides als sectors emergents, en el Pla de Recerca i Innovació Tecnològica de Catalunya. 4. Potenciar les noves iniciatives empresarials dels sectors emergents i els nous productes i serveis de les empreses ja existents d’aquests sectors. 5. Impulsar la creació d’entorns territorials innovadors, relacionats amb sectors emergents, d’acord amb les administracions locals. MESURES Tot i que a Catalunya encara no s’ha realitzat un pla estratègic com el que sí s’ha fet a les regions esmentades, volem avançar algunes mesures que considerem que ja es podrien iniciar, juntament amb la realització del mateix pla: Pla de promoció del sector TIC a Catalunya 2004-2007, amb mesures concretes dirigides a cada un dels subsectors escollits. En el marc anterior, definir i aplicar una estratègia nova dirigida al sector de les telecomunicacions, considerant indústria, serveis i continguts. Així mateix, definir i aplicar una estratègia nova dirigida al sector de la biotecnologia, basada en el potencial de recerca i en el sector farmacèutic. Potenciació dels centres d’R+D públics i privats dedicats a les tecnologies TIC i d’altres sectors emergents, en el marc del Pla de Recerca i Innovació de Catalunya. Aquest pla tindria dues prioritats: l’esmentada (activitats R+D dels sectors emergents), i la difusió d’innovacions en els sectors tradicionals. Serien els dos eixos principals d’actuació del pla. Promoure el creixement d’un mercat d’oferta i demanda dels sectors emergents, a partir de la demanda de grans grups empresarials i de l’oferta d’un creixent sector auxiliar. Preparar un pla estratègic de nous sectors emergents, amb un accent especial als sectors d’alt contingut tecnològic, com per exemple l’aeroespacial, biomed-biotec, nanotecnologies, nous materials, energia i medi ambient. També, valorar les 230 �oportunitats que ofereix la integració de serveis amb un alt contingut de coneixement, com per exemple la formació universitària continuada i de tercer cicle, els serveis sanitaris i el lleure, les tecnologies biomèdiques i l’esport, o el turisme i les tecnologies de la informació, entre d’altres. Finalment, també s’haurà de considerar la importància de les indústries culturals. Valorar les oportunitats que ofereix l’àmbit de les iniciatives empresarials basades en els serveis personals. 4.5.3. Sector agroalimentari El sector agrari català s’ha vertebrat històricament entorn a les explotacions familiars. En els darrers decennis, el sector agrari català ha experimentat una evolució similar a la dels altres països propers. La població activa agrària s’ha reduït de manera dràstica, així com el nombre d’explotacions agràries. El 53% dels titulars d’explotacions té més de 55 anys i moltes es gestionen a temps parcial. El seu titular es dedica a altres activitats i, a més, treballa a la seva explotació els caps de setmana o quan disposa de temps, o bé la lloga o en contracta la gestió a una empresa de serveis agraris. D’altra banda, tot i que el 80% de la producció final agrària catalana procedeix de sectors que no disposen d’ajudes a la producció (porcí, fruita dolça, vi), i que el conjunt d’ajudes signifiquin només el 20% de la renda agrària, el sector agrari català està condicionat per la Política Agrària Comuna i per les diverses normatives i acords comercials. La majoria de les explotacions agràries més professionalitzades combinen la producció agrícola (40% de la PFA) i la ramadera (60% de la PFA). En general, les explotacions agràries catalanes són petites o mitjanes, encara que també hi ha grans explotacions, sobretot ramaderes, de caràcter molt intensiu. En els darrers anys s’han reduït d’una manera molt accelerada les explotacions agràries, sobretot les més petites i sense expectativa de continuïtat, i les situades a zones de secà i de muntanya. Tanmateix, la superfície conreada s’ha mantingut estable, de manera que ha augmentat progressivament la superfície mitjana de les explotacions i simultàniament s’han incrementat els arrendaments rústics i la contractació laboral, especialment en els períodes de recol·lecció. La producció, tot i la disminució de la població activa agrària, també s’ha incrementant de manera progressiva. Aquest increment de productivitat s’ha sustentat de manera evident en la pràctica del regadiu, en una important mecanització de l’activitat i en un gran consum d’aportacions d’origen industrial (pinsos per al sector ramader, maquinària, fito i zoosanitaris, energia, lubricants i pneumàtics). Catalunya ocupa un lloc destacat a Espanya pel que fa a la indústria agroalimentària (23% de les vendes i 21% de l’ocupació). El volum més important de vendes es concentra a la indústria càrnia. La destinació de la producció industrial alimentària és d’un 41% al mercat català, un 47% a la resta d’Espanya, un 7,7% al conjunt de la Unió Europea i un 4,3% a la resta del món. Amb la UE, la balança comercial agroalimentària de 1999 va presentar un saldo negatiu de 1.000 milions d’euros. La balança comercial va ser positiva per a l’exportació de vi i cava, carns i transformats carnis, greixos i olis. Però fou negativa pel que fa al peix, els productes làctics, begudes alcohòliques, fruites i hortalisses i els seus transformats, alimentació animal, molineria i begudes no alcohòliques. 231 �Pel que fa al sector pesquer, la Generalitat de Catalunya té assumides les competències d’ordenació dintre de la legislació bàsica de l’Estat, tot i que, cada vegada més, les normatives sobre pesca provenen de la Unió Europea. De fet, les polítiques estructurals en aquest sector estan integrades en el dispositiu dels fons estructurals des de l’any 1993 i estan guiades pel programa Instrument Financer d’Orientació de la Pesca (IFOP) fins l’any 2006. Això no obstant, cal tenir en compte les particularitats de Catalunya en relació amb l’activitat pesquera. Al nostre país es pesca només el 20% del peix que es consumeix, per la qual cosa s’ha de recórrer a la importació per satisfer la demanda. Aquest dèficit comercial no és sostenible a llarg termini. L’aqüicultura ha d’esdevenir l’alternativa per compensar aquesta mancança. D’altra banda, el Llibre Verd sobre el futur de la política pesquera comunitària assenyala com un dels dèficits de l’àrea de la Mediterrània la insuficiència d’estudis rigorosos sobre la situació en què es troba. En aquest sentit, el DARP ha estat incapaç d’aprofitar d’una manera positiva els científics que tenim en el nostre país en aquestes especialitats. OBJECTIUS 1. Impulsar una veritable política agroalimentària catalana vertebrada en els eixos següents: A favor de la competitivitat del sector agroalimentari. A favor de l’equilibri territorial i de la sostenibilitat, mitjançant la consolidació i la potenciació de la presència de pagesos en el territori. A favor d’una nova administració agrària, de serveis i participativa. A favor d’aconseguir suport financer per a l’esforç dels agents agroalimentaris catalans (financer, R+D+I). 2. Millorar la competitivitat del sector agroalimentari (les explotacions agràries, el cooperativisme agrari, la indústria agroalimentària, la comercialització i el regadiu) mitjançant inversions en R+D+I ( innovació, processos de transformació). 3. Fomentar la producció d’aliments segurs, de qualitat, respectuosos amb el medi ambient, de manera eficient i d’acord amb les exigències del consumidor. 4. Promoure una major participació del sector productor, tant individualment com col·lectivament, en els processos de transformació i comercialització dels productes agraris. 5. Fomentar les actuacions que permetin la presència dels productes agroalimentaris catalans en els mercats. 6. Contribuir a dinamitzar el medi rural per millorar-ne les condicions de vida i reforçar les seves activitats econòmiques (tal com s’indica al punt 5.5 del programa, “El camp, un lloc per viure i progressar”). 232 �7. Aprofitar les oportunitats que la PAC i la seva reforma ofereixen per endegar una veritable política agrària catalana. 8. Aconseguir la delegació de competències en matèria de control de l’activitat pesquera que permetin unificar, en una única autoritat, les inspeccions. 9. Promoure un creixement modern i sostenible del sector pesquer, millorant-ne la competitivitat global. 10. Impulsar, a partir de polítiques consensuades amb tots els sectors afectats, les “vedes” o “aturades biològiques” per tal de facilitar la regeneració de la fauna marina. 11. Desenvolupar l’aqüicultura amb la instal·lació, condicionada a la seva sostenibilitat, de piscifactories al litoral català, facilitant-ne la incorporació. 12. Incorporar les confraries en el procés de comercialització per estendre la seva activitat més enllà del sector extractiu i que assumeixin iniciatives empresarials, mitjançant les organitzacions de productors. MESURES Mesures a favor de la competitivitat del sector agroalimentari Promoure la constitució d’intersectorials, a partir de les quals elaborar i aprovar plans estratègics sobre els diversos subsectors agraris per tal d’orientar les produccions a les previsions de mercat. Incentivar la formació continuada de l’agricultor. Crear un institut tècnic que acrediti i atorgui les distincions de qualitat i presti suport als consells reguladors. Garantir l’existència de controls efectius que assegurin la qualitat dels productes de consum directe i de tots els que s’incorporin indirectament en el mercat de l’alimentació. En aquest sentit, són bàsiques les mesures generals de seguretat alimentària. Cal reforçar el paper de l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària i el suport dels professionals implicats en el procés. Incrementar el suport als processos de transformació i comercialització dels productes agraris, en especial si els protagonitzen entitats associatives agràries. Fomentar les assegurances agràries mitjançant una major col·laboració pública a la subscripció de primes com a mecanisme bàsic de seguretat davant de catàstrofes. Incentivar la fusió de cooperatives i la formació de cooperatives de segon grau a través d’un veritable Pla de Modernització del Cooperativisme Agrari. 233 �Fomentar les accions emprenedores en matèria d’artesania agroalimentària. Fomentar la gestió empresarial. Mesures a favor de l’equilibri territorial i la sostenibilitat Establir un catàleg de classificació d’espais d’especial interès agrari on es desenvoluparan programes específics, en què caldrà comptar amb tots els nivells d’organitzacions i administracions territorials. Proposar que, en un termini raonable, els paràmetres propis de la producció integrada siguin els de l’agricultura convencional catalana; així com la promoció de l’agricultura ecològica i altres formes de producció raonables (fomentar la traçabilitat). Promoure nous procediments per a la gestió efectiva dels residus ramaders. Fomentar la ramaderia extensiva a les zones de muntanya. Fomentar les races i varietats autòctones. Promoure una xarxa pública per a la gestió de residus ramaders i alhora fomentar l’aparició de fórmules de participació del sector. Promoure l’aplicació dels mecanismes contemplats a la PAC destinats a establir una certa retenció a les ajudes directes en determinats sectors en benefici d’uns majors recursos per mesures agroambientals, forestació de terres, d’indemnitzacions compensatòries de muntanya i del cessament anticipat de l’activitat agrària. Aplicar les indemnitzacions compensatòries de muntanya i les ajudes agroambientals sense generar un greuge comparatiu, fent que la dotació d’aquestes indemnitzacions sigui efectiva. Mesures a favor d’una nova administració agrària, de serveis i participativa Reconèixer la capacitat de les organitzacions sindicals agràries i cooperatives per participar activament en l’administració de l’agricultura catalana i establir convenis de delegació de certes funcions administratives o col·laboradores amb l’Administració. Recuperar i reivindicar la funció d’assessorament i transferència de l’anterior servei d’extensió agrària creant el Servei d’Assessorament i Gestió Agrària (SEAGA). Mantenir actualitzats els bancs de dades i registres del sector, i fer-los transparents al sector. Modernitzar els recursos i les infraestructures de funcionament de les llotges. 234 �Crear el Consell Assessor Agrari i potenciar les taules de foment, modernització i sectorials com a instruments de concertació de la política rural i agrària de la Generalitat de Catalunya. Mesures a favor d’aconseguir suport financer per l’esforç dels agents agroalimentaris catalans (financer, R+D+I) Potenciar la recerca, el desenvolupament i la transferència tecnològica a través de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries i de les universitats. Fomentar la implicació del sector agrari i agroalimentari en els programes de recerca. Renovar i potenciar el contracte programa en el marc dels programes generals de recerca i desenvolupament. Regular les relacions de l’Administració amb les explotacions agràries mitjançant un Pla Tècnic de Gestió (agrícola, ramadera i forestal). Aquest pla estableix la relació contractual entre l’explotació i l’Administració mitjançant, d’una banda, la regulació dels objectius i les pràctiques agràries, i d’altra banda, les ajudes (tècniques i econòmiques). Mesures per a la pesca Elaborar el Pla de Pesca del Mediterrani conjuntament amb les comunitats autònomes afectades i la Unió Europea. En aquest document s’han d’especificar les actuacions tècniques que cal emprendre i el suport econòmic adient per tal de crear una situació d’equilibri i de sostenibilitat per part de la flota pesquera del Mediterrani espanyol. Consensuar amb el sector l’elaboració de propostes dirigides a la UE per aconseguir l’harmonització de les obertures de les xarxes. Intensificar els controls durant el trajecte i a les grans àrees de venda per eradicar la venda de peix immadur, fent molt d’èmfasi en l’entrada de peix d’altres països comunitaris i no comunitaris. Elaborar, d’acord amb els estudis científics i amb la participació de les confraries i els ajuntaments, un mapa de piscifactories per al litoral català que tingui en compte les exigències de sostenibilitat de la normativa vigent. Modular el règim sancionador a la capacitat extractiva de la flota. Per aquest objectiu, es proposa modificar la normativa sancionadora tot diferenciant la pesca de gran altura, de la d’altura i de la costanera o litoral, així com les de tipus industrial, semindustrial i artesanal. Adequar la normativa vigent a les noves exigències de sostenibilitat, modernitat, eficàcia i de millora de la situació laboral dels treballadors de la mar. En aquest sentit, serà de gran utilitat revifar el Consell de Pesca de Catalunya i instar un funcionament eficaç del Consell de Pesca de la Mediterrània. 235 �Proposar a les autoritats comunitàries l’elaboració d’una normativa pesquera bàsica per als països de la Mediterrània. Establir convenis amb l’Institut d’Estudis del Mar, depenent del CSIC, de l’IEO i amb les universitats catalanes per tal que obrin línies d’investigació que permetin tenir una diagnosi acurada de l’estoc de la Mediterrània per modular les polítiques de racionalització i consolidació del sector pesquer català. Potenciar el Centre Nacional d’Aqüicultura i l’Escola Nauticopesquera. Portarem a terme polítiques clau de suport a la pesca artesanal. Promourem una moratòria per adequar a la legalitat vigent les embarcacions que en aquest moment no la compleixen. 4.5.4. Comerç i consum Comerç Catalunya disposa d’una gran tradició comercial articulada arreu del país i que per la seva importància econòmica, però també social i cultural, constitueix un sector estratègic i cabdal per a l’economia catalana. En els darrers 20 anys aquest sector ha experimentat una profunda transformació a causa de l’existència de diversos fenòmens. En primer lloc, a causa de l’aparició de nous formats comercials que han contribuït a la modernització del conjunt del comerç i l’increment de la superfície dels establiments. En segon lloc, per la desaparició d’algunes especialitats i l’aparició d’altres de noves. En tercer lloc, per l’increment de la capacitat de compra i canvi d’hàbits dels consumidors, tant per la disminució del temps destinat a realitzar les compres, que ha reforçat la presència de nous formats, com per l’aparició de noves demandes de productes i serveis resultat del canvi social i cultural. I, finalment, també hi ha tingut el seu efecte la transformació dels carrers comercials, parcs, centres comercials i eixos comercials. No és menys important afirmar que el comerç en el nostre país ha patit un canvi de model d’empresa. Mentre el nombre d’establiments s’ha reduït, la superfície de venda s’ha incrementat, així com la titularitat de les empreses en benefici de societats mercantils i altres figures societàries en detriment de la titularitat de persones físiques. En matèria de concentració comercial, la quota de superfície de venda de les cinc primeres empreses de distribució sobre el total ha passat del 47,6% al 64,6% durant el període 1994-1999, i les tres primeres empreses que representaven el 76% respecte de les cinc primeres l’any 1994, el 1999 representaven el 86%. Aquestes transformacions no poden deixar impassible el Govern, veient canvis que poden perjudicar l’estabilitat laboral, la supervivència d’un ric teixit econòmic i la pròpia fesomia de les ciutats. És imprescindible continuar apostant per mesures que permetin combinar les necessitats d’evolució del comerç d’acord a les demandes dels consumidors, amb la protecció de l’important teixit comercial que ha estat molt important en l’evolució econòmica del país. 236 �Els municipis són una peça clau en la defensa del teixit comercial, i avui dia els instruments d’actuació importants en matèria comercial s’articulen entorn dels Plans Municipals d’Ordenació Comercial (POEC). Mitjançant els municipis, tenint en compte la normativa urbanística, ordenen els seus equipaments comercials, amb el suport del Pla Territorial Sectorial d’Equipaments Comercials de Catalunya (PTSEC), que estableix l’ordenació de les implantacions comercials subjectes a llicència comercial arreu del país a fi d’assolir un equilibri entre els diversos formats de la distribució. Aquests instruments es complementen amb el Pla de Dinamització del Comerç Urbà, a través del qual s’estableixen les diverses línies de suport a la modernització i dinamització del sector comercial. El 21 de desembre de 2000 s’aprovà la Llei 17/2000, de 29 de desembre, d’equipaments comercials, que incorpora dos elements nous per ordenar el futur creixement en el marc dels processos de concentració en el sector: el control del creixement dels establiments comercials mitjans i l’avaluació de la concentració empresarial. D’aquesta llei en sorgí un nou PTSEC, que és l’actualment vigent. Paral·lelament, és plenament actiu i operatiu el Pla de Dinamització del Comerç Urbà 2001-2004. Avui, el comerç urbà a Catalunya s’enfronta a dos reptes importants: l’aparició de nous productes i formats derivats dels processos de liberalització econòmica i de la creació de l’espai econòmic europeu, i la necessitat de donar resposta a una eficient demanda dels consumidors respecte dels nous hàbits del consum que s’expressen molt clarament en el tema dels horaris comercials. En aquests moments, es dóna una forta pressió a favor d’una liberalització horària i de calendari que si bé incrementa aparentment la possibilitat de satisfer la demanda, afecta d’una manera totalment negativa el petit i mitjà comerç, que difícilment podrà suportar l’increment de costos que aquesta liberalització genera. Així doncs, és imprescindible actuar per tal de donar suport als canvis d’hàbits de consum, però a la vegada preservar la xarxa potent i dinàmica que conforma el petit comerç arreu de Catalunya amb la seva aportació fonamental a la generació d’ocupació i riquesa. OBJECTIUS 1. Garantir que el consumidor tingui a l’abast, de manera ordenada i equilibrada, una oferta comercial àmplia i de qualitat. El ciutadà, com a consumidor, és l’objectiu prioritari de la política dels Socialistes–Ciutadans pel Canvi. Cal satisfer les demandes d’aquest sector, adequar-les als nous hàbits de consum i atorgar al consumidor el dret a escollir. 2. Facilitar al sector comercial els instruments i suport per realitzar amb èxit la necessària modernització. Mantenint el model urbà de comerç, cal convertir-lo en un sector modern i dinàmic, amb un empresariat competitiu, afavorint l’associacionisme i els centres comercials a cel obert, en equilibri amb l’entorn urbà, on les noves tecnologies estiguin al servei dels consumidors i dels empresaris. 3. Planificar de manera ordenada i equilibrada tots els formats comercials ubicats a la trama urbana: la llibertat d’elecció dels consumidors i el respecte als principis de la competència ha de ser compatible amb l’ordenació planificada de l’activitat 237 �comercial en els àmbits urbans, per tal d’evitar el domini del mercat o el desenvolupament d’un model que posi en risc els valors de convivència i de relació entre la ciutadania, valors que fomenta el model de comerç urbà. 4. Proporcionar al conjunt de municipis de Catalunya la legislació i les mesures de suport que els facilitin el desenvolupament ordenat i pròsper del comerç. MESURES Desenvolupar la programació dels equipaments comercials en el marc dels models de desenvolupament que concreti cada municipi a partir de la seva realitat i dels projectes de futur i assolir l’equilibri entre l’oferta i la demanda comercial. Garantir que durant la propera legislatura tots els municipis de Catalunya que ho proposin, en particular els de més de 5.000 habitants i els que ho requereixin per la seva especial activitat comercial, puguin disposar de plans municipals d’ordenació comercial (POEC). Per això dotarem un programa de suport, adreçat als municipis, per a la seva elaboració. Potenciar el comerç urbà, convertint l’urbanisme comercial en una eina per enfortir i renovar el comerç a les nostres ciutats. Donar suport a la consolidació d’eixos comercials urbans. És un model que afavoreix les condicions per disposar d’una oferta comercial amb concentració i diversitat, que dóna resposta a les necessitats dels consumidors i a l’existència de comerç petit amb qualitat, potencia un associacionisme que actua per a la promoció col·lectiva i facilita la convivència d’usos urbans, així com la dinamització de centres històrics. Constituir una nova comissió amb tots els sectors implicats, per tal de realitzar l’avaluació i les propostes de modificació del Pla Territorial Sectorial d’Equipaments Comercials de Catalunya (PTSEC). La revisió futura del PTSEC la realitzarem sobre la base d’allò que prevegin els POECS aprovats en el marc d’una nova comissió assessora, en què participaran la totalitat d’agents públics i privats que pertanyen a l’àmbit comercial. Aquesta revisió tindrà com a objectiu prioritari la definició, amb claredat, dels conceptes de zones d’impacte comercial i la detecció de zones on es produeixen desequilibris en l’oferta causats per l’impacte de grans àrees comercials i, alhora, desenvoluparem programes d’actuació per a les mateixes. Elaborar, d’acord amb el sector, el nou Pla de Dinamització del Comerç Urbà, per al període 2004-2008. Posar en marxa programes de formació, tant professionals com de gestió d’empresa, amb els sindicats més representatius i amb les organitzacions de comerciants. Promoure una defensa activa del consumidor i propiciar el desenvolupament d’accions d’informació i de formació dirigides a aquests, amb participació de les organitzacions i associacions sectorials i territorials de consumidors. 238 �Encoratjar les iniciatives que ampliïn l’ús de les tecnologies en l’àmbit de la gestió, la creació de xarxes comercials i la venda. Incentivar la col·laboració amb les empreses comercials o les seves organitzacions, en la realització de jornades adreçades a la millora de la competitivitat i la gestió de les empreses comercials. Reformar i adequar els mercats municipals a les exigències dels consumidors d’avui, tant pel que fa a l’oferta comercial com a les franges horàries d’activitat. Els mercats municipals han de continuar exercint les funcions dinamitzadores del comerç. Desenvolupar i proporcionar un programa adreçat al sector comercial, preferentment el de venda a la menuda o de petit format, per tal de facilitar el desenvolupament i la participació a les centrals de compra amb l’objectiu de facilitar la convivència competitiva entre formats en l’àmbit urbà. Dinamitzar i modernitzar els equipaments i les iniciatives firals com a instrument per a la dinamització de les economies locals i millorar la senyalització dels recintes i espais firals. Vetllar per la lliure competència en l’àmbit de la distribució comercial, amb especial cura pel que fa a les posicions de domini de mercat de les empreses i perquè els processos de concentració empresarial que es puguin produir respectin els principis de la lliure competència i s’eviti la concentració, en poques mans, de grans quotes de mercat. Reforçar la inspecció relacionada amb les vendes per liquidacions, saldos, rebaixes etc., per tal que s’ajustin a la normativa existent. Consum Les noves modalitats de comerç i de noves formes de distribució de béns i de serveis, inclosa la influència de la globalització –amb els seus avantatges i problemes de formar part d’un mercat global–, canvia la realitat del consum, amb noves oportunitats, però també amb noves amenaces de frau i d’abús. Les polítiques de consum no només s’han de dirigir a béns tangibles, sinó també als usuaris del serveis públics, d’inversió i de finances (bancs, fons d’inversió, etc.), de serveis privats diversos (energia, transport, tallers de reparació, etc.). Són una expressió rellevant del concepte “interès general” i aporten elements significatius com factors de qualitat, competitivitat i transparència dels mercats. El nou Govern de la Generalitat ha de garantir als consumidors més seguretat en els productes i en els serveis. En aquest context, la informació i la formació són un mitjà indispensable per compensar les situacions d’inferioritat dels consumidors en un entorn més complex. Han de ser l’eix vertebrador de totes les polítiques de consum. El nou Govern de la Generalitat ha de potenciar les associacions de consumidors de la mateixa manera que remodela i potencia la mediació i l’arbitratge com a eines clau de les polítiques de consum. També és necessari propiciar els compromisos d’autoregulació dels sectors empresarials i que s’assumeixi, des dels mitjans públics i 239 �privats dedicats a la defensa i protecció dels consumidors, un compromís ètic per evitar les situacions d’indefensió. En aquest sentit, l’Institut Català de Consum, convertit en un òrgan burocratitzat, poc operatiu i amb un sistema d’arbitratge poc eficient, ha de caminar cap a una veritable transformació com a espai de trobada real i efectiva entre les administracions, els moviments associatius, les associacions empresarials i els moviments sindicals, i s’haurà de complementar amb la creació i potenciació del Consell Català de Consum. OBJECTIUS 1. Convertir les polítiques de consum en un instrument potent per als consumidors, usuaris de serveis públics i privats, estalviadors, ajudant a fer una economia més competitiva i de més qualitat. 2. Prioritzar la informació, la formació i l’educació dels consumidors amb el pacte, l’acord i el compromís de tots els estaments implicats. 3. Potenciar les associacions de consumidors, identificant des del Govern les interlocutores a les quals els consumidors s’han de dirigir en cas d’abús, frau, etc. 4. Remodelar els actuals sistemes de mediació i d’arbitratge, a la vegada que s’estudien noves formes, per uns nous temps, de protecció dels drets de consumidors i usuaris. L’eix vertebrador passa pel fet que el consumidor no s’ha de trobar en desavantatge davant de l’empresa. 5. Potenciar l’agricultura ecològica, la cooperació en plans de reciclatge i la recollida de residus; així com promoure la utilització d’energies renovables i el consum responsable de béns escassos, com l’aigua, l’electricitat, etc. 6. Defensar la competència real i efectiva en els sectors on és escassa o inexistent, de la mateixa manera que el Govern ha d’intervenir en els mercats poc transparents per tal de millorar la posició del consumidor. La democràcia ha d’arribar també a l’àmbit econòmic, on els consumidors es troben moltes vegades en situacions d’indefensió i de subordinació. MESURES Posar en marxa campanyes d’informació, de formació i d’educació als consumidors sobre les noves modalitats de comerç, i en totes les formes de provisió de béns i serveis existents, i els fraus que es poden cometre en un context de mercat global. Impulsar la col·laboració amb les associacions empresarials per potenciar les pràctiques d’autocontrol intern, elaboració de codis de bones pràctiques i propiciar la participació de tots els agents implicats en tasques de control de mercat per eradicar comportaments lesius tant per al consumidor com per a l’empresari responsable. 240 �Fer un seguiment estricte del compliment de les normes de fabricació, manipulació i distribució de productes especialment insegurs i perillosos. Crear el Consell Consultiu de Consum de Catalunya, amb personalitat jurídica pròpia. Aquest òrgan, juntament amb l’Institut Català de Consum, ha de ser el punt de trobada, diàleg, corresponsabilització i participació d’associacions, col·lectius, empreses i sindicats, les activitats dels quals tinguin a veure amb la defensa dels interessos dels consumidors i usuaris. Potenciar el sistema català de mediació i arbitratge amb un desplegament territorial en cooperació amb les administracions locals, dotant-les de recursos per tal que tots els ajuntaments tinguin la possibilitat d’optar als serveis d’arbitratge en matèria de Consum. Crear un programa de suport als ajuntaments per tal que tots els municipis puguin disposar d’un servei municipal d’informació al consumidor i de recepció de reclamacions, en coordinació i col·laboració amb les associacions de consumidors amb presència al municipi. Així doncs, la Generalitat també hauria de facilitar als municipis que no puguin comptar amb aquests serveis, un suport puntual itinerant i mòbil per efectuar reclamacions i assessorament als consumidors. Donar suport a les associacions de consumidors i usuaris que duguin a terme tasques de gestió de serveis d’informació, assessorament i tramitació de reclamació, incloent-les a totes les negociacions que afectin el sector, potenciant la transparència dels sistemes de subvenció existents, estudiant mesures de major estabilitat al règim de suport a les associacions, i estudiar mesures fiscals de suport a l’activitat i de microcrèdits per millorar el finançament del sector. Realitzar, de manera periòdica, campanyes en col·laboració amb el sector associatiu de consumidors, que fomentin l’adhesió al sistema arbitral per part de les empreses, ja siguin públiques o privades. Ampliar la representació dels consumidors, a través de les seves organitzacions més representatives, en els organismes de control i supervisió dels sectors energètics. Elaboració del Pla Estratègic Consumerista pels propers anys a Catalunya. 4.5.5. Turisme El turisme no només constitueix un sector molt important de l’economia catalana, sinó que permet difondre el coneixement de Catalunya arreu del món. Tanmateix, l’aparició de nous mercats que diversifiquen l’oferta a uns preus molt competitius fa que hi hagi cada cop més opcions per escollir la destinació turística. Catalunya disposa d’una capacitat d’oferta molt concentrada a la ciutat de Barcelona i el litoral que, en algunes zones, experimenta un nivell de saturació i de maduresa que convé reorientar i corregir. Actualment, malgrat que enguany s’està produint per causes diverses una lleugera davallada en l’afluència de turisme estranger, els resultats econòmics continuen essent satisfactoris i les previsions de les diferents organitzacions internacionals sobre 241 �l’evolució futura del turisme preveuen que continuarà el creixement dels fluxos turístics mundials. Però d’uns anys ençà, es perceben clarament indicis d’esgotament i d’algunes disfuncions d’un model que requereix un replantejament a fons d’algunes variables per part de l’administració de la Generalitat, d’acord amb el sector i les administracions locals. Les externalitats negatives no estan ben resoltes, l’adequació als canvis de la demanda no és prou àgil i una part significativa de l’oferta no és satisfactòria i és poc competitiva en instal·lacions o en qualitat dels serveis. Els nous mercats emergents plantegen nous reptes de competitivitat respecte dels mercats tradicionals: la necessitat de millorar l’oferta global a través d’una diversificació de productes i d’una millora de la qualitat en els equipaments, en els serveis i en el medi on aquesta activitat turística es realitza, així com d’instrumentar els mecanismes més adients per desestacionalitzar i estendre territorialment l’oferta turística, diversificant-la i contribuint a rebaixar els nivells preocupants de saturació i massificació que presenten determinades destinacions turístiques. D’altra banda, el turisme és un sector que a escala internacional està incorporant grans dosis d’R+D+I, però malauradament Catalunya ja no és un referent en innovació turística. OBJECTIUS 1. Projectar Catalunya i les seves marques turístiques ja consolidades, per tal d’incrementar-ne la notorietat i garantir el creixement i la rendibilitat d’aquest sector vital per a l’economia catalana. 2. Assolir alts nivells de qualitat i d’excel·lència, per tal de disposar d’una oferta turística de prestigi i qualitat que ens mantingui competitius internacionalment. 3. Assegurar un desenvolupament sostenible. Optar, com a garantia de prosperitat del sector, per un model territorial i turístic sostenible i respectuós amb el medi i capaç de convertir en valor afegit la riquesa de recursos, tant naturals i paisatgístics com històrics i culturals, de Catalunya. 4. Esdevenir capdavanters a la Unió Europea en la recerca, formació i l’aplicació de les noves tecnologies en el sector turístic. 5. Configurar una administració turística reformada en la qual el sector es pugui sentir identificat i representat de manera satisfactòria. MESURES Redefinir, racionalitzar i incrementar el sistema de promoció i comercialització de Catalunya i de les seves marques turístiques creant marcs operatius i destinant-hi recursos suficients per tal que, conjuntament amb l’esforç del sector privat en la seva acció comercialitzadora i segmentant les estratègies per mercats, s’obtingui la màxima eficàcia. 242 �Fomentar l’autoregulació i la creació de labels i segells de qualitat amb estàndards exigents que garanteixin i dotin de prestigi l’oferta turística catalana a tots els mercats. Establir unes directrius clares de desenvolupament turístic i cooperar amb el sector privat en la gestió dels diversos productes turístics de Catalunya, cercant la desestacionalització i potenciant el turisme interior i de muntanya mitjançant la valoració del patrimoni ambiental, cultural, gastronòmic, folklòric o paisatgístic, i donant suport a les iniciatives privades, en especial, a les dels petits empresaris, valorant el turisme en el seu important potencial com a factor d’equilibri territorial. Protegir els usuaris turístics i garantir-los la informació, els serveis que reben i la defensa dels seus drets i interessos. Potenciar l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació en la difusió interior i exterior dels recursos turístics de Catalunya, en les relacions entre l’Administració i els subjectes turístics, i en els serveis i la informació a les persones usuàries. Propiciar la qualitat i la innovació en els dissenys i continguts de les aplicacions d’aquestes tecnologies i impulsar un programa d’informació a la carta via TIC. Potenciar la recerca en l’àmbit turístic. Tant en la millora substancial del sistema d’informació (estadístiques, prospectiva, tendències, coneixement dels mercats, etc.), com en les noves formes de gestió, els sistemes de creació de productes i la planificació territorial i sectorial, així com en l’aplicació de la tecnologia a la millora i permanent adaptació de les instal·lacions i serveis turístics per garantir-ne la qualitat. Cooperar i dotar totes les administracions responsables en el tema dels instruments financers i d’assistència tècnica necessaris per a un correcte desenvolupament del potencial turístic del país i possibilitar projectes consorciats, tenint en compte que els serveis públics formen part indestriable del producte turístic i del seu nivell de competitivat, amb èmfasi en la qualitat mediambiental i posant en marxa models pilot demostratius de sostenibilitat aplicada al turisme. Instrumentar programes específics per a la formació i qualificació del treballadors del sector, dignificant al màxim la professió i assegurant amb aquesta capacitació la qualitat dels serveis. Concertar amb el sector privat les actuacions de l’Administració que així ho requereixin, reassignant funcions i competències a l’Agència Catalana de Turisme i recomponent les institucions mixtes o de participació que així ho facilitin, amb participació, també, de les administracions locals per tal de cooperar sectors públic i privat conjuntament en el planejament d’actuacions i en la corresponsabilització en la generació i aplicació de recursos destinats a la permanent millora de l’oferta. 243 �4.5.6. Sector financer Les institucions financeres (bancs, caixes, assegurances i mutualitats) tenen un paper clau en l’activitat econòmica. Constitueix un interès essencial del Govern de la Generalitat contribuir perquè Catalunya disposi d’entitats financeres arrelades al territori, amb el centre de decisió al nostre país, i que existeixi una competència efectiva. La importància que té la confiança del públic en la solvència de les entitats que formen aquest sector atorga a la política financera de la Generalitat un caràcter que transcendeix els límits sectorials i els objectius d’eficiència i competitivitat, tot adquirint una dimensió institucional de primer ordre per a l’economia catalana. Això comporta, per tant, no només l’exigència d’una regulació adequada, sinó també la d’una supervisió atenta, competent i eficaç, que el Govern de la Generalitat –a més del Banc d’Espanya, la Comissió Nacional del Mercat de Valors i altres organismes estatals– ha d’exercir, d’acord amb les seves competències. En virtut d’aquestes competències i pel gran pes que a Catalunya han assolit en l’àmbit financer formes d’empresa no mercantils, de naturalesa fundacional –com les caixes d’estalvis– o, en menor mesura, de tipus mutual o cooperatiu, la funció supervisora de la Generalitat té una gran responsabilitat. En conseqüència i tenint en compte les notòries mancances amb què s’exerceix, li donarem una prioritat que fins ara no ha tingut i reforçarem els mitjans al seu servei. Per les raons anteriorment esmentades, la nostra proposta electoral relativa a la regulació financera se centra en dos aspectes addicionals, de caràcter general el primer i específic el segon, més un altre de dedicat a l’Institut Català de Finances. El primer fa referència a les pràctiques de bon govern empresarial que, de manera creixent, es consideren com una exigència ineludible per a les empreses modernes, i que en l’àmbit financer adquireixen –particularment les relacionades amb la transparència– una importància cabdal. El segon aspecte, que desenvolupem a continuació, és el de les caixes d’estalvis. Caixes d’estalvis Les caixes d’estalvis constitueixen la columna vertebral del sistema financer català i, sens dubte, són protagonistes de primer ordre del futur econòmic de Catalunya. Absorbeixen el 70% de l’estalvi generat a Catalunya, actuen profundament arrelades al territori i han mostrat rigor i eficiència en la gestió. Les deu caixes d’estalvis catalanes són molt diferents entre elles. Algunes tenen una clara vocació territorial i el seu èxit està estretament vinculat al territori, fet que dóna peu a l’existència d’externalitats mútues. Les altres, les dues grans caixes, són entitats de primera fila, amb un important volum d’actius i destacades participacions industrials. La naturalesa fundacional de les caixes els atorga una forma d’empresa peculiar, ja que han d’exercir la seva activitat financera en benefici d’un conjunt d’interessos econòmics i socials. En contra de determinats tòpics de pensament econòmic únic, aquesta peculiaritat no ha estat un obstacle, sinó un avantatge per poder acreditar una llarga trajectòria d’eficiència empresarial, competitivitat i rendibilitat social, i per fer front satisfactòriament a la competència de la banca, tant a Catalunya com a Espanya. 244 �Tanmateix, el model ha tingut algunes debilitats importants. En primer lloc, com que no són societats per accions, les caixes han vist limitat el seu accés als mercats de capitals per obtenir recursos propis. En segon lloc, ni la configuració ni el funcionament (ni els procediments per retre comptes) dels òrgans de govern no han estat els idonis. Cal, per tant, emprendre reformes que consolidin i reforcin el model de caixes d’estalvis, que ha patit, per una banda, una politització excessiva i, per altra banda, una certa relaxació de les seves funcions per part dels òrgans de govern, a favor d’unes direccions generals no sempre controlades com cal. Aquests defectes han donat arguments als partidaris de la privatització. Per això, és important que el nou Govern de la Generalitat promogui iniciatives que permetin mantenir la naturalesa fundacional de les caixes d’estalvi, i alhora establir fórmules que reforcin la capitalització d’aquestes entitats; però, sense obrir en cap cas les portes a la seva privatització ni posar en perill aquest model. Els canvis –alenats des del Govern de la Generalitat– que s’han introduït per la Llei financera estatal aprovada el novembre del 2002, respecte a la duració i el nombre de mandats, i la limitació d’edat per accedir als òrgans de govern, han estat un exemple d’intervencionisme nociu. I les modificacions en la normativa catalana, entre altres el límit de vint anys per ser als òrgans de govern, acumulant el temps transcorregut en diferents entitats i, fins i tot, en el càrrec de director general, no s’han quedat enrere en aquest estil de governar. Aquest procés ha tingut dues víctimes clares: l’autonomia de Catalunya, ja que la Llei estatal ha regulat temes de competència exclusiva del Parlament, i, en segon lloc, la independència i autonomia de les pròpies entitats, ja que s’han regulat aspectes que són competència dels seus estatuts. OBJECTIUS 1. Garantir la independència, professionalitat i eficiència en les tasques de control i de gestió dels òrgans de govern de les caixes d’estalvis. A aquest efecte, caldrà revisar la legislació actual, de manera que s’asseguri la seva independència respecte de les administracions públiques i, alhora, es mantingui la seva naturalesa i representació social. 2. Emmarcar l’actuació dels òrgans de govern en codis de bones pràctiques empresarials. La reforma del òrgans de govern necessita el complement imprescindible d’unes normes de bon govern. A més, per la seva naturalesa fundacional i el seu caràcter social, les caixes estan obligades a adquirir una legitimació suplementària, de manera que les exigències imposades a les empreses cotitzades s’han de considerar el nivell mínim exigible a les caixes. 3. Fomentar els criteris de responsabilitat social en la gestió i la direcció estratègica de les caixes, per potenciar-ne la finalitat social i solidària, i assumir la necessitat de liderar criteris d’actuació empresarial ètics i socialment responsables, que portin a l’ampliació de l’oferta de productes financers amb aquestes condicions. 4. Reforçar els recursos propis de les caixes d’estalvis, regulant els instruments financers necessaris per augmentar-los i mantenir així els nivells adequats de 245 �solvència, incorporant alhora determinades condicions, sense les quals es deixaria la porta oberta a la desnaturalització d’aquestes entitats. 5. Reorientar l’obra social, que ha de ser ètica i autèntica i no pas un producte de màrqueting ni una coartada perquè les caixes oblidin la seva finalitat social i fundadora. L’obra social, autònoma en la seva gestió, ha de cobrir les grans necessitats reals, socials i culturals existents, sense perjudici de les competències i responsabilitats que corresponen a les administracions públiques. MESURES Mesures per reformar els òrgans de govern Restaurar i fer respectar l’àmbit competencial de la Generalitat en relació amb la regulació dels òrgans de govern. Afegir a la llei estatal que en els òrgans de govern s’inclogui una representació d’entitats de la societat civil i establir el ventall de percentatges que els corresponen. Concretar, a la llei autonòmica, la relació d’entitats de la societat que designarien aquests consellers. Haurien de ser entitats d’inqüestionable prestigi i representativitat: sindicats, universitats, cambres de comerç, col·legis professionals, associacions empresarials i associacions de consumidors, bàsicament. La llei autonòmica haurà de precisar, com ja ha de fer ara, els ventalls dels percentatges que corresponen als diferents tipus de consellers i, posteriorment, els estatuts de les entitats els haurien de concretar. Redimensionar els percentatges corresponents actualment a impositors i treballadors de les entitats per facilitar la incorporació dels consellers designats per les entitats representatives de la societat (entre les quals els sindicats) i establir els mecanismes de selecció apropiats per tal de garantir que els consellers de les diferents representacions responen als criteris d’idoneïtat, rigor, independència i capacitació exigibles. Augmentar l’estabilitat dels òrgans de govern de les caixes, així com l’exigència de competència, independència i bona conducta dels seus membres, i diferenciar el nivell de govern del de direcció, deixant per a aquest la formulació de propostes i la gestió. Mesures per millorar les pràctiques de bon govern Incorporar, en l’àmbit d’aplicació de les bones pràctiques de govern de les caixes, la conducció dels interessos empresarials en els grups que les entitats més grans han format via filials, holdings i participacions. Establir la introducció de criteris de responsabilitat social en la informació sobre l’activitat inversora i de gestió que les caixes han de remetre periòdicament a la Generalitat. 246 �Desenvolupar la Llei financera de 2002 pel que fa a les funcions d’auditoria que ha d’assumir la Comissió de Control i a la regulació de les noves comissions d’inversions i de retribucions. Establir la capacitat d’iniciativa i la competència del Consell d’Administració per sol·licitar auditories relatives als assumptes sobre els quals hagi de decidir. Mesures per reforçar els recursos propis Impulsar un nou instrument financer per a la captació de recursos propis, ja que les vies de les participacions preferents i el deute subordinat semblen haver tocat sostre. Aquest nou instrument financer hauria de reunir unes determinades característiques. La primera és que la seva emissió total no hauria de superar el 15% dels recursos propis bàsics (dotació inicial i reserves) de la caixa emissora. A més, no ha d’atorgar drets polítics (presència en els òrgans de govern) als seus subscriptors. La seva retribució, condicionada a l’obtenció de beneficis per a les entitats, hauria de conciliar l’atractiu per als inversors amb l’interès de les caixes a aconseguir finançament en les millors condicions possibles. Només podrien ser-ne titulars persones físiques, fins una quantia per titular no superior a 120.000 €. Es tractaria d’un instrument financer negociable en mercats secundaris. Mesures per reorientar l’obra social Establir normativament un mínim obligatori de dotacions a l’obra social, sempre que no posi en perill la viabilitat financera de les entitats i reforçar el vessant dels òrgans de govern més específicament responsables de vetllar per aquest dividend singular de les caixes. Orientar l’actuació de l’obra social de les caixes, de manera que es destini efectivament a cobrir les necessitats reals, socials i culturals del seu entorn, sense perjudici de les competències i responsabilitats que corresponen a les administracions públiques. Impulsar un estudi de l’autèntic balanç social de les caixes, que va molt més enllà del de l’obra social estricta i que fa que aquestes entitats siguin avui insubstituïbles en la vida quotidiana i financera dels ciutadans i ciutadanes, que les consideren els seus bancs de serveis personals. Institut Català de Finances L’Institut Català de Finances ha tingut un paper molt limitat en el món financer. La principal limitació política li ve de la incapacitat del Govern de donar-li unes funcions i una projecció importants en l’economia catalana. Des del punt de vista financer, s’ha de recordar que, fins ara, l’Institut Català de Finances no disposa de dipòsits de tercers. Per tant, tots els seus recursos i, en conseqüència, la seva activitat es basen en els préstecs que obté d’altres entitats financeres. El volum de crèdits concedits per l’ICF se situa per sota de la més petita de les caixes catalanes i en menys de l’1% de la principal caixa. 247 �En realitat, el Govern ha utilitzat l’Institut Català de Finances com un simple instrument al servei de la seva política. Les principals actuacions de l’Institut han estat la preparació d’algunes línies de crèdit especialitzades –puntualment amb costos per sota del mercat– i el suport financer a algunes actuacions del Govern. En els darrers temps, a causa dels problemes per poder fer efectives algunes subvencions, el Govern ha emprat l’Institut Català de Finances per fer arribar recursos a algunes entitats i s’ha compromès a retornar tant les amortitzacions com els interessos que derivin d’aquestes operacions. El cas més conegut correspon a determinades subvencions del món cultural i dels esports. OBJECTIUS 1. Potenciar el paper de l’Institut Català de Finances en l’articulació de les polítiques econòmiques catalanes. Especialment, s’ha de reforçar el seu paper en el seguiment de l’activitat econòmica catalana, en l’execució de determinades competències financeres de la Generalitat i en l’impuls dels grans projectes de Catalunya. MESURES Mesures per a la renovació de l’Institut Català de Finances Desenvolupar algunes de les previsions contingudes en la mateixa llei de creació i que han restat inactives per manca de voluntat política del Govern, per tal de situar l’Institut Català de Finances com un observador privilegiat de l’economia catalana. Modificar la legalitat vigent per garantir la independència dels òrgans rectors de l’Institut Català de Finances, canviant absolutament el model actual, en què la dependència del Govern és clarament manifesta. Modificar la llei per convertir l’Institut Català de Finances en un motor important per conciliar les voluntats adequades en la recerca dels recursos necessaris pel finançament dels projectes que han de constituir l’eix del futur de Catalunya. El marc financer en què es desenvoluparà en el futur l’administració pública serà cada cop més restrictiu. Cal explorar la major participació dels recursos privats en el finançament de les inversions de la Generalitat. Aquesta participació s’hauria d’efectuar a partir del lideratge públic d’una institució que mereixés la confiança de la resta d’actors, entre els quals caldria incloure, també, com a entitats col·laboradores, les que ofereixin instruments de finançament ètic i socialment responsable. Pensem que aquesta institució és l’Institut Català de Finances. Sector assegurances i mutualisme La importància del sector de les assegurances a Catalunya, que suposa el 25% del sector assegurador espanyol (clarament per sobre de la mitjana d’altres sectors) i en particular de les mutualitats de previsió social, ja que a Catalunya el 55% de les entitats asseguradores amb seu social són MPS i donen protecció a prop d’un milió de persones, suposa que el PSC-CpC manifesti la seva voluntat de desenvolupar al màxim l’àmbit competencial en aquest sector. 248 �Les mutualitats de previsió social són unes entitats de gran tradició i arrelament al Principat, l’origen de les quals són els gremis i les confraries de l’edat mitjana i que mantenen una àmplia presència en el sector assegurador català, la qual cosa mostra el sentit associatiu del poble de Catalunya a l’hora de cercar solucions, des de la col·laboració i la solidaritat, als problemes plantejats per esdeveniments que comporten riscs per a les persones o els seus recursos. L’article 9.21 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya atorga a la Generalitat competència exclusiva en matèria de mutualisme no integrat a la Seguretat Social obligatòria, d’acord amb la legislació mercantil. Actualment a Catalunya les mutualitats de previsió social es regulen amb la Llei 10/2003, de 13 de juny, aprovada amb el suport de PSC-CpC. Un primer objectiu d’aquesta llei és adaptar la normativa catalana als desenvolupaments que han tingut lloc en el marc normatiu estatal, però el seu objectiu fonamental és el foment del mutualisme i facilitar la presència de les mutualitats en el mercat. Malgrat els últims escàndols produïts en el sector, cal remarcar la validesa actual del moviment mutualista que, lluny de mirar cap enrere, continuarà essent una modalitat asseguradora per a la cobertura de riscos des de l’àmbit de l’economia social, una alternativa a les companyies mercantils i que té un fort potencial de creixement en les prestacions vinculades a la vida, especialment en les que materialitzen l’exteriorització dels compromisos per pensions de les empreses envers els seus treballadors i en el proper desenvolupament de la prestació de dependència. OBJECTIUS 1. Fer efectiva l’assumpció de competències per part de la Generalitat establertes pels articles 9.21 i 10.4 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya en matèria asseguradora, en particular les relatives a mútues d’assegurances, plans i fons de pensions, societats gestores de plans i fons de pensions, i qualsevol altra persona o entitat, present o futura, que dugui a terme activitat asseguradora, d’acord amb les definicions legals que escaiguin. 2. Desenvolupar les competències sobre les persones o les entitats amb domicili o actuació principal a Catalunya que duen a terme activitat asseguradora, pel que fa als aspectes d’organització. 3. Garantir la independència, professionalitat i eficiència en les tasques de control i de gestió dels òrgans de govern de les mutualitats de previsió social. Caldrà desenvolupar la legislació actual de manera que se n’asseguri la independència respecte de les administracions públiques i que alhora mantingui la seva naturalesa i representació social. 4. Emmarcar l’actuació dels òrgans de govern en codis de bones pràctiques empresarials. La reforma dels òrgans de govern necessita el complement imprescindible d’unes normes de bon govern. A més, pel seu caràcter social, les mutualitats estan obligades a adquirir una legitimació suplementària. 249 �5. Reforçar els recursos propis, regulant els instruments financers necessaris i mantenir així els nivells adequats de solvència, incorporant alhora determinades condicions, sense les quals es deixaria la porta oberta a la desnaturalització d’aquestes entitats. 6. Potenciar, en el marc d’un model de previsió social, el creixement en les prestacions vinculades a la vida, especialment les que materialitzen l’exteriorització dels compromisos per pensions de les empreses envers els seus treballadors i en el proper desenvolupament de la prestació de dependència. MESURES Restaurar i fer respectar l’àmbit competencial de la Generalitat, que ha de regular els òrgans de govern i la supervisió de les entitats que tinguin la seva seu o activitat principal a Catalunya. Millorar l’estructura de la Direcció General d’Assegurances i reforçar la Sotsdirecció de Mutualitats, amb recursos, mitjans tècnics i més especialistes en assegurances, com actuaris i advocats. Augmentar la professionalitat dels òrgans de govern i de direcció de les mútues així com l’exigència de competència, independència i bona conducta dels seus membres, i diferenciar el nivell de govern del de direcció, deixant per aquest la formulació de propostes i la gestió. Desenvolupar actuacions especifiques per millorar l’eficiència de les mutualitats concentrant serveis comuns per a la seva gestió (creació d’AIE entre mutualitats). Recuperació de la totalitat o de part de l’impost de primes d’assegurances pagat pels assegurats catalans per impulsar mesures de promoció del sector. Impulsar la creació i dotació del refugi mutual de la Federació de Mutualitats Catalana per donar cobertura i protecció als mutualistes d’entitats en procés de liquidació. Fomentar la previsió social complementària, tant individual com col·lectiva, i les prestacions per cobertures de riscos personals i de salut, mitjançant mesures fiscals efectives. Desenvolupar un model de protecció per les situacions de dependència en què el sector tindrà un paper important per donar protecció efectiva a clients i usuaris, així com incrementar la transparència i solvència dels instruments financers que canalitzin l’estalvi destinat a la previsió a llarg termini. 250 �4.6. POLÍTICA FISCALITAT PRESSUPOSTÀRIA, FINANÇAMENT AUTONÒMIC I 4.6.1. Finançament autonòmic El finançament autonòmic és un element essencial per a l’autogovern de Catalunya, no només per les seves repercussions financeres, sinó també per les seves repercussions polítiques. Considerem essencial millorar el finançament de Catalunya, reforçar l’autogovern, estabilitzar el model d’Estat que propugnem i ajudar a fer més transparents i col·laboradores les relacions entre les comunitats autònomes. L’acord assolit el juny de 2001 va ser un acord de mínims entre el Govern i les autonomies que no va respondre a les aspiracions fixades. CiU va afrontar aquesta negociació en una posició d’extrema feblesa i va obtenir un mal acord per a Catalunya. Vam dir que els resultats de l’acord serien molt inferiors als pronosticats pel Govern de CiU i els fets ens han donat la raó. Només cal veure les xifres: CiU va anar a les eleccions autonòmiques de 1999 amb la proposta de pacte fiscal, que xifrava l’augment del finançament en 2.400 milions d’euros. Doncs bé, un cop disposem de la liquidació de l’any 2002, primer any de l’aplicació del nou model, podem verificar que aquest nou model només ha aportat un increment de finançament de 100 milions d’euros. El model acordat no és el nostre. Hi ha aspectes essencials que no s’hi van incorporar: la capacitat normativa de les comunitats autònomes sobre els impostos que formen la cistella d’impostos és molt insuficient; no es van produir avenços realment substancials en la corresponsabilització de les comunitats en l’administració tributària; no es va adoptar cap compromís per aproximar gradualment els ingressos per habitant de les comunitats autònomes de règim comú i les forals; no es van preveure mecanismes d’actualització i ajust de les diferents variables que intervenen en el model, de manera que es poden produir situacions de greu desequilibri financer; no es va adoptar un compromís ferm en relació amb la inversió en infraestructures de l’Estat a Catalunya; i no es va realitzar un enfocament global del finançament dels tres nivells de govern (central, autonòmic i local), tenint en compte les competències i funcions que cada un ha de dur a terme dins del conjunt del sector públic. Per totes les raons esmentades no podem acceptar aquest acord com a definitiu i en promourem la revisió. D’altra banda, el model ha d’estar obert a revisions periòdiques que permetin compensar l’impacte sobre la despesa autonòmica, tant dels canvis normatius introduïts per l’Estat –per exemple, la Llei de qualitat de l’ensenyament–, com per canvis en l’estructura social –com l’envelliment de la població o la immigració. OBJECTIUS 1. Assegurar que el finançament de la Generalitat es regeix pels principis de suficiència financera, autonomia i responsabilitat fiscal, igualtat entre ciutadans, equilibri i solidaritat territorials, i coordinació entre institucions. 2. Disminuir el dèficit fiscal de Catalunya amb l’Estat. Per aconseguir-ho és necessari revisar el sistema de finançament autonòmic de manera que es tendeixi a contribuir segons la renda i a rebre recursos segons la població, i augmentar sensiblement la inversió de l’Estat en infraestructures a Catalunya. 251 �3. Avançar cap a una distribució del pes dels diferents nivells de govern en el conjunt del sector públic en la línia del 40% (Estat), 30% (CA) i 30% (ens locals). MESURES Aconseguir que la Generalitat gaudeixi de suficiència financera i d’autonomia tributària sobre els seus ingressos. Correspon a la Generalitat una participació destacada en els impostos principals del sistema fiscal (IRPF, IVA, Societats, Especials i altres) i unes àmplies facultats normatives sobre els mateixos. Atribuir a la Generalitat l’administració dels impostos propis i compartits. La gestió, liquidació, recaptació i inspecció d’aquests tributs es farà a través d’una agència tributària autònoma que establirà les relacions de cooperació apropiades amb els ens responsables de l’administració dels tributs a la resta de l’Estat. Garantir que el finançament de la Generalitat es regeixi pels principis de contribuir segons la capacitat fiscal dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya (fonamentalment, la renda) i de distribuir els recursos segons les necessitats dels serveis públics (calculats, fonamentalment, segons la població) que s’han de prestar als ciutadans i ciutadanes del Principat. A aquests efectes, es computarà com a contribució a l’Estat l’excés de preus públics i de peatges pagats per damunt de la mitjana espanyola. Aconseguir que l’import de l’aportació incondicionada que rep la Generalitat s’actualitzi anualment de manera automàtica i es revisi periòdicament, atenent a l’evolució de les necessitats de despesa dels serveis assumits i de qualsevol nova obligació de despesa derivada de la legislació estatal. Equiparar, a mig termini, els ingressos disponibles per habitant a Catalunya amb els de les comunitats autònomes de règim foral. Iniciar el procés que porti, a través d’un pacte a tres bandes entre Estat, Generalitat i ajuntaments, al reforç competencial i financer dels ajuntaments, en la línia del 40%30%-30%. Promoure un pacte amb el sector públic central que inclogui el compromís de l’assignació de la inversió estatal a Catalunya, així com la determinació de la compensació apropiada pels dèficits acumulats d’inversió pública estatal en infraestructures al Principat. 4.6.2. Fiscalitat El nou model de finançament, amb totes les limitacions que ja s’han posat en evidència, ha transformat fortament l’estructura d’ingressos de la Generalitat, que ha fet que depengui molt més dels ingressos tributaris i que estigui menys lligada a les transferències de recursos de l’administració central. La participació s’ha estès a tots els impostos amb més recaptació, amb l’excepció de l’impost de societats, que també hauria de passar a formar part de la cistella d’impostos com més aviat millor. En aquest 252 �sentit, la definició de la política fiscal del Govern de la Generalitat esdevé un factor important de les propostes polítiques que s’han de formular. Ara bé, mentre no es produeixin avenços en el marc competencial, la capacitat de regulació normativa de les comunitats autònomes en els impostos queda acotada, essencialment, a la participació en l’impost sobre la renda i en els impostos cedits, transmissions, patrimoni i successions. Les actuacions del Govern de CiU en aquest terreny s’han limitat al seguiment de la política del PP i a afavorir les grans rendes en detriment de la majoria de contribuents. S’ha perdut, com en altres camps, la possibilitat de generar una política fiscal pròpia d’acord amb les necessitats concretes del país. En els darrers temps hem de constatar la proposta del Partit Popular de fer desaparèixer l’impost de successions amb l’excusa que hi ha instruments que permeten evadir-ne el pagament. En realitat, el PP vol desviar l’atenció de la ciutadania sobre l’increment de la pressió fiscal en els darrers anys. Un increment que s’ha produït a partir de l’augment dels impostos que són més injustos, els indirectes, i reduint el pes dels que tenen caràcter més progressiu. El PP ha augmentat la regressivitat del sistema. La pretesa desaparició de l’impost de successions és un nou intent en aquest sentit. Això no vol dir que no calgui modificar de manera substancial alguns elements d’aquest tribut per adequar-lo a les noves circumstàncies, però la seva supressió, a més de suposar una important reducció dels recursos de la Generalitat, comportaria una regressió en la fiscalitat. D’altra banda, també cal recordar que el Govern de CiU ha incrementat la pressió fiscal derivada dels tributs cedits en els darrers quatre anys. Així, mentre el 1998 aquests impostos representaven l’1,64% del PIB, l’any 2002 ja eren del 2,04%. En termes comparatius, CiU, amb la complaença del PP, ha incrementat la pressió d’aquestes figures en més del 20%. Els socialistes catalans no apostem per augmentar els impostos. Tampoc per abaixar-los, ja que això significaria, en el marc de finançament actual, empitjorar els serveis públics. Tanmateix, això no vol dir que en determinats casos no s’hagin de fer reformes que impliquin una reducció. Apostem per mantenir el nivell actual de pressió fiscal. Apostem, en definitiva, per uns impostos més justos. És a dir: que paguin els qui han de pagar i que paguin allò que han de pagar. L’altra cara de la política fiscal és la recaptació. Els tributs propis s’estan recaptant des dels serveis de la mateixa Generalitat, mentre que, pel que fa als tributs participats, és l’Agència Tributària, directament dependent de l’administració central, qui cobra els diferents impostos i transfereix els recursos a les administracions autonòmiques. A més de ser un element clar d’ineficàcia en la gestió dels recursos, l’existència de diferents circuits afavoreix la descoordinació i incrementa les possibilitats de frau, cosa que deslegitima l’acció de l’administració tributària. La lluita contra el frau i l’elusió fiscal és prioritària per a la nostra acció de govern. OBJECTIUS 1. No incrementar la pressió fiscal. El pes dels tributs de la Generalitat en relació amb el PIB català s’ha de mantenir a nivells semblants als actuals, alhora que es millora l’eficiència de la gestió tributària. 253 �2. Definició d’una nova política fiscal, reformant les figures tributàries actuals en funció d’objectius definits prèviament, d’acord amb els requeriments de les necessitats del país i els principis generals de justícia, equitat i progressivitat. 3. Millorar la transparència dels recursos administrats pel Govern de la Generalitat, afavorint la relació directa dels tributs amb actuacions concretes del Govern. 4. Simplificar i millorar la gestió de la recaptació d’impostos. 5. Assegurar la responsabilitat de la Generalitat en l’administració dels impostos pagats a Catalunya. 6. Reforçar amb els mitjans apropiats la lluita contra el frau i l’elusió fiscal. MESURES Incrementar el suport a les famílies, d’acord amb el nombre de fills i l’acolliment de les persones grans. Consideració especial per la persona que té cura de la pròpia llar. Millorar el tractament fiscal de l’habitatge de lloguer i de la rehabilitació d’habitatges. Per exemple, 600 € de desgravació fiscal a aplicar sobre el tram autonòmic de l’IRPF, o ajut directe a fons perdut, per despeses de lloguer de l’habitatge principal, al qual es podran acollir totes les famílies amb ingressos inferiors a 21.035 € anuals (3,5 vegades el salari mínim). Modificar l’impost de successions, amb l’increment substancial del mínim exempt i l’afavoriment en especial de la successió entre cònjuges i de pares a fills, el tractament de l’habitatge i els actius afectes a l’activitat empresarial familiar. Promoure una nova regulació de l’impost de transmissions, que tingui en compte les condicions dels afectats en el moment en què es produeix la transmissió. Per exemple, tipus reduïts per a l’adquisició del primer habitatge als menors de 30 anys. Crear una agència tributària autònoma de Catalunya que tindrà la responsabilitat d’administrar els tributs propis i compartits, i que establirà les relacions de cooperació apropiades amb els ens responsables de l’administració dels tributs de l’Estat. 4.6.3. Gestió pressupostària Avui el pressupost de la Generalitat és un exemple de manca de transparència. El Govern el tramita perquè la llei l’obliga, però després el transforma i deforma fins on li convé. La mala gestió del Govern de CiU ha convertit Catalunya en la Comunitat Autònoma que menys inverteix i la que més gasta en despeses de funcionament, al mateix temps que ha deixat com herència un alt nivell d’endeutament. 254 �En els darrers anys, el Govern de CiU ha aconseguit que Catalunya sigui la Comunitat Autònoma que necessita més recursos per al funcionament de la seva pròpia Administració, comparada amb comunitats com Galícia, València, les Illes Canàries o Andalusia, és a dir, la que més gasta en despeses com pagar el personal, els béns i serveis com ara publicitat, propaganda, dietes o atencions protocol·làries. Cada cop creix més el volum de la despesa per fer funcionar la maquinària del Govern i aquesta és la causa essencial de la manca de recursos per a noves inversions, així com de la baixa despesa en programes bàsics com els d’habitatge, benestar social o educació. L’any 2003 estava previst invertir 245 euros per habitant, davant dels 402 de mitjana de la resta d’autonomies amb les mateixes competències que nosaltres. A més, la inversió real està sempre per sota de la que figura als pressupostos. El resultat d’aquesta política és clar: una pèrdua de posicions tant econòmiques com socials per al futur. Per compensar aquesta situació, l’única solució que ha trobat l’actual Govern ha estat incrementar fortament l’endeutament. Catalunya és la Comunitat Autònoma més endeutada. L’endeutament de la Generalitat, comptant el sector empresarial, supera els 15.000 milions d’euros (2,5 bilions de pessetes), cosa que representa un 7% del PIB. I això sense comptar l’enorme dèficit ocult en tot tipus d’operacions financeres que no s’inclouen en aquest endeutament. L’absència d’un rigor pressupostari i la manca de mecanismes de control acurats ha portat les finances públiques catalanes cap a una política de tapar forats. Com a resultat d’aquesta situació, apareixen fórmules d’endeutament camuflat com els censos emfitèutics, que amaguen l’adquisició d’immobles; el cobrament anticipat de tributs amb la garantia de futures recaptacions; i la comptabilització ajornada de factures o l’autorització a proveïdors del descompte de factures, cosa que genera despeses financeres. També podem trobar altres pràctiques amb què l’actual Govern de la Generalitat pretén dissimular el dèficit i l’endeutament, com camuflar alguns tipus de despeses fent constar com a ampliacions de capital conceptes que s’acaben convertint en despesa corrent, o demanant als ajuntaments que s’endeutin amb l’Institut Català de Finances per compte de la mateixa Generalitat. En els darrers temps, esgotats els mitjans d’actuació d’aquest tipus de mesures, el Govern està encarregant inversions sense que el seu finançament estigui definit. La situació és del tot preocupant. L’actual govern de CiU està hipotecant el futur de Catalunya i les actuacions dels successius governs. Cal una nova manera de gestionar el pressupost i les finances de la Generalitat. En aquest sentit, un objectiu bàsic de govern és limitar l’augment de les despeses corrents per sota del creixement del PIB per tal d’alliberar recursos i destinar-los a augmentar les inversions, adequant el nivell de la Generalitat als governs de les altres comunitats autònomes. L’increment anual de les despeses corrents s’ha de situar entre la inflació i el creixement nominal del PIB. Tot i que les necessitats de noves inversions i la conjuntura faran imprescindible un manteniment de les xifres d’endeutament actuals a curt termini, una millor política pressupostària i financera portarà a la seva progressiva reducció. 255 �La nova majoria de govern ha de millorar la transparència i vivificar el debat parlamentari en matèria pressupostària. La mateixa complexitat i responsabilitat política adquirida a través del pressupost exigeix l’existència d’un organisme professional especialitzat, una oficina pressupostària, que assessori els diputats per a la correcta discussió, control i seguiment del pressupost per part del Parlament. No es pot mantenir de cap manera la desproporció entre els mitjans de què disposa el Govern per tractar els temes econòmics i els del Parlament per analitzar les diferents propostes que se li presenten. El nou Govern es compromet a un rigor i una eficiència majors en la gestió dels recursos, amb un control adequat i transparència en tots els processos pressupostaris. OBJECTIUS 1. Rigor i eficiència en la gestió dels recursos, amb un control adequat en tots els processos pressupostaris. 2. Millorar la transparència i vivificar el debat parlamentari en matèria pressupostària. 3. Limitar l’augment de les despeses de gestió i administratives, per tal d’alliberar recursos i destinar-los a noves polítiques i a augmentar les inversions. 4. Situar l’increment anual de les despeses corrents entre la inflació i el creixement nominal del PIB. Els serveis existents no incrementaran els seus recursos per damunt de l’increment dels preus, i l’increment real de les despeses corrents només estarà destinat a la millora i ampliació dels serveis a la ciutadania. 5. Reduir l’endeutament. Les necessitats de noves inversions i la conjuntura faran imprescindible un manteniment de les xifres inicials a curt termini, però la política pressupostària i financera farà que es redueixin. 6. Separació entre responsabilitat política i gestió professional. MESURES Prioritzar les actuacions destinades a noves inversions fins a doblar el volum de les inversions en el termini de cinc anys. Les necessitats del país requereixen un increment important del volum d’inversions gestionades pel Govern de la Generalitat. Controlar amb més rigor les despeses pressupostades: eliminació de les desviacions actuals. Aplicar un pla d’optimització de recursos de la Generalitat amb la voluntat d’aplicar mesures racionals de gestió que permetin un ús més eficient dels recursos públics destinats a personal i a la despesa corrent. Qualsevol activitat regular de la Generalitat ha d’estar guiada per l’aplicació de les mesures proposades per aquest pla. 256 �Adequar les plantilles de personal, controlant-ne l’increment, amb l’única excepció de les derivades de la implantació dels Mossos d’Esquadra i d’altres serveis nous. Transformar la tramitació del pressupost de manera que cada conseller i el Govern en el seu conjunt, explicitin quins són els seus objectius i ho facin a través del debat parlamentari i amb els diferents responsables. Dotar el Parlament d’una oficina pressupostària que assessori els diputats per la correcta discussió, control i seguiment del pressupost. Separar responsabilitat política i gestió per mitjà de la figura de les agències especialitzades amb responsabilitat directa de gestió i separades dels àmbits de decisió política. Establir una política de contractes–programa amb diferents agències i centres de gestió. Implantació de les tècniques de gestió per objectius, amb la definició d’indicadors que permetin fer un seguiment posterior dels diferents programes de despesa. Complir els compromisos de pagament del sector públic, reforçant la intervenció del Síndic de Comptes i l’auditoria permanent dels compromisos i pagaments de la Generalitat. Afavorir la publicitat mitjançant Internet, la informació respecte a les dates clau en tota activitat de prestació i la venda de béns i de serveis al sector públic. 257 �5. EL PAÍS QUE VOLEM, LES INFRAESTRUCTURES QUE NECESSITEM Catalunya ha de continuar tenint el paper estratègic de connexió entre la Mediterrània Occidental/Sud d’Europa i el nucli central de l’Europa comunitària. Catalunya i Barcelona han d’esdevenir un node essencial de les xarxes globals, molt especialment en transports i telecomunicacions. Per aconseguir aquest objectiu hem de construir sense centralismes una regió europea Pirineus – Mediterrània, de 17 milions d’habitants, que enllaci Montpeller–Tolosa–Saragossa–Barcelona–València–Ciutat de Mallorca, i que estableixi lligams amb la indústria del País Basc, del Cantàbric, de la regió de Madrid, d’Andalusia i de la del nord d’Itàlia, i amb Porto, Lisboa i el Magrib. A més, a Catalunya hem de començar a millorar les relacions i connexions amb el País Valencià. El procés d’obertura al món i de consolidació de Catalunya com a xarxa de pobles i ciutats, obliga a millorar les grans infraestructures de connexió amb l’exterior: els ports de Tarragona i Barcelona, l’aeroport de Barcelona, la xarxa de gran velocitat, les autopistes, les telecomunicacions i la xarxa energètica. La persistència d’un model centralista i centralitzador en la planificació i les inversions de l’Estat en infraestructures pot esdevenir un obstacle insuperable per al progrés econòmic de Catalunya i la seva vocació d’obertura al món. El Govern de la Generalitat ha de liderar un projecte d’infraestructures per a Espanya que substitueixi l’actual model radial que impulsa el PP per una proposta de xarxes (amb eixos transversals i longitudinals) i de nodes. El conjunt de l’administració estatal i autonòmica ha invertit a Catalunya quasi l’1% menys del PIB que al conjunt d’Espanya. La meitat d’aquest diferencial d’inversió correspon a infraestructures del transport. Les carreteres són les infraestructures amb un diferencial negatiu més gran, seguides d’aeroports i ports. En ferrocarrils, la posició de Catalunya també és clarament insatisfactòria. Estem molt lluny dels estàndards europeus. S’ha de vetllar per la cohesió i l’equilibri dels territoris; assegurar la seva accessibilitat en temps raonable i la connexió entre els diferents punts de Catalunya; aplicar realment la descentralització; i fer de les ciutats mitjanes autèntics pols de dinamisme econòmic, on sigui possible viure en condicions d’igualtat. Pel que fa a infraestructures de telecomunicacions, és inexplicable un desplegament tan lent. El retard en el cable és imperdonable. El conjunt del territori ha d’accedir en condicions d’igualtat a la xarxa de banda ampla de telecomunicacions i evitar, de nou, la separació dels territoris en una Catalunya de dues velocitats. La supressió d’alguns peatges i l’establiment de tarifes molt reduïdes a la resta de la xarxa per als usuaris habituals haurà de comportar l’eliminació de les actuals traves a la mobilitat quotidiana. Per resoldre la mala comunicació de la Catalunya no metropolitana, caldrà acabar els grans eixos de connexió interna i de vertebració de les regions. Ens proposem reclamar la delegació de la gestió de les grans infraestructures i del sistema ferroviari regional i de rodalies. La situació actual de dependència total d’organismes estatals, subordina els interessos de Catalunya a projectes centralitzadors. Necessitem un gran pla de transport de viatgers que aprofiti l’empenta del tren de gran velocitat per reforçar i ampliar les línies de rodalies i per modernitzar i fer créixer la xarxa de ferrocarrils convencionals. 258 �Les administracions han de vetllar per assegurar que la xarxa de gas arribi a tot el territori i per garantir la qualitat del subministrament elèctric. Caldrà triplicar la generació elèctrica amb fonts renovables. A Catalunya s’han d’emprendre actuacions enèrgiques per millorar l’hàbitat rural. És necessari l’augment i millora de les infraestructures bàsiques i l’accés i l’ús de les tecnologies de la informació i de les comunicacions al món rural. Cal assegurar que tots els nuclis rurals de més de 1.000 habitants tinguin un sistema de depuració d’aigües residuals. Cal incrementar a tots els municipis rurals més serveis dels que prescriu la legislació vigent. S’ha de considerar el paisatge com un valor cultural i un actiu econòmic per a les zones rurals, que beneficia i que es projecta al conjunt de Catalunya. En definitiva, volem una Catalunya oberta al món, ben estructurada interiorment, sostenible ambientalment i que sigui motor econòmic d’Europa: una Catalunya nucli de l’euroregió Pirineus–Mediterrània. 259 �5.1. Les infraestructures que Catalunya necessita El procés d’obertura al món i la consolidació de Catalunya com a xarxa de pobles i ciutats obliga, com ja hem dit, a millorar les grans infraestructures de connexió amb l’exterior: els aeroports, els ports, la xarxa de gran velocitat, les autopistes, les telecomunicacions i la xarxa energètica. Catalunya té una situació privilegiada. A distàncies avui dia assequibles, ens podem connectar fàcilment amb les grans ciutats europees, en especial amb les del sud d’Europa. Però, en comparació amb les principals regions europees, tenim una dotació d’infraestructures del transport que se situa en el 63% de la mitjana. Catalunya, amb més de 6 milions d’habitants, fa una aportació decisiva a la construcció de l’euroregió Pirineus–Mediterrània, de 17 milions d’habitants. L’Arc Mediterrani, territori comprès entre el Lazio (Roma) i Algesires (Andalusia), i entès com una xarxa de regions i de ciutats, té punts de discontinuïtat, de ruptura o de debilitat de la trama urbana: en els espais del nostre interès més immediat, el primer punt se situa a les terres de l’Ebre, en l’espai comprès entre Castelló i Tarragona, i l’altre punt a les comarques gironines i la Catalunya Nord, a l’espai comprès entre Barcelona i Montpeller. Dins de l’Estat espanyol, Catalunya té una dotació d’infraestructures de transport que se situa en el 73% de la mitjana espanyola. Catalunya és una de les comunitats autònomes amb una dotació d’infraestructures menor en relació amb la seva grandària econòmica. Tenim el 65% de dotació de capital públic, el 70% d’infraestructures econòmiques en relació a la mitjana espanyola. La persistència d’un model centralista i centralitzador en la planificació i les inversions de l’Estat en infraestructures, pot esdevenir un obstacle insuperable per al progrés econòmic de Catalunya i la seva vocació d’obertura al món. Per això el Govern de la Generalitat ha de liderar un projecte d’infraestructures per a Espanya que substitueixi l’actual model radial per una proposta de xarxes. Des de la perspectiva de la connectivitat interior de Catalunya, la nova divisió del Principat en set vegueries ha d’anar acompanyada d’un nou mapa infraestructural que reestructuri i reequilibri els diferents territoris del país. Tots els territoris de Catalunya són diferents, tots tenen capacitats i vocacions específiques i han de formar un conjunt ben ajustat i relacionat a través de diferents mitjans de transport per tal de fer de Catalunya una xarxa de pobles i ciutats. Així doncs, és d’una necessitat imperiosa per a la competitivitat de la nostra economia, corregir els dèficits que té Catalunya en matèria d’infraestructures. Per fer-ho, cal una acció decidida del nou Govern de la Generalitat. 260 �5.1.1. Ferrocarril Nova xarxa mixta de mercaderies i passatgers per a la Catalunya interior, eix transversal ferroviari Catalunya, amb l’1% de la superfície de la Unió Europea i l’1,6% de la població, només té el 0,82% de la xarxa ferroviària. Les infraestructures ferroviàries de qualitat (però encara amb molts dèficits) se situen a l’entorn de Barcelona. Fora de la regió metropolitana predominen els trams de via única (per exemple, de Tarragona a Castelló i de Tarragona a Lleida). Els temps d’accés de les ciutats de Catalunya a Barcelona són molt deficitaris i encara ho són més les interconnexions que no passen per Barcelona. El model de gran velocitat del Ministeri de Foment és absolutament radial: s’oblida de l’Eix de l’Ebre, de la connexió amb el País Basc, deixa coix l’Eix Mediterrani en el tram Tarragona–Castelló i tampoc no planteja la unió d’aquest eix amb la xarxa andalusa. La proposta ministerial no resol el tràfic de mercaderies i no dóna resposta a la combinació de la gran velocitat i les mercaderies; i el tram Figueres–Perpinyà tindrà un cànon d’infraestructures més alt que la resta de la xarxa per remunerar la participació privada. La política ferroviària espanyola no és homogènia i Catalunya està discriminada negativament: bona part de la xarxa radial centrada a Madrid és exclusiva per a viatgers i gran velocitat (350 km/h), mentre que a Catalunya es proposa que, de Barcelona a la frontera, sigui d’ús mixt viatgers/mercaderies. El mateix passa de Tarragona a València, només una adequació de l’actual (200 km/h), també d’ús mixt. El model radial del Ministeri de Foment deixa Catalunya en una situació perifèrica perquè està mal resolta la connexió amb València (menor velocitat i eliminació de la xarxa convencional), no hi ha connexió amb el País Basc ni amb el Corredor Atlàntic i no hi ha visió europea de la xarxa. Amb visió europea es guanya centralitat, ja que Catalunya es troba en un dels grans corredors europeus, el Corredor Mediterrani. Davant de la previsió que es dupliqui el trànsit terrestre de mercaderies d’aquí al 2020, cal una nova xarxa ferroviària de mercaderies. Per tal d’evitar la congestió de la xarxa viària i els alts costos ambientals del transport per carretera, el Llibre Blanc de la Unió Europea fixa l’objectiu mínim d’assolir el 15% de quota modal per al ferrocarril (Espanya està en el 4%). L’obertura del mercat ferroviari i, molt especialment, del transport de mercaderies, que regulen les directives europees, és una oportunitat que cal saber aprofitar. OBJECTIUS 1. Definir un nou model de xarxa ferroviària per a Catalunya per poder servir millor l’economia i la població europea. 2. Incrementar la dotació ferroviària per tal d’aproximar-nos als estàndards europeus. 3. Assolir l’objectiu que del 15% al 30% del transport de mercaderies es realitzi per ferrocarril. 261 �4. Accelerar l’arribada del tren de gran velocitat a Barcelona i a la frontera francesa per tal que aquesta es produeixi el més a prop possible del compromís –ara impossible– del 2004, per tal d’integrar Catalunya a Europa i de vertebrar l’euroregió Pirineus– Mediterrània, de 17 milions d’habitants, amb la xarxa de gran velocitat. 5. Articular entre elles les ciutats de la Catalunya interior (Lleida–Tàrrega–Igualada– Manresa–Vic–Olot i Vic–Ripoll–Puigcerdà) i també amb les de l’eix costaner (Tarragona–Barcelona–Girona). 6. Assegurar que totes les capitals comarcals i els pobles i ciutats de més de 5.000 habitants estiguin a un màxim de 30 minuts d’una estació ferroviària i que el temps de connexió amb la capital regional sigui inferior a 50 minuts i que estiguin a menys de dues hores de Barcelona (excepte en el cas de la Vall d’Aran). 7. Crear la xarxa ferroviària de mercaderies, en el context de la millora de les relacions ferroviàries entre la Península Ibèrica i Europa i de la potenciació dels ports de Tarragona i Barcelona. 8. Signar el traspàs de la línia Lleida–La Pobla. 9. Aconseguir la gestió dels serveis de trens regionals i de rodalies. 10. Impulsar la creació d’un nou operador ferroviari català per tal de fomentar el desenvolupament de les noves xarxes de gran velocitat i mixta en el context de la liberalització de serveis de la Unió Europea. 11. Reassignar recursos per reequilibrar la situació de dotació de capital públic i d’infraestructures, adoptant una política d’inversió més eficient. 12. Construir aparcaments dissuasius a preus polítics (no gratuïts per evitar que es converteixin en un aparcament alternatiu per als veïns i que no compleixin el seu objectiu) vinculats a l’ús del transport públic a totes les estacions de ferrocarril de rodalies i intercanviador. 13. Impulsar la construcció de vies exclusives o preferents per a transport de mercaderies, o carrils únics. MESURES Redactar un nou pla de xarxa ferroviària per a Catalunya. Millorar els serveis de la xarxa de rodalies i regionals, formada pels actuals serveis de Rodalies i Regionals de Renfe i les línies de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya al Vallès i al Baix Llobregat, especialment pel que fa als temps de recorregut de Manresa, Igualada i Vic. Estendre els serveis de rodalies i regionals cap a Tarragona i Girona, i crear un nou nucli de rodalies a les terres de Lleida. 262 �Afegir, a la línia actual del tram Tarragona–Castelló, una altra línia de gran velocitat per a viatgers. És a dir, dotar aquest tram de 4 vies, com a la resta de corredors importants de la Península. Construir una nova xarxa ferroviària catalana mixta mercaderies/viatgers per a l’interior de Catalunya, que connecti la regió metropolitana amb els ports de Tarragona i Barcelona. Aprofitar les línies convencionals existents, que són bàsicament de passatgers, per a la xarxa de mercaderies. Modernitzar les línies Barcelona–Puigcerdà–La Tour de Querol, Lleida–Manresa–Barcelona i Reus–Gandesa. Completar el traspàs de la línia Lleida–La Pobla. Establir quatre xarxes ferroviàries: Línies de trens de viatgers a velocitats de 300-350 km/h: − Línia Madrid–Saragossa–Lleida–Tarragona–Barcelona–Girona–Figueres– Perpinyà. − Corredor mediterrani: València–Castelló–Tarragona i incorporació a la línia Madrid–Barcelona. Noves línies mixtes per a trens de mercaderies i viatgers: − Eix transversal ferroviari: Lleida–Igualada–Manresa–Vic–Olot–Figueres, amb connexió per l’Eix de l’Ebre cap al Cantàbric. − Eix transpirinenc: Barcelona–Igualada–Manresa–Vic–Ripoll–Puigcerdà– Tolosa. − Connexions als ports de Barcelona i Tarragona. La xarxa de “metro regional” a partir de les rodalies de Renfe i dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Establir serveis de rodalies a les terres de Ponent, Tarragona i Ebre, i Girona. A les terres de Ponent crear dues línies de rodalies: Cervera–Lleida–Montsó i Balaguer–Lleida–Les Borges. A Tarragona i l’Ebre, les rodalies passarien per les poblacions de Valls–Reus– Tarragona–Sant Vicenç, amb extensions a Montblanc, Móra i Amposta. A Girona, les rodalies enllaçarien Figueres–Girona–Blanes. Xarxa convencional per a trens de mercaderies: − Madrid–Saragossa–Lleida–Valls. − Corredor mediterrani actual: València–Tarragona. − Figueres–Portbou. Crear la xarxa de “metro regional” que connecti l’àrea metropolitana amb l’eix transversal ferroviari i la nova línia orbital Mataró–Vilanova i la Geltrú. Crear serveis de trens lleugers en el Camp de Tarragona, de Puigcerdà a la Seu d’Urgell i Andorra, i d’Aran a Cominges. 263 �Crear centres logístics i estacions intermodals en els nusos d’intersecció de la xarxa ferroviària i la xarxa viària d’alta capacitat. Contribuir a l’arribada del tren de gran velocitat a Barcelona i a la frontera francesa el més pròximament possible al 2004. Estacions de les línies principals de gran velocitat als aeroports. Demanar la transferència dels serveis de rodalies i la creació de nous serveis a les terres de Ponent, comarques gironines, Camp de Tarragona i terres de l’Ebre. Incorporar les noves línies mixtes de gran velocitat (eix transversal i connexions als ports, i eix pirinenc Barcelona–Manresa–Vic–Puigcerdà–frontera francesa) a la xarxa transeuropea i a la llista d’Essen de projectes prioritaris de la UE. Crear un nou operador ferroviari català, amb la participació dels actuals operadors (Renfe i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya), per part d’empreses privades del sector del transport, els ports de Barcelona i Tarragona, i entitats financeres. 264 �5.1.2. Xarxa viària: un nou eix europeu d’alta capacitat per a la Catalunya interior Autopistes, autovies i peatges És coneguda la situació de greuge comparatiu i de desavantatge competitiu que comporta l’elevat nombre d’autopistes de peatge de Catalunya en relació amb la resta de l’Estat. La xarxa viària d’alta capacitat a Catalunya està formada per 624 km de peatge i 361 km lliures. La proporció d’autopistes de peatge i lliures presenta els percentatges següents: 64% de peatge i 36% lliure. En canvi, la xarxa viària d’alta capacitat a tot l’Estat resta configurada per 2.250 km de peatge i 6.963 km lliures, de manera que la proporció d’autopistes de peatge i lliures en aquest cas presenta els percentatges següents: 24% de peatge i 76% lliure. És imprescindible, per acabar amb la situació de greuge comparatiu i de desavantatge competitiu que pateix Catalunya, avançar cap a un nou model de xarxa viària d’alta capacitat tant de peatge com lliure, homogeni per a tot Espanya. Aquest nou model exigeix passar per una etapa de transició en la qual l’Estat haurà de fer un esforç inversor en autovies lliures de peatge i en el qual, mitjançant un fons de transició per a la millora de la mobilitat i homogeneïtzació dels peatges de gestió autonòmica (dotat en part dels impostos que generen les autopistes), es puguin superar els conflictes històrics i eliminar greuges comparatius. OBJECTIUS 1. Definir un model federal de gestió d’infraestructures d’altes prestacions homogènia i harmònica per al conjunt de l’Estat per tal de superar l’actual situació de greuge comparatiu. 2. Millorar l’accessibilitat de la gent i del territori a la xarxa d’autopistes i autovies, passant del 21% del territori que actualment és a menys de 15 minuts d’una via ràpida al 60%. 3. Elaborar un pla d’autovies gratuïtes que ens equipararà a la dotació estatal durant el període de transició cap al model de gestió federal. MESURES Mesures per igualar la proporció de vies ràpides gratuïtes i de peatge amb la resta de l’Estat Redactar un nou pla d’autopistes i autovies equilibrador del territori. Aquest pla ha d’articular la nova construcció de 500 km d’autovies. Redactar un nou pla d’inversions de les concessionàries de les autopistes. 265 �Crear un fons de transició per a la millora de la mobilitat i l’homogeneïtzació dels peatges, integrat principalment per la recaptació dels impostos sobre els usuaris i les societats concessionàries, i completat amb aportacions estatals i autonòmiques, d’acord amb els criteris següents: Les aportacions de l’Estat a través de les actuals partides ja destinades a l’homogeneïtzació de peatges i a la recaptació dels impostos que generen les autopistes: IVA, Impost sobre Societats i IRPF. − Les aportacions autonòmiques a través de les actuals partides destinades a l’homogeneïtzació de peatges: el tram autonòmic de l’IVA i les aplicacions complementàries. − Les aportacions de les concessionàries de les autopistes a través dels increments nets obtinguts com a conseqüència de l’increment del trànsit produït i no contemplat en els respectius programes economicofinancers. − Les aportacions directes de les concessionàries de les autopistes. Aquestes acordaran amb l’Administració un pla d’inversions i de millora de la xarxa i dels accessos a les autopistes. − Eliminar l’increment dels peatges que es va produir arran de l’aplicació del nou IVA del 16% en lloc del 7% per compliment de normativa comunitària. En aquest sentit i per donar compliment a la legislació vigent, l’Estat es farà càrrec de l’increment mitjançant una subvenció a les concessionàries per tal d’evitar que el recàrrec vagi a compte dels usuaris. Suprimir gradualment els peatges que afecten la mobilitat quotidiana dels ciutadans i ciutadanes situats a 30 quilòmetres dels entorns metropolitans i que no disposin d’una alternativa raonable de transport públic o d’autovies lliures de peatge. Destinar part dels beneficis de les concessionàries a una política de rebaixes per als usuaris habituals i a actuacions de millora de la xarxa viària. La nostra proposta de construir prop de 500 km de noves autovies, que es concentren en els grans eixos vertebradors del país, és: 1. Xarxa europea: - Eix Transversal (Lleida–Manresa–Vic–Girona), vertebrador de la Catalunya Central i, per extensió, de les terres de Ponent i les gironines. - Eix Tarragona–Montblanc–Tàrrega, vertebrador del Camp de Tarragona i inici de l’Eix Tarragona–Andorra. - Eix del Llobregat fins al Túnel del Cadí. - Ampliació a tres carrils de l’autopista A7 des del Vendrell fins a Salou. - Ampliació a tres carrils de l’autopista A-7. 2. Xarxa d’autovies catalanes: - Eix de l’Ebre - Eix Occidental (Amposta–Lleida–Vielha), vertebrador de les terres de l’Ebre i les de Ponent. 266 �- Quart Cinturó (Abrera–Terrassa–Granollers), vertebrador de la regió metropolitana de Barcelona. - Eix Olot–Girona–Costa Brava, vertebrador de la regió de Girona. - Eix Vilanova i la Geltrú–Vilafranca. - Eix Olot–Figueres, connexió del Pirineu de Girona amb França. - Eix de la Cerdanya desdoblat fins a Ripoll. - Connexió de la C-32 amb l’A-7 a Maçanet de la Selva i prolongació fins a Lloret de Mar. - Eix Maçanet–Platja d’Aro–Palamós–Palafrugell–La Bisbal–Girona, vertebrador del Baix Empordà i la Costa Brava sud i connexió d’aquest eix amb l’Eix Transversal de Catalunya. - Desdoblament de l’N-II i de l’N-340 en tot el territori català amb característiques d’autovia. - Accessos als Pirineus: Eix Lleida–Artesa–Ponts i desdoblament de l’N-230 fins a Alcarràs. - Autovia Lleida–Osca (N-240) com a part de l’eix Tarragona–País Basc. Xarxa europea Catalunya concentra el pas de dos corredors de fort trànsit de llarg recorregut: el Corredor Mediterrani (A-7 i N-340) i el de l’Ebre (A-2 i N-II), però té un sol eix amb continuïtat coherent en el seu pas per la zona més congestionada, la regió metropolitana: l’autopista A-7. Considerem que cal definir els itineraris que han d’absorbir el trànsit de llarg recorregut i donar-los la consideració de xarxa europea. La nostra proposta permet donar continuïtat a l’N-340 i a l’N-II per un nou corredor de la Catalunya interior, i alhora reforça el caràcter europeu de l’Eix del Llobregat. OBJECTIUS 1. Potenciar l’Eix Transversal com el tram que manca per donar continuïtat a les carreteres nacionals/autovies del corredor mediterrani (N-340) i el d'interior (N-II), mitjançant la construcció de l’autovia Montblanc–Igualada–Manresa i el desdoblament Manresa–Vic. El nou eix Vic–Olot–Figueres, l’existent Vic–Girona i el desdoblament de l’N-II en el tram Girona–frontera francesa, completen l’esquema. 2. Assumir, d’una manera clara, l’emergència del nou eix transpirinenc Barcelona– Tolosa (E-9), recalcant que l’autopista Tolosa–París està ja gairebé completada i que, per tant, constituirà, a mig termini, el camí més directe entre Catalunya i l’Europa Occidental. MESURES Mesures per a la constitució d’una nova xarxa europea - Incloure a la xarxa europea: − Les autopistes A-2 i A-7. 267 �− L’actual N-II Lleida–Port de Barcelona, amb continuïtat cap a un nou “eix transversal” Cervera/Igualada–Manresa–Vic–Girona. − L’N-340 des de l’Ebre fins a Tarragona, amb continuïtat cap al nou eix transversal per Tarragona–Valls–Montblanc–Igualada. − L’eix transpirinenc (E-9) Barcelona–Manresa–Berga–Tolosa. Pla de carreteres El Govern de la Generalitat no ha actualitzat encara l’actual pla de carreteres, esgotat el juliol del 2001. El 30% del quilometratge del pla resta encara per executar i el mateix pla significà en el seu moment una clara rebaixa de la Normativa de la Xarxa de Carreteres. El Govern de la Generalitat no ha planificat ni actuat a les xarxes arterials metropolitanes. L’actual Govern de la Generalitat ha estat incapaç de planificar les xarxes comarcals i locals, que són carreteres oblidades. OBJECTIUS 1. Desenvolupar una xarxa d’infraestructures basada en el model territorial de les set vegueries. 2. Invertir fort en infraestructures, amb l’objectiu de millorar la connexió amb la resta d’Espanya, amb Europa i, especialment, amb l’Arc Mediterrani. 3. Elaborar les directrius nacionals de mobilitat: Pla d’ús i foment del transport col·lectiu a la xarxa viària. 4. Assolir, com a mínim, l’objectiu del Llibre Blanc de reducció de l’accidentalitat en un 50% en un període de deu anys. 5. Contemplar la planificació i la reserva de sòl destinada a ampliar i a completar la xarxa ferroviària en els grans corredors viaris. 6. Eliminar els obstacles que impedeixen la mobilitat de les persones i les mercaderies a parts importants del territori. 7. Reduir la mobilitat quotidiana i obligada per tal de fixar la població en el territori. 8. Redefinir les xarxes bàsiques, comarcal i local, i aclarir-ne la titularitat. MESURES Mesures per a la millora de la xarxa viària de Catalunya Redactar un nou pla de carreteres que ha de distingir, a més de la xarxa europea, dues grans categories d’actuacions: la xarxa bàsica i la xarxa capil·lar, i dins d’aquesta, les xarxes arterials, regionals i locals. Aquest nou pla ha de precisar, 268 �també, les característiques tècniques de la xarxa i establir una política clara de conservació i manteniment de les carreteres. Incrementar un 25% la inversió anual en carreteres a la xarxa capil·lar. Racionalitzar la despesa en xarxa viària, tot garantint que el 30% d’aquest pressupost es dedicarà a millores de la seguretat, en especial dels punts de major risc i trams de concentració d’accidents (TCA), i a manteniment i conservació. 5.1.3. Un pla de mobilitat per a Catalunya i foment del transport col·lectiu La mobilitat de les persones i les mercaderies és un element cabdal per a la cohesió i funcionament del país i té una forta interrelació, en termes de causa i efecte, amb la planificació i ocupació del territori, el desenvolupament econòmic i social i la qualitat ambiental. La mobilitat és l’element que permet el desenvolupament econòmic i social, l’accessibilitat al territori i als serveis. Per tot això, és absolutament necessari dotar Catalunya d’un model de mobilitat que garanteixi l’accessibilitat a tot el seu territori, minimitzant els costos socials i no hipotecant-se el futur. El repte consisteix a articular un model de mobilitat sostenible que permeti assolir, simultàniament, l’increment de la competitivitat i el desenvolupament econòmic i social, amb la millora de la qualitat de vida i la màxima garantia de respecte pel territori i el paisatge. OBJECTIUS 1. Vincular la planificació territorial i de la mobilitat, tot garantint la sostenibilitat del sistema de desplaçaments en termes d’eficiència i de reducció de costos socials. 2. Equilibrar l’accessibilitat al territori, preferentment en transport públic. 3. Millorar la connectivitat de Catalunya amb les xarxes transeuropees de passatgers i mercaderies. 4. Fomentar la integració tarifària i funcional de les xarxes de transport col·lectiu i la seva intermodalitat. 5. Reduir l’accidentalitat associada a la mobilitat. 6. Implantar un nou marc organitzatiu i financer dels sistemes de transport, definint clarament les diferències entre titular del servei, ens regulador i operador. 7. Millorar la qualitat dels serveis de transport públic i del manteniment de les infraestructures viàries i de transport. 269 �8. Reduir la dependència energètica, tot fomentant els combustibles i sistemes alternatius. 9. Racionalitzar el transport i la distribució de mercaderies, garantint alhora l’eficiència de les activitats logístiques. 10. Articular i incrementar la participació social envers l’objectiu de la mobilitat sostenible. MESURES Mesures per a la millora de la mobilitat Millorar l’articulació de la planificació territorial i dels instruments de què disposa, amb la planificació i gestió de la mobilitat. Reformulació de la Llei de mobilitat incidint molt especialment en la relació entre planificació territorial, infraestructures i mobilitat. Elaborar plans de mobilitat i d’accessibilitat a totes les àrees urbanes de Catalunya, prioritzant els de la regió metropolitana de Barcelona, Camp de Tarragona, Lleida, Girona, Manresa, Vic, La Seu–Andorra i Tortosa–Amposta. Impulsar i desenvolupar plans sectorials (infraestructures viàries de transport, seguretat viària, transport de viatgers i mercaderies) en coherència amb els plans de mobilitat d’abast territorial. Incentivar, mitjançant polítiques fiscals, la internalització dels costos socials associats a la mobilitat. Articular un sistema harmònic de peatges que elimini els greuges comparatius i que possibiliti la funcionalitat dels peatges com a elements de regulació i distribució de la demanda amb criteris d’eficiència. Disminuir les demores en els peatges mitjançant la racionalització de les barreres de pagament i la utilització de les noves tecnologies de sistemes de peatge. Fomentar una nova cultura en l’ús de l’automòbil mitjançant la promoció de fórmules alternatives com el car sharing (cotxe multiusuari) i el car pooling (cotxe compartit). Elaborar un nou pla de transport de viatgers de Catalunya, així com nous plans sectorials de carreteres i infraestructures ferroviàries que afavoreixin la creació d’intercanviadors modals. Connectar, en el marc del Pla de Transports de Viatgers, totes les capitals comarcals amb transport públic amb una freqüència mínima d’una hora. 270 �Millorar la velocitat comercial del transport col·lectiu per carretera: creació de carrils bus i VAO (vehicles d’alta ocupació) als accessos a les ciutats. Implantar sistemes de transport públic a la demanda a les àrees rurals i de baixa densitat. Crear autoritats reguladores i organitzatives en els àmbits metropolitans. En una es crearan les autoritats de les 7 regions. Impulsar processos d’integració tarifària en les diferents àrees urbanes i comarcals. Crear intercanviadors modals, en el marc de la planificació. Elaborar la llei d’ordenació dels transports de Catalunya en el marc de les modificacions de la reglamentació europea. Elaborar una llei del finançament del transport de viatgers que garanteixi un finançament suficient tant pel que fa a despeses d’explotació com a noves inversions. Reclamar el traspàs de la titularitat dels serveis ferroviaris de rodalies i regionals a la Generalitat. Incrementar els recursos destinats al transport col·lectiu, vinculant-los a la realització de plans de qualitat del servei. Garantir l’accessibilitat de les persones amb mobilitat reduïda a la xarxa de transport públic. Compliment del codi d’accessibilitat de Catalunya. Incloure la tarifació social en el sistema tarifari integrat i col·laborar des de la Generalitat en el seu finançament, que fins avui és únicament dels ajuntaments. Crear un mecanisme de coordinació de la senyalització viària amb l’objectiu d’eliminar les disfuncions existents entre els diferents titulars de les vies. Millorar els sistemes d’informació del transport col·lectiu i de la mobilitat en general, mitjançant la utilització de les noves tecnologies. Assolir, com a mínim, la proposta del Llibre Blanc europeu que en el termini de vint anys el 20% dels combustibles del transport urbà siguin alternatius (gas natural i biocombustibles). Incentivar fiscalment l’ús de combustibles més respectuosos amb el medi ambient i articular mecanismes d’ajut per a l’adaptació de les flotes de transport i de la infraestructura de distribució necessària. Fomentar la recerca en el desenvolupament de sistemes alternatius de transport, mitjançant la col·laboració amb universitats i el sector industrial. 271 �Vincular, amb caràcter finalista, una part de la fiscalitat a la millora i desenvolupament de sistemes de mobilitat sostenible i més respectuosos amb el medi ambient. Impulsar línies d’ajut econòmic al cultiu i producció agrària de biocombustibles. Elaborar un pla de transports de mercaderies que tendeixi a potenciar el transport per via ferroviària i que afavoreixi la intermodalitat. Impulsar i executar un pla de centrals integrades de mercaderies. Revisar els horaris i trajectes, especialment a les corones metropolitanes, per tal d’aconseguir més hores i un millor horari de servei mitjançant el transbordament entre mitjans davant d’una situació de trajectes equivalents i paral·lels de moltes línies de rodalies de les grans ciutats en apropar-se a menys de 15-20 km. Fomentar la inclusió dels polígons industrials en els trajectes de les línies de transport públic. Fomentar l’ús de l’hidrogen com a mitjà de transport públic urbà i interurbà, introduint programes de cofinançament de la renovació del parc mòbil actual i objectius concrets en un pla a 8 anys. Tractament especial per a vehicles privats menys contaminants (amb hidrogen, elèctrics, mixtes) en aspectes com: - Gratuïtat o preu molt reduït a les autopistes i aparcaments públics. - Accés preferent al centre de ciutats. - Subvenció de l’impost de circulació. La construcció de cadascuna de les propostes es realitzarà tenint en compte l’impacte ambiental corresponent a cada obra, amb criteris de sostenibilitat i juntament amb un pla de reposició de l’arbrat. Aconseguir una coordinació efectiva sobre tota la xarxa viària catalana, l’estatal, l’autonòmica i la local per tal de millorar la gestió, la continuïtat i l’homogeneïtat de la xarxa amb inversions equilibrades a tot el territori. Establir un pla de senyalització d’orientació integrat que asseguri la continuïtat, la llegibilitat i el millor aprofitament de les infraestructures viàries. Impulsar el desenvolupament, la utilització de noves tecnologies per a la gestió del trànsit i la seguretat viària redactant un pla de carreteres intel·ligents a tot el territori, especialment a les vies més utilitzades. Realitzar auditories de seguretat viària a les carreteres del país, tant a les de nova construcció com a les que ja estan en funcionament, i destinar-hi els recursos econòmics necessaris per tal que es compleixin les exigències més elevades de seguretat amb l’objectiu de millorar la seguretat dels desplaçaments (600 morts a les carreteres catalanes cada any). 272 �Establir un pla integral de seguretat en el transport públic i de millora de l’accessibilitat de les persones amb mobilitat reduïda. Tots els elements que intervenen en el transport públic s’hauran d’analitzar, de manera que existeixin itineraris accessibles fins a les estacions i parades, i que els diferents vehicles de transport disposin dels elements necessaris per garantir aquesta accessibilitat. També caldrà preveure aparcaments propers per a aquestes persones i sistemes de transport a la demanda amb vehicles adaptats. Intervenir activament, amb una política de preus, en el transport públic privat com element essencial per afavorir la migració cap al transport públic (peatges variables en funció de les zones i les hores, zones blaves, etc.). Crear un Comissionat de Seguretat Viària. 5.1.4. Foment de la bicicleta OBJECTIUS 1. Potenciar l’ús de la bicicleta com una forma de mobilitat sostenible. 2. Potenciació de les rutes ciclistes de Catalunya, les anomenades vies verdes: Ruta del Ferro, Ruta del Carrilet, Ruta de la Via del Tren, Via Verda de la Terra Alta i l’Ebre. 3. Suport a les actuacions municipals de promoció de l’ús de la bicicleta, com la creació de carrils bici, zones de trànsit tranquil o aparcaments. 4. Foment de l’ús de la bicicleta per a recorreguts urbans de menys de 8 km, pels efectes beneficiosos sobre la salut dels usuaris i el medi ambient (estalvi energètic, reducció de la contaminació acústica, etc.). MESURES Integrar dins les autoritats territorials de la mobilitat una àrea per al desenvolupament de les polítiques afavoridores del transport/bicicleta. Obrir una línia dins el Pla d’Obres i Serveis de Catalunya per a la construcció de carrils bici urbans, zones de trànsits tranquil i aparcaments de bicicletes segurs a zones d’intermodalitat. Impulsar la unificació de la Legislació a Catalunya, per tal de permetre els processos d’intermodalitat bicicleta / tren–bus–avió, i en el transport de bicicletes en el cotxe privat. Realitzar carrils bici, paral·lels a les noves construccions i remodelacions de carreteres i vies de tren, fins que aconseguim una xarxa catalana de carrils bici en el marc de l’Euro-velo. 273 �Reduir la sinistralitat. Establiment de rutes de prioritat els caps de setmana i festius per a bicicletes de lleure a zones adients i en recorreguts homogenis (carreteres de segon ordre, locals). Impulsar programes de salut. Caminar/pedalar. Enfortir les organitzacions ciclistes i els clubs per fer arribar la bicicleta des de les llars d’infants fins als casals de jubilats. Impulsar, des del Departament d’Ensenyament i els consells comarcals, el transport escolar sostenible (substitució del bus per la bicicleta amb monitor). Polítiques de cada infant una bicicleta. Impulsar la consolidació de les vies verdes a Catalunya. Construcció de la via verda al Canal d’Urgell i de vies paral·leles als gran rius (Llobregat, Ter, etc.). Suport per a la promoció de la investigació i de la fabricació de bicicletes a Catalunya (bicicletes elèctriques, plegables, etc.). Crear la Taula bicicleta/turisme, per tal de revaloritzar els punts forts existents i disposar d’una oferta turística per a bicicletes (lloguer) i cicloturisme. Impulsar i integrar els centres BTT en aquest sector. Mesures per fomentar anar a peu i la protecció dels vianants MESURES Impulsar els camins per a vianants entre pobles i/o nuclis urbans. Construir voravies i marges de carreteres locals i comarcals segregats i protegits per als vianants, especialment entre nuclis urbans amb mobilitat obligada (escola, residència, polígons industrials o serveis). 5.1.5. Ports El mar Mediterrani ocupa un posició estratègica en la gran ruta marítima dels vaixells de transport de contenidors i d’automòbils, que dóna la volta al món unint l’Extrem Orient, Europa i Amèrica passant pel canal de Suez. L’activitat dels ports catalans d’interès general (Tarragona i Barcelona) està patint un cert alentiment, amb un creixement menor en el volum de mercaderies i contenidors que el d’altres ports competidors espanyols com Algesires i València. Tant o més preocupant és la pèrdua de pes davant d’altres ports de la Mediterrània com Gènova i Marsella que, a més, estan teixint aliances amb els ports del nord d’Europa, com Hamburg o Rotterdam, que poden marginar els ports de Tarragona, Barcelona i València. 274 �Tanmateix, els ports esportius i pesquers són un dels centres d’activitat econòmica més importants de moltes poblacions costaneres. El Pla de Ports aprovat per l’actual Govern de la Generalitat no és coherent amb les directrius que el Pla Territorial General de Catalunya plantejava respecte al sistema portuari català: ordenar el front portuari, aconseguir l’especialització i la complementarietat dels grans ports i relligar les infraestructures portuàries amb la resta de xarxes de transport. El nombre d’embarcacions del litoral català és molt superior al d’amarratges i continuarà creixent, ja que estem molt lluny dels estàndards d’altres països marítims. Malgrat aquesta tendència, l’actual Pla de Ports no preveu adequadament quina és la capacitat d’absorció dels ports catalans. OBJECTIUS 1. Esdevenir la principal porta del sud d’Europa per a la ruta marítima dels vaixells de transport. 2. Esdevenir la gran zona logística de la Mediterrània Occidental. 3. Impulsar una aliança portuària per facilitar la coordinació de polítiques comunes entre els ports de l’Arc Mediterrani, afavorir el creixement de la regió i fer front a la situació privilegiada dels ports del nord d’Europa. 4. Ampliar les experiències de rutes entre Barcelona i Tarragona i altres ports de la Mediterrània. 5. Preparar els ports catalans per a la potenciació del transport marítim entre països de la Unió Europea (cabotatge o short sea shipping). 6. Preparar els ports catalans per a un augment del trànsit de passatgers. 7. Integrar els ports als seus entorns territorials i resoldre els problemes d’accessibilitat. 8. Ordenar el front portuari català d’acord amb les noves tendències de desenvolupament econòmic i de competència internacional. 9. Establir les línies estratègiques per aconseguir una major especialització dels ports de Barcelona i Tarragona i proposar graus de col·laboració i complementarietat entre ells i amb la resta de ports comercials del litoral català. 10. Impulsar un nou Pla de Ports que contempli la posada en funcionament del Front Portuari Català per coordinar l’activitat dels ports comercials, plantejant dues estratègies diferenciades: una per als ports de Tarragona i Barcelona, i una altra per als ports comercials de la Generalitat, que són els de Sant Carles de la Ràpita, Vilanova i la Geltrú i Palamós. 275 �11. Coordinar l’activitat dels ports esportius i evitar que el nombre d’embarcacions sigui molt superior al d’amarratges, com passa actualment. 12. Garantir la seguretat de totes les operacions i instal·lacions portuàries. - Port de Barcelona: la porta logística del sud d’Europa El port de Barcelona s’ha de convertir en el gran centre de distribució del sud d’Europa. Les obres d’ampliació actuals del port de Barcelona, previstes ja en el seu pla director, permetran doblar-ne la superfície de servei, i l’any 2015 doblar el trànsit general fins a 60 milions de tones, 3,5 milions de contenidors i més de 900.000 creueristes, i crear una gran zona d’activitats logístiques (ZAL). Aquest port s’ha especialitzat en mercaderia general i en contenidors, i s’ha convertit en la principal seu de creuers de la Mediterrània Occidental. Ara bé, el port de Barcelona continua tenint pendent de resolució la millora dels seus accessos viaris i ferroviaris, així com la relació amb els centres logístics i les centrals integrades de mercaderies. OBJECTIUS 1. Convertir el port de Barcelona en el gran centre de distribució del sud d’Europa. 2. Resoldre els accessos al port de Barcelona. MESURES Culminar les obres d’ampliació programades. Prioritzar l’accés viari directe a la nova ampliació del port i el manteniment lliure de congestió de l’N-II i de l’A-7. Facilitar l’accés ferroviari en les tres amplades: mètrica, ibèrica i, sobretot, internacional, i la creació de noves línies per al transport de mercaderies entre la Península Ibèrica i Europa. Crear noves àrees logístiques de gran superfície a la Catalunya Central i al Baix Penedès (ports secs). - Port de Tarragona: especialització i diversificació El port de Tarragona té una gran especialització en productes petrolers, però ha de continuar diversificant la seva activitat, ampliant la superfície destinada a contenidors i a transport de vehicles, i apostar també pels creuers de passatgers. El seu pla director ja preveu una duplicació de la superfície, però també necessita resoldre els seus accessos. 276 �OBJECTIUS 1. Convertir el port de Tarragona en port de la nova gran àrea econòmica de Catalunya i reforçar-lo com a port de referència de Saragossa i l’Aragó. 2. Diversificar l’activitat econòmica. 3. Resoldre el problema dels accessos al port de Tarragona. MESURES Culminar les obres previstes en el pla director del port de Tarragona. Connectar el port de Tarragona amb les autopistes A-7 i A-2, amb la nova autovia N-340 i amb l’Eix Transversal. Dotar el port d’un accés ferroviari al Corredor Mediterrani, mitjançant la nova línia Madrid–Barcelona, i a la futura línia ferroviària de mercaderies que el connecti amb Europa. - Nou Pla de Ports de Catalunya El Pla de Ports de Catalunya no serveix per reforçar la dinàmica econòmica de les poblacions del litoral català. A part d’oblidar-se de la coordinació necessària de tots els ports catalans (també Barcelona i Tarragona), es concentra en la problemàtica de les instal·lacions esportives i no analitza la importància del sector pesquer. Ens proposem elaborar un nou Pla de Ports de Catalunya amb els objectius següents: OBJECTIUS 1. Incorporar al nou Pla de Ports de Catalunya les anàlisis i les propostes relatives als vessants comercials, industrials, pesquers, de transport de mercaderies, passatgers i activitats logístiques dels ports. 2. Redactar nous plans estratègics per als ports de Sant Carles de la Ràpita, Vilanova i la Geltrú i Palamós que assegurin un estret lligam entre el port, la ciutat i el seu entorn. 3. Incloure en els plans estratègics el disseny de polítiques econòmiques comercials i logístiques que facilitin l’ús d’aquestes infraestructures per part dels diferents sectors productius de la zona. 4. Aplicar el principi de subsidiarietat i crear òrgans gestors de cadascun dels ports comercials amb una forta participació municipal. 277 �5. Impulsar l’aprovació de plans especials, ja previstos a la Llei de ports, com a instrument de planificació de l’activitat portuària i els seus lligams amb els teixits urbans, les xarxes de comunicacions i les estratègies econòmiques i urbanístiques municipals. MESURES Identificar la capacitat d’absorció d’embarcacions del litoral català per tal que aquesta dada ordeni les previsions futures del Pla de Ports de Catalunya. Incorporar al Pla de Ports mesures que contemplin tots els aspectes relacionats amb les marines seques, fixant-ne la possible localització, la capacitat i la integració urbana, territorial i paisatgística. Adoptar dues estratègies diferenciades, una per als ports de Tarragona i Barcelona, i una altra per als ports comercials de la Generalitat, que són els de Sant Carles de la Ràpita, Vilanova i la Geltrú i Palamós Evitar la construcció de nous ports al Maresme. Acordar una moratòria fins a l’any 2015 en la construcció de ports esportius a les comarques tarragonines ja que l’oferta és molt superior a la demanda (exceptuant el cas del port nou de Salou, que substituirà l’actual, perquè s’ha de desmantellar). En el Pla de Ports, donar a les Terres de l’Ebre, per la seva especial importància econòmica, una atenció diferenciada per als embarcadors que serveixen les muscleres. El Pla de Ports, igual que les lleis sectorials de ports i costes, ha de preveure les obligacions adquirides per les empreses concessionàries de realitzar el manteniment de la dinàmica de les sorres del litoral (pas de llevant a ponent, dragatge de les bocanes, espigons etc.) 5.1.6. Aeroports El sistema d’aeroports espanyol, dissenyat pel Govern de l’Estat, al servei d’AENA i d’Iberia, vol la potenciació de l’aeroport de Madrid–Barajas i la subordinació de la resta, inclosos els catalans, a aquesta estratègia. Aquest sistema és coherent amb el model polític i territorial del PP d’una Espanya centralitzada que gira l’esquena a Europa. Són elements clau de l’estratègia econòmica de Catalunya la potenciació dels aeroports, la seva interconnexió ferroviària a la gran velocitat i el foment de la indústria i l’activitat aeronàutica. Davant una proposta de sistema aeroportuari dissenyat amb visió ibèrica, volem que cada aeroport català i espanyol tingui un paper a la xarxa europea. L’estímul de la 278 �competència permetrà assolir l’objectiu de la bipolaritat Barcelona–Madrid del sistema espanyol. El model d’AENA fomenta la concentració i la congestió a Madrid i va en contra del reequilibri territorial. D’altra banda, és un model de gestió centralitzada i en règim de monopoli que perjudica els usuaris i dificulta l’entrada de nous operadors. És un model obsolet només aplicable a països amb característiques físiques complexes, quan la tendència internacional actual és la fragmentació dels antics sistemes aeroportuaris estatals. Aquesta forma de gestió no contribueix a desenvolupar tot el potencial del sector aeroportuari espanyol i molt menys el dels aeroports de Catalunya. D’altra banda, el sistema de subsidis creuats és opac i ineficaç. Actualment, el sector aeri està sotmès a un important procés de reestructuració dominat per la creació de tres grans grups o aliances de companyies aèries: One World–Iberia, Skyteam–AirFrance–Alitalia i Star Alliance, integrada per Spanair, SAS i Lufthansa. Mentre que el primer grup aposta per operar a l’entorn de l’aeroport de Madrid–Barajas i el segon pels aeroports italians i francesos, el tercer grup, Star Alliance, presenta oportunitats per a un hub9 al sud d’Europa. Aquesta nova situació es complementa amb l’aparició de nous actors: les companyies de baix cost Ryanair, EasyJet i Go. OBJECTIUS 1. Dotar-se dels instruments planificadors que permetin a la Generalitat incidir en les decisions estratègiques més importants d’aquest sector. 2. Poder influir en les tendències actuals de reorganització del sector i, de manera particular, aconseguir que l’aeroport de Barcelona tingui autonomia suficient per relacionar-se amb One World i la resta de grups. 3. Aconseguir que cada aeroport català i espanyol tingui un paper a la xarxa europea. 4. Estimular les potencialitats de tots els territoris i els seus aeroports que, amb plena independència de gestió i autonomia financera, competiran sense subordinació. 5. Dotar-se d’una política estratègica específica per al sector aeroportuari. Cal elaborar un pla estratègic dels aeroports de Catalunya que permeti ocupar diferents segments del mercat aeroportuari. En aquest sentit, són imprescindibles les polítiques relacionades amb les infraestructures aeroportuàries i les polítiques econòmiques complementàries per al seu desenvolupament. 6. Facilitar, a l’entorn dels aeroports, un nou sector econòmic generador de riquesa i de noves oportunitats empresarials i laborals. 7. Fer la gestió dels aeroports més transparent i més arrelada al territori. 9 Aeroport hub és l’aeroport en què el percentatge de passatgers que hi transborden és alt en relació amb el total anual de passatgers que l’utilitzen. 279 �8. Garantir la continuïtat de la inversió pública i impulsar l’entrada de finançament privat. 9. Contribuir a la modernització del conjunt d’aeroports. 10. Impulsar el gran potencial que té Catalunya per a la càrrega aèria. 11. Fer de l’aeroport del Prat un autèntic intercanviador multimodal amb connexió ferroviària de gran velocitat amb els aeroports de Girona i Reus. 12. Potenciar les infraestructures internes de l’aeroport en dos àmbits (passatgers i càrrega), per recuperar la nostra competitivitat. 13. Millorar els serveis d’inspecció sanitària i veterinària dels ports i els aeroports catalans, demanant el traspàs de les competències pertinents per evitar la pèrdua de competitivitat respecte d’altres. 14. Impulsar iniciatives encaminades a desenvolupar l’aviació general i l’esportiva, donant més protagonisme a les iniciatives locals, així com recuperar el protagonisme de Catalunya en el sector aeronàutic. 15. Fer que l’aeroport de Barcelona esdevingui el gran hub (aeroport de connexió) europeu i intercontinental del Mediterrani Occidental. Multiplicar per quatre els passatgers que fan transbord al Prat. 16. Incrementar l’autonomia i la gestió empresarial de l’aeroport de Barcelona. Aquesta autonomia i gestió empresarial també s’ha d’estendre a la resta d’aeroports comercials de Catalunya. 17. Col·locar els aeroports de Reus i de Girona com a aeroports internacionals amb el desenvolupament de nínxols específics de mercat: turístic, companyies de baix cost i càrrega, però també comptant amb serveis regulars domèstics operats per companyies d’aviació regional. 18. Connectar per via ferroviària els aeroports de Reus i Girona amb Barcelona i el seu aeroport per optimitzar el potencial de la seva complementarietat. 19. Fer que l’aeroport de la Seu d’Urgell també esdevingui un aeroport internacional vinculat al turisme i a l’accessibilitat d’Andorra i dels Pirineus. 20. Crear una xarxa d’aeroports regionals que incorpori els nous aeroports de les terres de Lleida, de la Catalunya Central i de les terres de l’Ebre. 21. Trobar una localització per al segon aeroport d’aviació general i esportiva de la regió metropolitana de Barcelona. 22. Complementar la xarxa d’aeroports d’Empuriabrava, Manresa (Sant Fruitós de Bages), Igualada–Òdena i la Cerdanya amb el desenvolupament de pistes auxiliars per a treballs forestals, agrícoles, emergències, heliports i hidroports. 280 �23. Contribuir a l’impuls del sector aeronàutic en els vessants educatiu (enginyeria, pilots, controladors, manteniment, personal de vol, etc.) i empresarial (disseny, fabricació de components, serveis aeroportuaris, companyies aèries, etc.). Actualment, s’estan desenvolupant ja un conjunt d’iniciatives vinculades als aeroports existents, a les universitats i a zones industrials, que configuren els futurs districtes industrials aeronàutics. 24. Minimitzar els impactes ambientals dels aeroports. MESURES Constituir societats de gestió per als aeroports catalans, societats anònimes amb participació dels tres nivells de l’Administració i del sector privat. Mantenir-ne la titularitat pública. Crear consells territorials de gestió participativa i pròxima dels aeroports, amb uns aeroports més transparents i més arrelats al territori. Elaborar el Pla Estratègic dels Aeroports de Catalunya, que ha de completar, de manera especial, actuacions que permetin la complementarietat dels aeroports de Girona i Reus en relació amb el de Barcelona; impulsar l’aeroport de Lleida per a la seva adequació al transport de passatgers i mercaderies; assegurar la intermodalitat als aeroports i convertir l’aeroport de la Seu–Andorra en una aeroport binacional. Incrementar el moviment d’avions de 400 places al Prat, el transport de mercaderies, la ubicació d’hangars de manteniment, noves àrees d’acollida de viatgers i connexions viàries i ferroviàries fàcils amb l’entorn, per tal que Barcelona esdevingui el hub (aeroport de connexió) del sud d’Europa. Crear un sistema aeroportuari espanyol bipolar. Construir la ciutat aeroportuària i articular l’àrea econòmica aeroportuària. En particular, crear l’observatori de l’ocupació aeroportuària per tal d’adequar les ofertes formatives a les noves ocupacions generades a l’entorn d’aquesta activitat econòmica. Impulsar el gran potencial de Catalunya per a la càrrega aèria. Això comporta reclamar a l’Estat el traspàs i la constitució d’una empresa autònoma gestora de la terminal de càrrega de l’aeroport de Barcelona i afegir a aquest projecte la proposta d’integrar l’aeroport de Barcelona i la plataforma logística del Delta del Llobregat, l’aeroport de Reus i la plataforma logística del Camp de Tarragona, l’obertura dels punts d’inspecció fronterera les 24 hores del dia i un nou centre de càrrega aèria a l’aeroport de Reus. Fer de l’aeroport de Barcelona un autèntic intercanviador multimodal amb connexió ferroviària de gran velocitat amb els aeroports de Girona i Reus. Construir els aeroports regionals de Lleida, l’Ebre i la Catalunya Central. 281 �Planificar el creixement dels aeroports d’aviació general i esportiva com el de Puigcerdà–La Cerdanya, Igualada–Conca d’Òdena, Lleida, Empuriabrava i terres de l’Ebre. Crear les condicions per a una major participació d’empreses catalanes en els grans projectes industrials d’aerobús i dels altres constructors aeronàutics, reforçant el paper d’institucions com la BAIE (Barcelona Aeronàutica i de l’Espai). Ampliar l’oferta formativa superior en especialitats relacionades amb l’aeronàutica, com l’enginyeria aeronàutica, la creació d’MBA (Màster en Administració d’Empreses) especialitzats en el transport aeri, la creació d’un centre de controladors aeris, formació de pilots, etc. Fer que Barcelona pugui esdevenir un lloc de trobada professional del sector del transport aeri a escala nacional i internacional. 5.1.7. La logística, factor de competitivitat En general, a tot el territori català cal potenciar les activitats lligades a la logística, el transport i la distribució, com a instrument que doni competitivitat a l’activitat pròpiament portuària, a la indústria i al comerç, i que generi valor afegit amb la manipulació de les mercaderies. Caldrà potenciar les zones d’activitats logístiques lligades a aquestes infraestructures i als aeroports, i fomentar la instal·lació de la indústria transformadora. Les ampliacions dels ports de Barcelona i Tarragona, previstes en els corresponents plans directors, plantegen increments notables de les respectives àrees logístiques, però així i tot aquests creixements semblen insuficients per cobrir la demanda. La nostra proposta de política portuària i el nostre model territorial vol prefigurar les solucions que cal donar a les necessitats de noves superfícies industrials i d’activitats logístiques, i planteja la creació d’una gran àrea logística (port sec) al Baix Penedès, compartida entre el ports de Tarragona i de Barcelona, i una altra a la Catalunya Central per al Port de Barcelona. Un element fonamental del mapa logístic de Catalunya és la proximitat entre aeroports, ports, nova xarxa ferroviària de mercaderies i nusos de la xarxa viària. El model que ha creat CiU, en els més de 23 anys de govern, ha concentrat les instal·lacions logístiques a la franja litoral. Nosaltres volem acabar amb aquest model i estendre els centres logístics a la Catalunya interior. Les terres de Ponent i la Catalunya Central tenen una situació privilegiada per esdevenir el gran motor logístic de Catalunya. Per superar el dèficit d’infraestructures d’accés als ports i resoldre els problemes de coordinació entre els diferents sistemes de transport viari, portuari, ferroviari i aeroportuari, ens proposem crear un consorci de gestió portuària amb participació de totes les administracions, que afronti amb decisió la solució dels dèficits infraestructurals, especialment els d’accés ferroviari amb amplada internacional. El consorci vetllarà per a la ubicació de zones d’activitat logística associada als ports. 282 �OBJECTIUS 1. Permetre l’establiment d’un sistema de nusos abundant que actuï com a sistema logístic per a tot Catalunya. 2. Crear un eix de desenvolupament nou a la Catalunya interior: l’eix transversal (Lleida–Tàrrega–Cervera–Igualada–Manresa–Vic–Girona–Figueres), que estigui perfectament connectat als corredors del Mediterrani i de l’Ebre, i que alhora permeti la connexió transpirinenca amb Europa. 3. Ampliar el Corredor Mediterrani des del congestionat front litoral cap a la Catalunya interior. 4. Facilitar el transvasament entre els modes i potenciar l’ús del ferrocarril per a les llargues distàncies, mitjançant la creació de centrals de mercaderies i àrees logístiques en els punts d’encreuament de les principals infraestructures viàries i ferroviàries (Lleida, Cervera/Tàrrega, Igualada, Manresa, Vic, Figueres, L’Aldea, Tarragona, El Vendrell, La Llagosta, Girona). 5. Aprofitar el lligam de la logística amb les noves tecnologies. Caldrà reservar espais per ubicar activitats relacionades amb les noves tecnologies, el coneixement, la informació, la investigació i el transport, i situar-nos al front de les grans àrees urbanes del món que saben resoldre de manera adequada treball, creixement, sostenibilitat i qualitat de vida. 6. Potenciar les activitats lligades a la logística, el transport i la distribució, com a instrument que doni competitivitat a l’activitat pròpiament portuària, a la indústria i al comerç, i que generi valor afegit amb la manipulació de les mercaderies. 7. Potenciar les zones d’activitats logístiques lligades a aquestes infraestructures i fomentar la instal·lació de la indústria transformadora. 8. Prefigurar les solucions que cal donar a les necessitats de noves superfícies industrials i d’activitats logístiques mitjançant una nova política portuària i el nostre model territorial. MESURES Crear una gran àrea logística (port sec) al Baix Penedès, compartida entre els ports de Tarragona i Barcelona. Crear una altra gran àrea logística a la Catalunya Central per al port de Barcelona. Crear noves centrals intermodals i zones logístiques de mercaderies a l’Empordà, l’aeroport de Girona, Cervera/Tàrrega, Igualada, Manresa, Vic, Olot o ampliar les existents a Lleida, Tarragona/Reus i La Llagosta. 283 �Crear una gran zona logística a les terres de l’Ebre (L’Aldea). Potenciar la Pobla de Segur com a centre de distribució dels Pirineus. Crear un consorci de gestió portuària amb participació de totes les administracions, que afronti amb decisió la solució dels dèficits infraestructurals, especialment els d’accés ferroviari amb amplada internacional. El consorci vetllarà per la ubicació de zones d’activitat logística associada als ports. 5.1.8. Energia En el nostre país, malgrat el discurs nacionalista del darrer Govern durant 23 anys, cal destacar que, pel que fa a la política energètica, hem viscut una pèrdua de capacitat de decisió. El Govern de la Generalitat ha permès que diverses companyies elèctriques que operaven al Principat amb centre de decisió a Barcelona hagin estat absorbides per una única empresa privada amb centre de decisió a Madrid, acceptant un nivell d’inversions insuficient que ha perjudicat la qualitat del servei. A Catalunya, la separació entre les grans zones productores d’energia elèctrica i les zones on es concentra la demanda, fa necessària l’existència d’una xarxa de línies elèctriques que connecti els centres productors amb els centres de consum. A més, l’energia elèctrica té la singularitat que la generació, el transport, la distribució i el consum funcionen en temps real, ja que no es pot emmagatzemar. Per tant, aquesta xarxa ha de ser suficientment segura com per garantir el subministrament en els casos d’interrupció parcial del servei. Així mateix, aquesta xarxa ha de permetre les connexions necessàries, a escala internacional i amb la xarxa de l’Estat, per una òptima regulació del conjunt del sistema i per facilitar els intercanvis d’energia entre les diferents àrees geogràfiques. La xarxa elèctrica catalana totalitza gairebé 100.000 km de línies elèctriques, amb 52.000 km de baixa tensió (inferior a 1 kV) i 46.000 km d’alta tensió (superior a 1 kV), dels quals 9.000 km corresponen a la xarxa de transport i subtransport. Aquesta estructura de la xarxa comporta la necessitat de realitzar inversions importants cada any per assegurar la qualitat del subministrament. D’altra banda, Catalunya es troba pràcticament a la cua en el foment de l’energia renovable. Efectivament, en l’energia eòlica fa molts anys que la situació està aturada i en el foment de les altres energies renovables (solar, minihidràulica, geotèrmica, residus, biomassa, etc.) encara s’ha avançat molt menys. S’han d’establir mecanismes per facilitar l’expansió i la connexió d’aquestes noves fonts a la xarxa general d’energia per garantir-ne la viabilitat econòmica. Actualment Catalunya només disposa d’una potència instal·lada en energia eòlica de 83,5 MW, superada de molt per Galícia (973 MW), Navarra (597 MW), Castella–la Manxa (464 MW) o Aragó (465), entre d’altres. La manca d’iniciativa del Govern català en aquest àmbit contrasta amb moltes de les iniciatives del món local, que s’han dotat de programes i plans energètics força ambiciosos. A la Cimera de Johannesburg, la UE va anar més enllà i va plantejar 284 �incrementar la participació de les energies renovables fins al 15% de cara al 2010. Les previsions presentades pel Govern en el Pla de l’Energia a Catalunya per al 2010 se situen, a més, lluny de les expectatives de creixement de moltes comunitats autònomes de l’Estat i de les d’altres països europeus líders en l’ús de l’energia eòlica. Pel que fa a la xarxa de transport de gas, tant Catalunya com Espanya no disposen d’una producció de gas significativa. Per tant, depenen del gas natural exterior per cobrir les seves necessitats. OBJECTIUS 1. Les energies renovables han de jugar un paper essencial en el nou model energètic. En aquest sentit, es pretén aconseguir que el 2010, a Catalunya, entre el 12% i el 15% de l’energia primària sigui d’origen renovable. 2. Limitar l’evolució futura del consum d’electricitat, fomentant l’estalvi energètic, i millorar-ne l’eficiència. 3. Millorar la qualitat del servei elèctric i del subministrament de gas canalitzat. 4. Garantir el subministrament elèctric a tot el territori cobrint la demanda estimada de consum i garantir el menor cost possible. 5. Facilitar l’accés dels consumidors catalans a altres productors i garantir la capacitat real d’elecció del consumidor. 6. Ampliar el servei de gas canalitzat i la xarxa secundària de transport de gas. MESURES Mesures per tal d’aconseguir que una part creixent de l’energia primària sigui d’origen renovable (horitzó 2010) Posar en marxa mesures econòmiques i fiscals per afavorir la producció d’energies renovables. Reformar l’actual sistema de primes del règim especial per potenciar la cogeneració i les energies renovables, donant estabilitat a la retribució per kW/h generat. Instal·lar plaques solars a prop de 8.000 sostres de Catalunya i elaborar un pla de crèdits tous per a la instal·lació de plaques solars. Aplicar de manera immediata als edificis de la Generalitat criteris d’eficiència, amb la instal·lació de captadors d’energia solar en els de nova construcció i la construcció d’edificis energèticament eficients, avançant-nos en l’aplicació de la directiva sobre control i estalvi d’energia en els edificis que ha aprovat la UE. 285 �Conrear i aprofitar els anomenats biocombustibles o biocarburants. Redactar un nou pla de parcs eòlics que permeti la instal·lació de nous parcs eòlics amb un mínim de potència instal·lada de 1.500 MW, que siguin respectuosos amb el medi i el paisatge i que permetin la transició a noves energies renovables. D’acord amb el Consell de Seguretat Nuclear, fer un seguiment dels plans de manteniment de les centrals nuclears i reclamar a l’Estat la solució al problema dels residus. Afavorir el comerç de productes de baix consum i difondre els avantatges de l’eficiència energètica en tots els sectors de consum, de manera que la ciutadania assumeixi la cultura del baix consum energètic, de l’estalvi o el que es coneix com a negawat. Mesures per garantir el subministrament a tot el territori, d’acord amb la demanda estimada de consum elèctric al menor cost possible Dotar de l’estructura i la dimensió adequades les xarxes de transport, transformació i distribució, en relació amb la situació i el volum de la producció i el consum. Garantir a tota la població, mitjançant certificació emesa per una part no implicada directament, l’acompliment de les normes internacionals més estrictes en matèria dels efectes dels camps electromagnètics sobre la salut de les persones i de l’impacte ambiental sobre el territori. Realitzar un pla anual de soterrament i de desplaçament de les línies que afectin zones densament poblades. Proposar i estudiar, juntament amb els municipis afectats, les compensacions de les empreses elèctriques en benefici de les persones que viuen en els territoris pels quals passaran les noves línies. Fer un seguiment anual de l’evolució del consum elèctric a Catalunya i informar-ne al Parlament durant el primer trimestre de cada any. Assegurar la construcció i posada en marxa del mínim de grups necessaris de cicle combinat per garantir el subministrament elèctric futur durant el període 2004-2010, d’acord amb l’evolució de la demanda. Elaborar i aplicar un pla d’emplaçaments de noves centrals basat en la distribució de petites unitats properes a les zones de consum. Reforçar la interconnexió de la xarxa elèctrica catalana amb la de la resta d’Espanya i amb França, per millorar el marge de seguretat del subministrament elèctric i per facilitar la connexió amb altres generadors de les xarxes europees. Preparar simultàniament amb la mesura anterior un pla de reordenació de línies per reduir l’impacte ambiental del conjunt de línies d’alta tensió. 286 �Mesures per facilitar l’accés dels consumidors catalans a altres productors i garantir la capacitat real d’elecció Facilitar l’entrada de nous operadors de generació d’energia elèctrica al mercat per millorar la competència i la capacitat real d’elecció de proveïdor. Garantir a la població afectada, mitjançant certificació per part no implicada, l’acompliment de les normes internacionals més estrictes en matèria dels efectes dels camps electromagnètics sobre la salut de les persones i de l’impacte ambiental sobre el territori. Estudiar, juntament amb els municipis afectats, les possibles compensacions de les empreses elèctriques en benefici de les persones que viuen en els territoris pels quals passaran les noves línies. Mesures per millorar la qualitat del servei elèctric Renegociar el Protocol d’acord entre el Departament d’Indústria i l’actual empresa Fecsa-Enher, signat el desembre de 1998, amb l’objectiu de millorar el nivell de qualitat del subministrament elèctric. Disposar i aplicar els recursos adients per fer front a les inversions necessàries per obtenir la qualitat de servei requerida pels consumidors de Catalunya. Reformar l’actual reglament de qualitat posant l’accent en l’anàlisi i el seguiment de les avaries, la informació al consumidor i l’edició de recomanacions periòdiques dirigides a les empreses distribuïdores i als consumidors. Preparar un pla d’extensió de la xarxa de distribució que asseguri que, en un termini de cinc anys, tots els municipis de Catalunya de més de 2.000 habitants no tindran alimentació en antena sinó que formaran part d’una xarxa mallada o tindran doble alimentació. Un cop preparat l’esmentat pla, se’n prepararà un de nou per estendre’l als municipis de més de 500 habitants. Mesures per limitar l’evolució futura del consum d’electricitat Preparar programes específics de promoció de l’estalvi d’energia elèctrica, tant per al consum domèstic com per a l’industrial. Negociar amb el Govern de l’Estat el restabliment d’un fons destinat a la gestió de la demanda. Estudiar l’establiment d’un nou sistema tarifari que fomenti l’estalvi d’energia elèctrica i que no es gravi a l’usuari. Donar suport a la comercialització de productes de baix consum. Difondre els avantatges de l’eficiència energètica en tots els sectors de consum, de manera que la ciutadania assumeixi la cultura del baix consum i l’estalvi energètic. 287 �Mesures per ampliar el servei de gas canalitzat i la xarxa secundària de transport de gas Redactar un nou pla de gasificació que ampliï la xarxa de gas en 500 km més en el període de 3 anys. Dotar de subministrament de serveis de gas 196 municipis que ara no estan incorporats a la xarxa. Crear un pla de suport financer al desplegament de la xarxa secundària de transport de gas i de la dotació de serveis de distribució de gas a nous municipis de Catalunya, amb especial atenció als municipis petits, i adaptar aquest Pla a les prioritats de reequilibri industrial i/o territorial. Negociar amb Gaz de France per fer viable la connexió a la xarxa de gas natural de la Vall d’Aran. Negociar amb el Govern de l’Estat el volum de compensació econòmica mitjançant modificació de la legislació vigent per tal d’obtenir un índex de compensació en l’extensió de la xarxa que atengui a criteris de reequilibrament industrial i/o territorial. Negociar amb les empreses de gas l’extensió de tubs per a la xarxa de telecomunicacions. 288 �5.1.9. Telecomunicacions Competència i equilibri territorial. Banda ampla a tot Catalunya El model de liberalització de les telecomunicacions impulsat, en general, a Europa ha demostrat tenir greus mancances: desequilibris territorials, fallides, pèrdues de llocs de treball, etc. Molts països, regions i ciutats s’estan replantejant les actuacions en matèria de telecomunicacions. Com a principi general podem dir que a Catalunya cal promoure la competència i garantir l’equilibri territorial, amb l’objectiu general de proporcionar servei de banda ampla a tots els ciutadans i ciutadanes i a totes les empreses del país, per tal que els ciutadans es puguin beneficiar dels serveis avançats de les telecomunicacions (informació, formació, telemedicina, etc.) i les empreses puguin millorar l’eficiència, competitivitat i l’aplicació d’innovacions. OBJECTIUS 1. Dotar Catalunya de les infraestructures necessàries per dur la banda ampla a tot el territori, a un preu raonable i en un escenari de competència real. Per tant, planificar i promoure la construcció d’una xarxa de BA adequada als interessos generals del país, mitjançant la concertació d’inversions publiques i privades. 2. Fomentar la inversió empresarial en el camp de les telecomunicacions, la xarxa energètica i en R+D+I, i ampliar-la a nous sectors. 3. Promoure la competència. Per fer-ho, les administracions han d’actuar de facilitadores (drets de pas, infraestructures, grans consumidors, etc.) per als operadors. 4. Garantir l’equilibri territorial ajudant al desplegament i incentivant-lo a les àrees on les operadores no tenen un mercat suficient (agregació de demanda, ajuts, etc.). 5. Dotar les administracions d’eines d’ordenació, planificació i gestió de les telecomunicacions, així com de les infraestructures necessàries per garantir els serveis als catalans. 6. Definir els nivells de compromís dels serveis de telecomunicacions que es volen per al territori. 7. Acordar amb els diferents operadors els plans de desplegament que garanteixin l’arribada de la banda ampla a tot el país. 8. Ordenar un sector on existeixen molts tipus de xarxes i tecnologies: mòbils, telefonia, ADSL, Cable, Wi-fi, televisió, etc., amb diferents graus de cobertura. 289 �MESURES Mesures per fer arribar la banda ampla a tot Catalunya Estructurar la xarxa de telecomunicacions de Catalunya en tres nivells: una xarxa nacional i internacional, una xarxa interurbana de transport i les xarxes d’accés. La xarxa nacional i internacional està formada pels mitjans que permeten enllaçar Catalunya amb la resta d’Espanya i l’estranger. És un mercat amb suficients operadors internacionals i nacionals. − La xarxa interurbana de transport ha de permetre enllaçar de manera estructurada els diferents pobles de Catalunya. Avui dia hi ha comarques i pobles sense una correcta cobertura i, en la majoria dels casos, sense competència. Localret proposa la cobertura territorial mitjançant una estructura funcional de quatre anelles. La seva implantació pràctica, sigui mitjançant sistemes de consorci amb operadors d’infraestructura o fets directament per la pròpia Administració, permetrà posar a disposició dels operadors de serveis la capacitat de transmissió necessària d’acord amb el pla d’infraestructures proposat. − Les xarxes d’accés són les que, dins de cada ciutat o poble, uneixen els diferents terminals dels clients amb les centrals de telecomunicacions locals, i s’hauran de desenvolupar amb la col·laboració dels municipis. Són de desplegament difícil i car, però s’estan desenvolupant tecnologies que en molts casos facilitaran el procés ( Wi-Fi, LMDS, PLC, etc.). − Col·laborar amb els operadors de telecomunicacions per a la planificació i la implantació de les infraestructures necessàries i establir un nou marc relacional entre operadores i administracions. Elaborar, amb la participació i implicació dels governs locals, un nou pla director de les infraestructures de telecomunicacions de banda ampla, coordinat amb el desplegament d’altres infraestructures, amb l’objectiu de promoure el total desplegament de la banda ampla a tot el territori. Promoure experiències pilot de ciutats: xarxes sense fils, fibra òptica fins a l’usuari, accés per la xarxa elèctrica (Power Line Comunications), etc. Redefinir les infraestructures de telecomunicacions com a suport d’un servei bàsic i de provisió obligatòria per a la qualificació de sòl urbà. Promoure la rehabilitació d’edificis antics i la dotació d’ajuts per a la seva adaptació a les normes de les instal·lacions de telecomunicacions i vetllar pel compliment de les normes vigents (ITC) en les noves edificacions. Incorporar a tots els projectes d’infraestructures públiques de qualsevol mena, l’anàlisi i, si s’escau, la conseqüent obra civil per al desplegament de les xarxes de telecomunicacions. Promoure experiències d’ús dels sistemes de telecomunicacions capdavanters per part de l’administració pública, assumint un paper actiu i pioner en l’aplicació de les 290 �innovacions. Així mateix, potenciar el projecte I2CAT com a banc de proves d’Internet avançat a Catalunya, experimental i obert, on universitats, operadors, empreses i administracions públiques provin les noves tecnologies, serveis i aplicacions abans del seu desplegament massiu. Constituir un Observatori de les Telecomunicacions com a eina per a l’anàlisi i la planificació estratègica de la política de TC. Aconseguir els fons estructurals europeus (ETEN i altres) per finançar el desenvolupament d’infraestructures de telecomunicacions. Desenvolupar la normativa adient per garantir la seguretat de la informació i que les empreses productores de software assumeixin les seves responsabilitats i, si s’escau, revelin les vulnerabilitats dels seus productes als seus clients. 291 �6. LA DEFENSA DEL MEDI AMBIENT PER UN DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE 6.1. L’aigua: planificar, invertir, estalviar i administrar amb justícia Una gestió sostenible de l’aigua per garantir-ne el subministrament El principal problema hidràulic a Catalunya se centra actualment en el subministrament de la regió metropolitana, juntament amb la defensa de l’Ebre (un conjunt de més de 4,5 milions d’habitants), a causa dels períodes cada cop més persistents de sequera, d’una escassa capacitat de reserva i de les greus mancances en la qualitat del subministrament. Catalunya en el seu conjunt no és deficitària en aigua, però sí és cert que les conques internes (on es concentra la major part de la població) pateixen problemes de quantitat i de qualitat en el subministrament d’aigua i, a determinats indrets, es pateixen greus deficiències per la sobreexplotació dels recursos hídrics o la contaminació dels aqüífers. Malgrat això, el Govern de la Generalitat no ha començat a prendre alguna mesura de caire estructural fins al 2001, com la construcció de la primera dessaladora a Blanes, així com alguna actuació aïllada de protecció dels aqüífers amb major pressió. Així doncs, garantir el subministrament d’aigua en quantitat i qualitat suficients és la prioritat de la nostra política hidràulica, així com protegir especialment l’Ebre i la quantitat i qualitat de les seves aigües, que actualment es troben en situació de risc. En aquests moments, es calcula que calen uns 100 hectòmetres cúbics d’aigua l’any addicionals per resoldre la demanda més immediata, i uns 250 hm3/any per cobrir les necessitats futures de les conques internes. El PSC proposa optar per una solució interna catalana que possibiliti un millor aprofitament dels recursos hídrics existents i la incorporació de fonts alternatives com la dessalinització o la reutilització. Una bona planificació i una bona gestió, basades en una concepció integral i sostenible de l’ús de l’aigua, ens ha de permetre obtenir els recursos suficients per donar resposta a les necessitats actuals i futures. Les mesures que els socialistes hem proposat, i que s’emmarquen dins de l’anomenat Pacte Català de l’Aigua, ens han de garantir la disponibilitat de 175 hm3/any d’aigua a curt termini i fins a 290 hm3/any a mig i llarg termini, recursos suficients per cobrir la demanda i els dèficits previstos. MESURES Mesures per al Pacte Català de l’Aigua Desenvolupar programes de consum i de gestió racionals que fomentin l’estalvi en tots els sectors. La gestió racional i acurada dels aqüífers i la recuperació de fonts que s’havien abandonat per excés de contaminació o de salinització permet assegurar unes aportacions addicionals d’aigua potable d’entre 10 i 20 hm3/any. 292 �Fer un pas endavant en l’aprofitament integral dels recursos i en la millora de la gestió, programes d’estalvi a tots els sectors, millora de les conduccions i instal·lacions existents, protecció de fonts i captacions estratègiques, etc. Articular diverses actuacions alternatives per tal de disposar, de manera immediata, de més de 175 hm3/any i per solucionar els problemes puntuals de subministrament d’aigua de boca. Obtenir part dels recursos a partir de l’aigua potable obtinguda a fins a tres plantes de dessalinització que s’instal·laran al litoral català (la primera ja funciona al delta de la Tordera). Totes aquestes plantes podrien aportar entre 60 i 120 hm3/any. Reutilitzar les aigües extretes de les depuradores i de les capes freàtiques per garantir els cabals ecològics, recs per a l’agricultura, jardins urbans i usos industrials. Per exemple, la reutilització de les aigües de la depuradora del Prat pot sumar 55 hm3/any, mentre que la resta de projectes en marxa sumaran fins a 70 hm3/any a curt termini i un potencial de gairebé 300 hm3/any a llarg termini. Interconnectar les xarxes existents per poder resoldre una situació d’emergència per manca d’aigua en algun territori català. Això no obstant, en cinc anys posarem en marxa les inversions necessàries perquè aplicant la tecnologia més avançada de potabilització, cada territori català arribi a l’autosuficiència. La protecció dels recursos hídrics i dels espais fluvials Però, per tal de disposar d’aigua en quantitat i qualitat, també és necessari recuperar els nostres rius i protegir l’espai fluvial i les fonts d’aigua subterrània. La legislació bàsica que ha de guiar tota la planificació hidràulica és la Directiva Marc 2000/60 del Parlament Europeu i del Consell, per la qual s’estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües. El nou Govern de la Generalitat ha de garantir la disponibilitat del recurs assegurant, alhora, la seva qualitat i la protecció dels espais fluvials, dels aqüífers i del litoral, sotmesos sovint a fortes pressions. Disposar de la nova planificació hidràulica a Catalunya, a través del Pla de Gestió de Districte de Conca Fluvial, pendent des de fa anys, i que ha de ser el marc per actuar en tots els àmbits relacionats amb la gestió hidràulica. Encarregar a experts qualificats en aquest àmbit les actuacions que cal realitzar per retornar l’equilibri ambiental als rius catalans. D’acord amb el desenvolupament de la nova planificació, cal establir un programa específic per regular i fixar normes d’explotació, gestió i protecció de tots els aqüífers, així com delimitar la restricció d’usos a les fonts amb major risc de sobreexplotació, i la descontaminació progressiva dels aqüífers més afectats. 293 �Aplicar un pla de protecció i de prevenció d’inundacions per reduir al màxim el risc i els efectes de les inundacions, tant amb actuacions de planificació preventiva com amb l’establiment de limitacions urbanístiques a les zones inundables de major risc. Cal fixar, determinar i implantar, de manera prioritària, els cabals mediambientals o de manteniment (ecològics), en funció de cada tram de riu i amb criteris variables al llarg de l’any, així com actualitzar i revisar les concessions d’aigua actualment existents. Revisar el Pla de Sanejament (presentat recentment) per imposar noves fites de qualitat i de recuperació ecològica dels rius, i redefinir i intensificar els programes de control i vigilància del domini públic hidràulic davant dels riscos d’abocaments i de contaminació. Aplicar les directives comunitàries, tant la Directiva marc d’aigües com la Directiva de qualitat de les aigües, i desenvolupar una normativa pròpia per tal de garantir un major control en els punts de captació d’aigua potable, especialment en els que es considerin reserves estratègiques per la seva qualitat. Adoptar el concepte integrat d’una conca hidrogràfica i la gestió integral amb criteris únics dels recursos superficials i subterranis. Adoptar mesures de protecció del domini públic hidràulic i de recuperació dels rius i riberes més degradades. El Pla Hidrològic Nacional La presentació, debat i aprovació del Pla Hidrològic Nacional per part del Govern del Partit Popular, amb el suport de CiU, ha distorsionat i condicionat la política hidràulica dels darrers anys a Catalunya, ja que la gestió del Govern de la Generalitat en aquest àmbit sovint s’ha limitat a justificar el seu suport al Pla Hidrològic i al controvertit transvasament del riu Ebre que s’hi planteja. Efectivament, el Pla Hidrològic, ja vigent i convertit en llei, preveu transvasar anualment 1.090 hm3 d’aigua des del tram final del riu Ebre per cobrir tots els dèficits de les conques mediterrànies, des de la regió metropolitana de Barcelona fins a Múrcia i Almeria. Davant d’aquesta llei, els socialistes catalans (i també el PSOE, des d’on es va presentar un text alternatiu en el seu dia) hem rebutjat rotundament el transvasament proposat, fins i tot les aportacions previstes per a la regió metropolitana (de 190 hm3/any), ja que considerem que és injust, abusiu i absolutament insostenible carregar sobre el riu Ebre i sobre el seu delta la solució a tots els dèficits hídrics d’Espanya. El transvasament s’ha de considerar com l’últim recurs possible, un cop esgotades totes les polítiques de gestió eficients de l’aigua i d’aportació de fonts alternatives, aprofitant millor les noves tecnologies existents, principalment la dessalinització. A més, el projecte del Govern del PP no garanteix que l’aigua es tracti com un recurs estratègic i no com una simple mercaderia. Quant al transvasament previst per a Barcelona, el PSC reitera que es tracta d’un projecte innecessari, perquè els dèficits previstos es poden cobrir amb un millor aprofitament dels recursos ja existents i aplicant mesures alternatives. 294 �A més, des del punt de vista estrictament més mediambiental, el Pla Hidrològic Nacional no considera el cabal ecològic un requisit imprescindible a la zona de la desembocadura de l’Ebre, de manera que no es garanteix el manteniment de la plataforma deltaica per tal d’evitar la regressió i la salinització. Davant l’actual amenaça que suposa l’execució del Pla Hidrològic Nacional per als recursos de bona part de Catalunya (en concret, els rius i afluents de la part catalana de l’Ebre, que suposa la meitat del territori), els socialistes apostem per una política hidràulica menys agressiva, que respecti el territori i els ecosistemes, i que garanteixi de manera sostenible el subministrament d’aigua en condicions a tota la població. 295 �6.2. Fer compatible el creixement i el medi ambient A Catalunya hi ha una enorme sensibilitat pels temes relacionats amb la defensa del medi ambient. Però, malgrat la preocupació creixent per aquestes qüestions, no hi hagut una resposta adequada a l’actual Govern de la Generalitat, que s’ha limitat a crear una Conselleria específica de Medi Ambient, malgrat que a l’hora de la veritat, les diferents polítiques que incideixen en el tema continuen sense resoldre’s. La política urbanística i territorial de CiU ha consolidat un model de creixement basat en un aprofitament extensiu del sòl i en un nul respecte pels impactes que aquesta política té sobre els recursos naturals. Els espais naturals de Catalunya suporten un grau excessiu de pressió humana i no s’han aplicat els mecanismes per a la seva protecció. El litoral ha estat ocupat massivament amb tot tipus d’infraestructures que malmeten la costa, que s’ha convertit en una de les zones del país amb més risc de degradació. La gestió dels residus és un dels problemes mediambientals més greus, mentre que no para de créixer el volum de deixalles generades. No hi ha un pla coherent d’ubicació dels abocadors i no s’ha resolt satisfactòriament el problema de la contaminació dels aqüífers per nitrats. En l’àmbit forestal, no s’ha avançat en la definició del model que el país necessita per tal de fer realitat la conservació i l’ús sostenible de la biodiversitat. La solució als problemes mediambientals no és només el resultat de l’acció de govern. Cal basar les polítiques en relació amb el medi ambient sobre la base d’un ampli consens. I aquesta no ha estat la situació fins ara. La manca de comunicació clara entre legisladors i executors de les polítiques mediambientals ha estat sovint motiu de conflicte i de problemes innecessaris. El nou Govern de la Generalitat ha de consensuar les seves polítiques mediambientals a partir de la total participació i cooperació de la societat. Així doncs, en aquest sentit, cal fer una gestió responsable, en la línia de les directrius establertes a l’Estratègia de Desenvolupament Sostenible de la Unió Europea, per tal d’implementar polítiques efectives de qualitat ambiental. Per aconseguir aquest objectiu és necessari adoptar de manera urgent una estratègia per resituar el medi ambient i el desenvolupament sostenible a l’eix i al centre de la política catalana. Una estratègia que, com defineix el VI Programa de Medi Ambient de la UE, ha d’aconseguir la integració de les preocupacions mediambientals en totes les altres polítiques, la implantació del mercat i la col·laboració de la ciutadania. El medi ambient ja no es pot tractar com un fet aïllat. Es planteja a escala mundial una nova tendència: la necessitat d’apostar per una economia ambientalment sostenible, una “ecoeconomia”, capaç de demostrar que es pot reestructurar l’economia global per tal que sigui compatible amb l’ecosistema del planeta i amb el progrés econòmic. Els socialistes proposem, en el marc d’aquestes tendències mundials, una nova política mediambiental a Catalunya, amb l’objectiu fonamental de fer compatible la preservació de la diversitat biològica i la conservació dels nostres recursos naturals amb l’activitat i el progrés econòmic. 296 �Planificar el territori En les darreres dues dècades, a Catalunya, la qualitat de la major part de les àrees urbanes ha conegut millores assenyalades. Ara bé, l’evolució positiva no s’ha estès de manera homogènia sobre el conjunt del territori. Ans al contrari, a Catalunya subsisteixen i s’agreugen problemes de caire urbanístic, paisatgístic, funcional i ambiental, d’àmbit i, sobretot, supralocals. Entre aquests problemes territorials destaquen: les carències i els retards en les grans infraestructures d’accessibilitat exterior (aèria, portuària i ferroviària); l’exacerbació de la mobilitat en vehicle privat i la petitesa del transport públic; les mancances en la cobertura i l’accés a les noves tecnologies de la informació i la comunicació; el consum accelerat de sòl i el malbaratament d’energia i recursos hídrics; la urbanització poc ordenada i matussera d’espais de valor paisatgístic i la manca de preservació del patrimoni construït; la problemàtica irresolta dels residus urbans, agropecuaris i industrials; les desigualtats d’oportunitats en l’accés a la renda i als serveis a causa del lloc de residència; la carestia i dificultat en l’accés a l’habitatge; l’aparició i persistència d’àrees amb profundes problemàtiques socials i el desgavell del mapa administratiu. La concurrència d’aquestes mancances fa que bona part del territori de Catalunya conegui avui problemes que afecten la sostenibilitat ambiental, l’eficiència funcional, l’equitat social i la competitivitat econòmica del país. La incapacitat manifestada al llarg de més de vint anys per part del Govern de la Generalitat ha abocat el conjunt de Catalunya a una situació d’indefinició d’una estratègia territorial que descrigui i orienti les polítiques de gestió del territori i del conjunt dels espais naturals amb criteris de racionalitat i qualitat. Per això subsisteixen i s’agreugen aquests problemes de caire urbanístic, paisatgístic, funcional i ambiental. OBJECTIUS 1. Impulsar un nou model de ciutat compacta i accessible ambientalment sostenible i socialment equitativa tot revisant la normativa urbanística i el planejament territorial per tal de garantir-ho. 2. Dotar les ciutats d’equipaments i espais lliures, que possibilitin la coexistència de funcions variades, amb un equilibri entre funcions productives i residencials mitjançant l’impuls d’actuacions de rehabilitació urbana, donant major rellevància i connexió als espais públics i millorant l’eficiència i la universalització dels serveis urbans. Així mateix, es millorarà la qualitat ambiental de les ciutats a través d’actuacions diverses que passen per la reducció i millora de la gestió dels residus, la millora de la mobilitat i l’accessibilitat, l’increment de l’eficiència energètica i la millora de la qualitat ambiental urbana (olors, sorolls, parcs, espais públics accessibles, etc.). 3. Canviar l’actual política d’ocupació del sòl, de regeneració dels espais periurbans, de protecció dels espais naturals, de valoració dels espais agrícoles i forestals, per una ocupació sostenible del sòl. 297 �4. Fer realitat una política d’usos del territori que recuperi el concepte d’espai natural, espai agrari, espai obert i abandonar definitivament la idea que l’únic centre d’interès és l’àmbit urbà o urbanitzable. 5. Promoure activament la conservació dels espais naturals i la preservació de la biodiversitat. 6. Dissenyar un nou model territorial general, que sigui sostenible pel que fa al medi ambient, i que per a la seva aplicació tingui en compte el món local, que és qui ha de planificar els usos del sòl no urbanitzable. Així mateix, s’establirà de comú acord amb el món local el sistema d’espais lliures i de connectors biològics. MESURES Elaborar i aprovar de manera immediata, amb la participació de tots els agents implicats, els plans territorials per a cadascuna de les regions de Catalunya, pendents des de l’aprovació de la Llei de política territorial de 1983, i essencials per establir les grans directrius d’ordenació del territori en matèria d’infraestructures, espais oberts, habitatge i grans equipaments. Incorporar als plans territorials i generals, atenent a les recomanacions de la Unió Europea, estudis d’impacte estratègic per mantenir el model de la ciutat mediterrània, on el paisatge també és un element de qualitat de vida i garanteix la cohesió social, permet un estalvi d’energia, de sòl, de recursos naturals i de temps. Establir també, en aquests estudis, suficients àrees periurbanes obertes i no edificades, que s’han de convertir en les infraestructures bàsiques per garantir la biodiversitat i que actuïn com a connectors biològics entre el camp i la ciutat. Millorar els espais naturals L’administració forestal no té ni direcció ni orientació clares. El balanç de la política del Govern de CiU pel que fa a la protecció dels espais naturals, especialment mitjançant la figura del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) de 1992, és força decebedor, ja que 10 anys després de la seva aprovació només s’hi ha invertit prop del 10% dels recursos previstos i pràcticament no s’han desenvolupat els mecanismes de gestió i protecció programats. L’acció del Govern en la delimitació dels espais de la Xarxa Natura 2000 (tant els llocs d’importància comunitària com les zones d’especial protecció per a les aus proposades), acumula un retard inexplicable i ha estat fruit de continus requeriments per part la CE per incompliments en els requisits de protecció dels hàbitats. Només cal posar com exemple l’Estratègia Catalana per a la Conservació i l’Ús Sostenible de la Biodiversitat que el Govern està elaborant, en compliment d’una resolució del Parlament de 1997 i per tal d’assumir les iniciatives de la Unió Europea, amb uns resultats francament modestos i una participació social limitada. En l’àmbit forestal (no hem d’oblidar que a Catalunya hi ha prop de 2 milions d’hectàrees forestals, el 61% del territori), es disposa d’una llei pròpia forestal des de 1988, d’un pla general de política forestal de 1994 i del Centre de la Propietat Forestal, creat el 1999, que no s’han desenvolupat amb el corresponent pla de producció forestal ni amb les línies bàsiques d’orientació sobre la gestió aplicada dels boscos. Això ha contribuït, així mateix, a la proliferació i la gravetat dels incendis forestals. Aquest fet s’ha agreujat amb les 298 �actuacions erràtiques i alguns cops contradictòries dutes a terme pels diversos departaments que han tingut, o tenen, competències en el tema (Medi Ambient, Agricultura i Interior). La natura a protegir no és només la que està inclosa en alguna de les figures jurídiques actuals, sinó que cal tenir especial cura pel que fa a conreus, pastures, boscos, rocams i muntanya alta, rius i zones humides, litoral i mar, etc., i s’ha de considerar i gestionar en conjunt. A Catalunya hi ha una política caracteritzada per la manca d’acció en la gestió dels espais naturals, així com per la inexistència d’una autèntica xarxa interconnectada d’espais i d’una estructura amb participació cívica que asseguri una gestió responsable i eviti la pèrdua progressiva de biodiversitat. L’aplicació dels mecanismes disciplinaris en matèria d’espais naturals protegits ha estat molt limitada, cosa que explica la proliferació extraordinària d’agressions que han patit molts espais naturals, fins i tot reserves integrals i reserves naturals, sovint promogudes per administracions públiques, i que el govern de CiU a la Generalitat ha tolerat amb una completa passivitat. OBJECTIUS 1. Impulsar una autèntica estratègia de protecció i conservació del medi natural i de la biodiversitat. 2. Ordenar les polítiques referents a la natura, els boscos i el paisatge mitjançant normatives específiques i amb el desenvolupament d’instruments administratius adequats. MESURES Coordinar l’estratègia amb les directives europees, la política agrària i el planejament territorial. Incorporar els ens locals en la gestió del medi. Crear els parcs naturals del Montgrí–Medes, del Pla de l’Estany, del Montsec, dels secans de Lleida i de les muntanyes de Prades. Crear les reserves naturals de la Timoneda d’Alfés i dels Aiguamolls del Baix Empordà. Consolidar la xarxa de parcs naturals, tornant la il·lusió als equips humans que hi treballen, i potenciant la conservació de la biodiversitat, l’ús públic, l’educació ambiental i la integració de les comunitats que hi viuen. S’establiran formes de gestió compartida per canalitzar oportunitats i optimitzar esforços i recursos en agrupacions d’espais d’interès natural. Per exemple, a les 299 �comarques gironines: l’Albera, Cap de Creus, aiguamolls de l’Alt Empordà, Montgrí–Medes, aiguamolls del Baix Empordà, zona volcànica de la Garrotxa, Alta Garrotxa, les Gavarres, etc. Això mateix s’hauria de fer als espais del litoral, a tots els del Pirineu, a l’anella verda metropolitana, als espais de l’Ebre, de la Catalunya Central i a les terres de Lleida. Establir eines de coordinació entre les xarxes d’espais naturals de les diferents administracions. Estudiar i establir parcs naturals transfronterers, i potenciar la xarxa Natura 2000. Protegir la flora amenaçada de distribució restringida, creant la nova figura de microreserva de flora a la Llei d’espais naturals. Recuperar l’estany d’Ivars, l’estany de Sils i diversos estanys dessecats de la plana empordanesa. Aprovar un pla de protecció dels amfibis. Instaurar plans d’eradicació d’espècies invasores animals i vegetals (cranc americà, visó americà, tortuga de Florida, plomall de la Pampa, etc.). Crear bancs genètics de flora amenaçada i endèmica, fruiters tradicionals i races ramaderes autòctones. Conservar i recuperar les dunes litorals. Iniciar i en algun cas mantenir els programes de seguiment a llarg termini dels bioindicadors de l’estat de salut ambiental (papallones, ocells, etc.). Incidir en la interconnexió dels diversos espais protegits, assegurant la sostenibilitat i la multifuncionalitat del bosc en un àmbit de desenvolupament rural. Crear, ampliar i potenciar com a reserves marines les costes del Montgrí i del Garraf. Convertir els vells fars en equipaments d’educació ambiental i de recerca científica. Assegurar la protecció de tots els espais naturals que queden al litoral català. Protegir el litoral Actualment Catalunya és una de les zones costeres mediterrànies amb una major pressió turística i urbanística i, per tant, està sotmesa a una forta degradació i a greus problemes de contaminació i regressió. A això cal afegir el que ha estat en aquests darrers anys una política inadequada i insuficient dels espais litorals (competències entre l’administració central, titular del domini públic maritimoterrestre; l’administració autonòmica, que pot intervenir al litoral en funció de les seves competències en ordenació territorial i en 300 �medi ambient, i l’administració local, responsable del manteniment de platges i de la gestió urbanística). OBJECTIUS 1. Promoure els diferents usos combinats a la costa (naturals, pesquers, recreatius, etc.). Preservar o potenciar la pesca artesana (trasmall, palangre, etc.) davant d’altres arts més agressius per als fons marins. 2. Aplicar una gestió integrada veritable i efectiva que resolgui, per la via de l’acord i el conveni, l’actual dispersió i conflictivitat competencial, i donar coherència a les diverses actuacions mitjançant l’elaboració d’un pla de gestió, actuació i protecció. Aquest pla ha de preveure: a) La compatibilització dels diferents usos a la costa (naturals, pesquers recreatius, etc.). Per això cal establir reserves marines dels hàbitats essencials per les espècies més importants, i preservar i potenciar la pesca artesanal (trasmall, palangre, etc.) davant d’altres arts més agressius per al fons marí. b) La protecció ambiental de les platges per tal de preservar al màxim la qualitat sanitària de les aigües de bany i informar i predir la ciutadania sobre el seu estat. c) La definició de la xarxa d’espais protegits de la costa (inclou fons propers), on no només es tingui en compte la singularitat sinó que es garanteixi la connectivitat ecològica entre els diferents espais. d) La creació de nous espais protegits, especialment els que es troben en una situació de major risc, com els herbassars de posidònia oceànica (principalment a les costes del Maresme), els fons tous sedimentaris poc profunds o els anomenats fons detrítics costaners, com ara zones amb Gorgona eunicella sp. (davant les costes del Garraf, entre d’altres). e) La defensa dels ecosistemes litorals i marins importants. f) Actuacions emblemàtiques de foment del turisme sostenible. 3. Millorar les condicions del litoral. 4. Incidir positivament en la qualitat de les aigües que desemboquen al litoral. 5. Mantenir un grau de protecció que equilibri la demanda de creixement del sector nauticoesportiu i la necessitat d’apostar per un model de desenvolupament sostenible, la protecció del paisatge i un sector turístic respectuós amb el medi ambient. Per assolir-ho, són necessaris importants canvis en la qualificació dels diferents trams de la costa per incrementar el grau de protecció del litoral català. 6. Redactar un pla de gestió, actuació i protecció integrada del litoral que compti, mitjançant convenis de col·laboració, amb la implicació de tots els nivells competencials: estatal, autonòmic i local. Aquest pla determinarà els programes de protecció necessaris del litoral i fixarà uns criteris generals d’ordenació i gestió. 301 �MESURES Avaluar l’estat actual del litoral català, amb la definició de les diferents tipologies de zones d’acord amb les seves característiques ambientals, socials i econòmiques. Incloure en el pla els primers trams de la costa submergida, tenint en compte la seva importància per a la protecció del sistema litoral. Contemplar els diferents plans sectorials que estan íntimament lligats al litoral, com tota la normativa urbanística: el Pla de Sanejament, els plans d’usos de les platges, la regeneració de platges, la planificació de la pesca en aigües interiors, el Pla de Ports i tots els que tenen vinculació o incidència en la protecció del litoral. Definir una política sostenible al llarg del litoral que comprengui tant la protecció de les zones naturals com la seva compatibilitat amb els usos de lleure i les activitats econòmiques (pesca, activitat dels mariscadors, activitat portuària, etc.). Establir actuacions de recuperació i regeneració de sectors costers degradats, com poden ser zones amb alt índex de contaminació, zones humides amb fortes afeccions o àrees amb sobreexplotació urbanística. Determinar les mesures de protecció i correcció que siguin necessàries a cada tram del litoral. Establir les fases d’implantació del pla i els diferents programes que en derivin (qualitat de les aigües de bany, recuperació de fons marins, recuperació d’espais naturals, etc.). Crear una autèntica xarxa d’àrees protegides marines i costeres, definint quins espais en formen part i quin grau de protecció hauran de tenir (en funció dels hàbitats existents, però també amb criteris per garantir la connectivitat ecològica a totes les zones preservades de la costa). Dotar de més protecció determinats fons marins i espècies com els herbassars de posidònia oceànica. Definir nous espais protegits i programar el desenvolupament de plans específics de gestió que garanteixin la seva conservació o la seva compatibilització amb determinades activitats que ja es fan ara. Coordinar, amb la normativa urbanística vigent, mesures i normes específiques per incorporar als nous plans urbanístics i a la revisió del planejament dels municipis costers per tal de garantir actuacions respectuoses amb el litoral. Inventariar la situació del domini públic, establint quines són les ocupacions il·legals i fixant un programa de regularització. Regular les activitats pesqueres potenciant la pesca d’arts menors i regular les explotacions d’aqüicultura marina. És del tot necessari disposar d’un veritable cos de guardapesques. 302 �Avaluar la qualitat sanitària de les aigües litorals per tal d’aplicar la nova Directiva d’aigües de bany. Potenciar, mitjançant convenis i altres instruments legals, els mecanismes de participació, col·laboració, cooperació i coordinació entre totes les administracions implicades. Establir un major grau de protecció a diverses zones de la costa catalana com són: el nord de la Costa Brava, des del port de Portbou al port de Roses; la Costa Brava centre, des de la platja de Pals a la de Castell, a Palamós; i tota la Costa Brava sud, des de Sant Feliu de Guíxols fins a Blanes. Dins de cada tram hi ha àrees que preocupen més que d’altres i que necessiten una protecció especial, com la zona de Garbet a Colera, la zona afectada per una possible ampliació del port de Llafranc, i la possibilitat de construir ports al municipi de Tossa o a la zona de Pinya de Rosa, a Blanes. Instal·lar elements flotants o plataformes estacionals a les cales de la Costa Brava com a alternativa a la construcció d’instal·lacions permanents o que es perpetuï el fondeig d’àncores o de morts de formigó que arrosseguen i destrueixen el fons marí. Incorporar al Pla de Ports directives específiques en la línia d’exigir la implantació de tècniques de fondeig no agressives com les utilitzades a les Illes Medes (barrines). Aquesta mesura s’ha de complementar amb un estudi previ del fons marí. Assegurar un major grau de protecció a les platges i roquissars de Tarragona (la Savinosa, l’Arrabassada). Gestionar els residus La gestió dels residus s’ha convertit en un dels problemes ambientals més punyents, mentre no para de créixer el volum de deixalles que es generen. La política de l’actual Govern de la Generalitat és força decebedora en la gestió dels residus domèstics, molt especialment pel que fa als residus agrícoles, industrials, miners, de la construcció, radioactius o, fins i tot, als fangs de les depuradores. L’actual Govern de la Generalitat ha fracassat en els seus intents de trobar ubicacions especials per als abocadors de residus industrials en el territori, un cop demostrada la ineficàcia del Pla de Prevenció i Correcció de la Contaminació de Nitrats del 2000 i dels diversos decrets posteriors. La problemàtica dels purins és especialment greu, ja que continua sense resoldre’s el tractament dels més de 3,3 milions de metres cúbics anuals que genera el sector ramader que són excedentaris, malgrat l’anunci de construir més de vint plantes de tractament a tot Catalunya i de diverses mesures complementàries. OBJECTIUS 1. Avançar en la recerca de solucions efectives i viables en l’àmbit dels residus domèstics, agrícoles, industrials, miners, de la construcció, radioactius i dels fangs de les depuradores. 303 �2. Ajudar a incrementar l’eficiència en les tasques de reciclatge de les unitats familiars. 3. Incorporar als programes de gestió de residus, accions de prevenció d’acord amb els principis establerts a les normatives europees, que marquin objectius quantitatius realistes de reducció de la producció de residus des del seu origen (“el millor residu és el que no existeix”), d’acord amb els mitjans tècnics i econòmics disponibles i dins d’un marc de corresponsabilització mútua per tal de finançar els costos entre totes les administracions competents (central, autonòmica i local). Adoptar mesures legislatives per promoure la utilització dels envasos biodegradables. 4. Contemplar en els programes de gestió de residus, mesures de foment de tecnologies i productes nets, d’increment de la reutilització, de limitació de les substàncies contaminants en els productes, d’educació i sensibilització del consumidor, de creació de les instal·lacions necessàries de tractament i valoració i, molt específicament, de la utilització de substàncies perilloses. 5. Promoure la creació de les infraestructures necessàries per al tractament més adient i el suport a les polítiques locals per a la gestió més eficient dels residus. 6. Apostar decididament per fer un nou programa de gestió de residus municipals. 7. Establir un pla de foment de la utilització del compost procedent del tractament dels residus orgànics en les activitats agrícoles, la protecció del paisatge, la lluita contra l’erosió i la desertització. 8. Garantir el nivell més alt de protecció ambiental i avançar en la recerca de solucions efectives i viables. La política de prevenció, amb la reducció del consum de matèries primeres i d’energia, i la disminució de l’ús de substàncies tòxiques, són les línies mestres d’aquesta protecció. 9. Gravar a origen els productes de difícil reciclatge. MESURES Introduir claus de prevenció en la fabricació, fent assumible l’economia de la durabilitat, la reparabilitat i la millorabilitat dels productes. Afavorir les iniciatives dels fabricants que “dissenyen per al desmuntatge”. Adoptar mesures legislatives per afavorir el reciclatge integral. Introduir un nou marc financer equitatiu i estable, mitjançant la possibilitat d’aplicar figures tributàries que incentivin la correcta gestió de les diferents fraccions dels residus. Incentivar i diversificar els programes de tractament de purins amb tecnologies noves i més adients, prioritàriament amb solucions per a cada granja. 304 �Aplicar codis de bones pràctiques agràries en la deposició del residu com a adob i de la correcta disponibilitat de terres. Impulsar solucions addicionals a escala comarcal mitjançant plantes especialitzades en el tractament de purins. Fomentar i impulsar un nou programa de gestió de residus municipals amb la participació de les administracions implicades. Contaminar menys Un dels problemes més greus que pateixen actualment les concentracions urbanes amb forta activitat industrial i importants volums de trànsit, són els elevats índexs de contaminació i els efectes que això suposa sobre la salut de les persones. L’emissió de gasos a l’atmosfera és, avui dia, un dels temes més candents. La preocupació per l’escalfament del planeta produït per l’efecte hivernacle, el creixent forat de la capa d’ozó, els progressius processos de desertificació i de desforestació, les pluges àcides, etc., són fenòmens que incideixen en les condicions de vida del planeta. Entre el 1990 i el 2000 a Catalunya han augmentat les emissions de gasos d’efecte hivernacle prop del 50%, lluny de les previsions del Protocol de Kyoto. Davant d’aquesta disminució de la qualitat de l’aire, el Govern de CiU s’ha limitat a anunciar estudis per diagnosticar les zones del territori amb fortes emissions de gasos de cara al Pla de Sanejament Atmosfèric i els Plans Graduals de Reducció de les Emissions (especialment en àrees industrials), amb resultats fins ara força modestos. Així mateix, resten pendents de compliment diversos acords parlamentaris per tal d’inventariar amb detall els focus emissors de compostos forans, dioxines i altres compostos orgànics persistents, i alhora cal adoptar un pla de reducció de les emissions de compostos orgànics volàtils. El Govern, fins ara, només ha anunciat la posada en marxa de l’inventari d’emissions i fonts contaminants de Catalunya (EPER-CAT). OBJECTIUS 1. Frenar la producció i el consum d’energia a partir de combustibles fòssils, igual que es planteja a escala mundial, per tal de no incrementar l’efecte hivernacle i de complir els compromisos del Protocol de Kyoto. 2. Cobrir la demanda d’energia mitjançant processos eficaços i el foment d’energies renovables que substitueixin les fonts contaminants o d’alt risc. 3. Millorar la gestió de la qualitat de l’aire i l’entorn dels nostres pobles i ciutats, amb la reducció dels processos de contaminació atmosfèrica, acústica i lumínica, així com els que puguin afectar la salut. 4. Recuperar la qualitat de l’aire, afrontant els aspectes relacionats amb la producció i el consum d’energia. Cal recuperar la qualitat de l’aire i superar l’efecte hivernacle. El nou Govern de la Generalitat ha d’emprar les noves tecnologies per actuar de manera efectiva en aquest àmbit. 305 �5. Establir un marc clar de protecció de l’atmosfera que contempli la regulació i reducció de tot tipus d’emissions per tal de recuperar la qualitat de l’aire que respirem. 6. Posar en marxa actuacions transversals de polítiques d’eficiència energètica i foment de les energies renovables que substitueixin les fonts contaminants o d’alt risc (combustibles fòssils i nuclears); polítiques de mobilitat sostenible i, per tant, de potenciació del transport públic, i aplicació de condicionants ambientals als motors dels vehicles privats; polítiques agrícoles i forestals que permetin la fixació dels gasos emesos; i actuacions de control de la contaminació industrial, amb l’objectiu d’aconseguir una major qualitat atmosfèrica, o de campanyes de sensibilització ciutadana. MESURES Desplegar per tot el territori català la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA). Aplicar els nous requisits imposats per la Directiva 1999/30/CE, de 22 d’abril, relativa als valors límits de diòxid de sofre, diòxid de nitrogen, partícules i plom, que implica un canvi substancial en la gestió de la qualitat de l’aire a Catalunya. Com a resultat de la posada en marxa d’aquestes directrius, cal adoptar plans de sanejament específics per a les zones que superin els valors límits. Establir sistemes d’inspecció i de control efectius per tal de limitar rigorosament les emissions dels diferents sectors i fonts productores de gasos que causen l’efecte hivernacle, tant a través de solucions concretes amb plans específics de reducció a les indústries, com de l’efectiva adequació als requisits de la Llei d’intervenció integral de l’administració ambiental. Actuar, tant a través de les normatives corresponents com articulant les dotacions pressupostàries suficients, per reduir les diferents fonts de contaminació. Crear riquesa de manera sostenible El món de l’empresa comença a veure les oportunitats i els avantatges del desenvolupament sostenible. L’opció pel desenvolupament sostenible s’acabarà imposant en el món empresarial a causa, entre d’altres coses, de la reglamentació ambiental cada cop més estricta, la pressió social envers actituds empresarials més respectuoses amb el medi ambient i l’increment de la sensibilitat ambiental dels consumidors. Malgrat que avui dia encara hi ha moltes empreses que perceben els temes ambientals com una barrera o com un cost afegit, també és cert que n’hi ha moltes que hi veuen una bona oportunitat i que incorporen el desenvolupament sostenible a les seves consideracions estratègiques com una de les vies per assolir avantatges competitius. Moltes d’aquestes empreses que han pres consciència dels temes mediambientals ho han fet com un element bàsic de les seves polítiques de responsabilitat social. Aquestes empreses són conscients de la importància social 306 �d’aquests temes i de la major sensibilitat que té la societat per la defensa del medi ambient. OBJECTIUS 1. Promoure una consciència empresarial nova i cercar la complicitat necessària del sector privat en les decisions i en les transformacions socials que implica el procés cap a la sostenibilitat. 2. Adoptar un model de diàleg o acords voluntaris entre Administració i empresa al voltant dels temes mediambientals. 3. Fixar un marc regulador per a les ecoauditories i ampliar l’obligació de realitzar estudis d’impacte ambiental als plans i programes de l’Administració. 4. Promoure el desenvolupament d’un mercat de productes i serveis més respectuosos amb el medi ambient. MESURES Adoptar un model de diàleg o acords voluntaris entre el Govern, l’Administració i el sector empresarial. Des del Govern cal promoure espais de trobada i de participació per tal d’aconseguir la cooperació de la comunitat econòmica en l’aplicació de les noves polítiques ambientals, per la qual cosa les empreses obtenen del Govern major flexibilitat, ajuts, ampliació de terminis i procés simplificat de llicències per tal que es puguin adoptar als canvis necessaris. Incentivar i promoure l’adopció d’iniciatives tipus “ecoetiquetes” o les ecoauditories. La introducció de les “ecoetiquetes” i la superació de les auditories empresarials col·loca els productes i les empreses en una posició millor en el mercat, ja que els compradors identifiquen que un determinat producte o el comportament d’una determinada empresa és més respectuós amb el medi ambient. Al Govern de la Generalitat li correspon fixar, per la seva part i d’acord amb els agents implicats, un marc regulador per a les ecoauditories i fomentar-ne la generalització. Així mateix, s’ha de comprometre a promoure el desenvolupament d’un mercat de productes i serveis més respectuosos amb el medi ambient. Iniciar una reflexió sobre les possibilitats d’adoptar mesures de “fiscalitat ambiental”. Avançar cap a la democràcia ambiental La necessitat de desenvolupar un nou model de sostenibilitat en el nostre territori obliga a plantejar un nou concepte de societat, en què els ciutadans hauran d’adoptar canvis d’actituds, culturals i de consum. Cap dels objectius anteriors no és possible sense la corresponsabilitat i participació ciutadana. La democràcia ambiental ha de permetre una acció de govern ambientalment sostenible. És necessària una política ambiental que 307 �apropi amb èxit Catalunya a una societat sostenible. Això requereix importants canvis en la vida quotidiana de la ciutadania que fan necessari utilitzar el major nombre possible de mecanismes socials i mediàtics sota nous processos de participació, de democràcia participativa. En aquest sentit, i arran de la Cimera de Rio de 1992, s’adopten iniciatives tan importants com l’elaboració i aplicació de processos de l’Agenda 21 i l’adopció d’estratègies de desenvolupament sostenible. La realització d’una Agenda 21 local esdevé un compromís per a un nou model de sostenibilitat que faci compatible el creixement econòmic amb el medi ambient i la cohesió social, mitjançant polítiques integrades i estratègiques globals. A Catalunya, aquest moviment amb vocació de participació clara de la ciutadania i d’implicació dels diversos sectors econòmics i socials l’ha liderat el món local, principalment els ajuntaments de les grans ciutats, mentre que el Govern català s’ha limitat a publicitar un pla que queda reduït a una simple diagnosi autocomplaent. OBJECTIUS 1. Impulsar una reorientació de l’actual procés i concepció de l’Agenda 21 de Catalunya. 2. Consolidar definitivament el camí de la sostenibilitat amb l’adopció d’una estratègia catalana per al desenvolupament sostenible. És una estratègia pròpia de desenvolupament sostenible, fruit d’un pacte entre la societat i tota l’Administració, capaç de definir unes fites clares, concretes i quantificables, que compti amb la complicitat necessària dels diversos sectors socials i econòmics. 3. Contemplar el cost de la “insostenibilitat” i implementar les mesures de correcció necessàries. 4. Aplicar a Catalunya les propostes que va adoptar la Comissió Europea al Consell Europeu de Göteborg, de juny del 2001, i que defineixen el que ha de ser l’estratègia, per la Unió Europea, capaç de conciliar desenvolupament econòmic, social i ecològic a llarg termini. MESURES Recollir, integrar i donar suport al procés de desenvolupament de l’Agenda 21 local i oferir una base de col·laboració tècnica i econòmica, per tal d’implicar els ajuntaments que encara no han iniciat el procés d’ambientalització. Crear la figura del Síndic Ambiental per tal de defensar els drets de la ciutadania en aquest camp. Disposar, d’acord amb la metodologia establerta de manera genèrica per desenvolupar l’Agenda 21 local, dels requisits mínims que ha d’assolir un municipi per tal de certificar l’adopció d’una Agenda 21. 308 �Elaborar un ampli diagnòstic de la realitat mediambiental a Catalunya, dels avenços i de les mancances, mitjançant un Llibre Blanc del Medi Ambient, amb la participació del món local, dels experts i de les entitats cíviques i conservacionistes. Així mateix, s’elaborarà i es publicarà bianualment un Informe sobre l’Estat del Medi Ambient a Catalunya, que establirà com a referent els indicadors de l’Agència Europea de Medi Ambient. Establir les grans línies estratègiques d’actuació que impliquin i comprometin transversalment tots els departaments de la Generalitat per fixar uns objectius mínims de qualitat ambiental a Catalunya. Per tal de prendre consciència de l’impacte negatiu que el nostre actual estil de vida causa a altres parts del món, es calcularà bianualment la petja ecològica de Catalunya i es proposarà una estratègia de reduccions graduals d’aquest indicador. Implementar un programa d’educació ambiental amb la participació de tots els sectors afectats i adreçat especialment al jovent. Recuperar el consens ambiental A Catalunya els conflictes ambientals són a l’ordre del dia. La correcta gestió dels residus, el sanejament de les aigües, la producció d’energies netes, etc. requereixen instal·lacions i una ubicació concreta en el territori. Aquestes decisions no sempre gaudeixen del consens necessari i sovint han originat greus problemes de convivència ciutadana. El fenomen del “no a casa meva” o “no en el meu pati del darrere” s’ha estès com un dels comportaments característics de les societats desenvolupades, davant del qual és responsabilitat de l’Administració posar els mecanismes i mitjans per tal d’aconseguir els consensos i acords necessaris. Així mateix, en els darrers anys se succeeixen en molts dels territoris de Catalunya encesos debats ciutadans per a la col·lisió, sovint, de models de creixement enfrontats amb un rerafons mediambiental (la indústria química de Tarragona, per exemple, amb les expectatives turístiques de la ciutat; l’expansió urbanística dels Pirineus amb la necessària preservació del paisatge; el negoci turístic de la costa amb les reclamacions de posar fre a l’ocupació massiva del sòl, etc.). El Govern de la Generalitat, lluny d’atenuar molts d’aquests conflictes, ha optat per actituds d’inhibició, en alguns casos, o per assolir acords puntuals amb determinats sectors, en d’altres, i així ha encès encara més el malestar social a determinats municipis i comarques, com s’ha posat de manifest amb la ubicació dels abocadors industrials o amb l’elaboració del mapa eòlic. OBJECTIUS 1. Recuperar el consens necessari per vèncer el distanciament existent entre els legisladors i els executors de les polítiques públiques, que és font de molts conflictes i tensions. 309 �MESURES Modificar l’actual composició del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible per tal d’assegurar una àmplia representació de tots els sectors socials. Implicar els actors de la societat civil en la definició i seguiment de les polítiques de sostenibilitat mitjançant processos participatius i a partir d’una correcta planificació en l’àmbit ambiental. 310 �6.3. Planificar l’ús del sòl i protegir el paisatge Avui el paisatge es considera com un dels elements que determinen el grau de qualitat de vida d’una societat. El desenvolupament econòmic, les necessitats d’infraestructures i el creixement urbà han superposat noves estructures paisatgístiques a allò que abans eren espais naturals o agraris. L’estratificació del paisatge ha suposat la superposició d’estructures i utilitzacions de sòl en funció de les necessitats socioeconòmiques de cada moment. Les perifèries urbanes i les zones costaneres són les zones més maltractades des del punt de vista paisatgístic. El planejament territorial a Catalunya té importants deficiències. Avui dia subsisteixen greus mancances en l’ordenació del territori català, entre d’altres, per exemple, la noredacció dels plans territorials parcials (amb l’excepció del recent Pla Territorial Parcial Terres de l’Ebre); la manca de planejament urbanístic a 181 municipis, que signifiquen el 19% del territori, i l’incompliment en la redacció i execució dels plans d’espais d’interès natural. La incapacitat manifestada al llarg de més de vint anys per part del Govern de la Generalitat ha abocat el conjunt de Catalunya a una situació d’indefinició d’una estratègia territorial que exposi i orienti les polítiques de gestió del territori i del conjunt dels espais naturals amb criteris de racionalitat i qualitat. Per això subsisteixen i s’agreugen problemes de caire urbanístic, paisatgístic, funcional i ambiental. Entre els que afecten el territori i el paisatge cal destacar els següents: el consum accelerat del sòl; la problemàtica irresolta dels residus urbans, agropecuaris i industrials; la urbanització poc ordenada i matussera d’espais de valor paisatgístic, i la manca d’una definició estratègica de les polítiques de paisatge. OBJECTIUS 1. Gestionar de manera adequada els espais lliures. 2. Frenar l’excés d’ocupació de sòl. 3. Impulsar polítiques transversals orientades al desenvolupament de polítiques territorials i paisatgístiques reals i efectives. Les polítiques de paisatge han d’estar relacionades amb les polítiques d’ordenació del territori i les de caràcter ambiental. 4. Definir lògiques d’utilització del sòl i conservació dels entorns que permetin racionalitzar-ne els usos i compatibilitzar-los amb les activitats productives necessàries. 5. Promoure plans territorials del paisatge que li han de donar caràcter jurídic, desenvolupar mesures per protegir-lo, fer compatible el progrés econòmic amb la preservació del paisatge, millorar la percepció de l’entorn, ajudar a desenvolupar un urbanisme més integrat als entorns, integrar adequadament els equipaments i les infraestructures en el paisatge, facilitar l’habitabilitat del territori, reduir els costos socials dels problemes mediambientals i orientar les polítiques turístiques. 311 �Els plans territorials del paisatge són projectes de concertació entre el conjunt de les comarques de cada una de les set vegueries. Definiran i fixaran els principis directors per a la conservació i afectació del paisatge, i coordinaran totes les polítiques que, de manera transversal, afectin el conjunt de l’entorn paisatgístic. Aquest plans han de fomentar l’accessibilitat als paisatges i la difusió del concepte del paisatge entès com a “element essencial del benestar individual”; afavorir la visibilitat i la intervisibilitat dels diferents paisatges; avaluar de manera permanent les activitats que degraden els paisatges; establir objectius de qualitat paisatgística per a cada àmbit de l’ordenament, adequats a la seva escala i a la seva diversitat, i identificar les activitats visualment inadequades amb l’objectiu de resituar-les en emplaçaments no perjudicials per al paisatge. Els plans territorials del paisatge han de ser figures complementàries dels plans territorials parcials i han de tenir caràcter de plans sectorials. Els plans determinaran i concertaran l’adhesió de cada comarca i municipi als objectius determinats en el pla per aquest àmbit d’aplicació, i la participació en els fons plurianuals destinats a la millora del paisatge català. Aquests plans han d’incloure qüestions referents als sistemes de caràcter ambiental en l’àmbit regional en què es determinarà, per a cada zona, el tipus de protecció i d’utilització. Així mateix, els plans han de contemplar les actuacions transversals sobre el conjunt de les unitats locals i comarcals en què les interdependències socioeconòmiques i funcionals actuen sobre el conjunt del paisatge. Els plans també han d’incorporar indicacions a les administracions i gestors de les infraestructures, per tal d’incidir en les matèries que condicionen la mobilitat, el disseny de les grans infraestructures i les polítiques de prevenció i protecció davant de les catàstrofes naturals. La protecció del paisatge només serà possible si existeixen mesures que garanteixin la preservació del sòl no urbanitzable i, per tant, d’aquells valors agropecuaris, paisatgístics, turístics i ambientals del territori català. Per tal de fer una bona gestió de les actuacions d’interès públic que s’hi hagin de realitzar, així com la compensació dels seus eventuals impactes, el Govern haurà de prendre mesures específiques per protegir l’ús del sòl no urbanitzable. En aquest sentit, les mesures que ha emprendre són de caràcter regulatori i normatiu. MESURES Mesures de protecció del paisatge Donar protecció jurídica al paisatge d’acord amb allò que estableix la Convenció Europea del Paisatge, aprovada pel Consell d’Europa, a la qual s’ha adherit el Parlament de Catalunya. Elaborar plans directors del paisatge per al conjunt del territori de Catalunya, en els quals s’estableixin, en connexió amb el planejament territorial urbanístic i sectorial, els principis, les estratègies i les línies orientadores de la política de paisatge. Establir un fons per a la conservació i millora del paisatge amb l’objectiu de contribuir al finançament d’actuacions de millora i gestió del paisatge. 312 �Crear una taxa urbanística sobre les infraestructures i edificacions en sòl no urbanitzable –a excepció de les destinades a usos agrícoles, ramaders i forestals que respectin la normativa ambiental–, per tal de nodrir el fons per a la conservació i millora del paisatge. Mesures per protegir els usos de sòl no urbanitzable Regular per decret les actuacions i els usos d’interès públic que, pel seu caràcter, s’hagin de realitzar a un sòl que tingui la qualificació urbanística de no urbanitzable, d’acord amb allò que es disposa a l’article 42 de la Llei d’urbanisme de Catalunya. La regulació ha d’establir que els projectes d’actuacions específiques d’interès públic hauran de justificar que, pel seu caràcter, les actuacions i usos previstos s’han d’efectuar en sòl no urbanitzable. Així mateix, quedaran obligats a definir, amb tota precisió, l’ús o els usos corresponents i les obres i instal·lacions necessàries per al seu desenvolupament. Establir que, per a l’aprovació de cada projecte d’actuació específica, es requerirà l’estudi de les repercussions socioeconòmiques, territorials i ambientals previsibles, directes i indirectes, i la declaració del seu caràcter assumible, d’acord amb l’organització de l’espai rural establerta pel planejament general, amb determinació, si s’escau, de les condicions que s’imposaran en aquest sentit. Quan, pel seu objecte, el projecte estigui subjecte a avaluació d’impacte ambiental, l’estudi inclourà aquesta avaluació i la corresponent declaració d’impacte ambiental. Establir l’apreciació positiva de l’interès general del seu objecte, que només hi podrà ser quan es consideri necessària la localització de l’ús o els usos en sòl urbanitzable no sectoritzat i compatible amb els objectius de la política o polítiques sectorials corresponents. Establir la solució satisfactòria, amb càrrec al promotor, del funcionament de les instal·lacions, construccions i edificacions mitjançant la connexió adequada a les xarxes supramunicipals i generals d’infraestructures, dotacions i serveis públics de l’ordenació estructural del planejament general, de manera que, en qualsevol cas, quedi garantit el manteniment de la capacitat, funcionalitat i qualitat de servei dels preexistents. Establir l’assumpció de l’aixecament de les càrregues i del compliment dels restants compromisos previstos per la legislació o l’ordenació urbanístiques o, si s’escau, assumits voluntàriament i, en tot cas, dels compromisos de restauració dels terrenys a l’acabament de l’ús o els usos i conforme al pla definit per aquesta finalitat. Determinar, quan procedeixi, la fixació justificada del termini de vigència de l’ús o els usos atribuïts. Fixar la prestació de garantia davant la Generalitat de Catalunya per import del 10% del cost total d’execució de les obres que es realitzin, per cobrir, si s’escau, les responsabilitats derivades d’incompliments i infraccions, inclòs el pla de restauració dels terrenys. En atenció a les característiques específiques del projecte, el Govern de la Generalitat de Catalunya podrà establir l’import mínim de la garantia prestada fins al 20% del cost total de les obres previstes. 313 �Establir, per tal de compensar l’impacte ambiental que derivi de les actuacions d’interès públic, el pagament d’un cànon per part del promotor, públic o privat, de l’actuació. El cànon tindrà una quantia de l’1% sobre el pressupost total d’execució de les obres, construccions, edificacions i instal·lacions que es realitzin, serà percebut per l’ajuntament o ajuntaments afectats, i el seu import es destinarà a preservar i millorar la qualitat ambiental del municipi. S’establiran figures jurídiques de protecció clara del sòl no urbanitzable i se’n reglamentaran, de manera detallada, els usos permesos. 314 �6.4. El camp, un lloc per viure i prosperar A Catalunya s’ha de superar la visió antagònica entre el camp i la ciutat. La urbanització creixent, la millora de les comunicacions, els canvis dels costums i, sobretot, el fenomen de la mobilitat, han fet el país cada vegada més petit, les diferents comarques i territoris més interdependents, i els pobles i les ciutats més interconnectats. Per superar l’antic dualisme camp–ciutat, hem de tornar el protagonisme al territori, a la rica i variada xarxa de ciutats i pobles i, mitjançant la regionalització, potenciar el món rural, que ha de tenir a l’abast els mateixos serveis i oportunitats que les ciutats. També cal tenir unes ciutats i un país més saludables, més sostenibles i, per això, cal actuar sobre els problemes mediambientals de tot el territori. Cal abordar els problemes amb aquest esperit, sabent que el problema del regadiu de les terres de Ponent o bé el dels boscos de la Catalunya Central són un problema de “país”, igual que la millora de l’aeroport de Barcelona o el tren de gran velocitat. Cada territori té les seves prioritats i tots són prioritaris per al país. La centralització administrativa i política duta a terme pel Govern de CiU des de la Generalitat no ha estat positiva per superar aquest dualisme. Cal un nou govern per enfocar una nova política: la potenciació de les xarxes de ciutats petites i mitjanes que actuen de focus de desenvolupament i servei; la promoció d’estratègies adaptades al potencial de les àrees rurals; el foment d’una agricultura sostenible i competitiva; un turisme respectuós amb el medi; la promoció de la cooperació rural–urbana, i la integració de la perifèria rural a la planificació estratègica de les vegueries, són, entre d’altres, línies de treball inspirades en els programes europeus més acreditats. OBJECTIUS 1. Evitar que els agricultors abandonin el camp i que les zones rurals europees entrin en una etapa de despoblament i de declivi. 2. Promoure uns objectius per al sector rural que complementin les iniciatives específiques que el Pla de Desenvolupament Rural de la Unió Europea preveu per a Catalunya. De fet, les 22 mesures en matèria de desenvolupament rural contingudes en aquest pla per al període 2000-2006, permeten articular tres possibles plans d’actuació diferents. Set mesures es poden agrupar en dos plans als quals l’Estat espanyol ha assignat un caràcter horitzontal i, per tant, que també afecten Catalunya, mentre que les quinze mesures restants, de caràcter optatiu, també han estat assumides, en la seva totalitat, pel Govern de Catalunya. 3. Impulsar un programa d’actuacions específiques per a Catalunya basades en el Pla de Desenvolupament Rural i en altres mesures complementàries, per tal d’evitar el despoblament i de reactivar les zones rurals del Principat. 4. Millorar les condicions de vida en el medi rural. 5. Millorar les oportunitats de treball i de renda de les persones que hi viuen. 315 �6. Enfortir el sector agrari mitjançant una política pròpia que estableixi prioritats específiques orientades a millorar la competitivitat del sector agrari; produir aliments de qualitat i segurs per al consumidor; potenciar els processos de transformació i comercialització dels productes agraris, i impulsar el caràcter multifuncional i sostenible de l’agricultura catalana. Millora de l’hàbitat rural El Govern de la Generalitat ha d’emprendre diverses actuacions per millorar l’hàbitat rural. En primer lloc, en la línia de millora de les infraestructures bàsiques, cal garantir que tots els nuclis de població habitats disposin, en un període màxim de vuit anys, de les infraestructures bàsiques (accés asfaltat, subministrament d’aigua potable distribuïda per xarxa, subministrament elèctric de qualitat, subministrament telefònic i d’accés a les noves tecnologies de la comunicació). En segon lloc, cal assegurar que tots els nuclis rurals de més de 1.000 habitants tindran un sistema de depuració d’aigües residuals. Cal assegurar que tots els municipis rurals, a més dels serveis que prescriu la legislació vigent, puguin oferir habitatge, llar d’infants i escola primària, assistència mèdica primària i transport sanitari eficient, i serveis d’assistència a la gent gran a través de servei domiciliari, centres de dia o residència geriàtrica. La millora dels equipaments també és una altra actuació que s’ha d’emprendre per a la millora de l’hàbitat rural. Tots els habitants del medi rural haurien de poder disposar d’equipaments bàsics de caràcter esportiu, cultural i d’ús i divulgació de les noves TIC, d’acord amb els programes d’equipaments mínims definits per les associacions municipals. El paisatge constitueix un valor cultural i un actiu econòmic per a les zones rurals. Per això les mesures específiques referents a la preservació del paisatge també tindran un efecte positiu en el desenvolupament del medi rural. Foment de l’activitat econòmica del medi rural La formació professional en l’àmbit rural, a més de participar en el conjunt de polítiques pròpies d’aquest sistema formatiu, s’ha d’adequar de manera específica a la realitat socioeconòmica de la zona i a la previsió de demanda del mercat laboral, especialment a les necessitats dels nous jaciments d’ocupació en aquest àmbit (atenció a la gent gran, serveis turístics, activitats mediambientals, etc.). L’accés i l’ús de les tecnologies de la informació i de les comunicacions constitueix avui un factor imprescindible per a la realització de les diverses activitats que incideixen en el desenvolupament rural. Per això, des del Govern de la Generalitat cal promoure les condicions per accedir-hi i facilitar la divulgació del seu ús en l’àmbit rural. Cal establir actuacions concretes encaminades a ajudar els joves que s’incorporen a l’activitat agrària. El nou Govern de la Generalitat, a partir del model de la iniciativa LEADER +, ha de promoure plans de desenvolupament rural integrat a la resta de l’àmbit rural, especialment a zones d’agricultura mediterrània de secà i de muntanya, i a les zones més deprimides, on no s’assoleixi la renda mitjana de Catalunya. 316 �MESURES Habilitar línies d’ajuda específica adreçades als emprenedors que vulguin desenvolupar un projecte econòmic no agrari en nuclis de població de fins a 2.000 habitants. Hauran d’acreditar la viabilitat del projecte, la seva formació per desenvolupar-lo i un compromís de continuïtat de la iniciativa. Impulsar plans de desenvolupament rural integrat a les zones d’agricultura mediterrània de secà i de muntanya, i a les zones més deprimides, on no s’assoleixi la renda mitjana de Catalunya. 317 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.02. Activitat política Description An account of the resource Recull la documentació generada en relació a Pasqual Maragall en la seva activitat als partits i associacions d'àmbit polític: Front Obrer de Catalunya (FOC), Convergència Socialista de Catalunya (CSC), Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Partido Socialista Obrero Español (PSOE), Ciutadans pel Canvi (CpC). Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Programa electoral del PSC a les eleccions al Parlament de 2003 Creator An entity primarily responsible for making the resource Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Ciutadans pel Canvi Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Llibret Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Ciutadans pel Canvi Eleccions Parlament de Catalunya Catalunya Federalisme President de la Catalunya. Generalitat Description An account of the resource 317 p. Abstract A summary of the resource. Programa electoral de PSC-CpC per les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-11 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Programes electorals https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/5/2673/BolAnUrb_1975_n2_CumplimientoInversion_PM_LD.pdf c94f6acc5c883ec8d1b5a8160f0ae5fc PDF Text Text BOLETIN DE ANALISIS URBANO Gabinete Téenieo de ~maeión del Ayuntamiento de&reelona ~~~~ No2 Otoño 75 ~~,~ • .~ SUMARIO Artículos. F. Hernández Gutiérrez y Juan B. López Cayetano: Informes sobre la polución atmosférica en Barcelona durante el año 1974. Alberto de Rovira Mola, en torno a la coordinación integradora horizontal de las Haciendas municipales. F. Aramburo: Una metodología para la determinación indirecta de la renta a nivel Municipal, Comarcal o Metropolitano. P. Maragall, la dualidad productor-ciudadano en el programa de actuación municipal. Notas. P. M.: Cumplimiento de la inversión municipal programada 1963-68, 1969-74. Datos. M. G. C.: Relació d'Associacions de Velns que publiquen revistes o butlletins. J. G. D.: Indice de desvalorización de la peseta en Barcelona. �Cun1plimiento de la znverszon municipal programada 1963-68, 1969-74 P. M. El primer período de seis años comprende los programas provisionales 1963-64 y 1965-68: el segundo período de seis años coincide con el programa 1969-74. La inversión total en el primer período fue de 10.000 millones y en el segundo de 22.000 millones, en pesetas corrientes. En pesetas contantes de 1969 los totales son, respectivamente, de 12.000 y 18.000 millones, es decir, un promedio de 2.000 millones/año en el primer período y de 3.000 millones/año en el segundo. «Vialidad» es el sector con prioridad absoluta en 1969-74, frente a «Transportes» en 1963-68. La inversión en «Urbanismo y vivienda», baja de año en año, excepto en 1974. En términos globales el grado de cumplimiento de! programa fue más satisfactorio en 1969-74 (79 % ), que en el período anterior. En pesetas constantes, los resultados ya no son tan halagüeños (64% de cobertura de lo programado). La dispersión del grado de cumplimiento es menor en 1963-68. La programación 1969-74 fue en este sentido, menos «eficaz»: la estructura prevista de la inversión fue menos respetada que en el período anterior. Las causas de incumplimiento no pueden atribuirse, en general, a los presupuestos extraordinarios, pues la serie de grados de cumplimiento sin tales presupuestos (que publica anualmente la Memoria del G. T. P.) no es superior al indicado 79 %, excepto en un año (1972). Si excluimos el sector transporte de esa serie, en cambio, sí que es mejor el grado de cumplimiento de la programación sin presupuestos extraordinarios. Conviene hacer una aclaración en cuanto a la política de suelo (incluida en Urbanismo y vivienda). Las cifras anuales en descenso, relativas a la inversión realizada, no concuerdan aparentemente con los datos de adquisición de suelo a título oneroso que se publican en las Memorias del G. T. P. y eme muestran un progreso sustancial (excepto en 1974, véase Tabla 0). Ello se debe a que tales datos de adquisición de suelo incluYen tanto las adquisiciones pagadas por el Ayuntamiento como las financiadas por concesionarias o contratistas (segundo cinturón, accesos a túneles del Tibidabo), en tanto que los datos de inversión excluyen la mayoría de estas últimas. TABLA O Adquisición de suelo a título oneroso Viales Ptas. 1969 1970 1971 1972 1973 1974 Total Has. -121,2 -- 212,3 143,3 252,0 782,2 237,8 0,29 0,07 13,36 21,48 1,82 -1.748,8 -37,02 Esp. verdes Ptas. Has. --24,3 44,0 67,5 61,8 122,2 123,2 Equipos Has. Ptas. -22,0 -- 29,5 95,4 49,1 25,8 30,8 0,51 3,17 1,65 18,77 3,95 --- -- -- 252,6 24,10 9,64 37,2 18,2 26,2 93,4 63,7 -443,0 - -238,7 Vivienda Ptas. Has. No se dispone de datos completos. Valores en millones de pesetas. 49 -- 5,69 - -- 0,10 0,21 -0,31 - Total Ptas. Has. -161,5 258,8 311,9 363,0 930,3 395,7 -2.427,2 - -38,9 21,6 41,2 114,9 102,7 - 319,3 �TABLA 1 Inversión realizada por sectores 1969-74 (millones de pesetas corrientes) 1969-74 Total % 627,9 1.483,8 2,8 6,7 1969 1970 1971 1972 1973 1974 1970-74 Total % Servicios generales Cultura Sanidad y asistencia social • 116,7 179,7 94,1 229,5 126,1 296,11 113,2 259,4 106,1 390,1 71,7 128,3 511,2 1.304,7 2,5 6,5 139,3 214,2 207,6 210,8 206,6 242,1 1.081,3 5,4 1.220,6 5,5 IV. Urbanismo y vivienda V. Vialidad • VI. Zonas verdes y deportivas 473,4 560,8 435,0 1.146,0 463,0 1.870,4 460,1 2.275,6 397,8 1.806,5 482,2 1.819,6 2.238,9 8.918,1 11,1 44,3 2.712,3 9.478,9 12,2 42,8 101,9 290,0 268,3 196,4 260,0 78,3 1.093,0 5,4 1.194,9 5,6 32,9 32,5 32,7 23,9 234,2 92,2 415,5 2,1 447,5 2,0 377,8 45,8 568,3 23,4 400,2 65,1 694,8 292,11 741,9 56,5 607,2 1.103,5 3.012,4 1.541,3 14,9 7,6 3.390,2 1.587,1 15,3 7,2 2.027,9 3.033,2 3.730,2 4.527,2 4.199,7 4.625,8 20.116,1 100,0 22.144,0 100,0 l. n. m. vn. vm. Abastecimiento Transportes y circu!ación. IX. Otros Total TABLA 1 bis Inversión realizada por sectores 1969-74 (millones de pesetas constantes 1969) 1 Servicios generales 11 Cultura 111 Sanidad y Asistencia Social . IV Urbanismo y Vivienda V Vialidad VI Zonas verdes y deportivas . vn vm Abastecimiento Transportes y circulación IX Otros • Total • Notas: lndice desvalorización 1969 1970 1971 1972 1973 1974 Total % 116,7 179,7 139,3 88,7 216,4 202,0 110,6 260,3 182,1 92,3 211,4 171,8 77,4 284,11 150,8 45,3 81,1 153,0 531,0 1.233,7 999,5 2,911 6,91 5,60 473,4 560,8 101,9 410,2 1.080,7 273,5 406,0 1.640,3 235,3 375,1 1.854,6 160,1 290,4 1.318,7 189,11 305,2 1.150,0 49,5 2.260,3 7.605,1 1.010,1 12,70 42,6 5,66 32,0 377,8 45,8 30,6 535,9 22,1 28,7 351,0 57,1 19,5 566,3 238,6 171,0 541,6 41,3 58,3 383,7 697,4 340,1 2.756,3 1.102,3 1,91 15,4 6,2 2.027,4 2.860,1 3.271,4 3.689,7 3.065,11 2.923,5 17.837,9 100,00 1,00 0,943 0,877 0,81 5 0,730 0,632 NOTAS: Fuente: Memorias G .T. P . 1970-74; Coste Analíticos 1969. - La inversión del año 1969 (igura en In fuente en un formato distinto en cuanto a la clasificación sectorial: parte de la inversión en Vialidad (Obras Conjuntas) y Zonas verdes (Nuevos espacios verdes) figura incluida en el apartado de Urbanismo. - ConteJtldo de los grandes sectores: T. - Administración general; Policía Municipal; Extinción de incendios (y en 1969 Parque Móvil). II. - Enseñanza: M useos (Zoo); Otros actividades. liL - Salud Público y Asistencia Médica; Asistencia Soc.ial; Cementerios; Pompas Fúnebres. IV . - Planteamiento urbanfstico; Gestión urbarusticn; Absorción suburbios y vivienda. V. - Estructuras viales; Alcantarillado; Pavimentación; Alumbrado. VI. - P arques y J ardines; Nuevo espacios verdes ;Instalaciones deportivas . VII. - Abastecimiento de Agua; Mercados centrales y Matadero; Mercados zonales. VU1. - Transportes de superficie; T ransportes subterráneos; C irculación. IX. - Limpie7.a viarin; Recogida y tratamiento basuras: Depuración aguas residuales. 50 �TABLA 2 Inversión realizada y prevista por sectores 1969-74 (millones de pesetas corrientes) Realizada Total 1969-74 Prevista Total 1969-74 (1) 1 Servicios generales n Cultura 111 Sanidad y Asistencia Social IV V VI VII VIII IX % (2) % Grado de cumplimiento Desviación (1)/(2) % (1)- % (2) 627,9 2,8 720,6 2,6 0,87 1.483,8 6,7 1.609,5* 5,8 0,92 1.220,6 5,5 1.018,8 3,6 1,19 + 0,2 + 0,9 + 1,9 . 2.712,3 12,2 5.385,7 19,3 0,50 -7,1 . ..•. 9.478,9 42,8 9.369,4 33,5 1,01 + 9,3 Zonas verdes y deportivas 1.194,9 5,6 5,6 0,76 0,0 Urbanismo y Vivienda . Vialidad . 1.563,8** 447,5 2,0 814,7 2,9 0,54 -0,9 Transortes y Circulación 3.390,2 15,3 5.810,4 20,8 0,58 -5,5 Otros (limpieza) 1.587,1 7,2 1.645,0 5,9 0,96 + 1,3 Total . . . . 22.144,0 100,0 27.938,3 100,0 0,79 Abastecimiento ''' ''"' / / Sin Zoo. / Con Zoo y Nuevos espacios verdes TABLA 2 bis Inversión realizada y prevista por sectores 1969-74 (millones de pesetas constantes 1969) Realizada 1 11 m IV V VI VIl VIII IX Servicios generales 531,0 Cultura Sanidad y Asistencia Social Prevista 720,6 Grado de Cumplimiento (1)/(2) 0,74 1.233,7 1.609,5 0,77 999,0 1.018,8 0,98 Urbanismo y Vivienda 2.260,3 5.385,7 0,42 Vialidad 7.605,1 9.369,4 0,81 Zonas verdes y deportivas 1.010,1 1.563,8 0,65 Abastecimiento 340,1 814,'7 0,42 Transportes y Circulación z.756,3 5.810,4 0,47 Otros (Limpieza) 1.102,3 1.645,0 0,67 17.837,9 27.938,3 0,64 Total . ;)1 �TABLA 3 Inversión realizada por sectores 1963-68 (millones de pesetas corrientes) 1963 1 11 1964 1965 1966 1967 1968 Total % Senicios generales 42,9 43,7 20,7 38,3 65,2 88,5 299,3 3,0 Cultura 61,7 53,6 102,5 86,4 159,5 193,8 657,5 6,6 36,3 33,5 65,9 104,1 121,7 118,9 480,4 4,8 258,4 367,4 366,0 313,7 248,3 281,4 1.835,2 18,5 178,9 212,0 306,1 470,0 427,5 496,0 2.090,5 21,1 115,5 39,2 79,6 76,0 96,7 104,4 511,4 5,2 326,4 325,0 336,6 324,0 114,7 95,4 1.522,1 15,4 220,1 201,5 218,2 283,5 384,9 841,6 2.149,8 21,7 64,1 64,1 64,1 39,4 123,3 355,0 3,6 1.340,0 1.559,7 1.760,1 1.657,9 2.343,3 9.901,2 100,0 111 Sanidad v Asistencia Social IV Urbanismo y Vivienda V Vialidad VI Zonas verdes y deportivas VIl Abastecimiento VIII Transportes y circulación IX Otros senicios urbanos Total • 1.240,2 TABLA 3 bis Inversión realizada por sectores 1963-68 (millones de pesetas constantes 1969) 1963 1 Senlcios generales 11 . Cultura 111 Sanidad y Asistencia Social IV Urbanismo y Vivienda V Vialidad VI Zonas verdes y deportivas VII Abastecimiento Vlll Transportes y circulación IX . ... 1965 1966 1967 1968 Total % 63,6 59,2 25,1 44,5 70,7 91,1 354,2 3,0 91,4 72,6 124,5 100,5 173,1 199,6 761,7 6,4 53,8 45,6 80,1 121,1 132,0 122,4 555,0 4,7 382,9 497,5 444,7 364,8 269,4 289,8 2.249,1 19,0 265,1 287,0 371,9 546,6 463,8 510,9 2.445,3 20,7 171,1 53,1 96,7 88,4 104,9 107,5 621,7 5,3 483,7 440,0 409,0 376,8 124,4 98,3 1.932,2 16,4 326,2 272,8 265,1 329,7 417,6 866,8 2.478,2 21,0 86,8 77,9 74,5 42,7 127,0 408,9 3,5 1.814,4 1.895,0 2.047,0 1.798,8 2.413,6 11.806,8 100,0 Otros servicios urbanos Total • 1964 1.838,0 ;) 2 �TABLA 4 Inversión realizada y prevista por sectores 1963-68 (millones de pesetas corrientes) 1 Servicios generales 11 Cultura 111 Sanidad y Asistencia Social IV V VI Desviación %(1)-%(2) Realizada (1) % Prevista (2) 299,3 3,0 314,8 2,2 0,95 + 0,8 657,5 6,6 903,7 6,3 0,73 + 0,3 480,4 4,8 689,5 4,8 0,70 % Urbanismo y Vivienda . 1.835,2 18,5 2.895,0 20,3 0,63 -1,8 Vialidad • 2.090,5 21,1 3.348,4 23,5 0,62 -2,4 511,4 5,2 463,1 3,2 1,10 + 2,0 1.522,1 15,4 1.922,7 13,5 0,79 + 1,9 2.149,8 21,7 3.294,8 23,1 0,65 -1,4 355,0 3,6 422,4 3,0 0,84 +0,6 9.901,2 100,0 14.254,4 100,0 0,69 Zonas verdes y deportivas VII Abastecimiento VIII Transortes y Circulación IX Grado de cumplimiento (1)/ (2) Otros servicios urbanos Total . TABLA 4 bis Inversión realizada y prevista por sectores 1963-68 (millones de pesetas constantes 1969) Realizada (1) VI VII Desviación %(1)-%(2) 3,0 426,2 2,2 0,83 + 0,8 6,4 1.223,6 6,3 0,62 + 0,1 555,0 4,7 933,6 4,8 0,59 -0,1 Urbanismo y Vivienda . 2.249,1 19,0 3.919,8 20,3 0,57 - 1,3 Vialidad . 2.445,3 20,7 4.533,7 23,5 0,54 -2,8 621,7 5,3 627,0 3,2 0,99 + 2,1 1.932,2 16,4 2.603,3 13,5 0,74 + 2,9 2.478,2 21,0 4.461,2 23,1 0,55 -2,1 408,9 3,5 571,9 3,0 0,71 + 0,5 11.806,8 100,0 19.300,5 100,0 0,61 Zonas verdes y deportivas Abastecimiento VIII Transortes y Circulación IX % 761,7 111 Sanidad y Asistencia Social V Prevista * (2) 354,2 1 Servicios generales 11 Cultura IV % Grado de cumplímiento (1)/ (2) Otros servicios urbanos Total • q Se aplica el índice de desvalorización para 1964 (previsiones 1963-64 y 1965-68). s:3 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02.02. Gabinet tècnic de programació Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1965-1978 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació sorgida de l'activitat realitzada al Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Cumplimiento de la inversión municipal programada 1963-68, 1969-74 Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Ajuntament de Barcelona Gestió pública Administració local Gabinet tècnic de programació Economia Barcelona Description An account of the resource n.2 Otoño 75, p. 49-53 Source A related resource from which the described resource is derived Boletín de análisis urbano Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Publisher An entity responsible for making the resource available Gabinete Técnico de Programación del Ayuntamiento de Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1975-10 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 796 Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/5/2672/BolAnUrb_1975_n2_DualidadProductorCiudadano_PM_LD.pdf 875b502b41cde330a23ae705127cbac6 PDF Text Text BOLETIN DE ANALISIS URBANO Gabinete Téenieo de ~maeión del Ayuntamiento de&reelona ~~~~ No2 Otoño 75 ~~,~ • .~ SUMARIO Artículos. F. Hernández Gutiérrez y Juan B. López Cayetano: Informes sobre la polución atmosférica en Barcelona durante el año 1974. Alberto de Rovira Mola, en torno a la coordinación integradora horizontal de las Haciendas municipales. F. Aramburo: Una metodología para la determinación indirecta de la renta a nivel Municipal, Comarcal o Metropolitano. P. Maragall, la dualidad productor-ciudadano en el programa de actuación municipal. Notas. P. M.: Cumplimiento de la inversión municipal programada 1963-68, 1969-74. Datos. M. G. C.: Relació d'Associacions de Velns que publiquen revistes o butlletins. J. G. D.: Indice de desvalorización de la peseta en Barcelona. �La dualidad productor-ciudadano en el programa de actuación municipal PASCUAL El Ayuntamiento, como productor de serviciOs públicos locales, mide las necesidades de la ciudad en términos ante todo físicos (camas de hospital, dis!Jensarios, plazas escolares, puntos-luz, m2 pavimentados, equipo de extinción de incendios, etcétera ... ), tras un examen simplificado de los factores de la demanda (población, movilidad, población en edad escolar, superficie viaria, siniestralidad, parque de vehículos, etc .... ). La relación entre aquellos parámetros físicos y esos factores de demanda o variables de base ha sido denominada estándar; «estándar deseado» si corresponde a la dotación física que los técnicos municipales consideran óptima, o «estándar real o existente» si se refiere a la situación actual. La diferencia entre el estándar existente y el deseado, referida a toda la ciudad, constituye el déficit físico o conjunto de necesidades acumuladas en el sector o servicio en cuestión. Este déficit, valorado a los costes unitarios corrientes de la dotación física indicada al principio (coste de construcción por plaza escolar, cama de hospital, punto-luz, etc .. .. ), arroja el déficit en términos monetarios y la suma de esos déficit por sectores constituye el déficit total o parcial de necesidades acumuladas. En programas anteriores se comparaban tres elementos para asignar los recursos disponibles: (1) el vector o serie de déficits sectoriales, (2) la suma total de recursos de inversión disponibles y (3) los llamados costes de crecimiento o nuevas ~ARAGALL necesidades, es decir, la serie por sectores de costes monetarios de dotar al nivel deseado a las unidades de demanda (nueva población, nueva superficie viaria, etc .... ), que se supone aparecerán durante el período programado. El criterio utilizado para la asignación de recursos se desdoblaba así: primero se reserban a cada sector o servicio los recursos precisos para cubrir los costes de crecimiento, que se consideraban prioritarios ,y luego se repartían los recursos sobrantes entre los mismos sectores en proporción a un índice de capitación, D/ N, que relaciona el déficit (D) con el nivel relativo de capitalización o equipo existente (N). Los problemas que plantea esta manera de proceder son varios. Unos se refieren a la fase de medición y otros a la fase de reparto o asignación. Todos estos problemas pueden resumirse en uno: el lenguaje de los productores (los técnicos y servicios municipales) no es el mismo que el de los ciudadanos, y el cálculo de las preferencias por parte de los técnicos municipales puede no corresponder a las preferencias comunitarias, aunque tenga una racionalidad. Es muy difícil conocer las preferencias comunitarias en productos de consumo colectivo por la vía usual del mercado, al menos en muchos sectores. Entonces es el técnico municipal el que propone (y el representante o concejal el que implícitamente aprueba) cuáles son las dotaciones �deseadas para la ciudad. Para ello los técnicos se basan en comparaciones ínter-ciudades e información no sistemática acerca de las preferencias comunitarias expresadas por distintos canales. Por otra parte, en la fase de medición, al pasar de déficit físico a déficit valorado en dinero, se utiliza un coste unitario no discutido. Normalmente hay diversas formas de producir un resultado en términos de servicio público, y a esa diversidad corresponde una diversidad de costes unitarios. P. ej., la construcción de escuelas puede utilizar o no elementos estandarizados o prefabricados, las camas de hospital costarán más o menos según el tamaño del mismo, la coordinación de obras de vialidad puede ahorrar costes (ahorro que se reflejará en el coste unitario del punto-luz, del m. lineal de alcantarilla renovada o del m2 de pavimentación), la utilización de sistemas de control de pérdidas en la red de abastecimiento de aguas puede disminuir el coste unitario de ofrecer un m3 de agua, etc. Además, a partir de un grado de cobertura de las necesidades reflejadas en el estándar, este último no basta para reflejar las preferencias comunitarias. Así, el objetivo de disponer de tantas plazas escolares de E.G.B. como niños en edad escolar, deja de ser reflejo de los deseos comunitarios cuando las familias piden no sólo esa plaza para sus hijos, sino una plaza a una cierta proximidad de la vivienda, con una determinada proporción máxima alumnosjaula y alumnosjmaestro, proporción que a veces es más exigente que los parámetros legales, etc .... El ideal del planificador sería disponer de una función de bienestar social que relacionase una serie de indicadores sectoriales de dotación con el bienestar global, especificando la forma de la relación y el peso de cada indicador sectorial. La maximización de esta función, sujeta a la restricción impuesta por una ecuación de balance relacionando recursos disponibles y costes unitarios (previamente discutidos en cuanto a su eficacia), daría como resultado el valor óptimo a adoptar por cada indicador sectorial. Pero este ejercicio es impracticable. Solo podemos aproximarnos a este ideal y aún de una forma indirecta, pues no conocemos ni la forma en que los componentes sectoriales se relacionan con el bienestar global, ni el peso de cada sector dentro de esta relación. Pero implícitamente estamos suponiendo ese conocimiento cuando consideramos que el bienestar global (Z) se maximizaría, dentro de lo admitido por los recursos disponibles (l) si, dados unos costes unitarios, la proporción de inversión Ii en cada sector (-) es equivalente al nivel relativo 1 Di D de descapitalización ( - - 1 -). Y eso es lo que Ni N hicimos en el programa 1969-74 y en el proyecto 1973-78 con los recursos sobrantes tras la cobertura de los costes de crecimiento. Podría pensarse que una función lineal del tipo Z = F (x1 x2 ... x) = n ~ S (x.- x.), donde x. es 1 1 1 S un indicador de situación en el sector i y x. es el 1 indicador o estándar deseado, expresase un tipo de ordenación de las preferencias similar a la implícita en nuestro programa *. Pero una función lineal no daría como resultado de la maximización condicionada un criterio consistente en hacer similares los grados de descapitalización relativa de los sectores. En cambio, suponiendo dos sectores x e y, una función del tipo donde x es la dotación del sector x en el período t t - y es la dotación del sector y en el período t t - sujeta a la condición de que 1 X +1 = 1 (2) y es decir, de que las inversiones en los sectores x e y totalicen un quantum 1 de inversión disponible, ''' Ver P. M. "Sobre la selección de inversiones", en Boletín de Aná.l.isis Urba no lllÍm. 1, abril 1975, y Luis Racionero "Cuantific ación y agregación de medidas de bicoe¡¡tar regional '', comunicación n In 1 Reunión General de Servicios de Estudios Económicos, Madrid, Dic. 1973. Lt(j �siendo así que las molestias producidas por la incomodidad de malos pavimentos existentes pueden no poseer la misma urgencia, dentro de la escala presumible de preferencias de la ciudad, que los perjuicios causados por la escasez de camas hospitalarias. Problemas de este tipo no cabe resolverlos mediante una labor de especificación matemática más elaborada de la función que expresa las preferencias comunitarias, aunque sí hay que intensificar el esfuerzo por obtener informaciones más próximas al lado de la demanda (probablemente por vía de encuesta), lo cual nos acercará a un conocimiento más detallado de la forma de la función de preferencias, del peso de cada indicador en ella y de cuáles son los indicadores idóneos. De lo que se trata ahora fundamentalmente, a nuestro entender, es (a) de extremar el rigor en el análisis de los estándares por el lado de la oferta, desagregándolos por barrios o distritos, añadiendo componentes de calidad ,análisis de congestión y calidad de los servicios, y (b) de discutir económicamente Jos costes unitarios y su eficacia. Indirectamente, al adoptar estos dos objetivos en el presente programa, estamos en la buena vía para conseguir un acercamiento entre los lenguajes del productor de servicios locales y el consumidor de los mismos -elemento clave, a nuestro entender, de la filosofía del programa, en la fase en que estamos, y problema cuya solución persiguen los esfuerzos que a nivel teórico y empírico se realizan en el campo de la economía pública urbana para especificar funciones de bienestar comunitario y medir los indicadores sectoriales qt1e las componen. Esto es así porque al ofrecer a la ciudad (p. ej.), una información desagregada por barrios, distritos o zonas de los estándares, tanto existentes como deseados, que hasta ahora se ofrecían sólo para la ciudad en conjunto, nos estamos aproximando al ciudadano y a su forma de experimentar los déficits: una elección entre destinar recursos para mejorar la dotación de zonas verdes a nivel de toda la ciudad o incrementar la dotación de camas has- sí que tiene un maXJmo para valores de la inversión sectoriales que cumplan la condición Iy Dy e y -1- - - D- -e X X S X S donde D = y - y D = x y '/ .¡:. x x ,y e , e t yx son los costes unitarios en Jos sectores respectivos. Esta condición, que teniendo en cuenta la condición (2), puede escribirse también 1 D e y y y - - - - - - - donde D = DX eX + D y ey I D es muy similar a la condición 1 D e D y y y - - - - -- : - donde N = e (Y ) N Y y t-1 T N contenida en nuestro programa, con la diferencia de que en éste, el déficit relativo del sector viene ponderado por el nivel relativo de capitalización. La función de bienestar implícita en el programa es, pues, del tipo (1). Este rodeo formal permite comprobar hasta qué punto la ordenación de prioridades implícita en nuestro programa es sólo una entre las muchas posibles -tantas como distintas especificaciones posibles de la función de bienestar social relativa a servicios locales. Se postula en el programa no solo que la ciudad prefiere estar lo más cerca posible del estándar deseado en cada sector, sino que prefiere aproximarse a ese óptimo en forma proporcional en todos los sectores, tomando como base de la proporción una formulación de objetivos y de la situación existente en el sector que no tiene en cuenta la posibilidad de distintos grados de urgencia entre las diversas demandas. Un ejemplo: si el Ayuntamiento actuara en solo dos sectores, Pavimentación y Hospitales, y el estándar deseado de esos sectores estuviera cubierto en un 1/2 y 3/5, respectivamente, siendo el déficit abmluto de 2.000 millones en ambos sectores por igual, el primero (pavimentación) obtendría más recursos de inversión que el segundo (hospitales), 47 �pitalarias puede representar para el ciudadano una alternativa sobre la que le sea imposible pronunciarse razonablemente; en cambio una alternativa que especifique los efectos a nivel de barrio o distrito de tal elección, suministrando información relativa a las dotaciones existentes a ese nivel y a la ubicación física de las mismas, permite a cada zona pronunciarse coherentemente con sus intereses, minimizar los desplazamientos precisos, evaluar el nivel de congestión de los equipamientos y, en definitiva, comparar las dotaciones ínter-zonas y tratar de reducir o compensar las disparidades. Algo semejante ocurre si se le ofrece a la ciudad la posibilidad de discutir los costes implicados en la obtención de objetivos previamente fijados. El consumidor de servicios locales está entonces en mejores condiciones para apoYar o desaprobar alternativas, y el productor de esos servicios se ve obligado a mejorar sus técnicas de producción al verse privado de la facilidad que supone la ignorancia del demandante acerca de tales técnicas y especialmente acerca de la posibilidad de adoptar técnicas alternativas. En realidad es el mismo productor quien al verse forzado a explicitar, por decirlo así, su función de producción, tiende a adoptar la técnica o procedimiento que minimice sus costes. El incremento de la información, por tanto, lejos de constituir el punto de partida de una competencia desaforada por obtener niveles comparativos mejores, promueve una competencia que es expresión de un mejor conocimiento de las necesidades y recursos a nivel global, facilita el siempre difícil ejercicio de relacionar esos datos globales con las necesidades y preferencias tal como cada ciudadano individualmente los experi- menta. Nos referimos a un incremento de la información relevante al nivel de las comunidades inferiores dentro de la ciudad (barrios o zonas) y de los costes inherentes a la producción de los servicios que esas comunidades reclaman. Producir esta información implica un esfuerzo conjunto de los servicios municipales y el órgano de programación y coordinación -esfuerzo que en muchos casos puede parecer excesivo o no claramente justificado. Sin embargo, en una fase dinámica de las relaciones sociales urbanas como la que estamos viviendo, fase en la que las comunidades de base están llevando a cabo por sí mismas una tarea intensa de información y comparación, la no realización de tal esfuerzo por el lado de la oferta equivaldría al desbordamiento de la misma por unas demandas imposibles de evaluar sistemáticamente que se impondrían en cada caso según el grado extremo de su urgencia y de su poder de negociación. No solo la planificación no existiría sino que los servicios tendrían que soportar costes y realizar esfuerzos adicionales para adaptarse a un permanente cambio en las proporciones sectoriales de la oferta. Hay indicios de que estos cambios de ritmo, con sus elevados costes marginales, están ya produciéndose, si bien en la mayoría de los casos no se trata de modificaciones drásticas en la composición sectorial de la oferta (cuya inercia es notoria), sino que se deben a desajustes en el proceso financiación-ejecución y en el equilibrio territorial de la oferta. Es preciso actuar pronto para disponer del sistema de indicadores que nos permitan una mejor ordenación de la oferta, un aumento de la eficiencia de los servicios y una mejora sustancial en la transparencia de las relaciones entre oferente y demandantes o Ayuntamiento y ciudadanos. � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02.02. Gabinet tècnic de programació Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1965-1978 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació sorgida de l'activitat realitzada al Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource La dualidad productor-ciudadano en el programa de actuación municipal Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Ajuntament de Barcelona Planificació Gestió pública Gabinet tècnic de programació Ciutadania Barcelona Description An account of the resource n.2 Otoño 75, p. 45-48 Source A related resource from which the described resource is derived Boletín de análisis urbano Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Publisher An entity responsible for making the resource available Gabinete Técnico de Programación del Ayuntamiento de Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1975-10 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 796 Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/5/2671/BolAnUrb_1975_n1_SobreSeleccionInversiones_PM.pdf f04fa361acdeba1a5009b37991aa75b8 PDF Text Text BOLETIN .DE ANALISIS URBANO Gabinete Téenieo de ~maeión del ~ntamiento de Bareelona ~~~~ Nol SUMARIO Verano 75 .,~,,. Artfculos. J. M. Canals, La estructuración locacional de las profesiones en Barcelona, 1972. J. A. García Durán, Notas sobre la función de costes públicos urbanos. P. Maragall y M. Giménez, Los precios del suelo y el tamaño de las ciudades en el area regional de Barcelona. Notas. G. Lucena Ocaña, La renta del territorio municipal metro- politano de Barcelona. Cinco versiones. J. A. García Durán, La valoración de la riqueza urbana en Gran Bretaña. , P. Maragall, Sobre la selección de inversiones. -- r �Sobre la Selección de Inversiones PoR PASCUAL MARAGALL Los índices de prioridad tilizados para el reparto proporcional de la inversión en el Programa (ver FA «Metodología para la selección de inversiones~, lEAL Dic. 73) son del tipo D puesto que D N Déficit d Eq. . 1 eXIstente . Ulpo cap1ta = Equipo =---=-------=--=--=----=-capital deseado Ed = 4 D E e =2 -=4 N Sector 1 1 3 1 4. (--) 3 E d -Ee Ee D N 11 = = Sector ll 1 3 1 8. (--) 3 y la inversión en el período siguiente seguirá siendo proporcional al estandar deseado por la variable de base ( = equipo deseado). Caso 2.0 seado Dos sectores con igual equipo de- Sector 1 Sector ll Ed = 8 Ed Ee Si 1 = 3 se invertirán 1 en el primer sector y 2 en el segundo, con lo que la situación final es: ¿Significa este tipo de índice una prima para los sectores muy capitalizados, o para los poco capitalizados? ¿Prevalece la tendencia histórica de inversión por sectores dado este criterio de selección? Estas y otras preguntas cabría formularse en el supuesto de que la incidencia del ejercicio de selección fuera real, pero también en la situación actual en que sirve de punto de referencia. Contra lo que pueda suponerse, el criterio señalado favorece más a los sectores atrasados que a los sectores muy inversores en el pasado. Un sencillo cálculo lo demostrará: Caso 1.0 Dos sectores con igual nivel relativo de capitalización = 1 Sector 1 1o bien = Ed 1Ed Si los recursos de inversión disponibles {1) son por ejemplo, = 6, se invertirá 2 en el primer sector y 4 en el segundo, con lo que ambos se cubrirá el déficit totalmente (Ed = E e ). donde Ee Ed1 Ed-Ee Ee con lo que el reparto de la inversión sería proporcional al equipo deseado. -N - -----------------Nivel de capitalización N = -E = Ed = 10 E e D = 8 D = 10. (4) N E e =4 D -- = 8 N 46 Sector ll = 2 40 Ed = 10 E e = 5 D = 5 D = 10. (1) = 10 N �DÉFICIT ESTIMADO EN 1971 (Sectores de inversión continua) La inversión será pues más que inversamente proporcional al equipo existente, (4: 1 en vez de 5: 2). Si I = 1O, se repartirá en 8 para el primer sector y 2 para el segundo. Situación final Sector 1 Sector 11 Ed 10 E e = 10 10 7 e El sector que antes cubre su déficit es el más atrasado, suponiendo equipos deseados equivalentes. Paradójicamente este criterio contrario a la tendencia histórica de la inversión puede explicar el poco éxito de la programación, si aquella tendencia se traduce en presiones proporcionales a la hora de asignar recursos (mayor peso decisorio de los sectores más capitalizados). Ahora bien, dentro mismo del marco de este criterio de selección es posible manipular las cosas para salvar la contradicción apuntada, dado que los estándares se fijan por los técnicos (y mayormente por los técnicos de los sectores correspondientes) y no son objeto de una valoración social, ni siquiera simulada por un gabinete económico. Así, es posible pensar que los sectores más capitalizados sean los más ambiciosos en la formulación de objetivos, los que más «hinchan» relativamente sus estándares deseados. Supongamos el mismo ejemplo anterior con diferentes grados de «inflación de estándares»: Sector 1 Ed = 10 E 2 e d Ee en% Pavimentación Alcantarillado Alumbrado SUB-TOTAL 5.300 2.200 625 8.100 44.4 18.4 5.2 68.0 Parques y jardines Instalaciones deportivas SUB-TOTAL 2.302 287 2.319 17.0 2.4 19.4 Salud pública y Asistencia médica Asistencia social SUB-TOTAL 345 108 453 2.9 0.9 19.4 Educación Museos y Cultura SUB-TOTAL 100 377 477 0.8 3.2 4.0 FUENTE: Proyecto Programa pág. 183. Casi la mitad del déficit de los sectores que podríamos llamar «pequeños» (de inversión continua) se atribuye a Pavimentación, y el 68 % a vialidad en conjunto. (La cosa no varía mucho si consideramos la totalidad de los sectores -inversión continua y discontinua- y añadimos a los de vialidad los dos conectados con la creación de casco urbano, Estructuras viales y Gestión urbanística: la participación de éstos en el déficit total es del 45 % - o bien 60 % del total sin Remodelación, sector éste al que no se asigna en la práctica ninguna inversión). Sector 11 «E» En 10° pesetas 10 = 5 pero «E d» está hinchado 1,5 veces, por ejemplo. (E d real = 6,66) en relación al estándar dese&do del sector I. Entonces al obtener 2 de inversión (ver más arriba, caso 2. 0 ) se sobrepasa en el primer ejercicio el E real (E final = 7 > 6,6). e e Un ejemplo de distorsión en el sentido indicado podría ser el de los sectores de vialidad y concretamente pavimentación. Veamos las siguientes cifras del proyecto de Programa 1973-1978: De 1968 a 1971 el déficit o necesidades acumuladas (NA) de los sectores de vialidad ha disminuido poco (menos que el promedio): 47 �Pavimentación Alcantarillado Alumbrado D1fcrencia NA NA 31-XII-1968 31-XII-1971 5.366,2 2.414,6 735,5 5.296,4 2.194,4 626,5 69,8 220,2 109,0 8.516,3 8.117,3 399,0 última página). Parece que hay una reducción en los viales existentes estimados y un aumep.to de los previstos o deseados (ver también pág. 156) - lo cual de paso repercute no ya en Pavimentación sino en Alcantarillado, que calcula sus necesidades sobre la base de los metros lineales de vialidad. También el mejor conocimiento de las calidades (ver pág. 112) puede haber inducido a una reevaluación de las inversiones necesarias (aunque sobre 13 M de m. 2 de viales pavimentados, 1972, nueve se consideran de calidad «admisible», «buena» o «muy buena»). Tal revisión de estándares, especialmente si obedecen a un mejor conocimiento del equipo existente no es objetable en sí. En cambio la selección de inversiones se enfrenta con el problema de comparar los estándares resultantes en este sector con los de otros sectores quizás menos preocupados por la calidad o por un conocimiento detallado de su situación. Tal comparación presenta dificultades como hemos dicho al principio (véase también el tratamiento del problema de la agregación de indicadores sectoriales en Luis Racionero << Cuantificación y agregación, medidas de bienestar regional», 1 Reunión General de Servicios de EstL:dios Económicos, Madrid, diciembre 1973, donde sin embargo se presta la mayor atención al problema estricto de la medición por encuesta de indicadores simples) .* La consecuencia de esta situación podría ser la sugerida antes: la selección de inversiones en el Programa por medio de los índices de prioridad D/N quizás refleje el peso político y la preparación técnica de los sectores antes que una ordenación cualquiera de preferencias sociales. FUENTE: Proyecto Programa pág. 183 (datos en 10° pesetas). Sin embargo la participación de estos sectores en la inversión total en los años 1969, 1970 y 1971 ha sido muy fuerte (y es creciente en 19721973): 1969 1970 1971 1969-1971 806,6 1.792,9 560,8 425,5 Vialidad 3,730,4 8.791,7 2.027,9 3.033,4 Total 21,6 14,0 27,6 % Vial/Total FUENTE: Memoria Gabinete Técnico de Programación. Si estimamos los costes de crecimir"lto de vialidad para este período 1969-1971 en unos 250M anuales (aproximadamente los costes de crecimiento anuales del período 1973-1978, pág. 197) las necesidades acumuladas deberían haberse reducido en una cuantía igual al total de la inversión menos 750 M ,es decir, unos 1.000 millones. La reducción admitida, sin embargo, es sólo de 400 M (ver tabla pág. 183). ¿Qué ha ocurrido con los 600 M restantes? La inflación no puede explicarlo todo. Evidentemente se ha producido una elevación de los estándares deseados, una disminución de la estimación de los existentes y1o un aumento de los costes unitarios. La revisión de la estadística de viales en 1972 puede explicar la <<inflación de estándares» (ver págs. 102-3 y 112 del Proyecto Programa y especialmente la nota a la tabla de esta * Véase en este trabajo una enumeración de alternativas en la construcción de funciones agregadas de bienestar social. Una de ellas. F (x1 x• ... xn) ~ (xi xn) (donde xi es un indicador de situación en el i y xs es el indicador o estándar deseado) es similar a la implícita en nuestro Programa. = 48 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 02.02. Gabinet tècnic de programació Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1965-1978 Type The nature or genre of the resource Sèrie Description An account of the resource Documentació sorgida de l'activitat realitzada al Gabinet Tècnic de Programació de l'Ajuntament de Barcelona. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Sobre la selección de inversiones Creator An entity primarily responsible for making the resource Maragall, Pasqual, 1941- Type The nature or genre of the resource Article Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Ajuntament de Barcelona Planificació Gestió pública Economia Description An account of the resource n.1 Verano 75, p. 46-48 Source A related resource from which the described resource is derived Boletín de análisis urbano Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Publisher An entity responsible for making the resource available Gabinete Técnico de Programación del Ayuntamiento de Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1975-06 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Arrangement Information on how the described materials have been subdivided into smaller units. UI 796 Articles https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/24/2670/20030915_Activitat_Govern_Alternatiu.pdf 4134d497c8de5d407c1c5722b98826d1 PDF Text Text L’ACTIVITAT DEL GOVERN ALTERNATIU Grup parlamentari Socialistes-Ciutadans pel Canvi 15 de setembre de 2003 �1. QUÈ ÉS EL GOVERN ALTERNATIU. Objectiu. Funcions. Composició  El Govern Alternatiu és l’equip de dones i homes encarregat d’oferir una nova política per a Catalunya. L’encapçala Pasqual Maragall com a president i el formen el Conseller Primer i deu consellers i conselleres i un secretari general. Un conseller adjunt i quatre conselleres adjuntes s’integren també en el Govern Alternatiu.  El Govern Alternatiu va ser creat per Pasqual Maragall, president del Grup Parlamentari Socialistes – Ciutadans pel Canvi l’11 d’octubre de 2000.  El seu objectiu és doble: l’elaboració de propostes de polítiques públiques que el Partit dels Socialistes de Catalunya i Ciutadans pel Canvi posaran en marxa en un futur Govern de la Generalitat i el seguiment i valoració crítica de les actuals polítiques del Govern de la Generalitat.  Les seves principals funcions són: - La generació de propostes alternatives a les polítiques del Govern actual i l’elaboració de projectes de polítiques públiques en matèries no abordades per l’actual Govern, tot aplicant el programa electoral del PSC-CpC. - Fer un seguiment crític de cadascun dels departaments de la Generalitat i de les seves polítiques. - Incrementar la presència dels membres del Govern Alternatiu i dels diputats que integren els equips de cada Conselleria alternativa en els diversos sectors econòmics, socials, professionals, etc. i en el territori. - Contribuir a l’acció parlamentària de proposta i oposició. - Incrementar la notorietat i presència mediàtica de l’acció parlamentària i d’oposició del Grup parlamentari.  El Govern Alternatiu, durant els tres anys d’existència, ha cobert una funció important: - ha generat un mètode de treball (anàlisi de situació i propostes alternatives); - ha preparat i posat en marxa un equip de col·laboradors tècnics sense el qual no hagués estat possible la tasca del Govern Alternatiu 2 �- ha produït un conjunt molt ampli de projectes de polítiques públiques a aplicar pel futur Govern de la Generalitat, d’abast desigual: molt àmplies (dossiers-marc) o molt específiques (dossiers executius).  El treball del Govern Alternatiu ha tingut també efectes polítics directes: - en l’acció parlamentària d’oposició (moció de censura, proposicions, interpel·lacions, etc.) - en l’elaboració i presentació pública del programa de les 17 mesures, que s’han basat en la feina del Govern Alternatiu - en l’aportació al futur programa electoral i de govern.  Durant la legislatura el Govern Alternatiu ha fet 3 sortides al territori on ha tingut ocasió de presentar els diversos plans territorials per a cada un dels casos i trobar-se amb els sectors més representatius del territori. - Govern Alternatiu de Girona: 12 de febrer de 2002 - Govern Alternatiu de Lleida: 14 de gener de 2003 - Govern Alternatiu de Tarragona: 25 de febrer de 2003 3 �-  Composició del Govern Alternatiu: President President Pasqual Maragall Conselleries Conseller Primer, d’Educació i de Treball Joaquim Nadal Consellera adjunta d’Educació Assumpta Baig Conseller adjunt de Treball Josep M. Rañé Conseller d’Economia i Finances Martí Carnicer Conseller de Presidència i Justícia Josep M. Vallès Conseller de Governació i Interior Antoni Siurana Consellera de Salut i Benestar Social Marina Geli Consellera adjunta de Sanitat Carme Figueras Conseller d’Universitats, Indústria i Societat de la Informació Miquel Barceló Consellera adjunta d’Universitats Montserrat Duch Consellera adjunta per la Societat de la Informació Teresa Serra Conseller de Cultura i Audiovisual Josep M. Carbonell Conseller d’Agricultura, Comerç i Turisme Ramon Vilalta Consellera de Medi Ambient Montserrat Tura Conseller de Política Territorial Oriol Nel·lo Conseller d’Infraestructures Manel Nadal Secretari General Andreu Morillas 4 �2. EL CONSELL TÈCNIC. Funcions. Composició actual  Constitueixen el Consell Tècnic el Conseller de la Presidència, el Conseller d’Economia, els/les Consellers/es Adjunts/es, el Secretari General del Govern Alternatiu i els/les Secretaris/es Tècnics/ques. Presideix el Consell Tècnic el Conseller de la Presidència o, en la seva absència, el Conseller d’Economia.  El Consell Tècnic és l’encarregat de preparar els projectes i propostes que s’estudiaran i aprovaran per part del Govern Alternatiu. Cada Conselleria sota la direcció del Conseller alternatiu, ha creat un equip de treball amb diversos diputats coordinats pel corresponent Secretari Tècnic. Josep M. Vallès Conseller de Presidència i Justícia Martí Carnicer Conseller d’Economia Àlex Masllorens Assumpta Baig Josep M. Rañé Marc López Carme Figueras Pilar Malla Caterina Mieras Montserrat Duch Teresa Serra Roberto Labandera Joan Surroca Josep Clofent Marta Camps Francesc Boya Antoni Sabaté Secretari tècnic de Presidència i Justícia Consellera adjunta d’Educació Conseller adjunt de Treball Secretari tècnic de Governació i Interior Consellera adjunta de Sanitat Secretària tècnica de Benestar Social i Sanitat Secretària tècnica de Benestar Social i Sanitat Consellera adjunta d’Universitats Consellera adjunta de Societat de la Informació Secretari tècnic d’Universitats, Indústria i Societat de la Informació Secretari tècnic de Cultura i Audiovisual Secretari tècnic d’Agricultura, Comerç i Turisme Secretària tècnica de Medi Ambient Secretari Tècnic de Política Territorial Secretari Tècnic d’Infraestructures Andreu Morillas Secretari General 5 �3. MECANISMES DE FUNCIONAMENT El Govern Alternatiu es reuneix cada 15 dies, els dimarts. Des de la seva creació ha celebrat 53 reunions i ha aprovat 86 projectes. El Consell Tècnic es reuneix els dimarts en que no hi ha reunió de Govern Alternatiu per preparar els dossiers que aprovarà el Govern Alternatiu. Aquests dossiers han estat elaborats pels equips de cada Conselleria i amb la col·laboració de grups de suport ad hoc. Des de l’inici de l’actual període parlamentari, el Govern Alternatiu estudia en cada sessió un dossier departamental, en el que s’analitza una Conselleria del Govern també de la Generalitat, es valora el seu funcionament i les necessitats de reorganització futures. 4. PROJECTES DEL GOVERN ALTERNATIU Conselleria Aprovats  Educació i Treball 7  Economia i Finances 6  Presidència i Justícia 8  Governació i Interior 4  Salut i Benestar Social 15  Universitats, Indústria i Societat de la Informació 11  Cultura i Audiovisual 4  Agricultura, Comerç i Turisme 7  Medi Ambient 6  Política Territorial 9  Infrastructures 9  TOTALS 86 6 �Els projectes aprovats pel Govern Alternatiu agrupats per conselleries són:  Educació i Treball - Política d’Escola Bressol - Polítiques d’Ocupació per a Catalunya - Escola i Municipi: Proposta de devolució de l’educació als Ajuntaments - Política d’Escola Rural - Pla de Formació Professional - L’educació, servei públic bàsic. Més i millor educació - Informe sobre construccions escolars  Economia i Finances - Política pressupostària. Pressupost alternatiu - Proposta de finançament autonòmic - Informe sobre finançament local - Proposició de Llei de creació del Tribunal de Defensa de la Competència - Avaluació i projecció pressupostària del Govern Alternatiu - Dades més significatives del Pressupost de la Generalitat de Catalunya per al 2003  Presidència i Justícia - Informe sobre la Llei Electoral - Política alternativa per a la millora del servei de l’administració de justícia a Catalunya - Proposta de mesures penals alternatives - Proposta de Política Penitenciària - Informe sobre el Dret Civil català - Dossier informatiu relatiu a la transposició de directives europees a l’ordenament jurídic català - Política d’immigració - Polítiques per a infants i adolescents en situació de risc social  Governació i Interior 7 �- Informe sobre prevenció d’incendis a Catalunya - Pla de seguretat pública de Catalunya - Informe sobre la Llei d’Ordenació del sistema de Seguretat Pública de Catalunya - Informe sobre el desplegament dels Mossos d’Esquadra  Salut i Benestar Social - Informe sobre immigració (nova ciutadania) - Política de seguretat i qualitat alimentària i creació de l’Agència de Seguretat Alimentària - Política sobre pobresa i exclusió social - Accions positives per a la igualtat d’oportunitats - Pla d’atenció domiciliària - Pla per a la prevenció i eradicació de la violència contra les dones - Polítiques de suport a la Família - Pla de vellesa - Ús racional dels medicaments - Proposta per a la regulació de les medicines naturals - Política de salut mental - Compromís per a la millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat - Un compromís de govern per la qualitat del model sanitari català del segle XXI - Política d’immigració - Polítiques per a infants i adolescents en situació de risc social  Universitats, Indústria i Societat de la Informació - Informe sobre la liberalització del sector elèctric de Catalunya - Informe sobre el Model Federal de Ciència i Tecnologia - Nova política universitària per a Catalunya: les universitats catalanes en el marc de la societat del coneixement - Informe de situació del Pla estratègic Catalunya en xarxa - Pla de promoció del disseny industrial 8 �- Programa de promoció econòmica local - Propostes d’actuació per a l’ampliació de la xarxa secundària de transport de gas - Informe sobre l’administració oberta de Catalunya - Proposta de reforma de la xarxa de centres d’innovació tecnològica, grups consolidats de recerca i centres d’excel·lència - Noves polítiques de la societat de la informació i recursos informàtics de la Generalitat - Política industrial  Cultura i Audiovisual - Pla d’Infrastructures culturals territorials - Proposta de reforma de la Llei de la CCRTV - Consell de la Cultura i les Arts - Projecte per a la promoció dels ensenyaments artístics  Agricultura, Comerç i Turisme - Informe sobre l’agenda del camp català. Planejament del 2000 - Informe sobre la crisi del sector boví - Proposició de Llei de turisme - Política agrària a Catalunya: Pla de desenvolupament rural - Política agrària a Catalunya: Pla de regadius - Una estratègia de futur per al sector agroalimentari català - Política de comerç i turisme  Medi Ambient - Pacte català de l’aigua - Pla rector d’avingudes de Catalunya - Democràcia ambiental: les agendes 21 a Catalunya - La qualitat de les aigües a Catalunya - Pla integral de gestió del litoral 9 �- Una nova política mediambiental per a Catalunya  Política Territorial - Proposta de suport a barris amb projectes. URBAN - Govern i territori: proposta de descentralització territorial de l’Administració - Informe sobre la Llei d’Urbanisme - Política de Foment de l’Habitatge - Política de Muntanya - Política de Paisatge - Pla per a la conservació, la seguretat i l’ocupabilitat dels habitatges - Pla territorial de les Terres de Lleida - Pla territorial del Camp de Tarragona  Infraestructures - Proposta catalana de l’AVE - Pla de ports de Catalunya - Xarxa viària Osona-Ripollès-Garrotxa - Proposta sobre política de peatges - Pla de carreteres - Política sobre finançament i gestió d’infraestructures - Les connexions de la xarxa ferroviària amb Europa - Propostes per a l’alternativa dels aeroports de Catalunya - El país que volem, les infraestructures que necessitem 10 �5. ELS 17 COMPROMISOS Els treballs del Govern Alternatiu també han servit de base per a la redacció i elaboració del discurs d’alternativa que Pasqual Maragall va pronunciar amb motiu de la presentació de la moció de censura l’octubre de l’any passat on va proposar 17 compromisos per governar Catalunya al costat de la gent. Aquests compromisos són: 1. Un govern que doni suport a les famílies. Que ajudi econòmicament totes les famílies amb fills. Que ampliï les places de les escoles bressol. Que faciliti l’accés de les dones a la feina i garanteixi la igualtat d’oportunitats entre homes i dones. Que doni suport a les persones amb dependència. 2. Un govern que ajudi la gent gran. Que permeti les persones grans d’envellir a casa amb el suport d’un Pla d’Atenció Domiciliària. 3. Un govern que humanitzi i doni més qualitat a l’assistència sanitària. Que augmenti el nombre de metges de capçalera i d’especialistes. Que redueixi les llistes d’espera i incrementi el temps dedicat a l’atenció als pacients. 4. Un govern que generi ocupació i activitat econòmica. Que sàpiga col·laborar amb els agents socials i el món local en la promoció de l’activitat empresarial i la creació de llocs de treball. 5. Un govern que faci de l’escola la seva prioritat essencial. Que doti les escoles i els mestres dels recursos i el suport necessaris per tal que l’educació sigui la clau del progrés dels nostres infants i joves. 6. Un govern capaç de potenciar les nostres universitats. Que posi els postres centres universitaris a l’avantguarda de la recerca, la docència i la innovació a Europa. 7. Un govern que posi en marxa les infraestructures necessàries per al nostre desenvolupament, tant pel que fa a la millora de les telecomunicacions i les connexions amb Europa com pel que fa a la vertebració territorial de Barcelona i de la resta del territori de Catalunya. Que faci de la sostenibilitat un factor essencial del desenvolupament econòmic 11 �8. Un govern capaç de posar d’acord a totes les administracions en els grans projectes de país, i de consensuar un Pla Estratègic per a Catalunya, amb participació de tots els territoris i de tots els sectors. 9. Un govern que faci de la qualitat i la sostenibilitat el factor diferencial del nostre turisme. Un govern que impulsi també la modernització del comerç i retorni als Ajuntaments el protagonisme en l’ordenació de l’activitat comercial. 10. Un govern que posi l'accent en una efectiva política agrària i d'ordenació rural, amb assistència directa a la gent del camp, a la producció agropecuària i al seu entorn, tot potenciant la unitat del sector agroalimentari. 11. Un govern que dupliqui el pressupost dedicat a la cultura per tal de potenciar la indústria cultural, crear una xarxa d’equipaments de qualitat homogènia arreu del territori i garantir la igualtat d’oportunitats en l’accés a la cultura. 12. Un govern decidit a estendre sobre tot el territori les tecnologies de la informació i la comunicació, desplegant una xarxa de banda ampla a tot Catalunya. 13. Un govern que doni prioritat a l’actuació integral en 40 barris d’arreu de Catalunya, per afrontar i resoldre els seus problemes urbanístics i socials. 14. Un govern decidit a assumir el comandament de tots els cossos i forces de seguretat de l’Estat a Catalunya, per garantir la seguretat i la tranquil·litat ciutadanes. 15. Un govern que impulsi la reforma de l’Estatut d’Autonomia, l’aprovació de la Llei Electoral de Catalunya, i la reforma de les Lleis d’Organització Territorial, per descentralitzar la Generalitat i enfortir els Ajuntaments. 16. Un govern que promogui el reconeixement explícit de les nacionalitats històriques, el Senat Federal i la descentralització de la despesa pública: 40% dels ingressos públics per a l’Estat, 30% per a les Autonomies i 30% per als Ajuntaments. 12 �17. Un govern que assoleixi el ple reconeixement de la pluralitat cultural i lingüística d’Espanya; l’ús de les quatre llengües de l’Estat; l’ensenyament de la història dels pobles d’Espanya; un Ministeri de les Cultures, participat per les Autonomies; i la presència de la Generalitat en els organismes europeus i internacionals de cooperació cultural i lingüística. Proposem governar Catalunya d’una altra manera: des del respecte, la confiança, l’eficàcia, el consens, la transparència i la proximitat. Cada un d’aquests compromisos ha estat desenvolupat i presentat públicament d’acord amb el següent calendari: Data Compromís 22/01/2002 Més suport a les famílies 19/02/2002 Més ambició per la gent gran 29/04/2002 Compromís amb l’ocupació: més competitivitat i més cohesió social 05/06/2002 Compromís amb la cultura: més ambició, més diàleg, més recursos 18/07/2002 Un projecte econòmic per a Catalunya en la societat del coneixement 14/10/2002 El compromís per uns barris dignes i per un habitatge accessible 06/11/2002 El compromís per una nova política ambiental 05/12/2002 El compromís per a la seguretat: per una nova política de seguretat a Catalunya 29/01/2003 El compromís per a la qualitat de vida de les persones amb discapacitat 15/03/2003 Produir bé, transformar més, comercialitzar millor. Un compromís de govern amb el sector agroalimentari i el medi rural 18/03/2003 El turisme i el comerç, sectors de futur 07/04/2003 L'educació: un servei públic bàsic. Més i millor educació 02/06/2003 Per una sanitat més humanitzada i de qualitat. Un compromís de govern per un nou Model Sanitari Català 12/06/2003 El compromís per situar Catalunya al capdavant en la Societat de la Informació i el Coneixement 16/06/2003 El país que volem, les infraestructures que necessitem 13 �A més d’aquests compromisos s’han presentat també públicament altres projectes que es deriven d’alguna d’aquestes mesures, aquests són: - Una nova proposta ferroviària per a Catalunya (12/09/2002) - Bases per a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (25/03/2003) - Drets de les dones i igualtat d'oportunitats (12/09/2003) Tots ells estan disponibles en la web del PSC en el següent enllaç: http://www.psc.es/ambit/govern/Documents/view.asp?id=30535&apt=973 14 �6. BALANÇ DE L’ACCIÓ DE GOVERN Durant els mesos de juliol, agost i setembre d’enguany han tingut lloc diverses compareixences davant la premsa dels consellers alternatius per presentar una crítica de l’acció del Govern de CiU, Conselleria a Conselleria. Cadascuna dels balanços es pot consultar en la següent adreça: http://www.psc.es/ambit/govern/Documents/view.asp?id=60999&apt=973 Aquestes compareixences de premsa han tingut lloc segons aquest calendari: Conselleria Data 1. Economia i Finances 17 de juliol 2. Infraestructures 22 de juliol 3. Governació i Interior 25 de juliol 4. Política Territorial 29 de juliol 5. Salut 1 d’agost 6. Universitats, Indústria i SI 5 d’agost 7. Treball 7 d’agost 8. Justícia 20 d’agost 9. Educació 22 d’agost 10. Cultura 28 d’agost 11. Medi Ambient 29 d’agost 12. Benestar Social 13. Presidència i general de l’acció del Govern de CiU 1 de setembre 15 15 de setembre � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 04.03. Parlament de Catalunya Description An account of the resource Agrupa la documentació generada al voltant de l'activitat de Pasqual Maragall com a diputat al Parlament de Catalunya, principalment a les legislatures 1999 a 2003 i després com a President de la Generalitat de 2003 a 2006. Però també del període que en va ser de 1988 a 1995. Type The nature or genre of the resource Sèrie No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource L'activitat del Govern Alternatiu Creator An entity primarily responsible for making the resource Grup parlamentari Socialistes-Ciutadans pel Canvi Type The nature or genre of the resource Informe Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Govern alternatiu Parlament de Catalunya Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) Ciutadans pel Canvi Catalunya Acció política Description An account of the resource Resum de l'activitat del Govern Alternatiu o govern a l'ombra, durant la legislatura 1999-2003. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2003-09-15 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Informes Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. Imatge en moviment A series of visual representations imparting an impression of motion when shown in succession. Examples include animations, movies, television programs, videos, zoetropes, or visual output from a simulation. Duration Length of time involved (seconds, minutes, hours, days, class periods, etc.) 41:08 min Producer Name (or names) of the person who produced the video Benecé Produccions Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Testimoni Llegat Pasqual Maragall: María Teresa Fernández de la Vega Creator An entity primarily responsible for making the resource Muñoz, Josep M. Fernández de la Vega, María Teresa Type The nature or genre of the resource Entrevista Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Audiovisual Language A language of the resource Castellà Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Biografia Territoris Espanya plural Rodríguez Zapatero, José Luis, 1960- Estatut Partido Socialista Obrero Español Catalunya Description An account of the resource Entrevista a María Teresa Fernández de la Vega (València 1949) advocada, jutgessa i política. En 1974 ingressà al Cuerpo de Secretarios Jurídicos Laborales i des de 1990 és magistrada pel quart torn. Vocal del Consell General del Poder Judicial per elecció del Senat (1994-1996). Secretària d'Estat de Justícia, amb el ministre Belloch (1994-1996). Diputada al Congrés dels Diputats (1996-2010). Vicepresidenta primera, Ministra de la Presidència i Portaveu del Govern d'Espanya (2004-2010). Presidenta de la Fundación Mujeres por África (2012- ). Presidenta del Consell d'Estat (2018- ). Source A related resource from which the described resource is derived <iframe width="640" height="360" src="https://player.vimeo.com/video/348373069" frameborder="0" allow="autoplay; fullscreen" allowfullscreen="allowfullscreen"></iframe> <p><a href="https://vimeo.com/348373069">Testimoni Pasqual Maragall: María Teresa Fernández de la Vega</a> de <a href="https://vimeo.com/llegatpasqualmaragall">FCE - Llegat Pasqual Maragall</a> a <a href="https://vimeo.com">Vimeo</a>.</p> Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Consejo de Estado (Madrid) Rights Information about rights held in and over the resource Entrevista a María Teresa Fernández de la Vega&nbsp;del&nbsp;<a data-cke-saved-href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/objectius/" href="https://www.catalunyaeuropa.net/ca/pasqual-maragall/objectius/">Programa Llegat Pasqual Maragall</a>&nbsp;està subjecta a una llicència de&nbsp;<a data-cke-saved-href="https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/deed.ca" href="https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/deed.ca">Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons</a> Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2018-11-21 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Entrevistes Testimonis Pasqual Maragall https://arxiupmaragall.catalunyaeuropa.net/files/original/26/2668/WP2_Europa_AAixala.pdf eaf75570ef7cd299bcb485fb4ce92d9d PDF Text Text Working paper n.2 “Ciutadans d’Europa, unim-nos!” La contribució de Pasqual Maragall a l’impuls i projecció d’un moviment europeu de ciutats Albert Aixalà i Blanch DIRECTOR DE PROGRAMES DE LA FUNDACIÓ CATALUNYA EUROPA I PROFESSOR ASSOCIAT DE CIÈNCIA POLÍTICA A LA UPF Octubre 2015 1 �Nota d’agraïment Agraeixo l’orientació inicial de Margarita Obiols en aquesta recerca, i els comentaris a la primera versió del text de Maria Antònia Sabartés i Javier Sánchez Cano, de gran ajuda per tal de completar aquest document, així com l’entrevista concedida per Francesco Rutelli. Finalment, agrair la col•laboració de Fidel Bellmunt, responsable de l’Arxiu Pasqual Maragall, per l’accés a la documentació disponible d’aquest període. 2 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / L L E G A T P M - W O R K I N G P A P E R N . 2 �Sumari 0. INTRODUCCIÓ 4 1. LES CIUTATS COM ACTORS INTERNACIONALS 6 2. LA PROJECCIÓ INTERNACIONAL DE BARCELONA (1983-1997) 8 2.1. La Declaració de Rio i la “treva olímpica” 2.2. Barcelona i l’activisme internacional de Pasqual Maragall 3. BARCELONA, CAPITAL EUROPEA 3.1. La presidència del Consell de Municipis i Regions d’Europa (CMRE) 3.2. El Tractat de Maastricht i el principi de subsidiarietat 4. EL COMITÈ DE LES REGIONS (I DE LES CIUTATS) 9 11 13 13 16 17 4.1. La negociació per a la constitució del Comitè de les Regions 4.2. L’exercici de la presidència del Comitè de les Regions 4.3. Barcelona i l’activisme europeu de Maragall 17 20 23 5. UNA ACCIÓ POLÍTICA AL SERVEI D’UNA CAUSA: L’EUROPA DE LES CIUTATS 24 6. CONCLUSIONS 26 7. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES 28 3 �0. Introducció P asqual Maragall i Mira, com alcalde de Barcelona, va ser el principal artífex de la projecció internacional de la ciutat, abans i després dels Jocs Olímpics de 1992. El llegat d’aquella projecció és ben visible a la Barcelona d’avui, que s’ha situat com una gran ciutat europea i global, que exerceix de pol d’atracció cultural i és reconeguda internacionalment com a centre generador d’activitat econòmica. Però el llegat del pensament i l’acció de Pasqual Maragall en aquest àmbit resta per analitzar i relatar. Des de l’inici del seu mandat, Maragall va impulsar la participació activa de l’Ajuntament en múltiples organitzacions internacionals de ciutats, i el que durant els anys 80 fou una necessitat per situar Barcelona al mapa i promocionar la imatge de ciutat olímpica, als anys 90 es va convertir en voluntat de liderar i transformar aquestes organitzacions per a convertir-les en agents de transformació, en actors polítics de la nova etapa històrica que es va obrir a Europa i al món després de la caiguda del mur de Berlin i la desaparició de la Unió Soviètica. El resultat d’aquesta tasca de projecció de la ciutat va portar l’alcalde Maragall a exercir de President del Consell de Municipis i Regions d’Europa -la secció europea de la Unió Internacional d’Autoritats Locals- i, posteriorment, de President del Comitè de les Regions de la Unió Europea, impulsant el reconeixement del rol a les ciutats en el procés de construcció europea. A nivell internacional, Maragall va impulsar la unió de les dues grans federacions internacionals de ciutats i autoritats locals -la IULA i la FMCU- sota el lema United Cities, que va donar lloc a l’actual CGLU, amb seu a Barcelona, ja en temps de l’alcalde Joan Clos. El lideratge de l’alcalde Maragall també va donar lloc a projectes d’alt contingut simbòlic que van contribuir a elevar l’status de Barcelona com a referent polític de les ciutats, com la Declaració Rio de Janeiro-Barcelona de l’any 1992 en ocasió de la celebració de la conferència de Nacions Unides sobre Medi Ambient l’any que Barcelona organitzava els Jocs de la XXVa Olimpíada, o la crida de l’alcalde Maragall per aconseguir una “treva olímpica” en el conflicte dels Balcans l’estiu de 1992 i que va tenir com a resultat l’inici d’un ampli projecte de cooperació amb Sarajevo, seu olímpica l’any 1984, durant el setge que va viure entre els anys 1992 i 1995. Barcelona, sota el lideratge de Pasqual Maragall, va ser capaç de transformar una estratègia de city marketing prèvia als Jocs Olímpics en una estratègia de city leadership que encara avui, quasi vint anys després de deixar l’alcaldia, segueix vigent i continua oferint noves oportunitats a la ciutat. Motiu suficient per reivindicar-ne el seu llegat. En el marc de la projecció internacional de la ciutat impulsada per Maragall, resulta especialment rellevant la seva contribució a l’impuls i projecció d’un moviment europeu de ciutats, a partir de la creació d’Eurocities el 1986, que li permetria convertir-se en President del Consell de Municipis i Regions d’Europa (CMRE) entre 1991 i 1997 i President del Comitè de les Regions de la UE entre 1996 i 1998. L’objectiu d’aquest estudi és, doncs, analitzar l’acció de Pasqual Maragall en la projecció d’aquest moviment de ciutats europees entre 1991 i 1998, a partir dels seus discursos i articles i de la seva intensa agenda i activitat internacional. Una activitat que el va portar a teixir una àmplia xarxa de contactes amb alcaldes de tot el continent i que van situar Barcelona a l’epicentre de la transformació del rol de les ciutats per a convertir-les en actors polítics de la nova etapa històrica que es va obrir a Europa després de la caiguda del mur de Berlin i la desaparició de la Unió Soviètica. 4 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / L L E G A T P M - W O R K I N G P A P E R N . 2 �El desenvolupament de la recerca es basarà en tres fonts principals: les memòries de la direcció de Relacions Internacionals de l’Ajuntament de Barcelona; el fons documental de l’arxiu Pasqual Maragall -que ens ofereix la possibilitat de recuperar la seva agenda de viatges i contactes, així com de sistematitzar els seus articles i discursos sobre aquesta àmbit; i les entrevistes amb algunes persones que van col•laborar amb l’alcalde Maragall en l’àmbit internacional, des del gabinet d’alcaldia i el gabinet de relacions internacionals de l’Ajuntament. En el primer capítol s’analitza el nou rol de les ciutats en l’escenari internacional a partir dels anys 80; en el segon, es descriu el context de l’acció internacional de la ciutat de Barcelona durant els anys 80 i 90; en el tercer s’analitza específicament l’acció política de Margall en l’àmbit europeu durant els anys 90; en el quart s’explica específicament la seva tasca com a president del Comitè de les Regions, i en el cinquè s’aborda la teorització de l’Europa de les ciutats per part de Maragall com a conseqüència directa de la seva acció política. 5 �1. Les ciutats com actors internacionals L ’objecte d’estudi d’aquesta recerca és el rol de Pasqual Maragall en la contribució de Pasqual Maragall en l’impuls i projecció d’un moviment europeu de ciutats. La hipòtesi de treball és que aquesta contribució va permetre que tinguessin un lloc en la construcció europea posterior a Maastricht -convertint-les en actors polítics- tot reforçant el lideratge barceloní, en un marc de desenvolupament d’un nou model de diplomàcia de ciutats a nivell internacional. Aquesta recerca parteix dels treballs de Manuel Castells i Jordi Borja (1997) sobre la gestió de les ciutats en l’era de la globalització i la informació i el seu paper en l’escena mundial, que van conceptualitzar el nou rol de les ciutats als anys 90; de l’anàlisi de Rafael Grasa (2006) sobre les xarxes globals de ciutats; i de la teoria sobre la ciutat global definida per John Friedman (1986) i desenvolupada per Saskia Sassen (1991 i 1994) i actualitzada per Simon Curtis (2011). Una nova teoria urbana que estudia les ciutats com a espais relacionals globals, com a nodes polítics, econòmics i socials de les noves realitats transnacionals, que connecten l’espai local amb la globalitat. Aquests treballs s’emmarquen en una teoria més àmplia de les relacions internacionals que defineix un nou ordre mundial, en el procés de globalització que s’inicia als anys 70-80, que transcendeix les tradicionals relacions diplomàtiques entre estats, per incorporar l’acció d’organitzacions no governamentals, autoritats públiques sub-estatals i un creixent rol de l’opinió pública internacional. En aquest context, les ciutats han desenvolupat dos tipus d’estratègies: una estratègia de màrqueting urbà dirigit a desenvolupar polítiques d’atracció d’inversions i de posicionament internacional, en el marc de relacions de competència amb d’altres ciutats de la mateixa regió o d’altres continents; i una estratègia de col•laboració amb d’altres ciutats que busquen posicionar-se políticament en el context internacional, exercir una certa influència en l’establiment de l’agenda internacional i desenvolupar noves formes de governança. En el marc d’aquesta segona estratègia les ciutats esdevenen “actors polítics” que estableixen relacions multinivell per tal de fomentar una “governança multinivell” com a mecanisme equilibrador d’un sistema internacional estatocèntric, com han analitzat autors com Michele Acuto (2013). En l’àmbit de la Unió Europea, les ciutats i les regions han tingut l’oportunitat de desenvolupar estratègies pròpies en el marc d’un sistema de governança multinivell, tal i com han assenyalat autors com Carolyn Moore (2008), Simona Piettoni (2010), Francesc Morata (2005) i Javier Sánchez Cano (2015), que va tenir el seu punt àlgid en la dècada i mitja que transcorre entre l’aprovació del Tractat de Maastricht el 1991 i el procés d’elaboració de la Constitució Europea primer i el Tractat de Lisboa després (2002-2007). En aquest treball analitzarem l’acció de Pasqual Maragall en l’àmbit europeu i internacional des d’aquesta perspectiva. L’aposta de l’alcalde Maragall per construir un moviment europeu de ciutats i una diplomàcia internacional de ciutats durant els anys 90 no sembla respondre a una voluntat de city marketing sinó a una voluntat de city leadership, per a desenvolupar noves formes de governança en les que les ciutats hi tinguessin un paper rellevant, especialment en el marc de la nova Unió Europea sorgida del Tractat de Maastricht. 6 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / L L E G A T P M - W O R K I N G P A P E R N . 2 �Una estratègia present des dels anys 80, i que es va desenvolupar en els anys previs als Jocs Olímpics, amb una voluntat expressa d’incorporar els alcaldes d’altres ciutats al projecte olímpic1 i d’utilitzar la projecció internacional de la ciutat, per impulsar xarxes europees i internacionals, amb una aposta molt personal de Pasqual Maragall per convertir Barcelona en un referent urbà, en líder de les xarxes de ciutats a Europa i al món, més enllà dels rèdits materials que la ciutat en pogués obtenir. Una aposta que va tenir continuïtat en l’estratègia posterior de la ciutat amb l’alcalde Joan Clos i que arriba fins a l’alcaldessa Ada Colau. En aquest sentit, cal entendre dos projectes tant diferents com el Fòrum Universal de les Cultures de 2004 i la Xarxa de Ciutats-Refugi de 20152 . Aquesta estratègia de Maragall encaixa perfectament amb el seu ideal de ciutat i en la concepció que va defensar sempre de quin havia de ser el rol de les ciutats a Europa i al món. Per Maragall, la ciutat era l’espai on la societat hi abocava tots els seus problemes però també l’únic espai on els podia resoldre, metàfora de tots els problemes i complexitats del món. Maragall recordava sovint als seus regidors que “canviant un barri” estaven contribuint a “canviar el món”, en la mesura que si arreglaven els problemes d’un barri com el Raval, estaven contribuint a resoldre els problemes de les ciutats d’on provenien les persones que vivien al Raval. I per fer-ho, oferia Barcelona com a punt de referència per a d’altres ciutats: “Una de les virtuts que ha tingut Barcelona durant aquests anys -afirmava Maragall el gener de 1990- ha estat crear una petita doctrina de salvació, d’esperança en el futur de les ciutats. (...) Nosaltres voldríem ser, perquè sabem que podem ser-ho, una mica el far d’aquest europeisme urbà progressista” 3. L’activisme internacional de Pasqual Maragall s’explica, per sobre de tot, per aquesta voluntat d’esdevenir “far” d’una nova forma de fer política des de la ciutat, i de contribuir a resoldre els problemes del món, més enllà de les limitades possibilitats -i nul•les competències- que un govern municipal podia i pot disposar en l’arena internacional. Però també s’explica pel seu convenciment que la nova etapa que s’obria després de la caiguda del mur de Berlín i del teló d’acer a Europa, acompanyada de la nova Europa de Maastricht podia oferir grans oportunitats a les ciutats en general i a Barcelona en particular. 1 Antònia Sabartés afirma que hi va haver una voluntat expressa d’incorporar altres ciutats i teixir complicitats amb altres alcaldes al voltant del projecte de Jocs Olímpics. A Catalunya i Espanya a través de les subseus olímpiques, i a nivell internacional amb la invitació a la inauguració dels Jocs, a la que van assistir uns 40 alcaldes d’arreu del món. Entrevista a Antònia Sabartés realitzada el 7 de juliol de 2015. 2 Javier Sánchez considera que el Fòrum tenia un projecte polític darrere sobre el rol de les ciutats al món. L’ajuntament va intentar explicar la internacionalització de la ciutat als barcelonins, però aquest intent per fer “marca interna” no va funcionar. Entrevista a Javier Sánchez Cano realitzada el 3 de juliol de 2015. 3 Citat a Mauri, L. i Uría, L. (1998), La gota malaia, Edicions 62, Barcelona, p.342-343 7 �2. La projecció internacional de Barcelona (1983-1997) L a contribució de l’alcalde Maragall a la construcció d’un moviment europeu de ciutats que esdevingués “actor polític” del procés de construcció europea, cal contextualitzar-lo en les relacions internacionals desenvolupades per l’Ajuntament de Barcelona durant el seu mandat. En aquest sentit, cal prestar una atenció especial a l’evolució durant els anys 80 i 90 de la Unió Internacional d’Autoritats Locals (IULA), la Federació Mundial de Ciutats Unides (FMCU), l’Associació Mundial de Grans Metròpolis (Metròpolis), el programa de nacions unides HABITAT, i els múltiples convenis de col•laboració i agermanament amb desenes de ciutats dels cinc continents. En aquest marc cal distingir diverses etapes. En l’etapa pre-olímpica, es poden distingir clarament dues fases en l’acció internacional i europea de l’Ajuntament de Barcelona. La primera etapa (1983-1987) protagonitzada per la candidatura de Barcelona a organitzar els Jocs Olímpics d’estiu de 1992, la consolidació de relacions d’agermanament amb les ciutats de Colònia, Milà, Boston, Sao Paulo i Montevideo, i la incorporació a les organitzacions europees i internacionals de ciutats, com la International Union of Local Authorities (IULA), la Féderation Mondial des Cités Unies (FMCU), o l’Associació Mundial de les grans metròpolis (Metropolis), entre d’altres. La segona (1987-1991), caracteritzada per la construcció d’una imatge de ciutat vinculada a l’organització dels Jocs Olímpics. Un temps de viatges pels cinc continents en una tasca sistemàtica de promoció de la ciutat, que evidencia el lideratge de Pasqual Maragall en aquesta tasca de promoció i en l’impuls de l’acció exterior de l’Ajuntament, posant les bases per a la seva eclosió en els anys posteriors. És en aquesta etapa que es crea el gabinet de relacions internacionals de l’Ajuntament, amb en Jordi Borja4 al capdavant fins el 1995, quan va ser substituït per Margarita Obiols. En l’etapa post-olímpica (1992-1997) és quan es consolida el lideratge internacional de Barcelona i el seu alcalde, quan Barcelona assoleix el ple reconeixement internacional gràcies a una estratègia de city leadership. Una estratègia construïda a través de la presidència de Pasqual Maragall del Consell de Municipis i Regions d’Europa (CMRE) i del Comitè de les Regions de la UE, i d’iniciatives d’alt contingut simbòlic com la Declaració Rio-Barcelona, el programa de cooperació amb la ciutat assetjada de Sarajevo i la ciutat dividida de Mostar -que aconsegueix involucrar a ciutats europees i de l’orient mitjà- i la voluntat de reforçar Barcelona com a “capital mediterrània” a partir de la cimera Euro-mediterrània de 1995. És en aquest període quan s’aposta clarament per la participació en el projecte de construcció europea, sota l’empara de l’impuls que suposa el Tractat de Maastricht, i es construeix la imatge de Barcelona com a model de diplomàcia de ciutats, alhora que augmenta el seu prestigi internacional com a model d’èxit de transformació urbana, susceptible de ser exportat. I és també al final d’aquest període, després de la Conferència HABITAT 2 a Istanbul el 1996, que es consolida el lideratge internacional de Barcelona per construir una nova organització mundial de ciutats sota el nom ideat per Pasqual Maragall: United Cities. Finalment, la darrera etapa ja es produeix en temps de l’alcalde Joan Clos, entre 1998 i 2004. Les fites de la ciutat durant aquests anys -com el reconeixement del paper de les ciutats per part 4 Jordi Borja, regidor entre 1979 i 1987, va assumir la direcció de les relacions internacionals de l’Ajuntament l’any 1987 i a partir de setembre de 1992 va exercir com a “Delegat de Relacions Exteriors”. 8 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / L L E G A T P M - W O R K I N G P A P E R N . 2 �de Nacions Unides, la intervenció de l’alcalde de Barcelona a l’Assemblea General de Nacions Unides, i la creació de la United Cities and Local Governments (UCLG) amb seu a Barcelona- són resultat de l’impuls previ de l’alcalde Pasqual Maragall. L’activisme internacional de Pasqual Maragall durant els més de 14 anys en què va ser alcalde de la ciutat, es pot mesurar amb un indicador: el nombre de viatges oficials que va realitzar5. Entre 1983 i 1997, Maragall va realitzar una dotzena de viatges als Estats Units, on s’hi va desplaçar per primer cop l’any 1983 per inaugurar la Càtedra Barcelona-Nova York i formalitzar l’agermanament amb la ciutat de Boston. L’any 1986 hi tornaria per a ser rebut a Washington per l’aleshores vicepresident George Bush. L’any 1985 va realitzar un primer viatge oficial per Amèrica Llatina, on va visitar Rio de Janeiro, Sao Paulo, Montevideo i Buenos Aires. Hi tornaria l’any 1986 a Puerto Rico i el 1991 a Mèxic. Corea i Japó també van formar part de l’agenda internacional de Pasqual Maragall. A Corea hi va viatjar el 1984 i el 1988 en l’etapa de preparació dels Jocs Olímpics de Seül, aprofitant el segon viatge per visitar el Japó i entrevistar-se amb dos ministres del govern japonès. A Japó hi tornaria el 1993. El darrer escenari internacional dels viatges de l’alcalde Maragall va ser la Mediterrània, on va visitar Tunísia el 1986, Turquia el 1996 i Algèria el 1997. Viatges que van servir per formalitzar els agermanaments amb les ciutats de Monterrey (Mèxic), Pusán (Corea), Montevideo, Rio de Janeiro, Sao Paulo i Tunis. En total, 22 viatges oficials a Amèrica, Àsia i el Nord d’Àfrica (1,5 per any) als que cal afegir visites a més de quaranta ciutats europees: Albertville, Amsterdam, Atenes, Berlín, Birmingham, Bonn, Budapest, Brussel•les, Dublín, Colònia, Copenhaguen, Davos, Düsseldorf, Estocolm, Estrasburg, Florència, Frrankfurt, Gènova, Ginebra, Göteborg, Hèlsinki, Lausana, Leningrad (Sant Petersburg), Lisboa, Londres, Luxemburg, Milà, Montpeller, Munic, Oxford, París, Porto, Praga, Roma, Rotterdam, Sarajevo, Stuttgart, Toulouse, Torí, Viena... 2.1. La Declaració de Rio i la “treva olímpica” L’any 1992 va marcar, sens dubte, un abans i un després en la projecció internacional de la ciutat de Barcelona, gràcies als Jocs Olímpics. Però el que va caracteritzar la fita olímpica en la projecció de la ciutat va ser la seva capacitat per a transcendir els Jocs en tant que esdeveniment esportiu de caràcter global amb iniciatives de caràcter simbòlic, com la “Declaració Rio-Barcelona 1992” o la cooperació institucional amb la ciutat assetjada de Sarajevo durant la guerra dels Balcans i la crida feta per l’alcalde Maragall per aconseguir una “treva olímpica” durant la celebració dels Jocs. Dues iniciatives que van fixar l’objectiu de Barcelona: convertir-se en referent de les ciutats d’arreu del món per estar en disposició d’exercir un cert lideratge en el moviment internacional de ciutats. El 2 de maig de 1992 va començar el setge sobre la ciutat de Sarajevo, capital de Bòsnia-Herzegovina i ciutat olímpica el 1984, quan va organitzar els Jocs Olímpics d’Hivern. El drama de Sarajevo va marcar els Jocs Olímpics. En el seu breu discurs d’inauguració, Maragall va fer una “crida pública per al compliment de l’acord del 17 de juliol6 , relatiu a una treva a l’antiga Iugoslàvia”, a demanda del secretari general de Nacions Unides. “Podria ser la treva olímpica de la tradició clàssica, i potser l’inici del retorn al sentit comú i al comportament cívic” -va reblar7. 5 Llistat elaborat en base a la informació de les memòries de l’activitat internacional publicades per l’Ajuntament de Barcelona el 1995 i el 2006. 6 Acord d’alto al foc signat a Londres el 17 de juliol de 1992. 7 Discurs de Pasqual Maragall en la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona, 25 de juliol de 1992. 9 �La treva olímpica demanada per Maragall en nom del secretari general de Nacions Unides, i amb el suport implícit del Papa en el seu missatge als Jocs, no es va aplicar, però Maragall va convocar a una seixantena d’alcaldes d’arreu del món al Saló de Cent de Barcelona, el dia 26 de juliol -l’endemà de la inauguració dels Jocs- per demanar la fi del conflicte. Maragall havia convidat a la cerimònia d’inauguració als alcaldes de les capitals de les 6 repúbliques iugoslaves, però només l’alcalde de Sarajevo, Muhamed Khesevljakovic, va venir a Barcelona per adreçar-se als alcaldes reunits al Saló de Cent i fer evident davant el món l’horror de la guerra en una ciutat que tot just 8 anys abans havia acollit els jocs olímpics d’hivern. Pocs dies després es constituïa el Comitè Ciutadà de Solidaritat amb Sarajevo i el mes d’octubre de 1992 va sortir el primer comboi d’ajut humanitari organitzat per l’Ajuntament. El govern de la ciutat va mobilitzar tota la ciutat en aquest projecte, amb una desena de combois i enviaments de roba, medicaments, aliments i fins i tot autobusos i una ambulància, així com concerts i manifestacions de solidaritat i expedicions d’objectors de consciència als camps de refugiats de Croàcia. Entre les múltiples activitats impulsades per l’Ajuntament cal destacar dues iniciatives d’impacte europeu: la Declaració sobre l’ex Iugoslàvia signada pel CMRE a proposta de Barcelona i Estrasburg l’any 1993 i l’adhesió a la campanya “Sarajevo, Capital Cultural d’Europa” que pretenia que el Consell de Ministres de Cultura de la UE nomenés Sarajevo capital cultural europea. La proposta no va prosperar, però es va aconseguir celebrar el Festival d’Hivern de Sarajevo entre el 21 de desembre de 1993 i el 21 de març de 1994. Després de les eleccions municipals de 1995, Maragall va declarar simbòlicament Sarajevo Districte 11è de Barcelona, va viatjar a la ciutat al mes de setembre amb un avió militar dels cascos blaus de l’ONU i va convidar a l’alcalde de Sarajevo, Tarik Kapusovic, a fer el pregó de les Festes de la Mercè d’aquell any. Després dels acords de pau de Dayton de novembre de 1995, va promoure l’obertura d’una ambaixada local a Sarajevo amb la col•laboració de set ciutat europees més -Bolonya, Budapest, Estocolm, Estrasburg, Lisboa, Ljubljana i Viena- i el suport del Consell d’Europa, i va viatjar de nou a la ciutat el mes de març de 1996 per a inaugurar-la. L’altre gran projecte simbòlic impulsat per Maragall fou la Declaració Rio-Barcelona. Rio de Janeiro va ser la seu de la “Cimera de la Terra”, la Cimera de Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament entre el 2 i el 12 de juny de 1992, tan sols unes setmanes abans que Barcelona inaugurés els Jocs de la 25ena Olimpíada el dia 25 de juliol. Aquesta cimera va ser un dels esdeveniments més importants de la dècada, en la mesura que va posar les bases per a una nova agenda de desenvolupament sostenible -l’Agenda 21- i es va signar la Convenció per la Diversitat Biològica i la Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic, que va assumir per primera vegada de forma oficial els efectes nocius de l’activitat humana sobre el clima i la necessitat de prendre mesures per corregir-los. En aquest context, Barcelona va saber aprofitar molt hàbilment la coincidència dels dos grans esdeveniments per promoure la “Declaració Rio de Janeiro-Barcelona”, signada pels alcaldes Marcelo Alencar i Pasqual Maragall, una declaració de 7 punts en la que es comprometien a “utilitzar la força de la nostra imatge al servei d’un món que és cada dia més un sol món i d’una humanitat que aspira a la pau i a l’amistat” des de la convicció que “el rol de les ciutats en el món serà creixent i positiu”8. En aquesta declaració manifestaven el seu compromís amb el medi ambient i el desenvolupament sostenible, reivindicaven les ciutats com espais de “diversitat i d’integració, de tolerància i 8 Declaració Río, 22 de desembre de 1992, citada a Barcelona al món, Ajuntament de Barcelona (1995). 1 0 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / L L E G A T P M - W O R K I N G P A P E R N . 2 �d’intercanvi” que fomentin “la integració de les societats urbanes multiculturals”, oferien les ciutat com a plataforma “d’intermediació política i social” per fer front a la crisi de la política, i afirmaven la voluntat de les ciutats de “desenvolupar un acció pròpia en l’àmbit internacional”, assumint un nou rol i aspirant a ser “interlocutors vàlids i reconeguts de les grans organitzacions internacionals”, fixant-se un objectiu per aconseguir-ho: la unificació de les dues grans organitzacions internacionals de ciutats, la IULA i la FMCU, que s’havien creat a l’empara de la política de blocs i que calia superar en el nou context obert per la fi de la guerra freda. La Conferència de Rio el 1992 va ser l’oportunitat per posar a treballar conjuntament, per primer cop, les dues grans organitzacions internacionals de ciutats, la FMCU i la IULA, que juntament amb les associacions Metrópolis i Summit van posar en marxa el Grup dels 4, per coordinar l’acció mundial de les ciutats sobre la base del seguiment dels treballs de la Conferència de Rio, i l’octubre de 1992 es va crear un “comitè d’enllaç” entre la FMCU i la IULA amb el CMRE, per a facilitar l’apropament entre les diferents organitzacions amb l’objectiu d’avançar cap a una Assemblea Mundial de Ciutats Unides. En aquest apropament hi van tenir un rol imprescindible els presidents de les tres organitzacions: l’alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall (CMRE), l’alcalde de Lisboa, Jorge Sampaio (FMCU) i el president de la IULA, l’italià Ricardo Triglia9. L’acció conjunta dels 4 presidents davant del secretari general de Nacions Unides, Boutros BoutrosGhali -amb qui es van reunir el desembre de 1993- va tenir com a resultat que la constitució de l’Assemblea Mundial de Ciutats es celebrés conjuntament amb la Conferència HABITAT II, a Istanbul el 1996, i que aquesta es plantegés com una “Cimera de ciutats”, on els alcaldes hi van tenir un paper protagonista i es van posar les bases per a que la futura organització mundial de ciutats tingués un estatut especial en el si del sistema de Nacions Unides. De fet, l’activisme internacional de Pasqual Maragall va ser tal que va acceptar la Presidència Delegada de la FMCU des de finals de 1995 fins a mitjans de 1997, coincidint amb la celebració a Istanbul de l’Assemblea Mundial de Ciutats i la Conferència HABITAT II, tot i ser president d’una organització, el CMRE, que era la secció europea de la IULA, l’altra organització mundial de ciutats. 2.2. Barcelona i l’activisme internacional de Pasqual Maragall L’activitat internacional de l’alcalde Maragall es va traduir també en l’organització a Barcelona d’algunes grans conferències internacionals, des de la Conferència Internacional sobre Població i Futur Urbà de 1986 -organitzada per Nacions Unides i que va comptar amb la participació del secretari general de l’ONU, Javier Pérez de Cuéllar- fins a la primera conferència de ciutats del mediterrani celebrada el març de 1995 -uns mesos abans de la Conferència Intergovernamental Euromediterrània que va donar lloc al “Procés de Barcelona”- o la trobada de ciutats llatinoamericanes que es va realitzar el 1997 en paral•lel a la reunió del Banc Interamericà de Desenvolupament (BID) que es va celebrar a la ciutat. L’aposta per Amèrica Llatina es va consolidar amb la creació el 1993 del Centro Iberoamericano de Desarrollo Estratégico Urbano (CIDEU), amb l’objectiu de difondre el model i la metodologia del Pla Estratègic de Barcelona a les ciutats llatinoamericanes, i el compromís amb la Mediterrània es va fer efectiu amb l’establiment de programes de cooperació amb ciutats fortament colpejades per la violència, com Alger, i amb el compromís del procés de pau entre Israel i Palestina, a través de l’agermanament simultani de Barcelona amb Tel-Aviv i Gaza, i els programes de cooperació amb Gaza desenvolupats a finals dels anys 90, per contribuir a millorar les seves infraestructures bàsiques. 9 Ricardo Triglia era alcalde d’una petita localitat del Piemont, Coniolo, i president de l’Associació Nacional dels Municipis Italians, vinculada als municipis democratacristians. 1 1 �Després de la Conferència de Ciutats del Mediterrani celebrada a Barcelona el març de 1995, es va posar en marxa un secretariat, com a òrgan coordinador, format per les ciutats d’Alger, Amman, Jericó, Haifa, Marsella, Nicòsia, Rabat, Roma, Sarajevo, Tunis i Barcelona, amb una secretaria tècnica amb seu a Barcelona. Aquest secretariat es va convertir en interlocutor de la Comissió Europea per a la seva política euromediterrània. L’activisme internacional de Maragall va fer créixer el rol i el prestigi internacional de Barcelona, que va assolir el seu zenit ja en temps de l’alcalde Joan Clos, quan Barcelona va liderar la creació d’una única organització internacional de ciutats -la UCLG-CGLU- i l’alcalde Joan Clos es va convertir en la primera autoritat local en adreçar-se a l’Assemblea General de Nacions Unides, el 6 de juny de 2001. Tres anys més tard, el maig de 2004 prop de 3.000 representants de governs locals d’arreu del món van participar a París en el congrés fundacional de la United Cities and Local Governments (UCLG), que va decidir establir la seva seu a Barcelona. Un èxit que culminava una llarga trajectòria iniciada 20 anys abans, i que situava a la ciutat com un referent del municipalisme internacional i un dels millors exemples de la “diplomàcia de ciutats” que ha defensat el moviment internacional de ciutats. Amb la creació de la CGLU Barcelona culminava la seva aposta per aconseguir que les ciutats del món parlessin amb una sola veu, un dels grans reptes plantejats per Maragall durant el seu mandat. Tanmateix, a partir de 1992 l’alcalde Maragall es va centrar molt més en Europa, amb un objectiu clar: construir un moviment europeu de ciutats, enfortir les organitzacions de ciutats i de poders locals, i convertir les ciutats en actors polítics rellevants en el marc de la construcció europea. Aquest és l’objecte principal d’aquest treball, tot i que és indestriable de la contribució al moviment internacional de ciutats, que culminaria en l’etapa de Joan Clos. En opinió d’Antònia Sabartés el lideratge de Maragall va començar amb l’elecció com a president de la CMRE el 1991. “Maragall es pren molt seriosament la presidència del CMRE i allà comença la teorització del paper de les ciutats. Assumeix la presidència del CMRE abans del que estava previst i hi convida a tothom”10. Des d’allà es posa en marxa el G-4 (CMRE, IULA, FMCU, Metropolis), que possibilita que per primer cop a la història un alcalde, Jean Doré, de Montreal, parli davant una cimera de Nacions Unides, la Cimera de la Terra de 1992. “Allà vàrem comprendre, com havíem fet a nivell europeu, que la unió seria la nostra força, i el nostre objectiu, impulsar la veu de les ciutats a l’escena internacional”11. En el context d’aquesta presidència, Margarita Obiols cita un altre moment important en la trajectòria internacional de Pasqual Maragall: els Estat Generals del CMRE l’any 1994, on Maragall va llançar el seu “mot d’ordre”: “Nacions Unides, Ciutats Unides” davant François Mitterrand i Bronislaw Geremek12. En opinió de Sabartés “Maragall va obrir la via internacional i l’alcalde Clos la va saber aprofitar molt bé”. En aquest sentit Sabartés destaca l’empatia de Pasqual Maragall amb els altres alcaldes: “Sempre preguntava pels seus problemes i per la situació a les seves ciutats”. I és així també com Maragall va assolir una posició de lideratge. Barcelona va participar del G-4 (les 4 grans organitzacions) i després del G-10, el grup d’organitzacions internacionals de ciutats en les que es negocia Istanbul i la creació del CGLU. I com a president del CMRE, va impulsar la Carta d’Autonomia Local de la IULA. 10 Entrevista a Antònia Sabartés. Barcelona, 7 de juliol de 2015. 11 Sabartés, Ma Antònia: “La internacional urbana”. Article escrit en motiu del centenari del moviment internacional de ciutats. http://www.rabat2013.uclg.org/sites/default/files/a.sabartes_completo_esp.pdf 12 Obiols, Margarita; “El poder de las ciudades”. Article escrit en motiu del centenari del moviment internacional de ciutats. http://www.rabat2013.uclg.org/es/noticias/el-poder-de-las-ciudades 1 2 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / L L E G A T P M - W O R K I N G P A P E R N . 2 �3. Barcelona, capital europea L “- I després dels Jocs, què? - Després dels Jocs, Europa!” ’aposta barcelonina per les xarxes de ciutats europees es remunta a 1986, quan es va constituir el grup Eurocities, format per les ciutats de Barcelona, Birmingham, Frankfurt, Lió, Milà i Rotterdam. És a dir, les “segones capitals” dels sis principals països de l’Europa dels 12. Aquest grup es va consolidar a partir de la conferència celebrada a Barcelona l’abril de 1989, quan sota el lema “Les ciutats i la construcció d’Europa” es va fixar com a prioritat “participar activament en la construcció de l’Europa comunitària i consolidar el sistema europeu de ciutats”13. Només 7 mesos després, la Comissió Europea, a través del seu President, va reconèixer aquest grup de ciutats com a interlocutor, i el 1992 Eurocities va inaugurar la seu de la seva secretaria a Brussel•les. El grup es va consolidar en les conferències anuals successives a Lió (1990), Birmingham (1991), Frankfurt (1992) i Lisboa (1993), i, en pocs anys, Eurocities va créixer de les sis ciutats fundadores a més de 40, incorporant a diverses capitals d’Estat com Madrid, Lisboa, Atenes, Copenhaguen, La Haia i Bonn, a més d’algunes de les principals ciutats del continent com Amsterdam, Munic i Marsella. El grup de ciutats va posar en marxa sis comitès sectorials (Cooperació Econòmica i Regeneració Urbana, Benestar Social, Cooperació Tecnològica, Transports, Cultura i Medi Ambient) liderats respectivament per les ciutats de Munic, Birmingham, Niça, Leeds, Bolonya i Rotterdam, i es va situar com un punt de referència per a les polítiques socials i territorials de la Comissió Europea. El germen d’Eurocities va permetre que Barcelona pogués aspirar al lideratge del Consell de Municipis i Regions d’Europa (CMRE). El 12 de desembre de 1991 a París, l’alcalde Maragall fou elegit president del CMRE, per aclamació, substituint el veterà alcalde de Magúncia, el democratacristià Josef Hoffmann. La seva candidatura fou presentada pel president de la FEMP, Tomás Rodríguez Bolaños, alcalde de Valladolid. I delegà les seves funcions en el vicepresident Hoffman fins l’octubre de 1992, passats els Jocs Olímpics. 3.1. La presidència del Consell de Municipis i Regions d’Europa (CMRE) Maragall va prendre possessió del càrrec a Barcelona el 8 de maig de 1992, la vetlla del dia d’Europa, en un acte al Palau de Pedralbes en què va participar el President de la Comissió Europea, Jacques Delors14. En aquest acte, que va precedir la primera reunió del bureau presidida per Maragall, hi van participar el president del Consell d’Europa, els alcaldes del C-6 i una àmplia representació institucional. Un any abans, el 8 de maig de 1991, s’inaugurà la Representació de la Comissió Europea a la ciutat -també amb la presència de Delors- manifestant el clar compromís de la ciutat amb el projecte europeu, però també el compromís del president de la Comissió amb Barcelona, en un any clau per al futur d’Europa, en el que es celebrarien dos referèndums sobre el recentment aprovat Tractat de 13 Declaració final. Conferència Eurociutats, Barcelona 1989. Citat a Barcelona al Món (Ajuntament de Barcelona, 1995). 14 Com a nota curiosa i rellevant, cal mencionar que el president de la Generalitat, Jordi Pujol, no va participar en la recepció a Pedralbes per trobar-se a Cracòvia, formalitzant la seva candidatura a la presidència de l’Assemblea de les Regions d’Europa, que l’acabaria elegint el 2 de juliol d’aquell mateix any a Santiago de Compostel•la vencent la candidatura del President de la Xunta, Manuel Fraga. 1 3 �Maastricht, a Dinamarca i França. Segons Sabartés, en la fluïda relació institucional entre Maragall i Delors hi va tenir un paper rellevant la cap de gabinet de Delors, que mantenia una molt bona relació personal amb Elisabeth Gateau, secretària general del CMRE. En l’acte de presa de possessió com a president del CMRE el 8 de maig de 1992, Maragall va reafirmar el seu ideari d’europeisme urbà: “L’Europa nascuda de Maastricht és l’Europa de les regions i les ciutats, l’Europa territorial, concreta, físicament determinada, amb noms, accents i perfils diferents i, tanmateix, irrevocablement disposada a la unió en llibertat (...). Les ciutats són el ciment d’Europa, però Europa també ha de ser l’àmbit superior on les ciutats i les regions trobin el diàleg i la cooperació que necessiten”15. Maragall va fixar l’objectiu: la participació de les ciutats en els mecanismes de cooperació i decisió a nivell europeu. I Delors hi va respondre positivament, veient en aquest discurs una via de sortida al creixent euroescepticisme generat per l’aprovació del Tractat de Maastricht, especialment a França: “Les ciutats són elements essencials de la construcció de l’Europa autèntica, són l’esglaó entre el poder que s’allunya i els simples ciutadans”. La sintonia, però, venia de lluny. Maragall i Delors havien coincidit a París a mitjans anys 60 i la seva relació s’havia reprès en els darrers anys. Una relació de col•laboració que es va mantenir al llarg dels anys 90 i que Barcelona va agrair nomenant Delors “Friend of Barcelona” el 1998. El Consell de Municipis d’Europa (CME) es va crear a Ginebra el 1951, i l’any 1984 es va convertir en Consell de Municipis i Regions d’Europa (CMRE), com a resposta al creixent moviment regional europeu, que va acabar constituint l’Assemblea de Regions d’Europa (ARE) el 1985. El CMRE estava format per les seccions nacionals i les associacions d’entitats locals i territorials dels estats membres del Consell d’Europa -en aquell moment, 38 associacions nacionals de 25 països- i la representació espanyola es canalitzava a través de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP). Segons Antònia Sabartés al CMRE no li agradava el projecte d’Eurocites, perquè era un projecte de grans ciutats16. El CMRE, en canvi, era una federació de federacions de municipis, amb milers de ciutats petites i mitjanes. Tenia la seu a París i una oficina a Brussel•les. Però Maragall va ser molt ben rebut a la CMRE perquè, de fet, gairebé el van anar a buscar. Sabartés afirma que “el CMRE buscava un president del sud i socialista. Per tant, Elisabeth Gateau i la secció italiana del CMRE van prendre la iniciativa d’anar a buscar el Pasqual”. De fet, Maragall va anar a buscar el suport de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), qui l’havia de proposar formalment, quan ja estava tot negociat amb la secretaria general del CMRE i es gaudia del suport dels alcaldes italians i francesos, principalment. La FEMP, presidida per Tomás Rodríguez Bolaños, alcalde de Valladolid (PSOE) i amb Antonio Luís Hernández de secretari general, “era més partidària de posar un alcalde d’una ciutat mitjana, i no gran, i no es refiaven de Maragall, que anava per lliure”, segons Sabartés. La FEMP no acceptava el predomini de les grans ciutats -les del C-7 liderades per Barcelona ja s’havien incorporat a Eurocities- “però van haver d’acceptar la candidatura de Maragall com un fet consumat”. En aquestes condicions “la FEMP no té més remei que presentar-lo com a candidat”, tot i que fins llavors Maragall no havia tingut cap càrrec a la federació de municipis. La presidència de Maragall va donar un nou impuls al CMRE, posant el seu capital polític al servei de l’organització i utilitzant el nou càrrec per fer créixer el prestigi internacional de la ciutat. Maragall i el seu equip, amb Jordi Borja al capdavant, van saber establir una relació de confiança i col•laboració amb la secretària general del CMRE, Elisabeth Gateau que va convertir la relació 15 Citat a La gota malaia, p. 339. 16 Entrevista a Antònia Sabartés. Barcelona, 7 de juliol de 2015. 1 4 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / L L E G A T P M - W O R K I N G P A P E R N . 2 �Barcelona-CMRE en una win win situation. Una col•laboració afavorida per l’afiliació política, en la mesura que Gateau formava part del Partit Socialista francès -en aquell moment, el partit governant a França- i que Borja va saber utilitzar la complicitat de diversos partits socialistes europeus, que volien propiciar que un membre de la seva família política fos el nou president del CMRE. Tanmateix, només el capital polític que tenia en aquell moment Maragall, així com el suport dels socialdemòcrates alemanys i holandesos a l’elecció d’un alcalde dels països del sud, expliquen que l’aleshores ministre francès dels departaments i els territoris d’ultramar, Louis Le Pensec, desistís del seu desig d’esdevenir president del CMRE17. A partir de 1992, el CMRE va establir 4 comissions de treball sectorial (Medi Ambient, Afers Socials, Transports, Política Regional i Urbana) i una “Comissió de dones representants de les autoritats locals i regionals” per promoure el seu paper i enfortir la seva presència política. Però la principal aportació de Maragall va ser el paper protagonista que va donar al CMRE en el reconeixement de les ciutats i les col•lectivitats locals en la construcció europea, a través de l’impuls i la creació de la Conferència de Poders Locals i Regionals d’Europa, l’Intergrup dels Electes Locals i Regionals del Parlament Europeu, la I Conferència Parlament Europeus-Poders Locals l’abril de 1994 i, finalment, la participació dels ens locals al Comitè de les Regions. La Conferència de Poders Locals i Regionals d’Europa (CPLRE) es va crear el 1957 com una conferència d’alcaldes vinculada al Consell d’Europa. En aquest marc s’aprova la Carta Europea d’Autonomia Local el 1985, i el 1994 es decideix convertir i estabilitzar les reunions amb la creació del Congrés de Poders Locals i Regionals, que celebra la seva primera conferència del 31 de maig al 3 de juny de 1994. Maragall va ser molt actiu en la promoció de la Carta Europea d’Autonomia Local. En aquell moment Maragall era president del CMRE i Pujol ja era president de l’ARE. El CMRE participava com a organització consultiva del CPLRE, però la FEMP és qui decidia la representació espanyola en el Congrés. I l’ARE va demanar que les regions també hi participessin. Pujol i Maragall participen en les negociacions de creació de la CPLRE tot i no assumir-hi cap càrrec institucional. I pacten amb la secretària general del Consell d’Europa, Catherine Lalumière, que la nova organització es dividiria en dues cambres: una cambra de poders local i una cambra de regions. Una divisió que segueix vigent en l’actualitat i que es va negociar el desembre de 1992 en una reunió a París entre la secretària general del Consell d’Europa, el president del CPRLE, el president de l’ARE (Jordi Pujol) i el president del CMRE (Pasqual Maragall)18. Maragall va posar el seu capital polític al servei de les ciutats europees alhora que va aprofitar el càrrec per elevar la posició política internacional de la ciutat. El resultat va resultar exitós, tant per Barcelona com pel CMRE, en la mesura que Maragall va aconseguir fer-se un lloc en les negociacions sobre la composició del Comitè de les Regions, aconseguint que fos també un òrgan de representació de les ciutats, com veurem a continuació. Tot això sense oblidar el conflicte a l’antiga Iugoslàvia. Maragall també va utilitzar la presidència del CMRE per influir a la IULA en relació al conflicte bosnià. El 5 de setembre de 1995 va presentar al Congrés de la IULA a La Haia una proposta per garantir una presència quinzenal o mensual d’un alcalde europeu en cada un dels enclavaments protegits de Nacions Unides a fi de verificar l’aixecament efectiu del setge pel que fa a la reinstauració de serveis municipals, a més de promoure la creació de l’Ambaixada de la Democràcia Local a Sarajevo. Iniciatives que no podia impulsar des d’un òrgan institucional com el Comitè de les Regions. 17 Citat a La gota malaia, p. 341. 18 Segons explica Maragall en una entrevista a Catalunya Ràdio el 31 de maig de 1994. http://www.cvce.eu/en/obj/interview_ with_pasqual_maragall_i_mira_european_citizenship_at_the_level_of_municipalities_and_regions_strasbourg_31_may_1994-enc885d88f-36b8-46a2-b646-c4396ea06a02.html 1 5 �3.2. El Tractat de Maastricht i el principi de subsidiarietat Maragall va aconseguir utilitzar el Tractat de Maastricht, acordat el desembre de 1991 i signat el 7 de febrer de 1992, per donar un tomb a la preeminència de les regions en un òrgan pensat inicialment per ser un òrgan de participació dels länder alemanys i les comunitats autònomes espanyoles, que reivindicaven el seu rol des de l’Assemblea de Regions d’Europa. França i el Regne Unit eren els més interessats en aconseguir que les ciutats tinguessin un paper rellevant en el nou Comitè de les Regions i ells havien forçat la inclusió de les ciutat en l’article del Tractat que creava el Comitè. El Tractat de Maastricht va instaurar el principi de subsidiarietat com un dels principis fonamentals de la Unió Europea, i va reconèixer el paper institucional dels nivells territorials subestatals, tant en la gestió de fons europeus, com en els mecanismes consultius de presa de decisions. El “principi de subsidiarietat” establia que les competències havien de ser exercides pel nivell de l’administració més proper al ciutadà, llevat que raons d’eficàcia, equitat, cohesió social o nacional justifiquessin el contrari. El principi estava tan pensat per salvaguardar les competències nacionals com les competències dels poderosos länder alemanys davant les creixents competències comunitàries. En aquest mateix sentit, el Tractat va preveure la creació d’un “Comitè de les Regions” com un òrgan consultiu del conjunt de les institucions europees -Comissió, Parlament i Consell de Ministres- amb el mateix rang que el Comitè Econòmic i Social. La creació del Comitè, una demanda específica dels länder alemanys per fer front a la poca capacitat per influir en les decisions comunitàries que afectaven a les seves competències, es va fer des d’una formulació ambigua, però amb el compromís de dotar-lo de més poders en la reforma del Tractat que havia de produir-se el 1996, i que acabaria donant lloc al Tractat d’Amsterdam. Des d’aquell moment, Maragall va aixecar la bandera de la subsidiarietat, que ja no abandonaria: “De totes les idees europees, més que la del federalisme que alguns compartim i d’altres no tant, la de la subsidiarietat és la idea que pot fundar Europa. És el principi d’organització, no la idea abstracta, la que pot fundar la construcció europea”19. 19 Citat a La gota malaia, p. 344. 1 6 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / L L E G A T P M - W O R K I N G P A P E R N . 2 �4. El comitè de les regions (i de les ciutats) P asqual Maragall i Jordi Borja van veure en el Tractat de Maastricht una gran oportunitat per a les ciutats. L’article 198 del Tractat, pel qual es creava el Comitè de les Regions, establia que l’organisme de caràcter consultiu, estaria compost per “representants dels ens regionals i locals”, amb un total de 189 membres distribuïts proporcionalment entre els Estats membres segons el seu pes en el Consell. Així Alemanya, França, el Regne Unit i Itàlia tindrien 24 membres i Espanya 21. Aquests membres havien de ser nomenats pel Consell, per unanimitat i a proposta dels respectius Estats Membres, per un període de quatre anys i amb un mandat renovable. En aquest sentit, resultava rellevant que tant Espanya com Alemanya tinguessin més membres al Consell que als länder o CCAA -16 i 17 respectivament- fet que obria la porta a que hi participessin representants municipals sense haver de competir amb la representació dels ens regionals. L’article 198 deixava clar també que els membres del Comitè “no estarien vinculats per cap mandat imperatiu” i que exercirien les seves funcions “amb absoluta independència, en l’interès general de la Comunitat”20. El Comitè, que havia de designar un president i una mesa per un període de dos anys, podia ser convocat a instàncies del Consell o de la Comissió, o reunir-se per pròpia iniciativa per presentar dictàmens a requeriment del Consell o de la Comissió o per pròpia iniciativa quan ho considerés oportú. 4.1. La negociació per a la constitució del Comitè de les Regions L’alcalde Maragall es va fixar com a objectiu prioritari de la seva contribució al moviment europeu de ciutats, que aquestes estiguessin representades al nou Comitè de les Regions en peu d’igualtat amb els governs regionals, per tal de convertir-les en actors polítics rellevants i garantir el compliment del principi de subsidiarietat. Per tal d’assolir aquest objectiu, es va enfrontar al govern espanyol i als presidents autonòmics socialistes per aconseguir el seu objectiu, també en contra d’allò defensat pel president Jordi Pujol, que en aquell moment era President de l’ARE, i ho va fer establint aliances al més alt nivell, buscant la complicitat dels governs britànic i francès i, molt especialment, de la Comissió Europea. El 9 d’agost de 1992 Maragall es va reunir a Barcelona amb el primer ministre britànic John Major, aprofitant la seva presència als Jocs Olímpics, per parlar de la composició del Comitè de les Regions així com de la candidatura olímpica Manchester 200021. Ho va fer només uns dies després d’entrevistar-se amb Delors per tal de plantejar-li la importància de constituir el Comitè amb una composició equilibrada entre regions i ciutats. Una tasca en la que persistiria durant l’any 1993, amb una nova entrevista amb Delors (29 d’abril), i amb el comissari d’organització institucional, Raniero Vanni d’Archirafi, l’octubre de 1993 i el febrer de 1994. Entre 1991 i 1994, Maragall i Delors es van entrevistar en un mínim de 6 ocasions, tant a Barcelona com a Brussel•les. La primera, el 13 de març de 1991, quan Maragall va anar a Brussel•les a demanarli suport en la cooperació transpirinenca i en els projectes d’Eurocities i del C-622, només dos mesos després d’haver sigut rebut en audiència a París pel President Mitterrand, a qui li havia exposat 20 Tractat de la Unió Europea (TUE), signat a Maastricht el 7 de febrer de 1992. 21 Guió 179/92. Gabinet d’Alcaldia. Arxiu Pasqual Maragall. 22 Guió 12/91. Gabinet Alcaldia. Arxiu Pasqual Maragall. 1 7 �la importància que l’alcalde de Barcelona atorgava a la cooperació amb les ciutats franceses23. La darrera, l’1 de març de 1994, pocs dies abans de la constitució del Comitè de les Regions. En la gestació de la creació del Comitè de les Regions i el rol que hi va jugar Pasqual Maragall també hi va tenir un paper rellevant Eneko Landaburu, aleshores director general de Política Regional de la Comissió. Landaburu va crear un Consell Consultiu d’Autoritats Locals i Regionals de la Comissió Europea que es reunia 2 o 3 cops l’any per discutir la política regional, els fons europeus, etc. En aquest consell, que va funcionar entre 1992 i 1994, hi participaven representants del CMRE i de l’ARE, entre d’altres, i Maragall ja hi va participar. Segons Antònia Sabartés, l’objectiu de la Comissió era reforçar les ciutats per tal que tinguessin un paper en el Comitè de les Regions. En aquest període també va ser rellevant la relació amb l’alcaldessa d’Estrasburg, Catherine Trautman, i la celebració dels Estats Generals dels Municipis i les Regions d’Europa entre el 21 i el 23 d’octubre a la ciutat seu del Consell d’Europa, així com la relació establerta amb Bernard Kouchner -exministre i important col•laborador del President Mitterrand- que va ser pregoner de les festes de la Mercè de 1993. La tasca de lobbying a favor de les ciutats de l’alcalde Maragall es va estendre al Parlament Europeu, buscant la seva complicitat per assolir una representació “equitable” entre regions i ciutats que evités que el CdR es convertís en un “Senat de les Regions”24, i al Consell Econòmic i Social, oferint el CMRE com a interlocutor per tal de posar en marxa els aspectes organitzatius i pressupostari del Comitè de les Regions abans de la seva constitució25, i fins i tot amb els länder alemanys: el 26 de gener de 1994 es va reunir a Barcelona amb el Ministre d’Afers Federals i Europeus de l’Estat de Baviera, a petició del ministre alemany26. L’activisme del CMRE i de Maragall en les negociacions de la composició del nou òrgan comunitari va ser intens. De fet, el CMRE fins i tot va presentar una queixa a la Comissió Europea per la composició de les representacions d’Espanya, Alemanya, Bèlgica i Portugal, per entendre que fomentava un fort desequilibri a favor de les regions -els 6 representants belgues eren per les 3 regions i les 3 comunitats lingüístiques- o perquè no designaven electes, en el cas de Portugal. Al final del procés la representació regional i local al Comitè de les Regions, aprovada pel Consell de Ministres de la UE el 7 de febrer de 1994 després de diversos ajornaments, va resultar bastant equilibrada (99 a 90) per la decisió de determinats Estats, especialment França i el Regne Unit. França, per exemple, va establir 8 representants regionals, 8 departamentals i 8 municipals. I al Regne Unit els 24 representants eren de comtats i municipis. En el cas espanyol, el Govern va atribuir un representant per cada una de les 17 Comunitats Autònomes, més 4 alcaldes titulars i 4 alcaldes suplents. Els titulars eren els alcaldes de Barcelona i Madrid, l’alcaldessa de València, que era també presidenta de la FEMP i l’alcalde de Còrdova, Herminio Trigo, d’IU. A Alemanya, els 16 länder van obtenir un representant cada un d’ells -entre els quals les ciutats-estat de Berlín, Hamburg i Bremen- i les autoritats locals van obtenir 8 representants més. I Portugal va acceptar que la seva representació estigués formada per electes locals i no per funcionaris27. 23 Guió 01/91. Gabinet Alcaldia. Arxiu Pasqual Maragall. 24 Guió 83/93. Reunió amb Pierre Cot, president del Grup Socialista al Parlament Europeu. Gabinet d’Alcaldia. Arxiu Pasqual Maragall. 25 Guió 84/93. Reunió amb Susanne Tiemann, president del Comitè Econòmic i Social de les Comunitats Europees, Gabinet d’Alcaldia, Arxiu Pasqual Maragall. 26 Guió 17/94, Gabinet d’Alcaldia, Arxiu Pasqual Maragall. 27 Despatxos , notes i reunions amb Elisabeth Gateau durant l’any 1993. Guions 02/93, 112/93, 224/93, 264/93, Gabinet d’Alcaldia, Arxiu Pasqual Maragall. 1 8 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / L L E G A T P M - W O R K I N G P A P E R N . 2 �La batalla per la presidència del Comitè de les Regions va ser dura i conflictiva. Maragall comptava amb el suport del CMRE, que l’havia proposat com a candidat. D’altra banda, l’ARE estava dividida entre el president de Flandes, el democratacristià Luc van der Brande i el president de la regió del Llanguedoc-Rosselló, el liberal Jacques Blanc, que tenia el suport de Jordi Pujol. També a Espanya hi havia tensions. Entre els presidents autonòmics socialistes es criticava que Maragall hagués recollit suports sense comptar amb ells -que poc abans havien donat suport a Pujol com a president de l’ARE- i per al propi Pujol que un alcalde presidís el Comitè de les Regions -i que aquest alcalde fos Pasqual Maragall- era inacceptable. En la reunió de representants autonòmics socialistes per decidir l’estratègia a seguir en relació a la Constitució del CdR que es va produir a la seu del PSOE el 3 de març de 1994 hi va haver molta tensió. Alguns dirigents socialistes espanyols es preguntaven: “¿Maragall es el candidato del CMRE o del PSOE?” . No volien acceptar un alcalde de candidat perquè alguns -com Extremaduraaspiraven a una vicepresidència del CdR i, de fet, estaven negociant pactar amb Jordi Pujol aquesta vicepresidència. La majoria, en tot cas, es mostraven molt crítics amb Maragall per haver anat per lliure i presentar la seva candidatura com un “fet consumat”. Finalment, però, s’acaben acordant com objectius del partit aconseguir una vicepresidència i una vocalia del CdR. De manera que es dóna suport a la candidatura de Pasqual Maragall com a instrument per assolir aquests objectius, i sempre que no els posi en perill28. La mateixa tensió s’havia respirat en l’entrevista que van mantenir Pujol i Maragall el 28 de febrer de 1994, 10 dies abans de la constitució del Comitè. “Jo també sóc candidat natural [a la presidència del Comitè de les Regions] però tinc molta feina” -li va etzibar el president a l’alcalde29. L’alcalde Maragall va presentar oficialment la seva candidatura l’endemà de la reunió amb Pujol i abans d’entrevistar-se a La Moncloa amb Felipe González i Narcís Serra el dia 2 de març, a qui va comunicar que tenia possibilitats de ser elegit vicepresident, com així va ser. El dia 8 de març el CMRE el va proposar oficialment candidat i Maragall va negociar amb el belga Luc van der Brande la vicepresidència primera del Comitè, d’esquenes -però- al grup socialista al Comitè, que li va retreure haver negociat i cedit la presidència als democratacristians sense sotmetre l’acord al grup socialista obviant que el laborista britànic Charles Gray també aspirava al càrrec. Maragall va defensar el seu acord davant el grup socialista -format per 79 membres i sense majoria en el si del Comitè- i va obtenir el suport a la seva candidatura davant de Charles Gray per 47 vots contra 32, desautoritzant així el president del grup socialista, Willy Claes, ministre d’afers exteriors belga i posterior secretari general de l’OTAN. Finalment, l’ARE va presentar dos candidats -Van der Brande i Blanc- i la divisió a punt va estar de permetre una victòria de Maragall: Blanc va obtenir 56 vots, Maragall 55 i Van der Brande 50. Blanc seria elegit president, però va haver d’acceptar que Maragall no només fos elegit vicepresident, sinó que el succeís dos anys més tard. El dia 10 de març, l’ARE, el CMRE, el grup socialista i el grup popular europeus van signar un acord segons el qual Pasqual Maragall succeiria a Jacques Blanc a partir de 1996 i van fer signar al propi Blanc, en un document que Maragall, el Gabinet de Relacions Internacionals de l’Ajuntament i la secretària general del CMRE van haver d’utilitzar reiteradament per fer complir els pactes dos anys més tard. El Comitè de les Regions, després de la seva sessió constitutiva els dies 9 i 10 de març de 1994 a Brussel•les, es va tornar a reunir en sessió plenària els dies 5 i 6 d’abril, per adoptar el reglament 28 Memoràndum 28/94. Gabinet d’Alcaldia. Arxiu Pasqual Maragall. 29 Memoràndum 25/94. Gabinet d’Alcaldia. Arxiu Pasqual Maragall. 1 9 �intern i constituir vuit comissions de treball: política regional i desenvolupament econòmic; ordenació de l’espai rural; transports i comunicacions; polítiques urbanes; ordenació del territori; medi ambient i energia; educació i formació; Europa del ciutadans, investigació, cultura, joventut i consumidors; i cohesió econòmica i social. En el procés de creació del Comitè, les regions no van aconseguir el seu objectiu de convertir-lo en un “Senat de les Regions” i el rol de les ciutats al Comitè va ser contraproduent en relació al rol que volien jugar les regions. No van aconseguir, per tant, representació per si mateixes. Però el Comitè tampoc es va convertir en el que volia la Comissió: un consell on negociar la política regional. Una negociació que va seguir en mans dels Estats. Ara bé, també cal recordar que en el procés de constitució del CdR cap länder va votar a favor de separar ciutats i regions. Només ho van defensar Catalunya i el País Basc. Vist en perspectiva, i en opinió de Javier Sánchez, potser hagués sigut més convenient crear un Comitè de Regions i un Comitè de Governs Locals o separar el Comitè de les Regions existent amb la reforma del Tractat d’Amsterdam, però cap actor rellevant ho va posar sobre la taula. És en aquest context que cal entendre la batalla entre Jordi Pujol i Pasqual Maragall per la representació de regions i ciutats al nou Comitè. Segons Javier Sánchez, la batalla entre Pujol i Maragall, que entre 1992 i 1995 van coincidir com a presidents del CMRE i de l’ARE respectivament, va ser una batalla “per dotar de contingut el Comitè de les Regions”, entre la “identitat regional i les xarxes de ciutats post-nacionals”. En la seva opinió, “l’impacte de la UE sobre les regions i les ciutats és molt diferent perquè a les regions els hi treu competències i capacitat de decisió”30. 4.2. L’exercici de la presidència del Comitè de les Regions El 20 de març de 1996 Maragall va ser elegit President del Comitè de les Regions per una majoria àmplia i sense cap candidat alternatiu. Tot i que Jacques Blanc es va resistir a complir el pacte de 1994, Maragall -després de resultar reelegit alcalde el maig de 1995- es va imposar després de ser reelegit president de la CMRE en l’assemblea celebrada a Torí l’1 de desembre i aconseguir que Pujol -que havia sigut reelegit president de la Generalitat aquell mateix any després que Maragall renunciés a presentar-se com a candidat del PSC- garantís la seva neutralitat en el procés. L’elecció confirmava una doble capitalitat: “Barcelona és avui a Europa la capital del regionalisme i la capital del municipalisme. I ha de ser bo per a tots. No és senzill, però és bo”, havia afirmat Maragall després de ser elegit vicepresident del Comitè el 199431. Tanmateix, Pujol mai va reconèixer a Maragall aquesta doble funció. El 16 de maig de 1997 -quan ja havia anunciat que deixaria l’alcaldia de Barcelona- Maragall va presidir a Amsterdam una històrica cimera de 260 presidents regionals i alcaldes de grans ciutats europees prèvia a la Conferència Intergovernamental que havia d’aprovar la revisió del Tractat de Maastricht. Pujol no hi va assistir. Maragall, dolgut, va afirmar: “Hi ha absències que no són perdonables”32. En el seu discurs d’investidura com a president del Comitè de les Regions, Maragall es va fixar com a objectius el reconeixement del Comitè de les Regions com a institució europea, l’impuls de la presència del Comitè en els debats entorn a la reforma del Tractat de Maastricht i la consolidació del paper del Comitè en el procés de construcció europea. Però va voler definir sobretot el caràcter 30 Entrevista amb Javier Sánchez. Barcelona, 3 de juliol de 2015. 31 Citat a La gota malaia, p. 351. 32 Citat a La gota malaia, p. 352. 2 0 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / L L E G A T P M - W O R K I N G P A P E R N . 2 �del Comitè: “Nosaltres som els representants del ciutadans concrets i reals de l’Europa que vol, no només paraules, no només grans solucions, sinó una vida quotidiana millor”. I fer-ho defensant Europa no com una idea abstracta, sinó com “un conjunt de ciutats i regions amb accent propi, amb rostre propi, enormement diferents i de vegades fins i tot enfrontades, que segueixen ara amb angoixa i esperança, amb il•lusió i temor al mateix temps, el procés d’una nova construcció (...) que es diu Europa”. El discurs acabava amb una constatació de les dificultats del procés, puix que la “cultura europea que estem construint es fa sobre la bases no només d’idiomes diferents sinó d’estructures mentals diferents i de discursos diferents”. Calia, per tant, construir “entre tots, un nou llenguatge europeu”33. Pocs mesos després, a Brussel•les, i en una conferència titulada “Le rôle du Comitè des Régions dans le processus de construction européenne”, insistiria en aquesta idea: “Com transmetre les mateixes idees a un ciutadà de Tampere i a un altre de Siracusa?” I ell mateix responia: substituint l’esquema “top down” per un esquema “bottom-up” en el procés de construcció europea. És a dir, proposa construir Europa des de baix, erigint el Comitè de les Regions com un “traductor d’una realitat local i regional a nivell europeu i traductor d’una realitat europea als nivells local i regional”, per tal de construir la nova ciutadania europea. O en altres paraules -més planeres- utilitzades al Saló de Cent de l’Ajuntament l’abril de 199734: “Volem més Europa, però més a prop”. En un altre discurs rellevant d’aquesta etapa, el discurs de Lausana de 2 de maig de 199635, Maragall hi desenvolupa la seva visió de “L’Europa de les ciutats” caracteritzada no només per la subsidiarietat i la proximitat sinó per la llibertat i la solidaritat. Per Maragall “l’aire de les ciutats ens fa lliures” -com resa el proverbi alemany- però també concentren gran part de les desigualtats econòmiques i socials existents. Per tant, l’Europa de les ciutats ha de ser “L’Europa de la cooperació i el partenariat (...) per assegurar la solidaritat quotidiana i expressar de forma comuna, sobre tot el continent però també a l’exterior, la solidaritat d’Europa”. L’Europa de les ciutats, per tant, només podia desenvolupar-se en un context d’unió política, del nord i del sud d’Europa, de l’Est i de l’Oest del continent. Finalment, en el discurs de cloenda de la Cimera Europea de Regions i Ciutats -convocada a iniciativa de Maragall- celebrada a Amsterdam el 16 de maig de 1997, poc abans que la Conferència Intergovernamental acabés els treballs de revisió del Tractat de la Unió Europea, Maragall va tenir l’oportunitat de culminar el seu discurs europeista davant el President del Parlament Europeu i del President del Consell de Ministres de la UE36. En aquell discurs, Maragall recorda -citant a Denis de Rougemont- que “Europa és molt més antiga que les seves nacions, com també ho és la seva ambició universal i universalista”, i que la seva història “es pot recórrer i identificar a través de les seves ciutats, les seves catedrals, els seus ajuntaments i els seus costums”, més antigues que les nacions de les que formen part. I ho fa per afirmar que sense l’Europa de les regions i les ciutats, els ciutadans no acceptaran més Europa: “Volen més Europa perquè els hi dóna més seguretat i identitat, no menys. Però no acceptaran que, amb l’excusa d’aquesta seguretat global, Europa (o els Estats) s’apropiïn o no tornin moltes de 33 Discurs consultat a través de l’Arxiu Pasqual Maragall. 34 Discurs d’inauguració de la “Conferència sobre la Carta Europea d’Autonomia Local”, Barcelona, 24 d’abril de 1997. Disponible a través de l’Arxiu Pasqual Maragall. 35 Discurs de Pasqual Maragall a Lausana, el 2 de maig de 1996, convidat per l’alcaldessa i la secció suïssa del CMRE com a president del CMRE i del Comitè de les Regions. Disponible a http://www.pasqualmaragall.cat/media/0000001000/0000001365. pdf 36 Discurs disponible a través de l’Arxiu Pasqual Maragall. 2 1 �les coses que podem fer nosaltres mateixos”. Per això reivindicava els governants territorials com “un exèrcit potencial de pedagogia europea de valor considerable” i alerta sobre el risc d’utilitzar la integració europea per a substituir els localismes: “És poc prudent que la E d’Europa aparegui substituint la TO de Torino o la M de Munic. Seria la imatge mateixa del que la gent no vol que succeeixi”. Maragall acaba el discurs oferint a l’”Europa escèptica”, “el llenguatge de la identitat múltiple però responsable (..) el llenguatge de la subsidiarietat, de l’autogovern lleial” al crit -de ressonàncies marxistes- “Ciutadans d’Europa, unim-nos!”. Però l’aportació de Maragall en l’exercici de la presidència del Comitè de les Regions va anar més enllà de l’impuls polític i la teorització del rol de les ciutats i les regions en la nova Europa. Maragall va voler influir en la revisió del Tractat de Maastricht per tal d’incorporar les principals demandes de les ciutats i regions europees. Segons explica Antònia Sabartés, des del gabinet d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona es feia un seguiment exhaustiu de cada reunió de la conferència intergovernamental de 1996-1998 per valorar els posicionaments de cada un dels 15 estats membres en relació a l’augment de competències del Comitè de les Regions. L’alcalde Maragall, com a president del Comitè de les Regions, signava cartes a tots els primers ministres o ministres d’afers exteriors agraint les seves posicions per incorporar determinats aspectes al nou Tractat o per demanar que els incorporessin. Aquesta intensa activitat va produir la sensació general que Maragall, i amb ell la ciutat de Barcelona, estaven molt presents en tots els debats. De fet, fins i tot abans d’assumir la presidència, l’any 1995, va convocar una reunió al Saló de Cent de Barcelona de la mesa del Comitè de les Regions amb el president del grup de reflexió encarregat de preparar la Conferència Intergovernamental, l’espanyol Carlos Westendorp37. El nou tractat, signat l’octubre de 1997, va establir l’autonomia del Comitè de les Regions en relació al Comitè Econòmic i Social, i va consolidar i estendre el rol del Comitè com a òrgan de consulta, doblant el nombre d’àrees en les que el Consell i la Comissió havien de consultar al Comitè (incorporant la política social i d’ocupació, el medi ambient, la formació professional i el transport) i establint que el Comitè també podria exercir d’òrgan consultiu del Parlament Europeu. Unes demandes del Comitè que havien sigut incorporades a l’Informe Stoiber-Gomes, elaborat pel primer ministre de Baviera, Edmund Stoiber, i l’alcalde de Porto, Fernando Gomes. L’única proposta rellevant de l’informe que no va ser acceptada fou el dret del Comitè a iniciar procediments davant del Tribunal de Justícia Europeu. Una proposta que ja havia posat sobre la taula Jordi Pujol en el seu informe de 1995, quan proposava que el Comitè es convertís en el “guardià de la subsidiarietat”38. El nou Tractat, per tant, va consolidar l’estructura del Comitè, però no va incorporar canvis substancials en relació al paper de les regions i les ciutats en la nova arquitectura europea, ni li va donar l’status institucional que demanava Maragall en prendre possessió del càrrec de president. El 1997 quedaven lluny les paraules de Jacques Delors en la constitució del CdR: “El Comitè de les Regions serà una peça única del tauler institucional. Serà capaç d’exercir un poder molt especial, basat en l’expertesa i la influència”39 i la seva última intervenció al Comitè com a President de la Comissió, el setembre de 1995, posant l’accent en el rol del Comitè en el funcionament de la democràcia europea, per reduir la distància entre Brussel•les i els ciutadans. 37 Entrevista amb Antònia Sabartés. 38 “Landmark opinion on the Revision of the Treaty on European Union” (CdR 136/95), conegut com a “Pujol Report”. 39 Citat a “Key Dates in the history of the Committee of the Regions”, 2004, p. 6. 2 2 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / L L E G A T P M - W O R K I N G P A P E R N . 2 �Per tant, podem dir que els objectius més ambiciosos fixats per al Comitè de les Regions no es van assolir en els 4 anys que Maragall va ser vicepresident i president de la institució, però es van fer uns primers passos importants que després han donat peu a d’altres avenços. El Comitè es va convertir en consultiu del PE, el Tractat de Niça (2001) li va donar la capacitat de presentar recurs davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea i finalment el Tractat de Lisboa (2009) consagra la cooperació territorial com a principi de la UE. Tanmateix, l’evolució posterior del Comitè no va respondre a les expectatives. Els interessos d’unes regions i altres eren contraposats, i la presència de les regions en el procés de governació d’Europa ha desaparegut de l’agenda. Anys més tard, les regions amb capacitat legislativa van intentar tenir una nova influència a través del REGLEC, però tampoc va funcionar. L’ampliació de 2004 va fer que la qüestió regional fos encara més complexa, en la mesura que no només els organismes regionals presents al CdR es van multiplicar, sinó que la majoria d’ells no tenien una estructura i organització similar als de l’Europa dels 12 o dels 15. En qualsevol cas, la presidència del Comitè de les Regions, entre març de 1996 i febrer de 1998, va coincidir amb la seva etapa final com alcalde i es va allargar fins més enllà del seu mandat a Barcelona. El va succeir en el càrrec el socialdemòcrata alemany Manfred Dammeyer, ministre d’afers federals i europeus del Land del Nord del Rin i Westfalia. Pocs mesos abans, l’octubre de 1997, Maragall també havia deixat la presidència del CMRE, essent substituït per l’expresident francès Valéry Giscard d’Estaign, aleshores president de la regió de l’Auvergne. 4.3. Barcelona i l’activisme europeu de Maragall En aquests darrers anys de mandat com alcalde Maragall també intentarà aconseguir algun rèdit del seu activisme europeu per a la ciutat de Barcelona. Després del fracàs en l’obtenció de la seu de l’Agència Europea del Medicament, que finalment es va instal•lar a Londres, Maragall va apostar per la Capitalitat Europea de la Cultura. Primer es va voler presentar una candidatura per l’any 2000, però el gran nombre de candidatures -que va obligar al Consell de Ministres a nomenar 9 capitals, entre elles Santiago de Compostela- va aconsellar presentar una candidatura per a l’any 2001. La candidatura “Barcelona 2001: El temps de la imaginació” es va presentar l’abril de 1995 en un acte que va comptar amb el suport de nombroses personalitats europees del món de la cultura que, juntament amb representants de la cultura catalana i espanyola, van constituir el “senat ciutadà” de la candidatura. Maragall, però, no va aconseguir el suport del govern de Felipe González, que no va voler presentar la candidatura de Barcelona abans de les eleccions de 1996. Les gestions de l’alcalde Maragall amb el comissari Marcelino Oreja per intentar que el nou govern del PP assumís la candidatura tampoc no van fructificar. El nou govern va preferir assegurar la nominació de Santiago per l’any 2000 i aconseguir la capitalitat cultural de 2002 per a Salamanca, compartida amb Bruges. Barcelona, per tant, es va quedar sense capitalitat cultural, i la necessitat de trobar un gran esdeveniment es va convertir en una obsessió. Va ser aleshores, a finals del 1996, quan va sorgir la idea d’organitzar un Fòrum Universal de les Cultures per a l’any 2004. Un projecte que, sota el mandat de l’alcalde Joan Clos, va marcar el final d’una etapa, que havia començat 30 anys abans, quan en el seu primer discurs com alcalde, Pasqual Maragall es va proposar mantenir i reforçar els contactes internacionals i el “leadership dels municipis espanyols” per situar Barcelona “en una cota superior”. No podem, doncs, valorar la trajectòria europea i internacional de Maragall en termes de beneficis materials per la ciutat sinó en termes de beneficis immaterials, de prestigi internacional. Maragall va estar al servei d’una causa, la causa del municipalisme, més enllà dels rèdits que finalment el seu activisme reportessin a la ciutat. 2 3 �5. Una acció política al servei d’una causa: l’Europa de les ciutats L a projecció internacional de Pasqual Maragall, el seu europeisme actiu, amb voluntat de convertir la ciutat “en far d’un europeisme urbà progressista”, va convertir Barcelona en una ciutat plenament inserida en la nova “identitat-projecte” europea. Maragall entenia Europa com la nova nació a la que calia aspirar. Una nació de ciutadans que superés les velles nacions europees, llargament enfrontades. I per a construir la gran nació europea oferia la “petita pàtria” de les ciutats. Maragall, que havia sabut dotar Barcelona d’una identitat-projecte amb els Jocs Olímpics, que la va dotar d’orgull per projectar-la cap al futur, va voler dotar a les ciutats europees d’una identitatprojecte vinculada al projecte de construcció europea. Podríem dir, per tant, que la principal característica del lideratge de Pasqual Maragall en l’àmbit europeu i internacional va ser posar en valor la ciutat com a “identitat-projecte”, utilitzant la terminologia de Manuel Castells. Una identitat urbana basada en un projecte de ciutat i no en una identitat-resistència, pròpia de determinats nacionalismes i localismes. Francesco Rutelli, alcalde de Roma entre 1991 i 200140, destaca que cal entendre l’activisme de Maragall en el context del anys 90, quan es va produir “l’esperança en la democràcia local” en un moment en què es teoritzava sobre el final de la història i de les ideologies. Aquest moviment de ciutats dels anys 90, que té una força inèdita segons Rutelli, és fruit de les xarxes ja creades als anys 80. Es produeix una continuïtat entre les xarxes creades els anys 80, en una Europa encara no reunificada, i l’eclosió del moviment de ciutats als anys 90, quan s’estableixen relacions amb les ciutats de l’Est d’Europa. Un moment històric en què la “proximitat” i la “subsidiarietat” s’entenien com a “complementàries de la globalització”. Una democràcia local que havia de fer possibles governs menys burocràtics i més dinàmics. En aquest context, la idea de ciutat té en la ciutat de Barcelona una de les expressions més importants, i com a conseqüència moltes ciutats europees deuen a Barcelona aquesta idea de ciutat que també van fer seva. En el lideratge de Pasqual Maragall en el moviment europeu i internacional de ciutats, com en bona part de la seva acció política, la pràctica precedeix (i condueix a) la teoria. És l’exercici pràctic de la política i del lideratge el que el condueix a elaborar, amb posterioritat, una teoria. Practice drives theory, que diuen els anglosaxons. És així com es va construir la teoria del “Model Barcelona” i és així com s’ha d’entendre el seu pensament sobre el rol de les ciutats en el procés de construcció europea. La pràctica política que desenvolupa entre 1986 i 1998, que s’inicia amb l’impuls d’Eurocities i culmina amb la presidència del Comitè de les Regions, és el que li permet teoritzar l’Europa de les ciutats i les regions, l’Europa pròxima, l’Europa de la subsidiarietat. En aquests dos anys de presidència del Comitè, Maragall va avançar en la teorització de l’Europa de les regions i l’Europa de la proximitat, especialment de la mà d’un grup d’alcaldes italians i del nou president del govern italià, Romano Prodi. Maragall va conèixer Prodi a Brussel•les el juliol de 1995, quan havia sigut elegit candidat del centre-esquerra italià per a les eleccions generals de l’any següent. Un cop elegit president del govern italià s’hi va tornar a reunir el juny de 1996, per 40 Entrevista realitzada a Francesco Rutelli, el 20 de novembre de 2014, en motiu de la seva participació en la primera conferència anual “Llegat Pasqual Maragall”. 2 4 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / L L E G A T P M - W O R K I N G P A P E R N . 2 �a demanar-li el seu suport a les reivindicacions del Comitè de les Regions en la revisió del Tractat. L’estreta col•laboració amb els alcaldes de Roma (Francesco Ruttelli), Venècia (Màssimo Cacciari), i Bolonya, entre d’altres, i la sintonia amb Prodi va donar lloc a la publicació col•lectiva “Europa prossima”, un dels exemples col•lectius més reeixit de reflexió sobre l’Europa de les ciutats i les regions41. En aquesta publicació Maragall hi desgrana la seva “Teoria de la proximitat”42, fonamentada en tres principis: federalisme, subsidiarietat i proporcionalitat. Per Maragall el federalisme representa “l’ideal d’una federació d’Estats europeus anàloga a la dels Estats Units d’Amèrica”; la subsidiarietat “exigeix que cap autoritat traspassi la seva esfera de competència” i està vinculada a la devolution, és a dir, a “l’autogovern recuperat”; i entén la proporcionalitat com “la necessitat que la Unió no utilitzi més mitjans dels necessaris per a perseguir determinades finalitats que li són atribuïdes subsidiàriament”. En base a aquesta teoria, Maragall defensa que la ciutadania europea, la nova “nació Europea” només es pot crear a partir de la ciutadania europea, com una “nació cívica” i, per tant, estructurada en base a la societat civil. En la seva concepció societària de la nació, “la societat civil és l’elixir de la llarga vida” i alerta sobre el perill que Europa es construeixi com una “societat estatalitzada”, seguint el model francès i alemany, i allunyant-se del model britànic i italià, “països caracteritzats fonamentalment com a societat civil”43. En aquesta nova nació europea, per tant, les ciutats hi tenen un paper essencial perquè es situen entre la societat i l’Estat. La seva tesi és que “Europa no pot fer-se sense unió ni sense devolució” i la seva conclusió que “Europa existeix en la mesura que el seu territori es descriu com un sistema de nodes actius (les ciutats i els seus hinterlands), més que no pas com un pastís partit en trossos per les fronteres estatals”44. És a dir, Europa és, per sobre de tot, un sistema de ciutats. I és en aquest sistema de ciutats, que Barcelona vol exercir el lideratge. 41 Maragall, Pasqual (ed.): Europa próxima: Europa, regiones y ciudades, Edicions UPC i Edicions UB, Barcelona, 1999. 42 Maragall, Pasqual: “Teoría de la proximidad: federalismo, subsidiariedad y proporcionalidad” a Europa próxima: Europa, regiones y ciudades (1999), pp. 45-49. 43 Maragall, Pasqual: “Europa: una nueva nación: La ciudadanía europea” a Europa próxima: Europa, regiones y ciudades (1999), pp. 51-54. 44 Maragall, Pasqual: “La devolution en Europa: conclusiones” a Europa próxima: Europa, regiones y ciudades (1999), pp. 117121. 2 5 �6. Conclusions Maragall entenia Europa com la nova nació a la que calia aspirar. Una nació de ciutadans que superés les velles nacions europees, llargament enfrontades. I per a construir la gran nació europea oferia la “petita pàtria” de les ciutats. La seva principal aportació en l’àmbit europeu va ser posar en valor la ciutat com a identitat-projecte, utilitzant la terminologia de Manuel Castells. Una identitat urbana basada en un projecte de ciutat i no en una identitat-resistència, pròpia de determinats nacionalismes i localismes. Maragall, que havia sabut dotar Barcelona d’una identitat-projecte amb els Jocs Olímpics, que la va dotar d’orgull per projectar-la cap al futur, va voler dotar a les ciutats europees d’una identitatprojecte vinculada al projecte de construcció europea. I ho va fer a través de la pràctica institucional: institucionalitzant les xarxes de ciutats, donant nova vida a institucions existents, com el CMRE, i aprofitant l’oportunitat del nou marc normatiu sorgit del Tractat de Maastricht, a través del Comitè de les Regions i el principi de subsidiarietat. Pasqual Maragall va saber aprofitar la finestra d’oportunitat que implicava la nova etapa que es va obrir a Europa a partir de 1989-1991 per dotar de capacitat institucional al moviment europeu de ciutats. L’alcalde Maragall va entendre que les ciutats no serien un actor reconegut a Europa si no formaven part de les institucions que representaven a les administracions sub-estatals, i és per aquesta raó que va lluitar no només per a que fossin reconegudes en igualtat amb les regions sinó per aconseguir que un alcalde, el de Barcelona, liderés aquestes institucions. En aquest punt els objectius estratègics de Maragall en l’àmbit europeu van coincidir amb els seus objectius en l’àmbit nacional, en el que lliurava una batalla institucional entre el municipalisme que liderava ell des de l’Ajuntament de Barcelona i el nacionalisme que liderava Jordi Pujol des de la Generalitat de Catalunya. Una batalla que es va traslladar a l’àmbit europeu i que va tenir com a resultat que els dos polítics catalans més importants del moment tinguessin una presència institucional i simbòlica a Europa que no s’ha tornat a igualar. Maragall va aconseguir ser elegit president del CMRE i del Comitè de les Regions, i després de ser-ho va posar el seu càrrec i la institució que representava al servei d’una causa: la causa del municipalisme europeista. És a dir, al servei d’unes ciutats que havien d’esdevenir la nova force de frappe de l’europeisme. Un europeisme urbà i pròxim, capaç de fer viure Europa a cada barri de cada ciutat europea. Una Europa pròxima, que no intentés esborrar les singularitats sinó que es construís com a paraigua d’aquesta pluralitat. E pluribus unum, resaria la no nata Constitució una dècada més tard. Les presidències del CMRE i del Comitè de les Regions es van caracteritzar, com la majoria de càrrecs institucionals que va exercir Maragall, per la voluntat de canvi: canvi tant en les formes, en els símbols, com en el fons, en el marc institucional. Maragall va deixar empremta en les institucions que va presidir, tot i que va ser al CMRE on va poder assolir millor els seus objectius, esdevenint un instrument útil per institucionalitzar el rol de les ciutats tant a nivell europeu com mundial. El Comitè de les Regions, en canvi, va resultar ser un artefacte més complex de conduir, coincidint, a més, la seva presidència amb l’etapa final com alcalde. Podríem, fins i tot, fer el paral•lelisme entre la presidència del CMRE i la seva etapa com alcalde de Barcelona i la presidència del Comitè de les Regions i la seva etapa com a president de la Generalitat. La segona va ser més breu i va haver de fer front a moltes més resistències, però va aconseguir la 2 6 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / L L E G A T P M - W O R K I N G P A P E R N . 2 �consolidació i el reconeixement institucional singularitzat que volia per al Comitè, més enllà de la seva evolució posterior. Finalment, i en relació a l’impacte concret a la ciutat de Barcelona del lideratge europeu de Pasqual Maragall, cal reconèixer que no es van aconseguir resultats tangibles, i llargament esperats, com ara la seu d’un organisme comunitari. Però l’actiu europeisme de Pasqual Maragall, amb voluntat de convertir la ciutat “en far d’un europeisme urbà progressista”, va convertir Barcelona en un model per a la majoria d’alcaldes de grans ciutats europees dels anys 90. En aquest sentit, la principal aportació de Maragall a la projecció internacional de la ciutat va ser un intangible: el prestigi internacional. Maragall va situar Barcelona al capdavant de les ciutats europees i en una de les ciutats referent a nivell internacional. Un prestigi que vint anys després segueix donant notables fruits a la ciutat. 2 7 �7. Referències Acuto, M. (2013). Global cities, governance and diplomacy: The urban link. Routledge. Acuto, Michele (2013) “City Leadership in Global Governance”. Global Governance: A Review of Multilateralism and International Organizations: July-September 2013, Vol. 19, No. 3, pp. 481-498. AJUNTAMENT DE BARCELONA (1995): Barcelona al món. Barcelona en el Mundo. Barcelona in the World. Gabinet de Relacions Exteriors de l’Ajuntament de Barcelona. AJUNTAMENT DE BARCELONA (2006): Barcelona in the World 1995-2004. Departament de Relacions Internacionals de l’Ajutament de Barcelona. AJUNTAMENT DE BARCELONA (2008): Pasqual Maragall i Mira. Medalla d’Or de la Ciutat. Àrea de Relacions Públiques i Protocol de l’Ajuntament de Barcelona. ARXIU PASQUAL MARAGALL. Fons documental del President Pasqual Maragall i Mira. Arxiu Nacional de Catalunya. BORJA, Jordi i CASTELLS, Manuel (1997): Local y global. La gestión de las ciudades en la era de la información. Editorial Taurus, Barcelona. CASTELLS, Manuel (1996): La era de la información. Economía, sociedad y cultura. Alianza Editorial, Barcelona. CLOS, Joan (2004): “Barcelona: la ciutat, espai de cohesió social”. Revista FRC nº8. Fundació Rafael Campalans. COOPER, Robert (2002): “The Post-Modern State” in LEONARD, Mark (ed.) Re-ordering the world. The Foreign Policy Centre, London. COMMITTEE OF REGIONS (2004): Key Dates in the history of the Committe of the Regions, Brussels CURTIS, Simon (2011): “Global cities and the transformation of the international system” Review of International Studies, vol. 37, n.4, p. 1923-1947 FRIEDMANN, John (1986): “The World City Hypothesis” Development and Change vol. 17, p.6984. GRASA, Rafael (2006): “The evolution of the International System: The Time of Global Networks and Interconnected cities” in Barcelona in the World 1995-2005, Ajuntament de Barcelona GRASA, Rafael y SÁNCHEZ CANO, Javier (2013): “Acción internacional y en red de los gobiernos locales. El caso de la ayuda para el desarrollo” en Revista Cidob d’Afers Internacionals n.104, p.83105. Cidob, Barcelona. KISSACK, Robert (2013): “Ciudades y espacions urbanos en la política internacional” en Revista Cidob d’Afers Internacionals n.104, p.7-18. Cidob, Barcelona. 2 8 | F U N D A C I Ó C A T A L U N Y A E U R O P A / L L E G A T P M - W O R K I N G P A P E R N . 2 �MAURI, Luis i URÍA, Lluís (1998): La gota malaia. Una biografia de Pasqual Maragall. Edicions 62, Barcelona. MARAGALL, Pasqual (1997): “Document històric: carta de Pasqual Maragall a Pujol i González”, Barcelona, metròpolis mediterrània, n.37. Ajuntament de Barcelona. MARAGALL, Pasqual, ed. (1999): Europa pròxima. Europa, regiones y ciudades. Edicions UPC i Edicions UB, Barcelona. MARAGALL, Pasqual (2008): Oda inacabada. Memòries. La Magrana, Barcelona. MOORE, Carolyn (2008): “A Europe of the regions vs. the regions in Europe: reflections on regional engagement in Brussels” Regional and Federal Studies, 18(5), p. 517-535 MORATA, Francesc (2005): El proyecto de Tratado Constitucional: la participación regional en el control de subsidiariedad. Bellatera: Institut Universitari d’Estudis Europeus, WPOL 9/2005 PIATTONI, Simona (2010): The theory of multi-level governance: conceptual, empirical, and normative challenges. Oxford: Oxford University Press. SÁNCHEZ CANO, Javier (2015): “Entre lo interno y lo europeo: la acción exterior de las regiones en la Unión Europea”. REAF, núm.21, abril 2015, p. 128-158 SASSEN, Saskia (1991): The Global City: New York, London, Tokyo. Princeton University Press, Princeton. SASSEN, Saskia (1994): Cities in a Global Economy, Thousands Oaks, California, Pine Forge Press. SASSEN, Saskia (2005): “The Global City: Introducing a Concept” Brown Journal of World Affairs, vol. XI, n.2, p. 27-43 SERRA, Narcís (2004): Barcelona, 1979-2004: vint-i-cinc anys de transformacions. Conferència de Narcís Serra al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, 25 de març de 2004. Àrea de Relacions Publiques i Protocol de l’Ajuntament de Barcelona. 2 9 � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource 05.01. Programa Llegat Pasqual Maragall Type The nature or genre of the resource Subsèrie Description An account of the resource Documents sorgits de les activitats de difusió i recerca del programa de la Fundació Catalunya Europa, Llegat Pasqual Maragall. No tenen tipus Tipo temporal para mapear las fichas sin tipo a la base resource template de Omeka S Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource “Ciutadans d'Europa, unim-nos!”: La contribució de Pasqual Maragall a l'impuls i projecció d'un moviment europeu de ciutats Creator An entity primarily responsible for making the resource Aixalà i Blanch, Albert Type The nature or genre of the resource Working Paper Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource Textual Language A language of the resource Català Subject The topic of the resource Maragall Mira, Pasqual, 1941- Europa Ciutadania Ciutats Relacions Internacionals Description An account of the resource Número 2 de la col·lecció de Working Papers del programa Llegat Pasqual Maragall. Abstract A summary of the resource. "Ciutadans d'Europa, unim-nos!" és el segon working paper de la col·lecció Llegat Pasqual Maragall. El seu autor, Albert Aixalà, analitza l'acció de Pasqual Maragall en la projecció del moviment de ciutats europees entre 1991 i 1998, a partir dels seus discursos i articles i de la seva intensa agenda i activitat internacional. Una activitat que el va portar a teixir una àmplia xarxa de contactes amb alcaldes de tot el continent i que van situar Barcelona a l'epicentre de la transformació del rol de les ciutats per a convertir-les en actors polítics de la nova etapa històrica que es va obrir a Europa després de la caiguda del mur de Berlín i la desaparició de la Unió Soviètica. Spatial Coverage Spatial characteristics of the resource. Barcelona Publisher An entity responsible for making the resource available Fundació Catalunya Europa Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 2015-10 EAD Archive The Encoded Archival Description is a common standard used to describe collections of small pieces and to create hierarchical and structured finding aids. Level The hierarchical level of the materials being described by the element (may be other level too). Document Recerca